Culturae 017 by Culturae

Magazine cultural Girona - Roussillon

Sempre +

Plus vite, plus fort, plus haut

#17 2018 preu/prix 3€

+ agenda y todas las actividades culturales

destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Disseny Branding Il·lustració 3D Publicacions Packaging Senyalèctica

Xevi Forroy xevi@dots.cat M. 616 078 662

El repte del segle XXI

Le défi du XXIe siècle

El reto del siglo XXI

En aquests temps moderns sembla que l’esport hauria de tenir un sentit més vital i saludable, però el cos el tenim encarcarat per l’ús de les noves tecnologies i els nous hàbits de vida socials i laborals. En aquests temps moderns en els que l’honor i la glòria no es mesuren amb una corona de llorer; en aquests temps moderns de desenvolupament cultural i de progrés, sorprèn el caràcter universal, conciliador, unificador, motivador, socialitzador, creador de valors i d’impuls de la superació i la solidaritat. Sorprenen fins i tot la cohesió del sentiment de pertinença a una ciutat, a un territori o a una nació que genera l’esport. Només podem trobar a faltar, en aquests temps moderns, el caràcter igualitari d’una disciplina que enalteix i converteix en déus als campions masculins i que no reconeix les gestes protagonitzades per dones i per persones amb discapacitat. Aquest és, sense dubte, el gran repte de l’esport universal d’aquest segle, per poder viure de veritat els temps moderns.

En ces temps modernes, le sport devrait avoir un sens davantage vital et bénéfique, mais notre corps est engourdi par l’utilisation des nouvelles technologies et les nouvelles habitudes de vie sociale et professionnelle. En ces temps modernes où l’honneur et la gloire ne se mesurent pas avec une couronne de laurier; en ces temps modernes de développement culturel et de progrès, ce qui surprend c’est le caractère universel, conciliateur, unificateur, incitatif, socialisateur, créateur de valeurs et d’encouragement à se surpasser et de solidarité. C’est également la cohésion du sentiment d’appartenance à une ville, à un territoire ou à une nation que génère le sport. En ces temps modernes, nous ne pouvons que regretter le caractère égalitaire d’une discipline qui exalte et déifie les champions masculins et qui ne reconnaît pas les prouesses réalisées par des femmes ou des personnes handicapées. C’est, sans aucun doute, le plus grand défi du sport universel de ce siècle, qui nous propulsera véritablement dans les temps modernes.

En estos tiempos modernos parece que el deporte debería tener un sentido más vital y saludable, pero tenemos el cuerpo entumecido por el uso de las nuevas tecnologías y los nuevos hábitos de vida sociales y laborales. En estos tiempos modernos en los que el honor y la gloria no se miden con una corona de laurel; en estos tiempos modernos de desarrollo cultural y progreso, sorprende el carácter universal, conciliador, unificador, motivador, socializador, creador de valores y de impulso de la superación y la solidaridad. Sorprenden hasta la cohesión del sentimiento de pertenencia a una ciudad, a un territorio o a una nación que produce el deporte. Solamente podemos echar de menos, en estos tiempos modernos, el carácter igualitario de una disciplina que engrandece y endiosa a los campeones masculinos y que no reconoce las gestas realizadas por mujeres o personas con discapacidad. Este es, sin duda, el mayor reto del deporte universal de este siglo, para poder vivir de verdad en tiempos modernos.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| editorial · édito · editorial |

| Ana María Cabero |

| sumari · sommaire · sumario |

DESTACATS L'ESSENTIEL DESTACADOS

36 LECTURA LECTURE LECTURA

6 NOTÍCIES ACTUALITÉS NOTICIAS

38 POESIA POÉSIE POESÍA

8 SEMPRE +

41 CUINEM ON CUISINE COCINAMOS

PLUS VITE, PLUS FORT, PLUS HAUT

OPINIÓ OPINION OPINIÓN

MÚSICA MUSIQUE MÚSICA

ANTICS OFICIS ANCIEN MÉTIER OFICIOS ANTIGUOS

#17 · 2018

INSTANTÀNIES INSTANTANÉES INSTANTÁNEAS

CulturaeMag

@CulturaeMag

@culturaemag

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| destacats · l'essentiel · destacados |

Música a la llum de la posta de sol: torna el Festivalet de Roses

#17 · 2018

CAT

Música, cultura i gastronomia, aquesta és la recepta de l’èxit del Festivalet de Roses que enguany engega la seva tercera edició.

MUSIQUE AU COUCHER DU SOLEIL: LE RETOUR DU PETIT FESTIVAL DE ROSES

Els dies 10 i 11 de novembre la posta de sol esdevindrà l’escenari d’aquest festival costaner que pren el paisatge únic de la Badia de Roses. Al matí es podrà degustar la gastronomia rosinca i a la tarda, des de la platja, es gaudirà de la música. A més, diversos establiments oferiran durant tot el cap de setmana un menú degustació únic, inspirat en el Festivalet. El preu d’aquests menús: 17,33€ el dissabte i 17’32€ el diumenge. El preu no és gens casual, coincideix amb l’hora que es pon el sol. Un fet anecdòtic que deixa constància de com l’esdeveniment vol connectar amb la natura i el seu entorn.

Musique, culture et gastronomie sont les ingrédients de la recette du succès du Festivalet de Roses qui, cette année, célèbre la troisième édition.

Tot plegat esdevé una ocasió per immortalitzar, aprofitant també el concurs instagramer sobre postes de sol. Per participar-hi només caldrà utilitzar l’etiqueta #postadesolroses i #visitroses els dies que dura el Festival.

Le 10 et 11 novembre, le coucher du soleil formera le décor de la scène de ce festival côtier au paysage unique, celui de la Baie de Roses. Le matin, dégustation de la gastronomie de Roses et l’après-midi, depuis la plage, chacun pourra jouir de la musique. Divers établissements offriront pendant tout le weekend un menu-dégustation unique, inspiré par le Festivalet. Son prix: 17,33€ le samedi et 17,32€ le dimanche. Cette somme n’est pas du tout fortuite puisqu’elle correspond à l’heure à laquelle le soleil se couche. Une anecdote qui atteste que cet événement souhaite communier avec la nature et son environnement.

MÚSICA A LA LUZ DE LA PUESTA DE SOL: VUELVE EL FESTIVALET DE ROSAS Música, cultura y gastronomía, esta es la receta del éxito del Festivalet de Rosas que este año celebra su tercera edición. Los días 10 y 11 de noviembre la puesta de sol se convertirá en el escenario de este festival costero que “toma” el paisaje único de la Bahía de Rosas. Por la mañana se podrá degustar la gastronomía de Rosas y por la tarde, desde la playa, se disfrutará de la música. Además, diversos establecimientos ofrecerán durante todo el fin de semana un menú-degustación único, inspirado en el Festivalet. El precio de estos menús: 17,33€ el sábado y 17,32 el domingo. El precio no es nada casual, coincide con la hora que se pone el sol. Un hecho anecdótico que deja constancia de cómo el evento quiere conectar con la naturaleza y su entorno. Todo se convierte en una ocasión para inmortalizar, aprovechando también el concurso instagramer sobre puestas de sol. Para participar sólo será necesario utilizar la etiqueta #postadesolroses y #visitroses los días que dura el Festival.

Podeu consultar la programació a: www. festivaletroses.cat

Avec le concours instagram sur les couchers du soleil, tout devient une belle occasion à immortaliser. Pour y participer, il suffit simplement d’utiliser le tag #postadesolroses et #visitroses pendant la durée du festival.

Aida Fuentes

Plus d´information: www.festivaletroses.cat

Podéis consultar la programación en: www. festivaletroses.cat

Aida Fuentes

| destacats · l'essentiel · destacados |

Voix d’étoiles

VOCES DE ESTRELLAS 2018 El festival “Voix d’Étoiles” (Voz de Estrellas) propone a cada espectador y/o cinéfilo romper la pantalla para descubrir quién se esconde detrás de la voz del personaje de una película, de los personajes de los dibujos animados o de las series. Una propuesta original única en su género. Estos artistas “invisibles” son llamados para salir a la luz y recibir diferentes recompensas. ¿Quién recibirá la estrella de oro en 2018?

CAT

VEUS D’ESTRELLES 2018 El festival «Voix d’étoiles» (Veus d’estrelles) proposa a cada espectador i/o cinèfil trencar la pantalla per descobrir qui s’amaga darrera la veu del personatge d’una pel·lícula, dels personatges dels dibuixos animats o de les sèries. És una proposta original única al seu gènere. Aquests artistes “invisibles” són cridats per sortir a la llum i rebre diferents recompenses. Qui rebrà l’estrella d’or al 2018? A més de les recompenses, el festival Voix d’Etoiles convida el 24 d’octubre a obrir les portes de Port Leucate per visionar 250 hores de projecció, participar als seus tallers interactius i retrobar nombrosos professionals. Aquesta tretzena edició innova amb l’aparició de la categoria “Curtmetratges”. En constant progressió i amb més de 13.000 espectadors l’any passat, aquest festival guanya en notorietat sobretot per haver sabut presentar pel·lícules d’animació i sèries que han estat premiades o que han destacat en l’escena internacional.

Le festival «Voix d’Étoiles» propose à chaque téléspectateur et/ou cinéphile de crever la toile pour découvrir qui se cache derrière la voix de tel ou tel personnage de films, dessins animés et/ou séries (doublage sonore). Une démarche originale unique en son genre. Ces artistes «invisibles» sont appelés à recevoir leur part de lumière en public avec différentes récompenses. Qui recevra l’étoile d’or en 2018? Outre les récompenses, le festival Voix d’Étoiles invite le 24 octobre à pousser ses portes à Port Leucate pour visionner ses 250 h de projection, participer à ses ateliers interactifs et rencontrer les nombreux professionnels présents. Cette treizième édition innove avec l’apparition de la catégorie «Courts métrages». En constante progression avec près de 13 000 spectateurs l’année dernière, ce festival gagne en notoriété notamment pour avoir su pointer des films d’animations et des séries qui ont été primés ou remarqués sur la scène internationale.

Además de las recompensas, el festival “Voix d’Etoiles” invita el 24 de octubre a abrir sus puertas en Port Leucate para visionar 250 horas de proyección, participar en sus talleres interactivos y encontrar numerosos profesionales. Esta decimotercera edición innova con la aparición de la categoría “Cortometrajes”. En constante progresión y con más de 13.000 espectadores el año pasado, este festival gana en notoriedad sobre todo por haber presentado películas de animación y series que han sido premiadas o que han destacado en la escena internacional.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Más información: voixdetoiles.fr / #voixdetoiles Pascale Oriot

Més informació: voixdetoiles.fr / #voixdetoiles Infos: voixdetoiles.fr / #voixdetoiles Pascale Oriot

#17 · 2018

Pascale Oriot

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| notícies · actualités · noticias |

Nou Museu d’Art Modern Contemporani de Girona Ja s’ha aprovat inicialment el projecte d’adequació de la Casa Pastors com a seu del nou Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona. Aquesta rehabilitació, que té un pressupost de 4.703.059,70€, vol mantenir la façana de l’edifici i recuperar la organització de la casa mitjançant l’arquitectura contemporània. En aquesta reforma es contemplen zones de pas obertes al pati que actuïn com a espais de pausa, relaxació visual i descans. També s’ampliarà l’espai amb uns magatzems soterrats. Amb accions com aquesta, Girona es vol convertir en un epicentre cultural del sud d’Europa.

#17 · 2018

Seguidors dels ritmes del blues, del soul i el funk, afanyeu-vos a la segona edició del Festival Nova Ona, enguany dedicada al “Black Music” amb grans noms d’ahir (Marvin Gaye, James Brown, The Pepper Pots …) i d’avui (Tribute, Kinda avec Martha High, Mighty Might, Shaolin Temple Defenders, Buttshakers, Seven Sins). El 9 i 10 de novembre a partir de les 19 h, el festival començarà amb un aperitiu al jardí amb DJ per moure caps i cossos. INFORMACIÓ: Passi 2 dies: 20€ / Entrada: 13€ Théâtre Jean Piat - Canet en Roussillon www.facebook.com/festivalnovaona

Le projet d’adaptation de la Casa Pastors comme siège du nouveau Musée d’art moderne et contemporain, a été approuvé par la mairie de Gérone. Cette rénovation, d’un budget total de 4.703.059,70€, souhaite conserver la façade du bâtiment et récupérer l’organisation de la maison grâce à l’architecture contemporaine. Dans ce travail de rénovation, des zones de passage ouvertes sur la cour ont été envisagées faisant office d’espace de relaxation et de repos. Le musée comprendra également des magasins en sous-sol. À partir d’initiatives comme celle-ci, Gérone espère devenir ainsi un centre culturel de l’Europe du Sud.

Festival Nova Ona

Ya se ha aprobado inicialmente el proyecto de adecuación de la Casa Pastors como sede del nuevo Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Gerona. Esta rehabilitación, que tiene como presupuesto 4.703.059,70€, quiere mantener la fachada del edificio y recuperar la organización de la casa mediante la arquitecura contemporánea. En esta reforma se contemplan zonas de paso abiertas al patio que actúan como espacios de pausa, relajación visual y descanso. También se ampliará el espacio con unos almacenes subterráneos. Con acciones como esta, Gerona se quiere convertir en un centro cultural del Sur de Europa.

Amateurs de rhythm’n’blues, de Soul et de funk, pressez-vous à la 2ème édition du Festival Nova Ona consacrée à la «Black Music» avec ses grands noms d’hier (Marvin Gaye, James Brown, The Pepper Pots…) et d’aujourd’hui (Tribute, Kinda avec Martha High, Mighty Might, Shaolin Temple Defenders, Buttshakers, Seven Sins). Le 9 et 10 novembre, dès 19h, le festival débutera par un apéro dans le jardin avec DJ pour chalouper têtes et corps. INFOS Pass 2 jours: 20€ / Entrée: 13€ Théâtre Jean Piat - Canet www.facebook.com/festivalnovaona Seguidores de los ritmos del blues, Soul y del funk, apresuraros a la segunda edición del Festival Nova Ona dedicada al “Black Music” con sus grandes nombres de ayer (Marvin Gaye, James Brown, The Pepper Pots…) y de hoy (Tribute, Kinda avec Martha High, Mighty Might, Shaolin Temple Defenders, Buttshakers, Seven Sins). El 9 y 10 de noviembre, desde las 19h, el festival comenzará con un aperitivo en el jardín con DJ para mover cabezas y cuerpos. INFOS Pase 2 días: 20€ / Entrada: 13€ Teatro Jean Piat - Canet en Roussillon www.facebook.com/festivalnovaona

Al novembre torna el Festival Càntut “Al carrer, al bar, a les places, als restaurants, als teatres, a les botigues... no hi ha millor lloc per cantar que pertot!” Així es presentava el festival Càntut, nascut al 2016. El Festival, que va néixer per recuperar el patrimoni musical oral gironí, enguany tindrà lloc del 16 al 18 de novembre a Cassà de la Selva. Es sentiran propostes per a tothom al voltant de la cançó de tradició oral. Alguns dels artistes que ja hi han participat són Roger Mas, Joana Gomila o Artur Blasco entre d’altres. Consulta la programació a www.cantut.cat "Dans la rue, au bar, sur les places, dans les restaurants, les théâtres, les magasins... il n’y a pas un endroit mieux qu’un autre pour chanter!” C’est ainsi que le Festival Càntut se définissait en 2016. Le Festival, apparu pour récupérer le patrimoine musical oral de Gérone, aura lieu cette année du 16 au 18 novembre à Cassà de la Selva. Différentes propositions pourront être entendues autour de la chanson de tradition orale. Parmi les artistes qui ayant participé figurent Roger Mas, Joana Gomila ou Artur Blasco entre autres. Pour voir la programmation: www.cantut.cat

“En la calle, en el bar, en las plazas, en los restaurantes, en los teatros, en las tiendas… no hay un lugar mejor que otro para cantar!”. Así se presentaba el Festival Càntut en 2016. El Festival, que nació para recuperar el patrimonio musical oral de Gerona, tendrá lugar este año del 16 al 18 de noviembre en Cassà de la Selva. Se sentirán propuestas para todos alrededor de la canción de tradición oral. Algunos de los artistas que han participado son Roger Mas, Joana Gomila o Artur Blasco entre otros. Consulta la programación en: www. cantut.cat

L’objectiu del «LLL Transversalis» és reagrupar per tres anys 9 universitats de França, Espanya i Andorra. Es vol harmonitzar i gestionar les competències, pràctiques i formacions, responent així eficaçment a les apostes econòmiques transfrontereres. Orientació, alternança transfronterera amb professionalització, certificacions i qualificacions dels resultats... aquesta és una mostra de les accions que es duran a terme en aquesta àrea de diplomes. El seu pressupost és de 1.810.540 euros cofinançat al 65% pel FEDER (Fons Europeus de Desenvolupament Regional), prop de 200 estudiants se’n podran beneficiar.

La visée du «LLL Transversalis» est de regrouper 9 universités situées en France, Espagne et Andorre, pour 3 ans, afin d’harmoniser et gérer les compétences, pratiques et formations et répondre ainsi, efficacement aux enjeux économiques transfrontaliers. Orientation, alternance transfrontalière avec professionnalisation, certifications et qualifications des acquis, tel est le parcours et les actions qui seront menées dans cet espace diplômant. Son budget est de 1 810 540 euros cofinancé à 65% par le FEDER (Fonds Européen de Développement Régional), près de 200 étudiants en bénéficieront. El objetivo de «LLL Transversalis» es reagrupar por 3 años 9 universidades situadas en Francia, España y Andorra. Se quiere armonizar y gestionar las competencias, prácticas y formaciones y responder así, eficazmente, a las apuestas económicas transfronterizas. Orientación, alternancia transfronteriza con profesionalización, certificaciones y cualificaciones de los resultados… esta es una muestra de las acciones que se llevarán a cabo en este espacio de diplomas. Su presupuesto es de 1 810 540 euros cofinanciado en un 65% por el FEDER (Fondos Europeos de Desarrollo Regional), de los que cerca de 200 estudiantes se podrán beneficiar.

Una carpa iglú al mig de Girona Una gran carpa iglú, única a Europa, amb capacitat per a 800 persones s’aixecarà a la cantonada de la carretera Barcelona amb Emili Grahit. Serà La Cúpula de les Arts alçada per la Circus Art Foundation. La instal·lació, molt versàtil, acollirà espectacles de tot tipus, i fins i tot permetrà l’assaig de l’acrobàcia urbana. El Festival Úniques estrenarà el nou equipament aquesta tardor amb vuit actuacions de la mà de dones artistes de gran recorregut. Chenoa, Azúcar Moreno o Lloll Beltran són algunes de les convidades. Tota la informació i venda d’entrades a www.cupuladelesarts.com Un grand chapiteau en forme d'igloo, unique en Europe, d'une capacité de 800 personnes se dressera entre l’avenue Barcelone et la rue Emili Grahit. C’est Le Dome des Arts construit par la Circus Art Foundation. Cette installation, très mobile, accueillera divers spectacles, y compris des répétitions d'acrobatie urbaine. Le "Festival Úniques" inaugurera ce nouvel équipement cet automne avec huit spectacles de femmes, des artistes aux parcours confirmés. Chenoa, Azúcar Moreno ou Lloll Beltran sont quelques-unes des invitées. Renseignements et billets de vente : www.cupuladelesarts.com Estas Jornadas de Art Déco tendrán lugar del 27 al 29 de julio en el Casino de Font-Romeu. La Asociación PAD (Perpiñán Art Déco) organiza en las inmediaciones del Grand Hotel diferentes exposiciones, visitas guiadas, conferencias, coches antiguos, concierto de swing, con el olimpismo de entre guerras como tema central de este año. PAD está muy orgullosa de contribuir, junto con el Aéroclub del Rossellón y el Museo de aviación del Mas Palegry, a hacer participar Perpiñán en la conmemoración del centenario del primer vuelo Latécoère/Aéropostale Toulouse/Barcelona el 28 de septiembre. Más información: www.perpignan-artdeco.fr

Trobada Joves La Médiathèque de Collioure

Al cor del poble de Cotlliure, a la plaça del General de Gaulle, la Mediateca “Antonio Machado” ha obert les seves portes. És un bonic homenatge al poeta espanyol mort al 1939 en aquest municipi. El segon pis de l’edifici està dedicat a ell. S’han habilitat diferents espais d’una manera amena pels nens, adolescents o els adults amb còmics, novel·les o ficció. Tampoc hi falten accessos al digital o un racó “Artelier” per a les pràctiques de les arts. Una riquesa que els habitants de Cotlliure ja poden gaudir. Informació: +33 (0)468 82 49 73 C’est au cœur du village de Collioure, place du Général De Gaulle, que la médiathèque «Antonio Machado» a ouvert ses portes. Bel hommage pour ce poète espagnol décédé en 1939 à dans cette commune, le second étage de cet édifice lui est consacré. Différents espaces ont été agréablement aménagés pour les enfants, les ados ou les adultes avec BD, romans, fiction…, des accès au numérique, un coin "Artelier" pour les praticiens des arts. Une richesse dont les Colliourencs se délectent déjà… Infos : +33 (0)4 68 82 49 73 En el corazón del pueblo de Collioure, en la plaza del General de Gaulle, la mediateca «Antonio Machado» ha abierto sus puertas. Bonito homenaje para este poeta español muerto en 1939 en este municipio, el segundo piso de este edificio está dedicado a él. Diferentes espacios han sido habilitados de forma amena para los niños, los adolescentes o los adultos con cómics, novelas, ficción…, accesos al digital, un rincón “Artelier” para la práctica de las artes. Una riqueza de la que los habitantes de Collioure ya disfrutan… Información: +33 (0) 4 68 82 49 73

#17 · 2018

Life Long Learning (LLL) Transversalis

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| notícies · actualités · noticias |

| reportatge · reportage · reportaje | octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

CAT

REPORTATGE

Sigui sobre patins o enmig del Carlit. Cada passa compte. Cada embranzida. Lliscant per una pista o mullant-se amb la boira fent el cim. Et fa sentir viu. Està vist com una via d’escapament, competició, un mitjà per reconnectar amb un mateix. També és sortida i mitjà. És teràpia, salut, ajuda o fins i tot obsessió. És sentir més, en positiu. Connectat a la vida.

REPORTAGE

Que ce soit sur des patins ou en pleine ascension du Carlit. Chaque pas a son importance. Chaque impulsion. Dévaler une piste ou se mouiller dans le brouillard durant l’ascension au sommet. Tu te sens vivant. Le sport est une façon de s’évader, c’est la compétition, un moyen de se retrouver. C’est un loisir mais également une thérapie, la santé, une aide et même une obsession. C’est ressentir davantage, positivement. C’est être connecté à la vie.

REPORTAJE

Sempre Toujours plus Siempre más

CAT

AQ. Anna Quintana. Capitana del Club Patinatge Artístic Olot (CPA Olot). Olot, 1985. MP. Marc Pinsach. Atleta, corredor i esquiador de muntanya. Cassà de la Selva, 1989. FR

#17 · 2018

AQ. Anna Quintana. Capitaine du Club Patinatge Artístic Olot (CPA Olot). Olot, 1985.

MP. Marc Pinsach. Athlète, coureur et skieur de montagne. Cassà de la Selva, 1989. ES

AQ. Anna Quintana. Capitana del Club Patinatge Artístic Olot (CPA Olot). Olot, 1985. MP. Marc Pinsach. Atleta, corredor y esquiador de montaña. Cassà de la Selva, 1989.

L’any 2006 va patir una greu lesió quan es va trencar tíbia, peroné i els lligaments d’un peu. “Però aquest esport m’ha enganxat i el fet de tenir reptes comuns fa que cada dia tingui les mateixes ganes de continuar”.

En 2006, elle se casse le tibia, le péroné et les ligaments d’un pied. «Je suis devenue accro à ce sport et le fait d’avoir des défis communs te donne chaque jour l’envie de continuer».

El año 2006 sufrió una grave lesión cuando se rompió la tibia, peroné y los ligamentos de un pie. “Pero este deporte me ha enganchado y el hecho de tener retos comunes hace que cada día tenga las mismas ganas de continuar”.

La muntanya és casa seva. “Saber i veure com canvia és el que més m’atreu”, recalca.

La montagne, c’est chez lui. «Savoir comment elle évolue et la voir évoluer, c’est ce qui m’attire le plus», remarque-t-il.

La montaña es su casa. “Saber y ver cómo cambia es lo que más me atrae”, recalca.

REPORTAJE

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

¿Os sentís vivos? MP. La montaña está viva. El hecho de que sea tan cambiante atrae. El hecho del descubrimiento, de saber dónde puedes llegar es clave.

REPORTATGE

REPORTAGE

Vius?

Qu’est-ce qui vous rend vivant?

MP. La muntanya és viva. El fet que sigui tan canviant atrau. El fet de la descoberta, de saber on pots arribar és clau.

MP. La montagne c’est la vie. Le fait qu’elle évolue constamment nous attire. Le moment de la découverte, de savoir jusqu’où on peut aller, c’est essentiel.

AQ. Qualsevol cosa que sigui sortir de casa em fa sentir viva. Sobretot els esports a l’aire lliure. En passar tantes hores dins d’un pavelló quan tinc temps lliure m’agrada anar a la muntanya, esquiar o escalar.

I això de desafiar-se constantment? MP. Crec que a la vida t’has de motivar, t’has d’anar posant pastanagues davant del front per intentar atrapar-les. Els objectius i somnis estan bé si no els realitzes; un cop aconseguits has de buscar un nou repte perquè, si no fos així, no t’aixecaries mai del llit o del sofà. AQ. És qüestió de caràcter. En el meu cas sóc una persona passional, molt exigent amb mi mateixa i això fa que, de retruc, qualsevol propòsit o repte sigui una motivació.

AQ. Toute activité qui me permet de sortir de chez moi me rend vivante. Notamment lorsqu’il s’agit de sports en plein air. Je passe tant d’heures à m’entraîner en intérieur que lorsque j’ai du temps libre, j’aime aller à la montagne, skier ou escalader.

Peut-on parler de défi constant? MP. Je crois que dans la vie il faut se motiver, c’est un peu l’image de la carotte et du bâton. Les objectifs et les rêves n’ont de sens que si on les réalise; une fois réalisés, il faut chercher de nouveaux défis qui nous poussent à nous lever le matin. AQ. C’est une question de caractère. Pour ma part, j’ai un tempérament passionné, je suis très exigeante envers moi-même ce qui fait qu’indirectement tout projet ou défi me motive.

AQ. Cualquier cosa que sea salir de casa me hace sentir viva. Sobre todo los deportes al aire libre. Al pasar tantas horas dentro de un pabellón cuando tengo tiempo libre me gusta ir a la montaña, esquiar o escalar.

¿Y eso de desafiarse constantemente? MP. Creo que en la vida te has de motivar, te has de ir poniendo zanahorias delante de la nariz para intentar atraparlas. Los objetivos y sueños están bien si no los realizas; una vez conseguidos has de buscar un nuevo reto porque, si no fuese eso, no te levantarías nunca de la cama o del sofá. AQ. Es cuestión de carácter. En mi caso soy una persona pasional, muy exigente conmigo misma y esto hace que, de rebote, cualquier propósito o reto sea una motivación.

#17 · 2018

CAT

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje | “A la Cerdanya és un dels llocs on t’adones que les fronteres són una cosa artificial. Durant un entrenament puc arribar a creuar-la deu vegades”, detalla. «La Cerdagne est l’un des endroits où l’on se rend compte que les frontières sont une chose artificielle. Durant un entraînement, je peux la traverser dix fois», ajoute-t-il. “Cerdaña es uno de los lugares donde te das cuenta que las fronteras son una cosa artificial. Durante un entrenamiento puedo llegar a cruzarla diez veces”, detalla.

Diuen que el mar i la muntanya són difícils; la pista també?

On dit souvent que la mer et la montagne sont hostiles; et la piste?

¿Dicen que el mar y la montaña son difíciles; la pista también?

AQ. Sí, la pista també ho és. El mar i la muntanya s’assemblen perquè són molt canviants però el que no se sap tant és que les pistes també són molt diferents entre unes i altres. Quan competim no ho fem en terrenys iguals, això és complicat i ho fa difícil.

AQ. Oui, la piste comporte également son flot de difficultés. La mer et la montagne se ressemblent dans le sens où elles sont très changeantes mais on ignore souvent que les pistes sont également très différentes les unes des autres. Lors des compétitions, nous n’évoluons pas tous sur les mêmes terrains, c’est ce qui est compliqué et difficile.

AQ. Sí, la pista también lo es. El mar y la montaña se parecen porque son muy cambiantes pero lo que no se sabe tanto es que las pistas también son muy diferentes unas de otras. Cuando competimos no lo hacemos en terrenos iguales, esto es complicado y lo hace difícil.

#17 · 2018

MP. Per a mi la muntanya és el meu terreny de joc. És un medi salvatge que varia molt segons les condicions climatològiques tot i que els humans intentem domesticar-la. Està bé que no es deixi perquè si no tot seria molt avorrit, previsible i monòton.

MP. Pour moi, la montagne c’est mon terrain de jeu. C’est un milieu sauvage qui évolue beaucoup en fonction des conditions météorologiques, bien que l’homme tente de la maîtriser. C’est bien qu’elle ne se laisse pas faire, sans quoi tout serait ennuyeux, prévisible et monotone.

“Autoritzats per a sortir. L'èxode de 1936” De l'1 de desembre de 2018 al 3 de febrer de 2019 Inauguració: Dissabte, 1 de desembre a les 12h

MUME-Museu Memorial de l´Exili C. Major, 43-47 - 17700 La Jonquera - T. 972 556 533

MP. Para mí la montaña es mi terreno de juego. Es un medio salvaje que varía mucho según las condiciones climatológicas aunque los humanos intentamos domesticarla. Está bien que no se deje porque si no todo sería muy aburrido, previsible y monótono.

UNE GRANDE FAMILLE, UNE GRANDE VILLE

UNA GRAN FAMÍLIA, UNA GRAN CIUTAT Ricard Planiol és el coreògraf i director artístic del Club de Patinatge Artístic Olot des del 1991. El club i el patinatge l’han acompanyat al llarg de la seva vida. Per a ell, posar-se els patins és la millor manera d’expressar-se. Ara, fins i tot, ensenya a les filles de les primeres alumnes que van ser tocar l’èxit. “Formem persones. El millor tresor que aporta la pràctica del patinatge són els valors que un adquireix; més que qualsevol medalla mundial”, assegura. Valors com constància, esforç, responsabilitat, disciplina, respecte o companyerisme. Qualitats que els veïns d’Olot també s’han fet una mica seves al compartir la trajectòria reeixida del club. Virtuts que han quallat i creat estrets vincles entre l’equip.

Ricard Planiol est le chorégraphe et le directeur artistique du Club de patinage artistique d’Olot depuis 1991. Le Club et le patinage l’ont accompagné tout au long de sa vie. Pour lui, chausser ses patins est la meilleure façon de s’exprimer. Aujourd’hui, il enseigne même aux filles de ses premières élèves qui ont connu de grands succès. «Nous formons des personnes. La plus belle récompense qu’apporte la pratique du patinage, ce sont les valeurs acquises; bien plus que n’importe quelle médaille de championnat du monde», affirme-t-il. Des valeurs comme la persévérance, l’effort, la responsabilité, la discipline, le respect ou encore l’esprit d’équipe. Des qualités qui sont aussi un peu celles des habitants d’Olot qui suivent de près la trajectoire réussie du Club. Des vertus qui se sont exaltées et qui ont créé des liens étroits au sein de l’équipe. «Elles ne se sont pas choisies mais elles sont devenues un groupe d’amies intimes qui partagent la même passion». L’enthousiasme même de la fusion du sport et de l’art. Une forme de liberté.

UNA GRAN FAMILIA, UNA GRAN CIUDAD Ricard Planiol es el coreógrafo y director artístico del Club de Patinaje Artístico Olot desde 1991. El club y el patinaje le han acompañado a lo largo de su vida. Para él, ponerse los patines es la mejor manera de expresarse. Incluso ahora enseña a las hijas de las primeras alumnas que alcanzaron el éxito. “Formamos personas. El mejor tesoro que aporta la práctica del patinaje son los valores que uno adquiere; más que cualquier medalla mundial”, asegura. Valores como la constancia, el esfuerzo, la responsabilidad, disciplina, respeto o compañerismo. Cualidades que los vecinos de Olot también han hecho un poco suyas al compartir la trayectoria conseguida por el club. Virtudes que han cuajado y creado estrechos vínculos entre el equipo.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

“Ellas no se escogieron pero se han convertido en un grupo de íntimas amigas porque comparten una pasión”. Un mismo entusiasmo como es la fusión de deporte y arte; una forma de libertad.

A partir del mes de maig, el grup ja assaja les noves coreografies que presentaran la temporada següent. Dès le moins de mai, le groupe répète déjà les nouvelles chorégraphies qu’il présentera la saison prochaine. A partir del mes de mayo, el grupo ya ensaya las nuevas coreografías que presentarán la temporada siguiente.

#17 · 2018

“Elles no es van escollir però s’han convertit en un grup d’íntimes amigues perquè comparteixen una passió”. Un mateix entusiasme que és fusió d’esport i art. Una forma de llibertat.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

Quin imprescindible us ha aportat les bambes i els patins? MP. Sóc com sóc gràcies a l’esport. Et configura la personalitat tot i que a nivell d’aprenentatge personal potser m’ha donat més la competició. T’ensenya que les coses que no costen esforç no valen la pena i t’ajuda a buscar maneres de millorar. T’adones que cal que et posis en dubte constantment. No et pots confiar perquè, si ho fas, t’acomodes i, quan arriba el moment, la muntanya i la cursa et posen a lloc.

#17 · 2018

AQ. El patinatge va lligat a la meva persona. L’any que ve farà 30 anys que patino i considero que m’ha ajudat a conformar qui sóc. Molt exigent perquè qualsevol esport necessita exigència i passional perquè un esport com el nostre ho requereix, ja que no hi ha recompensa econòmica ni hi ha hagut consciència social durant molts anys. Hem hagut de “picar pedra” per poder competir i fer realitat el somni de ser internacionals.

Després d’estudiar INEFC a Font Romeu, en Marc Pinsach va cursar la carrera d’Humanitats: “Per inquietuds, per despertar l’esperit crític”, explica.

Dans quelle mesure les baskets et les patins sont-ils devenus indispensables? MP. Je suis ce que je suis grâce au sport. Le sport forge le caractère, façonne la personnalité bien qu’en termes d’apprentissage personnel la compétition m’a sans doute plus apportée. Elle t’enseigne que ce qui ne demande aucun effort n’en vaut pas la peine et elle t’aide à t’améliorer. Tu te rends compte qu’il faut constamment se remettre en question. Il ne faut jamais avoir pleinement confiance en soi sinon on s’habitue et, quand le grand jour arrive, la montagne et la compétition nous remettent à notre place. AQ. Le patinage est lié à ma personnalité. L’année prochaine cela fera 30 ans que je patine et je considère que cela m’a aidé à me définir: très exigeante, comme doit l’être n’importe quel sportif je pense, et passionnée, pour un sport comme le nôtre il vaut mieux l’être dans le sens où il n’y aucune compensation économique, c’est une discipline qui a mis du temps à être reconnue. Nous avons dû nous battre pour pouvoir participer aux compétitions et réaliser enfin notre rêve de concourir à l’international.

Après avoir étudié à l’INEFC de Font Romeu, Marc Pinsach va faire des études de Lettres et sciences humaines: «Par inquiétude, pour éveiller l’esprit critique», explique-t-il.

Después de estudiar INEFC en Font Romeu, Marc Pinsach cursó la carrera de Humanidades: “Por inquietudes, por despertar el espíritu crítico”, explica.

¿Qué os ha aportado de esencial las zapatillas y los patines? MP. Soy como soy gracias al deporte. Te configura la personalidad a pesar de que a nivel de aprendizaje personal puede que me haya dado más la competición. Te enseña que las cosas que no cuestan esfuerzo no valen la pena y te ayuda a buscar maneras de mejorar. Te das cuenta de que es necesario que te pongas en duda constantemente. No te puedes confiar porque, si lo haces, te acomodas y, cuando llega el momento, la montaña y la carrera te ponen en su lugar. AQ. El patinaje va ligado a mi persona. El año que viene hará 30 años que patino y considero que me ha ayudado a conformar quién soy. Es muy exigente porque cualquier deporte necesita exigencia y pasión, porque un deporte como el nuestro lo requiere, ya que no hay recompensa económica ni ha habido conciencia social durante muchos años. Hemos tenido que “picar piedra” para poder competir y hacer realidad el sueño de ser internacionales.

EL JOC DEL FAIR PLAY El joc més britànic s’està obrint camí a Catalunya i a terres gironines. Va arribar des de l’Àsia, a través de catalans procedents de l’Índia i el Pakistan que no volien perdre l’oportunitat de sentir-se petites estrelles. En Mahmood Uzzaman Shamsi va encarregar-se d’engegar i formalitzar el primer club: els Olot Tigers Cricket Club. A partir de llavors, la passió per aquest joc es va anar estenent fins al punt que actualment diversos equips gironins ja juguen a la lliga catalana. Criquet, que significa grill en anglès, es pressuposa que deriva del germànic cricke o bat. També és sinònim de joc net, de fair play. I des del 2013 que la Federació Catalana d’aquest esport s’encarrega de fer-ho palès organitzant partits. Tot i ser un desconegut a gran part del territori, aquest joc d’intercanvis busca consolidar-se de mica en mica dins l’entramat intercultural i esportiu.

CRICKET

CRIQUET

LE JEU DU FAIR-PLAY

EL JUEGO DEL FAIR PLAY

Le jeu "so british" est en train de gagner du terrain en Catalogne et, plus particulièrement, dans la province de Gérone. C’est un sport qui est arrivé d’Asie, par le biais de Catalans provenant d’Inde et du Pakistan qui ne voulaient pas rater l’opportunité d’en devenir les protagonistes.

El juego más británico se está abriendo camino en Cataluña y en las tierras gerundenses. Llegó desde Asia, a través de catalanes procedentes de India y Pakistán que no querían perder la oportunidad de sentirse pequeñas estrellas.

Mahmood Uz Zaman Shamsi va se charger de créer et de formaliser le premier club: l’Olot Tigers Cricket Club. Dès lors, la passion pour ce jeu va se répandre, à tel point qu’actuellement diverses équipes de Gérone participent déjà à la ligue catalane. "Cricket", qui signifie grillon en anglais, viendrait de l’allemand "cricke" ou "bat". Il est également synonyme de fair-play. Et, depuis 2013, la Fédération catalane de ce sport est chargée de le faire vivre en organisant des tournois. Bien qu’il soit méconnu sur une grande partie du territoire, ce jeu d’échange tente de se consolider de plus en plus sur le plan interculturel et sportif.

Mahmood Uzzaman Shamsi se encargó de poner en marcha y formalizar el primer club: Los Olot Tigers Cricket Club. A partir de entonces, la pasión por este juego se fue extendiendo hasta el punto de que actualmente diversos equipos gerundenses ya juegan en la liga catalana. Criquet, que significa grill en inglés, se cree que deriva del germánico cricke o bat. También es sinónimo de juego limpio, de fair play. Desde 2013 la Federación Catalana de este deporte se encarga de su difusión organizando partidos. A pesar de ser un desconocido en gran parte del territorio, este juego de intercambios busca consolidarse poco a poco dentro del entramado intercultural y deportivo.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

CRIQUET

LLOGUER DE DESPATXOS PER PROFESSIONALS DE LA SALUT Psicologia · Homeopatia · Acupuntura · Fisioteràpia · Osteopatia · Naturopatia · Valoració Metge · Kinesiologia · ...

Plaça Marquès de Camps 16, Esc A · 1r pis

LLOGUER D’ESPAIS

17001 Girona · Tef. 872 081 505

PER PROFESSIONALS DE LA SALUT

info@equilibrium.cat

www.equilibrium.cat

Amb la col·laboració de la Clinica Dental Drs. Banchilleria Odontolgia de mínima intervenció Plaça Marquès de Camps 16 · 1r pis · Tef. 972 21 30 53 · www.doctorsbanchilleria.com

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje | I culturalment i socialment? AQ. T’ensenya valors. L’esforç, la cooperació i el treball en equip. Potser els esports individuals t’aporten altres elements però, en el meu cas, el patinatge m’ha ensenyat tolerància, entrega, prioritzar el col·lectiu i voluntat de superació en el cas de la competició... Coses que, socialment, considero que són importants i que a vegades la vida no t’ho ensenya. El patinatge te’ls inculca sense voler, t’ho ensenya sense ni donar-te’n compte. MP. És una gran manera de descobrir llocs i racons. Et permet conèixer nous espais i, a trets generals, és molt beneficiós per la salut i ajuda a tenir una societat més sana.

Quantitat o qualitat? MP. Hi ha tendència a la quantitat; som molt materialistes, només a la recerca de resultats. Sembla que la cosa vagi a pes, a veure quants quilòmetres has fet encara que no tingui lògica. Vivim enmig d’excessos i tot està molt polaritzat, és o tot o res. Crec que l’únic que importa és intentar fer el màxim de bé allò que realitzes. AQ. Estem en una societat on sempre es vol més o, directament, ser el millor, sense fixar-se en els altres. Això és el més complicat per a mi. En general, ens hem tornat molt competitius i individualistes. Sóc molt de frases i una que el patinatge m’ha ensenyat és ‘Menys és més’. Veure la importància de la qualitat. És un esport minoritari i el fet de tenir pocs recursos ens ha obligat a esforçar-nos més, a valorar més el nostre esport i la feina dels competidors. Una mica el meu deure ara és ser capaç de transmetre això als alumnes que entreno: lluitar per allò que agrada i fugir de la competència sense sentit. Nerea Guisasola

Qu’en est-il culturellement et socialement? AQ. Le sport nous enseigne les valeurs comme l’effort, la coopération et le travail en équipe. Les sports individuels apportent certainement d’autres éléments mais, dans mon cas, le patinage m’a appris la tolérance, le dévouement, l’importance du travail en équipe et la volonté de dépassement dans le cas de la compétition... Des choses que je considère socialement très importantes et que la vie ne nous apprend pas tout le temps. Le patinage inculque ces valeurs sans le vouloir, sans même qu’on s’en aperçoive. MP. C’est une très bonne façon de découvrir des endroits et des recoins inexploités. Cela nous permet de connaître de nouveaux espaces et, de façon générale, c’est très bénéfique pour la santé, par conséquent nous tendons vers une société plus saine.

Quantité ou qualité? MP. Il y a une tendance à la quantité ; nous sommes très matérialistes, nous recherchons uniquement les résultats. On a l’impression que les choses se mesurent au poids, voyons voir combien de kilomètres ai-je réalisés..., bien que cela n’ait aucun sens. Nous vivons dans l’extrême, sous pression, on s’impose le principe du tout ou rien. Je crois que le plus important c’est de tenter de faire de son mieux. AQ. Nous vivons dans une société où l’on veut toujours plus ou, plus directement, où l’on veut être le meilleur, sans tenir compte des autres. C’est le plus compliqué pour moi. En général, nous sommes devenus très compétitifs et individualistes. Moi qui aime bien m’en remettre aux proverbes, s’il y en a un que m’a inspiré le patinage c’est bien "Less is more". C’est-à-dire, au fond, l’importance de la qualité. C’est un sport minoritaire et le fait d’avoir peu de ressources nous oblige à nous forcer davantage, à davantage valoriser notre sport et le travail des concurrents. Mon devoir aujourd’hui c’est d’être capable de transmettre cela aux élèves que j’entraîne: lutter pour ce qui nous passionne et fuir la concurrence intempestive.

#17 · 2018

Nerea Guisasola

¿Y cultural y socialmente? AQ. Te enseña valores. El esfuerzo, la cooperación y el trabajo en equipo. Puede que los deportes individuales te aporten otros elementos pero, en mi caso, el patinaje me ha enseñado tolerancia, entrega, priorizar el colectivo y voluntad de superación en el caso de la competición… Cosas que, socialmente, considero que son importantes y que a veces la vida no te las enseña. El patinaje te las inculca sin querer, te las enseña sin darse cuenta. MP. Es una gran manera de descubrir lugares y rincones. Te permite conocer nuevos espacios y, a grandes rasgos, es muy beneficioso para la salud y ayuda a tener una sociedad más sana.

¿Cantidad o cualidad? MP. Hay tendencia a la cantidad; somos muy materialistas, sólo a la búsqueda de resultados. Parece que la cosa vaya a peso, a ver cuántos quilómetros has hecho aunque no tenga lógica. Vivimos en medio de excesos y todo está muy polarizado, es o todo o nada. Creo que lo único que importa es intentar hacer lo mejor posible todo aquello que realizas. AQ. Estamos en una sociedad donde siempre se quiere más o, directamente, ser el mejor, sin fijarse en los otros. Esto es lo más complicado para mí. En general, nos hemos vuelto muy competitivos e individualistas. Soy muy de frases y una que el patinaje me ha enseñado es “Menos es más”. Ver la importancia de la cualidad. Es un deporte minoritario y el hecho de tener pocos recursos nos ha obligado a esforzarnos más, a valorar más nuestro deporte y el trabajo de los competidores. Mi deber ahora es ser capaz de transmitir esto a los alumnos que entreno: luchar por aquello que gusta y huir de la competencia sin sentido. Nerea Guisasola

| reportatge · reportage · reportaje |

“Rustits”, expresión que se utiliza cuando se está muy cansado. Esta es la palabra preferida de Pinsach dentro del sector.

EL APUNTE 1. ¿Algún momento impactante? AQ. La imagen que más me ha costado ver es la de mi tobillo girado del revés. La otra cara de la moneda es el primer mundial. Entrar en el pabellón de Buenos Aires y sentir cómo la tierra y las gradas vibraban. Es el impacto más grande que he tenido nunca. MP. Subir al Cerví mientras se hacía de día, viendo la silueta de la montaña. Los últimos segundos de una carrera cuando la gente llega y se tira por el suelo. Son sólo dos de las imágenes icónicas que tengo grabadas en la retina.

2. ¿Y el hecho de ser reconocidos dentro y fuera? MP. No tengo ninguna falta de privacidad. En este mundo nos conocemos todos. AQ. En Olot la gente me identifica como patinadora pero mi vida no ha cambiado nada. Tengo la gran suerte de vivir mi pasión y haber conseguido éxitos en lo que más me gusta pero soy la misma persona, antes y ahora.

CAT

L'APUNT

LE POINT

1. Algun moment impactant?

1. Un événement marquant?

AQ. La imatge que més m’ha costat veure és la del meu turmell girat del revés. L’altra cara de la moneda és el primer mundial. Entrar al pavelló de Buenos Aires i sentir com el terra i les grades vibraven. És l’impacte més gran que he tingut mai.

AQ. Ce qui m’a le plus impressionné, c’est voir ma cheville déplacée et tournée dans l’autre sens. À l’inverse, l’image positive c’est le premier mondial. Entrer dans le pavillon multisports de Buenos Aires et sentir le sol et les gradins vibrer. C’est ce qui m’a le plus impacté jusqu’ici.

MP. Pujar el Cerví mentre es fa de dia, veient la silueta de la muntanya. Els últims segons d’una cursa quan la gent arriba i es tira a terra. Són només dues de les imatges icòniques que tinc gravades a la retina.

2. I el fet de ser reconeguts dins i fora? MP. No tinc cap manca de privacitat. En aquest món ens coneixem tots. AQ. A Olot la gent m’identifica com a patinadora però la meva vida no ha canviat gens. Tinc la gran sort de viure la meva passió i haver aconseguit èxits amb allò que més m’agrada però sóc la mateixa persona, abans i ara.

MP. L’ascension du Cervin au lever du jour, et voir se dessiner sa silhouette emblématique. Les derniers instants d’une course quand les gens passent la ligne d’arrivée et se jettent à terre. Ce ne sont que deux des images fortes que je garde en mémoire.

2. Qu’en est-il de la reconnaissance sur le territoire et à l’étranger? MP. Je n’ai aucun problème de vie privée. Dans ce monde, on se connaît tous. AQ. À Olot, les gens m’identifient comme la patineuse mais dans ma vie cela n’a rien changé. J’ai la chance de vivre ma passion et d’avoir obtenu des succès grâce à ce que j’aime le plus, mais je suis toujours la même personne.

“La manca de reconei‌xement mediàtic ens ha ajudat a valorar encara més el nostre esport i estimar-lo”, assegura Anna Quintana. «Le manque de reconnaissance médiatique nous a aidées à valoriser encore plus notre sport et à l’aimer», déclare Anna Quintana.

“La falta de reconocimiento mediático nos ha ayudado a valorar todavía más nuestro deporte y amarlo”, asegura Anna Quintana

#17 · 2018

‘Rustits’, expressió que s’utilitza quan s’està molt cansat. Aquesta és la paraula preferida de Pinsach dins del sector.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

«Rustits» (cramé ou grillé) expression catalane que l’on utilise lorsqu’on est très fatigué. C’est le mot préféré de Pinsach dans ce domaine.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje | 3. L’ego està molt present en el món de la competició.

3. L’ego est très présent dans le monde de la compétition.

3. El ego está muy presente en el mundo de la competición...

MP. En general, tots els esportistes d’alt nivell som persones fins a cert punt obsessives, un xic egòlatres i hiperperfeccionistes. Està bé adonar-se que ets així i entendre les coses que fas. Al final, has de ser d’alguna manera. L’ego és una cosa que està molt defenestrada però per esmollar-te entrenant i fer coses que surtin una mica del normal cal un punt d’ego. Està bé saber on és i expressarho. La competició serveix com una vàlua d’escapament d’aquest ego i així no portar-lo a altres àmbits de la vida.

MP. En général, tous les sportifs de haut niveau sont, jusqu’à un certain point, des personnes qui fonctionnent sur un mode obsessionnel, un tantinet égotistes et hyperperfectionnistes. C’est bien de se rendre compte que nous sommes comme ça et de comprendre ce que nous faisons. Au fond, tout le monde a sa façon d’être. L’ego est un concept très péjoratif mais pour se tuer à l’entraînement et faire des choses qui sortent un peu de l’ordinaire, il faut une certaine dose d’ego. C’est bien de le discerner et de savoir le dompter. La compétition est une manière de l’exprimer et ainsi de le canaliser.

MP. En general, todos los deportistas de alto nivel somos personas, hasta un cierto punto, obsesivas, un poco ególatras e hiperperfeccionistas. Está bien darse cuenta de que eres así y entender las cosas que haces. Al final, has de ser de alguna manera. El ego es una cosa que está muy denostada pero para hacerte migas entrenando y hacer cosas que salgan un poco de lo normal hace falta un punto de ego. Está bien saber dónde está y expresarlo. La competición sirve como una válvula de escape de este ego y así no llevarlo a otros ámbitos de la vida.

AQ. Sempre juga un paper important però no considero que sigui positiu. Una cosa és tenir un esperit de superació brutal o ganes de millorar constantment; hi estic totalment a favor i són els meus lemes de vida però mai entès l’ego com individualisme. Cal ser exigent, competitiu, unir-se i ser més forts com a grup, valorant qui tens al costat: companys i rivals. Això et fa ser millor persona i, a mi, em fa feliç.

AQ. L’ego occupe toujours une place importante mais je ne considère pas qu’il soit positif. On peut effectivement avoir un esprit de dépassement de soi ou l’envie de s’améliorer constamment; je comprends totalement puisque ce sont mes mots d’ordre mais je n’ai jamais comparé l’ego à de l’individualisme. Il faut être exigeant, compétitif, s’unir et penser collectif en tenant compte de ceux qui sont à nos côtés: collègues et rivaux. C’est ce qui nous rend meilleur et moi ça me rend heureuse.

AQ. Siempre juega un papel importante pero no considero que sea positivo. Una cosa es tener un espíritu de superación brutal o ganas de mejorar constantemente; estoy totalmente a favor y son mis lemas de vida pero nunca entiendo el ego como individualismo. Es necesario ser exigente, competitivo, unirse y ser más fuertes como grupo, valorando a quién tienes al lado: compañeros y rivales. Esto te hace ser mejor persona y a mí me hace feliz.

anunci_Culturae_ festivalet_23x12 H_set 2018.qxp_Maquetación 1 30/8/18 11:08 Página 1

www.visit.roses.cat

#17 · 2018

www.festivaletroses.cat #postadesolroses

· 10 i 11 NOVEMBRE 2018 · `

GASTRONOMIA / PAISATGE / MÚSICA

«Le sport, vécu de façon obsessive, est mauvais, il faut trouver le juste équilibre», comment l’athlète.

“El deporte, si es obsesivo, es malo, hace falta encontrar el punto de equilibrio justo”, comenta el atleta.

La seva estratègia a l’hora de competir? Senzilla: molta concentració, motivació, positivisme i sortir amb empenta a la pista.

Sa stratégie lors des compétitions? Elle est simple: beaucoup de concentration, de motivation, de positivisme et sortir avec plein d’entrain sur la piste.

¿Su estrategia a la hora de competir? Sencilla: mucha concentración, motivación, positivismo y salir con empuje a la pista.

4. Què és el que es fa més difícil del dia a dia?

4. Qu’est-ce qui est le plus difficile au quotidien?

4. ¿Qué es lo que hace más difícil el día a día?

AQ. Compaginar entrenaments amb la feina i la vida personal.

AQ. Concilier les entraînements avec le travail et la vie personnelle.

AQ. Compaginar entrenamientos con trabajo y la vida personal.

MP. Costa viure de l’esquí de muntanya. Cal tenir clar que la teva carrera esportiva va i anirà en paral·lel amb els teus estudis i vida personal i professional.

MP. C’est dur de vivre du ski de montagne. Tu dois avoir à l’esprit que ta carrière sportive évolue et évoluera parallèlement à tes études et à ta vie personnelle et professionnelle.

MP. Cuesta vivir del esquí de montaña. Hay que tener claro que tu carrera deportiva va e irá en paralelo con tus estudios y vida personal y profesional.

5. Un dernier défi?

5. ¿Hay algún reto final?

MP. Je ne sais vraiment pas. À 20 ans, on veut être champion du monde mais les compétitions nous remettent à notre place. Tous les sports ont une date de péremption car à partir d’un certain âge on ne fait que reculer. J’aimerais rester lié à ce sport, transmettre les connaissances et les expériences pour aider toute personne et athlète à construire son chemin.

MP. No lo sé, la verdad. Cuando tienes 20 años quieres ser el campeón del mundo pero las carreras te van poniendo en tu lugar. Todos los deportes tienen fecha de caducidad porque a partir de una cierta edad sólo vas hacia atrás. Me gustaría continuar vinculado a este deporte, transmitir conocimiento y experiencias ayudando a hacer que cada persona y atleta pueda construir su camino.

AQ. L’un des objectifs les plus excitants auquel je pense actuellement serait de participer aux World Roller Games de Barcelone, une sorte de miniolympiades de notre sport. Je n’ai aucun défi final concret. Pour le moment, je ne me vois pas faire autre chose que du patinage.

AQ. Puede que uno de los objetivos más ilusionantes que tengo en cabeza actualmente sea participar en los World Roller Games de Barcelona que serán como unas mini olimpiadas de nuestro deporte. No tengo ningún reto final concreto. De momento, no me veo fuera del patinaje.

5. Hi ha algun repte final? MP. No ho sé, la veritat. Quan tens 20 anys vols ser el campió del món però les curses et van posant a lloc. Tots els esports tenen data de caducitat perquè a patir d’una certa edat només vas endarrere. M’agradaria continuar vinculat a aquest esport, transmetre coneixement i experiències ajudant a fer que cada persona i atleta pugui construir el seu camí. AQ. Potser un dels objectius més il·lusionant que tinc al cap actualment seria participar en els World Roller Games de Barcelona que seran com unes mini olimpíades del nostre esport. No tinc cap repte final concret. De moment, no em veig fora del patinatge. Nerea Guisasola

Nerea Guisasola

#17 · 2018

“L’esport, si és obsessiu, és dolent, cal trobar el punt d’equilibri just”, comenta l’atleta.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

#17 · 2018

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

KIN-BALL OMNIKIN! Fa poc més de set mesos pocs veïns de la Cellera de Ter sabien què era el kin-ball. Només en Narcís Pons qui, arran d’una estada d’Erasmus a Bèlgica va familiaritzar-se amb aquest esport i va proposar d’introduir-lo a la seva vila. Una iniciativa que ha arribat a bon port. “És fàcil d’aprendre, innovador, no té gaires secrets; fas molt d’exercici físic, promou la coordinació, la integració i, sobretot, la col·laboració i el treball en equip. La gent es diverteix i només demana tenir un xic de tècnica”, resumeix en Jordi Rabionet, president del Club Unió Esportiva Cellera – Amer qui,

aquest passat estiu, va organitzar el primer torneig d’aquest esport al poble dins les activitats de l’estiu esportiu. Davant de la bona acollida rebuda, aquest any els crits de ‘omnikin’ ressonaran pel poble en ser els primers a disposar d’un pavelló preparat per a la seva pràctica. Una nova activitat que se suma al reguitzell de propostes esportives amb l’increment d’un 50% dels membres del club. “La gent que fa esport és més feliç i té les idees més clares”, destaca Rabionet.

KIN-BALL OMNIKIN!

OMNIKIN! Il y a un peu plus de sept mois, bien peu d’habitants de la Cellera de Ter savaient ce qu’était le kin-ball. Seul Narcís Pons s’était familiarisé avec ce sport à la suite d’un séjour Erasmus en Belgique et il va proposer de l’introduire dans sa ville. Une initiative qui est arrivée à bon port. «C’est facile à apprendre, innovant, c’est un sport qui n’a aucun secret; il est parfait pour le conditionnement physique et favorise la coordination, l’intégration et, surtout, la collaboration et le travail en équipe. Les gens s’amusent et cette discipline ne demande que très peu de technique», déclare Jordi Rabionet, président du Club Unió Esportiva Cellera – Amer qui, l’été passé, va organiser le premier tournoi de kinball dans le village à côté des autres activités sportives d’été. Au vu du bon accueil reçu, cette année, les cris de "omnikin" retentiront dans le village, puisque le club sera le premier à disposer d’un pavillon dédié à la pratique de ce sport. Une nouvelle activité qui s’ajoute à la kyrielle de propositions sportives avec une augmentation de 50% des membres du club. «Les gens qui font du sport sont plus heureux et ont une plus grande clarté d’esprit», souligne Rabionet.

Ante la buena acogida, este año los gritos de “omnikin” resonarán por en la localidad al ser los primeros en disponer de un pabellón preparado para su práctica. Una nueva actividad que se suma a la serie de propuestas deportivas, con un incremento del 50% de los miembros del club. “La gente que hace deporte es más feliz y tiene las ideas más claras”, destaca Rabionet.

“Una de les millors coses d’aquest joc és que intervenen tots els membres; és la màxima expressió d’un esport d’equip”, assegura Jordi Rabionet. «L’un des meilleurs aspects de ce jeu, c’est que tous les membres interviennent; c’est le sport d’équipe par excellence», assure Jordi Rabionet. “Una de las mejores cosas de este juego es que intervienen todos los miembros; es la máxima expresión de un deporte en equipo”, asegura Jordi Rabionet

#17 · 2018

KIN-BALL

Hace unos escasos siete meses pocos vecinos de la Cellera de Ter sabían qué era el Kin-ball. Sólo Narcís Pons, quien, a raíz de una estancia de Erasmus en Bélgica, se familiarizó con este deporte y propuso introducirlo en su pueblo. Una iniciativa que llegó a buen puerto. “Es fácil de aprender, es innovador, no tiene casi secretos; haces mucho ejercicio físico, ejercita la coordinación, la integración y, sobre todo, la colaboración y el trabajo en equipo. La gente se divierte y sólo requiere un poco de técnica”, resume Jordi Rabionet, presidente del Club Unión Deportiva Cellera-Amer quien, este pasado verano, organizó el primer torneo de este deporte en el pueblo dentro de las actividades del verano deportivo.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

Plus vite, plus fort, plus haut

| reportatge · reportage · reportaje |

Més ràpid, més fort, més alt Más rápido, más fuerte, más alto

CAT

REPORTATGE

REPORTAGE

Les vitrines du succès… Certaines années se distinguent des autres; 2018 restera mémorable sur le plan sportif avec une série de victoires éclatantes en rugby, sport emblématique pour le département des Pyrénées Orientales. Stades et rues ont été submergés par une joyeuse déferlante de drapeaux «sang et or» pour soutenir les équipes mais affirmer aussi une identité, une culture.

«Nous avons gagné» Le 6 mai, l’USAP, équipe de rugby à XV de Perpignan, septuple championne de France, remporte le championnat Pro D2, 38 -13 contre l’équipe de Grenoble. Cette victoire, inscrit l’équipe au prochain Top 14 (l'élite du rugby français). Dans les tribunes, à l’unisson, les gorges hurlent «Nous avons gagné!». Cette acclamation, plusieurs millions de personnes la scande d’une seule et même voix dans les maisons, les cafés, les rues. Un «nous» universel, solidaire, vecteur de joie, d’honneur et de paix. Le bouclier de Brennus, trophée des vainqueurs revient à Perpignan, place de la victoire située aux pieds du Castillet, porté par une équipe élargie au staff, entraineurs, élus… Tout autour de l’estrade, l’euphorie est magistrale.

REPORTAJE

Las vitrinas del éxito… Algunos años se distinguen de otros; 2018 será memorable en el apartado deportivo gracias a una serie de brillantes victorias en rugbi, deporte emblemático para el departamento de los Pirineos Orientales. Estadios y calles han sido invadidos por una ola gigante de banderas “sangre y oro” para apoyar a los equipos pero también para afirmar una identidad, una cultura.

«Hemos ganado» El 6 de mayo, el USAP, equipo de rugbi a XV de Perpiñán, siete veces campeón de Francia, gana el campeonato Pro D2, 38-13 contra el equipo de Grenoble. Esta victoria inscribe al equipo en el Top 14 (la primera división del rugbi francés). En las tribunas, al unísono, las gargantas gritan “¡Hemos ganado!”. Esta exclamación la corean varios millones de personas como una sola voz en casas, bares, calles. Un “nosotros” universal, solidario, vehículo de alegría, de celebración. El escudo de Brennus, trofeo de los vencedores, regresa a Perpiñán, a la plaza de la victoria situada a los pies del Castillet, portado por el equipo, entrenadores, el personal, regidores… Todos alrededor del escenario; la euforia es magistral.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

ES FR

©USAP

Les vitrines de l’èxit… Hi ha anys que es distingeixen dels altres. El 2018 serà inoblidable en l’àmbit esportiu amb una sèrie de victòries brillants en rugbi, esport emblemàtic per al departament dels Pirineus Orientals. Estadis i carrers s’han desbordat d’una alegre invasió de banderes «sang i or» per donar suport als equips però també per afirmar una identitat, una cultura.

El 6 de maig, la USAP, equip de rugbi de Perpinyà, sèptupla campiona de França, s’emporta el campionat Pro D2, 38-13 contra l’equip de Grenoble. Aquesta victòria inscriu l’equip al pròxim Top 14 (l’elit del rugbi francès). A les tribunes, a l’uníson, les goles bramen «Hem guanyat!». Diversos milions de persones pronuncien aquesta aclamació amb una sola veu a les llars, les cafeteries, els carrers... Un «nosaltres» universal, solidari, vector d’alegria, d’honor i de pau. L’escut de Brennus, trofeu dels vencedors, torna a Perpinyà, a la plaça de la Victòria, situada als peus del Castellet, portat per un equip engrandit: equip, entrenadors, representants… Tot al voltant de la plataforma, l’eufòria és extraordinària.

#17 · 2018

«Hem guanyat»

| reportatge · reportage · reportaje |

#17 · 2018

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

CAT

Uns dies més tard, malgrat un magnífic doble triomf aconseguit per l’equip dels Dragons Catalans amb discapacitats físics, vencedors per setena vegada de la copa de França de rugbi a 13 en cadira de rodes i vencedors per onzena vegada del campionat de França, no han tingut dret a la mateixa rebuda a la seva tornada «a casa». Ni plataforma al Castellet, ni primera pàgina a la premsa local. L’esport i l’«Hem guanyat» sincers que vehiculen valors positius d’integració, d’igualtat, morals i socials semblen, de sobte, ben tímids. Que potser el rugbi, banderer de tot un departament, perd la memòria? Per cert, ben mirat, els equips femenins de rugbi, tot i ser també recompensats diverses vegades (6 vegades campiones de França, 1 vegada campiones d’Europa), tampoc no hi han tingut dret.

LES DRAGONS HANDI RUGBY XIII Décembre 2006: Axel Lliboutry accidenté se retrouve privé de l’usage de ses jambes. Pour ce treiziste, c’est l’effondrement. Mais sa passion couplée à sa volonté va le pousser à œuvrer afin de constituer une équipe de rugby en fauteuil dès 2008. Depuis, titres et performances s’enchainent: champions de France en 2008, 2009, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018 - Champions d’Europe 2010 2015. Leur plus beau titre est sans aucun doute leur exemplarité…

©Pascal Lesaulnier - In Mettalum

Días más tarde, a pesar de un magnífico doblete conseguido, el equipo de los Dragons Catalans Handisport, vencedores por séptima vez de la copa de Francia en rugbi a XIII en silla de ruedas y vencedores por undécima vez del campeonato de Francia no ha tenido derecho al mismo recibimiento de su vuelta a “casa”. Ni escenario en el Castillet, ni primeras páginas en la prensa local. El deporte y el “Hemos ganado”, que transmiten, así se supone, valores positivos de integración, de igualdad, éticos y sociales, parecen de pronto olvidarlo. El rugbi, buque insignia de todo un departamento, ¿tendría acaso algunas pérdidas de memoria? Por otra parte, si nos fijamos aún más, los equipos femeninos en rugbi a XV, a pesar de haber ganado varias veces ( campeonas de Francia en 6 ocasiones y en una campeones de Europa) tampoco han tenido derecho a este reconocimiento público.

Des de llavors, títols i resultats s’encadenen: Campions de França 2008, 2009, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018 - Campions d’Europa al 2010 2015. El seu millor títol és sense dubte la seva exemplaritat…

Quelques jours plus tard, malgré un magnifique doublé réalisé par l’équipe des Dragons Catalans Handisport vainqueurs pour la 7ème fois de la coupe de France en rugby à XIII fauteuils et vainqueurs pour la onzième fois du championnat de France n’ont pourtant pas eu droit au même accueil lors de leur retour «à la maison». Pas d’estrade au Castillet, pas de première page dans la presse locale. Le sport et le «Nous avons gagné» sensés véhiculé des valeurs positives d’intégration, d’égalités, morales et sociales semblent soudain bien timides. Le rugby, porte-drapeau de tout un département, aurait-il quelques pertes de mémoires? D’ailleurs, à bien y regarder, les équipes féminines en rugby à XV, bien que plusieurs fois primées elles aussi (6 fois championnes de France, 1 fois championne d’Europe) n’ont pas eu droit à ces égard-là non plus.

122 ans plus tard…

©Pascal Lesaulnier - In Mettalum

122 anys més tard… La plataforma es va tornar a muntar i a animar després del 25 d’agost. En honor, aquesta vegada, dels Dragons Catalans (rugbi a 13). Des que es va crear el 1896, el trofeu de la Copa Challenge no havia sortit de territori anglès; 122 anys en aquestes terres passant d’un club a un altre. Al llegendari recinte de Wembley, enfront de Warrington (20-14), els Dragons Catalans van marcar la història del rugbi a 13 tornant-se a emportar la Copa a Perpinyà amb les ovacions de tota una població aduladora. Altra vegada, unió, solidaritat, l’alegria i l’orgull cantats i bramats perquè «hem guanyat».

L’estrade s’est à nouveau dressée et animée après le 25 août. A l’honneur, cette fois, les Dragons Catalans (rugby à XIII). Depuis sa création en 1896, le trophée de la Challenge Cup n’avait jamais quitté le territoire anglais. 122 années sur ses terres à passer d’un club à un autre. Dans la légendaire enceinte de Wembley face à Warrington (20-14), les Dragons Catalans ont marqué l’histoire du rugby à XIII en ramenant la Cup à Perpignan sous les ovations de toute une population adulatrice. A nouveau, union, solidarité, la joie et la fierté chantées et rugies puisque «nous avons gagné».

122 años más tarde… El escenario se montó y animó de nuevo después del 25 de agosto. En honor, esta vez, a los Dragones Catalanes (rugbi a XV). Desde su creación en 1896, el trofeo de la Challenge Cup no había abandonado jamás territorio inglés. 122 años en estas tierras pasando de un club a otro. En el legendario recinto de Wembley frente a Warrington (20-14), los Dragones Catalanes han marcado la historia del rugby a XIII trayendo la Copa a Perpiñán bajo las ovaciones de toda una población aduladora. De nuevo, unión, solidaridad, la alegría y el orgullo cantados y gritados ya que “hemos ganado”.

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Desembre 2006: Axel Lliboutry accidentat es troba paralític. Per aquest esportista de rugbi a XIII és l’enfonsament. Però la seva passió juntament a la seva voluntat l’impulsarà a constituir un equip de rugbi en cadira de rodes des del 2008.

©Pascal Lesaulnier - In Mettalum

LES DRAGONS HANDI RUGBY XIII

Diciembre de 2006: Axel Lliboutry tras un accidente se encuentra privado del uso de sus piernas. Este jugador de Rugby XIII se derrumba. Pero su pasión junto con su voluntad le va a impulsar a constituir un equipo de rugby en silla de ruedas desde el 2008. Desde entonces, títulos y resultados se encadenan: campeonatos de Francia en 2008, 2009, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016, 2018Campeonatos de Europa 2010 2015. Su mejor título es sin duda su ejemplaridad.

#17 · 2018

ELS DRAGONS HANDI RUGBY XIII

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje | «Citius, altius, fortius… més ràpid, més fort, més alt» «Més ràpid (atlèticament), més fort (mentalment), més alt (espiritualment)», així és com el mossèn Henri Louis Didon traduïa aquesta doctrina que Pierre de Coubertin va manllevar per als Jocs Olímpics. El cognom d’aquest gran aficionat al rugbi, fundador del Comitè Olímpic Internacional (1896), és el de l’institut preolímpic de Font-romeu, situat a 1.860 m d’altitud. De les seves seccions «estudis esportius», en sorgiran nombrosos atletes, com el biatleta de la Llaguna Martin Fourcade, quíntuple campió olímpic (5 medalles d’or, 2 de plata), 11 vegades campió del món, l’únic amb 7 classificacions consecutives per a la Copa del món (del 2012 al 2018) i plusmarquista amb 31 globus de cristall1. En el mateix registre, de la secció surf de neu amb discapacitat, Cécile Hernandez-Cervellon, aquesta esportista de Perpinyà amb 3 medalles (2 plates, 1 bronze) als jocs paralímpics, amb 4 medalles als campionats del món amb discapacitat (1 or, 3 plates), amb diversos globus de cristall, ha guanyat 25 vegades la copa del món. Guanyadora de la medalla Cavaller de l’Orde Nacional del Mèrit atorgada pel President de la República Francesa el 2014, i amb una victòria rere una altra, lluita cada dia contra l’esclerosi múltiple però també contra la manca de visibilitat i de cobertura informativa de l’esport amb discapacitats. Amb exemples tan forts, el reconeixement del rendiment de l’esport amb discapacitats només pot augmentar…

1 El globus de cristall: recompensa esportiva atorgada en esports d’hivern als esportistes que aconsegueixen més punts a cada cursa i es classifiquen al capdavant del trofeu.

Llagonnais: habitant de la commune de la Llagonne, Pyrénées Orientales.

#17 · 2018

Le globe de cristal: récompense sportive décernée lors des sports d'hiver aux sportifs qui ont comptent le plus de points à chaque course et se classent ainsi en tête du challenge.

1 Llagonnais: habitante del municipio de la Llagonne, Pirineos Orientales.

El globo de cristal: recompensa deportiva concedida en los deportes de invierno a los deportistas que han contado con más puntos en cada carrera y se clasifican los primeros.

©Florent Pervillé

«Citius, altius, fortius…plus vite, plus fort, plus haut»

«Citius, altius, fortius… más rápido, más fuerte, más alto»

«Plus vite (athlétiquement), plus fort (mentalement), plus haut (spirituellement)» ainsi l’abbé Henri Louis Didon traduisait-il cette doctrine que Pierre de Coubertin lui emprunta pour les Jeux Olympiques. Le nom de ce grand amateur de Rugby, fondateur du Comité International Olympique (1896) est celui du Lycée préolympique de Font-Romeu situé à 1860 m d’altitude. De ses sections «sport études» émergeront de nombreux athlètes tel le biathlète Llagonnais1 Martin Fourcade quintuple champion Olympique (5 médailles d’or, 2 d’argent), 11 fois champion du monde, seul à compter 7 classement consécutif pour la Coupe du monde (de 2012 à 2018), recordman avec 31 globes de cristal2. Dans le même registre, section snowboard handisport, Cécile Hernandez-Cervellon, cette perpignanaise

“Más rápido (atléticamente), más fuerte (mentalmente), más alto (espiritualmente)” así traducía el padre Henri Louis Didon esta doctrina que Pierre de Coubertin le prestó para los Juegos Olímpicos. El nombre de este gran aficionado al Rugby, fundador del Comité Internacional Olímpico (1896) es el del Instituto preolímpico de Font-Romeu situado a 1860 metros de altura. De sus secciones “deporte-estudios” emergerán numerosos atletas como el biatleta de La Llagonne Martin Fourcade cinco veces campeón Olímpico (5 medallas de oro, 2 de plata); 11 veces campeón del mundo; el único que cuenta con siete clasificaciones consecutivas para la Copa del Mundo (de 2012 a 2018), poseedor del récord con 31 globos de cristal. En el mismo registro, en la sección de snowboard para minusválidos, Cécile Hernandez-Cervellon, esta perpiñanesa que posee 3 medallas (2 de

©G-Picout

Cécile Hernandez Cervellon (Perpinyà, 1974) esportista de snowboard per discapacitats, periodista i escriptora francesa. Ha guanyat 3 medalles als Jocs Paralímpics Cécile Hernandez Cervellon (Perpignan 1974) snowboardeuse handisport, journaliste et écrivaine française. Elle a gagné trois médailles aux Jeux paralympiques Cécile Hernandez Cervellon (Perpiñán 1974) deportista de snowboard discapacitada, periodista y escritora francesa. Ha ganado 3 medallas en Juegos Paralímpicos.

©Florent Pervillé

aux 3 médailles (2 argent, 1 bronze) aux jeux paralympiques, aux 4 médailles aux championnats du monde handisport (1 or, 3 argent), aux multiples globes de cristal a remporté 25 fois la coupe du monde. Médaillée Chevalier de l’ordre national du Mérite par le Président de la république en 2014, victoire après victoire, elle lutte au quotidien contre la sclérose en plaques mais aussi contre le manque de visibilité et de médiatisation du handisport. Avec des exemples aussi forts, la reconnaissance des performances handisports ne peut que prendre de la hauteur…

Sous terre un autre monde…

plata, 1 de bronce) de los juegos paralímpicos, 4 medallas de los campeonatos del mundo del deporte para discapacitados (1 oro, 3 platas), y múltiples globos de cristal, ha ganado 25 veces la copa del mundo. Medallista Caballero de la Orden Nacional del Mérito por el Presidente de la República en 2014, victoria tras victoria, ella lucha a diario contra la esclerosis múltiple pero también contra la falta de visibilidad y de la mediatización del deporte para discapacitados. Con estos ejemplos tan importantes, el reconocimiento de las actuaciones en el deporte para personas con discapacidad no puede más que estar a la altura…

Je suis, votre guide !

www.grottescanalettes.com

*Offre non cumulable.#17 IDEES-GO·/ 2018 © Photos : Sud de France - Yves Cavaillé

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

Km 200 route de Vernet-les-Bains • 66500 Villefranche-de-conflent • Tél. : 04 68 05 20 20 • 06 32 36 30 60

©Manu Salcedo

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Panem et circenses (pa i jocs del circ) Com que des de la nit dels temps la competició recompensa els vencedors, l’esport és un potent envit econòmic. Patrocinadors, publicistes, poders públics, premsa, l’avicien, donant-li preferència, i l’utilitzen per reforçar la seva imatge associant-se a l’equip guanyador o organitzant esdeveniments esportius d’envergadura (campionats, Jocs Olímpics…). «Pa i jocs del circ», una altra fórmula llatina que, a l’Antiga Roma, es recomanava per calmar i adormir la població a punt de rebel·lar-se; una fórmula (com tantes d’altres) intemporal, sembla... Pascale Oriot

USAP XV FEMENÍ

USAP XV FÉMININ

Abans d’unir-se a l´equip de l’USAP a finals del 2008, l’equip de l’USA Toulouges XV va ser quatre vegades campió de França ((2004, 2005, 2006 et 2008).

Avant de rallier le team de l’USAP fin 2008, l’équipe de l’USA Toulouges XV a été quatre fois championne de France ((2004, 2005, 2006 et 2008). Comme pour confirmer leurs motivations au sein de l’USAP, «Les Catalanes» remportent le championnat d’Europe en 2009 puis le championnat de France en 2010 et 2011. Elles sont basées à Pollestres au Stade Roger Ramis.

“Les Catalanes” confirmen les seves motivacions de ser dins l’USAP guanyant el campionat d’Europa al 2009 i el campionat de França al 2010 i 2011. Elles tenen la seva base a Pollestres a l´estadi Roger Ramis.

Panem et circenses (du pain et des jeux) Parce que depuis la nuit des temps, la compétition récompense les vainqueurs, le sport est un puissant enjeu économique. Sponsors, publicitaires, pouvoirs publics, presse, le chouchoutent, lui faisant la part belle et l’utilisent afin de renforcer leur image en s’associant à l’équipe gagnante ou en organisant des manifestations sportives d’envergures (championnats, JO…).

#17 · 2018

“Panem et circenses” (pan y circo)

«Du pain et des jeux», autre formule latine mais celle-ci, dans la Rome Antique, était recommandée afin d’apaiser et endormir la population en passe de se rebeller. Une formule (comme bien d’autres…) intemporelle, semble-t-il… ©Manu Salcedo

Pascale Oriot

Porque desde el principio de los tiempos, la competición recompensa a los vencedores, el deporte es una poderosa cuestión económica. Patrocinadores, publicidad, poderes públicos y prensa lo miman, aprovechándolo al máximo y utilizándolo con el fin de reforzar su imagen al asociarse al equipo ganador u organizando eventos deportivos de envergadura (campeonatos, Juegos Olímpicos...) “Pan y juegos”, otra fórmula latina pero esta, en la Roma Antigua, era recomendada a fin de calmar y adormecer la población a punto de rebelarse. Una fórmula (como muchas otras…) atemporal, al parecer… Pascale Oriot

L’USAP: USAP XV FEMENINO Antes de unirse al equipo del USAP a finales de 2008, el equipo del USA Toulouges XV había sido cuatro veces campeón de Francia ((2004, 2005, 2006 et 2008). “Las Catalanas” confirman sus motivaciones para estar en el USAP, ganando el campeonato de Europa en 2009 y el campeonato de Francia en 2010 y 2011. Tienen su base en Pollestres en el Estadio Roger Ramis.

©USAP

L'UNION SPORTIVE ARLEQUINS PERPIGNANAIS,

RUGBY À XV

L’USAP:

Arlequins, perquè aquest nom? Al 1925, els Quins (anomenats més tard, l’Arlequin club perpinyanès) és un club sense recursos que no pot proporcionar samarretes als seus jugadors qui les han de comprar ells mateixos. Les samarretes esquinçades durant els partits s’han d’apedaçar amb els recursos disponibles, inclús amb peces de teixit de colors desbaratats, recordant així al vestit de l’Arlequin. Aquest club es fusionarà amb l’ASP que es convertirà USP el 5 de maig de 1933 d’aquí el nom USAP.

Arlequins, pourquoi ce nom? 1925, les Quins (nommés plus tard, l’Arlequin club perpignanais) est un club si démuni qu’il est dans l’incapacité de fournir des maillots à ses joueurs qui les achètent sur leurs propres deniers. Les maillots déchirés au cours des matchs sont rapiécés avec les moyens du bord, y compris avec des pièces de tissu aux couleurs disparates, rappelant ainsi le costume d’Arlequin. Ce club fusionnera avec l’ASP devenu USP le 5 mai 1933 d’où l’appellation USAP.

RUGBY À XV

Al 1995, l’equip es reestructura arran de la seva professionalització. Al 1997, el club s’anomena Union Sportive Arlequins PerpignanRoussillon, les seves samarretes adopten els colors “sang i or”, el seu lema és “Sempre endavant”, el seu himne oficiós és l’Estaca de Lluís Llach, el seu estadi és Aimé Giral (mitjà apertura de l’ASP de 19 anys, campió de França al 1914, mort en combat al 1915).

En 1995, elle se restructure suite à sa professionnalisation. En 1997, le club se nomme Union Sportive Arlequins Perpignan-Roussillon, ses maillots adoptent les couleurs «sang et or», sa devise est «Sempre endavant» (Toujours en avant), son hymne officieux l’Estaca de Lluis Llach, son stade est Aimé Giral (demi d'ouverture de l'ASP de 19 ans, champion de France en 1914, mort au combat en 1915).

PALMARÈS DE L’USAP

CHAMPIONNAT DE FRANCE : Vainqueur en 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955, 2009 Finaliste en 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977,1998, 2004, 2010.

CHAMPIONNAT DE FRANCE: Vainqueur en 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955, 2009 Finaliste en 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977,1998, 2004, 2010.

CHALLENGE YVES DU MANOIR (COUPE DE FRANCE) Vainqueur en 1935,1955, 1994, Finaliste en 1936,1937, 1938, 1956, 1965.

COUPE D’EUROPE Finaliste en 2003

#17 · 2018

L'UNION SPORTIVE ARLEQUINS PERPIGNANAIS,

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje | ©Michel Lise

L’ UNION SPORTIVE ARLEQUINS PERPIGNANAIS,

L’USAP:

RUGBY A XV Arlequines. ¿Por qué este nombre? en 1925, los Quins (llamados más tarde, el Arlequín club perpiñanés) es un club sin muchos recursos económicos que no puede suministrar camisetas a sus jugadores, siendo ellos mismos quienes las compran. Las camisetas rotas durante los partidos son remendadas con los medios disponibles, incluso con piezas de telas de colores disparatados, recordando así el traje del Arlequín. Este club, los Quins, se fusionará con el Association Sportive Perpignanais convirtíendose en Union Sportive Perpignanais el 5 de mayo de 1933, de ahí su apelación USAP. En 1995, el club se llama Union Sportive Arlequins PerpignanRoussillon, sus camisetas adoptan los colores «sangre y oro», su lema es «Sempre endavant» (Siempre adelante), su himno oficioso “la Estaca” de Lluís Llach, su estadio es Aimé Giral (medio apertura del ASP de 19 años, campeón de Francia en 1914, muerto en combate en 1915). PALMARÈS DE L’USAP

#17 · 2018

CHAMPIONNAT DE FRANCE: Vainqueur en 1914, 1921, 1925, 1938, 1944, 1955, 2009 Finaliste en 1924, 1926, 1935, 1939, 1952, 1977,1998, 2004, 2010. CHALLENGE YVES DU MANOIR (COUPE DE FRANCE) Vainqueur en 1935,1955, 1994, Finaliste en 1936,1937, 1938,1956, 1965. COUPE D’EUROPE Finaliste en 2003

Els Dragons Catalans han sigut convidats pel president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, a jugar el seu partit contra el Wigan de la Super League al Camp Nou la propera primavera. Les Dragons Catalans ont été invité par le président du FC Barcelone, Josep Maria Bartomeu, à disputer son match contre Wigan de la Super League au Camp Nou au printemps prochain. Los Dragones Catalanes han sido invitados por el presidente del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, a jugar su partido de la Super League contra el Wigan en el Camp Nou la próxima primavera.

©Michel Lise

ELS DRAGONS CATALANS

LES DRAGONS CATALANS

LOS DRAGONES CATALANES

Creat a l´any 2000 de la fusió de dos clubs, l’AS St Estève i el XIII Catalan, l’Union Treiziste Catalan (UTC) s’inscriu com el més important de la regió. Al 2005, emergeix una formació: ELS DRAGONS CATALANS qui disputaran partits de la Super League (una de les millors lligues professionals de rugbi a XIII a Europa, aquesta reagrupa equips francesos i anglesos). Estadi Gilbert Brutus, colors: sang i or. El seu recorregut esportiu:

Créé en 2000 de la fusion de deux clubs treizistes, l’AS St Estève et le XIII Catalan, l’Union Treiziste Catalan (UTC) s’inscrit comme le plus important de la région. En 2005, en émerge une formation: LES DRAGONS CATALANS qui disputeront les matchs de la Super League (une des meilleures ligues professionnelles de rugby à XIII en Europe, elle regroupe des équipes françaises et anglaises). Stade Gilbert Brutus, couleurs: sang et or. Leur parcours sportif s’inscrit comme suit:

Creado en el 2000 de la fusión de dos clubes, el AS St Estève y el XIII Catalan, el Union Treiziste Catalan (UTC) se inscribe como el más importante de la región. En 2005 nace una formación: LES DRAGONS CATALANS quienes disputarán los partidos de la Super League (una de las mejores ligas profesionales de rugby a XIII en Europa, que reagrupa equipos franceses e ingleses). Estadio Gilbert Brutus, colores: sangre y oro. Su recorrido deportivo es el siguiente:

2007: Finale de la Challenge Cup 2009: Demi-finale de la Super League 2010: Demi-finale de la Challenge Cup 2014: Demi-finale de la Super League 2018: Champion de la Challenge Cup

2007: Final de la Challenge Cup 2009: Semifinal de la Super League 2010: Semifinal de la Challenge Cup 2014: Semifinal de la Super League 2018: Campeón de la Challenge Cup

2007: Final de la Challenge Cup 2009: Semifinal de la Super League 2010: Semifinal de la Challenge Cup 2014: Semifinal de la Super League 2018: Champion de la Challenge Cup

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| reportatge · reportage · reportaje |

www.

.com Jocs i jardins

#17 · 2018

du 20 Oct. au 04 Nov. 2018

N O CT U R N E

S - N ITS

26, 27, 28 &

31 O CT. + 33 4 68 53 77 68 / TROUILLAS

Laby66

Transform Dei CAT

Transformació essencial i conceptual de qualsevol espai.

Transformation essentielle et conceptuelle de tout espace.

Transformación esencial y conceptual de cualquier espacio.

Dissenys totalment personalitzats i únics, realitzats manualment amb espectaculars textures i pigmentacions.

Des conceptions totalement personnalisées et uniques, réalisées de façon artisanale avec des textures et des coloris spectaculaires.

Diseños totalmente personalizados y únicos, realizados manualmente con espectaculares texturas y pigmentaciones.

Decoracions d’hotels, restaurants, despatxos, clíniques i cases privades. Dirigit a tots aquells espais que requereixen una gran transformació d’efecte, de qualitat, però sobretot de bellesa. Tot això sense necessitat de canvis estructurals.

Décorations d’hôtels, de restaurants, de bureaux, de cliniques et de maisons privatives. S’adresse à tous les espaces qui nécessitent une réelle transformation en termes de qualité et, surtout, de beauté. Tout cela sans aucune modification structurelle.

Decoraciones de hoteles, restaurantes, despachos, clínicas y casas privadas. Dirigido a todos aquellos espacios que requieran una gran transformación de efecto, de calidad, pero sobre todo belleza. Todo ello sin necesidad de cambios estructurales.

Els panels o teles murals de la nostra creació estan inspirats en la tradició escenogràfica i en la restauració de palaus. Fusió que permet una enorme transformació a qualsevol espai amb classe i amb un estil propi que pot transmetre l’objectiu desitjat sense cap dubte.

Nos panneaux ou toiles murales puisent leur inspiration dans la tradition scénique et dans la rénovation de palais. Une fusion qui permet de transformer tout espace avec beaucoup de classe et un style singulier qui répondra sans aucun doute à l’objectif visé.

Absoluta confidencialitat abans, durant i després de l’execució de l’obra.

Confidentialité absolue avant, pendant et après la réalisation des travaux.

Los paneles o telas murales de nuestra creación están inspirados en la tradición escenográfica y en el restauro palaciego. Fusión que permite una enorme transformación a cualquier espacio con clase y con un estilo propio que puede transmitir el objetivo deseado sin dudas.

Murals decoratius, Trompe L’oeil, Art Design, Escultures, Obra abstracta i Mobiliari Especial. Dissenys històrics i literaris.

Fresques décoratives, trompe l’œil, Art Design, sculptures, œuvres abstraites et mobilier spécial. Conceptions historiques et littéraires.

 0034 650.27.44.99  transformdei@gmail.com

Absoluta confidencialidad antes, durante y después de la ejecución de la obra. Murales decorativos, Trompe L’oeil, Art Design, Esculturas, Obra abstracta y Mobiliario Especial. Diseños históricos y literarios.

Addicció i Activitat Física SUPLIR ADICCIONS I MANCANCES AMB L'ESPORT

La paraula addicció implica dependència física i psíquica d’alguna substància o aliment perjudicial per a la salut. Pot ser igual de perillós ser addicte al tabac o a l’alcohol que alguns aliments ensucrats o ultra processats. La diferència és que la societat no és conscient dels perills a llarg termini d’aquests (obesitat, diabetis, cardiopaties o patologies intestinals). Deixar enrere una addicció suposa plantejar-se un canvi on entren en joc nous hàbits diaris. En ocasions la ment busca la manera més ràpida per obtenir beneficis similars però efímers. I no sempre el camí més ràpid és el millor. El cos identifica a curt termini com a beneficiós el consum d’aliments poc saludables que poden prendre protagonisme i substituir l’activitat física per hàbits tòxics; degut a l’impacte bioquímic experimentarem falses sensacions de benestar. La diferència és la lletra petita d’aquella cigarreta o d’aquell abús de gelat. L’activitat física continuada re-equilibra el nostre cos-ment. Ens aportarà beneficis físics (cardiovasculars, osteomusculars, viscerals...), bioquímics (endorfines, serotonina, bloqueig del dolor...) i emocionals (relaxació, claredat mental, sensació de benestar...).

ADDICTION ET ACTIVITÉ PHYSIQUE. REMPLACER LES ADDICTIONS ET LES MANQUES PAR LE SPORT

Le mot addiction implique une relation de dépendance physique et psychique à une quelconque substance ou aliment qui a de graves conséquences sur la santé. Les aliments sucrés et raffinés seraient addictifs, au même titre que le tabac ou l’alcool. La différence, c’est que la société n’a pas conscience du danger à long terme de cette addiction au sucre (obésité, diabète, cardiopathies ou troubles intestinaux). Sortir d’une addiction suppose d’envisager un changement qui passe par l’adoption de nouvelles habitudes de vie. Parfois, l’esprit cherche la façon la plus rapide d’obtenir des résultats similaires mais malheureusement éphémères. Or, le chemin le plus court n’est pas toujours le meilleur. Sur le court terme, le corps identifie la consommation d’aliments nocifs comme quelque chose d’agréable ; ces aliments peuvent alors prendre le dessus et les habitudes toxiques en viennent à remplacer l’activité physique. Étant donné l’impact biochimique, nous expérimentons de fausses sensations de bien-être. La différence ce sont les avertissements écrits en tout petit sur le paquet de cigarette ou l’emballage de glace.

Roger Montsant Espígol

L’activité physique régulière rééquilibre notre corps et notre esprit. Elle apporte des bienfaits physiques (cardiovasculaires, ostéomusculaires, viscéraux, etc.), biochimiques (endorphines, sérotonine, perte de la douleur, etc.) et émotionnels (relaxation, clarté mentale, sensation de bien-être, etc.).

Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport / Fisioterapeuta Col. 9267 / Alimentació conscient www.rogermontsant.com

Alors, êtes-vous prêt à découvrir ce qui est écrit en tout petit et à adopter une bonne hygiène de vie?

Estàs preparat per conèixer la lletra petita i canviar-la per hàbits saludables?

ADICCIÓN Y ACTIVIDAD FÍSICA. SUPLIR ADICCIONES Y CARENCIAS CON EL DEPORTE

La palabra adicción implica dependencia física y psíquica de alguna substancia o alimento perjudicial para la salud. Puede ser igual de peligroso ser adicto al tabaco o al alcohol que algunos alimentos azucarados o ultra procesados. La diferencia es que la sociedad no es consciente de los peligros a largo plazo de éstos (obesidad, diabetes, cardiopatías o patologías intestinales). Dejar atrás una adicción supone plantearse un cambio donde entran en juego nuevos hábitos diarios. En ocasiones la mente busca la manera más rápida para obtener beneficios similares pero efímeros. Y no siempre el camino más rápido es el mejor. El cuerpo identifica a corto plazo como beneficioso el consumo de alimentos poco saludables que pueden tomar protagonismo y substituir la actividad física por hábitos tóxicos; debido al impacto bioquímico experimentaremos falsas sensaciones de bienestar. La diferencia es la letra pequeña de aquel cigarrillo o del abuso del helado. La actividad física regular reequilibra nuestro cuerpo y nuestra mente. Nos aportará beneficios físicos (cardiovasculares, osetomusculares, viscerales…), bioquímicos (endorfinas, serotonina, bloqueo del dolor…) y emocionales (relajación, claridad mental, sensación de bienestar…). ¿Estás preparado para conocer la letra pequeña y cambiarla por hábitos saludables? Roger Montsant Espígol Licenciado en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte / Fisioterapeuta Col. 9267 / Alimentación consciente www.rogermontsant.com

#17 · 2018

CAT

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| opinió · opinion · opinión |

Roger Montsant Espígol Licencié en Sciences de l’activité physique et sportive Physiothérapeute Membre de l’ordre professionnel 9267 / Pour une alimentation consciente www.rogermontsant.com

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

Alidé Sans,

la dolça veu aranesa CAT

Alidé Sans és una de les poques músiques catalanes que canten en aranès. Recentment ha presentat el seu segon treball: Henerècla (Esquerda en català). Un treball produït a duo amb el guitarrista Llenguadoc Paulin Courtial amb el qui ja havia actuat en els darrers anys. A aquesta mescla també cal afegir la guitarra de la mateixa Alidé i un acordió. Alidé escriu, composa i interpreta les seves pròpies cançons des de ben jove. Una música mestissa amb influències del hip hop, reggae, rumba, bossa nova i ritmes africans, acompanya les lletres de les cançons en occità (aranès), la seva llengua materna, creant una sinergia natural. Aquest estiu han pujat a escenaris d'Occitània (sud de França), des d'Arlès fins Pau. També es va poder gaudir de la seva dolça veu a la festa Major de Gràcia a Barcelona, i a Torroella de Montgrí. El tour 2018, que va acabar el passat 8 de setembre, també ha passat per Menorca, el País Valencià, i fins i tot pels EUA, entre d’altres.

#17 · 2018

Més informació dels concerts: www.alidesans.com

ALIDÉ SANS, LA DULCE VOZ ARANESA Alidé Sans es una de las pocas artistes catalanas que cantan en aranés. Recientemente ha presentado el segundo trabajo: Henerècla (Fisura). Un trabajo producido a dúo con el guitarrista de Languedoc Paulin Courtial con el que ya había actuado en los últimos años. A esta mezcla también hay que añadir la guitarra de la misma Alidé y un acordeón. FR

ALIDÉ SANS, LA DOUCE VOIX DU VAL D’ARAN Alidé Sans est l’une de rares artistes catalanes qui chante en aranais. Récemment elle a présenté son deuxième opus: Henerècla (Fissure). Un disque produit en duo avec le guitariste Languedocien Paulin Courtial avec qui elle tourne ces dernières années. A leur musique, il faut rajouter la guitare d’Alidé et un accordéon. Alidé écrit, compose et interprète depuis sa tendre jeunesse. Sa musique métissée d’influences hip hop, reggae, rumba, bossa nova et de rythmes africains, accompagne les paroles de ses chansons occitanes (aranais) sa langue maternelle en créant une synergie naturelle. Cet été, Alidé et Paulin ont écumés les scènes d’Occitanie, de Arles jusqu’à Pau. Sa voix douce s’est également élevée à la fête de Gràcia à Barcelone ainsi qu’à Torroella de Montgrí. La tournée 2018, qui s’est terminée le 8 septembre, est aussi passée par Menorque, Valence, et même en EUA.

Alidé escribe, compone e interpreta sus propias canciones desde bien joven. Una música mestiza con influencias del hip hop, reggae, rumba, bossa nova y ritmos africanos, acompaña las letras de las canciones en occitano (aranés), su lengua materna, creando una sinergia natural. Este verano han subido a escenarios de Occitania (Sur de Francia), desde Arlès hasta Pau. También se pudo disfrutar de su dulce voz en la fiesta Mayor de Gràcia en Barcelona, y en Torroella de Montgrí. El tour 2018, que finalizó el pasado 8 de septiembre, también pasó por Menorca, el País Valenciano, e incluso por EEUU, entre otros. Más información de los conciertos: www.alidesans.com

Infos concerts: www.alidesans.com

Festival de Cançons de tradició oral Cassà de la Selva, del 16 al 18 de novembre de 2018

Gestió integral:

Primeres confirmacions: Santi Serratosa & Càntut / Balkan Paradise Orchestra / Cobla Catalana dels Sons Essencials / Arnau Tordera i Magí Canyelles Concerts, tallers, exposicions, xerrades... i molt més!

Amb el suport:

www.cantut.cat

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

Jazz des sommets CAT

JAZZ DELS CIMS. THE ART EIXAMPLE OF CANIGÓ (TAEOC). No podia ser ningú més que Pascal Comelade per trobar un títol tan... adient. Un projecte instigat al seu temps per un periodista de l’Enderrock: Pere Pons, Pascal Comelade homenatja a Tete Montoliu amb Patrick Felices, baixista del Bel Canto de Comelade. De fet és amb el seu permís que Felices va reactivar el projecte a la seva manera. Amb gust i amb un encant “comeladien”, també molt espontani en el seu enfocament musical, així és aquest disc. El segell de Raph Dumas, “Perpignan Sound”, és el que signa aquest primer treball. TAEOC és un grup que encaixa perfectament amb una revista com Culturae: músics de Barcelona composen el 60% de la banda. Gorka Bénitez al saxo tenor i a la flauta, Juan de Diego a la trompeta, Carlos Falanga a la bateria, per la vessant de la Catalunya Sud; Patrick Felices al baix i Jose Barrachina a la guitarra per la part nord. Un jazz amb temes enganxosos i lleugers, improvisacions Be Bop i temes de metalls que fan que el cap miri els núvols. No hi falta la recuperació de “Love Too Soon”, herència de Comelade i P.J. Harvey, que posa als dos costats dels Pirineus de genolls. Un treball per escoltar sense pressa.

#17 · 2018

Thierry Grillet

Funda de l’àlbum dibuixada per Pascal Comelade Pochette de l’album vraiment sympa dessiné par Pascal Comelade Funda del disco dibujada por Pascal Comelade

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical | THE ART EIXAMPLE OF CANIGÓ (TAEOC). Il y n’avait que Pascal Comelade pour trouver un titre aussi… perché. Un projet soufflé à l´époque par un journaliste d’Enderock, Pere Pons, à PC, en hommage à Tete Montoliu, où déjà, Patrick Felices, bassiste du Bel Canto de Comelade, participait à l´hommage. C’est donc avec la permission du patron, que Felices a relancé le projet à sa sauce. Une sauce, qui a le saveur et le charme Comeladien, fait de spontanéité dans l’approche musicale. C’est le label de Raph Dumas, «Perpignan Sound» qui accueille ce premier disque. TAEOC, est vraiment le groupe approprié pour un magazine tel que Culturae. Des musiciens Barcelonais en composent 60% de la bande. Gorka Bénitez

au saxo ténor et à la flûte, Juan de Diego à la trompette, Carlos Falanga à la batterie, pour le versant sud Catalan; Patrick Felices à la basse et Jose Barrachina à la guitare pour son versant nord. Un jazz, où la fusion bête et méchante est délaissée, et qui se veut structurer autour de thèmes accrocheurs et légers. Improvisations Be Bop, thèmes de cuivres qui se savourent la tête dans les nuages, et la reprise de «Love Too Soon», empruntée à Comelade et P.J.Harvey, devrait mettre les deux côtés des Pyrénées à genoux. À écouter sans attendre. Thierry Grillet

JAZZ DE LAS CIMAS. THE ART EIXAMPLE OF CANIGÓ (TAEOC). Solo Pascal Comelade podría haber encontrado un título tan... ajustado. Un proyecto instigado en su momento por un periodista de Enderrock: Pere Pons. Pascal Comelade homenajea a Tete Montoliu con Patrick Felices, bajista de Bel Canto de Comelade. De hecho, es con su permiso que Felices reactivó el proyecto a su manera. Con gusto y con un encanto “comeladien”, también muy espontáneo en su enfoque musical, así es este disco. El sello discográfico de Raph Dumas, “Perpignan Sound” es quien acoge este primer trabajo. TAEOC es un grupo que encaja a la perfección con una revista como Culturae: músicos de Barcelona componen un 60% de la banda. Gorka Bénitez al saxo tenor y la flauta, Juan de Diego a la trompeta, Carlos Falanga en la batería, esto por la parte de la Cataluña Sur; Patrick Felices en el bajo y Jose Barrachina en la guitarra por la parte norte. Un jazz con temas muy pegadizos y ligeros, improvisaciones Be Bop y temas de metales que hacen que la cabeza mire hacía las nubes. Tampoco falta la recuperación de “Love Too Soon”, de Comelade y P.J. Harvey, que pone de rodillas ambos lados de Los Pirineos. Un trabajo para escuchar sin prisa. Thierry Grillet

©Photos Prod

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

#17 · 2018

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Partir Francy BrethenouxSeguin

Éditions Incorpore Traducció/Traduction/ Traducción: Ariadna Triadó Lado (CAT) Meritxell Martínez (ESP)

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

PARTIR/IRSE (Français-Espagnol) EDICIÓN BILINGÜE Incluye una grabación del texto leído por la autora y una entrevista FR

PARTIR/MARXAR (Français-Català)

EDITION BILINGUE

EDICIÓ BILINGÜE FRANCÈS-CATALÀ Inclou una gravació del text llegit per l’autora i una entrevista

Le livre comprend un enregistrement du texte lu par l’auteure et un entretien

PARTIR ens fa repensar una realitat malauradament sempre d’actualitat: l’exili

PARTIR nous amène à penser à nouveau une réalité malheureusement toujours d’actualité: l’exil.

Ens acosta a l’experiència d’aquells homes i dones que s’han vist obligats a marxar de casa, amb un llenguatge despullat i sincer, amb una profunda senzillesa i sensibilitat. Marxar és descobrir nous paisatges, noves persones, noves llengües... Marxar és anar d’un costat a l’altre, com les pàgines d’aquest llibre: anar, també, d’una llengua a l’altra. La col·lecció “Les petits bilingues” proposa relats breus, d’autors contemporanis francesos, espanyols o catalans, destinats a tots aquells que vulguin aprendre o perfeccionar un idioma estranger (el francès, l’espanyol o català), en edició bilingüe comparativa.

Par son langage dépouillé et sincère, sa profonde simplicité et sa sensibilité, il nous rend proche l’expérience de ces hommes et ces femmes qui se sont vus obligés de partir de chez eux. Partir c’est découvrir de nouveaux paysages, de nouvelles personnes, de nouvelles langues… Partir c’est passer d’un côté à un autre, comme les pages de ce livre, c’est passer, aussi, d’une langue à autre. La collection les petits bilingues propose de récits brefs, d’auteurs contemporains français, espagnols ou catalans, adressés à tous ceux qui souhaitent apprendre ou améliorer une langue étrangère (le français, l’espagnol ou le catalan), en édition bilingue comparative.

PARTIR nos hace replantearnos una realidad desgraciadamente siempre de actualidad: el exilio. Nos acerca a la experiencia de aquellos hombres y mujeres que se han visto obligados a irse de casa, con un lenguaje despojado y sincero, con una profunda sencillez y sensibilidad. Irse es descubrir nuevos paisajes, nuevas personas, nuevas lenguas…Irse es pasar de un lado a otro, como las páginas de este libro: pasar, también, de una lengua a otra. La colección les petits bilingues propone relatos breves, de autores contemporáneos franceses, españoles o catalanes, destinados a todos aquellos que quieran aprender o perfeccionar un idioma extranjero (el francés, el español o el catalán), en edición bilingüe comparativa.

#17 · 2018

CAT

©M .

A rt alejo

tu viens tu vois la vie non plus comme un ravissement tu veux quitter sans retenue la rive hier les vaines tentatives la peau n’adhère plus

Camí veritable

No palpa l’escorça ni toqueja cap espina i es creu observat, però ningú l’espia. Absurditat ciclòpia creure que se’t mira quan és a dins on el cor s’escondia. Però el seny no l’atura, una força el guia de negra passió, de fortor que regalima. Sense adonar-se que el camí ha finit, aixeca la closca i s’eixuga el front amb el dit.

je dis que croire existe encore quand tu t’endors dans d’autres lieux sans réponse aux gestes pauvres n’acceptes rien du corps posé au pied du chevalet je dis que tu existes entière qu’un jour tu prendras forme ailleurs que sur la toile où des couteaux répandent la tache violine de l’ombre passagère. Alain Surre Écrivain

I és que prop de l’herba estès ha encertat la veritat: l’exercici no és ni moure’s ni fer un trajecte enfilat. Mira els arbres, els estels i la lluna minvant i se li va curant l’ànima amb el que té al davant. Robert Fabregas Director de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt

Durig neux

No pot veure el final ni on acaba el patir, tan sols endevina un prat com a destí. L’absorbeix la calma, un precís repòs i decideix no tornar a casa, vol quedar-se al seu redós.

©M ich el

#17 · 2018

tu es si loin tu te débats à peine es tu cette apparence infinitésimale et belle tu crois aux astres aux chimères cela ne suffit pas pourtant

El front li suava angoixa vagant senders antics entre arbres espessos, camins deprimits. La vida és funesta, l’existència et plora entre camins resclosits sense cap aurora.

Croyance Tu dis avec toutes tes dents des vieux rêves de déchirure de bête démultipliée dans la seule peau d’une nuit tu te dis prête à tout

©M. Artalej

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| poesia · poésie · poesía |

Es dorado el reflejo de mi cuerpo. Dorada la constancia de las luces . Pretérita razón en el dorado círculo de humo. Testigo de este año y los que fueron, los que vendrán ahora. No sé si quiero que se despierten los balcones, o qué las ánimas despejen la inconsistente cerrazón del cielo. No sé si pretender que siga incierto este desmán de madrugada ciega. Es mejor que me aplaques con tu gris veteado, con tu estar sin estarlo, con la humedad de huesos centenarios, con esa sábana escasa de asideros.

Sería quizás mejor que me envolvieras ... por decenios de años. Que transportarás mis incertidumbres cuando te levantarás de este suelo, de esta plaza de plata,de este lugar de siempre, del lugar de las cosas en sentido. De aquí, donde si vuelvo, no soy más que el fantasma de lo hablado, un hálito en la piedra, un emisario. Ester Bueno Palacios Directora de la escuela de idiomas cultura “Alma Máter Ávila”

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Herida en su mitad por el norte callado, lentamente invadida, enclaustrada en columnas la niebla esculpe aquel invierno que perdimos.

#17 · 2018

Niebla

| poesia · poésie · poesía |

#17 · 2018

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Font: Revista Milfulls de la Diputació de Girona Autor: Pep Nogué, cuiner del segell de qualitat agroalimentària Girona Excel·lent

CAT

Soupe froide d’amendes et huile d’olive avec gambas de Palamós FR

Sopa fría de almendras y aceite de oliva con gambas de Palamós ES

INGREDIENTS (per a 4 persones)

INGRÉDIENTS (pour 4 personnes)

INGREDIENTES (para 4 personas)

• 250 g d’ametlles crues

• 250 g d’amandes crues

• 250 g de almendras crudas

• 12 g de sal

• 12 g du sel

• 12 g de sal

• 2 grans d’all escalivats

• 2 dents d’ail «escalivats»

• 2 dientes de ajo escalibados

• 250 g d’oli d’oliva verge extra de l’Empordà

• 250 g d’huile d’olive vierge extra de l’Empordà

• 250 g de aceite de oliva virgen extra del Ampurdán

• 50 g de vinagre de vi blanc

• 50 g de vinaigre de vin blanc

• 50 g de vinagre de vino blanco

• 1 l d’aigua mineral

• 1 l d’eau plate

• 1 l de agua mineral

• 12 gambes vermelles de Palamós pelades

• 12 crevettes rouges de Palamós pelées

• 12 gambas de Palamós peladas

• Ciboulette

• Cebollino

PREPARATION

PREPARACIÓN

1. Mettez dans un récipient les amandes, le sel, l’ail, l’huile d’olive et le vinaigre. Remuez le tout. Emulsionnez-le avec de l’eau plate. Filtrez et réservez-le au frais. Sa texture doit être crémeuse.

1. Ponga en un recipiente las almendras, la sal, los ajos, el aceite y el vinagre. Triture todo. Emulsiónelo con agua mineral. Cuélelo y reserve en frío. Ha de teneruna textura de crema.

2. Servez la soupe froide avec les crevettes rouges coupées en rondelles parsemées d’un filet d’huile d’olives et une pointe de ciboulette

2. Sirva la sopa fría con las colas de gamba en rodajas y unas gotas de aceite y cebollino.

• Porradell

PREPARACIÓ 1. Poseu en un gerro les ametlles, la sal, els alls, l’oli i el vinagre. Tritureu-ho. Emulsioneu-ho amb l’aigua mineral. Coleu-ho i reserveu-ho en fred. Ha de tenir una textura de crema. 2. Serviu la sopa freda amb les cues de gamba a rodelles i unes gotes d’oli d’oliva i porradell.

#17 · 2018

Sopa freda d’ametlles i oli d’oliva amb gambes de Palamós

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| cuinem · on cuisine · cocinamos |

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| antics oficis · ancien métier · oficios antiguos |

Du rouge sang au rouge feu, CAT

DEL VERMELL SANG AL VERMELL FOC, LA MANUFACTURA DEL “GRANAT”

Lluir vermell no és pas casual; ganes de viure o foc de passió, aquest color suposa caràcter. Encara que la pedra semi preciosa anomenada granat ofereix diversos colors, només s’escull el vermell per a la confecció de la joia catalana. Confiança en un mateix, perseverança, protecció davant els perills visibles i invisibles... aquestes són algunes de les propietats que se li atribueixen.

VERMELL SANG

Des de 1945, el vermell granat dona color a les venes de la família Privat que treballa amb amor aquesta fina pedra. Generació rere generació, la mateixa passió els consumeix fins arribar al 1994 a la presentació de la marca “Joyaux Catalans” que garanteix des de llavors la qualitat i el saber fer procedent de la tradició catalana. Aquell que ho desitgi pot descobrir la fabricació 100% local en les visites guiades que es fan a l’establiment. En efecte, la Manufacture du grenat proposa un recorregut reconstituït des de la mina fins als tallers de fabricació. Tot una excepció a França, perquè per seguretat les joieries no solen fer aquest tipus de recorregut. Les visites tenen molt d’èxit, aplegant més de 10.000 visitants l’any.

#17 · 2018

VERMELL VIU

la Manufacture du grenat

Al 2003 l’establiment va rebre el Premi dels Oficis d’Art “SEMA”, títol que encara fa brillar més el granat que treballen. Més endavant també es va qualificar l’empresa com “Empresa del Patrimoni Viu”, també es va anomenar el seu producte com “el Mercuri d’Or”... Van rebre altres marques que els feien ambaixadors del “Turisme de Qualitat”, de “Qualitat Sud de França”, o del “Turisme Handicap”, per la facilitat que ofereixen als visitants amb mobilitat reduïda. Tot plegat fa preveure que la joia de la família Privat seguirà brillant, fins i tot fora del seu joier, garantint un futur prometedor a l’emblemàtic granat català. Pascale Oriot

Arborer du rouge n’est jamais anodin; forces de vie ou feux de la passion, cette couleur suppose du caractère. Bien que la pierre semi précieuse nommée grenat offre diverses couleurs, seul le rouge est retenu pour la confection du bijou catalan. Confiance en soi, persévérance, protection contre les dangers visibles et invisibles, telles sont les propriétés qui lui sont attribuées.

ROUGE SANG

Depuis 1945, le rouge grenat colore les veines de la famille Privat qui travaille avec amour cette pierre fine. Génération après génération, la même passion les consume pour aboutir en 1994 au dépôt de la marque «Joyaux Catalans» qui garantit dès lors qualité et savoir-faire issus de la tradition catalane. Chacun peut aisément découvrir la fabrication 100% locale au cours des visites organisées au sein de l’établissement. En effet, la manufacture du grenat propose un parcours édifié depuis

DEL ROJO SANGRE AL ROJO FUEGO, LA MANUFACTURA DEL "GRANATE"

Lucir el rojo no es casual, ganas de vivir o fuego de pasiones, este color supone carácter. Aunque la piedra semi preciosa llamada granate ofrece diferentes colores, solamente se escoge el rojo para la confección de la joya catalana. Confianza en uno mismo, perseverancia, protección frente a los peligros visibles e invisibles... estas son algunas de las propiedades que se le atribuyen.

ROJO SANGRE

Desde el 1945, el granate corre por las venas de la familia Privat que trabaja con amor esta fina piedra. Generación tras generación, les consume la misma pasión hasta llegar al 1994, cuando presentan la marca “Joyaux Catalans” que garantiza desde entonces la calidad y el saber hacer procedente de la tradición catalana. Aquel que lo desee puede

ROJO VIVO

la mine reconstituée jusqu’aux ateliers de fabrication. Une exception en France puisque les bijouteries ont plutôt tendances, par mesure de sécurité, à se renfermer. Des visites très prisées par plus de 10 000 visiteurs /an.

ROUGE VIF

En 2003, le brevet déposé par l’établissement offre désormais au grenat une brillance inaltérable, et reçoit de ce fait le Prix des Métiers d’Art «SEMA». D’autres récompenses suivront (classé «Entreprise du Patrimoine Vivant», Le «Mercure d’Or»…) ainsi que des labels («Qualité Tourisme», Qualité Sud de France», Tourisme Handicap»…) attestant, si besoin était, que l’avenir, chez les Privat, brille, éclatant, même hors de leur écrin, garantissant à l’emblématique grenat catalan de beaux jours devant lui

En 2003 el establecimiento recibió el Premio de los Oficios de Arte “SEMA”, título que todavía da más brillo al granate que trabajan. Más adelante también se los cualificó como “Empresa del Patrimonio Vivo”, y también se llamó a su producto como “el Mercurio de Oro”... Recibieron otras marcas que los hicieron embajadores del “Turismo de calidad”, de “Calidad del Sur de Francia” o del “Turismo Handicap”, por la facilidad que ofrecen a los visitantes con movilidad reducida. Con todo, se prevé que la joya de la familia Privat siga brillando, también fuera de su joyero, garantizando así un futuro prometedor para el emblemático granate catalán.

Pascale Oriot

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

descubrir la fabricación 100% local en las visitas guiadas que ofrece el establecimiento. En efecto, la Manufacture du grenat propone un recorrido desde la mina hasta los talleres de fabricación. Toda una excepción en Francia, porque por seguridad las joyerías no ofrecen este tipo de recorridos. Las visitas tienen mucho éxito, con más de 10.000 visitantes al año.

Pascale Oriot

#17 · 2018

Visite des ateliers

Visites guidées toute l’année Plus de 10 000 visiteurs par an ! GRATUIT

RN 116, Rond-point du Canigou - 66500 Prades

Horaires & infos : Tél. 04 68 96 21 03 - www.manufacturedugrenat.com

Marathon ES

MARATÓ

El meu home se’n va a Boston. Li pregunto, amb mitja rialla, si pensa fer la marató . La seva mirada sorruda deixa entendre que la meva ironia no l’acaba de convèncer. Millor canvio de tema amb alguna història…. El primer corredor de marató fou un missatger grec. De fet, ell no tenia ni idea que acabaria fent història i seria al origen del naixement d’una disciplina esportiva. Al 490 aC., els Perses i els Grecs s’enfrontaven al nord-est d’Àtica. Els Perses van perdre la batalla i un missatger va sortir corrents del lloc del conflicte per dur la noticia de la victòria als Atenesos. Sortia de la ciutat de Marató, a uns 40 km de la capital. D’aquí l’origen del nom i la distància. En quan a la marató de Boston existeix des del 1897, sent la més antiga de la època moderna. Al 1967, es va apuntar a la cursa la Kathrine Switzer, quan les dones no podien participar en competicions amb corredors masculins. Un dels organitzadors va intentar treure-li el dorsal i fer-la fora a mitja cursa. Les dones tingueren que esperar 1972 per participar-hi i 1984 per que sigui una prova olímpica femenina. Preparats, llestos, ja!

Mon homme part sous peu à Boston. Je lui demande, narquoise, s’il a l’intention de faire le marathon. Son regard bourru me confirme qu’il aime moyennement mon ironie. J’en profite pour glisser mon histoire et détendre l’atmosphère… Le premier marathonien digne de ce nom fut un messager grec. En fait, il était loin de s’imaginer qu’il rentrerait dans l’histoire en créant toute une discipline sportive. En 490 avant Jésus-Christ, les Perses et les Grecs s’affrontaient sur la côte est de l’Attique. Les Perses furent battus et un messager parti tout courant du lieu de la bataille prévenir les athéniens de leur victoire. La ville de départ s’appelait Marathon et elle était à une quarantaine de km de la capitale. Voilà donc d’où le Marathon tire son nom et sa distance. Le marathon de Boston existe depuis 1897. C’ est le plus ancien depuis la reprise des courses modernes. En 1967, il fut couru par Kathrine Switzer, à une époque où les femmes n’avaient pas le droit de participer avec coureurs masculins. L’un des organisateurs essaya d’ailleurs de lui arracher son dossard et l’expulser violemment de la course. Les femmes devront attendre 1972 pour y participer officiellement et 1984 pour l’épreuve féminine des Jeux Olympiques.

El hombre de mi vida se va a Boston. En tono irónico, le pregunto si se prepara para correr la maratón. Su mirada arisca deja entender que, claramente, me sobra ironía. Mejor cambio el tema y aprovecho para explicarle una historia. El primer corredor de maratón merecedor de este nombre fue un mensajero griego. De hecho, él no tenía ni menor idea que acabaría haciendo historia siendo al origen de una disciplina deportiva. En 490 aC, los Persas y los Griegos luchaban en la costa este de Ática. Los Persas perdieron la batalla y un mensajero salió corriendo del lugar de los hechos para informar a los Atenienses de la victoria. Salió de la ciudad de Maratón distante de unos 40 kms de la capital. Ya tenemos el origen del nombre y de la distancia. Referente a la maratón de Boston, existe desde 1897, siendo la más antigua de la edad moderna. En 1967, se apuntó Kathrine Switzer a la cursa, en una época en la cual las mujeres no podían competir juntas con hombres. Unos de los organizadores la vio, intento quitarle el dorsal y sacarla de la carrera. Las mujeres tuvieron que esperar al 1972 para participar y hasta 1984 para que la maratón sea reconocida como disciplina olímpica. ¡A sus puestos, listos, ya!

#17 · 2018

CAT

MARATÓN

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |

A vos marques? Prêts? Partez! Céline Xicola – Historienne – Historiadora @instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Agenda Girona ELLES FOTOGRAFIEN DALÍ Fotografia. salvador-dali.org 15/03/2018-06/01/2019 Castell de Gala Dali. Púbol

PLEASE DON’T SMILE. HOMENATGE EN EL 90È ANIVERSARI Fotografia. Franck Horvat 16/06-27/11/2018 Fundació Vila CasasMuseu Palau Solterra. C/ de l’Església, 10. Torroella de Montgrí. T+34 972 76 19 76

ELS DALÍ DE FIGUERES. LA FAMÍLIA, L’EMPORDÀ I L’ART Obres d’art, manuscrits, documents… 28/04-11/11/2018 Museu de l’Empordà. La Rambla, 2, Figueres. Tlf. +34 972 50 23 05

MADOLA. VESTIGIS Ceràmica

#17 · 2018

03/08-04/11/2018 Terracotta Museu. C/Sis d’octubre, 99. La Bisbal de L’Empordà. Tel. +34 972 64 20 67

JAUME XIFRÀ Art Contemporani. 14/09-29/12/2018

Les Bernardes. C/Major, 172. Salt. +34 972 23 46 95

RAMON PICHOT. DE ELS QUATRE GATS A LA MAISON ROSE

45È CONCURS DE PINTURA RÀPIDA INFANTIL I JUVENIL DEL GEIEG

Pintura

Temàtica: Barri Vell. Escoles de Girona i rodalies.

21/09/2018-20/01/2019 19/10/2018 Caixa Fòrum Girona. C/ Ciutadans, 19. Girona. Tlf +34 972 20 98 36

NEDAR COM ELS OCELLS Art Contemporani. Sebi Subirós

Centre de Girona

EL MAR I LES CIÈNCIES DEL MAR, ‘Science Needs You!’

26/09-02/11/2018

20-21/10/2018

Centre Cívic La Cooperativa. Plaça Renaixença, s/n. Sarrià de Ter. Tlf +34 972 17 21 02

La Cate de Figueres i Roses

11 RUTA DE L’ART Pintura 12-14/10/2018 Castelló d’Empúries

30 ANYS DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA DE L’ANG 10/10-09/11/2018 Espai Santa Caterina, passatge Arístides Maillol s/n Girona (edifici Generalitat)

“LLIBERTAT DE TRAÇ” Ció Abellí, Isaac d’Aiguaviva. Dibuixos

PERICO PASTOR Pintura. elclaustre.com

VERSUS 26 – NIT DE POETES Poetes d’avui i Homenatge a Miquel Martí i Pol. 24/10/2018 Biblioteca Miquel Martí i Pol. 19h. Pl. de Rafel Masó, s/n. Sant Gregori.

CAMP D’ARGELERS. LA CIUTAT DE FUSTA I LA DERROTA Sortida familiar a Argelès. Organitzat pel MUME 09/12/2018 Lloc de trobada: davant de l’Hotel Lido, Argelers 10h-14h. Informació i inscripcions: info@ museuexili.cat / Tel. +34 972 55 65 33

28/09-13/10/2018 Galeria d’Art El Claustre. Rambla 25. Figueres Tlf +34 972 51 20 65

VISIONS PERSONALS DE 180º MANEL CASANOVAS. Cicle Mirades Pròpies. Mostra d’artistes locals 22/12/2018-20/01/2019 Ca l’Anita. Plaça Sant Pere, 2, Roses. Tel +34 972 25 24 00

CRISTINA ROSENVINGE Concert 02/11/2018 Ateneu. 21h Pl. Major, 40. Banyoles.

JOANJO BOSK Concert

LOURENÇO DIDIER

10/11/2018

Pintura. elclaustre.com

Ateneu de Celrà. 21h30. Pl de l’Estatut,1. Celrà

18/10-30/11/2018

05-20/10/2018

Casa de Cultura. C/ Hospital, 6, 2n. Girona. Tel. +34 972 20 20 13

Galeria d’Art EL CLAUSTRE. C/Nou,8-10. Girona Tlf +34 972 20 31 26

Concert de final de gira 10/11/2018 Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona.

M.A.P. – MEZQUIDA AURIGNAC PRATS Concert Jazz

01/12/2018

Ateneu. 21h Pl. Major, 40. Banyoles.

Sala la Planeta. 18h. Passeig José Canalejas, 3. Girona. Tlf. +34 972 20 77 54

IN CRESCENDO

Concert de final de gira

Premi Espai Ter Música.

25/11/2018

28/12/2018

Auditori de Girona. 12h Sala Montsalvatge. Girona.

Auditori Teatre Espai Ter. 21h. C/Riu Ter, 29. Torroella de Montgrí. Tlf. +34 972 75 50 03

NIBURU MOSTRA D’ART AVANÇADA

de Josep Maria de Sagarra. Recital

Espectacles únics, artistes secrets, llocs insòlits

Teatre Bescanó. 21h. C/ Major, 27. Bescanó. Tlf +34 972 44 00 05

Quart. Més info i reserves per Whatsapp + 34 663 70 81 50

Auditori Caputxins.21h. C/del Rec Arnau, 8. Figueres.

Espectacle multidisciplinar

15/12/2018 Sala La Cate. 21h. Ronda del Rector Arolas, 4. Figueres. Tlf +34 972 67 84 96

Espai Ter

14/12/2018

II ENCONTRE TRANSPLANETARI

Una nit per amor amb…

05/12/2018

QUART CULTURA SECRETA

14/12/2018

EL NIÑO DE LA HIPOTECA

Teatre. Direcció de Silvia Munt

Dirigida per Marc Angelet

06/10 - 11/11 - 16/12/2018 EL POEMA DE NADAL

LES NOIES DE MOSSBANK ROAD

MALA BROMA

I Mostra d’arts visuals, música i performances. agendaolot.cat

Centre d’Olot. A partir de 12h

Espectacle per a tots els públics

15/12/2018

BLAUMUT

01/12/2018

VIDA DE JAVIER ARANDA

27/10/2018 Sala la Planeta. 22h. Passeig José Canalejas, 3. Girona. Tlf. +34 972 20 77 54

EL MUNDO DE LA TARÁNTULA Espectacle de Pablo Carbonell

ELS PASTORETS DE GIRONA girona.cat/teatremunicipal/cat 25/12/2018 Teatre Municipal. 17h30. Pl del Vi,1. Girona. Tlf +34 972 41 90 18

ELS NENS DESAGRAÏTS

TEMPORADA ALTA Festival d’arts escèniques. temporada-alta.com 05/10-10/12/2018 Girona

GIROCÒMIC Fira del Còmic, el Manga i l’entreteniment 12-14/10/2018 Carpes annexes Palau Firal de Girona. C/Passeig de la Devesa, 32

FESTIVALET DE ROSES Música, gastronomia, posta de sol 10-11/11/2018 Plaça de les Botxes, Roses.

EL PETIT FORMAT 4a Mostra de teatre de petit format. elpetitformat.com 22-25/11/2018 Olot

Cia Arcadia. Llàtzer Garcia 10/11/2018 La Cate. 21h. Ronda del Rector Arolas, 4. Figueres. Tlf +34 972 67 84 96

#17 · 2018

GOSSOS

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Agenda Girona

01/11/2018 Espai Ter

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Agenda Roussillon VISITES GUIDÉES. LES VALLÉES CATALANES DU TECH ET DU TER organisée par le Pays d’Art et d’Histoire Transfrontalier/ www.sudcanigo.com 01/04-31/10/2018 Les Vallées Catalanes du Tech et du Ter

“UN REGARD SOUS LA MER” EXPOSITION: "ISOLEMENTS" DE ANZO (JOSÉ IRANZO) ANZO (Valencia, 1931 2006): peintre espagnol, précurseur du Pop art en Espagne. Du 13/10/2018- 20/12/2018 Centre d'Art Contemporain àcentmètresducentredumonde

Argelès Photo Nature. 01/05-31/10/2018 Expo photo à ciel ouvert. Argelès sur mer

RAOUL DUFY. LES ATELIERS DE PERPIGNAN, 1940-1950 Peinture 23/06/2018-04/11/2018

MONSEIGNEUR CARSALADE DU PONT, PROMOTEUR DU PATRIMOINE ET DES TRADITIONS CATALANES 27/03-28/10/2018

#17 · 2018

Ancien Évêché. 8, Rue de l’Académie. Perpignan.

Musée d’Art Hyacinthe Rigaud. 21, rue Mailly. Perpignan. Tél.: +33 468 66 19 83

LA TRACE ET LE SOUFFLE Peinture. Najia Mehadji 30/06-04/11/2018 Musée d’Art Modern de Céret. 8, Bd. M. Joffre - Céret. Tél. +33 (0)4 68 87 27 76

BORDERLINE, LES FRONTIÈRES DE LA PAIX Photographie. Valerio Vicenzo 14/09-31/10/2018 Forteresse de Salses. Salses le Château

CÔTE VERMEILLE Peinture 01/10-12/11/2018 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud. 21, rue Mailly. Perpignan. Tél.: +33 468 66 19 83

JOSÉ IRANZO (ANZO) ET PIERRE SOUCHAUD PEINTURE 05/10-20/12/2018 À Cent Mètres du Centre du Monde. 3, Av. de Grande Bretagne. Perpignan

TEMPO: RASTRE I MEMÒRIA Instal·lació escultòrica. Laura Bergillos 09/10-30/11/2018 Casa de la Generalitat a Perpinyà. 1 carrer de la Fusteria. Perpignan. Tél. +33 (0)4 68 35 17 14

1917, LA RÉVOLUTION QUI A CHANGÉ LE MONDE Photographie 17/10-17/12/2018 Couvent de Minimes. Rue François Rabelais. Perpignan

“LA LIGNE ROUGE” Peinture. Collectif Agit’hé 04/10-02/12/2018 Centre de Sculpture Romane. Parc Guilhem. Cabestany

“LA VOILE DANS TOUS CES ÉTATS” Association Céret Photo 02-17/11/2018 Salle Manolo. 1, Av. Georges Clemenceau. Céret.

Germain Bonel

ETIÈNNE DAHO

LA GUERRE

Concert

Cie Samuel Mathieu. Danse

13/11/18- 20h30.

25/11/18

El Mediator. Av.Général Leclerc. Perpignan. +33 (0) 468 62 17 22

Théâtre de l’ArchipelLe Grenat.18h Avenue Général Leclerc

29/09-03/11/2018 Palais des congrès Georges Pompidou. 1, place Armand Lanoux. Perpignan

PASCAL GIRARD Peinture 09/10-16/11/2018 Espaces des Arts. Rue des Ecoles. Le Boulou. Tél.: +33 468 83 36 32

TROBADES MÉDIÉVALES 13-14/10/2018 Perpignan. Centre Ville

ROAD-MOVIE PÉPLUM La Cellule. Art Contémporain 08/11-08/12/2018 Centre d’art Le LAIT. 6 rue Jules Rolland. Albi

CALI CHANTE LEO FERRER 5/12/18 - 20h30. Théâtre l’Archipel. Le Grenat. Av.Général Leclerc. Perpignan. 0033 (0) 468 62 62 00

THE LIMIÑANAS 15/12/18 El Mediator. Av.Général Leclerc. Perpignan

SLAVA’S SNOWSHOW Cirque theatredelarchipel.org 19-23/12/2018 Théâtre de l’ArchipelLe Grenat. Avenue Général Leclerc

ALICE, LA COMÉDIE MUSICALE Spectacle de Noël. Double D Productions 21/12/18

CONCERTS DE CARILLON Carillon historique Amédée Bollée de la Cathédral de Perpignan / carillon. cathedraleperpignan.fr 17-24/12/2018 Parvis de l’église Saint-Jean-le-Vieux. Perpignan. +33 (0) 468 66 30 30

Théâtre l´Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. StEstève

Opéra-Bouffe 10/11/18 Théâtre l´Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. St-Estève

TRAVIATA Giuseppe Verdi/Benjamin Lazar 27-28/10/2018 Théâtre l'Archipel-Le Grenat. 20H30 (27/10) 16h30 (28/10) Avenue Général Leclerc

Cinema i història / Història del Cinema 8, 9 i 10 de novembre Montpeller, Perpinyà, Ribesaltes i La Jonquera

CERTIFIÉ MADO Noëlle Perna. Spectacle Boîtaclous 28/12/18 Espace Angléo. Les Angles

ORPHÉE AUX ENFERS

COLLOQUE INTERNATIONAL: MÉMOIRE DES LIEUX ET ÉCRITURE CINÉMATOGRAPHIQUE DE L'HISTOIRE

TSIGANE ET REQUIEM POUR LA PAIX Spectacle Boîtaclous 11/11/18 Palais Congrès et des Expositions. 16h30. Pl Armand Lanoux. Perpignan

FESTIVAL JAZZÈBRE www.jazzebre.com 22/09-21/10/2018 Perpignan

VOIX D'ÉTOILES FESTIVAL INTERNATIONAL DES VOIX DU CINÉMA D'ANIMATION

#17 · 2018

“UNE VIE DE PEINTURE ET DE PASSION”

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Agenda Roussillon

www.voixdetoiles.com 24-28/10/2018 Port Leucate

octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre

Agenda Roussillon

22/09-30/11/2018 Vallespir (Reynès, Céret, Le Boulou…)

FESTIVAL VENDAGES D'OCTOBRE EXPOSITION: "ARCHITECTURES MEDITATIVES" DE PIERRE SOUCHAUD Pierre SOUCHAUD , né en 1938, vit et travaille à Lyon depuis 1996. Du 13/10/2018- 20/12/2018

www.alenya.fr 05-20/10/2018 Caves Ecoiffier. Av. Jean Jaurès. Alenyà

22ÈME FESTIVAL THÉÂTRE D'AUTOMNE 24-27/10/2018 Thuir. Info: OTI Aspres Thuir Tél.+33 (0)4.68.53.45.86

FESTIVAL NOVA ONA «Black Music», au rhythm’n’blues, la soul et le funk. 09-10/11/2018 - 20h30. Théâtre Jean Piat. Rue Joseph Lafon. Caneten-Roussillon. Tél. '+33 468 86 72 60

FESTIVAL AUJOURD´HUI MUSIQUES #13 · 2017

No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email a: info@culturaemagazine.com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.

www.amuvall.org

Centre d'Art Contemporain àcentmètresducentredumonde

Création sonore et visuelle. www.theatredelarchipel. org/aujourdhui-musiques 16-25/11/2018 Théâtre l'Archipel. Av.Général Leclerc. Perpignan

Subscripció d'un any a la revista, 12€

FESTIVAL L'AUTOMNE MUSICAL EN VALLESPIRCARREFOUR DES ARTS

FESTIVAL D'ART, CULTURE ET DIFFÉRENCES Théâtre, Musique, Danse 23-24/11/2018 - 14h19h Théâtre de l'Etang - 6 Allée des Arts & Lettres.St-Estève. Réservations au +33 (0) 4 68 38 34 95

Sorteig

Tirage au sort Sorteo T'agrada la música? T'agrada el teatre? Esteu atents al nostre FB i Twitter (@CulturaeMag) Aimez-vous la musique? Aimez-vous le théatre? Regardez bien notre FB et Twitter (@CulturaeMag) ¿Te gusta la música? ¿Te gusta el teatro? Estad atentos a nuestro FB y Twitter (@CulturaeMag)

Abonnement pour un an au magazine, 12 € Abonnez-vous au magazine et vous ne raterez pas les informations culturelles de la province de Girona et le département du Roussillon. Contactez avec nous par email: info@culturaemagazine. com en nous indiquant vos coordonnées et télephone.

Suscripción de un año a la revista, 12 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@ culturaemagazine.com indicando su nombre, dirección y teléfono.

Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot. Avez –vous l’idée de ressortir dans la province de Gérone et le département des P.O? Voulez-vous mettre en valeur votre événement dans notre Agenda? Contactez avec notre service commercial.

comercial@culturaemagazine.com