Page 1

Magazine cultural Girona - Roussillon

Bon appétit Bon profit

#18 2019 preu/prix 3€

+ agenda y todas las actividades culturales

destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español

gener a març | janvier à mars | enero a marzo


Disseny Branding Il·lustració 3D Publicacions Packaging Senyalèctica

Xevi Forroy xevi@dots.cat M. 616 078 662


A taula!

À table!

A la mesa!

Entreu, seieu, delecteu-vos amb el nostre menú degustació, l’hem elaborat per a vostè gràcies a l’experiència dels més extraordinaris i anònims xefs que s´han succeït al llarg de la història i de les cuines de la nostra terra. Un menú cuinat a foc lent de cents d’anys de tradició, condimentat amb l’esdevenir dels pobles i de les cultures, modelat per la necessitat de la penúria o l’abundància de la celebració. Un menú on els ingredients es transformen en imprescindibles de la nostra vida, en guardians inconscients de la nostra memòria, en passejos pel temps. Un menú per deixar-se portar pel record del sabor, per l’aroma de la terra i del mar, el color de les vinyes, pel cruixir del cereal cuit. En cada paraula, en un lloc del paladar, es despertaran records entranyables. Perquè els més grans i els més senzills i inoblidables moments de la nostra vida han transcorregut amb un bon mos del més saborós menjar. Bon appétit!

Entrez, asseyez-vous et délectez-vous avec notre menu dégustation, nous l’avons élaboré pour vous grâce à l’expérience des plus extraordinaires et anonymes chefs qui se sont succédés au fil du temps et des cuisines de notre terre. Un menu cuisiné au feu doux de centaines d’années de tradition, épicé avec le devenir des peuples et des cultures, façonné par la nécessité de la pénurie ou l’abondance de la célébration. Un menu où les ingrédients se transforment en essentiel de notre vie, en garde de notre mémoire, en promenades par le temps. Un menu pour se laisser aller par le souvenir du goût, le parfum de la terre et de la mer, la couleur des vignes, la céréale cuite qui craque. Sur chaque parole, dans un endroit de la bouche, se réveilleront des beaux souvenirs. Parce que les plus grands et les plus simples et inoubliables moments de notre vie se sont produits avec une bouchée de la meilleure délicatesse. Bon appétit!

Pasen, tomen asiento, pónganse cómodos y deléitense con nuestro menú de-gustación, que hemos elaborado para usted gracias a la experiencia de los más extraordinarios y anónimos chefs que se han sucedido a lo largo de la historia y de las cocinas de nuestra tierra. Un menú cocinado al fuego lento de cientos de años de tradición, especiado con el devenir de los pueblos y las culturas, modelado por la necesidad de la penuria o la ampulosidad de la ce-lebración. Un menú en el que los ingredientes se transforman en imprescindi-bles de nuestra vida, en centinelas inconscientes de nuestra memoria, en pa-seos por el tiempo. Un menú con el que dejarse llevar por la evocación del sa-bor, el aroma de la tierra y el mar, el color de las viñas, el crujir del cereal co-cido. En cada palabra se despertarán, en un lugar de su paladar, entrañables recuerdos. Porque los más grandes y los más sencillos e inolvidables momen-tos de nuestra vida han ocurrido con un buen bocado del más sabroso man-jar. ¡Bon appétit!

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| editorial · édito · editorial |

| Reyes Cabero |

| sumari · sommaire · sumario |

DESTACATS L'ESSENTIEL DESTACADOS

34 LECTURA LECTURE LECTURA

6 NOTÍCIES ACTUALITÉS NOTICIAS

36 AGERMANATS JUMELÉES HERMANADOS

29

8 BON PROFIT BON APPÉTIT BUEN PROVECHO

42 ANTICS OFICIS ANCIEN MÉTIER OFICIOS ANTIGUOS

OPINIÓ OPINION OPINIÓN

30 MÚSICA MUSIQUE MÚSICA

46

45

#18 · 2019

4

INSTANTÀNIES INSTANTANÉES INSTANTÁNEAS

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ana María Cabero | DISSENY I MAQUETACIÓ: Xevi Forroy | FOTOGRAFIA: Javi Cabrera | REDACCIÓ: Nerea Guisasola, Pascale Oriot | COL·LABORADORS: Aida Fuentes, Juan Pablo Torrents-Faura, Thierry Grillet, Reyes Cabero, Céline Xicola, Laurent Colomines, Gerard Boris | TRADUCCIONS: Nàdia Grau, Caroline Serpaggi | EDITA: Culturae | DIPÒSIT LEGAL: GI 677-2015 | TIRATGE: 12.000 exemplars | EMAIL: info@culturaemagazine.com

CulturaeMag

@CulturaeMag

@culturaemag

3


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

“De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya” FR CAT

NOVA EXPOSICIÓ DEL MUSEU D’ART DE GIRONA Al 1911 Mela Muter va fer la seva primera exposició individual a Barcelona, l’any següent hi va tornar amb altres artistes polonesos, i al 1914, de nou en solitari, va exposar a la sala Athenea de Girona. Ara, 105 anys més tard, podem tornar a veure la seva obra al Museu d’Art de Girona, fins el 23 d’abril. Qui és Mela Muter? És el pseudònim de Maria Melania Mutermilch, una de les pintores poloneses més reconegudes de principis del segle XX. Nascuda a Varsòvia al 1876 en una família jueva benestant, es va acabar traslladant a París, on des del 1902 va exposar les seves obres regularment.

#18 · 2019

L’exposició del Md’A, comissariada per Glòria Bosch, Susanna Portell i Arthur Tanikowski, presenta l’itinerari artístic i vital d’aquesta dona, amb prop d’una seixantena d’obres. D’entre elles també s’hi poden trobar obres d’altres artistes polonesos d’avantguarda que van acompanyar-la i que ajuden a comprendre la seva trajectòria: artistes com Olga Boznańska, Eugene Zak, Elie Nadelman o Léopold Gottlieb, entre d’altres.

4

No et perdis aquesta oportunitat per redescobrir Mela Muter, la seva vida i obra i la seva trajectòria. Qui sap si ens haurem d’esperar 100 anys més per tornar-la a veure exposada a Girona...

Aida Fuentes

ES

"DE PARIS À GÉRONE. MELA MUTER ET LES ARTISTES POLONAIS EN CATALOGNE", NOUVELLE EXPOSITION DU MUSÉE D’ART DE GÉRONE

“DE PARÍS A GERONA. MELA MUTER Y LOS ARTISTAS POLACOS EN CATALUÑA”, NUEVA EXPOSICIÓN DEL MUSEO DE ARTE DE GERONA.

En 1911, Mela Muter fait sa première exposition individuelle à Barcelone, l’année suivante elle y expose avec d’autres artistes polonais et, en 1914, elle expose seule à la salle Athenea de Gérone. Aujourd’hui, 105 ans plus tard, nous pouvons de nouveau admirer son œuvre au Musée d’Art de Gérone jusqu’au 23 avril.

En 1911 Mela Muter realizó su primera exposición individual en Barcelona, al año siguiente volvió con otros artistas polacos, y en 1914, de nuevo en solitario, expuso en la sala Athenea de Gerona. Ahora, 105 años más tarde, podemos volver a ver su obra en el Museo de Arte de Gerona, hasta el 23 de abril.

Mais qui est Mela Muter? C’est le pseudonyme de Maria Melania Mutermilch, l’une des plus grandes artistes-peintres polonaises du début du XXe siècle. Née à Varsovie en 1876 dans une famille juive aisée, elle finit par s’installer à Paris où, à partir de 1902, elle va régulièrement exposer ses œuvres. L’exposition du Musée d’Art de Gérone, dont Glòria Bosch, Susanna Portell et Arthur Tanikowski en sont les commissaires, présente la carrière artistique et vitale de cette femme à travers une soixantaine d’œuvres. Sont également exposées des œuvres d’autres artistes polonais avantgardistes qui l’ont accompagnée et qui aident à mieux comprendre sa trajectoire: des artistes comme Olga Boznańska, Eugene Zak, Elie Nadelman ou Léopold Gottlieb, entre autres. L’occasion de redécouvrir Mela Muter, sa vie, son œuvre et sa trajectoire. Qui sait, peut-être devrons-nous attendre 100 ans de plus pour voir de nouveau son œuvre exposée à Gérone... Aida Fuentes

Mela Muter, Mercat d’Amer. Oli sobre tela. 70 cm x 70 cm. 1914. Collection of Marek Roefler Foto Marcin Koniak

¿Quién es Mela Muter? Es el seudónimo de María Melania Mutermilch, una de las pintoras polacas más reconocidas de principios del siglo XX. Nacida en Varsovia en 1876 en una familia judía acomodada, se acabó trasladando a París, donde desde 1902 expuso sus obras regularmente. La exposición del Md’A, comisariada por Glòria Bosch, Susanna Portell y Arthur Tanikowski, presenta el itinerario artístico y vital de esta mujer, con cerca de unas sesenta obras. De entre ellas también se pueden encontrar obras de otros artistas polacos de vanguardia que la acompañaron y que ayudan a comprender su trayectoria: artistas como Olga Boznańska, Eugene Zak, Elie Nadelman o Léopold Gottlieb, entre otros. No te pierdas esta oportunidad para redescubrir Mela Muter, su vida y obra y su trayectoria. Quién sabe si tendremos que esperar 100 años más para volverla a ver expuesta en Gerona… Aida Fuentes


| destacats · l'essentiel · destacados |

ANTONI CLAVÉ, AL CAPDAVANT DE L’ART Increïble recorregut el d’Antoni Clavé, que, des dels 12 anys, es veu obligat a treballar en aquella Barcelona de 1925. S’incorpora, a les classes de la tarda, a la Llotja, escola superior de disseny i d’art, i després el petit ajudant es converteix en aprenent en una empresa de pintura. Segon premi d’un concurs de cartells organitzat per la Caisse d’Epargne, la seva vida s’orienta cap a l’art fins a la guerra civil espanyola. Malgrat l’exili, malgrat el patiment, el fred i la por, l’art continua sent font de vida i li obre una nova porta. Refugiat en un dels camps d’internament dels Pirineus Orientals, els seus dibuixos destaquen. Ajudat i acollit per l’artista pintor Martin Vivès, secretari de l’Ajuntament de Perpinyà, Clavé serà alliberat del camp i exposarà per primera vegada en un saló de te regentat per Marie Martín. Amb dos mil francs a la butxaca, arribarà a París i coneixerà sobretot Picasso. Sota aquesta influència, el refugiat convertit en pintor gravador escultor veurà que el seu nom depassa totes les fronteres… Exposant Antoni Clavé després de l’exposició Picasso, el Museu Rigaud commemora la retirada i destaca la importància de Picasso en la vida i el recorregut d’Antoni Clavé. Escultures, gravats, pintures monumentals, el Museu Rigaud es beneficiarà, de l’1 de febrer al 12 de maig de 2019, d’un préstec excepcional d’obres.

ES

Incroyable parcours que celui d’Antoni Clavé qui, dès 12 ans se voit obligé de travailler dans ce Barcelone de 1925. Il intègre en cours du soir la Llotja, école supérieure de design et d'art puis le petit commis devient apprenti dans une entreprise de peinture. Deuxième prix d’un concours d’affiche organisé par la Caisse d’Epargne de Barcelone, sa vie s’oriente vers l’art jusqu’à la guerre civile espagnole. Malgré l’exil, malgré l’épreuve, le froid et la peur, l’art reste source de vie et lui ouvre une nouvelle porte. Réfugié dans un des camps d’internement des Pyrénées-Orientales, ses dessins sont remarqués. Aidé et hébergé par l’artiste peintre Martin Vivès, secrétaire de la mairie de Perpignan, Clavé sera libéré du camp et exposera pour la 1ère fois dans un salon de thé tenu par Marie Martín. Avec deux mille francs en poche, il gagnera Paris et rencontrera notamment Picasso. Sous cette influence, le réfugié devenu peintre-graveursculpteur verra sa renommée dépasser toutes les frontières… En exposant Antoni Clavé après l’exposition Picasso, le musée Rigaud commémore la Retirada et met en exergue l’importance de Picasso dans la vie et le cheminement d’Antoni Clavé. Sculptures, gravures, peintures monumentales, le Musée Rigaud bénéficiera, du 1er février au 12 mai 2019, d’un prêt exceptionnel d’œuvres. https://www.musee-rigaud.fr Pascale Oriot

ANTONI CLAVÉ, EN EL FRENTE DEL ARTE Increíble recorrido el de Antoni Clavé quien, desde los 12 años, se ve obligado a trabajar en la Barcelona de 1925. Se incorpora a las clases nocturnas en la Llotja, escuela superior de dibujo y de arte, posteriormente el pequeño ayudante se convierte en aprendiz en una empresa de pintura. Al ganar el segundo premio de un concurso de carteles organizado por la Caja de Ahorros de Barcelona, su vida se orienta hacia el arte hasta la guerra civil española. A pesar del exilio, a pesar de las penalidades, el frío y el miedo, el arte sigue siendo fuente de vida y le abre una nueva puerta. Refugiado en uno de los campos de internamiento de los Pirineos Orientales, sus dibujos destacan. Ayudado y acogido por el artista pintor Martin Vivès, secretario del ayuntamiento de Perpiñán, Clavé será liberado del campo y expondrá por primera vez en un salón de té regentado por Marie Martin. Con dos mil francos en el bolsillo, llegará a París donde se encontrará entre otros a Picasso. Bajo esta influencia, el refugiado convertido en pintor grabador escultor verá su fama sobrepasar todas las fronteras…

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

CAT

FR

Exponiendo Antoni Clavé después de la exposición de Picasso, el Museo Rigaud conmemora la “Retirada” y pone en relieve la importancia de Picasso en la vida y la trayectoria de Antoni Clavé. Esculturas, grabados, pinturas monumentales, el Museo Rigaud disfrutará, del 1 de febrero al 12 de mayo 2019, de un préstamo excepcional de obras. https://www.musee-rigaud.fr

#18 · 2019

Antoni Clavé, sur le front de l’Art

https://www.musee-rigaud.fr

Pascale Oriot

Antoni Clavé, Volem l’Estatut, 1977

5


#18 · 2019

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| notícies · actualités · noticias |

6

Casa Cacau, de Jordi Roca, arriba a Girona “Vull trobar el millor cacau, encara que estigui amagat al mig de l’Amazones”. Són les paraules de Jordi Roca al seu viatge a Perú, a la recerca del millor cacau per durlo a Girona. La nova aventura del petit dels germans Roca, amb el suport del mestre xocolater Damian Allsop, es diu Casa Cacau. Un obrador de xocolata, amb una botiga i hotel boutique amb 15 habitacions que dirigirà Anna Payet, la dona de Joan Roca. De moment, només es poden veure recreacions del que serà Casa Cacau, però s’espera que a principis del 2019 l’obrador i la botiga ja estiguin en ple funcionament. «Je veux le meilleur cacao, même si je dois aller le chercher au milieu de l’Amazonie». C’est ce qu’a déclaré Jordi Roca lors de son voyage au Pérou, à la recherche du meilleur cacao à ramener à Gérone. La nouvelle aventure du cadet des frères Roca, en collaboration avec le maître chocolatier Damian Allsop, s’appelle Casa Cacau: un atelier de chocolat, un magasin et un boutique-hôtel de 15 chambres qui sera géré par Anna Payet, la femme de Joan Roca. Pour le moment, on ne peut voir que des maquettes de ce que sera Casa Cacau mais l’inauguration de l’atelier et du magasin est prévue pour début 2019.

“Quiero encontrar el mejor cacao, aunque esté escondido en medio del Amazonas”. Son palabras de Jordi Roca en su viaje a Perú, a la búsqueda del mejor cacao para llevarlo a Gerona. La nueva aventura del pequeño de los hermanos Roca, con el apoyo del maestro chocolatero Damian Allsop, se llama Casa Cacau. Un obrador de chocolate, con una tienda y hotel boutique con 15 habitaciones que dirigirá Anna Payet, la mujer de Joan Roca.De momento, sólo se pueden ver recreaciones de lo que será Casa Cacau, pero se espera que a principios del 2019 el obrador y la tienda ya estén a pleno funcionamiento.

Quand «Une, une, une» œuvre.

«Une, une, une»… Fundat el 2017 per Constance Barrère Dangleterre i Catherine Jamin, aquest espai d’art situat al carrer des Augustins, 25, a Perpinyà «intenta compartir obres –amb l’accent en l’escena jove– sota diverses formes contemporànies: performances, escultures, dibuixos, vídeos, lectures, impressions, pintures... El 2019 acollirà, entre d’altres, un projecte amb Claudia Pagès Rabal (artista performativa barcelonina), així com una exposició de grup al voltant de l’exili en col·laboració amb Les Abattoirs, Musée / FRAC Occitanie Toulouse i la ciutat de Perpinyà.

El millor circ europeu planta la carpa a Girona Una vuitantena d’artistes de dotze països diferents oferiran el millor circ europeu del 14 al 19 de febrer. El Festival Internacional del Circ, enguany amb un dia més, torna a fer parada a Girona amb la intenció d’acollir més públic que mai. S’han posat a la venta 34.000 localitats, 4.280 més que l’any passat. En total es podran veure 24 atraccions inèdites. El Festival, nascut al 2012, enguany crearà també el Circus World Market per a professionals del sector. Aquest any es podran comprar entrades més econòmiques el dia de l’espectador, que serà el dilluns, amb localitats a 18 euros.

www.uneuneune.com «Une, une, une»… Fondé en 2017 par Constance Barrère Dangleterre et Catherine Jamin, cet espace d'art situé au 25 de la rue des Augustins à Perpignan «tente de partager des œuvres -accent porté sur la jeune scèneprésentes sous diverses formes contemporaines: performances, sculptures, dessins, vidéos, lectures, impressions, peintures... 2019 accueillera entre autre un projet avec Claudia Pagès Rabal (artiste performeuse Barcelonaise) ainsi qu’une exposition de groupe autour de l'exil en collaboration avec Les Abattoirs, Musée / FRAC Occitanie Toulouse et la ville de Perpignan. www.uneuneune.com «Une, une, une»… Fundado en 2017 por Constance Barrère Dangleterre y Catherine Jamin, este espacio de arte situado en la calle de los Agustinos, 25 en Perpiñán «intenta compartir obras –poniendo especial énfasis en artistas jóvenes- bajo diferentes formas contemporáneas: “performances”, esculturas, dibujos, vídeos, lecturas, impresiones, pinturas… 2019 acogerá entre otros un proyecto con Claudia Pagès Rabal (artista performance barcelonesa) así como una exposición conjunta en torno al exilio en colaboración con Les Abattoirs, Museo /FRAC Occitanie Toulouse y la ciudad de Perpiñán. www.uneuneune.com

Plus de 80 artistes originaires de douze pays différents vous offriront le meilleur spectacle de cirque européen du 14 au 19 février. Le Festival international du cirque, qui se prolonge un jour de plus cette année, fait de nouveau escale à Gérone dans l’intention d’attirer toujours plus de monde. Pour cette nouvelle édition 34 000 entrées ont été mises en vente, soit 4 280 de plus que l’année passée. Et un total de 24 attractions inédites seront-elles présentées. Le Festival, créé en 2012, inaugure cette année le Circus World Market, un salon réservé aux professionnels du secteur. Un tarif réduit sera proposé le lundi, avec des entrées à 18 euros. Unos ochenta artistas de doce países diferentes ofrecerán el mejor circo europeo del 14 al 19 de febrero. El Festival Internacional del Circo, que esta edición cuenta con un día más, vuelve a recalar en Gerona con la intención de atraer más público que nunca. Se han puesto a la venta 34.000 localidades, 4.280 más que el año pasado. Se podrán ver en total 24 atracciones inéditas. El Festival, nacido en 2012, presentará como novedad el Circus World Market para profesionales del sector. También se podrán comprar entradas más económicas el día del espectador, que será el lunes, con localidades a 18 euros.


El 23 de novembre de 2018, una data per marcar amb una pedra vermella al calendari dels joiers. L’homologació del «granat de Perpinyà» en «indicació geogràfica» (IG) lliurada per l’INPI (Institut Nacional de la Propietat Industrial) va aparèixer aquell dia al butlletí oficial. Una novetat a França, que sens dubte revolucionarà el món de la joieria. L’IG no només garanteix autenticitat i provinença de la joia sinó que també protegeix un saber fer enfront de qualsevol falsificació i competència deslleial. Com que ha sabut agrupar les persones al seu voltant, el granat, pedra de color «sang», s’ha guanyat les lletres d’or.

Le 23 novembre 2018, une date à marquer d’une pierre rouge dans le calendrier des bijoutiers. L’homologation du «grenat de Perpignan» en «Indication Géographique» (IG) délivré par l’INPI (Institut National de la Propriété Industrielle) paraissait ce jourlà dans le bulletin officiel. Une première en France qui va certainement révolutionner le monde de la bijouterie. Non seulement l’IG garantit authenticité et provenance du bijou mais elle protège un savoir-faire face à toute contrefaçon et concurrence déloyale. Parce qu’il a su fédérer les hommes autour de lui, le Grenat, pierre couleur «sanc», a gagné ses lettres d’or. El 23 de noviembre 2018, fecha para marcar en piedra roja en el calendario de los joyeros. La homologación de la piedra “granate de Perpiñán” como “Indicación Geográfica” (IG) concedida por el INPI (Instituto Nacional de la Propiedad Industrial) aparecía este día en el boletín oficial. Una novedad en Francia que va a revolucionar sin duda el mundo de la joyería. No sólo la IG garantiza la autenticidad y el origen de la joya sino que protege un saber-hacer frente a la falsificación y la competencia desleal. Porque ha sabido aunar los hombres entorno a él, el Granate, piedra color sangre, ha ganado sus letras de oro.

Del 20 de gener al 14 d’abril, torna el Festival Sona Amer Artistes nacionals i internacionals faran parada a diferents escenaris situats a punts emblemàtics de la vila d’Amer, a la comarca de La Selva, a partir del 20 de gener i fins el 14 d’abril. És el cas de Joan Chamorro, Tail Dragger & Tota Blues Band + Joan Luis Pardo, Bourbon o cAMERata dirigida per Ionut Podgoreanu, entre d’altres. Amb entrades des de 5€, el monestir, l’església o el teatre d’Amer esdevindran còmplices de les actuacions que el Sona Amer d’enguany ha preparat. Més info i venta d’entrades a: www.idea. entradium.com. Des artistes nationaux et internationaux feront escale dans la ville d’Amer, province de La Selva, du 20 janvier au 14 avril, sur différentes scènes réparties à des endroits emblématiques de la ville. C’est le cas de Joan Chamorro, Tail Dragger & Tota Blues Band + Joan Luis Pardo, Bourbon ou cAMERata sous la direction de Ionut Podgoreanu, entre autres. Avec des entrées à partir de 5 €, le monastère, l’église ou le théâtre d’Amer accueilleront les événements que le festival Sona Amer a préparés pour cette année. Infos et point de vente sur: www.idea.entradium.com Artistas nacionales e internacionales harán parada en diferentes escenarios situados en puntos emblemáticos de Amer, en la comarca de La Selva, a partir del 20 de enero y hasta el 14 de abril. Es el caso de Joan Chamorro, Tail Dragger & Tota Blues Band + Joan Luis Pardo, Bourbon o cAMERata dirigida por Ionut Podgoreanu, entre otros. Con entradas desde 5€, el monasterio, la iglesia o el teatro de Amer se convertirán en cómplices de las actuaciones que el Sona Amer de este año ha preparado. Más info y venta de entradas en: www.idea.entradium.com

L’Alphabet d’Amandine Facquer au musée Rigaud

Del 9 de novembre de 2018 al 10 de febrer de 2019, Amandine Facquer, guanyadora del «Premi del Cercle Rigaud», Creació jove, art contemporani – Edició 2018, exposa al Museu Hyacinthe Rigaud. «Alfabet» és el títol d’aquesta exposició que invita cada visitant a una lectura a diversos nivells. L’artista proposa una visió on poesia i matemàtiques s’enllacen i s’uneixen. «El viatge més gran que podem fer és canviar de punt de vista», explica. https://www.musee-rigaud.fr https://amandinefacquer.portfoliobox.net Du 9 novembre 2018 au 10 février 2019, Amandine Facquer, lauréate du «Prix du Cercle Rigaud», Jeune création, art contemporain – Édition 2018 - expose au musée Hyacinthe Rigaud. «Alphabet», tel est le titre de cette exposition qui invite chaque visiteur à une lecture sur plusieurs niveaux. L’artiste propose une vision où poésie et mathématiques s’enlacent et s’unissent. «Le plus grand des voyages que l'on puisse faire, est de changer de point de vue» confie-t-elle. https://www.musee-rigaud.fr https://amandinefacquer.portfoliobox.net Del 9 de noviembre 2018 al 10 de febrero 2019, Amandine Facquer, ganadora del “Premio del Círculo Rigaud”, Joven creación, arte contemporáneo –Edición 2018- expone en el museo Hyacinthe Rigaud. “Alfabeto”, tal es el título de esta exposición que invita a cada visitante a una lectura en varios niveles. La artista propone una visión donde poesía y matemáticas se enlazan y se unen. “El mayor de los viajes que uno pueda hacer, es cambiar de punto de vista”, explica. https://www.musee-rigaud.fr https://amandinefacquer.portfoliobox.net

#18 · 2019

Coup d’éclat pour Le Grenat de Perpignan

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| notícies · actualités · noticias |

7


#18 · 2019

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

8

Bon appétit

Bon profit

Buen provecho


FR

MISE EN BOUCHE

Botifarra dolça Corporation des bouchers et charcutiers artisans de la région de Gérone Le boudin doux

CAT

APERITIU

Botifarra dolça Gremi de Carnissers i Xarcuters de les Comarques Gironines La dulça Botifarra dolça. Sí, dolça. Abans que arrufeu el nas, feu-li un mos. Sinònim de tradició gironina, recorda temps passats. Molts l’han redescobert com una aposta entre llaminadura i embotit. Producte autòcton de les comarques gironines, principalment de l’Empordà, el seu origen és difús i data del segle XV quan s’utilitzava com a sistema per a conservar la carn. Per als que prefereixen les històries més ensucrades, diu la llegenda que aquesta dulça prové de l’afany d’un jover carnisser que volia conquistar el cor d’una pastissera. D’aquí la mescla.

Botifarra dolça. Oui, oui, un boudin doux. Avant de froncer les sourcils, goûtez-en au moins un morceau. Tradition bien ancrée dans la région de Gérone, ce boudin nous renvoie à l’époque médiévale. Beaucoup l’ont redécouvert comme une proposition à cheval entre la friandise et la charcuterie. Produit autochtone de la région de Gérone, plus particulièrement de l’Empordà, son origine est diffuse et remonte au XVe siècle alors qu’il était utilisé pour prolonger la conservation de la viande. Pour ceux qui préfèrent les histoires plus romantiques, la légende raconte que ce boudin doux aurait été inventé par un jeune boucher qui souhaitait gagner le cœur d’une pâtissière. D’où l’association. De tout temps, chaque maison de campagne avait sa recette particulière qui était conservée de génération en génération. L’élaboration variait en fonction du territoire et de la famille mais les ingrédients de base sont toujours les mêmes: de la viande mélangée à du sucre, du sel, du zeste de citron et, pourquoi pas, de la cannelle. Pour les fervents d’anecdotes, c’était l’un des plats préférés du peintre Salvador Dalí.

ES

APERITIVO

Butifarra dulce Gremio de Carniceros y Charcuteros de las Comarcas de Gerona La dulça Butifarra dulce. Sí, dulce. Antes de que arruguéis la nariz, dadle un mordisco. Sinónimo de tradición de Gerona, recuerda tiempos pasados. Muchos la han redescubierto como una apuesta entre golosina y embutido. Producto autóctono de las comarcas gerundenses, principalmente del Ampurdán, su origen es difuso y data del siglo XV cuando se utilizaba como sistema para conservar la carne. Para los que prefieran las historias más endulzadas, cuenta la leyenda que esta dulça proviene del afán de un joven carnicero que quería conquistar el corazón de una pastelera. De aquí la mezcla.

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

Desde siempre, cada casa de campesino ha tenido su receta, que se ha ido heredando de generación en generación. La fórmula varía según el territorio y la familia pero consta de unos ingredientes básicos: quilo de carne mezclada con azúcar, canela, sal y limón según convenga. Para los amantes de las anécdotas, este era uno de los platos que más entusiasmaba al pintor Salvador Dalí.

Si bé a terres gironines és un embotit conegut, el que molts desconeixen és la gran varietat d’aperitius i plats que des del Gremi de Carnissers i Xarcuters de les Comarques Gironines han creat partint d’aquest element. “És un producte que s’estava morint. Va saltar-se una o dues generacions. Per això vam començar a donar-li nous usos”, assenyala l’Antoni Seli, de la Carnisseria Seli de Torroella de Montgrí i vicepresident del Gremi de Carnissers i Xarcuters.

#18 · 2019

De sempre, cada casa de pagès ha tingut la seva recepta, que s’ha anat heretant de generació en generació. La fórmula varia segons el territori i la família però consta d’uns ingredients bàsics: quilo de carn barrejat amb sucre, canyella, sal i llimona segons convingui. Pels amants de les anècdotes, aquest era un dels plats que més entusiasmava al pintor Salvador Dalí.

9


| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo

CAT

ES

Hamburgueses de botifarra dolça amb panses, pinyons o xocolata, faves amb un toc de dolç, mandonguilles de botifarra dolça, foie dolç, croquetes de botifarra dolça, pizzes fredes amb trossos de botifarra dolça entremig de la ruca o pollastre farcit de botifarra dolça. També és un bon substitut del dàtil dins del típic aperitiu de bacó enrotllat. Alhora, és font d’inspiració i base d’un reguitzell de postres com la poma reineta omplerta de botifarra dolça, recuit de drap amb botifarra dolça, galetes de botifarra dolça, bunyols de vent fets amb botifarra dolça o, per quan més colla la fred, els carnellets: panellets fets amb botifarra dolça. Tant pot fer de plat principal com de barreta energètica o topping de cupcake. S’adapta i s’actualitza. Versàtil, autòctona i, sobretot, diferent. El seu millor acompanyant és la poma i, avui dia, també s’exporta. “La gent torna a apostar per productes de proximitat. Es torna a creure en l’elaboració. Per exemple abans aquest producte el jovent no el tastava; ara ha canviat”, detalla en Toni. Pels atrevits que ho tinguin clar aquí va un menú complet de botifarra dolça: d’aperitiu crema de carbassa amb vieira i botifarra dolça, ànec rostit amb botifarra dolça i, de postres, poma farcida de botifarra dolça i amb gelat de botifarra dolça. Tot maridat amb vins blancs de l’Empordà. Per llepar-se els dits ensucrats! Nerea Guisasola

FR

Tandis qu’il s’agit d’une spécialité très répandue sur le territoire géronais, beaucoup ignorent la grande variété d’apéritifs et de plats que la Corporation des bouchers et charcutiers artisans de la région de Gérone a imaginée à partir de ce boudin. «C’est un produit qui était en voie d’extinction et qui a sauté une ou deux générations. C’est la raison pour laquelle nous avons pensé le remettre au goût du jour en créant de nouvelles associations», déclare Antoni Seli, du boucher Seli de Torroella de Montgrí et vice président de la Corporation des bouchers et charcutiers. Biftecks hachés de boudin doux aux raisins secs et pignons ou chocolat, fèves légèrement sucrées, boulettes de boudin doux, foie gras doux, croquettes au boudin doux, pizzas froides avec morceaux de boudin doux et roquette ou encore poulet farci au boudin doux. Ou encore une excellente option pour revisiter la typique bouchée de la datte au bacon. C’est également une source d’inspiration et la base d’une ribambelle de desserts comme la pomme reinette farcie au boudin mais il accompagne également le fromage frais, les biscuits, les beignets et, en période de grand froid, on le retrouve dans l’élaboration des carnellets (panellets élaborés avec du boudin doux).

“M’encanta la botifarra dolça, la menjaria a qualsevol moment”, assegura l’Antoni Seli.

#18 · 2019

«J’adore la «boutifarre» sucrée, je suis capable de la manger à n´importe quel moment», assure Antoni Seli.

10

“Me encanta la butifarra dulce, la comería en cualquier momento”, asegura Antoni Seli.

Si bien es cierto que por tierras gerundenses es un embutido conocido, lo que muchos desconocen es la gran variedad de aperitivos y platos que desde el Gremio de Carniceros y Charcuteros de las Comarcas de Gerona han creado partiendo de este elemento. “Es un producto que se estaba muriendo. Se saltó una o dos generaciones. Por eso comenzamos a darle nuevos usos”, señala Antoni Seli, de la Carnicería Seli de Torroella de Montgrí y vicepresidente del Gremio de Carniceros y Charcuteros. Hamburguesas de butifarra dulce con pasas, piñones o chocolate, habas con un toque de dulce, albóndigas de butifarra dulce, foie dulce, croquetas de butifarra dulce, pizzas frías con trozos de butifarra dulce en medio de la burra o pollo relleno de butifarra dulce. También es un buen sustituto del dátil dentro del típico aperitivo de beicon enrollado. Al mismo tiempo, es fuente de inspiración y base de una retahíla de postres como la manzana reineta rellena de butifarra dulce, requesón de paño con butifarra dulce, galletas de butifarra dulce, buñuelos de viento hechos con butifarra dulce o, para cuando más aprieta el frío, los “carnellets”: “panellets” hechos con butifarra dulce. Puede hacer tanto de plato principal como de barrita energética o topping de cupcake. Se adapta y se actualiza. Versátil, autóctona y, sobretodo, diferente. Su mejor acompañante es la manzana y, hoy día, también se exporta. “La gente vuelve a apostar por productos de proximidad. Se vuelve a creer en la elaboración. Por ejemplo antes este producto los jóvenes no lo probaban; ahora ha cambiado”, detalla Toni. Para los atrevidos que lo tengan claro aquí va un menú completo de butifarra dulce: de aperitivo crema de calabaza con vieira y butifarra dulce, pato asado con butifarra dulce y, de postres, manzana rellena de butifarra dulce y con helado de butifarra dulce. Todo maridado con vinos blancos del Ampurdán. Para chuparse los dedos azucarados. Nerea Guisasola


| reportatge · reportage · reportaje | Des del Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les comarques gironines estan en contacte amb els seus companys de professió de la Catalunya nord per treballar plegats en projectes del sector.

La Corporation des Bouchers et Charcutiers Artisanales des comarques de Gérone sont en contact avec les compagnons de profession de la Catalogne Nord pour travailler ensemble en projets du secteur.

Desde el Gremio de Carniceros y Charcuteros Artesanos de las comarcas gerundenses están en contacto con los compañeros de profesión de Cataluña Norte para trabajar juntos en proyectos del sector.

FR

Il peut être servi aussi bien en plat principal qu’en barre énergétique ou en guise de topping sur les cupcakes. C’est un produit qui s’adapte et s’actualise. Versatile, autochtone et, surtout, différent. Son meilleur accompagnement, la pomme, et en plus aujourd’hui il s’exporte. « Les gens se tournent de nouveau vers les produits locaux. Ils privilégient l’élaboration. Par exemple, avant les jeunes ne mangeaient pas ce produit ; désormais, les habitudes ont évolué », ajoute Toni. Pour les audacieux qui souhaitent bien le déguster, voici un menu complet élaboré avec du boudin doux : crème de courge avec coquilles Saint-Jacques et boudin doux en entrée, canard rôti et boudin doux en plat principal et, en dessert, pomme farcie au boudin doux servie avec une glace au boudin doux. Pour l’accord mets et vins, des vins blancs de l’Empordà. À s’en lécher les babines ! Nerea Guisasola

CAT

PRIMER PLAT

Cuina Volcànica La filosofia en el plat La Cuina Volcànica és la comarca de la Garrotxa posada al plat. És assaborir el bosc humit. És la filosofia d’un territori traslladada a la seva cuina. Pel seu microclima, per la seva geologia i per la seva història. Per tot i això i, sobretot, per la cura dels seus productes. “La Garrotxa és com un paradís dins del paradís. És un territori totalment diferent que, per climatologia, s’assimila més al Regne Unit o determinades zones de Rússia”, assegura en Gerard Xifra, president de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i membre del col·lectiu Cuina Volcànica que agrupa a vuit restaurants de la comarca. Un clima que ha marcat gran part del tarannà, el fer i desfer d’un territori i els seus habitants.

ENTRÉE

Cuina Volcànica La philosophie dans l’assiette La cuisine volcanique, c’est le territoire de la Garrotxa dans l’assiette. C’est le goût de la forêt humide. C’est toute la philosophie d’un territoire que l’on retrouve dans son terroir. Pour son microclimat, pour sa géologie et son histoire. Pour tout cela et, surtout, pour la qualité de ses produits. « La Garrotxa, c’est comme un paradis dans le paradis. C’est un territoire totalement différent qui, en termes de climat, ressemble davantage au Royaume-Uni ou à certaines régions de Russie », affirme Gerard Xifra, président de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa et membre du collectif Cuina Volcànica (Cuisine volcanique) qui regroupe huit restaurants de la région. Un climat qui a marqué une grande partie du caractère et du savoir-faire d’un territoire et de ses habitants.

ES

PRIMER PLATO

Cocina Volcánica La filosofía en el plato La Cocina Volcánica es la comarca de la Garrocha puesta en el plato. Es saborear el bosque húmedo. Es la filosofía de un territorio trasladado a su cocina. Por su microclima, por su geología y por su historia. Por todo esto y, sobretodo, por el cuidado de sus productos. “La Garrocha es como un paraíso dentro del paraíso. Es un territorio totalmente diferente que, por climatología, se asimila más al Reino Unido o determinadas zonas de Rusia”, asegura Gerard Xifra, presidente de la Asociación de hospedería de la Garrocha y miembro del colectivo Cocina Volcánica que agrupa a ocho restaurantes de la comarca. Un clima que ha marcado gran parte del carácter, el hacer y deshacer de un territorio y sus habitantes.

#18 · 2019

FR

11


| reportatge · reportage · reportaje | “Aquí sempre hem tingut clar que la unió fa la força”, destaca el president de l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa. «Nous savons depuis toujours que l’union fait la force», souligne le président de l’Association de Logements de la Garrotxa. “Aquí siempre hemos tenido claro que la unión hace la fuerza”, destaca el presidente de la Asociación de Hospedería de la Garrocha.

#18 · 2019

CAT

12

FR

Concretament l’associació es remunta al 1994, quan diversos restauradors van creure en la necessitat de representar, defensar i promocionar la comarca a través dels fogons. Mitjançant aquesta entitat, s’han pogut promocionar productes representatius com les patates d’Olot, recuperar receptes tradicionals com les galetes de farina de fajol o crear de noves reivindicant productes bàsics com la botifarra esparracada o les farinetes de farro; molt associades a temps de postguerra i d’escassetat de recursos i que, actualment, són la base de receptes culinàries d’alt nivell.

L’association a été créée en 1994, tandis que divers restaurateurs croyaient au besoin de représenter, défendre et promouvoir la région à travers la cuisine. Cette entité a permis de faire connaître des produits typiques comme les pommes de terre d’Olot et de récupérer des recettes traditionnelles, comme les biscuits à la farine de sarrasin, ou d’en créer de nouvelles en revendiquant des produits de base comme la botifarra esparracada (saucisse en morceaux) ou le millas (bouillie à base de millet), des aliments très associés à l’époque d’après-guerre et à la pénurie et qui, à l’heure actuelle, sont la base de recettes culinaires très sophistiquées.

Aquí prima la qualitat, la proximitat i la innovació. “S’ha entès sempre que la unió fa la força. Som terra aspre, de mala petja, i això es representa al plat”, assegura Xifra. Una cuina tradicional originalment de subsistència que ha passat a ser de referència. Per la seva cura dels orígens i del producte.

Ici, les maîtres mots sont la qualité, le local et l’innovation. «On dit toujours que l’union fait la force. Nous sommes une terre rêche, escarpée, et cela se traduit dans l’assiette», affirme Xifra. Une cuisine traditionnelle, à l’origine de "subsistance", qui est devenue une cuisine de référence grâce au soin apporté à la préservation des traditions et des produits.

ES

Concretamente la asociación se remonta a 1994, cuando diversos restauradores creyeron la necesidad de representar, defender y promocionar la comarca a través de los fogones. Mediante esta entidad, se han podido promocionar productos representativos como las patatas de Olot, recuperar recetas tradicionales como las galletas de harina de trigo sarraceno o crear nuevas reivindicando productos básicos como la butifarra “esparracada” o las gachas; muy asociadas a tiempos de postguerra y de escasez de recursos y que, actualmente, son la base de recetas culinarias de alto nivel. Aquí prima la calidad, la proximidad y la innovación. “Se ha oído siempre que la unión hace la fuerza. Somos tierra áspera, de mala pisada, y esto se representa en el plato”, asegura Xifra. Una cocina tradicional originalmente de subsistencia que ha pasado a ser de referencia. Por su cuidado de los orígenes y del producto.


| reportatge · reportage · reportaje | “Fa 25 anys que existim i no hem trobat un plat que ens pugui representar com a col·lectiu”, afegeix. I la principal explicació és que han tingut sempre clar que no cal focalitzar-se en un sol plat sinó que l’important és defensar tot el que l’acompanya. “El que ens fa especials són els productes, les persones i les empreses familiars que hi ha al darrere. Potser aquests darrers anys s’ha arribat a pervertir una mica el món de la gastronomia no donantli sentit. Al cap del temps, s’ha vist que calia reconèixer les seves bases”, afirma Xifra. La cuina pausada i la cura. L’estima i escalf d’una llar de foc un dia fred. Nerea Guisasola

ES

«Cela fait 25 ans que nous existons et nous n’avons trouvé aucun plat qui puisse nous représenter en tant que collectif», ajoutet-il. La principale raison est qu’ils ont toujours su qu’il ne fallait pas se focaliser sur un seul plat mais plutôt défendre tout ce qui l’accompagne. «Ce qui nous différencie ce sont les produits, les personnes et les entreprises familiales qu’il y a derrière. Il se peut que ces dernières années le monde de la gastronomie ait été un tant soit peu perverti faute de savoir lui donner un sens. Mais, au bout d’un certain temps, on a vu qu’il était essentiel de reconnaître ses bases», affirme Xifra. La cuisine calme, posée et la qualité. La reconnaissance. La chaleur d’une cheminée un après-midi d’hiver.

“Hace 25 años que existimos y no hemos encontrado un plato que nos pueda representar como colectivo”, añade. Y la principal explicación es que han tenido siempre claro que no hace falta focalizarse en un solo plato sino que lo importante es defender todo lo que le acompaña. “Lo que nos hace especiales son los productos, las personas y las empresas familiares que hay detrás. Puede que estos últimos años se ha llegado a pervertir un poco el mundo de la gastronomía no dándole sentido. Al paso del tiempo, se ha visto que era necesario reconocer sus bases”, afirma Xifra. La cocina pausada y el esmero. El aprecio y el calor de un hogar en un día frío. Nerea Guisasola

Nerea Guisasola

“Un plat pot ser excel·lent però si no sents el caliu, no és el mateix”, reflexiona Xifra. «Un plat peut être excellent mais si il n´y a pas de sentiment, ce n’est pas le même», réfléchit Xifra. “Un plato puede ser excelente pero si no sientes el calor, no es el mismo”, reflexiona Xifra.

#18 · 2019

FR

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

CAT

13


gener a març | janvier à mars | enero a marzo #18 · 2019

CAT

14

PRIMER PLAT

FR

ENTRÉE

Entreu en el que és real

Entrez dans le vrai

Anxoves de Cotllioure

Anchois de Collioure

Alimentar-se i nodrir-se són dos verbs que no expressen el mateix valor, la mateixa profunditat. El diccionari esmenta els productes (inclosos els industrials), el consum i la supervivència a «l’alimentació» mentre que «nodrir» s’associa als mots desenvolupament i creixement. Nodrir-se requereix una atenció, un desig d’aportar a l’interior d’un mateix coses bones. La cuina és un art? Encara que les respostes variïn, no deixa de ser un punt central de vida. Regions i cultures hi influeixen.

S’alimenter, se nourrir, ces deux verbes n’inspirent pas la même valeur, la même profondeur. Le dictionnaire cite les produits (y compris industriels), la consommation et la survie pour «l’alimentation» alors que «nourrir» est associé aux mots développement et croissance. Se nourrir requiert une attention, un désir d’apporter à l’intérieur de soi de bonnes choses. La cuisine est-elle un art? Si réponses varient, elle n’en reste pas moins un point central de vie. Régions et cultures influent.

Situat en part al costat del mar, el departament dels Pirineus Orientals és àvid del que li ofereix. Qui no ha tastat avui dia les famoses anxoves de Cotlliure? Des de 1903, la passió de la família Desclaux es concreta al voltant d’aquest petit peix tan delicat i gustós que els inspirà diversos secrets de fabricació. Al centre del poble, el seu antic taller de fabricació té una sala d’exposició annexa, un veritable petit museu amb vídeo, pel·lícula, antics llibres de comandes, demostració de col·locació dels filets i botiga. Les anxoves de Cotlliure són una reputació que circula per tot el món. Confeccionats també segons la tradició, altres condiments artesanals proposen el plaer de les papil·les: tapenades, olives, sopes, bonítols…

Situé en partie en bord de mer, le département des Pyrénées Orientales est friand de ce qu’elle lui offre. Qui aujourd’hui n’a gouté les fameux anchois de Collioure? Depuis 1903, la passion de la famille Desclaux se concrétise autour de ce petit poisson si délicat et si gouteux qui leur inspira plusieurs secrets de fabrication. Au cœur du village leur ancien atelier de fabrication est annexé d’une salle d’exposition, véritable petit musée avec vidéo, film, anciens livres de commandes, démonstration de mise en place des filets et boutique. Les anchois de Collioure, c’est une réputation qui circule à travers le monde entier. Confectionnés eux aussi dans la pure tradition, d’autres condiments artisanaux proposent le ravissement des papilles: tapenades, olives, soupes, bonites…


ES

PRIMER PLATO

Entrad en lo que es real Anchoas de Collioure Alimentarse y nutrirse son dos verbos que no expresan el mismo valor, la misma profundidad. El diccionario cita los productos (incluidos los industriales), el consumo y la supervivencia en la “alimentación” mientras que “nutrir” está asociado a las palabras desarrollo y crecimiento. Nutrirse requiere una atención, un deseo de aportar al interior de uno mismo cosas buenas. ¿La cocina es un arte? Aunque las respuestas varíen, no deja de ser un punto central de vida, bajo la influencia de regiones y culturas. Situado en parte al borde del mar, el departamento de los Pirineos Orientales está ávido de lo que le ofrece. ¿Quién no ha probado hoy día las famosas anchoas de Collioure? Desde 1903, la pasión de la familia Desclaux se concreta en torno a este pequeño pez tan delicado y tan gustoso que les inspiró diversos secretos de fabricación. En el corazón del pueblo, su antiguo taller de fabricación cuenta con una sala de exposición anexa, un pequeño museo en el que se proyectan vídeo, se admiran antiguos libros de pedidos, o la demostración de colocación de los filetes. Por supuesto cuenta con un punto de venta. Las anchoas de Collioure, son una reputada marca que ya recorre el mundo entero. Confeccionados también según la tradición, otros condimentos artesanales proponen un placer al paladar: tapenadas, olivas, sopas, bonitos…

Un altre producte del mar treballat amb atenció en el respecte de les tradicions: el peix fumat. Des del juliol de 2017, Joël Lefrançois ha ocupat al moll de Portvendres un edifici considerat «monument històric» les antigues bodegues que acollien el vi d’Algèria. En aquesta arquitectura rica d’una història explicada en forma d’exposicions i de fotos antigues, Joël Lefrançois reescriu una altra història, la dels fumadors. El fumador és l’artesà que fuma el peix de manera artesanal per assegurar-ne la conservació. Salmó però també sardina, verat, daurada, roger, tonyina, peix espasa, anguiles, ostres, musclos… Durant les degustacions comentades, explica la salaó amb sal seca de la Mediterrània, el fumat amb cordill, la maduració lenta, el tall a mà. L’art de compartir entra també en la composició d’un bon plat.

Salaó a la mà d'un salmó d' Ecosse Label Rouge Salage à la main d'un saumon d'Ecosse Label Rouge Salazón a mano de un salmón de Ecosse Label Rouge

#18 · 2019

Peix fumat

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

15


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje | Anxoves salades, salmó fumat... entrants el saber fer dels quals nodreix a la vegada records i paladars… https://www.anchoisdesclaux.com https://www.lespoissonsfumes-pv.com Pascale Oriot

Anxoves fumades Anchois fumés

#18 · 2019

Anchoas ahumadas

16

Poisson fumé

Pescado ahumado

Autre produit de la mer travaillé avec attention et dans le respect des traditions : le poisson fumé. Depuis juillet 2017, Joél Lefrançois a investi sur les quais de Port-Vendres un bâtiment classé "Monument Historique" les anciens chais qui accueillaient le vin d’Algérie. Dans cette architecture riche d’une histoire racontée sous forme d’expositions et de photos anciennes, Joel Lefrancois réécrit une autre histoire celle des saurisseurs. Le saurisseur est l’artisan qui fume le poisson de manière artisanale pour en assurer la conservation. Saumon mais aussi sardine, maquereau, daurade, rouget, thon, espadon, anguilles, huîtres, moules… Au cours des dégustations commentées, il raconte le salage au sel sec de Méditerranée, le fumage à la ficelle, l'affinage lent, le tranchage à la main. L’art de partager entre aussi dans la composition d’un bon plat.

Otro producto del mar trabajado con atención y con el respeto a las tradiciones es el pescado ahumado. Desde julio de 2017, Joél Lefrançois ha ocupado en el muelle de PortVendres un edificio clasificado “monumento histórico”, las antiguas bodegas que acogían el vino de Argelia. En esta arquitectura llena de historia explicada a través de exposiciones y fotos antiguas, Joel Lefrançois reescribe otra historia, la del oficio de ahumar. El pescado se ahúma de manera artesanal para asegurar la conservación. Salmón pero también sardina, caballa, dorada, salmonete, atún, pez espada, anguilas, ostras, mejillones… En las degustaciones comentadas es posible conocer la salazón con sal seca del Mediterráneo, el ahumado con cordel, la curación lenta, el corte a mano. El arte de compartir también forma parte de la composición de un buen plato.

Anchois salés, saumon fumé, des entrées en matière dont le savoir-faire nourrit à la fois mémoires et palais…

Anchoas saladas, salmón ahumado, entrantes en materia cuyo saber-hacer nutre a la vez recuerdos y paladares…

https://www.anchoisdesclaux.com https://www.lespoissonsfumes-pv.com

https://www.anchoisdesclaux.com https://www.lespoissonsfumes-pv.com

Pascale Oriot

Pascale Oriot


| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Peix espassa del Mediterrani Espadon de Méditerranée Pez espada del Mediterráneo

CAT

PA

Pa cruixent de veritat

Pascale Oriot

FR

PAIN

ES

PAN

Du vrai croustillant

Pan crujiente de verdad

Compagnon incontournable d’une bonne table: le pain. Un savoir-faire en perdition avec l’expansion des points chauds. Pourtant, certains résistent, il en est ainsi de Henri Poch, troisième génération de boulangers. Dans sa boulangerie «Le Couvent» (ancien Couvent des frères franciscains) à Ille sur têt, il défend et perpétue un savoir-faire ancestral. Dans un cadre chargé d'histoire, Henri Poch, meilleur Ouvrier de France en 2000, a implanté une école de boulangerie artisanale. Ambassadeur et membre de l'Équipe de France de Boulangerie, il organise le Mondial du Pain et œuvre au sein d’associations à l’image de «Lo Que Fem» qui rassemble artisans, artistes et producteurs locaux.

Compañero imprescindible de una buena mesa: el pan. Un oficio en peligro con la expansión de los puntos calientes. Sin embargo, algunos resisten, como Henri Poch, tercera generación de panaderos. En su panadería “Le Couvent” (antiguo convento de los hermanos franciscanos) en Ille sur Têt, defiende y perpetúa una tradición ancestral. En un marco cargado de historia, Henri Poch, mejor Obrador de Francia en el 2000, ha implantado una escuela de panadería artesanal. Embajador y miembro del Equipo de Francia de Panadería, organiza el Mundial del Pan y trabaja en asociaciones como “Lo Que Fem” que agrupa artesanos, artistas y productores locales.

Pascale Oriot

Pascale Oriot

#18 · 2019

Company imprescindible d’una bona taula: el pa. Un saber fer en perill amb l’expansió dels punts calents. Tanmateix, n’hi ha que resisteixen, com Henri Poch, tercera generació de forners. A la seva fleca «Le Couvent» (antic convent de frares franciscans) a Ille-sur-Têt, defensa i perpetua un saber fer ancestral. En un marc carregat d’història, Henri Poch, millor Ouvrier de France el 2000, ha implantat una escola de fleca artesanal. Ambaixador i membre de l’Équipe de France de Boulangerie, organitza el Mundial del Pa i treballa en associacions com «Lo Que Fem», que agrupa artesans, artistes i productors locals.

17


| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo

CAT

SEGON PLAT

Les Cuineres de Sils El gust que es porta a la pell “Els joves d’avui en dia no és que no tinguin paciència per cuinar, no tenen temps”, destaca l’Anna Escolà i la Maria Solà.

Carregar cargols al tren. Passar mandonguilles pel control duaner. Perdre’s per Madrid. Ocupar taules reservades de locals de nit o descobrir nous mons tot enviant tastets cap a Brussel·les. Com aquesta, les Cuineres de Sils tenen mil i una anècdotes dels seus 25 anys d’existència. Elles s’autodenominen mestresses de casa que cuinen, aficionades als fogons o apassionades per l’art del bon menjar. Al principi se’ls coneixia com ‘les àvies’, fins fa poc eren les ‘cuineres’ i actualment són el col·lectiu La Cuina a Sils. Sempre amb l’ajuda d’en Xicu Anoro, Creu de Sant Jordi, que des de Cal Sastre s’encarrega de coordinar i gestionar l’equip. Una entitat que ha posat Sils al món i que actualment aglutina 65 membres, en femení; totes obligatòriament veïnes d’aquesta localitat i d’entre 45 i 90 anys. Entre elles mateixes, i a través de les vuit delegades, s’encarreguen del qui fa què. Així que vibra el mòbil ja saben el producte i les quantitats. El mètode de comunicació és ben conegut: Whatsapp.

“Le problème des jeunes d’aujourd´hui pour cuisiner, ce n´est pas qu´ils n’ont pas de la patience sinon qu’ils n´ont pas de temps », soulignent Anna Escolà et Maria Solà. “Los jóvenes de hoy en día no es que no tengan paciencia para cocinar, no tienen tiempo”, destaca Anna Escolà y Maria Solà.

FR

PLAT PRINCIPAL

ES

SEGUNDO PLATO

Les cuisinières de Sils

Las Cocineras de Sils

Réminiscence de saveurs

El gusto que se lleva en la piel

Transporter des escargots en train. Passer la douane avec des boulettes de viande. Se perdre dans Madrid. Occuper des tables réservées d’établissements nocturnes ou découvrir de nouveaux horizons tout en envoyant des échantillons de leurs plats à Bruxelles. Les cuisinières de Sils ont cumulé des milliers d’anecdotes comme celles-ci durant leurs 25 ans d’existence. Elles se définissent comme des maîtresses de maison qui cuisinent, des passionnées des fourneaux ou des passionnées de l’art du bien manger. Au départ, on les connaissait comme «les grands-mères», il y a encore quelque temps, elles étaient les «cuisinières» et aujourd’hui elles représentent le collectif La Cuina a Sils (La Cuisine à Sils). Et ce, grâce à l’aide inconditionnelle de Xicu Anoro, décoré de la Croix de Saint-Georges, qui depuis le restaurant Cal Sastre se charge de coordonner et de gérer l’équipe.

Cargar caracoles en el tren. Pasar albóndigas por el control aduanero. Perderse por Madrid. Ocupar mesas reservadas de locales de noche o descubrir nuevos mundos enviando degustaciones a Bruselas. Como ésta, las Cocineras de Sils tienen mil y una anécdotas de sus 25 años de existencia. Ellas se autodenominan amas de casa que cocinan, aficionadas a los fogones o apasionadas por el arte del buen comer. Al principio se las conocía como “las abuelas”, hasta hace poco eran las “cocineras” y actualmente son el colectivo La Cuina a Sils (La Cocina de Sils). Siempre con la ayuda de Xicu Anoro, Cruz de Sant Jordi, que desde Cal Sastre se encarga de coordinar y gestionar el equipo.

Une entité qui a permis à Sils de traverser les frontières et qui aujourd’hui compte 65 membres, principalement des femmes, obligatoirement habitantes de cette localité et âgées de 45 à 90 ans. Parmi elles, huit déléguées se chargent de qui fait quoi. Le portable n’a qu’à vibrer pour qu’elles connaissent le produit et les quantités. Le moyen de communication n’est autre que Whatsapp.

Una entidad que ha dado a conocer Sils al mundo y que actualmente aglutina 65 miembros, en femenino; todas obligatoriamente vecinas de esta localidad y de entre 45 y 90 años. Entre ellas mismas, y a través de las ocho delegadas, se encargan de quién hace qué. Apenas vibra el móvil ya saben el producto y las cantidades. El método de comunicación es bien conocido: Whatsapp.


| reportatge · reportage · reportaje |

Cassola als fogons, amb paciència, bons ingredients i receptes tradicionals elaboren els plats que van aprendre de les seves mares i àvies, evocant sabors de temps passats. Els seus són els gustos de tota la vida, els que queden al paladar. “La nostra feina no té el valor que tenia abans. Llavors sí que calia espavilar-se perquè el menjar fos saborós, bo i aprofitar-ho tot”, assegura la Llúcia López. A diferència de gran part d’aquestes entusiastes cuineres com l’Anna Escolà o la Maria Solà, a ella la passió per la cuina va ser una vocació tardana. “Quan era jove pensava: cuinar, quina manera de perdre el temps! No obstant això, al casarme vaig començar a interessar-me, em va agradar i fins ara” comenta. Entre elles no hi ha secrets. “Si volem que la cuina tradicional es conservi, l’hem de dir, no es pot tancar en un calaix”, assenyalen. Tanmateix, els seus guisats no es poden trobar a cap restaurant com tampoc n’hi ha dos d’iguals. “La manduca fa festa”, asseguren i tenen clar que –encara que sigui en una petita papil·la gustativa - el seu tipus de menjar no morirà mai. Nerea Guisasola

ES

C’est dans la lignée du Slow Food, calmement, avec de bons ingrédients et des recettes traditionnelles qu’elles élaborent les plats qu’elles ont appris de leurs mères et grandsmères, évoquant des saveurs d’autrefois. Leurs saveurs à elles ce sont celles de toujours, celles qui réveillent les papilles. «Notre travail n’a plus la valeur qu’il avait autrefois. Avant il fallait se débrouiller pour que la cuisine soit savoureuse, bonne sans ne rien gaspiller», déclare Llúcia López. Contrairement à la plupart de ces cuisinières passionnées comme Anna Escolà ou Maria Solà, pour Llúcia la cuisine est une vocation tardive. «Quand j’étais jeune je pensais que cuisiner était une perte de temps! Malgré tout, lorsque je me suis mariée j’ai commencé à m’y intéresser et à l’aimer, et voyez maintenant» commente-t-elle. Entre elles, aucun secret. «Si nous voulons conserver la cuisine traditionnelle, nous devons la faire connaître, on ne peut pas la mettre aux oubliettes», déclarent-elles. Aussi, leurs ragoûts ne se trouvent dans aucun restaurant et il n’y en a pas deux identiques. «La cuisine c’est la fête», assurent-elles et elles sont persuadées que – mêmes si ce n’est pas de la grande gastronomie – leur type de cuisine perdurera toujours. Nerea Guisasola

Cazuela en los fogones, con paciencia, buenos ingredientes y recetas tradicionales elaboran los platos que aprendieron de sus madres y abuelas, evocan sabores de tiempos pasados. Los suyos son los gustos de toda la vida, los que quedan en el paladar. “Nuestro trabajo no tiene el valor que tenía antes. Entonces sí que hacía falta espabilarse para que la comida fuera sabrosa, buena y aprovecharla toda”, asegura Llúcia López. A diferencia de gran parte de estas entusiastas cocineras como Anna Escolà o Maria Solà, a ella la pasión por la cocina fue una vocación tardía. “Cuando era joven pensaba: cocinar, ¡qué manera de perder el tiempo! No obstante, al casarme comencé a interesarme, me gustó y hasta ahora”, comenta. Entre ellas no hay secretos. “Si queremos que la cocina tradicional se conserve, lo hemos de decir, no se puede encerrar en un cajón”, señalan. Sin duda, sus guisos no se pueden encontrar en ningún restaurante como tampoco no hay dos iguales. “La manduca hace fiesta”, aseguran y tienen claro que –aunque sea en una pequeña papila gustativa- su tipo de comer no morirá nunca.

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

FR

Nerea Guisasola

“L’administració fa poca cosa per la cuina. Tot és per les estrelles i nosaltres som les ventafocs”, assenyalen. «L’administration ne fait rien pour la cuisine. Tout est pour les restaurants étoilés et nous sommes les cendrillons», signalent-elles. “La administración hace poca cosa por la cocina. Todo es por las estrellas y nosotros somos las cenicientas, señalan.

#18 · 2019

CAT

19


#18 · 2019

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

20

CAT

MARIDATGES

FR

APPARIEMENTS

ES

MARIDAJES

CUINA DEL VENT

CUINA DEL VENT

COCINA DEL VIENTO

Pocs vents són tan coneguts com la tramuntana. Neteja l’aire i els caps. Nascuts el 2004 de la mà de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, el col·lectiu Cuina del Vent pertany a l’única comarca catalana que comparteix vent i paisatges tan diferents com els Pirineus i la Costa Brava. Les propostes d’aquesta associació són plenes de contrastos com les terres que representa. Fins ara, l’entitat formada per dotze restaurants – alguns dels quals amb estrella Michelin- vetlla per defensar les tradicions empordaneses organitzant tota mena d’activitats culturals, gastronòmiques i socials obertes a tots els públics.

Bien peu de vents sont aussi connus que la tramontane. Elle nettoie l’air et les esprits. Créé en 2004 sous l’égide de l’Association hôtelière de l’Alt Empordà, le collectif Cuina del Vent (Cuisine du Vent) est originaire de l’unique région catalane qui réunit les paysages des Pyrénées et de la Costa Brava. Les propositions de cette association sont très contrastées, à l’image des terres qu’elle représente. À l’heure actuelle, l’entité est formée de douze restaurants –dont certains sont étoilés au guide Michelin- et veille à la défense des traditions de la région de l’Empordà en organisant toutes sortes d’activités culturelles, gastronomiques et sociales ouvertes à tous.

Pocos vientos son tan conocidos como la tramontana. Limpia el aire y las cabezas. Nacidos en 2004 de la mano de la Asociación de Hostelería del Alto Ampurdán, el colectivo Cuina del Vent (Cocina del Viento) pertenece a la única comarca catalana que comparte viento y paisajes tan diferentes como los Pirineos y la Costa Brava. Las propuestas de esta asociación están llenas de contrastes como las tierras que representa. Hasta ahora, la entidad formada por doce restaurantes –algunos de los cuales con estrella Michelinvela por defender las tradiciones ampurdanesas organizando toda clase de actividades, gastronómicas y sociales abiertas a todos los públicos.

Més informació a: http://www.empordahostaleria. com/la-cuina-del-vent/qui-som/

Plus d’information sur le site: http://www.empordahostaleria. com/la-cuina-del-vent/qui-som/

Más información en: http://www.empordahostaleria. com/la-cuina-del-vent/qui-som/


| reportatge · reportage · reportaje | VI

® CIVR

CAT

Un vi amb cos Pel que fa al vi, la tria és àrdua en vista de l’ampli ventall que es perfila aquest any 2019. Perpinyà, primera ciutat francesa «Capital Europea del Vi», es vesteix de festa. «Vam presentar la nostra candidatura i ens van escollir! És un reconeixement pel conjunt dels vins del Rosselló», explica el viticultor Philippe Bourrier, president del CIVR, comitè interprofessional dels vins del Rosselló. Prop de 120 enòlegs treballaran durant diversos esdeveniments que animaran aquest any crucial: un simposi sobre els rancis, el concurs internacional de la garnatxa, el campionat de degustadors de la RVF (Revue des Vins de France), el congrés de la FICB (Fédération Internationale des Confréries Bachiques)... Una gran cobertura mediàtica internacional posarà en relleu la diversitat de les regions i els ceps dels vins del Rosselló. Una magnífica ocasió per augmentar l’exportació cap als mercats estrangers en constant expansió. Pascale Oriot

VIN

ES

VINO

De la robe à la cuisse

Un vino con cuerpo

Question vin, le choix est ardu au vu du large choix qui se profile en cette année 2019. Perpignan, première ville française «Capitale Européenne du Vin» s’habille de fête. «Nous avons déposé notre candidature et nous avons été retenus! C’est une reconnaissance pour l’ensemble des vins du Roussillon» explique le viticulteur Philippe Bourrier, président du CIVR, comité interprofessionnels des vins du Roussillon. Près de 120 œnologues œuvreront lors des divers évènements qui animeront cette année cruciale: un symposium sur les rancios, le concours international du grenache, le championnat des dégustateurs de la RVF (Revue des Vins de France), le congrès de la FICB (Fédération Internationale des Confréries Bachiques)... Une large couverture médiatique internationale mettra en lumière la diversité des terroirs et des cépages des vins du Roussillon. Une magnifique occasion pour élargir l’exportation vers les marchés étrangers sans cesse en expansion.

En cuanto al vino, la elección es ardua en vista del amplio abanico que se perfila este año 2019. Y es que Perpiñán, primera ciudad francesa “Capital Europea del Vino” se viste de fiesta. “Presentamos nuestra candidatura y ¡nos escogieron! Es un reconocimiento por el conjunto de vinos del Rosellón”, explica el viticultor Philippe Bourrier, presidente del CIVR, Comité Interprofesional de los Vinos del Rosellón. Cerca de 120 enólogos trabajarán en los diversos eventos que animarán este año crucial: un simposio sobre los rancios, el concurso internacional de garnacha, el campeonato de los degustadores de la RVF (Revista de Vinos de Francia), el congreso de la FICB (Federación Internacional de las Cofradías Bachiques)… Una gran cobertura mediática internacional pondrá de relieve la diversidad de regiones y de cepas de los vinos del Rosellón. Una magnífica ocasión para aumentar la exportación hacia los mercados extranjeros en constante expansión.

Pascale Oriot

#18 · 2019

FR

Pascale Oriot

21


| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo

FR

CAT

SEGON PLAT

Viatge culinari

#18 · 2019

Food Truck dels sabors de l’illa de la Reunió

22

El Leader’s Club de Lió entrega el 2012 la palma d’or pel concepte més innovador de l’any a l’americana Kristin Frederick, que va crear la primera Food Truck francesa. Al principi, la Food Truck va ser concebuda per alimentar els immigrants al nord dels Estats Units. Un gran èxit que s’ha exportat arreu. A més dels camions de pizza, la Foodtruck proposa en general una cuina més elaborada. Un principi que, des de 2015, ha atret la parella Polet, Christophe i Magalie. Per a aquest antic dissenyador gràfic, aportar un toc personal al camió va ser un joc, i els orígens de la Reunió de la seva esposa Magalie i cuinera s’expressen al vehicle i al seu interior. «Els sabors de la meva illa són múltiples i m’agrada compartir-los», explica. «Massa sovint, la gent confon cuina picant i cuina especiada, i no és el mateix en absolut. Des de l’entrant fins a les postres, cada vespre proposem plats elaborats amb productes frescos i triats». Especialitats de la Reunió que conviden a viatjar. «Explota a la boca amb sabors desconeguts. És un plaer», explica una clienta assídua. Plats familiars que es poden acompanyar amb tapes i «la dodo», la cervesa de l’illa, o «la Cot», la llimonada. A la rotonda de la nova gendarmeria a St Estève, la furgoteca «TiGou Créol Polet» sovint rep gurmets seduïts. Als horaris del vespre (18.30 h-21.30 h) s’hi ha d’afegir una nova franja al migdia des del 2019.

PLAT PRINCIPAL

ES

SEGUNDO PLATO

Voyage culinaire.

Viaje culinario.

Food Truck des saveurs de l’île de la Réunion

Food Truck de sabores de la Isla de Reunión

Le Leader’s Club de Lyon remet en 2012 la palme d’or pour le concept le plus innovant de l’année à l’américaine Kristin Frederick qui a créé le premier food truck français. A l’origine, le food truck fut conçu pour nourrir les migrants vers le nord des Etats-Unis. Un franc succès qui s’est exporté partout. Outre les camions de pizza, le food truck propose en général une cuisine plus élaborée. Un principe qui, dès 2015, a charmé le couple Polet, Christophe et Magalie. Pour cet ancien graphiste apporter une touche personnelle au camion fut un jeu ainsi les origines réunionnaises de son épouse Magalie et cuisinière s’expriment sur et dans le véhicule. «Les saveurs de mon île sont multiples et j’aime les partager» expliquet-elle. «Trop souvent, les gens confondent cuisine pimentée et cuisine épicée ce qui n’est pas du tout la même chose. De l’entrée au dessert, nous proposons tous les soirs des plats élaborés avec des produits frais et choisis». Des spécialités réunionnaises qui invitent au voyage. «Ça explose dans la bouche avec des parfums inconnus. C’est un ravissement» explique une cliente assidue. Des plats familiaux qui peuvent s’accompagner de tapas et de «la dodo» la bière de l’île ou de «la Cot» sa limonade. Au rondpoint de la nouvelle gendarmerie à St Estève, le food truck «TiGou Créol Polet» est souvent attendu par nombre de gourmets conquis. Aux horaires du soir 18 h 30/21 h 30, devrait se rajouter un nouveau créneau le midi à compter de 2019.

El Leader’s Club de Lyon entregó en 2012 la Palma de Oro por el concepto más innovador del año a la americana Kristin Frederick, que creó el primer Food Truck francés. Al principio, el food truck fue concebido para alimentar a los inmigrantes hacia el norte de los Estados Unidos. Un gran éxito que se exportó por todas partes. Además de los camiones de pizza, el food truck propone en general una cocina más elaborada. Un principio que, desde 2015, ha cautivado a la pareja Polet, Christophe y Magalie. Para este antiguo diseñador gráfico, aportar un toque personal al camión fue un juego, y los orígenes de la isla Reunión de su esposa Magalie, cocinera, se reflejan dentro y fuera del vehículo. “Los sabores de mi isla son múltiples y me gusta compartirlos”, explica. “Muy a menudo, la gente confunde cocina picante y cocina especiada, y no es lo mismo. Desde el entrante al postre, proponemos todas las noches platos elaborados con productos frescos y escogidos”. Especialidades de Reunión que invitan a viajar. “Explotan en la boca con sabores desconocidos. Es un placer”, explica una clienta asidua. Platos familiares que pueden acompañarse de tapas y de la “Dodo” la cerveza de la isla o de la “Cot”, la limonada. En la rotonda de la nueva gendarmería de St Estève, el food truck “TiGou Créol Polet” a menudo recibe gourmets encantados. A los horarios de tarde (18h30 – 21h30), se añadirá una nueva franja horaria al mediodía en 2019.


| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo

El gust per la cuina tradicional catalana Vehicular el saber fer, el plaer del gust per obrir-lo a tothom; un principi qui hauria d’agradar a Eliane Thibaut Comelade, especialista en cuina i sobretot en cuina catalana. A aquesta antiga professora pedagògica d’higiene de l’alimentació, autora de diverses obres, CD, vídeos i conferències, li agrada desempolsar les pràctiques antigues i desenterrar les velles receptes tradicionals d’on surten les seves recerques etnogràfiques en l’alimentació dels Països Catalans des del segle XIII fins als nostres dies. Una figura reconeguda a la Catalunya Nord i a Catalunya. Li han atorgat diversos premis; l’últim és el Premi Josep Mercader, lliurat en el transcurs del Fòrum Gastronòmic celebrat a Girona al novembre passat. Aquest premi recompensa el recorregut de cuiners, viticultors, productors i difusors de cultura. Eliane Thibaut Comelade ha rebut el de la cultura. http://www.eliane-comelade.com https://www.facebook.com/ tigoucreolfoodtruck974/

Le goût pour la cuisine traditionnelle catalane

El gusto por la cocina tradicional catalana

Véhiculer le savoir-faire, le plaisir du goût pour l’ouvrir à tous, voilà un principe qui devrait plaire à Eliane Thibaud Comelade, spécialiste de la cuisine et notamment de la cuisine catalane. Cette ancienne enseignante pédagogique sur l'hygiène de l'alimentation, auteure de nombreux ouvrages, CD, vidéos, conférences se plait à dépoussiérer les pratiques anciennes et dénicher les vieilles recettes traditionnelles d’où ses recherches ethnographiques sur l'alimentation des pays catalans du 13ème siècle à nos jours. Une figure reconnue en Catalogne Nord et Sud. De nombreux prix lui ont été décernés, le dernier en date, étant le Prix Josep Mercader, remis au cours du Forum Gastronomique à Gérone novembre dernier. Ce prix récompense le parcours de cuisiniers, vignerons, producteurs et diffuseurs de culture. Eliane Thibaut Comelade a reçu celui de la culture.

Transmitir el saber hacer, el placer del gusto para abrirlo a todos, es el principio que mueves a Eliane Thibaud Comelade, especialista de la cocina y principalmente de la cocina catalana. A esta antigua profesora y pedagoga de la higiene de la alimentación, autora de numerosas obras, CDs, vídeos, conferencias, le gusta desempolvar las antiguas prácticas y desenterrar las viejas recetas tradicionales de donde salen sus investigaciones etnográficas sobre la alimentación de los países catalanes desde el siglo XIII hasta nuestros días. Es ya una figura reconocida en Cataluña Norte y en Cataluña. Le han otorgado numerosos premios; el último, el Premio Josep Mercader, entregado en el transcurso del Fórum Gastronómico celebrado en Gerona el pasado mes de noviembre. Este galardón reconoce la trayectoria de cocineros, viticultores, productores y difusores de la cultura. Eliane Thibaut Comelade ha recibido el premio en esta última categoría.

http://www.eliane-comelade.com

#18 · 2019

Pascale Oriot

http://www.eliane-comelade.com

https://www.facebook.com/ tigoucreolfoodtruck974/ Pascale Oriot

https://www.facebook.com/ tigoucreolfoodtruck974/ Pascale Oriot

23


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

FR

CAT

MARIDATGES

TEMPO SOTA LES ESTRELLES Es pot conèixer un territori anant a buscar bolets, menjant les seves plantes i rebuscat entre els panells de les abelles. També es pot aprofundir en una cultura a través de la música i els seus cels. Així és com des de la Plaça dels Jurats de Girona es poden recórrer quilometres, redescobrir espais i ampliar els sentits amb la música com a mitjà de transport. Tota la informació a: temposotalesestrelles.com

APPARIEMENTS

FESTIVAL TEMPO SOTA LES ESTRELLES On peut découvrir un territoire en allant chercher des champignons, en mangeant ses plantes et en explorant les nids des abeilles. Mais une culture passe aussi par la musique et par le ciel. Depuis la Plaça dels Jurats de Gérone, vous pourrez parcourir des kilomètres, redécouvrir des espaces et sentir tous vos sens en éveil grâce à la musique. Plus d’information sur le site : temposotalesestrelles.com

ES

MARIDAJES

TEMPO SOTA LES ESTRELLES Se puede conocer un territorio yendo a buscar setas, comiendo sus plantas y rebuscando entre los paneles de las abejas. También se puede profundizar en una cultura a través de la música y sus cielos. Así es como desde la plaza dels Jurats de Gerona se pueden recorrer kilómetros, redescubrir espacios y ampliar los sentidos con la música como medio de transporte.

#18 · 2019

Toda la información en: temposotalesestrelles.com

24


DESSERTS

ES

POSTRES

Le plaisir est dans le pot El placer está en el bote

CAT

POSTRES

El plaer és al pot L’étoile de la bergère, un nom bonic que inspira romanç i poesia. En aquests petits pots de vidre hi ha fonts fresques, amples praderies, plantes aromàtiques… Venuts a tots els establiments Biocoop, «els gelats de la pastora són una primícia a França perquè s’elaboren a partir de la llet d’ovelles corses criades a l’aire lliure i alimentades amb herba i no pas amb pinso granulat» a prop de Montferrer. Virginie i Olivier Morin treballen en el respecte total de la traçabilitat de tots els seus productes: «la vainilla ve de la Reunió, el sucre de canya és ecològic...». De la utilització de productes nobles neix un producte d’alta gamma fi i gustós que, des del llançament, ha tingut un gran èxit. Als 11 perfums existents, el 2019 s’hi afegiran dos més –coco i flor de taronger– per ampliar-ne la gamma. La vella masia i les seves 55 hectàrees ara rehabilitades i habitades per la parella i les seves ovelles corses eren una aposta força boja que, aquest any 2019, ha guanyat del tot. «Desitjo que tothom visqui els seus somnis, encara que calguin 20 anys». www.facebook.com/Létoile-de-la-bergère Pascale Oriot

L’étoile de la Bergère… un bien joli nom qui inspire romance et poésie. C’est que dans ces petits pots de glace courent des sources fraiches, de larges prairies, des plantes aromatiques… Vendue dans tous les magasins Biocoop, «les glaces de la bergère sont une première en France puisqu’elles sont élaborées à partir du lait de brebis corses élevées au grand air et nourries à l’herbe et non pas aux granulés» du côté de Montferrer. Virginie et Olivier Morin travaillent dans le respect total de la traçabilité de chacun de leur produits «la vanille vient de la réunion, le sucre de canne est bio…». De l’utilisation de produits nobles nait un produit haut de gamme fin et goûteux qui dès sa sortie a rencontré un franc succès. Aux 11 parfums existants, deux autres -noix de coco et Fleur d’oranger- viendront en 2019 agrandir la gamme. Le vieux mas et ses 55 hectares désormais rétablis et habité par le couple et leurs brebis corses étaient un pari assez fou qui, en cette année 2019 est décidément gagné. «Je souhaite à tout le monde de vivre leurs rêves et ce, même si cela prend 20 ans». www.facebook.com/Létoile-de-la-bergère Pascale Oriot

L’étoile de la bergère… un bonito nombre que inspira romance y poesía. En estos pequeños tarros de helado corren fuentes frescas, amplios prados, plantas aromáticas… Vendidos en todas las tiendas Biocoop, “los helados de la pastora son una primicia en Francia porque se elaboran a partir de leche de ovejas de Córcega criadas al aire libre y alimentadas con hierba y no con pienso granulado” cerca de Montferrer. Virginie y Olivier Morin trabajan con el respeto total a la trazabilidad de cada uno de sus productos: “la vainilla viene de la Reunión, el azúcar de caña es ecológico…”. De la utilización de ingredientes nobles nace un producto de alta gama fino y gustoso que, desde su lanzamiento, ha tenido un gran éxito. A los once sabores existentes, en 2019 se añadirán otros dos más - coco y flor de naranja - para ampliar la gama. La vieja masía y sus 55 hectáreas ahora rehabilitadas y habitada por la pareja y sus ovejas corsas eran una apuesta muy loca que, este año 2019, ha triunfado por completo. “Deseo que todo el mundo viva sus sueños, aunque sean necesarios 20 años”. www.facebook.com/Létoile-de-la-bergère Pascale Oriot

#18 · 2019

FR

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

25


| reportatge · reportage · reportaje | POSTRES

Xuixo Can Castelló El senyor xuixo Ni pasta de croissant, ni crema injectada ni brioix farcit després de coure. Com tampoc xuxo ni xuxu. Tot això no és un xuixo. I com es pot detectar un d’original? Aquí van alguns consells: com més cilíndric millor, dauradet per la part exterior, farcit de crema i sense disposar de cap forat per enlloc. Aquest dolç que enguany està d’aniversari es tracta d’una peça cabdal de la gastronomia i pastisseria gironina. Compleix l’a, b, c de la confiteria i en la seva aparent simplicitat s’oculta una gran complexitat d’elaboració. Va néixer ara fa un segle a l’obrador de la pastisseria de la família Puig, al número 15 del carrer de la Cort Reial. Allà va ser on Emili Puig i un refugiat francès de la Primera Guerra Mundial van crear – per error, per sort o per encert- un dolç que s’ha convertit en un emblema més de la ciutat. “Des del punt de vista pastisser, hi ha molt pocs productes per no dir cap, que estigui elaborat com aquest. És antic, perquè fins i tot en la seva composició i forma de treballar-lo es nota que té 100 anys”, assegura Julià Castelló, responsable de Can Castelló, una de les pastisseries gironines que més ha cregut en aquests postres transportant-los als millors fogons i a taules de fires, celebracions, escoles, bloggers i espais públics.

FR

DESSERTS

Xuixo Can Castelló Monsieur xuixo Il ne s’agit pas d’une pâte à croissant, ni d’une simple friandise à la crème, ni même d’une brioche farcie après cuisson. Exit le xuxo ou le xuxu. Le vrai xuixo n’est rien de tout cela. Comment reconnaître l’original? Voici quelques conseils: il doit être parfaitement cylindrique, doré à l’extérieur, farci de crème mais sans aucun trou visible en surface.

Farina del Pla de l’Estany, ous del Gironès i llet del Baix Empordà. Xuixos de Km 0. Farine du Pla de l’Estany, des œufs du Gironés et du lait du Baix Empordà. Xuixos Km 0.

Ce beignet qui fête cette année ses 100 ans est un aliment essentiel de la gastronomie et de la pâtisserie géronaise. C’est l’a b c de la confiserie et derrière son apparente simplicité se cache une grande complexité d’élaboration.

Harina del Pla de l’Estany, huevos del Gironés y leche del Bajo Ampurdán. Xuixos de Km 0.

® Javi Cabrera

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

CAT

Il a été créé il y a maintenant un siècle dans la pâtisserie de la famille Puig, au numéro 15 de la rue Cort Reial. C’est là qu’Emili Puig et un réfugié français de la Première Guerre mondiale ont imaginé –par erreur, par hasard ou par discernement- une friandise qui est devenue un emblème de la ville. «En pâtisserie, il y a bien peu de produits, pour ne pas dire aucun, qui soit élaboré comme celuici. C’est une vieille viennoiserie, car jusque dans sa composition et dans son élaboration on voit bien qu’elle a 100 ans», assure Julià Castelló, responsable de Can Castelló, l’une des pâtisseries de Gérone qui a le plus misé sur ces desserts en les faisant entrer dans les meilleurs restaurants et jusque sur les tables des salons, des célébrations, des écoles, entre les mains des bloggers et dans les espaces publics. ES

POSTRES

Xuixo Can Castelló El señor xuixo

26

® Javi Cabrera

#18 · 2019

Ni pasta de croissant, ni crema inyectada, ni brioche relleno después de cocer. Como tampoco “xuxo” ni “xuxu”. Todo esto no es un “xuixo”. Y ¿cómo se puede detectar un original? Aquí van algunos consejos: cuanto más cilíndrico mejor, doradito por la parte exterior, relleno de crema y sin disponer de ningún orificio por ningún sitio. Este dulce, que este año está de aniversario, se trata de una pieza esencial de la gastronomía y pastelería de Gerona. Cumple el a, b, c de la confitería y en su aparente simplicidad se oculta una gran complejidad de elaboración.


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

® Javi Cabrera

Enguany, Girona commemora el centenari del naixement del xuixo amb un reguitzell d’activitats per commemorar l’efemèride. “La ciutat fa temps que devia aquesta celebració a un producte tan singular”, destaca Castelló. Cette année, Gérone commémore les cents ans de la naissance du xuixo avec une ribambelle d’activités pour se souvenir de cet événement. « Ça fait longtemps que la ville aurait dû célébrer ce produit si singulier », souligne Castellò. Este año, Gerona conmemora el centenario del nacimiento del xuixo con una retahíla de actividades para conmemorar la efeméride. “La ciudad hace tiempo que debía esta celebración a un producto tan singular”, destaca Castellò.

ES

FR

“Com els gironins, és molt senyor. És un bon exemple de la complexitat dels habitants d’aquest territori”, apunta en Julià. També és un catalitzador de records però, al mateix temps, traspassa fronteres. “El gelat italià te’l menges i no te l’emportes. El xuixo ha de ser el gelat italià de Girona. Que se sàpiga que hi ha més coses que la Catedral”, ressalten des de Can Castelló. D’aquí rau la voluntat que els ha empès a transportar i distribuir els xuixos arreu d’Europa i innovar amb nous gustos: xuixo de crema de cacau amb avellanes, de crema de Ratafia, de poma i canyella o de pastís de formatge. I al foc ja estan coentse els xuixos salats. Estan preparats els senyors i les senyores? Nerea Guisasola

«À l’instar des Géronais, c’est un vrai gentleman. Il illustre parfaitement le caractère complexe des habitants de ce territoire», souligne Julià. C’est également un catalyseur de souvenirs mais, en même temps, il traverse les frontières. «La glace italienne, on la mange mais on ne l’emporte pas avec soi. Le xuixo doit être la glace italienne de Gérone. Sachez que la ville ne se limite pas à sa cathédrale», déclare-on depuis Can Castelló. D’où la volonté de transporter et distribuer les xuixos dans toute l’Europe et d’innover avec de nouvelles saveurs: xuixo à la crème de cacao et noisettes, à la crème de Ratafia (liqueur), aux pommes et cannelle ou encore farci au cheese-cake. Une version salée de ces fameux beignets est même en préparation. Alors, vous êtes prêts chers messieurs ? Nerea Guisasola

“Como los gerundenses, es muy señor. Es un buen ejemplo de la complejidad de los habitantes de este territorio”, apunta Julià. También es un catalizador de recuerdos pero, al mismo tiempo, traspasa fronteras. “El helado italiano te lo comes y no te lo llevas. El “xuixo” ha de ser el helado italiano de Gerona. Que se sepa que hay más cosas que la Catedral”, resaltan desde Can Castelló. De aquí radica la voluntad que les ha empujado a transportar y distribuir los xuixos por toda Europa e innovar con nuevos gustos: xuixo de crema de cacao con avellanas, de crema de Ratafia, de manzana y canela o de pastel de queso. Y al fuego ya están cociéndose los xuixos salados. ¿Están preparados los señores y las señoras? Nerea Guisasola

#18 · 2019

CAT

Nació hace ahora un siglo en el obrador de la pastelería de la familia Puig, en el número 15 de la calle de la Cort Reial. Allí fue donde Emili Puig y un refugiado francés de la Primera Guerra Mundial crearon –por error, por suerte o por acierto- un dulce que se ha convertido en un emblema más de la ciudad. “Desde el punto de vista pastelero, hay muy pocos productos por no decir ninguno, que sea elaborado como este. Es antiguo, porque hasta en su composición y forma de trabajarlo se nota que tiene 100 años”, asegura Julià Castelló, responsable de Can Castelló, una de las pastelerías gerundenses que más ha creído en estos postres transportándolos a los mejores fogones y a mesas de ferias, celebraciones, escuelas, bloggers y espacios públicos.

27


Transform Dei CAT

FR

ES

Transformació essencial i conceptual de qualsevol espai.

Transformation essentielle et conceptuelle de tout espace.

Transformación esencial y conceptual de cualquier espacio.

Dissenys totalment personalitzats i únics, realitzats manualment amb espectaculars textures i pigmentacions.

Des conceptions totalement personnalisées et uniques, réalisées de façon artisanale avec des textures et des coloris spectaculaires.

Diseños totalmente personalizados y únicos, realizados manualmente con espectaculares texturas y pigmentaciones.

Decoracions d’hotels, restaurants, despatxos, clíniques i cases privades. Dirigit a tots aquells espais que requereixen una gran transformació d’efecte, de qualitat, però sobretot de bellesa. Tot això sense necessitat de canvis estructurals.

Décorations d’hôtels, de restaurants, de bureaux, de cliniques et de maisons privatives. S’adresse à tous les espaces qui nécessitent une réelle transformation en termes de qualité et, surtout, de beauté. Tout cela sans aucune modification structurelle.

Decoraciones de hoteles, restaurantes, despachos, clínicas y casas privadas. Dirigido a todos aquellos espacios que requieran una gran transformación de efecto, de calidad, pero sobre todo belleza. Todo ello sin necesidad de cambios estructurales.

Els panels o teles murals de la nostra creació estan inspirats en la tradició escenogràfica i en la restauració de palaus. Fusió que permet una enorme transformació a qualsevol espai amb classe i amb un estil propi que pot transmetre l’objectiu desitjat sense cap dubte.

Nos panneaux ou toiles murales puisent leur inspiration dans la tradition scénique et dans la rénovation de palais. Une fusion qui permet de transformer tout espace avec beaucoup de classe et un style singulier qui répondra sans aucun doute à l’objectif visé.

Absoluta confidencialitat abans, durant i després de l’execució de l’obra.

Confidentialité absolue avant, pendant et après la réalisation des travaux.

Los paneles o telas murales de nuestra creación están inspirados en la tradición escenográfica y en el restauro palaciego. Fusión que permite una enorme transformación a cualquier espacio con clase y con un estilo propio que puede transmitir el objetivo deseado sin dudas.

Murals decoratius, Trompe L’oeil, Art Design, Escultures, Obra abstracta i Mobiliari Especial. Dissenys històrics i literaris.

Fresques décoratives, trompe l’œil, Art Design, sculptures, œuvres abstraites et mobilier spécial. Conceptions historiques et littéraires.

0034 650.27.44.99  transformdei@gmail.com

Absoluta confidencialidad antes, durante y después de la ejecución de la obra. Murales decorativos, Trompe L’oeil, Art Design, Esculturas, Obra abstracta y Mobiliario Especial. Diseños históricos y literarios.


Mouvement

Président de Slow Food Pays Catalan Professeur d’histoire économique et d'économie. Professeur de connaissance des vins et de géo-économie des vins à l’Ecole Supérieure du Vin, à Rivesaltes

CAT

MOVIMENT SLOW FOOD

Slow Food FR

ES

MOVIMIENTO SLOW FOOD

L’Slow Food aposta per una «alimentació bona, neta i justa».

Le Slow Food œuvre pour une «alimentation bonne, propre et juste».

El Slow Food apuesta por una “alimentación buena, limpia y justa”.

Per a Jean Lhéritier, president de Slow Food Pays Catalan, això es tradueix en diverses accions amb l’Arche du Goût (inventari i protecció dels productes locals amenaçats) i la xarxa km 0 circuit de compra local, visites dels productors i organitzacions d’esdeveniments com ara la tercera edició del saló Indigènes previst l’abril de 2019 a Perpinyà, que agrupa 90 viticultors. «Indigènes és un veritable èxit, un esdeveniment imprescindible al qual assisteixen xefs coneguts de Catalunya i la Catalunya Nord, importadors i compradors d’Europa, l’Àsia i els Estats Units i tothom que vol beure vi tenint en compte, més enllà del plaer, la naturalitat i els efectes en la nostra salut», explica Jean Lhéritier.

Pour Jean Lhéritier, Président de Slow Food pays catalan, cela se traduit par de multiples actions avec l’Arche du goût (recensement et protection des produits, locaux menacés) et le réseau km 0 circuit d’achat local, visites des producteurs et organisations d’événements tels que la 3ème édition du salon Indigènes prévue en avril 2019, à Perpignan qui regroupe 90 vignerons. «Indigènes est un franc succès, un événement incontournable où viennent des chefs connus de Catalogne Sud et Nord, des importateurs et acheteurs d'Europe, d’Asie, des États-Unis, et tous ceux qui veulent boire du vin en se souciant, au-delà du plaisir, de sa naturalité et de ses effets sur notre santé», explique Jean Lhéritier.

Para Jean Lheritier, Presidente de Slow Food Pays Catalan, esto se traduce en múltiples acciones con el Arca del Gusto (inventario y protección de los productos locales amenazados) y la red Km 0 circuito de compra local, visitas de los productores y organización de eventos tales como la tercera edición del salón Indigènes prevista para abril 2019, en Perpiñán que agrupa 90 viticultores. “Indigènes es un verdadero éxito, un evento imprescindible al que asisten chefs conocidos de Cataluña Norte y Sur, importadores y compradores de Europa, Asia, Estados Unidos y todos aquellos quienes quieren beber teniendo en cuenta, más allá del placer, la naturalidad y los efectos en nuestra salud”, explica Jean Lheritier.

«Hem impulsat una acció per promoure els vins rancis secs i el 2011 hem obtingut una IGP que ens agradaria que fos transfronterera […]. A l’octubre, el nostre saló Be ranci es transformarà en el primer saló internacional de vins oxidatius secs. Tindrem, espero, encara més productors i visitants catalans del sud. El meu desig seria que desenvolupem aquestes aliances també en gastronomia […]. La qüestió del preu de l’àpat al restaurant és complexa. Què esperem quan anem al restaurant? Alimentar-nos? Obtenir plaer? Trobar-hi una alimentació sana? Els aliments bons, nets i justos justifiquen un preu una mica més elevat que la restauració tradicional. Els preus dels restaurants amb estrelles es justifiquen per la voluntat de viure un moment excepcional. A cadascú li pertoca decidir en què consisteix el seu moment excepcional…». Pascale Oriot

«Nous avons impulsé une action pour promouvoir les vins rancios secs (vins rancis) et obtenu en 2011 une IGP et nous aimerions qu’elle devienne transfrontalière! (…). En octobre, notre salon Be ranci se transformera en 1er salon international des vins oxydatifs secs. Nous aurons, je l’espère, encore plus de producteurs et de visiteurs catalans du Sud. Mon souhait serait que dans la gastronomie aussi on développe de tels partenariats. (…) La question du prix du repas au restaurant est complexe. Qu’attendons-nous quand nous allons au restaurant? Se nourrir? Avoir du plaisir? Trouver une nourriture saine? Les aliments bons, propres et justes justifient un prix un peu plus élevé que la restauration traditionnelle. Les prix des restaurants étoilés, eux, se justifient par la volonté de vivre un moment d’exception. À chacun de décider de ce qu'est son moment d’exception…»

Pascale Oriot

“Hemos impulsado una acción para promover los vinos rancios secos y hemos obtenido en 2011 una Identificación Geográfica Protegida (IGP) y nos gustaría que ésta llegara a ser transfronteriza (…). En octubre, nuestro salón Be ranci se transformará en el primer salón Internacional de los vinos oxidativos secos. Tendremos, espero, todavía más productores y visitantes catalanes del sur. Mi deseo sería que desarrollemos estas alianzas también en gastronomía (…) La cuestión del precio de los menús en restaurante es compleja. ¿Qué esperamos cuando vamos a un restaurante? ¿Alimentarnos? ¿Obtener placer? ¿Encontrarse con una alimentación sana? Los alimentos buenos, limpios y justos justifican un precio un poco más elevado que la restauración tradicional. Los precios de los restaurantes con estrellas se justifican por la voluntad de vivir un momento excepcional. Cada uno que decida cuál es su momento de excepción…”.

#18 · 2019

Jean Lhéritier

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| opinió · opinion · opinión |

Pascale Oriot

29


#18 · 2019

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

30

Combo Pacheco: L’appel du Sud CAT

COMBO PACHECO: LA CRIDA DEL SUD Les sis primeres cançons dels Combo Pacheco acaben de sortir. I és un petit xip mexicà criat al mescal. Aquest «Wesh Papaye» perfuma el fruit exòtic del pecat. Ritmes llatins, cúmbia, dub i música electrònica, una mescla mediterrània en tres idiomes: francès, català i espanyol. Benvinguts a Culturae. És el grup que cal en aquestes pàgines que proposen la diversitat cultural i lingüística dels dos costats del Pirineu. Va ser fundat fa tot just dos anys per SEB (piano i cant) i VINZ (màquines, sampler i looper), tots dos, vells músics que han recorregut escenaris per carretera, amb múltiples col·laboracions clavades a la solapa de l’americana (Les Bélugas, Les Rascailles). La seva música s’adapta a la rebel·lió alegre i permetria avorrir-se menys a les manifestacions. Reconnecta amb l’esperit de l’onada indi francesa dels anys 80, Mano Negra i altres forans de cabarets. Enregistrats al barri cosmopolita i divers de Saint Jacques, a l’estudi de l’anglès David Cook, títols com el català «No Pot Ser Xo» o el seu «Paulilles» els ancoren indefinidament a aquest territori pirinenc. Més de cinquanta dates ratllades a l’agenda fan dels Combo Pachecho un grup irresistible a l’escenari. Són una veritable alenada especiada. Thierry Grillet

FR

Le premier six titres de Combo Pacheco vient de sortir. Et c’est une petite puce mexicaine élevée au Mescal. Ce «Wesh Papaye» embaume le fruit exotique du pêché. Des rythmes latino, Cumbia, Dub et électro, une ratatouille méditerranéenne à trois langues. Français, Catalan et Espagnol. Bienvenue à Culturae. C’est le groupe qu’il faut dans ces pages qui prônent la diversité culturelle et linguistique des deux côtés des Pyrénées. Fondé il y a tout juste deux ans, par SEB (piano-chant) et VINZ (machines, sampler et looper), tous deux, vieux routiers des planches, avec de multiples collaborations épinglées sur le revers de leurs vestes (Les Bélugas, les Rascailles). Leur musique, convient à l’émeute joyeuse, et permettrait


| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

COMBO PACHECO: LA LLAMADA DEL SUR

FR

de moins s’ennuyer aux manifs. Elle renoue avec l’esprit de la vague Indé françaises des années 80, des Mano Negra et autres forains de cabarets. Enregistrés dans le quartier cosmopolite et bariolé de St Jacques, dans le studio de l’anglais David Cook, des titres comme le catalan « No Pot Ser Xo » ou leur « Paulilles » les ancrent durablement dans ce territoire Pyrénéen. Plus de cinquante dates déjà rayées sur leur agenda, font des Combo Pacheco, un groupe irrésistible sur scène. Un vrai souffle épicé.

El primer disco de seis títulos de Combo Pacheco acaba de salir. Y es como una pequeña pulga mejicana educada en el mezcal. Este “Wesh Papaye” huele a la fruta exótica del pecado. Ritmos latinos, cumbia, Dub y electro, un pisto mediterráneo en tres lenguas. Francés, catalán y español. Bienvenido a Culturae. Es el grupo necesario en estas páginas que apoyan la diversidad cultural y lingüística de los dos lados de los Pirineos. Fundado hace justo dos años por SEB (piano-canto) y VINZ (máquinas, sampler y looper), dos viejos músicos que han recorrido escenarios por carretera, con múltiples colaboraciones prendidas en el reverso de sus chaquetas (Los Belugas, los Rascailles). Su música es apta para la rebelión alegre, y permitiría aburrirse menos en las manifestaciones. Vuelve con el espíritu de la ola Indie francesa de los años 80, de Mano Negra y otros foráneos de cabaret. Grabados en el barrio cosmopolita y variado de Saint Jacques, en el estudio del inglés David Cook, títulos como el catalán “No Pot Ser Xo” o su “Paulilles” les consolida de forma duradera en este territorio Pirenaico. Más de cincuenta fechas rayadas en su agenda, hacen de Combo Pacheco, un grupo irresistible en escena. Son un verdadero aliento condimentado.

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

ES

Thierry Grillet

#18 · 2019

Thierry Grillet

31


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

“Arquitectura primera” el nou treball de Pascal Comelade i Ivette Nadal CAT

De les trobades entre Barcelona i Perpinyà neix un nou projecte entre Ivette Nadal i Pascal Comelade. El projecte porta per nom “Arquitectura primera” i, de la mà de Comelade, es reinventen les cançons més representatives de la cantautora granollerina. Acompanyats al directe per la banda d’Ivette Nadal, mostren un repertori a cavall del pop rock i la bohèmia, amb un so més radical i elegant. Es versionen temes dels Rolling Stones i Dj Harvey al català amb lletres inèdites d’Enric Casasses. “Arquitectura primera” es va presentar en un únic concert a Granollers, tot i que també hi ha disponible una EP edició especial en vinil i CD.

#18 · 2019

Aida Fuentes

32

FR

"ARQUITECTURA PRIMERA" LE NOUVEAU SINGLE DE PASCAL COMELADE ET IVETTE NADAL C’est des rencontres entre Barcelone et Perpignan qu’est né le nouveau projet d’Ivette Nadal et Pascal Comelade intitulé "Arquitectura primera". Grâce à l’intervention de Comelade, le projet réinvente les chansons les plus représentatives de l’auteur-compositeur originaire de Granollers. Accompagnés par le groupe d’Ivette Nadal, ils nous présentent un répertoire à cheval entre le pop rock et le style bohème, avec un son plus radical et élégant. Des reprises des Rolling Stones ou de Pj Harvey en catalan avec les paroles inédites du poète Enric Casasses. "Arquitectura primera" a été présenté lors d’un unique concert à Granollers, mais un EP édition spéciale est également disponible en vinyle et en CD. Aida Fuentes


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

ES

“ARQUITECTURA PRIMERA”, EL NUEVO TRABAJO DE PASCAL COMELADE E IVETTE NADAL De los encuentros entre Barcelona y Perpiñán nace un nuevo proyecto entre Ivette Nadal y Pascal Comelade. El proyecto lleva por nombre “Arquitectura primera” y, de la mano de Comelade, se reinventan las canciones más representativas de la cantautora granollerense. Acompañados en el directo por la banda de Ivette Nadal, muestran un repertorio a caballo entre el pop rock y la bohemia, con un sonido más radical y elegante. Se versionan temas de los Rolling Stones y Dj Harvey en catalán con letras inéditas de Enric Casasses. “Arquitectura primera” se presentó en un único concierto en Granollers, aunque también está disponible una EP edición especial en vinilo y CD.

#18 · 2019

Aida Fuentes

33


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

CACÁHUATL.

51 dolços poemes de xocolata amarga. CAT

Llibre de poemes que marida xocolata, poesia i fotografia. El seu autor, en Lluís Riera, vincula el seu ofici de pastisser al Cacau Pastisseria a Olot amb la seva passió que és la poesia. En Cacáhuatl, títol homenatge a l´origen maia del cacau, Lluís Riera reivindica l’ofici de pastisser i de xocolater. El llibre reprodueix una rajola de xocolata, dissenyat per Mai-t Carbonell. La fotografia ha anat a càrrec de Pol Vila. Un llibre que es llegeix amb tots els sentits.

Aida Fuentes

#18 · 2019

FR

ES

CACÁHUATL. 51 DOUX POÈMES AU CHOCOLAT AMER.

CACÁHUATL. 51 DULCES POEMAS DE CHOCOLATE AMARGO.

Le chocolat, la poésie et la photographie sont réunis dans ce livre de poèmes. L’auteur, Lluís Riera, lie son métier de pâtissier chez Cacau Pastisseria à Olot avec la poésie, sa passion.

Libro de poemas que maridan chocolate, poesía y fotografía. Su autor, Lluís Riera, vincula su oficio de pastelero en el Cacau Pastisseria en Olot, con su pasión que es la poesía.

Dans Cacáhuatl, titre en hommage aux origines maya du cacao, Lluís Rivera revendique le métier de pâtissier et de chocolatier. Le livre reproduit une tablette de chocolat, désignée par Mai-t Carbonell. Les photographies ont été réalisées par Pol Vila.

El libro reproduce una tableta de chocolate, diseñado por Mai-t Carbonell. La fotografía ha ido a cargo de Pol Vila.

Un livre qui peut se lire avec tous les sens

Un libro que se lee con todos los sentidos.

Aida Fuentes

34

En Cacáhuatl, título homenaje al origen maya del cacao, Lluís Riera reivindica el oficio de pastelero y de chocolatero.

Aida Fuentes


Les Vins du Roussillon Direction/direcció : Alain Pottier Photographies / Fotografies: Michel Castillo Peintures / Pintures de Paul Schramm Création graphique / Disseny de Pascal Pariselle Éditions Trabucaire

CAT

El Rosselló és una molt antiga i molt rica terra vitícola i era necessari retre homenatge als vins del Rosselló a través d’un llibre col·lectiu. Del mosaic geològic i la seva gama de terrers a la història de la cultura vinyataire, de les varietats a les DO, de la cuina catalana, dels enòlegs cooperatius, dels actors del sector d’avui als de demà, aquesta obra col·lectiva us donarà ganes de descobrir i d’apreciar els vins del Rosselló. Amb les contribucions d’Aymat Catafau, Pierre Giresse, Pierre Torrès, Jacques Paloc, Yves Zyer, l’ICV, Isabelle Cutzach, Philippe Bourrier, Serge Guillet, Alain Halma, Laurent Cutzach, Guy Jaubert, Emmanuel Cazes, André Serret, Sébastien Lherbiez, Olivier Thépegnier, Julien Kreiss, Jean-Marie Doinet, Marie-Louise Banyols, Laurent Bauby, Pierre Citerne, François Constand, Jean-Luc Chaussard, André Dominé, Mathieu Guyomard, Pascale Lambert, Jean Lhéritier, Eric Nazon, Victor Simal, Sylvain Vives… El llibre dels Vins del Rosselló és disponible a totes les llibreries dels Pirineus Orientals i a Internet.

FR

Le Roussillon est une très ancienne et très riche terre viticole et il fallait bien rendre hommage aux vins du Roussillon à travers un livre collectif. De la mosaïque géologique et sa palette de terroirs à l’histoire de la culture vigneronne, des cépages aux appellations, de la cuisine catalane, des vignerons coopératifs, des acteurs de la filière d’aujourd’hui à ceux de demain, cet ouvrage collectif vous donnera envie de découvrir et d’apprécier les vins du Roussillon. Avec les contributions d’Aymat Catafau, Pierre Giresse, Pierre Torrès, Jacques Paloc, Yves Zyer, l’ICV, Isabelle Cutzach, Philippe Bourrier, Serge Guillet, Alain Halma, Laurent Cutzach, Guy Jaubert, Emmanuel Cazes, André Serret, Sébastien Lherbiez, Olivier Thépegnier, Julien Kreiss, Jean-Marie Doinet, Marie-Louise Banyols, Laurent Bauby, Pierre Citerne, François Constand, Jean-Luc Chaussard, André Dominé, Mathieu Guyomard, Pascale Lambert, Jean Lhéritier, Eric Nazon, Victor Simal, Sylvain Vives… Le livre des Vins du Roussillon est disponible dans toutes les librairies des PyrénéesOrientales et sur Internet.

ES

El Rosellón es una muy antigua y muy rica tierra vinícola y era necesario rendir homenaje a los vinos del Rosellón a través de un libro colectivo. Desde el mosaico geológico y su gama de tierras hasta la historia de la cultura vitícola, desde las variedades hasta las denominaciones, de la cocina catalana, de los protagonistas del sector de los de hoy a los de mañana, esta obra colectiva os dará ganas de descubrir y apreciar los vinos del Rosellón. Con la contribución de Aymat Catafau, Pierre Giresse, Pierre Torrès, Jacques Paloc, Yves Zyer, l’ICV, Isabelle Cutzach, Philippe Bourrier, Serge Guillet, Alain Halma, Laurent Cutzach, Guy Jaubert, Emmanuel Cazes, André Serret, Sébastien Lherbiez, Olivier Thépegnier, Julien Kreiss, Jean-Marie Doinet, Marie-Louise Banyols, Laurent Bauby, Pierre Citerne, François Constand, JeanLuc Chaussard, André Dominé, Mathieu Guyomard, Pascale Lambert, Jean Lhéritier, Eric Nazon, Victor Simal, Sylvain Vives… El libro de los Vinos del Rosellón está disponible en todas las librerías de los Pirineos Orientales y en Internet.

#18 · 2019

Ouvrage collectif / Obra col.lectiva

Richesse et particularismes catalans

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

35


| agermanats · jumelées · hermanados | gener a març | janvier à mars | enero a marzo

"Agermanats"

“Jumelées”

“Hermanados” FR

CAT

“Agermanats”, vol ser un punt de trobada entre municipis catalans i francesos que estiguin actualment agermanats. En aquest número, parlem amb els alcaldes de les viles agermanades de Puigcerdà (Cerdanya) i Le Soler (Rosselló, sud de França). Dos municipis agermanats des de 2012.

CAT

ALBERT PIÑEIRA BROSEL, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

#18 · 2019

Albert Piñeira: “El projecte que més estem potenciant amb Le Soler són els intercanvis educatius”

36

PUIGCERDÀ I EL SEU ALCALDE Puigcerdà, capital de la baixa Cerdanya, es troba ubicada a la província de Girona i limita amb la província de Lleida; fet que succeeix per tota la comarca des de la divisió provincial estatal de 1833. És una vila amb més de nou-cents anys d’història i fundada al 1178 per Alfons II d'Aragó, que va manar construir una ciutat sobre un turó anomenat Mont Cerdà.

“Jumelées”, cette rubrique se veut le point de rencontre entre communes transfrontalières jumelées. Dans ce numéro, les maires de Puigcerdà (Cerdagne) et Le Soler (Roussillon, Sud de France), deux municipalités jumelées depuis 2012, ouvrent le débat.

ES

"Hermanados", quiere ser un punto de encuentro entre municipios catalanes y franceses que estén actualmente hermanados. En este número, hablamos con los alcaldes de las ciudades hermanadas de Puigcerdà (Cerdaña) y Le Soler (Rosellón, sur de Francia). Dos municipios hermanados desde 2012.


| agermanats · jumelées · hermanados | CAT

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Albert Piñeira és l’actual alcalde (des de 2011) d’aquesta capital de comarca que compte actualment amb (gairebé) nou mil habitants i que es troba situada a 1.200 metres d’altitud, en ple cor del Pirineu català. Piñeira, que és llicenciat en Ciències Polítiques, compagina actualment la seva responsabilitat de batlle amb la de vicepresident segon de la Diputació de Girona.

L’AGERMANAMENT AMB LE SOLER Ja fa més de sis anys que la vila de Puigcerdà està agermanada amb Le Soler, municipi francès ubicat al Rosselló. La compenetració de totes dues viles i dels seus habitants ha estat màxima des de l’inici, segons afirmen Armelle Revel (batllessa de Le Soler) com l’alcalde cerdà. Les primeres reunions entre aquests dos ajuntaments per portar a terme l’agermanament es remunten a l’any 2011 on les primeres accions conjuntes volien potenciar l’intercanvi i la cooperació en els àmbits de joventut i de gent gran. A més de la promoció de l’aprenentatge i difusió de les llengües catalana i francesa.

FR

ALBERT PIÑEIRA BROSEL, MAIRE DE PUIGCERDÀ

ES

ALBERT PIÑEIRA BROSEL, ALCALDE DE PUIGCERDÀ

Albert Piñeira : “Les échanges éducatifs, un projet phare mené avec Le Soler”

Piñeira: “El proyecto que más potenciamos con Le Soler son los intercambios educativos.”

PUIGCERDÀ ET SON MAIRE

PUIGCERDÀ Y SU ALCALDE

Puigcerdà, capitale de la Cerdagne dans la province de Gérone forme une frontière avec la province de Lleida, ceci depuis la division provinciale de 1833. Cette ville affiche plus de neuf cents ans d’histoire, elle fut fondée en 1178 par Alfons II d’Aragon, qui réclama la construction d’une ville sur une butte nommée Mont Cerdà.

Puigcerdà, capital de la baja Cerdaña, se encuentra ubicada en la provincia de Gerona y limita con la provincia de Lérida; hecho que sucede por toda la comarca desde la división provincial estatal de 1833. Es una ciudad con más de novecientos años de historia y fundada en 1178 por Alfonso II de Aragón, quien mandó construir una ciudad sobre un cerro llamado Mont Cerdà.

Albert Piñeira est l’actuel maire (depuis 2011) de cette municipalité estimée actuellement à près de neuf mille habitants qui se situe à 1200 mètres d’altitude en plein cœur des Pyrénées Catalanes. Piñeira, licencié en Sciences Politiques, combine actuellement sa responsabilité de maire avec celle de viceprésident adjoint à la « Diputació » de Gérone.

Albert Piñeira es el actual alcalde (desde 2011) de esta capital de comarca que cuenta actualmente con (casi) nueve mil habitantes y que se encuentra situada a 1200 metros de altitud, en pleno corazón del Pirineo catalán. Piñeira, que es licenciado en Ciencias Políticas, compagina actualmente su responsabilidad de alcalde con la de vicepresidente segundo de la Diputación de Gerona.

#18 · 2019

Piñeira puntualitza que “estem molt contents, perquè des del 2012 hem establert lligams i vincles amb Le Soler tant a nivell social, cultural i geogràfic...I l’agermanament està servint per desenvolupar projectes concrets com són els intercanvis educatius”: trobades d’estudiants de Le Soler i Puigcerdà conjuntes i materialitzades en colònies d’estiu o estades temporals d’alumnes d’un lloc a un altre on es parla castellà, català i francès, és a dir: projectes educatius trilingües.

37


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| agermanats · jumelées · hermanados |

CAT

#18 · 2019

La relació entre els alcaldes de totes dues viles són molt bones i mostra d’això és el fet que, l’any passat ja va assistir l’alcaldessa de Le Soler a l’esdeveniment gastronòmic de referència a la Cerdanya: “la festa del Trinxat”, a més de venir a la festa de l’estany el passat mes d’agost. Envers l’origen de com va sorgir l’agermanament entre tots dos pobles, l’alcalde explica que va ser fonamentalment el compartir una mateixa àrea geogràfica com són els Pirineus i un mateix tarannà cultural, social i lingüístic. “L’única diferència a nivell geogràfic és que nosaltres estem a l’alta muntanya i ells, encara que relativament a prop de cims com el Canigó, estan més a prop del mar”, afirma. Per altra banda creu que “la nostra vila agermanada (Le Soler) té molts al·licients per ser visitada i coneguda. Le Soler se situa al cor del Rosselló, en una zona tranquil·la a on el seus paisatges, la seva oferta gastronòmica i cultural són d’interès i està relativament a prop de la nostra comarca”.

Juan Pablo Torrents-Faura Vergés

38

LE JUMELAGE AVEC LE SOLER

EL HERMANAMIENTO CON LE SOLER

Voilà plus de six ans que la ville de Puigcerdà est jumelée avec Le Soler, commune française établie en Roussillon. Les rapports entre les deux villes et leurs habitants ont été optimaux depuis le début, d’après les affirmations d’Armelle Revel (maire du Soler) et du maire de Puigcerdà. Les premières réunions entre ces deux agglomérations pour mener à terme le jumelage se sont tenues durant l’année 2011. Leurs actions conjointes se sont aussitôt orientées vers le renfoncement de l’échange et de la coopération pour la jeunesse et les personnes âgées, avec, une part importante réservée à l’apprentissage et la diffusion des langues catalane et française.

Hace ya más de seis años que la ciudad de Puigcerdà está hermanada con Le Soler, municipio francés ubicado en el Rosellón. La compenetración de las dos ciudades y de sus habitantes ha sido máxima desde el inicio, según afirman tanto Armelle Revel (alcaldesa de Le Soler) como el alcalde sardanés. Las primeras reuniones para llevar a cabo el hermanamiento se remontan al año 2011 donde se pretendía que las primeras acciones conjuntas potenciasen el intercambio y cooperación en los ámbitos de juventud y de gente mayor. Además de la promoción del aprendizaje y difusión de las lenguas catalana y francesa.

Albert Piñeira précise : «nous sommes très content, parce que depuis 2012 nous avons établis des liens avec Le Soler au niveau social, culturel et géographique… Le jumelage sert à développer des projets concrets comme les échanges éducatifs». Des rencontres d´étudiants du Soler et de Puigcerdà se concrétisent sous forme de colonies d’été ou de stages temporaires d’un lieu à l’autre où se pratiquent l’espagnol, le catalan et le français, autrement dit avec des projets éducatifs trilingues.

Piñeira puntualiza que “estamos muy contentos, porque desde el 2012 hemos establecido vínculos con Le Soler tanto a nivel social, cultural y geográfico… Y el hermanamiento está sirviendo para desarrollar proyectos concretos como son los intercambios educativos”: encuentros de estudiantes de Le Soler y Puigcerdà conjuntos y materializados en colonias de verano o estancias temporales de alumnos de un lugar a otro donde se habla castellano, catalán y francés, es decir: proyectos educativos trilingües.

La relation entre les deux maires est conviviale, preuve en est, la participation du maire du Soler l’année dernière à l’événement gastronomique de référence de la Cerdagne: «La Fête du «Trinxat», sans oublier la fête du lac au mois d’août dernier. « Le partage d’une zone géographique commune telle les Pyrénées, au même caractère culturel, social et linguistique est fondamental pour l’origine du jumelage », explique le maire. «La seule différence au niveau géographique est que nous nous situons en haute montagne et eux, même si ils sont relativement près des cimes comme le Canigou, ils sont plus proches de la mer », affirme-t-il. D’autre part, Albert Piñeira déclare que la ville jumelée Le Soler présente nombre d’intérêts à découvrir et visiter. Le Soler, située en plein cœur du Roussillon, constitue une zone tranquille qui offre divers paysages avec un panel gastronomique et culturel intéressants, sans oublier la proximité de ces deux sites ». Juan Pablo Torrents-Faura Vergés

La relación entre los alcaldes de las dos ciudades son muy buenas y lo demuestra el hecho que, el año pasado la alcaldesa de Le Soler ya asistió al evento gastronómico de referencia en Cerdaña: “la fiesta del Trinxat”, además de ir a la fiesta del lago el pasado mes de agosto. El origen de cómo surgió el hermanamiento entre las dos poblaciones, el alcalde explica que fue fundamentalmente el compartir una misma área geográfica como son los Pirineos y un mismo carácter cultural, social y lingüístico. “La única diferencia a nivel geográfico es que nosotros estamos en la alta montaña y ellos, aunque relativamente cerca de las cimas como el Canigó, están más cerca del mar”, afirma. Por otra parte cree que “nuestra villa hermanada (Le Soler) tiene muchos alicientes para ser visitada y conocida. Se encuentra en el corazón del Rosellón, en una zona tranquila donde sus paisajes, su oferta gastronómica y cultural son de interés y está relativamente cerca de nuestra comarca”. Juan Pablo Torrents-Faura Vergés


FR

ARMELLE REVEL, MAIRE DE LE SOLER

Revel : « L’attachement à la culture et à la langue catalanes est très important pour nous » Le Soler se trouve à seulement dix minutes de Perpignan, capitale du Roussillon. Avec un peu plus de 8 000 habitants, la ville est jumelée avec Puigcerdà, capitale de la BasseCerdagne. Armelle Revel en est l’actuelle maire depuis octobre 2017, en remplacement de François Calvet qui est aujourd’hui sénateur des Pyrénées-Orientales. Membre de l’équipe municipale de Le Soler depuis plus de vingt-deux ans, d’abord comme adjointe au maire et, depuis un peu plus d’un an, élue au poste de maire, elle en conclut que « lorsqu’on est maire, il faut gérer tous les problèmes de la commune et cela demande beaucoup de temps… Le rôle de maire est un véritable challenge ».

CAT

ES

ARMELLE REVEL, ALCALDESA DE LE SOLER

Revel: “El arraigo de la cultura y la lengua catalana es muy importante para nosotros” Le Soler se encuentra a tan sólo diez minutos de la capital del Rosellón, Perpiñán. Con poco más de 8.000 habitantes está hermanada con Puigcerdà, capital de la Baja Cerdaña. Armelle Revel es su actual alcaldesa desde octubre de 2017, en sustitución de François Calvet que actualmente es senador.

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| agermanats · jumelées · hermanados |

Con más de veintidós años como concejal de Le Soler; primero como teniente de alcalde y desde hace poco más de un año, como alcaldesa, el balance que extrae es que “cuando se es alcalde se gestiona todos los problemas del municipio y esto implica mucho tiempo…El papel de alcaldesa no es fácil”.

ARMELLE REVEL, ALCALDESA DE LE SOLER

Le Soler és a només deu minuts de la capital del Rosselló, Perpinyà. Amb poc més de 8.000 habitants, està agermanada amb Puigcerdà, capital de la Baixa Cerdanya. Armelle Revel n’és l’actual alcaldessa des d’octubre de 2017, en substitució de François Calvet, que actualment és senador. Amb més de vint-i-dos anys com a regidora de Le Soler, primer com a tinenta d’alcalde i des de fa poc més d’un any com a alcaldessa, el balanç que n’extreu és que «quan s’és alcalde es gestionen tots els problemes del municipi i això implica molt de temps… El paper d’alcaldessa no és fàcil»..

#18 · 2019

Revel: «L’arrelament de la cultura i la llengua catalana és molt important per a nosaltres»

39


#18 · 2019

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| reportatge · reportage · reportaje |

40

ACCIONS CONJUNTES

ACTIONS CONJOINTES

ACCIONES CONJUNTAS

Revel segueix mantenint totes les accions posades en marxa conjuntament amb Puigcerdà des de 2012. Un exemple d’això són les trobades educatives amb joves d’ambdós municipis. Explica que «des de la Catalunya Nord tenim una certa experiència en la gestió de la delinqüència juvenil. I aquest agermanament ha permès que, per exemple, Sònia Domingo, regidora d’educació de l’Ajuntament de Puigcerdà, ens hagi demanat assessorament sobre prevenció al voltant d’aquest problema que fins fa poc allà no ho era».

Revel poursuit toutes les actions mises en œuvre avec Puigcerdà depuis 2012. Parmi celles-ci, les rencontres éducatives avec des jeunes de chaque localité. « Depuis les Pyrénées-Orientales nous possédons une certaine expérience en termes de gestion de la délinquance juvénile. Et ce jumelage a permis par exemple à Sònia Domingo, conseillère d’éducation à la mairie de Puigcerdà, de nous demander conseil quant à la prévention face à ce problème qui est relativement nouveau ».

Revel sigue manteniendo todas las acciones puestas en marcha conjuntamente con Puigcerdà desde 2012. Un ejemplo de ello son los encuentros educativos con jóvenes de ambos municipios. Explica que “desde la Catalunya nord tenemos una cierta experiencia en la gestión de la delincuencia juvenil. Y este hermanamiento ha permitido que por ejemplo Sònia Domingo, concejal de educación del Ayuntamiento de Puigcerdà, nos haya pedido asesoramiento sobre prevención entorno a este problema que hasta hace poco allí no lo era”.

Per altra banda, reconeix que el seu municipi té pocs atractius turístics: «no hi ha monuments històrics a la nostra ciutat… Els punts turístics són a Perpinyà o a la costa com ara Cotlliure o Portvendres, però des de fa poc hem creat el “circuit del patrimoni”». Aquest «circuit» es va instaurar fa poc més d’un any, i cal destacar l’Església de Saint Julien, de mitjan segle XVI. A més, organitzen diferents esdeveniments com el «Salon des arts», artistes del Rosselló o fins i tot de París que venen a exposar, i la «Festa de la ciència», que se celebra cada mes d’octubre, i en què els col·legis de la zona acudeixen per participar en tallers sobre ciència. Respecte a Puigcerdà, creu que és «una ciutat molt dinàmica i amb una gran oferta cultural, cosa que aprecio turísticament… M’agraden els carrers de vianants juntament amb el llac, que és magnífic». Pel que fa a les similituds, Revel ressalta el que ella anomena «aspecte cultural de la catalanitat»: «Aquest aspecte està molt arrelat a Puigcerdà però també a Le Soler, on la catalanitat és la nostra cultura i riquesa. Un exemple d’això és l’escola «La Bressola», fundada el 1996 i integrada actualment per 183 infants». En aquest centre educatiu, el primer creat a la Catalunya Nord, s’educa només en català fins als set anys i després de l’etapa infantil les matèries s’imparteixen de manera equitativa tant en francès com en català. «Aquí, hi ha moltes persones que saben parlar català i que tenen arrels i orígens catalans… L’arrelament de la cultura i la llengua catalana és molt important per a nosaltres», conclou l’alcaldessa.

Par ailleurs, elle reconnaît que sa commune possède peu d’attractions touristiques : « Il n’y a pas de monuments historiques dans notre ville… Les lieux d’intérêt touristique se trouvent à Perpignan ou dans les villes côtières de Collioure ou Port-vendres, mais nous avons créé depuis quelque temps le « circuit du patrimoine ». Ce circuit a été instauré il y a un peu plus d’un an avec notamment l’église de Saint Julien qui date du milieu du XVIe siècle. De plus, différents événements sont organisés comme le Salon des arts, avec la venue d’artistes du Roussillon et même de Paris qui exposent leurs œuvres, ou encore la Fête de la science, célébrée tous les ans en octobre et qui permet aux collégiens de la région de participer à des ateliers scientifiques.

Por otra parte, reconoce que su municipio tiene pocos atractivos turísticos: “no hay monumentos históricos en nuestra ciudad… Los puntos turísticos están en Perpiñán o en la costa como Collioure o Port-vendres, pero desde hace poco hemos creado el “circuito del patrimonio””. Este “circuito” se instauró hace poco más de un año, y cabe destacar la Iglesia de Saint Julien de mediados del siglo XVI. Además, organizan diferentes eventos como el “Salon des arts”, artistas del Roussillon o incluso de París que vienen a exponer, y la “Fiesta de la ciencia” que se celebra cada mes de octubre, y donde los colegios de la zona acuden para participar en talleres sobre ciencia.


| reportatge · reportage · reportaje |

Un altre al·licient serà la rehabilitació d’un edifici agrícola que es convertirà en uns estudis de gravació de l’escola IDEM amb un plató de rodatge per acollir artistes. Amb la creació d’un clúster d’empreses i un viver batejat com a «Le pôle action média», que permetrà que les empreses emergents es puguin desenvolupar, conclourà aquest projecte.

Juan Pablo Torrents-Faura Vergés

ES

Par rapport à Puigcerdà, il s’agit d’« une ville très dynamique avec une grande offre culturelle, ce que j’apprécie au niveau touristique… J’aime les rues piétonnes et l’étang qui est magnifique ». Pour ce qui est des similitudes, Ravel insiste sur ce qu’elle appelle l’« aspect culturel de la catalanité » : « Cet aspect est très enraciné à Puigcerdà mais aussi à Le Soler, où la catalanité est notre culture et richesse. Prenons par exemple l’école "La Bressola", fondée en 1996 et qui accueille actuellement 183 enfants ». Dans ce centre éducatif, le premier du genre créé dans les Pyrénées-Orientales, l’enseignement se fait uniquement en catalan jusqu’à sept ans puis, après l’étape de la petite enfance, les matières sont enseignées de manière équitable en français et en catalan. « Ici, beaucoup de personnes parlent le catalan et ont des racines et des origines catalanes… L’attachement à la culture et à la langue catalanes est très important pour nous », conclut la maire.

Respecto a Puigcerdà, cree que es “una ciudad muy dinámica y con una gran oferta cultural, cosa que aprecio a nivel turístico… Me gustan las calles peatonales junto con el lago que es magnífico”. En cuanto a las similitudes, Ravel resalta lo que ella llama como “aspecto cultural de la catalanidad”: “Este aspecto está muy enraizado en Puigcerdà pero también en Le Soler, donde la catalanidad es nuestra cultura y riqueza. Un ejemplo de ello es la escuela “La Bressola”, fundada en 1996 e integrada actualmente por 183 niños”. En este centro educativo, el primero creado en la Catalunya nord, se educa solo en catalán hasta los siete años y después de la etapa infantil, las materias se imparten de manera equitativa tanto en francés como en catalán. “Aquí, hay muchas personas que saben hablar catalán y que tienen raíces y orígenes catalanes…El arraigo de la cultura y la lengua catalana es muy importante para nosotros”, concluye la alcaldesa.

LE PROJET «LE PÔLE NUMÉRIQUE»

EL PROYECTO “LE PÔLE NUMÉRIQUE”

Ce projet fera de Le Soler LE centre de référence numérique du sud de la France : le pôle numérique. Le centre occupera une surface d’environ 3 900 m2 où divers espaces ont déjà été construits comme une salle de spectacles polyvalente, une salle de conférences et l’école IDEM, le premier Centre de formation transfrontalier (qui compte déjà 400 étudiants et une délégation à Barcelone). « Nous avons décidé de créer ce centre pour pouvoir développer l’industrie numérique et créative qui, je pense, représente aujourd’hui l’avenir des nouvelles générations puisque 96 % des étudiants qui sortent de cette école trouvent un emploi » déclare Revel.

Este proyecto convertirá a Le Soler en el centro de referencia digital del sur de Francia: “Le Pôle numérique”. Constará de unos 3.900 m2 donde ya se están construyendo diversos espacios como una sala de espectáculos polivalente, una sala de conferencias, y la escuela IDEM, el primer Centro de Formación transfronterizo (que ya cuenta con 400 estudiantes y una delegación en Barcelona). “Decidimos crear este centro para poder desarrollar la industria digital y creativa que, en mi opinión, hoy representa el futuro para las nuevas generaciones, ya que el 96% de los estudiantes que salen de esta escuela encuentran empleo” afirma Revel.

Autre nouveauté : la réhabilitation d’une ancienne cave coopérative en studios d’enregistrement de l’IDEM avec un plateau de tournage pour accueillir des artistes. Le projet prévoit également la création d’un cluster d’entreprises baptisé « Le pôle action média » pour permettre aux jeunes pousses de se développer. Juan Pablo Torrents-Faura Vergés

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Aquest projecte convertirà Le Soler en el centre de referència digital del sud de França: «Le Pôle numérique». Constarà d’uns 3.900 m2, on ja s’estan construint diversos espais com ara una sala d’espectacles polivalent, una sala de conferències i l’escola IDEM, el primer centre de formació transfronterer (que ja compta amb 400 estudiants i una delegació a Barcelona). «Vam decidir crear aquest centre per poder desenvolupar la indústria digital i creativa que, segons la meva opinió, avui representa el futur per a les noves generacions, ja que el 96% dels estudiants que surten d’aquesta escola troben feina», afirma Revel.

FR

Otro aliciente será la rehabilitación de un edificio agrícola que se convertirá en unos estudios de grabación de la escuela IDEM con un plató de rodaje para acoger artistas. Con la creación de un clúster de empresas y un vivero bautizado como “Le pôle action média”, que permitirá a las starts-ups poder desarrollarse, concluirá este proyecto. Juan Pablo Torrents-Faura Vergés

#18 · 2019

EL PROJECTE “LE PÔLE NUMÉRIQUE”

41


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| antics oficis · ancien métier · oficios antiguos |

Bussoga, una nova manera d’entendre la ceràmica CAT

Qui pensi que la ceràmica no pot ser transgressora i moderna és que no coneix Bussoga. El seu mateix nom (vol dir, nyanyo), fa referència a quelcom que surt accidentalment del cap, com una idea. Aquest és precisament el nom de la productora creada per Josep Motas i Irina Grosu. En Josep té interès pel disseny relacionat amb les matemàtiques, a la Irina l’apassiona l’art mural i la ceràmica. El resultat de l’equació és l’estil de Bussoga, unes rajoles artesanals amb estampats enginyosos i amb molt d’humor que es converteixen en murals, revestiments de paret, superfícies de taula o objectes per a la llar. No hi ha excusa per transformar casa teva, fins i tot disposen de murals autoadhesius per no haver de fer cap reforma.

#18 · 2019

Bussoga fa murals a mida per a restaurants (darrerament han treballat per un restaurant de Logroño o pel ByByeBlat de Girona), també utensilis inspirats en la tradició nadalenca a Catalunya —us imagineu menjar una escudella en un gran galet de ceràmica?—, i fins han creat un caganer que s’escalfa les mans i caga xocolata desfeta. La ceràmica, amb Bussoga no té límits. Si les teves idees i cuina tampoc, els trobareu a pocs km de Girona, al poble de Sant Jordi Desvalls, al carrer hospital nº 6, de 9 a 14 h i de 15 a 17 h. El més efectiu, però és trucar per a concretar una cita. Trobareu el seu contacte i tots els seus dissenys a www.bussoga.com.

Aida Fuentes

42

FR

BUSSOGA, UNE NOUVELLE FAÇON D’APPRÉHENDER LA CÉRAMIQUE

Vous pensiez la céramique ringarde? C’est parce que vous ne connaissez pas Bussoga. Le nom même (bussoga signifie bosse), renvoie à quelque chose qui nous vient inopinément à l’esprit, comme une idée. Et c’est précisément le nom de l’atelier de fabrication créé par Josep Motas et Irina Grosu. Josep s’intéresse à la conception liée aux mathématiques, Irina est passionnée d’art mural et de céramique. La somme de ces deux personnalités se traduit par le style Bussoga, des céramiques aux impressions ingénieuses, pleines d’humour, qui deviennent de véritables fresques, des revêtements muraux, des surfaces de tables ou des objets pour la maison. Plus d’excuse pour ne pas actualiser votre maison ! Ils proposent même des carrelages muraux autoadhésifs faciles à poser, ne nécessitant aucun type de travaux.

ES

BUSSOGA, UNA NUEVA MANERA DE ENTENDER LA CERÁMICA

Quien piense que la cerámica no puede ser transgresora y moderna es que no conoce Bussoga. Su mismo nombre (quiere decir, chichón), hace referencia a algo que sale accidentalmente de la cabeza, como una idea. Este es precisamente el nombre de la productora creada por Josep Motas e Irina Grosu. Josep tiene interés por el diseño relacionado con las matemáticas, a Irina le apasiona el arte mural y la cerámica. El resultado de la ecuación es el estilo de Bussoga, unas baldosas artesanales con estampados ingeniosos y con mucho humor que se convierten en murales, revestimientos de pared, superficies de mesa u objetos para el hogar. No hay excusa para transformar tu casa, hasta disponen de murales autoadhesivos para no tener que hacer ninguna reforma.


| antics oficis · ancien métier · oficios antiguos |

Aida Fuentes

*Galet: una especie de pasta alimenticia caracterizada por su forma de caracol.

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

ES

Bussoga hace murales a medida para restaurantes (últimamente han trabajado para un restaurante de Logroño o para el BybyeBlat de Gerona), también utensilios inspirados en la tradición navideña en Cataluña –¿os imagináis comer una escudella catalana en una gran “galet*” de cerámica?-, y hasta han creado un “caganer” que se calienta las manos y caga chocolate deshecho. La cerámica, con Bussoga no tiene límites. Si tus ideas y cocina tampoco, los encontraréis a pocos km de Gerona, en el pueblo de Sant Jordi Desvalls, en la c/ hospital, 6, de 9 a 14h y de 15 a 17h. Lo más efectivo es llamar para concretar cita. Encontraréis su contacto y todos sus diseños en www.bussoga.com

Aida Fuentes

#18 · 2019

FR

Bussoga réalise des fresques sur mesure pour des restaurants (ils ont dernièrement travaillé pour un restaurant de Logroño et pour le ByByeBlat de Gérone), mais également des ustensiles inspirés de la tradition de Noël en Catalogne —imaginez manger une soupe dans une grosse coquillette en céramique en guise de bol—, et ils ont même créé un caganer (figurines typiques des crèches catalanes représentées traditionnellement par des paysans qui défèquent) qui se frotte les mains et défèque du chocolat fondu. Avec Bussoga, la céramique n’a pas de limites. Si votre imagination et votre cuisine non plus, vous trouverez l’atelier à quelques kilomètres de Gérone, dans le village de Sant Jordi Desvalls, carrer hospital nº 6, de 9 h à 14 h et de 15 h à 17 h. N’hésitez pas à téléphoner pour prendre rendez-vous. Contacts et conceptions sur le site www.bussoga.com

43


#18 · 2019 C

M

CM Y

MY

CMY CY

K

44 gener a març | janvier à mars | enero a marzo


Céline Xicola – Historienne – Historiadora

Tiramisu

@instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria

CAT

Després de delectar-me amb un aperitiu, devorar un entrant i cruspir un segon, em quedava encara un mica de lloc per un bocí de postres .A la carta, un dels meus dolços preferits: el tiramisu.

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |

La Sandra B., una genuïna Italiana de la Bella Napoli, amb qui compartia aquest pantagruèlic àpat, em va mirar amb els seus ulls entesos. I mentre jo anava llepant el plat, ella explicava...

Però aquesta no és la verdadera història sinó que és molt més recent i ve del Veneto, precisament dels bordells de Treviso. Les Madames el preparaven amb ous, bescuits, alcohol i cafè, ingredients energètics que donaven vigor a un home decaigut. Llavors, Sandra, aquest "aixeca'm" volia dir...?? Somriure entremaliat de la meva italiana... Disculpi, un altre tirami-su si us plau!

FR

ES

Après m’être delectée d’un apéritif, avoir degusté mon entrée et devoré le plat de résistance, il me restait encore de la place pour un petit dessert. Justement à la carte, mon préféré, le tiramisu.

Tras haberme delectado el aperitivo, devorado el entrante y comido el segundo, aun me quedaba un poco de espacio para el postre. En la carta, mi dulce favorito: el Tiramisu.

Sandra B., une autenthique napolitaine, avec qui je partageais ce pantagruélique repas, me regarda d’un air sous-entendu. Et tandis que je léchais le plat, elle m’expliquait:

Sandra B. una genuina italiana de la Bella Napoli con la que compartía esta pantagruélica cena, me lanzó una mirada entendida y mientras yo lamia el plato, ella iba contando:

Ragazza, si l’on veut être précis il faut écrire «Tirami su», ce qui signifie «lève-moi» en italien. Certains te diront que ce dessert à été inventé pour satisfaire à Cosme III de Médicis, Grand Duc de Toscane, qui était un vrai glouton. Mais, tu vois, ce n’est que la version décente. Faire croire qu’il fût inventé pour les Médicis lui donne une certaine aura de glamour... Mais en réalité, son histoire est beacoup plus récente et vient du Veneto, plus particulièrement des bordels de Trévise. Les taulières préparaient cette douceur avec des oeufs, des biscuits, de l’alcool et du café. De quoi revigorer un homme peu fougeux, tu comprends? Alors, Sandra, ce «lève-moi», ça parle en réalite de...?? Sourire complice de mon italienne... S’il vous plaît, vite, un autre Tirami su!!

Ragazza, en realidad, tendríamos que escribir “Tirami su” lo que significa “levántame” en italiano. Algunos te dirán que esta delicia fue inventada para complacer al glotón Cosme III de Medici, Gran Duque de Toscana que vivió a finales del siglo XVII. Esta es la versión decente… Que tenga su origen en la Casa de los Medici lo convierte en un postre muy aristocrático, sabes. Pero esta no es la verdadera historia. La auténtica es mucho más reciente y tiene su origen en la región del Veneto, en los burdeles de Treviso para ser exactos. Las Madames lo preparaban con huevos, bizcocho, alcohol y café. Unos ingredientes energéticos que devolvían el vigor a un hombre un tanto decaído.

#18 · 2019

Ragazza, per ser exactes, cal escriure "Tirami su" que vol dir "aixeca'm" en italià. Alguns et diran que aquestes postres van ser inventades per complaure a Cosme III de Medici, Gran Duc de la Toscana que va viure a finals del segle XVII i que era molt golafre. És la versió decent, saps? Que el seu origen sigui la Casa dels Medici en fa un dolç molt aristocràtic...

Entonces, Sandra,” levántame” se refería a...¿? Sonrisa cómplice de mi italiana ¡Otro Tirami su por favor!

45


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Agenda Girona VIDES PRIVADES. HISTÒRIES COMPARTIDES RAMON PICHOT. DE ELS QUATRE GATS A LA MAISON ROSE Pintura 21/09/2018-20/01/2019 Caixa Fòrum Girona. C/ Ciutadans, 19. Girona. Tlf +34 972 20 98 36

CASAPELLLLUM. DOCUMENTACIÓ D’UNA OBRA MONUMENTAL A L’ESPAI URBÀ Laurent Pernel 27/10/18-14/01/2019 Hall del Bòlit_PouRodó. Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Pou Rodó 7-9 Girona

22/12/2018-20/01/2019

Casa Galibern - Fundació Mascort. Carrer de l’Església, 9. Torroella de Montgrí. Tlf.: +34 972 75 80 57

Ca l’Anita. Plaça Sant Pere, 2, Roses. Tel +34 972 25 24 00

DE PARÍS A GIRONA. MELA MUTER I ELS ARTISTES POLONESOS A CATALUNYA 24/11/18-23/04/2019 Museu d’Art. Pujada de la Catedral,12. Girona. Tel. +34 972 20 38 34

DALÍ/RAFAEL. UN SOMIEIG PROLONGAT Pintura 26/11/18-31/12/2019

Jordi Mitjà.

Teatre-Museu Dalí. Plaça Gala-Salvador Dalí, 5. Figueres. Tlf +34 972 677 500

Museu de la Mediterrània. C/Ullà, 2731. Torroella de Montgrí. Tlf: +34 972 75 51 80

LA RUTA MIGRATORIA. UNA SINGULARITAT PAISATGÍSTICA Javier Balmaseda 24/11/18-03/02/2019 Terracotta Museu. C/Sis d’octubre, 99. La Bisbal de L’Empordà. Tel. +34 972 64 20 67

LA POLÍTICA RETRATADA Mostra Col.lectiva 28/11/18-24/02/2019 Espai Santa Caterina, passatge Arístides Maillol s/n Girona (edifici Generalitat)

LLIBERTATS PERDUDES Mela Muter -Rainer Maria Rilke. Cartes a la tardor de la vida 14/12/18-01/02/2019 Les Bernardes. C/Major, 172. Salt. +34 972 23 46 95

46

MANEL CASANOVAS. Cicle Mirades Pròpies. Mostra d’artistes locals

24/11/18-22/04/2019

“PAUSA”

9/11/18-04/02/2019

#18 · 2019

El fons fotogràfic de la família Mascort (1860-1960)

VISIONS PERSONALS DE 180º

“FES PUNTA AL LLAPIS” Carles Bros 19/01-19/05/2019 Fundació Vila CasasMuseu Can Mario. Plaça Can Mario, 7. Palafrugell . T+34 972 306 246

“LES IMATGES ECO” Isaak Lacuesta

“A NATION IN RETREAT. LES AGÈNCIES FOTOGRÀFIQUES INTERNACIONALS I LA RETIRADA” Comissariada per Eric Forcada 09/02-01/09/2019 Museu Memorial de l’Exili. C/Major, 43-47. La Jonquera. Tel. +34 972 55 65 33

“MITOLOGIA I NATURA” escultures d’Evelí Adam 14/02-29/03/2019 Casa de Cultura. C/ Hospital, 6, 2n. Girona. Tel. +34 972 20 20 13

25/01-28/04/2019

CONVOCATÒRIA DE LA 39A MINI PRINT INTERNACIONAL DE CADAQUÉS

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Pou Rodó 7-9 Girona

Organitzat per ADOGI

PEDRA I OMBRA Vicenç Rovira i Riera

data límit 15/03/2019 http://miniprint.org/ bases/

02/02-19/05/2019 Fundació Vila CasasMuseu Palau Solterra. C/ de l’Església, 10. Torroella de Montgrí. T+34 972 76 19 76

“DISPARANT AMB EL COR” Joana Biarnés 07/02-02/03/2019 Casa de Cultura. C/ Hospital, 6, 2n. Girona. Tel. +34 972 20 20 13

LA PRINCIPAL DE SALARSA Folk català, música de muntanya 18/1/19 Sala El Torín. 21h C/del Roser, 12. Olot.


PASTORA SOLER

Festival No Internacional de Música i altres

Concert 26/01/2019

19/1/19 Sala La Mirona. 18h30. Carrer d’Amnistia Internacional. Salt. Tlf.+34 972 23 23 75

SONA AMER 2019 www.ideagc.com/sonaamer 20/01-14/04/2019 El Casal del Monestir. Rambla Monestir s/n. Amer

Auditori de Girona. 21h. Pg de la Devesa, 35. Girona

ALBA CARETA QUINTET Jazz 29/01/2019 Sunset Jazz Club. Carrer d’En Jaume Pons Martí, 12. Girona. Tlf. +34 872 08 01 45

LA MÀGIA DE LA VEU

LA PRINCIPAL DE LA BISBAL

Joan Chamorro. Sona Amer

Serenata.cat

20/01/2019

2/2/19

El Casal del Monestir. 18h Rambla Monestir s/n. Amer

Auditori Teatre Espai Ter. 20h30. C/Riu Ter, 29. Torroella de Montgrí. Tlf. +34 972 75 50 03

ALBERT PLÀ Miedo. Dins el festival Neu 20/1/19 Teatre de Bescanó.18h C/ Major, 27. Bescanó.

LOVE OF LESBIAN Concert 25/01/2019 Auditori de Girona. 20h30. Pg de la Devesa, 35. Girona

CONCERT DE JOAN ISAAC

JOAN DAUSÀ 3/3/19 Teatre de Bescanó.18h C/ Major, 27. Bescanó.

COBLA CIUTAT DE GIRONA La cobla i la veu

10/02/2019

Auditori de Girona. 19h. Sala de Cambra. Pg de la Devesa, 35. Girona

Argelers i Cotllioure

CLARA PEYA 17/3/19 Sala El Torín. 18h C/del Roser, 12. Olot.

ALVERD OLIVA Modern Folk d’autor 22/03/2019 Auditori Caputxins.21h. C/del Rec Arnau, 8. Figueres.

21/2/19

LE CROUPIER La Festé 24/2/19 Teatre de Bescanó.18h C/ Major, 27. Bescanó.

Les indésirables. Internament, exclusió i control polític

16/03/2019

Cançons de les revoltes del 68

Museu Memorial de l’Exili. 21h. C/Major, 43-47. La Jonquera. Tel. +34 972 55 65 33

SORTIDES FAMILIARS

QUART CULTURA SECRETA Espectacles únics, artistes secrets, llocs insòlits 20/01-20/02-17/03 Quart. Més info i reserves per Whatsapp + 34 663 70 81 50

Les fortificacions de Franco. Coneix els búnqueres de la Jonquera 10/03/2019 Lloc de trobada: Museu Memorial de l'Exili. La Jonquera

Sant Cebrià i Elna: El dolor de l'internament i la llum de l'esperança 14/04/2019 Lloc de trobada: Oficina Turisme (platja, al costat de la rotonda). St Cebrià

ARA MALIKIAN Royal Garage World Tour 19/01/2019 Teatre Municipal El Jardí. 21h. Pl Josep Pla. Figueres

POTADECABRA Màgia. Cia Fèlix Brunet

#18 · 2019

NEU!

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Agenda Girona

20/01/2019 Teatre de Blanes. 17h30. C/Ample,26. Blanes. Tlf +34 972 35 84 73

47


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Agenda Girona IN-TARSI Cia de circ EIA 17/02/2019 Teatre Municipal. 18h. Pl del Vi,1. Girona. Tlf +34 972 41 90 18

EL BRINDIS Direcció: Cristina Cervià 02/03/2019 Teatre Bescanó. 20h30. C/Major, 27. Bescanó. Tlf +34 972 44 00 05

SHIRLEY VALENTINE

PER SI NO ENS TORNEM A VEURE Teatre Musical

01-17/03/2019

Espai Ter. 20h30. C/ Riu Ter, 29. Torroella de Montgrí. Tlf +34 972 75 50 03

Auditori Girona. La Mirona. Girona

LA PLAÇA DEL DIAMANT Mercè Rodoreda. Mea Culpa 22-23/02/2019 Sala la Planeta. 20h30h. Passeig José Canalejas, 3. Girona. Tlf. +34 972 20 77 54

FESTIVAL LITERATURA MOT 2019 www.festivalmot.cat 28/03-06/04/2019 Girona i Olot

FESTIVAL STRENES www.festivalstrenes.cat

08/03/2019

30/03-05/05/2019

Teatre de Lloret. 21h. Pl Germinal Ros, 1. Lloret. Tlf +34 972 34 74 00

Diferents espais de Girona

EL PREU Direcció: Silvia Munt 15/03/2019 Teatre Municipal. 20h30. Pl del Vi,1. Girona. Tlf +34 972 41 90 18

PAPÀ MOZART Amb Joan Pera, Roger Pera, Orquesra Simfònica del Vallès 16/03/2019 #18 · 2019

Blues, jazz, soul, funk, R&B, hip - hop

09/02/2019

Mola Produccions i Focus

Teatre Municipal El Jardí. 21h. Pl Josep Pla. Figueres

IBERCÀMARA GIRONA Cicle música clàssica 20/01-09/06/2019 Auditori Girona

FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEPE SALES Dedicat al poeta coreà Yi Sang. www. festivalpepesales.org 25/01-05/02/2019 Centre Cultural La Mercè. Cinema Truffaut. Restaurant La Penyora. Girona

FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC 14-19/02/2019 La Devesa. Girona

48

BLACK MUSIC FESTIVAL

INCERTAIN MONSIEUR TOKBAR - TURAK THÉATRE Théâtre / Marionnettes 19 avril à 20h30 et 20 avril à 19h Le Grenat - Théâtre de l'Archipel Tarifs de 10 à 21 €

FESTIVAL DEL CÓMIC www.festivalcomic.cat 29/04-02/05/2019 La Cate. L’Auditori Caputxins. Antiga Presó. Figueres

“MES EFFETS MER” Peinture. Photographie. Karen Fiol 20/10/2018-28/04/2019 Théâtre Jean Piat

AMANDINE FACQUER. OBSERVATIONS 1er Prix du Cercle Rigaud pour la Jeune Création 10/11/2018-10/02/2019 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud


INUND´ART

TROIS CHAMBRES

SINFONIA DE BARRIO

CARMINA BURANA

Mostra d’Art Contemporani de Girona

Oriol Vilanova. Expo du Centre d’Art Le Lait. Albi

Violeta Duarte et Le Trio Sensible

Orchestre Symphonique Perpignan Méditerranée. Dr Daniel Tosi

26/01-31/03/2019

19/1/19

Hôtel Rochegude

Caves Ecoiffier. 20h30. Avenue Jean Jaurès. Alenya

10/2/19 Maison de la Catalanité

“RETOUR AUX SOURCES”

L’INTERNEMENT ET LA MÉMOIRE

KIMBEROSE

Didier Triglia

Chromatographie. Diane Trouillet

CONCERT - RNB SOUL FUNK DISCO

13/12/2018-13/01/2019 Centre de Sculpture Romane.

31/01-13/03/2019

26/1/19

Galerie Marianne

El Mediator. 21h. Av.Général Leclerc. Perpignan. Tél +33 (0) 468 62 17 22

“DALÍ HOMMAGE”

ANTONI CLAVÉ

Photos

Sculptures - gravures peintures murales

08/01-31/03/2019 Couvent de Minimes. Espace Dalí

“DALÍ VU PAR LES PHOTOGRAPHES DE L’INDEP’” Photos 08/01-31/03/2019 Siège de L’Indépendent

30ÈME FESTIVAL DE L’AVENTURE DES ANGLES Ciné, débats. www. lesangles.com 19-24/01/2019 Les Angles

01/02- 12/05/2019 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud

UN PHOTOGRAPHE SUISSE DANS LA GUERRE D’ESPAGNE Paul Senn 03/02-30/09/2019 Mémorial de Rivesaltes

ROCÍO MARQUEZ Flamenco 30/1/19 Théâtre l’Archipel. Le Grenat. 20h30. Av.Général Leclerc. Perpignan. Tél. 0033 (0) 468 62 62 00

LES ENFANTS DU LEVANT DE Opéra. Choeur Junior et Orchestre du CRR. Dr. Aline Rico

Palais des Congrès. 16h29 Perpignan

TRIBUTE CHUCK BERRY ET JERRY LEE LEWIS Jeff Hoffman Marten Ingle Quartet 16/2/19 Théâtre Jean Piat. 20h30. 3, Rue Joseph Lafon. Canet Village.

JULIEN DESPREZ «ACAPULCO REDUX» Saison Jazzèbre et Phonème 22/3/19 La Casa Musicale. 20h30. Rue Jean Vielledent Perpignan

«ELLA Y YO» Violeta Duarte et Le Trio Sensible. Saison Jazzèbre 2019 23/3/19

2/2/19

GRAND ENSEMBLE KOA “BEAT” Saison Jazzèbre 2019 18/01/2019 Conservatoire Perpignan Méditerranée. 1 Rue des Jotglars. Perpignan. Tél +33

Théâtre l´Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. St-Estève

Salle de l’Union Impasse Ferdinand Forne. Céret

“BALLON ROUGE” Anticyclone trio. Cinémusique. Saison Jazzèbre 2019 3/2/19 Centre Culturel Jean Ferrat. 18h. Avenue du 19 Mars 1962. Cabestany

LES CHEVALIERS DU FIEL

#18 · 2019

03/12/2018-25/01/2019

gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Agenda Roussillon

Camping-car for ever 17-18/01/2019 Palais des Congrès. 20h29 Perpignan

49


gener a març | janvier à mars | enero a marzo

Agenda Roussillon DU VENT DANS LA TÊTE

William Shakespeare/ Georges Lavaudant

Bouffou Théâtre à la coque. Marionnette

22-23/01/2019

17/2/19

Théâtre de l’ArchipelLe Carré. 19h. Avenue Général Leclerc. Perpignan

Théâtre de l’Archipel. 11h 16h30. Avenue Général Leclerc. Perpignan

LA MOUFLE MOHAMED LEKLETI « KHAMSA » Khamsa signifie en arabe le chiffre cinq. Ici il fait allusion au nombre d'artistes exposés. Par ailleurs, le choix de ce titre n'est pas fortuit car l'exposition regroupe des artistes issus essentiellement du continent africain et du Maghreb. Artistes invités: Damien DEROUBAIX / Mohamed ELBAZ / Myriam MIHINDOU / Yazid OULAB Du 19 janvier au 17 mars 2019. Du mardi au dimanche de 14h à 18h Centre d'Art Contemporain àcentmètresducentredumonde

ROSES DANST ROSAS. DEUX SOIRÉES Avec Anne Teresa De Keersmaeker. Danse 18/1/19 #18 · 2019

LA ROSE ET LA HACHE

Théâtre de l’Archipel. 19h. Avenue Général Leclerc. Perpignan

Théâtre d’objets /Cie Ki 25/1/19 Caves Ecoiffier.18h45. Avenue Jean Jaurès. Alenya

AMOUR Théâtre/Masques/MuetMarie de Jongh Teatroa (Bilbao, Espagne) 26/1/19 Théâtres des Aspres. 20h30. Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 34 58 74 (uniquement 1h avant les spectacles).

MOLSA Marionnette/Danse/ Thomas Noone Dance (Barcelone)

Tirage au sort Sorteo T'agrada la música? T'agrada el teatre? Esteu atents al nostre FB i Twitter (@CulturaeMag) Aimez-vous la musique? Aimez-vous le théatre? Regardez bien notre FB et Twitter (@CulturaeMag) ¿Te gusta la música? ¿Te gusta el teatro? Estad atentos a nuestro FB y Twitter (@CulturaeMag)

No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email a: info@culturaemagazine.com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.

Abonnement annuel au magazine, 12 € Abonnez-vous et vous ne manquerez plus aucune information culturelle, que ce soit pour la province de Girona ou la région du Roussillon. Contacteznous par email: info@ culturaemagazine. com en indiquant vos coordonnées et téléphone.

Suscripción de un año a la revista, 12 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@ culturaemagazine.com indicando su nombre, dirección y teléfono.

10/2/19 Théâtres des Aspres. 16h. Bd Violet. Thuir. Tél. +33 468 34 58 74 (uniquement 1h avant les spectacles).

RETROUVAILLES Cie Machine Théâtre 16/2/19

50

Sorteig

Subscripció d'un any a la revista, 12€

Caves Ecoiffier. 20h30. Avenue Jean Jaurès. Alenya

Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot. L’envie de sortir dans la province de Gérone et le département des P.O. vous taraude? Vous souhaitez valoriser votre événement dans notre Agenda? Contactez notre service commercial.

comercial@culturaemagazine.com


| Agenda Roussillon |

Magazine cultural Girona - Roussillon

ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus,

Costa, Interior.

• Punts d'entrega determinada: centres

culturals, museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories....

VOUS NOUS TROUVEREZ:

PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)

Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)

• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur • Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...

CulturaeMag @CulturaeMag @culturaemag


Profile for Culturae

Culturae 018  

Revista cultural transfronterera / Magazine culturel transfrontalier / Revista cultural transfronteriza GIRONA-ROUSSILLON Trimestral

Culturae 018  

Revista cultural transfronterera / Magazine culturel transfrontalier / Revista cultural transfronteriza GIRONA-ROUSSILLON Trimestral

Advertisement