Culturae 023

A poc a poc i bona lletra

#23 2020 preu/prix 3€

La calligraphie, du corps à l’être…

+ agenda y todas las actividades culturales

destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Disseny Branding Il·lustració 3D Publicacions Packaging Senyalèctica

Xevi Forroy xevi@dots.cat M. 616 078 662

TANT PER VIURE

ENCORE TANT À VIVRE

TANTO POR VIVIR

La millor notícia d’aquestes pàgines: tots estem tornant d’aquests mesos en què la vida es va frenar en sec, en què vam tancar les portes i obrir el balcó. Es va aturar el món, però no el nostre esforç per mantenir l’ànima viva, i ho vam fer amb la millor medicina per a l’esperit: la música, l’escriptura, la improvisació escènica; tot i que fos per a un públic enllaunat en una pantalla virtual.

Ara toca fer recompte de baixes. Les personals, irrecuperables; però també les econòmiques, en un escenari en què, un cop més, envien la cultura al final de la cua de les prioritats. La indústria cultural manté una gran quantitat de famílies que aquest estiu s’acomiaden de la seva font d’ingressos principal. La desescalada ha de ser pausada i responsable. I tothom hi ha de tenir cabuda, fins i tot el sector cultural, amb seguretat i precaució, però present. Només amb una dosi mínima de cultura ja alleugerirem aquest estiu estrany. Perquè, malgrat tot, tenim molta vida pendent.

Voici la meilleure nouvelle que nous puissions vous apporter dans ces pages: nous sommes tous revenus de ces mois où la vie s’est arrêtée d’un coup, d’un seul, et où nous avons dû fermer les portes pour ouvrir les fenêtres. Le monde s’est arrêté, mais pas notre fureur de maintenir l’âme en vie, et quel meilleur médicament pour l’esprit que la musique, l’écriture, l’improvisation scénique, bien que pour un public enfermé dans un écran? L’heure est venue de compter les pertes. Les pertes personnelles, incommensurables, mais aussi les pertes économiques, dans un paysage où la culture semble, une fois de plus, relayée au dernier rang. L’industrie culturelle fait vivre de nombreuses familles qui, cet été, devront se passer de leur source de revenus principale. La désescalade doit se faire de manière prudente et responsable, tout en n’oubliant personne, pas même les acteurs du secteur culturel. En leur apportant un soutien, même minime, cet étrange été se fera plus doux. Parce qu’il nous reste malgré tout encore tant à vivre.

La mejor noticia de estas páginas: Estamos todos de vuelta, de esos meses en los que la vida frenó en seco, cerramos puertas y abrimos el balcón. Se paró el mundo, pero no nuestro empeño por mantener el alma viva, y lo hicimos con la mejor medicina para el espíritu: la música, la escritura, la improvisación escénica, aunque fuera para un público enlatado en una pantalla virtual. Ahora toca hacer recuento de bajas. Las personales, irrecuperables; pero también económicas, en un escenario en el que una vez más, envían la cultura a la cola de las prioridades. La industria cultural mantiene a multitud de familias que este verano se despiden de su principal fuente de ingreso. La desescalada debe ser pausada y responsable. Y en ella debe haber cabida para todos, hasta para el sector cultural, con seguridad y precaución, pero presente. Solo con su mínima dosis haremos más leve este extraño verano. Porque a pesar de todo, tenemos mucha vida pendiente.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| editorial · édito · editorial |

| sumari · sommaire · sumario |

DESTACATS L'ESSENTIEL DESTACADOS

32 MÚSICA MUSIQUE MÚSICA

6 NOTÍCIES ACTUALITÉS NOTICIAS

34 LECTURA LECTURE LECTURA

8 REPORTATGE REPORTAGE REPORTAJE

36 AGERMANATS JUMELÉES HERMANADOS

31

28

RECOMANACIONS IDEA DE SORTIDA RECOMMANDATIONS IDEE DE SORTIE RECOMENDACIONES IDEA DE SALIDA

41

46

42

INSTANTÀNIES INSTANTANÉES INSTANTANEAS

#23 · 2020

4

FESTIVALS FESTIVALS FESTIVALES

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ana María Cabero | DISSENY I MAQUETACIÓ: Xevi Forroy | FOTOGRAFIA: Javi Cabrera, Viktor Vasylevskiy | REDACCIÓ: Nerea Guisasola, Pascale Oriot | COL·LABORADORS: Laura Masó, Reyes Cabero, Laurent Colomines | TRADUCCIONS: Decody House of Translation | EDITA: Culturae | DIPÒSIT LEGAL: GI 677-2015 | TIRATGE: 6.000 exemplars | EMAIL: info@culturaemagazine.com

CulturaeMag

@CulturaeMag

@culturaemag

3

#23 · 2020

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| destacats · l'essentiel · destacados |

4

El primer museu d’un artista viu

Laura Masó

CAT

Edgar Massegú és el responsable de la Casa Museu oberta el mes de desembre a Sarrià de Ter, on s’apleguen més de 300 obres d’art contemporani de l’artista i que, després del confinament, s’ha convertit en la primera Casa Museu de Catalunya d’un artista viu (a més, vivint-hi dins). Un espai cultural inèdit sorgit el primer dia de l’estat d’alarma quan Massegú, sense feina i confinat al seu museu, va decidir culminar el somni personal de crear una Casa Museu.

Amb un estil inclassificable entre el surrealisme, l’escultura convencional i la instal·lació multidisciplinar, el peculiar indret és un reflex del propi artista, sempre en constant transformació i a cavall de diverses disciplines, des de l’escultura a la llengua, la música o el cinema. La Casa Museu de Massegú és també un laboratori creatiu, que oferirà activitats ben diverses: des de visites guiades amb vermut a gimcanes pedagògiques. Per ara, feu un cop d’ull a l’Instagram @edgarmassegu!

FR

ES

LE PREMIER MUSÉE D’UN ARTISTE VIVANT

EL PRIMER MUSEO DE UN ARTISTA VIVO

Edgar Massegú est le responsable de la Casa Museu inaugurée en décembre à Sarrià de Ter, qui abrite plus de 300 œuvres d’art contemporain de l’artiste et qui, après le confinement, est devenue la première maison-musée d’un artiste vivant (et qui vit à l’intérieur) de Catalogne. Un espace culturel inédit qui est né le premier jour de l’état d’urgence en Espagne. Massegú, au chômage et confiné dans son musée, a décidé de réaliser son rêve en créant sa propre maison-musée.

Edgar Massegú es el responsable de la Casa Museo abierta el mes de diciembre en Sarrià de Ter, donde se reúnen más de 300 obras de arte contemporáneo del artista y que, después del confinamiento, se ha convertido en la primera Casa Museo de Cataluña de un artista vivo (además, de vivir allí). Un espacio cultural inédito surgido el primer día del estado de alarma cuando Massegú, sin trabajo y confinado en su museo, decidió culminar el sueño personal de crear una Casa Museo.

Son style inclassable entre surréalisme, sculpture conventionnelle et installation multidisciplinaire font de ce lieu unique le reflet de l’artiste lui-même: en constante évolution et à cheval entre plusieurs disciplines, de la sculpture au langage, en passant par la musique et le cinéma. La maison-musée de Massegú est également un laboratoire créatif qui proposera un large éventail d’activités, des visites guidées avec dégustation de vermouth aux jeux de piste.

Pour le moment, rendez-vous sur le compte Instagram @edgarmassegu!

Con un estilo inclasificable entre el surrealismo, la escultura convencional y la instalación multidisciplinar, el peculiar lugar es un reflejo del propio artista, siempre en constante transformación y a caballo entre diversas disciplinas, desde la escultura a la lengua, la música o el cine. La Casa Museo de Massegú es también un laboratorio creativo, que ofrecerá actividades bien diversas: desde visitas guiadas con vermut hasta gymkanas pedagógicas. Por ahora, ¡echad un vistazo al Instagram @ edgarmassegu!

Volverás a casa FR

VOUS RENTREREZ À LA MAISON

guillermobasagoiti.com/volveras-a-casa-you-will-go-home

De Key West (Miami) à Cuba, tel est l’itinéraire que devra couvrir la structure autonome créé par les artistes Guillermo Baisagoiti et Sana López en partenariat avec les élèves de l'IMERIR (Institut Méditerranéen d’Etudes et de Recherche en Informatique et Robotique) basée sur Perpignan. Equipée d'un GPS afin de suivre son périple en mer, d’un appareil photo go-pro qui se déclenchera plusieurs fois par jour tout au long des 90 miles du canal de Floride sur lesquels dérivera cette sculpture artistique flottante conçue à partir de chambre à air de tracteurs, elle a pour objectif de « Rentrer à la maison ». Cette sculpture sera à l’image des migrants livrés aux aléas des vagues, à la recherche d’une terre sur laquelle s’enraciner.

Ce projet reçoit le soutien institutionnel de Bolit Girona et de la FAC Cuban Art Factory qui accueillera au final l'exposition dans son département photo ("The Black Wall", à La Havane)

Pascale Oriot

ES

Desde Cayo Hueso (Miami) hasta Cuba, tal es el itinerario que deberá cubrir la estructura autónoma creada por los artistas Guillermo Baisagoiti y Sana López en colaboración con los alumnos del IMERIR (Instituto Mediterráneo de Estudios y de Investigación en Informática y Robótica), situado en Perpiñán. Esta escultura artística flotante, construida con cámaras de aire de tractores, irá a la deriva a lo largo de los 145 kilómetros del canal de Florida con el objetivo de “Volver a casa”, equipada de un GPS que permita seguir su periplo por mar, y de una cámara GoPro que se activará varias veces al día. Esta escultura será un reflejo de los inmigrantes abandonados a merced de las olas, en busca de una tierra en la que establecerse. Este proyecto recibe el apoyo institucional del Bòlit Girona y de la Fábrica de Arte Cubano (FAC) que al final acogerá la exposición en su departamento de fotografía ("The Black Wall", en La Habana)

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| destacats · l'essentiel · destacados |

CAT

De Key West (Miami) a Cuba. Aquest és l’itinerari que ha de cobrir l’estructura autònoma creada pels artistes Guillermo Baisagoiti i Sana López en col·laboració amb els alumnes de l’Institut Mediterrani d’Estudis i de Recerca en Informàtica i Robòtica (IMERIR), amb seu a Perpinyà.

Aquesta escultura artística flotant, feta de cambres interiors de tractors, anirà a la deriva al llarg de les 90 milles del canal de la Florida amb l’objectiu de «tornar a casa», equipada amb un GPS que permeti seguir la seva trajectòria pel mar i d’una càmera GoPro que farà fotos diverses vegades al dia. Aquesta escultura serà un reflex dels migrats abandonats a la sort del vaivé de les onades, a la recerca d’una terra a la qual poder-se establir. El projecte compta amb el suport institucional de Bòlit Girona i de la Fábrica de Arte Cubano (FAC), que al final acollirà l’exposició al seu departament de fotografia (La Pared Negra) a l’Havana.

#23 · 2020

TORNARÀS A CASA

5

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| notícies · actualités · noticias |

Despertar-se amb olor de xocolata

«EcoZonia», terres sauvages És a Cases de Pena, un poble de 900 habitants, on EcoZonia, el nou parc zoològic de vint hectàrees, obrirà les portes aquest 2020. «Hi haurà gossos viverrins, goluts, gats de Bengala, linxs, ossos bruns, llops, martes de coll groc, tigres, lleopards de l’Amur i mosteles de Sibèria, que cap parc de França encara no té», explica Cyril Vaccaro, el cap del projecte.

El passat mes de febrer va obrir les portes Casa Cacao, la nova proposta dels germans Roca a la ciutat de Girona. Es tracta d’un hotel boutique situat al Barri Vell, amb un obrador a la vista on poder observar tot el procés d’elaboració del cacau, des del gra a la xocolata. Un espai on degustar i comprar “chocolatessens” que, sota la firma Roca, sorprendran els sentits i canviaran l’estat d’ànim tant dels que hi vagin a degustar com a passar la nit.

C’est à Cases-de-Pènes, un village de 900 habitants que le nouveau parc animalier de 20 hectares, répondant au nom de «EcoZonia» ouvrira ses portes en 2020. « On y croisera des chiens viverrins, des gloutons, des chats léopards du Bengale, des lynxs, des ours bruns, des loups, des martres à gorges jaunes, des tigres, des panthères de l’Amour, ou des putois de Sibérie, qu’aucun parc en France ne possède encore» explique Cyril Vaccaro, porteur du projet.

#23 · 2020

Au mois de février, un nouveau projet des frères Roca a vu le jour à Gérone: la Casa Cacao. Il s’agit d’un hôtel-boutique situé dans la vieille ville, équipé d’un atelier où le public peut contempler de bout en bout le processus d’élaboration du cacao, du traitement des grains à l’obtention du chocolat. Un lieu où succomber à la tentation et acquérir des mets chocolatés qui, dans l’esprit de l’enseigne Roca, attisent les sens et égayent le moral de quiconque vient les déguster ou passer la nuit à l’hôtel.

6

El pasado mes de febrero abrió las puertas Casa Cacao, la nueva propuesta de los hermanos Roca en la ciudad de Gerona.

Se trata de un hotel tienda situado en la Plaza Cataluña, con un obrador a la vista donde poder observar todo el proceso de elaboración del cacao, desde el grano al chocolate. Un espacio donde degustar y comprar “chocolatessens” que, bajo la firma Roca, sorprenderá los sentidos y cambiará el estado de ánimo tanto de los que vayan a degustar como de los que pasen la noche allí.

Es en Cases de Pènes, pueblo de 900 habitantes, donde el nuevo parque zoológico de 20 hectáreas, «EcoZonia», abrirá sus puertas en 2020. “Habrá mapaches japoneses, glotones, gatos de Bengala, linces, osos pardos, lobos, martas de garganta amarilla, tigres, panteras del Amur, o turones de Siberia, que en ningún otro parque de Francia los tienen todavía”, explica Cyril Vaccaro, responsable del proyecto.

Experiències dalinianes pels locals Durant els mesos de juliol i agost, tots els museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí tornaran a obrir les portes, amb una oferta més sofisticada, potenciant el públic de proximitat i les visites de qualitat. Després de quatre mesos de tancament i un fort impacte econòmic, la reobertura permetrà seguir la voluntat daliniana de ser una institució independent i sostenible, focus d’atracció cultural, intel·lectual i turística. Una visita a l’univers de Dalí a ritme empordanès!

En juillet et en août, tous les musées de la Fondation Gala-Salvador Dalí rouvriront leurs portes, avec une offre plus sophistiquée qui bénéficiera aux locaux et qui améliorera la qualité des visites. Après quatre mois de fermeture et un impact économique important, la réouverture permettra de faire perdurer la volonté de Dalí: une institution indépendante et durable, foyer d’attraction culturelle, intellectuelle et touristique. Une visite dans l’univers de Dalí au rythme de l’Empordà!

Durante los meses de julio y agosto, todos los museos de la Fundació Gala-Salvador Dalí volverán a abrir las puertas, con una oferta más sofisticada, potenciando el público de proximidad y las visitas de calidad. Después de cuatro meses de cierre y un fuerte impacto económico, la reapertura permitirá seguir la voluntad daliniana de ser una institución independiente y sostenible, foco de atracción cultural, intelectual y turística.

Una visita al universo de Dalí a ritmo ampurdanés.

Una porta oberta a l’art contemporani

El saxofonista James Carter, el duet Ballaké Sissoko/Vincent Segal, els contrabaixos Renaud Garcia i Claude Tchamitchian, la flautista Naïssam Jalal, el violoncel·lista Vincent Courtois..., són els grans protagonistes de la 32a edició del festival Jazzèbre, que se celebrarà del 25 de setembre al 18 d’octubre.

Cançó malgaix, músiques de la Reunió, de l’Orient Mitjà, electro-raï algerià, folk anglosaxó o americà, arrels brasileres, tradicions africanes... Les diferents expressions del jazz tenen una cita en aquest festival itinerant i original.

Le saxophoniste James Carter, le duo Ballaké Sissoko/Vincent Segal, les contrebassistes Renaud Garcia Fons et Claude Tchamitchian, la flûtiste Naïssam Jalal, le violoncelliste Vincent Courtois… des grands noms pour ce 32ème festival Jazzèbre qui se tiendra du 25 septembre au 18 octobre. Chanson malgache, musiques Réunionnaises, du Moyen Orient, électro raï algérien, folk anglo-saxonne ou américaine, racines brésiliennes, traditions africaines… Les diverses expressions jazz seront au rendez-vous de ce festival itinérant et original.

Aquest és el títol de l’última novel·la de Pascale Oriot, que serà publicada a principis de juliol de 2020 per Les Presses Littéraires. Un títol intrigant per a una història original que submergeix el lector en una sèrie de girs de suspens al llarg de diversos segles (des de l’edat mitjana fins a l’actualitat) i països mentre ens recorda les pàgines comunes de la nostra història. Una novel·la amb un estil impactant, en plena ressonància amb l’actualitat, en què les preguntes i les emocions són el punt de trobada...

Des del mes de maig, l’artista visual Quim Domene compta amb una intervenció artística permanent en un dels carrers de Ceret. Partint de l’escultura “La Catalana” de Manolo Hugué, un dels primers artistes a establir-se a la població, aquest garrotxí ha recreat una porta oberta a partir de la qual en parteix una catifa amb els noms de tots els artistes que han fet de Ceret un dels centres d’art contemporanis més importants del segle XX. Un petit homenatge a Picasso, Braque, Gris o Ponç.

Depuis le mois de mai, l’artiste visuel Quim Domene propose une exposition permanente dans l’une des rues de Céret. En s’inspirant de la sculpture «La Catalana» de Manolo Hugué, l’un des premiers artistes à s’être installé dans la ville, ce catalan originaire de la Garrotxa a recréé une porte ouverte à partir de laquelle s’étend un tapis avec les noms de tous les artistes qui ont fait de Céret l’un des centres d’art contemporain les plus importants du XXe siècle. Un hommage à Picasso, Braque, Gris ou encore Ponç.

El saxofonista James Carter, el dúo Ballaké Sissoko/Vincent Segal, los contrabajistas Renaud Garcia Fons y Claude Tchamitchian, la flautista Naïssam Jalal, el violoncelista Vincent Courtois… grandes nombres para esta 32ª edición del Festival Jazzèbre que se celebrará del 25 septiembre al 18 octubre.

Canción malgache, músicas de la Isla Reunión, del Medio Oriente, electro rai argelino, folk anglosajón o americano, raíces brasileñas, tradiciones africanas…

Las diversas expresiones jazz se darán cita en este festival itinerante y original.

«Cent treize vies + une»

Desde el mes de mayo, el artista visual Quim Domene cuenta con una intervención artística permanente en una de las calles de Céret. Partiendo de la escultura “La Catalana” de Manolo Hugué, uno de los primeros artistas en establecerse en el pueblo, este catalán originario de la Garrocha ha creado una puerta abierta a partir de la cual se extiende una alfombra con los nombres de todos los artistas que han hecho de Céret uno de los centros de arte contemporáneo más importantes del siglo XX. Un pequeño homenaje a Picasso, Braque, Gris o Ponç.

Tel est le titre du dernier roman de Pascale Oriot paru en ce début juillet 2020 aux Presses littéraires. Un titre intriguant pour une histoire originale qui plonge le lecteur dans un suspens à rebondissements sur plusieurs siècles (du moyen âge à nos jours) et pays, tout en soulignant des pages communes à notre histoire. Un roman au style percutant, en pleine résonnance avec l’actualité, dans lequel questionnements et émotions sont au rendez-vous…

Este es el título de la última novela de Pascale Oriot, publicada a principios de julio 2020 por Presses Littéraires. Un título intrigante para una historia original que sumerge al lector en una serie de giros de suspense a lo largo de diversos siglos (desde la edad media a la actualidad) y países, recordando las páginas comunes de nuestra historia. Una novela con un estilo impactante, en plena resonancia con la actualidad, y en la que le esperan interrogantes y emociones…

#23 · 2020

Le Festival Jazzèbre

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| notícies · actualités · noticias |

7

“Més enllà de l'afició de saber fer lletres determinades, la cal·ligrafia ens ajuda a entendre com són, d’on surten i els motius que hi ha darrere. Són objectes d’una determinada època i moment”, destaca Gironella.

«Au-delà du simple passe-temps qui consiste à savoir dessiner certaines lettres, la calligraphie nous aide à comprendre leur sens profond, d’où elles viennent et les motifs qui les sous-tendent. Ce sont des objets rattachés à une certaine époque et à un moment donné», souligne-t-elle.

“Más allá de la afición de saber hacer letras determinadas, la caligrafía nos ayuda a entender cómo son, de donde salen y los motivos que hay detrás.

Son objetos de una determinada época y momento”, destaca Gironella.

Nerea Guisasola

CAT

La cal·ligrafia parla més de nosaltres del que comuniquem. És un reflex de què som, del que hem estat i, sobretot, del que vivim com a societat. Filla del context històric, ha estat expressió de poders, és finestra del nostre inconscient i conforma significats i pensaments. Com si es tractés de sintaxi, construeix la nostra persona, els nostres esquemes mentals i podem modificar-nos a través d’ella.

“L’alfabet i l’escriptura llatina i l’àrab són dues cultures on la cal·ligrafia té un component estètic cabdal. Des de l’època romana fins a l’actualitat, les lletres han anat evolucionant i es veu un clar paral·lelisme amb el desenvolupament de les etapes històriques”, assenyala Anna Gironella, llicenciada en Història, especialitzada en paleografia i arxivera de l’Arxiu Històric de Girona.

FR

La calligraphie en dit plus long sur nous que le message que nous transmettons. Elle est le miroir de ce que nous sommes, ce que nous avons été par le passé et, surtout, de ce que nous vivons en tant que société. Héritière d’un contexte historique, elle a représenté l’expression des pouvoirs; elle est une fenêtre ouverte sur notre inconscient et elle donne forme aux significations et aux pensées.

Comme s’il s’agissait d’une syntaxe, elle structure notre personnalité et nos schémas mentaux. Nous pouvons changer à travers elle.

«Les alphabets latins et arabes, avec leurs écritures, représentent deux cultures dans lesquelles la calligraphie a une composante esthétique majeure. De l’époque romaine à nos jours, les lettres ont peu à peu évolué.

On constate un parallélisme évident avec le déroulement des différentes étapes historiques», explique Anna Gironella.

Cette diplômée d’histoire, spécialiste de paléographie, travaille aux Archives historiques de Gérone.

AVEC DES BELLES LETTRES POCO A POCO Y CON BUENA LETRA ES

La caligrafía habla más de nosotros de lo que comunicamos. Es un reflejo de lo que somos, de lo que hemos sido y, sobre todo, de lo que vivimos como sociedad. Hija del contexto histórico, ha sido expresión de poderes, es ventana de nuestro inconsciente y conforma significados y pensamientos. Como si se tratase de sintaxis, construye nuestra persona, nuestros esquemas mentales y podemos modificarnos a través de ella.

“El alfabeto y la escritura latina y la árabe son dos culturas donde la caligrafía tiene un componente estético esencial. Desde la época romana hasta la actualidad, las letras han ido evolucionando y se ve un claro paralelismo con el desarrollo de las etapas históricas”, señala Anna Gironella, licenciada en Historia, especializada en paleografía y archivera del Archivo Histórico de Gerona.

#23 · 2020

A POC A POC I BONA LLETRA

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

9

| reportatge · reportage · reportaje |

#23 · 2020

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

10

En aquest sentit, “el rigor geomètric i el ritme melodiós” són dues de les principals característiques de la cal·ligrafia islàmica que persegueix la bellesa que brolla de l’ordre i l’harmonia, tal com destaca Halil Bárcena, especialista en Art Islàmic i Director de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelona. Concretament en la cultura islàmica l’escriptura és l’art de la lentitud i posseeix un paper sagrat. Formada de dreta a esquerre – en direcció al cor - la cal·ligrafia és entesa com la recta proporció formal de les lletres que s’articula a través d’un alifat consonàntic on les vocals curtes que uneixen les paraules no s’escriuen, es dedueixen del seu context i on les lletres varien de forma segons quines siguin les seves companyes de fila.

En el cas de l’escriptura de la cultura occidental, a l’època romana primaven les formes perfectes, rectes, geomètriques i dures; mostra dels suports de pedra o cuir on s’havien d’esculpir. “D’allà van anar evolucionant cap a formes més arrodonides i contingudes, cursives en l’època romànica i medieval, passant per la carolina, la lletra gòtica i arribant a la lletra humanística del segle XV que és d’on prové i beu la cal·ligrafia actual que emprem i que s’ensenya a les escoles”, explica Gironella.

FR

En ce sens, «la rigueur géométrique et le rythme mélodieux» sont deux des principaux traits de la calligraphie islamique, dans sa quête de beauté à travers l’ordre et l’harmonie, comme l’a souligné Halil Bárcena, spécialiste de l’art islamique et directeur de l’Institut d’Estudis Sufís de Barcelone. Concrètement, dans la culture islamique, l’écriture est l’art de la lenteur, et son rôle est sacré. Formée de droite à gauche (vers le cœur), la calligraphie est l’art d’obtenir la proportion idéale dans les formes des lettres. Elle s’articule autour d’un alphabet consonantique (abjad) où les voyelles courtes qui relient les mots ne sont pas écrites, puisqu’on les déduit implicitement du contexte, et où les lettres changent de forme en fonction de celles qui leur servent de compagnes.

Dans le cas de l’écriture de la culture occidentale, à l’époque romaine, les formes parfaites, droites, géométriques et dures prévalaient, en consonance avec les supports en pierre ou en cuir sur lesquels elles étaient destinées à être gravées. «Ensuite, elles ont évolué vers des formes plus arrondies et contenues, cursives à l’époque romane et au Moyen Âge, en passant par la minuscule caroline et l’écriture gothique, jusqu’à l’écriture humaniste du XVe siècle, à l’origine de la calligraphie que nous utilisons actuellement et qui est enseignée dans les écoles», explique Anna Gironella.

ES

En este sentido, “el rigor geométrico y el ritmo melodioso” son dos de las principales características de la caligrafía islámica que persigue la belleza que brota del orden y la armonía, tal como destaca Halil Bárcena, especialista en Arte Islámico y director del Instituto de Estudios Sufíes de Barcelona.

Concretamente en la cultura islámica la escritura es el arte de la lentitud y posee un papel sagrado. Formada de derecha a izquierda – en dirección al corazón- la caligrafía es entendida como la recta proporción formal de las letras que se articula a través de un alifato consonántico donde las vocales cortas que unen las palabras no se escriben, se deducen de su contexto y donde las letras varían de forma según cuáles sean sus compañeras de fila.

En el caso de la escritura de la cultura occidental, en la época romana primaban las formas perfectas, rectas, geométricas y duras; muestra de los soportes de piedra o cuero donde se habían de esculpir. “De allá fueron evolucionando hacia formas más redondeadas y contenidas, cursivas en la época romana y medieval, pasando por la carolina, la letra gótica y llegando a la letra humanística del siglo XV que es de donde proviene y bebe la caligrafía actual que utilizamos y que se enseña en las escuelas”, explica Gironella.

«À travers les émojis, nous transmettons un message que nous sommes tous capables de reconnaître.

Finalement, la langue est une convention que nous établissons et ces dessins en font déjà partie», admet Anna Gironella.

“Con los emojis estamos transmitiendo un mensaje que todos identificamos. Al final el lenguaje es una convención que establecemos y estos dibujos ya lo son”, reflexiona Anna Gironella.

Una lletra que, amb el pas del temps, cada un de nosaltres també hem anat adaptant a les nostres necessitats. “És bo, saludable i normal que la lletra d’una persona variï, tal com nosaltres també anem canviant en fernos grans. Si no fos així és que a la persona li manca una evolució. A més, podem tenir diferents estils de lletra com també tenim diverses facetes: a casa, a la feina, amb els amics...”, afegeix Christina Stub, fundadora de l’Espai Grafològic Girona que porta anys indagant sobre les persones resseguint els seus traços. I, tenint en compte la situació actual, com seran les nostres cal·ligrafies d’aquí a 100 anys? “Doncs segurament, menys lligades, més rectes i estèrils. Més individualistes”, assegura Stub.

El que sí que està clar és que tant ara com en el futur allò que s’escriu a mà, perdura. “S’ha comprovat amb molts estudis que s’aprèn i s’absorbeix millor aquella informació que s’escriu a mà - que és quan s’està fixant realment l’atenció - que no pas quan s’escriu amb ordinador o altres sistemes electrònics”, assenyala. És més, l’escriptura a mà és considerada una de les activitats psicomotrius més complexes.

FR

ES

Au fil du temps, chacun d’entre nous a aussi adapté cette écriture à ses propres besoins.

«Il est bon, sain et normal que l’écriture d’une personne change avec le temps, de même que cette personne change en vieillissant.

Dans le cas contraire, cela signifierait que nous n’évoluons pas. Par ailleurs, nous pouvons avoir plusieurs styles d’écriture, en accord avec les différentes facettes de notre personnalité; à la maison, au travail, avec nos amis...», ajoute Christina Stub, fondatrice de l’Espai Grafològic Girona, qui effectue depuis des années des recherches sur la façon d’écrire des individus. Compte tenu de la situation actuelle, à quoi ressemblera notre calligraphie dans 100 ans? «L’écriture sera sûrement moins attachée, plus droite et stérile. Plus individualiste», explique-t-elle.

Una letra que, con el paso del tiempo, cada uno de nosotros también la hemos ido adaptando a nuestras necesidades.

“Es bueno, saludable y normal que la letra de una persona varíe, tal como nosotros también vamos cambiando al hacernos grandes. Si no fuese así es que a la persona le falta una evolución. Además, podemos tener diferentes estilos de letra como también tenemos diversas facetas: en casa, en el trabajo, con los amigos…”, añade Christina Stub, fundadora del Espai Grafològic Girona que lleva años indagando sobre las personas resiguiendo sus trazos. Y, teniendo en cuenta la situación actual, ¿cómo serán nuestras caligrafías de aquí a 100 años? “Pues, seguramente, menos ligadas, más rectas y estériles. Más individualistas”, asegura Stub.

Ce qui est clair, c’est que, aujourd’hui comme à l’avenir, ce qui est écrit à la main perdure.

«De nombreuses études ont démontré qu’on apprend et on retient mieux les informations que l’on écrit à la main (c’est-à-dire quand on se concentre) que celles tapées à l’ordinateur ou sur d’autres dispositifs. électroniques», précise-t-elle. De plus, l’écriture manuscrite est considérée comme l’une des activités psychomotrices les plus complexes qui soient.

Lo que sí está claro es que tanto ahora como en el futuro aquello que se escribe a mano, perdura. “Se ha comprobado con muchos estudios que se aprende y se absorbe mejor aquella información que se escribe a mano -que es cuando se está fijando realmente la atención- que no cuando se escribe con ordenador u otros sistemas electrónicos”, señala. Es más, la escritura a mano es considerada una de las actividades psicomotrices más complejas.

#23 · 2020

CAT

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

“Amb els emojis estem transmetent un missatge que tots identifiquem. Al final el llenguatge és una convenció que establim i aquests dibuixos ja ho són”, reflexiona Anna Gironella.

11

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

“El ritme, l’espaiat entre les lletres i no sortir-se de les línies són elements clau quan estem practicant la cal·ligrafia.

Cal anar a poc a poc, amb bona lletra i paciència”, comenta l’artista Carlos González.

CAT

LA TINTA DE LES HORES Des de petits, ens ensenyen com s’han d’escriure les ‘a’, que és necessari fer lletra lligada, no deixar paraules mal tallades i que no ens hem d’oblidar del palet de la ‘t’. No ens adonem de la veritable riquesa d’allò que estem aprenent.

«Le rythme, l’espacement entre les lettres et le respect de l’alignement sont autant d’éléments clés lorsque l’on s’exerce à la calligraphie. Il faut y aller lentement mais sûrement, avec patience», selon l’artiste Carlos González.

En Carlos González és una excepció. Va tenir clar des de jove que li encantaven les lletres i com més rares i difícils millor. Arran d’un taller sobre cal·ligrafia amb 17 anys, va començar a endinsars’hi a través de l’Escola d’Art d’Olot i aquest món l’ha portat a viure a Irlanda, Regne Unit, Itàlia o Bèlgica estudiant algunes de les lletres més antigues de la nostra cultura llatina.

“Em va captivar el moviment, l’execució; trobava màgic el fet de poder disposar de traços gruixuts o prims senzillament segons l’angle que aplicava i el meu moviment”, destaca.

El més complicat per a ell era no sortir-se de les línies. Ara, des de TreGraphia, fa tallers sobre cal·ligrafia, disseny gràfic i l’aplicació de lletres sobre fusta, pedra o metall. Sap que el ritme, l’espaiat, els traços, lligams i els ascendents i descendents són claus per aconseguir la perfecció. Li encanten les floritures i poder escriure amb suports de metre i mig.

#23 · 2020

Però té molt clar que l’important és tractar la lletra amb personalitat.

Cal tindre moltes ganes, ímpetu i coratge per dedicar-s’hi. “Paciència, a poc a poc i bona lletra!”.

12

“El ritmo, el espaciado entre las letras y salirse de las líneas son elementos clave cuando estamos practicando la caligrafía. Se ha de ir poco a poco, con buena letra y paciencia”, comenta el artista Carlos González.

Photo © Olivier Van Biervliet

FR

Pourtant, alors qu’elle était autrefois considérée comme un art très important, la calligraphie a été reléguée au second plan dans notre vie quotidienne actuelle. Tombée en désuétude à cause de la technologie, elle a été mise de côté par le système éducatif et dépréciée par une société qui lui préfère des systèmes plus rapides ou plus pratiques pour faire passer ses messages. Aujourd’hui, on serait tenté de croire que la calligraphie n’a pas d’avenir. Cependant, il est possible qu’elle connaisse un nouvel essor grâce à un retour aux sources; ses origines artistiques.

ES

Con el paso del tiempo, aquello que era reconocido como un arte esencial ha acabado relegado a un segundo plano en nuestro ámbito diario, empujada al desuso por la tecnología, arrinconada por el sistema educativo y minimizada por una sociedad que apuesta por sistemas más rápidos o cómodos a la hora de hacer llegar sus mensajes. Hoy día podría parecer que la caligrafía no tiene futuro. No obstante, es posible que estemos volviendo de forma circular a los orígenes de donde proviene: del arte.

ES

L’ENCRE DES HEURES Dès notre plus jeune âge, on nous enseigne à tracer les «a». On nous explique qu’il faut écrire en attaché, bien couper les mots et ne pas oublier le toit du «t». Nous ne nous rendons pas compte alors de l’immense richesse que recèlent ces enseignements.

Carlos González est l’exception à la règle. Enfant, il était déjà conscient qu’il adorait l’écriture. Plus les lettres étaient étranges et alambiquées, plus elles le fascinaient. À l’âge de 17 ans, après avoir participé à un atelier de calligraphie, il entre dans ce monde à travers l’école d’art d’Olot. Débute alors une aventure qui le conduira en Irlande, au Royaume-Uni, en Italie et en Belgique, pour étudier certaines écritures parmi les plus anciennes de notre culture latine.

«J’étais captivé par le mouvement, le tracé. Je trouvais ça magique de pouvoir faire des traits épais ou fins en modifiant simplement l’angle d’application et d’un seul geste», affirme-t-il.

CAT

Amb el pas del temps, però, allò que era reconegut com un art cabdal ha acabat destronat a un segon pla en els nostres àmbits diaris, empesa al desús per la tecnologia, arraconada pel sistema educatiu i minimitzada per una societat que aposta per sistemes més ràpids o còmodes a l’hora de fer arribar els seus missatges.

Avui dia podria semblar que la cal·ligrafia no té futur. No obstant això, és possible que estiguem retornant de forma circular als orígens d’on prové: de l’art.

Pour lui, le plus compliqué était de respecter l’alignement. Aujourd’hui, à la tête de TreGraphia, il organise des ateliers de calligraphie, de conception graphique et d’écriture sur bois, sur pierre ou sur métal. Il sait que le rythme, l’espacement, les traits, les liaisons et les tracés ascendants et descendants sont la clé de la perfection. Il adore les fioritures et apprécie de pouvoir écrire sur des supports d’un mètre et demi.

Mais il est conscient que le plus important, c’est de s’investir dans l’écriture. Il faut avoir envie de s’y consacrer, avec élan et courage.

«Patiemment, lentement mais sûrement.»

“En 2000 anys les majúscules no han variat. S’han anat afegint estètiques i crec que també serà així en un futur. Només si canviem les eines amb les quals escrivim potser variaran les lletres”, reflexiona González.

LA TINTA DE LAS HORAS Desde pequeños, nos enseñan como se han de escribir las ‘a’, que es necesario hacer letra ligada, no dejar palabras mal cortadas y que no nos tenemos que olvidar del palito de la ‘t’. No nos damos cuenta de la verdadera riqueza de lo que estamos aprendiendo.

Carlos González es una excepción.

Tuvo claro desde joven que le encantaban las letras y cuanto más raras y difíciles mejor. A raíz de un taller sobre caligrafía con 17 años, comenzó a adentrarse a través de la Escuela de Arte de Olot y este mundo lo ha llevado a vivir en Irlanda, Reunido Unido, Italia o Bélgica estudiando algunas de las letras más antiguas de nuestra cultura latina. “Me cautivó el movimiento, la ejecución; encontraba mágico el hecho de poder disponer de trazos gruesos o finos sencillamente según el ángulo que aplicaba y mi movimiento”, destaca.

Lo más complicado para él era no salirse de las líneas. Ahora, desde TreGraphia, realiza talleres sobre caligrafía, diseño gráfico y la aplicación de letras sobre madera, piedra o metal. Sabe que el ritmo, el espaciado, los trazos, las ligaduras y los ascendentes y descendientes son claves para conseguir la perfección. Le encantan las florituras y poder escribir con soportes de metro y medio.

Pero tiene muy claro que lo importante es tratar la letra con personalidad. Es necesario tener muchas ganas, ímpetu y coraje para dedicarse. ¡“Paciencia, poco a poco y buena letra”!

«Les majuscules n’ont pas changé depuis 2 000 ans. Quelques éléments esthétiques ont simplement été ajoutés et, d’après moi, nous poursuivrons dans cette lignée à l’avenir. L’écriture ne changera que dans la mesure où nous adopterons d’autres ustensiles d’écriture», déclare-t-il.

“En 2000 años las mayúsculas no han variado. Se han ido añadiendo estéticas y creo que también será así en un futuro.

Sólo si cambiamos las herramientas con las cuales escribimos puede que varíen las letras”, reflexiona González.

#23 · 2020

FR

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

13

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

EL QUE AMAGUEN LES SIGNATURES

LE MYSTÈRE DES SIGNATURES

A Espanya la grafologia és considerada com una pseudociència on manca base legal i regularització. Una situació que dista molt del que succeeix a França, Argentina, Itàlia o Alemanya on aquests estudis es consideren ciència i estan reglats amb plans formatius a carreres universitàries.

Els professionals dedicats a aquest àmbit tenen feina en selecció de personal, estudis psicològics, criminològics, teràpia de parella, màrqueting o disseny gràfic.

En Espagne, la graphologie est considérée comme une pseudoscience, sans fondement juridique ni règlementation. Dans ce pays, elle a donc un statut très différent de celui dont elle jouit en France, en Argentine, en Italie ou en Allemagne, où les études de graphologie s’inscrivent dans des cursus scientifiques et sont régulées à travers des programmes pédagogiques qui aboutissent à des diplômes universitaires.

Les graphologues professionnels travaillent dans les secteurs du recrutement, des études psychologiques, de la criminologie, de la thérapie de couple, du marketing et de la conception graphique.

I és que, tal com assenyala Christina Stub, la grafologia parla dels nostres esquemes mentals, del nostre caràcter i personalitat i, alhora, pot ser una via per fer teràpia. Per exemple, actualment molta gent acostuma a fer signatures petites, guixades, amb gargots o símbols. “La firma és la mostra del jo íntim i la lletra que fem servir per als textos és allò que tu aparentes o simules en societat”, assegura. D’aquí que, la gent que no s’atreveixi a mostrar-se, les ratllen o dibuixen a sobre i cal desprendre’s d’aquests elements.

#23 · 2020

Per això, en grafoteràpia, el primer pas per canviar alguna cosa de nosaltres mateixos comença per la nostra signatura. Fer-la clara, que es pugui llegir, sense rúbrica; únicament mostrant el nom i cognom. En comprovareu els efectes!

14

FR

Comme le souligne Christina Stub, la graphologie est rattachée à notre façon de penser, notre caractère et notre personnalité. Dans le même temps, elle peut être utilisée pour entreprendre une thérapie. Par exemple, de nos jours, beaucoup de gens ont tendance à faire de petites signatures, barrées, avec des gribouillis ou des symboles.

«La signature est révélatrice du moi intime. L’écriture que nous utilisons pour rédiger un texte correspond à ce que nous apparentons ou simulons en société», déclare-t-elle. C’est pourquoi les personnes qui n’osent pas se mettre en avant raturent leur signature ou rajoutent des symboles dessus. Il convient de se débarrasser de ces éléments superflus.

Pour cette raison, dans le domaine de la graphothérapie, la première étape pour changer une chose qui nous déplait chez nous consiste à modifier notre signature. Adoptez une signature claire, lisible, sans rubrique, ne montrant que votre prénom et votre nom. Vous serez surpris du résultat!

Una lletra inclinada cap a l’esquerra ens parla d’una persona més esquerpa, si és vertical es vincula amb personal amb molta seguretat personal i aplom mentre que inclinada cap a la dreta està buscant l’entorn, la socialització, la necessitat de ser aprovat i reconegut pels altres.

Une écriture penchée vers la gauche trahit une personnalité plus farouche. Si elle est verticale, elle est associée aux relations personnelles et synonyme d’aplomb et d’assurance. Penchée vers la droite, elle révèle une recherche d’appui et de socialisation, le besoin d’être accepté et reconnu par autrui.

*Una letra inclinada hacia la izquierda nos habla de una persona más arisca, si es vertical se vincula con personas con mucha seguridad personal y aplomo mientras que inclinada hacia la derecha está buscando el entorno, la socialización, la necesidad de ser aprobado y reconocido por los otros.

| reportatge · reportage · reportaje |

ES

LO QUE ESCONDEN LAS FIRMAS En España, la grafología es considerada como una pseudociencia donde falta base legal y regularización. Una situación que dista mucho de lo que sucede en Francia, Argentina, Italia o Alemania donde estos estudios se consideran ciencia y están reglados con planes formativos en carreras universitarias. Los profesionales dedicados a este ámbito tienen trabajo en selección de personal, estudios psicológicos, criminológicos, terapia de pareja, márquetin o diseño gráfico.

Y es que, tal como señala Chistina Stub, la grafología habla de nuestros

CAT

I és que, avui en dia, la cal·ligrafia retorna a tenir un pes important des de noves perspectives o mirades com són la retolació o, principalment, el lettering. Es tracta de l’art de dibuixar a mà lletres amb un sentit estètic. Una disciplina ben present en cartells, dissenys, anuncis publicitaris i en un munt de representacions gràfiques actuals. “La cal·ligrafia requereix disciplina i estudi pel seu desenvolupament i, així com el lettering, són en si mateixes ambdues coses, convertint-se en un canal de transmissió per la investigació i l’expressió creativa”, assegura Araceli Costales, al capdavant de l’escola VISIONS que des del 2009 s’ha convertit en un dels únics centres referents en l’estudi i ensenyança de la cal·ligrafia, amb professors clau en aquest àmbit com Oriol Miró, Keith Adams o Ivan Castro.

FR

Le fait est que, de nos jours, la calligraphie regagne de l’importance sous un nouveau jour et avec de nouvelles disciplines, comme le marquage ou, surtout, le lettrage créatif ou lettering. Il s’agit de l’art de dessiner des lettres à la main avec une visée esthétique. Il est actuellement très en vogue dans la conception d’affiches, de designs, de publicités et de tout un éventail de représentations graphiques. «L’exercice de la calligraphie exige une bonne dose de discipline et de concentration, deux critères qu’elle partage avec le lettering, devenant ainsi un véhicule de recherche et d’expression créative», explique Araceli Costales, à la tête de l’école VISIONS. Depuis 2009, cet établissement figure parmi les rares centres de référence pour l’étude et l’enseignement de la calligraphie, doté d’enseignants de renom dans ce domaine, comme Oriol Miró, Keith Adams et Ivan Castro.

esquemas mentales, de nuestro carácter y personalidad y, al mismo tiempo, puede ser una vía para hacer terapia.

Por ejemplo, actualmente mucha gente acostumbra a hacer firmas pequeñas, tachadas, con garabatos o símbolos. “La firma es la muestra del yo íntimo y la letra que hacemos servir para los textos es aquello que tú aparentas o simulas en sociedad”, asegura. De aquí que, la gente no se atreve a mostrarse, las rayan o dibujan encima y se ha de desprenderse de estos elementos.

Por eso, en grafoterapia, el primer paso para cambiar alguna cosa de nosotros mismos comienza por nuestra firma.

Hacerla clara, que se pueda leer, sin rúbrica; únicamente mostrando el nombre y apellido. ¡Comprobaréis los efectos!

ES

Y es que, hoy en día, la caligrafía vuelve a tener un peso importante desde nuevas perspectivas o miradas como son la rotulación o, principalmente, el lettering. Se trata del arte de dibujar a mano letras con un sentido estético. Una disciplina bien presente en carteles, diseños, anuncios publicitarios y en un montón de representaciones gráficas actuales. “La caligrafía requiere disciplina y estudio para su desarrollo y, así como el lettering, son en sí mismas ambas cosas, convirtiéndose en un canal de transmisión para la investigación y la expresión creativa”, asegura Araceli Costales, al frente de la escuela VISIONS que desde 2009 se ha convertido en uno de los únicos centros referentes en el estudio y enseñanza de la caligrafía, con profesores clave en este ámbito como Oriol Miró, Keith Adams o Ivan Castro.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

FR

#23 · 2020

És una passió. El llenguatge de les formes i no formes. Carlos González, artista, expert en cal·ligrafia i dissenyador gràfic ho resumeix: “És el que surt des de dintre; es fa amb el cos i amb la ment. Només importa el moviment, la precisió i el traç”. Només cal tenir present que amb 5 traços es pot arribar a fer tot l’alfabet. És la demostració del poder de la lletra que comunica. L’art sense artifici. És descriure’s a un mateix.

16

El projecte VISIONS va néixer l’any 2009 a Barcelona amb el propòsit d’aglutinar en un sol espai tota mena d’activitats i estudis relacionats amb la cal·ligrafia i la il·lustració.

C’est une passion. Le langage des formes et des non-formes. Carlos González, artiste expert en calligraphie et graphiste, le résume en ces termes; «Ça vient de notre for intérieur.

On le crée avec le corps et avec l’esprit. Seuls comptent le mouvement, la précision et le tracé». Il ne faut pas oublier que cinq traits suffisent pour représenter tout l’alphabet.

C’est la preuve de toute la puissance de l’écriture. De l’art dépourvu d’artifice. C’est se décrire soi-même.

Le projet VISIONS a vu le jour en 2009 à Barcelone, avec pour vocation de rassembler dans un seul et même espace un large éventail d’activités et d’études en rapport avec la calligraphie et l’illustration.

El proyecto VISIONS nació en el año 2009 en Barcelona con el propósito de aglutinar en un solo espacio todo tipo de actividades y estudios relacionados con la caligrafía y la ilustración.

“En otros países europeos, aunque es una disciplina minoritaria, la caligrafía se ha protegido mejor por cultura y por respeto al patrimonio y se han impulsado iniciativas de divulgación y conservación”, asegura Araceli Costales.

ES

Es una pasión. El lenguaje de las formas y no formas. Carlos González, artista experto en caligrafía y diseñador gráfico lo resume: “Es lo que sale de dentro; se hace con el cuerpo y con la mente. Solo importa el movimiento, la precisión y el trazo”. Solo es necesario tener presente que con 5 trazos se puede llegar a hacer todo el alfabeto. Es la demostración del poder de la letra que comunica. El arte sin artificio. Es describirse a uno mismo.

#23 · 2020

“En altres països europeus, tot i ser una disciplina minoritària, la cal·ligrafia s’ha protegit millor per cultura i per respecte al patrimoni i s’han estimulat iniciatives de divulgació i conservació”, assegura Araceli Costales.

«Dans d’autres pays européens, bien qu’il s’agisse d’une discipline minoritaire, la calligraphie a été mieux protégée qu’ici pour des raisons culturelles et de respect du patrimoine, et les initiatives de diffusion et de conservation ont été encouragées», affirme Araceli Costales.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

17

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

LA CALLIGRAPHIE, DU CORPS À L’ÊTRE… Pascale Oriot

LA CAL·LIGRAFIA, DEL COS A L’ÉSSER...

#23 · 2020

LA CALIGRAFÍA, DEL CUERPO AL SER…

18

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

ESCRIURE PER VIURE Línies, pàgines, i sempre la mateixa lletra...

La cal·ligrafia exigent requereix el gest perfecte per als plens i per als perfils, i només quan s’aconsegueixi la perfecció atenta el gest recuperarà la llibertat de desplegar-se amb altres amplituds. No es tracta de simplement reduir la cal·ligrafia a la seva etimologia grega (kállos, ‘bell’, i grapheîn, ’escriure’), ja que també expressa la riquesa de segles d’història, la de les llengües i la dels pobles. L’escriptura contribueix a l’expansió i a la supervivència d’aquestes llengües i pobles; dels 7097 idiomes registrats en tot el món, només un 4,3 % (uns 300) tenen entre un i nou milions de parlants. L’escriptura els ha permès perpetuar-se i destacar. Per exemple, el grec i el llatí han perdurat malgrat la pèrdua de poder demogràfic i econòmic.

L’escriptura i el nombre de publicacions escrites (llibres, diaris, revistes, etc.) en reafirmen el poder i la vitalitat. L’UNESCO registra dos milions de llibres publicats cada any en tot el món; ara bé, destaca que només trenta llengües publiquen com a mínim mil llibres.

ES

ECRIRE POUR VIVRE

ESCRIBIR PARA VIVIR

Des lignes, des pages et toujours la même lettre… l’exigeante calligraphie réclame le geste parfait pour ses pleins et ses déliés et ce n’est qu’une fois la perfection atteinte, que le geste retrouvera la liberté de se déployer avec d’autres amplitudes. Pas question de réduire la calligraphie à sa simple étymologie grecque («kállos» beau et «grapheîn» écrire) parce qu’elle exprime aussi la richesse de siècles d’histoire, celle de langues et de peuples.

L’écriture contribue à l’expansion et à leur survie et, sur les 7097 langues recensées dans le monde, seulement 4.3% (300 environ) sont parlées par 1 à 9 millions de locuteurs.

L’écriture leur a permis de se perpétuer et de rayonner. Pour exemple, le Grec et le latin ont perduré malgré la perte de leur puissance démographique et économique.

L’écriture et le nombre de parutions écrites (livres, journaux, magazines…) assoient sa puissance et sa vitalité. Si l’UNESCO recense deux millions de livres publiés à travers le monde chaque année, elle souligne cependant que seules 30 langues publient au moins 1000 ouvrages.

Líneas, páginas y siempre la misma letra… la exigente caligrafía reclama el gesto perfecto para sus trazos gruesos y finos y sólo cuando la perfección es alcanzada, el gesto encontrará la libertad de desplegarse con otras amplitudes. No se puede reducir la caligrafía a su simple etimología griega (“kállos” bonito y «grapheîn» escribir) ya que también expresa la riqueza de siglos de historia, la de las lenguas y la de los pueblos.

La escritura contribuye a la expansión y a la supervivencia de estas lenguas y pueblos.

De 7097 idiomas registrados en el mundo, sólo el 4,3% (unos 300) tienen entre 1 y 9 millones de hablantes. La escritura les ha permitido perpetuarse y destacar. Por ejemplo, el griego y el latín han perdurado a pesar de la pérdida de poder demográfico y económico. La escritura y el número de publicaciones escritas (libros, periódicos, revistas…) reafirman su poder y su vitalidad.

La UNESCO registra dos millones de libros publicados a través del mundo cada año, destaca sin embargo que sólo 30 lenguas publican como mínimo mil libros.

#23 · 2020

FR

19

| reportatge · reportage · reportaje |

#23 · 2020

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

20

No es tracta de simplement reduir la cal·ligrafia a la seva etimologia grega (kállos, ‘bell’, i grapheîn, ’escriure’), ja que també expressa la riquesa de segles d’història, la de les llengües i la dels pobles.

L’ALENADA DEL GEST «Per a qualsevol llengua i per a qualsevol cultura l’escriptura és, doncs, un factor primordial, una riquesa, i la cal·ligrafia també va en aquesta línia.

Requereix concentració, domini del gest i coneixement dels diferents grafismes històrics, però també obertura i creativitat per poder evolucionar. La bellesa demana una respiració profunda per suavitzar el gest, per fer que el cos balli (peus ancorats, seient, esquena, espatlla, braç, colze, canell, mà, dits) abans que la ploma, el càlam o el pinzell no toquin el paper. El gest carícia, el gest rodó, el gest espai... Es fa com es respira. Així és com ho descriu Hassan Majdi, professor de francès i llengües estrangeres (FLE) al Greta i cal·lígraf des de fa més de vint-i-cinc anys. «Durant el Festival de Música Sacra de Perpinyà del 1975, la ballarina Carolyn Carlson va enlluernar el públic amb la seva coreografia de música turca. Simultàniament, Hassan Massoudy, el cal·lígraf més important de la llengua àrab, projectava paraules i fragments de cançons turques que s’entrellaçaven amb els seus gestos. Va ser magnífic! El meu avi m’havia introduït al món de la cal·ligrafia quan jo era un nen, però descobrir com Hassan Massoudy l’havia alliberada del paper per traslladar-la a altres espais va ser tota una revelació per a mi. Des d’aleshores que estic en contacte amb aquest artista, i el coratge que em dona, els seus consells i l’aprenentatge que n’he extret han estat molt valuosos per a la meva evolució».

Pas question de réduire la calligraphie à sa simple étymologie grecque («kállos» beau et «grapheîn» écrire) parce qu’elle exprime aussi la richesse de siècles d’histoire, celle de langues et de peuples.

No se puede reducir la caligrafía a su simple etimología griega (“kállos” bonito y «grapheîn» escribir) ya que también expresa la riqueza de siglos de historia, la de las lenguas y la de los pueblos.

FR

LE SOUFFLE DU GESTE Pour toute langue, toute culture, l’écriture est donc un facteur primordial, une richesse et la calligraphie s’inscrit dans cette veine. Elle requiert concentration, maitrise du geste et connaissance des différents graphismes historiques mais aussi ouverture et créativité afin de lui permettre d’évoluer. Le beau exige une respiration profonde pour assouplir le geste, faire danser le corps (ancrage des pieds, assise, dos, épaule, bras, coude, poignet, main, doits) avant que ne se pose la plume, le calame ou le pinceau sur la feuille de papier. Le geste caresse, le geste ronde, le geste espace, il inscrit comme il respire.

C’est ainsi que la décrit Hassan Majdi, professeur de FLE (Français et Langues Etrangères) au Greta et Calligraphe depuis plus de 25 ans. « Lors du festival de musique sacré à Perpignan en 1975, la danseuse Carolyn Carlson a ébloui l’assemblée par sa chorégraphie sur une musique turque.

Dans le même temps, Hassan Massoudy, le plus grand Calligraphe de la langue arabe, projetait des mots et phases des chansons turques qui s’entremêlaient à ses gestes.

C’était magnifique! Dans mon enfance, mon grand père m’avait initié à la calligraphie mais là, découvrir comment Hassan Massoudy l’avait affranchi du papier pour la transcender dans d’autres espaces, fut une révélation pour moi. Depuis, je suis en contact avec cet artiste dont les encouragements, conseils et apprentissages sont très précieux dans mon évolution».

| reportatge · reportage · reportaje | EL ALIENTO DEL GESTO Para cualquier lengua, cualquier cultura, la escritura es un factor primordial, una riqueza y la caligrafía se inscribe en esta línea. Requiere concentración, dominio del gesto y conocimiento de diferentes grafismos históricos, pero también apertura y creatividad para poder evolucionar. La belleza exige una respiración profunda para suavizar el gesto, para hacer bailar el cuerpo (anclaje de pies, base, espalda, hombro, brazo, codo, muñeca, mano, dedos) antes de que la pluma, el cálamo o el pincel toquen el papel. El gesto caricia, el gesto redondo, el gesto espacio, se realiza como se respira. Es así como lo describe Hassan Majdi, profesor del FLE (Francés y Lenguas Extranjeras) en Greta y Calígrafo desde hace 25 años. “En el festival de Música Sacra de Perpiñán en 1975, la bailarina Carolyn Carlson deslumbró al público con su coreografía de música turca.

Al mismo tiempo, Hassan Massoudy, el mejor Calígrafo de lengua árabe, proyectaba palabras y frases de canciones turcas que se entremezclaban con sus gestos. ¡Fue fantástico! Mi abuelo me había iniciado en el mundo de la caligrafía cuando era pequeño, pero descubrir cómo Hassan Massoudy la había liberado del papel para trasladarla a otros espacios, fue una revelación para mí.

Desde entonces, estoy en contacto con este artista cuyos ánimos, consejos y enseñanzas han sido muy valiosos para mi evolución”.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

ES

La calligraphie requiert concentration, maitrise du geste et connaissance des différents graphismes historiques mais aussi ouverture et créativité afin de lui permettre d’évoluer.

Requiere concentración, dominio del gesto y conocimiento de diferentes grafismos históricos, pero también apertura y creatividad para poder evolucionar.

#23 · 2020

La cal.ligrafia requereix concentració, domini del gest i coneixement dels diferents grafismes històrics, però també obertura i creativitat per poder evolucionar.

21

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

Hassan Massoudy, considerat el cal·lígraf viu més important, ha fet possible que aquest art deixés el marc tradicional del paper per ser projectat en plans moderns i vius gràcies a les seves atrevides actuacions, a través de les quals l’ha lligat amb altres disciplines (la música, la dansa, la pintura, etc.), aconseguint així la sublimació del conjunt. Molts artistes de grafits s’han inspirat en ell. És autor d’una desena de llibres i n’ha il·lustrat més de vint, entre els quals hi ha els d’autors com Jacques Salomé, Khalil Gibran, Michel Tournier i la poetessa Andrée Chedid.

FR

Hassan Massoudy, considéré comme le plus grand calligraphe vivant, a permis à cet art de quitter son cadre traditionnel en papier pour se projeter sur des plans modernes et vivants grâce à ses audacieuses performances qu’il a marié à d’autres arts (musique, danse, peinture…), sublimant ainsi l’ensemble. De nombreux graffeurs s’en sont inspirés. Auteur d’une dizaine de livres, il en a illustré plus d’une vingtaine, dont ceux des écrivains Jacques Salomé, Khalil Gibran, Michel Tournier et la poétesse Andrée Chedid.

#23 · 2020

ES

22

Hassan Massoudy, considerado como el mejor calígrafo vivo, ha permitido a este arte abandonar el marco tradicional en papel para proyectarse en entornos modernos y vivos gracias a sus atrevidas actuaciones donde combina la caligrafía con otras artes (música, danza, pintura…), ensalzando así el conjunto. Numerosos grafiteros se han inspirado en ello. Autor de una decena de libros, ha ilustrado más de una veintena, como los de los escritores Jacques Salomé, Khalil Gibran, Michel Tournier y la poeta Andrée Chedid.

Para Gérard Touzé, antiguo educador especial, el encuentro con la caligrafía tuvo lugar durante una formación en un monasterio ortodoxo cerca de Metz, hace 25 años. “Fue una religiosa quien me inició. Yo, que soy una persona nerviosa e introvertida, aprendí la calma interior y exterior. De hecho, la caligrafía necesita que tengamos que poner toda la atención. Debemos estar al 100%; requiere calma y, por tanto, también la aporta. Es como una meditación”. A lo largo de sus muchas formaciones, Gérard Touzé ha añadido iluminación a las bellas letras. “En la Edad Media, ambas cosas estaban relacionadas. No podía haber iluminación sin caligrafía. Durante mucho tiempo, la caligrafía ha estado ligada a los monasterios, a las diversas religiones, pero hoy en día se enseña en escuelas privadas de bellas artes, y se ha abierto al mundo.

Al principio, es muy rigurosa y requiere paciencia y perseverancia. De hecho, es necesario hacer escalas, como en música, dominar la herramienta y la postura”.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

ES

Gérard Touzé va ser el doble de Jérémie Renier a la pel·lícula L’ami, que tracta sobre Sant Francesc d’Assis, en les escenes en què el personatge escrivia amb ploma d’ànec.

Per a Gérard Touzé, ex-educador especial, l’encontre amb la cal·ligrafia va tenir lloc durant una formació en un monestir ortodox prop de Metz, fa més de vint-icinc anys. «Va ser una monja la que m’hi va iniciar. Jo, que soc una persona molt nerviosa i introvertida, vaig conèixer la calma interior i exterior. De fet, la cal·ligrafia fa que hàgim de posar-hi tota l’atenció.

Hem de posar-nos-hi al 100 %; requereix calma i, per tant, també l’aporta. És com una meditació». Al llarg de les moltes formacions que van seguir aquella primera, Gérard Touzé va afegir il·luminació a les belles lletres. «A l’edat mitjana, ambdues coses anaven de bracet. No podia haver-hi il·luminació sense cal·ligrafia. Durant molt de temps, la cal·ligrafia ha estat lligada als monestirs, a diverses religions, però avui dia s’ensenya a escoles privades de belles arts, s’ha obert al món. Al principi és molt rigorosa i indueix a la paciència i a la perseverança. De fet, cal fer escales, com amb la música, i també dominar l’eina i la postura».

FR

Pour Gérard Touzé, ancien éducateur spécialisé, la rencontre avec la calligraphie s’est effectuée au cours d’un stage dans un monastère orthodoxe aux environs de Metz, plus de 25 ans auparavant. «C’est une moniale qui m’a initié. Moi qui suis un grand nerveux introverti, j’ai appris le calme intérieur et extérieur. En effet, la calligraphie pose parce que l’on doit concentrer toute notre attention.

On doit être 100% dedans, elle demande du calme et, de ce fait, elle en apporte, c’est comme une méditation». Aux cours de ses multiples formations qui suivirent, Gérard Touzé a rajouté l’enluminure aux belles lettres «Au moyen-âge, les deux étaient liés. Il ne peut y avoir d’enluminure sans calligraphie. La calligraphie a longtemps été liée aux monastères, aux diverses religions mais à présent elle est enseignée dans des écoles privées de beaux-arts, elle s’est ouverte au monde. Au début, c’est très rigoureux et induit patience et persévérance.

En fait, il faut faire des gammes comme pour la musique, maitriser l’outil et la posture».

Gérard Touzé fut aussi la doublure de Jérémie Renier dans le film «L’ami» sur Saint François d’Assise lors de scènes d’écriture à la plume d’oie.

Gérard Touzé, fue el doble de Jérémie Renier en la película “El amigo” sobre San Francisco de Asís en las escenas donde el personaje escribía con pluma de oca.

#23 · 2020

CAT

23

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

LA MÚSICA DELS MOTS

LA MUSIQUE DES MOTS

Sota la mirada atenta de la cal·ligrafia, la tinta dansa i dibuixa una partitura. «Des de fa cinc anys, els records d’infantesa m’han tornat a la música gnawa (confraries sufís), als músics xamans amb poders terapèutics.

Em fa entrar en un estat de trànsit, de manera que vaig crear la transgrafia, una escriptura connectada. Forma sobre el paper petits ninots que ballen, i cap no s’assembla a cap altre», explica Hassan Majdi.

Sous le regard attentif du calligraphe, l’encre danse et dessine une partition. «Depuis 5 ans, des souvenirs d’enfance m’ont ramené vers la musique gnaoua (confréries Soufies), à ces chamanes musiciens aux pouvoirs thérapeutiques. Elle me met en transe, j’ai donc créé la transgraphie, une écriture connectée. Cela forme sur le papier de petits bonhommes qui dansent, il n’y en a pas un qui ressemble à l’autre » explique Hassan Majdi».

Més enllà de les exposicions, els tallers i les formacions, els camps d’expressió de la cal·ligrafia són molts: «comandes de gran format de textos de Brel o de filòsofs, anuncis de naixements, casaments, fins i tot vaig cal·ligrafiar una làpida a Perpinyà», ens explica Gérard Touzé, que també va ser el doble de Jérémie Renier a la pel·lícula L’ami, que tracta sobre Sant Francesc d’Assis, en les escenes en què el personatge escrivia amb ploma d’ànec.

Outre les expositions, ateliers, stages, les domaines d’expression de la calligraphie sont multiples «commande grand format de textes de Brel ou de philosophes, faire part de naissances, mariage, j’ai même calligraphié une pierre tombale à Perpignan » confie Gérard Touzé qui fut aussi la doublure de Jérémie Renier dans le film «L’ami» sur Saint François d’Assise lors de scènes d’écriture à la plume d’oie.

«L’street art i el light graph són fets per cal·lígrafs del segle XXI», afirma Hassan Majdi. «Treballen amb la lletra d’una manera diferent que els nostres avantpassats. Nosaltres ens hem deslligat del text religiós i treballem sobre tot tipus de suports. Som preses de paraules com tolerància, compartir, amor, llibertat, univers, vent... Puc fer un exposició de trenta pintures de gran format només amb els mots vida o llum declinades en diversos estils i moviments i afegint-hi colors.

Seguim tornant a les nostres creacions amb una altra mirada, una altra formulació.

#23 · 2020

Els artesans dels signes formem i deformem les formes per crear harmonia i equilibri en l’estructura a la recerca de l’estètica per sublimar qualsevol text que uneixi els humans. L’amor, els grans valors universals tenen un caràcter sagrat que pot ser superior al de certs textos religiosos.

Estem envoltats de paraules boniques i ens caldrà una segona vida per acollir-les a totes».

24

FR

Una invitació preciosa..

«Street art et "Light graph" sont réalisés par des calligraphes du XXIe siècle, affirme Hassan Majdi, ils travaillent la lettre différemment de leurs ancêtres… Nous sommes détachés du texte religieux et travaillons sur tous supports. Nous sommes habités par des mots comme tolérance, partage, amour, liberté, univers, le vent… je peux faire une exposition de 30 toiles grands formats uniquement avec le mot vie ou lumière déclinés dans divers styles et mouvements, y rajouter des couleurs. On revient sans cesse sur nos créations avec un autre regard, une autre formulation.

Artisans des signes, nous formons et déformons des formes pour créer harmonie et équilibre dans la structure à la recherche de l’esthétique, pour sublimer tout texte qui réunit les humains. L’amour, les valeurs universelles ont une sacralité peut être supérieure à certains textes religieux. Nous sommes entourés de belles paroles et il nous faudra une deuxième vie pour toutes les accueillir».

Une bien belle invitation…

La bellesa demana una respiració profunda per suavitzar el gest, per fer que el cos balli abans que la ploma, el càlam o el pinzell no toquin el paper.

Le beau exige une respiration profonde pour assouplir le geste, faire danser le corps avant que ne se pose la plume, le calame ou le pinceau sur la feuille de papier.

La belleza exige una respiración profunda para suavizar el gesto, para hacer bailar el cuerpo (anclaje de pies, base, espalda, hombro, brazo, codo, muñeca, mano, dedos) antes de que la pluma, el cálamo o el pincel toquen el papel.

PALAMÓS 2020

ENTRADA GRATÜITA NUMERADA ANTICIPADA A:

www.lagorga.cat

7è Festival de Rumba Catalana 3/07/20

RUMB(A)ND PALAMÓS 10/07/20

JOAN GARRIGA

I EL MARIATXI GALÀCTIC

17/07/20

ACORDE A TI 24/07/20

DIEGO CORTÉS 31/07/20 TOTS ELS DIVENDRES DE JULIOL a les 22.00 h a lʼARBREDA MUNICIPAL

MABEL FLORES

• L’aforament és límitat i reduït. Si us plau, agafeu només les entrades que realment omplireu. Que tothom pugui gaudir de l’espectacle.

• L’hora d’entrada al recinte és de 30 minuts abans de cada actuació. Un cop iniciat l’espectacle no serà permesa l’entrada.

• Dins del recinte no hi haurà servei de bar.

• És obligatori l’ús de mascareta.

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

ES

LA MÚSICA DE LAS PALABRAS Bajo la atenta mirada del calígrafo, la tinta baila y dibuja una partitura. “Desde hace 5 años, recuerdos de infancia me han llevado hacia la música gnawa (cofradías sufís), a los músicos chamanes con poderes terapéuticos.

Me hace entrar en trance, por ello he creado la transgrafía, una escritura conectada. Esto forma sobre el papel pequeños monigotes que bailan, no hay ninguno que se parezca a otro”, explica Hassan Majdi”.

Más allá de las exposiciones, talleres y formaciones, los campos de expresión de la caligrafía son múltiples “pedidos en gran formato de textos de Brel o de filósofos, anuncios de nacimientos, bodas, incluso he caligrafiado una tumba en Perpiñán”, nos explica Gérard Touzé, que también fue el doble de Jérémie Renier en la película “El amigo” sobre San Francisco de Asís en las escenas donde el personaje escribía con pluma de oca.

CAT

Influït per Hassan Massoudy, El Seed, nascut el 1981 a Chesnay, mescla la cal·ligrafia àrab i el grafit per crear frescs gegants (al Caire, a Qatar...). La pau i la tolerància són el missatge principal d’aquest grafiter francotunisià, que el 2017 va rebre el premi UNESCOSharjah.

FR

Influencé par Hassan Massoudy, El Seed, né en 1981 au Chesnay, entremêle calligraphie arabe et graffiti pour réaliser de gigantesques fresques (le Caire, le Qatar…). Ce graffeur franco-tunisien dont le message principal parle de paix et de tolérance a reçu en 2017 le prix Unesco-Sharjah.

#23 · 2020

ES

26

Influenciado por Hassan Massody, El Seed, nacido en 1981 en Chesnay, entremezcla caligrafía árabe y grafiti para realizar gigantescos frescos (El Cairo, Qatar…). Este grafitero francotunecino, cuyo mensaje principal habla de paz y de tolerancia, recibió en 2017 el premio Unesco-Sharjah.

El “Street art” y el “Light graph” son realizados por calígrafos del siglo XXI”, afirma Hassan Majdi, estos trabajan la letra de manera diferente a sus antepasados…

Nos hemos desligado del texto religioso y trabajamos en todo tipo de soportes.

Somos presas de palabras como tolerancia, compartir, amor, libertad, universo, el viento…

Puedo hacer una exposición de 30 cuadros de gran formato únicamente con la palabra vida o luz declinadas en diversos estilos y movimientos, y añadiendo colores. Volvemos sin cesar sobre nuestras creaciones con otra mirada, con otra fórmula.

Como artesanos de signos, formamos y deformamos formas para crear armonía y equilibro en la estructura a la búsqueda de la estética, para realzar cualquier texto que una los humanos. El amor, los valores universales tienen un carácter sagrado que puede ser superior a ciertos textos religiosos.

Estamos rodeados de palabras bonitas y nos faltaría una segunda vida para acogerlas a todas”.

Una invitación preciosa…

 papierplumepoil.wordpress.com/ le-calligraphe  expositions permanente à la galerie des Fabricréateurs à Eus (66) HASSAN MAJDI:  artcademie.free.fr/artistes/ MAJDI.htm  hassan.calligraphy

Le geste caresse, le geste ronde, le geste espace, il inscrit comme il respire.

C’est ainsi que la décrit Hassan Majdi, professeur de FLE (Français et Langues Etrangères) au Greta et Calligraphe depuis plus de 25 ans.

El gest carícia, el gest rodó, el gest espai...

Es fa com es respira.

Així és com ho descriu Hassan Majdi, professor de francès i llengües estrangeres (FLE) al Greta i cal·lígraf des de fa més de vint-i-cinc anys.

El gesto caricia, el gesto redondo, el gesto espacio, se realiza como se respira. Es así como lo describe Hassan Majdi, profesor del FLE (Francés y Lenguas Extranjeras) en Greta y Calígrafo desde hace 25 años.

#23 · 2020



GÉRARD TOUZÉ:

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

27

| recomanacions · recommandations · recomendaciones |

MEM = HO

CAT

H2O… Un símbol vital que tothom hauria de recordar: el de l’aigua. Per tal de refrescar la memòria i remoure consciències, la Comunitat de Comunes del Vallespir (CCV) ha estat treballant per crear al Voló, ciutat d’aigües termals, la Casa de l’Aigua i la Mediterrània (la MEM), un espai pedagògic interactiu, cultural i científic. El seu cost ha estat de 4,5 milions d’euros, amb participació de la CCV, de la regió, de l’Estat i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Estructurats en tres nivells, els cinc espais d’aquesta moderna estructura inaugurada el 2018 que és la MEM «conviden a conèixer l’aigua en tots els estats, a prendre consciència de manera lúdica de tot el que està en joc al planeta pel que fa a la preservació i la protecció de l’aigua [...]. Es tracta d’un lloc per llegar la presa de consciència de la preservació vital dels recursos hídrics, patrimoni immaterial de la humanitat».

Tallers interactius, espai de projecció 3D (amb conferències, pel·lícules, etc.), sala pedagògica equipada amb material de recerca... No s’han descuidat de res per tal de fer que els visitants comprenguin la importància de tot el que està en joc en la fórmula H2O. Un lloc que s’ha acabat convertint en una cita ineludible.

#23 · 2020

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Pascale Oriot

Maison de l’Eau et de la Méditerranée 4 rue Arago 66160 Le Boulou Tél: +33 (0)4 68 87 50 10

28

H2O… Un symbole vital dont chacun devrait se souvenir: celui de l’eau. Afin de rafraîchir les mémoires et ouvrir les consciences, le CCV (Communauté de Communes du Vallespir) a œuvré pour créer au Boulou, ville d’eaux thermales, le MEM, la Maison de l’Eau et de la Méditerranée, un espace pédagogique interactif, culturel et scientifique. Son coût: 4,5 millions d’euros (participations du CCV, la Région, l’État et le Feder- Fonds Européen de Développement Régional). Sur 3 niveaux, les 5 espaces de cette structure moderne inaugurée en 2018, la MEM «invite à appréhender l’eau dans tous ses états, prendre conscience de manière ludique des enjeux planétaires de la préservation et de la sauvegarde de l’eau (…).

C’est un lieu de legs de prise de conscience de la préservation vitale de la ressource eau: Patrimoine immatériel de l’humanité».

Ateliers interactifs, espace de projection 3D (conférences, films…), salle pédagogique équipée de matériel de recherche… rien n’a été oublié pour permettre aux visiteurs de saisir l’importance des enjeux de la formule H2O. Un lieu devenu, désormais, incontournable…

ES

H2O… Un símbolo vital que todos deberían recordar: el del agua. Con el fin de refrescar la memoria y remover conciencias, la Comunidad de municipios del Vallespir (CCV) ha trabajado para crear en Boulou, ciudad de aguas termales, el MEM, la Casa del Agua y del Mediterráneo, un espacio pedagógico interactivo, cultural y científico.

Su coste: 4,5 millones de euros (con participación del CCV, la Región, el Estado y el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER). En tres niveles, los 5 espacios de esta estructura moderna inaugurada en 2018, el MEM “invita a conocer el agua en todos sus estados, tomando conciencia de manera lúdica de todo lo que está en juego en el planeta en lo que hace referencia a la preservación y la protección del agua (…).

Se trata de un lugar de herencia de toma de conciencia de la preservación vital de los recursos hídricos, patrimonio inmaterial de la humanidad”. Talleres interactivos, espacio de proyección 3D (conferencias, películas…), sala pedagógica equipada de material de investigación… Se ha cuidado hasta el último detalle para que los visitantes puedan comprender la importancia de los retos en la fórmula H2O. Un lugar que se ha convertido en una visita imprescindible.

#23 · 2020

FR

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| recomanacions · recommandations · recomendaciones |

29

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| idea de sortida · idee de sortie · idea de salida |

A la descoberta d’un poble extraordinari: Castellnou CAT

Arrapat al seu petit cim rocós, aquest poble medieval, situat a vint minuts de Perpinyà, forma part dels Grands Sites du Pays Catalan (‘grans llocs del País Català’).

Considerat el «Plus beau village de France» (‘poble més bonic de França’) el 2015 i «Village préféré des Français» (‘poble preferit dels francesos’), no podem fer altra cosa que afegir-lo a l’agenda, sota el títol «veure a tota costa».

El castell del vescomtat i les seves fortificacions protegeixen el poble, i les cases se situen al pendís del turó. Amb el Canigó com a teló de fons, el panorama vist des de la fortalesa és extraordinari.

Abans d’arribar-hi, es pot visitar el mercat pintoresc i ple de productes locals. Val la pena parar-s’hi per tastar-ne l’excel·lent vi i visitar-hi les cases-taller.

#23 · 2020

Visiteu-lo! Endinseu-vos en l’encant de Castellnou, en què trobareu tresors als racons de cada carreró.

30

FR

ES

À LA DÉCOUVERTE D’UN VILLAGE EXTRAORDINAIRE DES PYRÉNÉES CATALANES: CASTELNOU

AL DESCUBRIMIENTO DE UN PUEBLO EXTRAORDINARIO DE LOS PIRINEOS CATALANES: CASTELNOU

Agrippé à son piton rocheux, ce village médiéval à 20 minutes de Perpignan, fait partie des Grands sites du Pays Catalan.

Désigné «Plus beau village de France» en 2015 et «Village préféré des Français», on ne peut que l’inscrire dans son agenda à la rubrique «À voir à tout prix»

Aferrado a su promontorio rocoso, este pueblo medieval a 20 minutos de Perpiñán forma parte de los Grands sites du Pays Catalan. Considerado como “el pueblo más bonito de Francia” en 2015 y “Pueblo preferido de los franceses”, no podemos hacer otra cosa que añadirlo a la agenda, bajo el título de “visita imprescindible”.

Son château vicomtal et ses fortifications protègent le village dont les maisons sont accrochées à flanc de colline. Avec le Canigou en toile de fond, le panorama depuis la forteresse est extraordinaire.

Avant d’y accéder, on visite son marché pittoresque rempli de produits du terroir. On fait une pause pour goûter son vin d’excellence et on visite les maisons-ateliers.

Venez! Tombez sous le charme de Castelnou, un trésor se cache à chaque coin de ruelle.

Su castillo vizcondal y sus fortificaciones protegen el pueblo cuyas casas están situadas en la ladera de la colina. Con el Canigó como telón de fondo, el panorama desde la fortaleza es extraordinaria.

Antes de llegar, se puede visitar su mercado pintoresco lleno de productos locales. Merece la pena hacer una pausa para degustar su excelente vino y visitar las casas-taller. ¡Visitadlo! Enamoraros del encanto de Castelnou, donde encontraréis tesoros en los rincones de cada callejuela.

En col.laboració Avec la collaboration Con la colaboración

www.irouicome.com   IrOuiCome

Typographie FR

Choisir une police d’écriture, ce n’est pas une mince affaire. Sans que nous le sachions, la plupart a une origine très lointaine. En 1810, à l’heure de la révolution industrielle et de l’urbanisation, deux anglais conçoivent la Fat Faces, des caractères gros et gras spécialement pensés pour attirer l’œil sur les panneaux publicitaires. Avec l’expansion du matériel de bureau, c’est IBM qui voudra à son tour disposer d’une police propre pour ses machines à écrire. Kettler invente Courier en 1955, mais IBM très absorbée par le boom, oublie d’en déposer le brevet!

Elle se répand alors à la vitesse de l’éclair. La presse n’est pas en reste. Pour se différencier de la concurrence par une écriture claire et lisible, le journal The Times fait dessiner en 1932 la célèbre Times New Roman. Quand à l’Helvetica qui date de 1957 et comme vous l’avez surement déjà deviné, est d’origine suisse, c’est la typographie reine du métro que vous retrouverez dans celui de Boston, Milan et même New York, mais aussi dans les logos de Toyota, Panasonic et même Mattel. A vos claviers!

Céline Xicola – Historienne – Historiadora @instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria

ES

Elegir una tipografía no es tarea fácil. Sin seamos conscientes de ello, la mayoría tiene un origen muy lejano. En 1810, al principio de la revolución industrial y la urbanización, dos ingleses diseñaron la Fat Faces, caracteres grandes y gruesos especialmente diseñados para atraer la mirada a las vallas publicitarias. Con la expansión de los equipos de oficina, IBM deseaba tener una tipografía para sus máquinas de escribir que la identificase. Kettler inventó la Courier en 1955, pero IBM, despistados por el auge de las ventas, olvidó de presentar la patente. ¡Se propagó a la velocidad del rayo! La prensa no era una excepción. Con el fin de diferenciarse de la competencia gracias a una escritura clara y legible, el periódico The Times encargó el famoso Times New Roman dibujado en 1932. En cuanto a la Helvética, una tipografía suiza de 1957, es la reina de los carteles del metro de Boston, Milán e incluso Nueva York, así como de los logotipos de Toyota, Panasonic e incluso Mattel ¡A vuestros teclados!

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |

L'elecció d'una font d'escriptura no és una feina fàcil. I sense saber-ho, la majoria d'ells tenen un origen molt llunyà. En 1810, al principi de la revolució industrial i de la urbanització, dos anglesos dissenyaren la Fat Faces, uns caràcters grans i gruixuts, especialment pensats per atraure la vista a les tanques publicitàries. Amb l'ampliació d'equipament d'oficina, IBM també va voler tenir la seva pròpia tipografia per a les seves màquines d'escriure. Kettler va inventar Courier en 1955, però IBM, molt absorbida per l’augment de les vendes, va oblidar patentar-ho! Es propagaria a la velocitat de la llum! La premsa no és una excepció.

Per tal de diferenciar-se de la competència gràcies a una lletra clara i llegible, el diari The Times va encarregar al 1932 la seva pròpia lletra: la Times New Roman. En quan a l’Helvètica, una tipografia d’origen suís de 1957, és la reina de les senyals del metro sigui a Boston, Milà o Nova York, però també la dels logotips de Toyota, Panasonic i fins i tot Mattel. Als vostres teclats!

#23 · 2020

CAT

31

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Les 12 premiers pas FR

CAT

#23 · 2020

LES DOTZE PRIMERES PASSES First és el títol del primer àlbum de Marcel Reda, que ell va classificar com a «música de piano relaxant», tot i que cada un dels dotze temes que inclou són una invitació a viatjar: «Fly me», «Kite», «Over the clouds»… 12 cares de la vida que Marcel Reda comparteix al disc, cada una diferent i plena de forts matisos, algunes amb una estructura propera a Chopin. A vegades s’acompanya d’un violí, aquest «instrument que vibra al cos» i que també domina.

Aquest exdirector d’escola de música, que va entrar al conservatori quan tenia sis anys (piano clàssic, formació musical, harmonia, contrapunt...) i va ser premiat als tretze en un concurs nacional dels conservatoris de França, també ha destacat per les seves creacions electro / progressives / trance.

Amb una posada en escena amb un joc de llums projectat a la paràbola del forn solar d’Odelló (40 m d’alçària i 54 m de llargada), va enlluernar 35.000 espectadors. També va brillar al Palau Sant Jordi, a Barcelona, on 18.000 persones van ballar al ritme del seu esdeveniment indoor.

First, un testimoni de cinquanta anys d’amor...

32

CD en venda a marcelreda.com

«First», tel est le titre du premier album de Marcel Reda qu’il a classé, dans le registre «musique de relaxation au piano» mais chacun de ses 12 titres sont une invitation au voyage: Fly me, Kite, Over the clouds… 12 pans de vie que Marcel Reda partage là, tous différents et empreints de nuances fortes, certains avec une structure proche de Chopin. Il s’accompagne parfois du violon, «cet instrument qui vibre dans le corps» qu’il maitrise également. Cet ancien directeur d’école de musique, qui a intégré le conservatoire à 6 ans (piano classique, formation musicale, harmonie, contrepoint…), lauréat à 13 ans d’un concours national des conservatoires de France, s’est également fait remarquer par ses créations electro / progressive / trance. Mises en scène avec un jeu de lumières projeté sur la parabole du four solaire d’Odeillo (haut. 40 m, larg. 54 m) il a ébloui 35 000 spectateurs et s’est également démarqué à Barcelone, au Palau Sant Jordi où 18 000 personnes ont dansé sur son évènement indoor.

First, témoigne de 50 ans d’amour…

CD en vente sur marcelreda.com

Pascale Oriot

ES

LOS 12 PRIMEROS PASOS First es el título del primer álbum de Marcel Reda, que lo clasificó como música de piano relajante”, aunque cada uno de los 12 temas son una invitación a viajar: Fly me, Kite, Over the clouds… 12 caras de la vida que Marcel Reda comparte en el disco, cada una diferente y llena de fuertes matices, algunas con una estructura próxima a Chopin.

A veces se acompaña de un violín, “ese instrumento que vibra en el cuerpo” y que también domina. Este exdirector de escuela de música, que entró en el conservatorio a los 6 años (piano clásico, formación musical, harmonía, contrapunto…), que fue premiado a los 13 años en un concurso nacional de conservatorios de Francia, también ha destacado por sus creaciones electro / prograssives / trance. Con una puesta en escena con un juego de luces proyectado en la parábola del horno solar de Odeillo (40 m de alto x 54 m de ancho), ha deslumbrado a 35.000 espectadores. También ha destacado en Barcelona, en el Palacio Sant Jordi donde 18.000 personas han bailado al ritmo de su evento indoor.

First, testimonio de 50 años de amor…

CD en venta a marcelreda.com

Que els virus no parin la música

Laura Masó

CAT

L’Alleyfest és un festival de concerts en streaming i en directe per a tot el món, nascut arran de la situació de crisi del sector cultural i musical derivada de la COVID-19.

Des de l’estudi 41dB Studio de Cassà de la Selva, s’ofereix un espai tècnic perquè músics puguin realitzar-hi actuacions en directe i de forma remunerada.

Milers de persones, des de l’empordà a qualsevol altra punt del planeta, veient el mateix concert, interactuant a través del xat i sense problemes de transmissió.

Una manera de beneficiar el sector oferint música en directe, de qualitat i retribuïda.

FR

ES

QUE LE VIRUS N’ARRÊTE PAS LA MUSIQUE

QUE LOS VIRUS NO PAREN LA MÚSICA

L’Alleyfest est un festival international de concerts en streaming et en direct qui est né de la crise traversée par le secteur culturel et musical en raison de l’épidémie de COVID-19.

Le Studio 41dB de Cassà de la Selva offre aux musiciens un espace technique où ils peuvent jouer en direct contre rémunération.

El Alleyfest es un festival de conciertos en streaming y en directo para todo el mundo, nacido a raíz de la situación de crisis del sector cultural y musical derivada de la COVID-19. Desde el estudio 41dB Studio de Cassà de la Selva, se ofrece un espacio técnico para que músicos puedan realizar actuaciones en directo y de forma remunerada.

L’agenda confirmé comprend des groupes tels que Vizio, Elisma, Bigblack Rhino, Deldrac, Imperial Jade, Rock per Xics, Erio, 11 Bis, The Seventies et Ratpenat. Les billets peuvent être achetés sur le site web à un prix compris entre 4 et 5 euros et pourront être visualisés jusqu’à 30 jours après le concert.

Sous le slogan Que no pari la música («Que la musique ne s’arrête jamais»), les quatre instigateurs de cette initiative n’excluent pas qu’elle se poursuive au-delà du confinement.

Pour le moment, des concerts sont prévus jusqu’en juillet, mais la programmation pourrait se prolonger jusqu’en août.

Des milliers de personnes, de l’Empordà à l’autre côté de la planète, regardent le même concert et interagissent en même temps via le chat et sans problèmes de transmission.

Une manière de faire bénéficier le secteur en proposant de la musique de qualité et rémunérée en direct.

El calendario confirmado incluye bandas como Vizio, Elisma, Bigblack Rhino, Deldrac, Imperial Jade, Rock per Xics, Erio, 11 Bis, The Seventies o Ratpenat. Las entradas se pueden adquirir en la web a un precio entre 4 y 5 euros, y visualizar durante los 30 días siguientes al concierto. Bajo el lema de “Que no pare la música”, los cuatro instigadores de esta iniciativa no descartan que se siga más allá del confinamiento. Por ahora, los conciertos se han programado pero se pueden alargar también en agosto.

Miles de personas, desde el Ampurdán hasta cualquier otro punto del planeta, viendo el mismo concierto, interactuando a través de chat y sin problemas de transmisión. Una manera de beneficiar el sector ofreciendo música en directo, de calidad y retribuida.

#23 · 2020

El calendari confirmat inclou bandes com Vizio, Elisma, Bigblack Rhino, Deldrac, Imperial Jade, Rock per Xics, Erio, 11 Bis, The Seventies o Ratpenat. Les entrades es poden adquirir al web a un preu entre 4 i 5 euros, i visualitzar-se durant els 30 dies següents al concert. Sota el lema de “Que no pari la música”, els quatre instigadors d’aquesta iniciativa no descarten que es segueixi més enllà del confinament. Per ara, els concerts s’han programat fins el mes de juliol, però es poden allargar també l’agost.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

33

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

La Font i els dies M. Mercè Cuartiella Brau Edicions

Llibreria 22 C/ de les Hortes, 22 GIRONA T. +34 972 21 23 95

CAT

L’escriptora empordanesa M. Mercè Cuartiella acaba de publicar el recull de relats La font i els dies (Brau Edicions), un gènere al que torna després d’haver guanyat l’any 2014 el premi Mercè Rodoreda amb Gent que tu coneixes.

En aquest recull trobem elements recurrents, la font com a element que acompanya als contes, el pas del temps i les relacions entre germans, que cohesionen aquest volum i donen sentit al recull. Els temes sempre són universals i l’autora ens acosta a la vida quotidiana dels protagonistes, a través de decisions aparentment fàcils que es poden convertir en decisions crucials.

M. Mercè Cuartiella també va ser reconeguda amb el Premi Llibreter 2012 per la novel·la Germans, gairebé bessons

Elevación Stephen King Editorial SUMA (PRHGE)

La Bookman C/ Sant Llàtzer, 17 FIGUERES T. 872 503 661

#23 · 2020

ES

34

Cuando uno ve en portada el nombre de Stephen King se imagina alguna cosa terrorífica, pero en este caso no lo es. Al contrario, en Elevación, el rey del terror nos demuestra que por encima de todo es un muy buen narrador, que sabe tocar la fibra.

o inexplicable, el gran Stephen King nos explica una historia de amistad, convivencia y crecimiento personal que te deja con muy buen sabor de boca y que rompe con el tópico de que este autor sólo sabe escribir novelas de terror.

Esta novela bien podría ser el guion de un capítulo de la serie The Twilight zone o cualquiera de estas series en las que mediante un hecho fantástico, paranormal

Elevación es una novela corta, ligera y apta para cualquier paladar bibliófilo con ganas de pasar un buen rato con una buena lectura.

D’un cheval l’autre Librairie Papeterie Cajelice 10-12 Rue du Docteur Pous Perpignan T. +33 468 51 74 58 FR

Bartabas, célèbre écuyer qu’on ne présente plus, nous offre ici un aperçu unique et intime de ses multiples rencontres équines.

Si Alain Cavalier, dans son film, nous avait déjà donné à voir des moments forts entre monture et écuyer, D’un cheval à l’autre parachève cette œuvre en ramenant à la vie pendant quelques instants la fameuse «caravane des rêve» de Bartabas. Que ce soient les derniers instants de Zingaro, son mythique frison, la rencontre avec Le

Caravage ou simplement le travail quotidien avec ses animaux, l’homme-centaure nous montre que chacun de ses chevaux était unique et a eu son rôle à jouer sur scène et dans sa vie.

Ce texte nous laisse sans mots et sans voix, seulement les larmes aux yeux et le cœur gonflé d’émotion. L’auteur parvient à nous conter ses chevaux avec tellement de passion et de complicité.

#23 · 2020

Bartabas Chez Gallimard

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

35

| agermanats · jumelées · hermanados | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Laura Masó

Un agermanament amb futur: Arles du Tech i Besalú CAT

Un passat comú i molta implicació social és el que predomina a Besalú i a Arles de Tec. El ferro, l’aigua, les ermites i les fires hi han ajudat, encara que la història ve de l’època medieval. Una verdadera relació transfronterera que, tot i oficialitzar-se recentment, ha tingut un llarg festeig.

L’AGERMANAMENT La dinamització turística i econòmica va ser l’objectiu principal de l’agermanament, efectiu des de 2006, quan es troben Réné Alà, batlle d’Arles de Tec, i Lluís Guinó, batlle de Besalú, amb Pere Soler com a mediador.

#23 · 2020

El ferro, el passat històric i els camins de l’Abadia, el camí de Sant Jaume i el riu (tant el Ter com el Fluvià) en son els eixos d’interès comú. Moltes son les activitats transfrontereres que s’organitzen: exposicions, rutes entre territoris, intercanvis en fires medievals i, sobretot, aquelles relacionades amb la forja.

36

Besalú

Un jumelage d’avenir: Arlessur-Tech et Besalú Elne

Un hermanamiento con futuro: Arles sur Tech y Besalú

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| agermanats · jumelées · hermanados |

ES

Un pasado común y mucha implicación social es lo que predomina en Besalú y Arles sur Tech. El hierro, el agua, las ermitas y las ferias han ayudado a esta implicación, aunque la historia viene de la época medieval. Una verdadera relación transfronteriza que, aunque se oficializó recientemente, ha tenido un largo recorrido.

Arles s/Tech

FR

Besalú et Arles-sur-Tech se caractérisent par un passé commun et un fort engagement social. La présence du fer et de l’eau, leurs ermitages et leurs foires y ont contribué, au fil d’une histoire partagée depuis le Moyen Âge.

Les deux localités ont donc depuis longtemps tissé de véritables liens transfrontaliers, même si ceux-ci n’ont été officialisés que récemment.

La dinamización turística y económica fue objetivo principal del hermanamiento, efectivo desde 2006, cuando se encontraron Réné Alà, alcalde de Arles sur Tech, y Lluís Guinó, alcalde de Besalú, con Pere Soler como mediador.

El hierro, el pasado histórico y los caminos de la Abadía, el camino de Santiago y el río (tanto el Ter como el Fluvià) son los ejes de interés común. Muchas son las actividades transfronterizas que se organizan; exposiciones, rutas entre territorios, intercambios en ferias medievales y, sobre todo, aquellas relacionadas con la forja.

#23 · 2020

EL HERMANAMIENTO

37

| agermanats · jumelées · hermanados | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

ES

EL HIERRO COMO PUNTO DE UNIÓN Besalú y Arles sur Tech también forman parte del proyecto transfronterizo PYRFER, una red de municipios situados en las diferentes vertientes del Pirineo, bajo el denominador común del hierro y el agua. A parte de las ferias anuales, en 2020 se celebrará por primera vez la Feria del Cuchillo en Arles.

También está sirviendo para crear nuevos equipamientos como la Escuela de Hierro Transfronteriza, situada en Arles, o una red de itinerarios y la restauración del Molino Subirós, en Besalú.

Ambos territorios valoran positivamente la relación de hermanamiento, tanto a nivel social como económico. “Son la esencia de los valores humanos colectivos y de la necesidad de compartir” afirma el consistorio de Besalú. Desde Arles sur Tech añaden que “son los intercambios festivos los que permiten a todas las asociaciones de los pueblos participar” y “la repercusión económica es muy importante”.

Rue St Sauveur.

Arles s/Tech

#23 · 2020

CAT

38

FR

EL FERRO COM A NEXE D’UNIÓ

LE JUMELAGE

Besalú i Arles de Tec també formen part del projecte transfronterer PYRFER, una xarxa de municipis situats a les diferents vessants del Pirineu, sota el denominador comú del ferro i l’aigua. A banda de les fires anuals, el 2020 es celebrarà per primera vegada la Fira del Ganivet a Arles. També està servint per a crear nous equipaments com l’Escola de Ferro Transfronterera, situada a Arles, o una xarxa d’itineraris i la restauració del Molí Subirós, a Besalú.

Le jumelage a vu le jour avec pour objectif premier la dynamisation de l’activité touristique et économique du territoire. Il a été établi en 2006 sous les mandats de René Ala, maire d’Arles-sur-Tech, et Lluís Guinó, maire de Besalú, avec la médiation de Pere Soler.

Ambdós territoris valoren molt positivament la relació d’agermanament, tant a nivell social com econòmic. “Són l’essència dels valors humans col·lectius i de la necessitat de compartir” afirma el consistori de Besalú.

Des d’Arles de Tec afegeixen que “Son intercanvis festius que permeten a totes les associacions dels pobles participar” i “la repercussió econòmica és molt important”.

La ferronnerie, les aléas historiques, les chemins de l’abbaye, le chemin de SaintJacques et les fleuves (aussi bien le Tech que le Fluvià) sont les principaux points communs des deux localités. Elles accueillent un large éventail d’activités transfrontalières: expositions, parcours de randonnée, échanges dans le cadre des foires médiévales et, surtout, des activités liées à la forge et au travail du fer.

El pont i el poble de Besalú

| agermanats · jumelées · hermanados | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Carrer del centre de Besalú

FR

LA FERRONNERIE COMME TRAIT D’UNION Besalú et Arles-sur-Tech font également partie du projet transfrontalier PYRFER, un réseau de communes situées de part et d’autre des Pyrénées, ayant le fer et l’eau pour dénominateurs communs. Outre les foires annuelles habituelles, Arles-sur-Tech célèbrera sa première foire du couteau en 2020. Par ailleurs, le PYRFER a permis la création de nouveaux équipements, comme l’École de ferronnerie transfrontalière du fer, située à Arles, ainsi que la mise en place d’un réseau de chemins de randonnée, sans oublier la restauration du moulin Subirós, à Besalú.

Les deux communes considèrent le jumelage comme une initiative très positive, aussi bien d’un point de vue social que sur le plan économique. «Il représente l’essence même des valeurs humaines collectives et le besoin de partage», affirme-t-on à la mairie de Besalú.

Celle d’Arles-sur-Tech souligne qu’il s’agit «d’échanges festifs qui permettent à toutes les associations des villages de participer» et que «les retombées économiques sont très importantes».

#23 · 2020

Cloître d'Arles s/Tech

39

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| festivals · festivals · festivales |

Un festival per conèixer els contrastos empordanesos CAT

Allà on els Pirineus toquen el mar, entre les Alberes i la Serra de Rodes, és on tindrà lloc la segona edició de l’Alt Empordà Sea Walking. Del 25 al 27 de setembre, aquest territori acollirà diverses propostes que combinen senderisme i navegació, per gaudir tant dels territoris terrestres com dels marítims, sempre a un pas lent i degustant els productes que s’hi ofereixen.

Passar un capvespre descobrint les formacions geològiques i la prehistòria del Cap de Creus, fer una degustació d’anxoves després de recórrer el Parc Natural del Montgrí a peu i retornar amb vaixell o gaudir dels canvis de colors tardorencs pels boscos de les Salines, son algunes de les activitats destacades.

Sempre acompanyant-ho de tastets de productes local que faran l'experiència més enriquidora.

#23 · 2020

Un conjunt d’activitats per conèixer el patrimoni natural, històric i cultural de l’Alt Empordà, a uns preus entre 10 i 15 euros per activitat, facilitats en el transport i descomptes d'allotjament a la zona. Un festival per (re)descobrir l'Alt Empordà.

40

Laura Masó

FR

ES

UN FESTIVAL POUR DÉCOUVRIR LES CONTRASTES DE L’EMPORDÀ

UN FESTIVAL PARA CONOCER LOS CONTRASTES AMPURDANESES

C’est là où les Pyrénées touchent la mer, entre les Albères et la Serra de Rodes, qu’aura lieu la deuxième édition de l’Alt Empordà Sea Walking. Du 25 au 27 septembre, la région accueillera différentes activités alliant randonnée et navigation. Vous pourrez ainsi en découvrir les zones terrestres et maritimes à un rythme lent, tout en dégustant les produits qui y sont proposés.

Allá donde los Pirineos tocan el mar, entre las Alberes y la Serra de Rodes, es donde se celebrará la segunda edición del “Alt Empordà Sea Walking”. Del 25 al 27 de septiembre, este territorio acogerá diversas propuestas que combinan senderismo y navegación, para disfrutar tanto de los territorios terrestres como de los marítimos, siempre a un paso lento y degustando los productos que se ofrecen. Pasar un atardecer descubriendo las formaciones geológicas y la prehistoria del Cabo de Creus, tomar una degustación de anchoas después de recorrer el Parque Natural del Montgrí a pie y volver en barco o disfrutar de los cambios de los colores otoñales por los bosques de las Salinas, son algunas de las actividades destacadas. Siempre acompañándolo de catas de productos locales que harán la experiencia más enriquecedora.

Parmi ces activités exceptionnelles, vous pourrez passer une soirée à découvrir les formations géologiques et la préhistoire du Cap de Creus, déguster des anchois après avoir traversé le parc naturel du Montgrí à pied et revenir en bateau, ou encore observer les changements de couleurs de l’automne dans le massif des Salines. Le tout accompagné de dégustations de produits locaux, qui rendront l’expérience encore plus enrichissante.

Un ensemble d’activités qui vous permettra de découvrir le patrimoine naturel, historique et culturel de l’Alt Empordà, à des prix entre 10 et 15 euros par activité, avec options de transport et remises sur l’hébergement dans la région. Un festival pour (re)découvrir l’Alt Empordà.

Un conjunto de actividades para conocer el patrimonio natural, histórico y cultural del Alto Ampurdán, a unos precios entre 10 y 15 euros por actividad, facilidades en el transporte y descuentos de alojamiento en la zona. Un festival para (re)descubrir el Alto Ampurdán.

«Visa pour l’image» toujours à l’affiche CAT

VISA POUR L’IMAGE ES MANTÉ El festival de fotoperiodisme Visa pour l’image manté la seva 32a edició. Així ho han afirmat els organitzadors, que han confirmat les dates previstes: del 29 d’agost al 13 de setembre de 2020 a Perpinyà. Els vint espais que acolliran les exposicions s’adaptaran per respectar les instruccions de les autoritats i mantenir la distància social reglamentària i la circulació del públic. Tots aquests canvis permetran a tothom descobrir amb calma la feina de periodistes d’arreu del món.

Pel que fa a les projeccions, cerimònies de premis i altres esdeveniments habituals, tindran lloc virtualment. La gent podrà triar si assistir-hi en directe o veure’n la reproducció quan vulguin. La imatge al rescat de Visa: això sí que és encertat. Els organitzadors comunicaran més endavant un horari d’emissions perquè cadascú pugui seguir els esdeveniments.

La possibilitat que els grups escolars que normalment visiten Visa pour l’image al setembre puguin fer-ho o no, quedarà per confirmar i dependrà de l’actualitat i de les normes vigents en aquell moment.

Tot l’equip organitzador del festival es mantindrà alerta i atent a qualsevol novetat.

Le festival de photojournalisme «Visa pour l’image» maintient sa 32ème édition. Telles sont les déclarations des organisateurs qui confirment les dates prévues du 29 août au 13 septembre 2020 à Perpignan. Les 20 lieux qui accueilleront les expositions seront adaptés afin de respecter les consignes des autorités en maintenant la distanciation sociale réglementaire et la circulation du public. Tous ces aménagements permettront à tout un chacun de découvrir en toute sérénité, le travail des reporters journalistes à travers le monde.

Quant aux projections, remises de prix et autres manifestations habituelles, elles s’effectueront en ligne. Chacun pourra y assister en direct ou bien visionner le « replay » autant que désiré. L’image au secours de Visa, voilà qui semble juste. Un agenda de diffusion sera communiqué ultérieurement par les organisateurs afin que chacun puisse suivre ces évènements.

Concernant les groupes scolaires qui, habituellement se rendent à «Visa pour l’image» courant septembre, cette possibilité restera à confirmer selon l’actualité et les règles en vigueur à ce moment-là. Toute l’équipe organisatrice du Festival demeure vigilante et réactive.

ES

EL «VISA POUR L’IMAGE» MANTIENE SU CARTEL El festival de fotoperiodismo «Visa pour l´image» mantiene su 32a edición. Tales son las declaraciones de los organizadores que confirman las fechas previstas del 29 de agosto al 13 de septiembre 2020 en Perpiñán. Los 20 lugares que acogerán las exposiciones estarán adaptados con el fin de respetar las consignas de las autoridades manteniendo la distancia social reglamentaria la circulación del público. Todos estos cambios permitirán a todos descubrir con calma el trabajo de los reporteros periodistas de todo el mundo.

En cuanto a las proyecciones, entregas de premios y otros eventos habituales, tendrán lugar virtualmente. La gente podrá elegir entre asistir en directo o bien reproducirlo cuando quieran. La imagen al rescate de Visa, esto sí que es acertado. los organizadores comunicarán más adelante un horario de emisiones para que cada uno pueda seguir los acontecimientos.

La posibilidad de que los grupos escolares que normalmente visitan el “Visa pour l´image” en septiembre, quedará por confirmar y dependerá de la actualidad y las normas vigentes en ese momento.

Todo el equipo organizador del Festival se mantendrá alerta y atento a cualquier novedad.

#23 · 2020

FR

Pascale Oriot

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| festivals · festivals · festivales |

41

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| festivals · festivals · festivales |

D’un bout à l’autre, le Festival 20/20 FR

Du 20 juillet au 20 août 2020, les cantons de la Salanque, du Fenouillèdes, du Vallespir, de la plaine du Roussillon, de la vallée de l’Agly, du Conflent… autrement dit, tout le département des Pyrénées Orientales accueillera une curieuse caravane, celle du festival 20/20. Idée innovante et ambitieuse que celle proposée par ses organisateurs; Chaque soir, de 19 h à 21 h, une émission réalisée et présentée en direct par un vidéographe et un comédien différent, diffusera depuis ces divers lieux des concerts mais exposera également les petites histoires locales avec les acteurs singuliers du secteur sans oublier une vision sur les paysages majeurs, filmés par drone.

CAT

#23 · 2020

D’UN EXTREM A L’ALTRE: EL FESTIVAL 20/20

42

Del 20 de juliol al 20 d'agost de 2020, els cantons de la Salanca, del Fenollet, del Vallespir, de la Plana del Rosselló, de la Vall de l’Aglí, del Conflent, etc., o, altrament dit, tot el departament dels Pirineus Orientals, acollirà una curiosa caravana: la del festival 20/20. Una idea innovadora i ambiciosa proposada pels organitzadors: cada nit, de 19 h a 21 h, un programa produït i presentat en directe per un videògraf i un actor diferents, difondrà des d’aquests llocs diferents els concerts, però també exposarà petites històries locals amb actors singulars de la zona i exposarà una visió dels seus grans paisatges filmats amb dron.

Al canal de YouTube dedicat al festival 20/20, diversos DJ, grups musicals, viticultors, xefs, artistes plàstics, etc., s’aniran alternant durant un mes gràcies a «aquesta caravana, que servirà de catalitzadora de boniques iniciatives i que està plantejada com un esdeveniment que permeti al món cultural local reinventar-se», segons expliquen els organitzadors. Una iniciativa que, a través de la finestra de YouTube, obre aquest departament al món.

Sur la chaine Youtube dédiée au Festival 20/20, DJ, groupe musiciens, vigneron, chef cuisinier, artiste plasticien… se succèderont durant un mois grâce à «cette caravane qui servira de catalyseur de belles initiatives, et qui est envisagé comme un événement permettant une réinvention en conscience du monde culturel local » expliquent ses organisateurs. Une initiative qui ouvre, à travers la fenêtre Youtube, ce département au regard du monde.

Pascale Oriot

ES

DE UN EXTREMO AL OTRO, EL FESTIVAL 20/20 Del 20 de julio al 20 de agosto 2020, las comarcas de la Salanque, de Fenouillèdes, del Vallespir, de la plana del Rosselló, del valle del Agly, del Conflent… o dicho de otra manera, todo el departamento de los Pirineos Orientales acogerá una curiosa caravana, la del Festival 20/20. Idea innovadora y ambiciosa propuesta por los organizadores: cada noche, de 19h a 21h, un programa producido y presentado en directo por un videógrafo y un actor diferentes, difundirá desde estos diversos lugares conciertos, pero también expondrán pequeñas historias locales con los actores singulares de la zona sin olvidar una visión sobre los grandes paisajes filmados con drones.

En el canal Youtube dedicado al Festival 20/20, DJ, grupos musicales, viticultores, chefs, artistas plásticos… se irán alternando durante un mes gracias a “esta caravana que servirá de catalizador de bonitas iniciativas y que está planteada como un evento que permita al mundo cultural local reinventarse”, explican sus organizadores. Una iniciativa que abre, a través de la ventana Youtube, este departamento al mundo.

| festivals · festivals · festivales |

ES

EL FESTIVAL INUND’ART DE OTOÑO

Els carrers de Girona hauran d’esperar que passi l’estiu per rebre una nova edició del Festival Inund’Art, que s’havia de celebrar el mes de juny. Aquest festival d’arts visuals, un referent a Catalunya, ha ajornat la seva quinzena edició a causa de l’actual crisi sanitària. Durant el mes de setembre es programaran les exposicions i performances a la Casa de Cultura, mentre que les instal·lacions, performances i recorreguts sensitius es traslladaran al cap de setmana del 16 al 18 d’octubre.

Els espais públics gironins es convertiran, un any més, en aparador d’experiències artístiques innovadores, una oportunitat necessària després de la debilitació del sector cultural dels darrers mesos.

Des d’Inund’Art, volen seguir aportant el seu granet de sorra per fomentar el consum cultural i artístic, a banda de comprometre’s amb altres causes com el canvi climàtic. El cartell d’aquesta edició, titulat “Zooxantel·la”, de Xènia Gasull, n’és un exemple. Una obra sobre el fons marí i els coralls, un ecosistema amenaçat igual que Inund’Art, però que s’adapta per seguir existint.

FR

LE FESTIVAL INUND’ART AURA LIEU EN AUTOMNE Les rues de Gérone devront attendre que l’été se termine pour accueillir la nouvelle édition du festival Inund’Art, qui devait se tenir en juin. Le festival d’arts visuels, une référence en Catalogne, a reporté sa quinzième édition en raison de la crise sanitaire actuelle. Les expositions et les performances auront lieu à la Casa de Cultura au mois de septembre, et les expositions, les performances et les itinéraires sensitifs seront reportés au weekend du 16 au 18 octobre.

Une fois de plus, cette année, les espaces publics de la ville de Gérone deviendront une vitrine d’expériences artistiques innovantes. Un évènement nécessaire après le ralentissement du secteur culturel de ces derniers mois. L’équipe d’Inund’Art souhaite continuer à apporter son grain de sable pour promouvoir la consommation d’art et de culture, en plus de son engagement dans d’autres causes importantes, comme le changement climatique. L’affiche de cette édition, intitulée «Zooxantel·la» et créée par Xènia Gasull, en est un exemple. Une œuvre sur les fonds marins et les coraux, un écosystème menacé, mais qui s’adapte pour continuer d’exister, tout comme Inund’Art.

Los espacios públicos gerundenses se convertirán, un año más, en aparador de experiencias artísticas innovadoras, una oportunidad necesaria después de la debilitación del sector cultural de los últimos meses. Desde Inund'Art quieren seguir aportando su granito de arena para fomentar el consumo cultural y artístico, a parte de comprometerse con otras causas como el cambio climático. El cartel de esta edición, titulado “Zooxantel·la”, de Xènia Gasull, es un ejemplo. Una obra sobre el fondo marino y los corales, un ecosistema amenazado igual que Inund'Art, pero que se adapta para seguir existiendo.

#23 · 2020

CAT

Las calles de Gerona tendrán que esperar que pase el verano para recibir una nueva edición del Festival Inund'Art, que se había de celebrar el mes de junio. Este festival de artes visuales, un referente en Cataluña, ha aplazado su decimoquinta edición a causa de la actual crisis sanitaria. Durante el mes de septiembre se programarán las exposiciones y performances en la Casa de Cultura, mientras que las instalaciones, performances y recorridos sensitivos se trasladarán al fin de semana del 16 al 18 de octubre.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

El Festival Inund’Art de tardor

Laura Masó

43

44

#23 ¡ 2020

juliol a setembre | juillet Ă septembre | julio a septiembre

MODEST URGELL, MÉS ENLLÀ DE L´HORITZÓ

Ceràmica de Ana Felipe Arroyo 14/02-16/08/2020 Terracotta Museu.

Espai “La Peixera”. C/Sis d’Octubre, 99. La Bisbal d’Empordà. T+34 972 642 067

XAVI LLOSES Instal.lació. Músiques maraveLloses 01/05-30/09/2020 Espai Tònic. C/ Ponent 23-25. Vulpellac - La Bisbal d’Empordà. Tel: (+34) 972 642 421

APOLLO 11 L´arribada de l´home a la lluna.

Comissari Miquel Àngel Codes 01/07-27/09/2020 Museu d’Art. Pujada de la Catedral, 12. Girona. Tlf. +34 972 20 38 34

FALSOS VERDADERS, L’ART DE L’ENGANY Comissaris Joan Bosch i Francesc Miralpeix 01/07-13/09/2020 Museu d’Art. Pujada de la Catedral, 12. Girona. Tlf. +34 972 20 38 34

Projecte Ingenu 26.09.2020 07.02.2021 -

05-06/09/2020

MUME. C/Major, 43-47.

La Jonquera. Tfl: +34 972 556 533

Teatre Bescanó. 20h30.

C/Major, 27 Bescanó Tlf +34 972 44 00 05

UN INGANNO TIRA L’ALTRO

ELDA & DANIEL

Anna Vilamú Bosch i Albert Gironès. Residència a Rad’Art Project (Itàlia)

Meri Yanes i David Planas

18/07-11/10/2020 Hall del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Pou Rodó 7-9 Girona

RUTA “LA DOBLE FRONTERA: PORTBOU I WALTER BENJAMIN” Rutes de l’exili (3ª edició, 2019-2020). Un dia per a la memòria

FENALS DE MÚSICA

25-27/09/2020

Concerts

Can Pagans. Ctra Palamós, 16. Celrà. 20h.

06/08-13/08-20/08/20 Platja de Fanals. Lloret de Mar

TROUBADOURS ART ENSEMBLE ET ANTONI MADUEÑO RANCHAL Festival Les Troubadors 29/8/20

23/8/20 19h Église Santa Maria de Montgrony. Gombrèn

01/06-20/09/2020 CaixaFòrum Girona. C/ des Ciutadans,19. Tlf. +34 972 20 98 36

YERMA DE FEDERICO GARCÍA LORCA

FESTIVAL STRENES 3.0 www.festivalstrenes.cat 04/07-19/07/2020 Auditori de Girona.

Pg. de la Devesa, 35.

GIRONA | +34 872 080 709

PER L´EDUCACIÓ I COMPROMÍS SOCIAL FESTIVAL CRUÏLLA. CRUÏLLA XXS

Josep Pallach. 2020 Any Pallach 04/09-30/09/2020 Casa de Cultura de Girona. Pl de l’Hospital, 6. Girona. Tlf. +34 972 20 20 13

DIA INTERNACIONAL DE L´ART 2020

www.cruillabarcelona.com INFINIT Circ, humor i poesia.

Companyia Seon 24-26/07/2020

06/07-02/08/2020 Diferents indrets de Barcelona

#23 · 2020

DUELAS

#STOLENMEMORY (LA MEMÒRIA ROBADA)

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Girona

Sala La Planeta. Pg José Canalejas, 3. Girona Tl:+34 972 20 77 54

5/9/20

45

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Girona LLORT OUTDOOR SUMMER FESTIVAL

FESTIVAL CASTELL DE PERALADA. LIVESTREAM

Música, espectacles i teatre al carrer

www.festivalperalada.com 22/07-31/07/2020

07/07-29/09/2020

Festival Internacional de Teatre Amateur www.fitag. cat

Exposició

25-29/08/2020

Lloret de Mar

FESTIVAL DE GUITARRA COSTA BRAVA festivalguitarragirona.es 08/07-19/09/2020 Girona, L´Escala, Sta Cristina d´Aro, Platja d´Aro, Palamós, Llançà

FESTIVAL JARDINS DE PEDRALBES www.festivalpedralbes.com 09/07-29/08/2020 Avinguda Diagonal, 686, Barcelona

ACTITUD FEST 2020 Underground. www. actitudfest.net 16/07-18/07/2020 Vidreres

#23 · 2020

FESTIVAL INUND´ART

Edició virtual Girona

FESTIVAL SONS DEL MÓN Sopa de Cabra, Diego el Cigala, Lola Índigo…

FESTIVAL TEMPO SOTA LES ESTRELLES www.tempogirona.com 16/07-15/08/2020 Barri Vell. Girona

FIRA PIRATES I CORSARIS A LES ILLES MEDES www.enestartit.com

04/09-03/10/2020 Casa de Cultura de Girona. Pl de l’Hospital, 6. Girona. Tlf. +34 972 20 20 13

FESTIVAL MON’ART www.festivalmonart.cat 21-27/09/2020

31/07-15/08/2020 25-26-27/09/2020 La Ciutadella de Roses L’Estartit

FESTIVAL PORTALBLAU

46

FITAG 2020

www.portalblau.cat 01/08-15/08/2020 L´Escala-Empúries

Santa Eugènia de Ter /Can Gibert del Plà.

Girona

BLACK MUSIC FESTIVAL

LUDIVERS

www.blackmusicfestival. com

Festival del joc. www. ludivers.cat

26/09-03/10/2020

01-04/10/2020

Girona

Girona

FESTIVAL PORTAFERRADA www.festivalportaferrada. cat 02/08-28/08/2020 St Feliu de Guíxols

FESTIVAL DANSANEU Dansa, música, patrimoni. www.dansaneu.cat 23-30/08/2020 La Vall d´Aneu

FESTIVAL DE CINEMA DE GIRONA Confined film festival. www. gironafilmfestival.com 29/09-03/10/2020 Girona

CERDANYA FILM FESTIVAL

MONTPHOTO FEST 2020 Festival Internacional de Fotografia de Naturaleza 03-04/10/2020 Lloret de Mar

FESTIVAL JAZZ DE FIGUERES

www.cerdanyafilmfestival. cat 25-27/09/2020 01-09/08/2020 Museu Cerdà (Puigcerdà). Torre Bernat (Llívia). Parc dels Búnquers (Martinet)

Figueres

Art et Histoire d´un bijou catalan 18/12/2019-18/12/2022 Palais des Rois de Majorque. Perpignan.

L'EAU À LA BOUCHE "EDUARDO ARROYO ÀCENTMÈTRESDUCENTREDUMONDE" Centre d’Art Contemporain Àcentmètresducentredumonde 3, avenue de Grande Bretagne - Perpignan Tél: +33 (0) 4 68 34 14 35

Reservas on line

D’Henri Matisse à Claude Viallat, sélection d’œuvres consacrées au thème de la mer.

15/02-31/08/2020 Musée d´Art Moderne de Collioure. Villa Pams - Route de PortVendres. Collioure. Tél: +33 (0) 4 68 82 10 19

LE CHEMIN DU FAUVISME Réservation en ligne cidessus ou au téléphone: 04 68 82 15 47

ON S´EN FISH?

Christine & Ida Jakobs

Pascal Burq. Peinture.

20/06-05/09/2020

04/07-30/10/2020

Galerie Lumière d’Encre. 47, Rue de la République. Céret

Maison de l’Eau et de la Méditérranée. 4, Rue Arago. Le Boulou. Tél. +33 468 87 50 10

LE DIAMANT DE PIERRES Parcours nocturne. www. lediamantdepierres.fr 01/07-29/08/2020 Château Comtal Carcassonne. 1 rue Viollet-le-Duc. Carcassonne. Tél +33 4 68 11 70 72

L´ESPRIT DU LIEU 20 Artistes 01/07-01/11/2020 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud. Perpignan

26/05-31/10/2020

LA TERRE, NOTRE AVENTURE: ACTE 1, LA MER

Maison du Fauvisme.

10 Rue de la Prud’Homie. Collioure

vidéos, photographies, œuvres plastiques, récits et son, casque réalité 3D

“DEUXIÈME ENVOL PAR-DELÀ LES FLEURS DU MAL” Alexandre CHARRETTDYKES. Peintures à tempera

JARDINS SECRETS / JARDINS PUBLICS/ INSECTES MDPO- Claude Simon 04/07-30/09/2020 Maison de l’Eau et de la Méditérranée. 4, Rue Arago. Le Boulou. Tél. +33 468 87 50 10

«ARCHÉO, UNE EXPO À CREUSER» à la découverte, du métier d’archéologue.

14/07-27/09/2020 Maison de la Vallé Eyne. Eyne

ARGELÈS PHOTO NATURE - EXPO PHOTO À CIEL OUVERT Expo PELAGOS

01/07-27/09/2020

15/07-30/11/2020

Galerie Des Hospices.

15h-18h. Av. St Marie.

Canet en Roussillon Tél +33 4 68 86 72 60

Quais du Port/ Centre Plage. Argelès s/Mer

#23 · 2020

GRENAT DE PERPIGNAN

DE MÈRES EN FILLES

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Roussillon

02/06-20/09/2020 Centre d’Art Roman.

Parc Guilhem.

Cabestany. Tél. +33 (0)468 08 15 31

47

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Roussillon ARGELÈS PHOTO NATURE - EXPO PHOTO À CIEL OUVERT Expo Iles..était une fois

Arnau Blanch. Obra guanyadora del Concurs Art en Ruta

Jazz

17/07-26/08/2020 Village des Expositions, Plage Sud. Argelès

LES CONVIVIALES Festival Musical Itinérant Pétillant

30/9/20

26/06-28/08/2020

Théâtre de l’Archipel.

Av. Gral Leclerc.

Perpignan. Tél. +33 (0)4 68 62 62 00

Torreilles. Tél. +33 (0) 468 28 41 10

Casa de la Generalitat.

C/Fusteria, 1.

Perpignan. Tél +33 468 35 17 14

FESTIVAL RADIO FRANCE OCCITANIE

ARGELÈS PHOTO NATURE - EXPO PHOTO À CIEL OUVERT

Le festival Autrement. www. lefestival.eu

Expo Natura d’Aqui 15/07-30/11/2020

UN ÉTÉ DE CINÉMA EN PLEIN AIR www.inst-jeanvigo.eu 16/07-13/08/2020 Cour de l´Arsenal. 1, rue Jean Vielledent.

Perpignan. Tél. +33 (0) 4 68 34 09 39

61E CINÉ-RENCONTRES DE PRADES “Toiles aux Étoiles” en plein air. www.cine-rencontres. org #23 · 2020

ANOUAR BRAHEM QUARTET (REPORT)

15/07-30/11/2020

Centre Ville Historique, nouvelle place Gambetta. Argelès s/ Mer

48

EVERYBODY NEEDS GOOD NEIGHBOURS

AIRE Y FUEGO Festival Les troubadors

FESTIVAL SEM LE BLUES Festival de Blues

FESTIVAL EN GARRIGUE

Théâtre de l’Etang.

20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. St-Estève.

Tél. +33 (0) 4 68 38 34 95

Jazz, cirque, danse, conte par FB, IG, Youtoube. www. theatre-en-garrigue.com

RÉCITAL CLAMOR 9ème “Musique et Patrimoine”. Sandra Hurtado Ròs 5/8/20 21h. Église Notre-Dame des Anges. Collioure

TROUBADOURS ART ENSEMBLE ET INVITÉS Festival Les troubadors

17/07-01/08/2020

29/9/20

Prades. Villefranche.

Vinça. Vernet les Bains.

Les Cortalets. Tél. +33 468 05 20 47

21h. Abbaye de Fontfroide. Narbonne

Montpellier

24-26/09/2020 1/7/20 18h. Église Saint André d´Evol. Olette.

10-30/07/2020

FESTIVAL JAZZAPASSA Edition solidaire. FB @ festivaljazzapassa 25/07/2020 Monestir del Camp.

20h

FOTOLIMO XS EDITION Festival transfrontalier de photographie et des arts visuelles. Fotolimo.com 25-27/09/2020 Cerbère-Portbou

19/7-07/08/2020 Port La Nouvelle

15ÈME FESTIVAL LES TROUBADOURS CHANTENT L´ART ROMAN EN OCCITANIE Musique art roman. www.festivaltroubadorsartroman.fr 19/07-08/11/2020 Différents département:

La tournée la plus cool du monde

18ÈME FESTIVAL INTERNATIONAL DE CARILLON Plus info: OT Perpignan

FESTIVAL VISA POUR L´IMAGE

FESTIVAL DE MUSIQUE SACRÉE

Festival International de Photojournalisme

Mélodie de la Nature. http:// www.mairie-perpignan.fr/ fr/culture/festival-musiquesacree

20/07-20/08/2020 vingtsurvingt.tv / Concerts en différents endroits de Catalogne Nord

7ÈME FESTIVAL DE LA PLAGE AUX ETOILES www.astrocollioure.fr

29/07-26/08/2020

29/08-13/09/2020

Perpignan

Perpignan

Perpignan

FESTIVAL PABLO CASALS 70ème edition Musique Chambre

27/07-02/08/2020

09-13/08/2020

Centre Culturel. 13, rue Jules Michelet.

Collioure

Prades

Subscripció d'un any a la revista, 15€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista.

Contacti amb nosaltres per email: info@culturaemagazine. com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.

Abonnement annuel au magazine, 15 € Abonnez-vous et vous ne manquerez plus aucune information culturelle, que ce soit pour la province de Girona ou la région du Roussillon.

Contactez-nous par email: info@culturaemagazine. com en indiquant vos coordonnées et téléphone.

Suscripción de un año a la revista, 15 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista.

Contacte con nosotros por email: info@culturaemagazine. com indicando su nombre, dirección y teléfono.

25-31/10/2020

FESTIVAL JAZZÈBRE www.jazzebre.com 25/09-16/10/2020 Perpignan

Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda?

Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot.

L’envie de sortir dans la province de Gérone et le département des P.O. vous taraude? Vous souhaitez valoriser votre événement dans notre Agenda? Contactez notre service commercial.

comercial@culturaemagazine.com

#23 · 2020

FESTIVAL 20/20

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Roussillon

49

| Agenda Roussillon |

Magazine cultural Girona - Roussillon

ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus,

Costa, Interior.

• Punts d'entrega determinada: centres

culturals, museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories....

VOUS NOUS TROUVEREZ:

PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)

Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)

• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur • Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...

CulturaeMag @CulturaeMag @culturaemag