Culturae 016 by Culturae

Magazine cultural Girona - Roussillon

Intemporels Intemporals

#16 2018

+ agenda y todas las actividades culturales

destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Disseny Branding Il·lustració 3D Publicacions Packaging Senyalèctica

Xevi Forroy xevi@dots.cat M. 616 078 662

Albergs dels temps

Des auberges du temps

Albergues del tiempo

Us heu preguntat alguna vegada on queda el temps? On perdura cada moment viscut, per important o trivial que sigui? És possible contemplar un arbre que sempre ha estat en una mateixa plaça, un quadre que mai s’ha mogut d’una mateixa paret. Encara que a nosaltres se’ns emblanquini el cabell o se’ns arrugui la pell. Hi ha petits ‘testimonis’ dels temps viscuts.

Vous êtes-vous demandé un jour où demeure le temps ? Où reste chaque moment vécu, important ou banal ? Il est possible de contempler un arbre qui a toujours été à la même place, un tableau qui est toujours sur le même mur. Bien que nos cheveux blanchissent ou que notre peau se flétrisse. Il s’agit de petits pièges du temps.

¿Se han preguntado alguna vez dónde queda el tiempo? ¿Dónde permanece cada momento, importante o trivial, acontecido en nuestra vida? Es posible contemplar un árbol que siempre ha estado en la misma plaza, un cuadro que nunca ha bajado de la pared. Aunque a nosotros nos blanquee el cabello o se arrugue nuestra piel. Son pequeños atrapadores del tiempo.

Ens ajuden a reafirmar-nos, ens mostren que els nostres records no són somnis, testimonis materials que donen fe de la seva realitat. Existeixen llocs i espais que, a més de capturar els instants són magatzems del temps. Indrets capaços de transportar-nos a altres èpoques. Hi entrem per reviure sensacions viscudes o recordar determinats moments. Perquè no hi ha res millor per viatjar al passat que un comerç o una botiga. Un local que ha mantingut la seva essència atrapant en les seves parets i mobles la vida que va passant. Indrets que han comès l’encert de no canviar el seu present per conservar el seu passat. Demostrant així que, el temps, a la vegada que transcorre, es queda.

Cela nous aide à confirmer que nos souvenirs ne sont pas des rêves, ils ont bel et bien eu lieu et il existe des témoignages qui se matérialisent et qui manifestent cette réalité. Mais il y a des endroits qui ne sont pas seulement des pièges, mais de véritables entrepôts du temps, des lieux capables de nous transporter à une autre époque. Nous recourrons à eux pour revivre des sensations et pour nous remémorer des moments.

Nos ayudan a reafirmarnos en que nuestros recuerdos no son sueños, ocurrieron de verdad, y hay testigos materiales que dan fe de su realidad. Pero hay lugares que no son solo 'atrapadores', sino realmente almacenes del tiempo, lugares que son capaces de transportarnos a otra época. A ellos entramos para revivir sensaciones para recordar momentos. Porque no hay nada para viajar al pasado como un comercio, una tienda, un local, que ha mantenido su esencia atrapando en sus paredes y muebles la vida que pasa. Lugares que han cometido el acierto de no mudar su presente para conservar su pasado. Para demostrar que el tiempo, a la que vez que pasa, permanece.

our voyager dans le passé il n’y a rien de mieux qu’un commerce, une boutique ou un local, qui a conservé son essence au sein de ses murs et de ses meubles qui ont vu la vie s’écouler. Ces endroits ont eu raison de ne pas transformer leur présent pour conserver leur passé et démontrent ainsi que si le temps passe, il perdure également.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| editorial · édito · editorial |

| Ana María Cabero |

| sumari · sommaire · sumario |

DESTACATS L'ESSENTIEL DESTACADOS

36 MÚSICA MUSIQUE MÚSICA

6 NOTÍCIES ACTUALITÉS NOTICIAS

38 LECTURA LECTURE LECTURA

8 DANS LA MARMITE FAMILIALE

41 INSTANTÀNIES INSTANTANÉES INSTANTANEAS

EL LLOC DELS ENLLOC

MUSEUS MUSÉES MUSEOS

32 FESTIVALS FESIVALS FESTIVALES

#16 · 2018

POESIA POÉSIE POESÍA

CulturaeMag

@CulturaeMag

@culturaemag

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| destacats · l'essentiel · destacados |

Oci cultural vora el mar al Culturefest, La Brava CAT

Del 2 al 12 d'agost, el Collet de Calonge i Sant Antoni acollirà la primera edició del Culturefest, La Brava, un festival d'oci cultural vora el mar per retre homenatge a la Costa Brava. En un espai de situació i vistes privilegiades com el Collet, els assistents al festival podran gaudir de música, gastronomia, tallers, exposicions, art en directe, cinema a la fresca, ioga, zona infantil i zones de descans on contemplar amb calma el paisatge. Segons els organitzadors, totes les activitats han estat concebudes per conèixer millor la Costa Brava i el seu entorn, així com per fomentar el respecte pel territori. L'esdeveniment, organitzat per l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, juntament amb La Brava Beer, compta també amb el suport de la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme Costa Brava. El programa complet d'activitats i tota l'actualitat es pot consultar a la seva web www.culturefest.cat i a les seves xarxes socials.

#16 · 2018

Ana González

LOISIRS CULTURELS EN BORD DE LA MER AVEC CULTUREFEST, LA BRAVA

OCIO CULTURAL AL BORDE DEL MAR EN EL CULTUREFEST, LA BRAVA

Du 2 au 12 août, le Collet de Calonge et Sant Antoni accueilleront la première édition de «Culturefest, La Brava», un festival de loisirs culturels qui rendra hommage à la Costa Brava. Localisé sur ce site à la vue privilégiée, le public qui y assistera jouira simultanément de la musique, de la gastronomie, des ateliers, des expositions, d’art en direct, de cinéma plein air, de séances de yoga, de zones pour les enfants et de zones sereines où contempler le paysage. Selon les organisateurs, toutes les activités ont été conçues pour découvrir la Costa Brava et son environnement et promouvoir aussi le respect pour ce territoire.

Del 2 al 12 de agosto, el Collet de Calonge y Sant Antoni acogerá la primera edición del Culturfest, La Brava, un festival de ocio cultural al borde del mar para rendir homenaje a la Costa Brava. En un espacio de situación y vistas privilegiadas como el Collet, los asistentes al festival podrán disfrutar de música, gastronomía, talleres, exposiciones, arte en directo, cine al fresco, yoga, zona infantil y zonas de descanso donde contemplar con calma el paisaje. Según los organizadores, todas las actividades han sido concebidas para conocer mejor la Costa Brava y su entorno, así como para fomentar el respeto por el territorio.

L’événement, organisé par la Mairie de Calonge et Sant Antoni, avec La Brava Beer, compte sur le soutien de la Diputación de Gérone et le Patronat de Tourisme Costa Brava.

El evento, organizado por el Ayuntamiento de Calonge y Sant Antoni, junto con La Brava Beer, cuenta también con el soporte de la Diputación de Gerona y el Patronato de Turismo Costa Brava.

Le programme complet des activités et toute l’actualité sont disponibles sur le site www.culturefest.cat et ses réseaux sociaux.

El programa completo de actividades y toda la actualidad se puede consultar en su página web www.culturfest.cat y en sus redes sociales.

Ana González

9 nuits de canicule ES

Concert après concert, juillet 2018 illuminera à nouveau les deux sites particulièrement remarquables -tant par leur architecture que leur histoire- que sont Le château de Valmy d’Argelés et le Campo Santo de Perpignan. Les Déferlantes et le Live du Campo Santo, ces rendez-vous musicaux connus et très prisés accueillent, à ciel ouvert, des Stars de divers horizons. Le feu démarre avec les Déferlantes du 7 au 10 juillet et sa programmation aussi tonique qu’éclectique: du rock- jazz-blues de Lenny Kravitz en passant par l’électro de Massive Attack qui glisse sous la douceur de Francis Cabrel ou la ferveur de Vianney pour se rapper aux accents d’Orelsan ou de RCan. Quatre nuits d’incendie… Dix jours plus tard, dès le 21 juillet, nouvelle flambée avec le Live du Campo Santo, cinq nuits de braises avec Norah Jones, Madness, Julien Doré, Brigitte et bien d’autres tisons prêts à consumer les planches de cette grande scène. Réservations à effectuer au plus vite, est-il besoin de le préciser? Infos et réservations: live-campo.com www.festival-lesdeferlantes.com

CAT

NOU NITS DE CANÍCULA

Pascale Oriot

Concert rere concert, al juliol es tornen a il·luminar dos dels llocs més emblemàtics – tant per la seva arquitectura com per la seva història - com el castell de Valmy d’Argelés i el Campo Santo de Perpinyà. Déferlantes i Live du Campo Santo, són cites musicals conegudes i molt apreciades i que acullen, a cel obert, artistes de diferents estils musicals. Enguany, iniciarà l’esdeveniment Déferlantes, del 7 al 10 de juliol, per donar pas a una programació tant enfortida com eclèctica. Des del rock-jazz-blues de Lenny Kravitz passant per la música electrònica de Massive Attack, la suavitat de Francis Cabrel o el fervor de Vianney per rapejar amb els accents d'Orelsan o RCan. Quatre nits d'incendi. Posteriorment, deu dies més tard, des del 21 de juliol, està previst Live du Campo Santo, cinc jornades plenes de música amb protagonistes del nivell de Norah Jones, Madness, Julien Doré, Brigitte o altres enllestits per cremar els taulons d’aquest gran escenari. Si necessiteu ajuda, podeu contactar directament a l’organització a través de: live-campo.com www.festival-lesdeferlantes.com

9 NOCHES DE CANÍCULA Concierto tras concierto, en julio se iluminarán de nuevo dos de los sitios más emblemáticos –tanto por su arquitectura como por su historia- como son el Castillo de Valmy en Argelés y el Campo Santo de Perpiñán. Déferlantes y Live du Campo Santo, son citas musicales conocidas y muy preciadas que acogen, a cielo abierto, artistas de diferentes estilos musicales. El primero en comenzar será Déferlantes, del 7 al 10 de julio, con una programación tan fuerte como ecléctica. Desde el rock-jazz-blues de Lenny Kravitz pasando por la música electrónica de Massive Attack, la suavidad de Francis Cabrel o el fervor de Vianney para rapear con los acentos de Orelsan o de RCan. Cuatro noches de incendio… Diez días más tarde, desde el 21 de julio, está previsto Live du Campo Santo, cinco noches llenas de música con protagonistas del nivel de Norah Jones, Madness, Julien Doré, Brigitte y otros listos para quemar las tablas de este gran escenario. Reserva lo más rápido posible, ¿es necesario precisarlo? Información y reservas: live-campo.com www.festival-lesdeferlantes.com Pascale Oriot

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| destacats · l'essentiel · destacados |

Pascale Oriot

La Farinera Teixidor se «déplace» à Albi

L’artista Laurent Pernel ha sigut invitat pel Centre d’Art “Le Lait” d’Albi a participar al projecte “Ici-même! Imagine...”, una iniciativa col·lectiva, col·laborativa i efímera a l’espai urbà d’Albi. Al carrer Croix-Verte, 42, sobre la façana d’un comerç en actiu, Laurent Pernel ha creat «Casapellllum». Inspirat a la façana de “La Farinera Teixidor” de l’arquitecte Rafael Masó, precursor del moviment Noucentisme a Girona, i posa en joc un diàleg entre els elements arquitectònics i culturals de les dues ciutats. Fins al 21 octubre 2018.

#16 · 2018

L’artiste Laurent Pernel a été invité par le Centre d’Art «Le Lait» d’Albi à participer au projet «Ici-même! Imagine…», une initiative collective, collaborative et éphémère dans l’espace urbain albigeois. Au 42, Rue Croix-Verte, sur la façade d´un commerce en activité, Laurent Pernel a créé «Casapellllum». Inspiré de la façade de «La Farinera Teixidor» de l'architecte Rafael Maso, auteur de façades Art nouveau remarquables à Gérone, il met en jeu un dialogue entre des éléments architecturaux et culturels de ces deux villes. Visible Jusqu’au 21 octobre 2018.

El artista Laurent Pernel ha sido invitado por el Centro de Arte “Le Lait” de Albi para participar en el proyecto “Ici-même! Imagine…”, una iniciativa colectiva, colaborativa y efímera en el espacio urbano de Albi. En la calle Croix-Verte, 42, sobre la fachada de un comercio en activo, Laurent Pernel ha creado «Casapellllum». Inspirado en la fachada de «La Farinera Teixidor» del arquitecto Rafael Masó, precursor del movimiento novecentismo en Gerona, pone en juego un diálogo entre los elementos arquitectónicos y culturales de estas dos ciudades. Hasta el 21 de octubre 2018.

Ü del Bac L’Associació Ü del Bac omplirà de propostes culturals els dijous 5 i 19 de juliol, 2 i 9 d’agost al Bagatell de la Vall del Bac (Vall de Bianya). Dansa contemporània, música antiga, cançó d’autor o música experimental, entre d’altres, seran a la programació. El dijous 19 de juliol s’ha previst una jornada transfronterera amb la participació de components de la companyia Marie est de la nuit d’Estagel (Catalunya Nord) a més d’una degustació de vins naturals amb música. Més informació: www. udelbac.cat L’Association Ü del Bac organise des activités culturelles les jeudis 5 et 19 juillet, 2 et 9 août au Bagatell de la Vall del Bac (Vall de Bianya, près d’Olot). Danse contemporaine, musique ancienne, chanson d’auteur ou musique expérimental, entre autres manifestations artistiques, seront au programme. Le jeudi 19 juillet, une journée transfrontalière sera prévue avec la participation de membres de la compagnie Marie est de la nuit d’Estagel (Catalogne Nord), en plus d’une dégustation de vins naturels accompagnée de la musique. Plus d’information: www.udelbac.cat

La Asociación Ü del Bac llenará de propuestas culturales los jueves 5 y 19 de julio, 2 y 9 de agosto al Bagatell de la Vall del Bac (Vall de Bianya). Danza contemporánea, música antigua, canción de autor o música experimental, entre otros, estarán en la programación. El jueves 19 de julio se ha previsto una jornada transfronteriza con la participación de componentes de la compañía Marie est de la nuit de Estagel (Cataluña Norte) además de una degustación de vinos naturales acompañada de música. Más información: www.udelbac.cat

Trobada Joves La emoció és el tema del projecte fotogràfic transfronterer iniciat pel club de Perpinyà-Foto i el servei dels Joves de Perpinyà. Alegria, pena, por, sorpresa, fàstic, ràbia, 6 expressions emocionals escollides pels joves fotògrafs de Perpinyà, els del club Montphoto de Lloret de Mar i els del club AFTDAO de Berga. Després d´un primer intercanvi d’experiències i de competències a l’abril a Lloret de Mar, seguit d’una segona trobada al mes de maig a Berga, s´efectuarà una trobada final al Parc dels esports de Perpinyà del 16 al 20 juliol 2018. L’émotion est le thème du projet photographique transfrontalier initié par le club de Perpignan-Photo et le service Jeunesse de Perpignan. Joie, peine, peur, surprise, dégout, colère, 6 expressions émotionnelles saisies par les jeunes photographes de Perpignan, ceux du club Montphoto de Lloret de Mar et ceux du club AFTDAO de Berga. Après un premier échange d’expériences et de compétences en avril à Lloret de Mar, suivi d’un second courant mai à Berga, la finale s’effectuera au Parc des sports de Perpignan du 16 au 20 juillet 2018. La emoción es el tema del proyecto fotográfico transfronterizo iniciado por el club de Perpignan-Photo y el servicio de Juventud de Perpiñán. Alegría, pena, sorpresa, repugnancia, rabia, 6 expresiones emocionales escogidas por los jóvenes fotógrafos de Perpiñán, los del club Montphoto de Lloret de Mar y los del club AFTDAO de Berga. Después de un primer intercambio de experiencias y de competencias en abril en Lloret de Mar, seguido de un segundo encuentro en mayo en Berga, se efectuará un encuentro final en el Parque de los deportes de Perpiñán del 16 al 20 de julio 2018.

Photo de Jean Saleilles

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| notícies · actualités · noticias |

La Fundació Metalquimia et l’école de musique Claudefaula ont donné de l’élan à la création de la première école de cobla avec la collaboration de la Mairie de Gérone. La récupération et la conservation des instruments de cobla, promouvoir la formation en instruments traditionnels catalans et rapprocher la cobla aux élèves plus jeunes, sont parmi les objectifs du projet. Cette école pionnière aura la complicité de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, principal projet musical de la Fundació Metalquimia, et la création de la future Cobla Claudefaula. La Fundació Metalquimia y la escuela de música Claudefaula han impulsado la creación de la primera escuela de cobla con la colaboración del Ayuntamiento de Gerona. Entre los objetivos del proyecto se incluye cuidar de la recuperación y la conservación de los instrumentos de cobla en las enseñanzas artísticas de música, promover la formación en instrumentos tradicionales catalanes y acercar la cobla al alumnado más joven. El proyecto contará con la complicidad de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, principal proyecto musical de la Fundació Metalquimia, y la creación de la futura Cobla Claudefaula.

Aquestes Jornades d’Art Déco tindran lloc del 27 al 29 de juliol al Casino de Font-Romeu. L’Associació PAD (Perpinyà Art Déco) organitza al voltant del Grand Hôtel diferents exposicions, visites guiades, conferències, desfilades de cotxes antics, concert de swing, amb el tema principal, aquest any, sobre l’olimpisme d'entre-guerres. PAD està molt orgullosa de contribuir amb de l’Aéroclub del Rosselló i el Museu d’aviació del Mas Palegry, a la commemoració del centenari del primer vol Latécoère/Aéropostale Toulouse/Barcelona el 28 setembre. Més informació: www.perpignan-artdeco.fr Ces Journées Art Déco auront lieu du 27 au 29 juillet au Casino de Font-Romeu. L’association PAD (Perpignan Art Déco) organise autour du Grand Hôtel différentes expositions, visites guidées, conférences, défilé de voitures anciennes, concert swing avec un focus, cette année, sur l´olympisme entre-deux-guerres. PAD est très fier de contribuer avec l’Aéroclub du Roussillon et le Musée de l’aviation du Mas Palegry de Perpignan à la commémoration du centenaire du premier vol Latécoère/ Aéropostale Toulouse/Barcelona le 28 septembre. Plus d´information: www.perpignan-artdeco.fr Estas Jornadas de Art Déco tendrán lugar del 27 al 29 de julio en el Casino de Font-Romeu. La Asociación PAD (Perpiñán Art Déco) organiza en las inmediaciones del Grand Hotel diferentes exposiciones, visitas guiadas, conferencias, coches antiguos, concierto de swing, con el olimpismo de entre guerras como tema central de este año. PAD está muy orgullosa de contribuir, junto con el Aéroclub del Rossellón y el Museo de aviación del Mas Palegry, a hacer participar Perpiñán en la conmemoración del centenario del primer vuelo Latécoère/Aéropostale Toulouse/Barcelona el 28 de septiembre. Más información: www.perpignan-artdeco.fr

Exposició “Jo, Xavier Cugat” El músic Xavier Cugat, conegut arreu del mon per haver popularitzat la música llatina al cinema, protagonitza la exposició “Jo, Xavier Cugat”, a l’antiga galeria d’art Palau de Caramany de Girona. Aquesta exposició, organitzada pel seu mànager artístic, Joan Planas, vol ser un homenatge a l’artista en la seva ciutat natal. La mostra, que es podrà veure fins al 11 d’agost, exhibeix una sèrie de pintures, caricatures i objectes personals, així com fotografies d’en Cugat amb estrelles del cine com Fred Astaire Elisabeth Taylor i amb amics com Salvador Dalí o Rita Hayworth.

Le musicien Xavier Cugat, connu pour avoir popularisé la musique latine au cinéma, est protagoniste de l’exposition «Jo, Xavier Cugat», à l’ancienne galerie d’art Palau de Caramany de Gérone. Cette exposition, organisée par son manager artistique, Joan Planas, veut rendre hommage à l’artiste dans sa ville natale. La rétrospective, qui pourra être visitée jusqu´au 11 août, montre une série de peintures, une sélection des caricatures et des objets personnels, ainsi que des photographies de Cugat avec des stars de cinéma comme Fred Astaire Elisabeth Taylor et avec des amis comme Salvador Dalí ou Rita Hayworth. El músico Xavier Cugat, conocido por haber popularizado la música latina en el cine, protagoniza la exposición “Jo, Xavier Cugat”, en la antigua galería de arte Palau de Caramany de Gerona. Esta exposición, organizada por su mánager artístico, Joan Planas, quiere ser un homenaje al artista en su ciudad natal. La muestra, que se podrá ver hasta el 11 de agosto, exhibe una serie de pinturas, caricaturas y objetos personales, así como fotografías de Cugat con estrellas de cine como Fred Astaire Elisabeth Taylor y con amigos como Salvador Dalí o Rita Hayworth.

#16 · 2018

La Fundació Metalquimia i l’escola de música Claudefaula han impulsat la creació de la primera escola de cobla amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona. Entre els objectius del projecte s’hi inclou vetllar per la recuperació i la conservació dels instruments de cobla als ensenyaments artístics generals de música, promoure la formació en instruments tradicionals catalans i acostar la cobla a l’alumnat més jove. El projecte comptarà amb la complicitat de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, principal projecte musical de la Fundació Metalquimia, i la creació de la futura Cobla Claudefaula.

Journées Art Déco de Font–Romeu

INSPAI Diputació de Girona.

Escola pionera de Cobla

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| notícies · actualités · noticias |

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

Dans la marmite familiale

Herboriste, confiseur, cafetier… les générations se suivent, le métier persiste… Contrairement aux croyances, aucune obligation de reprise n’est venue gâcher les repas du dimanche. Seule la passion a œuvré, en douceur, en gestes, odeurs et souvenirs, ramenant auprès d’elle l’oisillon qui prétendait quitter son nid.

CAT

AL NIU FAMILIAR

Herbolari, confiter, cafeter… Les generacions se succeeixen i l’ofici continua. Al contrari del que es podria pensar, cap obligació de continuar-lo ha espatllat l’àpat del diumenge. Només hi ha intervingut la passió, amb calma, amb gestos, olors i records, reconduint-hi l’ocellet que volia sortir del niu. Així com el saber fer es transmet amb els seus secrets ben guardats de cor a cor, de pares a fills i amb el temps, els comerços han canviat força. Les normes d’higiene i de seguretat han espantat els que pretenien conservar l’encant de l’avior creat per un rebesavi. Només els llocs protegits resisteixen a l’asèpsia del políticament correcte, amb façanes de plaques de guix ignífugues. Les tècniques de fabricació també s’han hagut d’adaptar a les normes, normatives i altres regles made in USA que, tal com asseguren, estan al servei de l’usuari. La família Moreau, herbolaris des de 1905, ha hagut de fer front a aquestes i altres vicissituds. Dues expropiacions com a conseqüència de la reordenació del barri, supressió del títol d’herbolari per part de l’Estat… Tot i aquests grans inconvenients, la botiga, a la plaça de la República, atrau des de fa anys una clientela fidel i nombrosa. El relleu ja està ben establert: és la Pauline Moreau, cinquena generació. Es va incorporar a l’empresa fa dos anys. «És el meu món, és casa meva», afirma amb un tendre somriure. Amb un màster de negocis, Paris va acollir les seves experiències personals i professionals. Una vida molt allunyada de la despreocupació de la infància. I després hi va haver Charlie Hebdo… Per a la Pauline, va ser el punt d’inflexió: retorn al «país».

Si le savoir-faire se transmet avec ses secrets bien gardés de cœurs à cœurs, de parents à enfants, avec le temps, les magasins, eux, ont bien changé. Les normes d’hygiène et de sécurité ont chassé ceux qui espéraient conserver le charme d’antan créé par un trisaïeul. Seuls les lieux classés résistent à l’asepsie du politiquement correct, aux façades en placo ignifugé. Les techniques de fabrication ont dû également s’adapter aux normes, réglementations et autres règles made in USA qui, assurent-on, seraient au service de l’utilisateur. Ces aléas et tant d’autres, la famille Moreau, Herboristes depuis 1905, a dû y faire face. Expropriations à deux reprises suite au réaménagement du quartier, suppression par l’Etat du diplôme d’herboristerie… Malgré ces tracas majeurs, place de la république, la boutique attire depuis plusieurs années une clientèle fidèle et nombreuse. La relève est déjà bien en place, Pauline Moreau, 5ème génération, a intégré l’entreprise depuis 2 ans. « C’est mon monde, c’est la maison » affirme-t-elle avec un tendre sourire. Son Master école de commerce en main, Paris accueillait jadis ses expériences personnelles et professionnelles. Une vie a des lieues de l’insouciance de l’enfance. Et puis, il y a eu Charlie Hebdo… Pour Pauline, ce fut le point de rupture: retour au « pays ».

EN EL NIDO FAMILIAR

Herborista, pastelero, dueño de un café… las generaciones se suceden, el oficio continúa… Al contrario de lo que se podía pensar, ninguna obligación de retomarlo ha estropeado la comida de los domingos. Sólo la pasión ha actuado, con calma, con gestos, con olores y recuerdos, devolviendo al pajarillo que pretendía abandonar su nido. Si bien el savoir-faire se transmite con sus secretos bien guardados de corazón a corazón, de padres a hijos, con el tiempo, los comercios han cambiado bastante. Las normas de higiene y de seguridad han perseguido a aquellos que esperaban conservar el encanto de antaño creado por el tatarabuelo. Sólo los lugares protegidos resisten a la asepsia de lo políticamente correcto, con fachadas de placas de yeso ignífugas. Las técnicas de fabricación han debido también adaptarse a las normas, reglamentaciones y otras normas made in USA que, tal como aseguran, estarían a servicio del usuario. La familia Moreau, herboristas desde 1905, ha debido de hacer frente a éstas y otras vicisitudes. Dos expropiaciones como consecuencia de la remodelación del barrio, supresión del título de herbolario por parte del Estado… A pesar de todos estos inconvenientes, la tienda, situada en la plaza de la República, atrae desde hace años a una clientela fiel y numerosa. El relevo está bien establecido, es Pauline Moreau, quinta generación. Se incorporó a la empresa hace dos años. “Es mi mundo. Es mi casa » afirma con una tierna sonrisa. Con su máster de negocios, París acogió sus experiencias personales y profesionales. Una vida alejada de la despreocupación de la infancia. Y después, pasó lo de Charlie Hebdo… Para Pauline, este fue el punto de inflexión: retorno a su tierra.

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

«A prop del meu arbre, vivia feliç», cantava amb tota la raó Georges Brassens. «De molt joveneta, visc el món de l’herbolari. Soc a la falda dels treballadors, alguns m’han vist néixer. Conec els productes i les propietats que tenen, el meu pare en va fer servir per curar-me. No conec la química». És el pare qui li transmet les fórmules, algunes elaborades per l’avi o el besavi. Ja no cal demostrar-ne l’eficàcia, i, amb Internet, es ven al Canadà, a Suïssa i a tot Europa. «A mesura que passen els mesos, el meu pare redueix la seva presència a la botiga i se’l veu feliç per aquesta transmissió». No transmet el passat, sinó el futur. Aquest saber fer és com una terra: nodreix la família, la manté unida i li obre altres horitzons.

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

www.costrabrava.org

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

La família Esparcel ha seguit el mateix camí. Fa tres generacions que fan gaudir els llaminers. Des de 1920, les delicioses receptes d’aquests confiters pastissers es murmuren en secret a la família. La Jenny i l’Agnès Esparcel han recuperat, des de fa més de deu anys, ingredients, perfums i colors de tots aquests petits tresors dolços. Elles també havien sortit del niu per viure una altra vida en un altre lloc. Farmàcia i dret, camins als antípodes de la tradició familiar. No comptaven amb la passió, aquest invisible que, dia rere dia, ha revifat els records més dolços. Amb el temps, tots els camins condueixen a casa. «Si hi hagués hagut l’obligació de continuar amb la botiga, la meva germana i jo no hi seríem. Com que érem lliures, vam poder mesurar-ne la riquesa. Nosaltres també animem els nostres fills perquè visquin les seves pròpies experiències», explica la Jenny Esparcel.

“Cerca de mi árbol, vivía feliz” cantaba con toda la razón Georges Brassens. “Desde mi más tierna infancia, vivo el mundo del herbolario. Estoy en medio de los empleados, algunos me han visto nacer. Conozco los productos y sus propiedades, mi padre los ha utilizado para curarme con ellos. No conozco la química”. Es el padre quien le transmite sus fórmulas, algunas elaboradas por el abuelo o el bisabuelo. No hace falta demostrar su eficacia y con Internet, se venden en Canadá, Suiza y en toda Europa. “A medida que pasan los meses, mi padre reduce su presencia en la tienda, se le ve feliz por esta transmisión”. No trasmite el pasado, sino el futuro. Este savoir-faire es como una tierra, alimenta la familia, la mantiene unida y le abre otros horizontes.

#16 · 2018

« Auprès de mon arbre, je vivais heureux » chantait à juste titre Georges Brassens. « Depuis ma plus tendre enfance, je vis l’herboristerie. Je suis dans les pattes des employés, certains m’ont vu naitre. Je connais les produits et leurs propriétés, mon père m’a soignée avec. Je ne connais pas la chimie ». C’est ce père qui lui transmet ses formules, certaines élaborées par le grand père ou l’arrièregrand-père. Leur efficacité n’est plus à prouver et avec Internet, elles se vendent au Canada, en Suisse et dans toute l’Europe. « Mois après mois, mon père réduit sa présence à la boutique, je le sens heureux de cette transmission». Ce n’est pas le passé qu’il transmet mais l’avenir. Ce savoir-faire est comme une terre, elle nourrit la famille, la tient ensemble et lui ouvre d’autres horizons.

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

«Efectivament, hi ha exigències inherents al comerç: no fas vacances quan en fa la resta de la gent, però ja no és tan important. A banda del fet que vivim en una regió privilegiada (sol, mar, muntanya…), la quotidianitat m’és agradable». Igual que la casa Moreau, la casa Esparcel també ha hagut de mudar-se diverses vegades, però s’ha estabilitzat al centre de Perpinyà i celebra la fidelitat de la seva clientela.

#16 · 2018

Même parcours pour la famille Esparcel, qui, depuis 3 générations régalent les gourmands. Depuis 1920, les délicieuses recettes de ces confiseurs-pâtissiers se murmurent en secret dans la famille. Jenny et Agnès Esparcel ont retrouvé depuis plus de 10 années, ingrédients, parfums et couleurs de tous ces petits trésors sucrés. Elles aussi avaient quitté le nid pour vivre autre chose ailleurs. Pharmacie, Droit, des chemins aux antipodes de la tradition familiale. C’était compter sans la passion, cet invisible qui, jour après jour, a ravivé les souvenirs les plus doux. Avec le temps, toutes les routes ramènent à la maison. « S’il existait une obligation à reprendre la boutique, ma sœur et moi-même, ne serions certainement pas là. C’est parce que nous étions libres que nous avons pu en mesurer la richesse. Nous poussons également nos enfants à vivre leurs expériences propres» explique Jenny Esparcel. « Certes, il existe des exigences inhérentes au commerce : pas de vacances en même temps que tout un chacun mais ce n’est plus si important. Outre le fait que nous habitons une région privilégiée (soleil, mer, montagne…), je sais me rendre le quotidien agréable». A l’image de la maison Moreau, la maison Esparcel a elle aussi du déménager à plusieurs reprises mais elle s’est également stabilisée au centre-ville de Perpignan et se réjouit de la fidélité de sa clientèle.

La familia Esparcel ha seguido el mismo camino. Hace 3 generaciones que hacen disfrutar a los más golosos. Desde 1920, las deliciosas recetas de estos confiteros-pasteleros se murmuran en secreto en la familia. Jenny y Agnès Esparcel han recuperado, desde hace más de 10 años, ingredientes, gustos y colores de todos esos pequeños tesoros dulces. Ellas también habían abandonado el nido para vivir otras experiencias en otro lugar. Farmacia, Derecho, caminos en las antípodas de la tradición familiar. No contaban con la pasión, ese intangible que, día tras día, ha reavivado los recuerdos más dulces. Con el tiempo, todos los caminos conducen a casa. “Si hubiera habido una obligación para continuar con la tienda, mi hermana y yo no estaríamos aquí. Como éramos libres, hemos podido medir la riqueza. Nosotras también animamos a nuestros hijos para que vivan sus propias experiencias”, explica Jenny Esparcel. “Bien es cierto que existen exigencias inherentes al comercio: no se disfrutan vacaciones al mismo tiempo que los demás pero esto no es tan importante. Además, el hecho de vivir en una región privilegiada (sol, mar, montaña…), hace que lo cotidiano me sea agradable”. Igual que la casa Moreau, la casa Esparcel también ha tenido que mudarse varias veces, pero se ha estabilizado en el centro de Perpiñán y celebra la fidelidad de su clientela.

| reportatge · reportage · reportaje | FR

Fidelitat, una paraula que també sembla encaixar amb Joël Méné, originari de Vilafranca de Conflent, bomber militar a Var. El 1991 torna a viure entre les muralles de la ciutat fortificada i continua amb el bar hotel restaurant dels pares. Els avis portaven el mateix tipus d’establiment: «La bonne frite» (la bona patata), a la Cabanassa. En Joël es va trobant sol amb les comandes de l’establiment, els seus pares tenen molta feina amb la gestió del Fort Libèria. «Tornar al país i treure profit de la meva experiència, viure plenament aquesta doble vida... un somni d’infància materialitzat». Dos oficis, venedor de refrescos i oficial de bomber; una passió no existeix sense l’altra. «En tot moment, cal ser-hi present. La meva vida és particular, plena d’imprevistos; no seria el mateix sense això». A una part d’ell li agrada cuinar les receptes familiars tradicionals, mentre que l’altra s’atreveix amb el foc de l’aventura. La continuïtat del seu establiment li permet absentar-se’n sense por quan una urgència el crida en algun lloc. «Viure a la casa de la infància és un luxe, en soc ben conscient! Realitzar-me gràcies als oficis que signifiquen tant per a mi, a la meva regió, al meu poble… soc feliç. Aquest amor “del país”, de la relació amb l’altre, són

Fidélité, un mot qui semble coller aussi à Joël Méné, natif de Villefranche-de-Conflent, pompier militaire dans le Var, en 1991 il revient vivre entre les remparts de la ville fortifiée et reprend le bar-hôtel-restaurant parental. Les grands-parents géraient le même type d’établissement : « La bonne frite » à la Cabanasse. Joël se retrouve peu à peu seul aux commandes de l’établissement, ses parents ayant beaucoup à faire avec la gestion

Fidelidad, una palabra que parece encajar también con Joël Méné, natural de Villefranche de Conflent, bombero militar en el departamento del Var, en 1991 regresa para vivir entre las murallas de la ciudad fortificada y retoma el bar-hotel-restaurante de sus padres. Los abuelos se hacían cargo del mismo tipo de establecimiento: “La bonne frite” (La buena patata) en Cabanasse. Joël se encuentra poco a poco solo al mando del

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

Visites guidées toute l’année

#16 · 2018

Visite des ateliers

Plus de 10 000 visiteurs par an ! GRATUIT

RN 116, Rond-point du Canigou - 66500 Prades

Horaires & infos : Tél. 04 68 96 21 03 - www.manufacturedugrenat.com

| reportatge · reportage

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

parts inherents de l’herència familiar». Una riquesa que interpel·la tant que, en l’emissió número 100, «Des racines et des ailes» (arrels i ales) torna a entrevistar Joël Méné, considerat com un personatge destacat. «El rodatge serà al juny. Una oportunitat per fer d’ambaixadors regionals i posar en relleu els seus paisatges, les persones i el saber fer. Transmetre és compartir». Transmetre, una altra manera de dir «t’estimo». Pascale Oriot

du Fort Libéria. « Revenir au pays et mettre mon expérience à profit, vivre pleinement cette double vie, un rêve de gosse concrétisé ». Deux métiers, limonadier et Officier pompier, une passion ne va pas sans l’autre. «A toute heure, être présent. Ma vie est particulière, pleine d’imprévus, je ne serai pas le même sans cela ». Une part de lui se plait aux cuisines avec les traditionnelles recettes familiales tandis que l’autre se risque sous le feu de l’aventure. La pérennité de son établissement lui permet de s’en absenter sans appréhension lorsqu’une urgence l’appelle ailleurs. « Habiter la maison de son enfance est un luxe, j’en ai bien conscience ! M’épanouir grâce aux métiers qui me tiennent à cœur, dans ma région, dans mon village… je suis heureux. Cet amour « del païs », de la relation à l’autre sont parties inhérentes de l’héritage familial». Une richesse qui interpelle au point que, pour sa 100ème émission, «Des racines et des ailes» revient interviewer Joél Méné considéré comme un personnage marquant. « Le tournage aura lieu courant juin. Une opportunité pour jouer les ambassadeurs régionaux, mettre en exergue ses paysages, personnages et savoir-faire. Transmettre, c’est partager ». Transmettre, une autre manière de dire « je t’aime ».

Transmitir, otra manera de decir “te quiero”. Pascale Oriot

#16 · 2018

establecimiento al tener sus padres mucho trabajo con la gestión del Fort Libéria. “Volver a casa y aprovechar mi experiencia, vivir plenamente esta doble vida, es un sueño de niño materializado”. Dos oficios, vendedor de refrescos y oficial de bombero, una pasión no existe sin la otra. “En todo momento, es necesario estar presente. Mi vida es particular, llena de imprevistos, no sería el mismo sin esto”. A una parte de él le gusta cocinar con las tradicionales recetas familiares mientras que la otra se arriesga bajo el fuego de la aventura. La continuidad de su establecimiento le permite ausentarse sin temor cuando alguna urgencia le llama en algún lugar. “Vivir en la casa de la infancia es un lujo, ¡soy consciente! Realizarme gracias a los oficios que significan tanto para mí, en mi región, en mi pueblo…soy feliz. Este amor “del país”, de la relación con el otro, son partes inherentes de la herencia familiar”. Una riqueza que interpela tanto que, por la emisión número 100, “Des racines et des ailes” (Raíces y alas) vuelve a entrevistar a Joel Méné considerado como un personaje destacado. “El rodaje será en junio. Una oportunidad para hacer de embajadores regionales, y poner en relieve sus paisajes, personajes y saber-hacer. Transmitir, es compartir”.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

Pascale Oriot

| reportatge · reportage · reportaje |

#15 · 2018

El lloc dels enlloc

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

CASA SALETA ALÍ BABÀ, LA MONTSE I LA NÚRIA Des de la marquesa de Sagnier passant per Mercè Rodoreda, el comte de Godó, Isona Passola, el doctor Josep Trueta, Josep Pla o la comtessa Thyssen. Tots ells i molt més tenen una cosa en comú que pocs coneixen: Can Saleta. Pels seus passadissos i entre les seves singulars peces hi ha les petjades de gairebé 150 anys d’històries. A part de poder-hi pagar en pessetes fins al pròxim 2020, en aquest pintoresc i encisador local el temps no passa i, si ho fa, hi deixa tota la seva essència. Aquí, impera l’ordre lògic, no hi ha referències i els càlculs es continuen fent a mà, amb el cap perquè si no “et quedes atontat”, assegura la Montserrat Sala, que conjuntament amb la seva germana Núria continuen al capdavant de l’establiment.

GALETES CENTENÀRIES CAN TUYARRO (Santa Coloma de Farners) Ni conservants, ni colorants ni additius. Tots els seus productes estan elaborats naturalment com per exemple una de les seves especialitats: les Galetes Teules. Pensades per als apassionats del dolç, estan fetes a mà a partir d’una recepta familiar centenària. No es pot dir més!

©Javi Cabrera

“Abans aquí es feien unes tertúlies de nassos, hi havia molta gent interessant”, explica la Montserrat Sala.

CASA SALETA ALI BABA, MONTSE ET NÚRIA La marquise de Sagnier, la romancière Mercè Rodoreda, le comte de Godó, la réalisatrice Isona Passola, le médecin Josep Trueta ou encore l’homme de lettres Josep Pla, en passant par la comtesse Thyssen. Toutes ces personnes et bien d’autres ont une chose en commun que peu connaissent: Can Saleta. Ses couloirs et curieux articles recèlent les traces de près de 150 ans d’histoires. Outre la possibilité d’y payer en pesetas jusqu’à l’horizon 2020, sur ce magasin au charme pittoresque, le temps n’a pas de prise et, quand il en a, il y laisse toute son essence. L’ordre logique y est roi, les références y sont inexistantes, et on y fait encore les calculs à la main, de tête, car sinon «on devient bête». C’est ce qu’affirme Montserrat Sala qui, en tandem avec sa sœur Núria, est encore à la tête de l’établissement. Elles, ce sont les arrière-petites-filles du fondateur de ce bastion du petit commerce. Ancienne étape pour les diligences qui se dirigeaient vers Gérone, ce lieu de rencontre et centre créatif né grâce à Jeroni Sala en 1870 – année où il reçut la boutique en cadeau de mariage – est devenu un cercle associatif, un centre de loisirs, un lieu de détente, une épicerie et même, aujourd’hui, une quincaillerie faisant également office d’antiquaire.

«Autrefois, nous organisions ici des rencontres-débats incroyables fréquentées par nombre de gens intéressants», explique Montserrat Sala “Antes aquí se hacían unas tertulias de narices, había mucha gente interesante”, explica Montserrat Sala. ES

CASA SALETA ALÍ BABÀ, MONTSE Y NÚRIA Desde la marquesa de Sagnier pasando por Mercè Rodoreda, el conde de Godó, Isona Passola, el doctor Josep Trueta, Josep Pla o la condesa Thyssen. Todos ellos y muchos más tienen una cosa en común que pocos conocen: Can Saleta. Por sus pasillos y entre sus singulares piezas hay pisadas de casi 150 años de historias. A parte de poder pagar en pesetas hasta el próximo 2020, en este pintoresco y cautivador local el tiempo no pasa y, si lo hace, deja toda su esencia. Aquí, impera el orden lógico, no hay referencias y los cálculos continúan haciéndose a mano, con la cabeza porque si no “te quedas atontado”, asegura Montserrat Sala, que junto con su hermana Núria continúan al frente del establecimiento.

#16 · 2018

Elles són les besnétes del fundador d’aquest punt de trobada i centre dinamitzador que va néixer amb en Jeroni Sala l’any 1870 en rebre la botiga com a regal de noces. De punt d’aturada per a les diligències que anaven cap a Girona fins a casino, centre recreatiu, lloc de descans, botiga de comestibles i queviures o l’actual ferreteria i mig antiquari; reducte del petit comerç de barri.

| reportatge · reportage · reportaje | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

Si un lema tenen clar és aquest: reinventarse permanentment per mantenir-se. Ho tenen gravat a l’ànima. “Diuen que tenim coses velles, però no és cert, són clàssiques”, assegura la Montse. Des de ciris de bateig, fins a corda de totes mides passant per cistells de vímet, boles de naftalina, màquina per posar taps de suro a les ampolles, obridors d’eriçons, peladora elèctrica de faves o el giny per fer els canelons de Nadal. Tot allò que no sabries on trobar. “Quan era petita pensava que era avorrit haver de veure cada dia les mateixes persones i saber què volien però, ara, m’encanta la botiga. Em diverteix. És un joc”, comenta la Montse. El joc de trobar proveïdors d’artefactes singulars, el joc de rellegir factures d’orinals per dues pessetes l’any 1907 o de retrobarse amb el seu passat a les lleixes. El fet d’entendre mitjançant mímica la petició de mantega d’uns alemanys a principis dels anys 50; el formatge ratllat – literalmentque volia la minyona de la marquesa de Seigner o com quan de petita la Montse s’amagava dins del taulell mentre els passadissos bullien d’activitat per, de sobte, sortir corrents portant la bata d’una treballadora. “Era entretingut. Era moguda i divertida. Mira si n’era que la Carmen Amaya se’m va emportar al mas que tenia a Palafrugell. Vaig passar la nit allà i, l’endemà, vaig retornar cap a casa”, recorda la Montserrat. I d’aquestes històries ella, sa germana i els treballadors d’aquest històric local podrien omplir els cabassos, cistells i paelles que

S’il y a une devise qui ne fait pas de doute pour elles, c’est la suivante: se réinventer en permanence pour subsister. Elles la gardent gravée dans leur esprit. «On dit que nous avons des articles vieux mais ce n’est pas vrai, ils sont classiques», assure Montse. Des cierges de baptême aux cordes de toutes les tailles en passant par les paniers en osier, les boules de naphtaline, les machines pour mettre des bouchons de liège aux bouteilles, les coupeoursins, les éplucheurs électriques de fèves ou l’appareil pour faire les cannellonis de Noël. Tout ce qu’on ne saurait pas où trouver. «Quand j’étais petite, je pensais qu’être obligé de voir chaque jouir les mêmes personnes et savoir ce qu’elles voulaient était ennuyeux mais, maintenant, j’adore la boutique. Je m’amuse. C’est un jeu», commente Montse. Le jeu de trouver des fournisseurs d’engins insolites, le jeu de relire les factures de pots de chambre qui coûtaient deux pesetas en 1907, ou de retrouver son passé sur les rayons. Les mimiques, au début des années cinquante, pour comprendre que des Allemands demandaient du beurre; le fromage (littéralement) râpé que voulait la domestique de la marquise de Sagnier ou les moments où, enfant, Montse se cachait sous le comptoir pendant que les couloirs grouillaient d’activité pour, tout à coup, sortir à toute vitesse en portant la blouse d’une employée. «C’était amusant. J’étais agitée et blagueuse. Pour vous donner un exemple, Carmen Amaya m’a emmenée dans sa maison de campagne de Palafrugell. J’ai passé la nuit là-bas et, le lendemain, je suis rentrée chez

“Exilis, fronteres i desarrelaments” de Carles Verges i Victor Sunyol

Del 7 de setembre al 25 de novembre de 2018 Inauguració: Divendres, 7 de setembre a les 19h MUME-Museu Memorial de l´Exili C. Major, 43-47 - 17700 La Jonquera - T. 972 556 533

©Javi Cabrera

“Quan fèiem les obres per instal·lar-hi la ferreteria la gent passava i preguntava, què hi feu aquí? Nosaltres responíem: una saleta”, explica la Montserrat. I d’aquí el nom de Casa Saleta. «Durant les travaux d’installation de la quincaillerie, les passants demandaient ce que nous allions y faire. Nous répondions: une «saleta» (petite salle)», explique Montserrat. D’où le nom de Casa Saleta

“Cuando hacíamos las obras para instalar la ferretería la gente pasaba y preguntaba, ¿qué hacéis aquí? Nosotros respondíamos: una salita”, explica Montserrat. Y de aquí el nombre de Casa Saleta.

| reportatge · reportage · reportaje | DES GALETTES CENTENAIRES. CAN TUYARRO (Santa Coloma de Farners) Sans conservateur, ni colorant, ni additif. Tous leurs produits sont élaborés naturellement à l’image d’une de leurs spécialités : les Galettes … Pensées pour les amateurs de sucré, elles sont confectionnées à la main à partir d’une recette familiale centenaire. Il n’y a rien à rajouter !

CAT

Si un lema tienen claro es éste: reinventarse permanentemente para mantenerse. Lo tienen grabado en el alma. “Dicen que tenemos cosas viejas, pero no es cierto, son clásicas”, asegura Montse. Desde cirios de bautizo, hasta cuerda de todas las medidas pasando por cestos de mimbre, bolas de naftalina, máquina para poner tapones de corcho a las botellas, abridores de erizos, peladora eléctrica de habas o el ingenio para hacer los canelones de Navidad. Todo aquello que no sabrías dónde encontrarlo. “Cuando era pequeña pensaba que era aburrido tener que ver cada día las mismas personas y saber qué querían pero, ahora, me encanta la tienda. Me divierte. Es un juego”, comenta Montse.

moi», se rappelle Montserrat. Et ces histoires, Montse, sa sœur et les employés de ce magasin historique pourraient en remplir les cabas, paniers et poêles qui y sont exposés, en les passants au crible des tamis qui pendent du plafond. «Il n’y a pas un Français qui entre sans dire que c’est comme la caverne d’Ali Baba. Dans le français que je baragouine je leur réponds que oui, que c’est la caverne d’Ali Baba, mais sans les 40 voleurs», s’amuse Montse. Et à ceux qui viennent de moins loin, elle sait aussi quoi répondre: «quand on me dit que la boutique ressemble au Corte Inglés, je leur fais remarquer que le Corte Inglés est le Can Saleta de Barcelone car c’est nous qui avons été les premiers.»

“Era entretenido. Era movida y divertida. Mira si lo era que Carmen Amaya me llevó a la masía que tenía en Palafrugell. Pasé la noche allá y, al día siguiente, volví a casa”, recuerda Montserrat. Y de estas historias ella, su hermana y los trabajadores de este histórico local podrían llenar los capazos, cestos y sartenes que se exponen, colar por el cedazo de las cribas colgadas del techo. “No hay francés que entre y que no diga que esto es como la cueva de Ali Baba. Con mi francés macarrónico les contesto que sí, que es la cueva, pero sin los 40 ladrones”, ríe Montse. Y, para los de más cerca también tiene respuesta: “cuando me dicen que la tienda parece el Corte Inglés les comento que el Corte Inglés es el Can Saleta de Barcelona porque nosotros fuimos primeros”.

#16 · 2018

El juego de encontrar proveedores de artefactos singulares, el juego de releer facturas de orinales por dos pesetas del año 1907 o de encontrarse con su pasado en las estanterías. El hecho de entender mediante mímica la petición de manteca de unos alemanes a principios de los años 50; el queso rallado –literalmente- que quería la criada de la marquesa de Seigner o como cuando de pequeña Montse se escondía dentro del mostrador mientras los pasillos bullían de actividad para, de repente, salir corriendo llevando la bata de una trabajadora.

s’exposen, empassant-se pel sedàs dels garbells penjats del sostre. “No hi ha francès que entri i que no digui que això és com la cova d’Alí Babà. Amb el meu francès macarrònic els contesto que sí, que és la cova, però sense els 40 lladres”, riu la Montse. I, pels de més a prop també té resposta: “quan em diuen que la botiga sembla el Corte Inglés els comento que el Corte Inglés és el Can Saleta de Barcelona perquè nosaltres vam ser primers”.

©Javi Cabrera

Ellas son las bisnietas del fundador de este punto de encuentro y centro dinamizador que nació con Jeroni Sala el año 1870 al recibir la tienda como regalo de bodas. De parada para las diligencias que iban hacia Gerona hasta casino, centro recreativo, lugar de descanso, tienda de comestibles y ultramarinos o la actual ferretería y medio anticuario; reducto del pequeño comercio de barrio.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

CAN FARRENY DESPATXANT ‘SÍS’

CAN FARRENY DES OUI À FOISON

La recepta per mantenir-se més de 140 anys amb la mateixa energia la té en Robert Vilà de Can Farreny. Cada dia, darrera el seu taulell art-déco, la comparteix. Prové dels seus avantpassats. Té una base de causalitat i tocs de casualitat. Casualitat perquè cada una de les cinc generacions d’aquesta família ha comptat amb un membre que ha volgut continuar l’herència. Causalitat perquè els fonaments d’aquest establiment s’erigeixen sobre unes constants vitals fèrries: bon humor, constància, bon tracte, bon preu, predisposició i, per sobre de tot, mai dir ‘no’ a res ni a ningú. “Ho tenim sagrat, és el nostre lema”, assegura.

La recette pour subsister depuis plus de 140 ans avec la même énergie, Robert Vilà de Can Farreny la possède. Chaque jour, derrière son comptoir Art déco, il la partage. Elle lui vient de ses aïeux. Elle a pour base des évidences et des touches de coïncidence. Coïncidence, car sur chacune des cinq générations de cette famille, un membre a voulu perpétuer ce legs. Évidences, car les fondations de cet établissement reposent sur des constantes vitales inébranlables: bonne humeur, constance, un bon contact, prix abordables, prédisposition et, par-dessus tout, ne jamais dire non à rien ni à personne. «Pour nous, c’est sacré, c’est notre devise», assure-t-il.

Tant en Robert com la seva dona la Josepa Maria, el seu fill Marc i la seva família viuen la vida de botiguers des d’una altra perspectiva. Viuen el negoci com la millor manera de donar servei i ajudar a la ciutadania i, sobretot, com una de les principals formes d’aportar vida a la vila, retornant-la segon a segon a l’esplendor d’aquells dies de mercat de fa segles. “Quan hi ha base, hi ha altura. Sense base no hi ha ni qualitat ni excel·lència”, resumeix en Robert.

Aussi bien Robert que sa femme Josepa Maria, son fils Marc et sa famille mènent leur vie de commerçants sous une autre perspective. Ils voient le commerce comme la meilleure façon de rendre service et d’aider les habitants et, surtout, comme une des principaux moyens d’apporter de la vie à la ville, lui redonnant à de seconde en seconde la splendeur de ces jours de marché d’il y a des siècles. «Quand il y a la base, il y a de la hauteur. Sans base, il n’y a ni qualité ni excellence», résume Robert.

Ells no són químics però disposen de l’experiència escrita. “Disposem de la llibreta de fórmules dels rebesavis; hem pogut salvar tots els càlculs i fórmules que van crear; des de pomades, olis essencials, àcids alcalins o productes per tractar la pedra i la roba”, detalla en Robert assegut al petit despatx mirador al costat de la botiga. Des d’allà guaita el carrer cada pocs segons. I és que a Can Farreny els clients i visitants no només són de les seves proximitats sinó que alguns vénen de molt lluny.

©Javi Cabrera

#16 · 2018

Ils ne sont pas chimistes mais disposent de l’expérience écrite. «Nous disposons du carnet de formules de nos arrière-grands-parents: nous avons pu conserver tous les calculs et formules qu’ils ont créés, des pommades, huiles essentielles et acides alcalins aux produits pour traiter la pierre et les vêtements», explique Robert, assis dans son petit bureau-mirador contigu à la boutique. De là, il guette la rue presque à chaque seconde. Il faut dire qu’à Can Farreny, les clients et les visiteurs sont des environs, mais pas seulement: certains viennent de très loin.

CAN FARRENY DESPACHANDO “SÍES” La receta para mantenerse más de 140 años con la misma energía la tiene Robert Vilà de Can Farreny. Cada día, detrás de su mostrador art-déco, la comparte. Proviene de sus antepasados. Tiene una base de causalidad y toques de casualidad. Casualidad porque cada una de las cinco generaciones de esta familia ha contado con un miembro que ha querido continuar la herencia. Causalidad porque los fundamentos de este establecimiento se erigen sobre unas constantes vitales férreas: buen humor, constancia, buen trato, buen precio, predisposición y, sobre todo, nunca decir “no” a nada ni a nadie. “Lo tenemos sagrado, es nuestro lema”, asegura.

GALLETAS CENTENARIAS CAN TUYARRO (Santa Coloma de Farners) Ni conservantes, ni colorantes ni aditivos. Todos los productos están elaborados naturalmente como por ejemplo una de sus especialidades: las Galletas Tejas. Pensadas para los apasionados del dulce, están hechas a mano a partir de una receta familiar centenaria. ¡No se puede decir más! En Robert Vilà assegura que cada cop és més difícil trobar proveïdors. Robert Vilà confirme la difficulté à trouver des fournisseurs

Robert Vilà asegura que cada vez es más difícil encontrar proveedores.

La boutique a été créée en 1875 d’après le bouche à oreille familial, en 1880 d’après le registre de la Mairie. En 1875 según el bocaboca familiar, 1880 según el libro de matrícula del Ayuntamiento se fundó la tienda. ©Javi Cabrera

CAT

Luthiers, artistes pintors o artesans. Fins i tot un dels experts que va participar en la restauració de la capella Sixtina del Vaticà. Concretament aquest artista els visita cada any quan es desplaça fins al Baix Empordà per comprar calç per als seus frescos de paret. “N’hem après molt d’ell. Ve de Bordeus perquè localitza aquí el que no troba enlloc. Xerrant, xerrant vam saber que la Capella Sixtina la va restaurar ell amb una calç seva, creada amb terra de la zona de l’Alvèrnia”, detalla en Robert emocionat.

Des Luthiers, des artistes peintres ou des artisans. Même un des experts ayant participé à la restauration de la chapelle Sixtine du Vatican. Concrètement, cet artiste leur rend visite chaque année lors de ses déplacements dans le Bas-Ampurdan afin d’acheter de la chaux pour ses fresques. «Nous en avons beaucoup appris avec lui. Il vient de Bordeaux car c’est là qu’il repère ce qu’il ne trouve nulle part. À force de bavarder, nous avons appris que la chapelle Sixtine, c’est lui qui l’a restaurée avec une chaux de son cru, créée à partir de terre de la région Auvergne», relate Robert, ému.

#16 · 2018

El 1875 segons el boca-orella familiar, 1880 segons el llibre de matrícula de l’Ajuntament es va fundar la botiga.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| reportatge · reportage · reportaje |

| reportatge · reportage · reportaje | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

Aquest petit i dividit establiment a banda i banda del carrer de la Riera també recorda la cosina de la vídua d’en Casademont. “El pintor tenia una finca a La Pera i es proveïa aquí d’allò que necessitava”, assegura en Robert, qui continua al peu del canó, jubilat però en actiu. Retratats i des del magatzem, l’avi i el besavi continuen vigilant a través del petit museu d’instantànies. “Venem allò que ningú més ven”, detallen. I la fórmula per aconseguirho? “Crec que l’ofici es porta a la sang, ve de molt antic; els grecs ja ens van ensenyar a fer-ho i els romans ho van perfeccionar. Personalment, el que més s’aprèn és a tenir molta paciència”, assegura en Robert. Petites píndoles que es lliuren embolicades de coneixement i curosa atenció. Tal com resumeix l’eslògan comercial de la capital del Baix Empordà, visitar Can Farreny és un petit plaer. Originàriament, a part de la drogueria la botiga disposava d’un obrador de pastisseria situat al tercer pis. Amb un telèfon de tub i embut es comunicaven les comandes. À l’origine, outre la droguerie, la boutique employait un ouvrier pour la pâtisserie située au troisième étage. Les commandes étaient passées à l’aide d’un tube et d’un entonnoir en guise de téléphone.

#16 · 2018

Originariamente, aparte de la droguería la tienda disponía de un obrador de pastelería situado en el tercer piso. Con un teléfono de tubo y embudo se comunicaban los pedidos.

©Francesc Jordan

Ce petit établissement divisé de part et d’autre du Carrer de la Riera («rue du Ruisseau») rappelle également la veuve de Casademont. «Le peintre avait une propriété à La Pera, et il se fournissait ici de ce dont il avait besoin», assure Robert, toujours sur le pied guerre, retraité mais en activité. Depuis l’entrepôt, le portrait du grand-père et de l’arrière-grand-père continuent de veiller à travers le petit musée d’instantanés. «Nous vendons ce que personne d’autre ne vend», explique Robert. Et la formule pour y arriver? «Je crois que ce métier, on l’a dans le sang. Il vient de très loin: les Grecs nous avaient déjà appris à le faire, et les Romains l’ont perfectionné. Pour moi, ce que l’on apprend le plus, c’est à être très patient», affirme Robert. De petites pilules qui s’administrent enrobées de connaissance et d’attention soigneuse. Comme le résume le slogan commercial de la capitale du Bas-Ampurdan, faire une halte à Can Farreny est un petit plaisir.

Tanto Robert como su mujer Josepa Maria, su hijo Marc y su familia viven la vida de tenderos desde una particular perspectiva. Viven el negocio como la mejor manera de dar servicio y ayudar a la ciudadanía y, sobretodo, como una de las principales formas de aportar vida al pueblo, devolviéndole segundo a segundo al esplendor de aquellos días de mercado de hace siglos. “Cuando hay base, hay altura. Sin base no hay ni calidad ni excelencia”, resume Robert. Ellos no son químicos pero disponen de experiencia escrita. “Disponemos de la libreta de fórmulas de los tatarabuelos; hemos podido salvar todos los cálculos y fórmulas que crearon; desde pomadas, aceites esenciales, ácidos alcalinos o productos para tratar la piedra y la ropa”, detalla Robert sentado en el pequeño despacho mirador al lado de la tienda. Desde allá vigila la calle cada pocos segundos. Y es que en Can Farreny los clientes y visitantes no sólo son de las proximidades sino que algunos vienen de muy lejos.

| reportatge · reportage · reportaje |

ELS PETONS MÉS DOLÇOS D’AVA GARDNER GRANJA TOMÁS (Tossa de Mar) A part de la coneguda estàtua en record de la reconeguda Ava Gardner que va passar una temporada a Tossa de Mar durant el rodatge de la pel·lícula ‘Pandora y el holandés errante’, els més cinèfils i llaminers poden reviure l’idil·li amorós que viure aquesta actriu amb Mario Cabré d’una manera ben diferent. Només cal acostar-se al Carrer de la Guàrdia i demanar pels petons d’Ava Gardner. Dolcíssims. ©Javi Cabrera

Lutieres, artistas pintores o artesanos. Hasta uno de los expertos que participó en la restauración de la capilla Sixtina del Vaticano. Concretamente este artista les visita cada año cuando se desplaza hasta el Bajo Ampurdán para comprar cal para sus frescos de pared. “Hemos aprendido mucho de él. Viene de Burdeos porque localiza aquí lo que no encuentra en ninguna parte. Hablando, hablando supimos que la Capilla Sixtina la restauró él con una cal suya, creada con tierra de la zona de Auvernia”, detalla Robert emocionado.

Embolcall centenari i esperit modern; és la mescla química que funciona en aquest petit establiment. Une enveloppe centenaire avec un esprit moderne, telle est la composition chimique de ce petit établissement. Envoltorio centenario y espíritu moderno; es la mezcla química que funciona en este pequeño establecimiento.

Retratados y desde el almacén, el abuelo y el bisabuelo continúan vigilando a través del pequeño museo de instantáneas. “Vendemos todo aquello que nadie más vende”, detallan. ¿Y la fórmula para conseguirlo? “Creo que el oficio se lleva en la sangre, viene de muy antiguo; los griegos ya nos enseñaron a hacerlo y los romanos lo perfeccionaron. Personalmente, lo que más se aprende es a tener mucha paciencia”, asegura Robert. Pequeñas cápsulas que se entregan envueltas de conocimiento y cuidadosa atención.

#16 · 2018

Este pequeño y dividido establecimiento de un lado y otro de la calle de la Riera también recuerda a la prima de la viuda de Casademont. “El pintor tenía una finca en La Pera y se abastecía aquí de todo lo que necesitaba”, asegura Robert, quien continua al pie del cañón, jubilado pero en activo.

Tal como resume el eslogan comercial de la capital del Bajo Ampurdán, visitar Can Farreny es un pequeño placer.

| reportatge · reportage

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

CAT

LA MODA SARGINT MODES La Moda és un clàssic, un comerç irreductible que resisteix immutable el pas del temps, l’envestida de les grans superfícies, de les franquícies o multinacionals que, de mica en mica, colonitzen l’espai urbà gironí. Avui dia, és la segona i la tercera generació de la família Sureda qui està al capdavant d’aquest petit emblema històric de la ciutat. En entrar, es desperta la imaginació. Davant dels antics miralls s’exposen, impacients, centenars de capses. No és gens fàcil saber què hi ha dins de cada una d’elles i encara menys la diferència entre els productes que guarden. Un fil de dos caps, cintes de cotó o petits brillants que esperen recompondre un anell. La Noemí i l’Anaïs, germanes a casa i d’ofici, ho saben. Calen anys de treball i implicació per conèixer els filaments que conformen cada centímetre de la seva història.

©Javi Cabrera

#16 · 2018

AnBonartJuny(1C)070618AFR.pdf

8/6/18

10:15

| reportatge · reportage · reportaje | FR

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

LA MODA REPRISAGE DE MODES La Moda est une institution, un commerce invincible qui résiste, imperturbable, au cours du temps, à l’assaut des grandes surfaces, des franchises ou des multinationales qui colonisent petit à petit l’espace urbain géronais. Aujourd’hui, ce sont la deuxième et troisième génération de la famille Sureda qui sont aux manettes de ce petit emblème historique de la ville.

Grands-parents, couturières, mères autodidactes et jeunes personnes. Les clients et les amoureux de la confection et de La Moda sont très variés. Abuelos y abuelas, modistas, costureras, madres autodidactas y jóvenes. Los clientes y amantes de la confección y de La Moda son muy variados.

CAT

Elles, conjuntament amb sa mare i dues treballadores més, s’encarreguen diàriament de rebuscar - recargolant els fils - repassant entre els milers de botons, aquelles vetes, la merceria o les teles que es demanen. “Ajudem que cadascú es creï la seva moda; el secret d’un bon estil és que agradi a un mateix”, asseguren. I tot són anys d’experiència. En aquest cas, disposar d’una gran varietat ha estat la clau de la seva pervivència. “La frase de si no ho tenen aquí no ho tenen enlloc, l’escoltem habitualment. És un gran elogi però, al mateix temps, una responsabilitat. Ajudem a resoldre problemes quotidians; aquesta és una feina molt agraïda”, asseguren. La il·lusió instal·lada a la cara del veí mostrant com d’un fil s’ha fet un jersei, la felicitat d’acabar un tapís, donar color a un teixit apagat, aconseguir reutilitzar una peça i crear-ne una de nova mitjançant simples brodats. “Realment és reinventar-se o morir, amb tot”, subratllen les germanes. Alhora, però, tenen clar que la seva segona casa no desapareixerà. Si es vol personalitzar un cabàs, si s’està buscant perles pel jersei o si cal cinta setinada per les vambes, en pocs llocs més es pot trobar.

Dès l’entrée, l’imagination s’éveille. Face aux vieux miroirs, impatientes, des boîtes sont exposés par centaines. Il n’est guère facile de savoir ce que chacune d’entre elles contient, et encore moins la différence entre les produits qu’elles renferment. Un fil à deux bouts, des bandes de coton ou de petits brillants dans l’attente d’être à nouveau montés sur une bague. Sœurs au travail comme à la maison, Noemí et Anaïs le savent. Connaître tous les fils qui forment chaque centimètre de leur histoire requiert des années de travail et d’implication. En compagnie de leur mère et de deux autres employées, les sœurs se chargent quotidiennement de dénicher (avec leurs fils entortillés) les rubans, la mercerie ou les étoffes qu’on leur demande, en fouillant parmi les milliers de boutons. «Nous aidons chacun à croire en sa mode: le secret d’un bon style, c’est qu’il plaise à soi-même», déclarent-elles. Et tout ça, ce sont des années d’expérience. Dans le cas présent, la grande variété à disposition a été déterminante pour leur pérennité. «On s’entend souvent dire que ce

LES BAISERS LES PLUS DOUX D’AVA GARDNER GRANJA TOMÁS (Tossa de Mar) Outre la fameuse statue souvenir de la célèbre Ava Gardner qui passa une saison à Tossa de Mar durant le tournage du film «Pandora» (Pandora and the Flying Dutchman), les cinéphiles avertis et les gourmands peuvent revivre l’idylle l’amoureuse de l’actrice et de Mario Cabré de manière étonnante. Pour cela, se rendre rue de la Guàrdia et demander les baisers d’Ava Gardner. Extrêmement doux

La Moda va néixer l’any 1935 de la mà de Miquel Sureda Costa com a botiga de novetats i merceria. Miquel Sureda Costa donna naissance à La Moda en 1935, une mercerie et une boutique de nouveautés La Moda nació el año 1935 de la mano de Miquel Sureda Costa como tienda de novedades y mercería.

#16 · 2018

Avis i àvies, modistes, cosidores, mares autodidactes i joves. Els clients i amants de la confecció i de La Moda són molt variats.

| reportatge · reportage · reportaje | CAT

Al mateix temps, la Moda és molt més que una botiga. Ja sigui una cremallera, uns metres de jute, uns fils de ganxet, aplicacions termo adhesives o un cosidor de supervivència pels més joves de la casa. “És un punt de trobada, d’unió, de teixit social de la ciutat; la gent es retroba a la nostra botiga”, comenten l’Anaïs i la Noemí somrient. Proximitat, consell ben donat i acompanyament que, any rere any, han anat teixint i reforçant aquesta gran família.

Nerea Guisasola

LOS BESOS MÁS DULCES DE AVA GARDNER

Perles, brillants, cordons de cinta de ras, el color nude, el patchwork, els cabassos i les aplicacions termo adhesives de flors o animals felins són els productes més demandats actualment. Des perles, des brillants, des cordons, des rubans, la couleur beige, le patchwork, les cabas et les applications thermo-collantes de fleurs ou d’animaux sauvages sont les produits les plus demandés actuellement.

GRANJA TOMÁS (Tossa de Mar) A parte de la conocida estatua en recuerdo de la reconocida Ava Gadner que pasó una temporada a Tossa de Mar durante el rodaje de la película “Pandora y el holandés errante”, los más cinéfilos y golosos pueden revivir el idilio amoroso que vivió esta actriz con Mario Cabré de una manera bien diferente. Sólo hace falta acercarse a la calle de la Guardia y pedir por los besos de Ava Gardner. Dulcísimos.

Perlas, brillantes, cordones de cinta de raso, el color nude, el patchwork, los capazos y las aplicaciones termo adhesivas de flores o animales felinos son los productos más demandados actualmente.

©Javi Cabrera

LA MODA ZURCIENDO MODAS La Moda es un clásico, un comercio irreductible que resiste inmutable el paso del tiempo, la envestida de las grandes superficies, de las franquicias o multinacionales que, poco a poco, colonizan el espacio urbano gerundense. Hoy en día, es la segunda y la tercera generación de la familia Sureda quien está al frente de este pequeño emblema histórico de la ciudad. Al entrar, se despierta la imaginación. Delante de los antiguos espejos se exponen, impacientes, centenares de cajas. No es nada fácil saber qué hay dentro de cada

30 juin - 4 novembre de 2018 8 Bd. Maréchal Joffre ■ 66400 Ceret ■ T. 00 33 468 87 27 76 ■ www.musee-ceret.com Fleurs de Grenade, 10/12/ 2002 et 21/01/2003. Craie sanguine sur papier, 121 x 80 cm. AM 2005-146 & AM 2005-114. Paris, Centre Pompidou, Musée national d'art moderne/Centre de création industrielle. © Centre Pompidou, MNAM-CCI/Dist. Dist. RMN-Grand Palais / Philippe Migeat © ADAGP, Paris 2018.

Musée d’art moderne de Céret

| reportatge · reportage · reportaje |

una de ellas y todavía menos la diferencia entre los productos que guardan. Un hilo de dos cabezas, cintas de algodón o pequeños brillantes que esperan recomponer un anillo. Noemí y Anaïs, hermanas en casa y de oficio, lo saben. Hace falta años de trabajo e implicación para conocer los filamentos que conforman cada centímetro de su historia. Ellas, junto con su madre y dos trabajadoras más, se encargan diariamente de rebuscar –retorciendo los hilos- repasando entre los miles de botones, hiladillos, la mercería o las telas que se piden. “Ayudamos que cada uno se cree su moda; el secreto de un buen estilo es que le guste a uno mismo”, aseguran. Y todo son años de experiencia. En este caso, disponer de una gran variedad ha sido la clave de su pervivencia. “La frase de si no lo tienen aquí no lo tienen en ningún lado, la escuchamos habitualmente. Es un gran elogio pero, al mismo tiempo, una responsabilidad. Ayudamos a resolver problemas cotidianos; este es un trabajo muy agradecido”, afirman.

qu’on ne trouve pas ici, on ne le trouve nulle part. C’est un beau compliment, mais aussi une responsabilité. Nous aidons à résoudre des problèmes quotidiens ; c’est un travail très gratifiant», assurent-elles.

©Javi Cabrera

Fa poc més d’un any que han instal·lat una caixa registradora nova i un ordinador. “Són avenços tecnològics, ens hem d’adaptar”, comenten. Il y a tout juste un an, nous avons installé une nouvelle caisse enregistreuse et un ordinateur. «Nous devons nous adapter à ces avancées technologiques» expliquent-elles. Hace poco más de un año que han instalado una caja registradora nueva y un ordenador. “Son avances tecnológicos, nos tenemos que adaptar”, comentan.

La joie affichée sur le visage du riverain montrant comment on a fait un pull à partir d’un fil, le bonheur de terminer une tenture, de donner de la couleur à un tissu terni, d’arriver à réutiliser un vêtement pour en créer un nouveau grâce à de simples broderies. «Vraiment, c’est se réinventer ou mourir, malgré tout», insistent les sœurs. Cela dit, pour elles, il est clair que leur deuxième maison ne disparaîtra pas. Si on veut personnaliser un cabas, si on est à la recherche de perles pour son pull ou s’il faut une bande de satin pour les baskets, il est difficile de trouver ça ailleurs. En même temps, La Moda est bien plus qu’une boutique. Qu’il s’agisse d’une fermeture éclair, de mètres de jute, de fils à crocheter, de thermocollants ou d’une corbeille à ouvrage de secours pour les plus jeunes du foyer. «C’est un lieu de rencontre, de réunion, de lien social pour la ville ; les gens se retrouvent dans notre boutique», commentent Anaïs et Noemí en souriant. Une proximité, de bons conseils et un accompagnement qui, au fil des ans, ont peu à peu tissé et renforcé cette grande famille. Nerea Guisasola

La ilusión instalada en la cara del vecino mostrando cómo de un hilo se ha hecho un jersey, la felicidad de acabar un tapiz, dar color a un tejido apagado, conseguir reutilizar una pieza y crear una nueva mediante simples bordados. “Realmente es reinventarse o morir, con todo”, subrayan las hermanas. Al mismo tiempo, sin embargo, tienen claro que su segunda casa no desaparecerá. Si se quiere personalizar un capazo, si se está buscando perlas para el jersey o si se necesita cinta satinada para las zapatillas de deporte, en pocos lugares más se puede encontrar. Al mismo tiempo, La Moda es mucho más que una tienda. Ya sea una cremallera, unos metros de yute, unos hilos de ganchillo, aplicaciones termo-adhesivas o un costurero de supervivencia para los más jóvenes de la casa. “Es un punto de encuentro, de unión, de tejido social de la ciudad; la gente se encuentra en nuestra tienda”, comentan Anaïs y Noemí sonriendo. Proximidad, consejo bien dado y acompañamiento que, año tras año, han ido tejiendo y reforzando esta gran familia. Nerea Guisasola

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

©Javi Cabrera

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| museus · musées · museos |

Au Musée Fabre de Montpellier

Picasso. Donner à voir Du 15 juin au 23 septembre 2018

«Donner à voir», del 15 de junio al 23 de septiembre, el Museo Fabre de Montpellier abre sus puertas a 900 m2 de exposición de Picasso. 77 años de creación, 120 obras salidas de colecciones internacionales, la exposición cubre los años de 1895 a 1972 y se basa en 14 fechas clave “que sacan a la luz rupturas formales y técnicas en la obra de Picasso”. Pinturas, esculturas, grabados, cuadernos de dibujos prestados por el Museo Nacional Picasso-Paris y otras ilustres instituciones y colecciones privadas francesas e internacionales ofrecen a esta exposición un carácter excepcional. Junto a esta exposición se podrá admirar la colección permanente de su amigo Jean Hugo pintor, ilustrador y escritor de entre-guerras, uno de los más ricos fondos del Museo Fabre.

Pablo Picasso, Autoportrait, Barcelone, 1896, huile sur toile, 32,9 x 23,5 cm, Barcelone, musée Picasso, donation Pablo Picasso 1970, inv. MPB 110.076, photo © Photograph, Gasull Fotografia, service presse / musée Fabre © Succession Picasso, 2018

Más de 70 instituciones han colaborado para elaborar “Picasso-Méditerranée”, una manifestación cultural internacional que ha comenzado en la primavera de 2017 y que continuará hasta el otoño de 2019. museefabre.montpellier3m.fr

#12 · 2017

CAT

«Donner à voir», del 15 al 23 de setembre, el Museu Fabre de Montpeller obre les seves portes a 900 m2 d’exposició de Picasso. 77 anys de creació, 120 obres procedents de col·leccions internacionals, l’exposició cobreix els anys de 1895 a 1972 i es basa sobre 14 dates clau “que posen llum a ruptures formals i tècniques a l’obra de Picasso”. Pintures, escultures, gravats, quaderns de dibuix procedents de nombrosos préstecs del Museu Nacional Picasso-Paris i altres il·lustres institucions y col·leccions privades franceses i internacionals ofereixen a aquesta exposició un caràcter excepcional. Aquesta exposició es juxtaposa amb la col·lecció permanent del seu amic Jean Hugo pintor, il·lustrador i escriptor d’entre-guerres, un dels més rics fons del Museu Fabre.

www.picasso-mediterranee.org

«Donner à voir», du 15 juin au 23 septembre, le Musée Fabre de Montpellier ouvre ses portes sur 900 m² d’exposition Picasso. 77 années de création, 120 œuvres issues de collections internationales, l’exposition couvre les années de 1895 à 1972 et se base sur 14 dates clés «qui mettent en lumière des ruptures formelles et techniques dans l’œuvre de Picasso». Peintures, sculptures, gravures, carnets de dessins issus de nombreux prêts du Musée National Picasso-Paris et autres illustres établissements et collections privées françaises et internationales offrent à cette exposition un caractère exceptionnel. Elle jouxte la collection permanente de son ami Jean Hugo peintre, illustrateur et écrivain de l’entre-deux-guerres, l’un des plus riches fonds du musée Fabre.

Més de setanta institucions han col·laborat per tal d’elaborar “Picasso-Méditerranée”, une manifestació cultural internacional que va començar a la primavera del 2017 i continuarà fins a la tardor del 2019.

Plus de soixante-dix institutions ont œuvré ensemble afin d’élaborer «PicassoMéditerranée», une manifestation culturelle internationale qui a débuté au printemps 2017 et qui se poursuivra jusqu’à l’automne 2019.

museefabre.montpellier3m.fr

www.picasso-mediterranee.org

www.picasso-mediterranee.orgzv

Pablo Picasso, Arlequin musicien, 1924, huile sur toile, 130 x 97.2 cm, Washington, National Gallery of Art Given in loving memory of her husband, Taft Schreiber, by Rita Schreiber, 1989.31.2, photo © Succession Picasso 2018

| museus · musées · museos |

Museu Memorial de l’Exili

"Exilis, fronteres i desarrelaments" de Carles Vergés i Víctor Sunyol Del 7 de setembre al 25 de novembre de 2018

“Mai més”. De cop, com en una il·luminació entendre el sentit profund d’aquests mots –viure’l−. Mai fins ara, i tantes vegades que ho has dit, havies entès tant, i tan durament, tan profundament, tan dolorosament, tot –tot− el que volen dir: “Mai més”.

Carles Vergés

L’exposició “Exilis, fronteres i desarrelaments” va sorgir a partir de l’encàrrec de l’ajuntament de la vila d’El Barcarès a la Catalunya del Nord (França) al dibuixant i pintor Carles Vergés. Un homenatge dedicat a totes aquelles persones que van fugir de la dictadura espanyola a l’any 39 i que van acabar refugiant-se a les platges del sud de França a prop de Perpinyà.

L’exposition «Des exiles, des frontières et déracinements» a été conçue à partir de la demande faite par la Mairie de Barcarès à la Catalogne Nord au dessinateur et peintre Carles Vergés. Il s’agit d’un hommage à toutes les personnes qui ont fui de la dictature espagnole en 1939 et qui ont fini par se réfugier aux plages du sud de France près de Perpignan.

La exposición “Exilios, fronteras y desarraigos” surgió a partir de la petición hecha por el Ayuntamiento de Barcarès (Cataluña Norte) al dibujante y pintor Carles Vergés. Se trata de un homenaje a todas aquellas personas que huyeron de la dictadura española en 1939 y que acabaron refugiándose en las playas del sur de Francia cerca de Perpiñán.

En el projecte l’escriptor Víctor Sunyol s’ha implicat activament creant els textos que acompanyen l’exposició.

L’écrivain Víctor Sunyol a intervenu très activement dans ce projet en créant les textes qui accompagnent les peintures.

En este proyecto, el escritor Víctor Sunyol se ha implicado activamente creando los textos que acompañan las pinturas.

Història i contemporaneïtat es troben representades en aquesta proposta pictòrica i literària.

Histoire et contemporanéité se trouvent représentées dans cette exposition picturale et littéraire.

Historia y contemporaneidad se encuentran representadas en esta exposición pictórica y literaria.

#16 · 2018

CAT

Víctor Sunyol

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| museus · musées · museos |

Au Musée d’art moderne de Céret

La trace et le souffle de Najia Mehadji Du 30 juin au 4 novembre 2018

L’exposition «La trace et le souffle» une rétrospective de l’œuvre de l'artiste francomarocaine Najia Mehadji, artiste qui suit son cheminement artistique entre Orient et Occident. L’exposition réunira une cinquantaine de toiles, provenant de collections publiques et privées, et une centaine d’œuvres graphiques. En contrepoint, des œuvres historiques, provenant notamment du musée d’Orsay, de l’Institut du monde arabe et du musée des Arts décoratifs, souligneront l’universalité des sources d’inspiration de l’artiste. Cette exposition est donc un rendez-vous important pour apprécier la vitalité artistique qui anime Najia Mehadji, le parcours singulier d’une femme artiste, ayant construit son œuvre en toute liberté et indépendance.

Najia Mehadji, avril 2018, atelier Lamssasa, Essaouira ©Laurent Moulager

#16 · 2018

CAT

L’exposició «La trace et le souffle» és una retrospectiva de Najia Mehadji, artista franco-marroquina que segueix el seu camí artístic entre Orient i Occident. La exposició reunirà una cinquantena de teles, procedents de col·leccions públiques i privades, i un centena d’obres gràfiques. En contrapunt, obres històriques, procedents particularment del museu d’Orsay, de l’Institut del món àrab i del museu de les Arts decoratives, destacaren la universalitat de les fonts d’inspiració de l’artista. Aquesta exposició és, doncs, una cita important per apreciar la vitalitat artística que anima Najia Mehadji, el recorregut singular d’una dóna artista, al construir la seva obra en tota llibertat i independència.

Spring Dance ©Jean-Louis Losi

La exposición «La trace et le souffle» (“El rastro y el soplo”) es una retrospectiva de la obra de Najia Mehadji, artista francomarroquí que sigue su camino artístico entre Oriente y Occidente. La exposición reunirá una cincuentena de telas, procedentes de colecciones públicas y privadas, y una centena de obras gráficas. Como contrapunto, obras históricas, que vienen especialmente del museo de Orsay y del Instituto del mundo árabe y del museo de las Artes decorativas, señalaron la universalidad de las fuentes de inspiración de la artista. Esta exposición es, por tanto, una cita importante para apreciar la vitalidad artística que anima Najia Mehadji, el recorrido singular de una mujer artista, habiendo construido su obra en total libertad e independencia.

Musée Hyacinthe Rigaud de Perpignan

Raoul Dufy, les ateliers de Perpignan 1940-1950 Du 23 juin au 4 novembre 2018

Refugiat a Céret a principis de la Segona Guerra Mundial, Raoul Dufy (Le Havre, 1877-Forcalquier, 1953), es relaciona al 1940 amb el doctor Pierre Nicolau qui el cura de la dolorosa artritis que dificulta el moviment a l’artista. És el principi de la estància a Perpinyà de Dufy i que acabarà al 1950, amb la seva partida als Estats Units.

Réfugié à Céret au début de la Seconde Guerre mondiale, Raoul Dufy (Le Havre, 1877-Forcalquier, 1953), entre en 1940 en relation avec le Docteur Pierre Nicolau qui le soigne de la douloureuse polyarthrite qui handicape l’artiste. C’est le début de la période perpignanaise de Dufy qui ne s’achèvera qu’en 1950, avec son départ pour les États-Unis.

Refugiado en Céret al principio de la II Guerra Mundial, Raoul Dufy (Le Havre, 1877-Forcalquier, 1953), se relaciona en 1940 con el doctor Pierre Nicolau quien le cuida de la dolorosa artritis que entorpece al artista. Es el principio de su estancia en Perpiñán que acabará en 1950, con su partida a Estados Unidos.

Aquesta exposició, que reunirà per la primera vegada un conjunt molt significatiu d’aquests “Tallers a Perpinyà”, descobrirà també les visites de Dufy a Vernet-lesBains, Le Boulou o, del costat espanyol, a Caldes de Montbui, degudes a les seves cures termals.

Cette exposition, qui réunira pour la première fois un ensemble aussi significatif de ces Ateliers à Perpignan, rendra également compte des séjours faits par Dufy à Vernetles-Bains, au Boulou ou, côté espagnol, à Caldes de Montbui, où le conduisent des cures thermales.

Esta exposición, que reunirá por primera vez un conjunto muy significativo de estos “Talleres en Perpiñán”, descubrirá también las visitas hechas por Dufy a Vernet-lesBains, Le Boulou o, del lado español, a Caldes de Montbui, debidas a sus curas termales.

Recurrent a arxius privats inèdits i a nombroses col·leccions franceses i estrangeres, el Museu Hyacinthe Rigaud recupera un període encara molt desconegut d’un dels artistes més populars de la primera meitat del segle XX.

S’appuyant sur des archives privées inédites et faisant appel à de nombreuses collections françaises et étrangères, le Musée Hyacinthe Rigaud remet à l’honneur une période encore trop méconnue de l’un des artistes les plus populaires de la première moitié du XXe siècle.

Recurriendo a archivos privados inéditos y a numerosas colecciones francesas y extranjeras, el Museo Hyacinthe Rigaud recupera un período todavía muy desconocido de uno de los artistas más populares de la primera mitad del siglo XX.

#16 · 2018

CAT

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| museus · musées · museos |

#16 · 2018

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| festivals · festivals · festivales |

Festival Castell de Peralada CAT

L’obra sacra Messa da Requiem de Verdi obrirà el teló de la 32ª edició del Festival Castell de Peralada organitzat per la Fundació Castell de Peralada. El Festival es celebrarà del 5 de juliol al 17 d’agost amb un total de 22 espectacles. El director teatral Oriol Broggi debutarà en el camp de l’òpera dirigint un nou muntatge de La flauta màgica de Mozart, en una edició amb gran contingut operístic on els cantants Javier Camarena, Jonas Kaufmann i Plácido Domingo seran els protagonistes d’un cap de setmana líric excepcional. La Folia del coreògraf Mourad Merzouki tancarà una edició que acollirà Giselle del Ballet du Capitole de Toulouse amb versió de Kader Belarbi, la poesia flamenca de María Pagés i la gran deessa de la dansa, Svetlana Zakharova. Santana, Rufus Wainwright, Carla Bruni, Kool & The Gang, Serrat i l’estrena absoluta de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida, seran protagonistes de l’Estiu Musical.

L’œuvre sacrée Messa da Requiem de Verdi ouvrira le rideau de la 32ème édition du Festival Castell de Peralada organisé par la Fondation Castell de Peralada. Le Festival se tiendra du 5 juillet au 17 août avec un total de 22 spectacles. Le directeur de théâtre Oriol Broggi, débutera dans le domaine de l’opéra en dirigeant un nouveau montage de La flûte enchantée de Mozart, dans une édition avec un grand contenu lyrique où les chanteurs Javier Camarena, Jonas Kaufmann et Plácido Domingo, seront les protagonistes d’un week-end lyrique exceptionnel. La Folia du chorégraphe Mourad Merzouki clôturera une édition qui accueillera Giselle du Ballet du Capitole de Toulouse avec une version de Kader Belarbi, la poésie flamenca de María Pagés et la grande déesse de la danse, Svetlana Zakharova. Santana, Rufus Wainwright, Carla Bruni, Kool & The Gang, Serrat et la première absolue de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida seront protagonistes de l’Été musical.

La obra sacra Messa da Requiem de Verdi abrirá el telón de la 32ª edición del Festival Castell de Peralada organizado por la Fundación Castell de Peralada. El Festival se celebrará del 5 de julio al 17 de agosto con un total de 22 espectáculos. El director teatral Oriol Broggi debutará en el campo de la ópera dirigiendo un nuevo montaje de La flauta mágica de Mozart, en una edición con gran contenido operístico donde los cantantes Javier Camarena, Jonas Kaufmann y Plácido Domingo van a ser los protagonistas de un fin de semana lírico excepcional. La Folia del coreógrafo Mourad Merzouki cerrará una edición que acogerá Giselle del Ballet du Capitole de Toulouse con versión de Kader Belarbi, la poesía flamenca de María Pagés y la gran diosa de la danza, Svetlana Zakharova. Santana, Rufus Wainwright, Carla Bruni, Kool & The Gang, Serrat y el estreno absoluto de Sílvia Pérez Cruz & Marco Mezquida, serán protagonistas del Verano Musical.

| festivals · festivals · festivales |

JAZZÈBRE CELEBRA 30 ANYS!

Del 22 de setembre al 21 d’octubre, el festival Jazzèbre celebrarà els seus 30 anys. Dos dels espectacles tindran un eco particular. El dissabte 22 de setembre, la segona creació de Sardanajazz serà presentada al centre de la ciutat de Perpinyà amb el trompetista Michel Marre envoltat de músics de jazz i de cobla. El dimarts 9 d’octubre, el festival ret homenatge a la rumba amb la presentació, al Teatre de l’Arxipèlag, d'una altra creació confiada a Titi Robin.

Du 22 septembre au 21 octobre, le festival Jazzèbre fêtera ses 30 ans. Deux rendezvous auront un écho particulier. Le samedi 22 septembre, la seconde création de Sardanajazz sera présentée en cœur de ville de Perpignan avec le trompettiste Michel Marre entouré de musiciens de jazz et de cobla. Le mardi 9 octobre, le festival rend hommage à la rumba avec la présentation, au Théâtre de l’Archipel, d’une autre création confiée à Titi Robin.

Jazz i músiques del món, música clàssica contemporànea. A Perpinyà i als departaments dels Pirineus-Orientals i de l'Aude. Cine-concerts, pic-nics dominicals, passeig ciclista o en tren, entre d’altres, seran dins la programació per aquesta edició d’aniversari.

Jazz et musiques du monde, musique classique contemporaine. A Perpignan et dans les départements des Pyrénées-Orientales et de l’Aude. Ciné-concerts, pique-niques dominicaux, ballade cycliste ou ferroviaire, entre autres, seront dans le programme pour cette édition anniversaire.

¡JAZZÈBRE CELEBRA 30 AÑOS!

Del 22 de septiembre al 21 de octubre, el festival Jazzèbre celebrará sus 30 años. Dos espectáculos tendrán un eco especial. El sábado 22 de septiembre, la segunda creación de Sardanajazz será presentada en corazón de la ciudad de Perpiñán con el trompetista Michel Marre rodeado de músicos de jazz y de cobla. El martes 9 de octubre, el festival rinde homenaje a la rumba con la presentación, en el Teatro del Archipel, de otra creación confiada a Titi Robin. Jazz y músicas del mundo, música clásica contemporánea. En Perpiñán y en los departamentos de los Pirineos Orientales y del Aude. Cine-conciertos, pic-nics dominicales, paseo ciclista o ferroviario, entre otros, estarán en el programa para esta edición de cumpleaños.

#16 · 2018

CAT

julio a septiembre

Jazzèbre fête 30 ans!

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| festivals · festivals · festivales |

Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) CAT

Del 28 d’agost a l’1 de setembre es celebrarà el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) que arriba aquest any a la seva divuitena edició. El Teatre Municipal, Sala la Planeta, Casa de Cultura, Centre Cultura La Mercè, El Pati de les Magnòlies de la seu de la Generalitat, seran els espais escènics a on es podran veure els espectacles de companyies teatrals no professionals, tan nacionals com internacionals. Aquest any el festival, produït per la Diputació de Girona i dirigit per en Martí Peraferrer, tindrà com país convidat a Cuba. Més informació: www.fitag.cat/2018

#16 · 2018

FESTIVAL INTERNATIONAL DE THÉÂTRE AMATEUR DE GÉRONE (FITAG)

Du 28 août au 1er septembre aura lieu la 18ème édition du Festival International du Théâtre Amateur de Gérone (FITAG). Le Théâtre Municipal, la Sala la Planeta, la Casa de Cultura, Centre Cultura La Mercè, Le Pati des Magnolias du siège de la Generalitat, seront les espaces de scènes où se joueront les spectacles choisis des compagnies de théâtre amateur, tant national comme international. Cette année le festival, produit par la Diputació (Conseil Général) de Gérone et dirigé par Martí Peraferrer, aura Cuba comme pays invité. Plus d’info: www.fitag.cat/2018

FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRO AMATEUR DE GERONA (FITAG)

Del 28 de agosto al 1 de septiembre se celebrará el Festival Internacional de Teatro Amateur de Gerona (FITAG) que llega este año a su decimoctava edición. El Teatro Municipal, Sala la Planeta, Casa de Cultura, Centro Cultura La Mercè, El Patio de las Magnolias de la sede de la Generalitat, serán los espacios escénicos donde se podrán ver los espectáculos de compañías teatrales no profesionales, tanto nacionales como internacionales. Este año el festival, producido por la Diputación de Gerona y dirigido por Martí Peraferrer, tendrá como país invitado a Cuba. Más información: www.fitag.cat/2018

| festivals · festivals · festivales | juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Festival du Livre de Collioure FR

FESTIVAL DEL LLIBRE DE COTLLIURE

«D’una mar a l’altra», el Festival del Llibre de Cotlliure, tindrà lloc del 7 al 9 de setembre. “Quan la ficció es troba amb la historia”, aquest serà el tema proposat pel debat que haurà entre autors de ficció com l’Alfons Cervera, Guiomar de Grammont i Sasha Filipenko. La vetllada del divendres, dedicada a Patrick O’Brian, serà animada pel professor Kevin Barry i el diumenge al matí, un passeig literari anirà a la trobada dels llocs freqüentats per quatre autors que han viscut al poble proposat (Patrick O’Brian, Jean-Marc Reiser, Antonio Machado, Boris Darnaudet.

La toute nouvelle médiathèque de Collioure située sur la place du Général Leclerc, le coeur du Festival, sera inaugurée à l’occasion de cette fête du livre colliourenc

La nova mediateca de Cotlliure, situada a la plaça del General Leclerc, centre del festival, serà inaugurada amb ocasió d’aquesta festa del llibre.

Sous terre un autre monde…

FESTIVAL DEL LIBRO DE COLLIOURE

«De una mar a la otra», el Festival del Livre de Collioure, tendrá lugar del 7 al 9 de septiembre. «Cuando la ficción se encuentra con la historia» será el tema propuesto para el debate que habrá entre autores de ficción como Alfons Cervera, Guiomar De Grammont y Sasha Filipenko. La velada del viernes, dedicada a Patrick O’Brian, será animada por el profesor Kevin Barry y el domingo por la mañana, un paseo literario irá al encuentro de los lugares frecuentados por cuatro autores que han vivido en el pueblo (Patrick O’Brian, Jean-Marc Reiser, Antonio Machado, Boris Darnaudet) La nueva mediateca de Collioure, situada en la plaza del Gral Leclerc, centro del festival, será inaugurada con ocasión de esta fiesta del libro.

Je suis, votre guide !

www.grottescanalettes.com

*Offre non cumulable.#16 IDEES-GO·/ 2018 © Photos : Sud de France - Yves Cavaillé

CAT

«D’une mer à l’autre», le Festival du Livre de Collioure, aura lieu du 7 au 9 septembre à Collioure. «Quand la fiction rencontre l’histoire» sera le thème proposé pour le débat qui aura entre auteurs de fiction comme Alfons Cervera, Guiomar De Grammont, Sasha Filipenko. La soirée du vendredi soir, consacrée à Patrick O’Brian, sera animée par le conférencier Kevin Barry et le dimanche matin, une randonnée littéraire conduira à la rencontre des lieux fréquentés par quatre auteurs ayant vécu au village (Patrick O’Brian, Jean-Marc Reiser, Antonio Machado, Boris Darnaudet

Km 200 route de Vernet-les-Bains • 66500 Villefranche-de-conflent • Tél. : 04 68 05 20 20 • 06 32 36 30 60

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

La lune en éclairage CAT

LA LLUNA IL.LUMINADA

SUPAMOON. Aquest trio de Perpinyà és a punt de capgirar-ho tot. No és rock-garatge, ni ska festiu, ni reggae, ni metal o punk. La barreja és més subtil que tot això. Ritmes posats als sintetitzadors, que no han perdut l’essència analògica de les coses. I una veu que omple tot l´escenari i imposa. Claudia Alho, 24 anys, evanescent musa de la lluna, qui posa la seva veu al servei de les capes sintètiques de Pascal Mestres, fundador d’aquest grup sense complexes. Un quart títol ja havia sortit a la venda, però, després de la selecció al Printemps de Bourges i els contactes professionals que s´hi van derivar, el temps s´ha accelerat. Després d’haver actuat davant 3000 persones a Bourges, al Sony Music Talents Factory al Palau de Tokyo de Paris, Supamoon haurà de demostrar, en aquest espectacle per professionals, que no són aquí per res. És la primera vegada que artistes que no han signat per la gran Sony poden participar en aquest esdeveniment. Una joia de l’escena catalana encara per descobrir obligatòriament pels més endarrerits.

#16 · 2018

Thierry Grillet

PERPIGNAN

PYRénées-orientales & Aude

22 SEPTEMBRE - 21 OCTOBRE

plus de 25 concerts Jazz & Musiques du Monde 4 pique-niques Musicaux en salle et sur les chemins buissonniers

04 68 51 13 14 - www.jazzebre.com

SUPAMOON. Ce trio Perpignanais est en passe de tout renverser. On n’est pas dans le rock garage, le ska festif, le reggae, le métal ou le punk. Le mélange est plus subtil que ça. Des béats posés sur des synthés, qui n’ont rien perdu de l’essence analogique des choses. Et une voix doublée d’une présence scénique qui en impose. Claudia Alho, 24 ans, évanescente muse de la lune, qui met son chant au service des nappes synthétiques de Pascal Mestres, fondateur de ce groupe sans complexes. Un quatre titre était déjà sorti, mais là, depuis leur sélection au Printemps de Bourges et les contacts professionnels qui en ont découlé, le tempo s’est accéléré. Après avoir joué devant 3000 personnes à Bourges, c’est au Sony Music Talents Factory au Palais de Tokyo de Paris, que Supamoon devra prouver, dans ce show case pour professionnels, qu’ils ne sont pas là pour conter fleurette. C’est la première fois, que des artistes non signés par la major Sony, peuvent intervenir pendant cet événement. Signe de la lune, qui bienveillante, éclaire la voie de ce groupe attachant et véritablement novateur. Encore un fleuron de la scène catalane à découvrir obligatoirement pour les lève-tard. Thierry Grillet

LA LUNA ILUMINADA

SUPAMOON. Este trío de Perpiñán está a punto de darle la vuelta a todo. No es rockgaraje, ni ska festivo, ni reggae, ni metal o punk. La mezcla es más sutil que todo esto. Ritmos puestos en sintetizadores, que no han perdido la esencia analógica de las cosas. Y una voz que llena todo el escenario e impone. Claudia Alho, 24 años, evanescente musa de la luna, quien pone su canto al servicio de las capas sintéticas de Pascal Mestres, fundador de este grupo sin complejos. Un cuarto título ha salido ya a la venta, pero, desde su selección en el Printemps de Bourges y los contactos profesionales que surgieron de aquí, el tiempo se ha acelerado. Después de haber tocado delante de 3000 personas en Bourges, en el Sony Music Talents Factory en el Palacio de Tokyo de Paris, Supamoon deberá probar, en este espectáculo para profesionales, que no están aquí para piropear a nadie. Es la primera vez que artistas que no han firmado por la gran Sony pueden intervenir durante este evento. Señal de la luna, que benevolente, ilumina el camino de este grupo entrañable y verdaderamente innovador. Una joya de la escena catalana aún por descubrir obligatoriamente por los rezagados.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

Thierry Grillet

©Aurélien Richter

#16 · 2018

©Aurélien Richter

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

Linguae CAT

Som una llibreria especialitzada en llengües modernes i en la dinamització cultural aplicada a la pràctica dels idiomes.

C’est une librairie spécialisée en langues modernes et en dynamisation culturelle afin de pratiquer des langues.

Posem al teu abast un fons permanent de llibres (novel·la, poesia, llibre infantil, clàssics, gastronomia, etc.) en diferents llengües i un ampli ventall de jocs didàctics i activitats per practicar idiomes a través de l’art i la cultura; disposem de l’última tecnologia en sistemes documentals i bibliogràfics i d’un espai acollidor, amb l’equipament audiovisual i tècnic adients per al bon desenvolupament dels tallers que organitzem.

Nous avons à votre portée un fond permanent des livres (roman, poésie, livre d’enfants, classiques, gastronomie, etc.) en différentes langues et un large éventail de jeux éducatifs et des activités pour pratiquer des langues à travers de l’art et de la culture; nous avons la dernière technologie en systèmes documentaires et bibliographiques ainsi qu’un espace adapté avec le matériel audiovisuel et technique approprié pour le bon déroulement des ateliers que nous organisons.

Linguae, a Girona, és el lloc ideal per trobar el llibre que busques, compartir el plaer de llegir, conèixer persones i practicar llengües. RECOMANACIONS DE LECTURA PER L´ESTIU

Linguae, à Gérone, est l’endroit idéal pour trouver le livre que vous cherchez, partager le plaisir de la lecture, connaître des gens et pratiquer des langues.

In italiano: “Voglio vivere una volta sola”.

RECOMMANDATION DE LECTURE POUR L’ÉTÉ:

En français: “La Disparition de Stephanie Mailer” de Joël Dicker,

In italiano: “Voglio vivere una volta sola”.

In English: “The Woman in the Window” de A.J. Finn.

En français: “La Disparition de Stephanie Mailer” de Joël Dicker, In English: “The Woman in the Window” de A.J. Finn.

Es una librería especializada en lenguas modernas y en la dinamización cultural aplicada en la práctica de idiomas.

#16 · 2018

Ponemos a tu disposición un fondo permanente de libros (novela, poesía, libro infantil, clásicos, gastronomía, etc.) en diferentes lenguas y un amplio abanico de juegos didácticos y actividades para practicar idiomas a través del arte y de la cultura; disponemos de la última tecnología en sistemas documentales y bibliográficos y de un espacio acogedor, con equipamiento audiovisual y técnico apropiado para el buen desarrollo de los talleres que organizamos. Linguae, en Gerona es el lugar ideal para encontrar el libro que buscas, compartir el placer de la lectura, conocer gente y practicar lenguas. RECOMENDACIONES DE LECTURA PARA EL VERANO In italiano: “Voglio vivere una volta sola”. En français: “La Disparition de Stephanie Mailer” de Joël Dicker,

In English: “The Woman in the Window” de A.J. Finn.

Eva Perpignan 1936 – 1950 Alice Nil Éditions Cap Bear Couverture: PHOTO de l’œuvre peinte de Simone MALÉ par ERIC SEVIGNON

ALICE NIL, el seu nom real Simone Malé, artista i escriptora, invita al lector a entrar en la pell dels personatges de la seva primera novel.la.

ALICE NIL, de son vrai nom Simone Malé, artiste peintre et écrivain, invite le lecteur à entrer dans la peau des personnages de son premier roman.

ALICE NIL, su nombre real Simone Malé, artista y escritora, invita al lector a entrar en la piel de los personajes de su primera novela.

A Perpinyà, als anys trenta, Eva, una noia de condició modesta es casa amb François, jove de bona família. A la meitat d’una època difícil, des del front popular fins la post-guerra, valent i fràgil alhora, Eva es revela com una dóna lliure i emancipada rebutjant les conveniències.

A Perpignan, dans les années trente, Eva, jeune fille de condition modeste épouse François, jeune homme de bonne famille. Au cœur d’une époque trouble, depuis le front populaire jusqu’à l’après-guerre, audacieuse et fragile à la fois, Eva se révèle en femme libre et émancipée rejetant les convenances.

En medio de una época difícil, desde el frente popular hasta la post-guerra, valiente y frágil a la vez, Eva se revela como mujer libre y emancipada rechazando las conveniencias.

Àvida de viure i d’amar, guiada per la passió i el seu desig absolut, Eva experimenta la vida per bé i per mal...

Avide de vivre et d’aimer, guidée par la passion et son désir d’absolu, Eva éprouve la vie pour le meilleur et pour le pire...

Comèdia de costums, aquest novel.la impregnada de sensualitat es llegeix com un himne a l’amor...

Comédie de mœurs, ce roman empreint de sensualité se lit tel un hymne à l’amour...

Ávida de vivir y de amar, guiada por la pasión y su deseo absoluto, Eva experimenta la vida para lo bueno y para lo malo… Comedia de costumbres, esta novela impregnada de sensualidad se lee como un himno al amor…

#16 · 2018

CAT

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

RT O P 0 3 H 1 T -2 EMONNIER E L L I U J 6 I VENDREEDELS & RAPHAEL L ANGIE W RT O P 0 3 H 1 T -2 EVO ET JAZZ E L L I U J 3 1 U I VENDRED TE - TANGO N LIEN

CA QUATUOR

RT O P 0 3 H ILLET -21 EN

JU AFFINITY SEV 0 2 I D E R VEND ROULX & RICHARD

POR 0 3 H 1 2 ILLET

27 JU NG QUARTET I D E R D N TI VE NEW MEE RT O P 0 3 H -21 FRIENDS T U O A 3 I VENDRETDCH AND HIS FRENCH KID DU ORT P 0 3 H 1 2 UT - TRA O A 0 1 I D VENDRETHE FAKIR ORCHES RT O P 0 3 H 1 T -2 N U O A 4 2 I VENDREDDANIEL ZIMMERMAN T R O P 0 3 21H NOUCHE T U O A 1 A I3 VENDREADLOUF - TENDANCE M SAMARAB

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |

CAT

"Tota feina mereix un salari" . Quina barra! Demanar un salari per anar a tirar les escombraries ! Però Paul, 13 anys, resta palplantat a davant nostre, la mà ben oberta, l'ull decidit. Mirem, atònits. Però, amb un somriure còmplice, deposito una muntanyeta de sal a la seva mà. "I això què és?" pregunta visiblement decebut. "Això? El teu salari, estimat!" És que la sal, abans de ser la bèstia negra de totes i tots els hipertensos del món, era un producte valuós i de primera necessitat, utilitzat per conservar aliments. Per aquesta raó, els legionaris romans rebien una part de la seva soldada en forma de sal, un pagament anomenat "salarium". Llavors ho podien utilitzar per comprar altres productes i fer-ho servir de moneda de canvi. En alguns països africans, es fabricaven barres de sal que servien per pagar impostos, encara que s'anessin desgastant en cada transacció. Avui en dia, un refrany encara diu que vessar vi, bon destí, vessar sal, mal senyal, perquè perdre sal equivalia a perdre diners. Per cert, Paul, parlant de vi i donat que tens sal, ens pagues una copa oi?

LE SEL

LA SAL

"Toute peine mérite salaire “ Paul a du culot , du haut de ses 13 ans, de réclamer un salaire pour aller vider les ordures. Pourtant il est là, main ouverte, œil farouche. Nous, perplexes. Mais sourire en coin, j'acquiesce gravement et verse sur sa paume tendue une petite montagne de sel.

"El salario es de acuerdo con el trabajo". Paul, 13 años, tiene la cara de pedir un salario a cambio de tirar la basura. Y lo pide mano abierta, ojo inquisidor. Nosotros, nos quedamos mirando, atónitos. Pero con una sonrisita, asiento con la cabeza y pongo una pequeña cantidad de sal en su palma.

"C'est quoi, ça ? " dit-il visiblement déçu. "Ton salaire, mon chéri." C'est que le sel, avant d'être la bête noire de tous les hypertendu-e-s du monde était un bien précieux de première nécessité, qui servait à conserver les aliments. C'est pour cette raison que les légionnaires romains recevaient une partie de leur salaire en sel, un émolument nommé "salarium”. Ils l'utilisaient ensuite comme monnaie d'échange pour d'autre biens. Certains pays africains fabriquaient même des barres de sel qui servaient à payer les impôts, bien que malheureusement la barre s'usât au fur et à mesure ! De nos jours, on parle encore d'une facture salée, lorsque le prix en est exagéré.

"¿Y esto qué es?" pregunta visiblemente decepcionado. "Pues, qué va ser. Tu salario, cariño"

D'ailleurs, Paul, en parlant d'addition, c'est toi qui paye l'apéro du coup, non?

La sal, antes de ser la bestia negra de todas y todos los hipertensos del planeta, era un producto valioso y de primera necesidad, siendo su función primera conservar los alimentos. Por esta razón los legionarios romanos recibían una parte de su salario en forma de sal, un sueldo llamado "salarium". Después podía utilizarlo como moneda para comprar otros bienes. En algunos países africanos se fabricaban barras de sal que servían para pagar impuestos, aunque la barra se iba gastando y reduciendo. Aun se dice que tirar vino, buen destino y tirar la sal, mala señal, porque perder sal, representa perder dinero. Por cierto, Paul, hablando de vino, y dado que tiene sal, ¿nos invitas a un par de copas?

#16 · 2018

La sal

Céline Xicola – Historienne – Historiadora @instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria

A rt alejo

©M .

Soulevement

©M. Artalej o

abril a juny | avril à juin | abril a junio

| poesia · poésie · poesía |

Poema lliure Jo no vull anar a la ciutat sóc més feliç entre els arbres. Aquí no bufa un vent mutilat ni l’aigua cau a les cloaques. L’olor que desprèn la pluja és de dolça malvasia, i del pi en supura la resina que m‘enganxa a la vida. L’alba reviu abans que la nit, el rierol esbrava l’escuma. Jo assenyalo amb el dit la lluna quan m’adorm una foscor bruna. No desitjo cap riquesa, tan sols restar en el bosc humit. No necessito més certesa que voler viure amb aquest delit.

Pulsé à la lisière de la solitude avec ton histoire à faire tenir le vent au creux des reins et toi, toi toujours sur cet attelage incertain toi, insensible à la poussée des choses de ce monde laissant dans ton sillage des manières d’être en forme de croissant

c’est à peine si j’osais écarter les plis de l’horizon, de peur de surprendre quelque vieille promesse ensevelie mais je les retrouverai toutes fuyant leur faux sommeil de givre je les réveillerai, ces pierres au cœur naissant dans leur bure nouée aucune incantation, fut-elle sincère une seule fois, jamais ne produira l’ombre d’un sentiment pas même l’abrupte parole d’une révolution à la mesure de notre soif. Alain Surre Écrivain

Qui tot ho vol, tot ho plora. Qui no té res viu d’almoina. La felicitat no vol penyora, la llibertat n’és la senyora. Robert Fabregas Director de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt

Durig neux

Aquesta és tan sols la rondalla d’un pobre i simple pelegrí que desprèn una rialla semblant a un anhel diví.

©M ich el

#15 · 2018

Qui tot ho vol, tot ho plora. El qui no té res, requereix poca cosa. La felicitat no vol penyora, la llibertat n’és la patrona.

| poesia · poésie · poesía | abril a juny | avril à juin | abril a junio

Palabra Me diste tu palabra. La entendí como estandarte férreo que llevar ante el mundo. “Al lado lucharemos por los otros, por esos que no pueden”, me dijiste.

Me diste esa palabra. La cuidé como se mima a un hijo que acaba de ser vida. “Será la que nos salve de los lobos”, me dijiste.

Cogí esa palabra milagrosa para catapultar al universo sus ramas verdes, sus hojas de paloma. Intenté que cayera sobre el mundo, en rincones heridos gravemente, en tierras asoladas, sobre nosotros mismos. Me diste tu palabra. Esa palabra es “paz”. Sigo en la lucha. Ester Bueno Palacios Directora de la escuela de idiomas cultura “Alma Máter Ávila”

Aquesta mostra es podrà veure a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (sala d’exposicions, primer pis), del 28 de juny al 20 de juliol, de dilluns a divendres, de 9 a 20 h.

#15 · 2018

Tomé tu palabra entre mis dedos e hice un acertijo, tan sencillo, que todos consiguieran descifrarlo, y la puse en millones de poemas, en miles de hojas blancas, en decenas de libros, en la dedicatorias, en los extremos de los diccionarios.

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Girona PINTURA FLAMENCA Y HOLANDESA Del Museo de Ginebra 15/02-19/08/2018 Caixa Fòrum Girona. C/ Ciutadans, 19. Girona. Tlf +34 972 20 98 36 “ELLES FOTOGRAFIEN DALÍ”. Fotografia. www.salvador-dali.org 15/03/2018-06/01/2019 Castell de Gala Dali. Púbol ESCULTURES CERÀMIQUES Javier Garcés 14/04-23/07/2018 Terracotta Museu. C/ Sis d’octubre, 99. La Bisbal de L’Empordà. Tel. +34 972 64 20 67 “EL TREN DE LA MODERNITAT. 125è aniversari del Tren de Sant Feliu a Girona

#16 · 2018

04/05-11/09/2018 Museu d’Història de Girona. C/de la Força, 27. Tél. +34 972 22 22 29

L’OBLIT DE LA FORMA

ONCE

Pintura. Joan Mateu

Fotografia Cristina Fotsaré

10/05-11/09/2018

08/06-31/07/2018

Casa Pastors. Plaça de la Catedral, 2. Girona.

Sala Photo. Les Bernardes. C/Major, 172. Salt. +34 972 23 46 95

SOLO SHOW Escultura. Enrique Barro 18/05-08/09/2018 Espai Tònic. C/de Ponent, 25. Vulpellac RETRATS A SALVADOR DALÍ Fotografies de Robert Whitaker 3 0 / 0 5 / 2 0 1 8 30/05/2019 Sala de les Loggies. Teatre-Museu Dalí. Pujada del Castell, 28. Figueres GUINOVART. REFERENTS VITALS

Il.llustració. Juanjo Sáez 08/06-31/07/2018 Sala Sant Jordi. Les Bernardes. C/Major, 172. Salt. +34 972 23 46 95 “DENYS BLACKER. MAPES EFÍMERS. COMPLICITATS I SINCRONIES” Bòlit_PouRodó i Bòlit_StNicolau 15/06-02/09/2018 Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Plaça Pou Rodó 7-9. Girona, Tel. +34 972 42 76 27

Pintura 02/06-30/09/2018 Museu d’Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12, Tel. +34 972 20 38 34 WE KEEP WAITING Fotografia. Maria Contreras Coll 08/06-31/07/2018 Sala Central – Berta Casas. Les Bernardes. C/Major, 172. Salt. +34 972 23 46 95

ESE NIÑO ERA YO

“TEMPS DE FOTO” Bòlit, Centre d’Art Contemporani. 16/06-23/09/2018 Pont de Sant Feliu. Parc Central. Girona RELAT CARTOGRÀFIC Fotografia. Carles Fontserè 16/06-25/11/2018 Fundació Vila CasasMuseu Palau Solterra. C/ de l’Església, 10. Torroella de Montgrí. T+34 972 76 19 76

PLEASE DON’T SMILE. HOMENATGE EN EL 90È ANIVERSARI Fotografia. Franck Horvat 16/06-27/11/2018 Fundació Vila CasasMuseu Palau Solterra. C/ de l’Església, 10. Torroella de Montgrí. T+34 972 76 19 76 FRONTERES Fotografia. J.C. Milhet. VISA POUR L’IMAGE DE PERPIGNAN 28/06-31/07/2018 Casa de Cultura. C/ Hospital, 6, 2n. Girona. Tel. +34 972 20 20 13 PATRIMONI SUBAQUÀTIC DE LA COSTA VERMELLAFRANÇOIS BRUN Fotografia. François Brun. VISA OFF 28/06-31/07/2018 Casa de Cultura. C/ Hospital, 6, 2n. Girona. Tel. +34 972 20 20 13 EST/OEST Fotografia. Jean-Marc Barr 28/06-31/07/2018 Casa de Cultura. C/ Hospital, 6, 2n. Girona. Tel. +34 972 20 20 13

Cicle Art Contemporani. Pere Bellès

“UN TREN POT AMAGAR UN ALTRE” Fotografia. Àlex Nogué

FESTIVAL EMERGENT. 14è Festival d’Arts en viu. www.festivalemergent.cat

04/07-03/09/2018

07/09-23/10/2018

28/06-07/07/2018

Espai Montgri. Museu de la Mediterrànea. C/ Ullà 27-31. Torroella de Montgrí. Tel. +34 972 75 51 80

Sarrià de Ter. Quart. Cervià de Ter. Vilablareix. Fornells de la Selva. Madremanya FEMAP 2018

TANGÈNCIES exposició col·lectiva 07/07-26/08/2018 Ciutadella de Roses. Av. de Rhode, s/n. Roses. FANGTEA’T Autisme i fang

ESCÈNIT CIRC AL CARRER 02-23/07/2018 Plaça del Pallol. Plaça de les Botxes (La Devesa). Girona

07/07-16/09/2018

MUME I LA MATERNITAT D’ELNE

Terracotta Museu. C/ Sis d’octubre, 99. La Bisbal de L’Empordà. Tel. +34 972 64 20 67

Sortides familiars obertes

ARTESANIA I SOSTENIBILITAT www.facebook.com/ espaisantacaterina 19/07-09/09/2018 Espai Santa Caterina, passatge Arístides Maillol s/n Girona (edifici Generalitat) ESCULTURES Eudald de Joana 11/08-16/09/2018 Ca l’Anita. Plaça Sant Pere, 2, Roses. Tel +34 972 25 24 00

16/09/2018 Lloc de trobada: Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera

8è Festival de Música Antiga dels Pirineus. www.femap.cat 29/06-26/08/2018 Diferents poblacions dels Pirineus FESTIVAL FADE Art Digital/Electrònica. www.fade.cat 30/06-08/07/2018 La Cellera de Ter FESTIVAL NITS DE CLÀSSICA Música clàssica

FESTIVAL I-TACA Música. www.itacacultura.cat 17/05-08/07/2018 Diferents llocs de l’Empordà FESTIVAL CONCERTS D’ARO

30/06-29/07/2018 Auditori de Girona. Passeig de la Devesa, 35. Tlf. 872 080 709

Santa Cristina d’Aro

“Vies de record i reparació en la sobremodernitat: Memoria, postmemòria i historia crítica” 04-06/10/2018 Girona Organitza: MUME i Càtedra Walter Benjamin Memòria i Exili

38È CICLE ELS ORGUES DE CATALUNYA Música. www.acorgue.cat 02/07-08/09/2018 Diferents Parròquies, Catedrals de Catalunya

NOTES AL PARC Música. www.girona.cat/femvidalparc 30/06-28/07/2018

Música clàssica 22/05-03/09/2018

COL.LOQUI INTERNACIONAL WALTER BENJAMIN 2018

Parcs de Girona.

FESTIVAL DE GUITARRA COSTA BRAVA-GIRONA Música. www.festivalguitarragirona.es

#16 · 2018

“SALVS.IVGERUM”

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| Agenda Girona província |

03/07-02/08/2018 Diferents espais de Girona. Entrada lliure

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| Agenda Girona província | FESTIVAL CASTELL DE PERALADA Música i Dansa. www.festivalperalada.com 05/07-17/08/2018

JAZZ FESTIVAL L’ESTARTIT Música 13/07-10/08/2018 L’Estartit

Castell de Peralada FESTIVAL CAP ROIG FESTIVAL SÓNS DEL MÓN Música. www.sonsdelmon.cat 06/07-04/08/2018 Ciutadella de Roses. Castelló d’Empúries FESTIVAL ETHNO CATALONIA 2018 Música www.joventutsmusicals.cat

Música. www.caproigfestival.com 13/07-22/08/2018 Cap Roig. Calella de Palafrugell FIRA DEL CIRC AL CARRER Circ. www.firadecirc.org 13-15/07/2018 La Bisbal de l’Empordà XI FESTIVAL PORTALBLAU Música. www.portalblau.cat

FESTIVAL SINGLOT

13-29/07/2018

Humor. www.singlotfestival.com

L’Escala

5-7/07/2018 St Feliu de Guíxols

#16 · 2018

FESTIVAL PORTAFERRADA Música www.festivalportalferrada. cat 7/07/-20/08/2018

Música. temposotalesestrelles.com 19/07-12/08/2018 Plaça dels Jurats. Girona. Tlf. +34 603 86 72 84 FESTIVAL TRANSFRONTERER PUIGCERDÀ-BOURGMADAME Música 21/07-01/09/2018

06/07-16/07/2018 Banyoles

FESTIVAL TEMPO SOTA LES ESTRELLES

FESTIVAL TORROELLA DE MONTGRÍ. Música clásica festivaldetorroella.cat

Puigcerdà. BourgMadame

06/10/2018 Banyuls-Portbou Organitza: MUME i Càtedra Walter Benjamin Memòria i Exili

FESTIVAL FRINGE (DEL FESTIVAL TORROELLA DE MONTGRÍ).

FITAG - FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE AMATEUR

Música

Teatre. www.fitag.cat

26-29/07/2018

18/08-01/09/2018

Torroella de MontgríL’Estartit

Diferents escenaris a Girona

FESTIVAL DE MÚSICA DE BEGUR

MILESTONE PROJECT GIRONA

Música

Arts Visuals. www.milestoneroject.cat/ca

27/07-18/08/2018 11/09-22/09/2018 Begur Girona

14/07-19/08/2018 Torroella de MontgríL’Estartit

RUTA BANYULS-PORTBOU

FESTIVAL DE MÚSICA DE LA CERDANYA Música 03/08-23/08/2018

FESTIVAL DE CINEMA DE GIRONA Cine. www.gironafilmfestival.com

St Feliu de Guíxols Puigcerdà. Llívia

25/09-29/09/2018 Girona

Peinture

MONSEIGNEUR CARSALADE DU PONT, PROMOTEUR DU PATRIMOINE ET DES TRADITIONS CATALANES 27/03-28/10/2018 Ancien Évêché - 8, Rue de l’Académie. Perpignan.

VISITES GUIDÉES. LES VALLÉES CATALANES DU TECH ET DU TER organisée par le Pays d’Art et d’Histoire Transfrontalier/ www.sudcanigo.com 01/04-31/10/2018 Les Vallées Catalanes du Tech et du Ter

“UN REGARD SOUS LA MER” Argelès Photo Nature. 01/05-31/10/2018 Expo photo à ciel ouvert - Argelès sur mer

“UN REGARD SOUS LA MER” Argelès Photo Nature. Expo photo à ciel ouvert

15/06-23/09/2018 Musée Fabre - 39 Bd Bonne Nouvelle. Montpellier. Tél.: +33 4 67 14 83 00

RAOUL DUFY. LES ATELIERS DE PERPIGNAN, 1940-1950 Peinture 23/06/2018-04/11/2018 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud - 21, rue Mailly. Perpignan. Tél.: +33 468 66 19 83

EXPOSITION DE L’ARTISTE SANTIAGO YDAÑEZ

LA TRACE ET LE SOUFFLE

Peinture

Peinture. Najia Mehadji

16/06-23/09/2018

30/06-04/11/2018

À Cent Mètres du Centre du Monde - 3, Av. de Grande Bretagne. Perpignan

Musée d’Art Modern de Céret - 8, Bd. M. Joffre - Céret. Tél. +33 (0)4 68 87 27 76

PIERRE & GILLES. LE GÉNIE DU CHRISTIANISME Arts Plastiques 18/06-29/07/2018 Couvent de Minimes Rue François Rabelais. Perpignan

DOUCET. LES ANNÉES DINA Peinture

PAR DE-LÀ… Peinture. Maria Lluis 02/07-24/8/2018 Maison de la Catalanité - Place Josep Sebastià Pons. Perpignan

EXPOSITION COLLECTIVE Anciens élèves des BeauxArts de Perpignan

20/06-18/10/2018

03/07-28/09/2018

Musée Maillol Banyuls sur Mer

Espaces des Arts - Rue des Ecoles. Le Boulou. Tél.: +33 468 83 36 32

04/05-15/10/2018 Promenade du front de mer/Passeig marítim - Argelès sur mer

“DETOURNEMENTS” Zarno Patamodeleur 05/07-23/09/2018 Centre de Sculpture Romane - Parc Guilhem. Cabestany

MARCHÉ DES CRÉATEURS ET ARTISANS Le marché des créateurs et Artisans locaux a lieu tous les mercredis de 18h à minuit à partir du 11 juillet au 15 septembre au Port d’Avall. 11/07-15/09/2018 Port d’Avall . Collioure

“L’HISTOIRE EN BD” Cédric Fernández - Pierre Roland Saint Dizier 07/07-09/09/2018 Forteresse de Salses Salses le Château

CIMAISES ÉPHÉMÈRES

#16 · 2018

“PICASSO. DONNER À VOIR”

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

Agenda Roussillon

Peinture. Mario Chichorro 23/06-22/07/2018 Musée des Arts et Traditions Populaires - Thuir

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| Agenda Roussillon |

Musique

Musique. www.festinpia.fr

21-22/07/2018

03-04/08/2018

Céret. +info Office Tourisme Céret

Pia

Musique 26/07-13/08/2018 Prades / Abbayes St Michel de Cuxa

FESTIVAL ELECTROBEACH Musique. electrobeach.com

LES MUSICALES DE PERPIGNAN

12-14/07/2018

Musique

Port Barcarès

Place Gambetta. Perpignan

FESTIVAL DÉFERLANTES Musique 07-10/07/2018 Parc Valmy-Argelès sur mer

16ÈME FESTIVAL DU CARILLON Musique 11/07-11/08/2018 #16 · 2018

FEST IN PIA

FESTIVAL PABLO CASALS

07-28/08/2018

61ÈME FESTIVAL SARDANE

Cathédrale de St Jean. Perpignan

FESTIVAL INTERNATIONAL DE CINÉMA CINÉRENCONTRES Cinema 15-22/07/2018

30ÈME FESTIVAL VISA POUR L’IMAGE Photographies. www. visapourlimage.com 01-16/09/2018 Perpignan

MOSTRA DE CULTURA POPULAR CATALANA ADIFOLK. Cercavila. Jocs Tradicionals 28/07/2018 Place Verdun. Place de la Victoire. Perpignan

VISA OFF Photographies. FB 01-16/09/2018 Perpignan

FESTIVAL FIEST’A SETE

FESTIVAL DU LIVRE “D´UNE MER À L’AUTRE”

Musique. fiestasete.com

Livres. FB

21/07-07/08/2018

07-09/09/2018

Sète

Collioure

Prades

LIVE AU CAMPO Musique 21-28/08/2018 Perpignan. Campo Santo

JAZZAPASSA Musique africaine 28/07/2018 Monastir del Camp. Passa.

24 FESTIVAL LES JEUDIS DE PERPIGNAN

PAD. PERPIGNAN ART DÉCO

cirque, musiques et théâtre de rue

Architecture. www. perpignan-artdeco.fr

12/07-23/08/2018

27-29/07/2018

Perpignan

Font Romeu

FID & BD, FESTIVAL INTERNATIONAL DU DISC ET DE LA BANDE DESSINÉE Bandes Déssinés. Disc 29-30/09/2018 Perpignan

Magazine cultural Girona - Roussillon

ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus,

Costa, Interior.

• Punts d'entrega determinada: centres

culturals, museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories....

VOUS NOUS TROUVEREZ:

PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)

Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)

juliol a setembre | juillet à septembre | julio a septiembre

| Agenda Roussillon |

• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur

#16 · 2018

• Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...

CulturaeMag @CulturaeMag @culturaemag

octubrejuliol a desembre a setembre | octobre | juilletà àdécembre septembre | octubre | julio aaseptiembre diciembre

Adreces Adresses Direcciones Casa de Cultura. Girona Plaça de l’Hospital, 6. +34 972 20 20 13 Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera. C/ Major, 43-47. +34 972 55 65 33 Caixa Forum. Girona C/ Ciutadans, 19 Espai Santa Caterina. Girona Passatge Aristide Maillol, s/n. Museu del Mediterrani. Torroella de Montgrí. C/ Ullà,27-31. +34 972 75 51 80 Castell de Gala Dalí. Púbol. Monestir Sant Pere de Galligans C/ Santa Llúcia, 8. Girona. +34 972 21 64 87 Museu d'Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12. Girona +34 972 20 38 34 Casa Pastors. Plaça de la Catedral. Girona Teatre-Museu Dalí. Figueres. Claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí. C/ Hospital, 2.+34 676 04 28 74. Museu d'Història de Girona. C/ de la Força, 27. +34 972 22 22 29 Terracotta Museu. C/Sis d'octubre, 99. La Bisbal de L'Empordà. +34 972 64 20 67.

#13 · 2017

Fundació Valvi. Av Jaume I, 42. Girona +34 972 22 65 27. Centre Cultural La Mercè Pujada de la Mercè, 12, Girona. +34 972 22 33 05. Casa Masó. C/Ballesteries, 29. Girona. +34 972 41 39 89 Bòlit_LaRambla Sala Fidel Aguilar i Bòlit_ StNicolau. Girona. Fundació Vila Casas. Museu Palau Solterra.

Fundació Mascort Casa Galibern. C/Església, 9. Torroella de Montgrí. Museu d'Història dels Jueus. C/ de la Força, 8. Girona. +34 972 21 67 61. Museu del Cinema. C/Sèquia, 1. Girona +34 972 41 27 77. Espai de l'Associació d'Amics mdA C/Ciutadans. Girona Ecomuseu-Farinera C/St Francesc, 5-7. Castelló d'Empúries. +34 972 25 05 12 Ateneu Bar Pl. Major, 40. Banyoles Teatre La Gorga. C/Ave Maria. Palamós Cinema Montgrí. Torroella de Montgrí. Esglèsia dels Caputxins. C/ Joaquim Vayreda, 23. Olot. CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan 3, av. Grande Bretagne. +33 (0) 468 34 14 35

Sorteig

Tirage au sort Sorteo T'agrada la música? T'agrada el teatre? Esteu atents al nostre FB i Twitter (@CulturaeMag) Aimez-vous la musique? Aimez-vous le théatre? Regardez bien notre FB et Twitter (@CulturaeMag) ¿Te gusta la música? ¿Te gusta el teatro? Estad atentos a nuestro FB y Twitter (@CulturaeMag)

Gallerie Lumière d’Encre. Céret. 47, Rue de la République. Galerie des Hospices. Av. Sainte-Marie. Canet-en-Roussillon +33 468 86 72 60 Musée Art Moderne. Collioure Route de Port-Vendres. 0033 (0) 468 82 10 19 Cloître. Elne Plateau des garaffes. Musée Terrus. Elne 3 rue porte Balaguer.

Arboretum Mas Roussillon Route de Villelongue. Canet-en-Roussillon Centre d'art Le LAIT 6 rue Jules Rolland. Albi. +33 9 63 03 98 84 Galerie d'Art Odile Oms 12, Rue du Commerce, Céret. Caves Ecoiffier. Alenyà

Subscripció d'un any a la revista, 12€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email a: info@culturaemagazine.com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.

Abonnement pour un an au magazine, 12 € Abonnez-vous au magazine et vous ne raterez pas les informations culturelles de la province de Girona et le département du Roussillon. Contactez avec nous par email: info@culturaemagazine. com en nous indiquant vos coordonnées et télephone.

Suscripción de un año a la revista, 12 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@ culturaemagazine.com indicando su nombre, dirección y teléfono.

Maternité Suisse d´Elne Route Montescot. Palais des Rois de Majorque. Perpignan 2 Rue des Archers. 0033 (0) 468 34 48 29 Argelès sur Mer. Promenade du front de mer. Côté port Château Royal de Collioure +33 4 68 82 06 43 Casa de la Generalitat a Perpignan C/Fusteria, 1. Perpignan Musée d'Art Moderne de Céret 8, Bd Maréchal Joffre. Céret. +33 468 87 27 76 Musée Hyacinthe Rigaud 21 Rue Mailly. Perpignan. +33 468 66 19 83

Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot. Avez –vous l’idée de ressortir dans la province de Gérone et le département des P.O? Voulez-vous mettre en valeur votre événement dans notre Agenda? Contactez avec notre service commercial.

comercial@culturaemagazine.com

DONNER À VOIR • 14 MOMENTS CLÉS

avec le soutien exceptionnel du

- Pablo Picasso, Femme assise aux bras croisés, Le Tremblay-sur-Mauldre, 1937, huile sur toile, 81x60 cm, Musée national Picasso - Paris, inv. MP162 - Photo © RMN-Grand Palais (Musée national Picasso-Paris) / Mathieu Rabeau. Service Presse / Musée Fabre - © Succession Picasso 2018

PICASSO 15 juin - 23 septembre 2018 MUSÉE FABRE • MONTPELLIER