Magazine cultural Girona - Roussillon
Destins de pierres Quan els edificis parlen
#14 2018
català | français | español
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
©Harold Abellan
+ agenda y todas las actividades culturales destacadas de ambos lados de los Pirineos
2
#14 · 2018
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
Ànima de pell i de pedra
Âme de peau et de pierre
Alma de piel y de piedra
Tothom mereix una segona oportunitat. Les persones i les coses. Fins i tot els edificis, que van ser pensats per a un fi mentre en la seva ànima de formigó i acer bategava un cor lliure qui somiava ser allò que no era.
Tout le monde mérite une deuxième chance. Les personnes et les choses. Cela vaut également pour les édifices qui ont été pensés avec une finalité, alors que dans leur âme de béton et d’acier c’est un cœur libre qui bat et en rêvant d’être ce qu’il n’est pas.
Todo el mundo merece una segunda oportunidad. Las personas y las cosas. Incluso los edificios, que fueron pensados para un fin mientras en su alma de hormigón y acero latía un corazón libre soñando con ser lo que no era.
Un batec que va sentir el seu amo, i que sonava a cultura, a art, a música, a paper, a biblioteca, a pintura, a gastronomia...
Un battement qui écoutait son maître, et qui faisait écho à la culture, à l’art, à la musique, à la bibliothèque, à la peinture, à la gastronomie…
UN latido que escuchó su dueño, y que sonaba a cultura, a arte, a música, a biblioteca, a pinturas, a gastronomía…
Així ho van entendre i així ho van creure, transformant els murs inerts en espais útils i necessaris pel lliure pensament, l’oci de l’ànima, el goig dels sentits. Aquests camaleons de la pedra i de l´esperit són els protagonistes d’aquest número. Perquè l’art és més que un gargot en un paper.
C’est ainsi qu’ils l’ont compris et qu’ils écoutèrent, transformant les murs inertes en espaces utiles et nécessaires pour la libre pensée, le loisir de l’âme, la joie des sens. Ces caméléons de la pierre et de l’esprit sont les protagonistes de ce numéro. Parce que l’art est plus qu’un gribouillage sur un papier.
Así lo entendieron y así le obedecieron, transformando las paredes inertes en espacios útiles y necesarios para el libre pensamiento, el ocio del alma, el regocijo de los sentidos. Estos camaleones de la piedra y del espíritu son los protagonistas de este número. Porque el arte es más que un garabato en un papel.
Tous ceux qui ont l’art dans leur âme, l’inspiration, l’expression, ne pourront jamais éviter qu’ils apparaissent, n’empêcheront pas de les faire découvrir et de le promulguer, sous forme de chanson, de peinture ou d’un ancien bâtiment qui transforme ses murs pour devenir celui qu’il a toujours voulu être. Même si son maître ne le savait pas. Heureusement que les âmes se communiquent entre elles qu’elles soient vêtues de peau ou de pierre.
Quienes llevan el arte en su alma, la inspiración, la expresión, no podrán evitar jamás que se manifieste, descubrirlo, y hacerlo correr, en forma de canción, de pintura, o de un viejo edificio que muda sus paredes para ser quien siempre quiso ser. Aunque su dueño no lo supiera. Menos mal que las almas se comunican sea de piel o de piedra.
Les Festes de l’Ós del Vallespir 2018 Qui porta l’art a la seva ànima, la inspiració, l’expressió, no podrà evitar mai que es manifesti, que es descobreixi i fer-ho córrer, en forma de cançó, de pintura, o d’un edifici vell que muda les seves parets per ser aquell que sempre havia volgut ser. Encara que el seu amo no ho sabés. Sort que les ànimes es comuniquen siguin de pell o de pedra.
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| editorial · édito · editorial |
| Reyes Cabero |
| sumari · sommaire · sumario |
6
4 de febrer DESTACATS
NOTÍCIES
L'ESSENTIEL DESTACADOS
ACTUALITÉS NOTICIAS
8
18
DESTINS DE PIERRES
Arles de Tec
30
34
MÚSICA
LECTURA
18 de febrer MUSIQUE MÚSICA
LECTURE LECTURA
36
41
29
EL BALL DEL PAPER LA BÒBILA DE CORÇÀ L'ESPAI TÒNIC
OPINIÓ
OPINION OPINIÓN
44
42
PESSEBRES
HISTÒRIA
POESIA
CRÈCHES NACIMIENTOS
HISTOIRE HISTORIA
POÉSIE POESÍA
#14 · 2018
4
Prats de Molló i La Presta
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ana María Cabero | DISSENY I MAQUETACIÓ: Xevi Forroy | FOTOGRAFIA: Javi Cabrera | REDACCIÓ: Nerea Guisasola, Pascale Oriot | COL·LABORADORS: Judit Pujadó Puigdomènech, Ana González, Thierry Grillet, Anna Johé, Céline Xicola, Laurent Colomines, Gerard Boris | EDITA: Culturae | DIPÒSIT LEGAL: GI 677-2015 | TIRATGE: 12.000 exemplars | EMAIL: info@culturaemagazine.com
www.facebook.com/CulturaeMag
@CulturaeMag
@culturaemag
3
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| destacats · l'essentiel · destacados |
Sona Amer CAT
La segona edició del Sona Amer presenta, pel primer semestre del 2018, una programació musical eclèctica que va des del jazz al blues, passant per l’òpera i la música mediterrània. El Casal del Monestir d’Amer rebrà artistes destacats com l’Andrea Motis i Joan Chamorro o Jimmy Barnatán & The Cocooners a més de la música de cambra de Barcelona Reed Quartet, la música mediterrània de Rusó Sala i l’espectacle familiar Tututs de la Cobla Bisbal Jove.
La segunda edición del Sona Amer presenta, para el primer semestre del 2018, una programación musical ecléctica, desde el jazz al blues, pasando por la ópera y la música mediterránea. El Casal del Monasterio de Amer recibirá artistas destacados como Andrea Motis y Joan Chamorro o Jimmy Barnatán & The Cocooners además de la música de cámara de Barcelona Reed Quartet, la música mediterránea de Rusó Sala y el espectáculo familiar Tututs de la Cobla Bisbal Jove.
Idea Gestión Cultural és l’encarregat d’organitzar aquest cicle de concerts amb la col.laboració de l´Ajuntament d’Amer, Joventuts Musicals de Catalunya i Taller de Músics entre d’altres.
Idea Gestión Cultural es el organizador de este ciclo de conciertos con la colaboración del Ayuntamiento de Amer, Joventuts Musicals de Catalunya y el Taller de Músicos entre otros.
Per viure la música, podeu fer la vostra reserva d’entrades i/o comprar els abonaments pel Cicle de Concerts Sona Amer 2018 a les oficines de l’Ajuntament d'Amer, al Museu Etnològic Lluís Sidera els dissabtes i diumenges de 12 a 13:30 hores, a cultura@amer.cat i als telèfons +34 972 43 11 12 i al +34 622 33 72 55.
Para vivir la música, podéis hacer vuestra reserva de entradas y/o comprar los abonos para el Ciclo de Conciertos Sona Amer 2018 en las oficinas del Ayuntamiento de Amer, y al Museo Etnológico Lluís Sidera los sábados y domingos de 12h a 13h30, en el correo electrónico cultura@amer.cat y en los teléfonos: +34 972 43 11 12 y +34 622 33 72 55.
FR
#14 · 2018
La deuxième édition du "Sona Amer" présente, dés le premier semestre 2018, une programmation musicale éclectique: du jazz, blues, opéra, musique de la Méditerranée... Le Casal du Monastère d’Amer (Gérone) accueillera de remarquables artistes tels qu'Andrea Motis et Joan Chamorro, Jimmy Barnatán & The Cocooners. La musique de Chambre de Barcelona Reed Quartet, la musique de la Méditerranée de Rusó Sala et le spectacle en famille Tutus de la Cobla Bisbal Jove, seront également présents dans cette édition.
4
ES
"Idea Gestión Cultural", organisateur du Sona Amer, collabore avec la Mairie d’Amer, Joventuts Musicals de Catalunya et l’Atelier de Musiques. Réservation des entrées et/ou achat des abonnements des concerts de Sona Amer 2018: Mairie d’Amer, Musée Ethnologique Lluís Sidera, les samedis et dimanches de 12h à 13h30, par mail: cultura@amer.cat ou téléphone: +34 972 43 11 12 et +34 622 33 72 55
18 de febrer
Prats de Molló i La Presta
25 de febrer
Sant Llorenç de Cerdans
Fêtes de l’Ours d’Haut Vallespir FR
CAT
FESTES DE L’ÓS DEL ALT VALLESPIR
Les Festes de l’Ós són candidates a la inscripció al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a la UNESCO. El passat octubre del 2017 s´ha complert la segona etapa decisiva d’aquesta candidatura prop de la UNESCO, amb la presentació del dossier al ministeri francès de la Cultura davant del Comitè del patrimoni etnològic i immaterial. Es pot donar suport aquesta candidatura de la UNESCO participant a les activitats culturals i, també, signant les llistes de suport disponibles als ajuntaments i a les oficines d’informació turística. Símbol de tota una comarca, les Festes de l’Ós són festes tradicionals d’identitats ancestrals. Eixides del mite d’en Joan de l’Ós*, constitueixen ritus iniciàtics i són una veritable celebració de la renaixença de la primavera i de la fertilitat entre febrer i març en els pobles d’Arles de Tec, Prats de Molló i La Presta i Sant Llorenç de Cerdans situats al Vallespir, a la vessant sud del Canigó. Materialitzant els lligams que uneixen aquests tres pobles, la cerimònia de transferència de la pota de l’ós inicia les festivitats. Els adults transmeten als més joves els valors patrimonials d’aquestes festivitats organitzant les festes de l’ós infantils a cada poble. Anoteu bé les dates: Arles de Tec: 4 febrer Prats de Molló i la Presta: 18 febrer Saint Llorenç de Cerdans: 25 febrer *En Joan de l’Ós és un ésser híbrid, mig humà mig animal, nascut d’una dona i d’un ós i dotat d’una força sobrehumana que li permet superar diverses proves.
Les Fêtes de l’Ours sont candidates à l’inscription au Patrimoine Culturel Immatériel de l’Humanité à l’UNESCO. En octobre 2017, s’est accomplie la deuxième étape décisive de cette candidature près de l’Unesco, avec la présentation du dossier au Ministère Français de la Culture devant le Comité du patrimoine ethnologique et immatériel. La défense de cette candidature de la Unesco peut se donner avec la participation dans les activités culturelles et en signant dans les livres de soutien disponibles aux Mairies et les Offices de Tourisme. Les Fêtes de l’Ours sont un symbole de toute une comarque. Ces fêtes sont des manifestations de pratiques festives très anciennes. Elles proviennent du mythe de Jean de l’Ours*, et constituent des rites initiatiques qui célèbrent la renaissance du printemps et de la fertilité entre février et mars aux villages d’Arles sur Tech, Prats de Mollo-la Preste et Saint Laurent de Cerdans situés au Vallespir, au versant sud du Canigou. La cérémonie de transfert de la patte de l’ours initie les festivités et matérialise ainsi les liens entre les trois villages. Les adultes transmettent aux plus jeunes les valeurs patrimoniales de ces festivités en organisant dans chaque village les fêtes de l’ours pour les enfants. Notez-bien les dates : Arles sur Tech: 4 février Prats de Mollo-la Presta: 18 février Saint Llorenç de Cerdans: 25 février *Jean de l’Ours est un être hybride, mi humaine mi animal, né d’une femme et d’un ours avec une force surhumaine qui lui permet de surmonter de différentes épreuves.
ES
FIESTAS DEL OSO EN EL ALTO VALLESPIR
Las Fiestas del Oso son candidatas a la inscripción al Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad de la Unesco. El pasado octubre del 2017 se cumplió la segunda etapa decisiva de esta candidatura de la Unesco, con la presentación del documento al ministerio francés de Cultura en presencia del Comité del patrimonio etnológico e inmaterial. Se puede apoyar esta candidatura de la Unesco participando en las actividades culturales y firmando las listas de apoyo disponibles en los ayuntamientos y en las oficinas de turismo. Símbolo de toda una comarca, las Fiestas del Oso son fiestas tradicionales de identidad ancestral. Estas fiestas provienen del mito de Juan del Oso*, constituyen ritos iniciáticos y son una verdadera celebración del renacimiento de la primavera y de la fertilidad entre febrero y marzo en los pueblos de Arles de Tec, Prats de Mollo y La Presta y Sant Llorenç de Cerdans situados al Vallespir, en la vertiente sur del Canigó. Materializando los vínculos que unen estos tres pueblos, la ceremonia de transferencia de la pata de oso inicia las festividades. Los adultos transmiten a los más jóvenes los valores patrimoniales de estas festividades organizando en cada pueblo las fiestas del oso infantiles. Anotad las fechas: Arles de Tec: 4 febrero Prats de Molló i la Presta: 18 febrero Saint Llorenç de Cerdans: 25 febrero
#14 · 2018
4 de febrer
Arles de Tec
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| destacats · l'essentiel · destacados |
*Juan del Oso es un ser híbrido, medio humano medio animal, nacido de una mujer y de un oso y dotado de una fuerza sobrehumana que le permite superar diversas pruebas.t
5
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| notícies · actualités · noticias |
Théâtre de l’Archipel L’arxipèlag artístic està dirigit per Borja Sitjà des de fa un any. La programació, composta de teatre, dansa, tallers, exposicions i residències, proposa també els espectacles de dos dels grans del flamenc. La Fiesta d’Israel Galván omplirà d’un fervor flamenc la sala del Grenat el dijous 22 i el divendres 23 març, gràcies a la màgia dels seus sis ballarins i dels seus músics atípics dels quals destaca el genial Niño de Elche. La “cantaora” Estrella Morente, una de les veus femenines més importants del flamenc d’avui, es presentarà en aquesta mateixa sala el dimecres 18 abril a les 20h30. Més informació: www.theatredelarchipel.org L’archipel artistique est dirigé par Borja Sitjà depuis un an. La programmation, composée de pièces de théâtre, danses, ateliers, expositions et résidences, propose également les spectacles de deux grands du flamenco. La Fiesta d’Israël Galván emplira d’une ferveur flamenca la salle du Grenat le jeudi 22 et vendredi 23 mars, grâce à la magie de ses six danseurs et de ses musiciens atypiques dont le génial Niño de Elche. La chanteuse «Cantaora» Estrella Morente, la plus importante voix féminine du flamenco aujourd´hui, se produira dans cette même salle le mercredi 18 avril à 20h30. +info: www.theatredelarchipel.org
#14 · 2018
El archipiélago artístico está dirigido por Borja Sitjà desde hace un año. La programación, compuesta de teatro, danza, talleres, exposiciones y residencias, propone también espectáculos de dos grandes del flamenco. La Fiesta de Israel Galván llenará de un fervor flamenco la sala del Grenat el jueves 22 y el viernes 23 de marzo, gracias a la magia de sus seis bailarines y de sus músicos atípicos entre los cuales destaca el genial Niño de Elche. La cantaora Estrella Morente, una de las voces más importantes del flamenco de hoy, se presentará en esta misma sala el miércoles 18 de abril a las 20h30.+info: www.theatredelarchipel.org
6
Journal Télévisé Pyrénées Orientales
Festival Internacional del Circ
©Marc Turner
La 7a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or es celebrarà per primera vegada a Girona del 22 al 26 de febrer. El festival muntarà les carpes en el marc incomparable del Camp de Mart de la Devesa per presentar estrenes de noves produccions. Fins a 88 artistes participaran en aquesta edició commemorativa dels 250 anys del naixement del circ. Arribats de 14 països ens oferiran 24 atraccions en el Festival que marca la tendència circense al continent. El Cirque du Soleil ha escollit aquest Festival i Girona per realitzar els seus càstings a Europa que tindran lloc el dia 26 de febrer. La 7ème édition du Festival International du Cirque-Eléphant d’Or aura lieu pour la première fois à Gérone du 22 au 26 février. Le Festival installera des carpes dans le marc incontournable du Champ de Mars de la Devesa pour présenter des premières de nouvelles productions. 88 artistes participeront dans cette édition commémorative des 250 ans de la naissance du cirque. Arrivés de 14 pays, ils nous offriront 24 spectacles dans le Festival qui marque l’influence au cirque au continent. Le Cirque du Soleil a choisi Gérone et ce Festival pour réaliser des castings à Europe qui auront lieu le 26 février. La séptima edición del Festival Internacional del Circo -Elefante de Oro se celebrará por primera vez en Gerona del 22 al 26 de febrero. El festival montará las carpas en el marco incomparable del Campo de Marte de la Devesa para presentarestrenos de nuevas producciones. Hasta 88 artistas participarán en esta edición conmemorativa de los 250 años del nacimiento del circo. Llegados de 14 países nos ofrecerán 24 atracciones en el Festival que marca la tendencia circense en el continente. El Cirque du Soleil ha escogido Gerona y este Festival para realizar sus castings en Europa que tendrán lugar el día 26 de febrero.
El passat setembre va començar l’emissió del primer Informatiu setmanal als Pirineus Orientals produït pels habitants i per les empreses del departament. Jean-Michel Martinez, editor i periodista, es el promotor d’aquesta idea que té com objectiu crear una televisió de proximitat per tal d’aportar una informació local veritable i positiva. Aquest informatiu és finançat amb la plataforma Tipee i està referenciat amb l’operació “1 euro pel JT des P-O”. Les persones que financen aquest projecte són a la vegada actors i espectadors. Més informació: http://jtdespo.fr En septembre dernier a débuté l’émission du premier Journal Télévisé hebdomadaire des Pyrénées-Orientales, produit par les habitants et les entreprises du département. C’est Jean-Michel Martinez, éditeur et journaliste, l’initiateur de cette idée dont l’objectif est de créer une télévision de proximité afin d’apporter une information locale vraie et positive. Ce Journal Télévisé est financé avec la plateforme Tipee et référencé sous l’opération «1 euro pour le JT des P-O». Les financeurs sont à la fois acteurs et spectateurs. + info: http://jtdespo.fr
En septiembre pasado comenzó la emisión del primer Informativo semanal de los Pirineos Orientales, producido por los habitantes y las empresas del departamento. Jean-Michel Martinez, editor y periodista, es el impulsor de esta idea cuyo objetivo es de crear una televisión de proximidad con el fin de proporcionar una información local verdadera y positiva. Este Informativo está financiado con la plataforma Tipee y referenciado bajo la operación “1 euro para el “JT des P-O”. Los financiadores son a la vez actores y espectadores. Más información: http://jtdespo.fr
L’onzena edició del Festival Pep Sales estarà dedicada a l’escriptora Elena Garro (Puebla, 1916 - Cuernavaca, 1998). Un Festival organitzat per l’associació La Penyora Cultura de Girona que tindrà lloc del 26 de gener fins al 7 de febrer. Aquesta edició del festival vol contribuir a la denuncia de la discriminació femenina en un país tan ric culturalment com és Mèxic. Seran programades diferents manifestacions artístiques al voltant de la figura d’aquesta escriptora mexicana del segle XX que va oferir al món una literatura que, tot i el reconeixement i els premis rebuts en vida, just ara comença a ser considerada.
La XI Edition du Festival Pep Sales sera dédiée à l’écrivaine Elena Garro (Puebla, 1916-Cuernavaca,1998). Un Festival qui est organisé par l’association La Penyora Cultura de Gérone et qui aura lieu du 26 janvier au 7 février. Cette édition du Festival veut contribuer à dénoncer la discrimination de la femme dans un pays très riche culturellement comme le Mexique. Différents manifestations artistiques seront programmées autour de la figure de cette écrivaine mexicaine du XX siècle qui va offrir au monde une littérature que, malgré la reconnaissance et les prix reçus, commence maintenant à être considérée. La 11a edición del Festival Pep Sales estará dedicada a la escritora Elena Garro (Puebla, 1916-Cuernavaca,1998). Un Festival organizado por la asociación La Penyora Cultura de Girona que tendrá lugar del 26 de enero al 7 de febrero. Esta edición del festival quiere contribuir a la denuncia de la discriminación femenina en un país tan rico culturalmente como es México. Serán programadas diferentes manifestaciones artísticas alrededor de la figura de esta escritora mexicana del siglo XX que ofreció al mundo una literatura que, a pesar del reconocimiento y los premios recibidos en vida, sólo ahora comienza a ser considerada.
Prix du Cercle Rigaud L’Associació del Museu Rigaud –el Cercle Rigaud- ha creat el “Premi del Cercle Rigaud” per valoritzar l’art contemporani i els artistes emergents. Els candidats deuen ser originaris o treballar al territori d’Occitània o de Catalunya i ser menors de 35 anys. Les obres proposades hauran de ser realitzades exclusivament en paper. El tema triat per aquesta edició és “Les empremtes del sagrat”. Els creadors interessats tenen fins al 12 de febrer per presentar les seves candidatures. Més info: www.amismuseerigaud.com L’Association des amis du Musée Rigaud -le Cercle Rigaud- lance la création du «Prix du Cercle Rigaud» pour la valorisation de l’art contemporain et des artistes émergents. Les candidats doivent être originaires ou travailler sur le territoire de l’Occitanie ou de la Catalogne et être âgés de moins de 35 ans. Les œuvres proposées devront être réalisées exclusivement en papier. Le thème choisi pour cette édition est «Les Traces du sacré». Les créateurs intéressés ont jusqu’au 12 février pour présenter leurs candidatures. +info: www.amismuseerigaud.com La Asociación de los amigos del Museo Rigaud –El Círculo Rigaud- lanza la creación del «Premio del Círculo Rigaud» para poner en relieve el arte contemporáneo y los artistas emergentes. Los candidatos deben ser originarios o trabajar en el territorio de Occitania o de Cataluña y ser menor de 35 años. Las obras propuestas deberán ser realizadas exclusivamente en papel. El tema elegido para esta edición es “Las Huellas de lo Sagrado”. Los creadores interesados tienen hasta el 12 de febrero para presentar sus candidaturas. Más información: www. amismuseerigaud.com
prix Cercle
Rigaud
pour l’art contemporain
P E R P I G N A N
Beca 8 març “Entre quatre murs: Història, memòria i vivències de les asilades a l’Hospici de Girona (1769-1960)” de Céline Xicola i Montserrat Carbonell és el projecte guanyador de la Beca 8 de març, d’estudis d’història de les dones a Girona atorgada per l’Ajuntament de Girona. A traves dels arxius de més de dos segles, les dues historiadores desitgen rescatar la memòria de l’Hospici i de la història de les dones ingressades a la Casa de Misericòrdia de Girona, actual Casa de Cultura. Céline i Montserrat volen deixar parlar a les dones que han nascut entre aquestes parets i reconstruir els relats que acompanyen la memòria d’aquestes dones i de la ciutat “Entre quatre murs: Histoire, mémoire et vécu des femmes à l’Hospice de Gérone de 1769 à 1960” de Céline Xicola et de Montserrat Carbonell est le projet qui a gagné la Bourse 8 de mars, d’études d’histoire des femmes à Gérone décernée par la Mairie de Gérone. À travers des archives de plus de deux siècles, les deux historiennes désirent récupérer la mémoire et l’histoire de celles qui passèrent par la Maison de Miséricorde de Gérone, aujourd’hui Maison de la Culture de la ville. Céline et Montserrat veulent laisser parler les femmes qui sont nées entre ces quatre murs et reconstruire les récits sortis de la mémoire de ces femmes et de la ville.
“Entre cuatro paredes: Historia, memoria y vivencias de las asiladas en el Hospicio de Gerona (1769-1960)” de Céline Xicola y Montserrat Carbonell es el proyecto ganador de la Beca 8 de marzo, de estudios de historia de las mujeres en Gerona otorgada por el Ayuntamiento de Gerona. A través de los archivos de más de dos siglos, las dos historiadoras desean rescatar la memoria del Hospicio y de la historia de las mujeres ingresadas en la Casa de la Misericordia de Gerona, actual Casa de Cultura. Céline y Montserrat quieren dejar hablar a las mujeres nacidas entre estas paredes y reconstruir los relatos que acompañan la memoria de estas mujeres y de la ciudad.
#14 · 2018
Festival Pep Sales
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| notícies · actualités · noticias |
7
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
Destins de pierres
El Castillet Nostra Dona, aquest petit fort amb formes poc comunes i amb maons vermells va ser edificat a les muralles de la ciutat per tal de defendre la porta nord. Aquest es situa sobre terrasses a 20 m d’alçada, la seva llargada és de 30 metres, la seva amplada de 15. Compta avui amb 3 pisos que vàrem ser construïts al llarg del temps i dels esdeveniments; també, el gruix dels murs a la seva base és de 3 metres 50, i es redueix a cada pis per arribar-hi els 2 metres 50 en la seva part més alta.
#14 · 2018
El Castillet Nostra Dona, ce fortin aux formes peu communes et à la couleur rouge brique fut édifié sur les remparts de la ville afin de défendre la porte nord. Il s’ouvre sur des terrasses à 20 m de hauteur, sa longueur est de 30 mètres, sa largeur de 15. Il compte aujourd’hui 3 étages qui furent construits au fil du temps et des évènements ; aussi, si l’épaisseur des murs est à sa base de 3 mètres 50, elle s’affine à chaque étage pour n’être que de 2 m 50 sur sa partie haute.
8
El Castillet Nostra Dona, este fortín con formas poco comunes y de color rojo del ladrillo fue edificado en las murallas de la ciudad con el fin de defender la puerta norte. Este se abre sobre dos terrazas a 20 m de altura, su longitud es de 30 metros, su anchura de 15. Cuenta hoy con 3 pisos que fueron construidos a lo largo del tiempo y de los acontecimientos; también, el grosor de los muros en su base es de 3 metros 50, y se reduce a cada piso para alcanzar los 2 m 50 en su parte alta.
DESTÍ DE PEDRES
Moltes persones defensen que les pedres tenen ànima. Sigui com sigui, és innegable que qualsevol construcció lliga homes i pedres a llarg termini. Els edificis sobreviuen més enllà del seu creador i "parlen" d'ell. Cases, locals, magatzems,... el primer arquitecte és el somiador que actua per a la seva materialització. És una manera de travessar el temps? Què passa quan anys, fins i tot segles posteriors, altres canvien el propòsit d'aquest edifici? Se sabia la convivència entre els records d'uns i d'altres?
FR
DESTINS DE PIERRES
Nombreux sont ceux qui prétendent que les pierres ont une âme. Quoiqu’il en soit, il est indéniable que toutes constructions lient hommes et pierres dans la durée. Les bâtiments perdurent au-delà de son créateur et «parlent» de lui. Habitations, locaux, entrepôts,… le premier architecte est le rêveur qui acte pour sa matérialisation. Estce un moyen de traverser le temps? Qu’en estil lorsque, des années, voire des siècles plus tard, d’autres modifient la raison d’être de cet édifice? La cohabitation entre mémoires des uns et des autres est-elle judicieuse?
ES
DESTINOS DE PIEDRAS
Muchas personas defienden que las piedras tienen alma. Aunque así sea, es innegable que las construcciones unen hombres y piedras en el tiempo. Los edificios perduran más allá de su creador y “hablan” de él. Habitaciones, locales, almacenes,… el primer arquitecto es el soñador que actúa para su materialización. ¿Es un medio de atravesar el tiempo? ¿Qué ocurre cuando, años, incluso siglos más tarde, otros modifican la razón de ser de este edificio? ¿La convivencia entre las memorias de unos y de otros es adecuada?
CAT
LE CASTILLET, UNA PORTA OBERTA
Pel que fa a la reconversió dels monuments, Le Castillet, emblema de Perpinyà, era inevitable. Aquest petit fort, vestit de maons, deu la seva existència a la por: la de la invasió francesa. L'infant Joan d'Aragó, governador general, ordenà al mestre d'obra, Guillaume Gatard, enfortir la porta nord del territori. Així va néixer aquesta massiva construcció militar (1368-1370). Un segle més tard, es capgira la situació: l'amenaça és a l'interior. El territori va passar a mans dels francesos, Lluís XI, rei de França, reclama modificacions per vigilar la població. Sobre elevat, Le Castillet, s'obren estretes obertures situades principalment de cares a la ciutat (14781479). La porta Notre Dame, alta de 5 m amb pont llevadís a l'exterior i pesada reixa unida a una massiva porta de doble fulla a l'interior, apareix inexpugnable. 1493, el Rosselló és cedit a Espanya, i el 1659 amb el Tractat dels Pirineus, torna a França. Si les nacionalitats canvien, l'edifici manté la seva vocació militar, d'ordre i de pas fins a 1697, quan, davant de la rebel·lió de la població, es va reestructurar de nou, i es converteix en una presó estatal. Les seves parets estan imbuïdes dels crits i les llàgrimes dels empresonats, subjectes, per a alguns, als interrogatoris. Potser és per calmar-los que l'estàtua Nostra Dona del Pont vinguda d'una antiga església va ser col·locada en un nínxol sobre la porta del mateix nom.
#14 · 2018
CAT
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
9
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
El 1900, Le Castillet es renta les seves memòries de guerra i acull els arxius municipals de la ciutat. Després de segles de conflicte, es calma; noves llums l'il·luminen: les de la flama del Canigó que guarda gelosament i les de les arts i tradicions populars del museu La Casa pairal que es troba dins de les seves parets. Finalment, aquesta porta fortificada connecta l'interior i l'exterior, homes i dones...
#14 · 2018
Pascale Oriot
10
Le Castillet, une porte ouverte
ES
EL CASTILLET, UNA PUERTA ABIERTA
Concernant la reconversion de monuments, le Castillet, emblème de Perpignan, était incontournable.
Respecto a la reconversión de monumentos, el Castillet, emblema de Perpiñán, era ineludible.
Ce petit fortin vêtu de briques cuites doit son existence à la peur: celle de l’invasion française. L’Infant Joan d'Arago, gouverneur général, ordonne au maître d'œuvre Guillaume Gatard de fortifier la porte nord du territoire. Ainsi naquit cette massive construction militaire (1368-1370). Un siècle plus tard, revirement de situation: la menace se situe à l’intérieur. Le territoire étant passé aux mains des français, Louis XI, roi de France, réclame des modifications afin de surveiller la population. Surélevé, le Castillet se fend également de meurtrières placées principalement côté ville (1478-1479). La porte Notre-Dame, haute de 5 m avec pontlevis côté extérieur et lourde herse couplée à une porte massive à double battant côté intérieur s’affiche comme imprenable.
Este pequeño fortín vestido de ladrillos debe su existencia al miedo: la de la invasión francesa. El Infante Juan de Aragón, gobernador general, ordenó al maestro de obra Guillaume Gatard fortificar la puerta norte del territorio. Así nació esta enorme construcción militar (1368-1370). Un siglo más tarde, cambia la situación: la amenaza se sitúa en el interior. El territorio habiendo pasado a manos de los franceses, Louis XI, rey de Francia, reclama modificaciones a fin de vigilar la población. Sobre elevado, en el Castillet se abren troneras situadas principalmente del lado de la ciudad (14781479). La puerta Notre-Dame, de 5 m de altura con un puente elevadizo en el lado exterior y una pesada reja acoplada a una puerta maciza de doble batiente en el lado interior, se muestra inexpugnable.
1493, le Roussillon est cédé à l’Espagne, puis en 1659 avec le traité des Pyrénées, revient à la France. Si les nationalités changent, l’édifice maintient sa vocation militaire, d’ordre et de passage jusqu’en 1697 où, face à la rébellion de la population, il est à nouveau restructuré, et se convertit en prison d’état. Ses murs s’imprègnent des cris et larmes des incarcérés, soumis, pour certains, à la question (interrogatoire). Peut-être est-ce pour les apaiser que la statue Nostra Dona del Pont issue d’une ancienne église fut placée dans une niche au-dessus de la porte du même nom. 1900, le Castillet lave ses mémoires guerrières et accueille les archives municipales de la ville. Après des siècles de conflits, il s’apaise; de nouvelles lumières l’éclairent: celle de la flamme du Canigou qu’il garde jalousement et celles des arts et traditions populaires du Musée La Casa Pairal qui siège entre ses murs. Enfin, cette porte fortifiée relie intérieur et extérieur, hommes et femmes… Pascale Oriot
1493, el Rosellón es cedido a España, después en 1659 con el tratado de los Pirineos, vuelve a Francia. Si las nacionalidades cambian, el edificio mantiene su vocación militar, de orden y de paso hasta el 1697 donde, frente a la rebelión de la población, es de nuevo reestructurado, y se convierte en prisión estatal. Sus muros se impregnan de gritos y lágrimas de los encarcelados, sometidos, por algunos, a interrogatorio. Puede que para tranquilizarlos, la estatua Nostra Dona del Pont, salida de una antigua iglesia, fuera colocada en una hornacina encima de la puerta del mismo nombre. 1900, le Castillet limpia sus recuerdos guerreros y acoge los archivos municipales de la ciudad. Después de siglos de conflictos, se tranquiliza; nuevas luces le iluminan: la de la llama del Canigou que guarda celosamente y las de las artes y tradiciones populares del Museo La Casa Pairal (Casa Solariega) que se encuentra entre sus muros. Por último, esta puerta fortificada conecta interior y exterior, hombres y mujeres… Pascale Oriot
#14 · 2018
FR
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
11
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
«La Fabrica», du soleil entre les murs Chantal Daney procedent del conservatori d’art i teatre d’Anvers (Bèlgica), aquesta artista confirmada il·lumina el cos del vell molí d’una altra ànima, per la cultura de l’espectacle. La Fabrica d’Ille-sur-Têt. Chantal Daney issue du conservatoire d’art et théâtre d’Anvers (Belgique), cette artiste confirmée éclaire le corps d’un vieux moulin d’une autre âme, par la culture du spectacle. La Fabrica d’Ille-sur-Têt.
#14 · 2018
Chantal Daney procedente del conservatorio de arte y teatro de Anvers (Bélgica), esta artista confirmada ilumina el cuerpo de un viejo molino de otra alma, por la cultura del espectáculo. La Fabrica. Ille s/Têt
12
CAT
"LA FABRICA", EL SOL ENTRE LES PARETS
Construït sobre les muralles d'Ille-sur-Tet (segle XII), un molí d'oli abandonat pels homes, que desapareixia pedra a pedra. Les fonts que antigament l'alimentaven, donant moviment i cos a la seva funció, ara erosionaven la seva estructura. Quina cançó va sentir Chantal i Thierry Daney? La de pedres o la de l'aigua? No obstant això, ells van respondre i presos per la passió, van començar a restaurar les ruïnes a fi d'inscriure de nou moviments i cos sota un altre forma, la de l'espectacle. "Des de 1992 fins a 1995, tenint en compte l'abast del treball que teníem de realitzar, hem consagrat el nostre temps a pensar en això i a buscar finançament”, explica Chantal Daney. En aquella època, hi havia molt poques sales d'espectacles, tothom estava entusiasmat amb aquesta idea.
Com que el lloc era classificat, les obres van ser lentes, retardades per regles, normes i altres turments. Després de cinc anys d'obres, finalment es van obrir les portes d'aquest espai cultural metamorfosat. Les sales lluminoses de La Fabrica revelen el matrimoni judiciós del passat i el present i difuminen una innegable calidesa, caché, vida. Pedres i fonts a partir d'aquell moment vibren als sons de concerts, obres de teatre, balls... Aquesta inversió unirà Chantal, la seva gerent, a aquestes pedres fins a 2023, un lloc que ha d'alimentar un mes rere l'altre, sobre tot perquè altres sales d'espectacles van aflorar a tot arreu. Un repte de cada dia per mantenir-se viu… Pascale Oriot
«LA FABRICA», DU SOLEIL ENTRE LES MURS
Construit sur les remparts d’Ille-sur-Têt (XIIe siècle), un moulin à huile abandonné des hommes, disparaissait pierre après pierre. Les fontaines qui autrefois l’alimentaient, donnant mouvements et corps à sa fonction, effritaient désormais sa structure. Quel chant Chantal et Thierry Daney ont-ils entendu? Celui des pierres ou de l’eau? Toujours est-il qu’ils y ont répondu et que, pris de passion, ils entreprirent de restaurer ces ruines afin de réinscrire mouvements et corps sous une autre forme, celle du spectacle. «De 1992 à 1995, vu l’ampleur des travaux à réaliser, nous avons consacré notre temps à y réfléchir et à chercher des financements, explique Chantal Daney. A l’époque, il n’existait que très peu de salles de spectacle dans le département, tout le monde était enthousiaste à cette idée». Parce que le lieu était classé, les travaux furent lents, retardés par des règles, normes et autres tourments. Après cinq années d’ouvrages, les portes de cet espace culturel métamorphosé s’ouvrent enfin. Les lumineuses salles de La Fabrica révèlent le judicieux mariage du passé et du présent et diffusent une incontestable chaleur, cachet, vie. Pierres et fontaines vibrent dès lors aux sons des concerts, pièces de théâtre, danses… Cet investissement lie Chantal, sa gérante, à ces pierres jusqu’en 2023, un lieu qu’il faut nourrir mois après mois, d’autant que d’autres salles ont fleuri un peu partout. Un challenge de chaque jour à maintenir vivant… Pascale Oriot
#14 · 2018
FR
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
13
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
ES
“LA FABRICA”, EL SOL ENTRE LOS MUROS
Construido en las murallas de Ille-sur-Têt (siglo XII), un molino de aceite abandonado, desaparecía piedra tras piedra. Las fuentes que antes le alimentaban, dando movimientos y cuerpos a su función, ahora desmoronaban su estructura. ¿Qué canto escucharon Chantal y Thierry Daney? ¿El de las piedras o el del agua? El hecho es que respondieron y que, llevados por la pasión, se propusieron restaurar estas ruinas con el fin de volver a inscribir movimientos y cuerpos bajo otra forma, la del espectáculo. “De 1992 a 1995, vista la magnitud de las obras a realizar, hemos dedicado nuestro tiempo a reflexionar y a buscar financiación, explica Chantal Daney. En ese momento, no existían apenas salas de espectáculo en el departamento, todo el mundo estaba entusiasmado con esta idea”. Como el lugar estaba protegido, las obras fueron lentas, retrasadas por reglas, normas y otros tormentos. Después de cinco años de trabajos, las puertas de este espacio cultural metamorfoseado se abren
al fin. Las luminosas salas de “La Fabrica” rebelan la juiciosa combinación del pasado y del presente y difunden un indiscutible calor, cachet, vida. Piedras y fuentes vibran desde entonces a los sonidos de conciertos, obras de teatro, danza… Esta inversión une Chantal, su gerente, a estas piedras hasta el 2023, un lugar que es necesario alimentar mes a mes, más aún cuando otras salas han proliferado por todas partes. Un reto de cada día para mantenerse vivo…
#14 · 2018
Pascale Oriot
14
«A cent mètres du centre du monde», l’art sans frontière
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
«A cent mètres du centre du monde le nom s’est imposé de suite, comme une blague à faire. Cela a été un déclencheur puisque, dès lors, tout le monde a repris cette phrase de Dali» «A cent mètres du centre du monde el nombre fue impuesto enseguida, como una broma para hacer. Esto ha sido un desencadenante ya que, desde entonces, todo el mundo retoma esta frase de Dalí.»
#14 · 2018
«A cent mètres du centre du monde el nom es va imposar de seguida, com una broma per fer. Això ha sigut un detonant perquè, des de llavors, tothom ha recuperat aquesta frase de Dalí.»
15
| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
CAT
"CENT METRES DEL CENTRE DEL MÓN", ART SENSE FRONTERES
Per a l'empresari Vicente Madramany, la compra el 1979 va ser una inversió pertinent. L'antic dipòsit de fruites i hortalisses que va cridar la seva atenció, per la seva superfície, oferia oportunitats. La primera idea va ser la d'un restaurant, però els anys passats estudiant belles arts van atrapar Vicente que es complaïa somniant en la creació del primer centre d'art contemporani a Perpinyà. "Volia, en aquesta última part del segle XX, donar una altra opinió sobre el que havíem experimentat". L'obertura prevista per l'any 2000 no tindria lloc fins al 2004. "El treball va ser immens, algunes coses no es van pensar prou i vam perdre molt de temps i diners. Quan un vol realitzar un obra com aquesta, s'ha de ser persistent. És el projecte d'una vida i moriré aquí". Estructures i espais a reinventar, consolidar o crear. El terme "prendre cos" tenia sentit. L'elecció de materials va prevaler per suportar el clima, el fred i la calor. Des de la seva inauguració, més de 60 artistes han estat exposats en aquest lloc on es casen maons, fusta, ferro i vidre. Els corrents artístics s'uneixen, a més, les seves diferències formen un tot: l'art. "Vaig tenir la sort de tenir una joventut on tot era obert i econòmicament assequible. Avui, a través de l'art, tinc el mateix esperit, que permet a tothom (artista o visitant) explorar el món i descobrir la seva riquesa”. Des de la importació a l'exportació, l'antic dipòsit continua el seu recorregut internacional. FR
A través d'aquests tres exemples, es verifica el vincle entre pedra i home. El ciment que els uneix és de l'ordre de la passió, potser fins i tot del sacerdoci... Cada propietari, restaurant l'edifici, ressuscita la memòria del seu predecessor i inscriu el seu propi impuls. Potser aquest és la llegendària memòria de les pedres? Vida habitada per molts anys...
#14 · 2018
Pascale Oriot
16
Pour l’homme d’affaire Vicente Madramany, acheter en 1979 était un investissement pertinent. Le vieil entrepôt de fruits et légumes qui retint son attention, de par sa surface, offrait des opportunités. L’idée première était celle d’un restaurant mais les années passées aux beaux-arts rattrapèrent Vicente qui se plut à rêver à la création du 1er centre d’art contemporain à Perpignan. «Je souhaitais, dans cette dernière partie du XXème siècle, donner une autre opinion sur ce que l’on venait de vivre». L’ouverture prévue en 2000 n’aura lieu qu’en 2004. «Les travaux étaient énormes, certains n’ont pas été suffisamment réfléchis et l’on a perdu beaucoup de temps et d’argent. Lorsque l’on s’attaque à une telle réalisation, il faut être persévérant. C’est le projet d’une vie et je mourrais ici». Structures et espaces étaient à réinventer, consolider ou créer. Le terme «prendre corps» faisait sens. Le choix des matériaux primait afin de résister au temps, au froid, au chaud.
Depuis son ouverture, plus de 60 artistes ont été exposés en ce lieu où briques, bois, fer, verre s’épousent. Les courants artistiques s’unissent, eux aussi, leurs différences forment un tout: l’art. «J’ai eu la chance de vivre une jeunesse où tout était ouvert et abordable financièrement. Aujourd’hui, à travers l’art, je garde ce même esprit, celui de permettre à chacun (artiste ou visiteur) d’explorer le monde et d’en découvrir sa richesse». De l’import à l’export, le vieil entrepôt poursuit sa route dans l’international… A travers ces trois exemples, le lien entre pierres et hommes se vérifie. Le ciment qui les unit est de l’ordre de la passion, peut-être même, du sacerdoce… Chaque propriétaire en restaurant le bâtiment, ravive la mémoire de son prédécesseur et y inscrit son propre élan. Peut-être est-ce cela, la légendaire mémoire des pierres? Du vivant habité pour de nombreuses années… Pascale Oriot
ES
«A CENT MÈTRES DU CENTRE DU MONDE», EL ARTE SIN FRONTERA
Para el empresario Vicente Madramany, comprar en 1979 era una inversión pertinente. El viejo almacén de frutas y verduras que llamó su atención, por su superficie, ofrecía oportunidades. La primera idea era la de un restaurante pero los años pasados en la escuela de Bellas Artes atraparon a Vicente quien empezó a soñar con la creación del primer centro de arte contemporáneo en Perpiñán. “Deseaba, en esta última parte del siglo XX, dar otra opinión sobre lo que se acababa de vivir”. La apertura prevista en el 2000 no tendrá lugar hasta el 2004. “Las obras fueron enormes, algunas no han sido lo suficientemente pensadas y se perdió mucho tiempo y dinero. Cuando uno quiere realizar una obra como esta, es necesario ser perseverante. Es el proyecto de una vida y moriré aquí”. Estructuras y espacios estaban por reinventarse, consolidar o crear. El término “tomar cuerpo” tenía sentido. La elección de materiales era primordial afín de resistir al tiempo, al frío, al calor.
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
A través de estos tres ejemplos, se constata el vínculo entre piedras y hombres. El cimiento que les une es de la orden de la pasión, puede incluso, del sacerdocio… Cada propietario al restaurar el edificio, reaviva la memoria de su predecesor e inscribe su propio impulso. ¿Puede que sea esto la legendaria memoria de las piedras? Vida habitada por muchos años… Pascale Oriot
#14 · 2018
Desde su apertura, más de 60 artistas han sido expuestos en este lugar donde los ladrillos, madera, hierro, vidrio maridan. Las corrientes artísticas se unen, sus diferencias forman un todo: el arte. “He tenido suerte de vivir una juventud donde todo era abierto y abordable financieramente. Hoy, a través del arte, guardo ese mismo espíritu, el de permitir a cada uno (artista o visitante) de explorar el mundo y de descubrir su riqueza”. De la importación a la exportación, el viejo almacén continúa su recorrido internacional…
17
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
Avui dia, de l’antic molí paperer només en queda la pila holandesa, l’estructura de l’edifici i detalls. Aujourd´hui, les seuls vestiges qui demeurent de l’ancien moulin papetier sont la pile hollandaise, la structure de l’édifice et quelques détails. Hoy en día, del antiguo molino papelero sólo queda la pila holandesa, la estructura del edificio y detalles.
#14 · 2018
©Harold Abellan
18
El ball del paper
L’avinguda de la Farga és el nom del carrer on es troba aquest emblemàtic edifici que, al seu torn, també dóna nom a tota la zona on està situat. Els més banyolins coneixen bé els seus 300 anys d’història en els quals l’aire i l’aigua han tingut i continuen tenint un paper fonamental. Al costat de la seva pila holandesa se celebren cada any les festes majors de la capital del. No obstant això, cap senyal indica la seva presència i cap cartell tampoc mostra el seu emplaçament. Això també ho saben bé els repartidors novells que s’hi atansen.
“Em sabia molt greu que un dels pocs paperers artesanals que hi ha a Europa i a Catalunya desaparegués sense més. A més, també em dolia que es perdés la història i tradició paperera centenària de la comarca. Per això, vam engrescar-nos a fer aquest segon ‘assalt paperer’, retornant el paper a la comarca”, explica. I van seguir al peu de la lletra el que significa per a ells reconversió: intentar no donar res per fet, ser real i aprofitar al màxim cada moment. Així, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i de l’Ajuntament de Banyoles, van donar vida a l’antic molí i ara, és en Jordi amb l’ajuda de la Mamen Cagigós i el suport d’en Toni Sardà qui continua tirant endavant aquest projecte. Les seves mans creen fulls que s’exporten arreu del món. És més, són capaços de generar vida mitjançant el cotó. Els seus papers contenen gespa, poden estar fets de fulles, fils de texans, posidònia, cloïsses i algues del Cantàbric, leds, convertidors i fins i tot llavors. Són papers plantables, vius. Les seves polpes també suporten esquitxades de quitrà roent.
©Harold Abellan
“Un dia vaig pujar a dalt a estendre paper i, de cop, vaig pensar, ostres, estic fent una cosa que 70 anys endarrere també ho feien igual. Vaig tenir la sensació de continuïtat; va ser un moment molt especial”, recorda en Jordi. Ell té clar que hi ha mercat per aquesta mena de suports artesanals, ja que són els únics que poden adaptar-se a les necessitats d’artistes, dissenyadors i empreses. “El paper, com la fusta, no té limitacions; la limitació ets tu”, assegura. Com bé diu, tot i l’actual revolució tecnològica, som éssers físics i, com a tal, ens agrada tocar les coses. No obstant això, també té clar que ser artesà no és sinònim d’una feina anacrònica del passat: “No tinc ganes de disfressar-me d’època medieval”, ironitza. L’important, com sempre, és que tingui sentit allò que es fa. “La gràcia de l’artesania és que deixes la teva empremta i personalitat. Tant per a bé com per mal”. Com el cotó que es converteix en paper, l’edifici també s’ha anat reconvertint estructuralment i oferint més serveis. Actualment, a part de la producció de paper artesanal de qualitat sota el segell Aquari, Sastres Paperers també difonen aquest ofici amb activitats escolars, visites turístiques, tallers monogràfics i formació en el món del paper a persones amb discapacitats. Cada dia, mentre enfonsa els seus braços a la pila, en Jordi intenta complir un requisit bàsic per crear paper artesanal avui en dia: deixar el mòbil ben lluny. “Fer paper és un ball, una seqüència, un moviment circular. Si et despistes, et perds”.
Nerea Guisasola
D’ofici, són artesans paperaires i, tot i les complicacions i dificultats vingudes per la globalització, la mecanització i la revolució tecnològica, estimen la seva professió. D’aquí la força que els ha empès a reconstruir un molí paperer i convertir-lo en un centre pedagògic. “L’interès en la nostra oferta ha anat creixent any rere any”, asseguren. A grans trets, des del 2014 que van arrancar, han passat de 390 visites anuals a més de 1600. La voluntat és poder anar ampliant i creixent en els pròxims anys amb el suport i implicació de les administracions.
FR
LA DANSE DU PAPIER
Avenue de la Farga, telle est l’appellation de la voie où se situe cet emblématique bâtiment qui donne aussi son nom à la zone alentour. Les habitants de Banyoles connaissent bien ses 300 ans d’histoire où, air et eau, ont joué et continuent à jouer un rôle important. À côté de sa pile hollandaise, chaque année, se déroule la fête de la capitale du Pla de l’Estany. Pourtant, sa présence n’est pas signalée, aucune affiche, aucune carte n’indiquent son emplacement. Les nouveaux livreurs de la zone le savent parfaitement. Le bâtiment date de 1685, une forge de cuivre, comme l’atteste le martinet qui dort dans le sous-sol. Par la suite, après divers agrandissements, fin du XIXe siècle, la famille Escatllar le transforma en usine à papier qui changea de mains et de physionomie jusqu’à son abandon à la moitié du XXe siècle. Quelques décennies plus tard, la Mairie prit conscience de son utilité et après des années de léthargie, Sastres Paperers
#14 · 2018
L’edifici es va aixecar l’any 1685 com una farga d’aram, així encara ho mostra el martinet que descansa al soterrani. Posteriorment, després de diverses ampliacions, a finals del segle XIX, la família Escatllar va convertirlo en una fàbrica de paper que va anar passant de mans i canviant de fisonomia fins que, a mitjans del segle XX, va quedar abandonat. Dècades més tard, l’ajuntament va veure la seva utilitat i després d’anys de letargia Sastres Paperers va despertar aquest espai, retornant-lo als seus orígens més manuals. “Va ser una casualitat, va donar el cas que nosaltres també buscàvem un emplaçament per poder reprendre la feina que Antoni Sardà, mestre paperer, havia portat a terme durant més de 30 anys amb el Molí Paperer Aquari” detalla en Jordi Torrent. I és que ell mateix havia treballat amb el mestre Sardà fins que, finalment, degut a la crisi econòmica, van haver de prendre una decisió difícil.
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
CAT
19
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje | réveilla cet espace, en le ramenant à ses origines, plus manuelles. «Ce fut un hasard, nous recherchions un emplacement pour reprendre le travail d’Antoni Sardà, maître papetier, effectué durant plus de 30 ans au sein du Moulin Papetier Aquari» explique Jordi Torrent. Ce dernier travaillait avec le maître Sardà jusqu`à être contraint, face à la crise économique, à prendre finalement une décision difficile. «Je regrettais que l’un des rares papetiers artisanal d’Europe et de Catalogne disparaisse. De plus, je déplorais la perte de la mémoire et de la tradition papetière centenaire dans la région. C’est pour cela que nous avons provoqué ce deuxième «assaut papetier», avec son retour dans la région», explique-t-il. Ils ont donc suivi à la lettre leur propre interprétation du terme reconversion: considérer que rien n’est jamais acquis; être réaliste et profiter au maximum de chaque moment. Ainsi, avec la collaboration du Conseil Départemental du Pla de l’Estany et de la Mairie de Banyoles, l’ancien moulin est né et se développe, désormais, avec l’aide de Jordi, Mamen Cagigós et de Toni Sardà. Leurs mains créent des feuilles qui s’exportent à travers le monde. Ils sont mêmes capables de métamorphoser le coton. Leurs papiers contiennent de la pelouse mais également des feuilles, des fils de jeans, des posidonies océaniques, des palourdes, des algues, des leds, transformateurs et mêmes des graines. Ces papiers peuvent être plantés, autrement dit, ils sont vivants. Leurs pulpes contiennent mêmes des éclaboussures de goudron brûlant.
#14 · 2018
«Un jour je suis monté pour étendre le papier et, tout à coup, j’ai réalisé que j’étais un train de travailler de la même manière qu’il y a 70 ans. J’ai ressenti une impression de continuité;
20
Malgré les obstacles et les difficultés issues de la globalisation, de la mécanisation et de la révolution technologique, les artisans papetiers aiment leur profession. De cet amour, ils puisent la force de reconstruire un moulin papetier et de le transformer en centre pédagogique. «L’intérêt pour notre proposition est croissante au fil du temps», assurent-ils. Dans les grandes lignes, depuis le démarrage en 2014, des 390 visites annuelles d’alors, elles dépassent les 1600 aujourd’hui. Ils souhaitent continuer à se développer et à croître avec l’aide et l’implication des administrations.
ce fût un moment très émouvant», se souvient Jordi. Pour lui, il est évident qu’il y a un marché pour ce type d’artisanat, puisqu’ils sont seuls à pouvoir s’adapter aux besoins des artistes, stylistes et diverses entreprises. « Le papier, comme le bois, est illimité; tu en es la seule limitation », assure Jordi. Effectivement, malgré la révolution technologique, nous sommes des êtres physiques et, en tant que tels, nous aimons toucher les choses. Cependant, pour le papetier, «être artisan» n’est pas synonyme d’un travail anachronique: «Je n’ai pas envie de me déguiser comme au moyen âge» ironiset-il. L’important, comme toujours, c’est d’agir avec sens. «La richesse de l’artisan est d’y inscrire son empreinte et sa personnalité, pour le meilleur et pour le pire». Tel le coton qui se transforme en papier, l’édifice s’est également reconverti structurellement en s’ouvrant à plus de possibles. Aujourd´hui, outre la production de papier artisanale de qualité sous l’enseigne «Aquari», Sastres Paperers œuvre à la promotion de ce métier par des activités scolaires, des visites touristiques, des ateliers monographiques et de formation ouverts aux personnes handicapées. Chaque jour, alors qu’il plonge ses bras dans la pile, Jordi prend soin de respecter une condition essentielle pour réussir du papier artisanal: tenir son téléphone portable éloigné. «Faire du papier est une danse, une séquence, un mouvement circulaire. Si tu te déconcentres, c’est fichu». Nerea Guisasola
©Sastres Paperers
©Sheedo
Des de Sastres Paperers asseguren que la seva voluntat és donar continuïtat al projecte, preservant així una part de la història de la comarca. La volonté de Sastres Paperers est de perdurer dans ce projet, préservant ainsi une partie de l’histoire du département.
Desde Sastres Paperers aseguran que su voluntad es dar continuidad al proyecto, preservando así una parte de la historia de la comarca.
EL BAILE DEL PAPEL
La avenida de la Farga es el nombre de la calle donde se encuentra este emblemático edificio que, a su vez, también da nombre a toda la zona donde está situado. Los habitantes de Bañolas conocen bien sus 300 años de historia en los cuales el aire y el agua han tenido y continúan teniendo un papel fundamental. Al lado de su pila holandesa se celebran cada año las fiestas mayores de la capital del Pla de l’Estany. No obstante, ninguna señal indica su presencia y ningún cartel tampoco muestra su emplazamiento. Esto lo saben bien los nuevos repartidores que se acercan por aquí. El edificio se levantó en el año 1685 como una fragua de cobre, así lo demuestra todavía el martinete que descansa en el sótano. Posteriormente, después de diversas ampliaciones, a finales del siglo XIX, la familia Escatllar lo convirtió en una fábrica de papel que fue pasando de manos y cambiando de fisonomía hasta que, a mediados del siglo XX, quedó abandonada. Décadas más tarde, el ayuntamiento vio su utilidad y después de años de letargo Sastres Paperers despertó este espacio, devolviéndolo a sus orígenes más manuales. “Fue una casualidad, se dio el caso que nosotros también buscábamos un emplazamiento para poder retomar el trabajo que Antoni Sardà, maestro papelero, había llevado a cabo durante más de 30 años con el Molino Papelero Aquari”, detalla Jordi Torrent. Él mismo había trabajado con el maestro Sardà hasta que, finalmente, debido a la crisis económica, tuvieron que tomar una decisión difícil.
©Xavi Olmos
“Me sabía mal que uno de los pocos papeleros artesanales que hay en Europa y en Cataluña desapareciese sin más. Además, también me dolía que se perdiera la historia y la tradición papelera centenaria de la comarca. Por eso, nos animamos a hacer este segundo “asalto papelero”, devolviendo el papel a la comarca”, explica. Siguieron al pie de la letra lo que significa para ellos reconversión: intentar no dar nada por hecho, ser real y aprovechar al máximo cada momento. Así, en colaboración con el Consell Comarcal del Pla de l’Estany y del Ayuntamiento de Banyoles, dieron vida al antiguo molino y ahora, es Jordi con la ayuda de Mamen Cagigós y el apoyo de Toni Sardà quien continúa adelante con este proyecto. Sus manos crean hojas que se exportan a todo el mundo. Es más, son capaces de generar vida mediante el algodón. Sus papeles contienen césped, pueden estar hechas de hojas, hilos de tejanos, posidonia, almejas y algas del Cantábrico, leds, convertidores y hasta semillas. Son papeles plantables, vivos. Sus pulpas también soportan salpicaduras de alquitrán candente. “Un día subí a extender papel y, de repente, pensé, ostras, estoy haciendo una cosa que 70 años atrás también lo hacían igual. Tuve la sensación de continuidad; fue un momento muy especial”, recuerda Jordi. Él tiene claro que hay mercado para este tipo de soportes artesanales, ya que son los únicos que pueden adaptarse a las necesidades de artistas, diseñadores y empresas.
De oficio, son artesanos papeleros y, a pesar de las complicaciones y dificultades venidas por la globalización, la mecanización y la revolución tecnológica, estiman su profesión. De aquí la fuerza que les ha empujado a reconstruir un molino papelero y convertirlo en un centro pedagógico. “El interés en nuestra oferta ha ido creciendo año tras año”, aseguran. A grandes rasgos, desde el 2014 que arrancaron, han pasado de 390 visitas anuales a más de 1.600. La voluntad es de poder ir ampliando y creciendo en los próximos años con el soporte e implicación de las administraciones.
“El papel, como la madera, no tiene limitaciones; la limitación eres tú”, asegura. Como bien dice, a pesar de la actual revolución tecnológica, somos seres físicos y, como tal, nos gusta tocar las cosas. No obstante, también tiene claro que ser artesano no es sinónimo de un trabajo anacrónico del pasado: “No tengo ganas de disfrazarme de época medieval”, ironiza. Lo importante, como siempre, es que tenga sentido aquello que se hace. “La gracia de la artesanía es que dejes tu huella y personalidad. Tanto para bien como para mal”. Como el algodón que se convierte en papel, el edificio también se ha ido reconvirtiendo estructuralmente y ofreciendo más servicios. Actualmente, a parte de la producción de papel artesanal de cualidad bajo el sello Aquari, Sastres Paperers también difunden este oficio con actividades escolares, visitas turísticas, talleres monográficos y formación en el mundo del papel a personas con discapacidades. Cada día, mientras hunde sus brazos en la pila, Jordi intenta cumplir un requisito básico para crear papel artesanal hoy en día: dejar el móvil bien lejos. “Hacer papel es un baile, una secuencia, un movimiento circular. Si te despistas, te pierdes”. Nerea Guisasola
#14 · 2018
ES
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
21
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
L’oferta múltiple de La Bòbila de Corçà CAT
#14 · 2018
El conjunt d’edificis que ocupa La Bòbila és enorme. Apareix un xic enlairat en un turonet a Corçà, just al costat de la carretera. Destaquen un parell de xemeneies que ens recorden que, fins als anys 70 del segle passat, això era una bòbila i aquí s’hi feia terrissa, sobretot material de construcció. Temps a venir, però, la terrissa va anar a menys i l’edifici va canviar de propietari i d’orientació professional. Ara fa quatre anys la família Plana es va fer càrrec del negoci i el va adaptar a l’estil propi que l’hi volien donar. “Hi ha peces recuperades, peces que fem a mida i les adaptem a les demandes i coses actuals, una barreja de material recuperat, material que fem a mida i material nou” –comenta Cristina Plana.
22
La Bòbila és una botiga de decoració, és un taller de restauració de mobles i de projectes d’interiorisme, és un restaurant i és també una empresa que ofereix la possibilitat de preparar qualsevol material que es pugui necessitar per organitzar esdeveniments com ara un casament o una festa. La nau que aixopluga la botiga, d’estil industrial, és plena de tota mena d’objectes antics restaurats: hi ha escriptoris de fusta, làmpades de cristall, miralls, ampolles de vidre, nanses de pescar, taules, cadires, un futbolí, i qualsevol cosa que es puguin
LA BÒBILA DE CORÇÀ… UN FOUR CHALEUREUX
La Bòbila occupe un ensemble de bâtiments imposants, situés sur les hauteurs de Corçà, aux abords de la route. Deux cheminées se découpent, rappelant qu’il s’agissait d’une tuilerie jusqu’à la fin des années 70 du siècle dernier. On y fabriquait de la poterie mais surtout du matériel de construction. Par la suite, Les commandes étant à la baisse, l’édifice a changé de propriétaire et d’orientation professionnelle. Depuis quatre ans la famille Plana a repris l’affaire et a imposé son propre style. «Il y a des pièces récupérées, des pièces réalisées sur mesure et adaptées à la demande mais aussi des neuves. Un ensemble très hétéroclite au final» explique Cristina Plana.
imaginar. Hi ha també objectes de decoració actuals. Si caminen per l’interior aniran descobrint la quantitat de meravelles que poden embellir la seva llar o el seu negoci. A La Bòbila no només restauren, també treballen amb arquitectes, decoradors i estilistes per poder adaptar qualsevol moble o objecte al gust del consumidor. Els seus clients són sobretot la gent que té segona residència a la comarca i també francesos que hi estiuegen. El restaurant ocupa una altra de les grans naus industrials que conforma el conjunt i hi han integrat les bòbiles com a elements singulars. Poden sopar a l’interior dels forns. El forn més gran té capacitat per a 24 persones i el més petit, el forn romàntic, per a 6, tot i que és un espai molt adequat per a parelles perquè ofereix un entorn molt íntim i especial. De fet, un sopar dins d’aquest forn acollidor ja s’està convertint en un clàssic. El tercer forn apareix tal i com es devia veure en temps reculats, quan a dins s’hi coïen peces. La cuina és una fusió de dues tradicions gastronòmiques importants, “mig japonesa, mig mediterrània”, una carta ampliada respecte de la que oferien abans i adreçada a un públic ampli que els mesos d’estiu acull també molts turistes. Un dels espais on es pot dinar quan fa bon temps és el jardí, decorat, com la resta del restaurant, amb un estil acurat. La Bòbila forma part del conjunt d’antiquaris i de terrissers i ceramistes de l’Aigüeta, a la Bisbal, però queda un xic lluny d’aquest centre comercial. Aquesta és, potser, una de les dificultats de l’empresa, segons Cristina Plana. Una dificultat, però, que superen ampliant el ventall de possibilitats, amb una oferta àmplia, atrevida i dinàmica.
Judit Pujadó
La Bòbila, boutique de décoration est aussi un atelier de restauration de meubles, décoration d’intérieur mais également… un restaurant. L’entreprise offre aussi la possibilité d’organiser et préparer n’importe quelle décoration nécessaire à l’organisation d’événements tels que mariage ou soirée. De style industriel, le bâtiment abrite une boutique rempli d’une multitude d’objets anciens restaurés: des bureaux en bois, des lampadaires de cristal, des miroirs, des bouteilles en verre, des paniers de pêches, des tables, des chaises, un baby-foot, et tout ce que vous pouvez imaginer et ce, mélangé à d’autres objets modernes. Si vous passez la porte, vous découvrirez ces merveilles visant à embellir votre foyer ou votre commerce. «À La Bòbila nous ne nous contentons pas seulement de restaurer de l’ancien; aux côtés d’architectes, décorateurs et stylistes, nous œuvrons afin de modeler n’importe quel meuble ou objet
aux gouts et desideratas du consommateur». La clientèle se compose principalement de propriétaires de résidences secondaires et de français venus passer l’été. Le restaurant occupe l’un des grands entrepôts industriels qui forment de manière singulière l’ensemble «les bòbiles*». Sa particularité réside dans le fait de manger à l’intérieur d’un four. Le plus grand affiche une contenance de 24 personnes et le plus petit, le four romantique, peut accueillir en 6, bien que cet espace intime soit plus adapté aux couples. De fait, Déjeuner ou dîner à l’intérieur de ce four chaleureux est déjà un classique. Le troisième four se présente tel qu’il était auparavant, à l’époque où on enfournait des pièces à cuire. La cuisine est la résultante de la fusion de deux traditions gastronomiques, «mi-japonaise, mi-méditerranéenne». La carte est orientée vers un large public composé, notamment en été, de nombreux touristes. Aux beaux jours, il est possible de manger dans le jardin, lui aussi, décoré avec soin. La Bòbila, partie intégrante de l’ensemble des antiquaires, des potiers et des céramistes de l’Aigüeta, à La Bisbal, se situe un peu à l’écart de ce centre commercial. Cette délocalisation constitue l’un des points faibles de l’entreprise, selon Cristina Plana. Une difficulté, certes, mais surpassée par l’éventail de ses possibilités, larges, osées et dynamiques. Judit Pujadó *bòbiles: tuileries
#14 · 2018
FR
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| reportatge · reportage · reportaje |
23
| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
caminan por el interior irán descubriendo la cantidad de maravillas que pueden adornar su casa o su negocio. En La Bòbila no sólo restauran, también trabajan con arquitectos, decoradores y estilistas para poder adaptar cualquier mueble u objeto al gusto del consumidor. Sus clientes son sobre todo la gente que tiene segunda residencia en la comarca y también franceses que veranean por la zona.
ES
LA OFERTA MÚLTIPLE DE LA BÒBILA DE CORCÀ
#14 · 2018
El conjunto de edificios que ocupa La Bòbila es enorme. Aparece un poco elevado en un pequeño cerro, justo al lado de la carretera. Destacan un par de chimeneas que nos recuerdan que, a finales de los 70 del siglo pasado, esto era un tejar donde se hacían objetos de barro, sobretodo material de construcción. Tiempo después, con la bajada de la demanda de estos productos, el edificio cambió de propietario y de orientación profesional. Hace cuatro años la familia Plana se hizo cargo del negocio y lo adaptó al estilo propio que querían dar. “Hay piezas recuperadas, piezas que hacemos a medida y las adaptamos a las demandas y cosas actuales, una mezcla de material recuperado, material que hacemos a medida y material nuevo” –comenta Cristina Plana.
24
La Bòbila es una tienda de decoración, es un taller de restauración de muebles y de proyectos de interiorismo, es un restaurante y es también una empresa que ofrece la posibilidad de preparar cualquier material que se pueda necesitar para organizar eventos como una boda o una fiesta. La nave que alberga la tienda, de estilo industrial, está llena de toda clase de objetos antiguos restaurados: escritorios de madera, lámparas de cristal, espejos, botellas de vidrio, nasas de pescar, mesas, sillas, un futbolín, y cualquier cosa que se puedan imaginar. Hay también objetos de decoración actuales. Si
El restaurante ocupa otra de las grandes naves industriales que conforma el conjunto y donde han integrado los tejares como elementos singulares. Pueden cenar en el interior de los hornos. El horno más grande tiene capacidad para 24 personas y el más pequeño, el horno romántico, para 6, aunque es un espacio muy adecuado para parejas porque ofrece un entorno muy íntimo y especial. De hecho, una cena dentro de este horno acogedor ya se está convirtiendo en un clásico. El tercer horno aparece tal y como se debía ver en tiempos atrás, cuando adentro se cocían las piezas. La cocina es una fusión de dos tradiciones gastronómicas importantes, “medio japonesa, medio mediterránea”, una carta ampliada respecto de la que ofrecían antes y dirigida a un público amplio que en los meses de verano acoge también muchos turistas. Uno de los espacios donde se puede comer cuando hace buen tiempo es en el jardín, decorado, como el resto del restaurante, con un estilo esmerado. La Bòbila forma parte del conjunto de anticuarios y de alfareros y ceramistas de la Aigüeta, en La Bisbal, pero queda uno poco lejos de este centro comercial. Esta puede ser una de las dificultades de la empresa, según Cristina Plana. Una dificultad que superan ampliando el abanico de posibilidades, con una oferta variada, atrevida y dinámica. Judit Pujadó
| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
El cor creatiu de l’Espai Tònic CAT
©Espai Tònic
Així que, confrontats amb un espai inesperat, Basagoiti, Solà i Terrats van pensar que no només podien treballar entre aquelles parets. També hi podien fer exposicions. L’espai els va convidar a reformular el projecte, a eixamplar-lo i a obrir-lo al públic. Ara, si s’hi acosten, només d’entrar hi trobaran la Sala Gran, un espai ampli amb una columna enmig. En una banda, una petita obertura: la porta per accedir a un dels forns, una estança de 3m2, amb parets de dos metres de gruix, que l’artista pot reservar per exposar-hi una peça especial, per tal que sigui contemplada singularment, amb molta més intimitat, de l’artista a l’espectador. Aquest espai especial és el cor de l’Espai Tònic.
amb fang de la gent de la Bisbal i ens sembla que pot tenir molt d’interès”.
La sala gran acull tres exposicions cada any. “Normalment som nosaltres que busquem l’artista –comenta Oriol Terrats-. Les exposicions són molt meditades, molt pensades. El 2018, per exemple, tindrem en Javier Garcés que va fer una sèrie de retrats
Més enllà d’aquestes dues sales hi ha la Sala Blanca, l’espai creatiu de l’Olga Solà i l’Oriol Terrats que es dediquen especialment al disseny gràfic. I un espai on proposen exposicions d’artistes emergents. “Parlem d’exposicions setmanals o bisetmanals, més
A l’altra sala hi ha el taller de Basagoiti. S’hi poden veure els diversos projectes que l’artista té en marxa. “Basagoiti és molt creatiu i productiu –explica Terrats- El projecte Gènesi es va presentar a Girona temps de flors i es va exposar a la capella de sant Nicolau.” Efectivament, al taller de l’artista hi ha algunes de les estructures que va crear per a aquesta exposició. Hi ha també altres creacions en marxa, com el propi cotxe de l’artista premsat en un desballestador que constitueix el nucli central d’una nova proposta artística que també es podrà veure a l’Espai Tònic el 2018.
El taller de Guillermo Basagoiti mostra un espai de creació escultòric en ple procés artístic. L’atelier de Guillermo Basagoiti, un espace créatif avec des sculptures en plein processus artistique. El taller de Guillermo Basagoiti muestra un espacio de creación escultórico en pleno proceso artístico.
fresques, més ràpides, més dinàmiques, és una oportunitat per fer una cosa més lleugera”. Al terra d’aquesta sala s’hi pot veure encara la part superior d’un dels forns que hi havien funcionat. Un cercle de maons amb un forat enmig, com un axis mundi que connecta aquell món d’abans amb el món d’ara.
Judit Pujadó
#14 · 2018
Volien llogar un espai per poder treballar. Un local on tots tres artistes, en Guillermo Basagoiti, l’Olga Solà i l’Oriol Terrats, poguessin desenvolupar els seus projectes. Van trobar una antiga bòbila a la Bordeta, amb un peu a Vulpellac i l’altra a la Bisbal. Aquella bòbila en desús des de feia dècades era un mas de grans dimensions que els amos havien partit en tres. Després hi havia hagut un antiquari que venia i restaurava mobles. Quan els creadors de l’Espai Tònic hi van arribar, el 2014, s’hi van trobar dues sales grans on s’hi devia haver pastat fang i modelat olles i càntirs, sales amb els cairats i els travessers de fusta, les parets de maons, segurament nascudes en un altra bòbila bisbalenca, i una tercera sala amb finestra al jardí, amb vistes a les Gavarres. I a dins, com un cor amagat, els forns on s’havien cuit tantes peces. Quan la Bisbal era encara la capital dels terrissers i de tots els pobles del voltant arribaven a comprar les cassoles per als àpats de Festa Major.
25
| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
FR
L’ORGANE VITAL DE L’ESPAI TÒNIC
A la recherche d’un local commun afin de développer leurs projets, les trois artistes, Guillermo Basagoiti, Olga Solà et Oriol Terrats, ont déniché une ancienne usine de tuiles à la Bordeta, à mi-chemin entre Vulpellac et La Bisbal. Abandonnée depuis plusieurs décennies, elle avait été transformée en un grand mas divisé en trois parties par les anciens propriétaires. Par la suite, elle a abrité un antiquaire qui restaurait et vendait des meubles. Lorsque les créateurs de l’Espai Tònic l’ont visitée en 2014, leur attention a été attirée par deux grandes pièces dans lesquelles on avait dû pétrir l’argile et modeler des ustensiles de cuisines. A ces salles aux bordures et poutres en bois, aux murs de briques, issus probablement d´une autre usine de La Bisbal, s’ajoutait une troisième avec une fenêtre ouvrant sur un jardin avec vue sur les «Gavarres». Dans cette dernière pièce, tel un cœur caché, les fours où de nombreuses pièces avaient cuit. Lorsque La Bisbal était encore la capitale des potiers, tous les villages des alentours venaient y acheter des plats en terre cuite pour les agapes de la fête du village. Happés par cet espace surprenant, Basagoiti, Solà et Terrats se sont projetés entre ces murs pour y travailler mais aussi pour y organiser des expositions. Sa dimension les a obligés à reconsidérer le projet initial en l’élargissant pour l’ouvrir au public. Après maints aménagements, aujourd’hui, dès l’entrée vous pénétrez dans la Grande Salle, affublée d’une colonne en son centre. Sur le côté, une petite ouverture donne accès à l’un des fours. Cette pièce de 3m2, aux murs d’une épaisseur de deux mètres, est réservée à l’artiste pour y exposer une pièce spéciale, susceptible d’être
découverte dans une intimité singulière qui émane directement de l’artiste à l’observateur. Là se situe le cœur battant de l’Espai Tònic. Chaque année, la grande salle accueille trois expositions. «En général, nous prévoyons nous-même la programmation, commente Oriol Terrats. Les expositions sont méditées et pensées minutieusement. En 2018, par exemple, nous aurons Javier Garcés, auteur d’une série de portraits en argile des gens de La Bisbal. Son travail nous parait susceptible de susciter un grand intérêt». L’atelier de Basagaoiti occupe l’autre salle dans laquelle sont dispersés ses divers projets en cours de réalisation. «Basagaoiti est très créatif et productif, explique Terrats. Le projet Gènesi a été présenté à «Girona Temps de Flors» puis exposé à la chapelle Sant Nicolau». Effectivement, trônent dans son atelier, plusieurs structures créées à cette occasion. S’y trouvent également d’autres
projets en devenir, comme par exemple, la voiture de l’artiste qui, compressée à la casse, constitue le noyau central d’une nouvelle proposition artistique visible à l’Espai Tònic en 2018. Au-delà de ces deux salles, se profile la Salle Blanche que se partagent Olga Solà et Oriol Terrats. Ils se dédient spécialement au design graphique et ont aménagé un espace pour exposer des artistes émergents. «Ce sont des expositions hebdomadaires ou bihebdomadaires, plus fraiches, plus rapides, plus dynamiques; une occasion de faire quelque chose de plus léger». Au sol, se devine encore la partie supérieure d’un des anciens fours: un cercle de briques dont le centre, tel un axis mundi, connecte monde d’antan et monde d’aujourd´hui. Judit Pujadó
La Sala blanca, oberta al jardí, ofereix la possibilitat d’esposar les obres a creadors emergents. La Salle blanche, ouverte sur le jardin, offre la possibilité d’exposer les œuvres des créateurs émergents
©Espai Tònic
La Sala blanca, abierta al jardín, ofrece la posibilidad de exponer las obras a creadores emergentes.
#14 · 2018
a VBeure
26
Atreveix-te a descobrir la cervesa artesana Cerveseria artesana - Tapes Música en directe Sopars per a grups c.Figuerola, 39 17001 Girona 972 44 79 86
| reportatge · reportage · reportaje | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
La Sala gran de l’Espai Tònic acull concerts de jazz, projeccions de documentals, exposicions, titelles, visites escolars, instal•lacions de poesia visuals... és un espai que els seus creadors volen obert i vinculat a totes les iniciatives lligades al territori. La grande salle de l’Espai Tònic s’anime de concerts de jazz, projections de documentaires, expositions, spectacles de marionnettes, poésie visuelle… Les créateurs de cet espace le veulent ouvert et relié à toutes les initiatives territoriales.
ES
EL CORAZÓN CREATIVO DEL ESPAI TÒNIC
Querían alquilar un espacio para poder trabajar. Un local donde los tres artistas, Guillermo Basagoiti, Olga Solà y Oriol Terrats, pudiesen desarrollar sus proyectos. Encontraron una antigua tejería en la Bordeta, con un pie en Vulpellac y el otro en La Bisbal. Aquel tejar en desuso desde hacía décadas era un caserío de grandes dimensiones que los amos habían partido en tres. Después hubo un anticuario que vendía y restauraba muebles. Cuando los creadores del Espai Tònic llegaron, en 2014, se encontraron dos salas grandes donde se debía de haber amasado barro y modelado ollas y cántaros, salas con los cantos y las traveseras de madera, las paredes de ladrillos, seguramente nacidas en otro ladrillar de La Bisbal, y una tercera sala con ventana al jardín, con vistas a las Gavarres. Y adentro, como un corazón escondido, los hornos donde se habían cocido tantas piezas. Cuando La Bisbal era todavía la capital de los alfareros y de todos los pueblos de los alrededores llegaban a comprar las cazuelas para las comidas de la Fiesta Mayor.
©Espai Tònic
Así que, confrontados con un espacio inesperado, Basagoiti, Solà y Terrats pensaron que no sólo podían trabajar entre aquellas paredes. También podían organizar exposiciones. El espacio les invitó a reformular el proyecto, a ensancharlo y abrirlo al público. Ahora, si se acercan, se encontrarán nada más entrar la Sala Grande, un espacio amplio con una columna en medio. A un lado, una pequeña apertura: la puerta para acceder a uno de los hornos, una estancia de 3m2, con paredes de dos metros de espesor, que el artista puede reservar para exponer una pieza especial, para que sea contemplada de manera singular, con mucha más intimidad, del artista al espectador. Este espacio es el corazón del Espai Tònic. La Sala Grande acoge tres exposiciones cada año. “Normalmente somos nosotros quienes buscamos el artista –comenta Oriol Terrats-. Las exposiciones son muy meditadas, muy pensadas. En 2018, por ejemplo, tendremos a Javier Garcés que va hacer una serie de retratos con barro de la gente de La Bisbal y nos parece que puede tener mucho interés”. En otra sala se encuentra el taller de Basagoiti. Aquí se pueden ver diversos proyectos que el artista tiene en marcha. “Basagoiti es muy creativo y productivo –explica Terrats-. El proyecto Génesis se presentó en Girona Temps de Flors y se expuso en la capilla de Sant Nicolau”. Efectivamente, en el taller del artista hay algunas de las estructuras que creó para esta exposición. También se encuentran otras creaciones a medio acabar,
como el propio coche del artista prensado en un desguace que constituye el núcleo central de una nueva propuesta artística que también se podrá ver en Espai Tònic en el 2018. Más allá de estas dos salas está la Sala Blanca, el espacio creativo de Olga Solà y de Oriol Terrats que se dedican especialmente al diseño gráfico. Y un espacio donde proponen exposiciones de artistas emergentes. “Hablamos de exposiciones semanales o quincenales, más frescas, más rápidas, más dinámicas, es una oportunidad para presentar una obra más ligera”. En el suelo de esta sala se puede ver todavía la parte superior de uno de los hornos que habían funcionado. Un círculo de ladrillos con un agujero en medio, como un axis mundi que conecta ese mundo de antes con el mundo de ahora. Judit Pujadó
#14 · 2018
La Sala Grande del Espai Tònic acoge conciertos de jazz, proyecciones de documentales, exposiciones, marionetas, visites escolares, instalaciones de poesía visual… Es un espacio cuyos creadores quieren abierto y vinculado a todas las iniciativas ligadas al territorio.
27
28
CAT
FR
ES
#12 ¡ 2017
juliol a setembre | juillet Ă septembre | julio a septiembre
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| opinió · opinion · opinión |
Si tu canvies, tot canvia SI TU CANVIES, TOT CANVIA
"Sigues el canvi que vols veure en el món". Aquesta frase de Gandhi podria sintetitzar l'esperit del coaching. Hi ha moments en que necessitem transformar-nos per ser i viure plenament d'acord amb els nostres valors i objectius. I quan les persones s'adonen que alguna cosa no encaixa, que hi ha insatisfacció o bloqueig, és quan es poden sentir atretes pel coaching. El coaching és un procés d'acompanyament, de canvi, una oportunitat per ser ELS CREADORS DE LA NOSTRA REALITAT. Quan les persones escolten aquest sentiment i passen a l'acció, aquesta transformació interna té impacte al seu exterior, al seu dia a dia i al seu entorn. El coaching permet prendre consciència de les creences i actituds que ens limiten, canviar-les i evolucionar personal i professionalment. Per això, l'impacte més gran té lloc quan la persona es fa responsable de la seva vida. És cert que molts cops les situacions depenen de factors externs, però sempre podem escollir amb quina actitud afrontar-les. Quan deixem de buscar culpables i ens empoderem és quan té lloc la TRANSFORMACIÓ. Anna Johé
Coach personal i d’equips www.annajohe.com
FR
SI VOUS CHANGEZ, TOUT CHANGE
«Soyez le changement que vous voulez voir dans le monde». Cette phrase de Gandhi peut synthétiser l’esprit du coaching. Certaines épreuves nous poussent à nous transformer afin d'être et vivre en accord parfait avec nos valeurs et nos objectifs. Lorsque des personnes prennent conscience que quelque chose ne fonctionne pas, qu’il y a insatisfaction ou blocage, c’est alors qu'elles se sentent attirées par le coaching. Le coaching est un processus d’accompagnement, de changement, une opportunité pour être LES CREATEURS DE NOTRE RÉALITÉ. Lorsque les personnes s'écoutent et passent à l’action, cette transformation interne a un impact externe, dans leur routine quotidienne et dans leur environnement. Le coaching permet de prendre conscience des croyances et des habitudes limitantes, les modifie et permet d'évoluer personnellement et professionnellement. Le véritable ’impact se produit lorsque la personne devient responsable de sa vie. Très souvent les situations dépendent de facteurs externes mais nous pouvons choisir l’attitude pour les affronter. Quand nous cessons de chercher des coupables, survient le moment de la TRANSFORMATION.
Anna Johé
Coach personnel et de groupes www.annajohe.com
ES
SI TÚ CAMBIAS, TODO CAMBIA
“Sé el cambio que quieres ver en el mundo”. Esta frase de Gandhi podría sintetizar el espíritu del coaching. Hay momentos en que necesitamos transformarnos para ser y vivir plenamente de acuerdo con nuestros valores y objetivos. Cuando las personas se dan cuenta que alguna cosa no encaja, que hay insatisfacción o bloqueo, es cuando se pueden sentir atraídas por el coaching. El coaching es un proceso de acompañamiento, de cambio, una oportunidad para ser LOS CREADORES DE NUESTRA REALIDAD. Cuando las personas escuchan este sentimiento y pasan a la acción, esta transformación interna tiene un impacto externo, en su día a día y en su entorno. El coaching permite tomar conciencia de las creencias y actitudes que nos limitan, cambiarlas y evolucionar personal y profesionalmente. Por eso, el impacto más grande tiene lugar cuando la persona se hace responsable de su vida. Es cierto que muchas veces las situaciones dependen de factores externos, pero siempre podemos escoger con qué actitud afrontarlas. Cuando dejamos de buscar culpables y nos empoderamos es cuando tiene lugar la TRANSFORMACION. Anna Johé
Coach personal y de equipos www.annajohe.com
#14 · 2018
CAT
29
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
©Corinne Moronta
#14 · 2018
CAT
30
YAMIN ALMA: UN INDI A LA CIUTAT
Amb la seva bonica boca del Dylan dels seixanta, Yamin Alma no termina mai de conquistar cos i ànimes, en busca del llum de les estrelles. Bressolat pel folk de Neil Young, del rock “Americana” i del pop, aquest descendent directe de Tom Petty, rivalitza en audàcia per transportar el seu petit món més enllà de les fronteres temporals. Seleccionat al 2017 pels “Inouïs” del “Printemps de Bourges”*, com ho havien sigut anteriorment N3rdistan, o els Limiñanas, Yamin Alma segueix aquest camí sembrat d’obstacles, però a on les bones sorpreses
s’amaguen als racons de carrerons. Acaba de terminar la gravació del seu àlbum “Into The Blue”, anteriorment sortit a la xarxa en acústic, i a sobre el qual ha afegit algunes veus, bateries, baixos i timbals. Enregistrat a l’oest de Londres, a Houslow, al Green Monkey Studio, Yamin com un bon londinenc –hi ha viscut i tocat uns quants anys- ha volgut impregnar-se de l’atmosfera de la capital britànica per recuperar una mica la seva brillantor musical encara no destruïda. Aquest músic tan productiu també ha col·laborat a Suècia amb Jacques Labouchère, americà de Connecticut, qui el
va demanar acompanyar-li amb la guitarra al seu proper àlbum. Esteu a l’aguait de les dades dels concerts d’aquest trio de “Love Machines”, perquè a sobre de l’escenari us faran vibrar. Thierry Grillet
*Festival dotat d’un dispositiu nacional i original de localització i de selecció de nous talents artístics de rock, pop, música electro i hip hop.
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
©Corinne Moronta
Alors guettez bien les dates de concert de son trio des «Love Machines», car sur scène plus qu’ailleurs c’est la claque assurée.
FR
Avec sa belle gueule Dylanienne des sixties, Yamin Alma n’en finit plus de conquérir corps et âmes, en quête de lumière venue des étoiles. Bercé par le folk d’un Neil Young, du rock «Américana» et de la pop la plus suave, ce descendant direct du regretté Tom Petty, rivalise d’audace pour transporter son petit monde au-delà des frontières temporelles. Sélectionné en 2017 pour les «Inouïs» du Printemps de Bourges, comme l’avaient été auparavant N3rdistan, ou les Limiñanas, Yamin Alma suit ce chemin semé d’embûches, mais où les bonnes surprises se cachent au coin des ruelles. Il vient de terminer l’enregistrement de son album «Into The
Thierry Grillet
ES
YAMIN ALMA: UN INDIO EN LA CIUDAD
Con su bonita voz del Dylan de los años sesenta, Yamin Alma no acaba nunca de conquistar cuerpos y almas, en busca de la luz de las estrellas. Mecido por el folk de Neil Young, del rock “Americana” y del pop suave, este descendiente directo del malogrado Tom Petty, rivaliza en audacia para transportar su pequeño mundo más allá de las fronteras temporales.
Sous terre un autre monde…
Seleccionado en 2017 por los “Inouïs” del Printemps de Bourges*, como lo habían sido anteriormente N3rdistan, o los Limiñanas, Yamin Alma sigue este camino sembrado de obstáculos, pero donde las buenas sorpresas se esconden en rincones de callejuelas. Acaba de terminar la grabación de su álbum “Into The Blue”, anteriormente salido en internet en acústico, y sobre el cual ha añadido algunas voces, baterías, bajo y timbales. Grabado en el oeste de Londres, en Houslow, en el Green Monkey Studio, Yamin como buen londinense –ha vivido y tocado varios años allí- ha querido impregnarse de la atmósfera de la capital británica para recuperar un poco de sus brillos musicales todavía no destruidos. Este músico tan productivo también ha colaborado en Suecia con Jacques Labouchère, americano de Connecticut, quien le pidió que le secundara con la guitarra en su próximo álbum. Así que estad atentos a las fechas de los conciertos de este trio de “Love Machines”, porque sobre el escenario os harán vibrar. Thierry Grillet
*Festival dotado de un dispositivo nacional y original de localización y de selección de nuevos talentos artísticos en rock, pop, música electro y hip hop.
*Offre non cumulable.#14 IDEES-GO·/ 2018 © Photos : Sud de France - Yves Cavaillé
Blue», précédemment sortie sur le Net en acoustique, et sur lequel il a rajouté quelques voix, batteries, basse et tambourin. Enregistré dans l’ouest de Londres à Hounslow, au Green Monkey Studio, Yamin en bon Londonien -il y a vécu et joué de nombreuses annéesa voulu s’imprégner de l’atmosphère de la capitale britannique pour récupérer un peu de ses éclats musicaux pas encore anéantis. Ce super productif a aussi collaboré en Suède avec Jacques Labouchère, américain du Connecticut, qui lui a demandé de le seconder à la guitare sur son prochain album.
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
Yamin Alma: Un indien dans la ville
Je suis, votre guide !
www.grottescanalettes.com CAT
FR
ES
31
Km 200 route de Vernet-les-Bains • 66500 Villefranche-de-conflent • Tél. : 04 68 05 20 20 • 06 32 36 30 60
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
“La rumba ja és patrimoni de la humanitat” CAT
Joan Planas va conèixer en Peret de jove, pels carrers de Mataró i del Raval de Barcelona, quan el músic encara acompanyava el seu pare venent teles. Als anys 90, després d’una dècada dedicada a Déu, va ser ell qui es va endur el pare de la rumba catalana a Platja d’Aro, de concert. D’en Peret en recorda, sobretot, la sensació i emoció que vivia a tants escenaris i places de viles quan el rei s’enfilava a la tarima cantant que per pujar al cel només calia anar al Paral·lel. “Era com meditació, la gent es quedava en silenci, respectuosa escoltant cada acord i, un cop acabava, s’encenien i s’hi bolcaven”. En Pere Pubill Calaf no era d’aquells que s’escoltaven a si mateixos. Quan anava en cotxe li agradava gaudir de música clàssica, sardanes i discos que li feien arribar. “La seva paraula, el seu compromís, la seva educació, era tot un déu”, assegura Joan Planas, qui va acompanyar-lo de gires durant els seus últims anys. Hi parla sovint amb en Peret; moltes vegades amb sorpresa continguda en veure com s’han anat succeint esdeveniments que el mateix king rumbero ja va preveure després d’actuar al Concert de la Llibertat. La rumba, possible nou Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La rumba ja és patrimoni de la humanitat. És mundial. És la rumba cubana, flamenca, afroamericana, catalana...
#14 · 2018
D’acord, però actualment les sardanes, els castellers o el Cant de la Sibil·la ja tenen aquest reconeixement.
32
"La rumba est déjà Patrimoine de l’humanité"
ENTREVISTA JOAN PLANAS. MÀNAGER DE PERET
Personalment considero que tots aquests 3 elements mencionats són creativitats musicals. La rumba, durant anys, ha estat lluitant contra l’estigmatització i, durant molts d’altres, ha estat una ‘morta viva’. A més, tot i ser un estil musical compartit pels dos vessants dels Pirineus, continuen mancant relacions entre ciutadans i músics de banda i banda de la frontera.
FR
©Juanka
La frontera política i física fa distanciar la gent. No obstant això, per sort, la rumba surt tota sola, la balla fins i tot un nen petit. Tothom que balla; balla rumba. Un dels seus principals avantatges: que és molt fàcil i, a més, sensual. Llavors... podria erigir-se com un dels principals gèneres musicals catalans? No ho diria així, la rumba és un gènere global. Com diuen i diu el seu mateix nom, és rumba i prové dels ritmes afrocubans. No obstant això, sí que és cert que la rumba catalana té el seu propi tempo. Que la llengua catalana sigui present a la rumba li dóna un segell particular, enlluerna. Com en el cas d’en Peret, la seva rumba era reconeguda arreu, senzilla: només li calia una guitarra i unes palmes. En Peret sempre deia que si ell formés part del Govern no subvencionaria segons quins festivals perquè els considerava ‘gales d’estiu’. En comptes d’entregar els diners a aquestes iniciatives els lliuraria als creadors, als autors i artistes de músiques i lletres. Estava segur que aquesta era la millor via.. I què creu que pensaria en Peret de l’auge actual de grups que triomfen amb mescles amb tocs rumberos? Tant de bo els músics facin la seva rumba. La gent s’ha passat els últims 20 o 30 anys ballant en discoteques que ara han tancat. Jo només dic que, si vols passar-ho bé, de veritat, balla rumba, té la dolçor de fer brillar als que la ballen. I què li diria a un futurible Peret II? Esperem que aparegui algú que faci bona rumba catalana, no és necessari que s’hagi de comparar al rei. Que sigui ell mateix.
INTERWIEW JOAN PLANES, MANAGER DE PERET
Joan Planas a connu Peret dans sa jeunesse à travers les rues de Mataró et du quartier Raval de Barcelone à l’époque où le musicien accompagnait son père, vendeur de tissus. Dans les années 90, après s’être consacré à Dieu dix années durant, ce fût lui qui amena le créateur de la rumba catalane à Platja d’Aro pour se produire en concert. Son principal souvenir de Peret réside dans l’émotion qu’il transmettait sur scène sur toutes les places, quand le roi montait sur scène en chantant que pour monter au ciel il suffisait d’aller au Paral.lel*. «On aurait dit une méditation; les gens restaient silencieux, respectueux écoutant chaque accord et, une fois terminé, ils s’enflammaient et l’acclamaient» Pere Pubill Calaf n’était pas homme à s’écouter parler. Lorsqu’il conduisait, il aimait écouter de la musique classique, des sardanes et divers disques qu’il recevait. «Ses paroles, son engagement, son éducation, c’était vraiment un dieu», affirme Joan Planas qui l’accompagnait en tournée durant ses dernières années. Il discutait souvent avec Peret, la plupart du temps avec une surprise contenue face au déroulement de ces événements déjà prévus par le roi de la rumba suite au Concert de la Liberté. La rumba, plausible l’Humanité de l’Unesco?
Patrimoine
de
La rumba est déjà patrimoine de l’humanité. Elle est internationale. C’est la rumba cubaine, flamenca, afro-américaine, catalane… D’accord, mais actuellement les sardanes, les “castellers” ou le Cant de la Sibil.la ont déjà cette reconnaissance. Personnellement, je considère les trois éléments mentionnés comme des créations musicales.
La frontière politique et physique éloigne les gens. Toutefois, la rumba émerge seule, elle est danse y compris pour les enfants. Tous ceux qui souhaitent la danser, le peuvent. C’est là l’un de ses avantages: c’est facile et sensuel. Alors… elle pourrait s’imposer comme le principal style musical catalan ? Je ne dirais pas cela, la rumba est universelle, comme ils disent et elle exprime son propre nom. La rumba provient des rythmes afrocubains, cependant, soulignons le fait qu’elle affiche son propre tempo. En catalan elle est inspirée, cela lui donne un cachet particulier, éblouissant. La simplicité de la rumba de Peret était reconnue partout: elle exigeait seulement une guitare et des palmiers. Peret disait souvent que s’il appartenait au Gouvernement, il ne subventionnerait pas certains festivals qu’il considérait comme «un spectacle d’été». A la place, il financerait les auteurs, compositeurs, interprètes. Pour lui, ce serait la meilleure option. Et pour vous, quel serait-il l’avis de Peret face à l’émergence de groupes triomphants grâce au mélange de tocs de rumba? Pourvu que les musiciens créent leur rumba… Les gens ont dansé durant ces 20 ou 30 dernières années dans des discothèques fermées aujourd’hui. Je pense que, pour s’amuser vraiment, il faut danser la rumba, elle fait briller ceux qui la vivent. Que vous diriez-vous à un futur Peret II ? Espérons que quelqu’un apparaisse, un créateur de bonne rumba catalane; il n’est pas nécessaire de le comparer avec le roi. Qu’il soit lui-même. *Avenue Paral·lel a Barcelona
"La rumba ya es patrimonio de la humanidad" ES
ENTREVISTA JOAN PLANAS. MÁNAGER DE PERET
Joan Planas conoció a Peret de joven, por las calles de Mataró y del Raval de Barcelona, cuando el músico todavía acompañaba a su padre vendiendo telas. Los años 90, después de una década dedicada a Dios, fue él quien se llevó al padre de la rumba catalana a Playa de Aro, de concierto. De Peret recuerda, sobretodo, la sensación y emoción que vivía en tantos escenarios y plazas de ciudades cuando el rey se subía a la tarima cantando que para subir al cielo sólo hacía falta ir al Paralelo. “Era como meditación, la gente se quedaba en silencio, respetuosa escuchando cada acorde y, una vez que acababa, se encendían y se volcaban con él”. Pere Pubill Calaf no era de aquellos que se escuchaban a sí mismos. Cuando iba en coche le agradaba disfrutar de música clásica, sardanas y discos que le hacían llegar. “Su palabra, su compromiso, su educación, era todo un dios”, asegura Joan Planas, quien lo acompañó de giras durante sus últimos años. Habla a menudo con Peret; muchas veces con sorpresa contenida al ver cómo se han ido sucediendo acontecimientos que el mismo rey rumbero ya previó después de actuar en el Concierto de la Libertad. La rumba, posible nuevo Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. La rumba ya es patrimonio de la humanidad. Es mundial. Es la rumba cubana, flamenca, afroamericana, catalana… De acuerdo, pero actualmente las sardanas, los “castellers” o el “Cant de la Sibil.la” ya tienen este reconocimiento.
Personalmente considero que estos tres elementos mencionados son creatividades musicales. La rumba, durante años, ha estado luchando contra la estigmatización y, durante muchos otros, ha estado una “muerta viva”. Además, aunque es un estilo musical compartido por las dos vertientes de los Pirineos, continúan faltando relaciones ciudadanas y músicos de un lado y otro de la frontera. La frontera política y física hace distanciar a la gente. Sin embargo, por suerte, la rumba sale sola, la baila hasta un niño pequeño. Todo el mundo que baila, baila rumba. Una de sus principales ventajas: que es muy fácil y, además sensual. Entonces… ¿Podría erigirse como uno de los principales géneros musicales catalanes? No lo diría así, la rumba es un género global. Como dicen y dice su mismo nombre, es rumba y proviene de los ritmos afrocubanos. No obstante, sí que es cierto que la rumba catalana tiene su propio tiempo. Que la lengua catalana sea presente en la rumba le da un sello particular, deslumbra. Como en el caso de Peret, su rumba era reconocida en todas partes, sencilla: sólo le hacía falta una guitarra y unas palmas. Peret siempre decía que si él formase parte del Gobierno no subvencionaría según qué festivales porque los consideraba “galas de verano”. En lugar de entregar el dinero a estas iniciativas las entregaría a los creadores, a los autores y artistas de músicas y letras. Estaba seguro que esta era la mejor vía. ¿Y qué cree que pensaría Peret del auge actual de grupos que triunfan con mezclas con toques rumberos? Ojalá los músicos hagan su rumba. La gente se ha pasado los últimos 20 o 30 años bailando en discotecas que ahora han cerrado. Sólo digo que, si quieres pasarlo bien, de verdad, baila rumba, tiene la dulzura de hacer brillar a los que la bailan.
#14 · 2018
La rumba a lutté de nombreuses années contre la stigmatisation et, durant de nombreuses autres, a lutté pour survivre. Ce style musical partagé des deux côtés des Pyrénées subit un manque de communication entre citoyens et musiques de part et d’autre de la frontière.
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |
¿Y qué le diría a un futurible Peret II? Esperemos que aparezca alguien que haga buena rumba catalana, no es necesario que se haya de comparar al rey. Que sea él mismo.
33
| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
Le petit dico d’aquí Volume 3 FR
Glossaire qui veut souligner la richesse, l’ancienneté et l’authenticité du patrimoine oral et d’encourager son utilisation au département des Pyrénées Orientales. Série de rubriques radiophoniques diffusées par Gérard à partir de 2008 sur France Bleu Roussillon, radio de proximité du service public qui émet sur les Pyrénées Orientales. Gérard Jacquet Editions Trabucaire
CAT
DICCIONARI DE MOTS I DE LOCUCIONS ROSSELLONESES
Glossari que subratlla la riquesa, l’antiguitat i autenticitat del patrimoni oral i anima a la seva utilització al departament dels Pirineus Orientals. Sèrie de rúbriques radiofòniques difoses per en Gérard a partir del 2008 a France Bleu Roussillon, radio de proximitat que emet als Pirineus Orientals. -AAixeta
#14 · 2018
Exemple: «Je lui ai dit: vois que ça rota, tanca l’aixeta, home!» (li he dit: veus que això rota (desborda), tanca l’aixeta, home!)
34
DICTIONNAIRE DE MOTS ET DE LOCUTIONS DU ROUSSILLON
L’etimologia de l’aixeta s’ha de situar al costat del verb eixir, que al Rosselló es diu eixer o ixer. Eixir, és sortir. Del llatí ex-itere, anar-se fora. En anglès, es diu exit. Fa cent anys, al Rosselló, el verb eixir era utilitzat. Avui, tendeix a desaparèixer en benefici de dos sinònims, sortir i saller. Ens queda l’eixida, la sortida. Veiem que, amb el sufix diminutiu –eta, l’aixeta és literalment una petita sortida, un petit orifici obert a l’exterior que permet un passatge reduït de líquid.
-AAixeta (prononcer: «achète») Exemple: «Je lui ai dit: vois que ça rota (desborda), tanca l’aixeta, home!» L’étymologie de l’aixeta doit se situer du côté du verbe eixir, qu’en Roussillon se décline eixer ou ixer. Eixir, c´est sortir. Du latin exitere, aller dehors. En anglais, on dit exit. Il y a cent ans, en Roussillon, le verbe eixir était couramment utilisé. Aujourd´hui, il tend à disparaître au profit de deux synonymes, sortir et saller. Il reste l’eixida, la sortie. Et on voit bien que, flanquée de son suffixe diminutif en –eta, l’aixeta est littéralement une petite sortie, un petit orifice ouvrant vers l’extérieur et permettant un passage réduit de liquide.
ES
DICCIONARIO DE PALABRAS Y LOCUCIONES DEL ROSELLÓN
Glosario que muestra y subraya la riqueza, la antigüedad y autenticidad del patrimonio oral y anima a su uso. Serie de rúbricas radiofónicas difundidas por Gerard a partir del 2008 en France Bleu Roussillon, radio de proximidad que emite en los Pirineos Orientales. -AAixeta Exemple: «Je lui ai dit: vois que ça rota, tanca l’aixeta, home!» (Le he dicho: ves que esto desborda, tanca l’aixeta, home! (cierra el grifo, hombre) La etimología de l’aixeta se debe situar del lado del verbo eixir, que en el Rosellón se dice eixer o ixer. Eixir, es salir. Del latín ex-itere, salir fuera. En inglés, se dice exit. Hace cien años, en el Rosellón, el verbo eixir era utilizado normalmente. Hoy, tiende a desaparecer en beneficio de dos sinónimos, sortir y saller (salir). Queda l’eixida, la salida. Se ve bien que, acompañada del sufijo diminutivo -eta, l’aixeta es literalmente una pequeña salida, un pequeño orificio abriendo hacia el exterior y permitiendo un paso reducido de líquido.
Barbarroja, el pirata del Mediterrani
Rafael Algarra
Edicions Cal·lígraf
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |
ES
Barcelona, 1945
Capità de la marina mercant i escriptor Capitaine de la marine marchande et écrivain Capitán de la marina mercante y escritor
CAT
FR
“Barbarroja, el pirata del Mediterráneo” és un relat històric i una apassionant novel·la d'aventures, basada en una amplia investigació històrica.
“Barbarroja, el pirata del Mediterráneo”, c’est un récit historique et un roman d’aventures passionnant, sortit d’une vaste recherche historique.
El llibre ens situa en una època en la qual la pirateria condicionava el domini de les grans potències al Mediterrani i el seu desenvolupament econòmic i social.
Le livre situe l’action dans une époque où les pirates dominaient les grandes puissances en Méditerranée et leur développement économique et social.
El protagonista Baba Oruk, també conegut com Barbarroja, és el primer d’una saga de pirates que van terroritzar els pobles de la Mediterrània durant els regnats de Ferran el Catòlic i Carles I.
Le protagoniste Baba Oruk, connu aussi comme Barberousse, est le premier d’une saga de pirates qui vont terroriser les villages de Méditerranée à l’époque des royaumes de Fernand le Catholique et de Charles I.
El rude Oruch-Barbarroja serà acompanyat del seu germà Jaradín, el jueu Sinán, coneixedor de les ciències astrològiques, Kara Hassan i molts altres personatges de nefasta memòria en els mars de la Mediterrània.
Le rude Oruch-Barberousse, sera accompagné par son frère Jaradin, le juif Sinán, connaisseur des sciences astrologiques, Kara Hassan et d’autres personnages de néfaste mémoire en Méditerranée.
"Barbarroja, el pirata del Mediterráneo" es un relato histórico y una apasionada novela de aventuras, basada en una amplia investigación histórica. El libro nos sitúa en una época en la que la piratería condicionaba el dominio de las grandes potencias en el Mediterráneo y su desarrollo económico y social. El protagonista Baba Oruk, conocido también como Barbarroja, es el primero de una saga de piratas que aterrorizaron a los pueblos del Mediterráneo durante los reinados de Fernando el Católico y Carlos I. El rudo Oruch-Barbarroja estará acompañado de su hermano Jaradín, el juez Sinán, conocedor de las ciencias astrológicas, Kara Hassan y muchos más personajes de nefasta memoria en los mares del Mediterráneo.
#14 · 2018
Rafael Algarra Bernabeu
35
#14 · 2018
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| pessebres · crèches · nacimientos |
36
Tres pessebres, tres estils CAT
La celebració del Nadal va lligada a algunes tradicions i símbols molt arrelats a la nostra cultura. L'època de l'any més propicia per a les reunions familiars ve acompanyada d'activitats per fomentar aquestes trobades i a moltes cases acostuma a començar amb la decoració en família de l'arbre i el muntatge del pessebre. Clar que això últim a alguns els ocupa molt més temps que el Nadal o els dies previs. Per a algunes persones és una veritable afició en la que treballen tot l'any. És el cas de la Remei Mulleras, una veïna de Cartellà (Gironès), que ha fet famós el pessebre de casa seva, conegut com el pessebre de Can Roseta. La seva fama ha traspassat fronteres i amb raó. Es tracta d'una obra molt singular feta principalment amb suro. A Can Roseta hi ha representades diferents escenes com l'anunciació als pastors o el naixement de Jesús, entre d'altres. Però el que realment diferencia aquest pessebre de la resta són totes les obres que l'envolten i que la Remei ha anat treballant al llarg de 18 anys. Podem trobar una reproducció de la Sagrada Família, del Canigó, de la catedral de Girona i de molts altres monuments i espais emblemàtics, a més d'una col·lecció dedicada a antics oficis. Tot fet per la Remei, qui primer dibuixa les obres per després construir-les amb suro i altres materials. Ella mateixa també s'ha encarregat de fer visitable tot el conjunt, que es troba a l'aire lliure, i ha dissenyat camins que serveixen d'itinerari per als visitants. Està obert al públic del 8 de desembre al 12 de febrer en horari de 11h a 13h i de 16h a 18h. La resta de l'any es pot visitar sota petició.
tan real i pensa en tota la feina que hi ha darrere, la de tot un poble, amb grans i petits implicats per fer de cada edició un èxit. La seva trajectòria l'ha fet mereixedor de la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya. Si el voleu visitar teniu l’oportunitat de fer-ho en les diverses representacions que hi ha des de mitjans de desembre i fins al 6 de gener.
La passió pels pessebres també pot ser compartida, com en el cas dels pobles que representen un pessebre vivent. Un bon exemple és Castell d'Aro (Baix Empordà), que des del 1959 representa el naixement del nen Jesús amb molts dels seus veïns interpretant als diferents protagonistes d'aquella màgica nit. I màgia és el que se sent quan un veu aquesta representació
Molt a prop de Castell d'Aro, però ja en el terme municipal de Santa Cristina d'Aro, trobem el monestir de Santa Maria de Solius. Allà hi ha una altra parada obligatòria pels amants dels pessebres; una col·lecció de diorames que ens expliquen amb gran bellesa tot el que va envoltar el naixement de Crist, amb escenes anteriors i posteriors a aquest. Els diorames són obra del monjo
Gilbert Galceran qui des que va arribar al monestir l'any 1970 va anar creant la col·lecció que va començar aquell mateix any amb el Naixement. Aquesta meravella a l'alçada de les millors obres d'art es pot visitar en qualsevol moment de l'any i val la pena fer-ho amb deteniment, observant la multitud de detalls que trobem a cada escena. Tots aquests pessebres formen part de la litúrgia nadalenca, però cadascun compta amb unes particularitats que els fan únics, com única és l'experiència de visitar-los. Una mateixa passió materialitzada de tres formes diferents.
Anna González
TROIS CRÈCHES, TROIS STYLES
La célébration de Noël est liée à certaines traditions aux symbolismes très enracinés dans notre culture. Cette époque de l’année, propice aux réunions familiales, s’accompagne d’activités favorisant ces rencontres dont, dans nombre de maisons, la coutume de décorer le sapin ensemble et d’y adjoindre la crèche. Une conception qui dépasse largement le jour de Noël. Pour certains passionnés, cela représente un véritable hobby sur lequel ils travaillent à longueur d’année. Tel est le cas de Remei Mulleras, une voisine de Cartellà (Girona), rendue célèbre pour sa crèche appelée «pessebre» de Can Roseta. Sa réputation a franchi les frontières. Il s’agit d’une représentation très particulière conçue principalement en liège. A Can Roseta plusieurs scènes sont figurées comme l’Annonciation aux bergers ou la naissance de Jésus, entre autre. Mais ce sont les œuvres qui l’entourent qui différencient vraiment cette crèche des autres, un aboutissement réalisé durant ces 18 dernières années par Remei. On peut y trouver une reproduction de la Sagrada Familia, du Canigou, de la cathédrale de Gérone et de nombreux autres monuments et lieux emblématiques, aux côtés d’une collection dédiée aux anciens métiers. Entièrement conçue par Remei, celle-ci dessine les sujets avant de les élaborer avec du liège et d’autres matériaux. Elle a veillé à flécher un itinéraire pour le public afin qu’il puisse visiter son lieu d’exposition. Ce dernier est ouvert au public du 8 décembre au 12 février de 11h à 13h et de 16h à 18h. Le reste de l’année, les visites s’effectuent sur demande. La passion des pessèbres peut être partagée par tout un village sous forme de crèche vivante. Castell d’Aro (Baix Empordà) en est l’exemple type puisque depuis 1959, la naissance de l’enfant Jésus y est interprétée avec l’aide de nombreux habitants, heureux protagonistes au cours de cette nuit féerique. La magie, c’est ce que nous ressentons face à ce spectacle vivant et, notamment, lors de la prise de conscience du travail réalisé par les villageois, impliquant petits et grands, chacun œuvrant de manière à faire de chaque édition un succès. Cette représentation a obtenu la Croix de Sant Jordi, la reconnaissance la plus élevée octroyée par le Gouvernement de la Generalitat de la Catalogne. Vous pouvez la découvrir lors d’une des nombreuses représentations de mi-décembre jusqu’au 6 janvier. Tout près de Castell d’Aro, dans la commune de Santa Cristina d’Aro, se situe le monastère de Santa Maria de Solius, un arrêt obligatoire pour les amoureux des crèches. Une collection de dioramas explique de superbe manière ce qui entoure la naissance
du Christ, avec des scènes antérieures et postérieures à cet événement. Les dioramas créés par le moine Gilbert Galceran dès son arrivée au monastère en 1970, débutent avec la Naissance. Cette merveille s’inscrit au niveau des meilleures œuvres d’art et se visite à longueur d’année; l’observation attentive de la multitude de détails au sein de chaque scène vaut le détour.
Toutes ces crèches font parties de la liturgie de Noël; elles appartiennent à des particuliers ce qui les rend uniques à l’image de leur découverte. Une même passion matérialisée sous trois formes distinctes. Anna González
ES
TRES NACIMIENTOS, TRES ESTILOS
La celebración de la Navidad va unida a algunas tradiciones y símbolos muy arraigados en nuestra cultura. La época del año más propicia para las reuniones familiares viene acompañada de actividades para fomentar estos encuentros y en muchas casas se acostumbra comenzar con la decoración en familia del árbol y el montaje del nacimiento. Claro que a esto último a algunos les ocupa mucho más tiempo que la Navidad o los días previos. Para algunas personas es una verdadera afición en la que trabajan todo el año. Es el caso de Remei Mulleras, una vecina de Cartellà (Girona), que ha hecho famoso el nacimiento de su casa, conocido como el “nacimiento de Can Roseta”. Su fama ha traspasado fronteras y con razón. Se trata de una obra muy singular hecha principalmente con corcho. En Can Roseta hay representadas diferentes escenas como la anunciación a los pastores o el nacimiento de Jesús, entre otros. Pero lo que realmente diferencia este nacimiento del resto son todas las obras que la rodean y que
#14 · 2018
FR
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| pessebres · crèches · nacimientos |
37
#14 · 2018
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| pessebres · crèches · nacimientos |
38
Remei ha ido trabajando a lo largo de 18 años. Podemos encontrar una reproducción de la Sagrada Familia, del Canigó, de la catedral de Girona y de muchos otros monumentos y espacios emblemáticos, además de una colección dedicada a antiguos oficios. Todo hecho por Remei, que primero dibuja las obras para después construirlas con corcho y otros materiales. Ella misma también se ha encargado de hacer visitable todo el conjunto, que se encuentra al aire libre, y ha diseñado caminos que sirven de itinerario para los visitantes. Está abierto al público del 8 de diciembre al 12 de febrero en horario de 11h a 13h y de 16h a 18h. El resto del año se puede visitar bajo petición. La pasión por los pesebres también puede ser compartida, como en el caso de los pueblos que representan un belén viviente. Un buen ejemplo es Castell d’Aro (Bajo Ampurdán), que desde 1959 representa el nacimiento del niño Jesús con muchos de sus vecinos interpretando a los diferentes protagonistas de aquella mágica noche. Y magia es lo que se siente cuando uno ve esta representación tan real y piensa en todo el trabajo que hay detrás, la de todo un pueblo, con grandes y pequeños implicados para hacer de cada edición un éxito. Su trayectoria le ha hecho merecedor de la Cruz de San Jorge, uno de los máximos reconocimientos que otorga el Gobierno de
la Generalidad de Cataluña. Si lo queréis visitar tenéis la oportunidad de hacerlo en las diversas representaciones que hay desde mediados de diciembre hasta el 6 de enero. Muy cerca de Castell d’Aro, en el término municipal de Santa Cristina d’Aro, encontramos el monasterio de Santa Maria de Solius. Allí hay otra parada obligatoria para los amantes de los pesebres; una colección de dioramas que nos explican con gran belleza todo lo que rodeó el nacimiento de Cristo, con escenas anteriores y posteriores a este. Los dioramas son obra del monje Gilbert Galceran quien desde que llegó al monasterio el año 1970 fue creando la colección que comenzó ese mismo año con el Nacimiento. Esta maravilla a la altura de las mejores obras de arte se puede visitar en cualquier momento del año y vale la pena hacerlo con detenimiento, observando la multitud de detalles que encontramos en cada escena. Todos estos belenes forman parte de la liturgia navideña, pero cada uno cuenta con unas particularidades que los hacen únicos, como única es la experiencia de visitarlos. Una misma pasión materializada de tres formas diferentes. Anna González
Crèches d’Avent et à venir… PESSEBRES D’ADVENT I ALTRES…
FR
Malgré la plainte déposée en 2014 par «la Fédération de libre pensée» en référence à l’article 28 de la loi de 1905 qui, au nom de la laïcité, «interdit tout symbole religieux dans les espaces publics collectifs hormis les lieux de cultes et cimetières», les crèches de Noël continuent à fleurir partout en France. Plusieurs batailles juridiques ont abouti à des jugements permettant à cette tradition ancestrale de perdurer.
Malgrat la queixa presentada al 2014 per “la Federació de lliure pensament” en referència a l’article 28 de la llei de 1905 que, en nom de la laïcitat, “prohibeix tot símbol religiós als espais col•lectius excepte els llocs de culte i cementeris”, els pessebres de Nadal continuen florint per tot arreu de França. Diverses batalles judicials han aconseguit sentències que han permès a aquesta tradició ancestral perdurar en el temps. A Perpinyà, per segon any consecutiu, un concurs de pessebres ha sigut convocat per a particulars. Al 2016, més de 50 pessebres procedents de col•leccions privades han sigut exposats i visitats per més de 30.000 persones. Davant aquest gran èxit, la iniciativa s’ha renovat per a aquest Nadal. L’Ajuntament ha obert diferents llocs d’exposicions: al “mess des officiers” (edifici al davant del Castillet), situat a la plaça Verdun i al Castillet, als quals s’afegiren l’Hotel Pams, al carrer Emile Zola, 18 i a l’Ajuntament, plaça de la “Loge”. Exposicions que es poden visitar del 2 de desembre al 7 de gener. Entrada lliure. En Sant Vicens, taller de ceràmica reconegut, el pessebre és una tradició que es perpetua any rere any. Molt popular, atreu nombrosos visitants i aficionats. Cada any, la posta en escena varia proposant un nou decorat, i, amb ell, personatges inèdits creats per a l’ocasió pel famós Conrad Paris. El tema d’aquest nadal del 2017 en Sant Vicens es el castell de Valmy. Un marc incomparable per al nen rei però també un veritable desafiament pels ceramistes vist la magnitud del treball. És inútil precisar que els llums del mas han quedat enceses fins molt tard a la nit i molt aviat de matinada amb l’objectiu de complir aquest enorme repte en el temps. Parlant de llums, una altra innovació: un enginyer ha posat en marxa il•luminacions i jocs de llums per a aquest pessebre. Per tant, moltes sorpreses a descobrir a partir del 2 de desembre fins al 13 de gener. El Mas Sant Vicens, carrer Sant Vicens, obrirà les seves portes al públic tots els dilluns de 14h30 a 19h; de dimarts a
diumenge de 10h a 12h et de 14h30 a 19h. Tancat els dilluns, el 25 de desembre i l’1 de gener. Tlf.: +33 486 50 02 18. Entrada lliure. Més enllà del seu símbol, el pessebre és a més una qüestió de passió, és allò que anima a Jean-Marie Naudeillo qui realitza dins el cor de l’església Saint Etienne (segle XV) de Latour de Carol, un impressionant pessebre. Vinculat amb els extraordinaris paisatges muntanyosos de la Cerdanya i de la seva qualitat de vida, el pessebre s’enriqueix any rere any d’unes quantes peces (santons, catalans, ceràmiques, animals, xalets...) que ell afegeix. Aquestes provenen de la seva col·lecció personal però també d’allò que li presten els vilatans. Una dimensió sorprenent per un poble tan petit o potser degut a l’abast del seu cor... “Aquest pessebre no està fet a l’últim moment, està pensat amb l’objectiu d’enlluernar-ho, cada any, una mica més”. Del 15 de desembre al mes de febrer, fora de l’horari de misses, contactar amb JeanMarie Naudeillo: Tlf.: +33 686 15 73 92 Oferir la possibilitat a cadascú de meravellar-se de la màgia de Nadal i/o de practicar la seva fe amb total tranquil•litat, sense cap dubte dues raons de ser d’aquests pessebre que simbolitzen també el desvetllament... Pascale Oriot
A Perpignan, pour la seconde année, un concours de crèches a été lancé auprès des particuliers. En 2016, plus de 50 crèches issues de collections privées ont été exposées et visitées par plus de 30 000 personnes. Face à ce grand succès, l’initiative est reconduite pour ce Noël 2017. La municipalité a ouvert plusieurs lieux d’expositions: au «mess des officiers» situé place de Verdun et au Castillet, auxquels se rajouteront l’Hôtel Pams, sis au 18 rue Emile Zola et l’Hôtel de ville, place de la Loge. Des expositions visibles du 2 décembre au 7 janvier. L’entrée est libre. A Sant Vicens, atelier de céramique réputé, la crèche est une tradition qui se perpétue d’année en année. Très prisée, elle attire de très nombreux visiteurs et amateurs. Chaque année, la mise en scène varie proposant un nouveau décor, et, avec lui, des personnages inédits créés pour l’occasion par le fameux Conrad Paris. Le thème de ce noël 2017à Sant Vicens est le château de Valmy. Un cadre majestueux pour l’enfant roi mais aussi un véritable défi pour les céramistes vu l’ampleur de la tâche. Inutile de préciser que les lumières des lieux ont brulées tard dans la nuit et tôt le matin afin de concrétiser cet énorme challenge dans les temps. Justement, en parlant de lumière, autre innovation: un ingénieur a mis en place des illuminations et jeux de lumières pour cette crèche. Des surprises donc à découvrir à compter du 2 décembre et jusqu'au 13 janvier. Le Mas Sant Vicens, rue Sant Vicens, ouvrira ses portes au public tous les lundis de 14 h 30 à 19h; du mardi au dimanche de 10 h à 12 h et de 14 h 30 à 19 h. Fermé les lundis 25 décembre et 1er janvier. Tel. 04 68 50 02 18. Entrée libre.
#14 · 2018
CAT
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| pessebres · crèches · nacimientos |
39
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| pessebres · crèches · nacimientos | Au-delà de sa symbolique, la crèche est aussi affaire de passion, c’est ce qui anime JeanMarie Naudeillo qui réalise au cœur de l’église Saint Etienne (XVe siècle) de Latour de Carol, une magnifique crèche. En lien avec les remarquables paysages montagneux de la Cerdagne et de sa qualité de vie, elle s’enrichit d’année en année de multiples pièces (santons, catalans, céramiques, animaux, chalets…) qu’il ajoute. Elles proviennent de sa collection personnelle mais aussi de prêts de villageois. Une dimension surprenante pour un si petit village ou peut-être due à l’étendue son grand cœur... «Cette crèche n’est pas réalisée à la dernière minute, elle est pensée dans le but de l’éclairer, chaque année, un peu plus». Du 15 décembre jusqu’au mois de février, hors période de messe, contacter Jean-Marie Naudeillo: 06.86.15.73.92. Offrir la possibilité à chacun de s’émerveiller de la magie de Noël et/ou de pratiquer sa foi en toute quiétude, sans doute deux raisons d’être de ces crèches qui symbolisent aussi l’éveil… Pascale Oriot
ES
NACIMIENTOS DE ADVIENTO Y OTROS…
#14 · 2018
A pesar de la queja presentada en 2014 por “la Federación de libre pensamiento” en referencia al artículo 28 de la ley de 1905 que, en nombre de la laicidad, “prohíbe todo símbolo religioso en los espacios colectivos excepto los lugares de culto y cementerios”, los nacimientos de Navidad continúan floreciendo en todas partes en Francia. Diversas batallas judiciales han logrado sentencias que han permitido a esta tradición ancestral perdurar en el tiempo.
40
En Perpiñán, por segundo año, un concurso de nacimientos ha sido convocado para particulares. En 2016, más de 50 nacimientos procedentes de colecciones privadas han sido expuestos y visitados por más de 30.000 personas. Ante este gran éxito, la iniciativa se ha renovado para esta Navidad. El Ayuntamiento ha abierto varios lugares de exposiciones: en el “mess des officiers” situado en la plaza de Verdún y en el Castillet, a los cuales se añadirán el Hotel Pams, sito en la calle Emile Zola, 18 y el Ayuntamiento, plaza de la “Loge”. Exposiciones visibles del 2 de diciembre al 7 de enero. Entrada libre.
En San Vicens, taller de cerámica reconocido, el nacimiento es una tradición que se perpetúa de año en año. Muy popular, atrae numerosos visitantes y aficionados. Cada año, la puesta en escena varía proponiendo un nuevo decorado, y, con él, personajes inéditos creados para la ocasión por el famoso Conrad Paris. El tema de esta navidad del 2017 en Sant Vicens es el castillo de Valmy. Un marco majestuoso para el niño rey pero también un verdadero desafío para los ceramistas visto la magnitud del trabajo. Inútil precisar que las luces del lugar han quedado encendidas hasta tarde en la noche y madrugado en la mañana con el fin de cumplir este enorme desafío en el tiempo. Precisamente, hablando de luz, otra innovación: un ingeniero ha creado iluminaciones y juegos de luces para este nacimiento. Por lo tanto, muchas sorpresas a descubrir a partr del 2 de diciembre y hasta el 13 de enero. El Mas Sant Vicens, calle Sant Vicens, abrirá sus puertas al público todos los lunes de 14h30 a 19h; de martes a domingo de 10h a 12h y de 14h30 a 19h. Cerrado los lunes, el 25 de diciembre y el 1 de enero. Tlf.: +33 486 50 02 18. Entrada libre.
Más allá de su simbología, el pesebre es también cuestión de pasión, es lo que anima a Jean-Marie Naudeillo quien realiza en el corazón de la iglesia Saint Etienne (siglo XV) de Latour de Carol, un magnífico pesebre. Vinculado con los extraordinarios paisajes montañosos de la Cerdaña y de su calidad de vida, el nacimiento se enriquece año tras año de múltiples piezas (santones, catalanes, cerámicas, animales, chalets…) que él añade. Estas provienen de su colección personal pero también de lo que le prestan los lugareños. Una dimensión sorprendente para un pueblo tan pequeño o quizá debido al alcance de su corazón… “Este pesebre no está hecho en el último momento, está pensado con el objetivo de iluminarlo, cada año, un poco más”. Del 15 de diciembre al mes de febrero, fuera del horario de misas, contactar Jean-Marie Naudeillo: +33 686 15 73 92 Ofrecer la posibilidad a cada uno de maravillarse de la magia de Navidad y/o de practicar su fe con total tranquilidad, sin duda dos razones de ser de estos pesebres que simbolizan también el despertar… Pascale Oriot
Le denim
CAT
EL DENIM
«No tinc res per posar-me!» A quants de nosaltres se’ns ha escapat aquesta lamentació un matí al davant de l’armari obert (i generalment ben guarnit). Per sort, sempre hi ha la peça que ens salva, intemporal, clàssica, que mai passa de moda: el Jean. Però aquest Jean o Texà, a la consonància tan «Americana», té el seu origen en la vella Europa! En 1853, el bavarès Levi Strauss s’instal·là a San Francisco per vendre-hi lones i tendes a tots els que buscaven fortuna en les mines d’or. La tela era molt resistent i ràpidament si li va acudir utilitzar-la per fer peces de roba per aquests que passaven hores enmig del fang buscant alguna palleta. El origen de la tela? De Gènova, a Itàlia, a on des de l’època medieval es fabricava aquest teixit de llana i lli. Poseu-li l'accent americà i el «Genoa» es transformà en Jean. Poc temps després, una roba de cotó més resistent i lleugera, entrà al mercat. Era una sarga, forma particular de teixir en diagonal, aquest cop fabricada a França, en la ciutat de Nîmes. Els astuts uns lectors/es que sou, ho hauran endevinat: el Denim acabava de néixer.
«Je n’ai rien à me mettre!» Combien d’entre nous ont poussé ce cri lugubre un matin devant l’armoire grande ouverte (et souvent débordante). Heureusement, il y a toujours le bon vieux classique pour nous sauver, intemporel, indémodable, inusable (ou presque): Le Jean. Mais ce jean, à la consonance si «Yankee», provient bien du vieux continent! En 1853, le Bavarois Levi Strauss, s’installa à Sant Francisco pour vendre bâches et tentes à tous les chercheurs d’or. La toile était très résistante et bientôt il eut l’idée d’y tailler des vêtements pour ces orpailleurs qui passaient le plus clair de leur temps à patauger dans la boue. Et d’où provenait donc la toile? De Gênes en Italie qui depuis le Moyen Age fabriquait ce tissu de lin et de laine. Un soupçon d’accent américain làdessus et notre Gênes devint Jean. Bientôt, une toile en coton plus résistante vint concurrencer le jean. Il s’agissait de serge, une trame bien particulière de tissage en diagonal, qui cette fois était fabriquée en France, dans la ville de Nîmes. Pas besoin de faire un dessin aux lecteurs/trices malins que vous êtes: le Denim venait de naître.
ES
EL DENIM
«¿Que me pongo?» A todos se nos escapó alguna vez este grito de lamento mirando al armario abierto (y generalmente repleto). Por suerte, siempre acabamos encontrando la pieza de ropa que nos salva, el fondo de armario por excelencia, intemporal, el clásico Jean. Pero el origen de este Jean o tejano, con consonancia tan “Americana”, radica en la vieja Europa. En el año 1853, el bávaro Levi Strauss se instaló en San Francisco como vendedor de tejidos y toldos a los buscaban fortuna en las minas de oro. La tela era muy resistente y pronto se le acudió cortar ropa en ella para estos que, durante horas, buscaban alguna pepita en los ríos de barro. Esta tela provenía de Génova en Italia, una región que llevaba desde el Medievo fabricando un tejido de lana y lino. Con un poco de acento americano el “Genoa” se transformó en Jean. Poco después, una tela de algodón más resistente y ligera inundó el mercado. Era una sarga, ropa tejida con líneas diagonales, fabricada en Francia en la ciudad de Nîmes. Como sois unos lectores/ as astutos, lo habréis adivinado: el Denim acababa de nacer.
#14 · 2018
FR
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| instantànies d’història · instantanées d’histoire · instantaneas de historia |
Céline Xicola – Historienne – Historiadora @instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria
41
| poesia · poésie · poesía |
©M .
A rt alejo
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
Calligraphie Nocturne
©M. Artalej
o
Escil.la i les herbes infectes* He pres l’herbada, infusió indecent de ràbia: contaminades, emmetzinades, escrostades. He rebutjat un amor pudent de qui un dia fou home, pescador de peix de roca i curculles enverinades.
Je veux poser un lit sur cette page d’encre sans rayer et sans bruit que tu t’allonges ainsi entre ces deux voiles tendus l’orgue dira sa messe le chant comme le cœur pénètrera sans heurt Inutile d’invoquer la pluie pour voyager sans autre support que les murs tu t’invites toujours par ton vrai nom quand tu visites les mêmes lieux Je connais la bordure de tes jambes la distance infinie de ton sourire à la soie sur le coussin tu me creuseras en silence j’y danserai j’y danserai tout le noir de la nuit sur la page tu me coucheras entièrement écrit comme on cherche un poème au réveil. Alain Surre Écrivain
No, tu no esdevindràs la mitja afecció humana, voluntat prenyada de desig brut i barroer. Fuig amb Circe i amagat entre seves faldilles, de la seva màgia fetillera en brota la meva quimera.
#14 · 2018
42
*del mite entre Glauc i Escil·la Robert Fabregas Director de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt
©M ich el
És el cost del rebuig als desitjos de l’arquer, obligança falsa a la qual no em vinclaré. Ni amant ni muller. Gossa eterna seré.
Durig neux
La venjança inútil m’ha fet bèstia de cent caps: esberlo, rebento i esquartero cossos porucs, navegants prop de Messina.
Camino – Amantes
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| poesia · poésie · poesía |
La viajada maleta no cuenta nada a nadie pero espera impaciente. Locos emocionados la han llenado de lluvia hecha de esencias lentas, cocidas entre leña. Una caja amarilla de latón esmaltado agarrada con mimo en uno y otro extremo contiene los millones de palabras no dichas, de palabras azules, de palabras brillantes perdidas en el cielo de palabras perdidas. Ensenada de frases, inmensos estuarios de adjetivos y verbos, de puntos y de comas, de puntos suspensivos, de interrogantes serios y pueriles comillas.
Y el sueño se hace carne y la palabra un hecho. Y la caja de esmalte detonará violenta entre bocas pegadas, incapaces de éter. Y el sueño se hace carne y habita entre nosotros. Los pasados, futuros, las condiciones graves, todo se desintegra, ya no existen las comas. Solo puedo seguir, al dictado seguro de tu voz al guiarme.
#14 · 2018
Rabiosos arrebatos de extensas condiciones. Larguísimos futuros, perfectos enredados, imperfectos perdidos, presentes no cubiertos.
Ester Bueno Palacios Directora de la escuela de idiomas y cultura “Alma Máter Ávila”
43
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
Agenda Girona “CREENCES I RELIGIONS. LLIBERTAT, DIVERSITAT I CONFLICTE”
“CARLES FONSERÈ -PERPIÑÁN 1939. VIVENCIAS Y ESTRATEGIAS DEL EXILIO” Obres Documentació
originals.
04/11/2017-18/02/2018
Museu dels Sants. Olot. C/Joaquim Vayreda, 9. Tlf.+34 972 26 67 91
Museu Memorial de l´Exili. C/Major, 4347. La Jonquera.La Jonquera. Tel +34 972 55 65 33
LLUM! LA LLANTERNA MÀGICA I LA IMATGE DIGITAL.
28/06/17-28/01/2018 Museu del Cinema. C/ Sèquia, 1. Girona Tel. +34 972 41 27 77 “TERRA DE SOMNIS” Fotografia. Cristina Rodero 20/09/2017-14/01/2018 CaixaForum. Carrer Ciutadans, 19. Girona. Tel. +34 972 20 98 36
“SALVADOR DALÍ, APRENENT DE PINTOR”. Amb la Figura de perfil de Dalí. 14/11/2017-31/12/2018 Teatre-Museo Dalí. Figueres. EL RETRAT PINTAT Imatge i pintura ceràmica 18/11/2017-02/04/2018
CENDRÓS, UN EMPRESARI D’ACCIÓ!
Fundació Mascort. Casa Galibern. C/ Església, 9. Torroella de Montgrí.
25/10/17 - 02/04/2018
PESSEBRE DE JOSEP MIR
Espai Santa Caterina, passatge Arístides Maillol s/n Girona (edifici Generalitat) #14 · 2018
25/11/17-02/04/2018
18/06/2017-28/01/2018
Audiovisuals/Patrimoni
“DIVORCIS AMB LA TRADICIÓ” Domènec Fita 27/10/17-25/02/2018
44
OLGA SACHAROFF: PINTURA, POESIA, EMANCIPACIÓ
Museu d’Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12, Tel. +34 972 20 38 34
24/11/2017-29/01/2018 Espai Montgri. Museu de la Mediterrànea. C/ Ullà 27-31. Torroella de Montgrí. Tel. +34 972 75 51 80
Museu d’Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12, Tel. +34 972 20 38 34
FESTIVAL D’ART INDEPENDENT PEP SALES Multidisciplinar 26/01-07/02/2018 Girona
TOQUEM CAMPANES
CICATRIUS “80 ANYS D’OBLIT”
Ceràmica. Artistes a cel obert
Fotografia. Jordi Cané
25/11/2017-07/01/2018
03-31/01/2018
Museu de la Terrisa. C/ Tren, 58. Quart
Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95
PESSEBRE DE CAN ROSETA 08/12/2017-11/02/2018 Cartellà
WORK IN PROGRESS. HOMENATGE A BERTA CASAS Diferents artistes
ELS PRIMERS TRETS DE FRANCESC BOIX”
03-31/01/2018
Fotografia
Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95
16/12/2017-11/02/2018 Museu Memorial de l´Exili. C/Major, 4347. La Jonquera.La Jonquera. Tel +34 972 55 65 33 “FRAGMENTS” Pintura. Oscar Gartín 16/12/2017-14/01/2018 Ca l’Anita. Plaça Sant Pere, 2, Roses. Tel +34 972 25 24 00 DE VILÀ CLARA A VILÀCLARA. Família de ceramistes 17/12/2017-08/04/2018 Terracotta Museu. C/ Sis d’octubre, 99. La Bisbal de L’Empordà. Tel. +34 972 64 20 67
RULL Art Contemporani. Manel Bayo 25/01-10/03 Casa de Cultura. Plaça de l’Hospital, 6. Girona NO-VISIBLE Pintura. Pol Gorezje 09/02-31/03/2018 Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95 ECO,OLVIDO, NADA Fotografía. Tatiana Abellan 09/02-31/03/2018
| Agenda Girona província |
Fotografia. David Salcedo
27/1/18
MARCO MEZQUIDA: “Els somnis de Ravel”. Jazz i Música clàssica 24/2/18
Sala La Mirona. 23h. Carrer d’Amnistia Internacional. Salt. Tlf.+34 972 23 23 75
Ateneu. 21h Pl. Major, 40. Banyoles.
09/02-31/03/2018 Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95 MOT. FESTIVAL DE LITERATURA
IBERCAMARA. TEMPORADA MUSICAL Cicle Música Clàssica
Girona i Olot CONVOCATÒRIA 38È MINIPRINT DE CADAQUÈS www.miniprint.org/bases Fins al 15/03/2018 Cadaquès
Festival de Música de Butxaca 01-04/03/2018
28/01-27/05/2018
Olot
Girona
www.festivalmot.cat 15-24/03/2018
EL MINI
JANOSKA ENSEMBLE Música Clàssica
BLACK MUSIC FESTIVAL Blues, Jazz, Soul… www. blackmusicfestival.com
28/1/18
01/03-18/03/2018
Ateneu. 19h Pl. Major, 40. Banyoles.
Girona
COBLA CIUTAT DE GIRONA
EN CLAU D’ORQUESTRA
El Tenor i la Cobla
La Principal de La Bisbal
10/2/18
11/3/18
Auditori de Girona. 19h Sala Cambra. Girona.
Auditori Teatre Espai Ter. 19h30. C/Riu Ter, 29. Torroella de Montgrí. Tlf. +34 972 75 50 03
BLAUMUT
NEU. Festival No internacional de música i altres arts 20/1/18 Sala La Mirona. 18h30. Carrer d’Amnistia Internacional. Salt. Tlf.+34 972 23 23 75 HITS Concert per a Nadons 21/1/18 Auditori de Girona. 11h Sala Montsalvatge. Girona.
Concert 18/2/18 Teatre de Bescanó.18h C/Major, 27. Bescanó.
TOTI SOLER I GEMMA HUMET Músiques del món 16/3/18
ROZALEN
Ateneu. 21h Pl. Major, 40. Banyoles.
En concierto
JOEL BARDOLET - MARC HEREDIA Ibercàmara Girona Auditori de Girona. 19h Sala Cambra. Girona. VOOOOOX Xarxes de Catalunya. familiar
música a Espectacle
19/3/18 Auditori Teatre Espai Ter. 12h. C/Riu Ter, 29. Torroella de Montgrí. Tlf. +34 972 75 50 03 MARIOLA MEMBRIVES Cantes de Ida y Vuelta. Flamenco 23/3/18 Auditori Caputxins.21h. C/del Rec Arnau, 8. Figueres. FESTIVAL STRENES www.festivalstrenes.cat 24/03-30/04/2018 Girona LUZ CASAL Festival Strenes 6/4/18 Teatre Municipal. 21h. Plaça del Vi, 1. Girona MANOLO GARCÍA
23/2/18
MARTHA REEVES & THE VANDELLAS
Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona.
Soul
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
MÁS
20 AÑOS DE MOJINOS ESCOZIOS
En concierto
#14 · 2018
Casa de Cultura Les Bernardes. C. Major, 172. Salt (Girona) T.+34 972 23 46 95
06-07/04/2018 17/3/18 Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona.
Auditori de Girona. 20h30 Sala Montsalvatge. Girona.
45
| Agenda Girona província | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
PUIG I CADAFALCH, UN CROQUIS ELS PASTORETS DE GIRONA 25, 26, 28, 30/12/2017 01, 04, 07/01/2018 Teatre Municipal de Girona. 17h30. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05 PER SI NO ENS TORNEM A VEURE Alícia Serrat-Marc Sambola 19/1/18 Teatre Principal d’ Olot. 21h. Passeig de Miquel Blay, 5. Tel +34 972 27 91 38 A BIT OF BROADWAY Escola Música Moderna Girona
#14 · 2018
Sala La Planeta. 21h. Passeig Canalejas, 3 - Girona Tel +34 972 207754 ENTRE UNS I ALTRES Dansa. Indans Dansa-EMC Celrà 27/1/18 Factoria d’arts escèniques. 21h. C/ Mossèn Baldiri Reixach, 230-240. Banyoles. Girona L’ELECTE. Ramon Coma
Madaula-
Roger
2/2/18
Teatre Municipal de Girona. 20h30. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05
Teatre Municipal Banyoles. 21h C/ Pere Alsius, 12. Banyoles
A BIT OF BROADWAY
AL PRIMER PIS. LA PLAÇA DEL DIAMANT
Escola Música Moderna Girona
Cia Meaculpa
21/1/18
7/2/18
Teatre Municipal de Girona. 12h. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05
Teatre Principal d’ Olot. 12h30. Passeig de Miquel Blay, 5. Tel +34 972 27 91 38
Escola Música Moderna Girona 21/1/18 Teatre Municipal de Girona. 18h. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05
Marcel Tomàs 24/2/18
26/1/18
20/1/18
A BIT OF BROADWAY
46
Marc Rosich - Sergi Mateu
EL COMEDIANT
Teatre Bescanó. 21h C/ Major, 27. Tlf. +34 972 44 00 05 MALA BROMA DE JORDI CASANOVA Dirigida per Marc Angelet 2/3/18 Sala la Cate. 21h. Ronda del Rector Arolas, 4. Figueres SPENDER
-
Marc
22-23/03/2018 Sala La Planeta. 21h. Passeig Canalejas, 3 - Girona Tel +34 972 207754 PARAULES ENCADENADES Dirigida per Sergi Belbel 24/3/18 Sala la Cate. 21h. Ronda del Rector Arolas, 4. Figueres
02-03/03/2018 Sala La Planeta. 21h. Passeig Canalejas, 3 - Girona Tel +34 972 207754 LAP. MOS MAIORUM Dins Festival Mot Literatura 22/3/18 Teatre Principal d’ Olot. 21h. Passeig de Miquel Blay, 5. Tel +34 972 27 91 38 BODAS DE SANGRE. LORCA Cía La Perla 29 22/3/18
Idea d’Ivan Morales
Teatre Municipal de Girona. 20h30. Plaça del Vi, 1. Tlf+34 972 44 00 05
Teatre Bescanó. 21h C/ Major, 27. Tlf. +34 972 44 00 05
Project Ingenu Chornet
Llàtzer Garcia - El Vol del Pollastre
LA CALAVERA DE CONNEMARA
10/2/18
LA TEMPESTA (PREESTRENA)
FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC - ELEFANT D’OR www.festivaldelcirc.com 22-26/02/2018 Carpa. Camp de Mart. La Devesa. Girona “INVASIÓ SUBTIL I ALTRES CONTES” DE PERE CALDERS Festa de l’escudella & teatre Març 2018 Llívia.
“LA FELICITAT INCONSCIENT”
Frédérique Latour. Art plastique 24/09/17-10/01/2018 Galerie des Hospices
“DE TERRES ET DE CHAIRS, NOUS SOMMES...” Claude Faber, textes / Chantal Tomas, sculptures / Marc Sens, musiques
Photographie. Carles Palacio 12/12/2017-01/02/2018 Casa de la Generalitat a Perpinyà
“LARTELIER - 25 ANS ENSEMBLE” Peinture. Nathalie Marie Serre 15/12/17-04/02/2018 Palais des Rois de Majorque
16/09/17-09/03/2018
“LA PESANTEUR ET LA GRÂCE”
Camp Mémorial Rivesaltes
Peinture. Jean et Jacques Capdeville
INTEMPOREL/ TEMPOREL. (ORG. GALERIE PLAÇA NOVA) Monique Frémont. Peinture. Thierry Moingeon. Sculpture 29/11/17-22/01/2018 Hall d’Accueil L’Indépendant
JEAN PIERRE DULUCQ Photographie
16/12/2017-06/05/2018 Musée d’Art Hyacinthe Rigaud
6ÈME SALON INTERNATIONAL PHOTOGRAPHIQUE
20/01-31/05/2018 Le Castillet et le Musée des Arts et Traditions Populaires
LES MÉTAMORPHOSES DU DÉSIR Lydie Planas Poète & Paskya, Peintre 13/01-17/02/2018 Médiathèque
DIABOLO Peinture. Joan Ponç. www. musee-ceret.com 03/03/18-27/05/2018 Musée d’Art Modern de Céret
EXPOSITION COLLECTIVE. PEINTURE Michel Pena, Aurelie Salvaing, Charles Dalant 09/03-08/04/2018 Galerie des Hospices
LA COLLECTION À L'HEURE D'HIVER Vernissage: vendredi 12/02 à partir de 18h30 Exposition du 13/01 au 20/02/2018 Centre d'Art Contemporain Àcentmètresducentredumonde 3, avenue de Grande Bretagne, Perpignan www.acentmetresducentredumonde.com Cette exposition montre des œuvres appartenant à la Collection Collective du Centre d’art des artistes suivants : Francesca CARUANA, Ernesto CASERO, Javier CHAPA, Vincent CORPET, CharlElie COUTURE, Serge FAUCHIER, Carolina FERRER, Dominique GAUTHIER, Michel GOUERY, Josep GUINOVART
Avec Perpignan Photo Club 21/12/17-04/03/2018 Château Royal de Collioure
VI FESTIVAL GAROSNOW
CHRISTOPHE MONNIOT & DIDIER ITHURSARRY
Musique éléctronique. www.garosnow.com
Présentation de la Saison Jazzèbre + apéritif + concert
04/12/17-02/02/2018
EXPOSITION COLLECTIVE. PEINTURE
12-14/01/2018
12/1/18
Mairie de Quartier Centre Historique
Carlo Maïolini, Caroline Milin, Anita Garcia, Hervé Abel
Salle de Spectacle et pistes. Les Angles
El Mediator. 19h
#14 · 2018
NOEL SIDERAL
“POUPÉES ET PATOTES: MIROIR DE SOCIÉTÉS gener a març | janvier à mars | enero a marzo
Agenda Roussillon
20/01-04/03/2018 Galerie des Hospices
47
| Agenda Roussillon | gener a març | janvier à mars | enero a marzo
CONCERT DU NOUVEL AN Avec l’Orquestre Harmonie du CRR Perpignan 14/1/18
FESTIVAL PROSPECTIVE XXIIÈME SIÈCLE Musique classique.
Théâtre de l´Etang. 17h
MATILDA Spectacle Musical 24/1/18 Théâtre Jean Piat. 20h30
06-17/02/2018 Perpignan. +info. Conservatoire Perpignan
LES MADELEINES EN CONCERT www.casamusicale.net 9/2/18 Casa Musicale. 21h.
MATILDA
25/1/18 Théâtre Jean Piat. 15h.
FISHBACH Concert
CONCERT CUMBIA & RUMBA CATALANA Combo Pacheco & Els Delai 9/2/18 Salle de l’Union. 20h30. 7 Rue Lafayette. Céret. Tél. +33 (0)4 68 81 51 52
26/1/18
LES CONTES D’HOFFMANN
El Mediator. 21h
Dirigé par Olivier Desbordes
ORCHESTRE DE CHAMBRE DE PARIS Musique classique 26/1/18 Théâtre l’Archipel. Le Grenat. 20h30.
9/2/18 Théâtre l’Archipel. Le Grenat. 20h30.
LIMIÑANAS + MOONWALKS + GUEST Concert 10/2/18
OPÉRA DON GIOVANNI. MOZART #14 · 2018
Festival Jazzèbre
CONCERT LES FRÉNÉTIQUES (1/3) BCUC. Festival Jazzèbre 5/4/18
15/2/18
Spectacle Musical
Avec l’Orquestre Harmonie du CRR Perpignan 27/1/18 Théâtre de l´Etang. 20h30
48
CONCERT P MOURATOGLOU / B CHEVILLON / R LOPEZ
El Mediator. 20h30 Casa Musicale. 20h30.
CONCERT JAZZÉBRE. “VOIX DE LA MÉDITERRÁNEE” Aude, Samir/Trio Okan / Nathalie Guida 10/3/18 Salle de l’Union. 21h. 7 Rue Lafayette. Céret. Tél. +33 (0)4 68 81 51 52
“JOUER ET CHANTER NAT KING COLE” 3 For Swing 17/3/18
GITANE SYMPHONIA Tékaméli et l’ensemble Instrumental Perpignan Méditerranée
Facteur Sauvage. Festival Jazzèbre 6/4/18 Centro Espagnol. 20h30
CONCERT LES FRÉNÉTIQUES (3/3) Pixvae. Festival Jazzèbre 7/4/18 Vinochope. 20h30
Théâtre Jean Piat. 20h30.
MIGHTY MO RODGERS & BABA SISSOKOGRIOT BLUES Sunday Blues 18/3/18 El Mediator. 18h
CONCERT THE COMO MAMAS Festival Jazzèbre 27/3/18
El Mediator. 21h
CONCERT LES FRÉNÉTIQUES (2/3)
Eglise des Dominicains. 20h30
SUR LES CHEMINS D’ALBERT BAUSIL Concerts Sandwichs
11/2/18
30/3/18
Théâtre Municipal. Perpignan. +info Boiteaclous
Théâtre l’Archipel. Le Carré. 12h30
EL BAILE Mathilde Monnier & Alan Pauls 13/1/18 - 20h30 14/1/18 - 18h Théâtre de l’ArchipelLe Grenat. 20h30. Avenue Général Leclerc
LA LLEI DE LASSUS Cie Get Bak (Barcelone) 26-27/01/2018 Théâtre des Aspres. 20h30. Bd Violet. Thuir Tél. +33 468 34 58 74
OSCAR ET LA DAME ROSE
DANSER GAINSBOURG
NAUFRAGÉ
SCREEN MAN
Le Grenier de Toulouse
Ballet “Instint Commun”
Ivan Pommé-Marionnettiste
Cie L’Homme Dibuixat. Théâtre Jeune Public
26/1/18
3/2/18
21/2/18
Théâtre Jean Piat. 20h30. Rue Joseph Lafon. Canet-enRoussillon. Tél. +33 4 68 86 72 60
Théâtre l´Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. StEstève
Théâtre Jean Piat. 16h. Rue Joseph Lafon. Canet-en-Roussillon. Tél. +33 4 68 86 72 60
gener a març | janvier à mars | enero a marzo
| Agenda Roussillon |
16/3/18
Cie Encima. Théâtre Jean Public 26/1/18 Salle Marcel Homs. 20h30. Alenya
L’EVEIL DU CHAMEAU
Cie du Théâtre des Asphodèles (Lyon)
Sic Productions 10/3/18
9/2/18 Théâtre des Aspres. 20h30. Bd Violet. Thuir Tél. +33 468 34 58 74
MEUTE - UNE LÉGENDE
BERENICE
Cie Troupouscule
Cie La Faction
1/2/18
10/2/18
Théâtre l´ArchipelLe Carré. 19h Avenue Général Leclerc
Salle Marcel Homs. 20h30. Alenya
MEUTE - UNE LÉGENDE Cie Troupouscule 2/2/18 Théâtre l´ArchipelLe Carré. 20h30 Av Général Leclerc
Théâtre Jean Piat. 20h30.
BUBBLE. CIRQUE Cie El lado oscuro de las Flores (BCN) 10/3/18 Salle Marcel Homs. 20h30. Alenya
ADIEU FERDINAND! Philippe Caubère 17/3/18 Théâtre l´Archipel-Le Grenat. 19h.
LE TEMPS QUI RESTE Création Philippe Lelouche 17/3/18 Théâtre l´Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. StEstève
ANNE ROUMANOFF
LE CONTE D’HIVER. SHAKESPEARE
24*42, OU LE SOUFFLE DU MOUFLET
Humour
Philippe Car
Cie Blabla Productions (Montpellier)
10/2/18
11/3/18
Théâtre l´Etang. 20h30. 6 Allée des Arts & Lettres. StEstève
Théâtre l´Archipel-Le Grenat. 16h30
25/3/18 Théâtre des Aspres. 16h. Bd Violet. Thuir Tél. +33 468 34 58 74
Es busca comercial
Nous cherchons un commercial(e) Per gestionar cartera de clients, captació de patrocinis, publicitat per a la revista i altres serveis. Interessats/des, contactar: info@culturaemagazine.com Il/elle se chargera de la publicité pour la revue, gestion de portefeuille de clients, d'autres services. Intéressés/(ées), contactez info@culturaemagazine.com
#14 · 2018
VAGABONDAGES
LE QUATRIÈME MUR
Salle Marcel Homs. 18h45. Alenya
49
octubre a desembre | octobre à décembre | octubre a diciembre
Adreces
Museu del Cinema. C/Sèquia, 1. Girona +34 972 41 27 77.
Adresses
Espai de l'Associació d'Amics mdA C/Ciutadans. Girona
Direcciones
Ecomuseu-Farinera C/St Francesc, 5-7. Castelló d'Empúries. +34 972 25 05 12
Casa de Cultura. Girona Plaça de l’Hospital, 6. +34 972 20 20 13 Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera. C/ Major, 43-47. +34 972 55 65 33 Caixa Forum. Girona C/ Ciutadans, 19 Espai Santa Caterina. Girona Passatge Aristide Maillol, s/n. Museu del Mediterrani. Torroella de Montgrí. C/ Ullà,27-31. +34 972 75 51 80 Castell de Gala Dalí. Púbol. Monestir Sant Pere de Galligans C/ Santa Llúcia, 8. Girona. +34 972 21 64 87 Museu d'Art de Girona. Pujada de la Catedral, 12. Girona +34 972 20 38 34 Casa Pastors. Plaça de la Catedral. Girona Teatre-Museu Dalí. Figueres. Claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí. C/ Hospital, 2.+34 676 04 28 74. Museu d'Història de Girona. C/ de la Força, 27. +34 972 22 22 29
#13 · 2017
Terracotta Museu. C/Sis d'octubre, 99. La Bisbal de L'Empordà. +34 972 64 20 67.
Teatre La Gorga. C/Ave Maria. Palamós
Sorteo
T'agrada la música? T'agrada el teatre? Esteu atents al nostre FB i Twitter (@CulturaeMag) Aimez-vous la musique? Aimez-vous le théatre? Regardez bien notre FB et Twitter (@CulturaeMag) ¿Te gusta la música? ¿Te gusta el teatro? Estad atentos a nuestro FB y Twitter (@CulturaeMag)
Esglèsia dels Caputxins. C/ Joaquim Vayreda, 23. Olot. CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan 3, av. Grande Bretagne. +33 (0) 468 34 14 35 Gallerie Lumière d’Encre. Céret. 47, Rue de la République. Galerie des Hospices. Av. Sainte-Marie. Canet-en-Roussillon +33 468 86 72 60 Musée Art Moderne. Collioure Route de Port-Vendres. 0033 (0) 468 82 10 19 Cloître. Elne Plateau des garaffes. Musée Terrus. Elne 3 rue porte Balaguer. Maternité Suisse d´Elne Route Montescot. Palais des Rois de Majorque. Perpignan 2 Rue des Archers. 0033 (0) 468 34 48 29 Argelès sur Mer. Promenade du front de mer. Côté port Château Royal de Collioure +33 4 68 82 06 43 Casa de la Generalitat a Perpignan C/Fusteria, 1. Perpignan
Centre Cultural La Mercè Pujada de la Mercè, 12, Girona. +34 972 22 33 05.
Musée d'Art Moderne de Céret 8, Bd Maréchal Joffre. Céret. +33 468 87 27 76
Casa Masó. C/Ballesteries, 29. Girona. +34 972 41 39 89
Musée Hyacinthe Rigaud 21 Rue Mailly. Perpignan. +33 468 66 19 83
Bòlit_LaRambla Sala Fidel Aguilar i Bòlit_ StNicolau. Girona.
Arboretum Mas Roussillon Route de Villelongue. Canet-en-Roussillon
Fundació Vila Casas. Museu Palau Solterra.
Centre d'art Le LAIT 6 rue Jules Rolland. Albi. +33 9 63 03 98 84
Museu d'Història dels Jueus. C/ de la Força, 8. Girona. +34 972 21 67 61.
Tirage au sort
Cinema Montgrí. Torroella de Montgrí.
Fundació Valvi. Av Jaume I, 42. Girona +34 972 22 65 27.
Fundació Mascort Casa Galibern. C/Església, 9. Torroella de Montgrí.
50
Ateneu Bar Pl. Major, 40. Banyoles
Sorteig
Galerie d'Art Odile Oms 12, Rue du Commerce, Céret. Caves Ecoiffier. Alenyà
Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot.
Avez –vous l’idée de ressortir dans la province de Gérone et le département des P.O? Voulez-vous mettre en valeur votre événement dans notre Agenda? Contactez avec notre service commercial. ¿Quieres anunciarte en la provincia de Gerona y en el departamento de los Pirineos Orientales? ¿Quieres destacar un evento cultural en nuestra Agenda? Contacta con nuestro servicio comercial, te informaremos de todo.
Subscripció d'un any a la revista, 12€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email a: info@ culturaemagazine.com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.
Abonnement pour un an au magazine, 12 € Abonnez-vous au magazine et vous ne raterez pas les informations culturelles de la province de Girona et le département du Roussillon. Contactez avec nous par email: info@culturaemagazine. com en nous indiquant vos coordonnées et télephone.
Suscripción de un año a la revista, 12 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@culturaemagazine.com indicando su nombre, dirección y teléfono.
Magazine cultural Girona - Roussillon
ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus,
Costa, Interior.
• Punts d'entrega determinada: centres
culturals, museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories....
VOUS NOUS TROUVEREZ:
PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)
Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)
• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur • Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...
CulturaeMag @CulturaeMag @culturaemag