__MAIN_TEXT__

Page 1

Magazine cultural Girona - Roussillon

#11 2017

Fang a les venes Sant Vicens, Temple de la céramique

+ agenda y todas las actividades culturales destacadas de ambos lados de los Pirineos català | français | español

març a maig | mars à mai | marzo a mayo


FOTO VIDEO DISSENY litat! a n o s r e p b m a nalite! n Casaments o s r e p c e v Mariages a mitjataronja.com  info@mitjataronja.com +34 972 18 32 01  +34 640 76 68 20


De semblança fràgil però resistent

Une apparence fragile mais solide en réalité

De apariencia frágil pero resistente

De Quart a Perpinyà passant per Tuïr, Prada i La Bisbal de l’Empordà. Aquests llocs que recorrem en aquest número tenen en comú el treball amb la terra, la creació artística, la inquietud de conèixer i la valentia d’emprendre. Ahir i avui. Ha sigut emocionant remarcar les connexions entre aquestes poblacions, començant per un dels germans de la coneguda família de ceramistes Marcó de Quart, que va tenir la determinació de traslladar el seu taller de ceràmica a Tuïr, a finals del segle XIX. La inquietud per aprendre va portar, a principis del segle XX, a altre dels seus germans cap al taller del reconegut escultor Gustave Violet de Prada. Violet va aprofitar una estada a Quart per treballar al taller de la família Marcó. A més Gustave Violet va ser el mestre d’en Firmin Bauby fundador de “Ceràmiques Sant Vicens” a Perpinyà, lloc pel qual acollirà entre d’altres artistes a Picasso i Dalí.

De Quart à Perpignan en passant par Thuir, Prades et La Bisbal de l’Empordà. Ces lieux que nous parcourons dans ce numéro ont en commun le travail avec la terre, la création artistique, l’inquiétude de la connaissance et le courage d’entreprendre. Hier et aujourd´hui. C’est avec émotion que nous soulignons les connexions entre ces villages, en commençant par un des frères de la célèbre famille de céramistes Marcó originaire de Quart, qui eut la détermination de déplacer son atelier de céramique à Thuir, à la fin du XIX siècle. Un de ses frères eut la même inquiétude d’apprendre au début du XX siècle, mais en allant à l’atelier du célèbre sculpteur Gustave Violet de Prades. Ce dernier eut l’opportunité de travailler dans l´atelier de la famille Marcó pendant son séjour à Quart. Gustave Violet fût le maître de Firmin Bauby qui par la suite créa «Céramiques Sant Vicens» de Perpignan qui accueillera entre autres des artistes comme Picasso et Dali.

De Quart a Perpiñán pasando por Thuir, Prades y La Bisbal del Ampurdán. Estos lugares que recorremos en este número tienen en común el trabajo con la tierra, la creación artística, la inquietud por conocer y la valentía de emprender. Ayer y hoy. Ha sido emocionante remarcar conexiones entre estas poblaciones. Tres de los hermanos de la conocida familia de ceramistas Marcó de Quart, tuvo la determinación de trasladar su taller de cerámica a Thuir, a finales del siglo XIX. Le siguió otro hermano a principios del XX, su inquietud por aprender le llevó al taller del reconocido escultor Gustave Violet de Prades. Violet tuvo la oportunidad de trabajar en el taller de la familia Marcó durante una estancia en Quart. Gustave Violet fue el maestro de Firmin Bauby, quien a su vez fundará “Cerámicas Sant Vicens” de Perpignan que acogerá entre otros artistas a Picasso y Dalí.

Ces allers et retours de deux côtés des Pyrénées ont toujours fasciné les artistes.

Estas idas y venidas de un lado y otro de los Pirineos, siempre han fascinado a los artistas.

Aquestes anades i tornades de banda i banda dels Pirineus sempre han captivat als artistes.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| editorial · édito · editorial |

| Ana Maria Cabero |

| sumari · sommaire · sumario |

DESTACATS L'ESSENTIEL DESTACADOS

30 MÚSICA MUSIQUE MÚSICA

6 NOTÍCIES ACTUALITÉS NOTICIAS

34 INICIATIVES INITIATIVES INICIATIVAS

8

18

REPORTATGE FANG A LES VENES REPORTAGE REPORTAJE

38

REPORTATGE REPORTAGE SANT VICENS, CÉRAMIQUE

REPORTAJE

40

CUINEM ON CUISINE COCINAMOS

28

43

LECTURA LECTURE LECTURA

44

ANTICS OFICIS HISTÒRIA ANCIEN MÉTIER HISTOIRE OFICIOS ANTIGUOS HISTORIA

El nostre agraïment a l'Eloi Bonadona per la creació de la peça de la coberta. Nous remercions Eloi Bonadona pour la création de la pièce de la couverture.

#11 · 2017

4

Agradecemos a Eloi Bonadona por la elaboración de la pieza de la portada.

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ana María Cabero | DISSENY I MAQUETACIÓ: Xevi Forroy | FOTOGRAFIA: Javi Cabrera | COL·LABORADORS: Nerea Guisasola, Pascale Oriot, Laurent Colomines, Gerard Boris | EDITA: Culturae | DIPÒSIT LEGAL: GI 677-2015 | TIRATGE: 15.000 exemplars | EMAIL: info@culturaemagazine.com

www.facebook.com/CulturaeMag

@CulturaeMag

3


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| destacats · l'essentiel · destacados | Réouverture du musée d´art Hyacinthe Rigaud Le nouveau musée d’art Hyacinthe Rigaud, ainsi baptisé en mémoire du célèbre peintre perpignanais de la fin du XVIIe siècle, rouvrira ses portes en juin 2017, après trois ans de travaux. Il nous offrira, non seulement un parcours permanent allant du XIIIe au XXe siècle, mais également une importante exposition «Picasso à Perpignan», révélatrice de l’influence des séjours perpignanais sur l’œuvre de l’artiste espagnol. Le vaste projet de rénovation du musée d’art Hyacinthe Rigaud dévoile la fusion harmonieuse des hôtels de Mailly et de Lazerme, respectivement du XVIIe et du XVIIIe siècle. Pour la première fois depuis plus de deux cents ans, le public pourra découvrir dans un même mouvement, ces deux remarquables bâtiments du centre historique de Perpignan, rejoignant ainsi la légende d’un passage secret qui aurait, à la fin du XVIIIe, favorisé les amours mythiques du maréchal de Mailly et de la marquise de Lazerme. L’exposition permanente s’organise autour d’un cheminement qui présentera le récit de l’histoire artistique et culturelle telle qu’elle s’est déroulée à Perpignan. Les riches collections du musée réunissent des œuvres qui se déclinent de l’époque baroque avec Guerra, d’Hyacinthe Rigaud, puis du début du XXè siècle: Dufy, Maillol, Picasso, Monfreid, Manolo, Terrus… pour s’achever sur la période la plus contemporaine: Debré, Grau Garriga, Aleschinsky, Calder, Capdeville...

Reobertura del Museu d’Art Hyacinthe Rigaud El nou Museu d’Art Hyacinthe Rigaud, anomenat així en memòria del cèlebre pintor nascut a Perpinyà a finals del segle XVII, reobrirà les seves portes aquest juny després de tres anys d’obres. Per a l’ocasió s’ha previst la inauguració d’un nou recorregut permanent, amb obres del segle XIII al XX, i una important exposició ‘Picasso a Perpinyà’, que mostra com les visites i estades a Perpinyà van influenciar l’obra d’aquest reconegut artista espanyol. Paral·lelament, el nou Museu d’Art Hyacinthe Rigaud mostrarà la fusió dels hotels de Mailly i de Lazerme. A més, per primera vegada des de fa més de dos segles, el públic podrà descobrir o redescobrir la història d’aquests dos importants edificis del centre històric de Perpinyà i conèixer la llegenda que explica l’existència d´un passatge secret que hauria afavorit els amors del mariscal de Mailly i de la marquesa de Lazerme, a finals del segle XVIII. L´exposició permanent està ideada i organitzada al voltant d'un recorregut per la història artística i cultural que s’ha desenvolupat al llarg dels segles a Perpinyà. D’aquesta manera, els visitants podran veure i gaudir la rica col·lecció d’aquest museu amb obres de Guerra, Hyacinthe Rigaud de l’època barroca; Dufy, Maillol, Picasso, Monfreid, Manolo, Terrus de principis del segle XX; Debré, Grau Garriga, Aleschinsky, Calder o Capdeville del període més contemporani.

#11 · 2017

4

Picasso delante La Méditerranée de Maillol en el patio del Hôtel de Ville, Perpiñán, 1954.

CAT

FR

ES

El nuevo museo de arte Hyacinthe Rigaud, llamado así en memoria del célebre pintor nacido en Perpiñán a finales del siglo XVII, reabrirá sus puertas en junio del 2017, después de tres años de obras. Para la ocasión se ha previsto la inauguración de un nuevo recorrido permanente, con obras del siglo XIII al siglo XX, y una importante exposición “Picasso en Perpiñán”, que muestra como las visitas y las estancias en Perpiñán influenciaron en la obra de este reconocido artista español.

Picasso davant La Méditerranée de Maillol en el pati de l'Hôtel de Ville, Perpinyà, 1954. Picasso devant La Méditerranée de Maillol dans le patio de l'Hôtel de Ville, Perpignan, 1954.

Reapertura del Museo de Arte Hyacinthe Rigaud

Collection musée d'art Hyacinthe Rigaud-Perpignan. ©Fond Raymond Fabre

El vasto proyecto de renovación del museo de arte Hyacinthe Rigaud mostrará la fusión de los hoteles de Mailly y de Lazerme, de los siglos XVII y XVIII respectivamente. Por primera vez desde hace más de dos siglos, el público podrá descubrir o redescubrir la historia de estos dos edificios emblemáticos del centro histórico de Perpiñán y conocer la leyenda que explica la existencia de un pasaje secreto que habría favorecido los amores del mariscal de Mailly y de la marquesa de Lazerme, a finales del siglo XVIII. La exposición permanente presenta un recorrido por la historia artística y cultural que se desarrolló a lo largo de los siglos en Perpiñán. De esta manera, los visitantes podrán ve y disfrutar la rica colección de este museo con obras de Guerra, Hyacinthe Rigaud de la época barroca; de Dufy, Maillol, Picasso, Monfreid, Manolo, Terrus de principios del siglo XX y de Debré, Grau Garriga, Aleschisky, Calder, Capdeville del periodo más contemporáneo.


com les Joventuts Musicals de Catalunya, l´Auditori de Barcelona, el Palau de la Música Catalana o el Taller de Músics. Una unió que permetrà gaudir de concerts de qualitat en un indret únic: el monestir d’Amer. S’ofereixen abonaments, descomptes especials per a joves i estudiants d’escoles de música amb l’objectiu d’apropar i facilitar al màxim l’accés a aquest món de sensacions musicals.

Amer nous invite, jusqu´en juin, à vivre la musique sous les sonorités des talents artistiques les plus en vogue et dans une diversité musicale passionnée à travers le Sona Amer. Amer ens convida a viure la música amb el talent artístic que més sona i amb una diversitat musical plena de passió a través del Sona Amer. L´Associació Idea Gestió Cultura -organitzadors d’aquesta iniciativa musical que compta amb el suport de l´Ajuntament d´Amer- demostra així la seva voluntat de promoure la vila i convertir-la en tot un referent cultural. Jazz, blues, música de cambra, música contemporània o clàssica. Una proposta àmplia i per a tots els públics. Sona Amer oferirà fins al pròxim mes de juny una gran programació musical gràcies a la col·laboració d’entitats i institucions tan destacades

L´Association Idea Gestió Cultura -organisateur de cette initiative musicale soutenue par la Mairie d’Amer- démontre sa volonté de promouvoir le village afin qu’il devienne une référence culturelle. Jazz, blues, musique de chambre, contemporaine, classique, c’est en famille que cet art pourra s´apprécier. Sona Amer s’inscrit dans une intéressante programmation grâce à la collaboration de «Joventuts Musicals de Catalunya», «l´Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana», «l’Atelier de Musics», un panel de plaisirs avec des concerts de qualité joués en différents lieux du Monastère d’Amer.

Abonnements, tarifs spéciaux pour les jeunes et les étudiants des écoles de musique sont prévus afin de permettre à chacun de pénétrer ce monde de sensations.

Amer nos invita a vivir la música con el talento artístico que más suena y con una diversidad musical llena de pasión a través del Sona Amer. La Asociación Idea Gestió Cultura -organizador de esta iniciativa musical con el apoyo del Ayto de Amer- demuestra su voluntad de promocionar el pueblo para convertirlo en un referente cultural para todos. Jazz, blues, música de cámara, contemporánea, música clásica. Una amplia propuesta y para todos los públicos. Sona Amer ofrecerá hasta el próximo mes de junio una gran programación musical gracias a la colaboración de entidades e instituciones tan destacadas como las Joventuts Musicals de Catalunya, el Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Taller de Músicos. Una unión que permitirá disfrutar de conciertos de cualidad en un lugar único: el Monasterio de Amer.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| destacats · l'essentiel · destacados |

Se ha previsto facilitar abonos, descuentos especiales para jóvenes y estudiantes de escuelas de música con la finalidad de acercar y facilitar al máximo el acceso a este mundo de sensaciones musicales.

RIGAUD le musée au grand musee-rigaud.fr

#11 · 2017

tout feu tout flammes.fr

Ouverture 25 JUIN 2017 Exposition inaugurale Picasso-Perpignan • Le cercle de l’intime 25 juin au 5 novembre 2017 « Picasso-Méditerranée : une initiative du Musée national Picasso-Paris »

CAT

FR

ES

5


#11 · 2017

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| notícies · actualités · noticias |

6

Festival Strenes El festival gironí que s´ha convertit en un referent dins les estrenes musicals catalanes. Enguany, el Festival Strenes comptarà amb artistes com Blaumut, Gossos, Miquel Abras o Zoo que, com és habitual, presentaran els seus darrers treballs en escenaris amb encant tals com l’Auditori de Girona, el Teatre Municipal de la capital gironina, el Museu d’Art, la Mercè o La Mirona. Dins la secció ‘El que vindrà’, Ramon Mirabet mostrarà el seu espectacular directe. D’altra banda, en aquesta nova edició que es farà del 25 de març al 30 d’abril, s’ha afegit una nova secció, la d’internacional, on s’espera l’actuació de la mexicana Julieta Venegas que presentarà la seva nova gira, en format íntim. www.festivalstrenes.cat Ce festival de Gérone est devenu une référence dans lancement de talents musicaux catalans. Des artistes comme Blaumut, Gossos, Miquel Abras ou Zoo présenteront leurs nouveaux titres dans les lieux habituels du festival: l´Auditorium, le Théâtre, le Musée d’Art ou le Centre Culturel «La Mercè» et la Salle «La Mirona». Au programme de la section «El que vindrà» (Celui qui viendra), Ramon Mirabet donnera son spectaculaire live. D’autre part, ce festival qui se tiendra du 25 mars au 30 avril, affichera sa nouveauté avec sa section internationale au cours de laquelle, la mexicaine Julieta Venegas présentera sa tournée, un format plus intime. www.festivalstrenes.cat

El festival de Girona que se ha convertido en referente de los estrenos musicales catalanes. Artistas como Blaumut, Gossos, Miquel Abras o Zoo presentarán sus nuevos trabajos en los escenarios habituales como el Auditori, el Teatro Municipal, Museo de Arte, el Centro de Cultura la Mercè o la Sala La Mirona. En la sección “Lo que vendrá”, Ramon Mirabet mostrará su espectacular directo. Por otra parte, en esta edición del festival, que tendrá lugar del 25 de marzo al 30 de abril, la sección internacional será la novedad, donde la mexicana Julieta Venegas presentará su nueva gira, en formato íntimo. www.festivalstrenes.cat

CAT

FR

ES

Festival PAD Aquest any es celebra el centenari de la fundació de l’empresa Latécoère (Aeropostal). Del 15 al 21 juny, el Festival PAD (organitzadors del congrés Art Déco) embarquen, per aquesta ocasió, el seu públic a la línia aèria Toulouse – Perpignan Buenos Aires. Paral·lelament, el circuit turístic del patrimoni Art Déco es farà a Font-Romeu. Un festival complex que compta amb una rica programació d’esdeveniments tals com concentració de cotxes antics, mercats d’ocasió d’art déco, visites, conferències, exposicions, projeccions, signatures de llibres o concerts de jazz. Podeu consultar el programa a: http:// perpignan-art-deco.over-blog.com

1917/2017, d’une date à l’autre, un centenaire, celui du lien entre les hommes autrement dit le centenaire de la fondation de l'entreprise Latécoère (Aéropostale). Du 15 au 21 juin, le Festival PAD (organisateur du congrès Art Déco) embarquera, à cette occasion, son public sur la ligne aérienne Toulouse / Perpignan / Buenos Aires. En parallèle, son circuit touristique patrimoine, Art déco s’effectuera à Font-Romeu. La riche programmation de ce festival (consultable sur http://perpignan-artdeco.over-blog.com) prévoit en divers lieux, outre le rassemblement de voitures anciennes, brocante art déco, visites, conférences, expositions, projections, séances de dédicaces, concerts jazz… Este año se celebra el centenario de la fundación de la empresa Latécoère (Aeropostal). Del 15 al 21 de junio, el Festival PAD (organizador del congreso Art Déco) embarcará, con este motivo, su público a una programación sobre la línea aérea Toulouse / Perpignan / Buenos Aires. Paralelamente, su circuito turístico patrimonial Art Déco se efectuará en FontRomeu. Un festival complejo que cuenta con una rica programación de actividades como una concentración de coches antiguos, mercados de ocasión de art déco, visitas, conferencias, exposiciones, proyecciones, firmas de libros o conciertos de jazz. Pueden consultar el programa en: http://perpignan-artdeco.over-blog.com

Agermanament transfronterer entre Cadaqués i Cotlliure

El passat 22 de febrer, els alcaldes de Cotlliure i Cadaqués van trobar-se en aquesta localitat de l’Alt Empordà per signar un acte d’agermanament, punt de sortida de la nova estratègia de desenvolupament transfronterer que han promogut. En aquestes dues poblacions costaneres el turisme juga un paper molt important dins l’activitat econòmica municipal. Per aquest motiu i després d’un extens treball, han decidit arrencar un projecte de cooperació dins els àmbits cultural, esportiu, escolar i que té per objectiu conformar un segell o identificació turística conjunta. El mateix acte de commemoració està previst a Cotlliure el proper 11 d’abril. Suggeriment: Rescateu el 2º núm de la revista Culturae Magazine. Us sorprendrà. Le 22 février dernier, les maires de Collioure et de Cadaquès se sont rencontrés dans le village de l’Alt Empordà afin de signer un contrat de jumelage, point de départ de la nouvelle stratégie du développement transfrontalier. Dans ces deux villes côtières, le tourisme représente l´activité économique de référence. C’est la raison pour laquelle, après un long travail de rapprochement, ils ont conclus un projet de coopération couvrant les domaines culturels, sportifs et scolaires dans l’objectif d’œuvrer ensembles à une identification touristique internationale. Une cérémonie solennelle de même teneur est prévue à Collioure le 11 avril prochain. Suggestion: Prenez le 2ème numéro de Culturae Magazine. Cela vous surprendra. El pasado 22 de febrero, los alcaldes de Collioure y Cadaquès se reunieron en esta localidad del Alto Ampurdán para firmar un acto de hermanamiento, punto de partida de la nueva estrategia de desarrollo transfronterizo que han promovido.En estas dos poblaciones costeras, el turismo juega un papel muy importante dentro de la actividad económica municipal. Por este motivo han decidido, después de un extenso trabajo, iniciar un proyecto de cooperación en los ámbitos cultural, deportivo, escolar con el objetivo de conformar una identidad turística conjunta. El mismo acto de conmemoración está previsto en Collioure el próximo 11 de abril. Sugerencia: Rescatad el 2º número de Culturae Magazine. Os sorprenderá.


Gipsy Nur Project

Una programació que canta i encanta. Un any més ‘Les Déferlantes‘ sacsejaren orelles i cors amb una nova temporada. Ni un sol dia de respir amb tots els grans noms. Les dates? Del 8 al 11 de juliol. Arranca fort amb Renaud, Cali, Don Broco, continuant amb Sting, Birdy, Last Train i això no decau amb DJ Snake, Iggy Pop, Ibrahim Maalouf, Kungs i traca final amb Manu Chao, Airbourne o Calypso Rose. No us ho podeu perdre! Podeu trobar tota la informació a: https://www. festival-lesdeferlantes.com/fr/la-prog

Del 28 de març al 2 d’abril tindrà lloc al cinema Castillet de Perpinyà, Le Festival Confrontation al voltant del tema: “Els grans espais”. Conquistes i/o descobriments de nous territoris, aventures, superacions... durant 6 dies, més de 60 pel·lícules projectades amb estrenes, trobades de professionals del cine, taules rodones, conferències, exposicions... D’ahir a avui, els grans espais es podran viure a la gran pantalla. El divendres vespre, nit blanca amb 4 pel·lícules cultes de 21h a 6h de la matinada. Informació: Institut Jean Vigo Tel +33 (0) 4 68 34 09 39 www.inst-jeanvigo.eu Du 28 mars au 2 avril se tiendra au cinéma Castillet de Perpignan, Le Festival Confrontation autour du thème: «Les grands espaces». Conquêtes et/ou découvertes de nouveaux territoires, aventures, dépassement de soi… durant 6 jours, plus de 60 films projetés avec avant premières, rencontres de professionnels du cinéma, tables rondes, conférences, expos… D’hier à aujourd’hui, les grands espaces se vivent sur grand écran. Le Vendredi soir, nuit blanche avec 4 films cultes de 21 h à 6 h du matin. Renseignements: Institut Jean Vigo. Tél +33 (0) 4 68 34 09 39 www.inst-jeanvigo.eu Del 28 de marzo al 2 de abril se celebrará en los cines Castillet de Perpiñán, El Festival Confrontation sobre el tema: «Los grandes espacios». Conquistas y/o descubrimientos de nuevos territorios, aventuras, adelantos… durante 6 días, más de 60 películas proyectadas con pre-estrenos, encuentros de profesionales del cine, mesas redondas, conferencias, exposiciones.. De ayer a hoy, los grandes espacios se viven en la gran pantalla. El viernes, noche blanca con 4 películas cultas desde las 21h a las 6h de la madrugada. Renseignements: Institut Jean Vigo Tél +33 (0) 4 68 34 09 39 www.inst-jeanvigo.eu

Les Déferlantes 2017

Original projecte que ha engegat la cantant Núria Jaouen basat en la interpretació de versions de cançó francesa i temes propis de la cantant amb arranjaments de jazz manouche i swing. Gipsy NUR Project proposa melodies interessants amb diferents formats: piano i veu, duo, trio o quintet. Els components són la Núria Jaouen a la composició, piano i la veu, Lluis Cuadrench a la guitarra, Joan Martí Subirana al contrabaix, Oleksandr Sora al violí i Oriol Gonzàlez a la bateria. El seu primer treball, “Rencontres” conté deu temes en francès i dos en català, amb músics destacats de l'àmbit del jazz i clàssic. C’est un projet original que lance la chanteuse Núria Jaouen, basé sur l’interprétation de chansons françaises revisitées et par ses propres compositions sur des arrangements Jazz manouche et Swing. «Gipsy NUR Project» propose différents formats: piano voix, duo, trio ou quintet. Cette formation se compose de Núria Jaouen à la composition, piano et voix, de Lluis Cuadrench à la guitare, Joan Martí Subirana à la contrebasse, Oleksandr Sora au violon et Oriol Gonzàlez à la batterie. Son premier opus, “Rencontres”, compte dix chansons françaises et deux catalanes, soutenues par de remarquables musiciens jazz et classique. Original proyecto que ha iniciado la cantante Núria Jaouen basado en la interpretación de versiones de canción francesa y temas propios de la cantante con arreglos de jazz manouche y swing. Gipsy Nur Project propone diferentes formatos: de piano y voz, dúo, trío a formato quinteto. Los componentes son: Núria Jaouen a la composición, piano y voz, Lluís Cuadrench a la guitarra, Joan Martí Subirana al contrabajo, Oleksandr Sora al violin y Oriol Gonzàlez a la batería. Su primer trabajo, “Rencontres” contiene diez temes en francés y dos en catalán, con músicos destacados en el ámbito del jazz y clásico.

Une programmation qui chante et enchante, cette année encore «Les Déferlantes» vont bousculer oreilles et cœurs avec sa saison 2017! Pas un jour de répit avec tous ses grands noms… Du 8 au 11 juillet, ça démarre fort avec Renaud, Cali, Don Broco, en poursuivant par Sting, Birdy, Last Train et ça ne lâche rien avec DJ Snake, Iggy Pop, Ibrahim Maalouf, Kungs pour terminer par Manu Chao, Airbourne, Calypso Rose… 4 jours à perdre souffle et pourtant, ce n’est là qu’une petite partie de cette programmation énorme. https://www. festival-lesdeferlantes.com/fr/la-prog

Una programación que canta y encanta, un año más «Les Déferlantes» van a sacudir orejas y corazones con la temporada 2017! Ni un sólo día de respiro con todos sus grandes nombres… Del 8 al 11 de julio, arranca fuerte con Renaud, Cali, Don Broco, continuando con Sting, Birdy, Last Train y esto no decae con DJ Snake, Iggy Pop, Ibrahim Maalouf, Kungs para terminar con Manu Chao, Airbourne, Calypso Rose… 4 días para perder el aliento y sin embargo, esto no es más que una pequeña parte de esta magnífica programación. https://www.festival-lesdeferlantes.com/fr/laprog

CAT

FR

ES

#11 · 2017

Festival Confrontation

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| notícies · actualités · noticias |

7


març a maig | mars à mai | marzo a mayo #11 · 2017

8

L’argila de Quart té molta elasticitat. Als pobles on hi hagin peces velles grans vol dir que la seva terra és bona, assegura Eloi Bonadona CAT

FR

ES

L’argile de Quart a beaucoup d´élasticité. Les villages où ils existent de grandes anciennes cela veut dire que la terre est bonne assure Eloi Bonadona

La arcilla de Quart tiene mucha elasticidad. En los pueblos donde hayan antiguas piezas grandes quiere decir que su tierra es buena asegura Eloi Bonadona


Fang a les venes REPORTATGE

“Que Déu hi faci més que nosaltres”. Així, alguns terrissers gironins acostumaven a encomanarse i desitjar-se sort un cop havien acabat d’emplenar el forn i encenien el foc. Més d’un mes de feina a l’espera que l’escalfor pogués consolidar les seves peces. I concretament aquesta frase és una de les que més recorda haver escoltat al llarg de la seva vida en Josep Mestres, un dels quatre últims terrissers de Quart, president de l’Associació de Terrissers d’aquesta vila i vice-president de l’Associació de Terrissaires i Ceramistes de les comarques gironines que engloba La Bisbal d’Empordà, Breda i Quart. Terrisser, ceramista o rajoler. Oficis humils, durs i on les dones, tot i tenir un paper rellevant, mai han estat del tot reconegudes. Un art i una màgia amb més de 500 anys d’història documentada a les comarques gironines. Font de vida per diversos pobles; durant segles forma de sosteniment per a famílies que compaginaven l’arada amb el torn. La terrissa ha estat i és part de la vida de les famílies de Quart i de La Bisbal d’Empordà. Terres que durant segles han servit per deixar l’empremta del pas del temps, vivències de generacions, familiars i treballadors que han fet de l’aigua, la humitat i el fang la seva empremta en la història i en el dia a dia d’altres ciutadans.

molt temps, les peces de terrissa i ceràmica eren objectes utilitaris clau, la base per poder disposar de qualsevol estri ja fos per casa o pel camp. L’ofici, però, ha variat molt al llarg del temps. Fins fa poques desenes d’anys, calia extreure la terra de les terreres, treballar-la, fer-ne fang, anar a buscar feixines i crear les peces amb la roda. Llavors calia enfornar-les i, posteriorment, guarnir-les i assolellar-les. Qui volia dedicar-se a aquesta professió havia de passar una prova de la Confraria i es jugaven el seu pa de cada dia amb la cuita mensual que realitzaven. Ara, tot això, ja no existeix. La majoria compren la

Cases terrisseres L’Associació de Terrissers de Quart té previst engegar aquest any un projecte per recopilar, ubicar i marcar totes les cases terrisseres que han existit a Quart al llarg dels segles, des de la zona de la Creueta fins a Llambilles. Al mateix temps, també volen senyalar les antigues terreres d’on s’extreia la terra per conformar les peces i també tenen previst desenvolupar un projecte pioner de recuperació de la tipologia de peces antigues.

#11 · 2017

CAT

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

Com en tots els oficis, hi ha alts i baixos. Durant CAT

FR

ES

9


| reportatge · reportage · reportaje | març a maig | mars à mai | marzo a mayo

Unint territoris L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, amb el suport del Terracotta Museu, estan treballant per desenvolupar un projecte de caire transfronterer en defensa de l’artesanat i la ceràmica. La iniciativa té per objectiu unir i crear lligams entre artistes i artesans de banda i banda dels Pirineus. Es tracta d’una proposta que ja compta amb el suport de diversos col·laboradors i ha s’han fet les peticions per poder comptar amb ajudes dels fons europeus FEDER.

seva matèria prima a l’engròs i grans proveïdors els subministren els vernissos. Molts dirien que la terrissa i la ceràmica gironina es troba en un moment d’impàs. Crític, a la deriva o desapareixent, segons els més pessimistes; en un punt i seguit, segons els més optimistes. “Correm massa, la societat d’avui en dia ha variat, durant l’època del meu pare eren 40 terrissers, ara només en quedem quatre”, afirma Mestres. Una situació que també s’ha repetit, a grans trets, a la Bisbal d’Empordà.

#11 · 2017

El sector s’ha hagut de modernitzar a passos agegantats. Alguns, s’han quedat pel camí i els altres, tot i adaptar-se a les noves necessitats i buscant tota mena de vies com l’art, les noves tecnologies o noves aplicacions per al sector sanitari, es troben immersos en un mercat difícil.

10

Quart és l’únic poble de tot l’estat espanyol on es fa terrissa negra amb peces grans.

Actualment, Quart aposta per la terrissa d’autor, com la dels seus avantpassats, artesanal i amb clar valor afegit. Una línia que també treballen des de La Bisbal d’Empordà, tot i que la capital del Baix Empordà sempre ha apostat més per la seva indústria. En ambdós poblacions disposen de centres i institucions que creuen en aquest sector. La Bisbal compta amb l’Escola de Ceràmica i el Terracotta Museu. Quart, amb el Museu de la Terrissa. “L’home ha fet servir el fang durant més de 4.000 anys i el continuarà fent servir, potser no com fins ara, però sí que té futur”, assenyala Joan Vicens, director del Museu de la Terrissa de Quart. Un sentiment que també comparteix el director del Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà; centre que després de cinc anys aturat per obres, ara comença a reviure. “Estem detectant una nova fornada d’artistes joves, molts d’ells vinculats CAT

FR

ES

Quart est le seul village d´Espagne où se réalise de la terre cuite noire avec de grandes pièces. Quart es el único pueblo de todo el estado español donde se hace alfarería negra con piezas grandes.

Museu de Terrissa de Quart

a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal que estan fent una revolució artística de la ceràmica, estan apareixent nous llenguatges”, assegura Xavier Rocas. Un canvi important que tenen previst reflectir en l’exposició permanent del museu. No obstant això, el sector continua havent de fer front a grans dificultats com és la manca de relleu en aquestes empreses centenàries, la manca de demanda, el poc valor que es dóna als oficis i a la Formació Professional, la competència deslleial o els preus rebentats. També han de fer front a problemes més interns -els “mals vicis”, tal i com anomenen alguns- que hi ha entre territoris i, per altra banda, a la manca d’interconnexions amb altres territoris que vagin més enllà de les qüestions formatives, propostes de col·laboració entre centres museístics o fires. “L’artesania té dos problemes, a part de la gran quantitat d’hores de mà d’obra que no es poden recuperar imputant-les al preu final, els artesans han de ser multidisciplinaris: crear, buscar el públic, innovar i vendre. Tot al mateix temps. Per això, el professional només pot produir poques peces i, al seu torn, no li és rentable produir-ne tan poques. És un peix que es mossega la cua”, destaca la directora de l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, Maria Dolors Ros. I no és que no tinguin alumnes interessats en el sector de la terrisseria i la ceràmica, tot al contrari. No obstant l’interès, aquestes disciplines van quedant relegades a un segon pla, com una afició o un afegit, ja que als joves se’ls fa molt difícil poder créixer i guanyarse la vida dedicant-s’hi.

Per això, davant d’aquesta complexa situació, els professionals aposten per la restauració de cases, l’exportació de peces a l’estranger com per exemple a Nova Zelanda, Austràlia, França o Anglaterra i, sobretot, la creació de peces d’autor. “El futur ha de passar i passa per ser artesà. Hi ha una clara diferència en la qualitat dels productes fets artesanalment”, assegura en Joan Quintana, l’únic rajoler que encara continua en actiu a Quart i un dels pocs que es mantenen a tot Catalunya. Ell, com els seus fills – la 7a i 8a generació d’aquest negoci de més de 225 anysfan cada rajol, a mà, tal i com es feien fa 300 anys, utilitzant els mateixos materials, productes i sistemes. “Això continua tenint valor, és vigent,


| reportatge · reportage · reportaje |

Davant la inquietud d’adquirir nous coneixement, l’any 1906, en Frederic Marcó - avi d’en Jaume Marcó que actualment lidera el negoci- va decidir seguir els passos dels seus avantpassats i traslladar-se a Prada de Conflent per treballar a l’obrador de Gustau Violet, íntim amic d’Arístide Maillol. De la seva mà, va poder treballar a diversos tallers del Louvre. Al tornar a Quart, enriquit amb els coneixements adquirits, va transformar Ceràmiques Marcó en un punt de trobada d’artistes que formaren part del modernisme català i del noucentisme gironí. Un dels grans artistes d’aquesta corrent noucentista va ser en Fidel Aguilar. Aquesta vinculació transfronterera va ser el que va empènyer la família Marcó a impulsar la constitució de la Fundació Associació Catalunya Art (Cat’Art) conjuntament amb l’Escola de Ceràmica de la Bisbal. El projecte té per objectiu incentivar la formació i la complicitat amb els artistes contemporanis i convertir Ceràmiques Marcó en la seu d’un parc transfronterer de les arts i els oficis artesans. Per altra banda, detectant la necessitat d’aplicar tecnologia al món de l’art i l’artesania, Ceràmiques Marcó no s’atura i des del juny de l’any passat ha engegat un nou projecte d’emprenedoria artística amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat amb onze centres educatius – universitats i escoles d’art i disseny- d’arreu de Catalunya. El projecte té per objectiu generar una nova línia de producte artístic i cultural innovador que complementarà la línia artística clàssica de l’obrador Marcó.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

Existeixen documents que mostren com l’any 1700, tres germans Marcó van creuar la frontera amb França i es van instal·lar a la Catalunya Nord amb el seu negoci de ceràmica i terrisseria.

“Per mi, treballar amb la terra d’aquí és un orgull, és la mateixa que utilitzaven els meus avantpassats”, assenyala l’Eloi Bonadona, un dels membres de la família Bonadona, 7a generació de terrissers. Ell, a més, ha decidit utilitzar noves vies, com les xarxes socials, per fer pedagogia. “Et permet ensenyar el que fem, donar-ho a conèixer molt més” assegura. El mateix motiu de col·laboració i portes obertes que ha empès, des de fa temps, a en Jaume Marcó i la Pilar Alsina de Ceràmiques Marcó. “La formació i l’art, aquestes són les nostres vies de futur. Tenim un passat que ens avala, un present de treball constant amb artistes i estudiants d’universitats que ens han permès seguir innovant i creant. Hem pogut créixer gràcies a aquest treball en equip”, asseguren. I és que, potser el futur passa per una revisió actualitzada dels orígens, d’aquell treball en equip, familiar, amb identitat i sentiment. D’un ofici a cavall entre la visió artesanal nostàlgica i la vessant més industrialitzada. De semblança fràgil però resistent, com el mateix fang. Nerea Guisasola

A principis del segle XX, Ceràmiques Marcó es relacionarà amb artistes reconeguts com Rafael Masó, Gustave Violet, Enric Casanoves, Esteve Monegal, Aristides Maillol. Au debut du XX siècle, Céramiques Marcó travaillera avec des artistes reconnus comme Rafael Masó, Gustave Violet, Enric Casanoves, Esteve Monegal, Aristides Maillol. A principios del siglo XX, Cerámicas Marcó se relacionará con artistas reconocidos como Rafael Masó, Gustave Violet, Enric Casanoves, Esteve Monegal, Aristides Maillol.

CAT

FR

ES

#11 · 2017

Desdibuixant fronteres

és increïble. La gent al·lucina quan els dius que encara hi ha rajolers artesans. Encara que no tinguem ajuda per part de ningú, als petits no ens mata ni el verí”, destaca en Quintana.

11


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje | Noves tecnologies, nous dissenys de vaixella, com aïllament o noves aplicacions mèdiques són alguns dels nous àmbits on la ceràmica i la terrissa pot arribar a jugar un paper important Nouvelles technologies, nouveaux designs des vaisselles, pour les isolements ou nouvelles applications du secteur de la santé, ce sont quelques nouveaux domaines où la céramique et la poterie peut arriver à jouer un rôle important. Nuevas tecnologías, nuevos diseños de vajilla, como aislamiento o nuevas aplicaciones médicas son algunos de los ámbitos donde la cerámica y la alfarería puede llegar a jugar un papel importante.

*Josep Mestres, un dels últims terrissers de Quart. Josep Mestres, un des derniers potiers de Quart Josep Mestres, uno de los últimos alfareros de Quart.

FR

REPORTAGE

#11 · 2017

L’Argile court dans les veines «Que Dieu fasse mieux que nous». Telle est la devise de certains potiers de Gérone qui s’encourageaient et se souhaitaient bonne chance, en allumant le feu, au moment d’enfourner leurs créations. Plus d’un mois de travail attendait que la chaleur consolide chaque pièce. C’est cette phrase qui, précisément, est la plus ancrée dans la mémoire de Josep Mestres, un des derniers potiers de Quart, président de l’Association des Potiers de ce village mais aussi viceprésident de l’Association des Potiers et Céramistes de la province de Gérone qui comprend La Bisbal d’Empordà, Breda et Quart. Potier, céramiste ou briquetier, des métiers humbles, durs, dans lesquels les femmes n´ont jamais été reconnues, même si elles ont eu un rôle significatif. Un art et une magie

12

CAT

FR

ES

de plus de 500 ans bien documentés dans la province de Gérone. Source de vie pour de nombreux villages, ce fût durant plusieurs siècles l’un des moyens de subsistance pour les familles qui conciliaient la charrue avec le tour. La terre cuite a fait partie de la vie des familles de Quart, de La Bisbal d’Empordà, et joue encore un rôle prépondérant. Ces terres ont permis de laisser une empreinte dans le temps, le vécu de générations, de familles. Ces travailleurs ont, par l’eau et l’argile, modelé une marque dans l’histoire et le quotidien d’autres citoyens. Comme dans tous les métiers, il y a des hauts et des bas. Longtemps, les pièces de poterie et de céramique furent des objets indispensables, utiles, une base pour disposer de n’importe quel ustensile pour la maison ou les champs. Le métier a beaucoup évolué au fil du temps. Il y a quelques décennies, il fallait encore extraire la terre du terroir, la travailler, en faire de l’argile, aller chercher les fagots et créer les pièces avec le tour. Ensuite il fallait les enfourner et, par la suite, les décorer et les sécher au soleil. Ceux qui souhaitaient se dédier à cette profession devaient passer le test de la Confrérie et,

quand arrivait la cuisson mensuelle, c’était leur pain quotidien qu’ils risquaient là. Aujourd’hui tout cela n’existe plus. La plupart achètent la matière première aux grossistes et de gros fournisseurs livrent les vernis. Nombreux sont ceux qui pensent que la poterie et la céramique de Gérone glissent vers une impasse. Moment critique, à la dérive ou en passe de disparition, pour les plus pessimistes, ce serait juste une pause, pour les plus optimistes. «Cela va trop vite, la société d’aujourd’hui a évolué. A l’époque de mon père, il y avait 40 potiers, maintenant, on en compte seulement quatre», affirme Josep Mestres. Une situation proche de celle de la Bisbal d’Empordà. Le secteur a dû se moderniser à grands pas. Certains ont disparu tandis que d’autres se débattent dans une situation difficile même s’ils se sont ouverts à d’autres possibles en cherchant d’autres voies telles que l’art, les nouvelles technologies ou applications du secteur de la santé. A ce jour, Quart parie sur la poterie artisanale d’auteur, proche de ses ancêtres, avec une forte valeur ajoutée. La Bisbal d’Empordà travaille également dans


| reportatge · reportage · reportaje |

cette lignée, même si la capitale du Baix Empordà a toujours misé sur son industrie. Ces deux villages disposent de centres et d’institutions qui défendent ce secteur. La Bisbal bénéficie de l’Ecole de Céramique et du «Terracotta Musée». Quart, pour sa part, possède le Musée de la Poterie. «L’homme s’est servi de l’argile durant plus de 4.000 ans et continuera à le faire; peut-être pas de la même manière, mais elle aura un futur», affirme Joan Vicens, directeur du Musée de la Poterie de Quart. Un sentiment partagé avec le directeur du Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà ; centre qui commence à revivre après avoir été bloqué par des travaux pendant cinq ans. «Nous observons une nouvelle vague de jeunes artistes, dont la plupart proviennent de l’Ecole de Céramique de La Bisbal qui réalise une révolution artistique avec la céramique. Ces derniers font émerger des langages inédits», explique Xavier Rocas. C’est ce changement significatif qui sera valorisé au cœur de l’exposition permanente du musée. Malgré tout, le secteur continuera à faire face aux nombreuses difficultés comme le manque de relève dans ces entreprises centenaires, la demande fragile, la faible valeur attribuée à ces métiers et à la formation professionnelle, la concurrence déloyale ou les prix cassés. Ils doivent également lutter contre des problèmes plus internes –les «vices cachés» selon certainsceux qui divisent des territoires, soulignant la carence d’interconnexions entres zones et interpellent au-delà des questions de formations et de collaborations entre musées ou foires.

Face à cette situation complexe, les professionnels misent sur la restauration de maisons, l’exportation de pièces à l’étranger comme par exemple en Nouvelle Zélande, en Australie, en France ou en Angleterre et, notamment, avec la création de pièces d’auteur. «Le futur, c’est être artisan. Il y a une grosse différence entre la qualité des produits faits artisanalement et les autres», assure Joan Quintana, le seul briquetier encore actif à Quart et l’un des rares à se maintenir dans la Catalogne Sud. Lui-même, ainsi que ses fils -la 7ème et 8ème génération pour cette

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

L’Association de Potiers de Quart veut mettre en marche cette année un projet pour compiler, placer et marquer toutes les maisons de potiers qui ont existé à Quart au fil des siècles, depuis la zone de la Creueta jusqu’à Llambilles. En même temps, ils veulent signaliser aussi les anciennes zones d’où s’extrayait la terre pour conformer les pièces et aussi ils ont prévu développer un projet pionnier de récupération de la typologie de pièces anciennes.

Union de Territoires La Mairie de la Bisbal d’Empordà, avec la collaboration du Terracotta Musée, sont en train de travailler pour développer un projet transfrontalier pour la défense de l’artisanat et la céramique. L’objectif de cette initiative est de créer liens entre les artistes et les artisans d’un côté et de l’autre des Pyrénées. Cette proposition a le support de divers collaborateurs et ils ont commencé les démarches pour la demande des aides des fonds européens FEDER.

#11 · 2017

Maisons de potiers

L’artisanat recèle deux problèmes: outre la quantité élevée d’heures de main d’œuvre impossible à répercuter sur le prix de vente final, les artisans se doivent d’être multidisciplinaires et créer, trouver un public, innover et vendre. Tout cela en même temps. Cependant, un professionnel ne produit que quelques pièces et cette petite production n’est guère rentable. «C’est un poisson dans l’océan», souligne la directrice de l’École de Céramique de la Bisbal, Maria Dolors Ros. Et ce n’est pas par manque d’élèves intéressés par le secteur de la poterie et de la céramique, bien au contraire. Malgré l’intérêt, ces disciplines sont reléguées au second plan, tel un hobby puisque, pour les jeunes, il est très difficile de créer et de gagner sa vie.

El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà disposa d’unes 11.000 peces i vol convertir-se en el Museu Nacional de Ceràmica de Catalunya

Le Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà dispose d’à peu près 11.000 pièces et ce musée veut devenir le Musée National de Céramique de Catalogne.

El Terracotta Museu de la Bisbal del Ampurdán dispone de unas 11.000 piezas y quiere convertirse en el Museo Nacional de Cerámica de Cataluña. CAT

FR

ES

13


| reportatge · reportage · reportaje | març a maig | mars à mai | marzo a mayo

entreprise de plus de 225 ans- font chaque brique, à la main, exactement comme il y a 300 ans, en utilisant les mêmes matériaux, produits et systèmes. «Cela continue à avoir de la valeur, du sens, de nos jours, c’est incroyable. Les gens ont du mal à croire qu’il y a encore des artisans briquetiers. Même si nous ne bénéficions d’aucune aide, nous, les petits, aucun poison ne viendra à bout de nous» s’insurge Quintana.

En effaçant des frontières

Joan Quintana, l’únic rajoler de tot Catalunya que disposa del títol de mestre artesà en aquest ofici

L’existence des documents montre qu’en 1700, trois frères Marcó ont croisé la frontière avec la France et ils se sont installés aux Catalogne Nord avec l’affaire de céramique et poterie.

Joan Quintana, le seule briquetier de toute la Catalogne qui a le titre de maître artisan dans ce métier

Devant l’inquiétude d’acquérir des nouvelles connaissances, l’année 1906, Frederic Marcó -grand père de Jaume Marcó qui dirige actuellement l’entreprise- a décidé de suivre les pas de ses ancêtres et se déplacer à Prades de Conflent pour travailler dans l’atelier de Gustave Violet, ami intime d’Aristide Maillol. Frederic Marcó a pu travailler dans plusieurs ateliers du Louvre. De retour à Quart, ayant acquis des connaissances, il a transformé Céramiques Marcó en un point de rencontre d’artistes qui feront partie du modernisme catalan et du noucentisme de Gérone. Un des grands artistes du mouvement du noucentisme fût Fidel Aguilar

#11 · 2017

Ce lien transfrontalier a été le moteur pour le lancement de la constitution de la Fondation Association Catalunya Art (Cat’Art) par la famille Marcó avec le support de l’Ecole de Céramique de la Bisbal. Le projet a comme objectif la formation et la complicité avec les artistes contemporains et transformer Céramiques Marcó en siège d’un parc transfrontalier des arts et des métiers artisanaux.

14

D’autre part, en détectant le besoin d’appliquer la technologie au monde de l’art et de l’artisanat, Céramiques Marcó a lancé depuis juin de l’année dernière un projet d’initiative artistique avec la collaboration du Département d’Education de la Generalitat avec onze centres d’éducations - universitaires et écoles d’art et design de toute la Catalogne. Le projet a comme objectif de créer une nouvelle ligne de produit artistique et culturel innovant en complément à la ligne artistique classique de l’atelier Marcó. CAT

FR

ES

Joan Quintana, el único ladrillero de toda Cataluña que dispone del título de maestro artesano en este oficio.

«Je suis fier de travailler la terre d’ici, c’est celle utilisée par mes ancêtres» se réjouit Eloi Bonadona, un des membres de la famille Bonadona qui compte 7 générations de potiers. Lui, il a décidé d’exploiter d’autres voies de communication, celle les réseaux sociaux pour faire de la pédagogie. «Cela nous permet de diffuser notre savoirfaire, et d’élargir notre horizon afin de nous faire connaître». Ce type de schéma ayant permis l’ouverture de portes, il a motivé, depuis quelque temps, Jaume Marcó et Pilar Alsina de Céramiques Marcó. «La formation et l’art sont nos voies d’avenir. Nous sommes garants d’un passé dans un présent construit par un travail constant avec des artistes et des étudiants d’université, ce qui nous permet de poursuivre en innovant. Nous avons pu nous développer grâce à ce travail d’équipe». Peut-être que le futur passe par l’actualisation des origines, par ce travail d’équipe, familial, avec une identité et ses ressentis. Ce métier à cheval entre la vision artisanale nostalgique et l’aspect plus industrialisé, d’apparence fragile, résiste à l’image de l’argile. Nerea Guisasola


REPORTAJE

Barro en las venas “Que Dios haga más que nosotros”. Así, algunos alfareros gerundenses acostumbraban a encomendarse y desearse suerte una vez que habían acabado de llenar el horno y encendían el fuego. Más de un mes de trabajo a la espera de que el calor pudiese consolidar sus piezas. Y concretamente esta frase es una de las que más recuerda haber escuchado a lo largo de su vida Josep Mestres, uno de los cuatro últimos alfareros de Quart, presidente de la Asociación de Alfareros de esta población y vicepresidente de la Asociación de Alfareros y Ceramistas de las comarcas de Gerona que engloba La Bisbal d´Empordà, Breda y Quart. Alfarero, ceramista o ladrillero. Oficios humildes, duros, donde las mujeres, a pesar de tener un papel relevante, nunca han sido del todo reconocidas. Un arte y una magia con más de 500 años de historia documentada

en las comarcas de Gerona. Fuente de vida para diversos pueblos; durante siglos forma de sostenimiento para familias que compaginaban el arado con el torno. El barro ha sido y es parte de la vida de las familias de Quart y de La Bisbal del Ampurdán. Tierras que durante siglos han servido para dejar la huella del paso del tiempo, vivencias de generaciones, familiares y trabajadores que han hecho del agua, la humedad y el barro su huella en la historia y en el día a día de otros ciudadanos. Como en todos los oficios, hay altibajos. Durante mucho tiempo, las piezas de barro y cerámica eran objetos utilitarios, la base para poder disponer de cualquier utensilio ya fuera para casa o para el campo. Sin embargo, el oficio ha variado mucho a lo largo del tiempo. Hasta hace pocas décadas, era necesario extraer la tierra de los terreros, trabajarla, hacer barro, ir a buscar fajos de leña y crear las piezas con la rueda. Entonces había que hornearlas y, posteriormente, adornarlas y ponerlas al sol. Quien quería dedicarse a esta profesión tenía que pasar una prueba de la Cofradía y se jugaban su

pan de cada día con la cocción mensual que realizaban. Ahora, todo eso, ya no existe. La mayoría compra su materia prima al por mayor y grandes proveedores les suministran los barnices. Muchos dirían que los objetos de barro y la cerámica de Gerona se encuentran en un momento de punto muerto. Crítico, a la deriva o desapareciendo, según los más pesimistas; en un punto y seguido, según los más optimistas. “Corremos mucho, la sociedad de hoy en día ha cambiado, durante la época de mi padre eran 40 alfareros, ahora sólo quedan cuatro”, afirma Mestres. Una situación que también se ha repetido, a grandes rasgos, en La Bisbal del Ampurdán. El sector se ha debido de modernizar a pasos agigantados. Algunos, se han quedado por el camino y otros, a pesar de adaptarse

Casas de Alfarería La Asociación de Alfareros de Quart tiene previsto poner en marcha este año un proyecto para recopilar, ubicar y marcar todas las casas de alfarería que han existido en Quart a lo largo de los siglos, desde la zona de Creueta hasta Llambilles. Al mismo tiempo, también quieren señalar las antiguas barreras donde se extraía la tierra para conformar las piezas y también tienen previsto desarrollar un proyecto pionero de recuperación de la tipología de piezas antiguas.

#11 · 2017

ES

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

L’Eloi Bonadona ja disposa de més de 2.700 seguidors al seu compte d’Instagram on penja fotografies de les peces artístiques que realitza. Eloi utilitza les xarxes socials com pedagogia.

Eloi Bonadona dispose de plus de 2.700 suiveurs sur le compte d’Instagram où il publie de photographies des pièces artistiques qu’il réalise. Eloi utilise les réseaux sociaux comme pédagogie.

Eloi Bonadona ya dispone más de 2.700 seguidores en su cuenta de Instagram donde cuelga fotografías de piezas artísticas que realiza. Eloi utiliza las redes sociales CAT FR ES como pedagogía.

15


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje | a las nuevas necesidades y buscando todo tipo de vías como el arte, las nuevas tecnologías o nuevas aplicaciones para el sector sanitario, se encuentran inmersos en un mercado difícil. Actualmente, Quart apuesta por la alfarería de autor, como la de sus antepasados, artesanal y con un claro valor añadido. Una línea que también trabajan desde La Bisbal del Ampurdán, aunque la capital del Bajo Ampurdán siempre ha apostado más por su industria. En ambas poblaciones disponen de centros e instituciones que creen en este sector. La Bisbal cuenta con la Escuela de Cerámica y el Terracotta Museo. Quart, con el Museo de la Alfarería. “El hombre ha hecho servir el barro durante más de 4.000 años y lo continuará haciendo, puede que no como hasta ahora, pero sí que tiene futuro”, señala Joan Vicens, director del Museo de la Alfarería de Quart.

reventados. También han de hacer frente a problemas más internos –los “malos vicios”, tal y como lo llaman algunos- que hay entre territorios y, por otro lado, a la falta de interconexiones con otros territorios que vayan más allá de las cuestiones formativas, propuestas de colaboración entre centros museísticos o ferias. La artesanía tiene dos problemas, a parte de la gran cantidad de horas de mano de obra que no se pueden recuperar imputándolas al precio final, los artesanos han de ser multidisciplinarios: crear, buscar el público, innovar y vender. Todo al mismo tiempo. Por eso, el profesional sólo puede producir pocas piezas y, a su torno, no le es rentable producir tan pocas. “Es un pez que se muerde

Actualment, en Jaume Marcó, mestre artesà, i la Pilar Alsina, mestra artesana divulgativa, treballen amb el Departament d’Ensenyament per unir formació i aprenentatge, apostant així per l’emprenedoria artística.

Actuellement, Jaume Marcó, maître artisan, et Pilar Alsina, maîtresse artisane, travaillent avec le Département d’Education pour unir formation et apprentissage, misent par l’initiative artistique

Actualmente, Jaume Marcó, maestro artesano, y la Pilar Alsina, maestra artesana divulgativa, trabajan con el Departamento de Enseñanza para unir formación y aprendizaje, apostando así por el emprendimiento artístico y para que los jóvenes talentos.

Un sentimiento que también comparte el director del Terracotta Museu de la Bisbal del Ampurdán; centro que después de cinco años parado por obras, ahora comienza a revivir. “Estamos detectando una nueva hornada de artistas jóvenes, muchos de ellos vinculados a la Escuela de Cerámica de La Bisbal que están haciendo una revolución artística de la cerámica, están apareciendo nuevos lenguajes”, asegura Xavier Rocas. Un cambio importante que tienen previsto reflejar en la exposición permanente del museo.

#11 · 2017

No obstante, el sector continúa haciendo frente a grandes dificultades como es la falta de relevo en estas empresas centenarias, la falta de demanda, el poco valor que se da a los oficios y a la Formación Profesional, la competencia desleal o los precios

16

CAT

FR

ES

t Un viatge al passa . de 580 000 anys..


Existen documento que muestran como en el año 1700, tres hermanos Marcó cruzaron la frontera con Francia y se instalaron en la Cataluña Norte con su negocio de cerámica y alfarería. Delante de la inquietud de adquirir nuevos conocimientos, en el año 1906, Frederic Marcó –abuelo de Jaume Marcó que actualmente lidera el negocio- decidió seguir los pasos de sus antepasados y trasladarse a Prades para trabajar en el obrador de Gustave Violet, íntimo amigo de Aristide Maillol. De su mano, pudo trabajar en diversos talleres del Louvre. Al volver a Quart, enriquecido con los conocimientos adquiridos, transformó Cerámicas Marcó en un punto de encuentro de artistas que formaron parte del modernismo catalán y del novecentismo de Girona. Uno de los grandes artistas de esta corriente novecentista fue Fidel Aguilar. Esta vinculación transfronteriza fue lo que empujó a la familia Marcó a impulsar la constitución de la Fundación Asociación Catalunya Art (Cat’Art) conjuntamente con la Escuela de Cerámica de la Bisbal. El proyecto tiene como objetivo incentivar la formación y la complicidad con los artistas contemporáneos y convertir Cerámicas Marcó en la sede de un parque transfronterizo de las artes y los oficios artesanos. Por otra parte, detectando la necesidad de aplicar tecnología al mundo del arte y la artesanía, Cerámicas Marcó no se para y desde junio del año pasado ha puesto en marcha un nuevo proyecto artístico con la colaboración del Departamento de Enseñanza de la Generalitat con once centros educativos – universidades y escuelas de arte y diseño- de toda Cataluña. El proyecto tiene por objetivo generar una nueva línea de producto artístico y cultural innovador que complementaria la línea artística del obrador Marcó.

Por eso, delante de esta compleja situación, los profesionales apuestan por la restauración de casas, la exportación de piezas al extranjero como por ejemplo a Nueva Zelanda, Australia, Francia o Inglaterra y, sobretodo, la creación de piezas de autor. “El futuro ha de pasar y pasa por ser artesano. Hay una clara diferencia en la cualidad de los productos hechos artesanalmente”, asegura Joan Quintana, el único ladrillero que todavía continua en activo en Quart y uno de los pocos que se mantienen en toda Cataluña. Él, como sus hijos –la séptima y octava generación de este negocio de más de 225 años- hacen cada ladrillo, a mano, tal y como se hacían hace 300 años, utilizando los mismos materiales, productos y sistemas. “Esto continúa teniendo un valor, es vigente, es increíble. La gente alucina cuando les dices que todavía hay ladrilleros artesanos. Aunque no tengamos ayudas por parte de nadie, a los pequeños no nos mata ni el veneno”, destaca Quintana. “Para mí, trabajar con la tierra de aquí es un orgullo, es la misma que utilizaban mis antepasados”, señala Eloi Bonadona, uno de los miembros de la familia Bonadona, séptima generación de alfareros. Él, además, ha decidido utilizar nuevas vías, como las redes sociales, para hacer pedagogía. “Te permite enseñar lo que hacemos, darlo a conocer mucho más” asegura. El mismo

Uniendo territorios El Ayuntamiento de la Bisbal del Ampurdán, con el soporte del Terracotta Museu, está trabajando para desarrollar un proyecto de aspecto transfronterizo en defensa del artesanado y la cerámica. La iniciativa tiene por objetivo unir y crear vínculos entre artistas y artesanos de un lado y otro de los Pirineos. Se trata de una propuesta que ya cuenta con el soporte de diversos colaboradores y ya se han hecho las peticiones para poder contar con ayudas de los fondos europeos FEDER.

motivo de colaboración y puertas abiertas que ha empujado, desde hace tiempo, a Jaume Marcó y Pilar Alsina de Cerámicas Marcó. “La formación y el arte, estas son nuestras vías de futuro. Tenemos un pasado que nos avala, un presente de trabajo constante con artistas y estudiantes de universidades que nos han permitido seguir innovando y creando. Hemos podido crecer gracias a este trabajo en equipo”, aseguran. Y es que, puede que el futuro pase por una revisión actualizada de los orígenes, de aquel trabajo en equipo, familiar, con identidad y sentimiento. De un oficio a caballo entre la visión artesanal nostálgica y la vertiente más industrializada. De aspecto frágil pero resistente, como el mismo barro. Nerea Guisasola

L’Escola de Ceràmica de la Bisbal és l’única escola d’aquestes característiques de totes les comarques gironines i una de les poques que continua funcionant a Catalunya.

L’Ecole de Céramique de la Bisbal est la seule école à avoir ces caractéristiques de toutes les comarques de Gérone et une de rares qui continu à fonctionner en Catalogne. La Escuela de Cerámica de la Bisbal es la única escuela de estas características de todas las comarcas de Gerona y una de las pocas que continúa funcionando en Cataluña CAT

FR

ES

#11 · 2017

Desdibujando fronteras

la cola”, destaca la directora de la Escuela de Cerámica de la Bisbal, Maria Dolors Ros. Y no es que no tengan alumnos interesados en el sector de la alfarería y la cerámica, todo lo contrario. A pesar del interés, estas disciplinas van quedando relegadas a un segundo plano, como una afición o un añadido, ya que a los jóvenes se les hace muy difícil poder crecer y ganarse la vida dedicándose a esto.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

17


Sant Vicens, Temple de la céramique

#11 · 2017

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

18

A finals dels anys 30, Firmin Bauby, va comprar un mas vinícola per crear un centre de ceràmiques. El projecte va ser apadrinat per Aristide Maillol, Raoul Dufy et Albert Bausil. CAT

FR

ES

A la fin des années 30, Firmin Bauby, achète ce mas viticole pour y créer un centre de céramiques. Le projet est parrainé par Aristide Maillol, Raoul Dufy et Albert Bausil.

A finales de los años 30, Firmin Bauby, compra esta propiedad vinícola para crear un centro de cerámicas. El proyecto está apadrinado por Aristide Maillol, Raoul Dufy et Albert Bausil.


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

CAT

REPORTATGE

Sant Vicens, el temple de la ceràmica

En efecte, als talents d’en Firmin Bauby es van afegir altres no menys importants: pintors, escultors, tapissers... Perquè la llum atreu llum, altres artistes es van reunir al famós mas ‘Sant Vicens’, refugi en aquells temps de guerra, amb el taller sempre a l’avantguarda del progrés. Aristide Maillol, Raoul Dufy, Albert Bausil, Miquel Paredes, Pablo Picasso, Jean Lurçat, Salvador Dali, Jean Picart le Doux, Marc Saint-Saëns… aquests enamorats del lloc, veritable icona de l’art i de la cultura catalana, varen dipositar durant la seva estada les seves empremtes de manera diferent però igualment intensa. Les voluminoses bótes de roure es transformen per acollir i exposar les nombroses obres originals. Les firmes d’il·lustres al costat de joves artistes criden cada vegada més l’atenció dels visitants; tenen un gran èxit a l’estranger. L’art s’exporta. CAT

FR

ES

#11 · 2017

Els seus ulls percebien els diferents colors de la terra, aquesta que altres trepitjaven amb un pas monòton, ell tenia aquesta amplitud de mirada, el decorador ceramista Firmin Bauby, alumne de Gustave Violet, va saber magnificarla. La compra el 1930 d’un mas vinícola marca el principi d’una veritable aventura: el naixement d’un centre de creació i fabricació de ceràmica que es convertirà en el més important de França.

19


Mosaic familiar A Sant Vicens, la passió es viu en família. Firmin Bauby treballava amb el seu germà Denys, després arribarien els seus fills, néts, nebots i nebodes qui, tot i que ‘contaminats’, vindran a enriquir aquest mosaic familiar. Des de 1998, Claire Bauby s’ha encarregat de l´herència de la botiga i del taller. “Des de molt jove, sempre he estat pel taller. M’agradava moltíssim! El meu pare, Paul, massa ocupat, mai me’n va ensenyar, sóc autodidacta” –explica-. Cap pressió, cap obligació de reprendre l’ofici del seu pare, encara que Sant Vicens hagi estat a punt de tancar els seus tallers. Claire, després d’haver comprovat que les coses no són millors en un altre lloc, va retornar a les arrels i va mantenir obert el taller, l’ànima d’aquest espai. Amb el seu equip, treballa per adaptar la ceràmica a l’estil contemporani i combinar-

#11 · 2017

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

20

CAT

FR

ES

la amb allò tradicional. “Cada sortida és un esdeveniment, és la sorpresa”-ens explica-. Per saber esmaltar, s’ha de comptar 5 anys de formació i, solament després, se’n comença a saber. La terra és més accessible, es veu ràpidament a on desitgem arribar però el nostre mestre és el forn. És ell qui decideix. Cada esmalt reacciona al final, segons la temperatura o el seu posicionament dins del forn. Els esmalts amb efectes, són molts especials i molt difícils de dominar. Cada peça es supera a sí mateixa...”. El 2011 marca un moment crucial per Sant Vicens amb un principi d’automatització per algunes peces que permet respondre més fàcilment a totes les demandes. “Realitzem creacions exclusives com les de la casa d’anxoves Desclaux nascudes d’una col·laboració en comú. Passa el mateix amb les comandes per batejos i casaments. Treballem igualment amb arquitectes en projectes més amplis”. Amb la finalitat de rejovenir la clientela, han creat una gama de productes en miniatura i originals: imants i articles de decoració com per exemple un Papa Noël amb barretina i puro; un gest de complicitat entre tradició i modernitat. Les edicions d’artistes, grups creatius inspirats per a la decoració contemporània, aporten la seva part de sorpreses, somnis i colors a l’amplia clientela

El 27 d’agost de 1965, l’artista Salvador Dalí, amic d’infància de Firmin Bauby, arriba a St. Vicens. En plena gira triomfal, la premsa el segueix de ben a prop, àvida de la seva excentricitat i les seves estrepitoses declaracions. “Està reservada a Perpinyà la glòria més gran de la nostra època: aquella d’haver trobat l’antigravitació”, assegura Dalí abans de d’anomenar l’estació de Perpinyà el nou “centre del món” i Sant Vicens com a “centre de l’art”. Un discurs que es confirmarà l’any 1964 en el Diari d’un geni: “...vaig tenir a l’estació de Perpinyà una espècie d’èxtasi cosmogònic més fort que tots els que havia tingut anteriorment. Vaig tenir una visió exacte de la constitució de l’univers. L’univers que és una de les coses més limitades que existeix seria, en termes relatius, semblant per la seva estructura a l’estació de Perpinyà”. D’aquí derivarà una de les obres mestres del pintor “La Mística de l’estació de Perpinyà”, una tela de 4 metres per 3.


| reportatge · reportage · reportaje | març a maig | mars à mai | marzo a mayo

Forn de llenya. Madeleine Antico (dona de Louis Antico, cap del taller), posant al forn les peces. 1943 Four à bois. Madeleine Antico (femme de Louis Antico, chef d’atelier), lors d’un enfournement à Sant Vicens. 1943 Horno de leña. Madeleine Antico (mujer de Louis Antico, jefe de taller), metiendo al horno las piezas. 1943

De 1951 a 1966 (data de la seva mort), Jean Lurçat, pintor, ceramista i creador de tapisseria passa a Sant Vicens cada primavera i tardor. Aquí troba la inspiració propícia per a les seves creacions de ceràmica, l’espai per les seves formes, dibuixos i la llum pels seus colors. No solament admira Firmin Bauby sinó que també admira al seu equip i, especialment, al cap del taller, poeta i ceramista Gumersind Gomila i el torner Eugène Fabrégas. Fruit d’aquesta associació, una rica producció exclusiva s’exportarà al món sencer.

Juny 1951. El mestre Pau Casals i la seva orquestra agraeixen a Firmin Bauby el seu compromís amb un concert privat al Mas Sant Vicens.

Sant Vicens és un indret que no es pot deixar de visitar. Les seves ceràmiques s’escriuen amb majúscules, tant per les seves històries, les seves firmes com per les seves originalitats. Són peces molt apreciades, destaquen als esdeveniments. Per exemple, el proper mes de juny, a la inauguració del Museu Rigaud, hi haurà exposada una peça realitzada per Jean Lurçat i Firmin Bauby. Una meravella per descobrir... Pascale Oriot

Claire Bauby Gasparian, filla de Paul Bauby, artista i directora de Sant Vicens des del 1998. Claire Bauby Gasparian, fille de Paul Bauby, artiste et directrice de Sant Vicens depuis 1998.

#11 · 2017

de Sant Vicens. Aquest grup d’artistes juga a superar els obstacles tècnics per aconseguir un rendiment que a vegades els sorprèn a ells mateixos. Pel que fa als Tallers de la “Colla”, són al mateix temps memòria i finestres obertes al món.

Claire Bauby Gasparian, hija de Paul Bauby, artista y directora de San Vicens desde 1998.

CAT

FR

ES

21


| reportatge · reportage · reportaje |

22

REPORTAGE

Sant Vicens, Temple de la céramique Parce que ses yeux percevaient les différentes couleurs de la terre, celle-là même que les autres se contentaient de fouler d’un pas monochrome, parce qu’il avait cette ampleur de regard, le décorateur céramiste Firmin Bauby, élève de Gustave Violet, sut la sublimer. L’acquisition en 1930 d’un mas viticole marque le début d’une véritable aventure: la naissance d’un centre de création et de fabrication de céramique qui deviendra le plus important de France. En effet, aux talents de Firmin Bauby d’autres se sont ajoutés et pas des moindres: peintres, sculpteurs, tapissiers… Parce que la lumière attire la lumière, d’autres artistes rejoignent le désormais fameux mas «Sant Vicens», havre de paix en ces temps de guerre, avec son atelier toujours à la pointe du progrès. Aristide Maillol, Raoul Dufy, Albert Bausil, Miquel Paredes, Pablo Picasso, Jean Lurçat, Salvador Dali, Jean Picart le Doux, Marc Saint-Saëns… ces amoureux de ce lieu, véritable icone de l’art et de la culture catalane, y ont déposé au cours de leurs séjours leurs empreintes de manière différente mais prégnante. Les volumineux fûts de chênes sont transformés pour accueillir et exposer les nombreuses œuvres originales. S’affichent, côte à côte, d’illustres et de jeunes signatures attirant de plus en plus de visiteurs; gros succès aussi à l’étranger, l’art s’exporte.

Le 27 août 1965, l’artiste Salvador Dali, ami d’enfance de Firmin Bauby, débarque à Sant Vicens. En pleine tournée triomphale, la presse le suit pas à pas, avide de son excentricité et de ses tonitruantes déclarations. Il affirme «qu'il est réservé à Perpignan la gloire la plus grande de notre époque: celle d'avoir trouvé l'antigravitation», avant de déclarer au cours de l’un de ses discours la gare de Perpignan «centre du monde» et Sant Vicens «centre de l’art». Un discours qui se confirmera en 1964 dans le Journal d'un génie «…j'ai eu à la gare de Perpignan une espèce d'extase cosmogonique plus forte que les précédentes. J'ai eu une vision exacte de la constitution de l'univers. L'univers qui est l'une des choses les plus limitées qui existe serait, toutes proportions gardées, semblable par sa structure à la gare de Perpignan». De là découlera l’un des chefs-d’œuvre majeur du peintre «Le Mystique de la gare de Perpignan», toile de 4 mètres sur 3.

#11 · 2017

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

FR

CAT

FR

ES

Sant Vicens coneix un període daurat amb en Jean Lurçat. Durant 15 anys, Lurçat fa estada dues vegades a l’any al mas de Firmin Bauby i produirà, crearà dibuixos, exclusivament als Tallers Sant Vicens. Sant Vicens connait une période dorée avec Jean Lurçat. Pendant 15 ans, Lurçat séjourne deux fois par an dans le mas de Firmin Bauby et produira, créera des dessins, exclusivement aux Ateliers Sant Vicens. Sant Vicens conoce un período dorado con Jean Lurçat. Durante 15 años, Lurçat pasa temporadas dos veces al año en San Vicens y producirá, creará dibujos exclusivamente en los talleres San Vicens.

Mosaïque familiale A Sant Vicens, la passion se vit en famille. Firmin Bauby travaillait avec son frère Denys, puis viendront les enfants, petitsenfants, neveux et nièces qui, tout autant «contaminés», viendront enrichir cette mosaïque familiale. Depuis 1998, Claire Bauby a repris la succession de la boutique et de l’atelier. «Depuis mon plus jeune âge, j’ai toujours trainé à l’atelier. J’adorais! Mon père, Paul, trop occupé, ne m’a pas appris, je suis autodidacte» explique-t-elle. Pas de contrainte, d’obligation à reprendre le métier du père, si bien que Sant Vicens faillit fermer ses ateliers faute de repreneur. Et puis, Claire, après avoir constaté que «l’herbe n’était pas plus verte ailleurs», est revenue


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

Picasso al taller. 1954 Picasso admira aquest centre d’art vivent. Retroba l’ambient, la creativitat i l’amistat d´en Firmin Bauby durant les seves estades a Sant Vicens. Picasso à l’atelier. 1954. Picasso admire ce centre d’art vivant. Il retrouve l’ambiance, la créativité et l’amitié de Firmin Bauby pendant ces séjours à Sant Vicens. Picasso en el taller. 1954 Picasso admira este centro de arte vivo. Reencuentra el ambiente, la creatividad y la amistad de Firmin Bauby durante sus estancias en San Vicens.

2011 marque un tournant pour Sant Vicens avec un début d’automatisation pour certaines pièces ce qui permet

de répondre plus aisément à toutes les commandes. «Nous réalisons des créations exclusives comme celles de la maison des anchois Desclaux nées d’une collaboration commune. Il en va de même pour les commandes concernant baptêmes et mariages. Nous travaillons également avec des architectes sur des projets plus vastes». Afin de rajeunir la clientèle, une gamme de produits miniatures et originaux ont été créés, des magnets et articles de déco tel ce Père Noël avec baratine et puro, véritable clin d’œil unissant tradition et modernité. Les éditions d’artistes, groupe créatif inspiré par la décoration contemporaine apporte son lot de surprises, de rêves et de couleurs à la large clientèle de Sant Vicens. Ce groupe d’artiste joue à dépasser les contraintes techniques pour un rendu final qui parfois les surprennent eux-mêmes. Quant aux

Juin 1951, Le maître Pau Casals et son orchestre remercient Firmin Bauby de son engagement à leurs côtés en donnant un concert privé au Mas Sant Vicens.

#11 · 2017

aux sources et a maintenu ouvert l’atelier, âme du lieu. Avec son équipe, elle œuvre à adapter la céramique au style contemporain en le mariant au traditionnel. «Chaque sortie est un évènement, c’est la surprise» explique-t-elle «Pour savoir émailler, il faut compter 5 années de formation et, seulement après, on commence à savoir. La terre est plus facilement accessible, on voit rapidement où on souhaite aller mais notre Maître, c’est le four. C’est lui qui décide. Chaque émail réagit à la fin, selon la température et/ou sa position dans le four… Les émaux à effets sont, eux, très spéciaux et plus difficiles à maitriser. Chaque pièce est un dépassement de soi…»

CAT

FR

ES

23


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje |

Ateliers de la «Colle», ils sont à la fois mémoire et fenêtres ouvertes sur le monde. D’hier à aujourd’hui, Sant Vicens demeure un lieu incontournable. Ses céramiques s’écrivent souvent en majuscule, tant par leurs histoires, leurs signatures et leurs originalités. Très prisées, elles figurent en bonne place à chaque évènement, pour preuve, en juin 2017, lors de l’inauguration du Musée Rigaud, une pièce réalisée par Jean Lurçat et Firmin Bauby sera exposée. Un enchantement à découvrir…

#11 · 2017

Pascale Oriot

24

CAT

FR

ES

De 1951 à 1966 (date de son décès), Jean Lurçat, peintre, céramiste et créateur de tapisserie séjourne à Sant Vicens chaque printemps et automne. Il y trouve l’inspiration propice à ses créations céramiques, l’espace pour ses formes et dessins et la lumière pour ses couleurs. Voilà qui ravit non seulement Firmin Bauby mais également son équipe et notamment le chef d’atelier, poète et céramiste, Gumersind Gomila et le tourneur Eugène Fabrégas. Fruit de cette association, une riche production exclusive s’exportera dans le monde entier.

La decoració està traçada amb mines de grafit, al polit, o gravat. L’esmalt està aplicat a pinzell, després cuit a 960ºC. Els colors, llavors, es revelen gràcies a la vitrificació de l’esmalt. Per la cocció, solament el forn és el mestre. Le décor est tracé à la mine graphite, au poncif, ou gravé. L’émail est appliqué au pinceau, puis cuit à 960° C. Les couleurs se révèlent alors, grâce à la vitrification de l’émail. Pour la cuisson, seul le four en est maître. La decoración está trazada a grafito, al pulido o gravado. El esmalte está aplicado a pincel, luego cocido a 960º C. Los colores se revelan entonces, gracias a la vitrificación del esmalte. Para la cocción, sólo el horno es el maestro.


| reportatge · reportage · reportaje |

Sant Vicens, el Templo de la cerámica. Sus ojos percibían los diferentes colores de la tierra, esta misma que otros pisaban con un paso monótono, él tenía esta amplitud de mirada, el decorador ceramista Firmin Bauby, alumno de Gustave Violet, supo magnificarla. La compra en 1930 de una propiedad vinícola marca el principio de una verdadera aventura: el nacimiento de un centro de creación y de fabricación de cerámica que se convertirá en el más importante de Francia. En efecto, a los talentos de Firmin Bauby se añadirán otros y no menos importantes: pintores, escultores, tapiceros. Porque la luz llama a la luz, otros artistas se dieron cita

en el famoso caserío “Sant Vicens”, remanso de paz en esos tiempos de guerra, con su taller siempre a la vanguardia del progreso. Aristide Maillol, Raoul Dufy, Albert Bausil, Miquel Paredes, Pablo Picasso, Jean Lurçat, Salvador Dali, Jean Picart le Doux, Marc Saint-Saëns…estos enamorados del lugar, verdadero icono del arte y de la cultura catalana, depositaron aquí en el transcurso de su estancia sus huellas de manera diferente pero intensa. Las voluminosas cubas de roble son transformadas para acoger y exponer las numerosas obras originales. Las firmas de ilustres y de jóvenes artistas cada vez llaman más la atención de los visitantes, tienen también un enorme éxito en el extranjero. El arte se exporta.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

REPORTAJE

El 27 de agosto de 1965, el artista Salvador Dalí, amigo de la infancia de Firmin Bauby, llega a Sant Vicens. En plena gira triunfal, la prensa le sigue paso a paso, ávido de su excentricidad y de sus estruendosas declaraciones. “Está reservada a Perpiñán la gloria la más grande de nuestra época: aquella de haber encontrado la antigravitación”, asegura Dalí antes de nombrar la estación de Perpiñán “centro del mundo” y Sant Vicens “centro del arte”. Un discurso que se confirmará en 1964 en el Diario de un genio “tuve en la estación de Perpiñán una especie de éxtasis cosmogónica más fuerte que las precedentes. Tuve una visión exacta de la constitución del universo. El universo que es una de las cosas más limitada que existe sería, en términos relativos, parecido por su estructura a la estación de Perpiñán”. De aquí derivará una de las mayores obras maestras del pintor “El Místico de la estación de Perpiñán”, tela de 4 metros por 3.

Els artistes del taller, i altres ceramistes, són en exposició-venda en l’antic celler. Un lloc per descobrir. La família Bauby acompanya actualment nous creadors permanents com per exemple Jo-Ann Bosc i Antoine Noetinger.

Los artistas del taller, y otros ceramistas, están en exposición-venta en la antigua bodega. Un lugar para descubrir. La familia Bauby acompaña hoy a nuevos creadores permanentes tales como Jo-Ann Bosc y Antoine Noetinger.

Les artistes de l’atelier, et d’autres céramistes, sont en exposition-vente dans l’ancienne cave. Un endroit à découvrir. La famille Bauby accompagne aujourd'hui de nouveaux créateurs permanents tels que Jo-Ann Bosc et Antoine Noetinger. CAT

FR

ES

#11 · 2017

ES

25


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| reportatge · reportage · reportaje | Junio 1951, el maestro Pau Casals y su orquesta agradecen a Firmin Bauby su compromiso a su lado dando un concierto privado en el caserío Sant Vicens.

Mosaico familiar En Sant Vicens, la pasión se vive en familia. Firmin Bauby trabajaba con su hermano Denys, después vendrían los hijos, nietos, sobrinos y sobrinas quienes, aunque “contaminados”, vendrán a enriquecer este mosaico familiar.

#11 · 2017

Desde 1998, Claire Bauby se ha encargado de la herencia de la tienda y del taller. “Desde muy joven, siempre he estado por el taller. ¡Me encantaba! Mi padre, Paul, demasiado ocupado, nunca me enseñó, soy autodidacta” -explica-. Ninguna presión, ninguna obligación de retomar el oficio del padre, aunque Sant Vincens haya estado a punto de cerrar sus talleres. Claire, después de haber comprobado que las cosas no son mejores en otros lugares, volvió a las raíces y mantuvo abierto el taller, alma del lugar. Con su equipo, trabaja para adaptar la cerámica al estilo contemporáneo armonizándolo con lo tradicional. “Cada salida es un acontecimiento, es la sorpresa” explica. “Para saber esmaltar, hay que contar 5 años de formación y, sólo después, se comienza a saber. La tierra es más accesible, se ve rápidamente dónde deseamos llegar pero nuestro maestro, es el horno. Es él quien decide. Cada esmalte reacciona al final, según la temperatura y/o su posición en el horno. Los esmaltes con efectos, son muy especiales y muy difíciles de dominar. Cada pieza se supera a sí misma…”

26

2011 marca un momento crucial para Sant Vicens con el principio de automatización para ciertas piezas lo que permite responder más fácilmente a todos los pedidos. “Realizamos creaciones exclusivas como las de la casa de las anchoas Desclaux nacidas de una colaboración en común. Ocurre lo mismo con los pedidos de bautizos y bodas. Trabajamos igualmente con arquitectos en proyectos más amplios”. A fin de rejuvenecer la clientela, una gama de productos en miniatura y originales han sido creados, imanes y artículos de decoración como el Papá Noël con barretina y puro, verdadero guiño uniendo tradición y modernidad. Las ediciones de artistas, grupo creativo inspirado para la decoración contemporánea, aportan su parte de sorpresas, de sueños, de

Es pot veure una exposició de col.leccions privades del taller de 1942 fins ara. Són presentades les obres de Lucien Goron, Conrad Paris, Miguel Parédès, Jacques Poussines, Gumersind Gomila, Jean Picart le Doux et Jean Lurçat.

Picasso i el torner Eugène Fabrégas. 1954 Picasso et le tourneur Eugène Fabrégas. 1954 Picasso y el tornero Eugène Fabrégas. 1954

Une exposition des collections privées de l’atelier de 1942 à aujourd´hui. Sont notamment présentées les œuvres de Lucien Goron, Conrad Paris, Miguel Parédès, Jacques Poussines, Gumersind Gomila, Jean Picart le Doux et Jean Lurçat.

Se puede ver una exposición de colecciones privadas del taller de 1942 hasta ahora. Son presentadas las obras de Lucien Goron, Conrad Paris, Miguel Parédès, Jacques Poussines, Gumersind Gomila, Jean Picart le Doux y Jean Lurçat.


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

De 1951 a 1966 (fecha de su fallecimiento), Jean Lurçat, pintor, ceramista y creador de tapices pasa una temporada a Sant Vicens cada primavera y otoño. Encuentra la inspiración propicia para sus creaciones de cerámicas, el espacio para sus formas y dibujos y la luz para sus colores. No sólo admira Firmin Bauby sino también su equipo y especialmente el jefe de taller, poeta y ceramista, Gumersind Gomila y el tornero Eugène Fabregas. Fruto de esta asociación, una rica producción exclusiva se exportará en el mundo entero.

colores a la larga clientela de Sant Vicens. Este grupo de artistas juega a superar los inconvenientes técnicos para conseguir un rendimiento final que a veces les sorprenden a ellos mismos. En cuanto a los Talleres de la “Colla”, son al mismo tiempo memoria y ventanas abiertas al mundo. Sant Vicens es un lugar que no se puede dejar de visitar. Sus cerámicas se escriben a menudo en mayúscula, tanto por sus historias, sus firmas y sus originalidades. Son piezas muy apreciadas, figuran en un lugar destacado en cada uno de los acontecimientos. Un ejemplo, el próximo mes de junio, en la inauguración del Museo Rigaud, una pieza realizada por Jean Lurçat y Firmin Bauby será expuesta. Una maravilla por descubrir…

Sous terre r e t u monde… a n u

*Offre non cumulable.#11 IDEES-GO· /2017 © Photos : Sud de France - Yves Cavaillé

Pascale Oriot

Je suis, votre guide !

www.grottescanalettes.com CAT

FR

ES

27

Km 200 route de Vernet-les-Bains • 66500 Villefranche-de-conflent • Tél. : 04 68 05 20 20 • 06 32 36 30 60


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

EL NAVEGANT

JOAN-LLUÍS LLUÍS

Ed. Proa. Col.lecció A tot vent – tela

Un globus aerostàtic a la coberta del llibre i el seu títol ens dona de seguida la idea de trobar-nos amb una novel.la d’aventures. El protagonista d’aquesta història es diu Assiscle i viu a Perpinyà, al segle XIX. Un personatge curiós, ingenu i inexpert amb un do extraordinari: parla i entén perfectament qualsevol llengua només de sentir-ne o llegir-ne un sol mot. Aquest do i la seva passió per les llengües el portaran des del París encès de la guerra franco-prussiana i la revolució de la Comuna fins a la llunyana Nova Caledònia, a on serà posat a prova per aconseguir sobreviure. L’Assiscle viu com un navegant de globus. És una metàfora del personatge. “Pots decidir pujar però no controlar a on va, això depèn del vent -diu Lluís-. L’única decisió que pren és anar-se’n a París. A partir de llavors comencen a passar-li coses inesperades” Aquesta novel.la és una declaració d´amor a la diversitat lingüística de la humanitat. Per al personatge totes les llengües són iguals, totes poden parlar de tot. “Potser la meva missió era demostrar que pertot arreu cada home pot parlar de qualsevol concepte en qualsevol llengua” –ens explica el personatge en un moment de la novel.la-. Joan-Lluís Lluís (Perpignan, 1963) écrivain et journaliste, auteur des romans El dia de l'ós (prix Crexells 2004), Aiguafang (prix de la Crítica Serra d'Or 2008) et Les cròniques del déu coix (prix Lletra d'Or 2014). Depuis le 2005 dirige le Service de Diffusion de la Langue Catalana de la Casa de la Generalitat à Perpignan. Un ballon sur la couverture du livre et le titre nous donnent tout de suite l’idée d’avoir dans les mains un roman d’aventures. Le protagoniste de cette histoire s’appelle Assiscle et habite à Perpignan, au XIX siècle. Un personnage curieux, naïf et inexpérimenté avec un don extraordinaire: parle et comprend parfaitement n’importe quelle langue simplement en entendant ou en lisant un seul mot. Ce don et sa passion pour les langues l’emmèneront vers le Paris de la guerre francoprussienne et de la révolution de la Commune puis jusqu´à la lointaine Nouvelle Calédonie, où il sera mis à l’épreuve pour arriver à survivre.

#11 · 2017

Assiscle vit comme un navigateur de ballon. Il s’agit d’une métaphore du personnage. «Tu peux décider d’y monter mais tu ne pas contrôler où il va, cela dépend du vent –dit Lluís-. La seule décision qu´il prend c’est de s’en aller à Paris. A partir de ce moment-là des choses inespérées vont lui arriver».

28

CAT

FR

ES

Ce roman est une déclaration d’amour à la diversité linguistique de l’humanité. Pour le personnage toutes les langues sont égales, toutes peuvent parler de tout. «Ma mission était peut-être de démontrer que partout chaque homme peut parler de n’importe quel concept en n’importe quelle langue» -nous explique le personnage dans un moment du livre-.

Joan-Lluís Lluís (Perpignan, 1963) écrivain et journaliste, auteur des romans El dia de l'ós (prix Crexells 2004), Aiguafang (prix de la Crítica Serra d'Or 2008) et Les cròniques del déu coix (prix Lletra d'Or 2014). Depuis le 2005 dirige le Service de Diffusion de la Langue Catalana de la Casa de la Generalitat à Perpignan. Un globo aerostático en la cubierta del libro y su título nos da una idea enseguida de tener en las manos una novela de aventuras. El protagonista de esta historia se llama Assiscle y vive en Perpiñán, en el siglo XIX. Un personaje curioso, ingenuo e inexperto con un don extraordinario: habla y entiende perfectamente cualquier lengua con sólo sentir o leer una palabra. Este don y su pasión por las lenguas le llevarán desde el París de la guerra franco-prusiana y la revolución de la Comuna hasta la lejana Nueva Caledonia, a donde será puesto a prueba para sobrevivir. Assiscle vive como un navegante de globo. Es una metáfora del personaje. “Puedes decidir subir pero no controlar a donde va, esto depende del viento –dice Lluís. La única decisión que toma es irse a París. A partir de entonces comienzan a sucederle cosas inesperadas”. Esta novela es una declaración de amor a la diversidad lingüística de la humanidad. Para el personaje todas las lenguas son iguales, todas pueden hablar de todo. “Puede que mi misión era demostrar que por todas partes cada hombre puede hablar de cualquier concepto en cualquier lengua” –nos explica el personaje en un momento de la novela-. Joan-Lluís Lluís (Perpiñán, 1963) escritor y periodista, autor de las novelas El dia de l'ós (premio Crexells 2004), Aiguafang (premio de la Crítica Serra d'Or 2008) y Les cròniques del déu coix (premio Lletra d'Or 2014). Desde el 2005 dirige el Servicio de Difusión de la Lengua Catalana de la Casa de la Generalitat en Perpiñán.


| el racó de lectura · le coin de lecture · el rincón de lectura |

Ed. Au diable Vauvert

Linguae ens proposa: És una història bastant agradable de llegir, la de Guylain Vignoles, per escapar-se d’una feina que no li agrada gens i a la que es dirigeix tots els matins amb el RER*. Ell llegeix al tren en veu alta fragments de llibres a l’atzar que ha salvat de la màquina de reciclatge d’on treballa que destrueix els llibres sense vendre. Tot sol, el fet de llegir li és important ja que la seva vida és força trista al seu estudi amb un peix vermell com a únic acompanyant... de sobte s’enamora d’una dona que neteja lavabos que resulta ser tant bona escriptora com lectora. Tot i ser una història molt dura al principi acaba essent una història realment emotiva. *RER: Réseau Express Régional de París. Tren de Rodalies de Paris.

Seul, l’acte de lire a de l’importance à ses yeux car il mène une vie assez triste dans son studio avec un poisson rouge pour toute compagnie. Mais voilà qu’il tombe amoureux d’une dame-pipi qui se révèle tant bonne écrivaine que lectrice... C’est une histoire bien dure à ses débuts mais qui finit par être une historie vraiment émouvante.

Linguae nos propone:

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

DE JEAN PAUL DIDIERLAURENT

Elle se lit de façon plutôt agréable cette histoire, celle de Guylain Vignoles qui, pour échapper à un travail qu’il déteste et auquel il se rend tous les matins en RER, lit dans le train et à haute voix des pages des livres qu’il a sauvés du pilon, terrible machine qui broie les invendus.

Es una historia bastante agradable de leer, la de Guylain Vignoles que, para escaparse de un trabajo que no le gusta y al que se dirige todas las mañanas en RER*, lee en el tren en voz alta fragmentos de libros que ha salvado de la máquina de reciclaje que destruye los libros sin vender. Solo, el hecho de leer es importante para él ya que su vida es muy triste en su estudio con un pez rojo como única compañía. De pronto se enamora de una mujer que limpia lavabos que resulta ser tan buena escritora como lectora. A pesar de ser una historia muy dura al principio acaba siendo una historia realmente emotiva. *RER: Red Exprés Regional de París. Tren de cercanías.

#11 · 2017

LE LISEUR DE 6H27

Linguae nous propose:

CAT

FR

ES

29


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

Ramon Mirabet

Satisfet amb els resultat dels treballs que has publicat? Molt content. Fent el primer disc, en anglès, tothom em deia que no aconseguiria res. He portat la contraria al circuit establert i la gent ha respost, hem tingut molt bona resposta a tots els llocs on hem anat encadenant ‘sold outs’. Per mi triomfar és fer el que tinc ganes de fer. Crec que el pitjor que pot fer un músic és vendre’s, és a dir, fer coses perquè creus o veus que és allò el que funciona millor.

“La passió neix sola” Molts el coneixen com el català que va quedar finalista a l’Operación Triunfo de França però, Ramon Mirabet (Barcelona, 1984) té una llarga trajectòria i herència musical. Per a ell, aquells mesos en pantalla van ser una vivència més de les viscudes traginant la seva guitarra per carrers, places i racons d’arreu d’Europa. Prefereix els concerts de mitja hora en petit comitè als grans escenaris. S’estima més una bona crítica musical de boca-orella. “Sóc un artista de carrer, la meva música és més de sentiments autèntics, natural. Entenc la música des d’una perspectiva més romàntica, que transcendeixi”, assegura. D’aquí que el seu primer disc i part del segon se’ls pagués ell mateix amb els seus estalvis. Tal i com diu: “Hi ha molt d’art al carrer”. Creus que la teva passió per la música prové dels teus progenitors? D’escoltar el trombó del teu pare o viure la tradició folk americana de la teva mare? La passió per la música la té tothom, cadascú té les seves experiències. Els pares influeixen molt però, al final, la música tothom la viu a la seva manera, la passió neix sola. La teva música surt i beu del carrer El carrer és molt autèntic. Potser no s’ajusta als estereotips de la música, pintura o escultura que funciona ara però, per a mi, el carrer és molt visceral. Tot surt d’una manera molt natural, tot és molt personal. Tot el que vius al carrer són autèntiques sensacions. També vius la música com un mitjà per involucrar, motivar o conscienciar als ciutadans

#11 · 2017

que escullin la teva cançó, fer una entrevista com aquesta... Les coses s’han de viure pas a pas, pujar els esglaons un a un i no voler saltar-te coses.

La música que he begut transcendeix. Crec que la música té el poder de moure a la gent i de canviar les coses. Considero que actualment s’ha perdut una mica aquesta essència. Trobo a faltar el poder que tenia abans la música d’involucrar la societat en aspectes socials i culturals i, sobretot, de conscienciar

El més important és ser un mateix perquè et fa ser únic, ningú és igual. Buscar popularitat o els seguidors ho veig com fer un pas endarrere.

a la gent. Per mi la música és un mitjà de comunicació per transmetre les coses que una persona està sentint. Diuen que t’has sabut buscar el teu propi camí. M’agrada que les coses surtin de manera natural i no forçades. Després d’estar tocant molts anys al carrer i viure la música des de diferents punts de vista crec que tinc suficient informació com per decidir com volia i vull que sigui el meu camí musicalment parlant. De fet, quan vaig acabar el meu pas per Nouvelle Star vaig veure que la meva música no seria publicada en aquell moment a França. Per això vaig decidir tornar al carrer per fer les coses a la meva manera que és com sempre les he fet. Ja que ho menciones i tenint en compte la teva trajectòria, com és que vas decidir participar en aquest programa televisiu i concretament a França? Va ser una casualitat. Portava tres anys tocant al carrer, viatjant i vivint experiències. La meva inquietud d’aquell moment no era començar una carrera musical sinó viatjar, tocar al carrer i viure tota mena d’experiències però, finalment, aquesta va ser una experiència humana molt bona. Pel que fa a la vessant musical va ser més complicat perquè no vaig acabar d’estar a gust dins d’aquest circ mediatitzat. Agafa una grandària que a vegades costa de digerir. Per això, després del programa vaig tornar al carrer, vaig trencar amb tot. Vaig arribar a tocar a l’Olímpia de París, la sala més prestigiosa de França però no acabava de sentir que aquell fos el camí que havia de portar. L’any passat, una de les teves cançons va ser l’escollida per acompanyar el ja tradicional anunci d’estiu d’Estrella Damm. Com ho vas viscut? Ha suposat un gran impuls per a la teva carrera? No ha suposat un gran impuls. La cançó ja no és el centre d’aquesta mena de campanyes, ara és més aviat un curtmetratge. Està clar que tot ajuda i suma:

30

CAT

FR

ES

T’has atrevit a cantar en diversos idiomes: anglès, castellà, català o francès. Quina llengua creus que té més bona musicalitat? Totes. La primera cançó que vaig composar era en estonià i no sabia parlar estonià. És una història molt llarga, era per una noia... (riu). Tots els idiomes tenen la seva musicalitat; és evident que l’anglès és molt versàtil però escoltes cançons en italià o alemany i són precioses. El basc m’encanta. M’agraden moltíssim tots els idiomes. Quan una cosa és autèntica, feta des del cor, és llavors quan la llengua agafa la seva veritable força.

Nerea Guisasola


improvisation mais, finalement, ce fût une aventure humaine très intéressante. D’un point de vue musical, ce fût compliqué car je n’étais pas tout à fait à l’aise dans ce cercle médiatique avec une ampleur difficile à digérer. C’est pour cette raison, qu’après l’émission, je suis retourné à mes sources pour provoquer une rupture. J’ai même joué à l’Olympia de Paris, la salle la plus prestigieuse de France mais je ne l’ai pas ressenti comme étant mon chemin. L’année dernière, une de tes chansons a été choisie pour la traditionnelle publicité d’été d’Estrella Damm. Comment l’as-tu vécu? Est-ce que cela fût un tremplin pour ta carrière? Non, ce ne fût pas un tremplin. La chanson n’est plus le centre des campagnes publicitaires, c’est plutôt l’affaire des courts métrages. C’est évident, tout aide: que ta chanson soit choisie, une interview comme celle-ci… chaque étape doit se concrétiser l’une après l’autre, monter progressivement les marches et ne pas brûler les étapes…

Nombreux sont ceux qui connaissent le catalan finaliste de «La Nouvelle Star», Ramon Mirabet (Barcelona, 1984), ce dernier affiche un long parcours issu d’un héritage musical. Pour lui, ces quelques mois à l’écran constituent une expérience supplémentaire qui s’ajoute à celles vécues, avec sa guitare, dans les rues et les places, partout en Europe. Aux grandes scènes, il préfère les concerts d’une demi-heure en petit comité et privilégie le bouche-oreille pour la critique musicale. «Je suis un artiste de la rue, ma musique est issue de sentiments authentiques, naturels. Je m’inspire d’un romantisme qui se propage», assure-t-il. Avec ses propres deniers, il a financé son premier album et une partie du second. Comme il le souligne: «Il y a énormément d’art dans la rue». Ta passion pour la musique provient-elle de tes parents, des tonalités du trombone de ton père ou de la tradition folk américaine de ta mère? Tout le monde vit sa passion musicale à sa manière, avec ses expériences. Si mes parents ont eu une grande influence en ce domaine, au final, chacun a vécu la musique à sa façon. La passion est instantanée. Ta musique sort et se nourrit de la rue La rue est authentique. Peut-être parce qu’elle ne s’ajuste pas aux stéréotypes de la musique, de la peinture ou de la sculpture ; pour moi, elle est plus impulsive. Tout émerge naturellement, de

manière intime. La rue révèle de vrais courants. Tu vis aussi les chansons comme un moyen pour impliquer, motiver ou sensibiliser les citoyens. Les compositions que j´interprète vont au-delà. Je crois qu’elles ont le pouvoir de faire bouger les gens et de changer les choses. Je considère qu’actuellement cette essence s´est perdue. Malheureusement, je ne perçois plus le pouvoir que les chansons détenaient auparavant, visant à mobiliser la société sur des aspects sociaux, culturels et, plus particulièrement, à sensibiliser les gens. Je pense que la chanson est un moyen de communication qui permet de transmettre des sentiments. On dit que tu as su faire ton propre chemin. J’aime que les choses se fassent naturellement. Après avoir joué de nombreuses années dans la rue et vécu la musique de multiples manières, je crois avoir acquis suffisamment de bagages pour décider comment suivre mon propre chemin. En fait, après mon passage à la «Nouvelle Star» j’ai compris que mes compositions ne seraient pas publiées à ce moment-là, en France. C’est la raison pour laquelle j´ai décidé de revenir dans la rue pour agir à ma façon, ce que j´ai toujours fait. Puisque tu en parles et en considérant ton parcours, pourquoi as-tu décidé de participer à cette émission et surtout en France ? Ce fût par hasard. Cela faisait trois ans que je jouais dans la rue, en voyageant et en vivant des expériences. Ma préoccupation à ce momentlà n’était pas de commencer une carrière mais de voyager, de jouer ici et là, ouvert à toute

Es-tu satisfait des résultats des albums que tu as sortis? Très content. La plupart des gens me déconseillait de produire un premier opus en anglais. J’ai été à contrecourant du circuit établi et le public a répondu favorablement. Nous avons reçu un bon accueil dans tous les lieux où nous nous sommes produits puisque nous avons joué à guichets fermés. Pour moi réussir est synonyme de transmettre ce que je ressens. Le pire pour un musicien, c’est de se vendre, c’est-à-dire, de composer une chanson uniquement parce qu’il pense qu’elle sera un succès. Le plus important est d’être soi-même car cela te rend unique, personne n’est identique. Chercher la popularité ou des fans, c’est effectuer un pas en arrière. Tu as osé chanter en plusieurs langues: anglais, espagnol, catalan ou français. Quelle langue, à ton avis, sonne la mieux musicalement parlant? Toutes. La première chanson que j’ai composée était en estonien et je ne savais pas le parler. C’est une longue histoire, c’était pour une fille… (rires). Toutes les langues ont une musicalité. L’anglais est très usité mais si tu écoutes des chansons en italien ou en allemand, elles sont aussi très jolies. J’adore le basque. En fait, je les aime toutes. Lorsqu’une composition est authentique, faite avec le cœur, c’est à ce moment-là que la langue révèle sa véritable force.

#11 · 2017

«La passion est instantanée»

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical |

Nerea Guisasola

CAT

FR

ES

31


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| el racó musical · le coin musical · el rincón musical | “La pasión nace sola” Muchos lo conocen como el catalán que quedó finalista en la Operación Triunfo de Francia pero Ramon Mirabet (Barcelona, 1984) tiene una larga trayectoria y herencia musical. Para él, esos meses en pantalla fueron una vivencia más de las vividas trajinando con su guitarra por calles, plazas y rincones de Europa. Prefiere los conciertos de media hora en petit comité a los grandes escenarios. Le gusta más una buena crítica musical de boca en boca. “Soy un artista de calle, mi música es más de sentimientos auténticos, natural. Entiendo la música desde una perspectiva más romántica, que transcienda”, asegura. De aquí que su primer disco y parte del segundo se lo pagase él mismo con sus ahorros. Tal como dice: “Hay mucho arte en la calle”. ¿Crees que tu pasión por la música proviene de tus progenitores? ¿De escuchar el trombón de tu padre o de vivir la tradición folk americana de tu madre? La pasión por la música la tiene todo el mundo, cada uno tiene sus experiencias. Los padres influyen mucho pero, al final, todo el mundo vive la música a su manera, la pasión nace sola. Tu música sale y se nutre de la calle. La calle es muy auténtica. Puede que no se ajuste a los estereotipos de la música, pintura o escultura que funciona ahora pero, para mí, la calle es muy visceral. Todo sale de una manera muy natural, todo es muy personal. Todo lo que vives son auténticas sensaciones.

#11 · 2017

También vives la música como un medio para involucrar, motivar o concienciar a los ciudadanos.

32

La música de la cual me he inspirado va más allá. Creo que la música tiene el poder de mover a la gente y de cambiar las cosas. Considero que actualmente se ha perdido un poco esta esencia. Echo en falta el poder que tenía antes la música de involucrar la sociedad en aspectos sociales y culturales y, sobretodo, de concienciar la gente. Para mí la música es un medio de comunicación para transmitir sentimientos. Dicen que has sabido buscar tu propio camino Me gusta que las cosas salgan de manera natural y no forzada. Después de tocar muchos años en la calle y vivir la música desde diferentes puntos de vista creo que tengo suficiente información como para decidir cómo quiero que sea mi camino musicalmente hablando. De hecho, cuando acabó mi paso por CAT

FR

ES

Nouvelle Star me di cuenta que mi música no sería publicada en ese momento en Francia. Por eso decidí volver a la calle para hacer las cosas a mi manera como siempre las he hecho. Ya que lo mencionas y teniendo en cuenta tu trayectoria, ¿cómo decidiste participar en este programa de televisión y concretamente en Francia? Fue por casualidad. Llevaba tres años tocando en la calle, viajando y viviendo experiencias. Mi inquietud de ese momento no era comenzar una carrera musical sino viajar, tocar en la calle y vivir toda clase de experiencias pero, finalmente, ésta fue una experiencia humana muy buena. Por lo que respecta al aspecto musical fue mucho más complicado porque no llegué a estar a gusto dentro de ese circo mediático. Todo cogió una amplitud difícil de digerir. Por eso, después del programa volví a la calle, rompí con todo. Llegué incluso a tocar en el Olimpia de París, la sala más prestigiosa de Francia pero no acababa de sentir que aquello fuera el camino que debía de llevar. El año pasado, una de tus canciones fue escogida para la campaña del tradicional anuncio del verano de Estrella Damm. ¿Cómo lo has vivido? ¿Ha supuesto un gran impulso para tu carrera? No ha supuesto un gran impulso. La canción no es el centro de este tipo de campañas, más bien lo es el cortometraje. Está claro que todo ayuda y suma: que escojan tu canción, hacer una entrevista como esta… Las cosas se han de vivir paso a paso, subir los escalones uno a uno y no querer saltarse cosas. ¿Satisfecho con el resultado de los trabajos que has publicado? Muy contento. La mayoría de la gente me desaconsejaba de producir un primer disco en inglés. He llevado la contraria al circuito establecido y la gente ha respondido, hemos tenido muy buena respuesta en todos los lugares donde hemos ido logrando agotar las

entradas. Para mí triunfar es hacer lo que tengo ganas de hacer. Creo que lo peor de puede hacer un músico es venderse, es decir, hacer cosas por las crees o ves que es lo que funciona mejor. Lo más importante es ser uno mismo porque te hace ser único, nadie es igual. Buscar popularidad o los fans lo veo como hacer un paso atrás. Te has atrevido a cantar en diversos idiomas: inglés, español, catalán o francés. ¿Qué lengua crees que tiene mejor musicalidad? Todas. La primera canción que compuse fue en estoniano y no sabía hablar estoniano. Es una larga historia, era para una chica… (ríe). Todos los idiomas tienen su musicalidad; es evidente que el inglés es muy versátil pero escuchas canciones en italiano o alemán y son preciosas. El vasco me encanta. Me gustan mucho todos los idiomas. Cuando una cosa es auténtica, hecha desde el corazón, es entonces cuando la lengua revela su verdadera fuerza.

Nerea Guisasola


| el racó musical · le coin musical · el rincón musical | març a maig | mars à mai | marzo a mayo

Pascal Comelade, 42 anys d’activisme musical

Pascal Comelade és reconegut arreu del món. Apreciat a França, Catalunya, Japó i més enllà de l’Atlàntic, ha col·laborat amb primeres figures com Enric Cassases, Richard Pinhas, Jac Berrocal, PJ Harvey, Jeanne Moreau o Robert Wyatt, Miossec... Ha participat en les bandes sonores originals de pel.lícules i ha trepitjat els principals escenaris del panorama musical, des de les nombroses participacions a les festes de la Mercè a Barcelona, fins al festival de Sète i a la sala La Cigale de Paris.

Thierry Grillet

©photo Thierry Grillet

Pascal Comelade, 42 ans d’activisme musical

Apprécié en France, en Catalogne, au Japon, Outre Atlantique… ayant collaboré avec des artistes dont le culte est toujours fervent; Robert Wyatt, PJ Harvey, Jeanne Moreau, Enric Cassases, Richard Pinhas, Jac Berrocal, Miossec… de Bande originales de films à ses nombreuses participations aux fêtes de la Mercé à Barcelone, du festival de Sète à des dates à La Cigale à Paris, Pascal Comelade est partout. Et ce n’est pas son actualité aussi chargé qu’une haleine de routier Slovaque, qui va affirmer le contraire. C’est d’abord une Long Box de 6 CD «Rocanrolorama», sorti sur son label parisien Because, qui grave dans l’épiderme 42 ans d’aliénations harmoniques destructurées. L’essence Comeladienne par excellence. Produite et compilé, par le maître des notes lunatiques en personne. Vient ensuite une bio, «Pascal Comelade. Une Galaxie Instrumentale», parue aux éditions «Le mot et le reste» et écrite par Pierre Hild, venant compléter la première autobiographie de Pascal Comelade sortie en 1999 «Ecrits Monophoniques Subermergés». De quoi bien «submergés» nos longues soirées Comeladiennes. Essentiel!

Pascal Comelade, 42 años de activismo musical

Pascal Comelade es reconocido por todo el mundo. Apreciado en Francia, Cataluña, Japón y más allá del Atlántico… ha colaborado con primeras figuras como Enric Cassases, Richard Pinhas, Jac Berrocal, PJ Harvey, Jeanne Moreau, Robert Wyatt, Miossec… Ha participado en bandas sonoras originales de películas y pisado los principales escenarios del panorama musical, desde las numerosas participaciones en las fiestas de la Mercè en Barcelona, al festival de Sète y la sala La Cigale de Paris. Ahora, un nuevo trabajo ve la luz. “Rocanrolorama”, proyecto complejo que cuenta con seis CD donde se puede escuchar 42 años de alineaciones harmónicas desestructuradas. En definitiva, Pascal Comelade en estado puro. Le sigue la publicación de su biografía, “Pascale Comelade, Une Galaxie Instrumentale” aparecida en la editorial “Le mot et le reste” y escrita por Pierre Hild, que completa la primera autobiografía de Pascal Comelade que se lanzó al mercado en 1999, “Ecrits Monophoniques Subermergés”. Ya tenemos material para sumergir nuestras largas veladas con Comelade. ¡Esencial! Thierry Grillet

#11 · 2017

Ara, treu nou treball a la llum. “Rocanrolorama”, projecte complex que compta amb sis CD on es pot escoltar 42 anys d’alineacions harmòniques desestructurades. En definitiva, Pascal Comelade en estat pur. El segueix la publicació de la seva biografia “Pascal Comelade, Une Galaxie Instrumentale”, apareguda a l´editorial “Le mot et le reste” i escrita per Pierre Hild, qui completa la primera autobiografia de Pascal Comelade que va llançar-se al mercat el 1999, “Ecrits Monophoniques Subermergés”. Ja tenim material per submergir les nostres llargues velades amb Comelade. Essencial!

Thierry Grillet CAT

FR

ES

33


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| iniciatives artístiques · initiatives artistiques · iniciativas artísticas |

“Art Per Tot” Festival Inund’Art 2017

El projecte Art Per Tot Arreu serà la novetat de la 12è edició del Festival Inund’Art 2017 que es celebrarà del 2 al 4 de juny. Projecte impulsat per l’Associació Inund’ART conjuntament amb la Direcció General de Joventut de la Generalitat en col·laboració amb l’Institut de Joventut de les Illes Balears i l’Associació Shandynamiques de Cèrbere. Aquest projecte busca apropar la creació emergent proporcionant tots els mitjans per facilitar la participació de joves artistes al festival Inund’Art de Girona al juny, al Certamen d’Arts Visuals de les Illes Balears (Palma) a l’octubre i al Festival Manifestation Arts Public de Cerbère (França) al juliol per desenvolupar un projecte d’intervenció a l’espai públic en cadascun dels festivals. Art Per Tot neix amb la voluntat de tenir una continuïtat en el temps, amb la idea d’afavorir la creació artística jove, treballar en xarxa per donar més visibilitat a aquesta creació i poder descobrir nous espais públics d’intervenció artística, així s’afavoreix la connexió de l´art jove amb la ciutadania. Art Per Tot té la voluntat de tenir una continuïtat en el temps. L’Associació Inund’Art, a més d’organitzar la Trobada i Mostra d’art, Inund’Art a Girona col.labora en projectes de diferents entitats i organitzacions de les comarques de Girona. Així, els artistes seleccionats per participar a Inund’Art també presenten els seus treballs al Giroscopi Cultural, a la Fundació Fita o a La Volta.

#11 · 2017

El Giroscopi Cultural és la xarxa de tècnics municipals de les comarques gironines. Els tècnics municipals poden escollir un màxim de dos projectes i mostrarlos al seu municipi.

34

Fundació Fita col.labora amb la Menció Especial d’Arts Visuals. Es selecciona l’obra d’un artista d’entre 18 i 29 anys nascut o resident a Girona en la modalitat d’arts visuals. Aquesta Menció ofereix a l’artista seleccionat la possibilitat de rebre assessorament tècnic en la promoció i difusió de la seva obra, així com la disponibilitat de diversos espais culturals del territori per exposar-la (Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, Sala d’Art Jove de Barcelona i Casa de la Generalitat a Perpinyà) A La Volta –iniciativa del barri de Sant Narcís de Girona per a creadors, artistes i artesans-, els coordinadors i programadors seleccionen un o varis projectes d’arts visuals i arts escèniques que s’hagin presentat a l’Inund’Art, per poder-se presentar i/o exposar en el marc de les seves activitats.

CAT

FR

ES

Le projet Art Per Tot Arreu sera la nouveauté de la 12ème edition du Festival Inund’Art 2017 qui aura lieu du 2 au 4 juin. Ce projet est dynamisé par l’Association Inund’Art avec la participation de la Direction Générale de la Jeunesse de la Generalitat de Catalogne, l’Institut de la Jeunesse des Illes Balears et l’Association Shandynamiques de Cerbère. Ce projet cherche à se rapprocher de la création artistique des jeunes, celui fourni tous les moyens pour faciliter la participations de jeunes artistes au festival Festival Inund’Art de Gérone en juin, au Certamen d’Arts Visuals des Illes Balears (Palma) en octobre et au Festival Manifestation Arts Public de Cerbère (França) en juillet pour développer un projet d’intervention dans l’espace public de chacun des festivals. Art Per Tot naît avec une volonté de continuité dans le temps, avec une idée de mettre en valeur la création artistique de jeunes, de travailler en réseau pour donner une grande visibilité à cette création et pouvoir découvrir nouveaux espaces publics d’intervention artistique pour favoriser le lien entre l’art des jeunes et les citoyens. L’Association Inund’Art, en plus d’organiser le rencontre et exposition d’Art Inund’Art à Gérone, collabore dans de projets de différents organismes de la province de Gérone. Pour cette raison, les artistes sélectionnés pour participer à Inund’Art présent aussi leurs travaux au Giroscopi Cultural, à la Fondation Fita ou à la Volta.

El Giroscopi Cultural, il d’adjoints techniques comarques de Gérone. Les peuvent choisir maximum montrer dans son village.

s’agit d’un réseau municipaux des adjoints techniques deux projets et les

Fundació Fita collabore dans la Mention Spécial des Arts Visuels. Depuis la Fondation, il y a une sélection d’une œuvre d’un artiste âgé entre 18 et 29 ans naît ou résident à Gérone dans la modalité des arts visuels. Cette Mention offre à l’artiste choisit la possibilité de recevoir de conseils techniques pour la promotion et diffusion de son œuvre, ainsi que la disponibilité des divers espaces culturels du territoire pour l’exposer (Musée du Méditerranéen de Torroella de Montgrí, Salle d’Art Jeune de Barcelona et Casa de la Generalitat à Perpignan). A La Volta –initiative du quartier de Sant Narcís de Gérone adresser à créateurs, artistes et artisans-, les coordinateurs et programmateurs sélectionnent un ou plusieurs projets d’arts visuels et des arts scéniques présentés à Inund’Art, pour pouvoir se présenter et/ou exposé dans le marc de leurs activités. El proyecto Art Per Tot Arreu será la novedad de la 12ª edición del Festival Inund’Art 2017 que se celebrará del 2 al 4 de junio. Proyecto impulsado por la Asociación Inund’Art conjuntamente con la Dirección General de Juventud de la Generalitat en colaboración con el Instituto de Juventud de las Islas Baleares y la Asociación Shandynamiques de Cerbera. Este proyecto busca un acercamiento a la creación emergente, proporcionando todos los medios para facilitar la participación de jóvenes artistas al festival Inund’Art de Girona en junio, al Certamen de Artes Visuales de las Islas Baleares (Palma) en octubre y al Festival Manifestación Arte Público de Cerbera (Francia) en julio para desarrollar un proyecto de intervención en el espacio público de cada uno de los festivales. Art Per Tot nace con la voluntad de tener una continuidad en el tiempo, con la idea de favorecer la creación artística joven, trabajar en red para dar mayor visibilidad a esta creación y poder descubrir nuevos espacios públicos de intervención artística, así se favorece la conexión del arte joven con la ciudadanía. 2 Obres d'en Jordi Isern, artista que participarà a inund'ART 2017 2 Oeuvres de Jordi Isern, artiste qui participera à Inund’Art 2017 2 Obras de Jordi Isern, artista que participará en Inund’Art 2017


El Giroscopi Cultural es la red de técnicos municipales de las comarcas de Gerona. Los técnicos pueden escoger un máximo de dos proyectos y mostrarlos en su municipio. La Fundación Fita colabora en la Mención Especial de Artes Visuales. Se selecciona la obra de un artista de entre 18 y 29 años nacido o residente en Girona en la modalidad de artes visuales. Esta Mención ofrece al artista seleccionado la posibilidad de recibir asesoramiento técnico en la promoción y

difusión de su obra, así como la disponibilidad de diversos espacios culturales del territorio para exponerla (Museo de la Mediterránea de Torroella de Montgrí, Sala Art Jove de Barcelona y Casa de la Generalitat de Perpiñán). En La Volta –iniciativa del barrio de Sant Narcís de Gerona para creadores, artistas y artesanos- los coordinadores y programadores seleccionan uno o varios proyectos de artes visuales y artes escénicas que se hayan presentado en Inund’Art, para poder presentar y/o exponer en el marco de sus actividades.

L´artista francesa Dorothée Clauss participarà a l’Inund’Art 2017 a través del projecte ART PerTot. L’artiste française Dorothée Clauss participera à Inund’Art 2017 à travers le projet ART PerTot. La artista francesa Dorothée Clauss participará en Inund’Art 2017 a través del proyecto ART PerTot.

#11 · 2017

La Asociación Inund’Art, además de organizar El Encuentro y Muestra de Arte Inund’Art en Gerona, colabora en proyectos de diferentes entidades y organizaciones de las comarcas de Gerona. Así, artistas seleccionados para participar en Inund’Art también presentan sus trabajos al Giroscopi Cultural, a Fundación Fita o a La Volta.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| iniciatives artístiques · initiatives artistiques · iniciativas |

CAT

FR

ES

35


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| iniciatives artístiques · initiatives artistiques · iniciativas artísticas |

Gallerie «Plaça Nova» Perpignan La cruïlla entre els amateurs d’art i artistes porta d’ara endavant un nom: La “Plaça Nova”! Artistes consagrats i joves talents conviuen a plena llum ja sigui arran de nombroses exposicions organitzades al llarg de l´any o bé en el transcurs de grans manifestacions de renom nacional com ha sigut “La setmana Latina” que es va celebrar en maig-juny 2016. Nascuda aquest mateix any, en el mateix centre de Perpinyà, aquesta galeria marida molt hàbilment diferents formes d’art (pintura, escultura, fotografia però també música (escenes obertes) i literatura) amb l’objectiu d’oferir al seu públic una paleta completa de colors. Paral·lelament, “Plaça Nova” desenvolupa la seva plataforma de venda per internet d’obres d’art sobre el web. Inauguracions i esdeveniments es mostren en una agenda anual molt plena que es pot consultar, entre d’altres, a la seva pàgina facebook: Plaça Nova Galerie Perpignan. Informacions: Stéphane Michel +33 (0)6 27 83 95 51 / Jean Marc Bristhuille +33 (0)6 68 83 69 78 Contacts galerieplacanova@gmail.com

Le carrefour entre amateurs d’art et artistes porte désormais un nom: La «Plaça Nova»! Artistes confirmés et jeunes talents s’y côtoient en pleine lumière que ce soit lors des nombreuses expositions organisées tout au long de l’année ou bien au cours de grosses manifestations à renommée nationale comme le fut la «Semaine Latine» qui s’est déroulée en mai-juin 2016. Née cette même année, en plein centre de Perpignan, cette galerie marie habilement plusieurs formes d’art (peinture, sculpture, photographie mais aussi musique (scènes ouvertes) et littérature) afin d’offrir à son public une palette complète. En parallèle, «Plaça Nova» développe sa plateforme de vente en ligne d’œuvres d’art sur le web. Vernissages et événements s’affichent déjà dans un planning annuel bien rempli, consultable, entre autre, sur sa page facebook: Plaça Nova Galerie Perpignan. Renseignements Stephane Michel 06 27 83 95 51 / Jean Marc Bristhuille 06 68 83 69 78

#11 · 2017

Contacts galerieplacanova@gmail.com

36

CAT

FR

ES

La galeria Plaça Nova vol ser un lloc d’intercanvi, de compartir, de trobada entre els artistes i els amateurs de l’art. La galerie Plaça Nova veut être un lieu d'échange, de partage, de rencontre entre les artistes et les amateurs d'art. La galería Plaça Nova organiza eventos donde convive el arte con otras manifestaciones artísticas.


El nom “Plaça Nova” fa referencia a l’antic nom (remuntant al segle XIII) de la plaça “des poilus”, fins al 1918.

El cruce entre amateurs de arte y artistas lleva de ahora en adelante el nombre: La “Plaça Nova”. Artistas reconocidos y jóvenes talentos se codean a plena luz ya sea a raíz de las numerosas exposiciones organizadas a lo largo del año o bien en el transcurso de importantes manifestaciones de renombre nacional como lo fue la “Semana Latina” que se desarrolló en mayo-junio 2016. Nacida este mismo año, en pleno centro de Perpiñán, esta galería marida hábilmente diferentes formas de arte (pintura, escultura, fotografía, también música (escenas abiertas) y literatura) con el fin de ofrecer a su público una paleta completa de colores. Paralelamente, “Plaça Nova” desarrolla su plataforma de venta por internet de obras de arte sobre la web. Inauguraciones y eventos se muestran ya en un calendario anual bien lleno, que se puede consultar, entre otros, en la página facebook: Plaça Nova Galerie Perpignan. Información: Stéphane Michel +33 (0) 6 27 83 95 51 / Jean Marc Bristhuille +33 (0) 6 68 83 69 78 Contacto: galerieplacanova@gmail.com

Le nom «Plaça Nova», fait référence à l’ancien nom (remontant au XIII° siècle) de la place des poilus, jusqu’en 1918.

El nombre "Plaça Nova", hace referencia al antiguo nombre (remontando al siglo XIII) de la plaza de los "poilus", hasta 1918.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| iniciatives artístiques · initiatives artistiques · iniciativas |


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| cuinem · on cuisine · cocinamos | Tortilla de Pascua Catalana

Truita de Pasqua Catalana Recepta tradicional dels Pirineus Orientals

Receta tradicional de los Pirineos Orientales

Per a 4 a 6 persones:

Para 4 a 6 personas:

• 8 ous

• 8 huevos

• 1 cansalada • 2 botifarres negres • 250 gr de salsitxa fresca, però una mica seca • 3 cors de carxofes lilà tallades a llesques fines • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva

Omelette Pascale Catalane

• 1 ceba tendra. • Julivert trinxat. Cocció de 10 a 15 minuts 1. 1.- Talleu la cansalada a trossos, i la botifarra i la salsitxa en rodanxes gruixudes. Bateu els ous. Condimenteu una mica amb sal i pebre. Afegiu el julivert. 2. 2. Feu escalfar l’oli en una paella grossa. Feu daurar una mica la salsitxa, les botifarres, les carxofes i la ceba. Aboqueu-hi els ous batuts i feu com per a totes les truites. Doneu a la truita una bonica forma ovalada o rodona i feu—ne daurar els dos costats. Serviu calent, amb un bon vi. Idea: Una vegada que la carn i les verdures siguin cuites, aboqueu-les dins una gran enciamera i afegiuhi els ous batuts. Barregeu tot abans de ficar-ho una altra vegada a la paella. Aquest plat és una tradició als Pirineus Orientals. Un plat sinònim de festa i d’un bon àpat desprès de la Quaresma i l’hivern. Es prepara generalment a l’aire lliure, per a l’àpat de migdia, durant l’aplec tradicional del dilluns de Pasqua.

#11 · 2017

ES

• 3 corazones de alcachofas lila cortadas finas • 3 cucharadas soperas de aceite de oliva • Perejil picado.

Pour 4 à 6 personnes:

Cocción de 10 a 15 minutos

• 8 œufs

1. Corte la panceta en trozos, la butifarra y la salchicha en rodajas gruesas. Bata los huevos. Sazónelo con un poco de sal y pimienta. Añada el perejil.

• 1 tranche de ventrèche • 2 boudins noirs • 250 gr de saucisse fraîche un peu sèche • 3 cœurs d’artichauts violets coupés à tranches fines. • 3 cuillerées à soupe d’huile d’olive

2. Caliente aceite una sartén grande. Dore un poco la salchicha, las butifarras, las alcachofas y la cebolla. Vierta los huevos y haga como para todas las tortillas. Dé a la tortilla una bonita forma ovalada o redonda y dore los dos lados.

• 1 oignon tendre

Sirva caliente, con un buen vino.

• Persil haché.

Idea: Una vez que la carne y las verduras estén cocidas, viértalas en un recipiente y añada los huevos batidos. Mezcle bien todo antes de volverlo a poner en la sartén.

Cuisson de 10 à 15 minutes. 1. Coupez la ventrèche en morceaux, le boudin et la saucisse en rondelles épaisses. Battez les œufs. Assaisonnez avec du sel et du poivre. Ajoutez le persil. 2. Chauffez de l’huile dans une grosse poêle. Faites dorer un peu la saucisse, le boudin, les artichauts et l’oignon. Versez-y les œufs battus et faites comme pour toutes les omelettes. Donnez à l’omelette une jolie forme ovale ou ronde et faites dorer les deux côtés.

Ce plat est une tradition des Pyrénées Orientales. Un plat synonyme de fête et de bon repas après le Carême et l’hiver. Il se prépare en plein air, à midi, pendant le rassemblement du lundi de Pâques.

FR

• 250 gr de salchicha, pero un poco seca

Recette traditionnelle des Pyrénées Orientales

Astuce: Une fois que la viande et les légumes sont cuits, versez-les dans un grand bol et rajoutez-y les œufs déjà battus en mélangeant le tout avant de le remettre dans la poêle.

CAT

• 2 butifarras negras

• 1 cebolla tierna

Servez chaud, avec un bon vin de Collioure.

38

• 1 loncha de panceta sin corteza

Este plato es una tradición de los Pirineos Orientales. Un plato sinónimo de fiesta y de una buena comida después de la Cuaresma y el invierno. Se prepara al aire libre, al mediodía, durante los encuentros de lunes de Pascua.


La calçotada, c’est la façon traditionnelle de manger les calçots, une variété d´oignons tendres, blancs, disponibles de décembre à Pâques. La calçotada est synonyme de réunions festives, conviviales. Nous retrouvons l’origine de ce plat à Valls, dans la province de Tarragone. Qu´est-ce qu´il vous faut? Entre 10 et 20 calçots par personne. Preparation:

Calçotada La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, varietat de cebes tendres disponibles en la temporada que va de desembre a Setmana Santa. La calçotada és sinònim de festa i trobada. L’origen d’aquest àpat es creu que està a la población de Valls, a la provincia de Tarragona. Què cal? Entre 10 i 20 calçots per persona. Preparació: El primer pas és la preparació del foc amb sarments de ceps. Abans de coure els calçots, se´ls escurcen les fulles més llargues i se´ls talla un tros d’arrel. A continuació, sense rentar-los ni treure´ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, girant-los fins que quedin tous i de color negrós. Se sap el punt de cocció prement-los amb els dits. Un cop trets de la graella s’emboliquen amb paper de diari perquè quedin estovats, i se serveixen entre teules per mantenir-ne l’escalfor. Menú típic de calçotada : Primer plat: Calçots. Servits en teules per mantenirne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salbitxada, o xató o romesco. Per menjar-los, cal agafar el calçot per la punta amb una mà i amb l’altra s´ha de treure les parts exteriors cremades per conservar només la part blanca de l’interior. Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.

D’abord il faut préparer le feu avec de sarments et de ceps de vigne. Avant de cuire les calçots, il faut couper les feuilles plus longues et un peu des racines. Après, sans les laver et sans les enlever la terre, les déposer en une seule couche sur le grill, les faire sur une flamme vive. Les calçots sont à point quand la partie extérieure, déjà noircie par le feu, commence à dégager une fumée blanche. Il faut les retirer du feu, les envelopper dans du papier journal pour les tenir au chaud. Menu typique de calçotada: Premier plat: Calçots. Servis sur une tuile pour tenir au chaud, accompagnés d’une sauce typique, la salbitxada, ou xató ou romesco. Pour les déguster, il faut d’abord ôter avec les doits les parties extérieures brûlées pour ne conserver que le blanc de l’intérieur. On les trempe dans un bol de sauce et on les mange avec les doigts. Il vaut mieux de mettre un bavoir autour du cou pour éviter de tacher les vêtements. Deuxième plat: Viande cuite à la braise avec du pain grillé, accompagnée d´un vin rouge ou «cava». Bon appétit! Nous remercions la collaboration de Pedres de Girona. Information eti images.

La calçotada es la manera tradicional de comer los calçots, variedad de cebollas tiernas disponibles desde diciembre hasta Semana Santa. La calçotada es sinónimo de fiestas y encuentros. El origen de esta comida se cree que está en la población de Valls, en la provincia de Tarragona. ¿Qué se necesita? Entre 10 y 20 calçots por persona. Preparación: Primero se prepara el fuego con sarmientos de viña. Antes de cocer los calçots, se cortan las hojas más largas y un poco las raíces. Después, sin lavar y sin quitarles la tierra, se ponen en la parrilla sobre llama viva, girándolos hasta que queden blandos y ennegrecidos. Una vez retirados del fuego se envuelven en papel de periódico para que queden reblandecidos.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| cuinem · on cuisine · cocinamos |

Menú típico de calçotada: Primer plato: Calçots. Servidos en tejas para mantenerlos calientes, acompañados de la salsa típica, la salbitxada o xató o romesco. Para comerlos, se toma con los dedos la parte exterior quemada para conservar sólo la parte blanca del interior. Se les unta en salsa. Más vale ponerse un babero para evitar manchar la ropa. Segundo plato: Carne a la brasa con pan tostado acompañada de vino tinto o cava. ¡Qué aproveche!

Gracias a la colaboración de Pedres de Girona. Información e imágenes. http://www.pedresdegirona.com/gironaalplat/ separata_calcots.htm Texto basado en el libro «El gust d’un poble: els plats més famosos de la cuina catalana. De Verdaguer a Gaudí: el naixement d’una cuina» de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, col.lecció El Cullerot, 2002.

http://www.pedresdegirona.com/gironaalplat/ separata_calcots.htm Texte selon le livre «El gust d’un poble: els plats més famosos de la cuina catalana. De Verdaguer a Gaudí: el naixement d’una cuina» de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, col. lecció El Cullerot, 2002.

#11 · 2017

Segón plat: Carn a la brasa amb torrades acompanyada de vi negre o cava. Bon profit! Gràcies a la col.laboració de Pedres de Girona. Informació i imatges. http://www.pedresdegirona.com/gironaalplat/ separata_calcots.htm Texte basat en l’obra “El gust d’un poble: els plats més famosos de la cuina catalana. De Verdaguer a Gaudí: el naixement d’una cuina” de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, col.lecció El Cullerot, 2002.

CAT

FR

ES

39


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| antics oficis · ancien métier · oficios antiguos |

Vitralls Can Pinyonaire

#11 · 2017

Al Barri Vell de Girona, molt a prop de l’ajuntament, es troba Vitralls Can Pinyonaire, taller fundat per l’Anna Santolaria, artesana-vitrallera, on desenvolupa els treballs de conservació i restauració de vitralls, així com els serveis de disseny i creació.

40

La casualitat va fer que l’Anna Santolaria es decidís dedicar-se a la creació i restauració de vitralls. Quan ella estudiava belles arts, un veí seu tenia un petit taller de vitralls a casa seva i la curiositat de l’Anna va fer que s’apuntés a la Fundació Centre del Vidre de Barcelona. Allà va aprendre la tècnica i va fer pràctiques a un emblemàtic taller de Barcelona. Tot seguit va marxar a Anglaterra per especialitzar-se en restauració de vitralls. Quan va tornar, va decidir d’obrir el seu propi taller a Girona. Al taller ofereix els serveis de creació i restauració de vitralls. La creació de vitralls es demana per capelles remodelades, cases particulars, finestrals que estaven tapiats i es decideixen per obrir-los. També col·labora sovint amb tallers estrangers, com Barley Studios (York), York Glaziers Trust o el taller de conservació de vitralls de la catedral d'Uppsala. La

CAT

FR

ES

seva capacitat i la seva integritat com a conservadora són internacionalment reconegudes. Aquestes tasques les treballa ella sola al taller però quan els projectes són de gran envergadura demana la col·laboració d’altres especialistes com per exemple restauradors de pedra, fusters o ferrers. Ofereix cursos de pintura sobre vidre a escoles, universitats o un grup interessat a conèixer a fons la tècnica del vitrall. També participa en conferències. Per més informació: www.canpinyonaire.com https://www.facebook.com/VitrallsSantolaria/

Dans le vieux quartier de Gérone, près de la mairie, se trouve Vitralls Can Pinyonaire, un atelier fondé par Anna Santolaria, artisane du vitrail, où elle réalise des travaux de conservation et restauration de vitraux, ainsi que les services de design et de création. C’est par hasard qu’Anna Santolaria décide de se dédier à la création et restauration de vitraux. Alors qu’elle était étudiante aux Beaux-Arts, un de ses voisins avait chez lui un petit atelier de vitraux et la curiosité d’Anna la poussa à s’inscrire à la Fondation Centre du Vitrail à Barcelona. C’est là où elle a appris la technique et a suivi des stages dans un important atelier de Barcelona. Par la suite, elle partit en Angleterre pour se spécialiser en restauration de vitraux. Dès son retour, elle décida d’ouvrir son propre atelier à Gérone. Dans son atelier, elle offre les services de création et de restauration de vitraux. La création de vitraux est demandée pour des chapelles en cour de restauration, des maisons de particuliers, de vitrées fermées dont le propriétaire souhaite rouvrir. Elle collabore également souvent avec des ateliers étrangers, comme Barley


Studios (York), York Glaziers Trust ou l’atelier de conservation de vitraux de la cathédrale d'Uppsala. Sa compétence et son intégrité comme conservatrice sont internationalement reconnues. Elle accomplie ces divers tâches toute seule dans son atelier mais si les projets sont de grande envergure, elle sollicite la collaboration d’autres spécialistes comme par exemple des restaurateurs de pierre, des menuisiers ou des forgerons.

En el barrio antiguo de Gerona, muy cerca del ayuntamiento, se encuentra Vitralls Can Pinyonaire, taller fundado por Anna Santolaria, artesana del vidrio, donde desarrolla trabajos de conservación y restauración de vidrios, así como los servicios de diseño y creación.

Elle propose également des cours de peintures sur vitres à des écoles, universités ou un groupe qui souhaite connaître la technique du vitrail. Elle participe aussi à de conférences.

La casualidad hizo que Anna Santolaria decide dedicarse a la creación y restauración de vidrieras. Cuando ella estudiaba Bellas Artes, un vecino tenía en su casa un pequeño taller de vidrio y la curiosidad de Anna la impulsó a inscribirse en la Fundación Centro del Vidrio de Barcelona. Es allí donde aprendió la técnica y realizó prácticas en un importante taller de Barcelona. Después, se fue al Reino Unido para especializarse en restauración de vidrieras. A su vuelta, decide abrir su propio taller en Girona.

Plus d’information: www.canpinyonaire.com https://www.facebook.com/VitrallsSantolaria/

En su taller, ofrece los servicios de creación y restauración de vidrieras. La creación de vidrieras se demanda para capillas remodeladas, casas particulares, ventanales tapiados que se decide abrirlos. Colabora

también a menudo con talleres extranjeros, como Barley Studios (York), York Glaziers Trust o el taller de conservación de vidrieras de la catedral de Uppsala. Su competencia y su integridad como conservadora son internacionalmente reconocidas. Anna lleva a cabo estos trabajos ella sola en el taller pero cuando los proyectos son de mayor envergadura pide la colaboración de otros especialistas como por ejemplo restauradores de piedra, carpinteros o herreros.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| antics oficis · ancien métier · oficios antiguos |

Ofrece también cursos de pintura sobre vidrio a escuelas, universidades o grupos interesados en conocer la técnica de la vidriera. Participa igualmente en conferencias. Para más información: www.canpinyonaire.com https://www.facebook.com/VitrallsSantolaria/

L’Anna Santolaria ha dedicat els darrers anys a especialitzar-se en la conservació de vitralls històrics.

#11 · 2017

Ces dernières années, Anna Santolaria s´est spécialisée dans la conservation de vitraux historiques. Anna Santolaria ha dedicado los últimos años a especializarse en la conservación de vidrieras históricas.

CAT

FR

ES

41


| instantànies d’història · instantanees d’histoire · instantaneas de historia |

Al 1771, Marie Anne Paulze de 13 anys es casa amb el gran químic Antoine Lavoisier. Al cap d'uns anys, és l'amant d'un amic del seu marit, Samuel du Pont. Quan el científic es guillotinat, Samuel aprofita per demanar en matrimoni la bonica Marie-Anne, però aquesta s'hi nega. Dolgut i amenaçat per la Revolució francesa, decideix fugir als Estats Units a on acaba muntant una empresa. I que té que veure amb la samarreta? Potser m'he oblidat de comentar que parlàvem de Samuel Du Pont de Nemours, el fundador de l 'empresa inventora del Nylon, el Teflon y el Lycra? Res es perd, tot es transforma fins i tot les decepcions amoroses...

La matinée commençait mal. Il faisait froid et j'avais perdu mon meilleur allié, un super teeshirt en Lycra. Volatilisé. Evaporé. Evanoui dans mon F2. Pourtant Lavoisier disait bien "Rien ne se perd, rien ne se crée, tout se transforme". Et mon tee-shirt et Lavoisier ont beaucoup de chose en commun. Une femme surtout. En 1771, Marie Anne Paulze, âgée de 13 ans, épouse le grand chimiste Antoine Lavoisier. Quelque temps plus tard, elle devient la maîtresse de Samuel du Pont, un ami de son scientifique de mari. Lorsque Lavoisier est guillotiné, ce bon Samuel, amoureux transi de sa belle Marie-Anne la demande en mariage, mais elle refuse. Fou de douleur et menacé par la Révolution, il émigre aux Etats Unis où il deviendra entrepreneur. Vous cherchez encore le rapport avec le tee-shirt? Aurais-je oublié de vous dire qu'il s'agissait de Samuel Du Pont de Nemours, dont la société a inventé le Nylon, le Teflon et le Lycra? Rien ne se perd, tout se transforme même dans les chagrins d'amour.... ¡Qué mal empezaba la mañana! Hacía frío y no encontraba mi camiseta de Lycra. Desaparecida. Perdida. Desvanecida. Sin embargo, Lavoisier decía que "Nada se pierda, todo se transforma". Mira por dónde que Lavoisier y mi camiseta tienen mucho en común. Básicamente una mujer. En 1771, Marie-Anne Paulze de 13 años se casa con Antoine Lavoisier. Al cabo de unos años, es la amante de Samuel Du Pont, un amigo de su marido. Cuando el científico muere en la guillotina, Samuel aprovecha la oportunidad y pide la mano de la bella Marie-Anne. Pero ella lo rechaza. Muy afectado y además amenazado por la Revolución, se exilia en Estados Unidos donde funda una empresa. ¿Y qué tiene que ver con mi camiseta? Quizás no os haya dicho que se trataba de Samuel Du Pont de Nemours, cuya empresa patentaría el Nylon, el Teflón y la Lycra. Nada se pierde, todo se transforma, incluso las penas de amores...

#11 · 2017

El dia començava fatal. Feia fred i havia perdut la meva millor protecció, una samarreta de Lycra. Desapareguda. Esfumada. Volatilitzada. Mira que Lavoisier deia "Res es perd, tot es transforma". I la meva camiseta i Lavoisier tenen moltes coses en comú. Bàsicament una dona.

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

LYCRA®

Céline Xicola – Historienne – Historiadora @instantaneesdhistoire @instantaniesdhistoria

CAT

FR

ES

43


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

|

Agenda Girona província | HAPPENING ARTÍSTIC – DIA DEL ART

ESCENES DEL SURO. Il.lustracions de Miquel Ros i Saballs 18/05/2016 - 17/05/2017 Museu del Suro. Palafrugell

08/04/17 - 12h Espai Tònic. Vulpellac. www. espai.tonic.cat ANTONI BERNAD. CATALANS. RETRATS Fotografia

AB INTRA

26/01/17 - 31/03/17

Quico Estivill

Espai Santa Caterina. Girona

13/01/2017 - 18/03/2017 A SENSE OF WONDER Casa de Cultura. Girona

Carles Congost

L’ÈXODE D’UN POBLE.

27/01/17 - 30/04/17

La retirada a Camprodon i Prats de Molló

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar i Bòlit_StNicolau. Girona

SALVADOR DALÍ, GALA, RICARDO SANS

Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera. MITOLOGIA I NATURA

SERGI CÀMARA

03/02/17 - 31/03/17 15/03/17 - 31/12/17 Les Bernardes. Salt. Castell de Gala Dali. Púbol LE LOUVRE EMPORDONESES 17

Sala auditori. Centre Cívic de Campdevànol. ABSTRACTE

Hospital de Torroella de Montgrí MIRADES V FESTIVAL DE FOTOGRAFIA

07/04/17 - 26/05/17 10/03/17 - 05/04/17 Les Bernardes. Salt. Casa Empordà. Figueres. ART DES DE L’ALTRE COSTAT PAISATGE MEGALÍTIC DE L'ALT EMPORDÀ Fotografia 21/04/17 - 21/05/17 Can Laporta. La Jonquera

#11 · 2017

Fundació Fita. Girona. www. fundaciofita.com

XII TROBADES DE MÚSICA MEDITERRÀNIA

EPIGÈNESIS Escultura. Guillermo Basagoiti

Museu del Mediterrani. Torroella de Montgrí.

Espai Tònic. Vulpellac. www. espai.tonic.cat

Josefa Tolrà i Julia Aguilar 07/04/17 - 26/05/17 Les Bernardes. Salt. L'ÈXODE D'UN POBLE. La retirada a la Vall de Camprodon i Prats de Molló

13/05/17 - 21/05/17 Girona VARIANTS DE DALI´S MUSTACHES Fotografia

Museu Memorial de l'Exili. La Jonquera MOT. FESTIVAL DE LITERATURA 23/03/17 - 01/04/17

18/05/17 - 31/12/17 Girona - Olot Teatre-Museo Dalí. Figueres.

Hospital de Torroella de Montgrí

30/03/17 - 01/04/17

04/02/17 - 22/04/17

TEMPS DE FLORS

01/04/17 - 14/04/17

Domènec Fita 19/01/17 - 20/04/17

Rafael Fuster

Exposició Multidisciplinar

11/02/17 - 30/04/17 01/03/17 - 31/03/17

Eveli Adams 05/12/2016 - 31/03/2017

Mery Cuesta

Fotografia

04/02/2017 - 30/04/2017 REFUGIATS, L'ODISSEA CAP A EUROPA

SALA DEBACLE

DEEP OCEAN MANTRA. IEX Cosmonauta. Art visual 03/02/17 - 31/03/17 Les Bernardes. Salt.

INUND'ART Mostra i Trobada d'Art Multidisciplinar 02/04/17 - 04/06/17 Girona 8A FIRA DEL CONTE 21/5/17 Medinyà

44


LA TEORIA DEL RIURE

Agenda Girona província |

BASIL & BRIAN

INTARSI

AI, L'OU, L'OU.

Centre de Creació Cascai Teatre

Cia de circ "eia"

Adrià Creus

06/04/17 - 21h30

29/04/17 - 19h

29/04/17 - 20h

Les Nits del Coro. Sarrià de Ter

Factoria d'arts escèniques. Banyoles.

Espai Els Catòlics. Olot.

Claret Clown 24/03/17 - 21h30 Les nits de la Coma. Cassà de la Selva DE FADES, FETILLERES I HEROÏNES

LA FLOR QUE PALPITA

INFÀMIA

DESCONCERT

Yoshi Hioki

Prod. Bitò produccions

Cia. GeRiu

19/04/17 - 21h30

29/04/2017 - 21h

18/05/17 - 21h30

Les nits de Can Gruart. Vilablareix

Teatre Bescanó.

Les Nits del Coro (Sarrià de Ter).

Merche Ochoa 17 /03/17 - 21 h Les nits de teatre del CAF. Platja d’Aro ELS TRES ÓSSOS

LA LLIÇÓ D'EUGÈNE IONESCO

EL NOM

AWISH

Wunderkammer Teatre

Cia. mésMedia Cultural

Carlo-Mô & Mr. Di

20 - 21/04/17 - 21h

05-06/05/17 - 21h

11/05/17 - 21h30

Sala La Planeta.Girona

Teatre Municipal de Banyoles.

Les nits del barri del Convent. La Bisbal d’Empordà

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

|

L'Estaquirot Teatre. Teatre familiar

Sala La Planeta.Girona PARADÍS PINTAT

SOTA TERÀPIA

CULTIVANDO BREVEDADES

Direcció: Daniel Veronesse

Ajo & Judit Farrés

21/04/17 - 21h

28/04/17 - 21h30

Teatre de Salt. Salt.

Les nits de la Coma. Cassà de la Selva

Companyia Pepa Plana 25/03/17 - 21h Sala La Planeta.Girona L'HOME SENSE VEU Factoria Arts Escèniques 26/03/17 - 21h Factoria d'arts escèniques. Banyoles. NÀUFRAGS

CUENTO DE UN HOMBRE QUE HUYE

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA

Vivir del bolo

Girona

21/04/17 - 21h Les nits de teatre del CAF. Platja d’Aro AMALGAMA

MURS - DANSA Companyia Impàs 28/04/2017 - 21h

Companyia Indas

Cia. Industrial Teatrera

21/04/17 - 22/04/17 - 21h

08/04/17 - 20h

Factoria d'arts escèniques. Banyoles.

Ateneu Celrà.

28/4/17

Teatre Municipal de Girona.

EL MUNTAPLATS DE HAROLD PINTER Coprod. Teatre la Selva i Teatre Lloret 19/95/17 - 21h Teatre de Lloret. www. teatredelacostabravasud. cat AMB QUIN DRET ESTÀVEM INQUIETS? Companyia Enòrbita 23-24/05/17 - 21h Sala La Planeta.Girona MEDEA Dansa. Direcció: Thomas Noone

BACH Companyia Mal Pelo 29/04/2017 - 19h

26/05/17 - 21h

#11 · 2017

19/03/17 - 12h

Teatre Principal d' Olot.

Teatre Municipal de Girona.

45


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

|

Agenda Girona província |

LA BANDA DEL TEFLÓN

AMORES TANGO

Cascai Teatre 08/04/2017 - 21h Espai Ter Auditori. Torroella de Montgrí. www.espaiter.cat

25/03/17 - 21h

07/04/17 - 23h

Ateneu. Banyoles

Casino de Peralada.

FESTIVAL ACÚSTIC VELL -MAGIC ROOM

L'ELECTE 31/03/17 - 01/04/17

Ramon Madaula

Centre Cívic Barri Vell. Girona

12/05/2017 - 21h Espai Ter Auditori. Torroella de Montgrí. www.espaiter.cat

LOS GAZPACHO + COBLA BISBAL JOVE

FESTIVAL SISMÒGRAF 2017

MARLANGO

31/03/17 - 23h

CONCERT JULIETA VENEGAS Festival Strenes 08/04/17 - 21h Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org CONCERT LAKASTE Festival Strenes

Dansa Sala La Mirona. Salt

08/04/17 - 23h

20 - 23/04/17 Olot. www.sismografolot.cat SISMÒFFGRAF, L’OFF DEL FESTIVAL SISMÒGRAF.

CICLE MÚSICA PER A TOTHOMMAGIC ROOM La Rumba 04/04/17 - 20h

Dansa

Centre Cívic Pla de Palau. Girona

29/4/17 Olot. www.sismografolot.cat FESTIVAL CÒMIC Humor 13/04/17 - 16/04/17 Figueres. www.festivalcomic. cat

#11 · 2017

21/03/17 - 20h Centre Cívic Pla de Palau. Girona

15/04/17 - 22h Sala La Mirona. Salt

CONCERT BLAUMUT

7 NOTES 7 COLORES Hip Hop 07/04/17 - 23h

Plaça Catalunya. Girona JUDITH NEDDERMANN Festival Strenes 22/04/17 - 22h Sala Tron. Museu d'Art Girona. CONCERT RAMON MIRABET Festival Strenes 28/04/17 - 21h Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org ALBA VENTURA. PIANO

30/04/17 - 19h

02/05/17 - 20h

Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org

21/04/17 - 22h

Sala El Torín. Olot.

Thrash metall, hardcore, música electrònica

Centre Cívic Pla de Palau. Girona

Festival Strenes

Ibercamera Girona

Blues

Sala La Mirona. Salt

46

08/04/2017 - 20h

NO HOLDS BARRED + THROUGH THE LIES + ERIO

01/04/17 - 21h

Eva Abellan. Fina Fina

CONCERT ADRIÀ PUNTÍ

CICLE MÚSICA PER A TOTHOMMAGIC ROOM

Festival Strenes

CICLE MÚSICA PER A TOTHOMMAGIC ROOM

Yeah Indie Club. Avda Ramon Folch, 9. Girona

GOSSOS

CONCERT EL GALLO QUE NO CESA 16/04/17 - 21h

Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org EL LLAC DELS CIGNES Ballet de Moscou 04/05/17 - 20h Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org CONCERT CHAMBAO

Teatre La Gorga. Palamós CONCERT MIQUI PUIG Festival Strenes 21/04/17 - 20h Plaça Catalunya. Girona

Nuevo ciclo 06/05/17 - 21h Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org


HOME FREE

A BOCA CHUISA 2

Girona a capella festival

Photographie. Delphine Manjard

13/05/17 - 21h Auditori Girona. Sala Montsalvatge. Girona www. auditorigirona.org XII TROBADES DE MÚSICA MEDITERRÀNIA 30/03/17 - 01/04/17 Museu de la Mediterrània. Torroella de Montgrí CONCERT MANEL "Jo competeixo" 15/04/2017 - 22h30 Espai Ter Auditori. Torroella de Montgrí. www.espaiter.cat CONCERT CA VELL de Girona, Folk 31/03/17 - 21h Cas Romagué a la Casa Irla. Sant Feliu de Guíxols CONCERT / VERMUT AUSTIN MILLER USA, folk d'autor 02/04/17 - 12 h. Cas Romagué a la Casa Irla. Sant Feliu de Guíxols LES CRUET Montseny, punk alegre-furiós 08/04/17 - 19 h Cas Romagué a la Casa Irla. Sant Feliu de Guíxols QUICKSAND REMEDY Bcn, indie pop

BLACK MUSIC FESTIVAL 02/03/17 - 19/03/17 Girona FESTIVAL STRENES 01/04/17 - 30/05/17 Girona A CAPELLA FESTIVAL

L'ESPAGNE DÉCHIRÉE 1936-1939 Photographie 16/03/17 - 17/05/17 Centre International Photojournalisme. Perpignan

FESTIVALOT 26/05/17 - 28/05/17

Maison de la Région. www. laregion.fr

31/03/17 - 19h CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan

POÈMES DE WILHEM MÜLLER / LIEDER FRANZ SHUBERT

18/04/17 - 19h

Banyoles

Marc Barancos, Isabelle Brunel et Elisabeth Loupias

Lecture

Lecture-concert

25/05/17-28/05/17

TERRES ANCESTRALES

18/04/17 - 03/05/17

Girona XX FESTIVAL D'EMERGÈNCIES MUSICALS

Gallerie Lumière d'Encre. Céret.

PARENTS/ENFANTS

13/05/17 - 21/05/17 Girona

04/03/17 - 31/03/17

març a maig | mars à mai | marzo a mayo

Agenda Roussillon |

Conservatoire de Perpignan.

YUKIO MISHIMA. NOUVELLES, Lecture 19/05/17 - 19h CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan

JUSQU'À CE QUE LA MORT NOUS SÉPARE Florence OBRECHT/Axel PAHLAVI 25/02/17 - 07/05/17 CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan

L'ODYSSÉE DE GRÉGORY HERPE Photographie de Grégory Herpe 18/03/17 - 31/05/17 Collections François Desnoyer. St Cyprien.

A LA DÉCOUVERTE DU NOUVEAU MONDE 21/05/2016 - 31/03/2017 Musée des Monnaies et médailles Joseph Puig. Perpignan

MATHIEU RENAULT/ AURÉLIE LAFOURCADE Peinture 01/04/17 - 01/05/17 Galerie des Hospices.

LES PRITCHARD´S FONT LEUR CINÉMA Vidéo, peinture, animation

sculpture,

06/05/17 - 11/06/17

#11 · 2017

|

Galerie des Hospices.

12/05/17 - 21 h Cas Romagué a la Casa Irla. Sant Feliu de Guíxols

47


març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| Agenda

Roussillon |

BERNADETTE KELLY I Peinture 11/03/17 - 30/04/17 Galerie ARTRIAL. Perpignan.

EXPO DE LA RUMBA CATALANA Photographies. Pierre Parcé 04/04/2017 - 18h

APPEL À CANDIDATURES DU FESTIVAL FOTOLIMO 2017 Thématique: passages

Frontières

fins / jusqu'au / hasta 10/05/2017 Galerie Lumière d´Encre. Céret.

HOMMAGE MICHEL BERTRAND

Musée Art Moderne. Collioure

LA PORTALADA DE RIPOLL

Cinéma Castillet. Perpignan 04/02/17 - 28/05/17

JOURNÉES EUROPÉENNES DES MÉTIERS D’ART Expositions et démonstrations des artisans d’art, visites guidées 01/04/17 - 02/04/17 11h 19h Villefranche de Conflent

JACHÈRE Sébastien Ronsse 06/04/17 - 30/04/17 Galerie Lumière d´Encre. Céret.

29/04/17 - 01/05/17

08/03/17 - 21/04/17

Bélesta

Maison de la Catalanité. Perpignan

ELS MONUMENTS Décors de la Semaine Sainte 02/07/2016 - 29/04/17

LES MISÉRABLES. VICTOR HUGO Cie. Karyatides

Hospici d´Ille sur Têt

Le portique du Monastère de Ripoll

Cloître. Elne

L'ESPACE EN VIBRATION Ararat PETROSSIAN 4/02/17 - 14/05/17 Musée Terrus. Elne

BANDE DESSINÉE ET IMMIGRATIONS

23/04/17 - 15h i 18h

PEINTURES Théâtre l´Archipel-Le Carré

Patrice Caffin 30/03/17 - 11/05/17

INFLAMMATION DU VERBE VIVRE

Espaces des Arts Le Boulou

WAJDI MOUAWAD

L'ESPAGNE DÉCHIRÉE 1936-1939

06/05/17 - 16h30 Théâtre l´Archipel- Le Grenat

Photographie 16/03/17 - 17/05/17

UNE CARMEN EN TURAKIE.

Camp Mémorial Rivesaltes. Salses-le-Château

Turak Teatre. Michel Laubu

ALBI THERE

19/05/17 - 19h

Deana résident

Théâtre l´Archipel- Le Grenat

Kolencíková, Artiste

04/03/17 - 04/04/17

01/04/17 - 11/06/17

BALLET ESBART JOVENTUT

Maternité Suisse d´Elne

Centre d'Art Le Lait. Moulins Albigeois

Danse

EXPO "ENTRE TE_T ET ME_KONG’’ CATHY SCHEIN #11 · 2017

Photographie

04/03/17 - 14/05/17

28/03/17 - 02/04/17

JOURNÉES DE LA CÉRAMIQUE 2017

et

VINOCHOPE. Perpignan

53È FESTIVAL CONFRONTATION 2017

Peinture installation 28/04/17 - 16/06/2017 Maison de la Catalanité. Perpignan

48

EXPO DE GE_RALDINE VILLEMAIN

PANOPTIQUE Tarik Essalhi. Scuplture 01/04/17 - 11/06/17 Centre d'Art Le Lait. Moulins Albigeois

06/05/17 - 20h30 Théâtre l´Etang


SETMANA DE LA RUMBA CATALANA LGS EN CONCERT 30/03/2017 - 20h Le Chaudron. Bages. www. lechaudron-roussillon.fr

Casa Musicale. Perpignan. www.casamusicale.net

28/04/2017 - 20h30 Théâtre l'Archipel. Le Grenat.

MUCHACHO Y LOS SOBRINOS Semana Rumba Catalana 06/04/17 - 21h El Mediator. Perpignan

CABARET

TILT FESTIVAL 2017

Leenka Compagnie

Musique éléctonique

Divers Concerts 30/03/17 - 08/04/17

LUZ CASAL EN CONCERT

Roussillon | març a maig | mars à mai | marzo a mayo

| Agenda

CONCERT "EYE BALLING" SARAH MURCIA QUARTET CRÉATION 

31/03/17 - 20h30

25/05/17 - 28/05/17

Théâtre de l´Etang. St. Esteve.

El mediator -Théâtre l'Archipel. Perpignan. www. tilt-festival.org

SPOT: JAZZ ET CINÉMA Colour Jazz Quartet 27/04/17 - 20h30

Saison Jazzèbre Théâtre de l´Etang. St. Esteve.

21/04/2017 - 20h30 

FESTIVAL DE MUSIQUE SACRÉE

Conservatoire de Perpignan.

CONCERT BUENA SUERTE

04/04/17 - 15/04/17

Carte Blanche

Couvent de Minimes. Perpignan

09/04/17 - 17h30

FESTIVAL IDA Y VUELTA Jazz 16/05/17 - 21h El Mediator. Perpignan

Palais des Rois de Majorque. Perpignan

CONCERT LALALA NAPOLI

01/06/17 - 04/06/17 Casa Musicale. Perpignan. www.casamusicale.net

13/05/17 - 21h Salle de l'Union Céret.

Es busca comercial

Nous cherchons un commercial(e) Per gestionar cartera de clients, captació de patrocinis, publicitat per a la revista i altres serveis. Interessats/des, contactar info@culturaemagazine.com Il/elle se chargera de la publicité pour la revue, gestion de portefeuille de clients, d'autres services. Intéressés/(ées), contactez info@culturaemagazine.com

#11 · 2017

RAUL MIDÓN

49


Adreces març a maig | mars à mai | marzo a mayo

Adresses Direcciones Casa de Cultura. Girona Plaça de l’Hospital, 6. +34 972 20 20 13 Museu Memorial de l´Exili. La Jonquera. C/ Major, 43-47. +34 972 55 65 33 Caixa Forum. Girona C/ Ciutadans, 19 Sala auditori. Centre Cívic de Campdevànol. Pl. Anselm Clavé Fundació Fita. Girona. C/Hospital, 6, 2n (Casa de Cultura). +34 972 21 64 65 Espai Santa Caterina. Girona Passatge Aristide Maillol, s/n. Museu del Mediterrani. Torroella de Montgrí. C/ Ullà,27-31. +34 972 75 51 80 Les Nits del Coro (Sarrià de Ter). Sala El Coro. Plaça de la Font, 9. Sarrià de Ter Les nits de la Coma. Cassà de la Selva L’Espai del Casal. Plaça de la Coma, 8 Les nits de teatre del CAF. Platja d’Aro Centra L’Avenir Fanalenc. Avgda. Cavall Bernat, 47. Teatre Municipal de Girona. Plaça del Vi, 1. +34 972 44 00 05 Factoria d’arts escèniques. Banyoles. C/ Mossèn Baldiri Reixach, 230240. Les Bernardes. Salt. C/ Major, 172.

#11 · 2017

Les nits de Can Gruart. Vilablareix Centre Cultural Can Gruart. Carrer Farigola, 50 Teatre de Salt. Salt. Pl. Sant Jaume, 6. +34 972 40 20 04 Factoria d’arts escèniques. Banyoles. C/ Mossèn Baldiri Reixach, 230240. Teatre Bescanó. C/Major, 27. +34 972 44 00 05 Teatre Municipal de Banyoles. C/ Pere Alsius, 206

50

Espai Els Catòlics. Olot. C/Clivillers, 7. +34 972 26 15 52

Les nits del barri del Convent. La Bisbal d’Empordà Convent dels Franciscans. C/ Convent, 55.

Camp Mémorial Rivesaltes. Salses-le-Château Avenue Christian Bourquin. +33 (0) 4 68 08 34 99

Teatre de Lloret. Masia de Can Saragossa, s/n.

Centre d’Art Le Lait. Moulins Albigeois 41 rue Porta.Albi

Sala La Planeta.Girona Passeig Canalejas, 3 +34 972 207754

Le Chaudron. Bages. 1, Rue du Cinéma.

Teatre Principal d’ Olot. Passeig de Miquel Blay, 5. +34 972 27 91 38

Théâtre l’Archipel. Le Grenat. Av.Général Leclerc. 0033 (0) 468 62 62 01

Centre International Photojournalisme. Perpignan 24, Rue François Rabelais.

El Mediator. Perpignan Av.Général Leclerc. 0033 (0) 468 62 62 01

CAC Àcentmètresducentredumonde. Perpignan 3, av. Grande Bretagne. +33 (0) 468 34 14 35

Casa Musicale. Perpignan. L´Arsenal, 1, Rue Jean Vielledent. 0033 (0) 468 62 17 22

Gallerie Lumière d’Encre. Céret. 47, Rue de la République. Maison de la Région. 34, Av. Général de Gaulle Collections François Desnoyer. St Cyprien. rue Emile Zola. +33 (0)468 210 696 Musée des Monnaies et médailles Joseph Puig. Perpignan 42, Av. Grande Bretagne. Villa Les Tilleuls. +33 468 62 37 64 Galerie des Hospices. Av. Sainte-Marie. Canet-en-Roussillon +33 468 86 72 60 Galerie ARTRIAL. Perpignan. 30, place Rigaud. +33 (0) 6 81 42 98 75 VINOCHOPE. Perpignan 26 Rue Mathieu de Dombasle. Villefranche de Conflent Av. 19 Mars. Cabestany 00 33 (0) 468 08 15 31 Galerie Lumière d´Encre. Céret. 47, Rue de la Republique. 00 33 (0) 468 87 29 19 Musée Art Moderne. Collioure Route de Port-Vendres. 0033 (0) 468 82 10 19 Cloître. Elne Plateau des garaffes. Musée Terrus. Elne 3 rue porte Balaguer. Maternité Suisse d´Elne Route Montescot. Maison de la Catalanité. Perpignan 11, Rue du Bastion Dominique. +33 (0) 468 08 29 30 Hospici d´Ille sur Têt 10, Rue de l´Hôpital. +33 (0) 4 68 84 83 96 Espaces des Arts Le Boulou Rue des Écoles. +33 (0) 4 68 83 36 32

Magazine cultural Girona - Roussillon

Escolta'ns al programa “Benvinguts”, tots els dimecres a les 14:15 h

à l'emission "Benvinguts", les mercredis à 14:15h

Conservatoire de Perpignan. 83, Rue Marechal Foch. 0033 (0) 468 34 41 82 Palais des Rois de Majorque. Perpignan 2 Rue des Archers. 0033 (0) 468 34 48 29 Salle de l’Union Céret. 7 Rue Lafayette. 0033 (0) 468 81 51 52 Théâtre de l´Etang. St. Esteve. 6 Allée Des Arts et Lettres. 0033 (0) 468 38 34 95 Couvent de Minimes. Perpignan 24, Rue François Rabelais.

Vols anunciar-te per la província de Girona i el departament dels Pirineus Orientals? Vols que el teu esdeveniment destaqui a la nostra Agenda? Contacta amb el nostre servei comercial i t’informarem de tot. Avez –vous l’idée de ressortir dans la province de Gérone et le département des P.O? Voulez-vous mettre en valeur votre événement dans notre Agenda? Contactez avec notre service commercial. ¿Quieres anunciarte en la provincia de Gerona y en el departamento de los Pirineos Orientales? ¿Quieres destacar un evento cultural en nuestra Agenda? Contacta con nuestro servicio comercial, te informaremos de todo.

comercial@ culturaemagazine.com

Subscripció d'un any a la revista, 12€ No es perdi cap informació cultural de les comarques de Girona i el departament del Rosselló i subscrigui's a la revista. Contacti amb nosaltres per email a: info@culturaemagazine. com indicant-nos el nom, adreça i telèfon.

Abonnement pour un an au magazine, 12 € Abonnez-vous au magazine et vous ne raterez pas les informations culturelles de la province de Girona et le département du Roussillon. Contactez avec nous par email: info@culturaemagazine. com en nous indiquant vos coordonnées et télephone.

Suscripción de un año a la revista, 12 € No se pierda ninguna información cultural de las comarcas de Girona y el departamento del Rosselló y suscríbase a la revista. Contacte con nosotros por email: info@culturaemagazine.com indicando su nombre, dirección y teléfono.


Magazine cultural Girona - Roussillon

ON ENS POTS TROBAR: • 4 eixos de distribució: Capitals, Pirineus, Costa,

Interior. • Punts d'entrega determinada: centres culturals,

museus, biblioteques, oficines de turisme, ajuntaments, hotels, restaurants, centres mèdics, assessories.... VOUS NOUS TROUVEREZ:

PUNTS D'ENTREGA POINTS DE LIVRAISON Girona (411) Perpignan (208) Figueres (183) Palafrugell (123) Olot (99) Puigcerdà (63) Prades (60) Banyoles (59) Cadaqués (44) Céret (42)

Colliure (31) Ripoll (28) Sant Feliu de Guíxols (26) La Bisbal (21) Maçanet de la Selva (21) Elne (15) Les Angles (15) Andorra (2) Monells (1) Villefranche de Conflent (1)

• 4 axes de distribution: Capitales, Pyrénées, Côte, Intérieur • Points de livraison déterminés: centres culturels, musées, bibliothèques, offices de tourisme, mairies, hôtels, restaurants, centres médicaux...

CulturaeMag @CulturaeMag


Profile for Culturae

Culturae 011  

Revista cultural transfronterera / Magazine culturel transfrontalier / Revista cultural transfronteriza GIRONA-ROUSSILLON Trimestral

Culturae 011  

Revista cultural transfronterera / Magazine culturel transfrontalier / Revista cultural transfronteriza GIRONA-ROUSSILLON Trimestral

Advertisement