La Circular 159 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Revista semestral Número 158 Número 159 gener-juny 2013 juliol-desembre 2013 preu unitari 6,50 € preu unitari subscripció anual6,50 22 € subscripció anual 22 €

Entrevista amb Entrevista amb Abel i Arnau Tomàs JordiMonogràﬁ Domènechc El color del cor Monogràfic Treballem amb... Les corals, Jaume Sala i Gemma Tatay educació en valors

3Opinió

4Notes del SCIC 11 Conversa

15 El Tècnic a

92a Jornada de Treball del SCIC. Les corals prenen la paraula! La Generalitat concedeix a Maria Martorell i Codina la Creu de Sant Jordi Presència del SCIC a l’Assamblea Anual de la Federació Europea. El SCIC, vist per tres generacions Per molts anys Joana! A totes les Hores Perdudes El Tauler del SCIC

Editorial

l’abast

24 23 Activitats de Parant l’orella les corals

amb...

Jordi Domènech

Monogràfic Les corals, educació en valors

27 I ara... juguem

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

àgines interiors

Les cançons de La Circular La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 159, desembre 2013

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura

Portada

Maquetació: Anna Falcó

Redacció, administració i publicitat P.Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat

Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

Disseny: Núria Tura Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

L’hora perduda, 40è Juguem Cantant a L’Auditori de Barcelona. Fotografia de Martí I. Berenguer

Editorial

I ara que sortim per televisió, què? Durant anys, tota la vida com aquell qui diu, el cant coral només ha aconseguit sortir per televisió quan s’han muntat pollastres monumentals (trobades generals del SCIC, aniversari de Clavé, etc.) a part de la tradicional cita nadalenca del Concert de Sant Esteve.

Foto: Cesc Rovira

Durant anys hem lamentat aquesta falta d’atenció dels nostres canals i dels canals de més enllà per la pràctica escènica amateur amb més presencia al nostre país (hi ha

cors a totes les comarques i gosariem dir que, d’una forma o altra, es practica el cant coral a totes les poblacions de Catalunya). I ara que Televisió de Catalunya emet un programa com l’Oh happy day! en prime time els dissabtes al vespre, què? No és el moment ni el lloc per valorar el programa, el seu contingut, els seus cors, ni el jurat ni el presentador.Volem només reflexionar sobre com el programa haurà contribuït a reivindicar el cant coral com un dels patrimonis més preuats que té el país (per la

consolidació de la llengua, per la formació musical formal o informal, per la inclusió de nouvinguts, per la creació de xarxa social, pel creixement personal dels cantaires, pel benestar dels cantaires i del públic, per l’enriquiment cultural, etc.). Prendrem com a indicador si es parla més de nosaltres que abans, i podem dir que si. Han sortit comentaris i articles sobre el cant coral a Catalunya i els seus valors des de seccions de crítica televisiva a seccions d’opinió i fins i tot d’economia en la majoria de diaris nacionals. Uns amb encerts parcials i d’altres amb errors monumentals només evidencien que el fet que no s’hagi dedicat ni un minut per programa a explicar i reivindicar aquest model coral de país que en molts aspectes és referent a l’estat espanyol i a tot Europa serà una dada negativa en la valoració que fem d’aquest programa. Esperem que amb el temps surtin més i més articles que facin saber al país el tresor que té en el cant coral i pel qual és una nació envejada arreu i així ens treguin la raó en aquesta valoració preliminar de l’impacte del programa Oh Happy Day. La Redacció desembre del 2013

Notes del SCIC

92ª JORNADA DE TREBALL DEL SCIC: LES CORALS PRENEN LA PARAULA! Va tenir lloc els dies 19 i 20 d’octubre, a l’Alberg del Carme de Manresa; una ciutat significativa per al SCIC perquè hi vam tenir la seu durant els primers anys i s’hi va fer la primera Trobada. Les sessions incloïen la presentació del tretzè volum del Patrimoni Coral XXI i el programa comú, les darreres valoracions del curs anterior i els projectes per a aquest curs, l’asssemblea anual obligatòria i les reunions comarcals. La participació decidida i viva dels directors de corals i dels caps comarcals en totes les discussions que van anar sorgint és allò que destaca clarament d’aquesta jornada. Això va fer que els debats s’allarguessin de tal manera que van “menjar-se” molta de l’estona que havia d’estar dedicada a la presentació del repertori -tret de la presentació del Patrimoni Coral que sí que van fer els harmonitzadors. Només podem felicitar-nos-en, perquè és molt més positiu l’intercanvi d’idees que no pas la lectura d’unes partitures que també podem revisar a casa individualment. Resumim l’assemblea perquè engloba, de fet, tots els temes que es van tractar a la jornada. Després d’aprovar-se la gestió del curs 2012-2013 i davant la devallada de cantaires, la coordinadora Xell Montserrat insisteix que cal esforçar-nos per donar a conèixer el SCIC a les corals que encara no 4 La Circular

el coneixen i impulsar tant com poguem la creació de noves corals. Amb aquesta intenció s’ha contactat amb una empresa especialitzada en comunicació que fa algunes propostes concretes; una d’elles, una acció multitudinària al carrer pels voltants de Nadal, per a la qual es demana la complictat de totes les corals, que es faria a Barcelona perquè tingués més ressò. Ja en aquest primer tema algunes corals i caps comarcals van mostrar-se en desacord, alguns perquè preferirien accions d’altres tipus i en les seves ciutats.

Els projectes per a aquest curs 2013-2014 inclouen: - Trobades: Mitjans i Grans, intercanvis. Petits, 41è Juguem Cantants per demarcacions.

- Projectes: • Pont de Cançons a L’Auditori de Barcelona, dissabte 17 de maig 2013. Participació voluntària; cal un cor d’uns 700 cantaires. Obres del Patrimoni Coral XXI nº 13 (tradicionals en jazz) • El SCIC canta a Montserrat. Possibilitat de fer-hi un concert El balanç econòmic del curs passat • Europa Cantat Junior a Beri el pressupost d’aquest es van guen, Noruega. S’organitzarà aprovar per unanimitat. El tresorer, l’anada conjuntament Enric Puig, va explicar la delicada • Difusió: renovar la web i reforsituació econòmica en què ens çar les noves tecnologies. trobem per la manca de cobrament de part de les subvencions, però - Pla de formació permanent ens anima davant la constatació • 4ª edició del curs de direcció que, amb una mica de seny, podem del SCIC, amb cors pilot, en autofinançar-nos. La Xell lamenta quatre caps de setmana i “Treque el CD Acuitacantar-9 amb ballem amb…” Isabel Mantecón L’hora perduda s’hagi venut molt (Infantil de l’Orfeón Donostiarpoc a les corals; repliquen algunes ra), Sònia Moreno (Twocats pel corals qüestionant la utilitat actual Gospel), Glòria Coma (Infantil dels CDs davant l’Spotify i altres de l’Orfeó Català) i Pep Prats mitjans informàtics per baixar-se (Cantiga, Cor Ciutat de Tarramúsica. En general, es demana, però, gona). Més dues sessions amb l’esforç de tots per poder anar Manuel Cubeles. venent el material divers (cantates, • 1ª Acadèmia Internacional de cançoners, CDs…) que el SCIC Direcció de cors infantils. Del té emmagatzemat. S’acorda crear 7 al 13 de juliol a Vilafranca una comissió que doni idees noves del Penedès, amb Anne Marie en els aspectes de comunicació i Cabut (França), Christian Gradifusió, que tots estem d’acord que ses (Venezuela/EEUU), Basílio s’han de millorar. Astúlez (País Basc) i Mireia Barrera (Catalunya). Inclòs

dins el programa d’activitats de l’ECA-Europa Cantat. - Edicions • La nova cantata Història de Catalunya en cançons de Ros Marbà, Jaume Picas i Miquel Desclot, serà el volum 4 de la col·lecció del SCIC; la Generalitat n’assumirà el cost. • La Circular tornarà a sortir quatrimestralment el 2014 gràcies a una subvenció. Es demana que tothom hi continui aportant continguts. • Es comença a treballar en el volum 14 del Patrimoni Coral XXI • Pojecte Noves Cançons: Per iniciativa del SCIC, els alumnes de Composició de l’ESMUC crearan noves cançons per a infants sobre textos de poetes o escriptors suggerits per la Institució de les Lletres Catalanes. Renovació de càrrecs de Junta (17’s): - De l’equip tècnic no plega ningú i demanen la incorporació d’algú més. - L’equip comarcal queda així: • Gironès etc: cal trobar nou cap • Barcelonès: Laia Nieto i Ariadna de Casacuberta • Baix Llobregat: Marina Pelfort • Terres de Ponent: Esther Cabós • Vallès Occidental-Maresme: Montserrat Farràs demana plegar. La demarcació s’uneix a la del Baix Llobregat • Penedès, Anoia etc: Laia Mateu i Marta Coll • Tarragonès etc: Mercè Pérez acaba mandat, entra Montserrat Bella • Illes Balears: Eulàlia Salbanyà - A Coordinació, Xell Montserrat és Coordinadora General, Manel Cubeles continua com a adjunt vist que no hi ha qui ho faci, Quin Bonal plega de secretari i és sustituït per Mercè Pérez, Enric Puig anuncia que plegarà. Per tant, cal un tresorer i una altra persona. També s’explica que, a petició del SCIC, Maria Martorell ha rebut la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca pedagògica, molt especialment a favor del cant coral infantil, i se li dedica un llarg aplaudiment.

En una breu assemblea extraordinària, s’aprova per unanimitat una modificació dels estatuts per tal que incloguin l’edició de La Circular i altre material. Diumenge al matí es van fer les reunions per demarcacions i després els caps comarcals en van informar. La Xell havia demanat que s’hi discutís especialment el model de jornada de treball més adient per l’octubre, i en aquest tema va seguir havent-hi divisó d’opinions entre fer-les d’un sol dia per facilitar l’assistència de més corals, o bé de tarda de dissabte –començant més aviat– i matí de diumenge, per afavorir la comunicació i la convivència entre directors. Fins i tot va sorgir la proposta d’allargar-les fins mitja tarda de diumenge per tal de poder-hi incloure tallers o alguna sessió de formació, com es feia anys enrere. Pel que fa a la jornada de final de curs, vista la dificultat en les dates i la poca assistència es va qüestionar la seva utilitat, si el motiu principal és fer-hi la valoració del curs. Però coordinació i l’equip tècnic van insistir que aquesta valoració els cal per tal de preparar adequadament el curs següent. En general, queda clara la necessitat que les corals responguin les enquestes perquè

són una guia imprescindible per a aquells que han de planificar les coses per a tots; i també cal que els equips, sempre que sigui possible, treballin amb més anticipació per tal de poder tenir els projectes ben definits a la jornada d’octubre.

Presentació del Patrimoni Coral XXI (vol13) Foto: Maica Brecha

No totes les corals van poder assistir a totes les sessions; potser perquè eren de dissabte tarda i diumenge matí?… Però els membres de la junta (17’s) havien decidit fer-ho així, primant els aspectes de convivència i contactes entre directors, que es consideren molt importants i que donen sentit a la nostra federació. Com deia un membre de l’equip tècnic partidari del cap de setmana: “I sinó, fixeuvos amb qui vau sopar dissabte…” (els amics habituals) “…i amb qui vau esmorzar diumenge!” (nous amics, gent d’altres corals). El repte és mantenir aquest esperit al SCIC, siguin quins siguin els horaris i els dies de les properes Jornades de Treball! M. Mercè Argüelles

desembre del 2013

LA GENERALITAT CONCEDEIX A MARIA MARTORELL I CODINA LA CREU DE SANT JORDI Reproduïm la nota de premsa que vam enviar als mitjans nacionals i internacionals sobre la concessió a la Maria de la Creu de Sant Jordi. El SCIC, com diu la nota, realment no s’entendria sense la seva tasca, des del moment de la fundació fins fa ben poc... Maria, el nostre reconeixement i el nostre afecte! La Redacció l’educació dels infants, juntament amb un grupet d’altres corals infantils que ja funcionaven va fundar el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya SCIC. Ella va ser la inspiradora dels primers principis bàsics en què es basa encara aquesta federació. En els primers vint anys del Secretariat va formar part de l’equip responsable del funcionament de l’entitat: recerca Maria Martorell, provinent d’una famí- de repertori, adaptació de cançons lia de pedagogs, va exercir de mestra al català, organització de jornades durant més de 40 anys. Però sobretot de treball i formació per a directors, cal destacar la seva importantíssima intercanvis de corals, trobades, etc. tasca en el món de les corals infantils Del 1989 al 1997 va ser Secretària de i concretament en el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Coordinació General de la federació. El Govern de Catalunya va concedir la màxima distinció d’aquesta institució, la Creu de Sant Jordi, entre d’altres personalitats i entitats, a MARIA MARTORELL I CODINA pels seus mèrits i pels seus serveis a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

El 1962, juntament amb M. Dolors Bonal, Montserrat Solanic i M. Teresa Giménez, va fundar el cor infantil L’Esquitx, de la Coral Sant Jordi. El 1967, continuant la tasca començada a l’Esquitx, conscient de la necessitat de suplir l’ensenyament de música que no es feia a l’escola i considerant-la una part essencial de

A partir del 1998 ha estat Coordinadora de l’equip de redacció de la revista del SCIC, La Circular, fins el 2011 i actualment hi continua col·laborant com a assessora. La gran importància de la tasca de la Maria no només ha abastat el SCIC sinó tot el món coral infantil a Catalunya. L’existència mateixa d’aquesta

federació, que té més de 45 anys, agrupa 5.000 nens de més de 100 corals, ha Foto: M. Mercè encarregat cantates i cançons que Argüelles s’han estrenat en trobades, edita cançoners, organitza jornades de formació, té contactes a nivell europeu, etc., no s’entendria sense la tasca constant, l’ajuda i la inspiració de la Maria Martorell. El SCIC i tots aquells que creiem en la importància de la música i del cant coral com a eina per contribuir a la formació integral dels infants mai no podrem agrair-li prou el seu mestratge. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Barcelona, juliol de 2013

PRESÈNCIA DEL SCIC A L’ASSEMBLEA ANUAL DE LA FEDERACIÓ EUROPEA Del 8 al 10 de Novembre va tenir lloc a Pécs, Hongria, l’Assemblea de l’European Choral Association Europa Cantat (www.eca/ec.org). Un centenar de persones hi van assistir en representació de 24 països, i el SCIC també hi va ser present. Es va fer a Pécs perquè hi tindrà lloc el proper festival d’Europa Cantat l’any 2015 (www.ecpecs2015.hu).

capital catalana. Ja us ho recordarem, l’evolució de cantaires -que en el però podeu anotar les dates. nostre cas va arribar als 150- fins al festival de Pärnu (Estònia) l’any 2011. És important participar-hi perquè és L’objectiu era explicar com s’aconseuna oportunitat de poder establir gueix engrescar cantaires i corals a contactes amb altres federacions i participar en els projectes europeus, d’intervenir en projectes, i també per en aquest cas l’Europa Cantat Junior: donar a conèixer la tasca del SCIC, la clau està en aconseguir que s’hi sempre ben considerada en l’àmbit participi una vegada, després l’exeuropeu. Aquest any vam participar, periència fa que tothom hi vulgui juntament amb altres federacions, continuar participant. L’any vinent, aprofitant que Barcelona en la sessió que portava per títol serà la capital cultural de Catalunya, Cooperate! en la qual quatre federa- El SCIC és una federació activa dins l’assemblea que tindrà lloc del 21 al cions (Itàlia, Estònia, Suissa, Flandes i de ECA-EC. Per a aquest curs, tenim 23 de Novembre 2014 es farà a la nosaltres) vam exposar com ha estat en marxa la Primera Acadèmia 6 La Circular

Internacional de Directors de Cors Infantils, del 7 al 13 de juliol a Vilafranca del Penedès. També volem participar amb el cor del SCIC en un concert durant el festival Europa Cantat Junior de Bergen del 30 de juliol al 6 d’agost, on col· laborarem amb la federació flamenca; el cor del SCIC hi cantarà una cançó en flamenc i el cor flamenc una en català. Aquest projecte pot tenir continuïtat, això només és el començament.

Europa. Aquesta informació ajudarà les organitzacions europees i nacionals a establir programes més adequats a les necessitats reals de les persones que canten. També esperem que convenci aquells que prenen les decisions perquè donin suport al desenvolupament del cant en la nostra societat. És important que el màxim d’entitats responguin l’enquesta, disponible també en català, a l’adreça (www.thevoiceproject.eu). Us animem a totes les corals a fer-ho!

En aquesta assemblea també va tenir molta importància el projecte europeu VOICE (Vision On Innovation for Choral Music in Europe) que, entre molts d’altres, inclou “Singing Europe”, un projecte pilot de recerca no comercial, amb el qual es pretén obtenir dades estadístiques de tothom que canta col·lectivament a

El SCIC participa activament des de fa anys en la federació europea. Hi ha hagut l’Europa Cantat el 2003 a Barcelona (com a membre del Moviment Coral Català), l’Europa Cantat Junior a VIC el 2005 i el projecte Cors amb Cor el 2010, pel que va ser reconegut amb els International Awards del International

Music Council. Esperem poder continuar tenint èxits amb les activitats preparades per a aquest curs. Des d’aquí us animem a fer-ne difusió i, sobretot, a participar-hi. Xell Montserrat Coordinadora General del SCIC

Tots els participants, després de l’Assemblea.

EL SCIC,VIST PER TRES GENERACIONS Aquest escrit el va preparar la coral Shalom l’any 2012 expressament per a un número de la Circular que havia d’estar dedicat a la intergeneracionalitat i que finalment no es va poder publicar. Els l’agraïm molt i ens plau publicar-lo ara, tot i que amb retard, perquè estem segurs que continua tenint interès per als lectors. La Redacció En motiu de la recent III Conferència sobre Cant Coral i Intergeneracionalitat, hem volgut demanar l’opinió de tres persones de generacions diferents però igualment actives en una coral del SCIC, la coral Shalom, de Lleida. Això és el que ens han dit. IRENE LLOBERA (9 anys, Cantaire del Grup de Mitjans) 1) Quants anys fa que cantes a la coral? Des dels 3 anys, quan feia P3 i ara faig 3r, per tant 6 cursos. 2) Què t’agrada més, de les activitats que la coral fa amb el SCIC? Quan estava al grup dels petits m’agradava molt el “Juguem Cantant”. Ara, amb el grup de mitjans, em va agradar molt fer una trobada amb una altra coral a Calafell i aquest curs m’ho estic passant molt bé preparant la Trobada general. Estem assajant molt i preparant bé les cançons i tinc moltes ganes de fer la cantata. 3) T’agradaria dirigir una coral? M’agrada molt cantar i com que encara sóc petita i em queda molts anys de cantaire, de moment no m’ho plantejo.

NÚRIA SAMPER (directora) 1) Quants anys fa que dirigeixes una coral del SCIC? Vaig començar a cantar quan tenia 11 anys, al grup de grans. Quan en tenia 17 vaig entrar a l’equip directiu i fins ara, ja fa 10 anys!

moments que cadascun dels directors de corals (infantils o no) hem passat i que et fan gran: el primer concert, la primera cantata, els nervis incontrolables a l’hora de dirigir en un curs de direcció, tot et tremola... Són aquests moments que tems, que creus que no te’n sortiràs i faràs el ridícul; però 2) Què ha representat això per a te’n surts i et sents bé per haver-ho tu i quin és el teu millor record? fet. Són tots aquests primers moments (i tots els que vénen després) Recordo la primera vegada que, encara com a cantaire, se’m va posar que et formen com a director. literalment la pell de gallina. Tenia 12 3) D’allò que fas actualment anys i va ser al Palau Sant Jordi, a la Trobada General que commemorava a la coral, què et sembla més el 30è aniversari del SCIC (s’estrena- important? Hi ha moltes de les coses que va El Timbaler del Bruc). treballem a la coral que considero Recordo les cinc mil veus cantant importants i, de fet, crec que és tot el Rampataplam tots a una i l’efecte d’estar al bell mig del Bruc, amb el so el paquet el que val la pena i que és dels timbals que venien per tot arreu, impossible separar-ne unes de les altres. és difícil d’oblidar. Jo treballo majoritàriament amb Com a directora, però, no penso que la meva trajectòria estigui feta el grup dels Petits i, sincerament, de records, sinó més aviat de fites, m’encanta que es prenguin la coral desembre del 2013

com un joc, em satisfà que tinguin ganes que arribi el dissabte per venir a cantar. M’agrada alimentar la seva imaginació i deixar que toquin de peus a terra el menys possible. Dins de tota aquesta juguesca d’animals parladors, boscos màgics i bombolles de sabó que porten desitjos hi introduïm les cançons, el text, la dicció, una bona posició a l’hora de cantar, saber escoltar la música amb atenció (sigui de l’estil que sigui), respectar el director quan canta, etc. La meva missió és que pels nens la música sigui un joc i, de fet, darrerament m’he adonat que quan millor s’ho passen també és quan ho fan més bé, quan l’afinació és més bona i quan l’energia i la projecció de la veu augmenten. Per tant crec que sí, que el més important que s’aprèn a la coral és que els nens s’ho passin “bomba” a l’hora de cantar, que se sentin emocionats i orgullosos del que fan. La coral aporta una gran lliçó als nens des de petits, formen part d’un col· lectiu en que ningú és més que l’altre i que és necessita cadascun dels granets de sorra per assolir un resultat comú. És una sensació que s’emporten a la motxilla i els acompanyarà tant dins com fora de la coral.

D’esquerra a dreta: Carme Valls, Irene Llobera i Núria Samper 8 La Circular

M.CARME VALLS (fundadora i directora) 1) Quants anys fa que dirigeixes una coral del SCIC? Deu fer uns quaranta-quatre anys que dirigeixo una coral afiliada al SCIC. 2) Què ha representat això per a tu i quin és el teu millor record? El fet de pertànyer al SCIC constitueix un punt d’orgull per diversos motius. El Secretariat va néixer a Catalunya, a semblança d’altres que existien a Europa, en un context polític molt difícil. Aleshores era un mitjà que podia reforçar i cultivar a través de la música coral la defensa de la llengua, les tradicions i els costums de Catalunya. D’altra banda, el SCIC sempre ha volgut ésser capdavanter en la innovació i en la puixança del cant coral per a infants. En primer lloc, amb la recerca de repertoris d’arreu així com en el foment de nous repertoris de creació, entre altres. I, en segon lloc, amb l’impuls de les modalitats de trobades i totes les seves variants: generals, comarcals, d’intercanvi i altres que, des que es van començar a realitzar (la primera va ser a Manresa l’any 1967), han ajudat a la nostra mainada a comprendre que el treball que porten a cap el poden compartir amb altres cantaires i que hi ha molta gent que fa com ells.

Personalment, voldria ressaltar les trobades-intercanvi que s’esdevenen entre dues corals, ja que són en gran manera enriquidores i fomenten l’amistat, el fet de compartir, la tolerància, entre molts altres valors, així com el profit que se’n pot treure d’escoltar els altres en la música coral, tant per als infants com per a qui els dirigeix. Així mateix, les trobadestaller tenen el seu interès per la descoberta de nous repertoris i de mètodes de treball d’altres directors. El fet d’haver estat en el nucli representatiu del SCIC (com a cap comarcal i formant part de l’equip tècnic i del consell consultiu) m’ha aportat aprendre molt, conèixer molta gent; i, una cosa importantíssima, haver guanyat moltes i grans amistats, en el sentit ple de la paraula amistat. Tot plegat, a més a més, ha estat granment positiu en el meu entorn familiar més proper perquè ha suposat fruir junts del cant coral, compartir-lo i participar-hi; ha resultat una eina educativa i beneficiosa per al propi creixement personal. 3) D’allò que fas actualment a la coral, què et sembla més important? Actualment continuo creient que el SCIC fa una tasca molt important d’aportació musical al cant coral infantil. Des de la nostra coral seguim gaudint de les aportacions del secretariat i estem compromesos, en tot allò que ens és possible, amb les indicacions que marquen; creiem que són molt vàlides i hi aportem la nostra col·laboració en tot el que convingui. Penso que la formació de directorsdinamitzadors és importantíssima, fins i tot potser caldria fomentar un cert proselitisme en els entorns musicals (conservatoris, escoles superiors de música, etc.) a propòsit de la meravellosa tasca pedagògica que és la direcció coral (infantil i d’adults). És a dir, cal prestigiar aquest fantàstic art de la direcció coral en els entorns i àmbits musicals. Coral Shalom de Lleida

PER MOLTS ANYS JOANA! Mentre estàvem acabant de preparar aquesta circular, vam conèixer la mort de Joana Raspall.Va ser a la matinada del 4 de desembre i la família ho va fer saber a través del Twitter, tot convidant les escoles a recordar-la llegint un dels seus poemes. Nosaltres ja teniem la contraportada preparada, llegir-la ara, però, cobra un altre sentit. #gràciesJoana. L’any 2013 ha estat molt especial per a la Coral Tic Tac, de Sant Feliu de Llobregat, perquè hem pogut celebrar de la manera que millor sabem, cantant, el centenari de la poetessa de la nostra ciutat, Joana Raspall. D’una banda, hem participat en dos dels actes institucionals: l’Acte inaugural de l’Any Joana Raspall de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (febrer de 2013) i l’Acte commemoratiu organitzat per la Generalitat de Catalunya (juliol de 2013). I d’altra banda, hem treballat intensament la cantata editada pel SCIC L’hora perduda, per a la gravació i per al doble concert que vam fer el mes de juny a l’Auditori del Palau Falguera. En aquesta ocasió, ho vam fet acompanyats del grup de Mitjans dels cors Sant Esteve (Castellar del Vallès) i El Virolet (Barcelona). D’aquest darrer concert, en va escriure unes ratlles molt encertades el poeta santfeliuenc Agustí Vilar, gran amic de la Joana, i que ens fa il·lusió compartir amb vosaltres.

“Per sort, aquesta cantata la tenim enregistrada des del mes d’abril. (…) No us càpiga cap dubte, els seus compositors s’hi van lluir. (…) És un encert que el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya hagi tirat endavant una iniciativa d’aquest calibre. Tingueu en compte que hi ha tres corals, Tic tac, de l’Ateneu santfeliuenc, el Virolet dels Lluïsos de Gràcia i la coral Sant Esteve, de Castellar del Vallès. Totes tres, dirigides per Jaume Sala a l’auditori Falguera. La composició de Jordi Domènech va tenir la narració de suport de Clara Ripoll. Els vailets (…) han voltat el país cantant-la. Més assajos, més presentacions i més cantades, més aplom en la seva audició. (…) L’hora perduda és la feina col·lectiva més matinera i pencaire de tot el centenari. Quan vaig sentir-los al febrer, prou que ho vaig notar. Dubto que hi hagi poetes que puguin dir que la seva obra aconsegueix fites d’aquesta índole. Potser perquè l’he escoltada amb més detall, m’admira molt més. El paper del piano és senzillament superb, joguina feta virtuosisme. (…) Qualsevol família santfeliuenca hauria de tenir aquest compacte entre les seves col· leccions privades. Sempre tindrà un record ben viu del millor personatge que ha creat el nostre rodal. (…) La nostra creativitat local també creix amb litúrgies d’aquesta categoria.

L’hora perduda vaig escoltar-la en la presentació del centenari. Solament fou un tast, però quin tast! Després, el 9 de Juny, a l’auditori, en companyia de la poetessa. Finalment, al Palau de la Generalitat. Potser amb el vailet que va destapar-se com a rapsode furtiu i la coral Tic Tac, diria que van ser el millor d’aquell homenatge institucional. Certament, la Generalitat passa angúnies, però la poetessa va merèixer alguna cosa més que paraules. En aquell moment, tot va semblar-me molt suat. Però, aquest tresor musical és una meravella. Quant a la presentació del nostre públic local, vaig anar-hi al concert del 9 de juny. La filla de la poetessa va contar-me tot l’espectacle, molt divertida. (…) La filla va fer-me seure al costat de la seva mare. Com que no podíem sentir-nos, sords com naveguem sense garolar una estona, la poetessa va prendre les meves mans. Sarmentosa, però molt manyaga, callada, però sempre ben càlida. Un gest molt de l’estil de la poesia de Montserrat Abelló. Després, en rebre les felicitacions de tothom, vaig enretirar-me discretament. (…) Ara tinc el compacte a casa. Més endavant, us en penedireu si no el teniu. Una feina ben feta raspalla records i millora autoestimes.”

Berta Junqué

Joana Raspall rebent l’homenatge dels nens i nenes de la coral Tic-Tac de St Feliu de Llobregat , El Virolet de Barcelona i el cor Sant Esteve de Castellar del Vallès en el 15è aniversari de la coral Tic-tac i el centenari de la poetessa. desembre del 2013

A TOTES LES HORES PERDUDES Quan l’equip tècnic em va proposar que dirigís la cantata L’hora perduda de Jordi Domènech sobre poemes de Joana Raspall en els concerts del 40è Juguem Cantant d’aquest curs, vaig rumiar-m’ho molt abans de dir que sí. Encarar la direcció d’aquests quatre concerts era un regal preciós i alhora tot un repte, un “difícil saltiró” pel qual em caldria prendre molta embranzida.

En aquests quatre concerts he tingut uns companys de viatge de luxe, els pianistes Paul i Quim, als quals vull agrair el seu rigor i professionalitat, i els narradors Maira i Joan, sense els quals aquesta cantata no tindria aquesta empenta i frescor. Ha estat un plaer!

elles han estat les hores perdudes que han donat el seu temps i la seva il·lusió perquè aquests concerts fossin possibles, des de l’encàrrec original de la cantata fins al darrer detall de cada concert. Moltes gràcies per ser-hi!

No vull acabar sense donar les grà- Laia De las Heras cies a les persones de l’Equip tècnic, Directora de les corals Gymusic i L’Espurna

Aquesta cantata m’ha acompanyat durant mesos a casa, al tren, als assajos amb els petits de L’Espurna, etc. He conviscut i après amb la música del Jordi i els mots de la Joana i la Clara, fins al punt de gaudir de cada un dels instants i de les imatges sonores que la componen. Vull agrair en primer lloc la feina de totes i tots els directors del SCIC, que assaig rere assaig han donat vida a L’Hora perduda, a en Tic, la papalloneta, la tortuga ballarina, el sol despistat...

EL TAULER DEL SCIC

40è Juguem Cantant a Barcelona Foto: Martí I. Berenguer

IV CURS DE DIRECCIÓ DEL SCIC Com cada any, el SCIC organitza dins dels seu curs de direcció, els “Treballem amb...”. Encara teniu l’oportunitat d’assistir a aquests: – dissabte, 25 de gener: Glòria Coma i el Cor Infantil de l’Orfeó Català: Repertori i recursos per als més grans. – dissabte, 22 de febrer: Pep Prats: Dinàmiques d’assaig per avançar. Podeu seguir l’actualitat del SCIC al Facebook i al Twitter! @corals infantils

I ACADÈMIA DE DIRECCIÓ DE CANT CORAL INFANTIL Unint dues vocacions del SCIC, la de formadors i la d’organitzadors de projectes internacionals, neix la primera Acadèmia de Direcció de Cant Coral Infantil. Es realitzarà a Vilafranca del Penedès, del 7 al 13 de juliol del 2014, amb el professorat següent: Christian Grasses (USA) Anne Marie Cabut (França) Basílio Astúlez (País Basc) Mireia Barrera (Catalunya) A part les classes pròpiament de direcció, s’organitzaran tallers complementaris les tardes i concerts de corals infantils els vespres. Més informació a la pàgina web del scic: www.coralsinfantils.cat Més endavant anirem informant de tots els preparatius! 10 La Circular

Jordi

Domènech Conversa amb...

Nascut a Manlleu, va estudiar piano a l’Escola de Música de Vic, a l’Estudi Àngel Soler i al Conservatori Superior de Música de Barcelona; i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama. Ha actuat amb les principals orquestres de Catalunya i Espanya. Amb el grups més importants de música i òpera antiga (Orphenica Lyra, Europa Galante, NeoBarock,Wiener Akademie,Venice Baroque Orchestra, La Colombina, Early Opera Company, London Baroque i Al Ayre Español) ha actuat als principals festivals europeus. El 2001 va debutar al Teatre del Liceu i el 2002 a la Scala de Milà. A més d’aquest brillant currículum com a cantant, Jordi Domènech també és un compositor reconegut de cançons i obres corals, que molts de vosaltres o els nens de les vostres corals heu cantat; la més recent, la cantata L’hora perduda, amb poemes de Joana Raspall i narració de Clara Ripoll, per al 40è Juguem Cantant del SCIC. desembre del 2013

Quan va començar a agradarte la música? De molt petit. Tinc una família molt àmplia, sóc el cinquè de set germans. Al meu pare li agradava molt cantar i els meus germans grans posaven discos, cantaven la música dels contes que sentíem a la radio… De petit jo cantava molt, sovint a l’escala de casa! D’això va venir que m’apuntessin a una coral, que va ser la Coral Xiulet, de Manlleu.

estava acabant la carrera de piano, vaig entrar de pianista al Cor de Cambra del Palau de la Música. Els acompanyava abans de l’assaig, de vegades els feia exemples... Llavors ja m’agradava molt l’òpera i el cant. Va ser allà on van decobrir que tenia un veu especial i em van insistir que ho provés. Però en aquells moments per a mi era una opció “B” respecte del piano.

meva disposició natural. En aquella època vaig demanar una beca i la Generalitat me la va concedir, però per estudiar Cant. Això va coincidir amb el fet que em vaig presentar al concurs Francesc Viñas i em van donar el premi al millor contratenor, l’any 1998. Tot plegat em va semblar una mena de senyal de que, en algun momento o altre, havia de prioritzar l’estudi del cant per sobre del piano. Vaig passar a considerar el piano Quan et vas adonar que tenies com a segon instrument i vaig entrar La coral Xiulet era del SCIC aquesta facilitat, vas començar a la Guildhall School de Londres per Sí, i dissortadament ja no existeix. a estudiar cant? cantar. Però el segon any d’estudiar Va ser una de les corals que van La vida et porta cap a un cantó o cant, abans que pogués obtenir el anar a l’estrena del Tirant lo Blanc, cap a un altre… Vaig anar a estudiar diploma, ja em van contractar per amb música d’Antoni Ros Marbà i a Anglaterra.Vaig triar aquell país fer de “cover” a l’òpera de Glindelletra de Núria Albó, l’any 1977. Jo primer perquè hi havia una profes- bourne. el vaig cantar, juntament amb uns sora de piano que m’interessava, 4.900 nens i nenes més! Aquell i després perquè allà hi ha tota Quina importància té actualTirant lo Blanc va ser per mi un una tradició pel que fa a la veu de ment el piano, en la teva activiimpacte tan gran que sense aquella contratenor i el seu estudi hi estava tat musical? cantata crec que no m’hauria normalitzat. Sabia que a Londres Molta menys que abans, però condedicat a la música. No fa gaire vaig podria perfeccionar les dues coses; tinuo tocant i m’agrada molt, per conèixer en Ros Marbà, que en però sempre amb el piano ocupant exemple, acompanyar cantants de tenia moltes ganes i mai no havíem més del 80% del meu temps. tant en tant… coincidit, i la primera cosa que li vaig dir va ser: “Jo sóc un dels nens Per tant, des del començament Mai no t’has acompanyat tu que van estrenar el Tirant lo Blanc!”. ja t’anaves fent a la idea de mateix en un recital? Es va ben emocionar! Encara me’n cantar de contratenor Molt poques vegades. Fa poc em van recordo de la lletra i la música de És que era la veu que tenia! A la convidar a fer un petit concert de majoria de les cantates que vam fer coral de l’Escola de Música i a la tres o quatre cançons, i com que no amb el SCIC, i això que a la coral Coral Canigó, de Vic, feia de tenor van aconseguir pianista vaig acomXiulet casi sempre ens tovaca fer la però tenia una facilitat amb la veu de panyar-me jo mateix per primera tercera veu…! falset que no tenien altres cantantai- vegada en públic. Però en aquest res. A la primera classe de cant que cas et preguntes com t’has de col· … i llavors vas començar a vaig anar, ja vaig cantar les àries de locar: mirant la partitura o mirant estudiar música més seriosacontralt del Messies i la Passió segons el públic? Si mires la partitura la veu ment… Sant Mateu de Bach, m’hi portava la no surt dirigida cap els espectadors, Vaig començar amb una professora a Manlleu que, per gran disgust meu, es va casar amb un dentista i va marxar a Sabadell. Llavors els meus pares em van matricular a l’Escola de Música de Vic, on vaig fer solfeig i piano.Vaig tenir de professors Pep Baucells, Fina Colomer i altres. Amb Quim Maideu vaig fer el cinquè de solfeig. A Vic vas fer tota la carrera? Vaig fer-hi el que ara seria el Grau Mitjà, amb solfeig, harmonia etc. i fins a cinquè curs de piano. El sisè ja el vaig fer a Barcelona. Tu pensaves dedicar-te al piano. El cant va venir després... Efectivament, jo era pianista, el cant va venir molt més tard. Quan ja 12 La Circular

i si l’enfoques cap el públic erres notes del piano perquè estàs en una posició estranya. No ho sé, això s’ha d’acabar d’investigar… Però té l’avantatge que pots interpretar al teu aire Justament això resulta una mica perillós. A part que necessites controlar simultàniament cant i piano, de vegades et consenteixes una mica massa, agafes el tempo que et va bé, les respiracions que et convenen encara que no siguin les més musicals… Quan estudio, a estones necessito aixecar-me del piano i cantar sol, o treballar amb un altre pianista, o amb el professor de cant, o sobre una gravació, perquè després l’orquestra no t’espera, o toca més fort del que t’imagines, i has d’estar preparat. Entre la veu d’un home contratenor i la d’una dona contralt, quines diferències hi ha? De timbre, de so…? En algunes èpoques de la història de la música convivien les contralts amb els contratenors i els castrats, i tots cantàven… A part les diferències de timbre, en segons quines fragments de la tessitura sembla com si un home tingués més fiato, en canvi en els passatges aguts una dona pot tenir avantatge. Què convindrà més en cada cas dependrà del paper que el personatge faci en l’obra. Com que ara tot es grava en DVD, la gran carta dels contratenors és la credibilitat: un duet d’amor d’una òpera antiga resulta més creïble si el fan home i dona, contratenor i soprano, que no pas una contralt i una soprano. Parlo d’obres d’escena; en el cas de l’oratori és més una opció del director, n’hi ha que els agraden els contratenors i n’hi ha que no, jo m’hi he trobat. La diferència de timbre és evident en alguns cors anglesos que sovint tenen contratenors a la veu de contralt… Sí, és típic de molts cors de capella anglesos tenir nens fent de soprano i contratenors fent de contralt. Però també hi ha contralts amb un timbre que semblen contratenors! Fa un temps, tots imitaven l’emissió i la manera de cantar dels anglesos,

que venen d’una tradició de nens cantors de capella. S’havia de cantar d’aquella manera per agradar! Ara s’ha anat admetent que hi ha veus de contratenor de més tipus, amb colors diferents, tessitures i potències diferents… I també n’hi ha que canten de soprano, que a Itàlia en diuen “sopranistes”. Parlem de la teva activitat com a compositor.Voldria saber si ser pianista t’hi ha ajudat i si treballes amb el piano quan compons. Depèn, no sempre treballo de la mateixa manera. Quan componc per a piano, o per a cant i piano, de seguida hi incorporo l’instrument. Fins i tot de vegades trobo uns compasos que poden ser una introducció que m’agrada i llavors penso quina cançó trobaria per anar-hi darrere… Per a la darrera nadala que vaig fer (per encàrrec de l’Agrupació Cor Madrigal, l’any passat), vaig “començar la casa per la teulada”, primer vaig trobar la melodia i després vaig buscar un poema que m’agradés i que hi anés bé en mètrica i caràcter. tes de Nadal que he fet hi he inclòs A Venècia, amb Romina alguna nadala menys coneguda, i en Va ser com un experiment. Basso les que ja han estat harmonitzades Quina part del que compons procuro incorporar recursos difeés per a veu? rent en el to, el ritme o el caràcter. Fins ara, un 95%. Naturalment, m’hi No totes les nadales ho admeten, ajuda el coneixement de les carac- però n’hi ha que sí. Les dotze van terístiques de la veu, el fet que he tocant l’he inclosa en més d’un recull cantat en corals i conec bé aquest amb un caràcter diferent cada vegamón, i que el cant coral és molt da. Igualment El desembre congelat. fàcil de lligar amb el piano. De mica en mica he començat a compondre Algun arranjador amb qui he també per a piano solista i per a parlat diu que li fa por trebagrups de càmera, però tinc molt llar amb cançons populars per poques obres encara. una qüestió de respecte… Però s’han de fer viure, s’hi ha de Compons més per a nens o per jugar! Són populars perquè s’han a adults? cantat molt temps i de moltes maJo diria que més de la meitat per a neres diferents. Precisament, a mi adults, la resta per a nens. I un 80% em sembla molt interessant trobar del total són harmonitzacions de en una cançó cantada mil vegades nadales tradicionals catalanes, que algun element curiós que la faci n’he fet moltes, tant en forma de diferent, com ara la introducció, o la suite com cançons soltes, i per a to- manera com la melodia passa d’una tes les edats: nens, joves, avis… per veu a l’altre, o un canvi de tonalitat a cors infantils, de dones, d’homes. o de ritme, fins i tot potser una En aquest camp he treballat molt. estrofa afegida per algun poeta… i segueix sent aquella mateixa cançó Això vol dir que encara se’n popular que coneixíem. Hi ha molt canten, de cançons de Nadal! camp per córrer. Quan rebo un I tant! A mi m’agraden molt, m’hi encàrrec per treballar amb cançó trobo molt bé. A tots els reculls i sui- popular, penso “Tornem a casa!”. desembre del 2013

Has treballat mai directament amb nens? Sí, havia donat classes de solfa, piano, cant coral i cambra a l’escola de música de Manlleu, abans d’anar a Londres. Hi ha mestres que els agrada treballar amb nens d’una edat concreta, però jo m’he trobat bé tant amb petits com amb adolescents, doncs connectava bé amb el seu tipus d’humor… Treballant amb nens m’ho passava molt bé! Explica’ns en què ocupes el teu temps actualment Les mes activitats són bàsicament el piano, compondre i cantar. El piano el continuo tocant i més d’una vegada he hagut de fer de “pianista d’emergència” improvisat… No puc dir que l’estudiï perquè això requereix molta estona diàriament, però sí que em mantinc i l’any que ve, si tot va bé, faré uns concerts acompanyant un cor que m’ho ha demanat. També dedico una part de la meva activitat a la divulgació de la música, col.laborant amb els Amics de la Música de Manlleu. Creus que cal fer més divulgació de la música? Sí, és una de les mancances que tenim. Hi ha historiadors i musicòlegs que fan conferències molt interessants i ben documentades, però sovint a la gent li queda curiositat per saber coses concretes, com ara: què fa un cantant d’òpera les estones que no canta? Com es prepara una òpera, començant des de zero? Vist amb ulls de profà, allò que fem dalt de l’escenari pot semblar ben estrany! Hi ha pocs músics que ho expliquin clar i d’una forma amena. Jo vaig començar modestament a fer-ho amb els Amics de la Música de Manlleu, una entitat que organitza concerts, conferències i altres activitats. Hi he fet conferències de divulgació, no tantes com voldria perquè s’han de preparar i això m’ocupava massa temps, però és un món que m’agrada. De fet, de conferències sobre temes relacionats d’aprop o de lluny amb la música se’n podrien fer moltes!

el llibre ja es va morir, jo sabia que estava malalt i per això li vaig dedicar el cançoner, potser un cas únic! Sóc de pagès i a casa sempre hi havia hagut animals, i quan vam anar a viure a la casa nova aquest gat un dia va venir, li va agradar i s’hi va quedar. Ara penso en El gat presumit, la canço de la cantata L’hora perduda… Els animals altres vegades t’han servir d’inspiració? Trobo que és un tema bo d’utilitzar en les cançons infantils, però tampoc cal abusar-ne. Allò que m’agrada de L’hora perduda és que els poemes de la Joana Raspall són molt bonics, i casualment n’hi ha que parlen d’animals… A La Papallona operada, per exemple, allò que és bonic és el sentiment de solidaritat que conté el poema. Els nens, per petits que siguin, poden cantar cançons que expressin sentiments, sempre en la tessitura i amb la dificultata adequada a la seva edat. Com a compositors de vegades tendim a pensar –i és un error- que els nens només poden cantar coses simpàtiques quan són petits i boniques només a partir dels deu o dotze anys!

Ara, quins són els teus plans Vas editar un llibre de cançons, immediats? Gatonades… Estic acabant una orquestració de Sí, el gat que teníem i que va inspirar Les dotze van tocant per a orquestra 14 La Circular

de corda, i l’edició de la suite per a cor de noies Els planetes. Això pel que fa a composició. D’actuacions, ara farem un Dido & Aeneas a Girona, després tres concerts de música barroca amb un grup de València, El Messies a Granada… I així anar fent!

A Halle, matant el tenor!

Un “anar fent” que de ben segur ens proporcionarà, als seus amics i seguidors, molt bones estones de música! M. Mercè Argüelles

A la Scala de Milà

El Tècnic a l’abast

DES DE CATALUNYA,VERSIÓ JAZZ Les coses, algunes vegades, vénen com vénen, i fins que no t’hi has llençat no arribes a copsar la magnitud de “l’embarcada” que fas. Aquest any, a l’hora de triar fil conductor del Patrimoni Coral XXI no ens hi hem posat per poca cosa.

A ritme de jazz Foto: M. Mercè Argüelles

Teníem precedents de la relació del repertori del SCIC amb el jazz, però ens constava que tampoc no era massa reeixida. Quan es va interpretar El concert desconcertant de Ros-Marbà l’any 2009 a L’Auditori, aprofitant l’aparició del combo en la cantata es va estimar convenient que el trio de Lluís Vidal omplís una part del nostre Pont de Cançons; i ens vam trobar, tot d’una, barrejant una bona actuació de jazz amb una

bona mostra del nostre repertori per a cor infantil i orquestra. També en el Pont de Cançons de l’any següent, el del Projecte Cors amb Cors, l’Elisenda Carrasco va dirigir corals del SCIC acompanyades de Trio de jazz amb Ignasi Terraza al piano.

jazz com a Patrimoni Cultural de la Humanitat. Estem Patrimonials!!!!!!

Potser sí que el tema de fer jazz era ja molt present i queia pel seu propi pes. S’hi havia pensat des de coordinació, que una mica va ser qui va impulsar la idea, però també hi havíem pensat el Tècnic i, sobretot, lligava amb allò que els mateixos cantaires, Després, alguna cançó d’algun Patrimoni Coral, de manera aïllada, probablement, venien pensant des també ha reprès el tema (Les Gita- de fa temps, com a contrapartida als nes de l’Amargós o les peces d’Eva Patrimonis tan doblement tradicionals dels cursos anteriors (un amb Ugalde en el Patrimoni Des de acompanyament d’orgue i un altre Terres Basques). Però amb el jazz amb acordió diatònic). El jazz és una omnipresent no hi havíem pensat música que per component rítmic mai. I sí que és cert que tots els Patrimonis Corals engresquen, però i per modernitat s’adequa més als la idea del d’aquest curs és doble- gustos i a les músiques que la nostra canalla escolten. Una canalla que ment engrescadora, si entenem el t’ho canten tot i amb qui fa de molt bon treballar, que igual t’interpreten peces d’extrema dificultat musical en les melodies i en les harmonitzacions com aboquen tot el sentiment en peces la mar de senzilles perquè resultin atractives, però que també tenen uns gustos als quals cal estar amatents. I el perquè dels harmonitzadors? Així com en d’altres ocasions els noms de músics a qui proposar les peces havien anat sortint amb molta facilitat i guardaven entre ells una certa relació, aquesta vegada els noms van aparèixer dels llocs més diversos (fins i tot vam necessitar que persones externes al SCIC ens proporcionessin els contactes). Això ha fet que cada compositor vingués d’un camp molt diferent al dels altres. desembre del 2013

Ens fa gràcia compartir-ne amb vosaltres alguns detalls per fer-vos més propera la tria i també (qui sap?) per si algun dia no massa llunyà us trobeu vosaltres en la cruïlla de triar ingredients per “cuinar” un Patrimoni Coral (segur que sí!)

coses, amb una gran afabilitat per part seva.

plantejament més conservador: trobar arranjadors que ja haguessin fet obres per a cor. Per això vam pensar en Joan Monné, que ja havia arranjat peces per al cor Molinet de Molins de Rei, i també en Francesc Pagès, que coneixíem més en la seva vessant d’improvisació i d’arranjador d’urgència (en Francesc és un d’aquells pianistes arranjadors que aconsegueixen que una peça coral quedi la mar de presentable per a un concert, amb els instruments dels que es pugui disposar en una ocasió concreta).

També s’estrenava en la creació per corals Esteve Molero. La Xell Montserrat el tenia prou tractat, ja que l’Esteve té arrels vilafranquines i també vam trobar un filó per Com anàvem dient.... El curs passat questa banda. L’Esteve ens va sorprendre escollint peces de la llista vam tenir la immensa sort de “top ten” de les cançons infantils treballar en el muntatge de L’hora (Plou i fa sol i Sol, Solet), que potser perduda amb David Casamitjana, per nosaltres son un pèl ingènues que al seu estudi de Montoliu de i no les pensem com a objecte Segarra enregistra tota mena de d’harmonització, però que amb el treballs musicals dels estils més diversos. Ell coneixia Martí Ventura tractament que ell els hi ha fet i la i ens en va passar l’adreça. En Martí possibilitat d’afegir-hi percussió cor- És de tota aquesta barreja que ha anava molt enfeinat i ens va dir que poral agafen tota una nova intenció sortit el Patrimoni Coral d’enguany. I és afegint tendències a la barreja estiraria el temps de presentar les per als més grans. que aquest Patrimoni augmenta. A peces al màxim, però tot i així va Joan Monné i Francesc Pagès ja van FER-LO GRAN, DONCS! tenir-ho tot enllestit i encara vam tenir temps de revisar qüestions tenir una arribada al projecte més L’equip tècnic de lletra d’El noi de la mare i altres convencional. Al tècnic teníem un

Notícies del MCC

CONVENCIÓ 2014 DEL CANT CORAL A CATALUNYA

quina hauria de ser la presència del per títol: Formant Cantaires - Com cant coral als mitjants de comunica- esdevenir cantant o cantaire a Europa. ció, quins canvis produeix, etc. Trobareu més informació a la web www.mcc.cat Més informació a www.mcc.cat o mcc@mcc.cat COR JOVE NACIONAL DE

El proper dissabte dia 18 de gener el Museu de la Música i l’ESMUC acolliran la cita anual de la música coral a Catalunya: directors, cantai- LEO SINGS! Diversity of sinres, compositors i editors tindran ging practices in Europe en aquesta convenció un punt de trobada. El Moviment Coral Català és En aquesta ocasió el tema a debat partner d’un nou projecte europeu finançat amb fons comunitaris. serà el Cant Coral als Mitjans de Comunicació. Després de la LEO SINGS ! és un projecte Leoprimera temporada del programa nardo que preten estudiar i donar a Oh Happy Day! que ha portat a la conèixer la diversitat de formes de pantalla en prime time cors i grups cant individual i col·lectiu a Europa. vocals catalans amb notable èxit Barcelona acollirà el proper mes de d’audiència, pot ser un bon mofebrer la primera sessió de treball. ment per valorar i debatre com i Aquesta sessió de cinc dies porta 16 La Circular

CATALUNYA 2014

Després dels excel·lents resultats aconseguits en la primer aconvocatòria de Cor Jove Nacional de Catalunya, el Moviment Coral Català està preparant les audicions per escollir els cantaires de la convocatòria del 2014. Els interessats (de 18 a 28 anys) podeu demanar més informació d’aquesta convocatòria a cjnc@mcc.cat

Les corals, educació en valors Us presentem una sèrie de dos monogràfics dedicats al cant coral i a l’educació. Des del SCIC sempre s’ha cregut de manera ferma en la importància de la música i del cant coral com a part de la formació integral dels infants. És aquesta una de les idees bàsiques de la filosofía del SCIC i ho és des de la seva fundació, fa més de quaranta anys. Allò que s’aprén formant part d’una corals és tan intangible com complexe i bell i, des de l’equip de La Circular, ens ha semblat que vivim uns bons moments per tornar a reflexionar sobre allò que aporta el cant coral i com contribueix a la formació dels nens i les nenes que el practiquen. En aquest primer monogràfic publiquem una sèrie de textos que reflexionen sobre els valors, en el proper número relacionarem el cant coral amb l’excel. lència (tan buida que sovint es pronuncia aquesta paraula i tan adient que em sembla quan parlem de cant coral) musical.

Monogràfic

Núria Tura desembre del 2013

LES CORALS INFANTILS DE CATALUNYA Maria Dolors Bonal Directora de cors i pedagoga.

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL MOMENT QUE VIVIM Estem en un moment difícil, un moment històric de canvi en molts sentits. Ja es perfilen noves necessitats culturals i en el terreny social, principalment, és on es qüestionen de veritat tots els vells valors. S’han atenuat els perfils ideològics, l’atonia i la indiferència s’han instal·lat a la nostra societat, amb una moral individualista que busca el plaer inmediat; com diu Z. Bauman “ una vida d’ara mateix“, “ a corre-cuita“, d’aqui ve l’expressió inventada per ell “una modernitat líquida”. Les coses antigues no serveixen, són obsoletes, tenim una societat de consum en què les eines que no van bé o fan pensar massa s’abandonen abans de tornar-les a esmolar. Estem en un món molt ric en informació i molt pobre en reflexió. No tenim temps, ens manca silenci per orientar-nos. Ens cal crear unes consciència reflexiva, solidària, recuperar una riquesa cultural i estètica més gran i més ben distribuïda. L’educació no està en venda, com sovint ens volen fer creure, no és una mercaderia que cal valorar amb conceptes economicistes. Cantada escoAquest segle XXI, com diuen els lar a Badalona antropòlegs, hauria de ser el segle Foto: Cesc Rovira

“Els ideals són com els estels, no els assoleixes però il·luminen el camí” (Demòcrit, filòsof grec) de la Cultura, perquè necessitem una vida més humana que contrasti amb aquest món tan tecnificat. L’hongarès Erwin Laszlo ens diu “cal formar gent creativa i lliure per transformar les ideas en formes que ens condueixin per camins artistics“ I Nietzche deia que per contrarrestar les “ciències dures “ ...”vindrà el temps en que l’única sortida de l’home sigui l’educació artística“ Potser de tan en tan hauriem de fer memòria de l’informe de la UNESCO del 1994 , “L’educació amaga un tresor”: - aprendre a conèixer - aprendre a fer - aprendre a conviure - aprendre a ser - Davant del panorama de gran desordre mundial de voluntats, convindria posar en vigència efectiva lleis justes, una educació gratuita i de qualitat per a tohom, donant a tots els ciutadans les mateixes oportunitats; tan a les Escoles d’ensenyament primari i secundari com a les Escoles de Música públiques. - Els ensenyants, educadors i directors de Corals hem de tenir la força moral per ser utòpics, rebels, i per discrepar de les forces que volen subordinar la condició humana als beneficis econòmics.

Galeano, que ens pot esperançar en la nostre tasca d’educadors: “Un hombre del pueblo de Neguá pudo subir al cielo. A la vuelta contó: El mundo es eso, un monton de gente, un mar de fueguitos. Cada persona brilla con luz propia. Hay fuegos grandes y chicos, fuegos serenos, fuegos locos, fuegos bobos que no alumbran, fuegos que arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear y quien se acerca se enciende“.

EL MOVIMENT DE LES CORALS INFANTILS DE CATALUNYA “..la veu del cant, si no duu l’alba, trenca amb llances de claror els camins de l’ombra...” (del poema Batecs d’ocells, de Mª Angels Anglada) La cançó, ens diu la poeta, expressa bé l’exaltació del cant. “...cançons antigues de ma terra, qui us ha donat aquesta dolçor que alegra el cor i adorm les penes...” (Verdaguer) .

Les Corals Infantils de Catalunya són aquest foc que diu Galeano, d’esperança que encomana a qui s’acosta. Es obvi que el nostre patrimoni cultural musical ha estat i ha de continuar sent present en l’ambit educatiu-musical de les nostres corals. Aixó no vol dir Moltes vegades sentim desànim o que no es puguin plantejar altres impotència per fer front a aquest abandó dels valors autèntics; lluitar opcions i obrir finestres, tant a temes estrictament musicals (per contra-corrent és cansat. Però us explicaré una història que he trobat exemple nous llenguatges) com a altres cultures. al Libro de los abrazos d’Eduardo

Tots els que hem fet cantar infants sabem que el cant col·lectiu és un element d’un gran valor formatiu. 18 La Circular

Tots els que hem fet cantar infants sabem que el cant col·lectiu és un element d’un gran valor formatiu. Familiaritza la mainada amb la música, fa que l’estimin, que els agradi i que se’ls desperti la necessitat de fer-ne; aquesta tasca formativa i sensibilitzadora portada a terme pels responsables del SCIC, és un dels moviments més importants i positius del nostre país, amb una encertada orientació pegagògica i musical i amb sentit civic, humà i ètic. Estimula les ganes d’aprendre, d’auto-disciplinar-se per obtenir un resultat òptim; desperta la curiositat de l’infant, fa que no en tingui mai prou. La música té encara la capacitat de meravellar. La joia del cant comunitari i el plaer estètic d’obtenir, entre tots, una bella obra deixa una empremta interior que no s’esborra mai.

sinò de cultura i civisme. Deia Paul Fraire que “...la millor marera d’educar és quan els homes s’eduquen en comunió...”

ELS RESPONSABLES I DIRECTORS DE LES CORALS INFANTILS

Foto: com a clau per obrir l’atenció; i May/Zircus l’atenció és la porta del coneixement. Cal ser provocador, la curiositat més l’emoció ens permet aprendre i memoritzar.

Cal estar atents i analitzar els materials que fem servir, vull dir les partitures adequades als infants que El centre del SCIC són els directors tenim davant; aixó tan obvi pot resultar fallit si volem obtenir del cor de les corals. Els directors són els mestres, però és l’alumne qui dona uns resultats per als quals potser encara no està prou madur, amb el sentit a tot allò que fem i ha de ser el veritable centre del sistema perill de frustrar-los. També cal vigilar no caure en les modes actuals educatiu-musical. La tasca docent d’un mestre-director s’ha de carec- de trivialitat, grolleria i músiques teritzar per l’entusiasme per la feina frívoles que no aporten cap benefici que fa, ha de ser respectuós, obert educatiu. a tothom, exigent amb ell mateix L’acte i l’ofici de fer cantar un bon i tenir una actitud alegre i creativa. Ha d’estimular els sentits dels cant, accessible a l’infant -amb el cantaires, tenint sempre en compte rigor necessari, l’atenció, la veu, que ensenyar vol dir emocionar. el ritme, la bona dicció, l’afinació Com diu Francisco Mora“només es perfecte- influirà d’una manera defi(Mai no podré entendre la miopía pot aprendre elló que s’estima“; uns nitiva en els seus gustos i en la seva dels nostres polítics que, després de bons directors tenen en compte vida futura. Aquesta preciosa arma qüasi 50 anys d’existència del nostre que res que no passi per l’emoció que tenim a l’abast i que ajuda l’inSecretariat, encara no s’han adonat no serveix per a l’aprenentatge. fant a adquirir memòries, (memòria que aquest moviment és una joia S’hauria de començar l’assaig des- igual a intel·ligència), obres que pertant-los, fomentant la curiositat conmouen i tresors per recordar. que desaprofiten o bé ignoren...) L’esperit d’equip i la col·laboració que uneix tots aquells qui, de lluny o d’aprop, treballen en la tasca de fer cantar els nostres infants, contribueixen directament a divulgar una educació, no només musical

La joia del cant comunitari i el plaer estètic d’obtenir, entre tots, una bella obra deixa una empremta interior que no s’esborra mai. desembre del 2013

I què podem dir de l’aprenentatge de la música? El sol fet de cantar ja porta, en ell mateix, l’aprendre música. El director de la coral ha de posar tota l’atenció en cada aspecte de la cançó, la melodia, el ritme, la paraula; ha de cuidar tots els detalls, de manera que la música flueixi de forma natural, buscant sempre la millor qualitat. És important que el professordirector es plantegi la possibilitat d’ensenyar el llenguatge musical tot fent cantar: - intentar ensenyar els elements musicals, del més simple al més complex - reservar algun moment de l’assaig per a la creació i l’exploració mitjançant la improvització - utilitzar el moviment per introduir conceptes musicals. Els nens entenen més la música si l’experimenten amb el propi cos. - Treballar el ritme amb el llenguatge parlat, el moviment i el cos en general. Cal ser curós, ensenyar no vol dir emmagatzemar coneixements sinò despertar la curiositat i fer que els nens vulguin saber-ne més. L’exploració i la investigació del director el portaran a la llibertat didàctica, el mestre inventa i busca i sap escollir la manera de fer adequada en cada moment. Un ensenyament creatiu portarà el nen a incorporar els nou coneixements que va adquirint sense anular els anteriors, en una relació contínua que va organitzant en la memòria, per tant en la intel·ligència, perquè desperten el seu interès. Bé, amics: tenim a les nostres mans unes eines, les Corals Infantils, que ens permeten fer sempre les coses adequades segons els nens que tenim davant. L’aventatge de no haver-hi programes tancats dona la máxima llibertat d’acció als directors. Fem, doncs, una orientació pedagògica encaminada a una educació amb intel·ligència emocional, que portarà al nen a merevellar-se. I aquest sentiment podeu estar segurs que és perdurable i segur.

20 La Circular

Foto: Martí I. Berenguer

UN SENYAL DE CIVILITZACIÓ Antoni Bassas Periodista i editor del diari Ara

Vas a buscar la teva filla a l’escola i gairebé ensopegues amb un eixam de canalla esvalotada, cridanera, que no escolta el que dius, que no té cap pressa quan tu en tens més, que té altres plans per passar la tarda, que surt plorant , o rient, o no surt, perquè s’està perseguint pels passadissos mentre volen les carteres. Un bon dia, al teatre de l’escola, aquell mateix eixam de canalla ocupa l’escenari en fila i en silenci, i amb cara d’absoluta concentració, segueix les instruccions de la directora de la coral, comença a produir una melodia harmoniosa, combina fragments corals amb algun solo, salta d’un ritme a un altre, apuja i abaixa tons i comença i acaba a l’uníson.

tar asseguda, en silenci un parell d’hores a la seva habitació, estudiant o llegint. Pot ser. Però posats a buscar un exemple de civilització, em quedo amb un grup de nens i nenes cantant o interpretant una peça amb instruments, en públic. L’aprenentatge disciplinat els ha portat fins a produir una expressió artística que els mostra com els adults que seran, encara que ells no en siguin gaire conscients. D’allà on hi havia un alegre grup infantil, brolla, aparentment de cop, un grup afinat i compenetrat que posa veu a un partitura que altres generacions també van fer seva. Els nens s’han fet grans.

Però com que són canalla, no poden evitar mirar, de reüll, l’efecte Una vegada, vaig llegir que el primer que la seva actuació fa a la platea. I senyal de civilització que produeix descobreixen, amb sorpresa, que als l’educació en una persona jove, pares ens salten les llàgrimes. es manifesta quan és capaç d’es-

L’aprenentatge disciplinat els ha portat fins a produir una expressió artística que els mostra com els adults que seran, encara que ells no en siguin gaire conscients.

ELS PODERS DEL CANT Jordi Cornudella Haver cantat assíduament en una coral durant la infantesa té una transcendència formidable. Suposo que tothom que n’ha fet l’experiència hi deu estar d’acord. Aprofitant que l’any passat es va celebrar el cinquentenari de la coral on vaig cantar mentre vaig tenir la veu blanca, avui voldria parlar d’això: dels poders del cant coral quan encara tens l’edat d’aprendre-ho tot.

De la Revista Musical Catalana, núm. 331, gener-febrer 2013. Publicat amb autorització.

D’entrada, anar a L’Esquitx era la rutina dels dissabtes al matí, i que hi hagi rutines, a qualsevol edat, sol ser bona cosa. Baixàvem al barri barceloní de Ciutat Vella, al local que el Cercle Artístic de Sant Lluc tenia aleshores al carrer del Pi, que era la seu de la Coral Sant Jordi i de les seves seccions. Allà passàvem un parell d’hores assajant, que vol dir provant de cantar i provant de fer-ho bé i provant de fer-ho junts tota la canalla que ens hi aplegàvem. A més de companys de coral, alguns érem també companys d’escola (i altres érem coneguts de família), pero la majoria érem perfectes desconeguts fora d’aquell recinte. El que ens unia era el que ens portava allà: el cant. Cantàvem sota la direcció de Maria Martorell, Montserrat Solanic, Maria Dolors Bonal o Maria Teresa Giménez. Les dues primeres per mi eren la tia Maria i la tia Montserrat (cosa dels parentius), però si no haguéssim tingut cap vincle familiar totes dues haurien sigut igualment importants en la meva formació. Tan com ho van ser la Dolors Bonal i la Teresa Giménez. No hi ha cap mestra d’aquells anys de qui guardi una memòria més viva. Parlo de mestres perquè aquelles quatre dones, a més de fer de directores, ara em sembla evidentíssim que també, i potser sobretot, feien de mestres. Per descomptat, ens instruïen en l’exercici del cant, però alhora ens ensenyàven i ens educaven; de fet, potser era la música mateixa, a través d’elles, qui ens instruïa i ensenyava i educava.

Qui més qui menys, si més no en el meu record, tots nosaltres ens ho passàvem bé, de vegades en graus extraordinaris: diria que sobretot als concerts, i molt especialment a les trobades multitudinàries de corals infantils, on vivíem amb més plenitud que mai el sentiment que dóna afegir la teva veu a milers de veus més, que és alhora un sentiment de potència i de pertinença, és a dir, d’ultrapassament d’un mateix per participació en un col·lectiu. I tots nosaltres, també, hi apreníem. Hi apreníem molt. Començant, segurament, per una cosa tan senzilla però tan fonamental com aquesta: que, ni que siguis una criatura, no tot el que compta t’ho ensenyen a l’escola. Deia que a la coral ens ensenyaven i ens educaven, a més d’instruirnos. Ens ensenyaven hàbits i ens educaven en valors. D’una banda els hàbits: sense disciplina, sense esforç individual i col·lectiu, sense atenció a tu mateix i als altres cantaires i a qui us dirigeix, és impossible cantar –fer música- en grup. D’altra banda, els valors: n’hi ha una pila –la

responsabilitat, el respecte, la cooperació, la solidaritat entre les veus, etcètera- que van indissolublement lligats al cant coral. Naturalment, més enllà dels hàbits i els valors, encara és més clar que ens instruïen fornint-nos competències, perquè posaven en nosaltres els fonaments de la pràctica musical. Poc o molt treballàvem l’afinació, el ritme, les dinàmiques, el fraseig, l’harmonia o el contrapunt, i tastàvem les beceroles del solfeig. Però, més que hàbits, valors i competències específics, encara trobo més important el que aconseguien a través de tot això. Feien germinar dins de cadascun de nosaltres la llavor de la sensibilitat musical i ens donaven les eines perquè més endavant la féssim creixer per on volguéssim. D’aquestes eines, si me’n féssiu escollir una, diria que la més essencial és la memòria. Aprendre un repertori ampli de cançons de tota mena i procedència no és col·leccionar una sèrie de tonades com més llarga millor. És molt més que això. Perquè la música és un art de la memòria: de la memòria

Foto: Cesc Rovira

A la coral ens ensenyaven i ens educaven, a més d’instruir-nos. Ens ensenyaven hàbits i ens educaven en valors. desembre del 2013

exacta, la memòria que no confon sinó que destria i matisa. Cultivar la memòria, entrenar-la, refinar-la, és lúnica manera que no s’estronqui la font de guanys inesgotables que és la música. I és clar: la memòria no és una eina que concerneixi únicament la música. Les cançons que cantàvem, a més de melodia, tenien lletra, i aquesta lletra moltes vegades eren versos de poetes com Guerau de Liost, Josep Carner, J.V. Foix o Josep Maria de Sagarra. Un dels primers poemes que recordo haver après devia ser la Cançó de la tempesta de Sagarra, que molts cantàvem sense

entendre gaire què volia dir cada paraula (“Gotellada a l’empedrat, / horitzó llampeguejant…”). Sentir per dins l’emoció del cant ens ajudava a conferir sentit als versos i a allotjar-los per sempre més a la memòria, que és on els versos, com la música, volen anar a establir-se des del moment que neixen. I és que la poesia, germana de la música, també és filla de la memòria. He trigat molts anys a descobrir que això, sense ser-ne conscient, també ho vaig aprendre de petit, cantant en una coral. Foto: Martí I. Berenguer

HAN DIT Els anys de cantar en un cor infantil són pocs a la vida d’una persona, però són crucials perquè és quan es madura en tot allò que fa referència al coneixement, les habilitats, les emocions i la vida social. Comparat amb les hores d’escola, l’assaig setmanal al cor és molt curt, però pot ser molt efectiu perquè el cor és un grup social que demana una homogeneïtat més gran d’actiTrobada 2013 tuts, preparació i motivació. Un a Santes Creus bon mestre dirigint un cor és la

combinació de dos funcions, la d’educador i la de líder musical.

Més enllà de la influència musical, el director d’un cor infantil transfereix als cantaires, volent-ho o no, molts La música ofereix al director una altres aspectes del seu pensament clau especial per accedir al cor d’un i el seu comportament. Un cor ininfant que hi tingui afició. Sovint fantil reflecteix el seu director molt els joves són molt absoluts en la més que no pas un cor d’adults. (...) manera de veure les coses, costa De vegades els directors no ens guanyar-se la seva confiança i en n’adonem, hi sóm massa aprop per canvi és molt fàcil perdre-la. Si el tenir-ne una visió general. Per ser director sap crear una bona relació sincers, ens haríem de preguntar si fem prou bona música, si realment amb el cantaire, això li obrirà la estem ajudant aquests infants en porta a aquest infant en altres una etapa crucial de la seva formanivells, conscients o inconscients. ció, o si potser transmetem a uns cantaires que creuen en nosaltres els nostres prejudicis musicals. Un director, sobretot si treballa amb nens, de tant en tant s’hauria de fer preguntes i trobar les respostes adequades. (...) Hem de ser conscients de la responsabilitat de la nostra feina. Quan més joves són els cantaires, més gran és la nostra responsabilitat. Kari Ala-Pöllänen De Pensaments sobre el món coral

Canta en un cor amb dedicació, sobretot les veus interiors. Això millorarà la teva musicalitat. Robert Schuman 22 La Circular

Parant l’orella

PREMI EUROPEU AL COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ, DE GRANOLLERS Aquest cor, que dirigeix Josep Vila i Jover, va ser premiat recentment a Luxemburg com a millor cor infantil-juvenil i va obtenir la Silver Rose Bowl com a millor cor participant absolut, en el concurs

Let the People Sing organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió. Els felicitem molt cordialment per la feina rigorosa i perseverant que estan fent des de ja fa anys, una feina que dóna fruits com aquest

i que en donarà, segurament, molt d’altres dels quals anirem tenint notícia. Enhorabona! La Redacció

TORNEN ELS CORS INFANTILS AL 45è CERTAMEN CORAL DE TOLOSA Des de l’any passat i per dificultats de pressupost, el CIT de Tolosa programa en anys alterns les categories de cors infantils i conjunts corals. Aquest any tocava cors infantils i un grup d’amics “del ram coral” hi vam fer cap com de costúm. Dels cors d’adults només us direm que el merescut guanyador de gairebé tot (polifonia, cançó popular i premi del públic) va ser el cor suec St. Jacobs Ungdomskor, excel·lent en tots sentits (veus, empast, seguretat, energia, musicalitat…), que ens va meravellar especialment amb la seva interpretació de la molt difícil obra del compositor noramerica Z. Randall Stroope The conversion of Saul. Impressionant!

ben preparat i amb veus molt ben treballades i empastades. El jurat els va atorgar el tercer premi; un premi que té molt mèrit i que, cal dir-ho, hauria estat millor si no s’hagués donat el cas que aquesta vegada hi participaven també el Prague Childre’s Choir (Txèquia) i Vesnianka (Rússia), primer i segon respectivament. Tots sabem com la resta d’inscrits condiciona el resultat de cada convocatòria d’un concurs. En aquest cas, els tres cors premiats tenen estils diferents però tots tres treballen a un nivell altíssim que es pot considerar equivalent. Felicitem molt cordialment el Cor Vivaldi, també per la presentació del cor de noies I Vivaldini, que competia en la secció d’adults i que es va “ficar al públic a la butxaca” en la sessió de música popular. Molt bona feina!

Pel que fa als cors infantils, s’hi presentava el Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada, com sempre molt M. Mercè Argüelles

desembre del 2013

Activitats de les corals

EL VIROLET I L’AMETLLER FLORIT A mig aire de la serra veig un ametller florit ¡Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents... No ets encara el millor temps pro en tens tota l’alegria. El passat 10 de febrer es va celebrar un acte d’homenatge al poeta Joan Maragall, davant el seu mausoleu del cementiri de Sant Gervasi de Barcelona. Sota l’ametller –florit, efectivament- que s’hi va plantar el 1924 simbolitzant aquest poema, al migdia i sota un sol prim d’hivern, espontanis i admiradors del poeta van recordar-lo –tal com han fet des de llavors cada segon diumenge de febrer- tot llegint alguns dels seus textos i poemes. Aquesta vegada gairebé un centenar de persones acompanyàvem la família i seguiem les lectures, en un ambient d’emotiva atenció.

çó de F. Glück sobre el poema de Maragall Tot baixant per la drecera. Després, tothom es va traslladar a l’escalinata central del cementiri i els mitjans i grans d’El Virolet van oferir tres cançons amb textos del poeta: Sol, solet i L’ametller, amb musica de Josep Ollé, i La ginesta, cànon tradicional alemany. Per cloure l’acte, s’hi van afegir pares i L’acte d’aquest any tenia algún mares d’El Virolet i altres persones aspecte especial. El va iniciar el quartet vocal I Trementi amb la can- relacionades amb les corals de

El cant final Foto: família Guilleumes Lluïsos de Gràcia, dirigits per Josep Prats, amb El cant de la senyera. Un acte molt bonic, “rejovenit” enguany per la presència dels nens i joves dels Lluïsos. A ells, els seus pares i l’equip de directors se’ls ha de felicitar pels cants, els poemes i l’actitud atenta i participativa durant tot l’acte d’aquest Ametller florit 2013. M. Mercè Argüelles

EL PETIT ESTEL HA FET 40 ANYS El Petit Estel d’El Vendrell ja té 40 anys, fet una “flashmob” a la plaça per a i aquest curs hem estat de celebració. cantaires i pares, hem fet un karaoke al carrer amb la participació de Els més de 100 cantaires de la coral tothom qui ho volia, hem estat a han pogut participar en els diversos la fira d’entitats amb una paradeta actes que hem organitzat durant de la coral, hem anat de càmping a els darrers mesos del curs. Hem Ainsa,… però sobretot, hem cantat. 24 La Circular

El diumenge 2 de juny, com a acte final del 40è aniversari, vam fer el Concert de fi de Curs, en el qual vam estrenar una cantata escrita pel músic vendrellenc Albert Solé, El gegant egoista. basada en un conte d’Oscar Wilde que porta el mateix

El concert d’aniversari

nom. La cantata és per a cor i orquestra, amb intervenció sorpresa del públic. Hi van participar tots els cantaires, des dels més petitons (3 anys) fins als més grans. Durant la cantata es van anar dibuixant en una pissarra totes les escenes del conte, que passa en una escola; però el més sorprenent va ser l’aparició del gegant. Un gegant que ningú no havia vist mai abans. Hauríeu d’haver vist la cara dels cantaires!! I la dels músics!! En el concert també hi van voler participar el Cor Joves Veus i el Cor Orfeó que es van incorporar en la darrera cançó de la cantata, per celebrar amb nosaltres l’aniversari. molts records (a alguns d’aquests més grans se’ls va escapar la llagriTot va anar molt bé i el concert va meta, a dalt de l’escenari). El vam ser molt emocionant. Per alguns haver de fer dues vegades, sessió de dels cantaires aquest curs va ser el matí i sessió de tarda. seu primer any a la coral, però per a altres va ser el seu darrer any a Organitzar i preparar un aniversari El Petit Estel, i això sempre porta sempre comporta moltes i moltes

hores de reunions i dedicació, però és una satisfacció i un plaer poder fer-ho. Ja hem acabat aquest 40è aniversari. Ara, anem cap els 50. Felicitats i molta música! El Petit Estel

VIVÈNCIES PERSONALS, MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA El cap de setmana 21 i 22 de setembre vàrem rebre la visita del cor Escola Fundació Rivera, de Banyeres de Mariola, Alacant. Era la tornada d’un intercanvi que es va iniciar amb la nostra visita a finals del curs passat. Finalment, desprès de molt parlar amb el seu director, van venir el cap de setmana de les festes de la Mercè. I va ser fantàstic perquè Barcelona estava plena d’activitats per als nens durant aquell cap de setmana. L’inconvenient era que tot just començava el curs i no hi havia repertori preparat per fer un concert.

com podíem fer un concert sense repertori?? Es va valorar que per als nens d’un cor i de l’altre era molt més important trobar-se i conviure junts aquell cap de setmana que no pas forçar-los a fer un concert sense estar preparats. Nosaltres sempre donem molta importància a la seva actitud als assaigs per tal de fer un bon concert, que estigui tot ben preparat; com podíem fer un concert només havent realitzat un assaig?

Però aquell cap de setmana, els nens dels dos cors van gaudir d’unes vivències personals amb altres nens de la seva edat, amb les mateixes inquietuds musicals. Aquell cap de setmana els somriures, abraNosaltres havíem fet només un assaig i ells, com que són una esco- çades, nervis de dormir a casa d’un la, els assaigs els començaven més altre, l’entusiasme, el cansament tard. Així que teníem un problema: i els plors al marxar van ser més importants que la seva participació activa en la música, que malgrat no ser-hi present és allò que els unia! Junts a la plaça L’Esquellerinc del Rei de Barde l’Agrupació Cor Madrigal. celona desembre del 2013

UN MUSICAL EN NOMÉS 7 DIES Els responsables de la coral Gatzara, d’Igualada, ens envien aquesta nota de premsa que descriu molt bé el projecte: La Redacció

la ciutat. Al voltant d’una tercera part dels participants no eren cantaires de la coral i alguns d’ells no havien cantat mai. A l’espectacle estan acompanyats d’un trio de jazz (piano, baix i bateria). És per això que en Els 66 nens i nenes de la comarels assajos musicals molta feina es va ca d’entre 7 i 16 anys que actuen, ballen i canten són també els autors fer per donar seguretat, ja que per dels seus vestits i decorats. Han tre- les característiques de l’espectacle el grup de nens i nenes havien de ballat durant 7 dies i 7 hores cada dia amb l’ajuda d’especialistes en de- ser autosuficients i moure’s i cantar corats, vestuari, música, coreografia a l’escenari sense cap director al i teatre, i el resultat final ha superat davant. En aquest aspecte hi va haver un gran canvi des del primer dia qualsevol expectativa en qualitat i fins a l’espectacle final. Això va ser en èxit. El que més impressiona al públic és l’actitud dels nens. La seva possible gràcies a l’actitud atenta i les ganes d’aprendre i de cantar dels alegria, passió i seguretat actuant i nens. Tant els participants com les secantant. Els nens es transformen, a l’escenari, i aquesta setmana els ha ves famílies s’han bolcat en el musical les 24 hores del dia. Més d’un vespre canviat la vida. els pares i mares han ajudat amb el El projecte va sortir de la Coral vestuari i la decoració i ningú parlava Infantil Gatzara i estava obert a tota de res més. “66 nens anoiencs impressionen el públic cantant, actuant i ballant al musical Charlie i la fàbrica de xocolata, a Igualada

Charlie i la fàbrica de xocolata s’ha creat no només gràcies a la il·lusió de l’equip d’especialistes que han abocat el seu talent i una dedicació absoluta en el projecte, sinó que tampoc hauria estat possible sense l’excel·lent resposta dels nens i de les seves famílies. L’equip estava format pels directors de la Coral Gatzara (música i coreografia), Pep Farrés (direcció escènica), Susana Enrich i Elisabet Farrés (decorats) i Sònia Mateu (vestuari). El que havia de ser un projecte interessant sobretot pedagògicament per la seva preparació, s’ha convertit en un espectacle que ha aconseguit un fet insòlit: dues funcions amb un ple absolut i una altra, la tercera, programada per a aquest dissabte. És a dir, gairebé 1.000 persones ja l’han vist. Un èxit que ningú esperava i tothom viu amb molta il·lusió.” La Revista Musical Catalana se n’ha fet ressò en la seva versió digital. Els responsables de la coral Gatzara ens diuen que finalment se n’hauran fet quatre funcions i ho hauran vist unes 2.500 persones. I hi afegeixen un punt importantíssim: Ha estat una experiència única per als nens, que els ha ajudat a millorar molts aspectes tant a nivell musical com personal, doncs molts d’ells ho han viscut amb molta il·lusió i motivació. Mariona Mateu i Carla Vidal

EL DIA DE L’AMIC, A VALLS Aquest passat dissabte, la Coral Infantil Cors Alegres vam celebrar per primer cop el dia de l’amic. Vam engrescar tots els nostres cantaires, des del grup de petitons fins al grup de grans, i les seves famílies perquè convidessin, per un dia, un o dos amics a venir a l’assaig.

orella, que reflectia la il·lusió de poder ensenyar al seu acompanyant què era allò que feia tots els dissabtes al matí.

Aquesta proposta ha fet que molts nens de la nostra ciutat que no coneixien la coral infantil hagin pogut conèixer què fem a la coral en La iniciativa va ser un èxit, van primera persona. Esperem retrobarcomençar a arribar molts cantaires los al proper assaig! amb un amic agafat de la mà. Molts d’ells amb un somriure d’orella a Rosa Piñas 26 La Circular

Foto: R. Piñas

I ara... I ara...juguem LA FRASE INCOMPLETA

Ompliu els buits resolent els anagrames de sota

juguem

“ Procura tocar bé i amb _ _ _ _ _ _ _ obres senzilles; això és millor que _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ mediocrement obres _ _ _ _ _ _ _ _” E L L B E SA ET E R N PA RT I R

QUESTIONARI PER A CANTAIRES

S I, D I C F I L

Només UNA d’aquestes respostes és correcta. Quina? Si sou d’una coral del SCIC, segur que ho encertareu!

SIDOKU SI

DO MI

SOL

SOL FA

RE MI

1. Els components d’una coral han de saber a) ESQUIAR b) AFINAR c) ESCOMBRAR d) TWITEJAR

5. … i passar l’estona a) XERRANT b) CRIDANT c) CANTANT d) DORMINT

2. Han d’arribar a l’assaig a) L’ENDEMÀ b) A L’HORA BEN JUSTA c) UNA MICA ABANS d) QUAN VULGUIN

6. El dia del concert, s’han de posar a) GUANTS b) L’UNIFORME c) UNS PATINS d) RES

3. Mentre assagen, cal que estiguin a) BEN MAQUILLATS b) BEN ABRIGATS c) BEN ENFADATS d) BEN ATENTS

7. Durant el concert, han de mirar a) EL SOSTRE b) LA TELE c) ELS PEUS d) EL DIRECTOR

4. Si volen, a l’assaig poden portar-hi a) UN AMIC b) UN LLORO DEL BRASIL c) UN MÒBIL d) UN VENTILADOR

8. … i en acabar, sortir de l’escenari a) AMB ORDRE b) A EMPENTES I RODOLONS c) XIULANT d) BERENANT

LA MI

El gat egoista (de la cantata L’hora perduda)

SOLUCIONS DELS JOCS DE LA CIRCULAR ANTERIOR PERQUÈ CANTEM? No cant perquè faci bo - ni perquè faci dolent, cant per dar gust a sa gent - i per divertir-me jo. Qui canta els seus mals espanta DITA SALTADA Quan sents el cucut ja ve la primavera

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

desembre del 2013

Foto: Martí I. Berenguer

Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… És que a través dels aires de la nit t’arriba aquell ressò de l’Establia de quan l’Infant naixia i s’elevava un càntic d’infinit. Si ja no saps sentir-te pastoret, ni aturar-te a entendre el bell missatge, almenys, tingues coratge de seguir el teu camí amb el cor net.

Joana Raspall

Joana (BarcelonaRaspall 1913- Sant Feliu de Llobregat, 2013) (Barcelona 1913- Sant Feliu de Llobregat, 2013)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de AGEC-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana