__MAIN_TEXT__

Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista semestral Número 158 gener-juny 2013

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

Entrevista amb Abel i Arnau Tomàs Monogràfic El color del cor Treballem amb... Jaume Sala i Gemma Tatay


3Opinió Editorial

4

9

Notes del SCIC

Monogràfic

-Treballem amb Jaume Sala -Treballem amb els més petits -Assemblea de l’European Choral Association-Europa Cantat

22 El Tècnic a l’abast El color del cor

23 Conversa

29 Activitats de

amb...

les corals

33 Parant l’orella

Abel i Arnau Tomàs

40 El racó dels llibres

42 Notícies del MCC

43

I ara... juguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 158, juny 2013 Equip Editorial Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Portada Treballant amb Gemma Tatay. Fotografia de Xell Montserrat Dipòsit legal B - 12.122 - 2002


Editorial

Si que en fa de temps...

el curs que ve (periodicitat, nous formats). A contracor ... de la darrera Circular, oi? hem hagut de prendre decisiSí. Més del que la Redacció i ons que no casen del tot amb la Coordinació voldrien. Però les nostres idees però que és que la crisi ha trucat a la potser faran tirar endavant porta del SCIC. I no hi ha ni la nostra (de tots) publicació. caixa... ni faixa. D’entrada hem perdut el color... però no l’esperit. I la peEl SCIC, darrerament, ha riodicitat ens la marcarà una mantingut al nivell molt alt mica la disponibilitat de caixa, (Trobada General, Juguem però la regularitzem altre cop Cantant, el dia a dia) i tot no de seguida que puguem. es pot tenir si els diners que havien d’haver entrat no ho No oblidem, mentrestant, les han fet. nostres funcions: 1. informar Malgrat tot, l’equip de re2. connectar les corals entre dacció segueix treballant. elles Aquesta revista que teniu a 3. portar notícies d’allò que les mans ha costat molt que passa a fora pogués sortir (valoreu-la 4. exportar-hi les nostres molt, si us plau) i potser serà activitats. Un munt de vela darrera d’una època brillant gades ens han dit a d’altres de la nostra petita història països com els agrada saber escrita. de les activitats que portem a terme! A partir d’ara encetem nous 5. Proporcionar temes de reptes, i hem pres decisions reflexió, opinió i formació. que us anireu trobant durant

Procurarem que sigui molt àgil i que la informació, en definitiva, arribi a tots els lectors amb rapidesa, criteri i opinió diversa. Cosa que sempre hem procurat fer, d’altra banda. Abel Castilla Equip de la Circular

març del 2013 3


Notes del SCIC

TREBALLEM AMB... JAUME SALA na): en doble cor fent pregunta i resposta. • Lo tio Pep (València): amb petita percussió i panderetes. En tot aquest repertori, a més de trobar-hi l’acompanyament adient -en aquest cas amb instruments casolans que tots tenim i que realment podien servir per acompanyar (culleres, petxines, ...)-, el Jaume també ens proposava jugar amb l’estructura de la cançó, fent que mentre es cantava anessin apareixent diverses novetats. Fotografia de Toni Gàlvez El passat dissabte 10 de novembre, uns quants directors vam decidir anar a Can Ponsic per assistir a la sessió de treball amb Jaume Sala dintre del 3r Curs de Direcció del SCIC, en la qual suposadament ens presentaria repertori mediterrani i d’arreu. El títol de la sessió ja deixava moltes portes obertes... i així va ser. Les seves propostes de treball van ser molt diverses, però totes amb una mateixa idea: d’una cançó, se’n poden fer tantes coses! Aquest és el treball que en Jaume ha estat fent darrerament amb el Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès: partir d’unes cançons tradicionals i transformar-les de manera que esdevinguin més atractives tant per als cantaires com per al públic. Tal com ell explica “es tracta d’un plantejament de treball que sovint s’anomena work in progress, és a dir... 4 La Circular

a mesura que anem provant coses i conjuntament amb els cantaires i els músics, anem decidint quins elements rítmics i estructurals aportem a la cançó i quins descartem; així anem construint un concert viu, orgànic, sempre renovat i amb espai per a la creació i l’espontaneïtat”. Aquest és el repertori que vam treballar: • Cavall d’Aràbia (Miquel Gil): treball tímbric i d’afinació. • El petit vailet (Trad. catalana): acompanyada d’un ritme charro amb petxines. • Las panaderas (Trad. Castella): amb ritmes de panaderes amb les mans. • Rumelaj (Balcans): treball tímbric, amb alguns exercicis ben curiosos com podeu veure a la foto. I amb ball inclòs! • So de pastera (Jota de Mallorca): amb percussió de culleres. • L’hostal de la peira (Trad. Catala-

Com a conclusió: crec que tots vam marxar amb la idea que la cançó tradicional no té perquè ser avorrida, més aviat al contrari; i que per a qualsevol cançó nova que vulguem fer amb el cor podem trobar moltes opcions en l’acompanyament, en l’estructura, en el timbre,... per tal de fer-la més interessant i atractiva tan en el moment de treballar-la com de cara a un concert. Bona sort a tots amb el work in progress! Berta Junqué Directora de les corals Tic Tac i El Virolet.


TREBALLEM AMB...ELS MÉS MENUTS Tot i que la durada habitual dels assajos és de mitja hora amb els Petitons i tres quarts amb els Petits, en el Treballem... vaig decidir fer mitja hora amb cada grup per tenir temps per a l’explicació teòrica i el torn obert de paraules.

El passat dissabte 1 de desembre, el SCIC em va demanar de fer un taller dintre del seu III Curs de Direcció, enfocat a com treballar el cant coral amb els nens i nenes de 3 a 5 anys, ja que, des de fa uns anys, i sobretot empesa per la meva feina de mestra d’escola de llar, infantil i primària, m’he anat “ocupant” d’apropar el cant coral a nens i nenes cada vegada més petits.

decidir que la manera més empírica de presentar la meva forma de treballar era un assaig obert amb els meus “petits” cantaires! Precedit d’una explicació teòrica de l’assaig i acabat amb un torn obert de paraules. Evidentment, la part més arriscada era: Com reaccionarien? La vergonya els faria una mala passada? Me la faria a mi? però la pregunta que més em rondava era: Ells s’ho passarien bé?

El primer que vaig pensar va ser quin tipus de públic podria estar interessat en el taller, que podia ser divers: mestres que feien música a Infantil, mestres d’escoles de música que treballaven amb alumnes de 3 a 5 anys i que els havien de fer cantar i directors i directores que dirigien els grups dels més petits; o sigui, col.legues que venien a veure una manera de treballar i a trobar alguna nova idea o recurs. Com a usuària de cursos de formació pedagògica, sempre m’he decantat per aquells en què el professorat és partícep directe del “fenomen” didàctic exposat. Així doncs, vaig

El mateix dia que vaig comentar-ho als pares, els ho vaig dir prèviament a ells a l’assaig. Els del grup de Petitons (3 i 4 anys) només van preguntar si el pare i la mare també els vindrien a veure; en canvi, els del grup de Petits (5 i 6 anys) em van sotmetre a un interrogatori molt més extens sobre el públic: “Però, ja en saben?”, “I si en saben, encara estudien?”, “Són nens o gent gran?”... Ara bé, tots dos cors tenien clar que em volien ajudar en aquella tasca que m’havien encomanat, que de fet era la pregunta que els havia La cançó de saludar va ser la que de plantejar. va fer que els cantaires deixessin

Amb el grup de Petitons vam començar, com sempre, saludant el nostre estimat Senyor Mussol, que és l’element que ens fa començar la sessió amb silenci; crec que és essencial provocar el silenci enlloc de demanar-lo. Després va venir la part de tècnica corporal i vocal, les formigues de música i la casa de la llengua ens van fer despertar tota la part cranial i vocal. Tot seguit vam passar als glissandos amb diferents lletres: u, r, br, z. Tots provocats per diferents animals o amb sons familiars per als cantaires, o sigui cobrant una dimensió física, podríem dir. Evidentment la imitació sempre és el vehicle que ens fa crear el diàleg.

Fotografia de Xell Montserrat març del 2013 5


de banda la impressió del primer moment i passessin a formar part de la sessió, cadascú a la seva manera: cantant, bellugant-se, parlant, participant, escoltant, observant o senzillament mirant... Per a mi, l’objectiu de l’assaig i del concert en el grup de Petitons és que “estiguin presents”, i cadascú té una manera diferent d’estar que no sempre és la mateixa en cada assaig i en cada cantaire.

peus fins al cap. Tot i seguir treballant els glissandos, ja vam fer algun exercici per tons seguint la imitació de la meva veu. En aquest grup ja podem començar a treballar l’empast entre les veus, tot treballant l’atenció, l’escolta i l’afinació. També en algun moment de la vocalització cantaven individualment, ja que cada cantaire necessita correccions i comentaris específics.

Vam seguir amb les cançons de vocalitzar; són cançons que ells coneixen molt bé i que permeten treballar en gran grup, petit grup, individualment, treballar el fraseig, l’empast, el caràcter, el tempo, la pulsació, etc. Després va arribar el moment de fer la cançó de la Coqueta amb sucre, que ens permet fer una part de solista on un cantaire canta el Per treballar la memorització del nom d’un company o companya i el text és essencial que els cantaires convidar a ballar (com diu la canentenguin la història que explica i el çó), la resta haurà d’imitar el seu caràcter de la cançó; per això vam ball. Us asseguro que cantar mentre agafar cadascú un vaixell i, imitant penses quin company o companya el zim zam de la cançó, el vam fer escolliràs no és feina fàcil... navegar i això en va portar a cantar la cançó del vaixell. Posteriorment vam passar a treballar com un aspecte més de l’assaig Com que tocava encetar les nael ritual del concert: què hem de dales, ells mateixos em van ajudar fer, com ens hem de posar, com a crear un paisatge de Nadal; amb hem de pujar a l’escenari, a qui hem elements molt senzills com ara de mirar, etc. Aquest treball es pot robes de colors, paperets blancs realitzar amb les peces que ja tincom la neu, algunes pedres i munta- guem sabudes i que ens permeten nyes, amb tot van anar apareixent no estar pendents de si sabem o els personatges de les cançons de no el text. Amb aquest grup vàrem Nadal que faríem en el concert: un seguir aprofundint en l’aprenentatninot de neu, un pastoret i els Reis. ge de l’estructura formal i vam ajuAquesta seria la presentació de les dar-nos altre cop dels instruments cançons de Nadal i la reproduiríem de percussió. També hi vàrem en el concert in situ; és essenciafegir una nova dificultat: diferents al que en cap moment deixin de maneres d’interpretar-la, com ara sentir que formen part d’allò que cantar-tocar-cantar, tocar-cantar està passant. per dins amb gestos, cantar amb gestos, etc... Al final de l’assaig, els Vam acabar l’assaig treballant cantaires em van ajudar a ensenyar l’esctructura formal de la cançó del aquesta última cançó, Make tume Gall Quiquiriquí. Ells em van ajudar a papa, al públic. decidir quin color donàvem a cada bocí de cançó i ho vam acompanyar La segona part de la sessió va ser primer amb instruments de percus- l’explicació del guió dels d’assaig sió i després cantant. que acabàvem de veure. Algunes de les reflexions que jo vaig voler El grup de Petits ja estaven esperant apuntar van ser, entre altres: amb candeletes el seu assaig! La -La música, l’hauríem de poder miseva tècnica corporal i vocal ja in- rar des de molts prismes diferents: cloïa el despertar de tot el cos, dels el melòdic, el rítmic, el pictòric, Vam seguir amb un grup de cançons que ens ajudaven a treballar la pulsació interna a partir d’una percussió corporal molt senzilla que acompanyava la cançó. Aquestes cançons les cantàvem tan externa com internament, provocant així l’atenció, la memorització del text i el seu “dibuix vocal”.

6 La Circular

l’argumental, l’estructural... tots són complementaris l’un de l’altre i alhora imprescidibles. La nostra feina serà saber-los combinar perquè el seu aprenentatge arribi a ser tan profund com sigui possible. -Els cors són una suma d’individualitats, per tant haurem de cuidar i mimar cadascú dels individus tot respectant el seu caràcter, el seu moment de maduració, el seu estat d’ànim, etc... Ens hem d’atrevir a experimentar per després dur a terme el millor dels autoaprenentatges: la reflexió sobre l’experiment. Finalment va arribar el torn de preguntes dels assistents. Evidentment va començar amb un silenci -mai saps si causat per la saturació o per la reflexió-, però poc a poc van anar sortint dubtes i comentaris: com enfocar els problemes vocals amb els alumnes i també amb els pares, la tria de repertori, com treballar cantaire per cantaire amb grups nombrosos, la divisió de les edats per a cada grup, etc... A l’assaig del dia següent un dels cantaires del grup de Petits va dir: “Què, et vam ajudar bé Gemma?” I va ser inevitable un gran somriure... Gemma Tatay


ASSEMBLEA GENERAL DE L’EUROPEAN CHORAL ASSOCIATION – EUROPA CANTAT Assemblea General, Eleccions Generals del Comitè Directiu i Conferència: Els Colors de les Veus Europees L’Assemblea General es va celebrar a Tolosa de Llenguadoc, França, del 16 al 18 de novembre de 2012. Com és habitual, abans, el 14 i 15, va tenir lloc la reunió del Comitè Directiu previ a les eleccions, darrera per a mi i per a cinc membres més, inclòs Sante Fornasier, el President, que deixàvem el Comitè després de nou anys de participació.

Martí Ferrer, el relleu català a l’ECA-EC i Montserrat Gual Fotografia d’Ariadna de Casacuberta

El dissabte 17 i després dels actes propis de l’Assemblea General, 16 candidats van fer la seva personal presentació davant l’assemblea, exposant les seves motivacions, interessos i possibles contribucions a l’Associació Europea en cas d’esdevenir membres del seu Comitè Directiu. 14 països europeus estaven representats per aquests 16 candidats. Com és normatiu, tenien dret a vot les federacions, les associacions, les corals i també els membres individuals federats a ECA-EC. Finalment van ser elegits 13 persones de 12 països europeus (de Bèlgica van sortir-ne dos, un de la part valona i l’altre de la part flamenca)

d’Estònia, Jean-Claude Wilkens de de Martí Ferrer en nom del MCC, França i Daphne Wassink d’Holanda. Creació i renovació de repertori per a Cors Infantils, en la qual Xell Em nom propi i en nom del SCIC, la Montserrat va fer una presentació del Federació de Cors de Clavé i moltes Patrimoni Coral XXI del SCIC, Cors corals de Catalunya que van donar el en l’escena, així com una instructiva seu vot i confiança a la candidatura i inspirada taula rodona organitzada de Martí Ferrer, voldria des d’aquí per l’Associació Europea de Profesfelicitar-lo ben solemnement, així com sors de Cant. La Lauzeta de Tolosa, encoratjar-lo a continuar treballant dirigida per François Terrieux i el pel cant coral europeu a través de Cor Nacional de Joves, constituït l’Oficina d’Europa Cantat per a la per À Coeur Joie i dirigit per Régine Mediterrània, com ha fet fins ara i, a Théodoresco van obsequiar a tots partir d’aquestes eleccions, des del els assistents amb uns concerts de cor mateix de la Federació Europea. gran interès. Tots estem ben segurs que la seva aportació serà creativa i de gran Montserrat Gual Un cop elegits els membres i després Exmembre del Comitè nivell. d’una primera reunió van ser anoDirectiu d’ECA-EC menats: El nou Comitè Directiu, en la seva Gábor Móczár d’Hongria, President, primera reunió de treball, va decidir i Nota de la Redacció que comptarà amb el suport d’un votar els membres que formaran part La Montserrat Gual, fundadora i exdirectora de la coral Xemeneia Amunt i ex CoordinaComitè Executiu format per: Carlo del Comitè Musical. Elisenda Cardora General del SCIC, deixa el seu lloc en Pavese d’Itàlia, com a 1r.Vicepresident, rasco va ser-ne elegida, a proposta el Comitè Directiu de la federació europea Jan Schumacher d’Alemanya com a del SCIC. A nivell personal i de tota després de nou anys.Volem felicitar-la per la 2n.Vicepresident i cap de la Comissió la comunitat coral catalana, estem tasca que hi ha fet, que no sempre ha estat Musical, Anneliese Zeh d’Àustria com molt contents d’aquesta elecció, la fàcil i que ella ha complert amb molt bona a 3r.Vicepresident i amb Koenraad de traça i un somriure permanent. A Martí Ferfelicitem i li augurem un treball ben Meulder de Bèlgica, com a Tresorer. rer, un altre ex Coordinador General del SCIC fructífer per al cant coral europeu. Els altres membres del Comitè Directiu elegits són: Séverine Delforge de Bèlgica, Martí Ferrer de Catalunya, Guido Helbling de Suïssa, Reijo Kekkonen de Finlàndia,Victoria Liedbergius de Noruega, Kaie Tanner

La conferència sobre Els Colors de les Veus Europees va ser organitzada en diverses taules rodones sota els títols: Presentació dels Cors Nacionals de Joves, amb la participació

i actual President del Moviment Coral Català que ara s’hi incorpora, li desitgem empenta i èxits en aquest nou repte. És un orgull per al SCIC que persones que hi estan vinculades siguin triades per formar part dels òrgans directius del cant coral europeu!

març del 2013 7


EL TAULER DEL SCIC

NOU HORARI DE SECRETARIA El nou horari d’atenció al públic a la secretaria SCIC és: dilluns i dimecres de 16:00 a 20:00h

PER MOLTS ANYS, MARIA! El passat 15 de maig la Maria Martorell va recollir una merescudíssima Creu de Sant Jordi. I unes setmanes després, el 26 de juliol, celebrava el seu 90è aniversari. Volem enviar-li des d’aquí el nostre més sincer afecte i lesn ostres felicitacions.

JUGUEM CANTANT I TROBADA 2013

Granados de Lleida, 18 de maig a La Sènia 25 de maig a la Sala1 de l’AuUn curs més s’han celebrat ditori de Barcelona les activitats més identificati- 26 de maig a L’Atlàntida de ves del SCIC : el Juguem Can- Vic tant i la Trobada de Mitjans i Grans. Volem felicitar molt especialment als músics, en Quim Enguany el Juguem Cantant ha Bonal i en Paul Perera, als estat marcat per les celebra- narradors, la Maira Comalat cions de la seva 40ena edició i en Joan López, i a la Laia i per l’estrena de la cantata de las Heras que va dirigir L’Hora perduda, una delícia fantàsticament! de cantata per a cor infantil del mestre Jordi Domènech, Pel que fa a la 46a Trobada de que, amb genialitat ha musicat mitjans i grans també ha estat algunes de les poesies de la ben especial: gran poetessa Joana Raspall (a • per ser comarcal, hem recuqui felicitem especialment pel perat aquest tipus de trobada seu centenari) i amb un text que feia anys que no s’orgamolt bonic, una vegada més, nitzava. de la Clara Ripoll. • pel repertori que aquest any el formen cançons amb Cal destacar el magnífic textos de poetes catalans, treball dels veritables prota- a més de l’estrena de les gonistes, els qui donen sentit harmonitzacions de cançons a l’activitat, que són els petits tradicionals catalanes i danses grans cantaires, així com cantades totes amb acompatambé la tasca dels directors nyament d’acordió diatònic, que han ensenyat la cantata i i algunes també amb clarinet, a tots els qui han treballat per tarota i/o percussió que han fer possible aquests magnífics arranjat en Carles Belda, Lluís quatre concerts: Giménez, Marcel Casellas, 13 d’abril a l’Auditori Enric Carol Durán i Núria López.

8 La Circular

• per la simultaneïtat de totes les trobades, on més de 1500 cantaires i més de 100 corals, es van trobar el mateix dia i a la mateixa hora (28 d’abril de 2013 a 2/4 d’una del migdia) • pels indrets emblemàtics on van tenir lloc lloc les vuit trobades: Castell de Claramunt (Anoia), l’Església de Moià (Bages) , el Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Alt Camp), a Sant Pere de Casserres (Osona), a la Seu Vella de Lleida (Terres de ponent), al Santuari del Miracle (Solsonès), als Jardins de Cal Llibreter de Teià (Maresme) i al Saló del Tinell (Barcelona). El mal temps de la jornada va voler aigualir les trobades però la música no ho va permetre!


El color del cor

El color del cor és allò què l’identifica més ràpidament i inapel·lable. És la seva personalitat i el resultat d’una feina dura i constant que dóna fruit a molt llarg termini. És una particularitat que en un cor amateur de veus no triades requereix més paciència (si més no, pel fet d’aconseguir-ho amb molt més temps i la impossibilitat de rebutjar el color de veu que no et plau). I dóna trets referents a la personalitat del director i de la seva formació. En aquest monogràfic podreu trobar respostes creuades entre quatre directors del nostre panorama més proper i el parer d’una fonoterapeuta. La reflexió després d’identificar-se amb algun dels problemes plantejats i la cerca de possibles solucions fa que aquests fòrums de debats de temes crucials siguin tan necessaris com escassos i, per això, tan buscats. Creiem que aquest monogràfic us serà de molt interès i esperem que ens faci pensar a tots cap on volem enfocar el treball de veu dels nostres cors. L’Elisenda Carrasco ha fet un encapçalament de les seves preguntes molt bonic que cal reproduir aquí mateix: “M’agrada moltíssim el títol que heu escollit des de la redacció de la Circular per a aquest article! Molt sovint en cursos que dono, o als meus propis cantaires, els pregunto: - De quin color és la veu del teu company? Al primer moment es queden parats, preguntant-se què vull dir.Tornem a cantar, i

llavors l’oïda s’activa com una gran antena cercant el company... Instants després, quan els acompanyo en la recerca de la resposta: - ...és blau, o taronja, potser verd fosc! Comencen a pensar i en diuen un.Tot seguit els faig una altra pregunta: - I la teva veu, de quin color és? Hi pensen i a vegades coincideix amb el que els ha dit el company, i altres vegades no...però el més important per a mi és que han hagut de pensar per un moment “com” és la seva veu, el seu timbre, la seva naturalesa, el seu color. I crec personalment, que és només així, coneixent i escoltant la nostra pròpia veu, que podrem aprofundir i créixer en ella.

El Cor, com a conjunt sonor és la suma de totes les individualitats, els directors ens hi trobem al davant com un escultor: modelant allò que tenim entre mans, el so, la seva energia...i podem arribar a esculpir o a trabar diferents imatges, diferents sons a partir d’un mateixa fang o terra,... però serà a partir del creixement individual que tindrem més eines, com a directors, per poder “modelar” el nostre so, i naturalment el seu color. Per un Arc de Sant Martí Coral ben ric!” Abel Castilla

Monogràfic març del 2013 9


CONVESES CREUADES AMB QUATRE DIRECTORS p Vila i JJover Oscar Boada, Quim Bonal, Elisenda Carrasco i JJosep 1. Quin so vols per al teu cor?

Òscar Boada, director (O.B.) Sempre he perseguit un so rodó, sense vibrato i amb suport aeri notable. Per a mi, el so és mèrit o demèrit únic del director: la marca de la casa! Cada director, amb les seves eficiències i deficiències, fabrica el seu so i l’implanta en el seu cor. Si no hi ha un so característic, malament rai! Personalment, el so de l´Escolania de Montserrat del Pare Ireneu em semblava extraordinàriament atractiu i emocionant (ell sí que feia servir molt vibrato) i encara que jo no l’he volgut copiar, procuro, com ell, que totes les vocals sonin rodones i que res no punxi. Penso que el Cor Vivaldi té un so molt mediterrani, amb una veu coberta, que no “entuba” sinó que projecta amb una notable riquesa d’harmònics

10 La Circular

Quim Bonal, músic (Q.B.) Crec que el més important és que el so del cor infantil sigui el més natural possible, que busqui un timbre embolcallat i que les vocals quedin sempre cobertes per aconseguir un bon empast. Un so sempre està ben emès si va acompanyat prèviament d’una bona respiració i recolzament abdominal. Sense això no aconseguiré una bona emissió i, per tant, no trobaré el so que cerco.

Elisenda Carrasco i Ribot, directora i pedagoga ( E.C.) Busco un so que estigui tan aprop com sigui possible de la naturalitat pròpia del so que m’arriba. Partint d’un so natural, dúctil, àgil, lleuger...maleable, que em permeti arribar a tots els timbres i colors, que per motius d’estètica, origen, etc. em demanen les peces que cantem, el repertori. Però independentment del color que a vegades cerco en cada peça, intento escoltar. Conèixer quin és el color propi de cadascú, i evidentment donar-li eines a nivell tècnic que li permetin cantar allò que li exigeix la seva part vocal amb solvència, però mantenint la individualitat: el seu color. També que cadascú observi com pot canviar la seva veu depenent de la peça, la tessitura, de mil coses! i que sàpiga escoltar totes aquestes variants, conservant el seu color natural. Una vegada els cantaires en són “conscients” (per als més petits


Cada director, amb les seves eficiències i deficiències, fabrica el seu so i l’implanta en el seu cor. Si no hi ha un so característic, malament rai! (Oscar Boada)

del grup és com un joc, no en són conscients de manera natural), comença la meva tasca; com la d’un pintor que, partint d’una paleta rica en colors, els barreja de manera que conservant-los tots se’n desprèn un. Treballant de la mateixa manera, o amb els mateixos objectius sonors, a vegades he tingut dos cors de les mateixes característiques d’edat i el color obtingut ha estat diferent. I això m’ha fet pensar molt, perquè potser, d’entrada, el material sonor inicial era diferent, tot i que jo hi cercava el mateix, (en agilitat, timbre, línia )

jo ho intento compensar distribuint les veus no només per la tessitura de cada cantant sinó també en funció de la seva qualitat vocal, la seva musicalitat, la seva lectura a vista, etc. Un cop feta aquesta distribució, també miro de treballar l’equilibri potenciant l’exercici de cantar mentre s’escolten les altres veus.

L’afinació d’un cor és un dels reptes que mai tenim guanyats, però em sembla bàsic plantejar el treball del grup buscant sempre aquesta afinació. Mai el so d’un cor serà bonic si no canta afinat, i jo ho treballo assajant sempre a cappella, fins i tot els programes que van amb piano o Tot ho treballo potser amb paraules orquestra, que els incorporo al final, Josep Vila i Jover, director diferents, però amb el mateix conquan el cor ja ha fet tot el muntatge tingut, tant amb els dos cors infantils ( J.V.) No és una pregunta gens fàcil de l’obra. Això és molt més feixuc, de respondre. La naturalesa, l’origen però em sembla que val la pena. com amb el meu cor femení. o els factors que condicionen el so De fet, el piano no em sembla un d’un cor, per sort o per desgràcia, I he de dir que el que els cantaires dels instruments més adequats per no s’han descrit de manera científica acompanyar el cor. La seva afinació senten en treballar-ho és comú i per això crec que és un tema tan amb infants i dones, en aquest cas temperada fa que limiti molt el timdifícil. :...s’escolten, cercen, intueixen i bre i el color del cor. veuen el seu so i el del cor. I puc dir Per definir quin és el so que tinc al A més de ser natural, el so també que l’experiència és viscuda de la mateixa manera arreu del món, amb cap quan treballo amb el cor, em ha de ser dúctil, amb la màxima els cors que he tingut l’oportunitat vénen al cap alguns adjectius: natural, expressivitat, amb molts recursos equilibrat, afinat, dúctil o empàtic. de treballar. dinàmics (per exemple, que difícil que és fer un bon pianissimo!). Aquí Un so natural, per a mi, és un so em sembla que cal pensar en el orgànic que parteix d’una postura so com a resultat d’un treball amb corporal activa, però no tensa; un tot el cos. També penso en un so so que transmet facilitat a l’hora que es pogués adaptar fàcilment als d’emetre’l; un so que flueix per ell diferents estils de música. mateix a partir d’una ressonància de cap, una relaxació mandibular i Quan dic empàtic em refereixo a la una elasticitat corporal com a eixos idea que el so del cor transmet molprincipals. tes més coses, que no només música. Aquí introduiria aquella frase que Com que el cor canta a diverses diu que “el director és el responsaveus, és molt important trobar ble total del so del seu cor”. I això aquesta idea d’equilibri entre les no implica només aspectes musicals. veus. Moltes vegades trobem que el La personalitat del director, la seva cor es descompensa amb més so i afinitat amb el grup, la capacitat de qualitat en una de les cordes. Això, lideratge, la capacitat de convèncer març del 2013 11


La millor formació vocal que pot rebre un infant és la de la pràctica a la coral. (Quim Bonal) El problema més comú amb què ens trobem és, en alguns casos, l’emissió exagerada d’aire. ( Josep Vila i Jover) i no d’imposar, una dinàmica d’assaig àgil, les interrelacions que és capaç de crear en el grup… tots aquests aspectes, i molts més que podrien anar sorgint, són bàsics i determinen que el so del cor sigui més o menys empàtic i per tant tingui més o menys capacitat de transmetre emocions.

No crec massa convenient que els nens facin cant. La millor formació vocal que pot rebre un infant és la de la pràctica a la coral. És perillós que la mainada i els pre-adolescents facin classes de cant perquè es poden confondre i la veu pot ferse artificial, poc natural i moltes vegades crispada. A més, quan un nen creix la veu està formant-se i si Alguns models que em sembla que se li treballa la potència, pot generar reflecteixen l’excel·lència de tot això contradiccions i un fort descontrol que explico serien, per exemple, el de l’afinació. so del Cor Nacional de Joves d’Ho- Jo faig sempre un escalfament landa, el del Cor Tapiola de Finlàndia corporal acompanyat d’uns exercicis i el de diversos cors de l’Europa de respiratoris i de capacitat pulmonar. l’Est. Després treballem la pressió de l’aire i escalfem amb exercicis des de molt greu a molt agut, agudíssim. 2. Fas tu mateix la preSempre amb propostes que no els paració vocal o tens un puguin fer mal a les cordes vocals.

preparador? (O.B.) Des dels principis del Cor, excepte una breu etapa en què vaig comptar amb l’ Anna MorenoLassalle com a professora de tècnica, vaig assumir el doble rol de director i professor. Ara, ja fa uns anys que compto amb la professora i directora Pilar Paredes, amb qui hem aconseguit treballar molt i molt bé a l’uníson, sense mai cap dissonància. Allí on no arribo jo, hi arriba ella i, el que és més important, poc a poc esdevé el meu recanvi natural (encara que no la cobrarem, bé hem de pensar en la jubilació, oi? Que anem tenint una edat!) (Q.B) Jo vaig a classes de cant. Crec que és bàsic i necessari si vols tenir coneixements i saber què vols transmetre als teus nens. No és fàcil trobar un/a bon/a professor/a de cant i cal que allò que tú estàs aprenent et convenci fins al punt de poder-ho transmetre amb la màxima claredat possible.

12 La Circular

(J.V.) Em sento molt afortunat en aquest aspecte. Des de ja fa alguns anys la tècnica vocal del nostre cor està a càrrec de tres cantants que són les professores de cant de la nostra escola de música: la Maria Illa, la Júlia Sesé i la Pilar Paez. Elles s’ocupen de treballar tots els aspectes de la tècnica vocal amb el cor. Jo llavors només m’he d’ocupar de com l’apliquem a cada repertori.

3. Els cantaires treballen individualment, per petits grups, per cordes, tots junts o d’alguna altra manera?

(O.B.) A ca’n Vivaldi treballem sempre “all together” (tots junts), per una senzilla raó: ens falta espai (E.C) En el cas del Cor infantil St. Cugat, faig jo mateixa la preparació i, al mateix moment (als migdies) treballem tots, de manera que vocal. Som dos directors. Sempre tothom està ocupat amb el seu cor fem unes vocalitzacions molt llari, per tant, no hi ha ajuts disponigues, en les quals, a part d’intentar donar eines tècniques, treballem el bles. Les classes de cant o bé són color amb les indicacions que anem individuals o bé en grups de dos o donant. Però penso que és especial- tres alumnes. ment a través del treball del director mateix quan aquest treball del color (Q.B) Crec que l’ideal és poder treballar per cordes un cop a la setés fa més intens i profund. mana, però jo no disposo d’aquest En el cas del Cor femení Voxalba, la temps ni de l’economia per mantenir un ritme de treball d’aquest tipus majoria de les cantaires fa classes de cant a nivell individual.Vol dir que en el meu cor. Als meus nens els encanta cantar i hi posen molt intehi ha una tasca tècnica ja feta que rès, però tenen molts fronts oberts aporta una part molt important al i no vull que la coral els representi treball de so del cor. A nivell de treball tímbric, d’empast una obligació com si fos un conjunt i de color s’ha de treballar, però, en d’èlit. Sovint aquests grups es creen més per la glòria personal de la perl’espai cor. El treball del SO és una de les meves sona que els porta que no pas per l’interès de fer cantar. Aleshores es fites màximes amb aquest cor. El perd la finalitat del perquè cantem fet de ser tan poques cantaires, al i què busquem quan tenim aquell voltant de les 14-16, amb veus tan grup davant. El dret a cantar i a miriques i a la vegada diverses, fa que m’obligui constantment a reflexionar llorar vocalment és universal i crec que ha de ser igual per a tothom. sobre el so.


Tot camí és vàlid com a recurs vocal, sempre que respectem la naturalitat individual de cada veu, de cada persona. (Elisenda Carrasco) Tinc sempre dues o tres persones de molta confiança al cor i quan fem una sessió intensiva (normalment un cop al mes) ens dividim per cordes per avançar feina, però mai en el sentit de la preparació vocal; aquesta la faig jo. De tota manera, hi ha una normativa d’assistència i compliment d’assajos i, si no es duu a terme, em reservo el dret d’admissió. (E.C) Als cors infantils: una vegada a l’any s’agrupen en octets i han de defensar un repertori en un concurs intern. Ple de vida, creativitat, moviment, atrezzo; i absolutament tot és dissenyat per ells. A vegades les peces són molt complexes a nivell musical i/o vocal: això els ajuda a pensar, a treballar amb i en la seva veu i la dels companys. És una experiència molt enriquidora per a tot el cor. També treballem per cordes, però és sobretot per a alguns aspectes de lectura de les peces d’aquell moment. Durant l’assaig, sempre que podem els agafem individualment, per veure “com” estan emocionalment...i també vocalment. Molt sovint hi ha aspectes vocals que es poden solucionar, o modelar, a partir d’una xerrada, d’imatges... No tots, evidentment, però hem de tenir en compte que són com esponges d’emocions, i això reverteix totalment en la veu, la seva i la nostra.

tipus de sonoritats que ens permetin, a la fi, conèixer-nos més com a grup sonor. És el que pretenc a cada assaig. Crear entre elles més “complicitat” sonora. (J.V) Els divendres fan classe de cant en petits grups. Això ens permet tenir una atenció força personalitzada a cada un d’ells, cosa que és important sobretot per a aquells que tenen més dificultats vocals.

4. Quins són els problemes que trobes més sovint?

el cor ha de poder cantar amb tot tipus de registre per no caure en l’avorriment, la monotonia... (E.C) No em trobo amb “problemes”. Cadascú està dins un procés de creixement, en un punt del camí. Pel que sigui, pel moment de cada persona o per la seva predisposició, triguen més o menys a entendre allò que intento transmetre i que treballem en el cor a nivell de so. Si hem de parlar d’un problema, podria ser a vegades la poca versatilitat... però això forma part del procés de cada persona. El cor com a tal, també té aquests cicles vitals.

Penso que és tasca dels directors vetllar primerament i natural per un bon exemple vocal. I si no el podem fer, hem de buscar una persona que dins o fora l’assaig, en forma de parcials o classes de cant, ens pugui ajudar. Si parlem del Color de la Veu, del So, i creiem que el nostre timbre o color és allunyat en algun moment (Q.B) El problema principal és estar d’aquest ideal, doncs hem de cercar la manera més senzilla i clara de en el to. Una bona emissió de veu transmetre-ho als nostres cantaires, no sempre va acompanyada d’una a través d’imatges gràfiques, sonores bona afinació. Només hi ha dues o espirituals. Tot camí és vàlid com a opcions: estar en el to o no ser-hi. recurs vocal, sempre que respectem Això sembla evident a priori, però la naturalitat individual de cada veu, quan s’està davant del cor, el més de cada persona. complicat és fer que dos timbres diferents acabin afinant i això només s’aconsegueix amb l’empast, amb la (J.V) De problemes vocals imporunificació del color de la corda (no tants, no en tenim. Si en detectem Al cor femení: durant les vocalit- hi ha dos nens que cantin igual). Una algun ja en els cors de més petits, els zacions o els assaigs poden arribar vegada s’ha unificat el so, ja pots fer derivem al logopeda especialitzat en veu de la nostra escola, en Francesc a cantar de dues en dues, dins d’un que els nens cantin seriosament, tutti, o la mateixa peça una peramb aire, desenfadadament, amb veu Pascua. sona per veu, fent-ne sempre una nassal, amb veu de cap, amb registre Per a la resta, el problema més comú valoració posterior per part d’elles de pit, amb onomatopeies.... mateixes a nivell de timbre, de color El problema que sempre em trobo amb què ens trobem és, en alguns casos, l’emissió exagerada d’aire. i de so. Fem diferents col·locacions en els cors és l’empast de les per a diferents peces, moviments a primeres veus amb les segones i les L’altre gran repte que es treballa en aquestes classes de cant és aconsel’escenari, peces amb unísons plens terceres. Costa molt arribar a una guir millorar i donar més seguretat i de línia interna i legato, clusters bona compenetració de les tres lluminosos... és a dir, explorem tot cordes. Una vegada aconseguit això, autonomia vocal a cada cantaire. (O.B.) El problema rei és la disfonia d’algunes veus per manca de cura, de profilaxi. La resta són “problemets” relacionats amb el dia a dia. Però no em queixo, perquè l’ assistència a l’assaig és sempre del 100x100 (quin remei, elles són a l´Escola, on poden anar?)

març del 2013 13


PARLEM DE TÈCNIQUES

Extret de la revista Choraliter número Això succeeix durant les lliçons in- activant, sense esforços, el mecanis- 32, maig-agost La tècnica Alexander del 2010. dividuals en les quals el subjecte és me de control de la respiració. Amb una millor relació entre el cap, el guiat pel mestre amb una delicada No és una tècnica vocal en el sentit Choraliter és coll i el tronc, la laringe fa més lliumanipulació de la massa muscular estricte sinó un mètode per tenir la revista de la rement el moviment que li cal per i amb instruccions verbals per fer consciència del cos.Vol retrobar confederació a la producció del so. L'articulació el comportament motriu correcte créixer la consciència corporal i coral italiana distingir les tensions necessàries de i la modulació dels sons milloren per al qual l'home està capacitat FENIARCO. gràcies al relaxament conscient de les inútils i nocives. per naturalesa, però que hem anat les tensions innecessàries. Tot el En el camp del cant, la tècnica perdent per les pressions emotiPodeu consulcos participa en la producció vocal s'ocupa dels aspectes posturals i ves i físiques a què estem sempre tar la revista d’una manera harmònica.” exposats. Es tracta d'una disciplina dels hàbits motors que determiChoraliter des que busca la bona postura i el rela- nen la característica de la veu i del seu primer Efisio Blanc xament alhora. Cal tenir en compte de l'esforç que cal per emetre-la. número a El mètode s'ocupa també dels que aquesta tècnica va néixer quan problemes vocals que sovint estan el jove actor Frederick Matthias www.feniarco.it Alexander (1869-1955) s'adonà que els seus problemes vocals crònics de disfonia eren deguts a una mala habitud de postura i una motricitat gens correcta. La finalitat del mètode és eliminar tot element superflu en l'execució del moviment; en el cas del cant, buscant bandejar tot allò que no és esencial en la fonació, fora de la naturalitat.

relacionats amb les rigideses i les tensions que inhibeixen l'adequada i natural funció vocal. Paolo Frigoli, mestre d'Alexander, escriu en referència a la relació entre el cant i el mètode: “... el suport elàstic del tronc que s'obté amb la Tècnica Alexander allibera el moviment natural de la gàbia toràcica i permet a la respiració de respondre al requeriment vocal

Desenvolupar aquesta "escolta sensorial atentament" possibilita enriquir i diferenciar el moviment, És un mètode d'aprenentatge expressió genuïna del sistema sistèmic, desenvolupat pel físic i doctor en ciències Moshe Felden- nerviós. A un nivell més profund, la consciència del que fem i com ho krais (1904-1984), expert en arts fem ens allibera d'un comportamarcials. ment compulsiu i ens permet triar. El mètode Feldenkrais és per a totL'exploració conscient del cos en moviment potencia la innata plasti- hom que vulgui sentir-se millor amb citat del sistema nerviós i educa el si mateix i desenvolupar capacitats poc utilitzades; moure' s en el dia a sentit cinestèsic tot afavorint una dia amb menys esforç i més eficàcia. millor aproximació a un mateix. És d'especial interès per a músics, És un treball que permet prendre consciència sensorial dels automa- ballarins, educadors, fisioterapeutes, atletes...., tothom que vulgui tismes per on transitem. aprofundir en el coneixement d'un

El mètode Feldenkrais

14 La Circular

mateix o sigui portat per la curiositat d' aprendre a aprendre! Fer el que és impossible possible; el que és possible, fàcil; i el que és fàcil, elegant Moshe Feldenkrais

Fotografia de Cesc Rovira


Fer el que és impossible possible; el que és possible, fàcil; i el que és fàcil, elegant. (Moshe Feldenkrais)

EI mètode funcional El mètode està dirigit a tots aquells que estiguin interessats en el So: cantants, músics, actors; i també als que treballen sovint utilitzant la veu, com els mestres, personal de comunicació, professionals del dret i tots aquells que volen tenir un millor contacte amb ells mateixos. La seva pedagogia es dedica a la funció vocal mitjançant l’estimulació i no pas amb la manipulació més comuna de l'aparell fonador. En aquest escenari, és el so mateix allò que indica, tant a l'instrumentista com al cantant, la millor emissió. Dissenyat per Gisela Rohmert, el mètode es basa en els estudis fets en Ergonomia a l'lnstitut Universitari de la Tècnica de Darmstadt, on el 1979-80 es va estudiar en profunditat l'esforç físic i mental d'una cantant durant una representació artística. El 1982 Gisela Rohmert i l'enginyer Walter Rohmert van fundar a Alemanya el Lichtenberger

® Institut für Angewandte Stimmphysiotogie (Institut de Fisiologia aplicada a la veu Lichtenberg) per experimentar els resultats d'aquesta investigació científica en la pràctica del cant, en la pedagogia de la veu i en la didàctica de l'instrument. En aquest context, apareix un grup de treball interdisciplinari (enginyers, ergònoms, foniatres, otorinolaringòlegs, físics acústics, informàtics, professors de música, terapeutes corporals, cantants, instrumentistes) que mitjançant múltiples mètodes de mesurament fisiològic, psicològic, acústic, analitzen la funció de la veu cantada. L'estudi se centrà, en la primera fase, en els problemes ergonòmics del cos. Posteriorment, amb un ampli treball de mesurament fisiològic i acústic, es van trobar connexions entre el cos i la veu, cosa que va portar a explorar les tècniques corporals (també pel que fa a mètodes com Feldenkrais, Alexander, Eutonia, Gindler etc.). També s'han apli-

cat els resultats en la investigació sobre el cervell humà (per exemple, Pribram, Eccles) i darrerament s'han tingut en compte les lleis promulgades per la Sinergètica (H. Haken), provant de determinar la seva influència en el so vocal. Amb el temps, en relació amb el coneixement de la sinergia (la ciència que explora l'auto-organització, independentment dels elements individuals de l'estructura), el camp de la comprensió de la veu i de la pedagogia de la música s'ha ampliat enormement i ens ha conduït a una nova comprensió del so. Aquesta nova pedagogia desenvolupa, per tant, la percepció de tots els aspectes del so. És la percepció del so-cos-energia que regula la transformació del so, i no pas un principi muscular- motor que la mana. Aquest nou tipus de comprensió de la funció vocal proposa les següents qualitats per a una funció saludable de la laringe: - La llibertat i la lleugeresa del cant - Gran interpretació vocal - Independència de l'edat - Limitació del desgast i la fatiga dels òrgans vocals. http://www.lichtenberger-institut.de

Fotografia de Cesc Rovira març del 2013 15


Segons Jo Estill, no hi ha un so bell i un so dolent, sinó un so ineficaç que fa mal i que provoca tensions a la laringe.

El mètode Tomatis L'audio-psico-fonologia és una disciplina científica nascuda del treball de recerca del metge i científic francès Alfred Tomatis (1920-2001). Es fonamenta en la facultat pròpia de l'ésser humà: l'escolta, que consisteix a utilitzar la pròpia oïda de la manera més completa i conscient. Els estudis deTomatis han fet evident com els diferents àmbits de l'emissió vocal (l'oïda, la part neurològica-emocional i la part foniàtrica) estan estretament lligats. Als anys cinquanta elabora una teoria que diu que els transtorns vocals que no tenen una causa orgànica deriven d'una escolta deficient. Al 1957 l'equip de Raolu Husson, de la Sorbona de París, vé a provar aquesta teoria desenvolupant les tres lleis de l'”Efecte Tomatis”: 1. La veu conté només les freqüències que l'orella pot percebre

El mètode VoiceCraft El mètode VoiceCraft va néixer del treball de la investigadora i cantant Jo Estill (1921- 2010) i es basa en que cada identitat vocal es desenvolupa plenament només després d'haver adquirit la consciència clara de l'anatomia i de la funcionalitat de l'“instrument veu”. L'estil només es pot desenvolupar plenament i alliberada quan es coneix l'”instrument”. També presuposa que algunes estructures del mecanisme vocal poden ser controlades individualemnt, independentment una de l'altra dins de dues posicions extremes. Fa servir uns exercicis d'ensinistrament dits “figures obligatòries”, que procuren el control de

16 La Circular

2. Si l'escolta es modifica, es modifica immediatament i inconscienment la veu. 3. Quan l'estimulació auditiva es manté un cert temps, la fonació es modifica perdurablement Per sostenir la seva teoria crea un aparell dit l'”Orella electrònica” fet amb una sèrie d'amplificadors, filtres i bàscules que reben el so emès, i una mena de barret-auricular que l'elabora i el restitueix a qui el porta amb un “traductor” de les vibracions de l'esquelet. Aquesta reeducació de les vibracions òssies permetrà una millor “sintonització” de les freqüències indispensables per a una correcta emissió vocal. Perquè tot plegat tingui efecte, es busca també una bona posició del cos i del circuit audiovocal que imposa una recerca de la verticalitat i una relaxació de la musculatura diafragmàtica, la distensió de la caixa toràcica, un assentament del crani que permetrà a la larin-

ge transmetre les vibracions a la columna i a l'esquelet, a la recerca de la veu òssia on tot el cos entra en ressonància, obtenint el màxim resultat amb el mínim esforç. Segons Tomatis, la respiració, els moviments musculars de la laringe, l'articulació, la recerca del recolzament i de la ressonància, són les funcions que ens pertanyen en el nostre ésser més profund. Les hem de fer aflorar amb l'afinació de l'escolta, exercitant mecanismes innats i alliberant la potencialitat natural que tots tenim. Només reconquerint la naturalitat de la pròpia fisiologia podrem transmetre l'autenticitat de les emocions i del missatge universal de la música a través del cant. Walter Coppola

parts específiques del mecanisme mòbils de la laringe. És per això vocal en la mesura més independent que el mètode proporciona també possible. exercicis sense so en un intent d'”escoltar” primer els músculs Segons l'autora, no hi ha un so bell i involucrats en la fonació i després un so dolent, sinó un so ineficaç que percebre'n el so. fa mal i que provoca tensions a la laringe. La tècnica prescindeix, doncs, El mètode VoiceCraft divideix l'ende qualsevol avaluació estètica o focament de l'estudi de l'emissió imposició estilística: tots els gèneres sonora en tres nivells: poden ser accessibles i experimen- 1. Control independent de les tats igualment. parts fonamentals del mecanisme vocal. 2. Qualitat fonamental de la veu, Una de les diferències amb els problemes, causes, solucions mètodes de cant tradicionals és 3. Identificació de les múltiples l'ensinistrament muscular, amb el benentès que incidint en un muscle qualitats vocal que es poden gestionar i reproduïr pots incidir també en d'altres. Una L'objectiu principal del mètode és altra diferència és que, en lloc de ser conscient del propi potencial i controlar la respiració, allò que es del propi límit. Segons el mètode, busca és el control de les parts


El mètode (Wilfart) es basa en la respiració ...i en l’aprenentatge de la respiració es nodreix la vida, desvetllant la força interior que és la que dóna la bellesa al so emès. amb el control independent de les estructures del mecanisme es poden aconseguir vuit qualitats vocals diferents, entenent per “qualitat vocal” una modalitat base d'emissió amb característiques tímbriques pròpies. També considera que les classes col·lectives són més eficaces que les individuals perquè proporcionen als participants la possibilitat de poder escoltar les veus dels altres i la possibilitat d'aprendre més tot escoltant-les. Efisio Blanc Fotografia de Cesc Rovira

Un altre dels punts forts del mètode és fer partir el so de sota de l'abdomen. Per obtenir-ho fa descobrir a l'alumne la bellesa de cantar Mètode de cant que neix de l'examb el centre de gravetat molt baix, periència del mestre belga Serge sense cap intervenció muscular. D'on ha partit el treball de Wilfart i Wilfart. Les idees i l'experiència quins són els passos que calen per que es desprenen de llegir sobre El mateix Wilfart pensa així del seu assolir una veu justa i de debò? aquest mètode giren en torn altreball: «Com es pot reconstruir Aïllat el problema, l'autor analitza guns temes que, per a un occidenuna veu, un home? ...exercitant la l'esdevenir de la veu des del primer tal, poden semblar estranyes. veu a través del cant crit del nadó fins a la veu adulta i Es parla del cos com una cuirasen una justa actitud que requereix descobreix que, qualsevol atac a sa amb caràcter segons la teoria al mateix temps: la respiració la respiració profunda i la postura del psicoanalista austríac Wilhem abdominal, alliberar el cos amb un vertical condueix a marcats trasReich; d'analisi energètica del cos torns psicofísics que donen com a esquema corpori correctament segons els xacres hindús; que el resultat la rigidesa del cos a diferealineat i la neutralització de tota centre energètic del cos resideix a rents nivells evitant el creixement interferència afectiva i mental.” l'abdomen ( Tan tien pels xinesos, d'una identitat vocal lliure i segura. hara pels japonesos) , i altres... Paolo Loss Proposa el treball de cos amb Jacques Deperne, deixeble del mestre zen Taisen Deshimaru, en el exercici físic unit al so d'algunes fòrmules similars als mantres, que pròleg del llibre El cant de l'ésser permetin a la respiració i a la veu del propi Wilfart, diu que : “ Tot l'Art de Serge Wilfart consisteix en trovar la pròpia força i el propi retrobar la veritable veu del nostre camí. Vocalitzant, per exemple , el ie, ii, iu, ia ( en castellà seria ye, yi, ésser profund i autèntic a través d'un procés global de reconstruc- yu, ya) ció”. I també: “ El mètode es basa

EI cant de l'ésser: el mètode Wilfart

en la respiració ...i en l'aprenentatge de la respiració es nodreix la vida, desvetllant la força interior que és la que dóna la bellesa al so emès.”

març del 2013 17


UNA VEU PER A TOTA LA VIDA Rosamaria Aguadé i Benet Fonoterapeuta i cantant. Postgrau en La veu de qualsevol cantaire de coral intervenció repòs que es poden alternar amb el logopèdica en silenci o fent exercicis vocals i/o físics requereix una cura i una vigilància especials. En particular, la veu de l’in- trastorns de la per descansar les veus. fant cantaire és més fràgil i vulnerable veu. ta amb infants que canten (mestres que la d’un adult. Les cordes vocals 4. Parar atenció amb els models infantils però també els seus aparells, fonador i respiratori, s’estan desenvolupant, això fa que una mala gestió vocal pugui portar problemes tant respiratoris com fonatoris. Per tant, hem de parar molta atenció si volem preservar les veus dels cantaires amb salut i preparar-les per a una llarga vida. La directora o director de coral infantil hauria de tenir en compte dues coses fonamentals en relació a la salut vocal. En primer lloc, conèixer la manera adequada de preparar les veus dels infants. En segon lloc, saber detectar qualsevol anomalia amb la màxima rapidesa i a partir d’aquí, poder-li donar el curs adequat. Com preparar les veus dels infants de les corals? A grans trets, els següents punts poden ser una bona orientació: 1. Activació corporal abans de començar a cantar. Preparació del cos i repàs de la posició idònia per cantar (estiguin drets o asseguts a la cadira). 2. Escalfament progressiu de les veus, és a dir, passar d’exercicis molt suaus a d’altres amb una exigència vocal una mica més elevada. S’ha de tenir en compte que les veus també es van escalfant a mesura que es canta el repertori. Començar amb cançons fàcils i deixar per la part central de l’assaig les de major exigència, i acabar, altre cop, amb peces poc exigents vocalment és una bona manera de cuidar les veus. 3. Els períodes d’assaig no haurien de traspassar l’hora i mitja. En el cas d’intensius, respectar els períodes de

18 La Circular

vocals. El director o directora ha de vigilar amb els exemples que dóna i cantar sempre amb molt poca pressió subglòtica. En tot moment hauria de tenir en compte que l’aparell fonador dels infants no és el mateix que el d’un adult.Voler imitar una gran veu genera una pressió inadequada en els plecs vocals infantils. Si els joves cantaires la volen imitar, provocaran un sobreesforç massa elevat en la seva petita laringe que pot repercutir amb fatiga vocal o disfonia.

de llenguatge, directors o directores de corals) ha pogut constatar l’increment progressiu de disfuncions en les veus infantils. Les veus són cada vegada més greus i el nombre de disfonies és més elevat any rere any.

6. És fonamental conscienciar els infants i les famílies de la importància de cuidar el nostre instrument vocal. Una bona part dels cantaires de les nostres corals toquen instruments que guarden en delicades i esponjoses fundes, i saben que no han de deixar els instruments a l’intempèrie, que cal netejar-los de tant en tant, etc.Tot i així, si es fan malbé, hi ha botigues que en venen de nous i relluents. ATENCIÓ, QUE DE VEU NOMÉS EN TENIM UNA I ÉS PER A TOTA LA VIDA. L’altre factor imprescindible que hem de tenir en compte per protegir les veus dels cantaires és la detecció de qualsevol trastorn i el seu seguiment.

De què parlem quan diem disfonia o disfunció vocal? Quan hem de començar a pensar que hi ha algun trastorn en l’aparell fonador del cantaire?

Els factors que porten a aquesta situació són diversos - el grau de contaminació acústica, l’estrès, la manca de moviment espontani dels infants, estarien entre els més importants- però no els abordarem aquí. El que farem serà intentar donar pautes 5. Preguntar als cantaires com senten bàsiques per a la detecció i posterior seguiment de les disfuncions en les les seves veus al finalitzar els concerts o assajos pot ser una bona ma- veus infantils. nera de saber si es va per bon camí. Com sabem, la veu infantil sana és Si refereixen disconforts i aquests una veu aguda, timbrada i clara. Si es van repetint s’haurien de buscar les causes. Si el disconfort o fatiga és sentim que en algun dels cantaires no general, caldria variar el plantejament es donen aquestes característiques o vocal; si és individual però repetit, cal només parcialment, haurem d’estar alerta. avisar la família i orientar-la.

Per disfonia entenem qualsevol alteració de la veu, tant parlada com cantada. Hi ha disfonies transitòries i disfonies cròniques. Una alteració vocal que perdura més de tres setmanes ja ens ha de cridar l’atenció. Cal esbrinar les causes però necessàriament el cantaire haurà de fer un descans vocal. No és covenient reprendre l’activitat vocal fins que aquest quadre no estigui resolt del tot. Si amb el repòs la disfonia és superada, no cal tornar-hi a pensar. Però Tota persona que tingui relació direc- atenció perquè ha de quedar una veu sana del tot!


Bona orella i llibertat d’emissió de veu són requisits fonamentals per gestionar les diferències d’exigència vocal segons el repertori explorat. Les disfonies instal·lades o de llarga durada requereixen un tractament i un seguiment específic. És molt probable que hi hagi una patologia a les cordes vocals, i si és així, ha de ser valorada individualment. Una visita al metge foniatra i la reeducació vocal adient, és el camí que cal seguir. En aquests casos, el director o directora de coral poc hi pot fer. L’única ajuda pel cantaire és la detecció del trastorn i l’orientació a la família cap als professionals adequats. Posar remei a una patologia vocal ja instal·lada és llarg, fatigós i comporta molt d’esforç a tots els nivells. De vegades és impossible prevenir les patologies (en el cas de les congènites, per exemple) però cal l’esforç de tothom per intentar que no s’arribin a produir. Mai repetirem prou vegades que cal una observació molt atenta de les veus dels infants. Les patologies o disfuncions no detectades poden tenir conseqüències al llarg de la vida adulta i en alguns casos, arribar a ser molt invalidants. I sovint van començar amb alteracions molt petites que semblaven insignificants. Hauríem de conscienciar ja de ben petits els cantaires, però també tots els adults responsables de les seves veus, que cap de les peces que fan possible poder cantar du recanvi i que si ara tenim una veu bonica, ens ha de poder durar molts anys. Blog: ressonanciaveu.blogspot.com e-mail:ressonancia@ymail.com

MÚSICA VOCAL I ESTILS MUSICALS Vera Marenco Cantant i directora de cor Extret de la revista Choraliter número 32, maig-agost del 2010. Choraliter és la revista de la confederació coral italiana FENIARCO. Podeu consultar la revista Choraliter des del seu primer número a www.feniarco.it

Si partim de la base que en Música instrumental cada època i cada gènere van darrere d’un nivell tècnic i de gust..., com podem aconseguir que un grup vocal adapti la seva manera de cantar als diversos estils musicals? Tant si volem cantar (o fer cantar) un conductus medievale, un gospel, un madrigal, un cor d’òpera, una peça tradicional o una de jazz, haurem d’incidir només en qüestions tècniques o ens haurem de refiar més o menys de la nostra orella i de l’instint? Les idees que exposo neixen d’una llarga experiència en música vocal, tant com a solista i component del Ring Around Quartet, com també de mestra de cant coral en diversos nivells. Aquests rols m’han portat a explorar qüestions com ara: garantir una qualitat d’un concert amb tempos impecables i fascinants, acontentar l’exigència de compositors i públic sense anul·lar-se com a intèrpret, obtenir una idea comú de so i d’interpretació d’un grup heterogeni (nivell tècnic, edat, coneixements musicals, ambicions)... A això s’hi ha d’afegir l’experiència formativa: exploració de la pròpia veu i la dels alumnes mitjançant l’observació: 1. d’un mateix, no necessàriament focalitzada a la producció artística, amb una exigència per desenvolupar l’escolta atenta que parteix del so i hi intervé tota la persona,

2. i la dels nens i del seu aprenentatge, sense filtres, pels qui aprendre una frase musical, bé o malament, representa el mateix esforç, ofereix la possibilitat d’obtenir grans resultats si s’aporta un exemple correcte i complet des del primer moment. Les meves premisses són moltes i diverses perquè vull que els discurs sigui ric i variat (les del solista, les del director i les del cantaire d’un petit grup vocal). Bona orella i llibertat d’emissió de veu són requisits fonamentals per gestionar les diferències d’exigència vocal segons el repertori explorat. Gairebé tots n’estem dotats des de la infància però després, per diversos motius, perdem algunes facultats segons l’ús. Malgrat tot hauríem de ser capaços de retrobar la naturalitat en el cant i partir d’aquesta i no pas de la impostació per cantar bé. Cantar en públic a un nivell professional vol dir: afinar, articular, frasejar, respirar, sostenir, controlar amb molta concentració però relaxat... Gairebé impossible si pensem que l’home, per estar concentrat es contrau.Vèncer aquest reflex ta potent requereix temps, hores d’estudi i maduració personal. Així, si ens fixem en la gent que canta “natural” sense haver estudiat i amb gran musicalitat, haurem d’aprendre que d’on caldrà partir quan estudiem és, precisament,

març del 2013 19


Qui tingui la sort de comprendre el gènere que canta i posseeixi llibertat vocal, pot divertir-se cantant-ho tot.

d’aquesta naturalitat. Les tècniques de cant són moltes i diverses i , amb algunes excepcions, poden ser compatibles si es basen en l’alliberament de la laringe i la consecució de la relaxació del cos i de la ment en l’acte de fonació. Això que alguns poden aconseguir inconscientment, amb un estudi seriós tothom ho podrà fer conscient. L’absència de tensions i la ductilitat a nivell de laringe i corporal permetran una total llibertat a l’hora d’un control estètic, a voltes molt contrari a una tècnica vocal espontània que requereixen alguns estils. El treball és introspectiu i requereix temps amb un bon mestre que a voltes és un terapeuta. Qui tingui la sort de comprendre el gènere que canta i posseeix llibertat vocal, pot divertir-se cantant-ho tot. En canvi, si es dota d’una tècnica fixa per tenir una emissió segura pot tenir problemes d’adaptació a estils i repertori divers. Sempre caldrà partir de la música i no de la tècnica. La imatge que ens permet fer-nos amb aquest o aquell estil la percebem amb l‘orella i la reproduïm amb l’instint. Si som capaços d’obrir les orelles als sons, al món i als altres humans, podrem capturar imatges i després seleccionar-les per imitar-les o poder-les reproduir. La curiositat i la capacitat d’escolta amb el suport d’una bona tècnica i del coneixement del propi cos, donarà com a resultat el poder relaxar-nos amb tota tranquil·litat. Si considerem que la base del fer música (i el cant) com és el que so i la música lligats al repertori vocal i instrumental són fets físics, materials, corporis i, per això, instintius, la nostra aproximació al resultat esperat tindrà més èxit que si pensem el contrari.

20 La Circular

La partitura que utilitzem no ha de ser presa com a una codificació d’unes entonacions i d’una mesura del temps d’un món sonor, sinó com el punt de partida d’una època i d’una manera diferent d’entendre la música. Hi hem de saber captar el missatge musical, i cercar-hi el timbre just i també el “cor” amb el que allò que està escrit, retroba la vida (en un paper, no hi a vida, només la reprèn quan l’intèrpret hi posa el seu alè, coherent amb el moment creatiu de la peça) Cal distingir entre la música que existia, o encara es fa, sense escriptura, de la que ha estat plenament concebuda com un acte compositiu i no sempre conscientment de quins ingredients sonors són requerits per la seva interpretació correcta. Depenent de si la peça que hem d’interpretar pertany a un o l’altre grup, haurem d’acostar-nos-hi tenint en compte no tan sols el gust de l’època quan va ser pensada sinó també imaginant el seu origen, com va ser pensada. En música antiga és bo cercar en les fonts manuscrites teòriques la major quantitat possible d’informació sobre la praxi executiva, i si en música tradicional és bo provar d’imaginar-se el so escoltant les traces d’aquells que tenen memòria, en canvi en música d’autor cal imaginar-se el context, el so dels instruments acompanyants, els ambients i les ocasions per les que aquella peça fou concebuda. Prenguem com a exemple el repertori medieval, un àmbit poc freqüent ja sigui per l’escassetat d’indicacions precises sobre l’execució o per la dificultat en apropar-s’hi. Aquest repertori fascina només si és cantat amb una tècnica oberta i lliure, generosa, en una paraula: justa. Altrament, corre el

risc de perdre significat i d’esdevenir només soroll. Per entendre com cantar-lo si analitzem la partitura: cal un so generós del bordó, l’empast amb els instruments que feien de suport, la liquidesa d’un melisma, la justesa de la pronunciació perquè les vocals facin brillar els harmònics en l’aire. Si en aquest cas falta l’ingredient del so, del cos de la veu en la seva totalitat (afinació, timbre, direcció, pronuncia) es perd gran part de la fascinació d’aquest repertori. Una bona tècnica vocal dóna sentit a l’execució. Si pensem en música lleugera o jazz cal trobar una manera d’emetre la veu adaptada a allò que s’està cantant sense deixar d’exigir-se. En èpoques successives després del quatrocento s’ha anat tendint (en música composta) a tractar la veu com a un instrument més i arribant a la paradoxa que l’escriptura per a veus i instruments és antitètica. En música contemporània només alguns compositors coneixen a fons el circuit orella-veu i la història de la tècnica vocal. La majoria ignora l’essència de l’instrument pel qual escriu. I el resultat no sempre és musical per molt difícil que sigui...la música no hi és! Un cop ens hem apropat a la peça, cal transmetre la nostra idea als coristes. La millor manera crec que és tal i com ha fet sempre la tradició oral: la memòria, par coeur (amb el cor. Aquest mètode permet al cantaire fer-se propi el fet musical en qualsevol repertori. I això garanteix una implicació màxima. Això, que en música popular i lleugera és natural si s’aconsegueix en altres tipus de repertori el cantaire tindrà una gran independència perquè ja no distingirà entre melodia, ritme o timbre perquè serà un apropament espontani i immediat , com el d’un infant.


Els petits grups vocals són els millors per posar en pràctica una escolta activa. Les veus, amb el temps, s’acaben empastant...

A vegades es tendeix a fer les coses per esma: primer les notes, després el ritme, la dicció i, a part, la tècnica vocal, a vegades feta per un extern i imposant un so totalment fabricat i sense llibertat (s’ha de notar que ha passat per allí). Dient: arrodoniu les “A”, o feu un staccatto en un passatge per fer-lo més àgil, o exagereu la pronunciació d’algunes consonants. El cantaire creu que això és fer música i assimila una manera de cantar de “cantaire de cor” i el qui escolta patirà físicament les tensions i la poca naturalitat del qui canta. (...) La didàctica musical impartida amb mètodes tancats(...) és un conveni inventat en els nostres temps. El director té una gran responsabilitat a nivell artístic, didàctic, psico-acústic, estètic, i si la realitat coral és bona per apropar la música a milers de persones, és igualment cert que ha d’estar gestionada per mestres perfectament formats i conscients. Avui és impensable can-

tar sense director però la majoria de repertori que cantem no preveia una figura externa: el control del resultat era demandat al bon sentit comú i a moltes orelles atentes i que no deleguen. Un mestre de cor avui hauria d’apuntar cap aquesta direcció.

mòrbid en certes composicions de música lleugera...), partint del so de la llengua en què es canta i respectant els timbres dels components i del so comú. ( ...)

HAN DIT

ens pregunten, per rondinar, etc. I per cantar? Sovint no s’hi pensa! No és tan estrany, doncs, que un nen o nena a qui es proposa cantar o, no cal dir, entrar en un cor, contesti “Em fa vergonya, no ho he fet mai. A més, perquè serveix, això de cantar?” Perquè en aquest cas la resposta ens sembla justificada? Choraliter

música és l’element embellidor de la paraula i que la veu és l’instrument en l’art vocal, per què no hauríem de procurar que aquesta actués sempre en aquest sentit, identificant-se en tot moment amb el caràcter del text?

La veu del nen La veu és l’unic instrument musical que rebem de forma gratuïta i, incomprensiblement, de vegades els pares no hi dónen importància; ensenyen el fill a fer les primeres passes, a caminar del llitet al bany, a pujar i baixar l’escala, a entrar a l’escola... Oi que no us imagineu que si algú proposa a aquest nen d’anar a córrer pel parc o a fer una excursió, el nen contesti: “No, no, que em fa vergonya, jo no en sé, que hi vagi qui vulgui, a mi no m’agrada!”? Doncs això és el que passa amb el cant. I sinó, fixeu-voshi: tots tenim present que la veu ens serveix per comunicar-nos, per demanar un favor, per telefonar, per respondre si

En conclusió, crec que els ingredients indispensables per gestionar la varietat del repertori i dels estils són la tècnica vocal oberta, orelles Els petits grups vocals són els en funcionament, obertura mental, millors per posar en pràctica una i sentit crític, junt amb un coneixeescolta activa. Les veus, amb el ment del repertori que naturalment temps, s’acaben empastant (...) augmenta amb l’experiència , al La pròpia experiència en el Ring servei d’una lectura conscient de Around Quartet ens ha fet veure la partitura. Mesurar-se amb estils que el so del grup hagi vingut, en diferents per decidir què val la pena un principi, dels cantants solistes i d’aprofundir i què s’ha de deixar als després, sense formació acadèmica, els ha permès trobar una forta altres, amb el respecte a la pròpia identitat i gestionar amb autonomia cultura i dels propis límits. l’estudi i el mètode. Afrontant estils i èpoques el grup prova de diferenciar el tipus de so, sobretot a nivell d’emissió ( més dens i lligat a la polifonia sacra, acolorit i consonàntic al repertori antic profà, ariós i

revista de la FENIARCO, setembredesembre 2011

El color de la veu No hi ha res tan avorrit com escoltar un concert de cant coral en el qual les diferents obres del programa, de divers caràcter, són interpretades amb un mateix color de veu. Quan parlem, bé diferenciem el color de la veu si expressem coses alegres o tristes, pensaments profunts o banals, i també modifiquem l’expressió del rostre segons el caràcter d’allò que diem. Si considerem que la

Enric Ribó Consideracions sobre la Direcció Coral FCEC 1995

Hauríem de cuidar més les veus dels infants, especialmente la respiració, que permet un fraseig ample i una bona emissió sonora. Cal ensenyar-los a escoltar i escoltar-se. La Circular del SCIC n. 20 de juny del 1974

març del 2013 21


El Tècnic a l’abast

L’HORA PERDUDA, NOVA CANTATA PER ALS PETITS

Quan ens plantegem fer l’encàrrec d’una cantata per a un aniversari, se’ns obre una finestra immensa de possibilitats i la primera imatge que ens ve al cap és la dels petits cantaires i la seva il·lusió quan preparen un repertori nou (tan àvids de noves coses). No ens va costar gaire escollir el compositor de la cantata per al 40è Juguem Cantant, ja que feia molt temps que teníem ganes de fer un encàrrec a Jordi Domènech. Però el fet d’escollir els poemes va ser més un joc més de casualitats. Remenant poesia infantil, vam veure que molts poemes que ens agradaven eren de Joana Raspall i vam pensar que, amb un bon fil conductor que els unís, podríem fer una cantata molt bonica. Tota la seva literatura ens agradava i vam creure molt oportú que en Jordi Domènech compongués les cançons basant-se en aquests poemes. La tria, però, no va ser tan fàcil ja que en trobàvem molts que eren adequats per als petits i no sabíem com descartar-ne cap.

que ella ja no ens escriuria res més de nou perquè era molt gran (té 99 anys!).Va ser així com ens vam plantejar la conveniència d’incloure algú altre en el projecte. Clara Ripoll ens va ajudar a acabar de fer la tria de poemes i a ella li vam oferir la possibilitat d’escriure la història que els enllacés. A la Clara la coneixíem d’altres cançons de les quals n’havia escrit la lletra, com també de la cantata El follet valent. Ens agradava molt el seu estil i treballar amb ella va ser molt fàcil. Ho teníem tot guanyat perquè també era una “fan” incondicional de la Joana i, a més, va coincidir que a la seva escola, Nostra Senyora de Lurdes, havien fet un treball monogràfic sobre Joana Raspall no feia pas gaire.

L’entusiasme que van posar en el projecte tan la Clara com en Jordi i l’eficiència de la Núria Tura en la maquetació van fer la resta. Aviat vam tenir l’ordre de les cançons, algun canvi de títol d’algun poema, petites coses que es van anar solucionant; i gairebé sense adonar-nosen, vam tenir la cantata a les mans. Quan vam posar-nos en contacte Vam voler, també, donar un toc més amb Joana Raspall, ens va dir que féssim servir tota la seva obra però “de petits” a la cantata encarregant 22 La Circular

la il·lustració a Cristina Losantos, illustradora de les Històries de la Rata Pinyada del Tatano. Tot plegat, un projecte d’allò més engrescador que ultrapassa els límits d’una cantata per petits, ja que en Jordi ha volgut fer-hi una segona veu perquè pugui ser interpretada també per mitjans. Una cantata, L’hora perduda, que és un caramelet i que s’estrenarà l’any en què Joana Raspall celebrarà els seu centenari. Què més es pot demanar? L’equip tècnic


$EHOL$UQDX

7RPğV

Conversa amb...

Com es va des de la música feta en família fins les sales internacionals més prestigioses? Els tres germans Tomàs Realp en són un bon exemple! No hem parlat amb en David –amb una brillant carrera com a fagot solista i catedràtic d’aquest instrument- però sí amb l’Abel i l‘Arnau, membres del Quartet Casals i del Ludwig Trio. En aquesta conversa informal i amigable, ells mateixos ens ho expliquen resumidament i ens comenten alguns aspectes de la seva vida musical.

març del 2013 23


A dalt L’Abel, estudiant amb bona companyia (1988). A baix els tres germans fent música amb el pare (1994) (Fotografies Arxiu personal)

El Quartet Casals va ser fundat el 1997. Actualmente el formen Vera Martínez (violí), Abel Tomàs Realp (violí), Jonathan Brow (viola) i Arnau Tomàs Realp (violoncel). Està considerat un dels millors quartets joves europeus i actua sovint a les sales més pretigioses d’Europa, Estats Units, Sudamèrica i el Japó. Ha enregistrat ja nou CD’s, amb repertoris que van des de Toldrà o Arriaga fins clàssics com Mozart, Schubert, Haydn i Brahms, i músics del s.XX com Bartok i Ligeti. El Ludwig Trio va ser fundat el març del 2009 i està format pels germans Abel i Arnau Tomàs Realp i la pianista

coreana Hyo-Sun-Lim, guanyadora de nombrosos concursos internacionals –entre ells el “Reina Elisabeth” de Brusel.les. El Trio és una les formacions joves de cambra més importants del moment.

sol de Bach, Kodaly i Cassadó.

L’Abel també va néixer a Barcelona, el 1980 i va fer estudis superiors de violí amb Zakhar Bron i Serguei Fatkouline a la Escuela Superior de Música Reina Sofia de a Madrid i la Hochschule L’Arnau va néixer a Barcelona. Mentre für Musik de Colònia, Alemanya. Ha estudiava amb Ivan Monighetti i Frans guanyat premis nacionals i internaciHelmerson, ja va donar molts recitals onals. És membre del Quartet Casals per a celo sol i va actuar de solista des dels setze anys. amb les orquestres de Radiotelevisió Española i l’ OBC, entre altres. Ha gua- De petits, a casa feieu música? nyat diversos premis i ha donat mas- ARNAU.- Sí, els pares eren molt terclasses a Euroa i els Estats Units. A amants de la música, d’aquells mepart la discografía del Quartet i el Trio, lòmans que a casa també els agrada l’Arnau ha enregistrat obres per a celo tocar, una cosa que aqui no està tan extesa com al centre d’Europa; gent que es vol dedicar a qualsevol altra cosa però que a casa fa música, i a un nivell bastant alt, la veritat. El pare era informàtic de La Caixa i la mare era mestre de l’Escola Suïssa on anàvem.Va ser una bona cosa venir d’aquest entorn on la música era molt apreciada pero sense ser una càrrega professional. També vau cantar al cor infantil l’Esquellerinc, de l’Agrupació Cor Madrigal, que és membre del SCIC des del seu començament ARNAU.- És que els pares es van conèixer al cor Madrigal, a més la mare precisament va ser fundadora de l’Esquellerinc i, és clar, hi va portar tots tres fills. En David, el gran, és de nosaltres tres qui va cantar més anys, va passar al cor juvenil Albada i després va cantar un temps a la coral Càrmina. La coral infantil va ser una bona experiència, tot i que en el meu cas una mica traumàtica, perquè tenia tan mala veu que em deien que fés el peix! Jo era molt afònic, devia cridar molt al pati de l’escola i jugant a futbol...Vaig cantar a l’Esquellerinc uns tres anys. ABEL.- I jo quatre o cinc. Pero jo no tenia aquest problema, fins i tot feia algun solo. ARNAU.- Ep! jo també, però només quan s’havia de dir alguna frase parlada! Així no en teniu gaire bon record? ARNAU.- Al contrari, en tinc bon record perquè hi havia molt bon ambient.

24 La Circular


ABEL.- Jo recordo sortides de diumenges o caps de setmana amb la coral i quedar-me a dormir a casa d’algú d’un altre poble, cantar molts nens junts en un pavelló esportiu... Apart de portar-vos a la coral, a casa aviat us van incentivar a tocar instrument? ARNAU.- Jo, de molt petit ja vaig començar piano amb el pare i vaig fer fins el quart curs, l’elemental del pla antic. Abans d’acabar el quart vaig agafar un segon instrument, amb la vocació que fós una mica més “sociable”. Fer de pianista és molt solitari, un instrument de corda era un estri molt més útil per fer música amb altra gent. Jo tenia ganes d’anar a orquestres i vaig començar tocant el cello a l’orquestra infantil Gèrminans. I tu, Abel, perquè vas triar el violí? ABEL.- Els meus germans tocaven el cello i el fagot. El germà del meu pare era violinista i els meus cosins tocàven el violí, i m’agradava. El primer me’l va portar el tió. Quan eres petit, recordo que no et Abel Tomas feies pregar gens a l’hora de tocar (2010). Fotografia per a les visites de Josep Molina

ABEL.- Sí, tocava alla on fós i m’agradava, en aquella època m’ho prenia amb tranquilitat.

una minoria? ARNAU.- Pel que hem vist viatjant i coneixent altres públics i altres sales, excepte en els països de I doncs, a quines èpoques no? parla germànica (Alemanya, Àustria, Ara, per exemple? Suïssa...) on gairebé es veu com un ABEL.- Ara suposo que no em tema d’orgull nacional, a molts llocs faria tanta gràcia, potser perquè la música clarament no es pot dir ja és una professió. De petits ho que formi part de la cultura pròpia. trobàvem divertit, feiem unes festes Ep! parlem de música instrumental, familiars musicals on tots els cosins no tan de música coral, perque la tocàvem, buscàvem partitures per música coral sí que és vista com als instruments que teníem. a part de la cultura de les RepúARNAU.- A la família era normal bliques Bàltiques i d’alguns altres que tothom toqués algun instrupaïsos del Nord d’Europa, d’Anglament, nosaltres ho vam viure així; el terra i, no cal dir, de Catalunya. que no era habitual, a la família, era no saber res de música. Doncs parlem de música coral: Per a un músic és important Segons la dita, “no hi ha pitjor cantar en cor, és un bon apreveí que un aprenent de violí”! nentatge per fer música col. A casa estudiàveu gaires hores? lectivament! ABEL.- És cert que estudiar no és ARNAU.- Sí, la inflència del cant, tocar, és repetir un passatge si cal sigui coral o individual, és fonamenvint-i-cinc vegades. En aquest sentit, tal per a un instrumentista, n’ha a casa hi va haver moments dramà- d’haver fet ni que sigui un parell tics! A més, en David toca el fagot d’anys. i de vegades l’Esteve Nabona, que ABEL.- Jo dic sovint als alumnes tocava la trompa, venia a estudiar a de violí que “cantin” quan toquen, casa i el meu pare ens acompanya- i es nota molt quan no en saben, hi va al piano... Sí, els veïns de vegaha falta de connexió amb l’instrudes s’enfadàven. Com que a casa ment. Molts estudiants de violí no sempre hi havia molts instruments, estan tan habituats a cantar com algú es va arribar a pensar que hi seria desitjable. teníem una acadèmia de música ARNAU.- En realitat, amb els clandestina! instruments de corda imitem la veu humana. Tocar en un quartet de Creieu que hi ha gaires joves, corda no és gaire diferent de cantar ara mateix, que visquin la en un quartet vocal a cappella. música d’aquesta manera tan Potser haver fet cant coral va tenir natural? Inevitablement són una certa influencia en el fet que

La nova Euterpe a La Torre d’Oristà (Fotos: Arxiu personal)

Arnau Tomas (2011). Fotografia de Felix Broede març del 2013 25


triessim fer quartet. Sempre ens ha agradat la música vertical, l’harmonia. ABEL.- I a casa sempre l’hem viscuda. Els nostres pares han seguit cantat i encara ara es troben de tant en tant al voltant del piano per cantar amb un grupet d’amics. ARNAU.- És allo que deiem de la tradició centroeropea. I fer-ho aquí té més valor que fer-ho a Alemanya, on és una cosa més habitual. Efectivament, a Catalunya hi ha tradició de cant coral (els cors Clavé, els grans orfeons, les corals, els cors infantils...) i ara hi ha cors per a totes les edats i nivells de preparació ARNAU.- També és cert que un cor demana menys disciplina tècnica individual que un instrument. En el dia a dia, l’instrument és molt esclau, demana molta constancia, aquesta és la part més dura. No cal tocar tantes hores diaries com la gent pensa, però s’ha de ser regular. No pots agafar-te una setmana de vacances, perquè després d’una setmana de no tocar els primers dies tens una sensació com de por que l’instrument no et respongui prou bé... Amb tants pocs dies ja es nota? ARNAU.- Si, i tant! Hi ha una dita coneguda entre els instrumentistes: un dia de no tocar, el notes tu; dos dies, els nota el mestre, i tres dies, els nota tothom. Per sort, ara ja no necessitem tantes hores, fins i tot podria ser dolent perquè quan les escructures estan sobreusades et podries arribar a fer mal. Pero la constància és més important ara que quan érem estudiants. Ès interessant saber l’esforç individual que hi ha darrere d’un concert! Normalment, quantes hores diàries us cal practicar? ARNAU.- L’ideal és un parell d’hores d’instrument, més l’estona de disciplina de grup amb el quartet, que també estem tocant, Si no tenim assaig, llavors de tres a quatre hores individuals sí que calen, cinc en total com a màxim. Més que això seria contraproduent! ABEL.- Amb el quartet ara ja no ens cal treballar tanta estona per26 La Circular

què l’instrument ja està fet. ARNAU.- A més, les “taules”, l’experiència també és important, hi ha coses que ja sabem que no ens cal treballar-les tant. Però no pots deixar de tocar, hi ha uns automatismes que s’han de mantenir. I si heu de parar, pel motiu que sigui? ABEL.- Sempre calculem el temps de recuperació. Per exemple, si anem de vacances tenim en compte el temps de preparació que ens caldrà a la tornada. ARNAU.- Jo quan estic de vacances procuro no parar, tocar una horeta al dia, quan em llevo i abans que m’agafi la mandra. És poc, però és impressionant com resulta d’útil per coses bàsiques com ara mantenir les durícies dels dits... Si te n’anessis a la platja o a un creuer, t’emportaries el cello? ARNAU.- Si faig unes vacances espectaculars, cosa que pot passar una vegada cada deu anys, evidentment llavors no me l’emporto. Un pianista es pot emportar un teclat d’aquests que no sonen per no oblidar la mecànica. També es pot fer, amb l’instrument de corda? ARNAU.- Sí, existeixen productes com un cello plegable que no sona. Però per les poques vegades que el necessitaria no surt a compte! ABEL.- El violí sí que te’l pots endur més fàcilment. Però és un fet psicològic: si en un creuer t’emportes el violí ja no estàs de vacances. En un cas així val més parar i programar la feina de la tornada, però sabent que hauràs de tornar a passar per tot allò de fer-te mal els dits, tornar-te a “fer amb l’instrument”, perque torna a ser com un cos estrany. Quines classes feu exactament, a l’ESMUC? ABEL.- Fem Música de Cambra. El quartet hi és en residència des de fa deu anys. Treballem en rotació, cada grup de cambra va passant per cada membre del quartet. Els va bé perquè cadascú de nosaltres els pot resoldre problemes d’instrument o donar indicacions específiques. Des

de fa tres o quatre anys també faig classe de violí; m’agrada, però amb el calendari que tenim i totes les activitats del quartet suposa molt d’esforç. ARNAU.- Jo també he fet quatre anys classe d’instrument, pero ara només faig Música de Cambra. Amb tantes activitats, els vostres calendaris deuen resultar complicats. Com us organitzeu? ARNAU.- Pactem uns períodes cada any conjuntament amb l’agent del quartet, que és qui porta l’organització i la secretaria, busca concerts i, sobretot, coordina el calendari. Ens reservem, per exemple, deu dies al gener, deu dies al febrer, el març lliure, a l’abril quinze dies o més si l’agent creu que hi haurà més concerts; més uns quatre dies abans de cada període per preparar els repertoris. Amb això de seguida tenim configurat un any. Ara ja tenim tancat el 2014. Les dates entre aquests períodes sabem que les tenim lliures. Si surt un concert excepcional fora dels períodes previstos, l’agent consulta a tots quatre si estem lliures abans d’acceptar-lo. ABEL.- De fet, aquest funcionament és saludable. Abans estàvem disponibles tot l’any, la nostra prioritat durant deu anys ha estat el grup. Hem fet una inversió molt

Arnau i Abel Tomàs (1997). Fotografia de Josep Molina


gran, ens hem vist més entre nosaltres que no pas amb les nostres parelles, però arriba un moment que això no és bo. Hem de tenir el nostre espai de tranquilitat, hem de poder fer altres activitats, com amb el Trio Ludwig...

En un quartet homogeni com el vostre, els instruments han de ser del mateix luthier? ARNAU.- Idealment sí, però hi hauria inconvenients pràctics. Per començar, històricament hi ha hagut molt pocs luthiers igualment bons en tots els instruments. Stradivarius Vau muntar el trio amb la idea feia millors violíns que cellos... de fer alguna cosa diferent del ABEL.- No cal que siguin del quartet? mateix luthier però sí d’un color de ABEL.- Si, ens va interessar molt, sò semblant, i millor que sigui fosc, és un repertori diferent. perquè si tenen un so molt brillant ARNAU.- En el trio, el rol de les costa més empastar. Els nostres són cordes és molt diferent que en el instruments molt diferents. Hem quartet, sobretot el del cello, perhagut de buscar un punt d’entesa i què el piano l’allibera de la funció estem contents perquè tenim una de baix i té més motius lírics. bona barreja. I això que el meu violí és un Bagué de fa quatre anys, el En el quartet, els violins us in- de la Vera és un Cerruti del 1780, tercanvieu la funció de primer el cello de l’Arnau és fet a Itàlia a violí. Amb quin criteri decidiu principis del s.XX i la viola és de fa qui ho fa a cada obra? molts anys i és alemanya. ABEL.- Ho pactem, perquè no sigui caòtic ho dividim per èpoques. Heu tocat alguna vegada aqueA la Vera li agrada i fa molt bé la lles quatre Stradivarius del música del s.XX, jo acostumo a fer Palacio Real els compositors més clàssics i fins ABEL.- És un honor i són molt els primers romàntics. Ho podriem bonics, però estan exposats en un fer indistintament, però d’aquesta museu i només es toquen un cop manera també evitem el perill que l’any, i un instrument ha de ser viu, un canvi de violins no pogués pro- s’ha de fer servir, almenys s’hauvocar alguna diferència dintre d’un ria de tocar seguit un parell de mateix estil. setmanes.

ARNAU.- És una anècdota històrica, més que res. En aquest tema dels instruments hi ha un cert esoterisme: aquell instrument que va tocar Boccherini... etc. Un jove músic que vulgui fer carrera ha de pensar en anar a estudiar a l’estranger? ARNAU.- Si i no... L’únic que es necessita és un bon professor d’instrument. És un ensenyament molt personal, independentment del centre, l’escola o la ciutat, es tracta de trobar la persona adequada, sigui d’on sigui. Un instrumentista jove ha de buscar la millor informació possible per tocar el seu instrument. El primer lloc on jo vaig anar a parar des de Barcelona, va ser Holanda perquè el professor donava classe allà. Quan nosaltres estudiàvem teníem menys opcions, però ara tot està més globalitzat, les distàncies s’han escursat, a Youtube sents tocar els millors artistes, trobes concerts, és increïble... Tens moltes opcions per triar i remenar. Veure món, passar uns anys en una A l’esquerra El Quartet Casals. ciutat inspiradora on hi hagi més Fotografia de Felix tradició musical que aquí sempre és Broede. A la dreta recomanable, però no és imprescindible. El Trio Ludwing. Fotografia ABEL.- Ara aqui tenim més bons professors, hi ha hagut un canvi de Josep Molina

març del 2013 27


generacional des del nostre temps. I també hi ha més músics joves bons de corda que abans. Però també s’ha de dir que no ho tenen gens fàcil per guanyar-se un reconeixement. Creieu que la música clàssica atrau més que res una èlit de gent gran? ABEL.- Tampoc és tan estrany, en el fons el que oferim és museu, música escrita fa dos segles! És natural que la música moderna sigui més popular. ARNAU.- És que la música exigeix una formació. Jo de jove no entenia Mahler! A casa erem molt clàssics i no passàvem de Brahms... Certa música, com altres coses, no t’agrada fins que no l’estudies, la treballes, l’aprens. Crec que simplement cal formació. La mitjana d’edat del públic dels concerts és alta... ABEL.- Doncs a fora encara ho és més! Comparant amb Alemanya, aqui el públic és més jove, o potser és una percepció nostra perquè ens venen a escoltar alumnes i coneguts. Fins i tot a Madrid tenim molt públic entre els trenta i els cinquanta anys. A Alemanya, a les sales de concert tots els caps són blancs, fins i tot allà s’estan preocupant perquè la música no atrau els joves.

Amb la gran majoria dels joves triomfen els estils moderns, el ritme, els ballables... A vosaltres us agrada, per exemple, ballar “salsa”? ARNAU.- És clar que ens agrada! són coses diferents. Aquesta música és normal que agradi perquè té “ganxo”, té carisma, té un ritme que s’encomana, i hi ha gent que ha aconseguit un estil propi ABEL.- ... pero no s’ha de fer servir per desmerèixer la classica. Em fan rabia aquests anuncis –per exemple de cotxes- on es veu un jove amb cara d’avorrit escoltant música classica; de repent sona música pop i ja s’anima! Això és nefast. ARNAU.- Tan de bo fós més popular la música clàssica! ABEL.- Per això és tan important que es faci música a les escoles, amb els nens...

Què penseu de mètodes com el Suzuki que fan començar els nens amb l’instrument de tan petits? ARNAU.- Sembla que té bons resultats. De molt petits ja toquen cançonetes molt fàcils, amb cordes a l’aire. És una bona idea sobretot amb instruments com els de corda on la producció del so és sofisticada. En un piano apretes la tecla i ja sona afinada, és quan arribes als nivells superiors que la cosa es complica; jo comparo el piano amb Heu tocat música actual? Heu l’anglès, que primer sembla fàcil estrenat obres? perquè té una gramàtica senzilla i ABEL.- Hem estrenat obres de Jor- tothom s’atreveix a xapurrejar-lo, di Cervelló, Christian Lauba, David però passar d’aquesta frontera i del Puerto, Jesús Rueda... parlar-lo realment bé és duríssim.

Un instrument de corda sona estripat, horrorós, és molt dur fins que s’han agafat els automatismes, però quan els tens és com anar en bicicleta, que no s’oblida; per això el comparo amb l’alemany, que al començament és mot complex però un cop el captes és molt clar al sentir-lo. És a dir, em sembla bo un mètode que faciliti que nens tan petits de seguida puguin tocar un instrument de corda. Fa temps que no heu anat a sentir un concert d’un cor infantil? ABEL.- Algun Nadal hem anat a sentir el concert de l’Agrupació Cor Madrigal i hi cantava l’Esquellerinc. El meu fill el portaré a cantar, és clar! ARNAU.- El perill és que s’aficioni a la música, perque no sé com estarà aquest ofici d’aqui a uns anys...! Hi ha alguna anècdota que ens volgueu explicar? ABEL.- Sempre diem que no hem de convidar gent que no sàpiga res de música als nostres concerts, perquè s’avorrirà. Doncs una vegada l’Arnau va parar un taxi per anar a tocar al Palau de la Música i en carregar el cello el taxista el va reconèixer i li va preguntar “Tu ets del Quartet Casals?” Era un home que a resultes d’alguna crisi personal havia descobert Mozart, un dels músics més assequibles, i sense saber res de música es va fer un enamorat de Mozart i un “fan” del quartet. L’Arnau, naturalment, el va convidar al concert.Va venir i li va agradar molt! Després d’una bona estona de conversa, encara ens han quedat al tinter temes que no hem encetat o només hem tocat de passada, com ara quins són els seus compositors preferits; què pensen de la música més avantguardista i si és o no adequada per a ser interpretada per un quartet de corda; com afecta la vida musical i cultural la crisi general que patim... Esperem poder parlar de tot això i més coses en una altra ocasió! M. Mercè Argüelles

I així va acabar la conversa 28 La Circular


Activitats de les corals

L’ESQUITX HA FET 50 ANYS!

El concert d’aniversari

I no us penseu que és fàcil resumir en unes línies tants mesos de feina i tantes emocions… aquí us en deixem un petit tastet:

han arranjat i adaptat centenars de cançons pel nostre patrimoni coral infantil, i és en això que es va basar el nostre concert. Disset cançons que, en teoria, no tenien res a veure Tot bon aniversari ha de tenir un van acabar il·lustrant la bonica concert, i el nostre va ser molt història d’una nena que volia anar especial. No volíem deixar pera cantar a una coral. Però no vam dre l’ocasió de celebrar-ho fent estar sols, en aquest homenatge: un homenatge a tres pedagogues L’Espurna i L’Arc també van particisense les quals L’Esquitx no hauria par en un concert que volia agrair nascut i sense les quals el cant coral a les “mares” de les tres corals 50 infantil de Catalunya no seria el que anys de dedicació i feina ben feta. és ara. Va ser un èxit. Malgrat que cinc minuts abans d’obrir les portes no La Maria Dolors Bonal, la Maria tinguéssim les partitures, malgrat Teresa Giménez i la Maria Martorell que es perdés un ram de flors pel

camí, malgrat que la festa de la nit l’acabéssim de muntar vint minuts abans del concert… Tots els que llegiu això sabeu que els atabalaments finals, quan acaben bé, són una satisfacció immensa, i us hem de dir que per l’Equip de L’Esquitx (i per les nostres “Glorias Menores”, elles ja saben qui son) l’honor va ser comptar amb la presència de les persones que el 1962 eren allà per fer néixer la nostra petita coral i regalar-nos tantes i tantes cançons que ens han fet créixer i gaudir aprenent música. Ep! Cal dir que també vam dedicar març del 2013 29


Volíem acabar l’aniversari amb un viatge, així que vam contactar amb una coral de Granada per fer un intercanvi i, després d’un merescut descans d’estiu, ens en vam anar cap al sud! Poc ens podíem imaginar que andalusos i catalans ens faríem tan amics! La resposta dels cantaires i els directors és una: ha estat fantàstic! No va ser un viatge descansat, no us enganyarem, però va valer la pena, perquè no ens vam deixar cap racó per visitar, i les nostres amfitriones hi posaven un “salero” que feia encara millor aquella ciutat tan preciosa. Després de dos dies intensos fent voltes per l’Albaicín, el Sacromonte i l’Alhambra té molt de mèrit cantar amb unes veus tan boniques com ho van fer els Mitjans i Grans de L’Esquitx. Després de sentir el Coro de Voces Blancas (que, per cert, ens van deixar amb la boca oberta) vam cantar dues cançons junts, una de catalana i una d’andalusa, i encara que costi de creure, el ritme del Zorongo gitano ens va córrer per les venes i vam aprendre a cantar amb accent andalús.

A dalt Les tres Maries A baix A l’Alhambra Fotografies de l’Esquitx

30 La Circular

un record especial a la Montserrat excantaires que ens van regalar el Solanic, que va ser la primera direc- seu temps per escriure’ns un guió, tora dels esquitxos més petits. per venir a actuar, per enregistrar el concert, per editar-nos les partituLa festassa posterior ja us la podeu res, per buscar i donar-nos fotograimaginar: balls, jocs, menjar, exdifies antigues… rectors dirigint i cantant, tothom Vam brindar i seguim brindant, per buscant la seva foto a l’exposició… L’Esquitx i perquè tots arribeu als i, sobretot, molts somriures! 50 anys tan contents com nosaltres! D’aquesta gran festa guardo un record especial: que tots els que ens Ah, però un aniversari no se celevan ajudar a organitzar-la tenen bra en un dia! Va anar tan bé que alguna cosa a veure amb L’Esquitx: només començar el nou curs ens pares i mares fent entrepans, mares n’hem anat de viatge per celebrarde les directores que venien a tocar ho amb els nostres cantaires: llegiu el piano… i, per a mi, el més bonic, llegiu…

Quan ells van venir a Barcelona, a part de fer turisme, vam tenir la sort de poder cantar a la Sagrada Família, tot un luxe per les noies de Granada i pels cantaires de L’Esquitx (era fantàstic veure quants turistes es quedaven a escoltar-nos!) i dissabte vam repetir-lo a la Capella del Palau, una petita meravella del Barri Gòtic que vam descobrir amb aquest concert. De vegades fa por a les famílies, però, com podem dir que no a una experiència que acaba amb una nena de vuit anys a l’aeroport dient-nos: “Jo no vull que marxin...”? L’intercanvi ha estat una manera molt bona de tancar un any sencer de feina, però L’Esquitx continua i comença un nou any ple de projectes i història per escriure... Laia Nieto Directora de L’Esquitx


ELS VIROLETS DE PALAFRUGELL I LA FLAUTA MÀGICA DE FIGUERES A LUXEMBURG I BÈLGICA Del 5 al 9 de novembre de 2012 Diari d’un viatge Fruit d’un intercanvi amb la coral La Sonatine d’Arlon (regió luxemburguesa de Bèlgica), aquestes corals catalanes varem tornar la visita que ens feren els amics belgues la primavera del 2012. Allò que era la tornada d’una invitació o un viatge musical, o totes dues coses, va resultar una experiència molt enriquidora i inoblidable! Els components de les corals empordaneses no es coneixien gens; els responsables i directores que els acompanyaven, ben poc. L’ocupació inicial dels seients a l’autocar marcava una barrera que es mantingué fins arribar a Arlon i una mica més. Allà ens varen allotjar amb les famílies i vàrem complir un programa molt dens i atapeït, ple de concerts, visites i assaigs. Per posar un exemple: vàrem cantar en quatre ocasions, en diferents indrets: dos concerts en dos Centres de Dia de dues poblacions diferents, un concert al mercat de Nadal de la ciutat de Luxemburg i un altre a l’església de Nobressart (Bèlgica). A la ciutat de Luxemburg varem ser els convidats rebuts pel burgmestre (l’alcalde) amb discursos, intercanvis de regals, una visita guiada a la ciutat i un lloc per dinar per guardar-nos de les baixes temperatures.

La relació entre els cantaires es va anar fent més fluïda (assaigs comuns, estones d’espera, convivència en el bus entre activitat i activitat, recolzament i suport en els concerts entre els diferents cors, -també amb els belgues-), i cada vegada semblàvem més una única coral que no pas tres grups diferents. Les diferències de mica en mica es feren menys notòries i, com a espectadora que vaig ser, puc dir que sorgiren amistats, plors al moment del comiat i promeses de continuïtat de relació. És per aquesta raó que el dia 13 de gener farem un concert (La Flauta Màgica i Els Virolets) a Llafranc, per compartir amb els pares música i amistat, cant i experiència, valors i comportament.

en el gran piano de cua. En Xavier Grisó, un bon amic de l’Escola de Música de Palafrugell que és músic i viu allà, ens va oferir aquest regal. Gràcies! Les famílies ens varen cuidar com a reis, i això que no era fàcil acollir 68 persones per a una coral que actualment només té uns 25 cantaires. Però com que són una escola coral amb molta trajectòria i reconegut nivell, mobilitzaren tantes famílies com va caldre i, tot i els nerviosisme del principi, segons avançaven les hores ens hi anàvem trobant quasi com a casa.

Però cal que parlem dels concerts i de la motivació amb què anàvem els components de les corals i la força amb què cantàvem, fins a establir També tinguérem la fortuna de una comunicació musical i humana poder visitar el Conservatori de digne dels grans. El repertori de Luxemburg; no només una visita les tres corals era ben diferent, protocol·lària, sinó que els sots però hi havia ganes de compartir i director ens va obrir les portes i la d’intercanviar cants, música, cultura, llengua, i fins hi tot país. L’autobús gran sala de la simfònica i poguérem assajar a les magnífiques instal- exhibia una estelada, però al final del concert n’onejava més d’una... lacions de què disposen. Fins i tot Crec que els belgues entengueren alguns de nosaltres poguérem delectar-nos amb alguna interpretació ben clar que érem catalans, tot i

Durant la nostra estada la neu es va fer present de manera generosa i la preocupació de tots -famílies acollidores, organització, xofers etc.- era la mobilitat. Com podríem fer tantes coses amb aquell temps? El temps va dibuixar paisatges de postal als quals nosaltres no estem acostumats i que ens tenien com bojos, jugant amb la neu, tirant boles... era Nadal. El concert que varem fer al mercat de Nadal fou retransmès per ràdio Luxemburg per tots els carrers de la ciutat, quin honor i quina sensació!

març del 2013 31


que al principi se’ns dirigien amb altres termes. Es va fer pedagogia i vàrem passar l’examen. Sempre diem que fora fronteres les coses es fan millor, però res no demereixia les nostres maneres de fer i d’organitzar. En tot cas, volem agrair molt sincerament a la coral La Sonatine d’Arlon les seves

atencions i excel·lent organització i felicitar als cantaires de les tres corals pel bon nivell musical. S’està aprenent l’ofici i, encara millor, estem acceptant l’esforç que demana arribar a fer una actuació rigorosa, amb interès i “bon savoir faire”. Felicitem-nos, doncs, i continuem treballant. És el camí que ens ha de dur cap a aquesta Europa de

les nacions de la qual Catalunya és part; la música i el cant coral en són una via.Visca! Marta Giner i Rita Ferrer Directores de la coral Els Virolets

CONTRAPUNT CELEBRA EL SEU 10È ANIVERSARI Aquest Nadal ha estat especial per a les corals de Contrapunt, perquè en el curs present, l’Aula de Música Contrapunt de Malgrat de Mar fa 10 anys. La Coraleta i la Coral Infantil ja van començar forta la temporada: per Santa Cecília van cantar per als nens i nenes de primària de tot Malgrat, i els van explicar des de l’escenari perquè els agrada cantar i quins són els valors que comparteixen a l’assaig. Al Concert de Nadal de Contrapunt van actuar amb la resta

d’agrupacions de l’escola, i el concert es va culminar amb la nadala tradicional catalana El petit vailet, on el públic va col·laborar cantant a dues veus. El 23 de desembre van organitzar un concert de Nadales a l’Església de Malgrat, amb la intenció de recaptar fons per a Càritas, i van convidar la Coral Juvenil Rodamón, de Mataró i, a més a més, diversos cantaires de Contrapunt han participat enguany cantant a la Missa del Gall.

PER NADAL, RITMES A LA CORAL SANT MEDIR

Aquest curs, a la Coral Sant Medir (Barcelona) hem començat amb molta força. A primers de setembre vam voler fer un casal musical, obert a tots els nens i nenes del barri però especialment als de la nostra coral.Va ser un èxit: tallers de percussió amb Ricard Monné, “bodypercussion” amb Santi Serratosa, dansa amb la Companyia “Bacum”,...i vam gravar una cantata de Nadal.Vam fer dibuixos i, amb la producció de Valen Nieto, el disseny de Liliana Fortuny i la veu en “off” de l’actriu Meritxell Ané, aquest Nadal hem aconseguit editar el conte-CD El primer Nadal. Ha estat una experiència genial, ens hem quedat amb ganes de més i per això hem decidit que al 2013 farem unes

32 La Circular


colònies musicals... Els concerts de Nadal d’aquest any constaven de dues parts: en la primera, presentàvem la cantata El primer Nadal amb l’acompanyament de percussió del grup instrumental de la nostra coral. La segona part l’hem titulat “Per Nadal, ritmes a la coral”, per a la qual ens hem reinventat les nadales de sempre, acompanyades de baix, bateria i piano (Dan Foz, Ricard Monné i

Ramon Beltran). Petits, mitjans, grans, cor jove i adults, més de 100 cantaires, hem anat presentant El petit vailet flamenc, Les dotze van tocant a ritme de jazz, El desembre congelat com a “bossa”, el Fum, fum, fum ballant salsa...

grups, però amb el ritme i musicalitat ben treballats. Per Nadal, la Coral Sant Medir es converteix en una gran família de cantaires de totes les edats que al voltant dels concerts compartim el millor de cada grup amb amor a la música i a la nostra entitat.

Enguany hem volgut posar un somriure, una visió extrovertida del repertori nadalenc català... des del Ramon Beltran respecte i la humilitat dels nostres Director de la Coral Sant Medir

Parant l’orella

EDUARD TOLDRÀ FOU HOMENATJAT A CANTALLOPS Seguint una proposta del web de l’ajuntament, vam apuntar-nos a una visita que es feia al celler Vinyes dels Aspres abans dels actes oficials. Va resultar que el celler era el de la masia on Toldrà havia passat els estius d’ençà del seu casament el 1923 amb Maria Sobrepera –filla d’aquella casa, can Batlle– i que el qui ens feia de guia era besnét de la germana de Maria Sobrepera i, amb la mateixa amabilitat amb què ens va parlar de tot el referent als vins, també ens va explicar que Toldrà anava sovint a caminar per les vinyes i els boscos dels voltants, Entre els homenatges que se li van que tenia molt bona relació amb la fer l’any 2012 coincidint amb el cin- gent de Cantallops i que li agradava quantè aniversari de la seva mort, participar a les festes del poble tocant-hi el violí. (...) l’1 de setembre a Cantallops va tenir lloc la descoberta d’una placa commemorativa de la seva vincula- Després de passejar pel poble vam ció amb aquest poble, seguida d’un anar altra vegada a can Batlle. Al pati de la casa, l’alcalde va donar la concert a càrrec de la soprano benvinguda i va expressar l’adhesió Júlia Arnó i la pianista Montserrat a l’homentage que es feia a un dels Massagué. (...) personatges més il·lustres del poble Eduard Toldrà, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1895 i mort a Barcelona el 1962, va destacar com a violinista, com a intèrpret de música de cambra, com a mestre, com a compositor –especialment de cançons– i com a director d’orquestra. La musicalitat natural i l’enteresa i simpatia que, des de totes aquestes vessants, va irradiar entre col·legues, deixebles i melòmans catalans i d’arreu, fan que avui se’l consideri un dels músics més importants de la Catalunya del segle XX.

de Cantallops. Tot seguit, una de les persones que avui coneixen millor l’homenatjat, Manuel Capdevila i Font –fill d’en Manuel Capdevila pare, que havia estat amic íntim i biògraf de Toldrà– va subratllar el valor de la feina de Toldrà no només abans de la guerra civil, sinó també com a exiliat interior que, durant la postguerra, des de dins de Catalunya contribuïa a reconstruir el país.Va repassar les seves activitats com a intèrpret solista i de cambra, mestre, director i compositor, i va concloure que és difícil trobar altres músics catalans que hagin estat tan importants en totes aquestes facetes alhora. A continuació Narcisa Toldrà, la filla del compositor, va acostar-se al micròfon amb aire alegre i decidit, i alhora una mica contingut i, mirant la gent i també com si mirés i escoltés dins seu, va agrair el reconeixement a l’obra del seu pare, va dir que a Cantallops hi havien estat molt feliços i va explicar alguns records –ara mateix

Oriol Romaní

març del 2013 33


no recordo gaire quins, però sí que recordo la senzillesa, la claredat i la cordialitat del seu parlar, i la mirada lluminosa i franca amb què se’ns adreçava i ens feia sentir com de la família. (...)

tat del compositor d’identificar-se amb l’ambient de cada poema, cada vers i cada paraula i fer-ne recreacions lluminoses i suggerents, i gràcies a les versions tan vives i fidels a l’esperit de cada cançó que ens van oferir les intèrprets, vam anar El concert va començar amb nou volant joiosament cap a paratges cançons tradicionals catalanes ben diversos on feia de bon estar. recollides per Toldrà de pageses, Acabat el concert, Narcisa Toldrà pagesos, pastors i llenyataires dels ens va parlar una estona del seu voltants de Cantallops i comarca pare i la seva música: i harmonitzades per ell. Precioses –Les cançons d’en Toldrà no han totes elles i molt ben cantades.Va passat de moda. Encara sonen mohaver-hi una pausa durant la qual dernes. Ell musicava bons poemes, un grup de nens i nenes, en ordre i fugia de la cosa vulgar o carrinclona, en silenci, van sortir de la sala. Era i se sentia molt a prop dels seus molt bona idea, haver-los convidat poetes. Amb molts d’ells, en Garcés, a una petita part del concert, per en Sagarra, en Carner, es trobaven i fer-los agafar gust per la música hi tenia una bona amistat, els entede Toldrà i que no se’n cansessin, nia molt bé i s’hi compenetrava de encara que també sabia greu que veritat. Eren gent cultivada i alhora marxessin just quan començaven se sentien a prop del poble i de la les cançons compostes per Toldrà sensibilitat popular. El pare, aquí a mateix, amb petits tresors com Cantallops, es feia amb tothom. I la Recança, sobre text de Carner, música que li sortia era molt cataVinyes verdes, Romanç de Santa Llúcia lana. Però les seves cançons, encara i Cançó de passar cantant, sobre tex- que semblin tan fresques i espontàtos de Sagarra, Abril i Maig, sobre nies, les treballava, les elaborava i no poemes de Trinitat Catasús, o Visca parava de donar-hi voltes fins que l’amor, sobre un dels poemes de La trobava el que buscava, i aleshores rosa als llavis de Salvat-Papasseit. n’estava tot content. (...) Quan va Amb totes elles, gràcies a la capaci- començar a dirigir l’Orquestra Mu-

nicipal de Barcelona, pràcticament va abandonar la composició. Alguns amics li ho havien retret, i ell deia: “Com podria fer les meves melodies, si estava ocupat de ple amb la simfonia de Beethoven que estàvem assajant?” Parlant de la seva òpera El giravolt de maig, Toldrà havia dit que desitjava que la gent sortís de la funció amb el cor alegre. Així vam marxar nosaltres de Cantallops després dels actes dedicats al mestre i de la conversa amb la seva filla –una dona d’una vivor, una simpatia i una senzillesa que devien ser una continuació de les del seu pare. D’altra banda, si més d’un cop hem sentit dir que la poesia era gairebé sempre a l’origen de la música de Toldrà –no només en la seva música vocal, sinó també en obres instrumentals com els Sis sonets per a violí i piano i el quartet de corda Vistes al mar, segurament caldria afegir que el paisatge i l’esperit de Cantallops van ser una altra de les principals fonts d’inspiració de la seva obra –i, qui diu Cantallops, diu també la manera com Toldrà valorava, sentia, vivia i es relacionava Eduard Toldrà, Narcisa Vives (la seva sogra) i Maria Sobrepera (la seva esposa) a la galeria de Can Batlle, envoltats de joves caramellaires de Cantallops. Fotografia cedida per Pilar

34 La Circular


amb aquella terra, el seu paisatge i la seva gent. També s’ha dit que la música de Toldrà, tot i no ser música tradicional catalana ni fer-ne cap cita, respira un aire català indiscutible, tant si es tracta de música vocal com instrumental i tant si és per a cobla com per a d’altres formacions, i crec que és cert. Però quan ens preguntem en què deu consistir la catalanitat o la catalanitat de la música, sembla que costi trobar una resposta clara i satisfactòria. Podríem dir, potser, que entre les

diferents maneres que hi ha de ser català n’hi ha una que, sense que pretenguem que sigui la única ni la millor, a alguns ens resulta especialment familiar i atractiva: la d’Eduard Toldrà. L’esperit sensible, lluminós, cordial i optimista de la seva música ens és prou proper i, en contacte amb aquesta música, sovint sentim que el seu esperit és també, en bona mesura, el nostre.

potser no. Mentrestant, la música de Toldrà ens segueix esperant perquè en gaudim i ens hi enriquim sempre que ens abelleixi, i és ben possible que escoltant-la i tornant-la a escoltar també ens anem coneixent una mica més nosaltres mateixos. Gràcies i per molts anys!

Potser amb el temps anirem veient més clares aquestes qüestions, o

VI FESTIVAL INTERNACIONAL COREARTE BARCELONA

Sara Martín Col.laboradora de Corearte

Del 8 al 13 del passat mes d’octubre, Corearte Barcelona va celebrar la seva sisena edició. Juntament amb la participació de quatre cors catalans, el festival va comptar amb nou cors vinguts de Noruega, Mèxic, França, Brasil i Rússia –aquest darrer, el cor infantil Krasnoyarsk City Children’s Choir, primer premi a Tolosa l’any 2003. Corearte és un Festival no competitiu que propicia la trobada i convivència de cors internacionals. Al matí s’ofereixen tallers corals, a les tardes visites culturals a Barcelona i voltants, i als capvespres, concerts dels cors participants a Barcelona, Terrassa i Montserrat sempre amb l’actuació d’un cor català. Un programa intens que omple d’experiències a tots els qui hi participen!

s’obliden encara avui gràcies a les L’adreça de contacte és noves tecnologies. Aquest especta- colonies@corearte.es i el web cle diari de bona convivència ens fa http: //colonies.corearte.es/ pensar, als organitzadors: objectiu complert!

Ja estem preparant la propera edició, que oferirà moltes novetats. Us n’avancem una: el Festival seguirà fent-se a Barcelona entre setmana Enguany, Jonathan Rathbone vingut però tindrà un cap de setmana llarg des d’Anglaterra ha impartit un a la ciutat francesa de Lió, on tots taller de Música Anglesa; Josep Prats els cors catalans estan convidats a i l’Eva Martínez el tradicional taller participar! Tota la informació actude Música Catalana; David Azurza i alitzada es pot trobar al web www. Basilio Astúlez els tallers de Música corearte.es per a Veus Blanques i Músiques del Món respectivament. Una diversitat A més, per al petits de la casa d’allò més atractiva! Corearte organitza unes Colònies Musicals amb tallers de cant coral Durant la setmana, tots els cors i orquestra la darrera setmana de irradiaven satisfacció i molt bona Juny 2013. Una bona manera de entesa, tot i venir de cultures tant començar l’estiu! diferents. Intercanvi d’emocions, sensacions i melodies que no març del 2013 35


L’INSTITUT JOAN LLONGUERES FA 100 ANYS

El 1912, Joan Llongueres, tornant de l’Institut Dalcroze de Hellerau (Dresde) on fou alumne predilecte d’Émile Jaques-Dalcroze, va fundar l’Institut de Rítmica i Plàstica dins el marc de l’Orfeó Català, recolzat per Lluís Millet i Francesc Pujol. Pilar Llongueres va seguir i recolzar la tasca del seu pare i quan ell va morir, l’any 1953, va restablir els contactes amb l’Institut Dalcroze de Ginebra, renovà els cursos de formació musical i, amb el suport del seu espòs Esteve Petit, va fundar l’actual Institut Joan Llongueres. Des de la seva mort, l’any 1964, l’Institut ha estat dirigit per la seva filla Núria amb la col.laboració de la seva germana Pilar i de les

professores Mª Mercè Cardoner i Carme Viturí.

musical i artística d’infants i joves, alhora que agraeix a Núria Trias l’amistat i la col.laboració que semL’Institut va ampliar el seu camp pre li ha prestat. Les cançons del d’ensenyament amb la formació i el mestre Joan Llongueres han estat reciclatge de mestres i professors incloses diverses vegades en els de música i va obrir les portes a programes comuns per als Petits diferents pedagogies. Actualment, i estem segurs que molts nens de les seves activitats són conegudes generacions futures continuaran arreu del món. L’Institut és seu de cantant-les. l’AER (Associación Española de Rítmica) entitat que té representant Desitgem als amics de l’Institut a la FIER (Federació Internacional Joan Llongueres llarga vida i emd’Eurítmica), organització de la qual penta per continuar fent per molts és membre. més anys aquesta tasca! El SCIC s’adhereix a les celebraci- La redacció ons d’aquests cent anys d’una tasca importantíssima per a la formació

CONXITA BADIA, EL SCIC I LA JOVENTUT DE LA VEU

Després de veure el documental “Conxita Badia no existeix“ -un document molt interessant i sensible filmat per Eulàlia Domènech, besneta de Conxita- em va venir a la memòria l’ocasió en què la vaig conèixer. Era en un concert de final de curs de la coral infantil Els Eixerits que la seva filla Carmen, esposa de Josep M. Ainaud de Lasarte, havia fundat al barri de Sant Martí, de Barcelona, ajudada per la seva neboda Montserrat Bonet.

cantant i després dirigint, gent com Mireia Barrera i Elisenda Carrasco, veïnes del barri; i va ser membre del SCIC i tot un exemple del seu esperit de servei.

seguir cantant. Tot un goig haverla conegut en un concert tan poc “sofisticat”, tan autèntic! Conxita Badia va conservar tota la vida una veu clara i jove. La seva filla Carmen em va explicar (o així Només un detall: durant els primers és com jo ho recordo) que una vetemps, assajàvem al bar de la canto- gada, quan ja tenia més de 60 anys, nada, el Bar Noè –ja desapareguts’estava uns dies en una localitat el dia de la setmana que tancàven. on oferia un curs. Segons era el seu Els nens i les directores entràvem i costum, cada matí cantava. Tot d’una sortíem ben ajupidets, perquè calia va començar a rebre notes d’un adpujar la persiana de ferro ondulat, mirador que la volia conèixer perque pesava una mica; i cantàvem, què estava enamorat de la seva veu La Carmen, sempre tan modesta, com uns reis, davant la barra del i estava segur que correspondria a ens havia dit a algunes amigues bar, buit de clients… una noia igualmet encisadora... La que més o menys dirigíem: “M’heu Conxita va poder esbrinar que es d’ajudar, vosaltres que en sabeu”… Doncs bé, aquest concert que tractava d’un home molt jove, potcom si ella no tingués bona mà recordo es va fer al terrat de casa ser un veí, que devia sentir-la cantar. amb els nens i no sabés un munt la Carmen, en presència de veïns Molt discreta, li va contestar amb de música! Totes les directores del mateix edifici o bé del barri. I una nota dient-li -molt d’acord amb que hi vam passar hi vam aprendre la Conxita Badia, segurament per els usos i costums de l’època- que molt i vam viure-hi moments que donar suport a la filla i la neta, no hi “no es podien conèixer perquè ella recordarem sempre. Els Eixerits va faltar! Ho va trobar molt bonic era una dona casada”… mantenint va existir durant uns anys, va ser i va felicitar cordialment tothom, així la incògnita de la seva edat real. la coral on van començar, primer nens i directores, tot animant-nos a 36 La Circular

M. Mercè Argüelles


PARLEM DE MÈTODE: L’ASSAIG

Parlem de mètode: l’assaig “El cant coral es manifesta públicament durant el concert, però és a l’assaig on troba la seva identitat real. Dit d’altra manera, allà on es viu l’experiència coral és a l’assaig.” Aquestes frases de Ray Robinson i Allen Winold en el seu llibre The choral experience ens ajuden a entendre que l’assaig és molt més que l’aprenentatge de les notes, la resolució de problemes tècnics o la preparació d’una actuació: és l’ocasió d’apropar-se a la intenció del compositor, de fer progressar l’obra musical (...).

xen inevitablement. Segons alguns estudis, en arribar aproximadament al 62% de l’estona d’assaig s’arriba al moment de màxim rendiment, per tant programa fins aquell moment allò que requereixi la màxima atenció. • També pots usar la sèrie de números de Fibonacci, present en moltes pautes de la Natura (0, 1, 1, 2, 3, 5, 7, 8 etc.). Aplicada a l’assaig, et pot servir per organitzar el temps: començar amb 7 minuts d’escalfament (la suma dels 5 primers números) , després treballar una peça 5 minuts (el següent de la sèrie), etc. (...) Els directors sempre intentem fer • Ves canviant les pautes d’assaig l’assaig tan eficient com sigui possi- i d’escalfament amb idees noves o ble per tal d’arribar aviat i fàcilment creatives per evitar treballar mecàal producte musical desitjat. I un nicament. assaig eficient es basa en alguns • Separar les veus: tingues previst principis que jo he agrupat en si convindrà treballar-les per sepaaquestes quatre categories: rat per tal d’avençar més ràpid. Organització Organitza’t l’assaig abans; és inacceptable arribar-hi sense una planificació clara d’allò que vols aconseguir. El pla detallat hauria d’incloure la llista d’obres a treballar, l’ordre en què les vols treballar i el temps que vols dedicar a cadascuna. També, quins passatges de cada veu convindrà treballar per millorar coses com la lectura, l’articulació, la dicció, l’afinació, el fraseig, l’expressió; i si caldrà fer unes passades ràpides, en cas que falti poc per al concert. Un assaig es pot organitzar de moltes maneres, serà bo no ferho sempre igual per evitar l’avorriment i per renovar l’energia del grup. Algunes idees que et poden servir, individualment o combinades segons la intenció d’aquell dia: • Usa el contrast, per exemple alternant cançons ràpides i cançons lentes, fàcils i difícils, etc, per optimitzar l’atenció i la concentració del grup. • Confia en la “proporció àuria”: a mesura que transcorre l’assaig, l’atenció i la concentració dismunei-

Ritme de treball Algunes idees: • L’assaig ha de ser sempre dimàmic, no deixis que l’energia es pari.Ves-hi disposat a canviar allò que havies preparat en funció de la resposta del cor. Si el conjunt té dificultats en un passatge, no t’hi entestis i ves a un passatge diferent. • Fes descans quan vegis que cal; una pausa seveix per renovar l’energia. Però sigues conscient que a la represa caldrà una estona per recuperar la concentració. • Considera la possibilitat d’enregistrar l’assaig (video, audio, o totes dues coses), per observar-te tu mateix treballant. • Fes que el final de l’assaig tingui un sentit. Pots acabar amb una cançó que ja saben i surt bé, això farà que el cor se senti content i amb ganes de venir al proper assaig. Però no et faci por acabar alguna vegada amb un recordatori seriós d’allò que no han pogut aconseguir, podria fer que s’ho estudiessin abans del proper assaig. • Considera la possibilitat de

canviar de lloc els cantaires –tots o alguns. • En acabar, fés una avaluació de l’assaig. Comunicació verbal • Parla poc, canta molt. La norma que em van ensenya diu: “digues-ho amb cinc paraules, o menys” • Repeteix amb una finalitat. Explica el problema i ofereix la solució. • No comencis sempre pel començament de l’obra. • Demana als cantants que portin sempre un llapis per poder fer anotacions a la partitura. • Sigues valent per aïllar els passatges difícils i dedicar-hi més estona d’assaig. • Corregeix els errors de seguida que sigui possible, però deixa cantar el cor, sobretot el primer dia que llegiu una peça. No els aturis contínuament. Trobar la proporció adequada no és fàcil. • Assaja poc a poc si cal fins que el passatge estigui segur. Allò que no surt bé en un tempo lent tampoc funcionarà en un tempo ràpid. • Si hi ha un acord de difícil afinació, fes que s’hi parin per poder percebre la relació interna entre les notes. També pots construir l’acord acumulant nota per nota. • Pots treballar separadament ritme i text per millorar la dicció (incloent-hi entrades i finals) • Dir el text sobre una nota o un acord (i no només parlat) permet que els cantaires el practiquin amb la veu ja col.locada per cantar • Atenció a les tessitures extremes. Considera la possibilitat de treballar els passatges massa aguts o massa greus en una octava més còmoda per a les veus. • De gran a petit: No t’obsessionis amb detallets si l’estructura encara no està instal.lada. • Treballar piano els passatges forts et permetrà controlar millor l’afinació i l’exactitut rítmica. • No acompanyis al piano tota

Cristian Grases Director de cors, compositor i pedagog.

març del 2013 37


l’estona, recorda que és un instrument temperat mentre que la veu no ho és. • Procura mantenir implicat tothom en tot moment. Si has de treballar un passatge d’una veu, fés que les altres segueixin la melodia en la seva octava o boca closa. • No et faci por demanar a una veu que n’ajudi una altra, per exemple si els tenors tenen un passatge molt agut pensa si poden ser doblats per les contralts. • Usa notes articulades per treballar l’afinació. • Millora la tècnica vocal en tot moment, no només durant l’escalfament sinó mentre assages qualsevol passatge. • Combina veus per solucionar problemes. Per treballar una dificultat en una veu no sempre és millor

fer-ho aïlladament, la combinació harmònica o rítmica amb alguna altra veu els pot ajudar.

Aquestes són algunes idees que a mi em funcionen en els assaigs. Gairebé totes són manllevades d’altres directors com ara els Aspectes personals meus mestres Alberto Grau, Maria • Predica amb l’exemple. No Guinand, Jo-Michael Scheibe, o bé demanis als teus cantaires que facin de llibres sobre aquesta matèria. una cosa que tu mateix no pots fer. L’assaig no és un tema fàcil, inevita• Sigues accessible i personal amb blement n’hi haurà de bons i de no tots els teus cantaires. tan bons perquè treballem amb un • Sigues vulnerable. Si t’obres grup de persones en circunstàncies als teus cantaires, ells també se canviants. Aplicar alguns d’aquest t’obriran. conceptes, però, pot fer que els • El resultat serà una connexió assaigs millorin. Tingueu sempre íntima que farà que la música que present que alguns dels moments feu plegats sigui única i especial. més bonics en què fareu més bona • Tingues consciència social i música poden arribar mentre “feu progressar l’obra”. sentit comú. • Fes sevir l’humor sempre que sigui possible, potser fins i tot per Publicat anteriorment a l’International Choral Bulletin, vol.XXXI nº 2, 2n trimestre resnyar. 2012 i reproduït amb autorització

Cors amb cor

Cantem per l’Autisme

La Federació Catalana d’Autisme i Asperger ha encetat la Campanya “Cantem per l’Autisme” amb el 38 La Circular

propòsit de sensibilitzar i d’informar sobre l’espectre autista d’aquest trastorn. Per aquesta raó han contactat amb corals infantils convidant-les a sumar-se a la campanya oferint el seu o els seus concerts com a plataforma per fer arribar informació sobre els autistes i alhora han elaborat un díptic que es llegeix com si fos un còmic on el protagonista és en Pau, un nen autista. “Les vivències de les persones amb autisme són singulars. Diríem que tenen una manera peculiar de veure i viure el món, diferent dels altres, però ens poden aportar una visió més humana de la vida i ens podem fer obrir els ulls a aspectes de la vida que a vegades obviem. Si ens

ho proposem podem ajudar a que, a la seva manera, es comuniquin amb nosaltres i nosaltres amb ell, segur que llavors el món serà un lloc més ric i ... millor.” Aquestes paraules escrites en el díptic pretenen acostar-nos una mica més als afectats i donar a conèixer la seva situació. Les corals que han participat en el campanya i que han tingut la sort de podem compartir el concert amb persones afectades són: Cors Mozart i Corelli de l'Escola Ipsi de Barcelona i Cor Xera, Cor infantil Taflic, Cor infantil Casp i Grup coral Casp del Col·legi Casp de Barcelona, Coral infantil Saba Nova de Girona, Escola Municipal de


Música de Banyoles (EMMB), Coral El Virolet i Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia, Cors de l'Escola Municipal de Música de Solsona, Coral Infantil, Cor Jove i Coral d'Adults de Sant Medir de Barcelona i Coral infantil Els Virolets i Coral Nit de Juny de Palafrugell.

Es podria resumir el missatge amb els consells que des de la Federació fan arribar a tothom: quan estiguis amb una persona amb autisme: Busca la seva mirada, parla-li suaument, utilitza poques paraules i repeteixles molt. No t’has d’espantar si crida. Intenta comprendre i respectar el seu espai... És així com podràs descobrir una persona EXCEPCIONAL.

Abans del concert a Palafrugell la Sra. Burset va adreçar a tots unes boniques paraules, sentides i reals, sense cap pretensió més que sensi- Puc dir en nom de les persones que bilitzar el públic que, respectuós, va assistiren al concert, que la música escoltar amb atenció. que va sonar tingué una projecció

molt més notable de la que pròpiament es pretenia. Palafrugell sempre -any rere any, i ja en portem 34dedica el Concert de Sant Esteve “a la vila de Palafrugell i en especial a la gent gran”. Enguany hem crescut més, i tot gràcies a la confiança que ha dipositat en nosaltres la federació Catalana d’Autisme i Asperger. Senyors, sóm nosaltres qui els ha de donar les gràcies. Cristina Ferrer, Carme Brugués, Marta Giner i Rita Ferrer Directores de la Coral Els Virolets de Palafrugell

Música inclusiva Granollers. Després de parlar-ne, els vam proposar un altre col·lectiu, el de la Gent Gran, molt mancat de coneixements musicals.

La nostra inquietud o sensibilitat, com vulgueu dir-ho, sempre ha estat fer arribar la música a tothom, i quan diem a tothom ens referim a tots els col·lectius, a aquelles persones que tenen més dificultat per acostar-s’hi, ja sigui per malaltia o per edat. L’ART9 és una escola de música inclusiva. Acceptem tothom, no importa el grau de dificultat psíquica o física que tingui l’alumne. Hem estat en barris marginals de la nostra ciutat, Granollers, acostant el Cant Coral als nens immigrants; hem fet un voluntariat musical a l’escola Montserrat Montero d’educació especial; i aquest any 2012 l’Ajuntament de Granollers i La Caixa, per commemorar els 100 anys de la nostra ciutat, han fet el projecte comú “Música i ciutat” per acostar la música als ciutadans.Van posar-se en contacte amb diverses escoles i a nosaltres ens van demanar que treballéssim amb el Centre de Rehabilitació Comunitària de

d’un taller on hem parlat de les partitures i els seus elements (claus, ritmes, notes...), hem tocat tota classe d’instruments i hem parlat de les seves famílies, també “de les Així doncs, vam treballar durant famílies dels instruments” i hem l’estiu, (juny, juliol, setembre i gaudit de molts vídeos de YouToube octubre) amb un grup d’adults i d’un concert d’orquestra, que malalts mentals, aprofitant que ja havíem estudiat, a l’Auditori de alguns tenien coneixements d’algun Granollers. També hem preparat un instrument i per casualitat ja eren breu repertori de cançons per fer alumnes de l’escola (guitarra, baix en el concert de Nadal de l’escola elèctric, trompeta...).Vam muntar amb la resta de grups instrumentals un repertori basat en els seus gus- i vocals (participants de 2 fins a 86 tos i possibilitats. Com a objectiu: anys), amb la implicació de tothom. “un concert el Dia Mundial de la Tota la comunitat educativa (proSalut Mental”. fessors, alumnes...) esperem que se senti partícep del nostre projecte Després de treballar amb l’ajut dels educatiu. psicòlegs i terapeutes del Centre, i no sense grans dificultats però amb Sens dubte pels avis ha estat una gran motivació per part sobretot descoberta contínua, alguns ja dels nous alumnes (els brillaven cantaven en corals, però el llenels ulls i somreien contínuament), guatge musical es molt més. Un vam aconseguir l’objectiu “fer un bon ambient i unes bones relacions concert”, on també va participar la socials es el que busca la gent gran, Coral d’adults ART9. Però l’objectiu sense oblidar tots els coneixements no era el concert en ell mateix, ja que hem pogut transmetre’ls. us ho podeu imaginar... Té a veure amb la musicoteràpia, peró creiem No sabem si el proper any serà que el millor no és el nom, és fer possible repetir-ho, però seria una música de una manera normalitza- llàstima que no tingues continuïtat, da per tothom. Serveix per tantes ja que totes les persones, tècnics, coses!!! musics, alumnes... han gaudit extraordinàriament de l’experiència. Actualment estem acabant el Taller d’iniciació al Llenguatge Musical per Salut i Visca Catalunya a Gent Gran, bàsicament usuaris dels Centres Cívics, que hem estat Àngels Costa Directora de l’Escola de Música i de la fent al llarg de la tardor. Es tracta coral ART9 de Granollers març del 2013 39


El Racó dels Llibres

MÈTODE D’ACORDEÓ DIATÒNIC

NODAME CANTABILE

Francesc Marimon i Busqué Editorial DINSIC Barcelona 2012

Tomoko Ninomiya Norma Editorial col.lecció Manga

S’ha reeditat el mètode d’acordió diatònic de Francesc Marimon, el Mètode Marimon, 25 anys després de la seva primera edició i d’haver estat exhaurit durant molts anys. El mètode i el seu autor han estat i són un referent en la recuperació de l’instrument, que ha passat de tenir unes poques desenes d’acordionistes, ara fa 25 anys, a ser un instrument de nou popular i molt estès en el nostre país.

La Nodame és una noia estranya, desendreçada i esbojarrada. En Chiaki és un noi introvertit, seriós i amb un trauma causat per una experiència durant la infància. Aquestes dues persones tan diferents s’acabaran trobant gràcies a la passió que senten per una cosa: la música. Són estudiants de música al conservatori d’una universitat de Tòquio. Ell és un estudiant de piano excepcional amb un somni amagat: ser director d’orquestra.

En aquest període de (re)popularització de l’acordió diatònic, el Mètode Marimon ha estat una eina de cohesió de l’instrument. No es pot explicar la recuperació de l’acordió diatònic sense parlar d’aquest mètode que, malgrat haver-hi actualment una gran quantitat de material pedagògic molt bo, segueix sent, per a qui comença, una eina excel.lent per aprendre a tocar l’instrument i per entendre d’on venim (o d’on tornem a venir).

Ella també estudia piano, però sembla que estigui més preocupada per trobar nòvio que per les seves classes; en el fons, però, amaga un talent ocult que en Chiaki serà capaç de trobar i ajudar-la a desenvolupar. Des de la seva primera trobada als jardins de la universirtat, la Nodame s’autoproclama nòvia d’en Chiaki, mentre ell la rebutja contínuament. Aquest fet serà el començament de tota una història en la qual tots dos viuran Milena Ràfols experiències noves i emocionants, faran nous amics, viatjaran i descoNota de la Redacció briran llocs diferents. Tot plegat els Si bé potser no hi haurà gaires direcdonarà l’empenta per lluitar per tors de coral que aprenguin a tocar-lo, aconseguir els seus somnis. vé a tomb referir-nos ara a la reedició d’aquest mètode, coincidint amb el fet És una sèrie llarga, que al Japó enque algunes de les cançons del SCIC cara s’està publicant; aquí se n’han d’aquest curs són acompanyades amb publicat fins ara uns 20 volums. acordió diatònic i sempre és bo saber- Una de les particularitats que té, ne més coses. com molts còmics japonesos, és que es llegeix al revés, és a dir, es comença per l’última pàgina. Tot i que al principi pot semblar complicat, és fàcil acostumar-s’hi. Simplement, s’ha de llegir les vinyetes de dreta a esquerra i de dalt a baix.

40 La Circular


LA PETITA CORAL DE LA SENYORETA COLLIGNON Lluís Prats Editorial Bambú Barcelona, 2012 És un manga entretingut on la música juga un paper principal. Hi apareixen bastants conceptes musicals, així que si la música no és una de les teves passions pot ser que se’t faci una mica llarg. Això sí, si t’agrada la música, disfrutaràs! Si t’agraden els còmics i la música, o al revés, no et perdis aquesta comèdia romàntica i musical! Berta Vilà Grabulós Cantaire de la coral Sinera, dels Lluïsos de Gràcia

La petita coral de la senyoreta Collignon és una novel.la adreçada al públic juvenil. Una mestra de francés i de música a la qual li falta poc temps per jubilar-se és traslladada d’una escola d’un barri benestant de Barcelona a una escola del barri del Raval. Crear una coral amb els nens serà un dels recursos, amb inspiració en la pel. licula “Les choristes” inclosa, per estimular els nens i nenes a donar el millor d’ells mateixos.

JA A LA VENDA EL NOU CD DEL SCIC: ACUITACANTAR 9 Un CD pensat per als més petits! Inclou versió instrumental per a poder cantar-hi al damunt

Per a qui busqui una novel.la realista, aquest no és el seu llibre a menys que es consideri factible que el primer concert d’un cor infantil inclogui com a repertori l’Al.leluia de Haendel, acompanyat per l’Orquestra del Liceu, o El cant dels ocells. Això si, és una història que enganxa: es tornarà a trobar la senyoreta Collingnon amb l’home que ha estimat tota la seva vida? Es recuperarà de la seva malaltia? Aconseguiran els nens i les nenes organitzar un concert dedicat a la seva mestra? Les escenes èpiques i l’emoció final està garantida. Inversemblants o realistes, benvingudes siguin les novel.les on apareixen corals infantils relacionades amb valors positius. Núria Tura

PVP CD10€ PVP CD + PARTITURA 30€ MEMBRES DEL SCIC CD+PARTITURA 25€ Podeu adquirir-lo a scic@scic.cat

març del 2013 41


Notícies del MCC

VEUS DE LA MEDITERRÀNIA A GIRONA

Després d’audicionar quasi 100 cantaires d’entre 18 i 28 anys vinguts de tot Catalunya, la direcció artística del Cor Jove Nacional de Catalunya va escollir els 32 que tindran l’honor d’integrar la primera promoció del CJNC. Tots ells treballaran sota la direcció de Vytautas Miskinis i Xavier Puig un complex i atractiu progama amb música bàltica i catalana.

Girona esdevindrà durant quatre dies la capital mediterrània de la música vocal. Dotze concerts, set conferències, tres sessions de descoberta de repertori a càrrec d’artistes i ponents vinguts de Grècia, França, Itàlia, Sèrbia, Líban, Jordània, Marroc, Israel, Espanya i Països Catalans. Un total de gairebé 200 artístes i ponents ens ajudaran a descobrir, als qui siguem a Girona del 29 de juliol a l’1 d’agost, la riquesa de les tradicions vocals i corals del Mare Nostrum.

El dia 29 els patis del Barri Vell de Girona s’ompliran de cors i grups vocals en concets gratuïts i simultanis. Després un concert de campanes omplirà anunciarà a la ciutat l’inici del festival i un primer concert de nit arrencarà amb l’obra Mirador de Josep Vila i Casañas (una suite de cançons tradicionals catalanes). El concert acabarà amb el cor Fayha del Líban després de Claudefaula i un Tenore e Chitarra de Sardenya.

Del 30 a l’1 d’agost cada dia hi haurà ponències al matí i un concertaperitiu (amb entrada gratuïta). A la tarda descobertes de repertori, projeccions de documentals, debats Del 22 al 28 de juliol i en el marc i taules rodones de musicòlegs i de la Setmana Cantant de Vic el un concert Fringe on cors i solistes cor assajarà diariament el prograd’aquí poden donar-se a conèixer El Cor Claudefaula, del SCIC, oferirà concertant-ho prèviament amb ma i complementarà els assajos un concert el dia 29 i posarà els amb tècnica vocal (amb el prol’organització a www.mcc.cat exemples en una sessió de descofessor de cant Salvador Parron) i berta de repertori del dia 30 de sessions amb Jordi Savall (música antiga), Markooz (Beatbox singing) juliol. Aquest dia el SCIC presentarà el projecte editorial Patrimoni Coral i Bernat Vivancos (composicions XXI. pròpies). El cor presentarà el seu treball en un concet a Vic, un a Barcelona (Auditori del Conservatori Superior del Liceu), un al Vendrell ( en el marc del Festival Internaional Pau Casals) i un a Girona (en el marc del festival Veus de la Mediterrània). El CJNC és una iniciativa del Moviment Coral Català en col·laboració amb Corals Joves de Catalunya i la Setmana Cantant de Vic i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Fundació La Caixa i nombroses entitats col·laboradores.

42 La Circular


,ʋUɈ ,ʋUɈʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə ƻǏƧǖư8

3(ƺƹ8®ȉDŽ17Ʃ0" Aquesta dita mallorquina us donarà una bona resposta

N_ C_NT P_RQU_ F_C_ B_ N_

P_RQU_ F_C_ D_L_NT

C_NT P_R D_R G_ST _ S_ G_NT _ P_R D_V_RT_RM_ J_ I aquesta reblarà el clau

La gallina Popular catalana

Q__ C_NT_

_LS

S__S M_ALS _SP_NT_

Ƨ,Ƽ$ƻDŽ/ƼDŽƧ$ Aquesta dita saltada segur que pot ajudar els metereòlegs!

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR MÉS MOTS… Platerets – ànima – moviment – inversió – mestre – patrimoni – mosso – transport – tornada – variació. El desembre congelat

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

FRASE INCOMPLETA Procura tocar bé i amb BELLESA obres senzilles, això és millor que INTERPRETAR mediocrement obres DIFÍCILS.

març del 2013 43


Fotografia de Cesc Rovira

Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades, dir-te llaors, oh terra de salut! Enmig de coses fresques i vides oblidades com aquest grill que canta dins d’un camí perdut.

Josep Carner (1884-1979)

Josep Carner (1884-1979)

44 La Circular

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de l’European Choral Association - Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: 'LSXWDFLy %DUFHORQD [DU[DGHPXQLFLSLV *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D 'HSDUWDPHQWGH&XOWXUD &HQWUHGH3URPRFLyGHOD&XOWXUD 3RSXODUL7UDGLFLRQDO&DWDODQD

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 158  

Revista de cant coral infantil. gener-juny 2013

La Circular 158  

Revista de cant coral infantil. gener-juny 2013

Advertisement