Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular


3Opinió Editorial Bústia Oberta

26

5

9

Notes del SCIC

Monogràfic

-Treballem amb... -Reflexions del Coordinador General (2007-2010) -De la coral Els Flautins a l’Escola Municipal de Música de Cornellà Roser Cabanas -Assemblea General de l’ECA-EC

El Tècnic a l’abast Per cantar: tria i remena

27 Conversa

35 Activitats de

amb...

les corals

43 Parant l’orella

Xavier Solà i Cabanas

52 El racó dels llibres

54 Notícies del MCC

55

I ara... juguem uguem

La Circular del SCIC Redacció, acció, A Administració nistració i publicitat blicitat P. Víctor tor Balag Balaguer, 5, 3r 080033 Barcelona Barcelo Tel 933 3104721 310472 Faxx 93 3101622 310 scic@scic.cat @scic.cat www.scic.cat ww.scic.c

Portada Set dies ies que vvan canviar món. ar el món Il.lustració tració de Montse tse Casas Suróss

Impressió ressió Impremta emta Falcó Falc de Sant Pere de Ribes ibes

Dipòsit legal òsit lega B - 12.122 2.122 - 22002

Revista de cant coral infantil

Núm. 155 març 2011 Equip Editorial Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats


Editorial

Decisions lingüístiques Al llarg dels anys, els qui formem part de l’equip de La Circular ens hem plantejat periòdicament si un determinat article o text escrit originalment en castellà ha de ser publicat traduït al català o si el publiquem en la seva llengua original. És una qüestió que ens plantegem cada vegada perquè dubtem: si és un fet objectiu que tothom llegeix i entén el castellà, per què cal traduir-ho? És evident que és millor un text original que una traducció perquè una traducció, per molt ben feta que estigui, sempre corre el risc de no transmetre exactament allò que volia dir el text original. Però per altra banda la situació de la llengua catalana és la que és: força lluny, pensem, de la normalització que es mereix.

Sovint en la decisió presa per l’equip ha guanyat el tan desitjat respecte a qualsevol llengua, per molt minoritària o majoritària que sigui, i hem publicat el text en l’original castellà. Però en aquest número de La Circular ens hem hagut de plantejat de nou aquest vell dilema i la decisió ha estat presa per unanimitat: aquesta vegada ho traduïm al català. I ho continuarem fent així perquè ja n’estem farts i fartes, permeteu-nos dirho amb correcció política però amb contundència. Estem farts que la normalitat de la nostra llengua hagi d’estar constantment qüestionada; que sigui moneda de canvi polític; que el tant demanat lema “respecte a la pluralitat lingüística” no respecti els drets dels ca-

talanoparlants, perquè no sé si us heu adonat que als catalanoparlants se’ns vulnera el dret de poder viure amb normalitat en la nostra llengua, no sé si ens entenem... Traduir els textos castellans al català a la nostra revista no és una decisió que ens hagi agradat de prendre, però és el nostre gest, petit, de protesta. I potser vénen temps, de nou, on els gestos de protesta hauran de ser més grans. L’equip de redacció

març del 2012 3


Bústia Oberta

Paula Clarà, de la coral Claudefaula de Girona, va triar la participació de les corals infantils en concursos i festivals com a tema del seu treball de recerca de 2n curs de Batxillerat. Ens n’ha enviat aquest resum que esperem que us interessi.

concurs motiva els cantaires perquè així el cor es dóna a conèixer, es cohesiona més el grup, s’aprèn i s’amplia el repertori.

Un festival i un concurs són molt diferents, però. En un festival s’hi va per mostrar a la gent, al públic, el teu talent mentre que en un conEl curs 2010-2011 vaig fer el meu treball de recerca per a segón curs curs el teu talent és comparat amb de Batxillerat. L’objectiu del treball el dels altres i un jurat decideix qui era analitzar els festivals i els con- és el millor. En un concurs hi ha cursos corals i veure què motiva els competivitat, en un festival no. directors i les corals a participar-hi. En el meu treball vaig parlar sobretot del festival Cantemus, en el qual També, poder veure la diferència la nostra coral havia participat, però entre els festivals i els concursos. també dels de Cantonigrós, EuropeElegir el tema no era fàcil, però es Muziek Festival, Europa Cantat, em van recomanar que pensés en entre d’altres. alguna cosa que a mi m’agradés molt i, bé, sempre m’ha agradat molt cantar i des de petita que vaig Fer aquest treball va ser molt interessant per a mi perquè vaig poder a la coral Claudefaula, de Girona, on m’ho passo molt bé. Aquell estiu aprendre moltes coses sobre el anàvem a Hongria per participar en món del cant coral. un Festival. Així que vaig decidir fer un seguiment de la coral: abans de Després de fer vint-i-set entrevistes a directors de Catalunya,València marxar i desprès del Festival. Un altre punt que em va motivar a triar i les Illes Balears, vaig comprovar aquest tema va ser que fa uns cinc que quasi tots tenen algun estudi anys ja vam participar en un Festival de direcció de cors; i no només i va ser una experiència molt boni- d’aquesta especialitat, sinó també de direcció d’orquestra i, a més, ca, per recordar. molts han fet cursos de solfeig, de piano, d’acordió, de flauta barroca, Per portar a terme el treball vaig buscar informació a llocs web d’in- de pedagogia musical, de tècnica de terès, vaig parlar amb el meu direc- veu clàssica, de “voice craft” (mètode d’ensenyament del cant), d’hartor de la coral, Quim Bonal, i vaig fer entrevistes a altres directors de monia i de violí. Tots aquests cursos i estudis, alguns directors els han fet tot Catalunya, ja tinguessin molts anys d’experiència o fossin principi- voluntàriament per tal d’augmenants. En vaig treure la conclusió que tar el seu ventall de coneixements totes dues coses, festivals i concur- musicals en disciplines diverses. sos, estan ben vistes per la majoria Aquests estudis complementaris els han fet a diferents contrades: Catadels directors perquè consideren que aporten molt elements positius lunya, País Basc, Mallorca, Saragossa, França, Hongria i per tot Europa. al conjunt de la coral. També han assistit als cursos del Pel que fa a la coral, el fet de parti- SCIC, de la FCEC, d’Audicor, alguns cipar tant en un festival com en un fins i tot han estudiat a l’ESMUC 4 La Circular

(Escola Superior de Música de Catalunya). Per el 90% dels directors la coral és una passió i representa una forma de diversió i d’esbarjo. Tanmateix, per a un 6% també suposa una feina. Per a un 4% és simplement un lloc de treball. En l’enquesta als directors vaig fer 13 preguntes, com ara: Què representa per a tu la coral?, què busques participant en els festivals?, quan dirigeixes en un festival o concurs et poses nerviós?, etc. Finalment, vaig preguntar als cantaires de la meva coral quins creien que eren els nostres objectius per participar-hi com a cantaires. La conclusió de les seves respostes va ser que, a la nostra coral, ens agrada estar junts i passar-ho bé fent el que més ens agrada: cantar. Tots tenim molt clar que no hi anem només per competir i guanyar sinó per conèixer altres corals, veure el seu nivell, conèixer-nos més entre nosaltres, millorar el nostre nivell, etc. Per això, quan se’ns proposa de participar en algun concurs o festival tots hi volem anar. Paula Clarà Torrolgosa


Notes del SCIC

TREBALLEM AMB... COSES QUE EM VAN AGRADAR DE LA SESSIÓ AMB BOB CHILCOTT lor que va donar al fet de treballar amb diferents cors a part del propi, com a entrenament d’aquesta habilitat i com a formació contínua.

Fotografia de M.M.Argüelles La seva generositat amb allò que explicava, amb els gestos, especialment amb el repertori, un dels millors regals que ens poden fer als directors. Generositat com a músic i com a compositor, com a persona. La seva manera de dirigir, de deixar que la música s’anés fent sense voler controlar, aparentment, cap aspecte en excés, amb una argumentació molt sòlida respecte d’aquesta actitud de confiança absoluta vers el cor.

i als seus significats com a eina de treball i de motivació. La importància que donava, també, a l’uníson i al treball acurat del text des d’un punt de vista de fraseig i en conseqüència, musical.

Finalment, em va agradar veure l’atenció amb què l’escoltaven els alumnes del curs i els directors que van venir al taller. I em va agradar veure entre ells alguna directora amb moltíssima experiència amb cors infantils, tant de casa nostra com de fora, i veure que tanta gent segueix formant-se com a director un diumenge qualsevol al matí. I em va saber greu que s’ho perdessin altres directors de tants i tants cors infantils, especialment els que treballen amb grups d’edats d’11 a 18 anys, que van deixar escapar una de les sessions més clares i honestes sobre la direcció de cors infantils que hem pogut sentir els darrers anys. Jaume Sala Director de cors

La visió, molt clara, que va donar del cant coral infantil a Anglaterra, als Estats Units i a d’altres parts del món.

La presentació de partitures d’altres compositors i especialLa seva visió de la tasca de director. ment l’estima i el respecte que va El fet que fos cantant i compositor mostrar vers la feina que han fet aquests, amb un clar coneixement abans que director donava una dels diferents contextos en què van altra visió de la feina del director, sovint magnificada i sovintejada de escriure les seves obres. magnificències. El valor que va donar a l’empatia La importància que donava al text entre director i cor, així com el vamarç del 2012 5


REFLEXIONS DEL COORDINADOR GENERAL (2007-2010)

15 anys, passant per Secretari Tècnic, Coordinador Adjunt i Coordinador General, han passat moltes coses i el SCIC ha anat creixent i canviant molt.

Cada vegada que s’acosta una Trobada General, demanem als anteriors Coordinadors Generals del SCIC les seves opinions sobre el període del seu mandat i la seva visió de futur. Les preguntes de costum les fem, aquesta vegada, a l’única persona que es troba en aquest cas,Toni Gálvez. Si teniu interès en les opinions de Coordinadors anteriors, podeu trobar-les en els números 96 i 136 de La Circular. Toni, com vas trobar el SCIC quan te'n vas fer càrrec com a máxim responsable? El meu pas pel SCIC ha estat molt llarg. Des de que vaig començar a fer de Cap Comarcal coincidint amb la 30a Trobada General, ara fa

Quines activitats i esdeveniments recordes com a més remarcables del teu període com a Coorcinador General? Jo sempre he pensat i he dit que el treball del SCIC és un treball molt en equip, per això costa molt destriar quins projectes s’han fet en el mandat d’un o altre coordinador... Però de tots els projectes en què jo he participat, els que em sento més propis -amb el permís de la resta de coordinadors generals amb qui els he compartit- són els dels últims 6 anys: L’Europa Cantat Junior de Vic, la 40a Trobada General, la vinguda de la Cigale de Lyon, el Cors amb Cor (guanyador del premi del Drets de la Música del Consell Mundial de la Música), els concerts a l’Auditori d’Un Concert Desconcertant, l’inici d’Edicions SCIC i el nou Curs de Direcció del SCIC. Estic molt content d’haver tingut l’oportunitat de participar en tots ells; són experiències que mai no oblidaré, tan per les pròpies

activitats com pel fet de poder compartir la seva organització amb la resta de companys i companyes del SCIC! Ha estat un luxe!!! Què penses del futur del SCIC i com desitjaries que fós? El moment actual és molt delicat, però crec que ofereix oportunitats molt interessants pel creixement del SCIC: a mi, i sempre ho he expressat així, m’agradaria un SCIC fort i potent dins del món cultural i educatiu del País, que representés, davant les administracions i la societat, TOTES les corals infantils de Catalunya i que oferís activitats interessants per a totes les tipologies de corals infantils i, evidentment, formació per a directors i directores de nivells molts diferents. Un SCIC que fos conegut per tot el sector i reconegut pels mitjans de comunicació. Estic segur que estem en la bona línia i que entre tots, com sempre hem fet, ho aconseguirem! Gràcies, Toni!

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE CORNELLÀ ROSER CABANAS El Ple de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat del passat mes d’octubre va aprovar canviar la denominació de l’Escola Municipal de Música per la d’Escola Municipal de Música Roser Cabanas, després d’una recollida de signatures. També aquest 26 de novembre amics, exalumnes, companys i familiars ens vam reunir per a retre-li un sentit i emotiu homenatge. Tot va començar l’any 1980 al llavors barri obrer Almeda, de Cornellà. En aquell moment no eren habituals les activitats extra6 La Circular

escolars i per això la creació de la coral Els Flautins per part de la Roser va ser un gran èxit. La coral era un punt de trobada dels infants del barri, on a més a més de cantar apreníem a tocar la flauta, a compartir, a parlar català (molts de nosaltres érem fills d’immigrants). Les vivències d’aquella època mai no les podrem oblidar: els intercanvis, els concerts, els assaigs, les excursions, les trobades generals del SCIC (especialment la d’El Bruel de l’Estany – que va ser la primera on vam participar).

La Roser volia que també tots aquells nens i nenes que no teníem possibilitat d’estudiar música ho poguéssim fer i en bones condicions, tant l’estudi del solfeig com la pràctica d’un instrument. El piano de la coral, que va ser subvencionat per la Generalitat, sempre estava disponible per a tots aquells que necessitàvem estudiar i a casa no ens el podien comprar. És per aquest motiu que la Roser va lluitar durant força temps per a la creació de l´Escola de Música de Cornellà. Els primers alumnes érem cantaires de la coral Els Flautins.


La Roser sempre va voler compartir de manera altruista tots els seus coneixements en la direcció coral amb tots aquells joves i no tant joves que li ho demanàvem, tot ajudant-nos a progressar amb total sinceritat. Aquest fet va marcar la vida professional de molts de nosaltres. Tot i que érem joves ens va tractar com a persones adultes i ens va donar tota la seva confiança

i també moltes responsabilitats que posta és ben rotunda: “Una persona ens van fer madurar. extraordinària ens les va ensenyar”. Gràcies Roser, sempre viuràs en Gràcies al seu esforç moltíssimes les nostres cançons i en els nostres persones hem rebut un ensenyacors. ment musical de qualitat. Meritxell Buil, Paqui Escudero, Els nostres fills i filles canten les Patricia Gelis, Gemma Moliné cançons que ella ens va ensenyar i Excantaires i exdirectores de la coral Els Flautins de Cornellà de Llobregat quan ens diuen: “Mare, com és que saps tantes cançons?” la nostra res-

ASSEMBLEA GENERAL DE L’EUROPEAN CHORAL ASSOCIATION-EUROPA CANTAT D’esquerra a dreta: Xell Montserrat, Toni Gàlvez, Montserrat Gual, Manel Cubeles i Quim Bonal.

al sopar i al concert de benvinguda a l’esplèndida església barroca de Sant Llorenç on, en primer lloc, el Coro La Rupe (cor d’homes), dirigits per Domenico Monetta va oferir-nos diferents obres que ens van permetre gaudir d’unes veus molt treballades i d’unes interpretacions acurades i molt musicals; a Hi van participar més de 140 dele- continuació, el Coro I Piccoli Musici gats que van poder fer un tastet de (infantil), de gran qualitat, potser la bonica ciutat de Torí, a la regió poc expressius, que dirigits per Madel Piemont, seu de la primera capi- rio Mora ens van mostrar un difícil tal de la Itàlia unificada. repertori principalment religiós. L’Assemblea General d’aquest any es va celebrar a Torí (ciutat on el proper juliol tindrà lloc el XVIII Festival Europa Cantat), acollida per FENIARCO, la Federació Nacional Italiana d’Associacions Corals Regionals els passats 11, 12 i 13 de novembre de 2011

La representació catalana hi va ser molt nodrida. Per part del SCIC hi va se present tota la Junta Permanent: Manel Cubeles, Xell Montserrat i Quim Bonal, així com Toni Gálvez, Martí Ferrer, Ariadna de Casacuberta i Sandra Segura de la Junta del MCC, Montserrat Cadevall i Xavier Baulies de la FCEC, Núria Tura que va assistir-hi com a editora del Magazine i jo mateixa en qualitat de membre del Comitè Directiu d’ECA-EU Just en arribar, vam ser convidats

El dissabte al matí es va celebrar l’Assemblea General estatutària pròpiament dita. Sante Fornasier, President d’ECA-EC, va ressaltar en el seu informe que el 2011 havia estat l’any en què EC i AGEC havien començat a caminar juntes com a ECA-EC. Actualment són 49 les federacions que representen 29 països. En l’informe de Tresoreria, Jean Smeets va ressaltar la creació de l’associació Friends of Choral Music in Europe, per donar suport financer i moral a ECA-EC. Després dels informes de la Comissió

Musical, dels Centres Regionals, del Grup de Joves i de la Secretaria General, hi va haver diverses presentacions. Martí Ferrer, com a president del MCC i de l’Oficina per al Cant Coral de la Mediterrània, va parlar, en l’apartat de Projectes Innovadors, del Primer Cançoner Europeu Intergeneracional, que s’emmarca en el projecte European Netwok of Inclusive Choirs, així com també va anunciar la III Conferència sobre Cant Coral i Inclusió: Intergeneracionalitat Coral. Es va anunciar, també, que la propera Assemblea General serà a Toulouse, del 16 al 18 de novembre de 2012. El diumenge pel matí va tenir lloc la Conferència Singing Across Generations. El professor Matti Hyökki (FI) en el seu discurs inicial va exposar la seva experiència de treball comparatiu realitzat amb homes de 20 a 30 anys i de 50 a 70 anys. Andrea Ricci (IT), Marleen Annemans (BE) i Jonathan Rathbone (UK) van desenvolupar respectivament els tallers: Fonocirurgia per a cantaires, Cantar junts diferents generacions i Cors amb cantaires senior. Crec important remarcar que en diverses ocasions vam tenir l’oportunitat i el goig de començar les sessions amb un cant comú. Tot i la molta feina, va haver-hi ocasió de fer un petit recorregut guiat per Torí, per gaudir de les seves març del 2012 7


enormes places, rics palaus, esglésies i sobretot de la gran quantitat de carrers porxats que recorren la ciutat, que ens convidaven i semblaven esperar-nos per al proper juliol, per gaudir-hi de la gran experiència

de viure el cant coral en lletres majúscules! Montserrat Gual Comitè Director de l’ECA-EC

EL TAULER DEL SCIC

CANÇONER VIRTUAL DATES DELS JUGUEM CANTANT D’AQUEST CURS PREMIS DE REUS MALLORCA: Palma, 24 de març PENEDÈS ANOIA:Vilafranca de Penedès, 14 d’abril MARESME – VALLÈS ORIENTAL: Sant Vicenç de Montalt, 14 d’abril VALLÈS OCCIDENTAL: Sabadell, 21 d’abril

Antoni Colom ens informa que ja torna a estar activa la pàgina del cançoner virtual dels Premis de Composicó de Reus, tot i que encara hi falten les partitures del 2009. Aquí teniu l’enllaç: http://www.reus.cat/serveis/ can%C3%A7oner-i-premiamy-1985

Després de força anys de collaborar en l’el·laboració de La Circular del SCIC com a coordinadora de l’Equip de Redacció, ha arribat el moment de renunciar a aquesta responsabilitat. Agraeixo totes les facilitats amb què sempre he comptat per part de l’esmentat equip i de molta altra gent de dintre i de fora del SCIC i els desitjo tot el millor en la seva tasca. Moltes gràcies i endavant!

EIX DEL LLOBREGAT: Sant Salvador de Guardiola, 22 d’abril GIRONÈS – OSONA: Girona, 26 de maig TERRES DE PONENT: Cervera, 27 de maig TARRAGONÈS:Tortosa, 27 de maig

8 La Circular

Maria Martorell i Codina


Per cantar: tria i remena

Monogràfic

La intenció d’aquest monogràfic és, sobretot, ser útil als directors: donar-los idees (si calia) i facilitar-los eines per alimentar els seus arxius amb nova música i que puguin triar i remenar tranquil·lament en el moment de decidir els repertoris de les seves corals. Hi hem donat moltes voltes i hi hem anat incorporant nous articles que, d’una manera o altra, hi estan relacionats. Finalment, ha quedat construit seguint una mena d’itinerari que passa per: què volem cantar i perquè (la personalitat que volem que tingui la nostra coral ens portarà a triar un o altra tipus de repertori); on ho podem trobar (recursos en edicions i a

Internet); un cop ho tenim, com ho fem servir (versions originals o traduccions/adaptacions) i, per allò de “roda el món i torna al Born”, acabem amb un exercici d’aquesta autoestima que de vegades flaqueja, recordant que el nostre repertori també pot traspasssar fronteres si ho volem. Com hem dit al començament, esperem que tot plegat us sigui útil. M. Mercè Argüelles

març del 2012 9


EL BOCA A ORELLA JJaume Sala Director del cor Sant Esteve, del Cor de noies de Ara fa uns anys, vaig conèixer un director de cors infantils alemany Matadepera i (li direm A) amb qui vam connectar del cor VINE amb molta facilitat. Coincidíem en el tipus de cor amb què treballàvem, teníem idees musicals similars i un mateix gust per descobrir nous repertoris. Durant aquests anys ens hem trobat, hem fet intercanvis, dos aquí i dos allà i ja estem preparant el tercer. Hem parlat hores i hores de cors i de directors, d’aquí i d’allà, i sobretot hem compartit moltes cançons i repertoris i hem parlat de com interpretar-los. Poc després vaig conèixer un altre director (a aquest l’anomenarem B) d’un país també europeu, en una trobada de corals infantils de diferents països. Tot i que reconec que no em va ser fàcil connectar amb ell, vaig aprendre molt veientlo treballar, feia un treball musical fantàstic amb un cor excepcional. Em va interessar especialment el repertori, molt innovador, variat, amb cançons que, com ell mateix deia, podien fer aixecar en qualsevol moment el públic de les cadires. Quan li demanava informació sobre aquestes cançons es mostrava més aviat hermètic i no em donava ni pistes ni facilitats.Vam treballar plegats amb els nostres cors, sempre amb la sensació que nosaltres rebíem més que no pas donàvem. Quan vam acabar els tallers ens vam acomiadar i per sorpresa meva em va regalar, amb una mena de litúrgia que em va emocionar, la seva pròpia carpeta amb tot el repertori que feia llavors el seu cor. Aquells dies hi havia el meu primer amic alemany, A, a la mateixa ciutat on fèiem els tallers amb el director B.Va venir a sentir un dels concerts conjunts dels dos cors i em va venir a saludar molt amablement,

10 La Circular

després, en un bar. Em va dir que li havia agradat molt el repertori i que, en acabar el concert, s’havia acostat al meu segon amic, és a dir B, i després de presentar-se com a director li havia demanat informació sobre les partitures que havien cantat, fins i tot si n’hi podia donar alguna còpia. Per la cara que feia vaig entendre que alguna cosa no havia anat bé. Anava a preguntar-li què havia passat quan just en aquell moment va entrar B al mateix local, em va saludar com qui no vol la cosa i va seguir el seu camí. No vaig entendre que no se’ns acostés, ni que fos per acomiadar-se ja definitivament. Poc després, quan A ja no hi era, va aparèixer de nou B i de seguida em va preguntar si també “m’havien atracat”, o així ho vaig entendre jo en aquell spanglish que parlàvem llavors; que com era possible que aquell personatge, aquell que deia ser director, s’atrevís a demanar by the face les partitures d’un concert tot just acabar-se i si havia fet el mateix amb mi. On anirem a parar!

No, no crec que sigui aquest el tema. Tots ens hi hem trobat, que sentim en un concert una cançó que ens agrada especialment i volem aconseguir la partitura per fer-la amb el nostre cor, si pot ser ja en el proper concert. I també ens hem trobat a l’altra banda, quan hem descobert una cançó diferent, que ens ha costat Déu i ajut trobar, que és la nostra cançó i voldríem que seguís sent nostra, aquella que ens fa diferents ni que sigui per una temporada.

El tema hauria de ser: com construir el propi repertori, en quina mesura ha de ser un recull d’allò que ens ha agradat d’altres cors o bé un repertori amb un caràcter molt marcat, que defineixi per ell mateix el propi cor. Parlant d’aquest tema amb una cantaire experimentada que a més és espectadora contínua i activa de concerts corals, vaja, que no se’n perd ni una, em El meu primer amic, A, em va corecordava l’any que va venir el cor mentar mesos més tard que tenia Tapiola a Barcelona. El curs següent molt bon record d’aquell concert, hi havia una munió de corals cataperò que tenia també un record lanes cantant i ballant, amb més o trist, mai no havia entès com aquell menys fortuna, el Tutira Mai, aquella director se l’havia tret de sobre coreografia amb què el Cor Tapiola amb males maneres quan se li havia et deixava bocabadat i que en altres acostat per demanar-li partitures o cors d’arreu no acaba mai de funreferències de les obres interprecionar (feu un repàs al Youtube per tades. Jo tenia també una sensació saber de què parlo...). estranya. A i B eren amics meus, però A no entenia una actitud com Crec que el repertori defineix un la de B i B ni tan sols imaginava una cor tant com ho fa el seu timbre, postura com la d’A. el seu color, la seva afinació. És més, crec que una cosa i l’altra Com ho fem amb el repertori? És són indissociables. Si el repertori to share or not to share (compartir el construïm sobre còpies d’altres o no compartir) la qüestió que ens cors, sobre els hit parades que hem preocupa? sentit en els darrers concerts, el


nostre cor pot ser una miscel·lània d’estils, de timbres i de colors que ens allunyen d’una personalitat pròpia. El repertori també és una eina per construir aquest instrument que és el propi cor, una eina més en aquesta feina quasi de luthier que és pròpia del director coral, tal i com apuntava Josep Vila Casañas en la recent Convenció per al Cant Coral organitzada pel MCC.

iguals; Upper-Voice Music i Choral Programme Series, coordinades per Simon Halsey a la Faber Music. I les obres interessantíssimes que publica la Hal Leonard.

Poc a poc ens acostumarem també a subscriure’ns als canals d’informació de les editorials com SheetMusic, per posar un exemple, on t’informen de novetats, ofertes etc, o ChoralNet, potser el portal més Aquesta reflexió hauria de ser gran dedicat al món coral, amb fòprèvia a la pregunta que planteja rums de repertoris on pots trobar la redacció d’aquesta revista: com des d’una sabata fins a una espardeaconseguir repertori, quin recurnya. I tot això només per citar les sos tenim per trobar-ne, ja sigui en més grans i per no ser exhaustius, xarxa, o a les editorials o per altres que sovint trobem tresors amagats camins. Hauríem de saber què en petites editorials o edicions busquem, però sobretot, per què. casolanes, que també n’hi ha i cada Tenim moltes eines per sentir què cop més, amb contacte directe amb s’està fent, ja només aquí a la vora el músic. I així tants i tants llocs, si no a qualsevol racó del planeta. que hem d’anar descobrint com es Però crec que estarem d’acord en descobreix tot en aquest món, poc el fet que si bé la globalització pot a poc i amb paciència. ser bona per tantes coses, n’hi ha d’altres, com la gastronomies locals I llavors tornarem, com és lògic, al i els colors corals propis, que cal principi d’aquest article. Al boca preservar. a orella. A aprendre dels qui ens envolten, a aprendre a escoltar qui Avui dia podem trobar repertori en sap més. A preguntar, a demanar, amb certa facilitat, sentir diferents amb humilitat un dia, i a aprendre interpretacions penjades a la xarxa, també a donar i regalar. Jo ara ho de bones i de no tan bones. Les edi- tinc molt clar; ja no em cal donar torials de casa nostra s’espavilen. El voltes a què caram porto de regal cançoner ja es fàcil de trobar. Clivis quan em conviden a un intercanvi a i Dinsic, per exemple, estan fent fora, on tot són atencions i facilitats. molt bona feina. Hi ha directors que Busco un moment de calma al final fan un servei extraordinari, dirigint, de les jornades i, com qui segueix a més dels seus cors, col·leccions una cerimònia de transmissió, regaeditorials, com ara Enrique Azurza a lo la carpeta amb el meu repertori, CM, amb propostes sempre encer- amb una barreja de sensacions que tades, o Doreen Rao, amb una am- encara no sé descriure. plíssima col·lecció de cançons per a tots els gustos i tots els nivells que publica Boosey & Hawkes, fàcils de trobar i d’adquirir en un web amb traducció també al castellà. I l’editorial Oxford, on Ronald Corp coordina la sèrie dedicada a veus

Crec que el repertori defineix un cor tant com ho fa el seu timbre, el seu color, la seva afinació. És més, crec que una cosa i l’altra són indissociables.

Si bé la globalització pot ser bona per tantes coses, n’hi ha d’altres, com la gastronomies locals i els colors corals propis, que cal preservar. març del 2012 11


CANT CORAL PELS NÚVOLS: RECURSOS A INTERNET Antoni Miralpeix p Professor de Blanquerna (URL) Hi ha vida als núvols Codirector de El món virtual ja forma part i afecta el món real. Internet i la tecnologia la coral Petits digital han envaït la vida quotidiana Cantaires de i la transformen de manera semSant Hilari blant a com va afectar la invenció Sacalm i Clau de la impremta al segle XV, amb el de Sol d’Arcanvi radical que va comportar de búcies transmissió i democratització del coneixement. Estem davant d’una revolució de dimensions incalculables, un canvi de paradigma que tot just s’està iniciant, que té com a epicentre Internet. La xarxa ha evolucionat des dels seus inicis i ara estem en l’anomenada “web 2.0”que ha comportat, segons Adell (2010)1, un augment d’amplada de banda per tal de permetre el flux d’informació i una explosió de la quantitat d’informació disponible en línia. Molts serveis, en realitat, són bases de dades que emmagatzemen i organitzen la informació que aporten els usuaris, com són els vídeos de Youtube, els blocs de Blogger o de WordPress, etc. Els usuaris disposen de sistemes per comunicar i interactuar entre ells. El programari d’aplicació i els documents resideixen “en el núvol” (Cloud computing, iCloud,...), és a dir, a la xarxa. Això implica la fi de les versions de programari i del concepte de les aplicacions com a productes i l’inici del programari com a servei i, també, que el programari i els documents estan disponibles en qualsevol moment i en qualsevol lloc, des d’una gran varietat de dispositius. Els usuaris es poden convertir fàcilment en creadors de continguts, la intel·ligència collectiva aflora a través d’arquitectes de participació. 1 Adell, J. (2010) Educació 2.0. C. Barba i S. Capella (Eds.), KƌĚŝŶĂĚŽƌƐ ĂůĞƐĂƵůĞƐ͘>ĂĐůĂƵĠƐůĂŵĞƚŽĚŽůŽͲ ŐŝĂ͘ (p.19 a 32). Barcelona: Graó. 12 La Circular

La música a qualsevol lloc, en qualsevol moment. Els dispositius de tecnologia mòbil d’última generació com són els tablets i els smartphones possibiliten l’accés a la informació i a la comunicació en qualsevol lloc i moment de manera fàcil i atractiva, han revolucionat la manera i forma com s’escolta, crea, escriu, aprèn i ensenya la música. Les creacions més recents de Steve Jobs, “l’iPhone, l’Ipod o l’iPad, passaran a la memòria col·lectiva per la seva capacitat per transformar radicalment la nostra manera de treballar i de gaudir de l’oci”, Beahm (2011)2. Les tauletes tàctils permeten que totes les activitats es centrin en un únic dispositiu: navegar per Internet, escoltar música, llegir diaris i revistes, editar so, gravar vídeo, imatges, partitures, correu electrònic, jocs, mirar la televisió, fer videoconferències, etc... El poc pes i espai que ocupa, la durada de la bateria que permet una absència de cables i connexions, el fet de poder ampliar o reduir la mida del text o les imatges, fan d’aquests nous dispositius una eina fenomenal per a un director de coral o professor de música. Verbs i substantius Segons Marc Prensky3 (2011:64), els verbs són “habilitats que els alum2 ĞĂŚŵ͕'͘;ĞĚ͘Ϳ;ϮϬϭϭͿ͘:Ž͕^ƚĞǀĞ :ŽďƐ͘ĂƌĐĞůŽŶĂ͗ŽůƵŵŶĂ 3 WƌĞŶƐŬLJ͕D͘;ϮϬϭϭͿ͘ŶƐĞŹĂƌĂ ŶĂƟǀŽƐĚŝŐŝƚĂůĞƐ͘h͗ĚŝĐŝŽŶĞƐ^D

nes han d’aprendre, practicar i dominar”, la pedagogia té a veure amb els verbs, i aquests no canvien amb el pas del temps: pensar críticament, comunicar, prendre decisions, comprendre el contingut, etc. Els substantius són “les eines que els alumnes utilitzen per a aprendre a fer, o practicar els verbs” i inclouen instruments tradicionals, com els llibres, cançoners, etc. i eines digitals pròpies del segle XXI, com Google, Wikipedia, iPad, etc. Els substantius només són un mitjà per a una finalitat i, al contrari dels verbs, cada vegada canvien a un ritme més ràpid. Cal doncs que ens centrem en els verbs i que puguem utilitzar diferents substantius (que canvien amb el temps) per a un mateix verb. Partint doncs d’aquesta idea i de la pròpia experiència, a continuació faig un llistat de 20 verbs que poden ser útils per als directors d’una coral i que considero fonamentals, amb els substantius tecnològics digitals corresponents. Evidentment és un llistat obert, susceptible de canvis i millores. Tal i com diu la dita castellana: “no son todos los que están ni están todos los que son”. Tots els substantius tenen un denominador comú: són gratuïts (o molt barats), fàcils d’utilitzar i trobar, i sobretot, útils.


marรง del 2012 13


14 La Circular


CODA

que cal tenir un lloc a la xarxa (als per veus, etc. En definitiva, es tracta núvols!!!) per poder comunicar-nos de tenir una finestra oberta al món Les corals, gràcies a Internet i a les entre cantaires i directors, un punt actual. eines tecnològiques actuals, tenim de trobada que pot ser un espai a l’abast un munt de possibilitats web o bloc on compartir exped’aprenentatge i comunicació que riències, textos, imatges, vídeos, poden facilitar la nostra tasca. Crec calendari, fòrums, zones d’assaig

Molts serveis, en realitat, són bases de dades que emmagatzemen i organitzen la informació que aporten els usuaris, com són els vídeos de Youtube, els blocs de Blogger o de WordPress, etc. Els usuaris disposen de sistemes per comunicar i interactuar entre ells.

març del 2012 15


LES CANTATES,VISIÓ DE CONJUNT Abel Castilla i Casamartina

Una mica d’història A les primeres trobades del SCIC, les corals van cantar un programa comú que, poc a poc, va anar completant-se amb una cantata. Recordem el Till Eulenspiegel i El flautista de Hamelin, adaptacions d’unes cantates alemanyes, gran material disponible en aquell temps. Però de seguida es va veure clar que calia encarregar textos i música a escriptors i músics del país, d’acord amb el compromís que el SCIC havia pres amb la seva terra, ja en els seus punts bàsics. I així va ser com els aleshores directors i directores d’aquell SCIC, ja no tan primerenc, es van posar a treballar perquè Núria Albó, M. Àngels Anglada i Miquel Desclot, entre altres, escrivissin uns textos més que vàlids, amb una gran càrrega de país i de contingut pedagògic en tots els camps, perquè músics com Frederic Mompou, Ernest Cervera, Enric Ribó, Antoni Ros Marbà, Carles Santos, Josep Baucells, Manuel Oltra, Poire Vallvé, Baltasar Bibiloni i altres deixéssin una feina tan ben feta musicalment que sabem segur que es cantarà sempre perquè no passarà “de moda”. Quan el SCIC encomana una obra, fa un vestit a mida perquè els grups d’edats la cantin còmodes i hi tinguin moments adequats a cada nivell. Crec que, en general, tots els encàrrecs d’obres s’han adaptat a aquest criteri. Aquest vestit a mida del SCIC dels princips ha anat variant els darrers anys i encara ha d’evolucionar més. Les raons d’aquesta evolució poden ser diverses: pedagògiques, per “motivar” els cantaires... seran motius més aviats filosòfics que s’hauran de decidir entre tots (cap on voldrem anar) . 16 La Circular

Director Membre de l’equip de redacció de la Circular del SCIC

Però una de les raons que ha fet progressar el format de la cantata del SCIC darrerament ha estat la possibilitat de tornar a executar les obres en trobades i formats més petits. Recordem L’Auditori de Barcelona ple quan es va tornar a representar Tirant lo Blanc o Un Concert Desconcertant fa pocs cursos, tot i les dificultats logístiques i econòmiques per poder “armar” unes orquestres tan potents com les que en formen part. Per això, ara es busca aquesta característica d’una formació orquestral més reduïda. El fet de canviar d’escenari la trobada general i anar al Palau Sant Jordi va fer que s’hagués d’amplificar l’orquestra i ja no calia una gran filharmònica. Amb El Timbaler del Bruc (cobla) es va veure clar. Tingueu present el projecte de Cantània a L’Auditori: amb una formació petita i amplificada treuen molt suc (i so) de la formació i compensen un gran cor a L’Auditori.

d’algun solista... I també hi veig inconvenients: entestar-se a fer un encàrrec que no té la qualitat esperada, no aportar res a la progressió del cor, fer patir els cantaires amb una obra de nivell massa alt (o massa baix sense haver-los venut bé el projecte)... Molts cops és millor enllaçar unes boniques cançons amb un text ben poètic i de qualitat que muntar una cantata pensada per a un altre grup que no té res a veure amb la realitat de la teva coral. Pensar que en l’aniversari del cor hi pots encabir aquella cantata que sempre t’ha fet il·lusió és molt lícit. Però s’ha de ser realista i, segurament, convidar altres corals del barri o de viles properes per “fer pinya” pot ser una gran elecció.

Altres materials no-SCIC Al nostre país cal destacar la feina que fa el Servei Educatiu de L’Auditori amb els Cantània (estrenen una cantata cada any, amb músics El dia a dia i escriptors del país), pensant en Programar una cantata en el el nivell general dels alumnes de concert de la nostra coral propor- primària i en les formacions que es ciona uns avantatges: donar cohesió generen. També és un vestit a mida. al concert, superar uns reptes Segurament s’han inspirat en el musicals que no ens plantejariem SCIC i també evolucionaran. Partid’entrada, mantenir la concencularment, em fa molta il·lusió tenir tració, defensar aquell número una iniciativa tant a l’abast de la mà compromès, gaudir dels números en tots els sentits. Potser és més més fàcils cantant-los amb menys difícil que aquest material es torni pressió, donar peu a l’expressió a executar (per dues raons: per la artística (plàstica o teatral) d’altres dificultat musical de les formacions membres del cor, promoure la veu que acompanyen i perquè, per ser


Programar una cantata en el concert de la nostra coral proporciona uns avantatges: donar cohesió al concert, superar uns reptes musicals que no ens plantejariem d’entrada,... un vestit a mida, pot no funcionar en un petit grup, entenent com a petit grup una coral d’una escola o una coral infantil com a tal). Altres fonts de cantates són les que encomanen les pròpies corals per celebrar un aniversari, per exemple Foc, foc, xip, xap, xop, de Pep Baucells i Fina Anglès (encarregada pels Rossinyols de Tarragona), Les Veus Misterioses de Pep Baucells i M. Àngels Anglada (25è aniversari del Cor Cabirol), La ciutat i els ocells amb el mateix tàndem d’autors (per als 40 anys de l’ARC), i moltes més...

bilingüe (original i català) les suites de cançons de Petr Eben (Verdegen les branques), les de Benjamin Britten (Friday afternoons), els treballs de compositors del País Basc o dels recents contactes amb compositors com Bob Chilcott?

Cal esmentar també la feina de l’escola del Palau, amb una cantata cada any feta pels alumnes com a projecte de curs (vegeu el catàleg de l’editorial DINSIC) (www. Dinsic.cat)

Aquesta ràpida repassada pel fascinant món de la cantata infantil es pot complementar. Animo, doncs, a qui vulgui a fer un índex del que podem trobar. Ens aniria molt bé a tots!

Aquest és un material no gens menyspreable, al contrari, hi podriem trobar un munt de solucions i diferents nivells que s’amotllarien a cada situació. La negociació dels drets d’autor no seria un problema i nosaltres també podriem “exportar” el nostre material.

Altres catàlegs que es poden consultar: l’editorial Clivis (www. clivis-music.com), l’editorial Boileau (www.boileau-music.com) i el material que hi ha al’arxiu musical del SCIC. I si retornem a l’origen? Evidentment, cal fer-ho si és necessari, que no ho crec; però pensem per un moment en El flautista de Hamelin, Els nas de nap, El lleó i el ratolí, L’arbre cançó, La comèdia del gall entre altres adaptacions de cantates en anglès o francès que han donat molt bon resultat. Aquesta és una via que el SCIC hauria d’explotar amb tot el seus contactes europeus i el seu potencial, no tan sols editorial sinó aglutinador de la música europea per a cor infantil. Recordeu que som l’única federació de cors infantils que existeix, ara com ara, que sapiguem. I no seria bonic veure editades en

març del 2012 17


CANÇONERS PER A CORALS INFANTILS, NOVES TENDÈNCIES MÉS ENLLÀ DELS PIRINEUS Martí Ferrer i Bosch Director. Membre de l’equip de Un martell pot servir per clavar un redacció de clau o per aixafar-se un dit. Amb un la Circular del bon cançoner es pot fer molt mal SCIC i amb un de dolent es pot fer molt bon treball. Els cançoners són una de les nostres eines de treball i les eines de treball no són virtuoses (tot i que poden ser dolentes, bones, simples o sofisticades), en tot cas pot ser virtuós l’ús que se’n fa. Però, desenganyem-nos, hi ha cançoners i cançoners hi ha i del que es tracta aquí és de donar-vos a conèixer alguns cançoners editats a l’estranger que aporten alguna mena de valor afegit i que podrien ser, tal vegada, font d’inspiració per a les editorials de casa nostra.

Un cançoner, només un llibre? El primer element que es va incorporar als cançoners van ser els CD’s. A vegades amb les obres interpretades, a vegades amb exemples fonètic de natius i a vegades amb playbacks o midis per acompanyar assajos i fins i tot concerts. Per exemple, l’editorial austríaca Edition Helbling amb la seva sèrie Sing&Swing im Chor ja l’any 1996 oferia CD amb els acompanyaments instrumentals i disquets (qui recorda aquells disquets de 3i1/2 amb els midis?). Són uns cançoners d’autor (en aquest cas majoritàriament Lorenz Maierhofer) la qual cosa vol dir que la selecció, però moltes vegades també les harmonitzacions, són de la mateixa persona. Carus Verlag en la seva sèrie de cançoners, editats en colaboració amb Europa Cantat (ara ECA-EC), amb repertoris tradicionals de diferents països d’Europa aporta una eina molt valuosa, a part de l’enregistrament de les obres a càrrec de corals dels països d’ori-

18 La Circular

gen de la cançó. L’editorial afegeix la possibilitat de disposar d’un CD amb l’exemple parlat del text de les cançons per part d’una persona nativa. A més a més en el cançoner hi trobem la traducció literal (a vegades no prou literal) en diferents idiomes (francès, alemany i anglès) que són de gran utilitat per conèixer el significat del que es canta. Aquest material complementari a la partitura és molt útil a l’hora de cantar en llengües estrangeres però també a l’hora d’adaptar les obres al català. Per a veus iguals tenim Hodie Christus natus est (Nadales europees) i Laula kultani (cançons tradicionals europees). Un cançoner, només cançons? Hi ha cançoners que no ofereixen sols la cançó si no que ofereixen un manual d’us per a cada cançó. La sèrie més destacada en aquesta línia és sens dubte VOICEWORKS que edita l’Oxford University Press en col.laboració amb British Federation of Young Choirs. Aquest és un projecte editorial dirigit per Peter Hunt i compta a dia d’avui amb 11 volums. Cada volum dedicat a unes franges d’edat molt concretes i amb material de temàtica comú (Nadal, música lleugera, musica jamaicana, el cicle de l’any, etc). Són uns cançoners molt pensats per a fer-ne us en cors però també en escoles, instituts i escoles de música.

-Information: història o breu contextualització de l’obra. -Starting: amb suggeriments per preparar i predisposar els cantaires per a treballar l’obra, es proposen exercicis i activitats per preparar físicament i mentalment de manera que l’aprenentatge de l’obra sigui més ràpid i profitós. -Teaching and rehearsing: guia pas a pas de com ensenyar la cançó i la millor manera de facilitar l’aprenentatge significatiu. -Ideas: noves idees per anar aprofundir i desenvolupar l’autoconfiança i les habilitats dels cantaires. -Listen out: breu llista dels problemes o dificultats que poden sorgir, com sentir-los, preveure’ls i corregir-los. -Performing: idees i suggeriments per a la interpretació en concert. Recomano molt la lectura d’aquests cançoners encara que no hàgiu de fer servir per res el repertori, són veritables lliçons. En un país on hi ha més gent fent cantar nens i joves que directors seria de gran utilitat disposar de material així en la nostra llengua.

Un cançoner, només per a corals infantils? Cada cop hi ha més cançoners més o menys flexibles, és a dir, en els quals les harmonitzacions poden ser interpretades per a veus iguals o per a veus iguals més una veu d’home (moltes vegades aquesta A part dels habituals CDs amb veu ja està pensada en una tessitura exemples, l’aportació més intebona per a nois joves que canvien ressant d’aquests volums són les la veu). Ho és el Das Chorbuch de introduccions: veritables cursets la sèrie Sing&Swing Im Chor que he accelerats per posar-se davant d’un mencionat abans, algun volum de grup i ensenyar a cantar, amb un Voiceworks inclou obres a veus bon inventari d’exercicis vocals (ells mixtes (però no flexibles) i ho és en diuen warm-up...); però sobretot per definició The Oxford Book of que cada cançó va precedida d’una Flexible Anthems d’Alan Bullard i pàgina amb les següents seccions: editat per l’OUP.


Hi ha cançoners que no ofereixen sols la cançó si no que ofereixen un manual d’us per a cada cançó.

Tot plegat en un i encara una mica més Deixeu-me que introdueixi un darrer cançoner de Carus Verlag que malgrat que sigui per joves (dues veus de noies i una veu de noi jove) presenta algunes novetats com a concepte editorial que poden ser interessants. Chorissimo ofereix totes les novetats “tecnològiques”: enregistrament de les obres, de la dicció, dels playbacks, traduccions, llibre d’acompanyaments amb piano, llibre del cantaire, llibre del director, llibre amb arranjaments per banda, etc. però també DVD amb exemples del que en el llibre en diuen Workshops.

cançons podria fer-se una ingent tasca de formació de directors (i de persones que ensenyen a cantar a grups de nens) i de millora del nivell coral del país. Seria bo que les editorials catalanes, que són per definició les que haurien d’editar cançoners (i que de fet ja ho fan però des de la perspectiva del compositor), pensessin en encarregar cançoners pensats per i en directors, publicant cançoners amb valor afegit com els que hem presentat.

Els Workshops són uns capítols intercalats entre cançons on es proposen aspectes a treballar i a considerar: percussió corporal, teatralització de cançons, col·locació del cor a l’escenari, etc. cada workshop va a càrrec d’un especialista en la matèria i són molt interessants (això si, només disponibles en alemany). Cada workshop té el seu material audiovisual complementari en format vídeo amb exemples, etc. Per acabar En la darrera Convenció 2012 del Cant Coral a Catalunya que va organitzar el Moviment Coral Català es va debatre sobre la formació de directors i els allí presents van estar d’acord que estem millor que abans però que la situació no és la desitjable i sobretot es va reivindicar la importància del cant coral a l’escola i a les escoles de música i conservatoris. Seria bo que el SCIC, que fins ara ha marcat tendència a Catalunya en el tema del cant coral infantil, pensés que a través d’uns cançoners que fossin més que reculls de

març del 2012 19


TRADUCCIONS CANTABLES PER A CORALS INFANTILS CATALANES: EL REPERTORI ANGLÈS-CATALÀ DEL SCIC Núria Medina Casanovas

En aquest article s’explica de manera resumida la presentació del treball de doctorat per a l’obtenció del DEA, realitzat per Núria Medina Casanovas el desembre de 2009 a la Universitat de Vic. En aquest treball es va investigar sobre el procés per a obtenir traduccions cantables per a corals infantils i es va particularitzar amb les traduccions de l’anglès al català del repertori del SCIC.Tot i que aquest article es refereix específicament als originals de cançons en anglès, pensem que allò que diu és aplicable a cançons en altres idiomes que el SCIC ha adaptat. La Redacció Exposaré els criteris d’alguns especialistes, que són, des del meu punt de vista, els més complets i els que tenen en compte tots els aspectes que fan d’una traducció una cançó totalment adaptada a la llengua d’arribada, amb prioritats musicals clares, de manera que qui la canti no s’adoni que aquella cançó és provinent d’una altra llengua. Peter Low (2005) classifica els motius pels quals es tradueixen les cançons en diferents categories. Si són per ser llegides o bé si són per ser cantades: Un text cantat es prepara a mida de la música, de manera que la llengua original no cal que se senti. Johan Franzon (2008) parteix de l’assumpció que la cançó té tres propietats (música, lletra i possible interpretació) i la música en té tres més (melodia, harmonia i sentit musical), i suggereix que el traductor de cançons té cinc opcions: no traduir la lletra, traduir la lletra sense tenir en compte la música, escriure una nova lletra, adaptar la música a la traducció i adaptar la traducció a la música.

20 La Circular

Professora a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. Exdirectora del cor Cabirol.

Ignacio Pérez Álvarez (2001) classifica així les prioritats de la traducció cantable: Traducció “literal”: és a dir que el text digui “el mateix” amb les “mateixes paraules”; Traducció fonètica: que “soni” igual l’original que la traducció; Traducció poètica: es vigila de respectar la mètrica;

obtenir el millor resultat final.

Per establir la relació entre poesia i cançó, pas necessari per a la traducció, ens hem endinsat breument en el món de la poesia infantil. La literatura infantil dedica una part relativament reduïda a la poesia, per això he pogut constatar que hi ha poca poesia infantil en català Traducció semàntica: es busca i que, de fet, la traducció de canexpressar la mateixa idea amb pa- çons infantils d’altres llengües, i en raules o expressions diferents.Val a aquest cas de l’anglès, ha contribuït dir que aquestes prioritats no són a engruixir la producció de canmutuament excloents, sinó que es çons i per extensió de poesia per combinen en major o menor grau a infants. El Secretariat de Corals en les traduccions. Infantils de Catalunya (SCIC), com a coordinador de les activitats de les Maria del Mar Cotes Ramal (2005) diverses corals que en són memexplica les prioritats rítmiques en la bres, es proposa diverses tasques, traducció de cançons i estableix la de les quals destaquem les que següent classificació: Mimetisme tenen relació amb aquest treball: absolut, quan la traducció utilitza La difusió del repertori tradicional el mateix nombre de síl·labes que català entre els infants i l’adaptació l’original i manté els accents al ma- de cançons estrangeres. teix lloc; Mimetisme relatiu, quan utilitza el mateix nombre de sílLa importància de la traducció de labes però en desplaça els accents; cançons per al SCIC es pot veure Alteració sil·làbica per excés en diversos articles escrits sobre quan utilitza més síl·labes que l’ori- aquesta qüestió en la revista del ginal sense modificar-ne el ritme i, SCIC, en què s’han publicat les per últim, Alteració sil·làbica per opinions de diversos directors i defecte quan utilitza menys síldirectores de corals infantils, així labes que l’original sense modificar- com d’altres músics i poetes relacine tampoc el ritme. onats amb el món coral. En aquests articles es planteja si cal traduir les Per tal d’aconseguir una traducció cançons infantils, i podem obsercantable resulta útil seguir el Principi var que es creu més convenient de Pentatló descrit per Peter Low la traducció per diversos motius: (2005), reconegut per la seva amperquè cal que els infants entenplia experiència en la traducció de guin allò que canten per poder-ho música vocal. El Principi de Pentatló interpretar millor, per l’enriquiment segueix els criteris de rima, ritme, del vocabulari i per ajudar a la intecantabilitat, sentit i naturalitat. Low gració de les persones nouvingudes. compara el traductor de cançons Actualment, però, també s’aposta amb l’atleta olímpic de pentatló. per la no traducció, en el present Mitjançant aquesta metàfora, afirma moviment cap a la internacionalitque el traductor d’una cançó té zació. cinc proves en les quals cal competir, cinc criteris de traducció que Pel que fa a la qüestió de si cal anocal aconseguir i el seu objectiu és menar traducció o adaptació a les


cançons d’altres llengües portades al català, segons les persones entrevistades hem de concloure que li escau més el terme adaptació, ja que sovint es produeixen molts canvis a nivell textual per poder mantenir els mateixos accents musicals i prosòdics. L’estiu del 2007 es porten a terme dues entrevistes als traductors de cançons infantils Enriqueta Anglada i Josep Vigo per tal de poder entendre la seva trajectòria musical i pedagògica, així com el seu punt de vista pel que fa a la traducció de cançons adreçades a uns cantaires d’edats entre els 5 i els 16 anys. El gener de 2008 també es manté una conversa amb Maria Martorell. Ha estat interessant de poder conèixer tres maneres de traduir cançons infantils que, tot i tenir molts punts en comú, tenen també algunes diferències: Enriqueta Anglada i Maria Martorell són o han estat directores de corals infantils, mentre que Josep Vigo, biòleg, ens confessa que ha traduït cançons pel gust d’acostar cançons estrangeres al repertori de les corals infantils catalanes, i també per encàrrec d’algunes directores de corals infantils amb les quals tenia amistat. Tots tres demostren un gran coneixement de la llengua catalana, amb una riquesa de vocabulari que proporciona unes traduccions acurades alhora que plenes d’expressions, frases fetes i dites populars pròpies de les nostres contrades. Tots tres han tingut sempre en compte que cal fer una traducció adaptada a l’edat dels cantaires, però alhora procurant una traducció que no sigui “banal”, per dir-ho amb paraules de Josep Vigo, per poder proporcionar riquesa de vocabulari als infants cantaires.

ENQUESTA A CORALS INFANTILS

cantar en la llengua original.

Com a conclusió de les enquestes realitzades, podem veure els canvis que s’han produït amb el temps respecte a la necessitat de traduir cançons: es continua considerant important, sobretot per afavorir la comprensió d’allò que es canta. Però alhora es referma el desig de cantar en l’idioma original (especialment en el cas de l’anglès), quan aquest idioma l’entén qui dirigeix o interpreta la cançó, quan aquest fet es veu com un repte, o quan es prioritza la relació original entre El que prima en la cançó en general música i text. és el fet que els cantaires puguin interpretar bé la música sense que Si voleu aprofundir en aquest trela llengua utilitzada sigui un escull, ball de recerca el podeu consultar a: tot i que en casos concrets es valo- www.recercat.cat// ra positivament el repte que suposa handle/2072/42860 Per tenir una visió més global i recent de la traducció de cançons en corals, el gener del 2009 es va enviar una enquesta a 120 corals infantils de Catalunya. Es va rebre la resposta de 21 corals i sobre aquest nombre es va fer la valoració. En una de les preguntes es demanava: Canteu cançons d’altres idiomes? El 95% de les corals ho fan, a vegades traduïdes i altres mantenint la versió original.

Es referma el desig de cantar en l’idioma original (especialment en el cas de l’anglès), quan aquest idioma l’entén qui dirigeix o interpreta la cançó, quan aquest fet es veu com un repte, o quan es prioritza la relació original entre música i text.

març del 2012 21


REPERTORI ESTRANGER PER A VEUS JOVES A HONGRIA Ágnes Erdélyi Directora de cors i mestra de música Quan anava a l’escola bressol a Nyíregyháza, em vaig topar amb dos petits llibres, o més aviat quaderns, fets per Katalin Forrai, experta en educació musical infantil. En aquests volums, a més de les cançons infantils tradicionals hongareses i cançons de bressol, hi havia una gran selecció de cançons infantils tradicionals europees per a una sola veu, a “capella”, o potser amb algun acompanyament simbòlic -tipus flauta de bec i/o percussió. Encara recordo les nostres favorites, Sur le pont d’Avignon, o Ma come balli bella bimba -totes traduïdes a l’hongarès. Aquesta darrera, per exemple, per Sándor Weor, un dels grans virtuosos de la nostra llengua. També recordo molt bé els meus primers anys d’escola -finals dels anys 60, principis dels 70 - a l’ escola primària musical de Nyíregyháza: cantàvem de tot, des de Palestrina i Mozart fins a Mendelssohn i successius, tot en hongarès. Fins i tot es traduïen els textos en llatí! O fou una voluntat clara, o més aviat una imposició de les restriccions de l’època. Així doncs, quan parlem del repertori estranger, hem de separar allò que és inseparable per naturalesa: la música i text. L’anomenat mètode Kodály se centra en la música popular hongaresa, però Kodály mateix era absolutament conscient del fet que la tradició musical europea no pot quedar fora de cap pla d’estudis. La principal raó d’això rau en el caràcter de les cançons infantils tradicionals hongareses, que són melodies pentatòniques. Són diferents del sistema tonal europeu amb les seves riques variacions major/menor. És força que sense el repertori europeu, només amb els mitjans del nostre patrimoni musical, l’àmpli i variat ventall de la música clàssica 22 La Circular

no pot ser abastat. Malgrat això, els mitjans i els camins van anar variant amb el temps. La vella manera de fer tenia uns problemes i la nova uns altres. Tornem als temps de “només en hongarès”, que eren bastant rígids en aquest punt: s’oferia una gran varietat de repertori estranger, composicions originals així com arranjaments o adaptacions.Valéria Botka i László Csányi -directors del Cor Infantil de la Ràdio – van editar una vasta col·lecció de música per a cor infantil, publicada per Editio Musica Budapest. Hi havien els nostres millors compositors de l’època -Lajos Bardos, Szonyi Erzsébet, Sebestyen András i altres – i introduïen les cançons infantils i el folklore europeu. Es van fer moltes suites accessibles, boniques i cantables, algunes a “capella” i altres amb acompanyament de piano. Als nens encara ara els agraden!

i s’anaven acostumant a les llengües estrangeres, incloent-ne l’aprenentatge, ja no s’espantaven com els seus pares en veure una peça en català o en suec. Fins i tot ara em sorprèn la facilitat amb què aprenen les cançons en anglès (el llatí del segle XXI) els meus cantaires joves...

Com a mestra de solfeig, així com a directora d’una coral infantil, una de joves i un cor d’adults, faig servir diàriament repertori estranger. De vegades cantem en l’idioma original, de vegades traduït; i molt sovint improviso un acompanyament de piano sòlid per als meus alumnes de solfeig a l’escola de música on treballo. El meu cançoner preferit en aquest moment és Énektár per Géza Pecsi, que dedica un capítol enorme a les cançons d’altres nacions. Faig servir molt aquest repertori perquè el ritme 6/8 o els canvis de compàs no es poden ensenyar amb el material hongarès. També m’agraden Música coral de 500 anys i Música coral de 1000 Em vaig graduar a l’Acadèmia Feanys, dues col·leccions meravelloses renc Liszt de Música de Budapest compilades per Miklós Forrai als el 1986, just abans del canvi del anys 40 del segle passat. Trenta anys sistema social. En aquell moment, el nou axioma “només en l’idioma després, Editio Música Budapest va original” ens va obrir un nou món, retornar a la idea original: posar el amb l’aparició de nous interrogants, text en hongarès però també l’original a la partitura. especialment pel que fa a les llengües menys ensenyades (francès, Treballar amb diferents grups d’edat italià, espanyol) o les anomenades minoritàries. Però a mesura que els m’ha fet veure el següent: sobretot nois i noies s’anaven obrint al món els joves estan disposats a assumir


el repte de cantar el repertori estranger en l’idioma original sempre que la peça sigui interessant/inusual musicalment i que no hi hagi massa text. Es tracta de trobar l’equilibri – per al bé dels meus cantaires joves (Cor Infantil Csermák de l’Escola de Música: 10 a 15 anys d’edat, Grup Juvenil Cor Ciutat Veszprém: 15-24 anys), així com pel bé de l’audiència. En els nostres concerts – incloent-hi el concert anual de Nadal dels meus tres cors – faig servir molt repertori estranger, algunes cançons amb la traducció i algunes en l’idioma original, ja que també és essencial introduir els sabors especials de les diferents llengües. He experimentat amb els meus cors i els cors infantils del Festival Coral Internacional Vivace de Vészprem que, fins a un cert punt, els joves gaudeixen molt cantant en l’idioma original i hi poden fer front amb naturalitat. Només alguna cançó estròfica llarga pot portar algun problema. Sovint discutim la qüestió amb col·legues i amics. Hi influeixen la durada del període d’assaig, qui canta, què es canta i per a qui. Cada estiu dirigeixo, també, un campament cantant d’una setmana de durada, totalment obert a qui vulgui venir -no és un cor sinó una coral temporal per cantar junts nens i joves. Em preparo algunes traduccions (sé l’alemany i el flamenc, el llatí i l’anglès també), o les demano a traductors voluntaris. Si la peça és atractiva o divertida, com per exemple Il coccodrillo come fa, i explica una història, llavors segueixo la traducció cantable que tinc a la mà. I decideixo utilitzar-la, o no, segons el moment. Les col·leccions publicades per Europa Cantat i moltes editorials nacionals són bones fonts però, ara com ara, estan per sobre de la capacitat financera dels professors de música i directors hongaresos.

Sovint es diu que l’hongarès és una llengua molt difícil, impossible d’aprendre. La meva experiència amb els cors del festival Vivace no diu el mateix: als cors no els resultava ni menys ni més difícil que el letó o el xinès, el rus o l’italià, el japonès o el suahili. Ara bé, les peces han de ser apropiades per als joves, emocionants o divertides, amb poc text, i amb instruccions de pronunciació clares. Alguna pinzellada de coreografia/moviments o representació teatral fa les coses encara més fàcils. Un altre prejudici que hi ha a Hongria és que qualsevol cosa es pot traduir a l’hongarès, mentre que fer-ho a l’inversa (de l’hongarès a altres idiomes) mata l’originalitat de la música, cosa que no és certa. Tampoc és cert que el compàs de ¾ sigui contrari a la llengua hongaresa i que sigui molt difícil fer-ne l’adaptació d’un text cantable. La gent del nostre món coral encara recorda l’emocionant interpretació, els anys vuitanta, del cor de joves nord-americans Árpád Darázs cantant The Aged, de Kodály, una interpretació inoblidable i... en anglès. Per descomptat, en l’ambient coral professional cantar en l’idioma original no és qüestionable. Però amb cors no professionals i especialment amb nens cal tenir en compte diversos factors abans de decidir-se per fer una peça en l’idioma original o bé en una traducció. La clau és: que els cantants joves tinguin una visió bona i concisa del repertori estranger -que ja no és tan estranger quan saben què diu exactament el text que estan cantant- i puguin gaudir del so de cada llengua nova.

Treballar amb diferents grups d’edat m’ha fet veure el següent: sobretot els joves estan disposats a assumir el repte de cantar el repertori estranger en l’idioma original sempre que la peça sigui interessant/inusual musicalment i que no hi hagi massa text. El meu cançoner preferit en aquest moment és Énektár per Géza Pecsi, que dedica un capítol enorme a les cançons d’altres nacions.

A llarg termini, familiaritzar-se amb els tresors corals d’altres nacions ens ensenya a apreciar molt més els nostres valors. març del 2012 23


LES NOSTRES CANÇONS SENSE FRONTERES Rita Ferrer i Miquel Directora de l’Escola de Música i de El patrimoni català entorn de la cançó és molt ric, això és prou sa- diverses corals but pels nostres cors en particular de Palafrugell i per un sector determinat de la població del nostre país en general. La cançó popular és i ha estat un dels vehicles més significatius i importants per preservar i donar a conèixer la nostra llengua, fins i tot diria que per a molts ha estat l’escola de català a casa nostra en temps en què la llengua catalana no es contemplava en els centres educatius. La cançó ha esdevingut, en molts casos, la nostra carta de presentació, un signe d’identitat i una manera de fer descobrir fora del país la realitat catalana.

El cançoner català és molt ampli i conté cançons religioses o profanes cantades arreu del món. Cançons populars, d’autor, cantades a l’uníson o a veus, a “cappella” o amb acompanyament instrumental. També voldria destacar la riquesa i varietat de les harmonitzacions que s’han portat arreu, més enllà de les nostres contrades. Recordo que durant la meva estada a Bèlgica, a la regió valona, em vaig moure en diferents ambients musicals, ja fós en l’àmbit coral d’À Coeur Joie, en encontres amb altres corals o a nivell de professors de música. Allà, una de les cançons catalanes més conegudes és El rossinyol. En parlar de la cançó, la majoria deien que la varen aprendre amb el “chef” Oriol Martorell i recordaven les seves mans, la seva pedagogia, el seu amor envers la música i la seva habilitat per fer que l’exigència fos presa amb interès i alegria. El rossinyol es canta a l’uníson, harmonitzada a dues, tres o quatre veus, per a cors d’infants, a veus iguals i per a veus mixtes i gràcies a la labor divulgativa del mestre és coneguda a molts indrets europeus.

24 La Circular

Pau Casals va interpretar El cant dels ocells amb el seu violoncel el dia del discurs a les Nacions Unides el 1971, deixant constància que tocaria una cançó del folklore català tot dient: “És una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans músics haurien admirat i estimat”. Aquesta melodia també és una de les més conegudes i cantades arreu, en tots els seus formats. I no per senzilla sinó per bonica. Recordo que la coral Cecília Ensemble de New Hamsphire, EEUU, va interpretar-la en un concert a Palafrugell. També en altres indrets sovint és escollida per fer un regal al públic. Com a fet curiós i interessant, a l’Alguer canten La pastoreta amb molt poques diferències musicals respecte de com la cantem al Principat i alguna de més significativa pel què fa a la llengua. Algunes corals infantils de l’Alguer la tenen com a mostra estimada del folklore viu de la seva llengua. Lo país meu, per exemple, és una cançó algueresa que es canta a Catalunya i que es va introduir arrel d’algun intercanvi coral.

nosaltres! És una forma molt directa i eficaç de projecció a l’exterior. Ens consta que cançons com La dama de Mallorca (B. Bibiloni), La carta de navegar (J.Vila) i El Noi de la Mare (en versions varies) són entre les que més es canten. Segur que totes les corals ho fem, però hem de procurar que la cançó que proposem “enganxi” i la trobin bona per incorporar-la al seu repertori. Per tant, la tria és molt important i sobretot cal que es canti sabent-la bé, ben apresa i ben cantada, tenint cura de la música i del text (a tots ens agrada cantar en una llengua que no coneixem). Cal explicar-ne el significat i treballar la fonètica per facilitar que la incorporin al seu repertori i així es donarà a conèixer.

A l’Europa Cantat a Mainz el 2006, la cançó mallorquina Ton pare no té nas, harmonitzada per B. Bibiloni i publicada en el Songbook del festival, va esdevenir l’himne de la trobada per la màgia que va suposar per als participants.

Amb permís de Miquel Desclot, el director T. Fievet i jo mateixa vàrem traduir les cançons de la cantata Transatlàntida de B. Bibiloni (més ben dit, vàrem posar-hi lletra en francès) i en vàrem fer interpretacions mixtes -alguna cançó en francès i alguna en català- a Brussel·les i a Catalunya, en un total de cinc concerts. Fou una experiència molt rica que va permetre mostrar la cantata a una població molt més àmplia. També recordo Tirant lo Blanc d’A. Ros Marbà interpretada en castellà a Granada. Són alguns exemples, segur que n’hi han molts més, per fer conèixer el material català.

La majoria de corals, quan fem intercanvis i ens demanen alguna cançó per fer conjuntament, els en brindem (o els n’hauríem de brindar) alguna del nostre repertori; i si no ho demanen, proposem-ho

Motivada per aquest article, està en procés una recerca entorn de les cançons més cantades del nostre repertori dins i fora de Catalunya. Entenc que aportarà informació i podrà servir per valorar i estudiar


Motivada per aquest article, està en procés una recerca entorn de les cançons més cantades del nostre repertori dins i fora de Catalunya. aquelles que són més representatives. A partir d’aquí, podrem iniciar un estudi dels resultats i al mateix temps saber si ser ambaixadors de la nostra riquesa musical entorn de la cançó i el material coral pot ser un objectiu per ell mateix. Les corals, amb la preocupació per ser innovadors i renovar repertori, sovint oblidem aquelles cançons que d’alguna manera haurien de ser el coixí, la base del repertori propi, que hauriem de tenir incorporades al repertori comú i projectar-les arreu. Però si a vegades no les proposem per desconeixença!

HAN DIT Venera allò que és antic, però acull també amb calidesa tot allò que és nou. No tinguis prejudicis amb els autors desconeguts. Robert Schumann

Al SCIC, l’equip tècnic treballa i aporta material cada curs, fa fer harmonitzacions noves de cançons tradicionals perquè quan hi ha trobades es puguin cantar amb altres corals, encarrega cantates noves, etc. Però, són aquests els repertoris que les corals canten quan fan algun concert individual o alguna activitat al marge del SCIC? Les corals de casa nostra canten poques cançons d’aquelles que ens identifiquen i rarament les proposen per a ser cantades a d’altres corals. Primer un mateix n’ha d’estar convençut i les ha d’estimar; llavors segur que les proposarà com a cant conjunt! Les cançons no saben de fronteres, això és ben clar, però les cançons entren en un altre país després d’haver-les cantat i d’haver-les viscut. Us proposo que fem tots plegats un esforç i pensem quines són les cançons catalanes que sabem que es canten arreu. Fem-ne un llistat i les recollirem; potser quedarem sorpresos!

Molts de nosaltres fem servir partitures de domini públic penjades a Internet, però cada vegada hi ha més editors que venen música. En lloc d’esperar dies o setmanes per rebre una comanda de partitures, podem tenir-les impresa i a les mans en qüestió de minuts, després d’entrar les dades de la targeta de crèdit. Busqueu “sheet music on demand” (partitures a petició) i trobareu webs de llocs de venda.

Encara que Catalunya sigui un país petit, tenim una gran tradició coral, amb un repertori ric i divers, que és incomparable amb altres països, incloent-hi els Estats Units. El futur d’aquesta riquesa del repertori coral català passa necessàriament per trobar una col.laboració permanent entre entitats corals i compositors. Ricart Bordas Publicat a la Revista Musical Catalana, gen-feb 2012

Internet no ens fa millors directors, però ens fa més fàcil compartir la nostra música i els nostres coneixements.També ens fa més fàcil inspirar-nos i inspirar els altres; i aquest és, de fet, el quid de la nostra feina. Kjetil Aamann Director de cors Publicat a l’European Choral Magazine 03/11 i reproduït amb autorització

març del 2012 25


El Tècnic a l’abast

SET DIES QUE VAN CANVIAR EL MÓN: PETITA CRÒNICA DE L’ENREGISTRAMENT El cap de setmana més fred dels últims temps era el cap de setmana escollit per enregistrar la cantata Set dies que van canviar el món. El dissabte a dos quarts de deu del matí, ja estava tot a punt per començar la nostra escomesa a l’auditori de Vilafranca del Penedès. Els músics de la JONC Filharmonia anaven arribant, i també l’autocar dels cantaires del cor de Veus Blanques del Conservatori de Terrassa, els nens i nenes de L’Esquitx, que venien en tren, i els cantaires de L’Espinguet de Vilafranca, Cor de músic de Castelldefels, Rierol de Sant Jaume dels Domenys i Gatzara d’Igualada, que arribaven amb els pares. L’ambient de l’enregistrament ja us el podeu imaginar. Nens vocalitzant, músics afinant, últims retocs als micròfons i a les particel·les (ja se sap que anar d’estrena sempre és complicat...). El mateix mestre Ros Marbà va voler fer-se càrrec de la direcció.Va ser tot un luxe poder cantar dirigits pel propi compositor de l’obra. El dissabte anterior, el 28 de gener, ja vam assajar la cantata amb en Manel Valdivieso, que va estar fent una molt bona feina, polint-ho tot i donant el toc de gràcia a cada número. Les corals encarregades d’enregistrar la cantata van treballar molt i molt bé per fer-ho possible. Tot apuntava que el següent cap de setmana seria molt profitós i faríem un bon enregistrament.

26 La Circular

Aquestes corals portaven apresa la cantata sencera en un temps rècord, tant les parts de grans com les de mitjans. La seva actitud va ser molt bona durant tot l’enregistrament, cosa que va permetre deixar l’enregistrament llest en un sol cap de setmana. I una cosa en la que tots els qui érem allà vam estar d’acord era en el color tan bonic i uniforme que tenia el conjunt de les corals participants, com si d’un sol cor es tractés. Cal destacar també l’encert en escollir l’auditori de Vilafranca, un lloc excel·lent per enregistrar, que a més permet tenir aprop les instal·lacions d’un alberg per a poder-hi dinar i descansar.

Fotografia de Xell ros que ens faltaven. A l’hora de dinar, cosa que fèiem a l’alberg, vam Montserrat poder veure com començava a nevar. Tothom volia anar a tocar les volves encara que fes fred, i nosalI sí, sí... Expectatives acomplertes... tres, directors i directores, vinga a Es va anar per feina... El dissabte dir que es tapessin i que guardesal matí ja vam deixar llest el Cant sin la veu i tot això que diem els d’entrada i el Diem coses perquè sí, directors quan els nostres cantaires que, com ja deveu saber a aquestes tenen feina grossa... I és que vam alçades, porten una “miqueta” de estar toooota la tarda enfeinats. feina, per dir-ho suau...Vam tenir A l’hora de marxar, després de dir la sort de comptar amb en Manel adéu als cantaires que venien de Valdivieso durant l’enregistrament, més lluny, encara vam enregistrar ajudant en aquelles parts més algunes parts recitades o picades compromeses i infonent confiança. que ens faltaven, amb una energia Vam aprofitar molt el dissabte, i que ens va saber treure el Manel tothom va estar al peu del canó que costava de creure que fossin fins a les set del vespre. A aquella quarts de vuit del vespre. hora, els cantaires van poder tornar a casa seva, a sopar amb la família, Cansats, però contents de la feina fer una mica de deures o veure el feta. Set dies que van canviar el món i futbol (fins i tot el mestre Antoni un cap de setmana que potser ens Ros Marbà també va veure el partit havia canviat a nosaltres, perquè un per la tele). enregistrament com aquest és, per a tots, tota una experiència. L’endemà diumenge, vam començar la sessió cridant “Goooooool!” i Equip Tècnic del SCIC vam anar enfilant els altres núme-


;DYLHU 6ROğL&DEDQDV Conversa amb...

Ha estat molt interessant parlar amb en Xevi Sola coïncidint, precisament, amb el moment en què, pel seu càrrec de Secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ens pot donar una visió molt completa de la situació del món coral al nostre país. Al seu despatx de Les Rambles de Barcelona, hem repassat tranquilament els seus inicis en la música i en el cant coral i les seves opinions, clares i contundents, sobre tot allò que envolta el món coral català. Ha estat molt agradable parlar amb un polític –un amic- a qui no cal explicar res del SCIC perquè el coneix perfectament de tota la vida com a cantaire i director i que, a més, és feliç parlant de música i de cant coral… Tot un goig!

març del 2012 27


Nascut a Vic el 1955, en Xavier és advocat i músic.Va ser escolà de Montserrat del1975 al1979. És Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i titulat com a Professor de música pel Conservatori Superior de Música de Barcelona. Va ser el director fundador de la Coral Àuria de Conellà de Llobregat. Ha dirigit la coral Ariadna de La Garriga i la Coral Regina de Manlleu. Actualment i des de 1990, dirigeix la Coral Canigó de Vic. Ha estat cantaire de diversos cors entre ells la Coral Canigó, la coral Càrmina i l’Orfeó Català. Ha estat membre de l’equip tècnic del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), ha estat director del Cor Cabirol de Vic i havia col·laborat amb la Coral Xicalla. Actualment és membre del quartet vocal de música tradicional “La Nova Euterpe”.També ha estat professor de l’Escola de Música i Conservatori de Vic i és membre des de la seva fundació del patronat de la Fundació de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

com aquests nens!”.Vaig passar les proves i em van acceptar. Jo ja havia fet solfeig a l’Escola de Música de Vic amb Quim Maideu, que va ser el meu primer professor de música. Recordo molt bé el primer dia de classe, quan jo tenia uns 6 anys. Al parvulari, els nens de 5 anys ja haviem fet una mica de música amb el Pare Coll i també podíem fer unes estones de piano amb Rosa Font (aleshores dita hermana Font). Encara recordo el llibre d’exercicis d’Henri Herz: els apreníem d’una manera molt mecànica, amb les mans al piano i una moneda sobre la mà, que no t’havia de caure... Ara tens un fill a Montserrat, que també hi és per voluntat pròpia. Creus que hi ha moltes diferències amb l’Escolania del teu temps? Moltes. Ell ve a casa cada divendres i hi torna el dilluns, ara gairebé no tenen monjos com a professors, per tant la vida amb la comunitat és menys intensa, dormen en habitacions més petites... Sí, ha canviat.

Toques algun instrument? Vaig fer tota la carrera de trompa. També vaig fer piano, però el toco molt malament, el vaig deixar quan tenia 16 anys perquè no m’agradava gens ni mica. I això que quan vaig començar a dirigir corals m’hauria fet molt de servei... Reconec que en això em vaig equivocar, ara puc Va ser Regidor de Joventut i de Cultura “sentir” una obra coral llegint la de Vic (1991-1999) Vicepresident partitura però no puc tocar-la seprimer del Consell Comarcal d’Osona i Primer Tinent d’Alcalde de Vic i regidor d’Urbanisme i de Cultura (20072011). Des del 29 de desembre de 2010, és el Secretari General del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com a advocat, ha treballat per l’SGAE i ha impartit classes sobre drets d’autor en diversos Màsters i Postgraus. Ha dirigit els serveis jurídics (2000-2007) de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i ha impartit classes en Màster de Dret Local.

Com és habitual, hem de començar preguntant-te com vas ser que comencessis a fer música, de petit Per part de la mare i de l’àvia, a casa hi havia tradició familiar i per tant vam fer música tots els germans. També vas anar a Montserrat? Sí, sóc antic escolà.Vaig ser jo que vaig demanar als pares d’ana-hi. Un dia va venir l’Escolania a cantar a Vic i vaig pensar “m’agradaria cantar

28 La Circular

guida al piano. També he anat deixant la trompa... Em sembla que la darrera vegada que la vaig tocar va ser pel SCIC, acompanyant En Pere sense por en una trobada; era un arranjament que havia fet Pere Burés. Jo havia de dirigir la cantata que es feia a diferents trobades, l’Àngels Blasco tocava l’oboè. En algunes trobades va fallar el Trompa i jo el vaig substituir i li va tocar dirigir a algú altre. De petit vas cantar al Cor Cabirol? I tant! la mare era amiga de l’Enriqueta Anglada i de la Maite Solà i ens hi va apuntar. Tots els germans, de seguida que vam tenir cinc anys, vam anar al Cor Cabirol. ... i després vas dirigir-lo molts anys... Sí, vaig tornar de Montserrat el 1979 i l’any 1980 o el 1981, quan era molt jovenet, em van animar a fer-ho. Allà vaig començar a dirigir, amb en Pep Baucells, l’Enriqueta, l’Assumpta Alsina, la Miqui Serrat, l’Elisabet Fabré, la Núria Medina... Quan vas entrar a cantar a la Coral Canigó? Va ser una mica més endavant, als 17 o 18 anys, quan ja tenia la veu més feta. Fa anys que la dirigeixes. Ja tens temps per fer-ho tot? Miro de guardar-me temps per a la coral, en un any no he fallat ni un

A l’Escolania de Montserrat, el tercer per la dreta Arxiu personal


l’Empordà... coses diverses, però ja veient que no m’hi dedicaria. Tampoc no era prou bo com per dedicar-m’hi professionalment i, l’alternativa d’anar dirigint corals arreu Durant uns anys et vas dedicar del país no m’interessava gens. Per totalment a la música tant, vaig començar a guanyar-me Sí, vaig fer els cursos de l’EPM i la vida fent d’advocat i a tractar la després vaig treballar en una escola música d’una manera diferent. de Primària a Manlleu. Allà vaig ser el primer director d’una coral de Explica’ns perquè creus que joves que començava, la coral Regi- no s’enfoca bé l’ensenyament na.Vaig fer molts anys de professor musical. de cant coral i de trompa a l’Escola Fa anys que ho dic. Crec que les de Música de Vic i a Centelles.Vaig escoles de música s’estan equivocant, gairebé totes. S’haurien de fundar la Coral Auria de Cornellà fonamentar més en el cant coral. de Llobregat (1984) i vaig dirigir la Coral Ariadna de la Garriga, feia L’ensenyament de les notes, els classes de Direcció Coral i feia intervals, els rítmes, tot s’hauria programes amb altres cors i algunes d’aprendre dintre del cant coral. I, orquestres. També anava a tocar a sobretot, fer cantar ho hauria de casaments. És a dir, em dedicava a la fer un director coral i disposar de repetidor o acompanyant, i des del música. primer dia, amb la primera nota s’hauria de fer tot cantat. S’hauria Estudiaves alguna cosa més? En paral·lel estudiava Dret, perquè li de fer en grups més grans, perquè havia promès al meu pare que tam- amb un grup corals de 15 s’avança poc. Si dediquéssim a aprendre de bé estudiaria una carrera “sèria”. llegir i escriure els mateixos anys que dediquem a aprendre de llegir I vas canviar de professió... Va ser en un moment que ja havia música, aprendríem molts pocs acabat Dret i havia entrat a fer de continguts! Els nens i les nenes als Regidor a Vic. Tampoc veia clar com 6 anys ja comencen a saber llegir. Aprenen la mecànica de la lectura i s’enfocava l’ensenyament musical (fa molts anys que dic que hauríem a partir d’aleshores treballen agilitat Dirigint En de fer-ho tot molt més coral) i per i comprensió. Igualment la música no és en els exercicis, en el llenPere sense por tant vaig plegar de professor de a Sant Feliu de música i vaig continuar només fent guatge; la música és en la comprend’advocat.Vaig continuar dirigint la sió de les partitures, de les cançons. Guíxols, l’any coral Canigó, vaig col·laborar amb I això s’aprèn cantant allò que es 1990 llegeix. Algú s’imagina fer a un nen en Carles Coll a l’Orquestra de Arxiu personal sol dia. Per Nadal vàrem fer el Ceremony of Carols de Britten i tenim una feinada per aquest curs!!!! El 2013 celebrarem els 50 anys.

de 6 anys un dictat així: “la xocolata, demà, sisplau”... no entendria res! Enlloc de dir-li: “Porta la xocolada demà, sisplau”. Doncs en la música estem fent això, ensenyem notes però no ensenyem música. Als nens se’ls ensenya comprensió del llenguatge: els sons, la cacofonia. Lligant els sons de la paraula “casa” el nen és capaç de fer-ne un dibuix. Nosaltres no podem dibuixar les notes que ensenyem però tenim l’instrument veu i no l’aprofitem. Els escolans de Montserrat ho saben! Amb el P. Ireneu Segarra, s’entrava a l’Escolania amb un nivell de segon de solfeig, com aquell que diu abans d’introduir els sostinguts; i de solfeig no se’n feia més: cantàvem. Els petits n’apreniem dels grans, que llegien més ràpid, seguíem el P. Ireneu al piano i tots cantàvem... ... i quins músics en sortien! I tant! Quin nivell tenen tots els exescolans, quina gran facilitat de lectura musical. Però el país continua amb un model d’ensenyament musical orientat a trobar el so en l’instrument. Hi ha professors d’instrument conscients que l’instrument s’ha de “fer cantar” i malgrat això sents molts instrumentistes que toquen amb una enorme agilitat però que musicalment no “et diuen” res perquè no saben cantar. Tota la música es pot cantar, a la tessitura que convingui! Potser t’hauries hagut de dedicar a canviar els sistemes d’ensenyament musical, en lloc de només fer de director de coral! És que tenim un altre problema: molts directors corals ens hem equivocat i no ens veiem com a mestres. I això és el que som: el director d’una coral és un gran mestre, no pas un gran intèrpret -que també- sinó bàsicament un mestre que ha de fer que aquells tubs d’orgue que són els cantaires sonin com un instrument. L’important és el so de l’instrument. Ell ho ha de saber focalitzar a partir del sentiments artístics individuals –perquè cada cantaire també té capacitat de creació individual. Està bé que els músics de l’orquestra siguin artistes i que cadascun s’expressi, però el director ha de saber fer de tot allò l’obra global. Si ens pensem que els directors de les corals només han de ser això, directors, aleshores març del 2012 29


s’enten que no siguem presents en l’ensenyament musical. La prova és que normalment els professors de llenguatge musical són pianistes o violinistes però no són directors de coral, amb honroses excepcions. És aquí on falla la cosa! Qui pot ensenyar la música aplicada és justament un director de coral. Vist així, tots aquells que volen ser professors de música haurien de ser bons directors de corals... Per això dic que el SCIC és la millor escola. Ara us diré una cosa: fins i tot en la meva feina actual noto qui ha cantat en corals. M’ha passat de preguntar-ho a algú que m’ho semblava i trobar-me que efectivament ha tingut formació coral. Per què? Perquè saben treballar més en grup, saben trobar la solució més ràpida de les coses, són capaços de tenir visió analítica, que equival a la frase musical... és que si cantant en una coral no entens on va la frase t’avorreixes enormement! Tocant un instrument pots no entendre-la, pots tocar la trompa en una orquestra limitant-te a fer les teves

30 La Circular

intervencions puntuals sense tenirne una visió general. En canvi, no pots cantar de tenor sense escoltar les sopranos, encara que tinguis silenci. És un fet global. Per això crec que ens hem equivocat: cal més cant, molt més cant! Aleshores potser no són prou adequats els estudis de direcció tal com els tenim? Potser caldria crear més places per aprendre direcció? Perquè fixa’t que poques places d’alumnes de direcció coral hi ha a l’Esmuc Sí, però.... L’Oriol Martorell tenia algun títol de director coral? Per a certes coses no cal un títol, i ho dic jo, que me’ls vaig anar treient tots, eh? No sóc bon músic, però tinc els títols. Però què en treiem? Ara hi ha algun projecte per utilitzar la música i el cant coral com a instrument d’integració social en els barris, al Raval, a Ciutat Vella, a Barcelona i altres llocs. S’hi treballa molt i de forma molt directe i segurament que ho hem de desenvolupar encara més. Quin pot ser el punt que ens faci fracassar? Que aquells que

hauran de fer aquesta feina, és a dir els directors, es pensin que de dirigir allà arribaran a dirigir la Simfònica de Viena. L’0bjectiu no ha de ser aquest, ha de ser la integració social, fer que la música arribi, aprofitar la capacitat que té de construir la societat perquè és un fet col·lectiu. En això de vegades els directors hem fallat, ens hem imaginat dirigint grans concerts... Som en una societat de “titulitis”, tothom ha de tenir títols, ha d’estar contractat, les coses han d’estar estructurades. Com encaixa això amb el voluntarisme, amb la dedicació com a amateur? Hi ha les dues coses. La gent que treballa per amor a l’art –això vol dir exactament aquesta expressió- ha d’estar formada i molt ben formada. Tots ens hem equivocat alguna vegada amb allò de “Com que ho fa de franc... què més li vols demanar?” Però al país tenim grans personatges que fan les coses per amor a l’art. Jo ho vaig viure a Vic Una trobada veient la capacitat intel·lectual, la a Vic intel·ligència, la cultura de l’Enrique- Arxiu personal


ta, que ofereix gratuïtament, fa 50 anys, als nens i nenes de la ciutat. Per què ho fa? Per fer persones millors, segurament, i perquè té una necessitat interior de posar-ho a disposició de la societat. En casos així, els diners no importen perquè el plaer de la transmissió és prou gratificant... Però cal estar format per poder transferir el coneixement. D’acord que calen títols, però no tot acaba en la vida professional. Un metge, per exemple –ara que hi ha tant de debat- opera des de les 9 del matí fins a les 6 de la tarda, però si l’operació se li allarga més enllà de les 6 ¿oi que no deixa el malalt allà? Ell acaba la feina. Tots nosaltres alguna vegada hem pensat “Ja passa de l’hora, ara ja no em paguen”... Hem de recuperar l’amor a l’art. Ja entenc que la gent que fa música hagi de ser pagada, se n’ha de poder viure. Però també cal vocació i, com diuen els capellans, la vocació és una crida que també s’ha de regar, s’ha d’alimentar... Com podem assegurar que hi hagi persones capacitades i amb aquesta vocació? D’on han de sortir? Perquè els directors que acaben la formació superior poden sentir-se frustrats d’“acabar dirigint” una coraleta infantil i amateur, després d’estudiar tants d’anys... Concert de Na- Això ens passa a tots! Quan jo esdal a Cornellà tudiava Dret i descobria el Dret Penal, em pensava que atraparia grans Arxiu personal delinqüents, que seria en Perry Ma-

son! I al despatx he acabat discutint si la propietària li ha apujat el lloguer a la llogatera 2 euros més del compte o no.... La vida és així. Però hem de tenir la gent preparada com si algun dia haguessin de dirigir el millor cor del món. Els hem de donar aquests mitjans i també els hem de dir “Si vostè es vol guanyar la vida amb això, haurà de dirigir corals d’aquestes característiques, amb aquesta funció social i educativa”. Hi ha col·lectius, per exemple els mestres, molt d’ells amb una gran preparació intel·lectual, que són molt conscients que els tocarà tractar amb segons quins pares i segons quines classes, això va amb la professió. Potser tots els continguts no els podran aplicar però estaran practicant la seva vocació de mestre. Doncs els directors de corals no hem de pensar que si no dirigim un gran cor estem desaprofitats...

és portar aquesta connexió cap a la gent que està estudiant música. Hi ha molts nois i noies de 12 a 15 anys, milers, que estudien música i no saben perquè. Quan se’n cansin per la raó que sigui, plegaran. I llavors també deixaran de ser públic als concerts... És allò de regar la vocació. Hem de trobar un sistema d’ensamblatge d’aquests nois i noies en el món coral, sobretot l’infantil, que pot donar un cert joc i que té valor social. Hi ha nois i noies compromesos, fent d’escoltes, fent feines educatives, amb una certa sensibilitat social; alguns d’ells han estudiat violí o piano. Doncs bé, van a la universitat i llavors s’apunten, per exemple, a la Plaça Catalunya com a Indignats. I amb què estan indignats? Sobretot, amb el fet de no poder treure els seus neguits, no poder-los expressar. Ho podrien fer a través de la música, del cant coral!

Potser és molt demanar que tots els directors en siguin conscients. Més que amb els estudis, això té a veure amb els valors... Una de les primeres coses que hauríem de saber fer és treure de l’ombra el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, perquè s’hi treballa amb aquests valors. No sé ben bé com, però ho hem de fer. Ara que ho veig des d’una talaia diferent, m’adono que el moviment coral, sobretot l’infantil, està a l’ombra. Ningú no sap que existeix. Una de les maneres, segurament,

Nosaltres ho veiem així perquè el vivim, el cant coral, però és evident que molta gent no Doncs al cant coral li hem de rentar la cara, l’hem d’il·luminar... Potser no el sabem “vendre”. A l’escola, sovint la coral és vista com una cosa antiquada, de missa, per a nenes... Moltes corals del SCIC, últimament, tenen pocs nens. En canvi les polítiques des de L’Auditori, sobretot les Cantànies, tenen un suport multitudinari. Quanta gent hi passa i com surten d’entusiasmats! Jo penso que el fet que els mestres comencessin a organitzar colònies per generar una sensació de convivència entre els alumnes va fer disminuir molt l’escoltisme i la formació del lleure. Els pares veuen que el fill va de campaments i té contacte amb la Natura i ja en tenen prou. Els Cantània són en el marc escolar, que és un entorn diferent de la coral. Però, és clar, els pares poden pensar “Si ja canten a l’escola i fan el Cantània ¿per què han d’anar a una coral?”... Cal trobar l’ensemblatge entre la música a l’escola, les escoles de música i les corals. Encara que els pares diguin “ja fan música a l’escola”, “ja fan cant coral”, “ja van a l’escola de música”, si de veritat deixessin triar els fills segurament voldrien anar també a la coral. Això ho havíem març del 2012 31


Grau, per exemple, estan en aquesta línia. No ens han de caure els anells perquè els nanos cantin cançons dels grups d’ara, històricament ja s’ha fet. De la mateixa manera que arribes a les bones lectures quan has llegit i has adquirit sentit crític, també has de sentir i fer molta música i el sentit crític ja arribarà. No hem de divinitzar la música antiga; de fet, només des d’entrat el segle XX admirem i fem la musica d’èpoques anterior a la nostra, els Podem treure’n la conclusió nostres besavis encara tocaven, que les corals hem d’oferir prou al·licients perquè els nens cantaven i ballaven la música del seu temps. Per què no podem cantar la vulguin venir-hi nostra música moderna a tres veus? Potser cada nen hauria de poder fer una trobada amb orquestra cada any, enlloc del model de les Pot ser un al·licient per als cantates cada tres o cinc anys, que nens, sempre i quan no se’n és l’únic cop que treballen amb una ressenti el treball musical de la orquestra. Potser els hem de donar coral, oi? No tinguem prejudicis, pot ser molt emocions més fortes, que és allò divertit i amb aquestes músiques que té Cantània. Ara que al país hi també podem fer un bon treball, ha prou auditoris que funcionen, podem desenvolupar la història que potser el SCIC s’ha d’organitzar, explica, treballar la llengua, la dicció, per dir alguna cosa, amb més trola frase, explicar la música. Fins i tot bades i fent cada any una cantata. Tenim prou material per poder fer pot servir per criticar allò que no una cantata amb orquestra cada any està prou bé, fer veure que es trenca una frase i pensar si és un error i hi ha prou orquestres d’escoles o bé el cantant ho fa per algun mode música per fer-ho. I sinó tenim material, el comprem, o l’escrivim, tiu. Qualsevol dia veurem una coral o l’encarreguem... Per exemple, fem amb bateries i guitarres elèctriques, seria normal, és allò que senten tot adaptar per a orquestra de corda o orquestra de format més reduït el dia. obres com El bruel de l’estany, que Canviant de tema, potser ens s’ha cantat poques vegades, o En Pere sense por, o el Till Eulenspiegel ... podries explicar còm un músic i tantes i tantes cantates que tenim. ha arribat a la política i a tenir El fet orquestral no és tan habitual i responsabilitats en la Cultura té per al nen un interès especial. Ja del país ho sé que tot val diners i em direu Sobretot ha estat fruit de casua“Bé, però per a tot això necessitem litats.Vaig entrar a la política de partit amb 16 o 17 anys perquè vaig diners” i ja sabem com n’és de difícil. Però no posem els diners da- sentir la necessitat de fer alguna vant de les idees. En Josep Pla deia cosa per al país.Vaig militar molts “i tot això qui ho paga?”... però dir anys a la JNC (la meva tasca política “tot això” vol dir que les idees ja hi era enganxar cartells abans de les són. Potser hauríem de fer aquestes eleccions...). El 1989-90 va comenreflexions. Potser el Tirant lo Blanc çar a l’Escola de música de Vic un a Catalunya s’hauria de sentir cada pla per posar-la al dia i es va donar tres any! la circumstància que jo vaig ser l’encarregat de parlar-ne amb l’alcalde. Parlem del tipus de música: ara Això va coincidir amb el fet que la JNC reclamés tenir algú als ajuntamoltes corals canten gòspel, espirituals, pop, musicals...Tot ments on governava Convergència. Amb tot això, el 1991 vaig anar això agrada als nens i joves perquè és atractiu i divertit, es a les llistes de l’Ajuntament, bàsipoden moure i hi poden jugar. cament amb l’encàrrec d’ordenar Quan tu parles de fer música, l’Escola de Música, refer la Joventut, penses també en aquest tipus la festa major i ocupar-me del teatre. A partir d’aqui vaig anar coneide música? xent gent, com ara Ferran Mascarell Si, les experiències de l’Alberto vist molt al Cabirol i la Xicalla, a Vic. Parlo de nens que els agradi la música, és clar. L’escola cada vegada fa més coses: fan sensibilització, fan un programa, fan algun concert per als pares. Però la vida de la coral és una vida de relacions humanes que va més enllà d’una relació escolar, per això una cosa no sustitueix l’altra. Jo crec que en això s’hi hauria de reflexionar una mica.

32 La Circular

-que va ser el meu cap a l’SGAE, on treballava com a advocat de drets d’autor. El fet és que al cap de vint anys em trobo en el càrrec... Mai no t’ho havies plantejat? O era això el que hauries volgut fer? Mirant enrere, diria que mai no m’ho hauria imaginat. Però sí que crec, com he dit altres vegades, que de músics com jo n’hi haurien d’haver més d’implicats en la vida cultural i política d’aquest país. Els músics, això ho hem de decidir estratègicament. Quan es fa la llista dels 20, 30, 40 o 50 intel·lectuals del país, no hi ha mai cap músic. Ni un! Això vol dir que alguna cosa no hem fet bé. Amb la pretesa visió suprema de la música com un art, nosaltres mateixos ens hem arraconat del món intel·lectual i del món polític. Quan es va crear el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts no hi van posar ni un músic Exacte. I en el debat per als drets d’autor, els músics ens hem deixat vilipendiar com si fóssim uns lladres quan hem defensat que un compositor pugui viure de la seva feina. I hem anat callant... Per això dic que n’hi hauria d’haver més, de músics implicats en la vida política.

A la Conselleria de Cultura Fotografia del M.Mercè Argüelles


Fins i tot altres Secretaris Generals, no només de Cultura, haurien de ser músics. El món de la música hauria de ser molt més present –quan curiosament és el que ho és menys- perquè és l’especialitat cultural més present a la societat, tothom escolta, tothom consumeix música. I els músics no són enlloc, ni els de música comercial.Vol dir que som incapaços de donar a un músic aquest reconeixement. El que deia: ho hem fet malament. En el meu cas, és fruit de casualitats i potser per allò que diuen que com més incompetent ets, més amunt pots arribar...!

Fent música amb els fills Arxiu personal

federació està en qüestió, perquè nosaltres estem destinant molt recursos a aquestes estructures federatives que no arriben a passar a la capil·laritat.

finalitat no és estrictament social, ni a les programacions de L’Auditori perquè o no són de Barcelona o no són de gran nivell. Si només mirem les corals de dalt i no veiem les de la franja del mig, això no els permet Has dit de vegades que hem créixer. Quan entres en un ascend’exigir al país uns bons nivells sor per anar al pis 25, saps que si de qualitat. Com creus que convé et pots parar entremig. És això afecta les federacions co- una piràmide i no farem créixer les rals? corals del país si les federacions no Sí, està bé tenir tothom associat, són capaces de construir-la. però no tothom és igual. En altres rams ho tenim clar: hi ha un bon Potser fer aquestes coses, hospital a Puigcerdà però per a se- muntar cicles corals etc, vol dir gons quines especialitats has d’anar disposar d’uns fons que no es al de Manresa, a la Vall d’Hebró de tenen. Creus que aquest podria Barcelona, o al Clínic. Doncs hi ha ser el problema? Des d’aquest lloc, és de supofederacions al país que fan una feina El problema de la cultura és molt sar que procuraràs afavorir el enorme des del punt de vista social, gran i no és només l’econòmic que món de la música, oi? Potser però si ho fan en la mateixa espe- ens afecta a tots. Em va bé la Sanitat no precisament amb diners, cialitat on unes altres ho fan des per fer l’exemple: tots tenim clar que si no n’hi ha, no h’hi ha... del punt de vista artístic, no poden que cal fer hospitals allà on hi ha Ho farem, ajudarem el Secretariat tenir el mateix grau de representa- malalts, no on hi ha metges. Doncs de Corals Infantils de Catalunya tivitat. Hi ha tot un gruix de corals en Cultura, fem auditoris on hi ha a sortir de l’ombra, si vol sortir (de Granollers, de Vic, de Manresa, orquestres, no on hi ha públic. Tamde l’ombra. La FCEC també ha de entre altres) que no són enlloc, ni a bé les federacions es preocupen sortir de l’ombra. Però el model de les trobades o aplecs perquè la seva endogàmicament de la seva gent

març del 2012 33


i no dels ciutadans. Aquest és el gran canvi que han de fer les polítiques culturals: fer hospitals on hi ha malalts. A Barcelona vam fer un auditori perquè teníem l’orquestra, i en canvi a Vic, a Granollers o a Manresa, van fer el teatre perquè la gent pogués anar a teatre. La veritat és que a Vic això és nota, perquè el nou auditori es fa servir per a moltes coses i té molta vida... També a Lleida en van fer un perquè la gent hi anés. Qui hi actuaria no era el més important. I funciona. Però en Cultura ho hem fet al revés, hem fet hospitals on hi havia metges. I a les federacions els passa una mica el mateix. Potser és que no saben com posar-s’hi, perquè no és fàcil Doncs han de reflexionar-hi, perquè potser hauran de prendre decisions molt dures, com ara dir “aquesta coral si”, “aquesta coral no”... Això que dius representa un canvi molt fort respecte de l’associacionisme tradicional! No passa res, hi ha una colla de corals que podran continuar fent la seva vida, és clar, potser amb menys exigència, no dic pas que no. Però hi ha d’haver un circuit en unes condicions i un nivell millor. Com s’ha d’arribar a fixar i controlar aques-

tes condicions, no ho sé. Potser hauran de posar un tribunal, o uns programes determinats, hauran de fer-ho d’alguna manera. Et refereixes també a les corals infantils? Al SCIC alguna vegada s’ha parlat de possibles controls o avaluacions però en tot cas dels directors, mai de les corals perquè pensem que tots els nens han de tenir les mateixes possibilitats. Amb els nens és diferent, és una altra situació perquè a la coral s’eduquen, formen la seva sensibilitat cultural. Les corals infantils tenen una possibilitat de penetració social especial i han de poder acollir tothom, els nens d’un poble han de poder sortir i veure altres llocs i altres cors, etc. El que he dit és més una qüestió d’ordenació de país, i crec realment que un cor mitjà no se superarà si no pot entrar en altres recorreguts. Se li ha de poder dir: encara no pots actuar a tal o qual lloc, però d’aquí a tres anys et tornarem a avaluar... hem de saber fer això, sinó no avançarem. O bé vindrà un dia que una colla de gent muntaran una federació nova que ho farà així. Això ho saben fer molt bé al País Basc. Són molt competitius, els cors van als concursos per millorar, fins i tot la TV

basca té un programa en “prime time” amb un concurs de corals infantils. Una mentalitat diferent de la del SCIC, que fuig de la competitivitat. Insiteixo que no ho dic pensant en el SCIC, eh? No pot ser que a les programacions musicals del país no hi hagin corals. Al primer que això se li ha de fer veure és el Palau de la Música, que només superarà l’epoca Félix Millet tornant al primer Millet, Lluis Millet, el fundador; és a dir, a centrar-se en el cant coral. Si el Palau de la Música vol continuar fent el mateix que fa L’Auditori, ho tindrà difícil per finançar una sala on només hi caben 2.500 persones i és molt cara de mantenir. El Palau de la Musica ha de tornar a la seva antiga funció i tornar a donar el protagonisme a l’Orfeó Català i als cors de la seva escola coral. Això és el que jo crec. Era ja molt passada l’hora de dinar, tothom havia marxat de la Conselleria... i nosaltres seguiem xerrant! Hauriem continuat encara una bona estona, però aqui ho vam haver de deixar. Segur que tindrem més ocasions de comentar amb en Xevi tot allò que afecta el món coral. Ho esperem!

M.Mercè Argüelles i Toni Gàlvez

Al seu despatx de Les Rambles Fotografia de M.Mercè Argüelles 34 La Circular


Activitats de les corals

L’ESQUITX, 50 ANYS

El dia 9 de juny celebrarem un fet molt especial. Farà 50 anys que unes mestres i pedagogues van encetar un camí que ens ha aportat: un munt de sensacions, un tou de cançons, un sac d’emocions, un plec d’anhels i una enorme voluntat, entre altres coses.

representarà per al món del cant coral i de la cultura al nostre país. Els nous temps fan que entitats com aquesta hagin de buscar nous camins per no desaparèixer. Entre tots els trobarem, perquè els vincles són molt forts. Aquests vincles són els que han fet que en males èpoques tothom s’ajudi i pugui tirar endavant. L’alegria tornarà perquè Celebrarem els 50 anys de L’Esquitx, una coral infantil que nasqué L’Esquitx, en sí mateix, és alegria pura, entusiasme i il·lusió. a recer de la Coral Sant Jordi, amb la “provocació”, diría jo, d’una Una coral, desenes de directors, persona-personalitat com era Oriol centenars de cantaires, milers de cançons i un milió de gràcies a Martorell, que amb el temps he tots aquells que ho han fet posible anat veient què representa i què

col·laborant, dirigint, cantant… Us esperem la tarda del dissabte 9 de juny al Centre Artesà Tradicionàrius, a Barcelona Abel Castilla i Casamartina Redactor de La Circular del SCIC i exdirector de l’Esquitx

L’Esquitx en un concert de final de curs març del 2012 35


ÀNIMS ESPINGUET, AVANCEU PEL BON CAMÍ!!!

Diumenge 18 de desembre del 2011 al migdia, Fira del Gall. A la plaça de la Vila s’hi aplega un munt de gent per veure l’inici de la cercavila del bestiari de ploma. A la porta de la capella de Sant Joan també s’hi ha apropat un bon nombre de persones deleroses de veure, i sobretot escoltar, el concert de Nadal de L’Espinguet. De manera ininterrompuda durant 46 anys s’han anat succeïnt aquests concerts, però el que enguany el feia especial era el fet d’estar anunciat com el primer d’una nova etapa: renovació total de la direcció, renovació parcial dels cantaires, nova fórmula d’assaigs, nova ubicació i horari del concert i, sobretot, noves il.lusions. Les quatre noies de l’equip capdavanter, Montse Terrades, Roser Esteban, Mar Moreno i Xell Montserrat, han afrontat aquests nous reptes amb voluntat i energia. Du-

36 La Circular

rant aquest primer trimestre han demostrat ser molt capaces de tirar endavant un plantejament engrescador, de reprendre un meravellós projecte que ha perdurat durant més de quaranta anys i que les circumstàncies del moment actual, aquí i a la resta de poblacions de Catalunya, està fent trontollar.

En aquest concert de Nadal ja ho vau demostrar. Els nens i nenes van cantar bé, afinat, conjuntadament i, encara que un xic esporuguits (el públic era nombrós i això espanta), van causar molt bona impressió. Les espectatives es mantenen molt i molt esperançades.

Ànims Espinguet, avanceu pel bon Els qui hem estimat i estimem L’Es- camí!!! pinguet, la seva escència i els seus múltiples valors, els qui hem mamat Àngels Guardiet l’amor incondicional per a la música entremig d’aquell munt de boniques cançons que ens feien, i encara ens fan, gaudir tant; tots aquells d’abans i també els afeccionats més tardans hem d’estar profundament agraïts a les actuals responsables de la coral que amb dedicació, empenta, constància i moltes dosis d’il.lusió segur que estareu a l’alçada de les circumstàncies i us en sortireu.


45 NADALS DEL COR CABIROL

30 de desembre de 2011, l’Atlàntida de Vic. El Cor Cabirol està a punt d’oferir-nos, com cada any, el concert de Nadal, però el d’avui serà un concert diferent; hi ha una coral invitada, L’Espurna de Barcelona, i el programa també serà especial: enmig del tradicional repertori de cançons catalanes i nadales, hi ha un grup de peces sud-americanes. És que és el quaranta-cinquè any del Cabirol! Part de la celebració va ser una anada del grup de grans a Estònia per participar en el festival Europa Cantat Junior i avui ens oferiran el repertori que van aprendre allà. Avui ho celebrarem tots junts.

Assajos sense un local fixe, canviant de tant en tant de lloc, concerts, intercanvis amb altres corals i trobades generals del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. El Cor Cabirol creixia i es consolidava i ho va seguir fent quan, després de deu anys, el vaig deixar.

Va passar el temps i quan me’n vaig adonar, estava apuntant la meva filla al cor… Havien passat vint anys, i vaig tornar a escoltar cada any el concert de Nadal. Els temps havien canviat, i les activitats de la coral també. En els deu any que han vingut a continuació he vist, seguint A Estònia, els meus fills, com el Cor Cabirol treballant al participava en tot tipus d’esdevetaller niments culturals: col.laboracions Mentre espero asseguda a la butaca, amb entitats de diferent caire: recordo que també jo vaig assajar ajuntaments, orquestres, espectamoltes cançons per als concerts cles teatrals, “performances” d’art de Nadal. Quan tenia sis anys, vaig modern, concerts fora de Catalucomençar a cantar al cor, un cor nya, gravacions de CDs... que era molt jove, només tenia cinc anys, però ja caminava amb força. El cor Cabirol celabra 45 anys i

segueix actiu com mai; els responsables amb la mateixa dedicació i els cantaires amb la mateixa il.lusió que tenien aquells que el desembre de 1966 feien aquell primer concert de Nadal. De tot cor: Felicitats! Mª Carme Blasco

ELS FOLLETS DE RIPOLL:VIATGE AL PAÍS BASC

Cada any, com sabeu tots els que formeu part del món de les corals, s’organitzen intercanvis; per fer noves amistats, conèixer noves formes de treball, compartir jocs, cants... i en general, enfortir els lligams d’aquesta disciplina. La nostra coral no n’és una excepció, per això aquest darrer any i en motiu del 40è aniversari, vàrem decidir sumar un nou intercanvi a la nostra llarga llista. El primer que calia fer era buscar el destí.Volíem que fos un lloc on mai no haguéssim estat i si podia ser fora de les terres catalanes, ja que aquestes ja ens les coneixem, i, a més, que tingués una coral infantil disposada a acollir-nos.

Després de moltes trucades vam trobar el lloc ideal: Azpeitia, una petita ciutat de Guipúscoa, al País Basc. La directora de la coral d’Azpeitia, des del primer moment va estar molt entusiasmada amb la nostra proposta i un cop decidida la data, el cap de setmana del 28 al 30 d’octubre, ens va ajudar en tota l’organització de la sortida.

tants de la coral Anxieta Abesbatza que molt amablement ens van donar la benvinguda i ens acompanyaren al lloc on passariem la nit, tot recomanant-nos que descanséssim, ja que el dia següent ens esperava un dia ben complert.

Per això, un cop vam tenir la panxa plena, tot i les emocions del viatge i les poques ganes de dormir que tenien alguns, no vam esperar Així doncs, el divendres tots els cantaires varen plegar una mica més massa per anar cap al llit ja que el dia següent necessitariem estar en d’hora de l’escola i al migdia vam plena forma. agafar un autocar, conscients que després de vuit hores de viatge ens esperava un magnífic cap de setma- El matí següent no es va fer esperar, ja que ens vam llevar ben d’hora na ple de cants i de sorpreses. Arribàrem a Azpeitia cap al vespre, per esmorzar i cantar una mica, allà ens esperaven dues respresan- abans que la coral amfitriona ens

març del 2012 37


recollís per ensenyar-nos els racons preferits d’Azpeitia.Vam poder visitar la basílica de Loiola i gaudir dels carrers de la ciutat del País Basc amb el nombre més elevat de parladors d’euskera. Abans de dinar tots junts, vam fer un assaig del cant comú, dues cançons en euskera. Que divertit era sentir la seva llengua, que diferent que sonava de la nostra! Però com ho faríem per fer-nos entendre? No calia patir perquè ja portàvem una llarga llista de paraules apreses en Euskera, per si ens feien falta! Després de dinar i ja havent intercanviat moltes paraules català-basc, ens vàrem tornar a enfilar a l’autocar, aquest cop amb molts dels cantaires de la coral d’allà que serien els nostres guies. El destí era Sant Sebastian, però per arribar-hi vam fer una ruta d’allò més pintoresca per la costa cantàbrica passant per Zarautz i per totes aquelles platges plenes de surfistes. Un cop vam arribar a Sant Sebastián la primera parada va ser a “El peine de los vientos” i seguidament els nostres

38 La Circular

guies ens van portar a “la playa de la Concha” i a fer ruta pels carrers més emblemàtics plens dels típics bars de “pintxos”.

ció, començava el gran concert del cap de setmana!

Per al concert haviem preparat algunes cançons basques que van ser Al vespre, mentre sopàvem, no hi molt aplaudides; però com a bons havia boca que no parlés d’alguna catalans haviem de representar bé anècdota del dia i, tot i el cansael nostre origen, així vam incloument, abans d’anar a dormir encara re entre altres algunes cançons vam tenir forces per fer algun joc tradicionals catalanes, una havanera, tots junts. una sardana i evidentment El Cant dels Ocells. Totes elles també van ser Diumenge altre cop ens va tomolt aplaudides. car llevar-nos ben d’hora. Havent esmorzat vam fer un últim assaig Darrera nostre van cantar la coral abans d’anar cap al centre d’Azpei- convidada de Zarautz i la coral tia, on ens vàrem trobar amb els d’Azpeitia. Seguidament tots junts cantaires de la coral d’Azpeitia i vam cantar el cant comú que va amb els de la coral de Zarautz que acabar amb tot el públic dret cantambé havien estat convidats per tant amb nosaltres Agur Jaunak. compartir el concert amb nosalUn cop finalitzat amb un gran èxit tres. Després de fer una repassada el concert, tothom va poder gaudir del cant comú i les proves de so d’una mica de refrigeri, i nosaltres necessàries a l’església convertida ja érem apunt de tornar cap a casa, en teatre on faríem el concert, cada ansiosos que arribés l’abril per coral amb un grup instrumental va tenir-los a les nostres terres i així iniciar una cercavila per diferents poder-los correspondre amb un cap racons del centre de la ciutat on de setmana tan inoblidable com el paràvem i cantàvem algunes de les que ells ens havien ofert a nosaltres. nostres cançons. Després d’aquesta petita introduc- Coral Els Follets de Ripoll

Amb la coral d’Azpeitia davant El Peine de los Vientos, a Donostia


CONCERT DE NADAL DE L’ARC (EMM CAN PONSIC) I XAMFRÀ El concert va tenir lloc el dia 22 de música tan bonica. La Maria Martodesembre de 2011a la Parròquia de rell en va fer l'adaptació catalana i la van muntar per primera vegada La Bonanova amb L'Esquitx. I van enregistrar un disc i tot! Els músics: cantaires de Enguany, la Cantata de Nadal de la Coral Sant Jordi. Aquell enregisCarl Orff i Gunild Keetmann va trament és molt bonic sobretot pel ser la peça central del concert. Al català preciós que tenen els nens i programa també hi havia la Cançó dels tres Reis de J. Llongueras, amb la nenes que hi participen i per com part original de piano transcrita per ho fan de bé tots els que diuen el a orquestra de corda i vent, alguna text parlat. Sentit avui dia, potser a algú se li escaparà allò de "no peça instrumental i cançons de semblen de Barcelona!". Nadal catalanes. D'aquesta cantata, alguns professors de l'escola en tenien un record molt bonic de quan ells, com a cantaires o com a músics, hi havien participat quan eren petits. A més, L'Arc l'havia fet per darrera vegada al primer dels concerts de Nadal de La Bonanova l'any 1993, juntament amb L'Espinguet de Vilafranca. Als anys seixanta, la M. Dolors Bonal havia fet estada a l'Orff Institut de Salzburg i havia conegut aquesta

Xamfrà: uns 30 més! Tant per als nois i noies que hi van participar, com per als professors i el públic, va ser un dels concerts de Nadal més bonics que recordem. Per això molt aviat enregistrarem la Cantata. Ja us n'informarem. Mireia Hernández i Nubiola Directora de l'EMM Can Ponsic

A la nostra versió hi van participar tots els alumnes de l'escola: els dos grups (mitjans i grans) de la coral infantil del SCIC, els grups de cant coral, flautes de bec, el grup Orff dels més grans, violes de gamba, violoncels, flautes travesseres, clarinets i el clavicèmbal: en totals uns 350 nois i noies, des dels de cinc anys fins als de disset. A més de la coral infantil, també del SCIC, percussionistes i els guitarristes de

març del 2012 39


MUSICANT A LA SEU DE LLEIDA

A principis de curs vam rebre la proposta d’Alfons Pérez, director de l’escola de Música L’intèrpret, de Lleida, de compartir concert de Nadal amb l’Orquestra Simfònica de l’escola.

No podíem dir que no! Concert amb una orquestra i en un lloc tan especial com La Seu de Lleida. La feina que se’ns plantejava, però, no era poca cosa.Vam haver d’aprendre (de memòria) 13 nadales, algunes tradicionals i altres de nova composició, a més de repescar repertori propi de la coral per defensar uns 15 minuts de concert sense l’orquestra.

A L’intèrpret, cada Nadal es fa l’encàrrec de la composició d’una nadala a algun músic de les terres de Lleida. I aquest any volien fer un concert recuperant totes les nadales estrenades en els darrers anys. La nadala que s’estrenava enguany, Llum de Nadal, estava escrita pel poeta lleidatà Txema Martínez i musicada pel professor de l’escola Pancho Marrodán.

Per poder cantar sense preocupacions amb l’orquestra, vam demanar reforços i durant el primer trimestre van venir alguns cantaires que el curs vinent entraran al grup de grans i alguns cantaires del grup de joves, de manera que en total vam ser uns 50 cantaires i vam poder cantar còmodament; això sí, amb l’ajut d’una amplificació molt ben aconseguida.

Aquest curs, el grup de Grans de Musicant, de Barcelona, ha tingut l’oportunitat de fer un concert de Nadal especial!

40 La Circular

Finalment, el concert va lluir força i ens vam sentir afortunats de poder cantar en un entorn com aquell. Moltes gràcies, doncs, a L’intèrpret, per haver-nos convidat a participar en aquest concert preparat amb tanta il·lusió! Eulàlia Casso i Berta Junqué Directores del grup de Grans de Musicant


LA CORAL TIC-TAC AL TEATRE VICTÒRIA

El passat 27 de desembre de 2011, els mitjans de la Coral Tic-Tac, de Sant Feliu de Llobregat, vam tenir la sort de poder participar a la representació d’El Poema de Nadal, de Josep M. De Sagarra dirigit per Esteve Polls. Per als cantaires (i les seves famílies) va ser una experiència molt enriquidora. No només pel fet d’actuar en una sala tant prestigiosa com el Teatre Victòria de Barcelona, sinó també pel fet de compartir escenari amb actors com Enric Majó, Mercè Comes, Mercè Pons, Sergi Mateu o Jaume Pla, la Coral Cantiga casa i ofereixen una concertat de i el pianista Manel Camps. nadales (La Pastora Caterina i El Rabadà) a la vora del pessebre a canvi Va ser tota una aventura! Agafar el de caramels i bombons.Vam haver tren, el metro, aparèixer al Parald’assajar això de rebre caramels lel, entrar al Teatre Victòria, fer un i seguir cantant sense obrir-los i assaig, un bon berenar (xocolata menjar-los...! desfeta amb melindros!) i finalment l’actuació. Per acabar, i després de saludar La nostra aparició va ser breu, a l’inici de l’obra.Vam representar un grup de nens cantant al carrer (Fum, fum, fum) que entren a una

tantes vegades ha dirigit El Poema de Nadal des del 1950. En resum, una experiència més per a la motxilla del grup de Mitjans que aquest any s’estrenen també amb la participació a la Trobada General, ja que fa cinc anys a la coral encara no hi havia grup de Mitjans. Endavant!!

com uns professionals, vam cantar un Fum, fum, fum tots plegats (actors, Cantiga, públic...), emocionats ABC (Aina, Berta i Clara) encara pel darrer recitat d’Esteve Polls, dedicat a aquest director que

LA CORAL XAMFRÀ CANTA EL MESSIES

Primer pas: Una proposta de creació per part dels nens, en petits tallers que els músics de l’orquestra lideren. En aquests tallers, a partir del baix d’un dels L’experiència ha valgut molt la pena números del Messies i el text anglès par a tots. El nens, els mestres, els corresponent, els nens inventen músics de l’orquestra... tots hem una melodia que acabaran cantant “Us escric aquest correu en nom après i hem gaudit fent música al Palau de la Música, acompanyats meu, dels músics dels tallers i de per un petit grup de cambra de la tota la Simfònica per donar-vos les plegats pròpia orquestra. gràcies per fer d’aquest projecte una experiència fantàstica. PersoEl projecte consisteix en posar nalment, he après moltíssim de tots en contacte i compartir la música Segon pas: Aprenentatge de dos vosaltres, dels nens i dels músics del Messies de Haendel entre els números del Messies (Al·leluia i He shall feed his flock like a shepherd) professionals, crec una vegada més músics de l’orquestra i els nens i que els nens i nenes van cantar en que tot és possible si es fa amb nenes. En síntesi, el projecte conel concert que es va fer al Palau de rigor i il·lusió. Aquest matí he parlat sisteix en: la Música a principis de desembre. amb un dels músics dels tallers, La coral Xamfrà va participar en el projecte “Cantem el Messies”., una iniciativa de La Caixa i l’Orquestra Simfònica del Vallès amb la participació de nens i nenes d’escoles, casals i centres oberts.

i m’ha dit, molt emocionat, que aquest projecte li havia tocat la fibra....” (Quima Farre: equip gestió de l’Orquestra Simfònica del Vallès)

març del 2012 41


de creació dels nois i es va poder escoltar una selecció de números del Messies a càrrec de l’Oquestra Simfònica del Vallès i el cor Lieder Camera, amb les dues participacions puntuals dels nens. Tant el procés com la seva cloenda, en una sala tan important com El Palau de la Música Catalana, on moltes famílies van poder assistir per primera vegada, on els nens van cantar des de l’escenari, l’orgue, els laterals del primer pis... tots junts (amb una samarreta vermella on es llegia “Cantem El Messies!”), han estat d’un gran valor emocional, musical, cultural i social.

Per dur a terme tot el procés, els mestres vam tenir una formació amb Mark Withers, dos músics i un coordinador pedagògic (Pablo Pérsico) van venir a cada centre a fer

I el cert és que tothom, nens i nenes, famílies, músics i responsables de l’organització, compartim el sentir que expressa Quima Farre en la cita anterior i que també ens va fer arribar Glòria Cid, responsable d’aquest projecte de La Caixa.

quatre sessions de treball. Tot plegat va culminar en els assaigs generals i el concert del primer cap de setmana de desembre al Palau, on es van fer les audicions de les peces

Esther Bonal Sarró

PREMIS ATENEUS 2011

La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) va celebrar el dimecres 21 de desembre, a les 8 del vespre, al CaixaForum, Centre Social i Cultural de l'Obra Social "la Caixa", el lliurament dels Premis Ateneus 2011, uns guardons que reconeixen l’associacionisme cultural català. Es tracta d’una de les convocatòries de guardons a l’associacionisme català amb més prestigi, a la qual hi van assistir 260 persones entre representants de l'administració pública, personalitats del món cultural català i entitats associades a la Federació d'Ateneus de Catalunya. Durant l’acte van donar-se a conèixer les candidatures guanyadores per a cadascuna de les categories obertes a concurs.

42 La Circular

En l’apartat de CREATIVITAT EN MÚSICA el resultat final va ser el següent: 1.Vespres de Jazz Entitat: Lluïsos d’Horta de Barcelona 2. Aquarela do Brasil Entitat: Cor Vivace del Cercle de Gràcia de Barcelona 3. 45è aniversari de la coral infantil el Virolet Entitat: Lluïsos de Gràcia de Barcelona Felicitem a les dues corals finalistes: cor Vivace (FCEC) i El Virolet (SCIC) per haver arribat fins aquí, fruit del seu treball rigorós i perseverant, que fan que el cant coral

català es trobi valorat més enllà de les nostres federacions musicals com un eix més de l’associacionisme català. Tomàs Rosado Excoordinador General del SCIC


Parant l’orella

COREARTE 2011: MÀGIA CORAL Han estat cinc dies a mitjans d’octubre, plens de treball intens, alegria i satisfaccions. I això des que, el dimarts a la tarda es va iniciar amb una sessió de cant oberta a tothom amb la intenció de començar a conèixer-nos els directors i els cantaires; relacionar-nos per mitjà de la nostra veu i el nostre cos i confiar amb els companys. La cosa va començar a rodar i va funcionar. Començàvem amb bon peu. L’endemà ja ens saludàvem pels pasadissos amb un somriure amable, real i profund.

d’una vintena de noies i un noi, amb gran disciplina, disponibilitat i professionalitat. El dirigeix Carlos Alberto Vázquez, amb la col.laboració Els concerts següents es van cele- del pianista Abraham per preparar un repertori triat per treballar, esbrar al Paraninf de la Universitat pecialment, l’expressivitat escènica de Barcelona i al Parc Güell de la mateixa ciutat, escenaris excel.lents i el moviment cultural i trencar, així, la imatge d’una actuació rígida d’un tal com ho va demostrar la gran cercle coral. assistència de públic. Una bona tria. En aquestes condicions, Va ser un treball profund, estricte sempre es canta amb més motii rigorós, amb un repertori alegre, vació i se’n gaudeix molt més. A partir del tercer dia, vam començar rítmic i desenfadat.Vam riure molt, a treballar repartits en tres tallers. vam treballar i ens ho vam passar Pep Prats, un gran amic, va ser l’en- molt bé, tant els cantaires com jo I no només això: Un excel.lent carregat de la música catalana;Voicu mateix. En el concert de cloenda a hotel a Santa Susagna, l’església de Santa Maria del Pi de Popescu, que no coneixia i que va un temps magnífic (ni que l’hagués- acabar com un gran amic, va dirigir Barcelona, tant el públic com els sim encarregat!), menjades suculen- el taller de música ortodoxa. grups corals amb els seus aplaudites (més d’un ha tornat amb algun A mi em va correspondre trebaments i felicitacions hi van posar el quilet de més) i un extraordinari punt final. llar amb els cors infantils que, en equip organitzatiu sota la guia de aquest cas, es reduïa a fer-ho amb el Carlos Sesca (Christian, Laura, Sara, Coro Cáritas de Méxic. És un grup L’últim dia, entre abraçades, petons Facundo…) eficaç fins en els més petits detalls tant de gestió, disseny gràfic (bravo Clara), … Què més es pot demanar! El segon dia es va dedicar a la visita i un concert al monestir de Montserrat i un altre a l’auditori de Terrassa. Tot plegat va servir perquè els diversos grups ens coneguéssim millor com a cantaires. Els joves mexicans de l’A Capella Ensamble ens van engrescar amb la seva alegria i el seu ritme. Els portorriquenys de la Camerata Coral ens van enlluernar amb una gran festa de color i de vida. La puresa del so i les suggerents melodies ortodoxes van ser l’estandart dels grecs Aghias

Triados. El cor infantil Cáritas de México va mostrar un excel.lent treball de conjunció i de frescor.

David Azurza director

David Azurza en un assaig molt dinàmic Fotografia de M.Mercè Argüelles març del 2012 43


i adéus, la mare d’una cantaire mexicana em va dir: “ ¡Maestro, gracias! Las ha transformado”. Per a aquells que creiem en la veu com a instrument de coneixement i

desenvolupament personal, aquest comentari arriba molt endins. No m’ho podia haver dit millor. Gràcies a tots aquells que han fet possible aquests moments de màgia.

NADALES A BADALONA Per cinquè any consecutiu, les escoles de Badalona del Barri de la Pau/ Districte 2 (Escola Folch i Torres, Escola Joan Miró, Escola Montigalà, Escola Miguel Henández) es van reunir el dia 16 de desembre, al Pavelló de Montigalà de Badalona, per oferir a les famílies la Cantada de Nadales i de cançons d’arreu del món, en un acte organtizat conjuntament per l’Ajuntament de Badalona, el Pla de Desenvolupament Comunitari, el Pla Educatiu d’Entorn i el Centre de Recursos Pedagògics.

Cesc Rovira Centre de Recursos Pedagògics de Badalona

Cantar és una forma d’expressió de tots els pobles i una manera de celebrar les seves festes i a Catalunya hi ha una llarga tradició musical i festiva. Per això, en aquesta trobada es canten nadales catalanes i també cançons en altres llengües, perquè la música ajudi a apropar els pobles una mica més.

Fotografia de Cesc Rovira

aprenen a estimar la música, a dominar la veu, a escoltar, a ser més sensibles i a treballar en equip amb un objectiu: fer que el concert surti bé. És per tot això, que a les escoles, cantar és una part important del treball a les classes de D’altra banda, als nens i a les nenes música. els agrada molt cantar i cantant

La Cantada de Nadales i de cançons d’arreu del món és el fruit del treball d’alumnes i mestres de música i també de la col·laboració entre les escoles i el districte.

RECONEIXEMENT AL COR VIVALDI Els dies 5 i 6 de desembre de 2011, va tenir lloc a la Basílica de Nostra Senyora de Begonya de Bilbao el Concurs Coral BBK, d’àmbit nacional i caràcter anual, que organitza el BBK juntament amb el Ministerio de Cultura i la col·laboració dels Ajuntaments de Bilbao i Deia, conjuntament amb el Rectorat de la Basílica de Nostra Senyora de Begonya.

44 La Circular

Van participar en el concurs: el Cor de Cambra de la Universitat de Cantàbria, el Cor de Cambra Oretania de Ciudad Real i el Cor Vivaldi de Barcelona, competint en les modalitats de polifonia i folklore.

García de Paz i Isabel Mantecón, tots ells destacades personalitats del cant coral a nivell internacional. El SCIC vol felicitar al Cor Vivaldi per aquest nou premi fruit d’un bon i constant treball.

El Cor Vivaldi va guanyar el premi en la modalitat de folklore i el Gran La Redacció Premi. El Jurat estava format per Josu Soldevilla, Antonio Viñuales, Phillipe Mendes, Marco Antonio


I CONGRÉS DE MÚSICA CORAL EN CENTRES EDUCATIUS Aquest Congrés es va celebrar els dies 18 i 19 de novembre a la Sala d’Actes de la Direcció Territorial ONCE de València, organitzat per la Facultat de Magisteri, Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, de la Universitat de la mateixa ciutat. Anava dirigit a professors de centres (infantil, primària, secundària, universitat i conservatori) públics, concertats i privats que desenvolupen activitats corals així com a professors, gestors i equips directius de les Escoles Corals del País Valencià i també a estudiants interessats en aquesta temàtica. De fet, aquest Congrés s’emmarcava en les II Jornades Corals que volien continuar reflexionant a l’entorn de les experiències corals desenvolupades en els diferents centres educatius, reglats i no reglats d’àmbit estatal.

presentaven les seves experiències a les aules o bé els seus treballs de recerca i estudi. Vaig disposar d’una hora per presentar ECA-Europa Cantat, la seva història, els seus objectius, activitats i propostes i la vinculació que la comunitat coral catalana hi ha tingut des dels seus orígens. Tres projeccions de pocs minuts sobre els festivals Europa Cantat i el Cor Mundial van deixar bocabadats els assistents, que van mostrar el seu interès i ganes de futura participació. Crec que va servir també per acostar Europa Cantat a nous públics, tot aclarint als presents els seus dubtes.Vaig finalitzar amb una resumida explicació del SCIC (que molts coneixien i apreciaven) i del MCC, per així donar a conèixer la realitat associativa del nostre país.

Hi ha haver tres conferències: La tradició coral i la seva vessant Vaig ser-hi convidada com a mem- educativa, a càrrec de Carmen de bre del Comitè Directiu d’ECA-EC las Cuevas, de la Universitat del País pel nostre amic Julio Hurtado, que Basc, La música coral en els centres molts de vosaltres recordareu universitàris, a càrrec de Joan de la dirigint la coral Allegro ONCE de Creu Godoy, de la Universitat de València en el concert de Cors Girona, i la que vaig presentar jo amb Cor a l’Auditori de Barcelona, mateixa, El cant coral a Europa, com organitzador i membre del Comitè he citat abans. Científic del Congrés, amb el prec de parlar principalment de l’associ- Les comunicacions van ser molt diació europea i de les associacions verses: Fonaments de la pedagogia corals catalanes. vocal, a càrrec d’Albina Cuadrada, de la Universitat Complutense de Durant el dia i mig que va durar, Madrid, que va ser també l’enponències, conferències, presenta- carregada d’un interessant i ben cions, comunicacions, taller de tèc- construït taller de tècnica vocal, nica vocal, taula roda i concert d’un Aspectes específics de la interprecor infantil es van anar succeint i tació conjunta per persones amb i així es van tractar tots els temes sense discapacitat visual, que d’una que fan referència al cant coral des manera molt especial (llegint amb d’una gran varietat de punts de Braille i parlant en català) van dur vista. a terme Maria Flaming de l’Escola Per a mi, que vinc d’aquest món i de Cecs de Budapest i Rita Hoffque hi anava com a representant man, de la Universitat de la mateixa del cant coral associatiu, va ser ciutat, diferents experiències de molt interessant compartir les cors en CEIP, on es podia veure el jornades amb professors univertreball ben bé de base i en els seus sitaris, directors de cors d’escoorígens, Cantar amb adolescents les de primària i secundària, de a l’escola secundària durant el cors de centres universitaris, que període de muda de la veu, a càrrec

d’Alfonso Jesús Elorriaga Llor, de la Universitat Complutense de Madrid, i El cant coral en els centres de primària i secundària de les comarques de Girona, tesi doctoral de Rita Ferrer de la Universitat de Girona, coneguda, ben segur, per molts de vosaltres. La coral infantil Juan Bautista Comes del Conservatori Municipal de Música José Iturbi de València, dirigida per Cristina Contreras, que va llegir també una comunicació sobre la Didàctica del cant coral en el mateix conservatori, va interpretar un concert amb un programa interessant: quatre Ave Maria, una de Mozart i tres d’autors valencians, i quatre obres clàssiques dels Beatles, que van permetre que els noies i noies s’expressessin en diferents registres i atmosferes. A la taula rodona Música coral escola: realitat i necessitats, el cant coral als centres docents, hi vam participar la majoria de les persones que havíem intervingut al Congrés, bé amb comunicacions o amb conferències. Les preguntes que d’entrada havíem de respondre anaven des de “Creieu que podríem dir que el cor és un instrument socialitzador en la comunitat escolar? Quines accions es podrien dissenyar per potenciar la participació del més gran nombre d’alumnes al cors? La societat actual afavoreix o dificulta el desenvolupament del món coral?” fins a “Creieu que la investigació és necessària en el món coral?” Cadascú hi va dir la seva des de la posició i perspectiva que representava.

Montserrat Gual Membre del Consell Executiu de l’European Choral AssociationEuropa Cantat. Excoordinadora General del SCIC

Per acabar, Pascual Pastor i Gordero, coordinador de la revista Eufonia, Didàctica de la Música, de la editorial Graó, excoordinador del Programa Música de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, va fer la presentació del llibre Contextos Corales que conté diferents reflexions i articles de diversos autors, coordinat per Julio

març del 2012 45


Hurtado; molt interessant, sobretot El mateix Pascual Pastor va escriu- saviesa que va donar un toc culte, en per als mestres de música d’escoles re un text de clausura molt inspirat, el més digne sentit de la paraula, al tancament del Congrés. i conservatoris. ben construït, retòric i de gran

CERTAMEN INTERNACIONAL DE COROS,TOLOSA 2011 Aquest any, de la delegació del SCIC que vam desplaçar-nos fins a Tolosa, quatre dels cinc membres ens estrenàvem. Ja ens feiem una mica d’idea que estaria molt bé (tothom que hi havia anat ens ho havia dit) però, realment, el nivell de cors que vam trobar, en general, va superar les nostres expectatives. Els quatre grups vocals que dissabte van actuar a la sessió del vespre van deixar-nos un molt bon regust per la seva interpretació i moltes ganes de tornar-los a sentir amb repertori religiós. Després de veure una mica l’ambient sempre festiu de Tolosa ens en vam anar a descansar, que l’endemà venia el nostre plat fort: la sessió de Cors Infantils. Ben d’horeta cap el Leidor, que es preveia molta afluencia de públic. Vam poder copsar que, realment, els dos cors que van sonar més diferent dels sis que es presentaven van ser els que tenien més nens, així en masculí, entre els seus cantaires, una quarta part (alguna raó tenen els que diuen que el so dels nens és qualitativament diferent al de les nenes).Va ser el cor guanyador el Guangzhou Children’s Palace Choir, de la Xina, amb un repertori difícil (Imposible birds de S Leek i Here comes the spring, de Z. Zhao, tot de la meitat del segle XX en endavant).Van treure un so molt potent a l’obra obligada, Kalea Gazteak (cosa que la temàtica requeria), però es va veure molt de contrast a la segona obra, també del País Basc, el Gizo on bat de Javi Busto, en la qual van demostrar que també tenien molta capacitat de treure bon so en el pianíssimo. També va treure molt bon so el cor que va obtenir el segon premi, el cor Los peques del Leon de Oro, d’Astúries.Van fer 46 La Circular

molt d’ús, en les peces no religioses, de les coreografies sense que això els destorbés la concentració que les peces exigien. De la part de música religiosa cal destacar Nunc dimitis d’Albert Alcaraz, molt ben cantat.Van tenir molta “claca”, ja que formen part d’una familia coral amb un cor d’adults que també participava al certamen; a banda dels familiars que, per proximitat, van poder assistir al concert. El cor que va obtenir el tercer premi, el de Loboc, Filipines, tenia cantaires que aparentaven ser més petites, algunes tenen just vuit anys, però amb una gran prestància a l’escenari, a la qual cosa també ajudava la gran uniformitat en tot. Una cosa curiosa: totes les cantaires dels cors premiats, del primer fins al tercer, anaven pentinades amb el cabell ben recollit en una cua o monyo, no fós cosa que un simple cabell les pogués destorbar…

escollir un repertori gaire adient i, a més, tenia nois molt grans que no podien cantar moltes de les parts. El cor Con Anima, de Letònia, tot de noies, també ho va fer molt bé, però tenia un color de veu molt blanc i va actuar justament darrera del cor de la Xina, cosa que els desfavoria. El d’Alemanya va ser, al nostre entendre, aquell que va aconseguir més linealitat i direcció en la peça obligada, de Junkal Guerrero; va fer també un cànon de W. Buchenberg, Gulla mille gullala bena num 3, molt difícil, acompanyat de moviment.Va ser un cor auster en la seva posada en escena, però amb un director fantàstic -Yoshisa Matthias Kinoshita, tot un gust de director- de gest impecable i amb molt bona conexió amb els cantaires.

Núria Batet Membre de l’Equip Tècnic del SCIC

Passada la impressió d’aquest superconcert vam anar a gaudir del sol que feia, tot tombant per Donosti, ja que fins i tot el temps I els altres cors? Tampoc no ens ens va acompanyar i ens va deixar van passar inadvertits per diferents tres dies en els que vam necesitar raons. El de Sant Petersburg, l’únic molt les ulleres de sol i gens el que va fer us de la partitura, no va paraigües (cosa estranya a Euskadi).

El cor guanyador: Guangzhou Children’s Palace Choir. Fotografia de M.Mercè Argüelles


Al vespre tornàvem a tenir concert, aquesta vegada de cors adults, en la modalitat de “Folklore y Polifonia”. Ens va entusiasmar un cor, que va resultar ser el guanyador, el cor Oreya d’Ucraïna (de fet, és un cor que ja compta amb 23 primers premis a festivals d’àmbit mundial i 7 Gran Prix). També ens vam haver de recuperar d’aquest concert i ho vam fer anant a la sidreria; en cap moment es pot oblidar que èrem a terra de bon menjar i bon beure

da en una acústica i un entorn perfectes -el convent de Santa Clara. Els grups d’homes es van imposar i els Gentlemen Singers de Txequia, vuit cantaires, i els Songmen del Regne Unit, sis cantaires, van quedar primers i segons respectivament (tot un luxe sentir-los, perqué son realment molt bons)

de compositors d’Euskadi (dues obres en els concerts de cors, una d’obligada i una d’escollida pels cors), amb el gran orgull que els ha de suposar sentir cors de primeríssim nivell cantant aquestes obres. Quarta i molt important, realment, el nivell dels cors infantils va ser alt del primer a l’últim.Veure aquests cors de fora fa venir moltíssimes Moltes lliçons per aprendre del ganes de treballar amb els nostres Certamen de Tolosa. Primera, la vo- cors perqué es pot veure que el luntad d’organitzar-lo d’una manera camí a recòrrer encara és molt llarg tan seguida, doncs ja era la seva i molt estimulant, i que en els cors L’endemà, dilluns, abans de tornar 43ena edició. Segona, la diversitat infantils es poden aconseguir grans encara vam tenir temps d’escoltar del seu jurat, amb gent vinguda de coses. Per tot plegat, us emplacem els grups vocals que haviem sentit molts punts diferents. Tercera, la al proper Certamen: val molt i molt el dissabte en arribar. Aquesta vega- recerca de projecció de les obres la pena ser-hi.

UN CURS A L’ORFF INSTITUT DE SALZBURG Durant el passat curs 2010-11 vaig seguir un curs d’especialització en Orff Schulwerk a l’Orff Institut de Salzburg. És difícil explicar què és l’Orff Schulwerk i més en un petit article com aquest. Però podríem dir que és un conjunt d’idees pedagògiques i artístiques que parteixen de la unitat entre la música, el moviment/dansa i la parla/llenguatge i la seva interrelació a l’hora de treballar; idees que giren al voltant d’una manera de treballar “elemental”: partint d’elements senzills però fonamentals de la música i/o la dansa i utilitzant les aportacions creades pels propis alumnes durant el procés, les experiències musicals dels alumnes es van engruixint, així com els seus coneixements; i, per tant, també parteixen del grup i les persones individuals amb qui treballem, de la seva capacitat artística, creativa i de treball en equip.

diferent… Seguint el que proposen, ningú no ens va imposar una definició, sinó que ens van empènyer a trobar la nostra pròpia solució. Durant el procés, la sensació era que anàvem afegint més i més dubtes als que ja havíem portat de casa. Però cap a final de curs, quan va arribar el moment d’ordenar idees, vam ser conscients que havíem après, que havíem canviat la manera de veure l’Orff Schulwerk i que en podíem donar la nostra visió. No havíem arribat al final de res, però havíem recorregut un troç de camí.

seminaris sobre l’Orff Schulwerk i les seves idees. El grup-classe, amb qui es comparteixen gairebé totes les hores del curs, és d’unes 15 persones que provenen de diferents parts del món i, sovint, amb experiències i expectatives molt diferents. L’any passat el grup estava format per persones que venien de llocs tant distants com Colòmbia, EEUU, Austràlia, Singapur, Nova Zelanda o l’Iràn (d’europeus n’érem tres: dos catalans i un italià). Puc dir que vaig aprendre molt dels professors que vam tenir, però també vaig aprendre molt i molt, com us podeu imaginar, L’anomenat “Special Course” -el d’aquest grup de persones amb qui seu títol oficial és “Advanced Studi- vaig compartir munts d’experiènes in Music and Dance Education- cies i converses tant a dins com Orff Schulwerk”- és un curs que a fora de les aules: incloses unes organitza l’Orff Institut cada dos quantes cançons que espero poder anys i que, a diferencia de tots els compartir ben aviat! altres estudis que ofereix aquesta institució, es realitza en anglès. Té Els aprenentatges a nivell personal una durada d’un curs escolar i està d’aquest curs passat van ser, alLes idees proposades per l’Orff destinat a persones que tenen una menys, tant grans com els relacioSchulwerk m’havien cridat l’atenció formació superior en música, dansa nats amb allò que anava a estudiar. I des de feia molts anys, però sovint o la seva pedagogia i que ja hi ha l’any també em va servir per parar tenia la sensació que algunes d’elles treballa durant un temps. El progra- i prendre’m un temps per pensar eren com intuicïons que se m’esma del curs va des de les classes de sobre allò que havia fet fins ara i capaven al cap d’una estona, que tècnica de dansa fins un taller de què volia fer en el futur… No totes em faltava organitzar-les, posar-los construcció d’instruments, passant les conclusions d’aquests aprenennom,… I esperava arribar a Salzper classes de didàctica amb protatges han estat fàcils o còmodes, burg i aclarir tots els meus dubtes. fessors vinguts de diferents parts però la valoració de l’any és molt L’experiència, però, va ser ben del món, classes d’improvisació o bona.

Erola Ramis Rovira Exdirectora de la coral L’Esquitx de Barcelona

març del 2012 47


Si algú hi està interessat, ja ha sortit la informació per al proper “Special Course” que es realitzarà el curs 2012-13. La podeu trobar a: http:// www.orffinstitut.at/

EXPERIÈNCIA AL CAMERUN El setembre de 2011, Glòria Coma, Glòria Fernàndez, Buia Reixac i Mercè Pi, directores dels cors infantils i el cor de noies de l’Orfeó Català, van passar 20 dies al Camerún tot treballant a les escoles de les Germanes Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret: a Loumville en una escola de maternal, primària i secundària a Yaoundé, la capital, en una residència d’universitàries i en una petita escola de música que dirigeix un camerunés format a França. Així ens ho han explicat. Perquè hi vau anar i què hi vau fer? G. Coma, G. Fernàndez, M. Pi: La idea va sorgir després de l’experiència a Bombay ara fa un parell d’anys. Un company nostre porta els fills a l’escola d’aquestes monges a Barcelona i un dia parlant amb elles se’ls va fer la proposta i de seguida hi van estar d’acord. Es van aconseguir ajudes i ho vam tirar endavant. Ha estat una gran experiència, d’aquelles que et deixen molt bon record.

la cultura que estudien. Només ho van fer un o dos nens, la majoria van dir “No sabem cap cançó”… Us va costar gaire engrescarlos? S’ho van passar bé? El primer dia vam anar classe per classe, els ensenyàvem una cançó senzilla, tocàvem una cançó amb la flauta i els explicàvem que es podien apuntar a flauta o a coral. A primària vam reunir uns 50 nens per cantar i vam fer dos grups de 25, i 70 ó 80 alumnes de flauta que vam separar en sis grups de 12 o 15 nens. Allà les classes són molt nombroses i no s’hi pot treballar gaire eficientment, no hi ha tant control sobre els deures que els posen i no hi ha gaires mitjans, però és molt important l’assistència a classe; nosaltres proposàvem uns tallers en hores lectives, per això ens va costar més muntar el cor a secundària, ja que cap noi o noia volia faltar a l’escola; per a ells és un privilegi estar escolaritzats, en són molt conscients. Tots eren nens i nois o noies del poble que no està-

ven acostumats a cantar –a l’escola no es fa música ni altres disciplines artístiques- però tenen una energia corporal increïble, una força, una capacitat d’imitació, un rítme, que millorava qualsevol cançó. Si voliem afegir-hi moviments, només donant una pista tothom s’hi posava!

Entrevista realitzada per Maria Martorell i M. Mercè Argüelles

Vau fer algun concert, a Loumville? Sí, un per als nens de l’escola i un altre per a tot el poble en el “foyer” de l’església, que és un local gran. Els nens van actuar amb una eufòria i un entusiasme enormes, per a ells era una cosa extraordinària.Va venir molta gent i molts pares i mares que segons les monges mai no participen d’aquests actes i tothom en van quedar molt content. Allà és costum que quan un artista agrada, la gent s’aixeca a mitja actuació i posa diners a dalt de l’escenari, i molts ho feien!... era molt sorprenent i divertit! Segur que teniu més anècdotes…

Expliqueu-nos què vau fer a Loumville És un poblet a l’Oest del Camerún. A l’escola que tenen allà les monges hi vam muntar dos cors a primària, un de 7 a 9 anys i un de 9 a 12, i a secundària el que va acabar sent un cor jove. Allà l’educació comença més tard, les edats no van com aquí. També vam muntar tallers de flauta dolça. Ells quina mena de música canten? Tenen cançó popular? Ens va sorprendre que el primer dia, en dir-los “Canteu-nos una cançó que sapigueu, que la volem aprendre” ens van cantar una cançó francesa –el francès és la llengua i 48 La Circular

Cor de joves al concert de Yaoundé


Hi vam anar en època de pluges i durant l’assaig general amb les flautes es va posar a ploure molt fort. Allà les teulades són de llauna, no hi ha ni finestres, i amb la pluja hi havia tan soroll que semblava un terratrèmol, nosaltres tres tocàvem la mateixa melodia però ni ens sentíem, era impossible anar juntes. Ells es delíen per tocar i els vam dir “d’acord, toqueu”; llavors tots van començar a tocar el que van voler, sort que amb aquell terrabastall tan se valia què sonés! Nosaltres no ens podiem aguantar el riure. La pluja va durar uns deu minuts i després tots ens deien “Ha anat bé, oi?” És clar, tots estàven contents perquè cadascú havia tocat la seva cançó de dalt a baix… Una altra dia una nena va venir a queixar-se que la flauta s’havia espatllat… el que passava era que no tapava bé els fotats i li sortia un xiulet! Una altra cosa: abans d’acabar el concert se’n va anar la llum, però tot va continuar com si res; hi estan acostumats, la vida no s’atura per tan poca cosa! Sabeu si ha quedat alguna mica de llavor, de tot això? És una cosa que et preguntes. Després del concert alguns nens ploràven, no entenien perquè la Mercè o la Glòria l’endemà ja no hi anirien… Sabem que una monja es cuidarà dels petits, i una professora provarà d’engegar un cor a secundària.

dència i altres que s’havien apuntat. També venien alguns homes, així que al cap d’un parell de dies vam buscar un repertori senzill perquè ells també hi poguessin intervenir. El cor de dones era molt bonic, hi posàven molta energia i entusiasme, s’ho passaven molt bé. I sort que portavem repertori sobrer, perquè de seguida s’ho aprenien tot! Sempre per imitació, vam poder fer cançons a 3 veus en idiomes diversos, per exemple La sabatera de Sant Pere de Torelló, de Josep Vila, i sortia força bé. Finalment, a última hora del dia alguns es quedàven per a un petit curs de direcció. Són gent acotumada a dirigir cors parroquials i hi tenen una certa pràctica, però agraïen molt els recursos que els donàvem. Estaven molt interessats en rebre nocions de tècnica vocal, així que en feiem una mica, després tècnica de gest i finalment una part pràctica on cadascú dirigia una cançó davant de tots. Necessiten formació continuada, estaria bé poder becar algú perquè vingués a estudiar aquí, mirarem de trobar la manera perquè és molt important formar aquests formadors.

Una altra cosa bona: a Loumville no teniem pianista. Les monges coneixien un noi, autodidacta, que tocava força bé i que ens va ajudar molt. Cada dia s’emportava la partitura per estudiar-la i sempre ens va acompanyar totes les cançons perfectament. Aquest noi treballava d’informàtic al Ministeri en un altre Expliqueu-nos ara el projecte poble i havia deixat la feina per del cor de noies venir a assajar. Dos dies abans del B. Reixac: A Yaoundé, la capital, a les concert va rebre una trucada dient tardes treballàvem amb els alumque havia de tornar-hi, sinó tindria nes de la petita escola de música problemes.Va esperar el concert i “Arbre à Musique”, que gestiona just en acabar va agafar un autobus en Remon, un camerunés format i va viatjar tota la nit, i això que allà a França. Els nens fan instruments viatjar de nit és perillós, per ser a la però el nivell coral és molt fluix. feina l’endemà al matí. A Yaoundé la Vam poder donar unes quantes pianista va ser Laia Armengol, una pistes sobre la veu i la manera de de les pianistes dels cors infantils cantar -ells canten molt de coll. I del Palau. ens vam haver d’adaptar al fet que un dia en venien deu, un altre dia Com va ser el concert a Yaounset, un dia quinze i no sempre els dé? mateixos… Molt emotiu. Des de Loumville, a Després, als vespres a la residència 6 hores d’autobus -però que va de les monges fèiem dues hores de acabar sent tot un dia sencer per cor de dones, algunes de la resitots els imprevistos que sorgeixen

en aquest continent- hi haviem portar el cor de joves. Molts. als seus gairebé 20 anys. no havien estat mai a la capital.Van actuar ells, el cor de l’escola de música, després les dones i per acabar van fer alguna peça conjunta.Va venir l’Ambaixador d’Espanya i el personal de l’Ambaixada, que en tot moment ens va recolzar. Us vau acostar a una altra manera de viure Si, vam aprendre a adaptar-nos a la manca de puntualitat i de previsió, a aquest viure al dia, a aquesta actitut d’acceptació. O al fet que els nens vinguessin quan els anava bé… Per exemple, el dia del concert a Loumville, el cor havia crescut sospitosament, segur que alguns era el primer dia que hi eren! De flautes, en portàvem de sobreres, però cada dia que passava en sobraven menys! Tothom que ha viscut experiències així, sobretot a l’Àfrica, en torna impressionat, realment hi ha una energia especial. Van participar-hi d’alguna manera els nens dels vostres cors del Palau de la Música? Perquè s’impliquessin, vam fer que cada nen escribís una carteta a un nen o nena del Camerún explicant que li regalaven una flauta i allà vam donar carta i flauta a cada nen. Els nens de Camerun van fer un dibuix per al nen d’aquí. Amb els més grans s’han passat els correus electrònics i mantenen un cert contacte. Amb els del poble no, perquè allà no tenen Internet. I ara pel març, els nostres nens faran un concert de música africana amb repertori que ja teníem i alguna cosa que allà vam recollir. Serà un concert a benefici d’aquest projecte. Una monja de la comunitat de Barcelona ha viatjat al Camerun i estudiaran de quina manera els podem ajudar més: amb instruments o material, o bé amb alguna beca de formació, per continuar col.laborant.

març del 2012 49


COLORS I OLORS. SO I SILENCI. Mumbai, agost del 2011 Aquest darrer mes d'agost vaig tenir, altra vegada, l'oportunitat de treballar i viure a la ciutat de Bombai. Mumbai, com ells l'anomenen, està rodejada pel mar Aràbic, un alè d'aire fresc enmig del soroll i el caos que més de 17 milions d'habitants, milers i milers de cotxes, bicicletes, rickshows, vaques... creen, tant de dia com de nit. La ciutat no sembla dormir mai. La darrera vegada que hi vaig ser va ser l'any passat, en un projecte impulsat des del Palau de la Música Catalana i el seu equip de directors juntament amb la Mehli Mehta Music Foundation, per impartir uns tallers de cant coral.Va ser una experiència molt enriquidora per a tots. Aquesta vegada, també convidada per la Mehli Mehta Music Foundation, fundada pel reconegut director d'orquestra Zubin Mehta, la finalitat era també impulsar el Cant Coral amb tallers d'infants i fer un curs de formació per a mestres de música i directors de cors. Se'm va demanar que, coneixent la realitat que vaig viure l'any passat, fes un pas més enllà en el procés de formació i divulgació i dissenyés un projecte. Disposava de cinc setmanes per treballar amb vuit grups corals i fer un curs de pedagogia musical per a mestres/directors.

esmentar, potser el més especial: el grup de nois de la Happy Home & School for the Blind, una de les dues escoles existents a l’Índia per a nens cecs, senzillament impressionant. Ells i el darrer cor del primer grup citat eren els únics “cors” creats com a tals. La resta eren grups de nens amb poca experiència coral, tal i com nosaltres entenem aquest concepte. Em vaig plantejar els següents objectius: Per als nens i joves: -Promoure el gust per al cant a través d'un repertori variat, ric i plural, on l'emoció i el coneixement actiu serien el mitjà d'aprenentatge. -Que els nens descobrissin a través de jocs, d'una manera indirecta, el seu cos, la seva ment (amb exercicis de concentració), l'oïda, la veu, l'ànima... i que s’adonessin de la força del cor com a grup. - Saber compartir i comunicar allò que descobrim als més propers i posteriorment al públic. -Saber gaudir de l'assaig i del concert, aquest darrer no com a objectiu final sinó com a moment de màxima comunicació i energia. - Transmetre als familiars els valors del Cant Coral, d’allò que realment estem fent quan fem cantar un infant.

mateix repertori seria la base del treball de formació dels mestres. També vaig contemplar una reunió/ assaig amb pares o familiars. Alguns assajos serien oberts a les famílies perquè poguessin veure què feien els seus infants (no en tots els grups era possible; no ho era, per exemple, a la Happy Home & School for the Blind, on els nens són interns). Aquest procés culminaria amb un concert de tots els infants, en total uns 200, al Tata Theater de Bombai.

Elisenda Carrasco i Ribot directora de cors i pedagoga

M'agradaria fer un incís parlant del repertori, abans de continuar parlant pròpiament d'aquesta experiència. Penso que quan es fa un taller és molt important triar bé el repertori. Ha de ser equilibrat en dificultat – que algunes cançons siguin realment fàcils per als nens, altres que estiguin al seu nivell; i altres que poden sobrepassar-lo perquè el fet de cantar en un conjunt molt superior en nombre al seu propi cor el ho permeti i sigui tot un repte per a ells. També cal varietat d'estils musicals, de llengües, de cultures, d’instrumentació, a veus/cànon o uníson, coses ben diferents; però per a mi és bàsic que tinguin un punt en comú: la bellesa. La bellesa del repertori és essencial. Cal que els nens “se n'enamorin”, que tinguin moltes Per als mestres i directors: ganes de cantar, que s'ho passin bé, - Entendre el funcionament de la veu encara que de vegades l'esforç sigui Els vuit grups corals eren ben del nen/nena dur per les hores d'assaig, el clima! Un assaig amb diferents: primerament d'edat. Cinc - Saber modelar els ritmes d'apre(important en aquestes latituds), els petits grups pertanyien a la MMMF i tenien nentatge/assaig, partint de l'escolta des de nens i nenes de cinc anys activa, de com el fins a un cor que nosaltres anome- grup viu l'activitat. naríem juvenil, és a dir amb veus - Tècniques bàsija canviades. Després hi havia dos ques de direcció grups molt nombrosos d’una escola, - Entendre què la Udayachal Primary and High implica ser direcSchool, pertanyent al grup Godrej. tor de cor infantil: He de dir que és una de les millors educador/mestre escoles que mai he visitat al món; i músic. la metodologia: oberta, sensorial..., l'espai: verd, ampli, senzill, net..., les i Amb aquests els mestres: apassionats, creatius,... objectius al cap, Tot feia preveure que els assajos allà vaig plantejar un serien fantàstics. repertori per edats i un reperI el darrer grup que em queda per tori comú. Aquest

50 La Circular


la memorització del text, l’atenció constant... coses que impliquen un posicionament actiu de l'infant que, si no hi està acostumat, es pot cansar o avorrir... Però si el nen o el jove descobreix la bellesa de la seva veu en el conjunt i a més “la cançó” té alguna cosa especial ...llavors és quan decideix donar, donar i donar... Afortunadament per a nosaltres (adults/mestres/directors) aquest és un fet internacional.

la història més que no pas cantantla. Sóc conscient que vaig ser molt exigent amb els grups de més edat, sobretot per mantenir constantment una atenció activa i una bona posició corporal, que els ajudava concentrar-se millor. Ells també cantaven en molts idiomes i algunes peces a veus, cosa que amb cada grupet de vegades era difícil de mantenir. Cada dia treballàvem un aspecte de la cançó en profunditat: el text, la línea, l'aire, la història, l'acompaTornant a aquest projecte, titulat nyament… Aquest treball he de dir “The Singing Tree, Mumbai 2011”: que no hauria estat possible sense vaig organitzar dos assajos setmanals la col·laboració constant de Charis amb cada grup i el cap de setmana Cheung, una excel·lent pianista que assajos comuns. Com he dit a l'inici, passava uns mesos a Mumbai per enBombai és una ciutat realment molt senyar i donar un parell de concerts. gran i els desplaçaments entre assaig No avançàvem d’una manera regular, i assaig podien ser molt llargs, de però anàvem perfilant tot el repervegades i depenent del “trànsit” de tori i, molt important, ells l'anaven fins a tres hores! coneixent i fent-se'l seu. Cada grup i cada assaig eren un món diferent. Una nova atmosfera.Va ser preciós copsar com, a cada nou assaig que compartíem, la confiança/ comunicació/relació entre el grup i jo mateixa creixia i madurava. Ho explicaré per edats.

que el meu model vocal era diferent, no vaig voler insistir molt en aquest aspecte per respectar el seu color. També he de dir que quan cantaven el seu propi repertori (hindú) després de cantar les cançons que havíem après en el taller, canviava una mica el color de les seves veus... però crec que això és normal i també passa amb els nostres cors, que quan canviem de peça i d'atmosfera la veu també ho acaba fent.

El concert no era una fita final, pedagògicament parlant. Però sí que va servir per posar en comú tot el treball realitzat i per mostrar a les famílies –cosa per a mi molt important- el gran treball que havien fet tots aquells joves durant cinc setmanes.Vam cantar dos blocs separats per edats i després un bloc comú de cançons. Les cançons o les parts del concert eren presentades per una Amb el grup de nens cecs, la dinàpersona que també explicava el sigmica de treball, sorprenentment i nificat de les peces i què representacom l'any passat, va ser més ràpida. va per als nens cantar-les. Penso que Personalment crec que no pel fet va ser un concert didàctic, on també que fossin un cor constituït sinó els nens van ensenyar una cançó als perquè l'escolta, en ells, era SEMPRE pares/familiars/amics i aquests la van activa. Evidentment durant l’assaig cantar conjuntament amb ells.Va ser hi havia moments de relax, bromes un moment molt emocionant per a i distensió. Però la resta era sempre tothom. d'una atenció molt gran. El treball de memorització era rapidíssim.Vull Vull agrair, encara que sigui des remarcar que fèiem cançons amb d'aquesta part del món, l'esforç moviment, cosa molt difícil per a ells que la Fundació Mehli Mehta va fer i el seu equilibri.Vigilant molt de no per aconseguir espais per a tots els saltar-me cap pas d'aprenentatge, assajos comuns i la gestió de moure van poder-se moure amb la resta tants infants en una ciutat on el d'una manera espectacular i genial. transport és realment una odissea El treball corporal a fer amb aquests (permeteu-me aquesta paraula!). I nois era molt gran, acumulaven mol- naturalment la col.laboració de tots tes tensions i acostumaven a cantar els mestres: Coomi Wadia, Nicole molt fort (com els altres grups), això Fernandes, Rael Mendes, Gilbert feia difícil copsar l'harmonia, ja que Fernandes, Tanuja Kantak, Anand ells cantaven a quatre veus mixtes. Howdezium, Gopal Chakravartry i Però amb alguns exercicis d'escolta Lavine da Costa, que van acompavan millorar molt aquest aspecte nyar-me en tots els assajos, traduint i ells mateixos em van dir que se tot allò que calia i vetllant pel bon sentien/escoltaven millor. funcionament de tot plegat.

Els més petits, poc a poc, van anar entenent tots aquells jocs amb la veu i el cos: sirenes, explicar històries amb el so, generalment amb molt poques paraules. Cantàvem en català, castellà, alemany, anglès, congolès i hindú. Totes les paraules clau les dèiem en tants idiomes com fos possible, jugàvem molt amb el text, i tot i que jo m’hi comunicava en l'anglès (la majoria l'entenen), anava introduint paraules en tots els idiomes citats. Al final, amb la gestualitat (que no el gest de direcció) sabíem què ens volíem dir i transmetre. Potser allò que més va costar treballar va ser la concentració. No estaven acostumats a estar atents tanta estona, tot i que canviàvem d'activitat màxim cada dos minuts. Però poc a poc vam millorar aquest aspecte. Acabo de dir que cantaven en general molt fort; si us hi fixeu, no Com més grans eren els cantaires, he parlat gaire de la veu. Naturalmenys costava treballar l’ “atenció i ment la treballava, però no volia pas escolta” activa i els assajos poc a poc “canviar” el seu model vocal.Vaig agafaven la forma que jo havia deintentar donar eines, tant a ells com sitjat. Però sempre amb el joc com als mestres, per cantar sense esforç a forma d'aprenentatge: descobrir vocal, abastar línees melòdiques més la cançó amb el ritme, l 'harmonia o llargues, etc. I tot i que era evident

Personalment he de dir que, una vegada més, tot ensenyant vaig prendre molt ens els aspectes musical, pedagògic i humà. L’Índia és un lloc ben especial, com ho és la seva gent. Una abraçada. Namasté.

març del 2012 51


El Racó dels Llibres

HISTÒRIA DE LA MÚSICA A CATALUNYA Francesc Cortès i Mir Editorial Base Barcelona 2011

Aquesta obra ens explica amb un llenguatge molt entenedor els orígens de la Música del nostre país i la seva evolució fins als nostres dies. Ens fa conèixer el naixement de les institucions i societats culturals i musicals que van anar apareixent, lligant-les amb els esdeveniments socials i polítics i aportant molta informació que relaciona la nostra Música amb la nostra Història. L´obra està dividida en cinc capítols i té una introducció que ens situa en els objectius que l’autor vol aconseguir. Conté molta informació que podria haver-se escrit en més volums, però l’autor té l’habilitat de saber-la sintetitzar en un llibre de fácil lectura o consulta. Cada capítol se situa en una etapa històrica diferent i ens recorda o descubreix fets i personatges que l´han forjada i músics que han treballat per al progrés de la Música i la Cultura, alguns de més coneguts i d´altres que descubrim. Un llibre molt útil i recomanable, tan per als professionals de la Música com per els melòmans, amants d´aquest Art meravellós. Al final trobem una cronología que mostra les coincidències dels fets musicals a Catalunya i a la resta del món amb fets històrics del nostre país. Tant de bo se n’hagin de fer més edicions, perquè és convenient que els joves coneguin la feina apassionada, generosa i de vegades silenciosa d’homes i dones que ens han precedit.

52 La Circular

El més sincer agraïment a l´autor, Francesc Cortès i Mir (Mataró, 1965), Doctor en Musicología, Profesor titular a la UAB i professor d´Història de la Música a l´ESMUC, per acostar-nos a aquests coneixements i per fer-nos gaudir amb la seva lectura. Maria Drets i Muntada


EL MARAVILLOSO MUNDO DE LA MÚSICA

CANTADORS DEL PALLARS

Kurt Pahlen Alianza Editorial, El libro de bosillo 3ª edició 2011

Jaume Ayats, Anna Costal i Iris Gayete Rafael Dalmau, editor. 2010 Col.lecció Toc de Gralla 3

Es tracta d’una obra de divulgació de la música pensada per a indants i adolescents. La història comença quan un pianista i director d’un cor infantil, autor de diversos tractats sobre música, rep un dia la visita inesperada d’un nen i una nena veïns seus. Li expliquen que els agrada la música i que han volgut llegir un dels seus llibres, però… no han entès res! Per això li demanen que escrigui un altre llibre, però aquest pensat especialment per a ells. L’autor els pregunta què és allò que en volen saber, de la música; i ells li contenten: “Tot!”. A partir d’aquí, comencen a visitar-lo regularment i cada vegada s’hi afegeixen més amics… El professor va ampliant les seves explicacions amb visites a un museu d’instruments, algun concert, una anada al cine, etc, tot donat-los tota mena de detalls sobre moltíssims aspectes de la música, sempre d’una manera senzilla i enginyosa.

Cantadors del Pallars ens trasllada al món dels cants religiosos del Pallars, actualment caiguts en desús però que encara persisteixen en la memòria d’aquells qui els interpretaven: els cantadors.

Kurt Pahlen és director d’orquestra i autor de diverses obres de divulgació traduïdes a molts idiomes. Amb aquest llibre transmet el seu amor a la música i sap fer-la interessant. Potser un director d’un cor infantil no hi trobarà grans novetats, ni tan sols en el darrer capítol, que es titula “Nace un coro infantil” (ja es veia venir que la cosa acabaria així, oi?). Però gosaria dir que, en general, s’hi poden trobar algunes idees i recursos pedagògics útils. Si més no, resulta una lectura molt amena i agradable.

És un llibre, doncs, de caràcter divulgatiu que, comptant amb la versió traduïda a l’anglès, mostra la voluntat de voler arribar a un públic de caire internacional. Els mateixos autors afirmen en la introducció que aquest treball no vol ser un En un recorregut pels pobles de la estudi exhaustiu, sinó que es tracta d’una petita etnografia que té com comarca, un grup d’investigadors a objectiu principal la descripció de la Universitat Autònoma de social i musical dels cants i els canBarcelona ofereixen una reconstadors pallaresos. trucció dels cants de caràcter litúrgic anteriors a les reformes de Anna Sardà l’Església Catòlica durant el segle XX a través del testimoni directe dels seus protagonistes. Aquest llibre vol sintetitzar la realització d’aquestes pràctiques religioses, així com les relacions i els rols socials dels cantadors de l’Alt Pirineu. La documentació d’aquest repertori es basa en les narracions i els testimonis cantats dels seus protagonistes. Aquest volum ofereix una descripció i una anàlisi dels cants, les seves estructures i la seva estètica, la organització dels espais rituals i els rols socials que exercien els cantadors dins l’església i en la comunitat. A més a més, inclou un CD amb un recopilatori de cants d’aquestes contrades, que funciona com a element de suport del text i que vol ser el testimoni viu d’aquestes veus que encara ara recorden aquelles velles melodies. També adjunta un DVD que conté un documental sobre el procés d’investigació executat pel grup de recerca.

M. Mercè Argüelles

març del 2012 53


Notícies del MCC

Celebrada amb èxit la Convenció 2012 del Cant Coral a Catalunya El passat 14 de gener es va celebrar a la Sala Martí l’Humà i a la Capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona la Convenció 2012 del Cant Coral a Catalunya.Va ser el punt de trobada de directors, compositors, editors, cantaires i gestors i durant les quatre hores que va durant el nombrós auditori va tenir ocasió de descobrir nous repertoris i projectes corals, conèixer de primera mà el festival Europa Cantat Torino 2012, assistir a un interessantíssim debat sobre la formació de directors protagonitzat per les figures més destacades de la direcció coral a casa nostra i, finalment, escoltar el Cor de Noies de Matadepera (un dels cors programats a ESPAI A). Es presenta a Barcelona el Festival Europa Cantat Torino 2012 En el marc de la Convenció 2012 del Cant Coral a Catalunya es va donar a conèixer de primera mà i de forma extensa el que serà el festival coral més gran d’Europa, que es celebra cada 3 anys i que el MCC va organitzar a Barcelona el 2003. En una primera part de la presentació Sante Fornasier (president d’ECA-Europa Cantat) i Carlo Pavese, director artístic del festival, presentats per Montserrat Gual (membre catalana de la junta directiva de l’ECA-Europa Cantat) van donar a conèixer el funcionament i els detalls del festival. Després Elisenda Carrasco i Daniel Mestre (els dos directors catalans de

54 La Circular

la població on es fa el concert poden entrar amb preu reduït de 8€ (el preu per al públic són 10€). Per beneficiar-se d’aquest descompte escriviu-nos a mcc@mcc.cat Trobareu informació actualitzada dels propers concerts a www.mcc. cat i www.espaia.cat Martí Ferrer editor convidat de l’European Choral Magazine El proper número de la revista de tallers corals del festival) presentats l’European Choral Assossiation – per Xavier Baulies (membre català Europa Cantat que està dedicada de la comissió musical d’ECA-EC) al tema Singing Across Generations (cantant al llarg de les generacions) van presentar els seus respectius compta amb el president del Movitallers. ment Coral Català i responsable de la Mediterranean Office for Choral El Moviment Coral Català Singing com a editor convidat. creix En l’Assemblea General Ordinària Des de fa alguns anys cada número celebrada a Barcelona el passat 14 de la revista d’ECA-Europa Cantat compta amb un editor convidat, de gener es va donar al benvinguda a la Federació de Corals de les aquesta és la primera vegada que un director d’un país mediterrani Illes Balears. D’aquesta manera el MCC la formen actualment: ACCG, assumeix aquesta responsabilitat. CJC, FCC, FCCCNord, FCIB, FCPC Número conjunt de les revistes i SCIC. Aquest és el segon any consecutiu amb noves incorporaci- de les diferents federacions ons al MCC, esperem que el MCC corals catalanes Coincidint amb l’any de l’enincorpori en el futur nous àmbits velliment actiu i la cooperació geogràfics i noves sensibilitats intergeneracional i donat que les corals. federacions corals a Catalunya XXXX candidats catalans per estan diferenciades per generacions: infants (SCIC i FCPC), joves (CJC al World Youth Choir El Moviment Coral Català va orga- I FCPC) i adults (FCC i FCEC)); nitzar la darrera sessió del Cor Jove el Moviment Coral Català impulsa Mundial i aquest any ha organitzat l’edició conjunta i coordinada del proper número de les revistes de les audicions per participar-hi. L’objectiu és facilitar als joves can- les diferents federacions corals didats l’accés a aquesta prestigiosa catalanes. D’aquesta manera La Circular 151 serà alhora L’Aurora de formació. Clavé núm.4 i no es descarta que Música Coral a tot Catalunya: altres capçaleres es puguin sumar a la iniciativa. ESPAI A Espai A – Xarxa d’Arts Escèniques Amateurs de Catalunya té programats fins al mes de maig 16 concerts de música coral en diferents escenaris de Catalunya. Aquest és un projecte coparticipat pel Moviment Coral Català juntament amb les federacions d’Ateneus, d’Esbarts Dansaires, de Bandes de Música, de Teatre Amateur i el Centre de Promoció de la Cultura Tradicional i Popular. Els cantaires de qualsevol coral de


,ʋUɈ ,ʋUɈʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə /NJ6ƿ2ȉDŽǒ6ƿǖƱDŽƧ25NJ6 Atrapeu-les i completeu aquesta frase popular recollida per Joan Amades

_ L L_

D_ L T

N ‘ H_

H_

Q_ _

_MB

_

_MB

D_

L_

_N

G R _S

_L

B_C

L_

C_ _

ƻǏƧǖư8

M_ N T _ N Y _ _C_LL_S T_C_

_L

S_RD_N_S

C_NTR_P_S.

ƥ$ƺ5NJƯ$Ƴǟƻ,ȉDŽ/ Trobeu aquí 18 elements que es poden trobar també en una partitura coral

Cantem l’entrada del temps clar (Santi Riera)





^



W

D

K



,



<

W  K

K  

 D E

W d W

 z 

h Y D

^ Z <

 t W

E K d

Z D 

 E K

E

>

h

d

K

W

:

,







d Z 

 h 

z / 

E t ^

  h

^ ' &

 / Z

Y Z d

^ y Z

h Z 

K Z E

W

H



>



E





K





h

Y



/



K

>



D

Z

'

E d

> 

> d

/ E

' h

 W

 

h 

Z Z

 Z

Z 

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR ELS NUMEROS DEL SCIC A-1, B-2, C-3, D-2, E-3, F-2

SALT METEREOLÒGIC Gavina que canta, tramuntana que ve.

març del 2012 55


Fotografia de Cesc Rovira

Per què cantes, rossinyol, si no t’escolta ningú? Qui canta mai no està sol, potser cantava per tu.

Manuel Pal Casanovas (1932)

Manuel Pal Casanovas (1932)

56 La Circular

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de l’European Choral Association - Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: 'LSXWDFLy %DUFHORQD [DU[DGHPXQLFLSLV *HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D 'HSDUWDPHQWGH&XOWXUD &HQWUHGH3URPRFLyGHOD&XOWXUD 3RSXODUL7UDGLFLRQDO&DWDODQD

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 155  

Revista de cant coral infantil. gener-abril 2012

La Circular 155  

Revista de cant coral infantil. gener-abril 2012

Advertisement