La Circular 154 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista quadrimestral Número 154 sete se tteembre mb bre re-d -d dessem embr bree 20 br 2011 01111

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Opinió

Notes del SCIC

Monogràﬁc

Editorial

-Jornades de Treball 2011 -El II Curs de direcció per a Cors Infantils del SCIC -El SCIC a l’EC junior 6 d’Estònia -El SCIC va rebre el Music Right Award 2011 -El Patrimoni Coral XXI al XLIII Universitat Catalana d’Estiu -38 Juguem Cantant a Llorenç del Penedès

20 Cors amb cor

El 45è curs del SCIC

21 Conversa

27 Activitats de

amb...

les corals

Basilio Astúlez

35 41 Parant l’orella El racó dels llibres

34 Notícies del MCC

43 I ara... juguem uguem

La Circular del SCIC Redacció, acció, A Administració nistració i publicitat blicitat P. Víctor tor Balag Balaguer, 5, 3r 080033 Barcelo Barcelona Tel 933 3104721 310472 Faxx 93 3101622 310 scic@scic.cat @scic.cat www.scic.cat ww.scic.c

Fotografia g portada tada El Cor SCIC or del SC a Parnü, Estònia. rnü, Estòn Fotografia grafia de Xell Montserr Montserrat

Impressió ressió Impremta emta Falcó Falc de Sant Pere de Ribes ibes

Dipòsit òsit legal lega B - 12.122 2.122 - 2002 2

Revista de cant coral infantil

Núm. 154 novembre 2011 Equip Editorial Maria Martorell (coordinació), Maria Mercè Argüelles, Abel Castilla, Martí Ferrer, Antoni Gàlvez i Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

Editorial

La feina ben feta no té fronteres Això ens deia un famós (si més no pels que tenim una edat) eslògan d’una d’aquelles entranyables campanyes institucionals de la Generalitat de Catalunya de l’era Pujol.

inclusió a través del cant coral a l’ordre del dia del debat coral català (des de la coral més petita ﬁns a la confederació més gran). Un projecte que lluny de ser recordat com una sèrie d’activitats que van acabar amb un concert, es manté viu en el dia a dia de les nostres corals que treballen per la inclusió, es manté viu en aquesta mateixa revista que ja té una secció ﬁxa amb notícies de bones pràctiques inclusives. És un premi a la bona feina del SCIC però sobretot a la feina ben feta de totes les corals que feu del vostre cor un espai d’inclusió. És un premi i un reconeixement a la feina ben feta, un reconeixement sense fronteres, com resa l’eslògan citat.

Doncs potser és veritat i el SCIC s’ha trobat mig sorprès de ser-ne un exemple. El passat mes de setembre el principal organisme internacional de la música, l’International Music Council, que agrupa des de Consells Nacionals de la Música ﬁns a federacions internacionals de tots els àmbits imaginables de la música, va escollir el SCIC i la seva feina com a exemple mundial. Va concedir al SCIC el MUSIC RIGHTS AWARD 2011 pel seu projecte Hearts in Harmony - Cors amb Cor. Un projecte que ha aconseI ara en Guardiola ens diu guit remoure consciènque si ens aixequem aviat cies i que ha col·locat la i treballem serem impa-

rables. I el que haurem de fer tots els directors, totes les corals, tots els cantaires aquest 45è curs del SCIC, és aixecar-nos ben d’hora, ben d’hora i treballar molt fort a ﬁ que un cop arribat el dia de la Trobada General (acte central i ﬁnal d’aquest curs) tornem a trobar en la feina ben feta la clau de l’èxit, la satisfacció pel treball ben fet i el merescut reconeixement del públic. El 45è curs és el protagonista de la revista que teniu a les mans, el 45è curs és un gran repte però és una gran ocasió per ensenyar de forma pràctica i viscuda als nostres cantaires i pares el valor de l’esforç i la satisfacció de la feina ben feta. Martí Ferrer i Bosch

novembre del 2011 3

Notes del SCIC

JORNADES DE REFLEXIÓ I TREBALL DEL SCIC 2011

L’Assemblea 2011 Fotograﬁa de M.M.Argüelles

87 Jornada de Treball i Jornada de Reﬂexió La Jornada de Treball del passat 2 de juliol, a Barcelona, va estar dedicada en la seva major part a donar continuïtat a les reﬂexions, ja començades a les demarcacions, sobre la situació actual del SCIC, la seva funció i el seu futur. La Coordinació havia aglutinat els punts a debatre en aquestos apartats: 1) Els cantaires 2) Els directors 3) Les corals 4) Les activitats i el programa comú 5) El SCIC com a federació A la taula hi havia vuit ex-coordinadors generals: Leo Ràfols, Rosa Rafecas, Tomàs Rosado, M. Mercè Argüelles (moderadora), Montserrat Gual, Toni Gàlvez, Abel Castilla

4 La Circular

i Martí Ferrer. Cadascun donava el seu punt de vista sobre cada tema i a continuació s’obria un torn d’intervencions. Sobre cada apartat van haver-hi opinions i rèpliques, com reﬂecteix el document de resum que es va enviar a totes les corals. Es va veure que els aspectes de la normativa del SCIC que calia reconsiderar eren el següents: - L’edat no ha de ser impediment perquè un nen canti en una coral del SCIC; ha de ser el tipus d’activitat allò que marqui les edats adequades de participació. - Tot director del SCIC ha de tenir una formació inicial i sobretot continuada. Cal treballar per aconseguir el reconeixement de la ﬁgura del “director de cor”. - L’obligatorietat de participació en les activitats que organitza el SCIC (Juguem Cantant i Trobada en les seves diferents modalitats) va ser l’aspecte que va provocar més polèmica. Es va proposar la

flexibilització d’aquesta obligatorietat per tal de facilitar l’entrada de noves corals i la permanència de les actuals, ja que de cara a les ajudes de l’Administració és molt important la representativitat numèrica. En conseqüència, el programa comú tendiria també a la flexibilització i els mínims obligatoris estarien relacionats amb l’activitat. Tot i així, la flexibilització implica el risc que baixin la participació i la implicació de les corals. També es va veure la necessitat d’un debat a fons sobre la Trobada General. - Totes aquestes reflexions han estat motivades per la voluntat del SCIC d’estar al servei de tot el cant coral infantil del país. Ens va semblar interessant que les corals que treballen el seu propi repertori amb un reconeixement palès també s’hi puguin sentir acollides. El SCIC ha d’oferir projectes atractius i fer-ne difusió de forma continuada; les corals membres han de sentir-se orgulloses de pertànyer-hi! Xell Montserrat, Coordinadora General Adjunta, va presentar un primer resum dels punts tractats i es va veure que calia fer un redactat concret de les modificacions en la normativa del SCIC i sotmetre’l a votació a la propera assemblea, a celebrar durant la Jornada de Treball d’octubre. Les darreres dues hores de la Jornada es van dedicar a fer una valoració del curs que es tancava i a informar del curs següent.

88es Jornades de Treball Es van celebrar al Prat de Llobregat els dies 8 i 9 d’octubre. S’hi van recollir les reﬂexions de l’anterior Jornada i s’hi va presentar el curs 2011-2012. Dissabte a la tarda, l’equip tècnic va presentar algunes cançons del Patrimoni Coral XXI núm. 11 i del Programa Comú (per Grans, Mitjans i Petits) i, entre altres informacions, va explicar el funcionament i les dates de l’enregistrament del CD Acuitacantar-8 amb la cantata que s’estrenarà a la Trobada General. A continuació, es va celebrar l’assemblea general ordinària segons l’ordre del dia previst, amb l’afegitó d’un apartat sobre l’Ens de Comunicació i el Consell Euopeu de la Música. Es van aprovar l’acta de l’assemblea anterior, la gestió econòmica i la memòria del curs 2010-2011 i el projecte de curs i els pressupostos del 2011-2012. El projecte d’aquest curs inclou: - l’anada al Certamen Coral de Tolosa i el II Curs de Direcció per a Cors Infantils, en el Pla de Formació Permanent - les habituals dues Jornades de Treball per a tots els directors i responsables de les corals - el 39è Juguem Cantant per als grups de Petits, organitzat per les diverses demarcacions. Els Petits de les corals del Barcelonès enguany es repartiran en els JC de la resta de Catalunya - el Pont de Cançons-el SCIC a L’Auditori, amb el concert del cor Leioa Kantika Korala, l’11 de març del 2012 - la Trobada General de Mitjans i Grans, el 12 i 13 de maig del 2012, al Palau Olímpic de Badalona - En l’apartar d’edicions: La Circular publicarà tres números anuals; en col·laboració amb Cavall Fort, es publicarà el desè número del Xibricú; es comença a treballar en el 12è Patrimoni Coral XXI; s’ha publicat la nova cantata Set dies que

van canviar el món, música d’A.Ros Música, cosa que ens pot beneficiar. Marbà i text de R.Solsona i, com s’ha dit, serà enregistrada en al CD Es va celebrar a continuació una Acuitacantar-8. assemblea extraordinària amb la finalitat de modificar el primer Referent a les modificacions en la article dels estatuts per tal que fes normativa del SCIC com a conse- referència al marc legal vigent i no qüència de les Jornades de Reflexió a l’anterior, cosa que es va aprovar del juliol, la Coordinació s’havia as- per unanimitat. sessorat i només calia modificar els “8 punts”, cosa que es podia fer a El matí de diumenge va començar l’assemblea ordinària perquè són un amb les habituals reunions comarannex al text estatutari. Prèviament, cals. A la demarcació del Barcelonès les corals havien rebut els “8 punts” es van determinar els responsables vigents amb la proposta de modifi- de cadascuna de les comissions del cacions. En el moment de l’assem- COT (Comité Organitzador de la blea es van llegir algunes esmenes i Trobada), amb aquest resultat: es van acceptar per unanimitat les que eren de forma. Dues esmenes Comissió de Premsa de contingut proposaven que no es Marta Cordomí (martacordomi@ perdés l’obligatorietat de participar gmail.com) a la Trobada General. Després d’es- Virolet coltar opinions contrastades, es va Marta Narberhaus passar a la votació i aquestes esme- M. Mercè Argüelles nes no es van acceptar per majoria Comissió d’Allotjament simple. Tot i compartir l’esperit que havia mogut les corals que van (acolliment a les famílies la nit de presentar-les, es va considerar que dissabte) la Trobada General és (o hauria de Els Matiners ser) prou atractiva i motivadora per Si fa sol ella mateixa com perquè hi partici- Crescendo (EMM Eixample) Un moment de pin totes les corals. Cor Iniciació Orfeó Català la presentació de Set dies que En l’últim punt i a proposta de la Comissió Pulicacions van canviar el Coordinació, es va aprovar donar- Mireia Besora món, amb Antonos de baixa de l’Ens de Comunica- <mireiabt@gmail.com> ni Ros Marbà ció –considerant que ja en formem Esquellerinc Fotografia de part mitjançant el MCC- i donarL’Arc M.M.Argüelles nos d’alta del Consell Europeu de la Xamfrà

novembre del 2011 5

Comissió d’Infraestructura Rosa Ma Garriga L’Esquitx

Cristina Arimany dels Follets de Ripoll (cristinarimany@gmail.com)

L’últim acte d’aquestes Jornades de Treball va ser la presentació de la cantata Set dies que van canviar el món, que s’estrenarà a la 45ena Trobada General. L’obra, es va poder Comissió d’ordre (inclou el dinar distribuir a les corals ja editada pel SCIC. L’equip tècnic i un grupet de de diumenge a les escoles) directors s’havien estudiat la partiVoramar tura per poder servir de cor pilot, Joncar Petit i vam tenir la sort que hi fossin Sant Medir presents els dos autors, Ramón SolSant Andreu (EMM) sona i Antoni Ros Marbà, així com Manel Valdivieso, qui la dirigirà. Comissio de Producció Xemeneia Amunt Ramon Solsona ens va explicar la Musicant gènesi de la idea amb paraules molt Coloraines amables i sentit de l’humor. A continuació, el mestre Antoni Ros Marbà Comissió de Suport Tessel·la –de vegades dirigint, de vegades al Comissió de Protocol Ntra. Sra. de Lurdes L’Espurna

Una reunió comarcal Fotograﬁa de M.M.Argüelles

piano- va fer cantar cada número al petit cor pilot i després el repetíem tots junts. Si bé és cert que alguns fragments tenen una certa diﬁcultat, va insistir que són sobretot de ritme i de muntatge i que, amb una bona preparació per part dels directors, està segur que les corals no han de tenir problemes per aprendre-la, tal com va passar amb les seves dues cantates anteriors, Tirant lo Blanc i Un Concert desconcertant. A més, està segur que els nens s’ho passaran molt bé treballant-la. Veient el seu entusiasme i després d’haver-la “tastat”, no ens en va quedar cap dubte! Com en ocasions anteriors, de seguida que l’equip tècnic tingui completes les dades de totes les corals d’aquest curs, farà la distribució dels números i veus que ha de treballar cada coral i ho notiﬁcarà a tothom de manera que s’hi puguin posar de seguida. Com sempre diem, aquestes Jornades de treball també són una ocasió ideal per retrobar cares conegudes i renovar contactes amb altres directors, ja sigui al menjador, tot revisant la botigueta de material, entre sessió i sessió.... Així va ser, una vegada més! M. Mercè Argüelles i Rosa Rafecas

EL II CURS DE DIRECCIÓ PER A CORS INFANTILS DEL SCIC Quan rebreu els tríptics sobre aquest II Curs, hi trobareu aquesta presentació: “Després de l’èxit de la primera edició, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) torna a organitzar el seu Curs de direcció de Cors Infantils. Al llarg de quatre caps de setmana, els alumnes podran treballar diferents aspectes de la direcció coral enfocats especíﬁcament a la seva 6 La Circular

aplicació amb cors infantils. El curs està organitzat en tres grans blocs: tècnica de direcció; dinàmiques d’assaig i descoberta de repertori (“Treballem amb...”); i tècnica vocal. Per a aquesta edició continuarem comptant amb professors de gran experiència com Josep Vila Jover, Jaume Sala, Gemma Tatay, Ester Bonal i Pere Lluís Biosca, que impartiran les classes de tècnica de direcció. Enguany tenim algunes novetats: la

divisió dels alumnes en quatre nivells (depenent de la seva formació i experiència) i la incorporació de ﬁgures destacades del panorama musical internacional en els “Treballem amb...”. Així doncs, tindrem la sort de rebre la visita del compositor i director de cors Bob Chilcott, que ens farà dues sessions de descoberta de repertori d’obres seves i d’altres compositors anglesos per a cors de veus blanques; i els assaigs oberts, conferències i concerts d’un

dels cors del País Basc que actualment està tenint més projecció internacional, Leioa Kantika Korala i el seu director Basilio Astúlez. Com ja es va fer l’any passat, es dóna la possibilitat de poder participar a tot el curs sencer o puntualment als “Treballem amb...”

El SCIC creu en la formació permanent dels directors. Esperem que aquesta proposta us sigui atractiva i us convidem a participar-hi. Manel Cubeles Cordinador General de SCIC

EL SCIC A L’EUROPA CANTAT JUNIOR 6 D’ ESTÒNIA Com molts ja sabeu, cada tres anys s’organitza en algun lloc d’Europa el Festival Internacional Europa Cantat Junior. Aquest estiu es va celebrar a Parnü, un poble coster d’Estònia, i hi van participar 10 corals del SCIC amb un total aproximat d’uns 170 nens i nenes. Els tallers que es van oferir aquest any van ser molt diversos:

Hans Cassa (Holanda): Aquest taller estava pensat per a cors joves mixtos i fèia un repàs als grans exits dels musicals més coneguts com Mama Mia. Els participants van haver de posar-se a prova en fer unes coreograﬁes que demanaven estar ben en forma!

que, com no podia ser d’una altra manera, a part la bona interpretació vocal dels millors cors d’òpera per a veus blanques, ens van regalar amb una posada en escena digna dels millors escenaris francesos.

7. Finalment, es van fer dos taller molt enfocats a cors estonians: Mu5. Vocal jazz (veus iguals), dirigit sic from Estonian movies and per Michelle Weir (USA): Una inte- musicals (veus iguals), dirigit per 1. Move while you sing (mou-te ressant proposta de la arranjadora Aarne Saluveer (Estònia) i Cyrillus tot cantant), dirigit per Ana Maria Kreek Requiem in C minor de, ni més ni menys, els Manhatan Raga (Venezuela): Un taller en el Transfer. Llàstima que el muntatge (SATB), amb orquestra, dirigit per qual vam poder tastar una mostra va ser molt complicat donada la Tõnu Kaljuste (Estònia) per a cors de la música més popular veneço- poca experiència que tenia la direc- mixtos d’alt nivell. Realment, va ser lana sota l’enèrgica Ana María Raga tora del treball amb infants. una llàstima que l’organització del El Cor del SCIC que va saber engrescar als partiFestival posés, de música estoniana, a Estònia cipants des del primer minut del 6. Opera choirs (veus iguals), diri- només aquests dos únics tallers tan Fotograﬁa de Xell primer assaig. git per Jean-Marie Puissant (França): poc representatius. Montserrat Un gran treball d’aquest francès, 2. Water music (cançons sobre l’aigua i el mar, a veus iguals): sota aquest títol es van fer dos tallers, un liderat per Basílio Astúlez, que amb la seva simpatia habitual va fer un gran treball musical i amb moviments molt ben trobats. L’altre va ser dirigit per la jove francesa Maud Hamon-Loisance, que va preparar amb gran exquisidesa un repertori no gens fàcil. Cal remarcar el doble mèrit dels directors en conduir els tallers, ja que tots dos comptaven amb cantaires molt menuts (8-12 anys) pel repertori proposat. 3. African music (veus iguals), dirigit per Ken Wakia (Kenia): Una proposta molt bonica de cançons, la majoria a una veu, tradicionals africanes i molt espirituals. 4. Choirs from musicals (SAB), dirigit per Panda van Proosdij i

novembre del 2011 7

Per altra banda, hem de remarcar el gran concert que van fer els cantaires del Secretariat, reunits en el Cor del SCIC, que va fer una

magníﬁca interpretació d’un recull de cançons populars catalanes, la majoria harmonitzades en el Patrimoni Coral XXI, que van mostrar

a l’audiència la bellesa del nostre patrimoni musical. Toni Gàlvez Excoordinació General (2007-2010)

EL SCIC VA REBRE EL MUSIC RIGHTS AWARD 2011 A Tallin, Estònia, en el marc del quart fòrum mundial de la música, va tenir lloc la cerimònia de lliurament de premis dels ‘International music rights award’ que concedeix el Consell Internacional de la Música i on, entre altres, el SCIC va ser premiat pel projecte ‘Cors amb Cor’. Aquests premis es concedeixen a projectes sensibles als drets musicals que defensa i promou el consell. Són tot un reconeixement, val a dir que només simbòlic, però molt important a tot l’esforç i entusiasme que les diferents organitzacions dediquen als projectes que fomenten aquests drets. El SCIC va ser present a la cerimònia, com a guanyador d’un dels tres primers premis, pel projecte ‘Cors amb Cor’. A la cerimònia, els projectes guanyadors van ser presentats a tota l’audiència. La veritat és que va ser tot un luxe poder explicar en una sala plena a vessar de gent vinguda de tots els racons del món, què és el SCIC, què fem, a més de mostrar a tothom el reportatge del Cors amb Cor. Val a dir que sense el suport del Moviment Coral Català i de l’European Choral Association – Europa

Cantat, aquest premi no hagués estat possible ja que van ser ells qui van pensar i proposar el projecte per aquests premis i els estem molt agraïts. El nostre projecte va ser premiat per treballar per la inclusió, per què el projecte té continuïtat ...i perquè a diferència d’altres edicions de Hearts in Harmony que s’han fet, en el nostre realment va haver-hi inclusió. Els altres dos premis que també van guanyar el primer lloc van ser: Music. Play for Life (Austràlia). El programa es centra d’una manera única i completa en com promoure i millorar l’educació de l’escola de música en un estat on segons les seves estadístiques només un 3% de la població estudia música. I l’altre projecte guanyador va ser el programa d’ensenyament d’òpera cantonesa a les escoles de Hong Kong. En aquest projecte s’apropa a les escoles intèrprets d’òpera altament especialitzats, educadors musicals i estudiants. Beneﬁcia prop d’un milió d’alumnes i té el suport de més de cinc mil professors. El programa està organitzat per l’Institut d’Educació de Hong Kong i es designat per la Societat Internacional d’Educació Musical (ISME).

A més dels tres guanyadors, altres projectes van rebre una Menció especial: Espace Akto (Acadèmia Africana de Música Coral, República Democràtica del Congo) per les oportunitats de formar corals que ofereix; La Jove Orquestra Nacional de l’Iraq per la manera inventiva i visió de futur en el qual es permet als nens i nenes formar part de la orquestra i La Xarxa de Polifonia de la Música (Associació Europea de Conservatoris) per l’impacte que aquest programa ha tingut en el camp de l’educació superior de música. Xell Montserrat Coordinadora General Adjunta

EL PATRIMONI CORAL XXI A LA XLIII UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU Com a resultat de la proposta de la XLIII Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conﬂent i de l’Ens de Comunicació per tal que la promoció de la cultura tradicional i popular de Catalunya hi tingués una

8 La Circular

presència signiﬁcativa, Martí Ferrer, president del Moviment Coral Català, va tenir l’oportunitat de presentar el nostre Patrimoni Coral XXI, així com els tres volums de CDs Les Parles de ponent a llevant,

Xell Montserrat en representació del SCIC i Marina Velázquez, en representació del MCC, amb el premi Fotograﬁa de Sonja Greiner

presentativitat i jugar un paper proactiu en els organismes europeus i d’arreu).Va aproﬁtar per anunciar la propera conferència sobre Cant Coral i Inclusió Social.Va destacar també la necessitat de poder disposar del mapa de la població coral real de Catalunya per saber-ne el nombre i les seves característiques i, com a resultat, poder pensar en estratègies de futur.

de mestral a migjorn, una producció del Moviment Coral Català. A la xerrada hi va assistir el Sr. Lluís Puig, director del Centre de l’Associacionisme i la Cultura Popular Catalana. La ponència de Martí Ferrer va consistir, en primer lloc, en una resumida presentació del MCC, dels membres que en formen part, dels seus projectes més destacats tant a nivell intern (cohesió de la tasca de les diferents entitats membres), com nacional (revindicació del cant coral com a activitat educativa, formativa i cultural i la seva normalització en tots els àmbits de la societat) i internacional (tenir re-

ﬁlmació d’una trobada de Cors de Clavé celebrada a començaments del segle XX a Mataró, que va ser molt curiós i interessant de veure. Va acabar la sessió del matí Jordi Gargallo fent una clara i resumida història del cant coral a Catalunya, partint de l’obra d’Anselm Clavé. A la tarda, la Doctora de Foniatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Mercedes Velasco, va presentar un treball molt ben explicat i didàctic Del Patrimoni Coral va destacar-ne sobre l’aparell fonador i les seves característiques, així com els benel’innovador projecte editorial de creació de vuit noves harmonitza- ﬁcis físics i psíquics que aporta el cions per a cor cada any, segons les fet de cantar i més encara de cantar en grup, que va resumir en aquests necessitats temàtiques o musicals paràmetres: del moment, de cançons tradicionals catalanes, especialment les menys conegudes o mai no harmo- Salut i benestar físic Plaer i felicitat nitzades; un projecte que compta amb l’ajut del Centre de Promoció Estímul de les relacions. de la Cultura Tradicional i Popular Agraïm a l’Ens de Comunicació de Catalunya. l’oportunitat que ens ha donat de difondre el Patrimoni Coral XXI, A continuació de la xerrada d’en Martí, Josep Cruells, president de així com a Martí Ferrer haver-lo portar a terme. la Federació de Cors de Clavé de Catalunya, va presentar una gravació digitalitzada d’una antiga Montserrat Gual

38 JUGUEM CANTANT A LLORENÇ DEL PENEDÈS El dissabte 7 de maig es va celebrar el 38è Juguem Cantant, a Llorenç del Penedès. Després d’un dia ple de sorpreses i activitats, com gimcanes i actuacions de grups foklòrics del poble, el moment culminant va ser el concert que es va fer a la tarda a la Cumprativa de Llorenç. En total hi havia uns cent-seixanta nens d’entre 5 i 7 anys, provinents de diferents corals federades al Secretariat de Corals Intantils de Catalunya de la demarcació del Penedès-Anoia-Garraf. Les corals assistents a la trobada van ser: Rierol de Sant Jaume dels Domenys, Petit Vailet de La Múnia, Petit Estel d’El Vendrell, Xicoira de Piera, Espinguet de Vilafranca, Xeremell de Capellades, Gatzara d’Igualada, Verdums d’Igualada, Llebeig de

Tots cantem i A Sant Marçal, dirigides per Mar Mitjans, Sara Mampel i Cristina Sadurní. Les cançons anaven acompanyades pels Papers Volats, un trio llorencenc que està A la primera part del concert es format per tres joves estudiants de van interpretar tres cançons del programa comú: Cançó de no-bressol, música. Calafell, Coral de Labern i la coral organitzadora, Rossinyols de Llorenç del Penedès.

novembre del 2011 9

Després de fer participar pares i mares amb la cançó del públic, que va dirigir Leonor Ràfols, va començar la segona part del concert; els cantaires van cantar unes cançons de Josep M. Espinàs i Francesc Borrull. Tos dos, fa anys, van tenir la idea d’unir-se per escriure unes cançons infantils que fossin modernes. La iniciativa va tenir un gran èxit ja que, tal com diu el pròleg del seu llibre, per primera vegada “els nens i les nenes de Catalunya descobrien que la seva vida quotidiana –llevar-se, anar a dormir, divertir-se amb les seves joguines- podia con-

EL TAULER DEL SCIC

vertir-se en cançons”. Per Nadal es va publicar una nova edició d’aquest llibre, Les 26 cançons infantils. Els Rossinyols de Llorenç van tenir la idea d’aproﬁtar algunes d’aquestes cançons per fer el seu Juguem Cantant. En Domènech Miquel es va encarregar de fer un guió que enllacés les vuit cançons escollides i, així, convertir-les en la cantata Cançonetes per un bon dia. Els actors Alfons Vigo, Rosa Racecas i Neus Viñas, dirigits per Montserrat Martí, es van encarregar d’interpretar aquest guió teatral. Tot plegat anava acompanyat del quartet vendrellenc

Avoi Jaç Quartet, que van donar un toc rítmic i peculiar a les cançons. La direcció musical de la cantata anava a càrrec de Rosa Rafecas. Al ﬁnal de la jornada, després d’omplir la Cumprativa de gom a gom amb el concert, els cantaires, directors i col.laboradors del Juguem Cantant van gaudir d’un berenar que va preparar l’organització del Juguem Cantant. Roser Esteban Rafecas Coral Els Rossinyols de Llorenç del Penedès

CALENDARI D’ACTIVITATS DEL CURS 2010-2011

Març 2012

Novembre 2011

4t Cap de setmana Curs de direcció SCIC (Barcelona) 14-15/4/2012

Un Pont de Cançons… Leioa Kantika Korala (Auditori BarAquest és el calendari de les celona) 10 / 3 / 2012 activitats del curs que ja estan Treballem amb… Leioa Kanprogramades en el moment de tika Korala I Basilio Astúlez tencar edició. Encara no tenim (Barcelona) 10-11 /3/2012 la informació sobre els Juguem Cantant. Si voleu saber més 3r Cap de setmana Curs de coses de qualsevol d’aquestes direcció SCIC (Barcelona) activitats, podeu posar-vos 10-11 /3/2012 en contacte amb el SCIC per Assaig Parcial Trobada General email (scic@scic.cat) o bé 24/3/2012 truqueu a Secretaria (tel. 93 310 47 21) on Toni Gàlvez us Assaig Parcial Trobada General atendrà tots els dilluns, dime- 24/3/2012 cres i dijous no festius de les 4 a les 8 del vespre. Abril 2012

1r Cap de setmana Curs de direcció SCIC (Barcelona) 19 -20 /11 /2011 Treballem amb… Bob Chilcott (Barcelona) 19 -20 /11 /2011

Assaig Parcial Trobada General 15/4/2012

Maig 2012

Febrer 2012

45a TROBADA GENERAL Enregistrament Acuitacantar 8 DEL SCIC (Palau Olímpic de (Barcelona) 4-5 /2/2012 Badalona) 12-13/5/2012 2n Cap de setmana Curs de direcció SCIC (Barcelona) 4-5 /2/2012

10 La Circular

Juny - juliol 2012 89a Jornada de Treball del SCIC (Dates per determinar)

Fotograﬁa de Pere Que

El 45è curs del SCIC Ja han passat cinc anys des de l’última Trobada General i enguany tornem a encetar un any molt especial per al SCIC: la celebració del seu 45è aniversari! Fem una ullada a tot allò que ens depara aquesta celebració: -2a edició del Curs de Direcció per a Cors Infantils: Després de l’èxit de l’any passat, reeditem aquest curs que, enguany, a part de comptar amb els professors de direcció, ens donarà l’oportunitat de treballar amb… Bob Chilcott, Basílio Astúlez i la seva Leioa Kantika Korala. No us ho perdeu! -Un Pont de Cançons-el SCIC a L’Auditori: amb un concert molt especial i únic, després de l’èxit del cor Tapiola, el Moran Choir, la Cigale de Lyon podrem escoltar, el dia 3 de març, un dels cors més reclamats pel món: Leioa Kantika Korala.

Monogràﬁc

-La TROBADA GENERAL que culminarà les celebracions del nostre 45è aniversari, on

s’estrenarem mundialment la cantata Set dies que van canviar el món, encàrrec del SCIC a Ramón Solsona i Antoni Ros Marbà. Per a l’estrena comptarem amb l’acompanyament de l’orquestra JONC Filharmonia i la direcció del mestre Manel Valdivieso. La Trobada se celebrarà el cap de setmana del 12 i 13 de maig del 2012 al Palau Olímpic de Badalona. -Cor del SCIC: com és habitual, el Cor del SCIC, format per diferents corals del Secretariat, enregistrarà el CD Acuitacanta 8 que contindrà la cantata Set dies que van canviar el món Com podeu veure, ja ens podem preparar, que la cosa promet! Bon curs i per molts anys!!!! Toni Gàlvez

novembre del 2011 11

TREBALLEM AMB... Montserrat Gual

Aquest és el títol d’aquest petit escrit així com el títol que engloba bona part de la tasca formativa del SCIC per als directors de corals. Se m’acut d’entrada que ja el nom -que no sempre fa la cosa, però que en el cas que ens ocupa sí que el fa i molt- ens descriu l’activitat: treballar, que vol dir ser actius, participatius, oberts... amb un expert, un director, o en algun cas un grup de treball, que presenta la seva tasca, parla del repertori i del perquè de la seva tria, de la metodologia d’assaig i de la preparació, de les ﬁnalitats educatives i musicals i molts cops ﬁns i tot ens dóna informació de la vida coral a la seva població i/o el seu país. Es podria dir amb satisfacció que la formació dels directors ha estat una de les principals dèries de tots els equips directius del Secretariat i que ha estat seguida i compartida en gran part per la comunitat

12 La Circular

Directora i cantaire, actualment és membre de la junta directiva de l’European Choral Association-Europa Cantat. Ex Coordinadora General del SCIC.

Concert del Moran Choir a Barcelona (1998) Fotograﬁa de Moran Choir

de directors. Molts han estat els directors de cors i també mestres i mestres de música, tant d’escoles primàries i secundàries com d’escoles de música, que hi han pogut eixamplar coneixements tècnics, musicals i pedagògics i renovar il.lusions per la continuïtat i futur dels seus respectius projectes.Voldria remarcar el fet que aquestes propostes formatives que el SCIC ha ofert han estat sempre obertes a tothom i crec que han contribuït d’una manera important a conscienciar sobre la importància d’una bona i continuada formació en l’exercici de la professió de director de cor infantil.

cíﬁc per al món coral infantil; per això s’ha procurat disposar d’un cor pilot que ajudi a fer el treball i veure’n en directe els resultats.

Vaig tenir la sort de viure en primera persona dues de les primeres “grans experiències” a aquest nivell: la vinguda del Cor Tapiola, dirigit en aquells moments per Kari AllaPöllanen (11/1996) i més tard la del Moran Choir, dirigit per Naomi Faran (12/1998). Crec que van signiﬁcar un gran pas endavant en la percepció del gran camí a recórrer, difícil però possible. Si dic “grans experiències” és per expressar el repte que en aquells moments representava, a nivell logístic i idiTornem al “Treballem...” i a aquest omàtic, convidar un cor dels més rellevants d’Europa; en cap cas vull plural de la primera persona del verb: aquestes trobades o sessions treure importància a les posteriors sempre han procurat situar els pro- oportunitats de treball. fessors en diàleg amb els alumnes, Aquelles dues experiències van apropar-nos a sentir l’excel.lència a en una relació de companys, amb ﬂor de pell i a gaudir de la bellesa un treball sempre pràctic i espe-

de la música interpretada per infants i joves en els concerts per ella mateixa, sense pensar en concessions de caire pedagògic. A molts ens va commoure, del Cor Tapiola, el seu so tant net i transparent com el cel del seu país. També vam poder compartir amb els nois i noies del Moran Choir les íntimes emocions generades per les seves melodies i els seus ritmes, així com la voluntat social d’integració de comunitats greument enfrontades. Moltes corals van adoptar cançons dels repertoris presentats per aquestos cors, amb l’avantatge del seu coneixement previ. Molts directors van poder observar que el treball fet amb rigor, silenci, seriositat i disciplina era possible en un cor infantil i que la música ben feta pot tenir la capacitat d’atreure’ls, divertirlos i atrapar-los tant o més que en assajos directament festius. Després s’hi han anat afegint els “Treballem amb...” directors amb un cor: Mireia Barrera, amb Musicant com a cor pilot, Òscar Boada amb el Cor Vivaldi, Elisenda Carrasco amb el cor infantil de l’Orfeó Català (que van fer la descoberta del repertori del cançoner comú de l’Europa Cantat Junior IV, celebrat a Vic), Anne Marie Cabut amb La Cigale de Lyon, i Josep Vila i Jover amb el cor infantil Amics de la Unió, de Granollers (que van ser presents al passat I Curs de Direcció de cors infantils, organitzat pel SCIC). També s’ha pogut comptar amb directors com Bénoît Giaux que va presentar el repertori comú de l’Europa Cantat Junior III, Manel Valdivieso que va tenir cura de la preparació i treball d’Un Concert Desconcertant, i Josep Vila i Casañas, Anna Romaní i Martí Ferrer que van tenir les seves pròpies intervencions recentment en el menci-

onat I Curs de Direcció de Cors Infantils. D’especial interès per allò que va representar d’obertura a nous reptes, va ser la sessió celebrada a l’ONCE amb els responsables del Centre de Recursos Musicals de la mateixa entitat, dins del marc del projecte Cors amb Cor. En el II Curs de Direcció d’enguany hi ha programades dues sessions formatives “Treballem amb...”. La primera serà amb Bob Chilcott i tindrà un gran interès considerant el treball d’aquest músic com a director així com d’autor d’obres que han cantat moltes corals. Preveu fer també una descoberta del repertori propi i d’altres compositors. La segona sessió la durà a terme el director basc Basilio Astúlez amb la seva coral Leioa Kantika Korala, que protagonitzarà el Pont de Cançonsel SCIC a l’Auditori el proper març 2012. La Circular d’una manera continuada ha deixat constància de tots aquests projectes realitzats i en moltes ocasions ha proposat, a experts i protagonistes del món coral de casa nostra i d’arreu, la redacció d’articles amb pensaments, reﬂexions i noves aportacions pel que fa referència a la formació dels directors.Voldria destacar-ne el Monogràﬁc “Treballem amb la inclusió”, de la Circular nº 149. I encara, ben aviat i esperem que sempre, amb el títol de “Treballem amb ...” o amb algun altre més adient al moment, aniran venint més propostes formatives, noves descobertes a tots els nivells imaginables i els que encara no albirem, però que des de la meva modesta opinió uns recomano seguir amb molt d’entusiasme.

Treballar, que vol dir ser actius, participatius, oberts... amb un expert, un director, o en algun cas un grup de treball, que presenta la seva tasca, parla del repertori i del perquè de la seva tria, de la metodologia d’assaig i de la preparació, de les ﬁnalitats educatives i musicals...

novembre del 2011 13

L’ENREGISTRAMENT q p Tècnic del SCIC Equip Aquest curs l’Equip Tècnic del SCIC està integrat per Atenció… silenci… gravem! Núria Batet, Al SCIC tenim per norma fer un Xavi Font, Laia enregistrament amb algunes de de las Heras, les nostres corals cada cop que estrenem una nova cantata. És una Josep Mas, manera d’immortalitzar una música Cinta Ollé i nova que passa a formar part del Gemma Ruiz. nostre patrimoni musical. D’aquells primers cassets que s’enregistraven en directe el dia de la trobada, hem passat a gravar CD’s d’estudi que requereixen tot un altre procés. La voluntat és que en surti un producte comercialitzable, a banda del record que queda per als cantaires que aquell any estrenen la cantata, i que sigui un reﬂex de la realitat del SCIC l’any que s’estrena la cantata. És per això que són corals del SCIC les que són convidades a participar-hi. Com que les places són limitades, no sempre hi pot participar tothom que voldria, però ja se sap, un any uns, l’altre any uns altres... Cada enregistrament és un signe més de la gran vitalitat del Secretariat i de les nombroses activitats

que es duen a terme. En un any com aquest de Trobada General, la cantata és de nou encàrrec, i el primer contacte que els directors del SCIC tenim amb l’obra (acabada de sortir del forn) és a les Jornades de Treball d’octubre. A partir de llavors, totes les corals que participen al projecte concentren les seves energies per tal que el resultat al mes de febrer sigui el més bo possible, encara que això impliqui prescindir de preparar un repertori nou pel concert de Nadal.

quedarà tot plegat un cop editat. Enregistrar ens permet créixer com a cor i són incomptables els aspectes positius que aquesta activitat pot aportar als cantaires i al director/a de la coral. Esperem amb candeletes poder tenir a les mans el nou CD Acuitacantar 8, que ens parlarà de Set dies que van canviar el món amb la música d’Antoni Ros Marbà, el text de Ramon Solsona i les veus i l’entusiasme dels cantaires del SCIC, que hauran donat tot el que podien i més.

Perquè enregistrar vol dir hores de preparació i treball intens per tenir Talleu, és bona!!! l’obra del tot interioritzada, per poder-la cantar amb naturalitat durant l’enregistrament i amb el mínim marge d’error possible. Quan el gran moment arriba... Concentració i a cantar! I una veu amb auriculars que ens convida a repetir i repetir per millorar, sabent que aquella presa pot ser la bona... Al ﬁnal del dia, cansament, però il·lusió per la feina ben feta, i un cuquet a l’estómac per saber com

Enregistrament de la cantata Flor d’escarabat (2007)

14 La Circular

QUÈ ÉS REALMENT LA TROBADA GENERAL? Roser Pugès

No cal conèixer molt a fons les activitats del SCIC per adonar-se que és una federació amb una capacitat de creació, gestió i organització extraordinàries. Al llarg de quaranta-cinc anys ha estat pionera en l’organització de trobades per a corals infantils, en la creació de projectes com les diferents edicions de cançoners, recuperació de cançons tradicionals catalanes i d’arreu, enregistraments de discs i CD’s, formació de directors i directores, i moltes altres activitats. Però personalment, crec que tot aquest treball culmina cada cinc anys, quan el SCIC organitza una TROBADA GENERAL. Aquest és el cas d’aquest 45è curs, en què tindrem Trobada General el proper mes de maig.

directora de la coral xicalla de Vic i Ex Coordinadora que enregistraran l’obra d’estrena es gesta una Trobada General? per tal de poder-la posar a la venda General del Tot s’inicia dos anys abans, quan es SCIC. el dia de la Trobada.

comença a pensar en quin poeta i quin compositor poden ser els encarregats d’escriure la cantata per a la Trobada; al mateix temps, es fixen les dates i es reserva el lloc on es celebrarà el concert. Un cop decidit a qui s’encomana la cantata, es fa el primer contacte amb ells per explicar-los el projecte i començar a treballar conjuntament. A partir d’aquí i al llarg d’un any aproximadament, es van fent diverses trobades amb els autors per tal de fer el seguiment de la composició. Al mateix temps, l’equip tècnic del SCIC comença a preparar una proposta de repertori per interpretar a la primera part del concert. Un cop la La Trobada General és un acte molt partitura de la cantata està acabada, especial per a totes les persones el SCIC en fa la revisió per tal de que integren el SCIC, és un cap de passar a editar-la. Paral·lelament setmana molt intens ple d’emocis’edita també el programa comú ons, nervis i a vegades dificultats que es cantarà a la primera part. i incerteses; on tothom, des del Mentrestant, s’ha de buscar quina cantaire més petit fins al voluntari serà la imatge de la Trobada i qui la o responsable més implicat, hi posa dibuixarà o dissenyarà; a més, s’ha tot allò que pot per tal que tot de buscar una productora, un local, Primera Trobasurti tal com s’ha previst. Però com els músics, les corals i els tècnics da General del SCIC a Manresa, l’any 1967

Som a uns mesos de la trobada general i, amb les obres degudament editades, es prepara i es fa la presentació d’aquestes a tots els directors i directores del SCIC en el marc de les Jornades de Treball d’octubre.

Fins aquest moment s’ha fet un munt de feina, però en queda moltíssima més per fer i el temps vola! I és aquí on hi entra un element molt important per a la organització pròpiament de la Trobada General: el COT. El COT és el Comitè Organitzador de la Trobada. Es constitueix uns vuit mesos abans del gran esdeveniment i està format per diverses comissions de treball. Les persones que formen part d’aquestes comissions són els directors i responsables de les corals del Barcelonès i els diferents equips de gestió del SCIC. De cada comissió de treball hi ha un o dos representants que exposen i debaten les tasques amb tot el COT, que es reuneix un cop al mes aproximadament. A part, cada comissió del COT es reuneix per dur a terme les seves diferents tasques. Podríem dir que formen part del COT una trentena de persones. Tasques del COT • Comissió Econòmica Busca patrocinadors i subvencions, realitza les tasques administratives, es cuida del taquillatge, dels pagaments, de l’elaboració de contractes amb els professionals,... Comissió Tècnica Organitza totes les qüestions musicals, l’encàrrec de l’obra, els 3 assaig conjunts previs a la Trobada,

novembre del 2011 15

La Trobada General és un acte molt especial per a totes les persones que integren el SCIC, és un cap de setmana molt intens ple d’emocions, nervis i a vegades diﬁcultats i incerteses... el cap de setmana, busquen el/la presentador/a de l’acte, elaboren el guió de l’acte. • Comissió d’Emergència Supleixen totes les necessitats que poden sorgir al llarg del cap de setmana de la Trobada. • Comissió de Suport Ajuden en les diferents tasques a realitzar durant el cap de setmana, repartir programes de mà, omplir les bosses de material que es donen a cada cantaire.

coordina els músics, encarrega la sonorització, distribueix els cantaires durant els assaigs i a la Trobada, es cuida de la direcció musical,... • Comissió de Premsa Contacta amb els mitjans de comunicació (ràdio, televisions i premsa), s’encarrega del fotògraf i el reportatge audiovisual, organitza la roda de premsa, envia comunicats de premsa, rep els mitjans de comunicació durant la Trobada,... • Comissió d’Allotjament Reparteix els cantaires de fora de Barcelona a les cases dels nens del Barcelonès per passar-hi la nit, també busca els locals on portar tots els cantaires, uns 3000, a dinar el diumenge. • Comissió de Publicacions Es cuida de confeccionar els cartells, els programes de mà, les invitacions, els distintius,... • Comissió d’Infraestructura Manté els contactes amb el local on es realitza la Trobada, controla les obertures de portes de la sala, 16 La Circular

Ja veieu que hi ha un munt de tasques a fer. Encara cal sumar-hi tota la feina musical que fa cada una de les corals al seu poble o ciutat, els les sortides d’emergència, tots Roser Pugès assaigs per fer l’enregistrament del els accessos i els ascensors, lloga presentant la CD i l’enregistrament mateix, els la tarima pel director, distribueix 40ena Trobada assaigs parcials que es fan repartits les cadires de pista i dels músics, General del per diverses demarcacions catalas’encarrega de penjar la pancarta SCIC l’any 2007 nes. A més, també cal afegir-hi el del SCIC. Fotograﬁa de Pere suport i la implicació de totes les Que famílies dels cantaires, sobretot de • Comissió de Protocol les que acullen els nens i nenes, Distribueix les invitacions, acomoda nois i noies de fora del Barcelonès. els convidats, pensa i encarrega els De segur que, per més que hagis obsequis per a les corals particiviscut alguna Trobada General, si pants, encarrega i fa que s’entreno has format part del COT no et guin els rams de ﬂors als músics, pots arribar a imaginar la quantitat compositors i poetes. de feina i d’esforç que hi ha darrere de tota la seva organització. • Comissió d’Ordre Vaig tenir l’oportunitat de ser al Es cuiden d’avisar la Guàrdia Urcapdavant de l’organització de la bana, de buscar voluntaris per fer 40a Trobada del SCIC i us puc assede guies de cada coral quan arriba gurar que, malgrat el munt d’hores al lloc de la Trobada, de buscar i de dedicació, els mal de caps i la fer d’acomodadors pels cantaires i responsabilitat que això suposa, pel públic, de vetllar pels pàrquings avui, al cap de cinc anys, en guardo d’autocars, fan de pont entre les un gran record. Segurament, i encacorals i els serveis d’emergència i ra que al llarg de la vida experimenes cuiden dels objectes perduts,... ti una gran quantitat de vivències molt especials, aquesta serà una de • Comissió de Producció les experiències més extraordinàriOrganitzen la forma i l’ordre de es que guardaré a la meva memòria, les entrades i sortides de les cosobretot perquè la vaig compartir rals, fan de regidors de tot l’acte, amb un gran equip: el SCIC. donen els avisos pertinents durant

LA CANTATA DE LA 45 TROBADA VISTA PELS SEUS AUTORS

ANTONI ROS MARBÀ Després de l’El Tirant i d’Un concert Desconcertant, trobarem alguna similitud entre aquestes cantates i Set dies que van canviar el món? He escrit aquesta cantata amb un gran entusiasme. Com si fos la primera, però amb l’experiència del Tirant lo Blanc i d’Un concert desconcertant. Per damunt de tot he volgut fer una cantata ben diferent a les cantates anteriors. Tot és completament nou. La plantilla instrumental, semblant a la de Tirant lo Blanc, sense violins ni violes per una qüestió purament pràctica, incorpora alguna petita innovació com uns teclats que ens permeten alguns efectes i, ﬁns i tot, poden arribar a substituir alguns instruments.

Fotograﬁa de Xell Montserrat

Ramon Solsona i Antoni Ros Marbà són els autors de la cantata de la 45ena Trobada: Set dies que van canviar el món. Hem volgut parlar-hi per conèixer les seves impressions, els seus motius, com s’ha gestat la cantata... Amb aquesta intenció els hem fet Ha estat una obra fàcil d’escriure? algunes preguntes Martí Ferrer i Núria Tura

crit tot molt en funció l’un de l’altre i que a mesura que s’hi endinsin aniran trobant de mica en mica el perquè de tot plegat. És a dir, que hem d’estudiarla... Si, si...Reconec que no serà una cantata fàcil d’aprendre però hi ha un aspecte que jo considero fonamental i que he tingut en compte en tot moment a l’hora d’escriure-la: la mainada s’hi ha de divertir, ha de trobar-hi motius d’estímul i, sobretot, no s’ha d’avorrir. Penso que, si bé al principi poden trobar-hi alguna diﬁcultat, després en pagaran bona moneda.

He de dir que, malgrat tenir una idea molt clara per a cada un dels cants, no m’ha estat fàcil escriure aquesta cantata. Rara vegada m’he quedat amb la primera opció, cada número ha estat molt treballat. Cal dir que en Ramon Solsona i jo hem parlat constantment, que existeix una total complicitat. L’obra és un veritable treball a quatre mans. A l’hora de treballar-la, donaria algun consell als directors? És difícil donar consells als directors però si n’hagués de donar algun els diria que si bé és possible que d’entrada es trobin amb alguna sorpresa, sobretot pel tractament harmònic, que investiguin profundament com funciona harmònicament la cantata, que mirin el maridatge entre text i música perquè està esnovembre del 2011 17

RAMON SOLSONA

Coneixem la seva faceta com a novel·lista, també com a guionista, coneixem la seva veu a través de la ràdio i em sembla que ha fet alguna incursió com a lletrista en alguna obra musical, precisament també en col·laboració amb Antoni Ros Marbà,... He fet una mica de tot, perquè em considero un escriptor tot terreny. Sóc agosarat, però conec els meus límits i miro de no embrancar-me en res que no pugui fer sense acabar-ne raonablement satisfet. Amb l’Antoni Ros Marbà vam fer l’himne del centenari del Barça. Jo, el text i ell hi va posar música. És la primera cantata que escriu? Ens pot explicar una miqueta com es va trobar escrivint el text per a “Set dies que van canviar el món”? Quan el SCIC va demanar a Ros Marbà que els fes una nova cantata, va ser ell qui va suggerir el meu nom. Ho vaig acceptar immediatament i abans de posar-me a treballar amb vaig reunir amb gent del SCIC i el mateix Antoni. Les seves indicacions em van ser molt útils. Vaig sortir amb la idea que havia de tenir en compte les diverses franges d’edat dels cantaires i que havia de ser divertida ja des dels assajos. La història del Professor Picapoll i d’aquests avantpassats tan creatius era una idea que ja tenia al calaix? Ens pot explicar una mica com neix aquesta història? Em feia gràcia explicar els orígens del llenguatge, però vaig acabar escrivint l’origen de set grans invents de la humanitat explicats pel professor Picapoll, que és un personatge eixelebrat. Set dies que van canviar el món són una paròdia de la creació del món, però en lloc de l’origen de les muntanyes i els animals, explica set invents capitals, que són: el llenguatge, el pa amb tomàquet, els números, el mambo, l’amor, la mandra i el futbol. 18 La Circular

Set dies que van canviar el món és una cantata divertida, amb constants cites i picades d’ullet... Antoni Ros Marbà ens ha dit que han treballat molt junts... Per escriure la cantata m’he emmirallat en les cantates de Miquel Desclot, un veterà prestigiós d’aquest gènere. Seguint el seu exemple, em vaig proposar escriure versos ben escandits, majoritàriament amb rima consonant, i també mantenir en tot moment l’aire enjogassat de la història. Quan va arribar a les mans d’Antoni RosMarbà, va començar una altra feina, la d’ajustar lletra i música. Tot el que vaig patir jo al començament per inventar-me les cançons, ho va patir ell després per convertir-les en melodia. Però ens hem entès tan bé, hem anat tan alhora, que semblava que ho haguéssim fet tota la vida. Sense relaxar mai el rigor compositiu, l’Antoni hi ha afegit molta alegria, amb picades de l’ullet musicals que el públic reconeixerà de seguida. La cantata a partir d’ara serà treballada, assajada i memoritzada per part dels/les directors/es i cantaires dels grups de mitjans i grans de les corals del SCIC al llarg d’aquest curs i serà cantada a la Trobada General del maig: aquest fet dóna algun signiﬁcat diferent a aquesta obra respecte a les seves novel·les, per exemple?

En una novel·la jo domino tot el procés creatiu, de cap a cap. En els gèneres en què hi intervenen terceres persones (actors, músics, cantants, escenograﬁa, etc.) el meu paper es fon amb el dels altres. És un treball d’equip i el resultat depèn de l’aportació de tothom. Com més entusiasme hi posem, més possibilitats hi ha d’aconseguir els objectius artístics i pedagògics. Té previst assistir al concert de la Trobada General on s’estrenarà la cantata, és a dir, els nens el podran conèixer aquell dia? Falten mesos encara, però la meva il·lusió és poder veure com acaba una feina que va començar davant d’un full en blanc. L’esforç organitzatiu de cada cantata és considerable. Ara ho veig des de dins, però ja ho havia viscut a casa. Els meus ﬁlls van participar a la cantata de 1992 que enllaçava els Jocs Olímpics de l’antigor amb Barcelona. Ara ells són grans i el nen sóc jo.

L’EDICIÓ DE SET DIES QUE VAN CANVIAR EL MÓN Núria Tura Producció editorial i maquetació criteris d’edició. Tot plegat ho vam de Set dies que Tècnic del SCIC. Per altra banda, assumir amb un gran respecte pel van canviar el en Ramon Solsona ens havia lliurat el text deﬁnitiu de la cantata i la repte que representava però alhora món amb la seguretat que ens ofereix l’experiència en edició que, tots els qui hem format part de l’equip de treball, hem acumulat treballant pel SCIC.

Amb El Follet Valent vam començar la nostra pròpia col·lecció de cantates amb l’objectiu de gestionar nosaltres tot el procés de producció de les partitures que el SCIC edita. Aquesta primera cantata ja va ser tota una aventura, tots els qui vam estar implicats en aquestaprimera aventura vam aprendre moltes coses que ens van servir per gosar endegar aquest segon lliurament que ha signiﬁcat la cantata de la XXXXV Trobada, els Set dies que van canviar el món.

Teníem clar el nostre objectiu: oferir a les corals una edició que fos còmoda per treballar-hi i amb el mínim d’errades possibles. En contra teníem el factor temps ja que la partitura havia d’estar enllestida per a les Jornades d’octubre. No us avorriré amb terminis ni dates però si que us diré que tothom ha treballat al límit per tal que la cantata estigués enllestida el dia que ho havia d’estar. I quan dic tothom vull dir tant els autors, com els copistes, com l’autor de la reducció i ﬁns a en Ramon, l’impressor.

Era el mes de març quan Antoni Ros Marbà lliurava el primer número manuscrit. El Mestre ens confiava els originals i no vulgueu saber el respecte, cura i cert temor amb què tractàvem aquells fulls pautats fins al moment que els teníem fotocopiats...aleshores ja respiràvem una mica més tranquils, en teníem El procés ha estat una mica diferent almenys una còpia. Els diferents per diferents motius. En primer lliuraments es van anar produint lloc l’envergadura de la cantata és fins que al mes d’agost vam tenir completament diferent; en segon els últims números que recollia en lloc nosaltres mateixos hem fet Martí, l’encarregat de fer la reducla reducció per a piano; en tercer ció per a piano i responsable de lloc la partitura és completament l’edició musical, al lloc d’estiueig nova, és a dir, que així com el Follet d’Antoni Ros Marbà. ja portava un cert recorregut i no va haver-hi gaires variacions en el En Martí anava treballant sobre moment de l’edició respecte a la aquestes partitures, intentant troversió manuscrita que es va distribar solucions “interpretables” per buir entre les corals del SCIC, els a una versió d’assaig per a piano. Set dies que van canviar el món, per Alhora ho anava picant a Finale i contra, és una partitura que encara en aquest procés va comptar amb ningú no ha treballat i que, per l’ajuda d’en Xavi Font, de l’Equip tant, havíem/podíem decidir alguns

Montse Casas Surós, il·lustradora, va dibuixar-nos el Professor Picapoll i els seus invents. Ja podíem començar a treballar en les cobertes. Mica en mica tot anava encaixant: arriben els textos de presentació, la maquetació va avançant, ...dubtes que es plantegen i es resolen, compartir amb amics la complexa tasca de la reducció a piano, correccions ja fora de termini i enviament dels ﬁtxers a impremta... El resultat el teniu a les mans: el segon número de la col·lecció Les Cantates del SCIC en la seva primera edició només en català. Actualment s’està treballant en l’edició de la partitura orquestral, les parts de l’orquestra i la partitura de veus i també en la traducció i adaptació de la cantata al castellà. Hi haurà , doncs, una edició bilingüe català-castellà de la cantata que sortirà al mercat, si no hi ha cap contratemps, abans de ﬁnal d’any. Tot plegat un gran repte que és també, com gairebé qualsevol altre projecte del SCIC, engrescador i enriquidor.

novembre del 2011 19

Cors amb Cor

MENJADA A PETONS Una experiència coral amb nens autistes Aquest any, al cor de Primària hem tingut la immensa sort de compartir aquesta expèriència coral amb uns quants nens autistes que ens han premiat amb la seva presència desinhibida i carinyosa. Al començament ens espantaven amb les seves peticions extemporànies: “Pipí!”, “Aigua!”, “Marxem ja!”, “Papà!”, que fèien riure els seus companys i ens desconcentraven per un moment. Però de mica en mica tots ens vam anar sumant a la dinàmica del grup i vam aprendre a entendre’ns. En el grup tenim nens molt atrevits, inquiets, altres molt tímids, alguns més graciosos, més espabilats, altres més seriosos, més aplicats… i entre ells hi ha en Gabriel, el més carinyós de tots els que han passat Interpretant Nuba no sabe zzzumbar a Puerto de la Cruz Fotograﬁa de l’Escuela Coral Puerto de la Cruz

20 La Circular

per la coral. En Gabriel plora cada dia perquè no vol anar a l’escola, però cada dissabte arriba a la coral mitja hora abans i ens diu “Bon dia” amb el seu gran somriure, mig amagat entre les cames del seu pare.

que el millor seria posar-lo a la fila del darrere perquè no s’impressionés gaire amb el públic i que jo segués en una cadira al seu costat per tranquilitzar-lo si calia. En Gabriel va passar tot el concert abraçantme i menjant-se’m (literalment) a petons i en un moment de màxima Un cop a l’aula, li agrada posar-se emoció va cridar d’alegria “Papà!”. a primera fila, davant la Cristo (la seva monitora preferida), i intenta S’ho va passar genial i, entre petó i impressionar-la cantant a tot volum petó, va cantar totes les cançons. (la seva pròpia melodia, naturalHa estat una experiència meravement), sobretot els primers dies. llosa per al cor, per als monitors i Poc a poc, amb molta ajuda per part dels pares, en Gabriel va apre- per a en Gabriel i els seus pares. Gràcies a ell han vingut al cor altres nent totes les cançons. nens autistes de la seva escola, que Quan va arribar el concert de final també s’hi han integrat totalment. Tots nosaltres hem après molt, de curs, ens platejàvem com ho aquest curs! faríem perquè no es posés molt nerviós dalt de l’escenari, amb els Marina Velázquez focus i tota la resta. I després de parlar-ho amb els pares vam decidir Escuela Coral de Puerto de la Cruz

Fotograﬁa: Conservatorio de Leioa

%DVLOLR

$VWĹOH]

Conversa amb...

Darrerament es parla molt de Basilio Astúlez i la seva presència és cada vegada més sol.licitada en esdeveniments corals de tota mena. Aquells que el coneixem des de fa uns anys (no molts, perquè la seva carrera no és encara gaire llarga) hem anat veient com es valorava cada vegada més la seva feina de director i com millorava i madurava el seu primer cor infantil, Leioa Kantika Korala, un cor que dóna gust veure i sentir; és a dir: veure actuar, com segurament diria ell…. Hem tingut curiositat per acostar-nos al personatge i conversar-hi, per saber més coses d’aquesta manera de treballar que tan agrada i que alguns cors del SCIC ja han tingut ocasió de tastar.

novembre del 2011 21

Nascut el 1975, és Licenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc i va fer estudis musicals a VitoriaGasteiz. Es va formar com a director en els cursos de la Federació Coral d’Euskal Herria i en cursos i seminaris a Espanya i Europa, amb directors com J. Duyick o J. Busto, entre altres. Ha estat professor de cant a Àlaba (1994-2005), creador del cor femení Aiala Abesbatza, director de Alaitz Abesbatza de Vitoria-Gasteiz (19962004) amb el qual va rebre, l’any 2000, el Gran Premio Nacional de Canto Coral. El 1999 va fundar el grup de cambra femení Vocalia Taldea, que també ha guanyat nombrosos premis (Tolosa,Torrevieja, Maasmechelen, Arezzo, Cork...). És professor de Cant Coral del Conservatorio Municipal de Leioa, on va fundar el tres cors, l’infantil Leioa Kantika Korala el 2001, el cor juvenil femení La Kantoria el 2005 i el cor mixt SJB el 2007. Amb aquests grups ha guanyat també diversos premis, ha fet 10 enregistraments i gires per Europa i Amèrica. Actualment és professor de Direcció Coral per a entitats educatives i universitats i diverses federacions espanyoles. És sol.licitat sovint com a jurat de concursos i per liderar cursos i seminaris de cant coral a Espanya i Europa.

22 La Circular

Segurament vas començar a fer música de petit… Sí, sóc d’Àlaba, d’un poblet prop de Vitoria.Vaig començar a cantar al poble, de molt petit, en el cor de la meva ikastola. Estic molt agraït a la directora d’aquell cor perquè em va donar la primera oportunitat de connectar amb la música coral, sentir-me part d’un cor i compartir experiències amb companys i amics. Tinc un record molt agradable de la meva infantesa lligat a l’aprenentatge de la música, les classes de solfeig a les tardes, les classes de txistu (la ﬂaura tradicional basca)...

van obrir més portes i vaig anar prenent decisions que m’han portat, poc a poc i no sense esforç, ﬁns al dia d’avui.

Vas cantar en algun cor juvenil? Vas estudiar cant? Vaig seguir cantant i també vaig estudiar cant. Encara n’estudio, però ara amb ﬁnalitats pedagògiques, perquè seria molt difícil complir amb tots els assaigs dels cors i al mateix temps portar una vida activa com a cantant. Aquesta sí que va ser una decisió pensada i madurada, vaig haver de triar… i em vaig decidir per la direcció de cors i la Com vas passar de cantar, de pedagogia musical. No me n’arrenen, a dirigir cors? penteixo! M’agrada molt cantar, Vist ara amb la perspectiva dels valoro molt les oportunitats que anys, he de dir que la meva entratinc de fer-ho dirigit per una altra da al món coral no va ser gaire persona i, precisament perquè són meditada sinó gairebé per casualitat. poques, les disfruto enormement. Quan tenia 16 anys vaig assistir per Però el meu lloc, ara per ara, és daprimera vegada -i mig enganyatvant del cor, treballant a l’escola de als cursos de direcció coral que música i al Conservatorio Municipal organitzava la Federació Basca de de Leioa, a Bilbao, on tenim uns 800 Cors. Me n’havíen parlat i m’hi vaig alumnes. apuntar sense saber gaire on anava ni el camí i les possibilitats que Quina edat tenen els nens això m’obriria. Així vaig començar a amb qui treballes a l’escola de interessar-me per la direcció coral música? i vaig crear un petit cor al poble, El nucli central és el cor infantil, Aiala Abesbatza, amb el qual vaig Kantika Korala, amb nens i nenes anar creixent, aprenent-ne i endins- de 10 a 17 anys. Les coses van ant-me en aquest món. Després van evolucionar i més tard van crear arribar noves oportunitats, se’m dos cors juvenils, el cor femení La

Kantoria amb noies que han cantat uns anys a Kantika i volen seguir cantant; també un cor mixt, San Juan Bautista Abesbatza, amb nois i noies també formats a Kantika. La situació potser és inversa a la d’una família coral tradicional on els nens són la base i la pedrera per al cor d’adults; en aquest cas, el cor infantil és el centre al voltant del qual es van crear les altres agrupacions.

I, com en tots els cors infantils, cada any deuen marxar de Kantika els que ja s’han fet grans. Sempre sap una mica greu, no? Efectivament, se’n van aquells que passen als cors juvenils, al cor femení i al mixt. És important remarcar, cosa que ens enorgulleix, que el conjunt dels tres cors està format per uns 130 cantants. Fer una bona feina, posar en comú els esforços Conec la teva feina i t’he vist individuals i familiars i, al mateix actuar amb Kantika i amb San temps, poder-nos mantenir com Juan Bautista. Els fas moure a referent en el panorama actual molt, es desplacen amb gran requereix molt d’esforç, il.lusió, naturalitat per l’escenari… empenta, disciplina i un grau molt La majoria dels nens i nenes que alt de motivació. El pas d’un cor a has vist ja fa set o vuit anys que són l’altre ja sabem que és inevitable. amb mi, treballant intensament amb L’escola vol donar l’oportunitat de aquesta manera de cantar i d’actu- continuar cantant a tots aquells que ar. Per a ells, el moviment escènic ho desitgin. Jo treballo amb els tres es converteix d’una manera molt cors de l’escola i m’encarrego de natural en un camp més de la seva tota la logística: programació, actuaformació musical i escènica, igual cions, recerca de repertoris, etc. que la tècnica vocal, la dinàmica d’assaig i altres àrees del treball Estudien la resta d’assignatucorporal. res habituals, instrument, etc? Sí, el Conservatori Municipal de A l’escola, a quina edat comen- Leiola és un centre que funciona de cen a cantar en cor? manera semblant a alguns de CaAls 8 anys tots fan un primer curs talunya. Per una banda és conserd’iniciació coral en l’assignatura vatori de grau mitjà i per l’altre és Cant Coral. D’aquestos grups escola de música. Els nens i nenes d’iniciació, cada any seleccionem sis que opten al grau mitjà potser o vuit nens i nenes que comencen passaran a l’ensenyament superior. a Kantika. Pel que fa a cantar en el cor, tots

tenen les mateixes possibilitats i oportunitats. També dirigeixes cors d’adults? Dirigeixo un cor femení, Taldea, format per 25 cantants provinents de tot el País Basc; això dóna com a resultat un grup molt especial amb un sistema de treball particular. És un procés molt diferent del que fem a l’escola de Leioa, on cal moltes més hores de dedicació setmanals perquè formem cantants com a persones des de la base, des de la infantesa. T’hem vist treballar en els tallers de Corearte, Europa Cantat Junior i la Setmana Cantant de Tarragona, amb nens absolutament desconeguts per a tu, i muntar un concert en una setmana… Això deu ser una feina molt diferent. Explica’ns com t’ho fas! Sí que és diferent, però és una aventura fascinant!! Aquest juliol vaig poder fer un taller a l’Europa Cantat Junior d’Estònia. Amb el títol de Water Music vaig presentar una curiosa selecció de música d’autors bascs amb l’aigua com a nexe d’unió. El vam treballar amb 85 nens i nenes d’entre 8 i 10 anys, la majoria estonians. L’idioma, les diferències d’edat i de procedència es van convertir en qüestions me-

novembre del 2011 23

nors davant el llenguatge universal de la música. Ho vam passar genial, vam cantar, vam ballar, vam fer que plogués a l’auditori de Pärnu! A Tarragona em van proposar treballar un programa amb nens i nenes de cors de la zona. També va ser una experiència preciosa i molt enriquidora. Ens ho vam passar molt bé amb el programa i el concert final, en el qual vam incloure moltes sorpreses. Alguns músics no són tan partidaris com tu d’unir al cant moviments i evolucions… Segons tu, en què beneficien allò que s’està cantant? Perquè ho fas? Jo hi estic plenament a favor, però sé que altres músics no pensen igual. Parteixo d’una visió integral per a l’ensenyament del cant coral, tant si es tracta de nens i joves com d’adults. El meu punt de vista és integral.Vull dir que allò que intentem no és coreografiar o adornar amb moviments una cançó perquè sigui més vistosa, alegre o colorista sino que entenem el treball d’escena com quelcom holístic. Afecta altre àrees i ens servim d’altres disciplines per transmetre al públic tots els matisos que es poden trobar en una partitura. Bé, això és molt bonic de dir però no tan fàcil de fer… Suposa molts feina prèvia, fins i tot d’investigació, i un esforç per

24 La Circular

transmetre les pautes amb claretat i molta energia. Avui dia es tendeix a aconseguir sigui com sigui que els nens es diverteixin, encara que sigui sacriﬁcant part de la qualitat de les veus, de la música… De vegades ens equivoquem o volem transmetre el missatge d’una manera no adient. Omplir una cançó de posicions diferents, picant de mans, amb gestos o moviment, ﬁns i tot servint-se de colors en un cert moment, és com guarnir amb llaçades una caixa de regal. Pot semblar molt fàcil, però quan ens hi posem ens adonem que fer-ho bé i amb bon gust és tot un art. Jo intento treballar amb els nens des del moment que arriben, des de la base, quan tenen una predisposició molt natural per al treball corporal. És una feina molt seriosa. De vegades fem coses senzilles, de vegades més complicades. Cantar inclou tot això i tot això forma part d’un mateix treball i d’un mateix aprenentatge.

També cantem música religiosa, per exemple, o música barroca, o cants del Renaixement on no ens movem gens. Allà on creiem que cal perquè aporta alguna cosa extra o bé perquè ens permet millorar el resultat, ho muntem en el moment de memoritzar l’obra. Algunes cançons que fa anys que el cor té en repertori van canviant a mesura que es tornen a treballar; a un moment diferent correspon una expressió diferent i un resultat diferent. Ha de ser un procés natural, viu, en contínua evolució i ha de reﬂectir el treball vist com un camí per a l’aprenentatge coral.

Com t’agradaria definit la teva manera de treballar, doncs? Segons la idea que acabo d’explicar, m’agrada definir el cantant com una persona activa. Els meus cantants no ballen; interpreten i senten la música, entenen la música i s’hi relacionen amb una perspectiva activa. Fins i tot diria que no es tracta tan de que el cantant estigui disposat a ballar i a saber-se moure amb Aquesta mena de treball no una coreografia (que sempre està convé necessàriament a tot tial servei de la música i que fa que pus de cançons… Suponso que flueixi amb més naturalitat); més prèviament analitzes les obres aviat es tracta de que sigui receptiu per veure quines demanen a les sensacions i sentiments que Assajant al movimient i quines no. la música li ofereix i que, damunt taller que oferí l’escenari, sigui capaç de transmeEfectivament, hi ha obres que no a l’Europa Can- tre’ls; que no només emeti sons i ho demanen perquè no cal moviment per matisar el seu contingut. tat 6 faci moviments expressius sinó que Fotografia de sigui capaç, amb tot això, d’emociU. Luik onar el públic, de mostrar obertament allò que sent, de transmtre els sentiments que la partitura li desperta. De vegades això es fa aguantant la carpeta i vestits de negre, sense colorins ni coreografia ni una gran tramoia. Altres vegades és més divertit fer servir un altre tipus de recursos ratllant la música escenificada, o treballar una determinada posada en escena. En qualsevol cas, tot això sempre ha de sumar, mai no ha de restar, i sempre ha de servir els propòsits de l’autor. Es fantàstic que un cor infantil tingui la maduresa suficient per fer treballs escècnics contemporanis, vanguardistes, divertits; i que, al mateix temps, pugui cantar obres de Poulenc, Kokcsár o Brahms amb qualitat i rigor.

Per assegurar que el resultat vocal sigui prou bo, especialment si l’obra és difícil, no et cal començar treballant la part cantada? Molt sovint ho fem així, però també podem començar aprenent un moviment amb un ritme i sobre aquest ritme anar cantant i movent-nos. Això ens ajuda a reforçar allò que abans et deia: el ball està al servei de la música i també a l’inrevés. El més interessant que pot passar és que el públic no sàpiga que és més important, si el fet que el cor estigui ballant o que estigui cantant. Per mi, la percepció ideal seria: el cor està actuant. Com muntes una obra llarga? Treballo per seccions, separant-les i coreografiant-les una per una, així vaig donant les bases per a la resta de l’obra. Amb el cor, fa deu anys que trebablem així. És molt sorprenent i és fantàstica l’actitut positiva que es crea entre els cantants, que fa que moltes vegades col.laborin, ajudin donant idees de moviments o de com polir el treball coreogràfic. És a dir, treballem junts i interpretem junts. Sovint la gent em pregunta “Qui és el vostre coreògraf?” Em sorpren i em fa molta gràcia, perquè per descomptat no tenim pressupost per a un coreògraf… Sempre responc que es tracta més aviat d’una predisposició que hem creat i treballat, més que no pas d’una feina coreogràfica en ella mateixa.

A més formar-te com a cantant, has estudiat ball o t’has preparat d’alguna manera per a aquest treball corporal? No més que la dedicació normal. De nen vaig formar part d’un grup de dances tradicionals. M’hauria agradat estudiar ball, però no he tingut ocasió de fer-ho. La meva formació és autodidacta, em baso simplement en una predisposició natural i en la meva curiositat per a tot tipus de dansa, sempre com a aﬁcionat. Faig servir la intuïció. Pot semblar agosarat, però hi dedico molta observació, busco alternatives i, sobretot, sempre tinc un gran respecte per l’obra.

obres de la mateixa cultura o tradició… L’objectiu és incloure elements folkòrics o estétics particulars i propis, per exemple si cantem música japonesa, o música hebrea… s’han de conéixer aquests elements i després ﬁltrar les idees i veure què podem treure’n per millorar el nostre resultat d’aquesta cançó.

El patrimoni tradicional basc, les cançons del vostre folklor, també les treballes? El folklor d’Euskal Herria, de la meva terra, és la base del meu treball. No només no en renego sinó que crec que part de la missió dels nostres cors és potenciar-lo i fer-lo conèixer. Hem de portar pel món la En tot cas, encara que hi hagi nostra cultura, de vegades des de la molt d’intuïtiu, és evident que tradició més pura i altres vegadarrera de cada cançó hi ha un des amb una visió més moderna i treball previ que tu has fet actualitzada. Incloure en el reperAprofundint en aquesta idea, és tori obres d’aquest tipus, d’autors cert que estudio la lletra, el conjunt bascos, és un dels objectius de la d’obres del mateix autor, el ﬂolkor meva feina. del lloc d’orígen de la cançó, altres

Realment, aquesta manera de treballar l’apliques a qualsevol edat, des dels petits ﬁns als adults? Sí, perquè la majoria de recursos divertits o de corporalitat que apliquem amb nens funcionen perfectament amb adults. La sorpresa de fer un dia un petit treball coreogràﬁc, un canvi de posició, uns situació diferent a la sala que canvïi l’efecte sonor, etc…. Són recursos i eines que et fan veure l’obra d’una manera una mica diferent, poden ser un gir interessant i donar uns resultats diferents i enriquidors, a partir de la mateixa obra.

novembre del 2011 25

Como saps, el SCIC en diverses ocasions ha encarregat harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes a compositors bascos Tan a Catalunya com a Euskadi tenim la sort de comptar amb un grup de compositors i harmonitzadors joves molt interessants que hi estan disposats, això és un luxe. Podem col.laborar, posar-nos d’acord i treballar conjuntament al servei dels nostres cors, és una cosa molt interessant i nosaltres ho fem molt sovint.

univers particular -no ja per cantar sinó simplement per escoltar un concert- hem de ser conscients d’allò que estem preparats per donar al nostre públic. Ens hem de preguntar els motius que té aquest públic per estar-se assegut davant nostre durant una hora i això ens ha de portar a treballar repertoris i formes d’expresió diferents.

trobar l’equilibri entre el treball musical i l’espectacle? Sí, crec que aquesta seria la conclusió de la postura que defenso i aplico. Ha de ser un treball unitari, integral. És més enriquidor per als cors, per al públic i per al director. Hem d’anar més enllà de la partitura i suggerir idees, trasmetre emocions, fer vibrar els cantants i el públic embolcallant-los amb l’atmosfera En tercer lloc, apuntaria la idea de l’espectacle mateix. Un bon cor que hem comentat abans: Tan per ha de poder fer tot això que hem la primera dificultat com per la dit, des de les obres més serioses a segona, els cors d’adults hem de les més divertides, les de contingut prendre consciència que allò que més profund i íntim, fins les que es En tot cas, necessitem tates presentem al públic no és només presenten amb l’escenificació més idees i recursos com sigui pos- música sinó un espectacle en el significativa possible, sempre amb sible, perquè avui dia no és fàcil qual la música, si bé és protagonista, rigor i respecte per l’obra escrita aconseguir que el cant coral va acompanyada d’altres sensacions i d’acord amb el sentiment del interessi a la majoria! que es capten amb altres sentits: el missatge del seu autor. Sí, hem de conviure amb aquesta públic escolta, mira, sent, s’adona de situació. En primer lloc, qualsevol com respirem, de com ens movem, A la secció “Paranr l’orella” d’aquesta persona, i sobretot un nen o un s’emociona… mateixa Circular trobareu l’article de adolescent, amb un click té tot Scott Alan Prouty “El moviment en els l’univers a la seva habitació. No li Crec que envoltar-lo, embolcallar- cors infantils”, força relacionat amb les cal ni sortir de casa perquè tot li lo, de la manera més rigorosa i a la idees que exposa Basilio Astúlez. Per arribi, no s’ha de posar en contacte vegada flexible, amb les diferents altra banda, el proper mes de març, amb ningú si no vol, pot fer i acon- propostes que les cançons i els tindrem la possibilitat d’experimentar seguir ell mateix les coses. Això fa espais ens ofereixen farà, per una aquesta manera de treballar en un que calgui lluïtar cada vegada més banda, que tinguem més cantaires i Treballem amb… i de veure i escoltar perquè la gent es vulgui reunir per més motivats, i per l’altre que tinl’actuació del cor Leioa Kantika Korala cantar. guem més públic disposat a gaudir en el Pont de Cançons-el SCIC a L’Audel nostre espectacle. ditori. Ja ens hi veurem! En segon lloc, si volem que el públic surti d’aquesta habitació, d’aquest Diries, en resum, que hem de M. Mercè Argüelles Leioa Kantika Korala Fotografia del Conservatori de Leioa

26 La Circular

Activitats de les corals

45 ANIVERSARI D’EL VIROLET DE LLUÏSOS DE GRÀCIA El diumenge 5 de juny va ser un dia molt emocionant per a El Virolet perquè vam cloure la celebració del nostre 45è aniversari. Quina festassa! Vam començar a treballar ben aviat perquè a les 12 tot estigués a punt per al concert. L’Espai Fontana era ple de gom a gom. Cada grup va cantar les seves cançons, entre les quals n’hi havia d’escrites expressament per a felicitar-nos: de Guida Sellarès, Pau Jorquera, Poire Vallvé i Pep Prats. En acabat, tots junts i amb una colla de músics vam interpretar la cantata Història de tres locomotores, de Reimund Hess, en adaptació de Maria Martorell i M. Dolors Bonal. Uns amics nostres de la coral Cantiga van fer de narradors i de presentadors, i també ens van fer una locomotora de cartró preciosíssima que va presidir tot el concert. Els i les cantaires van aﬁnar molt bé i van estar molt concentrats, ﬁns i tot els més menuts!

La Marta Rodoreda, que ha estat directora d’El Virolet durant setze anys, va dirigir la cantata amb eﬁcàcia i musicalitat. Els virolets i les viroletes se l’estimen molt i gairebé tots l’han tinguda de directora en un grup o altre, per això estaven molt contents que fos ella qui la dirigís en el que fou el seu darrer concert amb El Virolet. Aquell dia també acomiadàvem la Laia Nieto i el Pablo Larraz. Des d’aquí els volem agrair moltíssim a tots tres la dedicació i l’estimació que han tingut per la coral i els volem desitjar molts d’èxits personals i professionals.

la plaça del Nord, els tabalers s’hi van esforçar de valent. Hi havia qui ballava, qui saltava, qui picava... i també algún petit que es tapava les orelles ben fort.

Després hi va haver un dinar d’aniversari a Lluïsos mateix. Em penso que va ser l’única estona de descans de tot el dia perquè havent dinat... tornem-hi que no ha estat res! En Miqui Giménez amb la seva guitarra ens va fer ballar i cantar a la plaça. Més tard vam fer una rifa i alguns van tenir molta sort perquè moltes entitats del barri o del món musical català ens van voler felicitar i ens van regalar una pila de Per poder deixar anar tota l’emo- coses. Quan ja semblava que la cosa ció continguda, després del concert s’acabava, la coral juvenil Sinera i vam fer un cercavila ﬁns a Lluïsos. altres excantaires van fer el ﬁnal de festa. Havien preparat un munt de Ens hi van acompanyar la Guida jocs d’aquells de tota la vida, i molta amb l’acordió i altres comparses canalla va acabar ben xopa o ben que tocaven i animaven, una colla de diables i una de tabalers...Vinga enfarinada. Quin tip de riure! Com patam patum! Quan vam arribar a tota bona festa a casa nostra, la

novembre del 2011 27

vam acabar amb una bona traca que tan satisfets i tan feliços, que ni ens encara ressona. n’adonàvem. Quaranta-cinc anys en són molts i fa molta patxoca Els Virolets -cantaires, directors/es i veure tantes persones treballant totes les famílies i exdirectors que il·lusionades al voltant d’un projecte. Ara encetem un nou curs i ens van ajudar en l’organitzacióvam acabar rebentats, però estàvem caminem a poc a poc però amb

bona lletra cap a fer-ne molts més. Esperem que per molts anys ens hi pugueu acompanyar! L’equip d’El Virolet Setembre de 2011

45 ANIVERSARI DE L’ESPURNA Vet ací que aquest curs 2010-2011 L’ Espurna de la Coral Sant Jordi, ha celebrat el seu 45è aniversari; concert de Fi de Curs amb la seva “coral ﬁlla”, Mata de Jonc (abans Coral de Pares) que n’ ha fet 30, i el seu germà, Cor Llevant que també en compleix 45 (va començar com a cor de noies i ara molts dels seus membres ja són pares de familia...) I com a activitat molt especial hem viatjat amb el grup de Grans ben lluny, a Estònia!, participant a l’ Europa Cantat Junior que enguany s’ha celebrat a la ciutat de Pärnu, a la vora del mar Bàltic. Avió de Barcelona a Helsinki, d’allí vers Tallin encara més al nord, i altra cop volant cap a Pärnu, ciutat d’estiueig i balnearis, molt agradable, guarnits de ﬂors els seus carrers i places i materialment “ocupada” pels centenars de joves cantaires que participaven en l’ aconteixement musical.

Apart el gran taller MOU-TE MENTRE CANTES, teniem altres activitats artístiques i/o musicals a les tardes, després del dinar (sempre amb patates cuinades de maneres no massa diverses, la veritat ...); danses, tècniques de decoració de roba, confecció d’ornaments amb fusta (que és abundant al país!) i altres.

L’experiencia per a nosaltres ha sigut molt i molt positiva i creiem que ha aportat als nostres cantaires unes vivencies molt especials i enriquidores; cantar amb altres directors, observar la manera d’ensenyar i les reaccions dels companys d’altres contrades, escoltar altres grups de nois i noies, amb programes més o menys complexos, ﬁxar-se en l’actitut que uns i altres adopten durant els aprenentatges i en les actuacions...Val la pena esmentar que el grup de catalans vàren ser els grans animadors d’una festa de Tallers de músiques de totes menes comiat –no prevista per l’organiti estils als matins; el nostre: MOU- zació- amb jocs, cançons, “visques TE MENTRE CANTES, dirigit per a Catalunya” a cada moment, als Ana Mª Raga que sense esforç aparent (¿), amb un criteri pedagògic magníﬁc i el seu dò comunicatiu ens ha “fet moure” a tots! Cal remarcar també la intervenció de tots els grups catalans (ratllavem els 170 cantaires) en un dels concerts que diàriament se celebràven a la Gran Sala de Concerts de la ciutat; repertori de cançons catalanes, molt ben dirigides per Toni Gálvez i interpretades pels nois i noies dels nostres grups, provinents de Vic,Vilafranca del Penedès, Lleida, Granollers, Tarragona, Barcelona i València. El programa ja s’havia preparat i assajat conjuntament a Catalunya abans d’iniciar l’ “aventura”.

28 La Circular

quals es vàren unir molts dels cantaires d’altres països fent de la nit una explosió d’alegria, bon humor i MÚSICA. Observar i escoltar els altres és –no ho dubteu- també una bona manera de judicar-se un mateix i aprendre! Tot i la feina que dona la preparació d’una activitat d’aquesta mena, n’estem molt contents. Creiem que els nostres cantaires n’hauran recollit uns fruits i unes experiències que diﬁcilment podran oblidar. Hem fet molts kilòmetres per aprendre noves cançons i donar a coneixer les nostres, per saborejar els paisatges d’un altre país, ben diferent del nostre... pero ha valgut la pena, de veritat! Per L’ Espurna, Mª Teresa Giménez i Morell L’Espurna i Gymusic a Estònia Fotograﬁa de Toni Gàlvez

ELS FOLLETS DE RIPOLL HAN FET 40 ANYS! Per això, durant tot l’any hem fet una gran varietat d’activitats per celebrar-ho.Vam començar el curs participant, com a coral convidada, en un concert Catalunya Coral organitzat per la FCEC. Poc després, van arribar les festes de Nadal, època en què sempre oferim mil-i-un concerts: casals dels avis, la ﬁra de Nadal, cantades pels carrers, participem en els Pastorets de Ripoll com a cor d’àngels, i mai no hi pot faltar el nostre concert de Nadal juntament amb la Coral Capella de Santa Maria amb qui ja hem compartit 40 Nadals!

dia de la festa. Havíem quedat ben aviat per rebre les corals convidades i així fer un assaig del cant comú. Un cop comprovat que el cant comú sonaria perfecte, mentre els cantaires dels Follets ensenyaven el poble als nostres convidats, vam rebre els antics cantaires, que també havien d’assajar la seva part. Quins nervis, quines rialles, quins records! Vam acabar el matí amb un assaig tots plegats, nens, antics cantaires i els cantaires de la Capella de Santa Maria que també participarien en el concert.

Satisfets amb l’assaig, vam marxar cap a dinar. Havíem organitzat un gran dinar de germanor amb una gran pantalla on es projectaven fotos de trobades, intercanvis...i tantes i tantes activitats. “Recordeu aquella vegada que vam anar....”, “Com era aquella cançó que vam cantar...” formaven part de la majoria de converses de les taules dels antics cantaires. Un cop apagades les espelmes i menjat el pastís, calia que ens preparéssim per al concert. Tothom a posar-se l’uniforme i cap al Monestir. “S’omplirà?” demanaven Finalment va arribar el 5 de Juny, el alguns, doncs sí, ple de gom a gom, La primavera també es va presentar plena de concerts, però el dia que tots esperàvem era el de la Festa, la nostra festa que portàvem tot el curs preparant. Havia de ser molt especial ja que 40 anys no totes les entitats els compleixen; per això, es va fer una crida per tal de reunir tota aquella gent que havia format part de la coral i també vam convidar tres corals infantils: Bon Cant d’Agramunt, Brins de Camprodon i Escolania de Castellterçol.

ni un banc buit. Tothom present per acompanyar-nos en la nostra festa. Vam començar, amb els primers acords al piano de Josep Baucells, el concert va ﬂuir donant a tots el seu moment de glòria, els antics, els actuals i tot seguit els parlaments. Quantes llàgrimes d’emoció retingudes i quina orla més bonica per a la Teresina Maideu! I acabats els parlaments, més música, les corals infantils i tots junts amb la participació del públic assistent vam fer ressonar el Monestir amb el Cant de la Senyera. Per acabar, vam cantar la cançó del 40è aniversari amb música de Josep Baucells, amb acompanyament de piano i violoncel i lletra d’un antic cantaire que va començar el primer dia de la coral. Quants aplaudiments, quines cares de felicitat! I com en tantes i tantes trobades al llarg d’aquests quaranta anys, vam acabar la festa amb el Cant dels adeús. I com diu la cançó: “El cercle refarem i ﬁns potser serà més gran”. I tant que va ser gran, vam ocupar tota la plaça! La festa va ser tot un èxit i durant molts dies va ser tema de conversa a Ripoll. I nosaltres contents per la feina ben feta, esperem poder-ne complir molts més. Els Follets de Ripoll

Teresina Maideu dirigint Els Follets Fotograﬁa d’Els Follets novembre del 2011 29

ART 9 DE GRANOLLERS: 30 ANYS D’ESCOLA, 25 ANYS DE CORAL Aquest ha estat el nostre lema del curs 2010-11. Fa una pila d’anys que varem començar i ens consta que l’ Escola de Música ART 9 es una de les més antigues de Catalunya. Hem passat per diferents moments, però m’agradaria remarcar els començaments, tan difícils, quan no s’ensenyava la pedagogia musical a cap nivell i l’únic lloc on podiem aprendre’n era a l’Escola de Pedagogia Musical Ireneu Segarra de Montserrat, que ja ha desaparegut però que ens va donar uns coneixements increïbles i ens va obrir les portes d’Europa. Desprès ja varen venir una pila de nous sistemes pedagògics, tots ben adients als temps. També ens agradaria recordar la lluita per defensar el català, la nostre llengua, que en aquell moment no es podia treballar ni gairebé conèixer.

la vida d’alegria, emocions, experiències... Aquí no podem fer un repàs de tots aquest anys, però a Granollers sí que el vàrem fer, amb una cantata composta expressament per a l’ocasió per una professora de l’escola, Isabel Medina, que duia per títol 30 Anys d’escola i 25 de coral. Hi van participar alumnes actuals i antics i també pares dels alumnes, professors, conjunts instrumentals i corals., El concert va ser el dia 28 de maig al Centre Cultural de Granollers.Va ser un èxit de públic i musicalment una contribució al mon català de la pedagogia musical. Durant aquest curs hem fet les activitats habituals: els concerts de Nadal, Sant Esteve, Reis, Sant Jordi, Final de curs, Colònies, Trobades de mitjans i grans del SCIC, Juguem Cantant, el cicle de concerts Les 9 a l’ ART9, etc. i el concert de Amb 30 anys n’hem passat de tots celebració del 30è aniversari. Però colors, de bones i de dolentes, com també varem interpretar, juntaara amb aquesta situació econòmi- ment amb companys de Mollet i de ca que ens toca viure; però cal ser Granollers, la Missa de la Coronació objectius i creiem que ho som si de Mozart amb l’Orquestra i el Cor diem que la musica ens ha omplert Joves del Conservatori de Mollet i

altres corals de les dues poblacions; vàrem fer els respectius concerts a les parròquies i tothom parla de l’espectacularitat dels dos actes. També hem participat a l’Europa Cantat Junior de Pärnu, a Estònia, en un taller de música aquàtica amb la directora francesa Maud Hamon-Loisance, gran pedagoga i millor tècnica. Tot això sense perdre el bon humor i les ganes de gresca que ens van portar a fer, a la mateixa escola, una botifarrada on tothom estava convidat i que va omplir les aules, el pati i la resta de l’escola de riures i músiques, histories antigues i actuals, alumnes, professors i familiars antics i actuals i on no van faltar els fantàstics pastissos d’aniversari i els obsequis. Així ha estat el nostre aniversari: ple d’actes i de reconeixements. Esperem fer-ne 30 més! Àngels Costa

Fotograﬁa d’Art 9 30 La Circular

LA MEVA EXPERIÈNCIA A L’ESQUELLERINC Estava molt enfadada amb la meva mare aquell fred dissabte de gener del 2004, quan, a tres quarts d’onze del matí, mon pare i jo vam sortir de casa en direcció al casal.

repetien mentre el Jordi els acompanyava amb el piano. La veritat és que era divertit… Quan em vaig decidir, encara amb una miqueta de vergonya, vam cantar una cançó que jo ja coneixia, francesa, treta de la - Podries fer alguna cosa els dissabtes pel·lícula “Los chicos del coro” que al matí en lloc déstar-te aquí a casa, justament havia vist feia poc, i que m´havia dit la meva mare feia una m’havia encantat. Em va agradar. setmana. Jo sabia perfectament que quan deia “podries fer” en Quan vaig tornar a casa, la meva realitat volia dir “faràs”, perquè a la mare em va preguntar que com meva mare quan li entra una idea havia anat i jo, orgullosa i encara al cap ja no se li pot treure de cap enfadada, no li vaig voler reconèimanera. xer, vaig preferir callar abans de dir que en realitat m´ho havia passat -Láltre dia vaig passar pel Casal de genial. Havia pres per mi una de Sarrià i vaig veure que els dissabtes les millors decisions de la meva al matí hi assaja un cor de nens de la vida, a vegades ho recordem juntes teva edat i a tu tágrada cantar...Per i ens en riem... què hauria fet jo què no hi vas i preguntes ?” sense LÉsquellerinc? Vaig tornar a assajar el dissabte següent, i l’altre, Com haureu pogut endevinar, i l’ altre, i així, sense adonar-me’n, allò en realitat volia dir: “Ja ho he han passat set anys. Set anys plens preguntat” de cançons i de concerts, set anys plens dássajos, però també set - Ai mama, que jo no vull! Els dissab- anys plens dámics, démocions, de tes al matí mágrada estar a casa! milers de riures... Set anys en què he après moltes coses, i no només -Però si t´ho passaràs bé fent una estic referint-me a la música, sinó cosa que tágrada ! I a sobre faràs que també he après el sentit de la amics! Insistia ella, perquè és clar, responsabilitat, del respecte, de la era a ella en realitat a qui li agrada- disciplina, i sobretot el que és ser va cantar… un equip o en aquest cas, la petita família que és lÉsquellerinc. -Mama que no! Que no vull! Cantar ja ho puc fer a casa! I no vull fer Sempre havia vist molt llunyà el amics! Que no hi vull anar! moment de passar a lÁlbada i

encara que mémociona la idea, no volia que arribés, perquè sé que trobaré a faltar el Manel, que ens ha ensenyat tantes coses i ens ho ha donat tot, i que ha tingut, a més, la santa paciència dáguantar de tant en tant les nostres tonteries d’adolescents. També trobaré a faltar la Marta, el Jordi i el seu piano i els companys més petits, encara que algun dia, espero, tornarem a cantar junts. L’últim viatge a Estònia del passat més de juliol per participar a l’ “Europa Cantat Junior” com a membre de l’Esquellerinc, (un cor “de Catalonia”, que és com ens presentàvem), va ser, per això, el millor acomiadament amb què podia somniar, per la porta gran. Les meves companyes i jo ens vam sentir importants, unides per una vincle molt bonic i molt especial, va ser el fruit de l’esforç i sens dubte una de les millors experiències de la meva vida. Tanco una etapa que sempre portaré al cor, i per això no diré adéu, sino, fins ara, i fins sempre, Esquellerinc! Inés Martí de Veses

Però com que a la meva mare, com us he dit abans, no se li pot dir que no, allà estava jo, una setmana després, sortint per la porta amb cara de mal humor i braços creuats. Què injust per a una nena de nou anys. Quan vam arribar, el meu pare li va dir al Manel que jo estava interessada en formar part del cor. De seguida, ell em va dir que em quedés a l’assaig aquell dia, per veure si m´agradava. Feien un escalfament, i després el Manel i la Mª Mercè ensenyaven als nens cançons que ells

novembre del 2011 31

TALLER INFANTIL A LA SETMANA CANTANT DE TARRAGONA comptar amb l’ajuda d’Ignasi Tomàs, que cada curs idea els efectes coreogràﬁcs del Cantània. L’Ignasi ens va ajudar en l’elaboració dels elements escènics. Una estona del dijous a la tarda la vam dedicar a la confecció de corones fosforescents i una estona de l’assaig del matí de dissabte a l’assaig dels moviments.

Fotograﬁa de la Setmana Cantant de Tarragona Aquest estiu, entre el 17 i el 24 de juliol, a la ciutat de Tarragona s’ha celebrat la Setmana Cantant del 2011. Com a novetat en l’organització, aquesta vegada s’hi ha inclòs un taller infantil.

Alegres, de Valls; Els Rossinyols, de Tarragona; Cor Infantil Guillem Fortuny, de Cambrils; Escola Municipal de Música de Torredembarra. Aquestes corals, algunes, com sabeu, membres del SCIC, van treballar cada tarda en un taller amb Com que es donava el cas que un en Basilio. També, juntament amb el dels directors de tallers d’adults, cor de noies Vocalia Taldea que ell que se celebraven al matí, era el dirigeix, van preparar les intervencinostre estimat BasilioAstúlez, l’or- ons de cor infantil d’ El Somni d’una ganització de la setmana Cantant nit d’estiu, de Mendelssohn. Hi va hava optar per encarregar-li que ver tot un treball previ de preparatreballés també amb corals infanció de les obres del taller que cada tils a les tardes. No era la primera coral va fer per separat; i també un vegada que a la Setmana Cantant parell d’assajos previs al concert de Tarragona hi participaven nens. durant la Setmana, ja que en Basilio En la primera edició, l’any 1997, es volia incidir molt en l’aspecte coreva fer com a obra del gran taller el ogràﬁc i per això calia que les peces Carmina Burana de Carl Orff i ja hi estiguessin a punt. Per al taller, vam va haver la participació dels Rossi- preparar A kaihana (trad. Japonesa), nyols de Tarragona, de l’Associació Goza mi calipso (A. Hernández), No Cor Ciutat de Tarragona; però es man is an island (K. Ala-Pöllänen) i va limitar a la preparació del gran Ophelia letter blow’way (trad. concert. de Trinidad, arr. R.Gritton) En l’edició d’aquest any, en canvi, els nens i nenes participants pertanyíen a corals infantils amb directors i directores cantaires del Cor Ciutat de Tarragona amb voluntat d’integrar en el projecte les seves corals: Veus Blanques de l’Escola Municipal de Música Pau Casals i El Petit Estel, d’El Vendrell; Escola de Música del Centre de Lectura, de Reus; Cors

32 La Circular

Els nens ho van passar molt bé treballant amb en Basilio i van connectar molt amb ell; i ell va aconseguir un so molt uniforme i molt fresc i una gran motivació de cara als concerts del taller i d’El Somni d’una nit d’estiu. Per al Somni d’una nit d’estiu (dirigit per Edmon Colomer) també vam

Tot el conjunt va ser molt enriquidor per als nens, tant el treball amb els diferents directors, la convivència i el treball conjunt amb altres corals, com la vivència d’una Setmana Cantant. Això últim ho podran anar repetint al llarg de la seva vida de cantaires, sigui quina sigui la dedicació que tinguin en un futur i sigui on sigui que la setmana s’organitzi. La qüestió important és que, durant uns dies, els nens van canalitzar molt bé les seves ganes de cantar i que la seva primera Setmana Cantant va resultar un èxit, amb uns concerts de gran nivell i una molt bona feina durant tots els assajos. Núria Batet

EL RIEROL DE SANT JAUME DELS DOMENYS FA UN CONCERT EXTRAORDINARI El curs passat, a la coral Rierol teníem ganes de realitzar algun acte extraordinari amb el grup de grans ja que, tot i que som una coral petita, consideràvem que passàvem un bon moment. Un grupet de cantaires havien aguantat ﬁns als 16-17 anys, una edat en què ja tenen una seguretat en cantar que permet arriscar musicalment i, a més a més, podia ser una mena de “premi” al fet d’haver cantat durant tants anys. Les circumstàncies econòmiques actuals van fer que moltes de les famílies s’espantessin davant projectes que representaven un cost elevat, com la participació a l’Europa Cantat júnior.Vam fer altres intents i, per un motiu o un altre, sortien malament. Però això no ens impedia acomplir amb el primer objectiu: arriscar musicalment. I vam emprendre la preparació d’un programa exclusivament amb peces escrites per a cor i piano, algunes d’una diﬁcultat que ens havia impedit emprendre-les abans. I vam començar a treballar amb

el Nigra sum de Pau Casals, amb el Cantique de Jean Racine de Fauré, amb el Puisque tu pars de Goldman i Balandras, amb Hymn to freedom de Peterson, Hamilton i Hovi... i altres peces més assumibles, com la Cançó de la sabatera del Pep Vila, Cànon des scats de Verny, i Ball rodó Caterineta amb l’harmonització de X. Pastrana. També amb la col·laboració del grup de Mitjans vam cantar Touching de Beth, Quan cantem fem un món millor del Toni Miralpeix, La dama de Mallorca harmonitzada pel B. Bibiloni i La cançó de bres per una princesa negra de Rodríguez Sabanes i JanerManila. La tasca va ser dura, però els cantaires participaven del repte que suposava i van col·laborar de manera decidida, tant com els ho permetia la seva capacitat musical. Ens va acompanyar al piano un xicot de 16 anys, que va estar disposat a participar als assaigs extraordinaris (sessions de 3 hores, amb pausa per berenar). La directora de mitjans i algun reforç extern també hi van ajudar. I vam presentar la nostra proposta el 21

de maig a Lletger, una barriada de St. Jaume d’on són alguns cantaires. Amb moltíssims nervis i entusiasme vam començar a cantar. Quan vam interpretar el Nigra sum, es va aconseguir una interpretació que va arribar molt al públic, que va deixar anar algun “bravo”. El Cantique va ser correcte, però encara no del tot assumit; i la resta va anar prou bé. Vam repetir el mateix programa al concert de ﬁnal de curs a St. Jaume, el 19 de juny. Algunes coses ja estaven més païdes i el resultat va ser digne, encara que sempre millorable. Crec que tant els cantaires com el públic van quedar molt contents amb la feina feta i el resultat ﬁnal, i les directores també tenim el plaer d’haver transmès als nostres cantaires una experiència com aquesta: quan una proposta demana dedicació i tenacitat, la satisfacció es multiplica. I això és el més extraordinari del concert. Rosa Rafecas

Fotograﬁa de Josep Batet

novembre del 2011 33

III Conferència sobre Cant Coral i Inclusió: les edats de la veu – intergeneracionalitat coral • Barcelona, 17-18/03/2012

Notícies del MCC

El MCC coordina un projecte europeu sobre cant coral i inclusió El passat 18 d’agost es va celebrar a Girona una reunió de treball per a la preparació d’un projecte europeu de cant coral i inclusió coordinat pel MCC amb la participació de Sèrbia i Flandes (Bèlgica). L’Agrupació Coral de les Comarques Gironines va ser una excel·lent amﬁtriona i les sessions de treball realitzades al Monestir Benedictí de Sant Daniel va ser molt fructíferes. Aquest projecte que s’implementarà a diferents països europeus i no només als països organitzadors, optarà a una de les subvencions del programa europeu Culture de la Unió Europea. El projecte serà presentat en el marc de la III Conferència sobre Cant Coral i Inclusió.

La veu del Cant Coral es farà sentir al Consell de la Cultura Popular i Tradicional Martí Ferrer, president del MCC, ha estat nomenat membre del Consell de la Cultural Popular i Tradicional per l’Honorable Conseller de Cultura Ferran Mascarell. El MCC a través del seu president garanteix, així, la presència i la representació d’aquest gran col·lectiu que és el món coral català en aquest òrgan assessor: les nostres veus es faran sentir.

Neix Espai “a” – Xarxa d’Arts Escèniques Amateurs de Catalunya Espai “a” és el fruit de la collaboració entre les 4 federacions representats de les arts escèniques 34 La Circular

amateurs a Catalunya (Agrupament d'Esbarts Dansaires, Moviment Coral Català, Federació Catalana de Societats Musicals, Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya) i la Federació d’Ateneus de Catalunya. Aquesta darrera federació gestiona a travers dels seus membres una extensa xarxa d’escenaris arreu de Catalunya que programaran una temporada de Cor, Banda, Dansa i Teatre amb les produccions que proposin les entitats membres de cada una de les federacions. Pel que fa al cant coral, podran presentar propostes de concert les corals que siguin membres de qualsevol de les federacions corals de Catalunya: ACCG, CJC, FCC, FCEC, FPCC i SCIC. La voluntat és que en cada una de les disciplines es programin produccions de qualitat que puguin circular per diferents escenaris de Catalunya i ajudin a prestigiar i a crear nous públics per a les arts escèniques amateurs així com per a les sales dels diferents Ateneus.

Nova oficina - canvi d’adreça El Moviment Coral Català ha traslladat la seva oficina a l’edifici de la Federació de Cors de Clavé a Barcelona (Plaça Victor Balaguer n.5, 08003).

Coincidint amb Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional el MCC-MOCS dedica la tercera edició de la Conferencia sobre Cant Coral i Inclusió a la intergeneracionalitat. Durant un cap de setmana experts de diferents països i disciplines presentaran les seves propostes, experiències i reﬂexions. La conferencia girarà entorn tres grans eixos: • les edats de la veu o com ser cantaire actiu tota la vida (peculiaritats de l’instrument vocal, recursos i tecniques d’assaig, i repertoris per a veus grans) • gent gran, societat i risc d’exclusió (anàlisi de la posició social del col·lectiu de gent gran i els factors de risc d’exclusió social) • intergeneracionalitat (potencialitats del cant coral com a eina per a la inclusió social, descobrir projectes i experiències corals intergeneracionals). Un intens cap de setmana amb ponències, tallers, taules rodones i concerts en el marc del qual es celebrarà una sessió plenària de la Mesa per al Cant Coral i la Gent Gran.

El 31 de desembre acaba el termini per a la presentació de propostes de ponència o concert per a la III edició de la Conferència sobre Cant Coral i Inclusió Podeu fer arribar la vostra proposta per participar activament com a ponent o com a cor (amb un concert o part de concert) a la III Conferència sobre Cant Coral i Inclusió. Feu-nos arribar un email a mcc@mcc.cat indicant les vostres dades i la vostra proposta. En el cas de ponències adjunteu currículum del ponent, títol i breu resum de la ponència; i per a cors currículum del cor i director i proposta de programa, així com necessitats tècniques.

Parant l’orella

CHORAL CROSSROADS 2011 La primera edició de la Fira Euromediterrània per a Joves corals Choral Crossroads va tenir lloc a Lemesos, Xipre, del 22 al 25 del passat mes de setembre i va reunir 10 cors de joves provinents de països europeus i països àrabs amb un total d’uns 400 cantaires: Egipte, Estònia, Grècia, Hongria, Jordània, Líban, Sèrbia i Xipre van ser-hi representats. La filosofia de Crossroads és ser un punt de trobada euro-àrab, on els joves puguin intercanviar maneres de cantar i on també puguin compartir noves experiències i així crear ponts de comunicació entre cultures. Cal dir que El Moviment Coral Català – Mediterranean Office for Choral Singing ha col.laborat des de l’inici amb aquest projecte amb presència al Comitè Artístic. Al llarg dels quatre dies es va oferir un ampli assortit de tallers teòrics i pràctics: des d’un fòrum sobre les oportunitats per a la mobili-

tat dels cors de joves arreu de la Mediterrània a la concepció del cor a l’actual Egipte fins a tallers de repertori dels països representats. Així mateix dos dels tallers, on es treballava repertori grec i hongarès respectivament, van oferir els seus resultats en el concert final. Els cantaires, directors i altres membres acompanyants podien assistir de forma lliure als tallers. Malgrat que cap cor català va participar-hi (els cors havien d’enviar una sol·licitud i el Comitè Artístic va fer una selecció entre les sollicituds rebudes) Catalunya també hi va ser representada: Martí Ferrer, president del Moviment Coral Català i director de la Mediterranean Office for Choral Singing, va ser un dels ponents al Fòrum Euromediterrani per a Corals de Joves i va oferir un taller de descoberta de repertori de Música Catalana per a veus mixtes i jo mateixa vaig oferir

Núria Tura Editora de l’European Choral magazine i de L’Aurora de Clavé. Membre de l’equip de redacció de La Circular del SCIC.

Tots els cors participants cantant We are bridges, al Concert de Cloenda Fotograﬁa de Núria Tura

novembre del 2011 35

el taller “Com difondre la vostra activitat coral” basat en la meva experiència en diverses revistes de cant coral. I és clar, en un esdeveniment d’aquest tipus no podien faltar els concerts: el primer i el segon dia els cors participants van oferir una mostra del seu repertori i el tercer vespre, en el magnífic amfiteatre Kouriou, es va presentar el resultat dels dos tallers de música coral grega i hongaresa, a més cada cor va oferir una peça del seu repertori i, finalment, tots junts, van cantar “We are bridges”, una obra encarregada per a la clausura del Crossroads

2011 i que tots els cantaires junts havien estat assajant sota la direcció d’Angelina Nicolaidou, directora dels diversos cors d’Epilogi, l’entitat amﬁtriona.

seguiran en contacte a través del facebook, que tots ells han vist i han sentit cantar cors provinents de diverses tradicions i també és un fet que conèixer, apropa.

Tot i el diferent nivell musical i de la més o menys adequació del repertori dels diversos cors participants, crec que aquesta edició del Crossroads va assolir diversos dels seus objectius: era un plaer sentir tocar junts, de manera espontània, els tambors egipcis, libanesos o jordans i també ho era veure com uns ensenyaven als altres a ballar seguint aquests ritmes. És un fet que molts d’aquests nois i noies

Una organització impecable i uns amﬁtrions atents que ens van oferir un tracte exquisit van arrodonir una més que recomanable experiència. Podeu trobar més informació a www.choralcrossroads.org i també informar-vos sobre properes convocatòries i franges d’edat dels cors participants a mcc@mcc.cat

LUIGI LEO I ALPE ADRIA CANTAT 2011 un mitjà important per a l’educació M. Mercè dels infants. No només això: si no Argüelles cutivem en els petits l’amor per al cant coral, no hi haurà futur per als nostres cors. El cant coral infantil ha de ser a la base de la formació del cantaire però també dels futurs usuaris de la músia, perquè puguin escoltar-la amb capacitat crítica sense deixar-se influenciar pels aspectes comercials. Les federaciFeniarco: Aquest any el taller ons corals fan molts esforços per infantil torna a ser el que té més cantaires. Això vol dir que organitzar activitats corals per a nens i joves. el cant coral és molt present entre els nens i els joves italiCom veu la situació actual del ans? L. Leo: Sembla que sí. Finalment el cant coral a les escoles italiaA la publicació interna de la setma- cant coral comença a ser vist com nes? S’és conscient dels valors educatius del cant coral? No se n’és prou -a part algunes iniciatives aïllades- començant per aquells que hauriem de dictar les normes a nivell nacional. La bondat de les activitats corals escolars sovint es jutja només pel seu aspecte exterior i per l’impacte emocional de veure els “petits cantaires”, independentment del resultat sonor. En alguns casos el cor només és una manera de promocionar l’escola, per tant com més siguin a cantar, millor. Estudis recents han demostrat, però, que fer música –i sobretot fer música coral- estimula Fotografia de l’activitat cerebral i les capacitats cognitives, creatives i socials i con- Maria Mercè tribueix d’una manera substancial al Argüelles Aquest estiu vaig assistir com a cantaire a la Setmana Cantant Alpe Adria Cantat que organitza la federació italiana Feniarco a Lignano, prop de Venècia. Es desenvolupa en un lloc molt agradable: un extens complex residencial i de vacances, perfectament preparat per acollir grans grups, en mig de pinedes i a tocar de les llarguíssimes platges de dunes de la costa adriàtica. Els tallers eren: Música Romàntica, Spiritual/gospel,Vocal pop/jazz, Música sudamericana i finalment Música per a cors infantils. Aquesta vegada no hi assistia cap cor català.

36 La Circular

na hi havia una entrevista amb el director del taller infantil i encarregat del curs per a directors, Luigi Leo, amb qui trambé vam parlar. Ens ha semblat interessant reproduir-la (amb autorització) per la relació que es pot establir entre allò que s’explica d’Itàlia i la situació a casa nostra.

desenvolupament harmònic i global de l’infant.Vegeu l’article d’Adriana Abazzi publicat el 23 de febrer de 2010 al Corriere de la Sera: “L’hora de música a l’escola és vitamina per al cervell”. La seva feina com a Director i mestre a l’Escola Superior Biennal per a Directors de Cors de Veus Blanques a l’Escola Primària li permet conèixer molts futurs directors de cor. Amb quin esperit s’acosten a aquest món? En la majoria dels casos, d’una manera força superﬁcial. No tenen gaire previstes les moltes habilitats que són necessàries per posar-se davant d’un cor infantil, especialment dels cors escolars. En conseqüència, sovint se senten desorientats quan veuen que han d’aprendre una quantitat de matèries que no s’esperaven. Per altra banda, resulta gratiﬁcant veure l’entusiasme amb que aquests futurs directors de cor es dediquen al món de les veus blanques. Aviat sortiran dos nous volums de Giro Giro Canto. Com ha incidit la labor editorial de Feniarco en la renovació del repertori per a cors de veus blanques? Hi ha incidit molt. Com ja he dit, les grans federacions han entès que cal invertir en aquest tram d’edat. La composició per a cors infantils viatja en una via paral.lela al desenvolupament, la difusió i la conscienciació a Itàlia de l’activitat d’aquests cors. Fins fa uns anys els compositors no eren conscients que calgués compondre per a aquestes formacions. Les edicions de Feniarco han

contribuit a fer avençar aquest tren Trieste i actualment investigadora a la pel camí adequat. Northwestern University d’Evanston, Illinois- a la reunió anual de l’AssoNomés vaig poder assistir a una ciació Americana per al Pogrés de sessió del taller infantil. Luigi Leo la Ciència a San Diego, pot ajudar a semblava entendre’s força bé amb escoltar millor a qui parla fins i tot en els 118 nens, bàsicament de cors un ambient sorollós, perquè permet italians i russos i d’edats variades, aïllar els sons: hem evaluat aquesta que el componien, cosa no pas capacitat estudiant el cervell dels fàcil. La prova de foc, però, era el músics. Pensem, per exemple, en els concert final: els nens van cantar les músics d’una orquestra: cada músic cinc obres del taller (més un cànon aconsegueix captar i reconèixer els de presentació) amb gran seguretat, senyals clau que li permeten “entrar” molt decidits, sabent molt bé els en el moment just. Les investigacions textos, ben conjuntats en les petites de Nina Kraus han demostrat que coreografies o moviments que el sistema nerviós respon a l’estímul enfatitzaven alguns moments de les acústic del llenguatge (és a dir, a qui cançons i –molt important!- pasestà parlant) i a l’estímul musical (una sant-s-ho molt bé. Una bona feina. cançó, per exemple) de forma immediata, en una mil.lèsima de segon. Els Reproduim a continuació l’arti- músics ho fan més depressa que altres cle del diari italià Corriere della persones. Sera del 23 de febrer de 2010 al qual fa referència Luigi Leo. La dislexia.- “També hem demostrat –afegeix la investigadora- que L’hora de música a l’escola és una l’experiència musical permet escoltar vitamina per al cervell amb més atenció els altres i interAprendre a cantar o tocar pot ajudar pretar més fàcilment els matisos del a millorar les capacitats lingüístiques. llenguatge lligats al canvi d’entonació de la veu de l’interlocutor, fins i tot el L’hora de música a l’escola? És tan més mínim”.Vet aqui perquè els nens important com la d’italià, la d’història educats en la música poden manteo la de geografia. O potser més, diuen nir més facilment la concentració i els neuròlegs. Perquè escoltar Beetho- escoltar millor la veu del mestre en ven, aprendre a tocar un instrument o una classe sorollosa.Vet aqui, també, a cantar una cançó té una influència perquè persones amb problemes de important per al desenvolupament llenguatge, com ara els dislèxics i fins i sensitiu i cognitiu dels infants i joves. tot els autistes, poden ser ajudats per Podria fins i tot constituir un bon siste- la música, “Ara sabem que la músima per curar persones amb dificultats ca –conclu Nina Kraus- pot modelar de llenguatge com els dislèxics o fins i els circuits sensorials subcorticals de tot els autistes. Música i percepció del tal manera que millorin activitats llenguatge, de fet, estan relacionats tan quotidiana com la lectura o escoltar amb el sistema nerviós com amb els els altres”. centres cognitius del cervell. Classes sorolloses.- “L’experiència Adriana Abazzi musical, ha dit Nina Kraus -nascuda a

CANTONIGROS 2011 Un grup del SCIC vam assitir a la competició infantil que es va celebar el diumenge 17 de juliol al matí. Hi participaven sis cors de diferents països: Moldàvia, Rússia, Colòmbia, Txèquia i dos de la Xina, tots ells de bon nivell. Enguany no hi havia

cap cor infantil del Països Catalans. apreciar la qualitat extraordiària L’obra obligada era Nigra Sum de dels dos cors xinesos i del cor de Pau Casals (1876-1973). Txèquia. Us volem transmetre les nostres opinions: Tots els assistents amb qui vam El primer premi va ser per al cor comentar les actuacions, la majoShanghai Huangpu Youngster’s Actria professionals de la música, van Centre Spring, de Shangai, Xina. És

Maria Drets

novembre del 2011 37

un cor de so molt bonic amb una gran disciplina de gup. El Nigra Sum el van fer en un tempo proper al que estem costumats i amb una interpretació expressiva i amb molts contrastos dinàmics. Una de les altres obres que van cantar era molt interessant i complicada. El segon premi el va guanyar el Guangdong Experimental Middle School Choir, de Guangzhou, Xina. Aquest és el cor que més ens va agrada. Tenen un so preciós, aﬁnat i net.Van cantar amb molta precisió i amb uns canvis de dinàmiques impressionants. La interpretació del Nigra Sum va ser molt expressiva, en un tempo una mica més lent de l’habitual però amb molta línia i un fraseig molt tens i molt profund que no va decaure en cap moment. El director, amb gest ﬂexible i expressiu, donava la sensació d’entendre molt bé la música que feia interpretar. En el concert de clausura de la tarda –on intervenen només alguns grups- també es va poder apreciar la preparació, la qualitat i el treball extraordinari d’aquest cor.

El Guangdong Experimental Middle School Choir Fotograﬁa de M.Mercè Argüelles El Medvidata Children’s Choir, de Txèquia, va guanyar el 3er premi. Té un so bonic i una manera de cantar molt natural, pero algunes veus amb aire. Era curiós que en algun moment, quan cantava només un petit cor, la resta acotaven el cap per fer notar que estaven en repòs. El director tenia una actitut molt serena i natural, amb un gran domini i una gran seguretat.

Felicitem l’organització i ens congratulem de l’assistència al concert ﬁnal de la Sra. Elena Rakosnik, esposa del President de la Generalitat, i del Secretari General de Cultura de la Generalitat, Sr. Xavier Solà. Desitgem que l’any vinent hi assisteixin més cors infantils i que hi hagi la participació de cors del nostre país.

UNA MIRADA A FLANDES El passat mes d’abril, la federació ﬂamenca de cors Koor & Stem va convidar la Coordinació del SCIC a la ﬁnal del concurs bianual ‘Koor van het Jaar’ on, després de diferents gales, s’escull el cor que representarà a la federació durant els propers dos anys.

A Flandes, la primera edició d’aquest concurs va ser a l’any 1997, seguint la idea d’un concurs d’Anglaterra. Altres països com Holanda i Alemanya també en tenen de

semblants. Actualment és un dels actes més prestigiosos, amb més tradició i qualitat de l’art amateur. Per tal de poder-hi participar, als

Xell Montserrat Coordinadora General Adjunta del SCIC

Aquesta federació, segons dades de l’any 2010, té 29.876 cantaires en els 851 cors federats, d’aquests 296 són infantils i joves (d’edats com els que tenim al SCIC). ‘Koor van het Jaar’ és una coproducció de la pròpia federació, el canal de televisió públic Canvas i la sala de concerts Flagey, l’antic ediﬁci de la ràdio ﬂamenca de Brusel·les reconvertit en una Casa de Cultura amb diverses sales d’acústica molt bona però poc utilitzades; amb aquest acte també es volen donar a conèixer. 38 La Circular

El compositor Vic Nees va lliurar els guardons Fotograﬁa de Koor & Stem

cors se’ls demana dues condicions: una alta qualitat musical (els delegats de cada regió coneixen perfectament cada cor, ja que els van fent un seguiment) i una posada en escena atractiva i que utilitzi diferents disciplines. També es demana que presentin un programa de música ﬂamenca contemporània.

detall té molta importància.

A més d’una alta qualitat i una posada en escena atractiva per al públic, també es volen fomentar noves idees que relacionin la imatge i la música (per tal d’atraure els joves, els cors han de treballar molt com presentar-se davant del públic...). L’objectiu ﬁnal és transmetre al L’acte ja s’ha convertit en tota una gran públic l’entusiasme pel cant tradició i és molt esperat. Atrau una coral. Els cors participants demosgran quantitat de públic – del món tren com gaudeixen cantant, com coral i també de fora, gràcies a la és d’enriquidor i com s’encomana. participació de la ràdio i la televisió Demostren a tothom que canque el fan arribar a un públic molt tar fomenta la relació entre les ampli. L’ambient que s’hi respira persones, amb l’esforç i el treball és especial. Els cors fan el possible conjunt, sigui quina sigui l’edat o la per assistir-hi i el nivell és molt alt. cultura dels cantaires.... S’estimula Tot està cuidat al màxim, qualsevol la gent, sobretot als més joves, per

a que canti en cors i vagi a veure concerts. Els cors que van presentar-se van saber sorprendre al públic amb uns vestuaris discrets però molt bonics, a més d’anar canviant col·locacions i fer moviments suaus que creaven un efecte visual molt atractiu. Els llocs webs són: www.koorenstem.be – Federació Koor & Stem www.koorvanhetjaar.be - ‘Koor van het Jaar’

EL MOVIMENT EN ELS CORS INFANTILS Molt professors I directors em pregunten perquè soc partidari del moviment a l’hora de treballar amb cors infantils. Com a nordamericà criat als Estats Units, sempre he associat el cant coral amb el moviment, ja siguin exercicis corporals simples per a l’escalfament del cor o intrincades coreograﬁes per presentar un poupurri de Broadway. Els darrers 25 anys he viscut i treballat a Paris i estic més convençut que mai que el moviment, en un cor infantil, és part integral de la formació. Aquestes són algunes de les explicacions que dóno als meus alumnes de dirección coral en els tallers de l’Òpera de Paris:

veure nens cantant en un cor sense ànima, sense energía. La clau és que cantin lliurement i amb alegría tot i estar en una posición coral estàtica. Moviments, exercicis i jocs poden ajudar-los a cultivar aquesta energía i a perdre inhibicions.

electròniques i meravelles de la tecnologia, però estan cada vegada menys en contacte amb el propi cos. Fan menys esport, s’asseuen davant d’un ordinador en lloc de jugar a l’aire lliure, anar en bicicleta, pujar als arbres o jugar a futbol. Per això nosaltres, els directors de cor, • Durant els últims 20 anys he estat hem d’ensenyar-los a sentir-se bé professor d’Expressió Musical i de amb ells mateixos, a redescobrir el Cant a l’Escola de Ballet de l’Òpera seu cos i comprendre com funcide Paris i sempre m’ha meravellat ona: extendre els braços, separar com canten de bé els estudiants de els dits dels peus, estructurar els ballet sense formació vocal formal. moviments improvisats… Pel fert de ser ballarins, ténen una postura molt bona i una alineació • Els nens ténen tendència a no del cos perfecta i una alegria de escoltar realment el text d’allò que viure que es contagia. Això els per- canten, especialment a França on el met cantar lliurement amb una veu 95% de la música que escolten ve • El cant coral pot cohibir i ﬁns natural i correctament posicionada. dels Estats Units. Fer que improvii tot anar en contra de l’energia La meva experiència amb ells m’ha sin gestos per a una cançó deternatural i espontània de l’infant… convençut que una bona alineació minada ajuda a què es concentrin “Asseu-te bé, recolza fermament i un cos relaxat són les claus del realment en les paraules i dónin els peus a terra, respira profuncant coral. vida a allò que diuen. De vegades dament, no moguis les espatlles, fem els moviments en un concert, mira’m quan dirigeixo, articula, • Crec que el 80% de la tècnica vo- altres vegades simplement fem concentra’t, pensa en el fraseig, cal amb un cor infantil ha de servir aquest exercici en un assaig per no parlis, somriu…” etc. Jocs i perquè se sentin lliures, relaxats, treballar el text. moviments poden ajudar l’infant a desinhibits i en sintonia amb el seu adquirir conﬁança i fer que se senti cos. Els nens de la generació actual • Treballo molt les entrades i com un cantant, un artista, sense viuen en un món ple d’increïbles sortides de l’escenari i la manera sentir-se cohibit. Em deprimeix invencions, imatges, joguines de trobar fàcilment el lloc que ens

Scott Alan Prouty Director i ensenyant

novembre del 2011 39

correspon en el cor. Cada moviment a l’escenari ha de tenir un motiu. Sovint els dic que somriguin amb els ulls i intentin comunicar-se, fins i tot “coquetejar” amb el públic. Treballo molt el caminar o moure’s a l’escenari amb energia. Els dic que sentin l’energia a cada dit de la ma i dels peus, als genolls… fins i tot als cabells! També faig jocs de direcció de manera que s’ho passin bé no només veient-me dirigir sinó també notant la importància de seguir un director. • Dic als meus estudiants que la cançó comença 10 segons abans de la introducció del piano i acaba 10 segons després de l’última nota. L’objectiu és evitar que l’energia es mori a cada peça. També dis als meus cantaires que és molt important no deixar que l’energia es desinfli al final de cada cançó.

sentir-se intimidats. Els ensenyo passos de ball en cànon, assegurant-me que facin bé els passos i que aﬁnin. La clau és ensenyar-los a moure’s SENSE comprometre la qualitat del cant. Els demano que improvisin gestos segons la lletra, això els obliga a pensar i a trobar manera expressives de fer viure el text. Fem mímica i exagerem els moviments. ATENCIÓ: un director de cors infantils ha d’estar disposat a deixar-se portar i no ha de tenir por de moure’s amb els nens sense inhibicions.

concentrat en la tècnica. Recordant això, ara faig servir gestos i moviments per ajudar els nens a cantar amb llibertat i sense lligams; una vegada han vist com són de fàcils les notes agudes, llavors se senten bé cantant-les en posició estàtica. Sempre recordo als meus cantaires que una bona tècnica vocal ha de ser invisible per al públic. • L’ús de la coreograﬁa és una eina fantàstica perquè el cor canti coordinadament. PERÒ és molt important que la coreograﬁa ajudi el cor a cantar bé i que no vagi en contra del fraseig o el sentit de la música.

• De vegades fem tot un concert de música sacra sense cap moviment, però igualment els utilizem en els assaigs per obtenir llibertat i musicalitat. És molt important començar els assaig amb exercicis que ajudin els nois i noies a relaxar-se i oblidar • El moviment és excel.lent per el dia a l’escola o els problemes a ajudar les vocalitzacions o treballar casa. Exercicis corporals i jocs faran una frase difícil. No oblidaré mai d’un estudiant “normal” un cantant, que, quan jo era un estudiant de se- un “artista”. cundària, podia cantar sense esforç un Si agut en mig d’un espectable • Com ensenyo els moviments al perquè estava ballant i movent-me cor? Començo amb exercicis simi, per trant, no estava pendent de ples que ells imiten. Els faig saltar, la diﬁcultat vocal de la nota; però fer-se massatges els uns als altres, durant un recital o un concert repetir sons divertits, fer ecos. Els tenia diﬁcultats per arribar a un Fa faig seguir el rítme de la música deiperquè estava immòvil i totalment xant-se portar, sent creatius i sense

La Cigale de Lyon a L’Auditori Fotograﬁa d’Assumpta Burgués

• Sempre dic als meus estudiants de direcció que els nens aprenen per imitació i no amb la paraula. Els directors hem de donar exemple amb una postura perfecta, hem de cantar i moure’ns lliurement amb expressió i entusiasme. Per a mi, un director que ho estimi inspirarà el seu cor i el farà meravellós. Jo crec que qualsevol gran cor infantil ha de ser molt versàtil i capaç de cantar qualsevol repertori. Perquè no l’Stabat Mater de Pergolesi i una cançó de gòspel amb moviments en un mateix concert? Què té de dolent treballar en una obra magníﬁca de John Rutter al mateix temps que en un poupurri coregraﬁat de West Side Story? Allò que importa és que, com a educadors corals que som, ensenyem els nens a estimar el cant i a cantar bé. Estic convençut que el moviment i la dansa són eines increïbles per ajudar els nens a convertir-se en grans cantats i en excel.lents intèrprets Scott Alan Prouty, reconegut especialista en cors infantils, és fundador i director del prestigiós i dinàmic Choeur d’Enfants Sotto Voce, resident al Théatre du Chaâtelet, de París. És Director d’Estudis Musicals a l’Escola de Ballet de l’Òpera de Paris i dirigeix nombroses produccions per a Programes Juvenils als teatres de l’Opéra, Châtelet i ChampsElysées, a Paris. Publicat a l’International Choral Bulletin, volum XXX nº 2, 3n trimestre 2011 i reproduït amb autorització. Traducció de l’anglès de M.Mercè Argüelles.

40 La Circular

El Racó dels Llibres

LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA CATALANA A L’ESCOLA Assumpta Valls i Cèsar Calmell DINSIC Publicacions Musicals Barcelona 2010

A l’escola, sovint escoltem poca música contemporània. A vegades el poc coneixement o el poc costum a l’hora d’escoltar aquest tipus de repertori fa que no el tinguem en compte: no donem l’oportunitat als alumnes d’escoltar música de compositors que encara són vius i que han nascut a casa nostra. Aquest llibre ens presenta una selecció d’audicions contemporànies d’autors catalans plenes de possibilitats acompanyades d’un conjunt de propostes didàctiques que ens permeten portar-les a l’aula d’educació primària i secundària amb comoditat. Les propostes didàctiques han estat provades a diferents escoles per uns mestres que formen un grup de treball de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que s’han modificat i acabat de definir a partir dels comentaris dels mestres i les respostes dels alumnes. A més a més cada audició rep un tracte especialitzat segons els diferents perfils professionals dels autors del llibre: Assumpta Valls, experta en didàctica de l’audició i Cèsar Calmell, expert en musicologia.

un petit quadre-resum, la biograﬁa del compositor, una anàlisi musical de l’obra i les propostes didàctiques il•lustrades amb esquemes, imatges i fotograﬁes d’alumnes realitzant les activitats. S’inclouen, també, fragments de les partitures i musicogrames que ajuden a entendre l’obra. Les propostes didàctiques estan dissenyades amb la intenció de donar les eines necessàries al docent perquè incorpori aquestes músiques en la seva programació. Tal com es diu al llibre “per una banda es busca que l’alumne realitzi una escolta tan activa com sigui possible, que ho faci de forma sensible i que comparteixi amb els seus companys les seves sensacions, emocions i opinions, i per l’altra que entri en el coneixement i aprenentatge dels elements musicals a través de l’anàlisi i escolta de cada una de les obres”.

L’oferta de propostes didàctiques és àmplia perquè cada professor pugui escollir els aspectes que consideri més adequats. Es parla també dels principis metodològics de les propostes, específicament de la manera com s’entén el treball d’audiEl llibre consta d’una petita presen- ció a l’aula, com ensenyar a escoltar música, la funció del docent en el tació on se’ns parla primerament del procés de selecció del reperto- treball d’escolta, l’ús del moviment ri. En la tria de les obres, els autors i la grafia per a una escolta atenta i expressiva i algunes especificitats han buscat varietat i complemende la música contemporània i el seu tarietat tant pel què fa al caràcter tractament didàctic. El llibre inclou de la música com als conjunts un CD amb les audicions i un CDinstrumentals. Les obres musicals Rom amb material didàctic (audio escollides són de Joan Guinjoan, i gràfic). Francesc Taverna-Bech, Carles Guinovart, Albert Sardà, Rodríguez Picó, Jep Nuix, Albert Llanas, Salva- Un llibre molt recomanable per atrevir-nos a incloure la música dor Brotons i Agustí Charles. contemporània catalana a l’escola El gruix del llibre consta de la pre- de manera pràctica i enriquidora. sentació de cada una de les obres a treballar. De cada obra es presenta Anna Batlle

novembre del 2011 41

EL SECRETO DE LA PASIÓN. REFLEXIONES SOBRE EDUCACIÓN MUSICAL.

EXPLICA’M UNA ALTRA CANÇÓ. TIÓ, NADAL I REIS. Jaume Ayats Rafael Dalmau Editor Col.lecció Toc de Gralla Barcelona,2011

Elisa Roche Clivis Publicacions Barcelona 2010.

Clivis publica aquest llibre entorn d’Elisa Roche (1943-2009), les seves idees i reﬂexions sobre l’educació musical a través d’un recull d’entrevistes, articles i ponències que ha fet al llarg de la seva vida. Fernando Palacios, Maria Dolors Bonal i Mireia Hernández introdueixen el llibre i presenten Elisa Roche.

de la LOGSE a través d’un seguit d’articles que va publicar Elisa Roche, majoritàriament a la revista Doce Notas.

Aquest és el segon dels llibres de Jaume Ayats publicat en aquesta col.lecció (el primer, Explica’m una cançó - 20 tradicionals catalanes, el vam comentar a la Circular nº En els últims tres capítols parla de 152). Aquesta vegada ens explica la contrareforma, de la formació del cançons dels Països Catalans que professorat (defensant la importàn- es refereixen al Tió, Nadal i Reis. cia de la formació pedagògica dels Com ell diu en la introducció, futurs professors), i l’experiència davant la impossibilitat d’incloureorquestral basada en la JONDE. hi totes les cançons populars que El primer capítol se centra en existeixen sobre aquests temes, ha És un llibre, doncs, que t’aproxima a optat per triar-ne quinze que, per la trajectòria vital i professional d’Elisa Roche a través de diverses les idees de Roche i que fa reflexiun motiu o un altre, li venia més entrevistes que li han fet diferents onar sobre l’educació musical tant bé d’explicar. Ayats opina que para nivell d’escola general (primària i mitjans. És, doncs, ella mateixa lar de cançons de Nadal en temps responent les diferents preguntes secundària) com d’escola de música de multiculturalitat i d’allunyament i al conservatori superior. Es pot qui exposa la seva trajectòria: els de les creences antigues “té prou seus estudis musicals, els seus ini- llegir de dalt a baix, però també es encant i més d’un al.licient”, percis de mestra de música a l’escola poden escollir els capítols que més què “el ciutadà modern acostuma interessin a cada lector. Crec, però, a confondre la doctrina catòlica primària, les activitats musicals que val la pena llegir-ne sobretot els oficial amb el conjunt de creences extra-escolars, com a professocapítols més reflexius per allò que ra de pedagogia musical, com a de la cultura llatina i mediterrània aporten de coneixement i reflexió. de les generacions anteriors”. formadora de formadors i com a consellera tècnica del Ministeri Aquestes cançons “han estat mil d’Educació i Ciència per desenvo- A la contra-solapa trobem comenvegades refetes i manipulades, taris diversos que s’han fet sobre lupar les reformes educatives en reciclades i reinterpretades per l’autora. Acabo copiant el d’Ester l’àmbit d’educació artística de la itineraris difícils de resseguir”, dels Bonal i Mireia Hernández: LOGSE. quals ell dóna alguna explicació. “Elisa Roche fue el faro que orientó con sabiduría, generosidad y Tot i que la reflexió és present a Com en el llibre anterior, de sensibilidad infinitas el trabajo de tot el llibre, als capítols segon i cada canço hi ha la partitura, amb muchos de nosotros. Desde l’Arc quart és on se centra la reflexió referència a la font de procedèncompartimos con ella ideales y sobre l’educació musical, què és i cia de la versió reproduïda (de pensamientos con total sintonía. què voldria que fos. Entre moltes vegades més d’una) i tota la lletra. altres idees, critica l’educació mu- ¡Cuánto la echaremos de menos!” El comentari de cada cançó el sical massa teòrica i poc pràctica distribueix en apartats que titula oblidant la vessant més emocional. Anna Batlle gairebé sempre Què explica; Quan Entén l’educació musical com a es cantava i qui ho cantava; D’on global, pràctica, emocional i grupal. prové; La melodia; Curiositats. La idea que s’educa més pel que Inclou referències bibliogràfiques i s’és i es fa que no pel què s’ensed’enregistraments. nya. Fa també en aquest capítol un Un altre llibre ben documentat resum de la història de l’educació i amè d’aquest conegut music i musical des de la IIa República fins la LOGSE amb els seus punts forts especialista en etnomusicologia, i punts febles. que ens ajudarà a ampliar coneixements sobre el nostre patrimoni El tercer capítol parla de la reforde cançons tradicionals. ma educativa, de la implantació M. Mercè Argüelles

42 La Circular

, ʋUɈ , ʋUɈ ʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə Ǌǒ6 ƴк0(ƺǖ6 'Ǌ/ 6Ǩ,& Ara que celebrem el 45è anniversari, repassem alguns números del SCIC: A - Quantes cantates ha compost Antoni Ros Marbà expressament per al SCIC? 1. Tres 2. Una 3. Cinc B - Quants dies van caldre per canviar el món, segons Ramon Solsona? 1. Deu 2. Set 3. Tres-cents seixanta-cinc C - Quantes vegades Manel Valdivieso haurà dirigit en una trobada? 1.Vint-i-cinc 2. Cap 3. Tres

MI FA

SOL

E - Quants equips formen aquest òrgan rector? 1. Tres: Coordinació, tècnic i administratiu 2. Quatre: Coordinació, tècnic, administratiu i comarcal 3. Cinc: Coordinació, tècnic, administratiu, comarcal i Circular F – Quantes Circulars s’han publicat, comptant aquesta? 1. Uff, ni idea! 2. Cent cinquanta-quatre 3. Unes mil, més o menys…

ƻǄ/7 0(7(5ƩǖƱѯƬ,&

ƻǏƧǖư8

D - Com en diem, de la junta del SCIC? 1. Junta dels 24 2. Consell dels 17 3. Conxorxa dels 150

SOL

SOL DO

SOL

48(

75$

081

48(

&$1

Non, non canta la mare (Carlo Pavese)

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

Diuen a l’Empordà que aquest ocell prediu l’arribada del famós vent...

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR MOTS MUSICALS… O NO Quartet – Virtuós – Barra – Motet – Corn – Llibret – Campaneta – Temporada – Consonants – Botons – Concert – Gira – Viola.

SOL

La ginesta (Cànon tradicional alemany) VA D’INSTRUMENTS 1. Clarinet 2.Trompeta 3. Bateria 4. Piano 5. Guitarra 6.Violí 7. Cascavells 8. Arpa 9. Bombo 10. Harmònica 11. Trompa

novembre del 2011 43

Fotograﬁa de Cesc Rovira

Léstel brilla en la nit pura i es detura al firmament, els camps són sembrats dárgent. Fa una nit quieta, profunda.

Joan Alavedra (1899 – 1981)

44 La Circular

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de l’European Choral Association - Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: 'LSXWDFLy %DUFHORQD [DU[D GH PXQLFLSLV *HQHUDOLWDW GH &DWDOXQ\D 'HSDUWDPHQW GH &XOWXUD &HQWUH GH 3URPRFLy GH OD &XOWXUD 3RSXODU L 7UDGLFLRQDO &DWDODQD