__MAIN_TEXT__

Page 1

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista quatrimestral Número 152 gener-febrermarç-abril 2011

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya


3Opinió

4Notes del SCIC 9

21 Conversa

Canvi de periodicitat de La Circular del SCIC Comiat Comiat i Salutació 86 Jornades de Treball i Assemblea Reglamentària Curs de direcció de Corals Infantils I el curs continua.... Assemblea general ordinària del MCC Assemblea general d’Europa Cantat 2010 Adéu a Roser Cabanes El Tauler del SCIC

Editorial

amb... Reina Capdevila

Monogràfic

31 30 Activitats de Cors amb Cor les corals

43 45 Bústia oberta El Racó dels Llibres

SCIC i futur: preguntes mai no formulades...

27 El Tècnic a l’abast

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

37 Parant l’orella P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

47 I ara... juguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 152 abril 2011 Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Toni Gàlvez Núria Tura

2 La Circular

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura

Fotografia portada

Maquetació: Anna Falcó

Redacció, administració i publicitat P.Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 scic@scic.cat www.scic.cat

Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

Disseny: Núria Tura

Assumpta Burgués Concert “Cors amb cor” 2010 a L’Auditori de Barcelona.


Editorial

Jornada de Reflexió: som-hi! La Jornada de Treball del proper mes de juliol inclourà la II Jornada de Reflexió del SCIC. Fa mesos que aquestes Jornades s’estan treballant des de diferents nivells del SCIC i el dia 2 de juliol serà el dia d’arribar, entre tots, a les diferents conclusions que han de ser decisives per al futur del SCIC.

La vitalitat del SCIC i de les corals que l’integren no està en perill. Les activitats endegades i la participació activa de les corals en els darrers projectes així ho demostra. I malgrat això el SCIC (els seus dirigents, les seves corals) es plantegen nous reptes, nous interrogants, noves perspectives...

aquests si, són valors ara per ara inamovibles a la nostra federació.

Només una cosa pot millorar el debat plantejat i és (utilitzant el vocabulari pre electoral dels temps que vivim) que hi hagi una àmplia participació el mateix dia de la Jornada de Treball i de Reflexió. Em semNo tinc cap dubte que el SCIC bla que el futur del SCIC s’ho Organitzar un esdeveniment mereix. en sortirà enfortit, d’aquesta com aquest no és fàcil: posar sobre la taula els canvis que hi Jornada, tot i que se que hi Núria Tura haurà posicions enfrontades ha hagut en el panorama del cant coral infantil català en els sobre determinats temes que s’han plantejat. Però se’n pardarrers anys i plantejar-se si cal que el SCIC s’adapti o no a larà obertament, com sempre aquests canvis, i com fer-ho en s’ha fet al SCIC, i tothom el cas que calgui canviar, és una podrà dir-hi la seva en un acte de llibertat i democràcia que, tasca, com a mínim, sana.

Foto: A. Cornudella

abril del 2011

3


Notes del SCIC

CANVI DE PERIODICITAT DE LA CIRCULAR DEL SCIC A la reunió dels “17” (Consell del SCIC) del passat 16 d’octubre, els membres de la Redacció de La Circular que hi eren presents van proposar la possibilitat que la nostra revista passés de ser trimestral a ser quatrimestral. Amb aquest canvi, van argumentar, es disminuirien els costos d’una activitat

deficitària i es facilitarien molt les tasques de l’equip responsable de la seva preparació i edició. A proposta de la Coordinació, el canvi es va passar a votació i es va aprovar per unanimitat.

tàncies no predisposin a tornar a la trimestralitat, La Circular del SCIC s’editarà, des d’aquest curs 20102011, cada quatre mesos, és a dir, a raó de tres vegades l’any. La Redacció

Així, doncs, fins que les circums-

COMIAT Benvolgudes i benvolguts companys, per fer tot allò que voldries. Tot i així, crec que s’ha fet molta feina i crec que he contribuït a posar les Sembla que fa quatre dies que bases de projectes que comencen començava el meu període al capdavant del SCIC i ja han passat ara i que es consolidaran en un futur: el nou curs de direcció per a tres anys! directors de cors infantils, l’autoLlegint l’escrit que vaig fer per la edició de partitures, l’impuls a la Circular en començar aquests tres comunicació del SCIC (web, xarxes anys de Coordinador General, socials...) El relleu entre recordo que em plantejava tantes coses... el dia a dia del SCIC, moltes Animo tothom a contribuir al deToni Gálvez i senvolupament del SCIC, formant Manel Cubeles vegades no permet tenir temps part del Consell Directiu (els 17) o participant en les activitats que ens proposa d’una manera activa i positiva. Us ho recomano!!

Foto: M. M. Argüelles

4 La Circular

Fent balanç dels tres anys com a Coordinador General i dels vuit com a membre de l’Equip de Coordinació, considero que han estat uns anys molt intensos, amb molta feina però amb moltes recompenses.

Poder COMPARTIR l’organització d’un Europa Cantat Junior, una Trobada General, la gira d’un cor com La Cigale de Lyon o els concerts a L’Auditori de Barcelona amb Un concert Desconcertant... són moments que em van deixar unes sensacions que mai no oblidaré. Això només ho poden viure poques persones. Em sento privilegiat i molt agraït! És per això que només puc acabar donant les gràcies. Gràcies al SCIC per haver confiat en mi però sobretot gràcies a les companyes i companys de l’“Equip dels 17” que hem conviscut durant aquests anys. Voldria agrair molt especialment a la Roser Pugès, la M. Àngels Blasco, en Martí Ferrer, la Xell Montserrat i en Manel Cubeles les molt bones estones que hem passat i, el més important, la seva amistat! Només em resta desitjar molta sort al nou Equip de Coordinació i oferir-los tot el meu suport i ajuda en tot allò que necessitin. Toni Gálvez i Carcellé


salutació Mirant enrere, m’adono que ja fa deu anys que em van proposar dirigir una coral infantil a Barcelona, l’Esquellerinc.Va ser allà on vaig conèixer una persona molt activa dins el Secretariat, una persona plena d’energia i passió per transmetre tots els valors positius que comporta la tasca de direcció d’una coral; amb el temps vaig entendre la importància de l’existència d’una xarxa entre les corals per assolir objectius comuns i intercanviar experiències i vaig començar, gràcies a ella, a admirar i respectar la feina de les persones que hi treballaven. Tot el meu agraïment per a la perso-

na que em va donar l’oportunitat de conèixer el SCIC, la M. Mercè Argüelles. Amb els anys, l’Ester Bonal i la Laia Pedrol em van demanar de formar part de l’Equip tècnic del Secretariat; per a mi va ser un honor que m’escollissin i vaig iniciar la meva tasca l’any de la Trobada General de 2007, amb la cantata Flor d’Escarabat. Un any després, en Toni Gàlvez em va demanar que fos el seu coordinador adjunt. Han estat uns anys d’intens aprenentatge. He tingut la sort de

comptar amb uns companys de viatge fantàstics que m’han donat l’oportunitat d’estimar el SCIC tal i com ho fan ells, que l’han viscut des de petits. A tots ells els vull donar las gràcies, especialment al Toni, que ha fet una feina magnífica en aquest tres anys. Espero que en els dos anys que tinc per davant, juntament amb l’equip que m’acompanya pugui dur a terme nous projectes i continuar amb la bona feina que l’anterior coordinador va encetar. Manel Cubeles i Martínez.

86 JORNADES DE TREBALL I ASSEMBLEA REGLAMENTÀRIA Els dies 16 i 17 d’octubre de 2010 es van celebrar, a Vic, les 86 Jornades de Treball del SCIC i la seva Assemblea reglamentària. L’assistència a aquest cap de setmana de treball va ser força considerable i la participació activa dels assistents molt rellevant.

Mediterrani: l’italià Carlo Pavese, el grec Thomas Louziotis, el libanès Edward Torikian i la israelita Sara Shoham. Aquesta vegada va ser una presentació absolutament real, perquè les cançons es van poder sentir en el molt bon concert inaugural de les Jornades, a càrrec de la coral Claudefaula de Girona que dirigeix Quim Bonal. A la felicitació merescuda per les seves interpretacions, cal afegir-hi l’agraïment per l’esforç molt considerable que Claudefaula va fer per aprendre aquestes obres en un temps mínim.

Per allò que fa a les Jornades de Treball, l’activitat va recaure, principalment, en la presentació del volum 10 de la col·lecció Patrimoni Coral XXI que recull vuit cançons tradicionals catalanes, en general poc conegudes, harmonitzades per quatre comLa resta de les Jornades van ser depositors de països de les ribes del dicades, principalment, a la presenFoto: M. M. Argüelles

Presentació del Programa Comú

tació del programa comú proposat per al curs 2010-2011. D’aquesta presenació se’n van encarregar, amb els seu bon fer de sempre, els membres de l’Equip Tècnic. Quant a l’Assemblea, a la qual es va dedicar la nit del dissabte, va constar dels apartats habituals en aquestes sessions de treball. Aprovats l’acta de l’Assemblea anterior, els Estats de Comptes i el Pressupost per al nou curs, es van presentar les activitats programades per al curs present: - Curset per a directors de corals, especialment infantils; - Jornada de reflexió sobre el present i el futur del SCIC; - Enregistrament i publicació d’un CD amb una selecció de 15 de les 80 cançons publicades en els 10 primers volums del Patrimoni Coral XXI - Presentació d’aquest CD en un concert de la sèrie Un Pont de Cançons - El SCIC a L’Auditori, el dia 15 del pròxim mes de maig. - Trobades d’aquest curs en forma d’intercanvi. Una part molt important d’aquesta Assemblea va ser la dedicada a la renovació de càrrecs del Consell abril del 2011

5


del SCIC que aquest vegada adquiria una importància especial donat que es procedia al canvi de Coordinador General. En efecte, Toni Gàlvez havia acomplert amb escreix el seu període reglamentari com a Coordinador General i, per tant, deixava el càrrec. La proposta que Manel Cubeles prengués el relleu va ser aprovada per unanimitat. Els presents van felicitar efusivament Toni Gàlvez per la tasca realitzada i van desitjar a Manuel Cubeles molt d’èxit i... molta feina!

Coordinador General Adjunt: Xell Montserrat Secretati Tècnic: Quim Bonal Tresorer: Enric Puig

Cinta Ollé i Gemma Ruiz

Equip de Redacció de La Circular del SCIC M. Mercè Argüelles, Abel Castilla, Equip Comarcal Martí Ferrer, Maria Martorell i Barcelonès: Rosa M. Garriga i Ariad- Núria Tura na de Casacuberta Eix Llobregat: Berta Junqué Secretari Administratiu Penedès, Anoia...: Ester Batlle Mon Monfort Tarragonès, Camp: Mercè Pérez Gironès, Osona...: Laura Sureda Després de força hores de treball, Terres de Ponent: Benjamí Audet de cançons i de companyonia, les El Maresme,Vallès Oriental: Maria 86 Jornades de Treball de SCIC es Carretero van donar per acabades. Vallès Occidental: Rosa Ribera Bon curs 2010 – 2011 a tothom!

Així, doncs, el Consell del SCIC va quedar format de la següent manera: Coordinació: Equip Tècnic Coordinador General: Manuel Laia de las Heras, Roser Pugès, Cubeles Josep Mas, Xavi Font, Núria Batet,

Maria Martorell

CURS DE DIRECCIÓ DE CORALS INFANTILS El dissabte 11 de desembre de 2010 va començar el Primer Curs de Direcció de corals infantils organitzat pel SCIC!!! Enmig de la ciutat de Barcelona, envoltats de la tranquil·litat que es pot respirar als espais de la casa d’espiritualitat Sant Felip Neri, el coordinador general, Manel Cubeles, ens donava la benvinguda a tots els assistents i ens deixava en mans dels dos primers professors d’aquell cap de setmana: Jaume Sala i Josep Vila Jover. Entre els participants, molt heterogenis pel que fa a la seua situació professional i musical, s’hi podia trobar directors de corals del SCIC, altres directors de corals, professors d’escoles de música, professors de secundària, directors vinguts de centenars de quilòmetres lluny... Jaume Sala va començar amb una sessió col·lectiva d’escalfament. Els recursos i idees proporcionats per poder treballar coses bàsiques com la preparació del cos i de la veu, abans de posar-nos a cantar, van estar en tot moment justificats i argumentats per poder entendre allò que realment preteníem aconseguir amb aquells exercicis. A continuació els alumnes vam dividir-nos per nivells i cadascun dels professors va treballar alter6 La Circular

Foto: X. Montserrat

nadament, durant tot el dia, amb cadascun dels grups. Era l’espai pensat perquè cada participant dirigís, individualment, davant del seu grup i els professors li comentessin obertament tota mena de qüestions sobre la seva pràctica de direcció.Va resultar molt enriquidor per ambdues parts, tant per a l’alumne que rebia al moment els suggeriments del professor i tenia la possibilitat de poder millorar i modificar el que havia fet, com per als components del grup que podien prendre nota, reflexionar i comentar el que havia passat i així, participar també activament de la classe.

A mig matí tots els directors participants ens tornàvem a agrupar per fer una sessió conjunta. Tres obres corals infantils adaptades lliurement al català serien l’eix del taller. Amb cadascuna se’ns presentava un objectiu diferent de treball alhora que descobríem un nou repertori. Amb dues estones més de direcció individual i un dinar entremig per agafar energies ens endinsàvem plenament a la tarda del primer dia del curs. El mòdul 2 del curs s’inaugurava amb una sessió amb el cor infantil Amics de la Unió de Granollers;

Sessió amb Josep Vila i Jover


un cor format per una cinquantena de cantaires d’edats compreses entre 11 i 17 anys. El seu director i professor del curs, Josep Vila Jover, ens explicava algunes de les dinàmiques d’assaig que utilitza amb els cantaires. I com a millor explicació, la posada en pràctica i l’assaig obert per a tots els assistents. El treball amb la partitura, lectura de notes, introducció del text, correccions a cada veu... poc a poc s’observava com la música agafava força i s’anava perfilant un resultat sonor que estava molt clar en tot moment al cap del director, que sabia concretament què demanar per tal

d’aconseguir-ho. Un parell d’obres en format concert van finalitzar l’assaig.

cadascun dels nivells permetia que tots els alumnes haguessin pogut dirigir, almenys una vegada, durant el primer cap de setmana del curs. El I per acabar el dia, tres alumnes curt matí concloïa amb el seminari del curs van tenir l’oportunitat de de tècnica vocal a càrrec de la Viv poder fer pràctiques de direcció Manning amb l’explicació detallada amb el cor convidat. Un gran plaer, de l’aparell fonador i la funció de alhora que una gran responsabilitat, cadascuna de les seves parts. poder dirigir un cor d’aquestes característiques. Un primer cap de setmana intens i alhora molt profitós i productiu El diumenge 12 vam poder comen- que de ben segur esperem que es çar, ja que el temps ho permetia, repetirà en la resta de sessions que amb una sessió de preparació a ens esperen. l’aire lliure. Una altra estona de pràctica de direcció individual en Xavi Font i Rius

I EL CURS CONTINUA.... Els dies 12 i 13 de febrer, abans de tancar la recepció d’originals per a aquest número de La Circular, s’ha celebrat el segon dels caps de setmana d’aquest primer Curs de direcció del SCIC. Aquesta vegada, el “Treballem amb...” ha estat a càrrec de Josep Vila i Casañas, qui ha presentat la seva obra per a cors infantils. Tot acompanyantse ell mateix al piano –Josep Vila és un excel·lent pianista– ha fet llegir al nombrós grup de cursetistes una selecció d’obres seves de dificultat variada: un parell d’obres

adequades, en principi, per a grups sant. Esperem les dues restants; us de petits o mitjans i d’altres més en parlarem quan s’hagin celebrat. complexes adients per a grups de més edat. Si bé algun cursetistes les M. Mercè Argüelles coneixíen i les havien treballat ja a les seves corals, per a la majoria han estat una descoberta molt interessant de cara a ampliar repertori. A més, Josep Vila ha explicat la idea que l’havia guiat en compondre cadascuna de les cançons, n’ha fet l’anàlisi i ha donat indicacions sobre els elements que es poden treballar en muntar-les amb el cor. Ha estat Foto: M. M. Argüelles una altra sessió profitosa i interes-

Josep Vila i Casañas

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DEL MCC Es va celebrar el 14 de març a Barcelona i, una vegada més, es va fer evident la quantitat i qualitat de la feina que fa el Moviment Coral Català-Oficina per al Cant Coral de la Mediterrània d’Europa Cantat. Hi van assistir entre dos i sis membres de cada una de les federacions associades i l’actitut dels assistents va ser en tot moment participativa i de suport, en sintonia amb l’exposició del President, Martí Ferrer.

El president de la federació de Cors Clavé de la Catalunya Nord va presentar aquesta federació, donat que no hi era a l’assemblea anterior en què van incorporar-se com a membre actiu, i en aquesta assemblea es van acceptar i es va donar una cordial benvinguda a dues noves altes: l’Agrupació Coral de les Comarques de Girona, com a membre actiu, i l’Associació de Mestres Directors amb seu a Barcelona, com a membre adherit.

Coral de la Mediterrània. Es va informar també del canvi de seu que es produirà aviat i, en l’apartat de Comunicació i publicacions, de les col·leccions documentals iniciades i del projecte de creació d’uns premis anuals en diferents categories.

Cal agrair la dedicació de la junta, que s’ampliarà properament amb membres d’altres federacions per poder abastar la quantitat i ampliDesprés de les seves explicacions, tud de tants projectes. Se’ls ha de sempre clares i entenedores, es van A continuació, Martí Ferrer va presentar els projectes per al 2011, felicitar a tots per la feina feta i aniaprovar per unanimitat el balanç econòmic i la memòria d’activitats que es poden separar en blocs: les mar-los per encarar amb empenta la feinada que tenen davant. del 2010 i també els pressupostos i iniciatives internes, les iniciatives d’àmbit nacional i els nombrosos les quotes per al 2011. projectes de l’Oficina per al Cant M. Mercè Argüelles abril del 2011

7


ASSEMBLEA GENERAL D’EUROPA CANTAT 2010 (Vision On Innovation for Choral va ser la ciutat elegida per celeEurope) liderat per ECA-Europa brar aquesta assemblea. Aquesta Cantat (amb el projecte Veus de vegada, l’assemblea tenia un caire la Mediterrània); partícep del proespecial per dos fets importants: el jecte SONGBRIDGE 2011 liderat primer, la celebració oficial del 50è per FENIARCO i, finalment; aniversari de la fundació d’Europa Namur, una ciutat belga molt lligada Cantat, en la qual, entre d’altres, es • partícep del projecte ChoralCrossroads 2011 que organitza Epilogi al cant coral europeu i internaciva recordar l’enyorat Oriol Martode Xipre. onal, on fins fa poc hi havia la seu rell; el segon, la fusió entre Europa oficial de la Federació Internacional Cantat i AGEC (Associació Europea Addicionalment a l’assemblea gedel Cant Coral i on s’hi ha celebrat d’Associacions Corals). neral, es van fer unes conferències diversos festivals i cursos corals, De l’assemblea en concret cal des- molt interessats referents a estudis tacar els projectes de futur, on es fa científics sobre tècnica vocal. Es evident –cosa que ens enorgulleix– pot veure el seu contingut al lloc l’alt grau d’implicació del Moviment web d’Europa Cantat: http://www. europeanchoralassociation.org Coral Català en moltes de les activitats planejades: També són molt importants els • Partícep del projecte europeu contactes que es fan en aquestes MuST (Music and Social Task) trobades. Enguany, per exemple, liderat pel Consell Europeu de la Música (amb el projecte de les vam poder conversar amb els organitzadors del proper Europa Cantat properes 3 Conferències sobre Junior a Tallin, Estònia, on participaCant Coral i Inclusió i la Conferència sobre Música Vocal Religio- ran uns 160 cantaires del SCIC. sa dels Països Mediterranis); Foto: X. Montserrat Toni Gàlvez i Carcellé • partícep del projecte VOICE Com cada any, la Coordinació del SCIC va assistir a l’Assemblea General d’Europa Cantat, que es va celebrar del 26 al 28 de novembre de 2010 a Namur.

Catalans a Namur

ADÉU A ROSER CABANES El passat 29 de desembre ens va deixar Roser Cabanes després d’una llarga malaltia. La Roser va participar dels ideals i activitats del SCIC amb la coral Els Flautins, de la que en va ser fundadora, amb el clar objectiu d’acostar la música i el cant als nois i noies del seu barri de l’Almeda de Cornellà, format majoritàriament per famílies treballadores.Va participar, lluitar i treballar per la creació de l’Escola de Música de Cornellà, acceptant-ne

EL TAULER DEL SCIC

8 La Circular

la direcció en la seva primera etapa com un acte de servei i des d’on va realitzar una gran tasca pedagògica i de consolidació de la mateixa.

A Moià amb Els Flautins i Xemeneia Amunt (1988)

En la fotografia la podem recordar dirigint un grup d’instrumental Orff, en una trobada-intercanvi dels Flautins de Cornellà amb Xemeneia Amunt de Barcelona, a Moià el 133-1988. Gràcies Roser! Montserrat Gual 87 JORNADA DE TREBALL I JORNADA DE REFLEXIÓ La 87 Jornada de Treball del SCIC i Jornada de Reflexió seran el dissabte 2 de juliol al lloc que s’indicarà oportunament. Us hi esperem a tots! TORNAVEU; Associacionisme i Cultura En el número 22, corresponent al 30 de novembre de 2010, de la revista virtual Tornaveu editada per l’entitat Ens de Comunicació, a la qual pertany el SCIC, hi ha un article important titulat La Circular, 150, edicions en paper a l’era del 2.0. En ell, a part de felicitar La Circular per haver arribat al número 150, es fa una anàlisi detallada de diversos dels seus articles i seccions que han despertat especialment el seu interès. El SCIC i, en particular, la seva publicació periòdica La Circular del SCIC agraeixen la felicitació i els comentaris que els continguts d’aquest número han merescut de part dels amics de l’Ens de Comunicació.


Foto: Assumpta Burgués

SCIC i futur:

preguntes mai no formulades... En diverses reunions de l’Equip de La Circular, i ben fructíferes, cal dir-ho!, han anat sortit preguntes que potser no donaven per un monogràfic sencer. Avui us en plantegem quatre. Vam decidir triar-les, posar-les damunt la taula i pensar qui les podia contestar. Com que la visió d’una persona sempre ens sembla (i ens hauria de semblar) esbiaixada, vam pensar que la mateixa pregunta la podria contestar més gent. Tenint en compte que la llavor del SCIC és magnífica, se’ns va acudir que el patrimoni humà d’excoordinadors que generem (de mitjana un cada dos anys, el doble, pel cap baix, que qualsevol altra entitat) i que ha hagut de lluitar en molts fronts i ha après de moltes dificultats, pot expressar opinions amb molt de sentit. Eren persones idònees per contestar aquestes preguntes.

Monogràfic

Aquí en teniu el resultat: opinions estrictament personals que poden generar un debat o orientar-ne d’altres. Recordem que aquest curs acabarà amb les Jornades de Reflexió. Serveixi aquest monogràfic, doncs, per anar fent boca. Abel Castilla i Casamartina abril del 2011

9


Per què no hi ha un Cor Infantil de ràdio i televisió catalana ni un Cor Infantil Nacional de Catalunya? Xavier Xavarria Musicòleg Periodista Per començar, se m’acuden dues preguntes que ens hauríem de plan- Musical tejar prèviament i que potser són fins i tot més capcioses: ¿ens cal, un Cor infantil de caràcter institucional, ja sigui de la Corporació de Mitjans Audiovisuals, és a dir TV3 i Catalunya Ràdio, o bé depenent directament del govern de Catalunya? És realment necessari? I la segona: podem tenir l’absoluta certesa que això seria beneficiós per al món coral català? Jo responc rotundament que no a totes dues. I he de confessar que fa uns quants anys, durant l’època en què la meva activitat estava molt lligada tant al món coral com als mitjans esmentats, i enlluernat per experiències similars a Europa (com la Maîtrise de Radio França, que per cert estava magníficament dirigida per un català, el malaguanyat Toni Ramon), vaig plantejar seriosament la possibilitat d’impulsar un projecte d’aquestes característiques (tant de cor mixt com d’orquestra) i vaig mantenir converses amb alguns responsables, que van ser molt alliçonadores. La distància i l’experiència m’han acabat de convèncer: ni ens cal, ni aportaria cap benefici al conjunt dels cors. Se m’acuden arguments de diversa índole que aquí caldrà sintetitzar. Per començar, no tinc gens clar que l’existència d’un cor punter, institucional i subvencionat, ajudés a millorar el nivell del món coral en general, que és el que realment interessaria.

Aquest hipotètic cor s’enduria no només un bon fons de l’erari públic sinó també actuacions rellevants, representació institucional, honors, promoció i difusió. I això, sens cap mena de dubte, aniria en detriment de tota la resta de cors. Un altre dilema: seria saludable, dins el món coral infantil, crear una mena de “selecció nacional”?... perquè hauria de ser el millor cor, amb els millors cantaires i el millor director, oi? us imagineu què “divertit” seria decidir això? Seria sempre el mateix cor o s’anirien alternant al tron? De fet, la solució factible i eficaç seria escollir un cor ja existent i atorgar-li el “títol” en qüestió: a Catalunya tenim cors amb prou qualitat com per exercir aquest paper. Seria tan senzill com assignar-li una subvenció fixa a canvi del control en l’organització i el funcionament, i de l’assumpció d’una sèrie de compromisos amb l’òrgan institucional (qui paga, mana!). Però això seria pervertir la naturalesa d’aquests cors, contaminar la seva independència d’estructures i de funcionament. De fet, podem enorgullir-nos de tenir cors infantils amb categoria de sobres com per esdevenir cor institucional (se me n’acuden, pel cap baix, cinc): i curiosament han assolit aquest nivellàs amb les mínimes subvencions i sense cap cobertura institucional significativa! No ens en calen, de diners públics, per a gene-

El model actual és un exemple formidable d’autogestió, d’independència, d’esforç continuat, de treball ben fet, d’allò que en termes econòmics anomenaríem iniciativa privada 10 La Circular

rar cors d’alt nivell! Ans al contrari, el model actual és un exemple formidable d’autogestió, d’independència, d’esforç continuat, de treball ben fet, d’allò que en termes econòmics anomenaríem iniciativa privada. Sempre he pensat que una de les grandeses i orgulls del món coral, i en especial dels cors infantils (i el SCIC en sou l’estendart) és fugir de l’esperit competitiu, de l’ambició de guanyar als del costat (els cors són un dels últims refugis no competitus d’aquesta societat); i establir categories provocaria, encara que sigui en un grup reduït de cors embalats, l’ambició per “ser els millors”: i no m’acaba de convèncer.Voler millorar és bo, però no pas per vèncer a algú altre. Si el que es pretén és que les institucions s’hi impliquin, per què ho han de fer només en un sol cor escollit? mala peça al teler! Certament seria molt beneficiós que hi hagués un suport institucional decidit i sostingut al món coral (i en especial als cors infantils) però no pas que s’adrecés a un sol cor, sinó que es repartís per tal que molts se’n poguessin beneficiar. Se m’acuden un munt d’iniciatives i accions amb les quals les institucions podrien contribuïr al creixement, la millora i el relleu del món coral infantil, més enllà de la creació d’un cor institucional; però això ja seria motiu d’un altre article. Potser en la propera Circular?


Perquè no hi ha un col·legi oficial de directors de cor? Jordi Casas Bayer

Per què moltes corals del SCIC tenen cada vegada menys cantaires i per què cada vegada més hi ha menys nens que nenes? Margarida Barbal Rodoreda

Director del Cor de CamNo m’havia mai plantejat aquesta bra del Palau possibilitat. El “per què” no exisde la Música teix és perquè crec que el món coral hem prioritzat, de moment, la Catalana creació d’associacions, federacions, Cofundador moviments, que englobin els cors, del SCIC per tal de tenir intercanvis de coneixements, de contactes, informació, formació, etc... He de confessar que em fan por les organitzacions oficials pel risc de burocràcia que sempre impliquen, sobretot si es tracta d’un col·legi oficial de professionals. Això no obstant, potser seria interessant, si es veiés la necessitat, d’obrir un debat per tal d’impulsar-lo, naturalment a través de les federacions pertinents.

Foto: Josep Molina

Fundadora i exdirectora de la coral La Nau de Sant Pol de Mar. Professora de Tècniques Corporals a l’ESMUC Professora de la Veu a la UAB

Per què cada cop hi ha menys cantaires a les corals? Aquesta baixada es pot explicar, d’una banda, per l’augment d’altres ofertes extraescolars, d’esport, idiomes, dansa... i de l’altra, per la gran facilitat i atractiu de l’entreteniment proporcionat per aparells electrònics i informàtics d’imatge, jocs i interacció. Només cal mirar les estadístiques sobre les hores que nens i nenes dediquen a seguir sèries, al messenger i a jocs d’ordinador.

Per què cada vegada hi ha menys nens? La psicologia evolutiva explica que nenes i nens són més semblants que no pas diferents. Les petites diferències que s’han trobat en estudis (més capacitat verbal, més prudència davant situacions de risc i l’ús de més estratègies comunicatives i socials, les nenes, i més capacitat visual-espacial i matemàtica, major probabilitat de conductes agressives i de risc i major nivell d’activitat física, els nens) estan molt mediatitzades per influències socials i culturals. Els mitjans de comunicació són canals de modelització potentíssims. Els valors que transmeten, ben sovint van en sentit contrari als

Els nens i els nois se senten atrets per activitats molt físiques i esportives i en música, és sobretot l’energia més ràpida, tensa, a voltes agressiva dels grups moderns allò que els enganxa abril del 2011

11


Què hauria de modificar el SCIC perquè cap coral infantil de Catalunya no se’n sentís exclosa? Jaume Sala avenços importants que s’han anat generalitzant en el camp educatiu i ètic, això és, el respecte per les diferències individuals al marge d’allò que es pugui considerar característic d’un sexe o l’altre, i alhora la garantia d’igualtat de drets i d’oportunitats per a homes i dones. El model dels nostres nens ha passat de ser l’heroi de les pel·lícules d’acció, un home musculat, atrevit, intrèpid, que corre al tall de l’impossible i fa gestes sobrehumanes, a l’home real, evidentment musculat, jugador d’un equip de futbol (m’equivoco de gaire si generalitzo dient del Barça?) i tractat com un autèntic heroi mundial. Una vegada més ens trobem amb la hipervaloració dels atributs per excel·lència del mascle: la força física i la competició amb el contrincant. Dient això no entro en la discussió de tot allò de positiu que pot aportar el futbol ni d’alguns matisos d’actitud que en Pep Guardiola està recuperant i fent vigents, sinó que vull posar de relleu que es veuen molts més nens amb la samarreta del Barça que amb amb la del superman o altres símbols identificatius d’altres herois o models. Els nens i els nois se senten atrets per activitats molt físiques i esportives i en música, és sobretot

l’energia més ràpida, tensa, a voltes agressiva dels grups moderns allò que els enganxa. Observo que entre els nois que estudien per mestres cada vegada n’hi ha més que canten o toquen en grups de música moderna. S’han diluït les fronteres entre la dansa, la gimnàstica i l’acrobàcia: trobem els nois, a més de xutant una pilota, entrenant-se dalt d’un skate o un snow i fent balls potents com ara el rap, el funk o la capoeira. El model del poeta i del músic o cantant més clàssic només enganxarà una minoria que per sensibilitat, entorn o per algun fet fortuït s’hi haurà trobat immers i n’haurà pogut descobrir els valors. La coral continua formant part de l’univers més identificat, sobretot pels propis nens, amb valors femenins. És fàcil de creure que al segle XXI i en la societat occidental on ja s’han denunciat totes les injustícies i s’han desemmascarat els discursos tendenciosos, aquesta mena de manipulació tan descarada no s’hauria de produir, però no ens enganyem, per entrar al rànquing dels models actuals per a nens i nois, a la coral li falta adrenalina. Si en Guardiola que té tan bones idees descobrís que per millorar la concentració, els reflexes, l’harmonia, la coordinació i el sentit de grup de l’equip, als jugadors del Barça els convé fer cada dia una estona de cant coral i circulessin les imatges dels futbolistes assajant, escoltant-se, afinant, fent acords (dirigits, si pogués ser, per una dona, com passa a la majoria de corals infantils), segur que les corals del SCIC s’omplirien de nens.

Director del Cor M’haureu de perdonar que en Sant Esteve aquest article parli de la meva pròpia experiència i que l’escrigui des de la meva vivència personal. No es tracta de donar consells ni de voler demostrar res, “doctors té la santa mare església”, diu la gent gran, i ho dic de veres, que hi ha gent ben a la vora i un poc més lluny que en saben molt més que no pas jo del tema que, aquesta vegada, centra la Circular. Engego així aquestes línies per ordenar les meves idees des de la vivència que van significar els 10 anys que vaig estar amb el meu cor al SCIC (i de fet els grups de Petits i Mitjans del nostre cor encara hi són, al SCIC). Crec sincerament que aquests anys van ser molt profitosos, que van ser una excel·lent escola per al meu cor i per a mi. Van ser anys intensos, set dels quals a l’Equip Tècnic, amb companys fantàstics amb els que vam engegar projectes que encara ara donen els seus fruits. Ja en aquells anys, però, parlàvem una i altra vegada de com conèixer i fer seguiment de no només les corals que formaven part del Secretariat, sinó de totes les corals infantils de Catalunya. Aquesta inquietud, que ja apuntàvem fa uns anys i ara es concreta en la pregunta que ens formulen els redactors de la Circular, obliga a plantejar una sèrie de qüestions a les quals crec, opinió personal, ha arribat l’hora de donar resposta. Qüestions que són, com diu l’acudit, les mateixes que es plantegen els filòsofs i la guàrdia civil quan t’atura en un control a mitjanit: qui som, d’on venim i on anem. El Secretariat sap perfectament qui és i d’on ve, però es qüestiona reiteradament cap a on va. El

12 La Circular


Crec que ha arribat el moment d’obrir portes, de trobar fórmules de permeabilització que permetin un encaix de diferents nivells corals Secretariat ha esdevingut una eina de creixement de primeríssim nivell per a moltes corals del nostre país (i hi incloc la meva, entre aquestes) però té el gran repte d’adequar-se a una nova realitat, diferent de la que el va veure néixer. Una realitat que, a més de ser nova, es defineix, segurament per primer cop a la història, com una realitat canviant. I és sabut que no només el Secretariat, sinó totes les institucions i especialment les d’àmbit educatiu estan immerses en un debat de renovació permanent i constant. Hi ha diversos temes sobre els quals cal no ja reflexionar sinó donar resposta aviat. Durant aquests anys s’han creat projectes, cors, escoles i programes educatius que en molts aspectes igualen com a mínim l’oferta que abans era exclusiva del Secretariat. Les comparacions són odioses, sempre n’hi ha una de millor i una de pitjor, i no crec que valgui la pena posar-s’hi. Però tots tenim al cap exemples de projectes que s’estan fent amb una qualitat excel·lent, cors infantils que creixen amb molta energia més enllà del marc del Secretariat. I justament perquè crec que tant aquests projectes com aquests cors s’han beneficiat de l’experiència del SCIC, i se’n beneficien en el dia a dia de la seva tasca (especialment quant a l’edició de repertori, potser una de les iniciatives més valorades des de tots els àmbits); i que el Secretariat es beneficia de tot projecte coral que neixi des de l’excel·lència i de totes les sinergies que aquests generen, crec que ha arribat el moment d’obrir portes, de trobar fórmules de permeabilització que permetin un encaix de diferents nivells corals.

No voldria que aquest fos un article purament especulatiu. Per això voldria apostar per un primer pas d’obertura. Apunto directament a replantejar el programa comú, en tant que repertori i activitats comunes per als cors que en formen part i un dels eixos vertebradors de l’activitat del Secretariat. No tinc cap dubte que la tria del repertori és, si no el més important, un dels aspectes claus per fer créixer un cor. I per això mateix considero aquesta tria un acte quasi íntim, individual, personal, un compromís entre el director i el cor. Cada cançó ha de ser una aposta pel creixement, un pas més en el camí de cada cor. Com encaixar aquesta idea, que si no m’erro és compartida per altres directors, amb la obligatorietat d’un programa comú que sovint condiciona un treball quasi anual? Sé que la resposta no és senzilla. Sé que se n’ha parlat i que genera debat. Recordo fins i tot una resposta airada a aquest plantejament que deia que el SCIC no pot convertir-se en una mena de Servei Estació, amb serveis a la carta.

parien en un Festival internacional! La cara que feien explicant tot això i encara més la que feia la directora, és la millor presentació que pugui imaginar del què és el SCIC. Aquella il·lusió justifica tota sola la tasca del Secretariat. Perquè és el SCIC que va promoure la trobada, que hi va posar els directors, el repertori, i que va crear les possibilitats perquè aquell cor petit i espavilat cantés en un festival internacional ni més ni menys que a Hongria. Però em vénen també al cap imatges de concerts excel·lents, d’assaigs vibrants, de tallers amb cors i directors de molt nivell i molta ambició que no són al Secretariat. Jo voldria que hi fossin, no sé encara com, de quina manera, però voldria que hi fossin. Sé què és el SCIC, sé d’on ve, però no sé on vol anar.

D’altra banda, em ve al cap la il·lusió dibuixada als ulls d’un petit grup de nens que acollien al seu poble envoltat per vinyes verdes lluny del mar una trobada-taller aquest curs passat. N’eren ben poquets, que el poble era petit, però els sortia l’orgull per les orelles. Acollien 5 cors diferents a casa seva i ho feien amb veritable entusiasme. El concert, en un novíssim auditori d’una ciutat veïna, va ser una bona mostra del treball fet. Però allò que més em va emocionar va ser quan aquells marrecs, poquets, que el poble era petit, em van dir que el proper estiu se n’anaven a... Hongria! I que particiabril del 2011

13


Les mateixes preguntes contestades per quatre Excoordinadors Generals del SCIC Abel Castilla i Casamartina Per què no hi ha un Cor Infantil de ràdio i televisió catalana ni un Cor Infantil Nacional de Catalunya? Si no tenim ni país ni altres coses clares, menys clar, penso jo, seria crear una infraestructura com aquesta en un lloc que no té el suficient recorregut “democràtic” (amb el què comporta de donar valor a la cultura en general i al cant coral en particular). I també... perquè s’hauria de mantenir un cor nacional infantil si en d’altres països europeus amb estat tampoc llueix? Veig més urgent crear les necessitats perquè els ciutadans prenguin consciència de la importància de l’educació dels ciutadans del futur (que com que encara no voten ningú pensa en ells, i aquest fet va retardant la paritat amb la civilització europea). I que aquesta bona educació pot passar per molts camins (i un és el cant coral) que encara estan infravalorats. I que sense una clara visió d’estat per part de tots els ciutadans no farem que el cant coral, per exemple, assoleixi el prestigi que cal i pugui tenir la força per demanar, d’una forma ben natural, la creació d’un cor nacional. Certament algú pensarà que si se’n propulsa la creació, ajudarà a aug-

Exdirector de la coral L’Esquitx Coordinador general del SCIC (20032005)

mentar el prestigi. Però serà durant un temps limitat, fins que es tanqui l’aixeta del finançament. I temo que, com tantes altres vegades en Foto: M. Rodoreda iniciatives semblants i amb bones voluntats, no s’haurà aconseguit el què és més important: la presa de ment de la societat. consciència col·lectiva. • Borsa de treball: Donar una bona cobertura amb les noves tecnoPerquè no hi ha un col·legi logies que faci molt més fàcil el oficial de directors de cor? contacte entre els col·legiats i els contractants. Certament, m’és difícil de concebre el meu país com a normal. I això de Per què moltes corals del col·legiar-se “sona” a normalitat. SCIC tenen cada vegada Però no és tant exagerat pensar que si ja van sortint de les facultats fornades de directors/es amb la titulació superior podrien estar col·legiats i així tenir els mateixos avantatges i obligacions que tenen altres llicenciats, com per exemple:

Recordo que un pare de la coral em va argumentar perquè havia baixat tant el número de cantaires dels cors: la gent marxava de cap de setmana i no volia comprometre • Legals i laborals: ordenar i vigilar les sortides en família i que això s’acabaria si hi havia crisi perquè no l’exercici de la professió.Vetllar per l’ètica professional i exercir, si tindrien tants diners per sortir. cal, tant la jurisdicció disciplinària com la cobertura al col·legiat. Do- I ja em veus a mi esperant la crisi nar cobertura fiscal i de seguretat perquè tornessin els cantaires... social a nivell global fent avantatjosa la contractació legal tant per als Ha arribat la crisi però els cantaicol·legiats com per a les entitats. res...no. I és que no només depèn d’aquest ítem. Hi ha altres qüesti• Formatives: promoure cursos i ons que potser provoquen aquesta màsters, col·laboració amb les administracions, donar suport per falta de vocal-cions: • el desprestigi del cant coral. Em contribuir a l’èxit dels projectes remeto a la meva resposta de dels col·legiats i al desenvolupaperquè no hi ha un cor nacional. A més prestigi, més cantaires. I pel què fa a cantaires mascles, en pitjor situació estan a la dansa en aquest aspecte...És fruit de l’imaginari de la societat. • la valoració del cant quant és individual com a triomf personal. I el poc valor a la feina col·lectiva (la coral és un exemple d’aquest infravalor de la cosa pública). • “això ja ho fa a l’escola”, cosa que

No lligar el cor amb el medi més proper talla la font més natural d’ingrés de cantaires 14 La Circular

menys cantaires i per què cada vegada més hi ha menys nens que nenes?


Montserrat Gual Exdirectora de la coral ens hauria d’omplir d’orgull com a Aprendre els uns dels altres, Xemeneia país, si és que és així... explicar-se les situacions en què es • la poca identificació del grup amb mou cada entitat, parlar-ne i posar Amunt Coordinadora el barri o població. No lligar el en comú les situacions per veure cor amb el medi més proper talla com altres les han sabut superar. General del la font més natural d’ingrés de Saber destriar-ne el que funciona SCIC (1997cantaires. per aplicar-ho al teu cor (amb cada 1999) • La falta de persones preparades situació particular) i potser deixar musicalment i pedagògica per tirar empremta als directors de fora de els grups endavant, amb la màxima la federació mostrant-los el camí il·lusió i compromís. recorregut i fent-los veure els valors del SCIC (que són molts i molt Què hauria de modificar el profunds). SCIC perquè cap coral in- Cal retocar els estatuts? Em sembla seria millor provar situacions fantil de Catalunya no se’n que diferents abans de tocar res. Seria sentís exclosa? molt més adient amb la nostra manera de ser: provocar noves Segurament aquesta pregunta se situacions. l’ha fet el SCIC des dels inicis. Sempre hi ha hagut diversitat en les I més tard, amb l’experiència ja famaneres d’ensenyar a cantar i de ríem el pas legal. O algú ha après a portar el grup. I durant la història de la federació hi deu haver hagut llegir abans de parlar? O a compondirectors amb formes pedagògiques dre abans de cantar? antagòniques i prou que han conviscut. Simplement és una qüestió de voluntats i de buscar noves fórmules i modalitats de trobades i col·laboracions i ser més tolerants amb altres formes de treball.

Simplement és una qüestió de voluntats i de buscar noves fórmules i modalitats de trobades i col·laboracions i ser més tolerants amb altres formes de treball

Per què no hi ha un Cor Infantil de ràdio i televisió catalana ni un Cor Infantil Nacional de Catalunya? No ho tinc massa reflexionat, però penso que arribar a tenir un cor infantil de ràdio i televisió catalana o un Cor Infantil Nacional de Catalunya demana una maduresa i sensibilitat cultural, musical i institucional que encara no tenim per allò que fa referència al cant coral i als seus valors intrínsecs, ni per part de la població en general ni, cosa més greu, per parts de les persones i/o institucions que ho haurien de liderar. No és encara una prioritat en l’escala de valors culturals i en èpoques de crisi és encara més difícil de dur-ho a terme.

Perquè no hi ha un col·legi oficial de directors de cor? També és quelcom lligat a la maduresa i normalització en tot allò que fa referència al cant coral i als seus directors. Són pocs els músics que s’especialitzen en les escoles superiors de música en direcció, molts altres es preparen per dirigir corals en cursos i cursets que majoritàriament organitzen les associacions de cant coral i encara altres es formen per a dirigir específicament cors d’infants, però no existeix un coneixement ni una regular comunicació i planificació dels respectius criteris, nivells i objectius entre els diferents responsables organitzadors d’aquests cursos. Hi ha també grans diferències entre els directors quant a sous, remuneracions i contractes de treball, sense comptar els que no tenen ni una cosa ni l’altra i dirigeixen d’una manera voluntària.

abril del 2011

15


És per això que és un grup encara a hores d’ara molt heterogeni i sense consciència de col·lectiu professional, pas previ potser per a la creació d’un Col·legi Oficial.

global del nen i ja els és suficient el que reben a l’escola o escoles de música en aquest aspecte.

Respecte al tema dels nens, hi ha diferents opinions, hi ha qui diu que Per què moltes corals del a una certa edat, a partir dels 9, 10 anys, els nens tenen vergonya de SCIC tenen cada vegada al costat de les nenes i es menys cantaires i per què cantar senten més “còmodes” de fer-ho en cada vegada més hi ha un cor únicament de nois. Jo, però, menys nens que nenes? continuo pensant que la nostra soPenso que l’esperit, valors i neces- cietat i el nostre entorn no valora prou la cançó i el fet de cantar i sitats que van dur a mestres de música i/o directors de corals infan- menys per als nois, i si ho fa, només tils a crear el Secretariat, responia i en té present un determinat estil, connectava amb uns valors similars sovint fàcil i buit de contingut o exhibicionista. que els pares dels noies i noies volien per al seus fills. El SCIC és evident que ha anat evolucionant molt per anar adaptant-se a les diferents realitats i per donar la millor resposta als reptes que cada nova etapa demanava. Des del meu punt de vista, moltes de les funcions de suplència que el SCIC havia de dur a terme prop dels infants: fer cantar, donar a conèixer el nostre repertori tradicional, acostar-los a la música, etc. bé o malament han estat assumides per les escoles primàries i secundàries i per les escoles de música. Aquesta realitat, al costat del canvi d’hàbits i costums que les nostres famílies han experimentat: els nens tenen una gran oferta extraescolar, els pares van molt enfeinats i volen tenir lliures els caps de setmana, socialment existeix una sobrevaloració de les activitats esportives i/o competitives, els nens tenen hàbits més individuals: jocs d’Internet, xarxes socials, etc., han anat deixant pel camí pares no plenament convençuts dels valors i beneficis que el cant coral aporta en l’educació 16 La Circular

til” fora dels seus membres. Hi ha directors o corals que mai no s’han plantejat pertànyer al Secretariat o ni el coneixen. D’altres que arribats a una certa maduresa, creuen que necessiten més temps propi i més llibertat per continuar endavant la seva tasca, cosa que és ben lícit de sentir. Des del meu parer, però, aquest fet no hauria de ser contradictori amb el de pertànyer a un col·lectiu compromès amb la vida coral del seu país, responsable de fer créixer tos els seus membres, Què hauria de modificar el tant els que tenen més possibilitats SCIC perquè cap coral in- com els que no, compromès també la creació de repertoris adients fantil de Catalunya no se’n en als nois i noies i lligat i relacionat sentís exclosa? amb altres associacions i institucions. És necessari trobar fórmuEl SCIC està immers, en aquests les de participació adients a les moments, en la preparació d’unes Jornades de Reflexió on es posarà diferents realitats, característiques i voluntats, caldrà establir diàlegs damunt la taula aquesta qüestió individuals amb cors, mestres i i moltes altres. Esperem que en sortiran propostes creatives per al directors per conèixer les respectives idees i necessitats i proposar proper futur. més que imposar, engrescar més El SCIC, per la seva tasca realitzada que exigir, tot, és clar, tenint molt present el respecte als nois i noies, durant més de 40 anys, es mereix al treball ben fet i sent conseqüent un lloc de lideratge en allò que fa amb els ideals de col·lectivitat als referència al cant coral infantil. I aquest lloc és el que hauria de con- quals, també com a associació, ens tinuar defensant. És ben bé veritat devem. que hi ha molta “vida coral infan-

És necessari trobar fórmules de participació adients a les diferents realitats, característiques i voluntats


Tomàs Rosado i Peña Ex-director de la coral infantil Els Picarols de Barcelona Coordinador General del SCIC (19931997)

Per què no hi ha un Cor Infantil de ràdio i televisió catalana ni un Cor Infantil Nacional de Catalunya?

a fi i efecte de fer créixer aquesta activitat musical.

D’altra banda, això també implica una despesa molt important que en aquests moments el nostre país no Història, sensibilització i recursos pot (o no vol) realitzar. una alternativa en forma d’associeconòmics, aquestes són les paraules ació professional de directors de claus. Tanmateix veig que no és una fita cor. Serviria per aconseguir fites i que no es pugui assolir si persevera millorar aspectes professionals que Si ens comparem amb els països el treball que s’està fent. interessen a aquest col·lectiu. que els tenen, podrem observar que hi ha una gran diferència no Perquè no hi ha un col·legi La unió fa la força i és amb actuacinomés en aquest fet sinó en què oficial de directors de cor? ons col·legiades quan s’avança més aquests països ja disposen d’una fàcilment en el desenvolupament de gran graella de cors bons i de la teva tasca. Un col·legi oficial no caldria ara qualitat i per tant no els és difícil mateix, ja que tampoc n’hi ha de crear-ne un encara més especialit- músics, ni de cantaires. Però una Per què moltes corals del zat que compleixi les expectatives associació professional, si. SCIC tenen cada vegada culturals-musicals dels mitjans de menys cantaires i per què comunicació i del propi país. Fa relativament poc temps que s’ha regulat la titulació de director cada vegada més hi ha La veritat és que Catalunya ha de cor, abans si volies ser director menys nens que nenes? fet grans progressos en aquests Jo diria que el fet de què actualhavies de fer cursos i més cursos, darrers anys per posar-se al dia alguns reconeguts, d´altres no que ment ja es canta molt més a les quant al moviment coral (europeu diríem més “casolans”. Ara ja a les escoles, incideix directament a les i mundial) i encara s’està fent una escoles de música superiors s’estu- corals del SCIC, la majoria extraesbona feina, però cal treballar molt dia aquesta “professió” i dic profes- colars, en què vegin disminuïts els més perquè s’aconsegueixin nivells sió, perquè s’hauria de considerar seus cantaires. de qualitat alts. una carrera professional amb tots els ets i uts. Només quan això sigui Abans no es cantava tant a les En el moment que aquesta sigui escoles (malauradament), i és des reconegut per tothom: societat, ja molt alta, probablement l’admiadministració i els mateixos músics, de fa uns anys que s’ha fet un gran nistració (si és que políticament es podrà parlar de crear un col·legi esforç per integrar aquesta activitat li interessa) tindrà cura d’això. dintre o fora dels seus horaris, però professional, amb el mateix rang Mentrestant allò que cal és continu- dels d’advocats, metges, graduats si en el mateix context escolar. ar amb un bon treball de base, tant socials i tants d’altres. a les escoles regulars, com a les També hi ha una major activitat escoles de música, com a les entiMentre això no existeixi seria con- coral a les escoles de música, ja que tats socials que tenen cors infantils venient que hi hagués “oficialment” a part d’aprendre llenguatge musical i instrument també hi ha la possibilitat de realitzar cant coral.

Cantar en una coral que no estigui relacionada Per tant el fet de cantar en una que no estigui relacionada amb cap escola, ja sigui reglada o especialitza- coral amb cap escola, ja sigui reglada o especialitzada en música, ha de da en música, ha de suposar un gran i diferent suposar un gran i diferent atractiu per a l’aspirant a cantaire. atractiu per a l’aspirant a cantaire abril del 2011

17


Rosa Rafecas Jané Vull dir que ha d’oferir alguna cosa més que no es troba en la resta de corals habituals. D’entrada la possibilitat de conèixer altres nois i noies que no els veus a l’escola. També per altra banda un tipus de repertori més actualitzat o bé adequat al nivell del grup, ja sigui més alt o més baix i que et permeti gaudir d’una altra manera. I com no, les activitats que fan diferent el SCIC: les seves trobades, la incorporació de nou material musical, la possibilitat d’enregistrar discos, cantar en grans auditoris i treballar amb gent ben especialitzada, tot plegat hauria de fer que el SCIC fos un altre focus d’atenció i de treball per a les corals infantils i els seus membres.

Directora de la coral Rierol sentís exclosa? de Sant Jaume És difícil respondre aquesta predels Domenys gunta, la meva ex-coral, ha estat Excordinadomembre durant 25 anys del SCIC i ara ja no ho és i segurament ra General del que la resposta al per què no està SCIC (1992adherida que donen els seus actuals directors no coincideix amb el que 1994) jo pugui pensar. Crec que el SCIC no ha d’obligar a ningú. Hauria de ser un banc de recursos i d´intercanvi de coneixements.

Hauria de conèixer la realitat coral del país i permetre que tothom que vulgui hi tingui un lloc i es vegi representat en els seus objectius. Jo de vegades he qüestionat el fet que s’hagi exercit pressió econòmica a les corals per tal de dur a termes projectes musicals (enregistraD’altra banda el perquè hi ha ments de discos, grans trobades...). més nenes que nens, és degut a També he discrepat en l’obligatoriles reminiscències masclistes i els etat d’organitzar activitats comunes estereotips fixats per la societat i ordinàries als directors de les de què hi ha activitats per a nens corals membres. És cert que entre i d’altres per a nenes. És un fet cultural, però no només aquí, sinó tots s’ha de fer tot, perquè no hi ha arreu. En alguns països no es fa tan més recursos que els que les corals poden oferir, però no tothom ho present, però de manera general puc constatar que aquest fenomen veu així, ni pot fer-ho, ni vol fer-ho, és molt universal i es traspassa tam- perquè no es vol comprometre més del que fa tant a la seva coral bé a les corals d’edats superiors, com a fora d’ella.. juvenils i/o d’adults ja que sempre fan falta les veus masculines. Caldria potenciar doncs la igualtat de parti- Per tant és difícil coincidir en intecipació en les corals des de tots els ressos i oportunitats. El què està àmbits educatius: famílies, societat i clar, és que una associació com el SCIC ha de tenir prous recursos administracions. humans i materials suficients com Però per a mi el que és més impor- per no esperar a què la gent se sentant és que cada dia hagi més nens/ ti obligada a fer coses que d’entrada es que aprenguin a cantar ja sigui al els pot suposar una gran tasca. S’ha de treballar perquè el SCIC sigui SCIC com a fora. atractiu i contempli moltes possibiQuè hauria de modificar el litats d’actuació, només així tindrà SCIC perquè cap coral in- sentit la seva existència. I això avui dia, no és fàcil, cal treballar-hi fantil de Catalunya no se’n en molt. 18 La Circular

Per què no hi ha un Cor Infantil de ràdio i televisió catalana ni un Cor Infantil Nacional de Catalunya? Ha de ser-hi? No ho sé, és una cosa que realment no m’havia plantejat mai. Fent ciència ficció, sí que em sembla interessant reflexionar sobre el paper que hi hauria de tenir el SCIC en aquest hipotètic cor. Ho intentaré. Fins ara el SCIC ha jugat sempre la carta de ser molt fidel a uns determinats principis, i això s’ha traduït el la “obligatorietat” d’acomplir alguns requisits per formar-ne part. Si no ho tinc mal entès, aquests principis es van discutir i redactar per primera vegada en una Jornada de Treball a La Carral (on deu caure, això? I on ha quedat l’afany descentralitzador del SCIC?... deixem-ho estar, això seria un altre tema...). Per molt que “els punts de la Carral” s’hagin reelaborat, crec que una de les essències identificadores del SCIC segueix essent l’acceptació indiscriminada de qualsevol cantaire, independentment de la seva habilitat interpretativa; un cor “públic” em sona a selecció (i em sembla lògic), i no acabo de veure-hi el lligam. Potser ens hem de replantejar el principi que hem portat tants anys com a estendard... o hem d’eliminar la paraula “obligatori” en esmentar les condicions per ser membre del SCIC... Uf, un tema realment relliscós...

Perquè no hi ha un col·legi oficial de directors de cor? Se suposa que hi ha “itineraris” oficials que porten a ser director “titulat”, però la realitat és que la majoria ens hem alimentat de cursos i cursets més o menys


esporàdics. Segurament l’oferta i la demanda no quadren, i el fet que els directors no estiguin remunerats també provoca que la dedicació a la pròpia formació quedi a un segon pla (o tercer o... ).Vaja ja m’he posat en un altre fangar, en això que els directors haguem de cobrar o no... Per anar directament a la resposta: realment hi ha una població nombrosa que se’n podria aprofitar (ho farien?), però de vegades costa relacionar el voluntariat amb el rigor, quan són dues coses que no estan renyides en absolut. Potser tampoc no ens acabem de creure (o no s’ho creuen les famílies) l’enorme valor educatiu que reben els nens i nenes en una coral del SCIC.

Per què moltes corals del SCIC tenen cada vegada menys cantaires i per què cada vegada més hi ha menys nens que nenes? Pel que fa a la primera part de la pregunta, segur que hi juguen molts factors; alguns fan referència al món educatiu-musical: corals escolars, obligatorietat del cant coral a les escoles de música... Però també hi ha factors d’ordre socio-cultural: moltes famílies han agafat l’hàbit de sortir molt, fins i tot hi ha més gent que té una segona residència, i després de l’estrés setmanal no volen sentir-se lligats. Encara que, si ens ho mirem fredament, a Llorenç (on jo visc) hi ha moltes famílies lligades pels partits de futbol... i no es queixen! Això dels nens i les nenes, jo no hi veig diferència amb abans, ni en la proporció ni en els motius. Jo apuntaria a l’esport com un clàssic, o, més ben dit, penso que a la societat se segueixen reproduint els esquemes de diferenciació de gènere que

han dominat sempre, i es tendeix a promocionar l’esport pels nens (especialment el futbol) i les activitats més artístiques per les nenes. Em sap greu ser tan poc original, però penso que l’ambient segueix portant cap aquí i que els pares i mares D’altra banda, hem d’assumir el no fan res per impedir-ho. repte de diferenciar-nos en qualitat, a més de la fidelitat als valors. Què hauria de modificar el Demostrar que sense una selecció SCIC perquè cap coral in- prèvia es pot arribar a un nivell destacat, com es fa palès fantil de Catalunya no se’n musical en una colla de corals del SCIC, sentís exclosa? és creure en el poder educatiu Tampoc no tinc clar que l’objectiu de la nostra tasca. Sempre he dit que, per damunt de tot, a la coral del SCIC sigui “cap coral infantil vull col·laborar a educar persones, de Catalunya no se’n senti excloen aquest cas a través de la cançó sa”. Sí que podríem parlar de més flexibilitat en alguns punts, i potser compartida, però educar de manera obrir-nos especialment a les corals integral. L’educació en l’esforç i el compromís ha estat sempre un que treballen amb rigor, encara que facin certa “selecció” de veus. segell identificador, i tard o d’hora També s’ha de revisar el fet que les se’n recullen els fruits. corals hagin de participar activament en tots els esdeveniments que I després de totes aquestes reflexiorganitza el SCIC. Potser passaríem ons adreçades a possibles canvis, hi ha una part de mi que està preoa ser una mica diferents del que som, però amb més afiliats tindríem cupada pensant que no es pugui més pes a l’hora de trucar portes. perdre allò que tan estimo i que em fa sentir tan orgullosa de ser membre del SCIC: l’empenta constant, També cal plantejar molt serioel relleu en els càrrecs, la barreja sament el tema de les escoles de generacional, i una colla d’objectius música. Molts de nosaltres trebacomuns, més o menys explícits, que llem en alguna i dupliquem feina... ens fan nedar contracorrent en una com els nens que fan cant coral i alhora canten a una coral del SCIC; societat que necessita entitats vives fixeu-vos en el redactat: l’entenem com la nostra. perquè coneixem el terreny, però un marcià que s’ho llegís el trobaria Perdoneu el discurs final, però ja surrealista. començo a fer-me vella...

Hem d’assumir el repte de diferenciar-nos en qualitat, a més de la fidelitat als valors. Demostrar que sense una selecció prèvia es pot arribar a un nivell musical destacat abril del 2011

19


Estem d’enhorabona! Hem arribat al desè volum de la col· lecció Patrimoni Coral XXI. Hi trobareu vuit melodies tradicionals catalanes harmonitzades per quatre compositors mediterranis, d’Itàlia, Grècia, Israel i Líban. Per celebrar-ho, el mes de febrer del 2011 diverses corals del SCIC van enregistrar un CD de la col·lecció Acuitacantar amb una selecció de cançons dels deu volums. El 14 de maig de 2011, podreu sentir-les a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona, en el concert “Un pont de cançons - el SCIC a L’Auditori”, que servirà també de presentació d’aquest CD.

Si us interessa el llibret, poseu-vos en contacte amb el SCIC: scic@scic.cat 20 La Circular


Reina

Capdevila Xerrar amb Reina Capdevila ha estat un goig! La conversa –a taula i tot dinant, una situació immillorable per comentar idees amb calma i amigablement– s’ha centrat en el treball d’iniciació a la música que es pot fer amb infants de 0 a 3 anys; és a dir: des del punt de vista del SCIC, en els anys previs a que els infants entrin com a cantaires a les nostres corals.

Conversa amb...

La Reina és un cas clar de vocació: com ens explica, es va interessar per aquest tema ja de molt jove, després es va anar formant durant anys amb diversos cursos i amb la pràctica i, finalment, ha pogut dedicar la seva activitat professional a transmetre aquests coneixements a futurs educadors i educadores. Ara en parla amb un coneixement de causa avalat per l’experiència de molts anys; i ho fa amb espontaneïtat i apassionament. Esperem haver-ho sabut reflectir en aquesta conversa. abril del 2011

21


Nascuda a Barcelona, Reina Capdevila és Doctora en Pedagogia Musical per la Universitat de Barcelona,Titulada en Pedagogia Musical pel Conservatori Superior de Música de Barcelona, diplomada en Pedagogia d’Educació Musical “Willems” a Lyon i en Estudis Avançats (DEA) per la Universitat de Barcelona. Actualment és docent a l’àrea d’Expressió Musical de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Ramon Llull i n’és coordinadora del Grau d’Educació Infantil.També imparteix classes d’Iniciació, Sensibilització Musical i Llenguatge Musical a l’escola “Aula de Música 7” de Barcelona i és Professora del Postgrau Aprofundiment en el primer cicle d’educació infantil, de l’ICE de la Universitat de Barcelona. Col·labora en diferents Plans de Formació Continuada: ICE de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Associació de Mestres Rosa Sensat, Cursos de Postgrau a la Universitat Ramon Llull i a la UB i assessora projectes de música en escoles d’educació infantil (EEI). Ha confeccionat projectes de concerts per a escoles d’educació infantil de diversos barris de Barcelona i ha col·laborat amb el Servei Educatiu de l’Auditori; també en diferents cursos i projectes de Formació Continuada a Catalunya, Andorra i diferents ciutats de l’Estat Espanyol, en nombroses Escoles d’Estiu i amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat en un intercanvi de Jornades Europees sobre la Iniciació Musical. Ha publicat molts articles relacionats amb la importància de la música i la cançó com a eina educativa a les llars d’infants i a preescolar.

L’etapa 0-3 és un pas previ a les nostres corals. És, sobretot, des d’aquest punt de vista que ens interessa aquest tema. Evidentment, tot el que visqui un nen en l’etapa 0-3, o 0-4 perquè us arriben a les corals nens de 4 anys, és important. A un nen que hagi tingut l’oportunitat durant la seva primera infantesa de viure entorns musicals rics i bonics, ja se li ha despertat alguna cosa. És com la cultura de la cuina: si un nen sempre menja puré s’alimentarà, però no coneixerà res més... Nosaltres treballem amb les persones que estan amb aquests nens, ja siguin les educadores o les mateixes famílies. Hi ha propostes que es treballen en l’entorn familiar, com ara els tallers per nadons, on van les mares i pares amb els seus fills. Perquè la realitat és que avui dia hi ha molta gent que no sap cançons infantils, aquelles cançons que abans cantaven les àvies als seus nets, o les mares als fills. Ara hi ha molta gent que a un nadó no sap ni fer-li el “ralet-ralet”... Per això hi ha molts pares interessats en aprendre juntament amb els seus fills. És que hi ha molts pares que això, a ells, no els ho han cantat mai... Si arriba un moment que la cadena es trenca, són els pares, els mestres i les educadores i educadors de les llars d’infants qui han d’adquirir 22 La Circular

aquesta formació, ni que sigui molt bàsica. Nosaltres els hi donem recursos didàctics i els hi fem veure com de vegades n’hi ha prou amb fer una moixaina, una cantarella. De vegades pensen “no ho faig bé”, “jo no tinc bona veu”... i això acaba sent una barrera molt gran. Aquest patrimoni de la música infantil és d’una riquesa emocional molt forta i tot infant té dret a rebre’l. Cal estar contagiat d’aquesta sensibilitat musical per poder-la transmetre a la criatura però hem d’evitar que per la por de no fer-ho prou bé acabin no fent res. Abans les àvies, quan cantaven, no pensaven pas si tenien prou bona veu... ... ni s’ho plantejaven, és clar! Igual que les mares que cantaven

per fer adormir el fill. A tot el món hi ha repertori de bressol, és natural, quan algú plora la música el calma. Ja ho diu la dita popular: ”Qui canta els seus mals espanta”. Si cantaven bé, doncs molt millor! Però sinó, hi havia allò que és més important, que és aquesta transmissió, aquesta interacció que es produeix en les cantarelles, moixaines, jocs cantants, cançons mimades entre adults i infants. Cantar a prop de l’infant, amb contacte corporal, amb una mirada de complicitat... Què poden cantar, els nens d’aquesta edat? Als 3 anys un nen ja pot tenir un repertori important de cançons. Els nens ho interioritzen tot molt depressa, si se’ls canten moltes

Al piano de casa, ja fa molts anys!!!


cançons en coneixeran moltes. Hi ha infants que als tres anys canten les cançons infantils de l’escola o de casa i, a més, cançons més complexes, d’adults, apreses de la TV. És clar que l’aprenentatge de la cançó en aquesta edat és molt diferent de quan s’és més gran. El nen primer escolta, després s’hi va afegint, al començament potser només dient el final d’alguna frase. Hi ha infants que s’afegeixen primer a la lletra, ni que sigui amb mitges paraules (“a una, a puna” la lluna, la pruna...), mentre que potser un altre nen primer intentarà seguir la melodia fent una cantarella aproximada, sense text... La norma, al SCIC, és que els nens entrin a la coral als 5 anys. Els nostres grups de Petits van de 5 a 7, o 5 a 8, i per a ells organitzem els Juguem Cantant i altres activitats comunes. Però ara ens trobem que hi ha corals que els admeten amb 4 anys o fins i tot amb 3.Tu creus que aquesta edat és adequada? Als 4 anys poden començar. Als 3 anys, seria entrar en una disciplina col·lectiva que potser encara no els toca. En aquesta edat volem, justament, que els nens siguin molt espontanis i nosaltres hem de saber mantenir el ritme de cada nen. En canvi, en una coral volem que els nens cantin tots alhora, diguin la lletra alhora, respirin alhora... hi ha d’haver una certa disciplina per poder-ho fer el més bonic possible. Això vol dir que el nen ha d’estar quiet una estona, ha de mirar i s’hi ha de fixar, i en un nen de 3 anys la capacitat d’atenció és curta. Això ho hem de respectar, perquè sinó ell ho viurà com una cosa molt forçada. En tot cas el director o directora ha de tenir realment en compte el ritme de cada nen, ha de respectar que, per exemple, un nen en algun moment no canti... als 2-3 anys, els nens s’inventen coses contínuament, i això és el que ha de ser. M’agrada comparar-ho amb el dibuix. A un nen de 3 anys tu li pots dir “dibuixa això”...

És clar. Doncs això mateix fan amb una cançó! Es poden quedar repetint un trosset que els ha agradat molt, o barrejar dues cançons, o enganxar-hi un final diferent d’una altra cançó que saben. Ells incorporen tot allò que escolten i utilitzen la cançó en el moment que la necessiten. El tempo dels nens no és el mateix tempo dels adults, per això una disciplina de coral no els escau.

No deu ser fàcil saber quin és el moment adequat per a cada nen! Per això sempre diem que són importants els enregistraments. Tu canta el “Plou i fa sol” i després els hi fas repetir i veuràs com cada nen el farà diferent, un més ràpid, l’altre més lent... perquè les cançons no les aprenen com quan són més grans, primer fent l’adult el model d’una frase i repetint-la ells buscant el màxim d’exactitud. Quan són petits aprenen d’una manera molt global, no pots anar frase per frase, has de cantar la cançó sencera. Ara estem demanant molt a les escoles que ho documentin, que enregistrin els nens. Ja fa molt anys ho deia la Violeta Hemsy de Gainza, que és una gran pedagoga -jo he après moltes coses d’ella! Tenim molt poca documentació enregistrada del progrés musical dels nens, en canvi en tenim molta del seu progrés pel que fa al dibuix. Quan ... i ell et dibuixarà una cosa di- un nen fa un guixot en un paper, el ferent, que per a ell és “allò”... podem guardar, el mestre hi posa el

nom a sota i és valorat per l’adult: Ralet, ralet, arriba la mare i el veu i diu “que para dineret!!! bonic!” Però la música, el so, passa en el temps i no es pot guardar per a ser analitzat, cal enregistra-lo. D’acord que calgui incentivar els adults perquè no deixin de cantar amb els nens, però penso que amb nens tan petits caldria tenir una cura molt especial... Si, s’hauria de fer molta formació de veu i cant personal per als mestres que tenen nens d’aquesta edat. Com millor canti l’adult millor cantarà l’infant. Si l’infant imita algú que canta musicalment, amb dinàmiques, expressió, bona dicció, a la tessitura adequada, més rica i emotiva serà l’experiència. Moltes mestres canten en tessitures greus, massa greus per què els nens les puguin imitar. Aquí cal ser més rigorós. Sovint les mestres canten partint de la veu parlada, no fan l’esforç d’impostar la veu, de cercar la tessitura adequada i és clar, l’exemple no és bo. De fet, això mateix es podria dir dels directors de corals de nens més grans! Però és cert que la feina amb tan petits és diferent. És clar, la feina que més fa una mestra en una llar d’infants és sobretot de creació d’espai. Tu ofereixes un espai a un nen i ell, en el moment que li ve de gust i en té ganes, va cap allà i hi troba abril del 2011

23


unes propostes. En aquest sentit, justament l’educació de 0-3 és molt lliure. Hi ha algun moment en què les mestres munten alguna activitat col·lectiva, per exemple: tots s’asseuen, treuen recursos com ara unes capsetes, algun objecte, una partitura-dibuix... i canten la cançó sobre aquell objecte... però pot passar que hi hagi un nen que de cop se’n va. Tot arribarà, poc a poc anirà trobant aquests moments col·lectius, però no poden ser obligats. Jo no m’imagino una coral de nens de 3 anys! Queda ben clar que no trobes encertat posar nens d’aquesta edat en una coral infantil! No, en allò que entenem com a coral infantil. Només si tenen davant una persona que fa una activitat de cançó amb nens de 3 anys, però que no en direm coral. Potser ens podríem inventar un nou espai que podríem anomenar Taller de cançó pels petits, on es podrien oferir experiències de veu i cançó, però no entesa com a disciplina de coral. Posar-los en una coral infantil amb nens més grans em sembla forçat.

Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes...

24 La Circular

Així, creus que l’edat de 5 anys, per començar cant coral és la més encertada? Encara que cada nen és diferent, jo crec que sí. De vegades als petits els fem fer coses de grans.... els nens han de tenir la oportunitat de ser petits. Dura poc, ser petit! Els

queden molts anys per ser grans... Deixem que vagin trobant la seva manera. Als nens els agrada cantar però també que els cantin, potser haver tingut una bona experiència portarà el mateix infant a demanar per anar a la coral. En tot cas, allò que és molt important és l’entorn, oi? Això sí! Hi ha aquella frase tan famosa, que tothom coneix i que m’agrada molt, que va dir Kodály quan li van preguntar, en una conferència a la UNESCO, a quina edat un infant podia començar a fer música.Va respondre “nou mesos abans de néixer” i de seguida va rectificar i va dir “no, nou mesos abans de néixer la mare”! Perquè el que és interessant és viure en una cultura musical. Això em fa pensar molt. Hi ha tribus a l’Àfrica on la paraula “músic” no existeix perquè no cal: tots en fan, de música. És com si a nosaltres ens preguntessin “tu ets un parlador?” Tampoc no cal perquè més bé o més malament, amb bona veu o amb dificultats, tots parlem. Doncs hi ha cultures on la música es fa servir per a tot. Hi ha qui diu que la música és molt difícil, que s’ha d’estudiar molts anys... per ser un gran intèrpret d’una música complexa sí, però la música tradicional, popular, que és la que han de fer els nens petits, és patrimoni de tothom, patrimoni de la humanitat.

Tu com vas començar a fer música? El meu cas va ser una mica aquest que dèiem de l’entorn. Els meus pares es van conèixer al Cor Madrigal, on tots dos cantaven; els meus avis ja s’havien conegut cantant amb en Pérez Moya i el meu padrí cantava a l’Orfeó Català. A casa ningún no era músic professional però cantaven en cors i els agradava molt la música. A mi em van portar a l’Institut Llongueres a fer música i rítmica i a l’Esquellerinc a cantar. A l’escola on jo anava, que era El Petit Príncep, va venir un dia una “senyoreta” que feia classes de piano. A casa n’hi havia un, perquè la mare l’havia tocat una mica, i em van apuntar a classes de solfeig i piano. Anava a la coral i a rítmica i feia el solfeig i piano per lliure perquè vivíem lluny del centre. A partir de quart de solfeig vaig començar a anar a classe al Conservatori Municipal del carrer Bruc i vaig fer-hi solfeig i harmonia, però el piano sempre el vaig fer lliure amb la professora Petri Palou, que va ser una mestra en el sentit més ampli que es pugui entendre. Després vaig començar un segon instrument, l’oboè. És a dir que vaig créixer fent música. I com vas passar de fer música a voler-ne ensenyar? Pel que fa al magisteri musical, quins estudis vas fer? Em semblava que havia de ser mestra. L’any de la mort de Franco (1975) vaig fer primer de magisteri en un curs que va ser molt especial, vam tenir tan pocs dies de classe que ens van donar a tots un aprovat general. Però és clar, aquell curs de magisteri no em va atrapar i després d’aquell curs ho vaig deixar. De magisteri musical llavors ni se’n parlava, no hi havia enlloc cursos reglats. Jo vaig apuntar-me a tots els cursos de formació que vaig trobar i que m’interessaven: els de Pedagogia Musical-mètode Dalcroze de l’Institut Llongueres a l’estiu (que estan molt bé i encara es fan), els de Pedagogia Musical de Terrassa (EPM) del Pare Irineu, uns cursos que hi havia al Conservatori per a l’especialització de mestres de música a EGB, els cursos del


Interaccionant diploma del mètode Willems, que amb infants vaig acabar a França.... de l’escola bressol Ralet I mentrestant ja treballaves amb nens... Sí, mentre feia tots aquests cursos vaig començar a treballar en escoles i parvularis, sempre pagada per l’AMPA perquè llavors la figura del mestre de música no existia. Tot això era abans de la LOGSE... Quan aquesta llei es va implantar, els qui no teníem titulació de magisteri vam haver de deixar les escoles.

Formació de mestres a Bolívia

formació per a mestres de música i, curiosament, molts dels qui havíem hagut de marxar de les escoles per falta de titulació vam esdevenir formadors d’aquests mestres.Va ser en aquell moment que vaig començar a entrar en la formació dels mestres. A la Blanquerna van començar l’especialitat de Pedagogia Musical. Jo ja hi havia participat en un postgrau i em van demanar de col·laborar-hi. Llavors hi vaig entrar i ja fa quasi vint anys que hi sóc.

(IMEB) em van començar a demanar formació per a educadores d’escoles bressol, en un projecte que van engegar on hi havia l’Àngels Arnaus, l’Assumpció Malagarriga i altra gent molt interessant. Erem un grup de mestres i d’assessores pedagogues. Jo en aquella època no en sabia res, d’aquesta edat. Sort que llavors vaig tenir els meus fills i començava a saber què era un nen de mesos... El naixement dels meus tres fills va coincidir justament amb la meva col·laboració a l’IMEB en el projecte per a l’etapa 0-3. D’això ja fa 20 anys, també.Vaig entrar en els equips de mestres, vaig poder fer moltes observacions a les aules, veure els nens, vaig aprendre moltes coses i em va seduir molt aquesta edat. Tant és així que quan vaig fer el doctorat em va venir molt de gust centrar la meva investigació en l’etapa 0-3. Jo no he treballat directament amb aquests nens, però he treballat amb les seves educadores i educadors (que encara que pocs, també n’hi ha!).

Permet-me que et digui que no deixa de ser curiós que t’hagis especialitzat en aquesta franja d’edat treballant molt amb els educadors però relativament poc amb els nens directament, Què més has fet en el camp de a part amb els teus fills, és clar! Va ser llavors que va comenla formació de mestres, i com He pogut fer moltes observacions, çar a haver-hi la possibilitat de va ser que t’especialitzessis en entrar a moltes aules, parlar molt seguir cursos reglats de Peda- l’etapa 0-3 anys? amb les mestres. He vist que els gogia Musical? A més de la meva feina a Blanquer- nens són productors de sons, els Efectivament, va sorgir la necessitat na, ja fa molts anys a l’Institut Mu- nens petits tenen de manera natude cursos oficials i postgraus de nicipal d’Ensenyament de Barcelona ral una cosa que anomenem conductes musicals. A més, en aquell moment vaig conèixer les teories de François Delalande, un francès que en sap molt de conductes musicals de la primera infància.Vaig llegir els seus llibres, el vaig poder conèixer personalment i vam discutir molt sobre el fet que els nens petits tenen conductes musicals naturals. L’esser humà és músic per naturalesa i el so és un món molt atractiu per als infants, cosa que moltes vegades els adults no sabem veure. Llavors em vaig proposar establir una pauta d’observació per ajudar els adults a poder captar els sons que fan els infants de manera natural.Vaig fer un protocol d’investigació per seguir aquesta pauta en abril del 2011

25


diferents entorns i recollir tot allò que els nens fan i que els adults de vegades no veiem quan mirem un nen i l’escoltem. Hi ha tota mena de conductes, algunes d’elles propiciades per un entorn ric, altres que són totalment naturals en els nens en aquesta primera infància. Vau observar molts nens? Molts, i vam recollir moltes pautes d’observació. Era una mostra de 20 escoles, de cada escola hi participaven entre una i tres educadores, i aquestes educadores interaccionaven amb els infants. És a dir que vosaltres donàveu la pauta a cada educadora, i ella feia l’observació i us passava les dades? Sí, i posteriorment, amb unes enquestes i unes entrevistes a les mateixes educadores, vam verificar com havia canviat la mirada de l’adult després de fer aquesta observació. Perquè l’observació és una cosa molt interessant en l’educació, com ho és en tot: si visites un museu amb algú que t’ajuda a veure les coses, en veus moltes que t’haurien passat desapercebudes; si escoltes una música que t’agrada amb algú que t’ajuda a fer l’anàlisi de l’obra, potser l’entendràs d’una manera diferent. Doncs igual passa amb la visió que tenim dels infants. Sobre aquest tema i amb aquests treballs vaig desenvolupar la meva tesi. És molt important allò que rebin de l’educador. Però, com dèies abans, és bàsic allò que rebin a casa, de la família... És que quan un nen està assegut a la falda del seu pare, o mare, o avi, i li fa un “arri, arri tatanet”, és tan important la cançó com el fet que està a la falda d’aquest avi o pare i la relació afectiva que es crea en aquell moment, i quan li pregunten si vol tornar a fer-ho i diu que sí, segurament no és tan per la cançó com per estar amb l’avi.... Actualment els nens neixen amb una cultura televisiva, n’hi ha molts que esmorzen veient dibuixos animats a la televisió –perquè, si en fan cada dia a les 7 del matí és perquè algú se’ls mira. Potser la mare no pot estar per ells perquè també ha d’anar a treballar, o 26 La Circular

està arreglant el més petit, o parlant amb la cangur... i mentrestant, el nen davant de la tele ni se n’assabenta de què està menjant! Fer música ha de ser per a ell una experiència agradable... Fa uns quants anys, en un congrés de biòlegs es va definit la salut com “un estat joiós, solidari i autònom”. El nen petit no és autònom però ho anirà sent poc a poc, serà solidari per la seva relació afectiva amb les persones que li són properes, i se sentirà joiós si ha pogut viure situacions agradables. Si l’infant pot relacionar les experiències musicals que ha tingut amb un moment agradable des del punt de vista emocional i afectiu, les voldrà continuar. En canvi, si per a ell fer música vol dir “estigues quiet”, “col·loca’t bé”, “no desafinis, no cantis malament”, “controla el ritme”... pensarà “ho deixo, això és un desastre”. La música ha d’anar associada a moments positius perquè lògicament tots ho volem passar bé, a la vida. Per això deia al començament que han d’entrar en una coral quan tinguin l’edat adequada. Pel que fa al cant coral en general, organitzacions com Europa Cantat, el Moviment Coral Català i el mateix SCIC, ideen projectes que facin arribar els beneficis del cant coral a tothom, com va ser el cas de “Cors amb cor”. Se’n preparen d’altres sobre el cant coral intergeneracional, el cant coral com a eina d’integració d’immigrants o de col·lectius

o minories desfavorides, etc... Tu com veus, tot això? Creus que el cant coral ha d’anar per aquí? És clar, en alguns casos aquestes persones tindran necessitats més prioritàries. però segur que el cant coral els ajudaria i és una eina boníssima d’integració. Coneixem els projectes d’alguns països de Sudamericà, com el de les orquestres originat a Venezuela, accions a Nicaragua amb els nens guerrillers, etc., i també alguns de més propers, com al Raval de Barcelona. No hem d’oblidar que a casa nostra mateix es pot fer molta feina en segons quins barris i entorns, amb nens que estan molt pel carrer o que no tenen ocasió de fer res més... ferlos cantar funcionarà sempre que el director estigui disposat a admetre que no surti tot perfecte, que estigui disposat a “picar pedra”, que no vulgui que aquestes corals siguin les millors sinó que entengui la seva finalitat principal. Ha de saber fer que la música els agradi, necessita triar molt bé el repertori, que ha de ser bonic i fàcil alhora perquè soni de seguida, ha d’estar molt atent per saber captar els senyals de si allò agrada... Segurament no és gens fàcil, però esperem que hi hagi gent disposada i preparada per fer-ho! La conversa es va acabar aqui, però hauríem pogut serguir xerrant de molts més temes relacionats amb els nens petits i el cant, de ganes no en faltàven! Ho haurem de deixar per a un altre dia... M. Mercè Argüelles


El Tècnic a l’abast

ELS HARMONITzADORS DE LES CANÇONS DEL VOLUM X DEL PATRIMONI CORAL XXI PARLEN DEL SEU TREBALL Harmonitzant cançons tradicionals catalanes per a cor infantil La proposta que em va fer el SCIC era un veritable repte. Un repte perquè no havia escoltat mai les cançons proposades i el que vaig rebre era una simple melodia sense acords. També se’m va fer saber com havia de ser el tempo, i vaig rebre la lletra de cada cançó amb una traducció a l’anglès i amb les indicacions sil·làbiques i d’accentuació oportunes. En primer lloc vaig intentar imaginar-me com una coral infantil podria cantar-ho en el tempo original, i vaig trobar que era massa ràpid per als infants. D’altra banda, llegint la traducció a l’anglès vaig adonarme que la cançó Moixonets que anau volant no era una cançó alegre, ans al contrari, és una cançó d’una jove dama que es casa amb un home vell contra la seva voluntat, i envia missatges al seu amant llunyà per mitjà dels ocells. Per això vaig decidir reduir el tempo, tot i que no tant com hauria desitjat, ja que no coneixia la cançó tradicional i volia intentar de no allunyar-me massa de les indicacions originals. És per això que, si la cançó ho permet, preferiria que fos interpretada a un tempo més lent de l’indicat (per exemple blanca 56). Suggeriria

també de repetir el primer vers de la cançó al final per tal d’allargar la durada de la cançó. Pel que fa a la Cançó dels segadors, la indicació de tempo també és més lenta que l’original (negra 110 en comptes de 132) perquè la lletra no m’inspirava un tempo massa ràpid. En general, quan penso en una cançó infantil, crec que ha de ser simple i alegre per tal que els infants en gaudeixin cantant. Sota aquest principi, i en línia amb les melodies senzilles de les cançons escollides, vaig utilitzar acords simples i no gaire contrapunt. També vaig afegir una introducció i un pont entre versos, indicant d’alguna manera que la història no s’ha acabat per tal que el públic esperi la propera escena de la història. Em va agradar molt treballar en aquestes cançons tradicionals catalanes, i sentia que era una feina molt important ja que d’aquesta manera es preserva la cultura tradicional catalana donant-li una nova dimensió. Sobre aquest aspecte voldria felicitar el SCIC per l’excel·lent tasca de preservar i mantenir viva

la seva tradició cultural. Això seria una bona font d’inspiració perquè organitzacions culturals d’altres països fessin el mateix. Agraeixo al SCIC l’oportunitat que m’han donat per treballar en aquestes boniques cançons, i espero que les corals infantils de Catalunya en gaudeixin cantant-les. Thomas Louziotis Arranjador i director de cors (Grècia)

abril del 2011

27


Parla Carlo Pavese Sempre m’ha atret la capacitat d’una melodia per “arranjar-se sola”, per trobar per ella mateixa la seva harmonia, el seu caràcter, les eines per a la seva disposició coral. És per això que he triat dues melodies que són capaces de fer soles aquesta feina! No és mandra del compositor, hi ha una altra motiu per triar aquesta actitud i establir aquesta mena de relació amb la cançó: una cançó tradicional és com un còdol a la platja: ha estat polida per milions de veus, milions de vegades i s’ha convertit en quelcom que té una forma perfecta i un significat profund. La seva reproducció escrita és només com una fotografia del còdol, però quan comences a cantar-la és com si l’agafessis amb la mà, la toquessis, la notessis i en gaudissis; llavors tots aquests significats tornen a viure. M’agrada fer arranjaments que permetin que la melodia torni a ser cantada mil vegades més, que suggereixin possibles variacions, combinacions, perspectives; però

amb humilitat, sabent que la cançó és quelcom més vell que tu que durarà molt més que tu.

al voltant del públic, tot embolcallant-lo i bressant-lo amb aquesta cançó de bressol.

Això ha estat una trobada entre les cançons i jo. Ens hem fet una foto- Escriure per a nens de grafia junts, ara són els cantaires qui vegades vol dir ajudarlos a descobrir noves han de fer que tornin a viure. possibilitats musicals. Potser mai, abans, no han Sobre cada cançó, puc dir unes cantat música aleatòria i paraules: potser no saben què vol dir –en la Non, non canta la mare és una música- una variació. La cançó de melodia molt bonica que té una forma molt interessant; si analitzeu La cabra té molta gràcia; la línia és estranya i rítmicament és animada. la forma de la cançó, l’estructuCombinant els seus elements, he ra del fraseig, veureu que no és construït sis variacions, algunes una regular i que les repeticions fan que el moviment del bressolat es mica esbojarrades, una d’elles molt torni hipnòtic. He volgut multiplicar esbojarrada! Recomanaria que s’inprogressivament aquest moviment i, terpretéssin una mica com un joc, per donar una mena de profunditat sense talls entre cada variació i amb un toc de teatralitat. Espero que els al so, he usat seccions amb veus cantaires s’hi diverteixin. aïllades del cor, així alguns efectes aleatoris distribueixen la melodia Carlo Pavese fent de cada cantant una “mare” Director de Cors i compositor (Itàlia) independent. M’imagino fàcilment una interpretació utilitzant l’espai

Recuperant el sabor de la infantesa oblidada. Connexió entre arranjament i música tradicional nal no prové d’una enyorança al passat, sinó més aviat de l’anhel per una estètica espiritual, per la La composició expressa l’anhel per innocència – la font de la condició humana enalteix de nou el sabor una realitat que era nostre no fa de la infantesa oblidada, on una massa temps, una realitat on tot llimona fa olor de llimona, on les estava embolcallat flors s’omplen de fragància i el d’una qualitat de somni. Aquest anhel, món venç la pròpia trivialitat. A diferència del món dels comentaris fins i tot quan no banals (“ja saps”, “tu ja m’entens”, és acomplert, ens condueix a una àrea ...) en el món real la vida topa amb problemes de veritat. càlida de nosaltres mateixos, una àrea de comunicació amb Això no és nostàlgia, sinó una recerca del sentit de la vida en el més el jo interior, plena profund d’un mateix. d’amor, somnis i valentia. Necessitem desesperadament d’una innocència renovada, que sigui el La connexió entre nostre remei contra la dura realitat. arranjament i Aquesta és la meva resposta a la música tradicio“... L’art sense herència no és factible...” (Albert Camus)

28 La Circular

pregunta “Per què compondre per infants?” Si fossa moixonet ha de ser cantat amb molta alegria i diversió. En canvi Jo me’n vaig a collir flors ens transporta d’un clima inicial alegre a un estat de profunda tristor, al final, per la mort d’una persona estimada. A més de les indicacions donades a la partitura, pot ser interessant afegir un poco rit a partir del compàs 22 i assegurar-se que a partir del compàs 50 el cant sigui lent, pesant i trist. És convenient que el director i els cantaires parlin sobre el sentit del poema abans de començar a cantar-lo. Sara Soham Graduada en Composició, Piano i Direcció (Israel)


Parla Edouard Torikian Sóc un músicòleg-compositor libanès d’origen armeni. Capto bé i experimento sensiblement el valor específic, intel·lectual i emotiu de la cançó popular: el Líban, amb les seves cultures multiconfessionals i Armènia amb els seu tresor de música folklòrica mil·lènària ofereixen excel·lents oportunitats a la música professional. Per tot plegat, he apreciat molt la cançó popular catalana que uneix la noblesa de les idees amb l’expontaneïtat de l‘expressió melòdica. Amb aquest valor artístic inèdit i la seva impressió de fortalesa, la cançó popular catalana ha resistit el pas del temps i les influències estrangeres; i respon perfectament i amb bona cara, a les exigències estètiques de les futures generacions. De fet, la salvaguarda de la llengua materna i del cant nacional asseguren la vida i la persistència d’un poble.

Les dues cançons catalanes -La pastorel·la i El caçador- que he tingut l‘honor d’harmonitzar i d’arranjar tenen melodies plenament tonals i occidentals; amb tot, les seves formes i girs són particulars perquè el seu ritme original està condicionat per l’accentuació catalana. Des d’aquest punt de vista, són cançons que s’adeqüen bé a un revestiment harmònic occidental tot permetent, en certs passatges, un tractament modal i contrapuntístic i, també, la tria diversa d’un acompanyament rítmic.

En resum, he procedit tot tenint en compte l’origen natural de la cançó popular catalana i aconAixí, per a La pastorel·la he escollit sello als intèrprets que associïn un pedal rítmic, a la manera oriental l’espontanïetat de la música amb la i per a El caçador, un acompanyanoblesa del seu missatge semàntic. ment melòdic sostingut, segons l’estil de la seva melodia. Edouard Torikian Doctor en Musicologia (Líban)

DATES DELS JUGUEM CANTANT DEL CURS 2010-2011 Barcelonès: diumenge 15 maig a L’Auditori de Barcelona Eix LLobregat: dissabte 26 de març

a Castelldefels

Penedès-Anoia-Garraf: dissabte 7 de maig a LLorenç del Penedès

Tarragonès: diumenge 8 de maig a Torredembarra Terres de Ponent: diumenge 8 de maig a Flix Gironès-Osona: diumenge 8 de maig a Vic Maresme-Vallès Oriental: diumenge 8 de maig a Mataró Vallès Occidental: les quatre corals que tenen petits es dividiran entre el Juguem Cantant del Maresme i el de l’Eix Llobregat abril del 2011

29


Cors amb Cor

RECONEIXEMENT A LA CORAL A TEMPO DE SABADELL La Coral A Tempo de Sabadell ha enviat la següent nota: “Ens fa molta il·lusió informar-vos que ens han atorgat, juntament amb les Escoles d’Educació Especial Francesc Bellapart i Xaloc, un dels Premis Socials i Culturals Caixa Sabadell (Unnim) pel Projecte Cors amb Cor per al curs 2010-2011.

Ja anirem explicant com l’anem definint i donant-li forma.”

als amics d’A Tempo de part de petits i grans del nostre Secretariat.

No cal dir que la notícia ens ha produït una gran alegria de la qual estem segurs que participa tot el SCIC.

No cal dir que esperem poder anar publicant les notícies que ens arribin del procés que segueixi el desenvolupament del projescte d’A Tempo que ha estat premiat.

Així, doncs, una gran felicitació per

Equip de Redacció

EL VIROLET DE BARCELONA LA DIVERSITAT A LA CORAL que si estàs més informat les energies les encaminaràs cap a incloure’l, no a diferenciar-lo. Les raons per les quals la família no comenta res poden ser diverses, però nosaltres com a persones que estem a càrrec dels seus fills podem demanar amb molt tacte i naturalitat parlar amb la família per comentar observacions fetes, Però, com ho fem en una coral? mirar si ens donen informació Poques són les que tenen algun dique pugui ajudar... rector expert en el tema, aleshores Les famílies que d’entrada com determinem si aquest cantaire t’expliquen que el cantaire té nou que vol entrar a cantar el poalguna dificultat normalment drem atendre com es mereix? també són més receptives quan els comentes que el cantaire pot Alguns aspectes importants seríen: cantar com tots, però que passat • La família: és importantíssim un trimestre es tornarà a parlar que la família del nou cantaire amb la família per anar fent un comenti amb els directors els seguiment. aspectes que considera interes• El director: pocs directors de sants d’esmentar, cosa que no sempre és així, i sembla que cada coral tenen formació o experiènvegada passa més. Al Virolet ens cia en “tractar la diversitat”, però hem trobat amb els dos casos, de diversitat sempre n’hem tingut i el plantejament i l’atenció que al davant, conscientment o no, i dediques els primers dies al per això no ens hauríen d’espancantaire és diferent, entenent tar les diversitats més manifesCom sabem que un alumne és d’Educació Especial? A vegades hi ha aspectes que no són clars, però en tot cas, en un centre escolar hi ha mestres especialistes en determinar les necessitats educatives concretes dels nens amb Dificultats Específiques d’Aprenentatge.

30 La Circular

tes. El director ha de tenir clar quins són els seus objectius amb el grup, si els pot adaptar per a alguns cantaires en concret i si ell és capaç d’assumir-ho. • El cantaire: evidentment que cada cantaire és diferent, i també és clar que és diferent una dificultat motriu o una de sensorial o intel·lectual, així com l’edat dels cantaires: és diferent un nen que comença a la coral des del primer grup que un que comença al grup de Grans, afegint així un nou objectiu dins el treball en grup. • El grup: a nosaltres ens ha passat que han començat a cantar quan el grup ja portava anys funcionant, i la veritat és que un cantaire amb dificultats fa ser conscients a la resta de moltes coses, i la majoria de vegades causa més motivació que altres companys del grup. A El Virolet estem contents de tenir cantaires diversos. EL VIROLET de Barcelona


INTEGRACIÓ VERSUS INCLUSIÓ Integració significa ser inscrit o incorporat dintre d’una coral que ja existia prèviament. Per tant, la integració suposa la segregació com a pas previ. La persona que s’integra s’ha d’adaptar.

ginació, d’exclusió o de no assolir un rendiment òptim.

Diferències entre integració i inclusió Integració Inclusió Competició Cooperació Inclusió significa ser part d’alguna cosa des del mateix Selecció Respecte de les diferències començament i no haver estat mai exclòs. Per tant, les Individualitat Comunitat persones, en un context inclusiu, no s’han d’adaptar Prejudicis Valoració de les diferències sinó que participen en un context divers on s’agafa la Visió individualitzada Millora per a tots diversitat com un valor i no com un problema. Model tècnic-racional Integració reflexiva (…) L’educació inclusiva té com a principi l’equitat i, per tant, posa especial atenció a l’alumnat en risc de mar- Recollit per Josep Ollé

Activitats de les corals

PARTICIPACIÓ DEL COR MARIOLA A L’ALPE ADRIA CANTAT 2010 (ITÀLIA) El passat mes de setembre, l’Escola Coral CP Vicente Gaos de València va participar, amb el seu Cor

Mariola, en la setmana internaciocel·lebrada en Lignano Sabbiadoro nal de cant coral Alpe Adria Cantat (Itàlia). Durant aquest temps, els 2010 organitzada per FENIARCO i cantaires van gaudir amb la música, tot compartint l’alegria, la diversió i l’emoció d’una experiencia fantàstica. Aquesta setmana internacional de cant coral estava organitzada en quatre tallers temàtics: Romantic music, Spiritual and Gospel, Music for children choirs i Pop Jazz Vocal. En casacun d’ells, es treballava un repertori que finalment s’interpretaria al concert de cloenda. Nosaltres vam participar al taller dels “bambini” (Music for children choirs) on treballàrem quatre peces infantils italianes, el Gloria d’A Little Jazz Mass de Bob Chilcott i el cànon Hallo Django. En total, en aquest taller hi participaren més d’un centenar de xiquets i xiquetes d’edats compreses entre els sis i abril del 2011

31


els catorze anys, provinents de tota Itàlia, Sant Petersburg (Rússia) i València, tots ells dirigits per Roberta Paraninfo. Tots els matins, després d’un bon desdejuni, els cantaires feien, a l’aire lliure, uns estiraments controlats i un escalfamemt. S’organitzaven per grups i establien comunicacions no-verbals, amb les mans agafades i a partir de l’exercici de relaxament proposat per la directora. Seguidament, passaven a l’aula d’assaig, es saludaven amb la cançó Buomgiorno bambini, pronto per cantar? i començaven el treball de repertori. Amb un bon ritme de treball i, alhora, un ambient distès, la directora va anar preparant les diferents cançons tot

posant un especial interès en l’expressió i l’emotivitat amb què els xiquets i xiquetes havien de cantar. En tot moment, Roberta els encisava amb el seu caràcter tendre i càlid i amb un bon acompanyament de piano. A la fi de la sessió, com a recompensa de l’esforç, es feia una xicoteta activitat de moviment o dansa, per anar-se’n contents a dinar. A primera hora de la vesprada continuaven amb el treball on l’havien deixat i, en acabar, ens refrescàvem a la piscina o a la platja. Durant les pauses, els xiquets aprofitaven per relacionar-se, atès que la barreja de nacionalitats els resultava molt “exòtica”, tal i com ho expressaven. Aquests vincles afectius es profunditzaven al temps d’esplai de les

nits on gaudíem, a l’aire lliure, d’una bona sessió de música per ballar o d’un divertida pel·lícula infantil. L’experiència va concloure amb un concert on participaren totes els grups i on mostraren tota la màgia i la sensibilitat que durant la setmana havien viscut. En acabar el concert, hi va haver una xicoteta festa on els cantaires es van acomiadar entre llàgrimes i abraços, amb l’esperança de tornar a veure’s en una altra ocasió, segurament units pel cant coral. Christian Garcia Escola Coral CP Vicente Gaos de València

ELS BOIXETS D’ARENYS DE MAR TORNEN A CANTAR! Aquest curs a Arenys de Mar hem fet renéixer la coral Els Boixets que va ser coral del SCIC entre els anys 70 i 80. La presentació de la coral la vam fer el 18 de desembre participant al concert de Nadal que organitza el Cor l’Aixa, un cor mixt de la mateixa població. Els boixets vam interpretar 5 cançons i una de conjunta amb el cor infantil de l’Escola de Música d’Arenys de Mar i tot que estàvem nerviosos per la nostra estrena i l’Església Parroquial era plena a vessar, el concert va ser tot un èxit.

Els Boixets, a través dels cants d’aquests 20 petits, vam voler transmetre tot l’entusiasme i la il·lusió amb què hem engegat aquesta nova etapa de la coral després de més 30 anys dels seus inicis. Esperem que la llavor que hem tornat a plantar creixi i segueixi cantant molt de temps. Gemma Ruiz i Puig, Directora de la Coral Els Boixets

EL CONCERT DE NADAL DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA CAN PONSIC I XAMFRÀ Aquest any, el concert a l’església de la Bonanova duia el títol de Un Nadal de Joan Maragall en el 150 aniersari del naixement del poeta. Com ja se sap, Maragall era un gran afeccionat a la Música. Va traduir cançons de músics com J. Brahms, C. Frank, H. Webern, F. 32 La Circular

Schubert, entre altres i també ho i populars catalanes, totes acomva fer de cançons populars d’arreu panyades per diferents formacions d’Europa. instrumentals. En el concert, a càrrec de nens i nenes (uns 150), es varen interpretar, a més de textos recitats i cançons de Joan Maragall, altres de Colombia, Sicília, Andalucía, d’autor

El concert es va iniciar amb una solemne Intrada, una partitura original de M. Altenburg (1584 – 1640) tocada per 50 flautes de bec i xirimies des del cor. Així es preparava


la ment i l’ànima per a tot allò que vindria després. Va ser un concert musicalment molt interessant. L’Escola té una tradició de molts anys: fer el concert de Nadal en solidaritat amb un tema concret. Aquest any s’ha dedicat a Trébol, un projecte d’ajuda a nens i nenes i les seves families. La intenció d’aquest projecte neix “del desig de convertir el món en un lloc més ampli, on hi hagi espai per a les persones diferents”, tal com diu el programa. Aquest és també el pensament de la Fundació L’ARC, unir els alumnes de Can Ponsic i els nens i nenes de Xamfrà: promoure una millor comprensió de l’altre i recórrer al millor de cada cultura: “el diàleg podria contribuir a generar nous impulsos de creativitat en les societats” (Ramin

Jahanbegloo). Establir un diàleg entre cultures és la manera idònia per construir un futur, no pas refugiar-se en un model d’identitat inamovible. Tots veiem el món de diferents maneres, però podem mantenir un diàleg entre cultures que ajudi a comprendre la diversitat i n’encoratgi les diferències. El diàleg, doncs, és indispensable i comporta una dimensió ètica que permet que els interlocutors s’arribin a entendre. I què millor que la MÚSICA per impulsar relacions culturals, educatives, intel·lectuals, per promoure la diversitat i contribuir a la prevenció de conflictes, tot posant els fonaments, com diu la Mireia Hernàndez en el programa, per fer “UN MÓN ACOLLIDOR ON CADASCÚ PUGUI SENTIR-SE COM A CASA”. Maria Dolors Bonal

EL PETIT VAILET FA 40 ANYS I ESTRENA LA CANTATA INÈDITA HA ARRIBAT ‘NAR DALT El diumenge 16 de gener va ser la culminació d’un any i mig de feina i il·lusions. Per la cloenda del nostre 40è aniversari volíem cantar quelcom especial i per això vàrem pensar que ho seria molt si cantàvem una música escrita especialment per a nosaltres, feta a la nostra mida, per a un cor petit però valent i atrevit... I ens vam trobar a Barcelona amb la Guida Sellarès, el setembre del 2009; de seguida ens vam entendre, li vàrem explicar com era la nostra coral, que teníem dos grups, un de petits i l’altre de mitjans-grans i que volíem que tots hi participessin...; en aquella trobada ens va deixar a totes les directores entusiasmades amb la història que s’havíen empescat ella i el Pau Jorquera. Aquesta història va passar a ser un text real al cap d’uns mesos de la mà de la Montserrat Casademunt, que va escriure unes lletres delicioses que després van enganxar als cantaires de seguida. A partir d’aquell moment, va co-

mençar per a la coral una mena de cursa en la que havíem d’aconseguir, sobretot, diners i recursos per a dur a terme aquest projecte i arribar amb seguretat al concert del 16 de gener amb garanties d’èxit. Vàrem organitzar activitats, dinars, demanar subvencions, etc, i ens va anar força bé... tenint en compte, és clar, el moment econòmic tan complicat que vivim. Agost de 2010.

havíem d’actuar.. el cor havia de ser en la mateixa obra, dimonis, pastors i s’hi afegien també, com no poden faltar en una cantata de Nadal, un àngel acompanyat d’un estol d’àngels que anuncíen el naixement del nen... I no era tot, també hi havíen cinc personatges que teníen text i protagonisme en la cantata, i una narració que donava sentit a la història que s’explicava,

De seguida vàrem pensar que necessitàvem una persona del món del teatre que ens ajudés a donar forma a tot el text i que ens fes, doncs, la direcció escènica.Vam contactar amb la Mònica Torra i vàrem encertar de ple; ella va assajar als actors d’una banda, fent també de narradora, i quan ja teníem la cantata apresa, per les vacances de Nadal, ens va ajudar en la feina de lligar el text amb tot el moviment escènic que havíen de realitzar els Se’ns va plantejar un repte en aquell cantaires, i també en l’escenografia. Enmig de tot aquest tràfec, la Guida moment, a més a més de cantar Un moment molt emocionant va ser quan van començar a arribar per correu electrònic les primeres melodies de la cantata, les cançons començaven a tenir veu i forma, lletra i contingut... anàvem avançant poc a poc i descobrint unes noves músiques que ens van seduir des del primer moment... I descobríem també com es diria la cantata: HA ARRIBAT ‘NAR DALT.

abril del 2011

33


i el Pau anaven escrivint la música de tota la part instrumental que inicialment havia de ser per a piano (Pilar Mata), flauta travessera (Jordi Mestres) i bateria (Ricard Parera); però ja se sap, a vegades els músics enmig de tanta inspiració fan canvis... i la Guida i el Pau van afegir un flautí (Irene Uche) a la resta d’instruments. Quan vam tenir la partitura general, va començar una altra feina, la d’estudiar la partitura, i aquesta feina la va fer la Marta Coll, que amb entusiasme i respecte al mateix temps, va saber donar-li a la cantata un caire dolç però enèrgic quan calia.

marató d’assaig de quatre hores, amb nens i nenes de 3 a 14 anys. Els hem de felicitar perquè no hi va haver queixes, sinó tot al contrari, en els seus ulls hi havia la il·lusió de que l’endemà havia de sortir el millor possible.

I finalment, va arribar el dia de l’estrena... van venir a veure’ns la Guida Sellarès i la Monserrat Casademunt amb les seves famílies respectives; el Pau Jorquera no va poder per compromisos de feina. També van venir al concert membres del SCIC com la Maria Martorell, la Mª Mercè Argüelles i la Xell Montserrat. Ens va fer especial il·lusió que la Guida Les vacances de Nadal van ser as- acceptés de parlar de les seves visajos per a nosaltres, però l’esforç vències amb la cantata... i tot seguit que feiem tots plegats es compen- va començar l’acció que va durar sava en el moment en que veiem uns 40 minuts i que va ser trepidant que la cantata sonava cada vegada i increscendo... el moment culmimillor i ens divertíem tots junts; nant... una explosió de serpentines assaig rera assaig la cantata prenia quan el dimoni protagonista se’n forma i ens anàvem engrescant i va sense haver pogut vèncer als posant nerviosos alhora, ja que pastors... i per acabar, un cant dolç el dia de l’estrena s’acostava... el al Nadal, un cant a totes les nostres dissabte anterior vàrem fer assaig tradicions nadalenques més arrelageneral amb vestuari, llums i so, ja des i un cant a l’esperança, la que que els actors i els músics portaven ens fa desitjar que els bons sentiamplificació i la cantata es gravava ments perdurin tot l’any... Aquesta en CD i amb càmara.Va ser una és per a mi l’essència de la cantata

34 La Circular

i el seu missatge, bonic, idílic, però real i necessari. Un seguit d’aplaudiments força llargs i un bis de l’última cançó van posar punt i final al concert; va sortir tot rodat i crec que ens podem felicitar pel resultat. He de dir que ha estat una feina d’equip, de les directores de petits, de mitjans-grans, dels pares i mares de la junta, dels actors que amb il·lusió van venir a assajar hores i hores, dels músics que tocaven però també esperaven amb paciència quan calia, i dels cantaires petits i grans que han estat fantàstics. Com diu el cant final de la cantata “Si l’amor, la pau, la joia hem sabut fer realitat, Nadal sigui cada dia, no el donem per acabat”... La coral infantil “El Petit Vailet” ha tancat una etapa de 40 anys de vivències i cançons, però continuarà amb la mateixa il·lusió que quan vàrem començar. Felicitats Petits Vailets !! Anna Morató Montserrat Directora, El Petit Vailet


EL VIROLET EN FA 45!

Foto: Cesc Rovira

A la coral El Virolet hem començat el curs 2010-2011 amb moltes ganes i energies perquè precisament aquest any celebrem el 45è aniversari i això no passa cada dia! Estem molt contents d’haver arribat a aquesta xifra i per tal que El Virolet en pugui fer molts més durant aquest curs podrem gaudir de diferents activitats i sobretot de molta música!

Una altra de les activitats incloses en el 45è va ser el tradicional concert de Nadal. Un any més vam compartir aquest concert amb la coral Sinera, que com bé sabeu són els joves de la família de corals de LLuïsos de Gràcia.Va ser un concert molt reexit, amb un repertori nadalenc ben variat on la cançó El dimoni cap de troni va triomfar entre els virolets i el públic!

I es que el 45è va portant novetats i en l’equip de directors/es comptem amb molt bones i noves incorporacions: dues directores (la Maria i la Cinta) i un pianista (en Josep). Amb ells i la resta de directors més veterans vam realitzar els passats 13 i 14 de novembre unes colònies a Calafell on el 45è es va fer ben present tot convertint-se en un divertit personatge que va organitzar un joc de pares d’allò més esbojarrat fent que es convertissin en una orquestra, ordenessin partitures o cantessin i ballessin... quin tip de riure! I es que, pel que sembla, aquest personatge el 45è anirà apareixent al llarg del curs i organitzant-nos gresca i xerinola, que l’ocasió s’ho val!

I es que el 45è no s’atura, mireu quantes activitats! - Els petits realitzaran el Juguem Cantant ben aviat! - Els mitjans ja estan preparant l’intercanvi amb la coral de l’Escola de Música de Mollerussa. Per presentar les cançons del concert del proper 3 d’abril estan fent un conte entre els Virolets i els Mossellurencs internàuticament! No dubteu en entrar en el nostre bloc i llegir les divertides històries i veure els dibuixos! Estan fets uns artistes! http://coralinfantilelvirolet. blogspot.com/ - Els grans faran un superviatge per fer un intercanvi amb la coral

infantil d’Hecho (ni més ni menys que a l’Aragó!), el cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig. ... i agafeu les agendes perquè el diumenge 5 de juny sens dubte serà el dia de la gran festassa del 45è amb mil i una activitats i un concert molt especial amb l’estrena de cançons per a l’ocasió i la cantata de Reimund Hess, Història de tres locomotores. Pip, piiiiiip! Passatgers al tren, que el tren del 45è només ha fet que engegar! Anna Agudo Llobera Directora de Virolet

COLORAINES PARTICIPA A LES MATINALS INFANTILS DE FOLK AL C.A.T. El diumenge 23 de gener el grup Taronges (7 a 9 anys) de Coloraines de l’Orfeó Gracienc va participar en la primera sessió de les Matinals infantils de folk al Centre Artesà Tradicionàrius. Coincidint amb la 24a edició del festival internacional Tradicionàrius, el grup Ara va de bo celebra els seus 40 anys i ha estat l’encarregat d’organitzar aquestes Matinals com a grup resident. Durant les sis sessions que tenen lloc cada dos diumenges, fins al 3 d’abril, hi participen com a convidats el grup La Bicicleta, l’ecolutier Fèlix de Blas, la cantant veneçolana Cecilia Bellorín, el guitarrista de blues Amadeu Casas, la Família Ventura i August de Rapsòdia. Laura Pérez d’Ara va de bo explica-

cantar, acompanyats dels diferents músics de l’espectacle, dues cançons d’acord amb el repertori de la sessió. Amb la primera, la Ronda dels bons follets d’Emil Jaques-Dalcroze, els cantaires, que lluïen barrets de follet, ens van explicar la història d’aquests éssers fantàstics. La segona, Puff, el drac màgic, amb text La primera sessió estava dedicada als personatges fantàstics i, durant de Lenny Lipton, música de Peter l’actuació, nens i nenes, pares i ma- Yarrow i adaptació de Ramon Casares, avis i àvies i tots els assistents joana, va fer tararejar la tornada a la van poder escoltar el conte del Ge- majoria del públic de la sala. gant Virolat, que resol els conflictes dels animals que viuen al seu bosc L’Aniol, cantaire de Coloraines, va amb fórmules màgiques, la cançó dir que allò que més li havia agradel Papus que fa por, la del Gegant dat d’aquest matí de diumenge era del Pi que balla pel camí i altres haver cantat amb la coral formant rondalles de bèsties fantàstiques del part d’un espectacle com aquell. nostre país i d’altres llocs del món. I és que tot i que la sessió va ser Els nens i nenes de Coloraines van molt participativa i el públic es va

va que per a ell és molt interessant treballar amb artistes de cultures diferents, però que el primer espectacle de les Matinals el volien compartir també amb algú més proper i, que per això, van convidar una coral infantil del mateix barri de Gràcia.

abril del 2011

35


animar a cantar i, al final, alguns fins i tot a ballar, ser els protagonistes en un escenari diferent de l’habitual i compartir-lo amb diferents artistes professionals és molt enriquidor. En això coincideixen també les directores de Taronges, l’Anna Valls i la Roser Simeon, que quan van rebre la

proposta la van trobar engrescadora i de seguida hi van dir que si. Totes dues i els cantaires asseguren que els ha agradat molt participar-hi.

la porta i, a més, tothom va poder gaudir d’unes galetes molt especials. Eren banyes de dimoni pelut amb gust de llimona i espurnes de vareta de fada de xocolata.

Per arrodonir aquest matí musical fantàstic, a la sortida de l’espectacle Marta Narberhaus els esperava un drac del correfoc a Directora de Coloraines

CICLE CORAL A SANT FELIU DE LLOBREGAT La Coral Tic-Tac, de Sant Feliu de Llobregat, conjuntament amb el cor mixt de l’Ateneu (Coral Crescendo) seguim programant el Cicle Coral a la nostra ciutat i ja anem pel quart! És un motiu d’orgull poder mantenir una iniciativa com aquesta en moments que tots sabem difícils. No ha estat una tasca senzilla, però finalment hem aconseguit un dels nostres principals objectius: portar a Sant Feliu unes propostes de qualitat i interessants, així com un programa divers i ric, en diferents formats i estils.

36 La Circular

Pensem que us pot interessar específicament el concert del Cor Infantil L’Arc, el diumenge 10 d’abril a les 18,30h a l’Auditori del Palau Falguera. No cal dir que pensem que la resta de concerts també seran molt interessants! Trobareu tota la informació sobre el cicle a la web de l’Ateneu: www.ateneusanteliuenc.org Esperem trobar-vos-hi!! Les directores de la Coral Tic-Tac


Parant l’orella

Les cantates infantils de núria albó Francesc Viñas i Faura Publicat amb autorització de la revista Serra d’Or

Núria Albó ha conreat gairebé tots els gèneres literaris. La seva passió per a la música i la seva formació pedagògica, unides al ple domini del llenguatge literari per a infants, ens aporten una de les seves obres magistrals, les cantates. D’aquestes composicions, encarregades pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i destinades a ser cantades per diverses veus (especialment cors), n’hi ha quatre d’editades. La unió de la literatura i la músca ha lligat les poesies i les glosses de Núria Albó a la música de grans compostiors com Antoni Ros Marbà, Ernest Cervera, Frederic Mompou i Manuel Oltra. La base

Foto: Miquel Andreu

literària de què parteix l’escriptora és sovint la que formen els contes i les llegendes populars con L’Oriolet, que en la versió de la cantata es transforma en L’ocell daurat (1996), aquell ocell que ha de sentir com el cor de criats i soldats l’amenaça: “Ocellet endiastrat, quan t’haurem ben agafat / prou t’estirarem les plomes. / Quedaràs ben escuat, ben plomat i escalivat / i s’acabaran les bromes.” L’agresió al pobre ocell –escuat, plomat i escalivat– que veiem en aquest quartet, més que una amenaça malvada, sembla el reny d’una mare que sap que no es complirà la sentència. Tot està en el joc irònic de la tria i la combinació d’aquests tres adjectius que sintonitza alegrement amb els infants a qui va dedicada la versió.

L’estrella de le cantates d’Albó és Tirant lo Blanc. Només amb un treball ingent i amb una habilitat exquisida es pot arribar a aquesta peça extraodinària que supera totes les versions infantils i juvenils lloables que s’han fet sobre la gran obra de Joanot Martorell. La cantata Tirant lo Blanc és una manera esplèndida d’introduir aquesta peça clau de la literatura medieval entre els nois i noies, tal com fa Núria Albó en l’exemple d’aquests quartets: “Gent de Nàpols i de Roma / de Sicília i forasters, / un ducat als homes d’armes / mig ducat als cavallers. // El rei omple les galeres / amb queviures i soldats / i Tirant porta trompetes / perquè alegrin els combats.”

L’any 2002 un miler de cantaires en van estrenar la versió castellana, L’ocell daurat i també En Pere sense a Granada, amb l’orquestra de la por (1995) són relats que va recollir ciutat andalusa. Joan Amades dins la seva col·lecció de contes populars catalans. Més recent és la cantata Poeta del bosc (amb música de Josep BauUna altra llegenda reconeguda és cells), dedicada a Jacint Verdaguer, la base de la cantata El timbaler en què a més de les glosses i dos del Bruc (1997), en què, contràriapoemes de Núria Albó destaquen ment al que es podria pensar, es fa els versos de mossèn Cinto. Per un cant a la pau, però també a la altra banda, dins del lligam entre defensa de la terra pròpia i de les literatura i música, Albó ha adaptat llibertats. per a una versió operística l’obra d’Apel·les Mestres La viola d’or.abril del 2011

37


TOLOSA 2010 Laia Assistir, com espectadors, a un de las Heras concurs com el de Tolosa és una

El cor Cantemus, d’Hongria

un concert ple de recursos visuals, amb l’ús de mocadors lligats de diexperiència més que interessant. És ferents maneres, la col·locació dels cantaires per representar diferents l’oportunitat de veure i sentir, en quadres escènics i la interpretació només tres dies, cors d’arreu del món amb maneres ben diverses de de la singular obra de Stephen Hatfield, Tjack. Tot i la gran connefer. Realment és un privilegi. xió que hi havia entre la directora En la categoria de cors infantils, van i els cantaires, el nivell vocal del cor no va estar prou a l’alçada d’un participar-hi el Cor Crescendo (Euskadi), Cantemus Children’s concurs com aquest. Choir (Hongria), Coro “Peques” del León de Oro (Astúries), Cor Un dels cors que, malgrat no rebre Infantil Amics de la Unió (Gra- cap premi, va demostrar estar a un bon nivell, va ser el “Peques” del nollers, Catalunya) i Girl’s Choir León de Oro. Es tracta d’un cor “Liepaties” (Lituània). Els cinc infantil integrat per cantaires més participants van presentar obres petits que les noies del Cor Canted’estils i nivells ben diversos, tot mus i amb un so molt franc i bonic. demostrant, sempre, la bona feina que hi havia al darrere. Cal destacar El Cor Infantil Amics de la Unió el so equilibrat del cor guanyador del 1er Premi, el Cor Cantemus, de Granollers, va rebre un meresaquest cop molt més expressiu que cut segon Premi. Aquest cor, nascut en altres ocasions en les quals tam- el 1996 dins l’Escola de Música de bé va merèixer el premi a la millor la Societat Coral Amics de la Unió interpretació de la cançó obligada. de Granollers, va presentar obres com La Petite Fille Sage de F. Poulenc, Tota pulchra est de Duruflé o la Les veus del Cor Crescendo, Cançó de patinar de Josep Vila. De la que jugaven a casa,van oferir-nos

seva actuació cal destacar-ne el bon treball a nivell de color i d’afinació. El cinquè cor participant venia de Lituània i era més aviat un cor de noies, amb unes veus molt més fetes i un treball molt precís i acurat. Si ens trobéssim en el camp de la natació, parlaríem d’un cor amb unes veus “sincronitzades”, on totes les noies es movien, respiraven, anaven totes vestides i pentinades exactament iguals. Filant molt prim, la sensació que aquest cor transmetia era d’una certa fredor, però amb una tècnica impecable. És realment enriquidor poder veure i sentir cors amb aquest nivell, conèixer quin repertori fan, analitzar de quina manera treballen i aprendre’n tant com es pugui. Animo tothom a assistir-hi en properes edicions! A la web http://www.cittolosa.com/ index.php?option=com_content&tas k=view&id=172&Itemid=hi tobareu tota la relació dels cors premiats.

Foto: M. M. Argüelles

38 La Circular


Naixement del cant coral al Marroc Els historiadors hi estan d’acord: l’home primer va cantar i, després, va parlar. Molt abans de parlar, l’home ja participava en cants rituals col·lectius. El resultat de tot aquest passat és que, avui, el cant coral i la dansa siguin les úniques formes d’expressió comunes a totes les civilitzacions. El Marroc no és una excepció en aquesta realitat; el cant coral hi ha existit sempre, sota la forma de grups de cants folklòrics o de cors religiosos. Això no obstant, el cant coral a la manera occidental no ha arribat al Marroc fins a la seva independència, quan als anys cinquanta del segle passat grans noms representatius d’aquest art van decidir viure al nostre país. Ens referim a Marcel Corneloup o a Louis Perraudin. Ells van formar corals i van organitzar cursos de formació per a directors. És així com molts marroquins van poder tenir una formació musical coral abans de llançar-se a crear llurs pròpies corals en territori marroquí. Jo vaig ser alumne de Marcel Corneloup i em vaig enamorar del cant coral. Avui, el meu objectiu és desenvolupar-lo i fer conèixer el cant coral marroquí. La joventut marroquina se sent perduda entre dues cultures: l’occidental i la marroquina. El resultat d’aquesta situació és que, cada vegada més, la música marroquina se sent perduda.

I, sobretot, com fer tot això sense que el nostre patrimoni perdi la seva identitat?

La meva coral va tenir la possibilitat de donar alguns concerts a França en ocasió de les darreres Choralies a Vaison la Romaine. De Així doncs, el 2004 vaig crear el retorn al Marroc i després d’haver “Cor de joves de Casablanca”, comprès l’amplitud del cant coral primer cor de joves del Marroc. internacional, la junta del “Cor de Aquest cor estava format per joves Joves de Casablanca” va decidir d’escoles estrangeres establertes crear l’associació “MAROC EN al Marroc; es tractava de joves CHOEUR”, una associació que vol procedents de famílies benestants ser el nucli de la xarxa de corals que coneixien l’existència del cant marroquines. coral i desitjaven cantar al meu cor. Havia format una coral d’una Jo sóc el president fundador vintena de joves i, a l’inici, vàrem d’aquest moviment i el nostre treballar música occidental. Per ti- objectiu, avui, és que com enarar endavant el meu projecte calia morats del cant coral que som passar pel cant coral occidental poguem veure com es desenvoamb les seves regles harmòniques i lupa i es democratitza aquest art les seves composicións vocals. al nostre país, tot formant joves directors, encoratjant els compoEls cants tradicionals marroquins sitors marroquins a escriure per a que jo harmonitzava segons les re- les corals i, sobretot, creant molts gles de l’harmonia occidental eren cors que donguin la possibilitat als cada vegada més presents al nostre marroquins de totes les capes de la repertori i així va anar passant fins societat d’accedir a la real teràpia al 2010, quan vàrem començar a social que representa el cant coral. donar concerts amb el 100% de cants exclussivament marroquins: L’inici de l’any 2010 ha conegut la això no s’havia vist mai! creació d’un cor d’adults, cinc cors de joves i nou corals infantils. És un El desafiament triomfava: cantàvem bon començament per a un proun repertori purament marroquí jecte prometedor. Els mitjans són que havia aconseguit harmonitzar pràcticment nuls, però la voluntat a tres o a quatre veus. Això va per- de tirar endavant és molt ferma. metre que la nostra música rebés una nova empenta, tot fent reviure els cants tradicionals marroquins dotant-los d’un color més modern que pogués atreure els nostres joves. El més difícil ha estat harmonitzar aquesta música marroquina tot repectant la seva ànima i tot procurant que l’harmonització no desfigurés el nostre patrimoni.

Adnane Matrone Director de cor i President fundador de Maroc en Choeur

El cant coral marroquí havia nascut. Què es pot fer per què els joves estimin la nostra música i el nostre patrimoni musical? Com fer que aquesta música esdevingui més universal tot donant-li un nou alè?

Però l’objectiu final encara era lluny de ser atès: el moviment havia de créixer. El cant coral marroquí s’havia de democratitzar i de desenvolupar.

abril del 2011

39


Els cors infantils al Líban Roula Abou Baker Presidenta del Fayha Choir Líban

Ningú no pot negar que la música diu allò que no es pot expressar amb paraules i ens dóna una gran tranquilitat d’esperit; la música expressa els sentiments mitjançant el so. El cor representa un treball musical col·lectiu i, alhora, és el millor camí per arribar a sentir-nos íntimament satisfets, sobretot quan es tracta dels nens. Per això es formen cors infantils a tot arreu del món. Antigament, al Líban, els cors estaven relacionats amb les esglésies i amb algunes escoles privades. Però, afortunadament, després de l’experiència reeixida del cor libanès Fayha Choir (guanyador en el Festival Internacional de Cors Infantils de Viena el 2007), el govern libanès es va adonar que valia la pena tenir en consideració els cors

Foto: M. M. Argüelles

40 La Circular

perquè podien ser d’una gran ajuda difícils o desestructurades que els en tota mena de conflictes socials afecten negativament. i podien resoldre molts problemes psicològics o de comportament. La UNDP va fundar, per a adults a Der Amar (Nord del Líban), cors La llavors Ministra d’Educació Sra. Libanesos-Palestins als camp de Bahiya El Hariri, va tenir tan bona refugiats palestins de Nahrel Bared, impressió de la feina i de l’èxit Badawi i Bebnin. del Fayha Choi, que el Ministeri d’Educació va fer una llei perquè La UNESCO va començar cors es formessin cors infantils a totes infantils a Tripoli, Saida i Tyr. les escoles públiques del país. Així és com van augmentar els Els nens poden beneficiar-se molt cors infantils al Líban. La majoria del fet de cantar en un cor; els cand’aquests cors canten a l’unísson via la manera de pensar i d’actuar, i s’acompanyen amb instruments, els fa més responsables, milloren excepte el Fayha Children’s Choir, la seva atenció a l’escola i obtenen el cor infantil de la UNESCO i els millors qualificacions. Això és així cors infantils armenis, que canten a perquè treballant en el cor comendiverses veus. cen a acceptar-se els uns als altres i s’acostumen a compartir i a estimar Cal remarcar que els cors armenis els companys. a cappella són essencials en la cultura armènia. Després del genocidi Aquest any, l’actual Ministre d’Eduarmeni (deportació i extermini per cació libanès, Dr. Hassan Menaymepart dels turcs, el 1915, de més neh, ha decidit la fundació del Cor d’un milió i mig d’armenis), un gran Infantil Nacional, format per nens nombre d’armenis van traslladar-se de les escoles públiques de tot el al Líban. No van renunciar al seu Líban. important patrimoni sinó que el van desenvolupar i el van intentar Hi ha, però. un probelma: al Líban difondre per tot el Líban i els països no es fa cap curs de direcció, per de l’Orient Mitjà. tant, tenim pocs directors preparats. Al Líban, doncs, els cors es van convertir en el millor, i a vegades En resum: els cors infantils libanel’únic, mitjà possible per solucionar sos semblen tenir davant seu un problemes socials de tota mena. futur brillant. Esperem que aviat puAlguns exemples d’entitats que guin ser admirats a tot el món per treballen amb aquesta idea són la seva música i les seves cançons les organitzacions internacionals àrabs, que són apreciades internaUNDP (Programa de Desenvocionalment per la seva riquesa i el lupament de les Nacions Unides) seu misteri. i UNESCO. Elles creuen que els cors són la millor manera d’aportar (*) Es refereix a la deportació i beneficis a la població, especialment extermini de prop d’un milió i mig per allò que fa als nens, perquè d’armenis per part dels turcs el milloren els seus resultats escolars 1915. (Nota del traductor) i els ajuden en situacions familiars


El cor Niños Cantores de Morelos (Mèxic) al Festival Corearte L’octubre de 2010 es va celebrar, a Barcelona, la quarta edició d’aquest festival no competitiu, amb laparticipació de tres cors d’adults (de Brasil, Colòmbia i Uruguay) i els nens de Morelos, Mèxic.

servar la seva actuació. Amb el seu director i amb el repertori propi, ben uniformats, disciplinats, concentrats i seriosos, ens van agradar molt pel seu so bonic, amb veus naturals ben arrodonides i empastades i una bona afinació. És un cor Es van fer dos concerts; un al Para- preparat amb cura i exigència. nimf de la Universitat de Barcelona i un altre a l’auditori Axa. Els cors Després, ja vestits amb roba més van presentar un breu repertori informal, ens van oferir les cinc individual i després el resultat dels cançons del taller. Basilio havia pretallers matinals que van fer durant parar l’actuació com si es tractés la setmana: els adults amb l’argentí d’una representació, amb evoluciNéstor Andrenacci i el català Josep ons entre cançó i cançó o mentre Prats i els nens amb el basc Basilio cantàven, i amb força intervenció Astúlez. corporal (poca o molta, segons la cançó) per donar ènfasi al text o Els Niños Cantores de Morelos aconseguir uns determinats efectes són 43 nens i nenes d’uns 10 a 16 sonors. El resultat va ser sorpreanys. El cor va ser fundat ara fa 20 nent. Però no per les cançons, que anys pel seu mestre director Pablo també, sinó sobretot per als nens… Puente. Segons el seu curriculum, Van cantar igualment bé però amb no sembla un cor habituat a com- una actitut diferent: estaven atents petir en concursos, però també ha però relaxats, somrients, contents, intervingut en festivals importants era molt més evident que s’ho pasd’arreu del món i els tres últims saven bé, que gaudien! Ja coneixíem anys ha rebut el suport del Consell la bona feina de Basilio Astúlez amb Nacional per a la Cultura i les Arts la seva coral Kantika Korala, però de Mèxic. és molt remarcable que amb només quatre matins de treball, aquests Va ser molt curiós i interessant ob- nens que no havien treballat mai

amb ell, s’aprenguessin cinc cançons en idiomes diferents i les interioritzessin de tal manera que no només les cantessin amb seguretat sinó que també les evolucions i els moviments que feien semblessin absolutament coherents i naturals.

M. Mercè Argüelles

Cal felicitar tots dos mestres, primer Pablo Puente perquè sense la preparació de veu, afinació i disciplina de grup que aquests nens ja tenen assumida no podrien aconseguir uns resultats tan bons i ràpids amb un altre director. I després Basilio Astúlez per haver treballat d’una manera tan eficaç i per aquesta habilitat tan especial que té per connectar amb els nens i fer que s’impliquin i gaudeixin d’allò que canten. El públic, a tots dos concerts, va reaccionar amb aplaudiments entusiastes.Va ser un goig veure i sentir l’actuació dels Niños Cantores de Morelos. També felicitem Corearte per la bona organització i per la inciativa de reunir cors sense esperit competitiu, cosa que cada dia és menys freqüent.

Foto: Corearte

abril del 2011

41


Des del bressol (…) Psicòlegs i antropòlegs solen dir, amb raó, que les cançons de bressol són el primer pas en la funció socialitzadora que fa la música en la vida de qualsevol de nosaltres. En efecte; després de la relació amb la mare (o amb qui sigui que li canti per fer-la adormir), la criatura aprendrà a relacionar-se en cercles cada vegada més amplis a través del cant. Compartir cançons, també ho diuen els psicòlegs i els antropòlegs, reforça els sentiments de pertinença al grup, afavoreix la cohesió social. Al darrere d’aquest fenomen hi ha una cosa que tots sabem per experiència, i que val per tota mena de cançons, tant les de joc, com les de foc de camp, tant les d’església com les d’associació esportiva o manifestació política o el que sigui. Almenys en unes circumstàncies determinades, moltes cançons són capaces, per dir-ho així, de convertir-se en himne. És allò que passa cada vegada que ens posem espontàniament a cantar-les de manera que la veu

de cadascú se sumi al conjunt més ampli de les altres veus i s’hi confongui en l’expressió d’una emoció compartida. Els psicòlegs i els antropòlegs, però, no solen dir que la funció socialitzadora de les cançons depèn d’un dels aspectes essencials de la música, que té més a veure amb les emocions íntimes i personals que no amb les col·lectives. Des del bressol, des de la primeríssima cançó de la nostra vida, la música afaiçona les nostres emocions. No solment expressa un contingut emotiu, sinó que ens en transmet la forma, i, transmetent-nos-la, refina la nostra capacitat de sentir i de commoure’ns. És, com qualsevol aprenentatge, un procés llarg, que fem cadascú a la nostra manera. Però

com que cantar, sovint acompanyant-nos d’alguna percussió o de moviments rítmics, és la manera de fer música més comuna i natural que compartim, la cançó té sempre un paper destacat en l’educació emotiva de qualsevol persona. (…)

Als peus del bell infant un dia han d’aplegar-se tant lluny com són, l’albada i el ponent. Ho diu amb foc la nuvolada esparsa, ho escriu amb dits lleugers el vent. Però l’infant, nuet, dorm en un munt de palla, sense bandola ni llençol. Com una ala perduda vagareja pels aires la Cançó de Bressol Tomàs Garcés.

42 La Circular

Foto: P. Bardina

Jordi Cornudella Martorell (Revista Musical Catalana núm. 295) Publicat amb autorització


Bústia oberta

L’OBRA DEL MESTRE JOAN LLONGUERES Segurament que molts de vosaltres ja ens coneixeu i potser heu vingut a l’Institut Joan Llongueres per seguir algun curs de Pedagogia Musical (Rítmica Dalcroze) o a l’Audicor.

responen a tres principis fonamen- croze com Llongueres van escriure tals de treball: experiència sensorial moltes cançons que els infants poi motriu, coneixement intel·lectual i guéssin interpretar corporalment. educació rítmica i musical. Vosaltres, que sou directors de cor, La rítmica, per ella mateixa no haureu observat, sobretot en els s’ocupa ni de la tècnica musical ni infants d’educació infantil i primària, El mestre Joan Llongueres va de la tècnica corporal. S’ocupa de que hi ha molts nens que són a la estudiar la Rítmica Dalcroze i va la relació entre la música i l’individu. coral però que no canten; per què? fundar, a Barcelona, l’Institut Català Es tracta, doncs, d’un mètode de Per què no tenen veu? Per què de Rítmica i Plàstica amb seu al cultura humana, d’un mitjà més que pensen que ho fan malament? Per Palau de la Música Catalana (1912). no d’una finalitat perquè, pel seu què els sembla que no canten com Va comptar amb l’admiració del caràcter universal (el ritme es troba els altres? mestre Lluís Mollet i es feien cada arreu), afecta el cos, les emocions i any dues representacions, úniques el pensament i, en conseqüència, la Aquests nens no volen cantar ni fer a aquella època, per a infants i per música i, per extensió, les altres arts. música. Si els feu cantar les cançons a adults. tot interpretant corporalment el Seguint aquesta finalitat, tant Dalritme i els textos, us asseguro que Joan Llongueres es va estar al Palau fins al 1949 pocs anys abans de la seva mort el 1953. La seva filla Pilar (la meva mare) que va estar sempre al seu costat va continuar la seva obra, va obrir l’Escola de Música Joan Llongueres al carrer Séneca 22 de Barcelona, on encara es troba. La Rítmica és un mètode actiu d’educació musical on el sentit i el coneixement de la música es desenvolupen per mitjà de la participació corporal en el ritme musical. La seva finalitat consisteix en harmonitzar les facultats de percepció, conciència i acció de l’alumne/a. Les tres matèries bàsiques del mètode són: la rítmica, el llenguatge musical i la improvització que corabril del 2011

43


aquests infants aprendran la cançó i següents volums: no l’oblidaran mai. Volum I: 5 cançons de Nadal Joan Llongueres va escriure més Volum II: 14 cançons /en català i d’un centenar de cançons, tant per castellà) a infants com per a adults, i tots Volum III: 13 cançons (en català) aquells que les han interpretat no Volum IV: 15 cançons (en català i les han oblidat mai: Les figures del castellà) pessebre, El general Bum-bum, Les Més un CD amb acomformiguetes, El mocador, avui, ja es panyament de piano i consideren populars. instruments per acompanyar el cant dels infants. Actualment s’està estudiant tota l’obra de Joan Llongueres i s’han També s’han editat dues cançons editat les partitures, les lletres i harmonitzades per a cor a quatre els seus consells pedagògics en els veus pel profesor Manuel Oltra: El

general Bum-bum i Ai, quin fred que fa! Tots els qui hi estigueu interessats podeu anar a l’Editorial Boileau de Barcelona on us faran un descompte especial sobre el seu preu si acrediteu que sou del SCIC. El curs 2012-2013, celebrarem els 100 anys de l’Escola i ens agradaria que hi volguéssiu participar. Núria Trias Llongueres Directora de l’Escola de Música Joan Llongueres

Anem a Concert A l’Orquestra Camerata XXI, a més de fer concerts simfònics i de cambra, tenim com a prioritat la divulgació musical. És per això que, a més dels concerts familiars i per a escolars que ja fem de fa anys, hem decidit publicar aquest material didàctic amb el qual l’alumnat i el professorat pugueu preparar a fons la vostra participació en un concert. Aquest llibre que teniu a les mans explica què és una orquestra, quins instruments hi toquen, com es prepara un concert i, a més a més, proposa diverses activitats per conèixer a fons els secrets de la música. L’objectiu de tot plegat és que, quan anem a concert, ho gaudim cada cop més. Els continguts i les activitats que proposem estan pensades per a nois i noies d’entre 10 i 14 anys, però cada mestre haurà de decidir quines treballa amb els seus alumnes, en quines aprofundeix més i quines adapta a la seva realitat més propera. Tot el que us proposem està fet amb la intenció de servir

44 La Circular

de guia, de font d’idees per treballar sobre la música, i no pas amb la Juntament amb aquest material, intenció de ser un projecte tancat. estem enllestint el suport on-line, disponible al web www.anemaconPresentem aquests materials en cert.com, que integrarà tots aquests tres capítols: continguts, i que, com a valor afegit, disposarà d’un espai per a docents 1. Els instruments destinat a l’intercanvi de recursos, Per descobrir quins instruments idees, activitats i projectes derivats hi ha en una orquestra, perquè els de l’Anem a concert! classifiquem per famílies, com els situem dalt l’escenari, qui fabrica Per acabar, us volem demanar que, els instruments musicals i què fa el a través del web o d’altres mitjans, director davant de tots ells. ens feu arribar la vostra valoració i qualsevol aportació o suggeriment 2. El so que ajudi a millorar aquest material. Per descobrir com funciona el sentit de l’oïda, per què sentim millor Moltes gràcies, els sons aguts que els greus, per què cada instrument sona diferent CAMERATA XXI. Fundació Privada i com és que les sales de concert són tan especials. Nota: Les corals interessades en 3. Preparem un concert aquest material el podran obtenir Per descobrir els secrets d’una amb un important descompte soorquestra abans d’un concert, qui bre el seu preu de venda. (Comantria les obres que es tocaran, com des: www.camerata-xxi.org ) es fan els assaigs, qui posa els faristols, qui cobra les entrades i donar resposta a mil preguntes més.


El Racó dels Llibres

EL SENTIT DE LA FICCIÓ, itinerari privat Autor: Jaume Cabré Editorial: Proa Col·lecció: La Mirada – 2ª edició 2010

El llibre és un conjunt de reflexions personals de l’autor davant la literatura, basades en la seva experiència com a lector i escriptor. Com es diu a la contracoberta, Cabré “ens acompanya a la cuina de la seva escriptura i ens descobreix els seus secrets i també els seus dubtes”. Potser us preguntareu: què té a veure això amb la música? Més del que sembla! Jaume Cabré és un melòman enpredeït, ja ho sabeu si heu llegit Viatge d’hivern o el Llibre de preludis (comentats fa temps en aquestes pàgines), relats genials amb què Cabré fa homenatges literaris a la música. Són d’ell aquestes frases: “La música serveix per respirar, per ser feliç, per acostar-se a la veritat. La música transforma les persones, les fa més intel·ligents i, sobretot, més bones”. I encara “En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars”. A la pàgina 24 del llibre que ara ens ocupa, diu “Sempre que parlo de literatura i dels meus inicis en la literatura em descobreixo parlant de música”. A la pàgina

30, opina que “després de cada lectura cal una estona de silenci, de consciència” i ho compara amb la reacció de l’auditori després d’una interpretació musical, que conclou dient “Sempre he pensat que el veritable homenatge que es pot fer al compositor, a la seva música i al seu intèrpret, és el silenci respectuós”. Quin músic pot no estar-hi d’acord? A part les freqüents referències a la música, sobretot fins ben avençada la primera meitat, el llibre és ple de reflexions àgils i profundes sobre la creació literària, especialment la pròpia, però extrapolables a altres creadors i fins i tot a altres arts. Un llibre d’aquells per llegir amb un llapis a la mà (els que sou, encara, amants del paper...), interessant tant si ja sou lectors i admiradors de Jaume Cabré com si sou dels pocs que encara no ho són. Per cert, si no heu llegit els relats citats més amunt, feu-ho! M. Mercè Argüelles

CATÀLEG DE LA PREMSA MUSICAL BARCELONINA DES DELS SEUS ORÍGENS FINS AL FINAL DE LA GUERRA CIVIL (1817–1939) Autor: Claudi Fuster i Sobrepera Editor: Arxiu Municipal de Barcelona, Barcelona 2002 Col·lecció: Inventaris i catàlegs Obsequi de l’editor LLIBRES ENTRATS LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA CATALANA A L’ESCOLA (Inclou dos CD) Autor: Assumpta Valls i César Calmell Editorial: DINSIC, Barcelona, 2010 Obsequi dels autors

EL SECRETO ES LA PASIÓN Reflexiones sobre educación musical Autor: Elisa Roche Editor: CLIVIS Publicacions, Barcelona, 2010 Col·lecció: Neuma Obsequi de l’editor abril del 2011

45


SERENATA NOCTURNA Conte per llegir a les fosques Autor: Ignasi Valios i Buñuel Editorial: Barcanova, Barcelona 2010

EXPLICA’M UNA CANÇÓ 20 tradicionals catalanes Autor: Jaume Ayats Editorial: Rafael Dalmau Editor, Barcelona 2009 Col·lecció: Toc de Gralla

Jaume Ayats és un conegut musicòleg català que s’ha dedicat, molt especialment, a l’estudi de la música oral de la nostra terra; és a dir de les nostres cançons populars.

Resumint: un llibre interessant, com tots els de l’autor, que ajuda a aprofundir una mica en el coneixement del nostre patrimoni de cançons tradicionals

En aquest llibret analitza una vintena d’aquestes cançons, alguns d’elles molt congudes i altres no tant.

De cada cançó hi ha la partitura i tota la lletra.

Els cometaris es divideixen, amb molt poques variacions, en els Evidentment no es tracta de trobar- següents apartats, que l’autor titula així: hi elements per comentar amb els infants de les nostres corals, Quan es cantava sobretot en allò que fa referència D’on prové al tema de les lletres d’aquestes La melodia cançons, alguna d’elles de doble Curiositats sentit. Altra cosa és tot allò que explica de la seva procedència Una lectura fàcil de fer i molt i localització i d’allò que han interessant. representat en el transcurs del temps per a la gent de la nostra Maria Martorell Terra. És a dir: si eren cants de treball, de festa, de moments concrets de la vida quotidiana...

Aquest llibret infantil, gairebé un joc, compta amb un agent sorpresa que consisteix en imprimir una part important de les il·lustracions amb aquella tinta que només es fa visible a les fosques, després que el dibuix hagi estat exposat uns minuts a la llum. Cada doble pàgina està dedicada a un instrument musical –l’últim és la veu– i el dibuix sorpresa que apareix representa, en cada cas, l’animal que emet uns sons semblants, més o menys, al so de l’instrument en qüestió. Ultra aquest efecte sorpresa dels dibuixos amagats, el llibre correspon al tipus general i sempre interessant de llibres per als més menuts. Aquesta vegada, a més a més, el podeu presentar com un llibre misteriós. Maria Martorell

No cal dir que analitza també les melodies d’aquestes cançons.

REVISTES REBUDES AQUATREVEUS (FCEC) Barcelona, núm. 31 ARRUIA Bel Horizonte, del núm.559 al 562 BUTLLETÍ DEL CCM Barcelona, núm.45 CHORALITER San Vito al Tagliamento, núm:32 EL MCC INFORMA Barcelona, núm. 7 46 La Circular

ESCOLA CATALANA Barcelona, 465 juliol-agost 2010, 466 setembre-octubre 2010 INTERNATIONAL.CAT (FOCIR) Barcelona, núm. 5 INTERNATIONAL CHORAL BULLETIN (IBCM) Chicago,Vol. 29, núm. 4 KANTUZ Tolosa, núm. 92 NOUHORITZÓ Sant Vicenç de Castellet, IV trimestre 2010

PERFILES - ONCE Barcelona, NÚM. 264 STEMBAND Koor&stem Amvers, nº 7 agost-setembreoctubre 2010 Nº 8, especial Música flamenca VIBRACIONS Barcelona, núm. del 187 al 190 INTERNATIONAL CHORAL BULLETIN (IFCM) Namur, volum 29, núm. 4 -4rt trimestre 2010


I ara... I ara...juguem BARREJA D’ANIMALS

juguem

Trobeu 10 animalons que surten a les cançons del repertori comú d’aquest curs.

M O

I

X O N E

C O W V

P

T

A Q U

A H N K A N G C

FRASE INCOMPLETA

M G O A

P

I

C U

La música és un art M _ _ _ _ _ _ _ _ _ on,

E

A C O A

L

A C

fins els P _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

L

T

C G L

B H

més endurits, trobem tothora noves

I

L Q B

I

F O R M

A A R I

E _ _ _ _ _ _ _, M _ _ _ _ _

J

G A K

i R _ _ _ _ d’aprendre. Trobeu en aquests anagrames les paraules que falten per completar aquesta frase tan bonica: V E R M E L L O SA P È S O L S F O RA N I S NO M É S O C I T U, S I M Ó S O NA R

SIDOKU DO

MI SOL

SI DO

MI

FA

LA

LA DO

RE

FA SI

d’astorament

FA SOLUCIONS DELS JOCS DE LA CIRCULAR ANTERIOR

DO LA

MI

SOL Pel desert... (Santi Riera)

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

SI

RE

Barreja intrumental Arpa – clarinet – contrabaix – fagot – flauta – piano – timbales – trombó – trompa – trompeta – tuba – viola – violí – violoncel Nou grabuix coral 1 - h; 2 - c; 3 - b; 4 - g; 5 - i; 6 - n; t - m; 8 - l; 9 - d; 10 - e; 11 - f; 12 - a:; 13 - k; 14 - j

abril del 2011

47


Fotografia: Pere Que

La cançó que vull cantar no me l’han dictada els homes, me la van cantar els ocells un captard d’aram i roses. La cançó que vull cantar me l’han dita les onades, cavallets d’escuma i sal a la platja més daurada. La cançó que vull cantar ve de l’aigua que somnia als estanys de Castelló entre els joncs i les gavines.

Maria Àngels Anglada 1930 –Figueres 1999) Maria Àngels Anglada(Barcelona (Barcelona 1930 –Figueres 1999)

d’Eld’El bruel de de l’estany bruel l’estany

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, de AGEC-Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

Profile for La Circular del SCIC

La Circular 152  

Revista de cant coral infantil. gener-abril 2011

La Circular 152  

Revista de cant coral infantil. gener-abril 2011

Advertisement