La Circular 150 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista trimestral Número 150 juliol-agost-setembre 2010

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

El SCIC elabora i edita diferent material per a corals infantils: cançoners, cantates, Cd’s,... així com audiovisuals de formació Podeu consultar al nostre catàleg complet a www.scic.cat

2 La Circular

4Opinió

Editorial Bústia oberta

7Notes del SCIC 19 Juguem Cantant i Trobades El Tauler del SCIC

27 Conversa

33 El Tècnic a

amb...

l’abast

Monogràfic

Comencem a reflexionar-hi

Poire Vallvé

37 43 Cors amb Cor Activitats de les corals

50 El Racó dels

51 I ara...

Llibres

juguem

46 Parant l’orella

El SCIC i La Circular no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 150 setembre 2010 Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura Disseny: Núria Tura Maquetació: Anna Falcó Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, administració i publicitat P.Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Fotografia portada Tel 93 3104721 Fax 93 3101622 Assumta Burgués scic@scic.cat www.scic.cat Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002

setembre del 2010

Editorial

Algú m’ha dit que hi ha una crisi econòmica molt gran, que em retallaran el sou i que el meu oncle s’ha quedat sense feina i jo li he contestat que tot plegat és així perquè tot i que si al món hi ha molta gent que canta en una coral o en un grup, encara no ho fa tot. Aquest algú m’ha mirat perplex i amb la profunda convicció que les seves sospites sobre el meu poc seny i sentit comú quedaven definitivament confirmades. Llavors li he dit que només necessitava dos minuts per fer-li entendre perquè deia això i li ho he dit.

tard, no fa la vocal tan oberta o tan tancada com s’havia acordat, si no canta la nota que ha de cantar; el públic sent un cor que no canta allò que ha de cantar, és el tot allò que se’n ressent. Alguns, entre el públic, podran, fins i tot, mirar inquisitòriament el o la cantaire que ha comès l’error, però en qualsevol cas el mal ja està fet.

Aquest és el gran aprenentatge del cant coral, la lliçó del treball en equip, l’aprenentatge que cascun de nosaltres som responsables del cor i que només serveix la integritat i la voluntat de fer bé les coses. Ni s’hi val pensar “jo puc no Un cor, un grup vocal, malprestar atenció, puc ser lax, grat que visualment es pugui puc fins i tot fer-ho deliberaconsiderar com una suma de dament malament, total en el persones, el resultat sonor és cor som molts i no es notarà i UN resultat sonor (millor, com si es nota ningú no sabrà que més bo és el cor). UN TOT he estat jo”. construït per cadascun dels individus, on si tothom fa allò Tots som responsables de que ha de fer, tot sona com ha la música que sona i si sona de sonar. Si un cantaire talla malament tots en patim el

4 La Circular

maldecap, és obvi que no tots som culpables però el cor és un de sol. Potser sí que la crisi va començar per un rumor, en qualsevol cas és clar que un rumor pot fer caure la borsa, segur que el ball que toquen seria millor si tots haguessin après aquesta lliçó tot cantant en un cor i millor si hi haguéssim après de petits en una coral infantil. Així doncs, aprofitem l’estiu per recuperar les energies que necessitarem per acomplir aquesta missió amb la responsabilitat que com a directors de corals infantils hem d’assumir. Martí Ferrer i Bosch

Bústia oberta

“UN PONT DE CANÇONS”, DE VIDA... DE CORS AMB COR Barcelona 15 de maig del 2010, 12h 30m, d’un dissabte després de molts dies de pluja i fred. Davant nostre un escenari com gairebé qualsevol altre. Comença l’espectacle i comença l’emoció. Un pont de cançons ens apropa a un món nou. Un món que recorda el que vàrem somniar fa temps, quan érem més joves. Unes cançons que ens fan present que l’esperança és possible. Que un món més just, per més participatiu, és possible, necessari i al nostre abast. Que aquest és un món on hi hem de cabre tots, capacitats i discapacitats. Que en aquest món possible, com en el concert de dissabte, els uns aprenen tant dels altres, com els altres aprenen de nosaltres. Un món on el diàleg i l’intercanvi no són un somni sinó una cançó que, tots junts, som capaços de cantar. Una cançó on cada veu és important, però en la qual s’escolta alguna cosa més transcendent que la suma de les veus individuals. On cantar és participar d’aquest univers plural, enriquidor i viu. D’aquest món on la vida pot escoltar-se i sentir-se. On l’oïda i el cor es donen la mà com en la nostra estimada llengua que fa servir un únic verb per senyalar aquesta completa emoció: SENTIR.

no sent sinó l’excusa per a alguna cosa molt més gran que la música –i això és realment dir molt–. Allò que apareix a l’escenari, a la ment i a l’ànima de tots els assistents a aquest miracle és la possibilitat vista, escoltada i viscuda de com la diferència ens enriqueix. Les corals, els músics, el públic “conté” capacitats i discapacitats... en diàleg sensitiu i fecund. Un concert de música coral on els sords canten, els cecs canten i toquen, els paralítics cerebrals concelebren la música i assisteixen i participen com tots. Discapacitat públic que no sabem cantar, però cantem... com els cecs llegeixen partitures i els muts canten signes fins a fer-los ballar... Aquest miracle laic inunda un espai civil i artístic com L’Auditori de Barcelona un dissabte qualsevol del mes de maig.

com un concert de veus joves, de discapacitats i capacitats, quina manera més lletja de denominar la diferència i que bell el resultat de totes les veus juntes en l’immens mar de la diferència: veus, notes del piano, gestos harmònics, compulsions espàsmiques, gestos tímids, inseguretats motores, belleses terribles... Que un senzill, que no simple, concert sigui capaç de mostrar-nos tot allò que som capaços d’aconseguir quan ens unim en una tasca noble... Que un acte civil i artísitc sigui capaç d’emocionar-nos i de mostrar-nos el futur ple d’esperança d’un món més ric gràcies a la diferència... Que un pont de cançons sigui capaç d’assenyalarnos tot allò que els “normals” som capaços d’aprendre dels “discapacitats” i tot allò que ells són capaços de compartir amb nosaltres si ens atrevim a embarcar-nos en un En sortir, en aparença res no havia viatge tan senzill, que no pas simple, canviat. Però, sí; tot és nou. El dia com el cant coral... No deixa de ser és més radiant que mai, però el sol extraordinari. No deixa de merallueix, més que en cap altre lloc, als vellar-nos, i això inevitablement em nostres cors. Com va dir mon pare remet a la posició que, com molt bé “No està dit tot encara...”. Això van va asenyalar Zambrano, és a l’origen fer-nos sentir tots els cantaires, mú- de la poesia i de la filosofia. sics i ballarins d’aquesta “cantata” laica i esperançadora. L’emoció ha Volia compartir amb tots vosaltres negat de veritat l’espai mental i físic el meu més positiu astorament, de tots els concelebrants d’aquesta enamorat, lúcid i febrós davant d’un El projecte és senzill d’enunciar: un litúrgia que és el cant coral amb acte d’afirmació de la diferència, concert de música coral. Una coral ànima. com va ser el concert del Secretaride Noruega, una coral del País at de Corals Infantils de Catalunya, Valencià i un grup de corals infantils És meravellós que al meu mig segle a L’Auditori de Barcelona. de Catalunya omplien l’escenari de de vida pugui afegir-hi la certesa L’Auditori de Barcelona, de músique els miracles són possibles. Que No crec que ens poguem permetre ca. Error. Això no és veritat, acaba quelcom tan senzill, que no simple, oblidar una experiència tan bella, setembre del 2010

viva i democràtica. Com aquest meravellós concert. La diferència, ho ha fet evident: canta millor i genera més bellesa que la suposada democràcia dels normals. Si us plau, no oblideu aquesta sublim bellesa: la dansa bella i enriquidora dels ballarins amb síndrome de Down, la dansa salvatge dels dits del llenguatge de signes dels sordsmuts al costat de les veus dels cecs i els discapacitats auditius i dels ni sords ni cecs, tots junts en un projecte que hauríem d’anomenar, com va dir el director de la coral Allego ONCE de València: Amigo.

6 La Circular

No vull extendre’m més. És meravellós poder veure el concert... Si més no tots els nens de les escoles d’aquest país es mereixen veure’l, però, almenys facin confiança a les meves paraules i recordin que aquest pont de cançons ens acosta més i més a un món més just i més bell.Vostès, i jo amb la meva tara, som capaços de cantar junts la rosa de Rilke o l’abisme de Bataille. Però, mentrestant, la vida serà més viva i més bella, més plena. Ens la mereixem, si us plau, mirem de no oblidar-ho. Si us plau, ajudin-me a recordar-ho. Unim-nos per no oblidar-ho.

Ens mereixem viure experiències com aquesta, dia rere dia. No malbaratem aquesta vida en la certesa xata de la igualtat. Si us plau, cantem la diferència... No ens mereixem menys. Quin plaer haver pogut compartir el treball d’aquests nens. Moltes gràcies “nanos”! Ens heu mostrat la bellesa possible d’aquest món, d’aquesta vida, gràcies. Jordi Xandri i Casals

Notes del SCIC

JUGUEM CANTANT I TROBADES DEL CURS 2009-2010 Durant aquest curs s’han celebrat Juguem Cantant i Trobades sota la fórmula de Trobades-Taller. Hem demanat a les corals organitzado-

res d’aquestes activitats que ens enviïn una petita ressenya i una fotografia de cadascuna d’elles. Fins al moment de tancar l’acceptació

d’originals per a aquesta Circular 150, hem rebut les següents. Les que arribin més tard, les publicarem al pròxim número.

JUGUEM CANTANT Barcelonès Procuraré ser objectiva, tot i que no serà fàcil, ja que sóc part de l’organització.

Al matí es van fer els tallers per treballar les cançons del concert. Van anar molt bé i van simplificar Va ser un Juguem Cantant tranquil, l’assaig general; s’hi van treballar on els cantaires van treballar i jugar; les cançons de manera més distesa i van jugar treballant. procurant que fos un joc amb

les cançons que ja portaven ben apreses. Els nens i nenes van gaudir força amb els jocs de carrer tradicionals, tot i ser jocs senzills i coneguts. Hi va haver molt d’ordre i va ser àgil i tranquil. També vam recuperar l’antic costum de fer el concert a la tarda, els cantaires sabien bé les cançons, el conte va ser divertit i original, i el bon saber fer i la gràcia per guanyar-se els nens de la Laia Nieto, van fer del “ concert” un èxit; confiem que deixi un bon record tant als nens i nenes participants, com als qui vam tenir el goig d’escoltar-los. També des d’aquí vull agrair a tots els directors i acompanyants de les corals la seva col·laboració i bona dispocisió en la bona marxa de la jornada. Fins a la propera! Rosa Maria Garriga

setembre del 2010

Eix Llobregat El diumenge 18 d’abril de 2010 es va celebrar el 37è Juguem Cantant. El moment culminant va ser el concert celebrat, a la una del migdia, al Teatre Municipal de Berga. Un concert important perquè era, també, la celebració del 40è aniversari de la Coral Infantil Xerics de Berga. En total hi havia una vuitantena de cantaires provinents de diferents punts de Catalunya pertanyents a la nostra demarcació i una assistència de públic de 200 persones. Les corals assistents a la trobada van ser: Coral Nou Horitzó de Sant Vicenç de Castellet, Coral Tic Tac de Sant Feliu de Llobregat, Coral El Molinet de Molins de Rei, Coral Montau de Begues i Coral Infantil Xerics de Berga.

A la primera part d’aquest Juguem Cantant es van interpretar quatre cançons: De què són fetes les nenes?, Mandonguilla de bestioles, El gat i la granota i Els sols, dirigides per Mònica Grandia i acompanyades al piano per Marina Pelfort. A la segona part es va interpretar la cantata El follet valent, sota la direcció de Mireia Ibarz, acompanyats al piano per Marina Pelfort i a la bateria per Bernat Dolz, i va comptar amb la narració de Lydia Canals i Pep Mollar. Totes les persones de l’organització estan molt contentes i satisfetes del resultat final de la cantata i de l’assistència de públic. I agraeixen, sobretot, la col·laboració dels familiars i amics de la Coral Xerics que

tant han ajudat i, en especial, el dia del concert. Després del concert, tots els nens i nenes van anar a dinar al Parc del Lledó on, seguidament, van tenir uns molt bons moments d’animació infantil a càrrec de la companyia Pedalí de Berga, gràcies a la qual van poder gaudir de l’animació d’un pallasso i dues pallasses que els van fer riure i ballar. Al final de la jornada tots els pares i mares, monitors i monitores i nens i nenes van acabar ballant junts en una gran rotllana. Directores de la coral Xerics

Terres de Ponent a Lleida Vet aquí que una vegada, en una remota ciutat de les Terres de Ponent es va donar un fet insòlit. En voleu sentir la història? - Sí!! - Segur?? - Sí! - Escolteu, escolteu...

de Lleida es despertava com un diumenge més: Un jove que cura la ressaca amb el cap sota el coixí, mentre la veïna del tercer aprofita per passar l’aspiradora. Un pare i un nen que van amb bicicleta pel parc i miren els ocells. Una senyora que surt a votar per la independència del seu país. Uns avis que van a Era un 25 d’abril, un dia calorós i comprar el diari i es topen amb un assoleiat enmig de les pluges mil de grup de nens i nenes amb camises l’abril i els raigs del maig i la ciutat blanques que són d’excursió. I 8 La Circular

aquests vuitanta nens i nenes que van cap a l’Auditori Enric Granados, sí, sí un diumenge qualsevol. - Pare, però si això no passa cada diumenge!! - Ai, és veritat!! Ja m’havia despistat. Doncs aquests nens van entrar a l’Auditori amb els nervis a flor de pell. Què passarà?, pensaven.

Doncs sabeu què va passar? - Què? Van anar tot cantant i jugant (tècnica vocal, en diuen els grans) enmig d’un bosc d’arbres encantats i esquirols entremaliats.Van collir flors i van conduïr motos i autobusos. Us ho imagineu? - Sí, sí, ja m’hi trobo!! I què més va passar? - Llavors els van fer un bonefici!! - Un bonefici??! - Sí, sí, és com un malefici però bo. - I qui els va fer, aquest bonefici? - Doncs les directores de les seves corals, però no ho van fer soles, eh? Perquè les van ajudar el senyor pianista, un grup de titellaires MOLT experimentats, un grup de flors i ocells (que s’havien disfressat de nens!!) i un munt de voluntaris. Guau! Quanta gent! I escolta, pare, quin era el bonefici que els van fer als nens? - Van entrar dins d’un conte!! - Un conte? - Sí, sí, El Jardí dels Colors. És el

conte d’un nen que es diu Roger perfecta fila índia, cap a l’escola on i, sabeu què? Hi havia un munt de havien de dinar. cançons en aquest conte. - A sí? I les van cantar bé els - I quines aventures els van espenens? rar a la tarda? - Si les van cantar bé dieu? Les - Van salvar la princesa de les van cantar TANT bé que després urpes del drac? ho van voler tornar a repetir, - Van cavalcar un cavall blanc però davant d’un munt de pares i enmig del desert? mares. I no ho van fer bé, no, ho - Van nedar entre taurons? van fer SUPERbé!! Però va, prou de preguntes. No, no, res d’això però sí que n’hi havia de princeses i pirates. També Els nens es van endinsar en un con- cocodrils i gatets, aranyes i mariete ple de flors i ocells, van menjar tes... Xocolata i van fer volar Estels de Paper.Van sentir un concert de Els nens es van convertir en un Grills i tenien seients de primera munt de personatges diferents (sota fila en el duel contra el Gat i la les destres pintures de mares i Granota. Fins i tot van fer una festa volutaris).Van saltar a la corda i van de bestioles amb l’oreneta, el conill, xutar pilota. Per uns moments van el llagost i l’eriçó!! créixer sota les xanques i van pintar amb guix mullat.Van afaitar globus i - Ostres!! Sembla divertit!! van construir xapes i imants. I tant si va ser divertit, però cansat també, perque havien treballat de valent. Havien de recuperar forces i omplir la panxa buida. Així que es van encaminar, en una

- Uff! Només de pensar-ho ja estic cansat!! - Sí, sí, ells també estaven cansats però s’ho havien passat bomba. Ara només quedava berenar pa amb xocolata (que també es van haver de sucar ells) - Que bé! Ja m’agradaria ser-hi un altre cop, ja! Els nens van marxar cap a casa seva. S’ho havien passat d’allò més bé i les seves cares mostraven una mescla de joia i cansament, i... vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos. - Pare, conta’l una altra vegada!! - No, que ja és tard i demà us heu de llevar per anar a la coral. - Ui, és veritat, ja en tinc ganes!! Bona nit, pare. - Bona nit. Núria Samper Directora de Petits de la Coral Shalom

setembre del 2010

TROBADES – TALLER Igualada 11 d’abril Per ser un diumenge al matí, hi havia molt trànsit al passeig d’Igualada, i no era un trànsit normal: hi havia autobusos i cantaires, molts cantaires.Venien de l’Ampolla, de Barcelona, de Llorenç del Penedès i, evidentment, d’Igualada i els pobles del voltant.

nández. Cadascú amb les cançons proposades vam passar tot el matí cantant i coneixent-nos.

Al migdia, els igualadins vam rebre els cantaires de les altres corals a les cases. El dinar va ser ràpid, hi Fins la pròxima! havia molt poc temps! Aviat ens vam tornar a trobar per realitzar Corals Els Verdums i Gatzara els tallers sorpresa. Aquest cop, ens d’Igualada vam barrejar corals i grups.

Vam organitzar la trobada tal com l’havíem planejat, en quatre tallers, que van dirigir Eulàlia Casso, Esther Doñate, David Azurza i Glòria Fer- El dia es va acabar amb un concert

Calella 9 de maig Aquest any els de la Coral l’Escarlet hem decidit acollir a la nostra escola la trobada taller. Ja sabíem que tot això suposava un esforç d’organització però també teníem ganes de portar a casa nostra els cantaires d’altres indrets. Vam convocar a tothom a dos quarts de deu del matí per esmorzar junts i agafar força per l’assaig. En Jaume Sala i la Marta Rodoreda van arribar puntuals i ràpidament es van posar a la feina. La primera part del dia va ser d’assaig de les cançons treballades pels 10 La Circular

per tallers que va ser un èxit. L’escenari i el públic estaven plens. Un tall de coca i unes maraques d’ous que vam repartir a cada cantaire van servir per arrodonir la festa.

grups de mitjans A i B. Els assaigs van ser molt dinàmics i els directors van donar molts recursos per treballar les cançons i treure’n el màxim de suc.

cantaires van poder cantar i ballar fins i tot un rock and roll!.

l’Escola Pia. L’espai no és molt gran però hi vam encabir tothom.

A l’hora de dinar, tots cap al parc dels pins.Vam tenir molt bon dia, vam jugar, vam riure, parlar i... per postres... maduixes de Sant Cebrià... mmmm!

Primer vam assajar els cants comuns i quan tot i tothom ja era a punt, vam començar el concert. Som-hi!

Ens van acompanyar amb el piano en Bernat Pelfort i la Lourdes Bartrolí i amb la flauta la Gemma Ruíz, als que també els volem agrair molt Després de dinar, cap a tornarla seva col·laboració. hi, enfilant l’últim assaig, fent l’empolainada i cap al concert. A la segona part del matí vam treballar els tallers sorpresa on els Aquest el vam fer a l’església de

Voldriem donar les gràcies a tots els pares i mares que amb la seva col·laboració ens van fer més fàcil tota la feina! Anna Ginesta

Vic 9 de maig Els organitzadors d’aquesta trobada-taller fem una valoració molt positiva del seu resultat.Val a dir que hi va haver dos factors que hi van ajudar.

l’Atlàntida, un teatre acabat d’estrenar. És un local esplèndid des de tots els punts de vista: un escenari espaiós, amb grades generoses que permeten el confort i visibilitat de tots els cantaires, i una acústica immillorable.

El punt negatiu, i volem remarcarlo, és que els 272 cantaires inscrits en un principi, a l’hora de la veritat es van reduir a 162: de manera que a part de com això va afectar els recursos previstos, es va haver En primer lloc, totes les corals de suprimir un dels quatre tallers. participants duien ben preparat el Programa Comú, fet que va facilitar A part de la resta d’espais: sales de Ja se sap que sempre hi ha alguna els treball dels directors i l’aprofun- descans, camerinos... i també molt baixa, però és que això ja és una diment musical de les obres. bona visibilitat i comoditat per al caiguda lliure. A la resta de trobades públic. Constatem que aquesta va passar el mateix? L’equip del Per altra banda, vam disposar suma de factors favorables crea una SCIC hauria de prendre-hi alguna d’unes instal·lacions magnífiques, atmosfera de rigor i seriositat que mesura? tant pel treball del matí com espe- encomana als cantaires la sensació cialment per al concert. L’Ajunta- que el seu treball és valorat com es Corals Cabirol, Espurna i Xicalla ment ens va cedir generosament mereix.

setembre del 2010

Sant Cugat Sesgarrigues - Vilafranca del Penedès 16 de maig La coral El Raïm de Sant Cugat Sesgarrigues, hem celebrat 30 anys. Dins dels actes de celebració hi vam voler incloure l’organització de la Trobada Taller.

Com que tenim molt a la vora Vilafranca, i allà s’hi acaba d’estrenar un auditori prou recomanable, vam creure interessant poder fer el concert allà. I com que a Vilafranca Com que som una coral petita d’un hi tenim l’Espinguet, els vam demapoble petit, comptàvem amb pocs nar la col·laboració, i és així com les recursos, sobretot espacials. dues corals vam acabar organitzant la Trobada Taller. Per això vam demanar un màxim de 100 participants, dividits en 2 grups: Aquesta col·laboració ens va perun de mitjans i un de grans. metre donar a conèixer el nostre

poble, i alhora oferir un lloc molt i molt digne, còmode i espaiós per fer el concert. Pensem que va ser un encert tant el fet d’organitzar-la com el d’unir esforços amb l’Espinguet. Els directors convidats, en Jaume Sala amb els mitjans i l’Òscar Boada amb els grans, cadascú amb el seu estil van fer molt bon treball amb els i les cantaires, que van estar a l’alçada dels directors en tot moment. Volem felicitar la feina feta des de cada coral, tant a nivell musical com a nivell d’actitud, ja que gràcies a això tant els assaigs com els concerts van tenir un resultat molt bo. Esperem poder tornar a oferir els nostres espais per altres trobadestallers o qualsevol altre tipus de trobada. Fins aviat!!! Montse Terrades, Directora de la coral El Raïm

L’ASSAIG DEL CONCERT DE CORS AMB COR El passat 25 d’abril ens vam reunir unes quantes corals a la seu principal de l’ONCE. Tots estàvem il·lusionats i teníem ganes de començar un projecte que no sabíem com seria ni com aniria. Quan vam arribar a l’assaig, ens vam trobar diverses sorpreses. La primera, la presència d’alguns grups de discapacitats, com ara el grup de dansa “Psico-Art” (que ens acompanyava en la cançó Dream a dream),

12 La Circular

o alguns altres nens que cantaven entre nosaltres. Com a cantaire d’una coral, he de reconèixer que la feina del pianista també ens va semblar excepcional, ens va sorprendre gratament.

professionalitat més que remarcable i unes ganes que sortís bé, que s’encomanaven a tothom, han pogut fer que aquest projecte s’hagi convertit en el que ha estat. Gràcies, Elisenda; gràcies, SCIC! Podem dir que la vostra feina ha estat tot un èxit!

Per últim, i de cap manera menys important, només puc agrair l’esforç i la dedicació que ha aporMarta Minguella, Cantaire de la coral Rossinyols tat l’Elisenda Carrasco a aquest projecte. Un tracte excepcional, una de Llorenç del Penedès

Foto: X. Montserrat

UN CONCERT COM QUALSEVOL ALTRE? El concert Un Pont de Cançons - El SCIC a l’Auditori del passat 15 de maig va ser dedicat al projecte Cors amb Cor. Com ja sabeu pel Monogràfic de la Circular anterior i per altres articles que es publiquen en aquesta, el SCIC es va fer seu aquest projecte en col·laboració amb Europa Cantat i hi ha treballat intensament durant més d’un any. Aquest és el quart acte d’aquestes característiques que s’ha celebrat fins ara a Europa i a cada país ha estat diferent. En el nostre cas, val a dir que organitzar-ne un semblava inicialment una mica agosarat, perquè no teníem una experiència prèvia determinada que poguéssim mostrar públicament –com passava, posem per cas, a Noruega amb el Kor Laene–. O potser sí que la teníem... Perquè el fet és que, d’una manera natural, força corals del SCIC inclouen o han inclòs anteriorment cantaires amb dificultats de diverses menes; i això no és més que dur a la pràctica una de les premises fun-

i bé. Han organitzat el seminari Treballem amb... la inclusió, dissenyat per ajudar a vèncer la por a la discapacitat i per donar eines als directors de les corals; han mantingut contactes nacionals i internacioDes de l’inici del projecte, el SCIC nals; han aconseguit la col·laboració va tenir clar que es tractava d’algu- d’altres entitats que treballen en na cosa més que de muntar aquest camps similars; han encarregat l’acompayament de les cançons per acte en concret. Era una fantàsal concert; han coordinat les corals tica oportunitat per contribuir a conscienciar la societat, començant participants i les actuacions, etc. per reforçar el convenciment de les Amb aquest rerafons es va “cuinar”, mateixes corals, si és que calia, del doncs, aquest concert a l’Auditori, que no és més que el resultat més fet que cantar junts és una de les millors maneres d’apropar les per- visible de tot el projecte. sones i d’integrar tothom. I si això és intrínsec al cant coral en general, Toca, ara, fer una petita crònica de l’acte. Però... podem parlar és encara molt més important en el cas dels infants i els joves perquè d’aquest concert com de qualsevol altre? En certa manera sí: musiels valors que els transmetem mentre són a les nostres corals els calment va tenir un bon nivell i va ser bonic, vibrant, sorprenent, hauran de servir tota la vida i per tant determinaran la societat del gairebé diria revitalitzant –una dosi futur. de vitamines per a l’esperit– tal com acostumen a ser els concerts Els equips del SCIC han cregut en que clouen les Trobades del SCIC. aquest projecte i han treballat molt Però alhora va ser diferent perquè dacionals del SCIC: que qualsevol nen o nena, siguin quines siguin les seves condicions o aptituds, puguin formar part d’un cor. Així doncs, no partíem de zero.

setembre del 2010

hi van passar coses emocionants i excepcionals...

ment les mans! Ho vam aprendre de seguida de les traductores al llenguatge de signes que durant tot Amb els nens i nenes de les 19 co- el concert ho anaven traduint abrals participants del SCIC asseguts solutament tot, fins i tot la lletra de a l’escenari i escoltant atentament, les cançons.Vet aquí un detall molt primer van actuar els nens del Kor bonic: veure el públic de l’Auditori Laene, alguns d’ells ben joves –d’uns “aplaudint” d’aquesta manera. 6 ó 7 anys– dient alhora el text de les cançons amb el llenguatge de Els ballarins de Psico-Art ens van signes. Tenen una emissió de veus deixar bocabadats amb l’elasticitat, una mica oberta i gosaria dir que la la precisió i la delicadesa dels seus interpretació va ser una mica mo- moviments, ballant primer sols i nòtona; cosa segurament explicable després seguint una de les cançons no tant per les dificultats auditives de conjunt. Sens dubte una feina d’alguns d’ells com pel fet que les d’un mèrit excepcional, producte directores prioritzen la participació, de moltes i moltes hores de feina, la integració i l’esforç de cada nen, executada amb absoluta concentraamb o sense dificultats auditives, ció i molt bona coordinació. més que no pas pretenen un resultat musical determinat. Els nens van El Cor Allegro de l’ONCE de cantar amb alegria i seguretat, do- València i el seu director Julio Hurminant l’espai escènic i fent els so- tado van aconseguir que tothom los que els pertocaven amb decisió participés de les seves cançons, no i naturalitat.Va ser molt bonic veure només els nens de les corals que en directe el resultat de tot allò omplien l’escenari sinó també el que les directores ens han explicat públic. És un cor que integra joves en articles i també personalment cecs o que tenen dificultats visuals i durant el seminari Treballem. altres que no en tenen. Canten amb una excel·lent emissió de veu i amb Per cert, sabeu com s’ha d’aplaudir entusiasme un repertori agradable a un artista que no hi sent? Doncs i engrescador. El cor va començar aixecant els braços i movent alegre- com a infantil però els cantaires

s’hi han anat quedant perquè s’hi troben bé... cosa que es comprèn perfectament perquè en Julio, que va crear el cor i el dirigeix des de fa vint anys, té amb ells una gran complicitat i, amb la seva personalitat extravertida i dinàmica, és d’aquells que “fan cantar les pedres!” A la segona part, tots juns acompanyats pel trio del pianista (cec) Ignasi Terraza i dirigits per Elisenda Carrasco, van oferir un seguit de cançons molt boniques i adients en forma de suite, alguna de les quals amb l’afegitó del llenguatge de signes per part de tots els cantaires. Un final molt emotiu. Aquesta podria ser la crònica del concert. Però, per tot allò que s’ha dit, ja podeu comprendre que el significat d’aquest acte, una veritable festa de la inclusió, va molt més enllà. Tan de bo l’excepcionalitat es convertís en normalitat i poguéssim assistir sovint a concerts semblants! Si més no, el SCIC ja hi ha posat el seu gra de sorra... M. Mercè Argüelles

Foto: A. Burgués

14 La Circular

ASSEMBLEA DEL MOVIMENT CORAL CATALÀ (del butlletí electrònic El MCC informa nº 3, Abril 2010) El passat 10 d’abril de 2010 va tenir lloc l’assemblea ordinària. Representants de totes les federacions membres van omplir la sala i van participar de forma ordenada en totes les deliberacions i discussions. Es van aprovar per unanimitat les memòries, balanços, pressupostos i projectes del 2009 i el 2010 i es va acceptar la sol·licitud d’alta de la Federació de Cors de Clavé de Catalunya Nord (benvinguts!). La junta directiva escollida en l’assemblea del setembre 2009 va ser ratificada i, havent constatat la necessitat d’ampliar el nombre dels seus efectius, s’hi va incorporar Ariadna de Casacuberta; les federacions seguiran buscant gent per omplir les vocalies vacants. S’acorda deixar vacant el carrec de vicepresident (que Mar Pujol va deixar per poder

assumir la feina d’organització de la part coral de la Cerimònia de Dedicació de la Sagrada Família), a l’espera de la reincorporació al MCC de la FCEC, federació que ha sol·licitat la baixa temporal. Seguidament es va celebrar l’assemblea extraordinària que va sotmetre a votació els estatuts i totes les esmenes presentades per la FCEC i en va incorporar al text estatutari de forma parcial o total la majoria. La sessió va ser molt participada i una lliçó de democràcia en estat pur per a tots els assistents. La manera com es van viure aquestes dues assemblees va evidenciar que el MCC és quelcom viu i viscut per totes les federacions membres. Maria Mercè Argüelles

EN EL 50è ANIVERSARI D’EUROPA CANTAT Records Escrit a petició de la Secretaria General d’Europa Cantat, el 1999 El 15 de maig del 1960, a Ginebra, van signar un primer document per treballar en pro de la unió coral a Europa, preparar la Federació Europea de Joves Corals i organitzar Recordo les llargues converses –a les quals assistia el meu germà un Festival –no sabien que era el primer d’una llarga sèrie– que van Oriol– a la bella ciutat provençal de Vaison, després de dinar o aca- batejar amb el nom llatí d’Europa bats els concerts del vespre, sota Cantat, en homenatge a la llenRecordo que a les Choralies À els grans plàtans de la inoblidable gua medieval de cultura, al nostre Coeur Joie del 1956, a Vaison la Place Montfort... Quants projectes continent. Romaine, hi va assistir Godfried i quantes il·lusions van néixer allà i Aquest festival es va celebrar a Wolters amb la seva magnifica co- quantes amistats s’hi van forjar! Passau, l’alemanya “Dreiflüssestadt” ral. Evidentment, a Vaison hi havia, a més de César Géoffray, importants Els contactes epistolars i les anades (ciutat dels tres rius), prop de les i vingudes ja no van parar. Al festival fronteres entre Alemanya, Àustria i directors francesos: Marcel Corla llavors Txecoeslovàquia. Coral de Charleroi (Bélgica), el neloup, Philippe Caillard, Stephan 1958 any de l’Exposició InternaciCaillad, Christian Wagner..., el suís Segons textos de l’Oriol, els sigPièrre Pernoud i el llavors iugoeslau onal de Brussel·les, es van tornar nants d’aquest primer document a trobar i gairebé es pot dir que Emil Cosetto (mort com a croat) del “Comitè Executiu Fundacional” la decisió de fer una gran trobada i em sembla que també hi havia el van ser els alemanys Godfried belga André Dumond. Sense comp- coral europea ja estava presa. Wolters, Herbert Sass i Paul Wehtar François Bourel, Jean Baudry Pel que jo recordo, tot va començar a les trobades que François Bourel va propiciar entre Godfried Wolters i César Geoffray, en el transcurs dels festivals corals que se celebraven prop del Rin, a la roca de la Lorelei, els anys 50. Allí va començar tot.

i Roger Motz, que van ser molt importants a Europa Cantat... I els que em dec deixar.

setembre del 2010

ropa Cantat ha estat continuada i sense interrupció des del primer moment fins ara. Del Consell Directiu n’han estat membres: Oriol Martorell, Lluís Gómez, Joseph M. Mas i Montserrat Gual; del Consell El primer president va ser François Bourel; un dels dos vicepresidents, No se m’oblidaran mai les últimes Musical: Jordi Casas, Josep Prats i Oriol Martorell, i el secretari, Paul paraules que es van dir en l’acte de Xavier Baulies; Núria Tura és, en l’actualitat, l’editora del Magazine i comiat a Passau: el francès Roger Wehrle. Després de l’èxit de PasMontserrat Cadevall, l’Auditor de sau, la Federació Europea de Joves Motz (que havia quedat cec a la Segona Guerra Mundial) parlant en Comptes. Corals (avui Europa Cantat) havia realment nascut. Fets els treballs ju- alemany i l’alemany Godfried WolEn l’àmbit estrictament musical rídics corresponents, segons el dret ters (que havia lluitat en la batalla alemany, es va signar la constitució on Roger Motz va ser ferit) parlant han estat resposables de Tallers en en francès i demanant, tots dos, Festivals Europa Cantat i Setmaoficial definitiva de la Federació la reconciliació i la pau a Europa... nes Cantant: Mireia Barrera, Alfred Europea de Joves Corals, a Bonn, mentre s’edificava el mur de Berlín Cañamero, Elisenda Carrasco, l’hivern del 1963. i nosaltres cantàvem Dona nobis Jordi Casas, Edmon Colomer, Oriol Martorell, Joaquim Piqué, Pep Prats, La meva memòria em pot trair en pacem. Xavier Puig, Jaume Sala, Joseph Vila i noms i en detalls concrets, però Casañas i Lluís Vila. Maria Martorell penso que en allò que és essencial la història dels inicis d’Europa Primer Tot repassant la història, queda pa- S’han celebrat Setmanes Cantant a Cantat és aquesta. D’allò que Festival lès que la presència de responsables Barcelona, Girona, Tarragona i Vic i n’estic segura és de què va repreEuropa Cantat sentar per als joves d’aquells anys i i de directors de cor de Catalunya s’han organitzat el Festival Europa a Passau Cantat XV a Barcelona, el 2003 i el d’aquells moments tan durs per a la en l’organització i activitats d’Eul’any 1961 Festival Europa Cantat Junior IV a Vic, el 2005. rle, els francesos César Geoffray, Pièrre Host i Roger Motz, el suís Pièrre Pernoud i el barceloní Oriol Martorell.

nostra terra, la possibilitat de conviure amb altres cultures, de cantar amb directors de tanta experiència i d’experimentar emocions com les que vam viure.

Actualment, les federacions catalanes membres d’Europa Cantat són: Moviment Coral Català (MCC), Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC), Federació de Cors Clavé (FCC) i Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) i, a més, una vintena de corals. Barcelona és la seu d’un dels Centres Regionals d’Europa Cantat: l’Oficina per al Cant Coral de la Mediterrània de la qual n’és responsable el MCC. La redacció

16 La Circular

EL SCIC I EL MCC AL CONSELL EUROPEU DE LA MÚSICA L’Assemblea Anual del Consell Europeu de la Música d’enguany va acollir el I Fòrum Europeu de la Música, sota el títol “Diversitat Musical, una mirada al passat, una mirada endavant”, del 15 al 18 d’abril a Viena, en el marc de la Universitat de la Música i les Arts.

destruïda i canviada quan es va veure immersa en ajudes milionàries procedents de la resta del món per tal de reconstruirla. Els costums, el tipus de construcció... tot ALLÒ que havia exisHi vaig assistir en representació tit, va desaparèixer i es del Secretariat de Corals Infanva tornar a construir tils de Catalunya (www.scic.cat) i segons els models de també, per delegació, del Moviment vida occidentals. Coral Català. Més de cent persones procedents de més de trenta També l’Eva Nowotny països d’arreu del món, vam poder (Presidenta de la compartir i conèixer com ha incidit Comissió Austríaca de la diversitat musical en l’esdevenir la Unesco) va exposar de cada país durant els darrers deu com han variat les perspectives anys, així com extreure conclusions de la diversitat cultural gràcies a la sobre com la feina diària pot donar Convenció de la Unesco sobre la forma i vetllar perquè existeixi i protecció i promoció de les expresevolucioni en un futur. sions de la diversitat cultural. Les jornades van començar amb l’obertura del president, el finès Timo Klemettinen i el va seguir una de les presentacions que van captivar més el públic: la del professor de l’Institut Austríac d’Ecologia Social, el Sr. Simron Jit Singh que va voler demostrar com també l’economia pot tenir impactes negatius en la cultura. Concretament va explicar el cas d’una comunitat del sud-est asiàtic afectada pel Tsumani l’any 2004, la qual vivia tranquil·la amb els seus costums, abans del desastre climàtic i va ser totalment

Molts van ser els ponents que van aportar les particularitats de cada país. També hi va haver dues sessions paral·leles; en una es va tractar la diversitat musical des d’una vessant més digital: drets d’autor, agenda digital, impacte de la cultura en la creativitat... així com també des d’una mirada més educativa. En aquest taller es va posar de manifest quelcom que pot sobtar... i és que sempre hem sentit que la música és un idioma universal que tothom entén, però a la vegada és també un signe d’identificació i que

Foto: X. Montserrat

segons com es tracti pot excloure a comunitats. Per tant, s’ha de ser molt curós i s’ha de treballar perquè la música i l’educació en les arts siguin uns bons instruments per a la inclusió i permetin preservar la diversitat que tant ens enriqueix. Va tenir lloc, també, l’Assemblea anual del Consell Europeu de la Música pròpiament dita on es van tractar els punts habituals en aquestes reunions i es van celebrar les eleccions al seu Consell Directiu. Xell Montserrat Secretària Tècnica del SCIC

EN LA MORT DE FRANCESC TAVERNA-BECH El passat mes d’abril va morir, a Barcelona, el compositor i crític musical Francesc Taverna-Bech. El SCIC havia tingut amb ell alguns contactes que van cristal·litzar en un interessant article sobre La contemporaneïtat; un error terminològic? per al Monogràfic La música contemporània i les corals infantils de la circular 136 i en la presentació, La música coral d’Ernest Cervera, per al 8è Cançoner del SCIC dedicat

a les harmonitzacions per a veus blanques de cançons tradicionals d’arreu de l’esmentat Mestre Cervera del qual, Taverna-Bech havia estat alumne. El SCIC lamenta la pèdua d’una personalitat, molt important, del món musical català i tramet el nostre condol a la seva vídua Pietat Homs. La Redacció setembre del 2010

EL TAULER DEL SCIC

JORNADES DE TREBALL I DE IV JORNADES D’EXPERTS EN CANT CORAL DE LA REFLEXIÓ DEL SCIC MEDITERRÀNIA Les 86enes Jornades de Treball i De l’1 al 3 del proper mes d’ocla segona Jornada de Reflexió del tubre, se celebraran a Barcelona SCIC, se celebraran 16 i 17 del les IV Jornades d’Experts en Cant pròxim octubre a Vic. Així que se’n coneguin més detalls, Coral de la Mediterrània, organitzades per l’Oficina de Cant Coral de es donaran a conèixer oportunala Mediterrània (Europa Cantat) i el ment. Moviment Coral Català. En aquesta edició de les Jornades es tractarà, especialment, de; - El cant coral infantil i juvenil FORMACIÓ DE DIRECTORS - La comunicació corporativa (web, revistes, etc...) Les Jornades són obertes a tots els Per al curs 2010 – 2011 s’ha interessats en el cant coral. previst un curs de formació de Per a més informació es pot dedirecció, enfocat especialment de cara al cant coral infantil. El curs se manar al Moviment Coral Català celebrarà a Barcelona i constarà de (mcc@mcc.cat) quatre caps de setmana, el primer dels quals serà els dies 14 i 15 del pròxim novembre. Els detalls i condicions del curs, es donaran a conèixer el més aviat possible. ERRADA

UNA FELICITACIÓ Els germans David i Bernat Puertas autors dels SIDOKU que publiquem a la secció Ara Juguem de la Circular del SCIC, han rebut una recompensa al joc DIAGON, creat per ells, i dedicat a nois i noies d’Educació Secundària. En efecte, el Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya proposa el joc DIAGON, el joc de les xifres encreuades, com a activitat lúdicomatemàtica per als estudiants de secundària. Rebin en David i en Bernat, des d’aquestes ratlles, una cordial felicitació del SCIC per aquest seu nou èxit. La Redacció

A l’article Educació musical i disminució visual de l’anterior Circular –la 149– hi ha un error que lamentem. En efecte en les frases destacades a la part superior de la pàgina 23, on diu qualitat i varietat d’experiències hauria d’haver dit quantitat i varietat d’experiències. Demanem disculpa a l’autor del text per aquesta errada.

18 La Circular

Foto: A. Burgués

Comencem a reflexionar-hi

Monogràfic

Per al principi del curs 2010-2011, el SCIC ha convocat una Jornada de Reflexió sobre el seu present i el seu futur com a federació de corals infantils, en aquest cas, de Catalunya. El temps no passa en va i convé aturar-nos un moment, veure on som i sospesar si l’orientació i les activitats actuals són les que convenen realment al dia d’avui. Durant aquest curs, s’han fet reunions comarcals per parlar d’aquestes qüestions i recollir les opinions de la gent que forma el SCIC. En aquest Monogràfic s’hi recullen uns textos que poden ser punt de partida als gran eixos de reflexió d’aquesta Jornada: el funcionament d’una federació de fora del nostre país, la Federació Flamenca de Corals, la visió d’algú que coneix bé el SCIC tot i que ara no hi pertany, una orientació sobre la tasca que ens cal fer pel que fa a la comunicació i la realitat actual d’una de les activitats del SCIC: les publicacions. De tot plegat, caldrà anar-ne parlant. La Redacció setembre del 2010

Els cors Infantils i Juvenils a Flandes Marleen Moortgat Consultora i coordinadora de la secció Malgrat el fet que a la vida diària (a casa, a l’escola, a l’església) cada dia de nens i joves a la es canta menys, el món dels cors infantils i juvenils a Flandes encara federació té molta energia. Organitzacions Koor & Stem com Koor&Stem i l’European Music de Flandes Festival for Young People (Festival Europeu per als Joves) reflecteixen aquest dinamisme.

El 2002, les federacions flamenques van unir forces amb la creació de Koor&Stem (Cor i Veu), organització per a la música vocal. Aquesta unió va comportar l’increment dels recursos que el govern flamenc posa a la nostra disposició per al funcionament i per al personal professional, cosa que permet a Koor&Stem continuar les activitats anteriors de les federacions i endegar projectes més grans. Koor&Stem representa cors de totes les edats, d’adults, d’infants i de joves. Actualment, 830 cors en són membres, dels quals 160 (20%) són de nens i joves (uns 4500 cantaires). Els cors infantils i juvenils inclouen grups molt diversos. El 20% aproximadament són cors d’església, molt lligats amb la vida parroquial i que canten regularment a la Missa. Un 10% són cors relacionats amb escoles primàries o secundàries, i un 8% amb escoles de música. Però la resta, és a dir la majoria, són iniciatives privades sense relació amb cap escola, col·legi ni parròquia. A més dels cors infantils i juvenils afiliats a Koor&Stem, n’hi ha molts d’altres, a Flandes, sobretot d’església i d’escola, que no en són (encara) membres. Detectar-los i desenvolupar per a ells una oferta específica d’acitvitats, repertori, etc, és una de les tasques importants que volem fer. 20 La Circular

La majoria de cors infantils comencen als vuit o nou anys, però alguns tenen un grup preparatori amb nens i nenes des dels cinc anys. El límit superior d’edat és flexible, pot ser 12, 14, 16 anys o més grans. El nombre de cantaires varia, va de 20 fins a més de 60 membres. Si el grup és prou nombrós, sovint es divideix en un cor infantil i un de juvenil que continuen col·laborant estretament. A Flandes també hi ha moltes “famílies corals” on els cantants evolucionen des del cor infantil al juvenil i de vegades continuen cantant en el cor d’adults. També hi ha hagut darrerament alguns cors d’adults que, preocupats per reclutar cantaires en el futur, han fundat un cor de joves o d’infants. Per entrar a la majoria de cors infantils no s’exigeixen condicions especials, en pot formar part qualsevol infant que vagi a assajar de forma regular. Els directors flamencs de cors infantils tenen una feina important a fer: encoratjar l’assistència regular dels cantaires creant un ambient de grup entusiasta, tant als assaigs com fora dels assaigs. És per això que els agrada participar en nombrosos projectes corals i festivals, cosa que pot ser molt motivadora. Els directors de cors infantils i juvenils són un grup tan divers com els mateixos cors; van des d’amateurs amb coneixements musicals limitats fins a músics professionals. Alguns cors infantils i juvenils tenen una junta de voluntaris –normalment pares– que alleugen el director de les tasques organitzatives. Però, sobretot en els grups infantils més petits, sovint el mateix director

és l’únic responsable de gestionarho tot, des de trobar cantaires fins a l’administració i la recerca de concerts. Cal dir, a més, que la majoria de directors de cors infantils de Flandes encara ho fan de forma voluntària i de franc. Pel que fa al repertori, els cors amb membres més joves canten sobretot cançons de compositors flamencs, en la seva llengua nativa, l’holandès. Si el cor es veu capaç d’assumir un repte més gran, canta encara obres de compositors flamencs, com Vic Ness, però el repertori ja es fa molt internacional. Sempre es canta en la llengua original. Koor&Stem contribueix a innovar repertori encarregant composicions i publicant cançons per a cors infantils i juvenils, encarregades principalment a compositors flamencs. Els cors infantils i juvenils són una part molt important del funcionament de Koor&Stem. Alguns projectes atractius són: - Children’s Choir Festival Shhh! (Festival de Cors Infantils Shhh!) El febrer del 2010 es va fer el primer. La finalitat d’aquest festival és oferir una plataforma a cors infantils de característiques molt variades: nombrosos, petits, profans, religiosos, d’escola, de nivell avançat o de nivell bàsic. Els cors s’ajunten durant un dia i cadascun presenta un programa breu de concert. A més, hi ha cant comú i entreteniments (per exemple, escola de circ per a nens). Amb aquest festival, Koor&Stem vol mostrar al gran públic i als mitjans de comunicació el dinamisme i l’entusiasme del món del cant coral infantil, en tota la seva diversitat.

CDs amb acompanyament, sessions de preparació a la classe (que fan directors experimentats designats per Koor&Stem) i formació addicional per als mestres. Aquest Aquest projecte –i aquest és un infantils o juvenils. A més dels aspec- projecte el vam començar el 2002 i aspecte important– té una segona tes teòrics, es dóna molta importàn- cada vegada té més èxit. fase. Els aproximadament 350 can- cia als aspectes pràctics relacionats taires que hi han participat passen amb fer cantar gent jove i amb l’edu- La descripció del dinàmic món dels després a uns tallers regionals on cació vocal. En aquests cursos hi ha cors infantils i juvenils flamencs no treballen en una obra conjunta un cor pilot infantil. En una ocasió es seria completa si no esmentéssim el amb muntatge escènic. El febrer de va organitzar una setmana cantant famós European Music Festival 2011, els nens faran aquesta obra d’estiu dedicada especialment al curs for Young People (Neerpelt, B) que hauran preparat en el concurs de direcció; els nens seguien el seu www.emj.org. (Festival de Música bianual “Koor&Stem - Choir of the programa d’activitats i també feien per a Joves de Neerpelt, Bèlgica), Year”. (“Cor de l’any de K&S”) de cor pilot per al curs. que té un gran impacte sobre els cors de Flandes. - Children’s Singing Week (Setmana - Sing Alleluia (Canta Al·leluia) Des que va néixer, el 1953, aquest cantant infantil) Malgrat que a Flandes l’assistència festival s’ha convertit en un dels Es fa tradicionalment durant les a les cerimònies religioses ha anat més importants del món per a nens vacances de Pasqua; el 2010 es va disminuint, encara funcionen molts i joves. Més de 120 cors, majoricelebrar la 37a edició i encara té cors infantils a les parròquies. tàriament d’Europa però també molt èxit. S’omple anualment amb Sovint es tracta de cors reduïts d’altres continents, prenen part en més de 120 cantaires entusiastes i modestos que no són (encara) les competicions i concerts bianuals. de 8 a 12 anys, molts dels quals ja membres de Koor&Stem. Per recol- Compositors flamencs escriuen son participants “de segona genezar aquests cors i els seus directors, obres per a cada categoria. Amb els ració”. S’encarrega una obra a un hem creat el projecte “Sing Allelu- anys, això ha generat una llarga llista compositor flamenc, que acaba la ia”. És una col·lecció de repertori de composicions que s’ha escampat composició durant aquesta setmana litúrgic nou d’himnes populars per a per tot Europa. A molts cors flacoral. Un exemple n’és De zee is cors de nens i joves. Aquestes can- mencs (uns 30 per edició) els agrada een orkest (La música del mar) de Vic çons s’ensenyen als nens en tallers participar-hi i s’esforcen molt per Nees. Aquesta obra, per a cor inque es fan per tot Flandes. presentar un programa de qualitat fantil i piano a quatre mans, ha estat en aquest escenari europeu. Durant publicada fa poc per Carus Verlag -Attakatamoeva el festival es fan amistats entre cors (CV 12.323/00) i es pot cantar en Aquest important projecte de flamencs i estrangers, que sovint holandés, anglès o alemany. Koor&Stem vol servir per estimular porten a un intercanvi de projectes; el cant a l’escola primària. S’ofei molt repertori de fora arriba per - Cursos per a directors de cor reix a les escoles participants un aquesta via als cors flamencs. Koor&Stem organitza amb regulalot complet per a diferents grups ritat cursos per a directors de cors d’edats que inclou cançoners, CDs, Els cors infantils i juvenils segueixen sent un tema d’interès prioritari per a Koor&Stem. En els propers anys ens ocuparem especialment de la formació de directors, d’impulsar el cant a l’escola i d’un projecte com el Children’s Choir Festival que mostri l’empenta del cant coral infantil i juvenil al públic en general.

A Flandes també hi ha moltes “famílies corals” on els cantaires evolucionen des del cor infantil al juvenil i de vegades continuen en el cor d’adults.

Juny 2010 setembre del 2010

I encara dues federacions més... Arreu d’Europa hi ha diverses federacions corals que tenen seccions específiques dedicades al cant coral infantil. Com s’organitzen? Tenen un repertori comú? Les activitats són obligatòries? AMJ a Alemanya i NOBU a Noruega en són dos exemples. Els seus responsables ens han facilitat les característiques principals de les seves seccions infantils i juvenils així com les principal activitats que organitzen. Arbeitskreis Musik in der Jugend (AMJ) Actualment tenim federats 103 cors infantils/juvenils. No fem cap mena de selecció dels cors: el nostre objectiu és oferir una combinació de formació per als directors i bones experiències musicals als cantaires a través dels nostres festivals. Organitzem dos grans festivals: L’Eurotreff, que té lloc cada dos anys a Wolfenbüttel (propera edició: del 7 a l’11 de setembre de 2011. Edat: dels 6 fins als 26 anys) i la Trobada de Joves Cors de Cambra a Usedom/Mar Bàltic, també bianual (dels 16 als 26 anys. S’ha celebrat el passat mes d’agost). Les corals no estan obligades a participar a cap de les nostres activitats però he de dir que cada vegada és més difícil trobar participants per als nostres programes. Hi ha una gran competició entre organitzadors de festivals. Tampoc tenim cap repertori comú però sí que tenim una extensa biblioteca a disposició dels nostres membres (sobre 3500 entrades). Actualment estem treballant en una base de dades ja que necessitem més contactes per tal d’abastar els nostres objectius. Europa Cantat ajuda molt però també

22 La Circular

hem d’aconseguir nous contactes de cors pel nostre compte. També tenim previst rellançar la nostra oferta educativa, així com treballar en una nova imatge de les publicacions. NOBU NOBU té uns 290 cors membres. La única selecció que fem és que per ser membres de la nostra federació la meitat dels cantaires de cada cor ha de ser menor de 26 anys. La participació a les nostres activitats és oberta tan als cors federats com als que no són membres de la nostra federació. Naturalment això ens permet reclutar nous membres per la nostra federació: comencen participant a les nostres activitats i després sovint es federen.

Foto: AMJ

No tenim un repertori comú per a cors infantils a Noruega. De vegades, per algunes activitats, tenim compositors que escriuen per a nosaltes per a alguna activitat concreta però tampoc no tenim la nostra propia editorial. Cada any, NOBU dóna diners als cors federats. Nosaltres obtenim diners a través del Ministeri de Cultura i els distribuïm entre els nostres membres. D’aquesta manera, els nostres cors no paguen cap quota sinó al revés, ells reben diners de nosaltres. Aquest fet és la diferència principal entre la nostra situació i la de la resta d’Europa. I, és clar, aquest fet fa atractiu el fet de federar-se i esdevenir membres de NOBU.

Foto: AMJ

La importància d’estar present en els mitjans de comunicació; el nou i ampli món 2.0 Anna Buira Cerón

Actualment, vivim en la societat de la comunicació; de la comunicació de masses, de la comunicació personal, interpersonal, íntima i social. En un món on la tecnologia va sempre per davant de tothom i on, dia a dia, són molts els elements i aplicacions que s’inventen. En aquest estil de societat i de vida, de renovació contínua, ens hem acostumat a rebre un nombre altíssim d’estímuls. El que resulta difícil és, doncs, que algun d’aquests estímuls ens cridi l’atenció, que tingui alguna cosa que ens faci aturar-nos per uns instants davant d’un producte, una empresa o una activitat. Com aconseguir aquest instant d’atenció és el gran què de moltes institucions, empreses i agències de publicitat. No resulta gens fàcil, però planificant i estructurant un pla de comunicació es pot arribar a assolir les expectatives i objectius volguts. És important realitzar un pla de comunicació tant intern com extern per tal de marcar i tenir clars els objectius que es volen aconseguir, tant a curt com a llarg termini. En ell, hi entra la realització de base de dades amb contactes importants, com mitjans de comunicació on poder enviar articles o informació que es desitgi o llocs que podrien estar interessats en les nostres activitats o productes. També crear una forma de comunicació ràpida i efectiva a nivell intern. És important, per tant, confeccionar

una xarxa de gent amb qui poder contactar i comptar a l’hora d’exposar les novetats. Paral·lelament a això, és indispensable tenir una pàgina web on presentar-se i on poder-se donar a conèixer. Com es pot comprovar dia a dia, “si no ets a Internet, no existeixes”. Per tant, és importantíssim estar present a Internet, i no només tenir a disposició una pàgina web, sinó també mostrar-se a través de les xarxes socials més importants, com poden ser les de Facebook, Twitter o Linkedin. En l’Estat espanyol encara ara la televisió és el mitjà més vist per la

Llicenciada en Comunicació Audiovisual

població, però els adolescents ja consumeixen més hores d’Internet respecte als altres mitjans. És una dada a tenir en compte a l’hora de determinar el canal de difusió prioritari, en funció del públic al qual et vols dirigir. Sembla que anem cap a un sistema on són necessaris dos elements per aconseguir ser reconegut en la societat, sempre comptant amb l’ajuda dels mitjans de comunicació. Per una banda, l’abast a través del qual arriben els productes, és a dir, han de poder arribar al màxim de gent i pel major de canals possibles (ràdio, televisió, Internet, mòbil...). I per l’altra, la participació. És important remarcar que en la societat actual, l’individu vol ser protagonista, i sentirse part de la història, per tant, és fonamental involucrar l’audiència en els xats, xarxes socials i sempre que es pugui, relacionar-los amb programes o continguts televisius o d’Internet. L’objectiu final que s’hauria de tenir present per triomfar, a llarg termini, en el complex món dels mitjans de comunicació és aconseguir ser buscat, i no que et trobin per casualitat.

En l’Estat espanyol encara ara la televisió és el mitjà més vist per la població, però els adolescents ja consumeixen més hores d’internet. setembre del 2010

La tasca del SCIC pel que fa a repertori per a les corals infantils Martí Ferrer

Consideracions generals Els compositors componen, les editorials editen i promocionen la creació dels compositors, les corals canten les obres i les federacions treballen per al progrés i la millora de les seves corals, és a dir per al progrés i la millora del cant coral al seu país. Aquesta seria la màxima que podria definir què faria cada un dels actors implicats en el cant coral des del punt de vista de l’edició i creació de nous repertoris en un país normalitzat. Catalunya, des d’un punt de vista coral, encara està lluny d’aquest anhel: la major tasca editorial de música coral la fan les federacions pel seu compte o en forma de coedicions amb empreses editorials. Hi ha, és evident, diferents motius perquè això sigui així: les federacions corals catalanes neixen o es desenvolupen en un moment de resistència cultural antifranquista i assumeixen de forma subsidiària responsabilitats i empreses que ningú, en el seu moment (i en molts casos ara tampoc), assumia; les editorials no tenen, possiblement, el coneixement del mercat (el món coral català) que els caldria per oferir exactament allò que al país li cal; a causa d’un problema històric en la formació musical d’aquest país on el cant coral ha constat, en el millor dels casos, com a “maria” en els plans d’estudis de música, els

Director dels cors i les orquestres del Conservatori de Tarragona i de l’octet de veus masculines O vos omnes. És president del Moviment Coral Català.

compositors no coneixen prou els instruments (cors) que aquest país té i tampoc no han estat estimulats pels editors a escriure música coral; a banda, és clar, del debat no pertinent ara del divorci compositorpúblic (llegeixi’s cor, també) i també, és clar, dels casos de directors de cor que escriuen música, en aquest cas sí, moltes vegades per a cor. Crec que dit això hem arribat al cap del carrer. Cal treballar per a la normalització del país. Cal que les editorials, el món federatiu coral i els compositors, de forma conjunta, iniciïn el camí cap a la normalització; cal que els centres de formació superior de compositors (a Catalunya l’ESMUC i el LICEU) prenguin mesures per corregir els seus curricula a fi i efecte que els futurs compositors coneguin bé la veu i el cor com a instrument i sobretot coneguin bé la realitat coral catalana; però, i mentrestant no arribem a l’anhelada normalitat... Caldrà que les federacions segueixin fent el que fan des del coneixement de la realitat i les necessitats del món coral català: continuar encarregant, editant i promovent dins i fora de Catalunya els nous repertoris. I el SCIC, concretament, què pot fer o què ha de fer? Hi ha tres grans línies de treball,

Caldrà que les federacions segueixin fent el que fan des del coneixement de la realitat i les necessitats del món coral català. 24 La Circular

crec jo, en les que el SCIC pot treballar (algunes parcialment o completament cobertes): -Edició de material adaptat al català. Fora de Catalunya s’han editat i s’editen materials boníssims (quasi tant com els que edita el SCIC) que han estat adaptats al català o poden ser-ho. El SCIC pot i ha d’aconseguir que aquests materials s’editin. -Encàrrec de nous repertoris. Cal forçar que els compositors escriguin per a cor infantil. Cal descobrir nous compositors i sobretot cal formar els compositors: si no han tingut cap contacte amb una coral infantil; per què com poden saber què poden demanar i què no, cap on poden innovar? És per això que cal crear una xarxa de cors que puguin tenir compositors residents: compositors que puguin assistir als assaigs, puguin treballar i experimentar durant el procés creatiu amb el cor passatges i recursos vocals, que puguin treballar colze amb colze amb el director del cor. Un projecte així podria ser en conveni amb els centres de formació superior de compositors. -Distribució de les nostres edicions. Aquesta qüestió és clau perquè si amb una distribució deficient dels materials editats pel SCIC els nostres cançoners i cantates han arribat a Conservatoris, Escoles de

Foto: © Ingrid Canturri

Música, Escoles de Primària i fins i tot a Centres de Secundària, què passaria si la distribució fos la que ha de ser? Com han de ser les edicions del SCIC? -Qualitat de l’edició: les edicions han de ser materialment impecables (sense errades i amb unes mides, qualitat d’impressió i del paper òptimes) i sobretot han d’estar concebudes com a repertori però també com a eina de formació contínua per al director coral (crec que fora interessant que les obres anessin acompanyades d’indicacions i observacions pedagògiques d’altíssima qualitat, penso amb referents com ara la sèrie Voiceworks d’Oxford University Press o Choralissimo de CarusVerlag) -Qualitat del repertori: pel seu coneixement de la realitat coral del país, les edicions del SCIC han d’estar enfocades a les necessitats del “mercat”. Però no a allò que els “clients” volen cantar sinó a allò que cal proporcionar a les corals per fer millorar el seu nivell. Cal també, des del coneixement del medi, cobrir els buits de repertori que existeixen (per posar algun exemple: cantates de Nadal, repertori per a mitjans adequat tant pel que fa a la música però sobretot al text, a la realitat actual dels nostres grups de mitjans, repertori per introduir la segona veu i la tercera veu en diferents edats, etc.). -Projecció internacional: cal que l’obra dels nostres compositors viatgi més enllà de les fronteres

de la federació (ja hem parlat d’això en l’apartat de distribució) però també cal que aquest repertori superi les nostres fronteres lingüístiques. Per què no unes edicions del SCIC bilingües o trilingües (com ja es va fer en cas del Tirant lo Blanc)? La promoció internacional dels repertoris pot, per un costat, fidelitzar i motivar els compositors que se sentiran ben tractats pel SCIC i, sobretot, ens pot ajudar a abaratir costos (una edició català-castellà d’un futur cançoner podria comptar amb la coedició d’una entitat o federació de l’estat espanyol amb el que això implica de relació tiratge-preu unitari i sobretot de promoció dels nostres compositors). Altres consideracions -Crec que el Patrimoni Coral XXI ha arribat a la maduresa i es pot parlar d’una certa autonomia de funcionament. Sense per això deixar de fer el què s’està fent i, el que és més important, fent-ho cada vegada millor, ara toca fer un pas més enllà i abordar una fase ja prevista en la seva concepció original de clonació. Cal que altres entitats (corals individuals, comarques, províncies, altres federacions) facin créixer la col·lecció amb volums dedicats a altres formacions vocals (cors d’homes, cors joves, etc.), a territoris concrets (un volum només cançons tradicionals d’una comarca o d’una província o d’una vegueria), amb compositors del mateix àmbit geogràfic o precisament d’una altre regió, etc.

-Crec que l’arxiu del SCIC té prou material per editar una nova col·lecció de cançoners que podria portar per nom Els Clàssics de l’Arxiu del SCIC (Mozart, Haydn, Soler, Beethoven, etc.), Els Romàntics de l’Arxiu del SCIC (Brahms, Schubert, Schumann, etc.) i successivament els hongaresos (Bártok, Kodaly, Bardos, etc.), Petr Eben i Britten, etc. Edicions bilingües català - versió original de materials ja adaptats i que és difícil de trobar en edicions acurades (moltes vegades només han estat publicades en programes comuns). Martí Ferrer

setembre del 2010

El SCIC vist des de dins i des de fora Josep Vila Jover Director de la Coral Infantil Inicio aquest escrit sense saber d’Els Amics massa el que s’espera de la meva opinió, en tot cas el bon amic Toni de la Unió de Galvez m’ho ha demanat i intentaré Granollers fer-ho el millor possible. En parlar del SCIC, jo el primer que he de fer és felicitar-vos i donar-vos les gràcies per tota la feina que heu fet al llarg de tots aquests anys i sobretot per la gran quantitat de nens i nenes que heu implicat en els vostres projectes, i encara més per seguir demostrant que quan un projecte s’ho val hi ha molta gent disposada a treballar desinteressadament. Dit això, també us vull agraïr a nivell més personal l’oportunitat que em vau donar l’any 1987 d’incorporar-me al SCIC amb els cors que jo dirigia aleshores, L’Olla de Grills de l’Ametlla del Vallès i Amics de la Unió de Granollers.Vaig poder veure el vostre funcionament des de dins, i vaig aprendre moltíssim veient treballar a gent com l’Ester Bonal. Em va encantar conèixer de prop grans directors com Antoni Ros Marbà o Josep Pons. Podríem dir que en la seva justa mesura, el SCIC també va contribuir a què finalment em decidís per convertir allò que era el meu hobby, en la meva professió. Després d’uns anys allunyat de la direcció de cors infantils, vaig retornar just ara fa quinze anys amb el projecte d’iniciar una escola de

música dins d’una entitat coral, la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers. Des del primer moment l’escola va comptar amb cors infantils, primer només un, fins arribar als vuit actuals que ens consoliden com una de les escoles corals més pregunta no em pertoca a mi, ni a la actives del país. gent que no hi som, de respondrela: ha de ser el col·lectiu del SCIC En aquest nou projecte mai no se m’ha acudit tornar a incorporar-me que valori, debati i tregui les seves pròpies conclusions. al SCIC, no perquè res d’allò que Als cors que funcionem autònomafa el SCIC em sembli malament, simplement, creia que un projecte ment ens podria interessar federar-nos potser en el sentit que la com aquest havia de caminar sol, ser independent, per tenir la màxi- federació representés el mapa real ma llibertat a l’hora de planificar els del cant coral infantil a Catalunya i també per ajudar a conèixer i programes, activitats i necessitats connectar, molt millor, les diferents de cadacun dels nostres cors. realitats corals que existeixen avui A mi em sembla que la funció bàsi- al nostre país, però queda clar que ca que fa el SCIC és donar possibi- llavors el SCIC ens hauria d’ofelitats a molts cors que no es poden rir molta flexibilitat i propostes permetre, individualment, d’actuar atractives que justifiquessin aquesta en sales importants, treballar amb incorporació. bons directors, enregistrar CDs, fer viatges, possibilitar formació per a directors... i a canvi demanar implicació total en el projecte per part de cadasun dels cors: participació a reunions, trobades, programes, tot queda pautat pel SCIC. Crec que això no és ni bo ni dolent en si mateix. Simplement qui s’hi inscriu ha de tenir clar aquests condicionants i això no quadra amb el nostre funcionament que és molt autònom. Això vol dir que el SCIC hauria de ser més flexible per tenir tot tipus de cors federats? Crec que aquesta

Ha de ser el col.lectiu del SCIC qui valori, debati i tregui les seves pròpies conseqüències. 26 La Circular

Poire

Vallvé En arribar a aquesta Circular, la 150, ens adonem que hem publicat fins ara 38 converses sobre aspectes diversos del cant coral, l’educació musical i un munt d’altres temes que hi estan relacionats, sempre segons la voluntat i gràcies a la bona disposició de la persona entrevistada. Ha estat un goig poder compartir moltes estones agradables dialogant amb tantes persones interessants que amb la seva col·laboració fan possible aquesta secció. A tots agraïm una vegada més la seva sincera amabilitat.

Conversa amb...

Ara ens ha fet il·lusió mirar enrere i reprendre la primera conversa que vam publicar. Va ser fa 16 anys, al número 81, del gener de 1994, del que llavors anomenàvem Circulars del Secretariat. Poire Vallvé formava part de l’equip de professors dels cursos de direcció de la FCEC, que només s’havien fet una vegada, i vam centrar la breu conversa en aquest tema però tocant-ne algun altre com ara la preparació dels directors, el treball de la veu, etc. Ha plogut molt des de llavors, però segur que moltes d’aquelles opinions encara les subscriu actualment. Això és el que hem volgut comprovar, a més de comentar amb ell, com a pare de cantaires, director, docent i compositor, altres aspectes relacionats amb el cant coral infantil i amb el SCIC, que ell coneix bé. setembre del 2010

Poire Vallvé i Cordomí En Poire, director i compositor, va néixer a Barcelona l’any 1962 i va estudiar-hi diverses disciplines musicals (cant, piano, anàlisi i direcció). Actualment és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, al departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Corporal i Plàstica imparteix classes a l’especialitat d’Educació Musical de la Facultat de Ciències de l’Educació, al Màster de Secundària i al Postgrau de Pedagogia Musical online. És director artístic de l’Aula de Música i dirigeix el cor de la UAB. Dirigeix l’Orfeó Gracienc de Barcelona. És un director experimentat que des de molt jove ha dirigit corals: Sinera (15 anys), Genciana (11 anys), Quodlibet Grup Coral (12 anys), Coloraines i Joves de l’Orfeó Gracienc (uns 10 anys), Espígol (1 any). En ocasions ha dirigit també orquestres del país i estrangeres i les cobles Sant Jordi i La Principal del Llobregat. Des de fa uns 12 anys és un compositor prolífic, ha compost nombroses obres d’encàrrec per a actes concrets, cors, organitzacions i associacions diverses i ha fet moltes harmonitzacions de cançons populars catalanes i d’arreu del món. Segurament coneixeu algunes de les seves cantates infantils: Història d’un regal (1998) amb text de Laia Santanach per a les escoles públiques de Badalona, La ciutat i la Lluna (2002) amb text de Rafel Simó per al SCIC, Les tres preguntes (2003) amb text de Carles Torner per a la coral El Molinet, La Música amb text de Rafel Simó per als deu anys de l’escola Oriol Martorell... i moltes altres. Ha compost diverses cantates breus com a resultat dels premis Contes Cantats de l’Orfeó Gracienc. Explica’ns una mica més la teva feina a la Universitat Autònoma De fet, hi tinc dues feines. Com a professor associat del Departament de Didàctica de l’Expresió Musical i Plàstica (Magisteri musical), als que volen ser mestres els ensenyo les assignatures de direcció i cançó. I com a director artístic de l’Aula de Música, coordino els projectes musicals amb l’Orquestra, el Combo, cursos diversos, concerts... jo, a més, dirigeixo el cor. És una feina molt bonica. Quan vam tenir la conversa anterior eres professor dels

28 La Circular

cursos de direcció de la FCEC. També dirigies cors d’adults, de joves i infantil Efectivament, llavors dirigia la Coral Genciana, d’adults bastant joves, la coral Sinera, de joves dels Lluïsos de Gràcia; l’infantil era el de l’Orfeó Gracienc, que havia tingut el nom de Coloraines feia anys però llavors només es deia el que era: secció infantil de l’Orfeó Gracienc, va ser després que va recuperar l’antic nom de Coloraines.

I tant! Ja ho pensava llavors i continuo pensant el mateix.

En aquell moment, veies que el concepte d’anticipació era el punt més dèbil en els alumnes de direcció. I ara? Ara també. El director sempre té un problema: ha de ser-hi abans que soni la música, mentre sona i després que hagi sonat. És a dir, ha de preparar l’obra, l’ha d’interpretar i després ha de poder analitzar què ha passat. En el moment de dirigir, Llavors ens vas dir “el director és com si totes tres coses passessin contribueix a la formació mu- simultàniament. Hem d’anticipar al sical i humana dels cantaires, cantaire allò que vindrà i relacionarsiguin de l’edat que siguin”... ho expressivament amb allò que ha

de direcció, desenvolupant i aprofundint conceptes com l’anticipació, la diferenciació en l’expressió, etc. A l’Escola d’Estiu de l’AEMCAT em van demanar de preparar un marc teòric i vaig haver de fer l’esforç d’escriure-ho.

Músic des de ben jove...

sonat abans. D’una banda estàs fora del temps i de l’altra hi estàs implicat al màxim i això és complex. Cal saber reservar i alhora anunciar quan arriba el punt àlgid; si vols un forte subito, per exemple, l’has de marcar anticipadament perquè hi hagi temps de reaccionar. Quan la cosa funciona, quan assumeixes a fons l’obra i hi ha una bona connexió amb el cor, tot flueix sol com si fossiu una unitat i això és un plaer màxim. Amb els anys i la pràctica docent he anat analitzant el llenguatge del gest

de la complexitat que té la música, com la vida mateixa.

És veritat que quan n’estàs aprenent t’adones de com és de complex quadrar veus i ritme i al mateix temps controlar l’expressió...! En un curs llarg es pot aprofun- Als inicis és una qüestió de priodir més en aquests temes, però ritats. Jo intento donar eines als en un curset hi ha poc temps! alumnes perquè siguin lliures i no Sí, de vegades en els cursets de actuïn segons fòrmules, que sàpidirecció sembla que només diguem guen decidir què és més important “prohit fer això”, “no facis allò”... en cada cas. És important fer saber el perquè i despertar en l’alumne les ganes de Creus que qui s’hagi format buscar solucions. Fer-li veure com com a director d’orquestra un moviment adquireix significat serà més bon director de cor? en entrar en relació amb altres No necessàriament. La tècnica del moviments (o no moviments), la re- gest a nivell coral també està molt lació d’espais, velocitat, acceleració, evolucionada i aquí a Catalunya continuïtat i discontinuïtat... expres- tenim directors de cor molt bons. sant coses ben diferents, fins i tot Ja abans dels cursos de la FCEC, alhora, amb cada mà. Cerco molt Pierre Cao havia fet molta feina; la independència de les mans, com en els cursos, l’equip de profesmés independents, més capacitat sors parlàvem molt, reflexionàvem d’expressió. Un forte o un piano no junts sobre com ensenyar coses són res si no es comparen, és en la que nosaltres potser fèiem de relació que trobem el sentit, la dife- forma natural però calia explicarrenciació ho fa percebre. En el fons, ne el perquè. Per a mi va ser molt són coses òbvies i si s’expliquen interessant treballar amb gent com bé els alumnes ho troben de forma Mireia Berrera, Xavier Sans, Josep natural. Tot plegat és l’expressió Vila, Emilio de La Linde, Alfred

setembre del 2010

Cañamero, Eva Martínez, Fernando Marina, Montse Meneses, Elisenda Carrasco, Montserrat Roset i altres. I encara segueixo aprenent dels alumnes i de les seves limitacions. Per exemple, he tingut com a alumne durant dos anys un noi cec i m’he preguntat: com s’ha d’ensenyar a dirigir un noi cec? És a partir de les limitacions, tant les pròpies com les dels alumnes, i fent descobrir les capacitats de cadascú, que n’he après més.

MUC. Tot això també és bonic de contemplar.

De fet, els teus alumnes no pretenen ser músics ni directors de cor sinó fer cantar una classe de música... És cert, però alguns alumnes han seguit estudiant música i n’hi ha que han arribat a entrar a l’ES-

Et preguntava llavors què podia fer un director un cop superats tots els nivells de la FCEC.Tu vas dir que hi ha cursos que es poden fer més d’una vegada amb professors diferents i obres diferents i sempre

Dirigir és molt agraït! Sí, és una expèriència molt especial perquè tens davant un instrument que són persones i això et retorna mil vegades més que no pas un piano, per exemple. A més, els mestres que s’estan formant s’adonen que en el cant coral hi entra tot. Els nens hi treballen l’oïda, la sensibilitat musical, l’atenció, el saber estar, la postura, el cos; s’educa Amb el projecte “cors amb globalment. Socialment el cant coral cor” hem parlat molt dels can- és molt potent, et permet ser part taires amb deficiències visuals, del grup siguis com siguis, té una però potser no hem pensat en capacitat integradora enorme. el cas del director... En el context de Magisteri Musical, Un altre tema: deies fa 16 els alumnes generalment tampoc anys que els directors han de no es preparen per ser directors treballar la pròpia veu.Trobes de cor, però han de ser capaços de que s’ha avançat en aquest conèixer les cançons a fons; el text, aspecte? la música, les dificultats i les exigèn- En general ara es canta més bé. cies expressives. Les han d’ensenyar Tots els alumnes de direcció que he amb una bona dinàmica d’assaig. I tingut en els nivells avançats tenen les han de dirigir de forma precisa les veus educades i un bon nivell i expressiva. Et puc dir que en tot vocal, la majoria fan uns exemples això aquest alumne va fer un proexcel·lents, cosa que abans no era grés impressionant. tan habitual.

30 La Circular

hi aprens. Què diries ara? Ara hi ha més mitjans i tenim l’ESMUC per al nivell superior, tot i que no és fàcil entrar-hi. També veig que hi ha molts alumnes de direcció que passen com a cantaires per diferents cors dirigits per bons directors, així van aprenent del treball pràctic de cadascun d’ells de forma osmòtica. I es fan molts cursos arreu del país i fora. Hi ha una cosa, però, que no veig que existeixi i que seria molt interessant. Igual que jo vaig formar part d’un grup de professors de la FCEC, que de fet funcionava com un grup de treball, estaria molt bé crear un grup de treball de directors per seguir-ne aprenent. Durant quatre o cinc anys, amb un grupet d’amics ens trobàvem un dia a la setmana i analitzàvem una obra musical, va ser molt interessant. Això també seria un bon complement per a un director. Un grup així permetria també un manteniment del gest i la dinàmica d’assaig, perquè els directors anem assajant i assajant... i agafem vicis, però no ens n’adonem perquè no parem per observar-nos i analitzarnos. Si tinguessim la humilitat de preguntar a algú que ens veu des de fora “Què penses de com ho faig?”, segurament ens serviria per reciclar-nos. Tot això es podria fer en acabar els estudis i ajudaria a cobrir les mancances que cadascú tingués, igual com els cantants que de tant

en tant van a un bon professor i analitzen com tenen la veu, treballen la interpreptació etc.

És cert, però el nivell és diferent. Cantània serveix perquè el nen visqui aquesta experiència almenys una vegada a la vida, és un primer ...com una escola de reciclatge pas. Potser a partir d’aquí s’apunti permanent? a una coral del SCIC... En els petits Jo ho veig com un grup de treball i mitjans no es veu tanta diferència, de directors que s’entenguin bé i es però en el nivell de grans del SCIC, trobin, per exemple, una vegada al les cantates que han fet tenen un mes. S’han fet trobades de desnivell impressionant, és un nivell coberta de repertori, però d’una molt més alt. També es té més cura manera més superficial. de l’educació vocal. Al SCIC estem fent una reflexió interna sobre on som i on volem anar...Tu que ens coneixes bé, què hi diries? Jo crec que el SCIC és molt útil per fer anar més enllà musicalment alguns nens que potser volen cantar millor que a l’escola. I trobo fantàstica la capacitat del SCIC de trobar repertori i de crear nou material. Una gran part del repertori que es treballa a les escoles ve del SCIC i jo mateix el faig servir contínuament per als alumnes de magisteri. El SCIC té una dinàmica d’assaig i un estil de fer música que entre els directors es va encomanant. I l’aspecte pedagògic està molt ben portat. Ara es fa més música a les escoles i hi ha –fins i tot dintre del SCIC– corals d’escoles de música i algunes corals d’escoles. I les classes de música poden apuntar-se a “cantània”

classe i el més bonic o més adient el convertim en una cantata, que presentem en concert. Però l’any que ve ho canviarem una mica, ho presentarem com un projecte conjunt coral-escola. Els nens de l’escola que s’apunti inventaran el text i nosaltres, o potser en un treball conjunt amb la mestra de música, hi posarem la música. Hem preparat uns suggeriments de com fer el text per a una cantata. Això ja ho va provar Joaquim Miranda amb Algunes cantates que tu has els alumnes de l’Autònoma: van fet per petits del SCIC tampoc compondre una cantata molt bonino eren fàcils! ca, Cantata per a la pau, amb nens És molt interessant la interrelació de 10 ó 11 anys de l’escola Brusi. SCIC-escola. Pel que fa a la dificul- Els nens la van fer conjuntament tat del repertori, el nivell de petits amb els alumnes de l’Autònoma. i mitjans del SCIC correspondria, a l’escola, a nens una mica més grans; És molt diferent cantar una però cal que el tema que tracti el cosa que crear-la i després text sigui adient per a l’edat, sinó cantar-la! no els interessarà. La cantata La Ciu- Potser aquesta és una una idea per tat i la Lluna, que vaig fer amb Rafel al SCIC: pensar en crear música Simó per a un Juguem Cantant del amb els nens, inventar cançons... SCIC, toca un tema adequat per a Ara comencem a intentar-ho amb qualsevol edat i per això s’ha pogut els de l’Orfeó Gracienc, lligant-ho fer a moltes escoles. amb la nostra escola de música; no només que cantin sinó que puguin Parlant d’accions a l’escola, jugar amb el llenguatge, improvisar, explica’ns aquest concurs de inventar i crear. contes que organitza l’Orfeó Gracienc, que acaba amb una Precisament en un article recantata que després estrena cent l’italià Carlo Pavese parlaColoraines va de la innovació i deia que cal Doncs fins ara ha estat així, els nens deixar fer els nens, que tinguin de les escoles presenten contes el seu espai, que improvisin... elaborats conjuntament amb tota la Sí, com a profesor, quan sento algú

setembre del 2010

que compon o improvisa de seguida noto si coneix el llenguatge de la música, encara que sigui de forma intuïtiva; si l’entén o no. A mesura que un aprèn el llenguatge es va fent més capaç de crear. I crear, sobretot en col·lectivitat, ens fa més persones.

mica en mica es pot passar a un nivell conscient.

una conducció suggerent... i a partir d’aquesta vivència comuna cadascú en fa la seva de pròpia. Fa poc vaig Però un director sí que n’ha de trobar una antiga cantaire, ara ja saber molt! gran, que em va dir que tenia un És clar, el director no pot ser un record molt intens del cor infanrepetidor de la partitura, ha d’entil de l’Orfeó Gracienc, sobretot tendre la globalitat de l’obra que de com escoltàvem el silenci.Vaig presenta i només la transmetrà si recordar que sovint abans d’acaSi un nen que no en sap toca o la comprèn, la sent i la viu a fons. bar l’assaig amb els ulls tancats canta el que se li acut, potser Jo tinc una vessant de director, una escoltàvem atentament i havíem el resultat no serà prou “mude pedagog i una de compositor i d’endevinar d’on venia un soroll i sical”? de vegades les barrejo. Sovint, tot amb què s’havia fet. És curiós que Això és el que ens pensem! Quan cantant amb els alumnnes em ve ella ho recordés tan clarament i en el meu fill petit tenia 6 ó 7 anys, de gust explicar-los coses. Quan canvi jo no tigués pas la sensació anàvem pel carrer cantant: ell dirigeixo una obra que a mi em me- d’haver treballat especialment el cantava un tros, jo li contestava i ell ravella, m’agrada fer-los veure allò silenci... Hem de treballar amb concontinuava, anàvem fent un diàleg que jo hi veig, els punts de conne- venciment i tan bé com sapiguem i musical. I no hi havia cap problexió, etc. és a dir, no puc diferenciar esperar que cada nen en tregui allò ma! Per entendre la música no cal els tres aspectes. Tot això m’agrada que més necessiti. saber música, per apreciar-la no molt i vull compartir-ho tal com ho cal saber què es una octava o un sento. En Poire ens va passar els apunts de acord perfecte major. Hi ha gent què parla sobre El llenguatge del que entén la música sense tenir-ne És que el director ha de ser gest i la direcció coral. A continuaconeixements. La música té el seu una mena de líder, com en ció en citem un paràgraf. Podeu conpropi codi intern i una persona amb qualsevol altre activitat s’ho ha sultar el document complet al SCIC. sensibilitat potser no sap posar-hi de creure per fer-ho viure! noms, però sap on reposa i on es Vulguem o no, és cert... s’ha de M. Mercè Argüelles tensa la música. Això és fantàstic! posar davant, amb les seves limiI els nens hi entren perfectament tacions i capacitats, per proposar, d’una manera natural, després de fer sentir i fer que flueixi tot amb

Dirigir és conduir la relació.

sonant per tal d’obtenir els resultats desitjats. La direcció provoca una reacció en el cor i la reacció del Dirigir és proposar. Proposar un repertori, una cor provoca una reacció del director. Ha d’existir un interpretació, un pla d’assaig... i per proposar s’ha de feedback. conèixer. S’ha de conèixer per a poder optar. Conèixer l’obra: les seves dificultats, les seves possibilitats A voltes hi ha la idea que el director ha de ser expressives, què ens diu, com ho diu... Conèixer dictador, que s’ha d’imposar, que no pot mostrar les les limitacions del cor i les pròpies per tal de triar seves febleses. Com si s’esdevingués una lluita de l’obra adient. Cal conèixer també el públic o l’ocasió poder entre el director i els dirigits. Jo crec, però, de posar l’obra en concert... Cal saber molt bé com que en ser el cant coral un treball en equip, el direcla volem interpretar per tal que la nostra proposta tor ha de mostrar la seva sensibilitat, suggerint més sigui clara. Ens cal també cercar els mitjans més que no pas imposant, fent que el cor es faci seva la idonis per aconseguir-ho tant a nivell pedagògic de interpretació proposada de manera que es creï espai l’assaig com de gest. per ella mateixa. D’aquesta manera el cor deixa de ser un instrument per esdevenir un grup de persoSi la proposta no prospera el director ha d’estar nes creatives en sintonia. El cor confia en el director, molt atent a les possibles raons per poder esmeen la seva musicalitat i el seu criteri i treballa i es nar l’errada. Pot ser per no haver encertat l’obra deixa treballar amb una actitud activa, sense perdre (nivell...) perquè no la coneix prou i se n’ha fet una la seva responsabilitat en el procés. El director ha de idea equivocada, perquè no sintonitza amb el cor, confiar en el cor, en les seves possibilitats expresperquè el pla d’assaig no funciona... el director ha sives i els ha de fer entendre la necessitat de la d’estar sempre a punt per poder rectificar. El mateix interpretació concreta. Si la complicitat i la vivència passa amb el gest, ha de poder conduir allò que està comunes creixen, ens duen a l’estima mútua.

32 La Circular

El Tècnic a l’abast

DIRECTORS INVITATS A LES TROBADES – TALLER Com és habitual en aquest tipus de Trobades, els Tallers són dirigits per directors diferents dels que ho fan, habitualment, a les corals inscrites. Ens ha semblat interessant poder conèixer les impressions de tots aquests directors sobre aquesta seva col·laboració. Els demanàvem una petita descripció del seu treball amb el programa i una reflexió més general del desenvolupament del dia. De moment, hem rebut les col· laboracions que segueixen i esperem poder publicar-ne més al pròxim número de La Circular. GIRONA Ben d’hora ens trobem els directors per anar a Girona. Durant el viatge ens presentem els que no ens coneixíem i ens retrobem els que feia temps que no ens havíem vist.

La Cançó per anar a dormir tots se la sabien perfectament. És tan encertada per a aquesta edat que no podien dissimular que els agradava molt. Recordeu aquella actitud del barrufet rondinaire? -A mi no em barrufa!, que deia. Alguns van començar així, amb mala cara. Però poc a poc van anar entrant en el joc i quasi em fan plorar! M’èi trobat lo cap de l’aso va sortir molt bé d’entrada i ben bé no sabia, sincerament, si les notes de pronúncia que jo tenia eren bones. Una de les directores em va dir com havien quedat a la jornada d’octubre a Vic.Vaig treballar per comparació, és a dir, agafava una frase de la primera estrofa i féiem el mateix treball en les estrofes següents. Com que aquesta cançó no té tornada, vaig pensar que els

quedaria més clara l’estructura. Una deconstrucció, vaja...Vam introduïrhi algun moviment al assenyalar les parts del cos de l’ase. A Fill in, malgrat que tots havíen fet les altres propostes del tècnic per a les lletres, vaig preferir arriscar-me a que el cànon sortís tan bé com fos possible. Treballant a l’uníson i fixant-nos en fer piano al princi i crescendo fins al final, vam aconseguir el cànon a tres prou dignament i fonent les veus per acabar. El cos ens va permetre fer un petit treball de moviment. Ja de bon començament vaig fer-los agafar de les mans. La timidesa va tornar-se una necessitat al moment del concert. Vam acabar la cançó repetint la primera estrofa i enviant un petó al públic, amb el braç, després que el

Arribem i de seguida ens posem a treballar. Un pianista de Claudefaula de Girona, l’Adrià, ens ajuda harmònicament durant l’assaig i el concert. La barreja dialectal dels cantaires a Mitjans A (Oliana, Sants i l’Hospitalet) és curiosa i això ens fa escoltar més detingudament els uns als altres.Vaig canviant sovint de cançó per no cansar-los. Alguns acaben de pujar de petits i es cansen ràpid. Insisteixo molt en “dir” el text amb caràcter, com a part de l’escalfament. Provo diferents accents per veure com responen i què puc demanar-los.

setembre del 2010

pianista resolgués la dominant del final a la tònica inexistent. Ep, i quin dinar i quins cafès a la pausa. Gràcies Quim, Glòria i l’Equip de pares de Claudefaula! I gràcies a l’Equip Tècnic per poder-vos ajudar, als cantaires per la seva veu i frescor i als directors per la seva ajuda inestimable. Abel Castilla Exdirector de L’Esquitx

IGUALADA Tot i la complexitat d’organitzar tants nens, va ser una trobada ben gestionada i en tot moment em vaig sentir recolzada pels organitzadors, SCIC, i el pianista que vaig tenir durant tot l’assaig. Les peces de Grans B eren: Aquí dalt de la muntanya; harm. Junkal Guerrero Cançó rítmica amb hemiòlies on les dues veus demanen a la seva mare que els deixi anar a ballar, però és molt graciós de veure les diferents personalitats de cadascuna: la primera veu ho demana amb un salt ascendent de 4a, com si li demanés amb un crit, així els nens ho van cantar amb un caràcter més impositiu, i en canvi la segona té corxeres ascendents i descendents com si ho estigués demanant amb un “vaaaa” d’aquells insistents on les mares acaben cedint només perquè calli d’una vegada. A la segona part, els nens acompanyen les veus amb percussions corporals.

boca closa. Al final, l’home troba la solució a tantes transformacions que acaben amb la dona malalta: “Val més que Déu ens casi fora de patir tant”. Mon pare i la mia mare; harm. Eva Ugalde És una cançó alegre i rítmica que ens va costar de quadrar ja que té un ritme coix 5/8 i això dóna certa inestabilitat als nens que la canten. És la història d’una noieta a qui el seu mestre li demana per casar-s’hi. La peça està plena de “mes ai”, “Sant Gerimoni”, que amb el ritme enèrgic em fa pensar que són expressions que diu la noia, escandalitzada per la situació.

En aquest tipus de treball concentrat en unes hores, és necessari que tots els nens hagin treballat bé les peces en els seus assaigs, però el que és més important és que Si tu te’n fas la lluna; harm. Xabier les corals siguin prou “humils” per Sarasola saber triar el grup que els pertoca Una cançó bressolada on el text i no posar-se en nivells més elevats, ens parla de la típica història de perquè així condicionen el bon l’home que vol aconseguir la dona i funcionament del taller. ella s’escapoleix, però d’una manera En el meu cas, vaig tenir davant molt original, ja que ell li diu que es unes corals ben preparades per al convertirà en núvol per tapar-la i nivell que les peces exigien, i això ella que es farà anguila. I tot jugant va fer que el treball del taller fos amb transformacions diverses, satisfactori. Felicitats per als seus l’home la persegueix i ella sempre directors!. aconsegueix fugir. En mig de la peça tenim un reciGlòria Fernàndez Directora de Mitjans de l’Orfeó Català tat, que van llegir dues noies molt eixerides, acompanyat pel cor en 34 La Circular

BARCELONA I TERRASSA Enguany vaig tenir la sort de treballar com a director convidat a les trobades del SCIC a Terrassa (Grans A) i Barcelona (Grans C), i haig de dir que va ser un plaer. Vaig trobar que el plantejament del repertori harmonitzat o compost per gent del País Basc era molt interessant, amb obres de tot tipus (líriques, rítmiques, alguna amb dificultats importants) especialment boniques, i estic segur que els nois i noies pensaven el mateix perquè van treballar amb molt d’interès. També penso que en general les van portar molt ben preparades pels seus directors, de manera que la feina d’assaig va ser molt profitosa. En el taller de les dues trobades ens vam divertir improvisant sobre els populars temes brasilers del Indis Krao (Marcos Leite), i van servir de contrapunt a la feina més severa del repertori comú. Tinc la impressió que la jornada va ser profitosa per a tots i que la canalla es va divertir; jo, almenys, puc dir que vaig viure dues jornades molt gratificants a tots els nivells: moltes gràcies a l’equip del SCIC, als directors i, sobretot, als cantaires! Pep Prats Director de la Coral Cantiga

BARCELONA I VIC Aquest any he pogut anar a Vic i a Barcelona a gaudir de les TrobadesTaller amb els mitjans B que hi van participar. Tot plegat una experiència molt enriquidora. El 24 d’abril es van trobar a Barcelona Mitjans de Torredembarra, Lleida i Barcelona. Vora una seixantena de cantaires molt ben preparats em van donar el plaer de treballar i aprofundir amb ells les cançons del programa comú. Quan les corals arriben a les trobades amb el repertori madurat i après amb seguretat, el treball de la Trobada-Taller és molt interessant, ja que la flexibilitat i les ganes de cantar junts et permeten treballar una sèrie de coses que sense aquest esforç previ no seria possible: dinàmiques, respiracions, fraseig, intencionalitat, caràcter, etc... La primera felicitació és doncs, pels directors de les corals, per la seva feina setmana rere setmana.

nens i directores. La gran sorpresa per a tots va ser que a primera hora del matí vam saber que faltaven més de la meitat dels mitjans B. Per això vam decidir no fer dos grups, i la Pilar Casals i jo vam compartir el taller. No ens vam pas desanimar, al contrari! Tots els cantaries que s’havien llevat d’hora amb la il·lusió d’anar a la trobada es mereixien tot el nostre respecte, així que ens vam posar les piles. Per a nosaltres va ser un matí tranquil ja que cadascuna va treballar dues de les cançons del repertori comú, i vam poder polir moltes coses musicals. La veritat és que els cantaries estaven molt receptius i amb moltes ganes que sortís bé. Els resultats es van poder veure en el concert. Els mitjans B van cantar valents, fent cas a totes les indicacions que se’ls hi havia donat. Moltes felicitats nois!

ben afinada i amb ingredients ben especials. Tot plegat una molt bona experiència! Gràcies a tots els qui ho vau fer possible. Mireia Besora Directora de Mitjans de L’Arc

SANT JAUME DELS DOMENYS I IGUALADA El cap de setmana 10 i 11 d’abril, vaig fer els tallers de Mitjans B a les Trobades-Taller de Sant Jaume dels Domenys, i d’Igualada. Tots dos van anar molt bé. Els nens van respondre fantàsticament, van estar molt receptius i col.laboradors. L’organització de les corals responsables va estar a l’alçada i s’agraeix la companyia de membres de l’Equip Tècnic del SCIC. M’agradaria fer també un comenM’ha agradat participar-hi com a tari del taller sorpresa que vaig directora convidada i poder gaudir proposar: una Amanida Catalana del repertori de Mitjans B i sent (idea de l’Antoni Miralpeix). Durant responsable del taller sorpresa, una hora vam jugar amb els noms de moviment, “Imagine”que vaig La segona felicitació és, evidentpropis (i ens vam conèixer tots!), proposar. ment, pels protagonistes: els canamb els noms de les corals, i taires. Durant tot el dia van tenir després amb cançons tradicionals Esther Doñate Gil Directora de cor una actitud excel·lent, disposats a catalanes. Els cantaries coneixien treballar i gaudir del treball, atents algunes de les cançons, i d’altres i exigents amb tot el què se’ls les vam aprendre al moment i vam demanava, tot i la calor que feia poder ampliar una mica el repertori BARCELONA I CALELLA sobretot durant l’assaig de la tarda de cadascú. Finalment vam poder Poder dirigir una Trobada-Taller és i animats a participar de totes les cantar una amanida molt gustosa, un petit-gran luxe. propostes. Cal dir que al concert van cantar molt valents. Cantar després d’escoltar els Grans C no era cosa fàcil, però se’n van sortir molt bé. El repertori i interpretació que acabaven d’escoltar els va deixar bocabadats. Tot i la incomoditat de seure a terra van agrair poder escoltar els altres companys. La Trobada-Taller de Vic es va celebrar el diumenge 9 de maig. Hi participaven Mitjans A i B i grans C. La gran demanda de Mitjans B va fer que l’organització decidís partir aquest gran grup en 2, i que dues directores treballessin amb els mitjans, per tal que el treball fos ben acurat i perquè hi pogués haver un bon feed-back entre setembre del 2010

nització de les trobades i atenent les nostres consultes. Les trobades a les quals vaig participar van ser la de Girona (18 d’abril) i la de Vic (9 de maig). Totes dues es van desenvolupar en espais molt adequats, tant pel que fa a les escoles on es van fer els assaigs com al lloc dels concerts (a Girona en una església molt acollidora i a Vic, quin privilegi!, a l’auditori acabat d’estrenar). El repertori que em va tocar treballar, el de Mitjans B, era variat i les corals, que el portaven molt ben preparat i assimilat, van demostrar tenir sobradament el nivell per cantar-lo. Les cançons amb acompanyament de piano (Arirang i La Garsa) van comarcal i intercanvi. Això reprePetit perquè és intens, concentrat resultar molt agraïdes i van peren un parell d’assaigs, prova de so, sentava una feina desmesurada. Per metre fer un bon treball de text i omplir els dos anys més d’interval de fraseig. Les altres dues (El petit concert i fins aviat, i gran perquè es van “inventar” les Trobada-Taller japonès i el cànon Ai xumba-la) van trobes els cantaires a punt de caramel, amb el repertori ben après, i els cap de setmana de convivència permetre un treball d’articulació, de motivats, (en els dos Tallers que vaig en una casa de colònies. sincronitzar el ritme de les difefer així va ser) i no t’has de preocurents veus i sobretot van demanar Malgrat que va ser empescada per un esforç per mantenir l’afinació. par d’organitzar res... Aprofito per felicitar als organitza- cobrir una necessitat, crec que la He de dir que a Vic, degut a la Trobada-Taller és un dels formats previsió de cantaires que s’havia fet, dors de les Trobades la seva feina que obeeix millor a l’esperit del (els espais, horaris, els boníssims es va organitzar el taller de mitjans dinars, els llocs del concert...) i al Secretariat, ja que no només B en dos grups i amb dues direcTècnic per la feinada que tenen permet que les corals passin un tores, però el mateix dia ens vam dia juntes, sinó que comparteixin quadrant-ho tot. trobar que havien fallat molts nens i unes sessions on el treball musiEn el meu cas vaig dirigir el Taller finalment vam compartir un mateix de Mitjans A, amb un repertori pre- cal i vocal pot ser més detingut i grup amb la Mireia Besora. ciós, adequat a l’edat i que permetia el contacte amb el director més jugar amb molts recursos diferents. proper. Si hem de trobar algun inconveniVan ser les Trobades-Taller de Barent a aquest tipus de trobada, és El repte del director és fusionar el que els nens poden arribar massa celona i de Calella de Mar. grup que té davant, aconseguir que cansats al concert després d’una Moltes gràcies per aquest petitel treball conjunt de les corals sigui jornada tan intensa, però la veritat gran luxe! enriquidor i profitós per a elles i és que van cantar molt entregats Marta Rodoreda millorar el resultat musical i inter- i el resultat va ser francament Directora de la coral El Virolet pretatiu del grup partint de tot allò satisfactori. que aporten els cantaires. Al taller sorpresa de la tarda vaig Aques curs se’m va proposar que GIRONA I VIC ensenyar una cançó en italià amb col·laborés anant com a directora text de Gianni Rodari molt senzilla La Trobada més musical. La Trobada-Taller es va crear quan, convidada a dues de les Trobades- de muntar, perquè encara que era Taller que s’organitzaven. De després de celebrar la vintena a tres veus, dues eren uns obstinats Trobada General, que corresponia seguida vaig acceptar amb molta fàcils d’aprendre, i tot i que no vam il·lusió i tot seguit es va iniciar la al XX aniversari del SCIC, es va disposar de molta estona per fer comunicació amb l’Equip Tècnic per el taller els nens la van fer sonar decidir fer coincidir l’organitzaacordar llocs i dates i fer arribar ció de trobades generals amb la ràpidament. puntualment tota la informació i les commemoració dels quinquennis. indicacions necessàries. És d’elogiar Felicito els organitzadors per Fins llavors s’havien celebrat cada la seva eficiència coordinant l’orga- l’excel·lent feina feta i per la seva tres anys, alternades amb trobada 36 La Circular

dedicació, que va quedar reflectipostres corals, perquè permet als da en el bon funcionament de les nens fer de cantaires i escoltar els trobades, on van tenir controlat fins companys... l’últim detall. Aquest any he format part de També cal agrair la implicació i la l’equip que organitzava una de bona disposició dels directors de les Trobades i alhora m’ha tocat les corals que van participar al treballar, a la Trobada-Taller del 24 taller, perquè a més d’haver fet un d’abril a Barcelona, amb el grup de molt bon treball previ, van ser als Grans B amb una colla de cantaires assaigs pendents dels seus cantaires de la coral l’Esquellerinc, de la coral i van donar un cop de mà sempre Xaloc de l’EM de Torredembarra, que va ser necessari. d’El Petit Estel d’El Vendrell i de Shalom de Lleida. Pilar Casals Dic una colla de cantaires perquè a Exdirectora de L’Esquitx tots els grups hi va faltar gent. No vull entrar en aquest tema perquè prou ho parlem i prou ho van patir els directors de les corals, així que BARCELONA em centraré amb els que van venir i Aquest curs el SCIC ha fet una la feina que vam fer. de les modalitats de Trobada que més m’agrada. La Trobada Taller. Com a responsable del Taller vull M’agrada pel que té de “procés”, pel treball proper que fan directors felicitar les directores i directors convidats amb els cantaires de les per la feina feta.

Els nens se sabien bé les cançons, els agradaven i l’actitud a l’assaig i al concert va ser preciosa. De fet, passat el primer contacte em semblava la coral amb la que treballo normalment i els vaig exigir tant com ho faig amb ells (que ho faig... us ho asseguro). Van treballar molt bé i van cantar molt bé al concert, crec que tot i que anàvem justos d’espai i no vam poder-nos escoltar entre nosaltres com hauríem volgut, la veritat és que al concert van fer moltes coses de les que havíem treballat durant el llarg del dia. Ja us dic que m’agrada aquesta trobada, pel què aporta de coneixença, convivència i compartir entre cantaires i directors. Felicitats a tothom! Ester Bona directora de Grans de la coral L’arc

Cors amb Cor

CORS AMB COR? En aquesta circular iniciem una secció que anomenem Cors amb Cor perquè s’hi volen recollir experiències, consideracions, projectes i comentaris relacionats amb el tema que ha presidit una part molt important de les activitats del SCIC en aquest curs 2009-2010. Hem sabut que força corals que

integren el nostre Secretariat, amb la seva sensibilitat i el seu treball dia rere dia, practiquen des de fa més o menys temps la inclusió, entre els seus cantaires, d’infants amb disminucions de molt diversos tipus. La nostra intenció és recollir en aquestes columnes, juntament amb altres textos que considerem

d’interès, el testimoni de les esmentades realitats, des del punt de vista de les corals o des del de les famílies dels cantaires afectats. Esperem rebre altres textos testimonials que, ben segur, seran d’un gran interès. La redacció

setembre del 2010

LA MARIONA I LA CORAL ELS MATINERS La nostra experiència amb el cant coral de la Mariona La Mariona és una nena simpàtica, alegre i amb molt caràcter. Des de petitona sempre ha anat assolint etapes una miqueta més tard que els altres infants. Però en el cas del cant coral, una vegada que va aprendre a parlar... i a la llar d’infants van ensenyar-li cançons –les quals ens vam aprendre amb molt de gust–, porta una carrera meteòrica. Des de llavors ja sempre ha estat cantant i gaudint-ne.

molt feliços i orgullosos. Serà un dia se sent estimada. I per a nosaltres, inoblidable en les nostres vides. el cant coral ens ha permès per una banda, comprovar com la nostra El cant coral ha permès a la Mafilla mostra continuïtat amb grat riona a més d’aprendre cançons i per una activitat i es responsabilitza cantar, fomentar la seva autoestima, d’assajar les cançons que la seva sortir caps de setmana i fer interdirectora li envia per e-mail o en canvis amb altres corals... El cant fotocòpia i per una altra, veure com coral li ha permès una cosa molt s’ho passa de bé als assaigs i veureimportant i preuada per a ella: tenir la feliç. uns companys i directors excepcionals als quals ella estima i pels quals Pares de la Mariona

El concert de Cors amb Cors de l’Auditori, del passat quinze de maig, va ser impressionant i molt emocionant per a tots els espectadors. Per a nosaltres va ser... bé ens és molt difícil d’explicar amb paraules: els ulls se’ns omplien de llàgrimes en veure que la nostra filla, tot i les seves mancances, era partícip d’una experiència preciosa: compartir amb altres nens i nenes especials un espectacle –fins ara ella només ha cantant amb nens i nenes sense cap deficiència– ple de ritme, amor i esperança. Com a pares de la Mariona ens vam sentir

Un assaig amb la Mariona on hi du de tot; col·leccions de cromos, àlbums, llibres d’acudits, un MP3 amb música moderna... Quan li preguntem què és el que més li agrada de la coral, ella ens diu que les estones de descans perquè és quan pot jugar amb la resta de cantaires. Potser no és la resposta que -Saps què? Quan surti de la coral estem esperant, però ella és així, aniré a Blanes a veure els avis! Com li agrada anar a veure els avis! sempre diu allò que pensa. Cada dissabte al matí la Mariona arriba al local d’assaig ben alegre i riallera i amb veu ben alta i ferma ens va explicant tot el que ha fet durant la setmana o el que farà quan surti de la coral.

Va començar a cantar a Els Matiners amb el grup de petits i ara ja té onze anys. L’hem vist créixer i ens fa molta il·lusió veure que s’ha convertit en una gran cantaire. Actualment canta al grup de grans i som tan poquets nens i nenes (6 en total) que el dia que en falta un d’ells ens sentim orfes. Ens necessitem els uns als altres.

Quan arriba el moment d’aprendre una cançó, primer de tot resta com a espectadora. L’escolta amb atenció i finalment dicta el seu veredicte. Gairebé sempre li agraden molt les cançons, però a vegades té més picardia i es conxorxa amb els seus companys per rondinar i intentar que els directors no els facin cantar aquella cançó que sembla tan difícil.

La Mariona és una nena molt generosa i li agrada compartir les seves coses amb els amics. Tot sovint ve acompanyada de la seva bossa rosa

Els pares de la Mariona s’han mostrat sempre molt col·laboradors. Els preocupa que les cançons comencin a ser massa complicades i que

38 La Circular

la seva filla tingui dificultats per aprendre-les, però si alguna cosa ens ha demostrat la Mariona en tots aquests anys de cantaire és que no hi ha cap cançó que se li resisteixi. Quan estem ensenyant una cançó al grup de grans procurem repetir cada frase força vegades abans de fer-losla cantar a ells, d’aquesta manera tots els cantaires guanyen seguretat i al mateix temps en facilitem l’aprenentatge a la Mariona. Tot i així, hem buscat altres estratègies per a aquelles cançons més llargues o complicades. (Aquest any, per exemple, aprendre les cançons en anglès del concert de Cors amb cor ha estat un gran repte per tots i per ella encara una mica més.) Aprofitant que aquesta canalla són uns experts en noves tecnologies hem fet arribar a tot el grup, a través del correu electrònic, les lletres de les cançons acompanyades d’un enregistrament senzill de la melodia. D’aquesta manera, la Mariona i la resta del

grup, poden seguir la “partitura” i repassar les cançons que anem treballant. (D’altres vegades, els hi enviem enllaços del Youtube o ells mateixos ens envien altres adreces o versions que troben per Internet.) Aquesta estratègia funciona perquè, com ja hem comentat abans, els pares l’ajuden i s’impliquen amb la feina que fa la coral. A casa, s’asseuen amb ella i escolten i canten junts les cançons. Els pares de la Mariona no són músics, i tant hi fa, perquè el que compta és la voluntat i les ganes que

tenen de veure la seva filla avançar. Quan parlem amb els seus amics de la coral i els preguntem sobre la Mariona el primer que destaquen tots és com n’és de xerraire, però acte seguit coincideixen a assenyalar que també té molta curiositat i ganes d’aprendre. Pregunta totes aquelles paraules que no ha entès d’una cançó i ens fa riure amb les seves sortides. A vegades, al mig d’una cançó es distreu i comença a parlar d’alguna cosa que no té res

a veure amb el que estem treballant, però la resta del grup l’ajuda a tornar-se a concentrar. Però de totes les coses que heu pogur llegir sobre la Mariona, la que més ens omple com a directors és sentir-la parlar dient: M’agrada anar a cantar a la coral perquè em fa sentir bé! Coral Infantil Els Matiners

MARIA, UNA NOIA AMB PARÀLISI CEREBRAL A LA CORAL COR DE MÚSIC amb gent que estima la música i poder expressar els seus propis sentiments a través del cant. És veritat que escoltar música i reproduir-la cantant pot fer-se en solitari i sense la necessitat d’una coral, però el més important per a la Maria i, per extensió per a la gent amb discapacitat, és poder compartir amb la resta de la gent i sentir-se com un d’ells. Això és justament el que Maria rep de la seva coral, la possibilitat de compartir sentiments amb la música.

són úniques en cadascú d’ells. Això fa que rebin ensenyaments molt personalitzats i individualitzats amb la qual cosa fan molt treball en solitari. Però, això va canviar quan va arribar a la coral. Ja pertanyia a un grup, que treballava pel mateix objectiu i tots dirigits alhora i per la mateixa persona. És molt gratificant fer esforços en la mateixa direcció que els altres per aconseguir el mateix fi. Una vegada més arriben a la mateixa paraula màgica: Compartir, compartir esforços i treball.

La segona gran oportunitat per a ella ha sigut la del treball en equip. Els nois i noies amb discapacitats físiques complexes com la de la La coral va donar dues grans Maria no tenen moltes oportunitats oportunitats a la Maria; la primera de treballar en equip perquè les ha sigut la de compartir sentiments seves característiques i capacitats

La Maria té la gran sort de poder comunicar amb la veu, de poder sentir la música i de poder millorar esforçant-se. Tot això fa que pugui fruir moltíssim cantant en una coral, sent una petita part d’un grup on tots treballen junts per aconseguir el millor de les seves capacitats.

Fa quatre anys i mig que la Maria forma part de la coral “Cor de Músic”. Maria és una noia amb paràlisi cerebral, que com tots els altres nois i noies amb discapacitats, sempre ha volgut fer les coses que fa la resta de nois i noies dits “normals”. Com ella mateixa diu, ella pot fer les mateixes coses que tothom sempre que algú l’ajudi i és això allò que vol demostrar als altres. En un moment de la seva vida va descobrir que la música li agradava molt i que la feia sentir molt bé.Va voler aprendre a tocar el piano i cantar en una coral. És així com va començar a la coral “Cor de Músic” on li van obrir les seves portes de bat a bat.

La coral “Cor de Músic” ha acceptat i integrat a la Maria com un més dels seus membres. És veritat que la gent que es dedica a la música té una sensibilitat especial envers tot a la seva vida, però, en aquests casos es necessita una dosi molt més gran de sensibilitat, de comprensió, de dedicació i sobretot de COR, que es el que li sobra a la coral “Cor de Músic”. Moltes gràcies i moltes felicitats per la vostra feina integradora. Carmen López-Iglesias Mare de María Carrasco López setembre del 2010

PROJECTE A BOMBAI La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i la Mehli Mehta Foundation de Bombai, creada pel director d’orquestra Zubin Mehta, han endegat un projecte de col·laboració. La Fundació Mehli Mehta promociona la música entre els nens de Bombai i els fa classes de piano i de violí; l’equip de l’Escola Coral de l’Orfeó els ajudarà a organitzar i sistematitzar el cant coral. Els directors catalans viatjaran aquest juliol a Bombai i hi dirigiran diversos tallers per a nens de diferents cors i escoles, i alhora un curs de direcció coral. Es faran tallers per edats, primer escola per escola i l’última setmana prepararan conjuntament una obra per a un concert final. De les impressions del viatge preparatori que van fer Esteve Nabona i Glòria Coma, transcrivim la part dedicada a la seva visita a una escola de nens cecs. (...) La Happy Home and School of Blind (Alegre Llar i Escola de Cecs) està situada en un carrer molt transitat i caòtic (però això no és cap novetat). Resulta difícil expressar en paraules les sensacions que vivim en passar per aquella porta. Els nens són de diverses procedències, però la gran majoria venen dels slums (barraques). A la Happy Home són educats per poder subsistir en el futur en una ciutat on tot se’ls gira en contra. Aquí fan els seus estudis, aprenen oficis artesanals (ceràmica, pedreria, pintura...) i també canten al cor. La Meher és la directora de l’escola i una persona de caràcter. El cor el dirigeix en Gilbert. Els nens entren a la sala en fila i agafats de la mà. Al davant hi ha un nen que té visió reduïda. Seuen en uns bancs de fusta i esperen, en silenci, que acabem la conversa amb els responsables. Quan la Meher els ho ordena, els nens es posen dempeus i ens donen la benvinguda a l’uníson. A nosaltres ens sobta tanta disciplina. La majoria són adolescents i ja canten amb la veu greu, només en comptem tres que cantin amb veu de nen i, per postres, a un d’ells se l’emporten al llit perquè té febre. Tenen un solista, el més gran de tots, que encara no ha 40 La Circular

pogut deixar la Llar perquè és autista, però quan canta ningú no ho diria. Ens expliquen que s’ha tret la llicenciatura de música i compten amb ell per donar les classes a la Happy Home. Magnífic! Al piano hi ha un nen amb ceguesa total, d’uns 10 o 11 anys que toca d’oïda i els acompanya tota l’estona. Això permet al director de situar-se com un espectador més: només de tant en tant s’hi acosta i els diu alguna cosa en veu baixa. A l’inici se’ls veu tristos, moixos, decaiguts: canten drets, rígids i molt junts. Però quan el nen malalt torna del llit al cor i la Meher ens diu que no es vol perdre l’assaig per la il·lusió que li fa cantar per a nosaltres, comencem a comprendre la situació. No havíem comprès el valor que té per a ells la nostra visita. Allò que els paralitza són els nervis i l’emoció i quan agafen confiança i comencen a relaxar-se una mica comencem a veure els primers somriures. Després se’ls afegeix un altre grup de més petits, treuen els instruments tradicionals i comencen a interpretar la seva música. Un cop acabada la seva actuació, ens demanen si podem cantar alguna cosa per a ells i els cantem Amor que tens ma vida a dues veus. Ells contraataquen amb l’himne indú, cantant amb molt de sentiment i emoció i, a petició seva, la festa acaba amb Els Segadors (a dues veus). Els ha fet molta il·lusió intercanviar els nostres himnes, ens diuen. Són uns patriotes! (...)

No vam voler deixar Bombai sense fer una visita als amics de l’ONG Somriures de Bombai, que va iniciar i dirigeix des de fa uns anys Jaume Sanllorente (...) En Jaume prové del món coral: de petit va cantar a l’Esquellerinc i ja de jove al Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, sota al direcció de Manuel Cabero. En anar a visitar-lo ens va agrair molt gentilment la nostra oferta de col· laboració desinteressada, però no la va acceptar, perquè actualment no accepta voluntariat per als seus projectes. La política que porten és donar feina a professionals de la ciutat i crear treball dintre de les pròpies comunitats on actua; amb aquest sistema ja ha donat feina a unes 400 persones del país. És una gran tasca (...) Durant aquesta estada a Bombai hem vist, sentit i fins i tot olorat tots els matisos de la pobresa més extrema, en una ciutat que creix econòmicament per sobre de les seves possibilitats. Alguna cosa hi hem de fer, encara que només sigui per un sentiment de militància sincera en la nostra condició d’humans. Esteve Nabona De Revista Musical Catalana, nº 306 (abril 2010) publicat amb autorització.

DISMINUCIÓ I CANT CORAL O LA INTEGRACIÓ GRÀCIES AL LLEURE Evolució d’un nen cantaire

Mischa Stafford, directora de la coral infantil ACJBC i Psicòloga clínica Monique Butryn, mare de sis fills, entre ells Charles

Som al setembre del 2004, comença el curs a la coral ACJBC (À Coeur Joie de Bois-Colombes) amb la rebuda dels infants i la presentació dels projectes del curs. Al fons de la sala, Charles Gabach de 13 anys i amb polidisminucions acompanya la seva mare Monique que ha vingut a inscriure la seva germana. Els pares es poden quedar als assaigs durant el primer curs; aquest dia, Charles hi participa com a espectador. Mischa: des del primer moment m’he adonat de l’interès que sembla despertar-li la música; mou el cap com si busqués d’on ve el so. Per això vaig proposar a la seva mare que l’inscrivís a la coral.

infant com ell), l’havien acceptat com un cantaire més; el saludaven en arribar i, per ajudar-lo en els desplaçaments, empenyien la seva cadira de rodes quan assajàvem moviments coreogràfics. D’una manera natural, les pors dels infants davant d’una persona disminuïda s’havien esvaït. Un cop desaparegudes les barreres, s’adreçaven a Charles com un més del cor, encara que ell no els pogués respondre verbalment, S’havia creat una complicitat i, de forma espontània, infants de 8 a 12 anys havien après a parlar-li lentament, intercalant silencis, com si en Charles els respongués sense paraules.

És interessant notar com els infants no se senten cohibits, com la majoria dels adults, quan s’adrecen a persones amb disminucions i no creen situacions maldestres (que poden arribar a la falta de respecte). A ells no els calia aprendre com adreçar-se a aquestes persones. Tot això prova que com de més petits els infants convisquin amb persones amb discapacitats, més important serà la integració dels disminuïts en el nostre món. L’experiència d’haver acollit en Charles ha creat una especial dinàmica de grup: s’ha tarnsformat la manera d’escoltar-se els uns als altres. La qualitat musical de la coral s’ha desenvolupat gràcies, sobretot, a la il·lusió de tot el Mischa: Charles estava cada vegada grup; una il·lusió que es podia notar més atent, la seva mirada era més en el seu so. precisa. Jo interpretava aquests signes com un reflex de la seva capaci- Monique: Si a principi de curs hatat per concentrar-se i escoltar els via tingut dubtes és perquè pensava sons. Així, doncs, vaig proposar que que Mischa, en proposar-me que s’integrés a l’assaig com un cantaire Charles es quedés a la coral, ho més, en lloc de quedar-se al costat feia per compassió. Per dignitat, no de la mare al fons de la sala. Es va podia admetre la pietat. Ara puc col·locar amb les segones veus. constatar que no és només Charles Pel febrer, la mainada de la coral, qui s’ha enriquit, també ho han fet que fins llavors s’havia mantingut totes les persones que han viscut distant d’en Charles (possiblement amb ell aquesta aventura. Per a era la primera vegada que veien un ell és una felicitat no estar en una Monique: m’havia acostumat a tenir la impressió que, fos on fos que anés amb el meu fill, més aviat molestaria. Per això he quedat sorpresa en veure que se’ns obria una porta. Qui sap si en Charles podria tenir una activitat com un infant normal... Han calgut mesos perquè realment ho cregués. Finalment, Mischa, amb el seu calurós acolliment, m’ha convençut que Charles podria ser un cantaire. Era la primera vegada que vivíem una cosa així.Vèiem com, durant un assaig, la coral el tranquil· litzava profundament i se n’anava transformat; alegre i feliç.

situació de necessitat permanent de demanar, sinó veure que també ell pot donar i, quan dóna, ja no se sent un disminuït. Mischa: En aquesta situació, vaig proposar a la mare que no es quedés durant l’assaig, com havia fet fins llavors. Estava tan habituada a sentir-se sempre imprescindible que li semblava que s’havia de quedar inclús a la coral. Però jo creia que seria important que no ho fés perquè en Charles cantés en les mateixes condicions que tots els seus companys. No vaig notar cap diferència en el seu comportament, potser signe de la confiança que tenia amb nosaltres. Durant un any i mig vaig anar notant lleugers progressos en les sessions de treball coral, al final de l’assaig tenia menys espasmes, menys moviments involuntaris... Llavors, com diu J. A. Rubin: en la teràpia per l’art existeix consens en pensar que, sigui quina sigui la naturalesa i la importància de la discapacitat, sempre persisteixen unes capacitats creatives intactes fins a un cert nivell.Tot el treball de la terapèutica per l’art consisteix a saber arribar a aquest nivell per tal de poder donar al disminuït els instruments adients per a l’expressió de les seves capacitats creatives”. Jo sentia que la seva atenció anava “in crescendo”; la seva mirada esdevenia més intensa, movia el cap en funció d’on es creava el so i veia que cantava interiorment. Monique: A casa, era diferent. Al cap de sis mesos, després de l’assaig i durant el camí cap a casa, cantava tot el repertori que havia après a la coral perquè estava content i no podia parar de cantar. La seva joia era encomanadissa. Jo no em sentia especialment atreta pel cant coral i a través d’en Charles he fet progressos. N’he estat més propera i, a casa, he cantat setembre del 2010

molt. Observava, cada vegada més, el nostre entorn sonor en el qual estem submergits per tal d’ajudar Charles a avançar. Aquesta activitat ha fet més intensos els llaços familiars. Charles i la seva germana feien per primera vegada una activitat en comú.Veure com en Charles adquiria noves habilitats ens ha encoratjat a estimular-lo més: Sarah, la germana, s’havia convertit en la seva ortofonista particular tot fentli repetir cada vegada més paraules. Gràcies a la coral, ens hem acostumat a cantar en familia. Mischa: Als assaigs, animava en Charles perquè cantés, però ell no obria la boca. Això em preocupava perquè no en comprenia el motiu. Però seguia insistint i li demanava que em mirés, que fes gesticulacions simples quan treballàvem una coreografia. La seva mare em deia que cantava tot el repertori així que sortien al carrer. Finalment, al cap d’un any i mig d’estar entre nosaltres, quan ja pensava que no li sentiriem mai la veu, de forma sobtada es va posar a cantar amb el cor. Estàvem perplexos; Charles tenia una bella veu, no era mut! Molts vàrem plorar per l’emoció, tan intensa, d’aquell moment inesperat. Col·laborava en les coreografies; ens posàvem en semicercle, ell al mig, i els infants dels costats eren les ales per cantar Fes com l’ocell de Michel Fugaln. A més de la nostra emoció perquè, finalment, sentíem la veu d’en Charles, teníem la sensació d’haver assistit a un moment miraculós.

materialitat vocal, la paraula és molt més que una simple articulació del llenguatge. La veu ha creat l’home, diu Jean Jacques Rondel i La veu és la consciència, opina Derrida. La veu de Charles tenia les premises d’una comunicació verbal amb el seu entorn, una capacitat per expressar el seu pensament i les seves emocions. Tot comunicant-se per la cançó i per la paraula, la consideració de la gent sobre d’ell va canviar i això li va permetre accedir a un nou status. Monique: s’atrevia a expressar-se en públic, finalment tenia prou confiança en ell mateix per poder-ho fer (sentia com s’havia subestimat!) Aquest adolescent, per la immersió en la música vocal d’una coral i amb només 18 mesos, havia après a cantar.

Mischa: Fa molts anys que treballo amb persones polidisminuïdes i era la primera vegada que observaba un progrés com aquell. Es tractava d’una persona amb una forta disminució i, no obstant, si el coneguéssiu veuríeu la profunditat de la seva mirada, seríeu sensibles a la joia de viure que encomanava aquell noi i de la seva capacitat per transmetre-la. Massa sovint, les persones amb disminucions tenen accés a la cultura o a la música en institucions especialitzades. Per aquesta raó, només fan música amb persones tant o més disminuïdes que elles. De vegades, un artista aporta una dinàmica que propicia la creació, però sovint són persones provinents del mitjà Monique: El meu fill era com una mèdico-social, només aficionades a crisàlide que, de sobte, fa la muda l’art, les que s’ocupen dels acollits. i en surt la papallona. Era molt Cal dir que aquests tallers fan molt emocionant pensar-ho quan la coral bona feina, no se’n pot dubtar. Però, cantava, precisament, Fes com l’ocell; per la seva mateixa especificitat, tenia la impressió que ell volava i les persones polidisminuïdes que era lliure. hi acudeixen no hi troben una impregnació musical com la que Mischa: Tots els meus dubtes de poden trobar en la societat civil. Pel professional es van esvair; una per- fet d’assistir a una coral de barri, sona polidisminuïda cantava davant en Charles ha sentit altres infants meu. No sabia que fos possible i cantant a tres veus, que s’aprenien mai no m’ho hauria imaginat. dues o tres cançons a cada assaig Cantant amb nosaltres, Charles i que feien tres o quatre concerts deixava el seu status de persona cada any. És a dir, es trobava amb disminuïda i es convertia en un una pràctica artística molt diferent cantaire. La veu és molt més que una que, forçosament, suposava un 42 La Circular

impacte molt diferent. Monique: La coral ha fet molts concerts, alguns de ben importants. Estava molt emocionada i molt orgullosa quan veia en Charles participant-hi com els altres infants. Tenia un fill artista, no un fill disminuït. (...) Mischa: El cant coral, pràctica musical personal amb la finalitat de crear en col·lectivitat, permet que el corista no quedi exposat a la mirada i l’escolta de l’auditori ni d’ell mateix. Com diu Ariel Alonso “Potser és l’única activitat en la qual s’accepta que tot un grup faci el mateix sense que es remarqui cap individualitat”. La persona en situació de desavantatge es pot iniciar al plaer de cantar al seu ritme, sense que això perjudiqui la producció sonora del grup. Des que Charles canta tant i tan bé, les persones que ho veuen s’entusiasmen. Per exemple: durant una sessió de reeducació, va cantar tant que els especialistes que l’atenien van queda estupefactes: Li deien “el noi que canta”. Monique: Tots els professionals que l’han atès han estat sorpresos i meravellats en veure les capacitats que havia pogut desenvolupar des que formava part de la coral i de com Mischa havia cregut en ell. No s’ho esperaven d’un infant en les seves condicions. Mischa: Com a pedagoga, aquesta experiencia ensenya molt, sobretot sobre la capacitat per adaptar-se a les particularitats de cada infant, tot preservant la coherència del grup. És molt difícil ocupar-se de la veu de cada cantaire tot buscant la unitat del so i permetent a cadascú, malgrat la diversitat de nivells, de progresar personalment mentre treballa per al resultat sonor del grup. Charles m’ha ajudat a trobar el camí. (...) Com a persona, encara em sorprenc cada vegada que sento cantar en Charles i m’emociono profundament veient com aquest noi, sempre somrient que encomana la joia de viure, ha sabut arribar al fons

d’ell mateix per pouar-ne uns recursos inexplorats. Tots i cadascun de nosaltres, segons el transcurs de la nostra vida, trobem o no el camí per utilitzar aquests recursos. Charles, que és un exemple per la seva capacitat i per la seva temeritat en franquejar els seus límits, ens ha donat una superba lliçó de vida: jo li ho agraeixo molt. (...) Monique: Charles ha cantat en públic amb una veu ben treballada perquè ha cregut en ell mateix. Perquè això fos possible calia que, abans, algú cregués en ell. Ara fa

dansa amb cadira de rodes en un centre cultural municipal. L’art li ha permès vèncer la sensació d’estar menys integrat en la societat i de no ser-hi admès com una persona més.

arreu on s’exerceixi una activitat artística. Cal molta voluntat per aconseguir que l’accés a la cultura sigui una arma contra l’exclusió.

Per acabar, reprenc la idea de Claude Chalaguer que treballa amb Mischa: Segons les paraules d’Anne un grup on hi ha persones disminuïdes i no disminuïdes: El grup Minot, durant les sessions sobre Signe ha adoptat les noves pràctiques “Art, Cultures i Disminució” del artístiques de creativitat social. D’una 2003, la música es pot fer a totes manera original, aquest sistema fa que les institucions o serveis on un cert funcions, pràctiques i formes artístinombre de persones puguin atendre les que pateixen disminucions, però ques es desvetllin. Es reconstitueix el vincle entre creació i poble, entre art i desitjaríem que això es fes, sobretot, societat. en el mitjà ordinari. És a dir, que aquestes persones tinguin un lloc a tot

Activitats de les corals

LA CORAL RIEROL A VALÈNCIA Ja fa uns quants dies... i em sap greu no haver copsat per escrit la primera sensació després de la nostra estada a València els passats 13 i 14 de març.

Nosaltres ja coneixíem l’inefable Rafael (de Vicente Gaos) i ell ens va proposar de compartir trobada amb altres corals. En l’acolliment hi estava implicada la secció infantil de l’Orfeó Valencià, l’OVI; darrere aquest nom una mica estrany s’hi amaga una gent autèntica i treballadora, que, com el Rafael, ens van fer sentir a casa. També vam conviure amb les Dolces Veus de l’Ampolla i la coral escolar de Banyeres de Mariola, que ja hi eren des d’uns dies abans.

també van gaudir d’un acolliment immillorable. Un concert massiu va ser la cirereta que va coronar el pastís... en definitiva, un cap de setmana inoblidable. Ja ens estem plantejant de convidar-los ben aviat a casa nostra! Aquesta és l’essència dels intercanvis: que grans i petits ens puguem conèixer millor per poder també comprendre’ns millor. Gràcies als amics de València, als que ja coneixíem i als de nova collita! Fins ben aviat!

Entre assaigs i petards “falleros”, vam poder conversar amb aquests Rosa Rafecas Jané veïns tan veïns... que de vegades no coneixem de debò. Els directors vam riure i opinar; els cantaires setembre del 2010

ELS RODAMON JA TENEN CINC ANYS! Enguany les corals Rodasons i Rodamon de Mataró han celebrat el seu 5è aniversari. Ha estat una etapa que ens ha passat molt de pressa i que calia festejar d’una manera especial.

El mes de novembre vam organitzar una sortida d’un cap de setmana a la casa de colònies Can Putxet, prop de Sant Celoni, per poder treballar la cantata i començar a rodar la pel·lícula.

Tot i que la previsió per a aquest curs era fer diverses activitats per celebrar-ho, algunes d’elles han hagut de ser ajornades per al proper curs a causa de la meva recent maternitat. Però això no ens va impedir fer un concert de Nadal ben sonat i innovador.

Aprofitant l’entorn que ens oferia la casa de colònies, les noies de la coral Rodamon van encarregar-se de fer d’actrius, mentre els cantaires de la coral Rodasons assajaven i s’aprenien de memòria Les figures del pessebre.

El dia del concert al Foment Mataroní, es va introduir la cantata amb una breu representació teatral inventada pels cantaires, on es podia veure com una família es disposava a muntar el seu pessebre de Nadal i llavors, al més pur estil de principis de segle XX, la música d’introducció de la cantata començava a sonar de fons mentre els llums de l’escenari s’enfosquien i deixaven Així que vaig tirar-me la manta al veure la projecció de la pel·lícula en cap i vaig proposar a les dues corals la pantalla gran del cinema i la coral fer una pel·lícula muda que repre- Rodasons al mig de l’escenari estava sentés el text de la cantata i que disposada a cantar (en directe!). es pogués veure mentre es cantés. Va ser fantàstic! Després dels priLa idea va agradar moltíssim i tots mers segons, on la sincronització de vam començar a posar-nos les piles, la música amb les imatges ens van perquè hi havia poc temps per fer passar els primers moments de preparar-ho i es preveia força feina nervis (ja que si es desquadrava el per part de tots. temps, res no aniria a lloc!), la cosa Tot va començar quan se’m va posar dins el cap fer un muntatge amb les dues corals. Havia decidit fer la cantata “Les figures del pessebre” de Joan Llongueres, però volia donar-li un toc especial, incloent-hi alguna representació escènica que donés vitalitat mentre sonés aquesta meravellosa cantata.

va anar rutllant de meravella i mentre les noies de la coral Rodamon feien d’actrius en la pel·lícula sense so i en blanc i negre, els petits i mitjans de la coral Rodasons amb les seves veus omplien les imatges de llum i color. Als pares i mares i públic en general els va encantar. El concert va ser tot un èxit! Com sempre l’esforç de tots va valdre la pena i això ens ha deixat un bon gust de boca que ens anima a pujar el llistó i provar nous projectes. Només em queda donar les gràcies a tots els que vau fer possible aquest concert! Glòria Prats Directora de les corals Rodasons i Rodamon

40 ANYS D’EL PETIT VAILET DE LA MÚNIA La Coral Infantil EL PETIT VAILET de la Múnia va néixer l’any 1970 filla de la coral adulta Amics del Cant del mateix poble. La coral és membre del SCIC des del 1971 i participa en totes les activitats que aquesta organització programa. A través del SCIC la coral ha tingut l’oportunitat de cantar a llocs com el Palau Sant Jordi i l’Auditori de Barcelona. També ha pogut participar en diversos intercanvis amb corals d’arreu de Catalunya i un amb una coral del País Basc. Entre el repertori que ha interpretat s’hi troben cantates com Història d’unes locomotores, Les 44 La Circular

figures del pessebre, L’arbre cançó, El timbaler del Bruc, Flor d’escarabat o El concert desconcertant, d’autors tant importants com Antoni Ros Marbà i Manuel Oltra entre d’altres.

repartits al llarg de l’any 2010.

Vam començar amb un concert de Nadal en el que vam cantar la cantata Les dotze van sonant de Jordi Domènech juntament amb la coral Actualment el cor està format per Amics del Cant i el cor de noies una quarantena de cantaires dividits Xamusia.Va ser un acte molt espeen dos grups: el de petits (Les no- cial per nosaltres perquè el concert tetes) i el de grans (Els sostinguts), va ser la cloenda del XL aniversari d’edats compreses entre els 3 i els de la coral Amics del Cant i, al ma16 anys. La direcció de la coral va a teix temps, l’inici del nostre. càrrec de cinc directores vinculades Després els més menuts de la coral, a la vida cultural de la comarca. el grup “Les notetes”, van participar Aquest any estem celebrant el nos- en un cap de setmana de petits a tre XL aniversari i per fer-ho hem Saifores conjuntament amb la coral volgut organitzar diversos actes Rierol de Sant Jaume dels Do-

menys i els Rossinyols de Llorenç del Penedès. La convivència entre les corals va ser molt enriquidora i ens ho vam passar molt bé tot cantant i jugant. Per tal de recaptar fons per subvencionar tots els actes de l’aniversari vam organitzar una paella popular el dia 1 de maig per la gent del nostre poble. Durant el dinar vam aprofitar per presentar la samarreta amb el logotip que il· lustra el nostre aniversari i que a partir d’ara utilitzarem d’uniforme per cantar en els concerts. Ens ha agradat molt com ha quedat al final!

Hem continuat fent les activitats habituals de la coral: vam participar al Juguem Cantant del Vendrell i a la Trobada Taller a Sant Jaume dels Domenys on el concert de cloenda de tot un matí i tarda de feina es va fer a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. També vam anar de colònies, aquest any a Penyafort, on celebràrem amb un gran pastís i la companyia dels nostres pares i mares els nostres quaranta anys.

les samarretes noves i on podrem veure un recull de fotos i vídeos per recordar algunes de les bones experiències que hem viscut tot cantant una quarantena d’anys! Amb aquest concert ens direm “bon estiu i fins aviat!” perquè ens esperen uns mesos de molts assaigs, nervis i il·lusions per preparar la sorpresa final de l’aniversari que serà amb un concert de Nadal molt i molt especial! Ja us ho explicarem!

Ara per final de curs estem preparant un concert una mica especial. Per molts anys Coral Infantil EL Cantarem unes quantes cançons PETIT VAILET!!! amb moviment (un element força nou per nosaltres) i, a més, tindrem Resposables d’El Petit Vailet la col·laboració de gairebé totes i tots els exdirectors que ha tingut la coral al llarg d’aquest temps. Serà el primer concert que farem amb

EL CABIROL AL CONFLENT Aquest ha estat un cap de setmana molt especial: 44 cantaires grans i petits del Cor Cabirol, hem fet un petit viatge amb la coral fora de Catalunya. Concretament hem anat al sud de França, a la zona del Conflent.

de Rià-Cirac, que van preparar-nos algunes cançons en català. Nosaltres havíem preparat un repertori de cançons típicament catalanes i fins i tot una de francesa.

Tant a les coves com a Sant Miquel vam tenir una visita guiada on ens van explicar quatre coses sobre Hem tingut un cap de setmana cada lloc. També vam passar-ho divertit, interessant, i molt ple de noves experiències, ja que hem po- bé veient el castell de Vilafranca i gut cantar en llocs on no ho havíem baixant pels seus passadissos sota fet mai, uns llocs ben especials: les terra. coves de Canaleta i l’abadia de Sant Hem passat dos dies divertits amb Miquel de Cuixà, una abadia molt els amics, hem fet jocs i hem cantat. bonica als peus del Canigó. Ha estat un bon final de curs. A l’abadia vam fer-hi un concert Clàudia Isern juntament amb una coral d’adults Cantaire del Cor Cabirol

setembre del 2010

Parant l’orella

L’AVENTURA DE LA CANTATA TRANSATLÀNTIDA A CIUTADELLA Per què vaig decidir fer la cantata Transatlàntida? Per començar, vos diré que quan, el 2002, el SCIC per commemorar el centanari de la mort de Jacint Verdaguer encarregà al poeta Miquel Desclot i al músic Baltasar Bibiloni la composició de la cantata, i la va editar, n’Anna Ilari companya de bons moments de música me la va regalar i al cap de poc, i per pura coincidència, la meva estimada cosina Corretja Moll me regalà un CD de la mateixa cantata. Quina coincidència! Tot i així, quan la vaig escoltar vaig saber que aquesta cantata s’havia de fer amb orquestra, cosa que era gairebé un somni. Idò bé, vet aquí que quan celebrem el desè aniversari de l’Escolania,

46 La Circular

se’ns presenta, a través de Joventuts Musicals, l’oportunitat de poder gaudir de l’Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca; quina sort la nostra! Tot i així, encara no prou contenta, se m’acut la idea de convidar el mestre Sr. Baltasar Bibiloni (del qual, en un temps, vaig tenir el privilegi de ser la seva alumna) per dirigir la seva pròpia obra i tot plegat, de coincidència en coincidència, a través del Sr. Jaume Sala vaig tenir també l’honor de conèixer l’escriptor del conte: el Sr. Miquel Desclot. Amb l’arrencada, vaig pensar: “açó necessita uns dibuixos per emmarcar el concert”. I qui millor per fer-ho que en Pere Mesquida, cosí meu i gran artista i, caram, els dibuixos del programa per sí sols

ja canten! També necessitava una veu especial per narrar la història i l’aportà Sylvie Tarlowski Arguimbau. I per descomptat, una guia didàctica ben elaborada amb l’ajut, sempre incondicional, de les meves cosines na Corretja i n’Eugènia Moll Genestar, tot un luxe. I finalment, els meus petits mestres cantaires (com jo els anomeno) a qui estim de tot cor i ells em corresponen amb el meravellós do de la seva veu. Quina aventura aquesta cantata! Afegir el meu sincer agraïment a tots els membres de la junta de l’Escolania de Ciutadella, a na Maria Plovina bona companya i amiga, a l’Orquestra de Cambra de l’Illa de Menorca i a Joventuts Musicals de Ciutadella.

Corretja Genestar Directora de l’Escolania de Ciutadella D’un article publicat al diari Unió de Menorca

VAL D’ARAN: CORAU GARONA, CORAU IES D’ARAN, SUSMAUTA ENA CODINA (Rebel·lió a la cuina) Lúcia Mas cantaira aranesa

Era Val d’Aran ei administrativament catalana e culturauments occitana. Sonque hè ua seishantia d’ans qu’existís eth tunèl de Vielha, era quau causa explique ce per que es persones auien mès tirada entà Occitània qu’entà Catalonha. Ac hègen en tot seguir es aigües dera Garona a on eth terren ère mens arribent qu’entà Catalonha. Musicauments Aran a begut d’Occitània e en mens proporcion de Catalonha. Vielha qu’ei eth caplòc dera Val d’Aran e ten era Escòla Garona damb uns 500 escolans d’Educacion Infantila e Primària, mainatges e mainades pròpris e des pòbles vesins. Ath sòn cant er IES d’Aran, unenc, damb tanben, uns 500 alumnes. Es auti pòbles remassen d’auti 150 escolans. I a cinc nucléus a on s’ensenhe musica. Cau saber qu’èm dètz mil persones: era proporcion ei estonanta! Mès eth Conservatòri mès propèr ei a 2 ores de camin: en Lhèida. Es musiques e es paraules des cançons populares e tradicionaus araneses an un gran interès etnomusicologic recuelhut per Palmira Jaquetti e Joan Amades, entre d’auti, en Cançoner Popular Català e en Costumari Català. D’alavetz ençà, diuèrsi son es recuelhs en supòrt papèr e sonor. Arribè en Aran en an 76, en un viatge familhar. Me susprenec tant que decidí tornar-i. Ena universitat coneishí ath mèn companh, aranès de soca. Mos installèrem en Aran en an 86 damb un hilh en braça: Pau, de dus ans; una tèrra enes pès: Occitània, e quauquarren a hèr: projectar entah futur era identitat d’Aran. En pòc de temps aprení que catalans e occitans èrem eth madeish pòble, que lengües e musiques èren bessoes, qu’èra istòria siguec longtemps era madeisha, qu’ès objectius sociaus èren similars e qu’era frontèra ère quauquarren d’artificiau e artificiós.

m’acompanhaue Alidé, era nòsta hilha de sies ans, guanhadora ja, de diuèrsi concursi de piano e cant. Formè era CORAU GARONA damb er ajut des companhes mès motivades en ahèr e dera man d’Angelina Cases, alavetz directora dera Escòla e gran amant dera musica e dances araneses, donc era madeisha auie format eth grop de dances Era Còlha de Santa Maria de Mijaran. Entà hèr aunor ara justícia cau díder qu’ena Escòla Garona tostemp s’auie cantat: eth Hermano Lorenzo, auie auut tanben un grop d’acordeonistes qu’encara ronden per tot Aran e era professora Amparo Revilla tostemp auie celebrat era Hèsta dera Musica damb Cant Corau, flaüta doça e instruments Orff. Dehòra dera Escòla Analís Hund de Perea, Maite Fernández e Jòrdi Aixalà amiauen es sues pròpries classes. Entath mes de deseme ja participèrem en Ripòlh ena Trobada de Coraus dera campanha El País a l’escola damb ua quarantia de cantaires de 5 a 7 ans. Es pairs mos acompanhèren, e d’alavetz enlà, tostemp ac an hèt. Ena primauera recuelhérem en Barcelona un prèmi deth 22è Certament Literari i Artístic Infantil i Juvenil sus eth poèma de JV Foix On he deixat les claus musicat enes classes de 2au. de Primària. A compdar d’aquiu, cada an, tostemp coma activitat extraescolara, es classes de Cant Corau an estat de dues ores setmanaus. Tanben èren dubèrtes es classes d’instrument pifre e tambor, instruments Orff, piano e guitarra. Pendent dus ans ensenhèrem tanben er acordeon diatonic e eth bot, cornamusa arcaïca elementau. Fòrça des nòsti musicaires e cantaires seguissen encara en mon dera musica. Cada an, tot er an, ère plen d’activitats e d’actuacions diuèrses atau coma intercambis damb grops de musica e professors que mos enriquien damb es sòns coneisheEn seteme de 2000 comencè a tra- ments. balhar ena Escòla Garona de Vielha; A titre de curiositat suslinhar

qu’auem intercambiat experiéncies e cantat conjuntament, entre d’auti, damb eth Còr Coral·lí d’Agnès Miralbell, era Coral de l’Escola de Musica de Ponts, eth grop occitan Gric de Prat, Les Petits Chanteurs de Saint-Marc... Era CORAU GARONA a auut 110 cantaires ath còp en scenari, toti eri dera Escòla Garona en edats de 5 a 12 ans. Amassa damb es professores interessades en tèma e d’acord damb era Universitat de Lhèida elaborèrem eth Repertòri Musicau Aranés jós era guardada atenta deth Inspector Sr. Josep Serentill. Aué ei eth libre de musica màger des escolans aranesi e eth Conselh Generau d’Aran l’aufrís gratuïtaments cada an as escolans que comencen Primària. Arunan damb era CORAU IES d’ARAN, cantaires gessudi dera CORAU GARONA de Primària, mos presentèrem en Concèrt Canto sense Vergonya de Lhèida organizat pera Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat de Catalonha. Siguec ua fòrça bona experiéncia entad aqueri cantaires. Poderia enumerar an per an eth nòste curriculum e serie estonant de liéger aquerò qu’auem hèt. Eth pròplèu cors qu’ei eth 10au. Aniversari dera CORAU GARONA e non escartam era idèa de publicar un recuelh visuau, sonor e escrit de tanti moments gaujosi qu’auem compartit. Calerà ua petita hèsta coma hiu conductor. Damb es pairs auem començat a dessenhar-la. Es linhes base deth nòste programa que son era competéncia en trabalh, era organizacion, eth rigor, suenhar foneticament es sons de cada paraula –cantam en cinc lengües- memorizar era sonoritat dera nòsta lengua abans de liéger -segons era edat- eth respècte ath grop e a cadun de nosati, eth saber èster en scèna dauant es auti, era concentracion, era respiracion... Tostemp qu’a estat possible auem tocat era pèça o cançon en pifre, setembre del 2010

acordeon diatonic, bot, piano o percussions. En scenari soent mimam era expression. Cada an hèm coma minim quate o cinc concèrts. Enguan e coma projècte d’Escòla calie que Cicle Iniciau presentèsse ua pèça entath 3au Festivau de Teatre ena Escòla organizada peth Conselh Generau entàs Escòles e IES d’Aran. Coma professora especialista de Musica presentè era prepausa de méter en scèna era Cantata d’Antoni Miralpeix Susmanta ena codiana (Rebel.lió a la cuina). Era idèa siguec fòrça ben acuelhuda e mos i calèrem. Revirè, adaptè musicauments, despartí papèrs d’acòrd damb aptituts musicaus e d’expression vocau e corporau e ac expliquè ath

professorat e escolanat entà que didessen liure e dubertament es cambis que les semblèssen de besonh. Atau ac hérem e ara seguida 54 mainatges e mainades de 2au. de Primària –7 e 8 ans- comencèren d’avalorar era prepausa en tot escuélher eth personatge e utís de codina que les semblaue mès avient entada eri o es sòns companhs. Cadun d’eri serie cantaire, musicaire e personatge, es tres causes ath viatge. Toti sabien exactament çò que hège cada participant. Ua professora-tutora Conchi Puente, narrarie, e ua mair collaboradora, Maite Fernández, tocarie eth piano. Eth professorat s’encuedèc des decorats e des plats deth minjar, mochets... gravacion. Eth trabalh ath long d’aguesti mesi a estat titanic donc aqueri escolans non an cap deishat de costat eth sòn trabalh curricular diari referent a lenguatge musicau, audicions e cançons. Siguec un plus ben acceptat e vist en perspectiva enriquidor en tanti aspèctes, qu’ena Aula de Musica quede aguesta metuda en scèna coma eth projècte mès motivador, ampli, aleçonador, susprenent e divertit en quau jamés auiem participat. Non serà pas era nòsta darrèra Cantata, damb eth grop de 1èr. de CI j’auem decidit

qu’eth pròplèu cors mos agradarie representar Eth holet valent, (El follet valent). Ja l’auem escotada e mos shaute fòrça. Voi arregraïr ath professorat, especiauments Conchi Puente, Carmen Garrofé e Carmen Puente –tutores- Montse Rodríguez, Carmen Brualla, Neus Canals, Montse Ravella, e Gemma Vilò -decoratsRamon Lara –gravacion- Era Escòla Musicau de Vielha –sono- pairs e collaboradors, eth supòrt uman, professionau e emocionau que tostemp mos an dispensat e felicitar ath Conselh Generau pera idèa de regalar un vidèu a cada actor deth 3au. Festivau. Ei entà toti nosati un polit rebrembe. Soent se ditz que sense Directora de Corau aguesta non existirie, mès cau contemplar tanben que sense cantaires qu’en gaudisquen o adults “que digerisquen pacients”, aguesta tanpòc non serie pas possibla. Gràcies a toti peth vòste supòrt. Naues musiques mos demoren orizon enlà! REMÈRCA: Des 54 cantaires d’aguesta Cantata “Susmauta ena codina” sonque 13 formen part dera CORAU GARONA d’enguan.

L’ESCOLANIA DE CASTELLTERÇOL L’u de Novembre del passat 2009 ha començat la seva activitat un nou cor infantil a Castellterçol (Vallès Oriental). Neix vinculat a la parròquia local de Sant Fruitós on assajen i d’on provenen els setze nens i nenes, entre nou i onze anys, que conformen el grup. En aquests sis mesos de vida que ara mateix té el cor, treballant a ritme d’un assaig setmanal, tot just ha començat a fer les seves primeres passes. Pels volts de Nadal va fer la seva primera aparició en públic participant en la cantata d’E. Fuertes “L’evangeli dels infants”. Després de Setmana Santa ha participat en la XXXIII Trobada de Caramelles de Sant Julià 48 La Circular

de Vilatorta. Ha anat col·laborant musicalment en l’activitat de la parròquia: litúrgia del Divendres Sant, Primeres comunions... I per aquest mes de juny té previst un intercanvi amb el Cor infantil “Els Follets” de Ripoll, per cert, membre també de l’SCIC. L’escolania està codirigida per l’Elisenda Cabero qui ja havia dirigit l’Esquellerinc de l’ Agrupació Cor Madrigal, una coral que sempre ha estat membre del SCIC i encara ho és ara. I en Carles Farreras, professor de música a l’Escola Vedruna de Ripoll on dirigeix els nois i noies de l’ESO. Ambdós ja havien treballat

plegats en la Coral Infantil Xirois de Premià de Mar quan l’estrena del “Concert Desconcertant” d’en Ros Marbà al Palau dels Esports de Barcelona, fa quatre dies...

Escolania de Castellterçol

COM COMENÇAR UNA CORAL INFANTIL de la revista Stemband-5 publicat amb autorització

Qui cantarà? Trobar nens i nenes per formar una coral no és fàcil i les corals infantils pateixen, sovint, baixes i altes. Si volem garantir la continuïtat d’una coral infantil s’ha de fer un esforç per trobar mitjans que ajudin a engrescar futurs cantaires: assaigs oberts, actuacions en escoles i en altres llocs on hi ha mainada, sessions d’informació per a pares...

no hi ha comprimís, i crea una plusvàlua cultural per a tota la mainada que hi participin. Els pares que desitgin que els seus fills participin en una activitat de qualitat, haurien d’assumir que els caldrà contribuir en el seu finançament. Els responsables del cor han de tenir els suficients recursos monetaris per poder escollir un bon director, comprar partitures, pagar –si cal– un local adient, organitzar concerts i sortides, etc...

cooperar, a sentir-se part del grup, etc... Si s’aconsegueix el desenvolupament d’aquests hàbits, el desenvolupament artístic seguirà d’una manera natural i l’organització de sortides, festes i altres activitats es convertirà en una necessitat.

Sempre igual? Els nous reptes, també quan es tracta de cantar, agraden sempre a tots els nens i nenes, inclús als més Cantarem a casa? petits. Amb tot i això, cal començar Cal buscar un lloc adient per asper treballar cançons ben senzilles sajar, on els nens puguin cantar en Amb qui podríem col·laborar? i anar avançant pas a pas. Una condicions òptimes. Són molt imEl funcionament d’una coral infantil vegada assolida aquesta base, es pot portants les condicions acústiques ha de desenvolupar-se dins de la anar desenvolupant gradualment de la sala però cal no oblidar asseva comunitat local que pot ser el treball de coral, que es pot fer pectes com aquests: la llum, la venti- l’àmbit de l’educació, els centres tenint en compte el considerable lació, la seguretat, l’accessibilitat, els escolars, la parròquia o comunimaterial existent, estimulant per a espais de joc... Els petits cantaires tat religiosa, l’escola de música o la mainada i tot introduint, progress’hi han de trobar bé; com si fos altres centres culturals. No s’han sivament, material nou o en altres casa seva. Atrevim-nos a ser molt d’oblidar, tampoc, les corals d’adults llengües, participant en concerts, exigents en aquests aspectes. del seu entorn social. Moltes concursos, etc... Tots aquests elevegades, són aquestes corals les ments són molt motivadors.. No estem sols que tenen un major interès en la Els aspectes organitzatius d’una formació de corals infantils. Si és Un ofici diferent? coral infanil mai no s’han de possible cal procurar tenir repreFer cantar mainada exigeix un menystenir! Cal poder comptar sentació en els nuclis directors o plantejament pedagògic i musical amb un equip de pares, amics o d’influència del barri o localitat per especial. La direcció de cors infansimpatitzants amb bona voluntat tal de col·laborar en els seus plans tils és un ofici a part que demana de col·laborar. Amb la seva ajuda, d’activitats i d’obtenir-ne ajudes en una forta sensibilitat musical. La el director es podrà concentrar en forma de beques, entre altres pos- selecció d’un director per a un cor els aspectes musicals i en els del sibilitats. infantil cal fer-la de manera molt desenvolupament del cor. Caldria esmerada i quan ja treballi amb la arribar a una separació entre els KOOR $ STEM (Cors i Veu de coral se l’ha de deixar treballar per aspectes artístics i els merament Flandes) ofereix un ampli ventall tal que el projecte tiri endavant. organitzatius. d’ofertes: materials de treball, tallers de cant coral, assessorament Una exigència agradable... Serà car? als cors, consells de cara a la tria El bon desenvolpament d’una coral Cantar no és una activitat social si de repertori, sense comptar el seu infantil exigeix una acurada educatreball per al desenvolupament de ció vocal; cal dedicar-hi el temps sula vida coral del país. ficent. L’assaig d’obres concretes ha A més a més la federació dóna de ser agradable, interessant, captisuport en l’aspecte organitzatiu; vador i ha de representar un repte sobretot al principi, en la fase inicial per als cantaires. A l’hora de l’assaig d’un projecte de coral infantil pot cal comptar amb una bona varietat ser molt important. de recursos i de projectes. Si bé és necessari advertir els infants del Socialitzar tot cantant seus errors, fent-ho sempre des Quan organitzem una coral infantil, d’un punt de vista positiu: “seria és molt important que els petits més bonic fer-ho així...”, “escoltem cantaires ja tinguin una bons hàbits la melodia al piano i busquem on socials. Han de fer-se conscients de ens equivoquem...” sense oblidar la seva veu i dels seus sentits, han de lloar-los quan una cançó o un d’aprendre a escoltar la seva veu fragment surten francament bé. i la dels altres, han d’aprendre a setembre del 2010

El Racó dels Llibres

Musicofilia – Històries de la música i del Cervell Autor: Oliver Sacks Editorial La Magrana, Barcelona 2009

Els qui heu llegit l’Home que va confondre la seva dona amb un barret o Un antropòleg a Mart segur que ja us l’heu comprat i l’heu llegit i potser us ha passat el que a mi: el primer sempre és el millor. Malgrat això Oliver Sacks és dels autors de qui sempre tens ganes de comprar el seu següent llibre, sap trobar l’equilibri perfecte entre rigor científic i qualitat literària. REVISTES REBUDES

En aquest cas, el llibre és una lectura especialment recomanable per a directors de cor, mestres i professors de música (jo ja he deixat el meu exemplar a alguns

ARRUIA Bello Horizonte (Brasil), núm. 554 BUTLLETÍ DEL CONSELL CATALÀ DE LA MÚSICA Barcelona, núm. 42 CAVALL FORT Barcelona, núm. 1145-1146 ESCOLA CATALANA Barcelona, núm. 463 EUROPA CANTAT MAGAZINE Namur, núm. 01/2010 INTERNACIONAL.CAT (FOCIR) Barcelona, hivern 2010 ONTERNATIONAL CHORAL BULLETIN (IFCM) Namur, vol XXIX -1 NOUS HORITZONS St.Vicenç de Castellet, núm. de l’1 al 10 PERFILES (ONCE) Madrid, núm. del 260 al 261 STEMBAND#5 koor&stem Anvers, febrer, març, abril 2010 VIBRACIONS Barcelona, del núm.183 al 185

50 La Circular

CDs REBUTS EL BESTIOLARI Per a cor infantil, piano, contrabaix, percussió i narrador Autor: Miquel Desclot (poemes) i Albert Guinovard (música) Intèrprets: Cors Infanrtil dels Amics de les Arts de Granollers Director: Josep Vila i Jover CANTATA DEL NEN TRAPELLA Per a cor infantil conjunt instrumental i narrador Autors: Dani Coma (text) i Lluís Vidal (música) Intèrprets: Grup de Mitjans de la Coral Sant esteve de Castellar del Vallès i Membres del Cor Infantil de l’Orfeó Català Direcció: Glòria Coma CANTATA PER UNA TORTUGA Per a cor infantil i grup instrumental Autor: Dani Coma Intèrpret: Grup de Mitjans del Cor Sant Esteve de Castellar del Vallès Direcció: Glòria Coma

alumnes del conservatori). Neuròleg i melòman (dels que han estudiat música, vull dir), l’autor tracta d’un gran ventall de temes, des de l’oïda absolut als paràsits sonors, des tots els tipus d’amúsia o disharmonia fins a la musicalitat des d’un punt de vista científic. Si encara no l’heu llegit, feu-ho, el relat dels casos amb els que al llarg de la seva vida s’ha trobat sempre fan reflexionar sobre fins a quin punt el meu jo és el meu cervell, la fragilitat d’aquest cervell i de retruc, és clar, del meu jo i sobretot fins a quin punt encara, aquest òrgan és el més desconegut per la ciència contemporània, malgrat els avenços que s’ha produït des que es té accés a les noves tecnologies que permeten veure el funcionament del cervell viu escoltant, imaginant o interpretant música. Martí Ferrer i Bosch

LLIBRES ENTRATS HISTÒRIA D’UN REGAL Cantata per a cor infantil, grup instrumental (flauta, oboè, clarinet i fagot) i narrador. Autor: Poire Vallvé (música) i Laia Santanach (text) Editorial: DINSIC, Barcelona 2010 Col·lecció: Cantates Infantils, núm. 11 Obsequi de l’editorial EL RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE L’ESCOLTISME CATALÀ Autor. Josep Castells Editorial: Edicions de la FOCIR, Barcelona 2010 Col·lecció: Casos d’Internacionalització núm. 1 Obsequi de la FOCIR

I ara... I ara...juguem ON ANIREM A PARAR ...

juguem

... partint d’una coneguda formació musical i canviant només una lletra cada vegada?

C O R A L M __ __ __ __ M __ __ __ __ M __ __ __ __ M __ __ __ __ M __ __ __ __ P __ __ __ __ P __ __ __ __ P __ __ __ __ S __ __ __ __ S __ __ __ __ T __ __ __ __

ètic del modus secció, nucli tipus

VOCALS FUGADES Recupereu les vocals de tres dites populars en què el símil musical serveix per a altres reflexions:

de vestir o musicals talles les branques supèrflues s’hi enfilen els directors cavalls petits produeixis so, coral o no relatiu al so en masculí us anima; en femení us treuria la set i us donaria la nota principal de la tonalitat.

M_s_c_ q__ n_ d’ _ s c _ l t _ r q__ l_ p_g__ _n _ltr_

h_s

_n c_nt_n g_lls n_ h_ c_nt_n g_ll_n_s

SIDOKU

Q__ q__

SI MI

m_l m_s

c_nt_ c_nt_

RE SOL FA

LA DO SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR

MI FA

DO LA

Una dona llarga i prima (Cançó tradicional catalana) Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

PATRIMONI MUSICAL espineta – flauta – vibració – suite – – campana – acord – ones –baix clau – obstinat – obertura – – cambra – lira SALT DE CAVALL cantar vol alegria i plorar tristor

setembre del 2010

Fotografia: A. Cornudella

Al mateix cor de la nit un nou càntic començava perquè us acompanyi el pas al llindar de l’esperança.

Salvador Espriu (1913-1985)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, d’Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: Diputació Barcelona xarxa de municipis Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana