La Circular 149 by La Circular del SCIC

Revista de cant coral infantil

La Circular

Revista trimestral Número 149 abril-maig-juny 2010

preu unitari 6,50 € subscripció anual 22 €

del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

El SCIC elabora i edita diferent material per a corals infantils: cançoners, cantates, Cd’s, ... així com audiovisuals de formació Podeu consultar al nostre catàleg complet a www.scic.cat

2 La Circular

4Opinió

5 13 Notes del SCIC Monogràﬁc

Editorial

Jornada de reﬂexió Juguen Cantant i Trobades 2010 El Tauler del SCIC

Cors amb Cor

33 Conversa amb... Katy Jarjoura i Eva de Mayo

Activitats de les corals

48 El racó dels llibres

43 Parant l’orella

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

I ara... juguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 149 maig 2010

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura

Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura

Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, acció, A Administració nistració i publicitat blicitat P. Víctor tor Balaguer, Balag 5, 3r 080033 Barcelona Barcelo Fotograﬁa F graﬁa portada po Tel 933 3104721 310472 Faxx 93 3101622 310 Josep Lluís Jo uís Lara scic@scic.cat @scic.cat www.scic.cat ww.scic.c Impressió ressió Impremta emta Falcó Falc de Sant Pere de Ribes ibes

Dipòsit D it legal 122 - 2002 200 B - 12.122

maig del 2010

Editorial

Aquest curs el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya acull la quarta edició del projecte europeu Hearts in Harmony que nosaltres hem anomenat Cors amb Cor. Amb aquest projecte les corals del SCIC volen obrir les portes als collectius de nens i nenes que pateixen alguna discapacitat. Durant aquest curs, els nostres directors han tingut la possibilitat de formar-se en el seminari Treballem amb... la inclusió organitzat pel SCIC; i el 15 de maig aquest projecte arriba al seu punt més rellevant amb un concert a L’Auditori de Barcelona on moltes de les nostres corals compartiran escenari amb altres cors i un grup de dansa que inclouen joves amb alguna discapa-

4 La Circular

citat. Estem segurs que aquest concert és una demostració, a la societat, de com el cant coral és una bon mitjà per a la inclusió.

der incloure aquests nens i nenes a les nostres corals. En deﬁnitiva, allò que és important és perdre la por a la discapacitat.

Us animo a que el llegiu Tot i que les corals del amb atenció i tingueu SCIC sempre han estat sempre present que la obertes a tot tipus de societat no és de ningú; la nens i nenes i que moltes societat som tots i totes d’elles ja inclouen infants amb les nostres particuamb diferents discapaci- laritats i per tant tothom tats, és el moment de do- té els mateixos drets a nar a conèixer la nostra formar-ne part! entitat a les associacions i col·lectius de discapaci- Toni Gálvez i Carcellé tats i fer saber que estem Coordinador General del SCIC oberts a tothom. En aquest número de La Circular trobareu un Monogràﬁc dedicat a aquest projecte, amb escrits molt interessants que ens poden ajudar a reﬂexionar i ens donaran eines orientatives per tal de po-

Notes del SCIC

JORNADA DE REFLEXIÓ Reunions de preparació Tal com s’explica a la pàgina 9 de la Circular 147, a l’Assemblea del passat octubre del 2009 es va acordar que durant el primer trimestre de l’any 2011 se celebri una Jornada de Reflexió sobre la realitat actual i les possibilitats del SCIC. La Jornada es configura en dues fases: una primera de preparació i una segona amb la Jornada pròpiament dita. La primera part de la primera fase consisteix en promoure reunions comarcals que ajudin a configurar el contingut de la Jornada. La segona part consisteix en la discussió dels mateixos temes parlats a les reunions comarcals, però aquesta vegada amb persones de fora del SCIC expertes en realitats semblants a la nostra. A aquestes reunions hi

Demarcació del Barcelonès

assistia un membre de la Coordinació. Les reunions comarcals ja s’han celebrat a totes les Demarcacions a excepció de la de Terres de Ponent que farà aquesta reunió durant el tercer trimestre d’aquest curs. Abans, tots els caps comarcals havien rebut una bateria de preguntestemes preparada per la Coordinació, amb la intenció que en totes les demarcacions es debatessin les mateixes qüestions, a part de les que s’hi poguessin afegir.

si s’ha d’obrir el SCIC a corals d’un cert nivell que actualment no tenen cabuda al SCIC i d’altres referents a problemes especíﬁcs que es troben determinats tipus de corals del SCIC.

La reunió del Barcelonès, que es va celebrar pocs dies després de les festes de Nadal, va començar amb un “amic invisible” de partitures! Una bona manera de descobrir nou repertori!

funcionin per comissions de treball amb gent de les corals, tal i com es fa a la Trobada General. La idea pot ser bona, però per a segons quines activitats, poc pràctica.

No es demanava la resposta de les preguntes, una a una, sinó que de més lluny o de més aprop, fossin temes de debat.

A continuació trobareu els resums d’aquestes reunions... Se n’ha respectat la forma, tant si les observacions i conclusions segueixen La bateria de preguntes-temes pretenia portar la reﬂexió cap a allò l’ordre del formulari, com si han adoptat un to més general sense que les corals membres del SCIC apartar-se’n del tot. esperen de la seva federació, cap a a la valoració de les activitats i serveis que actualment el SCIC ofereix, cap a la obligatorietat o no de la participació a les activitats anuals,

· Conveniència que les activitats del Seguidament, es van llegir els temes SCIC siguin obligatòries; de fet, ja que havien de servir de pauta per al és contempla un marge de toleràndebat, que passem a resumir. cia si una coral, alguna vegada, no pot participar. · Sobre el tema de la necessitat de compromís per part de la gent per · Incorporació de noves corals, acceptar responsabilitats dins del considerades més d’elit, al SCIC. SCIC. Una de les opcions planEl debat es manté entre els qui tejada és que tots els projectes pensen que el SCIC s’ha d’adaptar

maig del 2010

als seus calendaris i programes, a canvi de comptar amb models que poden enriquir-nos i amb el màxim de corals possibles, i els qui creuen que ens hem de mantenir tal com funcionem actualment. · Per allò que ateny a la disminució del nombre de cantaires d’algunes corals, es considera que si bé és veritat que a les corals del SCIC hi ha menys cantaires, actualment hi ha molts més nens que canten a l’escola, ja que es fa cant coral tant a primària, com a secundària, com

Demarcació de l’Eix Llobregat

La reunió es va celebrar el passat 17 de gener i hi van assistir totes les corals de la Demarcació.

a les escoles de música. El SCIC ha de donar a conèixer la feina que es fa, el material que produeix i la possibilitat que aquests cors escolars es federin. La reunió acaba tot valorant molt positivament el fet que hi hagi aquests espais de debat i s’emplaça tothom a participar a la Jornada de Reﬂexió del SCIC, programada per a l’inici del pròxim curs. Toni Gàlvez

Heus aquí els temes debatuts:

quatre anys i això crea problemes a l’hora dels Juguem Cantant. Es demana que hi hagi alguna activitats per a aquests menuts.

· Es va dir que les corals de cert nivell haurien de formar part del SCIC, fet que seria molt enriquidor · Hi ha una altra problemàtica que per a les corals que ja en són. han d’afrontar els directors: les sortides de la població amb la coral. · El repertori ha de ser obligatori per tal de poder-lo cantar en actes En efecte, segons la legislació actual només estan autoritzats a fer-ho els conjunts, però no hauria de ser obligatori prendre part en totes les titulats com a monitors de lleure. activitats del curs. Moltes vegades, les corals no poden fer les que elles · La gent no es compromet a ocupar càrrecs al Consell del SCIC han previst més les programades perquè no es coneixen prou bé les pel SCIC. A més, les corals d’un feines que això comporta. cert nivell mai no podran ser del SCIC i participar dels actes que programa perquè les seves agendes · Sovint, hi ha corals que no compleixen perquè, cada vegada més, ja estan força plenes. la ﬁgura del director voluntari va · La davallada del nombre de nens desapareixent; la gent cobra per unes determinades hores de feina és important en aquesta Demari les hores que no ha de cobrar no cació i, sobretot, en els grups de Petits. Per poder conservar aquests les treballa. grups, s’accepten nens de tres i Manel Cubeles

Demarcació del Gironès, Osona...

Aquesta Demarcació es va reunir a Vic. Com a la resta de demarcacions, es va seguir un guió amb unes preguntes que van donar peu a un debat molt enriquidor. No totes elles van tenir una resposta clara. A continuació, aquelles de les quals es va parlar en el debat.

ser membres del SCIC és necessari per a moltes corals perquè sino no tindrien ocasió de participar en activitats i amb prou feines coneixerien altres cors ni anirien amunt i avall per reunir-s’hi.

· Quin tipus de coral té cabuda dins del SCIC? Al SCIC hi hauria de te· Allò que la demarcació va acordar nir cabuda tot tipus de corals. Es va que necessitava del SCIC: cursos, comentar que, d’un temps ençà, el material i formació per als direcnivell dels cors del SCIC és francators. Ha d’aportar una riquesa a ment bo i inclús es va dir que quan nivell formatiu i humà ... sonava un uníson cantat per nens del SCIC es notava un nivell més · Pel que fa a la valoració general elevat que el d’altres tipus de cor. de l’activitat del SCIC, es va dir que És per això, que el SCIC pot fer una 6 La Circular

bona tasca de cara a altres corals es fa està molt bé i que n’hi ha per que no en formen part. Les pot aju- triar i remenar. dar amb formació, tria de repertori, participació a les trobades... · Sobre l’obligatorietat de participar a determinades activitats, es · Per què algunes de les corals va comentar que fora bo que es d’un cert nivell no formen part del funcionés per projectes i que es SCIC? Algunes d’aquestes corals deixessin lliures les opcions perquè no són del SCIC a causa del seu rit- hi ha cors que tenen altres activime d’activitats. La obligatorietat de tats i hi ha anys en què no poden les activitats marca molt. Per tant, ja complir. També es va comentar la no hi entren. conveniència, o no, de la Jornada de Treball del juny. · N’haurien de formar part? El SCIC hauria d’aglutinar tot tipus de · Per què creus que la gent no corals i, per tant, també aquestes. assumeix compromisos? La gent va Es va dir que seria necessari que molt de bòlit. Els temps han canviat en formessin part persones físiques i hi ha mil estímuls i incentius per (com mestres...) fer que un cor tingui altres vivències, fora del SCIC. Hi ha moments · Pel que fa a la valoració del reen els quals uns cors despunten o pertori que el SCIC difón entre les que, aquell curs, no els interessa seves corals, es va comentar que el participar de les activitats protreball de recerca de materials que gramades. Per aquestes mateixes

raons, la gent no participa en els equips directius del SCIC. · Es va parlar d’una possible campanya que portés el SCIC a les escoles, tot invitant possibles corals escolars a entrar-hi i fent que els mestres de música poguessin fer cursos de formació organitzats pel SCIC. El SCIC hauria de destinar més esforços per donar-se a conèixer, ja que és molt desconegut per a un sector majoritari de l’ensenyament musical. Una manera de donar-se a conèixer seria l’organització de concursos de cors infantils. Això també incentivaria el nivell d’exigència de treball dels cors i/o seria un bon aparador de corals de tot el món. Quim Bonal Toni Gàlvez

amb altres corals i sentirDemarcació del d’unió se part d’una unitat gran, amb un Maresme,Vallès... objectiu comú.

Vuit corals d’aquesta demarcació es van reunir el dia 9 de gener a Mataró. Per a la discussió, es van anar seguint els punts proposats per la Coordinació i van anar sortint respostes diverses. En alguns moments la conversa derivava cap a altres temes i les respostes, de vegades, es corresponen poc. Però no deixen de ser temes d’interès. · Sobre el SCIC s’espera... la possibilitat de formar part d’un col·lectiu que permet tenir nexes

compromisos i perquè en les seves activitats els directors cobren per les hores extres i, al SCIC, tot és voluntariat. Aquestes corals ja També s’espera del SCIC la defensa tenen un altre funcionament (són del cant coral en català, punt bàsic empreses amb gerència pròpia). del SCIC des de fa anys, però del qual ara no se’n parla tant. Sobre Haurien de formar part del SCIC ? aquest tema, es comenta que es Sí, si volen. Això seria molt positiu fa feina des del SCIC (col·lecció i enriquidor. Se’ls podria oferir un Patrimoni Coral XXI, etc.) però altre tipus de participació, sense manca aquest treball des de dins de l’obligatorietat de participar en les corals. les activitats. Podrien participar en xerrades o activitats que fossin proAixò no obstant, també hi ha el ﬁtoses per a les altres corals. De tema de la facilitat de tenir un totes maneres sempre seria difícil repertori i unes activitats donades determinar quines són les corals (tot i que cap dels presents ho pren que han de tenir, o no, l’obligatoricom a prioritari). etat de participar en les activitats (cal posar un llistó) i no podem fer També s’esmenta que el SCIC ha una classiﬁcació per nivells de les donat formació pedagògica. corals del SCIC. · Sobre el repertori... El problema és triar un repertori, adient i atractiu, que pugui ser de cançó popular catalana o, si més no, proper a la nostra cultura. · Pel que fa a les corals que no són del SCIC Hi ha corals d’un determinat nivell que tenen el programa molt ple i no podrien complir amb els

· Pel que fa al compromís de participació a les activitats... Dins les escoles de música hi ha la problemàtica del compromís dels directors; pot passar que sigui de caire econòmic, ja que cal pagar les hores de reunions, trobades... S’esmenta que també hi ha moltes corals emergents d’escoles de primària i de secundària.

maig del 2010

· Fotocòpia de cançons! No s’ha de fer, però de vegades no hi ha més remei (pot ser que una cançó no es trobi enlloc...). Proposta de fer particel·les per a qui vulgui treballar amb partitura.

coral no en són especialistes; sim- treball tenir enregistraments de les plement són els que havien d’acom- cançons (per als directors, sobretot plir hores. per als qui tenen diversos grups i s’han d’aprendre un gran volum · El repertori del SCIC ha de ser de repertori). Però això és un cost obligatori? afegit i sempre es pot fer un midi. Sí! És clar! Sinó, seria un caos! · Sobre la dificultat de trobar gent Doncs hi ha gent que s’ha queixat · La Jornada de Treball que ocupi càrrecs al SCIC pel fet que hi hagi alguna cançó La del juny és necessària? Es poSocialment hi ha hagut un canvi obligatòria... dria fer per formulari? Via correu molt important: la gent treballa per electrònic? De totes maneres un sou i ningú no vol ser voluntari. És difícil aconseguir que tothom donat que moltes enquestes no es Els càrrecs s’haurien de professiestigui d’acord amb algunes decisi- responen, potser seria inútil. Potser onalitzar. Si no és així, els càrrecs ons sovint no gaire fàcils. Sempre amb les Jornades de l’octubre ja seran ocupats per : a) gent sense es pot parlar amb el Tècnic i, si tan n’hi hauria prou i aquestes Jornades família o b) gent jubilada. malament ho troben, el SCIC no podrien ser d’un sol dia i no pas Abans que hi hagués l’activitat “Un encadena ningú. dissabte a la tarda i diumenge matí; Pont de Cançons”, la feina del només un dia tot seguit? tècnic era triar repertori i quatre · Sobre la gent que no compleix, no coses organitzatives. Però ara, hi ha contesta mai, no ve als assaigs... · El lloc web les col·laboracions amb L’Auditori, Hauria de tenir un tauler d’anuncis, debats, edicions, cursos... cada cop Estaria bé que les “normes” del un espai on comentar coses amb hi ha més feina. SCIC s’haguessin de signar, com un altres directors i un partituroteca. contracte, i que aquestes normes Sobre la davallada de nens a les també fossin signades o acceptades Maria Carretero i Ruiz corals... pels pares, perquè després, els nens Maria Rosa Ribera i Mitjana · El compromís dels nens amb les no venen a les activitats. corals és poc comparat amb el que tenen en altres activitats. Hi ha un Cal que quedi clar que les actianunci a la televisió que diu: “als vitats són obligatòries. Per això, nens no ens agrada cantar”. Anuncia cal demanar el compromís abans un joc de cotxes. Coses com aques- d’acceptar l’activitat: “ho voleu fer? ta ens perjudiquen moltíssim. Cal- Compto amb vosaltres? Si ha de ser dria anunciar les corals a la televi- que no, digueu-ho ara!” Sembla que sió. Quan va començar el fenomen els nens responen més als llocs on de “Los chicos del coro” va haver-hi tenen més imposicions o obligaciuna revifada del cant coral. ons, on els tracten de manera més Si a TV3 hi ha un programa de ferma. Amb disciplina. Tot i que cada castellers; per què no n’hi ha un de cop més, en la societat, la disciplina corals? El Club Super3 té un cor. és més fluixa i si pressionem molt, Per què no és del SCIC? És un cor els nens deixen de venir. Un contracomercial que fa col·laboracions sentit... Cal que els pares vegin que amb cantants pop, etc. la feina que fem és important i que exigim disciplina perquè nosaltres Hi ha gent que no és al SCIC per- també fem una feina que s’ha de què el repertori no és prou “guai” valorar... A Teià, els ha augmentat el nombre de cantaires perquè del teatre Quant a l’assistència a la coral, va han demanat nens de la coral per bé passar llista en veu alta, saber participar en un musical. Ara, cal perquè no han vingut els qui falten guanyar-se els nens perquè els agra- i explicar-ho als altres. És impordi la coral (i no el musical exclusi- tant que la causa sigui coneguda i vament). I guanyar-se ELS PARES! justificada. El fet que es pagui una Molt important. quota per pertànyer a la coral també fa que els nens no fallin tant, Quan a les escoles de música es va sobretot des del punt de vista dels fer obligatòria la coral, les corals pares: com que paguen, no deixaran que eren d’entitats van tenir una d’anar-hi... disminució de cantaires. Dins d’algunes escoles de música, els · Propostes professors responsables del cant Musicalment, ens facilitaria el 8 La Circular

Demarcació del Penedès, Anoia...

El passat dissabte 30 de gener, totes les corals de la demarcació Penedès-Anoia-Garraf ens vam trobar a Sant Jaume dels Domenys per fer l’habitual reunió comarcal i a partir del projecte de curs, reﬂexionar sobre què és el SCIC i la seva funció. La reunió va ser distesa i totes les corals van expressar les seves inquietuds i les seves opinions a mesura que anaven sorgint els diferents temes suggerits per l’equip de coordinació. Totes les corals van estar d’acord en què el SCIC ofereix un reper-

El SCIC fa una tasca molt important de descoberta de repertori, d’arranjaments, així com encàrrec de cançons i la majoria del seu material és utilitzat en escoles de Les activitats obligatòries van molt música, de primària… que moltes vegades en desconeixen la procebé per programar el curs, ja que tot gira al voltant d’aquella activitat: dència. Caldria vetllar perquè es anar a L’Auditori, intercanvis o tro- conegui aquesta funció del SCIC. bades taller, etc. Et sents part d’una A la pregunta de si el SCIC ha de organització més gran i veus que, gràcies a això, es poden fer moltes créixer, allò que ens plantegem és activitats que com a coral individual que si les noves corals que es puguin incorporar al SCIC no han de és molt difícil poder fer. contribuir al projecte, potser no és la solució. D’aquí vam començar a L’edat dels cantaires també va ser un tema de debat, les corals tenen parlar que ara que a les escoles de música el cant coral és obligatori, molts nens de tres i quatre anys que no poden participar al Juguem les corals dels pobles cada vegada tenen menys cantaires ja que els Cantant. Aquest fet, fa que cada que s’apuntarien ja van a cant coral. vegada més, hi hagi corals amb el grup de ‘més petits’ on també hi ha Sobre les Jornades de Treball vam infants de tres anys. Cada coral fa una mica el que vol en aquest sentit, coincidir que s’haurien de replantehi ha corals que porten els nens de jar les del juny. quatre anys al Juguem Cantant i n’hi ha que no. L’edat del grup de grans La reunió va cloure amb la satisfactambé varia molt, ja que cada vega- ció de tothom i amb la voluntat de da deixen la coral abans. Per això hi poder-ho repetir més sovint. ha corals que fan activitats perquè Esther Batlle els més grans “aguantin” uns anys Xell Montserrat més: colònies d’estiu, participar a festivals com l’Europa Cantat Junior, realitzar intercanvis amb corals de lluny, etc. tori molt variat i en català i que el “programa comú” fa que es formi una unitat amb totes les corals del SCIC.

· Molts cors d’escoles de primària i de música no coneixen el SCIC ni En primer lloc, tothom va coincidir la feina que fa (activitats, repertori, formació...). El SCIC hauria de fer en la tasca que fa el SCIC i en la una important campanya per donecessitat que continuï aquesta feina. Cal remarcar que el SCIC no nar-se a conèixer perquè a moltes corals els seria beneficiós formarnomés fa una labor musical, sinó ne part. també social. Moltes corals, amb pocs nens, gràcies al SCIC poden Es va veure, també, la conveniènfer activitats que mai no podrien realitzar per si soles. Hi ha moltes cia de potenciar la figura del soci individual, obert a tots els professicorals que no formen part del onals que estiguin vinculats al món SCIC per diferents motius. coral infantil (mestres de primària, · Les seves pròpies activitats no els d’escoles de música...) permeten complir aquesta obligaPer altra banda, es va discutir sobre torietat si no hi ha més llibertat les activitats del SCIC. En general de participació. Moltes d’aquestes La reunió del Tarragonès va tenir corals, que tenen un molt bon nivell semblen bé, però potser s’hauria de lloc un diumenge al matí, a Valls, al treballar en les franges extremes; musical, podrien ajudar el SCIC a voltant d’una taula amb una coca casolana, boníssima, i a partir de les donar-se a conèixer exteriorment · Els més petits, cada any tenen el i podrien ajudar a pujar el nivell mateixes preguntes que a la resta mateix model de trobada: potser general. de demarcacions, va sorgir una seria bo diversificar la oferta. conversa-debat molt interessant.

Demarcació del Tarragonès,...

Heus-ne aquí un resum.

maig del 2010

· Per a la franja dels més grans, molts d’ells adolescents, s’haurien d’estudiar noves fórmules més atractives i amb nous repertoris, sense oblidar la nostra tasca de promocionar la cultura del propi país.

Des de València es remarca la importància del SCIC per allò que fa al sentit de pertinença a un país amb cultura i llengua pròpies. Toni Gàlvez

JUGUEM CANTANT 2010 Com cada curs, i tal com es va anunciar a les Jornades de Treball de l’octubre passat, els Juguem Cantant tenen la forma habitual. Aquestes són les dates i llocs de celebració així com el nom de les corals organitzadores

10 La Circular

Demarcació

Població

Organitza

Data

Barcelonès

Barcelona

Gatzara i Bogatell

17 d'abril

Eix del Llobregat

Berga

Xerics de Berga

18 abril

Gironès - Osona

Centelles

Petits Cantaires de la Violeta

18 abril

Penedès – Anoia

El Vendrell

Petit Estel

24 d’abril

Terres de Ponent

Lleida

Shalom

25 d’abril

Maresme - Vallès Oriental i Occidental

Matadepera

Clau de Sol

25 d’abril

Tarragonès

Tarragona

Rossinyols de Tarragona

16 de maig

Terres de Ponent

Ponts

Brins d’Espígol

30 de maig

TROBADES 2010 Les Trobades han adoptat la forma de Trobada-Taller, és a dir, les corals es reparteixen entre les localitats que s’ofereixen com a organitzadores on treballaran, per grups, segons el nivell de les cançons triades per l’Equip Tècnic. Ho faran amb un director (del SCIC o no) que no és el seu director habitual.

Els directors convidats de les Trobades-Taller, entre els quals hi ha tant directors que dirigeixen corals del SCIC com que no, són: David Azurza, Núria Batet, Mireia Besora, Pere Lluís Biosca, Óscar Boada, Ester Bonal, Quim Bonal, Pilar Casals, Eulàlia Casso, Abel Castilla, Ester Doñate, Glòria Fernàndez, Junkal Guerrero, Pau Jorquera, Josep Prats, Rosa Puig, Marta Rodoreda i Jaume Sala.

Demarcació

Població

Organitza

Data

Penedès - Anoia

St. Jaume dels Domenys

El Rierol

10 abril

Penedès - Anoia

Igualada

Verdums

11 abril

Vallès Occidental

Terrassa

Cor de Veus Blanques del Conservatori de Terrassa

7 d’abril

Gironès-Osona

Girona

Claudefaula

18 abril

Barcelonès

Barcelona

L’Arc-Musicant-Esquellerinc

24 abril

Terres Ponent

Cervera

Nova Cervera

8 maig

Gironès-Osona

Vic

Cabirol-Xicalla-Espurna

9 maig

Maresme - Vallès…

Calella de la Costa

L’Escarlet

9 maig

Penedès - Anoia

St. Cugat Sesgarrigues

El Raïm

16 maig

Maresme - Vallès…

St.Vicenç de Montalt

L’Oriola

22 maig

maig del 2010

EL TAULER DEL SCIC

UNA VISITA IMPORTANT

del mateix Ajuntament, Gerard Preminger. Prèviament En una comunicació de l’Ens havien visitat les seus de les de Comunicació Associativa, al entitats que comparteixen el qual pertany el SCIC, llegim: mateix ediﬁci, entre elles, “El passat dia 2 de febrer, l’Ens el SCIC.” de Comunicació Associativa, va rebre la visita del Primer Al SCIC els va rebre Manel Tinent d’Alcalde de Barcelona, Cubeles, Coordinador General Carles Martí, acompanyat del Adjunt del SCIC, i dos memDirector de Cultura Popular bres de la Redacció de La Cir-

cular del SCIC. Els visitants es van interessar molt pel nostre Secretariat i en van demanar força informació. Fruit d’aquesta conversa és la possibilitat d’una reunió de la Coordinació del SCIC amb Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona...

ha una amb el SCIC representat, aquesta vegada, per Toni Gàlvez i El Moviment Coral Català edi- Amb aquest títol, la Revista Musical Maria Martorell. ta un butlletí periòdic, El MCC Catalana del passat gener publica informa, en format electrònic. dos articles dedicats al tema de les Estem contents que aquesta S’hi poden llegir articles d’opi- cantates infantils a casa nostra i ho publicació hagi dedicat l’atenció a nió i notícies de les activitats fa des de diversos punts de vista, un aspecte de la música per a cors més importants, fetes o procom són l’aspecte pedagògic, la infantils que tants bons resultats ha gramades, pel MCC. divesitat de temes, els autors, etc. donat. Uns resultats que el SCIC ha experimentat abastament tant Per a més informació us podeu Els autors de l’article s’han en el record que ha deixat a molts adreçar a documentat a base de converses dels petits cantaires com en els comunicació@mcc.cat i per amb entitats i persones que han directors i organitzadors que hi han accedir al butlletí podeu entreballat amb aquest material i han participat molt activament. Agraïm trar a: www.mcc.cat participat en l’encàrrec d’obres aquesta iniciativa de La Revista d’aquest tipus o en són autors. Musical Catalana. Entre les entrevistes fetes, n`hi BUTLLETÍ DEL MCC

LES CANTATES INFANTILS

85 JORNADA DE TREBALL DEL SCIC La 85 Jornada de Treball per a directors i responsables del SCIC, se celebrarà el 4 de juliol a Vilafranca del Penedès.

12 La Circular

En cas de variacions d’aquestes dates, s’avisarà oportunament. Les corals rebran els detalls d’horaris i de programa de treball amb la convenient anticipació.

Foto: Coral Allegro ONCE València

Cors amb Cor El projecte Cors amb Cor del SCIC ha tingut dos punts culminants: el Treballem amb...la inclusió i el concert a L’Auditori en el marc d’Un Pont de Cançons-el SCIC a L’Auditori, però la intenció de la Coordinació ha estat sempre que aquest sigui un projecte de fons, de formació. I és recollint aquesta idea que hem construït aquest monogràﬁc.

Monogràﬁc

En primer lloc us presentem un article de Micha Stafford, una experimentada professional que ha treballat abastament en l’àmbit de la inclusió i el cant coral i sobre el qual el seu article ens n’ofereix un petit tast.

El segueix un article que pretén introduir les grans línies del projecte Cors amb Cor del SCIC i a continuació una sèrie de textos derivats del Treballem amb...la inclusió i que plasmen el treball que es va fer aquell fructífer cap de setmana així com algunes de les reﬂexions dels ponents i alguns dels projectes que allà es van presentar. Incloem també les impressions personals d’una participant del Treballem... Núria Tura

maig del 2010

DISCAPACITAT I CORAL O COM CANVIAR LA MIRADA Micha Stafford Directora del cor la Cantourelle de Bois La coral és un autèntic laboratori d’observació dels comportaments Colombes, humans en grup i pot revelar-se ACJ BS. com un autèntic gresol d’innovació Psicòloga, social per tal de comprendre quin és el lloc de les persones discapaci- instructoratades en la nostra societat i quines consellera són les solucions per ajudar la persona a superar la seva discapacitat i a integrar-se. Nombroses corals s’han fundat en el marc d’institucions o associacions de discapacitats. Els resultat musicals d’algunes d’aquestes corals farien ﬁns i tot empal·lidir els cantaires no discapacitats, així d’exigent pot ser el seu nivell musical. Els cantaires s’ho passen bé cantant en aquests cors i alhora nombrosos directors s’han format en ells i els cantaires han aspirat a superar les seves capacitats artístiques. Però algunes persones no desitgen restar únicament entre persones discapacitades o bé volen trobar un cor de nivell musical superior. I aquí és on sovint es troben amb complicacions, quan truquen a la porta d’alguna coral o ﬁns i tot quan es

Foto: Cantourelle de Bois Colombes

14 La Circular

tracta de saber a qui s’han d’adreçar per obtenir informacions pel que fa a, per exemple, l’accessibilitat al lloc d’assaig.

diferent. Per exemple, quan ens fem preguntes sobre el text, sovint ells ajuden als altres infants a comprendre millor les intencions dels autors. Aquesta atenció particular a Com a directora de cor sensibilit- les emocions suscitades pels mots zada amb la qüestió de la integració permet al conjunt de la coral d’inde les persones en situació de terpretar millor una peça. Aleshores discapacitat , jo he obert la Cantou- la mirada sobre l’infant diferent relle als infants amb discapacitat. esdevé una mirada més benèvola ja que hom s’adona de l’interès de Les diﬁcultats amb les que ells es comprendre millor una persona troben (referents a la mobilitat, per amb una vivència singular. exemple) ajuden a cadascú (infants i pares) a percebre allò que pot ser Com a directora he d’utilitzar la vida d’una persona discapacitada. estratègies pedagògiques diferents En aquest aspecte les actituds can- per tal de conduir millor una vien seguint un moviment pendular persona que tingui diﬁcultats de i una nova forma de solidaritat comprensió o un comportament no s’instaura: si en un primer moment massa adequat per a la dinàmica del la cadira de rodes provoca temors, grup. Les meves capacitats es posen al cap de poc temps els infants do- a prova a cada assaig, de vegades minen la seva manipulació i prenen puc sortir d’un assaig una mica iniciatives per ajudar a la persona a desanimada, desorientada pel fracàs desplaçar-se. El plaer de l’ajuda mú- de no haver pogut integrar l’infant tua fa fora el sentiment de temor. en el grup. Haig de tornar-m’hi a posar, revisar les meves decisions. Aquests infants són diferents en M’he adonat que aquestes experiel sentit que, al llarg de la seva ències em permeten d’actualitzar trajectòria, sovint cantaran com els constantment els meus coneixealtres però tenen una sensibilitat ments: reinvento exercicis per su-

EL PROJECTE HEARTS IN HARMONY DEL SCIC Martí Ferrer

perar les dificultats posades al meu davant per situacions pedagògiques inèdites. I és el conjunt de la meva capacitat que en surt millorada. Però és sobretot l’interessat qui hi troba un benefici formidable que va, de vegades, molt més enllà dels efectes esperats. El cert és que encara és estrany trobar espais lúdics adaptats al públic discapacitat. Ells realitzen generalment les seves activitats en el marc d’associacions especialitzades. A la Cantourelle, en canvi, l’infant troba un grup d’un nivell millor que un grup només composat per persones en situació de discapacitat : les seves aptituds són més sol·licitades. He descobert sovint talents amagats. La mirada de l’infant sobre ell mateix canvia, el seu comportament també… Ell troba un espai on pot integrarse, un lloc on fins i tot pot veure que la seva diferència pot ser un avantatge. M’he adonat que la coral ajuda els infants a acceptar la seva discapacitat, de vegades a superar-la. Quan les persones (l’infant, però també els pares) s’adonen de la possibilitat de superar la seva discapacitat, nombroses barreres que no gosaven franquejar, cauen. La coral és un dels desencadenants que condueixen a prendre el camí de la confiança en un mateix, a acceptar la mirada de l’altre, fins i tot a provocar situacions a partir de les quals l’actitud dels no discapacitats canvia. 15 ans d’experiència en aquesta barreja entre persones no discapacitades i discapacitades m’han permès d’adonar-me que el cor, per la seva situació de grup, per la seva organització interna, per les seves tècniques pedagògiques i les capacitats artístiques utilitzades,

Director dels cors i les orquestres del és una activitat ideal per ajudar a Conservatori transformar el lloc que ocupa la de Tarragona persona en situació de discapacitat i de l’octet de en la societat. veus mascuMicha Stafford és professora de cant lines O vos coral al conservatori durant 10 anys i omnes. És psicòloga clínica (actualment a la casa president del Perce- Neige de Bois-Colombes). Ha combinat les seves dues vocacions Moviment esdevenint musicoterapeuta. Coral Català. Treballa amb discapacitats des de fa 15 anys i s’ha especialitzat en l’àmbit de l’accés a la cultura de les persones discapacitades. És membre fundador de « Chœur en Cœur », associació que treballa per l’obertura de les corals a les persones discapacitades. La coral que ella dirigeix acull persones en situació de discapacitat. Ha desenvolupat nombrosos estudis d’accessibilitat (sobretot als espais culturals de la Ville de Paris) pel « Centre National Ressource Culture et Handicap », treballa en estreta col·laboració amb la xarxa « Ville-Handicap » i és coautora del document « Musique et Handicap ». Aquest article va ser escrit originalment en francès i publicat a l’Europa Cantat magazine n. 01/2009. Hem traduït i publicat aquest article amb l’autorització de l’autora i d’Europa Cantat.

Aquest text és una traducció i adaptació de la ponència que Martí Ferrer va presentar en el marc del Hearts in Harmony que va tenir lloc el passat mes de març a Budapest, Hongria. Al llarg del 2010 el projecte Hearts in Harmony s’està desenvolupant a Catalunya organitzat pel SCIC en col·laboració amb l’Oﬁcina del Mediterrani per al Cant Coral. El moviment coral català ha estat històricament lligat a una forta sensibilitat social, però en el cas dels cors infantils i juvenils, on els cantaires estan en el procés de construcció de la seva personalitat, el cor és concebut a més, per part dels seus directors, com un dels llocs de la formació del cantaire com a persona. El cantaire es conﬁgura com a persona social i com a músic, bé sigui amateur o professional. Aquest fet fa que els cors del SCIC estiguin especialment oberts a un projecte com el Hearts in Harmony, que hem fet nostre amb el nom de Cors amb cor. Objectiu del projecte Hearts in Harmony del SCIC La nostra prioritat com a organitzadors del Hearts in Harmony és crear un projecte que impliqui el major nombre possible de cors i que canviï alguna cosa en les ments dels nostres directors i cantaires, d’una manera activa. Tenim clar que no volem només un concert on directors o cantaires hi assisteixin només com a públic sinó que volem un projecte que obri ments a través de la participació. Sabem que hem de canviar el paradigma de la discapacitat per el paradigma de gent amb altres capacitats. Sabem que hem de canviar el paradigma de la integració pel de la inclusió.Volem que els nostres cors cantin bé i que cantin encara

maig del 2010

millor. I estem convençuts que això tats i perspectives. En aquest sentit, és possible. algunes de les associacions més importants, especialment l’ONCE, Pensem que hi ha tantes persones van expressar el seu suport i desig discapacitades com no discapade col·laboració amb els nostres citades amb habilitats per cantar propòsits. bé. Tota aquesta gent pot fer que Nosaltres necessitem d’ells consell, el nostre cor millori musicalment recursos, però especialment nei pot enriquir-lo humanament. cessitem comunicar-los la intenció Tota aquesta gent pot trobar en d’obrir els nostres cors a tothom. els nostres cors un lloc on, com a Volem cantaires per als nostres cantaires , siguin igual o millor que cors. altres persones no discapacitades. -la segona condició era, ja de fet, Els nostres cors poden ser espais obrir les portes dels nostres cors. sense “diferències” o llocs on (Val a dir que aquestes portes no gaudir de la diferència. Els nostres han estat mai tancades però creiem cors poden ser espais d’inclusió on que cal obrir-les de manera evident, tot els cantaires aprenguin i creixin amb una clara invitació). Això volia cantat, i cantant bé. dir principalment que els directors havien d’abandonar qualsevol por Nosaltres volem crear una xarxa o temença. Al llarg de Jornada de de cors preparats per incloure per- Treball del passat octubre, amb la sones amb diferents habilitats. Però participació d’uns 120 directors, per tal de crear aquesta xarxa i que l’equip de Coordinació i l’equip aquesta cobreixi la major part del Tècnic del SCIC van explicar el nostre territori necessitem: projecte. La discussió que va tenir - que els nostres directors perdin lloc després d’aquesta presentació completament la por a la diferència va ser molt important. Tothom va -oferir als nostres directors forma- tenir l’oportunitat d’expressar les ció i recursos seves reserves alhora que altres -comunicar als col·lectius de disca- van explicar les seves experiències. pacitats l’existència d’aquesta xarxa Entre les experiències d’uns i les -un acte simbòlic per dir a tothom conviccions d’altres l’assemblea que la inclusió sense pèrdua de va canviar les seves reserves per qualitat musical és possible una esperança col·lectiva, com una I és per tal de complir aquestes metamorfosi. quatre condicions que hem disse-Però il·lusió i esperança no són nyat un projecte Hearts in Harsuﬁcients. Els nostres directors mony en 4 fases. necessiten preparació i els hem ofert un programa de formació per Parts del projecte Hearts in a directors per donar-los recursos i Harmony del SCIC consells sobre la manera d’incloure -El primer pas vas ser posar-se en cantaires discapacitats als seus cors. contacte amb col·lectius i assoEl seminari de formació, anomeciacions de discapacitats.Volíem nat Treballem amb...la inclusió, va un projecte no per a persones tenir lloc el darrer cap de setmana discapacitades sinó amb persones de febrer a Barcelona. Més de 60 discapacitades i això ens va fer directors, mestres de música i pecontactar i preguntar a aquests dagogs van assistir-hi sobre el qual col·lectius sobre les seves necessi- trobareu diversos textos en aquest

16 La Circular

mateix monogràﬁc. -I, ﬁnalment, hem organitzat un acte per donar el màxim de visibilitat al projecte i per tal que el missatge que cantar en un cor és possible per a les persones discapacitades arribi al màxim de persones. Es tracta del concert “Un pont de cançons, el SCIC a L’Auditori” amb diferents cors del SCIC i on també hi participaran dos cors convidats, el cor Laene de Trodheim, que inclou nens amb discapacitats auditives, i la coral Allegro de València, amb nois i noies amb discapacitats visuals. Futur Des del nostre punt de vista no té sentit que el projecte acabi el dia 15 de maig, dia del concert. Els nostres esforços només tindran sentit si una xarxa real de cors inclusius té continuïtat i si aquest grup creix any rere any. Hearts in Harmony ha de ser la llavor d’una nova mentalitat dels nostres cors i directors. Ara mateix, ja tenim algunes notícies que ens permeten ser optimistes. Alguns cors que han participat en el projecte Cors amb Cor han desenvolupat projectes individuals. Tenim l’experiència d’un cor de Sabadell que ha disssenyat un projecte de col·laboració entre dues escoles d’educació especial d’aquesta ciutat. El director ha treballat diverses cançons del repertori del seu cor amb els nens d’aquestes escoles d’educació especial i després van oferir un concert tots junts. Trobareu una altra experiència interessant del Cabirol de Vic en la secció Activitats de les Corals d’aquest mateix númro de La Circular. El camí a recòrrer és llarg i ple de topalls però el resultat és una concepció molt més rica de les possibilitats pedagògiques dels nostres cors. Hem de ser capaços de fer

aquest canvi sense perdre el nostre principal objectiu: incrementar el número però sobretot la qualitat dels nostres cors i cantaires. Espero que el nostre projecte, centrat en els cors infantils, tingui un efecte de contagi en els cors de joves i adults, al nostre país i arreu. Una altra bona notícia és que hi haurà unes properes jornades dedicades al cant coral i la inclusió a Catalunya. El Moviment Coral Català i la seva Oﬁcina Mediterrània per a la Música Coral volen donar continuïtat al camí iniciat per el projecte Cors amb Cor del SCIC amb unes Jornades anuals sobre cant coral i inclusió. Tindran lloc anualment, al mes de febrer, i cada edició estarà dedicada a diferents reptes i a diferents segments de població. Així, el II Seminari Cant Coral i Integració estarà centrat en el col·lectiu immigrant i la tercera edició en la integració intergeneracional. Espero que aquests projectes seran interessant per a vosaltres i que ajudaran a construir una millor Europa coral, una Europa millor a través de les cançons i dels cors.

EL HEARTS IN HARMONY DE BUDAPEST Martí Ferrer El cap de setmana Hearts in Harmony de Budapest (5, 6 i 7 de març de 2010) va ser alhora un seminari i una trobada de corals. i aquest fou el seu principal tret diferencial. La part de seminari va incloure diferents conferències i ponències sobre experiències i projectes de cant coral i inclusió. Les ponències eren tan variades com el perﬁl dels ponents i les entitats que representaven. Tots, quant organitzem seminaris i conferències com aquesta, tendim a dissenyar una agenda densa) però malgrat això l’ambient va ser molt agradable i vam poder aproﬁtar els pocs moments lliures per enfortir relacions ja existents i fer nous contactes.

Les corals que participaven a la trobada eren d’allò més heterogeni: des de corals infantils fins a corals adultes, des de corals amb tots els cantaires invidents fins a cors que integraven cantaires amb alguna discapacitat. Els resultats músicals, en forma de concert, foren, és clar, igualment heterogenis. L’organització va ser acurada, Budapest acollidora i dues de les seves habitants (catalanòfiles) i participants a l’activitat ens van regalar petits moments memorables.

D’esquerra a dreta: Martí Ferrer (President del MCC),Toni Gàlvez (Coordinador General del SCIC), Montserrat Gual (membre del Board d’Europa Cantat), Xell Montserrat (Secretària Tècnica del SCIC), Julio Hurtado (director de la Coral Allegro) i Manel Cubeles (Coordinador General Adjunt del SCIC) a Budapest

maig del 2010

COM FER DE LA INCLUSIÓ UNA REALITAT Dra. Elisabeth Alomar Elisabeth Alomar va moderar la taula rodona “Perdre la por a la discapacitat” en el marc del Treballem amb...la inclusió organitzat pel SCIC. L’objectiu de la taula rodona era conèixer altres experiències. La taula es va anomenar : “perdre la por1 a la discapacitat. I com perdem en general la por davant d’algun fet –per dir-ho metafòricament -? Penso que tots coincidirem en què el coneixement, l’experiència i la vivència són els millors recursos i en aquesta direcció es va dissenyar el seminari:” Treballem amb...la inclusió”. Quan preparava la meva intervenció a la taula rodona em preguntava: Què entenem per inclusió? Com fer-la realitat? Jo us puc parlar de l’experiència en l’àmbit educatiu, ja que aquesta és la meva experiència, però en realitat el procés que s’està fent a les escoles i altres àmbits, com l’oci, el món laboral és força similar. M’agradaria definir breument què entenem per inclusió, més amb la intenció de compatir el significat del què estem parlant, que no en prescriure una única manera d’entendre la inclusió, per coherència amb la complexitat del concepte. De totes maneres, hem d’admetre que sense una idea clara del què entenem per inclusió, serà difícil donar-li suport o saber fins a quin 1 Si consultem el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana ens defineix por:”de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat. Aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja” Consultat a :< http://ec.grec.net/lexicx. jsp?GECART=0107183>.

18 La Circular

Professora Titular de la Universitat Ramon Llull. Imparteix docència als estudis de magisteri de la Facultat Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i és Directora del Màster universitari en Educació Especial: atenció a la diversitat i escola inclusiva.

punt una determinada iniciativa l’afavoreix o no. En qualsevol cas i com aﬁrma Ainscow, M.; Booth,T.i Dyson,A. (2006)2 l’èmfasi s’ha de posar més en com promoure la inclusió que en com la podem entendre.

de les nostres actituds i creences en relació a la diversitat /discapacitat. · Requerim habilitats, coneixements estratègies, materials... i suports per poder donar resposta de forma eficaç a les necessitats · En la intervenció requerim de Existeix un consens internacional suports tant des de la pròpia instientorn a considerar que la inclusió tució –sigui escola, esplai, centre de va estretament relacionada amb: treball- com des de l’administració. · L’assumpció de determinats valors · Els governs han de comprometre’s que han de presidir les accions que clarament amb la inclusió i han de puguem emprendre: reconeixement promoure les condicions adequades dels drets, respecte a les diferències, valoració de cada persona com a Què volem assolir? individualitat, participació, equitat... Un cor on pugui participar l’infant La inclusió és una qüestió de valors, amb discapacitat. encara que s’ha de concretar amb implicacions a la pràctica. Cal evitar que l’infant amb disca· el procés d’incrementar la parti- pacitat estigui amb nosaltres però sense que la seva participació en les cipació de tothom en la cultura i activitats i amb els iguals no sigui en la comunitat i evitar qualsevol real. Influeix en una autoestima forma d’exclusió. baixa, sense amics significatius, ni · Transformar les cultures, les normatives i la pràctica dels serveis grups d’iguals amb qui mantenir una relació social de manera que responguin a la diversitat de necessitats dels infants Hem d’aconseguir que siguin de la localitat. feliços participant en el cor, El més · la presència, participació i l’èxit de tots i no tant sols d’aquells amb important, a banda de les actividiscapacitat o amb necessitats espe- tats proposades, és vetllar pel seu benestar emocional i social. cials o amb risc d’exclusió. En síntesi, la inclusió té a veure amb Nosaltres, quan tenim un infant tots els infants i joves, es centra amb discapacitat al nostre davant en la seva presència i participació ens podem preguntar: i en l’èxit en termes de resultats valorats. Implica combatre qualse- - Podem veure el nen com a nen vol forma d’exclusió i es considera o la seva discapacitat ens anul·la un procés que mai no es dóna per aquesta percepció? - Quines actituds predominen: finalitzat. sobreprotecció? Llàstima? Culpa? Estudis empírics internacionals han Indiferència? Sobre exigència?... identificat que les següents condi- - Afavorim que pugui experimentar, explorar, descobrir, crear? cions juguen un paper central en el desenvolupament de pràctiques - Li donem la possibilitat d’escollir, de provar, d’equivocar-se? inclusives: · La inclusió depèn en gran mesura - L’escoltem, preguntem les seves preferències...? 2 Ainscow,M.; Booth,T.i Dyson,A. - Respectem la seva manera de (2006). Improving Schools, Developing funcionar, ritme... O volem imposar Inclusion. London: Routledge.

Cal evitar que l’infant amb discapacitat estigui amb nosaltres però sense que la seva participació en les activitats i amb els iguals no sigui real. el nostre? - Què passa amb els límits? - Intervenció coordinada i coherent de tots els àmbits? És evident que cada discapacitat comporta la seva singularitat, però en general és molt important poder-nos respondre aquestes qüestions i intentar tenir presents les recomanacions següents : Tots tenim un rol a acomplir en la comesa d’utilitzar un llenguatge digne, respectuós i positiu en parlar de les persones amb disCapacitat, per crear realitats dignes, respectuoses i positives. Per tant, cal, en l’àmbit de la terminologia i seguint les orientacions de Fernández Iglesias, JL. (2007)3 : - Evitar emprar paraules errònies, incorrectes o en desús, com per exemple: “anormal, deficient, disminuït, invàlid, minusvàlid, retardat, sordmut, subnormal”. - No emprar adjectius substantivats. Per exemple: “deficients, disminuïts, disCapacitats, etc.”, ja que aquests termes qualifiquen les persones com un tot, com si no tinguessin capacitats. - Defugir l’ús de la paraula “normal” quan es compara la persona amb disCapacitat amb una altra persona o col·lectiu social. Hem de dir “persones sense disCapacitat” en lloc de “persones normals”. - Obviar la utilització de verbs o termes negatius com ara “pateix”, “sofreix”, “afectat per”, “víctima de”, etc. Cal emprar un llenguatge neutral. Es recomana utilitzar el verb “tenir”, que és el menys negatiu. Per exemple: “té una ceguesa”. - Parlar de persones en tot moment. És a dir, persones amb 3 Fernández Iglesias, José Luis (2007). Guía de Estilo sobre discapacidad para profesionales de los medios de comunicación. Madrid: Ed. Real Patronato sobre Discapacidad.

disCapacitat intel·lectual i no “els disCapacitats”. La paraula “persona”, “infant”, “home”, “dona”, etc. sempre al davant.

amb les possibles maniobres: agafar les corbes, pujades o baixades d’esglaons... Cal avisar de la maniobra que farem per evitar possibles ensurts. En resum, cal eliminar concepci· Quan ens aturem, cal frenar la ons i mites contraris a una imatge cadira. positiva i respectuosa del col·lectiu. · Quan ens desplacem per paviLes paraules, els plantejaments i les ments de pedres, es recomana imatges que s’utilitzen creen, en la inclinar la cadira sobre les rodes del societat, una visió o una altra del darrere. col·lectiu, per la qual cosa la comunicació es pot convertir en una CEGUESA I BAIXA VISIÓ forma de discriminació i desinforQuan parlem de persones amb mació o –en el millor dels casos- en disCapacitat visual, aquest terme una forma d’inclusió, de convivència, inclou tant la població amb ced’informació. guesa total com aquella que té greus limitacions visuals, però que MOBILITAT REDUÏDA és capaç de percebre des d’algun Recomanacions en la intervenció4 : tipus d’informació visual, com ara ombres, matisos de colors, etc., fins · Cal adreçar-se a la persona amb a una lectura en vista amb el suport cadira de rodes i no al seu acomd’ajudes òptiques i/o materials panyant. degudament adaptats. · Posar-se al seu lloc a l’hora de parlar-li, intentant entendre la seva limitació del camp visual, la seva di- Disposar d’una resta visual, per ficultat per accedir als llocs, la seva petita que sigui, ajuda la persona dificultat per conversar en grup, etc. en la seva mobilitat i autonomia. · Quan ens adrecem a una persona En aquest apartat donarem algunes amb cadira de rodes és important orientacions de com adreçar-nos a situar-nos al seu davant. En cas que una persona amb importants limitacions visuals. Com ja hem indicat en necessiti ajuda a l’hora d’empènyer la cadira, si estem parlant, ho apartats anteriors, cal adequar-se sempre a les preferències i particuintentarem fer des del costat, per laritats de cada persona. facilitar la comunicació. · No prendre decisions en el seu Recomanacions en la intervenció: lloc ni respondre per ella. · L’acompanyant d’una persona amb · Les persones amb disCapacitat mobilitat reduïda ha d’acomodar el visual depenen principalment del ritme al de la persona amb limitaci- sentit del tacte i de l’oïda per desenvolupar-se en l’entorn. Hem de ons en el moviment. vetllar perquè la informació que els · Cal preguntar a la persona que arriba per la via tàctil i auditiva sigui va en cadira de rodes si vol que l’ajudem en el desplaçament o a fer clara i simple. · A aquelles que tenen una resta alguna maniobra que veiem que li visual, cal presentar-los el material representa alguna dificultat. · Quan portem una cadira de rodes escrit tenint cura amb el tipus i la grandària de les lletres, el contrast cal ser curosos amb la velocitat i entre el fons i l’escrit, la llargària de 4 La informació pot ampliar-se consultant la publicació: Flujas, M.J. (2005). les frases, un interlineat generós, el Protocolo Accessibilidad para Personas tipus d’il·luminació, evitar l’enlluernament, etc. con Discapacidad. Fundación Once . maig del 2010

· En adreçar-nos a una persona amb importants limitacions visuals, cal presentar-nos i parlar-li de cara. · Sempre hem de preguntar si vol que li donem suport i, en cas d’aﬁrmatiu, serà ella qui es recolzarà en la nostra espatlla o s’agafarà al nostre braç. Nosaltres no li agafarem el seu. · En els desplaçaments, cal avisar dels obstacles que ens podem trobar: escales, canvi en el paviment, esglaons, etc. · En qualsevol espai (sala d’assajos, auditoris,...) s’haurà d’informar de la seva estructura i distribució. Cal descriure i explicar tota aquella informació que no percep amb la vista. · No se l’ha de deixar mai sola sense haver-li-ho indicat abans. · Quan li parlem, podem emprar amb tota normalitat les paraules “mirar”, “veure”... Les persones amb disCapacitat visual també miren, veuen, etc., encara que amb un altre procediment, el tacte i l’audició. · El llenguatge emprat ha de ser concís i precís. Cal evitar l’ús de termes com ara “allà”, “aquí”, “això” o “allò”... que, sense l’acompanyament visual, són de difícil comprensió. Cal emprar termes orientatius: “davant”, “darrere”, “a l’esquerra”, etc. · Pel que fa a l’accés a la informació, disposem de suports tècnics

com és ara el Braille’n Speak, i si utilitzem mitjans audiovisuals -transparències, vídeos, etc.-, és necessari fer-ne una descripció verbal /audiodescripció. DISCAPACITAT AUDITIVA Les persones amb disCapacitat auditiva conformen també un grup molt heterogeni d’acord no tan sols amb les seves característiques personals -persona sorda o amb hipoacústica-, sinó també pel sistema de comunicació pel qual opten: llenguatge oral/llenguatge de signes. Les persones sordes o amb importants limitacions auditives tenen la necessitat de desenvolupar els altres sentits, com ara la vista, per suplir les carències auditives. La majoria de les persones amb aquesta disCapacitat utilitzen ajudes auditives. En cas de dur pròtesi auditiva, el soroll pot pertorbar la paraula, i per a la persona sorda és molt més difícil concentrar-se i comprendre el que se li està dient. Com que la seva percepció de la parla és diferent, cal adaptar les estratègies de comunicació en la relació amb elles. Encara que tinguin un bon domini de la llengua oral, la seva parla expressiva pot resultar inintel·ligible i poden tenir diﬁcultats per comprendre la lectura labial d’algunes persones o per practicar-la en segons quines

situacions. Una de les barreres amb què es troben les persones amb disCapacitat auditiva és que en molt poques ocasions la informació acústica que reben va acompanyada d’una informació visual. Per suplir la carència de l’audició, és necessari aplicar solucions per la via visual, com per exemple la subtitulació. Recomanacions en la intervenció: · Quan ens adrecem a una persona amb disCapacitat auditiva no cal cridar. · Ens hem de comunicar amb missatges curts, frases senzilles però correctes. No hem d’utilitzar un llenguatge telegràﬁc o més restringit del que és habitual. · Cal parlar a un ritme normal, ni gaire ràpid ni gaire lent. Cal vocalitzar i no tapar-nos la boca amb la mà o altres objectes. Com més natural sigui el nostre comportament, millor. · Quan ens adrecem a una persona amb sordesa, cal mirar-la i no donar-li mai l’esquena. Cal tenir una cura especial en els desplaçaments al costat d’una persona amb sordesa. Recordem que necessita utilitzar la lectura labial per entendre’ns. · És important acompanyar la paraula amb el gest. Moltes vegades, remarcar amb el gest allò que

La inclusió depèn en gran mesura de les nostres actituds i creences en relació a la diversitat /discapacitat. 20 La Circular

estem dient ajuda en la comprensió del missatge oral. · També pot ser un bon recurs emprar el suport escrit, subtitulant una conferència o amb l’ajuda de diapositives de PowerPoint. · Cal tenir cura amb la il·luminació. La persona amb disCapacitat auditiva no ha d’estar de cara a la llum. La lectura labial és millor si la llum no li ve directament. · Cal evitar àrees sorolloses. S’ha de tenir cura amb les vibracions. · Si utilitza audiòfons o implants coclears, cal emprar, quan sigui possible, una emissora de FM per apropar l’estímul sonor al receptor. · Per cridar l’atenció d’una persona amb disCapacitat auditiva, cal cercar recursos visuals i tàctils. És a dir, si estem en grup i fem una posada en comú, per saber on ha de dirigir la mirada la persona amb disCapacitat auditiva, hem d’aixecar, per exemple, la mà cada vegada que parli un del grup. · Si la persona amb disCapacitat auditiva utilitza habitualment la llengua de signes, necessitarà un intèrpret. En aquests casos cal recordar que l’estructura gramatical de les dues llengües es diferent. Cal donar temps per a la traducció. Recordem que un vocabulari tècnic i especíﬁc no existeix en llengua de signes i caldrà lletrejar-lo utilitzant l’alfabet dactilològic. · Facilitar que la persona amb sordesa segui en un lloc des d’on pugui veure millor els seus companys. · Proporcionar informació contextual, anticipant el tema del qual es parlarà. Un bon recurs és facilitar per escrit la informació per tal que pugui seguir millor les explicacions. · Veriﬁcar el grau de comprensió. Solament repetint el que s’ha dit no sempre millora la comprensió de la persona amb disCapacitat auditiva; és més convenient replantejar amb estructures o paraules diferents la

informació que s’ha donat. · Evitar que hagi d’escriure i mirar el qui li parla al mateix temps. DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL Recomanacions en la intervenció: · És important tractar cada persona segons l’edat que té. No com si fossin infants, ni en el tractament ni en les intervencions. · El llenguatge utilitzat ha de ser clar i senzill, que no és sinònim d’infantil. Cal evitar conceptes abstractes i utilitzar un llenguatge quotidià, amb frases curtes i amb una sola idea a cada oració. · No s’han de sobreprotegir, se’ls ha de donar el suport que necessitin, però són elles les qui han de poder fer les coses, encara que necessitin més temps per aconseguir-ho. · Donar la possibilitat de la presa de decisió, d’elecció... amb el risc que comporta d’equivocar-se. No hem de prendre les seves decisions sense tenir present ni les seves preferències ni els seus gustos. Cal educar en l’autodeterminació. · Cal fer-los arribar la informació de forma seqüenciada i organitzada. Cal assegurar-se que l’han comprès, i en cas contrari tornar a donar-losla de manera diferent. · Oferir oportunitats per al desenvolupament de les persones amb disCapacitat intel·lectual. · Cal fomentar-los una participació activa en el procés d’ensenyament– aprenentatge. Moltes vegades se’ls reserva un paper d’espectador. · Identiﬁcar les necessitats educatives en termes d’ajuts personals i materials que necessiten.

Foto: Xell Montserrat

“La presència social permanent i la visibilitat de les persones amb discapacitat incrementa la corresponsabilitat i la participació. Una robusta construcció de la imatge col·lectiva de la discapacitat enriqueix el sistema de valors de la comunitat, i permet avançar cap a la plena normalització en una societat inclusiva. "

Finalitzaria aquesta breu intervenció amb un escrit de Lorenzo García, 2003. Informe al Club de Roma: El futuro de las personas con discapacidad en el mundo. Desarrollo humano y discapacidad, Pág.249. que resumeix al meu entendre molt bé el projecte Cors amb Cor del SCIC. maig del 2010

EDUCACIÓ MUSICAL I DISCAPACITAT VISUAL. LA INCLUSIÓ A L’AULA DE MÚSICA Isidre Vallès Professor de música del El Centre de recursos Educa- Centre de tius ONCE-Barcelona Recursos Abans de la construcció de l’actual Educatius de Centre de recursos, l’ONCE ja l’ONCE-Bartenia l’Escola Especial Joan Amades, celona situada a Esplugues del Llobregat, que funcionava des de l’octubre del 1970 (encara que no amb el mateix nom des del principi). Més tard, el 1985, es va crear el Centre de Recursos Educatius Joan Amades amb la finalitat de reunir, per optimitzarne l’aprofitament, tots els esforços que, des d’àmbits diferents, s’estaven realitzant a Catalunya per tal de garantir una oferta educativa adecuada i eficaç a la població amb problemes visuals greus. En l’actualitat, i després del trasllat a la nova seu, el gener del 2007, el Centre de Recursos ONCE-Barcelona és un dels cinc que l’ONCE té a tot l’Estat Espanyol. Els altres quatre són a Madrid, Sevilla, Pontevedra i Alacant. A cada Centre de Recursos li correspon una determinada àrea geogràfica d’influència. La del CRE ONCE-Barcelona comprèn Catalunya, Balears, Aragó i La Rioja. Els Serveis Educatius: el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’ONCE ja fa anys que treballen conjuntament sobre la base del desenvolupament dels principis de normalització i d’integració escolar, als quals ja feia al.lusió la LOGSE, i, a través del CRE, posen a l’abast dels alumnes amb dèficit visual tots els recursos disponibles per facilitar, afavorir i potenciar el seu desenvolupament personal i acadèmic. El CRE intervé en totes les etapes i modalitats educatives; per això ha d’adoptar línies d’actuació diverses i flexibles ajustades, en cada cas, a la situació que cal tractar. Aquesta intervenció es duu a terme a través dels equips de professionals que treballen tot desenvolupant els programes dels

22 La Circular

diferents Serveis Educatius del Centre.

En termes generals, direm que entenem per ceguesa l’absència total de visió funcional, amb una agudesa Terminología visual inferior a 0.05 o una restricEn primer lloc, quan parlem de ció de camp inferior a 10º. Entenem termes com deficiència, discapacitat per baixa visió la resta visual útil etc. és important saber a què ens amb propòsits funcionals amb una estem referint. agudesa visual que pot oscil·lar entre 0.05 i 0.3 (per ampliar aquests Segons l’OMS: conceptes aconsellem consultar la Deficiència: es refereix a la pèrdua bibliografia). o anormaitat d’una estructura o funció (psicològica, fisiològica, Canvis en el món de l’educació sensorial o analítica). Per tant, ens El marc legal de l’educació inclusiva. estem referint a una pertorbació a En els darrers anys, el model educanivell orgànic. tiu ha viscut canvis força importants dels quals hem estat testimonis. Discapacitat: defineix la restricció o El març del 1982, les Corts Geneabsència de la capacitat de realitzar rals Espanyoles van aprovar la LISuna activitat en la forma normal de MI, llei d’integració de les persones l’ésser humà. Amb aquest terme, amb disminució, per afavorir la seva doncs, ens estem referint a pertor- integració social, educativa i laboral. bacions a nivell funcional. El 1990, la LOGSE, Llei Orgànica Minusvalidesa: fa referència a la General del Sistema Educatiu, va situació de desavantatge per a un representar la consolidació d’una individu, deguda a una deficiència o línia innovadora en el terreny de discapacitat. Ens referim, per tant, a l’atenció a les persones amb necesles pertorbacions que es produei- sitats educatives especials; atenció xen a nivell social. En textos oficials, que té com a guia els principis de a Catalunya, aquest terme sol apa- normalització i d’integració escolar, rèixer com a disminució o persones esmentats en l’article 36.3. amb disminució. L’any 2003, el govern espanyol va aprovar la LOCE (Llei de QualiPer altra banda, els termes ceguesa tat de l’Ensenyament). En aquell i baixa visió fan referència a una moment esperàvem veure de deficiència de tipus sensorial i es quina manera el desenvolupament mesuren en base a l’agudesa visal i d’aquesta nova llei, a través dels al camp visual. corresponents decrets, afectaria l‘escolarització dels alumnes amb L’agudesa visual es defineix com la discapacitat. imatge més petita de la qual l’ull en pot apreciar la forma. Es mesura L’any 2006 es va aprovar la LOE, per l’objecte més petit que l’ull pot i, a partir de la seva aplicació, hem distinguir i s’atorga el valor relatiu vist una clara intenció de l’Adminisd’1 a la visió normal i de 0 a l’abtració d’impulsar l’Escola Inclusiva; sència total de visió. terme que a hores d’ara ja és oficial i que entenem com a normalització El camp visual es defineix com la de l’atenció a la diversitat. part de l’espai que l’ull pot veure simjultàniament sense efectuar cap El currículum d’ensenyaments moviment. obligatoris i la música Ja posats en matèria, sovint se’ns ha

L’infant que té un déficit visual es troba limitat en tres aspectes bàsics: la qualitat i varietat d’experiències, la relació del jo amb l’entorn i el control de l’espai. preguntat, per part del professorat especialista, si és necessari fer una adaptació curricular significativa per a un alumne amb discapacitat visual, a l’aula de Música. En aquest punt creiem que és important distingir entre les dificultats derivades de la manca de visió i les dificultats d’aprenentatge. Són dues qüestions molt diferents i és important considerar-les per separat. Després d’analitzar els Currículum de Música de Primària i de Secundària, hem constatat que no cal modificar-ne ni els Objectius ni els Continguts, perquè hi pugui accedir l’alumnat amb discapacitat visual que no té dificultats d’aprenentatge. Normalment, serà suficient amb l’adaptació d’alguns procediments i l’ús de materials adaptats o específics, dels que caldrà deixar-ne constància en la programació del curs. Per allò que atany al llenguatge musical, per als alumnes cecs es poden aplicar les tècniques específiques Braille. Metodología La nostra experiència, contrastada amb la d’altres professionals en la matèria, ens fa pensar que –a partir de les adaptacions esmentades- tots els mètodes poden ser vàlids. No és necessari utilitzar un mètode “especial” per als alumnes amb déficit visual. Per altra banda, és important tenir en compte els beneficis que aquests alumnes poden rebre de l’aplicació de les directius de la pedagogía moderna, amb mètodes actius, vivencials, que es basen en el coneixement del creixement psicològic i dels processos d’aprenentatge de l’ésser humà, i en els quals la pràctica precedeix la teoria. Com a exemple, tenim les gans metodologies del segle XX que impregnen l’escola d’avui: E.Willems, Jaques-Dalcroze, Kodály, Orff, etc.

Quant a aquest apartat, una altra cosa diferent són les consideracions metodològiques o modiﬁcacions en la nostra metodología de treball per facilitar els aprenetatges i la inclusió, en el grup, d’alumnes amb discapacitat visual.

blemes visuals dependrà, en gran mesura, de l’estimulació que rebi de part de pares i educadors. - En el pla afectiu-expressiu, és important que l’entorn, especialment el familiar, comprengui les necessitats d’aquests infants i la forma amb què es comuniquen, ja que la manca L’alumne amb discapacitat de comunicació pot desembocar en visual a l’aula de música manca d’afecte i això pot influir neEn primer lloc, cal tenir present gativament en el desenvolupament que es tracta d’un alumne amb expressiu. Sentiment d’inferioritat i necessitats educatives especials. de manca de seguretat, un concepte Segons Manuel Sánchez (1989) “Les pobre o negatiu de si mateix, baixa necessitats educatives de l’alumne autoestima, són altres trets caraccec deriven del fet que la pèrdua terístics que pot produir la manca total o parcial de la visió suposa la de visió. pèrdua d’una de les principals fonts d’informació amb què compten els Beneficis éssers humans a nivell social i físic. Per altra banda hem de ser consLa informació que rebem a través cients que l’aula de música és un d’aquest sentit és el 80% del total espai on aquest infant pot gaudir percebut i, a més, ofereix coneixe- d’una activitat molt accessible i en ment immediat i sintètic de l’espai, la qual hi pot tenir un percentattot permetent integrar-lo en una ge d’èxit força elevat. A través de globalitat.” l’educació musical podem oferir a l’infant amb discapacitat visual situaAquest fet provoca que l’infant que cions d’experimentació multisensoté un déficit visual es trobi limitat rial i d’aprenentatge que estimulen en tres aspectes bàsics: la qualitat el desenvolupament de les àrees i varietat d’experiències, la relació cognitiu-perceptiva, perceptiu-model jo amb l’entorn i el control de tora i afectiu-expressiva. l’espai (Lowenfeld, 1981). Aquestes Actualment podem trobar diversos limitacions poden produir alteraestudis i investigacions que ens cions en el seu desenvolupament confirmen que l’educació musical general: aporta grans beneficis a aquest - El procés cognitiu sol ser més nivell, millorant els aprenentatges, la lent i diferent del del nen vident. creativitat, el sentit de l’ordre, etc. La dificultat en la formació dels conceptes i en l’adquisició de les A través de la cançó s’estimula la imatges són alguns dels problemes memòria, la discriminació auditiva, característicis de la manca de visió la imitació i desenvolupament vocal, que provoquen un endarreriment la formació de conceptes, l’adquisicognitiu-perceptiu. ció de vocabulari i el desenvolupa- Per allò que fa a l’àrea perceptiu- ment del llenguatge, etc. La cançó motora, la manca de motivació mimada aporta informació sobre per conèixer el món que l’envolta els codis no verbals que acompaprodueix un endarreriment impor- nyen el llenguatge i els texts de tant en l’inici de la mobilitat i en el de les cançons solen ser una gran control motor en general. Per tant, motivació per a la lectura. el progrés del desenvolupament Per a l’alumne cec, l’oïda és una psicomotriu de l’infant amb proeina pràctica per a la vida. El seu maig del 2010

desenvolupament li serà de gran utilitat per a millorar la seva orientació i mobilitat. Podem assegurar que el desenvolupament de la seva intel.ligència auditiva representarà més recursos i beneﬁcis a nivell social i cultural. L’estudi de la simbologia musical afavoreix el desenvolupament d’habilitats abstractes i el sentit de l’ordre. A més a més, l’aprenentatge musical fa que aquest procés d’aprenentatge es transfereixi a altes àrees de coneixement i afavoreixi, així, el desenvolupament acadèmic en general. A la classe de música també es llegeix i s’escriu!

aquest motiu diem que l’ajuda al desenvolupament de l’assertivitat. Els resultats, quasi immediats, de l’aprenentatge musical, generen satisfacció, milloren l’autoestima i el concepte d’un mateix. No oblidem que és una activitat en la qual el nen cec es pot desenvolpar amb força normalitat i sentir que realitza les mateixes activitats que els seus companys/es amb bons resultats. D’altra part, la música afavoreix el treball en grup i la cooperació i això la fa una activitat idònia per al desenvolupament de les habilitats socials, la capacitat crítica, la formació de la identitat i de la tolerància.

L’educació musical també desenvolupa el sentit del ritme. Els jocs rítmics, les danses, etc. faciliten la presa de consciència del propi cos i la interiorització de l’esquema corporal, a més de desenvolupar destreses per conèixer i dominar l’espai. El treball amb insturments de petita percussió i l’estudi de l’instrument afavoreixen el desenvolupament de la lateralitat, la coordinació àudio-manual (molt important en el nen cec), el sentit del ritme, el control motriu i la presa de consciència espaial-temporal. Altrament, el fet musical es converteix en una via de comunicació per mitjà de la qual l’infant pot expressar els seus sentiments i pot aprendre a fer-ho adientment. Per

Recursos A propòsit de possibilitats d’èxit: de què i de qui depèn que això sigui posible? Cal comptar amb recursos humans i materials: per suposat que ens referim al professorat i als recursos de l’escola. Però a més a més cal tenir en compte la ﬁgura del mestre itinerant, que esdevé un puntal indispensable per a l’èxit de la inclusió. Entre les funcions dels mestres itinerants del Centre de Recursos ONCE-Barcelona hi ha: el recolzament i orientació a l’alumne (dins i fora de l’aula), l’adaptació de material divers, transcripcions en Braille, tramitació de petició de llibres i altres materials, beques, etc.

Assessorament i orientació al professorat: tutoria, especialistes, etc., i assessorament i orientació a les famílies en qüestions acadèmiques i en tot allò que tingui a veure amb la institució (ONCE). L’actitud del mestre a l’aula L’acció professional del mestre itinerant i l’ús dels materials adaptats són indispensables, però també cal pensar en algunes qüestions menys materials. La nostra actitud, com a docents, ha de ser d’obertura i acolliment. Cal conèixer l’alumne: la seva patología, les seves necessitats educatives especíﬁques, els recursos que té i els que necesita, etc. És interessant reﬂexionar sobre la situació de l’alumne i posar-se al seu lloc, tot desenvolupant la nostra empatia. També cal establir les vies de comunicació que ens seran imprescindibles en qualsevol activitat. Per aquest motiu ens serà de molta utilitat conèixer les tècniques Braille. L’anticipació és fonamental i, per tant, és important fer previsió de materials i estratègies de treball a l’aula, en funció del mètode emprat i de la programació establerta. També serà important el contacte periòdic i la coordinació amb el mestre itinerant i tenir en compte que també podem rebre l’assessorament dels especialistas del CRE.

Els jocs rítmics, les danses, etc. faciliten la presa de consciència del propi cos i la interiorització de l’esquema corporal, a més de desenvolupar destreses per conèixer i dominar l’espai. 24 La Circular

El projecte de suport a l’Educació musical La inclusió escolar d’un alumne amb una discapacitat no és una qüestió de pur idealisme, com tampoc no és una tasca senzilla. En la pràctica, apareixen diﬁcultats que cal resoldre; algunes derivades de la necessitat de formació del professorat o de la situació sovint poc avantatjosa de la música a l’escola. Per intentar donar resposta a totes les necessitats, al CRE ONCEBarcelona sempre hi ha hagut una estreta col.laboració entre els professionals dels diferents equips. D’aquesta col.laboració va néixer el Projecte de suport a l’educació musical, dins de l’educació inclusiva. Aquest projecte, en desenvolupament des del 1995 per l’Equip d’Educació Musical del CRE, es tradueix en una sèrie d’activitats destinades a fer arribar a l’alumne tots els recursos necessaris per a la seva inclusió musical. Algunes d’aquestes activitats són:

l’atenció directa a l’alumnat en el CRE, la col.laboració amb el mestre itinerant, l’assessorament al professorat que té alumnes amb discapacitat visual a l’aula i el seguiment d’aquests alumnes quan es fa necessari; les adaptacions de material i transcripcions musicals a Braille, la realització de seminaris i cursos per facilitar formació al professorat en l’àrea d’inﬂuència del CRE, etc. Estem treballant, també, per donar suport als alumnes estudiants de música en Escoles de música i Conservatoris i per realitzar activitats que afavoreixin la relació entre ells. Amb aquest esperit i a proposta del professorat de l’Escola Municipal de Música de Salou (responsables també del lema) van néixer les Jornades “Música a les mans”, que es van celebrar en aquesta localitat per primer cop el 2001. Més tard, s’han organitzat a l’Escola Municipal de Música de Premià de Mar, el 2006, i al CRE ONCE-Barcelona, el 2009. Les properes es celebraran

el maig de 2010 a l’Escola musicipal de música de Puigcerdà, i molt aviat ens trobarem celebrant-ne el 10è aniversari! La ﬁnalitat d’aquestes jornades és fomentar la cooperació entre professorat, alumnes i famílies, i crear una xarxa de comunicació que permeti compartir experiències, recursos, propostes formatives, i tot allò que pugui facilitar en un futur l’accés de l’alumnat amb discapacitat visual als estudis musicals. Un projecte ambiciós, sens dubte, però que cada vegada està agafant més força.

Eufonía, nº 21 (Gener 2001) Música para todos. Barcelona. Editorial Graó. Articles: La educación musical en el entorno de la discapacidad visual (pàg. 29). La Coral Allegro Once Valencia (pàg.40). Neurobiología de la experiencia musical (pàg. 85).

Sánchez, Manuel: Aprenent i ensenyant a parlar. (Capítol setè: “La necessitat educativa de parlar i comunicar-se”, pàg. 167). Lleida. Pagès editors, 2000.

I tot gràcies a aquelles persones que treballen desinteressadament per construir una societat que sigui més oberta, més justa i que accepti les diferències.

Bibliograﬁa La Circular del SCIC nº 111 Darrer trimestre any 2000 – Articles sobre l’experiència de cantaires cecs o directors/es que n’han tingut. Leonhardt, M. i altres: Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. (La discapacitat visual). Barcelona. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 1999.

Ramon Coma, Conxita Valls, Cristina Pérez, David Huguet, Maite Morales, Isidre Vallès: La integració d’infants amb discapacitats visuals en activitats de lleure. Estris, Suplement. Barcelona. Editat per la Fundació Pere Tarrés, Novembre 2003.

Trallero, Conxa: El despertar del ser harmònic. Musicoteràpia Autorealitzadora. Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, juny de 2004.

maig del 2010

LA CORAL ALLEGRO I EL KOR LÆNE: DUES EXPERIÈNCIES

La Coral Allegro de València i el Kor Læne de Trodheim (Noruega) participaran al concert del 15 de maig juntament amb diverses corals del SCIC. Els directors d’aquests dos cors van participar al Treballem amb... la inclusió que el SCIC va organitzar com a part del projecte Cors amb Cor. A la Taula Rodona “Perdre la por a la discapacitat” ens van explicar la seva experiència i els seus projectes. Aquí us preentem alguns textos que hem elaborat o recollit nosaltres i d’altes que ens han fet arribar els mateixos diretors.

26 La Circular

Es tracta de dos projectes diferents. Dos exemples validíssims.

LA CORAL ALLEGRO Julio Hurtado Julio parla amb entusiasme i passió del seu cor. Ens parla de les diverses etapes per les quals ha passat la seva coral tot esmentant els eixos que han fet i fan possible la Coral Allegro, ens parla de la convivència i estades de treball de tota la gent involucrada en la coral, ens parla de la dificultat i de la importància del desenvolupament de l’expressió corporal dels nois i noies, del tipus de música que canten i perquè, dels moments d’èxit i dels altres moments.,... i en algun moment resumeix la seva filosofia: “a la coral destaquem allò que podem compartir entre tots i no destaquem allò que no tenim tots”. Els cantaires han d’estar orgullosos del resultat, és un dels objectius, i per això el concert es cuida molt: concerts monogràfics amb vestuaris, coreografies,... S’han presentat a concursos i n’han guanyat, una manera de reivindicar la seva presència i la seva feina. sempre tenint present que el seu objectiu final és la integració. També ens porta enregistraments audiovisuals amb els quals ens podem fer una idea d’allò que ell no explica amb paraules, veiem com Julio es mou entre els cantaires, els toca, els parla, com els cantaires segueixen les coreografies o com es mouen espontàniament seguint el ritme... Davant de la pregunta de com s’ho fa un director, el mitjà de comunicació del qual és bàsicament gestual, per dirigir una coral la meitat dels cantaires de la qual tenen deficiències visuals, de com és un assaig, ell ens diu que s’estableix un llenguatge propi entre ell i els cantaires. Els resultats són a la vista. Núria Tura

Director de la Coral Allegro. Professor de la Universitat de València

La Coral Allegro es va constituir a partir de l’activitat coral generada a l’aula de música de l’escola d’educació especial per a nens ambliops i cecs de València a finals dels anys setanta. En aquell moment la coral estava integrada només per nens i nenes amb deficiències visuals i la seva activitat no traspassava les parets de l’escola. A partir d’aconseguir els primers premis en diferents concursos corals escolars, l’equip directiu del centre es va plantejar acollir-se a les normatives que l’ONCE, a l’any 1982, establia per a fomentar el desenvolupament de les activitats musicals dels seus afiliats i la inserció social d’aquests. En aquell moment la Coral es nodria en un cinquanta per cent de persones sense cap mena de deficiència visual per tal de reunir els requisits que l’esmentada normativa exigia, a més de superar unes proves de qualitat que també exigia la mateixa normativa. A partir d’aquell moment la Coral Allegro va començar a desenvolupar una activitat musical “in crescendo” de manera que abastà en poc temps una certa popularitat a la Comunitat Valenciana així com entre les diferents agrupacions musicals estatals de l’ONCE. Allò que s’inicià sent una coral infantil ha anat creixent amb el temps i actualment la mitjana d’edat dels seus components ronda els 25 anys. Però aquesta és una de les múltiples característiques d’aquest grup. La diversitat d’edats afavoreix que l’aprenentatge de diferents variables implícits tals com les habilitats

Foto: Coral Allegro ONCE València

socials, el desenvolupament de la musicalitat, la resolució de conflictes i interessos personals, la tècnica vocal, el saber estar a l’escenari, la imatge corporal, el llenguatge no verbal,... Aspectes aquests molt importants en el desenvolupament i creixement de les persones amb dèficits visuals, ja que molta de la informació que percebem en situacions de normalitat ens arriben a través de la vista i quan aquesta falla s’ha de suplir amb informació verbal. Així doncs, totes les activitats que la Coral Allegro realitza estan enfocades a la consecució d’aquests objectius a través de la música. La música ens uneix i la seva pràctica ens fa desenvolupar sentiments de pertinença als grup ajudant-nos a reflexionar i a millorar, a tots i a totes, com a persones.

sus amigos”, on obtingué el primer premi, així com les actuacions al Camp Nou de Barcelona en el concert dels “Tres Tenors”; en el Teatro Monumental de Madrid, en motiu de l’Any Europeu de les persones amb Discapacitat; en el Polideportiu Daoíz y Velarde de Madrid, en record de las víctimes del 11-M; o en diferents auditoris de Madrid, Barcelona i Valencia, en la presentació de la mascota paralímpica.

Fora de les nostres fronteres ha participat en les Europeades de Libourne, Rennes i Horsens i en el Festival de Música per a Joves de Gaia (Portugal).Va participar en el taller dirigit per John Rutter a Bruges (Bèlgica) organitzat por Europa Cantat així com en el I Europa Cantat Junior celebrat a Kaposvár (Hongria), on va participar en el Tota aquesta dinàmica educativa taller dirigit por Jens Johansen. Ha musical implica també el desenvolu- ofert concerts en diversos d’Holanpament d’altres aspectes relacionats da, Hongria i França. Cal destacar amb el contingut dels espectacles la seva actuació en la cerimònia i concerts com són l’adaptació del d’investidura del President del vestuari, escenografia, maquillatge i Parlament Europeu a Estrasburg i a il·luminació amb la finalitat d’acon- l’Expo’98 de Lisboa. seguir un aprenentatge global de l’estil i context de la música que Els seus muntatges més significas’interpreta. Aquestes característi- tius són: “La Coral Allegro canta y ques ens han portat a desenvolucuenta a W. A. Mozart”, “Ilusión”, par estils musicals molt diferents, “ONCE años allegrando”, “Tirant lo interpretant des del folklore fins als Blanch”, “Una experiencia psicoclàssics, tot passant per la música musical”, “Hair”, “Algo más que dels anys 50, 60 i 70 fins al pop un clásico concierto”, “Suite de actual. Navidad”, “ONCE temas de Beatles”, “ONCE noches sin dormir” i El cor Allegro ha ofert actuacions “Cantando a Miguel Hernández”. A per tota la geografia espanyola, més de nombroses col·laboracions entre les quals sobresurt la seva en enregistraments i participaciparticipació Festival de Benidorm, ons a la televisió, el cor Allegro juntament amb el grup “Romero y ha enregistat CD’s: “ONCE años

Foto: Coral Allegro ONCE València

allegrando” (1996), “Hair” (2000), “ONCE temas de Beatles” (2004), “ONCE noches sin dormir” (2006) y “Allegro de Cine” (2009)

maig del 2010

EL KOR LÆNE: EL COR DEL LLENGUATGE DE SIGNES Ellen Lunderengg Us oferim dos textos sobre el Kor Læne, un primer que fou publicat ja fa alguns anys i un segon text que fou el que les seves autores van presentar al Treballem amb...la inclusió El rerefons de la nostra activitat Utilitzem el signes amb els cors a l’escola Nyborg des de fa anys. A l’any 2000 el Kor Læne fou fundat a l’escola com a culminació de l’esforç de mestres, de pares i de l’administració de l’escola. Basat en l’experiència amb nois i noies amb discapacitats auditives a la nostra escola, el nostre desig era oferir un cor obert a tothom que hi volgués participar. Com s’havia de fer realitat aquesta idea obrí un gran debat i és encara un tema important a les nostres reunions. Què signiﬁca organitzar un cor per a tothom? Per tal d’oferir una resposta, permeteu-me que utilitzi la següent deﬁnició de la musico teràpia: “Musico teràpia és l’ús conscient de la música per tal d’obtenir certs resultats” (Ruud, 1990). Aquesta era precisament la nostra intenció en voler crear un cor inclusiu! Això implicava que una experiència d’assaig positiva era més important que el concert, tot i que una bona actuació havia de ser també important (Lundereng 2003). Altres cors fan referència al nostre com al “Cor del llenguatge de signes” per la utilització que fem dels signes. De fet, és una activitat extra escolar que actualment té 70 membres. El cor inclou membres amb diferents nivells de pèrdua auditiva. Un cantaire porta un implant cocle28 La Circular

Directora del ar, un altre utilitza un audiòfon i té una considerable pèrdua auditiva i Kor Læne n’hi ha dos amb pèrdues auditives menors. A tots ells els ajuda l’ús del llenguatge de signes.

Organització Les dues directores del cor també fan classes a nens i nenes amb diﬁcultats auditives en d’altres assignatures de l’escola. A més, hi ha un tercer mestre que és alliberat de part de les seves obligacions a l’escola per poder formar part de l’equip del cor. Tots tres mestres coneixen el llenguatge de signes. I això vol dir que podem practicar les mateixes obres durant les hores d’escola que durant els assajos del cor, la qual cosa és important pel sentiment de domini i coneixement de la peça. Dominar alguna cosa i tenir èxit és important per a la pròpia motivació.(...) El cor s’organitza en dos grups: els principiants, de 6 a 8 anys, i el cor principal, amb cantaires de 9 a 12 anys. De vegades combinem els dos cors i així els nens i nenes poden experimentar i relacionar-se amb cantaires de diferents edats. El cor gran canta cançons infantils familiars, canons, i cançons adequades per a un cor d’edats barrejades. Les cançons les hem dividides en diferents categories: 1) Les cantades només amb signes i amb acompanyament instrumental. 2) Les cantades només amb acompanyament instrumental 3) Les cantades combinant cançó, signes i acompanyament instrumental.

Foto: Hearts in Harmony a Trondheim

El signes i l’acompanyament instrumental ofereixen un plaer estètic i visual que agrada al públic. A més, així també oferim una bona experiència a aquelles persones d’entre el públic amb pèrdues auditives. Per als nens és important estar atent als contrastos entre el so i el silenci. Treballar amb cançons i amb signes crea oportunitats per a ser més conscients d’aquesta important distinció (Lundereng, 2003) Una associació inclusiva Amb el temps el nostre cor ha esdevingut un lloc important d’inclusió, tant a l’escola com al veïnat. En familiaritzar els estudiants de tots nivells amb la comunicació per signes, els nens amb pèrdues auditives han esdevingut molt més visibles. Una visió positiva d’ells és una part important per a la inclusió (Lundereng, 2003) Per a les persones que pateixen deficiències auditives, cantar en el cor pot ser un territori nou i desconegut. Els problemes d’audició poden causar dificultats a l’hora de controlar la pròpia veu i és molt important per als nens i nenes amb dificultats auditives aprendre a controlar les seves veus a través d’experiències musicals positives. Això és importantíssim per a l’èxit d’una associació inclusiva. A la nostra escola portem diversos anys d’experiència en aquest àmbit. Estudiants amb pèrdua auditiva han esdevingut fins i tot solistes i han rebut un reconeixement positiu a l’escola i al veïnat. Nosaltres creiem que aquesta emocionant i important feina que fem treballant

amb discapacitats auditives es pot compartir amb altres persones, ﬁns i tot d’altres àrees.

Foto: Kor Læne

Publicat a l’ECmagazine 3/06. Reproduit amb autorització.

EL PROJECTE ACTUAL DEL KOR LÆNE Ellen Lunderengg i Turid R. Skei El nostre cor, el “Kor Læne”, que vol dir un cor divertit, té la seva seu a Trondheim, Noruega. Ara fa deu anys vam engegar el nostre cor a l’escola Nyborg de Trondheim. El vam enfocar des del punt de vista de la inclusió, d’acord amb les instruccions del govern i el currículum escolar. El repte de la inclusió implicava preparar un cor on tothom que ho volgués hi pogués participar. Ja feia anys que teníem a l’escola nens amb diﬁcultats auditives i ens va semblar una bona oportunitat per organitzar un cor que pogués cantar fent servir el llenguatge de signes. Amb el reforç visual de les cançons i el llenguatge de signes, ajudaríem els nens amb diﬁcultats auditives perquè poguessin participar en el cor. Al mateix temps, ho vam veure com una oportunitat excel·lent per difondre el llenguatge de signes a tota l’escola, ja que en el cor hi havia alumnes de les classes de tots els nivells.

Fer que el llenguatge de signes esDirectores del Kor Læne devingués natural i normal ha estat

un objectiu bàsic per tal d’aconseguir una identitat positiva per als nens amb dificultats auditives. Per a ells, sempre serà positiu el fet de tenir un llenguatge de signes que els ajudi en situacions en què necessiten comunicar-se ja que el llenguatge i la comunicació són molt difícils quan es tenen dificultats d’audició. Cançons amb llenguatge de signes La base del nostre treball és, doncs, la utilització del llenguatge de signes noruec i hi afegim el suport de paraules que són clau a la cançó o a la frase. Ho fem així perquè sigui més fàcil comprendre la frase o la cançó. El fet que els altres companys també aprenguin els signes pot facilitar i simplificar la comunicació diària. A més, la nostra experiència ens diu que entre companys resulta divertit aprendre els signes i tot va millor quan el dia a dia està organitzat per funcionar amb signes i comunicació visual. També sabem que implicar

maig del 2010

altres sentits en el procés d’aprenentatge és un factor positiu per a qualsevol infant (Skålvik: 2007). Quan ensenyem cançons, ens adonem que el cantant de cor aprèn millor i més ràpidament el text de les cançons quan fem servir signes que no pas quan no ho fem. Això és vàlid per a qualsevol infant ja tingui alguna discapacitat auditiva o no. Identitat Per a aquells que necessiten ajudes per sentir-hi, és molt difícil desenvolupar una identitat positiva dintre d’una societat que no té aquesta necessitat. La identitat té a veure amb tenir confiança en un mateix, en agradar-se tal com s’és. Així ho confirma el professor noruec Sissel Grønlie (2006) qui ha estudiat la importància entre la confiança en un mateix i la identitat positiva. La identitat es desenvolupa primera i principalment per l’amistat i les relacions que s’estableixen amb el llenguatge i la comunicació. Un nen amb dificultat auditiva es troba immers en una cultura on tothom hi sent i on les relacions d’amistat s’estableixen escoltant-se. Per fer amics, cal que es puguin trobar en un terreny on puguin conviure nens amb i sense aquesta dificultat. A la nostra escola fa anys que tenim nens amb dificultats auditives i ens hem adonat de com n’és d’important aquesta convivència. Actualment tenim ja estudiants de grau superior de l’escola de sords en el nostre cor. Ells s’han convertit en models per als més petits.Veure nois més grans que es relacionen bé, que poden portar una bona vida, amb aficions similars i activitats extraescolars, és essencial per desenvolupar la seva autoestima i la seva identitat.

30 La Circular

Des del començament ﬁns ara Vam començar fent servir només alguns signes, però de mica en mica hem anat afegint signes a totes les nostres cançons.

Les noves tecnologies Les noves tecnologies en aparells d’ajuda auditiva s’han perfeccionat i actualment ajuden a molta més gent que abans. El propi esforç també ajuda a sentir-hi bé (Wie, Johansson, Actualment experimentem consStaff, etc). Per tant, cantar en un tantment: els nois i noies canten cor, aprendre a escoltar la pròpia amb veu, sense veu, amb només veu i les veus dels altres, el so de signes, amb signes i coreografia, ... les consonants, la connexió de les Ara, els alumnes de la nostra escola consonants durant l’escalfament, fins i tot usen signes quan no els tot plegat pot contribuir a millorar ho demanem. Cosa que vol dir l’habilitat d’escoltar. També una canque quan estan junts, i a les classes çó pot ajudar amb la pronunciació de tots els nivells, els alumnes es i l’articulació, perquè es pot arribar parlen entre ells amb signes. S’ha a l’experiència del so usant altres instal·lat a l’escola una cultura del sentits. És important fer-ho d’una llenguatge de signes, que es transmanera divertida. met dels alumnes antics als nous i també als adults. El mimetisme rítmic i la imitació poden ser un bon mètode, tant a Com hem dit, això ho comparteil’escalfament com quan aprenem xen tots els nivells. A l’escola tenim les cançons. El ritme és un element alumnes de 6 a 13 anys. Nosaltres prosòdic que facilita la comprendues ens encarreguem del cor i sió del contingut d’allò que s’està actualment treballem al Centre de dient; i això també s’aplica a les Competència auditiva. És a dir, s’ha cançons. Una veu cantada sempre establert una col·laboració estreta serà positiva per a un nen que hi amb l’escola de sords. Així podem sent malament, igualment que per aprendre els uns de l’experiència als altres nens. La comprensió del dels altres. contingut d’un text o d’un so és un requisit previ per anar més enllà Coneixement i experiència en la comprensió del seu significat Coneixement i experiència són (comprensió pragmàtica). essencials en el camp del treball. Molts adults sords recorden expe- La difusió del nostre projecte riències negatives en intentar fer Amb el temps, altres escoles s’han servir la veu. Molts d’ells han rebut interessat per la nostra feina i han reaccions negatives en relació a les vist el valor de la inclusió. Hem seves veus quan han intentat cantar rebut subvencions per elaborar o fer música. Per tant, hi ha molt un projecte que ens permetrà escepticisme en aquest tema. compartir allò que hem après a partir de la nostra experiència i És per això que és important, quan difondre-la. Aquest projecte és una ens referim a escoltar i fer múcol·laboració entre l’Associació sica tenint una dificultat auditiva, Nacional de Disminuits Auditius, el que haguem creat una cultura de Møller center of Competence, i el diversitat, respecte i tolerància. Ser Kor Læne. El projecte és finançat oberts, parlar clarament de què sig- per "Salut i rehabilitació". nifica la pèrdua auditiva i del fet de no sentir la pròpia veu contribuirà Els objectius bàsics del projecte a fer-ho entendre. són:

TREBALLEM AMB... MÉS ENLLÀ DELS SENTITS Anna Ibarz Directora de la coral El Petit Estel d’El Vendrell

1) Construir un espai d’amistat on nens amb pèrdua auditiva i nens que hi senten es puguin trobar i fer junts alguna activitat. 2) Promoure la seva identitat pel fet d’estar amb altres nens amb aparells auditius, amb nois de secundària com a models de funcionament. 3) Construir una xarxa d’adults que treballin amb aquests nens. La duració del projecte és de 2 anys, del 2010 al 2012. El primer any estarà principalment dedicat a crear a Trondheim cinc cors, que nosaltres, com a impulsores del projecte, ajudarem en els primers moments. Es farà un cançoner perquè tots els cors puguin treballar les mateixes cançons i cada cinc setmanes en reunirem per cantar les cançons en un gran cor conjunt. Durant aquestes trobades organitzarem altres activitats, conduïdes i completades per joves amb diﬁcultats auditives o sords. El segon any es treballarà sobretot en la documentació. Elaborarem cançoners per al primer i el segon any que es comercialitzaran i també es trobaran a la xarxa. Contindran texts, notes i signes de les cançons. Es farà un DVD mostrant el signes, seguits del cor cantant cada signe. I es redactarà un informe de les activitats dels dos anys. Fotos: M. M. Argüelles

Potser aquest hauria estat un bon títol per a l’article que esteu llegint perquè resum en quatre paraules l’experiència viscuda el cap de setmana del Treballem amb... LA INCLUSIÓ, el 27 i 28 de febrer al Centre de Recursos de l’ONCE de Barcelona. Explico breument què vam fer i després miraré de transmetre-us les sensacions que vaig viure jo, en particular, moltes d’elles compartides per persones assistents a la jornada. La tarda del dissabte la vam dedicar, després de les presentacions, a introduir-nos en el món de la discapacitat visual començant les terminologies més emprades, què vol dir necessitats educatives especials, quins recursos materials i humans podem trobar, quin és el paper dels Serveis Educatius del Centre de Recursos, com es treballa la inclusió a les escoles ordinàries i a les escoles de música, quina és la tècnica del guia vident, etc. Encara que escrit així sembli una “pallissa teòrica” (dit d’estar per casa) tot va transcórrer en dues hores on el treball dels professionals que ens van atendre va ser àgil, agradable, entenedor, aclaridor, novedós (vam descobrir coses que no sabíem per molt que semblessin de sentit comú), distès i... com dir-ho amb paraules i que m’entengueu el sentit? Va valer la pena fer el sacriﬁci personal que fos per estar allí. T’ho poden explicar però no és el mateix que haver-ho viscut. Ara que escric això, ara que ja ha passat pràcticament un mes d’aquell cap de setmana, tanco els ulls i em vénen al cap una inﬁnitat d’imatges dels petits i alhora grans moments que vaig viure i compartir amb persones, algunes de les quals no coneixia, i amb qui, els primers minuts, em vaig mostrar més tímida i vergonyosa però, de mica en mica, ja semblava que ens coneixíem d’abans. maig del 2010

I qui ho va fer possible això? Qui va ser la que ens va unir? Qui va ser la responsable de fer-nos oblidar les tasques quotidianes i posar un somriure en els nostres rostres? Doncs la mateixa que ens uneix en aquest precís moment mentre esteu llegint La Circular: LA MÚSICA. I de retruc, l’amor als infants (als nostres cantaires i alumnes) i el respecte per les discapacitats (que no vol dir por a les discapacitats).

tot el que se’ns proposava sempre amb la nostra parella.

Més endavant va tocar aixecar-se de les cadires i passar a la part pràctica: anar a fer un tomet per les instal·lacions del Centre de Recursos sempre acompanyats de la nostra parella. Si jo portava l’antifaç ella em guiava i després fèiem el canvi. D’aquesta manera experimentaves els dos papers: deixar-te guiar sense veure-hi (que costa moltíssim!!!) i Sobre això també en vam estar par- aprendre a guiar a una altra perlant durant tot el cap de setmana, sona que no hi veu (que no costa sobre perdre-li la por a la discapaci- menys, encara que us sembli fàcil de tat i aprendre a treballar i a avançar fer). Recordeu: T’ho poden explicar en el terreny escolar, laboral... amb però no és el mateix que haver-ho tota la naturalitat possible. De fet, i viscut. aquesta frase que ara us diré es va sentir en alguns moments, tots som I els tallers? Llàstima que el rellotge discapacitats d’alguna cosa en algun jugava en contra nostra però m’ho moment de la nostra vida. Hi ha vaig passar... pipa. La dansa de les gent que fa unes truites de patates crêpes i l’altra dansa instrumental de postal, en canvi hi ha persones (de la qual no puc dir-vos el títol que per molta voluntat que hi perquè no el sé)... ara amb l’antiposin... sempre els surt una truita faç posat, ara sense l’antifaç però “de supervivència”, que en dic jo. Hi sempre pendent de la teva parella, ha gent, i què dic gent !!!, hi ha nens del teu “ceguet” al qual havies de de 4 o 5 anys que esquien millor fer sentir tant a gust com et senties que parlen. Sort que no m’heu vist tu. A mi em va agradar molt. A més, mai amb uns esquís posats (de fet en tota l’estona no vaig parar de només ho he fet un cop a la vida)... pensar en els nens de la meva coral la discapacitada sóc jo!!! i en quan podria fer-ho amb ells per riure, cantar i ballar plegats. Torno a allò que deia abans, que va Tenia moltes ganes de fer aquest ser la MÚSICA qui ens va acompa- treball de sensibilització amb ells i... nyar durant tot el cap de setmana. ja l’hem fet.Vam aproﬁtar un cap de Ara mateix recordo un bonic cànon setmana al Parc Natural del Garraf, que ens van ensenyar: “Com és un ens vam fer un antifaç, vam anar per cànon? Això és un cànon. Si jo et la muntanya, vam fer danses, vam canto aquest compàs després tu el fer el cànon... va ser molt divertit. repetiràs”. Una melodia senzilla feta Abans de marxar cap a casa aquell amb les notes de l’arpegi de Do dissabte i després d’haver fet un tai acompanyada de moviments de ller d’escriptura Braille amb les màbraços i picaments de mans; el vam quines Perkins, la gent de l’ONCE preparar en 5 minuts i, a més a més, ens van fer una breu introducció a tot intentant sentir (de sentiment) la Musicograﬁa Braille i vam cloure com ho viuria una persona invident. la jornada amb un audiovisual molt Vam fer parelles, una representava tendre que va fer relliscar per més a la persona cega i l’altra era el seu d’una galta aquelles llàgrimes emoguia vident. Es tractava d’anar fent cionades que vénen tant de gust de 32 La Circular

deixar sortir quan hi ha alguna cosa que t’ha arribat al cor. L’endemà, diumenge, vam escoltar diferents experiències, en primera persona, de professionals del món coral, del món de la dansa i del món escolar que treballen la inclusió a través de la música. Què voleu que us digui? Us explico tot el que ens van transmetre les seves paraules i la seva manera d’expressar-les? Us descric com els brillaven els ulls mentre ens contaven el seu dia a dia amb persones discapacitades? Em falten paraules, sóc una discapacitada lingüística ara mateix. Això sí: Va valdre tant la pena fer el “sacriﬁci” personal que fos per estar allí. He intentat explicar-vos-ho però... no és el mateix que haver-ho viscut. Un petó.

ARTICLES PUBLICATS EN ANTERIORS CIRCULARS La Circular núm.111, any 2001 - Els cecs a les corals (Redacció) - L’Espinguet: records d’una cantaire invident (Cristina Edo) - Cantar a un cor: una meravellosa forma d’integració (J.-Pierre Llioest) - Cantaires amb diferents capacitats (Gustavo Cerón) - Un cec a la meva coral... tranquils: com afrontar-s’hi? Què dir? Què no dir? Com no equivocar-se? (Jean Payon)

Foto: M. M. Argüelles

Katy

Eva

Jarjoura de Mayo

Eva de Mayo és fundadora i directora de dos cors d’immigrants d’Etiòpia, d’un cor de nens i adolescents àrabs i del cor àrab/jueu “Veus per a la pau” de Jaffa (Israel). També dirigeix cors de la tercera edat. Ha fet teatre i ha creat espectacles de cant i dansa amb cançons judeo-espanyoles, hebrees modernes i flamenc. És professora de cant i ha estat assistent de direcció del cor de la Filharmònica de Tel-Aviv (Israel).

Conversa amb...

Katy Jarjoura, fundadora i directora del cor femení UdalNad Ensemble, va estudiar música, direcció coral i Musicoteràpia al Levinsky College for Education de Tel-Aviv (Israel). Actualment treballa com a musicoterapeuta a Natzaret amb nens amb disminucions múltiples i dirigeix l’UdalNad Ensemble, especialitzat en música d’estil àrab clàssic. maig del 2010

Durant la II Trobada d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània, el desembre passat a Barcelona, vam conèixer dues directores de cor provinents d’Israel, Eva i Katy. Malgrat provenir de dues cultures diferents, de seguida que van intervenir en les presentacions i taules rodones es va veure que tenien una manera semblant no només de treballar amb el cor, sinó també d’entendre els valors de la música, i especialment del cant coral: com una eina per arribar als sentiments més profunds de cada persona i, en conseqüència, per contribuir a acostar-les i ajudar-les a entendre’s, salvant les diferències culturals i d’altres tipus que puguin separar-les. Curiosament, tot i saber cadascuna de l’existència de l’altra, es van trobar per primera vegada a Barcelona i de seguida els van venir ganes d’organitzar algun tipus de trobada per treballar conjuntament amb els seus respectius cors. Desitgem que ho puguin fer sense problemes i que els vagi molt bé! Tot i que segurament trobaríem, a Israel mateix, altres experiències diferents de les seves, la conversa amb elles ens presenta situacions de treball ben diferents de les nostres. Aquests són els comentaris a tres bandes que vam compartir en acabar les sessions oﬁcials, en una agradable estona a la terrassa del Palau de Mar, davant el Port Vell de Barcelona.

El teu cognom, Eva, és ben espanyol... Eva.-Vaig néixer a Tànger i, amb la família, ens vam traslladar a Madrid. Hi vam viure 6 anys abans d’emigrar a Israel. De nena, vaig patit molt a causa del racisme i del sentiment de no sentir-me d’enlloc. Ara feia 12 anys que no havia estat a Espanya i, des que vaig saber d’aquesta conferència sobre la Mediterrània em voltava la idea de venir; ﬁns que em va trucar la Maya Shavit, que hi va ser la vegada anterior, i em va dir “Hi has d’anar!”... i això em va decidir.

immigrants d’Etiòpia, fem sobretot repertori religiós, incloent-hi cançons de Nadal quan és l’època. Però també fem música del Líban, o música que jo els porto del Renaixement espanyol, cançons hebrees, cançons irlandeses... vull que coneguin altres llengües i tinguin un tast d’altres cultures tot cantant, jo trobo que és important.

A Israel s’hi ha anat trobant persones immigrades de molts països, per tant, amb arrels culturals diferents... Eva.-Si, arribes amb el bagatge de la teva cultura pròpia però, vinguis Tinc entès que vas treballar d’on vinguis, has de connectar i coamb Naomi Faran, la directora nèixer la cultura del país. Trobes un del cor Moran, una persona espai nou, un entorn que acceptes que ens és ben coneguda i, si la gent és oberta, el país que et Eva.-Ja fa temps; durant sis anys rep també t’accepta a tu. vaig treballar al Moran Choir, jo preparava els petits que després Katy.-Així és com s’aprèn a passaven al cor dels més grandets, conviure, acceptant i entenent les que dirigia i segueix dirigint Naomi. diferents cultures. El fet que algunes persones individualment s’entenQuin repertori canteu, als vos- guin bé no vol dir res, el que comptres cors? ta és fer aquest esforç en el conjunt Katy.-Jo treballo sobretot el patri- de la vida diària, ja sigui al carrer, als moni musical àrab, cantem cançons comerços, a l’escola, a tot arreu. clàssiques àrabs i també música religiosa, tan àrab com cristiana, Eva.-No és bo això que passa tan perquè en el cor hi ha musulmans sovint, que els nouvinguts viuen en i catòlics. També cantem temes del barris deprimits i estan junts però folklore àrab. com aïllats de la resta -ho dic sobretot pensant en la nostra situació Eva.-Amb el cor de noies, que són a Israel. Aquell que se n’adona ha de la majoria cristianes de famílies fer l’esforç d’acostar-s’hi. En el meu Eva de Mayo

Foto: Nurit Yardeni

34 La Circular

cas, sóc jo la que hi vaig (ara em refereixo al cor àrab que vaig fundar), perquè ells mai no arribarien a la meva zona i intento que respectin allò que jo represento per a ells, en aquest cas Israel com a país, que no és perfecte perquè moltes coses podrien ser millors, però és el país on ara viuen, és així! De fet, aquest també és el meu cas. Les meves llengües familiars són dues, el castellà i l’hebreu. Jo també sóc una immigrant, a Israel, i de vegades no m’hi sento còmoda del tot. Encara em sento com si, en certa manera, busqués el meu lloc en el cant coral... Amb cada grup que treballo aprenc coses que m’ajuden. I tu, Katy, ens pots explicar els teus orígens? Katy.-El meu pare és de Natzaret. La meva mare va néixer a Jerusalem però va viure amb la seva família i va fer els seus estudis al Líban. Després de la guerra, el 1948 (quan es va crear l’estat d’Israel), la mare va venir a Natzaret amb la seva família i hi va conèixer el meu pare. Per resumir els meus orígens diria que vaig néixer a Israel, concretament a Natzaret, en una família palestina que actualment tinc repartida per tot el món: als països àrabs, a Europa, als Estats Units, a Austràlia… Com enfoqueu la feina amb els cors? Eva.-Per a mi és molt important

buscar mitjançant el cant un camí cap a l’interior de la persona, aconseguir que el cant vingui del cor. El repertori pot ser en ladí, en espanyol, cançons hebrees, cançons en àrab... però en qualsevol dels casos sempre intento que allò que cantem vagi més enllà de la música, que m’emocioni a mi i també emocioni els cantaires, perquè així tots entendrem millor qui som com a persones, tant si pertanyem a una minoria, o a la majoria que preval a la comunitat, o si som immigrants... tan se val quin sigui el nostre cas.

perquè en alguns moment és molt dur. Aquest estiu passat, en el mateix poble on tenim el nostre cor hi va haver problemes i baralles entre els mateixos àrabs. Són incidents en comunitats locals que rarament surten als noticiaris, però va ser molt penós perquè és un poble petit on la gent es coneix i va haver-hi ferits i tot. I, mentrestant, nosaltres lluitàvem per aguantar el cor i que els pares portessin els ﬁlls a cantar junts! Va ser molt difícil, sobretot per a mi, que gairebé no parlo àrab … Però va funcionar i penso que la nostra feina ha de seguir anant per El cor de noies de Maya Shavit, aquí, aquest és el bon camí. on conviuen israelianes i àrabs, és una experiència única a Des de fora sentim més a Israel o hi ha altres iniciatives parlar dels problemes i les semblants? lluites que no pas d’aquestes Eva.-El cor de la Maya és un dels iniciatives cors d’Israel que més treballa amb Eva.-Prou que ho sabem, que gent, noies en aquest cas, de totes moltes d’aquestes feines són dues cultures; fan una feina fantàs- desconegudes fora del país! Cada tica. En el cor infantil que jo vaig vegada que sortim d’Israel la gent fundar amb el músic àrab Rajid ens pregunta què passa allà i com Saddam en un poble del Nord del ens ho fem… país, també volem fer una feina semblant, a més ell i jo col·laborem Ho sento, jo també he pregunconstantment en temes musicals. I tat! en altres localitats, especialment al Katy.-No hi fa res, és molt agradaNord del país, es fan moltes altres ble haver vingut i haver notat l’intecoses interessants en aquest sentit; rès de tothom, haver pogut explicar hi ha altres cors, sobretot infantils, el que fem allà, perquè sembla que a que barregen les tres religions fora no es valora, no sé perquè… principals que allà conviuen: la jueva, la musulmana i la cristiana; cosa que Vosaltres treballeu amb nens és molt important i té molt mèrit i joves perquè ells són el futur

Katy Jarjoura

Foto: M. M. Argüelles

maig del 2010

i com a punt de partida per a un millor enteniment entre la gent, però com reaccionen les famílies? Eva.-Per sort, molt sovint són els pares mateixos els que porten els nens perquè volen que cantin, els insisteixin perquè vinguin. De vegades, parlar amb els pares i veure que hi creuen et compensa, veus que hi ha molta gent que és conscient que hem de fer un esforç per entendre’ns. Al meu cor es barregen, de fet, quatre religions! Jo sóc jueva i hi ha nens catòlics, musulmans i drusos, una altra religió àrab que es practica a Israel.

l’altre, però mai no havien coincidit. I això que el poble del Nord on treballa l’Eva és només a 15 kilòmetres de casa meva!

Eva.-De fet, totes dues religions són monoteistes, la música àrab crea un estat de consciència com allunyat de la realitat, molt espiritual, i l’espiritualitat és també una caHeu pensat de comença algun racterística del cristianisme. Sempre tipus de col·laboració? hi ha similituds, tot i les diferències, Eva.-Ho hem estat comentant. i saber-les reconèixer ens enriquirà. Potser jo aniré a treballar amb el Jo estic convençuda que només cor de la Katy i després muntarem conviurem en pau sobre la base de alguna obra conjunta, encara que l’acceptació mútua: si jo accepto els meus cantaires siguin més joves les teves creences i tu les meves, ja que els d’ella, perquè penso que hi tenim alguna cosa a partir de la qual ha moltes coincidències en la nos- podem començar-nos a entendre. tra manera de treballar. Totes dues creiem que no ens hem de ﬁxar en A part de la trobada que ara les diferències sinó que hem de tro- pugueu organitzar vosaltres bar i mostrar precisament allò que dues, heu col·laborat, o colKaty.-El meu cor és d’adults però tenim de similar. laboreu normalment amb la majoria són joves, al voltant dels altres cors? 20 anys. Treballo a Natzaret, que és Katy.-Jo treballo bàsicament amb Katy.-D’aquí uns dies rebrem a on visc. Jo sóc sola i em puc dedicar música àrab, però la nostra aproxi- Natzaret un cor de la zona de Telplenament a la meva feina professi- mació a la música i al cor té moltes Aviv i Jaffa, que són assentaments onal de musicoterapeuta i a dirigir semblances. I l’Eva darrerament àrabs. És un cor de dones on hi ha el cor. s’ha implicat molt en la música àrab jueves i àrabs. No ens coneixem, sense deixar de ser ella mateixa, ho només ens hem comunicat per Eva.-Jo tinc un ﬁll que ara farà 4 trobo un fet molt interessant.Vull telèfon i ens hem enviat informació. anys. L’altre dia em va dir “Quan afegir que el repertori de l’últim Totes dues directores treballarem tingui 18 anys no vull ser soldat”. concert del meu cor era de música amb el conjunt format pels dos Vaig pensar “Perquè ho diu? Si a de l’Islam i música cristiana, i recor- cors. No tinc ni idea de com sorticasa mai no parlem d’aquestes do que vaig pensar: “Si fos així a tot rà! Ja us ho explicarem... coses!”. Suposo que ho relacioarreu! En canvi, ens barallem, ens nava amb la violència i expressava matem...”. En el concert, el públic Eva, dius que parles poc àrab. el seu rebuig. Els nens perceben estava barrejat, hi havia gent de les En aquest cor del Nord, en una moltes coses encara que no els les dues religions i de diferents formes comunitat àrab, com t’ho fas expliquem! de pensar, i ningú no ho va trobar per comunicar-te amb els nens malament, tothom va entendre la i amb els pares? Vosaltres dues ja us coneixíeu? meva intenció de buscar allò que Eva.-Entenc l’àrab, l’havia estudiat Katy.-No, ens hem conegut aquí ens pot unir en comptes d’allò que una mica però ara m’hi he posat a a la conferència! Sabíem l’una de ens separa. fons i espero que en cosa d’un any Cor Sawa dirigit per Eva de Mayo

36 La Circular

ja em podré comunicar bé amb ells. Pel que fa a la Katy, transcrivim les seves notes sobre la feina que es Després d’anys de viure a pot fer al cor. Aquestes idees les Israel, com t’ha vingut recent- va desenvolupar en una ponència ment la idea de treballar amb molt interessant al llarg de la qual aquests nens àrabs? va donar exemples pràctics de com Eva.-Suposo que jo tenia una visió ho aplica al seu cor i ho va il·lustrar més aviat intel·lectual del conflicamb filmacions d’un assaig i part te, hi pensava i opinava sobre què d’un concert: s’hauria de fer i, en un moment determinat, vaig buscar un cor de “Per a que el cor pugui arribar a fer nens o noies àrabs i no el trobava. una bona interpretació, cal que la Llavors la Maya, que treballa a la persona que canta faci una mena de regió i fa cursos per a mestres i viatge vocal que connecti la veu amb directors, em va proporcionar el les sensacions físiques corporals, els contacte amb aquest músic, Rajid pensaments i l’esperit. Quan aquestes Saddam, i junts vam començar un tres coses es troben, la veu cantada cor infantil.Vam començar d’una arriba a la seva màxima expressivitat manera molt modesta, per mi era perquè reflecteix allò que hi ha en el un món completament nou. nostre interior. No és possible interpretar la música quan alguna d’aquestes tres coses no hi és o no està prou Durant la sessió “El director de desenvolupada. cors. Activitat professional en el context mediterrani” de la II TroEl cantant s’ha de sentir implicat bada d’Experts en Cant Coral de la mentalment i emocionalment per Mediterrània, l’Eva va fer una inter- poder interpretar el text d’una manera venció que podríem resumir així: expressiva. “El meu tracte recent amb cors de gent gran ha estat per a mi una descoberta. La saviesa d’aquestes persones, les experiències de vida que han acumulat, la seva actitud de respecte per a la música i per a mi mateixa com a directora, m’han ajudat i m’han fet madurar com a persona i com a directora. Per això els estaré sempre agraïda”.

Com passa sovint, en revisar el resultat d’aquesta trobada ens venen al cap molts més temes que hauríem pogut tractar i es van quedar al tinter… Esperem que més endavant hi hagi ocasió d’alguna nova xerrada o d’articles interessants que us puguem oferir. M. Mercè Argüelles

La música i el cant han de ser fets de tal manera que provoquin una resposta emocional especíﬁca. El cant pot expressar uns sentiments que no es poden expressar de cap altra manera. El ritme, la melodia, la forma, el timbre, les dinàmiques i la tonalitat es combinen per tal de transmetre el sentit del text que estem interpretant.”

UdalNad Ensemble dirigit per Katy Jarjoura

maig del 2010

Activitats de les corals

CONCERT PIERROT A LA LLUNA I VISITA AL MUSEU DE LA MÚSICA El dissabte 16 de gener, vam anar a L’Auditori de Barcelona i al Museu de la Música. Pares i cantaires de la Coral ART-9 vam agafar el tren ﬁns a Barcelona. Un cop allà, ens vam dirigir al Museu de la Música on ens van fer una visita guiada molt activa i participativa. Tant els nens com els pares vàrem poder veure molts instruments i conèixer d’aprop una part de la història de la música.

Quins músics més bons! Val la pena sentir-los! La veu fantàstica, el pianista boníssim, la posada en escena molt bé i un referent, la lluna, que tot el concert va estar present. Potser hi ha algun moment en què la música és un xic densa, però tothom es va quedar amb la boca oberta.

Molt ben organitzat tot i el preu molt correcte. A L’Auditori tenen Després, vàrem anar a la Sala Oriol molts bons concerts, per a nens i pares, lligats a les visites del Museu Martorell de L’Auditori per sentir de la música. el concert Pierrot a la Lluna: sis músics, amb vuit instruments i percussions, van interpretar músiques ANIMEU-VOS!!! composades al segle XX i XXI, triades i ordenades per Elisenda Coral ART-9 de Granollers Carrasco, responsable del concert.

EL COR CABIROL A L’ESTEL DE VIC. CANT CORAL I INCLUSIÓ SOCIAL

Foto: El Cabirol

38 La Circular

El dissabte 19 de desembre de 2009, el Cor Cabirol va participar a la festa de Nadal que organitzaven els pares i mares de l’escola d’educació especial l’Estel, de Vic. La programació d’un concert de cant coral era una excusa per obrir aquesta escola, que només fa tres anys que es va traslladar a Vic, a una coral infantil de la mateixa ciutat, perquè, així, els cantaires i les seves famílies poguessin entrar en un

centre d’educació especial, i viure d’aprop, amb naturalitat i sense complexos, una realitat com és la discapacitat intel·lectual.Volíem trencar barreres, amb el simple fet de donar l’oportunitat de traspassar el llindar de la porta de l’escola l’Estel. La festa va començar amb un taller de tions. D’entrada, alguns cantaires del Cabirol, per timidesa i

desconeixement, estaven una mica retinguts i a l’expectativa. Però, quan es va iniciar el taller per grups, ràpidament es va trencar el gel inicial. Els cabirols es van començar a interessar obertament pels alumnes de l’Estel, tot descobrint que hi ha nens i nenes de la seva edat que tenen discapacitats, alguns pluridiscapacitats. Als grups hi havia nens i nenes de tota mena, i aquells que podien fer-ho ajudaven a fer el tió a aquells que no podien. Era emocionant veure’ls tots junts, amunt i avall, posant les potes al tió, enganxant la barretina i pintant-li la cara, els uns ajudant els altres, sense cap problema pel fet de ser diferents. Entre tots van fer prop d’un centenar de tions, un per a cada nen i nena. La festa va continuar amb l’arribada de les famílies dels infants del Cabirol per assistir al concert de la coral. Abans de cantar es va narrar un conte breu del tió de Nadal, amb dibuixos i amb la col·laboració d’alguns nens i nenes. A continuació hi va haver el concert de cançons, la majoria de Nadal, que va ser seguit amb atenció per un públic nombrós que omplia el menjador de l’escola. L’acte va acabar amb uns parlaments i un pica pica. Pares, mares,

mestres, nens i nenes mostraven al ﬁnal la seva alegria per haver participat en la festa.

citat intel·lectual. Des del dia de la festa però, ens hem sentit més acompanyats, sense necessitat de fer res especial, s’han esvaït les pors Com a pare de dues filles bessones, i només amb l’actitud ja es percep una que canta al Cabirol i l’altra complicitat. Per a mi, aquest sentirque és alumna de l’Estel, em sembla se acompanyat, que no compadit, és que vam aconseguir, amb aquesta la inclusió social. festa, coses molt importants; petites grans coses.Vam practicar amb Per acabar: el següent concert del senzillesa el que en paraules acaCor Cabirol va ser a Planoles el dia dèmiques se’n diu la inclusió social, 27 de desembre, amb “Les veus només amb el fet d’haver acostat misterioses” dins del programa. En un centre d’educació especial a aquesta cantata hi ha una cançó en un col·lectiu de cantaires allunyats què els cantaires imiten les ored’aquesta realitat. Podria semblar netes i van fent així: kivitsú, epoi, que va ser només cosa d’un dia, popopoi, ió, iú. Al final de la cantata, però no és així, sinó que aquesta quan l’Enriqueta Anglada va tancar inclusió social ha tingut continuïtat la mà, la meva filla Emma que estava de manera natural a partir d’alesentre el públic va fer un crit similar hores. Penso que per a la majoria al de les orenetes. Ningú no es va dels que van traspassar la porta sorprendre, els somriures en la de l’Escola de l’Estel per primera boca de tothom van ser unànimes. vegada, grans i petits, hi haurà un Cantar fora de temps, per qui no abans i un després del concert a ho sap fer d’altra manera, no va ser l’Estel. És difícil d’explicar, perquè és un problema. La vam incloure en el una percepció molt personal, però concert, amb la seva germana i els ho explicaria així: abans de la festa, altres cantaires que estaven dalt de quan els dissabtes acompanyat de la l’escenari. meva filla en cadira de rodes anava a buscar l’altra meva filla al CabiJosep Casanovas i Prat rol després de l’assaig, notava una certa por en els ulls de qui no ens coneixia gaire, por al desconegut, por en definitiva cap a la discapa-

LA CORAL INFANTIL XERICS DE BERGA CELEBRA EL SEU 40è ANIVERSARI Amb la finalitat d’iniciar els més petits en el món de la música, va néixer a Berga la Coral Infantil Xerics cap a finals de l’any 1969. La idea era que fos un primer pas en el món coral i, ja més grandets, passessin al grup “Borinots” (l’actual Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga). A part del cant, la coral també contribuïa en l’educació dels infants. Van ésser els seus primers directors i animadors Leonila Boixader, Ignasi Molera, Pilar Ferrer, Neus Ballarà, Montserrat Soler, Montserrat Peraire i Josefina Pérez.

Amb tot això, es va haver d’escollir un nom per la coral, que va ser “XERICS”, que és el piuar dels ocells petits.

Foto: Xerics

El 2 de juny de l’any 1970, una bona colla de nens i nenes, juntament amb els responsables, van començar a cantar i a preparar el curs que s’apropava durant tot l’estiu. Finalment, el dia 25 d’octubre del mateix any es va començar formalment el curs amb una petita cantada per als pares i amics. L’èxit dels cantaires va quedar assegurat amb una seixantena de nens i nenes, que es van agrupar per edats: un grup de 6 a 8 anys i un altre de 9 maig del 2010

i 10 anys. Amb l’entrada, cada curs, de nous cantaires, va ser necessari fer un tercer grup d’11 i 12 anys. En aquells moments el nombre de cantaires es va engrandir a més d’un centenar. A partir d’aquí es va formar una junta de pares que administrava la coral amb encert. A mitjans dels anys 70 es va formar un grup instrumental de ﬂautes i percussió que va funcionar diversos anys.

Mentre la coral anava creixent assistia a tota mena de trobades i intercanvis amb altres corals, i també va organitzar una sèrie de trobades del SCIC a Berga.

La coral no tan sols treballava el programa elaborat pel SCIC, sinó que també oferia tot un seguit de concerts i participacions en tota mena d’actes a la ciutat de Berga. Els concerts que no podien faltar mai eren el concert de Nadal i la tradicional cantada de Caramelles. A l’any 1992, després d’una davallada de cantaires, la coral aplegava Durant molts anys va organitzar una seixantena d’infants d’entre 5 i colònies per als cantaires, sobretot 12 anys. adreçades als grups de mitjans i grans. També cal recordar els “caps Com que calia, d’alguna manera, de setmana musicals” que organitlegalitzar el grup es va fer, en un zava durant el curs per preparar el principi, sota la protecció de l’Or- programa que estaven treballant, feó Berguedà, tot i que la coral fun- sense deixar de banda el temps cionava amb plena autonomia. L’any d’esbarjo dels infants. 1972, però, es va adherir al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya La Coral Xerics, durant els anys 70, va organitzar uns petits cursets (SCIC), que era qui lligava a totes les corals del nostre país, elaborava de direcció coral amb directors de material de treball, organitzava les renom del moment, on hi assistiren Trobades de Corals Infantils...

responsables de corals d’arreu de Catalunya. A partir de l’any 2000 hi ha una gran davallada en el nombre de cantaires a causa del sorgiment dels esplais i grups de colònies, i els cantaires van passar a ser una vintena. Actualment, amb una dotzena d’infants, la Coral Infantil Xerics continua adherida al SCIC i participa al “JUGUEM CANTANT”, que és la trobada anual del grup de petits, ja que només hi ha cantaires d’entre 4 i 7 anys. També continua participant en els diferents actes que es duen a terme a la ciutat, i fent el concert de Nadal i la tradicional cantada de Caramelles per Pasqua. Aquest any 2010, en motiu del 40è aniversari de l’entitat, la Coral Xerics ha organitzat el Juguem Cantant de l’Eix del Llobregat a Berga el diumenge 18 d’abril al Teatre Municipal de la ciutat, on s’ha interpretat la cantata El follet valent, editada recentment pel SCIC .

EN LA CELEBRACIÓ DELS 25 ANYS DE LA CORAL ELS VIROLETS DE PALAFRUGELL Hem tingut un any de celebracions, aquest pot ser el missatge, ple d’èxits que ens han satisfet. Podria explicar com no és gens fàcil arribar a poder-los celebrar, a causa dels molts canvis que en una coral infantil es presenten, fet conegut

per tots aquells que ens dediquem a aquesta engrescadora tasca. Podria fer un llistat de coses que hem realitzat i seguir amb les que encara ens queden per fer, però no aniran cap aquí aquestes ratlles.

M’agradaria, en primer lloc, explicar el sentiment que tinc com a directora de la coral i expressar el meu més sincer agraïment a totes les persones que han tingut cura dels nens i nenes, al llarg d’aquests primers 25 anys i que han posat Foto: Els Virolets

40 La Circular

el seu temps i la seva dedicació professional a educar i ajudar a créixer aquests nois i noies, avui, alguns d’ells ja, pares i mares, de la mà de la música i en especial del cant coral. Si bé el dia a dia és ben divers, per les moltes situacions i els canvis que el món ens propicia, és en realitat aquest dia a dia el que ens fa veure com el món gira, evoluciona i fa que allò que podria esdevenir rutina esdevingui una font creativa i imaginativa de noves formes de cantar, de descobrir nous repertoris, de potenciar estímuls, d’idear nous projectes, d’obrir-se a noves músiques, de mantenir i descobrir el propi folklore; en deﬁnitiva, de CRÉIXER. Així hem crescut, directores, directors, nens, nenes, nois noies, alhora que s’ha forjat una comunitat educativa a l’entorn d’allò que, des del lleure, era un objectiu de tria com a activitat fora de l’escola, dins d’una població, com és en aquest cas la de Palafrugell. Hem crescut i ens hem fet més rics en coneixement, hem aprés a valorar l’esforç, a gaudir dels resultats, a patir per aconseguir una ﬁta, a celebrar-la quan s’ha assolit, a buscar solucions i remeis quan ha calgut tirar endavant, fer anys ocupant un lloc dins la nostra societat i dins el

panorama musical amb rigor i professionalitat. Pot semblar una mica rebuscat parlar de professionalitat amb menuts i joves; vol ser aquesta expressió una manera de dir que estem fent una feina conscient, amb amor i seriositat. La nostra Vila és i ha estat ja per tradició, un poble que canta. Segons Oriol Oller, músic i historiador, antic cantaire dels Virolets i actualment cantaire de la Coral Nit de Juny de la mateixa població, “El cant ha estat un dels elements de cohesió més importants de la societat palafrugellenca...” paraules extretes del seu recent llibre “Música i festa a Palafrugell” del 2010 i actualment en premsa. A l’esmentat document fa referència, tot de passada, a cors de veus blanques lligats a corals mixtes, sense que sigui massa signiﬁcativa ni estable la presència d’aquesta tipologia de cors. Així doncs, podem celebrar amb tota certesa que no és ﬁns avui, quan una coral INFANTIL com és el cas d’Els Virolets, continua amb força i de manera estable, treballant a la vila del “peix fregit” fent cantar la seva mainada i festejant els més de 25 anys de vida.

dels mòbils que contempla el Projecte Educatiu de Centre i sobretot perquè és i ha estat un signe d’identitat propi. Aquesta escola consta de cinc seccions que anomenem: petits, mitjans, grans, nois i mares i pares, i seguirem. Així doncs, Els Virolets van creixent també en edat, nombre, perﬁl i manera de fer. Amb aquest petit paisatge coral empordanès, us volem fer partíceps de la nostra alegria i en nom de TOTS els Virolets d’ara i d’abans, dels seus directors i directores, de la Coral Nit de Juny i de l’Escola de Música de Palafrugell, agrair la feina feta pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, que ha estat i segueix sent una guia i un referent en el caminar, evidentment particular, de cada cor. També encoratjar tots els nens i nenes i els seus pares, a participar d’aquesta experiència, segur que hi ha un abans i un després en cada persona, després d’haver CANTAT. Una copa alçada com a brindis d’aniversari d’aquests primers 25 anys, serà el millor regal i una mà generosa estesa a tots els qui llegiu aquestes paraules plenes de sentiment serà la força per seguir endavant.

Actualment, dins l’Escola de Música de Palafrugell hem creat una Escola Ens queda, encara, molta feina. Coral, ja que el cant coral és un Rita Ferrer i Miquel Directora d’Els Virolets de Palafrugell

CICLE CORAL A SANT FELIU DE LLOBREGAT Des de fa tres anys, la Coral Infantil Tic Tac (del SCIC) i la Coral Crescendo de l'Ateneu Santfeliuenc organitzen un Cicle Coral a l'Auditori del Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat. Any rere any, la programació ha sigut ben ambiciosa i enguany, per no ser menys, les corals que hi participen de segur que deixaran el llistó ben alt. El Cor Infantil Sant Cugat, de la mà d'Elisenda Carrasco i d'Oriol Castanyer, va ser l’encarregat d’inaugurar aquest cicle.

Les cantaires del cor ens van oferir un repertori d’allò més variat; ens van interpretar cançons de diferents autors i estils i, de ben segur, que no van deixar indiferent a cap dels assistents del concert. El repertori estava basat en peces dels segles XX i XXI. Primer, van oferirnos, majoritàriament, cançons de caire més aviat religiós; van cantar Pater Noster de Xavier Sarasola, Nigra Sum de Pau Casals, entre d'altres, com Cantemus de Lajos Bárdos. Les dues cançons que van concloure aquesta primera part van

ser Kasar mie la gaji d'Alberto Grau, que va ser complementada amb una coreograﬁa que les mateixes cantaires havien inventat, i Aglepta d’Arne Mellnäs. Així, amb aquestes cançons tan variades d’arreu, van deixar el públic ben astorat i amb ganes de sentir la segona part. El Petit Bestiari de Josep Carner i música de Xavier Sans va ser l’obra que va encetar la segona part del concert; va ser la primera vegada que s’interpretava l’obra tota sencera.

maig del 2010

El repertori que vam sentir després de la pausa estava conformat per cançons d’autors catalans com la tradicional catalana Muntanyes del Canigó, harmonitzada per Xavier Puig, i El Cant del Ocells. També hi havia temes provinents de terres basques com Izar ederra, una cançó tradicional basca arranjada per Francisco Escudero, i Gizon on bat de Javier Busto. Així, aquestes cançons i altres, com Mama de

Gavrilina, Kyrie de Bob Chilcott, entre altres, van acabar d’arrodonir un concert de primera i, una vegada més, es va corroborar la feina i l’esforç que les cantaires i els directors d’aquest cor fan cada setmana. Després d’aquesta experiència a Sant Feliu, segur que molts hi tornarem per anar a sentir un altre concert d’aquest cicle, i és que els cors que es preparen són

del bo i millor. En primer lloc, la Coral Cantiga, amb un repertori de polifonia sacra, i, en segon lloc, el Cor Zóngora, amb cançons del Llibre Vermell. Així doncs, s’acosten dos concerts que no podem deixar perdre i que, de ben segur, ens faran vibrar, una vegada més, a l'Auditori de Palau Falguera. Roser Esteban Rafecas

EL COR INFANTIL DE L’ORFEÓ DE LLEIDA I LA UNESCO El Cor Infantil de l’Orfeó de Lleida, amb col·laboració amb la UNESCO i a beneﬁci d’aquesta entitat, han celebrat el 17 d’abril passat un concert amb la representació de la cantata escènica Et regalaré totes les estrelles. Juntament amb l’esmentat cor, hi han participat més d’una desena de corals d’escoles de les terres lleidatanes. La direcció musical de l’acte ha anat a càrrec de Montserrat Nicuesa. Amb aquest concert es va commemorar el 20è aniversari de la Carta Universal dels Drets dels Infants. A la cantata, Orei, un infant del món, de qualsevol racó del món, acompanyat, entre altres personatges, per la Lluna i l’Estrella Polar, va descobrint els drets de l’infant i unes situacions concretes que en justiﬁquen la Carta. Una bona iniciativa. Redacció

Foto: May/Zircus Un pont de cançons-El SCIC a L’Auditori 2009

42 La Circular

Parant l’orella

A L’ESCOLA...FLABIOL, TAMBORÍ I CANÇONS Què pot ser més bonic que una cançó? Difícil pregunta. Potser podria ser cantar una cançó i després, poder-la tocar! Si l’hem cantada, segurament la podrem tocar i expressar molt millor, podeu dir moltes més coses… I per què no fer-ho amb un ﬂabiol i un tamborí, instruments festius, instruments vius i, allò que és més important, que fan viure! Viure o no viure la música, aquesta és la qüestió Per sort, molts dels que cantem o hem cantat en corals hem viscut, en el moment de cantar, l’experiència de pertànyer a tot un grup tot fent una activitat compartida, aportant –cadascun- quelcom nostre, unint esforços, concentració i molt més, per aconseguir un objectiu comú. Hem viscut aquest moment en què tots hi som amb els cinc sentits; hi són l’ara, l’aquí, gaudint, comunicant, però també hi són moments on cantaires director i públic s’uneixen per crear un ambient ple d’energia, de comunicació, de vida. Sempre m’ha agradat pensar que la música és transmetre, comunicar, unir veus, melodies i/o harmonies per expressar idees, emocions o sensacions que ja algú va escriure (o no), i reinterpretar-les per transmetre cada vegada un nou signiﬁcat. Les corals, també els grans grups instrumentals, fan que aquesta transmissió pugui ser compartida amb altres persones i, amb la suma d’esforços i sensibilitats, tingui una força comunicativa impressionant.

Ara bé, tots sabem que no tot músic fa música o, el més important, no bona música. Per fer una bona música cal ser-hi amb els cinc sentits, comunicar i transmetre en cadascun dels moments de la interpretació. I és que tots hem vist músics que quan toquen sembla que pensin en una altra cosa, que no hi són del tot o que hi són a mitges, que no comuniquen. Heus aquí algunes de les tècniques més utilitzades per aquests tipus de músics, sí em permeteu caricaturitzar un xic el tema.

Anna Agudo Associació Educativa i Cultural La Riscla

- Amagar-se darrera la partitura, fer d’ella un escut per no haver d’afrontar la mirada dels qui miren i, així, restar ocult per sentir-se protegit i poder mantenir una frontera entre el públic i l’intèrpret. - Fer veure que la música no és important, tocar amb posat de deixadesa, mal assegut ﬁns arribar a tenir una pèssima postura corporal.

maig del 2010

Moltes vegades aquests músics són aquells que podríem arribar a titllar de “mercenaris”: arriben, toquen i se’n van, seguidament, sense haver vist ni una cara, ni uns ulls del públic que tenien davant, sense haver comunicat res. Utilitzant el refranyer popular, podríem defensar aquests músics “poc presents” tot dient que el seu posat segurament és provocat perquè els han pagat massa aviat: “Músic pagat (mai) no fa bon so”, “Música pagada fa mal so” o en tot cas massa poc, “A pocs doblers, poca música” o “Pocs diners, poc sermó i poca música”. Viure la música a través del flabiol i el tamborí Com a directora de corals infantils i educadora, penso que és cabdal el fet de fer viure la música. Segurament, és el deure més important que tenim com a professionals d’aquest àmbit. És per això, que quan el 2007 em va trucar en Ferran Miquel i Busqué, mestre de música i flabiolaire sabadellenc, proposant-me de participar en un projecte per tal d’introduir l’aprenentatge del flabiol i el tamborí a les escoles i em va explicar les possibilitats pedagògiques que oferia, vaig acceptar convençuda. El flabiol, que ben aviat vaig descobrir que tenia una dificultat força semblant a la de la flauta de bec, ha perviscut des de l’edat Mitjana i actualment participa de manifestacions de la cultura catalana dia rere dia. Qualsevol cap de setmana el podem trobar en ballades de sardanes, balls de bastons, entremesos, amenitzant cercaviles, interpretant cançons de diferents comarques etc. És un instrument viu i molt porter (proper?) i això fa que per als nostres alumnes sigui un instrument útil, que tingui sentit i, amb ell, no només puguin fer música a l’aula i a l’escola (com s’acostuma a fer amb la flauta de bec), sinó que també pugui sortir a les places, als carrers i, per tant, pugui viure i gaudir la música treballada a l’escola amb molt més amplitud. Per altra banda, el plantejament de 44 La Circular

tocar aquest instrument a l’escola en grup (tal com passa amb l’activitat de cant coral) afavoreix molts valors com ara: l’actitud de respecte, de col·laboració i valoració del treball comú i la cohesió del grup. Cal emfatitzar que actualment aquests aspectes sovint queden oblidats ja que la societat on vivim va impregnant els nostres joves i infants d’un individualisme cada cop més present, d’una competitivitat excessiva i d’un manca d’esforç i d’interès per dur a terme propòsits, ja no comuns, sinó ﬁns i tot propis… crec que com a educadors és importantíssim treballar cada dia aquests valors des de les aules del centre escolar.

un grup de mestres de música d’escoles publiques de primària, animats per en Ferran, vam pensar en el flabiol i el tamborí com a instrument d’un treball habitual a l’aula de música. Calia veure, però, com aquesta interessant proposta es podria convertir en una realitat. I així ho vam fer; ens vam posar a treballar. El curs següent, 20082009, amb el suport dels Centres de Recursos Pedagògics de Terrassa i Sabadell vam poder consolidar-nos com a grup de treball i fer possible “ el primer curs d’aprenentatge del flabiol i tamborí i la seva pedagogia a l’aula”. Aquest curs, 2009-2010, ja hem iniciat el projecte en cinc escoles pilot del Vallès Occidental i continuem A més, com a directora de cola tasca del grup de treball. També rals, vaig poder tenir l’agradable hem creat l’Associació Cultural i sorpresa de veure que moltes de Educativa “La Riscla”… (que per les cançons del repertori per a a aquells que no ho sapigueu és flabiol i tamborí eren precisament una de les parts del tamborí) amb això: cançons! Per la qual cosa, es l’objectiu d’enriquir i difondre el pot fer un treball coral previ amb projecte. També hem participat a les cadascuna de les peces abans de Jornades d’Experiències Musicals de tocar-les, Això permet interioritzar Lleida i Barcelona, organitzades per molt millor les cançons, memol’Associació d’Ensenyants de Música ritzar-les, entendre el fraseig, les de Catalunya (AEMCAT), per tal dinàmiques, les repeticions, els que el curs vinent siguin moltes les accents, transportar-les, etc. i, per si escoles que ens coneguin i tinguin fos poc, el treball no s’acaba aquí, ja informació del treball que realitzem, que a més de fer la melodia amb el així com de la nostra experiència flabiol hi ha tota la riquesa rítmica en l’aplicació del projecte “El flabiol que aporta el tamborí. Així doncs, el a l‘escola”. nen/nena utilitza la mà esquerra per tocar la melodía mentre que, amb la Aquest vol ser un projecte obert mà dreta, percudeix el ritme amb el a tothom i per a tothom i és per tamborí. Prèviament, hem pogut re- això, que el maig del 2009 vam alitzar un treball de cançó i memo- crear un lloc web per tal que tots rització que es pot acabar plasmant aquells que hi estigueu interessats en una interpretació instrumental. hi pugueu trobar totes les informacions: el nostre projecte, la pedagoEl projecte “el flabiol a l’esco- gia per dur-lo a terme, partitures, la” experiències, bibliografia, reculls de Si heu quedat captivats (com jo vaig premsa, enllaços i molt més! L’adrequedar-me en el seu moment) per ça és aquesta: www.flabiol.com les possibilitats pedagògiques que aquests instruments ofereixen, us Com ja us he avançat abans, el animo a participar del projecte “EL projecte ja ha començat en cinc FLABIOL A L’ESCOLA”. Tal i com escoles publiques de primària del indica el seu nom, aquest projecte Vallès, i us podem assegurar que pretén introduir l’estudi del flabiol els resultats obtinguts són més que i el tamborí a l’escola, tot entenent satisfactoris. el terme “escola” en el seu àmbit més ampli: escola primària, secundà- Els nostres alumnes toquen amb ria, de música i conservatoris. flabiols de plàstic que han estat El projecte “El flabiol a l’escola” possibles gràcies al treball d’inveses va iniciar l’estiu del 2007 quan tigació del compositor Galdrich

Santana (amb qui hem treballat des del 2007) en conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya. Amb aquest nou instrument hem aconseguit abaratir moltíssim el cost del ﬂabiol i hem fet possible una producció il·limitada d’instruments per abastir totes les escoles que ho desitgin. L’abril d’aquest any 2010 s’han posat a la venda. Quan als tamborins, són els mateixos alumnes els que se’ls construeixen, tot fent un important treball interdisciplinari i de competències bàsiques: aprendre els noms de les eines, fer càlculs matemàtics per veure quan de ﬁlferro o de tub necessiten, treballar en equip… En el nostre web podeu trobar-hi les instruccions, l’experiència, els materials necessaris i tot el procés que cal seguir per dur a terme l’activitat.

Futur A la cantata Al ball sense un badall, que he tingut el plaer de dirigir diverses vegades, cantàvem la cançó del “flabiol i tamborí”. Potser ben aviat podrem fer una cantata on nens i nenes cantin cançons mentre d’altres toquin flabiols i tamborins per acompanyar-los. O, potser ben aviat farem projectes per a secundària amb caixons i guitarres flamenques i flabiols i tamborins. O potser… compositors, compositors agosarats, us esperem! Repartim música, fem-la viure cantant, tocant a les places, als escenaris, als carrers, ensenyem a mirar, a comunicar, a transmetre…

la veu a punt per cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait. Les cançons populars, els contes, les rondalles, les danses, el folklore actiu…, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’infant i resulta tan important això com ho són les matemàtiques, per exemple. Molts educadors encara no ho han entès.” (Xesco Boix)

“Educar, per a mi, vol dir, bàsicament, ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust aﬁnat,

LA CANÇÓ COM A ELEMENT INTEGRADOR A les nostres corals, cada any tenim nens que comencen i d’altres que passen de grup o pleguen. Sovint, doncs, ens trobem amb un nou grup perquè quan els membres canvien, el grup canvia i necessita constituir-se de nou. El grup acabarà sent un tot si està ben cohesionat, però per això necessitem l’aportació individual de cada membre i treballar el sentiment de pertinença al grup.

projecte comú i, llavors, ﬁns i tot poden passar a ser una gran font de riquesa.

La música, entesa des de la seva dimensió grupal, com a llenguatge que permet la participació simultània dels elements que formen el grup (ara i aquí!), i no des d’una concepció elitista on la música és exclusivament per a experts i la resta de població només hi participa com a oient, potencia i permet una activiHem de tenir present que cada tat estètica comunitària que ens fa persona, cada nen i nena és diferent viure sentiments i emocions. de la persona que té al costat i cadascú necessitarà trobar el seu es- Aquesta és l’essència de les nostres pai dins del grup. Llavors serà quan corals. En grup cantem i vivim la suma de les diferents individuali- experiències inoblidables, que tats donarà caràcter i personalitat ens omplen pel gaudi estètic que al nostre grup. La diversitat és una experimenta cada individu, però realitat cada vegada més evident. també pel plaer de tenir-lo en grup Algunes vegades es fa palesa per i poder compartir-lo. Això és allò les diferències racials, culturals o que diferencia la música i la dansa religioses, però també existeix en de les altres expressions artístiles diferències socio-econòmiques, ques. Com a directors ens podem de gènere, d’edat, familiars,... i, per quedar amb aquesta idea i fer que tant, a vegades és menys evident. els cantaires s’ho passin bé fent Aquestes diferències deixen de ser música, cosa que està molt bé, o una barrera quan les persones que podem anar més enllà. A la coral, formen un grup comparteixen un podem proporcionar a infants i jo-

Mireia Besora Directora de la coral L’Arc

maig del 2010

ves l’oportunitat d’aquesta vivència, d’aprendre a viure i a conviure en el grup, de tenir un projecte comú, on el vehicle de comunicació serà la música, la cançó. Nosaltres, els directors, som els mediadors entre la cançó i l’aprenentatge tan estètic com musical del grup, però també som els encarregats de provocar l’aprenentatge de valors a partir de la cançó. No us espanteu! Segur que molts de vosaltres teniu milers de recursos per fer el vostre assaig, només cal saber per què fem cada cosa i quan és el moment adequat per fer-la. Us heu parat mai a pensar com és l’assaig amb la vostra coral? Per què feu les coses d’una determinada manera? Per exemple: sempre canteu en “posició coral”, és a dir en semi-cercle, o a vegades canvieu la disposició a l’espai? Sempre canteu tota la cançó abans d’ensenyar-la, o potser algunes vegades només en feu un trosset? Sempre és el director qui està davant del grup tot ensenyant, o a vegades els nois i noies hi poden aportar de la pròpia collita? L’espai que tenim ens condiciona el treball, ens ha de fer sentir còmodes perquè serà referent dels aprenentatges que puguem fer-hi. Hem de saber gestionar-lo per treure’n el màxim proﬁt. -El semi-cercle ens permet el contacte visual amb tots els membres del grup i el grup distingeix perfectament el director. Sempre és la disposició més idònia? -Heu provat mai de treballar en cercle? El cercle no crea jerarquies, estem tots en un mateix pla. En el cercle treballem de tu a tu, això facilita el canvi de rol i ens permetrà una interacció ràpida amb tots els participants. -Les ﬁles o les parelles és un altre recurs que ens facilitarà el contacte visual entre els participants; per exemple per fer una dansa o per cantar un cànon.

dir que és impossible. Haurem de preveure la capacitat d’atenció dels nostres nois i noies i buscar-nos recursos per tal que cada vegada l’atenció sigui millor. Una bona manera serà partint d’allò que els motiva per naturalesa. -Els nens són curiosos de mena; una cançó nova els despertarà la curiositat, i hem de saber encomanar les ganes de conèixer i aprendre allò tan bonic. Podem mostrar tota la cançó o bé afegir-hi el factor sorpresa i deixar per al proper assaig una altra estrofa, o una altra frase, etc... no ho feu així quan canteu cançons en forma de balada o que tenen intriga? Fins i tot els podeu fer el paral·lelisme amb els culebrots de la televisió! Ho entenen de seguida i, al proper assaig, voldran de totes totes el segon capítol. -La imitació i la repetició és el recurs més utilitzat per tots nosaltres quan ensenyem una cançó. Té molt de sentit que sigui així, ja que aquests dos elements són una constant en la majoria dels jocs d’infants. De fet, els nens aprenen per repetició des que neixen i la repetició els dóna plaer i seguretat. Podem aproﬁtar-ho i transformar-ho en joc per poder captar l’atenció quan el grup s’ha relaxat i no està per la feina. Repetir cèl·lules rítmiques, percussió corporal, onomatopeies, sons, etc... ens ajudarà a retrobar el clima de treball adequat. Hi podem introduir la idea del contrast (fort-ﬂuix, ràpid-lent) per tenir el grup molt més atent encara, ja que trencarem la monotonia de la repetició. -També podem aprendre o treballar una cançó tot jugant-hi amb unes normes de joc que siguin compartides i respectades per tot el grup. Compartirem l’activitat musical i el joc pel simple plaer de compartir, i això farà que el grup es pugui gestionar sol, sense que calgui algú dirigint sempre l’activitat.

un líder (el joc de “seguir el rei”) que normalment és el director. Heu provat de fer canvis de rols i que, per exemple, cada vegada sigui un nen diferent el qui té la potestat de decidir on vol fort i on vol piano, o de decidir el tempo...? els fareu sentir protagonistes i al mateix temps escoltaran des de fora el so del cor i seran conscients de què estan fent a la coral. -El treball per parelles, en petits grups, on s’hagin d’inventar estrofes, o crear passos de dansa, etc... farà sentir-los partícips d’allò que estem fent, seran part implicada en el treball i estarem potenciant el treball cooperatiu entre els membres del grup. Per tant, potenciem la coneixença i la interacció entre els diferents membres. En cap cas es pretén competir sinó col·laborar. Una manera ben senzilla és partir el grup en dos: uns canten mentre els altres escolten i, llavors, són aquests segons els qui han de donar indicacions per millorar allò que han sentit i han de felicitar per allò que ha anat bé. Hem de tenir en compte que qualsevol d’aquests recursos ens ha d’ajudar a potenciar l’expressivitat i el gust, ens ha de permetre el gaudi de cantar plegats. Allò que serà vàlid per a una cançó no ho serà per una altra. La música és, doncs, una “excusa” excel·lent per treballar i adquirir habilitats socials que podrem extrapolar fora de la coral i podem incorporar al nostre dia a dia. A través de fer música podem aprendre: des de la importància del treball en grup ﬁns al respecte a la individualitat, des de la riquesa de les diferències ﬁns a la trobada de les semblances, etc.

La cançó, com a vehicle per a l’aprenentatge de valors, ens ha de Hem d’estar molt atents als rols permetre construir i cohesionar que es creen dins el grup per tal de el nostre grup. La música esdevé trencar aquells que ja estiguin esta- educació. blerts i puguin perjudicar la vida de grup, o potenciar-ne d’altres perquè Captar l’atenció del grup és una tothom pugui sentir-se protagonista de les coses que sempre m’ha i part important del grup. inquietat més. Mantenir l’atenció -En la nostra manera de treballar durant tot l’assaig no és fàcil, per no quasi sempre estem jugant a seguir 46 La Circular

QUÈ TENEN DE COMÚ L’ENSENYAMENT DELS ADULTS I DELS PETITS Tècnicament gairebé tot: la respiració, la cura en l'emissió de la veu, el ritme, l'aﬁnació, l'agògica, les terminacions àtones, la pronunciació de les vocals i de les consonants, de manera que el fraseig tingui una absoluta lògica, l'educació de l'oïda partint dels intervals naturals, etc.... L'única diferència és en la manera d'ensenyar-ho. Com hem dit anteriorment, els infants aprenen més sensitivament que intel·lectualment, sobretot quan són d'una edat entre els cinc i set anys. El monitor ha de tenir agilitat en inventar-se, sobre la marxa, jocs per solucionar tots els problemes que es plantegin en qualsevol de les exigències del cant coral des del punt de vista textual i musical. El monitor ha de treballar amb il·lusió i ha de saber infondre-la als seus deixebles. Per a ells, la classe ha de ser divertida i desitjada a l'ensems que educadora quant a disciplina no imposada, sinó sentida, nascuda del desig de fer-ho bé, de lluir-s'hi.Vist des d'aquesta perspectiva, el cant coral agilita la ment tot fent-la descansar i donant-li noves energies per a l'estudi d'altres assignatures. El monitor que no sigui capaç d'aconseguir tot això que acabem d'exposar no és digne de dir-se'n, essent negativa la seva actuació com a tal. No és suﬁcient haver estudiat música i un instrument, ni haver assistit a alguns cursets de pedagogia, si no sentim la ferma vocació, un gran amor als infants i a la música que els la faci sentir com nosaltres mateixos la sentim. A més, el monitor que ho vol ser vertaderament, ha de conèixer els principis bàsics d'educació de la veu per tal de no deixar cantar amb la veu oberta i cridant, com és tan freqüent, i en tessitures inadequades, generalment massa greus. També ha de tenir uns coneixements bàsics de direcció coral:

això és totalment indispensable per saber conduir el cant amb el gest, matisant-lo i indicant els accents prosòdics i les terminacions àtones. La il·lusió és potència renovadora, força vital, font d'inesgotable energia per assolir allò que desitgem. Qui no la sent, no viu, només vegeta. En l'art musical, tot ha d'ésser il·lusió; crear, executar, donar a conèixer allò que estimem i ens entusiasma; comunicar aquest entusiasme als cantaires i tots plegats als oïdors; comprovar la bona acollida de les nostres interpretacions (si són bones, naturalment) per part del públic i de la crítica. És, per dir-ho en quatre paraules, la il·lusió per al treball: del treball ben fet en l'estudi previ de l'obra per aconseguir la total comprensió i aplicar-hi la tècnica necessària per a la seva execució (tant per part del director com dels cantaires) per aconseguir que aquesta sigui diàfana i plena de vida, perfecte exponent del missatge de l'autor del text i de la música. Aquesta il·lusió ha d'estar plenament compartida amb els cantaires, infonent-la en llur ànima amb la ﬁnalitat d'augmentar en ells la resistència al treball, llur sensibilitat i receptivitat, en gaudir del ben cantar i, deﬁnitivament, l'amor al cant i a la música.

Enric Ribó (1916-1996) Fundador i director de la Capella Clàssica Polifònica

Aquí, i per ﬁnalitzar aquestes Consideracions sobre la Direcció Coral, cal repetir aquelles paraules del pare Samuel Rubio quan deia que sosté la necessitat d'una formació especial per als directors de cor, que s'improvisen amb massa facilitat. Cal incloure-hi els monitors de les corals infantils. Directors i monitors hem de ser conscients del nostre nivell -mai no en sabem prou- i de la nostra responsabilitat envers el desenvolupament de la cultura del nostre país. Extret de Consideracions sobre la direcció coral (1988)

maig del 2010

El Racó dels Llibres

CANTAR A LA FÀBRICA, CANTAR AL CORO Els cors obrers a la conca del Ter Mitjà Autor: Jaume Ayats i Abeyà Editorial EUMO / Museu Industrial del Ter, 2009

DESCONCERT Autors: Daniel i Bernat Romaní Editorial Cruïlla, Col·lecció Gran Angular,Barcelona, 2001

Estudi profund, seriós i entusiasta de l’autor qui, de ben segur, ha mamat l’ambient en què es van moure aquests cors sorgits de la tradició de cantar mentre es treballava.

Aquesta és una novel·la que podríem qualificar com “de misteri musical”. El protagonista sent un dia que un músic de carrer toca al violí una melodia que ell havia compost anys enrere. Tot el material s’havia La conca del Ter és plena de petites perdut en l’incendi dels estudis de i grans fàbriques i les seves colònies, gravació on treballava amb el seu com succeí a la Gran Bretanya més grup de músics i havia quedat inèdit. o menys a la mateixa època, van fer En aquell incendi va morir una noia que un nou estil de vida sorgís a la del grup. Mentre, intrigat, intenta societat del país. En un ambient de seguir el fil del possible plagi, va llarga tradició rural, de cop i volta descobrint coses sobre la melodia s’hi incorporà aquesta altra manera i sobre l’enigmàtic músic de carrer de veure la vida. I, com a consei va coneixent gent de l’ambient qüència, nasqué una nova manera musical de Barcelona (una viola de gestionar el temps lliure que, de l’orquestra del Liceu, un luthier, poc a poc, va donar com a resultat etc.) fins que... arriba a la solució la creació de diversos grups corals, del misteri musical. masculins en gran mesura, com per Val a dir que, després d’una arexemple els de les caramelles, els rencada que enganxa força, l’inteimprovisats a la taverna i després, rès disminueix a mesura que les els cors de Clavé. gestions del protagonista es van Familiarment, però a la conca del complicant i el tempo de la història Llobregat, també he viscut, més o es fa més lent. No acaba d’estar menys, algun dels records d’aquelles ben resolt el maridatge dels dos formes de vida dures i sense gaire misteris, el de la melodia i el de plaers. I els romanços que glosaven l’incendi que va provocar la mort fets polítics i culturals del moment de la companya, que queda absosempre m’han seduït. La lectura lutament en segon pla, segurament d’aquest llibre m’ha recordat veus de forma volguda pels autors. Jo d’avis, d’àvies i d’oncles, ja morts, diria, per resumir, que a la història li però ben vius en la memòria... manca la “grapa” d’una novel·la de Per això és la cançó, també! misteri de veritat, però és curiosa i té al seu favor que tracta de música Abel Castilla i Casamartina (es nota que els autors en saben i això s’agraeix) i que passa en els ambients musicals de Barcelona. M. Mercè Argüelles

48 La Circular

EL VIOLONCEL·LISTA DE SARAJEVO Autor: Steven Galloway Grup Editorial 62, Barcelona 1998 Col·lecció: Empúries Narrativa

Els fets que formen el rerefons d’aquesta novel·la se situen al moment del setge de Sarajevo (1992 – 1996). Durant un dels bombardejos a què se sometia la ciutat, un obús va caure damunt una grup de gent que feia cua per comprar pa. El nombre de morts i de ferits va ser considerable i un gran cràter es va anar cobrint, poc a poc, de ﬂors. Fins aquí la realitat. La resta, si bé té un fons de veritat és creació de l’autor del llibre. Segons ell, un molt bon violoncellista que vivia prop del lloc dels fets, va decidir anar-hi cada dia , amb el seu instrument i tocar un Adagio d’Albinoni. Això afavoreix l’aparició d’una sèrie de personatges, veïns del barri, cadascun d’ells amb la seva història personal. Entre ells, una jove franctiradora a qui les notes del violoncel era com si no li permetessin disparar… Quan el setge – a la novel·la- acaba, es decideix a deixar les seves armes damunt de les ﬂors que recorden les víctimes i on el músic havia deixat el seu arquet. Els pensaments de la noia, s’han transformat i, ara, pensa que “Els homes de les muntanyes no havien de ser assassins. Els homes de la ciutat no s’havien de rebaixar a lluitar contra els atacants. A ella no l’havia d’omplir l’odi. La música li demanava que recordés això, que estigués convençuda que el món encara tenia la capacitat del bé. Aquelles notes n’eren una prova.” Maria Martorell

LLIBRES ENTRATS

PARTITURES ENTRADES

MEMÒRIA DEL 36 JUGUEM CANTANT Sant Jaume del Domenys, 15 de maig del 2009 Autora: Rosa Rafecas Treball minuciós sobre la preparació i el desenvolupament del Juguem Cantant i anàlisi posterior. Molt recomanable per a tothom que tingui la responsabilitat de la preparació d’aquesta activitat.

LES CENT MILLORS CANÇONS DE NADAL Autor: Joan Amades Edicions 62, Barcelona 2009. Any Amades Col·lecció: labutxaca

FENT CAMÍ PER LA MOLSA Les ﬁgures del pessebre popular Autors: Isabel Bonal i Josep Maña Edita: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Artesania. Catalunya, Barcelona 2009 Obsequi del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana – Generalitat de Catalunya

DE ZEE IS EEN ORKEST (El mar és una orquestra) Quatre cançons per a dues veus blanques i piano a quatre mans Autor:Vic Nees Editorial: Carus 12.323, any 2008 Obsequi de Monique Lesenne XIII CONCURS DE COMPOSICIÓ PER A CORS B. A . E. “GRAN PREMI BBK” Tres cançons infantils a tres veus: Molinosa de viento de Luís Elizalde Ochoa Ollo itsua de Luñis Elizalde Ochoa La tortilla de la abuela de Jesús Rodil Rldríguez CM- Ediciones Musicales S. I. Bilbao 2009 Obsequi de la federació de cors de Bizkaia

NOVES ENTRADES A LA NOSTRA HEMEROTECA

ESCOLA (Òmnnium Cultural) Barcelona, núm. 461, 462

AQUATREVEUS (FCEC) Barcelona, núm. 30

INTERNATIONAL CHORAL BULLETIN (IFCM) Namur; núm.Vol. 1, núm. 1

ARRUIA Brasil, núm. del 550 al 551 BUTLLETÍ DEL CONSELL CATALÀ DE LA MÚSICA Barcelona, núm.41 CANTEM (FECOCOVA) València, núm. 20 CHORALIES, le mag (À COEUR JOIE) Lyon, núm.1 CHORALITER (FENIARCO) San Vito al Tagliamento, núm. 30 i 31 EL MCC INFORMA Barcelona, núm. 1 i 2

L’ANUARI (APPEC) Barcelona, 2010 KANTUZ Tolosa, núm. 90 L’AURORA (Federació de Cors de Clavé) Barcelona: hivern 2010 NOU HORITZÓ St.Vicenç de Castellet, núm. 7 i 8 PERFILES (ONCE) Barcelona, núm. 259 VIBRACIONS Barcelona, núm. 184

maig del 2010

, ʋUɈ , ʋUɈ ʗXʔɂʑə ʗXʔɂʑə Ƹ$7ƺƮƳǖƴ, Ƴǟƻ,ȉǄ/ Hi ha mots que no són només patrimoni dels músics, com aquests: _ _ p_ _ _ _ _ _ _A _ _ _ T_ _ _ _ _ _ _ _ R_ _ _ _ _ _ I_ _ _ _ M_ _ _ _ _ _ _ O_ _ _ N_ _ _ _ I_

Columna vertebral d’un peixet La més ﬁna a cal ﬂequer A l’elefant li és més útil que a l’instrumentista El truc més discret del mòbil La lloga l’hoteler i la compon el músic Quan en fas hi ha un lloc buit Si no n’hi ha, tot grinyola Les sonores no mullen com les de la platja No és alt però pot ser continu

C_ _ _ O_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ R_ _ _ _ A_ _ _ _ L_ _ _

Obre portes, misteris i melodies S’entesta a repetir el mateix fragment Dona accés a l’espectacle i a la frase musical Hi pots dormir o fer-hi música de petit format Molt apreciada pels italians de segles passats

ƻǏƧǖư8

ƻǄ/7 '( ȉ$ƿǄǒ/ Creieu que és cert, això que aﬁrma aquesta dita popular?

SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR

El Roure (Cançó tradicional catalana)

Un altre qüestionari (ben fàcil) sobre el SCIC A – 3; B – 2; C – 3; D - 1; E – 2; F – 1 Dites encreuades 1-ballador; 2 – ballar ; 3 – pitjor; 4 – pagat , 5 – Sant Pere; 6 – beure; 7 – aprop; 8 - tabaler

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

La Circular Revista de cant coral infantil Actualitat Repertori Articles de fons Monogràﬁcs Entrevistes ...i molt més...

Subscriviu-vos per 22€/any (4 números) us regalarem dos números de la revista publicats anteriorment i rebreu puntualment La Circular a casa vostra, amb el suplement, un cop l’any, de la revista Xibricú de franc!

Envieu-nos les vostres dades a scic@scic.cat o truqueu al telèfon de secretaria 93 3104721maig del 2010 3

Fotograﬁa: Cecília Martínez

A ta cançó semblava el cel, la terra, viure; un arbrissó s’encomenava de ton riure...

Josep Carner (1884-1970)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre del Moviment Coral Català, d’Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR El SCIC rep el suport de: