La Circular 146

Revista de cant coral infantil

La Circular

La Circular Revista de cant coral infantil Actualitat Repertori Articles de fons Monogràfics Entrevistes ...i molt més...

Subscriviu-vos per 22€/any (4 números) us regalarem dos números de la revista publicats anteriorment i rebreu puntualment La Circular a casa vostra, amb el suplement, un cop l’any, de la revista Xibricú de franc!

2 La Circular

Envieu-nos les vostres dades a scic@scic.cat o truqueu al telèfon de secretaria 93 3104721

4

5 17 Notes del SCIC

-Editorial

-les Trobades del curs 20082009 -Un concert benconcertat -Avui cantaré a L’Auditori -Vivències d’un pare -Juguem Cantant 2008-2009 -Creu de St. Jordi a M. Teresa Giménez -Pere Burés, in memoriam -Assemblea anual del Consell Europeu de la Música, a Atenes

Opinió

29 Conversa amb...

Josep Baucells

35 El Tècnic a

llibres

Planifiquem!

-Planificació a llarg termini -Planificació per produccions -Planificació del repertori -L’autoreflexió com a eina de millora de les corals -Els cicles vitals dels cors infantils: algunes reflexions -Articles publicats en circulars anteriors -Han dit

36 43 Parant l’orella Activitats de

l’abast

46 El racó dels

Monogràfic

les corals

P

àgines interiors

Les cançons de La Circular

El SCIC i La Circularr no comparteixen necessàriament l’opinió dels articles que vagin signats

47 I ara... juguem

La Circular del SCIC Revista de cant coral infantil

Núm. 146 agost 2009

Idea original disseny Anna Falcó, Martí Ferrer i Núria Tura

Equip Editorial Maria Martorell (coordinació) Maria Mercè Argüelles Abel Castilla Martí Ferrer Núria Tura

Disseny i Maquetació Núria Tura Edita Secretariat de Corals Infantils de Catalunya

Redacció, Administració i publicitat P. Víctor Balaguer, 5, 3r 08003 Barcelona Fotografia Tel/Fax. 93 3104721 portada scic@scic.cat May/Zircus Impressió Impremta Falcó de Sant Pere de Ribes

Dipòsit legal B - 12.122 - 2002 agost del 2009 3

Editorial

El SCIC i el Moviment Coral Català El Moviment Coral Català ha passat per algunes turbulències que han fet que dues de les federacions que en formaven part haguessin presentat la sol•licitud de baixa temporal, mentre les dificultats que l’havien provocada no canviessin.

Una d’aquestes federacions és, precisament, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, segons un acord pres a l’Assemblea Anual del 2007.

L’altra baixa temporal, amb les mateixes condicions que la del SCIC, la va presentar la Federació de Cors Clavé. En anteriors circulars aquest fet ha estat explicat i comentat i no cal tornar-ne a parlar.

d’intercanviar propostes i de buscar formes de col•laboració (ja que aleshores no era el millor moment per pensar en noves fundacions d’entitats al nostre país). A aquestes converses s’hi van afegir, el 1976, els Grups Intermedis (avui Corals Juvenils) que sentien els mateixos neguits. I així podríem anar continuant fins al 1995, amb reunions més o menys freqüents, a les quals es van afegir els Cors Clavé.

Aquell any, a Manresa i en el marc del II Congrés de Cultura Tradicional i Popular Catalana, els presidents de la FCEC, de la Federació de Cors Clavé, de les Corals Juvenils de Catalunya i del SCIC van signar l’acta fundacional del Moviment Coral Català. Molt poc temps després s’hi van unir els Pueri Cantori de Catalunya.

seus inicis, sembla, i esperem que sigui així, que s’ha començat a caminar per tal de trobar la fórmula perquè el Moviment Coral Català funcioni amb l’esperit amb què es va fundar i, això sí, després de prendre les decisions que facin falta per tal de fer-ho possible…

Quan el SCIC i els Cors Clavé hagin presentat la seva sol•licitud de reingrés, i l’hagin obtingut, una Junta Provisional formada per un representant de cada federació, no pertanyent a la seva Junta Directiva, estudiarà els canvis que caldria fer en el funcionament i en la gestió del Moviment Coral Català - especialment aquells que atenyen a certs punts dels estatuts -, presentarà una proposta de gestió i de càrrecs de la nova junta, estudiarà la forma de desenvolupament dels projectes existents i aprovats per la Junta anterior i en proposarà de nous, si s’escau.

Tenim confiança en l’esperit obert de les federacions corals catalanes i esperem amb il•lusió un vertader renaixement del Moviment Coral Català per al qual es va lluitar durant molts anys i en el qual, en el fons, sempre hem cregut…o ja no és veritat allò que “la uniò fa la força” ?

Fruit de reflexions i de converses posteriors, s’ha fet evident que no es pot renunciar al potencial i a la riquesa que podria representar la unió de totes les federacions i entitats dedicades al cant coral; han estat unes reunions intenses i difícils per mirar de trobar la manera de treballar junts i de Per al SCIC aquesta situació no fer efectives aquelles dites és, en realitat, el fruit d’un inici poc afortunat en l’aspecte de “tants caps tants barrets” de la gestió. La decisió no era o de “som un país de capelletes”.

Maria Martorell gens fàcil i, fins i tot, era un bon xic dolorosa, donat que la nostra federació havia pres En una darrera reunió, cepart, des del 1972, en conver- lebrada el passat 18 de juny, amb assistència de les cinc ses amb el SOC (ara FCEC) federacions que formaven el amb el propòsit d’establir contactes, de trobar la manera Moviment Coral Català als

4 La Circular

Notes del SCIC

LES TROBADES DEL CURS 2008-2009 © May/Zircus

Aquest curs s’han fet quatre trobades; tres a Barcelona, els dies 9, 16 i 23 de maig, dins del marc de l’activitat Un Pont de Cançons: el SCIC a L’Auditori i una a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, el dia 17 de maig.

van ser Nel Gómez, Lluna Vinyes i Berta Morató, un cada dia. En tots aquests concerts hi van assistir el autors de la cantata i en dos d’ells, el bis (cant final de la cantata) el va dirigir, per sorpresa, Antoni Ros Marbà.

En els concerts de Barcelona, a la primera part s’hi van cantar tres cançons tradicionals (dues de catalanes i una de russa) harmonitzades pel mestre Ernest Cervera: La griva, el tord i el gall, El poder del cant i El Roure i a la segona, la cantata Un Concert Desconcertant d’Antoni Ros Marbà (música) i Miquel Desclot (text). Les cançons van ser dirigides per Rosa M. Ribera i la cantata per Manel Valdivieso. L’orquestra era la JONC Filarmonia, i els solistes Laia de las Heras i Xavier Mendoza. Els narradors van ser Olga Cardús i Albert Torrents. Els nens solistes

A Girona s’hi van cantar sis cançons del vol. 8 de la col•lecció Patrimoni Coral XXI, dirigides per Quim Bonal i la cantata Les Veus Misterioses de Josep Baucells (música) i M. Àngels Anglada (text).

La cantata, acompanyada per un conjunt instrumental, representava un homenatge a M. Àngels Anglada en ocasió del desè aniversari de la seva mort. La va dirigir Enriqueta Anglada, germana de l’escriptora, i va comptar amb Berta Junqué com a solista. La narració va córrer a càrrec de Carme Canet.

Tant en les Trobades de Barcelona com en la de Girona, com als Juguem Cantant, la tradicional “cançó sorpresa” va ser Gripau, guineu, perdiu i bou a l’hospital amb lletra de Miquel Desclot i música de Montserrat Busqué, persona molt propera al SCIC, que ens va deixar aquest hivern.

Un Pont de Cançonsel SCIC a L’Auditori.

Maig 2009

El SCIC és conscient que tot és millorable; això no obstant, està satisfet dels resultats musicals i humans d’aquestes quatre jornades i agraeix la feinada feta pels directors de les corals participants, pels cantaires i pels membres de l’Equip Tècnic.

Maria Martorell

agost del 2009 5

“UN CONCERT BENCONCERTAT” Fa 22 anys, al Palau dels Esports de Barcelona, avui Teatre Musical, s´hi estrenava el Concert Desconcertant d´Antoni Ros Marbà i Miquel Desclot. Els Picarols, coral que acabava de complir tres anys, i que en feia dos que era membre del SCIC, participava en el meravellós món de les trobades generals i formava part activa de la interpretació d’aquesta cantata.Va ser un concert molt emocionat i que mai oblidaré.

Des del primer cant al darrer, amb totes les intervencions dels cors del SCIC, els solistes i els músics, el mateix Ros Marbà, i tothom que hi Un concert va col•laborar van fer que aquesta desconcertant des cantata, al llarg dels anys, no esdedel públic vingués una cantata més.

Avui, dissabte 23 de maig de 2009, he pogut reviure aquell concert, però ja no com a actor sinó com a espectador i us puc dir que he vibrat com si fos aquella primera vegada amb la intervenció de les corals que hi han cantat i que -en un nombre molt més reduït- ha interpretat amb un alt nivell aquesta difícil però encantadora obra.

Recordar aquesta cantata m’ha fet pensar molt en el Secretariat i en l’escola que representa; poder viure, vint-i-dos anys més tard, aquest concert, sentir-me molt orgullós d’haver-la estrenat i aconseguir emocionar-me avui, no m’ha deixat indiferent.

I és per això que m’he decidit a escriure. Perquè, quan aquesta sensibilitat t’afecta, vol dir que han passat coses molt importants a la teva vida que són difícils de perdre, tot i no estar, ara mateix, dins de l’organització del SCIC. El concert d’avui ha estat esplèndid.

Sincerament, permeteu-me que digui que em sobrava la primera part instrumental: massa llarga i avorrida per a un esdeveniment d’aquest ordre; tanmateix, els cantaires han estat atents i en cap moment se’ls ha vist perdre la concentració. Han demostrat saber estar a l’alçada 6 La Circular

© May/Zircus de l’acte amb un comportament exemplar.

A l’hora del cant comú ja es veia que el que vindria després prometia, perquè els infants han interpretat les obres molt bé, amb una bona emissió de veu, i sobre tot amb una afinació destacable, molt ben dirigits, cal dir-ho, per Rosa Maria Ribera. Per tant Un concert desconcertant havia de ser magnífic i així ha estat.

dic que tot ha estat molt i molt bé.

Un presentador que conduís l’acte potser hauria fet falta, però la seva absència, al final no s’ha notat.

El detall de fer el bis dirigit per l´Antoni Ros Marbà, encara ha ajudat més a rememorar aquella estrena... amb quines ganes i quina passió han cantat tots els nens. Fantàstic! Bé... No voldria repetir coses que segurament tothom haurà dit i sentit, però poder-me retrobar amb els amics, companys, directors i diriM´he quedat impressionat del nivell gents del SCIC, m’ha fet sentir molt de l’actuació general i se m’ha fet a prop de tots ells al llarg d’aquest curtíssim, la cantata ha passat amb temps, cosa que m’ha reportat una gran dosi de felicitat. molta frescor, de tant en tant a mi se m’escapava la veu (i també De debò, moltíssimes gràcies a tots alguna llàgrima...). És cert que en alguns moments hi ha hagut impre- per aquest concert benconcertat que m’heu brindat, moltíssimes cisió d’entrades, però no ha estat un problema. La direcció magistral gràcies al SCIC per ser un element transmissor de valors perennes vàde Manel Valdivieso ha conduit l’orquestra i el cor a moments molt lids al llarg de tota la seva història. màgics. Les veus juntes de tots els cantaires, al meu entendre pocs en Endavant amics, i que per molts anys puguem gaudir de cantates relació a l’orquestra completa, en com aquesta, amb noves generacialguns moments quedaven eclipons de cantaires i de directors... i, sades, però han sonat com si fos sobretot, que les puguem compartir. un gran cor que hagués treballat durant molt temps conjuntament i això, sens dubte, és mèrit dels seus Tomàs Rosado directors. Sóc conscient de tota la Director de la coral infantil Els Picarols Excoordinador general del SCIC feinada que representa organitzar una Trobada com aquesta i per això

AVUI CANTARÉ A L’AUDITORI Com que em queia la panxa..., com que em queia la panxa...i feia cul...van posar-me a dieta de verdura....-. Em desperto cantant una de les estrofes de la cançó del Violoncel de la cantata Un concert Desconcertant.

-Què contenta que estic!!!- crido per tota la casa - Per fi, ha arribat el dia, 9 de maig... 9 de maig...!-canto amb una veueta fina. El meu pare somriu en veure’m tan contenta i em pregunta: Maria, perquè estàs tan emocionada? Potser és perquè vas a L’Auditori de Barcelona?

-No papa, no! Avui serà un dia molt especial- li dic aixecant el dit índex davant dels seus nassos, mentre continuo...- avui cantaré amb un munt de cantaires, i tindré una experiència tan important que mai no l’oblidaré- li contesto amb un to de veu tan solemne que el pare es posa a riure molt fort.

Tot i que les meves paraules li han semblat com a molt fantasioses, jo sé que el meu pare m’ha entès de seguida. En moltes ocasiones, ell i jo hem parlat del millor instrument que tenim els éssers humans, la veu, i que el cant és una de les millors maneres de practicar la música.

-Tens raó Maria, avui serà un dia molt especial. Però... ja t’imagines què passarà?

-Doncs... imagino que experimentaré tot el que sento ara mateix, però multiplicat per tantes vegades com persones hi hagi a L’Auditori.

No li havia acabat de respondre, així que, abans que em pogués interrompre, vaig continuar explicant-li el que sentia.

-Mira papà, quan canto sento que m’apropo més als demés, que el cant m’ajuda a vincular-me als altres, i que comunico coses d’una manera especial. Durant quasi tot aquest any hem estat gaudint d’uns grans moments cantant, assajant, ballant, aprenent

© May/Zircus una sèrie de cançons tan boniques que m’han ajudat a estimar molt més la música....-I continuo dient-li-...i a més a més, si quan canto al Conservatori amb els meus companys, ja visc moments molt feliços, quan avui canti amb tanta gent a L’Auditori, totes les emocions que sento es multiplicaran.

els nens, m’estaven transportant a altres emocions, a altres sentiments molt poderosos...Al davant meu hi tenia un mag, amb la seva roba d’etiqueta, que m’anava captivant amb els moviments tan plàstics i harmoniosos dels seus braços.

Els instrumentistes, amb els seus vestits negres, com la foscor, abraçaven els seus instruments i, com si es tractés d’un joc de màgia, provocaven que d’aquells trossos de fustes i metalls en sortissin uns sons tan atractius que acompanyarien les nostres veus durant tot l’espectacle. La música estava exercint un poder molt fort sobre Obro el llibre per la pàgina 45, i tots nosaltres. Havíem transformat llegeixo... la màgia és un conjunt de entre tots una única veu. La meva pràctiques que els individus d’una veu quedava unida a tot el grup, societat realitzen per a aconseguir formant una única veu més forta i alguna fita en comú......la màgia funci- potent. Em vaig adonar que la músiona millor quan es practica en grup... ca és sempre present en les nostres ...l’objectiu principal és transfigurar-nos vides, que sempre ens acompanya, en alguna cosa superior... que no es veu, però que si volem la podem sentir, per això és màgica, El llibre parlava de la unió que perquè ens ajuda a transportarhavien d’aconseguir els personatnos a diferents moments. Estava ges per poder rescatar un drac. La emocionada! màgia, amb el seu do, els ajudaria a obtenir un poder molt fort. No De sobte, vaig sentir un calfred per entenia res!! De cop i volta, com si tot el cos. Tenia la mà del meu pare no res, em trobo embolcallada de a les meves espatlles. Una veu proveus a l’escenari de L’Auditori de funda se sentia per tota la habitació: Barcelona. Intento buscar la meva -Va Maria, que avui vas a cantar a entre mig de les vibracions del cant L’Auditori de Barcelona. No t’encantis, col•lectiu. On sóc? Estic flipant!! i acaba d’esmorzar ràpid, sinó perdràs Quina sensació més especial! Això l’autobús. Suposo que no voldràs és màgic!! De sobte, ho entenia tot. perdre’t el dia tan especial que avui La música i la màgia tenien molt viuràs, oi?... més en comú d’allò que a primera vista podia semblar. La màgia dels María Saiz Santolària Cantaire del cor de Veus Blanques sons d’aquesta cantata, la màgia dels seus ritmes, la màgia dels seus del Conservatori de Tarragona silencis, així com la màgia de tots Em reuneixo amb els meus companys a l’autobús per a fer camí cap a Barcelona. Noto que tots estem una mica nerviosos. He decidit llegir durant el viatge, així puc continuar pensant en totes les coses que a primera hora del matí he parlat amb el meu pare.

agost del 2009 7

VIVÈNCIES D’UN PARE A LA 42ena TROBADA DEL SCIC A L’AUDITORI DE GIRONA

© Txell Montserrat

Toni Gàlvez, Coordinador General del SCIC, adreçant unes paraules als presents, moments abans del concert Com a pare de dos nens cantaires, m’han demanat que faci una ressenya del concert celebrat a l’auditori de Girona el passat 17 de maig. A més de pare, també sóc un modest cantaire d’una coral de grans. Dic modest, perquè en el cant exerceixo les meves modestes capacitats musicals, no massa cultivades en la meva edat primerenca. Com a resultat d’aquest fet, la meva dona i jo varem pensar que convenia dedicar esforços a iniciar els nostres nens en el món de la música. Ja ens teniu, doncs, apuntant-los tots dos a una escola de música que tenim prop de casa, a Barcelona, i de la qual, a més, teníem bones referències. Es va donar el cas que varem ensopegar una escola, Musicant, on en bona part ensenyen la música a base de cantar. A més, la seva directora, Eulàlia Casso, guarda uns records molt vius i emotius de les trobades infantils del SCIC, que ja fa anys va viure com a nena. Així doncs, els nostres nens a través de la coral de l’escola reben, en el treball quotidià, una onada de cant coral que incorpora tradició, sorpresa, entusiasme i passió. A més de participar en les activitats corals de l’escola, participen de l’experiència, qualitat i vitalitat del SCIC. No cal dir que ja ens n’hem adonat que al SCIC s’hi treballa fort i que té una capacitat de moure nens a centenars, si no a milers.

8 La Circular

Ja ens teniu, doncs, un diumenge de maig matinant amb il•lusió; l’autocar sortia a les 1/4 de 8 cap a Girona.

Sort que som d’un país petit i les distàncies no són llargues. És veu que convé matinar per conjuntar les 23 corals d’arreu de Catalunya que es troben a Girona. És clar, 23 corals deuen ser 700 o 800 nens dalt de l’escenari. En entrar a l’auditori ens adonem que el concert tindrà volada. Es tracta d’un auditori amb tots els ets i uts. De fet, hem hagut de pagar una entrada; anem a un concert de veritat! Més enllà d’allò que acostuma a ser quan anem a veure actuar als nostres fills.

Ja surten els nens músics instrumentistes d’Orff, i seguidament els nens cantaires. Quanta gent dalt de l’escenari! La sala és plena, i els nens en silenci; saben què hi han anat a fer. Ja surt el director, Quim Bonal, i comença el cant. El concert va dedicat a l’escriptora Mª Àngels Anglada que va escriure -entre d’altres- contes, llegendes i cantates. La primera part del concert consisteix en una cançó de Mª Dolors Bonal amb lletra de Mª Àngels Anglada i quatre cançons tradicionals catalanes. Fa bonic veure tants nens cantant ben conjuntats. Aleshores és quan penses que potser ha valgut la pena llevar-se tant d’hora.

Jo sóc dels que penso que el cant col•lectiu té una màgia que els nens són també capaços de descobrir, és clar amb l’ajut necessari dels artistes adults.

A la mitja part, el públic també té l’oportunitat d’exercitar el cant col•lectiu. L’Eulàlia Casso ens fa cantar una cançó a tota la sala. En la cançó hi ha moments en els quals es separen les veus d’homes de les de les dones i es posa de manifest una vegada més que elles, en general, ho fan millor.

A la segona part els nens interpreten una cantata de Josep Baucells amb lletra de Mª Àngels Anglada, Les veus misteriores, que dirigeix la seva germana Enriqueta. Aquesta cantata és acompanyada per un petit grup instrumental i hi ha narració i també solista. La cantata explica una història màgica en la qual els nens poden entendre els animals. En alguns moments de la cantata la polifonia esclata. Cap al final del concert els nens mantenen el silenci però alguns, els més petits, es belluguen força i juguem amb la part baixa de les samarretes.

A la sortida, resulta que els nostres nens s’ho han passat bé. El petit comenta que és la primera vegada que canta en un concert de veritat.

La gran li recorda que tot just fa un any, en una altra trobada del SCIC, varen cantar El Timbaler del Bruc a L’Auditori de Barcelona.

Joan Romanyà i Socoró

ELS JUGUEM CANTANT DEL CURS 2008-2009 Aquest curs s’han celebrat Juguem Cantant a Agramunt, Badia del Vallès, Barcelona (2), Figueres, Malgrat, Reus, Sant Jaume dels Domenys i Sant Vicenç de Castellet. En tots ells s’hi han cantat les cançons del volum 8 del Patrimoni Coral XXI proposades pel SCIC i a cada indret s’ha completat el programa amb cantates i enfilalls de cançons diverses.

© Rosa M. Garriga

SCIC. N’hi ha alguns que destaquen per la imaginació desplegada en l’organització d’uns “Juguem”`molt imaginatius i molt relacionats amb el “Cantant” i hi trobareu un cas on, gràcies al Juguem, es va pràcticament suprimir l’assaig general.

De tots en podem aprendre moltes coses i recollir moltes idees. © R. Rafecas Maria Martorell

De la majoria d’aquests Juguem Cantant se n’han rebut les informacions directes que trobareu a continuació. Esperem que en el pròxim número de La Circular hi podrem publicar la informació dels dos que falten.

Pensem que val molt la pena llegir-los tots atentament perquè reflecteixen la il•lusió i el treball d’organitzadors i de participants que són la garantia de la vitalitat del

JUGUEM CANTANT A SARRIÀ Un record a Xesco Boix Al Barcelonès s’han fet dos Juguem Cantant, un el dissabte 25 d’abril i l’altre el diumenge 26. Tant l’un com l’altre han anat molt bé. L’ organització, perfecta; tot ha anat rodat, tot estava pensat fins l’últim detall.

amb les seves cançons de sempre: quatre, més un enfilall amb els seus èxits, acompanyats per una fabulosa guitarra, és clar!

El primer dia es va fer als jardins de Can Ponsic i els nens van cantar © C. Martínez El Juguem ha estat distret, tranquil bé, malgrat el ventot que ens tenia a tots una mica atabalats, que augi enriquidor: la Marta “rondallaimentava el grau de dispersió dels re” ens va tenir una bona estona embadalits a tots, petits i grans. Jo, cantaires i feia que la veu es perdés. personalment, en vaig gaudir, i això Però els nens van aguantar bé, amb les jaquetes posades, i amb els dos que he superat l’edat del Juguem Cantant amb escreix! I l’Oriol, l’ani- bons directors que tenien! Un mador, també ens ho va fer passar concert rodó! d’allò més bé de manera tranquil•la El diumenge es va fer el trasllat de i ordenada sense crits ni esveratots els estris necessaris al CEIP ments, fent-nos participar i riure, Orlandai, ja que anunciaven pluges. cantar i ballar...

Vam tenir molta sort, i la pluja es va esperar fins a tenir-ho tot col•locat!

La part del “cantant” va anar bé, Va començar a ploure tot just o fins i tot molt bé, tots dos dies. iniciar l’assaig , així que fins i tot els Aquesta vegada vam fer una primera part dedicada a Xesco Boix, elements van estar a favor nostre.

L’assaig va ser àgil i el concert perfecte, tant, que potser hauria calgut donar, a l’entrada, mocadors i pitets per a pares i avis.

En definitiva: felicitats als organitzadors, a l’Abel i a la Laia com a directors, a l’EMM Can Ponsic i al CEIP Orlandai per la cessió dels espais, i als voluntaris i als músics que van voler participar-hi per la bona feina que tots van fer.

Rosa Ma Garriga Co-Cap comarcal del Barcelonès

agost del 2009 9

JUGUEM CANTANT A SANT VICENÇ DE CASTELLET 35 aniversari de la coral Nou Horitzó Un any més, la Trobada del Juguem Cantant va arribar als més menuts de les nostres corals. Com ja va sent tradició a les corals de l’Eix del Llobregat, el cap de setmana proper a la Diada de Sant Jordi ens toca reunir-nos i celebrar una jornada de cant i germanor per als petits cantaires. Aquest any ens va tocar a nosaltres, al poble de Sant Vicenç de Castellet, l’única coral infantil que queda al SCIC de la comarca del Bages.

La Coral Nou Horitzó aquest any celebra el seu 35è aniversari. Una data ben especial perquè també són els mateixos que forma part del SCIC. Amb tots aquests anys, la nostra entitat ha estat moltes vegades l’encarregada d’organitzar alguna trobada coral. La primera va ser l’any 1976 i ara feia uns quants anys que no en fèiem cap. Teníem una mica de por, ja que comptem amb força gent nova, però gràcies al treball dels més joves i també al treball dels més antics, el passat 26

© Nou Horitzó

anar col•locant a l’escenari i les primeres notes del piano ens van anunciar que començaven les cançons del programa comú 2009: Una jove pageseta, El ballano, Una dona llarga i prima i Els tres tambors.

Va ser una jornada que va comen- Algunes d’aquestes cançons van ser acompanyades amb instrumental çar una mica passada per aigua justament al moment d’arribar les Orff. La segona part del concert va comptar amb la interpretació corals. Després d’esmorzar, vam començar l’assaig. Primerament, els de la bonica cantata infantil Les vacances del rellotge, sobre el conte nens van veure la projecció dels dibuixos de la cantata Les vacances del mateix nom de Josep Vallverdú del rellotge, seguidament vam assajar i amb música de F. Xavier Casañas Edo.Vam poder gaudir d’una bonica les cançons del programa comú i posada en escena amb la projecció finalment, la cantata. dels dibuixos del mateix conte fets A continuació, va arribar la part del per Joan Antoni Poch i adaptats pels Juguem on els nens i nenes van po- monitors de l’entitat i d’una molt der gaudir durant força estona del bona narració en veu en off. La part d’acompanyament instrumental ball, la festa, l’animació i la música que ens van oferir el grup d’anima- va ser adaptada per a l’ocasió pel ció Ai, Carai!! Tot seguit, vam anar a Conjunt Instrumental Juvenil Disset i dinar i a preparar-nos pel concert. Escaig, de l’entitat que ens acollia.

En acabar aquesta, el mateix conjunt, format per una desena de Finalment va arribar l’hora del joves de Sant Vicenç de Castellet, concert i la sala de Cal Soler es va anar omplint. Els nens es van amb diferents instruments com xilòfons, teclats, flauta travessera, guitarra, baix i bateria, i sota la direcció de Marc Rodríguez Ballarà, va interpretar una petita mostra del seu repertori fent gaudir el públic amb músiques italianes molt conegudes i obres de casa nostra. d’abril es va celebrar el 36è. Juguem Cantant de l’Eix del Llobregat, tot reunint prop d’un centenar de nens i nenes a la vila de Sant Vicenç de Castellet.

La jornada va finalitzar amb un bonic Hora dels adéus i amb el lliurament d’obsequis a les corals i a tots els nens participants.

En general va ser una jornada molt positiva de música i lleure, durant la qual vam voler oferir a totes les corals participants un tracte amable i acollidor, per tal que s’enduguessin un bon record del 36è Juguem Cantant i de la nostra població: Sant Vicenç de Castellet.

Coral Nou Horitzó 10 La Circular

JUGUEM CANTANT A SANT JAUME DELS DOMENYS Conte amb cançons

El Juguem Cantant de St. Jaume va estar organitzat amb l’objectiu d’integrar al màxim el “jugar” i el “cantar”, com ja s’havia fet en alguna ocasió anys enrere.

El matí, i durant quasi tres hores, va consistir en dotze tallers simultanis, pels quals anaven passant tots els cantaires, en grups de 12-14 nens i nenes de dues corals diferents.

Cada grup començava en un taller i anava canviant ordenadament, en una rotació preestablerta que coneixia el monitor que els acompanyava, En onze d’aquests tallers l’estructura era la mateixa: primer assajaven una de les cançons que ja coneixien i a continuació hi havia una activitat relacionada amb la cançó: •Bombers: un grup de bombers voluntaris els feien una petita demostració i els convidaven a participar-hi.

•La pilota: la secció infantil del club de futbol s’encarregava de fer-los fer uns xuts a la porteria.

•Una dona llarga i prima: un/a dels grans de la coral apareixia disfressat/da de dona llarga i prima, amb pots sota els peus per ser més alt/a.

Entre tots els grans disfressaven els cantaires i els ajudaven a caminar sobre pots.

•La casa tota petita: podien observar unes miniatures (maquetes) i feien un joc de col•locar peces en una casa-mural.

•Pa amb xocolata: els ajudaven a sucar una llesca de pa amb crema de cacau o paté i se la podien menjar.

•L’agulla: en un tros de tela de saca cosien un parell de corxeres amb una agulla llanera (uns botons ja cosits eren la nota). D’aquest i l’anterior taller se n’encarregaven les dones de l’associació “La llinyola”.

•El ballano: el grup de mitjans de la

coral ballava un ball de cascavells i els convidaven a participar-hi.

•Cançó de jugar a soldats: els trabucaires locals els feien una demostració de com el plom fos es converteix en una figura sòlida i els feien sentir el so dels trabucs.

•Una jove pageseta: un pagès els pujava a un tractor, els ensenyaven Taller d’Una dona algunes verdures i després feien un llarga i prima al joc de tacte (endevinar quina era Juguem Cantant cadascuna). de Sant Jaume •Els tres tambors: unes senyores de dels Domenys l’associació “Peña del Rosario” els ensenyaven a fer flors de paper, que a la tarda van ornamentar l’escenari.

•Dimoni pelut: feien un joc de llenguatge a partir de la cançó, organitzat per la revista local Vila Domenio.

Al taller que feia dotze només havien de seure i escoltar, ja que una senyora els explicava un conte que lligava totes les cançons i que a la tarda va servir per donar unitat al concert.

En els tallers vam comptar, a part dels nombrosos músics (directors i instrumentistes) i amb la col•laboració entusiasta de la majoria de les entitats associatives de St. Jaume i dels pares i mares de tots els grups de la coral, així com d’excantaires i familiars diversos; vaja, en l’organització general de tot el Juguem Cantant podríem dir que s’hi va bolcar tot un poble.

Després de dinar, els nens i nenes podien córrer lliurement, podien participar d’uns jocs organitzats pel centre excursionista o escoltar i provar de tocar diferents guitarres... tot i que no va haver-hi massa temps, ja que ens havíem de “posar guapos” abans de desplaçar-nos a la nau cedida per al concert de la tarda. Després d’una prova de so i

© R. Rafecas

de fer de públic en una petita sessió de conta-contes, els cantaires es van situar, el públic va entrar, els mitjans i grans es van “disfressar” per a la representació... i el concert va començar. La Maria Martorell ens va dirigir unes paraules, el públic va fer silenci, els protagonistes es van posar drets... i tot va anar com una seda gràcies als directors, als instrumentistes, a la narradora, a la junta de la coral que era a darrere de tot... i, sobretot, gràcies als cantaires i directors que havien preparat el concert i que van cantar amb entusiasme.

L’hora de participació del públic, amb la col•laboració de la M. Mercè Argüelles, l’hora dels agraïments... i el moment del comiat, amb la satisfacció de la feina feta per part d’un gran col•lectiu; i el temps, que ens hi va ajudar!

Aquest tipus de trobada centrada en els tallers comporta feina d’organització, però també en donen molta els Juguem Cantant “convencionals”; animeu-vos a organitzar-ho, especialment les corals de pobles, on potser és més fàcil implicar voluntaris. Del resultat ja en parlaran els participants, però la tasca ha estat molt gratificant.

Rosa Rafecas Directora de la Coral Rierol de Sant Jaume dels Domenys Excoordinadora General del SCIC

agost del 2009 11

36è JUGUEM CANTANT A AGRAMUNT Tot recordant les cançons de Narcisa Freixas El dia 26 d’abril la vila d’Agramunt acollí el 36è Juguem Cantant del SCIC, amb una participació d’uns dos-cents cantaires que pertanyien a les corals de la demarcació de Terres de Ponent: Bon Cant d’Agramunt, Brins d’Espígol E.M.M. de Ponts, Brots d’Il•lusió d’Artesa de Segre, Edelweis del Pont de Suert, Ginestell d’Alguaire, Infantil d’Oliana, L’Encís d’Arbeca, Mestre Güell de Tàrrega, Nova Cervera de Cervera, Petits Cantaires de l’Orfeó de Flix i Shalom de Lleida.

Durant tota la setmana vam estar pendents de la climatologia ja que les previsions per a aquell cap de setmana eren de pluges generals.

Lamentablement el pronòstic que van fer els homes del temps no va fallar i la pluja va fer acte de presència el diumenge al matí després de tota una setmana de temps assolellat, cosa que va provocar que s’hagués de modificar la ubicació d’alguns dels actes que s’havien previst fer a l’aire lliure.

A partir de dos quarts d’onze del matí, les corals participants començaren a arribar al lloc de trobada, la plaça Fondandana, enmig d’una forta pluja. El vestíbul del Poliesportiu on es realitzaria l’aplec es convertí de seguida en un formiguer de petits i grans que entraven per aixoplugarse de l’aiguat. Un cop agrupats tots els cantaires de cada coral els vam conduir a diverses sales on deixaren les motxilles i els impermeables.

Mentrestant, a la part del pavelló on es faria l’assaig i el concert, els músics ja provaven els instruments.

Arribades totes les corals i un cop distribuïdes dalt de l’escenari començà l’assaig. Durant prop d’una hora i escaig assajaren les cançons del programa comú. En cap moment es va pretendre fer un assaig massa exhaustiu o esgotador per als infants, sinó ben al contrari, el

12 La Circular

© Bon Cant

bon ritme que portaren els directors feren l’assaig lleuger i amè per a tothom.

aquest any i que es cantarien a tots els Juguem Cantants: El ballano, Una dona llarga i prima, Els tres tambors i Una jove pageseta.Van ser dirigides Durant l’assaig la pluja va començar per les directores de la Coral Brins a remetre i a l’hora del dinar ja ha- d’Espígol i Brots d’Il•lusió. via parat del tot. A causa d’aquesta pluja no vam poder anar a dinar a Després de la interpretació de fora -a una zona lúdica del passeig- les deu cançons del programa del com havíem previst, si hagués fet concert hi va haver uns breus parsol. No va haver-hi més remei que laments del president de la coral, quedar-nos al pavelló, i allà mateix Xavier Cots; del nostre alcalde, els infants van gaudir de l’espectacle Amadeu Padullés; i del Coordinador infantil que se’ls havia organitzat. Un General del SCIC, Toni Gálvez. Tot cop va acabar i abans de preparar- seguit ells mateixos foren els ense per al concert, vam portar tots carregats de lliurar a cadascuna de els nens i nenes a fer un tomb per les corals participants uns obsequis fora del pavelló perquè s’esbargissin commemoratius de la trobada. una mica després d’estar tot el matí tancats allà dins.

Però el concert no podia acabar sense la cançó sorpresa que es fa a Cap a dos quarts de cinc de la tar- tot Juguem Cantant, així que, sota la da les corals van començar a pujar direcció de Dolors Ricart, directora dalt de l’escenari a la col•locar-se de la Coral d’Avui, cantaires i públic per al concert; tots els cantaires i en general cantaren la cançó de responsables duien cordat al coll Montserrat Busqué sobre un text un mocador groc, amb el lema de Miquel Desclot: Gripau, guineu, del Juguem Cantant, amb què els perdiu i bou a l’hospital. havíem obsequiat. A baix, a la pista del pavelló, més de mig miler de Amb el comiat de cantaires i acompares, familiars i públic en general panyants finalitzava aquest 36è. esperaven ansiosos que comencés Juguem Cantant. el concert. Passades les cinc els petits cantaires van entonar la pri- Coral Bon Cant mera cançó. Començava el concert.

El repertori comú que oferiren estava dividit en dues parts. En la primera interpretaren sis cançons de la compositora catalana Narcisa Freixas: La campaneta, L’agulla, Cascavell d’argent, Els bons companys, La Lluna... la bruna i La dansa, que van ser dirigides per les directores de la Coral Shalom, Nova Cervera i Bon Cant. A la segona part s’escoltaren les quatre cançons tradicionals catalanes harmonitzades per compositors contemporanis que l’equip tècnic del SCIC havia escollit per a

JUGUEM CANTANT A FIGUERES 150è aniversari del submarí Ictíneu de Narcís Monturiol Ell diumenge 10 de maig es va celebrar el Juguem Cantant a Figueres. Pel fet de coincidir amb l’any “Figueres Capital de la Cultura Catalana”, varem formar part de la programació de primavera del Teatre Jardí. Enguany, també se celebra el 150è aniversari de l’avarament del submarí Ictíneu i varem retre un homenatge a Narcís Monturiol, figuerenc, inventor de l’esmentat submarí.

les presentacions de la directora, els actors, els acompanyants... ens varem preparar per l’assaig que va començar una mica més tard de les 11. L’assaig va ser una mica sorpresa, ja que els decorats del submarí primer i després del monstre els va deixar una mica bocabadats (ja sabem que els nens/es tenen curiositat i per això estaven més pendents del què passava davant seu que no de cantar). L’assaig ens va anar molt bé per canviar la posició de la Les corals dels més petits del directora, per tal que els cantaires SCIC van cantar les tres cançons poguessin veure-la millor i també populars catalanes: Una dona llarga per acabar d’ajustar alguns tempos i i prima, Els tres tambors i La gallina repeticions de les cançons. Després ponicana, amb acompanyament al d’un merescut descans, varem assapiano de Quim Bonal i dels alumnes jar les tres cançons del cant comú. de Temps de Música amb instruAl migdia tocava agafar una mica de mental Orff. També varem estrenar forces... un bon entrepà i una mica el musical El submarí de Monturiol, d’aigua... amb música d’Àleix Tarrés i lletra d’Eva Tarrés. Ens van acompanyar Després era l’hora del “Juguem”, les seccions Juncària i Tramuntana amb tallers relacionats amb el muside la Jove Orquestra de Figueres i cal. Tot utilitzant material de rebuig els alumnes de Temps de Música en els nens van fabricar-se un submarí, varen fer la representació teatral. amb plastilina van modelar el seu tauró, i amb pintura i sorres de Ens vam trobar, tots, al jardins del colors van fer un fons marí i peixos Teatre a 2/4 d’11 i els voluntaris de colors. Tot això es va exposar a varen anar rebent tots els petits l’entrada del Teatre Jardí. cantaires. Un cop esmorzats i fetes

© Temps de Música

© Tarrés

A 2/4 de 4, després de posar-nos ben macos amb la samarreta del submarí, varem fer un últim assaig i a 2/4 de 5 varen començar a sonar les veus de SCIC amb 181 nens i nenes cantant les cançons tradicionals, la cançó sorpresa i el musical.

Era el moment del concert.

Els cantaires i els pares varen divertir-se d’alló més i volem fer extensives a totes les corals que hi van participar les felicitacions que hem rebut dels assistents a l’espectacle.

Així que, felicitats als cantaires, directores i pares de totes les corals assistents: Alegria de Seva, Cabirol de Vic, Claudefaula de Girona, els Virolets de Palafrugell, Espurna de l’Orfeo Viguetà de Vic, Els Petits Cantaires de la Violeta de Centelles, Preludi de Girona, Xicalla de Vic i Flauta màgica i Temps de Música de Figueres. Gracies a tots i totes.

Teresa, Eva i Aleix

JUGUEM CANTANT A MALGRAT DE MAR Cantata de Sant Jordi Després de cinc anys formant part del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC), el passat setembre a la reunió, ens van donar un bon ensurt. Les caps comarcals ens van dir que ens tocava a nosaltres organitzar el Juguem Cantant, que mai s’havia fet a Malgrat i que, ara que com a coral ja començàvem a tenir certa

agost del 2009 13

experiència, estaria molt bé que en fóssim amfitrions. Amb la Coraleta ja n’havíem assistit a tres, i per tant, sabíem que organitzar-ne un havia de ser una feinada de por, per això varem decidir acceptar, però amb el cap ple de dubtes.

Un cop varem haver escollit la data, el 25 d’abril, triar la cantata va ser fàcil, ja que varem decidir aprofitar la proximitat amb la diada de Sant Jordi per fer-ne l’eix de la festa.

Interpretaríem la Cantata de Sant Jordi de Francesc Vila amb text de Dolors Botines, i quatre cançons tradicionals catalanes: El Ballano, versió de Josep Margarit, Els Tres Tambors, també de Josep Margarit, Una Jove Pageseta, versió d’Alberto Sampablo i Una Dona Llarga i Prima, versió de Josep Guallar.

Les corals participants van ser: L’Escarlet, de Calella (Gemma Ruiz); L’Oriola, de Sant Vicenç de Montalt (Maica Brecha); Xic Estel, de Vilassar (Lídia Rafanell); Mar de Notes, d’Argentona. (Alícia Morales); Art9, de Granollers (Àngels Costa) i Contrapunt de Malgrat (Núria Suñé).

Amb les cançons i la cantata escollides tan sols era qüestió de reunir-nos amb els altres directors de coral i de preparar joves músics de l’Aula Contrapunt perquè ens fessin d’instrumentistes per tenir la part musical encarrilada.

I què podem dir del mateix dia? Va ser encara millor del que podíem esperar. Sota un sol càlid i somrient, els cantaires més petits s’ho van passar d’allò més bé amb els tallers i jocs populars catalans, van riure amb una princesa molt especial que havia perdut el drac, van poder La part logística esdevingué més tocar els OMNIS (objectes musicomplicada, i a mida que el curs cals no identificats) i sobretot van passava volant, anàvem tancant cantar amb moltes ganes i energia temes. Els obsequis per als menuts, davant d’un públic que va aplaudir el control de so, l’espai, els records molta, molta estona. per als directors, l’esmorzar, la roba dels cantaires, els horaris i assajos Els voluntaris van fer una, de fet, previs, els voluntaris, els jocs, on po- moltes feines esplèndides, i cal dem anar si es posa a ploure, visita donar-los les gràcies a tots mil guiada a Malgrat per als pares... vegades perquè, sense ells, un dia El dia abans va haver-hi una retan màgic com el que varem viure unió que esdevingué un senyal el passat 25 d’abril no hauria estat ben gros de bons presagis. Un possible. Però, com no podia ser equip nombrosíssim de voluntaris d’altra manera, la gran feina de les enllestiren en un tres i no res una corals i de les seves directores és la bona feinada: tallar túniques, fer que volem agrair amb més emoció. bosses, cartells, distribuir tasques i caps de tallers... Pares, mares, Núria Suñé Coraleta Contrapunt alumnes, professors i amics, tots junts col•laborant per fer que el dia de Malgrat de Mar especial de les coraletes de petits del Maresme i del Vallès Oriental fos meravellós.

CREU DE SANT JORDI A MARIA TERESA GIMÉNEZ Aquest any, la Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi a Maria Teresa Giménez, tan vinculada al Secretariat de Corals Infantils de Catalunya des del primer dia; creant, organitzant,

dirigint, buscant repertori, harmonitzant, adaptant...

Però ultra aquestes tasques se n’hi han reconegut moltes altres en els camps de la docència a primària, a

secundària i a la Universitat, en la creació i direcció de corals juvenils i d’adults, en la formació de directors de cor... Tot fet, sempre, amb l’esperit de servei a un país que va passar per moments molt difícils durant els quals, persones com ella, amb el seu esperit sempre a punt, amb la seva energia i amb el seu bon fer, van maldar perquè el nostre poble no es rendís.

Tots els que hem tingut la sort de viure, treballar i cantar al seu costat sabem molt bé de què parlem i, per això, aquest reconeixement oficial i just ens fa molts il•lusió. T’ho mereixies Maria Teresa!

Et felicitem de tot cor!

Maria Martorell

14 La Circular

PERE BURÉS, IN MEMORIAM El passat mes d’abril, entre les festes de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat -molt significatives per a ell-, va morir Pere Burés, després de patir una llarga malaltia.

Rubí, on residia, i hi va fundar l’Escola Municipal de Música i la coral infantil El Siurell, que va pertànyer al SCIC. Els cursos 1986-1987 i 19871988, va formar part de l’Equip Tècnic, fet que el va fer intervenir directament en l’estrena de la cantata Un Concert Desconcertant, que aquest curs s’ha tornat a cantar.Va ser Coordinador de l’emissora de ràdio Catalunya Música i responsable musical de l’Esbart Dansaire de Rubí.

Amb la coral El Siurell

Pere Burés s’havia format musicalment a l’Escolania de Montserrat, i tot i que no va exercir de músic professional en el sentit més estricte del terme, sí que la música va tenir molta importància en la seva vida, sobretot en els aspectes educatius i en els mitjans de comuTot i el seu allunyament de les nicació. tasques directes del SCIC, n’estava al corrent i les comentava, perquè Durant força temps va exercir de sempre va rebre la nostra Circumestre de música en escoles de

lar. Precisament en el número 102 d’aquesta publicació, és el protagonista de la conversa que hi figura.

Descansi en pau l’antic col•laborador i amic.

La Redacció

ASSEMBLEA ANUAL DEL CONSELL EUROPEU DE LA MÚSICA Aquest any, l’Assemblea Anual del Consell Europeu de la Música va acollir la cloenda del projecte de cooperació de la Unió Europea -de tres anys de durada- anomenat ‘ExTra! Intercanvi de Tradicions’. El tema d’aquesta conferència, coorganitzada amb En Chordais, organització cultural grega creada per a la recerca, documentació, estudi i promoció de la música tradicional de Grècia i les seves creatives manifestacions contemporànies, va ser Immigració i Multiculturalitat.

L’acte va celebrar-se a la Fundació Theocharakis d’Atenes del 23 al 26 del passat mes d’abril. Més de 75 participants d’arreu d’Europa i d’Israel van assistir-hi per tal de compartir i posar en comú experiències i opinions sobre com la música pot ajudar a integrar, o més ben dit, a interrelacionar les minories ètniques que tant han augmentat arreu d’Europa, però des de la sensibilitat i la tolerància. El SCIC va ser-hi representat per Montserrat Gual (que també representava Europa Cantat) i Txell Montserrat.

L’arrel d’aquest projecte era estudiar la música tradicional que des de sempre ha existit a Europa però, sobretot, veure com aquesta Un moment del tradició s’ha anat enriquint amb les concert del conjunt vocal albanès influències dels nouvinguts, sigui quina sigui la seva procedència.

Brotherhood

En aquests darrers anys, la migració ha augmentat molt en tots els països d’Europa; les diferents cultures i religions han fet que les paraules “diversitat” i “comunicació” sonin constantment en la nostra vida quotidiana.

©Txell Montserrat

agost del 2009 15

En moltes ocasions, allò que no coneixem ens provoca rebuig a causa de la incertesa i la desconeixença, sovint per la por que tot aquest món desconegut vagi ocupant cada vegada més espai en allò que sentim com a nostre. Amb aquesta reflexió va començar la Conferència.

En aquests tres anys s’han succeït diferents actes, concerts, tallers, xerrades... en diferents punts d’Europa. Aquesta diversitat cultural Cal que des de les institucions es europea, que és viva, s’alimenta i fomenti el diàleg intercultural, es es reconstrueix, també, amb les refocin els intercanvis i tot allò que influències que rep de la migració permeti l’obertura de les tradicions que ve de fora. individuals vers una cultura de relaAbu-Hanna, nascuda a Palestina i cions, d’enriquiment, de coneixen- En aquestes jornades es van expociutadana de Finlàndia, va demanar, ça… Per tot això és imprescindible sar les experiències viscudes i es va en el seu discurs d’obertura “ de ser que els qui fan les polítiques ho mirar cap al futur per veure cap a oberts a tot allò que és nou, així com tinguin en compte i hi dediquin els on s’han de dirigir les actuacions de a allò que és antic i d’apropar-nos els recursos necessaris. En aquest sen- tots plegats -per petites que puguin uns als altres en un únic caminar.” tit, són estimulants les paraules de ser- per fer que aquests projectes Katérina Stenou (Directora de la i les conclusions obtingudes no A continuació el professor Nikos Divisió de Política Cultural i Diàleg quedin en un calaix, sinó que tinguin Papastergiades, de la Universitat Intercultural de la UNESCO) en re- continuïtat. I a més, per demostrar de Melbourne, va manifestar que lació a la Conferència: “Gràcies per com la música pot ser una via molt “la idea d’un poble determinat, amb aquesta Conferència tan estimulant. important per aconseguir una bona una única cultura individual i en un Estic contenta d’estar en mig dels comunicació i un bon diàleg tant a estat definit, ja no es pot considerar actors reals de la cultura i d’aprendre nivell d’educació com també en un quelcom contemporani si es tenen més de tot allò que fa referència als context polític. presents els moviments migratoris desafiaments i a les aspiracions en que provoquen un nou i interessant relació al complex camp de la migra- La Conferència es va arrodonir entreteixit de cultures.” ció…” amb l’actuació de dos grups: el primer, un grup grec de música traEn les diferents ponències es va Des d’un principi, el projecte dicional que va interpretar música fer evident que la diversitat i la ExTra! ha estat recolzat per la iraquiana i kurda i el segon, immigració sovint són tractades UNESCO, a partir de la ‘Convenció Brotherhood, un conjunt vocal com una debilitat o com a una falta per a la protecció i promoció de albanès, vestits de manera tradicid’arrels però les tradicions, són la diversitat de les expressions cul- onal, que va interpretar cançons sempre un motiu d’enriquiment turals”. De seguida va sumar-s’hi la populars d’Albània d’una manera per a tothom, que les reforça i les Comissió Europea amb la prioritat suggerent per a tots nosaltres. fa avançar. Tots els ponents van de refermar el diàleg intercultural Montserrat Gual i advocar per desenvolupar una par- i la diversitat cultural. Així va ser Txell Montserrat ticular sensibilitat per a la música com, en sis llocs diferents es va tradicional en els medis informatius. experimentar com la música podia Van assenyalar que sovint hi ha el fer de pont entre les diversitats perill, però, de treure de context existents a Europa.

16 La Circular

les tradicions musicals i això no és sempre bo, ni per a la mateixa música ni per als músics

Planifiquem!

Amb aquest monogràfic comencem un viatge que ocuparà dos monogràfics consecutius de La Circular. Un viatge que ens portarà de la planificació des d’una dimensió àmplia (els cicles vitals de les coral o la creació d’un cor) fins a la unitat més petita de temps (l’assaig i cada una de les seves parts). És un pla ambiciós per al qual hem volgut comptar amb un espectre molt ampli de col•laboradors, com de fet ampli és el tema que abordem.

Monogràfic

I és que encara que moltes vegades anem apagant focs, improvisant a partir dels problemes que sorgeixen, tots sabem que la planificació és una responsabilitat ineludible del director

i una eina imprescindible per a l’èxit perllongat, més enllà de l’èxit efímer fruit de la sort o de la inspiració del moment...

Tal i com es desgrana al llarg d’aquest monogràfic, planificar no és només decidir dies i hores; planificar no és definir i concretar un pla tancat i inamovible que ens garantirà els millors resultats, passi el que passi...: planifiquem primer per poder improvisar i aprofitar les ocasions i accidents sense perdre de vista mai els nostres objectius. I aprenguem dels nostres errors per poder planificar millor.

Martí Ferrer agost del 2009 17

PLANIFICACIÓ A LLARG TERMINI Daniel Mestre i Dalmau

Quan molt amablement els amics del SCIC em van proposar de parlar d’aquest tema, sincerament, vaig estar dubtant una mica si era la persona més indicada per parlarne, tenint en compte la magnitud i abast del títol i sent conscient que hi ha molts directors, amb més experiència i recorregut que un servidor, que podrien parlar-ne amb més coneixement de causa... Bé, en tot cas, el que sí és cert és que en la meva trajectòria he tingut la gran sort de treballar al capdavant de grups corals i instrumentals molt diversos que m’han permès tenir una cert bagatge, que és el que intentaré reflectir en aquestes ratlles, o almenys donar-hi algunes pinzellades o reflexions que espero que us puguin ser d’utilitat.

nèixer bé l’instrument que tenim a les nostres mans, és a dir, el nivell individual de cada cantaire, quines són les seves capacitats o limitacions tècniques, de lectura, i també –i molt important!- quines són les seves aspiracions o desitjos ja que, al cap i a la fi, el nostre objectiu és que el cantaire, a través del nostre treball, s’enriqueixi, s’il•lusioni i pugui assolir o fins i tot millorar les seves expectatives. És recomanable, doncs, poder fer una audició inicial per conèixer millor cada membre del cor.

i tenir més elements d’informació per a poder prendre la decisió més adequada.

Tenint en compte aquests aspectes –i d’altres que segurament em deixo-, ja podem disposar dels requisits necessaris per planificar i emprendre el recorregut més indicat per al nostre viatge. És clar que en molts inicis sempre hi ha una època de transició -moltes vegades marcada pel director anterior- i no cal dir que -especialment en un país i una època com la nostra!- ens trobarem més d’una vegada amb - Si ens posem al capdavant d’un sorpreses, accidents, o limitacions cor amb una trajectòria al darrera, de tota mena que ens faran desviar és important informar-nos de quin o improvisar el nostre recorregut... repertori ha treballat i conèixer bé Això sí, cal no perdre mai l’espela seva història recent. Generalment rança d’arribar al final al nostre és molt positiu haver tingut una objectiu.

Quan ens posem al capdavant d’un reunió amb el nostre predecessor cor o fins i tot, parlant més genèper conèixer la seva experiència Per cert, en una època com aquesta ricament, iniciem un projecte més al capdavant del grup i saber, per on, generalment, cada vegada és o menys a llarg termini d’un grup exemple, quin és el repertori que més difícil trobar concerts, cal més humà d’aquestes característiques, convé potenciar o aprofundir, quins que mai planificar amb antelació és evident que se’ns pregunta o ens són els mecanismes que han mogut i presentar propostes atractives preguntem quins són els objectius el cor fins ara, per si convé mante- i originals que puguin atraure el que ens proposem, a quin port nir-los o canviar-los en el cas que públic i, per tant, puguin captar volem arribar i quins camins hem no hagin acabat de funcionar, etc. l’interès del programador. de prendre per assolir-lo. Això es tradueix en l’elecció d’un repertori, - El diàleg i el treball en equip és Com he dit anteriorment, cal conèila planificació dels assaigs i conmolt important en qualsevol grup xer bé quin tipus de grup tenim al certs, etc. humà i és bàsic tenir un contacdavant per poder filar més prim en te permanent amb els membres una programació adequada. És com Abans de prendre aquestes decisi- del cor, ja sigui directament amb un metge que, abans de donar la ons, però, cal plantejar-nos algunes ells o a través dels caps de corda, recepta adequada, cal que conegui qüestions molt importants: president, pares, junta o comissió -si bé el pacient i li encerti el diagnòsse’n dóna el cas-, per tal de copsar tic. El director, per tant, com més - En primer lloc, és essencial coels estats d’ànim de la gent del cor repertori conegui, més possibili-

Cal conèixer bé quin tipus de grup tenim al davant per poder filar més prim en una programació adequada.

18 La Circular

Director titular del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Cor de Cambra Fòrum Vocal.

Director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Professor al Conservatori Superior del Liceu i a l’ESMUC

Cal tenir en compte, en la planificació del curs, la formació tècnica de cada cantaire. tats tindrà d’escollir i encertar el programa més adequat per a cada grup. Un repertori excessivament fàcil o monòton pot provocar avorriment o acomodament i un de massa difícil pot dur a una frustració si el cantaire no es veu amb cor d’assimilar-lo. Hem de procurar que el nombre d’assaigs sigui l’adequat per a cada programa, tot i que generalment els directors (i també de vegades els cantaires!) sempre ens acabem queixant que ens ha faltat algun assaig per anar més tranquils al concert. També cal tenir, de vegades, la valentia, en programes que ja s’han interpretat anteriorment, de no abusar massa dels assaigs per no caure en una excessiva relaxació i mantenir aquell punt de concentració i atenció necessàries per encarar un concert. Si tenim la sort de gaudir, en el nostre cor, de bones veus solistes, cal també que en algun programa els donem alguna oportunitat!

No oblidem que la nostra labor és eminentment pedagògica i per a mi és importantíssim que cada cantaire pugui aprendre, al llarg de la seva estada al cor, el màxim d’aspectes possibles que el facin créixer musicalment i humana: - Cal tenir en compte, en la planificació del curs, la formació tècnica de cada cantaire; en molts casos, el mateix cor li ofereix la possibilitat d’assistir a unes classes de cant que permetran que el cantaire millori el seu nivell individual i, de retruc, revertirà en una millora de la qualitat del grup.

- És molt recomanable i enriquidor, tant per al cantaire com per al públic, poder interpretar o escoltar programes en llengües diverses, tocar també estils, compositors i

llenguatges de totes les èpoques, i poder estrenar obres de compositors vius que si, a més, tenim l’oportunitat de poder-los conèixer personalment, serà bo poder treballar amb ells directament perquè podrem gaudir d’una experiència irrepetible. També tenim l’obligació de promoure el nostre ric patrimoni musical, una gran part del qual encara falta descobrir.

- El contacte amb diversos instruments o altres formacions és molt enriquidor (programa amb piano o orgue, amb orquestra, amb conjunt de metalls, trio de jazz, etc.). No cal dir que també és enriquidor el contacte amb altres disciplines artístiques (dansa, poesia, teatre...), l’intercanvi amb altres cors d’aquí i de l’estranger o la participació en esdeveniments multitudinaris –les Trobades Generals dels SCIC en són un bon exemple (i paradigma de la planificació a llarg termini!)perquè sempre aporta experiències inoblidables per als cantaires.

- En la mateixa direcció, en cors més ‘especialitzats’ o més ‘monogràfics’ és molt positiu obrir els horitzons i afrontar repertoris o estils en els quals estan menys avesats. Estic pensant, per exemple, en casos que conec de primera mà: en el cas del Cor de l’Òpera de Ciutat del Cap, va ser molt positiu programar, a part de la temporada d’òpera, obres com el Gloria de John Rutter, la Simfonia Lobgesang de Mendelssohn, o l’Oratori de Nadal de Bach que va permetre alleugerir el so del cor (i de passada afrontar millor les òperes barroques i algunes òperes alemanyes i franceses). En el cas d’un cor que també acostuma a cantar sempre amb orquestra, com és el cas del Coro de la Orquesta Ciudad de

Granada, he procurat que almenys un cop l’any pugui fer un programa a cappella i això ha permès que el cor millori en afinació, empastament, equilibri, etc.

Per altra banda, cal mencionar el cas a casa nostra d’un cor ara ja plenament professional, el Cor de Cambra del Palau, en el qual, a causa de l’allau i diversitat de programes, gires i projectes que té entre mans, és necessari planificar amb molta antelació, en perfecta coordinació amb la gerència, secretaria i direcció del cor, i no cal dir que hem de tenir en compte el reglament que estipula el nombre d’hores i descansos setmanals del cor.

-Altres objectius o al•licients que poden fer créixer i cohesionar molt un cor és la realització de viatges (intercanvis que ja he citat, gires...), enregistraments (el grau de concentració i exigència d’una gravació fa avançar un cor a pas de gegant) i concursos.

En definitiva, a l’hora de programar una temporada és important, per a tothom, tenir sentit comú, ser conscients que tenim un grup humà, amb les seves virtuts i limitacions, que cal motivar i que hi ha un instrument, les cordes vocals, pel qual sempre hem de vetllar.

agost del 2009 19

PLANIFICACIÓ DE PRODUCCIONS Daniel Antolí i Plaza Director de la Camerata Impromptu i de Consideracions prèvies entens perfectament la seva estruc- les dificultats individuals no es tura i les relacions tensionals que col•lectivitzin i que el temps comú l’ Orquestra El primer que hem d’establir, en s’estableixen entre els elements d’assaig sigui aprofitat al màxim. de Cambra I començar qualsevol producció, és que la conformen.Vivencialment Dilettanti. el seu calendari. Això vol dir saber només coneixes una partitura si Elaboració i aplicació del pla Professor del exactament quants assaigs tindrem l’has dirigida unes quantes vegad’assaigs Departament per preparar-la, quants concerts hi des i has experimentat, mitjançant de Didàctica haurà, i si és possible conèixer les la vivència el seu tempo, els seus Per elaborar una planificació acucaracterístiques acústiques de les graus d’extroversió i d’introversió i rada del treball de cada assaig cal de l’Expressió sales on farem els concerts, cosa moltes altres coses impossibles de fer una previsió bastant exacta del Musical i que pot determinar en gran mesura conèixer si no és amb la vivència temps que considerem necessari Corporal de la disposició del cor i, fins i tot, el directa. Evidentment, aquest grau per treballar cada obra del prograrepertori. de coneixement no sempre és pos- ma. Per fer-ho, cal conèixer amb la la Universitat de Barcelona sible perquè sempre hi haurà una màxima profunditat el repertori, Una altra cosa fonamental per organitzar bé tot allò que es refereix a una producció és fer una tria encertada del programa de concert que la conforma. Això vol dir que el programa ha de ser coherent amb una sèrie de factors organitzatius com ara: el nivell tècnic i la velocitat d’aprenentatge del grup; el temps de què disposarem per treballar abans dels concerts; el sistema de treball del cor… i altres aspectes de caràcter tècnic i artístic com ara la temàtica del concert, si és que n’hi ha una de concreta (Nadal, Pasqua…); la correlació de tonalitats de les obres del programa, especialment si el concert és a capella i no hi ha referents instrumentals per a l’afinació; els contrastos de caràcter; la durada i la fatiga vocal que cada obra pugui generar en el cor… En definitiva, una producció comença veritablement amb la tria del repertori i, per tant, saber-lo triar intel•ligentment és una de les claus per al bon funcionament de tot el procés.

Per acabar la preparació prèvia, el més important de tot és el profund coneixement intel•lectual i vivencial de les obres per part del director.

Intel•lectualment pots dir que coneixes una partitura quan ets capaç de transcriure-la de memòria i

20 La Circular

primera vegada per a cada obra, i en aquest cas l’estudi profund de la partitura i la capacitat de reacció del director en tot moment és l’única eina que tenim per mirar de trobar la unitat absoluta. Aquesta unitat ha de transcendir a tots els elements aïllats d’una partitura, totes les circumstàncies físiques i acústiques i la diversitat de consciències que formen un col•lectiu, fins arribar a trobar un equilibri on la diversitat esdevé un tot indivisible i unitari.

com hem dit abans, i ser capaços de preveure les dificultats que trobarem a cada moment, pensant en exercicis i solucions aplicables en cada cas.

És molt normal que al principi de cada assaig els cors dediquin una estona a vocalitzar; això vol dir una quantitat de temps considerable al llarg d’una producció. És aquest un moment ideal per treballar aspectes de certa dificultat vocal del repertori, amb exercicis específics per a cada situació i, a ser possible, Arribats a aquest punt, cal planifirelacionats amb el treball que es car què farem exactament a cada farà cada dia a l’assaig. També és assaig en una mena de “full de ruta” el moment ideal per fer exercicis que es pot mostrar als membres específics d’afinació, d’empastament, del cor perquè siguin plenament per assajar diferents disposicions conscients d’on es troben a cada escèniques, etc… Si aquesta estona moment fins arribar a la “unitat” només es dedica a “escalfar la abans esmentada, és a dir, el final veu” resulta una despesa de temps del procés. També es pot demanar inútil, perquè la veu també s’escalque els cantants portin preparats fa assajant el repertori. Però si la de casa els passatges més complipreparem bé i sabem quins exercicats. D’aquesta manera fem que cis són els més adients per a cada

El més important és el profund coneixement intel·lectual i vivencial de les obres.

dia d’assaig en funció d’allò que vulguem treballar, ens farà guanyar un temps preciós en el procés d’aprenentatge. És per això que la vocalització serà millor organitzarla quan ja sapiguem del cert què farem a cada assaig.

elements que la conformen. Un cor pot arribar a aquest tipus de comprensió a partir de la formació de cadascun dels seus membres i de les anàlisis de les obres que en faci el director en els assaigs, a mida que es van treballant. Per això és molt important que un director Com a idea global per planificar digui, a més del “com” i sobretot, el l’aprenentatge de qualsevol obra, “perquè”, de manera que el cor enés recomanable anar del que és tengui perfectament les raons d’una més gran fins arribar al detall, per decisió o d’una altra. La comprensió acabar trobant un visió complerta i és molt més útil que l’obediència i, precisa. Així doncs, podríem dir que si sabem aprofitar el fet que el cor aquest procés consta de tres etapes és un instrument “pensant” i amb bàsiques, que serien: capacitat de comprensió, podem arribar molt més lluny musicalment.

1ª) Lectura: Llegir correctament una partitura és realitzar amb exac- 3ª) Comprensió vivencial o intetitud tot allò que hi és indicat gràfi- riorització musical: La comprensió cament (notes, ritmes, text, articula- intel•lectual no serveix de res si ficions, dinàmiques, calderons, canvis nalment no hi una realització vivende tempo, etc…). Per a alguns cors cial de l’obra. Per això és important amb bona formació musical aquesta que, un cop treballada una obra en etapa és relativament breu; en canvi els seus detalls més concrets, el per a d’altres sense aquesta forma- cor pugui viure-la de manera global, ció és la més costosa. Per ajudar els especialment en els darrers assaigs, cors amb més dificultat de lectura passant-la sencera algunes vegades en aquest procés, avui dia disposem i establint les relacions necessàries de recursos informàtics com els entre totes les seves parts. Així “midis” d’estudi, que molts cors ja mateix passa amb un repertori fan servir amb normalitat. globalment considerat, ja que les característiques d’una obra condiUn bon nombre dels nostres cors cionen fins a cert punt la vivència infantils no assagen amb partitura de la següent obra del programa.

-tot i que sovint la tenen a casa Aquest traspàs al pla vivencial d’allò com a referència- sinó que aprenen que primer s’ha esdevingut en per imitació de l’exemple vocal del l’intel•lectual, es dona de manera mestre/director. En aquests casos, el natural al llarg del procés d’apredirector és responsable de produir nentatge d’un repertori, si aquest el millor exemple possible i assegu- procés està ben plantejat. rar-se que conté tota la informació musical que l’infant necessita per Així doncs a l’hora de planificar entendre la música, interpretar-la l’aprenentatge d’un repertori és bé i gaudir-ne. important considerar: 2ª) Comprensió musical: És el coneixement intel•lectual de cada obra i de les relacions tensionals que s’estableixen entre tots els

2. Com distribuïm aquestes etapes al llarg del calendari de la producció de manera que pugui assimilar-se l’obra amb la màxima profunditat possible, tenint present que com més musicalment complexa sigui una obra, més temps d’assimilació necessita per part del cor i, per tant, més necessari serà començar a treballar-la abans que altres obres de menor complexitat.

3. L’ordre de treball de les obres al llarg d’un assaig i al llarg de tota la producció, per establir continuïtat i unitat en el programa de concert a partir d’una correcta relació entre les obres que el conformen.

4. La planificació de la vocalització de cada assaig, que ha d’estar en funció d’allò que s’hagi de treballar cada dia a l’assaig i de les dificultats tècniques que preveiem trobar-nos en el procés d’aprenentatge de cada obra.

Prova de so i concert

Hi ha una relació directa entre espai i temps. La riquesa sonora d’un grup varia notablement en funció de cada espai i, amb això, tot un seguit de fets que afecten directament els tempi de cada obra del concert.

Hi ha sales on percebrem el so amb tota la seva riquesa, en canvi n’hi ha d’altres que l’empobriran considerablement; com més ric sigui un so, més temps necessita la nostra consciència per captar tota la seva complexitat i, al contrari, com més pobre sigui menys el podrem fer durar. Dit d’una altra manera, les sales amb una sonoritat pobra ens demanaran fer tempi més ràpids que no les sales amb sonoritat rica, que ens demanaran tempi més 1. En quantes etapes estructurem reposats. Hi ha altres aspectes que l’aprenentatge de cada obra del re- també poden condicionar els tempi, pertori i quant de temps dedicarem com ara la reverberació de la sala. a cadascuna d’elles.

agost del 2009 21

El discurs dinàmic també és condicionat per les característiques de l’espai on farem el concert, de manera que com més metres cúbics tingui una sala, més volum podrem donar i com menys metres cúbics tingui, més ràpidament quedarà saturada de so. Si això ho tenim present, podrem trobar les proporcions més correctes dels diferents escenaris sonors del repertori.

Un altre aspecte que pot quedar condicionat per les característiques acústiques de l’espai és la disposició escènica del cor que, tot i estar plantejada prèviament, pot convenir modificar en el moment de la prova de so si veiem que podem millorar l’equilibri sonor i l’empastament del cor.

Totes aquestes circumstàncies no són previsibles ni es poden experimentar si no és mitjançant la vivència directa. És per aquest motiu que és essencial fer una bona prova acústica abans de cada concert, a no ser que hàgim tingut l’estrany privilegi d’assajar la producció en la mateixa sala on acabarem fent el concert.

També és aconsellable tenir present que les condicions acústiques d’una sala acostumen a veure’s alterades, ni que sigui lleument, amb la presència del públic. És per això que és molt important que el director i el cor coneguin profundament les obres, ja que això els permetrà reaccionar adientment a l’irrepetible “aquí i ara” de cada moment del concert.

PLANIFICACIÓ DEL REPERTORI Rosa M. Ribera “Ei, mira! He trobat una partitura que sembla força interessant… És a dues veus amb acompanyament de piano, uhmm, potser la podrem fer servir l’any vinent amb el grup de Mitjans.

Mirem a veure si també hi encaixa el text.Vatua l’olla! parla d’una formigueta que se li ha trencat la poteta.

Quin desastre!, aquest text no té res a veure amb la dificultat musical que té aquesta partitura! Ves per on haurem de seguir buscant…”

Directora del Cor Estudi XX… i de la coral Clau de Sol de Matadepera.

Directora de l’Escola Municipal – Conservatori de Música de Terrassa

Quantes vegades en un moment o altre de la nostre existència com a directors/es ens ha passat això?

A mi, sincerament, més vegades de les què voldria. Realment trobar l’encaix entre les necessitats que tenim i les composicions que trobem en el mercat, a vegades, es pot convertir en un problema i hem de ser molt acurats a l’hora de trobar-hi una possible solució. Hem de saber organitzar-nos. Per tal d’aconseguir-ho hem de ser conscients del material, les partitures, que realment necessitem per al bon funcionament de la nostra coral.

La primera qüestió, i que crec que és la més important que ens hem de fer a nosaltres mateixos quan escollim un repertori, és a quin tipus de col•lectiu va adreçat.

Desprès, esbrinar si el contingut del text és l’adequat per a l’edat dels cantaires que tenim i, finalment, si la melodia i/o harmonia s’adapta al nivell musical del grup. Si no fem

Hem de saber organitzar-nos.

Per tal d’aconseguir-ho hem de ser conscients de les partitures que realment necessitem.

22 La Circular

una tria encertada de tots aquests elements, les dificultats a l’hora del muntatge de l’obra poden fer que el nivell musical i la concentració del grup se’n ressentin, sobretot a l’hora de l’assaig.

difícils per al control de l’aparell fonador dels més petits i això anirà en detriment de la qualitat final de la interpretació.

3- Amb els Grans, no crec convenient escollir melodies extreCrec que mai hauríem de caure en madament popularitzades amb el parany de fer cantar una partitu- una harmonia d’acompanyament ra on el text i la dificultat musical complicada a dues o tres veus. Si no vagin parells. En el cas, però, que el compositor només ha decidit no sigui així pels motius que sigui, confiar la melodia la primera veu, el hauríem de ser capaços de separar treball es pot fer molt feixuc durant el gra de la palla i no perdre de el muntatge de la cançó i haureu vista per quin motiu hem escollit de ser molt hàbils per fer un assaig aquella cançó en concret i no una entretingut i profitós alhora, ja que altra; d’aquesta forma serem cons- tindreu una part de la coral aturada cients que tindrem unes dificultats força estona esperant que la segona però que aquestes compensaran i tercera veu se’n surtin. el treball ja que tenim un objectiu final. Només sospesant els pros i 4- De vegades, però, trobem petites contres i estant plenament conven- joies: un text curt amb un bon çuts que allò que hem escollit ha component rítmic pot fer que es estat el correcte, podrem transme- converteixi amb l’èxit del trimestre, tre al cantaire allò què volem de la tant per a petits com per a grans. partitura.

Com sempre, hi ha factors que A continuació exposo alguns ens ajudaran a fer que el repertori exemples que ens podem ajudar escollit sigui executat amb il•lusió. a decidir un repertori segons les Un d’ells serà la preparació que edats dels cantaires. nosaltres haguem fet de la seva presentació a la coral. Si la podem 1- Si escollim una partitura on el fer viure, si aconseguim que els text sigui adequat per a nens i ne- cantaires se la creguin i se la facin nes entre 5 a 7 anys i la fem cantar seva des del fons del seu cor, ja sia cantaires de 10 o 11 anys, tot i gui perquè té una melodia fantàstica que la dificultat melòdica i harmò- o un text on se senten identificats, nica així ho demani, el fracàs podeu haurem aconseguit l’objectiu que estar-ne segurs, estarà assegurat. ens proposàvem.

En aquesta edat dels grups que nosaltres anomenem Mitjans hem de He parlat fins ara de com escollir ser molt curosos amb els textos de una partitura i de com l’encert les cançons ja que han de prevaldre pot fer que la nostra coral creixi sobre la música. musicalment. Crec, però, que m’he deixat d’incloure-hi un parell de 2- Si tenim, però, un text un xic reflexions a l’hora de la organitzaenrevessat però amb una bona ció final: composició musical, segurament en aquest cas els més petits s’adapQuan varem aprendre l’art de la taran amb una certa facilitat. El direcció coral no ens van dir que problema, de vegades, recau en què a part de saber donar levares i fer els girs melòdics poden ser massa compassos d’amalgama, hauríem

d’estar, a més, preparats per treballar en una societat que evoluciona constantment, on les noves tecnologies, publicitat, màrketing... han passat a ser part de la nostra vida i que com a músics, encara que intentem fer veure que tot continua igual, això ens afecta. El nostre entorn està canviant i nosaltres hem de ser capaços de ser flexibles i adaptar-nos, sense perdre la nostra identitat, als nous temps. Crec que és l’única manera que aconseguirem que el cant coral pugui seguir estant present a la vida dels nostres cantaires.

Com a cloenda d’aquest escrit voldria fer esment d’un fet que darrerament em preocupa i que no fa massa dies en va sortir un reportatge en un diari del país.

Aquesta qüestió afecta directament el grup de grans. Alguns estudis que s’han realitzat darrerament per metges i metgesses especialitzats en el creixement dels adolescents ens parlen de l’avançament de l’adolescència, tant a nivell físic com mental. Això afegit a un bombardeig per part dels medis de comunicació audiovisual fa que saber escollir quin és el repertori més adequat per a aquests cantaires es converteixi en un repte constant per aquells que ens dediquem a la tasca de la docència amb pre-adolescents.

Trobar l’equilibri entre la dificultat musical i un text que tingui un cert interès s’ha convertit en una tasca difícil d’assolir.

agost del 2009 23

L’AUTO REFLEXIÓ COM A EINA DE MILLORA DE LES CORALS Eva Pitlik Lauter Vaig començar el meu viatge cap a l’auto reflexió després de rebre alguna crítica dels col•legues del claustre de professors sobre les meves sessions d’anàlisi i diàleg amb els alumnes. Em deien que, enlloc d’escoltar els alumnes, jo parlava massa i això els cohibia i feia que es comuniquessin poc; mancava, doncs, el retorn d’informació, el “feedback”. Això em va decidir a adoptar una metodologia per practicar i promoure l’auto reflexió.Vaig començar per gravar-me durant les sessions i passar el vídeo als col•legues, que crec que van trobar valent el meu gest.

les anteriors i fèiem modificacions.

Addicionalment, vaig organitzar un fòrum a Internet per a discussions i comentaris.

Com a directora del meu cor infantil, m’he fet aquestes reflexions: - Primer, em cal saber molt bé les meves finalitats per al cor i compartir-les amb els cantaires - L’admissió de cantaires (seleccionats o no?) i el repertori depenen de les finalitats que hagi triat - Un cor d’infants és un reflex del seu director. Si no canten bé, mai no podem culpar-los.

- Cal no perdre de vista l’orientació i les finalitats del cor, que marcaran El primer període va ser ple d’inla feina que hi fem i que poden ser, tents i d’errors. El punt d’inflexió va en l’aspecte musical, que gaudeixin marcar-lo el moment en què vaig de la música i adquireixin coneixegravar en vídeo l’assaig d’un alumne ments musicals; en l’aspecte social, i a continuació vaig demanar-li que coneguin la realitat cultural que se’l mirés, tot sol, i posés per nacional, les realitats multiculturals escrit les seves impressions sobre de l’entorn, la realitat social... allò que veia. Es va demostrar que - Depenent de l’opció presa, els l’alumne havia fet una introspecció resultats es mostraran a la comumolt valuosa; per sorpresa meva, es nitat, en festivals, en competicions, va fer les mateix crítiques que jo, professionalment, etc... com a mestre, li hauria fet... Potser ja no calia, doncs, que els alumnes És bo que, de tant en tant, el direcassistissin a classe? Tot buscant tor es replantegi els seus objecl’equilibri, vaig anar trobant la ma- tius, perquè les prioritats canvien. nera d’establir el diàleg que volia.

Aquest ha estat el meu cas. Quan vaig començar amb el meu cor, Reconèixer els propis errors és no- només pensava en preparar bé les més el començament d’un procés actuacions, en convertir-lo en un d’auto reflexió. Segons el “Model cor de prestigi que fes un bon pacircular” de 1993 de Korthagen, així per arreu, que guanyés concursos… és com funciona: Ara que sóc més gran, considero - Acció / revisió de l’acció / consque les funcions educativa, musical i tatació dels aspectes essencials / social del cor són molt més imporcreació de mètodes alternatius / tants que tots aquells premis. prova dels nous mètodes; - altra vegada Acció / revisió / La meva visió personal és que qualconstatació... etc. etc. sevol nen té dret a cantar. Crec que Vaig decidir aplicar-ho al treball desvetllar el talent de cada nen és sistemàtic de reflexió amb els la responsabilitat més gran que té el alumnes de direcció. Després de mestre/director; perquè el director l’acció (l’assaig), recollíem proves d’un cor infantil és, primer i sobre(vídeos, gravacions, informes), les tot, un mestre, un educador. analitzàvem, les comparàvem amb 24 La Circular

Directora de cor, professora i tutora a l’Acadèmia Levinsky d’Educa- Com a guia pràctica del procés ció Musical d’auto reflexió que li cal a un direcd’Israel tor de cor infantil, us proposo:

- Graveu l’assaig i observeu quanta estona parleu. Segurament us passarà com a mi: estava convençuda que donava les explicacions justes i necessàries i em vaig adonar de quant de temps feia perdre als cantaires...

- Observeu el vostre llenguatge corporal quan treballeu i quan dirigiu: potser és excessiu o potser és insuficient. Segur que en traureu una bona lliçó.

- La gravació de l’assaig en vídeo també us descobrirà problemes d’afinació i de tota mena, dels quals no us adoneu mentre dirigiu. És molt important aconseguir un ambient d’aprenentatge favorable per tal de promoure la concentració i l’actitud positiva. Cal tenir en compte: - les mides, llum i ventilació de la sala (els aires condicionats assequen la gola) - els seients, adequats per cantar i a la mida dels nens - l’equipament musical: instruments, pissarra pautada, suport audiovisual, carpetes de partitures...

- control d’assistència - conveniència de disposar de begudes (aigua) i que la sala estigui decorada amb fotografies o objectes del cor per fer-la ben acollidora.

Heu d’haver triat cançons que siguin boniques i puguin interessar als joves cantaires, per evitar perdre temps i esforços en una obra que finalment hagueu de desestimar perquè no funciona. Per aprofitar bé l’assaig, tingueu ben planificat el contingut i el temps de treball de

cada obra o fragment, però sapigueu ser flexibles.

Com a guia general per a l’assaig, proposo: Que l’entrada a la sala no sigui atabalada sinó que afavoreixi la concentració i l’activitat musical.

Sovint jo els faig entrar i anar-se col•locant tot seguint, amb el pas, una música que comença tan bon punt el primer nen entra a la sala i s’alterna amb moviments ritmats i de dansa. Començo de seguida que tots els nens han arribat al seu lloc.

Normalment és bo que els llocs de cada cantaire siguin fixos.

Per a l’emissió i escalfament de la veu, trieu exercicis connectats amb el repertori; si utilitzeu els intervals, els aguts o els ritmes més difícils de l’obra que assajareu, ja els tindreu treballats per endavant i l’aprenentatge serà més fluid.

Quan assageu una obra o un fragment nous, introduïu sempre el text i la seva explicació.

Assageu el repertori amb musicalitat, des del començament.

Sigueu molt concisos i clars amb tot allò que digueu.

Si una cosa no surt bé, detecteu el problema, pareu el cant i ensenyeu la solució (els problemes no s’expliquen; es demostren).

Per promoure l’auto reflexió, pregunteu als nens si endevinen perquè els heu fet parar de cantar. Segurament ho sabran. També, si són gran-

dets, demaneu-los que suggereixen com arreglar els problemes que hi ha hagut; amb el temps i la pràctica, també ho endevinaran.

Doneu als cantaires, de paraula o amb la vostra expressió corporal, la informació que es mereixen. Quan dieu “tornem-hi” afegiu sempre un repte nou.

Connecteu el fragment treballat amb els anteriors i els següents i després feu la peça de dalt a baix.

Resumiu verbalment la feina feta, comenteu-la amb els cantaires i escolteu la seva opinió sobre què caldria treballar d’aquella obra en el proper assaig per tal que participin en el procés d’aprenentatge i l’entenguin.

Expliqueu als nens el perquè de les dinàmiques i dels recursos expressius que indiqueu. Demaneu-los quines són, segons ells, les maneres diferents d’interpretar aquell text i aquella música.

Si veieu que el nivell de dificultat resulta massa alt, considereu la conveniència de canviar d’obra, o bé dividiu el cor per treballar en petits grups. És bo acabar l’assaig cantant alguna peça ja sabuda que els agradi.

Després, podeu donar els anuncis o instruccions, si n’hi ha, i acabar l’assaig amb alguna activitat de comiat, com pot ser cantar cadascun el seu nom i una frase que el grup pot repetir tot marxant.

Pregunteu-los què pensen del darrer assaig o del darrer concert...

Incentiveu la seva curiositat i la seva motivació per tal que esdevinguin músics/cantants conscients, responsables i amb opinió pròpia. Que col•laborin en el grup i que visquin experiències emocionals i artístiques que puguin transmetre per tal d’enriquir el seu entorn. En aquest sentit, plantegeu-vos la possibilitat que els vostres cantaires tinguin una llibreta, que cadascun pot decorar com vulgui, per als seus apunts i comentaris sobre la coral. Penseu si seria bo que s’enduguessin a casa un CD amb una varietat de cançons per escoltar, cantar i gaudir amb la família, els amics o sols.

Deixeu-me citar B.A.Younker: “És important que els joves músics, cantants o directors, esdevinguin practicants de la música conscients i reflexius i que constantment eixamplin els seus propis límits i la seva experiència musical”.

La reflexió final que jo m’he fet -i que tot director es podria fer- és aquesta: m’adono que no és pas una coincidència que hagi triat ser directora de cors; definitivament, m’agrada ser el centre!

Ara bé, ¿he sabut, realment, aparcar la meva centralitat o el sentiment que “sempre tinc raó” per tal que els joves del meu grup puguin créixer com a persones i com a músics?

Aquesta és la pregunta que ara em faig...

És bo que, de tant en tant, el director, es replantegi els seus objectius perquè les prioritats canvien.

Comunicació presentada a les Jornades d’Experts en Cant Coral de la Mediterrània, el desembre del 2008, a Barcelona.

Traducció i resum de M. Mercè Argüelles.

agost del 2009 25

ELS CICLES VITALS DELS CORS INFANTILS: ALGUNES CONSIDERACIONS Martí Ferrer i Bosch Hi ha un fet que condiciona extraordinàriament la feina dels directors de cors infantils i de joves, i és el fet que els cantaires hi estan de pas. Hom podria dir que el fet que els cantaires es facin grans és un condicionant molt important, com també ho és per als cors d’adults, i és ben cert. Però lal diferència rau en el fet que els cantaires dels nostres cors hi estan, indefectiblement, de pas mentre són nens o mentre són joves, i un moment o altre, per més que els dolgui a ells i a nosaltres, “els perdem”.

bé, deixarà d’existir tard o d’hora i que hem de minimitzar el temps de recuperació-reconstrucció.

1. La pèrdua. Abans de res he de dir-vos que considero que és un error parlar en aquest termes encara que sigui aquest,normalment, el sentiment que experimenten el director i el grup. Crec que encara que ens costi no hem de retenir el cantaire més enllà dels límits del seu desenvolupament personal, humà i musical. Algú concebria, si fos físicament possible, “congelar” els cantaires d’una bona promocióNosaltres seguim dirigint el cor generació del nostre cor a fi que amb cantaires nous a qui tornem a no creixessin mai i poder treballar ensenyar noves cançons i alguna de sempre amb ells? No seria correcvella i de tant en tant retrobem als te, ni moralment, ni professional. antics cantaires i sentim (sobretot Així doncs, abandonem la idea si van ser bons moments els que de pèrdua de cantaires: guanyem vam compartir) aquella nostàlgia, excantaires, guanyem feina feta i aquell sentiment de “pèrdua”. sobretot guanyem experiència com a directors.

El que vol un director de cor infantil o juvenil és formar el millor cor, 2. Els rols. Cal saber quin rol duu formar els millors cantaires, viure a terme cada cantaire dins el grup els millors moments i sentir-se or- humà i dins la seva corda, i cal gullós d’allò que cantaires i director preparar el substitut amb temps. conjuntament aconsegueixen. Però Sinó, el sentiment de pèrdua que la realitat és tossuda i tots ens hem nosaltres ja no experimentem trobat amb “fornades” no tant bo- superat el punt 1 d’aquest article, nes després de moments gloriosos qui si que l’experimentarà serà el passats. Així doncs, tot confirma cor. És aquell tòpic del curs després aquella evidència que tots sabem i d’un final d’etapa on pleguen cinc coneixem: les corals (totes sense o sis cantaires molt bons i signifiexempció) tenen uns cicles vitals catius en el grup: els cantaires que que com a directors hem de saber queden, que no han deixat mai de gestionar. Quan estem dalt de tot ser els petits del grup, ara es troben hem de recordar que aquell grup de cop sense saber dur a terme el musical i humà que funciona tan rol de grans; veuen molt petits els

Els rituals poden ajudar a viure amb alegria i honor el canvi de cicle o de generació.

26 La Circular

Director dels cors i les orquestres del Conservatori de Tarragona

cantaires nous; senten que el cor no sona com quan hi havia els que han plegat i tot plegat crea un gran desànim col•lectiu. Identifiqueu quin rol humà i musical duu a terme cada cantaire veterà i sobretot identifiqueu quins dels més joves té aquelles potencialitats i qualitats per substituir-lo. I feu el traspàs gradualment.

3. Els rituals. Els rituals poden ajudar a viure amb alegria i honor el canvi de cicle o de generació.

Alguns rituals podrien ser: -unes fórmules de benvinguda als nous cantaires (que segurament hem tingut en un grup de mitjans o de petits): estar un temps com a cantaire oient abans d’agafar el relleu cantant; viure un període de rodatge (això si, sempre i tot plegat dirigit amb delicadesa i cura per part del director); -fórmules de traspàs: que les parts solistes no sempre les cantin només els més grans, potser que cada solo tingui un segon repartiment que faci algun dels concerts.

-i finalment algun ritual de comiat que no pugui ser percebut de cap manera com a discriminatori per als cantaires: dedicar-los l’últim concert, deixar-los escollir alguna peça del programa (un bis), regalar-los algun objecte quotidià però que pugui tenir significat (la seva carpeta de la coral, una partitura signada pels companys). En aquest rituals de comiat crec que és important fer partícip tota la coral, perquè tingueu present que és sobretot per als qui es queden que són importants aquestes coses i no tant per als qui pleguen.

4. El repertori. El repertori també ens pot ser útil per fer el relleu de generacions.

4.1. Obres pont. És clar que dependrà del tipus de cor i del fun-

© Íngrid Canturri

cionament a nivell de repertori que tingueu. Si funcioneu per cursosproduccions (és a dir, cada curs un repertori completament nou) pot ser més difícil, altrament serà més fàcil. La qüestió es tenir algunes obres (una o dues, ni especialment llargues ni especialment difícils, però si especials) que cantarem al llarg de dues promocions-generacions de cantaires i que són els mateixos cantaires qui les ensenyen als nous cantaires.

Són aquelles peces que durant 3, 4 o 5 anys es poden cantar en molts concerts i viatges i que el director va treballant de forma transversal a tall de manteniment. Aquest treball és una pràctica delicada que cal fer amb molt rigor i atenció per part del director però que pot ajudar a cohesionar un grup que momentàniament se sent desintegrat perquè han plegat alguns cantaires.

4.2. Obres adequades. Quan veiem que s’acosta un final de cicle (una davallada), és convenient adaptar bé el nivell del repertori amb prou antelació de forma que aquesta adaptació sigui imperceptible per als cantaires. Hem d’evitar aquell comentari “abans cantàvem coses molt més difícils i més maques” o “el repertori d’ara és de nens petits”. I ho aconseguirem posant molta atenció en quines obres programem, quina mena de dificultats podem mantenir i quines hem d’evitar a fi que el repertori segueixi suposant un repte i un estímul, però que alhora, en un temps raonable, s’aconsegueixin uns prou bons resultats que facin augmentar la confiança dels cantaires en ells mateixos com a grup. Com a grup que, recordem-ho, s’està reconstruint després de la baixa d’alguns dels seus components.

5. El director. De vegades el director pot ser el problema en la

gestió dels cicles vitals. I tal vegada la solució pot ser l’equip de directors. En aquest sentit és important que el coordinador o líder natural de l’equip de directors o en el millor dels casos un mateix, sàpiga veure quan pot ser interessant o convenient un canvi de director. És clar això no sempre és possible, però si ho és pot ser una solució.

En un moment que es preveu l’acabament d’un cicle vital del cor, per què no canviar el director de grup?

Aquest darrer pot acusar certa fatiga i un canvi d’aires (llegeixis de grup) li pot anar molt bé. De vegades penso que els grups tenen vida pròpia i que el director forma part del grup i que potser també ell ha de seguir els cicles del grup. Perquè no, en el moment adequat, anar a dirigir el grup de mitjans i començar així un altre cicle vital que pot acabar al cap de 6 o 7 anys (havent passat juntament amb els cantaires al grup de grans i tornant a passar després de tancar altre cop el cicle als mitjans i així ad infinitum).

negar que aquests tenen cicles vitals (es poden dissimular, com les arrugues, però els anys han passat igualment). Cada vegada que s’acaba un cicle el director, com a part del grup, d’alguna manera també mor.

Aquest és un dels misteris profunds de la nostra feina alhora que una de les seves gràcies i virtuts.

Si creiem que els cors són grups humans i musicals ningú podrà

marti.director@gmail.com

Renéixer i reinventar-nos abans d’arribar al final del trajecte perquè no és noti o acceptar que és així i després de cada cicle agafar-nos un temps abans de crear un nou grup i edificar ex-nihilo tot recreant-nos (per l’experiència adquirida) a nosaltres mateixos com a part d’aquest grup, dependrà dels gustos, les possibilitats i les ganes de cadascú.

Fins aquí alguns aspectes i reflexions que poden ser alhora recursos.

En teniu algun més fruit de la vostra experiència? Feu-me’l saber, em sembla que aviat el necessitaré.

Martí Ferrer

En un moment que es preveu l’acabament d’un cicle vital del cor, per què no canviar el director de grup? agost del 2009 27

HAN DIT

El treball fet amb infants s’ha de cents, és l’ocasió per al director fer com si es tractés de fer-ho de suportar tot sol el sofriment amb professionals. de tot artista: a l’ideal no s’hi arriba mai, la bellesa s’emmascaMassa sovint, es pensa que dels ra així que ens sembla abastarinfants només se’n pot obtenir la. La importància de realitzar quelcom de lúdic quan, en reali- allò que un pensa, d’obtenir allò tat, tenen una capacitat de tre- que un voldria, d’expressar allò ball enorme si un sap sol•licitar- que un sent... i la constatació lo amb constància. dels cantaires, i d’ell mateix, del materialisme sempre present, de l’heroisme esgotat, de l’absència Catherine Ruperray de poesia són el seu sofriment i és a causa d’aquest sofriment Insistim, encara, en la qualitat més indispensable: la paciència. que ell existeix. Aquell que ho sent, però no és capaç de suporA part que tot home colèric no és un home; la impaciència mai tar-ho sol, no és un mestre. no fa avançar la feina.

Pierre Kaelin Si alguna vegada cal demostrar del llibre Art Coral... vivament el descontent perquè els cantaires es mostren displi-

El nivell del cant coral d’un país depèn dels directors. Si una majoria tenen una bona formació, el nivell general serà alt; però si la majoria té una formació insuficient, aquest nivell forçosament serà baix.

Enric Ribó No hi ha cors dolents, només hi ha mals directors.

Kurt Thomas

ARTICLES PUBLICATS EN ANTERIORS CIRCULARS La Circular núm. 110 de l’any 2000: Reflexions de César Geoffray

EL TAULER DEL SCIC BON ESTIU!

JORNADES DE TREBALL

Us desitgem que acabeu un bon estiu, ple d’activitats i de descans en les proporcions desitjades...

Les jornades de Treball d’icini del curs 2009-2010 seran els dies 17 i 18 d’octubre a Vic.

I quan torneu a les activitats habituals del curs: recordeu-vos d’explicar-nos les vostres experiències corals.

Us recordem la importància de ser presents a les jornades ja que tenim entre mans importants projectes per a aquest proper curs i el debat entre tots sempre és més ric i les decisions a prendre, més compartides i consensuades.

Esperem els vostres textos i les vostres fotografies a scic@scic.cat indicant que és per a La Circular

Us hi esperem a tots i a totes.

28 La Circular

© M.M. Argüelles

Enguany les corals del SCIC han interpretat a Girona la cantata Les veus misterioses, amb música de Josep Baucells i amb text de M. Àngels Anglada, en el què ha estat la 42èna Trobada i alhora un record especial a la M. Àngels en el desè aniversari de la seva mort. Amb aquest motiu ens ha agradat comentar amb Josep Baucells la seva col•laboració amb aquesta escriptora, els seus records com a cantaire i director d’una coral del SCIC i les seves opinions sobre el món coral infantil en general.

Conversa amb...

Josep

Baucells

Josep Baucells i Colom (1958) va néixer a Vic on inicià els seus estudis musicals, que va ampliar posteriorment a Barcelona. Titulat en piano, composició i llenguatge i teoria de la música, ha portat sempre una intensa activitat pedagògica que es desenvolupa actualment a l’Escola de Música de Vic i a l’Escola Superior de Música de Barcelona-ESMUC. També ha estat professor de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra. El seu contacte amb el món coral el va iniciar d’infant com a cantaire del Cor Cabirol de Vic. Va ser cantaire del grup intermedi Isard i posteriorment de la Coral Canigó, la qual va dirigir durant tres anys conjuntament amb Xavier Solà. La seva activitat compositora ha estat sempre molt vinculada al món coral; ja sigui fent harmonitzacions de cançons per a cor infantil, per a cor adult i també per a instruments. El SCIC li ha encarregat algunes harmonitzacions, un cànon per a la Trobada General i una cantata per als més petits.

agost del 2009 29

Com va començar la teva relació amb la M. Àngels?

Jo cantava al cor Cabirol de Vic –vaig ser-ne un dels fundadors– que dirigia la seva germana, l’Enriqueta, i vaig conèixer anys més tard la M. Àngels per la relació amb la família Anglada. Quan ja tenia un gran ressò com a escriptora, en motiu del 20è aniversari del cor Cabirol ella va fer un text per a una cantata i em varen demanar que jo n’escrivís la música.Va ser Les veus misterioses.

Aquesta va ser la nostra primera col•laboració.

sempre traspua d’una manera o altra en els seus textos. Segurament els nens i nenes hi aprenen moltes coses. A més, musicalment són molt agraïts. Ella ja havia fet per al SCIC una altra cantata, que va musicar el mestre Enric Ribó, El bruel de l’estany, ja coneixia el món infantil.

Un gran escriptor a vegades pot resultar abstracte o difícil, però no era el seu cas.

Què ha de tenir un text per inspirar un músic?

Els compositors partim del text, evidentment. Últimament he musicat la cantata Nit de nits amb De fet, ella havia comentat que la text de l’escriptora Fina Anglès, on meva música li interessava molt, intervenen cor d’adults i cor de cosa que va portar poc després a nens, i en vaig fer una altra per a un altre projecte conjunt que fins l’any passat no ha vist la llum i per nens, Poeta del bosc, sobre textos de Verdaguer adaptats per Núria Albó tant ella, malauradament, ja no ha pogut sentir. En efecte, ha estat en en motiu de l’any Verdaguer a la motiu del 40è aniversari de l’escola ciutat de Vic. Doncs bé, fer música L’ARC de Barcelona. Per tant, de la per a un text que tingui un nivell literari alt és molt bonic, però més M. Àngels he musicat dues obres, encara si l’autor del text ha pensat primer Les veus misterioses i al cap una mica en la música. La M.Àngels d’uns anys aquesta òpera infantil Anglada ho feia! Quan escrivia La que ha acabat sent una cantata ciutat dels ocells m’havia confessat escènica: La ciutat dels ocells. que s’imaginava música per a aquells textos, m’havia arribat a imitar Els seus textos tenen alguna cosa que els fa molt adequats i una música de Mozart posant-hi tu t’hi has trobat bé posant-hi el text... Això li donava un sentit del ritme i també de l’estructura. música... És clar, si ella pensava en una ària Dels seus textos només en puc de Mozart potser el text també dir coses bones! Són meravellosos, tenen una gran qualitat, molta tenia la construcció d’una ària de riquesa de vocabulari, una sensibili- Mozart... i ella cantava aquestes tat que no és ensucrada sinó molt àries, o bé altres músiques que trorealista, s’apropen a temes actuals, bava properes com podia ser una cançó popular, o una que sabia de en el cas de Les veus misterioses, quan era petita; el text li suggeria un missatge ecològic, a La ciutat dels ocells, la convivència, la demo- cançons. Penso que la “simplicitat” de la música de Mozart, que li cràcia; i tot amb el rerefons de la seva passió per el món clàssic que agradava molt, segurament apropa-

va una mica la comprensió del text als nens i la música corresponent –en aquest cas responsabilitat meva- també. Potser el fet que un text tingui aquest substrat musical és una de les claus... Ara penso, per exemple, en La truita, una cançó de Les veus misteriores. Ella va pensar en Schubert, i jo també vaig jugar amb l’acompanyament amb la intenció que fos una “picada d’ullet” a Schubert, i aquesta és la cançó que més ha quedat a tots els nens que han après la cantata.

Tots els compositors amb qui hem parlat ens han dit que abans de començar a pensar en la música s’han de fer completament seu el text...

El text és sempre determinant; l’has de pair, t’ha de dir alguna cosa, hi has de trobar un perquè. Si planteja conflicte, o tensió, o contemplació, ho has d’entendre i donar aquest caràcter a la música. Un autor més intimista donarà una música més recollida. Entre el text i la música hi ha d’haver complicitat, crec que aquesta seria la paraula adequada, i això és una cosa molt difícil de trobar. De vegades sents músiques molt boniques amb textos fluixos o bé músiques que no acaben d’adequar-se al text, l’equilibri no sempre es produeix. El Secretariat fa molts anys que encarrega cantates i cançons, i suposo que ara, amb la perspectiva del temps, es fa evident que n’hi ha que tenen aquesta complicitat mentre que en altres molt boniques, o interessants, o que han aportat idees noves, no hi acaba d’haver aquesta simbiosi.

Aquest és un dels reptes més difícils del compositor, nosaltres som

ALGUNES OBRES PER A COR INFANTIL...

-La formigueta que anava a Jerusalem, cantata per a cor infantil, solista i piano -Les veus misterioses, cantata per a cor infantil i conjunt instrumental -Foc,foc, foc, xip, xap, xop..., cantata per a cor infantil i conjunt instrumental -La ciutat dels ocells, cantata escènica per a cor de veus blanques i conjunt instrumental -Nit de nits, cantata per a cor infantil, cor mixte, solistes i conjunt instrumental -Poeta del bosc, cantata per a cor infantil i conjunt instrumental

30 La Circular

els primers que hi patim. Fins i tot un cop acabada l’obra sovint encara trobes algun passatge on et sembla que la conjunció de text i música no està prou aconseguida...

Dirigint l’estrena de Les Veus Misterioses l’any a Vic

no els ho permet; és a dir, m’adonava de quines eren les possibilitats reals d’un cor infantil d’aquestes característiques.

Parlem, doncs, de les característiques i del nivell de les corals del SCIC Jo penso que el SCIC té una cosa que és única, o al menys no conec Arribem a un tema interescap altre lloc on existeixi com Bé, i què creus que és allò que sant: compondre per a un cor a Catalunya: es fan coses molt fa que l’obra acabada interessi coneixent-lo “des de dintre”. interessants, musicalment parlant, els nens?

Així ho vas fer tu amb el Cabi- amb un perfil de cantaires i de cors Per a mi, aquesta simbiosi és una de rol, oi? que no són el que jo en dic “cors les coses que fan que els nens s’hi En això he estat molt de sort, he fet simfònics” i això li dóna una qualitat identifiquin, si no hi és no els arriba coses per a algun altre grup, però sonora i uns resultats característics. tant. Et poso un exemple: de la les obres principals, les cantates, Jo no crec que un nen que fa una primera cantata que vaig fer per als sempre he sabut per a qui les feia. hora a la setmana de cant coral petits del Secretariat fa molts anys, Segurament des del punt de vista (com a mitjana) hagi d’interpretar La formigeta que anava a Jerusalem, de composició ha suposat algunes segons quines obres d’un repertori amb text de la Maria Martorell, en- limitacions d’extensió, de recursos simfònic potser massa difícils, o cara ara m’arriben notícies de gent tècnics o de llenguatge, de nivell pesades... Si alguna vegada s’ha fet, que la fa a escoles i em diuen que de dificultat. Però ajustar-se a unes suposo que els responsables han funciona bé i que als nens els agra- condicions no és un impediment estat molt conscients de perquè es da tant. Penso que un dels secrets perquè la música sigui música feia. No vull dir que en un moment va ser que en el moment de fer-la igualment. Ara el nivell general de determinat els cors del SCIC no tenia els meus nebots de la mateixa les corals ha millorat. Quan el SCIC puguin intervenir en una gran obra, edat dels nens per a qui feia la can- va estrenar Tirant lo Blanc, de Ros però aquest repertori no és l’objectata (5 a 7 anys) i jo copsava molt Marbà, ens semblava superdifícil, i tiu, precisament. bé l’espai temporal de les melodies realment ho era en la situació i les que aquells nens podien entendre condicions que teníem en aquell A les trobades del SCIC, les i gaudir-ne. També cal dir que La moment. En canvi, ara la preparació corals han fet obres força formigueta... s’inspirava en melodies tècnica dels directors és millor i complexes amb un resultat de populars, que en aquell moment això és un goig. S’aborden les obres qualitat molt apreciable... l’ensenyament musical s’hi basava amb més preparació musical i es Precisament el que és bonic del molt. Potser aquest és el secret de poden muntar més ràpidament. No SCIC és que s’hagin arribat a l’èxit, no que sigui més aguda o més vull pas dir que llavors no estigué- muntar obres –pensades per als greu o cap altre detall tècnic.Vaig rem preparats, però sí que el tipus nens- de la categoria de les de Ros dirigir uns anys el Cabirol i això em de treball que ara es fa comporta Marbà, o de la cantata d’en Carles feia veure que, al menys en aquell que la mateixa cantata –que tampoc Santos, tot un llenguatge, tot un tretemps, els nens podien fer dues o no dic que sigui fàcil cantar-la bé!- ball, tota una visió musical, i és molt tres veus però simples, sabia que sigui més assequible per a les corals important que això es faci amb amb nens és difícil fer dinàmiques actuals. nens que treballen una hora a la extremes perquè la seva veu encara setmana, s’ha de dir! És clar que en

© J. Puig

agost del 2009 31

aquestes ocasions hi ha algun assaig de reforç o de conjunt i una dedicació extra, però sabem treballar amb el que tenim.

Creus que és una utopia pensar que al SCIC arribarem a tenir cors d’un nivell altíssim?

Efectivament crec que és una utopia, ho dic clarament. Obtindrem un nivell que mai no estarà per sota del que podríem qualificar com “la qualitat mínima”; és a dir que serà digne, bonic, entenedor, potser no amb una qualitat vocal extrema perquè no hi haurà una dedicació diària, però mai no sentirem el que jo en dic “taques sonores”. Perquè una cosa es cridar, que tampoc s’ha de fer, -però cridar té una qualitat sonora “x”- i l’altra és un conjunt de veus en que cadascuna fa el seu to sense notes ni ritmes concrets, llavors és un “taca sonora”. Jo penso que al SCIC això no ho sentirem mai. Potser alguns directors em renyaran, perquè tothom voldria cantar a 3 i 4 veus... Qui pugui ja ho farà, naturalment, si es tenen molts nens cantar a 4 veus és possible. I segurament de tècnica vocal també se n’ha de fer i se’n fa, perquè la projecció sonora de la veu dels nens és molt important. Però no crec que sigui l’objectiu d’una coral del SCIC. El que vols dir és que, a més de l’aspecte tècnic i musical, a les corals del SCIC s’eduquen moltes altres coses, oi?

Sí, has d’educar també amb el text, has d’educar l’atenció, l’afinació, el

bon gust. Tot això s’ha de fer cantant bé, és clar, però sense perdre de vista l’edat dels nens i que un cor ha de fer totes aquestes funcions alhora. També és una qüestió d’equilibri, al costat d’una peça molt difícil n’hi ha d’haver una de molt fàcil, també hem de poder fruir.

Ara fa temps que no treballo amb nens, però recordo que de vegades, després d’una feina molt densa amb alguna obra difícil, sempre teníem un moment per cantar alguna cosa més intranscendent (recordo a l’Enriqueta fer cantar el cuplet Tutankamon al final de l’assaig, i en sortíem amb una alegria!...). Hi ha d’haver moments que ens puguem deixar anar. Actualment la formació dels directors és molt bona, no en dubto gens, però de vegades potser falta una mica aquesta espurna, de vegades hi ha una exigència que no saps si en aquell moment és la que cal, mentre que en altres moments es té tendència a deixar-se anar per no exigir... Cal que els mestres de música i directors vegin que es poden fer moltes coses amb una hora de música, o de cant, o d’assaig. Si en són dues ja es pot fer molt més, i no cal dir que en un cap de setmana hi caben moltes més activitats. No és fàcil, però s’ha de trobar l’equilibri. Els nens tot això ho valoren molt. Jo puc dir que de nen a la coral infantil hi vaig aprendre moltes coses, a més de música...

perquè va condicionar tot el meu futur. Al Cabirol tenia companys i companyes que anaven a l’Escola de Música de Vic i em dèiem “Perquè no vens a fer música, que ens ho passem molt bé, aprenem tantes cançons!...” i a partir d’aquí va començar el meu interès per la música i de seguida vaig veure que m’agradaria molt. També s’ha de dir que l’ambient familiar hi va influir perquè tenia persones a casa que els agradava la música i a casa sempre havia sentit cantar, ja hi havia com una sensibilitat molt clara.

Als 9 anys vaig entrar a l’Escola de Música de Vic i ja vaig anar seguint els meus estudis musicals i més endavant vaig arribar a la decisió que la música seria la meva dedicació.

He tingut la gran sort de poder fer professionalment allò que més m’ha interessat, que és la música.

El teu primer contacte amb la música va ser precisament a la coral infantil?

Si, i va ser un pas molt important

Fas encara alguna activitat coral?

No des del punt de vista de la pràctica. Com he dit, vaig dirigir el cor

Què fas actualment?

Sóc professor de Llenguatge musical de grau professional (grau mitjà) a l’Escola de Música de Vic, que no l’he deixada mai. En vaig ser director fins que vaig entrar a l’ESMUC –d’on sóc professor des del primer any- i on imparteixo les classes d’una assignatura troncal que es diu Percepció Auditiva i d’una de més creativa que es diu Tècniques de Composició. Aquí topo amb un altre tipus de món diferent al del món coral...

Presentació de Les cançons del Cabirol, l’any 1991, amb Enriqueta Anglada i Oriol Martorell 32 La Circular

Cabirol molt temps i vaig cantar a la coral Canigó, que també vaig dirigir per poc temps, després no he dirigit més. Només he dirigit l’estrena d’alguna obra meva, l’última fa dos anys, Nit de nits. Però mai no m’he sentit realment un director!

nens d’accedir al món semiprofessional d’una manera planera, sense exigir condicions especials ni haver de seleccionar ningú, aquest és un mèrit de la manera de treballat del SCIC que em sabria greu que es perdés.

Basant-te en la teva experiència, primer com a cantaire i després com a director d’una coral, com veus actualment el SCIC i el cant coral infantil en general?

Quan jo hi era, les nostres corals era l’única cosa que hi havia, el SCIC va ser pioner en les trobades i en encarregar obres. Sortosament ara es fan més activitats musicals de tota mena per als nens, hi ha hagut altres iniciatives -com ara les de L’Auditori, etc.- i això és bo perquè facilita el contacte amb la música a molts més nens, afavoreix que s’escriguin noves obres, que hi hagi més oportunitats per als directors...

Voldria dir, però, que penso que els valors inicials del SCIC no s’han pas perdut, algú pot pensar que són tòpics, però són uns tòpics molt vàlids. Com a compositor, penso que si tens ocasió de cantar uns textos de la M. Àngels Anglada, o de Verdaguer, o d’Albert Roig o altres poetes, amb les obres que el SCIC segueix encarregant, i també actualitzar repertori tradicional amb noves harmonitzacions, benvingut sigui! El SCIC sempre hi ha tingut un gran interès i això no es perdrà pas. També valoro molt el fet que ara es fan enregistraments de les cantates, això dóna possibilitat als

Les nostres corals normalment treballen sense partitura, imitant l’exemple del director, que n’és la peça fonamental. Creus que això ha de continuar igual?

Per a mi, la coral infantil no és una escola de música, és un lloc on es fa cant coral amb nens que en la seva majoria no saben llegir partitures.

Poder llegir una partitura facilita el treball, és clar. Però el fet de no tenir-ne i cantar mirant el director, sol de cara als nens amb la seva expressivitat, amb el seu gest, fent viure el text, fent que s’afini i que tot plegat faci bonic... això farà que l’experiència sigui recordada sempre. Quan el nen veu tot això en una persona, el record de la coral infantil és molt profund, ho veiem en persones grans que tenen un record inesborrable d’allò que van cantar a la coral de petits. Són vivències que el director transmet, en un fil directe entre ell i els nens de la coral, i això és d’èxit pedagògic segur, sigui quin sigui el repertori. El director, naturalment, sí que ha d’haver analitzat i preparat bé la partitura prèviament per trobar el recorregut de les frases musicals i saber com s’ha d’explicar l’obra; però a l’hora de treballar amb els nens, allò que cal és que sàpiga seduir el grup perquè la cançó

surti com un conte cantant, que ho visquin i ho transmetin. Un director pot tenir molta preparació tècnica, però s’ha de preguntar sempre si sap transmetre, perquè aquesta és la part més difícil i més important. És la seducció de la música: tu ho apliques i el que sents és bellesa.

Queda ben clar per tot el que has dit fins aquí que no ets gens partidari de triar els nens de la coral per la veu o per cap altre concepte...

De cantar se n’aprèn, com de tantes altres coses. Al Cabirol, durant uns anys vam fer l’experiència de treballar per separat una estoneta amb el que en diem “borinots”.

Els fèiem fer uns exercicis que no els devien fer cap mal però que segurament no eren cap gran cosa; però per allò que realment servien era per donar-los una confiança, i finalment un percentatge millorava. Segur que si en una coral tots els nens afinen avançarem més i el nivell pujarà, perquè aquell que canta bé no tindrà cap destorb al costat. En aquest tema el SCIC sempre ha estat molt obert, ha confiat sempre que els directors sabien com reconduir els cantaires amb dificultats.

Final del curs 1992 a Menorca

Què en penses del repertori internacional, de les cançons que s’obren a altres cultures?

Jo penso que som en un país amb una tradició i un patrimoni que hem de saber apreciar i fer viure, però està molt bé que, sense oblidar això, es proposin als nens altres tipus de música. Els primers anys del SCIC, el repertori de fora que fèiem era sobretot cançó alemanya o francesa i poc a poc el SCIC va anar incorporant repertoris d’altres llocs –cançons xineses o japoneses, o sud-americanes... algun any hi havia coses molt boniques- com a manera de despertar la curiositat dels nens sobre aquestes altres músiques. Ara que tenim un contacte més directe amb persones d’altres cultures és molt bo que les coneguin, no només pels aspectes de convivència que això representa sinó fins i tot perquè és un canvi de llenguatge musical, descobreixen melodies d’un altre tipus, ritmes

agost del 2009 33

aquest tipus de música. El tarannà del SCIC ha estat sempre el de la varietat: algun clàssic, tradicional, contemporani, i, perquè no, música de pel•lícula... tot i que se n’ha No creus que estem una mica proposat poca. Per altra banda darenvaïts per la música de tipus rerament s’imposa força l’exteriorització del ritme, les coreografies. “musical”, les coreografies i Val a dir que a la majoria del nostre el ritme, i que això té un pes en tot allò que es fa a la coral repertori això no hi és, el ritme és molt ancestral però no estem infantil?

Siguem clars: això hi és i les corals acostumats a exterioritzar-lo ni a la implicació corporal en el moment hi han de comptar. No diré que de cantar, per tant, a l’hora de fer és cosa de gustos, que sempre és perillós (els gustos apareixen, van i aquesta música sovint els nostres tornen...), més aviat és una qüestió cors semblen una mica desinflats, de criteri, de perquè fer cantar als els falta l’actitud, l’energia interna... nens una cosa i no una altra. De fet, Ni s’ha de vedar res amb un criteri la música d’un “musical” no deixa massa estricte, ni se n’ha d’abude ser en general una forma més sar, ni cal que totes les cançons de melodia acompanyada, i aquesta comportin coreografia. Com en és una forma històrica que sovint tantes coses, hi ha d’haver un punt ens ha seduït i encara perdura. Si d’equilibri. un tema té alegria i ens aporta alguna cosa, no passa res! allò que Encara que actualment no hi estiguis tan lligat, com veus el no convé és que només hi hagi nous. La descoberta sempre educa i crea interès, fa que el nen tingui una visió més amplia i pot fer que tingui més ganes de fer música.

futur del SCIC? Com sempre recordem, en els primers anys el SCIC va fer una tasca de suplència de l’educació musical del país, que estava en un punt mort, i a partir de les corals infantils es va crear un nucli de gent que després han treballat molt en diferents branques o metodologies. Aquesta és una realitat. Actualment hi ha menys nens a les corals... Bé, potser vol dir que la necessitat ara està més coberta, segurament en part gràcies precisament a la tasca del SCIC. Sortosament, ara al SCIC hi ha força corals d’escoles i d’escoles de música. I hi ha encara tot un aspecte de la seva feina que sempre serà útil, com és aportar al món coral infantil els seus coneixements, experiència, material, repertori... el SCIC pot seguir treballant en tots aquests camps i transmetent totes aquestes coses.

M. Mercè Argüelles

Les cançons de La Circular

La Circular us ofereix, en aquest número, la partitura de dos dels Quatre Duets op.38 d’Antonín Dvorak. En el proper número de La Circular hi trobareu els altres dos.

Aquest duets, escrits a partir de cançons tradicionals, són originalment concebuts per a soprano i contralt amb acompanyament de piano. Però després de sentir-los cantar al Cor Primavera de Brno vaig pensar que fora interessant encarregar una adaptació al català i donar-los a conèixer a Catalunya.

La música és deliciosa i presenta una escriptura que pot ser molt interessant per a les nostres corals, no exempta de dificultats (algunes evidents, d’altres no tan). Els acompanyaments pianístics no són difícils

34 La Circular

però requereixen criteri i musicalitat. Els quatre duets es poden cantar tots junts o per separat.

Josep Vigo ens ha fet unes adaptacions al català que, com sempre, troben un bell equilibri entre la fidelitat al text original i la fidelitat al ritme i caràcter de la música.

Aquestes noves adaptacions han estat possibles gràcies a les traduccions literals que, de forma desinteressada, ha realitzat Bohuslava Holubová a qui vaig tenir el goig de conèixer com a intèrpret-acompanyant del Cor Primavera de Brno en la seva visita a Catalunya.

Ens ha semblat interessant publicar els textos original així com les corresponents traduccions literals per a aquells directors que vulguin

treballar els duets en versió original.

Creiem que saber què vol dir cada paraula és imprescindible per a aconseguir una bona interpretació.

També us facilitem dues webs on trobareu informació de dicció i pronuncia que us pot ser útil si no domineu o coneixeu algú que us pugui ajudar en aquest camp.

Estudieu-vos el material, val la pena, i espereu-vos a fer-les cantar quant el cor estigui a punt. Estem segurs que són d’aquelles cançons que agraden molt al públic i que els cantaires recorden molts anys després d’haver-les cantat.

Martí Ferrer

El Tècnic a l’abast

ENGINYERIA TÈCNICA DE PONTS I CANÇONS

© M. M. Argüelles

El tècnic proposa el següent grau, adaptat al nou espai europeu d’educació superior: Enginyeria tècnica de ponts i cançons Universitat coordinadora: SCIC Branca de coneixement: enginyeria tècnica coral Crèdits: els necessaris (estem en crisi, de crèdits) Places orientatives: tothom hi és benvingut Accés: com a membre participant, com a tècnic, o com a públic.

Competències adquirides: Informàtica aplicada,treball en equip, capacitat d’organització, capacitat de redacció de comunicats, coneixement d’institucions musicals (com L’Auditori) Observacions: Per aixecar un pont, hem de tenir en compte molts elements. En primer lloc, cal dissenyar un bon projecte en una reunió amb els arquitectes-coordinació. Es fa una visita prèvia al terreny on s’adjudiquen les obres per tenir una primera impressió de la magnitud de l’esdeveniment i les necessitats tècniques bàsiques. L’arquitectecoordinació fa un pressupost per evitar sorpreses econòmiques.

L’enginyer de ponts i cançons s’encarrega de dissenyar els plànols i donar les indicacions oportunes perquè es puguin començar a preparar els fonaments (el treball dels directors amb els nens). La cons-

L’Equip celebra l’obtenció del seu grau en Enginyeria Tècnica de ponts i cançons trucció necessita temps, paciència i esforç per part de tots.

Comença el treball del mestre d’obra, que dóna les instruccions oportunes per anar construint els fonaments. Reuneix els encarregats per donar les instruccions de com voldrà ell que sigui l’obra, pas per pas, matís per matís.

Mentre es van assentant els fonaments, l’enginyer dissenya tot el procés d’execució de l’obra, des que la matèria prima i la mà d’obra entra per la porta, fins al moment de la inauguració de l’obra. Per això és necessari tot un desplegament de la més avançada tecnologia per assegurar minut a minut que cada element sigui al seu lloc. Cal una revisió constant de la quantitat de materials subministrats, un totxo més o un totxo menys podria desequilibrar l’estructura. És per això que l’enginyer ha de tenir els materials de construcció controlats en tot moment, vetllant perquè

aquests siguin d’òptima qualitat.

Però, és clar, un munt de totxanes s’han d’unir d’alguna manera: ens falta el ciment. Després de diferents valoracions dels serveis prestats per cadascuna de les companyies, l’enginyer ha d’escollir aquella que millor s’ajusta al projecte i al pressupost. Així és com l’enginyer es decanta cap a la companyia JONC Filharmonia, que presenta les qualitats òptimes d’adherència per a la construcció que el preocupa.

Un cop estan llestos tots els materials de construcció cal equilibrar l’estructura. Cal posar les totxanes de forma molt pensada per tal que el ciment arribi als llocs més delicats en el moment oportú.

Aquí comença un assaig de plànols i plànols, consultes a experts en la matèria, fins que, al final, s’arriba a la distribució que es creu que té més possibilitats d’èxit i l’enginyer tira per aquí, tot esperant que el dia de

agost del 2009 35

l’estrena la física no falli i l’estructu- bàsquet, grips, refredats... que fan trontollar l’estructura. Aquí és quan ra es s’aguanti dreta. l’enginyer comença a perdre hores de son intentant compensar tots És el moment de comprovar com avancen els fonaments i és per això aquests perills traient recursos sense saber ben bé d’on. que el mestre d’obra realitza una maqueta del projecte. Agafa tota Finalment arriba el dia de la inaugula matèria primera i decideix fer ració. L’enginyer està satisfet, sabent un assaig amb ciment ràpid per que ha fet la feina el millor que ha comprovar la salut dels materials sabut. Però l’enginyer pateix, no sap de construcció. Sembla que de si l’estructura serà prou sòlida i si moment tot va sobre rodes.Val a dir que un mestre d’obra amb una tots els canvis que ha hagut de fer, a última hora, seran bons pedaços. bona predisposició i decidit a dialogar i col•laborar en tot moment S’adona de la importància dels passos fets dins els seu termini i ajuda a assentar uns fonaments molt més sòlids. la perillositat dels passos fets fora d’aquest. Confia que els fonaments L’enginyer, ara sí, ja fa els últims aguantin. retocs per al gran dia. Totxana cap aquí totxana cap allà. Falten pocs S’innaugura l’obra. Malgrat el modies per a la inauguració. Comenviment d’algunes totxanes a última cen els imprevistos que posen en hora, l’obra és un èxit. L’enginyer respira tranquil i està satisfet i conperill la construcció. Amenacen tent de la feina realitzada. Agraeix la comunions, partits de futbol, de

col•laboració de tots els elements que hi han intervingut.

Passat el patiment del dia de l’estrena, l’enginyer es fa uns propòsits: - la propera obra serà amb menys totxanes, - a la propera obra serem més estrictes amb els terminis, - a la propera obra.... tornarem a tenir uns materials de construcció de primera qualitat que malgrat ens facin ballar el cap amb alts i baixos de números, veus i badades diverses tornaran a fer que tota aquesta gran obra d’enginyeria valgui la pena.

Des de la universitat coordinadora MOLTES FELICITATS A TOTHOM PER LA FEINA FETA! L’Equip Tècnic

Parant l’orella

PER MOLTS ANYS CANTÀNIA! Estem d’aniversari. Fa exactament 20 anys que a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona es va organitzar la cantada d’una cantata que, com aquell qui res, ha anat caminant i evolucionant fins arribar on som ara.

Es tracta, però, d’un aniversari doble ja que aquesta també és la 10ª cantata que fem a la sala Pau Casals de L’Auditori. I des d’aquí el projecte s’ha anat escampant, per Catalunya i per més enllà.

Durant aquests anys hem crescut força. El primer any vam fer un sol 36 La Circular

concert amb uns 400 cantaires de les escoles municipals de Barcelona.

Aquest any se n’han fet 42, amb uns 20.000 cantaires de tot Catalunya i més enllà. A L’Auditori de Barcelona s’ha fet 19 vegades, i les altres han estat a Alcorcón, Cubelles, Figueres, Getafe, Granollers, Leganés, Manresa, Mataró, Olot, Parla, Pinto, Salamanca, Terrassa i Vilafranca del Penedès.

La cantata d’enguany ha estat Arión i el dofí, amb música composta per Albert Guinovart i textos de David Nel•lo. No cal dir que l’encàrrec de l’obra ja contemplava l’aniversari i

© May/Zircus per això cada concert ha començat amb una petita representació teatral on tres actors-cantants exposen el tema i acaben regalant

una cantata a la seva filla Cantània per celebrar els seu desè aniversari. Per acabar cada concert, s’ha interpretat una cançó d’aniversari feta expressament per a Cantània, durant la qual cada cantaire s’ha convertit en un pastís d’aniversari.

També ho hem celebrat amb un concert especial: a l’escenari només hi vèiem mestres de música, sense nens. Hi havíem convidat tots els ensenyants que han portat cantaires a l’activitat, alguna o moltes vegades, durant aquests 20 anys. Al públic, a més dels amics dels cantaires, hi havia compositors, polítics, escriptors, gestors, músics, acomodadors, narradors, pares, tècnics, directors i directius, dinamitzadors, etc., etc., etc. Persones que, amb més o menys visibilitat, han fet la seva aportació personal a Cantània.

Estem contents que aquesta activitat tingui aquesta història i prengui aquestes dimensions sense minvar el rigor i qualitat que li és pròpia i mantenint els preuats valors musicals, educatius i socials que la caracteritzen.

“ ... perquè aquest estat eufòric és fruit de l’energia que ens transmet la música coral; és la vitalitat i la plenitud que et dóna la respiració conjunta, la ressonància de la veu; és el plaer de cantar acompanyat, amb tot el protagonisme personal de sentir-te una entre molts; és l’harmonia del gest del Per acabar aquest article, em ve de director, dels músics i els solistes...; és gust, i em sembla just, citar frases el caliu de les persones que treballen extretes dels molts correus eleca L’Auditori que fan possible que això trònics que ens han anat arribant que fem, sembli senzill i fàcil; és la referents a aquesta activitat: sonoritat i l’entorn, el saber-te part d’un gran projecte; és el compartir “...abans de sortir a l’escenari per el privilegi de cantar obres de grans cantar, quan pujàvem per les escales, compositors, de poetes i escriptors de a cada graó que pujava el cor em Catalunya, la nostra terra. bategava cada cop més fort...”. ... no hi ha mots idonis, sols respira“...Quan vam entrar, en veure els mú- cions profundes, batecs del cor amb sics, els actors-cantants, el director i tot pressa, amples rialles, complicitats en el públic, va ser un impacte brutal...”. el gest i en les mirades… “... El sentiment més fort va ser quan ... el concert d’avui ha estat una FEScantàvem perquè m’ho vaig passar TA! Un Concert amb mestres com el tan bé que no m’ho podia imaginar! que hem fet, ha estat el millor regal de I al final ens va sortir molt bé! La 10è aniversari. impressió més forta van ser els aplau- Gràcies per la MÚSICA i per aquesta diments!...”

FESTA! Alumnat de 5è del CEIP Josep Text d’Antònia Guardiet, llegit Orriols I Roca de Moià en nom de tots els mestres en Van cantar al Kursal de acabar el concert d’aniversari Manresa Assumpció Malagarriga i Rovira “Ayer Cantània celebró su aniversario Directora de L’Auditori:Educa en Salamanca y nos hizo a todos un maravilloso regalo que hace que aún hoy algunos tengamos la carne de gallina (...). Un proyecto que verdaderamente pone de manifiesto los valores de la educación, la integración y la igualdad, a través de la música y de la cultura...”

“Creo que hay un antes y un después de esta primera experiencia....”

Javier Delgado de la Fundación Caja Duero de Salamanca

També hem editat un cançoner perquè hem cregut oportú donar forma física a alguna part de l’activitat i fer-ho d’aquesta manera ens ha semblat un bon record per als mestres, nens, famílies i altres persones que hi han participat alguna vegada, a més de ser un material bonic i pràctic per a les aules de música. El cançoner conté 20 cançons, dues de cadascuna de les 10 cantates que s’han fet a L’Auditori de Barcelona. Està estructurat en dos volums: un amb la melodia, lletra i il•lustracions de cadascuna de les cançons i l’altre, en blanc i negre, amb les partitures de la reducció per a piano de les 20 peces. També inclou dos CD; un amb cantaires que interpreten les cançons i l’altre, només amb la versió instrumental de les obres perquè pugui servir per cantar-hi a sobre.

“Quin goig i quin plaer... tant l’escenificació; minimalista i funcional, com Durant aquest 20 anys hem anat l’actuació dels cents de nens i nenes, fent concerts, estrenant obres i amb el gestos i elements plàstics.Tot veient passar molta gent; sovint plegat preciós.” sembla que no passa res, que res Elena Bigas, àvia d’una cantaire canvia ni es mou. En el fons sabem i podem estem segurs que hem fet, i “...m’he quedat amb el regust de estem fent, molta feina des del fons, les coses ben fetes, amb el plaer de tocant l’ànima, que és el que queda sentir-se europeu, amb l’harmonia que per sempre. En aquests 20 anys han ens agermana a la humanitat quan es viscut aquesta experiència 136.997 connecta amb l’essència de la bellesa nens i nenes. I han vingut milers i de l’art. “ milers de persones que, com a pú- Marina Salvador, mare d’una blic, també solen sortir impactades. cantaire

agost del 2009 37

UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA! Tot va començar fent una substitució de la mestra de música de l’Escola del Mar, de Barcelona. Aquesta escola, juntament amb l’escola Arc Iris, tenia contactes amb diverses escoles de Kédougou, al Senegal.

L’Àfrica, mestre de plàstica de l’escola i promotora d’aquests intercanvis (des de l’Associació Diakha Marina) em va explicar que unes mestres d’aquí havíen anat a Kédougou a coneixer el funcionament de les escoles i van explicar el conte El Patufet als nens i nenes senegalesos. Els nens de Kédougou havien dibuixar aquest conte i els infants de Barcelona havien dibuixar un conte mandinga. Quan jo vaig arribar a l’escola es comentava: “Què farem, l’any vinent?” “Intercaviarem cançons!”. I així va ser.

Un dia, mentre vigilava pati, va venir l’Àfrica i em va dir si volia anar al Senegal... Buf! Quina sensació! La meva resposta, sense pensar-la gaire d’entrada, va ser que sí.Vam estar gravant les cançons catalanes en CD i en vídeo i amb tot això (més cartes, dibuixos i cançons de les escoles catalanes, amb una gravadora digital per a ells) i després de preparacions, dubtes d’última hora, vacunes... vam marxar.

Després d’unes quantes hores de vol, unes hores a Dakhar i 17 hores fent bots en cotxe per una carretera on cadascú condueix pel cantó que li sembla, vam arribar a Kédougou ben esgotats. L’endemà, ens reuníem amb en Saliu, director d’una de les escoles i coordinador de les escoles senegaleses participants, per programar la nostra estada.

La qüestió d’horaris i maneres de fer no són ben iguals a allò que estem acostumats. Quan es diu de trobar-se a les 11, potser vol dir que a les 12 arribarà el primer, però que si no arriben fins a la 1 tampoc és greu. O bé que els correus que havíem enviat no se’ls havien llegit

38 La Circular

perquè eren massa llargs... Així que ens vam haver de reorganitzar i vam preveure per a l’endemà la visita a la primera escola i una reunió amb inspectors per parlar dels projectes de l’Associació.

Un pati de sorra, uns quants mòduls de ciment amb una classe cadascun i nens i nenes que anaven arribant...Vam començar a cantar.

Quan canten, es posen en rotllana i piquen de mans per acompanyarse, algun nen o nena surt a ballar al mig i com més ràpid balla més ràpid piquen els companys. Les cançons les acostuma a començar un solista i els altres repeteixen.Vam ensenyar La masovera, vam treballar el text i ens van deixar bocabadats: com l’aprenien! amb quina facilitat! quina dicció!

Una altra escola ens va impressionar molt. Quan vam arribar-hi, hi havia alumnes al pati, uns altres anaven a casa a buscar l’esmorzar, mestres asseguts en unes cadires, gallines picotejant per terra restes de menjar... Quan vam entrar a classe, tots es van asseure. Els pupitres els comparteixen molts nens asseguts en un banc de fusta, molt atapeïts.Van cantar la cançó mandinga i quan els vam dir que els ensenyaríem un parell de cançons nostres es van aixecar d’una revolada i ens van envoltar amb uns ulls oberts com taronges.Vam representar la cançó Una dona llarga i prima. Era una cançó que entenien molt bé, encara més que nosaltres perquè ells estan més acostumats a negociar els preus de les coses.

També van aprendre El gegant del pi.

Vam passar un parell de dies a Diakha Madina, un poblat petit, a unes 3 hores de Kédougou. Allà ni els adults ni els nens no parlaven francès i nosaltres tampoc gaire.

Malgrat això, ens vam entendre amb els nens i nenes que a tothora ens envoltaven, ens tocaven les mans i els braços i feien acostar els més

petits perquè els feia gràcia que ploressin en veure’ns: sóm “tubabs”! (blancs) i pel carret et criden així: “Tubab! Tubab!”. Ens van ensenyar l’escola (tancada perquè era festa).

Aquesta tenia 3 aules, la del mig era una construcció de fang i les dues laterals eren fetes de palla, tant les parets com el sostre. Era impactant.

Una cop aquí, no s’ha acabat la feina. Les escoles municipals de música han fet els arranjaments de les cançons catalanes i mandingues i els seus alumnes les han assajat i les han gravat acompanyant els alumnes de primària que cantaven. S’han fet dos concerts per presentar el llibre-cançoner del projecte: Junts dibuixem i cantem.

Us podem resumir l’experiència al Senegal amb algunes paraules: pols, marró-vermellós, vestits de colors, nens i nenes, cançons, jocs i danses, calor, mans, mirades, crits de Tubab!, polseres regalades, arròs, paraules mandingues, francès, il•lusió, por, alegria, cocodrils, aranyes, cacauets, abraçades, pobresa i riquesa, vida...

Anna Batlle i Òscar Fernàndez Podeu mirar si voleu el blog: http:// dibuixem-i-cantem.blogspot.com/

75 ANIVERSARI DEL CEIP MONTJUÏC DE GIRONA El CEIP Montjuïc de Girona ha celebrat aquest curs el 75è aniversari de la seva creació. L’escola es va fundar el curs 1933/34 sota la Segona República i va ser inaugurada pel president de la Generalitat Francesc Macià.

Entre els actes que s’han programat per aquesta commemoració hi figura un espectacle a la Sala Simfònica de l’Auditori de Girona: VOL, el Divendres 22 de maig a les 7 de la tarda, al qual hi van assistir, entre d’altres personalitats, el Conseller Joaquim Nadal i l’Alcaldessa de Girona, Anna Pagans.

Més que una cantata, VOL és un projecte interdisciplinari que relaciona diversos àmbits de coneixement i entronca les diferents àrees disciplinàries que es treballen a l’escola. Hi van participar tots els

seller, Yerushalayim shel zahav, Anhel mestres i alumnes de l’escola i en van ser espectadors ells mateixos, de primavera, Simi Yadeh, i d’altres. pares, personal no docent i exalumEl concert va ser un èxit tant d’innes. terpretació com d’assistència i de El text explica diversos aspectes de participació. la ciutat de Girona i és un lligam, una excusa per entroncar músiques Glòria Bonal i cants de diversos llocs del món.

La música s’il•lustra amb moviment, dansa i projeccions de produccions plàstiques que els nens i nenes dels diferents cicles havien elaborat per a aquest projecte. Algunes de les cançons que hi van aparèixer, a més de l’Himne de l’escola van ser Street

TOTS JUNTS A CANTAR 2009 La XIIa edició del Tots Junts a Cantar es va realitzar a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona el dimarts 26 de maig en tres sessions: 15h, 17h i 19h. L’obra escollida d’enguany va ser El Timbaler del Bruc per a cor infantil i cobla, amb música de Manuel Oltra, text de Núria Albó i direcció de Marcel Sabaté. La part musical va anar a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona, acompanyada per Enric Canada i Andreu Vilar a la percussió. El text va ser narrat per Marta Fluvià.

Aquesta obra neix a partir d’un encàrrec del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) per la celebració de la seva 30a trobada general l’any 1997.

Més d’un miler de nens/es d’escoles

de primària de Girona, Salt,Vilobí d’Onyar i Aiguaviva van interpretar aquesta cantata basada en la llegenda a partir dels fets ocorreguts el 1808 durant la Guerra del Francès.

Ens explica com, davant de l’atac del temut exèrcit francès, un noi de Santpedor, Isidre Lluçà, va repicar el seu tambor i amb la reverberació del seu so en xocar amb les parets de Montserrat, va fer creure que el nombre de soldats catalans era

molt superior al que realment hi havia, tot aconseguint que les tropes napoleòniques fugissin.

La Cobla Ciutat de Girona va interpretar La filadora (glossa-rondó) de Manuel Oltra, com a peça introductoria al TJC 2009.

La 1a i 2a sessió van estar presidides per la regidora d’educació la Sra. Núria Terés i la 3a sessió va anar a càrrec de l’alcaldessa de la agost del 2009 39

ciutat, la Sra. Anna Pagans. Totes dues van destacar tant el valor pedagògic com la riquesa musical de l’obra. És el primer cop que una cobla acompanya als nes/es al Tots Junts a Cantar i no és casualitat que sigui així tenint en compte la temàtica de l’obra. També es va destacar el valor de no rendir-se davant les adversitats, de superar les dificultats...com és el cas de l’Isidre Lluça, on gràcies a la valentia i enginy d’un

noi s’aconsegueix vèncer el temut exercit francès. També van agrair a tots els nens/es, professorat i organització tot l’esforç realitzat des de principi de curs fins el dia del concert per garantir que tot esdevingués una festa.

A cada sessió hi va assistir una mitjana de mil persones de públic, el qual va manifestar el seu entusiasme a l’acabament de l’obra tot

aplaudint sense parar i posant-se drets. En totes les sessions es va repetir l’últim cant per concloure la festa.

Aquesta activitat va ser organitzada per l’Escola Municipal de Música de Girona.

Enric Masriera Director de l’escola Municipal de Música de Girona

UN HOMENATGE QUE VA MÉS ENLLÀ Les nostres cançons s’enlairen... així començava el concert d’homenatge a Maria Àngels Anglada que es va celebrar el passat divendres 22 de maig a Vic. Més de 500 nens i nenes de les escoles de la ciutat van recordar aquesta escriptora vigatana a través del cant. La plaça Major de Vic es va convertir en l’escenari de la cantata Les veus misterioses, una cantata encarregada pel Cor Cabirol de Vic a la mateixa Maria Àngels i al músic Josep Baucells, també vigatà, i que enguany diverses corals del SCIC també han interpretat a l’Auditori de Girona, per sumar-se als actes d’homenatge a aquesta estimada escriptora.

La cantata, a més de ser interpretada per alumnes d’entre quart i sisè de primària, també va ser acompanyada per alumnes i professors de l’escola de música de Vic i va ser dirigida per la germana de l’escriptora, Enriqueta Anglada.

La plaça, plena de gom a gom, va poder gaudir d’un concert fresc, juganer i emotiu. Els nens i nenes van cantar amb energia i sentiment aquelles paraules que Maria Àngels havia escrit. Quin goig poder sentir i gaudir d’un acte així, pensava mentre escoltava la cançó de la truita.

I interiorment em deia que valia la pena continuar treballant, per aconseguir fites d’aquest tipus on allò important és el bé comú per sobre de l’individualisme, on es promou la riquesa de la paraula i es respecta

40 La Circular

la natura, on es valora l’esforç i el fet de compartir,...

El concert acabava i jo tornava a casa com tots els nens i nenes que havien protagonitzat el concert. De ben segur que ells també estaven tan o més agraïts que jo a l’Ajuntament de Vic per organitzar l’acte, a les escoles per haver participat en l’homenatge, als mestres de música que havien ensenyat i transmès l’obra als petits cantaires, a l’Enriqueta per haver-los dirigit, als músics,... però sobretot a Maria Àngels Anglada que de ben segur sempre recordarem.

Gràcies Maria Àngels! ...Ja ve la nit s’acaben les cançons l’aire i els cors ens guarden la frescor.

Roser Pugès Directora de la coral Xicalla de Vic Excordinadora General del SCIC

UNA CANTATA A SEGON DE PRIMÀRIA

Com cada any, i ja serà la sisena vegada, hem preparat una cantata amb els nens de segon de totes les escoles de Sant Cugat del Vallès.

Altres anys n’havíem triat alguna del SCIC, però aquest cop, amb el nom de Giraviu, n’hem fet una que explica com un nen i una nena defensen el fet de tenir els animals lliures i no en captivitat.

Per a molts d’ells va ser una experiència única, que potser no repetiran. És una feina feta prèviament, a cada escola, pel mestre o la mestra de música. Aquests mestres es coordinen en un grup de treball per preparar fins a l’últim detall.

Després, es posa en comú en un dia d’assaig, on es troben tots els nens, i es presenta en un concert al qual La lletra l’ha escrita Bernat Romaní poden assistir els pares i familiars. i la música és de Carlinhos Pitera.

El concert es va fer a l’Auditori Una activitat molt enriquidora per de Sant Cugat el 23 d’abril passat, a tots. amb músics professionals i gairebé 500 nens, tots dirigits per Raimon Cristina Felip Especialista de música del Romaní.

CEIP Pins del Vallès

CANTEM LES VEUS DE LA NATURA Els nens i les nenes del CEIP Jungfrau de Badalona, amb motiu de l’arribada de la Primavera i coincidint amb la setmana de la Diada de Sant Jordi, van interpretar el passat 22 d’Abril de 2009 la Cantata Les veus de la Natura d’Antoni Miralpeix. Els alumnes de primer fins a sisè d’Educació Primària de l’escola van estar preparant-la amb l’especi-

alista de Música durant tot el segon trimestre. És una cantata per a coral infantil, narrador i piano constituïda per dotze cançons i un cant final comú, el conjunt ens endinsa a conèixer els diferents animals i elements que podem trobar a l’entorn natural català. L’estrena va ser tot un èxit, els més de 150 alumnes cantant amb la col•laboració d’una

pianista van aconseguir emocionar al públic que va quedar entusiasmat amb el resultat de l’esforç i el treball de nens, nenes i mestres!

Clara Pelegrín Especialista de Música del CEIP Jungfrau

UNA ALTRA TROBADA DE CORALS L’any 1992, Constantí Sotelo, premi nacional d’educació 2008 i professor de música a l’IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona - un il•luminat en encertada expressió de la companya Lydia Campà - va convèncer uns quants i unes quantes col•legues per trobar-se un diumenge i fer cantar els seus alumnes del que aleshores era el BUP. I ho van fer encara un parell més d’anys així. Eren els inicis de les trobades de corals d’ensenyament secundari de Catalunya.

Van aturar-se uns anys, per poder veure les possibilitats de continuïtat que podia tenir la, aleshores, nova ordenació educativa, amb la creació de l’ESO. Reiniciades les trobades, aquest any s’ha arribat a la XVa convocatòria. Es va celebrar el proppassat dia 29 d’abril a Barcelona. L’acte central es va desenvolupar al Palau Sant Jordi i va aplegar més de 4.000 cantaires de cent instituts i centres de secundària de tot Catalunya, amb l’afegit d’algun del País Valencià i d’Andorra.

El significat d’aquest acte va molt més enllà de la trobada de milers d’adolescents. Ens mostra que poc a poc els professors i les professores de música estem aconseguint salvar els obstacles socials, burocràtics i curriculars que ens trobem en la nostra tasca diària. Per sobre de la manca d’espais adequats per realitzar la nostra feina musical amb el màxim de garanties, la música viu, agost del 2009 41

el cant s’eleva. Cada cop som més els qui aprofitem el nostre temps i els nostres espais en els instituts i centres d’educació secundària i treballem la veu. No només ensenyem cançons, que també. Sinó que estem aconseguint que quan la coral del centre no és present en algun acte cultural se l’enyori i se la trobi a faltar. Estem aconseguint, també, que els nois no s’avergonyeixin de la seva veu. Que el cant coral, en definitiva, sigui present a les aules sense pors, amb il•lusió i amb una feina ben feta.

algun cas, van cantar una peça conjunta més d’una coral. Acabats els concerts individuals, ens vam dirigir cap al Palau Sant Jordi. Un assaig general amb l’orquestra - formada per alumnes del Conservatori Municipal de Barcelona, dels IES Martí i Franqués de Tarragona, Fort Pius de Barcelona i Rafael Casanova de Sant Boi - va donar pas al concert.

Entre d’altres personalitats vam comptar amb l’assistència del conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall i de l’alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu.

- El cant de la trobada, himne de les trobades escrit per Constantí Sotelo que es va estrenar en la 6a Trobada que es va celebrar a Reus l’any 2000 - El cant dels adéus, com a cloenda de l’acte.

La foto que il•lustra aquesta ressenya - obra del professor de català de l’IES Badalona VII Roger Llovet - correspon a la interpretació d’aquesta darrera cançó. El cercle era format pels professors i directors de les corals, així com les autoritats presents.

Tornant a la trobada, cal fer esment del funcionament i del repertori. Les trobades comencen amb actuacions individuals de cada coral assistent. L’organització va repartir els 100 grups en 23 espais diferents dels voltants de Montjuïc: des de Caixafòrum a l’INEFC, passant pel MNAC o l’Institut del Teatre.

Cada coral va interpretar un parell de cançons del seu repertori i, en

El concert va incloure el repertori següent: - Canticorum jubilo de G. F. Händel, com a peça del repertori coral tradicional - Alegria, del grup Antònia Font, com a peça moderna - La rumba de Barcelona, de Gato Pérez, com a peça dedicada a la ciutat amfitriona de la trobada - Els Segadors, himne nacional

Un final emotiu per un acte encoratjador. “El cercle refarem i fins potser serà més gran. El nostre comiat diu a reveure ...” i serà l’any que ve a la ciutat de Lleida.

Josep M. Almacellas i Díez Professor de música i director de la coral de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat

EL XXè ANIVERSARI DEL COR VIVALDI El Cor Vivaldi ha volgut celebrar el seu vintè aniversari amb tots els honors. Per això, el seu programa anyal, Quatre estacions del Cor Vivaldi, aquest any és especial i es desenvoluparà sota els títols de: Misticisme i reflexió en temps de guerra, a la primavera; Concert simfònicocoral a l’estiu;To taksidi tis Elenis (El viatge d’Helena) a la tardor i 20 de 20 al 20, a l’hivern.

El primer ja es va celebrar el passat 5 d’abril. Compartien el programa el Cor Vivaldi i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, tots ells dirigits per Alfons Reverté.

42 La Circular

D’acord amb el títol general del programa s’hi van interpretar tres obres de compositors francesos o d’influència francesa, escrites durant la Segona Guerra Mundial del segle passat.Van ser: Lletanies a la Verge Negra de Francis Poulenc, Simfonia núm. 2, Religiosa d’Arthur Honegger i Tres petites litúrgies de la presència divina d’Olivier Messiaen.

Tot plegat ens va permetre viure una vetllada de molta categoria, musical amb obres molt poc presents als concerts, a càrrec d’uns conjunts que van saber donar a cada obra el caràcter adient.

Llàstima, només, d’unes frases escrites en una de les presentacions de l’opuscle commemoratiu que, de ben segur, Òscar Boada i el seu cor deuen lamentar, com nosaltres.

Un programa, aquest, difícil i ambiciós, amb el qual el Cor Vivaldi va demostrar unes qualitats d’afinació I ara, fins al concert d’estiu. i de domini de les veus que els van permetre interpretar molt bé unes Maria Martorell obres molt interessants, escrites no especialment per a veus infantils.

Activitats de les corals

40 ANYS DELS CORS ALEGRES DE VALLS Ara fa 40 anys, quan arreu de Catalunya creixia l’embrió de les primeres corals del SCIC, va néixer a Valls la coral infantil Cors Alegres. Hem volgut celebrar aquest aniversari tant amb els nens de les escoles de la nostra ciutat, com amb les corals del SCIC, i, especialment, amb tots els cantaires, pares i directors que, any rere any, han fet que la coral hagi arribat fins avui.

Tot seguit, us explicarem els actes de celebració que ja hem realitzat i els que tenim preparats: Varem començar la nostra celebració, com ja és tradició cada cinc anys, pel nostres aniversaris “rodons”, convidant totes les escoles de Valls a participar en una Mostra de Nadales. Un grup de cada centre educatiu es va preparar dues nadales, i el resultat es va mostrar en una vetllada distesa i entranyable en la qual es va reflectir el bon nivell musical dels nostres centres.

St. Jaume dels Domenys, Xicoira de Piera,Vicente Gaos de València, Shalom de Lleida i Dolces Veus de l’Ampolla, tots ells van fer possible que el Timbaler repiqués novament per terres vallenques.

Volem fer una especial menció a la gran col•laboració de la directora Rosa Rafecas de la coral Rierol, que ens va voler acompanyar i ajudar activament en el nostre projecte.

Sense ella el Timbaler no hauria estat possible; va ser una directora fantàstica i li volem agrair tot el que ens ha ensenyat com a directora i com a persona.

El resultat fou una estada de cap de setmana de gairebé 130 cantaires de les corals anteriors, que es trobaren el dissabte 28 de febrer a l’Alberg de l’Espluga de Francolí per treballar la cantata i conviure ple-

gats. El resultat fou un concert final, l’endemà diumenge, amb la participació en la primera part de les quatre corals vallenques restants, interpretant música de l’època, i la segona part amb el Timbaler, acompanyats per la Cobla Cossetània i dirigits per Rosa Rafecas.

Durant el tercer trimestre varem celebrar l’aniversari amb els companys de la Coral Gatzara, d’Igualada, que també en celebren 40, als quals agraïm la seva energia, empenta i col•laboració.Va ser una experiència molt gratificant per als nostres cantaires realitzar un intercanvi amb els igualadins!

Després de participar a la Trobada a L’Auditori de Barcelona amb el divertidíssim Concert Desconcertant, encara ens quedava molta feina per fer: hem preparat una exposició

Per al segon trimestre, aprofitant que el curs anterior havíem cantat El Timbaler del Bruc a L’Auditori de Barcelona i a Nevers, i donat que els vallencs celebràvem el bicentenari de la batalla del Pont de Goi –coetània de la famosa del Bruc- se’ns va ocórrer que era una molt bona pensada tornar a cantar la cantata amb totes les corals que s’hi volguessin apuntar.

De seguida es van animar!

Xaloc de Torredembarra, Els Somniadors de Reus, el Rierol de agost del 2009 43

d’aquests 40 anys de vida a la Sala de St. Roc de Valls entre el 19 de juny i el 5 de juliol. L’exposició ha convidat a conèixer no tan sols l’evolució de la nostra coral, sinó les vivències i sensacions que 40 anys de tradició coral han deixat a tots els qui hi han estat...

Finalment, el 28 de juny vam celebrar el concert cloenda de fi de curs i tot seguit un dinar popular on es van trobar tots els directors i exdirectors, cantaires i excantaires que han passat pels Cors Alegres.

la nostra coral bateguin dia rere dia, estem molt agraïts al SCIC per tots aquests anys de bona feina, i a totes les corals que han fet possible que la nostra celebració sigui ben lluïda.

Gràcies a totes i tots!

Estem molt agraïts a tots aquells que fan possible que els Cors de

Cors Alegres de Valls

ELS ROSSINYOLS DE LLORENÇ DEL PENEDÈS: INTERCANVI A EUSKADI

L’endemà ens esperava un dia molt dur; a la tarda havíem de fer el concert, però primer calia un bon assaig. Ens vam llevar d’hora i vam assajar fins a les 12h del migdia.

Després ens van portar a visitar el casc antic de Vitòria (la Plaza de la Virgen Blanca, la Catedral, el museu de Naipes...). A les 7h de la tarda, i nerviosos com estàvem, vam fer l’esperat concert a Gometxa, un petit poblet als afores de Gasteiz.

El concert va ser molt emotiu, sobretot perquè al final vam cantar dues peces tradicionals basques i la sardana d’Antoni Miralpeix; era genial veure com nens catalans cantaven en euskera i nens bascos en català. Això sí, la cancó “estrella” de la jornada va ser Kukuele, una peça africana amb molt de ritme!

En acabat del concert, vam tenir l’ocasió de comprovar el nivell de la tossuderia dels bascos, ja que entre un grup molt reduït de pares van organitzar tot un tiberi per a 140 comensals! I per a més inri, no ens van deixar que els ajudéssim a fer res.Val a dir que el sopar era boníssim i que vam haver de cantar algunes cançons per felicitar els cuiners i agrair-los la feina.

El diumenge, ja més relaxats, el vam de dedicar a visitar el “Kutxaespacio” (un museu de la Ciència) i Donosti, amb un seguici, ni més ni menys, que de dos autocars i sis cotxes particulars entre pares, nens i directors catalans i bascos. Asseguts a les escales del “Parlamento”, davant la Platja de la Concha, no ens vam poder estar de posar-nos a cantar. I fèiem tal patxoca que vam fer aturar a més d’un curiós.

La Coral Infantil Rossinyols de Llorenç del Penedès celebra, aquest any, el seu 40è aniversari. Per tal de commemorar aquest fet hem programat un seguit d’activitats extraordinàries. Així, el primer cap de setmana d’abril varem anar fins a Vitòria-Gasteiz per passar uns dies amb l’Escolanía Sta. María Zintzarri.

Després d’un llarg viatge amb autobús, en el qual ens acompanyaven uns quants pares-seguidors fidels, vam arribar el divendres al vespre a Vitòria. Allí ja ens esperaven tots els cantaires de l’“Escolanía”. Així que, sense gairebé tenir temps d’adonarnos-en, ja estàvem repartits per les cases i sopant amb les famílies.

44 La Circular

L’endemà dilluns ja només quedava fer les maletes i acomiadar-se de les famílies i els nens que tan amablement ens havien acollit. El moment de dir-nos adéu va ser molt emotiu, ja que després d’aquells dies tan intensos més d’un no va poder evitar que li caiguessin les llàgrimes.

Així que ,amb un Hora dels adéus i un Agur, agur, ens acomiadàrem d’aquests nous amics que amb gran anhel esperarem fins l’octubre.

Eskerrik asko a tots!!

Les directores

20è ANIVERSARI DE LA CORAL BRINS DE CAMPRODON

i de nou el sol. I això durant tot el matí.

Però les grosses parets del Monestir de Sant Pere ens aixoplugaren i després d´un bon assaig, decidirem convertir l´atri central en una rotllana on jocs de coneixença i d´entreteniment ens varen fer passar una bona estona. Teníem una Dia 6 de Juny de 2009, tot preparat gimcana preparada però només vaper celebrar aquest esdeveniment; rem fer la part final que era la visita en el transcurs del matí varen arri- al pont romànic i al Museu Albeniz. bar les corals convidades: Follets de Uns bons canelons i carn arreRipoll i coral del CEIP Sant Pau de bossada ens varen refer a tots i, Figueres. El dia era esplèndid però finalment, i sota un sol espatarrant, la natura ens va voler obsequiar vàrem tornar al Monestir per iniciar amb un assortiment que hauria el concert. Molts pares i públic vaatabalat al mateix Francesc Mauri: ren venir a escoltar-nos i podem dir primer sol, després pluja, tempesta amb satisfacció que va ser un èxit; de llamps i trons, calamarsada, vent els nervis a flor de pell però tot

va anar bé i, després d´intercanviar regals i de fer cantar també als pares, posàrem punt i final al nostre aniversari. Ah! també hi va haver coca per a tothom!

Coral Brins

25è ANIVERSARI DE LA CORAL INFANTIL ELS PICAROLS Amics del SCIC: enguany la nostra coral ha fet 25 anys i ho ha celebrat a l’hora que el cor Cantabile, que el continua i que n´ha fet 10.

Ha estat un aniversari molt emotiu, ple d´activitats i molt intens perquè ha significat un canvi important en la direcció de la coral.

amb els directors de les corals que el formen, però no hem parat de treballar des del principi de curs fins ara.

Com a activitats més rellevants hem fet l’estrena de la cantata La petita oh, per a cor infantil, narrador i conjunt instrumental que en Jordi Tanyà ha compost per a l´ocasió. Una cantata feta a mida de la coral, que ha agradat molt tant a grans com a petits i que amb molta il•lusió es va estrenar el 14 de juny passat, després d´haver-la preparat durant tot el curs. A més a més també vam fer un concert de primavera durant el qual vam poder veure un vídeo-documental d’allò que és la nostra coral i d’allò que ha fet durant aquest temps.

Conjuntament amb Cantabile vam celebrar un sopar espectacle amb actuacions dels diferents grups de la nostra entitat, el Cercle. I també vam presentar la revista que, cada cinc anys, recull la història de la coral. També hem tingut temps d´acollir un cor escolar de Tolosa, el cor LASKORAIN, i de retornar-los la visita a finals de juny.

Personalment jo, en Tomàs, m´he acomiadat de la coral, després d´estar-ne al capdavant des dels seus inicis i per aquest motiu hem intentat que aquest any fos un curs pont, en el qual el nou equip de la coral s´enfrontés directament amb els rols de fer un aniversari especial que servís d´inici d´una nova etapa. És per aquest motiu que no hem participat a les activitats del SCIC, ja que havíem de concentrar-nos, prioritàriament, en la nostra coral Han estat uns vuit concerts en total els que els Picarols han celebrat per poder-la fer anar. aquest any(Nadal, Reis, al Museu de Certament hem trobat a faltar les la xocolata, intercanvis, etc...); hem après noves cançons i, sobretot, trobades del SCIC i l´intercanvi

hem tornat a fer pinya per crear els tres grups de la coral. Això ens esperona de cara al futur. Perquè vint-i-cinc anys bé es mereixen celebrar-ho així, amb intensitat i amb molta dedicació.

Esperem doncs, poder compartir el curs vinent amb el SCIC en totes les seves activitats i us desitgem que, malgrat les dificultats que suposa tirar endavant una coral, lluiteu perquè el treball que es fa en un equip de responsables d´una coral és una veritable escola educativa tant per als cantaire com per als directors, i es viuen experiències que no es poden esborrar mai.

Que tingueu molt bon estiu…. nosaltres el disfrutarem molt !!!!

Els Picarols de Barcelona

agost del 2009 45

El Racó dels Llibres

NOVES ENTRADES A LA NOSTRA PARTITUROTECA PICCHIARELLO A tres veus iguals Original en italià Autors:Vic Ness (música) i Anna Eva Gosso (text)

JUNTS DIBUIXEM I CANTEM NXA DEN XA SIGILAA NIN SAFE KE Llibre i CD Edita: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2009

LA SOCIETAT CORAL EUTERPE FUNDADA PER CLAVÉ Autor: Jaume Carbonell i Guberna Rúbrica Editorial, Barcelona 2007 Col•lecció: Cròniques de la Memòria nº 21

El segon curs de treball conjunt entre aquest col•lectiu de centres d’ensenyament esmentats ha consistit en un intercanvi de cançons infantils tradicionals del Senegal i de Catalunya.

Tots els textos estan redactats en català, en mandinga i en francès i de cada cançó se’n fa un resum del significat del text, també en aquests tres idiomes.

Com en el primer curs d’intercanvi, dedicat als contes populars, la gran eina de comunicació entre uns nens de parles tan diferents, ha estat el dibuix. I de la riquesa expressiva d’aquests dibuixos en donen bona fe les il•lustracions a tot color del llibre.

Tenim a les mans, doncs, un cançoneret molt ben editat que pot ser molt útil a l’hora d’aproximar uns nens i nenes de procedències molt diverses, presents a les aules de les nostres escoles; en aquest cas els mandingues del Senegal i els nostres catalans.

En la secció “Parant l’Orella” podeu llegir-hi un article d’una de les mestres que ha participat en el projecte, membre de l’Equip Tècnic del SCIC, que parla amb detall del procés de confecció del cançoner i dels resultats obtinguts fins ara. Aquí només ens hem limitat a parlar del cançoner en el seu vessant de publicació.

Es tracta d’un estudi molt ben documentat sobre la trajectòria d’aquesta societat coral, la primera que va fundar Josep Anselm Clavé a mitjans del segle XIX i que, com diu en el pròleg el President de la Federació de Cors Clavé, Antoni Carné, és alhora una societat coral model i un cas atípic dins del moviment claverià. Es va publicar el 2007, completant els actes del 150è aniversari de la Coral Euterpe i dels jardins barcelonins que portaven el mateix nom.

El professor Carbonell és autor d’altres llibres relacionats amb aquest tema, entre ells una extensa biografia de Clavé que en el seu moment vam comentar en aquesta secció. En aquest llibret que avui us presentem, aporta moltes dades d’arxiu, força il•lustracions i alguna anècdota. El resultat constitueix un retrat interessant i evocador de la vida cultural popular barcelonina durant tota una època, en especial des de la fundació d’aquesta societat coral fins el tombant de segle, i dóna una visió del cant coral que pot semblar curiosa des de l’òptica d’un cantaire de cor actual, però que és molt il•lustrativa del projecte de Clavé i dels inicis del cant coral popular a casa nostra.

M. Mercè Argüelles

Maria Martorell

NOVES ENTRADES A LA NOSTRA HEMEROTECA ARRUA Belo Horizonte (Brasil), del 541 al 544 BUTLLETÍ DEL CONSELL CATALÀ DE LA MÚSICA Barcelona, núm. 38 CHORALITER – FENIARCO San Vito al Tagliamento, núm.28

46 La Circular

INTERNATIONAL CHORAL BULLETIN. IFCM .Namur, vol.

XXVIII, núm. 2

L’AURORA, Federació de Cors Clavé.Barcelona, núms. hivern i primavera 2009

ITALIACORI.IT – FENIARCO San Vito al Tagliamento, núm. 1

POLYPHONÍES d’À.C.J. internacional. Lyon, núm. 19

KANTUZ.Tolosa, núm. 89

VIBRACIONS. Barcelona, del núm.

173 al núm. 175

I ara.. juguem SIDOKU

MOTS ENCREUATS 1

2

3

4

5

6

7

8

1

MI

2 3

LA

SI

RE

MI

FA

DO

4 5

FA

6 7

MI

RE

DO

SOL

8

SOL RE

LA

SOL

SI

FA

horitzontals 1 N’hi ha de desconcertants 2 repetida, és dolça / petroli de Texas 3 la nota invertida, o Mr. Gore / tibetana, cansada i d’esquena 4 apleguem, com a les trobades / mi germànic 5 l’Institut Secret d’Inútils i Impresentables / l’auca inacabada 6 allà al Nord / Obeeix i ratlla 7 ara l’Est / entrem a la boscúria pel camí del darrere / això li diem al foniatra 8 la de Schubert és musical / si bemoll alemany

MI

DO

En Pere Gallerí (Cançó tradicional catalana)

ANAGRAMES FUGATS S’han fugat moltes de les lletres d’aquests anagrames!

Completeu-los, tot seguint les pistes indicades T_ T_ _ _

És teva, si no et pesa massa i la pots bufar

BATUTA

T_ _ _ _ _ _ _

Si busqueu...

OBERTURA

S_ _ _ _ _

ja no es porta

SONATA

S_, M’_ _ _ _ _

Oh i tant, que em poso a to

SIMFONIA

N_ S_ _ _ _

Pots fer-ho si has dinat bé

SOPRANO

R_ _ _ _

Faig la bugada

TENOR

B_ _ T_ _ _

L’establiment de begudes de l’amic Antoni

BARÍTON

P_ _ _ _

Embolcall estiuenc d’orígen exòtic

ÒPERA

Secció a cura de M. M. Argüelles Autor Sidoku: D. Puertas

verticals 1 s’ensabona diàriament la lluenta anatomia 2 les de vi blanc es canten en rotllana / així va començar Rossini 3 obertura de “Nabuco” / aquest va sol / ...i aquesta no acostuma a anar-hi 4 la capsa dels pensaments / ... o no, depèn...

5 tornem a ser a l’Est / Secretariat Infantil / Comité Organitzador de la Trobada 6 autor de cantates desconcertants o èpiques 7 agència d’espionatge de Mortadelo i Filemó o germana de la mare / Unió Europea 8 misteriós compositor vigatà fent la figuereta SOLUCIONS DELS JOCS DEL NÚMERO ANTERIOR Salt l’Instruments A MI NO EM VE D’AQUI TOCAR DEMÀ O AHIR Anagrames Musicals COBLA – ORQUESTRA – SOLISTA – PIANO – FLAUTA – VIOLA – VIOLONCEL – GUITARRA – TROMPETA – TIMBALES

Olles, Olles LA

DO

MI

FA

RE

SOL

SI

FA

SI

SOL

RE

MI

LA

DO

SOL

LA

SI

DO

FA

RE

MI

RE

MI

FA

LA

DO

SI

SOL

SI

SOL

DO

MI

LA

FA

RE

MI

FA

RE

SI

SOL

DO

LA

DO

RE

LA

SOL

SI

MI

FA

agost del 2009 47

© A. Cornudella

Juguem Cantant 2009

Ja ve la nit, s’acaben les cançons, però en l’aire fi roman el seu ressò.

Hem escoltat veus de l’aire i del bosc, alats ocells, conills, xics esquirols.

Ja ve la nit, s’acaben les cançons, l’aire i els cors en guarden la frescor. de la cantata Les veus misterioses

À M. Àngels Anglada Angla

(Vic 1930 - Figueres 1999)

(Vic 1930 30 - Figueres Fig eres 1999) 1999)

La Circular del SCIC és membre de l’APPEC El SCIC és membre d’Europa Cantat, de la International Federation for Choral Music i de la FOCIR i rep el suport de: