"25 anys i més. L'empremta gironina en la solidaritat catalana"

25 anys i mĂŠs

L'empremta gironina en la solidaritat catalana

Índex

Coordinació i edició:

Textos:

Equip tècnic de la Coordinadora d’ONG

de les autores i autors

Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Desembre, 2019

Correcció lingüística:

06

09

Pròleg

Mirada retrospectiva

52

94

110

116

124

125

Introducció

Servei Local de Català de Girona. Consorci per Comissió llibre 25 anys:

12

a la Normalització Lingüística

Javier Castro, Josep Maria Bonet, Montserrat Fiol, Pau Lanao, Anna Martín, Sebas Parra,

Disseny, maquetació i il·lustracions:

Jordi Planas i Lluís Puigdemont.

Pau Lamuà i Lara Lozano (vellut.cat)

Fotografies de:

Impressió:

Leonci Canals, Sònia Cervià, Núria Cuadrat,

Impresum

Mohamed Chriyaa, Carla Güell, Jordi Puig, Albert Tudela, Yolanda Sánchez, Carles Serra i

Dipòsit legal:

diversos autors i autores no identificats.

GI 1916-2019

Amb el suport de:

Causes pendents i més

Cronologia dels 25 anys

Àlbum de fotos

Agraïments

Directori d'entitats

In memoriam

INTRODUCCIÓ

Fes tu el canvi que vols veure al món

PAU LANAO | President de la Coordinadora d’ONG Solidàries

No podem caure en el tòpic, podríem citar frases d'Apulei, Pracels, Luther King o Bob Marley, totes recullen mots com solidaritat, cooperació... –en podríem fer un tractat–, però no cal donar tantes voltes quan la proposta es pot resumir en nou paraules: “Fes tu el canvi que vols veure al món” amb les quals Mahatma Gandhi va proposar un repte que ha guiat la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Nascuda el 1994 a Torroella de Montgrí il·luminada pel triomf de la revolució sandinista, va començar a caminar sense una estructura organitzativa però, com va assegurar Josep de Delàs, l'entranyable Pepo, militar represaliat i convençut pacifista, “encara que som diferents, podem treballar junts, aquest és un dels reptes que el món d’avui té reservats per a aquells que intenten reunir els esforços darrere d’una utopia transformadora”. El president va marcar el camí.

El primer codi ètic que es va aprovar cridava a lluitar contra el desequilibri entre el Nord i el Sud, defensava la justícia universal, el desarmament i feia un plantejament polític de futur que assenyalava: “la lluita contra l’exclusió de les

6

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

7

víctimes directes de la injusta distribució de la riquesa i els efectes més cruels d’un sistema que crea diàriament nous exclosos i oprimits”. Un desafiament que ha marcat l'acció tant en l’organització de les campanyes com en l'actuació continuada de denúncia i conscienciació que busquen la implicació de la societat. Des de les acampades reclamant el 0,7 % als ajuntaments, passant per la reivindicació dels drets humans per a tothom a tot arreu, grans eixos com cooperació al desenvolupament, cultura de pau, drets humans, educació i comunicació pel desenvolupament, igualtat de gènere, immigració o interculturalitat han impulsat la voluntat transformadora d'unes entitats que no es resignen a les desigualtats provocades per la dinàmica Nord-Sud, o les tensions generades pel pensament neoliberal que controla la política i l'economia i presenta la democràcia representativa com un entrebanc per al nou ordre que intenta recuperar els estaments i aturar l'ascensor social. Les agrupacions que conformen la coordinadora, –se’n poden comptar des de Gàmbia fins al Paraguai, del Níger a l'Índia– treballen per impulsar el codesenvolupament –per primer cop a l'Estat es va impulsar des de Girona–, que és una eina fonamental per promoure canvis estructurals i econòmics que acabin propiciant un canvi polític i social ja que fa dels nouvinguts protagonistes i alhora fomenta el creixement al Sud i la cohesió social al Nord.

Després de superar etapes de penúries econòmiques i una etapa fosca, un cert boicot polític per part de les institucions, després de perdre companys molt estimats –Josep de Delàs, Benigno Mancebo, Núria Terés, Pep Claparols...–, avui la Coordinadora afronta el futur sense resignació. Les causes es mantenen, les desigualtats creixen, i no hi ha altra sortida que intentar lluitar contra el fracàs d'un sistema polític que accelera les desigualtats.

PRÒLEG

Solidàries davant la barbàrie

(Tot recordant les amigues i amics que han partit) MANEL MESQUITA

CeDRe. Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat

Pel mateix preu, pròleg i epíleg. El primer serà laudatori (ho acostumen a ser i en aquest cas, amb totes les de la llei) i el segon, ja ho veurem. És el que té l’equidistància, tan en voga en el marc de la Unió Europea de què ens hem dotat entre tots; com la Constitució espanyola, amb la qual també ens han dotat, i de valent.

Un pròleg “acostuma a ressenyar els mèrits, el valor, enmig d'un context o d'unes circumstàncies determinades” i, per definició, el resultat acostuma a ser massa cofoi —especialment— quan qui el redacta, com és el cas, s’ha fet gran a la perifèria del moviment solidari organitzat a l’entorn (en el si) de la Coordinadora d’ONG Solidàries, del territori del bisbat de Girona.

8

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

9

Seguint aquest fil i fent de prologuista com cal, s’ha de “posar en valor” (no

lluites, campanyes, referèndums sobre el deute extern-etern (2000) i multireferèn-

tornaré a emprar aquesta frase mai més, paraula!) que la coordinació que va néi-

dums (2014) anteriors al de l’1-O (2017) i accions que, en molts casos, continuen

xer fa 25 anys (Torroella de Montgrí, 1994) a les comarques gironines i l’Alt Ma-

pendents de resolució. A les pàgines de la cronologia preparada des del CeDRe ho

resme no ha estat prou valorada i és modèlica i imitable: sumar entitats/perso-

trobareu tot organitzat per anys. També trobareu un text de la torroellenca Dolors

nes que s’impliquen en la cooperació al desenvolupament i les migracions, més

Bassa: és a la presó i és desembre. Res de nou.

els col·lectius locals que promovien i mantenen els agermanaments Nord-Sud (Nosaltres-Elles?), més les associacions que treballen la sensibilització davant

Tot recordant les amigues i amics que han partit: ja sabeu que sou al nostre cos-

les injustícies, més les ONG grans i les petites locals, més les campanyes pel dret

tat i tots plegats al costat dels més febles. I tots plegats davant de la impunitat,

de vot o d’abstenir-se de totes les nostres veïnes i veïns fins i tot més enllà de les

davant de l’opressor. Així, en singular. Ja que, si la lluita és contra el pensament

municipals, més l’aixopluc a tota mena de xarxes ciutadanes pels drets socials o

únic, únic és també l’enemic de la humanitat. Digueu-li X. Diguem-li exarca, excel-

per l’abolició del deute extern o de plataformes d’acollida, més... la suma total,

lentíssim, excloent, excomunicador, executor, exèrcit, exmetròpoli, explotador, ex-

multiplica. La divisió, resta. Res de nou.

terminador, ecs… Difícilment podrem aprendre més del que hem après compartint aquest temps amb vosaltres si no és amb l’experiència que dona el dia a dia, tornar

Un país que acostuma a crear punts de trobada (tots unitaris!, si us plau) a

a insistir sobre els mateixos temes, fer passes, piano piano, per acabar dansant,

centenars: associacions de municipis catalans, dues o tres; federacions d’ONG,

amb tots els instruments de l’orquestra internacionalista sonant, els ritmes d’aquí

una per a cada tema solidari; de governs i presidents, entre els d’aquí i els d’allà

i d’allà tots plegats i amb la tendresa que únicament els pobles sabem transformar

i els de fora siusplauperforça (i l’europeu?!), un grapat... descomptant l’unitari

en solidaritat.

Fons Català de Cooperació (descentralitzada) al Desenvolupament (Salt, 1986)... mantenir amb vida una coordinadora d’oenagés solidàries amb el seu centre de

Ara que arribo al final, reconec que m’hauria agradat molt més escriure l’epíleg

recursos corresponent (Beca Quim Franch, 1995) obert al món, als pobles pro-

que no pas un pròleg. Tot i així, gràcies per l’oportunitat. Un “epíleg” és —diu el

pers, als centres educatius, a les associacions de tota mena... no és pas poca cosa.

diccionari, que no usem gaire— la recapitulació, la conclusió d'una obra dramàtica

Valorem-ho (la Coord’ONG Solidàries i el CeDRe) i fem-ho valorar i defensem-ho

o d'un llibre. El que teniu entre mans és —evidentment— un llibre (en paper!) tot i

davant de secretaris i interventors municipals, de regidores i regidors de la cosa,

que també es tracta —tot plegat— d’una “obra dramàtica”... ubicar la categoria real

d’agències de cooperació institucionals, de la ignorància en general i de l’analfa-

ja és responsabilitat de vosaltres, lectores i lectors.

betisme polític en particular...

I ara el final de debò. Ni citaré Galeano ni Casaldàliga ni Benedetti ni Martí Pol Aquest llibre dels 25 anys i piko conté 25+5 visions intransferibles i reflexives

ni Papasseit. Ni escriuré allò que “la solidaritat és la tendresa dels pobles” ni us po-

del que ha estat aquest darrer quart de segle pel que fa a la llarga marxa no finida

saré de la mà del mestre Fuster en la disjuntiva de “solidàries o solitàries”, perquè

(cursa de fons) cap el 0,7 % (acampades, 1994), pel que fa els agermanaments de

la qüestió ja és una altra: solidaritat o barbàrie. Res de nou.

municipis, els mitjans de comunicació i la solidaritat (premis, 1995 i 1997), la cura a les entitats, el dret a vot, l’estat dels drets humans sota els estats, la riquesa de les entitats de codesenvolupament, les joves i la solidaritat, de l’acompanyament a les valentes, de les altres capacitats i la cooperació amb els altres, de la revolució digital 4.0 que ve... tot impregnat de feminisme, de suport mutu, d’ecologia, de compromís, de veïnatge i de la Declaració Universal dels Drets Humans (El Planeta, 1948), com a programa mínim.

Trobarem aportacions de totes aquelles persones que sota el paraigua de la Coordinadora ens recorden que no hauria de ploure sempre sobre mullat (Mitch, 1998),

10

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

11

2 5 A N YS I M É S

UNA MIRADA RETROSPECTIVA

L’ E M P R E M TA G I R O N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

Aprendre a aprendre des de l’Amèrica Llatina DOLORS BASSA I COLL

Comissió Nord-Sud de Torroella de Montgrí. Cel·la 25 Presó de Puig de les Basses

Als anys vuitanta tenia amistats que se sentien impulsades a reflexionar sobre els moviments socials i la lluita contra les dictadures d’Amèrica Llatina. M'ho van encomanar. Era l'època que ens emmirallàvem en la revolució sandinista i el seu triomf del 79. Una revolució formada per guerrillers dels pobles capaços d'enderrocar un dictador, Somoza. Una societat que aprenia a alfabetitzar la gent amb l'objectiu d'avançar socialment i culturalment. Unes persones que alhora combatien les agressions capitalistes i feien front a una expansió imperialista americana.

Ens unia veure que Nicaragua caminava i avançava amb pas ferm. La nostra visió era d'una terra seductora, àrida però amb cels i postes de sol excepcionals, amb barreja de xafogor i brisa, amb persones revolucionàries, confiades, alegres, il·lusionades i cercadores de possibilitats de progrés col·lectiu i personal. Ens sobtaven, des de la mentalitat europea d'aquells anys, les seves actituds de militància absoluta amb la causa sandinista, de creure en el país, d’avançar contra el neoliberalisme, de guanyar una causa justa amb els més dèbils, amb els més pobres... La revolució sandinista havia establert un model de cohesió social i de pertinença nacional gràcies al sentit d’identificació d’una comunitat que se sentia protagonista i participant del seus avenços. Van construir un país tant en el sentit polític, econòmic, social, cultural, com en el sentit integral holístic, en què la inclusió era un dels objectius determinants. Potser ja era el que també somniàvem per a Catalunya.

14

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

15

Aquí, moltes persones crèiem en la solidaritat dels pobles. Va ser així, quan

Amb la Coordinadora s'aconsegueix passar d'adonar-nos de la necessitat de tre-

i com es van començar a fomentar agermanaments solidaris en municipis d'ar-

ballar en la sensibilització en grans temes per a una majoria social a fer-ho, fins i tot

reu de Catalunya, però especialment a les comarques gironines. Recordo que el

a aprendre a aprendre entre nosaltres.

primer va ser el d’Arbúcies amb la població nicaragüenca de Palacagüina, va ser l'any 86. L'argument era "mostrar la solidaritat amb un poble de Nicaragua, amb

Una de les primeres accions va ser la històrica campanya del 0,7% a la coopera-

la seva lluita per mantenir la seva independència i el dret a la pròpia sobirania

ció a nivell municipal i personal, que va tenir els seus temps d'avenços i més tard,

nacional, construint una societat més solidària i més justa". S'organitzaven xer-

en època de retallades socials, també reculades en els seus efectes. La de "Drets hu-

rades, intercanvis culturals, concerts de música i les primeres brigades de per-

mans, tots, per a tothom i a tot arreu", una altra reivindicació històrica amb la qual

sones, especialment a l'estiu, per poder intercanviar contactes directes i donar

es van programar manifestos, actes de sensibilització i manifestacions cada mes

fermesa a l'agermanament.

de desembre. Més endavant la de la condonació del deute extern, com una mesura de transformació social per als països llatinoamericans, o les fermes campanyes

Més tard, va venir el projecte d'agermanament del meu municipi, Torroella

d'objecció social.

de Montgrí, amb San Juan del Sur, l'any 88. Un grup de vilatans vam formar una comissió per treballar-hi. Era la Comissió de Solidaritat Nord-Sud. L'objectiu era

Als anys 2000, la importància dels esdeveniments socials físics i polítics a

portar a terme projectes. Eren projectes de solidaritat, des del finançament d'una

l’Amèrica Central ens va portar a intentar comprendre noves realitats. Des de la

ambulància o de material escolar fins al treball d'associacions per la igualtat.

Cruzada Nacional de Alfabetización de Nicaragua fins a més enllà com la recons-

Passat poc temps ja hi havia més municipis agermanats i fou llavors quan es va

trucció de la devastació dels ciclons tropicals com l'huracà Mitch a Hondures, Ni-

aconseguir fer un pas endavant important. Es planificaven jornades per conèixer

caragua i el Salvador, la vida a Chiapas amb la marxa de zapatistes l'any 2001 o les

la situació d’aquest país centreamericà, com vivien, què pensaven, com s'organit-

victòries electorals d'esquerres al Brasil o Bolívia (liderades pels sindicalistes Lula i

zaven, i a partir dels anys noranta vam anar fent intercanvis amb membres dels

Evo Morales respectivament) o Hugo Chávez a Veneçuela, que reivindicaven la dig-

municipis de les entitats que treballàvem aquí i de Nicaragua.

nitat a societats minoritàries i poblacions oprimides. Participar d'alguns d'aquests esdeveniments a algun de nosaltres ens va ensenyar a lluitar pels ideals col·lectius

Això va representar un progrés del procés de pensament. Va ser passar de la

i pel bé comú.

concepció de solidaritat entesa com ajudar algú sense rebre o esperar res a canvi al concepte de cooperació com a ajuda mútua de les societats per al benefici

Mirar cap a l’Amèrica Llatina va voler dir aprendre a treballar per fer realitat

de tots i totes. Passar del concepte assistencial a l'esforç per complementar-nos

les utopies de llibertat. Vaig aprendre a assumir responsabilitats polítiques, sobre-

mútuament.

tot com a servidora pública. També a orientar la mirada cap a un enfocament de gènere amb perspectiva d'apoderament personal de les dones i mirada lila a l'en-

És llavors quan, precisament en el meu municipi, neix la Coordinadora d'ONG

torn, com feien les grans dones llatinoamericanes des de tots els àmbits, així com

Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Representava una manera

la defensa dels drets humans. És la cooperació de superar les visions clàssiques i

de poder unir esforços de les entitats que treballaven per la cooperació i compar-

assistencials. Tenir clar que cal aprofundir en les causes. Que la pobresa i les de-

tir sinergies i objectius comuns .

sigualtats són fruit de vulneracions flagrants de drets humans. Que els valors, els principis i els drets fonamentals requereixen un abordatge integral.

De mica en mica van augmentar el nombre d'entitats membres. Se'n van crear de noves que desenvolupaven temes importants de debat social des de la inter-

Des de la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina hem après no només a

culturalitat, l'abolició del deute extern, el codesenvolupament... Es va aconseguir

visibilitzar, que està tan de moda ara, sinó a reivindicar la defensa del feminisme,

crear nous espais de trobada, compartir noves mirades, reflexions i visions de

del suport als desplaçaments forçats, la lluita contra el canvi climàtic, la defensa

futur, jornades anuals i fomentar campanyes.

dels drets, les llibertats, el foment de la no-violència i la pau i, en general, la lluita sempre present de la justícia social arreu.

16

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

17

25 anys de cultura de pau a les comarques gironines IMMA PARADA I JOSEP MARIA BONET Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES)

El 1994 neix a Torroella de Montgrí una plataforma que aglutina la inquietud de les comarques gironines per tot allò relacionat amb pau i solidaritat. La data i el lloc no són casualitat. A principis dels setanta, amb el dictador encara viu, la societat gironina respira anhels de llibertat i contribueix a fer que les costures del règim es comencin a esquinçar. A Torroella s’hi organitza la primera manifestació catalana de contingut polític. Amb la indignació de fons provocada per un abocament tòxic al Ter que tenyeix el riu de peixos morts, la gent surt al carrer massivament per denunciar els abusos del règim i la immunitat de dirigents i afins. A principis dels vuitanta, el jovent gironí busca en el Sud lluites populars on emmirallar-se.

Són ells qui lideraran les campanyes de solidaritat a les comarques gironines i qui als noranta comencen a teixir lligams entre els diferents pobles en el que es batejarà com a Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines.

Si ens fixem específicament en temes de pau, Josep M. Tegido-Mallart, Gustinet, ens fa mirar enrere per entendre’n l’origen: “El moviment per la pau al país i a les comarques gironines s’estructura a partir de dues campanyes que van ser molt transversals i de llarga durada: l’oposició al servei militar i la campanya anti-OTAN. Al llarg dels anys que van tenir vigència es va crear una consciència pacifista i antimilitarista que ajuda a entendre moltes de les accions i reaccions populars dels darrers temps, especialment la resposta no-violenta de l’1 d’octubre”. Però també les manifestacions iniciades el 2002 que denunciaven els bombardejos dels Estats Units a l’Afganistan i les que van seguir amb motiu de la invasió de l’Iraq el febrer de 2003.

18

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

19

1986. Acompanyant Nicaragua. El 1986 el Ple municipal d'Arbúcies signava un

resolució pacífica del conflicte. Després d’anys d’investigació l’Audiència Nacional

acord d'agermanament amb el poble nicaragüenc de Palacagüina. L'objectiu era

va dictar una interlocutòria de processament contra quaranta alts càrrecs de l’Estat

mostrar la solidaritat amb la seva lluita per mantenir la seva independència i el

ruandès, als quals posa en recerca internacional. A més de la querella, l’any 2004 es

dret a la pròpia sobirania nacional, construint una societat més solidària i més jus-

posa en marxa una iniciativa internacional per afavorir el diàleg entre ruandesos.

ta. Aquesta proximitat ha permès accedir a fonts de primera mà per poder contras-

El major encert, segons el GEES, ha estat el treball en paral·lel de justícia i diàleg.

tar la informació mediatitzada i ha afavorit l’empatia necessària per crear vincles sòlids que han perpetuat un compromís de més de trenta anys. Per a Jaume Soler,

2002. Procés de pau a Colòmbia. Dagua neix a Girona l’any 2006 per cooperar amb

entre els encerts de l’agermanament hi ha entendre que l’autèntica solidaritat “no

Colòmbia i acaba sent també la delegació gironina de la Taula Catalana per la Pau i els

és caritat, sinó un pacte entre aliats que comparteixen una mateixa visió estratègi-

Drets Humans a Colòmbia (fundada el 2002 a Barcelona, és un espai format per ONGs,

ca: col·laborar en la construcció d’un món més just, lliure i solidari”.

sindicats, entitats i administracions públiques). Des del 2018 representa la Coordinadora d’ONG Solidàries a la Comissió de la Veritat de l’Institut Català Internacional per la Pau.

1995. Bòsnia. Miquel Ruiz i Rafael Bosch funden l’ONG Fotògrafs per la Pau l’any 1993. Si bé moltes de les accions es poden considerar com de cooperació, el

2015. Alto el Foc a l’Albera. Alto el Foc a l’Albera es crea el 2015 arran de la inqui-

teló de fons de la seva activitat sempre ha estat el foment de la pau i la reconcili-

etud compartida per veïns d'Espolla i de Sant Climent Sescebes davant l'augment

ació. La primera campanya que van posar en marxa va ser recuperar el diari Os-

de les pràctiques amb armes llargues i projectils a la base militar de Sant Climent.

lobodenje de Sarajevo. Però aviat el seguiran altres iniciatives en diferents punts

Reivindica una Albera sense pràctiques militars en què es preservi el patrimoni cul-

geogràfics: Sri Lanka arran del tsunami, Libèria amb un projecte per erradicar la

tural i paisatgístic. Denuncia les molèsties causades per la proximitat al camp de tir

malària i Uganda en escoles de nens i nenes exsoldats.

de la base militar, risc d’incendis, projectils fora de la base i es fa seva la moció 55/ XI aprovada pel Parlament de Catalunya sobre la desmilitarització de Catalunya.

1996-2006. Castell per la Pau. Alguns dels primers objectors visiten Figueres el 1996 per commemorar els vint-i-cinc anys de l'empresonament del primer grup a la

2016. Campanya contra la presència de l’exèrcit a l’Expojove. La Fundació

presó militar del castell de Sant Ferran. La jornada va ser organitzada conjuntament

Fira de Girona es va dotar l’any 2016 d’un codi ètic per garantir i fomentar els valors

amb el Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES) i el suport de

de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans en qualsevol

la Coordinadora d’ONG Solidàries i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de

activitat organitzada per la Fira, que incloïa l’Expojove. És l’eina de la qual es val

Figueres. És llavors quan es concep el projecte de Castell per la Pau que reivindica la

l’Ajuntament de Girona per aconseguir que no hi hagi presència de cap cos armat a

reconversió civil d’aquell espai, suggereix que Figueres sigui subseu d’un centre català

la fira Expojove en una ciutat que es defineix com a educadora per la pau.

per la pau i proposa la celebració d’unes trobades internacionals sobre cultura de pau i sobre defensa com a espai de trobada entre militars, polítics i civils compromesos amb la no-violència. Se n’organitzen tres de consecutives els anys 2003-2005 sota el nom de

La violència estructural en el món, amb la seqüela de milions de víctimes, els

Castell per la Pau. Les ponències apleguen noms com Adolfo Pérez Esquivel, Federico

conflictes armats actuals, el creixement de fonamentalismes que apel·len a la lluita

Mayor Zaragoza, Jean Cot, Gonzalo Arias o Cynthia Mc Kinney. Paral·lelament es fan

entre el bé i el mal per justificar els seus terrorismes d'estat amb potents exèrcits...

sis marxes a peu sota el lema “Reconvertim els castells de guerra en castells de pau”.

Malgrat tot, mantenim l'esperança que en els propers anys sorgeixin nous grups o plataformes que segueixin proposant fórmules per treballar la cultura de pau i la

2000. Justícia i diàleg per Ruanda. El 2000 es constitueix la plataforma inter-

llibertat dels pobles des de la no-violència activa.

nacional Veritas Rwanda Fòrum, que incorpora entitats com l’empordanesa GEES

20

i la Coordinadora d’ONG Solidàries, entre moltes altres ONGs estatals i internacio-

Com a reflexió final, Palou afegeix que els reptes de la Coordinadora són tot el que

nals, que posa en mans de l’advocat Jordi Palou-Loverdos la causa legal. L’objectiu

té a veure amb posar a l’agenda dels polítics “la cultura de la pau, la mediació i la reso-

és investigar els fets ocorreguts a Ruanda i la República Democràtica del Congo

lució pacificada dels conflictes, la comunicació no-violenta i la no-violència activa”.

entre els anys 1990 i 2004 amb la finalitat de generar elements de transformació i

Prenem d’exemple el lema vital de Pepe Beúnza: “Cal gaudir cada dia que surt el sol”.

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

21

Va néixer per facilitar la pau, i així segueix creixent el CeDRe1 jove NÚRIA CUADRAT

CeDRe. Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat

Al CeDRe deixem en préstec la pau i la solidaritat. Tant de temps com sigui necessari i de la manera que sigui més adient als teus propòsits i ambicions. Per fer-ho comptem amb moltes aliances, amb molts compromisos, amb moltes voluntats i amb idees infinites, compartides i responsables que des de 1996 han donat vida a aquest singular centre de recursos per la pau.

La llavor d’aquest CeDRe va ser l’Associació de Pacifistes i Objectors de Consciència (APOC), que amb el ferm objectiu de facilitar la pau i dur a terme un “procés de pacificació social” va fer realitat dos projectes, la creació d’un centre de recursos i documentació per la pau i la publicació d’unes fitxes sobre solidaritat i pacifisme.

Així, l’obtenció de la Beca Joaquim Franch els va permetre comprar l’imprescindible per oferir a la ciutadania recursos, formació, assessorament i materials educatius per dur el concepte de pau a les aules, als esplais i a les entitats socials de la ciutat.

El projecte, compartit amb les entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries, va prendre prou embranzida com per tenir entitat pròpia. No només la que li dona la mateixa assemblea al convertir el CeDRe en el seu braç administratiu, sinó per la voluntat de servei i la projecció ciutadana que prenen els recursos i l’assessorament que s’hi dona. El CeDRe es convertirà així, en el Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme.

1

22

2 5 A N YS I M É S

CeDRe és l’acrònim de Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

23

Les persones refugiades víctimes de la guerra dels Balcans, la pobresa, la fam, l’atur fruit de la deslocalització de les empreses, la riquesa cultural de les primeres

l’expansió dels temes i els viatges dels recursos que sovint han fet més quilometres dels que us podeu arribar a imaginar.

comunitats arribades des del continent africà i els agermanaments polítics entre les poblacions gironines i centreamericanes seran els primers temes que el CeDRe

La realitat que es toca però, la del dia a dia, és la vertadera saba del CeDRe. Ide-

recollirà i difondrà amb la complicitat de les entitats de la Coordinadora. També

es, ofertes, inquietuds, campanyes, experiències... la majoria entren al CeDRe i

promourà accions per reclamar a l’administració que destini el 0,7% dels ingressos

marxen carregades cap a les poblacions d’on provenen, i sempre tornen, agraïdes

propis a projectes de solidaritat i cooperació, per a l’erradicació del deute extern o

per explicar com els ha anat. I així és com creixen noves branques i s’enfonsen les

per promoure la compra de joguines no sexistes i no bèl·liques als infants...

arrels una mica més en el cor de la Coordinadora. És un viatge d’anada i tornada, amb l’excusa del préstec d’un material i la conversa i l’intercanvi entre diferents

Mentre les entitats àvides de justícia social i amb un fort compromís polític pels

professionals que hem compartit una passió i molts moments.

drets humans fomentaran amb les seves activitats la reflexió crítica i la pedagogia de la pau al territori gironí, l’APOC es dissoldrà al desaparèixer l’obligatorietat de

Al CeDRe s’hi ve a aprendre de la pràctica i de l’entorn. S’hi ve a compartir ex-

fer el servei militar a l’Estat espanyol. En aquests moments, el Centre de Recursos

periències i a expressar les pors de començar processos nous. I aquesta dinàmica el

per la Pau continuarà oferint tant el seu fons documental com campanyes pacifis-

fa fort. El CeDRe no té fronteres i, per tant, un cop hi entres pots crear fins a l’infinit

tes a la ciutadania: el CeDRe és ja un projecte sòlid i robust.

i més enllà. Per acompanyar-t’hi, a part dels recursos que s’ofereixen en préstec físic o electrònic, hi ha tota l’experiència de les persones que conformen les entitats

Un projecte que amb recursos, accions i campanyes facilitarà la comprensió del

de la Coordinadora. Són una immensa enciclopèdia de la vida, un atles del món,

món i les relacions que existeixen entre les nostres accions i la vida dels altres. Aug-

un costumari de la humanitat. Aquesta és la vertadera riquesa del CeDRe, les vi-

mentant el coneixement sobre les forces polítiques, econòmiques i socials que afec-

des que acompanyen els recursos físics. L’entitat que acompanya un documental,

ten al nostre benestar i desenvolupant, mica en mica, actituds de canvi i participa-

el testimoni que participa en un taller formatiu, l’experiència que comparteixes

ció en un món on els recursos, els béns i el poder es redistribueixen equitativament.

en una campanya escolar... No hem localitzat altres centres que ofereixin aquests recursos vius de forma gratuïta i amb aquest acompanyament i assessoria que es

Més de vint anys més tard, el CeDRe està en la seva plenitud. És un arbre jove

dona des d’aquí. I no n’hem estat conscients fins que hem sortit fora.

de fulles verdes i branques llargues plenes de fruits. Segueix prestant solidaritat i escampant recursos arreu del territori català. Ja no són tres armaris, un ordinador,

Així, avui el CeDRe continua prestant la pau i la solidaritat. I ho fa parlant de

dues taules de consulta i una cartellera. Avui, el CeDRe s’alça des de les entranyes

drets humans, d’igualtat, de sostenibilitat o de cooperació. Ho fa des de l’educació

de la Coordinadora per fer-se un lloc al món de la solidaritat i cooperació catalanes:

crítica, des de la mobilització i des de la pressió política. Ho fa en format de cam-

ha esdevingut, sense ni adonar-se’n, un petit gran centre de referència.

panyes, d’accions al carrer, de crèdits de síntesi, d’aprenentatge per reptes, d’aprenentatge i servei, de tallers educatius, de tardes juganeres... I t’ho emportes tot, allà

I per fer-ho no li ha calgut res més que seguir essent allò per al que va néixer:

on vagis, amb nous contactes i adreces d’entitats amb qui faràs xarxa, amb exposi-

l’espai d’acollida dels moviments i entitats solidàries del territori, que ofereix re-

cions que mostraràs durant un trimestre al vestíbul de l’escola, amb audiovisuals

cursos, assessoria i acompanyament per afavorir l’intercanvi entre diferents ex-

que projectaràs al casal jove un dissabte al vespre, amb els jocs gegants que trauràs

periències en el camp de la pau i la solidaritat. Així de senzill, intercanviar, par-

a la festa major, amb els llibres que t’acompanyaran llargues nits mentre acabes

ticipar i acollir. Sense cap ordre o amb tots els ordres que es vulgui. I amb un únic

un treball de final de carrera, amb els contes que has deixat a la biblioplaça, a les

objectiu: facilitar la pau.

formacions on posaràs en pràctica els tallers apresos... i tot per “facilitar la pau”, compartint-la fins a l’infinit i més enllà, com les branques i les arrels d’un CeDRe

Avui el CeDRe té dues realitats, una d’elles és virtual i la trobareu al web de la

jove que vol créixer i seguir donant fruit, molts anys més.

Coordinadora, al compte d’Instagram o als blogs de la campanya del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau a les escoles (el DENIP). Aquesta vida virtual ha facilitat

24

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

25

Justícia i diàleg per Ruanda VICTOIRE INGABIRE | líder del partit de l’oposició ruandesa, FDU-Inkingi IMMA PARADA | GEES

Arran del sagnant conflicte dels anys noranta al país africà, alguns exiliats ruandesos, familiars de les nou víctimes catalanes i de la resta de l’Estat i l’entitat mallorquina S’Olivar, aconsellats pel Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, engeguen la maquinària per interposar una querella per conèixer les veritats ocultades del drama ruandès i contra els responsables de les matances sistemàtiques, com a pas previ per al diàleg i la reconciliació a Ruanda. El 2000 es constitueix la plataforma internacional Veritas Rwanda Fòrum que incorpora entitats com l’empordanesa GEES, la Coordinadora –com a agrupació d’entitats de les comarques gironines– i la manresana Inshuti, entre moltes altres ONGs nacionals i internacionals, que posa en mans de l’advocat Jordi Palou-Loverdos la causa legal. L’objectiu és investigar els fets ocorreguts a Ruanda i la República Democràtica del Congo entre els anys 1990 i 2004 amb la finalitat de generar elements de transformació i resolució pacífica del conflicte. Amb l’impuls dels familiars i les entitats esmentades i després d’anys d’investigació, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va dictar una interlocutòria de processament contra quaranta alts càrrecs de l’Estat ruandès, els quals posa en recerca internacional. Aquest procés de justícia, malgrat els impediments legals introduïts pels diferents governs de l’Estat, segueix investigant i cercant de produir una justícia restaurativa que permeti avançar a Ruanda.

A més de la querella davant dels tribunals de justícia l’any 2004 es posa en marxa una iniciativa internacional per afavorir el diàleg entre ruandesos. Les trobades van tenir lloc durant deu edicions a localitats com el Masnou, Palma de Mallorca, Amsterdam (Països Baixos), Washington (EUA) o Kinshasa (R. D. Congo).

26

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

27

Les trobades consistien a facilitar la convivència durant tres dies a persones implica-

Fa tres anys, el relator especial dels drets d’expressió i associació, Maina Kiai,

des directament o indirecta en el conflicte bèl·lic en la mateixa proporció que la pobla-

després d’una estada a Ruanda el juny de 2014, va difondre un informe –que Ruan-

ció real de Ruanda: hutus, tutsis i twa (pigmeus). Posteriorment també s’hi va incor-

da va intentar censurar sense èxit– en el qual apuntava: "Una societat sense espai

porar una representació de congolesos. Vivien sota el mateix sostre i seien en una taula

per a les veus crítiques per expressar-se lliurement i pacíficament és insostenible".

de diàleg que comptava amb una trentena de participants, moderador i facilitadors (i

Tres anys després, Human Rights Watch declarava que l’exèrcit havia detingut i

afavoridors que no hi intervenien): la seva tasca era la de disposar-ho tot per crear una

torturat de manera habitual amb fum, asfíxia, simulacres d’execució i xocs elèc-

atmosfera propícia per a la paraula, l’escolta, l’intercanvi, la comprensió i l’elaboració

trics. El règim de Kagame ho ha negat tot en bloc.

de propostes compartides. En un segon terme s’asseien els observadors, membres d’entitats que donaven suport a la causa ruandesa. No interferien en el desenvolupament de

Des de principis del 2010, el paper de l’exèrcit i la policia en la detenció de perso-

les sessions, eren mers espectadors que anotaven tot allò que podia contribuir a afinar

nes sospitoses d’amenaçar la seguretat nacional ha esdevingut cada cop més actiu.

el mètode de treball. Es fixaven en la manera com evolucionaven les sessions, les con-

De fet, a partir de mitjan 2010 van augmentar les desaparicions forçades, la tortura

verses a dins i a fora de la sala, el llenguatge gestual, els silencis, les emocions contin-

i altres formes de maltractament de les persones als centres de detenció militar. No

gudes... i paraven l’orella a qui tenia necessitat d’esbargir-se un cop acabada la sessió.

va ser una coincidència: el règim preparava eleccions a l'octubre de 2010.

El major encert, segons el GEES, ha estat el treball en paral·lel de justícia i de

Precisament jo mateixa, Victoire Ingabire, en presentar-me com a candidata a

diàleg. Per Jordi Palou “ha estat molt positiu comptar amb el suport d’ajuntaments

aquesta convocatòria electoral i convertir-me en la principal opositora a Kagame,

com el de Figueres, Manresa, Navata, Tremp, Sevilla, entre d’altres, així com de la

vaig ser ràpidament detinguda acusada de conspirar contra el govern, de negar el

Generalitat de Catalunya”. Una de les grans dificultats que s’han trobat en el camí

genocidi i de col·laborar amb grups terroristes. Em varen condemnar a quinze anys

han estat els retrocessos del govern espanyol en matèria de justícia universal, que

de presó d’on vaig sortir el juliol del 2018, després de vuit anys. Segueixo, però,

han provocat l’arxivament de causes com la de José Couso i que manté sota mínims

sense poder sortir del país.

la ruandesa. “A Ruanda la principal dificultat és la impunitat amb què es mou el govern actual, que persegueix l’oposició amb presó i modifica la Constitució per

Encara avui a Ruanda hi ha molts casos de desaparicions. Algunes famílies de

perpetuar-se al poder”, afegeix Palou-Loverdos. Segons el seu punt de vista, el rep-

víctimes arriben a amagar els fets per por a represàlies. Però també hi ha víctimes

te actual de la Coordinadora és seguir reivindicant la justícia universal com a eina

amb nom i cognoms. Com Jean Damascène Habarugira, assassinat salvatgement

per lluitar contra la impunitat. Cal continuar sensibilitzant la ciutadania i la classe

l’any 2017. Era membre del partit FDU-Inkingi. O Mutuyimana Anselme, membre

política, mantenir-nos alerta i no fer passos enrere. I conclou, “cal seguir reclamant

del mateix partit i el meu assistent personal, trobat mort l’endemà de ser arrestat

la importància d’un diàleg productiu que permeti avançar i albirar nous horitzons

per homes uniformats de la policia. I així una llarga i desoladora llista de morts,

amb més qualitat democràtica, aquí i enllà”.

arrestats i condemnats de manera arbitrària i impune: Illuminée Iragena, Boniface Twagirimana –líder de l’oposició i número dos de l’FDU-Inkingi–, Eugène Ndereyi-

Però quina és la situació avui en dia? Ruanda és actualment un dels 47 estats

mana, Constantin Tuyishimire, periodista de la cadena TV1 Rwanda… Avui en dia

membres del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, tot i l’existència

no hi ha cap explicació sobre aquestes desaparicions de persones que, amb la pa-

de nombrosos informes d’aquest mateix ens, en els quals s’assenyalen múltiples

raula o les idees, s’han oposat al règim de Kagame.

vulneracions als drets humans.

Els casos de desaparicions i execucions sumàries del règim del Front Patriòtic

28

Aquestes violacions dels drets humans a mans de les forces de seguretat ruande-

Ruandès són crims contra la humanitat. No s’ha d’invocar cap raó geopolítica per

ses no són esporàdiques ni descontrolades, tal com suggereixen alguns membres

no condemnar-los i sancionar el règim que controla el comandament a distància.

donants de les Nacions Unides. Es tracta d’una política deliberada, dissenyada per

El genocidi de 1994 ja no pot ser un pretext per excusar el règim, ja que cada vegada

silenciar qualsevol veu crítica, cuidant la imatge a l’exterior amb milions d’euros

hi ha més qüestions sobre la seva pròpia responsabilitat en aquest genocidi. Man-

invertits en relacions públiques.

tinguem la mirada posada a l’Àfrica dels Grans Llacs.

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

29

Treball, sostre i dignitat: els drets socials no són de segona CARME VINYOLES Valentes i Acompanyades

Jove, amb dos fills, a la seva llar entren 1.100 euros i paga un lloguer de 600 en un barri no cèntric d’una ciutat; el contracte s’acaba el novembre i ja li han comunicat que li renovaran per 900. Són mestres de primària d’una escola que compren de la seva butxaca galetes per a l’esmorzar dels alumnes perquè no tots porten de casa els nutrients necessaris per fer avançar el matí i seguir els estudis. Té 64 anys i resisteix amb una prestació de 430 euros com a aturada de llarga durada. Les mares de dos nens afectats de distròfia muscular de Duchenne reclamen sense èxit el medicament prescrit per a frenar la malaltia. Nonagenari amb grau 2 de dependència ha d’esperar dos anys per a rebre la percepció que li permetria esquivar penúries en l’últim tram. No troba feina i ha hagut de decidir entre pagar la factura de la llum o comprar menjar. És una dels 70 milions de persones desplaçades del seu lloc de naixement per la violència i l’empobriment i que, amb l’esperança posada al Nord ha topat amb una Europa que tanca fronteres i observa impassible el drama dels ofegats al mar. No té papers, existeix tan sols per ser explotada en interminables i escassament retribuïdes jornades...

Acabem d’esbossar una panoràmica de la flagrant, quotidiana i immoral vulneració dels més elementals drets humans recollits en la Declaració de 1948 que deixa palès que són universals, interdependents i no jerarquitzables (“Tots, per a tothom i a tot arreu” és el lema de la Coordinadora d’ONG Solidàries) perquè són inherents a la dignitat de la persona. Però el cert és que a la pràctica hi ha drets de primer i de segon nivell i justament els de tipus econòmic, social i cultural se situen un esglaó per sota els polítics i civils. I això malgrat la contundència de l’article 25: “Tothom té dret a un nivell de vida que asseguri per a ell i la seva família la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i els serveis

30

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

31

socials necessaris”, malgrat el fet que el seu compliment o incompliment repre-

Dret a l’educació. Eina bàsica per trencar el cicle de la pobresa i afavorir la mo-

senta un fortíssim impacte en l’existència de tots nosaltres i la responsabilitat dels

bilitat social. A Catalunya el dret a l’escolarització en la primera infància no està

governs de desplegar les mesures necessàries per fer-los efectius.

del tot assegurat pel dèficit de provisió pública de places. I cal millorar en el terreny de l’accés a l’educació fora de l’horari lectiu i de l’educació postobligatòria i en la

Amb la mirada posada en la solidaritat internacional i vinculada als agermanaments amb diferents països del Sud, el 1994 va néixer la Coordinadora d’ONG

repartició equitativa de l’oferta escolar per evitar la segregació dels col·lectius en situació precària.

Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme i ben aviat les associacions que en formen part van prendre punyent consciència que les desigualtats avancen

Dret a l’habitatge. Dret fonamental atacat des de diferents fronts davant la inò-

també i a bon ritme en la “part rica” del planeta, i d’una forma més dura a partir de

pia de l’administració: atur, precarietat laboral, especulació immobiliària, gentrifi-

l’esclat, el 2007, de la segona Gran Depressió i les seves perdurables conseqüènci-

cació, augment dels preus de lloguer, dèficit d’habitatges socials. La Coordinadora

es: pèrdua generalitzada de llocs de treball, substancioses retallades de salaris i de

s’ha mostrat molt crítica amb el problema dels desnonaments i ha unit esforços per

serveis públics, desnonaments sense contemplacions i implantació de polítiques

al combat de la pobresa energètica.

d’austericidi que han etzibat una forta i dolorosa patacada a avenços assolits durant anys de lluita i han dibuixat el traç d’una precarietat consolidada que les capes més desafavorides ja estan transmetent a les generacions següents.

Dret al treball. El mercat laboral pateix una situació de fragmentació i debilitat que afecta la població treballadora, amb índexs d’atur elevats, salaris que no permeten fer front a les despeses mínimes i reformes legislatives perjudicials.

Contra aquesta realitat profundament injusta i discriminatòria que impedeix a bona part de la ciutadania assolir els mínims per a una vida digna, s’ha aixecat tam-

Dret a uns ingressos mínims. Es cronifica l’emergència social i hi ha llars en les

bé un molt compromès moviment de defensa dels drets socials desenvolupat en

quals no entra cap ingrés. La suposada recuperació emmascara la naturalesa d’un

diversos àmbits (Marea Blanca, reforçament de la campanya del 0,7%, Plataforma

model socioeconòmic que genera pobresa i desigualtats estructurals. A Catalunya,

d’Afectats per la Hipoteca, Plataforma Pobresa Zero, Xarxa pels Drets Socials, cam-

la renda garantida de ciutadania sorgida d’una iniciativa legislativa popular, en la

panyes contra el frau i l’evasió fiscal...), el qual va rebre un gran impuls dels “indig-

qual va participar la Coordinadora recollint signatures, i aprovada el 2017 fou un im-

nats” del 15-M i ha comptat amb la participació activa de moltes de les associacions

portant avenç però les deficiències en la seva aplicació han frustrat les expectatives.

de la Coordinadora, amb la convicció que, finalment, si els drets no s’enforteixen és tota la societat la que s’afebleix. Drets bàsics, com els que exposem a continuació, que s’han de complir necessàriament perquè la resta vegin la llum.

Dret a la mobilitat. Per raons d’empobriment econòmic o de persecució política tothom té el dret a deixar el seu país i buscar una oportunitat de vida en un altre. Assistim a un creixent incompliment d’aquest dret, a la profusió de morts i

Dret a l’alimentació. Acabar amb la fam, gran repte pendent: 815 milions de

deportacions en les “fronteres espectacle” de l’exclusió (també “internes”) i a un

persones passen gana, 115 milions d’infants pateixen desnutrició crònica i 8.000

relat criminalitzador de la solidaritat. La Plataforma pel Dret a Vot (formada per la

moren cada dia. I acabar amb la malnutrició que afecta també als països desenvolu-

Coordinadora, l’Espai Antiracista i Girona Acull) s’ha posicionat per la igualtat de

pats. El 2018 la taxa de risc de pobresa a Catalunya s’ha situat en el 21,3%. I amb una

drets socials, polítics i laborals per a tota la població amb independència del seu

pobresa severa que afecta l’11% de la població, el dret a l’alimentació no està garantit.

origen. Molt significativa la pregunta d’una campanya organitzada el 2006: “Aquí visc, aquí treballo, aquí pago impostos, aquí creixen els meus fills, aquí construeixo

Dret a la salut. El 2012 el govern espanyol va manllevar el caràcter universal

la nostra societat. On voto?”

a la sanitat pública i en va deixar al marge les persones en situació irregular. El

32

finançament públic de la salut ha estat considerablement reduït tant en l’àmbit

Recordem, per la seva vigència, la citació de l’il·lustrat Nicolas de Condorcet: “O

estatal com en l’autonòmic i això s’ha traduït en l’augment de les llistes d’espera,

bé cap individu de l’espècie humana té drets veritables, o tots tenen els mateixos; i

el copagament farmacèutic i l’exclusió de determinats medicaments, mesures que

qui vota contra els drets d’un altre, sigui quina sigui la seva religió, el seu color o el

afecten sobretot els sectors més vulnerables.

seu sexe, té per aquest fet abjurat el propi".

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

33

El codesenvolupament com a palanca de transformació social al Nord i al Sud MAMADOU FAYE

Associació pel Desenvolupament del Riu Senegal

De la mateixa manera que la immigració és un fenomen relativament nou que s’ha desenvolupat en pocs anys, el codesenvolupament n’és un altre que està cada vegada més present en el discurs de moltes entitats i administracions públiques.

Tot i això, malgrat el ràpid procés d’adopció d’aquest concepte i la realització d’accions i projectes anomenats de “codesenvolupament”, no hi ha una definició clara, comuna i consensuada d’aquest terme a la pràctica. Prenem una mica de perspectiva, doncs, per entendre-ho millor.

A principis dels anys vuitanta, els creadors del codesenvolupament van voler organitzar una associació real entre França i alguns països emergents. La idea era aprofitar les complementarietats dels països: coneixements i alta tecnologia per una banda, mà d’obra i recursos naturals per l’altra.

El concepte de desenvolupament, reivindicat la dècada de 1990 per Sami Naïr, en aquell moment delegat interministerial de Codesenvolupament i Migracions Internacionals del govern francès, és ambiciós i innovador.

La política de França en matèria de codesenvolupament ha estat estretament relacionada amb l’evolució europea. Tots els països de la Unió Europea buscaven organitzar la gestió dels seus fluxos migratoris, especialment les entrades il·legals al seu territori. I, per fer-ho, el desenvolupament dels països d’origen és una condició sine qua non. Per exemple, el Consell Europeu de Sevilla (2002) va demanar que "en qual-

34

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

35

sevol futur acord de cooperació, acord d'associació o acord equivalent, que la Unió

El codesenvolupament té com a objectiu fomentar iniciatives emprenedores de

Europea o la Comunitat Europea signin amb qualsevol país, aquest ha de dur una

col·lectius estrangers a les seves comunitats d’origen mitjançant suport i formació,

clàusula sobre la gestió conjunta dels fluxos migratoris així com sobre la readmissió

alhora que dona suport a les xarxes transnacionals i als enllaços entre grups del

obligatòria en cas d’immigració il·legal". Aquest és un primer pas cap a l’"enfoca-

Nord i el Sud.

ment global" de la migració, adoptat pel Consell Europeu de Brussel·les el desembre de 2005, que considera que "la voluntat de la Unió Europea de donar suport als es-

Ha d’estar associat a la promoció de la protecció dels drets dels immigrants

forços de desenvolupament dels països d’origen i de trànsit són un procés a llarg ter-

i a la promoció de la seva inclusió social. Mitjançant la participació dels immi-

mini per afrontar els reptes de la migració i aprofitar les oportunitats que ofereixen".

grants en el desenvolupament de les seves comunitats d'origen, es promou la

Com a part de la presidència francesa de la Unió Europea, el Pacte europeu sobre

integració social d'aquests grups, ja que guanyen espais en la comunicació amb

immigració i asil va ser adoptat pel Consell Europeu del 15 i 16 d'octubre de 2008.

l'administració local i es converteixen en agents de canvi socialment visibles.

Es va reiterar el compromís de la UE amb l'"enfocament global de la migració" i

Contribueix a l’organització dels immigrants a través d’entitats o grups, inde-

els estats es van comprometre a crear una associació global amb els països d'origen

pendents o mixtos. Es fomenta l’apoderament d’aquestes persones reconeixent

i trànsit "per promoure sinergies entre migració i desenvolupament", d'aquí el nai-

la seva participació a la vida social com a agents i interlocutors, i es reconeix així

xement del concepte de codesenvolupament.

la seva capacitat de decisió. Això, a més, ajuda també a sensibilitzar la societat d’acollida i a desmuntar prejudicis sobre la immigració.

L'ambició inicial de "codesenvolupament" per beneficiar-se del dinamisme de les poblacions migrants i del potencial complementari del Nord i del Sud continua

Per a les administracions públiques locals el codesenvolupament és també un

sent rellevant perquè respon a la pregunta: Com es pot construir un desenvolupa-

valor a tenir en compte en el marc de la cooperació directa. Els projectes en els quals

ment win-win, que sigui rendible tant per a Àfrica com per als seus socis europeus?

es pot comptar amb la implicació de persones que coneixen la realitat i les prioritats de les seves comunitats d’origen aconsegueixen una eficàcia i una eficiència molt

El codesenvolupament ha de perseguir objectius de desenvolupament, ja que

més alta. A vegades es tracta de projectes de poc volum econòmic que, tanmateix,

constitueix una modalitat d'ajuda al desenvolupament. Tots els problemes econò-

poden generar, per una banda, canvis significatius entre la població receptora –un

mics relacionats amb Àfrica tenen una dimensió humana molt forta que cal tenir

pou en un poble de l’Àfrica occidental, a més de garantir aigua potable per als seus

en compte. L’explotació de matèries primeres africanes per part de les societats del

habitants i reduir les malalties per consum d’aigua no potable, facilita també l’esco-

Nord o l’acollida de refugiats polítics no són polítiques de codesenvolupament. Per

larització de les nenes així com l’apoderament de les dones–. Per l’altra, començant

contra, el codesenvolupament no és un substitut de l’ajuda al desenvolupament,

amb projectes de poca envergadura tant l’entitat del Nord com la seva contrapart

sinó que n’és un enfocament complementari.

del Sud van aprenent d’una manera més planera tots els mecanismes inherents a la realització de projectes de cooperació al desenvolupament –redacció, cerca de

El codesenvolupament s’ha d’entendre com una contribució recíproca que ha de permetre utilitzar com a palanca el flux de mercaderies, capital i persones en-

finançament, seguiment, justificació–, d’aquesta manera amb el temps, si ho consideren, estaran preparades per realitzar-ne de més envergadura.

tre Europa i Àfrica, sovint descuidats per les polítiques de desenvolupament, ex-

36

cloent-ne els fluxos sense contrapartida (ajudes oficials per al desenvolupament,

A les comarques gironines, i amb el suport i acompanyament de la Coordina-

ONG, etc.). El codesenvolupament ha de considerar aquests diferents fluxos "en

dora d’ONG, el codesenvolupament ha anat arrelant amb força i ha esdevingut

ambdues direccions" i buscar no només les formes i mitjans per accelerar el desen-

un referent en el marc de la cooperació catalana. Les persones cameruneses,

volupament dels països africans, sinó també valorar la contribució dels països afri-

gambianes, ghaneses, guineanes, malianes, mauritanes, nigerianes i senegale-

cans al creixement d'Europa. En qualsevol cas, no s’ha de traduir en una política de

ses residents a casa nostra estan contribuint, doncs, tant al desenvolupament de

recursos humans depredadora sinó que ha de crear condicions dignes de retorn per

la societat d’acollida com de la d’origen. Ja comença a ser hora que els recone-

a les elits africanes formades a Europa.

guem aquesta doble tasca.

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

37

Molta feina feta en 25 anys RAFEL VILLENA

Llagostera Solidària

Fa uns dies vam rebre les fotografies dels actes de commemoració del trenta-novè aniversari de la croada d’alfabetització dels anys vuitanta a Nicaragua. Més concretament eren del municipi de San Nicolás de Oriente agermanat amb Llagostera. Aquesta campanya ara ja forma part de la memòria dels que es van iniciar en el món de la cooperació a Girona. Va ser a conseqüència d’aquella efervescència revolucionària i del triomf dels oprimits d’aquell país, que es van crear els comitès de solidaritat amb la causa sandinista, els quals van començar el camí de la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines.

Parlar de la Coordinadora no és parlar només de projectes concrets sinó de persones, de valors, de capacitat de treball, de saber-se adaptar als temps i a les seves problemàtiques, de treballar en equip. Tot això sempre sota una premissa inqüestionable: ser els garants del respecte als drets humans. Per la gent que ha format, que forma i que formarà part de la Coordinadora la nostra constitució és la Declaració Universal dels Drets Humans.

Parlar de persones sempre és complicat i més quan tanta gent i tan diversa ha participat d’un projecte comú com és la Coordinadora. Però pensem que noms com Benigno Mancebo, Josep Manuel de Delàs, Sebas Parra, Jaume Soler, Jordi Planas, Jordi Casals, Manel Mesquita, Ramonet Roca, Gemma Valeri, i molts altres que ens deixem, han de ser-hi presents. Ara bé, hi ha un nom que no ens podem oblidar, el de Dolors Bassa, empresonada injustament per defensar una cosa tan bàsica com el dret a vot.

La Coordinadora neix, doncs, de la necessitat d’agrupar el gran volum d’entitats que estan fent cooperació a les comarques gironines i l’Alt Maresme. Potser po-

38

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

39

dríem fixar com la primera sortida a escena, l’acampada per reclamar el 0,7%, a la

Cal fer un especial incís en la crisi econòmica que va assolar el país i que va mal-

qual moltes entitats es van sumar. Com a conseqüència d’això molts ajuntaments

metre els pressupostos destinats a cooperació de forma molt important durant el

van dotar el seu pressupost amb partides destinades a cooperació i, a més, aquests

període que va del 2010 al 2014. A finals del 2011 la Coordinadora va patir un dels

contactes entre entitats de cooperació i representants municipals van donar lloc

seus pitjors moments. Degut a la manca de pagament de projectes que ja estaven

als primers consells de cooperació. A poc a poc, la cooperació gironina va agafant

executats i validats per l’administració, es va crear un greu problema de tresoreria.

cos, es crea un fons de documentació, el Centre de Recursos per la Pau i la Solidari-

Els que en aquell moment formàvem part de junta ens vam veure en l’obligació de fer

tat (CeDRe), ens dotem d’un codi ètic i també d’estatus jurídic per poder fer front a

infinitats de trucades i reunions per tal de poder resoldre els problemes de liquiditat.

les despeses de personal i altres requisits administratius. La Coordinadora va fent

Cal dir que la bona gestió que s’havia fet fins aleshores ens permetia fer un tanca-

camí per consolidar-se com a ens de segons nivell i ser, així, el paraigua que donarà

ment ordenat i sense deutes. Ara que el temps ha passat, podem dir que vam estar a

aixopluc a pràcticament la totalitat de les entitats de cooperació de les comarques

menys de vint dies d’haver de tancar la Coordinadora per no poder pagar els tècnics.

gironines i l’Alt Maresme.

La Coordinadora compleix vint anys i, com a resultat de tot aquest volum de feiEl temps va passant i la Coordinadora segueix fent camí. El 1999 es demana la

na, se’ns concedeix el Premi Solidaritat 2013 que atorga l’Institut Català de Drets

condonació del deute extern als països empobrits i el 2001 s’inicia la campanya per

Humans4 i entrega el president del Parlament de Catalunya. Premi que suposa un

desmilitaritzar el castell de Sant Ferran de Figueres i destinar-lo a un centre per la

gran reconeixement mediàtic i que reforça el paper de la Coordinadora en l’àmbit

pau. El 2003 s’assisteix al Fòrum Social de Porto Alegre, es preparen les manifes-

català. En són bona mostra la participació activa, amb la voluntat d’incorporar la

tacions del “No a la Guerra” i les campanyes d’Objecció Fiscal. El 2004, se signa

cooperació al desenvolupament, en l’Acord Nacional d’Acció Exterior5 i l’elecció de

el primer conveni amb l’ACCD1, i ens trobem amb el president de la Generalitat,

Lluís Puigdemont, vicepresident de la Coordinadora, com a president del Consell de

Pasqual Maragall, que l’any següent visitaria les nostres oficines. El 2006, es dema-

Cooperació al Desenvolupament.

na formar part del Consell de Cooperació2, d’àmbit català però del qual de manera incomprensible els responsables polítics del moment van deixar fora els represen-

Però la feina no acaba aquí. Durant el 2015 i 2016 es treballa intensament per a

tants de les entitats de Girona, Lleida i Tarragona. Suposem que el desconeixement

l’acollida i suport als refugiats. En el context de l’1 d’octubre del 2017 ens impliquem

que tenien del sector els va portar a pensar que la FCONG3, que només representava

en la defensa dels drets civils i polítics dels nostre país. El 2018 s’inicia el suport als

entitats de Barcelona capital i rodalies, era la interlocutora vàlida. Els vam fer recti-

nostres veïns d’origen hondureny a causa de la problemàtica social i de violència que

ficar i al cap d’uns anys la Coordinadora va passar a tenir-hi veu i vot.

hi ha al seu país d’origen.

El 2007, davant la proximitat de noves eleccions, agafa força la campanya “Dret

Com heu pogut llegir, la Coordinadora no ha parat en els seus vint-i-cinc anys de

a vot per a tothom”. A partir del 2008, s’inicien a Girona els primers projectes de

vida. Ha passat moments complicats, però amb la capacitat de les persones que en

codesenvolupament, molts dels quals seran un exemple a seguir per altres entitats

formen part sempre ha tirat endavant i cada cop amb més pes i influència, no només

catalanes. Del 2010 a 2014, es col·labora en el Fòrum Social Català, es promou la

dins l’àmbit gironí, sinó també en el català. Els que en formem part i ens l’estimem

banca ètica i es fa la primera campanya conjunta entre les coordinadores d’ONG

farem tot el possible perquè en faci vint-i-cinc més. Sempre defensant les causes que

de Lleida i Girona, “Paraigües per la pau”, amb més de 3.000 infants participant-hi.

no es veuen, buscant un món millor i més just.

1

Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) És l'organisme de la Generalitat de Ca-

talunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament i acció humanitària.

Està adscrita al Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència 2

Consell de Cooperació al Desenvolupament. És l’òrgan consultiu i de participació de Catalunya per al

desenvolupament de l’activitat de l’administració de la Generalitat en aquest àmbit.

3

FCONG. Federació Catalana d’ONG, amb seu a Barcelona i que representa bàsicament entitats de la

capital. Actualment La Fede

40

2 5 A N YS I M É S

4

Institut Català de Drets Humans. És una entitat no governamental i sense ànim de lucre que té com

un dels seus principals eixos d'actuació la formació en drets humans 5

Acord Nacional d’Acció Exterior. Té l’objectiu d’elaborar un text que reculli una visió social, nacional i

internacionalment participativa i compromesa de l’acció exterior catalana.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

41

Els agermanaments solidaris a les nostres comarques JAUME SOLER

Solidaritat Arbúcies Palacagüina (SOARPAL)

Uns quants conceptes com a prèvia. Si no vaig errat, avui i aquí volem parlar de cooperació i de solidaritat. O sigui de fraternitat i de justícia. El primer dubte és: la cooperació internacional és realment un element de transformació? L’interrogant pot semblar retòric i fins i tot absurd si ve de persones i/o de col·lectius que des de fa unes quantes dècades ens hem implicat en aquesta tasca, conscientment i voluntària. Fins i tot algú podria qualificar-lo de cínic. Potser sí, però el pitjor cinisme seria negar la realitat.

Si analitzem els resultats a partir de paràmetres d’eficiència, la resposta ha de ser contundent i desoladora: després de sis dècades d’aplicació oficial i continuada de la cooperació internacional, les diferències Nord-Sud no només no han disminuït sinó que han augmentat. Si l’any 1960 la diferència de recursos entre un ciutadà del Nord i un del Sud era de 30 a 1, avui depassa de molt el 100 a 1.

Així doncs, la cooperació internacional al desenvolupament ha estat un autèntic fracàs!

Entrant en el detall de cadascun dels àmbits de la cooperació podem constatar que l’ajut oficial al desenvolupament (AOD) no és altra cosa que una expressió més del neocolonialisme del Nord. Ras i curt, l’AOD és una de les causes principals que han fet que les diferències entre el Nord i el Sud hagin augmentat exponencialment, fins al límit de la vergonya.

42

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

43

Per la seva part l’oenagenisme com a concepte està clavat en l’assistencialis-

guerra injusta i mai declarada dessagnava la Nicaragua lliure. I a l’Estat espa-

me i és presoner de la conjuntura. Es limita a aplicar la política de draps calents.

nyol, el postfranquisme, amb el nom de transició, s’havia cuidat prou de posar

A tot estirar esdevé un simple lenitiu a la mala consciència dels ciutadans del

la democràcia de base en el seu lloc, en el darrer esglaó. Però cap ofec, ni per via

Nord quan el que se’ns demana és que tinguem consciència.

militar ni per via institucional, va poder matar l’esperança en el cor d’aquelles petites aventures solidàries. I tant és així que moltes d’elles encara perviuen.

En aquest panorama desolador, els agermanaments solidaris apareixen com un dels mals menors de la cooperació. Cal recordar que la regla d’or de la solida-

El 1984 l’Ajuntament de Molins de Rei va signar amb Chinandega la primera

ritat, vista amb els ulls del Sud, és el mejor amigo no es el que más ayuda sino el

vinculació solidària formal entre Catalunya i Nicaragua. Des d’aquella primera

que menos jode!

fita van anar caient un a un fins a 33 agermanaments que encara avui són vigents en graus molt diferents de vitalitat.

D’entrada, l’espontaneïtat i la voluntarietat de l’agermanament relliga tota l’acció solidària amb la quotidianitat i la necessitat de les parts. És impensable

A les nostres comarques els agermanaments també arrelaren amb força i ex-

que un agermanament pugui viure sense unes relacions estables sovintejades.

tensió, vuit a Nicaragua (Arbúcies–Palacagüina, Girona-Bluefields, Torroella de

Els actors que interaccionen es coneixen directament, intercanvien permanent-

Montgrí-San Juan del Sur, Salt–Quilalí, Banyoles-Condega, Quart–Kukra Hill,

ment i fins i tot debaten dialècticament sobre la seva acció solidària, els seus ob-

Castelló d’Empúries–Telica i Llagostera-San Nicolás de Oriente), dos al Salvador

jectius i els mecanismes d’aplicació. En definitiva, els agermanaments són una

(Banyoles-Segundo Montes i Fornells de la Selva-Torola) i un a Guatemala (Sar-

de les poques vies en què la solidaritat circula en el doble sentit i a través de la

rià de Ter-Aguacatán).

qual pot haver-hi enriquiment per ambdues parts.

Es fa imprescindible completar aquesta relació d’agermanaments oficials as-

44

És des d’aquesta òptica que no és pas agosarat d’afirmar que l’agermanament

senyalant les múltiples experiències i aportacions de col·lectius i persones que

solidari és un dels pocs mecanismes formals de cooperació que, més enllà dels

han creat lligams directes amb sectors d’altres països centreamericans. En te-

sotracs quotidians i les contradiccions conceptuals, pot esdevenir una traduc-

nim inventariats alguns com Cassà de la Selva-Yalaguïna (Nicaragua) o bé Sant

ció real de la solidaritat autèntica entesa i practicada com diu Pere Casaldàliga,

Feliu de Guíxols–Nueva Trinidad (el Salvador). Són expressions solidàries tan

com la defensa, la reivindicació i la implementació de la justícia.

vàlides com els agermanaments oficialitzats.

Els fets. Els agermanaments solidaris són una de les traduccions pràctiques

La mateixa motivació de suport a processos d’autoorganització popular van

de l’onada social positiva que va fer eclosió entre nosaltres a mitjans dels vui-

avalar els agermanaments amb diverses Daires de la República Àrab Sahrauí

tanta. És per això que la principal motivació de la majoria dels agermanaments

Democràtica. Malauradament la solidaritat amb el poble Sahrauí ha perdut

era essencialment política. No és estrany, doncs, que bona part d’ells se situïn

gruix i contingut. Els resistents als campaments de Tindouf han passat a ser uns

geogràficament a Amèrica Central. El triomf de la revolució popular sandinista

dels grans oblidats del planeta. Només les colònies d’estiu que encara impulsa

a Nicaragua i les lluites alliberadores al Salvador i Guatemala generaven onades

l’ACAPS mantenen viva aquesta flama solidària. Caldria analitzar a fons i fer se-

de complicitats arreu del món i també a casa nostra.

riosa autocrítica d’aquesta situació d’oblit.

Per entendre aquests fets cal tenir en compte, doncs, la nostra realitat d’aquell

En els darrers anys, han aparegut i s’han consolidat agermanaments –oficials

moment històric. Només feia cinc anys que la democràcia municipal havia obert la

o no– amb poblacions subsaharianes. Són fruit del frec a frec en diversos muni-

porta, temorenca i il·lusionada alhora. Ben cert que el 1979 va ser una bona anyada!

cipis amb la població nouvinguda del Senegal, Gàmbia...

Tot plegat podria semblar només una bufada temporal irrellevant en el curs

Aquesta experiència reafirma amb matisos diferencials la virtualitat i la im-

de la història de Nicaragua i de Catalunya. I, tanmateix, ja en feia dos que una

portància social i política a casa nostra dels agermanaments. Ens permeten su-

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

45

perar amb voluntat i consciència la ratlla fronterera entre la problemàtica del tercer i quart món. És una de les praxis solidàries més útils per vacunar-nos dels brots de xenofòbia i racisme. I la millor demostració que amb consciència i intel·ligència es poden desmuntar les falses i perverses dicotomies que genera el sistema per dinamitar la convivència.

25 anys d’abraçades entre pobles

Abans de tancar aquesta breu reflexió sobre els agermanaments, una constància obligatòria en forma de pregunta: algú té cap dubte de la interrelació directa –gairebé de causa a efecte– que hi ha entre els agermanaments i la creació del Fons Català de Cooperació l’any 1986 i la seva consolidació posterior? Cal recordar-ho i sobretot analitzar-ho a fons per garantir-ne la pervivència.

Gairebé quatre dècades ens separen del moment d’arrencada dels agermanaments solidaris. De ben segur que pel camí cada un d’ells s’ha hagut de carregar a coll èxits petits i fracassos majors, victòries pírriques i derrotes doloroses però en cap moment –ni en el més dur del combat– no ha deixat l’esperança a la cuneta.

És un fet comprovat que les brigades i altres fórmules solidàries amb el mateix objectiu de posar en contacte mons diferents son un dels elements característics de les entitats gironines aplegades a la Coordinadora al llarg d’aquests celebrats 25 anys. Les anades i tornades dels agermanaments amb Nicaragua –amb SOARPAL guiant Salt-Quilalí i la resta–, el voler viure la pobresa i aprendre dels pobres dels pràcticums a Nicaragua dels Estudis d’Educació Social de la UdG, l’opció de treballar per la pau i la justícia social refent allò destrossat per les bombes via SCI, la solidaritat política amb el conflicte sahrauí feta cor ple d’afecte amb els seus infants acollits per les famílies aplegades a l’ACAPS o les xarxes d’entitats i persones participants en projectes de cooperació a Guatemala o la República Dominicana entre altres, són exemples de com relacionant-se, mirant-se als ulls, escoltant, ensenyant i aprenent, la solidaritat gironina ha arribat a ser veritablement la tendresa dels pobles.

Les brigades solidàries a Palacagüina MARIA ANTÒNIA BENAVENT | Solidaritat Arbúcies Palacagüina (SOARPAL) Les brigades solidàries han estat i continuen essent el projecte més important i l’element fonamental per a la continuïtat i consolidació dels vincles de l’agermanament entre Arbúcies i Palacagüina.

Les dues primeres es van dur a terme el 1988, i fins al 2017 se n’han pogut organitzat trenta-tres de manera ininterrompuda en les quals han participat més de dues-centes persones. Malauradament el cop d’estat fallit a Nicaragua del 2018 va trencar aquesta treball solidari continuat. Esperem que el 2020 es refaci aquesta activitat.

46

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

47

Les brigades solidàries són l’expressió més eficaç d’aproximació entre dues realitats diferenciades però compromeses en l’intercanvi solidari de recursos i sobretot de valors.

A Palacagüina el contacte directe, la convivència amb famílies, els intercanvis vivencials i culturals, i el coneixement de la realitat sociopolítica fan possible la immersió dels brigadistes en una realitat diferent d’un món distint.

A la tornada, la divulgació de l’experiència, el debat sobre les contradiccions i els vincles establerts converteixen aquesta aportació solidària en una experiència enriquidora individualment i col·lectiva.

Mirar als ulls RAQUEL SABATER | Fundació Utopia Algunes coses que ens diuen quan som petits se’ns queden gravades per sempre. I la meva àvia em deia: “Quan parlis amb algú, mira’l als ulls.” És un “connecta-t’hi i veuràs”. Per això, quan tenim l’oportunitat de parlar del projecte Nahual, m’ha vingut al cap la frase de l’àvia. Són ja dotze anys mirant als ulls d’algú desconegut, que viu en una realitat allunyada en distància, cultura i maneres de fer.

Mirar als ulls d’una jove nahual, indígena, provinent d’un país amb mancances greus en matèria de drets humans o equitat de gènere com és Guatemala, t’apropa a un món que apareix, de sobte, davant teu. Gràcies a la implicació dels i les professionals dels centres cívics i equipaments municipals, de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, de l’energia de les entitats d’aquesta xarxa tan gran d’organitzacions socials de la nostra comarca, la ciutadania pot mirar als ulls d’aquests facilitadors/ores que no només venen a fer un intercanvi professional, sinó que són la mostra vivent que la cooperació internacional és una sortida digna a la seva situació i a la de les seves comunitats.

El pràcticum de cooperació dels estudis d’educació social de la UdG a Nicaragua SEBAS PARRA | Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) El curs 93-94 s’inicien a la UdG els estudis d’Educació Social que inclouen la realització d’un pràcticum durant el primer semestre del tercer i últim curs de la carrera en una institució educativa o social. La sensibilitat i les inquietuds d’un grup d’alumnes de la primera promoció varen possibilitar fer el pràcticum a Nicaragua.

Amb el lema “Viure la pobresa, aprendre dels pobres” pensaven que la riquesa formativa de viure aquesta experiència compensava les dificultats i la complexitat del projecte. Primer a l’Instituto de Promoción Humana (INPRHU) amb nens/

48

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

49

es treballadors al carrer, els huelepegas, i després en l’alfabetització acompanyant

cooperació, aquesta situació només es pot resoldre a través de la política internaci-

l’Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA) van partici-

onal. Tot i això, aquest programa, que permet millorar les condicions de vida dels

par-hi cent quaranta-quatre alumnes de les dotze primeres promocions, més de

infants durant l’estiu, dona visibilitat al conflicte sahrauí, que d’altra manera res-

cent seixanta si comptem l’alumnat d’altres facultats que s’hi va sumar. Aquest fet,

taria invisible per a la majoria de la població, tal com passa al seu legítim territori,

insòlit arreu de les universitats catalanes, representa la culminació d’una experi-

el Sàhara Occidental, que encara està ocupat pel Marroc. Allà la població autòctona

ència fronterera entre les pràctiques docents de les futures educadores socials i la

viu una repressió constant i gairebé no se’n parla.

solidaritat internacionalista i la cooperació per al desenvolupament amb el poble de Nicaragua, tan significativa a les nostres comarques, i representa un trenca-

Cent anys de camps de treball i solidaritat internacional

ment positiu i solidari del tradicional divorci entre la universitat i els moviments

MARTA PALAU ALBÀ | Servei Civil Internacional (SCI)

socials gironins.

A la França del 1920 els primers voluntaris es proposaven reconstruir un dels

La llavor de la República Dominicana

pobles més castigats per la Primera Guerra Mundial amb un camp de treball.

BEL CALM | Grup d’Animació Missionera (GRAMISS)

Treballant i convivint junts restablien llaços de solidaritat internacional, s’oposaven a l’obligatorietat del servei militar i reivindicaven que la societat civil no

El GRAMISS va néixer l'any 1998 amb l’objectiu de desenvolupar i acompanyar

compartia els motius que portaren els seus governs a la guerra. Ha passat gaire-

projectes de cooperació i dinamització comunitària a la República Dominicana.

bé un segle i aquests objectius segueixen vigents. Alhora, la tasca s’ha fet més

Es va iniciar impulsant la guarderia parroquial El Almendro i el Centro de Salud,

complexa i subtil. Si bé és evident que refer allò destrossat per les bombes és

situats a la comunitat de San Felipe de Villa Mella. També, als inicis, es va impul-

treballar per la pau, cal entendre que no hi ha pau sense justícia social, igualtat

sar els Campamentos Bohío de Verano; que eren uns casals d’estiu repartits per

de gènere i sostenibilitat ambiental. D’altra banda, en un món cada cop més

la perifèria de Santo Domingo que es van estendre a altres regions del país, així

global, només la realitat local pot donar sentit al treball internacional i és im-

com a Nicaragua, aprofitant l’agermanament de Girona amb Bluefields.

prescindible la perspectiva decolonial.

Durant gairebé vint anys, buscant l’autogestió del poble dominicà i la no de-

Avui, en un món capitalista que premia el privilegi i ens anima a acceptar a

pendència de “los catalanes”, diferents grups de joves voluntaris vam participar en

cegues les narratives dominants, el voluntariat es basa en la llibertat d’escollir,

algun dels projectes. I, a partir de la nostra experiència, vam continuar donant-hi

l’esforç que implica conviure amb la diferència i la mirada crítica a la pròpia

suport des de Catalunya, redefinint-los per tal que fossin més efectius i eficaços.

cultura. La solidaritat internacional remou a qui hi participa i li dona eines per

Es fa estrany parlar de quelcom que fa temps va abaixar la persiana perquè queden moltes coses a dins tancades, esvaïdes… però també és cert que tantes

transformar el seu entorn local, tot enfortint arreu una xarxa que suma innumerables petits canvis per aconseguir un gran impacte global.

d’altres t’acompanyen tota la vida. Dit d’una altra manera, els intercanvis NordSud sembren llavors, els fruits de les quals es recullen tard o d’hora.

El programa Vacances en Pau MONTSE FIOL | Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí (ACAPS) El projecte Vacances en Pau, que porta infants sahrauís dels camps de refugiats de Tindouf a passar l’estiu aquí, va néixer fa 40 anys amb la provisionalitat de les situacions excepcionals. Malauradament aquesta situació tan injusta ha deixat de ser excepcional i s’ha convertit en habitual. Els projectes de cooperació amb el poble sahrauí segueixen essent necessaris, sense l’ajuda exterior aquesta població no hauria subsistit. La solució al conflicte del poble sahrauí no arribarà per mitjà de la

50

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

51

2 5 A N YS I M É S

CAUSES PENDENTS I MÉS

L’ E M P R E M TA G I R O N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

O,7%: objectiu la lluna JOSEP VICENÇ I ERES Justícia i Pau Girona

El 1969, el mateix any que un home del planeta Terra va trepitjar la Lluna

54

ciacions, sindicats, estudiants i perso-

jectiu i van decidir de retardar-ho fins

nes individuals van plantar tendes al

al 2015 i van fixar per al 2012 un objec-

mig de la Diagonal de Barcelona el de-

tiu mitjà del 0,56%. Cap d’aquests ob-

sembre del 1994 per reivindicar que els

jectius es va complir.

països més rics destinessin el 0,7% del

Malgrat que han passat més de 50

PIB a l’Ajuda Oficial al Desenvolupa-

anys, l’objectiu del 0,7% continua ple-

ment. Com a conseqüència de la cam-

nament vigent i es manté a l’agenda de

panya “Objectiu 0,7%”, l’Ajuntament

molts països rics. De fet, la mitjana dels

d’Arbúcies, amb gran congruència po-

donants no ha superat mai el 0,40%. A

lítica, va decidir dedicar una part pro-

l’Estat espanyol, a partir de la promul-

porcional del pressupost municipal a

gació de la Llei de Cooperació (1998), hi

l’ajuda al desenvolupament i va lliurar

va haver un gran impuls polític i l’aju-

els diners a JiP de Girona.

da oficial al desenvolupament va arri-

De mica en mica diversos ajunta-

bar al seu màxim (0,46% de la RNB). A

ments van continuar l’estela d’Arbúcies

partir d’aleshores, i amb la crisi com a

i això va culminar el mes de gener del

pretext, els governants van decidir no

1985 a Salt, on diversos representants

acomplir l’objectiu.

d’ajuntaments de les comarques giro-

Malgrat que els països desenvo-

nines i membres de JiP de Girona van

lupats no han arribat a l’objectiu del

fer públic el manifest “Cap a la creació

0,7%, segons l’informe d’Oxfam Inter-

posposat en diverses ocasions i, ara,

del Fons Català de Cooperació”, en el

món, la cooperació pública al desen-

s’ha fixat en el 2030.

qual manifestaven: “Convoquem totes

volupament ha aconseguit salvar mili-

(Tintín ja hi havia arribat, el 1953, al

A l’Estat espanyol, l’any 1981 Justí-

les institucions –Generalitat de Cata-

ons de vides, ha assegurat necessitats

còmic Objectiu: la Lluna), es van pre-

cia i Pau (JiP) va impulsar la campanya

lunya, diputacions i ajuntaments– que,

essencials i ha defensat els drets de la

sentar les conclusions de la Comissió

“Objectiu 0,7%” amb dues finalitats

seguint la proposta de les Nacions Uni-

població més pobra.

Pearson a les Nacions Unides (ONU):

clares: sensibilitzar l’opinió pública i

des (Campanya 0,7% PNB), destinin

A partir dels viatges a la Lluna, al-

s’havia d’aconseguir l’erradicació de

al mateix temps pressionar les forces

una partida del seu pressupost per cre-

guns avenços han arribat a la societat

la pobresa al món. D’alguna manera

polítiques. Es va fer una recollida de

ar un fons de solidaritat”.

(microelectrònica, coixins i matalassos

es plantejava un sil·logisme: si l’home

signatures que va arribar a 200.000

L'objectiu del 0,7% ha estat un es-

viscoelàstics...). De la mateixa mane-

havia estat capaç d’arribar a la Lluna

signants i que va culminar amb l’apro-

tàndard internacional que expressa el

ra, aconseguir l’objectiu del 0,7% ha

també es podia reduir la fam del món

vació per unanimitat del Senat espa-

volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupa-

de continuar essent un petit pas per a

i disminuir les desigualtats dels països

nyol d’una proposició no de lllei sobre

ment (AOD) dels diversos països, que

l’home per afavorir un gran avenç per

subdesenvolupats. L’any 1970, l’As-

la fam al món en la qual es convidava

només van complir Suècia i Holanda

a tota la humanitat i, sobretot, per als

semblea General de l’ONU va aprovar

el govern espanyol a destinar el 0,7%

abans del 1975. En anys posteriors s’hi

més desafavorits.

que els països econòmicament avan-

al desenvolupament.

van afegir Noruega, Dinamarca, Fin-

çats haurien de destinar progressiva-

Als Països Catalans diverses entitats

làndia, Luxemburg i el Regne Unit. El

ment un percentatge del producte na-

i ONGD van convocar acampades urba-

2005, 15 estats membres de la UE van

cional brut (PNB) fins a arribar al 0,7%

nes per reclamar aquesta xifra icònica.

asumir el compromís d’arribar el 2012

abans de 1975. Aquest termini ha estat

A Cataluya, diferents col·lectius, asso-

al 0,7%; el 2008 van revisar aquest ob-

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

55

“treballem considerant els infants com a

Principals reptes educatius de la cooperació al desenvolupament al segle XXI

ha tingut una evolució cap a noves formes d’abordatge i actualment diferents

L’Educació pel Desenvolupament és

xarxes i organitzacions internacionals

el “procés de coneixement i foment de

impulsen l’educació per a la ciutada-

l’anàlisi crítica de la realitat local i global

nia global que, partint de la defensa de

per generar persones més actives i com-

la dignitat humana aposta per treballar

promeses en la transformació del món

des d’un enfocament de drets i facilitar

cap a un sistema més just, equitatiu,

la comprensió de la interdependència, el

solidari i sostenible, basat en el respecte

reconeixement de la diversitat i la cons-

dels drets humans i l’assoliment d’una

trucció de les identitats. I en el terreny

vida digna per a tots els pobles i les per-

de l’enfocament no es pot oblidar intro-

sones”. (Comissió d’Educació de la Con-

duir també els aspectes ètics, filosòfics i

federació Catalana d’ONG, 2013)

polítics. Per això és imprescindible que

alisme, espoli, anul·lació dels drets humans...

Vivim en un món on el principal repte és la justícia social. Justícia en-

56

da en el desenvolupament personal, social i cultural i el treball digne.

Desenvolupament

sense guerres”.

guerra, usurpació, explotació, coloni-

Comissió de l’Agenda Llatinoamericana

pel

primer graó en la construcció d'un món

Desenvolupament és el contrari de

ROSER FONT

L’Educació

els ensenyaments humanístics tinguin un pes important en els plans d’estudi.

Quant a les metodologies, caldrà experimentar, publicar i compartir bones

La cooperació és el contrari de l’in-

pràctiques que ens acostin a l’objectiu.

dividualisme, la incomprensió, la fal-

En aquest sentit el Departament

ta d’empatia...

d’Ensenyament està impulsant la meto-

Cooperar vol dir donar i rebre en un

dologia de l’Aprenentatge Servei que té

tesa com a igualtat d’oportunitats per

Fem prou i prou bé des de l’escola,

pla d’igualtat. Aprendre el valor de la

per principi garantir als estudiants l’ex-

a tothom per desenvolupar la vida

des de l’educació en tots els seus ni-

cooperació només s’aconseguirà por-

perimentació d’accions de compromís

amb dignitat i benestar humà. Estem

vells i àmbits per preparar les futures

tant-la al cor de l’escola: cooperant entre

cívic i d’exercici de la ciutadania activa

molt lluny de tenir un món just però

generacions per afrontar aquest gran

iguals s’aprèn el valor de la cooperació

al llarg de la seva trajectòria escolar.

no podem tapar-nos els ulls i seguir

repte? Fins a quin punt una visió críti-

en el terreny social i polític.

permetent que augmentin cada cop

ca del que passa en el nostre món glo-

L’educació crítica i transformadora

guanyarà amb exèrcits de persones for-

més les desigualtats.

balitzat entra a les aules en forma d’in-

s’ha d’incorporar al currículum de for-

mades en la consciència del bé comú, de la solidaritat i la cooperació.

La globalització del sistema capi-

vitació a la reflexió, a la mirada crítica,

ma tranversal perquè els infants i joves

talista és la causa de les desigualtats i

al desenvolupament de competència

han de rebre una educació integral que

provoca l’acumulació de la riquesa en

en saber “llegir” què passa en el nostre

els aporti coneixements però també

uns pocs a base de l’empobriment de

entorn, a estar amatents al tipus d’in-

consciència i sensibilitat cap a allò que

la gran majoria.

formació que ens arriba...?

els envolta. I en aquest món intercon-

El desenvolupament dels països

Aquesta com tantes altres fites que

nectat i canviant els educadors hi tenim

empobrits depèn de la geopolítica i

ens marquem els educadors que pen-

un paper crucial, per la qual cosa haurem

això acaba afectant els seus habitants,

sem que un món millor és possible ha

d’exigir també formació inicial.

a la gran majoria dels quals se’ls fa

d’entrar a l’escola. Deia Rosa Roig, peda-

molt difícil aconseguir una vida basa-

goga feminista i pacifista republicana,

2 5 A N YS I M É S

El combat per a la justícia social es

Aquest és el gran repte que té l’escola avui, aquí i a tot el món.

El món ens interpel·la, l’hem de fer present a les nostres aules.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

57

Salut arreu i per a tothom ANNA BONMATÍ Àfrica Viva

amb la salut arreu i per a tothom. Po-

qual es parla ben poc.

sem d’exemple la fam zero, l’erradi-

Un segon repte en salut, procla-

cació de la pobresa, l’aigua neta i el

mat per tots els organismes interna-

sanejament. S’evidencia doncs que la

cionals, és la seva universalització.

sostenibilitat del planeta està vincula-

Les desigualtats en aquest àmbit són

da a la salut.

més que evidents no només ens els

Així, tant en salut com en d’altres

diferents països sinó que també estan

aspectes bàsics de les persones com

essent evidenciades dins d’un mateix

l’educació, tenim molts reptes en els

país, dins d’una mateixa ciutat. Perso-

propers anys. Reptes que cal treballar

nes que viuen en barris més desafavo-

de manera conjunta amb els organis-

rits socialment tenen menys salut que

mes i institucions amb un caire de

aquelles persones de barris benes-

cooperació internacional, de manera

tants d’una mateixa ciutat. Aquest fet

directa, amb més recursos de salut o

és més flagrant en ciutats de països on

bé lluitant per reduir les causes que

els sistemes de salut no són univer-

provoquen aquestes situacions. No

sals, és a dir, on l’accés als recursos

oblidem, però, les petites accions que

sanitaris són privats.

podem fer individualment, com a part

Ens venen a la ment exemples com

de la nostra solidaritat, fent un ús ra-

les faveles i els barris marginats de

cional i adequat dels nostres recursos

Tothom valora la salut quan comen-

per la innovació i desenvolupament

ciutats de milions d’habitants on les

sanitaris, fent accions per reduir les

ça a perdre-la. Malauradament, aquest

(I+D) en les anomenades “malalties

condicions de salubritat són inexis-

desigualtats socials al nostre entorn i

bé tan preuat no és accessible per a tot-

estètiques”, les que afecten un nom-

tents i on se “sobreviu” enmig de les

lluitant pel reconeixement dels drets

hom ni arreu. Avui, al segle XXI el dret

bre de persones –molt menor que

deixalles, enmig d’aigües brutes...

de totes les persones.

a la salut és encara un dels majors rep-

les “malalties exòtiques”– amb un alt

Aquests casos són els més evidents

tes que tenim com a ciutadania.

poder adquisitiu, i per la qual cosa,

però també podem parlar d’aquestes

poden permetre’s el pagament de fàr-

diferències a casa nostra. Molts barris

macs de la seva butxaca.

de les nostres ciutats o pobles patei-

Fer que la salut arribi a tots els racons del planeta és un dels nostres

58

efecte, aquest del canvi climàtic, del

grans desafiaments. Les malalties

Aquest fet, però, potser canviarà

xen desigualtats en salut tot i tenir un

tenen prevalences diferents arreu

en un futur proper. I no tant pel can-

accés als recursos sanitaris gratuïts.

del món. Un exemple clar podrien

vi d’actitud dels lobbies de salut sinó

Estaríem parlant dels barris on viuen

ser malalties com la malària, el den-

pel desplaçament d’aquestes greus

persones vulnerables, per la seva con-

gue, l’ebola... i tantes altres. Aquestes

malalties a altres zones del planeta, a

dició d’immigrants, per l’estigmatit-

malalties, que per a nosaltres semblen

causa de la mateixa acció humana que

zació del propi barri, per la manca de

exòtiques, estan limitades a certes zo-

provoca el canvi climàtic. Serà alesho-

recursos econòmics i/o d’educació.

nes del planeta i, per tant, no suposen

res quan s’activaran totes les alertes

Un dels Objectius de Desenvolupa-

una prioritat en la recerca de tracta-

i es començaran a destinar els recur-

ment Sostenible (ODS) per a l’agenda

ment: la indústria “de la salut” no hi

sos necessaris per trobar nous trac-

del 2030 és la salut però, de fet, la ma-

preveu beneficis! La indústria aposta

taments per a aquestes malalties. Un

joria dels ODS estan molt relacionats

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

59

Una persona, un vot.

Dret a vot de les persones immigrades KARIM SABNI

Cooperativa Idària

Pretenia escriure aquest article en

60

policial, requisits amb parany, etc.

sos, la majoria de les vegades en con-

ons locals. Aquesta situació tendeix

flicte, i promouen l'aparició de nous

a distingir dues menes d’estrangers i

òrgans governamentals encarregats de

a reforçar la discriminació entre dos

la seva gestió interna.

tipus població, fet que corrobora la

La qüestió del dret a vot dels immi-

idea que són les diferències culturals

grants només es planteja a les persones

les que impedeixen el procés d’inte-

originàries d’un país no pertanyent a

gració. Com a primera conclusió cal

la Unió Europea que no adopten la na-

subratllar que darrere del debat so-

cionalitat espanyola. Els tràmits per

bre el dret de vot dels immigrants s’hi

adquirir-la són llargs, feixucs i costo-

amaguen altres preguntes més sensi-

sos, és també una forma d’evitar que

bles: és racista la nostra democràcia?,

aquests ciutadans votin.

estem perpetuant i normalitzant un

Aquest dret elemental està negat per

frau democràtic?, acceptem que a la

la pròpia Constitució espanyola, que en

nostra societat hi hagi gent de prime-

l’article 13.2 assenyala que “només els

ra, segona i tercera categoria?

espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23”. Aquest article 23 és justament el que reconeix el dret dels ciutadans “a participar en els afers pú-

La immigració és entre els temes més sensibles del nostre temps.

No hi ha societat lliure de la por als considerats estranys o de fora.

blics, directament o per mitjà de repre-

Els arguments moderns contra la

sentants, lliurement elegits en elecci-

immigració i l'immigrant no són sinó

ons periòdiques per sufragi universal”.

la racionalització d'un instint primari.

un temps en què no hi hagués elecci-

Els estrangers s'han transformat en

ons, cosa que actualment a l’Estat es-

objecte polític a través de l'elaboració

Il·lustrem-ho amb un cas concret, a

Les autoritats democràtiques no hau-

panyol és impossible. El fet és que vo-

de polítiques d'immigració i estran-

la ciutat de Girona més de 16.000 per-

rien d'actuar com si estiguessin ab-

lia parlar d’un dret que hauria de tenir

geria. Aquestes mesures públiques

sones resten excloses de poder votar.

sents de les societats a les quals es de-

tota la ciutadania, poder escollir i de-

aborden no tan sols el control dels flu-

Són veïns nostres que tenen totes les

uen. Però tampoc haurien d'alimentar

cidir qui el representa políticament.

xos migratoris sinó la integració, que

obligacions i als quals es nega el dret a

aquest instint i la consegüent sensació

Per a alguns serà una sorpresa, però

dona forma a l'accés d'aquestes co-

vot. Poden portar més de deu o quinze

d'amenaça que experimenten tant au-

la realitat és que molts veïns i veïnes

munitats a drets de naturalesa social

anys entre nosaltres però no són reco-

tòctons com forans. La tensió nosaltres

nostres no poden participar de forma

i econòmica, així com la regulació de

neguts com a ciutadans en no poder

versus els altres afavoreix el conflicte.

activa en la política.

la nacionalitat, que impacta sobre les

escollir els seus representants.

La història així ho demostra. La inte-

Abans de res vull destacar que les di-

possibilitats d'incorporació dels im-

La prohibició del dret a vot és con-

gració política dels immigrants pot ser,

ficultats dels emigrants i refugiats són

migrants a l’escena política dels estats

trària als principis democràtics de les

més enllà d'un mandat normatiu de la

molt grans, immenses. Si, amb sort,

receptors.

nostres societats. És difícil imaginar

democràcia com a règim incloent, la

aconsegueixen arribar a la Península,

La qüestió migratòria s'ha convertit

una “integració” d’immigrants sense

forma correcta d'aconseguir l'objectiu

es troben amb un veritable laberint bu-

no tan sols en un objecte de transfor-

reconèixer-los un dret essencial com

de la convivència pacífica.

rocràtic que jo anomeno “racisme ins-

mació, sinó de creació institucional.

exercir la seva ciutadania. D’altra ban-

titucional”: manca d’informació, trami-

Les polítiques migratòries es configu-

da, els ciutadans de països de la Unió

tació inacabable de papers, assetjament

ren seguint una sèrie d'idees i interes-

Europea tenen dret a vot a les elecci-

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

61

oritzen altres temes. Deu ser que són

Nicaragua, Hondures i el Salvador, ha

temes que no són d’interès per a les

sigut fàcil perquè de discapacitats n’hi

persones discapacitades.

ha a tot arreu.

Em ve al cap el discurs que hem fet tantes vegades:

La invisibilitat de la discapacitat JAN MILLASTRE

Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD)

Les persones discapacitades són les

sento com el meu segon poble. Està

que pateixen amb més duresa les situa-

amagat enmig de les muntanyes dels

cions de pobresa, falta d’assistència sa-

Cuchumatanes, a prop de la frontera

nitària, falta d’educació... i haurien de

amb Mèxic. Un poblet que conserva l’es-

estar prioritzades en qualsevol projecte

sència maia i on hi ha l’Asociación de

de cooperació.

Personas con Discapacidad (ASOPEDI),

Però, a més, les associacions de per-

l’altra contrapart dels nostres projectes.

sones discapacitades són el tipus d’or-

Ja fa quinze anys que ens coneixem

ganització més reconegut i acceptat per

i que compartim projectes. Sens dubte

totes les societats i governs d’arreu del

que el més emblemàtic és l’Escuela de

món. Tothom entén que ens associem

Educación Especial del Maestro Fer-

per reivindicar els nostres drets i buscar

mín que fa dotze anys que vàrem inici-

solucions als problemes que tenim.

ar i que ja ha aconseguit resultats tant

I caldria aprofitar que els col·lec-

destacables com que a Aguacatán hi

tius de persones discapacitades són

hagi hagut les primeres generacions de

Amb aquest ja són molts els viatges

les nostres contraparts. Una ONG que

un bon recurs per plantejar temes

persones discapacitades amb estudis

a Guatemala, ja fa més de quinze anys

porta vint-i-cinc anys (els mateixos que

com la pau, el gènere o la salut, entre

universitaris.

d’aquella primera vegada que hi vàrem

la nostra Coordinadora) treballant amb

d’altres qüestions difícils de treballar

anar amb una maleta plena d’il·lusions.

l’objectiu de millorar la qualitat de vida

en algunes societats.

Aquesta vegada en porto una de molt

de les persones discapacitades. I, com

Però desafortunadament no hem

a pèrit comptable gràcies a haver po-

més pesada, 25 quilos de pròtesis i ma-

tantes altres, prioritza les comoditats

sabut fer arribar aquest discurs a qui

gut començar a estudiar a l’escola del

terial ortopèdic.

de la ciutat d’Antigua per tenir-hi la

calia i la cooperació espanyola encara

Maestro Fermín. Justament m’hi he de

seu, on gestionen una ortopèdia i una

té la discapacitat com una assignatura

reunir per fer números sobre la cons-

fàbrica de cadires de rodes.

pendent.

trucció del nou edifici escolar –el que

Tantes vegades que havíem fet recollides de material fins que vàrem

62

El meu desig és enllestir ràpid a Antigua i anar cap a Aguacatán, el lloc que

La Conny, que és la comptable de l’ASOPEDI, enguany es llicencia com

aprendre que enviar materials reciclats

Es tracta d’una entitat molt con-

Cal dir que la cooperació catalana fa

als països en vies de desenvolupament

solidada que fa anys que du a terme

un temps que ha començat a tenir en

no és una bona opció. El material or-

projectes amb altres organitzacions

compte les persones discapacitades.

Fa uns anys es va dir que a Agua-

topèdic, tanmateix, és el primer de la

dels Estats Units, Noruega, el Canadà,

Encara falta però ja podem explicar

catán tots els nens estaven escolarit-

llista d’excepcions; amb el que porto es

Austràlia... però som l’única de l’Estat

que amb el Fons Català de Cooperació

zats però no se’n recordaven, dels nens

podran fer unes quantes cames ortopè-

espanyol amb qui ho ha fet, i això que

estem treballant en un projecte per, a

i nenes discapacitats. Aviat podrem

diques i això, sens dubte, que canvia la

estan al costat del monumental edifici

partir de l’experiència de Transiciones,

dir que tots els nens d’Aguacatán, però

vida del beneficiari.

tots, tots i totes ja estan escolaritzats.

on té la seu l’Agencia Española de Co-

crear una xarxa de distribució de ca-

El duc a l’associació de persones

operación. Ja han provat de buscar la

dires de rodes a tota Amèrica Central.

discapacitades Transiciones, una de

seva col·laboració però diuen que pri-

Ja tenim en marxa les contraparts de

2 5 A N YS I M É S

tenim s’ha quedat petit i cada cop hi ha més alumnes–.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

63

conscienciar sobre el desori de la des-

història. Hiroshima va ser el toc d'aten-

pesa militar i, a la vegada, obtinguérem

ció per iniciar un moviment d'objectors

un èxit inesperat: que l'any 2006 el Tri-

fiscals a les despeses militars i s'estima

bunal Superior de Justícia de Catalu-

que l'any 1950 hi havia 100 objectors

nya dictés una sentència favorable a un

als Estats Units. Les guerres de Corea

recurs respecte a una sanció de més de

i Vietnam van generar un rebuig mas-

50.000 pessetes, imposada a una decla-

siu i és l'època de màxima esplendor de

ració de l'exercici 1998. Els magistrats

l'objecció. El moviment es va estendre

van entendre provat que el sancionat

per diferents països i a l'Estat espanyol

havia ingressat la part del deute tribu-

trobem els primers l'any 1983.

tari a una entitat sense ànim de lucre.

A les nostres comarques, el movi-

És interessant observar que aques-

ment d'objectors fiscals va tenir un

ta sentència ha donat peu a altres ob-

L'objecció de consciència fiscal a les despeses militars

moment molt actiu durant la darrera

jectors a seguir en la mateixa línia i,

dècada del segle passat i la primera de

l'any 2018, el Tribunal Económico Ad-

l'actual. La Coordinadora d'ONG Soli-

ministrativo Regional de València va

JOAN SURROCA I SENS

dàries va fer un bon servei per millorar

donar la raó, de manera semblant a la

la difusió a base de tríptics, xerrades,

sentència del TSJC de 2006, a dos de-

presència en els mitjans de comunica-

mandants d'Alcoi i va anul·lar la san-

ció, etc. Justícia i Pau i la Fundació per

ció que se'ls havia imposat. Això no és

joria del poble està contra el desori de

la Pau van liderar les feines per donar

el que els objectors cerquen perquè les

les despeses militars.

a conèixer-la, com s'havia de fer i van

sentències perdonen les multes, però

procurar que els objectors s'inscrivissin

no pas la quantitat que deixen d'in-

en un cens.

gressar destinada als exèrcits. És un

Comissió de l’Agenda Llatinoamericana

"La gravetat –ens diu Gandhi– regula els astres des de temps immemorial però

64

de la noviolència, tot i que té una llarga

fou descoberta fa pocs segles. La novio-

No n'hi hauria prou d'aconseguir

lència regula la humanitat des del seu

una societat sense exèrcits si les rela-

origen però ha estat descoberta ara."

cions laborals seguissin sent d'explo-

Quan la declaració és positiva Hi-

pas, però insuficient.

L'objecció fiscal és una possibilitat de

tació, tot i que hem de convenir que

senda reclama l'import que s'ha deixat

Seria desitjable que el moviment

les moltes que tenim per exercir la novi-

l'exèrcit existeix com a darrera fron-

d'ingressar i s'inicien les corresponents

d'objecció fiscal tornés a agafar una

olència i contribuir a canviar la societat

tera de contenció, quan les forces po-

al·legacions i posteriors recursos. Els

nova embranzida, si pot ser engres-

actual per una de millor, un acte de de-

licials han fracassat i, prèviament, no

objectors no ho són pas per estalviar-se

cant un nombre prou significatiu de

sobediència no legal però legítim. Una

han estat prou convincents els mèto-

el percentatge del pressupost estatal

ciutadans per fer replantejar el destí

persona deixa de pagar a l'Estat una part

des persuasius. Els exèrcits afortuna-

destinat a l'exèrcit. Deixen de pagar

dels nostres impostos, de la mateixa

dels seus impostos, concretament el per-

dament tenen poca feina perquè els

a Hisenda, però ingressen la mateixa

manera que passa amb els impostos

centatge destinat a l'exèrcit.

elements persuasius a mans de l'Estat

quantitat a favor d'un projecte solidari.

que el declarant lliurement opta per-

Si el nombre d'objectors fos prou

funcionen a la perfecció. Ens tenen

Són accions que hom pot titllar

què ingressin a l'Església o a una en-

alt aconseguiríem replantejar la ma-

endormiscats, sense lucidesa per pen-

d'inútils, però no ho són quan generen

teixa existència dels exèrcits. El sor-

sar, participar i presentar alternatives

l'atracció important de gent disposada

prenent és la manca de fe en nosaltres

a l'actual model de societat.

a sumar a fi d'aconseguir avançar en

mateixos: no ens acabem de creure

Gandhi, Luther King i Lanza del Vas-

una cursa de llarga durada. Als anys

que la sobirania la té el poble i la ma-

to són alguns dels referents moderns

noranta, els objectors vam aconseguir

2 5 A N YS I M É S

titat social.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

65

Som part d’un tot CAROL COLL Associació de Naturalistes de Girona

materials respectuosos amb l’entorn i

sos per fer-hi camps de cultiu, com per

l’ús d’energies renovables.

exemple la soja, amb l’única finalitat de

La gran paradoxa és que mentre

sustentar la nostra economia basada en

invertim en projectes de cooperació i

l’externalització dels costos ambientals

demanem als països en via de desen-

i el consum de productes de llarg recor-

volupament que ho facin de forma

regut a baix cost.

sostenible, als països del Nord global

L’augment del nivell del mar, la de-

no fem els canvis estructurals neces-

sertització, les pluges torrencials i els

saris per fer front al canvi climàtic i la

tifons destrueixen cada any centenars

crisi ambiental global.

de milers de llars i obliguen les perso-

A Catalunya, el Pla anual de coope-

nes que ja no poden viure a casa seva a

ració al desenvolupament 2017 va tenir

emigrar a altres països. Les regions que

una dotació pressupostària de 30,2 mi-

més pateixen i patiran les conseqüèn-

lions d’euros. El mateix any, les emissi-

cies del canvi climàtic són les més prò-

ons de gasos d’efecte hivernacle a Cata-

ximes a l’equador, mentre que l’origen

lunya van ser de 45,07 milions de tones

del problema està en l’estil de vida i les

de CO2, és a dir, que van incrementar

polítiques dels països del Nord.

un 2% respecte a l’any 2016.

Mentre anem fent projectes de co-

s’ha de fer sostenible en el temps i

operació, per millorar les vides de les

abordar els problemes reals i aplicar

Pensar globalment i actuar local-

ambient, sovint pensem en abasta-

persones en el seu territori, a casa

solucions perdurables. Però no podem

ment. Aquest ha estat el marc d’actu-

ment d’aigua potable, transició ener-

nostra continuem vivint en un siste-

deixar de banda els efectes de les nos-

ació de moltes entitats ecologistes du-

gètica renovable i a poder gaudir d’un

ma capitalista i extractivista basat en

tres accions i les principals empreses

rant les darreres dècades.

aire net de qualitat. Però ens oblidem

els combustibles fòssils. L’extracció

extractivistes del planeta sobre els ter-

Aquest enfocament té molt a veure

alguna peça clau: deixar de banda el

d’aquests combustibles suposa una

ritoris en via de desenvolupament.

també amb la cooperació al desenvolu-

model de consum capitalista, extracti-

agressió brutal, que sovint inclou vio-

pament, que parteix de la base que totes

vista i fòssil als països del Nord.

lacions i assassinats a les comunitats

les persones que vivim al planeta Terra

En els darrers anys s’han fet aven-

indígenes que habiten aquestes zo-

som part d’un tot i que hem de garantir

ços importants per garantir que els

nes d’extracció. El transport d’aquests

el compliment dels drets humans ar-

projectes que es desenvolupen en el

combustibles suposa la contaminació

reu. Que tothom, visqui on visqui, sigui

marc de cooperació al desenvolupa-

de rius i aqüífers que abans eren la seva

quin sigui el seu color de pell o la seva

ment siguin sostenibles i perdurables

font d’aigua i aliments. I la combustió

llengua, té dret a ser feliç i a gaudir de

en el temps. Cada cop s’involucra més

d’aquests combustibles suposa l’emis-

recursos bàsics de qualitat, a tenir una

a la població local i es posa el focus a

sió de gasos d’efecte hivernacle que ac-

educació i una feina digna. I això es tra-

donar resposta a les necessitats reals

centuen el canvi climàtic, i el resultat és

dueix a l’àmbit local, amb l’execució de

del territori. Això ha suposat un gran

que a data d’avui el canvi climàtic ja és

projectes i accions concretes amb les co-

avenç en els resultats obtinguts a

la primera causa de migracions.

munitats locals.

curt, mitjà i llarg termini. Així mateix,

Una situació similar passa amb la

cada cop es té més en compte l’ús de

destrucció d’extensos territoris bosco-

Quan parlem de cooperació i medi

66

La cooperació al desenvolupament

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

67

tra, també, que mai ha faltat l’esforç i la

cobra menys i fa les pitjors feines, de

La vulneració dels drets dels nostres veïns

voluntat de gent compromesa en totes

qui ocupa els marges de la societat i

les lluites, de persones que procuren

té més dificultats per trobar lloguer o

ordenar el caos i temperar les ares-

un contracte decent. I també hem vist

ENRIC RAMIONET

tes. Quan en temps de fronteres quasi

com, malgrat tot, amb l’oneig de les

obertes el mercat de treball va comen-

banderes del racisme o la xenofòbia

çar a convocar mans dòcils i abnegades

més o menys inflades, a la fi, qui veri-

i a les nostres poblacions la migració

tablement atrau o expulsa és el mercat

va arribar a un 2%, ja hi havia qui par-

de treball i les desigualtats. S’han alçat

lava dels riscos de l’exclusió, del racis-

murs, instal·lat concertines, rebutjat

me de les desigualtats, de la necessitat

els nàufrags i convertit el Mediterrani

de polítiques públiques i de construir

en un cementiri. Hem contractat paï-

plegats el futur. Han passat més de

sos del sud perquè ens facin, sense els

trenta anys des de la primera llei d’es-

nostres escrúpols, la feina més bruta.

trangeria i en general els canvis s’han

Ens hem degradat com a societat i des-

produït per limitar i restringir drets ja

cobert les nostres ínfules de civilitza-

restringits d’inici. Per vincular-los a la

ció, democràcia i drets, convertides en

condició de treballadors i no de ciuta-

un conte cínic per a nens i votants in-

dans, per sumir-los, d’entrada, en el

nocents. I ja sabem, i aquesta és la raó

dilema irresoluble de si vols papers ne-

de molts compromisos personals i col-

Llagostera Solidària

68

Aquesta terra que ocupem ha es-

en som fruit directe, sense considerar

cessites treball i si vols treball necessi-

lectius, que això, més que un estat de

tat ocupada abans per gent procedent

les migracions anteriors, i que si no

tes papers. Hem vist com es mantenia,

dret, és un estat amb dret d’admissió.

de molts indrets. Occitans i gascons

s’haguessin produït, ni el país ni pro-

permanentment, una borsa de treba-

al segle XVII, aragonesos, valencians,

bablement nosaltres, existiríem. Si no

lladors i treballadores sense permís de

murcians, extremenys o gallecs al segle

vas emigrar tu, va migrar el teu pare o

residència, sense cap dret, a la intem-

XX. Gent que la va trepitjar, treballar,

el teu avi, va escriure Saramago. No cal

pèrie, sotmesos a totes les crueltats. I

que hi va tenir fills i la va convertir en

remuntar-se al primat inquiet i descon-

també com a mesura que creixien les

llar i sepulcre, exactament com fan o

certat que des de la sabana africana es

desigualtats i els poders econòmics es

com faran els magrebins, subsahari-

va escampar pel planeta per entendre

mostraven més cínics i cobdiciosos, a

ans, pakistanesos, llatinoamericans...

que els fluxos migratoris són tan antics

mesura que ens fragmentàvem i ens

del segle XXI. Com a tants altres llocs,

com el ser humà, que mai s’han aturat i

empobríem, la immigració entrava en

també a Catalunya la immigració és

que la raó sempre ha estat l’anhel d’una

el debat polític en la proporció justa i

un element fundacional i nosaltres i

vida més digna. Observar-ho, com ens

precisa que necessiten els responsa-

les nostres circumstàncies en som la

proposen des de la Coordinadora, amb

bles reals per mantenir-se a l’ombra.

conseqüència. La geògrafa Anna Ca-

la perspectiva d’aquests 25 anys de mi-

Hem vist com sorgien i s’alimentaven

bré afirma que sense les migracions

rada humana i, a vegades, fins i tot de

les pulsions més primàries i les para-

del segle XX no arribaríem ni als dos

mirada conscient, permet constatar,

noies; com es denuncien els presump-

milions i mig d’habitants. De fet, asse-

per una part, que sovint els pitjors te-

tes privilegis de qui ni pot votar, ni

gura que més d’un 70% dels catalans

mors s’acaben concretant però, per l’al-

circular pel món, de qui quan treballa

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

69

Dones... migrades i racialitzades a les comarques gironines JESSENIA LAGOS

Associació Social i Cultural d’Hondurenys a Girona

i remunerat justament. Cada dia, a més

Però sempre podem trobar excep-

de complir amb les nostres responsa-

cions respecte a aquesta descripció, la

bilitats laborals a la indústria, hem de

qual cosa ens indica que encara hi ha

complir amb les que hi ha a la nostra

una feina de conscienciació per fer en-

llar, com són l’administració i mante-

tre la comunitat nativa, pel fet de ser

niment, i la cura dels seus membres.

ciutadans del món i acceptar la inter-

Aquí també hem de demostrar que som

culturalitat que actualment existeix a

competents, a més d’amoroses, com-

la comunitat.

prensives i disposades per mantenir la

Com a dones migrants, indepen-

unió i harmonia de la llar, oblidant-nos

dentment dels nostres orígens cultu-

–gairebé sempre– de nosaltres i les nos-

rals, tenim les mateixes necessitats i

tres necessitats. Aquesta és una altra

reptes per afrontar, cosa que fa neces-

mena de lluita, silenciosa i esgotadora,

sària la unió i cohesió de forces per

de subsistència i resistència femenina.

disminuir els efectes de la migració i

A altres dones, la necessitat de sub-

assolir una inserció social satisfactòria.

sistència ens porta a abandonar els nostres països d’origen i escollir una societat que mostri certes possibilitats de subsistència laboral per cobrir les necessitats de les nostres llars, a ve-

70

Cada vegada es coneixen més fets

reivindicació dels seus, i els nostres,

gades sense cap vincle amb la societat

històrics protagonitzats per dones

drets. Gràcies a elles avui podem “gau-

escollida. Ens disposem a córrer el risc

rebels que narren les lluites que han

dir” d’espais de participació en gaire-

i intentar aprofitar l’oportunitat de so-

conduït a transformacions socials per

bé tots els camps de moltes societats,

breviure, ens submergim en una nova

aconseguir un món més just. Dones

però hi ha moltes dones que encara es

societat amb el seu idioma, cultura

que arreu del món van lluitar pel re-

troben en moments difícils de lluita

i costums diferents als d’origen, ens

coneixement digne de la seva essència

contra aquells costums, ritus, compor-

posicionem disposades davant l’im-

humana, per la igualtat de capacitats,

taments i polítiques pròpies de la seva

minent repte de l’aprenentatge i adap-

necessitats, responsabilitats i oportu-

cultura i la seva societat.

tació que la migració comporta.

nitats entre homes i dones. Lluites en

Actualment, moltes dones lluitem

La comunitat gironina és una soci-

les quals s’han obtingut moltes victò-

per mantenir els drets que hem aconse-

etat acollidora, sociable i cortesa amb

ries en l’àmbit polític i social gràcies

guit i no fer un pas enrere, gairebé amb

la població de dones migrants, les

a aquelles dones que van posar el seu

la mateixa càrrega domèstica d’abans.

quals, amb grans esperances de poder

cos i ànima per aquesta causa, vencent

Intentem demostrar en tot moment

comptar amb els mitjans econòmics

pors individuals i col·lectives del mo-

que som treballadores competents,

necessaris per cobrir les nostres ne-

ment, la por a l’opressió, a la censura,

eficients i eficaces, fortes, creatives i

cessitats, arribem disposades a oferir

a la violència i l’agressió, i fins i tot a

disposades a treballar amb enteresa,

el nostre major esforç, dedicació i ha-

la mort atès que han sigut moltes les

determinació i decisió, amb l’esperan-

bilitats, juntament amb el repte quoti-

dones que han perdut la vida per la

ça que l’esforç sigui reconegut, valorat

dià de ser dona.

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

71

Síntesis dràstiques DAVID FERNÁNDEZ

Periodista i activista social

un grafit contra l’enèssim mur: “He

ge és una redundància reiterativa. Un

deixat d’acceptar les coses que no puc

pleonasme carronyaire. Una comptabi-

canviar. Estic canviant les coses que

litat delictiva. I que capitalisme i drets

no puc acceptar”. Manual binari d’ins-

humans, capitalisme i drets humans,

truccions d’Italo Calvino, saber què és

són ja incompatibles.

infern i què no; “La primera és fàcil per

La derrota d’autoderrota que es cova

a molts: acceptar l’infern i tornar-se

cada dia –ni inevitable ni invencible;

part d’ell fins al punt de no veure’l més.

reversible i capgirable– ve de lluny. I

La segona és perillosa i exigeix atenció

no, el problema no és tot el que passa

i aprenentatge continus: cercar i saber

–que també, és clar– sinó, i sobretot,

reconèixer qui i què, enmig de l’infern,

que permetem i deixem que passi. Pura

no és infern, i fer-lo durar, i donar-li es-

dialèctica: fan el que fan perquè els

pai”. Donar-li espai als drets humans.

deixem passar. Els senyals d’avisos i

Rebobino, que 25 anys no són res.

alertes són antics. Alarmes d’esfondra-

Deuria ser pels volts del 2003 –i havi-

ment llunyanes i properes. “Els límits

en plogut totes les convocatòries alter-

del creixement”, del matrimoni Mea-

mundistes– i aleshores, Àlex Guilla-

dows, és del 1972. Perquè desaparei-

mon d’Entrepobles ho va deixar anar

xen les lluernes ho va etzibar Passolini

sense narcòtics: “No, la pregunta no és

el 1975. Fins i tot la NASA, el 2014, va

ja si un altre món és possible, sinó com

“La Declaració Universal de Drets Humans

i una sola mar. I la filferrada invisible

recordar que al capitalisme tal com el

carai és possible aquest”. La síntesi més

és una carta a Santa Claus”

del mur de la deshumanització crei-

coneixem, final de l’Antropocè, no li

dràstica. Actuar o sucumbir, desobeir

xent. Cada cop que puja la borsa, bai-

poden quedar més de dues dècades per

l’horror o reproduir-lo còmplicement,

xen els drets humans. I viceversa.

una triple casuística: col·lapse i extrali-

perquè el que no serveix per a res és,

Ens acaba de deixar Wallerstein, tal

mitació ecològica, desigualtats globals

això segur, no fer res. Perquè cap silen-

vegada el millor analista –“l’embogit

ingovernables i la hybris i la bilis de la

ci ens salvarà. I perquè per sortir del fo-

balandreig del vaixell global”–del siste-

cobdícia brutal de les elits.

rat, contra el nihilista fracking del gran

Jean Kirkpatrick, ambaixadora dels EUA durant l’administració Reagan davant l’ONU

72

i marea ultra, és que capitalisme salvat-

Indiferència i ceguera, no volem ac-

ma-món capitalista –dominació i acu-

Mentre llegeixes, les dades esco-

retrocés i la involució global, el més

ceptar el que ja sabem; implicaria actu-

mulació. Adjectivació XXI: capitalisme

piran deforestació, mort i violència,

important és deixar de cavar. I l’única

ar. No volem observar el que ja veiem;

del desastre via Klein; capitalisme senil

mentre la factoria distòpica de Silicon

alternativa, llaurar cada dret humà.

implicaria mirar. No volem assumir

–recorda sempre Miren Etxezarreta–;

Valley us dirà via smartphone que “tot

el que ja coneixem; implicaria pensar,

capitalisme suïcida –segons el liberal

va bé”. Ho fiem tot a la tecnolatria i al

que aviat serà delicte per als inquisi-

Miquel Puig–; capitalisme canalla –per

transhumanisme, filosofa Reichmann,

dors d’arreu. Tants nords, tants suds:

César Rendueles– o capitalisme zombie

i així ens va. Una app ens salvarà i Mart

el que caldria fer i no estem fent, a la

–en boca de l’Anton Costas, expresi-

ens acollirà. Així les coses al Regne de

vora d’una Mediterrània que expressa

dent del Cercle d’Economia. El cineasta

la Mercaderia. Fantasies criminals. Per

la crueltat de cada contradicció. Agost:

finlandès Kaurismäki capta el moment:

a quan una Internacional de Països No

per a uns platja i estiu, per a altres mort

ja no hi ha capitalisme, només sadisme.

Alienats?, ha suggerit Mario Zubiaga.

Adaptació del text 'Síntesis dràstiques' (Justícia

i hivern. Dues ribes, totes les perifèries

El que podem dir, contra vent neoliberal

Angela Davis desobeint, parlant com

Global, Dossier Sentit Crític, novembre 2019)

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

73

Refugiats: jugar-se la vida en l’últim gest de supervivència NÚRIA PALOMAR Girona Acull

alcen la veu contra l’Europa fortalesa.

pitjora. És cert que són nombroses les

Davant dels murs, les amenaces i els

lleis i convencions que regulen el dret

discursos xenòfobs que pretenen tan-

a buscar una vida digna i que prete-

car fronteres, s’uneixen en un clam:

nen garantir a les persones que fugen

VOLEM ACOLLIR.

dels seus països amb aquest objectiu

I mentre reivindiquen i exigeixen

el dret d’asil i a ser protegides: la De-

als estats que assumeixin les seves

claració Universal de Drets Humans

responsabilitats i treballin per evitar

de 1948, la Convenció de Ginebra de

més morts al Mediterrani i per garan-

1951, el Protocol de Nova York de 1967

tir una acollida digna, també actuen

i la Carta Europea de Drets Fonamen-

en primera persona del plural. S’orga-

tals, entre altres lleis i reglaments,

nitzen en entitats, en xarxes de suport

però la realitat és ben sabut que n’és

mutu, en espais col·lectius, traspas-

una altra i les cada vegada més desco-

sant el simbolisme de les proclames

ratjadores notícies que ens arriben no

i omplint-se de consciència col·lec-

fan sinó confirmar els pitjors auguris

tiva i voluntat d’acció. Responen a

pel que fa a la realitat que ens és més

la crida quan cal obrir les portes de

propera: Europa s’ha consolidat com

casa a persones a les quals el sistema

una gran fortalesa. Es reforcen les

de (des)acollida expulsa, organitzen

polítiques migratòries més racistes i

xarxes d’acompanyament per ajudar

La memòria dels nostres avis i àvi-

es construeixen sense aturador noves

a dur a terme aquelles gestions més

enrere, contactar amb les màfies, patir

es que van haver de refugiar-se lluny

tanques, legals i físiques, per impedir

feixugues com tot allò relacionat amb

l'extorsió i el maltractament, patir gana,

de casa nostra a causa de la Guerra

l’entrada de les persones refugiades:

la documentació per assolir la situ-

set, assumir la incertesa, viure amb la por

Civil i van ser rebuts a altres terres

la protecció de les fronteres a llocs

ació de regularitat administrativa, o

contínua de morir. I tot i així, jugar-se la

segueix marcant el caràcter d’un po-

com Ceuta i Melilla, la persecució re-

buscar un sostre sota el qual dormir,

vida en l'últim gest de supervivència.

ble, el català, que es reconeix com a

pressiva a les ONGs que dediquen tots

constitueixen parelles lingüístiques, i

Continuen fent-ho ara mateix, mentre jo

societat acollidora. Un poble que ha

els seus esforços a evitar més morts

tantes i tantes actuacions.

escric, mentre tu llegeixes"

demostrat la seva voluntat d’acolli-

al Mediterrani, la paralització de mi-

Des del convenciment que cal obrir

da envers les persones refugiades en

lers de persones a camps de refugiats

fronteres als que es veuen obligats a

nombroses ocasions. Un exemple ben

a Grècia, l’incompliment sistemàtic

fugir i que cal assegurar una vida que

clar d’això el trobem a les comarques

i sense conseqüències per als estats

pugui ser viscuda dignament. Perquè

gironines, on encara es mantenen

dels compromisos d’acollida signats...

tothom té dret a fugir de la violència,

ben vius els records i els lligams es-

I enfront d’aquesta voluntat polí-

de la persecució, de la fam, perquè

tablerts als anys noranta del segle

tica de no respectar els drets humans

acollir és una qüestió de drets hu-

passat, en solidaritat amb els refugi-

més fonamentals, es troba una socie-

mans.

ats del conflicte bèl·lic dels Balcans,

tat civil dempeus. És dins aquest es-

en què més de 260.000 persones van

perit històric de solidaritat a què ens

perdre la vida davant la passivitat de

referíem, en què s'inscriu la resposta

la Unió Europea.

capitanejada pels veïns i veïnes que

"Viure la guerra, fugir-ne, deixar-ho tot

Lesbos, a cor obert. Arantza Diez

74

La situació, lluny de millorar, em-

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

75

Però la vessant més escandalosa

canviar realitats difícils: ens els darrers

d’aquesta reculada de la solidaritat

anys ens hem acostumat a veure com,

l’hem vist al mar. Sabem que, cada

en algun moment puntual, podíem fer

any, milers de persones que fugen de

ombra a la indústria de les armes i les

l’horror de la guerra o la misèria moren

potències militars (tractats contra les

ofegades perquè –com que els governs

mines, les bombes de dispersió, etc.).

no els volen aquí- se’ls neguen les vies

Mai com ara alternatives necessàries

segures. Aquesta mena d’assassinat

i llargament somniades (banca ètica,

en diferit escandalitza poques consci-

comerç just, etc.) són realitats, per més

ències. No només això, sinó que dar-

limitades i petites que siguin.

rerament a Europa hem vist casos de persecució de l’activisme humanitari.

Podríem dir que no només no està de

La solidaritat està ben vista?

moda la solidaritat sinó que, en certs

JORDI ARMADANS

ropa significa un atac a tots els valors i

Fundipau

ambients, queda bé perseguir la gent solidària. Efectivament, el creixement de l’onada xenòfoba i populista a Eupràctiques del moviment solidari.

Però com sempre, els fets conviuen

Ara fa 25 anys, centenars de tendes

gent per omplir-la i mantenir-la diver-

en tendències diverses i, sovint, con-

apareixien a l’avinguda Diagonal per

sos mesos? Recolliria simpatia social o

tradictòries. Tot i que el present, en

exigir que es dediqués el 0,7% del PIB a

generaria rebuig? És difícil de dir, però

clau de solidaritat, pau i drets humans,

la solidaritat. Una proposta llançada per

el que és segur és que costaria.

és –per dir-ho suau– francament inqui-

les Nacions Unides 20 anys abans i que

Arran de la crisi econòmica de fa

etant, també és ben cert que passen co-

ben pocs països complien en aquell mo-

una dècada, els governs van reduir des-

ses que trenquen aquest relat negatiu. I

ment. L’acampada del 0,7 -com se la va

pesa pública. A on van retallar més? A

les hem de tenir presents. Perquè si no

anomenar- va durar mesos, es va escam-

les partides de cooperació. Van pensar

en fem bandera, difícilment serem estí-

par per altres ciutats, va generar debats,

que era més fàcil (en el sentit de no

mul i motor de canvi.

manifestacions, trobades amb polítics,

generar-se tants problemes) retallar

Malgrat tots els malgrats, mai com

etc. i va constituir una de les accions

aquí que en altres partides. La idea de

ara al món s’havia vist una resposta tan

més vistoses del moviment solidari, en

fons: la gent no veurà malament que

global i ferma en defensa dels drets de

el qual van confluir els antics col·lectius

retallem diners per enviar-los fora i, en

les dones. La presa de consciència ha

de solidaritat, les incipients ONG de co-

canvi, ens els quedem aquí.

estat immensa i, segurament, ja no té

operació al desenvolupament i alguns dels joves que feien camps solidaris.

76

Certament, va ser així. No va ha-

punt de retorn. Mai com ara havíem

ver-hi cap alarma o queixa social, més

vist una onada tan extensa en la críti-

Seria possible, ara, una acampada

enllà del mateix sector. És sabut que,

ca a la destrucció mediambiental. Mai

reclamant el 0,7%? Despertaria tants

en temps de crisi, la mirada curta,

com ara havíem pogut veure que els

suports com llavors? Hi hauria prou

l’egoisme i la insolidaritat creixen.

moviments solidaris som capaços de

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

77

L’ètica de la cura a les entitats de cooperació i d’educació per al desenvolupament ELISABET MEDINA CARAMÉS Moviment feminista

contínua recerca de l’eficàcia i la pro-

conciliació, la corresponsabilitat i l’or-

ducció. Impregnades d’aquestes for-

ganització del temps a partir de l’anàli-

mes de fer, les entitats també cauen

si de la realitat familiar, laboral i social

en el parany i encara que assumeixen

de les persones que en formen part. El

el discurs feminista com a propi, si

sisè eix parla de donar valor a les dife-

és que ho fan, no troben una pràctica

rents formes de participació i analitzar

sistematitzada des de l’ètica de la cura

les eines democràtiques utilitzades.

en la seva forma d’organitzar-se, la

Incloure l’ètica de la cura en les en-

repartició de tasques, la prevenció de

titats socials no només és urgent i im-

conflictes, la provenció d’eines per a

portant, sinó que es converteix en un

la intervenció o en les temàtiques que

acte de coherència i justícia social que

ocupen el centre de la seva acció.

aposta fermament per la transforma-

Però com es tradueixen les cures

ció social.

en les entitats socials? Treballar amb perspectiva feminista implica incomoditat ja que qüestiona tot allò que fins ara havia quedat silenciat. Dona veu a desigualtats que en altres moments s’han obviat i que ara fan trontollar estructures socials molt assenta-

La incorporació de l’ètica de la cura

gan ens il·lumina una mica més quan

des. Però no cal partir de zero. A casa

en les entitats socials és l’assignatura

desenvolupa el concepte d’ètica de la

nostra mateix s’ha publicat una guia1

pendent i encara necessària per ca-

cura i estableix com a objectiu “posar

per acompanyar les entitats a realitzar

minar cap a una transformació social.

la sostenibilitat de la vida i del planeta

aquests canvis a partir d’analitzar sis

Però a què ens referim quan parlem de

al centre de tots els processos socials,

eixos. El primer, qüestionar-nos els

l’ètica de la cura?

comunitaris, econòmics i polítics”.

valors hegemònics que configuren el

Parlar de l’ètica de la cura no és fà-

Aquesta mirada ens convida a fer

dia a dia relacional de la nostra enti-

cil ja que partim de la seva invisibili-

una autocrítica pacient i detallada

tat. El segon, treballar els conflictes

tat. L’Organització Internacional del

amb la finalitat d’apostar per una soci-

tant des de la prevenció com des de

Treball defineix el treball de cura com

etat més justa. Implica posar al centre

la provenció de recursos per enfortir i

“totes aquelles activitats, en un sentit

les nostres formes de relació i donar

gestionar les relacions i les emocions

ampli, que es duen a terme per donar

reconeixement a tot allò que ens dona

amb eines com la comunicació no vio-

resposta a les necessitats físiques, psi-

benestar o facilita la nostra tasca des

lenta. Un tercer és el desenvolupament

cològiques i emocionals d’una o més

d’una gestió col·lectiva.

de protocols contra la discriminació,

persones en l’esfera pública i/o en l’es-

Les entitats socials i d’educació al

assetjament laboral i assetjament sexu-

fera privada, així com en l’economia

desenvolupament no s’escapen de la

al i per raó de sexe. Un altre eix aborda

formal, en l’economia informal i d’una

realitat del sistema capitalista i patri-

l’organització del treball i les tasques

1

manera no remunerada”.

arcal, una realitat contaminada d’una

donant valor a aquelles més invisibles

todiagnosi per a organitzacions La fede.cat –Orga-

mirada i estructura androcèntrica, en

i un altre, l’establiment d’eines per a la

nitzacions per la justícia social (Desembre 2018)

La filòsofa i psicòloga Carol Gilli-

78

2 5 A N YS I M É S

Perspectiva feminista i ètica de la cura. Guia d’au-

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

79

Solidaritat, un camí per recórrer i compartir col·lectivament CARLA GÜELL | Resilience Earth RAMON PUIG | Girona Acull

80

la resposta ha de ser local. És així com

És hora que deixem que emergeixin

hi hem participat i també ens hem

lideratges de base que trenquin amb

nodrit de persones i col·lectius locals

totes les formes d'opressió que ens han

que centren la seva activitat diària a

governat fins al moment i que obrin

transgredir les causes estructurals que

espais de democràcia profunda, espais

generen desigualtats.

de co-creació i reflexió. Que deixem

Gràcies a moltes persones anòni-

emergir noves organitzacions més

mes i lluitadores incansables que ens

lliures, flexibles i conscients dels seus

han precedit, les joves podem con-

objectius, capaces d'utilitzar les tecno-

tinuar caminant, encoratjades per

logies per consolidar xarxes internaci-

aquest llegat solidari. Un llegat que

onals de solidaritat. És hora que ens

es converteix en unes arrels que ens

unim, que aprenguem i siguem allò

nodreixen de consciència i que ens

que el món necessita perquè el canvi

anima a continuar avançant cap a la

pugui esdevenir-se. Hem vist, hem es-

co-construcció d'una nova forma de

coltat, hem sentit i hem après. Ara ens

viure i de relació, entre les persones i

toca actuar pel nostre futur i pel futur

amb l'entorn. Un llegat que admirem,

de les generacions que venen.

estimem, reconeixem i cuidem. Un

És per això, que no entenem cap

llegat de solidaritat internacionalista

altra forma de viure que no sigui llui-

que ens permet posar en marxa estra-

tant i construint. Creant alternatives i

Un camí ple de grans aprenentat-

defensa de la vida a la frontera sud

tègies de treball entre diferents orga-

essent solidàries enfront de totes les

ges que ens ha permès conèixer tan

espanyola, l'organització de comuni-

nitzacions del Sud i del Nord global

opressions. Davant d'aquest repte, cal

localment com globalment pobles

tats rurals de la República Dominica-

com a única alternativa imprescindi-

ser més solidàries que mai, incondici-

i comunitats que es neguen a viure

na i Guatemala, la resistència contra

ble per a la transformació ecosocial de

onalment i de forma desinteressada,

sotmesos a un model neoliberal asfi-

l'oblit dels pobles sahrauí i palestí, les

les nostres comunitats.

canalitzant els sentiments en mitjans

xiant econòmicament, depredador de

brigades solidàries a Grècia i Turquia

Tanmateix, com hem dit, les jo-

per revertir les injustícies. Ser soli-

recursos naturals i desconnectat de

plantant cara al racisme i desobeint

ves també aprenem, i aprenem ràpid.

dària doncs, consisteix a transcendir

la vida. Pobles i comunitats en resis-

a les portes de l'Europa fortalesa o la

Aprenem que s'han guanyat algunes

fronteres, físiques i mentals, perquè

tència, conscients que guanyar és fer

lluita decolonial a l'Àfrica subsahari-

lluites, però que encara hi ha molts

emergeixi dins nostra l'empatia que

justícia, i la justícia és que no sigui ro-

ana. Hem conegut territoris vius que

reptes. Ha arribat l'hora que, consci-

ens permeti escoltar i comprendre l'al-

bada la dignitat de poder ser qui som,

s'expressen més enllà de les fronteres

ents del llegat que ens han deixat i del

tra, acompanyar-la en el seu dolor per,

ni la llibertat de poder fer allò que

i que, en cap cas, es resignen a restar

context en el qual ens trobem, siguem

finalment, si es dona, connectar amb

volem, ni la consciència de saber que

muts, atemorits ni obedients davant

capaces de “surfejar” la incertesa i cre-

un propòsit, i convertir l'energia que

juntes avancem.

la imposició i la negació de la vida.

ar tot un sistema complex d'estratègi-

emergeixi en l'acció transformadora.

Rebels, sàvies i vives hem tingut la

Experiències inspiradores que ence-

es, i de liderar i impulsar aquests nous

sort de conèixer i compartir una gran

nien dins nostre la flama de voler fer

canvis ecosocials emergents, creatius

diversitat d'experiències, i hem tingut

quelcom diferent i transformador que

i innovadors. I sols ho podem fer con-

el temps per admirar-les i per apren-

impulsés el canvi des de les nostres

vertint-nos en aquest canvi que volem

dre'n: la lluita zapatista a Chiapas, la

terres ja que si el pensament és global,

veure al món.

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

81

El consum com a eina transformadora ÀNGEL FIGA

Oxfam Intermón Girona

La Mercè sempre estava molt pendent dels detalls de la botiga. El seu

82

sempre ho va conèixer com a Ceilan–

lata sinó que alimenta un mercat més

que els produïa. Era una unió de peti-

sostenible, que té en compte la digni-

tes cooperatives en la qual s'integraven

tat dels treballadors i treballadores,

famílies amb menys d'una hectàrea on

que fa possible, en definitiva, petits

conreaven te, però també tenien frui-

però importants canvis en les vides de

ters, una zona d'horta i un tancat per als

moltes famílies als països empobrits.

animals. També recorda l'explicació de

Jo compro aquí perquè crec que és el

com feien el compost per fertilitzar les

millor per a mi i per a tothom; si no

plantes de forma sostenible i gratuïta. I

pensem en les conseqüències de les

el més important que li va quedar de la

nostres compres –diu la clienta –no

formació va ser que les famílies podien

tindrem raó de queixar-nos després

viure dignament i donar als seus fills i a

que passin tantes injustícies.

les seves filles un futur amb esperança.

La Sió, la clienta, es va endur la seva

No haver de migrar als barris marginals

compra habitual i, aquesta vegada,

de la capital, Colombo, era tot un èxit.

també una bossa feta a mà a l'Índia de

La Sió era una clienta habitual de

la qual es va enamorar. La Mercè va

la botiga de comerç just. Portava anys

pensar que amb clientes com la Sió,

acudint més o menys un cop al mes a la

que opten per un consum conscient,

botiga i solia comprar cafè, te, xocola-

sostenible i compromès amb la justícia

tes i alguna cosa que sempre li cridava

social, la botiga no tindria cap dificul-

Sabia que el seu negoci depenia de la

l'atenció. –Com va tot? –va preguntar

tat a tirar endavant. Va rematar la resta

confiança. I la Mercè ho va aprendre.

la Sió no només per cortesia. –Aconse-

del seu torn amb un parell de vendes més i, després, va baixar la persiana…

pare va tenir una carnisseria fins que

Ara, sent voluntària en una botiga

guiu quadrar els números de la botiga?

es va jubilar. De nena, li encantava es-

de comerç just, recordava moltes co-

–Doncs sembla que sí, segons ens van

tar-hi mentre el seu pare despatxava.

ses del negoci familiar. Des que es va

explicar l'altre dia en una reunió de re-

Era un temps en què la compra era un

jubilar de professora d'institut, va te-

visió de l'any. –Que bé! –va exclamar

ritual. Els comerciants coneixien la

nir clar que volia mantenir-se activa.

amb sincera alegria. –Són temps difí-

clientela i els seus gustos i també si a

I després de considerar diverses op-

cils per al petit comerç i a la botiga de

casa hi havia algun problema, pel qual

cions, va optar per aquest voluntariat

comerç just, en pagar als productors i

preguntaven amb ànim esperançador.

perquè s'ajustava bé a la seva disponi-

productores uns preus justos, resulta

Era un temps en què el gènere –quan

bilitat –dos matins a la setmana– però

encara més complicat mantenir tots

gènere feia referència només al pro-

també li permetia aquesta connexió

els costos. -Sort que vosaltres hi treba-

ducte– era molt cuidat. El pare de la

amb aquell temps de la seva infantesa.

lleu de manera desinteressada –li diu

Mercè sabia de quin escorxador venia

A la botiga de comerç just les lliçons del

la clienta a la Mercè –. Però el que ella

cada peça que comprava al mercat

pare de la Mercè eren totes aplicables.

té clar és que a més del voluntariat que

d’abastaments i, fins i tot, coneixia

Mentre endreçava la prestatgeria

mou la botiga, res seria possible sense

bona part de les granges d'origen de

dels tes, va recordar la formació que li

el compromís mantingut i ferm de la

la carn. Ell sabia que aquesta informa-

van donar sobre l'organització de cam-

clientela que sap que amb la seva com-

ció era important per als seus clients.

perols i camperoles de Sri Lanka –ella

pra, no tan sols adquireix cafè o xoco-

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

83

l’esperança, i de tantes i tantes com-

deixo aquí.

panyes de viatge que fan de nosaltres

Aquest fragment de pura realitat

persones humanes, és a dir –torno a

avui sembla pura ficció i viceversa: la

Freire– una “presència” en el món,

realitat explicada per la major part de

uns éssers d’acció i reflexió sobre el

l’entorn mediàtic, educacional i po-

món. I, sobretot, la incapacitat de fu-

lític ens dibuixa una Arcàdia feliç on

gir de la resignació, la impotència o

l’existència de presos i exiliats polí-

la desesperança a l’hora d’enfrontar

tics catalans, per exemple, no respon

els reptes que genera la irracionalitat

a la repressió resultant de la negació

d’una “pura realitat” alienant i apa-

del dret a l’autodeterminació dels

rentment totpoderosa que treballa

pobles sinó a l’acció de la justícia da-

sempre en favor dels poderosos, dels

vant d’un evident “cop d’estat” que la

opressors.

La vida (ja no) és pura realitat

modèlica democràcia espanyola no

Que la feina feta, molta i diversa, al

podia tolerar. Els relats de ficció de la

llarg d’aquests 25 anys ens estimuli a

nostra societat líquida son la norma i

continuar la lluita contra l’analfabetis-

han aconseguit l’acceptació de la ma-

me polític fomentant l’educació crítica

SEBAS PARRA

joria de la població, de l’“audiència”.

i el pensament propi, la difusió dels

I a poc a poc, pacientment però amb

drets humans, tots i per a tothom, i la

molta eficàcia, han configurat una

lluita per la igualtat de drets, la recupe-

Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA)

84

ta prop d’un terç dels menors... Ho

Tot just tancada la dècada de sobi-

electricitat, 2.500 no tenen sistemes

opinió caracteritzada per l’analfabe-

ració de la memòria històrica, la gene-

rania i revolució que va viure Nicara-

de drenatge o clavegueres, 770 són

tisme polític. Analfabetisme polític

ració de consciència ecològica i la “de-

gua (1979-1989), mentre continuava

analfabetes, 18, la majoria menors de

entès, com ens recorda Paulo Freire,

socultació” de la realitat de les dones

pagant el greu pecat de plantar cara

5 anys, moren cada any a causa de la

com la concepció ingènua o màgica

i de les oprimides totes. Només així,

a l’imperialisme, vaig llegir un grafit

pobresa, més de 200 -continuem par-

de les relacions de la humanitat amb

la vida començarà a deixar de ser una

en una paret de Managua que sen-

lant de milions- d’infants i joves d’en-

el món que domina en el pensament

pura invenció aguantada per l’analfa-

tenciava que la vida es pura realidad.

tre 5 i 17 anys treballen en condicions

d’aquestes persones. En definitiva,

betisme polític. Una pura barbàrie.

Imagino que avui, només trenta anys

properes a l’esclavitud com a soldats,

com la incapacitat d’una persona, fins

després i en plena societat líquida,

servents o en altres feines perilloses

i tot en possessió de màsters universi-

s’hauria escrit la vida es pura ficción...

o humiliants... A Catalunya, segons

taris de veritat, de fer una lectura del

pura invenció. Perquè la pura realitat,

l’Enquesta de condicions de vida 2018

món ajustada a la pura realidad del

segons dades actualitzades de Nacions

publicada per l’Idescat, el 21,3% -més

grafit nicaragüenc. La incapacitat de

Unides, mostra que dels 7.545 milions

d’1 de cada 5- dels “7,5 milions de fu-

fer-se preguntes i atrevir-se a pensar

d’habitants de la Terra més de 2.000

turs” està en risc d’exclusió social -el

les respostes sense seguir el dictat cec

pateixen inseguretat alimentària “mo-

pitjor percentatge des del 2004, any

de mites i consignes. La incapacitat

derada o severa” i no tenen accés a

d’inici de l’estadística- i les dones, les

d’entendre el valor del compromís, de

medicines, més de 900 no tenen habi-

persones immigrades i les majors de

la crítica, de la indignació, de la deso-

tatge o viuen en allotjaments precaris i

65 anys són les que tenen més núme-

bediència i la insubmissió, de la llui-

no tenen aigua potable, 1.600 no tenen

ros de la rifa, la pobresa infantil afec-

ta transformadora, de l’educació de

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

85

El periodisme com a eina transformadora IRENE CASELLAS El Punt Avui

86

la realitat dels països empobrits, la

cions que contribuïssin a remoure les

defensa de la pau i els drets humans,

consciències i a sensibilitzar la ciuta-

o la qüestió de gènere. I encara més,

dania per aconseguir canvis reals en

ens va obligar a replantejar-nos com

la societat. Amb l’aparició d’Internet

s’abordaven aquests temes per no cre-

semblava que aquesta tasca podria ser

ar imatges falses i distorsionades en

més fàcil. I és cert que fa més ràpida

una societat en què el racisme, la xe-

la comunicació, l’accés a continguts i

nofòbia i els prejudicis continuen sent

el treball en xarxa, però de la mateixa

una amenaça present.

manera també facilita que es propa-

No hi ha dubte que els continguts

guin els missatges malintencionats o

socials han anat guanyant espai en

directament que es manipuli la gent.

tots els mitjans en aquests 25 anys,

Els mitjans de comunicació tenen una

però potser no tant com voldríem ni

gran responsabilitat a l’hora de com-

pels motius que voldríem. La foto-

batre les fakenews, però no ens enga-

grafia del nen sirià Aylan ofegat a les

nyem, a la pràctica el que fan és servir

platges de Grècia va commoure tot-

el seu amo, ja siguin les grans empre-

hom, però per poc temps. Han passat

ses o els partits polítics de torn. Per

quatre anys d’aquella foto inhumana

això és més important que mai que els

i els refugiats continuen patint, però

ciutadans i les entitats exigeixin un pe-

ara a més és criminalitza a aquells que

riodisme de profunditat, que no es que-

La voluntat de difondre la tasca de

quan ens trobàvem als locals de la

els volen ajudar. Les desigualtats, la

di amb les dades superficials i que no

les entitats i de sensibilitzar l’opinió

Fundació SER.GI amb Josep de Delàs,

injustícia i la pèrdua de drets col·lec-

aposti per la rapidesa sinó per la quali-

pública a través dels mitjans de co-

Jordi Planas, Benigno Mancebo, Sebas

tius i individuals continuen a l’ordre

tat. Perquè més enllà de les tertúlies te-

municació és un tret, podríem dir-ne,

Parra i Manel Mesquita per decidir

del dia, no només en llocs remots, sinó

levisives, de Facebook, Twitter, Insta-

genètic de la Coordinadora d’ONG So-

com omplíem aquell espai tan preuat.

també a casa nostra. I mentrestant, el

gram i tota la resta de xarxes socials que

lidàries de les comarques gironines i

De temes no en faltaven mai, l’activis-

món del periodisme es troba immers

la gent utilitza ara per informar-se, exis-

l’Alt Maresme. Ja des dels seus inicis,

me sempre ofereix material noticiable,

en una profunda crisi. Fa 25 anys ens

teix un món de veritat, on els fets que es

el 1994, es va arribar a un acord amb

més aviat ens costava fer la tria i de-

preocupava sobretot transmetre la in-

volen explicar s’han de contrastar.

el diari El Punt –ara El Punt Avui– per

cidir la dimensió de cada reportatge,

formació de manera acurada i oferint

publicar cada setmana una pàgina

de cada article, de cada entrevista, de

veu a aquells que no en tenien. Vam

amb continguts relacionats amb la

cada breu… Però el més interessant

entendre ràpidament que els fets no

solidaritat i la cooperació. Va ser una

de tot va ser que aquella experiència

són asèptics i que des del moment que

experiència pionera de compromís

ens va ajudar a normalitzar els con-

fas la tria dels continguts d’una publi-

periodístic que es va traduir en diver-

tinguts socials en el conjunt del diari.

cació ja t’estàs posicionant. Com deien

sos premis i reconeixements i de la

L’excepció –una pàgina concreta, un

sempre en Delàs i en Benigno –que per

qual tots, tant els periodistes com els

dia concret– ens va servir per a la ge-

desgràcia van morir amb pocs mesos

membres de les entitats, vam apren-

neralització, en el sentit positiu de la

de diferència ara fa 20 anys– la infor-

dre moltíssim. Recordo les primeres

paraula, d’informacions sobre temes

mació pot ser neutra, però no neutral.

reunions de la comissió de redacció,

com la immigració, l’exclusió social,

Ho deien en el sentit d’oferir informa-

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

87

Nous llenguatges, noves mentides, nous reptes JULI SUÁREZ

La Guerrilla Comunicacional

mitjans de comunicació es van adaptar

Llavors, quines intencions hi ha en

a la nova voràgine i van crear els seus

totes aquestes noves tecnologies, en

mitjans digitals. I aquí estem, amb tot

aquests nous llenguatges? La respos-

aquest guirigall dels Facebook, Twitter,

ta crec que és aquesta: no volen que

Instagram, Messenger, Tumblr, Snapc-

pensis. Tot està ideat perquè no hagis

hat, Pinterest, Youtube, QQ, Linkedin,

de fer ni pensar res, pur entreteniment

Google+, Sina Weibo, Reddit, etc, etc.

convertit en la seva veritat.

Aquests nous llenguatges, emmarcats en canvis culturals de gran enver-

88

I no, no és així, la veritat existeix dins teu.

gadura, són aquí per quedar-se. Aquest

Sense renunciar al progrés cal tor-

és, doncs, el nou camp de batalla per

nar a la reflexió, a l'assossec que dona

lluitar per la veritat. I a les que seguim

l'anàlisi, qüestionant d'entrada tota

insistint a fer d'aquest món un món

informació i pensant el perquè. Així

millor i igualitari, no ens queda altre

descobriràs la teva veritat, no la que

remei que adaptar-nos, per defensar

et diuen o intenten inculcar. Fomen-

els missatges de sensibilització contra

ta la teva curiositat, fes-te preguntes,

l'analfabetisme polític.

comparteix-les amb els teus. Gaudeix

Cal identificar les característiques

i defensa la naturalesa, no hi ha més

d'aquests nous llenguatges, entre les

veritat que aquesta. Solidaritza la in-

quals destaquen la immediatesa, les

formació i comparteix emocions. Una

imatges i el disseny.

bona conversa sense prejudicis és la

Diuen que vivim en l'era de la infor-

cidi de la seva intel·ligència. La veritat

mació però crec que tal creença respon

i la seva anàlisi, allò que fa créixer les

Per informar, ser ràpids i arribar

classe més intel·lectual que t'oferei-

a una evident fal·làcia. La utilització

persones, està present en el progrés de

els primers no és pas més important

xen les relacions. Obre un llibre i la

interessada de la informació ha exis-

la història i assenyala el camí a recórrer

que arribar amb la informació ade-

teva ment, i, frase a frase, el temps

tit sempre. Plató (427-347 aC) ja ens

per l'espècie humana. Per això, per les

quada, contrastada i real del que vols

s'aturarà sense adonar-te'n. I entra en

va il·luminar amb l'al·legoria de la ca-

mentides imposades i les lluites per la

comunicar. Les imatges han anat pre-

una sala de cinema, deixa que la foscor

verna per explicar per què la mentida

veritat, han existit les revolucions.

nent una rellevància de primer ordre,

et faci foragitar les irrealitats externes

impacta tant en la vida. La informació

A partir del 1983 es produeix el nai-

per la seva fàcil creació, manipulació

i trobar respostes en les històries d'al-

sempre ha estat la gran eina per dirigir

xement públic d’Internet promogut pel

i difusió. Fer una foto o un vídeo no-

tres històries. En resum, no donis res

els fils de la societat en benefici dels

capitalisme amb interessos comercials.

més requereix saber on situar el focus

per fet, construeix-ho tu. Perquè no-

interessos de certes elits i en contra de

L'invent, però, se'ls en va anar de les

i fer bé l'enquadrament per mostrar

més serem persones sent subjectes

la mà d'obra que mou el món. Imperis,

mans: els grans mitjans desinforma-

en aquestes imatges la pura realitat.

crítics i transformadors de la Història.

monarquies, governs, cúries ... han uti-

ven i els internautes, immediatament,

I finalment, el disseny. No és que ha-

litzat aquesta arma de poder sobre els

contrastaven la informació, la qües-

guem d’informar de manera atracti-

pobles, han creat múltiples irrealitats

tionaven i mostraven la veritat. Això

va, elegant i moderna. Això no serà

i han sobreviscut gràcies a la mentida.

els amos del món no s’ho podien per-

important per fer arribar la informa-

Però que l'ésser humà s'instal·li so-

metre i han anat creant totes les eines

ció. Per al públic de les TIC cal disse-

bre la mentida, que es desenvolupi so-

necessàries per tornar a l’anormalitat

nyar amb la intenció de fer-ho fàcil,

bre la base de ficcions, implica el suï-

inventant falsedats o fakenews. I els

pràctic i clar.

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

89

interdependència, participació, igual-

això és, dels governs i les administra-

tat i no discriminació, transparència i

cions públiques, vistes com a titulars

rendició de comptes).

d’obligacions (TO) que són els qui

Un altre dels reptes són les aliances

han de respectar, protegir i realitzar

estratègiques. Malgrat la preferència

els drets humans i també dels titulars

de les ONGD de treballar amb actors

de responsabilitat (TR), això és tots

homòlegs (per exemple, amb altres

aquells actors que puguin contribuir

ONGD), l’EGiBDH planteja com a inelu-

des dels seus recursos i posiciona-

dible que es treballi també amb TR i TO.

ment a l’efectiva realització dels drets

L’especialització de les ONGD ha

o de les actuacions dels quals es deri-

comportat una gran compartimenta-

vin vulneracions.

ció sectorial de les seves intervencions.

L’EGiBDH planteja una sèrie de

Però amb l’EGiBDH apareixen nous

L’enfocament EGiBDH: idees clau

reptes respecte d’altres enfocaments

reptes respecte de l’actuació coordina-

anteriors. Per exemple, el protagonis-

da entre les diferents titularitats.

NATALIA NAVARRO Alternatives

L’enfocament de gènere i basat en

L’enfocament

integrat

me dels TD i l’enfortiment de capaci-

Així doncs, superar l’assistencialis-

tats dels TO i TR. En aquest sentit, to-

me i la sectorialització de les ONGD

tes les intervencions han de propiciar

i obrir-se a nous actors estratègics,

participació, apoderament i conscien-

prioritzar el procés per sobre dels

ciació sobre els drets. I això, requereix

resultats, i reforçar el protagonisme

EGiBDH

analitzar quines mancances de capa-

dels titulars de drets, i tot plegat en un

posa les persones, vistes com a titulars

citats estan obstaculitzant que els TD,

marc de promoció de l’equitat de gè-

focament que es va consolidar en el

de drets (TD), en el centre dels proces-

TO o TR compleixin els seus papers

nere, són alguns dels canvis implícits

transcurs del Pla Director 2015-2018

sos de desenvolupament, com a pro-

respectius envers la realització dels

a l’EGiBDH que han d’aconseguir que

i que s’ha afermat com una de les

tagonistes i agents actives, emfatitza

drets humans.

fem una cooperació més transforma-

aportacions

drets humans (EGiBDH) és un en-

90

les capacitats de les altres titularitats,

transformadores

la importància de la participació de

Un altre desafiament que tenim

de la cooperació catalana en el Pla

qualitat, que comporta conscienciació

amb aquest canvi de paradigma és

Director 2019-2022. Va sorgir de la

sobre els propis drets. L’EGiBDH posa

la superació de visions assistencia-

voluntat de treballar conjuntament

l’atenció no només en les causes imme-

listes i de satisfacció de necessitats.

i simultània l’enfocament de gène-

diates, sinó també en les causes subja-

L’EGiBDH qüestiona nocions habitu-

re amb el basat en els drets humans

cents i estructurals de les desigualtats i

als com “ajuda” i relatives a “persones

(DH) des del compromís ètic amb la

de la vulneració de drets i promou una

beneficiàries”, que passen a ser inter-

realització dels DH i amb l’equitat de

transformació en la desigual distribu-

pretades com a persones a les quals

gènere, així com des de la constata-

ció de poder social. Les seves estratè-

s’estan vulnerant drets.

ció que es reforcen i complementen

gies s’encaminen a impulsar proces-

Més enllà de la consecució de resul-

mútuament. La pretensió és poten-

sos d’apoderament de les persones

tats –allò que es fa–, amb l’EGiBDH im-

ciar sinergies entre ells, i evitar que

per tal que puguin exercir més poder

porta com es fan les coses, això és, que

en aplicar-ne un es resti en la imple-

i control sobre les seves pròpies vides.

tot el cicle dels projectes sigui coherent

mentació de l’altre.

Resulta així mateix essencial enfortir

amb principis dels DH (universalitat i

2 5 A N YS I M É S

més

dora i de major abast.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

91

Quan les bases empenyen, els polítics es mouen JORDI PLANAS

Comissió de l’Agenda Llatinoamericana

lidació definitiva del Fons, es va optar

que hi posem tot el que puguem de la

per certificar la indubtable hegemo-

nostra part, encara que sigui un xic de

nia municipalista dins de l’organit-

pols damunt d’un modest gra de sor-

zació i direcció de l’entitat barrant el

ra. Soc dels que crec que la solidaritat

pas a la incorporació orgànica de no-

internacional no tan sols ha d’aug-

ves ONG. La proposta, justificada en

mentar sinó que ha de millorar.

termes d’eficàcia en la gestió, fou un

Crec que aquesta nova i difícil

error. Sense la vitalitat i espontaneï-

etapa requereix saber moure el timó

tat dels col·lectius de base, el Fons va

i apuntar bé per no errar. Hem d’en-

quedar mutilat, almenys en esperit.

tendre la cooperació descentralitzada

El Consell Assessor, creat per man-

com aquell conjunt d’accions en què

tenir viva la veu de la solidaritat de

participen, sempre barrejats, grups

base dins de la institució, va resultar

de base, institucions locals i organit-

una experiència fallida fins a arribar,

zacions no governamentals. Mai com

de facto, a desaparèixer. En conse-

ara havíem tingut tants de mitjans per

qüència, ara mateix la coordinació

lluitar i fer pensar. Cal un debat sobre

entre el Fons i els col·lectius solidaris

l’estat actual de l’acció solidària entre

de base és mínima i sense cap mena

els col·lectius de base de les comar-

d’estructuració estable real.

ques gironines i els representants dels

Disposem, doncs, d’una eina irreEl 15 d’octubre de 1981 s’anunciava

La campanya feu forat a les comar-

però infrau-

operació internacional. Cal potenci-

que Justícia i Pau començava la cam-

ques gironines. L’Ajuntament d’Arbú-

tilitzada que ha sobreviscut gràcies

ar eines de formació i transformació

panya "Objectiu 0,7%". Amb transpa-

cies l’assumí com a pròpia, organitzà

al compromís inclaudicable d’alguns

com la campanya de l’Agenda Llati-

rència i qualitat, no només per acon-

campanyes de sensibilització entre els

ajuntaments i persones que creuen

noamericana Mundial vinculada a la

seguir que l’Estat espanyol complís les

ciutadans i destinà el 0,3% del pressu-

que l’autèntica solidaritat no pot ser

Coordinadora d’ONG Solidàries.

resolucions de les Nacions Unides que

post municipal a cooperació interna-

altra cosa que la defensa de la imple-

demanaven als països industrialitzats

cional. Altres ajuntaments s’hi anaren

mentació i l’aplicació de la justícia.

un ajut mínim del 0,7% del PIB per als

afegint i el 1986 els seus representants

I ara, on som? Què fem? Sembla com

ha pas millorat, tard o d’hora les llavors

països més necessitats, sinó també

es reuniren a Salt en l’Assemblea

si a tots plegats se’ns hagués mullat la

sembrades de compromís, militància

com a excusa per aconseguir altres re-

Constituent del Fons Català de Coo-

pólvora, com si el primer problema de

i acció amb passió per la justícia de

sultats: la sensibilització i l’acció ciu-

peració, ara fa 34 anys.

la humanitat ja no existís. El triomf de

tantes persones aquests anys i els venidors donaran els fruits regalats.

petible, extraordinària

tadana, l’educació per al desenvolu-

Tal com deia el seu primer presi-

l’individualisme i l’anestèsia del con-

pament, la igualtat... Érem conscients

dent, l’alcalde de Salt Salvador Su-

sumisme ens han allunyat de la mili-

que el 0,7% no era la solució dels enor-

nyer, “el Fons Català és una proposta,

tància. És hora de despertar perquè és

mes problemes dels països empobrits

tan humil com vulgueu però original

urgent canviar les regles i dur a terme

i que, sense un ordre econòmic inter-

i eficaç, a un vell problema de justícia

una tasca de conscienciació, de pen-

nacional just, ben poca cosa faríem.

distributiva: els països rics són rics

sament crític, de resistència davant

Però crèiem que valia més una acció

perquè els països pobres són pobres”.

de l’1 % de la població que posseeix el

Anys després, en la fase de conso-

50 % de la riquesa del món. Proposo

que mil excuses i vam tirar endavant.

92

partits polítics, responsables de la co-

2 5 A N YS I M É S

Convençut que, malgrat que durant aquests últims anys la problemàtica no

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

93

2 5 A N YS I M É S 1 3

5

ÀLBUM DE FOTOS

2

4

6 1 | 1999. Premi Sant Fèlix del Bisbat de Girona per l’acció social, cívica i humanitària de la Coordinadora 2 | 2000. Jornada anual a Calella (Alt Maresme) 3 | 1994. Acampada al Parc Central de Girona pel 0,7% 4 | 2004. Manifestació pels Drets Humans 5 | 2004. Marxa per la cultura de pau entre Figueres, Sabadell i Barcelona 6 | 2005. Visita del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a les entitats gironines

L’ E M P R E M TA G I R O N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

7

10

8

11

12

9

7 | 2007. Campanya per al Dret a Vot 8 | 2011. Marxa per la Dignitat de la Xarxa pels Drets Socials 9 | 2000. Consulta social per a l’abolició del Deute Extern 10 | 2011. DENIP. Paraigües per la Pau al Parc Migdia de Girona 11 | 2010. II Trobada de Codesenvolupament a Salt 12 | 2005. Concentració de rebuig a la mort de ciutadans subsaharians que intentaven entrar a les fronteres de Ceuta i Melilla 96

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

97

13

14

15

16

17

18 13 | 2010. Assemblea a l’Estació Espai Jove de Girona 14 | 2012. Roda de premsa per denunciar les retallades en cooperació 15 | 2013. Presentació de l’exposició Drets dels Infants a Salt 16 | 2013. Cercle de silenci de la campanya Pobresa Zero 17 | 2009. Jornada sobre Mitjans de Comunicació i ONGD 18 | 2011. Inauguració de l’Espai de Solidaritat a Girona, seu de la Coordinadora 98

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

99

19

22

20

21

23

19 | 2009. Brigada de SOARPAL a Palacagüina (Nicaragua) 20 | 2015. DENIP. Contes per la Pau 21 | 2014. Mostra de Teatre Inclusiu 22 | 2014. Premi Solidaritat 2013 23 | 2015. Jornada de debat sobre el codesenvolupament 100

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

101

26

24

27

25

24 | 2015. Manifestació per denunciar la política migratòria de la UE 25 | 2013. Jornada Anual a Les Escaules 26 | 2015. Jornada Anual a Vilobí d’Onyar 27 | 2016. Manifestació per denunciar la Llei de Nacionalitat 28 | 2016. Jornades de formació sobre Codesenvolupament 102

2 5 A N YS I M É S

28

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

103

29

30

31

33

32

34 29 | 2018. El poble sahrauí amb els presos polítics 30 | 2018. Acte sobre la llibertat d’expressió amb la Comissió de Periodisme Solidari 31 | 2010 Acte sobre Ruanda presentat pel GEES 32 | 2016. Campanya pels Drets Humans Tot[es] hi cabem 33 | 2017. Programa Mirades a TV Girona 34 | 2007. Taula rodona sobre Àfrica i els mitjans de comunicació 104

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

105

36

35

39

37

35 | 2016. Exposició Les Vides de l’Aigua amb la UdG, Coordinadora, Ajuntament de Girona, MSF i Biblioteca Carles Rahola 36 | 2016. Fòrum Social Català a Girona 37 | 2017. Jornada Anual a Espolla 38 | 2018. Tarda Juganera al CeDRe 39 | 2019.

Festa d’Aniversari de la Coordinadora a La Rosaleda de Girona 40 | 2018. Concert pel 70è aniversari dels Drets Humans, Tira pel Dret 106

2 5 A N YS I M É S

38

40

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

107

41

43

42

46

44

45 41 | 2018. Presentació del llibre “Drets Humans, drets fonamentals” 42 | 2017. L’Agenda Llatinoamericana a la Taula de Recursos Educatius de Girona 43 | 2019. Jornada Anual de la Coordinadora a Torroella de Montgrí, en el seu 25è aniversari 44 | 2011. Assemblea de desembre 45 | DENIP 2018. Juguem per la Pau 46 | 2018. Acció-denúncia per la presència de militars a la fira ExpoJove de Girona 108

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

109

As. de mujeres anti-mutilación (AMAM)

Arbúcies

Ass. Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (ACAPS)

Alt Empordà, Arbúcies, Garrotxa i Girona

25 anys d’entitats Recull d’entitats que en algun moment d’aquests 25 anys de trajectòria han estat o segueixen vinculades a la Coordinadora d’ONG Solidàries.

110

Ass. Cultural dels Drets del Poble Amazigh a Catalunya

Figueres

Ass. Cultural Gitana

Salt

Ass. d'Ajuda Mútua a Immigrants de Catalunya (AMIC-UGT)

Girona

Ass. d'amistat amb el poble de Guatemala

Girona

Ass. de Camerunesos i Amics (ACAGIA)

Salt

Ass. de Descendents d'Oduduwa

Salt

Ass. de Dones de Kerewan Samba Sira pel Desenvolupament

Girona

Ass. de Pacifistes i Objectors de Consciència (APOC)

Girona

Ass. de treballadors Africans de Garawol

Girona

Ass. d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA)

Girona

Ass. d'Immigrants de Tambacounda Pulagu

Salt Girona

Acció Solidària-Igman

Girona

Ass. d'Iniciatives Socials (AD'IS)

ACSUR Las Segovias

Figueres

Ass. Joan Alsina

Castelló d'Empúries

Adopció Sense Fronteres

Girona

Ass. Oudiodial

Salt

Àfrica Viva

Sant Feliu de Guíxols

Ass. Pata Emergent

Salt

Agermanament amb Perú

Salt

Ass. pel Desenvolupament de Sanana

Salt

Agermanament sense Fronteres

Girona

Ass. pel desenvolupament de Velingara

Girona

Aigua pel sahel

Girona

Ass. pel Desenvolupament del Riu Senegal

Girona

AIOKA

Girona

Ass. pel desenvolupament i cooperació

Salt

Ajuda en Acció

Girona

entre dones de Gàmbia

Àkan, Associació de Suport i Acollida d'Immigrants

Girona

Ass. per a la cooperació al desenvolupament Azahara

Roses i Salt

Alter Orbis

Figueres

Ass. Per a la cooperació i el desenvolupament

Girona

Amics de Colòmbia

Girona

al Senegal ECODIADIA

Amics de la UNESCO

Girona

Ass. per al desenvolupament econòmic de la Comunitat Rural

Amics del Nepal

Girona

de Sare Colly Sale (ADECRS)

Amnistia Internacional Alt Empordà

Figueres

Ass. Social i Cultural d’Hondures

Girona

Amnistia Internacional Girona

Girona

Ass. Sociocultural Casumaï

Girona

Arenys Solidari

Arenys de Mar

Ass. sociocultural de dones africanes de Banyoles Legki Yakaru

Banyoles

Arquitectes sense fronteres

Girona

Ass. Soninkara

Girona

ASDIQA

La Bisbal d'Empordà

Assemblea per una alternativa al neoliberalisme

Girona

As. Comisión Católica Española de Migraciones (ACCEM)

Girona

Atenció Psicosocial Intercultural (APSI)

Salt

As. de los Resortisantes de Wassolo a Girona

Girona

Ateneu de la Vall del Llémena

Cartellà (Sant Gregori)

Ass. de Magribins i Empordanesos "17 de Març"

Figueres

ATTAC comarques gironines

Girona

2 5 A N YS I M É S

Breda

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

111

ATTAC Alt Maresme

Calella

Creu Roja Girona

Girona

Balal Reoube Fuladu

Salt

Curasinkanu

Banyoles

Balla Africa

Ullà

Dagua ONG d'ajuda a Colòmbia

Girona

Bamtaare

Girona

Desenvolupament i Migracions

Girona

Banc de Recursos

Girona

Desos opció solidària

Girona

Bantandicori – Associació de Cooperació per

Arbúcies

Dníger.cat

Figueres

al Desenvolupament del Senegal

Dones de Gàmbia

Gualta

Banyoles Acció Intercultural

Banyoles

Dones Endavant

Girona

Banyoles Solidària

Banyoles

Dones Nigerianes Progressistes

Salt

Besalú Solidari

Besalú

ECCIT / IDEM

Girona

Blanes Solidari

Blanes

Edo State Union Nigeria

Salt

Bocke Dialloube

Girona

EINA Associació per la recerca i l'acció comunitària

Salt

Brasol

Girona

El Sitio Cultural

Girona

Cadaqués Solidari

Cadaqués

Enginyeria Sense Fronteres

Girona

Càritas Girona

Girona

Entrepobles

Girona

Càritas Parroquial de Salt

Salt

Escoltes Sant Narcís

Girona

Casal d’Amistat i Cultura Catala Argentí

Girona

Espais Humans

Flaçà

CC ONG Ajuda al Desenvolupament

Girona

Espiral

Girona

Centre Cristià dels Universitaris (CCU)

Girona

Familiar Sudowol

Girona

Centre Infantil i Juvenil Parroquial de Santa Eugènia

Girona

Federació Catalana del Voluntariat Social

Girona

Centre Multidisciplinari de Recolzament al

Girona

Fundació Pau i Solidaritat - CCOO

Girona

Desenvolupament Social, CIMADES

112

Fundació SER.GI

Girona

Children of Africa

Figueres

Fundació Talibés

Palol de Revardit

CODENAF

Roses

Fundació Utopia-BsF

Girona

Col·lectiu de solidaritat amb la rebelió zapatista

Girona

Fundació Vicente Ferrer

Girona

Col·lectiu per la Igualtat

Girona

Fundipau / Fundació per la Pau

Girona

Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG Ajuda)

Girona

Garrotxa Solidària

Olot

Comissió d'agermanament Salt - Quilalí

Salt

Gent Solidària amb la Terra (GEST)

Girona

Comissió de l'Agenda Llatinoamericana

Girona

Gidda Fuladugu

Vilobí d'Onyar

Comissió de Solidaritat de la Bisbal

La Bisbal d'Empordà

Giga Kafo / Girona Gàmbia

Girona

Comissió de Solidaritat Nord-Sud

Torroella de Montgrí

Girona Acull

Girona

Comitè Rural de Kandia

Girona

Girona Solidària

Girona

Concertació N/S Girona

Girona

Gra de Sorra

L'Escala

Cooperacció

Girona

Grup d'Animació Missionera (GRAMISS)

Girona

Cooperativa Idària

Llagostera

Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals

Girona

Coordinadora d'ONG i Entitats de l'Alt Empordà

Figueres

i treballadors estrangers (GRAMC)

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

113

114

Grup de Recerca i Estudi dels Conflictes (GREC)

Girona

Plataforma de Solidaritat de Calella

Calella

Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD)

Sarrià de Ter

Plataforma Educativa

Girona

Grup intercultural i solidari Ndenndden Ngol·len

Arbúcies

Plataforma per la Pau

Lloret de Mar

Grup Intercultural Jamia Kafo

Vidreres

PROIDE

Girona

Huellas de Colombia

Salt

Psicòlegs sense Fronteres

Girona

It's all about people

Sant Jaume de Llierca

Regió d'Oio

Girona

Jamara Kafo

Girona

Residents del poble de Kumbija a Catalunya

Olot

Jokkere Endam

Arbúcies

Salut Empordà Cooperació (SEC)

Figueres

Joves Immigrants del Gironès

Girona

Sarrià en Acció

Sarrià de Ter

Juristes sense Fronteres

Figueres

Servei Civil Internacional

Les Escaules

Justícia i Pau

Girona

SETEM

Girona

Kawral Fuladu

Salt

Sindicalistes Solidaris / Fundació Josep Comaposada

Girona

La Clandestina / Ateneu Lliure de Salt

Salt

SolidariQuart

Quart

La Guerrilla Comunicacional / Imatges per la Solidaritat

Porqueres

Solidaritat amb Bereko

Salt

La Nave Va

Girona

Solidaritat Arbúcies Palacagüina (SOARPAL)

Arbúcies

Llagostera Solidària

Llagostera

Solidaritat, Educació, Desenvolupament (SED)

Girona

Magrebins sense Fronteres

Serinyà

SOS Racisme

Girona

Mali Verd

Banyoles

Teixidors de Xarxes

Sant Feliu de Guíxols

Mans Unides

Girona

The flying omelette

Arbúcies

Mash-Di

La Cellera de Ter

Tramuntana Verda

Pals

Medina Gounasse

Girona

UNICEF

Girona

Metges del Món Catalunya

Girona

Unió de Treballadors Mauritans a Espanya -

Olot

Missirah-Yakali

Santa Coloma de Farners

Socis de Diogountouro

Món 3

Girona

Unitat Solidària

Palafrugell

Món Solidari

Santa Coloma de Farners

Universitaris per Bòsnia

Girona

Monitors Cooperants d'Olot

Olot

Uyiedo Cultural Group

Salt

Naguals

Girona

Valentes i Acompanyades

Girona

Nigeria Union Girona

Girona

Xangara

Girona

Niu Feliç

Sant Feliu de Guíxols

Xarxa Catanica d'Agermanaments amb Nicaragua

diverses poblacions

Nous Catalans

Salt

Xarxa pel Decreixement

Girona

NouSol

Girona

Xarxa Solidària / Agermanament Sant Feliu -

Sant Feliu de Guíxols

Nzuri Daima

Sant Joan les Fonts

Nueva Trinidad

Obrim els ulls - Ripollès Solidari

Ripoll

Xocolata per tots

Òptics pel Món

Girona

Oxfam Intermón

Girona

Palafrugell Cooperant

Palafrugell

2 5 A N YS I M É S

Cassà de la Selva

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

115

1997

Naixement del CeDRe, Centre de Documentació i Recursos per la Pau i la Solidaritat, amb seu a l’antiga estació d’Olot.

Després d’un procés de redacció i debat s’aprova el Codi Ètic de la Coordinadora.

Cronologia dels 25 anys

Primera Diada de la Cooperació Solidària de les comarques gironines.

1998

Les assemblees mensuals es traslladen a l’Estació d’Olot.

Sentència absolutòria del cas Capmany (11 immigrants morts en un camió pastera). Marxa de protesta en contra de la sentència amb el lema “Capmany mai més”.

Visita de Rigoberta Menchú a Salt i Girona.

Primera edició de l’Agenda Llatinoamericana en català.

1994

L’huracà Mitch causa milers de morts i incomptables desperfectes a Acampada al Parc Central de Girona per reclamar a les administra-

Nicaragua i Hondures. “No hauria de ploure sobre mullat”, primera

cions que destinin el 0’7% dels ingressos a cooperació. Manifestació

gran campanya gironina d’emergència que a comarques gironines re-

per demanar-ho a l’ajuntament de la ciutat.

cull 80 milions de pessetes entre ajuntaments, entitats i particulars.

Assemblea fundacional a Torroella de Montgrí.

Es signa un conveni de col·laboració amb el diari El Punt a través del qual es publica setmanalment el “Full Solidari” en la redacció del

1999

La Coordinadora d'ONG Solidàries rep el Premi Sant Fèlix del Bisbat

qual participen les diferents ONG de la Coordinadora.

de Girona en reconeixement de la seva acció en l'àmbit social, cívic

Viatge a El Salvador d’observadors internacionals a les eleccions de

i humanitari.

març (primeres després de la guerra civil).

Es constitueix el CeDRe com a associació “instrumental” al servei de les entitats de la Coordinadora.

1995

Adhesió a la campanya “Deute extern, deute etern” a la qual també es S’organitza la primera Jornada Anual de la Coordinadora a Girona

sumen 20 ajuntaments gironins. El 16 de maig es fan quatre marxes

amb un dia amb actes oberts al públic i un altre per a les entitats

simultànies a les diferents demarcacions catalanes.

membres.

Campanya per Kosovo, promoguda pel Fons Català, a comarques gi-

Viatge a Guatemala d’observadors internacionals a les eleccions de

ronines. Hi participen 22 ajuntaments i 56 entitats solidàries i centres

novembre (primeres després de la guerra civil).

educatius, en total es recullen 6.345.000 pessetes.

Primera manifestació “Drets Humans, tots, per a tothom i a tot arreu”

1996

entorn del 10 de desembre (Dia dels Drets Humans).

Es crea el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Girona. Hi participen l’Associació de Pacifistes Objectors de Consciència (APOC), Aioka i l’Associació Catalana d’Amics del

116

2 5 A N YS I M É S

2000

El 12 de març, coincidint amb les eleccions generals, es realitza una

Poble Sahrauí (ACAPS).

consulta popular sobre el deute extern. De les 7.327 persones que van

Es crea una Plataforma de suport al procés electoral nicaragüenc i hi

votar, el 97’4% van mostrar-se a favor de la condonació.

viatgen observadors internacionals.

S’inicia la campanya d’Anada i Tornada de l’Agenda Llatinoamericana.

Caravana de solidaritat amb el Sàhara.

Visita de Samuel Ruíz, bisbe de San Cristóbal de las Casas (Chiapas), a Girona.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

117

2001

Marxa per la Pau entre Girona i Figueres per commemorar la que es

S’inicia una campanya d’emergència pel tsunami al sud-est asiàtic

va fer 25 anys abans per reclamar la llibertat del primer grup d’objec-

Per obres a l’Estació Jove, la seu de la Coordinadora es trasllada

tors empresonats al Castell de Sant Ferran.

temporalment a la plaça Josep Pla.

Es crea la Plataforma per a la Igualtat de Drets per lluitar contra la

Ens sumem a l’Institut Paulo Freire.

Llei d’Estrangeria.

Segona Trobada Internacional Castell per la Pau a Figueres.

Nominació a la Mosca Grossa de Sant Narcís que atorga el Col·legi de Periodistes.

Es participa a la Marxa Zapatista que recorre Mèxic des de Chiapas

2005

Visita del president Pasqual Maragall al CeDRe i reunió amb les entitats de la Coordinadora.

fins a la capital.

Primera Nit de Cinema Solidari coorganitzat amb la UdG.

2002

Creació d’un programa de dinàmiques de solidaritat als centres Primer conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i la Co-

educatius de comarques gironines que gestiona el CeDRe.

ordinadora d’ONG Solidàries.

Primera trobada de coordinadores territorials catalanes.

Oxfam Intermón obre la seva botiga a Girona.

Es participa en el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre.

Marxa per la Pau entre Roses i Figueres per reconvertir el militaritzat Castell de Sant Ferran en un espai civilitzat i de pau.

2003

2006

Es reactiva la comissió pel Dret a Vot que es passarà a dir Comissió pels Drets Bàsics de Ciutadania, ja que també es treballarà pel dret a

Primera Trobada Internacional Castell per la Pau a Figueres.

la vivenda o a una feina digna.

Es signa el primer conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Blanes

Campanya Participacio.com enfocada a animar els joves a participar

La Coordinadora s’adhereix al Fòrum per la Veritat i la Justícia a

en solidaritat.

l’Àfrica dels Grans Llacs.

La Coordinadora es suma a la Plataforma Aturem la Guerra. 40.000 persones participen a la manifestació contra la guerra d’Iraq a Girona.

2007

Signatura d’un conveni de col·laboració amb el Col·legi Periodistes.

Es dona suport als immigrants detinguts per l’Operació Estany acu-

Es crea la Comissió de Periodisme Solidari.

sats falsament de terrorisme.

Es treballa en la creació de la Taula d’ONG Catalanes (TOC), amb

Visita de l’educador nicaragüenc Orlando Pineda per recollir el pri-

representació de les ONG de tot el territori, com a resposta a la de-

mer Premi Internacional Mestres 68.

manda de presència al Consell de Cooperació.

Es crea un nou logo unificat per a la Coordinadora i el CeDRe.

2004

Campanya Prou Retallades.

Es signa el primer conveni amb la UdG amb un marc genèric i dos

Cibermanifestació pels Drets Humans.

apartats específics: un de sensibilització de la comunitat universi-

S’inicia la col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Desenvolupa-

tària i un altre de formació de brigadistes i estudiants en pràctiques

ment Humà Sostenible amb la qual es porta a terme una campanya

amb destinació a països empobrits.

de consum responsable.

Primer conveni de col·laboració amb l’Agència Catalana de Coope-

Col·laboració amb les biblioteques de la UdG per ampliar el fons

ració al Desenvolupament (ACCD) amb l’objectiu d’enfortir les co-

bibliogràfic del CeDRe en solidaritat.

ordinadores territorials.

Es signa el primer conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Figueres.

118

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

119

2008

Campanya pel Dret a Vot.

2012

La Plataforma Prou Retallades es transforma en la Xarxa pels

Primer intercanvi Girona-Xaouen de l’associació IDEM.

Drets Socials.

Per primera vegada s’envia la totalitat de les actes de les assemblees

Es posa en marxa una Comissió d’agermanaments de la ciutat de

per correu electrònic.

Girona, Bluefields a Nicaragua i Farsia al Sàhara Occidental.

La Coordinadora decideix suspendre el conveni amb l’Ajuntament

El ple de l’Ajuntament de Girona aprova una moció presentada

de Figueres per profunds desacords amb la regidora de cooperació.

per la Coordinadora per una política municipal de cooperació de qualitat que inclou que es destini l’1% a cooperació i EpD.

2009

La Coordinadora s’adhereix a la campanya Desmilitaritzem l’Educació.

S’acaba el Pla Estratègic de la Coordinadora elaborat amb comis-

La campanya del DENIP Jardins per la Pau participa a Temps de

sions de voluntariat. S’iniciarà la implementació el 2010 amb una

Flors amb un muntatge al Refugi Antiaeri.

durada de cinc anys.

Es posa en marxa la incubadora d’ONGD de codesenvolupament, la diagnosi dona un resultat de 54 entitats. Primera trobada de codesenvolupament a Salt, en el marc del festival Africat.

2013

Posicionament clar de l’assemblea de la Coordinadora pel Dret a Decidir.

Formació i debat entre ONGD i mitjans de comunicació de les co-

Adhesió, per primera vegada a comarques gironines, a la campan-

marques gironines sobre l’Agenda Mediàtica i la Solidaritat.

ya Pobresa Zero. Es fa un cercle de silenci com a primera acció.

Desapareix la revista L’Atípic editada pel GERD amb la qual col·la-

La Coordinadora s’integra al grup gironí promotor de la banca

boràvem periòdicament.

ètica Fiare, participa com a soci cooperatiu i s’estableix el CeDRe com a punt d’informació a Girona.

2010

Marxa per la Dignitat organitzada per la Xarxa pels Drets Socials.

Creació del Grup de Gènere i Interculturalitat (fruit del Pla Estratègic de la Coordinadora).

Es fa pressió al govern espanyol per a l’extradició del general ruandès Kayumba Nyamwasa i en contra de la presència del president

2014

L’Institut de Drets Humans de Catalunya concedeix el Premi Soli-

ruandès Paul Kagame a Madrid.

daritat 2013 a la Coordinadora.

Primera edició del Fòrum Social Català a Girona.

FSCat 2014, amb una trentena d’entitats implicades.

La Comissió de l’Agenda Llatinoamericana concedeix el Premi sobre

Comença la Mostra de Teatre Inclusiu amb obres de tres entitats

el Decreixement.

de la Coordinadora.

S'aconsegueix, amb el sector, que la Llei d'Acció Exterior de la

2011

Generalitat inclogui la Cooperació internacional, el foment de Primera edició del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP)

la pau i que les empreses catalanes a l’exterior es comprometin

amb la campanya Paraigües per la Pau celebrada conjuntament amb

a respectar els DH.

l’Ajuntament de Girona i la Coordinadora d’ONGD de Lleida.

Es crea la Plataforma Prou Retallades amb sindicats, partits polítics i altres col·lectius.

120

2 5 A N YS I M É S

2015

S’aprova la moció per al Dret a Vot per a tothom que presentem al

Elaboració del decàleg per al Tractament Informatiu de la Immigra-

ple de Girona.

ció, en el marc de la Comissió de Periodisme Solidari, que s’envia a

Campanya contra la presència de l’exèrcit a Expojove des del Con-

tots els mitjans de comunicació.

sell Municipal de Solidaritat i Cooperació de Girona.

Inauguració de l’Espai de Solidaritat, seu actual del CeDRe i de

Neix “Mirades”, el programa de solidaritat a TV Girona.

l’Àrea de Cooperació de l’Ajuntament de Girona.

Es posa en marxa la Comissió de Suport als Refugiats.

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

121

La Nit Jove de Cinema Solidari de la UdG arriba a la desena edició.

2018

Campanya Tira pel Dret, amb motiu del 70è aniversari dels Drets

Es posa en marxa un nou web amb la digitalització de tot el ma-

Humans.

terial del CeDRe, el catàleg del qual serà consultable via internet i

Cessió per part de l’AEPCFA d’un fons documental sobre Nicaragua

que permetrà el préstec en línia.

a l'Ajuntament de Girona.

Es crea l’Espai Antiracista Salt-Girona en el qual participa la

Primera publicació de la Coordinadora: el llibre “Drets humans,

Coordinadora.

drets fonamentals”.

Menció especial per a la campanya del DENIP Periodistes per la Pau, en la categoria de Millor Acció Comunicativa dins dels Premis Gabi-

2016

nets de Comunicació que atorga el Col·legi de Periodistes.

Aprovació d’un Codi Ètic al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per a Fira de Girona que exclou la participació de l’exèrcit.

La Coordinadora aconsegueix estar representada al Consell Català de Foment de la Pau. La Comissió de Suport als Refugiats desapareix i els seus membres

2019

La Coordinadora d’ONG Solidàries celebra el seu 25è aniversari.

Celebrem una Jornada Anual a Torroella de Montgrí amb entitats

s’incorporen a Girona Acull.

i persones que han passat per la Coordinadora. A la tardor, fem

L’ACCD crea un Fons específic en règim de concurrència no compe-

un toc a la fresca a Girona ciutat, on ampliem la convocatòria a

titiva per a les entitats gironines membres de la Coordinadora.

administracions, amics i entitats que ens han donat suport.

Campanya pels Drets Humans “Tot[es] hi cabem”.

Estrenem tres curtmetratges per lluitar contra el discurs racista.

FSCat 2016 a la Biblioteca Carles Rahola de Girona. S’hi impliquen

Impulsem la Taula de Diàleg a comarques gironines. Un espai de

36 entitats d’àmbits diversos.

trobada entre entitats socials i grups polítics sobre la situació que

Primera setmana del Documental Social amb la UdG que substi-

es viu a Catalunya.

tueix la Nit de Cinema Solidari.

2017

L’assemblea acorda que la sala de reunions de l’Espai de Solidaritat passi a dir-se Sala Núria Terés.

Suport a la Plataforma Alto el Foc a l’Albera per les noves maniobres militars a la base de Sant Climent Sescebes.

Premi Nobel de la Pau a la campanya d’ICAN contra l’armament nuclear en la qual participen la Plataforma per la Pau de Lloret i FundiPau. Lluís Puigdemont, vicepresident de la Coordinadora, és escollit president del Consell Català de Cooperació al Desenvolupament.

Les entitats abandonen el Consell Municipal de Solidaritat i Coope-

i seguim endavant: #somsolidàries

ració de Girona per l’incompliment de destinar l’1% i per permetre la participació de l’exèrcit a ExpoJove tot i el Codi Ètic.

122

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

123

Agraïments

In memoriam

A tota la gent del Secretariat de la Coordinadora perquè sempre hi són; a totes

A la memòria d’aquelles persones que ja no hi són però que han deixat una

les persones que ens ha ajudat a donar forma a aquest llibre i, molt especial-

petjada imborrable en la dinàmica solidària de les comarques gironines:

ment, a la gent de la Comissió Llibre 25 anys; a totes les entitats que amb la seva tasca han omplert de contingut aquests 25 anys de lluites.

Josep de Delàs, Benigno Mancebo, Cecilia Peñaherrera, Francesc Compte, Joan Paredes, Núria Terés, Vicenç Fiol, Jordi Vilamitjana, Martí Subirà, Pepa Bouis, Pep Claparols, Tià Salellas, Pere Pujolàs, Mercè Falgueres, María Santana, Isabel Rodríguez, Salvador Sunyer, Tere Borín, Fermí Sidera, Montse Pous i Sabadí, Jaume Rivera, Filomena Ribalta, Fatiha Benharref Taya, Xavier JoanPere, Anna Maria Canadell, Don Jimmy Rodríguez.

124

2 5 A N YS I M É S

L’ E M P R E M TA G I RO N I N A E N L A S O L I DA R I TAT C ATA L A N A

125

Nota: Els diferents articles publicats en aquest recull expressen l’opinió dels seus autors i autores. Les fotografies de l’àlbum són només una pinzellada gràfica a la història de la Coordinadora. Malauradament no sempre hem comptat amb imatges per il·lustrar totes les lluites, ja que durant els primers anys no es feien tantes fotografies com avui.

Coordinadora d’ONG Solidàries Espai de Solidaritat c. Mestre Francesc Civil, 3, baixos 17005 Girona Tel. 972 219 916 www.solidaries.org Copyrights: Reconeixement-No Comercial 4.0 Internacional (creativecommons) Aquest llibre s'ha acabat d'imprimir el desembre de 2019 exclusivament amb paper reciclat i amb tintes sostenibles de base vegetal.

www.solidaries.org