L'Estat de la cooperació al desenvolupament a les comarques gironines.

L’ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES Diagnòstic de les polítiques locals de cooperació i propostes operatives

Índex 1. Introducció

4

2. Metodologia

5

3. Marc de desenvolupament de la cooperació municipalista

6

3.1 Glossari de termes i acrònims 3.2 Marc normatiu 3.3 Marc estratègic Document elaborat per Núria Palomar Vidal, per a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme www.solidaries.org / solidaries@solidaries.org / 972219916

4. Anàlisi de les polítiques públiques municipalistes de cooperació

19

4.1 Orientació estratègica 4.2 Recursos, instruments i finançament 4.3 Governança del sistema i col·laboració entre actors

Amb la col·laboració de:

I el suport de:

5. Conclusions

35

6. Recomanacions i propostes operatives

37

7. Annex 1: Qüestionari per als ens locals

42

8. Annex 2. Bibliografia

44

3

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

1. Introducció A nivell internacional, actualment s’han d’afrontar reptes transcendentals en els àmbits econòmic, social i ambiental que condicionen tant el present com el futur.

El context de crisi sistèmica actual, agreujada amb les conseqüències de la crisi sociosanitària de la COVID-19 ens interpel·len a replantejar els reptes prioritaris en el context en el que opera la cooperació al desenvolupament. A més, l’índex de desenvolupament humà (IDH) de molts estats ha retrocedit, fet que aprofundeix en les vulneracions democràtiques i de drets humans, les desigualtats nord-sud, les discriminacions i la xenofòbia. Tot això fa necessari reorientar les polítiques públiques, també, des dels ens locals.

La Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt maresme va néixer l’any 1994 a Torroella de Montgrí com a fruit de la voluntat d’unir sinergies i objectius per part de moltes entitats de base de les comarques gironines. Des de llavors el paper de la Coordinadora s’ha anat consolidant com a agent de cooperació i solidaritat, i actualment agrupa més de 70 entitats de cooperació internacional i de defensa de drets socials a la demarcació de Girona. La incidència en les polítiques públiques d’aquests àmbits és una de les línies de treball prioritàries de la Coordinadora, així com la generació de coneixement sobre la cooperació, tal i com es recull en el Pla estratègic 2021-2024.

Tot i aquest suport generalitzat, considerem que cal posar més al centre la cooperació, en un context difícil com hem exposat, uns moments difícils on la seva importància no sempre és compartida per les institucions. Amb aquest propòsit, des de la Coordinadora vam valorar la necessitat de disposar d’un estudi-diagnosi de la cooperació municipalista que permeti conèixer l’estat de la qüestió a comarques gironines per tal d’ampliar el coneixement d’aquest assumpte i, alhora, plantejar propostes operatives que fomentin l’aposta dels governs locals en cooperació.

L’estudi que es presenta s’articula a través de quatre grans apartats. En el primer es fa una exploració del marc de desenvolupament de la cooperació que es fa des dels ens locals, presentant-hi un recull de termes i acrònims, i on destaca el marc normatiu i estratègic que cal tenir en compte. En segon lloc s’examinen les polítiques públiques locals de cooperació al desenvolupament. Des d’aquesta diagnosi es presenten les conclusions generals recollides en el tercer apartat, i, finalment es defineixen un conjunt de recomanacions i propostes operatives destinades a orientar els governs municipals i els seus equips tècnics en la definició, execució i avaluació de les polítiques públiques que promoguin des dels consistoris.

El context actual socioeconòmic, al qual ja hem fet referència, i el context polític de creixement i d’entrada a les institucions de l’extrema dreta i del feixisme, marquen un moment clau per tornar a posar a l’agenda social i política la importància de la cooperació internacional al desenvolupament. Cal reforçar les polítiques de cooperació com a eina per combatre els discursos d’odi i d’exclusió, com a eina de transformació social i de solidaritat amb projecció internacional. I cal fer-ho des del diàleg i els consensos, aglutinant l’acció de molts actors tant de caràcter local com global. Per avançar cap a un món i una societat més socialment justa, sostenible i en pau.

En aquest sentit, cal tenir en compte el suport generalitzat de la població catalana a la cooperació al desenvolupament. Segons l’Enquesta sobre cooperació al desenvolupament a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2023), amb dades del 2022, un 84,2% de la població considera “bastant o molt important destinar recursos per contribuir al desenvolupament dels països empobrits”. També un 68,9% creu que la cooperació al desenvolupament “ajuda a millorar la vida de les persones del països econòmicament més empobrits”, quan en la darrera enquesta realitzada el 2009 el percentatge era molt inferior, el 43,6%.

4

5

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

2. Metodologia El present estudi ha estat realitzat en base a l’anàlisi de fonts diverses, complementàries entre si, que han permès donar compte de l’estat de la qüestió des d’una visió àmplia i centrada en la demarcació de Girona. Per tal de realitzar el marc normatiu i estratègic s’ha dut a terme una anàlisi documental de fonts normatives i la consulta d’actuacions, informes i indicacions d’organismes públics. En l’anàlisi de les polítiques locals actualment vigents, s’han dut a terme entrevistes qualitatives (veure Annex 1) en aquelles capitals de comarca que duen a terme polítiques locals de cooperació, dirigides tant als regidors responsables d’aquest àmbit com al personal tècnic encarregat. Aquestes entrevistes, semiestructurades, s’han dividit en 4 blocs: (1) marc polític, estratègic i de gestió de la cooperació; (2) desplegament de les polítiques locals de cooperació; (3) recursos i finançament a la cooperació i, (4) Relació amb les ONG i d’altres actors de cooperació.

Aquesta informació s’ha completat amb les informacions publicades pels propis ajuntaments així com altres informacions facilitades pels diferents municipis gironins, altres organismes oficials i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD). Cal tenir en compte, també, que al llarg del document s’han introduït elements de la valoració de la cooperació per part de la ciutadania basats en la consulta de dos treballs molt actuals i especialment rellevants: l’Enquesta sobre cooperació al desenvolupament, encarregada pel Departament d’Acció exterior i Unió Europea de la Generalitat el 2022, d’àmbit català, i l’Estudi sobre la percepció respecte a la cooperació al desenvolupament de la ciutadania de Catalunya, feta pel FCCD, col·laboradors del present estudi, aquest 2023 de la que tenim dades segmentades per demarcació.

6

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

3. Marc de desenvolupament de la cooperació dels ens locals gironins 3. 1. Glossari de termes i acrònims En aquest apartat presentem algunes definicions clau, així com un recull d’acrònims per contextualitzar i poder entendre els elements de discussió del document.

des dins la categoria d’AOD com a tal, però que estan alineades amb un propòsit assumible per aquesta.

També comprèn totes aquelles actuacions orientades a augmentar el nivell de conscienciació i el grau de compromís de la ciutadania catalana per la solidaritat internacional i el desenvolupament, el que anomenem “Educació global” (anteriorment “Educació pel desenvolupament” o “Educació per una ciutadania crítica”).

ACCD Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les polítiques de cooperació al desenvolupament, educació global i acció humanitària. Està adscrita al Departament d’Acció Exterior i Unió Europea.

CAD Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). El CAD és el fòrum que aglutina els països proveïdors d’AOD que, alhora, son membres de l’OCDE. La seva funció és definir els principis i estàndards internacionals per a la cooperació al desenvolupament i supervisar el compliment dels compromisos adquirits per part dels seus membres.

Actualment té 31 membres, inclosos la UE i països membres d’aquesta com l’Estat espanyol (que s’hi va incorporar l’any 1991).

AOD Ajut oficial al desenvolupament: tal i com recull la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, els recursos destinats a la cooperació al desenvolupament són qualificats d’ajut oficial al desenvolupament (AOD) si compleixen els requisits establerts pel CAD de l’OCDE. Actualment es proposa l’ús del concepte TOSSD (suport oficial total al desenvolupament sostenible), que incorpora tot aquelles inversions no considera-

7

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

pament i altres institucions, entitats i personalitats rellevants reconegudes com a membres destacats de la comunitat catalana per al desenvolupament. Entre les seves funcions hi ha la d’emetre informe, amb caràcter previ i preceptiu, sobre el pla director i els plans anuals de cooperació al desenvolupament.

CCEL Comissió de Coordinació amb els Ens Locals: òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya que té la funció d’impulsar la informació i la comunicació, la col·laboració, la cooperació i l’assistència recíproca en l’execució de les actuacions de cooperació al desenvolupament de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals. Va ser creada en el marc de la Llei 26/2001.

CeDRe Centre de recursos per la pau i la solidaritat: és el centre de recursos de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Té com objectiu crear, organitzar i difondre un fons de recursos educatius i d’investigació en Educació Global, Pau i Drets Humans, Cooperació i Justícia social, destinat a tota la ciutadania.

CCFP Consell Català de Foment de la Pau: òrgan consultiu i de participació de la societat de Catalunya per al foment de la pau en les activitats de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals en aquest àmbit, està adscrit a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, i està integrat per representants de l’Administració de la Generalitat, dels ens locals, dels grups parlamentaris, de les organitzacions no governamentals per la pau i altres institucions i personalitats rellevants, reconegudes per les seves activitats a favor de la pau.

CSITAL Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Catalunya.

Codesenvolupament Forma de cooperació al desenvolupament en la qual, a través de projectes o altres activitat, la població migrada contribueix activament en el desenvolupament econòmic, social i cultural dels seus països d’origen així com també dels municipis i el país on resideixen.

CCD Consell de Cooperació al Desenvolupament: òrgan consultiu i de participació de la comunitat catalana per al desenvolupament de l’activitat de l’Administració de la Generalitat en aquest àmbit. Està format per representants de l’Administració de la Generalitat i de les organitzacions no governamentals per al desenvolu-

DH Drets Humans.

8

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

que en són membres, actuant com a interlocutor en l’àmbit català i estatal.

EGiBDH Enfocament de gènere i basat en drets humans. És un enfocament en construcció que posa al centre de la cooperació al desenvolupament les persones, les relacions de gènere i els Drets Humans amb la finalitat de transformar les desigualtats existents per així assolir la justícia social i la igualtat efectiva de les dones i els homes. És també un marc conceptual i d’anàlisi, una estratègia, una metodologia i alhora una praxis que cerca analitzar i erradicar les causes estructurals que provoquen vulneracions dels Drets Humans, desigualtats i discriminació envers les dones, en tots els àmbits (econòmic, laboral, polític, social, cultural). És l’eix vertebrador estratègic, operatiu i organitzatiu de la Política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

IDH Institut de Drets Humans de Catalunya: centre d’estudi i reflexió de referència per a la generació d’eines i propostes que permetin avançar en la realització efectiva dels drets humans, a escala local, nacional i internacional.

ICIP Institut Català Internacional per la Pau: institució pública i independent, creada pel Parlament de Catalunya l’any 2007 amb la finalitat de promoure la cultura de la pau en la societat catalana i en l’àmbit internacional, i fer que Catalunya tingui un paper actiu com a agent de pau al món.

LGTBIQ+ Són les sigles que designen col·lectivament a Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transsexuals, Intersexuals, Queer, i que inclouen a través del “+”, tots aquells col·lectius no inclosos en les sigles anteriors.

FCCD Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: El FCCD, nascut l’any 1986 a Salt, és una organització formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions municipalistes (diputacions, consells comarcals i mancomunitats), que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat. Actualment té 310 socis: dels quals 78 són de la demarcació de Girona (75 ajuntaments, 4 consells comarcals i la Diputació). Institucionalment opera com a agència de cooperació per als ajuntaments i organitzacions municipalistes

LRSAL És la Llei 27/2013, de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, d’àmbit estatal.

ODS Objectius de desenvolupament sostenible.

ONG Organització no governamental.

9

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

3. 2. Marc normatiu

PCPDDH el Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la gestió del qual va a càrrec de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Té per objecte oferir protecció integral a defensores i defensors dels drets humans en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics, mitjançant una acollida de sis mesos a Catalunya i un acompanyament integral.

En aquest apartat s’apunten les declaracions, els compromisos polítics i les legislacions més rellevants i que incideixen més notablement en les polítiques públiques en l’àmbit de la cooperació i la defensa dels drets humans en els camps internacional, europeu, estatal i català. Com veurem, els ens locals estan habilitats per assumir competències relacionades amb la cooperació i la defensa dels drets humans.

Internacionalment, és molt rellevant la Declaració dels Drets Humans, aprovada el 10 de desembre de 1948 per l’Assemblea General de les Nacions Unides. En l’article 25 defineix que: “ Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independents de la seva voluntat.”

PDC Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya: la Llei 26/2011, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament estableix que el Pla director és l’expressió tècnica principal de la política de la Generalitat de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament.

Aquests plans directors han de ser quadriennals, i s’hi estableixen les previsions de recursos i les prioritats geogràfiques i sectorials, que posteriorment es concretaran en els plans anuals.

L’any 2015, els governs dels països membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030, una estratègia compartida de resposta als reptes globals, integrant les dimensions social, econòmica i mediambiental del desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia estableix 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i 169 fites a assolir per a l’any 2030, i concreta indicadors específics per mesurar aquest assoliment. Els ODS no es van formular vinculant-los estrictament amb els drets humans, si bé recullen molts aspectes relacionats amb els drets socials, polítics, econòmics així com amb els drets humans de tercera generació, és a dir, aquells drets col·lectius relatius al progrés social i a la relació de solidaritat Nord-Sud. L’assumpció de les administracions públiques catalanes amb l’Agenda 2030 fa que sigui pertinent situar-la com a marc que incideix també en les polítiques públiques de cooperació.

A nivell europeu, el Tractat de la Unió Europea (Maastricht, 1992) dedica el Títol XVII a les polítiques pròpies de desenvolupament i les connecta amb la política exterior. Així mateix, el Tractat de funcionament de la Unió Europea defineix les polítiques de cooperació al desenvolupament com una competència compartida entre la UE i els seus països membres. L’any 2017, la UE i els seus estats membres van signar l’anomenat “New European Consensus for Development”, com un full de ruta estratègic comú per erradicar la pobresa i enfortir el desenvolupament

UdG Universitat de Girona.

UE Unió Europea.

10

11

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

sostenible. Per últim, en relació a l’assoliment del 0,7% de la Renda Nacional Bruta com a Ajut oficial al desenvolupament (AOD), el 2005 la UE va subscriure aquest compromís, renovat el 2015 mitjançant l’Agenda 2030. La supervisió del nivell de compliment del compromís el duu a terme el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’OCDE, del qual forma part la Unió Europea.

Pel que fa al marc legislatiu espanyol, si ens fixem en la legislació de rang superior, la Constitució recull en el seu preàmbul la voluntat de col·laborar en l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i d’eficaç cooperació entre tots els pobles de la terra. I en l’article 149.1.3 es dictamina que l’Estat té competències exclusives en matèria de relacions internacionals. La referència estatal essencial és la recentment aprovada Ley 1/2023, de 20 de febrero, de Cooperación para el Desarrollo Sostenible y la Solidaridad Global. Aquesta nova llei fa una necessària actualització de la del 1998. Està encara pendent, però, el desenvolupament dels quatre Reials Decrets que en desplegaran el contingut entorn de la reforma de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), la llei estatal de subvencions, la cooperació financera i un nou estatut de les persones cooperants. Per primera vegada es dóna rang legal a la històrica demanda que els fons destinats a la cooperació assoleixin el 0’7% de la Renda Nacional Bruta i, a més a més, calendaritza aquest assoliment pel 2030 (tot i que el text vincula aquest objectiu a la disponibilitat pressupostària).

Per altra banda, s’hi recull també l’obligació per part de l’Estat que el 10% de l’AOD es destini a ajuda humanitària (actualment només arriba al 2%), és a dir, a aquelles actuacions per fer front a situacions d’emergència en desastres provocats, entre d’altres, per conflictes bèl·lics o la crisi climàtica. Aquesta nova llei neix amb un clar enfocament de gènere, que consolida i referma el que la cooperació espanyola ja ha vingut assumint en els seus projectes en els últims anys. En aquest sentit, posa el focus de manera destacada en la lluita contra les discriminacions envers dones i nenes, així com altres col·lectius, com el LGTBIQ+ i la població indígena, des d’una mirada de garantia dels drets humans. Pel que fa a l’ecologisme, la cooperació passa a definir-se com a política de cooperació per al desenvolupament sostenible, i el govern espanyol l’ha alineat amb els acords internacionals de lluita contra el canvi climàtic com l’Acord de París (2015).

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

municipal en relació a l’exercici de la cooperació i de la defensa dels drets humans.

L’existència d’aquesta llei és un dels principals arguments esgrimits per molts ajuntaments a l’hora de no dur a terme cooperació, però s’ha d’assenyalar que la LRSAL no prohibeix als ens locals desplegar aquesta política pública. En aquest sentit es posiciona el Consell de Col·legis de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Catalunya (CSITAL) en el dictamen jurídic encarregat pel Fons Català de Cooperació (FCCD) l’any 2014, que conclou que l’esmentada llei no hauria d’alterar substancialment el marc d’actuació en matèria de cooperació dels ajuntaments. En concret determina que: “Les activitats en matèria de cooperació al desenvolupament que realitzin els municipis, s’ha d’entendre que ho són com a competències pròpies, d’acord amb el que especifiquen la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament, la Llei 2/2014, de 25 de març, de l’acció i del servei exterior de l’Estat i la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament.

La possible coordinació de la prestació de serveis d’ajuntaments de menys de 20.000 habitants per part de les diputacions o consells comarcals, no té cap tipus d’incidència pel que fa a l’activitat de cooperació al desenvolupament que realitzin els municipis”.

A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 recull en el seu article 51, de Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament, en l’apartat 1 “la Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món”; i en l’apartat 2 “la Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència”.

En referència al marc d’actuació dels ens locals, cal tenir en compte també la llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (coneguda com LRSAL). Aquesta llei té especial incidència en l’estudi presentat, ja que en la seva promulgació semblava qüestionar l’àmbit competencial

De manera més concreta, la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, regula l’activitat de la Generalitat en aquesta matèria i n’especifica els valors, les finalitats i els principis ordenadors. Aquesta llei reconeix una valuosa especificitat del model català de cooperació: la concepció de la intervenció pública com a complementària i impulsora de les iniciatives cíviques de solidaritat i cooperació. A més, en referència a l’objecte d’aquest document, cal tenir en compte el marc que ens brinda aquesta legislació: en l’article 2, d’Àmbit d’aplicació de la Llei, estableix que “els valors, les finalitats i els principis d’aquesta Llei informen l’activitat dels ens locals de Catalunya en matèria de cooperació al desenvolupament”.

12

13

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

També cal assenyalar que en l’article 25 s’hi regula la relació de l’Administració de la Generalitat amb els ens locals, basada en l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’eficiència dels programes i els projectes de cada una de les institucions públiques. A tal fi, la Generalitat pot establir “protocols, convenis, concerts, plans i programes conjunts i altres formes de col·laboració i cooperació, i també participar en consorcis o en altres tipus d’entitats que resultin convenients”.

Alhora que s’hi dicta l’obligació de la Generalitat de posar a disposició dels ens locals i les altres institucions públiques “la informació necessària per facilitar la coordinació i impulsar la col·laboració i la cooperació al desenvolupament”. Cal destacar que aquesta llei també regula la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals. Aquest òrgan de participació té les següents funcions1: Conèixer el pla director i els plans anuals de la Generalitat, i també la programació dels ens locals en aquests àmbits, i emetre’n informe.

Promoure accions conjuntes per a la identificació, la formulació, l’execució, el finançament i l’avaluació de programes i projectes de cooperació al desenvolupament.

Promoure la creació d’una base de dades on consti sistematitzada la informació a què es refereix l’apartat 3.

Conèixer els informes de seguiment i d’avaluació dels plans i els programes anuals de les administracions públiques de Catalunya, i deliberar sobre aquests.

Totes les funcions conduents a impulsar la coordinació, la col·laboració i la cooperació voluntàries entre les administracions públiques catalanes en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

mulgació d’una nova llei de cooperació catalana. Una llei que sustenti jurídicament les actualitzades polítiques de cooperació, amb una mirada de país, construïda des de la col·laboració entre tots els actors de cooperació i que doni resposta als nous reptes globals. Una demanda que fa anys que reclamen les entitats catalanes, per tal de posar en valor l’ADN propi de la cooperació feta a casa nostra. En aquest camí, la nova llei estatal aporta un nou marc legal, per exemple, amb la creació d’un estatut de persones cooperants, fins ara inexistent, i la fita temporal del 2030 per tal d’assolir el 0,7%, que pot guiar el nou text legislatiu català i, alhora, també ens pot servir de mirall, ja que s’ha dut a terme un procés participatiu amb tots els agents clau de la cooperació espanyola. A Catalunya, actualment, aquest model participatiu ja s’està implementant en el procés de redacció de lleis com l’antiracista, i en la redacció del nou Pla director de cooperació al desenvolupament (PDC) 2023-2026, pel que és esperable que també sigui el camí triat en la llei que reguli la cooperació al desenvolupament.

Per altra banda, també a nivell català, és de referència la Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau. A partir d’aquesta llei es va crear, l’any 2005, el Consell Català del Foment de la Pau a través del Decret 101/2005, de 31 de maig. Tot i que hi ha consens entre els actors en reconèixer com de pionera va ser, se la considera relativament desfasada i, per això, els mateixos actors proposen d’iniciar el procés de redacció d’una nova llei que concreti de manera més efectiva la política de pau del país. Aquest procés ja ha començat i es pretén que finalitzi el 2024.

A nivell de normativa local, no existeixen ordenances específiques que regulin la cooperació a cada ajuntament, més enllà de les bases reguladores de les convocatòries de subvencions de l’àmbit (quan hi ha). En aquells pobles i ciutats on hi ha Consells participatius, sí que s’identifica l’existència de reglaments que en regulen la participació i en delimiten les competències i actuacions que li són pròpies.

Té la funció d’impulsar la informació i la comunicació, la col·laboració, la cooperació i l’assistència recíproca en l’execució de les actuacions de cooperació al desenvolupament de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals, els quals informaran, directament o a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió de les actuacions que duguin a terme en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament.

Vint-i-dos anys després de l’aprovació de la Llei 26/2001 es fa necessària la pro-

1 http://sac.gencat.cat/sacgencat/AppJava/organisme_fitxajsp?codi=19604

14

15

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

3.3 Marc estratègic El marc normatiu ja recull certes orientacions estratègiques, si bé cal aprofundir en línies mestres que haurien de guiar les polítiques locals de cooperació al desenvolupament.

El paradigma més estès actualment en les polítiques de cooperació a nivell català és l’anomenat “Enfocament de gènere i basat en drets humans”, amb el que es va alinear el PDC 2019-2022. L’ACCD defineix l’EGiBDH2 de la següent manera: “un enfocament que posa al centre de la cooperació al desenvolupament les persones, les relacions de gènere i els Drets Humans amb la finalitat de transformar les desigualtats existents per així assolir la justícia social i la igualtat efectiva de les dones i els homes”.

I aprofundeix que l’EGiBDH és també: “un marc conceptual i d’anàlisi, una estratègia, una metodologia i alhora una praxis que cerca analitzar i erradicar les causes estructurals que provoquen vulneració dels Drets Humans, desigualtats i discriminació envers les dones, en tots els àmbits (econòmic, laboral, polític, social, cultural)”.

L’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), va publicar una guia pràctica, “L’aplicació de l’Enfocament de Gènere i Basat en els Drets Humans (EGiBDH) en la cooperació al desenvolupament” (2018), que és una eina essencial per a les administracions i les entitats per tal d’aplicar a la pràctica aquest enfocament en totes les fases del cicle d’un projecte. Incorporar l’EGiBDH (de manera exclusiva o combinant-la amb altres metodologies) a la cooperació al desenvolupament feta des dels ens locals permetria reformular de manera profunda, positiva i des d’una òptica d’universalitat dels drets humans la planificació, l’execució i l’avaluació de les polítiques públiques de l’àmbit.

Cal tenir en compte que, com hem apuntat anteriorment, la nova llei estatal de cooperació i el nou PDC català 2023-2026 van un pas més enllà en aquesta línia,

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

i plantegen capitalitzar la teoria i la praxi de l’EGiBDH cap a la “cooperació feminista”. Però és un paradigma nou i encara no prou fonamentat, per tant, caldrà esperar per veure’n les seves bases i la seva aplicabilitat.

La política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya té, com ja hem avançat, com a principal document d’orientació estratègica el Pla director, que s’elabora cada quatre anys. El Pla director estableix els àmbits d’actuació, els objectius que es volen assolir i les prioritats d’orientació geogràfica, així com els instruments i enfocaments de treball i la coordinació, el suport i l’articulació amb el conjunt d’actors de la cooperació catalana que participen i contribueixen al seu desplegament, per tal de donar resposta als grans reptes globals de desenvolupament. Aquest PDC 2023-2026 -redactat mitjançant un procés de diàleg amb el sector de la cooperació, el món local, els sectors socioeconòmics i el propi Govern de la Generalitat- ha estat aprovat el juliol del 2023 per la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del Parlament de Catalunya, després del dictamen favorable dels tres espais de concertació: la Comissió Interdepartamental, la Coordinació amb els Ens Locals i el Consell de Cooperació al Desenvolupament.

En aquest nou Pla director, es defineix la política de cooperació de la Generalitat com: “Una política de cooperació al desenvolupament de banda ampla que incorpori la visió i participació de tots els agents, tant catalans com dels països i els territoris socis, que doni suport a les polítiques de cooperació en l’àmbit local i al teixit associatiu del conjunt del territori català, que millori la contribució dels departaments a la política de cooperació i que introdueixi els mecanismes necessaris perquè el sistema de governança de la política de cooperació de la Generalitat esdevingui més representatiu i inclusiu.”

Exposem a continuació un resum dels seus principals eixos i objectius estratègics3 (que s’acabaran de concretar en els plans anuals), ja que han de servir de guia als governs locals. Pel que fa als àmbits de treball, només es recullen en el present document aquells en què s’ha considerat que interpel·len a ens locals com a actors de política de cooperació, tenint en compte les seves competències; i

3 Elaboració pròpia a partir del contingut de les sessions deliberatives del procés de redacció del 2 La Generalitat de Catalunya assumeix l’EGiBDH com a eix vertebrador estratègic, operatiu i

organitzatiu de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

16

PDC 2023-2026 i del document no definitiu entregat per a la seva deliberació al CCD en data 28 de febrer de 2023, així com l’acta de la Comissió d’Acció Exterior, UE i Cooperació del Parlament de Catalunya de data 6 de juliol de 2023 on es va aprovar el projecte de PDC. 17

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

aquells en què els ens locals gironins hi poden tenir major incidència degut, entre d’altres, a les seves característiques, historial i expertesa. La totalitat dels àmbits de treball proposats des del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat i la Direcció General de Cooperació són consultables en el PDC. Per altra banda, cal tenir en compte que moltes de les mesures es poden abordar des de diferents àrees de les administracions, des d’una mirada transversal, aspectes d’igualtat de drets com els lligats al gènere, la participació i l’associacionisme, la cultura, la pau i la convivència, etc.

Pel que fa a les prioritats sectorials, el nou PDC en defineix vuit: Defensa i promoció dels DH: es segueix apostant per la protecció dels defensors/es dels DH com a línia de treball distintiu i identitari de la cooperació del nostre país. Es remarca, també, que la pandèmia ha contribuït a l’augment de les desigualtats i de la bretxa digital; i que cal posar en el focus de l’àmbit de treball d’acompanyament dels DH a joves i infants. Els principals àmbits de treball marcats són els següents: Suport a les institucions i els mecanismes oficials especialitzats en promoció i protecció dels DH. Protecció integral a les persones defensores de drets humans en les tasques d’incidència política, activisme, sensibilització i construcció de xarxes (sobretot dones defensores, ONG de DH i les seves organitzacions sindicals). Esmentar, aquí, que Catalunya compta amb el Programa català de protecció de defensores de drets humans (PCPDDH), també el projecte del FCCD “Ciutats defensores dels drets humans”.

Contribuir a l’apoderament i a la presa de consciència de les persones per tal que exigeixin el compliment efectiu dels seus drets.

Defensa de la justícia de gènere i dels drets de les dones i de les nenes, alineat amb el concepte de “cooperació feminista”. Els principals àmbits de treball seran: Enfortir les capacitats de les organitzacions i els moviments feministes tant

18

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

locals i de base com de caràcter regional i transnacional, molt especialment els que representen dones racialitzades, indígenes i diversitat de gènere o d’orientació sexual.

Donar suport a iniciatives polítiques (promogudes per l’administració o entitats i persones de la societat civil) orientades a la justícia de gènere, amb especial atenció a l’abordatge de les violències masclistes.

Contribuir a garantir els drets sexuals i reproductius de les nenes i les dones i les persones LGTBIQ+, i a erradicar tot tipus de violències masclistes, i a defensar i exercir el dret a decidir sobre el propi cos. Seria el cas, per exemple, de la lluita contra la mutilació genital femenina o els matrimonis forçats.

Prevenció de conflictes violents i construcció de pau. Aquesta prioritat neix de la gran tradició pacifista a Catalunya, especialment rellevant a comarques gironines, i planteja una renovació d’aquest compromís. Cal tenir en compte que s’està treballant per a la realització del primer Fòrum Català de Pau, sota el lema “Menys violències. Més justícia social” i que té dos objectius principals: elaborar una estratègia nacional de foment de la pau que cristal·litzi en una política de pau de país i enfortir el moviment per la pau a Catalunya. Aquest fòrum s’ha iniciat durant l’any 2023, amb una participació molt activa de la Coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines, i es prolongarà durant l’any 2024.

El Fòrum pretén, amb la participació oberta de totes les entitats i moviments pacifistes del país, revisar els instrument de política pública de foment de la pau de Catalunya i actualitzar l’agenda de construcció de pau, tot delimitant-ne les interaccions entre els àmbits de pau i altres aspectes de la justícia social.

Alhora, vol promoure una reflexió crítica entre diferents agents socials, culturals, acadèmics, econòmics i institucionals del país que ajudi a identificar mesures de cohesió social i contribuir a un diàleg social i polític constructiu a casa nostra.

Els àmbits de treball previstos en el PDC són, a grans trets:

Capacitació institucional o de la societat civil en prevenció de conflictes violents i per a la construcció de pau, inclosa la formació, la capacitació

19

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

tècnica, l’intercanvi d’informació i la promoció d’una cultura de pau i convivència.

Generar actuacions en contextos de postconflicte armat orientades al dret de les víctimes a la veritat, a la memòria històrica, a la justícia, a la cerca de persones desaparegudes, a la reconciliació i a les garanties de no repetició.

Aprofundir en la implementació de noves eines per a la construcció de pau, com l’esport i la cultura.

Promoció de la salut global. Amb l’objectiu d’impulsar l’expertesa i experiència catalanes de treball en aquest àmbit dins el marc de la cooperació. Els àmbits de treball que s’impulsaran són:

Contribuir a crear coneixement a través de la recerca i la innovació; transferint els resultats a través de l’ensenyament, la formació i els intercanvis tècnics.

Defensar la igualtat d’accés a les vacunes i al control de malalties infeccioses. Àmbit que s’ha mostrat especialment imprescindible amb la pandèmia de la COVID-19.

Reforçar els sistemes de salut en general.

Defensa i promoció del dret a un medi ambient net, saludable i sostenible, i a la justícia climàtica. Prioritat especialment alineada amb l’Agenda 2030. Es basa en dues premisses, que la crisi climàtica té un diferent impacte sobre les poblacions desfavorides i que el dret a un medi ambient net, saludable i sostenible és imprescindible per al gaudi efectiu dels drets humans.

Alguns dels àmbits de treball són: Obtenir un enfortiment institucional i social per a la garantia i defensa de l’accés sostenible, inclusiu i equitatiu dels recursos naturals i les terres, destacant les energies renovables.

20

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

Fomentar una ciutadania crítica, conscient de les repercussions i els impactes de l’extracció no sostenible dels recursos naturals, respectuosa i corresponsable amb la cura i la protecció del medi ambient, el territori i la natura.

Defensa del dret al refugi i a la mobilitat humana: en aquest eix la Generalitat aposta per reforçar la lluita contra el racisme als municipis catalans (en línia amb les mesures promogudes pel Departament d’Igualtat i Feminismes). S’orienta a la promoció dels valors positius de les migracions en el desenvolupament, afavorint un major protagonisme dels col·lectius de persones migrades en la política de cooperació. Serà d’important rellevància, per tant, el protagonisme de les entitats i ONG de codesenvolupament, tan presents i arrelades a comarques gironines. Alguns dels àmbits de treball: Enfortir capacitats a escala institucional i social multinivell per donar una resposta integral i coordinada a l’acollida i garantia dels drets de les persones en situació de refugi, migració, apatrídia o desplaçament.

Com a territori de frontera, aquest àmbit de treball és remarcable per a la demarcació de Girona.

Respondre als reptes dels moviments migratoris.

Promoure una ciutadania oberta, crítica, antiracista i responsable a través de l’anàlisi de les causes dels moviments migratoris, el seu impacte en els processos al desenvolupament local i global, i fomentar el treball sobre el racisme.

Enfortiment institucional i democràtic: totes les actuacions de la cooperació al desenvolupament assumeixen el compromís de la governança democràtica i de la promoció de l’enfocament de gènere interseccional i s’aborden des de l’enfortiment de capacitats de tots els agents implicats en la cooperació: administracions, actors de recerca, empreses, ciutadania i entitats, etc. Per tal de donar resposta a aquesta prioritat es proposa: Promoure la participació ciutadana, i la creació i l’enfortiment del teixit associatiu.

21

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

Donar suport a les organitzacions de la societat civil per tal que exerceixin tasques d’incidència política, formació, i sensibilització i denúncia davant la repressió i la persecució política.

Garantir la transversalització de la perspectiva de gènere interseccional.

Garantir la formació d’agents i professionals de l’àmbit de la cooperació en la perspectiva de gènere interseccional.

Impuls a les economies transformadores: per últim, el PDC proposa un impuls a les economies que s’articulen en base a criteris de justícia social i ambiental.

Alguns dels àmbits de treball des d’on es podria incidir com a ens locals són:

Promoure i donar suport a iniciatives socioeconòmiques pròpies i autòctones dels països i territoris socis que prioritzin les persones, la igualtat de gènere i la sostenibilitat ambiental.

Enfortir les capacitats institucionals en els països socis per a la generació de polítiques d’ocupació i creació de cooperatives orientades especialment a la població juvenil i a col·lectius en situació de vulnerabilitat, fomentant relacions econòmiques amb un impacte social positiu.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

l’educació global (terminologia que pren el relleu de les anteriors Educació pel desenvolupament, o Educació per a una ciutadania crítica), i en aquest quatrienni pretén elaborar-ne una estratègia de manera compartida amb el sector, per tal d’aprofundir en la seva transformació garantint-ne la perspectiva de gènere. Un dels principals objectius d’aquesta estratègia, segons ha avançat el govern, serà combatre el desconeixement que té la població de l’àmbit de la cooperació, sobretot els joves. Aquest col·lectiu és, segons es recull dels resultats de l’enquesta sobre cooperació feta des del govern, el que més desconeix què s’està fent.

Més enllà de les prioritats que es marca per a l’actuació catalana, el nou PDC fa un esforç important de reconeixement de la diversitat en el mapa de cooperació del país. Un canvi de mirada que és especialment important per avançar cap a la superació del centralisme que impregna sovint les directrius que venen d’administracions públiques i organismes supramunicipals. En aquest sentit, recull que aquestes prioritats sectorials i geogràfiques i el treball que se’n faci es disseminarà i tindrà presència en tot el territori català, i s’adaptarà a les necessitats específiques de cada zona, capitalitzant i posant en valor la riquesa i la diversitat de la solidaritat a Catalunya.

Per últim, assenyalar que a nivell local també seran d’aplicació aquells plans directors i plans anuals aprovats en l’àmbit local o comarcal, en cas d’haver-n’hi i de ser aquests vigents.

Impulsar actuacions de sensibilització i d’incidència local i global sobre els pilars de l’economia social i solidària, l’economia circular, l’economia feminista, el comerç just i el finançament ètic i solidari.

Pel que fa a les prioritats geogràfiques d’actuació, és a dir, els contextos geogràfics on es plasmaran les prioritats estratègiques anteriorment descrites, el PDC 2023-2026 marca a escala local i regional 12 països com a prioritaris (Bolívia, Colòmbia, Guatemala, El Salvador, Equador, Hondures, Nicaragua, Gàmbia, Moçambic, Marroc, Senegal i Tunísia) i 3 territoris socis (Palestina, el Sàhara Occidental i el Kurdistan), amb un èmfasi nou i especial en el marc mediterrani, així com en el treball fet al propi territori català. També marca com a prioritari el context europeu i global per tal de poder emprendre mesures de caire més internacional.

4. Anàlisi de les polítiques locals de cooperació

Un altre aspecte rellevant d’aquest nou PDC és el paper que se li dóna a

En aquesta anàlisi incloem de manera central l’estudi de les actuacions dutes a terme pels municipis que són capitals de comarca a la demarcació de Girona, sense deixar d’esmentar altres ens locals que actuen també en pro de la cooperació al desenvolupament. Alhora, cal tenir en compte que per a tenir un mapa de les polítiques públiques de cooperació a comarques gironines cal no oblidar altres administracions, com la Diputació de Girona.

22

23

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

4.1 Orientació estratègica

Plans directors

Com hem aprofundit en l’apartat de “marc estratègic”, els ens locals han d’emmarcar les seves actuacions en matèria de cooperació, més enllà de la legislació, en les línies mestres marcades de manera prioritària pel Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya que estigui vigent. I implementar-ho a nivell local/supralocal amb plans estratègics o directors, que acostumen a tenir una temporalitat que coincideix amb el mandat electoral. Finalment, per tal de fer aquests documents operatius, és necessari estipular plans anuals d’acció que concretin els plans generals.

Si analitzem l’existència de plans directors locals, expressió tècnica principal de les polítiques públiques que marquen les directrius de l’acció al desenvolupament de les administracions, observem una greu mancança a nivell de demarcació.

Són molt pocs els ajuntaments els que tenen la capacitat de bastir plans directors. Fins i tot, veiem com ajuntaments com el de Figueres i Girona (dels pocs amb certa força pel que fa a recursos humans i econòmics de les àrees o unitats de cooperació) tenen els seus plans directors amb una vigència prevista ja superada i, actualment, no n’estan redactant cap de nou.

Enfocament L’enfocament més estès a comarques gironines és majoritàriament l’enfocament basat en necessitats. Aquest enfocament concep la cooperació com una eina que satisfà necessitats des d’un abordatge sectorial i en què les persones que reben aquestes actuacions assumeixen el rol de beneficiàries passives de l’assistència.

Aquesta lògica, en què el Nord (tant pel que fa a administracions com a entitats) marca l’agenda, està principalment centrat en els resultats finals. Hi ha voluntat de superar aquest enfocament més tradicional cap a un enfocament de drets, però aquesta mirada en la que s’emmarcaria l’Enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH) encara no està prou desplegada ni assumida per la gran majoria d’ens de la demarcació de Girona.

Pel que fa a Girona, l’any 2005 el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació va complir 10 anys i s’hi va obrir un procés de reflexió i debat sobre l’estratègia local en aquests àmbits. Es va acordar de fer una diagnosi que va servir per revisar les estratègies de cooperació dels darrers anys a la ciutat i per fer propostes de millora de manera participada. D’allà en va sorgir el Pla Director de Cooperació i Solidaritat, aprovat l’any 2008. També és aplicable el Pla estratègic de subvencions, que caduca aquest 2023. Per últim, esmentar que s’establien Plans anuals fins l’any 2021. es van deixar de fer degut, segons informen, a que no es modificaven i s’anaven aprovant sense canvis pel que es va considerar poc necessari. Actualment, les polítiques de cooperació de Girona ciutat es

La no existència d’espais de reflexió i de planificació estratègica, així com la manca d’eines de capacitació tècnica, s’identifiquen com els principals esculls a superar per tal de poder aplicar de manera efectiva l’EGiBDH. Cal esmentar, també, que els ens locals podrien emmarcar la cooperació com a part central de la seva acció exterior (si n’exerceixen), dins el marc de l’anomenada diplomàcia de ciutats o diplomàcia municipal. És a dir, aquella diplomàcia exercida per ens locals en el context internacional, per exemple, en la mediació de conflictes.

24

25

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

decideixen en funció de les 3 línies estratègiques que marca el PD del 2008: la sensibilització i l’educació per al desenvolupament; la dimensió transversal de la solidaritat i la cooperació; la dinàmica i la consciència solidària a partir dels projectes de cooperació.

També en base a les peticions que arriben des del teixit associatiu.

Quinze anys després, aquest PD no ha sigut revocat, però està clar que els reptes als que ha de fer front han canviat durant aquest llarg període i, a parer de les entitats gironines, la Unitat de cooperació es torna a trobar en un moment de necessària reflexió i redefinició estratègica, pel que caldria tornar a repetir un procés com l’engegat el 2005.

A Figueres, l’Ajuntament, juntament amb les entitats del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, van realitzar el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2013-2016 que va redactar-se després d’un procés de reflexió participativa. Aquest PD no s’ha revocat, i tot i que és més actual que el de Girona i es va revisar per última vegada el 2021, requereix també d’una actualització. Els principals eixos del document son: Eix A. Treballar amb les entitats i el consell per millorar la qualitat de la cooperació existent Eix B. Avançar cap a una nova manera de fer cooperació des del municipi: inici d’una cooperació “de ciutat”

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

2023”. La seva elaboració va comptar amb una enquesta prèvia a la ciutadania del poble, a partir dels resultats de la qual i de les aportacions de les entitats locals es va redactar. Entre les seves línies d’actuació, aposta a nivell estratègic per la reactivació del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat, així com per anar avançant cap al 0,7%, entre d’altres.

A la Bisbal d’Empordà no hi ha un pla director, ja que l’àrea de cooperació és de creació força recent. Tot i això, des de la seva àrea marc, la d’Acció Social, es va impulsar un Pla local d’acció social pel mandat 2019-2023. En aquest no s’hi inclouen, tanmateix, les línies estratègiques i actuacions previstes en matèria de cooperació.

Prioritats sectorials i geogràfiques En relació a les prioritats sectorials i geogràfiques, s’observa una greu mancança de prioritats ben establertes, fruit de la inexistència de directrius estratègiques en la gran majoria de municipis gironins. Tot i això, s’observa certa priorització de temàtiques com la defensa i promoció dels drets humans (sobretot el dret a refugi i a la mobilitat humana, en tant que territori fronterer), la justícia de gènere i el foment de la pau. A continuació fem un breu repàs d’aquells pocs municipis que sí que han referit certes prioritats sectorials o geogràfiques.

A Girona no hi ha actualment unes prioritats sectorials concretes més enllà de les línies estratègiques ja exposades i, pel que fa a les prioritats geogràfiques, ho

Eix C. Posar les bases d’una cooperació “de ciutat” i treballar amb els altres agents del municipi Eix D. Revisar i adequar els instruments per fer possible el pla director Actualment no n’hi ha cap de vigent, atès que l’últim caducava el 2020, i tampoc es fan actualment plans anuals d’acció, si bé és pretén a mig termini tenir-ne un centrat en les actuacions d’educació global.

Hi ha altres municipis que cal tenir en compte en aquest punt, com el d’Arbúcies que té vigent el “Pla director de cooperació i solidaritat internacional 2021-

26

27

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

són bàsicament en funció de les demandes de les entitats. Durant l’any 2022 es van centrar en Senegal, d’on provenen moltes entitats de codesenvolupament, i Guatemala, i a mig termini es té la voluntat de treballar amb Hondures, no tant a nivell de subvencions però sí des d’un treball de ciutat en ser un dels col·lectius més nombrós al municipi. També hi ha hagut una gran implicació en els darrers anys en la defensa dels drets humans, sobretot dins la campanya “Ciutats defensores dels Drets Humans”, que té com objectiu denunciar la persecució que pateixen les persones defensores dels drets humans des de l’educació i la sensibilització envers aquesta problemàtica.

La mateixa situació es viu a Figueres, on les prioritats sectorials també venen marcades per les demandes de les entitats, per exemple, en matèria de promoció de la salut global. Geogràficament no tenen estipulada cap prioritat, sinó que es basen en l’arrelament de les entitats figuerenques, com és el cas del Marroc i Bolívia, així com el Senegal i Gàmbia. També hi ha una tradició d’acció des de l’ajuntament amb el Sàhara Occidental, amb el suport al programa de “Vacances en pau” pels nens sahrauís d’ACAPS, però, tot i la voluntat d’establir un agermanament amb un campament sahrauí, el procés per fer-ho possible no es va culminar.

Per altra banda, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa ha optat des de fa dos anys per, més enllà del pressupost de l’àrea de cooperació gastat en personal, la línia de subvenció de concurrència competitiva i la quota de soci del FCCD, aminorar la convocatòria de subvenció per poder fer aportacions directes a projectes concrets del FCCD (uns 8.500€ anuals) sota un criteri geogràfic concret: projectes que es duguin a terme a països d’on hi hagi població a la Garrotxa. Seguint aquesta orientació aposten prioritàriament pel Marroc, en tant que a la comarca hi ha un important nombre de joves sense referents familiars aquí provinents del Marroc; i també per Hondures, ja que és una comarca especialment envellida amb gran presència de dones cuidadores hondurenyes.

Per últim, especificar que a comarques gironines està estesa la figura de l’ “agermanament solidari”, com a modalitat de cooperació directa a països empobrits mitjançant compromisos polítics bilaterals entre municipis des d’una visió de reparació dels danys causats pel colonialisme i de lluita per la justícia social i la garantia de drets. Són especialment rellevants el d’Arbúcies amb

28

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

Palacagüina (Nicaragua), establert el 1986 i un dels més antics de tot Catalunya; i els de Girona amb Bluefields (Nicaragua) des de fa 36 anys i amb Farsia (el Sàhara) des de fa 26.

Mecanismes de coordinació estratègica A nivell local s’observa la no generalització de l’existència d’òrgans consultius i de participació que tinguin entre les seves funcions la planificació estratègica dels ens locals amb les ONG i altres actors de cooperació en el municipi. Estan en actiu només el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Girona, del que en formen part els diferents grups polítics municipals, cinc entitats -ACAPS, Fundació Utopia, Azahara, NouSol, i Justícia i Pau, a més de la Coordinadora d’ONG Solidàries com a entitat de segon nivell, i la UdG i el Col·legi de periodistes i el de l’advocacia com a experts-; i el de Figueres del que en formen part la majoria d’entitats de cooperació de la ciutat, que són bastants i molt connectades entre si. A la Garrotxa n’hi havia hagut -va passar de ser només de l’Ajuntament d’Olot a ser part del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa-, però fa quatre anys que no es reuneix i actualment no s’aposta perquè aquest sigui el marc de coordinació sinó que la voluntat es ajuntar entitats per àmbits geogràfics d’actuació i, com administració, relacionar-s’hi per grups. És, per tant, una figura poc estesa. Tot i això no podem afirmar categòricament que no hi hagi cap coordinació estratègica, encara que no estigui estructurada, ja que majoritàriament trobem que entre l’administració i la societat civil es sol produir a través de relacions bilaterals i més aviat puntuals.

Cal tenir en compte, també, que en municipis com Santa Coloma de Farners hi ha espais de participació ciutadana, en aquest cas, un “Consell de poble”, que té com a objectiu millorar la participació dels ciutadans en els afers municipals.

Aquest espai, però, no té un encàrrec concret en relació a la cooperació, sinó que és un marc de participació i reflexió més general, i que, a la pràctica, acaba tractant temes com els pressupostos participatius i no tant la planificació de polítiques públiques.

No existeix, a nivell comarcal ni de demarcació, cap xarxa o mecanisme de coordinació entre ajuntaments o administracions públiques supramunicipals

29

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

(Diputació, Consells Comarcals, Consorcis, etc). Es traca d’una demanda compartida de molts dels tècnics entrevistats ja que l’enxarxament tècnic i polític ajudaria a assolir una visió més global. Pel que fa a la coordinació estratègica entre entitats i actors de la societat civil i administracions, la Coordinadora d’ONG Solidàries de comarques gironines i l’Alt Maresme fa el paper d’interlocució amb les diferents administracions públiques de les més de 70 entitats que en formen part. Les relacions amb els diferents ajuntaments és, però, desigual. Es produeix sobretot amb aquells ajuntaments que tradicionalment han apostat per la cooperació, com Llagostera, o amb aquells que compten amb personal tècnic amb certa dedicació de jornada, com Girona, Figueres i la Bisbal. Per altra banda, bastants municipis gironins són socis del FCCD, principalment, però, no pas des d’una mirada estratègica sinó com a organisme de vehiculació de les seves aportacions econòmiques a cooperació.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

Per altra banda, també cal esmentar a nivell català la Xarxa d’alcaldes i alcaldesses per la Pau de Catalunya, que es defineix com una xarxa que “treballa en la promoció de la cultura de pau per fer dels nostres pobles i ciutats espais de llibertat, convivència i cohesió social”. Creada l’any 2014, actualment està formada per més de 200 municipis, i pretén coordinar les actuacions del municipalisme català en relació al foment de la pau, sobretot pel que fa a sensibilització. Tot i l’adhesió de 20 municipis de comarques gironines, entre els que hi ha Girona, Salt, Olot, Figueres, Ripoll i Castelló d’Empúries, no és un òrgan que es pugui definir clarament com un espai de coordinació estratègica degut a la seva poca activitat.

4.2 Recursos, instruments i finançament al desenvolupament

A nivell català existeix la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals, de la DG de cooperació al desenvolupament regulada per la Llei 26/2001 que, com hem explicat en el marc normatiu, té entre les seves funcions la de conèixer els documents estratègics de la Generalitat i de la resta d’administracions, promoure accions conjuntes i impulsar la coordinació i col·laboració entre les administracions públiques de Catalunya en l’àmbit esmentat. En la seva composició hi constatem, però, poca equitat territorial i, en el cas de comarques gironines, només hi trobem l’Ajuntament de Girona com a una de les sis vocalies dels ens territorials i locals designats de forma concertada amb el FCCD, i la Diputació de Girona com a entitat convidada (la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona -AMB- sí que en son membres de ple dret, per exemple). Tot i això, cal constatar que Girona no hi ha tingut una participació molt activa ni tampoc ha pres un paper de capitalitat a nivell gironí que permetés transmetre les informacions i línies estratègiques que allà s’hi debaten. Més enllà de Girona, que participa en aquesta comissió, la resta de municipis consultats exposen una sensació de sol·licitud, de poc vincle amb la Generalitat i reclamen mecanismes de coordinació, acompanyament i interlocució amb la DG però sobretot amb l’ACCD, amb qui alguns dels municipis refereixen, fins i tot, no tenir-hi cap tipus de relació. També reclamen que les polítiques de la Generalitat tinguin en compte el model dels ajuntaments i entitats petites de comarques gironines. Complementàriament, també cal explicar que la majoria de municipis, tot i que alguns són socis del FCCD, no el tenen com a referent de coordinació i suport estratègic, malgrat que s’hi hagi constituït recentment un grup de treball amb aquest objectiu del que en formen part les ciutats de Lleida, Tarragona i Girona.

30

Són diverses les formes de cooperació que es poden dur a terme des dels ajuntaments: la cooperació tècnica i financera directa, iniciatives d’educació global impulsades des de l’administració o a través d’ONG i entitats del teixit associatiu mitjançant subvencions, etc. Les característiques de gran part dels municipis gironins (petits i amb poc pressupost) limiten la seva capacitat operativa. Tècnicament i política s’apunta a la necessitat de trobar mecanismes que superin aquestes dificultats per tal de dur a terme polítiques públiques de cooperació, com ara mancomunar iniciatives, sumar esforços econòmics, mobilitzar recursos humans i econòmics privats, entre d’altres. Així mateix s’expressa la ciutadania que, preguntada pel FCCD (2023) sobre quines formes haurien de ser prioritàries a l’hora d’actuar des dels ajuntaments, dona com a resposta predominant, amb un 29%, la de “sumant esforços amb altres municipis i establint aliances entre governs locals”, seguida en un percentatge similar per “utilitzant les capacitats i els recursos humans de l’ajuntament per a fer cooperació tècnica”, “sensibilitzant i fomentant simultàniament la participació ciutadana” i “subvencionant a altres agents com les ONG o associacions del municipi”; i “fent aportacions econòmiques a projectes de cooperació decidits per l’ajuntament”.

31

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

Finançament

Instruments

El finançament públic de l’AOD es reflecteix en els pressupostos anuals de cada municipi, així com en els Plans estratègics de subvencions de mandat. Per tal de poder plasmar l’aportació a AOD de les capitals de comarques gironines4, s’ha tingut en compte la informació extreta en la recerca documental i en les entrevistes, així com l’estudi del FCCD “Balanç de la cooperació municipalista 2019-2022” (2023). D’aquí s’han pogut extreure les dades provinents de les liquidacions oficials dels ajuntaments -l’últim any disponible era el 2021-, que contemplen els capítols I, II i IV generalment. Aquest estudi del FCCD té en compte, per any, les obligacions reconegudes netes, és a dir, els compromisos de pagament adquirits durant l’any pressupostari. Els pagaments amb romanents d’anys anteriors i corresponents a compromisos passats no es comptabilitzen (ja que s’entén que han sigut comptabilitzats com a compromisos en els exercicis anteriors).

En els plans estratègics de subvencions, els ajuntaments tenen previstos diferents instruments de finançament de les actuacions en matèria de cooperació.

S’hi inclouen aquelles inversions de cooperació i solidaritat en països empobrits, les accions d’educació global (accions comunitàries, de sensibilització i de cohesió social al revertir en el propi territori), en els dos casos en referència tant a la cooperació directa del propi ajuntament (financera o tècnica) com a les subvencions a entitats; i per últim aquelles ajudes d’emergència i humanitàries.

Any 2021

Pressupostat

Ingressos Capítols 1, 2, 3i5

Executat

Excepte arts.

38, 300, 345

Ingressos propis

Banyoles

12.000

12.000

12.831.955

13.516

12.818.439

Figueres

129.000

53.620

36.775.994

2.607.682

34.168.311

Girona

545.239

456.670

92.059.858

780.293

91.279.566

La Bisbal de l’Empordà

6.000

6.000

8.692.739

495.631

8.197.109

Olot

65.500

64.089

25.288.220

15.873

25.272.348

Quadre 1. Finançament AOD capitals de comarca gironines any 2021. Font: FCCD

Finalment s’ha constatat la insuficiència dels recursos disponibles i la necessitat d’augmentar les partides públiques així com d’activar noves fonts de finançament i recursos econòmics, tant d’altres administracions com d’entitats i del sector privat, per tal de complementar la inversió pública.

4 Pel que fa a Santa Coloma de Farners (la Selva) i Ripoll (Ripollès) no s’ha pogut accedir a les

dades econòmiques relatives a cooperació ja que no publiquen al detall la liquidació del pressupost anual executat, ni han fet cap aportació al FCCD. Només Santa Coloma de Farners ho menciona com a part de l’àrea de Joventut.

32

Aquestes inversions es duen a terme mitjançant convocatòria pública o a través de la signatura de convenis de col·laboració, a favor de persones, ONG o entitats privades.

Pel que fa a les convocatòries de subvencions, de concurrència competitiva, actualment en convoquen només sis ajuntaments de la demarcació, amb dotacions pressupostàries molt dispars. Totes les convocatòries estan destinades conjuntament a projectes de solidaritat i cooperació al desenvolupament i activitats de sensibilització o educació global, excepte en el cas de Girona que ho separa en dues línies i, a més, és el municipi que hi pot assignar més dotació pressupostària: 130.000 € per a projectes de cooperació al desenvolupament en l’àmbit internacional, i 40.000 € per a projectes d’educació pel desenvolupament; és a dir, 170.000 € en total per la convocatòria d’aquest 2023. Amb la segona partida més alta hi ha Figueres, 120.000 € el 2022, i ja amb força menys dotació5 trobem després Blanes amb 50.000 €; Castell-Platja d’Aro amb 40.000 €; i Lloret de Mar amb 20.000 €. Per últim trobem la Bisbal d’Empordà amb 4.000 €.

També cal esmentar la convocatòria del Consell d’Acció Social de la Garrotxa.

El qual, tot i tenir un pressupost total de només 18.000 €, és interessant perquè inclou no només Olot, sinó també la resta de municipis de la comarca, que són especialment petits i els ajuntaments dels quals no podrien assumir la tramitació d’una subvenció específica per a cooperació.

En referència a subvencions nominatives, és a dir, aquelles subvencions de concessió directa en què s’acrediten raons d’interès públic, social, econòmic

5 Últimes dades disponibles de les convocatòries de l’any 2022.

33

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

o humanitari i en què no sigui possible la convocatòria pública, son destacables els esforços de municipis com Santa Coloma de Farners, Llagostera, Torroella de Montgrí, Celrà i Banyoles.

L’existència de poques convocatòries dels ens locals disponibles fa que les entitats donin especial importància a d’altres convocatòries, sobretot la de projectes de Dipsalut (organisme autònom de la Diputació de Girona) destinada a aquelles ONG o entitats no lucratives d’ajuda al desenvolupament amb seu i/o delegació permanent a les comarques gironines. La convocatòria de Dipsalut és la més quantiosa a la que poden optar les entitats de la demarcació, amb un pressupost destinat el 2023 de 180.000 € en total, que es van repartir entre 31 entitats. També d’altres de menor import com la de la UdG o d’alguns Col·legis professionals com els d’arquitectura, farmàcia, de metges, etc. que n’obren a nivell català o de la demarcació de Girona.

Per últim, comptabilitzem com a aportació a la cooperació també els convenis signats amb la Coordinadora d’ONG Solidàries per part de les administracions públiques. També les quotes de les administracions gironines sòcies del FCCD, així com aquelles aportacions a aquest organisme per a campanyes d’emergència o en cofinançament d’iniciatives com la de “Ciutats defensores dels drets humans”, on hi participen ajuntaments com el de Girona.

Un dels aspectes criticats per totes les persones entrevistades així com per les entitats és l’excessiva burocratització administrativa, tant en els requisits per poder presentar-se a una convocatòria com en la documentació a aportar a les sol·licituds, un problema que no és només gironí. La complexitat dels procediments, sobretot en relació a les convocatòries de subvencions a entitats, suposen una sobrecàrrega de tasques administratives i de gestió de les administracions. També afecta negativament de manera molt clara als membres de les entitats gironines, aquí i sobre el terreny, així com a les contraparts locals. Cal, doncs, una aposta compartida per simplificar els procediments administratius per tal de superar la burocratització excessiva dels processos atès que va en detriment de l’eficiència i l’eficàcia dels projectes i en limita la capacitat transformadora.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

0’7% Aquest compromís va ser aprovat per les Nacions Unides el 1972. La xifra en concret es basa en indicacions fetes pel Banc Mundial basades en l’informe Pearson, i dictava que els països desenvolupats havien de destinar el 0,7% del producte interior brut (PIB) als països en vies de desenvolupament amb l’objectiu d’erradicar la fam al món.

Aquesta reivindicació va prendre rellevància a Catalunya l’any 1994, quan al novembre d’aquell any es van dur a terme diferents acampades impulsades per entitats i ciutadania compromesa per exigir al govern estatal i català la destinació d’aquest 0,7% als països empobrits. A Barcelona, desenes de milers de persones van passar pel campament, que va durar més d’un mes. A Girona, la històrica campanya del “0,7% a la cooperació” va implicar una sonada acampada de 60 tendes al Parc Central de Girona i ha impregnat l’ADN de la cooperació gironina, fins al punt que la província de Girona és on més gent coneix el compromís del 0,7%, en concret el 54,9% de la població, segons dades de la Generalitat (2023).

Gairebé 30 anys després es segueix assumint la lluita pel 0,7% (una xifra simbòlica però considerada del tot insuficient) com a punt de partida per pal·liar les desigualtats provocades per l’actual sistema que incompleix sistemàticament els drets humans i mediambientals en l’àmbit global i local, des del compromís de les administracions, com a titulars d’obligacions. Amb aquest 0,7% es persegueix que els governs de les diferents administracions, també les locals, assumeixin la solidaritat i la cooperació com una política pública. Cal exposar, però, que son una clara minoria els ajuntaments que sí que assoleixen aquest percentatge, arreu del país i a la nostra demarcació. Notables són els esforços de petits municipis com Llagostera que en alguns períodes han arribat a destinar-hi l’1%. Analitzant les dades de l’últim pressupost executat del que se’n tenen dades, pel que fa les capitals de comarca gironines hi ha el següent percentatge dedicat6:

6 El càlcul del 0,7% aquí exposat correspon a la fórmula pròpia del FCCD, que es calcula des

d’una lògica d’execució. És a dir, que s’agafa l’import executat de l’any N i es compara amb els ingressos propis d’aquell any N. En el cas de Girona, l’Ajuntament utilitza una fórmula de càlcul pròpia, segons la qual sí que arriba a l’aportació del 0,7% anual.

34

35

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

Any 2021

Compliment del 0,7%

Banyoles

0,09%

Figueres

0,16%

Girona

0,50%

La Bisbal de l’Empordà

0,07%

Olot

0,25%

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

Això no obstant, el 81% està d’acord amb que es compleixi aquest compromís des dels ens locals.

Està d’acord que es compleixi aquest compromís de destinar el 0,7% a la cooperació?

Quadre 2. Percentatge de compliment del 0,7% en AOD de les capitals de comarca gironines any 2021. Font: FCCD

Sí

Tot i la longevitat d’aquesta reivindicació, és quelcom encara desconegut per força gent. A comarques gironines, el 38% de la població n’ha sentit a parlar però no sap exactament què és, i s’hi pot sumar el 28% que declaren no haverne sentit a parlar mai segons dades del FCCD.

Coneix o ha sentit a parlar del compromís dels països econòmicament desenvolupats de destinar un 0,7% del pressupost a la cooperació al desenvolupament?

Sí, sé el que és

27%

N’he sentit a parlar, però no sé què és exactament

38%

No, és la primera vegada que en sento a parlar Ns/nc

28% 7% Imatge 1. Font: FCCD (2023).

No Ns/nc

81% 11% 8% Imatge 2. Font: FCCD (2023)

Actualment, però, aquesta lluita pel 0,7% està en debat, i són diverses les veus que aposten per actualitzar-la per diversos motius: la xifra del 0,7% és poc ambiciosa i cal apuntalar-la però amb l’objectiu d’exigir, com a mínim, un 1%. Cal tenir no només els recursos públics als que fa referència aquesta reivindicació (pel que es comença a apostar per un nou concepte, “TOSSD”, el suport oficial total al desenvolupament sostenible), sinó també als provinents de fonts privades o comunitàries. Poca gent fora de l’àmbit de la cooperació coneix actualment aquest compromís (segons l’enquesta sobre cooperació de la Generalitat del 2022, un 47,3% dels enquestats no el coneix ni n’ha sentit mai a parlar, un percentatge que s’eleva dràsticament entre els menors de 35 anys i, com hem vist, segons l’estudi del FCCD només el 27% sap exactament què és) i, més enllà de la xifra, es considera que si s’assumeix plenament l’EGiBDH, s’ha d’anar més enllà del materialisme, l’assistencialisme i la cobertura de necessitats bàsiques, per considerar també altres factors determinants: les capacitats, eleccions, oportunitats, el poder i les relacions que aquest genera i com repercuteixen en la satisfacció de drets.

Sí que alguns dels càrrecs electes entrevistats han posat en valor aquesta xifra. Atès que encara no s’ha assumit, tot i els múltiples compromisos polítics signats, i perquè en temps de crisis econòmiques com l’actual, en el si dels ajuntaments cal batallar perquè la partida dedicada a cooperació no sofreixi

36

37

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

retallades com les viscudes en l’anterior crisi econòmica del 2008. En aquest sentit, també s’ha posat de relleu la necessitat de fer molta sensibilització per tal de rebatre el desconeixement de gran part de la ciutadania sobre la cooperació al desenvolupament. Segons dades de l’Estudi sobre la percepció respecte a la cooperació al desenvolupament, a comarques gironines el 42% de la població enquestada no ha sentit a parlar de l’ajuda o la cooperació al desenvolupament.

Quina importància doneu al fet que es destinin recursos per contribuir al desenvolupament dels països empobrits?

Molt

37,6%

Bastant

46,6%

Poc

Ha sentit parlar alguna vegada de l’ajuda o la cooperació al desenvolupament?

11,1%

Gens

2,9%

NS/NC

1,8% 84,2%

Molt + bastant Sí

46%

No

42%

No ho sé Prefereixo no respondre

Imatge 3. Font: FCCD (2023)

Poc + gens Imatge 4. Font: Generalitat de Catalunya (2023)

9% 3%

TOTAL

Cal, doncs, que la ciutadania estigui informada i formada sobre cooperació al desenvolupament per tal que faci incidència per posar en valor aquesta tasca i, per tant, hi hagi més suport en la reclamació de més pressupost des de fora i des de dins dels consistoris. Això queda demostrat en l’enquesta sobre la cooperació de la Generalitat (realitzada durant el 2022), en la que, a nivell general, el 84,2% de la població considerava bastant o molt important destinar recursos a cooperació, sent la demarcació de Girona aquella en què més percentatge de població ho considera molt important (49,4%).

Província Girona*

Barcelona

Lleida

Tarragona

Molt

37,6

36,7

49,4

25,6

39,6

Bastant

46,6

48,9

34,6

48,9

40,9

Poc

11,1

10,8

7,4

18,9

12,2

Gens

2,9

2,5

2,5

2,2

6,1

NS/NC

1,8

1,1

6,2

4,4

1,2

Imatge 5. Font: Generalitat de Catalunya (2023) (*) no suma 100,0% degut a l’arrodoniment indicat pel CEO, responsable tècnic de l’enquesta

38

14,0%

39

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

4.3 Governança del sistema i col·laboració entre actors Com hem vist, la Llei 26/2001 recull que, no només l’activitat de l’Administració de la Generalitat, sinó també la dels ens locals en matèria de cooperació s’ha d’atendre als principis de col·laboració i complementarietat entre els poders públics i les iniciatives solidàries i de cooperació al desenvolupament de la societat catalana. En aquesta línia, els principis ordenadors recollits en el PDC 20232026 també fan referència a la necessitat de col·laboració i complementarietat entre administracions públiques i societat civil. Si es fa i com s’articula aquesta complementarietat en el mapa d’actors de la cooperació al desenvolupament a les comarques gironines és el que exposem en aquest apartat.

Governança del sistema i participació dels actors Aquest subapartat engloba les qüestions relatives a l’articulació, col·laboració, coordinació i participació dels actors en la política de cooperació al desenvolupament, en la línia del que el nou PDC anomena “cooperació de banda ampla”.

Els ens locals són les administracions més properes a la ciutadania i, per tant, a les ONG i entitats. Tenen, així, un paper clau en el centre del mapa d’actors de la cooperació: connecten les administracions que generen directrius estratègiques com les Nacions Unides, l’Estat espanyol o la Generalitat de Catalunya amb la política local i amb les ONG i entitats presents al seu municipi. I, alhora, coneixen l’arrelament de la cooperació i el codesenvolupament a la demarcació gironina i l’impacte dels projectes de cooperació, tant sobre el terreny com aquí, i, per tant, tenen una expertesa i uns coneixements que cal posar en valor.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

tècnica -i sovint les polítiques- està compartida, segons cartipàs, amb moltes altres àrees que poc tenen a veure amb l’àmbit o que, a més, són considerades prioritàries políticament (serien els casos de Celrà, amb promoció econòmica, o la Bisbal, amb habitatge), no hi ha planificació estratègica ni es poden destinar esforços a implementar una cogovernança del sistema. Per contra, en aquells municipis on hi ha certa dedicació política i sobretot tècnica, la cogovernança està una mica més instaurada. Si bé és cert que, com hem recollit en l’apartat de “Línies estratègiques”, aquesta cogovernança no va més enllà de l’existència de Consells que son mers òrgans consultius -ni decisius ni executius-. Un cop més, s’observa com no s’ha assumit l’EGiBDH, un enfocament que posa el focus en els processos com a eina d’apoderament ciutadà i de presa de consciència dels seus drets i de com reclamar-los.

Per últim, esmentar que cap dels ajuntaments té establerta una col·laboració estable amb la Universitat de Girona. Només el de Girona hi té certa relació de col·laboració en projectes concrets i assignant a la UdG una representació en el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Tot i això, s’identifica com un dels elements que dificulten el treball conjunt i de transcendir les agendes de cadascun dels agents. Aquesta desconnexió entre administracions locals i l’actor universitari, que recordem és l’únic de la demarcació, és una situació que s’identifica de manera clara com a quelcom a revertir.

Coherència de polítiques públiques per al desenvolupament

Un dels efectes negatius detectats és que hi ha ocasions en què l’aposta per la col·laboració suposa la no assumpció per part dels ajuntaments d’aquest paper central i de lideratge en el mapa de la cooperació. S’ha identificat que el paper dels ens locals majoritàriament està sent el de finançador dels projectes i programes planificats i executats per les entitats. Majoritàriament, l’administració actua sense una mirada estratègica ben definida que orienti aquest finançament.

Hi ha comptades excepcions, lligades sobretot a l’existència de recursos humans destinats a l’àrea. És a dir, on no hi ha personal tècnic o aquesta figura

La coherència de polítiques públiques per al desenvolupament s’entén com la vinculació de tota l’activitat i totes les polítiques públiques impulsades per les administracions amb el desenvolupament humà sostenible, la garantia dels drets humans, l’equitat de gènere i la pau. D’aquesta manera es garanteixen unes polítiques vinculades amb aquests valors que siguin transversals en el si de l’organització i en la seva gestió. L’objectiu que han d’assumir des de les àrees de cooperació és coordinar i vetllar per la coherència de l’acció de totes les àrees, i també liderar el desplegament dels objectius i prioritats establerts en els documents estratègics, si n’hi ha. Aquesta tasca de coordinació eficaç i eficient que ho possibiliti, que no és feina d’una única àrea (si bé n’ha de tenir el lideratge), s’identifica com un dels grans reptes polítics i tècnics en el si dels ajuntaments.

40

41

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

Aquesta coherència, que enforteix la cooperació, s’ha de buscar també entre les polítiques dels diferents rangs d’administració. En el context gironí, és cabdal demanar als ajuntaments, des d’aquesta mirada de necessitat d’estratègia compartida, que s’interpel·lin totes les administracions presents al territori: des de la Generalitat (si bé no hi ha presència al territori del Departament d’Acció Exterior i UE -ni la Direcció General ni l’ACCD-, com, en canvi, sí que n’hi ha d’altres departaments com el d’Economia o el d’Igualtat i feminismes), els diferents Consells Comarcals i Consorcis, i la Diputació.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

5. Conclusions A partir de les informacions transmeses pels ajuntaments i de la documentació i les dades estudiades podem extreure algunes conclusions sobre l’estat de les polítiques locals de cooperació a comarques gironines. Aquestes conclusions han permès orientar les propostes operatives recollides en l’apartat de “Recomanacions i propostes operatives”.

Orientacions estratègiques En tant que els ajuntaments són els actors responsables de la planificació, l’execució i l’avaluació de la política pública local en matèria de cooperació, cal que tinguin clar el marc normatiu i el marc estratègic actualment vigents.

La desconnexió entre la Generalitat i els ens locals gironins és especialment destacable pel fet que té importants efectes negatius: hi ha un gran desconeixement sobre els enfocaments i línies estratègiques definides per la DG de cooperació, l’ACCD i el Departament al que es subscriuen, que desconeixen o senten llunyanes i poc adaptades a les realitats dels municipis gironins. Alhora no contribueix en el necessari enfortiment dels ens locals gironins (a nivell polític i tècnic) al no acompanyar-los en la reflexió estratègica necessària, tampoc en la capacitació tècnica i entorn de l’EGiBDH. S’ha posat, també, el focus en la falta d’espais de coordinació entre municipis o en el marc d’administracions supramunicipals com els consells comarcals o la Diputació de Girona.

Això incideix clarament en la manca de plans directors actualitzats, fins i tot en aquells municipis més grans i amb certa estructura en l’àrea de cooperació. Tots els municipis conclouen que tenen grans dificultats per bastir plans directors locals que marquin les línies estratègiques del municipi en matèria de cooperació així com els objectius de l’actuació i els plans d’acció. La manca de mirada estratègica també s’observa en la poca definició estratègica de quines han de ser les prioritats sectorials. Si bé s’ha observat un important treball en àmbits com la defensa i promoció dels DH sobretot des de l’educació global, amb el focus posat en el dret a la mobilitat humana; el foment de la pau i el treball per garantir la justícia de gènere, entre d’altres. A nivell geogràfic es prioritzen, majoritàriament, les actuacions en els territoris d’on prové la majoria del flux migratori que rep el municipi o d’on són les entitats de població organitzada. Aquesta priorització

42

43

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

té molt de sentit en un territori com el gironí, profundament marcat per la feina històrica de les entitats de codesenvolupament, però també és resultat del poc lideratge de l’administració en decidir a quins països o territoris s’ha de prioritzar.

menys recursos humans, provoca també que no s’aposti per l’existència d’uns Consells municipals o d’altres mecanismes similars. A més, aquests consells sovint són vistos com a mecanismes que generen més feina burocràtica i no pas com a mecanismes necessaris de transparència i de cogovernança, així com de capacitació mútua.

Recursos, instruments i finançament

També s’ha posat de relleu la manca d’espais de coordinació i col·laboració entre els diferents actors -administracions, entitats, espais de recerca com la UdG, etc.-. I la necessitat de revertir aquesta situació, amb la mirada posada en una cooperació de banda ampla. Aquests espais es manifesten com especialment útils per sumar esforços amb les entitats (molt nombroses i actives arreu), així com per garantir la coherència i la planificació estratègica compartida. Alhora, permetrien defensar amb més força la tipologia i l’expertesa pròpies de la cooperació gironina davant dels interlocutors supramunicipals, catalans i d’àmbit estatal.

En l’anàlisi hem observat com encara són pocs els ajuntaments gironins que aposten per la cooperació al desenvolupament. Cal, doncs, apuntalar-los i sumarne més. La realitat demogràfica gironina, en què la majoria dels municipis no superen els 1.000 habitants, dificulta poder tenir gaires fons i, sobretot, disposar d’una estructura tècnica i administrativa per obrir i mantenir convocatòries.

Això provoca que siguin molts pocs ajuntaments, només 6 dels 221 municipis gironins, els que tinguin una convocatòria de lliure concurrència en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació. Altres, almenys, atorguen subvencions directes que simplifiquen el procés administratiu però que dificulten l’accés garantista als fons econòmics i minven notablement el rol de lideratge estratègic dels ens locals al no tenir clarament marcats criteris estratègics de priorització sectorial i geogràfica. En aquest sentit, es conclou la necessitat de reformular instruments per tal d’estar més ben dotats, ser més accessibles i garantir l’impacte. Alhora, cal considerar també com les característiques demogràfiques limiten la capacitat real d’actuacions directes empreses pels consistoris. És per tot això que s’ha identificat la necessitat de mobilitzar més recursos econòmics i apuntalar el 0,7% de finançament, com a mínim, tot marcant una fórmula pressupostària que, tot i la crisi econòmica, garanteixi i blindi aquest objectiu de cares a l’horitzó temporal del 2030.

Governança del sistema i col·laboració entre actors S’ha identificat una mancança clara d’espais de participació i de cogovernança ciutadana. Com hem vist, actualment només estan operatius dos consells de solidaritat i cooperació en el global de les comarques gironines (en els dos municipis més grans). La desaparició d’alguns històricament actius reforça la idea que les dimensions dels municipis i, com hem dit, que hi hagi menys fons i

44

45

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

6. Recomanacions i propostes operatives En base a les conclusions del present estudi es formulen algunes recomanacions d’objectius i propostes per tal d’incidir en la superació de les limitacions amb les que es troben els ens locals gironins així com per aprofundir en les seves bones pràctiques i enfortir-los com a actors centrals en el mapa de la cooperació al desenvolupament a la demarcació de Girona.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

OBJECTIU 2. Crear mecanismes de coordinació estratègica entre municipis.

L’actuació principalment proposada és la creació d’una “Xarxa Girona. Municipis per a la cooperació al desenvolupament”. Considerem que seria el mecanisme idoni per tal de coordinar de manera efectiva i eficient els municipis gironins, així com per impulsar el rol de lideratge dels ens locals. Aquesta xarxa, que tindria una vessant política i una altra de tècnica, també podria comptar amb la participació d’altres actors del mapa de la cooperació gironina, com la Diputació de Girona, els Consells Comarcals i la Coordinadora d’ONG Solidàries, com a representant de les ONG i entitats del teixit associatiu, i el Fons català de cooperació al desenvolupament, per tal de tenir una mirada més global.

Aquesta xarxa tindria les següents funcions:

Orientacions estratègiques Pel que fa a les orientacions estratègiques els principals objectius i accions per donar-hi resposta que es proposen són: OBJECTIU 1. Articular les accions de desenvolupament en l’enfocament de gènere i basat en drets humans (EGiBDH), que permetria transitar des de la concepció de la cooperació basada en necessitats, la majoritàriament estesa, a una nova mirada i praxi orientada a la realització efectiva dels drets humans i la cooperació feminista i decolonial.

Actuacions proposades: capacitació en EGiBDH i la seva aplicació pràctica orientada als càrrecs electes i al personal tècnic i administratiu, creació d’espais d’intercanvi de bones pràctiques en relació a l’EGiBDH, incloure el criteri de l’aplicació de l’EGiBDH en les bases de les convocatòries de concurrència competitiva i com a criteri de priorització en aquelles directes.

esdevenir un espai de reflexió per tal de reorientar les polítiques locals de cooperació cap a l’EGiBDH i la garantia efectiva de drets, articular-se com un espai de planificació estratègica que permeti la coherència de polítiques públiques, impulsar polítiques locals i acompanyar els ajuntaments en la seva implementació i avaluació, fomentar espais d’intercanvi de bones pràctiques i de coneixements, impulsar la capacitació i formació dels càrrecs electes i del personal tècnic, impulsar campanyes de sensibilització i difusió de les iniciatives de cooperació, treballar els temes que es porten a la CCEL per tal que Girona, com a única representant de la demarcació al CCEL, hi pogués expressar els posicionaments compartits, prèviament debatuts i consensuats, per poder reflectir en el si d’aquest organisme una veu plural que representi les característiques pròpies dels ajuntaments i de la cooperació gironina per tal d’incidir en l’àmbit català, en l’àmbit internacional, promoure la participació dels ajuntaments en les

46

47

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

activitats transnacionals i en els projectes internacionals i europeus com a partners.

OBJECTIU 3. Definir plans directors o documents estratègics que orientin les polítiques locals, de manera individual o mancomunada entre municipis, per exemple en l’àmbit comarcal.

Actuacions proposades: dur a terme, en la mesura dels possibles, un diagnòstic de la situació de la solidaritat i la cooperació al desenvolupament als pobles i ciutats, com a punt de partida de la planificació estratègica local, engegar processos participatius de redacció dels plans directors i plans anuals, comptant amb el suport i la participació activa de les entitats així com d’agents que aportin la seva expertesa com la Coordinadora d’ONG i la UdG. El marc podria no ser local, sinó comarcal o a nivell de demarcació, com hem apuntat anteriorment,

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

través de la xarxa proposada, per tal de fer trobades amb la persona que ostenti la DG (mínim un cop l’any), incidir en l’àmbit català per tal d’aconseguir que l’ACCD tingui una presència estable a la demarcació. Això hauria de permetre la transmissió de les directrius de la Generalitat i, alhora, incorporar la visió i les necessitats específiques de comarques gironines així com donar suport a les iniciatives dels ajuntaments. Es podrien activar reunions amb la DG, signar una demanda conjunta, etc.

Recursos, instruments i finançament Pel que fa a l’àmbit dels recursos, els instruments utilitzats i el finançament a tal fi, els principals objectius i accions per donar-hi resposta que es proposen són: OBJECTIU 1. Potenciar nous instruments i l’adaptació dels actuals a les noves accions, actors i necessitats globals.

Actuacions proposades:

emmarcar els plans directors en l’Agenda 2030. Fet que, entre d’altres, permetria sol·licitar el suport d’administracions que impulsen els ODS com la Diputació i la Generalitat.

OBJECTIU 4. Millorar la coordinació i el treball en xarxa amb la Generalitat de Catalunya, sobretot amb la DG de Cooperació i l’ACCD. Actuacions proposades: incidir en assolir un desplegament del Departament d’Acció Exterior i UE a la demarcació. Hauria de servir per garantir les condicions per tal que totes les administracions coneguin i actualitzin els seus enfocaments i informacions així com per oferir acompanyament i suport als municipis (i a les entitats),

desenvolupar més instruments conjunts entre administracions gironines que permetin que els ajuntaments petits puguin aportar també en el mapa de la cooperació, la majoria d’entitats gironines són d’una mida petita i majoritàriament formades per voluntariat. Això fa que sigui necessari que l’augment pressupostari vagi lligat a mecanismes d’accessibilitat a aquests fons. Per aconseguir-ho hi ha la possibilitat de baixar els llindars econòmics mínims dels projectes o de potenciar la col·laboració entre entitats per tal de dur a terme projectes conjunts quan sigui possible, activar un programa gironí de cooperació tècnica. És a dir, d’intercanvi de coneixements i experteses entre tècnics de municipis gironins i els seus equivalents a països del Sud.

establir mecanismes d’interlocució amb la DG, que podrien vehicular-se a OBJECTIU 2. Mobilitzar més finançament (tant per sustentar una estructura tècnica necessària que inclogui tècnics i les aportacions econòmiques necessàries per

48

49

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

dur a terme la planificació estratègica, el finançament d’actuacions pròpies i el suport econòmic a ONG i associacions) en base als recursos dels pressupostos municipals així com també als d’altres administracions i actors privats. En aquest sentit, és cabdal actuar prioritàriament, però no només, per assolir un increment pressupostari que garanteixi, com a mínim, el 0,7% de finançament local a la cooperació.

Actuacions proposades:

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

de les aportacions econòmiques que els ajuntaments tramiten a través del fons català de cooperació al desenvolupament”, redactat per CSITAL Catalunya i el FCCD, i del que ja hem parlat anteriorment.

Governança del sistema i col·laboració entre actors

marcar la fórmula pressupostària per arribar a aquest mínim d’aportació amb l’horitzó temporal del 2030, en la línia de la proposada per la Generalitat en el PDC 2023-2027 pels seus pressupostos,

Aquestes actuacions estarien alineades amb la prioritat sectorial del nou PDC de “Enfortiment institucional i democràtic”, que entre d’altres es concreta, com hem vist, en els àmbits de treball de promoció de la participació entre actors i de l’enfortiment de capacitats de tots els agents implicats en el mapa de la cooperació al desenvolupament (entitats, governs municipals, universitats, etc).

engegar una campanya de captació de fons complementaris des de l’àmbit privat i, prioritàriament, del de l’economia social i solidària.

OBJECTIU 1. Fomentar els espais de cogovernança en el si dels ajuntaments o en marcs supramunicipals

OBJECTIU 3. Assolir una simplificació administrativa que permeti superar els greus obstacles que es troben actualment tant les entitats com les mateixes administracions i que fan perillar la seva participació en cooperació, tot garantint, això sí, el compliment de la llei i les garanties del sistema.

Actuacions proposades: simplificar formularis i procediments burocràtics, quan sigui possible i d’acord amb la normativa vigent, harmonitzar els procediments entre administracions, digitalitzar els procediments de les convocatòries, tenint en compte, però, d’establir mecanismes d’acompanyament que garanteixin l’accés a tothom per tal de contrarestar la bretxa digital, capacitar i formar els interventors i secretaris municipals entorn de la cooperació i els mecanismes legals que permetin un encotillament menor que l’actual. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte el “Dictamen jurídic sobre la competència dels municipis en matèria de cooperació internacional en el marc d’aplicació de la LRSAL i sobre la justificació

50

Actuacions proposades: convocar processos de participació ciutadana sobre solidaritat i cooperació als municipis, per avaluar la capacitat d’instaurar nous Consells municipals, revisar els reglaments dels consells existents per tal que siguin més operatius i adquireixin una mirada més estratègica, des de la visió de complementarietat, explorar altres mecanismes de participació en aquells contextos on consells o mecanismes més estructurats i permanents en el temps no es considerin viables, explorar la possibilitat de constituir espais supramunicipals estables, fòrums o altres iniciatives similars, la creació de la “Xarxa Girona. Municipis per a la Cooperació al desenvolupament”, que ja hem recollit com a proposta, facilitaria de manera decidida la cogovernança i la col·laboració entre actors.

51

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

OBJECTIU 2. Impulsar la coherència de polítiques per al desenvolupament Actuacions proposades: enfortir les capacitats institucionals dels ens locals i supramunicipals per impulsar la coherència de polítiques en aquest àmbit. Cal implementar, amb el suport de l’ACCD, un programa de capacitació i formació per als ajuntaments gironins, potenciar l’intercanvi i la col·laboració amb els ens locals i els altres actors mitjançant mecanismes com la Xarxa proposada.

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

7. Qüestionari per als ens locals Dades de contacte 1. Nom i cognoms de la persona entrevistada 2. Correu electrònic de contacte 3. Telèfon de contacte 4. Administració pública a la que representeu 5. Càrrec tècnic o polític dins l’administració pública

Marc normatiu, polític i de gestió de la cooperació Ens interessa saber quines són les bases per a desenvolupar la vostra política de cooperació, més enllà del compromís ètic i la pràctica habitual.

6. Quin és el marc de referència propi per a desenvolupar la cooperació a la vostra administració? (pla director, plans anuals, plans estratègics, etc).

7. Si en disposeu, adjunteu els arxius amb els documents citats.

8. Si teniu més informació rellevant en algun web, el podeu indicar a continuació.

9. En quins espais i xarxes de coordinació política, estratègica i tècnica participeu regularment, pel que fa a la cooperació?

10.Quines són les principals dificultats en la gestió de la cooperació en el vostre municipi actualment?

52

53

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

19. Si l’anterior informació es troba accessible en algun web en concret, també el podeu indicar a continuació.

Desplegament de la cooperació Volem saber com es materialitza la vostra cooperació, tant pel que fa a accions al sud com a casa nostra.

11.Quines idees considereu que descriuen millor la missió de la vostra cooperació?

12. ÀMBITS TEMÀTICS: Quines són les vostres principals prioritats en cooperació?

13. ÀMBITS GEOGRÀFICS: Quins són els països/regions prioritaris per a la vostra acció de cooperació?

14.Quines modalitats de cooperació feu servir en l’actualitat? (cooperació tècnica/ cooperació financera) 15.Amb quins instruments desplegueu la vostra cooperació en l’actualitat?

Recursos destinats a la cooperació Volem analitzar els recursos destinats i la seva execució de la manera més detallada possible. Amb aquest objectiu us demanem les dades pressupostàries generals i les dades desagregades per actuació. Podeu adjuntar els arxius que considereu pertinents.

16.Indiqueu els pressupostos totals destinats (i executats) a cooperació els anys 2020, 2021 i 2022 (si el teniu), desglossats per partides (Ajudes directes, Educació pel desenvolupament, subvencions a entitats, personal, etc) i per situacions d’emergència i Acció humanitària.

20. Gestioneu les vostres accions de cooperació de manera directa des de la vostra administració i/o via el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament? en quin percentatge?

Relació amb les ONG i d’altres agents de la cooperació Finalment, ens interessa saber com participen els diferents agents (ONG, organitzacions sindicals, organitzacions empresarials, universitats i centres de recerca, organitzacions de persones migrades, cambres de comerç, institucions educatives, moviments socials, mitjans de comunicació, entitats de lleure, associacions empresarials, etc.) en l’execució de la vostra política de cooperació.

21. Disposeu d’un Consell municipal, Assessor o similar on participin els agents implicats en la cooperació? Des de quin any? quants cops l’any es reuneix?

Quants membres hi ha i quins són? quin model de governança hi ha?

22.Si ho heu fet, indiqueu com heu col·laborat amb les coordinadores d’ONG d’àmbit local o supramunicipal entre el 2021 i el 2022? Indiqueu el format i els recursos econòmics, materials i humans que hi heu destinat.

23. Amb quines altres administracions públiques i amb quin objectiu col·laboreu o heu col·laborat entre 2021 i 2022? Indiqueu el format i els recursos econòmics, materials i humans que hi heu destinat.

24. Amb quins altres agents col·laboreu o heu col·laborat entre 2021 i 2022 i amb quina finalitat? Indiqueu el format i els recursos econòmics, materials i humans destinats.

17. Quantes persones en tasques tècniques dediqueu a la cooperació?

Indiqueu-ne el nombre i les hores setmanals de dedicació, si és compartit amb altres àrees o no…

18. Disposeu de memòries d’activitats de l’any 2021 i 2022?

54

55

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES

8. Referències bibliogràfiques Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. BOE núm.172, de 20/07/2006. https://www.boe.es/eli/ es/lo/2006/07/19/6/con

Organització de les Nacions Unides (1948). Declaració Universal dels Drets Humans.

Constitución española. BOE núm.311, de 29/12/1978. https://www.boe.es/ eli/es/c/1978/12/27/(1)/con

DECRET 139/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat. cat/eli/es-ct/d/2012/10/30/139

Llei 23/1998, de 7 de juliol, de Cooperació Internacional pel Desenvolupament. BOE núm.162, 9/07/1998 (derogada). https://www. boe.es/eli/es/l/1998/07/07/23/con Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament.

Generalitat de Catalunya. https:// portaljuridic.gencat.cat/eli/esct/l/2001/12/31/26

Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. BOE núm.312, de 30/12/2013. https://www.boe.es/ eli/es/l/2013/12/27/27

Llei 21/2003, de 4 de juliol, de foment de la pau. Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/esct/l/2003/07/04/21

Llei 1/2023, de 20 de febrer, de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global. BOE núm.44, de 21/02/2023. https://www. boe.es/eli/es/l/2023/02/20/1/con

DECRET 101/2005, de 31 de maig, del Consell Català de Foment de la Pau. Generalitat de Catalunya. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/esct/d/2005/05/31/101

CSITAL Catalunya., FCCD (2014).

Dictamen jurídic sobre la competència dels municipis en matèria de

56

cooperació internacional en el marc d’aplicació de la LRSAL i sobre la justificació de les aportacions econòmiques que els ajuntaments tramiten a través del fons català de cooperació al desenvolupament.

Carrillo, M (2018). Diagnòstic sobre la realitat de les polítiques de cooperació al desenvolupament de les administracions públiques i de les associacions supramunicipals de Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://cooperaciocatalana.gencat. cat/web/.content/continguts/ que_fem/08_Cooperacio_ entre_institucions/20190117_ DiagnosticCooperacionsCatalanes.pdf

Ajuntament d’Arbúcies. Pla director de cooperació i solidaritat internacional 2021-2023.

Ajuntament de Banyoles. Pla estratègic subvencions 2020-2023.

Coll, C., Mascareñas, T. (1997).

La cooperació al desenvolupament en l’àmbit municipal. Catalunya i la cooperació al desenvolupament.

CIDOB, 63/64, 10–13. http://www. jstor.org/stable/40598117

Ajuntament de Girona. Pla director de cooperació i solidaritat (2008) Ajuntament de Girona. Pla estratègic de subvencions 2020-2023.

Diputació de Barcelona (2004). La Cooperación para el desarrollo en el mundo local. https://www.diba. cat/documents/228621/29710597/ llibre_cast.pdf/3fc82fe 8-9009-47f295d0-e0ae749993ed

Ajuntament de Lloret de Mar. Pla estratègic de subvencions 2020-2022.

Biffi, N., Durán, Alejandra (2021).

Diagnòstic sobre corresponsabilitat política i protecció internacional dels Drets Humans des dels governs locals de Catalunya. REDS, solidaridad para la transformación social.

Fons català de cooperació al desenvolupament (2023). Balanç de la cooperació municipalista 20192022. https://www.fonscatala.org/ca/ observatori/cooperacio-municipalista

57

L'ESTAT DE LA COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT A LES COMARQUES GIRONINES

Generalitat de Catalunya (2019).

Pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022. https://cooperaciocatalana.gencat. cat/ca/detalls/Article/pla_director

Institut de Drets Humans de Catalunya. ICIP. (2018). L’aplicació de l’Enfocament de Gènere i Basat en els Drets Humans (EGiBDH) en la cooperació per al desenvolupament.

Guia pràctica.

Generalitat de Catalunya (2019).

Procés participatiu Visió 2030.

La contribució catalana al desenvolupament global.

Sizoo, A., Mush, A. (2008).

City diplomacy. The role of local governments in conflict prevention, peacebuilding and post-conflict reconstruction a Mush, A. (ed.)

(2008). City Diplomacy, the role of local governments in conflict prevention, peacebuilding and post conflict reconstruction. Clingendael Institute. https://www.kpsrl.org/ sites/default/files/publications/ files/20090202_city_diplomacy_ the_role_of_local_governments_in_ conflict_prevention_peacebuilding_ and_postconflict_reconstruction.pdf

Generalitat de Catalunya (2022).

Pla anual de cooperació al desenvolupament per al 2022. https://cooperaciocatalana.gencat. cat/web/.content/continguts/02dgcd/ pla-anual/doc-pla-anual-2022.pdf Generalitat de Catalunya (2022).

Informe d’avaluació de mig termini del pla director de cooperació al desenvolupament 2019-2022. https://cooperaciocatalana.gencat. cat/web/.content/continguts/02dgcd/ PlaDirector/doc-informe-avaluaciomig-termini.pdf Generalitat de Catalunya (2023).

Pla director de cooperació al desenvolupament 2023-2026. https://www.parlament.cat/ document/bopc/381771868. pdf#page=9

58

www.solidaries.org