Salut arreu i per a tothom

Fes tu el canvi que vols veure al món | President de la Coordinadora d’ONG Solidàries PAU LANAO

No podem caure en el tòpic, podríem citar frases d'Apulei, Pracels, Luther King o Bob Marley, totes recullen mots com solidaritat, cooperació... –en podrí em fer un tractat–, però no cal donar tantes voltes quan la proposta es pot resumir en nou paraules: “Fes tu el canvi que vols veure al món” amb les quals Mahatma Gandhi va proposar un repte que ha guiat la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Nascuda el 1994 a Torroella de Montgrí il·luminada pel triomf de la revolució sandinista, va començar a caminar sense una estructura organitzativa però, com va assegurar Josep de Delàs, l'entranya ble Pepo, militar represaliat i convençut pacifista, “encara que som diferents, podem treballar junts, aquest és un dels reptes que el món d’avui té reservats per a aquells que intenten reunir els esforços darrere d’una utopia transformadora”. El president va marcar el camí.

El primer codi ètic que es va aprovar cridava a lluitar contra el desequilibri entre el Nord i el Sud, defensava la justícia universal, el desarmament i feia un plantejament polític de futur que assenyalava: “la lluita contra l’exclusió de les

víctimes directes de la injusta distribució de la riquesa i els efectes més cruels d’un sistema que crea diàriament nous exclosos i oprimits”. Un desafiament que ha marcat l'acció tant en l’organització de les campanyes com en l'actuació conti nuada de denúncia i conscienciació que busquen la implicació de la societat. Des de les acampades reclamant el 0,7 % als ajuntaments, passant per la reivindicació dels drets humans per a tothom a tot arreu, grans eixos com cooperació al desen volupament, cultura de pau, drets humans, educació i comunicació pel desenvolupament, igualtat de gènere, immigració o interculturalitat han impulsat la voluntat transformadora d'unes entitats que no es resignen a les desigualtats provocades per la dinàmica Nord-Sud, o les tensions generades pel pensament neoliberal que controla la política i l'economia i presenta la democràcia repre sentativa com un entrebanc per al nou ordre que intenta recuperar els estaments i aturar l'ascensor social. Les agrupacions que conformen la coordinadora, –se’n poden comptar des de Gàmbia fins al Paraguai, del Níger a l'Índia– treballen per impulsar el codesenvolupament –per primer cop a l'Estat es va impulsar des de Girona–, que és una eina fonamental per promoure canvis estructurals i econò mics que acabin propiciant un canvi polític i social ja que fa dels nouvinguts protagonistes i alhora fomenta el creixement al Sud i la cohesió social al Nord.

Després de superar etapes de penúries econòmiques i una etapa fosca, un cert boicot polític per part de les institucions, després de perdre companys molt es timats –Josep de Delàs, Benigno Mancebo, Núria Terés, Pep Claparols...–, avui la Coordinadora afronta el futur sense resignació. Les causes es mantenen, les desigualtats creixen, i no hi ha altra sortida que intentar lluitar contra el fracàs d'un sistema polític que accelera les desigualtats.

PRÒLEG

Solidàries davant la barbàrie (Tot recordant les amigues i amics que han partit) CeDRe. Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat MANEL MESQUITA

Pel mateix preu, pròleg i epíleg. El primer serà laudatori (ho acostumen a ser i en aquest cas, amb totes les de la llei) i el segon, ja ho veurem. És el que té l’equidistàn cia, tan en voga en el marc de la Unió Europea de què ens hem dotat entre tots; com la Constitució espanyola, amb la qual també ens han dotat, i de valent.

Un pròleg “acostuma a ressenyar els mèrits, el valor, enmig d'un context o d'unes circumstàncies determinades” i, per definició, el resultat acostuma a ser massa co foi —especialment— quan qui el redacta, com és el cas, s’ha fet gran a la perifèria del moviment solidari organitzat a l’entorn (en el si) de la Coordinadora d’ONG Solidàries, del territori del bisbat de Girona.

Aprendre a aprendre des de l’Amèrica Llatina Comissió Nord-Sud de Torroella de Montgrí. Cel·la 25 Presó de Puig de les Basses DOLORS BASSA I COLL

Als anys vuitanta tenia amistats que se sentien impulsades a reflexionar sobre els moviments socials i la lluita contra les dictadures d’Amèrica Llatina. M'ho van encomanar. Era l'època que ens emmirallàvem en la revolució sandinista i el seu triomf del 79. Una revolució formada per guerrillers dels pobles capaços d'enderro car un dictador, Somoza. Una societat que aprenia a alfabetitzar la gent amb l'objectiu d'avançar socialment i culturalment. Unes persones que alhora combatien les agressions capitalistes i feien front a una expansió imperialista americana.

Ens unia veure que Nicaragua caminava i avançava amb pas ferm. La nostra vi sió era d'una terra seductora, àrida però amb cels i postes de sol excepcionals, amb barreja de xafogor i brisa, amb persones revolucionàries, confiades, alegres, il·lusi onades i cercadores de possibilitats de progrés col·lectiu i personal. Ens sobtaven, des de la mentalitat europea d'aquells anys, les seves actituds de militància absolu ta amb la causa sandinista, de creure en el país, d’avançar contra el neoliberalisme, de guanyar una causa justa amb els més dèbils, amb els més pobres... La revolució sandinista havia establert un model de cohesió social i de pertinença nacional grà cies al sentit d’identificació d’una comunitat que se sentia protagonista i participant del seus avenços. Van construir un país tant en el sentit polític, econòmic, social, cultural, com en el sentit integral holístic, en què la inclusió era un dels objectius determinants. Potser ja era el que també somniàvem per a Catalunya.

O,7%: objectiu la lluna Justícia i Pau Girona JOSEP VICENÇ I ERES

El 1969, el mateix any que un home del planeta Terra va trepitjar la Lluna (Tintín ja hi havia arribat, el 1953, al còmic Objectiu: la Lluna), es van pre sentar les conclusions de la Comissió Pearson a les Nacions Unides (ONU): s’havia d’aconseguir l’erradicació de la pobresa al món. D’alguna manera es plantejava un sil·logisme: si l’home havia estat capaç d’arribar a la Lluna també es podia reduir la fam del món i disminuir les desigualtats dels països subdesenvolupats. L’any 1970, l’As semblea General de l’ONU va aprovar que els països econòmicament avan çats haurien de destinar progressivament un percentatge del producte nacional brut (PNB) fins a arribar al 0,7% abans de 1975. Aquest termini ha estat posposat en diverses ocasions i, ara, s’ha fixat en el 2030.

A l’Estat espanyol, l’any 1981 Justí cia i Pau (JiP) va impulsar la campanya “Objectiu 0,7%” amb dues finalitats clares: sensibilitzar l’opinió pública i al mateix temps pressionar les forces polítiques. Es va fer una recollida de signatures que va arribar a 200.000 signants i que va culminar amb l’apro vació per unanimitat del Senat espanyol d’una proposició no de lllei sobre la fam al món en la qual es convidava el govern espanyol a destinar el 0,7% al desenvolupament. Als Països Catalans diverses entitats i ONGD van convocar acampades urba nes per reclamar aquesta xifra icònica. A Cataluya, diferents col·lectius, asso ciacions, sindicats, estudiants i persones individuals van plantar tendes al mig de la Diagonal de Barcelona el de sembre del 1994 per reivindicar que els països més rics destinessin el 0,7% del PIB a l’Ajuda Oficial al Desenvolupa ment. Com a conseqüència de la campanya “Objectiu 0,7%”, l’Ajuntament d’Arbúcies, amb gran congruència po lítica, va decidir dedicar una part proporcional del pressupost municipal a l’ajuda al desenvolupament i va lliurar els diners a JiP de Girona.

De mica en mica diversos ajunta ments van continuar l’estela d’Arbúcies i això va culminar el mes de gener del 1985 a Salt, on diversos representants d’ajuntaments de les comarques giro nines i membres de JiP de Girona van fer públic el manifest “Cap a la creació del Fons Català de Cooperació”, en el qual manifestaven: “Convoquem totes les institucions –Generalitat de Cata lunya, diputacions i ajuntaments– que, seguint la proposta de les Nacions Uni des (Campanya 0,7% PNB), destinin una partida del seu pressupost per cre ar un fons de solidaritat”.

L'objectiu del 0,7% ha estat un es tàndard internacional que expressa el volum d’Ajuda Oficial al Desenvolupa ment (AOD) dels diversos països, que només van complir Suècia i Holanda abans del 1975. En anys posteriors s’hi van afegir Noruega, Dinamarca, Fin làndia, Luxemburg i el Regne Unit. El 2005, 15 estats membres de la UE van asumir el compromís d’arribar el 2012 al 0,7%; el 2008 van revisar aquest ob jectiu i van decidir de retardar-ho fins al 2015 i van fixar per al 2012 un objec tiu mitjà del 0,56%. Cap d’aquests objectius es va complir.

Malgrat que han passat més de 50 anys, l’objectiu del 0,7% continua ple nament vigent i es manté a l’agenda de molts països rics. De fet, la mitjana dels donants no ha superat mai el 0,40%. A l’Estat espanyol, a partir de la promul gació de la Llei de Cooperació (1998), hi va haver un gran impuls polític i l’aju da oficial al desenvolupament va arribar al seu màxim (0,46% de la RNB). A partir d’aleshores, i amb la crisi com a pretext, els governants van decidir no acomplir l’objectiu.

Malgrat que els països desenvo lupats no han arribat a l’objectiu del 0,7%, segons l’informe d’Oxfam Inter món, la cooperació pública al desenvolupament ha aconseguit salvar milions de vides, ha assegurat necessitats essencials i ha defensat els drets de la població més pobra.

A partir dels viatges a la Lluna, al guns avenços han arribat a la societat (microelectrònica, coixins i matalassos viscoelàstics...). De la mateixa mane ra, aconseguir l’objectiu del 0,7% ha de continuar essent un petit pas per a l’home per afavorir un gran avenç per a tota la humanitat i, sobretot, per als més desafavorits.

Àfrica Viva ANNA BONMATÍ

Tothom valora la salut quan comença a perdre-la. Malauradament, aquest bé tan preuat no és accessible per a tot hom ni arreu. Avui, al segle XXI el dret a la salut és encara un dels majors rep tes que tenim com a ciutadania.

Fer que la salut arribi a tots els ra cons del planeta és un dels nostres grans desafiaments. Les malalties tenen prevalences diferents arreu del món. Un exemple clar podrien ser malalties com la malària, el den gue, l’ebola... i tantes altres. Aquestes malalties, que per a nosaltres semblen exòtiques, estan limitades a certes zo nes del planeta i, per tant, no suposen una prioritat en la recerca de tracta ment: la indústria “de la salut” no hi preveu beneficis! La indústria aposta per la innovació i desenvolupament (I+D) en les anomenades “malalties estètiques”, les que afecten un nom bre de persones –molt menor que les “malalties exòtiques”– amb un alt poder adquisitiu, i per la qual cosa, poden permetre’s el pagament de fàr macs de la seva butxaca.

Aquest fet, però, potser canviarà en un futur proper. I no tant pel can vi d’actitud dels lobbies de salut sinó pel desplaçament d’aquestes greus malalties a altres zones del planeta, a causa de la mateixa acció humana que provoca el canvi climàtic. Serà alesho res quan s’activaran totes les alertes i es començaran a destinar els recur sos necessaris per trobar nous tractaments per a aquestes malalties. Un efecte, aquest del canvi climàtic, del qual es parla ben poc.

Un segon repte en salut, procla mat per tots els organismes internacionals, és la seva universalització. Les desigualtats en aquest àmbit són més que evidents no només ens els diferents països sinó que també estan essent evidenciades dins d’un mateix país, dins d’una mateixa ciutat. Perso nes que viuen en barris més desafavorits socialment tenen menys salut que aquelles persones de barris benes tants d’una mateixa ciutat. Aquest fet és més flagrant en ciutats de països on els sistemes de salut no són univer sals, és a dir, on l’accés als recursos sanitaris són privats.

Ens venen a la ment exemples com les faveles i els barris marginats de ciutats de milions d’habitants on les condicions de salubritat són inexis tents i on se “sobreviu” enmig de les deixalles, enmig d’aigües brutes... Aquests casos són els més evidents però també podem parlar d’aquestes diferències a casa nostra. Molts barris de les nostres ciutats o pobles patei xen desigualtats en salut tot i tenir un accés als recursos sanitaris gratuïts. Estaríem parlant dels barris on viuen persones vulnerables, per la seva con dició d’immigrants, per l’estigmatització del propi barri, per la manca de recursos econòmics i/o d’educació.

Un dels Objectius de Desenvolupa ment Sostenible (ODS) per a l’agenda del 2030 és la salut però, de fet, la ma joria dels ODS estan molt relacionats amb la salut arreu i per a tothom. Posem d’exemple la fam zero, l’erradicació de la pobresa, l’aigua neta i el sanejament. S’evidencia doncs que la sostenibilitat del planeta està vincula da a la salut.

Així, tant en salut com en d’altres aspectes bàsics de les persones com l’educació, tenim molts reptes en els propers anys. Reptes que cal treballar de manera conjunta amb els organis mes i institucions amb un caire de cooperació internacional, de manera directa, amb més recursos de salut o bé lluitant per reduir les causes que provoquen aquestes situacions. No oblidem, però, les petites accions que podem fer individualment, com a part de la nostra solidaritat, fent un ús ra cional i adequat dels nostres recursos sanitaris, fent accions per reduir les desigualtats socials al nostre entorn i lluitant pel reconeixement dels drets de totes les persones.

No podem caure en el tòpic, podríem citar frases d'Apulei, Pracels, Luther King o Bob Marley, totes recullen mots com solidaritat, cooperació... –en podríem fer un tractat–, però no cal donar tantes voltes quan la proposta es pot resumir en nou paraules: “Fes tu el canvi que vols veure al món” amb les quals Mahatma Gandhi va proposar un repte que ha guiat la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme. Nascuda el 1994 a Torroella de Montgrí il·luminada pel triomf de la revolució sandinista, va començar a caminar sense una estructura organitzativa però, com va assegurar Josep de Delàs, l'entranyable Pepo, militar represaliat i convençut pacifista, “encara que som diferents, podem treballar junts, aquest és un dels reptes que el món d’avui té reservats per a aquells que intenten reunir els esforços darrere d’una utopia transformadora”. El president va marcar el camí.

víctimes directes de la injusta distribució de la riquesa i els efectes més cruels d’un sistema que crea diàriament nous exclosos i oprimits”. Un desafiament que ha marcat l'acció tant en l’organització de les campanyes com en l'actuació continuada de denúncia i conscienciació que busquen la implicació de la societat. Des de les acampades reclamant el 0,7 % als ajuntaments, passant per la reivindicació dels drets humans per a tothom a tot arreu, grans eixos com cooperació al desenvolupament, cultura de pau, drets humans, educació i comunicació pel desenvolupament, igualtat de gènere, immigració o interculturalitat han impulsat la voluntat transformadora d'unes entitats que no es resignen a les desigualtats provocades per la dinàmica Nord-Sud, o les tensions generades pel pensament neoliberal que controla la política i l'economia i presenta la democràcia representativa com un entrebanc per al nou ordre que intenta recuperar els estaments i aturar l'ascensor social. Les agrupacions que conformen la coordinadora, –se’n poden comptar des de Gàmbia fins al Paraguai, del Níger a l'Índia– treballen per impulsar el codesenvolupament –per primer cop a l'Estat es va impulsar des de Girona–, que és una eina fonamental per promoure canvis estructurals i econòmics que acabin propiciant un canvi polític i social ja que fa dels nouvinguts protagonistes i alhora fomenta el creixement al Sud i la cohesió social al Nord.

Després de superar etapes de penúries econòmiques i una etapa fosca, un cert boicot polític per part de les institucions, després de perdre companys molt estimats –Josep de Delàs, Benigno Mancebo, Núria Terés, Pep Claparols...–, avui la Coordinadora afronta el futur sense resignació. Les causes es mantenen, les desigualtats creixen, i no hi ha altra sortida que intentar lluitar contra el fracàs d'un sistema polític que accelera les desigualtats.

Als anys vuitanta tenia amistats que se sentien impulsades a reflexionar sobre els moviments socials i la lluita contra les dictadures d’Amèrica Llatina. M'ho van encomanar. Era l'època que ens emmirallàvem en la revolució sandinista i el seu triomf del 79. Una revolució formada per guerrillers dels pobles capaços d'enderrocar un dictador, Somoza. Una societat que aprenia a alfabetitzar la gent amb l'objectiu d'avançar socialment i culturalment. Unes persones que alhora combatien les agressions capitalistes i feien front a una expansió imperialista americana.

més desafavorits.que els països econòmicament avan-

l’home per afavorir un gran avenç persubdesenvolupats. L’any 1970, l’As-

de continuar essent un petit pas per ai disminuir les desigualtats dels països

(microelectrònica, coixins i matalassoses plantejava un sil·logisme: si l’home

guns avenços han arribat a la societatla pobresa al món. D’alguna manera

població més pobra.Pearson a les Nacions Unides (ONU):

ons de vides, ha assegurat necessitatscòmic Objectiu: la Lluna), es van pre-

essencials i ha defensat els drets de lasentar les conclusions de la Comissió

A partir dels viatges a la Lluna, al-s’havia d’aconseguir l’erradicació de

viscoelàstics...). De la mateixa mane-havia estat capaç d’arribar a la Lluna

signants i que va culminar amb l’apro-tàndard internacional que expressa elra, aconseguir l’objectiu del 0,7% hatambé es podia reduir la fam del món

a tota la humanitat i, sobretot, per alssemblea General de l’ONU va aprovar

volupament ha aconseguit salvar mili-(Tintín ja hi havia arribat, el 1953, al

món, la cooperació pública al desen-del planeta Terra va trepitjar la Lluna

0,7%, segons l’informe d’Oxfam Inter-El 1969, el mateix any que un home

Salut arreu i per a tothom

Tothom valora la salut quan començaa perdre-la. Malauradament, aquestbé tan preuat no és accessible per a tothomni arreu. Avui, al segle XXI el dreta la salut és encara un dels majors reptesque tenim com a ciutadania.

per la innovació i desenvolupament(I+D) en les anomenades “malaltiesestètiques”, les que afecten un nombrede persones –molt menor queles “malalties exòtiques”– amb un altpoder adquisitiu, i per la qual cosa,poden permetre’s el pagament de fàrmacsde la seva butxaca.

Fer que la salut arribi a tots els raconsdel planeta és un dels nostresgrans desafiaments. Les malaltiestenen prevalences diferents arreudel món. Un exemple clar podrienser malalties com la malària, el dengue,l’ebola... i tantes altres. Aquestesmalalties, que per a nosaltres semblenexòtiques, estan limitades a certes zonesdel planeta i, per tant, no suposenuna prioritat en la recerca de tractament:la indústria “de la salut” no hipreveu beneficis! La indústria aposta