Doncs la llengua també La República 24/06/2022
De Salses a Guardamar
DONCS LA LLENGUA TAMBÉ EVA BERTRANA
Per Sant Joan corre la flama que mai s’apaga. Un any més, s’ha escampat arreu dels Països Catalans la Flama del Canigó, la flama d’una cultura, d’una llengua. Enguany, més que mai, tenim el deure de mantenir encesa i ben viva la nostra llengua. Una llengua que s’ha mantingut viva al llarg dels anys, malgrat les prohibicions i les humiliacions de l’Estat francès des de fa més de tres-cents anys. Durant els anys de màxima repressió lingüística i fins a la dècada dels seixanta, la llengua es mantingué viva a Catalunya Nord, al carrer i a les llars. No pas a l’escola, que fou utilitzada com a instrument predilecte de descatalanització. El documental La llengua enyorada, emès al Sense Ficció de TV3 fa pocs dies, retrata molt bé aquesta realitat i és aconsellable de mirar per entendre la situació lingüística a Catalunya Nord. Si bé ja no es considera el català com una subllengua, com a patuès (patois), alhora, l’ús resta encara reservat a entorns essencialment privats, i la llengua continua, en el segle XXI, sense cap reconeixement per part de l’Estat. De ben segur que alguns diran que s’hi fa menció a l’article 75 de la Constitució francesa, que diu així: “Les llengües regionals formen part del patrimoni francès.” En aquesta redacció queda ben bé reflectida l’amenaça que els suposa la diversitat lingüística en lloc d’apreciar el tresor que representa. Tanmateix, i paradoxalment, ja no es qüestiona en àmbits públics que el coneixement de la llengua catalana, en el nostre cas, sigui una eina que genera oportunitats socials i laborals. Hem de desitjar que aquesta visió no canviï amb el resultat de les eleccions legislatives franceses que han donat les quatre circumscripcions nord-catalanes a l’extrema dreta. El camí cap al ple ús de la nostra llengua no el tenim fàcil, i encara menys donades les circumstàncies actuals, tant
200
