La Bressola - Recull de premsa del primer semestre 2021

Page 1

Recull de premsa Gener a Juliol 2021


Índex

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS............... 6 Diaris digitals i en suport paper Televisions Ràdios

REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS ...................................................... 123 Facebook .................................................................................................. 125 Twitter ...................................................................................................... 132 Instagram ................................................................................................. 134 Youtube .................................................................................................... 137 Google My Business ................................................................................. 142 Google Analytics. Pàgina web .................................................................. 159

2


DIARIS DIGITALS I EN PAPER, TV I RÀDIO

3


Llistat de diaris digitals d’agost a desembre 2020 DATA

MITJÀ

08/01/20 Vilaweb 12/01/20 Diari de Girona 13/01/20 France Bleu 22/01/20 Girona Notícies 28/01/20 Girona Notícies 29/01/20 Girona Notícies Ajuntament de 31/01/20 Barcelona 01/02/20 Girona Notícies 07/02/20 Catalandragons.com 10/02/20 Made In Perpignan 11/02/20 Girona Notícies 20/02/20 L'Indépendant 25/02/20 El Punt Avui 25/02/20 Ràdio Arrels 27/02/20 28/02/20 01/03/20 04/03/20

Vilaweb Regió 7 Tarragona digital El Punt Avui

02/04/20 Ràdio Arrels 05/04/20 Ara Andorra 17/05/20 Rac 1 19/05/20 Ara 20/05/20 Enderrock.cat 25/05/20 Terrassadigital.cat 25/05/20 Ràdio Arrels 02/06/20 Enderrock.cat 25/06/20 Ouillade 25/06/20 El Món 25/06/20 Vilaweb CatNord 25/06/20 Vilaweb 26/06/20 Ràdio Arrels

ENLLAÇ El desvetllament inesperat de Catalunya Nord Torra injecta 5,6 milions més al pancatalanisme Crise de la salade, trottoirs en marbre et chauffe-eau solaire, flash-back en 1982 Pere Manzanares: "l'ús social de la llengua segueix baixant però hi ha més orgull català" Perpinyà, capital de la Catalunya del Nord Joan Ridaura: "a Catalunya Nord, la llengua catalana ha de sortir de les escoles i arribar al carrer" El club de lectura dels Amics de La Bressola comenta "L'esperit del temps" Eva Bertrana: "A La Bressola no arribem a satisfer totes les demandes per manca d'estructures" La Bressola de Sant Esteve en visite à Brutus Moments transgénérationnels entre sportifs et jeunes des Pyrénées Orientales La comarca del Conflent tornarà a veure i escolatar la televisió i ràdio pública catalana Municipales à Perpignan : la candidate Ripoull argumente en catalan A Perpinyà, en català "Hem posat sobre la taula de tots els candidats la qüestió de la Catalanitat" Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb les seus edificis Retrobar la Catalunya del Nord L'allioli muntarà Perpinyà, la capital del nord Joan Sebastià Haydn, un ch'ti casteller, diable i president de la Bressola 320 anys Les escoles de la Catalunya Nord: "Busquem activitats perquè això no sembli un camp militar" Una escola sense abraçades ni confidències a cau d'orella La millor cançó en confinament Temes de Miki Núñez, Joan Boada o Stay Homas, entre els 50 millors del confinament segons Enderrock S’obren les candidatures a la formació de Formador Professional per a Adults en Llengua i Cultura Catalana «Gotta Be Patient» és la cançó del confinament P.-O. / "La Bressola" : les écoles catalanes souhaitent la création d'un collège-lycée immersif à Perpignan Una escola de Perpinyà demana suport a la Generalitat per tenir una secundària en català L'Aplec anuncia que Jean Marc Pujol "es compromet a desenvolupar les 15 mesures per al català" Perpinyà ofereix un espai a la Bressola per ubicar-hi un centre de secundària a partir del 2021 L'Ajuntament de Perpinyà es compromet a comprar l'edifici "Al Sol" del Vernet

4


27/06/20 Betevé 03/07/20 Vilaweb 03/07/20 L'Unilateral La Semaine du 22/07/20 Roussillon 22/07/20 Ouillade 23/07/20 Racó Català

La Bressola. Immersió contra corrent Jean Castex: el primer ministre francès que vetllava pel català Jean Castex, nou primer ministre de França Éducation : un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association La Bressola à la rentrée 2020 "La Bressola" : le sénateur Calvet se réjouit de l’obtention d’un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association de langue catalane Si estimeu la llengua, financeu-la

5


REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS

6


Com eliminar una llengua El Pais.cat 07/01/2021

BROU DE LLENGUA OPINIÓ

Com eliminar una llengua La peripècia del català del nord és diferent de la nostra, però el resultat podria ser el mateix

RUDOLF ORTEGA

Barcelona 7

GEN 2021 - 13:38 CET

“Parleu francès, sigueu nets” era el missatge de l’Estat francès per imposar la llengua comuna. A deshora m’he pogut mirar el documental Catalunya Nord. La llengua enyorada; això de poder veure els programes quan et va bé et fa ser displicent amb els horaris d’emissió, no com abans, que no et podies saltar la programació si no et volies perdre alguna cosa. Coproduït per TV3, el documental s’estalvia la feina de guionització prèvia i la veu d’un narrador omniscient per alternar les entrevistes als protagonistes —parlants de català septentrional, tots d’una certa edat— amb imatges de paisatges a vol d’ocell. A través, doncs, dels mateixos parlants, es desgrana el relat de la història de la llengua en terres nord-catalanes sobretot des de principis del segle XX.

7


El títol del documental i un bon nombre de comentaris a les xarxes permeten encarar-s’hi amb una bona dosi de pessimisme i, sobretot, amb la previsió de trobar-hi un bon precedent del que ens pot passar als catalans del sud: la progressiva substitució de la llengua i l’auguri que, d’aquí uns anys —vint, trenta, cinquanta a tot estirar— també serà només la gent gran aquells que en aquesta banda dels Pirineus parlaran en català. Caurem però en un error si pretenem establir paral·lelismes entre tots dos territoris, i per tant hauran de ser diferents les estratègies per fer front al que, aquí i allà, sembla inevitable. Els testimonis recollits a La llengua enyorada arrenquen de la memòria de la llengua de pares i avis. Ja aleshores dues circumstàncies van castigar la llengua: d’una banda, l’extensió de l’ensenyament obligatori i gratuït en francès, amb l’encarnació de la repressió lingüística en el mestre mateix, que tant podia aplicar el càstig físic —una dels testimonis relata com li van trencar el nas als cinc anys per parlar català— com fer allò de fer passar una penyora entre els alumnes que parlaven català, cosa que els convertia a ells en els primers repressors. I de l’altra, la Primera Guerra Mundial, que va fer que molts joves d’arreu de França que no sabien francès acabessin aprenent aquesta llengua. Aquí baix, per un costat, l’escola no es va estendre amb la mateixa fortalesa ni va ser sempre monolingüe en castellà —amb la Mancomunitat i la República, per exemple—, i per l’altre no vam haver de passar la Gran Guerra. Però va ser després de la Segona Guerra Mundial que es va produir la plena substitució. Tota una generació de francesos va decidir abandonar les llengües regionals —els entrevistats, de fet, pertanyen a aquesta generació, i sembla recar-los— per la voluntat expressa d’esdevenir ben francesos després d’haver guanyat una guerra però amb la vergonya d’haver estat col·laboratius amb l’enemic, i es va passar massivament a l’ús del francès amb els fills; com diu un dels testimonis, el pacte republicà deia que si volies ser francès havies de deixar de parlar català. Aquí possiblement va passar el contrari: la nostra guerra, malgrat la radical transformació de l’escola i l’aplicació de càstigs per parlar en català, no va comportar la voluntat de ser més espanyol que ningú i potser l’assumpció de la condició de vençuts va apuntalar la determinació de no ser assimilats. A Catalunya no es va deixar mai de parlar català als fills.

8


Un dels testimoni apunta un dels motius de la substitució: les modes, que sovint són una combinació de polítiques governamentals i tendències del mercat. És aquest, potser, el punt de contacte amb la situació nostra actual. Els temps han canviat i la repressió inclement sobre la llengua s’ha diluït, però la pressió de les llengües grans a través del privilegi, els discursos desdenyosos de la diferència com quelcom excloent, radical o supremacista, i els usos actuals a les xarxes socials, l’audiovisual, etc., han convertit el català en una llengua accessòria, prescindible, i si res no canvia la tendència, seran els adolescents d’avui els que no transmetran la llengua d’aquí vint anys i protagonitzaran un documental semblant d’aquí cinquanta. De fet, el documental sembla tot ell un taüt de luxe per a una llengua morta si no fos que ell mateix es rebel·la i llança una petita espurna d’esperança: castellers que parlen català, demanda creixent per matricular els nens a la Bressola, la mainada que al final canta el Sol, solet. Encara els haurem de fer baixar per insuflar-nos una mica d’optimisme. https://cat.elpais.com/cat/2021/01/07/cultura/1610022659_030914.html

9


La iniciativa legislativa europea de suport a les minories lingüístiques s’allarga fins... Plataforma per la llengua 07/01/2021

La iniciativa legislativa europea de suport a les minories lingüístiques s’allarga fins el 7 de febrer La iniciativa legislativa popular (ILP) vol ajudar les minories nacionals europees a accedir directament als fons de la UE per no dependre de les subvencions dels seus estats. La ILP seria especialment útil per a territoris com la Franja, l'Alguer o la Catalunya del Nord, que podrien demanar fons europeus tot i que les regions a les quals pertanyen no hi tinguin interès. Actualment s'ha assolit el 63,84% de firmes necessàries a l'estat, i manquen unes 14.645 signatures sobre el nombre total. La Plataforma per la Llengua torna a donar suport a la iniciativa legislativa popular europea "Política de cohesió per a la igualtat de les regions i la sostenibilitat de les cultures regionals". Actualment a Espanya s'ha assolit el 63,84% de firmes necessàries i manquen 14.645 signatures, que calen recollir abans del 7 de febrer del 2021. D'aquesta manera la Comissió Europea ha allargat el termini previst inicialment, fet que permet aconseguir més signatures. La intenció d'aquesta iniciativa ciutadana europea és aconseguir que les minories nacionals sense competències administratives puguin gestionar directament fons de finançament europeu i així preservar llur cultura pròpia, i no dependre de les subvencions de llur estat. En el cas concret del domini lingüístic català, territoris com la Franja, Catalunya Nord, l'Alguer o el Carxe, minories lingüístiques a la seva regió, serien considerades un subjecte en si mateix i podrien gestionar aquests fons. La Plataforma per la Llengua ajudarà en la promoció de la iniciativa per assolir les adhesions. L'ONG del català considera que totes aquelles accions que contribueixin a l'enfortiment de les minories nacionals enfront els seus estats poden ajudar al reconeixement del català, en el sentit que promocionar que les regions interactuïn directament amb la Unió Europea és un camí vàlid per al reconeixement del català: que es pugui tractar directament des de Catalunya amb la UE i no passant per l'estat espanyol. La iniciativa compta també amb el suport d'entitats com les xarxes europees ELEN i FUEN entre d'altres. https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/4872/la-iniciativa-legislativaeuropea-de-suport-a-les-minories-linguistiques-sallarga-fins-el-7-de-febrer

10


Presidència de la Generalitat ha repartit 807 subvencions els darrers tres mesos de 2020 El Triangle 11/01/2021

Presidència de la Generalitat ha repartit 807 subvencions els darrers tres mesos de 2020 Les partides més grans són el milió d’euros per l’ajuntament d’Alcanar per refer-se del temporal de 2018, els 650.000 euros per Acció Cultural del País Valencià per pagar la hipoteca del seu local i els 574.000 euros per La Vanguardia Redacció gener 11, 2021

Sede de la Presidencia de la Generalitat, en la plaza de sant Jaume, en Barcelona

Presidència de la Generalitat ha repartit 807 subvencions i ajuts directes els darrers tres mesos de 2020. La partida més gran d’aquest paquet ha estat els 1.026.000 euros que va traspassar, el 9 de desembre, a l’Ajuntament d’Alcanar per pagar les despeses de la reconstrucció de les infrastructures danyades pel temporal de l’octubre de 2018. La següent partida més elevada correspon a una casuística ben diferent. Es tracta del pagament que anualment fa Presidència de la hipoteca del local que Acció Cultural del País Valencià va comprar al centre de la capital valenciana. És un compromís adquirit amb l’associació creada per Eliseu Climent i que aquest any ha costat 649.206 euros. L’acord per transferir aquests diners el va adoptar el departament que dirigeix Meritxell Budó el 6 d’octubre. El tercer ajut a fons perdut per ordre de magnitud és la que va beneficiar el diari La Vanguardia. Va rebre 574.000 euros en la convocatòria de subvencions estructurals per l’edició de publicacions periòdiques en suport de paper en català o aranès. El Registre d’ajuts i subvencions de Catalunya (RAISC) conté informació de les que han concedit els diferents departaments del govern de la Generalitat des de 2016. Entre el 5 de desembre de 2016 i el 8 de gener de 2021, Presidència de la Generalitat ha concedit 5.955, segons aquest registre. De les 807 concedides per aquest departament els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2020, unes 350 corresponen a transferències fetes a ajuntaments, consells comarcals i entitats

11


municipals descentralitzades. Una trentena d’aquestes aportacions financeres superen els 200.000 euros. De les altres prop de 460 subvencions del darrer trimestre de 2020, i darrere de les obtingudes per Acció Cultural del País Valencià i La Vanguardia, apareix Hermes Comunicacions, l’empresa que edita El Punt Avui, que va rebre 397.000 euros en la mateixa convocatòria que el diari del grup Godó. Hermes Comunicacions també ha ingressat ajuts de Presidència per altres periòdics que publica i per les seves edicions digitals, amb la qual cosa ha acabat obtenint una quantitat pràcticament igual a la de La Vanguardia: 565.441 euros. Una altra presència curiosa en aquesta classificació de les subvencions més generoses de Presidència de la Generalitat és la de l’Associació Amics de la Bressola, una entitat que aplega vuit centres escolars de la Catalunya Nord. El concepte pel qual li van transferir 400.000 euros el 9 de novembre passat és “finançament de les despeses de professorat de les escoles La Bressola durant l’any 2020”. Un altre grup de comunicació –Edicions Premsa Periòdica ARA- va rebre 320.000 euros l’11 de novembre, als quals cal sumar els obtinguts per la seva edició digital i per les edicions en paper i digital de l’ARA Balears. En total, aquest grup va sumar uns 480.000 euros. A l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català també se li van concedir 320.000 euros. L’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya van rebre 300.000 euros, el novembre, pel seu funcionament ordinari. Per sota quedaria El Periódico de Catalunya, amb 287.000 euros per la seva edició impresa però si sumem els obtinguts per la seva versió digital en catalán (63.000) assoleix els 350.000. Acció Cultural del País Valencià va obtenir 265.000 euros l’octubre, a més dels diners per pagar la hipoteca del seu local. El mateix mes, el Foment de les Arts Decoratives va rebre una subvenció similar. Altres entitats que han rebut ajuts superiors als cent mil euros entre octubre i desembre de l’any passat són l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació de Catalunya, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, Segre, Sàpiens, Regió 7, Diari de Girona, el 9Nou, Les Notícies de Catalunya (El Nacional), Naciódigital i RAC 1. El digital Vilaweb de Vicent Partal es va quedar a un pas d’aquest llindar (96.418 euros). https://www.eltriangle.eu/2021/01/11/presidencia-de-la-generalitat-ha-repartit-807subvencions-els-darrers-tres-mesos-de-2020/

12


Iloé a gagné le concours de dessins de masques Mil Dimonis L’Indépendant 22/01/2021

13


La Bressola veut grandir France 3 01/02/2021 Par Elsa PanadèsPublié le 01/02/2021 à 12:54

La Bressola veut grandir Sandra Canal, Sarah Karama La Bressola, c'est 7 écoles, un collège et plus de 1000 élèves en Pays Catalan. Un succès pour l'association d'écoles immersives catalanes qui croule sous les demandes d'inscriptions. Oui mais voilà, comment accueillir de nouveaux élèves quand les structures existantes sont déjà à saturation? C'est le cas notamment du collège du Soler. Pour satisfaire à la demande croissante, depuis 3 ans, la Bressola projette l'ouverture d'un second collège ainsi que la création d'un lycée afin de boucler le cursus d'enseignement 100% en catalan de la maternelle jusqu'au bac. https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/emissions/aqui-sem/aqui-sem-prats-molloprive-sa-fete-ours-1921496.html

14


Saint-Estève. Tots junts per la Bressola se mobilise pour l’école L’Indépendant 06/02/2021

15


Manifestació a Perpinyà per reclamar més ensenyament de català El Nacional 10/02/2021 LLENGUA

Manifestació a Perpinyà per reclamar més ensenyament de català Lluís Bou Foto: @josepbonet

Representants dels principals sindicats de mestres s'han manifestat aquest dimecres a Perpinyà (Rosselló) rreclamant eclamant més ensenyament de català. català La concentració, que ha tingut caràcter unitari, s'ha celebrat davant la delegació de la inspecció d'Educació francesa a la capital de la Catalunya Nord, amb el lema Pel respecte del dret a l'ensenyament del català català. Entre els assistents hi havia representants de la Federació de Consells de Pares d'Alumnes de l'Escola Pública (FCPE). Els sindicats denuncien que el compromís de l’Estat francès amb les llengües és només teòricc i que "a la pràctica, les polítiques portades a terme fins ara només tenen com a objectiu el desmantellament

16


dels ensenyaments bilingües allà on existeixen", segons ha informat Ràdio Arrels de Perpinyà. El delegat sindical d'SNES-FSU Natxo Valenzuela, ha manifestat que des de l'escola maternal fins al batxillerat es pot ensenyar a l'escola pública en català i en francès, però que "el reglament no es respecta". "Es fan retallades i les fan sentir de forma més forta en el català", ha denunciat. Segons Valenzuela, hi ha 12.000 escolaritzats en català en primària a l'escola pública, però baixen a mesura que prosperen els cursos, per manca de mitjans. Aquest és el cas del Liceu bilingüe de Prada de Conflent, que està pendent de si és una opció que se suprimeix. El delegat ha afegit que la situació que es produeix a la Catalunya Nord amb les restriccions no té paral·lel ni a la Bretanya, ni a Corsega ni a Euskadi Nord, que també ensenyen en la denominada "llengua regional". A la Catalunya Nord hi ha centres públics que practiquen el bilingüisme català-francès. I a banda hi ha les escoles de la Bressola i Arrels, que fan immersió en català. L'associació La Bressola, que té set escoles a la Catalunya Nord, vol obrir un nou establiment a Perpinyà donada la creixent demanda d'alumnes que volen rebre els estudis en català. Segons el diari L'Indépendant, el projecte inclouria dos centres, un d'educació primària de cara al curs vinent i un d'educació secundària pel curs posterior. El nou 'liceu' seria el primer institut en llengua catalana del territori i permetria que els alumnes poguessin continuar els estudis en català després de la primària. Actualment, l’associació La Bressola té 1.021 alumnes, des de la llar d'infants fins a l'últim curs de primària. Es tracta una xifra notable si tenim en compte que la població total de la Catalunya Nord és de 450.000 habitants. https://www.elnacional.cat/ca/politica/manifestacio-perpinya-ensenyamentcatala_582048_102.html

17


Pyrénées – Orientales : les Bressolas, les écoles 100% catalanes, demandent... France 3 regions 10/02/2021

Pyrénées-Orientales : les Bressolas, les écoles 100 % catalanes, demandent un collège-lycée face à la demande croissante Avec 7 écoles et un seul collège où le catalan s'enseigne en immersion totale dans les " Bressoles" , le dispositif 100 % catalan est insuffisant face à la forte demande : listes d'attente et manque de places font ressentir le besoin de nouveaux établissements dont un collège-lycée. Publié le 10/02/2021 à 06h31

Face au succès grandissant, les Bressoles ont besoin d'un Collège-Lycée • © S.Kamara FTV

Dans les Pyrénées-Orientales, le catalan s'enseigne en immersion totale dans les écoles Bressoles. Nées en 1976, les écoles bressola sont implantées dans le département des Pyrénées-Orientales. Scolarisant en 2007 600 élèves dans huit centres, ces écoles sont ouvertes à « tous ceux qui habitent en Catalogne Nord, quelle que soit leur origine, et à toutes les familles désirant assurer une éducation de leurs enfants en langue catalane, sans distinction socioprofessionnelle, philosophique et surtout politique. »

18


Aujourd'hui, on compte 7 écoles et un seul collège au Soler. En 45 ans d'existence, la Bressola est passé de 7 à plus de 1000 élèves. Mais le dispositif immersif est insuffisant face à la forte demande. Face aux listes d'attente et au manque de places, de nouveaux établissements, dont un collège et un lycée en langue régionale, sont devenus les priorités. Des enseignements 100 % en catalan Sarah est aujourd'hui étudiante en droit. Du primaire au collège, elle a suivi sa scolarité exclusivement en catalan. En classe de 2nde, faute de lycée catalonophone, elle a dû basculer vers un enseignement en français. Un crève-coeur pour cet enfant de la Bressola. Pour moi la Bressole, c'est une très grande partie de ma vie. S'il y avait eu un lycée, je pense que la plupart d'entre nous y serait allé. On serait resté ensemble plus longtemps, on aurait pu profiter du catalan qui est la langue que l'on parle depuis que l'on a 2 ans, on aurait pu continuer à apprendre dans cette langue. Sarah Latorre, étudiante en droit

Tous les cours sont dispensés en catalan • © S.Kamara FTV

19


Au collège du Soler, depuis 2008, toutes les matières sont dispensées en catalan. Les élèves sont donc tous bilingues. C 'est un atout particulièrement apprécié par les parents d'élèves. Personnellement, je n'ai pas pu profiter de ce système là. J'ai voulu que mes enfants puissent l'avoir ! Et du coup, c'est très bénéfique. C'est une chance que mes enfants puissent tous les jours m'apprendre le catalan. Frédéric Salgues, parent d'élèves

La langue catalane serait-elle victime de son succès ? Actuellement, plus de 1000 enfants suivent l'enseigement de la Bressola de la maternelle au collège. Mais la capacité d'accueil arrive à saturation. Il y a urgence car nous avons déjà 74 inscrits pour la 6ème pour la rentrée 2021. Nous n'avons pas les espaces pour accueillir ces élèves. Ce qui peut nous sauver, c'est le projet sur lequel nous travaillons depuis 3 ans : l'ouverture d'un deuxième collège, qui va nous permettre de créer aussi un lycée en catalan. Jean-Sébastien Haydn Président association Bressola

Pour l'association, cette absence de lycée est vécue comme une injustice . Car les Occitans ont déjà un lycée, les Bretons deux. Ici, la construction d'une structure unique "collège et lycée" coûterait entre 3 et 4 millions d'euros. C'est impossible sans l'aide du département, de la Région et de la Géneraliat de Catalunya. https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/pyrenees-orientales/pyrenees-orientalesles-bressolas-les-ecoles-100-catalanes-demandent-un-college-lycee-face-a-la-demandecroissante-1948513.html

20


Enfants, bâtiments, ils bougent et créent face au COVID Le Petit Journal 16/02/2021

St-Estève

ENFANTS, BÂTIMENTS, ILS BOUGENT ET CRÉENT FACE AU COVID Avec l'école la Bressola

Carnaval à la Bressola Les enfants, le bâtiment malgré la pandémie redoublent d’activités, Avec la complicité des enseignants les enfants dans le panorama de la pinède et de l’étang multiplient promenades et jeux , même à la Bressola le carnaval a été très animé. Les entreprises voirie et bâtiment rénovent : le ‘ Patio’ du centre commercial ‘Le Canigou’ , il c’est doté d’une belle couverture, L’étang c’est embellit de son parking rénové. Ces relans d’activité dénotent une volonté de réagir face à la crise sanitaire pouvant ainsi avec un meilleur confort apporter un soutien moral à la population. JK https://www.lepetitjournal.net/66-pyrenees-orientales/2021/02/16/enfants-batiments-ilsbougent-et-creent-face-au-covid/#gsc.tab=0

21


Un disc de la Bressola i una exposició... Gencat 24/02/2021 Un disc de la Bressola i una exposició d’Arrels promouran el català a la Catalunya del Nord amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística

Un disc de la Bressola i una exposició d’Arrels promouran el català a la Catalunya del Nord amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística 24/02/2021 10:31

Foto: Ràdio Arrels

La Direcció General de Política Lingüística de Catalunya dona suport a dos projectes nous de les principals entitats culturals de foment del català a la Catalunya del Nord. L’edició del disc “L’animalari al ritme de La Bressola” i l’exposició commemorativa dels 40 anys de l’Associació Arrels en reconeixement a les entitats d’impuls a la llengua i per a la divulgació de fets de llengua importants en aquest període. L’animalari al ritme de La Bressola La Bressola publicarà els poemets del llibre Animalari d’Enric Larreula al ritme de les músiques urbanes actuals per a la divulgació de la llengua a les escoles i per fer conèixer la figura d’Enric Larreula per mitjà d’una aportació al món de la producció musical en català. L’obra comptarà amb la participació del Cor de nens i nenes de la Bressola i de dotze grups catalans, mallorquins, valencians i rossellonesos. Se’n preveu la presentació el mes de maig amb l’inici de la distribució de 20.000 discos. 40 anys de l'associació Arrels Amb motiu del quarantè aniversari, l’associació Arrels prepara una exposició sobre l’actualitat d’aquestes quatre dècades a la Catalunya Nord en tots els àmbits (cultura, ensenyament, vida social, economia, política...) que recorrerà els Països Catalans. El format de l’exposició facilitarà la itinerància i l’adaptació a diversos tipus d’espais, i tindrà un caràcter atractiu i innovador gràcies a la complementarietat d’informacions visuals i sonores. Les informacions gràfiques de l’exposició seran ampliades a través de l’ús dels telèfons mòbils dels visitants amb cròniques

22


en format àudio, elaborades a partir de documents d’arxiu de Ràdio Arrels, extractes musicals, lectures i entrevistes. La inauguració està prevista per al mes de maig. El català, llengua compartida Aquestes actuacions s’emmarquen a l’Agenda de Política Lingüística ‘El català, llengua compartida’, de cooperació amb les comunitats i els territoris de llengua catalana en l’extensió del coneixement, l’ús i l’enfortiment de la unitat de la llengua catalana. Dins d’aquesta Agenda i en col·laboració amb altres entitats, la Direcció General de Política Lingüística organitza a Perpinyà la convocatòria de les proves dels certificats de coneixements de català que convoca anualment. També dona suport als cursos de català per a adults que organitza Òmnium Catalunya Nord. El català a la Catalunya nord L’Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya del Nord 2015 recull informació sobre la situació de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Aquest estudi és fruit de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-català Transfronterer (IFCT) de la Universitat de Perpinyà Via Domícia. És la segona edició d’una enquesta que es va realitzar per primer cop el 2004. Podeu consultar-ne els resultats aquí.

23


Environnement. Une entreprise des P.-O. propose un sac-poubelle 100% biodégradable L’Indépendant 25/02/2021

24


13 dies i mig en la Catalunya independent (o no) que mai no va ser El Nacional 27/02/2021

Revers

13 dies i mig en la Catalunya independent (o no) que ma mai no va ser Pep Antoni Roig Barcelona. Dissabte, 27 de febrer de 2021. 05:30 Actualitzat Dissabte, 27 de febrer de 2021. 13:34 Temps de lectura: 9 minuts Dia 1r - 14 de febrer He assistit a la festa de la democràcia sense tenir gaire clar a qui votar —o — fins i tot si volia fer-ho—,, però una conversa caçada al vol mentre feia cua per entrar al col·legi electoral m’ha capgirat no només el dia, sinó també aquesta quarantena cultural.. “Si el 3 d’octubre haguéssim anat a totes, ara no votaríem en un unes es eleccions autonòmiques”, li ha dit una senyora a l’altra amb un to de penediment calcat al de Hristo Stóitxkov el dia que va tornar del Parma per fitxar de nou pel Barça. En aquell precís moment, he decidit abandonar el repte de passar-me me tretze dies i mig bevent únicament aigua de Vilajuïga per endinsar-me endinsar en una aventura molt més perillosa i a la vegada fascinant: viure durant dues setmanes com si Catalunya fos independent independent,, fent reals totes les ucronies possibles sobre el nostre passat. Dia 2n I si el PDeCat i Junts haguessin concorregut plegats als comici comicis? M’he llevat i aquesta hipòtesi estava en boca de tots els tertulians i analistes del país, que durant tot el dia han gastat saliva i neurones fent càbales electorals sobre qui hauria guanyat les eleccions si els hereus d’Artur Mas i el partit de Carles Puigdemont no haguessin partit peres fa mesos. Té cap sentit dedicar esforços a pensar què hagués passat si hagués succeït allò que no ha passat? En qualsevol altre país del món, no. A casa nostra, en canvi, el subjuntivisme© és l’esport nacional amb més aficionats, ja que desgraciadament l’únic esport reconegut pel COI en el qual les seleccions catalanes són oficials, el corfbol, encara no gaudeix de gaire popularitat entre els esportistes de la nostra pobra, bruta, trista i dissortada pàtria. Dia 3r I si Martí l’Humà no hagués mort sense descendència? He entès que la criatura plora d’aquí, ja que tots els descendents del rei Martí I, últim sobirà del casal de Barcelona, van morir abans que ell. Primer, tots els seus nets; després, Martí el Jove,, son fill, que ja era rei de Sicília i havia d’heretar els regnes catalanoaragonesos. Davant d'això, Martí l’Humà va

25


decidir salvar els mobles triant com a successor a un net bord, Frederic de Luna, Luna fill bastard que Martí el Jove havia tingut amb Tarsia Rizzari, una amant catanesa del rei. El dia abans d’oficialitzar l’herència amb Frederic, però, Martí l’Humà va dinyar dinyar-la la per causes encara avui poc clares.

Sant Vicent Ferrer anunciant l'l'elecció de Ferran d'Antequera, conseqüència de les poques ereccions de Martí I.. (Institució Alfons el Magnànim) Algunes fonts parlen d’un sopar que la seva germana Isabel -muller de Jaume d'Urgell IIII va enverinar; d’altres comenten que el rei va morir d’un atac de riure, com si la situació fes gaire gràcia; d’altres, fins i tot, afirmen que va morir a causa dels medicaments que prenia p per intentar procrear compulsivament compulsivament.. Fos o no fos Martí I el primer cas mundial de mort per sobredosi de Viagra, la seva mort va ocasionar el Compromís de Casp i la coronació de Ferran d’Antequera,, el primer rei castellà de la història de la Corona d’Aragó. Per tant, podem afirmar que Frederic de Luna i Jaume II d’Urgell, de ben segur, són el "pacient zero" del subjuntivisme,, una patologia eminentment catalana, altament contagiosa i que, ara com ara, encara no ha trobat remei. Dia 4t I si Martí I hagués tingut més fills, seríem independents? Segons l’l’Enciclopèdia Enciclopèdia, el subjuntiu és el mode verbal dels verbs irre irreals epistèmics,, és a dir, el que es refereix a allò que podria esdevenir-se se però encara no ha succeït. Si en comptes de dir dir-li l’Humà avui parléssim de Martí l’Encastador,, a part de tenir sèries de còmics amb un rei medieval anomenat Martinetor o alguna pe pel·lícula pornogràfica titulada Fucker Martí amb Conrad Son fent el paper d’un monarca català, potser seríem un estat independent i no ens passaríem la vida conjugant el plusquamperfet del subjuntiu per tot. Si John Lennon no

26


hagués nascut a Liverpool i ho hagués fet a Portbou, en comptes de dir que "la vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans", hauria dit que "la vida és allò que et passa mentre estàs ocupat pensant “i si hagués passat allò?” o “i si haguéssim fet allò altre?”, segur. Tant si hi caiem sense voler com si ens hi recreem per voluntat pròpia, el subjuntivisme ens defineix tant com el Barça, la Moreneta o els calçots, ja que el mode subjuntiu és, per al poble català, com el que el bindi és per als hindús però en versió sui generis: una marca gravada al front, en el nostre cas internament —a la consciència—, que des de fa segles ens turmenta fent-nos imaginar la vida que viuríem si les coses haguessin anat d’una altra forma. Dia 5è I si Pere el Catòlic no hagués perdut la batalla de Muret? Potser per remuntar-se als orígens del subjuntivisme català cal anar més enrere del Compromís de Casp i posar el focus en la batalla de Muret, quan el rei Pere va jugar-s’ho tot a una carta i, amb l'actitud temerària de qui promet fer alguna cosa dient “aguanta’m el cubata”, va plantar cara a un exèrcit més nombrós que el seu i comandat per Simó de Montfort. La cosa no va anar bé, Pere el Catòlic va morir en combat i tota la política expansionista del Casal de Barcelona iniciada dècades abans se’n va anar en orris, per això no he pogut evitar entristir-me només d’imaginar-me plenament dins la ucronia, passejant per Montpeller i dient "passi-ho bé" en sortir d’una botiga de formatges, per exemple. Maleït sia. Potser si Pere el Catòlic no hagués anat de xulo, avui podríem anar als Grans Bufets de Narbona i tenir escudella amb carn d’olla o ànec mut del Penedès al self-service del bufet. Dia 6è Si Muret no hagués significat una desfeta, hauria crescut Jaume I en captiveri a mans de Simó de Montfort? Possiblement no. Per tant, si el monarca més famós de la nostra història no s’hagués criat sent aquella mena de petit Dalai Lama català, protegit pel papa Innocenci III i per l’Orde del Temple, potser mai no hauríem perdut els territoris occitans que rendien vassallatge als reis d’Aragó i els comtes de Barcelona, però tanmateix potser tampoc s’hauria fet mai una expedició per conquerir Mallorca o una altra per conquerir València. O potser sí, qui sap, i avui algú de Pollença o Xàtiva seria tan cosí germà d’algú de Carcassona o Clarmont d’Erau com ho és d’algú de Mollerussa.

27


En un univers paral·lel, Jaume I no va conquerir mai Mallorca i avui un cantant insular anomenat Bartolomé de las Peñas triomfa amb cançons country. (Discmedi) Dia 7è Anem més enrere, però: i si el comte Borrell II no hagués deixat de prestar jurament de vassallatge al rei de França? Doncs que no s’hauria proclamat de facto la independència dels comtats de Barcelona, Osona i Girona —és a dir, el Principat de Catalunya— i segurament avui seríem més francesos que una cançó de Carla Bruni i parlaríem francès, une chose que c'est ne pas très confortable pour moi et j'ai oublié de mettre fin à cette uchronie d'aujourd'hui quand je n'avais pas encore eu le temps de commencer. Dia 8è I si el Tractat dels Pirineus no hagués existit mai? He sortit de casa escoltant Jordi Barre amb l’altaveu del mòbil, he agafat l’AVE a Sants, m’he plantat en poc més d’una hora a Perpinyà, he posat els peus al centre del món, com va dir Dalí, he saludat dient “bon dia, adeu!” a uns escolars de la Bressola, he esmorzat demanant un cafè amb llet sense que el cambrer es mostrés dubitatiu, he escoltat les notícies en català a Ràdio Arrels, he comprat l’últim Premi Mercè Rodoreda a la llibreria Catalana, he comentat l’últim partit de la USAP amb uns senyors que feien petar la xerrada a la plaça Jaubert de Passà, he comprat espàrrecs i albergínies al mercat de Sant Jaume, a la plaça del Puig, he dinat un menú escrit en català a Cal Tap i he tornat a Barcelona fent exactament el mateix que hauria fet si hagués anat a Olot, Solsona o Tortosa, però el mòbil, en traspassar un túnel entre Figueres i Perpinyà, m’ha avisat que canviava de país, i he entès que les fronteres, malgrat ser invisibles o purament administratives, escapcen nacions amb la mateixa fúria d’un exèrcit mutilant estàtues. Dia 9è

28


¿Y si no hubiésemos sido lo suficientemente tozudos ante la represión hacia la lengua catalana?? He salido a la calle imaginando como sería la vida en caso de haber acatado las más de 200 leyes, reales decretos, planes, derogaciones o prohibiciones varias que des de 1714 ha sufrido el catalán. La experiencia ha sido dura: hoy nuestra lengua sería un fósil, poco más que una triste figurita en el museo de cera de las lenguas muertas. Sin embargo, esta angustiante ucronía ha llegado a su fin quan he recordat que, per sort, vam ser, som i seguirem sent tossuts. Dia 10è I si l’annexió napoleònica de Catalunya sota domini francès del 1812 hagués prosperat? Doncs que Napoleó hauria guanyat la Guerra del Francès,, avui jo m'hauria llevat al Departament de Montserrat serrat i tu llegiries aquestes ratlles sent membre de la ciutadania del Departament de Boques de l'Ebre, del Ter, dels Pirineus Orientals o del Segre. En resum, segurament avui seríem més francesos que una terrina de foie comprada al Carrefour de Bourg-Madame i parlaríem francès, ce que, comme je l'ai déjà avoué, je ne sais pas faire assez précisément.

29


El mapa de l'imperi napoleònic l'any 1812, amb Catalunya sent el cul de França. Dia 11è I si l’Exposició Universal del 1888 no s’hagués celebrat? He imaginat per un moment que l’alcalde Rius i Taulet mai no va decidir dur a terme la idea estrambòtica de l’empresari Eugenio Serrano: fer una expo universal a Barcelona. He imaginat, doncs, que la Ciutadella seguia sent una fortificació militar, que la Ribera era un barri claustrofòbic en el qual no es pot viure amb salubritat, que la il·luminació elèctrica de la ciutat s'havia demorat tres dècades més o, també, que les simpàtiques Golondrinas del port no existeixen. He imaginat, també, que el modernisme arquitectònic mai no hauria triomfat com va triomfar o que la ciutat no hauria fet el pas endavant econòmic i internacional que va fer. Però, sobretot, he imaginat que sense l’Exposició mai no hi hauria hagut una demanda tan elevada de mà d’obra per construir, i que potser la classe obrera barcelonina no s’hauria adonat que els treballadors havien d'unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborals. I, per tant, que UGT mai no s’hauria fundat l’any 1888, que potser l’anarcosindicalisme mai no hauria arrelat profundament a Catalunya i que avui, per tant, encara seríem més carn de canó del que, per desgràcia, encara som. Dia 12è I si Pompeu Fabra mai no hagués llegit el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, de Pere Labèrnia, o la Gramática de la lengua catalana, d'Antoni de Bofarull i Adolf Blanch? Numés de pensar·ho me vis obligat a viura tot lo dia talment com si Pompeu Fabra non haguera existit mai e la lengua d·aquést lloch dyt Catalunha no fos com la que mitg conexem ara. Fyll de politich republicá, ab aquets dos llibres Fabra va descubrí de patit llur curiositát per la lengua, e mercés a axó, pus tard i ab la renaixensa del pays, L’Avenç, el modernisme, el noucentisme e l’Institut d’Estudis Catalans com a context cronológich e forsa conséntrica, la insérsia del mumén va ayudar a fer pusible las Normes ortogràfiques de Fabra, sensa les cuals avui putsé ascriuriam aixins. Dia 13è I si l’any 1986 Joan Antoni Samaranch no hagués dit allò de “à la ville de Barcelona”? I si Manel no hagués guanyat mai el Sona 9 i cap productor no s'hagués fixat en ells? I si Iniesta no hagués marcat el gol contra el Chelsea, l’any del triplet de Guardiola? I si aquest article no hagués existit i tu no portessis set minuts malgastant el preuat temps de la teva vida? I si, i si, i si, etc. I si el subjuntivisme és una droga, més que una patologia? És curiós com és de fàcil plantejar-se què se n'hauria fet, de Picasso —i del seu període blau i tot el que va venir després—, si el seu amic Carles Casagemas no s’hagués suïcidat per un mal d’amor, per exemple, i com és de difícil comprendre que el subjuntivisme és apassionant, però tòxic,

30


ja que fins on la ciència ens ha sabut dir, el destí és atzarós i l’únic que el determina són els nostres actes. En aquest tretzè dia més val assumir-ho: la realitat és la metadona dels idealistes. Dia 14è I si tot això no fossin més que collonades? He arribat a aquest darrer dia de quarantena absolutament esgotat, ja que, si ser català cansa, endinsar-se de ple en els deliris del subjuntivisme català és com emprendre una aventura en la qual constantment cal anar obrint portes i, rere aquella porta, sempre n’hi ha moltes altres per obrir. Fatigat, poso punt final a aquesta follia de tretze dies i mig tripulant la nau d’una ciència-ficció permanent en la qual, mentre segueixo intentant trobar la forma de lluitar per viure en la Catalunya que somio, he provat de viure en totes aquelles Catalunyes hipotètiques i diferents que mai no van arribar a ser. https://www.elnacional.cat/ca/cultura/13-dies-mig-imaginant-catalunyaindependent_586821_102.html

31


La revista “Sàpiens”, Parlem i la Companyia Teatre Micalet són els tres finalistes… DBalears 16/03/2021

ACTUALITAT»TENDÈNCIES

La revista 'Sàpiens', Parlem i la Companyia Teatre Micalet són els tres finalistes dels VIII Premis Martí Gasull dBalears | 16 març 2021

Tweet4

La vuitena edició dels Premis Martí Gasull Gasull, organitzats anualment nualment per la Plataforma per la Llengua per a reconèixer la tasca feta a favor del català per una persona o una entitat, ja té tres finalistes. Enguany, els tres nominats són la revista ''Sàpiens Sàpiens', la companyia de telecomunicacions Parlem i el centre de producció roducció i exhibició teatral Companyia Teatre Micalet Micalet.

32


El jurat els ha seleccionat d'entre les més de 300 propostes presentades per la gent i, a partir d'avui i fins al dia 14 d'abril, hi haurà un període de votació popular a través del web www.premimartigasull.cat perquè també sigui la gent qui triï el guanyador. El guardonat es farà públic el dia 19 d'abril durant l'acte de lliurament, que se celebrarà, si les mesures sanitàries ho permeten, al Teatre Poliorama de Barcelona. Aquell dia també es lliurarà el Premi Especial del Jurat, un guardó honorífic que reconeix la trajectòria d'una persona en defensa de la llengua catalana i que serà anunciat el dia 6 d'abril. Pròximament els socis de la Plataforma per la Llengua podran sol·licitar les seves invitacions. Sobre els tres finalistes de la VIII edició dels Premis Martí Gasull i Roig: Companyia Teatre Micalet Nascuda l'any 1995 per iniciativa de Joan Peris, Ximo Solano i Pilar Almeria, la Companyia Teatre Micalet és un centre de producció i exhibició teatral, en la nostra llengua, al cor de València. Situats a l'històric Teatre Micalet, que ja s'ha convertit en una referència en la vida teatral valenciana, aquest és un espai excepcional per endinsar-se en el món del teatre, la dansa o la interpretació musical. I ho fan, amb tota normalitat, en valencià, el català de tots. La Companyia, amb les seves creacions teatrals, ha permès aportar nous textos en català a l'escena valenciana, mostrant el treball d'actors, directors i col·laboradors artístics de proximitat. A més de fidelitzar els seus espectadors dia a dia, ha comptat també amb col·laboracions internacionals i companyies convidades. Enguany celebren el seu vint-i-cinquè aniversari i continuen optant per una programació continuada, coherent, heterogènia i en valencià. Parlem Fundada el 2014 per l'enginyer Ernest Pérez-Mas, Parlem és un grup de telecomunicacions nascut a Catalunya que ofereix, des de la proximitat, serveis de mòbil, internet, fix i televisió. L'empresa opta decididament per la llengua catalana i així ho destaca i en fa bandera a les seves campanyes publicitàries. També la seva pàgina web, els materials promocionals i l'atenció al client de Parlem són en la nostra llengua. A més de Catalunya, on vol esdevenir una companyia de referència, Parlem també té una presència destacada a les Illes Balears, on l'any 2019 va comprar l'empresa mallorquina Lemon Telecom. Parlem es troba en ple procés de creixement. Així, el 2020, el diari Financial Times va situar Parlem en la posició 200 en el seu rànquing de les 1.000 empreses d'Europa que creixen més de pressa. Parlem és un bon exemple de l'èxit que pot assolir en català una companyia del sector de les telecomunicacions. 'Sàpiens' Fundada l'any 2002, 'Sàpiens' és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i

33


periodicitat mensual. Dirigida per Clàudia Pujol, la publicació forma part del grup SOM i es distribueix a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La revista, que compta amb un bon nombre de col·laboradors dels camps de la història i el periodisme, presenta temàtiques rellevants per conèixer, en la nostra llengua, tant el nostre passat com la història universal. La recerca d'arxius, els reportatges i la vocació divulgativa de la revista situa Sàpiens com una referència per als subscriptors i quioscs. Des de l'inici, ha estat líder de vendes a Catalunya, en el seu sector de mercat, i és la revista en català més llegida. A més, des del 2016 es publica també Petit Sàpiens, una revista d'història destinada al públic infantil. El guanyador obtendrà un premi en metàl·lic de 3.000 € i se li lliurarà un guardó creat especialment per l'orfebre i joier Joaquim Capdevila, artista que gaudeix d'un gran reconeixement internacional i que ha dissenyat distincions com la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya o el guardó dels Premis Nacionals de Cultura. El jurat dels Premis Martí Gasull està format per personalitats de la cultura, la política i la societat catalanes. En aquesta edició en formen part el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder; Carme Forcadell, 11a presidenta del Parlament de Catalunya; Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català; el periodista de RAC1 Joan Maria Pou; el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo; la mare de Martí Gasull, Pilar Roig; la directora general de La Bressola, Eva Bertrana; l'escriptora i artista plàstica, Anna Moner, i la que va ser Consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, Fanny Tur.

https://www.dbalears.cat/tendencies/2021/03/16/349947/revista-sapiens-parlem-companyiateatre-micalet-son-els-tres-finalistes-dels-viii-premis-marti-gasull.html

34


Entitats i sindicats d’arreu del pais signen un manifest que recull nou objectius en defensa del català Vilaweb 25/03/2021 CULTURA > LLENGUA

Entitats i sindicats d’arreu del país signen un manifest que recull nou objectius en defensa del català "Enllaçats per la llengua" denuncia la situació de la llengua en tots els territoris de parla catalana i el paper dels estats pel que fa a la protecció dels drets lingüístics dels catalanoparlants

Per: Redacció

Entitats relacionades amb la llengua, la cultura i l’educació, així com diversos sindicats del país, han presentat avui el manifest Enllaçats per la llengua, en què es comprometen en la defensa del català a través de nou objectius diferents. El manifest denuncia que Catalunya, el País Valencià i les Illes no han pogut legislar, als seus estatuts, l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia; que a la constitució francesa es determina que “la llengua de la República és el francès”, sense que es faci referència a la resta de llengües; i que tampoc la legislació italiana preveu de reconèixer al català a l’Alguer un estatut equivalent al que rep l’italià. “Es consagra que els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat”, diu el manifest. “Constatem, a més, que per causa d’això, creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens”. És per això que les entitats s’han marcat diversos objectius pels quals treballar conjuntament arreu dels Països Catalans. El primer objectiu és el de reivindicar la unitat, el reconeixement i

35


l’oficialitat de la llengua en tot del seu domini lingüístic i promoure, en conseqüència, que les relacions entre les diferents institucions del territori que la tenen com a llengua pròpia s’hi vehiculin, i que hi hagi una plena reciprocitat dels mitjans de comunicació en català. El segon objectiu és el d’aconseguir el reconeixement ple dels drets lingüístics, resumits “en el dret irrenunciable a poder viure plenament en català”. El tercer, combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants. “Proposem dignificar l’ús del català com a opció lingüística de prestigi front a l’autoodi encara present en la societat”, expliquen. El quart objectiu preveu de garantir que totes les persones que viuen a territoris de parla catalana “coneguin i puguin usar la llengua que identifica la societat on viuen i, d’aquesta manera, garantir el seu dret a formar-ne part en igualtat de condicions independentment del seu origen i de la seua llengua inicial”. El cinquè punt implica defensar polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permetin aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social del català en tots els àmbits comunicatius (administracions públiques, centres educatius, mitjans de comunicació, món econòmic i laboral, oci i entreteniment…). El sisè punt parla del fet que els centres educatius garanteixin que els infants i els joves siguin competents en català i puguin gaudir de les mateixes oportunitats, sigui quina sigui la seva llengua inicial i amb independència de la seva situació socioeconòmica. “La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’escola”, recalquen. El setè punt implica exigir la utilització eficient de mètodes escolars immersius, dotats de recursos adequats, en aquells contextos que així s’aconselli. El vuitè, promoure que el català sigui llengua per defecte en l’àmbit del lleure dels joves, i el novè i últim, la promoció de normatives que assegurin la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit el domini lingüístic del català. Les entitats i sindicats signants del manifest són l’ACPV, L’Associació d’Amics de la Bressola, el Centre de Cultura Catalana, Decidim, Docents per la República, Escola Valenciana, FOLC, Info Migjorn, la Inersindical, Llengua i República, Moviment Franjolí, Òmnium Cultural de l’Alguer, Plataforma per la Llengua, STEI Intersindical, STEPV Intersindical Valenciana, El Tempir i USTEC·STEs. https://www.vilaweb.cat/noticies/manifest-enllacats-per-la-llengua-nouobjectius-defensa-catala/

36


Clam per la unitat i l’oficialitat del català El Punt Avui 26/03/2021

Clam per la unitat i l’oficialitat del català Una vintena d’entitats reivindiquen el dret a viure plenament en català i en lamenten la desigualtat legal

La Norma, figura creada als vuitanta per defensar el català ACN.

R.M.B - BARCELONA

Una vintena d’entitats dels Països Catalans associades al col·lectiu Enllaçats per la Llengua va recordar ahir, a través d’un manifest, que cal destacar el valor del català i continuar lluitant contra la minorització creixent de la llengua. Sindicats i associacions com Ustec, Instersindical, Plataforma per la Llengua, Associació d’Amics de la Bressola, Associació

37


Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural de l’Alguer i Docents per la República, entre d’altres, van presentar un manifest en què recorden que la catalanoparlant és una comunitat lingüística amb la major part del seu domini lingüístic dividit entre diversos estats “en el si dels quals constituïm una minoria no explícitament reconeguda”, segons el text. I els estatuts de les comunitats autònomes de llengua catalana no han legislat l’obligatorietat del coneixement de la llengua pròpia, fet que “ha instaurat el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística”, lamenten. Aquesta desigualtat es dona també en les legislacions francesa i italiana, alerten, fet que té com a conseqüència que “els drets lingüístics de les comunitats de llengua catalana no es puguen exercir de manera igualitària en aquells estats on les persones catalanoparlants constitueixen un grup minoritzat”. A causa d’això creix la minorització del català, sobretot entre els més joves. Per tot plegat les entitats signants del manifest reivindiquen la unitat, el reconeixement i l’oficialitat del català en tot el seu domini lingüístic. Afirmen que treballaran per aconseguir “el dret irrenunciable a poder viure plenament en català” i combatre les polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants. Defensen polítiques lingüístiques basades en l’equitat, que el català sigui la llengua vehicular a l’escola, i que es promogui el català perquè sigui la llengua de defecte en el lleure juvenil.

LA FRASE Creix la minorització de la llengua i avança el procés intencionat de substitució Manifest d’Enllaçats per la Llengua

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1944894-clam-per-la-unitat-i-loficialitat-del-catala.html

38


Un manifest denuncia la marginació del català a Espanya, França i Itàlia Racó Català 26/03/2021

Un manifest denuncia la marginació del català a Espanya, França i Italià Enllaçats per la Llengua reclama la igualtat amb el castellà, el francès i l'italià 26.03.2021 10.00 HREDACCIÓ

La plataforma d'entitats Enllaçats per la Llengua ha publicat un manifest "per a reivindicar la llengua catalana i la seva presència en tots els àmbits de la vida pública". Amb aquest text, Enllaçats denuncia que les constitucions espanyola, francesa i italiana "instauren el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística, en no preveure per a la llengua catalana un estatut equivalent al que atorguen al de l’espanyol, el francès i l'italià, en cada cas". Això provoca, "la minorització de la llengua i l'avanç del procés intencionat de substitució a què es veu sotmesa, i ho fa de manera especialment greu en les generacions més jóvens". Enfront d'aquesta situació, defensa "el dret col·lectiu de les comunitats catalanoparlants a existir de manera incondicionada, i el dret de les persones que les integren a viure en català de manera lliure i plena". Un dret que també passa pel reconeixement de la unitat i l'oficialitat de la llengua catalana en tot el seu domini lingüístic, el combat contra totes aquelles "polítiques discriminatòries envers el català que condicionen les eleccions lingüístiques dels parlants", la defensa de "polítiques lingüístiques basades en l’equitat que permeten aconseguir la normalització del coneixement i de l’ús social de la nostra llengua en tots els àmbits comunicatius", impulsar el català com a llengua vehicular de l'escola i mètodes escolars immersius, promoure que el català sigui llengua per defecte en l'àmbit de lleure dels joves i instaurar normatives que garanteixin la igualtat de drets lingüístics de les comunitats catalanoparlants respecte de les comunitats de parlants de les llengües oficials dels estats en què es troba dividit els Països Catalans. La plataforma està formada per 16 entitats culturals i cíviques d’arreu dels Països Catalans, Associació Cívica per la Llengua El Tempir, STEPV – Intersindical Valenciana, Acció Cultural de País Valencià, Associació Amics la Bressola – Bressola, Centre de Cultura Catalana d’Andorra, Decidim – Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Docents per la República, Escola Valenciana, Federació Organitzacions per la Llengua Catalana, InfoMigjorn Butlleti digital sobre llengua catalana, Intersindical – Confederació Sindical de Catalunya, Llengua i república, Moviment Franjolí per la Llengua, Òmnium Cultural de l’Alguer, Plataforma per la Llengua, STEI

39


– Intersindical Illes Balears i la Unió Sindical de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya USTEC – STES – Intersindical Alternativa de Catalunya.

https://www.racocatala.cat/noticia/51450/manifest-denuncia-marginacio-catalaespanya-franca-italia

40


Allò més elemental Ara 28/03/2021

Allò més elemental Em pregunto què li passaria pel cap a un alemany, un canadenc, un islandès, un estonià un portuguès o un grec si, de cop, es trobés en la situació dels catalanoparlants Agustí Mas

Que la llengua pròpia del territori sigui oficial, que saber-la sigui obligatori, que la suma dels seus dialectes sigui considerada una unitat tal com determinen els experts, poder fer la vida diària en aquest idioma, que no se’n discrimini l’ús... Que es pugui fer servir amb normalitat a la feina, en l’oci, el món econòmic, en la relació amb l’administració... Que sigui vehicular als centres d’ensenyament i que tingui el mateix blindatge legal que qualsevol altra llengua oficial del territori. Per un alemany, aquesta és una realitat elemental. També per un belga, sigui de la regió que sigui. O per un ciutadà del Canadà, d’Islàndia, Estònia, Portugal, Grècia... I en el cas d’aquests darrers quatre països, parlem de poblacions de 0,32; 1,3; 10,3 i 10,7 milions d’habitants. Mentrestant, al conjunt de països catalans, que en sumen uns onze milions, tot això tan elemental no és una realitat. El català no és oficial a tot arreu on es parla i, allà on està reconegut (amb l’excepció d’Andorra) no té el mateix rang d’oficialitat que altres llengües. La mateixa administració promulga o ha promulgat la idea que el valencià, el català de la Franja i el de Catalunya no són el mateix. Aquest idioma no només no és vehicular a les aules de tot el territori, sinó que a llocs com Catalunya això cada dia està més qüestionat. I, tant a Badalona, a Prada de Conflent com a l’Alguer, si vas al supermercat pots fer la prova i veuràs com, si no sabessis castellà, francès o italià, tindries problemes per saber què compres. I podríem seguir així fins a tancar aquesta llista de tot això tan elemental. Em pregunto què li passaria pel cap a un alemany, un canadenc, un islandès, un estonià un portuguès o un grec si, de cop, es trobés en la situació dels catalanoparlants. Mentrestant, paradoxalment, sembla que a casa nostra no s’acaba el món. No hi ha la consciència suficient, en la societat, de què representa tot aquest seguit de greuges. Només la perseverança estoica del món associatiu manté el clam al cel i pica ferro fred per mirar de conquerir tot això tan elemental. L’últim episodi el protagonitza la plataforma d’entitats Enllaçats per la llengua. Ha estat amb un manifest que reclama tots aquests punts. I la plataforma agrupa pràcticament tots els noms més rellevants de l’associacionisme lingüístic: Acció cultural del País Valencià, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural de l’Alguer, Escola Valenciana, El Tempir, l’Associació d’amics de la Bressola, el Centre de la cultura catalana d’Andorra, la Federació d’organismes per la llengua catalana, els sindicats STEPV, STEI i USTEC-STEs, etc. Les reivindicacions potser són repetitives i redundants, però el fet és que els avenços són escassos, per no dir inexistents. Més aviat, tots els indicadors apunten com l’ús social, que és l’ànima de la llengua, va fent passos enrere. Per això és molt important anar recordant què és allò tan elemental que li pertoca a una llengua, i més, a una llengua de l’envergadura de la

41


nostra, que no és minoritària ni de bon tros. Per això és tan important, també, que siguem conscients que tenim molt per fer i no ens podem despistar, perquè ningú que no sigui nosaltres ens traurà les castanyes del foc i encara no tenim ni tan sols allò més elemental. https://www.ara.cat/pirineus/allo-mes-elemental_1_3916313.html

42


Francesc Bitlloch: “El pitjor és la pèrdua de consciència de la pèrdua de la llengua” CCMA 31/03/2021 SEPTENTRIONS

Francesc Bitlloch: "El pitjor és la pèrdua de consciència de la pèrdua de la llengua" Sebastià Girard31/03/2021 - 16.46Actualitzat31/03/2021 - 16.52

Francesc Bitlloch, nascut a Blanes, no va fugir per raons polítiques ni judicials, sinó per escapar-se del seminari. Exiliat un temps a París, va ser durant molts anys educador als barris més pobres de la ciutat de Grenoble, als Alps. Francesc Bitlloch finalment va poder tornar cap al Rosselló, on va ser mestre a les escoles Bressola. Avui jubilat, és membre actiu de l'ANC del Nord.

Si al Nord la llengua catalana va ser prohibida per edicte del rei de França el 1700, a la pràctica, la desaparició de la llengua va trigar 250 anys més. La Catalunya del Nord pot ser vista, doncs, com el laboratori on es va concebre l'erradicació del català. Un exemple que el Sud s'hauria de mirar de prop.

43


Les dues enquestes lingüístiques efectuades al Nord en els darrers 25 anys demostren que la gran majoria dels habitants vol que els seus fills aprenguin català a l'escola. La realitat, però, és que tot just un 10% de l'alumnat accedeix més o menys al català durant l'escolaritat. https://www.ccma.cat/catradio/septentrions/francesc-bitlloch-el-pitjor-es-la-perdua-deconsciencia-de-la-perdua-de-la-llengua/noticia/3086745/

44


Politique. Langues régionales : Paul Molac toujours mobilis mobilisé Les infos du Pays Gallo 31/03/2 31/03/2021

POLITIQUE. LANGUES R RÉGIONALES: ÉGIONALES: PAUL MOLAC TOUJOURS MOBILISÉ Concernant la proposition de loi sur les langues régionales, le député Paul Molac communique: “Un vote définitif est toujours possible en séance La commission des Affaires culturelles et de l’Education de l’Assemblée nationale a adopté ce matin (ndlr: mercredi 31 mars) ma proposition de loi relative à la protection patrimoniale des langues régionales et à leur promotion, malgré la suppression d’un article important. En effet, je regrette que l’article sur le forfait scolaire pour les écoles associatives (Diwan, Calandreta, Seaska, Bressola et ABCM) ait été supprimé après qu’il a été réintroduit par le Sénat. Il s’agissait pourtant d’un engagement pris par le Premier ministre et le ministre de l’Education nationale, notamment lors des débats sur la loi pour l’école de la confiance, pour assurer la pérennité financière de ces écoles. L’article reconnaissant l’enseignement immersif dans les écoles publiques a quant à lui été maintenu de haute lutte te et il faudra être vigilant pour pouvoir le confirmer en séance. Cette forme d’enseignement est la plus à même de pouvoir générer de jeunes locuteurs en langue régionale. Je reste mobilisé en vue de la séance publique afin d’obtenir un vote conforme de ccette proposition de loi pour qu’elle devienne dès le 8 avril la première loi relative aux langues régionales définitivement adoptée sous la cinquième République. Paul Molac” https://www.lesinfosdupaysgallo.com/2021/03/31/politique https://www.lesinfosdupaysgallo.com/2021/03/31/politique-langues-regionales regionales-paul-molactoujours-mobilise/

45


Loi historique pour la protection du catalan et l’enseignement immersif La Semaine du Roussillon 10/04/2021 0/04/2021

Accueil / A la une / Loi historique pour la protection du catalan et l’enseignement immersif

Paul Molac : "On a changé la loi pour qu'on ne puisse plus s'opposer aux langues régionales"

Loi historique pour la protection du catalan et l’enseignement immersif Sebastià Vilanou i Poncet 10 avril 2021 A la une, Société, Territoires Laisser un commentaire

L’APLEC, Associació per a l’Ensenyament del Català communique : Le 8 avril 2021 est à marquer d’une croix dans le calendrier. Pour la première fois une loi française a été votée pour assurer « la protection patrimoniale des langues régionales et leur promotion ».. Grâce à l’opiniâtreté du député breton Paul Molac, au soutien const constant et de plus en plus large des associations, des militants et des élus de tous bords, et grâce au vote décisif des parlementaires LReM – ici les trois députés catalans, Romain Grau en tête, qui est également vice-président président du Groupe d’étude Langues régio régionales nales à l’Assemblée – un cadre juridique permet dorénavant de protéger les langues, autorise la signalétique bilingue ainsi que l’inscription officielle et correcte des prénoms en langues régionales à l’État civil, et enfin reconnaît l’existence et la légitimité timité de l’enseignement dit immersif pour les langues régionales (l’immersion en français étant déjà la règle pour tout le monde). Concrètement

46


pour le catalan, les petits Martí, Lluís, et autres Núria ou Mel·lina devraient enfin voir respecter l’intégrité de leur prénom, et les classes immersives en catalan des écoles Arrels (dans le public) et de la Bressola (privé associatif) perdent leur condition de hors-la-loi. Reste à présent à développer partout où la demande le justifie cette offre d’enseignement qui garantit l’excellence des résultats en langues bien entendu mais aussi en français et dans les disciplines scientifiques. Contact et précisions : www.aplec.cat. https://www.lasemaineduroussillon.com/2021/04/10/loi-historique-pour-la-protection-ducatalan-et-lenseignement-immersif/

47


Mireia Parra: “Als francesos, els han inculcat que el bilingüisme no existeix” CCMA 07/04/2021 BOTIGA

SEPTENTRIONS

Mireia Parra: "Als francesos, els han inculcat que el bilingüisme no existeix" Sebastià Girard 07/04/2021 - 23.40 Actualitzat07/04/2021 - 23.46

Desembarcar a Perpinyà sense saber un mot de francès pot resultar traumàtic. Encara alumna d'institut, Mireia Parra deixa Barcelona a finals dels anys 90 per anar a viure amb la seva mare a Perpinyà. Un canvi de vida radical que va necessitar un llarg temps d'adaptació. La jove, que de bon principi només pensava a poder tornar a Barcelona, és avui una mare que no hi tornaria a viure per res, malgrat que no tot sigui més fàcil al Nord. Si educar els fills és en si una tasca complexa, educar-los en català a Perpinyà resulta una mica més complicat encara. Conseqüència de la política d'eradicació de les seves llengües regionals, França s'ha inventat una mena de religió monolingüística. Sense cap fonament i a contracorrent, el bilingüisme encara hi és globalment percebut com a problemàtic, sospitós o fins i tot impossible. https://www.ccma.cat/catradio/septentrions/mireia-parra-als-francesos-els-han-inculcat-queel-bilinguisme-no-existeix/noticia/3089993/

48


La loi de promotion des langues régionales ratifiée par l’Assemblée nationale Le Figaro 07/04/2021

La loi de promotion des langues régionales ratifiée par l’Assemblée nationale Malgré l’opposition du gouvernement, les députés ont adopté un texte leur donnant plus de visibilité et favorisant leur enseignement à l’école. Par Guillaume de Dieuleveult Publié le 07/04/2021 à 18:52, mis à jour le 08/04/2021 à 17:54

Manifestation pour défendre les langues bretonne et gallèse, le 13 mars, à Quimper. Maud Dupuy/Maud Dupuy

Le Parlement a définitivement adopté jeudi une proposition de loi de l’opposition pour protéger et promouvoir les langues régionales, par 247 voix pour, 76 votes contre et 19 abstentions. Un résultat inattendu, obtenu malgré l’opposition du ministre de l’Éducation nationale Jean-Michel Blanquer et du groupe LREM. «C’est la première loi sur les langues régionales que l’on vote en France. Elle est passée conforme, se réjouit Paul Molac, le député du Morbihan (groupe Libertés et territoires), à l’origine de cette proposition. Les députés des territoires étaient venus massivement pour la soutenir. Elle marque un pas dans la bonne direction mais il reste beaucoup à faire sur le terrain pour rattraper notre retard, notamment pour la formation des professeurs.»

49


Cette nouvelle loi permettra deux nouveautés majeures pour les partisans des langues régionales: l’instauration de l’enseignement immersif (effectué pour une grande partie du temps scolaire dans une langue autre que la langue dominante) et la création d’un forfait scolaire pour les écoles privées dispensant une scolarisation en langues régionales. Suffira-t-elle à sauver les langues régionales de leur lent déclin? C’est ce qu’espèrent les défenseurs du breton, du basque ou de l’occitan. «Une richesse, un trésor national» Profitant d’une niche parlementaire, le député du Morbihan Paul Molac a défendu son texte devant une assemblée chauffée à blanc. Conditions de financement des établissements privés, enseignement immersif, signes diacritiques des langues régionales: les sujets d’interminables débats n’ont pas manqué sur le texte du député qui arborait un masque anti-Covid aux couleurs du Gwenn-ha-Du, le drapeau breton. «Les langues régionales sont une richesse, un trésor national», a défendu M. Molac, très applaudi. «Mais cette richesse est classée en grand danger d’extinction par l’Unesco», a-t-il complété. Le pourcentage des élèves les apprenant «est totalement insuffisant pour leur pérennité, on a besoin de mettre l’accélérateur», défend-il. En adoptant les amendements apportés par les sénateurs, cette loi devrait justement permettre de favoriser les langues régionales à l’école. En décembre dernier, lors du vote de la proposition de loi, ils ont en effet ajouté au texte transmis par l’Assemblée une série de dispositions destinées à favoriser l’apprentissage des langues régionales à l’école. Présentes initialement, elles avaient été supprimées par les députés. La première prévoit de «proposer l’enseignement de la langue régionale à tous les élèves» d’un «territoire concerné». Aujourd’hui, environ 170.000 élèves, sur les 12 millions que compte le pays, étudient une langue régionale en France. «Il s’agit de donner une connaissance minimale, de se familiariser avec un environnement culturel», se réjouit Tangi Louarn, le président de Kevre Breizh, la coordination des associations culturelles de Bretagne. Au sein du collectif Pour que vivent nos langues régionales, qui réunit une trentaine d’associations à travers la France, il tente de convaincre les élus de soutenir ces mesures. Le soutien de 136 députés Un travail qui pourrait porter ses fruits, puisqu’un second amendement a été adopté. Dans le cas où aucune école publique ne le permettrait, il rend obligatoire la contribution financière d’une commune à la scolarisation d’un enfant dans une école

50


privée sous contrat qui prodiguerait un enseignement bilingue. Le troisième amendement modifie le code de l’éducation et permet dans le public une forme d’enseignement, immersif, en langue régionale «sans préjudice de l’objectif d’une bonne connaissance de la langue française». La dimension patrimoniale des langues régionales fait en revanche consensus, puisque les articles de la loi qui y sont consacrés ont été adoptés par les deux chambres

Estimant cette mesure anticonstitutionnelle, le gouvernement a demandé en vain la suppression de cet article. «Une telle disposition est en effet contraire à la Constitution, notamment à son article 2, qui dispose que “la langue de la République est le français”», affirmait-il. Le deuxième volet de la loi, relatif à sa dimension patrimoniale des langues régionales, fait en revanche consensus, puisque les articles de la loi qui y sont consacrés ont été adoptés par les deux chambres. Ils prévoient entre autres une modification de la loi Toubon afin de donner plus de visibilité aux langues régionales. Ils légalisent ainsi les panneaux de signalisation bilingues ou autorisent le recours aux signes diacritiques par les officiers d’état civil. En Bretagne, les petits Fanch auront ainsi droit à un tilde sur leur «n». Malgré plusieurs condamnations à morts, elles ont survécu, mais elles sont aujourd’hui en soins palliatifs Gilbert Mercadier, le président du Congrès permanent de la langue occitane.

Cautère sur une jambe de bois? «Plus ces langues sont menacées, plus elles sont défendues, remarque Gilbert Mercadier, le président du Congrès permanent de la langue occitane. Malgré plusieurs condamnations à morts, elles ont survécu, mais elles sont aujourd’hui en soins palliatifs. Leur assurer une reconnaissance patrimoniale est une bonne chose, mais elles ne seront pas sauvées sans des progrès significatifs dans leur enseignement.» C’est ce qui s’est joué ce jeudi à l’Assemblée nationale. https://amp.lefigaro.fr/actualite-france/la-promotion-des-langues-regionales-arrive-a-l-assembleenationale-20210407

51


Cesc Franquesa: “Per als d’aquí ets d’allà i per als d’allà ets d’aquí” CCMA 08/04/2021 BOTIGA

SEPTENTRIONS

Cesc Franquesa: "Per als d'aquí ets d'allà i per als d'allà ets d'aquí" Sebastià Girard 08/04/2021 - 00.04 Actualitzat08/04/2021 - 00.09

El que va fer fugir Cesc Franquesa de Sant Cugat del Vallès va ser el boom immobiliari. A la recerca d'una nova aventura i d'un nou quadre de vida, el jove professor va tirar cap al nord. Va trobar a la Bressola un lloc de treball i a Prada, un ambient rural molt semblant al Sant Cugat de la seva joventut. Com ell, molts catalans del Sud han creuat l'Albera per venir a pal·liar la falta crònica d'ensenyants. Al Nord, la Bressola és víctima del seu èxit, ara que els centres escolars no poden accedir a totes les demandes d'inscripcions. L'associació dispensa un ensenyament immersiu amb mètodes pedagògics molt diferents dels de l'escola pública francesa. La Bressola no només atreu els catalans nadius que volen recuperar la llengua, sinó també moltes famílies nouvingudes que senten la necessitat d'integrar-se plenament.

52


Al Nord, però, la transmissió de la catalanitat és molt més difícil. Com es poden integrar els nouvinguts si la majoria viuen en urbanitzacions noves d'uns pobles que no fan ni festa major? https://www.ccma.cat/catradio/septentrions/cesc-franquesa-per-als-daqui-ets-dalla-i-perals-dalla-ets-daqui/noticia/3089998/

53


Aprovada la llei de llengües de França, q que ue permetrà immersió al 50% en català El Nacional 08/04/2021 ASSEMBLEA FRANCESA

Aprovada la llei de llengües de França, que permetrà immersió al 50% en català Lluís Bou Foto: Paul Molac

Barcelona. celona. Dijous, 8 d'abril de 2021. 17:27

L'Assemblea francesa ha aprovat aquesta tarda la denominada llei de promoció de les llengües regionals regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en n segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats,, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors.

54


La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í". L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups ha estat que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li ha costat més tirar endavant ha estat impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment ha quedat aprovat. Morac ha insistit que l'aprovació de la proposició és "una victòria històrica", que representarà un salt important en la situació d'aquests idiomes a França, només tímidament acceptats. La iniciativa no arriba a la normalització del català a la Catalunya sud, però si s'aplica serà un salt evident a França. El diputat ha remarcat que s'han mantingut dins els criteris del Tribunal Constitucional francès, a partir de la seva Constitució centralista, que ha indicat que cal voluntarietat, i que es garanteixi que tots els alumnes coneixeran igualment el francès. També es crearà paquet de suport per a escoles privades que ofereixen educació en català des de fa dècades, com la Bressola o Arrels. És el primer cop que a França s'aprova una llei sobre llengües regionals, tot i els recels del ministre d'Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer. Aquest ha estat el moment en el qual la iniciativa parlamentària ha estat aprovada.

55


El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) ha estat un dels que ha votat a favor de la proposició i ha expressat a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significa per al català. "El projecte de llei del diputat Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte", ha indicat.

56


Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal, no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix al contrari per adquirir la flexibilitat plurilingüe per aprendre idiomes.

57


A la fotografia principal, diputats bretons celebren l'aprovació de la llei de llengües a l'Assemblea nacional francesa

https://www.elnacional.cat/ca/politica/aprovada-llei-llengues-franca-immersio-50catala_599048_102.html

58


Suport massiu de les regions franceses a la llei que iintrodueix ntrodueix la immersió El Nacional 08/04/2021 ASSEMBLEA FRANCESA

Suport massiu de les regions franceses a la llei que introdueix la immersió Lluís Bou Foto: @JCLarsonneur Barcelona. Dijous, 8 d'abril de 2021. 22:32

Totes les regions franceses han sortit a donar un suport massiu a la nova llei de llengües, que introdueix per primer cop la immersió lingüística al sistema escolar francès.. Això implica que les escoles públiques podran fer fins a un 50% d'assignatures en català a la Catalunya Nord, i que alhora els ajuntaments podran subvencionar els centres privats que ja fa dècades que fan immersió, com la Bressola i Arrels. Les regions, des d'Occitània (on hi ha inclosa la Catalunya Nord) fin finss a la regió de París passant per la Guaiana, han titllat de "dia històric" l'aprovació de la llei. "Contra

59


el parer del ministre d'Educació Nacional, diputats de tots els grups han obert la possibilitat d'un ensenyament anomenat "d'immersió", és a dir efectuat en la llengua regional en la major part del temps escolar", indica el comunicat conjunt que han presentat.

Les regions estan convençudes que amb la immersió es millora el coneixement de llengües, a causa del plurilingüisme. "Com ha dit molt bé en el ple el ponent Paul Molac, els alumnes que es beneficien de l'ensenyament per immersió tenen un nivell de francès superior a la mitjana". I insisteixen que aquest nou dret "no té cap problema constitucional". "Segons les decisions del Tribunal Constitucional, es tracta de donar als pares la possibilitat d'escollir donar als seus fills un ensenyament en llengua regional, i no una obligació per a les famílies, segons ha recordat el diputat Molac", ha manifestat. Segons les regions, és positiu que els diputats hagin mantingut en la proposició la participació financera dels Ajuntaments en l'escolarització dels alumnes en les escoles privades que dispensen ensenyament en llengua regional. "També han mantingut igualment el principi de l'ensenyament de les llengües regionals en el marc de l'horari normal dels cursos per tal de poder proposar-ho a tots els alumnes que ho desitgen", manifesten.

60


L'Assemblea francesa ha aprovat aquesta tarda la denominada llei de promoció de les llengües regionals, que introduirà per primer cop la immersió a l'escola pública. Podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), ha estat aprovada en segona lectura per 247 vots a favor i 76 en contra i 19 abstencions. Ha superat de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavorirà els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors. La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permetrà posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í". https://www.elnacional.cat/ca/politica/suport-massiu-regions-francesesimmersio_599180_102.html

61


Enseignement immersif dans le public : une victoire pour les langues régionales L’Indépendant 08/04/2021

Enseignement immersif dans le public : une victoire pour les langues régionales

Le député du Morbihan Paul Molac parle ce jeudi après-midi d’un "jour historique pour nos langues" après l’adoption à l’Assemblée nationale de l’article 2 du projet de loi qu’il portait sur les langues régionales. Il s'agissait, contre l'avis du gouvernement et du ministre de l'Education nationale, de permettre le retour de l'enseignement immersif des langues régionales. Mission difficile mais accomplie par 188 députés (contre 111) qui ont donc voté ce jeudi après-midi en faveur de l'article 2 ter du projet de loi de leur collègue breton Paul Molac.

Non obligatoire Jean-Michel Blanquer arguait de la préservation de la Constitution qui fait du français la langue de la République. Il n'a pas été suivi par les députés et Paul Molac a insisté sur le fait que l'apprentissage des langues régionales, y compris l'enseignement immersif, ne nuisait pas au français. "Dans les écoles associatives, les résultats en français sont supérieurs à la moyenne, a-t-il même indiqué. Cet enseignement immersif restera à la main des parents et des pédagogues". L'enseignement immersif signifie ici que la majorité des cours pourront être donnés en langue régionale dans les établissements publics. C'était déjà le cas dans des écoles privées comme La Bressola dans les Pyrénées-Orientales pour le catalan. Frédérique Michalak

https://www.lindependant.fr/2021/04/08/enseignement-immersif-dans-le-public-unevictoire-pour-les-langues-regionales-9476203.php

62


Scola Corsa intègre le réseau des écoles immersives en langue régionale Mediabask.eus 08/04/2021

Scola Corsa intègre le réseau des écoles immersives en langue régionale Scola Corsa a fait son entrée dans le réseau Eskolim le 27 mars dernier, Cette adhésion sera accompagnée de l’ouverture d’écoles immersives en langue corse à Biguglia et à Bastia au plus tard à la rentrée 2022.

L'an dernier, une délégation corse a visité plusieurs ikastola, de la maternelle au lycée. © DR

L’assemblée générale annuelle du réseau Eskolim, qui regroupe l’ensemble des écoles associatives d’enseignement immersif en langue régionale, à savoir les délégués des écoles Diwan (Bretagne), Ikastola (Pays Basque), Bressola (Catalogne), Calendreta (Occitanie) et ABCM (Alsace), s’est tenue le 27 mars dernier à Biguglia en Corse. Lors de cette réunion, la Corse, par l’intermédiaire de Scola Corsa, une association présidée par Ghjissepu Turchini, a intégré ce réseau fondé en 2009 qui regroupe 15 000 élèves, 200 établissement et 600 enseignants. Cette adhésion va s’accompagner de l’ouverture de deux écoles en immersion, dont une école à Bastia si possible à la prochaine rentrée scolaire, au plus tard en septembre 2022 et une maternelle à Biguglia où 15 élèves sont déjà pré-inscrits. Ces établissements scolaires prendront la même forme que les autres écoles, soit des associations gérées par des parents d’élèves.

63


Selon Ghjiseppu Turchini, le nouveau président de Scola Corsa, « le système éducatif public a atteint ses limites. Il n'est pas capable de créer des cadres favorables à l'épanouissement et au renouvellement de notre langue. Ces futures écoles seront sous contrat et conventionnées par l'État, donc de facto, elles feront partie du service public. Elles seront gratuites et le contenu pédagogique, comme le personnel, sont les mêmes que dans un cursus classique ». Il a précise que leur volonté est de permettre l'épanouissement de leur langue dans son aspect identitaire, la sauvegarde de leur culture mais également de conduire un projet pédagogique qui permettra à leur société de s'ouvrir sur le monde, notamment celui des langues romanes qui compte 1,5 milliard de locuteurs. Pour le président de Scola Corsa, dans le système bilingue, on ne parle pas corse ni dans la cour de récréation, ni à la cantine. L'année dernière, à l'initiative de l'eurodéputé François Alfonsi, une délégation de dix personnes s'est rendue au Pays Basque pour se renseigner sur les ikastola, les écoles immersives en langue basque, avec pour projet d'importer ce modèle éducatif en Corse. https://www.mediabask.eus/eu/info_mbsk/20210408/scola-corsa-integre-le-reseau-des-ecolesimmersives-en-langue-regionale

64


França aprova la primera llei per protegir les “llengües regionals” Nació Digital 08/04/2021 INTERNACIONAL

França aprova la primera llei per a protegir les «llengües regionals» El text obre la porta a implementar una immersió lingüística als centres d'ensenyament públics i a compensar econòmicament les escoles privades que n'imparteixen classes per NacióDigital , 8 d'abril de 2021 a les 19:30 |

El parlament francès, en imatge d'arxiu | Europa Press

El parlament francès ha aprovat aquest dijous una nova llei que protegeix i promociona les anomenades "llengües regionals" del país. El text ha superat la votació a l'Assemblea Nacional per 247 vots a favor i 76 en contra, amb una redacció similar a la llei acceptada prèviament el desembre de 2020 al Senat. D'aquesta manera, la nova llei es converteix en una base legal perquè les llengües minoritàries reconegudes a França (el basc, el cors, l'occità i el bretó) puguin ensenyar-se en centres públics al 50% a través d'una immersió lingüística. La redacció de la llei podria afectar totes les llengües minoritàries que es parlen al territori, com el català.

65


La nova legislació exigirà però que l'ensenyament d'aquestes llengües "no afecti el francès". El diputat bretó Paul Molac ha estat l'impulsor de la nova llei i ha rebut la seva aprovació amb un gran entusiasme. El govern francès d'Emmanuel Macron es va oposar des d'un principi a la llei, assegurant que "podria afectar l'ensenyament del francès" en aquests centres regionals. Molac, per la seva banda, defensa que cap resolució del Consell Constitucional ha anat en contra de la immersió lingüística i que la constitució francesa també recull que "les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França".

El text també dona suport al finançament públic de les escoles privades que ensenyen les llengües minoritàries, com és el cas del centre català La Bressola, a la Catalunya Nord. El català no està reconegut de manera oficial a França, però la Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França assegura que al país se'n parlen més de 80. La llengua catalana havia estat protegida abans per l'estat francès a través de la llei Deixonne, aprovada el 1954 però derogada el 1975.

https://www.naciodigital.cat/noticia/218407/franca-aprova-primera-llei-protegir-llengues-regionals

66


Langues régionales. L’enseignement immersif reconnu par les députés contre l’avis du gouvernement Ouest France 08/04/2021

Langues régionales. L’enseignement immersif reconnu par les députés contre l’avis du gouvernement ...

Les députés ont ouvert la voie à la possibilité de dispenser un enseignement immersif des langues régionales dans les écoles publiques. Photo d’illustration. © OUEST FRANCE

Contre l’avis du gouvernement, les députés ont validé, ce jeudi 8 avril, l’article 2 ter de la proposition de loi Molac qui ouvre la voie à un enseignement immersif des langues régionales dans les écoles publiques. Contre l’avis du gouvernement, les députés ont validé ce jeudi 8 avril l’article 2 ter de la proposition de loi Molac sur les langues régionales qui porte sur l’enseignement immersif. Ils ont repoussé l’amendement de suppression défendu par le ministre de l’Éducation nationale, Jean-Michel Blanquer. Jean-Michel Blanquer soutenait que cet article 2 ter n’est pas conforme à l’article 2 de la Constitution qui fait du français la langue de la République. Son amendement de suppression a été repoussé lors d’un scrutin public demandé par les groupes LR, UDI et Libertés et territoires (188 voix contre, 111 voix pour).

67


Pas obligatoire C’est une importante victoire politique pour le député morbihannais Paul Molac, le rapporteur de la proposition de loi. Celui-ci a fait valoir que l’enseignement immersif d’une langue régionale ne nuit nullement à l’apprentissage de la langue française. « Dans les écoles associatives, les résultats en français sont supérieurs à la moyenne », a-t-il souligné. Par ailleurs, Paul Molac a indiqué que l’enseignement immersif ne peut être obligatoire. « Cet enseignement immersif restera à la main des parents et des pédagogues », a-t-il précisé. Une troisième voie Le nouvel article 2 ter ouvre la possibilité d’un enseignement dit « immersif », c’est-à-dire effectué en langue régionale pour la plus grande partie du temps scolaire, dans l’enseignement public. Il modifie l’article L. 312-10 du Code de l’éducation, qui ne prévoit actuellement que deux formes d’enseignement des langues régionales : l’enseignement de la langue et de la culture régionales, d’une part ; l’enseignement bilingue en langue française et en langue régionale, d’autre part. Si plusieurs réseaux d’écoles proposent un enseignement immersif des langues régionales, notamment les écoles Diwan pour l’enseignement en breton, Bressola pour l’enseignement en catalan, Calandreta pour l’enseignement en occitan ou Seaska pour l’enseignement en basque, les filières d’enseignement immersif ne peuvent toutefois pas être proposées dans l’enseignement public à ce jour et sont ainsi circonscrites aux établissements privés. L’article 2 ter permettrait, au contraire, aux établissements publics de proposer une filière d’enseignement immersif, au côté de filières « classiques ». Olivier MÉLENNEC. Ouest-France

https://larochesuryon.maville.com/actu/actudet_--langues-regionales.-l-enseignementimmersif-reconnu-par-les-deputes-contre-l-avis-du-gouvernement-_54135-4575457_actu.Htm

68


La immersió lingüística en català entra a les aules de la Catalunya del Nord Catalunya Ràdio 09/04/2021 CATALUNYA NIT

La immersió lingüística en català entra a les aules de la Catalunya del Nord França aprova una llei que, per primer cop, protegeix les llengües pròpies de cada territori Gerard López, Elisa Omedes09/04/2021 - 12.42Actualitzat09/04/2021 - 13.56

Moment en què l'Assembla Nacional francesa aprova la nova llei de llengües

L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat la nova llei de llengües dites "regionals", que promou les llengües pròpies dels diferents territoris del país. França reconeix així el català, l'occità, l'èuscar, el bretó, el cors, l'alsacià o el crioll com a patrimoni de la República. Un pas petit, però revolucionari, tal com ha definit la nova llei el president de l'Associació per a l'Ensenyament del Català, Alà Baylac-Ferrer, al programa "Catalunya nit". Immersió lingüística a la Catalunya del Nord Amb la nova normativa, es podrà seguir un programa d'immersió lingüística en català al 50% a les escoles nord-catalanes. No sembla gran cosa, no s'iguala el català al francès, però es partia d'una situació de pràcticament nul suport oficial.

69


Ara, les escoles públiques podran escolaritzar en català i les privades podran rebre ajudes per ensenyar en la llengua del territori. Per això la llei té un gran valor, segons Alà Baylac-Ferrer: "És la primera vegada que una llei reconeix i diu que vol protegir les llengües regionals. Això és la primera vegada. Per tant, és un primer pas, petit, però important." L'interès de la gent, el factor clau El Ministeri d'Educació francès és qui acabarà decidint sobre l'escolarització perquè en té totes les competències, però la pressió de les famílies dels alumnes serà fonamental per implantar un nou model lingüístic a les escoles.

Alumnes de l'escola Bressola del Soler (ANC)

Ara mateix només el 9% dels alumnes nord-catalans reben un ensenyament en català. Només ofereixen aquesta possibilitat les escoles Bressola, que són privades, i dos centres públics, que han de camuflar l'ensenyament del català com un sistema experimental.

70


Aquesta xifra contrasta poderosament amb la població que voldria capgirar la truita: "Més del 80% és favorable a l'ensenyament del català com a assignatura. Més del 76% és favorable a l'ensenyament bilingüe en català." A partir d'ara, ensenyar en català a l'escola serà legal. Això sí, amb permís del ministeri del ram. El català, a l'esfera pública La nova llei lingüística també reconeix l'oficialitat de les grafies de totes les altres llengües que no són el francès. Per exemple, es podrà inscriure una criatura al registre civil amb el nom en català i la grafia corresponent. Baylac, que dirigeix la facultat de Català de la Universitat de Perpinyà, va viure de prop la prohibició de registrar un fill amb la grafia catalana. Fins a cinc cops la justícia francesa li va prohibir registrar el seu fill Martí amb l'accent a la i. Ara ja no li hauria passat: "Això hauria de permetre que els estats civils, a partir d'ara no puguin refusar d'escriure correctament un nom encara que hi hagi un diacrític que no existeix en francès." Igualment, a partir d'ara, es podrà retolar en català o qualsevol de les altres llengües regionals, cosa que ja passa a la Catalunya del Nord. Una victòria de l'oposició El text és una iniciativa del diputat bretó Paul Morac, del grup Llibertat i Territoris, que ha convençut 247 diputats de pràcticament tots els grups perquè hi votin a favor; 76 hi han votat en contra i 19 s'han abstingut. El govern Macron s'hi oposava perquè veu perillar el model d'escola pública en francès.

71


Morac se n'ha sortit amb l'argument que les llengües pròpies dels territoris francesos són patrimoni de tot el país. La difusió d'aquestes parles ja no es pot garantir per tradició familiar i s'arrisquen a perdre's si no s'emprenen accions decidides, sobretot des de l'escola.

Durant molt de temps s'ha desacreditat l'ús d'altres llengües que no fos el francès (CCMA)

El país que ha fet del jacobinisme bandera enterra definitivament aquell eslògan que es llegia a totes les escoles: "Soyez propes, parlez français". Ara caldrà veure fins on arriba la voluntat política de París per fer efectiva la nova llei de llengües.

https://www.ccma.cat/catradio/catalunya-nit/la-immersio-linguistica-en-catala-entra-ales-aules-de-la-catalunya-del-nord/noticia/3090333/

72


Eva Bertrana : « Que l’Assemblea francesa reconegui la immersió és una gran victòria” La República 09/04/2021

LA BRESSOLA

Eva Bertrana: “Que l’Assemblea francesa reconegui la immersió és una gran victòria” GERARD GORT | 09/04/2021

La directora de La Bressola aplaudeix la llei de protecció i promoció de les llengües dites regionals i avança que al setembre obriran a Perpinyà un nou col·legi de secundària que a la llarga serà també Liceu L’Assemblea nacional francesa aprovava ahir la llei de protecció i promoció de les llengües dites regionals, que reconeix l’ensenyament immersiu, que es podrà introduir per primer cop a l’escola pública. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Molac, va ser aprovada a més per una amplíssima majoria: 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. A més del català afavorirà també els altres idiomes que es parlen a l’estat francès com l’occità, el basc, el bretó o el cors.

73


La xarxa d’escoles catalanes La Bressola ho ha celebrat i parla de «moment històric». Per això, davant d’un fet tan transcendent i que trenca estereotips en un estat jacobí com el francès, n’hem volgut parlar amb la seva directora general, Eva Bertrana, que atén exultant la vídeo conferència amb LaRepública.cat pel que considera una victòria moral. Per què és tan rellevant aquesta llei? És un moment que esperàvem des de feia més de quaranta anys. Des dels inicis de La Bressola que el nostre sistema educatiu d’immersió lingüística no havia estat reconegut oficialment, ens diuen que no és del tot legal, no tenim un marc jurídic que ens protegeixi en absolut i veure ara que a l’Assemblea nacional francesa hagi tingut lloc un debat sobre això i en els termes que s’ha fet és molt emocionant. Per primera vegada s’ha fet un debat real al parlament, a París, sobre la protecció i la promoció de les llengües dites regionals, el català entre aquestes, i això ja és històric. I que la majoria d’intervencions hagin estat en defensa de la proposta de llei del diputat bretó Paul Molac ens ha agradat molt. Fins ara França pregonava allò de la llibertat, igualtat i fraternitat però el seu concepte d’igualtat equivalia a equitat, a uniformitat, i ara veure que a l’assemblea s’ha votat a favor de considerar la diversitat com una riquesa és un gran pas endavant, de fet trenca motllos en un estat com el francès. És genial. Valdria aquí el tòpic aquell tan gastat que aquesta llei marca un abans i un després? Doncs, sí. Veure els diputats defensant que la diversitat és una riquesa representa un abans i un després. I a més el debat, que aquí a La Bressola hem seguit amb molta atenció, ha estat molt ric i la llei s’ha aprovat amb una majoria absoluta per molt de marge. Els opositors tenien molt poc argument, els que hi han votat en contra ho han fet per pur jacobinisme. Per a nosaltres que fa quaranta anys que fem ensenyament immersiu en català és una gran victòria. En el context de la Catalunya Nord, amb una presència social tan forta del francès, la immersió està potser fins i tot encara més justificada que al Principat?

74


Això es pot debatre perquè segurament no estem pas tan lluny de situacions com les que hi pugui haver a Castelldefels, l’Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramanet però en qualsevol cas ni aquí ni allí ens podem limitar a fer immersió a l’aula perquè podria passar com amb el llatí, que s’ensenya a classe però ningú el parla. Aleshores l’escola és en català a l’aula però fora de l’aula, també. Fem una immersió total, la llengua de vida és el català i és el que es defensava a l’hemicicle, a París, i això ha estat molt fort. No només entenen que cal promoure les llengües dites regionals sinó que està molt bé que esdevinguin la llengua de vida del centre escolar al moment del menjador, al moment del pati, al moment de l’acollida del matí, i això sentir-ho dir als diputats francesos és genial i representa un canvi radical. La immersió que nosaltres potenciem és perquè hi ha talment una presència tan forta del francès a l’exterior que per donar un nivell equivalent a la mainada en les dues llengües cal que el moment escolar sigui única i estrictament en català. I això ho fem, alerta, sense desatendre l’aprenentatge del francès, de fet s’ha demostrat que els nostres alumnes són més competents en l’aprenentatge de llengües. A més la llei ha rebut vots a favor de representants de totes les famílies polítiques de l’arc parlamentari. Així és. De la Catalunya Nord tenim quatre diputats, 3 de la República en Marxa, el partit del president Emmanuel Macron, i un que és del Front Nacional. És molt rellevant el posicionament dels tres diputats de la República en Marxa perquè han votat a favor de la llei en contra del posicionament del govern. I que els diputats nord-catalans trenquin les consignes de partit és també un altre moment històric. Més enllà del reconeixement del sistema immersiu, que queda clar que és el més transcendent, què més representa aquesta llei? La llei preveu també la retolació a l’exterior en les llengües de cada territori, potencia que hi hagi una política lingüística que fins ara cap institució s’atrevia a portar més enllà dels mínims. Ara per llei sí que es promourà la senyalística i retolació en català i les altres llengües. I hi ha una altra cosa que pot semblar un petit detall però que és important perquè la vida és feta de detalls. I és que a partir d’ara podràs anomenar i inscriure oficialment el noms dels teus fills en

75


català amb l’accent tal com pertoca. Fins ara no podies registrar noms com Martí o Núria ben accentuats. Estava prohibit perquè fins ara a França l’òptica que hi havia era que tot allò que no existia en l’alfabet francès no es permetia. En el cas de la Bretanya ara, per exemple, també podran usar el símbol ‘ñ’, que no existeix en francès. Però en el cas de la retolació i dels grafismes propis de cada llengua no hi hagut gaire debat. La principal oposició a superar ha estat la de la immersió perquè s’ha aprovat en contra del posicionament del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer. El ministre s’oposava clarament a l’article 2 i que la majoria hagi votat a favor de la immersió prova que la societat francesa ja és prou madura per escoltar certes coses i acceptar que al seu territori hi ha una diversitat lingüística, cultural i històrica. Per a la Bressola en particular quines conseqüències pràctiques tindrà aquesta llei? El reconeixement oficial és important de cara a les famílies perquè encara n’hi ha que poden tenir dubtes fruit que es tracta d’un ensenyament tolerat, ens deixen existir i el ministeri, tot i que en comptagotes, ens dóna mitjans que ens permeten funcionar, però no som del tot legals. Ara aquesta legalitat plena i aquest reconeixement assentarà les bases de la immersió i esvairà els dubtes de les famílies que vindrien però encara no gosen del tot. Això a nivell filosòfic. A nivell financer hi haurà un finançament municipal obligatori per a tots els municipis que no tenen una Bressola implantada al seu municipi i ens envien mainada en un altre municipi. Fins ara els municipis no eren obligats a finançar absolutament res, era voluntari. I el voluntariat, i encara més en època de crisi, sovint desapareix. A partir d’ara seran obligats a aportar el que en diuen el forfet escolar, que és un import que el decideixen els departaments i per cada nin resident al seu municipi que vagi a una Bressola d’un altre municipi ens hauran de pagar aquest tant. I aquesta serà una nova font de finançament que no teníem. A nivell pràctic de finances aquest serà l’avenç però més enllà d’això aquesta llei representa molt a nivell moral.

76


Entenc que aquesta nova realitat també hauria ajudar La Bressola a desenvolupar els nous centres que teniu previstos i a poder donar resposta a la creixent demanda. Quins són els reptes més immediats? Aquesta llei ens ha de facilitar l’expansió i el creixement. Tenim demandes d’alguns municipis a Catalunya Nord, encara ahir vàrem anar a veure un municipi que ens demana que ens hi implantem. També tenim quatre o cinc demandes de noves escoles de municipis que volen obrir l’escola als pobles veïns a condició que hi hagi un finançament compartit. Aquesta llei obligarà com deia a aquest finançament compartit i això ens facilitarà l’obertura de més escoles. Però el projecte ara més indispensable i urgent per a La Bressola és obrir un segon col·legi de secundària perquè al setembre ens trobem amb entre 25 i 30 alumnes sense escola. Tenim un col·legi de secundària a El Soler que permet 50 places a la classe de sisena i tenim 78 inscrits actualment i hem de trobar una solució ja aquest setembre per aquesta mainada. Això ja ens fa obrir el segon col·legi de secundària. On el projecten aquest segon col·legi de secundària que també volen que a la llarga sigui també un Liceu? El volem a Perpinyà perquè ho necessitem i és la capital de Catalunya Nord. No veiem perquè no hem de ser capaços d’instal·lar-nos a Perpinyà i el nou centre el volem col·legi i Liceu, que hi hagi per tant a la llarga la part de Batxillerat que fins ara no oferim. Nosaltres ens aturem avui a tercer d’ESO i aquest segon col·legi ens hauria de permetre de fer el que en diem grup escolar de secundària i arribar fins al Batxillerat. Hi ha la demanda. Les famílies ens ho demanen. La demanda hi és i fins i tot si s’acaba amb les reticències d’algunes famílies encara pot augmentar més, no? Sí, ens dóna més força. Mentre hi hagi demanda nosaltres hem de respondre-hi, que és l’objectiu de La Bressola, la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord. Mentre hi hagi demanda evidentment seria contraproduent de refusar mainada. Li he sentit dir que l’ideal per a La Bressola seria poder entregar un dia les claus a l’estat i quedar-se tranquils. Però això encara queda lluny…

77


Potser aquesta llei és un primer pas però tampoc anem a somiar gaire més, és un reconeixement del nostre sistema educatiu i ara veurem l’aplicació de la llei, perquè ara és el govern francès el que ha de fer el decret d’aplicació i veurem en quina mesura s’aplica i llavors en tornarem a parlar. Però si un dia tenim la garantia que l’estat francès té la possibilitat i les ganes de fer ensenyament en català com nosaltres l’entenem, immersiu, evidentment donarem les claus i molt contents. Com es finança actualment la xarxa de La Bressola? La part més important és la que arriba del ministeri d’Educació francès, que assumeix la majoria de les places de mestres. Per ordre de volum econòmic després ve la participació de les famílies, en tercer lloc el Govern de Generalitat de Catalunya, que ens ha permès obrir el col·legi de secundària del Soler i mantenir els centres els cinc primers anys que et demanen abans de tenir el concert, que aquí en diem contracte d’associació. Cada escola que creem necessita cinc anys de vida per tenir el concert. Ara comencem a obrir escoles declarant-les com a annexes, amb la qual cosa en comptes de cinc anys escurcem el termini per tenir el concert a només dos anys. Són petits trucs que ens hem d’empescar. També aporten diners el departament regional i els municipis que voluntàriament volen col·laborar. I també tenim els Amics de la Bressola, que potser té una aportació directa més testimonial, però que s’ha ocupat molts anys d’aconseguir diners de municipis i institucions de la Catalunya Sud. De fet continua gestionant els ajuts de la Generalitat i de diputacions. També ens arriben diners de les Illes Balears. El projecte de nou col·legi de secundària que volen que acabi sent també Liceu a Perpinyà el tenen ja pressupostat? Estem parlant d’uns dos milions d’euros a finançar com puguem. Tenim una mica de racó, tenim també reunions amb el consell regional i altres institucions. Seria la compra d’unes instal·lacions preveient que tinguin capacitat de creixement. Són uns locals que ens permetrien tenir una capacitat final d’entre 400 i 500 alumnes però és ara que tenim l’oportunitat de comprar aquests locals i hem de fer aquest pas endavant. I si ara, a més a més, els astres ens són favorables a nivell legal doncs hem d’aprofitar aquest bon moment. Si res falla aviat farem una campanya de presentació del projecte.

78


Per començar ja a aquest setembre? Sí, exacte. Hi ha un preu de compra i un pressupost d’obres per anar creixent però la idea és que els alumnes que ho han demanat puguin començar ja allí aquest mes de setembre. Es tractaria d’engegar al setembre i anar fent gradualment les obres d’ampliació.

https://www.larepublica.cat/noticies/eva-bertrana-que-lassemblea-francesa-reconegui-la-immersioes-una-gran-victoria/

79


Els Premis Martí Gasull i Roig reconeixen el compromís de l’escriptor Josep Vallverdú... Nació Digital 10/04/2021 CULTURA

Els Premis Martí Gasull i Roig reconeixen el compromís de l'escriptor Josep Vallverdú amb el català El jurat ha valorat la seva aportació a la llengua i la seva llarga trajectòria literària per NacióDigital , 10 d'abril de 2021 a les 09:47 |

Josep Vallverdú, guardonat als Premis Martí Gasull i Roig | Plataforma per la Llengua

L'escriptor lleidatà Josep Vallverdú rebrà el 19 d'abril el Premi Especial del Jurat dels VIII Premis Martí Gasull i Roig, impulsats per la Plataforma per la Llengua. Amb aquest guardó, el jurat ha volgut reconèixer la seva aportació al conjunt de la llengua catalana i la seva trajectòria literària. Al llarg de la seva vida Vallverdú ha compaginat la docència amb tota una intensa tasca de producció literària que inclou la narrativa infantil i juvenil, l'assaig i el teatre. Actualment és articulista també a NacióDigital. Membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, estudiós, conferenciant

80


i articulista, el lleidatà és un autor prolífic que ha publicat vuit llibres de poemes, desenes de títols de narrativa per a joves, contes breus a la revista Cavall Fort i volums traduïts principalment de l'anglès, a més de diverses novel·les i llibres d'assaig al voltant, sobretot, de les Terres de Lleida. Tota l'extensa producció va fer que a partir de 1995 se'n comencés a publicar, en volums, la seva Obra Completa.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons, com ara la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019). També la Universitat de Lleida el va investir doctor honoris causa l'any 2004. Recentment, Josep Vallverdú ha estat nomenat Fill Predilecte de Lleida (2020). Enguany, el jurat dels premis està format per la directora general La Bressola, Eva Bertrana; l'expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell; l'escriptora i artista Anna Moner; la productora, guionista i directora cinematogràfica Isona Passola; el periodista esportiu Joan Maria Pou, i la mare d'en Martí Gasull, Pilar Roig. També en forma part i l'encapçala el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

La gala de lliurament de la vuitena edició d'aquests premis se celebrarà el 19 d'abril al teatre Poliorama i serà retransmesa pel Canal 33. Els tres finalistes del Premi Martí Gasull i Roig són la revista Sàpiens, la companyia de telecomunicacions Parlem i el centre de producció i exhibició teatral Companyia Teatre Micalet. El guanyador serà triat a través d'una votació popular. La gent podrà votar el seu finalista preferit fins al 14 d'abril a través de la web.

https://www.naciodigital.cat/noticia/218474/premis-marti-gasull-roig-reconeixen-compromisescriptor-josep-vallverdu-amb-catala

81


França i la protecció del català El Punt Avui 11/04/2021 OPINIÓ 11 abril 2021 2.00 h

França i la protecció del català L’aprovació de la llei de protecció patrimonial de les anomenades llengües regionals pel Parlament francès es pot entendre com una petita esquerda en el granític jacobinisme de França en relació amb els idiomes que s’hi parlen, entre els quals hi ha el català. És un pas endavant que cal valorar atès el maltractament sistemàtic a què ha sotmès la nostra llengua la República francesa, però que també cal relativitzar perquè l’aplicació del nou text legal no serà senzilla, atesos els laments dels que s’hi han oposat, el poder que ostenten i el tracte que han dispensat històricament al català. En tenim l’última mostra en l’episodi protagonitzat per l’alcalde de Perpinyà, l’ultradretà Louis Aliot, que vol esborrar qualsevol menció del català en la promoció de la capital del Rosselló, canviant fins i tot l’escut de la ciutat. De tota manera, és remarcable el fet que entre els suports a la llei hi hagi el de tots els diputats de la Catalunya del Nord –llevat del de la diputada del Front National– i la de molts representants de la majoria, que van votar contra el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, que va fer tots els esforços perquè no prosperés. L’argument fonamental del govern francès per oposar-se a la llei és que la protecció a les llengües minoritàries podria afectar l’ensenyament del francès; una falsedat que no ens és gens desconeguda a l’Estat espanyol. En qualsevol cas, té raó el diputat bretó Paul Molac, impulsor de la llei, en qualificar-la d’històrica, perquè representa una base legal perquè les llengües minoritàries reconegudes a l’Estat francès es puguin ensenyar als centres públics pel sistema de la immersió lingüística al 50%. Tot i que el català no consta explícitament en el redactat, s’entén que hi queda inclòs perquè figura com una de les “llengües regionals” que pertanyen al patrimoni de França. En aquest sentit, com que el text dona suport al finançament públic de les escoles privades que ensenyen les llengües minoritàries, podria ajudar La Bressola, a la Catalunya del Nord, en la seva important feina.

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/7-editorials/1951919-franca-i-la-proteccio-del-catala.html

82


Una llei històrica donarà als nord-catalans el dret a la immersió lingüística DBalears 12/04/2021 ACTUALITAT»HORITZONS

Una llei històrica donarà als nordcatalans el dret a la immersió lingüística dBalears | 12 abril 2021 #català#CatalunyadelNord

Tweet15

L'Assemblea Nacional Francesa acaba d'aprovar una proposició de llei que serà un pas endavant sense precedents pel reconeixement del català i de les altres llengües minoritàries del territori francès. Aquests darrers dies, la Plataforma per la Llengua ha estat comunicant-se amb les oficines de diversos diputats de l'Assemblea Nacional Francesa per explicar-los la importància d'aquesta votació per a la salut del català a banda i banda dels Pirineus. És la primera vegada que a la Cinquena República francesa és votada una proposició de llei a favor de les llengües regionals. La implicació més determinant de la proposició de llei aprovada, sens dubte, és en l'àmbit de l'ensenyament. En efecte, gràcies a aquesta llei, l'escola pública francesa podrà fer classes en llengües regionals de manera immersiva. Així doncs, a partir d'ara, tots els residents de la Catalunya del Nord podran optar per l'escolarització en català, ja sigui immersiva o bilingüe, o bé per rebre classes de català en horaris lectius, en comptes de després de classe. Aquests drets hauran de quedar garantits en una escola del seu municipi o d'un de proper.

83


En aquests moments, només una quarta part dels alumnes nord-catalans estudien català a l'escola (sigui com a assignatura o com a llengua vehicular de l'ensenyament), gràcies a la Bressola i l'escola Arrels, l'única del sistema públic francès que fa ensenyament en català. Els canvis legislatius haurien de permetre incrementar el nombre d'alumnes i el coneixement entre la població, fet indispensable perquè es recuperin alguns usos lingüístics a la Catalunya del Nord. En total, només hi ha 133 escoles immersives a França, principalment als territoris de la Catalunya del Nord, Bretanya, País Basc del Nord, Occitània, Còrsega, Alsàcia i Nova Caledònia. Gràcies a la nova normativa, les administracions públiques nord-catalanes podran incloure el català en formats bilingües en la retolació i comunicació institucional. A més, hi haurà la possibilitat d'inscriure al registre civil noms de persones que continguin caràcters que no existeixen en francès, com el punt volat del català "·". També hi haurà un canvi a la legislació francesa. S'inscriurà al Codi de patrimoni (el recull legal de normativa sobre patrimoni) el valor patrimonial i històric de les llengües pròpies del territori francès, tant de la França metropolitana com dels departaments i territoris ultramarins, així com el deure de l'Estat i de les administracions franceses vers l'ensenyament, la difusió i la promoció de les llengües regionals.És un gran avenç, tenint en compte que l'Estat francès no ha estat capaç de reconèixer la riquesa que representa el conjunt de les seves llengües regionals ni tampoc de dotar-les dels mitjans necessaris per assegurar-ne la transmissió i la vitalitat. De fet, fins ara no ha pogut ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per una suposada incompatibilitat amb la seva constitució, que diu que "la llengua de la República és el francès". A més, la UNESCO alerta regularment l'Estat francès sobre la pobra salut de les seves llengües regionals. La Plataforma per la Llengua celebra la decisió de la cambra francesa i es congratula per la feina feta aquestes darreres setmanes. L'entitat ha enviat més d'un centenar de cartes als diputats que eren clau per a la votació i ha fet contactes i reunions amb les oficines d'alguns d'aquests diputats, com també als presidents dels grups parlamentaris i als membres del grup d'estudi de llengües i cultures regionals. L'ONG del català considera que l'aprovació d'aquesta nova normativa pot servir per revertir la situació de pèrdua de parlants a la Catalunya del Nord, però també en altres territoris de l'Estat francès. Per a aconseguir aquest canvi de tendència, però, són encara necessaris diversos canvis legals i, sobretot, d'ideologies i actituds lingüístiques.

https://www.dbalears.cat/horitzons/2021/04/12/350825/llei-historica-donara-als-nordcatalansdret-immersio-linguistica.html

84


Pia : Yannis, jeune champion de motocross L’Indépendant 12/04/2021

Pia : Yannis, jeune champion de motocross

Yannis avec son entraîneur William Poll.

Yannis Lopez, Pianenc de 12 ans, est passionné de motocross depuis quelques années, il est en classe de 5e au collège de la Bressola au Soler. Il pratique aussi le foot au club de Pia. Ses parents, Cédric et Audrey, de précieux soutiens, sont fiers de leur jeune champion. "J’aime les sensations, l’adrénaline, la compétition, l’ambiance des paddocks sur les courses et je me suis fait beaucoup d’amis. J’ai eu ma première moto à l’âge de 3 ans mais j’ai commencé les courses à 6 ans avec mon entraîneur William Poll de l’école de moto Willup en Espagne où dès ma première année, j’ai remporté le titre de champion de ligue ACCEMA 50 cm3 en motocross et en courses Américaines. Je suis licencié au motoclub Catalan de Millas". Ses parents le soutiennent et s’impliquent : "Son rêve est de devenir professionnel, mais il faut garder les pieds sur terre et qu’il continue sa scolarité tout en lui dégageant du temps pour s’entraîner. L’aspect financier est aussi difficile à gérer pour nous. Les entraînements, les déplacements, les motos, les équipements… Il faut souvent faire appel à des sponsors pour boucler les budgets", expliquent-ils. Son papa s’occupe de l’amener sur les courses et les entraînements et fait la mécanique sur les motos. Sa maman s’occupe des papiers, des plannings et des sponsors.

85


Le jeune pianenc sur la première marche du podium lors de la course du 14 mars 2021 à Almenar en Espagne, comptant pour le championnat de Catalogne

En 2018, Yannis termine 4e au championnat de France minivert 65 cm3 et vicechampion de ligne Méditerranée. En 2019, il se blesse gravement durant la 1re manche du championnat d’Europe en Italie. Sa saison se termine là il reprendra en fin de saison dans la catégorie supérieure (85 cm3) pour préparer 2020. En 2020, il est champion de ligue Occitanie, vice-champion de ligue Méditerranée et 3e au championnat Pyrénées. Pour cause de Covid, le championnat de France minivert (moins de 12 ans) a été annulé. "On a décidé d’inscrire Yannis sur deux courses du championnat de France 24 MX (+ de 12 ans) et il nous a surpris en rentrant dans les 10 premiers sur 70 pilotes engagés". Pour 2021, Yannis participera au championnat de France 24 MX, au championnat d’Europe et au championnat de ligue Occitanie. Les courses doivent normalement commencer début mai. Il continue de s’entraîner. Dernièrement, il était à Champ-leDuc dans les Vosges avec l’équipe de France pour préparer la manche française du championnat d’Europe. Depuis novembre dernier, Yannis a le statut de sportif de haut niveau, ce qui lui permet d’aménager sa scolarité, d’avoir des aides financières et de pouvoir continuer à s’entraîner même en temps de confinement. https://www.lindependant.fr/2021/04/12/pia-yannis-jeune-champion-de-motocross9484045.php

86


Adoption de la Loi Molac : Les réactions L’Indépendant 13/04/2021

87


La sopa d’all Racó Català 14/04/2021

Opinió David Valls

La sopa d’all DAVID VALLS 14.04.2021 05.00 H

A vegades et penses que coneixes el teu país, el lloc on has nascut i viscut gairebé tota la teva vida, però no: quan et penses que ha ho saps tot, t’endús sorpreses. La ignorància inicial acaba sent una bona excusa per a conèixer més. No fa gaire que soc professor de català de secundària a l’àrea metropolitana de Barcelona, i he topat amb una realitat lingüística que sabia que existia, però que no en sabia gaire els detalls i de fins on arribava la cosa. Vaja, que he descobert la sopa d’all. La famosa immersió lingüística, diguem-ho ras i curt, ja fa massa anys que no funciona. Ara matisem-ho: potser va funcionar una mica als anys 80 i 90, però ara i sempre realment només funciona en els llocs de Catalunya on el català és llengua viva i majoritària al carrer i, per tant, a les escoles també. És allà on els alumnes no catalanoparlants viuen en un context d’immersió lingüística. L’escola és, només, on se’ls ensenya a llegir i escriure el català i on, teòricament, l’acaben de perfeccionar. Perquè les llengües 'normals' s’aprenen a casa o al carrer. Però resulta que hi ha molts llocs de Catalunya on la immersió és impossible perquè falta la matèria primera, que en aquest és el català. Perquè hi ha molts llocs de Catalunya la llengua d’en Llull no es parla ni a casa ni al carrer i ben just a les escoles, que és on com a mínim els alumnes podrien sentirla . També cal dir que hi ha molts professors que han claudicat d’utilitzar-la com a llengua vehicular, per no comptar aquells que no sé per què, no el parlen –sí!, hi ha professors a l’escola pública que no saben parlar català. El cas és que a tall d’exemple, em trobo alumnes que em diuen coses com: "profe, quina nota he sacat?"; "tras la finestra"; "com es diu verano en catalán?"; "y persiana?"; "vinc en un rat"; "ho puc volver a fer?"; "em vaig pegar tota la tarda amb la redacció"; "no pasa res"... i en podria fer un llibre. I no, no són alumnes nouvinguts de l’aula d’acollida, són de 3r i de 4t d'ESO (dels 14 als 16 anys), nascuts i estudiats a Catalunya. I passo de puntetes dels que mai he sentit parlar en català, que n’hi ha una bona colla, o d’alguns de 'despistats' –deixeu-m’ho dir així– que, per exemple, quan els demano en un exercici que em seleccionin un poema i me’l comentin per escrit, me’n posen a comentar un en castellà. En acabat es queixen perquè els he clavat un zero. Us imagineu a l’assignatura de castellà fer una part d’un treball en català? Resumint, que milers d’alumnes catalans(?) acaben l’ESO sense saber ni gota de català i, per si no en teníem prou, se’ls dona l’equivalent al nivell C. I és culpa dels alumnes? Bé, no, en general no. La qüestió és que, com he mig dit abans, a molts llocs de Catalunya ens falta català. De fet, en falta a tot el país, sobretot en el sector econòmic i el de l’oci, on la famosa normalització encara no ha arribat després de gairebé 40 anys fent-la. Hi ha grans zones de Catalunya densament poblades on simplement no hi ha català, i si no n’hi ha, no podem fer immersió en aquesta llengua; lògic, oi?. És allò que d’on no n’hi ha no en raja. Així que aquests alumnes, com tothom, neixen on neixen i es troben amb el que es troben, i això no ho poden triar. I cal dir ben fort que els estem enganyant, ja que els diem que en sortir de l’escola seran perfectament bilingües, que ells sí que, al contrari que els seus pares o avis, tindran l’oportunitat de saber català. Però no, estem enganyant pares i alumnes en general i, amb les excepcions que es vulguin, ja que a tot estirar tindran un coneixement molt passiu del català; massa passiu, en alguns casos. No podran competir amb els alumnes que el porten de casa i

88


que, encara que hagi estat per imposició i perquè viuen en un context d’immersió real i constant en castellà, sí que són bilingües de veritat, perquè parlen el castellà sense problemes. I com a professor i ciutadà, què hi puc dir? Doncs que a vegades sento que això és un desastre! De veritat! Hi ha dies que crec que estic perdent el temps, que no serveix de re fer classes de català, esgargamellant-me a ensenyar què és el complement directe a uns alumnes que, com a adolescents, és normal que no els interessi, però que a més si encara no saben els rudiments de la llengua, serveix de res ensenyar-los què és un atribut?. Això és començar la casa per la teulada. A més, cal dir que aquesta llengua els interessa ben poc, perquè no la necessiten ni els la fem necessitar, i amb prou feines la senten parlar. Veuen la llengua catalana i tota la cultura que l’envolta com una cosa massa llunyana, i es poden permetre el luxe de passar-ne i prescindir-ne, és clar que també els permetem que en puguin passar i en puguin prescindir. No s'han integrat i no es volen integrar perquè tampoc els cal, ni hem fet que els calgués. Ni tan sols saben què vol dir aquest concepte. Són al seu país, o potser nosaltres al seu: l'Espanya d'una llengua i d'una cultura. Pertanyem a cultures diferents, parlem llengües diferents i tenim maneres de fer molt diferents. Tenen la paella pel mànec i ens tenen ben agafats pels pebrots. I no, no podem construir el nostre propi país a base de mentides: la immersió funciona, el català mai no l’havia parlat tanta gent, el procés va bé i ens en sortirem, i mil mentides que acaben sent veritats per alguns. Per anar fer bullint l’olla, per anar passant amb raons, mentre el més calent és a l’aigüera. Amb aquests fonaments ens ensorrem en quatres dies, si és que ja no n’estem. Fa un temps un director d’una escola pública em va dir que això de posar tots els alumnes barrejats –catalonoparlants i castellanoparlants– havia estat un gran error. En aquell em va semblar una aberració, però potser tenia el seu punt de raó. Perquè de moment l’únic que aconseguim en les grans zones castellanoparlants de Catalunya és que els castellanoparlants no aprenguin el català i que els pocs catalanoparlants que hi ha el desaprenguin. En aquestes zones l’escola dita 'catalana' és una gran eina de castellanització dels pocs alumnes que venen amb el català incorporat de casa. Arriben a l’ESO milers d’alumnes que no saben ni un borrall de català? Què passa a primària? És prou clar que a primària no se’ls ensenya la llengua i a l’ESO ja hi hem fet tard. Mentre no ho adobem a primària, si és que és adobable, el que caldria fer és un ensenyament diferenciat, amb temaris diferents, perquè les necessitats són diferents. A un catalanoparlant no cal ensenyar-li a pronunciar "casa" i podem passar directament a l'estructura de la llengua: fonologia, gramàtica i sintaxi. A una persona que no sap el català, primer de tot li hem d’ensenyar la llengua, i no només la llengua, sinó la cultura i tot el que això comporta, i que s’ho faci seu, que se’n senti partícip. Això del complement directe ja ho aprendran a castellà, que tampoc és tan diferent. Per tant, de la mateixa manera que hi ha assignatures optatives i els alumnes se separen uns per a fer filosofia i els altres per a fer química, proposo dues línies diferents als instituts de Catalunya: el grup dels que parlen català i el dels que no el parlen –per bé que l’entenen–, amb temaris diferenciats i adaptats. I, sobretot, que això sigui com a mesura temporal, perquè realment el que cal és assegurar-se que cap alumne nascut aquí surti de la primària sense parlar català de forma activa, i amb una bona fonètica, sintaxi i vocabulari. De fet, tampoc cal que ens inventem res, només hem d’anar a copiar models reeixits, com el de la Bressola –a la Catalunya Nord– on en entorn social molt més advers que el nostre des d’un punt de vista lingüístic, aconsegueixen que, alumnes francòfons majoritàriament, aprenguin el català i el parlin entre ells. Cal, això sí, la implicació i la militància de govern i de professors que s’ho creguin, això del català.

https://www.racocatala.cat/opinio/article/51597/la-sopa-dall

89


La vuitena edició dels Premis Martí Gasull, al 33 CCMA 16/04/2021

La vuitena edició dels Premis Martí Gasull, al 33 Dilluns, a les 22.30, en diferit, pel 33, s'emetrà la gala de lliurament de la vuitena edició dels Premis Martí Gasull, impulsats per la Plataforma per la Llengua, que serà presentada per l'actriu i escriptora Estel Solé, des del teatre Poliorama de Barcelona i comptarà amb la presència de personalitats polítiques i culturals. 16/04/2021 - 17.21

La vuitena edició dels Premis Martí Gasull, organitzats anualment per la Plataforma per la Llengua per reconèixer la tasca feta a favor del català per una persona o una entitat, ja té tres finalistes. Enguany, els tres nominats són la revista Sàpiens, la companyia de telecomunicacions Parlem i el centre de producció i exhibició teatral Companyia Teatre Micalet. El jurat els va seleccionar entre les més de tres-centes propostes presentades per la gent i, fins al dia 14 d'abril, hi va haver un període de votació popular a través de la web www.premimartigasull.cat perquè també sigui la gent qui triés el guanyador.

90


Aquell dia també es lliurarà el Premi Especial del Jurat, un guardó honorífic que reconeix la trajectòria d'una persona en defensa de la llengua catalana i que s'ha acordat atorgar a l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú, per reconèixer la seva aportació exemplar al conjunt de la llengua catalana. A més, amb aquest guardó, també es vol reconèixer la valuosa contribució dels autors lleidatans al conjunt de les lletres catalanes. Vallverdú és un dels grans autors de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Al llarg de la seva vida ha compaginat la docència amb tota una intensa tasca de producció literària que inclou la narrativa infantil i juvenil, l'assaig i el teatre. Enguany, el jurat dels premis està format per la directora general de La Bressola, Eva Bertrana; l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell; l'escriptora i artista Anna Moner; la productora, guionista i directora cinematogràfica Isona Passola; el periodista esportiu Joan Maria Pou, i la mare de Martí Gasull, Pilar Roig. També en forma part i l'encapçala el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. #ImpulsemCultura tv3.cat/impulsemcultura tv3.cat/33 https://www.ccma.cat/premsa/la-vuitena-edicio-dels-premis-marti-gasull-al-33/nota-depremsa/3091786/

91


Relats en català i francès, la nova aposta dels Llenguaferits Diari de Sabadell 22/04/2021

Relats en català i francès, la nova aposta dels Llenguaferits

VILA I ROS, A L'EXTERIOR DE LA REDACCIÓ DE DIARI DE SABADELL / DS

Ander Zurimendi 22 d'abril de 2021

Aquest Sant Jordi arriba a les llibreries Un univers de contes, la nova proposta literària de Jessica Neuquelman i David Vila i Ros, els Llenguaferits. El llibre, publicat per Sibilam Edicions, recull contes de l'escriptor sabadellenc, alguns d'inèdits, d'altres ja publicats en anteriors llibres, però amb la particularitat que es tracta d'una edició bilingüe francès-català. El resultat és una eina pedagògica que pot servir tant per a ciutadans francòfons que s’instal·lin a Catalunya com per als alumnes de la Bressola a la Catalunya

Nord (els quals tenen mares i pares francòfons, en molts casos, degut a la seva realitat sociolingüística). Les traduccions han anat a càrrec de Neuquelman i, amb aquest format, s'ofereix al lector la possibilitat de llegir les mateixes històries en dues llengües i, així, copsar-ne dues perspectives diferents. El llibre està estructurat en tres blocs (l'absurd, la revolta i l'amor), oferint-nos un passeig pels temes que centren l'obra de l'autor (i de retruc, de la traductora). Contes que ens fan pensar, adreçats a adults però amb aquella mirada d'infant que ens porta a moure'ns per la subtil frontera entre realitat i

92


somni. I tot plegat amanit amb diverses il·lustracions de Sílvia Morilla. En definitiva, tot un univers de contes a l'abast de lectors intrèpids. https://www.diaridesabadell.com/2021/04/22/relats-en-catala-i-frances-la-nova-apostadels-llenguaferits/

93


60 diputats francesos porten al Constitucional la llei que permet la immersió El Nacional 26/04/2021

60 diputats francesos porten al Constitucional la llei que permet la immersió Un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, ha portat davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei que introdueix per primera vegada la immersió lingüística en català i altres idiomes diferents del francès en les escoles, segons informa el diari Libération. La llei va ser aprovada el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional, amb un ampli suport de 247 parlamentaris a favor, i només 76 en contra, a banda de 19 abstencions, però tenia l'oposició del ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, que ha reaccionat movent fils al seu partit, la República en marxa. Molts diputats d'aquesta formació política van donar suport en el seu dia a la llei, inclosos els nord-catalans. Segons la interpretació de Libération, fa la impressió de ser "un partit de tornada", en la qüestió "delicada" de les llengües de França. I en medis polítics de París s'especula que el recurs està teledirigit per una assessora del ministre d'Educació al Parlament francès. La denominada llei de promoció de les llengües regionals fixa que la immersió podrà ser fins al 50% en català a la Catalunya Nord. La proposta, impulsada pel diputat bretó Paul Morac (Llibertats i Territoris), va superar de llarg la majoria absoluta de 162 diputats, i també afavoreix els altres idiomes que es parlen en territori francès, com l'occità, el basc, el bretó o el cors. La llei també reconeix la retolació bilingüe a tots nivells, i permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com els accents propis del català, una qüestió que provocava moltes polèmiques fins ara. No estaven permesos els diacrítics que no usa el francès, i això posava problemes a l’accent agut al català "í". L'argument de Morac per convèncer diputats de pràcticament tots els grups va ser que les llengües regionals també són patrimoni de França i que ja no se'n pot garantir l'ús per tradició familiar, sinó que cal una actuació decidida des de l'escola. El punt que li va costar més tirar endavant va ser impulsar la idea de la immersió (amb el matís que només arribarà al 50% i que serà voluntària), que és un sistema d'èxit a la Catalunya sud, i també al Quebec amb el francès, a Flandes amb el neerlandès o a Israel amb l'hebreu. Però finalment va quedar aprovat.

94


Morac va insistir aquell dia que l'aprovació de la proposició era "una victòria històrica", que representa un salt important en la situació d'aquests idiomes a França, només tímidament acceptats. La iniciativa iativa no arriba a la normalització del català a la Catalunya sud, però si s'aplica serà un salt evident a França. El diputat va remarcar que s'han mantingut dins els criteris del Tribunal Constitucional francès, a partir de la seva Constitució centralista centralista, que va indicar que cal voluntarietat, i que es garanteixi que tots els alumnes coneixeran igualment el francès. També estava previst crear paquet de suport per a escoles privades que ofereixen educació en català des de fa dècades, com la Bressola o Arrel Arrels. El diputat de Perpinyà Romain Grau (La República en Marxa) precisament va ser un dels que va votar a favor de la proposició i va expressar a la xarxa la seva satisfacció pel reconeixement que significava per al català. "El projecte de llei del diputat P Paul Molac sobre protecció del patrimoni i promoció de les llengües regionals es passa a l'Assemblea Nacional el dijous 8 d'abril de 2021. El votaré sense cap mena de dubte", va indicar.

Paul Morac fa anys que intenta convèncer els francesos que l'estudi del bretó o el català des de l'escola maternal, no fa que després els alumnes no sàpiguen el francès, sinó que serveix al contrari per adquirir la flexibilitat plurilingüe per aprendre idiomes idiomes. https://www.elnacional.cat/ca/politica/60 https://www.elnacional.cat/ca/politica/60-diputats-francesos-constitucional-llei-immersio_604307_102.html

95


“Som lluny d’una situació com la de les escoles catalanes” El Punt Avui 26/04/2021

PAUL MOLAC IMPULSOR DE LA PRIMERA LLEI EN LA HISTÒRIA DE LA CINQUENA REPÚBLICA FRANCESA QUE PROMOU L’ÚS DEL CATALÀ, BASC O ALSACIÀ

“Som lluny d’una situació com la de les escoles catalanes” “Fins ara, era un dogma de l’educació ‘nationale’ rebutjar que hi hagués més d’un 50% d’hores en l’idioma local” “L’últim text a França sobre les llengües regionals datava del 1951 i deia que aquestes llengües només es podien ensenyar si servien per aprendre el francès” “El ministre d’Educació té una mentalitat més aviat pròpia del segle XIX”

El diputat bretó Paul Molac, durant una compareixença política EPA.

Ara el poble francès vol desenvolupar una societat plurilingüe ENRIC BONET - PARÍS

L’Assemblée Nationale va aprovar el 8 d’abril la primera llei sobre les “llengües regionals” (català, basc, bretó, alsacià...) en la història de la Cinquena República.

96


El diputat Paul Molac, 58 anys, no només en va ser el ponent, sinó també el principal artífex de l’aprovació d’un text que introdueix la immersió lingüística a França. Aquest activista de la llengua i la cultura bretones analitza per a El Punt Avui la situació dels idiomes locals a l’Estat francès i com la nova legislació en promou l’ús. Vostè defensa que l’aprovació de la nova llei sobre les llengües regionals va ser un fet “històric”. Per què? Perquè es tracta de la primera llei veritable que promou l’ús de les llengües regionals a França. Fins ara, la legislació només incloïa alguna menció sobre l’aprenentatge d’aquests idiomes. L’últim text a França sobre les llengües regionals datava del 1951 i deia que aquestes llengües només es podien ensenyar si servien per aprendre el francès. Com la nova legislació afavoreix l’aprenentatge en immersió lingüística del català, el basc, el bretó i l’alsacià? Gràcies a la pressió d’associacions locals, i en contra de l’opinió del govern francès, hem aconseguit que la llei inclogui una sèrie d’articles sobre la immersió lingüística, la qual estableix la possibilitat de sobrepassar el 50% d’hores lectives del temps en què s’aprèn en la llengua regional. Fins ara, era un dogma de l’educació nationale rebutjar que hi hagués més d’un 50% d’hores en l’idioma local. També promou el finançament per part de les administracions municipals de les escoles associatives, com ara els centres La Bressola en català i l’escola La Calandreta en occità, en el cas d’aquells municipis que no ofereixin la possibilitat d’aprendre en llengua regional. Us heu inspirat en el model de l’escola catalana? Sí, però encara som lluny d’una situació com la de les escoles a la Catalunya sud, on el català és la llengua de l’escola i el seu aprenentatge resulta obligatori. En canvi, a França hem aprovat una llei que estableix la possibilitat d’ensenyar en immersió lingüística sempre que hi hagi un acord entre l’Estat i els municipis i hi hagi una demanda de les famílies. Actualment, observem que a la Bretanya només un 7% dels nens aprenen en una escola bilingüe bretó-francès, tot i que els estudis d’opinió mostren que un 40% de les famílies voldrien que rebessin aquest tipus d’educació. Quina és la situació actual a França de llengües com ara el català, el basc, el bretó, l’alsacià i el cors? Estan amenaçades de desaparèixer? Sí, sens dubte. La Unesco considera que pràcticament totes aquestes llengües es troben en perill d’extinció. Des del 1880, l’Estat francès va demostrar una voluntat militant per marginar i erradicar aquestes llengües. Això va durar un segle, un període extremament llarg, fins i tot més que el franquisme a Espanya. A més, l’Estat francès va aconseguir que l’única llengua de promoció social fos el francès. Tot i que això ha canviat una mica en les últimes dècades, gairebé no hi ha transmissió familiar en aquests idiomes locals. El ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, es va oposar a la nova llei assegurant que “immersió lingüística és sinònim de separatisme”. Què li respon? Crec que el senyor Blanquer té una mentalitat més aviat pròpia del segle XIX i ja toca que s’adapti al segle XXI. Continua creient que és l’Estat el que forma el ciutadà i el que imposa la seva llengua. Tot i que aquesta va ser la mentalitat majoritària durant dècades entre les elits administratives i polítiques, ara el poble francès no està d’acord amb això, ja que estem desenvolupant una societat plurilingüe.

97


La Constitució francesa estipula que l’únic idioma oficial és el francès. Tem que el govern presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra la nova llei? El risc que succeeixi això és força limitat, ja que estem immersos en un període preelectoral i podria ser contraproduent per al president Emmanuel Macron. Al juny hi haurà eleccions regionals i la primavera de l’any que ve, presidencials i legislatives. El govern no té gaires ganes de presentar un recurs contra la llei i d’enfrontar-se a aquells que defensen les llengües regionals.

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1959120-som-lluny-d-una-situaciocom-la-de-les-escoles-catalanes.html

98


Lauranne Oliva : l’envolée d’une soprano lyrique La Semaine du Roussillon 26/04/2021

Le renouveau générationnel du monde de l’opéra est assuré avec des artistes comme Lauranne Oliva © Phil Becker

Lauranne Oliva : l’envolée d’une soprano lyrique Sebastià Vilanou i Poncet 26 avril 2021 A la une, Culture, Portrait Laisser un commentaire

L’opéra, un monde méconnu pour beaucoup, est le fondement même de la culture musicale de la vieille Europe depuis plusieurs siècles. Qui n’a jamais fredonné, sans le savoir ou pas, de grands airs d’opéras composés par Vivaldi, Mozart, Rossini, Verdi ou encore Bizet ? Ils vous ont enchanté ou ému et font partie intégrante de notre patrimoine. La Semaine donne la voix à Lauranne Oliva, jeune diva en devenir. Brillante élève du conservatoire Montserrat Caballé, elle va rejoindre prochainement l’opéra national du Rhin, un envol qui nous donne l’occasion d’une rencontre autour de sa passion pour le chant lyrique. Nous avions déjà remarqué les talents de la jeune diva Lauranne Oliva. Originaire du département, elle a passé, et passe encore, une jeunesse partagée entre Le Soler, Ayguatébia et Palau-de-Cerdagne. Autant dire qu’elle est ancrée dans le tissu socio-culturel catalan, sans oublier qu’elle a été élève à la Bressola, une école catalane immersive, avant de rejoindre le lycée Arago de Perpignan. Elle y assurera un double bac ! Musicalement, c’est à l’âge de 10 ans qu’elle sollicite ses parents afin de pouvoir faire du chant en activité extrascolaire. De la variété, nous précise-t-elle. Mais quand on a 10 ans et qu’on se présente au conservatoire, c’est souvent la même réponse : « apprend un instrument et fait ton solfège d’abord, le chant viendra après », nous confie-t-elle. Lauranne obéit et intègre la classe de piano de Marie-

99


Christine Ricart, une enseignante passionnante aujourd’hui retraitée. Et comme il y avait un piano à la maison, ceci explique cela, le choix de l’instrument est vite fait, même si dans sa famille il n’y a pas de musiciens. Et en 5e année, à l’âge de 13 ans, elle est découverte et formée au chant par Sabine Riva, avant de se perfectionner en 3e cycle spécialisé auprès de Christian Papis jusqu’à une médaille d’or brillamment obtenue. Elle se produit dès lors sur différentes grandes scènes de spectacle du territoire, particulièrement avec l’Orchestre Symphonique Perpignan Méditerranée, sous la direction de Daniel Tosi. C’est encore avec Christian Papis, et Émilie Benterfa pour l’accompagnement piano, qu’elle a préparé en 2020 son éblouissant succès au concours international « Nuits Lyriques » de Marmande. Le Conservatoire Montserrat Caballé de Perpignan, qui a déjà servi de base d’envol à nombre de professionnels renommés, toutes disciplines confondues, devient ainsi le témoin privilégié de l’essor de cette jeune diva qui, après la reconnaissance offerte par la réussite d’un concours d’une telle envergure va pouvoir embrasser plus encore une carrière lyrique déjà pleine de promesses. En faire son métier Lauranne se rappelle de son premier cours de chant au conservatoire : « C’était étrange, on m’a fait faire des choses loufoques comme la grenouille ou la sorcière. J’avoue que ça m’a un peu embarrassée et j’ai dit à mes parents que je ne voulais plus y retourner ». Persévérante, elle s’accommodera de ce nouvel environnement, apprenant à aimer cette discipline si particulière qu’est le chant lyrique. Le résultat de toutes ces années d’efforts et de passions est sans appel ! Elle se dirige aujourd’hui vers une voie professionnelle dans ce domaine musical en tant que soprano, la voix la plus aiguë chez les femmes : celle de Maria Callas, Régine Crespin, Montserrat Caballé… En effet, suite à sa brillante interprétation de l’air de la « Somnambule » de Bellini lors du 32e concours de Marmande, elle est remarquée et suit alors l’indispensable audition d’entrée pour peaufiner sa formation. Ce sera l’opéra studio du Rhin ! Une cellule de formation pour de jeunes artistes lyriques internationaux, partie intégrante de l’opéra national du Rhin. Un contrat d’un an renouvelable où elle va entamer, dès le début du mois de septembre 2021, un approfondissement de la formation technique avec des chanteurs prestigieux. Parallèlement, elle pourra intégrer des productions de l’opéra aux côtés d’artistes expérimentés. Après des années d’apprentissage artistique en terres catalanes, voici notre jeune diva sur le départ pour l’Alsace, plus précisément Strasbourg. Elle sera notre ambassadrice et dans ce domaine-là, nous pouvons lui faire confiance. Des stéréotypes d’un autre âge Lauranne en convient : « C’est dommage d’entendre toujours les mêmes clichés dès qu’on parle d’opéra. Quand je me retrouve dans une soirée ou un repas avec des jeunes de mon

100


âge, et que quelqu’un qui ne me connaît pas me demande ce que je fais dans la vie, j’ai souvent droit aux mêmes réflexions un peu stéréotypées, mais par méconnaissance ». La Castafiore imaginée par Hergé n’a pas arrangé les choses ! Le monde de l’opéra est tout simplement mal connu, considéré à tort comme élitiste. Mais grâce à la jeune génération dont Lauranne est la parfaite illustration, un renouveau générationnel opère, mettant en relation des mondes qui semblaient opposés. C’est aussi l’élan voulu par un certain nombre de directeurs d’opéras et de théâtres de par le monde, que celui de rapprocher toute une frange de la population avec un art trop souvent perçu comme réservé à une bulle de spécialistes. Certaines mises en scène y sont aussi pour beaucoup, mais ça, c’est un autre sujet. Pourtant, l’opéra fut très populaire il n’y a pas si longtemps, il le demeure toujours dans certains pays comme l’Italie ou la Russie. Néanmoins, n’ayons pas peur de dire qu’il est difficile aujourd’hui de comprendre aisément les messages des siècles passés. Car oui, un opéra est un spectacle lyrique qui expose une réflexion, envoie un message, nous interpelle sur un fait de société ou s’inspire de la mythologie, ce qui peut paraître obsolète au XXIe siècle car les livrets sont « hélas » d’un autre âge, trop souvent subjectifs et peu en phase avec la société actuelle. C’est un fait, mais d’audacieux metteurs en scène œuvrent pour adapter à notre ère des versions indigestes pour un public d’aujourd’hui. On retrouve aussi des mises en scène surprenantes par leur extravagance, les Allemands en sont les leaders ! Quant à Lauranne, elle se plaît dans ce monde et permet, grâce à ses collaborations ici et là dans différents milieux artistiques, une approche communicative du métier de soprano lyrique. Sa contribution dans le dernier album du crooner catalan Albert Bueno, confirme ce renouveau opératique. Permettre à tout un chacun d’entrapercevoir un monde inconnu ou mal connu. L’opéra on l’aime dès les premières notes, où on le déteste pour toujours. Entre incarnation et représentation Lauranne est particulièrement attirée par l’opéra seria. A l’exception notable de la France, c’est un opéra de tradition et de langue italienne très en vogue dans presque toute l’Europe pendant le XVIIIe. Bellini, Donizetti, Rossini et même certains opéras de Mozart. Elle se projette souvent dans le rôle de la grande prêtresse du temple des druides, la tragédienne Norma imaginée par Bellini. Un personnage qui incarne une force monstrueuse, dont la technique vocale réclame la perfection. Lauranne est bien consciente du travail qui lui reste à parcourir avant d’interpréter ces rôles difficiles. Ce n’est pas encore son heure et elle ne veut surtout pas brûler les étapes. Ceci étant, il semblerait que Lauranne est une diva de prédilection, aurait-elle un penchant pour la Callas ? Assurément oui ! Pour notre soprano les choses sont claires et limpides : « Sur scène, je dois incarner un personnage, rentrer dans un rôle que j’interprète pour faire passer un message au public, et rendre la réplique. C’est une

101


motivation jouissive qui me force à toujours aller plus loin et c’est évident que pour moi Maria Callas est un exemple à suivre, même si je ne suis pas dans le désir de copier un style, mais plutôt dans l’appropriation du personnage pour en transmettre toute sa force, façon Lauranne Oliva ». Belle leçon de projection qui laisse présager une formation des plus appropriée et enrichissante avec l’opéra national du Rhin. Mais pour l’heure, notre ambassadrice lyrique polyglotte met un point d’orgue à la compréhension de tous ces rôles. Les langues latines n’ont plus de secret pour elle. Une hygiène de vie irréprochable et la confiance en l’avenir, Lauranne aspire à la reprise au plus vite des spectacles pour pouvoir se produire dès les beaux jours, avant de rejoindre Strasbourg dès la rentrée pour de nouvelles aventures. Pour sûr, les concours et autres auditions vont s’enchaîner ! https://www.lasemaineduroussillon.com/2021/04/26/lauranne-oliva-lenvolee-dune-sopranolyrique/

102


La llengua, en mans del Constitucional francès El Punt Avui 28/04/2021 PARÍS - 28 abril 2021 2.00 h

La llengua, en mans del Constitucional francès Uns 60 diputats presenten un recurs d’inconstitucionalitat contra la nova llei sobre els idiomes locals a França La promoció del català, el basc o el bretó queda en mans d’una resolució judicial

Emmanuel Macron, ahir, en una roda de premsa a París EFE / CHRISTOPHE PETIT TESSON.

ENRIC BONET - PARÍS

La nova llei francesa sobre les “llengües regionals” s’enfronta a un camí d’obstacles. La voluntat de promoure l’ús del català, bretó, basc o cors no resultarà gens fàcil que esdevingui una realitat quotidiana en un país tan centralista com França. El 8 d’abril, l’Assemblée Nationale va aprovar la primera legislació en la història de la Cinquena República que afavoreix l’ús d’aquests idiomes locals. Aquesta norma autoritzava, per primera vegada al país veí, l’aprenentatge en immersió lingüística a la xarxa d’escoles públiques. No obstant això, a l’hora de la veritat, la seva aplicació ha quedat en mans d’una decisió judicial. La darrera paraula la tindrà el Consell Constitucional, l’equivalent francès del Tribunal Constitucional espanyol.

103


Uns 60 diputats han presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns dels aspectes més ambiciosos del text, segons un tràmit realitzat dijous passat al vespre, poques hores abans de la seva entrada en vigor. La legislació havia rebut el suport d’una contundent majoria parlamentària –247 vots a favor i només 76 en contra– i el govern francès havia desestimat la possibilitat de presentar un recurs. Però finalment la iniciativa d’aquests diputats, molts d’ells membres de La República en Marxa (el partit del president Emmanuel Macron), fa que el futur de la llei depengui d’una resolució del Constitucional. En concret, el recurs qüestiona el fet que es promogui el finançament per part de les administracions municipals d’escoles associatives i privades, com ara els centres Bressola a la Catalunya Nord. “Actualment, observem que a la Bretanya només un 7% dels nens aprenen en una escola bilingüe bretó-francès, tot i que els estudis d’opinió mostren que un 40% de les famílies voldrien que rebessin aquest tipus d’educació”, explicava en una entrevista per a El Punt Avui el diputat Paul Molac, principal impulsor de la llei, per justificar el finançament públic d’aquests centres privats, en el cas que els municipis no ofereixin als habitants que ho desitgen la possibilitat d’aprendre el català, basc o bretó en escoles públiques. Francès, i punt La Constitució a França estipula que l’única llengua oficial és el francès, tot i que una reforma constitucional del 2008 va establir que “les llengües regionals formen part del patrimoni” del país. El perill que el Constitucional aigualeixi les mesures més ambicioses del text és real, tot i que els seus promotors consideren que respecta la carta magna, ja que no exigeix l’obligatorietat de l’ensenyament en l’idioma local i garanteix l’aprenentatge del francès. Per modestos que siguin, els avenços de les minories nacionals mai són un camí de roses. http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1961033-la-llengua-enmans-del-constitucional-frances.html

104


Régionales en Occitanie. Visite d’Antoine Maurice à Perpignan et en Pays Catalan Actu.fr 30/04/2021

Régionales en Occitanie. Visite d’Antoine Maurice à Perpignan et en Pays Catalan Les 29 et 30 avril 2021, Antoine Maurice, tête de liste de « L’Occitanie naturellement » rassemblant écologistes et régionalistes était en visite dans les Pyrénées-Orientales.

La visite de Radio Arrels à Perpignan, radio uniquement diffusée en catalan. (©J. Mercier)

Par Raphaël Motte Publié le 30 Avr 21 à 18:14

Le candidat aux élections régionales, Antoine Maurice encarté au parti Europe Ecologie Les Verts (EELV) se rend dans tous les départements de la région Occitanie dans le cadre de sa campagne dédiée aux territoires.

Problématiques liées à la ruralité Jeudi 30 avril 2021, accompagné de certains de ses colistiers départementaux, comme Nicolas Berjoan, ainsi que du vice-président régional Guilaume Cros et de l’élu local Yves Benassis, il s’est rendu dans la vallée du Vallespir. Une rencontre était organisée avec des militants et associations qui luttent contre l’aménagement du quatrième

105


pont de Céret puis une autre avec des élus locaux afin d’échanger sur les problématiques liées à la ruralité.

Sur les frontières Les visites de vendredi à Perpignan étaient dédiées aux problématiques territoriales catalanes et aux frontières. L’euro député François Alfonsi a rejoint les candidats écologistes pour la journée commençant par la visite des locaux de Radio Arrels, radio uniquement diffusée en catalan. Ils ont ensuite rencontré Josep Josep Puigbert, directeur de la « Casa de la Generalitat de Catalunya » afin d’échanger sur les questions transfrontalières du Pays Catalan.

Valorisation culturelle et linguistique La journée s’est achevée, en compagnie de Pèire Costa, directeur de Régions et Peuples solidaires, par la visite de l’école Bressola, au fonctionnement immersif et où l’enseignement se fait en catalan. Le président de l’école Jean-Sebastien Haydn les a reçus afin de discuter de la valorisation culturelle et linguistique. Publicité

Moteur du territoire A l’issue de ce périple en Pays Catalan, le candidat en tête de la liste écologiste et régionaliste assure que sous son mandat potentiel, « la région pourra renforcer le lien entre catalogne nord et sud par les mobilités et les coopérations économiques ». Concernant la question catalane, il déclare vouloir « valoriser la langue et la culture comme moteurs du territoire ». Jeanne Mercier

https://actu.fr/occitanie/perpignan_66136/elections-regionales-visite-d-antoine-maurice-enpays-catalan_41495445.html

106


Perpignan / Défense de la langue catalane : les dirigeants de “La Bressola” ont reçu une délégation de responables politiques... Ouillade 30/04/2021

Perpignan/ Défense de la langue catalane : les dirigeants de « La Bressola » ont reçu une délégation de responsables politiques et candidats aux élections régionales de la liste « Occitanie Naturellement » par ADMIN le Avr 30, 2021 • 18 h 10 minPas de commentaire

L’Association La Bressola communique :

-« A la demande de candidats aux élections régionales, La Bressola a reçu une délégation de responsables politiques et candidats aux élections régionales de la liste « Occitanie Naturellement », ce vendredi 30 avril. En tant que référence de la culture catalane, La Bressola est régulièrement sollicitée par des responsables et candidats politiques, tout particulièrement en périodes de campagnes électorales, pour faire visiter ses écoles. Cela fait partie des relations nécessaires avec les institutions publiques, tant de l’Etat français que de Catalunya Sud. A chaque fois, La Bressola est heureuse de pouvoir échanger sur ses projets en cours ou à venir. C’est aussi une opportunité pour revendiquer la place indispensable que doit occuper la langue Catalane dans l’espace public. C’est ainsi qu’en toute neutralité, La Bressola reçoit avec plaisir ces délégations de responsables ou candidats politiques, sans aucunement soutenir ni se positionner en faveur de quelque organisation politique que ce soit, conformément à l’article 1 des statuts : « La Bressola est indépendante de quelque organisation politique ou religieuse que ce soit » Art. 1 de ses statuts. Nous œuvrons pour mettre toujours en lumière la langue catalane en Catalunya Nord. »

https://www.ouillade.eu/agenda/perpignan-defense-de-la-langue-catalane-les-dirigeants-de-labressola-ont-recu-une-delegation-de-responsables-politiques-et-candidats-aux-electionsregionales-de-la-liste-occitanie-naturellem/229008

107


Loi Molac : Un pas encourageant vers « l’usage social » dels langues régionales ! Taurillon 02/05/2021

CULTURE & HISTOIRE

LOI MOLAC : UN PAS ENCOURAGEANT VERS « L’USAGE SOCIAL » DES LANGUES RÉGIONALES ! 2 mai, par Théo Boucart

Langues régionales du sud de la France https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Langues_r%C3%A9gionales_du_sud_de_la_France.png

OPINION. Le 8 avril dernier, l’Assemblée nationale a définitivement adopté la proposition de loi « relative à la protection patrimoniale des langues régionales et à leur promotion ». Le texte, porté par le député breton Paul Molac, n’était pas soutenu par le gouvernement. Chez les associations de défense des langues régionales, l’accueil est très largement positif. Les langues régionales viennent-elles de sauver leur avenir en France ? Par 247 voix pour, 76 voix contre et 19 abstentions, l’Assemblée nationale vient d’adopter définitivement la proposition de loi du député indépendant et militant Paul Molac (groupe « Régions et Peuples solidaires » et ex-LREM). Après une soumission en décembre 2019, le texte avait été adopté une première fois par la chambre basse du Parlement en février 2020, avant que le Sénat fasse de même en décembre.

108


La loi va donc introduire plusieurs innovations dans le soutien aux langues régionales : la loi relative à l’emploi de la langue française, dite « Toubon », sera réécrite pour que celle-ci ne fasse plus obstacle aux idiomes locaux. L’emploi des langues dans l’administration publique est réaffirmé, notamment dans la signalétique et les actes administratifs (en particulier pour les signes diacritiques propres à certaines langues, comme le tilde sur le « n » en breton ou l’accent aigu sur le « i », le « o » et le « u », ainsi que le point médian entre deux « l » (punt volat) en catalan). Mais c’est surtout dans l’éducation que la future loi aura un impact considérable : il y est consacré le principe de « l’enseignement immersif » dans l’enseignement public, c’est-à-dire la possibilité d’étudier dans une autre langue que le français, une formule jusqu’à présent possible uniquement dans les établissements privés, comme les écoles Diwan en Bretagne. C’est donc une excellente nouvelle comme il en existe si peu en cette période sanitaire et économique compliquée. La France est en effet dans une situation des plus paradoxales s’agissant des langues régionales : il s’agit de l’un des pays de l’Union européenne les plus riches en termes de langues régionales, en particulier dans les régions d’Outre-mer. Pour autant, le pays n’a toujours pas ratifié la Charte européenne sur les langues régionales et minoritaires proposée par le Conseil de l’Europe. Encore récemment, le gouvernement français continue de s’enfermer dans une espèce de schizophrénie sur le sujet : en 2008, la défense des langues régionales a été inscrite dans la Constitution, sans effet concret. En 2018, le président Macron avait dévoilé son projet de décentralisation en affirmant vouloir « soutenir les langues régionales ». Toutefois, le Parlement français a cette fois-ci décidé de s’inscrire en opposition au gouvernement, brandissant la menace d’un « séparatisme » linguistique selon les mots de Jean-Michel Blanquer, permettant de dépasser son rôle de simple chambre d’enregistrement qu’elle revêt un peu trop sous la Vème République. L’enseignement immersif dans les écoles publiques, une clé de la survie des langues régionales Avant la loi Molac, il n’a existé qu’une seule loi permettant l’enseignement de certaines langues régionales dans l’enseignement public : la loi Deixonne de 1951. Ce texte, aujourd’hui intégré dans le Code l’éducation, ne prévoyait pas l’enseignement de ce qui était considéré comme des dialectes de langues étrangères, comme l’alsacien ou le corse. En outre, même pour les langues concernées (basque, breton, catalan, occitan et certaines langues d’Outre-mer), il n’était pas prévu d’enseignement réellement immersif, permettant une appropriation réelle des idiomes et de leur culture. Un manque qui a été en partie comblé à partir de la fin des années 1960 et des années 1970 avec la fondation d’écoles privées dont l’enseignement est dispensé entièrement ou majoritairement en langues régionales (les écoles « Ikastola » pour le basque, « la Bressola » pour le catalan, « Calendreta » pour l’occitan, « Diwan » pour le breton et « ABCM » pour l’alsacien et le mosellan). La loi Molac permet donc la création d’une « troisième voie », la possibilité de bénéficier d’un enseignement majoritairement en langue régionale dans le système public. Jusqu’ici, le Code de l’éducation ne prévoyait qu’une alternative : soit un

109


apprentissage classique de la langue et de la culture régionales, soit un enseignement bilingue à parité entre la langue régionale et le français. Malgré une augmentation constante du nombre d’élèves apprenant une langue régionale (en particulier ultramarine) ces dernières décennies, des suites notamment de la circulaire Savary en 1982, le gouvernement continuait d’empêcher la généralisation de l’enseignement immersif dans l’ensemble des écoles de métropole et des territoires d’Outre-mer. Cette forme d’enseignement a pourtant deux avantages considérables : premièrement, elle permet de renforcer « l’utilisation sociale » des langues régionales, via laquelle ces dernières deviennent plus que des disciplines scolaires et sont utilisées dans tous les aspects de la vie courante, et notamment dans la rue, dans les interactions avec les gens. Secondement, des études ont plusieurs fois montré que les élèves suivant une scolarité majoritairement en langue régionale avaient de meilleurs résultats en langue française que ceux qui n’étudiaient que dans cette dernière langue. La raison en est toute simple : quand on apprend dès le plus jeune âge au moins deux langues, le cerveau s’habitue à la gymnastique cérébrale qui consiste en jongler entre plusieurs idiomes. Promouvoir la visibilité des idiomes régionaux Le deuxième volet principal de la loi Molac concerne la visibilité des langues régionales dans l’espace public, que ce soit dans la signalétique, les documents administratifs ou dans le patrimoine. Le texte de loi a pour objectif de dépasser la vision purement folklorique qu’ont les langues régionales pour montrer que celles-ci disposent d’une véritable place dans la vie de tous les jours. La possibilité d’utiliser des signes diacritiques dans les actes d’état civil est un premier pas, mais il faudrait aller encore plus loin en assurant la possibilité d’utiliser la langue régionale avec l’administration décentralisée de l’État (les préfectures) et les collectivités territoriales. Ce dernier point pourrait être mis en application avec une décentralisation accrue promise de longue date par le Président Macron, mais restée lettre morte jusqu’à présent : les communes, département et régions qui disposeraient de plus de compétences et d’autonomie pourraient favoriser l’utilisation de leurs propres langues régionales, favorisant de ce fait l’acception inclusive de l’identité. Des compétences en termes de bilinguisme en allemand standard et dialectal ont été par exemple octroyées à la nouvelle Collectivité européenne d’Alsace en janvier dernier, et il serait intéressant de voir ce que cela induit dans la visibilité des dialectes alsaciens. Curieusement, les confinements provoqués par le coronavirus ont permis une certaine renaissance de l’usage social des langues régionales. Comme nous vous l’expliquions déjà en décembre dernier, de nombreuses associations de promotion des langues régionales avaient traduit l’attestation de déplacement dérogatoire en alsacien, breton, occitan, catalan, et même normand et en welche lorrain. Au milieu de la force centralisatrice des mesures pour lutter contre la pandémie, un rayon de soleil de diversité linguistique est apparu. Bien contre-intuitif encore une fois.

110


Prochaine étape : assurer l’usage social des langues ! La loi Molac est un premier pas très encourageant vers la réhabilitation des langues régionales bien martyrisées dans la France ultra-jacobine de la Vème République. Les associations et autres structures militant pour le développement des langues régionales ont très majoritairement exprimé de la satisfaction à l’issue du vote des députés. C’est le cas notamment de la station de radio Radio Arrels, l’unique média radiophonique français qui émet exclusivement en catalan. De nombreuses émissions sur la loi Molac ont été faites et de nombreux experts ont été interrogés sur les conséquences que ce nouveau texte de loi aura sur la vitalité de la langue catalane. Il est en effet indispensable que l’enseignement renforcé des langues régionales et leur visibilité dans l’espace public et administratif en France servent le même objectif : accroître l’utilisation sociale des idiomes concernés. Une langue est intrinsèquement liée à la pratique qu’en font ses locuteurs et il est donc nécessaire que ceux-ci s’en servent au quotidien, dans toutes les situations de la vie courante, que ce soit dans la rue, en mairie ou dans les magasins. Il ne sert à rien de tenter de sauver les langues régionales françaises si celles-ci sont vues exclusivement comme un pan patrimonial de notre pays. Pour autant, il ne suffit pas non plus de décréter l’utilisation sociale, l’enseignement immersif ou la visibilité administrative et patrimoniale des langues régionales pour assurer le succès de la loi Molac. La prochaine étape est donc la suivante : chaque région, chaque langue régionale, chaque acteur impliqué dans leur défense, doit s’approprier cette loi et en faire quelque chose de cohérent avec les dynamiques locales. La situation de langues à vitalité importante, comme l’alsacien, le breton ou le corse, n’est pas comparable à celle, beaucoup plus précaire, du flamand occidental, de l’arpitan ou des langues d’oïl. La décentralisation et l’objectif du fédéralisme passent aussi par une adaptation des lois à ce type de facteur. https://www.taurillon.org/loi-molac-un-pas-encourageant-vers-l-usage-social-des-languesregionales?lang=fr

111


Una llengua Ara 09/05/2021 PIRINEUS 09/05/2021

Una llengua És evident que la uniformització jacobina de França ha estat efectiva i potser algú s’hi deu jugar molt i té por que això, algun dia, remeti Agustí Mas

“Una petita esquerda en la muralla ciclòpia del jacobinisme i la intolerància lingüística de la República francesa”. Així definia Alà Baylac, president de l’Associació per a l’ensenyament de català, l’aprovació, per part del parlament de França, de la Llei de protecció patrimonial de les llengües regionals i llur promoció. Era el 8 d’abril, fa un mes. Fins i tot bona part dels diputats del grup parlamentari de la República en marxa contradeien el president i copríncep, Emmanuel Macron, i votaven a favor d’aquesta llei. Al marcador, 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. Tots els diputats nord-catalans excepte la del Front Nacional van votar-hi favorablement. Fora del palau Bourbon, els parlants d’un bon grapat de llengües pròpies d’un bon grapat de territoris de França veien com, per primer cop a la història, les institucions de la república feien alguna cosa més que reconèixer l’existència del seu idioma. En tots aquests segles i fins aquest abril, l’únic pas havia sigut una reforma constitucional feta el 2008 que incorporava l’enunciat següent: “Les llengües regionals [sense especificar quines] formen part del patrimoni de França” (article 75-1). La llei aprovada el 8 d’abril, d’entrada, feia que les parles que anomenen regionals passessin a ser objecte de protecció per part de les institucions públiques. També autoritzava la retolació bilingüe als serveis públics, edificis públics, via pública i l’ús en la comunicació institucional, de manera que tot el que es feia fins ara a molts territoris passaria a estar emparat per la llei i no podria ser impugnat. A més, el canvi legal permetia que les famílies poguessin inscriure els fills amb noms en aquests idiomes i respectant-ne els trets ortogràfics (accents i caràcters especials), cosa que fins ara havia generat conflictes, com el d’una família a qui se li va prohibir registrar el fill amb el nom Fañch, Francesc en bretó. I no menys important és que tot plegat: també legalitzava la immersió lingüística en català a les escoles fins al 50 % de les hores lectives, implementada des de fa temps com a forma d’ensenyament experimental per les xarxes de centres Bressola i Arrels. Tots aquests avenços, però, els conjuguem en passat perquè, hores abans que la llei entrés en vigor, seixanta diputats van optar per la via espanyola de judicialització de la política. En aquest cas, política lingüística. Recurs d’inconstitucionalitat al canto! Tot, perquè aquests diputats (i el govern francès) tenen por que l’ensenyament de les llengües que etiqueten de regionals pugui afectar l’aprenentatge del francès. Encara no han arribat a la conclusió que com més llengües s’aprenen, més facilitats tenen els alumnes tant acadèmicament com per al futur professional.

112


És molt correcte que els poders de l’Estat, legislatiu, executiu i judicial, es puguin censurar els uns als altres; que es puguin arbitrar. Però el sistema també hauria de preveure alguna fórmula per evitar que les minories, en aquest cas, 76 diputats respecte 247, puguin imposar el seu criteri sobre les majories per altres vies, com passa sovint a la Catalunya sud. I no només això, que ho puguin fer basant-se en preceptes de tot menys acadèmics i contrastats, en contra de la llibertat o el dret de viure en la llengua pròpia al territori on aquest idioma és propi, i amb interpretacions legals sovint interessades. Això, en el cas de França, clama especialment al cel. Si mirem el mapa de les llengües, veiem com el francès és l’idioma propi de només aproximadament la meitat del territori; hi ocupa una extensió no gaire més gran que l’occità, per bé que el francès avui és hegemònic a tot l’hexàgon. Per tant, aquest dret resta privat a una bona part del país! Aquesta és una realitat que no és que des de París no es vegi, sinó que no es vol veure. És evident que la uniformització jacobina de França ha estat efectiva. I potser algú s’hi deu jugar molt i té por que això, algun dia, remeti. Deu ser per aquest motiu que hi ha aquesta mena de “muralla ciclòpia” que diu Baylac. Una muralla que tapa una realitat segons la qual França no seria la mateixa si a cada territori amb identitat pròpia, la llengua pròpia fos l’hegemònica. Practicant la llengua ficció (segles enrere va existir), el francès, que a base d’anys anys ha aconseguit esdevenir majoritari, deixaria de ser-ho davant l’extensa diversitat lingüística de tot el territori. Amb tot, el francès correria el risc de deixar de ser la llengua de França per ser, simplement, una llengua de França.

https://www.ara.cat/pirineus/llengua_1_3975707.html

113


La Sant Jordi malgré tout L’Indépendant 10/05/2021

La Sant Jordi malgré tout

Une partie des dessins de la Sant Jordi.

Culture et loisirs, Pyrénées Orientales, Pézilla-la-Rivière Publié le 10/05/2021 à 21:43 , mis à jour à 21:45

C’est en toute discrétion que l’association Manyacs Pésillà Bressola de parents d’élèves des enfants scolarisés à la Bressola, a marqué la fête de la Sant Jordi en partenariat avec la médiathèque Ramon-Llull. "Chaque année, on la célèbre. Il nous paraissait important de le faire dans ces circonstances et de faire connaître cette tradition aux enfants", explique la présidente de l’association Marlène Puichaffray. Elle a ainsi organisé un concours de dessin sur ce thème, qui sont désormais exposé au 1er étage de la médiathèque. Une vingtaine de participants ont remis leurs œuvres, un vote à l’aveugle a déterminé les lauréats : Lila Tzvetkovipch, Noa Deloche, Manon Normand pour les primaires ; Elliot Mestres, Noé Place, Tomy Brullemans, Zliza Vaure pour les maternelles. Aucune cérémonie officielle de récompenses ne pouvant être organisée, les enfants ont retiré leur prix, un livre, à la médiathèque. La médiathèque reprend le rythme habituel de ces horaires d’ouverture : tous les matins du mardi au samedi de 9 h 30 à 12 h , les après-midi des mardi et vendredi de 15 h à 17 h, du mercredi de 15h à 19 h.

114


https://www.lindependant.fr/2021/05/10/la-sant-jordi-malgre-tout-9537569.php

115


El president de la Bressola, escollit per representar la xarxa d’escoles immersives de França CCMA 324 18/05/2021

El president de la Bressola, escollit per representar la xarxa d'escoles immersives de França 18/05/2021 - 18.01

ACN Perpinyà.-L'assamblea general de la xarxa Eskolim, que agrupa les escoles associatives de França amb ensenyament immersiu, ha escollit el president de La Bressola, Joan-Sebastià Haydn, com nou president. Creada l'any 2009, representa les sis xarxes d'escoles: Seaska (basc), Diwan (bretó), Calandreta (occità), ABCMZweisprachigkeit (alsacià), Scola Corsa (cors) i La Bressola (català). Haydn encara el mandat amb un període "agitat" i amb el recurs al Consell Constitucional contra l'anomenada 'Llei Molac', de protecció i promoció de les anomenada llengües regionals. "A Perpinyà, és l'ensenyament en català que és i serà reivindicat i defensat", asseguren des de la Bressola en un comunicat.

https://www.ccma.cat/324/el-president-de-la-bressola-escollit-per-representar-laxarxa-descoles-immersives-de-franca/noticia/3098159/

116


Langues autochtones : La Bressola a la présidence d’Eskolim La Semaine du Roussillon 18/05/2021 Accueil / A la une / Langues autochtones : La Bressola a la présidence d’Eskolim

Biguglia en Corse © D.R.

Langues autochtones : La Bressola a la présidence d’Eskolim Sebastià Vilanou i Poncet 18 mai 2021 A la une, Culture, Société Laisser un commentaire

C’est à Biguglia, en Corse que s’est tenue l’Assemblée Générale 2021 d’Eskolim, le 27 mars dernier. Lors de cette assemblée, Jean-Sébastien Haydn, président de La Bressola a été élu président d’Eskolim. Le réseau Eskolim, créé en 2009 à Ciboure au Pays Basque, est une fédération d’écoles associatives qui enseignent en langues régionales ou territoriales à travers le système d’immersion linguistique. Il comprend 6 fédérations d’écoles : Seaska (basque), Diwan (breton), Calandreta (occitan), ABCM-Zweisprachigkeit (alsacien), Scola Corsa (corse) et bien entendu La Bressola pour le catalan. Pour la Bressola c’est tout un honneur de pouvoir représenter le réseau Eskolim, qui œuvre pour défendre et promouvoir l’enseignement des langues régionales sur nos territoires et auprès des plus hautes instances de l’État. Le mandat du nouveau président commence toutefois par une période très mouvementée pour les langues régionales et plus particulièrement par le recours posé devant le Conseil constitutionnel contre la loi dite « loi Molac ». Loi qui nous le rappelons, encadre et protège l’enseignement en langue régionale

117


et qui a été votée en deuxième lecture, le 8 avril dernier, à l’Assemblée nationale à une très large majorité. Des actions sont d’ores et déjà prévues à la fin du mois de mai dans chaque territoire concerné pour soutenir et défendre l’enseignement en langue régionale. À Perpignan, c’est la promotion et l’enseignement du catalan qui sont bien entendu revendiqués et défendus. https://www.lasemaineduroussillon.com/2021/05/18/langues-autochtones-la-bressola-a-lapresidence-deskolim/

118


Le Journal Catalan 18/05/2021 Accueil Pyrénées-Orientales La Bressola à la présidence d’Eskolim

La Bressola à la présidence d’Eskolim 18 mai 2021 à 140253

C’est à Biguglia, en Corse que s’est tenue l’Assemblée Générale 2021 d’Eskolim, le 27 mars dernier. Lors de cette Assemblée, JeanSébastien Haydn, président de La Bressola a été élu président d’Eskolim. Le réseau Eskolim, créé en 2009 à Ciboure au Pays Basque, est une fédération d’écoles associatives qui enseignent en langues régionales ou territoriales à travers le système d’immersion linguistique. Il comprend 6 fédérations d’écoles : Seaska (basque), Diwan (breton), Calandreta (occitan), Abcm-Zweisprachigkeit (alsacien), Scola Corsa (corse) et bien entendu La Bressola pour le catalan.

119


Pour la Bressola c’est tout un honneur de pouvoir représenter le réseau Eskolim, qui œuvre pour défendre et promouvoir l’enseignement des langues régionales sur nos territoires et auprès des plus hautes instances de l’État. Le mandat du nouveau président commence toutefois par une période très mouvementée pour les langues régionales et plus particulièrement par le recours posé devant le Conseil constitutionnel contre la loi dite « loi Molac ». Loi qui nous le rappelons, encadre et protège l’enseignement en langue régionale et qui a été votée en deuxième lecture, le 8 avril dernier, à l’Assemblée nationale à une très large majorité. Des actions sont d’ores et déjà prévues à la fin du mois de mai dans chaque territoire concerné pour soutenir et défendre l’enseignement en langue régionale. À Perpignan, c’est la promotion et l’enseignement du catalan qui sont bien entendu revendiqués et défendus. https://www.le-journal-catalan.com/la-bressola-a-la-presidencedeskolim/92918/

120


Cada cop més gent veu que aquest és el camí que hem de seguir Racó Català 18/05/2021

Cada cop més gent veu que aquest és el camí que hem de seguir Rigel76.036 13 4 49.628 18.05.2021 10.16 h

https://www.racocatala.cat/forums/fil/237199/cada-cop-mes-gent-veu-aquest-cami-hem-seguir

121


El president de la Bressola, Joan-Sebastià Haydn, se situa al capdavant de la xarxa Eskolim Vilaweb 18/05/2021 PAÍS > CATALUNYA NORD

El president de la Bressola, Joan-Sebastià Haydn, se situa al capdavant de la xarxa Eskolim Eskolim és la federació d’escoles associatives de l’estat francès que apliquen el sistema d’immersió lingüística

Via Europa

Per: Redacció

L’assemblea general de la xarxa Eskolim, la federació d’escoles associatives de l’estat francès que apliquen el sistema d’immersió lingüística, ha triat el president de la Bressola, Joan-Sebastià Haydn, com a nou president. Haydn comença el mandat amb una qüestió clau sobre la taula, la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, l’anomenada llei Molac, aprovada el 8 d’abril a l’Assemblea francesa, però més tard impugnada amb un recurs al Consell Constitucional. Els defensors de les llegües minoritzades tenen previst de fer algunes accions a final de mes en cada territori concernit per a donar suport a l’ensenyament en llengua pròpia. La xarxa Eskolim, creada l’any 2009, representa sis xarxes d’escoles: Seaska, en basc; Diwan, en bretó; Calandreta, en occità; ABCM-Zweisprachigkeit, en alsacià, Scola Corsa, en cors; i la Bressola, en català. https://www.vilaweb.cat/noticies/bressola-joan-sebastia-haydn-xarxa-eskolim/

122


123


La Bressola à la présidence du réseau Eskolim L’Indépendant 20/05/2021

124


125


El Constitucional francès tomba la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord CCMA 21/05/2021

El Constitucional francès tomba la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord El Consell Constitucional avala que a les escoles públiques franceses, a primària, la llengua vehicular sigui només el francès i tomba la llei aprovada per àmplia majoria a l'Assemblea Nacional

El Consell Constitucional de França avala que a les escoles públiques del país, a primària, la llengua vehicular sigui només el francès. Tomba, així, part de la llei aprovada per l'Assemblea Nacional ara fa un mes que obria la porta a una educació immersiva en català a la Catalunya Nord. L'òrgan judicial considera que la immersió lingüística en català, occità, euskera, cors, alsacià, crioll o bretó a les escoles públiques franceses viola la carta magna, en relegar el francès a un segon pla. L'argument del Consell Constitucional, que no es pot recórrer, és que les llengües regionals són un patrimoni de França, però que la llengua de la república és el francès. Ho fonamenta en l'article 2 de la constitució francesa. Les associacions que impulsen l'ensenyament del català a la Catalunya Nord lamenten que el Constitucional francès hagi tombat la immersió lingüística a l'escola pública i ho consideren el cop de gràcia al català, que ja està en situació crítica: "El català ja era en una situació complicada, desesperada no es pot dir mai, perquè sempre s'espera, i per això som aquí, i per això treballem. Però complica molt la cosa i és com si amb aquesta sentència el Consell Constitucional hagués donat un permís d'eutanàsia per les llengües en situació crítica, i això sap greu", diu Alà Baylac Ferrer, president de l'Associació per l'Ensenyament Català. Consideren la decisió judicial un atac directe al seu model educatiu i preparen mobilitzacións. La primera, el dia 29 de maig.

126


A la xarxa d'escoles La Bressola ho viuen com un atac real al seu model educatiu d'immersió lingüística. Ho explica Eva Bertrana, directora de La Bressola: "Vuit paraules, avui dia, al segle XXI, poden matar cinc, sis, set llengües territorials de l'estat francès perquè en nom de vuit paraules: 'El francès és la llengua de la República', i punt. Això és l'escut que tenen." "Que per una banda el motiu del recurs, que era el pagament d'un forfet escolar obligatori per part del municipi a la Bressola, això ha estat validat, com constitucional, i a la vegada ens poden dir: això, el municipi és obligat de pagar-ho, però l'escola La Bressola no pot fer immersió lingüística. És aquesta paradoxa total en la que ens poden trobar."

El diputat bretó Paul Molac, impulsor de la llei de promoció de les llengües regionals a França, ha reclamat una modificació d'urgència de l'article 2 de la Constitució francesa per assegurar la pervivència i l'ensenyament a l'escola pública de les llengües regionals:

127


https://www.ccma.cat/324/el-constitucional-frances-tomba-la-immersio-linguistica-encatala-a-la-catalunya-nord/noticia/3098987/

128


El Constitucional francès tomba l’ensenyament immersiu en català El Punt Avui 21/05/2021

El Constitucional francès tomba l’ensenyament immersiu en català La decisió pot afectar a escoles que imparteixin classes en bretó, basc, català o occità

ACN - BRUSSEL·LES

El Consell Constitucional francès prohibeix l’ensenyament immersiu del català. L’anomenada ‘llei Molac’, elaborada pel diputat bretó Paul Molac pretenia defensar la protecció del patrimoni de les llengües regionals i la seva promoció, per primera vegada en diverses dècades. Tot i això, la immersió lingüística en català i altres llengües regionals ha estat tombada perquè “la llengua de la República és el francès”. El diputat bretó ha lamentat en un comunicat aquesta decisió i reclama que el govern canviï la Constitució perquè s’aplica “una visió totalment obsoleta” que obligarà “a prescindir d’una pedagogia molt eficaç”. La prohibició pot afectar escoles que imparteixin classes en bretó, basc, català o occità, com ara La Bressola. Altres punts de la “llei Molac” sobre la promoció de les llengües regionals, han estat avalats. El Consell ha donat llum verda a les noves disposicions que permeten el suport econòmic dels ajuntaments a l’escolarització dels nens que segueixen una educació lingüística regional, sempre que no sigui immersiva. El text va ser aprovat pel Parlament el 8 d’abril, després d’una votació sorpresa per part de l’Assemblea Nacional, amb 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions. El Consell Constitucional també ha censurat l’ús de grafies que no existeixen en francès en els documents de registre civil. Molac ho considera “incomprensible” i part d’una “doble moral”.

https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1973703-el-constitucional-francestomba-l-ensenyament-immersiu-en-catala.html

129


”C’est euthanasier les langues régionales” : à Perpignan, réactions de colère suite à l’avis du Conseil constitutionnel France3 Régions 21/05/2021

"C'est euthanasier les langues régionales" : à Perpignan, réactions de colère suite à l'avis du Conseil constitutionnel Le Conseil constitutionnel vient de censurer une partie de la loi sur la protection et la promotion des langues régionales. En cause : la pédagogie immersive et certains caractères. En Catalogne du nord, les défenseurs des langues régionales perçoivent cette décision comme une attaque idéologique. Publié le 21/05/2021 à 19h15

Le vendredi 21 mai 2021, le Conseil constitutionnel a censuré deux articles de la loi portant sur la promotion des langues régionales. - Saint-Galdric (Pyrénées-Orientales) • © FTV / Chloé Fabre

Le Conseil constitutionnel, saisi par une soixantaine de parlementaires, a rendu son avis au sujet de la loi sur la protection et la promotion des langues

130


régionales, adoptée par le Parlement le 8 avril. Les Sages estiment que certains articles ne sont pas compatibles avec l’article 2 de la Constitution, qui stipule que "la langue de la République est le Français". L'article 4 de cette loi prévoit que l’enseignement d’une langue régionale peut être "immersif", c'est-à-dire s'appliquer à la majorité des matières et à l'environnement scolaire lui-même. L’article 9 prévoit que les signes diacritiques des langues régionales (les accents notamment) sont autorisés dans les actes de l’état civil. Ces deux articles ont été jugés "contraires à la Constitution".

La pédagogie immersive bannie des écoles publiques "Refuser des pratiques pédagogiques ou l’orthographe de prénoms sous prétexte qu'elles seraient anti-constitutionnelles, c’est une honte, c’est scandaleux, c’est une décision incompréhensible et absurde !", s'exclame Alà Baylac, président de l'association pour l'enseignement du catalan (APLEC). C'est une décision historique dans le sens où on aurait pu faire un pas en avant, mais on préfère émettre un avis qui revient à euthanasier les langues régionales ! Ces gens raisonnent comme s’ils étaient au temps de l’empire colonial. On est au 21e siècle, le temps du respect de la diversité. Alà Baylac, président de l'association pour l'enseignement du catalan (APLEC). "C’est dans la droite ligne de ce que le Conseil constitutionnel a toujours fait, et c'est purement idéologique", conclut Alà Baylac. "C'est une grande déception, mais ce n'est pas non plus une surprise", abonde Jean-Sébastien Haydn, président de la Bressola, une école associative catalane, qui pratique justement la pédagogie immersive. Celle-ci n'est pas directement concernée par la décision, qui s'applique seulement à l'enseignement au sein des écoles publiques. Mais pour lui, c'est aussi à travers l'école publique que peuvent vivre les langues régionales. "C’est bien triste de ne pas pouvoir exercer dans tous les girons, qu’ils soient associatifs ou publics." Ca ne changera rien pour nos réseaux d’écoles immersives associatives, mais ça changera fortement la capacité à former des locuteurs qui soient bilingues en langue régionale et française. L'Education nationale n'ouvrira plus de classes immersives. Ca veut dire que notre Etat français a décidé de détruire son patrimoine. Jean-Sébastien Haydn, président de l'école associative catalane "La Bressola"

131


Les établissements qui pratiquent cette pédagogie immersive se trouvent dans l'embarras. "Est-ce que ça va impliquer des ordres de fermetures ? Des attaques envers les écoles qui continuent ?", se demande Alà Baylac. Une chose est sûre : "la sécurité juridique sur laquelle on comptait pour consolider ces expériences n'est plus d’actualité", regrette-t-il.

Les défenseurs des langues régionales préparent la riposte Pour les défenseurs des langues régionales, ce revers est une "incitation à continuer de batailler encore plus, voire désormais, de désobéir". "Soit on ne tient plus compte du cadre juridique, soit il faut se débarrasser d’un article complètement scélérat et inique qui ne sert à rien d’autre qu’à éliminer les langues régionales", avance Alà Baylac. Si le Conseil constitutionnel invalide une méthode pédagogique reconnue pour ses excellents résultats scolaires, ce n'est pas la méthode pédagogique qu'il faut changer, mais la Constitution. Paul Molac, député du Morbihan, porteur de la loi de promotion des langues régionales C'est ce que propose le député du Morbihan Paul Molac, porteur de cette loi. Les défenseurs des langues régionales appellent également à manifester partout en France le samedi 29 mai. A Perpignan, le rendez-vous est donné à 15h place de Catalogne.

https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/pyrenees-orientales/perpignan/c-est-euthanasierles-langues-regionales-a-perpignan-reactions-de-colere-suite-a-l-avis-du-conseil-constitutionnel2100955.html

132


Denuncien l’”eutanàsia” de les llengües regionals La Clau 21/05/2021

Denuncien l '« eutanàsia » de les llengües regionals Després de la decisió del Consell Constitucional contra la llei Molac 1

Ceret, Vallespir, Catalunya del Nord © La Clau

APLEC i Oui au Pays Catalan denuncien el retrocés en les llengües regionals imposat aquest divendres 21 de maig pel Consell Constitucional. Aquest divendres 21 de maig, el Consell Constitucional, confiscat per 60 diputats de la República al març i pel ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, va frenar la llei Molac sobre llengües regionals, aprovada el 8 d'abril per una immensa majoria de membres de l'Assemblea Nacional. Aquest procediment amenaça l’ensenyament per immersió, en particular el català, segons la fórmula desplegada des de 1976 per La Bressola. Mitjançant nota de premsa, l'Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC) titula "El Consell Constitucional decideix eutanitzar les llengües regionals" i convida "a tots aquells que estimen el català a convocar manifestacions el dissabte 29 de maig a les 3 de la tarda lloc de Catalunya a Perpinyà" , Per contrarestar una "decisió iniqua, inèpta i antidemocràtica". "Un estat profund que amaga llengües històriques"

Pel seu band, Oui au Pays Catalan denuncia una "censura de la nostra identitat" i es pregunta: "Cap a on va aquesta República que no dóna prioritat a les identitats del seu territori?". El moviment per la descentralització, present a les eleccions departamentals en coalició amb la formació Agissons, apunta a un “estat profund” que “vol embolicar les llengües històriques de França, inclòs el català, que es parla durant 11 segles. En benefici de quines cultures? ”. Grégory Prujà https://www.la-clau.net/noticia/14863/denuncien-l-eutanasia-de-les-llengues-regionals

133


El Constitucional francès tomba la primera llei per a protegir les “llengues regionals” Nació Digital 21/05/2021

El Constitucional francès tomba la primera llei per a protegir les «llengües regionals» El text obria la porta a implementar una immersió lingüística als centres d'ensenyament públics i a compensar econòmicament les escoles privades que n'imparteixen classes per NacióDigital , 21 de maig de 2021 a les 12:33 |

Tribunal Constitucional de França | Wikipedia Commons ADVERTISING El Tribunal Constitucional francès ha tombat la nova llei que havia de protegir i promocionar les anomenades "llengües regionals" del país. El text va superar fa setmanes la votació a l'Assemblea Nacional per 247 vots a favor i 76 en contra, amb una redacció similar a la llei acceptada prèviament el desembre de 2020 al Senat. Una seixantena de diputats van presentar recurs contra la nova legislació, i el Constitucional l'ha retallat dràsticament. El tribunal considera que dos dels articles de la llei són anticonstitucionals i que "la llengua de la República és el francès". La llei s'havia de convertir en una base legal perquè les llengües minoritàries reconegudes a França (el basc, el cors, l'occità i el bretó) puguin ensenyar-se en centres públics al 50% a través d'una immersió lingüística. La redacció de la llei podia afectar totes les llengües minoritàries que es parlen

134


al territori, com el català. La nova legislació exigia però que l'ensenyament d'aquestes llengües "no afecti el francès". El diputat bretó Paul Molac va ser l'impulsor de la nova llei amb una gran aprovació, però ara ha topat amb la justícia. El govern francès d'Emmanuel Macron es va oposar des d'un principi a la llei, assegurant que "podria afectar l'ensenyament del francès" en aquests centres regionals. El text original també donava suport al finançament públic de les escoles privades que ensenyen les llengües minoritàries, com és el cas del centre català La Bressola, a la Catalunya Nord. El català no està reconegut de manera oficial a França, però la Delegació General per a l'idioma francès i les llengües de França assegura que al país se'n parlen més de 80. La llengua catalana havia estat protegida abans per l'estat francès a través de la llei Deixonne, aprovada el 1954 però derogada el 1975.

https://www.naciodigital.cat/noticia/220283/constitucional-frances-tomba-primera-llei-protegirllengues-regionals

135


Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició Vilaweb 21/05/2021 PUBLICITAT

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixeme renaixement i la desaparició El Tribunal Constitucional francès ha tombat avui dos articles nuclears de la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades Per: Seda Hakobyan kobyan i Alexandre Solano

El Tribunal Constitucional francès ha tombat avui dos articles nuclears de la llei de protecció i promoció de les lleng llengües minoritzades, també coneguda com a llei Molac. Molac El tribunal considera anticonstitucional l’article 4, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès francès,, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català. Malgrat ser l’única llengua oficial, d’ús generalitzat, la llengua francesa no ha tingut sempre aquesta preponderància al territori. Ha estat arran d’una polít política ica estatal premeditada que s’ha homogeneïtzat a tots els indrets i aspectes de la vida social. Abans de la formació de l’estat modern, la situació era molt diferent. Fa només dos segles, el 1806, en ocasió del cens de població, es va fe ferr una enquesta lingüística a tots els municipis de l’Imperi francès sobre la llengua materna dels habitants.

Més del 40% de la població parlava una de les llengües avui minoritzades, i prop d’un terç de l’actual territori francès era de domini lingüísti lingüísticc occità. La divisió natural era: al sud de l’estat, es parlava la llengua d’oc (en totes les seves varietats) i a la meitat nord, les llengües d’oïl, a la qual pertany el francès, però també el picard, el normand i el gal·ló.

136


A més, a la zona que podríem em considerar la perifèria, hi trobem tot un seguit de llengües repartides, la majoria, en més d’un estat: el basc, el català, el flamenc i el cors. El bretó, per la seva banda, es troba exclusivament a la Bretanya, tot i que comparteix vincles estrets amb la resta de llengües celtes (com el gaèlic, el gal·lès i el còrnic).

El trencament de la transmissió La situació actual és molt diferent de la que podíem trobar temps enrere. Una enquesta del 2011 conclou que, entre les llengües pròpies, el 93% dels ciuta ciutadans dans de la França metropolitana parlen exclusivament francès.

137


Les llengües que mantenen més vitalitat són el cors (42% de parlants) i l’alsacià (43%), però tampoc no s’han salvat d’un descens generalitzat aquestes darreres dècades. En el cas del cors, perr exemple, trobem que el 1977 un 80% dels habitants de l’illa de Còrsega sabien la llengua pròpia. El 1995, el percentatge havia disminuït fins al 64% i, a principi del nou segle, ja s’havia situat per sota de la meitat de la població. La principal causa d’aquest ’aquest descens és el trencament de la transmissió entre generacions. A Alsàcia, dels habitants que parlen la llengua pròpia, un 91% la parla amb els avis i només un 39% amb els fills. Un problema especialment greu si tenim en compte que el 95% de la població ció l’ha apresa en el si familiar. Aquest és un factor generalitzat a totes les llengües. En el cas del bretó, la mitjana d’edat dels parlants és setanta anys.

El procés de la ‘vergonha’ La situació de les llengües, que han passat de ser dominants al seu tterritori erritori a gairebé desaparèixer en molts casos, no ha estat pas un procés natural, ni de bon tros, sinó que hi ha hagut una política estatal planificada. Primer, es va eliminar la identitat històrica dels habitants. Les unitats administratives no han respectat ctat les fronteres culturals, ans al contrari, els noms han estat sistemàticament eliminats i els territoris, dividits. Un exemple és el de la Bretanya, que va veure com la ciutat de Nantes quedava fora de la seva regió. De la mateixa manera, Occitània ha quedat separada en cinc regions, sense respectar-ne ne les fronteres interiors, com és el cas del Llenguadoc i la Gascunya. A més, totes les lleis han anat dirigides a fer del francès l’única llengua de les institucions, l’administració i l’exèrcit, obligant obligant-ne ne l’ús a qualsevol acte públic. L’escola obligatòria, instaurada per Jules Ferry a final del segle XX, va esdevenir una institució clau.

138


La política lingüística va ser la de desprestigiar-les, tractant-les simplement com a dialectes, i es va estendre l’estigma que utilitzar-les com a llengua materna era perjudicial. Els alumnes que es resistien a parlar en francès rebien càstigs físics i psicològics. Tot plegat va empènyer a un sentiment d’humiliació i vergonya, a la vergonha, en occità, tot i que va ser extensible a la resta de llengües. I això va comportar una substitució lingüística generalitzada en pocs anys.

Una lenta revalorització Tot i que l’estat francès té una visió centralista, amb una única llengua oficial, una part de la població ha mantingut viva la cultura pròpia i ha ajudat a la presa de consciència, cosa que s’ha traduït en moviments culturals i, en alguns casos, polítics. Un primer reconeixement va ser la llei Deixonne (1951), que va introduir de manera tímida les anomenades llengües regionals a l’ensenyament. Una enquesta recent mostrava que el 70% dels ciutadans francesos era favorable al reconeixement de la diversitat lingüística, un percentatge que arribava al 85% en els territoris on tenen llengua pròpia. L’any 2008, una reforma constitucional va passar a considerar les llengües un valor patrimonial. A més, l’estat francès va signar una part dels articles de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, però no l’ha ratificat mai. Qualsevol avenç, però, és limitat pel francès, que no pot perdre la posició preeminent respecte de la resta de llengües. Ni en l’àmbit institucional, ni en l’administratiu ni en el social. Un exemple clar va ser la gran polèmica que hi va haver quan el president del parlament cors va fer servir la seva llengua en la sessió constitutiva.

La recuperació de les llengües En el cas de Còrsega, la voluntat de recuperació cultural s’ha traduït també en l’àmbit polític. Els partits sobiranistes, partidaris de la cooficialitat, governen l’illa des del 2015. També hi ha partits amb un pes significatiu a la Bretanya, el País Basc i Alsàcia, amb prop d’un 10% dels vots, però limitats per un sistema electoral majoritari. La incapacitat d’arribar a les institucions ha fet que la política la facin els partits d’àmbit estatal, amb més sensibilitat o menys en funció del territori. Una de les polítiques habituals ha estat la creació d’oficines públiques de la llengua, com és el cas de l’occità, el bretó i el basc. Són organismes públics que tenen com a objectiu promoure’n la transmissió i l’ús. En el cas del País Basc, la mancomunitat de municipis, la primera institució basca de la república francesa, creada el 2017, ha reconegut oficialment el basc i l’occità com a llengües pròpies. Un acte simbòlic que ha anat acompanyat de suport al foment, la senyalització bilingüe i l’ús en comunicacions oficials.

139


Finalment, cal remarcar la introducció lingüística a l’escola. Malgrat que el resultat és encara clarament insuficient per a la supervivència de la llengua, ha permès la transm transmissió i que hi hagi nous parlants. Gran part d’aquesta tasca l’han feta escoles associatives que practiquen la immersió lingüística i que cada any tenen més alumnes. Segons dades oficials, uns 272.000 alumnes (un 2%) reben l’ensenyament d’algunes de les llengües minoritzades –72.000 72.000 dels quals dins l’escola bilingüe. Principalment, l’alsacià (73.000), l’occità (62.000), 000), el bretó (35.000) i el cors (34.000). En l’àmbit de les escoles associatives, l’any 1969 es va crear la primera ikastola d’Iparralde, que actualment ja acull prop de 3.700 alumnes. Passa igual amb l’escola Diwan (immersió en bretó), que té 4.063 alumnes nes i les Calandretes (en occità), que acullen 3.937 alumnes. A Catalunya Nord, el 29,4% dels alumnes de primària rep alguna mena d’ensenyament en català, un 9,1% dels quals en escoles immersives com Arrels i la Bressola (la primera va néixer el 1976) o bilingües; lingües; i la resta com a assignatura optativa.

Un canvi insuficient? L’aprenentatge a l’escola té un ampli suport a tots els territoris amb una llengua pròpia, prop del 70% en tots els casos, però amb una oferta i una velocitat insuficient per a la supervivència ivència de les llengües. En bona part, per culpa d’un suport institucional massa dèbil. En el cas del bretó, ha crescut l’ús entre els joves de 15 anys a 19, el 90% d’ells l’ha après a l’escola. Però, alhora, com que és una llengua envellida, en deu anys hhaa perdut un 30% dels parlants. De la mateixa manera, en el cas del català, per cada parlant nou que es guanya a l’escola, se’n perden deu.

Parlants del basc al País Basc (Iparralde). Resultats de la Sisena enquesta sociolingüística 2016.

L’Oficina Pública de la Llengua Basca arriba a la mateixa conclusió. Malgrat que aquests darrers anys s’ha pogut mantenir el nombre de parlants, el percentatge ha continuat disminuint

140


i encara hi ha una dada més greu, que és que continua minvant el seu ús social. Els qui parlen basc tant o més que francès passen d’un 9,6% el 2006 a un 8,1% el 2016. Tot i que evita el retrocés entre els més joves, molt sovint és una “llengua d’escola”, i fora d’aquest àmbit no es fa servir. Els parlants mateixos prefereixen relegar-la a l’àmbit privat, perquè, malgrat ser la seva llengua materna, la majoria no l’han estudiada, de manera que sovint hi ha una mancança en el llenguatge tècnic per a parlar-la a la feina o en altres àmbits de la vida pública. A més, com que és apartada de l’administració, de les grans superfícies i dels mitjans de comunicació, els més joves no hi tenen interès, més enllà del valor patrimonial que li atorguen. Una de les claus per a la supervivència és que la llengua sigui útil. Per exemple, en el cas del català, la resta del país hi té molt a veure. Només un 5,7% de la població nord-catalana en fa un ús habitual, però un 34% el fa servir quan va a Catalunya Sud. L’intercanvi cultural i el fet que es faci servir entre els sud-catalans que van al nord és clau. Una política també aplicable al flamenc i el basc. La capacitat de trobar aquest espai, també en els àmbits social, econòmic i polític, serà determinant, primer, per a la supervivència de les llengües i, posteriorment, per a la seva recuperació. Demà, una demostració de força per a evitar que reculin els tímids avenços assolits pot ser un nou pas en la defensa de l’occità i la resta de llengües. https://www.vilaweb.cat/noticies/llengues-occita-estat-frances-renaixement-desaparicio/

141


L’IFCT lance una appel à s’inscrire en études catalanes La Semaine du Roussillon 24/05/2021 Accueil / A la une / L’IFCT lance un appel à s’inscrire en études catalanes

L’IFCT lance un appel à s’inscrire en études catalanes Sebastià Vilanou i Poncet 24 mai 2021 A la une, Territoires Laisser un commentaire

L’Institut transfrontalier franco-catalan, composante de l’Université de Perpignan, lance un appel à s’inscrire en études catalanes pour former toujours plus d’enseignants bilingues. L’IFCT lance un appel aux étudiants et aux lycéens à s’inscrire en Études catalanes à l’Université pour former toujours plus d’enseignants bilingues – professeurs d’école, professeurs du secondaire – de manière à généraliser les classes bilingues et immersives de catalan. Ce sont les Catalans qui doivent décider comment ils veulent enseigner, employer et transmettre la langue du pays, et pas une poignée de magistrats « constitutionnels » réactionnaires et idéologiquement hostiles à la diversité et au respect de l’égalité. 76% des habitants du département sont favorables à l’enseignement bilingue selon une enquête réalisée en 2015 ; 5 300 élèves apprennent déjà en catalan (9%). Le bilinguisme scolaire et l’immersion doivent se développer pour répondre aux besoins de la société catalane. L’objectif est que dans les prochaines années nous arrivions à 25 000 élèves dans les filières bilingues publiques, dans les écoles immersives d’Arrels et de la Bressola. Les étudiants de catalan futurs enseignants bilingues sont la clé et la réponse aux oukases ineptes du Conseil constitutionnel. Inscriptions et contacts : https://www.univ-perp.fr/fr/je-minscris i ifct@univperp.fr.

142


https://www.lasemaineduroussillon.com/2021/05/24/lifct-lance-un-appel-a-sinscrire-en-etudescatalanes/

143


Macron demana protegir la diversitat lingüística a França El Nacional 26/05/2021

Macron demana protegir la diversitat lingüística a França Anna R. Picas Foto: EFE Barcelona. Dimecres, 26 de Maig 2021. 19:16

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron,, s'ha pronunciat sobre la necessitat de conservar el patrimoni lingüístic francès. Ho ha fet després que la setmana passada el Tribunal Constitucional francès decidís tombar part rt dels articles de la llei de promoció de les llengües regionals, que havia d'introduir per primer cop la immersió a l'escola pública. En un missatge a Facebook publicat dimecres al matí, Macron ha assegurat que totes les llengües presents al territori francès "enriqueixen" la cultura francesa. En n el post, el president de França s'atorga el rol, tant de protector de "la llengua francesa" com de "guardià de la riquesa que construeixen les llengües regionals" i demana al Govern i al Parlament trobar la manera de "garantir la transmissió de la diversitat lingüística".

144


Emmanuel Macron / Facebook

"La llei ha d’alliberar, mai d’ofegar. Obrir, no reduir", escriu Macron i fa un al·legat a la diversitat assegurant que la nació francesa no té un mateix "color"; "accent"; ni "paraules". Així mateix, destaca a la feina feta per persones voluntàries i organitzacions com Diwan, Seaska, Calendretas, Bressola i ABCM per la transmissió de la diversitat lingüística.

El TC tomba la llei Malgrat que la coneguda com a llei Molac, pel nom del seu impulsor, el diputat bretó retó Paul Molac, va ser aprovada 247 vots a favor i 76 en contra, contra una seixantena de diputats van decidir recórrer la decisió al Tribunal Constitucional, el qual ha tombat dos dels articles nuclears del text legal. Concretament, es tracta dels article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua regional dle territori, i l’article 9, que permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès. El tribunal assegura que els dos articles que q considera

145


inconstitucionals contradiuen l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix que “la llengua de la República és el francès“. El TC admet que l’article 75.1 de la constitució diu que "les llengües regionals són part del patrimoni de França”, però deixa clar que la protecció d’aquestes llengües s’ha de subjugar sempre a l’article 2 esmentat anteriorment. https://www.elnacional.cat/ca/politica/macron-demana-protegir-diversitat-linguisticafranca_613748_102.html

146


Macron defiende la immersión en lenguas regionales La Vanguardia 26/05/2021

Macron defiende la inmersión en lenguas regionales FRANCIA

El presidente interviene tras la polémica decisión del Consejo Constitucional que puso en peligro las iniciativas para proteger el bretón, el euskera, el catalán o el occitano

Emmanuel Macron, durante una reciente cumbre europea en Portugal. JOSE COELHO / EFE

EUSEBIO VAL

El presidente francés, Emmanuel Macron, ha intervenido en defensa de las lenguas regionales, incluido el método pedagógico de inmersión, y ha instado al Gobierno y al Parlamento a que encuentren fórmulas para que puedan continuar funcionando iniciativas privadas de escuelas en euskera, catalán o bretón. El posicionamiento de Macron, a través de un texto colgado este miércoles en su cuenta de Facebook, se produce pocos días después de que el Consejo Constitucional anulara parte de una nueva ley, aprobada ya por el Parlamento, que debía hacer posible la inmersión en lenguas regionales en las escuelas públicas. El máximo intérprete de la Carta Magna, basándose en el artículo 2 de la Constitución, que afirma que "la lengua de la República es el francés", prohibió esa inmersión en las escuelas públicas aunque sí aceptó que el Estado pueda financiar la enseñanza de las lenguas regionales. Pese a todo, la

147


resolución creó inseguridad en asociaciones que desde hace decenios gestionan escuelas en las que se practica la inmersión en bretón, euskera o catalán.

Para Macron, "las lenguas regionales son un tesoro nacional y no cesan de enriquecer nuestra cultura francesa" Según Macron, "las lenguas de Francia son un tesoro nacional" y todas, ya sean de las regiones o de los territorios de ultramar, "no cesan de enriquecer nuestra cultura francesa". El presidente se ha referido directamente a las escuelas Diwan (en bretón), Bressola (en catalán), Calandretas (en occitano) y otras, destacando que "hacen vivir estas lenguas y garantizan su futuro". "Nada debe obstaculizar esta acción decisiva llevada por muchos comprometidos, a menudo voluntarios, que tienen, a la vez, todo el amor por su región, la pasión por Francia y el gusto de lo universal". Para el presidente, el derecho "debe liberar y jamás limitar". No ha citado al Consejo Constitucional, aunque era evidente por sus palabras. Sin embargo, no ha defendido de manera expresa la inmersión en las escuelas públicas -el meollo de la sentencia-, sino que se ha limitado a querer garantizar que las escuelas privadas que lo hacen puedan continuar con su actividad. "Como presidente de Francia soy a la vez protector de la lengua francesa y guardián de la riqueza que constituyen nuestras lenguas regionales", ha subrayado, a la vez que ha pedido al Gobierno y al Parlamento que "garanticen la transmisión de la diversidad lingüística dentro del respeto de los contextos pedagógicos ampliamente reconocidos de desde hace medio siglo". Entre quienes apelaron a Macron para que saliera en auxilio de las lenguas regionales figuraron el alcalde de Pau y presidente del Movimiento Demócrata (MoDem), François Bayrou -aliado del presidente-, y el diputado bretón Paul Molac, incansable ariete contra el centralismo francés y máximo impulsor de la ley recortada por el Constitucional https://www.lavanguardia.com/internacional/20210526/7484438/macron-defiende-inmersionlenguas-regionales.html

148


Langues régionales : quand Macron renie Blanquer Le Télégramme 26/05/2021

[Édito] Langues régionales : quand Macron renie Blanquer Dans un billet, notre éditorialiste Pascal Bodéré revient sur la prise de position du jour d’Emmanuel Macron sur l’enseignement des langues régionales par système immersif. Un post présidentiel sur Facebook qui désavoue le ministre de l’Éducation nationale, Jean-Michel Blanquer.

(Photo EPA)

Il a cité l’école basque Seaska, l’occitane Calandreta, la catalane Bressola, l’alsacienne ABCZweisprachigkeit… Il a cité la bretonne Diwan. Il a écrit que « depuis des décennies, un mouvement majeur de transmission par l’école immersive (…) a fait vivre ces langues et a garanti leur avenir. Rien ne saurait entraver cette action décisive….». En un post Facebook, hier matin, Emmanuel Macron a « exhorté » son gouvernement à « trouver les moyens de garantir la transmission de cette diversité linguistique dans le respect des cadres pédagogiques largement reconnus depuis un demi-siècle ». Ce revirement de situation, où, fait rare, le chef de l’État s’exprime à contre-courant des Sages du Conseil constitutionnel, sonne comme un terrible désaveu pour Jean-Michel Blanquer. Oui, le ministre de l’Éducation nationale a été à la baguette pour lancer le recours contre la loi

149


sur les langues régionales qui, le 21 mai dernier, a amputé de deux piliers - dont celui de l’immersion linguistique - le projet porté par le député breton Paul Molac. Derrière le message d’Emmanuel Macron, difficile de ne pas deviner Jean-Yves Le Drian. En 24 heures, le ministre de l’Europe et des Affaires étrangères a ressorti son gwenn ha du dans les couloirs de l’Élysée pour livrer deux communiqués. L’un rappelant que la méthode Diwan « a largement démontré son efficacité pédagogique ». L’autre pour signifier que le mot du Président « rappelle » à celles et ceux des écoles Diwan « qu’ils peuvent compter sur un soutien au plus haut niveau de l’État ». À moins d’un mois des élections régionales, la mobilisation du monde breton qui s’annonce samedi prochain à Guingamp dira si les défenseurs de la langue de Glenmor croient en la sincérité de ce post élyséen. https://www.letelegramme.fr/debats/edito-langues-regionales-quand-macron-renieblanquer-26-05-2021-12756901.php

150


Perpignan – Censure de la loi Molac : mobilisation générale pour défendre l’enseignement en catalan ce samedi L’Indépendant 26/05/2021

Perpignan - Censure de la loi Molac : mobilisation générale pour défendre l'enseignement en catalan ce samedi

De nombreuses associations et partis politiques appellent à manifester pour le catalan ce samedi. Archives L'Indépendant - MICHEL CLEMENTZ

De nombreuses associations de défense de la langue catalane appellent à manifester ce samedi 29 mai à Perpignan. Pour protester contre la décision du conseil constitutionnel qui vient de censurer partiellement la loi Molac, remettant du même coup en cause l'enseignement immersif en langue régionale tel qu'il se pratique dans les écoles de la Bressola et d'Arrels. "Une décision scandaleuse qui condamne les langues régionales. " Depuis que le conseil constitutionnel a en partie censuré la loi Molac, ce vendredi 21 mai, le président de l'Association pour l'enseignement du catalan (Aplec), Alà Baylac-Ferrer, ne décolère pas. "Cette décision constitue entre autres une menace directe pour l'enseignement en immersion, auquel la loi Molac donnait un cadre, une sécurité juridique, alerte-til. Pour l'heure, il y a une jurisprudence constante contre les langues régionales qui fait référence à l'article 2 de la Constitution ("La langue de la République est le français") rajouté en 1992 pour éviter la menace que représente l'anglais. S'appuyer sur cet article 2 pour interdire l'enseignement immersif, comme l'a fait le conseil constitutionnel, relève de l'idéologie."

151


Les écoles en immersion illégales ? Le Cérétan Michel Arnaudiès, président de la Fédération pour la défense de la culture et de la langue catalanes, qui réunit près d'une trentaine de structures, est tout aussi indigné. "Dans son article 75, la Constitution dit également que les langues régionales font partie du patrimoine, fait-il remarquer. Je pense que ça ne va pas s'arrêter là. L'ensemble des régions concernées (Bretagne, Pays basque, Corse...) sont mobilisées. À mon avis, le gouvernement va devoir revoir sa copie." De son côté, Jean-Sébastien Haydn, président de l'association d'écoles catalanes La Bressola et du réseau Eskolim, qui regroupe l'ensemble des établissements en immersion du territoire français, estime également que l'heure est grave. "Si le gouvernement décidait d'appliquer à la lettre la décision du conseil constitutionnel, cela pourrait effectivement signifier que nos écoles en système immersif sont anticonstitutionnelles et donc illégales", confirme-t-il. Ces derniers jours, le Premier ministre et le Président de la République ont bien tenté d'éteindre la polémique en tenant des propos rassurants au sujet de l'enseignement en immersion. Mais, compte tenu de l'enjeu, la Fédération des associations catalanes et le collectif national Pour que vivent nos langues (auquel adhère notamment La Bressola) comptent bien maintenir la pression jusqu'à ce qu'une solution concrète soit sur la table. C'est pourquoi ils appellent à manifester à Perpignan ce samedi 29 mai. Le rendez-vous est fixé à 15 heures sur la place de Catalogne. https://www.lindependant.fr/2021/05/26/perpignan-censure-de-la-loi-molac-dans-la-rue-pourdefendre-lenseignement-en-catalan-ce-samedi-9567136.php

152


Macron intervient dans le dossier des langues territoriales Mediabask.eus 26/05/2021 2021 MAI. 26 - 10:35h Goizeder Taberna 0

Emmanuel Macron intervient dans le dossier des langues territoriales Le président de la République Emmanuel Macron a dema demandé ndé à son gouvernement de trouver des solutions pour maintenir l'enseignement en langues territoriales.

Pendant la campagne des présidentielles Emmanuel Macron avait pris des engagement sur les langues régionales. © capture d'écran

Depuis la crise provoquée uée par la décision du Conseil constitutionnel allant à l’encontre des langues territoriales, le 21 mai, le président de la République française Emmanuel Macron ne pouvait pas rester dans le silence. Mercredi 26 mai, à la première heure, il a publié un message sage sur les réseaux sociaux confirmant sont intervention auprès du Gouvernement. « J’ai demandé au Gouvernement et au Parlement de trouver les moyens de garantir la transmission de cette diversité linguistique dans le respect des cadres pédagogiques largement ment reconnus depuis un demi demi-siècle », a-t-il écrit. Cela conforte les déclarations faites par le Premier ministre Jean Castex le 25 mai à l'Assemblée nationale en réponse aux nombreuses questions des parlementaires. Ce dernier a missionné deux députés pour qu’ils analysent les conséquences provoquées

153


par la décision des juges constitutionnels. Il s’est également engagé à rencontrer les représentants des établissements concernés. Le député basque Vincent Bru considère que la déclaration du président de la République « est extrêmement importante ». « [Le ministre de l'Education] Jean-Michel Blanquer applique rigoureusement les textes de loi et la Constitution, c’est son rôle, mais il s’agit là d’aller au-delà. Il est logique que le président de la République intervienne », estime le député de la sixième circonscription, qui croit également que seul Emmanuel Macron peut débloquer la situation. Il insiste tout de même sur le fait qu'à présent « il faut des actes ». Le président de l'Office public de la langue basque (OPLB) Antton Curutcharry, a demandé des actes, fixant les priorités. « Passons des paroles aux actes : protéger l’immersif et le développer ! Conforter le modèle Seaska, et poursuivre les classes immersives dans le public et le catholique ! La plupart des enfants sont dans le public. Pas de politique linguistique efficace sans immersif public ! » a-t-il rappelé sur les réseaux. Vice-président de l'OPLB, le conseiller régional Mathieu Bergé a réagi à son tour : « Aucun mot pour l’école publique et les expérimentations immersives en maternelle. Aux inégalités sociales viendra bientôt se rajouter l’inégalité linguistique chez nous et l’affaiblissement de l’école de ceux qui ne choisissent pas.» Le président de la Communauté d'agglomération Pays Basque Jean-René Etchegaray a lui aussi besoin d'être rassuré par les faits. « [Emmanuel Macron] se veut rassurant mais n’assure rien. L’heure est au rassemblement : samedi 29 mai Bayonne Lauga 16h » a publié Jean-René Etchegaray sur son compte Twitter. Dans son post, le président de la République réaffirme des idées défendues pendant la campagne électorale de 2017, et affirme que « Les langues de France sont un trésor national ». Il reconnaît ensuite le travail des associations qui œuvrent à l’enseignement en langues territoriales : « Depuis des décennies, un mouvement majeur de transmission par l’école immersive, au travers d’associations comme Diwan, Seaska, les Calendretas, Bressola, ABC et d’autres, a fait vivre ces langues et a garanti leur avenir. » Et se place comme leur défenseur affirmant que « rien ne saurait entraver cette action décisive portée par nombre d’engagés, souvent bénévoles, qui ont tout à la fois l’amour de leur région, la passion de la France et le goût de l’universel ». Un discours d’ouverture et de défense de la diversité qui détonne avec la vision qu’ont offert les représentants de l’Etat ces derniers jours. https://www.mediabask.eus/eu/info_mbsk/20210526/emmanuel-macron-intervient-dansle-dossier-des-langues-territoriales

154


La decisió del Constitucional de tombar la immersió posa en risc l’ensenyament en català a la Catalunya Nord Racó Català 26/05/2021

La decisió del Constitucional de tombar la immersió posa en risc l'ensenyament en català a la Catalunya Nord "De l'esperança a l'indignació". El 29 de maig Perpinyà clamarà a favor de l'ensenyament en català LLENGUA26.05.2021 09.30 HREDACCIÓ

Cartell de la convocatòria a favor de la immersió educativa del 29 de maig a Perpinyà el Autor/a: La Bressola

La sentència del Consell Constitucional francès barrant el pas a l'ensenyament immersiu del català ha provocat molt malestar a la comunitat educativa i a la societat de la Catalunya del Nord. L'anomenada 'llei Molac', elaborada pel diputat bretó Paul Molac pretenia defensar la protecció del patrimoni de les llengües regionals i la seva promoció, per primera vegada en diverses

155


dècades. Tot i això, la immersió lingüística en català i altres llengües regionals ha estat tombada perquè "la llengua de la República és el francès". La prohibició pot afectar escoles que imparteixin classes en bretó, basc, català o occità. Des de les Escoles Bressola s'ha resumit molt bé el trànsit que s'ha viscut entre l'aprovació de la llei i la seva derogació pel part del Constitucional: "Amb poques setmanes de diferència hem passat de l'esperança a la indignació". Aquesta indignació és el sentiment que marca el comunicat que han emès per valorar la sentència i convocar una manifestació a favor del sistema immersió pel pròxim dissabte 29 de maig a les 15h a la Plaça Catalunya de Perpinyà. La sentència no només reafirma la supremacia del francès respecte totes les llengües de l'Estat, sinó que posa en risc el model educatiu de la Bressola, perquè, segons la sentència, seria "il·legal" ensenyar en català.

Cartell de la convocatòria de la manifestació a favor de l'educació immersiva. Autor/a: La Bressola

https://www.racocatala.cat/noticia/52204/decisio-constitucional-tombar-immersio-posarisc-lensenyament-catala-catalunya-nord

156


Macron rectifica: Busca fórmules d’esquivar la prohibició judicial i garantir la immersió educativa Racó Català 26/05/2021 PUBLICITAT

Macron rectifica: Busca fórmules d'esquivar la prohibició judicial i garantir la immersió educativa Al darrere d'aquest canvi de parer, les manifestacions convocades a Catalunya Nord, Iparralde, Bretanya, Alsàcia i Occitània a favor de les llengües pròpies i el càlcul del cost electoral LLENGUA26.05.2021 16.45 HREDACCIÓ

El president de la República francesa, Emmanuel Macron Autor/a: Nazaret Romero

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, s'acaba d'adonar que l'ha vessada promovent la suspensió 'llei Molac' que pretenia defensar la protecció del patrimoni de les llengües regionals i la seva promoció, per primera vegada en diverses dècades. Una sentència judicial que de retruc, amenaça l'educació immersiva i que ha posat en peu de guerra la Catalunya Nord, Iparralde, Bretanya, Alsàcia i Occitània, que han anunciat mobilitzacions per protestar contra aquest atac. En una publicació al seu compte de Facebook oficial, Macron, afirma que ha "demanat a

157


Govern i al Parlament que trobin formes de garantir la transmissió d'aquesta diversitat lingüística respectant els marcs pedagògics àmpliament reconeguts des de fa mig segle", una forma de dir que faran el possible, malgrat la prohibició del Constitucional que sentenciava que "la llengua de la República és el francès", tiri endavant l'esperit de la 'llei Molac' i es continuï practicant la immersió educativa en aquelles nacions que tinguin un idioma propi. A l'escrit, molt conciliador i segurament, preveient el cost electoral que li pot causar la prohibició, es refereix a les llengües no francesa com "un tresor nacional. Totes elles, ja siguin de les nostres regions en metròpolis o territoris d'ultramar, segueixen enriquint la nostra cultura francesa" i cita els moviments educatius i socials de la catalana la Bressola, Diwan (Bretanya), Seaska (Iparralde), Calendreta (Occitània), o ABCM (Alsàcia) que han mantingut vius aquests idiomes davant del pes social, cultural, polític i mediàtic del francès. El president ha admès la diversitat lingüística de França, i s'ha erigit en el "protector de l'idioma francès i guardià de la riquesa que constitueixen les nostres llengües regionals". El partit de Macron, que va votar en contra de la tramitació de la llei a l'Assemblea Nacional, i va manifestar públicament a través del seu ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, la seva oposició a aquest reconeixement de la resta de llengües que es parlen a l'Estat. https://www.racocatala.cat/noticia/52209/macron-rectifica-busca-formules-desquivarprohibicio-judicial-garantir-immersio-educativa

158


Loi sur les langues régionales : Emmanuel Macron s’immisce dans le débat Sudouest.fr 26/05/2021

Loi sur les langues régionales : Emmanuel Macron s’immisce dans le débat

« Les langues de France sont un trésor national. » Ainsi démarre le message d’Emmanuel Macron à propos des langues régionales publié, ce mercredi 26 mai, sur Facebook. © Crédit photo : AFP Stéphane de Sakutin Par Pantxika Delobel Publié le 26/05/2021 à 12h18 Mis à jour le 26/05/2021 à 19h41

Alors que la remise en cause, par le Conseil constitutionnel, de l’enseignement en immersion est critiquée par de nombreux élus, notamment en Bretagne et au Pays basque, le président de la République dit son soutien aux écoles associatives qui promeuvent ce modèle éducatif « Les langues de France sont un trésor national. » Ainsi démarre le message publié, ce mercredi 26 mai au matin, par Emmanuel Macron, sur sa page Facebook. « Depuis des décennies, un mouvement majeur de

159


transmission par l’école immersive, au travers d’associations comme Diwan, Seaska, les Calendretas, Bressola, ABC et d’autres, a fait vivre ces langues et a garanti leur avenir. Rien ne saurait entraver cette action décisive portée par nombre d’engagés, souvent bénévoles, qui ont tout à la fois l’amour de leur région, la passion de la France et le goût de l’universel », poursuit-il. Par ce post, le président de la République tente de désamorcer la polémique sur les langues régionales, après la censure partielle par le Conseil constitutionnel de la loi Molac, adoptée le 8 avril dernier. Ce texte, première loi spécifiquement consacrée à promouvoir les langues régionales approuvée sous la Ve République, contre l’avis du gouvernement, avait fait l’objet d’une saisine parlementaire des Sages. L’initiative des 61 députés de La République en marche, téléguidée par le cabinet du ministre de l’Éducation nationale, Jean-Michel Blanquer, comme le révélait la revue La Lettre A, a abouti à la remise en cause de l’enseignement immersif. Qu’il soit dispensé dans les écoles associatives, privées sous contrat, ou publiques, le Conseil constitutionnel estime, dans sa décision du 22 mai, que ce mode d’enseignement ne respecte pas l’article 2 de la Constitution. Celui-ci proclame que « la langue de la République est le français ». De quoi provoquer un certain malaise au sein de la classe politique, y compris dans les rangs du parti présidentiel. D’où la tentative d’apaisement d’Emmanuel Macron.

160


Néanmoins, au Pays basque, l’incrédulité domine. « Le communiqué du président de la République après la décision fracassante du Conseil constitutionnel sur les langues régionales se veut rassurant mais n’assure rien », pointe le président de la Communauté d’agglomération Pays basque, et maire de Bayonne, Jean-René Etchegaray. « Paroles, paroles… Mais pourquoi le président n’a-t-il pas arrêté à temps son ministre de l’Éducation ? », assène le sénateur LR Max Brisson.

161


L’élu biarrot, qui a défendu la loi Molac au Sénat, soulève qu’Emmanuel Macron ne dit mot sur l’enseignement immersif dans le système public. À ce jour, une quarantaine de classes maternelles du public au Pays basque expérimentent ce mode d’enseignement, 100 % en euskara. Le conseiller régional Mathieu Bergé (gauche) tacle lui aussi le président de la République sur ce point-là.

162


Le député Vincent Bru (MoDem) y voit, pour sa part, un « rappel bienvenue » de la part d’Emmanuel Macron. L’ancien maire de Cambo demande, néanmoins, « des actes pour pérenniser l’enseignement immersif ».

163


https://www.sudouest.fr/pyrenees-atlantiques/bayonne/censure-partielle-de-la-loi-sur-leslangues-regionales-emmanuel-macron-s-immisce-dans-le-debat-3151375.php

164


Langues régionales : Macron défend l’école immersive et demande de garantir leur transimission Varmatin.com 26/05/2021

Langues régionales: Macron défend l'école immersive et demande de garantir leur transmission PAR AFP Mis à jour le 26/05/2021 à 12:06 Publié le 26/05/2021 à 12:05

Le président de la République, Emmanuel Macron. Photo AFP

Emmanuel Macron a assuré mercredi sur Facebook que "rien ne saurait entraver" l'enseignement immersif en langues régionales, et "demandé au gouvernement et au Parlement de trouver les moyens de garantir leur transmission". Le chef de l'Etat intervient sur ce sujet après la censure par le Conseil constitutionnel vendredi de l'enseignement immersif en langues régionales, qui a provoqué l'inquiétude de nombreux élus de plusieurs régions et de son allié du Modem François Bayrou. "Les langues de France sont un trésor national" et "ne cessent d’enrichir notre culture française. Depuis des décennies, un mouvement majeur de transmission par l’école immersive, au travers d’associations comme Diwan, Seaska, les Calendretas, Bressola, ABCM et d’autres, a fait vivre ces langues et a garanti leur avenir. Rien ne saurait entraver cette action décisive", assure Emmanuel Macron.

165


"Le droit doit libérer, jamais étouffer. Ouvrir, jamais réduire", dit-il en allusion à la décision du Conseil Constitutionnel, sans la citer. "La même couleur, les mêmes accents, les mêmes mots: ce n’est pas cela, notre nation". Se disant "à la fois protecteur de la langue française et gardien de la richesse que constituent nos langues régionales", il explique avoir "demandé au gouvernement et au Parlement de trouver les moyens de garantir la transmission de cette diversité linguistique dans le respect des cadres pédagogiques largement reconnus depuis un demi-siècle". Le Conseil constitutionnel avait retoqué partiellement le 21 mai la proposition de loi du député Paul Molac en faveur des langues régionales en censurant la méthode immersive à l'école, c'est-à-dire un enseignement effectué pour une grande partie du temps scolaire dans une langue autre qu'en français. Mardi à l'Assemblée, interrogé par plusieurs élus inquiets des conséquences de cette décision sur les écoles immersives existantes, le Premier ministre Jean Castex a annoncé qu'il missionnait deux députés sur le sujet. La "loi Molac" avait été adoptée par le Parlement le 8 avril après un vote surprise de l'Assemblée, malgré l'opposition du gouvernement. Ensuite, contre le choix du Premier ministre et des groupes majoritaires, la saisine du Conseil constitutionnel à titre individuel, par 61 députés de la majorité, a divisé les élus "marcheurs". Lundi, le président du Modem et maire de Pau, François Bayrou, un proche du président, s'était élevé contre la décision du Conseil constitutionnel et estimé que "le président de la République [devait] s'emparer de cette question".

https://www.varmatin.com/faits-de-societe/langues-regionales-macron-defend-lecoleimmersive-et-demande-de-garantir-leur-transmission-691063

166


“El francès ho ha d’esclafar tot” Vilaweb 26/05/2021

“El francès ho ha d’esclafar tot” A banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l'acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d'entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista

Per: Núria Cadenes

“Per a ells és una qüestió de principis: el francès ho ha d’esclafar tot.” Són declaracions del diputat bretó Paul Molac arran de la reacció irada del govern d’Emmanuel Macron contra la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades que havia aprovat l’Assemblea Nacional de l’estat francès. Llei Molac, se n’ha dit, precisament, perquè ha estat impulsada per aquest diputat, fundador del grup parlamentari Llibertat i Territoris. El nom oficial és “llei de promoció de les llengües regionals” i és la primera vegada que a l’estat francès reconeix i dóna cobertura a la immersió lingüística a les escoles públiques, la retolació bilingüe o a poder emprar, en els noms propis, grafies que no té el francès. Totes tres possibilitats, no cal dir-ho, altament alarmants i absolutament intolerables. Escoles, retolació, grafies dels noms: on s’és vist, de cap manera. No. El govern d’Emmanuel Macron ha reaccionat precipitadament i dràsticament per frenar la gosadia. La llei, que ja havia passat folgadament el tràmit del senat (253 vots a favor, 59 en contra), finalment s’havia aprovat el 8 d’abril i amb claredat: 247 vots a favor, 76 vots en contra i 19 abstencions. Per al jacobinisme recalcitrant (com si n’hi hagués cap altre, en fi), aquella mostra de reconeixement de pluralitats lingüístiques devia ser insuportable. Per al jacobinisme recalcitrant de la República en Marxa, que és el partit de Macron, encara ho devia ser més el fet de constatar que cent dels seus diputats hi havien votat a favor. I va fer

167


allò de l’on s’és vist i el de cap manera i el no, no i mil vegades no de les grans enrabiades, i va practicar aquella cosa tan lletja que és potinejar la separació de poders i injectar executiu al legislatiu: el mateix Macron i els seus ministeris (amb el responsable d’Educació, JeanMichel Blanquer, com a braç executor) van fer mans i mànigues per a aconseguir els diputats necessaris i presentar a temps un recurs contra la llei al Consell Constitucional (tal com s’explica en aquest article, de seixanta que els en calien, en van tenir seixanta-un: tampoc no es pot dir que anessin sobrats de res). I el Constitucional francès va trigar ben poc a sentenciar que on s’és vist i que de cap manera i que no. La llei Molac ha estat rectificada i escapçada. L’escàndol és gros. I sí, és una indignació. I sí, protestarem contra la bruta maniobra. El 29 de maig, que serà dissabte, ja hi ha convocatòria a Perpinyà: a les 15 hores, a la plaça de Catalunya i amb un lema ben clar: “Manifestem-nos per l’ensenyament en català.” Tanta gent com pugui, que hi faci cap. Tanta gent com pugui, del nord i del sud i de tot arreu. Perquè aquest atac directe contra la llengua catalana és un atac directe contra tots i cadascun dels parlants, al nord i al sud i a tot arreu. Vull dir que això que és una obvietat (que una llengua és també un ecosistema i que qualsevol reducció del seu espai afecta el conjunt) hauria d’implicar que, davant de l’agressió, el conjunt de l’ecosistema es defensés. Que ningú, enlloc, no es pogués permetre el (fals) luxe de fer-hi cara compungida i de pensar que quin greu i que si “n’arriben” a estar, de malament, “allà”, bo i mirant, alhora, cap a una altra banda. Tot plegat és tan i tan greu, que ben segur que, el 29 de maig, els informatius de ràdios i televisions, les pàgines dels diaris en paper o digitals (a més a més de VilaWeb, s’entén) guardaran espai suficient per a donar notícia de la manifestació i de la barrabassada que l’ha causada. Vull dir que ho faran al sud de l’Albera, també. Ni que sigui per a deixar constància de la importància que tenen unes mobilitzacions (juntament amb la de Perpinyà, a diversos punts de l’estat francès es faran també protestes davant de la barbaritat) que, de moment, ja han fet que Emmanuel Macron hagi de sortir a la palestra per a rectificar i declarar que no, que no, que en realitat ell és “guardià de la riquesa de les nostres llengües”. Ahà. I no tan sols això. Perquè a banda del necessari, i lògic, ressò mediàtic sobre un tema clau, hi ha l’acció política. I aquí és on les institucions, els governs han d’entrar-hi i de respondre. Especialment el govern independentista. Entrar-hi a fer la seva feina, vull dir, a actuar com a tal govern al servei del seu poble. Donant suport a la Bressola, a Arrels, al moviment associatiu del nord que, en condicions adverses, treballa per tots nosaltres, per la nostra llengua, i que tantes vegades ha expressat, amb raó, la falta de col·laboració del sud. Donant suport a les entitats i fent el seu paper, també, des de la institució i amb la força que té la institució, per a aconseguir garanties jurídiques per a l’ensenyament en català: cercant i trenant aliances amb representants públics bretons i bascs i occitans, dialogant amb càrrecs municipals i amb els diputats que van votar a favor de la llei, fent lobby a favor del respecte

168


per les llengües minoritzades i, per tant, del català. Etcètera i per exemple. Que no caldria haver-ho de dir però que per si de cas. De les poques coses imprescindibles que hi ha en el nostre ara i aquí, aquesta n’és una. No sé si la primera. https://www.vilaweb.cat/noticies/el-frances-ho-ha-desclafar-tot/

169


La mobilització pel català i les altres llengües minoritzades força Macron a rectificar Vilaweb 26/05/2021 PUBLICITAT

La mobilització pel català i les altres llengües minoritzades força Macron a rectificar El seu govern va maniobrar a fi que el Tribunal Constitucional francès tombés la primera llei que facilitava la immersió lingüística en català i en la resta de llengües minoritzades

Per: Redacció

El president de l’estat francès, Emmanuel Macron, ha declarat que “les llengües de França són un tresor nacional que enriqueixen la cultura francesa” i ha reivindicat la tasca de les escoles d’immersió que, “amb associacions com Diwan, Seaska, les Calendretas, la Bressola, ABCM i altres, ha mantingut vives aquestes llengües i n’ha garantit el futur”. El govern de Macron ha maniobrat tot forçant terminis i manipulant diputats del partit del president, la República en Marxa, a fi que el Tribunal Constitucional francès tombés la primera llei que facilitava la immersió lingüística en català i en la resta de llengües minoritzades. L’anul·lació ha provocat la convocatòria de diverses manifestacions arreu de l’estat francès, entre les quals una a Perpinyà (dissabte vinent a les tres del migdia), cosa que ha fet reaccionar Macron. Al missatge, el president francès també diu que “la llei ha d’alliberar, mai ofegar” i que “França es diu diversitat”. “Com a president de la República, sóc alhora el protector de la llengua francesa i el guardià de la riquesa de les nostres llengües regionals”, ha escrit. “Per això he demanat al govern i al parlament que cerquin la manera de garantir la transmissió d’aquesta diversitat lingüística respectant els marcs educatius àmpliament reconeguts des de fa mig segle.”

https://www.vilaweb.cat/noticies/macron-rectifica-llengues-diversitat-protegirimmersio/?utm_source=onesignal&utm_medium=push&utm_campaign=notificacions

170


La mobilització pel català i les altres llengües minoritzades força Macron a rectificar Vilaweb 25/05/2021

La maniobra de Macron i el Constitucional per a tombar la immersió en català i en més llengües minoritzades El Ministeri d'Educació va forçar terminis i manipular diputats de la República en Marxa · Finalment en va trobar 61 que presentaren un recurs d'anticonstitucionalitat contra una llei votada per la majoria de diputats del seu mateix partit

Per: Redacció

L’aprovació de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades a l’estat francès ara fa un mes es va considerar tota una fita en la lluita per la conservació de llengües com el català, l’èuscar, l’occità o el bretó. La llei era, entre més coses, la primera base legal per a impulsar la immersió lingüística a les escoles, reconèixer la retolació bilingüe i admetre la possibilitat de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com ara la “ñ” del bretó i alguns dels accents propis del català. Finalment, però, l’esperança s’ha truncat per la ràpida actuació del Consell Constitucional, que d’acord amb un recurs presentat per 61 diputats de La República en Marxa –partit del president Macron– ha tombat la immersió lingüística i la possibilitat d’incloure grafies no franceses en documents públics. Com pot ser que una llei aprovada amb una àmplia majoria al senat (253 a favor, 59 en contra) i l’assemblea (247 a favor, 76 en contra) hagi estat trinxada d’aquesta manera i amb aquesta celeritat? Segon que exposa el diari L’express en un reportatge, es van forçar terminis, manipular diputats i desnaturalitzar el sentit de l’article segon de la constitució francesa, que estableix que “la llengua de la República és el francès“. Segons el diari, darrere aquesta actuació hi ha el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, i el president de la República, Emmanuel Macron.

171


Una volta aprovada, Macron tenia dues setmanes per a promulgar la llei. Abans, hi havia la possibilitat de presentar al Constitucional un recurs en contra avalat per 60 diputats de l’assemblea pel cap baix. I així ho van fer, el 22 d’abril a les 18.00; just quan es complien aquestes dues setmanes que Macron va esperar estrictament abans de signar la llei i fer que entrés en vigor definitivament. Que els terminis s’exhaurissin fins a l’extrem per trobar 61 diputats disposats a signar el recurs d’anticonstitucionalitat no és pas estrany, tenint en compte que la majoria dels diputats de la República en Marxa havia votat a favor de la llei. El Ministeri d’Educació va maniobrar perquè es presentés el recurs d’anticonstitucionalitat, que, com va revelar la publicació La lettre A, era redactat per la consellera parlamentària de Blanqueur. Una vegada descobert, l’entorn del ministre Blanqueur es va trobar forçat a reconèixer que el ministeri havia trencat la separació de poders per influir sobre el legislatiu i afavorir que presentessin un recurs al judicial: “Assumim totalment el fet d’haver donat als diputats, aquells que ens ho han demanat, elements de fons que ens feien pensar que hi havia un risc d’inconstitucionalitat, tal com havia dit el ministre a l’Assemblea, i un model de recurs. S’ha evidenciat que han utilitzat el mateix document que els vam enviar.” Amb tot, l’entorn de Blanquer va negar haver pressionat els diputats per signar el recurs d’anticonstitucionalitat, però alguns dels diputats que hi van estampar la signatura ho contradiuen i denuncien que els van enganyar per fer-ho. De fet, quatre van escriure al Consell Constitucional expressant la voluntat de retirar la seva signatura del recurs d’anticonstitucionalitat. Aquest moviment hauria deixat en no-res el recurs i la llei hauria entrat en vigor, perquè no s’haurien presentat les 60 signatures que es requereixen, però no va ser així. El Constitucional va dir que la petició no es podia atendre i que les signatures havien de ser comptabilitzades. El recurs d’una minoria de diputats de la República en Marxa, teledirigits des del govern, contra una llei que la majoria del grup havia votat a favor ha estat una bomba en la cohesió interna del partit. Alain Péréa, diputat per l’Aude, va expressar: “Estic realment enfadat per aquesta mala manera de funcionar del nostre grup, però també pel senyal que enviem als habitants dels territoris.” Gaël Le Bohec, diputat de Redon i membre de la comissió d’Educació i Afers Culturals de l’Assemblea francesa, va dir que tot plegat era un sabotatge i una manipulació: “Parlo de sabotatge perquè és un recurs presentat poques hores abans de la fi del termini, sense haver-lo discutit al si del nostre grup. I parlo d’una manipulació, clarament per part del ministre d’Educació, sobre certs diputats.” Florian Bachelier, de Roazhon (Rennes, en francès), va dir que estava “enrabiat” per la decisió dels seus companys, “principalment de l’Illa de França, que neguen que França sigui rica per la seva diversitat”. Les maniobres del Constitucional

Les irregularitats per a impedir una llei aprovada pel poder legislatiu no s’acaben amb les maniobres de l’executiu per intervenir-hi, sinó que el Consell Constitucional mateix ha acabat involucrant-s’hi. El recurs presentat tan sols feia referència a un article de la llei, sobre el finançament dels ajuntaments a les escoles en llengües dites regionals. Un article que, de fet, sí que va considerar constitucional. Però en comptes de centrar l’anàlisi de la constitucionalitat sobre l’article impugnat, també van analitzar dos articles més, una pràctica totalment excepcional. Aquests són, justament, els que va considerar anticonstitucionals: l’article 4, sobre la immersió lingüística, i el 9, sobre les grafies no franceses en documents oficials. Per tombar-los, va esgrimir l’article 2 de la constitució francesa, que defineix els símbols “nacionals” i estableix que “la llengua de la República és el francès”. Però no diu de cap

172


manera que el francès sigui l’única llengua de la República. De fet, aquesta frase es va introduir a la constitució francesa el 1992 arran d’un debat sobre el risc que l’anglès s’acabés imposant com a llengua dominant, però no com a ariet contra les altres llengües de l’estat francès, com l’ha utilitzat ara el Constitucional. A més, a la revisió constitucional del 2008 es va introduir l’article 75.1: “Les llengües regionals formen part del patrimoni de França.” A la resolució, els jutges diuen que han tingut en compte l’article 75.1, però manifesten que s’ha de subjugar a l’article 2: “L’ensenyament immersiu d’una llengua regional és un mètode que no es limita a ensenyar aquesta llengua, sinó que consisteix a utilitzar-la com a llengua principal de l’ensenyament i com a comunicació dins el centre.” Això, segons el Consell Constitucional, xoca amb l’article que diu que “la llengua de la República és el francès”. Sigui com sigui, en cas de dubte d’interpretació d’un article constitucional sempre s’ha de recórrer al debat polític que va impulsar aquell text, que com hem dit feia referència a la hipotètica amenaça lingüística de l’anglès, no pas del català, l’occità, l’èuscar i el bretó. Manifestació dissabte a Perpinyà

Dissabte 29 hi ha convocada una manifestació a Perpinyà per a defensar la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades. La mobilització es va convocar abans de la resolució judicial, però el resultat final i la manera com han maniobrat l’executiu i el Constitucional fan preveure una resposta popular encara més contundent.

173


https://www.vilaweb.cat/noticies/macron-constitucional-potinejar-immersio-catala/

174


Josep Puigbert: “Les associacions i entitats nord-catalanes són vitals... Girona Notícies 27/05/2021

CR

Josep Puigbert: ‘Les associacions i entitats nord-catalanes són vitals, arriben on no arriben les institucions’ Catalunya Nord - 27/05/2021 - 21:19

El director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà reconeix que la decisió del Contitucional francès de tombar la immersió lingüística en català ha estat “una galleda d’aigua freda”

Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà

Aquest dissabte Perpinyà esdevindrà un clam a favor de l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya del Nord, una acció de protesta nascuda després que el Constitucional francès tombés la immersió lingüística en català. La mobilització tornarà a evidenciar el gran motor que suposen les entitats i el teixit associatiu nordcatalà per mantenir viu el caliu catalanista al territori. “El fet que impulsin la catalanització dels espais, que apostin per l’ensenyament del català per a adults o que celebrin actes i tradicions catalanes ajuda i suma molt, si tot això no hi fos la situació del català i del catalanisme al territori estaria a la baixa”, explica el director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Josep Puigbert, que en aquesta entrevista

175


també parla dels objectius de la delegació del Govern de la Generalitat a Perpinyà i de la relació que manté aquesta amb l’actual ajuntament de la capital del Rosselló. Aquest dissabte Perpinyà esdevé l’escenari d’una manifestació a favor de l’ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. La situació és crítica? Podríem dir que de l’alè d’esperança i satisfacció que vam rebre quan l’Assemblea Nacional va aprovar la Llei Molac, que és un reconeixement al que ells anomenen ‘llengües regionals’, una llei que reconeix la possibilitat d’un ensenyament d’immersió en català, hem passat, amb aquests dos articles que ha tombat el Constitucional i principalment el que fa referència a l’ensenyament d’immersió, a rebre una galleda d’aigua freda. Ha estat un sotrac, sí, perquè d’alguna manera això pot arribar a posar en qüestió l’escola pública Arrels, que és immersiva, mentre que a la Bressola potser no tant, perquè és privada, però el que és evident és que aquest fet no ajuda en absolut. El que ajudaria al desenvolupament d’aquestes escoles i per tant al desenvolupament del català és que la llengua estigués contemplada en una llei d’immersió. Sí que és veritat que el president Macron en aquestes últimes hores ho ha intentat suavitzar, però no se sap si és perquè la decisió del Constitucional li pot fer perdre suports en diferents territoris, no només a la Catalunya del Nord sinó també a la Bretanya o l’Occitània, per exemple. Ja sabem que les paraules no signifiquen res si al darrere no hi ha un reconeixement jurídic, una llei. La feina de les entitats i del teixit associatiu per reivindicar la llengua i la cultura és més important que mai, doncs? Es podria dir que allà on no arriben les institucions hi arriba la voluntat de les entitats i les associacions, sí. Són vitals, perquè és evident que el català està en retrocés a la Catalunya del Nord en comparació amb el francès, i d’una manera molt clara, però si no hi hagués les activitats d’aquests col·lectius i de molts ajuntaments la situació encara seria pitjor. El fet que impulsin la catalanització dels espais, que apostin per l’ensenyament del català per a adults o que celebrin actes i tradicions catalanes ajuda i suma molt, si tot això no hi fos la situació del català i del catalanisme al territori estaria a la baixa. Amb el context actual considera que l’acció del Govern de la Generalitat ha de ser més contundent per mantenir viu el catalanisme a la Catalunya del Nord? Sempre hem intentat fer accions amb els recursos que disposem. La Casa de la Generalitat existeix des de l’any 2003 i més o menys ha mantingut la mateixa línia a partir dels recursos que té: intentem sumar, crear espais d’actes públics en català i d’esdeveniments de participació en la nostra llengua. En definitiva, intentem de fer

176


xarnera amb les institucions, com ara l’Oficina Pública de la Llengua, amb qui tenim una estreta col·laboració: li proporcionem material i assessorament. Amb relació a la Casa de la Generalitat, darrerament s’han impulsat diversos projectes transfronterers. Sí. De fet, són projectes que ja hem anat treballant sempre, perquè entre les nostres funcions hi ha la d’impulsar accions transfrontereres, així com posar en relació institucions d’un territori i un altre o crear sinergies perquè es puguin materialitzar projectes transfronterers. Per exemple, l’any vinent hi ha la convocatòria del programa d’ajuts europeus POCTEFA, que és un programa molt potent perquè té molts milions a repartir. En aquest sentit, nosaltres hem d’estar amatents als projectes que puguin sortir i que es puguin fer en l’àmbit transfronterer, amb l’objectiu de poder presentar projectes que puguin estar subvencionats amb un 60% pels fons europeus. Per tant, en aquest 2021 dedicarem una part important a trobar socis per tirar endavant projectes europeus relatius a la convocatòria del programa POCTEFA. En definitiva, des de la seva creació la Casa de la Generalitat té unes funcions molt marcades: ajudar la llengua catalana i la cultura catalana, dur a terme activitats públiques -que l’últim any hem hagut d’aturar a causa de la pandèmia-, tirar endavant la cooperació transfronterera i detectar problemes en aquest àmbit per poder-los resoldre… Considera que la pandèmia ha posat en relleu la necessitat i la importància de les relacions transfrontereres? Sí, que té importància ho tenim molt clar, el que passa és que quan els estats decideixen tancar la frontera -més enllà d’una mobilitat molt específica i reduïda- és llavors quan es veuen les dificultats. Quan un estat decideix aplicar una norma que no necessàriament és compartida per l’altre país, això crea problemes, sobretot en aquelles comarques o territoris que viuen de l’aspecte transfronterer, que en surten molt i molt perjudicats. Que hi hagi hagut restriccions de mobilitat marcades pels estats francès i espanyol i també per la Generalitat ha dificultat evidentment l’economia de comarques com l’Alt Empordà o la Cerdanya, on el client nord-català i del sud de França hi té un pes molt important en aquesta economia transfronterera que hi existeix. Les relacions entre la Casa de la Generalitat i l’Ajuntament de Perpinyà governat per Louis Aliot s’han refredat? Ens hem d’adaptar a les circumstàncies. Evidentment que la situació d’ara amb el govern que hi ha no és la mateixa que la que hi havia amb el govern anterior, però

177


hem de partir de la base que és el govern municipal que ha decidit la ciutadania. Això s’ha de respectar, tot i que el treball de forma coordinada o conjunta ara no és el mateix, la relació no és tan fluida. Amb l’actual govern hi ha el respecte institucional, per dir-ho d’alguna manera, però no hi ha la fluïdesa que sí que havia existit amb altres mandats. https://gironanoticies.com/noticia/149845-jo-eppuigbertle-a-ociacion-ientitat-nord-catalaneonvital-arribenonnoarribenle-in-titucion--1.htm

178


La Bressola crida a participar a la manifestació del 29-M a Perpinyà contra l’atac a la llei Molac La República 27/05/2021

CR

La Bressola crida a participar a la manifestació del 29-M a Perpinyà contra l’atac a la llei Molac La manifestació vol ser un clam contra la retallada del Constitucional francès dels dos principals articles d’una llei aprovada per àmplia majoria AGÈNCIES27/05/2021

La reivindicació de la llengua tornarà aquest dissabte als carrers de Perpinyà. FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreu

La Bressola ha emès un comunicat declarant-se “indignada i esfereïda per la decisió del Consell Constitucional del 21 de maig passat concernint la llei Molac. Amb poques setmanes de diferència hem passat de l’esperança a la indignació. El 8 d’abril vèiem com, amb l’aprovació de la Llei

179


Molac per part d’una amplíssima majoria dels diputats, s’obria finalment la porta al reconeixement legal de la immersió lingüística i per tant, de dotar-la d’un marc jurídic que la protegís. Ara, en canvi, per decisió del Consell Constitucional, la voluntat i la sobirania popular que se pressuposa que representen els parlamentaris és menystinguda i bandejada i se decreta que l’ensenyament en llengua regional per sistema d’immersió és considerat anticonstitucional. El nostre projecte educatiu immersiu seria doncs il·legal! Acabem de tornar a cinquanta anys enrere amb la persecució lingüística de l’ensenyament de les llengües territorials. Amb el pretext de l’article 2 de la Constitució francesa segons el qual la llengua de la República és el francès, l’Estat destrueix un sistema educatiu de 50 anys d’experiència que ha demostrat uns resultats excel·lents, tant lingüístics com de valors humans. Demanem als nostres parlamentaris, als nostres elegits, als nostres representants, de ser a l’alçada del moment terrible que travessa la nostra llengua denunciant aquest nou atac lingüicidi”. Davant d’aquesta situació fa una crida a participar a Perpinyà, aquest dissabte 29 de maig a les 15h, a la Plaça Catalunya, a la manifestació convocada per associacions com la La Federació d’Entitats de Defensa de la Llengua catalana a Catalunya Nord “per a mostrar un cop més la nostra determinació en continuar lluitant pel reconeixement de la nostra llengua i del nostre model educatiu”. L’ANC també hi serà present.

180


181


https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-bressola-crida-a-participar-a-lamanifestacio-del-29-m-a-perpinya-contra-latac-a-la-llei-molac/

182


Pyrénées – Orientales : 16400 élèves apprenent le catalan à l’école, dont 1300 en immersion L’Indépendant 27/05/2021

Pyrénées-Orientales : 16 400 élèves apprennent le catalan à l'école, dont 1 300 en immersion

Entre ses sept écoles et son collège en immersion, l'association La Bressola scolarise désormais plus de 1000 élèves. Archives L'Independant - DR

Le point sur l'enseignement du catalan dans les Pyrénées-Orientales, à l'heure où la censure de la loi Molac par le conseil constitutionnel remet en cause l'enseignement des langues régionales en immersion notamment pratiqué dans les écoles de la Bressola et d'Arrels. Selon l'Association pour l'enseignement du catalan (Aplec), en cette année scolaire, 16 406 élèves des Pyrénées-Orientales font du catalan à l'école, au collège ou au lycée. L'enseignement en immersion et en filières bilingues, où une partie des cours est délivrée en catalan, concerne 5 303 élèves (dont environ 1 300 en immersion). Contre 11 103 pour l'apprentissage du catalan sous forme de cours de langue vivante. Rapportée aux quelque 80 000 élèves scolarisés de la maternelle au bac dans le département, la proportion totale de jeunes ayant accès au catalan à l'école reste significative (environ 20 %). "Mais on est très loin de ce que demandent les parents, souligne le président de l'Aplec, Alà Baylac-Ferrer. Selon une enquête de 2015, 76 % des habitants du

183


département sont favorables au bilinguisme et 80 % sont favorables à l'enseignement du catalan en tant que matière."

Catalan au lycée : "- 43 % en trois ans" La proportion d'élèves pratiquant la langue régionale en pays catalan est également bien inférieure à celle constatée au Pays basque, où près d'un jeune sur deux suit un enseignement bilingue ou immersif. Par ailleurs, Alà Baylac-Ferrer tire la sonnette d'alarme concernant la forte baisse du nombre d'élèves qui optent pour les cours de catalan au lycée ("- 43% en trois ans"). "La réforme du bac a rendu l'accès au catalan plus compliqué, indique le président de l'Aplec. Cet affaiblissement du catalan au lycée menace également l'enseignement en primaire. En faisant diminuer le nombre d'élèves qui passent le catalan au bac, on fait également baisser le nombre de vocations d'enseignants bilingues..." Sachant que le manque de vocations freine déjà le développement du bilinguisme en primaire, l'avenir de celui-ci ne se présente pas sous les meilleurs auspices aux yeux d'Alà Baylac-Ferrer. Dommage, car comme le rappelle l'universitaire : "Depuis 30 ans, la plupart des études concluent que l'immersion dans le cadre scolaire permet non seulement d'apprendre une deuxième langue, mais aussi d'améliorer les résultats en français." N'en déplaise à ceux qui continuent malgré tout à soutenir le contraire. Arnaud Andreu

https://www.lindependant.fr/2021/05/26/pyrenees-orientales-16-400-eleves-apprennent-lecatalan-a-lecole-dont-1-300-en-immersion-9567149.php

184


Pasqual Tirach: “´És greu no poder parlar a un funcionari en una altra llengua que no sigui… Vilaweb 25/05/2021

Pasqual Tirach: “És greu no poder parlar a un funcionari en una altra llengua que no sigui el francès” Entrevista a un professor de català de dos instituts públics del Rosselló sobre els efectes de la decisió del Constitucional sobre la llei Molac

Per: Arnau Lleonart Fernàndez

Demà, dissabte, hi ha convocades a Perpinyà i a altres ciutats de l’estat francès mobilitzacions contra la decisió del Consell Constitucional de tombar els articles de la llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades –coneguda com a llei Molac per Paul Molac, el diputat bretó que l’ha impulsada– que haurien permès d’implantar un sistema d’immersió lingüística a les escoles públiques i d’utilitzar grafies no franceses en documents oficials. El sistema d’immersió lingüística és reconegut com un mètode pedagògic d’èxit per a fer reviscolar llengües que coexisteixen amb idiomes dominants, com l’espanyol o el francès, però pel Constitucional és una amenaça a la llengua francesa que no es pot permetre. Pasqual Tirach, professor de català als instituts públics Jean Lurçat de Perpinyà i Christian Bourquin d’Argelers, treballa cada dia per mantenir viva la llengua en les generacions que pugen i s’indigna per la maniobra dirigida des del Ministeri d’Educació per impedir una llei àmpliament aprovada, però també creu que aquesta llei, per si sola, no hauria canviat la situació del català a Catalunya Nord. “Hi ha les reticències polítiques i les reticències econòmiques”, resumeix. —La llei Molac obria la possibilitat d’implantar sistemes d’immersió lingüística en català a l’educació pública. Què hauria significat per a la vitalitat del català? —Hauria pas canviat gran cosa pel que fa a l’ensenyament en català. Per fer ensenyament immersiu cal personal docent, i trobar tants professors de matemàtiques, ciències o esports que puguin ensenyar en català hauria estat impossible. La llei era molt més interessant per als bascs i els bretons, però aquí al Rosselló no s’hauria pas pogut fer ensenyament immersiu a totes les escoles. També seria determinant la voluntat dels directors, perquè per als centres representa un cost suplementari. Per exemple, si hi ha un grup complet que vol fer

185


ensenyament immersiu, cal doblar les classes, fer-ne una en francès i una altra en català. Diuen que ja els costa prou car, fer història i geografia en català dins el sistema bilingüe, imagina què haguessin dit en cas de fer matemàtiques o ciència. Tothom ha entès que l’ensenyament immersiu és molt més eficaç que tota la resta, però hi ha les reticències polítiques i les reticències econòmiques. Ara bé, és inadmissible que no deixin l’oportunitat de fer immersió. —No hauria de passar per davant la voluntat de les famílies d’escolaritzar els fills en català? —Tot i la demanda, no sé si els directors l’haguessin escoltat. Al meu centre, que faig classe a alumnes que segueixen el sistema bilingüe, he de batallar perquè el director accepti que per al batxillerat [examen final de secundària] els alumnes passin les proves en català com a LVB [segona llengua obligatòria, que tant pot ser estrangera com regional] i pas només com a matèria facultativa. Són unes competències que cal avaluar dignament, només deixar-los passar la prova de matèria facultativa és una llàstima. Imagineu què costaria obrir una línia d’immersiu, encara que hi hagués la pressió dels pares. A escoles més petites, si el batlle hi és favorable, aconsegueix finançament i els pares són darrere, podrien haver aconseguit alguna classe immersiva, però hi ha moltes reticències. —De totes maneres, el Constitucional ha impedit aquesta possibilitat. —No tens dret de parlar a un funcionari en una altra llengua que no sigui el francès. És greu. Han posat en qüestió el fet de poder parlar català a les escoles. Si l’ensenyament fos immersiu, com que no es tracta pas només d’ensenyament sinó de tot el context escolar, un pare s’hauria pogut adreçar al director en català. I ho refusen completament. Òbviament que no obligarem el director a parlar en català, però si els pares en parlen entre ells i el mestre parla en català, adreçar-s’hi en català crearia un ambient més bo per a l’ensenyament. Això els fa por, demostra la poca obertura d’esperit que tenen i la poca voluntat d’integració. El fet d’imposar el francès elimina un munt de gent. —Ara per ara quines opcions té una família nord-catalana per a escolaritzar els fills en català? —De bon començament, quan tenen tres anys, poden triar un ensenyament immersiu a les escoles associatives d’Arrels –integrada al sistema públic– o de la Bressola, que és concertada. Aquí fan fins a l’ensenyament primari. El col·legi, a partir dels tretze anys, només es fa immersiu en català a l’escola Pompeu Fabra, de la Bressola. A banda, també hi ha les escoles dites bilingües a partir dels tres anys, on la meitat de l’ensenyament es fa en català i l’altra meitat en francès. Aquí les condicions són diferents, hi ha infants que mai han parlat en català i que per fer-los classes de català sovint has de passar pel francès. Hi ha moltes escoles que ho fan, però no hi ha prou places per a tothom que ho reclama. Una tercera és l’ensenyament opcional iniciatiu en català. Fan una hora o dues hores de català per setmana. Una cançoneta, una obra de teatre, parlen en català… És molt bàsic, una iniciació. —Què passa amb les famílies que voldrien escolaritzar els fills en català però no troben places? —Hi ha l’opció de portar-los a un altre poble. Aquest és un dels punts de la llei: l’ajuntament que no ofereixi ensenyament en català ha de pagar a l’ajuntament que rep els mainatges que es desplacen per fer català. Això el Constitucional ho ha acceptat, ha dit que hi havia pas raó per a impedir aquest article. —Quin nivell de català assoleixen amb aquests plans d’estudi? —És complicat de dir. A l’institut, òbviament, noto la diferència entre els que han seguit un model bilingüe, els que han fet un model immersiu i els que només han fet català com a assignatura optativa. El que passa és que al col·legi el bilingüisme ja no és del 50% de les assignatures, sinó que només es fa en català l’assignatura d’història i geografia. Amb una mica de sort, potser n’hi ha una altra com matemàtiques o educació esportiva. Però mai arriba

186


al 50%, és un fals bilingüisme. Les competències que obtenen els alumnes tampoc són pas de veritable bilingüisme. Més enllà d’aquest parell d’assignatures, els alumnes no tenen gaire oportunitat de parlar en català. Molt sovint queda com la llengua de l’escola. Un cop a fora, entre ells parlen en francès. Tot i això, em sembla que llur nivell de llengua, les competències que han assolit, són molt superiors a les que tenen en anglès. Acabem de fer una emissió de ràdio i uns vídeos. Els alumnes m’han comentat que no ho sabrien fer tan bé en anglès. Saben comunicar espontàniament. —La maniobra del govern de Macron i el Constitucional per a tombar la llei ha indignat molts polítics, especialment del mateix partit de Macron. —Els diputats de la República en Marxa tenen motius per a estar indignats. Són 247 diputats de l’Assemblea que hi han votat a favor i ho aturen per una seixantena. I d’aquests, encara hi ha uns quants que s’han trobat allistats sense voluntat pròpia. És clar que poden estar indignats, és una jugada gens democràtica, això. M’agradaria que la seixantena de diputats que han presentat el recurs fessin una conferència de premsa per explicar els arguments. No pas que la facin a l’hemicicle ni a la seu del seu partit, sinó que vagin a Còrsega, per exemple. A veure si tenen els pebrots d’anar-hi i explicar-se. Seria un gest coratjós. —Durant molts anys, els grans partits francesos no havien tingut cap problema per a arraconar les altres llengües de l’estat. Creieu que ara hi ha més sensibilitat? —Passa el mateix fenomen que al sud amb els independentistes, quan un grup històricament minoritari passa a ser majoritari. Els defensors de les llengües regionals sempre hem estat minoritaris, i ara aquesta votació ha mostrat que som àmpliament majoritaris. Però els nous minoritaris no ho accepten, fan tots els tripijocs que poden per impedir que la nova majoria avanci. —No és la primera vegada que hi ha polèmica amb el tracte del ministre Blanquer a les altres llengües. —La reforma de la llei de batxillerat va fer molt de mal a les llengües dites regionals perquè hi ha el risc que les arraconin a la prova de llengua optativa. A més de l’interès cultural i pedagògic que puguin tenir els pares perquè els alumnes estudiïn en català, cal tenir en compte com computa a la prova de batxillerat. Abans era una assignatura agradable i que donava punts, però ara pot arraconar-se i ser una gota d’aigua entre un mar d’assignatures. Si no deixen els nostres alumnes triar entre llengua optativa i llengua obligatòria, acabaran de matar el català. —Com interpreteu que Blanquer promogui aquestes polítiques, però després digui que és partidari de la promoció de les llengües dites regionals? —Deu tenir el cul entre dues cadires; vol nedar i guardar la roba. Entre alguns companys de partit que l’animen a defensar-les i els directors i alts càrrecs del ministeri que veuen que tindria un efecte important en les finances. Diu que hi està a favor, però fa tot el que pot en contra. Té un discurs contradictori, com en Castex, que ha dit que faran tot el que puguin per defensar la immersió, però no sé pas què podran fer. —Macron mateix ha dit que cercarà la manera de “garantir la transmissió d’aquesta diversitat lingüística respectant els marcs educatius àmpliament reconeguts des de fa mig segle”. —[Riu] Això és el que ja fem des de fa anys. Ara proposarà una enquesta, faran un sondeig, analitzaran la situació… El que cal és progressar, avançar en nous mètodes que sabem que funcionen. França no és pas un exemple d’eficàcia en l’ensenyament de llengües. Les llengües dites regionals fa anys i panys que van demostrar que l’ensenyament immersiu és realment eficaç sense que faci tremolar els fonaments de la República. —Què espereu de les manifestacions de dissabte? —Com que el Consell Constitucional ja ha publicat el seu veredicte, no crec que es pugui fer camí enrere. En tot cas, podem esperar que la pressió popular impulsi més diputats i senadors

187


a trobar una altra via per a fer progressar les llengües. Crec que la solució seria canviar l’article 2 de la constitució, que de fet fa pocs anys que el van incloure com a protecció davant de les llengües estrangeres, no contra les llengües de França. Potser aquesta manifestació farà pensar en altres solucions imaginatives. —Creieu que es convocaran més mobilitzacions? —Hi ha diferència entre regions. A Bretanya, per exemple, els pares són molt més implicats. Al País Basc també, darrere de les ikastoles hi ha els pares. En canvi, aquí costa més, qui ho reivindica més són alguns electes, els professors i les associacions culturals; però els pares no fan el paper que caldria. Espero que aquest cop hauran vist aquesta censura vergonyosa i sortiran al carrer amb nosaltres. https://www.vilaweb.cat/noticies/pasqual-tirach-llei-molac-constitucional/

188


Emmanuel Macron défend l´’école immersive Corse Matin 28/05/2021

Emmanuel Macron défend l'école immersive Par: Mathieu Albertelli

Emmanuel Macron a assuré ce mercredi sur Facebook que "rien ne saurait entraver" l'enseignement immersif en langues régionales, et "demandé au gouvernement et au Parlement de trouver les moyens de garantir leur transmission". "Un trésor national" Le chef de l'État intervient sur ce sujet après la censure par le Conseil constitutionnel vendredi de l'enseignement immersif en langues régionales, qui a provoqué l'inquiétude de nombreux élus de plusieurs régions et de son allié du Modem François Bayrou. "Les langues de France sont un trésor national" et "ne cessent d'enrichir notre culture française. Depuis des décennies, un mouvement majeur de transmission par l'école immersive, au travers d'associations comme Diwan, Seaska, les Calendretas, Bressola, ABCM et d'autres, a fait vivre ces langues et a garanti leur avenir. Rien ne saurait entraver cette action décisive", assure Emmanuel Macron. "Le droit doit libérer, jamais étouffer. Ouvrir, jamais réduire", dit-il en allusion à la décision du Conseil constitutionnel, sans la citer. "La même couleur, les mêmes accents, les mêmes mots : ce n'est pas cela, notre nation." Se disant "à la fois protecteur de la langue française et gardien de la richesse que constituent nos langues régionales". Il explique avoir "demandé au gouvernement et au Parlement de trouver les moyens de garantir la transmission de cette diversité linguistique dans le respect des cadres pédagogiques largement reconnus depuis un demi-siècle".

189


Le Conseil constitutionnel avait retoqué partiellement le 21 mai la proposition de loi du député Paul Molac en faveur des langues régionales en censurant la méthode immersive à l'école, c'est-à-dire un enseignement effectué pour une grande partie du temps scolaire dans une langue autre qu'en français.

La rentrée se fera "normalement"

Ce mercredi au Sénat, le Premier ministre Jean Castex a assuré que la rentrée "s'effectuera tout à fait normalement" pour les établissements "sous contrat d'association avec l'État" et qui ont exprimé "des inquiétudes" suite à cette décision. Mardi à l'Assemblée, Jean Castex avait déjà annoncé qu'il missionnait deux députés sur le sujet. "Ce sera une mission courte". Une fois que les conclusions seront rendues, le Premier ministre recevra "l'ensemble des associations concernées, pour que sereinement nous en tirions toutes les conséquences", a précisé ce mercredi le Premier ministre. Il a insisté sur "la volonté politique du gouvernement de préserver la richesse que constituent, dans le cadre de l'unité de la République, les langues régionales". Une loi qui a divisé les élus marcheurs La "loi Molac" avait été adoptée par le Parlement le 8 avril après un vote surprise de l'Assemblée, malgré l'opposition du gouvernement. Ensuite, contre le choix du Premier ministre et des groupes majoritaires, la saisine du Conseil constitutionnel à titre individuel, par 61 députés de la majorité, a divisé les élus "marcheurs". Lundi, le président du Modem et maire de Pau, François Bayrou, un proche du président, s'était élevé contre la décision du Conseil constitutionnel et estimé que "le président de la République devait s'emparer de cette question". https://www.corsematin.com/articles/emmanuel-macron-defend-lecole-immersive-1

190


El primer ministre català i l’exministre d’educació occità que volen salvar la immersió a França Racó Català 28/05/2021 PUBLICITAT

El primer ministre català i l'exministre d'educació occità que volen salvar la immersió a França Castex i Bayrou porten dècades treballant per garantir la presència del català al nord protegint la immersió o legalitzant les emissions de TV3 LLENGUA28.05.2021 05.00 HREDACCIÓ

L'exministre d'educació, l'occità François Bayrou, i el primer ministre, el català Jean Castex Autor/a: Arxiu

L'Estat francès està en peu de guerra. Diumenge 30 de maig, Catalunya, Iparralde, Occitània, Alsàcia i Bretanya sortiran al carrer per defensar el model d'educació immersiva. El Consell Constitucional ha tombat la 'Llei Molac', aprovada per l'Assemblea Nacional, que defensava la protecció del patrimoni de les llengües regionals i la seva promoció, i posa en risc l'educació 100% en un idioma que no sigui el francès, Els culpables d'aquesta revolució cívica, a més del Constitucional, són el president de la República Francesca, Emmanuel Macron i el seu ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, que estaven en contra d'un punt de la nova llei, la que feia menció l'Estat continuaria finançant el model d'escola concertada que promou la immersió lingüística. Cap dels dos pretenia que es qüestionés aquest model educatiu que funciona amb molt d'èxit des de fa més de quatre dècades. Curiosament, la majoria del seu partit, la República en Marxa, havien votat a favor de la llei Molac durant la seva tramitació. Els diputats catalans, occitans, bascos, alsacians i bretons de la formació, ho feren en ple.

191


Aquestes subvencions que estan emparades per la mateixa Constitució Francesa vigent, la de 1959, garantien el finançament de l'Estat a tots aquells centres educatius privat que es considerés que posseïen "un caràcter propi" que calia protegir. En aquest punt s'acolliren els moviments educatius i socials de la Bressola (Catalunya Nord), Diwan (Bretanya), Seaska (Iparralde), Calendreta (Occitània) o ABCM (Alsàcia) per obtenir ajudes econòmiques per implantar les seves escoles. L'any 1995, una altra llei, aquesta impulsada pel llavors ministre d'Educació, l'occità (i occitanoparlant) François Bayrou (o Francés Vairon), va considerar que aquestes escoles privades i els seus models immersius mereixen no només rebre l'ajuda de l'Estat, sinó que calia que els mateixos ajuntaments de les poblacions on estiguessin ubicades, adquirssin l'obligació de participar en les despeses dels alumnes que fossin del poble. El motiu real d'aquesta impugnació al finançament era que Macron i Blanquer temien que les escoles catòliques, sobretot, reivindiquessin el seu "caràcter propi", emparant-se en la llei i reclamessin ser subvencionades per l'Estat i els ajuntaments. La jugada del president i del ministre atemptava, a més, contra un principi de la República Francesa que fa menció a la continuïtat de l'Estat. Un compromís que tanca un govern anterior, a França, els successius executius el mantenen. A més, per desgràcia d'ells, el Constitucional no els ha fet cas en aquest punt, ha preservat l'esperit d'aquestes dues normatives que reforça la 'Llei Molac'. Però, per sorpresa de tothom, defensors i contraris de la norma, els magistrats han sentenciat que "la llengua de la República és el francès". Una dispositiva que suposa la sentència de mort de la immersió lingüística. El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, és conscient de l'incendi que ha provocant involuntàriament portant la llei al Constitucional. També sap que els dits l'assenyalen a ell i al seu ministre com els principals culpables de la situació d'indefensió en què queden el català, l'euskera, l'occità, el bretó i l'alsacià amb el dictamen. Així Macron ha volgut sortir del pas aquest dimecres amb una publicació de Facebook on garantia que Govern i Parlament trobaran la manera de saltar-se la prohibició d'aquest tribunal per garantir que aquests patrons educatius continuïn vigents en aquests territoris històrics. Al text, cita i defensa la tasca de la Bressola i la resta escoles immersives i s'autoproclama "protector de l'idioma francès i guardià de la riquesa que constitueixen les nostres llengües regionals" La decisió del president i del seu ministre va disgustar i molt a dues figures clau del seu govern i de la seva coalició política. Al seu primer ministre, el català (i catalanoparlant), Jean Castex, i a l'occità François Bayrou, que 25 anys després de la seva etapa com a ministre d'educació, és ara un dels pesos pesants de La República en Marxa de Macron. És líder del Moviment Demòcrata, un dels partits que integren la coalició, i va ser el primer ministre de Justícia de l'actual president. Bayrou, occitanista de soca-rel, va ser l'impulsor de la llei del 1995 que obria la porta del finançament municipal a les escoltes. Aquesta normativa renovava l'anterior concert Estatescoles de l'època del president François Mitterrand. Els socialistes havien ofert als centres immersius la possibilitat d'integrar-se voluntàriament a la xarxa pública francesa. Es comenta,

192


que Bayron, en una trobada amb els representants d'aquestes escoles, va demanar als funcionaris que l'acompanyaven que es tapessin les orelles i els hi va dir: "No parlo com a ministre d'educació francès, parlo com a occità, si trieu l'opció socialista, sereu fagocitats". I arran d'aquest consell ministerial, les entitats van optar per romandre independents i subscriure un nou conveni. Així i tot, precisament per evitar les demandes de les escoles catòliques, la majoria de municipis el que van signar amb la Bressola, Diwan, Seaska, Calendreta o ABCM van ser ajudes camuflades en forma de subvencions a favor de la promoció de la llengüa, que rebien a través d'entitats vinculades als centres immersius. Per la seva banda, Jean Castex és poc conegut al sud en comparació a Manuel Valls. El segon, quan va ser escollit ministre de l'Interior i després primer ministre, va comptar amb una sobreexposició mediàtica als mitjans del sud per la seva condició de catalanoparlant i fill d'exiliat català.

Més enllà que tots dos parlen el català, són el dia i la nit: Valls, jacobí i republicà a França, espanyolista i monàrquic a Catalunya; Castex, profundament francès, però també català i defensor de la llengua i la cultura pròpia. De Jean Castex es diu que va començar a parlar en català arran de les temporades que passava a l'Alta Cerdanya a causa de l'asma. Funcionari d'alt nivell de l'Estat, en la seva etapa com a alcalde de Prada de Conflent i número 3 de Nicolas Sarkozy als Camps Elisis, va trobar la solució jurídica per impulsar la digitalització i legalització dels repetidors de televisió que emetien TV3 al nord des del 91 aprofitant un buit legal sobre la recepció de senyals de televisions 'estrangeres'. Sarkozy li va presentar al seu homòleg José Luis Rodríguez Zapatero un acord Espanya-França de reciprocitat de les televisions dels Pirineus. Una decisió que permetia que TV3, EiTB, Aragón TV i fins i tot, TVE es poguessin veure al nord, i les seves homòlogues franceses al sud. El socialista es va negar a signar el protocol, i va ser Mariano Rajoy, quan el va rellevar a la Moncloa, qui donà llum verda a la reciprocitat, segurament, perquè era de la mateixa família política europea que Sarkozy, més que pensant en el benefici que suposava pel català i l'euskera. Castex ha participat en actes de la Bressola dirigint-se en català al públic present i ja com a primer ministre, a diferència de Valls, ha intervingut públicament en la seva llengua materna en actes oficials. L'ascendent de Castex, des del govern, i de Bayrou, des del moviment polític la República en Marxa sobre Macron és molt gran. Coneixedors de la realitat del nord de Catalunya i Occitània, ambdós estan mirant de revertir el dany a quaranta anys de convivència i educació que ha pretès causar el Constitucional amb la seva sentència profundament xovinista. https://www.racocatala.cat/noticia/52221/primer-ministre-catala-lexministre-deducaciooccita-darrere-lintent-macron-salvar-immersio

193


Clara Ponsatí trepitja terra catalana, atalana, tot i la retirada de la immunitat ElNacional 29/05/2021

Clara Ponsatí trepitja terra catalana, tot i la retirada de la immunitat Marta Sánchez Foto: Consell per la República Barcelona. Dissabte, 29 de Maig 2021. 19:02

Imatge, Clara Ponsatí durant la manifestació a Perpinyà / Consell per la República

L'eurodiputada i exiliada Clara Ponsatí ha trepitjat terra catalana per primer cop després de la retirada de la immunitat. Ho ha fet per poder participar en la manifestació a Perpinyà per defensar el dret a l'ensenyament en català a França.

194


Manifestació que ha transcorregut pel centre de Perpinyà aquest dissabte / ACN

L'Eurocambra va aprovar l'informe per aixecar la immunitat dels eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí el passat 9 de març. Avui, tot i el risc que el jutge instructor, Pablo Llarena, pugui emetre una ordre de detenció, s'ha unit a les prop de 3.000 persones que s'han mobilitzat per protestar en contra de la decisió de la Cort Constitucional Francesa de derogar alguns dels articles de la llei que protegeix les llengües minoritzades, entre les quals, l'occità, l'èuscar o el català.

Ara mateix, se va omplint la plaça de Catalunya a Perpinyà en motiu de la defensa de l’ensenyament en català a Cat Nord. El Consell x la República hi és present amb na Clara Ponsatí i na Carme García (membres del Consell de govern) i bona part de la Delegació del CxR a Cat Nord. pic.twitter.com/MCBAJT2f0P — Consell per la República Cat Nord (@ConsellNord) May 29, 2021

També hi han anat altres personalitats de la política catalana com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, la diputada de la CUP al parlament Dolors Sabater i la diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa.

195


D'altra banda, a la marxa hi han assistit directors d'escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d'alcaldes i moltes famílies que han carregat contra l'executiu d'Emmanuel Macron a qui consideren "còmplice", ja que la majoria de diputats que han demanat la revisió són del seu partit.

La votació de l'Eurocambra Ponsatí va reaccionar de manera pública a la decisió del Parlament Europeu d'aixecar la seva immunitat. En una piulada minuts després de la votació, Ponsatí va assegurar que avui se sent "més immune que ahir" tot i no estar vacunada i veu la votació com un bri d'esperança per la causa independentista. Segons va explicar el fet que hi hagués 248 vots en contra i 46 abstencions l'omplen de força "per lluitar la següent batalla". "No ens rendirem", va clamar a una piulada. I és que el resultat de la votació de Puigdemont va ser percentualment inferior que a la comissió, amb 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. Això representa un 57,7% dels vots emesos. Dotze eurodiputats no van votar. Al comitè d'Afers Jurídics els vots a favor van ser un 60%. En el cas de Comín i Ponsatí, van tenir 404 vots a favor del suplicatori, és a dir un 58,2% dels vots, 247 en contra i 42 abstencions https://www.elnacional.cat/ca/politica/clara-ponsati-terra-catalanaretirada-immunitat_614612_102.html

196


Perpinyà es manifesta a favor de la im immersió en català: èxit de convocatòria El Nacional 29/05/2021 PUBLICITAT

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Perpinyà es manifesta a favor de la immersió en català: èxit de convocatòria Marta Sánchez Foto: Amics de la Bressola Dissabte, 29 de Maig 2021. 17:25

La convocatòria de la manifestació de Perpinyà perr defensar el dret a l'ensenyament en català a França ha estat tot un èxit. Prop de 3.000 persones s'han concentrat a la plaça Catalunya de la ciutat amb pancartes a favor de la immersió lingüística.

197


Els assistents reclamen que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l'Assemblea de França i reivindiquen aquestes llengües com un "patrimoni" de l'estat gal. A la marxa, hi han assistit directors d'escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d'alcaldes i moltes famílies que han carregat contra l'executiu d'Emmanuel Macron, a qui consideren "còmplice", ja que la majoria de diputats que han demanat la revisió del text són del seu partit.

Manifestació d'avui a Perpinyà / Òmnium Cultural

La mobilització ha comptat amb la presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, l’eurodiputada Clara Ponsatí, la diputada de la CUP al Parlament, Dolors Sabater, i la diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa.

198


Gemma Geis i Carreras / Twitter

Les entitats d'Òmnium Òmnium Cultural Cultural, l'Assemblea Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República també han volgut participar-hi, hi, així com personalitats polítiques nord nord-catalanes, nes, entre elles, molts polítics, batlles i càrrecs electes al territori.

199


Manifestació d'avui a Perpinyà / Consell per la República

Polítics, batlles i càrrecs electes a la Catalunya Nord / Ràdio Arrels

200


"Les llengües han de ser a les escoles" Borràs ha aprofitat l'esdeveniment per compartir la seva opinió al respecte a través de les xarxes socials. "És lamentable la pulsió que senten els grans estats per no reconèixer-se en la seva riquesa i diversitat lingüística. Les llengües no han de ser als tribunals. Les llengües han de ser a les escoles", ha assegurat la presidenta en unes declaracions al 324.

Per la seva banda, la diputada Montserrat Bassa ha criticat que "les polítiques lingüístiques d'aquests estats espanyol i francès"

201


demostren que la independència és l'únic camí per a la supervivència de la llengua.

202


203


En el mateix sentit, Dolors Sabater, en una publicació a Twitter, ha assegurat que "Avui és la Catalunya Nord qui pateix l'agressió per part de l'estat francès, però sota l'estat espanyol la llengua és amenaçada arreu del territori".

204


Dolors Sabater participa en la manifestació a Perpinyà en defensa de la immersió lingüística/ Twitter

Manifestació d'avui a Perpinyà / Òmnium Cultural

205


El TC francès tomba la llei d'immersió lingüística La indignació generalitzada neix de la decisió del Tribunal Constitucional francés de tombar dos articles nuclears de la llei que protegeix i promou les llengües regionals minoritàries del país, com ara el català, el basc, el cors

206


o el bretó. Aquesta llei, coneguda com la llei Molac, pel diputat bretó que la va impulsar, Paul Molac, es va aprovar el passat 8 d'abril a l'Assemblea Nacional Francesa per 247 vots a favor i 76 en contra. A conseqüència de l'aprovació d'aquesta llei, un total de 60 diputats francesos, tots ells del partit del president Emmanuel Macron, van portar davant el Tribunal Constitucional de París la innovadora llei. Finalment, aquest organisme va considerar inconstitucional l’article 4 de la nova llei, que recull la possibilitat d’una immersió lingüística a les escoles en la llengua dita regional, i l’article 9, que permet posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès. Imatge principal, manifestació a Perpinyà / Amics de la Bressola

https://www.elnacional.cat/ca/societat/perpinya-immersio-catala-exitconvocatoria_614588_102.html

207


Unes 2.000 persones es manifesten a Perpinyà en defensa del català GironaNotícies.com 29/05/2021 PUBLICITAT

Catalunya Nord Perpinyà

Unes 2.000 persones es manifesten a Perpinyà en defensa del català Catalunya Nord - 29/05/2021 - 16:35

Laura Borràs i Gemma Geis s'han sumat a la protesta per la derogació de la immersió lingüística

Manifestació a Perpinyà

208


209


Una concorreguda manifestació amb unes 2.000 persones ha recorregut aquest dissabte els carrers de Perpinyà en defensa del català a l'escola i contra la decisió del Consell Constitucional francès de derogar la llei que protegia les llengües minoritzades. Convocats pel Casal de Perpinyà, en col·laboració amb diverses entitats del nord i del sud dels Pirineus, els assistents han volgut mostrar el seu rebuig contra derogació de la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l'abril passat a l'Assemblea francesa.

210


L'anomenada llei Molac permetia la immersió lingüística en català a les escoles públiques de la Catalunya Nord i va ser recorreguda.

Amb lemes com "Perquè visquin les nostres llengües" o "l'ensenyament en català és un dret", la marxa ha comptat amb el suport de diversos alcaldes nord-catalans o l'escola La Bressola, a més d'una àmplia representació política del sud, com la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la nova consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis o l'eurodiputada i consellera a l'exili Clara Ponsatí.

Entre els assistents també hi havia la diputada d'ERC al congrés espanyol Montse Bassa i la diputada de la CUP al Parlament de Catalunya Dolors Sabater i també ha rebut el suport d'Òmnium Cultural i l'ANC. https://gironanoticies.com/noticia/149956-unes-2000-persones-es-manifesten-a-perpinya-endefensa-del-catala.htm

211


Perpignan : plusieurs centaines de manifestants pour l’école en catalan L’Indépendant 29/05/2021

Perpignan : plusieurs centaines de manifestants pour l'école en catalan

"Pour que vivent nos langues" proclamait la banderole de tête. L'Indépendant - A. A.

Ce samedi 29 mai, plusieurs centaines de personnes ont défilé entre la place de Catalogne et le Castillet pour dénoncer la récente décision du conseil constitutionnel qui censure en partie la loi Molac et remet en cause l'enseignement des langues régionales en immersion. Pour ce qui est du nombre de manifestants, le grand écart est plus que jamais de rigueur. Les organisateurs en revendiquent autour de 2000. Alors que la préfecture n'en a dénombré que 450... Quoi qu'il en soit, la mobilisation de ce samedi après-midi, qui visait à défendre l'enseignement des langues régionales en immersion, tels qu'il se pratique dans les écoles la Bressola et Arrels (avec une grande partie, voire la totalité des cours dispensés en catalan), s'est tenue dans une ambiance familiale. Parents d'élèves et enfants scolarisés dans de telles structures étaient notamment bien représentés. De nombreux élus nord-catalans (maires, adjoints, conseillers départementaux ou régionaux...) étaient également au rendez-vous. Tout comme la présidente du Parlement de Catalogne, Laura Borràs. Lors des prises de parole, plusieurs intervenants ont réclamé la modification de l'article 2 de la Constitution (et plus précisément de son alinéa 1, "la langue de la République est le français") au nom duquel le conseil constitutionnel a rendu la décision qui a mis le feu aux poudres. Arnaud Andreu https://www.lindependant.fr/2021/05/29/perpignan-plusieurs-centaines-de-manifestants-pour-lecole-en-catalan9574019.php

212


Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès Vilaweb 29/05/2021

Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès La marxa ha recorregut els carrers de la capital nord-catalana, amb el suport de batlles, escoles i representants institucionals

Per: Redacció

Una gran manifestació ha recorregut els carrers de Perpinyà aquesta tarda en defensa del català i contra el Consell Constitucional francès. “Avui i demà, l’escola en català!”, ha estat el càntic que ha fet més fortuna durant la mobilització. La ciutadania ha respost a la crida del Casal de Perpinyà, a la qual van adherir-se diverses entitats i personalitats del nord i del sud, per donar resposta a l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l’abril passat a l’Assemblea francesa. El Casal de Perpinyà va convocar la manifestació arran del recurs de seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa contra l’anomenada llei Molac, i més de dos mil persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat. Entre els assistents també hi ha hagut representació del món local nord-català de tots els partits polítics –Els Republicans, Partit Socialista, França Insubmisa, La República En Marxa, els Verds…– excepte del Reagrupament Nacional. Uns quants batlles, com ara Nico Garcia (Elna), Jean-Jacques Thibaut (Tesà) i Jean Paul Billés (Pesillà de la Ribera), entre més, s’han desplaçat a Perpinyà per a protestar contra les maniobres i pressions del govern d’Emamnuel Macron contra la llei. Els batlles, a més, han col·locat una senyera sobre la tradicional banda tricolor que llueixen en públic. Moltes escoles nord-catalanes, com ara La Bressola i les escoles Arrels, també s’han mobilitzat en defensa de la immersió lingüística. La manifestació ha fet el recorregut entre la plaça de Catalunya i la seu de la Prefectura. Una volta davant l’edifici, els manifestants han cantat L’Estaca. A l’acte final al Castellet, el pedagog i activista Alà Baylac-Ferrer ha demanat la reforma de la constitució francesa per a

213


blindar la protecció del català i les altres llengües de l’estat francès. “El Consell constitucional fa una incitació a la desobediència. Doncs desobeïm. Continuarem parlant en català. Continuarem ensenyant en català. Guanyarem perquè tenim la raó”, ha dit. El president de La Bressola, Joan-Sebastià Haydn, ha criticat la constitució francesa: “Es carreguen cinquanta anys d’escola, cinquanta anys d’esforços per a dignificar la llengua, un model pedagògic de qualitat. És una vergonya. On és la llibertat? Quina república més feble mostren. Potser el problema és de la República i la seva constitució vella i antiga. Volem una constitució que tingui en consideració la nostra llengua, el català.”

Vegeu un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

214


215


216


217


218


219


220


221


222


223


224


225


226


227


228


229


PreviousNext

També hi ha hagut representació del govern de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i l’eurodiputada i consellera a l’exili, Clara Ponsatí, són alguns dels càrrecs institucionals destacats que han vingut a la manifestació de Perpinyà. També hi han assistit a diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa i la diputada de la CUP al parlament Dolors Sabater. A l’acte final al Castellet també han llegit una carta del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat als Lledoners.

230


La manifestació duu per lemes: “Perquè visquin les nostres llengües”, “61 diputats posen en perill el futur de la llengua catalana”, “L’ensenyament en català és un dret” i “L’estat francès té el deure de protegir la nostra llengua”. A banda esdevenir una base legal per a la immersió lingüística, la llei reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català. Ara mateix a Perpinyà per visqui l’escola en català « Avui i demà, escola en català » pic.twitter.com/obhy1ElMiZ — Josep BONET (@jepbonet) May 29, 2021

231


232


A tot l’estat francès s’han convocat una seixantena de mobilitzacions en defensa de les llengües minoritàries: el cors, el bretó, el basc, l’alsacià, l’occità i el flamenc, entre més. https://www.vilaweb.cat/noticies/perpinya-catalunya-nord-mobilitzacio-catala/

233


Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès Vilaweb 29/05/2021

Èxit de la manifestació a Perpinyà en defensa del català i contra el Constitucional francès La marxa ha recorregut els carrers de la capital nord-catalana, amb el suport de batlles, escoles i representants institucionals

Per: Redacció

Una gran manifestació ha recorregut els carrers de Perpinyà aquesta tarda en defensa del català i contra el Consell Constitucional francès. “Avui i demà, l’escola en català!”, ha estat el càntic que ha fet més fortuna durant la mobilització. La ciutadania ha respost a la crida del Casal de Perpinyà, a la qual van adherir-se diverses entitats i personalitats del nord i del sud, per donar resposta a l’agressió del govern francès i el Consell Constitucional francès contra la primera llei de protecció i promoció de les llengües minoritzades, aprovada l’abril passat a l’Assemblea francesa. El Casal de Perpinyà va convocar la manifestació arran del recurs de seixanta-un diputats de l’Assemblea francesa contra l’anomenada llei Molac, i més de dos mil persones s’han manifestat pels carrers de la ciutat. Entre els assistents també hi ha hagut representació del món local nord-català de tots els partits polítics –Els Republicans, Partit Socialista, França Insubmisa, La República En Marxa, els Verds…– excepte del Reagrupament Nacional. Uns quants batlles, com ara Nico Garcia (Elna), Jean-Jacques Thibaut (Tesà) i Jean Paul Billés (Pesillà de la Ribera), entre més, s’han desplaçat a Perpinyà per a protestar contra les maniobres i pressions del govern d’Emamnuel Macron contra la llei. Els batlles, a més, han col·locat una senyera sobre la tradicional banda tricolor que llueixen en públic. Moltes escoles nord-catalanes, com ara La Bressola i les escoles Arrels, també s’han mobilitzat en defensa de la immersió lingüística. La manifestació ha fet el recorregut entre la plaça de Catalunya i la seu de la Prefectura. Una volta davant l’edifici, els manifestants han cantat L’Estaca. A l’acte final al Castellet, el pedagog i activista Alà Baylac-Ferrer ha demanat la reforma de la constitució francesa per a

234


blindar la protecció del català i les altres llengües de l’estat francès. “El Consell constitucional fa una incitació a la desobediència. Doncs desobeïm. Continuarem parlant en català. Continuarem ensenyant en català. Guanyarem perquè tenim la raó”, ha dit. El president de La Bressola, Joan-Sebastià Haydn, ha criticat la constitució francesa: “Es carreguen cinquanta anys d’escola, cinquanta anys d’esforços per a dignificar la llengua, un model pedagògic de qualitat. És una vergonya. On és la llibertat? Quina república més feble mostren. Potser el problema és de la República i la seva constitució vella i antiga. Volem una constitució que tingui en consideració la nostra llengua, el català.”

Vegeu un recull fotogràfic d’Albert Salamé.

235


236


237


238


239


240


241


242


243


244


245


246


247


248


249


250


PreviousNext

També hi ha hagut representació del govern de la Generalitat de Catalunya i del Parlament de Catalunya. La presidenta de la cambra, Laura Borràs, la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i l’eurodiputada i consellera a l’exili, Clara Ponsatí, són alguns dels càrrecs institucionals destacats que han vingut a la manifestació de Perpinyà. També hi han assistit a diputada d’ERC al congrés espanyol Montse Bassa i la diputada de la CUP al parlament Dolors Sabater. A l’acte final al Castellet també han llegit una carta del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat als Lledoners.

251


La manifestació duu per lemes: “Perquè visquin les nostres llengües”, “61 diputats posen en perill el futur de la llengua catalana”, “L’ensenyament en català és un dret” i “L’estat francès té el deure de protegir la nostra llengua”. A banda esdevenir una base legal per a la immersió lingüística, la llei reconeix la retolació bilingüe i permet de posar als noms i cognoms les grafies que no existeixen en francès, com la ‘ñ’ del bretó i els accents propis del català. Ara mateix a Perpinyà per visqui l’escola en català « Avui i demà, escola en català » pic.twitter.com/obhy1ElMiZ — Josep BONET (@jepbonet) May 29, 2021

252


253


A tot l’estat francès s’han convocat una seixantena de mobilitzacions en defensa de les llengües minoritàries: el cors, el bretó, el basc, l’alsacià, l’occità i el flamenc, entre més. https://www.vilaweb.cat/noticies/perpinya-catalunya-nord-mobilitzacio-catala/

254


Perpinyà és un clam a favor del català a l’escola xcatalunya 29/05/2021

Perpinyà és un clam a favor del català a l’escola La marxa de Perpinyà ha comptat amb el suport dels partits independentistes i ha volgut reivindicar la feina de l’escola catalana

Perpinyà és un clam a favor del català a l'escola

Més de 2.000 persones s’han manifestat aquest dissabte a la tarda a Perpinyà en contra de la proposta de 61 diputats de l’Assemblea Francesa de derogar alguns dels articles de la llei que protegeix les llengües minoritzades, entre les quals, l’occità, l’èuscar o el català. Els assistents reclamen que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l’Assemblea de França i reivindiquen aquestes llengües com un “patrimoni” de l’estat gal. A la marxa hi han assistit directors d’escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d’alcaldes i moltes famílies que han carregat contra l’executiu d’Emmanuel Macron a qui consideren “còmplice”, ja que la majoria de diputats que han demanat la revisió són del seu partit. La marxa ha comptat amb el suport dels diferents partits independentistes del Parlament de Catalunya i la pròpia institució, amb la presència de la seva presidenta, Laura Borràs. https://www.xcatalunya.cat/perpinya-clam-a-favor-del-catala/

255


Perpinyà s’indigna contra la censura de la immersió

ElPuntAvui 30/05/2021

Perpinyà s’indigna contra la censura de la immersió Milers de persones es manifesten, també en altres indrets, contra la sentència del Constitucional francès S’oposen a la censura dels articles més ambiciosos de la llei sobre llengües regionals

La manifestació, amb milers de persones, va recórrer els carrers del centre de Perpinyà GERARD VILÀ / ACN.

ENRIC BONET - PERPINYÀ

La sentència del Constitucional francès contra la nova llei dels idiomes locals ha indignat la Catalunya del Nord i la resta de territoris afectats. Unes 1.500 persones van manifestar-se, ahir a primera hora de la tarda a Perpinyà, contra la supressió de l’aprenentatge en immersió lingüística en català a les escoles públiques franceses. Uns quants milers de persones van protestar arreu de l’Estat francès, des de Lilla (nord) fins a Niça (Occitània), passant per Guingamp (Bretanya) i Baiona (País Basc), contra la sentència del Consell Constitucional, que el 21 de maig va censurar dos dels articles més ambiciosos de la nova legislació sobre les llengües regionals.

256


A Perpinyà, la protesta va començar a la plaça Catalunya i va concloure a la del Castellet. Darrere pancartes amb missatges de Defensem la llengua i Perquè visquin les nostres llengües, centenars de persones van recórrer el centre per expressar el seu malestar. Entre elles es trobaven defensors històrics del català a la Catalunya del Nord i integrants de les seccions locals de l’ANC, Òmnium i la Plataforma per la Llengua i d’escoles associatives com ara Arrels i La Bressola, que se senten amenaçades per la sentència del Constitucional, tot i que aquesta afecta els centres públics. També van participar-hi diferents polítics del Principat —com ara Laura Borràs, Quim Torra i la flamant consellera Gemma Geis— i de la Catalunya del Nord, per exemple, Nicolas Garcia, batlle d’Elna i vicepresident del Consell Departamental dels Pirineus Orientals. “És lamentable la pulsió que senten els grans estats per no reconèixer-se en la seva riquesa i diversitat lingüística. Les llengües no han de ser als tribunals. Les llengües han de ser a les escoles”, va assegurar la presidenta del Parlament català, en unes declaracions al 3/24. A més de Perpinyà, van celebrar-se manifestacions en nombroses localitats, com ara Colmar (en defensa de l’alsacià), Llemotges i Valença (per l’occità), Lo Mont de Marçan (pel gascó) i Bastia, a l’illa de Còrsega (pel cors). Les més importants van tenir lloc a Guingamp i Baiona, on van concentrar-se uns quants milers de persones. Tota una mostra de la diversitat lingüística dels territoris francesos, malgrat els obstacles de l’Estat i un nombre de parlants que minva i cada vegada més envellit. “Avui, les nostres llengües estan més amenaçades que mai en la seva existència, després de la decisió del Consell Constitucional de prohibir l’ensenyament per immersió”, lamentava en un comunicat el col·lectiu Pour que Vivent Nos Langues, que va convocar les protestes. Gràcies a la pressió d’associacions locals, l’Assemblée Nationale va aprovar, a l’abril, la primera llei que promou els idiomes locals en la història de la Cinquena República. Tanmateix, uns 60 diputats, la majoria del partit del president Emmanuel Macron, van presentar un recurs d’inconstitucionalitat. L’equivalent francès del Tribunal Constitucional va tombar dos dels articles més ambiciosos: el que autoritzava l’aprenentatge en immersió lingüística a les escoles públiques i el que permetia l’ús en el registre civil de signes diacrítics que no existeixin en francès. Escoles associatives Després del malestar provocat per la sentència, Macron va defensar, dimecres, que aquesta no afectarà les escoles associatives i privades que aposten per la immersió lingüística. El primer ministre, Jean Castex, exalcalde de Prada, va anunciar la creació d’una comissió parlamentària per estudiar la situació. Uns anuncis que no contradiuen la decisió del Constitucional, però que intenten calmar la indignació poques setmanes abans de les eleccions regionals a l’Estat francès.

257


Les llengües no han de ser als tribunals. Les llengües han de ser a les escoles Laura Borràs PRESIDENTA DEL PARLAMENT

Les nostres llengües estan més amenaçades que mai en la seva existència després de la decisió COMUNICAT DEL COL·LECTIU POUR QUE VIVENT NOS LANGUES

Demanem que la primera trobada pel Pacte Nacional per la Llengua es faci a l’escola Arrels Dolors Sabater DIPUTADA DE LA CUP

Reunió a Perpinyà del Pacte Nacional per la Llengua Entre els manifestants hi havia la diputada de la CUP Dolors Sabater, i altres integrants del partit, que va fer la petició al nou govern de la Generalitat perquè la primera reunió pel Pacte Nacional per la Llengua es faci a l’escola pública Arrels de la capital de la Catalunya del Nord i així és visibilitzi la unitat lingüística dels Països Catalans. “Volem que sigui aquí i que serveixi com un gest de compromís”, va assegurar. Va lamentar que l’agressió és ara a la Catalunya del Nord per part de l’Estat francès, “però sota l’Estat espanyol, la llengua és amenaçada arreu del territori”. Per la seva banda, la diputada al Congrés d’ERC Montse Bassa, que també hi va assistir, així com altres càrrecs i militants del partit, va reclamar la necessitat de “defensar el dret d’educar en català”. “Per més Suprems i Constitucionals que hi hagi, nosaltres sempre serem al peu del canó”, va reblar. La diputada, en una piulada, hi va afegir que “només hi ha un camí que garanteixi la supervivència de la nostra llengua: República Catalana i independència dels Països Catalans”. El president de l’Associació La Bressola, Jean Sébastien Haydn, explicava el malestar entre les famílies que escolaritzen els seus fills en català: “És una lluita contra l’Estat francès. Han d’entendre que les llengües minoritàries són un patrimoni i part de la història d’aquest país.” La directora de l’escola pública Arrels de Perpinyà, Elena Gual, insistia en la necessitat de fer-se sentir, perquè “demà, pot ser que ens diguin que no podem ensenyar més en català”. https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/7-editorials/1977342-franca-no-respecta-lesllenguees.html

258


Manifestation pour l’école en catalan : « Nos langues font partie du patrimoine de la France » L’indépendant 30/05/2021

259


260


261


262


2000 personnes ont manifesté en soutien à la langue catalane, dans les rues Perpignan Actu.fr 31/05/2021

2 000 personnes ont manifesté en soutien à la langue catalane, dans les rues de Perpignan Samedi 29 mai 2021, la manifestation pour la défense de la langue catalane et de son enseignement a réuni 2 000 personnes à Perpignan (Pyrénées-Orientales).

2000 personnes dans les rue de Perpignan. (©Jeanne Mercier) Par Rédaction d'OccitaniePublié le 31 Mai 21 à 14:39

La manifestation organisée samedi 29 mai constitue la plus grosse manifestation perpignanaise depuis le début de la crise sanitaire. Environ 2 000 personnes (selon les organisateurs) ont répondu à l’appel des organisations de défense des langues régionales telles que l’APLEC (Associació Per a L’Ensenyament del Català) ou le Collectif pour que vivent nos langues. De nombreux élus de la Catalogne Nord étaient présents, mais aussi beaucoup de familles avec leurs enfants scolarisés dans des établissements enseignant partiellement ou totalement en langue catalane.

263


Sur la loi Molac La colère des manifestants vient de la décision du Conseil Constitutionnel, le 21 mai dernier, de censurer deux articles de la Loi Molac relative à la protection et à la promotion patrimoniale des langues régionales, adoptée à la grande majorité au Parlement le 8 avril 2021. Ces deux articles qui ont été jugés inconstitutionnel concernent l’enseignement immersif dans le public et l’utilisation des signes diacritiques dans l’état civil.

Discrimination progressive Les défenseurs de l’enseignement catalan, tels le président de l’école immersive La Bressola, Joan Sebastià Haydn, maintiennent que c’est une opportunité pour les élèves et leurs familles mais aussi pour l’offre pédagogique de l’enseignement public. La négation des langues régionales dans un cadre public favorise l’offre privée et équivaut à leur discrimination progressive. https://actu.fr/societe/2-000-personnes-ont-manifeste-en-soutien-a-la-langue-catalanedans-les-rues-de-perpignan_42240628.html

264


Joan-Sebastià Haydn: “No necessitem que tolerin la nostra existència, sinó un reconeixement legal” Vilaweb 31/05/2021

Joan-Sebastià Haydn: “No necessitem que tolerin la nostra existència, sinó un reconeixement legal” Entrevista al president de la xarxa d'escoles immersives Eskolim sobre els efectes de la censura del Constitucional i les manifestacions de dissabte per tot l'estat francès

Per: Arnau Lleonart Fernàndez i Albert Salamé (fotografies)

Catalans, occitans, bascs, bretons, corsos i alsacians van manifestar-se dissabte per tot l’estat francès contra la censura del Consell Constitucional a la llei de llengües que impedeix l’educació immersiva en llengües anomenades regionals. Aquest era un punt clau de la llei, que obria la porta a estendre la immersió en el sistema educatiu públic, però la decisió del Constitucional no tan sols ho impedeix, sinó que posa en perill l’educació immersiva a centres concertats. Dissabte, a Perpinyà, un dels portaveus de la mobilització va ser Joan-Sebastià Haydn, president de la xarxa d’escoles immersives Eskolim, que agrupa els centres de la Bressola, en català; Seaska, en basc; Diwan, en bretó; Calandreta, en occità; ABCMZweisprachigkeit, en alsacià; i Scola Corsa, en cors. Parlem amb ell per analitzar l’impacte de les manifestacions del cap de setmana i les possibles conseqüències de la decisió del Constitucional. —Hi haurà un abans i un després de les manifestacions de dissabte? —Parlem d’uns 40.000 manifestants a tot l’estat francès, amb força suport de càrrecs electes de quasi tots els partits. El president Macron i el primer ministre Castex hi han reaccionat dient que les llengües regionals i el seu ensenyament s’han de salvaguardar i han ordenat als diputats de fer una comissió que ens rebrà als presidents de les entitats que fan escoles immersives. Hi ha una certa incomoditat al govern amb el tema, perquè hem reaccionat amb

265


força. Esperem que hi hagi un canvi de posició i demanem la modificació de la constitució francesa, perquè ens impedeix de ser reconeguts i legitimats. —S’ha evidenciat un canvi important en la política de l’estat francès; per primer cop, els jacobins són minoria i els partidaris de protegir les llengües autòctones, majoria. —La societat francesa ha canviat, però la constitució no s’hi ha adaptat. La promoció de les llengües regionals ara és un tema de consens entre la població i els càrrecs electes, quan cinquanta anys enrere encara era un tema que es considerava que dividia la República. És un canvi radical. Això, els càrrecs electes ho han entès i s’ho han fet seu, però l’estat francès encara no. I la constitució, encara menys. —Aquest canvi social pot fer que més pares vulguin escolaritzar els seus fills en les llengües autòctones dels territoris? —La demanda ara ja era forta, perquè tenim llista d’espera a les escoles. No podem pas acollir tota la mainada que s’hi voldria inscriure. Sabem que si demà l’estat francès legitima la immersió en llengües regionals com a sistema educatiu, encara tindrem més demanda perquè hi ha la voluntat per una part de la població de retrobar les seves arrels i un sentit d’identitat territorial. És part de la diversitat d’identitat i cultural de l’estat francès construïda gràcies a l’agrupació de territoris amb llengües i cultures pròpies. —Com han rebut les mobilitzacions, els cercles de poder i la premsa més jacobina? —Comencem a veure certs canvis en la premsa francesa. Veiem aparèixer preses de possessió força positives que defensen les llengües i les cultures regionals. És un canvi molt recent, fa uns anys no teníem cap article que anés a favor d’aquestes llengües. Les manifestacions han tingut un cert ressò, perquè és un tema gros per a l’estat. No és un petit grup de ciutadans o de militants, sinó una franja important de la població francesa afectada directament per la decisió del Consell Constitucional. En canvi, amb els alts funcionaris i directors de serveis ministerials és més complicat. Sovint s’han format a l’escola francesa d’administració, que té un model molt jacobí. No entenen pas el perquè de tot això, per ells només hi ha una llengua francesa, i d’aquesta manera es vincula el tema de la República indivisible. Això ho fa més complicat.

266


Joan-Sebastià Haydn fent un dels parlaments a la manifestació a Perpinyà.

—Creieu que el govern francès farà els canvis necessaris per a protegir l’escola immersiva, com han dit Macron i Castex? —Nosaltres no necessitem que tolerin la nostra existència, sinó un reconeixement legal. La tolerància pot desaparèixer d’un dia per l’altre per un canvi de govern o el que sigui. Amb la decisió del Consell Constitucional els nostres sistemes educatius es poden posar en qüestió, necessitem un reconeixement del nostre model. Tenim uns convenis amb el Ministeri d’Educació que poden qüestionar-se si no complim la paritat entre el francès i les nostres llengües. El perill és aquest. Nosaltres existim perquè fem immersió en llengua regional i volem formar parlants en aquestes llengües, nins que siguin bilingües. Llur llengua materna és el francès, no la perden, i s’hi afegeix la llengua pròpia del territori. Fem classes de francès segons els criteris del Ministeri d’Educació i els nostres alumnes tenen un nivell de francès més bo que en altres escoles, però la nostra raó d’existir és la immersió. Hi ha un perill real que el Constitucional no ens reconegui el model i es posi en qüestió el nostre conveni amb l’estat. —Prepareu més mobilitzacions? —Tenim prevista aviat una reunió de la xarxa Eskolim amb el col·lectiu Perquè Visquin les Nostres Llengües per a preparar la continuació de les mobilitzacions. Hem de fer balanç de les manifestacions de dissabte i valorar quines accions podem posar en marxa d’aquí a final de curs i en la tornada de les vacances. El primer ministre ens ha promès que ens rebria aviat i som a l’espera d’aquesta trobada per fer valdre els nostres arguments i trobar la via legal per a continuar existint. A Eskolim estudiem la possibilitat de presentar recursos jurídics a la justícia europea o francesa.

267


—Creieu que aquesta qüestió marcarà el cicle d’eleccions que començarà aviat i acabarà amb les eleccions presidencials de l’any vinent? —Dissabte vam veure que quasi tots els partits eren presents a les manifestacions i vam tenir el suport formal de tots els presidents de regió. És un bon senyal. Pensant en les eleccions presidencials, potser és el moment de fer la proposta de canvi de la constitució per a recollir la diversitat lingüística francesa. Pot ser un tema important en la campanya de les presidencials, si no es fa abans. https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-sebastia-haydn-eskolim-entrevista/

268


Projecte d’escola / projete lingüístic / immigracions? Racó Català 01/06/2021

Projecte d'escola/ projecte lingüístic/ immigracions? JOAN-PERE LE BIHAN RULLAN 01.06.2021 05.00 H

No cal ser un gran sociolingüista per adonar-se que tant a la societat com a l'escola l'ús social de la llengua, i fins i tot l'ús docent (particularmenta secundària) han experimentat una gran davallada aquests darrers anys. Paral·lelament hom n'ha comprovat l'empobriment amb la multiplicació de barbarismes tant de vocabulari com de construcció (calcs del castellà) fenomen que moltes persones denuncien que ja ha arribat als mitjans de comunicació. En qualsevol país europeu aquestes constatacions haurien suposat un reforç de la llengua vehicular oficial del sistema educatiu. Tanmateix la resposta a aquest fenomen sovint ha consistit a parlar de l'increment de l'ensenyament de terceres llengües (necessari però que no resol la qüestió cabdal que sembla que s'hagi evitat curosament de plantejar). En efecte en el marc d'aquestes reflexions que haurien de pretendre a la integració del conjunt dels alumnes no s'ha recordat l'objectiu de dur a la pràctica una veritable immersió en la llengua que ens caracteritza com a societat ( la qual cosa no priva d'aprendre'n d'altres). En poques paraules les propostes d'evolució pedagògica han eludit el problema més greu que la llengua ha patit d'ençà del decret de nova planta: la substitució que la dictadura franquista anhelava la podria aconseguir el règim que, amb vernís democràtic, es va crear per substituirlo. El Manifest Koiné signat per tantes personalitats del món de la llengua, de la cultura i de la docència llançà un crit d'alarma, fa més de cinc anys, sobre el que ara molts anomenen “emergència lingüística”. Podem trobar sorprenent que personalitats polítiques que no tenen especial competència en la matèria es permetin d'opinar sobre “l'oportunitat” d'aquest Manifest. Sembla que algúns vulguin evitar que es faci un veritable diagnòstic de la situació. El pretext en seria que no es pot exposar que la immigració va ser utilitzada pel règim per fer créixer als Països Catalans un “sentiment espanyol” . Com ho recordava el malaguanyat Manuel Cuyàs, l'expresident del gobierno Leopoldo Calvo Sotelo va afirmar l'any 1983 que “Hay que fomentar la inmigración de gentes de habla castellana para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta” i, més endavant“la jugada maestra para nuestros intereses fue llenar Cataluña i Valencia de españoles”. Un amic sociolingüista em deia fa poc que aquest tema “és nitroglicerina”... Efectivament sembla, com dèiem, que els partits no volen esmentar-ho per por que els descendents de la immigració se sentin assenyalats.... Creiem però, que explicant els fets no s'assenyala ningú. També creiem que els immigrants (de qualsevol país) tenen tota la capacitat, amb la informació adequada, per analitzar un propòsit polític: com a ciutadans de Catalunya no se'ls ha d'ocultar res, sobretot si poden descobrir que varen ser utilitzats pels successius governs centrals per aconseguir llur objectiu de substitució lingüística que alguns ja anomenen “genocidi lingüístic”. Molts descendents de la immigració apreciarien molt poc d'haver estat objecte de manipulació política per part d'en Franco o dels seus hereus.( molts dels líders catalans tenen cognoms castellans) Tampoc els deu agradar particularment de ser tractats de

269


manera “paternalista” per alguns polítics que els voldrien camuflar la realitat històrica com si fossin ciutadans de segona: justament perquè tenen tot el dret de ser ciutadans de primera han de tenir accés a tota la informació concernint el país que els ha acollit. La recuperació de la llengua s'ha de fer també amb la col·laboració de tots els immigrants que s'han instal·lat amb esperit d'integració i no amb una mentalitat ( que tant pot ser de dretes com subtilment d'esquerres) de “cruzada nacional”. Per això l'escola n'hauria de ser un dels pilars efectius. L'escola catalana... Un model d'èxit? Molts han presentat l'escola en català com un “model d'èxit”. Efectivament es pot dir que aquest model ha permès a una gran part de l'alumnat ( per exemple de barris nocatalanoparlants) de tenir un contacte amb la llengua que, altrament, no haurien pogut tenir... Aquest contacte (per altra banda imprescindible) no és suficient per qualificar d'exitós el model educatiu de Catalunya i de la resta dels Països Catalans: El contacte amb el català que esmentàvem permet una comprensió superficial, però no permet, en particular als alumnes amb més dificultats, de dominar conceptes, expressions, girs, que són eines indispensables per a l'elaboració del pensament i per a la seva expressió rigorosa...(aquestes mancances afecten tothom i més particularment els nouvinguts) Pensem que, en el cas d'un alumne no-catalanoparlant ( família i barriada) escolaritzat a un centre on només el mestre li parla en català, l'exposició a la llengua serà, a tot estirar, de 7 % de la seva vida conscient, ja que a les converses amb companys, als jocs de pati, de barri, la vida familiar, els mitjans de comunicació habituals, etc. no es fa servir la llengua pròpia del país, ( estudi publicat fa anys per Philippe Hammel Director de l'Institut Superior de les Llengües de la República Francesa). En una situació semblant el més habitual (ara gairebé tothom ho sap) és que els alumnes catalanoparlants (que sovint són els únics “bilingües” reals, és-a-dir capaços d'expressar-se indistintament en qualsevol de les dues llengües) s'adrecin a aquests nouvinguts en castellà senzillament potser perquè pensen que s'hi entendran més fàcilment o perquè segueixen l'exemple dels pares que, condicionats pel franquisme, continuen pensant que parlar en català amb un “foraster” ( que pot haver nascut aquí!) és de “mala educación”... Una qüestió delicada: A banda de les afirmacions dels responsables polítics d'ensenyament que proclamen un “èxit” del model que no s'acaben de creure (en tinc molts exemples privats que probablement volen evitar de desanimar l'electorat i les famílies), també hi trobem una mena de corporativisme: alguns docents , (potser cada vegada menys) no veuen amb bons ulls que es critiqui el model justament perquè en formen part ( o en formaven part) i se senten al·ludits, de fet sense motiu, quan es posa en causa... Això dificulta una reflexió fonamentada i serena (pròpia d'un Govern) sobre les mesures que caldria prendre que donar més eficàcia al conjunt. Evidentment a tot això cal afegir les traves que certs partits anti-catalans (declarats o no) han anat multiplicant durant els darrers decennis per impedir la plena implantació d'un ensenyament català comparable amb allò establert a tots els cantons suïssos sigui quina en sigui la llengua.

270


El darrer Conseller d'ensenyament havia renunciat a tractar el problema, fins-i-tot a exigir que els docents féssim servir la llengua pròpia com a llengua vehicular. ( tenim exemples de deixadesa de la inspecció en aquests casos). La Generalitat fins ara no ha aplicat la seva pròpia reglamentació. Cal reconèixer que, tenint en compte la magnitud del problema, el més fàcil és mirar cap a una altra banda: avui en dia sembla més fàcil de parlar d'independència que d'ús de la llengua. Tanmateix, hom es pot demanar quin sentit tindria aquesta independència si la substitució lingüística s'acabés de dur a terme. Acabem d'escriure aquestes ratlles l'endemà de la investidura del nou President de la Generalitat. Comprovem que durant el seu parlament ha esmentat aquest greu problema que afrontem. Podem realment esperar que el nou Conseller d'Ensenyament, amb els altres consellers concernits, encari decididament aquesta qüestió, i creï les condicions tant d'organització del sistema educatiu, de llengua vehicular i d'ús social que permetin tornar a la llengua, a la cultura i, en definitiva al país, el dinamisme que necessita enfront dels reptes de futur? A un proper article intentarem de veure, basant-nos en experiències concretes i comprovables, com es poden crear centres que permetin un ús social i lúdic del català tot desenvolupant el sentit cívic de l'alumnat. https://www.racocatala.cat/opinio/article/52260/projecte-descola-projectelinguistic-immigracions

271


Carta-pressing pressing de totes les regions franceses a Macron: “Volem immersió” El Nacional 02/06/2021

Carta-pressing pressing de totes les regions franceses a Macron: "Volem immersió" Lluís Bou Foto: Amics de la Bressola Barcelona. Dimecres, 2 de Juny 2021. 21:04

Els presidents de totes les regions ffranceses ranceses han enviat una carta al president de la República, Emmanuel Macron, per fer pressió a favor de la immersió, després de les multitudinàries manifestacions que es van celebrar el cap de setmana passat a Perpinyà i a altres localitats de zones amb llengua engua pròpia diferent al francès. En la missiva, els presidents reclamen que l'Estat "asseguri definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals",, cosa que és una demanda creixent. "En poques setmanes, pel que fa a la protecció i promoció de les llengües regionals, hem passat de la satisfacció de la incomprensió", assenyalen, al·ludint al fet que l'Assemblea francesa va aprovar la llei per àmplia majoria però després el ministeri d'Educació va impulsar que un grup de diputats de Macron la p portessin ortessin al Constitucional. L'alt tribunal francès va tombar la immersió i va mantenir mantenir-se se en el dogma jacobí que la llengua de la República és el francès.

272


Per als presidents de les regions, la decisió del Constitucional és un “revés incomprensible”. "Volem trobar amb vosaltres els mitjans per assegurar definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals, sigui en escoles públiques o en associacions, així com els mitjans per autoritzar la presència de diacrítics en l'estat civil", assenyalen. "A partir del curs vinent escolar ho devem a famílies, nens i associacions", ha afegit, segons informa Ouest France. La carta argumenta que el multilingüisme afavoreix el coneixement d'idiomes, a causa de la flexibilitat que s'adquireix, i per això creuen que també en sortirà beneficiat el francès. Entre els firmants de la missiva hi ha la presidenta d'Occitània, Carole Delga, on està inclosa la Catalunya Nord des de la reforma que va impulsar Manuel Valls quan era primer ministre. Els altres signants són Renaud Muselier (Regió Sud, antiga PACA); François Bonneau (Centre Vall del Loira); Valérie Pécresse (Illa de França); Marie-Guite Dufay (BorgonyaFranc Comtat); Hervé Morin (Normandia); Alain Rousset (Nova Aquitània); Jean Rottner (Gran Orient); Loïg Chesnais-Girard (Bretanya); Laurent Wauquiez (Alvèrnia-Roine-Alps); Gilles Simeoni (Còrsega); Xavier Bertrand (Alts de França); Christelle Morancais (País del Loira). La convocatòria de la manifestació de Perpinyà per defensar el dret a l'ensenyament en català a França va ser tot un èxit. Prop de 3.000 persones es van concentrar a la plaça Catalunya de la ciutat amb pancartes a favor de la immersió lingüística. Els assistents reclamaven que es mantingui el text legislatiu que va aprovar l'Assemblea de França i reivindicaven aquestes llengües com un "patrimoni" de l'estat. A la marxa, hi van assistir directors d'escoles públiques que ensenyen en català i també de La Bressola, a més d'alcaldes i moltes famílies que van carregar contra la gestió d'Emmanuel Macron, a qui consideren "còmplice", ja que la majoria de diputats que van demanar la revisió del text són del seu partit. https://www.elnacional.cat/ca/politica/carta-pressing-regions-franceses-macronvolem-immersio_616028_102.html

273


Impulsen el primer disc de músiques urbanes per a nins amb artistes d’arreu dels Països Catalans Diari de Balears 03/06/2021

[VÍDEO] Impulsen el primer disc de músiques urbanes per a nins amb artistes d'arreu dels Països Catalans G.B. | 03 juny 2021

Tweet0

Les Escoles La Bressola de Catalunya Nord han impulsat l'edició i producció del primer disc de músiques urbanes per a nins. El treball ha estat composat i produït pel duet de Mataró The Tyets, qui han adaptat els poemes del llibre 'Animalari' (Cruïlla, 2007) d'Enric Larreula. El disc, titulat 'Animalari urbà' (Luup Records, 2021), es distribuirà a totes les plataformes digitals a partir del divendres 4 de juny, acompanyat d'un clip de la cançó 'El ratolí', realitzat per Sebi Escarpenter, i intepretada per The Tyets i un cor d'infants de les Escoles La Bressola. El disc es distribuirà en format físic a partir del proper mes de juliol.

274


El primer avançament del disc, en format vídeo lyric, és la cançó 'El porc', interpretada per Ariox. Al disc hi participen artistes d'arreu dels Països Catalans: The Tyets, Andana, Yung Rovelló i Ariox del Maresme, Baaldo de Mallorca, Yung Rajola de les comarques de Ponent, Pol Bordas i Malson Atmosfèric del Gironès, Julià Leone, Juan Galán i Roots de la Catalunya Nord, Maluks del País Valencià i Pepet i Marieta de les Terres de l'Ebre. 'Animaliari urbà' compta també amb la participació del d'un cor d'infants de les Escoles La Bressola en dues cançons. Les il·lustracions del disc han anat a càrrec de la dibuixant Duna Llobet. La producció del disc és un encàrrec de l'associació Amics de la Bressola al Grup Enderrock, per a visibilitzar la feina de les escoles La Bressola a la Catalunya Nord. La producció del disc ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística. Amics de la Bressola és una entitat amb més de 500 socis sensibles a la tasca que desenvolupa la Bressola, que procura divulgar-la i obtenir suports morals, materials i econòmics per a dotar la Bressola de mitjans: tots els recursos que aconsegueix l'associació es destinen íntegrament a la Bressola. Cançons del disc 01. El ratolí (The Tyets & Cor Bressola) 02. El porc (Ariox) 03 .La cuca de Mallorca (Baaldo) 04. La girafa (The Tyets & Cor Bressola) 05. El colom (Yung Rajola) 06. La tortuga (Andana) 07. El pingüí (The Tyets & Yung Rovelló) 08. L'aranya (Pol Bordas & Malson Atmosfèric) 09. El lleó (Julià Leone & Juan Galán & Roots) 10. El poll (Maluks) 11. El grill (Pepet i Marieta) 12. El gripau (The Tyets) Tweet0

https://www.dbalears.cat/cultura/2021/06/03/352615/video-impulsen-primer-discmusiques-urbanes-per-nins-amb-artistes-arreu-dels-paisos-catalans.html

275


La Bressola impulsa el primer disc de músiques urbanes en català per a infants La República 03/06/2021

La Bressola impulsa el primer disc de músiques urbanes en català per a infants Produït per The Tyets i realització del Grup Enderrock compta amb la participació de grups i cantants d’arreu dels Països Catalans REDACCIÓ03/06/2021

The Tyets, els productors del disc que es publica demà. La Bressola FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreu

La Bressola impulsa el primer disc de músiques urbanes per a la mainada i el jovent. El disc adapta el poemari ‘Animalari urbà’, llibre d’Enric Larreula (escriptor i president d’honor de La Bressola i un dels seus membres fundadors), amb tot un seguit de col·laboradors d’arreu dels Països Catalans. El primer avançament és la cançó “El porc”, interpretada per Ariox i acompanyada d’un video lyric. https://twitter.com/enderrock/status/1400405864767442950

276


https://twitter.com/LaBressola/status/1400397005353017349 Animalari urbà es distribuirà en format digital demà 4 de juny, juntament amb un clip, i en format físic a partir del mes de juliol. El treball ha estat compost i produït pel duet de Mataró The Tyets, que han adaptat els poemes del llibre Animalari (Cruïlla, 2007) d’Enric Larreula. El disc, titulat Animalari urbà (Luup Records, 2021), es distribuirà a totes les plataformes digitals acompanyat d’un clip de la cançó “El ratolí”, realitzat per Sebi Escarpenter, i intepretada per The Tyets i un cor d’alumnes de La Bressola. Al disc hi participen artistes d’arreu dels Països Catalans: The Tyets, Andana, Yung Rovelló i Ariox del Maresme, Baaldo de les Illes Balears, Yung Rajola de les comarques de Ponent, Pol Bordas i Malson Atmosfèric del Gironès, Julià Leone, Juan Galán i Roots de la Catalunya Nord, Maluks del País Valencià i Pepet i Marieta de les Terres de l’Ebre. Les il·lustracions del disc han anat a càrrec de la dibuixant Duna Llobet. La producció del disc és un encàrrec de La Bresssola al Grup Enderrock i vol donar ressò a la tasca que fan les escoles La Bressola des de fa gairebé 45 anys: escola catalana i en català a la Catalunya Nord. La producció del disc ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística.

https://www.larepublica.cat/altres-categories/cultura/la-bressola-impulsa-elprimer-disc-de-musiques-urbanes-en-catala-per-a-infants/

277


El primer disc de músiques urbanes amb artistes d’arreu dels Països Catalans Racó Català 03/06/2021

El primer disc de músiques urbanes amb artistes d'arreu dels Països Catalans Les Escoles Bressola impulsen la producció i publicació d'aquest volum coordinat per The Tyets CULTURA03.06.2021 12.00 HREDACCIÓ

Portada del disc \'Animalari urbà\', impulsat per la Bressola Autor/a: Duna Llobet

The Tyets, un dels grans referents de la música urbana nacional, són els compositors i productors d''Animalari urbà' (Luup Records, 2021), el primer disc de músiques urbanes per a nens, impulsat per La Bressola de Catalunya, gestionat pel Grup Enderrock i amb el suport del Departament de Cultura. La xarxa de centres educatius de la Catalunya Nord s'ha encarregat de finançar la producció i l'edició d'un treball basat en el poemari 'Animalari' d'Enric Larreula. L'obra està disponible a totes les plataformes digitals a partir del 4 de juny i comptarà amb un primer clip de la cançó 'El ratolí', interpretada pels mateixos The Tyets i el cor d'infants de les Escoles La Bressola. El disc es distribuirà en format físic a partir del pròxim mes de juliol.

278


'Animalari urbà' té un primer avançament, en format videolyric del tema "El porc", interpretat per Ariox. El disc és una excel·lent radiografia de l'escena dels ritmes urbans dels Països Catalans: The Tyets, Andana, Yung Rovelló i Ariox del Maresme, Baaldo de Mallorca, Yung Rajola del Segrià, Pol Bordas i Malson Atmosfèric del Gironès, Julià Leone, Juan Galán i Roots de la Catalunya Nord, Maluks del País Valencià i Pepet i Marieta de les Terres de l'Ebre. El cor d'infants de les Escoles La Bressola també hi pren part en dues cançons. Les il·lustracions del disc són obra de Duna Llobet. https://www.racocatala.cat/noticia/52301/primer-disc-musiques-urbanes-artistesdarreu-dels-paisos-catalans

279


Es presenta “Animalari urbà”, el primer disc de músiques urbanes amb artistes d’arreu dels Països Catalans Viasona 03/06/2021

Es presenta 'Animalari urbà', el primer disc de músiques urbanes amb artistes d'arreu dels Països Catalans Les Escoles Bressola impulsen la producció i publicació d'aquest volum coordinat per The Tyets

Portada del disc 'Animalari urbà', impulsat per la Bressola / Duna Llobet 3 de juny 2021, 12:50hRedacció

The Tyets, un dels grans referents de la música urbana nacional, són els compositors i productors d' Animalari urbà (Luup Records, 2021), el primer disc de músiques urbanes per a nens, impulsat per La Bressola de

280


Catalunya, gestionat pel Grup Enderrock i amb el suport del Departament de Cultura. La xarxa de centres educatius de la Catalunya Nord s'ha encarregat de finançar la producció i l'edició d'un treball basat en el poemari 'Animalari' d'Enric Larreula. L'obra està disponible a totes les plataformes digitals a partir del 4 de juny i comptarà amb un primer clip de la cançó 'El ratolí', interpretada pels mateixos The Tyets i el cor d'infants de les Escoles La Bressola. El disc es distribuirà en format físic a partir del pròxim mes de juliol. L'àlbum Animalari urbà té un primer avançament, en format videolyric del tema "El porc", interpretat per Ariox. El disc és una excel·lent radiografia de l'escena dels ritmes urbans dels Països Catalans: The Tyets,Andana,Yung Rovelló i Arioxdel Maresme, Baaldo de Mallorca, Yung Rajola del Segrià, Pol Bordas i Malson Atmosfèric del Gironès, Julià Leone, Juan Galán i Roots de la Catalunya Nord, Maluks del País Valencià i Pepet i Marieta de les Terres de l'Ebre. El cor d'infants de les Escoles La Bressola també hi pren part en dues cançons. Les il·lustracions del disc són obra de Duna Llobet. https://www.viasona.cat/noticia/2689/es-presenta-animalari-urba-el-primer-discde-musiques-urbanes-amb-artistes-darreu-dels-pai

281


The Tyets produeixen el primer disc de música urbana per a infants Enderrock 04/06/2021

The Tyets produeixen el primer disc de música urbana per a infants El projecte cultural La Bressola impulsa un disc de musicacions de l''Animalari' d'Enric Larreula Hi col·laboren Andana, Ariox, Yung Rovelló, Maluks, Pepet i Marieta, Baaldo, Yung Rajola, Pol Bordas, Malson Atmosfèric i Julià Leone Anna Tisora | 04/06/2021 a les 11:15h

The Tyets | Jaume Quílez

Després de més de dotze anys del projecte cultural que uneix les escoles de la Catalunya Nord amb la música d'arreu dels Països Catalans -La Bressola-, avui es publica el disc Animalari urbà (Luup Records, 2021), que ha comptat amb la producció del duet maresmenc The Tyets. El nou recopilatori comprèn dotze musicacions de poemes del barceloní Enric Larreula fetes per The Tyets, amb la col·laboració de gairebé una desena d'artistes d'arreu del territori.

282


El nou àlbum es titula Animalari urbà en relació amb els temes que s'hi troben a l'interior, titulats tots ells amb noms d'animals com "El ratolí", "El porc", "El poll" o bé "La girafa". L'adjectiu urbà fa referència al gènere pel qual s'ha apostat en aquesta ocasió: la música urbana. The Tyets confessa que "ha estat un doble repte, per una banda fer música per a infants i gent molt jove, i per l'altra, musicar poemes, una tècnica que no havíem utilitzat mai". Tres de les cançons adaptades han estat musicades i interpretades pels mataronins The Tyets, i en la resta, s'hi troben els talents de bandes com la valenciana Maluks, l'emergent Ariox, el barceloní Yung Rajola, el mallorquí Baaldo o el gironí Pol Bordas. També hi participen Andana, Pepet i Marieta o Julià Leone amb Juan Galán i Roots. I, en un parell d'ocasions, The Tyets sona conjuntament amb el cor d'una de les escoles de La Bressola. Els mataronins expliquen que "hem escollit cares noves i artistes que estiguessin a l'altura del projecte. La majoria d'ells, ja els coneixíem d'altres ocasions".

Tot plegat, ha estat enregistrat, mesclat i produït als estudis La Kate, de Mataró, altrament conegut com a casa dels The Tyets, on darrerament hi han produït treballs com el seu darrer disc, El pipeig (Luup Records, 2020). Per la seva banda, l'artista plàstica Duna Llobet s'ha encarregat de donar vida visual al disc, amb cadascuna de les il·lustracions que s'hi inclouen, i Jaume Quílez n'ha estat el fotògraf. Quant al clip, "El ratolí", que avui mateix veu també la llum, ha estat realitzat per Sebi Escapenter.

283


The Tyets a l'estudi La Kate Foto: Arxiu

Les escoles de La Bressola, pioneres a practicar la immersió lingüística al territori després de la prohibició del català l'any 1700, celebren 225 anys des del naixement de la primera d'aquestes, situada a Perpinyà, Rosselló, l'any 1976. Fa més d'una dècada que, amb l'objectiu d'establir un lligam cultural entre la Catalunya Nord i la resta dels Països Catalans, va néixer la idea de fer un projecte musical de La Bressola, inaugurat el 2008 amb el disc Musiquetes per la Bressola (Propaganda pel Fet!). "Tothom sap que el model francès és súper centralitzat, als anys 70 es van crear un grup d’escoles concertades que proposaven fer educació en català, sobretot impulsat per terceres generacions, i tenen molta vida", comenta Oriol de Ramon, de The Tyets. Actualment, la Catalunya Nord acull ja vuit centres educatius pertanyents a aquesta associació cultural. El disc que demà surt a la llum, Animalari urbà, és un encàrrec de l'associació Amics de la Bressola al Grup Enderrock, i compta amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. https://www.enderrock.cat/noticia/22836/tyets-produeixen-primer-disc-musica-urbanainfants

284


Decàleg de llengua Racó Català 04/06/2021 PUBLICITAT

Decàleg de llengua DAVID VALLS 04.06.2021 05.00 H

1. El castellà és oficial a Catalunya no perquè algú hagi fet un acte de "caritat" sociolingüística envers els castellanoparlants de Catalunya –també hauria de ser oficial el gallec o l’amazic, si mirem els orígens de la majoria de nouvinguts–, sinó que és una oficialitat que ens ve del franquisme –i d'abans– amb l’únic propòsit de relegar –i eventualment exterminar– la llengua catalana. La intenció és bilinguitzar els catalanoparlants i protegir els privilegis dels castellanoparlants. Ni durant la "transició" ni aquests darrers anys ningú ha tingut els pebrots de posar-ho en dubte ni de mirar de canviarho, digui el que digui la seva 'Constitución'. 2. Tenim un problema demogràfic: som un 31% de catalanoparlants que teòricament hem d’assimilar des d’un punt de vista lingüístic i cultural un 69% de població que no és catalanoparlant ni ballen sardanes. I en quines condicions ho fem els catalanoparlants? Sense un estat a favor, parlants insegurs, abandó constant de la llengua, mitjans de comunicació majoritàriament en castellà, món socioeconòmic en contra de l’ús de la llengua, etc.: missió impossible. 3. Després de gairebé 40 anys de política lingüística el món empresarial i industrial de Catalunya viu d’esquena a la llengua, ja no parlo només d’etiquetatge de productes i atenció al client, sinó que de les comunicacions internes de les empreses, factures, albarans, etc. Grans empreses de Catalunya haurien fent més feina per a la llengua que qualsevol vídeo simpàtic d’aquests que, de tant en tant quan se’n recorden, fan per a intentar normalitzar el català. 4. Quant a l’escola, cal saber que la immersió sí que funciona. És un mètode efectiu. A la Catalunya Nord funciona amb les Bressola en un entorn altament advers per a la llengua catalana. A la Deutsche Schule d’Esplugues, els alumnes surten parlant alemany, fins i tot aquells que no el parlen a casa. Però, què passa amb el català en molts instituts de Catalunya? Doncs que la immersió no s’aplica per claudicació de professors i, de retruc, del departament d’Ensenyament. Cal recordar que la immersió és d’aplicació obligatòria, perquè és una llei. 5. L’escola sola no pot normalitzar la llengua. En molts barris i ciutats de Catalunya l’escola és l’únic lloc on els alumnes tenen un cert contacte amb el català, un contacte que s’acaba quan surten de l’escola. Cal que el contacte –la immersió en aquest cas– continuï fora de l’escola en el màxim d’àmbits possibles i això falla i molt. 6. En zones de majoria catalanoparlant els alumnes al·lòfons (no catalanoparlants), sí que viuen en un entorn d'immersió i aprenen no només el català, sinó que l'aprenen a utilitzar socialment en el seu entorn. En aquest cas, les escoles són un reforç. Però hi ha moltíssimes zones de Catalunya on passa a la inversa, els alumnes que venen amb el català de casa, a l'escola no només aprenen el castellà, sinó que aprenen a socialitzar-se en castellà. Alumnes, que a més, pateixen un alt grau d'interferència lingüística en el seu català, perquè estan tot el dia parlant en castellà. En aquest cas, l'escola és un gran agent castellanitzador per als alumnes que porten el català de casa.

285


7. Que no ens enganyin, que l’única immersió lingüística que hi ha hagut a Catalunya és la que els catalans hem estat sotmesos aquests últims 300 anys i que ha culminat amb èxit, perquè actualment tots els catalanoparlants som bilingües, ja sigui en castellà o francès. 8. Al capdavall es tractaria de poder néixer, viure i morir només sabent el català si així ho triem. El dret a no ser molestat per raó de llengua i de ser feliç en la llengua que ens han transmès des de generacions, també s'hauria de poder exercir. 9. Que el fet de ser catalanoparlant d’origen també estiguis obligat a saber el castellà o el francès, és un acte de colonització lingüística que en ple segle XXI es continua perpetuant i que s'hauria d'abolir. Els catalanoparlants tenim dret a decidir quina 2a, 3a, 4a... llengua volem aprendre, i no hem de passar sempre pel sedàs del castellà o el francès. A més, en una Catalunya on s’hi parlen 300 llengües, limitar-nos al castellà i per força és un concepte totalment obsolet i anacrònic, que només té sentit si pensem en termes colonials. 10. Fa molts anys que som lingüísticament sobirans i no hem exercit ni exercim aquesta sobirania. Claudiquem constantment de la nostra independència lingüística a la qual no li calen processos ni polítics ineptes i mentiders per a dur-la a terme. Estem preparats per a declarar la independència lingüística? doncs, va, la declarem ara? https://www.racocatala.cat/opinio/article/52297/decaleg-de-llengua

286


França aboca l’ensenyament de les llengües minoritzades a una incertesa encara més gran Racó Català 05/06/2021

França aboca l’ensenyament de les llengües minoritzades a una incertesa encara més gran Desenes de milers de persones es manifesten contra una decisió del Consell Constitucional que considera la immersió a l’escola pública contrària a la Carta Magna INTERNACIONAL05.06.2021 05.00 HNATIONALIA

La manifestació que ha transcorregut pel centre de Perpinyà aquest dissabte 29 de maig del 2021 Autor/a: Gerard Vilà

Perpinyà, Albi, Carcassona, Bastia, Baiona, Lilla, Guingamp o Baiona han estat algunes de les viles que han concentrat les protestes, convocades per les organitzacions del col·lectiu Perquè Visquin les Nostres Llengües, entre les quals la majoria d’escoles immersives associatives com La Bressola, Calandretas, Diwan, Seaska o ABCM. Notables han estat, sobretot, les manifestacions del País Basc (Baiona) i Bretanya (Guingamp), les dues que, segons l’organització, han reunit al voltant de 10.000 persones cadascuna. Des del País Basc, la federació d’escoles Seaska té clar que la immersió està ara “en perill” després que el Consell Constitucional hagi decidit que l’article 4 de la Llei Molac “ignora” l’article 2 de la Constitució francesa, el qual recull que “la llengua de la república és el francès”. “Per tant, [l’article] és contrari a la Constitució”, diu la decisió de la màxima autoritat constitucional de França. La Llei Molac va ser aprovada per l’Assemblea Nacional francesa el 8 d’abril. Oferia tres grans novetats: la possibilitat d’usar la metodologia immersiva a les escoles públiques, un

287


millor finançament per a les escoles immersives associatives i l’autorització de l’ús de signes diacrítics propis de llengües minoritzades (com ara la “ñ” del bretó) en els actes d’estat civil. El 22 d’abril, però, 60 diputats de la majoria governamental van presentar un recurs contra la Llei Molac davant del Consell Constitucional, que el 21 de maig va determinar la inconstitucionalitat de la immersió i també de l’ús dels diacrítics. En tots dos casos, hi ha una qüestió fonamental, segons el Consell: a França, la legislació no reconeix a ningú el dret d’usar una llengua que no sigui la francesa en les seves relacions amb l’administració o els serveis públics. Segons el Consell, la immersió i els diacrítics superen aquesta barrera. Canviar la Constitució o provar de resistir? Davant d’aquesta lògica, són diverses les veus que demanen de modificar la Constitució perquè aquesta incompatibilitat desaparegui. És la posició del col·lectiu Perquè Visquin les Nostres Llengües. Considera que seria inútil intentar aprovar una altra llei similar a la Llei Molac i opina que caldria modificar l’article 2 de la Constitució directament. També l’alcalde de Pau, François Bayrou, entén que és necessària una esmena constitucional. El 2008, quan es va introduir la menció a les “llengües regionals” a la Constitució, es va parlar de fer-ho en l’article 1. Les reaccions del nacionalisme francès i de diverses instàncies oficials van ser irades i finalment els idiomes minoritzats van ser relegats a l’article 75. Mentrestant, les possibilitats que obre la decisió del Consell Constitucional inquieten a moltes organitzacions que treballen a favor de les llengües minoritzades. No és ja que no es podrà introduir la immersió als centres públics, sinó que es genera incertesa respecte del futur de les escoles immersives associatives. El ministre d’Educació del govern francès, Jean-Michel Blanquer, ha avisat que la decisió “conduirà cap a algunes evolucions” en escoles com les Diwan. A propòsit d’això, aquestes escoles immersives bretones han reconegut que “a partir d’ara, ens trobem en terreny desconegut en matèria jurídica, financera i operativa”. És la incertesa de fins a quin punt la decisió del Consell tindrà efectes, també, sobre les escoles immersives associatives. Mentre, Seaska apunta que Blanquer té un “somni”: eliminar totalment el model immersiu, també a les escoles associatives, i substituir-lo pel “sistema bilingüe, que no crea parlants complets, de manera que les nostres llengües desapareguin”. La federació basca opina que les negociacions futures amb les autoritats franceses seran més complicades a causa de la decisió del Constitucional. En un comunicat aquest 26 de maig, el president de França, Emmanuel Macron, ha dit que havia demanat al govern francès i al Parlament que “trobin els mitjans de garantir la transmissió” de la diversitat lingüística, respectant “els marcs pedagògics àmpliament reconeguts des de fa mig segle”.

https://www.racocatala.cat/noticia/52309/franca-aboca-lensenyament-llenguesminoritzades-incertesa-encara-mes-gran

288


The Tyets produeixen el primer disc de música urbana per infants per La Bressola Barnafotopress.com 06/06/2021

The Tyets produeixen el primer disc de música urbana per infants per La Bressola Text – Luup Records. Foto – Jaume Quilez.

Mesos de feina que es fan realitat amb la publicació d'”Animalari Urbà”, el disc de La Bressola produït pels The Tyets on els de Mataró musiquen el poemari infantil i juvenil “Animari” d’Enric Larreula en clau urbana, siguent així el primer disc de música urbana infantil de Catalunya. El projecte va en pro de la inmersió lingüística de la llengua catalana al Nord de Catalunya i hi canten 9 artistes d’arreu del país celebrantne la diversitat d’accents i llenguatges. També hi ha dos temes amb la participació d’un cor de nens de les mateixes escoles.

©Jaume Quilez

Les Escoles La Bressola de Catalunya Nord han impulsat l’edició i producció del primer disc de músiques urbanes per a nens i nenes. El treball ha estat composat i produït pel duet

289


de Mataró The Tyets, que han adaptat els poemes del llibre Animalari (Cruïlla, 2007) d’Enric Larreula. El disc, titulat Animalari urbà (Luup Records, 2021), es distribuirà a totes les plataformes digitals a partir del divendres 4 de juny, acompanyat d’un clip de la cançó “El ratolí”, realitzat per Sebi Escarpenter, i intepretada per The Tyets i un cor de nens i nenes de les Escoles La Bressola. El disc es distribuirà en format físic a partir del proper mes de juliol. Al disc hi participen artistes d’arreu dels Països Catalans: The Tyets, Andana i Yung Rovelló del Maresme, Ariox del Vallès Oriental, Baaldo de les Illes Balears, Yung Rajola de les comarques de Ponent, Pol Bordas i Malson Atmosfèric del Gironès, Júlien Leone i Juan Galán de la Catalunya Nord, Maluks del País Valencià i Pepet i Marieta de les Terres de l’Ebre. Animaliari urbà compta també amb la participació del d’un cor de nens i nenes de les Escoles La Bressola a dues cançons. Les il·lustracions del disc han anat a càrrec de la dibuixant Duna Llobet i les fotografies del fotògraf Jaume Quilez. La producció del disc és un encàrrec de l’associació Amics de la Bressola al Grup Enderrock, per a visibilitzar la feina de les escoles La Bressola a la Catalunya Nord. Amics de la Bressola és una entitat amb més de 500 socis sensibles a la tasca que desenvolupa la Bressola, que procura divulgar-la i obtenir suports morals, materials i econòmics per a dotar la Bressola de mitjans: tots els recursos que aconsegueix l’associació es destinen íntegrament a la Bressola.

https://barnafotopress.com/2021/06/06/the-tyets-produeixen-el-primer-disc-de-musica-urbana-perinfants-per-la-bressola/

290


Remise de la médaille de la ville lors du conseil municipal L’Indépendant 06/06/2021

https://kiosque.lindependant.fr/reader/5df46a73-3bac-4a8d-9d2ab0e95fcde3f2?origin=%2Fl-independant%2Fedition-perpignan%2F2021-06-06

291


Guanyadors del XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell Balaguer Televisió 07/06/2021 PUBLICITAT

L’escriptora Maria Barbal i Farré i l’associació La Bressola, guanyadors del XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell Els premiats s’han anunciat durant l’ofrena floral al monument del comte Jaume d’Urgell per commemorar el 588è aniversari de la seva mort Per Balaguer Televisió

7, juny, 2021

Foto: Ràdio Balaguer / L’entrega dels guardons es va fer durant l’ofrena floral al monument del comte Jaume d’Urgell

L’escriptora Maria Barbal i Farré (Tremp, 1949) i l’associació La Bressola són els guanyadors del XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell. Els guardons, que atorga la Paeria de Balaguer, reconeixen aquelles persones i entitats dels països catalans que per la seva força cultural, la seva original

292


trajectòria i la gran capacitat de comunicació de la seva feina i obra, fan que siguin exemples per a fer més gran i més rica la xarxa natural i real dels països de parla catalana i dels seus ciutadans. Barbal és una escriptora catalana que recentment ha estat guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Estudià filologia Hispànica a la Universitat Central i exercí la docència a l’ensenyament secundari. Els primers treballs de l’autora se centren en el Pallars de la infantesa i l’adolescència, un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica. Una primera novel·la seva, Pedra de tartera, de ple en aquest cosmos, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors. Obres posteriors recullen paisatges més urbans. També és autora de narracions breus, novel·les per a joves i d’una obra de teatre. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’alemany, l’italià, el portugués, entre altres.

Foto: Cultura / L’escriptora Maria Barbal i Farré

Pel que fa a La Bressola, és tracta d’una associació cultural creada a Perpinyà l’any 1976 per a promoure una xarxa d’escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. Juntament amb La Calandreta, Diwan, les Seaska i les escoles ABCM-Zweisprachigkeit forma una confederació d’escoles bilingües a França, l’Eskolim. Aquesta agrupació d’escoles laiques va esdevenir un referent de l’activisme cultural i polític a la Catalunya del Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes, i per la qual se li va concedir el 2007 la Creu de Sant Jordi. Arran de la pandèmia, els guardons es lliuraran al novembre per les festes del Sant Crist, i no ara al juny com era habitual. L’anunci dels guanyadors s’ha fet en el marc de l’ofrena floral al

293


monument del comte Jaume d’Urgell per commemorar el 588è aniversari de la seva mort. La commemoració s’ha iniciat a les 7 de la tarda davant del monument ubicat a l’avinguda del Comte Jaume, just davant de la residència de Sant Domènec, amb la participació d’autoritats i entitats del municipi i la comarca.

https://www.balaguer.tv/lescriptora-maria-barbal-i-farre-i-lassociacio-la-bressolaguanyadors-del-xxxii-premi-comte-jaume-durgell/

294


Bressola i Barbal, premis Jaume d’Urgell Segre 07/06/2021 PUBLICITAT

Bressola i Barbal, premis Jaume d'Urgell Actualitzada 07/06/2021 a les 09:53

© Ofrena floral al monument de Jaume d'Urgell de Balaguer. PAERIA DE BALAGUER

L’escola Bressola i l’escriptora pallaresa Maria Barbal van ser guardonats ahir amb el XXXII premi Comte Jaume d’Urgell que atorga cada any la Paeria de Balaguer. La resolució es va donar a conèixer en l’ofrena floral al monument per commemorar el 558 aniversari de la seua mort. L’escola Bressola és una associació cultural de Perpinyà que promou la immersió lingüística en català a la Catalunya Nord. El premi reconeix persones o entitats que per la seua trajectòria i treball defensen o han defensat la llengua i cultura catalanes. https://www.segre.com/noticies/cultura/2021/06/07/bressola_barbal_premis_jau me_urgell_137100_1112.html

295


Des spectacles qui font du bien L’Indépendant 08/06/2021

https://kiosque.lindependant.fr/reader/681ef60b-d414-4ff8-a985-d1370f309b74?origin=%2Flindependant%2Fedition-perpignan%2F2021-06-08

296


Una reunió amb el primer ministre català Castex per salvar la immersió a França Racó Català 08/06/2021

Una reunió amb el primer ministre català Castex per salvar la immersió a França El catalanoparlant és la segona figura amb més poder polític i en la seva etapa com a alcalde de Prada va aconseguir legalitzar les emissions de TV3 al nord LLENGUA08.06.2021 05.00 HREDACCIÓ

L'exministre d'educació, l'occità François Bayrou, i el primer ministre, el català Jean Castex Autor/a: Arxiu

L'associació per a l'ensenyament en català (APLEC) a la Catalunya del Nord ha demanat audiència amb el primer ministre francès, el nord-català Jean Castex, després que el Constitucional francès hagi tombat l'ensenyament immersiu en català i la resta de llengües regionals. L'entitat vol reunir-se amb Castex per exposar-li les "propostes" que plantegen arran de la situació "d'impàs" en la qual asseguren que els ha situat "la interpretació inconseqüent d'un grapat de jutge constitucionals i de diputats glotofòbics". Per això, reclamen iniciar urgentment el procediment per modificar la Constitució i garantir la "igualtat de dret" entre el francès i les llengües regionals. El text, conegut com la llei Molac, que defensava la protecció del patrimoni de les llengües regionals i la seva promoció, es va aprovar amb el suport de 253 senadors i només el vot contrari de 59.

297


A l'Assemblea el resultat va ser de 247 diputats a favor per 76 que no hi estaven. En la votació, la majoria de "nos" provenien de la República en Marxa, el partit del president de la República Francesa, Emmanuel Macron, tot i que els diputats catalans, occitans, bascos, alsacians i bretons de la formació, van votar a favor. La llei francesa preveu que, un cop superades les dues cambres legislatives, s'obri un termini de dues setmanes per presentar un recurs d'inconstitucionalitat que, això sí, han d'avalar almenys 60 diputats. Malgrat que Macron podia tirar endavant la llei sense esperar el recurs, el primer ministre francès va decidir esperar i, el darrer dia de termini, 61 diputats van signar el recurs. El president i el seu ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, estaven en contra d'un punt de la nova llei, que feia menció a què l'Estat continuaria finançant el model d'escola concertada que promou la immersió lingüística. Cap dels dos pretenia que es qüestionés aquest model educatiu que funciona amb molt d'èxit des de fa més de quatre dècades, però sí que teníem que si es reconeixia el caràcter "especial" de les escoles catalanes, occitanes, basques, bretones i alsacianes, altres projectes educatius, sobretot el catòlic, podrien intentar acollir-se a aquesta excepcionalitat per a rebre ajudes públiques. El Constitucional, curiosament, va donar el seu vistiplau a aquest punt que preocupava al govern i va considerar que l'educació immersiva era anticonstitucional perquè "la llengua de la República és el francès". Jean Castex és la segona figura amb major poder polític a França i com a català, també està alineat amb els diputats de la República en Marxa que van votar a favor de la Llei Molac. Castex és catalanoparlant, se sent català, però també francès, i a diferència del seu antecessor d'origen català, Manuel Valls, s'ha erigit en defensor de la llengua i la cultura pròpia de la Catalunya Nord, i no ha dubtat en parlar-la en actes oficials, fins i tot, en el seu rol actual de primer ministre de la República. Antic alcalde de Prada de Conflent, va facilitar la consolidació de l'escola que té la Bressola a la població. La seva major contribució per la llengua és la solució jurídica (és alt funcionari de l'Estat de formació) que va bastir per aconseguir que TV3 es veiés al nord de manera legal. L'argúcia consistia a presentar al Govern espanyol un acord Espanya-França de reciprocitat de les televisions dels Pirineus. A la banda sud, se'n beneficiarien TV3, EiTB, Aragón TV i TVE. El socialista Rodríguez Zapatero es va negar a signar el protocol, i van haver d'esperar a l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa, per obtenir la llum verda a l'intercanvi. El popular ho va fer més pensant en el benefici que li feia al llavors president, Nicolas Sarkozy, company de família política europea, i no va reparar massa en el benefici que suposava pel català i l'euskera. Castex és un gran aliat per la difusió de la llengua catalana al nord del país i una oportunitat per intentar revertir el mal que ha provocat el Constitucional en l'ensenyament immersiu.

https://www.racocatala.cat/noticia/52340/demanen-reunio-primer-ministre-catala-castexsalvar-immersio-franca

298


Dossier : Nos langues régionales sont-elles en péril ? ViaOccitanie 10/06/2021

Dossier : Nos langues régionales sont-elles en péril ? Entre la Nouvelle-Aquitaine et l’Occitanie, vous êtes 542.000 locuteurs occitans, 140.000 à parler le Catalan. Nos langues régionales font donc partie de notre ADN. Et pourtant, la loi Molac valorisant les langues régionales, promulguée le mois dernier par le Conseil constitutionnel, ne comprend plus l’enseignement immersif. Alors comment en sommes-nous arrivés là ? Quel serait l’avenir de nos bressolas et calendretas? Nombreux en Occitanie livrent un combat pour que nos langues ne meurent pas à petit feu. Dossier. Ils étaient une centaine samedi 29 mai, sur la place du Capitole à Toulouse, à protester. De nombreuses mobilisations ont eu lieu en Occitanie, terre catalane et occitane, pour soutenir l’apprentissage immersif des langues régionales. Cette mobilisation est la conséquence d’un conte rocambolesque. Voici l’histoire d’un texte de loi sur les langues, qui a fourché. La loi Molac examinée au Parlement jusqu’en mai dernier avait pourtant vocation à conforter l’enseignement bilingue au sein de l’Education nationale, et donc fédérer toute une société… Mais elle a fini par la crisper. Revenons en arrière. Avril 2021, le parlement adopte dans son intégralité le texte visant à promouvoir et protéger les langues régionales. Et puis coup de théâtre : une soixantaine de députés de la majorité saisit le Conseil constitutionnel. Les parlementaires veulent retoquer un article concernant l’attribution de forfait pour des écoles immersives. C’est-à-dire le fait que les communes puissent contribuer financièrement aux frais de scolarité des familles souhaitant inscrire leur enfant dans les écoles où toutes les matières sont enseignées en langue régionale. Finalement les membres du Conseil constitutionnel ont affirmé la constitutionnalité de cet article. Par contre, en se penchant sur cette loi, ils ont retoqué un article sur l’immersion des langues régionales en invoquant l’article 2 de la Constitution indiquant que la langue de la nation est le français… et aucune autre langue.

299


Le texte est finalement promulgué par le Conseil constitutionnel le 21 mai dernier, censuré partiellement. Conséquence directe : bressolas et calendretas, écoles immersives d'Occitanie, pourraient ne plus exister. Il y en a 8 en Catalogne. Sous contrat avec l'Education nationale, tous les enfants suivent les mêmes programmes que des élèves en école "classique". Seul changement, ici tous les cours sont donnés en Catalan. Une volonté de préserver la culture et les traditions très ancrées ici. Chaque jour les enfants ont 1h30 de cours de français. Avec son enseignement en immersion, la Bressola est directement concernée par les dernières annonces gouvernementales. Un choc pour cet établissement qui a fait ses preuves depuis plus de 40 ans : 100% de réussite au brevet, les enfants sont bilingues, tous s'intègrent parfaitement dans les études (lycée et supérieur)... Une incompréhension pour les parents qui saluent la pédagogie et l'enseignement apportés à leurs enfants. Et c'est sur le fief du Premier ministre Jean Castex que l'on nous a donné rendez-vous. Lequel alors maire de la ville de Prades avait défendu et aidé cette école à se développer. Jean-Sébastien Haydn président aussi du réseau Eskolim devrait être reçu prochainement par Jean Castex afin de trouver une solution, pour que tout un patrimoine ne disparaisse pas du jour au lendemain. Carole Delga, la garante de la protection de nos langues sur le territoire d’Occitanie s’est aussi offusquée de cette décision… Elle affirme sa combattivité. De son côté, le président de la République a apporté son soutien aux écoles immersives à travers les réseaux sociaux. Le Premier ministre et le ministre de l’Education nationale rencontreront dans quelques semaines deux parlementaires missionnés pour évaluer les mesures à prendre…. Le député de l’Hérault, Christophe Euzet, avec son homologue des Côtes d’Armor doivent rendre un rapport avant la mi-juillet. Alors que deviendront les calendretas et les bressolas d’Occitanie ? Toutes les personnes interrogées dans ce dossier l’assurent : elles ne laisseront jamais ces écoles disparaître.

300


Reclamen als partits que apliquin mesures concretes per a impulsar el català a la Catalunya del Nord dBalears 18/06/2021

Reclamen als partits que apliquin mesures concretes per a impulsar el català a la Catalunya del Nord

Aquest diumenge, 20 de juny, se celebra la primera volta de les eleccions regionals i de les eleccions departamentals franceses. Com sempre que hi ha comicis a territoris de parla catalana, la Plataforma per la Llengua ha fet arribar als partits una sèrie de mesures res lingüístiques perquè es comprometin a aplicar aplicar-les les en cas de governar. Els departaments de l'Estat Estat francès equivalen a les províncies de l'Estat espanyol, mentre que les regions, des d'un punt de vista de l'organització territorial, equivalen a les comunitats nitats autònomes. La Plataforma per la Llengua demana tant al Consell Regional d'Occitània-Pirineus-Mediterrània Mediterrània com al Consell Departamental dels Pirineus Orientals que garanteixin la presència del català a les comunicacions i a la retolació dels seus edificis. ficis. També se'ls demana que augmentin el finançament destinat a l'l'Oficina Pública

301


de la Llengua Catalana, com també un augment dels cursos de català per al personal que treballa per a l'administració. A més, també es reclama que el coneixement de la llengua pròpia de la Catalunya del Nord compti com un mèrit a l'hora d'accedir a una plaça pública. Cal tenir en compte que a França la legislació actual prohibeix requerir al personal públic cap llengua que no sigui el francès. L'entitat, a més, vol que els partits que governin les dues administracions es comprometin a facilitar l'obertura de noves escoles immersives i que s'augmentin les aportacions econòmiques per a les quals ja existeixen, la Bressola i Arrels. Respecte dels compromisos reclamats específicament a l'administració departamental, la Plataforma per la Llengua demana que s'apliqui plenament la Carta a favor del català del Consell departamental dels Pirineus Orientals de l'any 2007, que només es compleix parcialment. L'entitat també reclama mesures en matèria de beques de formació, retolació viària, turisme i dinamització de la cultura en llengua catalana. A més, cal que el Consell pressioni l'Estat francès perquè s'organitzi una consulta per a canviar el nom del departament i passi a dir-se País Català-Fenolhedés. Pel que fa al Consell Regional, l'entitat demana als partits que apliquin mesures per a millorar la situació del català en tots els àmbits de la gestió pública. Per exemple, es reclama que el govern de la regió dediqui com a mínim 2,5 euros per habitant del territori dels Pirineus Orientals per a finançar les polítiques de promoció de la llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, a més, vol que en acabar la legislatura hagi quedat garantit l'ensenyament del català a l'educació secundària pública, tant als liceus generalistes com als professionals. A més, l'entitat demana que s'habilitin cursos de català per al personal sanitari i els monitors de lleure i d'esports. També és necessari augmentar la creació de continguts audiovisuals en català i, a més, cal que els consellers regionals pressionin l'estat francès perquè quedi garantida la reciprocitat dels mitjans radiofònics i televisius en català amb els de la resta de territoris del domini. En el document presentat, l'entitat també reclama al Consell que esmeni el nom de la regió perquè passi a dir-se Occitània País Català. Ateses les greus retallades del Consell Constitucional francès a l'anomenada Llei Molac, que entre d'altres coses havia de garantir el dret a la immersió lingüística en català, la Plataforma per la Llengua reclama la modificació de l'article 2 de la Constitució francesa. El punt 1 d'aquest article, que estableix que «la llengua de la República és el francès», ha estat el fonament legal en el qual van basar-se els lletrats magistrats per invalidar les parts essencials de la Llei Molac. Per tant, l'ONG del català veu imprescindible que els consellers regionals i departamentals pressionin l'Estat perquè es modifiqui aquest article i es pugui avançar en el reconeixement dels drets dels catalanoparlants del territori francès.

https://www.dbalears.cat/horitzons/2021/06/18/353185/reclamen-als-partits-apliquinmesures-concretes-per-impulsar-catala-catalunya-del-nord.html

302


Les pròximes eleccions han de servir per implusar el català a la Catalunya del Nord Racó Català 18/06/2021

Les pròximes eleccions han de servir per impulsar el català a la Catalunya del Nord Aquest cap de setmana se celebra la primera volta dels comicis regionals i departamentals de l'Estat Francès. La Plataforma per la Llengua exigeix als partits un compromís vers el català LLENGUA18.06.2021 15.30 HREDACCIÓ

Ads by optAd360 Ads by optAd360

Aquest diumenge 20 de juny se celebra la primera volta de les eleccions regionals i de les eleccions departamentals franceses. Com sempre que hi ha comicis a territoris de parla catalana, la Plataforma per la Llengua ha fet arribar als partits una sèrie de mesures lingüístiques perquè es comprometin a aplicar-les en cas de governar. Els departaments de l'estat francès equivalen a les províncies de l'Estat espanyol, mentre que les regions, des d'un punt de vista de l'organització territorial, equivalen a les comunitats autònomes. La Plataforma per la Llengua demana tant al Consell Regional d'Occitània-PirineusMediterrània com al Consell Departamental dels Pirineus Orientals que garanteixin la presència

303


del català a les comunicacions i a la retolació dels seus edificis. També se'ls demana que augmentin el finançament destinat a l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, com també un augment dels cursos de català per al personal que treballa per a l'administració. A més, també es reclama que el coneixement de la llengua pròpia de la Catalunya del Nord compti com un mèrit a l'hora d'accedir a una plaça pública. Cal tenir en compte que a França la legislació actual prohibeix requerir al personal públic cap llengua que no sigui el francès. L'entitat, a més, vol que els partits que governin les dues administracions es comprometin a facilitar l'obertura de noves escoles immersives i que s'augmentin les aportacions econòmiques per a les quals ja existeixen, la Bressola i Arrels. Respecte dels compromisos reclamats específicament a l'administració departamental, la Plataforma per la Llengua demana que s'apliqui plenament la Carta a favor del català del Consell departamental dels Pirineus Orientals de l'any 2007, que només es compleix parcialment. L'entitat també reclama mesures en matèria de beques de formació, retolació viària, turisme i dinamització de la cultura en llengua catalana. A més, cal que el Consell pressioni l'estat francès perquè s'organitzi una consulta per canviar el nom del departament i passi a dir-se País CatalàFenolhedés. Pel que fa al Consell Regional, l'entitat demana als partits que apliquin mesures per millorar la situació del català en tots els àmbits de la gestió pública. Per exemple, es reclama que el govern de la regió dediqui com a mínim 2,5 euros per habitant del territori dels Pirineus Orientals per finançar les polítiques de promoció de la llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, a més, vol que en acabar la legislatura hagi quedat garantit l'ensenyament del català a l'educació secundària pública, tant als liceus generalistes com als professionals. A més, l'entitat demana que s'habilitin cursos de català per al personal sanitari i els monitors de lleure i d'esports. També és necessari augmentar la creació de continguts audiovisuals en català i, a més, cal que els consellers regionals pressionin l'estat francès perquè quedi garantida la reciprocitat dels mitjans radiofònics i televisius en català amb els de la resta de territoris del domini. En el document presentat, l'entitat també reclama al Consell que esmeni el nom de la regió perquè passi a dirse Occitània País Català. Ateses les greus retallades del Consell Constitucional francès a l'anomenada Llei Molac, que entre d'altres coses havia de garantir el dret a la immersió lingüística en català, la Plataforma per la Llengua reclama la modificació de l'article 2 de la Constitució francesa. El punt 1 d'aquest article, que estableix que "la llengua de la República és el francès", ha estat el fonament legal en el qual van basar-se els lletrats magistrats per invalidar les parts essencials de la Llei Molac. Per tant, és imprescindible que els consellers regionals i departamentals pressionin l'Estat perquè es modifiqui aquest article i es pugui avançar en el reconeixement dels drets dels catalanoparlants del territori francès.

https://www.racocatala.cat/noticia/52475/proximes-eleccions-han-servir-impulsar-catalacatalunya-nord

304


L’escola en català a la Catalunya del Nord encara té un llarg camí per recórrer La República 20/06/2021

L’escola en català a la Catalunya del Nord encara té un llarg camí per recórrer Uns 1.300 alumnes estudien amb el sistema immersiu, a la Bressola i Arrels, dos models ara en “perill” AGÈNCIES20/06/2021

Una alumna de la Bressola escribint en català. Imatge del 10 de juny del 2021. (Horitzontal) FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreu

L’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC) calcula que un 20% dels alumnes de la Catalunya del Nord estudien el català “d’una manera o altra”. Només 1.300, però, ho fan amb el sistema immersiu, un 9%. Tots ho fan a través de les dues escoles públiques Arrels i les set escoles d’infantil i primària i el col•legi -secundària- de la Bressola. En aquests moments, la Bressola, que és concertada, engloba un miler d’aquests alumnes. Però ara aquests dos models estan en “perill”. El Consell Constitucional francès ha prohibit l’ensenyament immersiu en les llengües dites regionals –i on s’hi inclou el català- i deixa a l’expectativa i en una mena “d’impàs” l’escola en català. Tenen més de 40 anys d’experiència i milers d’alumnes formats en el sistema immersiu però ara veuen perillar el seu model. El Consell Constitucional francès va tombar a mitjans de maig l’ensenyament immersiu. L’anomenada ‘llei Molac’, elaborada pel diputat bretó Paul Molac, va comptar amb un ampli recolzament de senadors i diputats de l’Assemblea.

305


La llei buscava la protecció i promoció de les anomenades llengües regionals. Malgrat l’ampli suport aconseguit, 61 diputats de l’Assemblea francesa van signar un recurs per derogar alguns dels articles de la llei. El Constitucional els va donar la raó i ha prohibit l’ensenyament immersiu al•legant que l’article 2 de la carta magna francesa estableix que “la llengua de la República és el francès”. El màxim òrgan judicial també ha anul•lat els accents diacrítics dels cognoms. Per contra, ha donat llum verda a les disposicions que permeten donar suport econòmic dels ajuntaments a l’escolarització dels nens que segueixen una educació lingüística regional. Sempre que, això sí, no sigui immersiva. La situació posa contra les cordes la Bressola i Arrels. En el primer cas, els seus vuit centres són concertats –i per tant, reben recursos públics-. En el segon, es tracta d’escoles públiques, que l’Estat francès podria ara vetar. La incertesa del següent pas Ningú sap què passarà a partir d’ara. Tant la Bressola com Arrels, però, tenen clar que la decisió suposa un dur revés als seus models educatius i que els posa en “causa”. “Fins ara, la immersió no estava regulada, hi havia certa tolerància. No ens poden reduir al no res”, assegura Eva Bertrana, directora general de La Bressola. De fet, diu, el seu sistema ha demostrat uns “resultats en francès superiors a la mitjana”. “No s’entén que ens vulguin trepitjar d’aquesta manera. Això és fòbia a les llengües regionals i de tot el que no és francès. Quin perill podem suposar nosaltres a la Catalunya del Nord?”, es pregunta Bertrana. La directora d’Arrels-Vernet, Elena Gual, per la seva banda, assegura que tenien moltes esperances dipositades en aquesta llei. Creien que suposaria la regularització de la seva situació. “I tot això ho han tombat”, diu. “Si ara ens demanen d’ensenyar el francès des del parvulari no és el mateix projecte”, insisteix. “Què passarà? No ho sabem. El setembre serà decisiu “, remarca Gual. En el mateix sentit s’expressa el president de l’APLEC, Alà Baylac. Per a ell, la decisió del Consell Constitucional posa “tothom”, tant pel que fa a la immersió lingüística com a l’ensenyament bilingüe, en una posició “d’indefensió”. “Ha fet que passem d’una situació de tolerància, ja sigui en l’àmbit públic o privat, a una situació en la qual la més alta instància jurídica dictamina que la immersió és contrària a la Constitució”, assegura. “Per tant, és il•legal i no hi ha cap recurs possible”, afegeix. “Passem d’una situació d’al•legalitat a la il•legalitat i tot això fragilitza moltíssim les poques escoles que des de fa 30 o 40 anys ensenyen en català”, insisteix. Baylac diu que encara no se sap ben bé què passarà però que tot plegat suposa una senyal “negativa” per a l’ensenyament en català “en general” i que podria desembocar en “una prohibició” o en el tancament de les escoles. “Jo he comparat la situació a una sentència d’eutanàsia. És el cop final. Una sentència de mort”, insisteix. Un moment “històric” Malgrat la delicada situació, però, el president de l’APLEC hi veu també una oportunitat. Remarca que hi havia moltes esperances dipositades en aquesta llei perquè suposava un primer pas cap a la “legalització” i la “protecció”. En canvi, poc després d’aprovar-se es va actuar “en el sentit contrari”. “És la història de França”, assegura. Tot i això, creu que s’ha assolit un objectiu històric per a les llengües regionals. Per una banda, molts mitjans “parisencs” han començat a parlar de la immersió lingüística. Per l’altra, hi ha hagut reaccions en contra “al més alt nivell”. “Mai s’havia arribat a aquest nivell de debat públic. Per tant, alguna cosa s’està movent”, diu. Reformar la Constitució, l’única possibilitat Arribats a aquest punt, però, l’única solució possible, diuen, seria reformar la Constitució. En concret, de l’article 2. Tant Bertrana com Gual, però, ho veuen poc probable. Bertrana recorda que l’any 1992 es va fer una revisió precisament d’aquest article amb l’objectiu de “protegir el francès de l’anglès”. “En aquell moment, ja vam dir que això ens explotaria a la cara però ens van dir que no ens preocupéssim”, diu. “Evidentment, exigir la modificació de l’article 2 de la Constitució és

306


indispensable. Si es fa o no, dependrà dels diputats i de la força que nosaltres puguem representar”, afegeix. Gual, per la seva banda, diu que ho intentaran però no creu que sigui possible. “No es canviarà res i menys per salvar dues escoles públiques i l’ensenyament en català”, afegeix. El setembre, decisiu Sigui com sigui, Baylac assegura que només els queda aquesta opció perquè després de la decisió del Constitucional no hi ha cap altra via possible. “L’única solució és desactivar el mecanisme d’exclusió”, diu. “S’ha d’esmenar la definició per equiparar el francès a la resta de les llengües regionals. No cal que hi hagi oficialitat i es podria remetre a una llei de llengües on s’expliciti que es pot ensenyar en català o en bretó i que es poden posar accents”, afegeix. Baylac alerta també que no deixaran de mobilitzar-se si no s’aconsegueix superar la situació “d’impàs” en la qual es troben. “Quan acabi el mes de setembre, cal que les coses s’hagin mogut”, insisteix. L’ACN ha intentat contactar amb el diputat de la République en Marche (LREM) als Pirineus Orientals, Romain Grau, per contrastar els diferents posicionaments però no ha estat possible. L’ensenyament immersiu: la Bressola i Arrels La Bressola va obrir la primera escola l’any 1976 amb només 7 alumnes i, a hores d’ara, en té 1.022. D’aquests, 800 estan escolaritzats a primària i 200 al col•legi, la secundària. Actualment, té set escoles d’infantil i primària i un col•legi, l’equivalent a l’institut. El seu objectiu passa ara per aconseguir el cicle de batxillerat, per “tancar el cercle”, i ampliar l’oferta de secundària, el coll d’ampolla que els impedeix “ampliar les bases”. De fet, al setembre preveuen obrir una classe suplementària de 6è perquè estan literalment “saturats”. De moment, ho faran en una escola de primària i esperen que al llarg del curs “les coses es desbloquegin” i poder així obrir un nou col•legi. “Quan ampliem la secundària podrem parlar d’ampliar infantil i primària”, diu Bertrana. Arrels va obrir la seva primera escola pública a l’avinguda Guynemer de Perpinyà l’any 1981, just fa 40 anys. Actualment, aquest centre té 230 alumnes escolaritzats i 110 a l’escola que van obrir fa sis anys al barri de Vernet. Tots dos centres funcionen amb el mateix esquema: parvulari, primer i segon (els anys d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura) es fan en català. “A partir del tercer any introduïm el francès escrit i les hores de català disminueixen i augmenten les de francès”, explica Gual. Tant Bertrana com Gual coincideixen que en els darrers anys hi ha hagut un interès creixent per a l’aprenentatge en català, ja sigui per la via immersiva, bilingüe o en hores d’iniciació. De fet, es calcula que el 60% de les famílies nordcatalanes “desitgen” que els seus fills aprenguin el català en una modalitat o altra. “Ara només cal que el govern ens acompanyi”, diu Bertrana. En català a l’aula, en xifres Segons les dades recopilades per l’APLEC, però, només un 20% dels estudiants d’aquest territori (15.500) estudien el català en una modalitat o altra. Això representa un total de 5.000 alumnes, gairebé 4.000 dels quals ho fan a primària. D’aquests, 3.000 l’aprenen en places públiques bilingües i només un 1.000 ho fan en centres on hi ha un model immersiu, com la Bressola o Arrels. “Un miler d’alumnes de primària dels 40.000 o 50.000 que hi ha en aquest nivell”, diu Baylac. Baylac diu, a més, que segons l’última enquesta realitzada l’any 2015, més del 80% dels habitants de la Catalunya del Nord són “favorables” a l’ensenyament en català com a assignatura i més del 75% veuen bé un ensenyament “bilingüe”. “En canvi, només un 9% fan ensenyament bilingüe immersiu: això mostra la diferència entre la realitat i la voluntat de la gent que el català entri a les escoles i es reprengui la transmissió interrompuda”, afirma Baylac. “S’ha de desenvolupar una oferta per tal que totes les famílies tinguin accés al català, que és percebut com una llengua d’integració i d’oportunitat laboral, gràcies al sud i al conjunt dels Països Catalans”, afegeix el president de l’APLEC. Una oferta que també defensa Gual. “O s’han d’obrir més escoles amb el nostre model o s’han de trobar solucions per formar mestres perquè hi

307


hagi català a totes les escoles i tots els alumnes hi puguin accedir”, afirma la directora d’ArrelsVernet. De fet, alguns dels alumnes del 3r Cicle de la Bressola del Vernet, a Perpinyà, expliquen que aprendre el català els serveix per comunicar-se quan es desplacen a la Catalunya del Sud o quan visiten família a l’altra banda de la frontera. D’altres, com la Liséa o l’Elies ho veuen com una oportunitat per aprendre altres llengües. Parlar-lo, el repte “Per poder decidir si es fa servir el català cal haver-lo pogut aprendre abans”, afirma Baylac. I és que l’enquesta realitzada constata que entre un 34 i un 35% dels nordcatalans que van “al sud” parlen en català o l’utilitzen en alguna ocasió. “Això és positiu però vol dir que cal canviar l’entorn”, insisteix.

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/lescola-en-catala-a-la-catalunya-del-nord-encara-teun-llarg-cami-per-recorrer/

308


L’escola en català a la Catalunya del Nord, de la “tolerància” a la il·legalitat Regió 7 20/06/2021

L'escola en català a la Catalunya del Nord, de la «tolerància» a la il·legalitat Uns 1.300 alumnes estudien amb el sistema immersiu, a la Bressola i Arrels, dos models ara en «perill» ACN

Perpinyà | 20·06·21 | 19:27

L'exterior de l'escola La Bressola de Vernet, a Perpinyà ACN

L'Associació per a l'ensenyament del català (APLEC) calcula que un 20% dels alumnes de la Catalunya del Nord estudien el català "d'una manera o altra". Només 1.300, però, ho fan amb el sistema immersiu, un 9%. Tots ho fan a través de les dues escoles públiques Arrels i les set escoles d'infantil i primària i el col•legi -secundària- de la Bressola. En aquests moments, la Bressola, que és concertada, engloba un miler d'aquests alumnes. Però ara aquests dos models estan en "perill". El Consell Constitucional francès ha prohibit l'ensenyament immersiu en les llengües dites regionals –i on s'hi inclou el català- i deixa a l'expectativa i en una mena "d'impàs" l'escola en català.

309


Tenen més de 40 anys d'experiència i milers d'alumnes formats en el sistema immersiu però ara veuen perillar el seu model. El Consell Constitucional francès va tombar a mitjans de maig l'ensenyament immersiu. L'anomenada 'llei Molac', elaborada pel diputat bretó Paul Molac, va comptar amb un ampli recolzament de senadors i diputats de l'Assemblea. La llei buscava la protecció i promoció de les anomenades llengües regionals. Malgrat l'ampli suport aconseguit, 61 diputats de l'Assemblea francesa van signar un recurs per derogar alguns dels articles de la llei. ADVERTISING

Thank you for watching

El Constitucional els va donar la raó i ha prohibit l'ensenyament immersiu al•legant que l'article 2 de la carta magna francesa estableix que "la llengua de la República és el francès". El màxim òrgan judicial també ha anul•lat els accents diacrítics dels cognoms. Per contra, ha donat llum verda a les disposicions que permeten donar suport econòmic dels ajuntaments a l'escolarització dels nens que segueixen una educació lingüística regional. Sempre que, això sí, no sigui immersiva.La situació posa contra les cordes la Bressola i Arrels. En el primer cas, els seus vuit centres són concertats –i per tant, reben recursos públics-. En el segon, es tracta d'escoles públiques, que l'Estat francès podria ara vetar.

La incertesa del següent pas Ningú sap què passarà a partir d'ara. Tant la Bressola com Arrels, però, tenen clar que la decisió suposa un dur revés als seus models educatius i que els posa en "causa". "Fins ara, la immersió no estava regulada, hi havia certa tolerància. No ens poden reduir al no res", assegura Eva Bertrana, directora general de La Bressola. De fet, diu, el seu sistema ha demostrat uns "resultats en francès superiors a la mitjana". "No s'entén que ens vulguin trepitjar d'aquesta manera. Això és fòbia a les llengües regionals i de tot el que no és francès. Quin perill podem suposar nosaltres a la Catalunya del Nord?", es pregunta Bertrana. La directora d'Arrels-Vernet, Elena Gual, per la seva banda, assegura que tenien moltes esperances dipositades en aquesta llei. Creien que suposaria

310


la regularització de la seva situació. "I tot això ho han tombat", diu. "Si ara ens demanen d'ensenyar el francès des del parvulari no és el mateix projecte", insisteix. "Què passarà? No ho sabem. El setembre serà decisiu ", remarca Gual. En el mateix sentit s'expressa el president de l'APLEC, Alà Baylac. Per a ell, la decisió del Consell Constitucional posa "tothom", tant pel que fa a la immersió lingüística com a l'ensenyament bilingüe, en una posició "d'indefensió". "Ha fet que passem d'una situació de tolerància, ja sigui en l'àmbit públic o privat, a una situació en la qual la més alta instància jurídica dictamina que la immersió és contrària a la Constitució", assegura. "Per tant, és il•legal i no hi ha cap recurs possible", afegeix. "Passem d'una situació d'al•legalitat a la il•legalitat i tot això fragilitza moltíssim les poques escoles que des de fa 30 o 40 anys ensenyen en català", insisteix. Baylac diu que encara no se sap ben bé què passarà però que tot plegat suposa una senyal "negativa" per a l'ensenyament en català "en general" i que podria desembocar en "una prohibició" o en el tancament de les escoles. "Jo he comparat la situació a una sentència d'eutanàsia. És el cop final. Una sentència de mort", insisteix.

Un moment "històric" Malgrat la delicada situació, però, el president de l'APLEC hi veu també una oportunitat. Remarca que hi havia moltes esperances dipositades en aquesta llei perquè suposava un primer pas cap a la "legalització" i la "protecció". En canvi, poc després d'aprovar-se es va actuar "en el sentit contrari". "És la història de França", assegura. Tot i això, creu que s'ha assolit un objectiu històric per a les llengües regionals. Per una banda, molts mitjans "parisencs" han començat a parlar de la immersió lingüística. Per l'altra, hi ha hagut reaccions en contra "al més alt nivell". "Mai s'havia arribat a aquest nivell de debat públic. Per tant, alguna cosa s'està movent", diu.

311


Reformar la Constitució, l'única possibilitat Arribats a aquest punt, però, l'única solució possible, diuen, seria reformar la Constitució. En concret, de l'article 2. Tant Bertrana com Gual, però, ho veuen poc probable. Bertrana recorda que l'any 1992 es va fer una revisió precisament d'aquest article amb l'objectiu de "protegir el francès de l'anglès". "En aquell moment, ja vam dir que això ens explotaria a la cara però ens van dir que no ens preocupéssim", diu. "Evidentment, exigir la modificació de l'article 2 de la Constitució és indispensable. Si es fa o no, dependrà dels diputats i de la força que nosaltres puguem representar", afegeix. Gual, per la seva banda, diu que ho intentaran però no creu que sigui possible. "No es canviarà res i menys per salvar dues escoles públiques i l'ensenyament en català", afegeix.

El setembre, decisiu Sigui com sigui, Baylac assegura que només els queda aquesta opció perquè després de la decisió del Constitucional no hi ha cap altra via possible. "L'única solució és desactivar el mecanisme d'exclusió", diu. "S'ha d'esmenar la definició per equiparar el francès a la resta de les llengües regionals. No cal que hi hagi oficialitat i es podria remetre a una llei de llengües on s'expliciti que es pot ensenyar en català o en bretó i que es poden posar accents", afegeix. Baylac alerta també que no deixaran de mobilitzar-se si no s'aconsegueix superar la situació "d'impàs" en la qual es troben. "Quan acabi el mes de setembre, cal que les coses s'hagin mogut", insisteix. L'ACN ha intentat contactar amb el diputat de la République en Marche (LREM) als Pirineus Orientals, Romain Grau, per contrastar els diferents posicionaments però no ha estat possible.

312


L'ensenyament immersiu: la Bressola i Arrels La Bressola va obrir la primera escola l'any 1976 amb només 7 alumnes i, a hores d'ara, en té 1.022. D'aquests, 800 estan escolaritzats a primària i 200 al col•legi, la secundària. Actualment, té set escoles d'infantil i primària i un col•legi, l'equivalent a l'institut. El seu objectiu passa ara per aconseguir el cicle de batxillerat, per "tancar el cercle", i ampliar l'oferta de secundària, el coll d'ampolla que els impedeix "ampliar les bases". De fet, al setembre preveuen obrir una classe suplementària de 6è perquè estan literalment "saturats". De moment, ho faran en una escola de primària i esperen que al llarg del curs "les coses es desbloquegin" i poder així obrir un nou col•legi. "Quan ampliem la secundària podrem parlar d'ampliar infantil i primària", diu Bertrana. Arrels va obrir la seva primera escola pública a l'avinguda Guynemer de Perpinyà l'any 1981, just fa 40 anys. Actualment, aquest centre té 230 alumnes escolaritzats i 110 a l'escola que van obrir fa sis anys al barri de Vernet. Tots dos centres funcionen amb el mateix esquema: parvulari, primer i segon (els anys d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura) es fan en català. "A partir del tercer any introduïm el francès escrit i les hores de català disminueixen i augmenten les de francès", explica Gual. Tant Bertrana com Gual coincideixen que en els darrers anys hi ha hagut un interès creixent per a l'aprenentatge en català, ja sigui per la via immersiva, bilingüe o en hores d'iniciació. De fet, es calcula que el 60% de les famílies nordcatalanes "desitgen" que els seus fills aprenguin el català en una modalitat o altra. "Ara només cal que el govern ens acompanyi", diu Bertrana.

En català a l'aula, en xifres Segons les dades recopilades per l'APLEC, però, només un 20% dels estudiants d'aquest territori (15.500) estudien el català en una modalitat o altra. Això representa un total de 5.000 alumnes, gairebé 4.000 dels quals ho fan a primària. D'aquests, 3.000 l'aprenen en places públiques bilingües i només un 1.000 ho fan en centres on hi ha un model immersiu, com la Bressola o Arrels.

313


"Un miler d'alumnes de primària dels 40.000 o 50.000 que hi ha en aquest nivell", diu Baylac. Baylac diu, a més, que segons l'última enquesta realitzada l'any 2015, més del 80% dels habitants de la Catalunya del Nord són "favorables" a l'ensenyament en català com a assignatura i més del 75% veuen bé un ensenyament "bilingüe". "En canvi, només un 9% fan ensenyament bilingüe immersiu: això mostra la diferència entre la realitat i la voluntat de la gent que el català entri a les escoles i es reprengui la transmissió interrompuda", afirma Baylac. "S'ha de desenvolupar una oferta per tal que totes les famílies tinguin accés al català, que és percebut com una llengua d'integració i d'oportunitat laboral, gràcies al sud i al conjunt dels Països Catalans", afegeix el president de l'APLEC. Una oferta que també defensa Gual. "O s'han d'obrir més escoles amb el nostre model o s'han de trobar solucions per formar mestres perquè hi hagi català a totes les escoles i tots els alumnes hi puguin accedir", afirma la directora d'Arrels-Vernet. De fet, alguns dels alumnes del 3r Cicle de la Bressola del Vernet, a Perpinyà, expliquen que aprendre el català els serveix per comunicar-se quan es desplacen a la Catalunya del Sud o quan visiten família a l'altra banda de la frontera. D'altres, com la Liséa o l'Elies ho veuen com una oportunitat per aprendre altres llengües.

Parlar-lo, el repte "Per poder decidir si es fa servir el català cal haver-lo pogut aprendre abans", afirma Baylac. I és que l'enquesta realitzada constata que entre un 34 i un 35% dels nordcatalans que van "al sud" parlen en català o l'utilitzen en alguna ocasió. "Això és positiu però vol dir que cal canviar l'entorn", insisteix. https://www.regio7.cat/arreu-catalunya-espanya-mon/2021/06/20/lescola-catala-catalunya-nordtolerancia-53983058.html

314


Un 20% d’alumnes de la Catalunya del Nord estudien en català El Punt Avui 21/06/2021

Un 20% d’alumnes de la Catalunya del Nord estudien català El vet del Constitucional francès a la immersió és un cop a la llengua La Bressola i Arrels denuncien la situació

Alumnes de primària de l’escola Arrels-Cassanyes de Perpinyà ANC.

REDACCIÓ - PERPINYÀ

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec) calcula que un 20% dels alumnes de la Catalunya del Nord estudien el català “d’una manera o altra”. Segons els seus càlculs, però, només 1.300 ho fan amb el sistema d’immersió lingüística, un 9% del total. Tots els alumnes que estudien català ho fan a través de les dues escoles públiques Arrels i les set escoles d’infantil i primària i el centre de

315


secundària de La Bressola. En aquests moments, La Bressola, que és concertada, engloba un miler d’aquests alumnes. Aquests dos models d’ensenyament, però, estan ara en perill després que el Consell Constitucional francès emetés una resolució en la qual prohibia la immersió lingüística en una llengua diferent del francès. El màxim organisme judicial francès es va pronunciar, d’aquesta manera, sobre l’anomenada llei Molac, elaborada pel diputat bretó Paul Molac, que va tenir un ampli suport de senadors i diputats de l’Assemblea Nacional. La llei buscava la protecció i promoció de les anomenades “llengües regionals”. Malgrat l’ampli suport que va obtenir la norma al Parlament, 61 diputats de la cambra baixa van signar un recurs per derogar-ne alguns articles. El Constitucional els va donar la raó i ha prohibit l’ensenyament immersiu al·legant que l’article 2 de la carta magna francesa estableix que “la llengua de la República és el francès”. El màxim òrgan judicial també ha anul·lat les grafies de les llengües diferents dels francès. La situació posa contra les cordes La Bressola i Arrels. En el primer cas, els seus vuit centres són concertats –i per tant, reben recursos públics. En el segon, es tracta d’escoles públiques, que l’Estat francès podria ara vetar. “Fins ara, la immersió no estava regulada, hi havia certa tolerància”, explica Eva Bertrana, directora general de La Bressola. La directora d’Arrels-Vernet, Elena Gual, per la seva banda, assegura que tenien moltes esperances dipositades en la llei Molac. Creien que suposaria la regularització de la seva situació. “I tot això ho han tombat”, diu. En el mateix sentit s’expressa el president de l’Aplec, Alà Baylac. Per a ell, la decisió del Consell Constitucional posa “tothom”, tant pel que fa a la immersió lingüística com a l’ensenyament bilingüe, en una posició “d’indefensió”.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/1989078-un-20-d-alumnes-de-la-catalunya-delnord-estudien-catala.html

316


Cara o creu de The Tyets i Flashy Ice Cream a l’Enderrock de juliol Enderrock 01/07/2021

Cara o creu de The Tyets i Flashy Ice Cream a l'Enderrock de juliol Les dues bandes de trap protagonitzen el número 320 de la revista en una doble portada en un espeical de la nova escena de música urbana Amb la revista s'encarta l'àlbum 'Animalari urbà', produït per The Tyets per a La Bressola, amb una desena de col·laboracions A més, aquest mes també s'entrevisten artistes com La Ludwig Band, Queralt Lahoz, Emboirats, Remei de Ca la Fresca, Barba Corsini o Maika Makowski, entre altres Redacció | 01/07/2021 a les 08:00h

The Tyets i Flashy Ice Cream són dues de les bandes capdavanteres de la música urbana a casa nostra d'ençà que van començar a revolucionar el gènere a partir de senzills com "RRHH (Tinc una casa)", en el cas dels mataronins, o temes com "Si moro avui" o "Ella ho balla", que Flashy Ice Cream va signar al costat dels també sabadellencs 31 FAM. Des d'aquests llançaments han passat moltes coses, però el que queda clar és que actualment ambdues formacions es troben en un dels moments més exponencials de les seves respectives carreres. És per això que l'ENDERROCK de juliol els dedica una doble portada, que coincideix amb la sortida del primer disc de trap per a infants, Animalari Urbà (Luup Records), que The Tyets ha produït pel projecte La Bressola, i també amb el procés de creació del nou àlbum dels de Sabadell, previst per a la propera tardor. Aquest número 320 es pot adquirir, com sempre, a quioscos i llibreries, i en format digital a través de la plataforma iQuiosc.cat. A l'exemplar de juliol també s'hi inclou un reportatge amb profunditat dedicat al panorama urbà més emergent, amb cartes de presentació i una sessió de fotos temàtica a artistes com La Queency, Cooba PD, Lauren Nine, Joe Pops, Pol Bordas, Xescu Pera, 94Rules, Lil Guex, Tramma o Katta Lana. S'hi analitzen les noves sonoritats relacionant-les amb els precedents de l'escena, i se'n conclou la bona salut del gènere als Països Catalans.

317


Artistes emergents de les músiques urbanes Foto: Juan Miguel Morales

La segona millor banda d'Espolla, que és com es fa dir La Ludwig Band, també ens concedeix una entrevista amb profunditat on destapa els detalls del seu nou disc La mateixa sort (Indian Runners, 2021). Per altra banda, el número 320 inclou també una conversa amb la cantant Queralt Lahoz, que explica els punts forts del seu nou àlbum Pureza (Say It Loud, 2021); amb Emboirats, que debuta amb Aquest moment i ara (Música Global, 2021); amb el duet Barba Corsini, per encendre Un nou incendi (Bankrobber, 2021); a la mallorquina Maika Makovski, que recupera la seva essència més rockera a MKMK (BMG, 2021); al blanenc Isaac Ulam, que estrena Deky (Ataxia Neon, 2021), o als finalistes del Sona9 2020, Remei de Ca la Fresca, que presenten el seu primer disc homònim amb The Indian Runners. En la mateixa línia, a la revista de juliol també s'hi troben entrevistes a Arturo Gaya que després 44 anys als escenaris presenta el primer disc signat amb el seu nom-, a Pelat i Pelut, o a Névoa i La Flama de Farners. Així mateix, s'hi recorden els concerts de les preliminars de la nova edició del concurs Sona9, i s'hi repassen alguns dels festivals d'aquest estiu i tardor, com el Paupaterres, el FIMPT, el Nits d'estiu al Museu d'Història de Catalunya, la Fira Mediterrània de Manresa o el Mercat de Música Viva de Vic. A la secció Acords i Desacords opinen la cantautora Gemma Humet i la periodista Consol Sàenz, i a la de Músics i Cellers convidem a la violinista Carol Durán al celler Vila Corona, DO Costers del Segre. Per la seva banda, Hardcore from the Heart de Joana Serrat és considerat El disc del mes per Jordi Biancotto. Al Menrecordo de Joan Josep Isern, l'escriptor rememora el juny de 1967, l'estiu de

318


l'amor i la rivalitat ficcionada pels mitjans entre Beatles i Rolling Stones.

Portades del número 320 de la revista Enderrock. Fotos: Michal Novak. Disseny: Manuel Cuyàs

https://www.enderrock.cat/noticia/22971/cara-creu-tyets-flashy-ice-cream-enderrock-juliol

319


El paper cabdal que podria tenir l’escola Racó Català 06/07/2021 PUBLICITAT

El paper cabdal que podria tenir l'escola JOAN-PERE LE BIHAN RULLAN 06.07.2021 16.15 H

1- COM ENS HAN FET MARGINAR LA LLENGUAMolta gent ha pogut comprovar que es van perdent els espais en què el Català és llengua franca, llengua de socialització. El Grup Koiné va presentar fa més de cinc anys el seu Manifest al Paranimf de la Universitat que deixa palesa aquesta evolució tan perillosa. L'escolarització forçosa en castellà (durant el franquisme i gran part dels règims anteriors) va crear la situació següent: la major part de catalanoparlants s'ha anat tornant bilingüe mentre les persones vingudes de fora sovint s'han mantingut com a monolingües castellanes. Afegim que el castellà hi era ( sovint encara ho és..) d'ús obligatori a les administracions i amb la policia. La conseqüència n'ha estat un costum generalitzat d'adreçar-se en castellà a les persones que eren de fora ( o que se suposava que eren de fora per l'accent o pel color de la pell). Quan diem generalitzat volem dir també que els fills de catalanoparlants, de ben petits, aprenien, per la via de l'exemple patern i matern ( encara que fos de manera implícita), que als “forasters” se'ls parlava castellà (o francès a la Catalunya del Nord). Com que anaven a escola en castellà no els costava gaire , fins-i-tot podien presumir de ser competents en dues llengües. Amb el retorn de la Generalitat les escoles de Catalunya varen introduir el català a les aules fins-i-tot com a llengua vehicular. Molts es pensaren llavors que la llengua ja estava salvada. Això era sense comptar, entre altres motius, amb l'hàbit que esmentàvem, adquirit pel poble de Catalunya durant generacions. Una Consellera d'Ensenyament em va confessar que el català “s'estava llatinitzant...”. Els alumnes (excepte potser quan els catalanoparlants eren molt majoritaris), malgrat algunes excepcions, continuaren adreçant-se sovint als que consideraven “forasters” en castellà als patis de les escoles, excloent-los així (de manera inconscient) de la catalanitat potser alguna vegada amb un matís un xic racista. Mentre el percentatge de catalanoparlants superava el 50%, aquesta fenomen no era gaire vistós... però anava corcant la base social de la llengua que tanta falta ens fa avui en dia. Al final dels anys 80 vaig tenir ocasió d'alertar el llavors Conseller d'Ensenyament , Sr. Josep LAPORTE: Com a responsable de les escoles La Bressola del Rosselló havia demanat als nostres centres que organitzessin colònies en comú amb escoles de la Catalunya autonòmica. Havíem especificat que s'havia de cercar escoles que tinguessin el català com a llengua de joc perquè els alumnes rossellonesos poguessin practicar-lo de manera lúdica. Cap a l'any 1988 els directors de les escoles de la Bressola em digueren que allò que demanava cada vegada era més difícil de trobar...

320


Vaig considerar necessari d'informar-ne el Conseller. El Sr. Laporte em va contestar que no patís puix que “Catalunya té una gran capacitat d'integració”. La conseqüència ha estat que molts alumnes nou-vinguts han acabat considerant la llengua de l'escola com a llengua del mestre i dels alumnes que ja la parlaven... molts no se l'acabaven de fer seva donat que els mateixos catalans canviaven de llengua tot sovint quan parlaven amb ells (potser alguna vegada amb un toc de xenofòbia)... És probable que molts d'aquests nou-vinguts arribessin a la conclusió que no se'ls considerava com a Catalans. El resultat als Països Catalans sota domini espanyol el coneixem: molts entenen el català, fins-i-tot poden parlar-lo sense tenir gaire ocasió de practicar-lo. 2- UNA PISTA A PRADA DE CONFLENT? Els anys 90 La Bressola em va encarregar la creació d'una escola nova. L'entitat (fundada l'any1976) n'havia començat a aprendre. Quan el Batlle de Prada em va donar el vistiplau per obrir el nou centre vaig pensar que l'objectiu no havia de ser només que els nins i nines aprenguessin la llengua per si un dia havien de viatjar cap a la Catalunya autonòmica... El Rosselló , el Conflent també són Catalunya i el català hi era la “llengua dels avis” com se solia dir. La nova escola catalana havia de permetre que la llengua se la fessin seva malgrat que tots els matriculats fossin francòfons monolingües. La situació del català era molt pitjor que a la Catalunya autonòmica: ja només el parlaven els avis, la substitució lingüística s'havia accelerat en particular després de la segona guerra mundial. Per tant era urgent de trobar una metodologia per a nous centres que contribuís a una inversió d'aquestes tendències fatídiques per a la supervivència de la nostra llengua. En conseqüència s'aplicà el mètode següent per crear l'escola: 

Matricular alumnes de parvulari com més petits millor al primer curs:

Tothom ho sap: si un infant català s'instal·la a la Xina o a Anglaterra de molt petit, n'aprendrà la llengua en un tres i no-res. Parlarà com un nadiu. En conseqüència, per crear la nova escola vaig matricular, per al primer curs, només alumnes de 2 a 4 anys, alumnes que encara disposen d'aquesta facultat d'aprenentatge que anem perdent amb els anys, com molt bé exposava el gran psicolingüista francès Professor Jean PETIT ( autor de “L'immersion: une Révolution”, Universitats de Reims i de Constança) 

Pocs per començar:

Encara que sigui petits, si els alumnes són molts, serà difícil que el mestre i la seva ajudant puguin cuidar aquest tema amb TOTS els alumnes. Va caldre doncs limitar la matrícula encara que suposés un sacrifici econòmic per a l'entitat: ERA UNA INVERSIÓ PEL FUTUR DE LA NOSTRA LLENGUA. Vàrem limitar el nombre d'alumnes a 10. ( aquesta mesura era puntual per al període de fundació, actualment aquesta escola matrícula com qualsevol altra a parvulari) 

Anticipació:

Quan varen entrar els alumnes la classe era “buida” ( no hi havia CAP joguet als prestatges). Quan els nens varen entrar vaig obrir “la CAIXA”... vaig dir “patota... PATOTA” ( “nina” en català rossellonès) abans de treure-la i mostrar-la... Com si la cridés....

321


“Ah la patota és aquí “..... Un nin va repetir “PATOTA”... jo també un altre cop... Una altra també va dir PATOTA... Fins que tots ho van dir... ( la traducció francesa “poupée” no va sortir a cap moment) Un darrere l'altre vàrem anar anomenar així cada joguet que sortia de la Caixa que cada cop els agradava més. Al cap de pocs minuts alguns ja sabien dir “la patota és aquí”, “vull la pilota” etc..... Els altres els copiaven... Expliquem això que, a primera vista semblen meres anècdotes, per subratllar com és d'important per a l'espontaneïtat que els alumnes petits descobreixin objectes, mobles, joguets directament en la llengua del país sense passar pel prisma de la traducció en la llengua que parlen a casa. Recordem que, per aprendre una llengua sempre és força més eficaç de no passar per aquest prisma que pot generar confusions (certes paraules tenen un accepció en una llengua i en poden tenir més d'una en una altra ). A la pràctica, com que aquests alumnes eren molt petits (els més petitons tenien encara una expressió limitada en la llengua de casa) gairebé aprenien el català com si fos una altra primera llengua. Evidentment, aquesta metodologia de l'anticipació s'aplicava a totes les activitats: contes, utilització d'estris ( dient i fent repetir “tisores”, ABANS de mostrar-les o donar-les per retallar cartolina...etc). Fent servir moltíssim les imatges, el mestre verbalitzava TOT ALLÒ que feia (“tanco la porta”,”escric a la pissarra”, etc..) Per completar les actuacions del mestre i de l'ajudant, es feren servir força els contes, rondalles, cançons en directe o enregistrades.(habitualment material prèviament explicat per facilitar-ne la comprensió)... A més el mestre jugava amb els nens, al pati, al sorral ( amb pala i galleda). Es tractava d'introduir el vocabulari que el nen necessitava provant d'endevinar quin era el seu interès (p.e. Un castell de sorra) a aquell moment.( el nen no solament adquiria nous mots sinó que se sentia acompanyat en el seu interès per l'activitat que ell mateix triava.) No cal dir que totes aquestes activitats destinades a enfortir l'ús de la llengua anava, lògicament, acompanyades, a l'aula, d'un treball lingüístic (sempre de caràcter lúdic) aprofundit d'adquisició de girs idiomàtics genuïns que són els que caracteritzen qualsevol llengua: per exemple “això és bufar i fer ampolles”, “vés-te'n a pentinar llufes” (rossellonès) “puja aquí dalt i balla”,” no ve d'aquí”. S'hi afegien jocs de fonètica amb l'objectiu de facilitar que els nens pronunciessin la “R”( tan difícil per als francòfons) o la “L” velar catalana en comptes de la francesa. (notem que en el cas d'alumnes francòfons no es donava la confusió que fan els castellanoparlants entre la S sonora i la S sorda).. Aquests treballs o aquests jocs, a banda de millorar la qualitat de la llengua parlada pels alumnes n'enfortia el prestigi: una llengua que es respecta s'ha de provar de parlar correctament com generalment provem de fer-ho amb el castellà, el francès o l'anglès. A una altra publicació afirmàvem que “els nens no són ni lingüistes no sociolingüistes però de seguida saben quina és la llengua dominant d'un grup”: Les actuacions i l'organització de l'escola, del pati i de l'aula els permetien de percebre que el català n'era la “llengua franca”... Al cap de cinc mesos tots els alumnes jugaven en català fins-i-tot sense la presència del mestre i, potser sobretot els que més n'havien après l'ensenyaven als altres...es començava a resoldre, encara que fos a molt petita escala i a l'altra banda de “la ratlla”, la qüestió que s'havia exposat al Conseller d'Ensenyament... Joan-Pere Le Bihan Rullan

322


Fundador de l'escola catalana de Prada Autor d' 'Estat Nou? Escola Nova' d'Edicions 1984 A un proper article exposarem com abordàrem el segon curs i els avantatges de la “verticalitat” és-a-dir de l'organització de classes amb més d'una edat... (aquell primer curs els alumnes tenien 2,3, i 4 anys)... https://www.racocatala.cat/opinio/article/52616/paper-cabdal-podria-tenir-lescola

323


Qui veut la peau des écoles en langues rrégionales ? Lagazettedescommunes.com 08/07/2021

Club Éducation et vie scolaire ENSEIGNEMENT IMMERSIF

Qui veut la peau des écoles en langues régionales ? Publié le 08/07/2021 •

Par Hélène Huteau • dans : A la Une Education et Vie scolaire, Actu expert Education et Vie scolaire

©Keitma - stock.adobe.com

En censurant la loi Molac, le Conseil constitutionnel a remis en cause le principe même de fonctionnement ent des écoles par immersion linguistique. Les enseignants, les régions, de nombreux maires ainsi que 138 députés demandent une révision constitutionnelle en faveur des écoles en langues régionales. Le réseau d’enseignement des langues ré régionales gionales Eskolim est sur la sellette. Le Conseil constitutionnel a déclaré inconstitutionnel le fait d’enseigner dans une autre langue que le français, ainsi que l’usage des signes diacritiques en langue régionale. Or il s’agit du fondement même des six fé fédérations dérations associatives d’éducation qui font survivre les langues basque, bretonne, occitane, alsacienne, corse et catalane. La plupart du temps avec le soutien de leurs communes, souvent des départements et des régions. Votée à une large majorité le 8 avri avrill dernier, la loi Paul Molac (groupe Libertés et territoires), relative à la protection patrimoniale des langues régionales et

324


à leur promotion, vise à renforcer les moyens et la légitimité de ces écoles associatives, en rendant obligatoire le versement du forfait scolaire par les communes, notamment.

« Recul incompréhensible » Autant dire que la décision du Conseil constitutionnel, du 21 mai, sur leur inconstitutionnalité, a fait l’effet d’un coup de théâtre dans le milieu de l’éducation, de la culture et des élus régionaux. Entre 8000 et 10 000 personnes ont manifesté à Guingamp, le 29 mai, selon Ouest France. De nombreux élus nationaux et régionaux ont enchaîné les déclarations publiques. L’AMF 29, a réclamé dans un communiqué, une « indispensable révision constitutionnelle ». Les président(e)s de région ont écrit au président Macron, avant les élections, s’étonnant de ce « recul incompréhensible ». Si le ministre de l’Education nationale reste sourd, le président de la République luimême a déclaré son soutien aux langues régionales sur Facebook et Twitter à plusieurs reprises. « Les langues régionales jouent leur rôle dans l’enracinement qui fait la force des régions. Nous allons pérenniser leur enseignement » a twitté la présidence le 21 juin. Le Premier ministre a lancé une mission d’information qu’il a promis « courte », afin de rassurer les associations sur la rentrée prochaine. En attendant, l’école Diwan d’enseignement en breton de Saint-Herblain (LoireAtlantique), qui devrait être contractualisée selon les textes après 5 ans d’exercice, attend toujours des nouvelles du ministère de l’Education. « Certaines mairies rechignent à nous verser le forfait scolaire sous l’excuse que nous ne sommes pas constitutionnels » relève Yann Uguen du réseau Diwan.

100 % de réussite au brevet, 90 % au bac « Nous en sommes à nous justifier de ce que nous faisons depuis 50 ans et sous contrat {avec l’État} depuis 1995 » soupire Jean-Sébastien Haydn, président d’Eskolim. Les exécutifs régionaux jugent la méthode par immersion « efficace » et « peut même améliorer la maîtrise du français ». Les résultats des élèves aux

325


examens nationaux en témoignent : « 100 % de réussite au brevet des collèges » affichent les écoles de La Bressola, en catalan. Et « 90 % de réussite au bac » pour les écoles Diwan en breton. Preuve des remous que provoquent ces débats au sein des institutions, le Conseil constitutionnel a commenté par deux fois sa décision au cours du mois de juin, précisant qu’elle ne s’appliquait « qu’à l’enseignement public » puis « qu’au sein du service public de l’enseignement », semant la confusion au sein des écoles privées, sous contrat avec le service public. Ces contrats à tacite reconduction pourraient-ils être remis en cause à la rentrée 2022 ?

Révision constitutionnelle « Nous attendons une nouvelle loi organique légitimant l’enseignement immersif ainsi qu’une modification de la constitution » réclame Jean-Sébastien Haydn. L’article 2, rédigé après l’accord de Maastricht, pour protéger la langue française de l’anglais est celui invoqué par le Conseil constitutionnel pour rompre avec l’enseignement immersif en langue régionale. L’article 75-1, en revanche, inscrit les langues régionales dans le patrimoine de la langue française. Le député breton Paul Molac et la sénatrice de Gironde Monique de Marco (EELV), appuyés de 138 parlementaires, ont sollicité le président de la République : « Une révision constitutionnelle en faveur des langues régionales est tout à fait envisageable, si telle est l’intention d’Emmanuel Macron » a twitté l’auteur de la loi Molac. https://www.lagazettedescommunes.com/754420/qui-veut-la-peau-des-ecoles-en-languesregionales/

326


327


Saint-Estève : premier service pour la nouvelle cuisine centrale La Semaine du Roussillon 20/07/2021

La queue au "rab" témoigne du succès de ce premier repas élaboré par la cuisine centrale © Ville de Saint-Estève

Saint-Estève : premier service pour la nouvelle cuisine centrale Les premiers repas de la toute nouvelle cuisine centrale de Saint-Estève ont été servis lundi 19 juillet à midi aux jeunes de l’accueil de loisirs de la commune. Un premier service réussi de l’avis des petits gourmets présents, qui ont pu se régaler d’un repas à 100% fait maison. Au menu du jour pour les enfants de l’accueil de loisirs : bœuf stroganoff accompagné de pâtes fraîches, avec en entrée salade de tomates et feta, puis fromage blanc et fruit de saison en dessert. Les repas ont été élaborés au sein de la toute nouvelle cuisine centrale de la commune, puis livrés au restaurant scolaire Léo Lagrange qui accueille tout l’été les enfants de l’accueil de loisirs. Cette première réussite est de bon augure avant l’ouverture prochaine du Restaurant Scolaire Pau Casals au sein duquel se trouve la cuisine centrale, lequel ouvrira ses portes également aux jeunes de l’accueil de loisirs dans les prochains jours. Cette période de rodage est la bienvenue pour les équipes, qui ont en ligne de mire le 2 septembre, date de la rentrée scolaire à partir de laquelle 700 repas quotidiens sortiront de la cuisine centrale pour le plus grand plaisir des écoliers de Torcatis, La Bressola et de Pau Casals. https://www.lasemaineduroussillon.com/2021/07/20/saint-esteve-premier-service-pour-la-nouvellecuisine-centrale/

328


Langues régionales. Le rapport Kerlogot-Euzet sur l’enseignement immersif remis au… France 3 22/07/2021

Langues régionales. Le rapport Kerlogot-Euzet sur l’enseignement immersif remis au Premier ministre Les députés Yannick Kerlogot et Christophe Euzet font diverses propositions pour sécuriser l’enseignement immersif des langues régionales. Le Premier ministre leur avait confié une mission après la censure par le Conseil Constitutionnel de l'article de la loi Molac sur l'enseignement immersif. Publié le 21/07/2021 à 22h15 • Mis à jour le 22/07/2021 à 14h02

Le rapport Kerlogot-Euzet sur l’enseignement immersif a été remis au Premier ministre et au ministre de l'Education nationale • © DR

Les députés Yannick Kerlogot (LREM) des Côtes d'Armor et Christophe Euzet (Agir, ex-LREM) ont été reçus ce mercredi 21 juillet à Matignon par le Premier ministre et le ministre de l’Education nationale Jean-Michel Blanquer. Ils souhaitent apporter rapidement « une forme de sécurisation, même imparfaite », à la méthode immersive d’enseignement des langues régionales. Rappel. L’article 4 de la loi Molac avait pour ambition de sécuriser juridiquement « un enseignement bilingue dit immersif en langue régionale, dans le respect des objectifs de maîtrise de la langue française fixés par le code de l’éducation », une pédagogie

329


utilisée dans des écoles privées associatives sous contrat depuis près de cinquante ans. Le 21 mai, le Conseil constitutionnel, se fondant sur une jurisprudence de 2001 et 2002, a jugé que l'enseignement immersif d'une langue régionale « qui ne se borne pas à enseigner cette langue, mais consiste à l'utiliser comme langue principale d'enseignement et comme langue de communication au sein de l'établissement » est contraire aux exigences qui résultent de l'article 2 de la Constitution qui précise « La langue de la République est le français ». La décision du Conseil constitutionnel avait entraîné des manifestations importantes dans les régions concernées. Les acteurs et les défenseurs de cet enseignement craignant pour son avenir, se trouvait fragilisé le Conseil Constitutionnel. Or, cette pratique pédagogique est selon eux nécessaire à la survie des langues régionales.

Soixante auditions pour ce rapport Pour analyser les effets de la décision du Conseil constitutionnel, le Premier ministre avait missionné deux députés, Yannick Kerlogot (LREM) et Christophe Euzet (Agir, exLREM). Pour rédiger leur rapport, les députés ont réalisé soixante auditions auprès des acteurs de terrain de l’enseignement des langues régionales, des autorités académiques et pédagogiques, des élus (dont les Offices Publiques de langues régionales et députés), des juristes spécialisés dans les questions constitutionnelles et du secrétaire général du Conseil constitutionnel. Ils rappellent que sur les 120 000 enfants qui apprennent les langues régionales à l’école, seuls 15 000 l’apprennent en immersion dans des écoles associatives sous contrat avec l'Education nationale comme Diwan pour le breton, Seaska pour le basque, Bressola pour le catalan, Calandreta pour l'occitan, ABCM pour l'alsacien et Scola Corsa pour le corse. D'autres enfants apprennent aussi les langues régionales par immersion à l'école publique, à titre expérimental, au Pays basque, en Corse et en Catalogne. Les pratiques actuelles de l’enseignement immersif ne sont pas contraires aux exigences constitutionnelles. Dans leur rapport, les deux députés s’attachent d’abord à démontrer que les pratiques actuelles de l’enseignement immersif ne sont pas contraires aux exigences constitutionnelles. Ils rappellent ainsi le caractère facultatif de l’immersion, l’objectif final de maîtrise des deux langues (la langue française comme la langue régionale), le

330


nécessaire enseignement du et en français sur les trois cycles d’enseignement primaire envisagés comme une globalité et aussi l’utilisation facultative de la langue régionale comme langue de communication à l’intérieur des établissements à envisager sur le fondement de justifications pédagogiques.

Diverses préconisations pour sécuriser juridiquement les écoles immersives Les deux députés proposent différentes voies pour sécuriser cet enseignement qu'ils estiment conforme à la constitution : - Réviser les contrats d’association des écoles sous contrat avec l'Education nationale. Ce sont ces contrats qui permettent la rémunération des enseignements de Diwan, par exemple, par l’Education nationale. Il s’agirait d’y indiquer clairement que cet enseignement relève du choix des parents, l’utilisation faite de la langue régionale, l’objectif de maîtrise des deux langues (français et langue régionale), la place du français. De la même façon, ils suggèrent que cela soit aussi précisé dans les conventions Etats - collectivités sur les langues régionales. Yannick Kerlogot nous annonce que ces avenants aux contrats d’associations pourraient être précédés, peut-être d’ici septembre, d’une circulaire du ministre de l’Education nationale qui reconnaîtrait que la langue de communication dans les établissements, dans les temps autres que les cours, est utilisée pour des raisons pédagogiques et de manière facultative. Cette circulaire en complèterait une aute : la n°2017-072 du 12 avril 2017. - Passer par la loi, de façon à reprendre précisément ce qui aurait été stipulé dans la circulaire ministérielle et les avenants aux contrats des écoles. Ils soulignent en revanche qu'une telle loi pourrait toujours faire l’objet d’un contentieux, une Question prioritaire de constitutionalité par exemple. - « La révision de la Constitution, n'apparaît ni réaliste à court terme, ni souhaitable : elle ne saurait faire figurer une simple méthode pédagogique dans la norme fondamentale et ne règlerait en rien la question de l’arbitrage toujours nécessaire avec l’article 2. » Ils écartent pour le moment, la révision constitutionnelle pour les dix prochains mois, « ce sera plutôt un sujet pour la campagne présidentielle, dans le cadre d’un débat sociétal sur la place des langues régionales » nous déclare Yannick Kerlogot. Mais ils ne l’écartent pas définitivement. Dans ce cas, il conviendrait de modifier l’article 75-1, adopté en 2008, qui reconnaît que « les langues régionales

331


appartiennent au patrimoine de la France », « mais sans inscrire dans la loi fondamentale des considérations qui relèvent de la pédagogie ».

Création d'un conseil national de l’enseignement des langues régionales En parallèle de ces évolutions normatives, les deux députés proposent de créer un conseil national de l’enseignement des langues régionales, afin de réunir, à l'échelle nationale, les acteurs des régions concernées et le ministère de l’Education nationale pour porter collectivement une réflexion visant à améliorer la promotion et le développement des langues régionales. Cet organe de concertation pourrait conduire une réflexion sur les différentes méthodes pédagogiques d’enseignement en langues régionales, appuyée par un travail d’évaluation des compétences des élèves en langue française et en langue régionale, et de consolidation des études quantitatives disponibles. « Nous avons trop peu de données aujourd’hui pour montrer l’efficacité de la méthode immersive », nous dit le député Kerlogot qui ajoute que cette proposition a reçu un écho favorable auprès du ministre Blanquer". « Notre priorité, c’est de sécuriser les écoles immersives en langue régionale dès la rentrée prochaine », affirme Yannick Kerlogot qui rappelle que le Premier ministre s’est engagé à réunir les acteurs concernés, probablement fin août. https://france3-regions.francetvinfo.fr/bretagne/langues-regionales-le-rapportkerlogot-euzet-sur-l-enseignement-immersif-remis-au-premier-ministre2188300.html

332


Langues régionales : des solutions pour préserver l’enseignement immersif dans les écoles France 3 23/07/2021

Langues régionales : des solutions pour préserver l’enseignement immersif dans les écoles Le député de l’Hérault Christophe Euzet vient de remettre au Premier ministre un rapport sur l’enseignement immersif des langues régionales. L’objectif : préserver ce type d’apprentissage sans négliger la langue française. Publié le 23/07/2021 à 18h34 • Mis à jour le 23/07/2021 à 18h42

Ecole en langue Occitane à Toulouse. Photo d'archives. • © X De Fenoyl/MAXPPP

Il y a les Calandreta pour apprendre l’Occitan, les Bressola pour le Catalan ou encore les écoles Diwan pour le Breton. Ce sont des établissements scolaires où l’on pratique l’enseignement immersif. Les cours sont dispensés dans la langue régionale mais on y apprend aussi le français.

333


La loi du 21 mai 2021, portée par le député Breton Paul Molac (Libertés et Territoires) sur la protection des langues régionales a eu un effet contre-productif. Elle permet aux collectivités territoriales de soutenir financièrement les écoles qui proposent l’enseignement d’une langue régionale mais l’article 4 a été retoqué par le conseil constitutionnel. La méthode dite immersive a été jugée contraire à la constitution. Résultat : des manifestations ont eu lieu dans plusieurs régions. Les défenseurs des langues régionales s’inquiétaient, craignant que tous les financements pour l’enseignement immersif soient stoppés. Le Premier ministre a alors confié une mission parlementaire à deux députés, Christophe Euzet (Agir Ensemble), député de l'Hérault et Yannick Kerlogot (LREM). Ils devaient déterminer comment préserver l’enseignement immersif. Leur rapport a été rendu ce mercredi 21 juillet au Catalanet Premier ministre Jean Castex. L'objectif reste la maitrise de la langue régionale et du Français Christophe Euzet, joint au téléphone par France 3 Occitanie, tient à lever les inquiétudes. "A la rentrée, il n’y aura pas de problème. Il faut une circulaire d’interprétation et apporter des éclaircissements. C’est normal que l’on s’inquiète, on ne pouvait pas autoriser l’enseignement d’une langue régionale jusqu’à faire disparaitre le Français". Il faut donc, selon les deux rapporteurs, préciser notamment dans les conventions avec les écoles privés sous contrat que l’enseignement immersif doit rester facultatif y compris dans la communication de l’établissement (entre les professeurs et les élèves et entre les professeurs et les parents). Il faut aussi, selon les députés, affirmer que l’objectif est bien la maîtrise des deux langues. Evaluations et dialogue insuffisants A l’occasion de cette mission parlementaire, les députés ont pu constater quelques dysfonctionnements. Les évaluations sur la maitrise des langues enseignées sont insuffisantes explique Christophe Euzet. Et il n’y pas assez de dialogue permanent avec l’ensemble des acteurs de l’enseignement des langues régionales. Des conseils académiques des langues et des cultures régionales ont pourtant été créés en 2001 mais ces instances ne se mobilisent pas suffisamment. En Alsace par exemple, ce conseil ne s’est jamais réuni lors des cinq dernières années. Les données sur les langues régionales doivent aussi être mises à jour. Les derniers chiffres fiables datent de 1999. Le rapport de Bernard Cerquiglini avait répertorié 75

334


langues régionales. Avec notamment 1,67 million de locuteurs occitans. Mais combien sont-ils aujourd’hui ? Les langues régionales sont-elles en déclin ? Les députés proposent de demander à l’Insee et à l’Ined, d’établir une cartographie précise. La carte ci-dessous date de 2007.

Aujourd’hui, selon les chiffres du ministère datant de 2020, 121 000 élèves apprennent des langues régionales, dont 11,5% (soit 14.021) dans des écoles pratiquant l’enseignement immersif. https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/langues-regionales-des-solutionspour-preserver-l-enseignement-immersif-dans-les-ecoles-2190838.html

335


Langues régionales : l’enseignement inmmersif bientôt mieux encadré L’Indépendant 23/07/2021

336


337


El informe sobre el sistema inmersivo es «una gran decepción”, según las escuelas concernidas Naiz 23/07/2021

El informe sobre el sistema inmersivo es «una gran decepción», según las escuelas concernidas El informe que entregaron el miércoles al Gobierno francés sobre el sistema inmersivo es «una gran decepción», según los miembros de la red Escolim que reúne, junto a Seaska, a las federaciones de escuelas que ofrecen la enseñanza en dicho sistema. Se une a las numerosas críticas ya hechas públicas.

Profesores de Seaska piden el derecho a hacer los examenes oficiales en euskara. (GUILLAUME FAUVEAU)

El pasado miércoles, el primer ministro francés, Jean Castex, recibió el informe sobre el sistema inmersivo que había solicitado a dos diputados después de que el Consejo Constitucional declarase que dicho sistema es anticonstitucional. La red Escolim, que reúne a las federaciones que ofrecen la enseñanza inmersiva en los idiomas minorizados del Estado francés, como Seaska, han definido dicho escrito como «una gran decepción». Se trata de una opinión que se une a las numerosas que se han formulado desde que se dio a conocer el informe. El documento establece que no debería de cambiarse la Constitución para solventar el problema, aunque así lo han hecho la mayoría de los defensores del sistema inmersivo, ya que según el escrito no es «ni realista, ni fundamentalmente deseable». Algo con lo que no están de acuerdo los miembros de Escolim, ya que sería «la única solución

338


perenne». Proponen hacerlo a través de la modificación del artículo 75-1. El informe realizado por los diputados Christophe Euzet y Yannick Kerlogot, en cambio, sí dice que debería de mantenerse el sistema bajo ciertas condiciones. Son estas las que han sido criticadas por las seis federaciones que forman Escolim, ya que las propuestas de los diputados serían una involución respecto a lo existente hoy en día y que preconiza proposiciones «retrógradas e inaceptables». Estupefacción Los representantes de las seis federaciones de enseñanza se reunieron de manera separada con los dos diputados encargados de redactar el informe, y declaran que aunque las reuniones fueron cordiales, el contenido no refleja los ideas que se trataron en los encuentros, y que han recibido las propuestas con «estupefacción», ya que el informe «solo busca reducir nuestra práctica pedagógica». También denuncian que el primer ministro, Jean Castex, pidió a los redactores del informe que junto a las reflexiones, también debería de marcarse un calendario sobre las medidas, el cual no aparece. Entre las propuestas destacan la que preconiza la creación de un Consejo nacional de enseñanza de las lenguas regionales, que «no aportará nada». En ese contexto, recuerdan que en 1985 se creó bajo el mandato del entonces primer ministro Laurent Fabius un Consejo nacional de lenguas y culturas regionales que no llegó a reunirse nunca. Subrayan que hoy Fabius es el presidente del Consejo Constitucional que ha declarado el sistema que imparten Seaska, Diwan, La Bressola, Calandreta A.B.C.M. Zweisprachigkeit y Scola Corsa es anticonstitucional. Ministro de Educación Añaden que el informe sigue las directivas del ministro de Educación Jean-Michel Blanquer, un enemigo declarado de la enseñanza inmersiva en las lenguas minorizadas, entre las que se encuentra el euskara, y que fue el instigador del recurso a la ley Molac que tuvo como consecuencia la anticonstitucionalidad de dicho sistema. En ese sentido destacan que, en el informe se omite le hecho de que la ley Molac para la defensa y promoción de las lenguas regionales, a la que se presentó el recurso ante el Consejo Constitucional, fue adoptada con una gran mayoría en la Asamblea Nacional y en el Senado. Proposición en el Senado Este julio ha comenzado su recorrido parlamentario la ley sobre la diferenciación, descentralización, desconcentración que su aporta diferentes medidas sobre la simplificación de la acción pública. Y Escolim denuncia que el informe desecha esta oportunidad para profundizar en las responsabilidades de las instituciones locales en la enseñanza de las lenguas minorizadas. Descentralizar o desconcertar la enseñanza de las lenguas regionales a las instituciones

339


locales que gestionarían mejor, en relación con las peticiones de la población». También traen a colación que el informe también no menciona que los presidentes de las 13 regiones continentales del Estado francés se mostraron unánimes en la defensa del sistema inmersivo. https://www.naiz.eus/eu/info/noticia/20210723/el-informe-sobre-el-sistema-inmersivouna-gran-decepcion-segun-seaska

340


L’ensenyament immersiu en català és salvat per l’informe encarregat per Castex La Clau 25/07/2021

L’ensenyament immersiu en català és salvat per l’informe encarregat per Castex S’hauria de crear un “Consell Nacional”, encapçalat pel ministre d’Educació Nacional Diumenge, 25 de juliol de 2021. 19:41h

1

Els ministres Yannick Kerlogot i Christophe Euzet presenten l'informe sobre les llengües regionals al primer ministre, Jean Castex, i al ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer, París, 21 de juliol de 2021 / Public Sénat

Després de la censura al Consell Constitucional, l'educació immersiva es salva amb l'informe encarregat pel primer ministre, Jean Castex. Però França és objecte d'una denúncia per "violació de molts drets fonamentals". El 8 d'abril, la majoria de diputats a l'Assemblea Nacional van adoptar l'anomenada llei "Molac", que estableix un marc estable per a l'educació immersiva en llengües regionals, inclòs el català. El 21 de maig, aquest text va ser censurat pel Consell Constitucional, que havia estat sol·licitat per 60 diputats de la Republique en Marche, principalment de regions monolingües, i pel ministre d'Educació, Jean-Michel Blanquer. El 29 de maig, Paul Molac, diputat bretó, autor de la llei, va suggerir una modificació de la Constitució perquè les llengües franceses poguessin ser desenvolupades de manera natural per la República. Per la seva banda, el primer ministre, Jean Castex, a estones catalanoparlant, va pretendre “treure

341


totes les conseqüències” de la situació, el 25 de maig, ordenant un informe parlamentari als diputats Yannick Kerlogot (La République en Marche) i Christophe Euzet (Agir, ex-LREM).

Lliurat el 21 de juliol, el text encarregat pel cap de govern recomana la creació d'un "consell nacional per a l'ensenyament de les llengües regionals", controlat pel ministre d'Educació Nacional. Aquest, dotat d’un nom notòriament català, d’ascendència valenciana, és, tanmateix, un opositor a les llengües de França. Al maig del 2019, va dir sobre l'educació bilingüe "cognitivament, no és tan bo". L'informe dels diputats també demana l'elaboració d'un projecte de llei per definir els contorns de l'educació immersiva. Els seus autors conviden les associacions que organitzen l'ensenyament regional de llengües (La Bressola, Arrels i Jordi Pere Cerdà, als Pirineus Orientals, Diwan a la Bretanya, Ikastola del País Basc) a "redactar una esmena als contractes que els vinculen al Educació Nacional ". Aquest enfocament ha de "especificar en particular que la immersió és opcional, que és una elecció de les famílies, que no és una cosa limitada i que, en última instància, l'objectiu és dominar les dues llengües", especifica el diputat Kerlogot. Denúncia davant l’ONU contra França La política deliberada d'eradicació de la identitat indígena observada a França és destacada per l'Organització No Governamental ELEN, que denuncia el "desig permanent d'eradicar les llengües territorials diferents del francès" i "el desig de trencar la llei". . Aquest òrgan defensor de la igualtat lingüística considera que l’Estat francès “vulnera molts drets fonamentals previstos per declaracions o convencions internacionals” i li recorda “les obligacions fonamentals de protecció envers les seves pròpies minories lingüístiques en la seva constitució”. El 19 de juliol, ELEN va presentar una denúncia contra l'Estat francès davant l'ONU, que va reunir aquests diferents arguments. Aquesta aproximació a la terra de la Il·lustració no ha estat escoltada pels apòstols de la Igualtat ni pels mitjans de comunicació coneguts per la seva tolerància cultural. Esteve Valls https://www.la-clau.net/noticia/15101/lensenyament-immersiu-en-catala-es-salvat-perlinforme-encarregat-per-castex

342


Castex salva el català i la immersió a França Racó Català 26/07/2021 PUBLICITAT

Castex salva el català i la immersió a França El Consell Constitucional havia prohibit l'ensenyament en català i ara un informe encarregat pel primer ministre, natural de Catalunya Nord, formula una via per protegir-lo LLENGUA26.07.2021 13.30 HREDACCIÓ

L'exministre d'educació, l'occità François Bayrou, i el primer ministre, el català Jean Castex Autor/a: Arxiu

El català a l'Estat francès té un gran aliat situat al número 2 de l'escalafó de persones més poderoses, el primer ministre, Jean Castex. Després que el Consell Constitucional tombés l'educació immersiva, una circumstància que va alegrar al periodista de 'La Vanguardia' Víctor Amela, el polític nord-català va encarregar un informe que ha parat el cop judicial contra l'educació catalana, basca, occitana, bretona i alsaciana. El document estableix la creació d'un "consell nacional per a l'ensenyament de les llengües regionals", controlat pel ministre d'Educació Nacional, Jean-Michel Blanquer, un polític amb arrels familiars al País Valencià. Curiosament, és Blanquer qui va liderar aquesta ofensiva contra la resta de llengües de l'Estat que no són el francès. Ell va portar al Consell Constitucional la Llei Morlac, aprovada per l'Assemblea Nacional, i que entre moltes altres coses, reconeixia el sistema immersiu d'ensenyament. Aquest no era el punt que va motivar el recurs, sinó, un de referent al finançament d'aquestes escoles, que passaria perquè se'n responsabilitzés tant l'Estat com les administracions locals, en tant que s'acollien a una categoria de minoria a protegir. Els jacobins temien que altres

343


col·lectius, sobretot el catòlic, amb una xarxa educativa molt nombrosa, s'acollís a aquest supòsit i acabés també rebent diners públics.

Blanquer no va preveure que el Constitucional denegués el seu recurs, però que l'aprofités per prohibir la immersió, un aspecte que mai va demanar el govern francès. Davant les protestes generalitzades a diversos punts de l'Estat, el primer ministre, Emmanuel Macron, va fer una publicació a Facebook defensant les llengües catalana, basca, occitana, bretona i alsaciana, garantint-ne l'ensenyament i anunciant que farien front al tribunal, Macron va posar a treballar al nord-català Jean Castex i a l'occità François Bayrou, aquest segon un dels polítics més reconeguts i actualment, un dels homes forts de la República en marxa, el partit del primer ministre. Bayroy, exministre en diferents governs i titular de diverses carteres, una d'elles la d'educació, als anys 90 va jugar un paper decisiu per a blindar les escoles immersives, garantint que tant l'Estat com els municipis on estaven ubicades, contribuïssin al seu finançament. Castex, com a alcalde de Prada de Conflent, havia estat clau per consolidar l'escola Bressola de la població, i com a diputat, alt funcionari i home de confiança del llavors màxim representant de França, Nicolas Sarkozy, va aconseguir que firmés un pacte de reciprocitat televisiva amb el PP de Rajoy al poder, que va permetre legalitzar les emissions de TV3 a la Catalunya Nord, un acord que uns mesos abans, l'anterior president espanyol, José Luis Zapatero es va negar a subscriure. Aquest és el tercer cop que Castex intervé decisivament per ajudar la llengua catalana a l'Estat francès. https://www.racocatala.cat/noticia/52797/castex-salva-catala-immersio-franca

344


El model de l’escola La Bressola de Prada de Conflent Racó Català 29/07/2021 PUBLICITAT

El model de l’escola La Bressola de Prada de Conflent ENRIC LARREULA 29.07.2021 05.00 H

La meva relació amb la Bressola es remunta a la seva mateixa fundació l’any 1976. Jo aleshores treballava a la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural. I en aquells moments en què en tots els Països Catalans ens organitzàvem per crear escoles catalanes, l’aparició de la Bressola va suposar una gran alegria i una gran esperança, ja que naixia en el territori més hostil on, a causa d’això, la llengua catalana ja havia pràcticament desaparegut. De seguida la Bressola va quedar integrada en tots els actes de coordinació que fèiem les escoles catalanes, o que volien ser-ho, de tot el territori lingüístic. A partir de 1986, amb Francesc Ferrer Gironès al capdavant, vam crear l’Associació Amics de la Bressola, des d’on vam fer tot el que vam poder per ajudar el manteniment i expansió d’aquestes escoles del Nord. Alhora, i ja llavors des del meu lloc de professor de l’escola de Magisteri de la UAB, futura Facultat de Ciències de l’Educació, vaig anar enviant alumnes meus de pràctiques a les Bressoles que s’anaven engegant, i visitant-les posteriorment per avaluar el treball acadèmic dels meus alumnes. Això em va permetre assistir a la creació de cada Bressola i comprovar de primera mà els resultats acadèmics i lingüístics del seu alumnat. I puc posar l’exemple de la Bressola de Prada de Conflent, creada l’any 1990 i dirigida per Joan Pere Le Bihan. Cada cop que hi anava, després de travessar el desert lingüístic de català que oferia Catalunya Nord, arribar a la Bressola de Prada era com arribar a un oasi esponerós. Perquè a la Bressola de Prada tots els nens, tot i que a casa i en el seu entorn social només sentien a parlar francès, allà, a l’escola, es parlaven entre ells en català, jugaven en català, vivien en català, a l’aula, al pati, al menjador, a tot arreu. Era evident que l’estratègia linguísticoacadèmica d’immersió que havia utilitzat Joan Pere Le Bihan des del primer dia d’engegar l’escola havia donat uns resultats contundents i aparentment miraculosos. Per tant, la Bressola de Prada de Conflent era l’exemple fefaent que fins i tot en una zona de Catalunya on la llengua catalana ja havia pràcticament desaparegut de pobles i carrers, i de la vida ordinària del país, era possible que les noves generacions la recuperessin i se la fessin vitalment seva. I justament aquest exemple tan exitós de la Bressola de Prada de Conflent contrastava amb el model que per a la recuperació de la llengua catalana a les escoles, en aquella època de recuperació de tantes coses, s’estava seguint a la Catalunya autonòmica o Catalunya Sud. A Catalunya Sud s’havia optat per catalanitzar tot l’ensenyament, és a dir, anar reconvertint, al ritme que poguessin, en catalanes les escoles que fins aquell moment havien funcionat en castellà. Així, després d’uns anys i esforços infinits i de la dedicació absoluta de persones com Joaquim Arenas Sampera, la llengua catalana va passar a ser considerada llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Així, almenys pel que fa a l’Educació Primària, els mestres de les escoles públiques van passar, en major o menor mesura, a relacionar-se en llengua catalana amb els seus alumnes a l’hora d’impartir les classes.

345


Si ho comparem amb la situació de la qual partíem, on tot l’ensenyament només s’havia fet en castellà, podem considerar que s’havien fet unes passes de gegant, ja que en pocs anys les escoles públiques del país van passar a educar majoritàriament en llengua catalana amb el compromís que en finalitzar els estudis tots els alumnes, al marge de la llengua que utilitzessin familiarment, fossin competents en les dues llengües oficials a la Comunitat Autònoma, el català i el castellà. D’aquest sistema d’escola catalana se’n va anomenar també immersió, i sobre el qual es van crear moltes esperances, ja que possibilitava que els nens i nenes de famílies, barris o sectors, no-catalanoparlants entressin de forma precoç en contacte amb la llengua catalana, i amb ella iniciessin la seva escolarització i socialització. Però a diferència de les Bressoles, que comencen de zero i al primer any només accepten uns pocs nens i molt petits, als quals és fàcil de fer viure i fer parlar en català, les escoles d’Ensenyament Primari de Catalunya Sud van anar catalanitzant-se pel que fa a la llengua vehicular del mestre i dels llibres de text, però els nens, de totes les edats, ja hi eren, i ja parlaven, ben arrelades, les llengües que portaven de casa, i, que per regla general van continuar parlant i parlant-se entre ells. De tal manera que el costum, ja adquirit familiarment i socialment dels nens catalanoparlants familiars de canviar de llengua davant de qualsevol que parlés en castellà es va continuar produint, i el costum dels castellanoparlants de no canviar mai de llengua, també. Així mentre a la Bressola de Prada de Conflent els nens que familiarment només parlen francès acaben parlant-se entre ells en català, a les escoles de Catalunya Sud, ben al marge de la llengua que utilitzi el mestre, els nens que familiarment parlen català aprenen a sociabilitzar-se en castellà amb els altres companys, fins al punt que els nens catalanoparlants familiars acaben parlant-se també entre ells mateixos en la llengua majoritària del grup, és a dir, en llengua castellana. Llevat, de moment, de les escoles on els alumnes provinents de famílies catalanoparlants encara siguin l’absoluta majoria. Aquesta situació es va agreujant cada cop més, perquè cada any que passa el percentatge de nens i nenes escolaritzables que provenen de famílies no-catalanoparlants és superior, i per tant cada cop més la llengua castellana va esdevenint la llengua franca entre els nens, és a dir, va esdevenint la llengua dels nens. La llengua que els fa grup, que els identifica com a alumnes i com a companys d’edat i circumstància. I hem de tenir en compte que la situació de la llengua catalana a l’etapa de l’Educació Secundària encara és molt més precària i dificultosa que a l’Educació Primària. Per tant, mal futur sembla que espera a la llengua catalana, perquè en les zones més poblades de Catalunya, on viu aproximadament el 80% de la població, i on justament la presència de persones que parlen castellà és majoritària, tots els nens i nenes, i nois i noies, i joves, parlin la llengua que parlin a casa amb els pares, a les escoles on hauran anat de petits, al marge de la llengua que haurà utilitzat el mestre a classe, hauran après justament a relacionar-se i a parlar-se entre ells en castellà. Ara bé, acadèmicament parlant tothom haurà estudiat poc o molt la llengua catalana escrita, i per tant els programes lingüísticoeducatius oficials s’hauran acomplert amb suposat èxit. Però en realitat a cada nova promoció escolar s’haurà produït una substitució lingüística generacional completa a favor de la llengua castellana. Això sense comentar que la majoria dels antics alumnes de parla familiar castellana, en la seva vida ja adulta, no parlaran mai en català, ni mai els caldrà haver-lo de parlar.

346


Davant d’aquest fracàs lingüístic estrepitós que a la pràctica ha representat l’aplicació a Catalunya Sud, i no cal dir als altres Països Catalans, del nostre model d’escola catalana, l’existència del model aplicat a l’escola Bressola de Prada de Conflent encara ens apareix més contrastat i enlluernador. https://www.racocatala.cat/opinio/article/52834/model-lescola-bressola-prada-conflent

347


Pyrénées-Orientales : Les langues régionales ne restent pas dans la poche L’Indépendant 31/07/2021

Pyrénées-Orientales : Les langues régionales ne restent pas dans la poche

Les écoles immersives de langues régionales comme celles de La Bressola sont inquiètes quant à leur avenir. L'Indépendant - Paul Mangin et Archives

Alors que le gouvernement avait laissé entendre que les langues régionales seraient davantage mises à l'honneur, les établissements qui se chargent de l'enseignement de ces dernières ont rapidement déchanté. Le rapport parlementaire Kerlogot-Euzet leur a aussi apporté son lot de déceptions. L'apprentissage de la langue catalane est-il voué à disparaître ? C'est l'inquiétude qui gagne les rangs de ESKOLIM (fédération des écoles immersives en langue régionale), actuellement présidée par La Bressola, qui en fait bien sûr partie. "On ne s'attendait pas du tout à cela ; ce rapport ne reflète absolument pas la réalité des échanges que nous avions eus avec les députés", regrette Eva Bertrana, directrice générale des établissements La Bressola.

Nous sommes traités comme des irresponsables Alors que le rapport parlementaire Kerlogot-Euzet était porteur d'espoir, notamment après l'engagement personnel du Premier ministre Jean Castex sur le sujet, le résultat laisse perplexes les professionnels de l'enseignement des langues régionales par immersion. Le fonctionnement de cet apprentissage par immersion est lui-même remis en question. "Il nous est demandé de faire des concessions, de revenir sur notre fonctionnement éducatif, alors que ce dernier est efficace, souligne

348


Eva Bertrana. Nos élèves ont d'excellents résultats en catalan et en français, en près de 50 ans d'existence c'est la première fois que l'apprentissage immersif des langues régionales est autant mis en cause." Les directeurs des établissements membres d'ESKOLIM estiment que c'est la légalité même de leur enseignement qui est questionné. "Nous souhaitions que la possibilité d'apprentissage immersif des langues régionales soit inscrite dans la Constitution, et la plupart des parlementaires y semblaient favorables, soutient la directrice de La Bressola. Malheureusement cela a été totalement effacé des propositions dans le rapport, le principe même de nos écoles est interrogé et nous sommes traités comme des irresponsables."

Une rencontre prévue d'ici la fin de l'été Alors que de nombreux changements semblent être imposés aux écoles immersives en langue régionale, les enseignants commencent à s'inquiéter pour la prochaine rentrée. "À ce jour nous ne savons toujours pas ce qui est attendu de nous pour septembre. De même, les demandes de moyens et de formations des enseignants ne sont plus à l'ordre du jour, explique Eva Bertrana. Sans cela notre enseignement est voué à disparaître, puis peu à peu les langues régionales. Nous ne comprenons pas comment des élus peuvent prendre de tels engagements sans connaître la réalité de nos terrains." Dernier espoir pour les membres d'ESKOLIM, une rencontre avec le Premier ministre, Jean Castex. "Nous devrions le rencontrer d'ici la fin de l'été et nous avons bon espoir d'être entendus, car nous savons son attachement aux langues régionales", conclut la directrice générale. Quentin Martinez

https://www.lindependant.fr/2021/07/26/pyrenees-orientales-les-langues-regionales-nerestent-pas-dans-la-poche-9694594.php

349


REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS

350


La pandèmia de la COVID-19 és encara amb nosaltres continua afectant el tradicional funcionament de l’escola, la societat i la vida en general i ens obliga a relacionar-nos de manera diferent. Les escoles han romàs obertes.

351


ESTADÍSTIQUES FACEBOOK

352


Visites diàries període

En aquest semestre el màxim de visites diàries 114, observem que han baixat una mica pel que fa al semestre precedent, on es va arribar a les 194, però on vam tenir confinaments. És possiblement aquesta mateixa raó que fa que la publicació més vista del període ha superat les 10.700 visualitzacions, contra les més de 12.000 visualitzacions de la publicació de rebuig de

l’assassinat del professor d’història S. Paty del semestre precedent. Les publicacions amb més ressò han estat les relacionades amb la manifestació a Perpinyà, seguides de la signatura entre el President de La Bressola i el batlle de Pontellà - Nyils.

353


354


355


356


357


358


359


360


361


362


363


364


ESTADÍSTIQUES TWITTER

365


Aquest canal es va obrir el febrer del 2011. Actualment La Bressola té més de 6.100 seguidors en aquesta xarxa (6.116) i acumula un total de 2.644 tuits.

366


ESTADÍSTIQUES INSTAGRAM

367


Per aquest primer semestre del 2021 s’han publicat 142 posts, contra 21 el semestre passat. Un pseud-retorn a la vida normal ha facilitat aquesta tasca. En nombre de seguidors, però ha augmentat molt poc, de 1.315 hem passat a 1.319. Sembla que hi ha un estancament pel que fa a aquesta xarxa.

368


ESTADÍSTIQUES CANALS YOUTUBE Canal creat el 2014.

369


El darrer semestre 2020 el canal va obtenir 844 visualitzacions (que representaven 13 hores d’emissió i havia guanyat 7 nous abonats), en aquest primer semestre del 2021 n’ha obtingut 3.866, amb més de 70 hores d’emissió i un guany de 27 nous abonats.

370


El públic d’aquest canal arriba directament fent una cerca directa, encara que no és menyspreable la xifra que hi arriba per vídeos suggerits. El vídeo del ratolí, del nou cd de La Bressola, ha arrasat en xifres de visualització.

El públic d’aquest canal continua utilizant, majoritàriament, el seu telèfon per accedir-hi. Monetització del canal: Per poder tenir un rendiment econòmic d’aquest canal s’haurien d’assolir els 1.000 suscriptors i 4.000 hores de visionat.

371


El canal de La Bressola a casa es va obrir el 17 de març del 2020 per donar resposta a una necessitat puntual, el confinament sanitari i al tancament de les escoles, en aquest temps ha acumulat més de 40.000 visualitzacions del seu contingut.

Actualment compta amb 665 suscriptors contra 625 al semestre precedent.

372


ESTADÍSTIQUES GOOGLE MY BUSINESS

373


LA BRESSOLA DE SANT GALDRIC

374


LA BRESSOLA DE SANT ESTEVE

375


LA BRESSOLA DE PRADA

376


LA BRESSOLA DE PESILLÀ

377


LA BRESSOLA DE NYILS

378


LA BRESSOLA DEL VERNET

379


LA BRESSOLA DEL SOLER

380


COL·LEGI POMPEU FABRA

381


Conclusions Google my Business Sobre un total de cerques trimestrals realitzades a Google pel conjunt d’aquests 8 centres, la distribució és la següent:

CENTRE ESCOLAR Sant Galdric Nyils Prada El Soler El Vernet Pesillà de la Ribera Sant Esteve del Monestir Col·legi

CERQUES EN XIFRA

CERQUES EN PERCENTATGE

NOMBRE D’ALUMNES

8.552 1.831 2.373 4.491 2.369 481 3.295 3.480

31.85% 6.81% 8.83% 16.72% 8.82% 0.30% 12.28% 12.95%

170 69 111 177 139 25 137 192

26.872

100%

1.020

Cerques i nombre d’alumnes: El semestre precedent un 45% de les cerques es feien per La Bressola de Sant Galdric, aquest semestre ha baixat fins un gairebé 32%. La Bressola del Soler continua ocupant la segona posició, en nombre d’alumnes i en nombre de cerques. La Bressola del Vernet i La Bressola de Sant Esteve tenen poca diferència en nombre d’alumnes, però el nombre de cerques és molt diferent (8.82% i 12.28%).

382


ESTADÍSTIQUES GOOGLE ANALYTICS

383


Google Analytics – www.bressola.cat A comptar des de primers de setembre i fins a finals d’any 2020 els usuaris de la web de La Bressola han arribat als 2.800, aquest semestre han augmentat fins als 7.200, però la durada de la sessió a la pàgina continua a gairebé 2 minuts en aquest període.

L’audiència és força irregular al llarg de tot el període, malgrat que la xifra d’usuaris de la web ha evolucinat des de 593 en el darrer semestre del 2019. Si el primer semestre 2020 el visitant només tornava en un 6.6% i el segon en un 16%, en aquest darrer semestre ho fa en més d’un 49%.

384


Els usuaris (audiència) de la pàgina web arriben a la versió francesa sobretot, i en segon lloc les ofertes de feina els resulten el més interessant.

Els usuaris de la web de La Bressola són més nombrosos de dimecres i dijous a mig matí.

385


Comparativa per aparell de connexió al web: 2n semestre 19 1r semestre 20 2n semestre 20 1r semestre 21

ordinador 70.1% 57.8% 49.8% 44.4%

mòbil 26.1% 40.2% 47.6% 52.2%

tauleta 3.8% 2.0% 2.5% 2.1%

Els usuaris del web han migrat cap al mòbil a l’hora de connectar-s’hi, una tendencia constant observada els tres darrers semestres, incrementada per l’extinció dels confinament i el retrobament de la vida al carrer.

386


On es troben: Un 40% dels usuaris del web es troben a l’Estat Francès, xifra gairebé igualada pels usuaris de l’Estat Espanyol.

387


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.