La Bressola - Recull de premsa del segon semestre 2020 by Comunicació La Bressola

Recull de premsa Agost a Desembre 2020

Índex

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS............... 6 Diaris digitals i en suport paper Televisions Ràdios

REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS ...................................................... 123 Facebook .................................................................................................. 125 Twitter ...................................................................................................... 132 Instagram ................................................................................................. 134 Youtube .................................................................................................... 137 Google My Business ................................................................................. 142 Google Analytics. Pàgina web .................................................................. 159

DIARIS DIGITALS I EN PAPER, TV I RÀDIO

Llistat de diaris digitals d’agost a desembre 2020 DATA

MITJÀ

08/01/20 Vilaweb 12/01/20 Diari de Girona 13/01/20 France Bleu 22/01/20 Girona Notícies 28/01/20 Girona Notícies 29/01/20 Girona Notícies Ajuntament de 31/01/20 Barcelona 01/02/20 Girona Notícies 07/02/20 Catalandragons.com 10/02/20 Made In Perpignan 11/02/20 Girona Notícies 20/02/20 L'Indépendant 25/02/20 El Punt Avui 25/02/20 Ràdio Arrels 27/02/20 28/02/20 01/03/20 04/03/20

Vilaweb Regió 7 Tarragona digital El Punt Avui

02/04/20 Ràdio Arrels 05/04/20 Ara Andorra 17/05/20 Rac 1 19/05/20 Ara 20/05/20 Enderrock.cat 25/05/20 Terrassadigital.cat 25/05/20 Ràdio Arrels 02/06/20 Enderrock.cat 25/06/20 Ouillade 25/06/20 El Món 25/06/20 Vilaweb CatNord 25/06/20 Vilaweb 26/06/20 Ràdio Arrels

ENLLAÇ El desvetllament inesperat de Catalunya Nord Torra injecta 5,6 milions més al pancatalanisme Crise de la salade, trottoirs en marbre et chauffe-eau solaire, flash-back en 1982 Pere Manzanares: "l'ús social de la llengua segueix baixant però hi ha més orgull català" Perpinyà, capital de la Catalunya del Nord Joan Ridaura: "a Catalunya Nord, la llengua catalana ha de sortir de les escoles i arribar al carrer" El club de lectura dels Amics de La Bressola comenta "L'esperit del temps" Eva Bertrana: "A La Bressola no arribem a satisfer totes les demandes per manca d'estructures" La Bressola de Sant Esteve en visite à Brutus Moments transgénérationnels entre sportifs et jeunes des Pyrénées Orientales La comarca del Conflent tornarà a veure i escolatar la televisió i ràdio pública catalana Municipales à Perpignan : la candidate Ripoull argumente en catalan A Perpinyà, en català "Hem posat sobre la taula de tots els candidats la qüestió de la Catalanitat" Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb les seus edificis Retrobar la Catalunya del Nord L'allioli muntarà Perpinyà, la capital del nord Joan Sebastià Haydn, un ch'ti casteller, diable i president de la Bressola 320 anys Les escoles de la Catalunya Nord: "Busquem activitats perquè això no sembli un camp militar" Una escola sense abraçades ni confidències a cau d'orella La millor cançó en confinament Temes de Miki Núñez, Joan Boada o Stay Homas, entre els 50 millors del confinament segons Enderrock S’obren les candidatures a la formació de Formador Professional per a Adults en Llengua i Cultura Catalana «Gotta Be Patient» és la cançó del confinament P.-O. / "La Bressola" : les écoles catalanes souhaitent la création d'un collège-lycée immersif à Perpignan Una escola de Perpinyà demana suport a la Generalitat per tenir una secundària en català L'Aplec anuncia que Jean Marc Pujol "es compromet a desenvolupar les 15 mesures per al català" Perpinyà ofereix un espai a la Bressola per ubicar-hi un centre de secundària a partir del 2021 L'Ajuntament de Perpinyà es compromet a comprar l'edifici "Al Sol" del Vernet

27/06/20 Betevé 03/07/20 Vilaweb 03/07/20 L'Unilateral La Semaine du 22/07/20 Roussillon 22/07/20 Ouillade 23/07/20 Racó Català

La Bressola. Immersió contra corrent Jean Castex: el primer ministre francès que vetllava pel català Jean Castex, nou primer ministre de França Éducation : un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association La Bressola à la rentrée 2020 "La Bressola" : le sénateur Calvet se réjouit de l’obtention d’un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association de langue catalane Si estimeu la llengua, financeu-la

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS

Le top 10 des gens d’ici Le Journal Catalan 08/2020

Maxime: la història del nen que triomfa a la televisió francesa cantant en català Vilaweb 24/08/2020 CULTURA > LLENGUA

Maxime: la història del nen que triomfa a la televisió francesa cantant en català Aquest jove talentós de deu anys, ex ex-alumne alumne de la Bressola, canta en català per la influència del seu avi, que era amic del cantant Jordi Barre

Fotografia: Olivier Trainaud

‘Vaig triar aquesta cançó per honorar Jordi Barre i perquè volia cantar per Catalunya’, explica Maxime Cayuela,, el nen perpinyanenc que ha causat sensació amb la seva actuació en català a l’edició francesa del programa ‘‘The Voice Kids‘. ‘. Per al debut al concurs va triar ‘Tant com me quedarà’, de Jordi Barre Barre.. Segons que explica ell mateix, la tria té molt a veure amb el seu avi, que diu que és qui li va ensenyar la cançó. L’avi, Claude Cayuela, Cayuela feia ràdio i va conèixer Barre durant els anys vuitanta. De fet, es va van n fer bons amics i fins i tot van arribar a fer programes de ràdio en català plegats. Va ser llavors quan Cayuela va compondre per a Barre la cançó ‘Un home‘, ‘, que ell va musicar. Juntament amb ‘Tant com me quedarà’ i ‘L’estaca’, són les cançons en català preferides d’aquest jove talentós de deu anys, que ja té experiència com a cantant i actor. (L’empresa responsable dels drets del programa ha impedit que el vídeo sencer amb les declaracions de Maxime pugui veure’s fora de l’estat francès.) La família s’ha sorprès del gran ressò i la bona acollida social i mediàtica que ha tingut l’actuació de Maximee aquestes darreres hores, especialment al Principat: ‘Molta gent que no coneixíem ens telefona des de Catalunya per dir dir-nos nos que ha tingut molt d’èxit. Estem astorats de l’èxit que ha tingut el petit a Catalunya Sud’, explica orgullós el seu avi, que diu qque el seu nét ha tingut més èxit al Principat que no a l’estat francès. Maxime està satisfet que tanta gent l’hagi sentit cantar en català, i també d’haver emocionat el qui ara és el seu coach, Kendji Girac,, també català i membre del jurat del programa. ‘M ‘M’ha ’ha dit que l’ha fet molt content de sentir cantar en català, que s’ha emocionat molt’, explica l’infant. De moment, no es podrà

veure una nova actuació de Maxime fins d’aquí a tres setmanes, en la següent etapa del concurs, i encara es desconeix la cançó triada.

El paper de la Bressola ‘A dos anys jo ja cantava’, assegura el minyó, que somnia de ser un gran cantant o un gran actor. La família explica que va aprendre a cantar al conservatori de música, on ha estudiat dels tres anys ençà, mentre que les cançons en català les ha apreses de l’avi, un referent per a ell, i també a la Bressola, l’única escola que ofereix immersió lingüística total en català a Catalunya Nord i de la qual ha estat alumne durant quatre anys. A la família de Maxime, tant l’avi com l’àvia parlen català, i el pare en parla una mica. El primer de rebre educació en català, però, ha estat Maxime, perquè la família veia clar que volia que n’aprengués. Tot i que, per qüestions d’organització familiar, va haver de canviar-se de centre i actualment estudia a l’escola pública, que ofereix educació bilingüe, la família té previst que l’any vinent torni a la Bressola per a començar la Secundària. ‘És un orgull veure que un minyó de Catalunya Nord s’atreveix a anar a París, a un programa de màxima audiència, a cantar i respondre al jurat en català –explica Eva Bertrana, directora de la Bressola–. I sobretot que ho fa amb una naturalitat preciosa. És aquí que pensem que la Bressola hi és per quelcom. La Bressola dóna aquesta naturalitat a la llengua. Els nostres alumnes no viuen com una cosa estranya el fet de parlar català, de viure la catalanitat sense complexos. Ara l’hem tret a ell a la llum, però la Bressola té mil Maximes.’ ‘El seu èxit es pot prendre negativament, pensant que el català només es té en compte de manera folklòrica, però també de manera positiva: és el resultat d’una generació que recupera el català quan els seus pares el van perdre’, continua Bertrana. ‘És important de subratllar que, encara que a vegades el català es consideri folklòric o només se’n faci cas quan interessa, això anys enrere no hauria passat. Ara sorprèn, però no és mal considerat. Abans cap adult ni cap mainatge no s’hauria atrevit a fer-ho. Avui pots atrevir-t’hi i és un èxit rotund i tota la premsa en parla. Aquí veiem un canvi de mentalitat envers les llengües dites regionals a l’estat francès, i el català en particular. Arriba tota una generació de nins i nines desacomplexats envers la llengua, gràcies a les nostres escoles i també a altres com Arrels, o els circuits bilingües.’ Tanmateix, aquest canvi no implica que el català no continuï molt maltractat per l’administració francesa: ‘El català, com la resta de llengües minoritàries, es troba en una situació de manca de reconeixement. Fa més de cinquanta anys que piquem pedra i lluitem per tenir el dret d’existir amb la nostra cultura, llengua i identitat davant un estat a què li costa de reconèixer la diversitat lingüística i cultural’, acaba dient Bertrana.

Un jove talentós sense por de cantar en català Tot i la seva edat, l’actuació en aquest concurs musical no ha estat el debut artístic de Maxime, que ja té força experiència. Fa quatre anys que va participar en el rodatge d’un curtmetratge, i enguany n’ha rodat un altre (sobre Catalunya i el català), produït per JeanLouis Fourcade. També ha tingut papers en vídeos musicals i al teatre musical i ha cantat ‘Tant com me quedarà’ en diverses actuacions a Catalunya Nord. De moment, diu que els seus referents són Maître Gims, Bruno Mars i alguns cantants francesos. També el seu avi, que escrivia cançons, feia ràdio i presentava festes. Les cançons

en català les continua escoltant amb ell i tota la família deixa ben clar que no pensa amagar la llengua en la seva carrera: ‘No va tenir por de cantar en català, tot i ser l’únic de fer-ho. Era un desafiament en què confiava.’ https://www.vilaweb.cat/noticies/maxime-la-historia-del-nen-que-triomfa-a-la-televisiofrancesa-cantant-en-catala/

Maxime: la història del nen que triomfa a la televisió francesa cantant en català RadioCatalunya 25/08/2020 RadioCatalunya

Maxime: la història del nen que triomfa a la televisió francesa cantant en català Aquest jove talentós de deu anys, ex-alumne de la Bressola, canta en català per la influència del seu avi, que era amic del cantant Jordi Barre ‘Vaig triar aquesta cançó per honorar Jordi Barre i perquè volia cantar per Catalunya’, explica Maxime Cayuela, el nen perpinyanenc que ha causat sensació amb la seva actuació en català a l’edició francesa del programa ‘The Voice Kids‘. Per al debut al concurs va triar ‘Tant com me quedarà’, de Jordi Barre. Segons que explica ell mateix, la tria té molt a veure amb el seu avi, que diu que és qui li va ensenyar la cançó. L’avi, Claude Cayuela, feia ràdio i va conèixer Barre durant els anys vuitanta. De fet, es van fer bons amics i fins i tot van arribar a fer programes de ràdio en català plegats. Va ser llavors quan Cayuela va compondre per a Barre la cançó ‘Un home‘, que ell va musicar. Juntament amb ‘Tant com me quedarà’ i ‘L’estaca’, són les cançons en català preferides d’aquest jove talentós de deu anys, que ja té experiència com a cantant i actor. La família s’ha sorprès del gran ressò i la bona acollida social i mediàtica que ha tingut l’actuació de Maxime aquestes darreres hores, especialment al Principat: ‘Molta gent que no coneixíem ens telefona des de Catalunya per dir-nos que ha tingut molt d’èxit. Estem astorats de l’èxit que ha tingut el petit a Catalunya Sud’, explica orgullós el seu avi, que diu que el seu nét ha tingut més èxit al Principat que no a l’estat francès. Maxime està satisfet que tanta gent l’hagi sentit cantar en català, i també d’haver emocionat el qui ara és el seu coach, Kendji Girac, també català i membre del jurat del programa. ‘M’ha dit que l’ha fet molt content de sentir cantar en català, que s’ha emocionat molt’, explica l’infant. De moment, Maxime no tornarà a cantar fins d’aquí a tres setmanes, en la següent etapa del concurs, per a la qual encara no hi ha cançó triada. El paper de la Bressola ‘A dos anys jo ja cantava’, assegura el minyó, que somnia de ser un gran cantant o un gran actor. La família explica que va aprendre a cantar al conservatori de música, on ha estudiat dels tres anys ençà, mentre que les cançons en català les ha apreses de l’avi, un referent per a ell, i també a la Bressola, l’única escola que ofereix immersió lingüística total en català a Catalunya Nord i de la qual ha estat alumne durant quatre anys. A la família de Maxime, tant l’avi com l’àvia parlen català, i el pare en parla una mica. El primer de rebre educació en català, però, ha estat Maxime, perquè la família veia clar que volia que n’aprengués. Tot i que, per qüestions d’organització familiar, va haver de canviar-se de centre i actualment estudia a l’escola pública, que ofereix educació bilingüe, la família té previst que l’any vinent torni a la Bressola per a començar la Secundària. ‘És un orgull veure que un minyó de Catalunya Nord s’atreveix a anar a París, a un programa de màxima audiència, a cantar i respondre al jurat en català –explica Eva Bertrana, directora

de la Bressola–. I sobretot que ho fa amb una naturalitat preciosa. És aquí que pensem que la Bressola hi és per quelcom. La Bressola dóna aquesta naturalitat a la llengua. Els nostres alumnes no viuen com una cosa estranya el fet de parlar català, de viure la catalanitat sense complexos. Ara l’hem tret a ell a la llum, però la Bressola té mil Maximes.’ ‘El seu èxit es pot prendre negativament, pensant que el català només es té en compte de manera folklòrica, però també de manera positiva: és el resultat d’una generació que recupera el català quan els seus pares el van perdre’, continua Bertrana. ‘És important de subratllar que, encara que a vegades el català es consideri folklòric o només se’n faci cas quan interessa, això anys enrere no hauria passat. Ara sorprèn, però no és mal considerat. Abans cap adult ni cap mainatge no s’hauria atrevit a fer-ho. Avui pots atrevir-t’hi i és un èxit rotund i tota la premsa en parla. Aquí veiem un canvi de mentalitat envers les llengües dites regionals a l’estat francès, i el català en particular. Arriba tota una generació de nins i nines desacomplexats envers la llengua, gràcies a les nostres escoles i també a altres com Arrels, o els circuits bilingües.’ Tanmateix, aquest canvi no implica que el català no continuï molt maltractat per l’administració francesa: ‘El català, com la resta de llengües minoritàries, es troba en una situació de manca de reconeixement. Fa més de cinquanta anys que piquem pedra i lluitem per tenir el dret d’existir amb la nostra cultura, llengua i identitat davant un estat a què li costa de reconèixer la diversitat lingüística i cultural’, acaba dient Bertrana. Un jove talentós sense por de cantar en català Tot i la seva edat, l’actuació en aquest concurs musical no ha estat el debut artístic de Maxime, que ja té força experiència. Fa quatre anys que va participar en el rodatge d’un curtmetratge, i enguany n’ha rodat un altre (sobre Catalunya i el català), produït per JeanLouis Fourcade. També ha tingut papers en vídeos musicals i al teatre musical i ha cantat ‘Tant com me quedarà’ en diverses actuacions a Catalunya Nord. De moment, diu que els seus referents són Maître Gims, Bruno Mars i alguns cantants francesos. També el seu avi, que escrivia cançons, feia ràdio i presentava festes. Les cançons en català les continua escoltant amb ell i tota la família deixa ben clar que no pensa amagar la llengua en la seva carrera: ‘No va tenir por de cantar en català, tot i ser l’únic de fer-ho. Era un desafiament en què confiava.’ https://www.radiocatalunya.cat/2020/08/25/la-historia-del-nem-que-triomfa-cantant-encatala-a-la-tv-francesa/

Maxime: “Volia cantar aquesta cançó pel meu país

El Nacional 26/08/2020 CATALÀ

Maxime: "Volia cantar aquesta cançó pel meu país"

El petit Maxime Cayuela, que va causar sensació en l’emissió de dissabte del concurs de talents The Voice Kids de la televisió francesa TF1 en interpretar una cançó en català, ha declarat a TV3 que ue va triar aquesta peça "pel meu país i per honorar Jordi Barre", el cantautor rossellonès.

Maxime Cayuela, que té 10 anys d'edat, ha explicat que va triar la cançó conjuntament amb el seu pare, i que ha rebut nombroses trucades de felicitació després de la seva actuació a la televisió. Nascut a Perpinyà, Maxime va cantar Tant com me quedarà, un clàssic de Jordi Barre que va commoure no només per la seva execució sinó també per l’ús de la llengua catalana, fet que va emocionar un dels jurats, el cantant gitano catalanoparlant Kendji Girac, que va identificar ràpidament la llengua davant l’atònita mirada dels seus col·legues. Aquesta va ser l'actuació de Maxime. I aquesta és la peça original del cantautor Jordi Barre. Maxime va estudiar a la Bressola, les escoles d'immersió en català de la Catalunya Nord.

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/maxime-cantar-canco-pais_533250_102.html

Maxime Cayuela participa a “The Voice kKids” de TF1 cantant en català CCMA TV3 26/08/2020

Veure vídeo https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/maxime-cayuela-participa-a-voice-kids-atf1-cantant-en-catala/video/6056967/

Màscara a partir d’onze anys i sense distància: Catalunya Nord torna a l’escola Vilaweb 31/08/2020 PAÍS > CATALUNYA NORD

Màscara a partir d’onze anys i sense distància: Catalunya Nord torna a l’escola amb un protocol flexible Es vol prioritzar el retorn a l'escola dels alumnes i que no s'hagi de tancar cap centre per falta d'espai

Per: Redacció

Els alumnes de Catalunya Nord tornen avui a les aules amb un protocol flexible si el comparem amb el que hi ha previst a la resta del país a partir dels dies 7, 10 i 14 de setembre, quan s’obriran les aules al País Valencià, a les Illes i a Catalunya. Per exemple, la màscara no serà obligatòria per a alumnes de menys d’onze anys, és a dir, de secundària. En els estadis previs, només els professors tindran l’obligació de dur-ne i els alumnes podran anar sense protecció, independentment de la distància de seguretat i de si són en un espai obert o tancat. El ministre d’Educació francès, Jean-Michel Blanquer, vol prioritzar la tornada a l’escola dels alumnes i que no s’hagi de tancar cap centre per falta d’espai o de recursos. Per això també deixa de ser obligatori de mantenir la distància física entre alumnes. Per aquest motiu no s’hauran de desdoblar grups ni fer torns als menjadors ni al pati. Tampoc no serà obligada l’estabilitat dels grups, ‘quan no sigui possible’, i es podrà trencar per raons d’espai o d’organització del centre. Aquesta flexibilitat contrasta amb l’exigència del mes de maig, quan els col·legis de Catalunya Nord van tornar a obrir –no era obligatori d’assistir-hi– després de dos mesos de pandèmia, amb un protocol que imposava màscara, distància d’un metre i grups estables. ‘Tenim 25 alumnes per classe, aproximadament. Quan vam tornar al maig havíem de mantenir un metre de distància entre ells i reduir grups. Demà tot això no caldrà i, logísticament, tot és molt més senzill’, diu Olatz de Bilbao, responsable pedagògica de la Bressola. Quant a les mesures, diu que és difícil de determinar si hi haurà infeccions o no. I

afegeix que en una escola com la seva, que treballa amb la immersió lingüística del català, a partir d’onze anys es perdrà la gestualitat i la vocalització, que resulten fonamentals. ‘Al final, no sabem quant durarà aquest protocol. Tenim davant moltes possibilitats. Però sí que sabem que a Catalunya Nord la circulació del virus no ha estat gaire alta i que ens serà més fàcil que en alguns altres departaments de l’estat’, explica. Davant els centres no hi haurà ningú prenent la temperatura dels alumnes. Seran les mateixes famílies que hauran de fer-ho. En cas que un alumne tingui símptomes a classe, l’escola o l’institut l’haurà d’aïllar ràpidament, avisar la família i el departament d’Ensenyament. Aquest departament s’encarregarà d’activar un protocol per determinar qui s’aïlla, tenint en compte les mesures que hagi aplicat el centre. Un maldecap a tot el món

La tornada als centres educatius obliga els governs a elaborar protocols de seguretat que poden variar substancialment segons l’afectació del país. On les aules ja han reobert, el virus s’ha fet present i ha obligat a tancar alguns centres. És el cas del Quebec, on van començar el curs la setmana passada i ja s’han aïllat vuitanta-una persona. A Alemanya s’enduriran les mesures arran de l’augment de contagis, que també es van reproduint a les escoles. Per exemple, a Berlín aquests darrers dies s’han detectat casos almenys a 41 escoles de les 85 que hi ha. A Seül, a Corea del Sud, després de 200 positius entre estudiants i professors, han optat per cancel·lar les classes presencials i les faran telemàticament. https://www.vilaweb.cat/noticies/mascara-onze-anys-distanciament-catalunya-nordtornada-escola/

Près de 1835 élèves font leur rentrée dans les établissements scolaires du u Soler Le Journal Catalan 01/09/2020 /09/2020

Accueil Pyrénées-Orientales Près de 1 835 élèves font leur rentrée dans les établissements scolaires...

Près de 1 835 élèves font leur rentrée dans les établissements scolaires de la ville du Soler 1 septembre 2020 à 16h59

Mardi 1er septembre 2020, 1 835 élèves ont fait leur rentrée dans les 6 établissements scolaires que compte la ville du Soler. Cette rentrée quelque peu particulière s’est déroulée dans le respect des règles sanitaires. Afin n de limiter les risques de contamination liés au rassemblement des parents et des enfants, la municipalité a décidé d’imposer par arrêté préfectoral le port du masque pour les adultes accompagnants et

pour les enfants de plus de 11 ans sur l’ensemble des espaces d’accès de chacun des établissements. Dès 8h30, le Groupe Scolaire François Arago a ouvert ses portes aux 478 élèves inscrits en cours élémentaire que le Directeur William Ribas, les professeurs des écoles et membres de l’équipe pédagogique ont eu le plaisir d’accueillir sous le regard bienveillant de parents. Toute l’équipe municipale était également présente pour cette journée qui est toujours un événement pour les familles solériennes. Un peu plus tard dans la matinée, à 10h, ce sont les 230 enfants inscrits à l’école maternelle Françoise Dolto qui ont effectué leur rentrée. M. le Directeur Serge Egea et son équipe n’ont pas manqué de guider les toutpetits afin que ce moment se déroule dans les meilleures dispositions. La rentrée au Soler concerne aussi 3 autres structures éducatives au Soler. A ce titre, non moins de 180 enfants se sont pressés à l’école catalane La Bressola, tout comme les 160 enfants de l’école privée bilingue Yel School. A cela nous devons également ajouter les 594 élèves du collège Jules Verne et les 193 élèves du collège catalan Pompeu Fabra.

« Malgré la crise sanitaire que nous traversons cette année et qui impacte directement l’organisation de la rentrée scolaire, nous avons tout mis en

œuvre pour que cette journée se déroule dans les meilleures conditions d’accueil et de sécurité pour nos jeunes enfants. Tout au long de l’été les agents de nos services et les membres de mon équipe municipale sont restés mobilisés pour travailler et anticiper différents scénarios organisationnels pour cette rentrée quelque peu spéciale sur l’ensemble des établissements installés sur notre territoire communal et qui proposent une offre d’enseignement complète de la petite enfance jusqu’au niveau universitaire : la crèche, école maternelle, groupe scolaire élémentaire, école primaire catalane, collège public et collège catalan, école privée bilingue en anglais Yel School, centre de formation l’Idem. A cela, l’année prochaine, nous pourrons rajouter le Pôle Numérique ouvrira ses portes prochainement » a rappelé le Maire, Armelle Revel-Fourcade.

https://www.le-journal-catalan.com/pres-de-1-835-eleves-font-leur-rentree-dans-lesetablissements-scolaires-de-la-ville-du-soler/83173/

Éducation : 1000 élèves de La Bressola ont fait leur rentrée La Semaine du Roussillon 01/09/2020 /09/2020

Accueil / A la une / Éducation : 1 000 élèves de La Bressola ont fait leur rentrée

La Bressola du Vernet à Perpignan - D.R.

Éducation : 1 000 élèves de La Bressola ont fait leur rentrée Sebastià Vilanou i Poncet 1 septembre 2020 A la une, Société Laisser un commentaire

Ce sont plus de 1 000 élèves qui ont fait la rentrée dans les différentes classes des Bressoles nord-catalanes, mardi 1 septembre. Une reprise scolaire marquée par une situation sanitaire exceptionnelle avec un protocole qui garantit l’accueil de tous les enfants. Les équipes pédagogiques travaillent depuis plus d’une semaine pour donn donner des réponses aux besoins des élèves et ainsi renforcer les principaux aspects du projet de La Bressola, à savoir l’immersion linguistique et le travail coopératif.. Cette année, le projet principal des différentes écoles de La Bressola aura pour objectif de donner des outils et des stratégies aux équipes éducatives afin de faire face à cette situation et de pouvoir récupérer, autant que possible, un fonctionnement qui soit le plus proche de la normalité, tant au niveau scolaire que social. https://www.lasemaineduroussillon.com/2020/09/01/education https://www.lasemaineduroussillon.com/2020/09/01/education-1-000-eleves eleves-de-labressola-ont-fait-leur-rentree/ rentree/

Enseignement en catalan. La Bressola a fait sa rentrée L’Indépendant 03/09/2020

LE SOLER. Scolaire. Appréhension, joie et retrouvailles pour les Solériens L’Indépendant 03/09/2020

La Bressola comença amb mil alumnes i preveu d’obrir un institut a Perpinyà Vilaweb 03/09/2020 PAÍS > CATALUNYA NORD

La Bressola comença amb mil alumnes i preveu d’obrir un institut a Perpinyà El nou edifici permetria oferir a Catalunya Nord un recorregut educatiu en català des de parvulari fins a la universitat

Per: Redacció

Les vuit escoles Bressola han començat el curs amb més de mil alumnes. A més d’oferir l’ensenyament en català, aplica una filosofia d’ensenyament cooperatiu que trenca jerarquies internes i particions invisibles entre alumnat i personal docent. Aquest mètode ha rebut el suport de milers de famílies des del 1977, quan es va crear la xarxa. Entre els projectes de futur, la Bressola té la intenció d’obrir un institut a Perpinyà. Fins ara, l’únic col·legi d’aquestes característiques és situat al Soler i ja ha assolit el nivell màxim perquè té capacitat per a 180 alumnes. La creació d’un nou institut satisfaria una demanda com més va més important, permetria de deixar de rebutjar l’accés de nous alumnes i oferiria a Catalunya Nord un recorregut educatiu en català des de parvulari fins a la universitat. Es preveu que aquest nou institut de la Bressola ocuparia l’antic Greta Catalogne – Liceu Al Sol, al barri del Vernet, a Perpinyà. Per construir-lo cal el suport del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la regió Occitània, la Generalitat de Catalunya i la Bressola. https://www.vilaweb.cat/noticies/la-bressola-comenca-amb-mil-alumnes-i-preveu-dobrirun-institut-a-perpinya/

L’Alta Cerdanya es torna a quedar sense escola en català Ara 03/09/2020

L'Alta Cerdanya es torna a quedar sense escola en català Els problemes econòmics han obligat a tancar la Jordi Pere Cerdà de Sallagosa 3 min. SALLAGOSA 03/09/2020 12:15

GUILLEM LLUCH TORRES

L'escola Jordi Pere Cerdà, tancada. / MESTRES JORDI PERE CERDÀ

Després del tancament de la Bressola de Càldegues, l'any 2012, ara ha arribat el torn de la Jordi Pere Cerdà de Sallagosa. Aquesta escola multilingüe, que era l'única de l'Alta Cerdanya que tenia el català com a llengua vehicular , no ha pogut començar el curs aquesta setmana, com a la resta del sistema educatiu francès. El motiu del tancament han estat els problemes econòmics que feia mesos que arrossegava l'associació que la gestionava, que ha acabat fent una suspensió de pagaments.

L'escola, impulsada per pares i mestres de l'antiga Bressola, es va posar en marxa l'any 2012, després de mesos de feina per fer un projecte pedagògic que fos aprovat per l'Estat francès i per aconseguir finançament públic, també de la Generalitat de Catalunya. El centre s'havia anat mantenint amb aquestes ajudes públiques i també

amb les quotes que pagaven els pares, però amb l'aplicació de l'article 155 a la Catalunya Sud, va deixar de rebre les subvencions que li aportava la Generalitat. Uns mesos després, la situació es va repetir, en aquest cas perquè tant l'Estat francès com el govern català ja restituït es van endarrerir molt en pagar-los les subvencions. Qui ha estat president de l'associació gestora fins a la seva dissolució, Eric Planes, ha explicat a l' Ara Pirineus que davant d'aquest fet, des de l'entitat van proposar d' apujar les quotes de les famílies, per intentar tirar l'escola endavant i poder pagar al professorat. Algunes, però, van dir que no podien assumir-ho i van optar per treure als seus fills de l'escola. Davant d'aquesta situació, veient que de cara al nou curs no s'arribava ni als vint alumnes, i que la situació econòmica era molt delicada, l'associació va decidir tancar l'escola, en no veure-hi viabilitat econòmica. L'entitat, a més, ha hagut de fer una suspensió de pagaments i el personal no ha pogut cobrar des de finals de juny. Planes assegura que " és molt trist que l'escola hagi tingut aquest final, perquè és l'únic centre de l'Alta Cerdanya que tenia el català com a llengua vehicular". Tot i això, ha deixat clar que com a president no podia mantenir l'associació i l'escola "perquè anàvem contra la paret, i és millor tancar que no començar el curs al setembre i haver de tancar a l'octubre, amb el curs ja en marxa, perquè no hi ha diners". Planes també es mostra decebut amb les administracions, perquè "ningú va voler ajudar-nos: l'Educació Nacional Francesa no ha fet res per salvar-nos i la Generalitat ens ha dit que ara amb això de la covid-19 no ens poden ajudar". El cas, afegeix, és que "sense ajudes públiques no podem fer res".

Una nova escola? Tant a Planes com a Sònia Ferraro, primera directora del centre i mestra fins aquest curs, els consta que hi ha un grup de pares que està intentant reprendre el projecte. Planes explica que algunes famílies li han dit que voldrien mirar d'arrencar i ell els ha facilitat tots els informes i la documentació de l'antiga associació, per si ho volen intentar. Ferraro, mentrestant, assegura que han demanat informació a aquestes famílies, per saber els seus plans. "Hem escrit un correu electrònic per tenir una mica d'informació, saber si volen seguir el projecte, si assumirien els deutes de l'antiga associació, què passarà amb els mestres, o si és un projecte totalment nou", ha explicat. Tot i això, de moment no han rebut resposta i estant a l'expectativa. Sigui com sigui, aquesta setmana a les instal·lacions de l'antiga escola Jordi Pere Cerdà no s'hi ha començat cap curs. L' Ara Pirineus, mentrestant, està intentant contactar amb el grup de famílies que volen seguir el projecte per saber en quin estat es troba la qüestió. https://www.ara.cat/pirineus/Alta-Cerdanya-quedar-escola-catala_0_2520348034.html

La Bressola escolaritza més de 1000 mainatges enguany La Clau 03/09/2020

La Bressola escolaritza més de 1.000 mainatges enguany La xarsa immersiva té 8 establiments i projecta obrir un liceu Dimecres, 2 de setembre de 2020. 15:03h 239

La Bressola escolaritza més de 1.000 mainatges enguany

1000 alumnes inscrits a les escoles La Bressola, que esperen obrir un institut a Perpinyà. Una setmana abans de l’inici del curs escolar, dimarts 1 de setembre, les escoles catalanes La Bressola han praparat el protocol sanitari que ha d’evitar la propagació de la Covid-19 a l’interior dels seus 8 establiments. Aquest curs 2020-2021, la xarxa d’establiments immersius educa més de 1.000 mainatge. La Bressola, percebuda superficialment com una escola de llengua catalana, desplega una filosofia d’ensenyament cooperatiu que trenca jerarquies internes i particions invisibles entre alumnat i personal docent. Aquest mètode ha rebut el suport de diversos milers de famílies des del 1977, quan es va crear la xarxa. S’està gestant un institut a Perpinyà des del 2018, en temps de Pujol

Entre llurs projectes de desenvolupament, les escoles associatives La Bressola preparen des del 2018 la creació d’un col·legi Immersiu a Perpinyà. Llur únic col·legi, situada al municipi del Soler, té capacitat per a 180 alumnes i ha assolit el seu nivell màxim. La creació d’un establiment addicional satisfaria una demanda cada vegada més important. Aqueix avenç permetria deixar de rebutjar l’accés de nous alumnes i oferir a Catalunya del Nord un recorregut educatiu en català des del parvulari fins a la universitat. Es preveu que aqueix institut de La Bressola hauria d’ocupar l’antic Greta Catalogne / Liceu Al Sol, al barri del Vernet, a Perpinyà. Les escoles d'Arrels, que també practiquen ensenyament immersiu en

català, no s’han sumat a aquest projecte. El paquet financer ha d’incloure l’ajuntament, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la Regió “Occitània”, la Generalitat de Catalunya i la mateixa Bressola. Aquest mig compromís de l’exbatlle, Jean-Marc Pujol, forma part dels dossiers que són entre les mans del nou consistori, encapçalat per Louis Aliot. https://www.la-clau.net/noticia/13821/la-bressola-escolaritza-mes-de-1.000-mainatges-enguany

La Bressola comença amb 1000 alumnes i preveu d’obrir un institut a Perpinyà Vilaweb 02/09/2020

L'última Pere Martí [ ‘L’última’ és un repàs de l’actualita l’actualitatt del dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva personal del periodista. Es publica cada dia al vespre. ] OPINIÓ > L'ÚLTIMA

La Bressola comença amb mil alumnes i preveu d'obrir un institut a Perpinyà La Bressola comença amb mil alumnes i preveu d’obrir un institut a Perpinyà. Les vuit escoles Bressola han començat el curs amb més de mil alumnes. A més d’oferir l’ensenyament nyament en català, aplica una filosofia d’ensenyament cooperatiu que trenca jerarquies internes i particions invisibles entre alumnat i personal docent. Aquest mètode ha rebut el suport de milers de famílies des del 1977, quan es va crear la xarxa. Entre eels projectes de futur, la Bressola té la intenció d’obrir un institut a Perpinyà. Fins ara, l’únic col·legi d’aquestes característiques és situat al Soler i ja ha assolit el nivell màxim perquè té capacitat per a 180 alumnes. La creació d’un nou institut ssatisfaria atisfaria una demanda com més va més important, permetria de deixar de rebutjar l’accés de nous alumnes i oferiria a Catalunya Nord un recorregut educatiu en català des de parvulari fins a la universitat. Es preveu que aquest nou institut de la Bressola ocuparia uparia l’antic Greta Catalogne – Liceu Al Sol, al barri del Vernet, a Perpinyà. Per construir construir-lo lo cal el suport del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, la regió Occitània, la Generalitat de Catalunya i la Bressola. https://www.vilaweb.cat/noticies/mas https://www.vilaweb.cat/noticies/mas-no-fara-de-duran/

P-O/ « La Bressola » : plus de 1000 élèves ont effectué leur rentrée Ouillade 02/09/2020

SOCIÉTÉ

P-O/ « La Bressola » : plus de 1 000 élèves ont effectué leur rentrée, hier, dans les écoles catalanes par ADMIN le Sep 2, 2020 • 7 h 34 minPas de commentaire

–« Les élèves de La Bressola sont retournés à l’école ce mardi 1er septembre. Ce sont plus de 1 000 élèves qui ont fait la rentrée ce matin, une rentrée marquée par une situation sanitaire exceptionnelle avec un protocole qui garantit l’accueil de tous les enfants. Les équipes pédagogiques travaillent déjà depuis une semaine pour donner des réponses aux besoins des élèves et ainsi renforcer les principaux aspects du projet de La Bressola, à savoir l’immersion linguistique et le travail coopératif. Cette année, le projet principal des différentes écoles de La Bressola aura pour objectif de donner des outils et des stratégies aux équipes éducatives afin de faire face à cette situation et de pouvoir récupérer, autant que possible, un fonctionnement qui soit le plus proche de la normalité, tant au niveau scolaire que social ».

https://www.ouillade.eu/societe/p-o-la-bressola-plus-de-1-000-eleves-ont-effectue-leurrentree-hier-dans-les-ecoles-catalanes/216637

Pézilla-la-Rivière. Rentrée : visite officielle et nouvelle classe L’Indépendant 06/09/2020

Prades. Des kamishibaïs en catalan uniques dans toute la Catalogne L’Indépendant 24/09/2020

La FOLC aprova un manifest per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català Racó Català 11/09/2020

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) aprova un manifest per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català La reivindicació es fa des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys

Aprofitant la Diada de Catalunya, el Secretariat de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) de la que formen part els tres sindicats d'ensenyants USTEC, STEPV i STEI, Escola Valenciana, l'Associació Llengua Nacional, El Tempir d'Elx, Amics de la Bressola, La Bressola, Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua a Catalunya Nord, Intersindical-CSC i Institut d'Estudis Eivissencs, entre altres entitats, ha aprovat el nou manifest de la campanya per a la reciprocitat de l’audiovisual en català. El manifest el podeu llegir de manera integra tot seguit: NOU MANIFEST PER LA RECIPROCITAT PLENA I L'ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ La reivindicació de la reciprocitat televisiva té una llarga tradició. S'ha reclamat des del 1985 i ha continuat amb insistència al llarg dels darrers 35 anys. Recordem molt breument les campanyes d'ACPV «Televisió sense fronteres», la de la xarxa d'entitats «Enllaçats per la Llengua» amb l'eslògan «una llengua amb senyal» i la de la Plataforma per la Llengua amb «El català sense fronteres» i l’acte organitzat per la FOLC el 2017 «Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual Català», amb representants de les tres corporacions audiovisuals de Catalunya, el País Valencià i les Illes i una representació institucional de la Catalunya Nord. La situació actual és la següent: En la darrera dècada s’han signat acords institucionals per a la reciprocitat dels senyals televisius (entre els governs català i balear el 2009 i entre els governs valencià i català el 2016). Amb moltes limitacions tècniques, la reciprocitat televisiva només

existeix –a les Illes Balears i al Principat- per als senyals televisius de la CCMA i d’IB3. A més, l’any 2018 van començar les emissions del canal (només per internet) «Bon Dia TV», elaborat conjuntament per TV3 i IB3. Som, per tant, molt lluny de la reciprocitat plena que es reclama. No podem ni volem esperar més, tenint en compte que la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), signada i ratificada per l'Estat espanyol, preveu el dret de la ciutadania europea a rebre les emissions de les ràdios i televisions públiques de tot l’àmbit territorial. I, sobretot, perquè una llengua que vulgui ser viva i útil el segle XXI ha de tenir totes les eines audiovisuals de què pugui disposar. La FOLC va presentar la tardor del 2019 la campanya per reivindicar la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català que va començar amb la difusió en vídeos individuals de les opinions favorables a aquests objectius de personalitats de l'àmbit audiovisual i cultural: comunicadors i comunicadores, experts i expertes en comunicació, actors i actrius, cantants, etc. La FOLC agraeix, aquests testimonis imprescindibles. En aquesta reivindicació s'hi han anat sumant tant els professionals de la comunicació i l’audiovisual, com les seves empreses i corporacions i societat civil i institucions . Novament, l'adhesió a aquest manifest està oberta a tothom. Hem de reivindicar que els tres territoris puguin recuperar un segon MUX públic, que faciliti la reciprocitat de les emissions de les tres corporacions públiques de ràdio i televisió en català. Cal introduir aquesta reivindicació a la reforma de la Llei General de l'Audiovisual que ha d'aprovar el Congrés espanyol per incorporar-hi la nova Directiva Europea de Serveis de Comunicació Audiovisual. Una Directiva que suposa un pas ambiciós pel que fa a la promoció i la garantia del pluralisme cultural i lingüístic de l’oferta audiovisual europea. Juntament amb la reforma legislativa que haurà d'aprovar les Corts espanyoles, també els parlaments de les Illes, de Catalunya i del País Valencià han de fer possible, dins les seves actuals competències, per dotar-nos d'unes normatives que garanteixin la presència del català a les plataformes digitals, als canals de la TDT i al conjunt de l’oferta audiovisual. Hem d'anar més enllà de l’estricta reciprocitat televisiva. Les tres corporacions públiques audiovisuals abans citades (sense oblidar d’altres com RTVA o les emissions en català de France 3) haurien d’anar més enllà de les actuals col·laboracions i intercanvis, per treballar en projectes comuns que enforteixen l’espai de comunicació en català, pensant especialment en les noves generacions (públic infantil i juvenil). La FOLC mantindrà reunions amb representants de les corporacions i els governs de les Illes Balears, del País Valencià i de Catalunya, així com als grups parlamentaris de les Corts espanyoles i les cambres legislatives d’aquets tres territoris, amb la finalitat de concretar un calendari d'aplicació dels objectius de la campanya. Les adhesions al manifest es poden fer a través d'aquest enllaç Manifest

https://www.racocatala.cat/noticia/49712/federacio-dorganitzacions-llengua-catalana-folcaprova-manifest-reciprocitat-plena-lespai-

L’Alta Cerdanya manté una escola amb el català com a llengua vehicular Ara 19/09/2020

L'Alta Cerdanya manté una escola amb el català com a llengua vehicular Una dotzena de famílies ha refundat l'escola Jordi Pere Cerdà de Sallagosa

Un grup d'alumnes de l'antiga escola Jordi Pere Cerdà de Sallagosa / Albert Lijarcio / ACN

L'Alta Cerdanya mantindrà un curs més una escola amb el català com a llengua vehicular. Es tracta de la Jordi Pere Cerdà de Sallagosa, tot i que els seus impulsors actuals no són els mateixos que la van posar en marxa l'any 2012. L'associació que ha gestionat el centre des d'aleshores i fins a finals del curs 2019-2020 es va dissoldre a principis d'estiu, fruit dels problemes econòmics que va generar el fet de no cobrar les subvencions previstes per part de l'Estat francès i el govern català. Aquella situació va fer que l'equip docent no cobrés les últimes nòmines i que l'associació que gestionava l'escola anés a la liquidació. Una dotzena de famílies, però, va voler intentar mantenir el projecte i van aconseguir que l' Ajuntament de Sallagosa els seguís cedint les instal·lacions on hi ha l'escola. El president de la nova associació que gestiona l'escola, Eduard Almestoy, ha explicat a l' Ara Pirineus que "crèiem que, tot i els problemes dels últims anys, sobretot econòmics, el projecte estava molt bé i s'havia d'intentar mantenir". Finalment, a principis de setembre 26 alumnes van començar les classes. Almestoy explica que "hem tingut molts entrebancs, hem hagut de crear una nova associació i fer la feina d'un any en només dos mesos". Per poder començar el curs explica que "hem mantingut l'escola però hem canviat l'administrador". Pel que fa al model de centre, explica que aquesta és una escola lliure que treballa per projectes i que manté el català com a llengua vehicular, igual que l'anterior. Tot i això, i com a novetat, incorpora més hores de francès. L'objectiu amb aquesta mesura, explica Almestoy, és doble. D'una banda, es vol intentar captar a més alumnes de l'Alta Cerdanya provinents de famílies on el català no és llengua vehicular. De l'altra, volen oferir un major nombre d'hores de francès i adaptar-se tant com sigui possible al temari francès per poder aspirar a ser un centre concertat per l'Estat. Tot i deixar clar que en cap cas deixarien de ser una escola amb el català com a llengua vehicular, aquest fet, assegura Almestoy, els permetria pagar els salaris de dos mestres.

L'objectiu, al final, remarquen que és que els alumnes surtin dominant perfectament el català, el francès i l'anglès. De moment, el finançament d'aquest primer curs l'estan obtenint sobretot a través de les quotes que paguen els pares i mares. Unes quotes que s'han doblat respecte al projecte anterior "per no ser tant dependents de les subvencions", explica Almestoy. A banda, també estan buscant altres vies de finançament "i volem mirar de fer cursos de català per a francesos i de francès per a catalans". A més, compten amb el suport d'alguna iniciativa solidària, com el d'un celler empordanès i aspiren a aconseguir també alguna subvenció de les administracions d'una i altra banda de la frontera. Almestoy, però, deixa clar que l'objectiu de la nova associació és que les subvencions no representin el gruix dels ingressos, per evitar que torni a passar el mateix que amb l'entitat precedent. Pel que fa a l'equip docent, l'associació ha contractat a quatre persones, una professora de la Catalunya sud, dues treballadores de la Catalunya nord i una persona anglesa per oferir classes en aquest idioma. Entre el personal docent, però, no hi ha cap dels mestres de l'antiga escola. Almestoy assenyala que es tracta d'un projecte diferent gestionat per una associació nova i que, per tant, no se senten hereus dels deutes contrets per l'anterior entitat. A més, assegura que dels 26 alumnes que han començat el curs només n'hi ha 4 que provinguin de l'escola gestionada per l'anterior associació, de manera que "a la pràctica, és com si comencéssim de zero". Decepció dels antics docents El col·lectiu de mestres que formava part de l'antic projecte ha lamentat, a través del seu perfil a les xarxes socials, que no se'ls ha informat d'aquest nou projecte i que segueixen sense cobrar. Asseguren que no entenen que se'ls digués que no hi havia diners i que el projecte no podia tirar endavant i que ara se'n posi en marxa un altre de molt similar i a les mateixes instal·lacions. En aquest sentit, lamenten perdre la feina en un projecte que van iniciar amb molta il·lusió l'any 2012, per intentar que l'Alta Cerdanya mantingués una escola amb el català com a llengua vehicular després del tancament de la Bressola de Càldegues.

https://www.ara.cat/pirineus/Alta-Cerdanya-escola-llengua-vehicular_0_2528147367.html

L’escola catalana de l’Alta Cerdanya aconsegueix iniciar el nou curs Regió 7 21/09/2020

L'escola catalana de l'Alta Cerdanya aconsegueix iniciar el nou curs La nova associació gestora de la Jordi Pere Cerdà reprèn l'activitat amb un nou equip de docents

Alum nes de l'esco la en una camp anya per salvar el centre arxiu particular L'Alta Cerdanya manté l'escola d'ensenyament bilingüe amb el català com a llengua vehicular. La nova associació creada aquest estiu a Sallagosa ha aconseguit assegurar de moment la continuïtat de l'escola Jordi Pere Cerdà, que va agafar l'any 2012 el relleu de l'antiga escola Bressola de Càldegues. D'aquesta manera, la comarca manté un projecte que es va iniciar l'any 2001 per tal d'oferir l'ensenyament del català a l'Alta Cerdanya i, alhora, ajudar a mantenir-hi viva la llengua. La renovada escola Jordi Pere Cerdà ha iniciat el curs amb 26 alumnes i l'expectativa és que en un futur proper aquest nombre creixerà perquè hi ha altres famílies amb nens que hi estan interessades. La vintena d'alumnes era el llindar mínim a partir del qual s'havia de refermar la supervivència del centre, la qual va quedar en perill aquest estiu arran de la suspensió de pagaments de l'anterior associació gestora. La voluntat, però, de la comunitat escolar de Sallagosa i l'Alta Cerda-nya de mantenir actiu el projecte va empènyer un grup de pares a formalitzar una nova associació i obrir una campanya de captació de recursos. En aquesta línia, l'entitat va aconseguir el compromís del departament de la Presidència de la Generalitat de mantenir l'aportació econòmica d'uns

30.000 euros. En paral·lel, els pares van impulsar la venda de productes del centre i van obrir el nou portal escolatransfronterera.cat. La campanya ha tingut fruits i aquest setembre el centre ha obert les portes amb la visió de mantenir el projecte educatiu. Una de les iniciatives que han sumat en la supervivència de l'escola Jordi Pere Cerdà ha vingut del Celler Mas Romeu, que elabora vins amb denominació d'origen Empordà. Aquest celler ha ofert a l'escola una producció del seu vi Senglar de l'any 2018 etiquetat especialment per a l'escola cerdana a un preu de deu euros.

Mestres pendents de l'atur La reobertura de l'escola s'ha fet amb pràcticament un nou equip docent. De l'anterior equip de professores, sis estan pendents de poder cobrar l'atur i, de moment, sense informació sobre la seva situació laboral, segons ha explicat Sònia Ferraro, una de les professionals afectades. Els pròxims dies se celebrarà a Perpinyà una vista amb el responsable de la liquidació de l'anterior associació per tal que es pugui gestionar els pagaments pendents de les docents, així com la seva prestació d'atur. Ferraro ha considerat que tot el procés de renovació s'ha fet oferint poca informació a l'anterior equip. Pel que fa als alumnes, la majoria també són nous. Molts del que eren a l'escola l'any passat han anat a altres centres de la comarca. https://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2020/09/22/lescola-catalana-lalta-cerdanyaaconsegueix/632205.html

A Perpinyà, el 1er ple municipal en directe per Internet aqueix dijous La Clau 23/09/2020

A Perpinyà, el 1er ple municipal en directe per Internet aqueix dijous El consistori Aliot dona suport a l’escola La Bressola Dimecres, 23 de setembre de 2020. 16:49h

Perpinyà estrena la difusió del ple municipal per Internet. El consell municipal de Perpinyà, aquest dijous 24 de setembre, s’emetrà en directe per Internet. El municipi dirigit per Louis Aliot vol ser decididament irreprotxable en termes de decisions polítiques i governança. Després d’haver establert el principi d’escolta ciutadana amb cita prèvia, el 8 de setembre, l’extrema dreta vol ser transparent, convidant els ciutadans a seguir els punts de l’ordre del dia i els debats relacionats. La retransmissió, a partir de les 5 de la tarda, es podrà seguir a www.mairie-perpignan.fr. Suport a l’escola La Bressola del Soler

Aquesta sessió municipa inclou una moció sobre “l’aïllament del territori”, després de l’anunci de l’abolició de la rotació vespertina de la línia Perpinyà-París, aixecada dimarts, la construcció de la línia d’alta velocitat Perpinyà-Montpeller i la precarietat de la ruta nacional 116. Inclou un suport per a les escoles privades o associatives de Sainte-Marie a Toluges, Saint-Pierre La Mer a Sant Cebrià, Sacré-Coeur a Espirà de l'Aglí i La Bressola al Soler. També es discutirà i s’aprovarà subvencions a l’habitatge antic, seguretat dels llogaters, jardins i l’adquisició, per part del Museu de Rigaud, de l'obra "Presumpte retrat de la senyora de la Jonchère", estimada entre 100.000 i 150.000 euros i executats pel pintor. David Senyarich https://www.la-clau.net/noticia/13898/a-perpinya-el-1er-ple-municipal-en-directe-perinternet-aqueix-dijous

Els algueresos ja poden escolaritzar els fills en català Diari de la Llengua 21/09/2020

Els algueresos ja poden escolaritzar els fills en català

Campanya de la Plataforma per la Llengu Llengua per l’escola en alguerès

S’aprova el desplegament de la llei de 2018 que reconeix l’ensenyament en la llengua pròpia de l’Alguer El català de l’Alguer ha fet un important pas endavant després que la Junta Regional de la Regió Autònoma de Sardenya hagi ap aprovat rovat les línies d’actuació de la llei del juliol del 2018 que preveu l’ensenyament de l’alguerès en horari lectiu si així ho demanen les famílies dels alumnes del municipi. El reglament estableix l’organització de l’ensenyament del català, el gal·lurès, e ell sasserès i el tabarquí als centres escolars de Sardenya, la borsa de docents i el finançament necessari, elements sense els quals la llei de fa dos anys estava encallada.

Les inscripcions per als cursos de català es duran a terme fins al 10 de desembre i el Comitè Directiu de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer ha fet una crida aquest dilluns a les famílies alguereses a aprofitar “l’oportunitat” de matricular-hi els fills en les escoles d’educació infantil, primària i secundària de l’Alguer. El Comitè, presidit per Irene Coghene, ha valorat el desplegament de la llei com “un pas endavant” per garantir una “major consciència del valor de la llengua, com a patrimoni cultural inestimable” de la comunitat i per “garantir l’ensenyament de la llengua a les noves generacions”. Els pares i mestres interessats a conèixer la nova oferta formativa en alguerès poden participar en el grup de treball Interacció amb les escoles. Per posar-s’hi en contacte han d’enviar un correu electrònic a l’adreça consultallengua@gmail.com. El desplegament de la llei del 2018 arriba després que entitats com la Plataforma per la Llengua hagin dut a terme campanyes per fer efectiu el dret de conèixer la llengua de la seva ciutat, reconegut per la norma. Tot i la situació fràgil del català a l’Alguer, la immensa majoria de ciutadans vol que s’introdueixi a l’escola (un 92,3%, segons l’enquesta Els usos lingüístics a l’Alguer del 2015). Segons aquest mateix estudi, el 88,2% dels algueresos entén l’alguerès, el 36,4% el sap parlar amb fluïdesa i el 8.1% l’escriu. http://www.diaridelallengua.cat/els-algueresos-ja-poden-escolaritzar-els-fills-encatala/

Live – Perpignan : La rentrée du conseil municipal en direct 66 News 24/09/2020

LIVE – PERPIGNAN : LA RENTR RENTRÉE DU CONSEIL MUNICIPAL EN DIRECT Loïc Escorihuela

Le direct Aujourd’hui à 17 heures se tient le premier conseil municipal de la rentrée. Au programme, subventions possibles pour plusieurs établissements hors commune, mise en place d d’un permis de louer ou encore embellissement du cœur de ville. Au total, pas moins de 43 points seront soumis aux votes du conseil. C’est un conseil municipal de rentrée sur fond de transparence pour l’équipe de Louis Aliot. La retransmission en direct m marque arque la volonté du premier édile d’inclure qui le voudra aux décisions prises par nos représentants, moyennant une connexion internet.

Plusieurs points ont déjà retenus notre attention. Concernant l’éducation, il est question de contribuer aux charges de fonctionnement de quelques écoles privées situées hors du territoire perpignanais comme par exemple les écoles privées Sainte Marie à Toulouges, Saint Pierre La Mer à Saint Cyprien, Sacré Cœur à Espira de L’Agly ou encore l’école privée catalane La Bressola Le Soler. Parmi les autres points à l’ordre du jour, l’établissement d’un permis de louer afin de luter contre les marchands de sommeil. Bien que plusieurs dispositifs permettent aujourd’hui de contrôler le secteur, l’équipe municipale souhaite aller plus loin afin de dissuader les bailleurs mal intentionnés. Côté culture, sera également discuté l’acquisition, par le Musée Rigaud, de l’œuvre « Portrait présumé de Madame de la Jonchère », estimé entre 100 000 et 150 000 euros. Il sera également débattu l’embauche d’un « manager de centre ville » dédié aux commerces de la cité catalane. Cette création de poste sonnerait le début d’une réflexion visant à endiguer la déserte des commerces du cœur de ville. https://youtu.be/z4Z2BdXw-Ow

https://66news.fr/2020/09/24/conseil-municipal-en-direct-perpignan-permis-de-louercatalanite-et-culture-au-programme/

Ramon Gual: “Quan us adonareu que la gran força són els Països Catalans?” Vilaweb 04/10/2020 PAÍS > CATALUNYA NORD

Ramon Gual: ‘Quan us adonareu que la gran força són els Països Catalans?’ Entrevista a un dels primers professors de català a l'estat francès, fill de refugiat del camp d'Argelers i tresorer de la Universitat Catalana d'Estiu del Nord

Per: Andreu Barnils i Adiva Koenigsberg (fotografies)

Ramon Gual (1936) és història viva de la Catalunya Nord. Primer professor a ensenyar en català –juntament amb Pere Verdaguer–, fill de Julià Gual, presoner al camp d’Argelers, actualment tresorer de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i ex-llibreter de la Llibreria Catalana de Perpinyà. VilaWeb fa una entrevista biogràfica al senyor Gual i a través dels seus vuitanta-quatre anys, viatgem de primera mà per moments i llocs clau del país: els camps de concentració, l’exili dels intel·lectuals que ell va conèixer de petit –de Pompeu Fabra als Alavedra, passant per Carner i Ventura Gassol–, els anys de la llibreria catalana de Perpinyà, i les dècades que fa que és tresorer de l’UCE, escenari d’aquesta entrevista que Gual acaba tot alertant de la poca empenta política que veu al sud.

Ramon Gual (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—Sou fill d’un català del sud, i una catalana del nord. —El meu pare, de Mataró, i la meva mare, de la Guingueta d’Ix, es van casar a la Catalunya

Nord, a casa de la meva mare, l’any 1934. Però l’any 1936 nosaltres vam fer al revés de tothom i quan va esclatar la guerra, el meu pare va dir: ‘Hi hem d’anar’. I és per això que jo vaig anar a néixer a Mataró, i la meva mare es va trobar a casa dels seus sogres i no dels seus pares. Jo vaig néixer el mes de desembre de 1936, aviat farà vuitanta-quatre anys. El meu pare es va implicar en la guerra. Quan va veure que la cosa anava per llarg ens va enviar a la meva mare, jo, el seu pare i una refugiada basca, a la Guingueta d’Ix el 1937. Ell s’hi va quedar fins al final. —A quin batalló lluitava? —Ell era d’Esquerra Republicana i es va quedar a Mataró perquè era periodista del diari de la ciutat. El van col·lectivitzar amb el Joan Peiró. Anarquista. El diari es va dir primerament Combat i després Llibertat. Tot i que el pare era anti-catòlic (no els podia pas veure ni en pintura) també era de la Junta de Patrimoni de Mataró i es va implicar en salvar les obres d’art de l’església de Mataró fins a enfrontar-se amb els anarquistes. El Peiró també ho va fer. D’idees anaven junts, fins al final. Era molt obert en aquestes coses. —I quan acaba la guerra, què fa? —Se’n va el mes de març de 1939, cap al Nord. El van pescar a la frontera i el van tancar al camp d’Argelers. S’hi va estar fins a l’octubre del 1940, un any i mig. Ma mare provava de fer-lo sortir, però cada vegada que ho aconseguia, al cap de tres dies el denunciaven i cap endins. Set cops sortint i set cops entrant del camp. Fins que va haver-hi una riuada molt forta. L’aiguat del 1940 ho va destrossar tot. I això va fer que haguessin de treure els camps de concentració, que eren al llarg de la platja. El d’Argelers, el de Sant Cebrià i el Barcarès. Aquesta va ser la primera sort, entre cometes, que van tenir. —I la segona sort? —Que el setembre de l’any 1939 es va declarar la guerra de França amb Alemanya. Tots els homes van ser mobilitzats i, per tant, aquí va faltar mà d’obra. I amb l’aiguat, encara més. Van anar a buscar mà d’obra als camps d’Argelers i els van treure. Primer per treure sorra amb una pala. Després fins i tot van posar raïls de camí de ferro, amb vagonetes per tirar el sall dins i cap al mar. El sall és una sorra fina, llimó, que deixa l’aigua quan es posa. Havien de treure un metre de sall de totes les vinyes de la plana del Rosselló. I finalment quan va faltar gasolina, van necessitar homes per a fer carbó de llenya als boscos. —Recordeu res d’Argelers? —Un record, que m’ha quedat marcat i encara ara el tinc. Per anar a Argelers, els darrers cinc quilòmetres hi anàvem en una tartana. Un burro, o una mula que portava un carretó de dues rodes amb una tela blanca que era oberta davant i darrere. I el record que tinc és el vent, i la sorra, que ens queien als ulls. I com ens tapaven amb bufandes per fer aquests cinc quilòmetres. És l’únic record que tinc.

Ramon Gual (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—El vostre pare va quedar marcat per Argelers? —Difícil d’explicar. Diria que va quedar més marcat pels anys del diari de Mataró. I pensa que després de sortir del Camp, el 1940, es troba el govern de Vichy, Pétain, i les interdiccions als jueus, i els francmaçons i els comunistes. I en general, els estrangers. I mon

pare, que no era francmaçó, ni jueu, ni comunista, era inclòs com a estranger. I a partir d’aquest moment va sortir una llei que prohibia als estrangers de viure a menys de trenta quilòmetres de la frontera. Per tant, no podia anar a casa la mare, a la Guingueta d’Ix. Prohibició total. I és per això que amb ma mare vam baixar a Prada. I dos anys després, el 1942, el meu pare no es pot quedar amb nosaltres a Prada, perquè els alemanys busquen estrangers per enviar-los a treballar a Alemanya. I mon pare se’n va anar a Andorra. Canviava cada nit de lloc. Cada nit. Perquè els espanyols franquistes, els francesos de Vichy i els alemanys, entraven a Andorra de nit a buscar gent, els pescaven i se’ls emportaven. Havien d’anar rodejant d’un costat a l’altre. Fins que l’any 1943 es va poder estabilitzar una mica perquè els alemanys tenien molt de respecte per Pau Casals. —Perdó? —Volien que el Pau Casals toqués alguns concerts a Alemanya. I Casals s’hi va negar sempre. Però Casals com a mínim va servir de cobertura a tots els seus amics, els refugiats que eren a Prada: el meu pare, que en va ser secretari després d’Alavedra, els Arnaus, els Guix, la família Fors, aquest món que havia cristal·litzat al voltant de Pau Casals a Prada. Aquells anys una part de la població nord-catalana va entrar en resistència contra Vichy i els alemanys. I es van crear xarxes de resistència. I això va lligar molt els republicans de la guerra d’Espanya. Però la vida és complicada. I arriba tota l’època dels conflictes. —Els conflictes? —Els homes de la Catalunya Nord que van anar a la guerra –i van ser empresonats– van tornar al final de la guerra, el 1945. Aquí s’havia quedat buit d’homes, gairebé, i els que hi havia eren els refugiats de la guerra d’Espanya. No t’he de dir pas tots els casos de matrimonis que es van fer i desfer, en un cas com aquest. Dones i filles que van conèixer homes joves, i no tan joves, i amb qui van tenir relacions. O s’hi van casar. I el 1945 van tornar els marits, els presoners. I es van trobar que la dona vivia amb… En fi. Conflictes. Va haver-hi aquests anys difícils de 1945, 46, 47, 48. I els pagesos es van quedar tancats una mica en ells mateixos, cuidant-se de la terra. I els intel·lectuals van continuar a viure i sobreviure. Pau Casals obre el primer festival el 1950. Mon pare era secretari de Pau Casals, fins que vam anar a Perpinyà el 1950. —A què fer-hi, a Perpinyà? —Mon pare havia perdut la vista d’un ull. I només somniava en tenir una llibreria. I es volia comprar la llibreria de Prada, que era en venda. Però hi va haver una jugada, com en passen de vegades a la vida. El notari de Prada, amb bona intenció, va dir al meu pare: ‘Per comprarte aquesta llibreria, que encara és pas a la venda, no et quedis amb els diners als dits. Compra’t qualsevol cosa, i t’ho vens en el moment de comprar la llibreria.’ I és el que va fer. Va comprar una propietat als Masos amb els diners de la casa de la Guingueta d’Ix que la mare s’havia venut. I és amb aquests diners que els que li van vendre la propietat van comprar la llibreria. —Hòstia. —Així és la vida. El pare va tenir un disgust enorme. I un amic seu, que era agent immobiliari, li va dir: ‘Tinc el problema salvat. Hi ha una llibreria que es ven a Perpinyà. Se’n diu llibreria de Catalunya.’ I sense veure-la, es va vendre la propietat dels Masos i al matí la va comprar. Només perquè se’n deia llibreria de Catalunya, que és l’actual llibreria Catalana de Perpinyà. L’any 1950 ens en vam anar a Perpinyà, a la llibreria. Mon pare, ma mare, ma germana i jo. I la vam portar disset anys. Més o menys fins que mon pare va morir d’accident, que només tenia 59 anys. Un cotxe el va atropellar. —Parèntesi: com va perdre l’ull, el vostre pare? —També d’accident. Un dia pujava al tren, cap a Perpinyà, dos que feien el ximple i es perseguien van obrir la porta, va caure i va perdre l’ull en aquell moment.

—Quins clients recordeu a la llibreria Catalana de Perpinyà d’aquells anys? —De clients, Manuel Serra i Moret, artistes com Paulí Macià, Balbino Giner, Miquel Paredes i tots els escampats, que venien dos o tres cops l’any, com en Josep Tarradellas, Ventura Gassol, Josep Carner. Tots els vaig conèixer. Teníem la clientela que venia del sud, i la dels refugiats. Es venia la literatura prohibida al sud, com els llibres d’en Trueta, Spirit of Catalonia, el llibre del Canonge Cardó, Histoire Spirituelle des Espagnes. De Tarradellas tinc correspondència guardada amb mon pare de 150 cartes. S’escrivien regularment del seu món de la política interior. Mon pare era secretari d’ERC a Perpinyà. L’any 1945 el primer monument fet a Lluís Companys es va fer a Perpinyà, al cementiri de l’oest, mon pare traient la senyera i amb la presència de Pompeu Fabra i Alavedra, que encara eren a l’exili, com Rovira i Virgili, mort el 1949. —Què en recordeu de Pompeu Fabra? —A Prada érem veïns. Jo tenia dotze anys quan ell va morir el 1948, el dia de Nadal. Mon pare es va cuidar de l’enterrament. Havíem passat el Nadal del 1945 junts, a casa. Un personatge extraordinari, tant ell com la seva dona. He conegut molt, amb el benentès, les filles, la Carola i la Dolors, i ens telefonem cada setmana amb els néts. Peyo. Viu al sud. Es dedica i és especialista mundial de la ciència dels insectes. Jo he fet el major llibre sobre Fabra: Pompeu Fabra. El seu exili en terra catalana entre família i amics (1939-1948). Recollit i presentat per Ramon Gual. Són els deu anys de Pompeu Fabra a Prada, amb Pau Casals, i amb els homenatges. Ara n’hem fet una exposició. —I quins estudis heu fet, vós? —Des de la maternal fins a la tercera, que se’n diu, dels cinc anys als quinze, a Prada. Gran record de mestres i companys que recordo tots, un per un. Tot en francès. I sempre hi havia algun alumne o altre de la classe, que ens tractava d’espanyol. ‘Espanyol, ruganyol, menja merda menja merda, espanyol ruganyol, menja merda en un bol’. Però això era un. Dos. Perquè, en conjunt, els meus millors companys els he tingut aquells anys. Anys particulars. Alguns alumnes havíem viscut l’exili dels pares a casa. D’altres, la presó dels pares a Alemanya. No he anat mai a la universitat i amb vint anys, i amb els estudis que havia fet al liceu de Perpinyà, podia ser mestre d’escola. I me’n vaig anar de mestre d’escola. Quan em vaig especialitzar, ho vaig fer en llengües: literatura francesa, castellà, català. Vam ser dos, els primers a ensenyar català: en Pere Verdaguer, a Perpinyà, i jo, a Illa. Va ser l’any 1974. Van fer els ulls grossos. Jo he donat classes de català fins a la jubilació, el 1996. —Sou casat? —Des de fa seixanta anys. I amb la mateixa. Dos fills. La filla, directora de l’escola Arrels a Perpinyà, fa vint-i-cinc anys. I el meu fill que canta i fa animacions pels pobles. La meva dona es diu Mònica Batlle, de Perpinyà. Catalana del nord. Ens vam conèixer a la muntanya, perquè de jove jo havia fet molta muntanya. Però només a la Catalunya Nord. Feia el recorregut dels límits: Coll de Pimorent fins al mar. Del Pas de Salses fins a Cervera, a la platja. I de Costabona fins a Banyuls, amb el Joan Becat. Em vaig casar l’any 1960, amb vinti-quatre anys. I ella, vint-i-u, mestra d’escola. I vam fer el pacte: els dos treballant, no. Qui es cuidarà de la mainada? I la va cuidar ella.

Ramon Gual (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—I per què no ho vau deixar vós? —Oh, perquè ella em va dir: ‘Em quedo a casa.’ Però si m’hagués dit: ‘Me’n vaig de mestra’, jo em quedo a casa. Cap mania. Cap problema. Però tots dos, no. Què havíem de fer? Llogar algú per a cuidar-los? I encendre la televisió per a distreure’ls? A casa meu el televisor no hi ha entrat mai. Mai. No tinc televisió, no tinc internet, no tinc VilaWeb. No tinc mòbil. No tinc carta bancària. No n’he tingut mai. I no en compto tenir. —No teniu televisor, ni internet. No llegiu premsa? —No. —Quin fill de periodista. —Justament. He après a no fiar-me dels periodistes. Et fan dir una cosa, després n’escriuen una altra. Abans-d’ahir va venir un de La Vanguardia. I li vaig dir de tot. I a l’article ha sortit només un tros. Volia saber la meva relació amb el batlle de Prada, que ara és primer ministre a França. Jean Castex. I la relació que tinc és molt bona. I com que els estranya, et volen fer dir el que no tinc ganes de dir-los. —I quin titular buscava? —Busquen conflicte. I que digués que el Jean Castex era anti-català. Però els vaig dir que no és català d’origen, però parla català. ‘Oh, com és possible, com és possible?’, deia. Doncs perquè la seva dona és catalana. I jo l’he tinguda a escola com alumna durant anys. La Sandra. I els conec. De ben segur. I al nostre nivell, ens ha ajudat sempre. Quan fem la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) és ell que l’obre, com a batlle de Prada, i fa el discurs en català. Perquè el parla. Vaig explicar-li al de La Vanguardia, i ara t’ho explico a tu, perquè segur que no llegeixes La Vanguardia, que el primer ministre francès és occità, però tenia asma, i el gran lloc per curar-se és la Cerdanya, i particularment, Vallcebollera. Quaranta habitants, tocant a Oceja. Adolescència i joventut la va passar allà, respirant aire fresc, i on va conèixer la seva dona. Tenen quatre filles. Ell, que no és català, el parla, i ha assimilat el problema de Catalunya. És la diferència amb el fill de puta del Valls, que no va néixer així, ja que la seva mare era un a santa dona, però que s’en ha tornat, deshonorant la seva mare. Català d’origen, també primer ministre, ha renegat totalment de la seva llengua i la seva identitat i la seva família. —Ressorgiment polític a la Catalunya Nord, és cert? —Qui ho diu? L’any 1939 hi havia 280.000 habitants a la Catalunya Nord. Els exiliats són 550.000. Sé pas si us adoneu què representa, això. I no saben què fer-ne. Al cap d’uns mesos 200.000 persones se’n tornen al sud. Franco els diu que si no tenen sang a les mans, poden tornar. Doncs van acabar set i vuit anys tancats a presons, afusellats o pelats. Enganyats completament. Els que van quedar al nord, són tres blocs: un bloc es fica a l’exèrcit francès a combatre els alemanys. Uns altres van quedar repartits per tot l’estat francès. I un tercer grup es va fondre amb la població d’aquí. Sobretot els que parlaven català. No hi ha municipi de la Catalunya Nord que no hi hagi hagut republicans de la guerra d’Espanya parlant català. És impossible. Hi ha descendents de la segona i tercera generació. Però als anys 50 i 60 hi ha un regirament total de l’economia i de la manera de ser, viure i menjar a Catalunya Nord. La Catalunya Nord és un departament pobre. La gent se n’ha d’anar a buscar feina. Migració interior. Els joves fan exàmens i concursos per a entrar al camí de ferro, duanes, policia, mestres d’escola repartits a tot l’estat francès. Va ser una de les maneres que van tenir de descatalanitzar el país. Ara som 400.000, dels quals només 150.000 catalans d’origen. A banda, que els pares els van parlar en francès, per ajudar-los a emigrar. I també van amagar que eren fills de refugiats, per una qüestió social. Van tallar i renegar dels seus pares. I van escollir partits polítics contraris als pares. I en comptes de ser d’esquerra es passaven a la dreta, si no a la ultradreta. Néts que ara són d’extrema dreta, tenen l’avi refugiat! Però després arriba el maig del 1968, hi ha la presa de consciència dins l’estat francès que no tots venim del mateix lloc. La Universitat Catalana d’Estiu és filla del maig del 1968 i d’aquesta presa de

consciència. Així també és com neix la idea de fer una escola en llengua. Va haver-hi la separació entre la Bressola i Arrels, creades per les mateixes persones. Però uns van considerar que ens quedem com som, escola privada –les escoles de la Bressola– i uns altres que vam dir, entrem al sistema educatiu nacional francès, i ho fem canviar de l’interior –les escoles Arrels. El resultat és que els mestres de la Bressola són tots originaris del sud, i els mestres d’Arrels, són tots del nord, i amb doble titulació, catalana i francesa. Poden ser mestres a qualsevol escola de l’estat francès.

Ramon Gual (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—Us llegeixo Terra Nostra a la vostra samarreta. Què és això? —Editorial i revista per a mainada als instituts. Això és Terra Nostra, continuadora de la revista Aigua Clara. Jo em vaig inspirar en la revista de Célestin Freinet. Quan vaig entrar de mestre d’escola hi havia dues tendències grosses, també: la tendència dels mestres que havien passat a formar-se a les escoles normals, on formataven els professors com a les culleres de fer gelats. Una igual que l’altra. L’altra tendència era filla de Célestin Freinet. Pare de l’escola moderna. Va ser el primer que va decidir fer un sistema escolar al revés de l’escola normal. —Per exemple? —L’educació normal deia, la primavera arriba el 21 de març. I aquell dia, tots els mestres de l’estat francès, a la mateixa hora, feien el mateix text oficial de la declaració de la primavera: ‘Le premier sourire du printemps’. El primer somriure de la primavera. Però passa que a Estrasburg nevava, i aquí feia un sol espaterrant. A l’oest feia vent, i a Marsella feia pluja. Doncs tothom estudiava el mateix text. Això és el sistema educatiu francès. Tots igual. El Freinet va dir: ‘No. El que heu de fer és sortir fora al carrer el 21 de març i mirar quin temps fa. Si neva, digues que la primavera aquest any arribarà tard. Si fa sol, la primavera ja és aquí. I la mainada ens ho envia, ho transposem i farem una revista que reculli els textos dels mestres i la mainada.’ I així van crear la revista ‘La Biblioteca del Treball’. Encara surt. Això és el mètode Freinet. Els inspectors d’educació nacional francesa es tornaven folls contra aquest sistema. Perquè potser arribaven a l’escola a les tres de la tarda, no hi havia ningú a l’aula i a la pissarra el mestre havia escrit: ‘Hem anat a veure el correu llarg, que va de Gornièrs a l’Àfrica’. Aquest tren o hi ets, o el perds. Els inspectors, folls de no trobar ningú a l’aula. Va haver-hi una mica de tensió, fins que el sistema Freinet va ser oficialment reconegut. Jo, mètode Freinet, era el que portava els alumnes a veure el correu llarg, o els deia: ‘Sortiu a veure dòlmens’, que a la Bretanya hi ha dòlmens, però aquí també. I vaig tenir la idea de fer la mateixa revista que feia Freinet, però amb els mestres de la Catalunya Nord. I en català. Això és Terra Nostra. Amb la mainada fer recerca, i confrontar amb els altres mestres. Vam fer dos anys amb números ciclostilats, i després vam passar a fer números monogràfics. N’hem fet 100, d’aquesta revista, que surt quatre cops l’any. —Vós sou una de les cares conegudes de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Quan hi entreu ? —Els estudiants del maig del 68, del Grup Cultural de la Joventut Catalana són els que comencen l’UCE, i en aquest grup hi ha la meva germana. El 1969, passa a mans del GREC (el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans) i el secretari general és en Pere Verdaguer, amic meu. El 1970 em diu: ‘M’has d’ajudar.’ I mai més me n’he mogut. Sóc l’únic, segurament,

que les he conegudes totes, les edicions de l’UCE. Les he fet totes. Durant deu anys vaig ajudar en Pere Verdaguer i l’any 1985 quan van fer la reforma, en sóc tresorer. No m’he mogut des de llavors. Jo sóc el regional de la cursa ciclista. Tothom se’n va, i el que es queda sóc jo. Ja ho veus, l’edifici pràcticament buit, i aquí em trobes. Jo visc a 500 metres d’aquí. —Vós sou optimista amb el procés? —Tinc dos vessants. Quan veig en Puigdemont, que va venir, i quan veig venir Quim Torra, que hem menjat junts i parlat, sóc optimista. Quan miro el poble de Catalunya, sóc pessimista. Quan va passar el que va passar teniu una arma fatal: la vaga general. I no la vau fer servir. Deu dies, dotze dies de vaga general, fins que afluixessin. I no ho vau fer. Al sud us vau cagar les calces. No sóc optimista perquè no me’n doneu raons. Viam. Pregunta general, a l’estat espanyol, on hi ha catalans, bascos, castellans, qui parla de la república? Ningú! Segon, deixem-los fotre, cuidem-nos de nosaltres. Països Catalans. Ningú en vol saber res. Quan us adonareu que la gran força són els Països Catalans? Amb una mateixa llengua, que per ara és la sola cosa que us uneix. Que tothom conservi les seves maneres de fer, però a l’interior d’una república. Primerament proclamem la república, i després baralleu-vos i foteu-vos els plats pel cap. Però primerament la república! Doncs ningú en vol sentir parlar. I saps per què? Perquè tots pensen: ‘La república amb una condició: tots darrere meu.’ Si el primer és l’altre, ah no. Això és suïcidar-se. I els altres se n’aprofiten. —Res que hi vulgueu afegir? —No en tinc per res a fotre. https://www.vilaweb.cat/noticies/ramon-gual-forca-paisos-catalans/

Jean Castex, le catalan et l’indépendance de la Catalogne L’Express 06/10/2020 EDITO

Jean Castex, le catalan et l'indépendance de la Catalogne Par Michel Feltin-Palas,publié le 06/10/2020 à 14:00

Le Premier ministre Jean Castex parle catalan et soutient la culture catalane. Pas l'indépendance de la région contestataire. afp.com/Valery HACHE L'actuel Premier ministre est un amoureux sincère de la langue catalane, mais il n'a jamais soutenu la cause indépendantiste. Néanmoins, il a voté une motion dénonçant "les violences policières" de Madrid lors du référendum du 1er octobre 2017. C'est étrange : entre 2014 et 2020, la France aura eu deux Premiers ministres parlant catalan. Rien à voir pourtant entre les deux intéressés. Autant Manuel Valls passait pour un jacobin invétéré, soupçonnant derrière tout locuteur d'une langue régionale un séparatiste en puissance, autant Jean Castex apparaît comme un véritable amoureux des langues minoritaires.

Commençons par la langue. Bien que né en Gascogne, l'actuel locataire de Matignon maîtrise le catalan, une langue qu'il a perfectionnée notamment auprès de son épouse Sandra, ellemême catalanophone, qu'il a rencontrée dans son village de Valcebollère, où, enfant, il venait soigner son asthme. Mieux : à Prades, la commune des Pyrénées-Orientales dont il a longtemps été maire, Jean Castex a toujours favorisé la langue catalane. Soutenant le milieu associatif, notamment l'association Casal del Conflent, qu'il a par exemple aidée à trouver un local suffisamment haut de plafond pour réaliser les fameuses pyramides humaines typiques de la région, dénommées castells (châteaux). Côté enseignement, sa commune accueille une bressola, c'est-à-dire un établissement où tous les cours se déroulent en catalan. "La ville apporte son soutien à cette école, comme aux autres écoles du territoire, via l'entretien des locaux scolaires. La commune prend notamment à sa charge les personnes qui interviennent dans les classes", explique à L'Express Yves Delcor, qui lui a succédé à l'hôtel de ville. Jean Castex a également fait en sorte que les habitants de sa commune puissent capter les chaînes de télévision de la Catalogne "sud". Enfin, il a régulièrement participé à l'université catalane d'été, qui se déroule à Prades depuis cinquante-deux ans et dont toutes les conférences ont lieu en catalan. En tant que puissance accueillante, c'est même lui qui prononce le discours d'ouverture - en catalan, cela va de soi. "Et c'est lui qui l'écrit", précise Raymond Gual, le trésorier de ladite université. La culture est une chose, la politique en est une autre. "Il est essentiel de dissiper un amalgame entre défense de la culture catalane et indépendantisme catalan, insiste auprès de L'Express Yves Delcor. Jean Castex, en tant que maire de Prades, a toujours été très attaché à la culture catalane, mais n'a jamais montré la moindre ambiguïté dans son opposition à l'indépendance de la Catalogne. Il n'a signé aucun manifeste concernant la situation politique en Catalogne espagnole." Une position que l'on confirme à l'hôtel Matignon. La vérité est toutefois un peu différente. Certes, l'actuel Premier ministre a refusé à deux reprises de s'associer aux manifestes lancés le 4 avril 2018 et le 7 octobre 2019 par des maires des Pyrénées-Orientales. Des textes qui ne prenaient pas ouvertement parti en faveur de l'indépendance, mais dont le second demandait la libération des "prisonniers politiques" expression lourde de sens. En revanche, il a approuvé en 2017 une motion votée à l'unanimité par la communauté de communes Conflent Canigó, qu'il présidait. Adoptée au lendemain du référendum - jugé illégal par Madrid - celle-ci stipule que les élus "s'indignent des violences policières contre les électeurs catalans", "demandent que ces violences cessent car elles sont indignes d'une démocratie" et "expriment leur solidarité avec les élus et le peuple catalan

avec lesquels ils partagent une histoire, une culture et une langue". Une tonalité assez différente de celle d'Emmanuel Macron qui, à l'époque, avait pris soin de ne jamais employer l'expression "violences policières", comme on le confirme à l'Elysée. Au contraire, le chef de l'Etat avait apporté un soutien total à Madrid en déclarant : "Il y a un Etat de droit en Espagne avec des règles constitutionnelles, il [le Premier ministre Mariano Rajoy] veut les faire respecter et il a mon plein soutien", avait par exemple déclaré le chef de l'Etat le 27 octobre 2017. Pas d'ambiguïté, cependant : si le Premier ministre apprécie la culture catalane, il s'est bel et bien toujours opposé aux séparatistes. "Il n'a jamais soutenu le mouvement indépendantiste, indique Jordi Vera, coordonnateur du parti autonomiste "Oui au Pays catalan". En revanche, il considère qu'un arrangement peut être trouvé avec Madrid si le gouvernement espagnol fait preuve de bonne volonté, que les Catalans ont le droit de voter et que personne ne doit être mis en prison dès lors qu'il ne recourt pas à la violence." Claude Ferrer, maire de Prats-deMollo-la-Preste, très investi lui aussi dans la "cause catalane", corrobore cette analyse : "Il aime notre culture et souhaite que la démocratie puisse s'exprimer en Catalogne Sud, mais c'est d'abord un serviteur de la République française." Interprétation confirmée à Paris. Sans même évoquer le sujet sensible de l'indépendantisme catalan, Matignon indique ainsi que le Premier ministre ne prépare aucun projet de loi sur les langues régionales, pourtant en grandes difficultés. Mieux - ou pire, selon les points de vue le chef du gouvernement apporte son plein soutien à la réforme du bac de Jean-Michel Blanquer, laquelle a pourtant conduit à une baisse sensible des effectifs en diminuant les coefficients attribués à ces matières. Conclusion ? Jean Castex est sans aucun doute un amoureux sincère de la langue catalane, mais il entend avant tout être un défenseur de l'Etat central.

https://www.lexpress.fr/culture/jean-castex-une-certaine-idee-de-lacatalogne_2135757.html

« L’Express », sobre el primer ministre Castex : procatalà i res a veure amb Valls ElNacional.cat 08/10/2020 CATALANISME

'L'Express', sobre el primer ministre Castex: procatalà i res a veure amb Valls La revista francesa L'Express ha fet un retrat del primer ministre francès, Jean Castex, recordant que és el segon polític en deu anys que ocupa aquest càrrec -el el segon en importància de França França- que parla la llengua catalana. Segons L'Express, però, Castex és del tot diferent a Manuel Valls, lls, perquè l'exbatlle de Prada (Conflent) és defensor de l'idioma i també va votar una moció denunciant "la violència policial" en el referèndum de l'1-O. L'Express mostra certa sorpresa per tants catalanoparlants que arriben a primer ministres de França (a Espanya passa just el contrari). "És estrany: entre el 2014 i el 2020, França ha tingut dos primers ministres de parla catalana. No obstant això, no tenen res a veure entre ells. Manuel Valls passava per un jacobí empedreït, que sospitava que rere cada parlant d'un idioma regional hi havia un potencial separatista, mentre que Jean Castex apareix com un veritable amant dels idiomes minoritaris", indica.

La revista aclareix que Castex no defensa la independència de Catalunya, però sí la cultura catalana. I recorda que ho fa tot i que no va néixer a la Catalunya Nord. "Encara que va néixer a la Gascunya, l'actual inquilí de Matignon (seu del primer ministre a París) domina el català, idioma que va perfeccionar amb la seva dona Sandra, també catalanoparlant, que va conèixer al seu poble de Vallcebollera [Alta Cerdanya] on de nen va anar a tractar-se de l'asma", detalla. Però no és només que Castex parli català sinó que des de l'Ajuntament de Prada sempre va defensar aquesta cultura. "A Prada, el municipi dels Pirineus Orientals d'on va ser batlle durant molt temps, Jean Castex sempre ha afavorit la llengua catalana. i va donar suport a la xarxa associativa, en particular a l'associació Casal del Conflent, a la que va ajudar, per exemple, a trobar locals amb un sostre prou alt per poder-hi fer les famoses piràmides humanes típiques de la regió, conegudes com a castells", explica. També recorda que Prada té una escola bressola d'immersió en llengua catalana. "El poble dona suport a aquesta escola, com altres de la zona, i s'ocupa manteniment del local i paga els professors" indica a la revista l'actual alcalde de Prada, Yves Delcor. Una política iniciada per Castex, que també es va encarregar que hi arribés el senyal de TV3, i no cal dir que va contribuir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada. I enllaça amb el discurs inaugural que va pronunciar el 2015. Quan s'entra en el terreny de la independència de Catalunya, L'Express apunta que Castex s'hi mostra contrari. Però assenyala que tot i això va mantenir després del referèndum de l'1-O una actitud totalment diferent que el suport que va donar el president Emmanuel Macron al govern de Mariano Rajoy en el seu moment. "El 2017 va aprovar una moció, que va ser votada per unanimitat per la comunitat de municipis del Conflent-Canigó, que ell presidia. Aprovada l'endemà del referèndum, que Madrid va declarar il·legal, la moció afirma que els representants electes "expressen indignació per la violència policial contra els votants catalans, exigeixen que aquesta violència cessi, perquè és indigna d'una democràcia, i expressen la seva solidaritat amb els representants electes i amb el poble català, amb el qual comparteixen una història, una cultura i una llengua". Un to molt diferent

del d'Emmanuel Macron, que es va cuidar de no usar l'expressió "violència policial"", apunta. L'alcalde de Prats de Molló (Vallespir), Claude Ferrer, conclou el retrat de Castex, en declaracions a la revista: "Estima la nostra cultura i vol que la democràcia s'expressi a la Catalunya Sud, però abans que res és un servidor de la República francesa". https://www.elnacional.cat/ca/politica/lexpress-castex-pro-catala-valls_545079_102.html

Occitanie. Langues régionales : Carole Delga favorable à une révision de la réforme Blanquer Objectif Gard 09/10/2020

Accueil/Actualités/OCCITANIE OCCITANIE Langues régionales : Carole Delga favorable à une révision de la réforme Blanquer

OCCITANIE Langues régionales : Carole Delga favorable à une révision de la réforme Blanquer Abdel Samari 9 octobre 2020

Ce samedi 10 octobre, le monde occitan et catalan au travers de la fédération des enseignants de langue occitane et culture d'Oc (FELCO), « lo Congrès », OC-BI, les Calandretas, la Bressola et plus largement les associations occitanes et catalanes, manifesteront pour dénoncer la réforme du Lycée et du Baccalauréat. Ils sont inquiets de la place réservée à l’enseignement des langues régionales. « Cette réforme portée par le ministère de l'Education nationale constitue un recul inacceptable de divers enseignements, et notamment de la place et du statut des langues régionales au Lycée ainsi que de leur valorisation au baccalauréat » a déclaré Carole Delga. « Pourtant, cet enseignement est essentiel pour l'avenir de nos langues et cultures régionales. Nous constatons d'ores et déjà un impact négatif sur les effectifs des élèves suivant cet enseignement au sein de la région. Il n'est pas envisageable que nos lycéens ne puissent faire le choix d'apprendre l'occitan ou le catalan. Avec cette réforme, nos langues régionales se trouvent une nouvelle fois menacées de disparation » a rajouté la présidente de la Région. « Il est possible d'éviter la fragilisation des Langues de France, grâce à des adaptations simples de cette réforme. Malgré une large mobilisation - de l'Association des Régions de France, de parlementaires et d'élus locaux, des fédérations de parents et d'enseignants - nos démarches auprès du Ministre de l'Education sont restées sans résultat. J'ai donc écrit il y a 15 jours au Premier ministre pour lui demander une intervention rapide afin de sortir de l'impasse dans laquelle nous sommes depuis près de deux ans. J'en appelle donc à des

actes et des propositions rapides de la part du gouvernement ! Les paroles ne suffisent plus. » a terminé son propos Carole Delga, présidente de la Région Occitanie.

https://www.objectifgard.com/2020/10/09/occitanie-langues-regionales-carole-delgafavorable-a-une-revision-de-la-reforme-blanquer/

Carole Delga : « J’ai demandé au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer… PetiteRépublique.com 09/10/2020

Carole Delga : « J’ai demandé au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer en faveur des langues régionales » 9 octobre 2020 Aucun commentaire À la une, Sujets de sociétéYannick Foucaud

Le samedi 10 octobre, le monde occitan et catalan au travers de la fédération des enseignants de langue occitane et culture d’Oc (FELCO), « lo Congrès », OC-BI, les Calandretas, la Bressola et plus largement les associations occitanes et catalanes, manifesteront dans toute l’Occitanie pour dénoncer la réforme du Lycée et du Baccalauréat. « Cette réforme portée par le ministère de l’Education nationale constitue un recul inacceptable de divers enseignements, et notamment de la place et du statut des langues régionales au Lycée ainsi que de leur valorisation au baccalauréat. Pourtant, cet enseignement est essentiel pour l’avenir de nos langues et cultures régionales. Nous constatons d’ores et déjà un impact négatif sur les effectifs des élèves suivant cet enseignement au sein de la région. Il n’est pas envisageable que nos lycéens ne puissent faire le choix d’apprendre l’occitan ou le catalan. Avec cette réforme, nos langues régionales se trouvent une nouvelle fois menacées de disparation. » a déclaré Carole Delga. Et d’ajouter : « Il est possible d’éviter la fragilisation des Langues de France, grâce à des adaptations simples de cette réforme. Malgré une large mobilisation – de l’Association des Régions de France, de parlementaires et d’élus locaux, des fédérations de parents et d’enseignants – nos démarches auprès du Ministre de l’Education sont restées sans résultat.

J’ai donc écrit il y a 15 jours au Premier ministre pour lui demander une intervention rapide afin de sortir de l’impasse dans laquelle nous sommes depuis près de deux ans. Et, comme l’a rappelé le président de la République en juin 2018 : « les langues régionales jouent un rôle dans l’enracinement qui fait la force des régions. Nous allons pérenniser leur enseignement ». J’en appelle donc à des actes et des propositions rapides de la part du gouvernement ! Les paroles ne suffisent plus. » a réagi Carole Delga, présidente de la Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée. 0309-Courrier_MonsieurlePremierMinistre_AmendementenfaveursdeslanguesdeFrance

https://www.petiterepublique.com/2020/10/09/carole-delga-jai-demande-au-premierministre-une-revision-de-la-reforme-blanquer-en-faveur-des-langues-regionales/

Se suspèn la concentració a Perpinyà per a exigir un canvi en la política lingüística de l’estat francès Vilaweb 09/10/2020 PAÍS > CATALUNYA NORD

Se suspèn la concentració a Perpinyà per a exigir un canvi en la política lingüística de l’estat francès Les mobilitzacions sí que es faran en altres territoris amb amb llengües pròpies, com són Alsàcia, Bretanya, Còrsega, Flandes, Occitània, el País Basc i Savoia

Per: Alexandre Solano

La campanya ‘Perquè visquin les nostres llengües’ havia convocat una manifestació avui a Perpinyà per a exigir un canvi en la política lingüística i el reconeixement de les llengües minoritzades de l’estat francès. No obstant això, l’organització ha acabat suspenen l’acte. Les mobilitzacions sí que es faran a altres municipis de territoris amb llengües pròpies, com són Alsàcia, Bretanya, Còrsega, Flandes, Occitània, el País Basc i Savoia. La campanya agrupa les principals associacions de defensa i promoció de les llengües minoritzades, entre les quals hi ha la Bressola i l’Associació per a l’Ensenyament en Català. Entre altres mesures, es va enviar una carta al Palau de l’Elisi, amb el suport de cent cinc càrrecs electes, on es demanava l’alineació de l’estatus de les llengües regionals amb la de les llengües antigues, classes immersives a l’escola bressol i l’ensenyament del flamenc i del francoprovençal a les escoles públiques on és present. El novembre de l’any passat, els organitzadors van fer una concentració a París que va agrupar un miler de persones per a denunciar la reforma de secundària i del batxillerat del ministre d’educació francès, Jean-Michel Blanquer, una reforma que arracona les llengües minoritzades i ha fet minvar de manera significativa els matriculats. https://www.vilaweb.cat/noticies/concentracio-perpinya-politica-linguistica-estat-frances/

Carole Delga : « J’ai demandé au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer… Le Journal Catalan 09/10/2020

Carole Delga : « J’ai demandé au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer en faveur des langues régionales »

Le samedi 10 octobre, le monde occitan et catalan au travers de la fédération des enseignants de langue occitane et culture d’Oc (Felco), « lo Congrès », OC-BI, les Calandretas, la Bressola et plus largement les associations occitanes et catalanes, manifesteront dans toute l’Occitanie pour dénoncer la réforme du Lycée et du Baccalauréat. « Cette réforme portée par le ministère de l’Éducation nationale constitue un recul inacceptable de divers enseignements, et notamment de la place et du statut des langues régionales au Lycée ainsi que de leur valorisation au baccalauréat. Pourtant, cet enseignement est essentiel pour l’avenir de nos langues et cultures régionales. Nous constatons d’ores et déjà un impact négatif sur les effectifs des élèves suivant cet enseignement au sein de la région. Il n’est pas envisageable que nos lycéens ne puissent faire le choix d’apprendre l’occitan ou le catalan. Avec cette réforme, nos langues régionales se trouvent une nouvelle fois menacées de disparation. » a déclaré Carole Delga.

Et d’ajouter : « Il est possible d’éviter la fragilisation des Langues de France, grâce à des adaptations simples de cette réforme. Malgré une large mobilisation – de l’Association des Régions de France, de parlementaires et d’élus locaux, des fédérations de parents et d’enseignants – nos démarches auprès du Ministre de l’Éducation sont restées sans résultat. J’ai donc écrit il y a 15 jours au Premier ministre pour lui demander une intervention rapide afin de sortir de l’impasse dans laquelle nous sommes depuis près de deux ans. Et, comme l’a rappelé le président de la République en juin 2018 : « les langues régionales jouent un rôle dans l’enracinement qui fait la force des régions. Nous allons pérenniser leur enseignement ». J’en appelle donc à des actes et des propositions rapides de la part du gouvernement ! Les paroles ne suffisent plus. » a réagi Carole Delga, présidente de la Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée. Plus d’infos sur les actions régionales en faveur des langues régionales : https://www.laregion.fr/Les-langues-regionalesaccessibles-a-tous

https://www.le-journal-catalan.com/carole-delga-jai-demande-au-premier-ministre-unerevision-de-la-reforme-blanquer-en-faveur-des-langues-regionales/84575/

Carole Delga demande au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer en faveur…

La Semaine du Roussillon 11/110/2020

Accueil / A la une / Carole Delga demande au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer en faveur des langues régionales

Les représentants du collectif "Pour que vivent nos langues" - D.R.

Carole Delga demande au Premier ministre une révision de la réforme Blanquer en faveur des langues régionales Sebastià Vilanou i Poncet 11 octobre 2020 A la une, Culture, Territoires Laisser un commentaire

le choix d’apprendre l’occitan ou le catalan. Avec cette réforme, nos langues régionales se trouvent une nouvelle fois menacées de disparation. » a déclaré Carole Delga. Et d’ajouter : « Il est possible d’éviter la fragilisation des Langues de France, grâce à des adaptations simples de cette réforme. Malgré une large mobilisation – de l’Association des Régions de France, de parlementaires et d’élus locaux, des fédérations de parents et d’enseignants – nos démarches auprès du Ministre de l’Éducation sont restées sans résultat. J’ai donc écrit il y a 15 jours au Premier ministre pour lui demander une intervention rapide afin de sortir de l’impasse dans laquelle nous sommes depuis près de deux ans. Et, comme l’a rappelé le président de la République en juin 2018 : « les langues régionales jouent un rôle dans l’enracinement qui fait la force des régions. Nous allons pérenniser leur enseignement ». J’en appelle donc à des actes et des propositions rapides de la part du gouvernement ! Les paroles ne suffisent plus. » a réagi Carole Delga, présidente de la Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée. Le courrier adressé au Premier ministre ICI https://www.lasemaineduroussillon.com/2020/10/11/carole-delga-demande-au-premierministre-une-revision-de-la-reforme-blanquer-en-faveur-des-langues-regionales/

L’Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao denuncien que l’estat francès no té voluntat…

Catzona 13/10/2020

L’Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao denuncien que l’estat francè francèss no té voluntat de posar en funcionament una veritable política lingüística eficaç per a les llengües dites regionals.

L’Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao denuncien que l’estat francès no té voluntat de posar en funcionament una veritable política lin lingüística güística eficaç per a les llengües dites regionals. 13 d'octubre de 2020

Coincidint amb les mobilitzacions que s’han dut a terme, el passat dissabte, en una cinquantena de ciutats de l’hexàgon aplegades en la plataforma “Perquè visquin les nostres llengües”, L’Associació per a l’ensenyamen l’ensenyamentt del català (Aplec), la Bressola i Aire Nou de Bao han emès un comunicat conjunt on on denuncien que “no hi ha cap voluntat real per part dels poders públics de l’estat francès de posar en funcionament

una veritable política lingüística eficaç per a les llengües dites regionals”… Anar a la font – LLIBERTAT.CAT https://catzona.com/laplec-la-bressola-i-aire-nou-de-bao-denuncien-que-lestat-frances-no-tevoluntat-de-posar-en-funcionament-una-veritable-politica-linguistica-eficac-per-a-les-llengues-ditesregionals

L’Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao denuncien que l’estat francès no té voluntat…

Llibertat.cat 13/10/2020

L'Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao denuncien que l'estat francès no té voluntat de posar en funcionament una veritable política lingüística... CATALÀ A L'ESCOLA

L'Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao denuncien que l'estat francès no té voluntat de posar en funcionament una veritable política lingüística eficaç per a les llengües dites regionals.

L'Aplec, la Bressola i Aire Nou de Bao amb la plataforma "Perquè visquin les nostres llengües"

Coincidint amb les mobilitzacions que s'han dut a terme, el passat dissabte, en una cinquantena de ciutats de l'hexàgon aplegades en la plataforma ""Perquè Perquè visquin les nostres llengües", llengüe L’Associació per a l’ensenyament del català (Aplec), la Bressola i Aire Nou de Bao han emès un comunicat conjunt on on denuncien que “no hi ha cap voluntat real per part dels poders públics de l’estat francès de posar en funcionament una veritable política lingüística eficaç per a les llengües dites regionals”. També remarquen que els darrers anys s’ha reduï reduïtt la disponibilitat d’horaris per ensenyar català i el finançament a les línies escolars d’immersió lingüística. La Plataforma que aplega les llengües minoritzades de l'estat francès ja fa temps que es mobilitzen contra l’anomenada reforma Blanquer, lidera liderada pel ministre d’Educació, Jean-Michel Michel Blanquer, que ha rebaixat el valor de les llengües autòctones en els barems de puntuació del batxillerat i les ha fet competir amb altres idiomes com a segona llengua de l’ensenyament després del francès.

Només a Occitània s'han celebrat 28 concentracions però també n'hi ha hagut a Còrsega, Alsàcia, Bretanya i Iparralde. També hi havia prevista una manifestació a Perpinyà que s’ha acabat suspenent.

https://www.llibertat.cat/2020/10/l-aplec-la-bressola-i-aire-nou-de-bao-denuncien-que-l-estatfrances-no-te-voluntat-de-posar-en-func-48988

El Premi d’Honor fa els honors Vilaweb 21/10/2020 CULTURA > LLETRES

El Premi d’Honor fa els honors Enric Casasses recull el premi en un acte en què regala al públic un recital resseguint la seva trajectòria · Us oferim una crònica de l'acte

Per: Montserrat Serra

Acostumats a cerimònies d’homenatge elogioses i emotives cap al premi d’honor durant l’acte de lliurament del premi, aquest vespre, al Palau de la Música Catalana s’hi ha fet un acte insòlit per celebrar el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat al poeta, traductor i assagista Enric Casasses. Perquè enguany Casasses ha fet els honors al públic i no pas a l’inrevés. I ho ha fet amb un recital d’una hora en què ha resseguit la seva trajectòria poètica. Casasses, cabells llarguíssims recollits amb una cua baixa, anava vestit com és habitual amb una jupa texana amb insígnies, pantalons texans plens d’esquitxos de colors, la senalla i la cullera de fusta. Abans de començar, a la sala Lluís Millet, es notava tens de cos. No és estrany, les autoritats s’havien concentrat al seu voltant per fer-se la fotografia. Per exemple, tres presidents de la Generalitat, el president del parlament, la consellera de Cultura, el tinent de batlle i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, diputats a desdir… Es notava que no era una situació còmoda per a ell, tot i que no li hem pogut veure la cara, tapada per una careta quirúrgica. A les vuit en punt ha començat l’acte –la connexió en directe de TV3 ho imposava–, amb el poeta acompanyat de Marcel Mauri, vice-president d’Òmnium, entrant a la platea i precedits del president Quim Torra. Primera gran ovació del vespre.

El pòrtic ha estat el vídeo que els poetes Núria Martínez-Vernis i David Caño han confegit amb un poema a dues veus i quatre mans sobre Casasses i que reproduïm, perquè creiem que explica molt ben explicat el personatge que s’honorava: L’Enric és de llibretes i de llibres, de dibuixets i de colors. És d’escriure amb la mà dreta i de pensar amb l’esquerra. L’Enric no sentencia ni postula res. És poeta i duu un cabàs i espardenyes. L’Enric té molts noms: Enric Castanyes, Enriqueta, Mossèn Xemeneia, Henrietta Pitawker. Duu sovint dues ulleres al cap i toca el triangle. L’Enric ja recitava per bars i presons quan en aquest país no hi havia pas la cultura de recitar. És més de vi que de cervesa i a vegades diu ‘aquest vi dolent és molt bo’. No sap quants poemes ha fet ara per ara, però sí que sap que per pujar a casa seva li calen 100 graons. L’Institut d’Estudis Catalans hauria d’agafar de bracet l’Enric i treballar-hi. L’Enric pertany a la llibertat i no és de ningú més. L’Enric és en si mateix un assaig de poesia. Son pare fou del tot ateu i em sembla que ell també ho és. L’Enric és un pencaire i sempre que l’han volgut fer rei s’ha pirat a la francesa. L’Enric és una mà a la llengua, l’altra al cor i la que sobra a la butxaca. L’Enric assegut a la plaça del Raspall pensa en un escampall de taronges flotant al mar de l’Escala. Núria Martínez-Vernis i David Caño

Començament dels començaments A l’escenari, sis pantalles, un piano i uns instruments a punt per a ser tocats. I quan tots esperàvem a veure qui sortiria a fer-li els honors, doncs en Casasses s’ha aixecat de la butaca, tot dient un primer poema a tall de proclama i ha pujat a l’escenari. I ha començat el recital, amb un poema de Començament dels començaments. S’ha tret la careta i ha parlat dels quatre o cinc temes grossos: l’amor, la mort, la llibertat, ella, la invenció poètica. I per a cada temàtica un poema o dos, dels primers, de formació, enllaçats en algun moment amb un poema dels d’ara, per veure com ha anat evolucionant la seva poesia. Però tot ha estat una festa, res acadèmic. I tot banyat per la música, que és tan present i tan protagonista també en la vida del poeta. El compositor i pianista Pascal Comelade havia de ser-hi, però no ha pogut venir per la situació de pandèmia. I, tot i l’absència, s’ha esdevingut un gran moment quan Casasses s’ha posat el barret de copalta negre, ha començat a sonar el tema de Comelade dedicat a Casasses, ‘Retrat d’Enric amb el seu capell’ i ell s’ha deixat anar amb la Sextina percudida: Dóna’m dóna’m dóna’m cerca dóna’m corda

dóna’m quasi dóna’m mata’m Mata’m mata’m mata’m dóna’m mata’m quasi mata’m aire mata’m corda mata’m cerca Cerca cerca cerca mata’m cerca corda cerca dóna’m cerca aire cerca quasi […] Després ha arribat Verdaguer, el referent, la tradició, l’altura creativa. I ha entrat Feliu Gasull acompanyant-lo amb la guitarra. I després d’un poema de taulell, han aparegut Don Simón i Telefunken, vestits de firmament amb barrets de cucurutxo. Els rockandrollers de fantasia han fet pujar el ritme, un altre moment amb potència, perquè Casasses pertany a la llibertat i no és de ningú més i ho ha dit amb el rock fet banda sonora. I fins i tot ha dedicat el poema Després ‘als adolescents enganxats a la droga dura de la pantallota’.

Uh! Nicomedes! Però Don Simón i Telefunken no han arribat al clímax del recital, perquè en Casasses la paraula dita és la força motriu. Així ha arribat el momentàs dels Nicomedes Mendes, un grup d’improvisació poètica format per Núria Martínez-Vernis, Guim Valls, Víctor Bonetarbolí i l’Oriol Sauleda. I juntament amb Casasses mateix han dit i interpretat un fragment del llarg poema-llibre Uh! (324 pàgines de poema agafat per la 129). Casasses ha marcat molt bé el ritme d’un recital variat, ple de matisos. Després dels Nicomedes Mendes la cosa ha agafat un to més líric, ha tornat a estar sol, amb un domini complet de l’escenari. Ja només li mancava enfilar la recta final amb El nus la flor i tornar a la música, aquesta vegada amb Maria Mauri al cant i Daniel Ariño al piano. El recital s’ha acabat amb un poema inèdit, per a anar fent boca, del nou llibre de poemes, La policia irà de bòlit, que encara s’ha de publicar. I abans de baixar de l’escenari i sense micròfon ens ha regalat un: Si hi ha una cosa més bonica que l’amor, hi anirem tots dos i donats de la mà. Aleshores ha sonat l’orgue del Palau i han anat apareixent en les pantalles les fotografies de la cinquantena de premis d’honor que han precedit Casasses.

En defensa dels Països Catalans El recital s’ha acabat però no s’ha acabat l’acte, que ha continuat amb una glossa de Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en llengua Catalana (AELC), i després el parlament de Marcel Mauri. El vice-president d’Òmnium ha tornat a exigir la llibertat de Jordi Cuixart, empresonat de fa mil cent dies, tres anys. Ha posat èmfasi en la importància de la cultura i també ha destacat i condemnat la prohibició feta pel Tribunal Constitucional espanyol als tres governs dels Països Catalans de comunicar-se en la llengua pròpia. Amb la senalla penjada del braç, Enric Casasses ha recollit el premi, l’estatueta, que ha quedat desmanegada tot just agafar-la, perquè se n’ha desprès el peu. Casasses ha tingut un record pel

seu pare, que va ser jurat del Premi d’Honor, i ha dit que davant totes les fotografies dels premiats que l’han precedit se sent ‘com un nen que deixen seure a la taula dels grans’. Enhorabona. https://www.vilaweb.cat/noticies/el-premi-dhonor-fa-els-honors/

Saps parlar català? : el vídeo de dos nens occitans que triomfa a la xarxa Vilaweb 22/10/2020 CULTURA > LLENGUA

‘Saps parlar català?’: el vídeo de dos nens occitans que triomfa a la xarxa En un vídeo de dos minuts, Amans Bedel i Clar Bedel parlen sobre les semblances i les diferències entre l'occità i el català

Per: Redacció

‘El català és una llengua romànica com l’occità.’ Així expliquen dos nens occitans, Amans Bedel i Clar Bedel,, les semblances i diferències entre les dues llengües en un vídeo de poc més de dos minuts. El curt, que avui s’ha fet viral a Twitter, forma part d’un programa anomenat Lo Mot i que es dedica a promoure l’ús de l’occità. https://twitter.com/i/status/1319244227860156418

https://www.vilaweb.cat/noticies/saps-parlar-catala-el-video-de-dos-nens-occitants-quetriomfa-a-la-xarxa/

L’illustrateur catalan Xavier Salomó à la médiathèque L’Indépendant 28/10/2020

Reconfinement : cantine, cours, masques…Blanquer précise les nouvelles modalités Le Figaro 29/10/2020

Reconfinement : cantine, cours, masques... Blanquer précise les nouvelles modalités pour les écoles Invité sur France 2 jeudi matin, le ministre de l'Éducation nationale a assuré que l'objectif était d'éviter «le décrochage scolaire». Il promet que les établissements scolaires feront tout pour «éviter au maximum le brassage des élèves». Par Pierre Lepelletier Publié hier à 08:57, mis à jour hier à 09:14

Jean-Michel Blanquer, ministre de l'Éducation nationale LUDOVIC MARIN / AFP Contrairement au premier confinement, les établissements scolaires resteront cette fois ouverts, a annoncé Emmanuel Macron mercredi 28 octobre. Les parents ont appris la nouvelle, entre soulagement et inquiétude. Beaucoup se posent des questions sur les risques de contamination. «Depuis deux mois, nous n'avons pas constaté de contamination particulière en milieu scolaire», a rappelé Jean-Michel Blanquer, jeudi matin sur France 2.

«Il peut y avoir des dégâts psychologiques, sociaux» Le ministre de l'Éducation nationale a assumé cette décision, principalement au nom de la lutte contre «le décrochage scolaire». «Ce que nous avons appris dans la première vague c'est que la situation des élèves, des enfants, des adolescents n'est pas la même que celle des adultes, a-t-il souligné. Nous savons aussi que lorsque l'on confine, cela fait des dégâts. Il peut y avoir des dégâts psychologiques, sociaux, bien plus graves que l'épidémie elle-même».

Le ministre de l'Éducation nationale a expliqué qu'un nouveau protocole allait être mis en place pour faire respecter les mesures sanitaires. Le principal objectif sera d'«éviter au maximum le brassage des élèves» avec «des mesures particulières pour les moments collectifs, comme la cantine, en particulier». Pour ce cas concret, les élèves devront s'attendre à une «évolution de l'emploi du temps pour que les élèves n'aillent pas tous en même temps» déjeuner. Concernant les heures de cours, ce seront «les professeurs qui se déplaceront d'une

classe à l'autre». «Les mesures d'hygiène, d'aération seront renforcées» pour chaque salle, a également annoncé Jean-Michel Blanquer.

Vers le port du masque obligatoire pour les CM1/CM2 Reste la question des masques. Certains scientifiques plaident pour abaisser l'âge du port obligatoire à six ans, soit à tous les élèves de l'école primaire. «Le sujet sera tranché jeudi soir», a déclaré le ministre de l'Éducation nationale, alors qu'une conférence de presse est organisée ce jeudi à 18h30 par le premier ministre Jean Castex. Jean-Michel Blanquer a déjà glissé quelques pistes, comme un port obligatoire «pour les niveaux CM1/CM2». «On sait que plus un enfant est jeune, moins il est transmetteur», a-t-il rappelé. «Le principe est que les familles équipent leurs enfants», a expliqué le ministre, tout en ajoutant que l'Éducation nationale «se mettra en situation» pour aider ceux qui «ont des problèmes de moyens». Quant à l'hommage à Samuel Paty, le professeur de Conflans-Sainte-Honorine décapité mioctobre, il sera maintenu à la rentée et «aménagé avec ce que nous avons prévu». Une minute de silence «dans la cour de récréation ou dans les classes» aura lieu «autour de 11h15», a précisé Jean-Michel Blanquer.

https://www.lefigaro.fr/politique/reconfinement-cantine-cours-masques-blanquer-preciseles-nouvelles-modalites-pour-les-ecoles-20201029

Confinement : ce que l’on sait du protocole sanitaire renforcé dans les écoles RTL 29/10/2020

Confinement : ce que l'on sait du protocole sanitaire renforcé dans les écoles ÉCLAIRAGE - Jean-Michel Blanquer a détaillé les contours du nouveau protocole sanitaire dans les écoles qui entrera en vigueur à partir du lundi 2 novembre.

PUBLIÉ LE 29/10/2020 À 19:17 MIS À JOUR LE 29/10/2020 À 20:39

Le ministre de l'Éducation nationale a détaillé les nouvelles mesures du protocole sanitaire qui sera renforcé dans les écoles, collèges et lycées à partir de lundi 2 novembre. Jean-Michel Blanquer a confirmé l'annonce d'Emmanuel Macron mercredi 28 octobre : les établissements scolaires de la crèche au lycée seront ouverts. La prise en charge périscolaire, notamment les centres de loisirs et la garde d'enfants, sera également maintenue. Le nouveau protocole sanitaire renforcé prévu dans les établissements scolaires "permettra l'accueil de tous les élèves", a martelé Jean-Michel Blanquer. Le port du masque sera obligatoire pour tous les personnels et tous les élèves du CP à la terminale, a précisé le ministre. Les déplacements des élèves réduits au maximum. Le brassage sera limité dans l'accueil, la circulation, les récréations et la restauration. De plus, une distanciation physique sera maintenue ainsi qu'un respect strict des gestes barrières. Les locaux et le matériel seront nettoyés et désinfectés de manière renforcée. Aussi, les classes seront régulièrement aérées et ventilées. https://www.rtl.fr/actu/debats-societe/coronavirus-ce-que-l-on-sait-du-nouveau-protocolesanitaire-dans-les-ecoles-7800913851

Reconfinement et ouverture des écoles : les premières précisions de Blanquer Paris Match 29/10/2020

Reconfinement et ouverture des écoles : les premières précisions de Blanquer Au lendemain de l'annonce d'un nouveau confinement, jusqu'au premier décembre, le ministre de l'Education a donné quelques précisions sur le maintien de l'ouverture des écoles. Le maintien de l'ouverture des établissements scolaires sera possible grâce à une diminution du brassage des élèves ou un renforcement de l'aération, a expliqué jeudi matin le ministre de l'Education Jean-Michel Blanquer, sans évoquer des cours par demi-groupes réclamés par les syndicats. Crèches, écoles, collèges et lycées vont rester ouverts pendant la nouvelle période de confinement décrétée pour tenter d'endiguer la deuxième vague de Covid-19, avec des "protocoles renforcés", avait annoncé mercredi Emmanuel Macron, sans plus de détails. Sur France 2, Jean-Michel Blanquer a précisé un peu les choses, évoquant des "mesures renforcées pour éviter au maximum le brassage des élèves" dans les classes ou à la cantine, "des mesures d'hygiène et d'aération renforcées". "Il pourra y avoir une évolution des emplois du temps", a-t-il aussi déclaré. Mais il n'a pas clairement annoncé que les classes se feraient de nouveau avec des groupes d'élèves réduits comme au sortir du confinement au printemps dernier, et comme le réclament la plupart des syndicats. Ces derniers jours, le port du masque par les enfants dès 6 ans a aussi été réclamé par certains professionnels de santé. "Je veux éviter le décrochage scolaire" C'est un "sujet qui sera tranché ce soir", a dit Jean-Michel Blanquer, qui doit participer à une conférence de presse autour du Premier ministre Jean Castex. "Nous sommes favorables à ce que les écoles restent ouvertes mais il va vraiment falloir renforcer le protocole sanitaire", avertissait mercredi soir Guislaine David, secrétaire générale du Snuipp-FSU, premier syndicat du primaire. Le ministre a, lui, de nouveau insisté jeudi sur les "dégâts" provoqués par le confinement sur les élèves: "je veux éviter le décrochage scolaire", a-t-il dit.

https://www.parismatch.com/Actu/Politique/Confinement-et-ouverture-des-ecoles-lespremieres-precisions-de-Blanquer-1709384

Reconfinement : comment va se dérouler la rentrée scolaire et universitaire BFMTV 29/10/2020

RECONFINEMENT: COMMENT VA SE DÉROULER LA RENTRÉE SCOLAIRE ET UNIVERSITAIRE Jean Castex et Jean-Michel Blanquer ont détaillé lors du point presse sur les modalités du nouveau confinement le nouveau protocole "durci" qui va être appliqué dans les établissements scolaires.

"Nous avons le devoir de maintenir ouvertes nos écoles", a affirmé Jean-Michel Blanquer lors du point presse sur les modalités du nouveau confinement. Les crèches, écoles primaires et secondaires resteront donc ouvertes, avec un "protocole sanitaire durci". Le nouveau protocole sanitaire renforcé qui va être mis en place "permettra l'accueil de tous les élèves, à l'école, au collège et au lycée", a assuré le ministre de l'Éducation nationale. Le personnel vulnérable n'aura pas à se présenter dans les établissements scolaires. La liste du personnel vulnérable sera dévoilée vendredi. Masque obligatoire à partir de 6 ans Ce nouveau protocole prévoit le port du masque obligatoire à partir du cour préparatoire. "Des masques seront prévus à l'école en cas d'oubli ou de difficultés économiques des familles", a-t-il ajouté.

Des tests vont par ailleurs être déployés dans les établissements scolaires ces prochains jours. Limiter le brassage Il y aura par ailleurs une limitation du brassage des élèves avec des arrivées et départs étalés dans le temps, des "déplacements limités au maximum" et des récréations "par groupes", a ajouté Jean-Michel Banquer. En revanche, il n'a pas évoqué l'accueil de demi-groupes d'élèves uniquement, réclamé par plusieurs syndicats. La restauration scolaire est par ailleurs maintenue, avec un strict respect des gestes barrières. Pour Jean-Michel Blanquer, ce maintien à l'école, qui suit les recommandations des autorités sanitaires, est primordiale: "Il en va de l’avenir de notre jeunesse et donc de notre pays." À l'université, le présentiel écarté Dans les universités et les écoles d'enseignement supérieur, Jean Castex a confirmé que "la règle sera le distanciel. Les cours devront être organisés en ligne", en précisant par ailleurs que "les examens pourront se tenir". "Les restaurant universitaires pourront continuer de fonctionner mais seulement pour la restauration à emporter", a-t-il ajouté.

Enfin, "les bibliothèques universitaires seront ouvertes sur rendez-vous (...) avec une jauge". Quant aux activités de recherche, elles se poursuivront "en télétravail, quand c'est possible". https://www.bfmtv.com/societe/education/reconfinement-comment-va-se-derouler-la-rentreescolaire_AV-202010290350.html

Prades. La “castanyada” de la Bressola, version Covid L’Indépendant 30/10/2020

La Guingueta d’Ix inicia tràmits per posar el nom de Jordi Pere Cerdà a l’escola Regió 7 01/11/2020

La Guingueta d'Ix inicia tràmits per posar el nom de Jordi Pere Cerdà a l'escola

En les pròximes setmanes la comarca podria tenir el segon centre educatiu amb el nom del poeta Miquel Spa 01.11.2020

| 23:26

L'escola Cerdanya de la Guingueta d'Ix tancada durant el confinament M.S. En les pròximes setmanes la Cerdanya podria tenir la segona escola amb el nom de Jordi Pere Cerdà, nom artístic del poeta de Sallagosa Antoni Cayrol, del qual aquest any se'n celebra el centenari del naixement. El govern departamental dels Pirineus Orientals ha impulsat la tramitació del canvi de nom de l'escola de la Guingueta d'Ix per tal que homenatgi el poeta cerdà. Segons ha avançat el diari L'Indépendant, les autoritats departamentals i municipals, amb qui treballen en col·laboració, ja han obtigut el vistiplau de la família de l'escriptor per tal que ja sigui l'Ajuntament i el mateix centre educatiu qui confirmi el projecte. Amb aquesta acció d'homenatge, l'escola Cerdanya de la Guingueta d'Ix passaria a dir-se Jordi Pere

Cerdà, la qual cosa la faria coincidir amb el nom de l'actual escola Jordi Pere Cerdà de Sallagosa, que té el català com a llengua vehicular recollint l'herència de l'antiga Bressola de Càldegues. En aquest sentit, des d'aquest curs, l'escola de Sallagosa ha renovat el nom i el portal web per iniciar una nova etapa amb el nom Nova Escola Fronterera Jordi Pere Cerdà.

Centenari del naixement Els impulsors de l'homenatge al també dramaturg i assagista preveuen que tota la tramitació podrà estar enllestida a final d'any. El projecte ha de ser votat durant el mes de novembre per l'assemblea local de la Guingueta una vegada l'alcalde ja hi ha donat la seva aprovació. L'homenatge de la Guingueta se suma al que li han fet durant l'any diverses institucions, com ara la de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que va acollir fins a l'estiu una exposició sobre el poeta titulada Tinc al cor un poble fet de llosa dura. https://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2020/11/02/guingueta-dix-inicia-tramitsposar/639779.html

Blanquer contre les demi-groupes en lycée Le café pédagogique 03/11/2020

Blanquer contre les demi -groupes en lycée S'exprimant sur France Inter le 2 novembre, JM Blanquer a été interrogé sur le nouveau protocole sanitaire. "Chacun doit comprendre qu'en période de crise sanitaire on doit s'adapter au dernier moment", a dit le ministre. Il défend le maintien des élèves dans les établissements. "Ce qui compte c'est que les enfants ne perdent pas le fil de l'école". La fermeture des lycées "n'est pas à l'ordre du jour.. On veut que les lycéens aient cours. Il y a la possibilité de faire des demi groupes. Mais je ne l'encourage pas".

Par fjarraud , le mardi 03 novembre 2020.

http://www.cafepedagogique.net/lexpresso/Pages/2020/11/03112020Article637399851800 399767.aspx

Prades. Non au masque pour les petits L’Indépendant 03/11/2020

Lycées : Blanquer annonce un renforcement du protocole sanitaire… BFMTV 05/11/2020

LYCÉES: BLANQUER ANNONCE UN RENFORCEMENT DU PROTOCOLE SANITAIRE ET LA POSSIBILITÉ DE COURS À DISTANCE Véronique Fèvre Le 05/11/2020 à 20:35

Jean-Michel Blanquer - Thomas Coex Le ministre de l'Education nationale a fait de nombreuses annonces ce jeudi soir pour répondre à la grogne des enseignants, alors qu'un préavis de grève a été déposé pour lundi par les syndicats.

Alors qu'un appel à la "grève sanitaire" a été lancé par les syndicats d'enseignants, le ministre de l'Education nationale a fait plusieurs annonces ce jeudi soir concernant le protocole sanitaire dans les lycées, sujet de grogne depuis la rentrée de ce lundi, après les vacances de la Toussaint. Tout d'abord, le protocole va être renforcé dans ces établissements, et des aménagements d'emploi du temps vont être rendus possibles. Jusqu'aux prochains congés scolaires, les lycées vont concrètement pouvoir fonctionner de manière hybride, avec une possibilité de cours à distance, et une condition: que les élèves soient présents au moins 50% du temps. "Il importe que chaque élève soit présent en cours au moins la moitié du temps scolaire", écrit le ministre aux chefs d'établissement et professeurs dans un courrier que BFMTV a pu consulter. Le reste du temps, chaque établissement peut mettre en place un "accueil en demi-groupes", "par niveau" ou "le travail à distance un ou deux jours par semaine", ajoute-til.

Possibilité de faire des demi-groupes Les schémas de continuité pédagogique seront adressés par les chefs d'établissements à des cellules de continuité pédagogique au sein de chaque académie. La question des collèges, qui sont aussi en grève par endroit, n'est pas évoquée en revanche. "La cohérence des organisations s’impose: tous les élèves d’un même niveau doivent adopter les mêmes modalités d’enseignements. Les modalités d’organisation sont laissées à votre appréciation: l’accueil en demi-groupes; l’accueil par niveau dont les possibilités vous seront prochainement détaillées; le travail à distance un ou deux jours par semaine", écrit aussi le ministre.

Blocages et tentatives Cette prise de parole ministérielle intervient dans un contexte tendu après la rentrée de lundi, en raison des mesures sanitaires prises dans les établissements scolaires, jugées insuffisantes. Alors que les crèches, écoles, collèges et lycées restent ouverts pendant cette période de reconfinement, avec port du masque obligatoire dès l'âge de 6 ans, les enseignants réclament davantage de mesures. Au lendemain de la rentrée, des élèves ont manifesté devant leurs établissements. Une dizaine de lycées parisiens ont été la cible de brefs blocages ou de tentatives de blocage. Des blocages qui se sont poursuivis mercredi puis jeudi comme à Paris, en Haute-Corse ou encore en Seine-et-Marne. Les lycéens déplorent d'être serrés dans des petites salles, ou d'être entassés dans des cantines trop petites pour accueillir l'ensemble des élèves au moment du déjeuner. Le syndicat Snes-FSU a appelé les autres syndicats de l'éducation FSU et l'intersyndicale éducation à "une grève sanitaire" le mardi 10 novembre pour protester contre le protocole sanitaire. Le syndicat réclame notamment "le passage à des demi-groupes", la "réorganisation de la demi-pension", le "recrutement d'agents pour nettoyer davantage les salles" et une "réflexion pour renforcer l'aération". Véronique Fèvre

https://www.bfmtv.com/societe/education/confinement-blanquer-annonce-un-renforcement-duprotocole-sanitaire-au-lycee-et-la-possibilite-de-cours-a-distance_AN-202011050330.html

La Diada de Catalunya Nord s’adapta al confinament ElPuntAvui 05/11/2020

POLÍTICA

PERPINYÀ - 5 novembre 2020 11.32 h

La Diada de Catalunya Nord s’adapta al confinament Hi haurà una programació especial a Ràdio Arrels i es difondrà un vídeo “especial”



Manifestació a Perpinyà durant la Diada de Catalunya Nord M.R.

ACN - PERPINYÀ

La Catalunya Nord ha adaptat la Diada que commemora els 361 anys del Tractat dels Pirineus i que “va partir Catalunya en dos” al confinament i la farà telemàtica. S’han suspès els actes presencials previstos, com l’exposició fotogràfica Els moviments d’extrema dreta arreu d’Europa de Jordi Borràs, la manifestació, els parlaments, la cantada d’himnes al Castellet de Perpinyà i els concerts de la Casa Musical però la Diada es mantindrà “viva” a la ràdio i a Internet. En aquest sentit, Ràdio Arrels oferirà una programació especial a partir de les quatre de la tarda amb la lectura del manifest i amb les intervencions de diverses personalitats.

D’altra banda, a través de la xarxa, es difondrà un vídeo especial de la Diada i es convida a tothom a “inundar” les xarxes socials amb vídeos, fotos i publicacions sobre la reivindicació i la Catalunya del Nord amb l’etiqueta #semcatalunyanord. Al manifest d’enguany, s’alerta de l’arribada de “l’extrema dreta” a l’Ajuntament de Perpinyà i de les primeres mesures preses que “indiquen que es vol fer de Perpinyà un aparador del Rassemblement Nacional” i “encoratgen la societat civil dels Països Catalans, i la societat civil nord-catalana en particular, a no fer ni un pas enrere en la lluita contra l’extrema dreta”. El manifest també torna a reclamar un estatut particular per a la Catalunya Nord, la ratificació per part de l’Estat francès de la Carta Europa de les Llengües Regionals o Minoritàries i es continuen denunciant “les traves” que l’Estat posa en l’ensenyament del català al territori. A més, es denuncien les restriccions de confinament dictades per l’Estat francès, que “limiten el dret a la llibertat de manifestació i plantegen una contradicció rellevant”. “L’Estat prohibeix el dret a sortir al carrer a manifestar-se i a reunir-se en acte polític però, per exemple, permet que les grans superfícies comercials obrin amb gran afluència de gent”, afegeixen. https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1874901-la-diada-de-catalunyanord-s-adapta-al-confinament.html

Covid : Hervé Morin ne croit pas aux chiffres de Blanquer… Le Figaro 06/11/2020

Covid : Hervé Morin ne croit pas aux chiffres de JeanMichel Blanquer sur les contaminations dans les lycées Le président de la région Normandie somme le gouvernement de «desserrer l'étau des effectifs» dans les établissements. Par Emmanuel Galiero Publié le 6 novembre 2020 à 18:29 Pour Hervé Morin, le chiffre de «3528» élèves contaminés, estimé par Jean-Michel Blanquer, ne colle pas à la réalité. Le président de la région Normandie, territoire confronté à une deuxième vague du Covid «pire» que la première, est convaincu que le vrai chiffre est au moins deux fois plus élevé, est plus proche de la moyenne nationale de 10%, soit environ 6000 cas. Au rythme actuel de 50 000 contaminations par jour, soit 350 000 par semaine, l'élu juge en effet impossible que si peu de jeunes soient impactés sur une population de 7 millions d'élèves particulièrement exposée à la circulation du virus. Face à une poussée de manifestations observées dans plusieurs lycées à Paris comme en province, Blanquer a voulu rassurer en annonçant un déploiement de tests à proximité et au sein des établissements. Vendredi sur RTL, il a annoncé qu'au-delà des 3528 élèves contaminés, 1165 cas étaient également enregistrés chez les personnels. Un chiffre «maîtrisé», selon le ministre, qui juge ces seuils sous les proportions constatées dans le reste de la population.

«Très énigmatique» «Mais ce chiffre est très énigmatique», juge l'élu normand. Sur la base d'entretiens avec des professionnels de santé, Morin note que si de nombreux jeunes sont asymptomatiques, ils restent néanmoins contagieux, et encore davantage dans des établissements qui n'avaient pas anticipé leur concentration. «Je ne dis pas que l'équation est facile mais franchement, nous avons péché par excès de confiance. Et je ne parle pas des 14 000 lits promis par Véran... Là, on réagit dans la panique», déplore Hervé Morin, avant d'ajouter: « Un lit représente un coût annuel de fonctionnement et de personnel proche de 500 000 euros par an, donc pour 10 000 lits, il fallait 500 millions d'euros alors que ce reconfinement va nous coûter des dizaines de milliards et des vies brisées ». L'ancien ministre critique également un «manque d'anticipation» dans de nombreux domaines comme l'achat de matériel informatique portable, la réactivité des tests, l'organisation des classes et des flux ou encore la stratégie en liaison avec les collectivités locales. Face à l'urgence, Hervé Morin lance un message d'alerte au gouvernement. «Il est urgent de desserrer l'étau des effectifs et réduire les facteurs de contamination en planifiant des demi-classes. Les Français ne peuvent pas comprendre que l'État ferme les commerces quand il se montre incapable d'organiser un distanciel plus important dans nos lycées».

https://www.lefigaro.fr/politique/covid-herve-morin-ne-croit-pas-aux-chiffres-de-jeanmichel-blanquer-sur-les-contaminations-dans-les-lycees-20201106

9% de la mainada nord-catalana rep ensenyament en català

LaClau 09/11/2020 SOCIETAT

9% de la mainada nord-catalana rep ensenyament en català Dades de la Federació per a les Llengües Regionals a l’Educació Pública Dilluns, 9 de novembre de 2020. 19:09h

Col·loqui de la Federació per a les Llengües Regionals a l’Educació Pública (FLAREP), Perpinyà, octobre de 2020 © Universitat de Perpinyà

L’educació en català és fluixa a Catalunya del Nord: 9% de la mainada, contra el 41% al País Basc i el 36% a Còrsega. El paper educatiu de la llengua catalana als Pirineus Orientals va ser objecte d'una conferència que va comptar amb la participació de la Federació per a les Llengües Regionals a l'Educació Pública (Flarep) i l'Associació per a l'ensenyament del català (Aplec) , en octubre. Les xifres es van revelar durant aquesta reunió organitzada a la Universitat de Perpinyà Via Domitia i a la Maison de la Catalanite del Consell Departamental. Actualment, el 9% dels estudiants de la regió segueixen la seva formació en català, en seccions bilingües i immersives, és a dir, 3.970 nens a primària i 1.284 estudiants a secundària. El català com a opció afecta a 10.261 alumnes. En comparació, l’ensenyament bilingüe i immersiu s’adreça al 41% dels estudiants bascos, el 36% dels corsos i el 18% dels alsacians. Esteve Valls https://www.la-clau.net/noticia/14069/9-de-la-mainada-nord-catalana-rep-ensenyament-encatala?utm_source=Notification&utm_medium=Web-Push#.X6o0CtxpEzs.gmail

Écoles, collèges, lycées : tout savoir sur les tests antigéniques qui arrivent Midi Libre 10/11/2020

Écoles, collèges, lycées : tout savoir sur les tests antigéniques qui arrivent Publié le 10/11/2020 à 10:01

Ces tests antigéniques seront réservés aux personnels, les élèves ne sont pas concernés. Ils pourraient être déployés dès la semaine prochaine. Explications. Alors qu'un appel national à la grève "sanitaire" est lancé par les syndicats ce mardi 10 novembre pour dénoncer les conditions sanitaires dans lesquels les enseignants et les élèves évoluent en pleine crise sanitaire, le gouvernement envisage, histoire de désamorcer la grogne, le déploiement d'un million de tests antigéniques dans les établissements scolaires. L'information a été révélée lundi 9 novembre par Les Echos.

C'est quoi un test antigénique ? Contrairement aux tests RT-PCR classiques, les tests antigéniques livrent des résultats plus rapides, sur une bandelette qui se colore. C’est le même principe qu’un test de grossesse. "On a 15 à 20 minutes à attendre et on a le résultat", avait expliqué précédemment le ministre de la Santé, Olivier Véran. Voire trente minutes au maximum. A contrario, le test PCR livre des résultats en 36 h au minimum, selon la charge des laboratoires. Ces tests antigéniques sont déjà déployés en pharmacie depuis début novembre.

Qui est concerné dans les établissements ? Ces tests antigéniques seront prochainement accessibles dans des établissements scolaires mais ils seront pour le moment réservés aux personnels, que ce soit les enseignants, les personnels administratifs ou encore les surveillants. Les élèves ne sont pas concernés. Toutefois, interrogé par nos confrères de France Inter, Olivier Bouchaud, chef de service à l'Hôpital Avicenne de Bobigny estime : "Dans le milieu scolaire ça a du sens, parce que les scolaires sont volontiers porteurs du virus même s’ils sont peu ou pas symptomatiques et donc contribuent à la dispersion du virus".

Tous les établissements sont-ils concernés ? Cette mesure vise en priorité les établissements scolaires situés dans les zones où l'accès aux tests PCR est compliqué. Ainsi, donc, que les écoles, collèges, lycées où plusieurs cas Covid19 sont signalés seront prioritaires.

Qui réalisera les tests ? Ces tests seront effectués par des infirmières scolaires volontaires sur la base du volontariat. Elles pourront être suppléées par des étudiants en santé ou des associations de protection civile.

3 528 élèves positifs à ce jour Le ministère de l'Education comptabilisait vendredi 6 novembre, 3 528 élèves testés positifs et 1 165 personnels, à rapporter aux 12 millions d'élèves et 1 million d'agents que compte l'Éducation nationale.

https://www.midilibre.fr/2020/11/10/ecoles-colleges-lycees-tout-savoir-sur-les-testsantigeniques-qui-arrivent-9192687.php

Pézilla-La-Rivière. Urbanisme, agglo et crèche au menu du conseil municipal L’Indépendant 15/11/2020

P.-O. Natur & co lutte contre le gaspillage alimentaire et réduit le plastique L’Indépendant 17/11/2020

Cal salvar el català L’Indépendant 29/11/2020

100

La desaparició del rossellonès, a “Catalunya Nord, la llengua enyorada” CCMA 03/12/2020 DIALECTE CONSTITUTIU DE LA LLENGUA CATALANA

La desaparició del rossellonès, a "Catalunya Nord, la llengua enyorada" El documental repassa l'evolució lingüística del català en aquesta regió de França fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès. És un documental d'Eugeni Casanova i David Valls coproduït per TV3 03/12/2020 - 22.38

Les persones que a la Catalunya Nord van rebre el català per transmissió familiar tenen ara més de vuitanta anys. Amb elles desapareix el rossellonès, un dels dialectes constitutius (nascut in situ) de la llengua catalana. Elles expliquen que els seus pares tenien dificultats a parlar francès o no el sabien i com la llengua ha passat de ser general i única al carrer a arribar a un estat terminal. Persones de totes les comarques de la Catalunya Nord (Rosselló, Capcir, Vallespir, Conflent i Cerdanya) expliquen les raons que han dut a aquesta situació: l'actuació repressiva de l'escola i dels mestres; les dues guerres mundials; la planificació de l'Estat per convertir les zones perifèriques en vivers de funcionaris; l'arribada massiva de francesos del nord; l'estigmatització de les llengües regionals des de l'administració... Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, una generació sencera, arrossegada per aquesta atmosfera, va decidir deixar de transmetre el català als fills. Setanta anys després en trobem les conseqüències.

101

La Catalunya Nord s'ha convertit en la Ventafocs de França. Es troba desestructurada i en una situació econòmica precària. La generació actual ha començat a enyorar la llengua dels pares i tots els valors que aquesta comporta. Les enquestes diuen que un 80% de la gent del país voldria conèixer la llengua i que els seus fills l'estudiessin a l'escola. Molts joves han girat la vista cap al Principat i han qüestionat el discurs oficial. Amb les reivindicacions polítiques al sud, un orgull de catalanitat soterrat durant dècades revifa. Avui, el català ha deixat de sentir-se al carrer, però el sentiment de país s'ha mantingut i els nord-catalans posen fil a l'agulla per recuperar l'enyorada llengua dels pares.

Fitxa tècnica Direcció: Eugeni Casanova i David Valls Guió: Eugeni Casanova, David Valls i Eduard Miguel Realització: Zeba Produccions Productor: Sergi Sala Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Productor delegat TVC: Sílvia Pairó i Daniel Barea Director fotografia: Tània Ribas Muntatge: Eduard Miguel Director de producció: Sergi Guix Música: Pascal Comelade, Gerard Jacquet, Pere Figueres, Joan Pau Giné i Gisela Bellsolà Lingüista: Ignasi Oliver Grafisme: Zebra Produccions 71 minuts És una producció de Zeba Produccions en coproducció amb TV3 i el suport de la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística i l'Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat de Catalunya. https://www.ccma.cat/tv3/el-documental/el-documental-emet-catalunya-nord-la-llenguaenyorada/noticia/3063849/ https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/catalunya-nord-la-llenguaenyorada/video/6072385/

102

Perpinyà: els senadors Sol i Calvet convidats a donar suport a la llei de llengües regionals

La Clau 07/12/2020

Perpinyà: els senadors Sol i Calvet convidats a donar suport a la llei de llengües regionals Aquest text es votarà aquest dijous 10 de desembre a París 2

Els senadors Jean Sol i François Calvet, Perpinyà desembre de 2020 © Comunicació Jean Sol

L’associació APLEC demana als senadors de Catalunya del Nord que aprovin la llei de llengües regionals. Aquest dijous, 10 de desembre, el Senat examina el projecte de llei sobre la protecció del patrimoni de les llengües regionals i llur promoció, presentat pel diputat bretó Paul Molac. A Perpinyà, l'Associació per a l'Ensenyament del Català (APLEC) demana als senadors del terrirori, François Calvet i Jean Sol (afiliats als Republicans) que votin la llei i insisteixin perquè contingui "articles destinats promoure el seu ensenyament ”, suprimit en la primera lectura pels diputats de la República en Marxa (LREM), el moviment fundat per Emmanuel Macron. Exigint la igualtat lingüística L’APLEC també vol que els dos parlamentaris donin suport a la senyalització en llengües regionals i espera que el dret dels pares d’alumnes a optar per l’ensenyament de la llengua regional estigui recollit a la llei, atès que en cas contrari “les llengües sempre seran fora de la llei i llurs parlants seran exclosos de la igualtat republicana ”. Laura Pardineille https://www.la-clau.net/noticia/14162/perpinya-els-senadors-sol-i-calvet-convidats-a-donar-suporta-la-llei-de-llengues-regional

103

Plus de 1000 participants au concours du “plus beau masque” des élèves de ccatalan La Semaine du Roussillon 09/12/2020

Plus de 1 000 participants au concours du « plus beau masque » des élèves de catalan Sebastià Vilanou i Poncet 5 décembre 2020 A la une, Culture, Société Laisser un commentaire

L’Association pour l’enseignement nement du catalan communique : 1034 masques ont été envoyés entre le 24 septembre et le 1r décembre à la rédaction de la revue Mil Dimonis, la revue en catalan éditée par l’APLEC et distribuée aux 6000 élèves des cours élémentaires de catalan. La participa participation tion a été importante un peu partout : écoles de Cerdanya, du Conflent, du Rosselló, du Vallespir et du Riberal. Bien Bien-sûr, sûr, les jeunes les plus impliqués ont été ceux des classes maternelles et élémentaires qui suivent les cours de catalan avec les professeurs urs de l’APLEC. Mais les filières bilingues (6 écoles), Arrels (del Vernet) et la Bressola (4 écoles) n’ont pas été en reste. La publication des dessins des candidats sur le Facebook de Mil Dimonis s’est achevée le 4 décembre et jusqu’au 15 décembre à minuit it tous ceux qui le souhaitent peuvent voter pour désigner le « plus beau masque » des élèves catalans. L’APLEC tient a remercier les parents, intervenants de catalan, professeurs des écoles bilingues et immersives, et surtout et avant

104

tous les enfants qui ont exprimé au moyen des dessins toute leur créativité ! Les lauréats seront rendus public avant Noël ; le « meilleur masque » sera fabriqué et offert par l’APLEC aux gagnants. Tous les dessins sur : https://www.facebook.com/revista.mildimonis.

https://www.lasemaineduroussillon.com/2020/12/05/plus-de-1-000-participants-auconcours-du-plus-beau-masque-des-eleves-de-catalan/

105

Loi sur les langues réginales : Blanquer battu au Sénat

L’Express 10/12/2020

Loi sur les langues régionales : Blanquer battu au Sénat Les sénateurs ont rétabli des mesures essentielles auxquelles s'opposait le ministre concernant leur enseignement.

Le ministre de l'Education Jean-Michel Blanquer, a réduit l'attrait des langues régionales lors de sa réforme du baccalauréat.

afp.com/ABDULMONAM EASSA Par Michel Feltin-Palas publié le 10/12/2020 à 17:00

C'est un revers qu'a subi ce jeudi au Palais du Luxembourg Jean-Michel Blanquer. Les sénateurs ont en effet rétabli des mesures favorisant l'enseignement des langues régionales, auxquelles le ministre de l'Éducation nationale s'était opposé lors du passage du texte à l'Assemblée nationale. En l'occurrence, une proposition de loi élaborée par le député Paul Molac, intraitable défenseur de la diversité culturelle, sur la "protection patrimoniale et la promotion des langues régionales." Selon les estimations du ministère de la Culture, la France compterait environ cinq millions de locuteurs de l'occitan, de l'alsacien, du basque, du gallo, du créole martiniquais, du wallisien... Or, pour des raisons diverses, leur transmission ne s'effectue quasiment plus dans les familles. C'est donc aujourd'hui sur l'école que

106

repose désormais leur avenir - un retournement historique quand on se souvient des méthodes cruelles utilisées pour les y interdire. Sur le constat, tout le monde est d'accord. Les difficultés apparaissent quand on passe aux modalités pratiques. Derrière un discours ouvert en apparence - "oui, ce gouvernement est en faveur des langues régionales" - Jean-Michel Blanquer en est dans les faits un adversaire résolu. Un exemple : lors de sa réforme du baccalauréat, il a notamment baissé les coefficients qui leur sont accordés, ce qui a réduit mécaniquement leur attrait. Résultat : dans toutes les régions ou presque, les effectifs des lycéens qui suivent ces enseignements sont en baisse. Un paradoxe alors que la demande, elle, est en hausse, comme on peut le voir au Pays basque, en Bretagne, dans les pays d'oc ou ailleurs. Ce qui fait défaut, le plus souvent, c'est la volonté d'accompagner ce mouvement. "L'exception corse" généralisée

De ce point de vue, le vote des sénateurs va dans le bon sens. Sous des dehors techniques, deux dispositifs décisifs ont en effet été remis à l'honneur ce jeudi au Palais du Luxembourg. Le premier : la généralisation de l'actuelle "exception corse", seule région de métropole où l'enseignement de la langue régionale est prévu dans la cadre des horaires normaux des élèves (sans pour autant revêtir un caractère obligatoire). Le second : quand une commune ne dispose pas d'une école dispensant un enseignement bilingue en langue régionale, elle sera désormais tenue d'aider financièrement la commune qui reçoit les élèves volontaires. Ces mesures s'ajoutent à celles prévues par d'autres articles de ce texte, sortis indemnes de leur passage au Palais Bourbon. L'élargissement de la liste des lettres et signes admissibles par l'état-civil à tous ceux utilisés par les langues régionales (allusion notamment au "n tildé" du prénom breton Fañch, actuellement au coeur d'une bataille judiciaire - contre l'avis du gouvernement. Une meilleure visibilité des langues régionales dans la signalétique et les supports de communication (dès lors qu'une version en français existe aussi). Une précision explicite concernant la loi Toubon relative à l'emploi du français, souvent utilisée contre les langues régionales alors qu'elle était censée lutter contre l'anglais. https://www.lexpress.fr/culture/loi-sur-les-langues-regionales-blanquer-battu-ausenat_2140516.html?xtor=EPR-5252-[customer_logwall_article_002N77]--[lien_article]--

107

Adoption de la loi en faveur des langues régio régionales Le Journal Catalan 14/12/2020 /2020

Adoption de la loi en faveur des langues régionales 14 décembre 2020 à 14h51

Les écoles catalanes La Bressola se félicitent que la proposition de loi sur les langues régionales, du député breton Paul Molac, ait été adoptée en première lecture par le sénat ce 10 décembre dernier. Cette loi permet, de nombreuses avancées pour l’avenir de nos langues et en particulier, la reconnaissance de l’enseignement nt immersif après plus de 40 ans d’existence. « À notre demande, les deux sénateurs des Pyrénées Pyrénées-Orientales Orientales sont intervenus en défense de la proposition de loi et des divers amendements en faveur des langues régionales et de l’enseignement par immersion. N Nous savons leur attachement pour la langue et culture catalanes et les remercions de leur soutien. Cependant, cette loi doit encore être validée en deuxième lecture à l’Assemblée nationale. Comme l’ont fait nos deux sénateurs, nous attendons de nos députés nord-catalans catalans qu’ils soient à la hauteur des enjeux pour la défense de l’enseignement de notre langue. A l’heure où La Bressola travaille d’arrache-pied pied sur la création du premier lycée en langue catalane, il est essentiel que nos députés soient au rendez rendez-vous vous pour répondre aux attentes des familles et des élèves qui souhaitent un enseignement en catalan catalan. », commentent les représentants des écoles La Bressola. https://www.le-journal-catalan.com/adoption catalan.com/adoption-de-la-loi-en-faveur-des-langues-regionales/86555/ regionales/86555/

108

La nació és la llengua. Per un cens lingüístic, comptem-nos Racó Català 16/12/2020 PUBLICITAT

La nació és la llengua. Per un cens lingüístic, comptem-nos. grava4.673 3 470👍 7.976 16.12.2020 12.01 h

LA NACIÓ ÉS LA LLENGUA. PER UN CENS LINGÜÍSTIC, COMPTEM-NOS. Si d’aquí un miler d’anys tornés a aquesta terra i tot em fos estrany, encara sabria que és la meva terra si sentís parlar català. Potser és diferent per d’altres pobles, però per als catalans és així: la nació és la llengua, perquè sovint no hem tingut res més per identificar-nos a nosaltres mateixos. El català és la mesura dels catalans que som, i dels que ho vénen a ser. Per això, enmig d’aquesta crisi nacional, quan estem lluitant pel control del territori front la metròpoli mesetària i els seus ariets aquí, quan veiem retrocedir amb una rapidesa astoradora el català a Catalunya, és inconcebible que una dada tan bàsica com la distribució idiomàtica del país ens sigui desconeguda. Amagada, més ben dit! Com és possible? L’actual pregunta sobre llengua del Cens, pregunta acomplexada, pregunta de missioner condescendent, pregunta ja inútil quan hem vist girar contra nosaltres mateixos allò que donàvem a aprendre amb la intenció de ser-ne més, només es refereix al coneixement, a la capacitat. En aquest sentit, la salut de la llengua és perfecta: un 95,12% dels habitants entén el català -com l’entenia el gos de Joan Fuster.

Catalunya esdevé així la nació idiomàtica per excel·lència, on segons sembla ignorar l’ús real de la llengua pròpia amenaçada no mereix un coneixement exhaustiu. La contradicció és tan absurda que tan sols un poble tan acostumat a les contradiccions com el català pot portar-la amb indiferència. Una enquesta com la dels Usos Lingüístics amb uns milers de casos no permet ni de lluny el nivell de desagregació necessari per tenir un mapa fidel de la situació a nivell de barri, que és el que exigeix una qüestió vital per a la nació. Perquè s’esmercen els diners del Cens en una pregunta esdevinguda supèrflua, i no es transforma en un altra que aporti informació útil sobre la veritable utilització del català? Per no ofendre, potser?, Perquè es millor viure entre tenebres, per protegir-nos de la terrible veritat? Per continuar essent una cofoia nebulosa nacional? Els col·lectius són sempre vagues, imprecisos, només prenen forma quan es concreten, quan s’objectiven, i una manera que esdevinguin reals és poder-los comptar. Previsió de futur i antídot contra l’unsolpoblisme en allò que pugui tenir d’estafa, d’abandonament i renúncia de la llengua, i no pas de veritable integració.Cal comptar-nos ja.

109



willybarna14.405 12 146👍 5.129 16.12.2020 22.15 h

grava escrigué: Doncs la mateixa resposta. El vot només dona una idea aproximada, hi ha molts castellanoparlants que voten partits catalanistes, i catalanoparlants botiflers que voten partits castellans. I gran part de la nova immigració no vota. Conformar-se amb aquesta mena d'apreciacions en un tema que és crucial no és pensament d'Estat, i ni tan sols és el pensament d'una administració que hi vulgui fer alguna cosa. És ridícul que en un país que està lluitant per la seva llengua, un batlle pugui saber exactament quants de tractors té al seu municipi, i no quins idiomes es parlen i en quins barris. En un poble o en una ciutat petita potser no deu ser molt complicat fer un cens linguístic, pero en una ciutat gran, m'imagino que el nivell de complexitat deu pujar molt. Tot i que potser no seria pas mala idea fer una prova pilot en alguna capital comarcal no gaire gran, tipus Vic, Ripoll, Berga, Olot o similars. Clar que també potser aixo podria ser una tasca que Plataforma per la Llengua podria plantejar-se. Ho veig molt util, a l'igual que la idea d'algú al raco de comencar a implantar a on es pugui el model d'escoles Bressola de la Catalunya Nord.

https://www.racocatala.cat/forums/fil/235082/nacio-llengua-cens-linguistic-comptem-nos

110

Els catalans no seríem res sense la llengua Vilaweb 18/12/2020 OPINIÓ > EDITORIAL

Els catalans no seríem res sense la llengua "Sense nació no hi ha ni hi haurà mai independència i sense llengua i consciència de ser no hi haurà cap nació a independitzar" Per: Vicent Partal 18.12.2020 01:50

Cada poble, cada nació, cada cultura del món té la seua manera de funcionar, els seus mecanismes de pervivència i cohesió. I això inclou saber i protegir allò que el fa imprescindible i únic. Jo no sé, per exemple, si els kurds podrien continuar essent qui són sense les muntanyes. O si els hebreus podrien continuar essent qui són sense la religió. O encara si els inuits, els èsquims i tota la gent que hi ha més amunt del cercle polar podrien continuar essent qui són sense la neu i el glaç. Però sí que sé i afirme sense cap ombra de dubte que els catalans no seríem res sense la llengua. El català, la llengua catalana, és l’única cosa que ens fa imprescindibles i únics al món. Sense llengua no tenim res a aportar-hi. Res d’original i únic. Però no és aquest el problema. El problema és que sense llengua no som res, més enllà d’aparèixer com a habitants individuals d’una zona del sud d’Europa. La geografia no ens hauria d’enganyar, ni hauria de servir per a comprar garses per perdius. No és que siguem catalans perquè parlem català, sinó que és perquè parlem català que som catalans. La llengua és allò que ens fa i sense llengua no som. O, en tot cas, som una altra cosa, consecutiva en el temps a tot estirar. Que si no tinguéssem llengua algú faria servir el nom? Segurament. Però què tindria a veure aquest algú amb això que som nosaltres? En el passat, no cal anar tampoc pas tan lluny, hi va haver valencians abans que els catalans fóssem els valencians. Ibers i romans, mossàrabs i sobretot àrabs i amazics van fer servir el nom. I eren tan valencians o més com ho puga ser jo i tenien tant dret de fer servir el nom com en tinc jo ara. Però eren uns altres. O nosaltres som uns altres, que no em distrauré amb aquesta disquisició. I ben poc o res tenien a veure amb això que hem construït de fa segles els qui parlem com parlem i ens identifiquem com això que som. L’adoració col·lectiva dels valencians, fins i tot dels blaveros més recalcitrants, al rei Jaume I, què us penseu que és sinó l’adoració a la ratlla que separa la nostra història de la nostra particular i figurada pre-història? Aquests darrers anys, per un dels càlculs polítics més suïcides i absurds que he vist en la meua vida, s’ha posat de moda entre una part de l’independentisme –i no parle tan sols dels reformistes– la normalització de l’espanyol, la normalització de l’ús de l’espanyol. No parle de l’ús personal. Parle de la normalització de l’espanyol com a atribut, com a característica, dels catalans, l’acceptació que forma part de nosaltres. I això és un error immens, segurament el més gros de tots, perquè ens empeny de cap a la marginalitat lingüística, a la situació que avui tots assumim que es viu ja a Catalunya Nord, però que encara no assumim que també es viu ja al sud de la frontera artificial que ens divideix. Si es pot ser exactament igual de català

111

parlant català que castellà, quina raó podem adduir perquè ningú done valor a fer servir la llengua, una llengua que, a més, l’estat espanyol ja s’assegurarà de posar-li entrebancs en la vida quotidiana? Jo tinc seixanta anys. Quan vaig nàixer, quan vaig començar a entendre què passava al meu voltant per a dir-ho de manera més precisa, al meu poble ningú no parlava espanyol, llevat quan ens hi obligaven, a la força. De xiquet tan sols vaig conèixer una persona, el senyor Rubio, un home que reparava els primers televisors que es van comercialitzar, que tingués l’espanyol com a llengua pròpia –excepció feta, també, dels mestres i els guàrdies civils, és clar. Fins i tot els franquistes locals parlaven en català, simplement perquè era un poble absolutament monolingüe. Cosa que avui ja no és, ni de bon tros, i en perjudici del català. Però no ens confonguem. El problema contra el qual cal reaccionar no és que el meu poble, o el barri o el poble de qualsevol de vosaltres no siga ja monolingüe. No tinc res contra el multilingüisme, em defense cada dia en sis llengües i prou que em reca no parlar-ne més. El fet a lamentar i contra el qual cal reaccionar urgentment és que ens van matant. Que van aniquilant el català de manera sistemàtica. I crec que ja n’hi ha prou de callar i d’acomodars’hi. Ahir un d’aquests tribunals espanyols que no cessen va fer un pas més: liquidà una immersió lingüística que al sud no ha existit mai en realitat –al nord, a la Bressola, sí–, però que encara consideràvem socialment que era una barrera de mínims que els “àtiles” no s’atrevirien a sobrepassar. I el mateix dia a Alacant Vox i el PP ja es van atrevir a reclamar al consistori que el català desaparegués de la reglamentació pública i no s’ensenyàs a les escoles. I segur que ahir i avui hauran passat centenars d’incidents a tots els pobles i viles del país, situacions en què un catalanoparlant s’haurà trobat obligat a canviar de llengua contra la seua voluntat i contra el seu dret. Per això –i en vista d’això–, amagar, dissimular, aquesta realitat, aquest intent d’assassinat, rere l’acceptació del castellà com a llengua pròpia del país és un fet d’una gravetat enorme. D’una irresponsabilitat immensa. Perquè, com ja vaig explicar una vegada, aquesta xarlotada teòrica de ‘l’independentisme no nacionalista’ proposa de fer passar l’arada davant els bous sense voler assumir, o amagant expressament, que així simplement no hi haurà bou que tire l’arada. Perquè sense nació no hi ha ni hi haurà mai independència i sense llengua i consciència de ser no hi haurà cap nació a independitzar. I ja està bé de deixar-nos entabanar. https://www.vilaweb.cat/noticies/els-catalans-no-seriem-res-sense-la-llengua/

112

Demanda creixent d’immersió en català a la Catalunya Nord ElNacional.cat 20/12/2020 LLENGUA

Demanda creixent d'immersió en català a la Catalunya Nord Marta Sánchez Foto: ACN

L'associació La Bressola,, que té set escoles de parla catalana a la Catalunya Nord, amb el sistema d'immersió, vol obrir un nou establiment a Perpinyà donada la creixent demanda d'alumnes que volen rebre els estudis en català. Se Segons el diari L'Indépendant, ell projecte inclouria dos centres, un d'educació primària de cara al curs vinent i un d'educació secundària pel curs posterior. Es tracta d'un pla que va estar bloquejat durant tres anys i que, segons el president de l'associació, Jean-Sébastien Sébastien Haydn, representa a hores d'ara una necessitat urgent.

113

Actualment, l’associació La Bressola té 1.021 alumnes, des de la llar d'infants fins a l'últim curs de primària. Es tracta una xifra notable si tenim en compte que la població total de la Catalunya Nord és de només 450.000 habitants. El nou 'liceu' seria el primer institut en llengua catalana del territori i permetria que els alumnes poguessin continuar els estudis en català després de la primària. El president de l'associació ha explicat que el seu primer centre, que va començar a funcionar l'any 2003 al Soler (Rosselló), va ser tot un èxit. El centre té amb 200 alumnes tot i que només estava previst per 150. En aquest sentit, La Bressola ha celebrat també en un comunicat la decisió dels dos senadors de Catalunya Nord, François Calvet i Jean Sol, que el passat 10 de desembre van aconseguir aprovar una proposta de llei relativa a les llengües regionals i la seva promoció, proposada pel diputat Pau Molac. La Bressola ha indicat que la proposta de llei i de diverses esmenes en favor de l'ensenyament per immersió ha arribat, però, "després de 40 anys d'existència". Si

114

més no "encara ha de ser validada en segona lectura per l'Assemblea nacional" i esperen que els diputats "també siguin a l'alçada".

https://www.elnacional.cat/ca/societat/demanda-creixent-immersio-catalacatalunya-nord_567402_102.html

115

Demanda creixent d’immersió en català a la Catalunya Nord Racó Català 20/12/2020

Fòrum

Demanda creixent d'immersió en català a la Catalunya Nord __29058__3.031 5 15.155 20.12.2020 20.04 h

Demanda creixent d'immersió en català a la Catalunya Nord L'associació La Bressola, que té set escoles de parla catalana a la Catalunya Nord, amb el sistema d'immersió, vol obrir un nou establiment a Perpinyà donada la creixent demanda d'alumnes que volen rebre els estudis en català. Segons el diari L'Indépendant, el projecte inclouria dos centres, un d'educació primària de cara al curs vinent i un d'educació secundària pel curs posterior. Es tracta d'un pla que va estar bloquejat durant tres anys i que, segons el president de l'associació, Jean-Sébastien Haydn, representa a hores d'ara una necessitat urgent. Actualment, l’associació La Bressola té 1.021 alumnes, des de la llar d'infants fins a l'últim curs de primària. Es tracta una xifra notable si tenim en compte que la població total de la Catalunya Nord és de només 450.000 habitants. El nou 'liceu' seria el primer institut en llengua catalana del territori i permetria que els alumnes poguessin continuar els estudis en català després de la primària. El president de l'associació ha explicat que el seu primer centre, que va començar a funcionar l'any 2003 al Soler (Rosselló), va ser tot un èxit. El centre té amb 200 alumnes tot i que només estava previst per 150. En aquest sentit, La Bressola ha celebrat també en un comunicat la decisió dels dos senadors de Catalunya Nord, François Calvet i Jean Sol, que el passat 10 de desembre van aconseguir aprovar una proposta de llei relativa a les llengües regionals i la seva promoció, proposada pel diputat Pau Molac. La Bressola ha indicat que la proposta de llei i de diverses esmenes en favor de l'ensenyament per immersió ha arribat, però, "després de 40 anys d'existència". Si més no "encara ha de ser validada en segona lectura per l'Assemblea nacional" i esperen que els diputats "també siguin a l'alçada".

https://www.racocatala.cat/forums/fil/235148/demanda-creixent-dimmersio-catalacatalunya-nord

116

Creixent la demanda d’immersió en català a la Catalunya Nord Ràdio Catalunya 20/12/2020

CREIX LA DEMANDA D'IMMERSIÓ EN CATALÀ A CATALUNYA DEL NORD

desembre 20, 2020 RadioCatalunya L’associació La Bressola, que té set escoles de parla catalana a la Catalunya Nord, amb el sistema d’immersió, vol obrir un nou establiment a Perpinyà donada la creixent demanda d’alumnes que volen rebre els estudis en català. Segons el diari L’Indépendant, el projecte inclouria dos centres, un d’educació primària de cara al curs vinent i un d’educació secundària pel curs posterior. Es tracta d’un pla que va estar bloquejat durant tres anys i que, segons el president de l’associació, Jean-Sébastien Haydn, representa a hores d’ara una necessitat urgent. Actualment, l’associació La Bressola té 1.021 alumnes, des de la llar d’infants fins a l’últim curs de primària. Es tracta una xifra notable si tenim en compte que la població total de la Catalunya Nord és de només 450.000 habitants. El nou ‘liceu’ seria el primer institut en llengua catalana del territori i permetria que els alumnes poguessin continuar els estudis en català després de la primària. El president de l’associació ha explicat que el seu primer centre, que va començar a funcionar l’any 2003 al Soler (Rosselló), va ser tot un èxit. El centre té amb 200 alumnes tot i que només estava previst per 150. En aquest sentit, La Bressola ha celebrat també en un comunicat la decisió dels dos senadors de Catalunya Nord, François Calvet i Jean Sol, que el passat 10 de desembre van aconseguir aprovar una proposta de llei relativa a les llengües regionals i la seva promoció, proposada pel diputat Pau Molac. La Bressola ha indicat que la proposta de llei i de diverses esmenes en favor de l’ensenyament per immersió ha arribat, però, “després de 40 anys d’existència”. Si més no “encara ha de ser validada en segona lectura per l’Assemblea nacional” i esperen que els diputats “també siguin a l’alçada”. Informa:·ELNACIONAL.CAT (20-12-2020) https://www.radiocatalunya.cat/creix-la-demanda-dimmersio-en-catala-a-catalunya-del-nord/

117

Concours de dessins de Noël – Écoles élémentaires Web Ajuntament Saint-Esteve Esteve 20/12/2020 Accueil › Enfance - Education › Les écoles

CONCOURS DE DESSINS DE NOËL - ECOLES ELEMENTAIRES

Remise du prix - Ecole élémentaire Torcatis - CE1 Mme Fondecave

Remise du prix - Ecole élémentaire P. Casals - CM2 de Mme Depo et M. Bizzari

Remise du prix - Ecole La Bressola - GS CP CE1 de Mme Macia Le marché de Noël ayant été annulé en raison des conditions sanitaires, le concours de dessins des écoles élémentaires de Saint-Estève, Estève, qui s'y tient traditionnellement, a eu lieu cette année en ligne ! Les œuvres des classes participantes cipantes ont été soumises aux nombreux votes du public via la page facebook et le site internet de la commune du 11 au 18/12/2020, plus de 1 000 participations ! Le vendredi 18 décembre, Madame Cari Carine ne DEVINEAU, adjointe aux affaires scolaires, s’est rendue dans chaque établissement scolaire afin de remettre des lots d’ouvrages aux classes participantes ainsi que les trophées décernés aux lauréats suivants :

  

Elémentaire L. TORCATIS : CE1 de Mme FONDEC FONDECAVE, (voir le dessin) Elémentaire Pau CASALS : CM2 de Mme DEPO et M. BIZZARI (voir le dessin) Ecole la Bressola : GS/CP/CE1 /CE1 de Mme MACIA (voir le dessin)

Cliquez ici pour visualiser tous les dessins des classes participantes

http://www.st-esteve.com/articles esteve.com/articles-4/50-603-concours-de-dessins-de-no-ecoles ecoles-elementaires/

118

Catalogne : victoire symbolique des indépendantistes sur l’apprentisage de l’espagnol Le Parisien 23/12/2020

International

Catalogne : victoire symbolique des indépendantistes sur l’apprentissage de l’espagnol Une loi adoptée dans le pays ce mercredi supprime l’obligation explicite de faire de l’espagnol la langue majoritairement utilisée dans les écoles. Mais cette décision ne passe pas auprès de l’opposition de droite.

Une loi adoptée en 2013 avait fait du castillan la langue « véhiculaire » dans l’éducation, sans toutefois préciser le nombre d’heures de cours devant être données dans cette langue. LE PARISIEN/Matthieu de Martignac

C'était un gage donné par le gouvernement de gauche aux indépendantistes catalans, dont il dépend au Parlement. Ce mercredi, une loi adoptée en Espagne supprime l'obligation explicite de faire de l'espagnol la langue majoritairement utilisée dans les écoles. En Espagne, pays très décentralisé, l'éducation est du ressort des régions, dont certaines possèdent leur propre langue, à l'image de la Catalogne, la Galice ou le Pays basque. Ces langues bénéficient d'un statut égal au castillan (l' « espagnol ») dans la loi. Conséquence, les cours dans les écoles publiques de Catalogne (nord-est) sont dispensés depuis des décennies en catalan et seules deux heures par semaine sont réservées à l'apprentissage de l'espagnol dans la plupart d'entre elles. Afin de changer cet état de fait, une loi adoptée en 2013 sous un gouvernement conservateur avait fait du castillan la langue « véhiculaire » dans l'éducation, sans toutefois préciser le nombre d'heures de cours devant être données dans cette langue. Mais dans les faits, le modèle catalan d' « immersion linguistique » est resté la règle. Pour les indépendantistes, au pouvoir dans cette région, il est indispensable pour protéger le catalan, dont l'usage avait été interdit sous la dictature franquiste (19391975) et qui, selon eux, reste menacé.

119

Accord avec un parti indépendantiste Soutien indispensable au parlement pour le gouvernement minoritaire du socialiste Pedro Sánchez, le parti indépendantiste Gauche républicaine de Catalogne (ERC) a obtenu de l'exécutif la suppression de la référence à l'espagnol comme langue « véhiculaire » dans les écoles publiques, afin de sanctuariser le modèle catalan. Un changement introduit dans la nouvelle loi sur l'éducation adoptée définitivement mercredi après-midi par le Sénat. Mais ce texte suscite l'opposition de certains parents qui craignent une chute du niveau de leurs enfants en espagnol. Pour le Parti Populaire, principal parti d'opposition de droite, le gouvernement a monnayé cette réforme contre l'appui des indépendantistes catalans à son budget, adopté par le parlement mardi soir. « Hier (mardi), le gouvernement bénéficiait des voix des indépendantistes et aujourd'hui le prix à payer […] est de jeter le castillan par les fenêtres des salles de classe de Catalogne pour toujours », a dénoncé Javier Maroto, président du groupe PP au Sénat. À moins de deux mois des élections régionales en Catalogne, le sujet attise aussi les tensions entre pro et anti-indépendance. Les partis de droite et d'extrême droite estiment, en effet, que ce texte met à mal l'unité d'un pays encore ébranlé par la tentative de sécession de la Catalogne en 2017. Ils sont, en outre, vent debout contre la menace qu'il fait peser, selon eux, sur l'école privée en réduisant son financement ou l'importance de la religion dans l'enseignement. Après avoir mobilisé dimanche des centaines de manifestants en voiture à Madrid ou à Barcelone contre la « loi Celaa », du nom de la ministre de l'Education Isabel Celaa, le PP compte déposer un recours auprès de la Cour constitutionnelle. Le gouvernement se défend en assurant que cette loi ne changera rien dans les faits en Catalogne et affirme que les autorités régionales devront « garantir le droit des étudiants à recevoir une éducation en espagnol », mais sans expliquer comment. De l'autre côté de la frontière, à Perpignan, le quotidien l'Indépendant rapporte que l'association La Bressola cherche un endroit pour ouvrir un nouveau collège ainsi qu'un lycée favorisant l'enseignement en catalan. En effet, la structure qui possède déjà un collège et sept écoles catalanophones est dépassée par le nombre de demandes pour la rentrée prochaine, en forte augmentation.

Vargas Llosa dans la bataille Le prix Nobel de littérature Mario Vargas Llosa, qui détient la double nationalité espagnole et péruvienne, s'est jeté dans la bataille en assurant récemment dans un message vidéo que le castillan allait devenir « une langue cachée ou clandestine » en Catalogne à cause de cette loi.

120

Les détracteurs du modèle éducatif catalan ont reçu récemment l'appui du plus haut tribunal de Catalogne, qui a ordonné au gouvernement régional de garantir « immédiatement » qu'au moins 25 % de l'enseignement soit dispensé en espagnol. Ce tribunal a estimé que l'emploi de l'espagnol dans les écoles catalanes était devenu « résiduel » et constituait une « infraction au cadre juridique actuel ». Mais l'exécutif régional catalan a immédiatement annoncé qu'il ferait appel de ce jugement et estimé qu'il serait de toute façon rendu « sans effet » grâce à l'adoption de la loi Celaa. https://www.leparisien.fr/international/catalogne-victoire-symbolique-desindependantistes-sur-l-apprentissage-de-l-espagnol-23-12-2020-8415860.php

121

La Bressola, symbole d’un intérêt croissant pour l’enseignement en catalan Made in Perpignan 27/12/2020

Revue de presse du 27 décembre | Ils ont parlé des Pyrénées-Orientales 27 décembre 2020

♦ La Bressola, symbole d’un intérêt croissant pour l’enseignement en catalan

⊕ Le Parisien / Catalogne : victoire symbolique des indépendantistes sur l’apprentissage de l’espagnol Une loi adoptée dans le pays ce mercredi supprime l’obligation explicite de faire de l’espagnol la langue majoritairement utilisée dans les écoles. Mais cette décision ne passe pas auprès de l’opposition de droite. […] De l’autre côté de la frontière, à Perpignan, le quotidien local rapporte que l’association La Bressola cherche un endroit pour ouvrir un nouveau collège ainsi qu’un lycée favorisant l’enseignement en catalan. En effet, la structure qui possède déjà un collège et sept écoles catalanophones est dépassée par le nombre de demandes pour la rentrée prochaine, en forte augmentation. https://madeinperpignan.com/revue-de-presse-du-27-decembre-ils-ont-parle-des-pyreneesorientales/

122

REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS

123

La pandèmia de la COVID-19 continua afectant el tradicional funcionament de l’escola, la societat i la vida en general. Malgrat el confinament viscut durant aquest 2n bloc del 2020 les escoles han romàs obertes però la quantitat i el tipus de contingut en directe que alimenta les xarxes Facebook i Instagram s’ha vist reduït i alterat.

124

ESTADÍSTIQUES FACEBOOK

125

Visites diàries període

En el semestre precedent es va assolir el màxim de visites diàries (194) durant el període de confinament total i classes online. En aquest semestre, l’anunci del segon confinament, amb les escoles obertes, no té incidència visible en la xifra de visites de la pàgina web de La Bressola. Un cop iniciat el període del segon confinament no s’aprecien canvis en el seguiment de les publicacions per la primera setmana. En la primera setmana del segon confinament la dinàmica de conexió continua invariable pel que fa al tipus de dispositiu, és a dir, menys del 7% es va connectar des del pc, mentre que la gran majoria continua fent servir dispositius mòbils per realitzar la connexió.

En aquest semestre el nombre de seguidors és estable i frega els 4.000. En aquesta il·lustració es veu l’evolució des de primers de setembre amb 3.674 abonats fins els 3.800 abonats el 12 de desembre.

126

La publicació més vista durant aquest període ha assolit més de 12.000 visualitzacions que correspon a la publicació de rebuig de l’assassinat del professor d’història S. Paty.

127

128

129

130

131

ESTADÍSTIQUES TWITTER

132

Actualment La Bressola té més de 5.600 seguidors en aquesta xarxa. Per aquest 2n bloc del 2020 s’han publicat 59 tuits que han produït 8.895 vistes i 2.039 retuits.

PERÍODE N. TUITS VISTES RETUITS M’AGRADA 6 de gener al 15 de març 16 1.986 192 537 16 de març a l’11 de maig 23 1.375 175 451 12 de maig al 3 de juliol 17 1.720 372 795 del 4 de juliol en endavant 3 3.814 1.300 4.600 TOTAL 59 8.895 2.039 6.383

133

ESTADÍSTIQUES INSTAGRAM

134

Pel primer semestre 2020 s’han publicat 21 posts a Instagram i s’ha guanyat des del precedent semestre 48 seguidors (1.135 – 1.087) Aquestes han estat les 3 publicacions amb major abast, observareu que els vídeos tenen major repercussió que les imartges fixes:

135

136

ESTADÍSTIQUES CANALS YOUTUBE

137

Aquest canal, que compta amb 124 suscriptors no té vídeos nous des del mes de juny de 2020, però ha guanyat 9 suscriptors.

Canal creat el 2014 i que acumula més de 22.000 visualitzacions.

En el segon semestre 2020 el canal de La Bressola ha obtingut més de 800 visualitzacions, que representen 13 hores d’emissió i ha guanyat 7 nous abonats.

138

El públic d’aquest canal de és eminenment jove i hi arriba principalment per cerca directa.

El públic d’aquest canal utiliza, majoritàriament, el seu telèfon per accedir-hi, encara que sorprenentment l’ordinador no és el dispositiu menys utilitzat, sinó el segon

139

Per poder tenir un rendiment econòmic d’aquest canal s’haurien d’assolir els 1.000 suscriptors i 4.000 hores de visionat.

140

Aquest canal, que compta amb 625 suscriptors no té vídeos nous des del mes de juny de 2020, però ha guanyat 3 suscriptors.

Creat el març del 2020 en resposta al confinament sanitari i al tancament de les escoles, en aquest temps ha acumulat més de 40.000 visualitzacions del seu contingut. Vist que pel segon confinament les escoles han continuat obertes en mode presencial els ensenyants no han tingut la necessitat de connectar amb els alumnes per aquesta via.

141

ESTADÍSTIQUES GOOGLE MY BUSINESS

142

LA BRESSOLA DE SANT GALDRIC

143

144

LA BRESSOLA DE SANT ESTEVE

145

146

LA BRESSOLA DE PRADA

147

148

LA BRESSOLA DE PESILLÀ

149

150

LA BRESSOLA DE NYILS

151

152

LA BRESSOLA DEL VERNET

153

154

LA BRESSOLA DEL SOLER

155

156

COL·LEGI POMPEU FABRA

157

Conclusions Google my Business Sobre un total de cerques trimestrals realitzades a Google pel conjunt d’aquests 8 centres, la distribució és la següent:

CENTRE ESCOLAR Sant Galdric Nyils Prada El Soler El Vernet Pesillà de la Ribera Sant Esteve del Monestir Col·legi

CERQUES EN XIFRA

CERQUES EN PERCENTATGE

NOMBRE D’ALUMNES

37.262 4.298 4.654 10.978 12.332 695 4.799 7.320

45.24% 5.22% 5.65% 13.33% 15% 0.85% 5.82% 8.89%

170 69 111 177 139 25 137 192

82.338

100%

1.020

Cerques i nombre d’alumnes: Mentre que un 45% de les cerques es fan per La Bressola de Sant Galdric, aquest centre continua ocupant la tercera posició en nombre d’alumnes. La Bressola del Soler continua ocupant la segona posició, en nombre d’alumnes i en nombre de cerques. La Bressola del Vernet i La Bressola de Sant Esteve només tenen una diferència de dos alumnes, però el nombre de cerques és molt diferent (15% i 5.82%). Aquesta diferència es pot explicar en part per la facilitat de trobar una i altra escola sense haver de passar per un motor de cerca com Google maps.

158

ESTADÍSTIQUES GOOGLE ANALYTICS

159

Google Analytics – www.bressola.cat

A comptar des de primers de setembre i fins a finals d’any 2020 els usuaris de la web de La Bressola han arribat als 2.800 i la durada de la sessió a la pàgina ha passat de 50 segons el primer semestre a gairebé 2 minuts en aquest període.

160

Els usuaris (audiència) de la pàgina web arriben sobretot des de les cerques a Google i de les visites directes a la URL de la pàgina web, com ja s’observava en períodes precedents.

161

Els usuaris de la web de La Bressola són més nombrosos de dimarts a divendres de les 8 del matí a les 8 del vespre, amb pics dilluns aviat, dimarts mig matí i la tarda de dijous i darrera hora de divendres.

162

Comparativa per aparell de connexió al web: 2n semestre 19 1r semestre 20 2n semestre 20

ordinador 70.1% 57.8% 49.8%

mòbil 26.1% 40.2% 47.6%

tauleta 3.8% 2.0% 2.5%

Els usuaris del web han migrat des de l’ordinador i la tauleta cap al mòbil a l’hora de connectar-s’hi, una tendencia constant observada els tres darrers semestres.

163

L’audiència és força regular al llarg de tot el període, decreixent els darrers díes de desembre, un cop les vacances de Nadal començades.

La xifra d’usuaris de la web ha passat de 593 en el darrer semestre del 2019 a 2.818 un any més tard i si el primer semestre 2020 el visitant només tornava en un 6.6% en aquest darrer semestre ho fa en més d’un 16%.

164

La Bressola - Recull de premsa del segon semestre 2020

Articles inside

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS Diaris digitals i en suport paper Televisions Ràdios

Twitter

Youtube

Google Analytics. Pàgina web

Facebook

REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS