Recull de premsa del segon semestre del 2022 (juliol-desembre)

Recull de premsa

Juliol - Desembre 2022

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

ÍNDEX

DATA MITJÀ TITULAR Pàgina

01/07/2022 Aquí

Apprendre le catalan, la bona résolution de la rentrée 8 01/07/2022 Vilaweb

L’ONU mostra preocupació per la decisió del Constitucional francès contra la immersió en llengües minoritzades 10

Fuites au brevet des collèges: les élèves bilingues catalan “victimes” à Perpignan 12 04/07/2022 France 3

01/07/2022 L’Indépendant

Langues régionales: l’ONU tacle la France sur l’enseignement immersif 14 08/07/2022 L’Indépendant Aire nou de Baho s’invite aux fêtes de fin d’année des écoles 18 10/07/2022 L’Indépendant Monastère des Clarisses et église Notre-Dame-de-Lourdes: deux dossiers brûlants à Perpignan 20 13/07/2022 L’Indépendant

Catalogne: la subvention de la Generalitat pour promouvoir les écoles en catalan dans les Pyrénées-Orientales fait polèmiques en Espagne

22 13/07/2022 L’Indépendant

Pyrénées-Orientales: le president de la Bressola réagit à la polèmiques sur les subventions de la Generalitat aux écoles en catalan

25 23/07/2022 L’Indépendant Récompenses à la Bressola 28 09/08/2022 Frontissa

La Bressola, un exemple d’ensenyament del català 23 26/08/2022 dBalears

La Bressola de Catalunya Nord cerca mestre/a d’educació infantil i primària 30 30/08/2022 France Bleu Roussillon

Langue catalane: La Bressola ouvre son deuxième collège à Canet-en-Roussillon 31 31/08/2022 Vilaweb

Demà obrirà les portes el nou institut de la Bressola a Canet de Rosselló 37 31/08/2022 Vilaweb

Obre a Canet de Rosselló el segon col·legi d’educació secundària de La Bressola 39

Els alumnes de Catalunya Nord, els primers del país a tornar a l’escola 38 31/08/2022 Catalunyanord.blogspot

01/09/2022 Ràdio Arrels

La Bressola «recupera» el català al nou col·legi de Canet de Rosselló 45

Avui s’ha estrenat el nou col·legi de La Bressola – Mas Rosselló de Canet 41 01/09/2022 El Punt Avui La Bressola inicia el curs al nou col·legi de Canet de Rosselló 43 01/09/2022 Nació Digital

01/09/2022 Ràdio Catalunya

Catalunya del Nord: obre les portes el nou institut de la Bressola a Canet de Rosselló 47

Escola en català: Obre les portes el nou col·legi de La Bressola a Canet de Rosselló 48 01/09/2022 Racó català S’inaugura un nou col·legi en català a la Catalunya Nord 50

01/09/2022 La República

01/09/2022 Diari de Barcelona Recuperar el català en una antiga masia: la Bressola inicia el curs al nou col·legi de Canet de Rosselló 52

01/09/2022 La Semaine du Roussillon Éducation: les 1100 élèves des écoles catalanes La Bressola ont repris les cours 54 01/09/2022 Le Journal catalan P-O: La rentrée 2022 à La Bressola 56

01/09/2022 Ouillade P-O/ «La Bressola» : la rentrée dans les écoles de langue catalane 59

01/09/2022

Ma gazzette – Le mensuel de la ville de Canet-en-Roussillon

Eva Bertrana: «On préserve la langue, la culture et le patrimoine catalan»

61

02/09/2022 L’Indépendant

L’heure de la rentrée dans les établissements de Prades 62 04/09/2022 L’Indépendant Rentrée: effectifs et nouvelles directions 64 04/09/2022 L’Indépendant Une rentrée dans la stabilité à Pézilla-la-Rivière 65 05/09/2022 L’Indépendant Canet-en-Roussillon – “Primera” pour La Bressola au Mas Roussillon 67 12/09/2022 dBalears

The Tyets aterren a Palma amb ‘Animalari Urbà’ 70 12/09/2022 dBalears Òmnium: «La fórmula d’aquests cinc anys ja no existeix. Ens calen noves maneres, noves sensibilitats i noves veus» 72

13/09/2022 Plataforma per la Llengua

Denunciem que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als alumnes que estudien català 74 13/09/2022 dBalears Denuncien que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als alumnes que estudien català 77 13/09/2022 El Nacional

Denuncien el boicot al català a escoles públiques de la Catalunya Nord 80 13/09/2022 La República

Plataforma per la Llengua denuncia que escoles públiques de la Catalunya del Nord posen “traves” per estudiar català 83 13/09/2022 Llibertat Denunciem que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als alumnes que estudien català 86

14/09/2022 Llibertat

La Bressola lamenta les dificultats que pateix l’ensenyament del català en algunes escoles gestionades per l’Estat francès a Catalunya Nord

89 16/09/2022 Llibertat 1976 Obre les portes a Perpinyà la Bressola 90 16/09/2022 Govern La consellera Vilagrà inaugura el nou centre d’educació secundària de La Bressola a Catalunya Nord 91 16/09/2022 Ouillade

Canet-en-Roussillon/ «La Bressola» : inauguration institutionnelle du Col·legi du Mas Roussillon 93 17/09/2022 Le Journal Catalan Inauguration institutionelle du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló 96 20/09/2022 L’Indépendant Canet-en-Roussillon: La Bressola a inauguré son collège 99 24/09/2022 Nació Digital Pablo Bonet: «Hi ha una visió folkloritzada de la Catalunya Nord» 101 26/09/2022 L’Indépendant Canet-en-Roussillon – Le pacte d’”amistat” a été signé avec San Feliu de Guíxols 108 28/09/2022 Vilaweb La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord 110 28/09/2022 La Semaine du Roussillon Canet-en-Roussillon se repositionne dans la catalanité 115 29/09/2022 Ouillade P-O/ La Bressola: deuxième phase du projet transfrontalier «le jouet et le genre» avec Figueres 117 30/09/2022 Le Journal catalan Education: Deuxième phase du projet transfrontalier sur le jouet et le genre 119

30/09/2022 Empordà.info

30/09/2022

Museu del Joguet de Catalunya a Figueres

30/09/2022 Revista CRAE

El Museu del Joguet portarà una exposició a la Catalunya Nord sobre joguets i gènere 122

El museu al dia: inici de la segona fase del projecte Joguets i gènere: un projecte de co-creació d’una exposició itinerant per a l’espai català transfronterer

125

Inici de la segona fase del projecte transfronterer “Joguets i Gènere” 128

07/10/2022 L’Indépendant Apprendre dans une autre llangue, c’est élargir sa culture 130 07/10/2022 L’Indépendant Guillem Salles a été éduqué dans une école Bressola: “Le bilinguisme est une chance” 133 07/10/2022 Ouillade

Nyils/ Ponteilla: inauguration de la Placeta de La Bressola et du 136

Cami...

Inauguration de la Placeta de La Bressola et le Camí de La Bressola a Nyils 139 11/10/2022

11/10/2022 Le Journal catalan

La Semaine du Roussillon

Ponteilla-Nyils: inauguration de la Placeta et du Camí de La Bressola 142 13/10/2022 El Nacional France 3 explica què és l’escola catalana i la immersió 144 13/10/2022 El Nacional France 3 explica qué es la escuela catalana y la immersión 146 19/10/2022 L’Indépendant “Castanyada” de l’école La Bressola 148 20/10/2022 L’Indépendant La Bressola de Nyils a soufflé ses 45 bougies 149 24/10/2022 L’Indépendant Les écoles du Soler font peau neuve 151 25/10/2022 L’Indépendant Une réunion du conseil municipal sang et or 153 25/10/2022 Ouillade Saint-Estève/ Conseil Municipal des Enfants (CME): quinze nouveaux membres élus 155 29/10/2022 Vilaweb Maxime Cayuela emociona el públic dels premis Octubre interpretant “Tant com me quedarà”, de Jordi Barre 156 07/11/2022 Vilaweb Puix que parla en català... 157 09/11/2022 El Temps de les arts Pere Figueres: “L’única cosa que sé és escriure en català” 160 10/11/2022 Revista de llengua i dret La Bressola: una aproximació a les ideologies i les pràctiques lingüístiques de l’alumnat nord-català 163 13/11/2022 La Semaine du Roussillon Mixité sociale dans les écoles: les chiffres dévoilés pour la première fois 167 13/11/2022 L’Indépendant Pyrénées-Orientales: deux écoles de Perpignan affichent les indices sociaux les plus bas de toute la France métropolitaine 168 22/11/2022 L’Indépendant Une journée dédiée à la catalanité à Port-Vendres 172 27/11/2022 L’Indépendant Pyrénées-Orientales – Réseau d’éducation prioritaire: une vingtaine d’écoles élémentaires lésées? 174 05/12/2022 Vilaweb

Carta als batlles nord-catalans perquè facin costat als municipis denunciats per haver defensat el català 177 07/12/2022 L’Indépendant Le marché de Noël prend ses quartiers à l’Espace Saint-Mamet ce weekend 178 24/12/2022 L’Indépendant Saint-Estève – Un marché de Noël festif et lumineux 179 30/12/2022 Ràdio Arrels

La Bressola guayna el recurs davant la justícia per poder comprar el Convent Santa Clara 180 30/12/2022 Vilaweb

La Bressola vol obrir el primer institut a Perpinyà una vegada vençut el torcebraç judicial contra l’ajuntament 182 30/12/2022 El Punt Avui

La Bressola compra l’antic monestir per fer un liceu i demana a Perpinyà que permeti el projecte 184 30/12/2022 La República

La justícia francesa dona la raó a la Bressola i el projecte de col·legi-liceu en català de Perpinya podrà tirar endavant 186 30/12/2022 El Món

La Bressola guanya un pols a l’Ajuntament de Perpinyà 188 30/12/2022 El Nacional

El Tribunal de Montpeller permet a la Bressola obrir el primer col·legi-liceu en català a Perpinyà 192 30/12/2022 Nació Digital

Victòria del català a Perpinyà: via lliure per al projecte del col·legi-liceu de la Bressola 194 30/12/2022 Públic

La justícia francesa dona la raó a la Bressola: podrà comprar un antic convent per fer-hi un liceu 197 30/12/2022 Diari de Barcelona

La justícia francesa tanca el conflicte: la Bressola podrà obrir un liceu a Perpinyà 200 30/12/2022 L’Indépendant

Monastère Sainte-Claire à Perpignan: la Ville déboutée, La Bressola peut acheter 202

30/12/2022 France Bleu Roussillon Projet de lycée en catalan à Perpignan: la justice donne raison à La Bressola face à la mairie 204 30/12/2022 Made In Perpignan La justice déboute la mairie de Perpignan au profit de La 207

30/12/2022 Ouillade

Bressola

Perpignan/ Enseignement: La Bressola acquiert le monastère du Vernet et demande à la Municipalité de permettre le développement du projet de lycée immersif catalan

211

El Tribunal de Montpellier permite a la Bressola abrir el primer col·legi-liceu en catalán en Perpinyà 212 31/12/2022 El Punt Avui

30/12/2022 El Nacional

La justícia permet el liceu de la Bressola 214 31/12/2022 L’Econòmic

Perpignan: La Bressola acquiert finalment le monastère du Vernet 217

La justícia permet el liceu de la Bressola 216 31/12/2022 La Semaine du Roussillon

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Apprendre le catalan, LA BONNE RÉSOLUTION DE LA RENTRÉE Aquí 01/07/2022

L’ONU mostra preocupació per la decisió del Constitucional francès contra la immersió en llengües minoritzades

Els pontents asseguren que hi ha una contradicció entre el tractament que rep la llengua anglesa i el que reben les llengües minoritzades

El relator especial per a les minories, Fernand de Varennes, la relatora especial en l’àmbit dels drets culturals, Alexandra Xanthaki, i el relator especial sobre el dret a l’educació, Koumba Boly Barry, han contactat amb les autoritats franceses arran de la decisió del Consell Constitucional que va limitar l’ensenyament en llengües regionals.

En una carta a l’ambaixador francès a les Nacions Unides, Nicolas de Rivière, els ponents expressen els seus temors sobre que l’aplicació de la

decisió del Consell Constitucional pugui comportar “violacions importants dels drets humans de les minories lingüístiques a França”. El Consell Constitucional va establir que era inconstitucional l’educació immersiva en una llengua diferent del francès i l’ús de signes diacrítics de les llengües regionals en els documents d’estat civil. La carta assegura que la decisió pot soscavar la llibertat, la igualtat i la no discriminació, així com la identitat de les persones de llengües minoritàries.

A més, els ponents asseguren que hi ha una contradicció entre el tractament que rep la llengua anglesa i el que reben les llengües minoritzades. L’anglès sovint s’utilitza com a única llengua d’ensenyament o en format bilingüe, mentre que l’ensenyament immersiu en les llengües minoritàries està prohibit.

Fuites au brevet des collèges: les élèves bilingues catalan “victimes” à Perpignan L’Indépendant 01/07/2022

Fuites au brevet des collèges : les élèves bilingues catalan "victimes" à Perpignan

Perpignan, Education, Pyrénées Orientales

Publié le 01/07/2022 à 21:03 , mis à jour le 02/07/2022 à 11:24

Des fuites sur les réseaux sociaux ont obligé le changement de sujets pour les épreuves d'histoire, géographie et EMC du Brevet des collèges, ce vendredi 1er juillet. Pourtant, à Perpignan, les élèves bilingues ont planché sur les sujets ayant fuité. Sujets jugés "plus difficiles" par l'Associatio per l'ensenyament del Catala. Elle dénonce "une inégalité de traitement".

Un raté dans le raté. Ce vendredi 1er juillet, les élèves de 3ème ont composé l'épreuve d'histoire, géographie et EMC du Diplome National du Brevet. Mais, des fuites sur les réseaux sociaux la veille concernant les sujets ont obligé à distribuer les sujets de secours aux élèves. Premier imbroglio.

Le second quiproquo est dénoncé par l'Aplec à Perpignan. "Les élèves issus des sections bilingues – qui composent en catalan – ont eu la désagréable surprise de se voir attribuer des sujets différents (jugés plus difficiles, et ayant fait l’objet de

Photo illustration Olivier Got Olivier Got - GOT OLIVIER

soupçons de fuites sur les réseaux sociaux). Tel que le prévoient les textes officiels, les sujets de secours existaient également dans la version catalane. Il est donc incompréhensible et inacceptable que l’égalité de traitement ne soit pas respectée entre les candidats. Les parents (aussi bien des élèves bilingues que des monolingues), devant un tel dysfonctionnement, pourront légitimement se poser la question de la valeur et de la légalité d’une épreuve entachée de différence de traitement", conteste l'association.

Qui insiste : "L’APLEC demande que des explications soient fournies au plus tôt par le ministère de l’Éducation nationale et que des solutions soient proposées afin de rétablir l’égalité entre tous les élèves-candidats, bilingues et monolingues : annulation ou remplacement de l’épreuve, report, validation par contrôle continu... L’APLEC apportera son soutien à tous les parents des élèves bilingues qui souhaiteront présenter un recours contre cette situation anormale".

Thierry Bouldoire

Langues régionales: l’ONU tacle la France sur l’enseignement immersif France 3 04/07/2022

Langues régionales : l'ONU tacle la France sur l'enseignement immersif

Suite à la censure de deux articles de la loi Molac par le Conseil constitutionnel, les rapporteurs spéciaux de l'ONU craignent "que l'adoption et l'application de cette décision puissent entraîner des

Écrit par Maylen Villaverde

© Florence Malésieux

atteintes importantes aux droits humains des minorités linguistiques ". Une bonne nouvelle pour Paul Molac.

Les mots sont forts, clairs et ne laissent pas la place à une quelconque interprétation.

L'ONU craint des atteintes aux droits humains des minorités

Saisis par le réseau européen pour l’égalité de langues ELEN (European Language Equality Network), les rapporteurs de l'ONU estiment que l'inconstitutionnalité de deux articles de la loi Molac décidée par les Sages "peut porter atteinte àla dignité, àla liberté, à l’égalité et à la non-discrimination ainsi qu’à l’identité des personnes de langues et de cultures historiques minoritaires de France."

Dans un courrier de quatre pages adressé à l'ambassadeur de France installé à Genève, les trois rapporteurs spéciaux attirent l'attention du Gouvernement sur les différentes violations de traités internationaux induites par la décision du conseil constitutionnel. Ils relèvent la discrimination qui touche les locuteurs des langues minoritaires et pointent du doigt le risque de traitement différentiel entre la langue anglaise d’une part, et les langues minoritaires de France d’autre part, au sein des établissements qui assurent le service public de l’enseignement ou sont associés à celui-ci. Fernand de Varennes (rapporteur spécial sur les questions relatives aux minorités), Alexandra Xanthaki (Rapporteuse spéciale dans le domaine des droits culturels) et Koumbou Boly Barry (Rapporteuse spécial sur le droit à l'éducation) disent craindre "que l'adoption et l'application de cette décision puissent entraîner des atteintes

importantes aux droits humains des minorités linguistiques en France."

La France dit respecter les traités et les lois internationales et là elle se fait épingler sur le respectdesdroitshumains

Paul Molac, député du Morbihan

Pour Paul Molac, qui a donné son nom à la loi, l'interpellationde la France par les rapporteurs de l'ONU est une bonne nouvelle. "Cela fait longtemps que le comité des droits de l'homme se penche sur la façon dont la France traite ses propres langues minoritaires. Des recommandations avaient déjà été adressées au gouvernement mais le problème c'est que la France estime qu'il n'y a pas de minorités sur son territoire ! "

Le député morbihannais estime que cette position officielle de l'ONU est "intéressante" car elle met la France face à ses responsabilités et à ses contradictions. "La France dit respecter les traités et les lois internationales et là elle se fait épingler sur le respect des droits humains".

Une modification inéluctable de la constitution?

L'ONU et ses rapporteurs n'ont aucun pouvoir contraignant ou prescriptif. Ils ne peuvent pas prendre de sanction mais émettent des recommandations que les gouvernements prennent en considération ou pas. Dans le courrier adressé les signataires de l'ONU demandent au gouvernement français des informations et des explications.

Mais si la France veut se mettre en conformité avec la Convention internationale sur les droits de l’enfant, avec le Pacte international relatif aux droits économiques, sociaux et culturels, ou encore avec la Déclaration des droits des personnes appartenant à des minorités nationales ou ethniques, religieuses et linguistiques, alors elle devra revoir sa constitution,affirmePaulMolac.

Pour mémoire, le député breton rappelle qu'en son temps, la loi sur la parité avait été considérée comme inconstitutionnelle. La constitutionavait alorsété changée.

Rappel des évènements

Le 8 avril 2021 les députés adoptent, à 247 voix pour et 76 voix contre, la loi sur les langues régionales portée par le Breton Paul Molac qui donnera son nom à la loi.

Le 22 avril une soixantaine de députés de la majorité opposés à la loi déposent un recours devant le conseil constitutionnel.

Le 21 mai 2021, le Conseil constitutionnel établissait l'inconstitutionnalité de "l’enseignement immersif dans une autre langue que le français et de l’utilisation de signes diacritiques des langues régionales dans les actes d’état civil ". Malgré cela et dans un soucis d'apaisement le Président de la République défendait sur les réseaux sociaux l'enseignement en immersion.

La coordination culturelle associative de Bretagne, Kevre Breizh, tiendra une conférence de presse mardi 5 juillet à Rennes, à ce sujet

Aire nou de Baho s’invite aux fêtes de fin d’année des écoles L’Indépendant 08/07/2022

Aire nou de Baho s’invite aux fêtes de fin d’année des écoles

Les élèves sur les tours humaines.

La cour de récréation endiablée

Fêtes et Festivals, Baho

Publié le 08/07/2022 à 21:13

Invitée à animer et à se faire connaître, l’association Aire nou s’est déplacée à l’école de La Bressola de Perpignan, pour enflammer la cour de récréation avec les diables, sous le martelage des tambours qui ont donné le rythme. Parents et enfants ont retenu leur souffle devant les tours humaines toujours aussi fascinantes. D’ailleurs ils ont été invités à se prêter à l’exercice et c’est avec beaucoup d’enthousiasme et de sérieux qu’ils l’ont fait. Aire nou va couvrir les festivités tout au long de l’été avec sa belle palette de traditions catalanes.

Blachier Annick

Monastère des Clarisses et église Notre-Dame-de-Lourdes: deux dossiers brülants à.. L’Indépendant 10/07/2022

Catalogne: la subvention de la Generalitat pour promouvoir les écoles en catalan... L’Indépendant 13/07/2022

Catalogne : la subvention de la Generalitat pour promouvoir les écoles en catalan dans les Pyrénées-Orientales fait polémique en Espagne

La Bressola compte 7 écoles et 2 collèges dans les PyrénéesOrientales. Independant - photos l independant et dr

Education, Flash News, Espagne

Publié le 13/07/2022 à 16:40 , mis à jour à 17:00

Ces aides publiques sont régulièrement dénoncées par l'opposition de droite et les médias madrilènes alors qu'il s'agit seulement pour la Generalitat "de promouvoir l'usage et l'enseignement du catalan dans son aire d'influence".

Depuis plusieurs décennies, le gouvernement catalan participe au financement de la Bressola, le réseau d’établissements scolaires en catalan des PyrénéesOrientales (7 écoles et 2 collèges). Cette année, l’association « Amics de la Bressola » a ainsi reçu 650 000 euros de la part de la Generalitat, soit la même

somme qu’en 2021. Plus tôt en 2008, le gouvernement catalan avait soutenu la construction du collège en immersion du Soler, à hauteur de 2.9 millions d’euros. Les subventions de Barcelone représentent l’aide la plus importante que reçoivent ces écoles dont la première est née en 1976. D’autres entités, comme le gouvernement des Îles Baléares, mettent également la main à la poche.

Mais ces aides publiques, connues de tous, sont régulièrement dénoncées par l’opposition de droite et les médias madrilènes. Ainsi, en début de semaine, le journal El Mundo s’en est ému dans un article d’une pleine page : " le gouvernement catalan injecte d’importantes sommes d’argent à une association pancatalaniste ". Au Parlement régional à Barcelone, Ciudadanos, la formation née contre le nationalisme catalan et Vox à l’extrême droite se sont une nouvelle fois emparés du sujet. "C’est incroyable que nos impôts financent l’éducation des enfants d’un autre pays", s’indigne Nacho Martin Blanco, député de Ciudadanos. "Cela revient à de l’ingérence dans les affaires publiques d’un État étranger. Cela correspond à la vision impérialiste des nationalistes catalans qui veulent transférer vers d’autres territoires leur projet de rupture". Ces subventions n’ont beau représenter que 0.009% du budget total de l’éducation publique catalane, elles scandalisent également Joan Garriga, député de Vox. "C’est d’autant plus choquant que nous avons ici des milliers d’élèves qui étudient dans des bâtiments préfabriqués. Des familles ne parviennent pas à payer la cantine ou les manuels scolaires".

Ils’agitsimplementd’aiderlalanguecatalane.Riendeplus

Interrogé par l’Indépendant, le Gouvernement de Pere Aragones assume ce soutien. "Il s’agit de promouvoir l’usage et l’enseignement du catalan dans son aire d’influence" explique la Generalitat. "Le gouvernement catalan a toujours considéré que la langue va au-delà des frontières. Il se trouve que le catalan est aussi parlé en Catalogne Nord".

À gauche, même chez ceux qui ne soutiennent pas l’indépendance, ces aides ne posent aucun problème. "Il faut protéger et soutenir le catalan dans tous les territoires où il est parlé et donc en Catalogne Nord" explique Jessica Albiach, députée d’En Comu Podem, proche de la maire de Barcelone Ada Colau.

Ardent défenseur du catalan des deux côtés de la frontière, Aleix Renyé estime qu’il n’y a aucune volonté politique derrière ce soutien financier. "Il s’agit simplement d’aider la langue catalane. Rien de plus. La preuve c’est qu’en 2017, l’année du référendum, les subventions pour la Bressola ont diminué". Selon l’activiste, la Generalitat ne voulait surtout pas froisser la France et laisser croire

qu’elle voulait exporter en Catalogne Nord son désir d’indépendance. "Et puis l’Espagne finance l’enseignement du castillan en Amérique du Sud à travers les instituts Cervantes, la France fait la même chose dans les pays de la francophonie. Ça n’indigne personne. Pourquoi la Catalogne ne pourrait pas faire la même chose dans les territoires où l’on parle catalan ?"

Henry

de Laguérie, à Barcelone

Pyrénées-Orientales: le président de la Bressola réagit à la polémique sur les... L’Indépendant 13/07/2022

Pyrénées-Orientales : le président de la Bressola réagit à la polémique sur les subventions de la Generalitat aux écoles en catalan

•

Joan Sebastià Haydn est le président de l'association d'écoles catalanes la Bressola. Independant Independant - Clementz Michel

Education, Rentrée scolaire, Generalitat de Catalunya

Publié le 13/07/2022 à 16:52 , mis à jour à 16:59

Président du réseau d'écoles catalanes la Bressola (1100 élèves dans le département), Joan Sebastià Haydn explique que les écoles en catalan "ne pourraient pas répondre à la demande sans cette aide" du gouvernement catalan.

Que vous inspire cette prise de position en Espagne ?

C'est une polémique qui est récurrente pour contester la politique du gouvernement catalan à destination de la langue catalane. Ça fait maintenant 30 ans qu'on reçoit des subventions de la Generalitat pour permettre de développer cette langue et de la maintenir. Sur le même plan on peut aussi regarder les 17

millions d'euros de subventions versés à l'étranger par le gouvernement espagnol à travers l'institut Cervantès, donc à côté des 650 000 euros que touche La Bressola, c'est une paille.

A lire aussi : Catalogne : la subvention de la Generalitat pour promouvoir les écoles en catalan dans les Pyrénées-Orientales fait polémique en Espagne

Que représente cette subvention pour La Bressola ?

On est revenu l'année dernière au niveau initial de la subvention dont on bénéficiait avant la crise économique de 2008. Celle-ci est très transparente et nous sert à développer notre réseau d'école par l'ouverture de nouvelles classes car à chaque fois nous devons supporter le coût de l'enseignement. C'est au bout de plusieurs années que l'Education nationale prend le relais dans ce contrat. Aujourd'hui on a également un projet de lycée en immersion qui est aussi accompagné par le Département et la Région mais sans cette subvention, qui représente à peu près 20% de notre budget global, on ne pourrait pas répondre à la demande très importante pour la rentrée à venir avec une liste d'attente dans toutes nos écoles (7 écoles et 2 collèges).

Faut-il s'inquiéter pour l'avenir ?

Le sujet des langues régionales est très politique de l'autre côté de la frontière et une subvention n'est jamais acquise à vie. Je ne sais pas jusqu'à quel point cela peut avoir un impact dans l'avenir si le gouvernement espagnol décidait d'aller plus loin et venait à gagner devant le tribunal constitutionnel. Le risque est là mais pour le moment on a l'assurance de recevoir notre subvention telle qu'elle a été votée.

Aurélien Marchand

Récompenses à la Bressola L’Indépendant 23/07/2022

La Bressola, un exemple d’ensenyament del català Frontissa 09/08/2022

La Bressola, un exemple d’ensenyament del català

Dimarts, 9 d'agost de 2022 - 19:42h

D’ençà de la publicació d’alguns estudis alarmants sobre la situació de la llengua, assistimaunapresadeconsciènciasobrelanecessitatd’actuarpermillorarlasalutdel català. Si el panorama és preocupant, ens hem d’alegrar que després d’anys de mirar a unaaltrabanda,lasocietatesmirialmiralliconstatiqueelcatalàharetroceditarreual Principat. Un dels àmbits on es destaca més la seva regressió és a l’escola, quan justamentfinsaraesdonavaperdescomptatqueeraunespaionlapresènciadelcatalà era garantida. És ben sabut que el reconeixement d’un problema és el primer pas per resoldre’l. Arran d’això podem veure amb bons ulls l’aparició de treballs de reflexions col·lectives, com el Pacte Nacional per la Llengua, per revertir la situació. En aquestes iniciativeselsAmicsdeLaBressolavolemferlanostraaportacióaldebatambl’exemple

Geoffroy Lourdou i Ribot

d’èxit que representa la xarxa d’escoles immersives La Bressola pel que fa a l’ensenyamentdelallengua.

La Bressola involucra els pares en la vida del centre a través de la gestió de les activitats; es fomenten, entre altres, els cursos de català per als pares

En una part dels Països Catalans, la Catalunya del Nord, on la nostra llengua té una presènciareduïdaal’espaipúblic,lesescolesdeLaBressolaaconsegueixenformarcada any alumnes perfectament competents en català. Molts dels nins de La Bressola venen de famílies francòfones i, per tant, entren a l’escola parlant exclusivament francès i acabensortint-neexpressant-seenuncatalàperfecte,ambdominidelesduesllengües.

Si La Bressola ho aconsegueix al nord, en un entorn difícil, imagino que pot servir d’exempleperalesescolesdelsud.

Peròcoms’hofaLaBressolaperduratermeaquestpetit prodigi?Doncsesfaaplicant un sistema propi, que recolza en tres potes: la llengua, el treball per projecte i la verticalitat. Per començar, s’aplica la immersió a tot arreu a l’escola, no només a l’aula, sinó també a la cantina o al pati (on els mestres baixen a jugar amb la mainada als primers anys). A La Bressola totes les persones són catalanoparlants i s’adrecen en catalàalsalumnes,desdelpersonaldecuinafinsalesmainaderesielsmestres.Aixíes faunaimmersiódedebò.Al’aula,peralstreballsdeprojectes,espracticalaverticalitat. Aquesta metodologia d’aprenentatge consisteix a fer treballar en grup alumnes de tres edats diferents d’un mateix cicle. D’aquesta manera l’alumne treballa amb persones diversesiassimilaqueladiferènciaformapartdelanormalitat,laqualcosaafavoreixla convivència i el civisme. Amb la verticalitat, els més grans fan de transmissors de les tasques que proposen els mestres i se’n responsabilitzen ajudant els més petits. En l’altresentit,elsméspetitssesentenenseguretativeuenenelsgransunareferència,un model que els inspira. Així, pel que fa a la llengua, els grans se senten responsables de l’aprenentatgeidelsprogressosdelspetits,mentrequeaquestsdarrersvolenparlartan bé com els seus referents. Dins el grup tothom troba el seu lloc, la seva funció, i col·labora en el treball col·lectiu per assolir l’objectiu comú, la qual cosa genera autoestima, confiança i alegria. Tothom troba el seu espai també a l’escola mateixa, ja que La Bressola involucra els pares en la vida del centre a través de la gestió de les activitats;esfomenten,entrealtres,elscursosdecatalàperalspares. Pot ser que el model de La Bressola sigui difícilment aplicable al Principat, però segur quealgunesescoless’hipodeninspirarpermillorarlasituaciódelallengua.Perquèamb aquesta manera de fer, fomentant la llengua, La Bressola atreu cada any centenars de famílies,imésquepodriaatreure’nsitinguésmésmitjans.Desde1986,quanFrancesc Ferrer i Gironès va crear l’associació, els Amics de La Bressola forma part del projecte: ajudadesdelsudadifondrelaimatgeifacilitarlesrelacionsamblesaltresentitatsdels PaïsosCatalans.Usanimemtambéafervostreaquestprojecte,fent-vos-ensoci,perquè quanfemmésfortalallenguaalnordlafemmésvivaarreudelsPaïsosCatalans.

GeoffroyLourdouiRibot PresidentdelsAmicsdelaBressola

La Bressola de Catalunya Nord cerca mestre/a d'educació infantil i primària

dBalears | 26 agost 2022

Tweet0Les escoles Bressola de Catalunya Nord, les úniques que imparteixen ensenyament en la llengua pròpia d'aquell territori, la llengua catalana, cerquen un mestre o mestra d'educació infantil i primària per aquest proper curs que és a punt de començar i, per tant, es requereix disponibilitat immediata.

Es cerca una persona llicenciada en educació infantil o primària, amb bon nivell de català i francès i es demana que entre les competències tengui les d'establir la programació de les activitats pedagògiques, sàpiga adaptar el desenvolupament dels aprenentatges en funció de la diversitat de l'alumne i sigui capaç de gestionar un grup i treballar per projectes.

Les persones interessades han d'enviar el seu currículum vitae i una carta de motivació al correu: candidatures@bressola.cat.

Langue catalane: La Bressola ouvre son deuxième collège à Canet-en-Roussillon France Bleu Roussillon 30/08/2022

PHOTOS - Langue catalane:

La Bressola ouvre son deuxième collège à Canet-enRoussillon

Mardi30août2022à20:00-

ParLéoLimon,FranceBleuRoussillon Canet-en-Roussillon

Leréseaud'enseignementimmersifprivéenlanguecatalaneLa Bressolaouvresondeuxièmecollège,dansunancienmascatalan àCanet-en-Roussillon(Pyrénées-Orientales).Unequarantainede collégiensserontaccueillisdèscejeudi,jourdelarentréescolaire. Le nouveau collège se trouve dans un ancien Mas catalan. © Radio France - Léo Limon C'est le septième établissement de La Bressola, réseau d'enseignement immersif privé en langue catalane. C'est également le deuxième collège du réseau qui ouvre dès ce jeudi 1er septembre, jour de la rentrée scolaire à Canet-en-Roussillon, à côté de l'arboretum, dans les Pyrénées

Orientales. Cette ouverture était nécessaire pour faire face à l'augmentation des effectifs.

Jour de pré-rentrée pour les enseignants avant d'accueillir les élèves dans les salles de classes toutes neuves © Radio France - Léo Limon

Une quarantaine d'élèves scolarisés en 6e et 5e suivront leurs cours dans ce bâtiment refait à neuf. Cela fait plus de deux ans que La Bressola cherchait à ouvrir un deuxième collège après celui de Soler. "Notre premier collège est plein comme œuf, explique Eva Bertrana la directrice générale. On était dans l'urgence de trouver des locaux adaptés pour ouvrir un deuxième collège".

1.100 élèves inscrits à La Bressola pour la rentrée

L'enseignement immersif attire, puisque une cinquantaine d'élèves sont encore sur liste d'attente pour cette rentrée. Au total plus d'un millier d'élèves de la maternelle à la troisième sont inscrits pour la rentrée.

Dans la salle des professeurs, les anciens mangeoires des chevaux ont été conservés. © Radio France - Léo Limon

Le Mas Roussillon, un lieu symbolique

Le lieu, le Mas Roussillon de Canet, est un lieu symbolique de l'histoire catalane, ce qui plaît à la directrice générale Eva Bertrana : "Ici, il y a cinquante ans on ne parlait que Catalan, donc on replace le Catalan là où il a été enlevé". Un atout supplémentaire pour enseigner la langue et la culture catalane.

Eva Bertrana, la directrice générale de La Bressola espère ouvrir bientôt un lycée en enseignement immersif. © Radio France - Léo Limon

Le collège fait 400 m², mais l'an prochain il en fera 600m² le bâtiment annexe servira de réfectoire. © Radio France - Léo Limon

Si l'enseignement en Catalan attire, il reste peu employé dans la société "C'est paradoxal, mais l'usage de la langue n'est pas le même que celui de l'intérêt pour la langue, explique Eva Bertrana. Il y a beaucoup plus d'intérêt pour apprendre le catalan que ce que l'on perçoit quand on marche dans la rue".

Lors de la rentrée 2023, l'établissement passera d'une quarantaine d'élèves à une centaine. © Radio France - Léo Limon Un des chaînons manquants serait peut-être d'ouvrir un lycée La Bressola. Ce n'est pas encore possible, faute de bâtiment. Mais ce serait une bonne chose estime Gregory Sansa, professeur d'EPS : "Pour moi, on construit un enfant [...] et je pense que c'est au moment des années lycées que l'on s'affirme, je pense que c'est ce qu'il nous manque pour que la boucle soit bouclée, pour que l'on puisse dire "cet enfant a été formé à l'école La Bressola, et quel est son ADN".

Demà obrirà les portes el nou institut de la Bressola a Canet de Rosselló Vilaweb 31/08/2022

Demà obrirà les portes el nou institut de la Bressola a Canet de Rosselló

És el segon col·legi d'educació secundària de La Bressola, i el setè centre en total de l'entitat

Demà, amb motiu del començament de curs a la Catalunya Nord, obrirà les portes el segon col·legi d’educació secundària de l’associació la Bressola. El centre es dirà Col·legi la Bressola – Mas Rosselló en honor a l’antiga masia reformada en què es troba, a Canet de Rosselló (Rosselló). El col·legi començarà el curs amb una cinquantena d’alumnes, repartits en una classe de cinquè i una classe de sisè. És el segon col·legi d’educació secundària de la Bressola, que ja n’obrí un al Soler (Rosselló) l’any 2008.

Es tracta del novè centre de la Bressola, que feia més de dos anys que cercava d’obrir un nou col·legi d’educació secundària perquè el primer havia quedat desbordat per les xifres d’alumnat.

D’altra banda, l’entitat continua treballant en el projecte del monestir de Santa Clara de Perpinyà. Originalment, aquest centre es preveia com un col·legi-liceu, però amb l’obertura d’aquest nou col·legi d’educació secundària es quedarà finalment com a liceu.

Els alumnes de Catalunya Nord, els primers del país a tornar a l’escola

El nou curs escolar coincideix amb l'obertura del segon col·legi d'educació secundària de la Bressola

Recta final de les vacances d’estiu. Comença el compte enrere per al començament del nou curs escolar, i ara també hi ha les primeres corredisses de les famílies per a comprar els llibres de text a última hora. Els primers alumnes que trepitgen les aules són els de Catalunya Nord, on el curs comença avui. Al Principat, l’escola començarà dilluns (5 de setembre), a Andorra, el 9 de setembre, i al País Valencià i les Illes, el 12 de setembre.

L’inici del curs escolar a Catalunya Nord coincideix amb la posada en marxa del segon col·legi d’educació secundària de la Bressola. El col·legi la Bressola – Mas Rosselló, ubicat a Canet de Rosselló, comptarà amb una cinquantena d’alumnes, repartits en una classe de cinquè i una de sisè. És el segon col·legi d’educació secundària que impulsa la Bressola. El primer va ser l’any 2008 al Soler, també al Rosselló.

Les primeres vacances per als alumnes nord-catalans seran les de Tots Sants, del 23 d’octubre al 8 de novembre, i les vacances de Nadal seran del 18 de desembre al 3 de gener. Les vacances d’hivern començaran el 18 de febrer i acabaran el 6 de març, i les de primavera seran del 22 d’abril al 9 de maig. També hi haurà vacances per la Pentecosta els dies 28 i 29 de maig. A més, els dies festius seran l’11 de novembre, i el 8 i el 18 de maig.

Obre a Canet de Rosselló el segon col·legi d’educació secundària de La Bressola Catalunyanord blogspot 31/08/2022

Obre a Canet de Rosselló el segon col·legi d'educació secundària de La Bressola

a d’agost 31, 2022

El centre es dirà Col·legi la Bressola – Mas Rosselló en honor a l’antiga masia reformada en què es troba, a Canet de Rosselló (Rosselló). El col·legi començarà el curs amb una cinquantena d’alumnes, repartits en una classe de cinquè i una classe de sisè. Enguany una 40a d’alumnes de 6a i 5a ocuparan el nou col·legi a Canet i cada any hi haurà un nivell suplementari fins a arribar a la classe de tercera.

És el segon col·legi d’educació secundària de la Bressola, que ja n’obrí un al Soler (Rosselló) l’any 2008. Es tracta del novè centre de la Bressola, que feia més de dos anys que cercava d’obrir un nou col·legi d’educació secundària perquè el primer havia quedat desbordat per les xifres d’alumnat. L’entitat continua treballant en el projecte del monestir de Santa Clara de Perpinyà. Originalment, aquest centre es preveia com un col·legi-liceu, però amb l’obertura d’aquest nou col·legi d’educació secundària es quedarà finalment com a liceu.

Enguany hi ha 1.100 alumnes inscrits a La Bressola per a l'inici de curs. L'educació immersiva atreu, ja que una cinquantena d'alumnes segueixen en llista d'espera per aquest inici de curs. En total més d'un miler d'alumnes des d'infantil fins a tercer estan matriculats per a l'inici de curs.

D'altra banda ahir es va realitzar la primera reunió informativa per a tot l’equip de l’Associació Per L'Ensenyament de La Llengua Catalana (APLEC) i el taller de programacions pedagògiques i didàctiques molt dinàmic per engegar les classes d’iniciació de català a les escoles nord-catalanes. La jornada de treball ha continuat a la

tarda de la mà d’en Jeroni Vidal, Conseller Pedagògic de Català de la DASEN, que ha presentat els nous materials didàctics dissenyats per en Llorenç Renaud i ell mateix, així com també la presentació dels projectes pedagògics creats per l’Íngrid Obiol, la coordinadora pedagògica de l’AssoAPLEC, per tal de millorar la qualitat de les classes d’iniciació de català a les escoles de Catalunya Nord.

Avui s’ha estrenat el nou col·legi de La Bressola – Mas Rosselló de Canet Ràdio Arrels 01/09/2022

Avui s'ha estrenat el nou col·legi de La Bressola - Mas Rosselló de Canet

ENTREVISTES - Llorenç Genescà, director del col·legi, Eva Bertran, directora general de La Bressola i a dos alumnes, la Lola i el Noe

Catalunya Nord, Rosselló

Publicat el Dijous, 1 de setembre de 2022 | 14:45 h 1

Els alumnes i els seus professors que avui han fet la Reentrada al col·legi de La Bressola - Mas Rosselló

Aquest dijous era el dia que tornaven a les aules els prop de 78.000 alumnes de Catalunya Nord.

Per aquesta reentrada escolar destaquem que s'estrenava el 2n col·legi en català de la Bressola al Mas Rosselló de l’Arborètum de Canet.

A principis d’any la vila de Canet es va oferir per acollir aquest establiment després dels entrebancs que va posar el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, quan la Bressola estava a punt de comprar i instal·lar-se al Monestir de Santa Clara al barri del

Vernet. Aquest dossier encara es troba en mans de la justícia mentre que la direcció de La Bressola per ara manté la voluntat de posar-hi un liceu, però ja no alumnes de col·legi.

Enguany una 40a d’alumnes de 6a i 5a ocuparan el nou col·legi a Canet i cada any hi haurà un nivell suplementari fins a arribar a la classe de tercera.

Hem pogut parlar amb en Llorenç Genescà, director del col·legi de La Bressola:

També hem volgut conèixer les impressions de 2 alumnes de cinquena que l'any passat van haver de fer l'any de sisena als locals de l'escola de Sant Galdric: Finalment, Eva Bertrana, directora general de La Bressola es mostra satisfeta de la instal·lació al mas Rosselló:

La Bressola inicia el curs al nou col·legi de Canet de Rosselló

ACN - CANET DE ROSSELLÓ

La Bressola ha engegat el curs escolar al nou col·legi de Canet de Rosselló, el segon que l’entitat té a la Catalunya del Nord. El centre acull una quarantena d’alumnes de 5è i 6è –els equivalents a 6è i 1r d’ESO- i s’ubica en una antiga masia catalana, Mas Rosselló, que “recupera” així l’ús del català després d’anys en desús i oferint cursos de formació en francès. La directora de la Bressola, Eva Bertrana, assegura que el nou centre és “un nou petit miracle” que ajudarà a descongestionar l’altre col·legi, el del Soler, que ja estava “ple com un ou”. L’associació continua pendent de resoldre el litigi amb Perpinyà per poder fer un liceu al convent de Santa Clara.

Tot i que la idea inicial era convertir-lo en un “liceu-col·legi”, la “urgència” per desencallar la falta d’espai va obligar a buscar alternatives.

La Bressola «recupera» el català al nou col·legi de Canet de Rosselló Nació Digital 01/09/2022

La Bressola «recupera» el català al nou col·legi de Canet de Rosselló

El centre comptarà amb uns 40 alumnes de 5è i 6è per descongestionar el del Soler per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 1 de setembre de 2022 a les 11:13 |

Un grup d'alumnes de 5è al nou col·legi de la Bressola | ACN

La Bressola ha engegat el curs escolar al nou col·legi de Canet de Rosselló, el segon que l'entitat té a la Catalunya del Nord. El centre acull una quarantena d'alumnes de 5è i 6è –els equivalents a 6è i 1r d'ESO- i s'ubica en una antiga masia catalana, Mas Rosselló, que "recupera" així l'ús del català després d'anys en desús i oferint cursos de formació en francès.

La directora de la Bressola, Eva Bertrana, assegura que el nou centre és "un nou petit miracle" que ajudarà a descongestionar l'altre col·legi, el del Soler, que ja estava "ple com un ou". L'associació continua pendent de resoldre el litigi amb Perpinyà per poder fer un liceu al convent de Santa Clara.

Els alumnes de l'estat francès han tornat aquest dijous a les aules i amb ells els 1.100 estudiants que té la Bressola. A diferència d'altres cursos, però 40 d'ells ho han fet al nou col·legi que l'associació per a l'ensenyament immersiu en català ha obert a l'antic Mas Rosselló, a Canet de Rosselló.

L'objectiu: descongestionar l'altre col·legi que té l'entitat al Soler, que en paraules de Bertrana "estava ple com un ou". La voluntat inicial era construir un liceu-col·legi a l'antic monestir de Santa Clara, a Perpinyà, però el litigi que tenen pendent amb l'Ajuntament ho ha impedit i ha obligat la Bressola a buscar alternatives.

"Hem vingut per quedar-nos", ha assegurat Bertrana. I ho han fet en un lloc que qualifica de "màgic". "És un lloc totalment coherent amb els objectius de la Bressola, que són la promoció i recuperació del patrimoni cultural i lingüístic. És una masia catalana històrica on fa 50 anys es parlava en català", explica. Després d'uns anys en desús i que s'hi impartissin cursos de formació en francès, ara l'espai recupera de nou el català.

L'associació la Bressola encara el curs coincidint amb la celebració del seu 46è aniversari, que tindrà com a projecte vertebrador activitats per dinamitzar la llengua catalana i potenciar-la.

Catalunya del nord: obre les portes el nou institut de la Bressola a Canet de Rosselló Ràdio Catalunya 01/09/2022

CATALUNYA DEL NORD: OBRE LES PORTES EL NOU INSTITUT DE LA BRESSOLA A CANET DE ROSSELLÓROSSELLÓ

Demà, amb motiu del començament de curs a la Catalunya Nord, obrirà les portes el segoncol·legid’educaciósecundàriadel’associaciólaBressola.ElcentreesdiràCol·legi laBressola–MasRossellóenhonoral’antigamasiareformadaenquèestroba,aCanet de Rosselló (Rosselló). El col·legi començarà el curs amb una cinquantena d’alumnes, repartits en una classe de cinquè i una classe de sisè. És el segon col·legi d’educació secundàriadelaBressola,quejan’obríunalSoler(Rosselló)l’any2008.

EstractadelnovècentredelaBressola,quefeiamésdedosanysquecercavad’obrirun nou col·legi d’educació secundària perquè el primer havia quedat desbordat per les xifresd’alumnat.

D’altrabanda,l’entitatcontinuatreballantenelprojectedelmonestirdeSantaClarade Perpinyà. Originalment, aquest centre es preveia com un col·legi-liceu, però amb l’oberturad’aquestnoucol·legid’educaciósecundàriaesquedaràfinalmentcomaliceu.

Escola en català: Obre les portes el nou col·legi de La Bressola a Canet de Rosselló La República 01/09/2022

Escola en català: Obre les portes el nou col·legi de La Bressola a Canet de Rosselló

Aquest centre “recupera” l’ús de la llengua catalana després d’anys en desús i ho fa en una masia històrica

REDACCIÓ01/09/2022

La Bressola ha arrencat el curs escolar al nou col·legi de Canet de Rosselló, el segon que l’entitat té a la Catalunya del Nord. El centre acull una quarantena d’alumnes de 5è i 6è els equivalents a 6è i 1r d’ESO- i s’ubica en una antiga masia catalana, Mas Rosselló, que “recupera” així l’ús del català després d’anys en desús i oferint cursos de formació en francès.

Els alumnes de l’estat francès han tornat aquest dijous a les aules i amb ells els 1.100 estudiants que té la Bressola. A diferència d’altres cursos, però 40 d’ells ho han fet al nou col·legi que

Un grup d'alumnes de 5è al nou col·legi de la Bressola Data de publicació: dijous 01 de setembre del 2022, 11:04 Localització: Canet de Rosselló Autor: Gemma Tubert FacebookTwitterWhatsAppTelegramCorreu

l’associació per a l’ensenyament immersiu en català ha obert a l’antic Mas Rosselló, a Canet de Rosselló.

El primer centre, “ple com un ou”

L’espai, que l’Ajuntament ha rehabilitat i ha llogat a l’entitat, té capacitat per a un centenar d’alumnes, però aquest curs només acollirà els de 5è i 6è, el darrer curs de primària i el primer de secundària. L’objectiu és descongestionar l’altre col·legi que té l’entitat al Soler, que en paraules de Bertrana “estava ple com un nou”.

La voluntat inicial era construir un liceu-col·legi a l’antic monestir de Santa Clara, a Perpinyà, però el litigi que tenen pendent amb l’Ajuntament ho ha impedit i ha obligat la Bressola a buscar alternatives. “Esperem que es pugui obrir per a poder assegurar la continuïtat de l’ensenyament en català fins a la Universitat”, ha assegurat Plataforma per la Llengua.

“Un nou petit miracle”

La directora de la Bressola, Eva Bertrana, assegura que el nou centre és “un nou petit miracle” i que ha passat en un lloc “màgic”. “És un lloc totalment coherent amb els objectius de la Bressola, que són la promoció i recuperació del patrimoni cultural i lingüístic. És una masia catalana històrica on fa 50 anys es parlava en català”, explica. Després d’uns anys en desús i que s’hi impartissin cursos de formació en francès, ara l’espai recupera de nou el català.

L’associació la Bressola encara el curs coincidint amb la celebració del seu 46è aniversari, que tindrà com a projecte vertebrador activitats per dinamitzar la llengua catalana i potenciar-la.

S’inaugura un nou col·legi en català a la Catalunya Nord Racó Català 01/09/2022

S'inaugura un nou col·legi en català a la Catalunya Nord

La Bressola inicia el curs a la nova escola de Canet de Rosselló, situada en una antiga masia catalana recuperada

La Bressola, l'associació cultural que promou l'establiment d'una xarxa d'escoles amb immersió lingüística en català a la Catalunya del Nord, ha engegat el curs escolar al nou col·legi de Canet de Rosselló, el segon que l'entitat té al territori septentrional. El centre acull una quarantena d'alumnes de 5è i 6è –els equivalents a 6è i 1r d'ESO- i s'ubica en una antiga masia catalana, el Mas Rosselló, que "recupera" així l'ús del català després d'anys en desús i oferint cursos de formació en francès.

La directora de la Bressola, Eva Bertrana, assegura que el nou centre és "un nou petit miracle" que ajudarà a descongestionar l'altre col·legi, el del Soler, que ja estava "ple com un ou". L'associació continua pendent de resoldre el litigi amb Perpinyà per poder fer un liceu al monestir de Santa Clara.

Els alumnes de l'estat francès han tornat aquest dijous a les aules i amb ells els 1.100 estudiants que té la Bressola. A diferència d'altres cursos, però, 40 d'ells ho han fet al nou col·legi que l'associació per a l'ensenyament immersiu en català ha obert a Canet de Rosselló.

Part dels estudiants de la nova escola oberta a l\'edifici de l\'antic Mas Rosselló, a Canet de Rosselló, Catalunya del Nord. Autor/a: Gemma Tubert (ACN)

"Hem vingut per quedar-nos", ha assegurat Bertrana. I ho han fet en un lloc que qualifica de "màgic". "És un lloc totalment coherent amb els objectius de la Bressola, que són la promoció i recuperació del patrimoni cultural i lingüístic. És una masia catalana històrica on fa 50 anys es parlava en català", explica. Després d'uns anys en desús i que s'hi impartissin cursos de formació en francès, ara l'espai recupera de nou el català.

PER ACN

FOTOS

GEMMA TUBERT (ACN)

PUBLICAT EL 01 DE SETEMBRE 2022

La Bressola ha engegat el curs escolar al nou col·legi de Canet de Rosselló, el segon que l'entitat té a la Catalunya Nord. El centre acull una quarantena d'alumnes de 5è i 6è –els equivalents a 6è i 1r d'ESO- i s'ubica en una antiga masia catalana, Mas Rosselló, que "recupera" així l'ús del català després d'anys en desús i oferint cursos de formació en francès.

La directora de la Bressola, Eva Bertrana, assegura que el nou centre és "un nou petit miracle" que ajudarà a descongestionar l'altre col·legi, el del Soler, que ja estava "ple com un ou". L'associació continua pendent de resoldre el litigi amb Perpinyà per poder fer un liceu al monestir de Santa Clara.

Els alumnes de l'estat francès han tornat aquest dijous a les aules i amb ells els 1.100 estudiants que té la Bressola. A diferència d'altres cursos, però 40 d'ells ho han fet al nou col·legi que l'associació per a l'ensenyament immersiu en català ha obert a l'antic Mas Rosselló, a Canet de Rosselló.

L'espai, que l'Ajuntament ha rehabilitat i ha llogat a l'entitat, té capacitat per a un centenar d'alumnes però aquest curs només acollirà els de 5è i 6è, el darrer curs de primària i el primer de secundària.

L'objectiu: descongestionar l'altre col·legi que té l'entitat al Soler, que en paraules de Bertrana "estava ple com un nou". La voluntat inicial era construir un liceu-col·legi a l'antic monestir de Santa Clara, a Perpinyà, però el litigi que tenen pendent amb l'Ajuntament ho ha impedit i ha obligat la Bressola a buscar alternatives.

"Hem vingut per quedar-nos", ha assegurat Bertrana. I ho han fet en un lloc que qualifica de "màgic". "És un lloc totalment coherent amb els objectius de la Bressola, que són la promoció i recuperació del patrimoni cultural i lingüístic. És una masia catalana històrica on fa 50 anys es parlava en català", explica. Després d'uns anys en desús i que s'hi impartissin cursos de formació en francès, ara l'espai recupera de nou el català.

L'associació la Bressola encara el curs coincidint amb la celebració del seu 46è aniversari, que tindrà com a projecte vertebrador activitats per dinamitzar la llengua catalana i potenciar-la.

Éducation: les 1100 élèves des écoles catalanes La Bressola ont repris les cours La semaine du Roussillon 01/09/2022

Éducation : les 1 100 élèves des écoles catalanes La Bressola ont repris les cours

1 septembre 2022 A la une, Société

Les élèves de La Bressola ont repris le chemin de l’école le jeudi 1er septembre, après les vacances d’été. L’année scolaire 2022/2023 démarre avec 1 100 élèves pour l’ensemble des établissements et comme principale nouveauté, l’ouverture du col·legi (collège) La Bressola situé au Mas Rosselló à Canet-en-Roussillon.

Ce nouveau collège ouvre ses portes avec une quarantaine d’élèves de sixième et cinquième et rejoint les huit autres établissements scolaires immersifs : La Bressola de Saint-Gaudérique et La Bressola du Vernet à Perpignan, La Bressola de Nyls, La Bressola de Prades, La Bressola du Soler, La Bressola de SaintEstève, La Bressola de Pézilla-la-Rivière et le collège La Bressola – Pompeu Fabra au Soler.

Parmi d’autres nouveautés, La Bressola annonce la rénovation complète d’une classe de primaire au Soler ainsi que les travaux nécessaires à l’agrandissement de la cour à Nyls.

Sebastià Vilanou i Poncet

L’association La Bressola, qui fête cette année son 46e anniversaire, proposera tout au long de l’année scolaire et dans toutes les écoles le projet de travail commun : l’Odissea i el Mediterrani (l’Odyssée et la Méditerranée). Comme les années précédentes, les activités de ce grand sujet annuel réalisées dans le cadre de travail coopératif permettront de favoriser et promouvoir l’usage du catalan entre les élèves.

Cette année encore, La Bressola souligne l’intérêt et la demande croissante pour l’enseignement en immersion linguistique en Catalogne Nord (PyrénéesOrientales). Les familles sont de plus en plus nombreuses à s’intéresser au système d’immersion linguistique. A cet effet, afin de satisfaire toutes les demandes d’inscription et limiter des listes d’attente, comme à nouveau le cas cette année, l’association est en pourparlers avec plusieurs villes du département pour ouvrir de nouvelles écoles dans les années à venir. Aussi, l’association continue à travailler pour faire aboutir le projet du Lycée au monastère du Vernet, à Perpignan, indispensable au développement de l’enseignement immersif catalan dans le département.

L’inauguration du Col·legi La Bressola au Mas Rosselló aura lieu le vendredi 16 septembre. Diverses personnalités politiques et culturelles ont d’ores et déjà confirmé leur présence, ainsi que des représentants du milieu associatif.

Dans son communiqué, la Bressola précise qu’elle tient à remercier, une fois de plus, la municipalité de Canet-en-Roussillon pour sa confiance et son soutien durant ces derniers mois. Elle se sent comblée de travailler avec une commune reconnaissant sa pédagogie et qui mise pour le développement de la langue et culture catalane.

C’est ainsi qu’avec tous ses beaux projets, La Bressola souhaite une très belle rentrée à tous !

P-O : La rentrée 2022 à La Bressola

1 septembre 2022

Les élèves de La Bressola ont repris le chemin de l’école ce jeudi 1er septembre, après les vacances d’été. L’année scolaire 2022/2023 démarre avec 1.100 élèves pour l’ensemble des établissements et comme principale nouveauté, l’ouverture du Col·legi La Bressola –Mas Rosselló à Canet de Rosselló.

Ce nouveau collège ouvre ses portes avec une quarantaine d’élèves de sixième et cinquième et rejoint les huit autres établissements scolaires immersifs : La Bressola de Sant Galdric et La Bressola del Vernet à Perpinyà, La Bressola de Nyils, La Bressola de Prada, La Bressola del Soler, La Bressola de Sant Esteve, La Bressola de Pesillà et el Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra.

Parmi d’autres nouveautés, La Bressola annonce la rénovation complète d’une classe de primaire de La Bressola del Soler ainsi que les travaux nécessaires à l’agrandissement de la cour de La Bressola de Nyils.

L’Association La Bressola, qui fête cette année son 46e anniversaire, proposera tout au long de l’année scolaire et dans toutes les écoles le projet de travail commun : l’Odissea i el Mediterrani. Comme les années précédentes, les activités de ce grand sujet annuel réalisées dans le cadre de travail coopératif permettront de favoriser et promouvoir l’usage du catalan entre les élèves.

Cette année encore, La Bressola souligne l’intérêt et la demande croissante pour l’enseignement en immersion linguistique en Catalogne Nord. Les familles sont de plus en plus nombreuses à s’intéresser au système d’immersion linguistique. A cet effet, afin de satisfaire toutes les demandes d’inscription et limiter des listes d’attente, comme à nouveau le cas cette année, l’association La Bressola est en pourparlers avec plusieurs villes du département pour ouvrir de nouvelles écoles dans les années à venir. Aussi, l’Association continue à travailler pour faire aboutir le projet du Lycée au monastère du Vernet, à Perpinyà, indispensable au développement de l’enseignement immersif catalan en Catalunya Nord.

L’inauguration du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló : Vendredi 16 septembre L’inauguration institutionnelle du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló aura lieu le vendredi 16 septembre à 18h30 au Mas Rosselló, à Canet de Rosselló. Diverses personnalités politiques et culturelles ont d’ores et déjà confirmé leur présence, ainsi que des représentants du milieu associatif.

La Bressola tient à remercier, une fois de plus, la municipalité de Canet de Rosselló pour sa confiance et son soutien durant ces derniers mois. Elle se sent comblée de travailler avec une commune reconnaissant sa pédagogie et qui mise pour le développement de la langue et culture catalane.

C’est ainsi qu’avec tous ses beaux projets, La Bressola souhaite une très belle rentrée à tous !

P-O/ « La Bressola » : la rentrée dans les écoles de langue catalane

par ADMIN le Sep 1, 2022 • 19 h 25 minP

La rentrée 2022 à La Bressola Les élèves de La Bressola ont repris le chemin de l’école ce jeudi 1er septembre, après les vacances d’été. L’année scolaire 2022/2023 démarre avec 1 100 élèves pour l’ensemble des établissements et comme principale nouveauté, l’ouverture du Col·legi La Bressola – Mas Roussillon à Canet-enRoussillon.

Ce nouveau collège ouvre ses portes avec une quarantaine d’élèves de 6e et 5e et rejoint les huit autres établissements scolaires immersifs : La Bressola de Sant Galdric et La Bressola del Vernet à Perpignan, La Bressola de Nyls, La Bressola de Prades, La Bressola du Soler, La Bressola de Saint-Estève, La Bressola de Pézilla-la-Rivière et el Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra.

Parmi d’autres nouveautés, La Bressola annonce la rénovation complète d’une classe de primaire de La Bressola du Soler ainsi que les travaux nécessaires à l’agrandissement de la cour de La Bressola de Nyls.

L’association La Bressola, qui fête cette année son 46e anniversaire, proposera tout au long de l’année scolaire et dans toutes les écoles le projet de travail commun : l’Odissea i el Mediterrani

Comme les années précédentes, les activités de ce grand sujet annuel réalisées dans le cadre de travail coopératif permettront de favoriser et promouvoir l’usage du catalan entre les élèves.

Cette année encore, La Bressola souligne l’intérêt et la demande croissante pour l’enseignement en immersion linguistique en Catalogne nord. Les familles sont de plus en plus nombreuses à s’intéresser au système d’immersion linguistique. A cet effet, afin de satisfaire toutes les demandes d’inscription et limiter des listes d’attente, comme c’est à nouveau le cas cette année, l’association La Bressola est en pourparlers avec plusieurs communes du département pour ouvrir de nouvelles écoles dans les années à venir. Aussi, l’Association continue à travailler pour faire aboutir le projet du lycée au monastère du Vernet, à Perpignan, indispensable au développement de l’enseignement immersif catalan en Catalogne nord.

L’inauguration du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló : vendredi 16 septembre

L’inauguration institutionnelle du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló aura lieu le vendredi 16 septembre à 18H 30 au Mas Roussillon, à Canet-en-Roussillon. Diverses personnalités politiques et culturelles ont d’ores et déjà confirmé leur présence, ainsi que des représentants du milieu associatif.

La Bressola tient à remercier, une fois de plus, la municipalité de Canet-en-Roussillon pour sa confiance et son soutien durant ces derniers mois. Elle se sent comblée de travailler avec une municipalité reconnaissant sa pédagogie et qui mise pour le développement de la langue et de la culture catalanes. C’est ainsi qu’avec tous ses beaux projets, La Bressola souhaite une très belle rentrée à tous.

Eva Bertrana: “On préserve la langue, la culture et la patrimoine catalan” Ma gazzete – Le mensuel de la ville de Canet-en-Roussillon 01/09/2022

L’heure de la rentrée dans les établissements de Prades L’Indépendant 02/09/2022

L’heure de la rentrée dans les établissements de Prades

•

Florence Gelly, proviseure du lycée (3e en partant de la gauche) accueille la délégation municipale pour la rentrée scolaire du lycée.

Education, Prades

Publié le 02/09/2022 à 23:26

Lycée Charles-Renouvier. Dans le hall du lycée, les professeurs faisaient visiter l’établissement aux nouveaux arrivants. Pascal Marsan, le proviseur adjoint souligne : "Cette année, nous allons accueillir 1 003 élèves, chiffre en légère baisse par rapport à l’année dernière. 48 classes (technologie, général, professionnel). 57 % de nos élèves en général et 43 % en bac pro, CAP et BTS. Notre personnel enseignant reste inchangé avec 110 professeurs […]. Pour les enseignements de spécialités en bac général et technologique, nous avons toujours 12 choix en classe de première et de terminale […]. De nouveaux travaux concernant les câblages informatiques ont eu lieu cet été". Florence Gelly, la proviseure poursuit : "Nous avons perdu une classe de seconde car nous avons moins d’élèves. Un point très positif pour le lycée concerne l’internat : outre l’internat classique qui compte 120 élèves, nous avons obtenu le label Internat d’excellence. Les élèves bénéficiaires auront droit à un soutien scolaire, des activités sportives et culturelles. Ils pourront travailler au CDI jusqu’à 19 h et ensuite aller prendre leur repas. À 20 h, ils pourront se reposer dans leurs chambres

(4 élèves par chambre) ou regarder la télévision dans une salle dédiée ou encore faire du sport. À ce jour, 16 dossiers d’élèves ont été validés pour l’internat d’excellence".

Maternelles et primaires. Les effectifs des écoles maternelles et primaires Arago, Pasteur, Jean-Clerc et Jean-Petit sont stables avec 445 élèves répartis dans les 20 classes des différents établissements.

La bressola., école catalane. La directrice Martina Montagne confirme un effectif de 105 élèves encadrés par la même équipe éducative : "Pas de changement important, nous restons dans une stabilité sereine. L’établissement a connu des travaux d’amélioration sur l’ancien bâtiment réalisés par la municipalité, ce qui ajoute au confort de tous".

Collège Gustave-Violet. Le proviseur M. Ayache explique : "Une rentrée confiante et sans stress pour les nouveaux élèves et de bons échanges avec les parents. L’effectif est de 605 élèves répartis en 22 divisions avec les postes d’enseignants pourvus. L’été 2023, devrait connaître la rénovation totale de l’ensemble des anciens bâtiments". M. Campigna, nouveau principal adjoint, et Mme Gerstch, directrice adjointe à la Segpa ont pris leurs fonctions.

Ensemble scolaire Saint-Joseph. La structure reçoit 165 collégiens dont 69 internes sous la responsabilité de Frédéric Ribot assisté de 15 professeurs. Les sections maternelles/primaires comptent 83 élèves et sont sous la direction de Bilitis Claisse. Les élèves qui pourraient être en difficulté scolaire, recensés au nombre d’une quarantaine entre primaires et collégiens, sont pris en charge par Jean-Christophe Duffault, enseignant spécialement formé dans sa classe Arc-enciel. Un enseignement musical de haut niveau est assuré de la 6e à la 3e et la maîtrise dirigée par Cyprien Sadek s’est déjà distinguée pendant le festival Pablo Casals.

Andreu et Émile Claverie Serge

Rentrée: effectifs et nouvelles directions

L’Indépendant 04/09/2022

Rentrée : effectifs et nouvelles directions

Culture et loisirs, Saint-Estève

Publié le 04/09/2022 à 20:36

La rentrée scolaire s’étant passée sans encombres, on notait un effectif de 130 élèves pour la maternelle Torcatis, 309 pour l’élémentaire (dont 12 Ulis). Pour Pau-Casals, on dénombre 147 élèves pour la maternelle et 316 (dont 12 Ulis) pour l’élémentaire. En ce qui concerne la Bressola, les inscriptions comptent 63 élèves en maternelle et 84 en élémentaire. Soit un total de 1051 élèves, effectif en légère augmentation depuis l’année dernière. Le montant des travaux, les achats de matériel et mobilier comprenant les fournitures scolaires, direction, sorties et projets scolaires Ulis et Rased s’élèvent à 228 996,33 € TTC et le montant des dotations communales à 61 474 € pour la totalité des groupes scolaires. Parmi les nouveautés, de nouveaux enseignants ont également fait leur rentrée. Notons une nouvelle directrice pour la maternelle Torcatis : Mme Queille (PS) aidé de Pauline Puyo (PS- décharge direction), Benoît Mondy est le nouveau directeur de l’élémentaire Torcatis (CM1), assisté de Daniel Alarcon (CE1/CE2), Carine Vila (CM1/CM2) et de Nathalie Trifonoff (Rased). Carole Catala (PS) est la nouvelle directrice de la maternelle Pau-Casals, Pauline Puyo (PS –décharge direction), ainsi que Nathalie Nicolau (PS). Pour l’élémentaire PauCasals, Laurent Bizzari (CM2) est le nouveau directeur, secondé par Amandine Girot (CP : CE1), Marie-Paule Grau (CP/CE1), Julie André (CM1/CM2). Directrices de la Bressola : Esther Franch et Laure Coste épaulées par Lídia Pasqual Fort (TPS/PS/MS). Le maire Robert Vila et les élus locaux sont passés dans toutes les classes pour la traditionnelle visite de la rentrée.

Garcia Christine

Une rentrée dans la stabilité à Pézilla-la-Rivière L’Indépendant 04/09/2022

Une rentrée dans la stabilité à Pézilla-laRivière

Le directeur de la maternelle avec les trois nouvelles enseignantes. Education, Pézilla-la-Rivière Publié le 04/09/2022 à 20:36

Cette rentrée 2022, libre de toute contrainte sanitaire, était très attendue, certains parents confiant que leurs tout-petits n’avaient connu que des rentrées " masquées " par le Covid.

Lors de cette rentrée 2022, le directeur de l’école élémentaire Sarda-Garriga, Sébastien Vidal, a assuré : " On essaiera de revenir à la normale ". Avec des effectifs en très légère augmentation d’une dizaine d’enfants, dont deux Ukrainiens et un Polonais, et l’arrivée chez les enseignants de Marine Coste compensant un départ, les classes sont bien remplies.

À la maternelle Marie-Meliés, les effectifs scolaires restent stables et comptent un enfant ukrainien. Mais il y a eu du mouvement chez les enseignants avec trois changements, les arrivées de Solène Le Hir de Fallois, Florence Fos, Adeline Martinez compensant trois départs. Le directeur Willy Gossellin de Benicourt,

saluant au passage le changement du local de stockage de matériel pendant l’été.

Le projet scolaire sera développé autour de l’écologie, l’environnement, les maths et une grande nouveauté, la natation, s’inscrivant dans le cadre de l’action nationale contre la noyade.

Enfin à la Bressola, comme chaque année, la rentrée s’est effectuée en deux temps, les plus petits ne rentrant que ce lundi 5 septembre. Elle enregistre une augmentation de 6 élèves.

Et partout aux abords des écoles ou dans les classes, les mêmes scènes de pleurs chez les tout-petits, de parents hésitant à les laisser mais aussi les joyeux cris des retrouvailles après les vacances, avec en petit plus, un "bas les masques" soulageant tout le monde.

À Bressola

Ils sont 32 élèves répartis en 2 classes : 20 maternelle Sandra Masmitja (directrice), 12 Cycle2 avec Emma Soler. Elles sont assistées par 2 Atsem, Cathy Barnet et Ingrid Filliatre.

La répartition

Elémentaire Sarda-Garriga : 254 élèves se répartissent sur 10 classes : 23 CP avec Brigitte Malaga23 CP avec Elodie Saez, 5 CP 17 CE1 avec Stephanie Planté, 25 CE1 avec Jean-René Marc, 25 CE2 et 2 CE1 avec Sabine Telasco, 26 CE2 et 2 CE1 avec Julie Ruiz, 13 CE2 11 CM1 avec Marine Coste et Marianne Brugada, 28 CM1 avec Nathalie Menendez, 17 CM1 et 10 CM2 avec Stéphanie Cambillau, 29 CM2 avec Sebastien Vidal et Marianne Brugada.Maternelle Marie-Meliés : 132 élèves se répartissent en 5 classes : 26 GS avec Bernard Daveti assisté de Karine Lahaille, 26 MS et GS avec Emmanuelle Ramond et Solène Le Hir de Fallois assistées par Cathy Billes, 26 MS GS Florence Fos assistés par Eva Lopez et Océane Coll, 26 PS MS Sylvie Laborderie assistée par Betty Cansouline, 28 PS Willy Gosselin de Benicourt et Adeline Martinez assistés de Suzanne.

Miffre Pierre

pour La

•

Les élèves ont vite adopté leur nouvelle cour de récréation.Photo RD

Education, Canet-en-Roussillon

Publié le 05/09/2022 à 21:58

Ce nouveau collège de La Bressola arrive à point nommé car le collège du Soler arrive à saturation.

Ce jeudi 1er septembre, les premiers élèves de La Bressola, soit la classe de 5e (20 élèves), sont arrivés dans leur nouveau collège au Mas Roussillon.

Sur les 1 100 élèves de La Bressola, ils sont 40 à inaugurer ce nouvel établissement, dès le lendemain, 20 élèves supplémentaires constituant la classe de 6e devaient découvrir leur nouveau site d’études. En 2023 ouvrira la classe de 4e puis l’année suivante celle de 3e.

Ce nouveau collège est arrivé à point nommé pour l’association car le collège du Soler est saturé avec 200 élèves. D’ailleurs la classe de 5e a dû effectuer l’an passé la 6e à l’école primaire de San Galdric.

Heureusement entre-temps, la municipalité canétoise a proposé ces locaux du Mas Roussillon qui font l’unanimité auprès de la direction, des enseignants et des élèves.

Un

site en pleine nature

Eva Bertrana, directrice générale de La Bressola, était présente pour accueillir les premiers élèves de ce nouveau collège. Elle leur a fait prendre conscience de la

chance qu’ils avaient de venir dans cet ancien mas catalan pour y remettre au goût du jour la langue catalane qui y était parlée il y a des dizaines d’années.

Elle a tenu à saluer, une fois de plus, la municipalité de Canet-en-Roussillon pour sa confiance et son soutien durant ces derniers mois. La Bressola se sent comblée de travailler avec une commune reconnaissant sa pédagogie et qui mise sur le développement de la langue et la culture catalane.

Les élèves, quant à eux, étaient heureux de se retrouver dans ce site en pleine nature, aux côtés de l’Arboretum. Ils ont pu constater que depuis leur visite sur place il y a quelques mois, les classes avaient été superbement aménagées, de même que les extérieurs.

L’inauguration officielle du collège aura lieu le vendredi 16 septembre à 18 h 30 au Mas Roussillon en présence de diverses personnalités politiques et culturelles, ainsi que des représentants du milieu associatif.

Respaut Didier

The Tyets aterren a Palma amb 'Animalari urbà'

dBalears | 12 setembre 2022

Tweet0

El proper diumenge, 18 setembre, a les 18 hores, el Teatre Principal de Palma acull el concert 'Animalari urbà' del duet de Mataró The Tyets.

'Animalari urbà', música urbana per a tota la família

Les escoles La Bressola de Catalunya Nord han impulsat l'edició i producció del primer disc de músiques urbanes per a nins. El treball ha estat composat i produït per The Tyets, que han adaptat els poemes del llibre Animalari (Cruïlla, 2007) d'Enric Larreula. El disc, titulat 'Animalari urbà' (Luup Records, 2021), està distribuït a totes les plataformes digitals i també es va distribuir en format físic amb les revistes Enderrock i Cavall Fort.

Al disc hi participen artistes d'arreu dels Països Catalans: The Tyets, Andana, Yung Rovelló i Ariox del Maresme, el calvianer Baaldo, Yung Rajola de les comarques de Ponent, Pol Bordas i Malson Atmosfèric del Gironès, Júlien Leone, Juan Galán i Roots de la Catalunya Nord, Maluks del País Valencià i Pepet i Marieta de les Terres de l'Ebre. 'Animaliari urbà' compta també amb la participació del d'un cor de nins de les Escoles La Bressola a dues cançons. Les il·lustracions del disc han anat a càrrec de la dibuixant Duna Llobet.

Òmnium: “La fórmula d’aquests cinc anys ja no serveix. Ens calen noves maneres...” dBalears 12/09/2022

Òmnium:«Lafórmulad’aquestscinc anysjanoserveix.Enscalennoves maneres,novessensibilitatsinoves veus»

dBalears | 12 setembre 2022 Tweet0

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida a partits, entitats, organitzacions i sindicats a redefinir les complicitats i els espais de decisió estratègics de l’independentisme per a incorporar-hi nous agents socials i polítics, «noves complicitats».

Antich, durant el seu discurs a l’acte polític d’Òmnium per la Diada de Catalunya a l’Arc de Triomf de Barcelona, s’ha referit concretament al jovent organitzat, ja que segons el president de l’entitat, els joves són qui han «d’assumir el protagonisme del nou cicle polític que cal iniciar». «La fórmula d’aquests cinc anys ja no serveix. Ens calen noves maneres, noves sensibilitats i noves veus. Només així podrem aspirar a la independència», s’ha adreçat Antich als més de 300 assistents. «Avui, des d’aquí, en nom d’Òmnium, ens

comprometem a fer possible un nou marc per al moviment», ha dit Antich, «i un nou marc és un nou marc, no estem parlant de recuperar fórmules que no han funcionat».

A l’acte polític transversal, on hi havia representants de sindicats, patronals, entitats i partits polítics, Antich ha urgit a activar novament el moviment independentista per a traçar una estratègia compartida i un objectiu comú i abandonar «la desconfiança i les estratègies de part confrontades», que provoquen «desànim, desmobilització i desorientació», i ho ha fet en nom dels més de 190.000 socis de l’entitat.

En la primera Diada com a president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich ha volgut recordar que cal ser en tots els «fronts de lluita» per tal de transformar el país i fer front als atacs contra la llengua, a les desigualtats creixents i a la repressió de l’Estat espanyol. «L’Estat és molt conscient de la nostra força: saben el que hem fet i saben que ho tornarem a fer», ha assegurat. «Els 190.000 activistes d’Òmnium som aquí per lluitar pel Dret a l’autodeterminació i per la independència, al costat del 80% del país que defensa el dret a decidir i que aspira legítimament a la República catalana».

En l’acte hi ha estat present una àmplia representació sindical, social, esportiva i política del país. Encapçalats per la junta nacional i les juntes territorials d’Òmnium, s’ha comptat amb la presència de l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, partits polítics (ERC, Junts, CUP, Comuns, EH Bildu, BNG, entre d’altres), sindicats (CCOO, UGT, Intersindical, Unió de Pagesos, USTEC), l’Assemblea Nacional Catalana, el Consell per la República, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Futbol Club Barcelona i entitats com CIEMEN, la Taula del Tercer Sector, la Plataforma per la Llengua, ECAS, Coop57, i Escola Valenciana i Amics de la Bressola, entre molts d’altres. També hi han assistit presos polítics, represaliats i familiars de Guillem Agulló.

Denunciem que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als... Plataforma per la Llengua 13/09/2022

Denunciemquealgunesescolespúbliquesde laCatalunyaNordposentravesalsalumnes queestudiencatalà

Plataforma per la Llengua denuncia que al Voló es vol tancar una classe bilingüe i que a Portvendres, Argelers i Prada les classes de català es programen en horaris que desincentiven que els alumnes s'hi matriculin

L'ONG del català fa una crida a denunciar aquestes complicacions i exigeix al Ministeri d'Educació que blindi l'oferta de fileres bilingües i de classes de català als centres públics

Plataforma per la Llengua denuncia que creixen els problemes a la Catalunya Nord per estudiar catalàa lesescoles públiques. L'entitat detecta mésdificultats que maiperquè elsalumnespuguinferclassesdecatalàoen catalàalsistemapúblic,queescolaritzael 90% de l'alumnat que estudia català, i reclama a les autoritats competents (les direccions,elrectorat,elMinisterid'Educacióil'AcadèmiadeMontpeller)queactuïnper resoldre-ho. L'ONG del català demana a les famílies que facin públiques les dificultats que tenen perquè els seus fills estudiïn català i fa una crida a la unitat d'acció per solucionar-ho.

Demoment,l'entitathadetectatcomplicacionsperestudiarcatalàoencatalàal'escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d'Argelers i Prada. Al Voló és previst el tancament d'una classe bilingüe, fet que sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal, que ja estan saturades, i empitjoraria la qualitatde l'ensenyament en català. La decisió és encara més greu si es té en compte que es va tancar una classe monolingüe en francès fa dos anys, i ara es justifica el tancament d'una classe bilingüe perl'augmentenlademandadelesclassesmonolingües.AlVoló,lesfamíliesdel'escola haniniciatunacampanyaaChange.orgperaconseguirfirmesipoderaturarl'eliminació d'aquestaclassebilingüe.Aquestapeticióhaforçatlesinstitucionsaaturar,demoment, lasupressióimmediatadelalínia,peròencaranosesapsi,finalment,síquel'acabaran eliminant.

Pel que fa al col·legi de Portvendres, les classes de català s'han programat de 12.30 a 13.30 h. La imposició d'aquest horari obliga els alumnes que vulguin aprendre català a tenir només mitja hora per dinar, car les classes es reprenen a les 14 h. A més de compactarexcessivamentlajornada,estractad'unhorariqueimpedeixqueelsalumnes quedinenacasapuguinassistiralesclassesdecatalà.

Al liceu d'Argelers, des de fa dos anys el director dificulta que els alumnes puguin estudiarcatalàilainestabilitatdelesclasseshafetqueelnombred'alumnesbaiximolt. Ara, els alumnes que volen fer classes de català han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic, i això ha fet que enguany la meitat dels alumnes haginrenunciatafer-les.L'Ajuntamentd'Argelersconeixlaproblemàtica,peròelmarge d'actuacióquetéperresoldre-hoéslimitat,perquènosóncompetènciesseues.Pelque faalliceudePrada,lesclassesdecatalàs'hanprogramateldimecresalatarda,quanno hi ha transport escolar. Aquest horari impedeix als alumnes tornar a casa un cop acabadeslesclassesidesincentivaqueelsestudiantss'hiapuntin.

La inestabilitat de les fileres bilingües que s'han detectat en els darrers anys perjudiquen lacontinuïtat del'ensenyament encatalàalaCatalunya Nord iaixò faque els alumnes hi renunciïn per les complicacions i la incertesa de no saber si podrancontinuar estudiant la llengua en el futur. La baixada en el nombre d'alumnes inscrits,producted'aquestainestabilitat,esconverteixenl'excusaperquèlesdireccions tanquinmésclassesiésunpeixqueesmossegalacua:sino hihacatalàalcol·legi, les famíliestampocnoveuenclard'inscriureelsninsenfilerabilingüeaprimària,iquansí que n'hi ha, de vegades són els mateixos alumnes que, tenint en compte la manca de continuïtatdelsestudis,acabenoptantpernoinscriure-s'hi.

L'èxit de les escoles en català hauria de fer créixer l'oferta de català a les escoles públiques

A més d'aquests casos en concret, l'ONG del català no descarta que en altres centres públicstambéesposintravesperestudiarcatalà.Peral'entitat,elMinisterid'Educació haderesoldre-hoihad'ampliarl'ofertaeducativaencatalàpergarantirquetothomque hovulguipotaprendrelallengua.Elscasosd'èxitdelesescolesdelaBressolaid'Arrels, que ofereixen un sistema d'immersió lingüística, són una demostració de l'interès dels catalansdelnordperescolaritzarelsseusfillsencatalà.

Arrels, que forma part del sistema públic, escolaritza 305 alumnes en dues escoles de maternal i primària. La Bressola, que és associativa, enguany ha pogut sumar un segon col·legia la seua oferta educativa i ja escolaritza gairebé 1.100 alumnesentre les seues set escoles i els dos col·legis. Aquesta xifra ha de créixer quan, finalment, pugui obrir el seu primer liceu, una obertura que s'ha endarrerit pelbloqueigde l'Ajuntament de Perpinyà. Tanmateix, tots sumats, els alumnes que cursen un programa d'immersió lingüística en català no suposen ni un 10 % del total d'alumnes que estudien català o en català a la Catalunyadel Nord,i noarriben aser ni el 2 %del total d'alumnes. El 90%delsque cursen classes de català o en català s'escolaritzen al sistema públic a través de la iniciació setmanal,lesfileresbilingüesolesclassesdellenguavivent.

Per a Plataforma per la Llengua, el fet que l'escola en català tingui èxithade servir d'estímul perquè el govern francès n'augmenti l'oferta. L'ONG del català reclama a l'estat que garanteixi l'ensenyament en català i reivindica que és el mínim que la llengua es mereix, tenint en compte que és patrimoni de França, segons la mateixa Constitució francesa. L'entitat recorda que,el juny, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'Acadèmiade Montpeller, laregiód'Occitàniai el departament dels Pirineus Orientals van

acordar que d'aquí a deu anys tots els centres escolars hagin d'oferir ensenyament en catalàodecatalà,iquetotselsalumneshipuguinaccedir.

Denuncien que escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als alumnes que estudien català

Tweet0

La Plataforma per la Llengua denuncia que creixen els problemes a la Catalunya Nord per a estudiar català a les escoles públiques. L'entitat detecta més dificultats que mai perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic, que escolaritza el 90% de l'alumnat que estudia català, i reclama a les autoritats competents (les direccions, el rectorat, el Ministeri d'Educació i l'Acadèmia de Montpeller) que actuïn per a resoldre-ho. L'ONG del català demana a les famílies que facin públiques les dificultats que tenen perquè els seus fills estudiïn català i fa una crida a la unitat d'acció per solucionar-ho.

De moment, l'entitat ha detectat complicacions per estudiar català o en català a l'escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus

d'Argelers i Prada. Al Voló és previst el tancament d'una classe bilingüe, fet que sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal, que ja estan saturades, i empitjoraria la qualitat de l'ensenyament en català. La decisió és encara més greu si es té en compte que es va tancar una classe monolingüe en francès fa dos anys, i ara es justifica el tancament d'una classe bilingüe per l'augment en la demanda de les classes monolingües. Al Voló, les famílies de l'escola han iniciat una campanya a Change.org per a aconseguir firmes i poder aturar l'eliminació d'aquesta classe bilingüe. Aquesta petició ha forçat les institucions a aturar, de moment, la supressió immediata de la línia, però encara no se sap si, finalment, sí que l'acabaran eliminant.

Pel que fa al col·legi de Portvendres, les classes de català s'han programat de 12.30 a 13.30 h. La imposició d'aquest horari obliga els alumnes que vulguin aprendre català a tenir només mitja hora per a dinar, ja que les classes es reprenen a les 14 h. A més de compactar excessivament la jornada, es tracta d'un horari que impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català.

Al liceu d'Argelers, des de fa dos anys el director dificulta que els alumnes puguin estudiar català i la inestabilitat de les classes ha fet que el nombre d'alumnes baixi molt. Ara, els alumnes que volen fer classes de català han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic, i això ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagin renunciat a fer-les. L'Ajuntament d'Argelers coneix la problemàtica, però el marge d'actuació que té per resoldre-ho és limitat, perquè no són competències seues. Pel que fa al liceu de Prada, les classes de català s'han programat el dimecres a l'horabaixa, quan no hi ha transport escolar. Aquest horari impedeix als alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i desincentiva que els estudiants s'hi apuntin.

La inestabilitat de les fileres bilingües que s'han detectat en els darrers anys perjudiquen la continuïtat de l'ensenyament en català a la Catalunya Nord i això fa que els alumnes hi renunciïn per les complicacions i la incertesa de no saber si podran continuar estudiant la llengua en el futur. La baixada en el nombre d'alumnes inscrits, producte d'aquesta inestabilitat, es converteix en l'excusa perquè les direccions tanquin més classes i és un peix que es mossega la cua: si no hi ha català al col·legi, les famílies tampoc no veuen clar d'inscriure els nins en filera bilingüe a primària, i quan sí que n'hi ha, de vegades són els mateixos alumnes que, tenint en compte la manca de continuïtat dels estudis, acaben optant per no inscriure-s'hi.

L'èxit de les escoles en català hauria de fer créixer l'oferta de català a les escoles públiques

A més d'aquests casos en concret, l'ONG del català no descarta que en altres centres públics també es posin traves per a estudiar català. Per a l'entitat, el Ministeri d'Educació ha de resoldre-ho i ha d'ampliar l'oferta educativa en català per a garantir que tothom que ho vulgui pot aprendre la llengua. Els casos d'èxit de les escoles de la Bressola i d'Arrels, que ofereixen un sistema d'immersió lingüística, són una demostració de l'interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català.

Arrels, que forma part del sistema públic, escolaritza 305 alumnes en dues escoles de maternal i primària. La Bressola, que és privada, enguany ha pogut sumar un segon col·legi a la seua oferta educativa i ja escolaritza gairebé 1.100 alumnes entre les seues set escoles i els dos col·legis. Aquesta xifra ha de créixer quan, finalment, pugui obrir el seu primer liceu, una obertura que s'ha endarrerit pel bloqueig de l'Ajuntament de Perpinyà. Tanmateix, tots sumats, els alumnes que cursen un programa d'immersió lingüística en català no suposen ni un 10 % del total d'alumnes que estudien català o en català a la Catalunya del Nord, i no arriben a ser ni el 2 % del total d'alumnes. El 90% dels que cursen classes de català o en català s'escolaritzen al sistema públic a través de la iniciació setmanal, les fileres bilingües o les classes de llengua vivent. Per a la Plataforma per la Llengua, el fet que l'escola privada en català cada cop tengui més èxit no ha de ser una excusa perquè l'Estat no ofereixi educació en català, sinó que precisament ha de servir d'estímul perquè el Govern francès n'augmenti l'oferta. L'ONG del català reclama a l'Estat que garanteixi l'ensenyament en català a aquelles famílies que no volen, o no poden permetre's, matricular els fills a escoles privades, i reivindica que és el mínim que la llengua es mereix, tenint en compte que és patrimoni de França, segons la mateixa Constitució francesa. L'entitat recorda que, el juny, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'Acadèmia de Montpeller, la regió d'Occitània i el departament dels Pirineus Orientals van acordar que d'aquí a deu anys tots els centres escolars hagin d'oferir ensenyament en català o de català, i que tots els alumnes hi puguin accedir.

Denuncien el boicot al català a escoles públiques de la Catalunya Nord El Nacional 13/09/2022

Denuncien el boicot al català a escoles públiques de la Catalunya Nord

Plataforma per la Llengua detecta "més dificultats que mai" per fer classes de català o en català a l'escola pública

Berto Sagrera

Foto: ACN

Barcelona. Dimarts, 13 de setembre de 2022. 16:27

Actualitzat: Dimecres, 14 de setembre de 2022. 13:54

Temps de lectura: 2 minuts

Plataforma per la Llengua ha denunciat el boicot a la llengua catalana a escoles públiques de la Catalunya Nord. En una nota de premsa difosa aquest dimarts, l'entitat explica com ha detectat "més dificultats que mai perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic". És per això que ha insistit a reclamar a les autoritats competents que actuïn per resoldre aquest problema. S'entén que aquestes autoritats competents són les direccions, el rectorat, el Ministeri d'Educació i l'Acadèmia de Montpeller. També ha animat a les famílies que facin públiques les dificultats denunciades i ha fet una crida a la unitat d'acció per solucionar-les. Les complicacions per estudiar català o en català s'han identificat a l'escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d'Argelers i Prada.

Al Voló es preveu el tancament d'una classe bilingüe, cosa que sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal (que ja estan saturades) i empitjoraria la qualitat de l'ensenyament en català. Ja s'hi va tancar una classe monolingüe en francès fa dos anys, però ara es justifica el tancament de la classe bilingüe per l'augment en la demanda de les classes monolingües. Les famílies d'aquesta escola primària han iniciat una campanya a Change.org per aturar-ne l'eliminació, cosa que ha obligat les institucions a frenar la supressió immediata de la línia. Però encara no se sap si, finalment, sí que l'acabaran eliminant.

Traves i més traves al català

D'altra banda, a Portvendres s'han programat les classes de català de 12.30 a 13.30 hores. Com que les classes es reprenen a les 14.00 hores, la imposició d'aquest horari obliga els alumnes que vulguin aprendre la llengua catalana a tenir només mitja hora per dinar. És a dir, es compacta "excessivament" la jornada i impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català.

A Argelers fa dos anys que el director dificulta que els alumnes puguin estudiar català i "la inestabilitat de les classes ha fet que el nombre d'alumnes baixi molt". Plataforma per la Llengua explica com els alumnes que volen fer classes de català han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic, cosa que ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagin renunciat a fer-les. L'Ajuntament d'Argelers coneix el problema, però no té prou competències per resoldre'l. Finalment, a Prada s'han programat les classes de català el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar. En definitiva, l'horari impedeix els alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i desincentiva que els estudiants s'hi apuntin.

Garantir el català a les escoles públiques

Plataforma per la Llengua sospita que hi pot haver més traves en altres centres públics, motiu pel qual demana al Ministeri d'Educació que ampliï l'oferta educativa en català per garantir que tothom que ho vulgui pot aprendre la llengua. A més, recorda els casos d'èxit de la Bressola i d'Arrels, que ofereixen un sistema d'immersió lingüística: "Són una demostració de l'interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català". Que l'escola privada en català cada cop tingui més èxit "no ha de ser una excusa perquè l'Estat no ofereixi educació en català", diu l'entitat. "Sinó que precisament ha de servir d'estímul perquè el govern francès n'augmenti l'oferta", ha precisat.

La reclamació és que l'Estat garanteixi l'ensenyament en català. Així doncs, ha recordat com l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'Acadèmia de Montpeller, la regió d'Occitània i el departament dels Pirineus Orientals van acordar que d'aquí a

deu anys tots els centres escolars hauran d'oferir ensenyament en català o de català (i que tots els alumnes hi puguin accedir). I és que la llengua catalana és patrimoni de França, segons la Constitució francesa.

Plataforma per la Llengua denuncia que escoles públiques de la Catalunya del Nord... La República 13/09/2022

Plataforma per la

Llengua

denuncia

que escoles públiques de la Catalunya del Nord posen “traves”

per estudiar català

L’ONG exigeix al Ministeri d’Educació francès que blindi l’oferta de classes de català als centres públics

REDACCIÓ13/09/2022

Plataforma per la Llengua denuncia que “creixen” els problemes per estudiar català a les escoles públiques de la Catalunya del Nord. L’entitat ha detectat “més dificultats que mai” perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic, que escolaritza el 90% dels alumnes que estudien en aquesta llengua. L’ONG del català demana a les famílies que facin públiques aquestes dificultats i fa una crida a la unitat d’acció per solucionar-ho.

De moment, l’entitat ja ha detectat traves per estudiar català o en català a l’escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d’Argelers i Prada. Per exemple al Voló està

previst el tancament d’una classe bilingüe, un fet que, segons denuncia Plataforma “sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal, que ja estan saturades, i empitjoraria la qualitat de l’ensenyament en català”. Les famílies de l’escola han iniciat una campanya a Change.org que ha forçat les institucions a paralitzar la supressió immediata, tot i que encara és una incògnita que acabarà passant.

Els horaris i les incompatibilitats, un altre desincentiu

Pel que fa al col·legi de Portvendres, l’entitat diu que les classes de català s’han programat de 12.30 h a 13.30 h, un horari que els dona només mitja hora per dinar, ja que les classes es reprenen a les 14 h. “A més de compactar excessivament la jornada, es tracta d’un horari que impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català”, afegeix.

Al liceu d’Argelers, els alumnes que volen fer classes en català “han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic”. Això, constaten, ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagi renunciat a fer-les. “L’Ajuntament d’Argelers coneix la problemàtica, però el marge d’actuació que té per resoldre-ho és limitat, perquè no són competències seves”, asseguren.

Pel que fa al liceu de Prada, les classes de català s’han programat el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar. Aquest horari, remarquen, impedeix als alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i “desincentiva” que els estudiants s’hi apuntin.

Per tot plegat, Plataforma per la Llengua reclama a les administracions competents les direccions, el rectorat, el Ministeri d’Educació francès i l’Acadèmia de Montpeller que ho resolguin i ampliïn l’oferta educativa en català.

La Bressola i Arrels, referents

L’ONG també recorda els “casos d’èxit” de les escoles de la Bressola i d’Arrels, que ofereixen un sistema d’immersió lingüística i que “són una demostració de l’interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català”. Tot i que la Bressola ha obert un nou centre, la suma dels alumnes que cursen un programa d’immersió lingüística en català no suposen ni un 10% del total d’alumnes que estudien català o en català a la Catalunya del Nord, i no arriben a ser ni el 2% del total d’alumnes.

“El fet que l’escola privada en català cada cop tingui més èxit no ha de ser una excusa perquè l’estat no ofereixi educació en català, sinó que precisament ha de servir d’estímul perquè el govern francès n’augmenti l’oferta”, reivindica.

Denunciem que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves... Llibertat.cat 13/09/2022

Denunciem que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als alumnes que estudien català

Plataforma per la Llengua denuncia que al Voló es vol tancar una classe bilingüe i que a Portvendres, Argelers i Prada les classes de català es programen en horaris que desincentiven que els alumnes s'hi matriculin

Denunciem que algunes escoles públiques de la Catalunya Nord posen traves als alumnes que estudien català

Plataforma per la Llengua ha denunciat que creixen els problemes a la Catalunya Nord per estudiar català a les escoles públiques. L'entitat detecta més dificultats que mai perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic, que escolaritza el 90% de l'alumnat que estudia català, i reclama a les autoritats competents (les direccions, el rectorat, el Ministeri d'Educació i l'Acadèmia de Montpeller) que actuïn per resoldre-ho. L'ONG del català demana a les famílies que facin públiques les dificultats que tenen perquè els seus fills estudiïn català i fa una crida a la unitat d'acció per solucionar-ho.

De moment, l'entitat ha detectat complicacions per estudiar català o en català a l'escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d'Argelers i Prada. Al Voló és previst el tancament d'una classe bilingüe, fet que sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal, que ja estan saturades, i empitjoraria la qualitat de l'ensenyament en català. La decisió és encara més greu si es té en compte que es va tancar una classe monolingüe en francès fa dos anys, i ara es justifica el tancament d'una classe bilingüe per l'augment en la demanda de les classes monolingües. Al Voló,

les famílies de l'escola han iniciat una campanya a Change.org per aconseguir firmes i poder aturar l'eliminació d'aquesta classe bilingüe. Aquesta petició ha forçat les institucions a aturar, de moment, la supressió immediata de la línia, però encara no se sap si, finalment, sí que l'acabaran eliminant.

Pel que fa al col·legi de Portvendres, les classes de català s'han programat de 12.30 a 13.30 h. La imposició d'aquest horari obliga els alumnes que vulguin aprendre català a tenir només mitja hora per dinar, car les classes es reprenen a les 14 h. A més de compactar excessivament la jornada, es tracta d'un horari que impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català.

Al liceu d'Argelers, des de fa dos anys el director dificulta que els alumnes puguin estudiar català i la inestabilitat de les classes ha fet que el nombre d'alumnes baixi molt. Ara, els alumnes que volen fer classes de català han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic, i això ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagin renunciat a fer-les. L'Ajuntament d'Argelers coneix la problemàtica, però el marge d'actuació que té per resoldre-ho és limitat, perquè no són competències seues. Pel que fa al liceu de Prada, les classes de català s'han programat el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar. Aquest horari impedeix als alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i desincentiva que els estudiants s'hi apuntin.

La inestabilitat de les fileres bilingües que s'han detectat en els darrers anys perjudiquen la continuïtat de l'ensenyament en català a la Catalunya Nord i això fa que els alumnes hi renunciïn per les complicacions i la incertesa de no saber si podran continuar estudiant la llengua en el futur. La baixada en el nombre d'alumnes inscrits, producte d'aquesta inestabilitat, es converteix en l'excusa perquè les direccions tanquin més classes i és un peix que es mossega la cua: si no hi ha català al col·legi, les famílies tampoc no veuen clar d'inscriure els nins en filera bilingüe a primària, i quan sí que n'hi ha, de vegades són els mateixos alumnes que, tenint en compte la manca de continuïtat dels estudis, acaben optant per no inscriure-s'hi.

L'èxit de les escoles en català hauria de fer créixer l'oferta de català a les escoles públiques

A més d'aquests casos en concret, l'ONG del català no descarta que en altres centres públics també es posin traves per estudiar català. Per a l'entitat, el Ministeri d'Educació ha de resoldre-ho i ha d'ampliar l'oferta educativa en català per garantir que tothom que ho vulgui pot aprendre la llengua. Els casos d'èxit de les escoles de la Bressola i d'Arrels, que ofereixen un sistema d'immersió lingüística, són una demostració de l'interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català.

Arrels, que forma part del sistema públic, escolaritza 305 alumnes en dues escoles de maternal i primària. La Bressola, que és privada, enguany ha pogut sumar un segon col·legi a la seua oferta educativa i ja escolaritza gairebé 1.100 alumnes entre les seues set escoles i els dos col·legis. Aquesta xifra ha de créixer quan, finalment, pugui obrir el seu primer liceu, una obertura que s'ha endarrerit pel bloqueig de l'Ajuntament de Perpinyà. Tanmateix, tots sumats, els alumnes que cursen un programa d'immersió lingüística en català no suposen ni un 10 % del total d'alumnes que estudien

català o en català a la Catalunya del Nord, i no arriben a ser ni el 2 % del total d'alumnes. El 90% dels que cursen classes de català o en català s'escolaritzen al sistema públic a través de la iniciació setmanal, les fileres bilingües o les classes de llengua vivent.

Per a Plataforma per la Llengua, el fet que l'escola privada en català cada cop tingui més èxit no ha de ser una excusa perquè l'estat no ofereixi educació en català, sinó que precisament ha de servir d'estímul perquè el govern francès n'augmenti l'oferta. L'ONG del català reclama a l'estat que garanteixi l'ensenyament en català a aquelles famílies que no volen, o no poden permetre's, matricular els fills a escoles privades, i reivindica que és el mínim que la llengua es mereix, tenint en compte que és patrimoni de França, segons la mateixa Constitució francesa. L'entitat recorda que, el juny, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'Acadèmia de Montpeller, la regió d'Occitània i el departament dels Pirineus Orientals van acordar que d'aquí a deu anys tots els centres escolars hagin d'oferir ensenyament en català o de català, i que tots els alumnes hi puguin accedir.

La Bressola lamenta les dificultats que pateix l’ensenyament del català en algunes... Llibertat.cat 14/09/2022

La Bressola lamenta les dificultats que pateix l'ensenyament del català en algunes escoles gestionades per l'Estat francès a Catalunya Nord

La Bressola lamenta les dificultats que pateix l'ensenyament del català en algunes escoles gestionades per l'Estat francès a Catalunya Nord

En un comunicat penjat a la seva pàgina web, l'Associació La Bressola lamenta les dificultats que pateix l'ensenyament del català en algunes escoles gestionades per l'Estat francès a Catalunya Nord aqueixa reentrada. Concretament, al Voló és previst el tancament d'una classe bilingüe i al col·legi de Portvendres i als liceus d'Argelers i Prada s'han programat classes de català que no faciliten l'aprenentatge dels alumnes. La Bressola deplora que se produeixi aqueixa situació i dona suport a les famílies i els alumnes d'aqueixos centres escolars.

La Bressola creu que tothom qui ho vulgui ha de poder aprendre el català i exigeix a les institucions locals i estatals que garanteixin l'ensenyament de la llengua pròpia de Catalunya Nord. L'Associació recorda que el patrimoni cultural català i el sentiment i els valors de catalanitat són presents i formen part del quotidià i de la identitat dels ciutadans de Catalunya Nord. Per aqueix motiu, s'ha de donar suport a l'ensenyament del català i posar els recursos necessaris perquè això sigui possible.

Com a xarxa d'escoles associatives, La Bressola constata que la demanda d'escolarització en català continua creixent a Catalunya Nord i que les famílies s'interessen cada vegada més per l'aprenentatge de la llengua catalana.

14/09/2022 Llengua

1976 Obre les portes a Perpinyà la Bressola Llibertat.cat 16/09/2022

1976 Obre les portes a Perpinyà la Bressola

1976 Obre les portes a Perpinyà la Bressola, la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya-Nord

16/09/1976 Tal dia com avui

1976 Obre les portes a Perpinyà la Bressola, la primera escola catalana dels temps moderns a la Catalunya-Nord

La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles privades que practiquen l'immersió lingüística en català a l'Estat Francés, a les comarques de la Catalunya del Nord.

El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpinyà) el setembre del 1976. Posteriorment hom n'ha obert altres al Vernet (Perpinyà), Nils, Prada, El Soler i Sant Esteve del Monestir.

Des de l'any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys. El 2005 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals (El Soler) era el primer que impartia, des del 2003, l’ensenyament secundari en català a França. Amb 7 centres d'educació infantil i un col·legi d'educació mitja uns 600 estudiants hi estan escolaritzats en l'actualitat.

Juntament amb La Calandreta, Diwan, les Seaska i les escoles ABCM, forma una confederació d'escoles bilingües a França.

La consellera Vilagrà inaugura el nou centre d’educació secundària de La Bressola... Govern.cat 16/09/2022

LaconselleraVilagràinauguraelnou centred'educaciósecundàriadeLa BressolaaCatalunyaNord

Al’acteaCanetdeRosselló,laconselleradelaPresidènciahareiteratelfermcompromís delgoverndecontinuarcol·laboranteneldesenvolupamentdel’ensenyamentdelcatalàa CatalunyaNord

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha participat en la inauguració institucional del Col·legi La Bressola – Mas Rosselló, a Canet de Rosselló aquest divendres on ha reiterat el compromís ferm del govern de continuar col·laborant en el desenvolupament de l’ensenyament del català a Catalunya Nord i de donar “una prioritat absoluta aladefensa delcatalàilaseva protecció i preservació”. A l’acte institucional d’inauguració, la consellera Vilagrà ha definit l’obertura del nou Col·legi La Bressola com a una “molt bona notícia” i ha agraït l’Associació Amics - La Bressola la seva feina per “mantenir viva la llengua catalana a la Catalunya Nord i afavorir la seva recuperació lingüística i també la de la cultura catalana”.La titular de la Presidència també ha agraït els 1.100 alumnes de La Bressola, les seves famílies i a

tot el professorat i equips directius el fet de mantenir “els vincles amb la identitat catalana”i ha manifestat que són “persones com vosaltres que manteniu viva la culturacatalanaala CatalunyaNord”.

A Canet de Rosselló, la consellera també ha ressaltat l’intercanvi entre alumnat català del nord i del sud com a fet diferencial de les escoles La Bressola:“joves que interactuen més enllà de les fronteres, amb una clara visió europeista”, ha dit. I ha destacat la llengua catalana “com a vincle i patrimoni compartit. Eix troncal de la nostra voluntat deserarreu delsPaïsos Catalans”.

El Col·legi La Bressola – Mas Rosselló va obrir les portes l’1 de setembre amb una quarantena d’alumnes repartits en una classe de sisena i una de cinquena i se suma als vuit centres d’ensenyament immersiu en català de l’Associació: La Bressola de Sant Galdric i La Bressola del Vernet a Perpinyà, La Bressola de Nyils, La Bressola de Prada, La Bressola del Soler, La Bressola de Sant Esteve, La Bressola de Pesillà i el Col·legi La Bressola - Pompeu Fabra. El nou col·legi d’educació secundària acollirà un centenar d’alumnes en els pròxims anys quan s’obrin les classes de quarta i tercera. En total, La Bressola compta aqueix curs 2022/2023 amb 1.100 alumnes a les aules. Paral·lelament, l’Associació La Bressola continua treballant en el projecte de Liceu al monestir del Vernet, a Perpinyà, un espai vital per al desenvolupament de l’ensenyament immersiu delcatalàaCatalunyaNord.

Canet-en-Roussillon / “La Bressola” : inauguration institutionelle du Col·legi du Mas... Ouillade 16/09/2022

Canet-en-Roussillon/ « La Bressola » : inauguration institutionnelle du Col.legi du Mas Roussillon

Inauguration institutionnelle du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló.

Ce vendredi 16 septembre 2022, La Bressola a inauguré le Col·legi La Bressola – Mas Rosselló, à Canet-en-Roussillon.

Une centaine de personnes étaient présents à cette manifestation institutionnelle pour découvrir la plaque du deuxième établissement d’enseignement secondaire immersif en dans le département des P-O. Après le discours d’ouverture du maire de Canet-en-Roussillon, Stéphane Loda, par ailleurs conseiller régional, déclarant sa fierté d’accueillir le nouveau centre de La Bressola sur la commune, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn, a souligné « l’importance d’ouvrir un nouveau collège » et a revendiqué « le modèle pédagogique en immersion linguistique de La Bressola ». Haydn se réjouit devant l’assistance que ce nouveau collège habite un ancien mas catalan et a assuré la municipalité de la préservation de ce patrimoine historique et culturel.

De plus, le président de La Bressola a appelé les institutions à augmenter l’offre d’apprentissage afin de favoriser l’usage du catalan dans tous les espaces publics. Haydn a remercié la municipalité de Canet-en-Roussillon « pour sa confiance et son soutien ainsi que pour son engagement envers la culture et la langue catalanes » La Conseillère de la présidence du Gouvernement de la Généralité de Catalogne (à Barcelone), Laura Vilagrà, a réaffirmé « l’engagement du gouvernement catalan à continuer en collaborant au développement

de l’enseignement du catalan en Catalogne Nord et, en particulier, au modèle pédagogique de La Bressola ». L’inauguration institutionnelle a réuni, de plus, un parterre d’élus politiques parmi lesquels figuraient, le 1er vice-président du Département et maire d’Elne, Nicolas Garcia, le conseiller régional délégué aux langues occitane et catalane, Benjamin Assié, le Délégué général de l’Association des maires, des adjoints et de l’Intercommunalité, Jean-Paul Billés, par ailleurs maire de Pézilla-la-Rivière, ainsi que le président de de la communauté Urbaine PerpignanMéditerranée Métropole (PMM), Robert Vila, maire de Saint-Estève. L’évènement comptait, également, avec la présence de nombreux représentants du monde culturel et associatif et s’est terminé par un cocktail servi par la mairie de Canet-en-Roussillon avec l’accompagnement musical de la Cobla Tres Vents

El Col·legi La Bressola – Mas Rosselló ouvre ses portes avec une quarantaine d’élèves… Le Col·legi La Bressola – Mas Rosselló a ouvert ses portes avec une quarantaine d’élèves de sixième et cinquième et rejoint les huit établissements scolaires immersifs : La Bressola de Sant Galdric et La Bressola del Vernet a Perpignan, La Bressola de Nyils, La Bressola de Prades, La Bressola du Soler, La Bressola de Saint-Estève, La Bressola de Pézilla-la-Rivière et el Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra. Le nouveau collège d’enseignement secondaire accueillera une centaine d’élèves d’ici deux ans lors de l’ouverture des classes de quatrième et de troisième. Au total, La Bressola a démarré cette année scolaire 2022/2023 avec 1 100 élèves dans ses classes. Aussi, l’Association La Bressola continue à travailler pour faire aboutir le projet du lycée au monastère du Vernet, à Perpignan, « un espace indispensable au développement de l’enseignement immersif catalan en Catalogne Nord ». Tout cela s’est déroulé le jour du 46e anniversaire des écoles catalanes La Bressola et de la journée internationale de l’Escola Catalana. Per molts anys i mainatges ! Avui i demà, l’escola en català

Inauguration institutionnelle du Col·legi La Bressola – Mas Rosselló

17 septembre 2022

Ce vendredi 16 septembre, La Bressola a inauguré le Col·legi La Bressola –Mas Rosselló, à Canet de Rosselló. Une centaine de personnes étaient présents à cette manifestation institutionnelle pour découvrir la plaque du deuxième établissement d’enseignement secondaire immersif en Catalunya Nord.

Après le discours d’ouverture du Maire de Canet de Rosselló, M Stéphane Loda, déclarant sa fierté d’accueillir le nouveau centre de La Bressola sur la commune, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn, a souligné l’importance d’ouvrir un nouveau collège et a revendiqué le modèle pédagogique en immersion linguistique de La Bressola. Haydn se réjouit devant l’assistance que ce nouveau collège habite un ancien mas catalan et a assuré la municipalité de la préservation de ce patrimoine historique et

culturel.

De plus, le président de La Bressola a appelé les institutions à augmenter l’offre d’apprentissage afin de favoriser l’usage du catalan dans tous les espaces publics. Haydn a remercié la municipalité de Canet de Rosselló pour sa confiance et son soutien ainsi que pour son engagement envers la culture et la langue catalanes. La Consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat, Mme Laura Vilagrà, a réaffirmé l’engagement du gouvernement catalan à continuer en collaborant au développement de l’enseignement du catalan en Catalunya Nord et, en particulier, au modèle pédagogique de La Bressola.

L’inauguration institutionnelle a réuni, de plus, un parterre de politiques et d’élus parmi lesquels figuraient, le 1er Vice-président du Département, M Nicolas Garcia, le Conseiller Régional délégué aux langues occitane et catalane, M Benjamin Assié, le Délégué Général de l’Association des Maires et des Adjoints, M Jean-Paul Billès, et le Président de Perpignan Méditerranée Métropole, M Robert Vila. L’évènement comptait, également, avec la présence de nombreux représentants du monde culturel et associatif et s’est terminé par un cocktail servi par la Mairie de Canet de Rosselló avec l’accompagnement musical de la Cobla Tres Vents.

El Col·legi La Bressola – Mas Rosselló ouvre ses portes avec une quarantaine d’élèves

Le Col·legi La Bressola – Mas Rosselló a ouvert ses portes avec une quarantaine d’élèves de sixième et cinquième et rejoint les huit établissements scolaires immersifs : La Bressola de Sant Galdric et La Bressola del Vernet a Perpinyà, La Bressola de Nyils, La Bressola de Prada, La Bressola del Soler, La Bressola de Sant Esteve, La Bressola de Pesillà et el Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra. Le nouveau collège d’enseignement secondaire accueillera une centaine d’élèves d’ici deux ans lors de l’ouverture des classes de quatrième et de troisième. Au total, La Bressola a démarré cette année scolaire 2022/2023 avec 1.100 élèves dans ses classes.

Aussi, l’Association La Bressola continue à travailler pour faire aboutir le projet du Lycée au monastère du Vernet, à Perpinyà, un espace indispensable au développement de l’enseignement immersif catalan en Catalunya Nord.

Tout cela s’est déroulé le jour du 46e anniversaire des écoles catalanes La Bressola et de la journée internationale de l’Escola Catalana. Per molts anys i mainatges !

Avui i demà, l’escola en català !

Canet-en-Roussillon: La Bressola a inauguré son collège L’Indépendant 20/09/2022

Canet-en-Roussillon : La Bressola a inauguré son collège

C’est dans un ancien mas catalan que La Bressola s’est installé. Tout un symbole.Une centaine de personnes était présente à l’inauguration de La Bressola. Une manifestation institutionnelle pour découvrir la plaque du deuxième établissement d’enseignement secondaire immersif en Catalogne nord.

Laura Vilagrà, Stéphane Loda et Joan Sebastià Haydn ont dévoilé la plaque. Photo La Bressola

De nombreux élus locaux étaient présents.Photo Bressola

Education, Canet-en-Roussillon

Après le discours d’ouverture du maire Stéphane Loda, déclarant sa fierté d’accueillir le nouveau centre de La Bressola dans la commune, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn, a souligné l’importance d’ouvrir un nouveau collège et a revendiqué le modèle pédagogique en immersion linguistique. De plus, il s’est réjoui devant l’assistance que le nouveau collège se soit installé dans un ancien mas catalan et a assuré à la municipalité de la préservation de ce patrimoine historique et culturel.

Le président de La Bressola a appelé les institutions "à augmenter l’offre d’apprentissage afin de favoriser l’usage du catalan dans tous les espaces publics".

La conseillère de la présidence du gouvernement de la Generalitat, Laura Vilagrà, a réaffirmé l’engagement du gouvernement catalan "à collaborer au développement de l’enseignement du catalan en Catalogne nord et, en particulier, au modèle pédagogique de La Bressola".

L’inauguration a réuni un parterre de politiques et d’élus* ainsi que de nombreux représentants du monde culturel et associatif et s’est terminée par un cocktail servi par la ville, avec l’accompagnement musical de la cobla Tres vents.

* Le premier vice-président du Département, Nicolas Garcia, le conseiller régional délégué aux langues occitane et catalane, Benjamin Assié, le délégué général de l’Association des maires et des adjoints, Jean-Paul Billès et le président de Perpignan Méditerranée métropole, Robert Vila.

CORRESPONDANT

Pablo Bonat: «Hi ha una visió folkloritzada de la Catalunya Nord» NacióDigital 24/09/2022

Pablo Bonat: «Hi ha una visió folkloritzada de la Catalunya Nord»

El professor i activista analitza la realitat nord-catalana en els 40 anys de l'Associació Arrels i descriu una societat "que va més enllà dels nens que van a La Bressola, el rugbi de la USAP o els gitanos de Sant Jaume que parlen català"

Pablo Bonat. | P.B.

S'ha inaugurat a l'Espai Avinyó de Barcelona l'exposició 40 anys d'Arrels, 40 anys d'un país: Catalunya Nord, que vol ser un retrat del territori al llarg d'aquests anys. La mostra es pot veure fins al 14 d'octubre i permet conèixer com ha canviat la Catalunya Nord en aquest temps i la tasca feta des de l'associació Arrels i la seva ràdio en la defensa de la llengua i la cultura catalana.

Pablo Bonat és un d'aquests activistes que ha contribuït a canviar la realitat. Membre de la junta de l'entitat i professor a les Fileres Bilingües, una línia de primària i secundària a l'escola pública francesa, Bonat conversa amb NacióDigital per fer una radiografia de la situació cultural, social i

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 24 de setembre de 2022 a les 18:00 |

política d'un bocí de la terra catalana que encara desconeixem força des del sud.

- Què han significat aquests 40 anys de l'associació Arrels i què vol explicar l'exposició?

- L'objectiu de l'exposició és fugir de fer un selfie o autopromoció, i fer un retrat col·lectiu per fer entendre el país de manera global. Es vol oferir una visió que no sigui només la de la situació lingüística i cultural sinó d'explicar el país en el pla econòmic, social i polític. I fent-ho reivindicant el paper fet a la ràdio. La mostra s'acompanya de codis QR que ens envien a uns documents d'arxiu amb emissions de l'època. Per cada any es desenvolupa un tema principal que doni una imatge transversal del país i s'entra en petits temes secundaris.

- I el balanç de tots aquests anys de Ràdio Arrels?

- Som una ràdio consolidada que ja forma part amb normalitat del panorama mediàtic nord-català i dues escoles públiques que funcionen i que persisteixen en la tasca de transmetre la llengua a les noves generacions de nord-catalans. I sobretot, amb el relleu que es va produint a l’associació amb l’entrada al Consell d’administració d’antics alumnes i d’alguns pares i mares actuals que aporten noves perspectives amb la visió i l’experiència dels membres històrics que l’han fet arribar on és ara.

- Si hagués de fer un resum de com ha evolucionat la societat nord-catalana en els darrers quaranta anys, què destacaria?

- El més rellevant del que ha passat és veure que l'associació Arrels es crea en un moment en què l'autoodi era molt present, la manca de prestigi la llengua era evident, i 40 anys després vivim un moment en què la llengua té ara molt més prestigi. Ho hem vist en la tasca de Ràdio Arrels, però també de moltes altres entitats del territori.

- Hi ha un debat intens al sud sobre l'estat de salut del català. La situació de la llengua a la Catalunya Nord permet ser optimista?

- A mi m'agrada ser optimista, però cal ser realista amb el context que vivim aquí. Un context en el qual semblaria que un projecte com Ràdio Arrels no es podria desenvolupar amb normalitat. A l'emissora, si intervé algú del país, no se li dona la paraula si no parla en català. Hi ha gent que s'ha enfadat, però hem vist casos de gent que amb molta voluntat, poc a poc, ha anat agafant confiança i han anat participant.

- No entrevisten un alcalde nord-català, posem per cas, si no parla en català?

- Exacte. Es busca sempre algú que el parli. En un cas així, es busca algú de l'equip de govern que el

parli. Perquè si es fa l'excepció amb algú, s'ha de fer amb tothom. Es fan excepcions. Fa uns dies, es va entrevistar el president de l'organisme estatal que regula el funcionament de les ràdios, i va intervenir en francès perquè no és del país. El mateix passa quan s'entrevista un artista de pas pel territori.

- Quina audiència té?

- És complicat perquè els estudis d'audiometria costen molts diners. Però actualment estem en uns 55.000 oients regulars setmanals. Eren dades remarcables i fan d'Arrels una de les ràdios associatives més escoltades de l'Estat. Amb molt d'impacte a nivell de xarxes socials. Per contra, el percentatge de coneixement de la ràdio per part de la població de Catalunya Nord tendeixen a ser del voltant del 30%. Vol dir que tenim molta feina a fer i molt nínxol de mercat per créixer.

- Com està el català a l'escola?

- Malauradament, el català encara és una llengua minoritària i minoritzada. Més minoritzada que minoritària. Tenim l'APLEC, que és una associació per l'ensenyament del català que proposa un sistema d'intervenció de la llengua a l'escola pública. És el que arriba a més alumnes, amb una hora setmanal aproximadament en classes on el català no hi és present. Aquest curs 2022-23 han entrat a més de quaranta classes noves. Després tenim La Bressola, a l'ensenyament privat, que té un sistema immersiu. Hi ha el model d'Arrels, a l'escola pública, amb un model que acumula totes les hores de català en el que seria l'equivalent del vostre P3 a segon curs. A partir del tercer de primària, el francès va entrant a classe i acaba compensant les hores de català. Però la llengua vehicular és el català i les festes es fan en català. L'altre model que hi ha és el de les Fileres Bilingües, dins de l'ensenyament públic.

- Que és on vostè és professor.

- Jo soc professor de les Fileres Bilingües, amb una línia de primària i secundària a l'escola pública francesa. En la primària hi ha paritat horària en català i francès, i a secundària es fan tres hores en català a la setmana més una o dues disciplines no lingüístiques, com poden ser matemàtiques o història. Soc funcionari de l'Estat francès amb una especialitat en llengua catalana i història. És una modalitat d'ensenyament en català que potser no es coneix al sud.

- S'ha produït algun canvi en l'actitud de la classe política francesa respecte a la llengua?

- Crec que vivim un moment interessant en aquest sentit. Darrerament, es va posar en marxa l'Oficina Pública de la Llengua Catalana. Era l'únic territori de l'Estat amb llengües minoritzades que

no tenia un organisme així. És un organisme que reuneix el ministeri d'Educació, la regió, el departament dels Pirineus Orientals, la ciutat de Perpinyà, la Universitat de Perpinyà i un sindicat de municipis per a la promoció de les llengües catalana i occitana.

- La creació d'aquesta Oficina és un fet tan rellevant?

- Suposa un canvi, ni que sigui a nivell de declaracions d'intencions. Hi ha qui diu que és una reacció a les protestes que es van produir contra el nou nom de la regió, Occitània. És una manera de compensar. Ara s'ha presentat un acord marc en què totes aquestes institucions que formen l'Oficina s'han compromès que d'aquí a deu anys el català sigui present en tots els àmbits. Però ara s'ha de concretar el com. Perquè sempre, de manera sibil·lina, hi ha dificultats. Ara mateix, hem vist una aula bilingüe que tanca a una escola del Voló, problemes de secundària a diversos llocs com als liceus d'Argelers i Prada, trobem directors de liceus que posen problemes per inscriure els nens... És una batalla permanent.

- A França, el Consell Constitucional també és actiu... Va retallar la llei Molac que obria la porta a la immersió. Com ha evolucionat aquest tema?

- El govern ha intentat salvar la situació i regular les diverses formes d'ensenyament de les llengües anomenades regionals. Esperem que es defineixin els models i que el nostre projecte quedi preservat.

- El fet de tenir durant un temps un primer ministre com el nord-català Jean Castex es va notar?

- Hi ha qui diu que va ser ell qui va gestionar l'intent de salvar la llei després de la decisió del Consell Constitucional. Va demostrar certa sensibilitat, parla català. Però, realment, en el que és el dia a dia, no serà qui ens salvarà. La batalla al final és el prestigi social de la llengua. És en el terreny del prestigi on es jugarà la batalla.

- Amb la feina d'Arrels i de tot el teixit associatiu en favor de la cultura catalana, s'ha d'haver notat una represa de la llengua.

- El que sí que s'ha produït és generar gent que té la capacitat de parlar la llengua. Una altra cosa és com s'incideix en el seu ús.

- Quins clixés falsos arrossega la realitat nord-catalana?

- Hi ha una visió incompleta, folkloritzada. Durant molts anys el que interessava de la realitat nord-

acatalana era el mite dels gitanos com a únics que parlaven català, el rugbi de la USAP, La Bressola com a darrera esperança i Pere Codonyan. Més enllà d'això hi havia un desconeixement absolut. Ja no es tracta que fossin falsos o no, sinó que donaven una visió absolutament esbiaixada. Moltes vegades es té una visió que només passa per la qüestió lingüística i cultural. El que no permet altres aspectes que tenen lloc aquí i us les perdeu al sud. Com si de la Catalunya Nord, el sud només li interessen les coses que pot entendre.

- Quines altres coses s'han de posar en valor més enllà del rugbi i La Bressola?

- Per exemple, ara fa quinze dies, hi ha hagut la reentrada escolar i al sud s'ha informat de tants i tants alumnes a La Bressola i Arrels. Però al costat hi ha hagut problemes en diversos llocs, amb pares tancats perquè no els tanquin les aules dels seus fills. Es desconeixen les Fileres Bilingües que formen part d'aquesta realitat plena de matisos, que és la de la Catalunya Nord. En l'àmbit laboral hi ha conflictes. En aquests moments, tenim una vaga a finals de mes a la funció pública per la pèrdua de valor adquisitiu. Sempre hi ha elements de l'actualitat que passen sistemàticament desapercebuts al sud. S'han commemorat els 60 anys dels Acords d'Evian que va posar fi a la Guerra d'Algèria. Un tema que toca directament el País Valencià, amb tots els pied-noirs que van arribar a la Catalunya Nord venint d'Algèria però nascuts al País Valencià. Evian és un tema encara candent aquí i pot donar una imatge diferent d ela Catalunya Nord.

- Vist des del sud, impacta el fet d'un Perpinyà en mans del Front Nacional. Com es pot explicar aquesta realitat?

- En això dels llocs comuns, també hi ha això de l'extrema dreta. Si parlem en termes mediàtics, Perpinyà és el centre d'atenció quan té un batlle d'extrema dreta. Però en les eleccions departamentals del 2021, si l'extrema dreta no guanya, deixa de tenir cobertura. Em sembla important tenir una visió de com van les eleccions també quan no guanya l'extrema dreta. És important tenir tot el trenca-closques de la realitat nord-catalana més enllà dels nens que van a La Bressola, el rugbi de la USAP o els gitanos de Sant Jaume que parlen català. Aquests gitanos també estaria bé apropar-nos-hi per veure com viuen, qui són, què fan, saber com està el barri de Sant Jaume, farcit de plans urbanístics.

- Però per què ha fet tantes arrels l'extrema dreta?

- Crec que un factor a tenir en compte és un sentiment de deixadesa dels poders públics envers el territori. També es dona el fet que s'ha provat tot políticament. A Perpinyà durant molts anys va governar la dreta amb una dinastia com els Alduy. Al departament, l'esquerra, amb el Partit Socialista

i el Partit Comunista, governa de fa uns anys en una fórmula bastant excepcional. Actualment, l'esquerra també governa la regió. A l'Estat hi ha el centre dreta de Macron. I hi ha la voluntat de buscar noves propostes.

- El fet que l'extrema dreta acabi governant pot servir també perquè es demostri la seva ineficàcia?

- Aquesta visió l'hagués comprada fa tres anys. Però ara ja no. És una evidència que el cordó republicà ha saltat pels aires. En el cas del Front Nacional a Perpinyà, als anys 80 va haver-hi una primera onada forta, van arribar al govern en algunes localitats, va haver-hi casos de corrupció, van protagonitzar polèmiques sobre els jueus i van derrapar. En el cas de Perpinyà, ara veig que tenen molt clar quin és el marc cultural i els referents que han de tocar. Com en el tema religiós, en què parlen en nom de la laïcitat i la República, però van colant aspectes del catolicisme. No veig tan fàcil que se'ls pugui fer fora de l'Ajuntament. Així com abans deia que era relativament optimista sobre la llengua, en l'extrema dreta soc bastant pessimista. A més, hi ha un altre factor: l'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, participa regularment en els platós de televisió amb el seu pin de la ciutat. I això, per un territori de la perifèria, tenir un polític que és vicepresident del Front Nacional té impacte.

- L'esquerra governa el departament.

- Sí, i la vicepresidència la té l'alcalde d'Elna, Nicolas Garcia, del PCF. És algú que ha fet bona feina a Elna. Ha recuperat la memòria de la Maternitat i ha fet una tasca positiva també en el terreny de la catalanitat. Per cert, un fet important és que l'Ajuntament d'Elna ha aprovat en el seu ple la possibilitat d'expressar-se en català, decisió que el govern vol portar als tribunals. El de Cornellà de la Ribera ha fet el mateix. Això lliga amb el que deia abans del prestigi de la llengua. El català ja no és la llengua del pagès, com es deia despectivament, que no serveix per progressar. Però s'ha d'intentar combinar optimisme i realisme.

- Com està afectant la crisi global a la Catalunya Nord? Hi ha un fet diferencial dins del context del sud d'Europa?

- No parlaria de fet diferencial, però sí que és un departament amb unes taxes de pobresa cròniques, de les més pobres de l'Estat francès. Unes taxes que solen estar entorn del 20%, amb molta economia submergida. Sant Jaume és un dels barris més pobres de l'Estat. Prop d'un 60% de les llars depenen d'un ajut estatal per arribar a final de mes.

- Això és moltíssim.

- També cal tenir en compte una cosa perquè això salta a la vista. El sistema d'ajudes és aquí més

extens. Jo puc tenir una ajuda a casa tenint un sou de professor. La dada no s'ha d'interpretar des de la perspectiva del sud

Canet-en-Roussillon – Le pacte d’”amistat” a été signé avec Sant Feliu de Guíxols L’Indépendant 26/09/2022

Canet-en-Roussillon - Le pacte d’ "amistat" a été signé avec San Feliu de Guíxols

Politique, Canet-en-Roussillon

Publié le 26/09/2022 à 22:51

Dernièrement, Stéphane Loda et Carles Motas, les deux édiles, ont signé le pacte d’amitié liant les deux communes.

L’initiative est venue de la municipalité canétoise qui, pour confirmer sa volonté de réinscrire Canet dans la catalanité, a souhaité tisser des liens avec une commune de Catalogne sud. La recherche de la commune a été confiée à Max Tibac, élu chargé du jumelage.

Son choix s’est porté sur San Feliu de Guíxols, une commune de 20 000 habitants qui présente beaucoup de similitudes avec Canet : patrimoine, port, nautisme, tourisme, etc.

Deux équipes prêtes à collaborer. Photo R. D.

La prise de contact entre les deux communes a été très rapide et efficace. Une véritable relation d’amitié s’est tissée en quelques mois.

Stéphane Loda a déclaré que les deux communes sont sur le même territoire quand bien même une frontière d’état les sépare. La proximité entre les deux va permettre la mise en place de véritables actions. Carles Motas s’est montré très touché par cet intérêt de Canet pour la catalanité et il estime lui aussi que ce pacte naturel ne pourra qu’enrichir mutuellement les deux communes.

D’ores et déjà, divers échanges entre les deux communes sont prévus : sportifs, culturels, jeunesse.

Pour commencer, le vendredi 21 octobre prochain, Canet va recevoir une délégation d’aînés de San Feliu qui viendront visiter la ville et rencontrer leurs homologues des associations Vivre à Canet et Canet accueil.

La matinée s’est conclue par une visite du nouveau collège de la Bressola au mas Roussillon qui a confirmé à la délégation de San Feliu l’intérêt porté par la municipalité canétoise à la langue et à la culture catalane.

Respaut Didier

La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord

Alumnes més grans que interactuen amb els més petits i un acompanyament lingüístic constant dels mestres són dues de les claus del mètode, que pot ser útil a la resta del país

28.09.2022 - 21:40 |

“Un, dos, tres, la xarranca. Un, dos, tres, a peu coix…” Unes nenes salten a la corda. Jocs infantils, xivarri, corredisses i xisclets. Un pati com qualsevol altre a primer cop d’ull, un microcosmos força especial si ens parem a mirar (i escoltar) més detingudament.

Som a Prada, la capital de la comarca del Conflent. Un municipi d’uns sis mil habitants en què l’ús social del català és molt feble. Però al pati de la Bressola és pràcticament l’única llengua que es parla. Alguns infants diuen algunes paraules en francès, especialment els més

Clara Ardévol Mallol Albert Salamé (fotografies)

petits, però les dinàmiques de joc i la influència dels més grans retornen ràpidament l’espai al català.

Com s’hi ha fet tan present la llengua, si la gran majoria d’aquests infants tenen pares francòfons? Com s’aconsegueix una immersió total en un ambient tan poc favorable? Els conceptes clau són intervenció i verticalitat. I, sobretot, fer de la llengua el pal de paller constant, des de l’espai més important al detall més petit. De la classe de matemàtiques a la corda de saltar.

Els professors també juguen

Al pati, especialment durant els primers minuts, els professors –no hi ha monitors–s’encarreguen de començar i dinamitzar la majoria de jocs. Ha estat una professora que ha agafat la corda de saltar i ha començat a cantar. Al sorral, una altra mestra és asseguda amb nens d’edats diverses. Gràcies al joc va anticipant les paraules abans que ells les diguin: “sorra”, “pala”, “galleda”… I va repetint en català tot allò que un infant molt petit diu en francès. “Hi ha molts jocs i mots que saben en francès. Si no hi hagués un adult a l’inici donant paraules, acabarien canviant la llengua”, explica Martina Montagne Sansa, la directora de l’escola. “Els professors anticipen el vocabulari en català abans que el nen el faci servir, o fins i tot abans que el sàpiga, en francès.”

A banda l’activitat que facin amb la mainada, els professors sempre han de tenir activat el circuit paral·lel de pensar en llengua. “Fins que no sentim la llengua a tot arreu anem a mil. Tu al pati hi podries estar amb el cafè i només vigilant, però no pots demanar als mainatges més grans d’estirar la llengua si tu no ho fas”, diu la directora.

La verticalitat: una llengua que passa de grans a petits Sense sortir del sorral, ens trobem la Lilou, de nou anys, que juga amb un nen de sis i una nena de tres. “M’agrada jugar amb els petits”, explica. Aquest és un altre tret particular: la naturalitat amb què es relacionen nens de diverses edats a tots els espais. L’escola de Prada acull alumnes de dos anys a onze i les classes s’organitzen per cicles, que inclouen infants de tres anys diferents. És una dinàmica habitual a les escoles rurals, però en els centres de la Bressola es pot veure també als municipis més grans. La clau d’aquesta pràctica –a banda la reducció de la conflictivitat, la creació d’un ambient familiar i el traspàs de coneixement– és, novament, la llengua. El mestre és el primer referent, però els alumnes més grans també tenen la missió d’ensenyar el català als més petits i als qui acaben d’arribar.

Aquesta verticalitat no cal forçar-la gaire, però al principi es fan servir alguns mètodes. Per exemple, es fan parelles lingüístiques, un nen més gran és el “padrí” referent del petit. Al setembre, quan molts alumnes tenen el català una mica més rovellat perquè han passat bona part de les vacances parlant francès, els alumnes més veterans comencen uns quants dies abans i preparen l’acollida de la resta. La Cerise, de nou anys, sembla que ho veu clar: “He parlat amb la Lia, que és nova, per saber si coneixia tothom del cicle 3. Quan diu un mot en francès, l’hi dic en català, com als petits.”

Un espai en què aquesta verticalitat es fa especialment evident és el menjador, on petits, grans i professors s’asseuen de manera intercalada. Els professors proposen alguns temes de conversa i els grans tenen cura dels petits, els ajuden a servir-se i a tallar el menjar i també els tradueixen paraules. “Aigua, es diu aigua. Got, es diu got. Cabell, es diu cabell…”, va repetint la Gemma a la Lina.

Que els grups no siguin homogenis és clau. “Tres mainatges han passat les vacances junts perquè les famílies són amigues. S’han passat l’estiu parlant francès i aquí hem detectat que ràpidament passen al francès entre ells. A l’hora de jugar els hem separat dues setmanes, i ho han entès. Hem hagut de parlar amb les famílies per a explicar-los que no és pas cap càstig, sinó que han de jugar uns quants dies amb els altres per a tornar a la llengua. Les famílies ho han entès perfectament.”

Educació per projectes, però sense perdre el català A les escoles del sud s’ha pogut comprovar que l’educació per projectes de moment no ha ajudat a mantenir la llengua a l’aula, perquè, quan s’agrupen uns quants alumnes, el castellà encara es fa més present. A la Bressola defensen molt aquest mètode pedagògic, però amb una intervenció del mestre perquè la llengua no es perdi. Reformulen, tradueixen i fan repetir allò que un infant pot dir en francès, no el deixen tot sol parlant en francès sense cap ajuda. També per això els grups es formen amb alumnes d’edats diferents i mai posant junts dos alumnes nous.

“Si una activitat no beneficia la llengua, no la farem, en buscarem una altra. La llengua és l’eina, però també l’objectiu. No pots fer grups i no haver anticipat què han de dir, quins mots els mancaran”, diu Olatz de Bilbao, directora pedagògica. “Si has fet grups i veus que es va perdent la llengua, els crides l’atenció i fas dos minuts de classe magistral. Recuperes la llengua, i tornes a l’altra dinàmica.”

Ho veiem a la Bressola de Sant Esteve, que funciona de manera molt semblant a la de Prada, però en un context més urbà. La mainada, entre quatre anys i set, prepara un projecte sobre la mar Mediterrània que presentarà a la Bressolada d’enguany. És una de les festes que aprofiten per a dur el català de l’escola cap a l’entorn, com també es fa per Nadal, per la Castanyada, per Carnestoltes o els dies de mercat. En la preparació del projecte, una nena més gran n’ajuda una de petita amb una paraula que no troba, però també és la mestra qui ajuda a reformular les frases del francès al català: “Es diu hem acabat”, fa repetir Esther Franch, la directora, a un alumne.

Expressar-se en veu alta i compartir coneixements i vivències es fomenta constantment. Les classes comencen amb el Bon Dia, un espai en què els infants expressen qualsevol cosa que tinguin ganes d’explicar, mentre professors i alumnes els fan preguntes i els ajuden amb l’expressió oral. Avui, a Sant Esteve, unes nenes han explicat que volen fer un conte amb mandales. “Ara van sobre temes segurs, vocabulari que coneixen, perquè és el setembre. Si no saben dir-ho en català juguem a les endevinalles, per no haver de recórrer al mot en francès: ‘Explica’m com és, per a què ho fas servir, si és un objecte, un lloc… I al final un escriu una frase a la pissarra i la corregim”, explica Esther Franc. “I posem atenció també en la fonètica: quan aprenen a dir la r fem una festa!” El divendres els més petits també presenten les seves joguines amb una dinàmica semblant.

Però la feina en grup i l’expressió oral és present a totes les edats. Avui a classe de matemàtiques en Tao ajuda la mestra a explicar la lliçó verbalitzant què fa, mentre els companys, també intercalats per edats, li van fent preguntes, mai en francès. “Al cicle 3 el català ja és tan present que no he de fer gaire cosa en aquest sentit, surt natural. Pel que fa a la llengua tenim la feina feta”, explica Ana Sánchez, la mestra, mentre en Tao assenteix. Ambdós acaben comentant que les classes de francès també les fan en català.

Als centres de Secundària de la Bressola també hi ha verticalitat, però la intervenció s’ha de fer d’una altra manera. “Busquem coses per les quals tenen interès. La música en català, a la

qual no tenen accés, les sèries de TV3, acompanyament en problemes d’acceptació, relacionals…”, diu Olatz de Bilbao. El problema, però, és que de moment la Bressola encara no té Liceu, i per tant els darrers anys de Secundària s’han de fer en escoles no immersives.

Una llengua de vida, no d’imposició

A Catalunya Nord el català es va arrencar de les escoles amb cartells de “Sigueu nets, parleu francès” i jocs cruels que assenyalaven els infants. Amb aquesta ferida encara oberta al territori, tenen molt clar que la imposició no és mai un camí. “No ho fem amb repressió, sinó amb acompanyament. No els diem ‘no parleu francès’, sinó ‘Aquest mot no el sabeu? Busquem-lo’”, explica Martina Montagne Sansa.

L’objectiu és crear una llengua de vida, no tan sols una llengua d’aula. “Els tornem una llengua que és seva, però que no tenen”, diu Olatz de Bilbao. “Reproduïm l’estructura familiar perquè hi hagi un vincle, perquè se l’estimin. Hi ha alumnes que diuen que tenen dues llengües maternes, la de casa i la d’escola.” De fet, això és especialment important en un context en què el francès és a tot arreu. “L’estratègia principal és que els surti més ‘car’ parlar en francès i després fer la traducció que no pas parlar directament en català. Forcem una situació fins a fer-la natural, però per aportar i ampliar. Si els nostres nins i nines surten d’aquí amb dues llengües i els altres amb una, no sé què imposem, són ells que imposen el monolingüisme.”

Un mètode que es podria aplicar a la resta del país? Per a aconseguir aquest clima catalanoparlant en indrets francòfons també és indispensable que els professors, que en el cas de la Bressola són del nord i del sud, tinguin una bona formació lingüística. “En la gent del sud ens trobem que cada vegada hi ha més interferència del castellà, i nosaltres no podem importar barbarismes”, explica la directora pedagògica. “En el procés de selecció, si una persona no té les competències lingüístiques no podem incorporar-la-hi. També tenim cursos de català per a millorar-lo. El primer any, a més, els mestres tenen un tutor que els fa seguiment.”

“He estat en escoles del sud en què no se sent un mot de català. ‘És que acaba d’arribar’. I què? Li has de donar les eines!”, diu sense embuts Olatz de Bilbao. “És com si nosaltres aquí ploréssim perquè el 90% dels nostres mainatges parlen francès a casa. A l’estat francès és impensable que un mestre faci faltes d’ortografia en francès. Al sud ens ho permetem, i va en contra de la dignitat lingüística. I els mots encara, el problema és que es toca l’estructura de la llengua.”

A la Bressola veuen molt clar que tots els mètodes d’intervenció, traducció i reformulació constants, verticalitat i exigència amb la llengua es podrien aplicar a totes les escoles dels Països Catalans. Però reconeixen que en moltes coses la situació no és comparable. “Aquí la politització del sud no la vivim”, diu la directora pedagògica.

Retornar la llengua dels avis Una particularitat important també és que els pares de la Bressola donen suport a aquest model. A l’escola expliquen que no és pas un centre privat, sinó associatiu. Els agradaria ser una escola pública, però fins ara ha estat impossible. Hi ha escoles, com Arrels, que són públiques i també fan una immersió total, però només poden fer-ho fins a certa edat. Les polítiques lingüístiques de l’estat francès encara no han fet possible un model públic immersiu més estès i a totes les edats. De moment, per tant, a la Bressola cadascú paga segons els seus ingressos, i això fa que hi hagi força varietat de famílies, també algunes d’immigrades. El

perfil de pare no és tan sols aquell que té família catalanoparlant i vol que el seu fill recuperi la llengua, també n’hi ha que volen que els nens acabin estudiant a Girona o Barcelona, o bé que els agrada el projecte pedagògic, o simplement que volen sumar als seus fills una altra cultura.

Molts s’acaben adonant més tard que és precisament gràcies a la llengua que la verticalitat i els projectes són possibles. En general, les famílies respecten sense dificultats que totes les comunicacions, tutories i reunions es facin en català, fins i tot si s’ha de parlar a poc a poc o traduint perquè no l’entenen. “Hi ha molts pares que han après la llengua després de portar els fills aquí. Fins i tot han acabat girant la llengua familiar. Hi ha pares que tenen la llengua pels avis, però que no l’utilitzen amb la mainada”, explica Olatz de Bilbao. “Hi ha molt complex i volem que aquesta generació vegi els mainatges orgullosos de parlar català al carrer.”

Per fer aquesta transició amb naturalitat, sempre es demana als pares que diguin “bon dia” i “adeu” als fills quan els deixen. És simbòlic, però important. Expliquen els més grans que, quan la llengua es començava a perdre, les mares parlaven català entre elles a la porta de l’escola i canviaven al francès quan saludaven els fills. Ara el català al territori malda per sobreviure, però, si més no en aquests casos, les criatures són les portadores d’una llengua que es va voler esclafar amb la vergonya i l’estigma.

Canet-en-Roussillon se repositionne dans la catalanité La Semaine du Roussillon 28/09/2022

Canet-en-Roussillon

catalanité

se repositionne dans la

Sebastià Vilanou i Poncet 28 septembre 2022 A la une, Territoires

Stéphane Loda, maire de Canet-en-Roussillon (Catalogne nord) et Carles Motas, maire de Saint Feliu de Guíxols (Catalogne sud) ont signé le 19 septembre un Pacte d’Amitié.

Le maire de Canet-en-Roussillon marque ainsi sa volonté de repositionner la ville dans la catalanité. L’accueil de la Bressola, dont l’inauguration avait lieu le 16 septembre, s’inscrit dans cette même démarche.

Ce pacte d’amitié unit à présent les deux communes, l’une au nord et l’autre au sud de la Catalogne. Les deux villes ont de nombreux points communs dans les domaines du sport, de l’économie du nautisme, de la formation et de la culture. Deux maires de même génération, enthousiastes à développer une collaboration régulière, à favoriser l’échange d’expériences et organiser des rencontres.

Comme indiqué dans le document officiel, les deux municipalités “s’engagent à favoriser les liens et à travailler ensemble sur les aspects d’intérêt commun afin de

Un pacte d'amitié est signé entre Canet-en-Roussillon et Sant Feliu de Guixols © Ville de Canet-enRoussillon

promouvoir la reconnaissance mutuelle et la relation entre les citoyens des deux villes”.

La première action sera une excursion pour les personnes âgées prévue le 21 octobre. Un accueil organisé en partenariat avec les deux associations canétoises Vivre à Canet et Canet Accueil.

P-O / La Bressola: deuxième phase du projet transfrontalier «le jouet et le genre»... Ouillade 29/09/2022

P-O/ La Bressola : deuxième phase du projet transfrontalier « le jouet et le genre » avec Figueres

Le Centre de Formació Professional Català (CFPC), La Bressola et le Museu del Joguet de Catalunya commencent la deuxième phase du projet transfrontalier sur le jouet et le genre

Durant le quatrième trimestre 2021, l’équipe de travail transfrontalier qui regroupe le Centre de Formació Professional Català (CFPC), La Bressola et le Museu del Joguet de Catalunya à Figueres (Espagne) a lancé le projet transfrontalier Jouets et genre : un projet éducatif avec la création d’une exposition itinérante sur l’espace catalan transfrontalier. L’objectif est de proposer des ressources éducatives autour du jouet et du genre à partir d’un travail de réflexion commune entre le CFPC, la communauté éducative de La Bressola et l’équipe du Museu del Joguet de Catalunya

Le projet vise à réaliser une exposition itinérante accompagnée de matériel didactique que le Museu del Joguet de Catalunya mettra à disposition, dans un premier temps, de tous les établissements scolaires La Bressola : les écoles de Sant Galdric et Vernet à Perpignan, de Pézilla-la-Rivière, Ponteilla-Nyls, Prades, Le Soler, et Saint-Estève, ainsi que les collèges du Pompeu Fabra au Soler et Mas Rosselló à Canet-en-Roussillon. Par la suite, à partir de l’année scolaire 2023-2024, toutes les écoles du département des Pyrénées-Orientales pourront disposer de cette exposition avant que cette offre soit extensible à tous les centres scolaires de tous les domaines linguistiques catalans, à savoir, Catalogne, Pays Valencien et Îles Baléares.

Il s’agit d’un projet conçu avec des retombées à court, moyen et long terme et qui ne s’arrêtera pas avec l’exposition dans les différents centres scolaires de part et d’autre de la frontière. Au contraire, cela marque le début d’une innovation culturelle et d’un projet d’apprentissage social.

Les actions du projet transfrontalier Jouets et genre

par ADMIN le Sep 29, 2022 • 18 h 37 min

La première phase du projet proposait une formation spécifique sur jouet et genre ainsi que la création de contenus puisés d’un travail effectué par des spécialistes du genre du Museu del Joguet et plus de 300 élèves et vingt enseignants de La Bressola La deuxième phase, qui commence dès à présent, prévoit la création du visuel de présentation avec la participation du dessinateur du Museu. Le coup d’envoi de cette exposition sera donné lors de son inauguration au Col·legi La Bressola – Mas Rosselló le 10 mars 2023, avant la postérieure itinérance dans tous les établissements scolaires. Ce projet s’inscrit dans le cadre des subventions pluriannuelles Eurodistrict pour le développement de la coopération sur l’espace catalan transfrontalier du département des Pyrénées-Orientales et la Generalitat de Catalunya (Barcelone).

Education: Deuxième phase du projet transfrontalier sur le jouet et le genre

Education: Deuxième phase du projet transfrontalier sur le jouet et le genre

30 septembre 2022

Durant le quatrième trimestre 2021, l’équipe de travail transfrontalier qui regroupe le Centre de Formació Professional Català (CFPC), La Bressola et le Museu del Joguet de Catalunya à Figueres a lancé le projet transfrontalier Jouets et genre : un projet éducatif avec la création d’une exposition itinérante sur l’espace catalan transfrontalier. L’objectif est de proposer des ressources éducatives autour du jouet et du genre à partir d’un travail de réflexion commune entre le CFPC, la communauté éducative de La Bressola et l’équipe du Museu del Joguet de Catalunya.

Le projet vise à réaliser une exposition itinérante accompagnée de matériel didactique que le Museu del Joguet de Catalunya mettra à disposition, dans un premier temps, de tous les établissements scolaires La Bressola : les écoles de Sant Galdric et Vernet à Perpinyà, de Pesillà de la Ribera, Nyils, Prada, el Soler, et Sant Esteve del Monestir, et les collèges du Pompeu Fabra au Soler et Mas Rosselló à Canet de Rosselló.

Par la suite, à partir de l’année scolaire 2023-2024, toutes les écoles de Catalunya Nord pourront disposer de cette exposition avant que cette offre soit extensible à tous les centres scolaires de tous les domaines linguistiques catalans, à savoir, Catalunya Sud, Pays Valencien et Îles Baléares.

Il s’agit d’un projet conçu avec des retombées à court, moyen et long terme et qui ne s’arrêtera pas avec l’exposition dans les différents centres scolaires de part et d’autre de la frontière. Au contraire, cela marque le début d’une innovation culturelle et d’un projet d’apprentissage social.

Les actions du projet transfrontalier Jouets et genre

La première phase du projet proposait une formation spécifique sur jouet et genre ainsi que la création de contenus puisés d’un travail effectué par des spécialistes du genre du Museu del Joguet et plus de 300 élèves et 20 enseignants de La Bressola.

La deuxième phase, qui commence dès à présent, prévoit la création du visuel de présentation avec la participation du dessinateur du Museu. Le coup d’envoi de cette exposition sera donné lors de son inauguration au Col·legi La Bressola – Mas Rosselló le 10 mars de 2023, avant la postérieure itinérance dans tous les établissements scolaires.

Ce projet s’inscrit dans le cadre des subventions pluriannuelles Eurodistrict pour le développement de la coopération sur l’espace catalan transfrontalier du département des Pyrénées-Orientales et la Generalitat de Catalunya.

Avec le soutien du Departament des Pyrénées-Orientales et de de la Casa de la Generalitat a Perpinyà del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

El Museu del Joguet portarà una exposicio a la Catalunya Nord sobre joguets i gènere

El Museu del Joguet de Catalunya portarà una exposició itinerant a la Catalunya Nord dins el projecte Joguets i gènere: un projecte de cocreació d’una exposició itinerant per a l’espai català transfronterer.

Es tracta de la segona fase del projecte que portarà la mostra amb materials didàctics associats a les escoles d'educació infantil i primària de Galdric i Vernet, a Perpinyà, de Pesillà de la Ribera, Nyils, Prada, El Soler, i Sant Esteve del Monestir, i els col·legis de

secundària Pompeu Fabra a El Soler i Mas Rosselló a Canet de Rosselló.

El projecte, que s’està desenvolupant en dos períodes bianuals (2021-2022 i 2022-2023), preveu la creació de l'exposició itinerant amb materials didàctics associats, comissariada per l’alumnat i el professorat de La Bressola i el Museu del Joguet de Catalunya amb la participació de les col·laboradores externes especialistes en gènere. Durant els dos darrers trimestres del curs 2022-2023 itinerarà pels nou centres i després, a partir del curs 2023-2024, el Museu del Joguet de Catalunya posarà l’exposició a l’abast, primer de la resta de centres educatius de Catalunya Nord, i posteriorment a tots els centres educatius de l’àmbit cultural català.

Primera fase

La primera fase del projecte va incloure una formació inicial i l’elaboració dels continguts de l’exposició a partir del procés de cocreació entre més de 300 alumnes i 20 docents de La Bressola i el Museu del Joguet de Catalunya a través de les col·laboradores especialistes en gènere. Els participants van reflexionar conjuntament sobre els temes i extreure les conclusions que van permetre establir els continguts que s’han de mostrar a l’exposició.

A partir d’aquests, es va elaborar el guió de l’exposició, que recull l’estructura i els textos d’àmbit, que va servir també per tal d’elaborar les il·lustracions. Per coordinar la feina es va crear un grup motor format per una trentena de mainatges, representants de cada una de les 15 classes participants, per una desena de mestres responsables del projecte, i per les especialistes de gènere. Així doncs, expliquen des del Museu del Joguet, el debat, la reflexió, les opinions i les idees circulaven de les classes al grup motor i del grup motor a les classes. D’aquesta manera, més enllà dels espais programats per al debat, el tema del projecte va arribar als patis, a les sortides, als poemes presentats als jocs florals, a les assemblees, als claustres... de cada escola.

A la segona fase, que ara s’inicia, se seguirà reflexionant sobre els temes recollits al guió. Durant diverses jornades de treball de

cocreació en les que participarà La Bressola i les especialistes de gènere i el dissenyador de l’exposició del Museu es realitzarà la conceptualització de disseny final de l’exposició. Així mateix, es crearan els materials didàctics associats a l’exposició a partir també d’un procés de cocreació. Finalment, es procedirà a la producció de l’exposició i de tots elsmaterials associats. El procés culminarà amb la inauguració de l’exposició, al Col·legi La Bressola – Mas Rosselló el 10 de març de 2023 i la posterior itinerància a la resta de centres de la Bressola.

El projecte va començar el darrer trimestre de 2021 quan es va constituir el grup de treball transfronterer format pel Centre de Formació Professional Català (CFPC), en col·laboració amb La Bressola, i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres i van iniciar el projecte Joguets i gènere: un projecte de cocreació d’una exposició itinerant per a l’espai català transfronterer. L'objectiu és la creació d’un recurs educatiu sobre joguets i gènere, com a resultat d’un procés de formació, de treball i de reflexió conjunt entre el CFPC, la comunitat educativa de La Bressola i l’equip del Museu del Joguet de Catalunya.

El projecte s’emmarca en les subvencions plurianuals Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals i actualment s’inicia la segona fase.

El museu al dia: inici de la segona fase del projecte Joguets i gènere: un projecte de... Museu del Joguet 30/09/2022

El museu al dia: inici de la segona fase del projecte Joguets i gènere: un projecte de cocreació d’una exposició itinerant per a l’espai català transfronterer

30/09/2022

Al darrer trimestre de 2021, es va constituir el grup de treball transfronterer format pel Centre de Formació Professional Català (CFPC), en col·laboració amb La Bressola i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres i van iniciar el projecte Joguets i gènere: un projecte de cocreació d’una exposició itinerant per a l’espai català transfronterer. Es tracta d’un projecte cultural inèdit d’innovació social i pedagògica, l’objectiu del qual és la creació d’un recurs educatiu sobre joguets i gènere, com a resultat d’un procés de formació, de treball i de reflexió conjunt entre el CFPC, la comunitat educativa de La Bressola i l’equip del Museu del Joguet de Catalunya.

El projecte, que s’està desenvolupant en dos períodes bianuals (2021-2022 i 2022- 2023), preveu la creació d’una exposició itinerant amb materials didàctics associats, comissariada per l’alumnat i el professorat de La Bressola i el Museu del Joguet de Catalunya amb la participació de les col·laboradores externes especialistes en gènere. Durant els dos darrers trimestres del curs 2022-2023 itinerarà pels nou centres (les escoles d’educació infantil i primària Sant Galdric i Vernet a Perpinyà, de Pesillà de la Ribera, Nyils, Prada, El Soler, i Sant Esteve del Monestir i els col·legis de secundària Pompeu Fabra a El Soler i Mas Rosselló a Canet de Rosselló) de La Bressola, i després, a partir del curs 2023-2024, el Museu del Joguet de Catalunya posarà l’exposició a l’abast, primer de la resta de centres educatius de Catalunya Nord, i posteriorment a tots els centres educatius de l’àmbit cultural català. Es tracta, doncs, d’un projecte concebut amb un impacte a curt, mitjà i llarg termini, que no finalitzarà quan l’exposició es mostri als diversos centres ed ucatius de banda i

banda de la frontera, si no que serà l’inici d’un projecte d’aprenentatge cultural i social innovador.

El projecte s’emmarca en les subvencions plurianuals Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals i actualment s’inicia la segona fase.

Les accions dels projecte transfronterer Joguets i gènere

La primera fase del projecte va incloure una formació inicial i l’elaboració dels continguts de l’exposició a partir del procés de cocreació entre més de 300 alumnes i 20 docents de La Bressola i el Museu del Joguet de Catalunya a través de les col·laboradores especialistes en gènere. Aquest procés va permetre reflexionar conjuntament sobre els temes i extreure les conclusions que van permetre establir els continguts que s’han de mostrar a l’exposició. A partir d’aquests, es va elaborar el guió de l’exposició, que recull l’estructura i els textos d’àmbit, que va servir també per tal d’elaborar les il·lustracions.

Per coordinar la feina es va crear un grup motor format per una trentena de mainatges, representants de cada una de les 15 classes participants, per una desena de mestres responsables del projecte, i per les especialistes de gènere. Així doncs, el debat, la reflexió, les opinions i les idees circulaven de les classes al grup motor i del grup motor a les classes. D’aquesta manera, més enllà dels espai s programats per al debat, el tema del projecte va arribar als patis, a les sortides, als poemes presentats als jocs florals, a les assemblees, als claustres… de cada escola. El projecte, doncs, va tenir resultats immediats, ja no només per als 300 alumnes concernits i protagonistes, sinó pels més de 1000 i tots els equips de La Bressola.

A la segona fase, que ara s’inicia, es seguirà reflexionant sobre els temes recollits al guió. Durant diverses jornades de treball de cocreació en les que participarà La Bressola i les especialistes de gènere i el dissenyador

de l’exposició del Museu es re alitzarà la conceptualització de disseny final de l’exposició. Així mateix, es crearan els materials didàctics associats a l’exposició a partir també d’un procés de cocreació. Finalment es procedirà a la producció de l’exposició i de tots els materials associats.

El procés culminarà amb la inauguració de l’exposició, al Col·legi La Bressola – Mas Rosselló el 10 de març de 2023 i la posterior itinerància a la resta de centres de la Bressola.

El projecte s’emmarca en les subvencions plurianuals Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals.

Inici de la segona fase del projecte transfronterer “Joguets i Gènere”

EL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL CATALÀ (CFPC), LA BRESSOLA I EL MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA INICIEN LA SEGONA FASE DEL PROJECTE TRANSFRONTERER SOBRE JOGUETS I GÈNERE.

Al darrer trimestre de 2021, es va constituir el grup de treball transfronterer format pel Centre de Formació Professional Català (CFPC), en col·laboració amb La Bressola, i el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres i van iniciar el projecte Joguets i gènere: un projecte de cocreació d’una exposició itinerant per a l’espai català transfronterer.

El projecte s’emmarca en les subvencions plurianuals Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals i actualment s’inicia la segona fase.

El projecte, que s’està portant a terme en dos períodes bianuals (2021-2022 i 2022-2023), preveu la creació d’una exposició itinerant amb materials didàctics associats. Durant els dos darrers trimestres del curs 2022-2023 itinerarà pels nou centres de La Bressola, i després, a partir del curs 2023-2024, el Museu del Joguet de Catalunya posarà l’exposició a l’abast,

primer de la resta de centres educatius de Catalunya Nord, i posteriorment a tots els centres educatius de l’àmbit cultural català.

Es tracta, doncs, d’un projecte concebut amb un impacte a curt, mitjà i llarg termini, que no finalitzarà quan l’exposició es mostri als diversos centres educatius de banda i banda de la frontera, si no que serà l’inici d’un projecte d’aprenentatge cultural i social innovador.

El projecte s’emmarca en les subvencions plurianuals Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals i actualment s’inicia la segona fase.

Les accions dels projecte transfronterer Joguets i gènere

La primera fase del projecte va incloure una formació inicial i l’elaboració dels continguts de l’exposició a partir del procés de cocreació entre més de 300 alumnes i 20 docents de La Bressola i el Museu del Joguet de Catalunya a través de les col·laboradores especialistes en gènere. Aquest procés va permetre reflexionar conjuntament sobre els temes i extreure les conclusions que van permetre establir els continguts que s’han de mostrar a l’exposició. A partir d’aquests, es va elaborar el guió de l’exposició, que recull l’estructura i els textos d’àmbit, que va servir també per tal d’elaborar les il·lustracions. Per coordinar la feina es va crear un grup motor format per una trentena de mainatges, representants de cada una de les 15 classes participants, per una desena de mestres responsables del projecte, i per les especialistes de gènere. Així doncs, el debat, la reflexió, les opinions i les idees circulaven de les classes al grup motor i del grup motor a les classes. D’aquesta manera, més enllà dels espais programats per al debat, el tema del projecte va arribar als patis, a les sortides, als poemes presentats als jocs florals, a les assemblees, als claustres… de cada escola. El projecte, doncs, va tenir resultats immediats, ja no només per als 300 alumnes concernits i protagonistes, sinó pels més de 1000 i tots els equips de La Bressola.

A la segona fase, que ara s’inicia, es seguirà reflexionant sobre els temes recollits al guió. Durant diverses jornades de treball de cocreació en les que participarà La Bressola i les especialistes de gènere i el dissenyador de l’exposició del Museu es realitzarà la conceptualització de disseny final de l’exposició. Així mateix, es crearan els materials didàctics associats a l’exposició a partir també d’un procés de cocreació. Finalment es procedirà a la producció de l’exposició i de tots els materials associats.

El procés culminarà amb la inauguració de l’exposició, al Col·legi La Bressola – Mas Rosselló el 10 de març de 2023 i la posterior itinerància a la resta de centres de la Bressola.

Apprendre dans une autre langue, c’est élargir sa culture L’Indépendant 07/10/2022

Apprendre dans une autre langue, c'est élargir sa culture

•

Une pédagogie différente. Independant - Michel Clementz

DOSSIER #14 Quelle école pour demain, Solutions, Perpignan, Education Publié le 07/10/2022 à 18:08

Dans les années 80, les écoles de la Bressola ont remis au goût du jour l'enseignement, immersif, du catalan. Aujourd'hui, plus de 1000 enfants d'ici bénéficient de cet enseignement.

"Sense llengua, no cultura, sense cultura no poble..." En catalan, cet adage signifie que sans langue, il ne peut y avoir de culture. Et qu'est ce qui structure un peuple ? Sa culture. Donc sa langue. C'est à partir de ce constat que sont nées, dans les années 80, les écoles de la Bressola (1). La transmission du catalan, langue maternelle de la Catalogne nord, entre Le Perthus et Fitou, se perdait de ce côtéci de la frontière. Il fallait créer un enseignement qui permette à cette langue millénaire de ne pas disparaître.

L'enseignement du catalan devenait une évidence pour ceux qui, comme Louis Barrière, Jean Salles, Miquel Mayol, Marie-Ange Falquès ou Joan-Miquel Forcade

estimaient que perdre sa langue originelle équivalait à une perte d'identité. Leurs enfants iraient donc entamer leurs études dans des écoles immersives, baptisées La Bressola. Avec pour mission de ne faire aucun sectarisme, ni avec aucune envie de supplanter le français par le catalan.

"Ce qui est sectaire, répond Jéroni Pérez-Faixeda, responsable technique pour le gouvernement de la Generalitat de Catalogne à Perpignan, c'est d'imposer juste une langue, un pays, une nation. Les langues régionales permettent au français d'exister, le catalan vient en appui de la langue française. Il fait partie du patrimoine français." C'est ainsi que l'a suggéré la Constitution française, en 2008, "inscrire les langues régionales au patrimoine national." Le décret vient juste d'être publié au J.O. Le catalan est une langue moderne, non figée, contrairement au latin, dont l'apprentissage tend à disparaître. "Et pourtant, poursuit l'élu du Soler, le latin a permis au français d'être la langue qu'elle est devenue. C'est une base que l'on est en train de détruire. La vie d'un pays ne peut être uniforme. S'il pleut à Paris, doit-il pleuvoir partout en France ? La diversité est une richesse."

"À la Bressola, l'objectif est que l'élève apprenne deux langues..."

L'ouverture d'un deuxième collège La Bressola lors de la dernière rentrée scolaire, à Canet, au Mas Roussillon, après celui du Soler (2), est en phase avec notre époque. Le retour aux sources, aux racines, après une phase de mondialisation aiguë et douloureuse, est une aspiration de la population. Et le retour à la langue originelle, la seule parlée par nos grands-parents et anciens jusqu'après la Guerre, n'est pas qu'un effet de mode. "Si le catalan est aujourd'hui moins parlé en Catalogne nord, suggère Eva Bertrana, directrice générale du réseau La Bressola (1), c'est qu'il a été victime d'une forme de répression. Pour que leurs enfants s'intègrent dans la République, nos grands-parents ont arrêté de parler le catalan à leurs descendants. Pour leur éviter aussi des sanctions à l'école. La célèbre inscription "Soyez propres, parlez français", apparue dans les cours d'école au début du XXe siècle, et dont on peut retrouver la trace écrite sous le préau de l'école d'Ayguatebia, est humiliante. En Bretagne l'inscription était différente, elle disait : "arrêtez de cracher par terre et de parler breton"... "

Pour Eva Bertrana, apprendre le catalan n'est pas un handicap pour la suite des études. Au contraire. "Apprendre une deuxième langue dès le plus jeune âge, est un bagage supplémentaire pour affronter le monde qui nous entoure. Cet apprentissage aiguise l'esprit critique. Et la Bressola est une école républicaine, qui enseigne dans l'esprit républicain. Nous ne sommes pas des écoles confessionnelles. Nous souhaitons simplement restituer aux petits Catalans une langue qui était la leur il y a un siècle. Ils apprennent une façon de voir le monde et d'aborder la vie, dans le respect de la culture, des traditions d'ici, comme la gastronomie... Notre but est que l'enfant, lorsqu'il nous quitte, parle deux langues, celle qu'il a apprise à l'école et celle

qu'il partage avec les siens à la maison." S'il était encore de ce monde, le chanteur et poète catalan Joan Pau Giné se féliciterait de la reconnaissance de sa langue, dont il disait :"nous avons deux langues, une pour la journée, le français, une deuxième pour la nuit, le catalan". Le catalan est sorti de la nuit.

(1) La Bressola signifie le berceau.(2) Le Collège privé Pompeu-Fabra, au Soler, fut le premier à enseigner le catalan aux élèves du secondaire, à partir de 2008. Un deuxième a ouvert ses portes à Canet en septembre dernier.

Gilles NAVARRO

Guillem Salles a été éduqué dans une école Bressola: “Le bilinguisme et une chance” L’Indépendant 07/10/2022

Guillem Salles a été éduqué dans une école Bressola : "Le bilinguisme est une chance"

•

Guillem Salles, enfant (à droite avec le foulard). Notez, au premier plan, la baratina. D.R.

DOSSIER #14 Quelle école pour demain, Solutions, Saint-Nazaire

Publié le 07/10/2022 à 14:31 , mis à jour à 16:47

Quelles sont les vertus d'une école bilingue ? Nous sommes allés poser la question à un ancien élève d'une Bressola aujourd'hui adulte. Son verdict est sans appel : c'est une chance voire un privilège. Entretien.

Guillem Salles, natif de Saint-Nazaire, aujourd'hui consultant dans l'e-learning à Tours, a fait toute sa scolarité à La Bressola. Il évoque l'ouverture qu'offre une éducation bilingue. Une chance pour le futur.

Guillem Salles, comment et pourquoi avez-vous suivi votre scolarité dans une école associative comme La Bressola?

Mon père, Jean, souhaitait que ses enfants continuent de parler la langue de ses ancêtres. Il avait compris très tôt que perdre sa langue maternelle c'était perdre son identité. L'un de ses copains boulangers, Jean-Michel Fourcade, engagé dans le mouvement pour la catalanité, avait scolarisé une de ses filles à l'école de Ponteilla-Nyls. Ils travaillaient ensemble et ils en ont certainement parlé. Et mes parents ont décidé de m'inscrire à l'école La Bressola, de Saint Gaudérique. J'y suis rentré en 1987, j'avais 2 ans, et je l'ai quittée après la 3e. Mes frères, Olivier et Joanet, ont eux aussi suivi le même cursus par la suite. Ma mère, Gigi, qui ne parlait pourtant pas le catalan, assurait notre suivi scolaire... Elle s'y est mis !

Vous vous y êtes sentis tout de suite à votre aise ?

Oui, bien sûr. D'abord nous avons été super bien accueillis. Nous n'étions qu'une dizaine par classe. Elles étaient loin d'être surchargées. C'était presque du luxe. Et puis au niveau de la méthode pédagogique, sur les activités périscolaires, on faisait des choses que nos copains de l'école publique ne faisaient pas. Nos professeurs étaient exceptionnels, ultra-impliqués dans leur rôle d'enseignant. Plus de trente ans après, je peux vous citer des noms, Elisa Revilla, ma première institutrice, Mariona Bofill, Francesc Bitlloch, Christian Martinez... Ils n'avaient qu'un but: que tout le monde réussisse !

Quelle école pour demain : retrouvez les articles de notre dossier #solution

Des exemples de vos activités ?

Chaque année, on partait en classe verte. Je me souviens que nous avions été dans le delta de l'Ebre, où nos enseignants nous faisaient des cours sur la biodiversité, la nature, les animaux. Les contenus pédagogiques et environnementaux étaient très intéressants. Une autre balade aux Aiguamolls, une réserve naturelle près de Sant Pere Pescador m'est restée en mémoire. Et puis dans le programme, il y avait de la musique, du chant, du théâtre. Toutes les fins d'année, nous organisions un spectacle chanté. Des artistes venaient régulièrement nous rendre visite. Le chant et la musique étaient très importants dans notre éducation. Une chance formidable !

Vous en parliez avec vos copains de l'école de la République ?

Oui, quand nous nous retrouvions dans nos activités du mercredi, comme le rugby, on se racontait nos expériences. Même si tous mes copains de SaintNazaire allaient à La Bressola... Nous nous rendions bien compte que le système dans lequel nous évoluions, était presque du luxe... Nous grandissions dans un milieu hyperprotégé.

Apprendre deux langues quand on est petit, est-ce véritablement une chance ?

Bien sûr. Le bilinguisme est une chance. Apprendre le catalan m'a apporté une ouverture différente. Sur notre culture catalane, sur l'extérieur. Deux langues tout petit, cela t'impose une gymnastique intellectuelle essentielle dans l'apprentissage des langues. Du coup, je parle espagnol alors que je n'ai fait que deux ans d'espagnol à l'école. J'ai des facilités en anglais, le bilinguisme apporte des facilités dans l'acquisition des langues étrangères.

Aujourd'hui, vous êtes père de deux enfants, les inscririez-vous dans une école comme La Bressola ?

Je les mettrai sans hésitation, des deux pieds... L'éducation qui m'a été donnée est une réussite. À Tours, c'est plus difficile. Mais à la maison, j'essaye de parler catalan avec Frida et Jacint. Ils sont 100% francophones. Je veux poursuivre la transmission. Comme mes parents l'ont fait pour moi.

Recueilli par Gilles NAVARRO

Nyls/ Ponteilla : inauguration de la Placeta de La Bressola et du Cami…

Nyils / Ponteilla: inauguration de la Placeta de La Bressola et du Cami... Ouillade 07/10/2022

Inauguration de la Placeta de La Bressola et le Camí de La Bressola à Nyils.

Ce vendredi 7 d’octobre La Bressola a inauguré, à Nyils, la Placeta de La Bressola et le Camí de La Bressola dans le cadre de la célébration des quarante-cinq ans de La Bressola de Nyils

Grâce à la cession de la mairie, La Placeta de La Bressola est dorénavant comme cour d’école de La Bressola de Nyils. Ainsi, désormais, les élèves profitent d’un grand espace pour jouer et apprendre tous ensemble. De plus, le chemin public qui mène à la nouvelle entrée de l’école, situé entre Carrer Jordi Barre et Carretera de Cànoes, reçoit dès à présent le nom officiel de Camí de La Bressola, qui est également utilisé quotidiennement par les habitants du village.

L’événement, présenté par les élèves de primaire, a commencé avec une grande cantate. Les enfants ont eu l’honneur d’être accompagnés à tout moment par le cantautor Pere Figueres. Ils ont fait vibrer autorités, professeurs, familles et amis qui se sont régalés avec les chansons «Desperta Rosselló» et, bien évidemment, « L’Allioli », de Joan Pau Giné. Par la suite, lors des prises de paroles, le maire de Ponteilla-Nyils, Franck Dadies, a déclaré la fierté pour la commune d’accueillir une école La Bressola depuis 1977. Il a montré la satisfaction que lui apporte le fait de pouvoir continuer à soutenir, avec La Bressola, l’enseignement de la langue et culture catalanes. À son tour, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn, a assuré que c’est un bonheur et un honneur pour La Bressola qu’une place et un chemin portent son nom. Haydn a également félicité les élèves et l’ensemble de la communauté éducative pour ces quarante-cinq années de dynamisation du village à travers la revitalisation linguistique et culturelle depuis la création de l’école.

Le président a revendiqué le succès du modèle d’immersion linguistique de La Bressola et a exige aux collectivités territoriales et à l’État le soutien nécessaire pour le développement de l’enseignement immersif. Après les discours et juste avant l’attendu dévoilement des plaques de la Placeta de La Bressola et du Camí de La Bressola, les enfants ont soufflé les bougies du gâteau d’anniversaire des quarante-cinq ans.

L’inauguration a également réuni des représentants politiques et élus. Personne n’a voulu manquer ce moment important pour le présent et le futur de La Bressola. L’évènement s’est clôture par un apéritif servi par la mairie de Ponteilla-Nyils et La Bressola de Nyils. Visca La Bressola i per molts anys més !«

Parmi les personnalités présentes : Armelle Revel-Fourcade, maire de Le Soler, Jean Sol, sénateur des P-O…

Inauguration de la Placeta de La Bressola et le Camí de La Bressola à Nyils

Ce vendredi 7 d’octobre La Bressola a inauguré,àNyils,laPlacetade La Bressola et le Camí de La Bressola à Nyils dans le cadre de la célébrationdes45ansdeLaBressoladeNyils.Grâcealacessionde la Mairie, La Placeta de La Bressola est dorénavant comme cour d’école de La Bressola de Nyils. Ainsi,désormais,lesélèvesprofitent d’un grand espace pour jouer et apprendre tous ensemble. De plus, le chemin public qui mène à la nouvelle entrée de l’école, situé entre CarrerJordiBarreetCarreteradeCànoes,reçoitdèsàprésentlenom officiel de Camí de La Bressola, qui est également utilisé quotidiennementparleshabitantsduvillage.

L’événement, présenté par les élèves de primaire, a commencé avec une grande cantate. Les enfants ont eu l’honneur d’être accompagnés à tout moment par le cantautor Pere Figueres. Ils ont fait vibrer autorités, professeurs, familles et amis qui se sont régalés avec les chansons « Desperta Rosselló » et, bien évidemment, « L’Allioli », de Joan Pau Giné.

Par la suite, lors des prises de paroles, le maire de Pontellà-Nyils, M. Franck Dadies, a déclaré la fierté pour la commune d’accueillir une école La Bressola depuis 1977. Il a montré la satisfaction que lui apporte le fait de pouvoir continuer à soutenir, avec La Bressola, l’enseignement de la langue et culture catalanes. À son tour, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn, a assuré que c’est un bonheur et un honneur pour La Bressola qu’une place et un chemin portent son nom.

Haydn a également félicité les élèves et l’ensemble de la communauté éducative pour ces 45 années de dynamisation du village à travers la revitalisation linguistique et culturelle depuis la création de l’école.

Le président a revendiqué le succès du modèle d’immersion linguistique de La Bressola et a exigé aux collectivités territoriales et à l’État le soutien nécessaire pour le développement de l’enseignement immersif.

Après les discours et juste avant l’attendu dévoilement des plaques de la Placeta de La Bressola et du Camí de La Bressola, les enfants ont soufflé les bougies du gâteau d’anniversaire des 45 ans.

L’inauguration a également réuni des représentants politiques et élus.

Personne n’a voulu manquer ce moment important pour le présent et le futur de La Bressola. L’évènement s’est clôture par un apéritif servi par la Mairie de Pontellà-Nyils et La Bressola de Nyils.

Visca La Bressola i per molts anys més !

Ponteilla-Nyls: inauguration de la Placeta et du Camí de La Bressola

Sebastià Vilanou i Poncet 11 octobre 2022 A la une, Culture, Territoires

Le vendredi 7 octobre La Bressola a inauguré, à Nyls, la Placeta de La Bressola et le Camí de La Bressola dans le cadre de la célébration des 45 ans de La Bressola de Nyils. Grâce a la cession de la mairie, la Placeta de La Bressola est dorénavant la cour cette école catalane enseignant en immersion linguistique en catalan. Ainsi, désormais, les élèves profitent d’un grand espace pour jouer et apprendre tous ensemble. De plus, le chemin public qui mène à la nouvelle entrée de l’école, situé entre Carrer Jordi Barre et Carretera de Cànoes, reçoit dès à présent le nom officiel de Camí de La Bressola, qui est également utilisé quotidiennement par les habitants du village.

L’événement, présenté par les élèves de primaire, a commencé avec une grande cantate. Les enfants ont eu l’honneur d’être accompagnés par l’auteurcompositeur Pere Figueres. Ils ont fait vibrer autorités, professeurs, familles et amis qui se sont régalés avec les chansons « Desperta Rosselló » et, bien évidemment, « L’Allioli », de Joan Pau Giné.

Ponteilla-Nyils: inauguration de la Placeta et du Camí de La Bressola La Semaine du Roussillon 11/10/2022

Pere Figueres lors de son concert / D.R.

Par la suite, lors des prises de paroles, le maire de Ponteilla-Nyls, Franck Dadies, a déclaré la fierté pour la commune d’accueillir une école La Bressola depuis 1977. Il a montré la satisfaction que lui apporte le fait de pouvoir continuer à soutenir, avec La Bressola, l’enseignement de la langue et culture catalanes. À son tour, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn, a assuré que c’est un bonheur et un honneur pour La Bressola qu’une place et un chemin portent son nom. Haydn a également félicité les élèves et l’ensemble de la communauté éducative pour ces 45 années de dynamisation du village à travers la revitalisation linguistique et culturelle depuis la création de l’école.

Le président a revendiqué le succès du modèle d’immersion linguistique de La Bressola et a exigé aux collectivités territoriales et à l’État le soutien nécessaire pour le développement de l’enseignement immersif.

Après les discours et juste avant l’attendu dévoilement des plaques de la Placeta de La Bressola et du Camí de La Bressola, les enfants ont soufflé les bougies du gâteau d’anniversaire des 45 ans. L’inauguration a également réuni des représentants politiques et élus. Personne n’a voulu manquer ce moment important pour le présent et le futur de La Bressola. L’évènement s’est clôture par un apéritif offert par la mairie et La Bressola de Nyls.

France 3 explica què és l’escola catalana i la immersió El Nacional 13/10/2022

France 3 explica què és l'escola catalana i la immersió | VÍDEO

El canal de televisió France 3 explica com funciona el sistema d'immersió lingüista a Catalunya

Malena Ramajo

Foto: France 3 | Vídeo: France 3 Barcelona. Dijous, 13 d'octubre de 2022. 19:10 Temps de lectura: 2 minuts

La televisió francesa France 3 ha explicat en la seva desconnexió en català què és l'escola catalana i com funciona el sistema d'immersió lingüística. En un vídeo animat en català i amb subtítols en francès, la periodista Júlia Taurinyà ha detallat a la televisió pública de França en què consisteix la immersió lingüística i com funciona tant a la Catalunya Nord com a la Catalunya Sud. Taurinyà narra com la immersió lingüística és un "model d'èxit" i també explica com històricament ha estat atacat per l'estat espanyol, fins a la última imposició del 25 % de castellà a les classes.

Què és la immersió lingüística?

La periodista defineix el model d'immersió com un sistema on "el català és la llengua d'ensenyament, però també la llengua vehicular", de manera que "totes les comunicacions" a l'escola es fan en aquesta llengua. Apunta que a França, "més d'un miler de nens estudien en el sistema d'immersió" i la majoria ho fan a nou centres escolars a La Bressola. En concret, a set escoles i dos col·legis repartits en set municipis de la Catalunya Nord. Aquests són centres privats, però també s'hi poden trobar dues escoles públiques a Perpinyà, impulsades per l'associació cultural Arrels.

Després, assenyala que traspassant la frontera, la immersió lingüística "és el model d'ensenyament de totes les escoles de la Catalunya Sud des del 1992". Taurinyà explica que els alumnes que estudien amb aquest model tenen "bons resultats acadèmics" i que a més tenen un millor rendiment si se'ls compara amb els alumnes espanyols. Els alumnes catalans treuen "notes superiors a la mitjana espanyola", especialment en les assignatures de castellà i matemàtiques, i a més a més, assenyala que "tenen més facilitats per aprendre una tercera llengua".

Un model d'èxit que espanta els monolingües

Malgrat considerar-se un model d'èxit, la periodista assegura que "espanta els monolingües", una afirmació que al vídeo il·lustra amb un petit monstre verd amb unes ulleres de busseig amb els colors de la bandera espanyola, que s'arrossega molt a poc a poc mentre de fons se sent un crit d'esglai. A continuació, el vídeo explica els esforços de l'estat espanyol per fer forat en la immersió lingüística i posa d'exemple l'últim atac dels tribunals amb la imposició d'un mínim de 25 % de castellà a les classes.

Però no només assenyala l'estat espanyol, sinó que també posa en evidència la hipocresia de l'estat francès, després que el seu Tribunal Constitucional tombés dos articles de la Llei Molac, que garantien la possibilitat dels estudiants d'estudiar en les llengües minoritàries del país. La llei es va reformar posteriorment per poder garantir-ne la constitucionalitat i blindar la immersió lingüística a França. Amb tot, Taurinyà assenyala que és "curiós" que França no vegi cap problema quan es tracta del francès ensenyat amb el sistema d'immersió lingüística a tots els liceus francesos del món.

France 3 explica qué es la escuela catalana i la inmersión El Nacional 13/10/2022

France 3 explica qué es la escuela catalana y la inmersión | VÍDEO

El canal de televisión France 3 explica cómo funciona el sistema de inmersión lingüista en Catalunya

Malena Ramajo

Foto: France 3 | Vídeo: France 3 Barcelona. Jueves, 13 de octubre de 2022. 19:10 Tiempo de lectura: 2 minutos

La televisión francesa France 3 ha explicado en su desconexión en catalán qué es la escuela catalana y cómo funciona el sistema de inmersión lingüística. En un vídeo animado en catalán y con subtítulos en francés, la periodista Júlia Taurinyà ha detallado en la televisión pública de Francia en qué consiste la inmersión lingüística y cómo funciona tanto en la Catalunya Norte como en la Catalunya Sur. Taurinyà narra cómo la inmersión lingüística es un "modelo de éxito" y también explica cómo históricamente ha sido atacado por el estado español, hasta la última imposición del 25% de castellano en las clases.

es la inmersión lingüística?

La periodista define el modelo de inmersión como un sistema donde "el catalán es la lengua de enseñanza, pero también la lengua vehicular", de manera que "todas las comunicaciones" en la escuela se hacen en esta lengua. Apunta que en Francia, "más de un millar de niños estudian en el sistema de inmersión" y la mayoría lo hacen en nueve centros escolares en La Bressola. En concreto, en siete escuelas y dos colegios repartidos en siete municipios de la Catalunya Norte. Estos son centros privados, pero también se pueden encontrar dos escuelas públicas en Perpinyà, impulsadas por la asociación cultural Arrels.

Después, señala que traspasando la frontera, la inmersión lingüística "es el modelo de enseñanza de todas las escuelas de la Catalunya Sur desde 1992". Taurinyà explica que los alumnos que estudian con este modelo tienen "buenos resultados académicos" y que además tienen un mejor rendimiento si se les compara con los alumnos españoles. Los alumnos catalanes sacan "notas superiores a la media española", especialmente en las asignaturas de castellano y matemáticas, y además, señala que "tienen más facilidades para aprender una tercera lengua".

Un modelo de éxito que asusta a los monolingües

A pesar de considerarse un modelo de éxito, la periodista asegura que "asusta a los monolingües", una afirmación que en el vídeo ilustra con un pequeño monstruo verde con unas gafas de buceo con los colores de la bandera española, que se arrastra muy despacio mientras de fondo se oye un grito de terror. A continuación, el vídeo explica los esfuerzos del estado español por hacer mella en la inmersión lingüística y pone de ejemplo el último ataque de los tribunales con la imposición de un mínimo de 25% de castellano en las clases.

Pero no solo señala al estado español, sino que también pone en evidencia la hipocresía del estado francés, después de que su Tribunal Constitucional tumbara dos artículos de la Ley Molac, que garantizaban la posibilidad de los estudiantes de estudiar en las lenguas minoritarias del país. La ley se reformó posteriormente para poder garantizar la constitucionalidad y blindar la inmersión lingüística en Francia. A pesar de esto, Taurinyà señala que es "curioso" que Francia no vea ningún problema cuando se trata del francés enseñado con el sistema de inmersión lingüística en todos los liceos franceses del mundo.

¿Qué

“Castanyada” de l’école La Bressola L’Indépendant 19/10/2022

"Castanyada" de l’école La Bressola

le 19/10/2022 à 22:41

Le vendredi 21 octobre, l’école catalane La Bressola animera la place de la République avec sa fête des châtaignes. Dès 14 h 30, les parents s’installeront autour de la fontaine pour fendre et faire griller les châtaignes. Chaque élève aura un cornet de châtaignes pour proposer à la dégustation et chacun pourra s’offrir pour 2 € un cornet jusqu’à épuisement du stock. La place sera animée par les élèves qui interpréteront des chansons en catalan et présenteront des danses traditionnelles du folklore catalan. Les bénéfices de la vente sont destinés à la réalisation de sorties scolaires et la réalisation de projets de loisirs éducatifs pour les enfants de l’école.

C. É.

Photo E.C.: la castanyada animée par des chants catalans et danses folkloriques Education, Prades Publié

La Bressola de Nyils a soufflé ses 45 bougies

Les chants catalans ont procuré une vive émotion à l'assemblée.

Franck Dadies et Joan Sebastia Haydn ont découvert les plaques commémoratives.

Education, Ponteilla

Publié le 20/10/2022 à 22:01

La placeta et le cami de La Bressola ont été inaugurés.

La petite école catalane La Bressola de Nyils a célébré ses 45 ans. À cette occasion, la placeta et le cami de La Bressola ont été inaugurés. La placeta, cédée par la mairie, a permis un agrandissement très apprécié de la cour de récréation. Les élèves profitent désormais d’un grand espace pour jouer et apprendre tous ensemble. De plus, le chemin public qui mène à la nouvelle entrée de l’école, situé entre le carrer Jordi-Barre et la carretera de Cànoes, reçoit dès à présent le nom officiel de camí de La Bressola, qui est également utilisé quotidiennement par les habitants du village. L’événement, présenté par les élèves du primaire, a commencé par une grande cantate. Les enfants ont eu l’honneur d’être accompagnés Pere Figueres sur les airs de Desperta Rosselló ou encore L’Allioli de Joan Pau Giné. Franck Dadies, maire, a pris la parole, soulignant "c’est une fierté pour la commune d’accueillir cette école depuis 1977 et d’aider à promouvoir notre culture catalane". À son tour, le président de La Bressola, Joan Sebastià Haydn a exprimé "le bonheur et l’honneur pour La Bressola qu’une place et un chemin portent son nom", félicitant les élèves et l’ensemble de la communauté éducative pour ces 45 années de dynamisation du village à travers la revitalisation linguistique et culturelle depuis la création de l’école et affirmant le succès du modèle d’immersion linguistique de La Bressola tout en espérant le soutien nécessaire pour le développement de l’enseignement immersif. Les enfants ont ensuite soufflé les bougies du gâteau d’anniversaire et les plaques ont été dévoilées. L’évènement s’est clôturé par un apéritif servi par la municipalité et La Bressola de Nyils.

CORRESPONDANT

Les écoles du Soler font peau neuve L’Indépendant 24/10/2022

Les écoles du Soler font peau neuve

Les pergolas à l’école maternelle.

Urbanisme, Le Soler

Publié le 24/10/2022 à 20:13

Durant tout l’été, les agents de la mairie ont travaillé pour le confort des enfants de la ville. En effet, la réalisation de coursives couvertes le long des bâtiments de l’école primaire Arago apporte des abris en cas de pluie et de l’ombre pour les périodes chaudes de l’année, d’autant qu’elles sont équipées de brumisateurs. La réfection de la toiture, la mise en place de plusieurs terrains de billes et de jeux peints au sol, la plantation de 4 mûriers platanes et l’installation de bancs viennent compléter ces améliorations souhaitées par la municipalité, les parents et les enseignants. De plus, au titre du plan numérique, l’achat d’ordinateurs portables et d’écrans numériques a été financé par l’État et ils équipent maintenant les 19 classes de l’école. L’école catalane La Bressola a hérité d’une nouvelle classe climatisée et les plus petits ne sont pas oubliés. En effet, à l’école maternelle Françoise-Dolto, les 2 cours ont été agrémentées de 3 grandes pergolas en bois et côté crèche, la façade a été repeinte et le système de chauffage changé. Malgré toutes ces réalisations, les projets ne sont pas à l’arrêt, au contraire, puisque l’école maternelle fera prochainement l’objet d’une rénovation énergétique avec concertation des parents, enfants et enseignants :

isolation extérieure des bâtiments et des combles, remplacement des huisseries ainsi que de la chaudière à fioul, installation de panneaux photovoltaïques en autoconsommation et désimperméabilisation et végétalisation des cours de récréation.

G.

C.

Une réunion du conseil municipal sang et or L’Indépendant 25/10/2022

Une réunion du conseil municipal sang et or

Ortiz et Ramon Faura ont offert un exemplaire à tous les membres du conseil municipal. Livres - Bandes dessinées, Ponteilla Publié le 25/10/2022 à 20:18

Le conseil municipal s’est réuni, mercredi. C’est à cette occasion que Joan Ortiz et Ramon Faura ont présenté la deuxième édition du Livre blanc de Catalogne Nord. Ils en ont offert un exemplaire à tous les élus qui ont pu échanger avec les Angelets de la Terra sur la promotion du catalan, les fêtes traditionnelles et les échanges avec la Catalogne du Sud. Rappelons que ce Livre blanc développe 55 propositions concrètes pour la catalanité, qui ont été soumises à toutes les municipalités nord-catalanes. 55 municipalités avaient participé au Livre blanc de Catalogne Nord en y présentant leurs actions et les projets en lien avec la catalanité.

De nombreuses autres communes souhaitaient aussi participer à ce projet. C’est pourquoi une deuxième édition a vu le jour, afin de donner une place à toutes les communes de Catalogne Nord et de faire un premier bilan. Franck Dadies, maire, a clôturé la présentation en exprimant son souhait d’agir encore davantage en faveur de la promotion de la culture catalane, de développer la

Joan

présence de la langue catalane dans l’espace public et sa fierté d’accueillir l’école de la Bressola à Nyls.

CORRESPONDANT

Saint-Estève / Conseil Municipal des Enfants (CME): quinze nouveau membres élus Ouillade 25/10/2022

Saint-Estève/ Conseil Municipal des Enfants (CME) : quinze nouveaux membres élus

par ADMIN le Oct 25, 2022 • 15 h 45 min

Début octobre, quinze nouveaux membres ont été élus parmi les élèves de CM2 des écoles élémentaires Louis Torcatis, Pau Casals et la Bressola.

Les quinze nouveaux membres du Conseil Municipal des Enfants et des Jeunes ont pris leurs fonctions lors de la séance plénière du mardi 18 octobre à Saint-Mamet

Après une présentation des projets des quatre commissions à Monsieur le maire de SaintEstève, Robert Vila, ainsi qu’à l’ensemble du Conseil Municipal, chaque jeune élu a reçu son écharpe tricolore, son livret du petit citoyen et son sac, sous le regard bienveillant des familles et des élus.

Félicitations à nos jeunes élus du CMEJ pour leur engagement !

Maxime Cayuela emociona el públic dels premis Octubre interpretant “Tant com... Vilaweb 29/10/2022

Maxime Cayuela emociona el públic dels premis Octubre interpretant “Tant com me quedarà”, de Jordi Barre

Va sorprendre tothom cantant en català a la versió francesa de 'The Voice Kids' l'any 2020

29.10.2022 - 20:49 Actualització: 29.10.2022 - 21:03

Maxime Cayuela, el xiquet de dotze anys que va enamorar els espectadors de la versió francesa de The Voice Kids l’any 2020 cantant en català, ha tornat a interpretar el tema de Jordi Barre “Tant com me quedarà”, en el transcurs de la gala de lliurament dels cinquanta-unens premis Octubre a València.

Laia Llobera, Antoni Mas i Sergio Baos guanyen uns Premis Octubre que celebren Joan Fuster Els més de dos-cents assistents a la gala han premiat Maxime amb un aplaudiment tancat. L’editor i activista cultural Eliseu Climent s’ha alçat per a felicitar-lo amb una encaixada de mans.

Maxime, que tenia deu anys, quan va participar en el concurs, continua estudiant a l’escola la Bressola de Perpinyà. Moments abans de l’actuació, ha dit a VilaWeb que va triar aquesta cançó per respecte al seu avi i a Jordi Barre. Maxime continua estudiant música i cant i aspira a dedicar-s’hi professionalment.

Puix que parla en català...

Vilaweb 07/11/2022

Puix que parla en català…

D’aquí que formar part d’aquest poble sigui la cosa més fàcil de ser: puix que parla català, importa tres raves d’on ve 07.11.2022 - 21:40

Marta Rojals

L’endemà de la diada de Catalunya Nord, la torno a veure amb els ulls del pensament. Som a Prada de Conflent, en una creperia de batalla, i una joveníssima cambrera se’ns acosta amb el bloc electrònic: “Ja ho teniu?” Els entaulats ens mirem i li comuniquem la comanda amb fingida naturalitat, girant i tombant la carta plastificada, fent preguntes sobre els ingredients que un minut abans no teníem pensat fer. La noia ens resol tots els dubtes professionalment i, quan torna amb el beure, ja ens hem decidit a demanar-li una altra cosa: Que has estudiat a la Bressola? La interpel·lada, que no deu tenir més de vint anys, obre una rialla i ens diu que sí, que sí, i que per tant “ja em puc considerar mig catalana”, a la qual cosa naltros saltem amb la gosadia paternal dels vells: “Mig catalana no, catalana del tot.”

És clar que una nord-catalana, per definició, és tan catalana com els catalans del sud, però ja l’havíem entès: ella es referia a mig “catalana del Principat”, i servidora no li podria tirar ni mitja pedra, perquè d’automàtic sóc la primera de donar per entesa la part pel tot, a sucumbir a la indistinció entre la Catalunya “sencera” –aquesta sí– i el tros de Catalunya tancat dins els mapes de l’estat espanyol. És tan trist com això: sóc una filla estàndard d’un poble dividit, i per tant vençut, i per tant, també, privada institucionalment de la nostra memòria col·lectiva: fins aquí, un punt per als vencedors.

Però llavors em ve una cambrera del Conflent i amb una paraula seua em torna tot el passat arrabassat, fent-me lliscar sota els peus la geografia de la nació completa, allargant-me la continuació d’un fil que s’ha ajuntat i bifurcat i tornat a ajuntar milions de vegades durant generacions, fins a aquest moment que el seu parlar es trena amb el meu i en neix la conversa natural, això tan senzill per als catalans de fa un segle i que avui s’ha tornat tan complicat, gairebé un miracle segons com, segons on, 365 anys després que ens posessin la ratlla al mig i cadascú entomés la seua dissort sota un jou diferent. “Ja ho teniu?”, fa la jove cambrera, i l’engranatge arrenca, lent i grinyolós, perquè empeny el pes de tota la història comuna, però també potent com una onada expansiva a través del temps; quan ens trobem, no cal dir-ho de cap manera: ens reconeixem del mateix poble només encomanant una crêpe.

Sí, m’he posat a la boca la paraula “poble”, i l’assaboreixo entre les barres com un caramel, confrontant els que intenten embotir en un mateix sac els nacionalismes de dominació i els reactius, els invasius i els defensius, els d’estat i els sense-estat, fent això tan ultradretà de fer passar oprimits per opressors, perseguits per perseguidors. Perquè som un poble secularment perseguit per la llengua, ves quina novetat: la voluntat per part del poder d’assimilar la diferència és més vella que l’anar a peu. No som més alts ni més baixos que ningú, ni més prims ni més grassos, ni més llestos ni més rucs ni més especials que cap altre. Què és, doncs, allò que ens fa diferents? La llengua. D’aquí que ser part d’aquest poble sigui la cosa més fàcil de ser: puix que parla català, importa tres raves d’on ve. De fet, la nacionalitat catalana deu ser l’única que s’exerceix amb la pràctica, no té més secret.

Ara bé, la propaganda espanyolista de la dominació, especialment aquests últims anys, mira de satanitzar la voluntat d’existir com a poble identificant-la amb aquell nacionalsocialisme europeu d’infausta memòria –i amb tanta fortuna, per cert, que ha calat fins en files independentistes, que han adoptat la “catalanitat administrativa” com a substitutiu no conflictiu de la catalanitat històrica, que ja no la sentireu més esmentar. I aquí s’eleva la gran paradoxa de l’anticatalanisme, el bàndol que de debò nega i dóna carnets de català: per una banda, proclama el

“yo soy tan catalán como usted” per a tothom qui posi cinc minuts un peu al Principat, mentre que per una altra, quan es refereix a “los catalanes”, des del Congreso espanyol fins a una tertúlia de Telecinco, des de les graderies d’un Rayo-Barça fins a un bar de Badia del Vallès, des de les més altes instàncies de poder fins al poblet més humil de les castelles, no deixa cap lloc a la confusió: tothom d’aquí i d’allà, sense excepció, entén per “català” el poble definit per la llengua i no pas per cap paperot del padró.

La “catalanitat administrativa” és, doncs, un gran èxit del postprocés que pretén ajuntar els empadronats al Principat en una mena d’unitat de destí en l’espanyolitat. És el mapa del registre civil contra el mapa d’on si dius “bon dia” (encara) et responen “bon dia”, el maleït mapa a esborrar del mapa, esmunyedís com l’aire que s’exhala amb cada paraula, el territori dels Països Catalans que neguen alhora que el ressalten i redibuixen en fluorescent: amb les ratlles de les vies ferroviàries, escanyant el flux natural de les comunicacions, fragmentant la llengua sota els segells oficials, prohibint la intercomunicació en català entre governs, obstaculitzant la reciprocitat audiovisual. Els mateixos que ens acusen de voler posar fronteres, té: entestats a aixecar totes les possibles per a uns corredors lingüístics “inexistents”.

I llavors encara en passa una altra que és per a fer-nos-la mirar: que allà on l’ecosistema del català és més fràgil, com a Catalunya Nord, els catalans del sud van a fer-hi el turista a l’espanyola, adreçant-se als seus paisans en les llengües d’estat. Com si no en tinguessin prou amb les fronteres físiques, a sobre els fem carregar amb les nostres fronteres mentals. Quina ridiculesa no hauria estat fer el poliglot amb la cambrera de Prada, quina imprudència no hauria estat, en l’emergència lingüística que som, tallar la continuïtat d’aquell fil d’entrada, abans de saber si hi era o no. I que difícil és assumir davant d’una ex-alumna de la Bressola (donatius aquí) que al bell mig del Principat, els nanos de la seua edat, que han tingut el català a l’abast sense haver d’anar a cap escola especial, t’atenen directament en l’idioma castellà. És inevitable recordar que, a Catalunya Nord, sense posar-hi aquestes ganes, tot el català perdut es va perdre en dues generacions.

M’he deixat expressament per al final un detall de l’escena de Prada, i és que va passar a l’ombra de l’edifici on l’exiliat Pompeu Fabra va acabar la Gramàtica catalana. Una combinació que el sanguinari Queipo de Llano, de qui hem sentit parlar massa els dies passats, tenia prou clar què significava: “Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas.” Però el poble català no existeix, no, és que no es pot ni esmentar, però ei, per si de cas, els qui al llarg de la història l’han volgut aniquilar sempre han sabut per on començar.

Pere Figueres: “L’única cosa que sé és escriure en català»

09 nov. 2022 Txell Bonet

Podeu escoltar aquesta conversa amb en Pere Figueres, enregistrada a casa seva, a Bages, al costat d’Elna. L’hem anat a veure expressament per conèixer més sobre els que mantenen encesa la flama de la nostra cultura en aquest territori, i també ho fem amb la vocació d’establir connexió i llaços d’amistat cultural.

En aquesta entrevista podreu descobrir com actualment a la Catalunya Nord, la militància dels joves passa pel retrobament amb la llengua. Com d’ençà del 2017 hi ha hagut un moviment molt més important d’una catalanitat militant pel viscut a Barcelona i Catalunya, uns fets malaurats amb els que Figueres sempre va mostrar la seva solidaritat.

Figures ens explica el naixement del col·lectiu “2 d’abril”, que té relació amb el comitè de suport a l’1-O, i que fa referència al 2 abril 1659, quan un decret reial va prohibir l’ús del català. I és que als militants tradicionals s’han afegit altres de nous i els joves tenen per motiu el retrobament de la llengua. Volen emprendre accions als comerços per incloure el català en la vida quotidiana, que sigui present a les cartes restaurants, etc., per poder tornar a usar el català en el dia a dia. Segons Figueres “hem de retrobar la facilitat de l’ús de la nostra llengua i hem de perdre la vergonya i retrobar la llibertat de ser bilingües”.

Us animem a que doneu suport al col·lectiu “2 d’abril” signant aquest decàleg de la seva web on hi trobareu més informació: https://llengua.catalunyanord.cat/index.php/comprom is-amb-la-llengua/ “Pel que fa a la relació amb el Principat, mai estarem prou satisfets amb l’equilibri polític entre els dos territoris. Hem de fer un esforç per les dues bandes, uns anar cap allà i els altres venir cap aquí”.

Pere Figueres

La seva agradable casa és plena de racons d’art per tot arreu. Xerrem a la biblioteca, al costat del seu taller, on treballa les obres amb els taps de suro. Va ser passats els 50 anys que li va venir la fal·lera de l’art plàstic.

Com us deia, som amb un pagès que des dels 14 anys que ha anat a la vinya, i que també agafava la guitarra i escrivia i musicava poemes, i reivindicava els poetes del Rosselló. Hagués pogut anar a ciutat, com van fer els de la seva generació, aconsellats pels pares, però fins i tot amb una cançó va afirmar la seva determinació de quedarse arrelat al seu país, la seva parla i les meves idees. És “el pare me va dir”, que la podreu escoltar entre d’altres en aquest pòdcast.

És clau la figura de la seva mare en la seva trajectòria. “Ma mare em posava llibres sota el coixí, i un dia me’n va posar un en català, i vaig veure que el sabia llegir. Havia començat a escriure en francès, però em vaig adonar que la meva parlar era el català. La llengua era poesia, filosofia, i política. La única cosa que sé és escriure en català. Quan la vidua de Boris Vian muntava el festival d’Eus, amb nosaltres va descobrir què era la nova cançó I ens programava”. Però també va ser la seva mare la que el va animar a pujar per primer cop a un escenari.

Amb Pere Figueres no podem evitar parlar del català a les escoles de la Catalunya Nord. De projectes com la Bressola, on hi va anar al seu fill i ara el seu net, o altres com les escoles Arrels. De les dificultats per fer una escola superior a Perpinyà per la prohibició del batlle actual, i de com “encara ens prohibeixen de manera oficial l’ús de la nostra cultura i la nostra parla. A més, l’autoodi encara existeix”.

Tanmateix, el balanç es positiu i en el fons el problema és la manca d’espai i recursos per a més estudiants perquè hi ha molta demanda. Figueres encara recorda amb llàgrimes als ulls quan una coral de nens petits en un homenatge que li van fer va interpretar el seu hit “Desperta’t Rosselló”, un himne totalment actual. El proper disc de Figueres s’anomenarà “Vora vosaltres”, evocant tots els veïns que ell tenia quan era petit i amb els que podia parlar en català en el dia a dia, al forn, a la carnisseria, per tot arreu… I esteu atents perquè el vindrà a presentar al Principat.

Figueres ens demana als altres ciutadans dels Països Catalans, que quan anem a la Catalunya Nord: “que vingueu més sovint, us interesseu pel col·lectiu “2 d’abril”, i al anar als comerços i restaurants, demaneu que us parlin català. Hem de lluitar per què els que venen de fora i els que viuen aquí acceptin que la nostra parla no és només una cosa d’abans”. Si voleu anotar-ho a la vostra agenda, en Pere Figueres serà en concert a Tolosa de Llenguadoc el 1 de desembre i el Sant Jordi del 2023 a la catedral d’Elna.

A més, el matí de l’1 de desembre, a Perpinyà tindrà lloc a la Casa de la Catalanitat, del consell departamental, la presentació d’un llibre sobre el seu treball de escultures de suro.

La Bressola: una aproximació a les ideologies i les pràctiques lingüístiques de ... RLD blog 10/11/2022

La Bressola: una aproximació a les ideologies i les pràctiques lingüístiques de l’alumnat nord-català – Hèctor Llull Gil

El passat 28 de setembre, el mitjà digital VilaWeb va publicar un reportatge titulat “La Bressola: així es fa la immersió real en català al nord”. Centrat sobretot en l’escola de Prada, s’hi exposa a grans trets el funcionament del model pedagògic –i, per extensió, lingüístic– queaplicaLa Bressola, laxarxad’escolesassociativesd’immersióen catalàa laCatalunyaNord,enelsdiferentscentreseducatius.Aixòés,agranstrets,lainteracció entreelsalumnesmésgransielsméspetitsi“l’acompanyamentlingüísticconstantdels mestres”,talcoms’explicaenelreportatge.

Ara bé: quins són els efectes de la política lingüística educativa de La Bressola en les pràctiques de l’alumnat? En aquest apunt, mostro les troballes principals de la recerca del meu treball final de màster (TFM), titulat Ideologies i pràctiques lingüístiques de l’alumnat de La Bressola en el pas de primari a secundari,[1]que analitza, a partir d’entrevistes individuals, els discursos dels infants preadolescents sobre les seves pràctiqueslingüístiques.

10 DE NOVEMBRE DE 2022 EAPC

Font:LaBressoladePrada.

Quins són els efectes de la política lingüística educativa de La Bressola en les pràctiques de l’alumnat? En aquest apunt, mostro les troballes principals de la recerca delmeutreballfinaldemàster(TFM).

ElTFM,alseutorn,neixd’unainvestigacióprèvia, Els usos lingüístics interpersonals dels alumnes de La Bressola (LlullGil, 2021),[2]que mostra, comatroballaprincipal, queen el pas de primari a secundari –els dos nivells educatius que ofereix actualment La Bressola– hihaunamodificaciódelespràctiqueslingüístiquesdestacable,talcomveiem en elgràfic 1.Enelpresentapunttractod’explicarperquèicomsucceeixaquestcanvi en les tries lingüístiques de l’alumnat de La Bressola que fa el salt de primari a secundari. Els protagonistes que he entrevistat són, doncs, alumnes de l’últim curs de primari(Cicle3)iestudiantsdelprimercursdesecundari(6a).Estractadedoscursos que en el TFG ja presentaven, en comparació, una transformació dels usos interpersonals: les dades sobre les tries lingüístiques per curs indicaven que, si bé a Cicle3lesconversesencatalàrepresentavenel67%ienfrancèserenun27%,a6ales conversesencatalàsesituavenenel20%ienfrancès,un69%.

Gràfic 1.Llenguadelaconversadel’alumnatal’escolasegonsnivelleducatiu.

Primari es regeix pel principi de verticalitat, el qual fa referència a la implicació que hadetenirl’alumnatenl’ensenyamentdelcatalàalarestadecompanys,jaqueelsgrups estanformatsperalumnesd’edatsdiferents.

Entreprimariisecundarihiha,perforça,uncanvidecentreiunaorganitzaciónovadels grups.Enaquestsentit,podemparlarde resocialització;osigui,delatransformacióque hi ha en el procés de socialització de l’infant a l’escola. La socialització, ras i curt, és el procés interaccional d’adquisició d’un sistema lingüístic i unes normes de comportament sociocultural que es produeix com a resultat de la participació de l’aprenent en diferents institucions i espais socials (Garrett i Baquedano-López, 2002). Així,ésrellevantpreguntar-sequinéselmodeld’immersiódeLaBressolai,sobretot,si éselmateixaprimariiasecundari.Elreportatgede VilaWeb endonaalgunsdetalls:“les

paraules clau són intervenció i verticalitat”. Per intervenció, s’entén el paper actiu del professoratpertransformarelsusoslingüísticsielshàbitsdel’alumnat.És,defet,elque Spolsky(2009)anomena language manegement:l’acciódeliberadaiexplícitad’algúamb autoritat per canviar les pràctiques i les ideologies lingüístiques d’algú altre. Tot i així, l’acompanyament del professorat no és igual a secundari, tal com es diu al reportatge de VilaWeb, atès que, en part, es tracta d’un moment en què l’alumne és menys dependentdel’adult.Perlasevabanda,la verticalitat fareferènciaalaimplicacióqueha detenirl’alumnatenl’ensenyamentdelcatalàalarestadecompanys:elsmésgranshan de mostrar exemple en l’ús del català i és en aquest marc de relacions que La Bressola pretén establir el català com a llengua no marcada de socialització entre l’alumnat (Le BihaniRullan,2014,2018).Defet,primariesregeixperaquestprincipideverticalitat, jaqueelsgrupsestanformatsperalumnesd’edatsdiferents.

Enaquestapuntemcentraré,entred’altres,enquinestriesdeclarenferelsalumnes ambelsnouscompanysenelprocésderesocialització,iquinpaperassegurentenirenla verticalitat,ésadir,quans’ajuntenambalumnesd’altresedatsperelaborarprojectes.

Per explorar la relació entre la política lingüística de La Bressola i les pràctiques i ideologieslingüístiquesdel’alumnat enelsaltdeprimariasecundari,vaigduraterme un total de 27 entrevistes amb alumnes de l’últim curs de primari, Cicle 3, i el primer curs de secundari, 6a. En aquest apunt em centraré en els discursos que indiquen què opinenelsalumnessobrelapolíticalingüísticadel’escola,quinestriesdeclarenferamb els nous companys en el procés de resocialització, i quin paper asseguren tenir en la verticalitat,ésadir,quans’ajuntenambalumnesd’altresedatsperelaborarprojectes.

En primer lloc, els alumnes es mostren unànimement favorables al projecte que representa La Bressola: “PF-H1-f: Bé, sí, que és el català i que és molt bé que fan això. Perquèelcatalàesperdunpoci,doncs,ésbéquehanfetuna…uncol·legiiunprimari per fer créixer el català”; “SGC3-D1-c: Eh… Bé, em sembla molt bé. Perquè no… Depèn. Bé, hi ha poques escoles, a part la Bressola, que parlen català. I doncs aquestes escoles fan tornar a venir el català per la gent, bé, del futur”. Tot sembla indicar, doncs, que l’escola aconsegueix modelar les ideologies lingüístiques dels alumnes a favor seu, atenentelmodelqueproposaSpolsky(2009).

Un cop hem vist que el model de La Bressola té efectes en les ideologies dels infants, presento, tot seguit, d’acord amb el que diuen els alumnes, per què les pràctiques lingüístiquesesmodifiquenenelsaltdeprimariasecundari.D’acord,ambelsdiscursos delsalumnesde6aelcatalàdeixadeser,globalment,lallenguanomarcadaenelsusos interpersonals dels alumnes del primer curs de secundari de manera força ràpida: “PF-D1-c:Aver,elsprimersdiesitotparlavenencatalà.Despréselsvainfluenciarmés parlaren francèsperquèlesterceresitotparlavenen francès…Ellstambé parlavenen les terceres i quartes i cinquenes. I, poc a poc, vam anar parlant francès”; “SG6-H2-f: Bé…Perquèeraunanovaescola.Eraunnouindretperjo.Isocarribatiheparlatcatalà directament. I després, al cap d’un moment, he passat al francès al pati. Però a classe també de cops parli francès”. Amb els nous companys comencen parlant català perquè noelsconeixenoperquèsónenunaescolacatalana,talcomdiuen.Tanmateix,elcanvi al francès sembla que és al cap de poc temps en els dos centres de secundari. A més a més, l’entorn –clau en el procés de socialització– hegemònicament francès a secundari facilitalamodificaciódelespràctiquesdelsalumnesqueacabend’arribar:hoclarificael discursdePF-D1-c.

A Cicle 3, l’últim curs de primari, els alumnes interioritzen més la política lingüística educativa, atenent al que diuen: “Entrevistador: I com és que decideixes parlà’ls-hi en català? SGC3-H1-f:Bé, perquè…Perquèarriben aCicle3ical mostrarelbonexemple.” Això, juntament amb lesdadesquantitatives, indiciaqueelcanvidemodelpedagògica secundari afavoreix la modificació de les pràctiques lingüístiques dels alumnes de 6a. Aixòés:queelsgrupsdesecundarinofuncioninperverticalitat(ambbarrejad’edats)fa que minvi el seguiment de la norma. Hi ha una imbricació evident entre política lingüística i resocialització, amb efectes clars sobre les pràctiques lingüístiques de l’alumnat.Aixímateix,alguninformantdesecundaridonacompted’unrelaxamentdela intervenció de l’escola: “PF-D2-c: Sempre ens repeteixen que el català el tenim de transmetre i… als petits. […] Aquí sé pas molt perquè m’hi he pas molt fixat, però a primarisí.”

En canvi, quan els alumnes de 6a fan projectes verticals i, per tant, s’ajunten amb alumnes d’altres edats –més grans, en aquestcas– sí que asseguren, molts d’ells, seguir lapolíticalingüísticadel’escola:“PF-H2-c:Ésadinsd’uncol·legicatalàidoncscalmés parlarelcatalà.”

Hi ha una modificació important de les pràctiques lingüístiques entre primari i secundari[…].Elcatalà,asecundari,deixadeserllenguanomarcadaràpidament.

Comptatidebatut,hihaunamodificacióimportantdelespràctiqueslingüístiquesentre primariisecundari,quesemblapropiciatperunrelaxamentdelseguimentdelanorma a6a,elprimercursdesecundari.Elcatalà,asecundari,deixadeserllenguanomarcada ràpidament, d’acord amb els discursos dels alumnes. Tot això s’explicaria pel canvi del model d’intervenció: la verticalitat deixa de regir l’ensenyament secundari i afecta tant lesideologiescomlespràctiqueslingüístiquesdel’alumnatdeLaBressola.

Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat AutònomadeBarcelonailaUniversitatdeBarcelona,igraduatenFilologiaCatalanaper laUniversitatdeBarcelona.

Hèctor Llull Gil

Mixité sociale dans les écoles: Les chiffres dévoilés pour la première fois La Semaine du Roussillon 13/11/2022

Pyrénées-Orientales: deux écoles de Perpignan affichent les indices sociaux les plus... L’Indépendant 13/11/2022

Pyrénées-Orientales : deux écoles de Perpignan affichent les indices sociaux les plus bas de toute la France métropolitaine

•

Rémy Sirvent, secrétaire national du secteur laïcité, école et société du syndicat enseignant SE-Unsa et Nadia Alram, secrétaire départementale de SEl'Unsa. Charles Baron - Charles Baron

Education, Perpignan

Publié le 13/11/2022 à 18:43 , mis à jour à 18:45

Pour la première fois, le ministère de l'Education nationale a publié les indices de position sociale (IPS) des écoles et des collèges français. Il évalue la situation sociale des élèves dans les établissements. Plus l'indice est élevé, plus l'élève évolue dans un contexte familial considéré comme favorable à la réussite scolaire. Les Pyrénées-Orientales sont marquées par d'importants écarts entre les établissements publics et privés quand deux écoles perpignanaises affichent l'IPS le plus bas de toute la France

métropolitaine. Analyse complète de cette conjoncture avec Rémy Sirvent, secrétaire national du secteur laïcité, école et société du syndicat enseignant SE-Unsa et Nadia Alram, secrétaire départementale de SEl'Unsa.

Avant d'analyser l'ensemble des chiffres, il faut pointer cette situation : avec respectivement un indice de position sociale (IPS) de 54,2 et 56, 2, les écoles perpignanaises Leon Blum et La Miranda ont l'IPS le plus bas... de toute la France métropolitaine.

Oui, elles sont seulement classées devant des écoles de la Guyane et de la Réunion. Dans ce classement décroissant on retrouve aussi l'école Victor Duruy (57,3) toujours à Perpignan.

Les enfants de la communauté gitane sont les oubliés de la République. Sous couvert d'une fréquentation en dent de scie, ce qui est vrai, la Miranda n'a pas les mêmes moyens que les autres écoles. Il leur manque un poste plein d'enseignant ce qui découle aussi sur un problème de dédoublement de classes. Ces trois écoles ne sont pas toutes classées en éducation prioritaire renforcée. C'est une anomalie.

Plus largement, que retenez-vous des chiffres inédits de l'IPS dans le département ?

Dans les Pyrénées-Orientales, les écarts de l'IPS entre les établissements privés et publics sont extrêmes. Au collège, la moyenne nationale de l'IPS (mélangeant public et privé) est de 103,3. Dans les P.-O. il est de 97,4. Ce premier chiffre n'est pas très surprenant car nous sommes le quatrième département le plus pauvre de France. Au sein du département, l'écart se creuse. La moyenne des IPS des sept collèges privés confessionnels des P.-O. est de 116 points. Celle des trente autres collèges publics est de 93,6. Les établissements privés religieux accueillent les enfants des familles les plus aisées. Les collèges privés sont aussi les plus sélectifs à l'entrée avec, en top 3, Jeanne d'Arc à Perpignan (IPS : 128), Saint-Louis-de-Gonzague à Perpignan (123) et Saint-Pierre-de-la-Mer à Saint-Cyprien (123,5).

La situation est-elle identique dans les écoles primaires et élémentaires ?

La moyenne des IPS des 214 écoles primaires et publiques du département est de 96,5. Celle des 14 écoles privées est de 110,3. Celle des écoles privées confessionnelles est de 118,6. Dans le classement des écoles primaires et élémentaires les plus sélectives, on retrouve deux écoles privées - Jeanne d'Arc (127,3) et Sainte-Thérèse (123,3) - mais aussi l'établissement public Arrels Cassanyes avec un IPS de 125,6.

Comment expliquer cette place pour une école publique ?

C'est une école publique désectorisée. La mairie inscrit les élèves, le directeur de l'établissement les admet et les équipes scolarisent. Nous savions qu'il existait des listes d'attente pour intégrer l'école. Nous ne savions pas comment les élèves étaient sélectionnés. Quand on découvre que son IPS est de 125,6, on a désormais un indice sur les critères de sélection des enfants. Ce qui est encore plus marquant, c'est qu'à 100 mètres à vol d'oiseau, on a l'une des trois écoles avec l'IPS le plus faible, La Miranda.

Quelle analyse réalisez-vous de ces chiffres inédits ?

À peu près partout, on remarque que l'enseignement privé concentre les élèves des milieux favorisés. In fine, c'est la raison essentielle de son existence. Le séparatisme scolaire est une menace pour la réussite scolaire, la laïcité et le pacte Républicain. On sépare les enfants en fonction du revenu des parents. Il faut du courage politique pour faire Nation à l'école et réunir des enfants séparés par le hasard de la naissance.

Des solutions existent selon vous ?

Oui, il suffit de se tourner vers l'expérience toulousaine. Le conseil départemental de Haute-Garonne a décidé de mener une expérience de mixité sociale. Depuis cinq ans, plus de 1 200 élèves issus des quartiers de la Reynerie et Bellefontaine sont scolarisés, depuis leur sixième, dans onze collèges "favorisés" de Toulouse. Le Département, l'Education nationale et un sociologue suivent de près ces élèves et leurs résultats. Ils s'intègrent, se mélangent, créent du lien social. Leurs résultats scolaires s'améliorent et ceux des autres élèves ne baissent pas. Ça existe, c'est faisable.

Invité dans l'émission "Quotidien" sur TMC, le ministre de l'Education et de la Jeunesse, Pap Ndiaye, a assuré vouloir faire de la "mixité scolaire une priorité” de son ministère. Qu'en pensez-vous ?

Chiche ! Chaque fois que l'on veut évoluer sur la mixité, les élus brandissent le risque de relancer la guerre scolaire. Mais elle est déjà perdue au détriment des élèves nés de familles pauvres. On espère que le ministre ne fait pas que de l'affichage. Il est au pied du mur. Aujourd'hui, le vivre ensemble n'existe pas. On est sur du côte à côte. Si on ne fait rien, demain on sera sur du face-à-face. L'absence de mixité scolaire pénalise nos principes fondamentaux. "Les hommes

naissent et demeurent libres et égaux en droits" article 1er de la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen. Tous naissent libres et égaux en droit d'accord, le demeurer c'est plus compliqué. Pour ça, cela doit passer par une éducation de qualité pour tous. La mixité sociale doit être un levier de réussite scolaire de TOUS les élèves.

Qu'est-ce que l'indice de position sociale des écoles et collèges et comment est-il calculé ?

L'indice de position sociale (IPS) d'un établissement correspond à la moyenne des IPS de ses élèves, principalement calculés en fonction des catégories socioprofessionnelles et des diplômes de leurs parents. Plus l'indice est élevé, plus l'élève est issu d'un milieu favorisé. Selon les chiffres publiés par le ministère, en France l'IPS le plus bas dans les écoles est de 49,6, en Guyane. L'indice le plus haut, est de 155,6, à Buc dans les Yvelines.

Créé en 2016, l'IPS permet, selon l'Education nationale, d'appréhender "le capital social, économique et culturel de la famille dans le rapport de l’élève à l’école" et de mesurer le degré de mixité sociale de chaque établissement scolaire.

Considérant que plus l'indice est élevé, plus l'élève se trouve dans un contexte familial favorable aux apprentissages, l'administration le prendre notamment en compte lors de l'attribution de moyens aux écoles, collèges et lycées. Pour tenter de compenser les inégalités.

Les chiffres de l'IPS sont pour la première fois rendus publics. Le tribunal administratif de Paris a enjoint le ministère de l'Education nationale à transmettre ces données qui, initialement, ont été demandées par un journaliste. Il réclamait l’accès à l’indice de position sociale (IPS) de chaque collège et de chaque classe de CM2.

Une journée dédiée à la catalanité à Port-Vendres L’Indépendant 23/11/2022

Une journée dédiée à la catalanité à PortVendres

• Beaucoup d’échanges lors de cette journée.

Expositions, Port-Vendres

Publié le 22/11/2022 à 21:16

Après une virée de trois mois en Catalogne sud, l’exposition "40 anys d’Arrels, 40 anys d’un país" fait son retour en Catalogne nord. Pour accueillir l’exposition photographique itinérante, le maire Grégory Marty, et son équipe ont mis à disposition le Pavillon des arts.

La traditionnelle castanyada a accueilli les premiers visiteurs. Au milieu de l’exposition, la radio avait organisé, avec l’aide de la mairie, une émission retransmise en direct, avec musiques actuelles en catalan et invités, comme Esteve Valls, Pierre Becque, le professeur Sergi Montémont, le président de l’association Mateu Pons, le président des écoles Bressola Jean-Sébastien Hayden, l’artiste Marc André de Figueres et les musiciens Julio Leone et Raph Dumas. S’en est suivi un apéritif offert par la mairie ainsi qu’un service de bar, tenu par le comité des fêtes, où les élus ont pu échanger avec les membres d’association et les visiteurs. Le maire en a profité pour réitérer sa volonté et son

intérêt de participer à développer et à diffuser langue et la culture catalane. Raph Dumas a animé l’apéritif en passant des musiques variées en catalan. Arrels (racine en catalan) est une association créée en 1981, qui travaille pour diffuser la culture et la langue catalane en Catalogne nord. Unique en France, l’association a deux outils : une radio libre, ancienne "pirate" et deux écoles d’immersion linguistiques, publiques, qui se trouvent à la place Cassanyes à Perpignan, et au quartier du Vernet.

Pyrénées-Orientales: Réseau d’éducation prioritaire: une vingtaine d’écoles... L’Indépendant 28/11/2022

Pyrénées-Orientales - Réseau d'éducation

prioritaire : une vingtaine d'écoles élémentaires lésées ?

•

Yazid Rachid et Marius Djiogo Tesse, du Snalc, réclament notamment le classement en Rep de trois écoles du

Education, Social, Perpignan

Publié le 27/11/2022 à 15:19 , mis à jour à 17:11

Selon le syndicat d'enseignants Snalc, les indices de position sociale par établissement que le ministère de l'Education a récemment publiés montrent qu'une vingtaine d'écoles élémentaires du département devraient soit intégrer le réseau d'éducation prioritaire (Rep), soit voir leur classement renforcé (Rep+). Ce qui leur permettrait d'obtenir des moyens supplémentaires pour compenser les inégalités.

Évaluer la situation sociale moyenne des élèves de chaque établissement. Tel est l'un des principaux objectifs des indices de position sociale (IPS) que le ministère de l'Education s'est vu récemment contraint de rendre publics sur ordre du

Moulin-à-Vent. Nicolas Parent - Nicolas Parent

tribunal administratif. Le principe des IPS, qui visent notamment à mesurer la mixité sociale dans les écoles, est simple : plus l'indice est bas, plus la situation sociale moyenne des élèves de l'établissement est précaire.

Ces chiffres ont notamment permis de dévoiler que Perpignan abritait les deux écoles élémentaires ayant les IPS les plus bas de France métropolitaine (Léon Blum et La Miranda). Ils ont également confirmé que les établissements privés concentraient les populations favorisées et que la mixité scolaire laissait fortement à désirer en pays catalan.

Trois écoles "sous-classées" au Moulin-à-Vent

Ceci étant dit, aux yeux de Yazid Rachid, délégué départemental du syndicat d'enseignants Snalc pour le premier degré, l'analyse des IPS des écoles locales recèle d'autres enseignements capitaux. Et pour cause. Selon lui, ces indices motiveraient, pour près d'une vingtaine d'écoles élémentaires locales, un classement en réseau d'éducation prioritaire Rep ou Rep + dont elles ne bénéficient pas à ce jour. Classements qui s'accompagneraient de moyens supplémentaires. Notamment pour pouvoir dédoubler les classes de CP et CE1.

Selon le Snalc, à Perpignan, trois établissements du Moulin-à-vent sont notamment concernés : Hyacinthe-Rigaud, Anatole-France et Vertefeuille. À l’instar de l'école Arrels du Vernet, leurs IPS sont en effet inférieurs à ceux d'établissements de la ville déjà classés Rep. Dix autres écoles élémentaires du département (notamment celles de Marquixanes, Saint-Paul-de-Fenouillet, Arlessur-Tech, Saint-Laurent-de-la-Salanque ou Prades/Jean-Clerc) sont dans la même situation. Le syndicat recense également quatre écoles élémentaires perpignanaises classées en Rep (La Miranda, Romain-Rolland, Coubertin et JeanJacques Rousseau), qui devraient passer en Rep + compte tenu de leur degré de paupérisation.

Surleterrain,onvoitlapaupérisation

"En tant qu'enseignants, on vit tout cela au quotidien. On voit la paupérisation, témoigne Marius Djiogo Tesse, enseignant à l'élémentaire Coubertin et candidat Snalc aux élections professionnelles. Il faut que la carte de l'éducation prioritaire bouge et que le niveau d'alerte soit mieux évalué."

Yazid Rachid acquiesce : "Pour empêcher les fuites d'effectifs vers le privé, il faut donner au public les moyens d'accomplir sa mission. Nous pensons qu'avec la publication des IPS, qui pourrait accroître les stratégies d'évitement et susciter des tensions entre les écoles, ils n'ont plus le choix. Il est désormais urgent de revoir la

carte de l'éducation prioritaire." La balle est dans le camp des services de l'Education nationale.

Ce qu'en dit le rectorat

Sollicité, le rectorat n'annonce aucune date pour la révision de la carte de l'éducation prioritaire. "Arrêtée au niveau national en 2014, cette carte a été établie en fonction de différents indicateurs et d’une analyse qualitative des difficultés des élèves, précise cependant l'administration. Les indicateurs utilisés reflétaient non seulement la situation sociale mais aussi les difficultés scolaires des élèves."

Les services de l'Education nationale soulignent également qu'à l'époque où la carte actuelle a été arrêtée, l'indice de positionnement social (IPS) n'existait pas, puisqu'il n'a été créé qu'en 2016 : "Mais ces IPS sont désormais suivis attentivement (...) pour soutenir une politique de mixité sociale dans les écoles, collèges et lycées, hors Rep comme dans les réseaux Rep et Rep +."

Parmi les principales mesures de soutien dont ont bénéficié les établissements hors éducation prioritaire, les services de l'Education nationale citent notamment "la limitation à 24 des classes de CP, CE1 et de grande section de maternelle", ainsi que, dans certains cas, "une allocation progressive de moyens pour soutenir les établissements à public scolaire fragile". Sans oublier le fonds de 500 millions d'euros qui doit permettre dès janvier de financer les projets portés par les établissements dans le cadre de la concertation "Notre école, faisons-la ensemble".

Carta als batlles nord-catalans perquè facin costat als municipis denunciats per... Vilaweb 05/12/2022

Carta als batlles nord-catalans perquè facin costat als municipis denunciats per haver defensat el català

El Col·lectiu 2 d'Abril considera que l'estat francès ha tingut "una reacció del segle passat, contrària als drets universals i als interessos de la llengua catalana"

Actualització: 06.12.2022 - 11:31

El Col·lectiu 2 d’Abril, format per entitats i persones en defensa de la llengua, han enviat una carta a tots els batlles de Catalunya Nord per a denunciar l’actitud de l’estat francès envers el català.

El col·lectiu demana de fer costat al municipi d’Elna i quinze municipis més que han adaptat el reglament perquè es pugui utilitzar el català en els plens si després es tradueix al francès. Cal recordar que l’estat francès, via els prefectes, han portat els consistoris als tribunals, un fet que consideren com “una reacció del segle passat, contrària als drets universals i als interessos de la llengua catalana i de totes les llengües sota administració francesa”.

La carta s’acaba recordant que fins fa poques dècades i durant segles, l’ús de la llengua catalana era generalitzat al si dels consells municipals de Catalunya Nord i que el seu ús mai havia posat en perill la unitat de la república francesa. En tot cas, recorden que no és “la unitat de la República francesa que és en perill, és el futur de la llengua catalana i també de l’occitana”.

Le marché de Noël prend ses quartiers à l’Espace Saint-Mamet ce weekend L’Indépendant 07/12/2022

Le marché de Noël prend ses quartiers à l’Espace Saint-Mamet ce week-end

Foires et salons, Saint-Estève

Publié le 07/12/2022 à 21:34

Ce week-end, à l’Espace Saint-Mamet, venez profiter d’un moment en famille ou entre amis au cours duquel vous pourrez flâner, découvrir, déguster et commencer vos courses de Noël.

Gastronomie, bijoux, vêtements, accessoires, loisirs créatifs et couture, beauté et bien-être : avec une centaine d’exposants présents sur le marché, vous trouverez certainement votre bonheur.

L’ouverture des portes est prévue le samedi 10 décembre à 10 h au rythme de la banda Jovent del Monestir, avec le discours d’inauguration à 11 h. La matinée se poursuivra avec la chorale de la Bressola.

À 11 h 30, découvrez le spectacle La Boîte à Ballet par la compagnie Festibal, un moment féerique à suivre, avec deux autres représentations à 17 h et 19 h, (uniquement le samedi).

Le dimanche 11, rendez-vous dès 10 h 30 pour le concours de pains d’épices et profitez des déambulations des Mobil’Hommes avec leurs comptines mobiles. Ce spectacle démarrera à 11 h, 15 h 30 et 17 h.

Vous retrouverez les jeux en bois de la Case du Jeu, l’escape game de Noël préparé par le Bunker, et les poneys du Mas Cot pour une petite balade (uniquement le dimanche) et bien évidemment… le Père Noël nous fera le plaisir de sa visite.

Le marché de Noël s’achèvera avec le traditionnel concours de dessin des écoles et le discours de clôture.

Vous trouverez sur place de quoi vous restaurer avec des food trucks de qualité.

Saint-Estève – Un marché de Noël festif et lumineux L’Indépendant 25/12/2022

La Bressola guanya el recurs davant la justícia per poder comprar el Convent Santa... Ràdio Arrels 30/12/2022

La Bressola guanya el recurs davant la justícia per poder comprar el Convent Santa Clara

La sentència s'ha fet pública aquest divendres 30 de desembre després del judici del 13 de desembre passat

Catalunya Nord, Perpinyà

Publicat el Divendres, 30 de desembre de 2022 | 12:00 h 2

imatge de la conferència de premsa de l'octubre 2021 per explicar els recursos presentats contra la preempció

L’any acaba amb una bona notícia per a la Bressola i el seu desig d’instal·lar-se a l’antic convent Sant Clara del Vernet a Perpinyà.

El tribunal de justícia rebutja el dret de preempció de l’ajuntament de Perpinyà sobre el monestir de les Clarisses. La sentència s'ha fet pública aquest divendres 30 de desembre després del judici del 13 de desembre passat.

El desacord data del 2019, quan les monges del monestir de Santa Clara, al barri del Vernet, decideixen vendre l’edifici i el van proposar la venda a l’antic batlle, JeanMarc Pujol, i al nou elegit, Louis Aliot, cap dels dos van mostrar massa interès en el convent en aquell moment.

L'estiu 2021 l’associació de La Bressola es va comprometre a comprar el monestir per instal·lar-hi el segon col·legi i el primer liceu d’immersió en llengua catalana de

Catalunya Nord. Finalment, pocs dies abans de concretar-se l'acte de venda, l’equip municipal de Perpinyà va fer valer el seu dret de preempció.

Arran d’aquesta situació, La Bressola i el seu advocat, Guillem Nivet, van presentar 2 recursos, un en urgència i un en anul·lació, el primer guanyat ara fa un any.

El tribunal de Perpinyà ha rebutjat finalment el recurs de l’ajuntament davant de la manca d'un projecte clar per justificar la preempció. A partir d'ara queden dos mesos al municipi per poder fer apel·lació d'aquesta decisió.

La Bressola vol obrir el primer institut a Perpinyà una vegada vençut el torcebraç... Vilaweb 30/12/2022

La Bressola vol obrir el primer institut a Perpinyà una vegada vençut el torcebraç judicial contra l’ajuntament

L'associació demana al consistori que permeti el desenvolupament del projecte de liceu en immersió en català Actualització: 30.12.2022 - 17:44

L’associació d’escoles de la Bressola ha pogut comprar finalment el Monestir del Vernet, situat a l’avinguda de Mariscal Jofre de Perpinyà, després d’una sentència favorable del tribunal administratiu de Montpeller, que ha anul·lat la preempció exercida per l’Ajuntament de Perpinyà.

El setembre del 2021 va anunciar que obriria el primer col·legi-liceu de secundària a Perpinyà, amb capacitat per a tres-cents alumnes, però l’ajuntament, controlat per l’extrema dreta, que no havia posat cap entrebanc fins llavors, va decidir un mes més tard de comprar l’edifici on s’havia de fer aquest projecte, un antic convent que pertany a una comunitat de monges clarisses.

El desembre del 2021, el tribunal ja va suspendre la preempció exercida per l’Ajuntament de Perpinyà després del recurs d’urgència presentat per la Bressola i rebutjà les conclusions presentades pel consistori. Posteriorment, durant l’estiu

del 2022, el Consell d’Estat també va rebutjar el recurs presentat pel municipi sobre la decisió del tribunal.

Ara la Bressola demana a l’Ajuntament de Perpinyà que faci un pas enrere i permeti el desenvolupament del projecte de l’institut en immersió en català. L’objectiu de l’associació és oferir, per primera vegada, una escolarització en immersió lingüística als alumnes des de maternal i fins a les portes de la universitat.

La Bressola compra l’antic monestir per fer un liceu i demana a Perpinyà que... El Punt Avui 30/12/2022

La Bressola compra l’antic monestir per fer un liceu i demana a Perpinyà que permeti el projecte

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat la preempció exercida per l’Ajuntament per impedir la construcció del projecte educatiu d’immersió en català fins als 18 anys •

Una manifestació per reclamar el liceu en català a Perpinyà, l’octubre de 2021 ACN.

REDACCIÓ - PERPINYÀ

La Bressol ha comprat finalment l’antic monestir de les Clarisses a Perpinyà per a construir un liceu que permeti ampliar el seu projecte educatiu d’immersió en català, que comença a infantil, a alumnes de 15 a 18 anys. Així ho ha anunciat la mateixa associació de la Catalunya Nord després de rebre una nova sentència favorable del Tribunal Administratiu de Montpe-

ller que ha anul·lat la preempció de l’Ajuntament de Perpinyà, que intentava impedir la compra del Monestir del Vernet, situat a l’Avinguda Mariscal Jofre 107 de la ciutat. El Tribunal també ha condemnat l’Ajuntament a pagar 1.500 euros a la Bressola en aplicació del codi de justícia administratiu.

En un comunicat, l’entitat expressa la seva “satisfacció” per la resolució i recorda que és la tercera vegada que la justícia dona la raó a l’associació. “El 14 de desembre del 2021, el tribunal va suspendre la preempció exercida per l’Ajuntament de Perpinyà després del recurs d’urgència presentant per la Bressola i rebutjava les conclusions presentades per la comuna. Posteriorment, durant l’estiu del 2022, el Consell d’Estat també va rebutjar el recurs presentat per la comuna sobre la decisió del tribunal del 14 de desembre de 2021”.

Per tot plegat, ara la Bressola demana a l’Ajuntament de Perpinyà que deixi de posar traves al projecte i permeti “el desenvolupament del projecte de liceu en immersió en català”.

L’associació considera que l’etapa del Liceu és “una necessitat vital per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord, però també pel camí dels joves de 15 a 18 anys que es troben en període de construcció social i cultural de la seva personalitat”. La Bressola destaca que el projecte permetrà oferir, “per primera vegada, una escolarització en immersió lingüística als alumnes, des de maternal i fins a les portes de la universitat”.

La Bressola té vuit centres educatius amb 1.050 alumnes. El projecte, que va néixer el 1976, té com a objectiu preservar l’educació integrament en llengua catalana.

La justícia francesa dona la raó a la Bressola i el projecte de col·legi-liceu en català... La República 30/12/2022

La justicia francesa dona la raó a la Bressola i el projecte de col·legi-liceu en català de Perpinya podrà tirar endavant

L’associació farà realitat el nou espai al monestir de Santa Clara, comprat per 1,2 milions d’euros

REDACCIÓ30/12/2022

Pla general de la manifestació en favor de la Bressola aquest dissabte 23 d'octubre de 2021 a Perpinyà (Horitzontal) Data de publicació: dissabte 23 d’octubre del 2021, 13:21

Autor: Gerard Vilà

La Bressola, l’associació cultural creada l’any 1976 per promoure una xarxa d’escoles associatives que practiquessin la immersió lingüística del català a França, concretament a les comarques de la Catalunya del Nord, es va trobar

l’octubre de 2021 amb un Ajuntament de Perpinyà inflexible que no permetia que el seu projecte de col·legi-liceu tirés endavant.

Es va convocar una manifestació, a la qual van assistir unes 2.000 persones a favor de l’obertura del primer centre educatiu en català, amb l’objectiu de fer canviar d’opinió l’ajuntament. La Bressola havia signat la compra del monestir de Santa Clara, on preveia fer el col·legi. A l’últim moment, l’equip de govern de la ciutat, governat en aquell moment pel partit d’extrema dreta Rassemblement National, s’hi va negar.

Avui, més d’un any després el Tribunal de Montpeller ha donat la raó a la Bressola i ha suspès el dret de preempció de l’Ajuntament de Perpinyà en l’adquisició del convent de Santa Clara per fer-hi el primer liceu de l’associació perquè no veu justificada l’actuació del consistori. L’alt tribunal ha tancat així un llarg litigi i el projecte de col·legi-liceu de Perpinyà podrà per fi tirar endavant.

“L’etapa de Liceu és una necessitat vital, per a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord, però també pel camí dels joves de 15 a 18 anys, que es troben en un període de construcció social i cultural de la seva personalitat”, remarquen els membres de la Bressola en un comunicat. “Això permetrà oferir, per primera vegada, una escolarització en immersió lingüística als alumnes des de maternal i fins a les portes de la universitat”, expliquen.

La Bressola guanya un pols a l’Ajuntament de Perpinyà

El tribunal de justícia de Perpinyà finalment rebutja el dret de preempció del municipi d’extrema dreta contra la implantació d’un liceu de la Bressola al monestir Santa Clara

La Bressola ha guanyat el recurs contra l’ajuntament de Perpinyà per l’adquisició del monestir de Santa Clara. La sentència s’ha pronunciat aquest divendres 30 de desembre. El tribunal de justícia de Perpinyà finalment rebutja el dret de preempció del municipi d’extrema dreta contra la implantació d’un liceu de la Bressola al monestir Santa Clara.

És potser la fi del llarg desacord que oposa l’associació La Bressola i l’ajuntament d’extrema dreta de Perpinyà, i que obre

les portes a la creació del primer liceu d’ensenyament immersiu en català a la Catalunya del Nord. Després del judici, celebrat el 13 de desembre passat, el tribunal de Perpinyà ha cancel·lat el recurs portat per l’equip municipal de Louis Aliot, alcalde de Perpinyà. Fa més d’un any, l’ajuntament havia fet valer el seu dret de preempció contra el projecte d’instal·lació d’un institut de La Bressola al monestir de les Clarisses, al barri del Verbnet, al nord de Perpinyà. Aquest dret dona la possibilitat a una persona o una entitat pública, en aquest cas un ajuntament, de ser el comprador prioritari en el cas d’una venda immobiliària amb la justificació d’obrar per l’interès públic.

El tribunal de justícia de Perpinyà finalment rebutja el dret de preempció del municipi d’extrema dreta | Lluís Dagues

El 2019, amb el decreixement del nombre de membres de la comunitat religiosa, les últimes Clarisses de Perpinyà van decidir posar a la venda l’edifici en el qual eren instal·lades d’ençà

del 1874. Després d’haver proposat la cessió a l’antic equip municipal de Jean-Marc Pujol, es va sotmetre la mateixa oferta a la nova junta del RassemblementNational després de la seva victòria a les eleccions municipals del 2020. Davant del desinterès dels nous elegits, l’associació La Bressola es va posicionar per la compra i va firmar el 6 d’agost del 2021 la venda de l’edifici amb les membres de les Clarisses. A final d’estiu, l’ajuntament va fer valer el seu dret de preempció, que va ser rebutjat una primera vegada davant del tribunal de Montpeller el 14 de desembre del 2021, per l’absència d’un veritable projecte municipal in situ. L’ajuntament de Perpinyà denunciava la zona inundable del monestir, i proposava al mateix moment la instal·lació d’un centre d’acolliment per menors refugiats. La prova de força entre les dues entitats va poder involucrar els consells departaments i regionals, i la societat nord-catalana amb una manifestació de més de 2.000 persones a Perpinyà a l’octubre del mateix any.

El Tribunal de Montpeller permet a la Bressola obrir el primer col·legi-liceu en català.. El Nacional 30/12/2022

El Tribunal de Montpeller permet a la Bressola obrir el primer col·legi-liceu en català a Perpinyà

L'Ajuntament de Perpinyà, governat pel Front Nacional, perd el contenciós davant l'entitat pedagògica

Lluís Bou

Foto: Fundació Universitària del Bages Barcelona. Divendres, 30 de desembre de 2022. 16:28

Actualitzat: Divendres, 30 de desembre de 2022. 16:40

Temps de lectura: 2 minuts

El Tribunal de Montpeller ha donat la raó a la Bressola i li permetrà obrir el primer col·legi-liceu (institut) amb immersió en català, a l'antic convent de Santa Clara de Perpinyà (Rosselló). El Tribunal ha suspès el dret de preempció que havia exercit l'Ajuntament de la ciutat, governat pel Front Nacional, en l'adquisició del convent perquè no veu justificada l'actuació del consistori. L'alt tribunal tanca així un llarg litigi i entra en el fons de la qüestió després que fa un any ja va resoldre a favor de la Bressola en el recurs d'urgència que havien interposat. En aquella ocasió, condemnava l'Ajuntament a pagar 2.000 euros a l'entitat, que se sumen als 1.500 euros que imposa pagar en la nova sentència. Arran de la resolució judicial, la Bressola ja ha anunciat l'adquisició de l'antic monestir per 1,2 milions amb l'objectiu de fer realitat el projecte, segons informa l'ACN.

La Bressola va anunciar a principis de setembre de l'any passat que celebraria el seu 45è aniversari fent el primer pas per obrir un col·legi-liceu a Perpinyà i així donar sortida als centenars d'alumnes de l'escola primària que any rere any estudien en el sistema educatiu immersiu en els vuit centres de l'entitat. La direcció va plantejar a l'Ajuntament la voluntat d'adquirir el monestir de Santa Clara i inicialment no va rebre-hi cap objecció, així que va iniciar els tràmits. Però quan ja havien fet una paga i senyal de 60.000 euros dels 1,2 milions en què estava fixada la compra, el consistori va decidir exercir el dret de preempció. És a dir, el de compra prioritari de l'edifici adduint raons vinculades a la preservació del "patrimoni" però sense presentar cap projecte alternatiu.

La Bressola va denunciar la situació i va acusar l'Ajuntament, liderat per l'alcalde d'ultradeta Louis Aliot, de "traïció". Però no només això. També va presentar dos recursos davant dels tribunals. Un reclamant mesures d'urgència, el que a l'Estat espanyol es coneixen com a cautelars, i un altre, més a llarg termini, que havia de resoldre la qüestió de fons. La Bressola ha celebrat la decisió i ha anunciat que, ara que el dret de preempció ja no bloqueja d'adquisició, la compra del convent es farà efectiva per l'import previst: 1,2 milions. En aquest sentit, demana al consistori que faci un pas enrere i permeti el desenvolupament del projecte.

"L'etapa de Liceu és una necessitat vital per a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord, però també pel camí dels joves de 15 a 18 anys, que es troben en un període de construcció social i cultural de la seva personalitat", remarquen en un comunicat. "Això permetrà oferir, per primera vegada, una escolarització en immersió lingüística als alumnes des de maternal i fins a les portes de la universitat", afegeixen.

Victòria del català a Perpinyà: via lliure per al projecte del col·legi-liceu de la Bressola Nació Digital 30/12/2022

Victòria del català a Perpinyà: via lliure per al projecte del col·legi-liceu de la Bressola

La justícia francesa dona la raó a l'associació cultural catalana en el conflicte amb l'Ajuntament de la ciutat

PER NACIÓ, Barcelona | 30 de desembre de 2022 a les 16:02 |

El Tribunal de Montpeller ha donat la raó a la Bressola i ha suspès el dret de tanteig de l'Ajuntament de Perpinyà en l'adquisició del convent de Santa Clara, on l'associació ubicarà el primer col·legi-liceu, en no veure justificada l'actuació del consistori. L'alt tribunal tanca així un llarg litigi i entra en el fons de la qüestió, després que fa un any ja resolgués a favor de la Bressola en el recurs d'urgència que havien interposat.

En aquella ocasió, condemnava l'Ajuntament a pagar 2.000 euros a l'entitat, als quals ara cal sumar els 1.500 que imposa la nova sentència. Arran de la resolució judicial, la Bressola ja ha anunciat l'adquisició del monestir per 1,2 milions d'euros amb l'objectiu de fer realitat el

Manifestació en favor de la Bressola el dissabte 23 d'octubre de 2021 a Perpinyà | Gerard Vilà/ACN

projecte. Amb aquest pas endavant, es permetrà oferir, per primera vegada, una escolarització en immersió lingüística als alumnes des de la primera etapa educativa i fins a les portes de la universitat.

La Bressola ha celebrat la decisió i ja ha demanat al consistori que faci un pas enrere i permeti el desenvolupament del projecte. "L'etapa de Liceu és una necessitat vital per a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord, però també pel camí dels joves de 15 a 18 anys, que es troben en un període de construcció social i cultural de la seva personalitat", remarquen en un comunicat.

Un llarg litigi

La Bressola va anunciar a principis de setembre de 2021 que celebrava el seu 45è aniversari fent el primer pas per obrir un col·legi-liceu a Perpinyà i donar així sortida als centenars d'alumnes que, any rere any, estudien en el sistema educatiu immersiu en els vuit centres de l'entitat. La direcció va plantejar a l'Ajuntament la voluntat d'adquirir el monestir de Santa Clara i inicialment no va rebre-hi cap objecció, així que va iniciar els tràmits. Quan ja havien fet una paga i senyal de 60.000 euros, el consistori va decidir exercir el dret de tanteig, que els permetia comprar la construcció de manera prioritària. Tot, adduint raons vinculades a la preservació del "patrimoni", però sense presentar cap projecte alternatiu.

La Bressola va organitzar una roda de premsa per denunciar la situació i va acusar de "traïció" l'Ajuntament liderat per l'alcalde ultradetà, Louis Aliot. Però no només això, també va presentar dos recursos davant dels tribunals. Un, reclamant mesures d'urgència, el que a Catalunya es coneixen com a cautelars, i un altre, més a llarg termini, que haurà de resoldre la qüestió de fons.

La primera resolució va arribar el mes de desembre del 2021. Era el preàmbul a la sentència d'aquest divendres i donava la raó a l'associació la Bressola, alhora que anul·lava el dret a tanteig exercit per Perpinyà. La resolució recollia que l'Ajuntament inscrivia la voluntat d'adquisició del convent en la "voluntat de conservar el patrimoni històric" de la ciutat i que el projecte proposat per la Bressola era "irrealitzable", perquè es plantejava en una zona inundable i en presència d'un cementiri amb les restes destacades. També argumentava que no podria encabir els 250 alumnes previstos i que tot plegat era contrari al codi urbanístic.

Per la seva banda, la resolució detallava que les monges propietàries de convent van manifestar que l'Ajuntament mai havia mostrat interès per adquirir l'espai i que la primera cita que va obtenir l'agent immobiliari amb el consistori va produir-se l'octubre d'aquell any, ja després d'exercir del dret de tanteig. El jutge no veia acreditats els motius que argumentava el govern local i concloïa que, en tot cas, el risc d'inundació no impediria la implantació d'una escola, com tampoc la conservació del cementiri.

A la sentència d'aquest divendres, el tribunal resol en el mateix sentit i creu que la decisió no va estar prou motivada perquè l'adquisició prevista per part de l'Ajuntament no comptava amb un projecte per poder exercir aquest dret. Per això, anul·la la decisió i condemna l'Ajuntament de Perpinyà a pagar 1.500 euros a l'associació

La justícia francesa dona la raó a la Bressola: podrà comprar un antic convent per... Públic 30/12/2022

La justícia francesa dona la raó a la Bressola: podrà comprar un antic convent per fer-hi un liceu

El Tribunal de Montpeller no veu justificada l'actuació del consistori i l'associació ja ha anunciat que comprarà el monestir per 1,2 milions d'euros

Pla general de la manifestació en favor de la Bressola el dissabte 23 d'octubre de 2021 a Perpinyà. Gerard Vilà / ACN BARCELONA

30/12/2022 17:52

PÚBLIC/ACN

El Tribunal de Montpeller ha donat la raó a la Bressola i ha suspès el dret de preempció de l'Ajuntament de Perpinyà en l'adquisició del convent de Santa Clara perfer-hielprimerliceudel'associació.Elmotiu:noveujustificadal'actuaciódel consistori.

Arrandelaresoluciójudicial,laBressolajahaanunciatquecompraelmonestirper 1,2 milions d'euros.Sinohihacapmésimpediment,arapodràferassolirl'objectiudefer realitatelprojecte.Enaquestsentit,enuncomunicat demana al consistori que faci un pas enrere ipermetieldesenvolupamentdelprojecte. Thank you for watching "L'etapa de Liceu és una necessitat vital, per a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord, però també pel camí dels joves de 15 a 18 anys, que es trobenenunperíodedeconstrucciósocialiculturaldelasevapersonalitat",remarcaen uncomunicatlaBressola."Aixòpermetràoferir,perprimeravegada,una escolarització en immersió lingüística als alumnes des de maternal i fins a les portes de la universitat",afegeix.

L'alt tribunal tanca així un llarg litigi i entra en el fons de la qüestió després que fa un anyjaresolguésafavordelaBressolaenel recurs d'urgència quehavieninterposat.En aquellaocasió,condemnaval'Ajuntamentapagar 2.000 euros a l'entitat,quesesumen als 1.500 euros queimposapagarenlanovasentència.

Unllargrecorregut

La picabaralla entrelesduespartsarrancainicialmentquanlesmongesdelmonestirde SantaClaradecideixenvendrel'edificil'any 2019.Enaquellmomentelconsistorinova mostrarinterèsenelconvent,nielbatlle Jean-Marc Pujol nil'alcalde Louis Aliot.

LaBressolavaanunciaraprincipisdesetembredel'anypassatquecelebravaelseu 45è aniversari fent el primer pas per obrir un col·legi-liceu a Perpinyà. Així podria donar sortida als centenars d'alumnes que any rere any estudien en el sistema educatiu immersiuenelsvuitcentresdel'entitat.

Ladireccióvaplantejaral'Ajuntamentlavoluntatd'adquirirelmonestirdeSantaClarai inicialment no va rebre-hi cap objecció així que va iniciar els trámits. Però quan ja havien fet una paga i senyal de 60.000 euros dels 1,2 milions d'euros en què estava fixadalacompra,elconsistorivadecidir exercir el dret de preempció.

La Bressola va presentar dos recursos davant dels tribunals. Un reclamant mesures d'urgència, el que aquí es coneixen com a cautelars, i un altre, més a llarg termini, que hauràderesoldrelaqüestiódefons.

Laprimeraresolució vaarribarel mesdedesembredel'anypassat.Erael preàmbul a la sentència d'aquest divendres: donava la raó a l'associació la Bressola i anul·lava el dret a preempció exercit per Perpinyà.

A la sentència d'aquest divendres, el tribunal resol en el mateix sentit i creu que la decisió no va estar prou motivada perquè l'adquisició prevista per part de l'Ajuntament no comptava amb un projecte per poder exercir aquest dret. Per això, anul·la la decisió i condemna l'Ajuntament de Perpinyà a pagar 1.500 euros a l'associació.

La justícia francesa tanca el conflicte: la Bressola podrà obrir un liceu a Perpinyà Diari de Barcelona 30/12/2022

Lajustíciafrancesatancaelconflicte:laBressolapodràobrirunliceua Perpinyà

L'associació compra el monestir de Santa Clara per 1,2 MEUR per fer realitat el nou espai, que l' Ajuntament de Perpinyà també volia

PER ACN FOTOS ACN

PUBLICAT EL 30 DE DESEMBRE 2022

El Tribunal de Montpeller ha donat la raó a la Bressola i ha suspès el dret de preempció de l'Ajuntament de Perpinyà en l'adquisició del convent de Santa Clara per fer-hi el primer liceu de l'associació perquè no veu justificada l'actuació del consistori. L'alt tribunal tanca així un llarg litigi i entra en el fons de la qüestió després que fa un any ja resolgués a favor de la Bressola en el recurs d'urgència que havien interposat.

En aquella ocasió, condemnava l'Ajuntament a pagar 2.000 euros a l'entitat, que se sumen als 1.500 que imposa pagar en la nova sentència. Arran de la resolució judicial, la Bressola ja ha anunciat l'adquisició del monestir per 1,2 MEUR amb l'objectiu de fer realitat el projecte.

La Bressola va anunciar a principis de setembre de l'any passat que celebrava el seu 45è aniversari fent el primer pas per obrir un col·legi-liceu a Perpinyà i així donar sortida als centenars d'alumnes que any rere any estudien en el sistema educatiu immersiu en els vuit centres de l'entitat.

La direcció va plantejar a l'Ajuntament la voluntat d'adquirir el monestir de Santa Clara i inicialment no va rebre-hi cap objecció així que va iniciar els tràmits i quan ja havien fet una paga i senyal de 60.000 euros dels 1,2 MEUR en què estava fixada la compra, el consistori va decidir exercir el dret de preempció. És a dir, el de compra prioritari de l'edifici adduint raons vinculades a la preservació del "patrimoni" però sense presentar cap projecte alternatiu.

La Bressola va organitzar una roda de premsa per denunciar la situació i va acusar l'Ajuntament, liderat per l'alcalde d'ultradeta, Louis Aliot, de "traïció". Però no només això. També va presentar dos recursos davant dels tribunals. Un reclamant mesures d'urgència, el que aquí es coneixen com a cautelars, i un altre, més a llarg termini, que haurà de resoldre la qüestió de fons.

La primera resolució va arribar el mes de desembre de l'any passat. Era el preàmbul a la sentència d'aquest divendres: donava la raó a l'associació la Bressola i anul·lava el dret a preempció exercit per Perpinyà. La resolució recollia que l'Ajuntament inscrivia la voluntat d'adquisició del convent en la "voluntat de conservar el patrimoni històric" de la ciutat i que el projecte proposat per la Bressola és "irrealitzable" perquè es plantejava en una zona inundable i en presència d'un cementiri amb les restes destacades. També argumentava que no podria encabir els 250 alumnes previstos i que tot plegat era contrari al codi urbanístic.

Per la seva banda, la resolució detallava que les monges propietàries de convent van manifestar que l'Ajuntament mai havia mostrar cap interès per adquirir l'espai i que la primera cita que va obtenir l'agent immobiliari amb l'ajuntament va ser a l'octubre, després d'exercir del dret de preempció. El jutge no veia acreditats els motius que argumentava el consistori i concloïa que, en tot cas, els risc d'inundació no impediria la implantació d'una escola, com tampoc la conservació del cementiri.

A la sentència d'aquest divendres, el tribunal resol en el mateix sentit i creu que la decisió no va estar prou motivada perquè l'adquisició prevista per part de l'Ajuntament no comptava amb un projecte per poder exercir aquest dret. Per això, anul·la la decisió i condemna l'Ajuntament de Perpinyà a pagar 1.500 euros a l'associació.

La Bressola celebra la decisió

La Bressola celebra la decisió i ja ha anunciat que, ara que el dret de preempció ja no bloqueja d'adquisició, la compra del convent es fa efectiva per l'import previst: 1,2 MEUR. En aquest sentit, demana al consistori que faci un pas enrere i permeti el desenvolupament del projecte.

"L'etapa de Liceu és una necessitat vital, per a la recuperació de la llengua i cultura catalanes a Catalunya Nord, però també pel camí dels joves de 15 a 18 anys, que es troben en un període de construcció social i cultural de la seva personalitat", remarquen en un comunicat. "Això permetrà oferir, per primera vegada, una escolarització en immersió lingüística als alumnes des de maternal i fins a les portes de la universitat", afegeixen.

Monastère Sainte-Claire à Perpignan: la Ville déboutée, la Bressola peut acheter L’Indépendant 30/12/2022

Monastère Sainte-Claire à Perpignan : la

Ville déboutée, La Bressola peut acheter

•

Manifestation le 23 octobre 2021 de soutien au projet de la Bressola dans les rues de Perpignan. Michel Clementz - Michel Clementz

Enseignement et formation, Catalogne, Louis Aliot, Perpignan

Publié le 30/12/2022 à 19:14 , mis à jour à 19:15

Le Tribunal administratif a annulé ce 30 décembre 2022 la préemption par la Ville de Perpignan du couvent des Clarisses-monastère Sainte-Claire. La Bressola peut désormais se porter définitivement acquéreur pour mener à bien son projet de collège et lycée catalan dans le quartier du Vernet. La municipalité devrait faire appel.

"Cette décision est un soulagement". Le président de la Bressola savoure. Le Tribunal administratif de Montpellier a débouté la Ville de Perpignan dans son bras de fer avec l'association catalane. Joan Sebastia Hayden ajoute : "Cela fait plus d'un an maintenant que l'on est suspendu aux décisions de justice. Celle-ci est la troisième en notre faveur. Le Tribunal administratif a jugé sur le fond. Il indique que la municipalité n'a pas démontré les preuves de l'existence d'un projet sur le monastère Sainte-Claire qui pouvait justifier sa préemption. La Bressola peut acheter

le bâtiment et elle le fera dans les semaines à venir. Nous avons signé un sous-seing privé avec les sœurs, il y a maintenant près de 18 mois".

Rappel. La Bressola souhaite créer un ensemble scolaire collège-lycée en catalan sur ce monastère Sainte-Claire situé avenue Joffre à Perpignan. La congrégation est vendeuse d'une grande partie du bâtiment. Les deux parties avaient signé un compromis de vente le 6 août 2021. L'association s'engageant à acheter le site et à réaliser des travaux de réaménagement intérieur des lieux. "Le cimetière sera conservé et sera inaccessible aux élèves, tandis que la dépouille d'Anne-Marie Antigo reposera à terme en la cathédrale Saint-Jean de Perpignan".

"Faireuncollègeàcetendroitestdangereux"

Très vite, le 28 septembre 2021, la Ville faisait valoir son droit de préemption, pour "sauvegarder le patrimoine bâti du couvent de Sainte-Claire présentant, au-delà de son caractère religieux, un intérêt pour l'histoire de l'architecture en France ainsi qu'un intérêt touristique et de développement économique". Préemption attaquée donc devant la justice par la Bressola, qui a obtenu gain de cause ce 30 décembre.

"Nous souhaitons désormais que la municipalité prenne acte des décisions de justice et laisse la Bressola mener son projet dans le respect de la République et de ses lois. Un lycée d'enseignement en catalan est nécessaire pour faire le pont entre les collèges et l'université. Un troisième collège en catalan sera aussi rapidement une nécessité", conclut Joan Sebastia Hayden.

La Ville de Perpignan devrait faire appel de cette décision du Tribunal administratif. Mais, il ne serait pas exécutoire. "Faire un collège à cet endroit est dangereux et contraire à toute logique en raison de son emplacement, des difficultés de stationnement et de l'inondabilité", réagit Louis Aliot.

Thierry Bouldoire

La justice déboute la mairie de Perpignan au profit de La Bressola

France Bleu Roussillon 30/12/2022

Projet de lycée en catalan à Perpignan : la justice donne raison à La Bressola face à la mairie

Perpignan

Leréseaud'écolesenlanguecatalanevapouvoirinstallersonlycéedans l'ancienmonastèreduVernet(Pyrénées-Orientales).Cevendredi,letribunal administratifannuleledroitdepréemptionexercéparlaVilledePerpignan.

Conférence de presse organisée par l'association La Bressola © Radio France - François DAVID

C'estunevictoirepour l'associationLaBressola.Leréseaud'écoles enlangue catalane va pouvoir ouvrir son premier lycée dans les Pyrénées-Orientales. Le tribunal administratif de Montpellier vient de lui donner raison dans le conflitquil'opposaitàlamairiedePerpignan.

Dans son arrêt rendu ce vendredi 30 décembre, le juge annule le droit de préemption exercé par la mairie de Perpignan sur l'ancien monastère du

Vernet. L'association va donc pouvoir en devenir propriétaire. Le tribunal condamneaussilamunicipalitéàverser1.500eurosàLaBressola.

Le bras de fer avait démarré en 2021. L'association qui gère sept écoles et deux collèges en langue catalane avait signé, début août, un compromis de ventepouracquérirl'anciencouventSainte-ClairedanslequartierduVernet. L'objectif était d'y ouvrir son premier lycée dès la rentrée 2022. Mais en septembre, sans prévenir, la mairie avait décidé d'exercer son droit de préemption.

Dénonçant une "décision illégale", les dirigeants de La Bressola avaient immédiatement contre-attaqué en justice. Le 23 octobre 2022, une manifestationdesoutienrassemblaitunmillierdepersonnesdanslesruesde Perpignan. Et le 14 décembre, l'association remportait une première bataille devant la justice. Suite à un recours en urgence, le tribunal administratif suspendaitledroitdepréemption,enattendantdeseprononcersurlefond.

Accusé de s'en prendre à l'enseignement en catalan, le maire de Perpignan avait dénoncé "une polémique mensongère" et une "cabale politicienne". Louis Aliotavaitjustifiélapréemptionparlavolontédefaireaboutirunautreprojet "patrimonial" au sein du couvent Sainte-Claire. Contacté ce vendredi soir, le maire indique qu'il va faire appel de la décision du tribunal. "Nous restons sur notre position. Il est impossible à cet endroit de faire un établissement scolaire pour des raisons de sécurité notamment."

Dansuncommuniqué, La Bressola fait part de sa "satisfaction"suiteàla décisiondutribunalet"demande à la mairie de Perpinyà de permettre la

création du lycée immersif. L’étape du lycée en catalan pour les 15-18 ans est plus que nécessaire pour le développement individuel et la construction sociale et culturelle de nos jeunes et s’avère fondamentale pour la récupération de la langue et de la culture catalane en Catalogne Nord".

La justice déboute la mairie de Perpignan au profit de La Bressola Made in Perpignan 30/12/2022

La justice déboute la mairie de Perpignan au profit de La Bressola

• 30 décembre 2022

• par Maïté Torres

• Politique

Article mis à jour le 30 décembre 2022 à 17:16

Ce vendredi 30 décembre, le tribunal administratif de Montpellier a tranché en faveur de La Bressola et a suspendu le droit de préemption de la Mairie de Perpignan sur le couvent de Sainte Claire situé au Vernet.

L’association qui gère plusieurs écoles catalanes immersives dans le département envisageait d’y installer un collège-lycée ; c’était sans compter sur la mairie de Perpignan qui y opposait un droit de préemption pour l’achat du bâtiment

historique. Le tribunal de Montpellier estime que la décision de la mairie de Perpignan n’était pas motivée par un projet suffisamment concret pour justifier une préemption du couvent. Le juge condamne la mairie à verser 1.500€ à l’association, somme qui vient s’ajouter à la première condamnation (2.000€) de la mairie suite au jugement en référé.

La Bressola considère que l’acquisition du monastère pour 1,2 M€ peut suivre son cours En septembre 2021, La Bressola avait annoncé souhaiter ouvrir un collège-lycée à Perpignan afin d’accueillir les nombreux élèves inscrits dans son parcours d’études immersives catalan-français. Lors de plusieurs échanges avec la mairie de Perpignan, La Bressola avait présenté son projet sans qu’aucune objection ne soit soulevé. Et c’est seulement après la signature du compromis, et le versement de 60.000€ par La Bressola, que la mairie a fait valoir son droit de préemption sur le monastère Sainte Claire. La mairie usait de son droit de priorité pour l’achat prioritaire du bâtiment invoquant la préservation du «patrimoine» mais sans présenter de projet alternatif.

Immédiatement, La Bressola a convoqué une conférence de presse pour «dénoncer la situation et a accusé le conseil municipal, et le maire d’extrême droite Louis Aliot, de trahison». Dans le même temps, l’association déposait deux recours devant les tribunaux : l’un en référé réclamant des mesures conservatoires, et un autre pour régler le litige sur le fond.

En décembre, 2021, le juge des référés déboutait la mairie de Perpignan et donnait raison à l’association La Bressola en annulant le droit de préemption exercé par Perpignan. La mairie arguait de sa «volonté de préservation du

patrimoine historique» et que le projet proposé par La Bressola était «irréalisable» car proposé en zone inondable et en présence d’un cimetière avec des «restes exceptionnels».

Selon la mairie de Perpignan, le projet d’accueil de 250 élèves ne pouvait se conformer au code de l’urbanisme.

De son côté, les religieuses du couvent précisaient que la mairie n’avait jamais manifesté son intérêt pour le lieu. Après ces arguments, le tribunal n’a pas jugé «crédibles les motifs avancés par le conseil municipal de Perpignan». Dans l’arrêt de ce vendredi 30 décembre, le tribunal qui a jugé le fond du dossier tranche dans le même sens que le juge des référés. Estimant que la décision n’était pas suffisamment motivée car le projet d’acquisition par la Mairie n’avait pas de projet pour pouvoir exercer ce droit. À ce titre, le tribunal annule la décision et condamne la mairie de Perpignan à verser 1.500 euros à l’association qui se cumule aux 2.000 prévus par la condamnation précédente.

La Bressola «salue la décision» et a d’ores et déjà annoncé que, maintenant que le droit de préemption ne bloque plus l’acquisition, l’achat du couvent est effectif pour le montant attendu : 1,2 M€. Pour La Bressola «l’étape du collège-lycée est une nécessité vitale, pour la récupération de la langue et de la culture catalanes en Catalogne du Nord, mais aussi pour le parcours des jeunes de 15 à 18 ans, qui se trouvent dans une période de construction sociale et culturelle de la personnalité», précisent-ils dans un communiqué.

La Bressola salue la décision

« Cela permettra d’offrir, pour la première fois, une scolarisation en immersion linguistique aux élèves de la maternelle à l’université », ajoutent-ils.

Si l’association demande à la mairie de Perpignan de permettre la poursuite de ce projet, c’est sans compter sur le droit de la mairie à faire appel de cette décision de justice. Ce qui suspend le jugement rendu ce jour par le tribunal de Perpignan.

Perpignan / Enseignement: La Bressola acquiert le monastère du Vernet et... Ouillade 30/12/2022

Perpignan/ Enseignement

: La Bressola acquiert le monastère du Vernet et demande à la Municipalité de permettre le développement du projet de lycée immersif catalan

par ADMINLUC le Déc 30,

2022

• 18 h 26 min

La Bressola acquiert finalement le monastère du Vernet et demande à la mairie de Perpignan de permettre le développement du projet de lycée immersif catalan

-« L’association La Bressola pourra finaliser l’acquisition du monastère du Vernet, situé au 107 avenue Maréchal Joffre, après une décision du Tribunal administratif de Montpellier annulant le droit de préemption exercé par la mairie de Perpignan. Aux termes de l’arrêt rendu ce vendredi 30 décembre 2022 le juge décide que :

• Le droit de préemption exercé par la municipalité de Perpignan le 28 septembre 2021 est annulé.

• La municipalité doit verser à La Bressola la somme de 1 500 euros en application de l’article L.761-1 du code de justice administrative.

• Les conclusions présentées par la commune de Perpignan en application de l’article L.761-1 du code de justice administrative sont rejetées.

La Bressola accueille avec satisfaction cette décision du Tribunal administratif de Montpellier et rappelle que c’est la troisième fois que justice est rendue en sa faveur.

Le 14 décembre 2021, suite à un recours en urgence présenté par La Bressola, le tribunal avait suspendu le droit de préemption exercé par la mairie et avait rejeté les conclusions présentées par celle-ci. En suivant, durant l’été 2022, le Conseil d’État a quant à lui déclaré irrecevable l’appel interjeté par la commune concernant la decisión du 14 décembre 2021.

Suite à cette dernière décision de justice sur le fond, La Bressola demande à la mairie de Perpignan de permettre la création du lycée immersif. L’étape du lycée en catalan pour les 15-18 ans est plus que nécessaire pour le développement individuel et la construction sociale et culturelle de nos jeunes et s’avère fondamentale pour la récupération de la langue et de la culture catalane en Catalogne Nord (NDLR, le département des P-O). Pour qu’enfin nous puissions avoir une scolarisation immersive en catalan depuis la maternelle jusqu’aux portes de l’Université ».

El Tribunal de Monptellier permite a la Bressola abrir el primer col·legi-liceu en... El Nacional 30/12/2022

El Tribunal de Montpellier permite a la Bressola abrir el primer col·legi-liceu en catalán en Perpinyà

El Ayuntamiento de Perpinyà, gobernado por el Frente Nacional, pierde el contencioso ante la entidad pedagógica

Lluís Bou

Foto: Fundació Universitària del Bages

Barcelona. Viernes, 30 de diciembre de 2022. 16:28

Actualizado: Viernes, 30 de diciembre de 2022. 16:40

Tiempo de lectura: 2 minutos

El Tribunal de Montpellier ha dado la razón a la Bressola y le permitirá abrir el primer col·legi-liceu (instituto) con inmersión en catalán en el antiguo convento de Santa Clara de Perpinyà (Rosselló). El Tribunal ha suspendido el derecho de preemisión que había ejercido el Ayuntamiento de la ciudad, gobernado por el Frente Nacional, en la adquisición del convento porque no ve justificada la actuación del consistorio. El alto tribunal cierra así un largo litigio y entra en el fondo de la cuestión después de que hace un año ya resolvió a favor de la Bressola en el recurso de urgencia que habían interpuesto. En aquella ocasión, condenaba el Ayuntamiento a pagar 2.000 euros a la entidad, que se suman a los 1.500 euros que impone pagar en la nueva sentencia. A raiz de la resolución judicial, la Bressola ya ha anunciado la adquisición del antiguo monasterio por 1,2 millones con el objetivo de hacer realidad el proyecto, según informa la ACN.

La Bressola anunció a principios de septiembre del año pasado que celebraría su 45.º aniversario dando el primer paso para abrir un col·legi-liceu en Perpinyà y así dar salida a los centenares de alumnos de la escuela primaria que año tras año estudian en el sistema educativo inmersivo en los ocho centros de la entidad. La dirección planteó al Ayuntamiento la voluntad de adquirir el monasterio de Santa Clara e inicialmente no recibió ninguna objeción, así que inició los trámites. Pero cuando ya habían realizado un pago a cuenta de 60.000 euros de los 1,2 millones en que estaba fijada la compra, el consistorio decidió ejercer el derecho de preemisión. Es decir, el de compra prioritario del edificio aduciendo razones vinculadas a la preservación del "patrimonio" pero sin presentar ningún proyecto alternativo.

La Bressola denunció la situación y acusó el Ayuntamiento, liderado por el alcalde de ultraderecha Louis Aliot, de "traición". Pero no solo eso. También presentó dos recursos ante los tribunales. Uno reclamando medidas de urgencia, lo que en el Estado español se conoce como cautelares, y otro, más a largo plazo, que tenía que resolver la cuestión de fondo. La Bressola ha celebrado la decisión y ha anunciado que, ahora que el derecho de preemisión ya no bloquea de adquisición, la compra del convento se hará efectiva por el importe previsto: 1,2 millones. En este sentido, pide al consistorio que dé un paso atrás y permita el desarrollo del proyecto.

"La etapa de Liceu es una necesidad vital para la recuperación de la lengua y cultura catalanas en Catalunya Nord, pero también para el camino de los jóvenes de 15 a 18 años, que se encuentran en un periodo de construcción social y cultural de su personalidad", remarcan en un comunicado. "Eso permitirá ofrecer, por primera vez, una escolarización en inmersión lingüística a los alumnos desde maternal y hasta las puertas de la universidad", añaden.

La justícia permet el liceu de la Bressola

REDACCIÓ - PERPINYÀ

L’associació La Bressola ha comprat el monestir del Vernet després que el Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat la preempció exercida per l’Ajuntament de Perpinyà el setembre del 2021. És la tercera vegada que la justícia dona la raó a La Bressola i rebutja les conclusions presentades per la comuna. La direcció de l’entitat va plantejar a l’Ajuntament la voluntat d’adquirir el monestir de Santa Clara i inicialment no va rebre-hi cap objecció, així que va iniciar-ne els tràmits i quan ja havien fet una paga i senyal de 60.000 euros dels 1,2 milions en què estava fixada la compra, el consistori va decidir exercir el dret de compra prioritari de l’edifici adduint raons vinculades a la preservació del “patrimoni” però sense presentar cap projecte alternatiu. La Bressola ha anunciat que, ara que el dret de preempció ja no bloqueja d’adquisició, la compra del convent es fa efectiva per l’import previst. Demana al consistori que faci un pas enrere i permeti la

Manifestació pel liceu l’octubre del 2021 ACN.

creació d’un liceu, un centre educatiu on els alumnes de 15 a 18 anys puguin ser escolaritzats en llengua catalana.

La justícia permet el liceu de la Bressola

REDACCIÓ - PERPINYÀ

L’associació La Bressola ha comprat el monestir del Vernet després que el Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat la preempció exercida per l’Ajuntament de Perpinyà el setembre del 2021. És la tercera vegada que la justícia dona la raó a La Bressola i rebutja les conclusions presentades per la comuna. La direcció de l’entitat va plantejar a l’Ajuntament la voluntat d’adquirir el monestir de Santa Clara i inicialment no va rebre-hi cap objecció, així que va iniciar-ne els tràmits i quan ja havien fet una paga i senyal de 60.000 euros dels 1,2 milions en què estava fixada la compra, el consistori va decidir exercir el dret de compra prioritari de l’edifici adduint raons vinculades a la preservació del “patrimoni” però sense presentar cap projecte alternatiu. La Bressola ha anunciat que, ara que el dret de preempció ja no bloqueja d’adquisició, la compra del convent es fa efectiva per l’import previst. Demana al consistori que faci un pas enrere i permeti la creació d’un liceu, un centre educatiu on els alumnes de 15 a 18 anys puguin ser escolaritzats en llengua catalana.

Manifestació pel liceu l’octubre del 2021 ACN

Perpignan: La Bressola acquiert finalement le monastère du Vernet La Semaine du Roussillon 31/12/2022

Image d'illustration - D.R.

Perpignan : La Bressola acquiert finalement le monastère du Vernet

Sebastià Vilanou i Poncet 31 décembre 2022 A la une Laisser un commentaire

La Bressola acquiert finalement le monastère du Vernet et demande à la mairie de Perpignan de permettre le développement du projet de lycée immersif catalan.

L’association La Bressola pourra finaliser l’acquisition du monastère du Vernet, situé au 107 avenue Maréchal Joffre, après une décision du Tribunal administratif de Montpellier annulant le droit de préemption exercé par la mairie de Perpignan.

Aux termes de l’arrêt rendu le vendredi 30 décembre 2022 le juge décide que :

Le droit de préemption exercé par la municipalité de Perpignan le 28 septembre 2021 est annulé.

La municipalité doit verser à La Bressola la somme de 1 500 euros en application de l’article L.761-1 du code de justice administrative.

Les conclusions présentées par la commune de Perpinyà en application de l’article L.761-1 du code de justice administrative sont rejetées.

La Bressola accueille avec satisfaction cette décision du Tribunal administratif de Montpellier et rappelle que c’est la troisième fois que justice est rendue en sa faveur. Le 14 décembre 2021, suite à un recours en urgence présenté par La Bressola, le tribunal avait suspendu le droit de préemption exercé par la mairie et avait rejeté les conclusions présentées par celle-ci. En suivant, durant l’été 2022, le Conseil d’État a quant à lui déclaré irrecevable l’appel interjeté par la commune concernant la décision du 14 décembre 2021.

Suite à cette dernière décision de justice sur le fond, La Bressola demande à la mairie de Perpinyà de permettre la création du lycée immersif. L’étape du lycée en catalan pour les 15-18 ans est plus que nécessaire pour le développement individuel et la construction sociale et culturelle des jeunes et s’avère fondamentale pour la récupération de la langue et de la culture catalane en Catalogne Nord. Pour qu’enfin nous puissions avoir une scolarisation immersive en catalan depuis la maternelle jusqu’aux portes de l’Université.

ESTADÍSTIQUES SOBRE LA REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Mitjans de comunicació

Número de notícies

L’Indépendant 24 Vilaweb 8 Ouillade 6

La Semaine du Roussillon 5 El Nacional 5 dBalears 4 Le Journal Catalan 4 France 3 4 Llibertat 3 El Punt Avui 3 Nació Digital 3 Ràdio Arrels 2 France Bleu Roussillon 2 Diari de Barcelona 2 República 2 Catalunya Ràdio 2 Racó català 1 Ma gazette 1 Plataforma per la Llengua 1 Catalunyanord.blogsport 1 Ràdio Catalunya 1 La República 1 Govern 1 Empordà.info 1 Museu del Joguet de Figueres 1 Revista CRAE 1 El Temps de les Arts 1 Revista de Llengua i Dret 1 El Món 1 Públic 1 Made In Perpignan 1 L’Econòmic – El Punt Avui 1 Frontissa 1 Revista Aquí 1 TOTAL: 34 TOTAL: 97

Les notícies més destacades del període juliol-desembre del 2022 són la compra del Monestir del Vernet després de l’anul·lació de la preempció del municipi per part del Tribunal Administratiu de Montpeller i la reentrada del setembre amb l’estrena del nou Col·legi La Bressola – Mas Rosselló. També cal destacar la inauguració de la Placeta de La Bressola i el Camí de La Bressola a Nyils i el comunicat sobre les «dificultats que pateix l’ensenyament del català en algunes escoles gestionades per l’Estat francès a Catalunya Nord».

En aqueix segon semestre del 2022, La Bressola ha aparegut en 34 mitjans de comunicació similar en els quals s’han publicat 97 notícies diferents. Es tracta d’una xifra similar a la del primer semestre del 2022 (37 mitjans de comunicació i 94 notícies) cosa que confirma la consolidació a nivell mediàtic en el darrer any. Tot i això, aquestes xifres se mantenen allunyades del període de juliol-desembre 2021 quan La Bressola va aparèixer en 61 mitjans de comunicació diferents dels quals van publicar 191 notícies. Aquest va ser un període on La Bressola va tenir una repercussió mediàtica molt important amb la roda de premsa i posterior manifestació per reclamar un col·legi-liceu a Perpinyà, la nova circular sobre la immersió i la decisió del Tribunal Administratiu de Montpeller sobre el recurs d’urgència.

El mitja de comunicació que ha publicat més notícia sobre La Bressola és el diari francòfon L’Indépendant (24). Segueixen Vilaweb (8), Ouillade (6), La Semaine du Roussillon (5) i El Nacional (5). La televisió francesa France 3 ha publicat 4 notícies sobre La Bressola en els seus diferents espais, en canvi TV3 cap. D’altra banda, la ràdio France Bleu Roussillon ha publicat dues notícies, igual que Catalunya Ràdio. Finalment, Ràdio Arrels també ha publicat 2.

Un dels objectius era augmentar la presència de La Bressola al diari l’Indépendant amb la nova etapa de comunicació. Aquesta presència s’està consolidant. En el període agostdesembre 2021 La Bressola va sortir 21 vegades, en el període gener-juny 2022 va sortir 26 vegades i en el segon semestre del 2022 el resultat és de 24 notícies. Tot i superar des de fa tres semestres el nombre de més 20 notícies a L’Indépendant, cal augmentar el nombre de rúbriques que envien les escoles als corresponsals.

Anàlisi de “l’Índex de posició social” dels centres escolars de La Bressola

El Ministeri d’Educació Nacional va publicar a la seva pàgina web els «Índex de posició social» (IPS) de les escoles i col·legis de l’Estat francès (dades publicades el 5 d’octubre de 2022).

Segons BFMTV, «L’índex de posició social» avalua la situació de l’alumnat als centres: com més alt és l’índex, més evoluciona l’alumne en un context familiar considerat favorable a l’èxit acadèmic. L’IPS se construeix tenint en compte els diplomes i professions dels pares, però també a partir de les condicions materials de cada llar, les pràctiques culturals a casa (nombre de llibres, temps a la televisió, activitats extraescolars,...) o la implicació dels pares en l’escolarització del mainatge.

L’escola amb un major IPS és La Bressola de Prada amb 108.3 punts i el que menys La Bressola de Sant Esteve (82.9).

Escoles i col·legis La Bressola

Posició

Nom escola IPS 11520 (32.091)

La Bressola de Prada 108.3 20236 (32.091)

La Bressola del Soler 98.2 20497 (32.091) La Bressola del Vernet/Sant Galdric 97.9 26380 (32.091)

La Bressola de Nyils 88.7 *6624 (6.967) Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra 83 28486 (32.091) La Bressola de Sant Esteve 82.9

Escoles de Perpinyà

La mitjana de les 35 escoles de Perpinyà és de 83.5 punts d’IPS. La Bressola és la 8a escola de amb un IPS de 97.9. Les tres primeres son Jeanne d’Arc (127.3), Arrels-Cassanyes (125.6) i Sainte-Thérèse (123.3). Arrels Vernet és la 14a (83.1). Les tres últimes són Victor Duruy (57.3), La Miranda (56.2) i Leon Blum (54.2).

Totes les escoles de La Bressola tenen un índex superior a la mitjana de les escoles de Perpinyà excepte Sant Esteve.

Col·legis

La mitjana dels 12 col·legis de Perpinyà és de 90.3 punts d’IPS. El Col·legi La Bressola –Pompeu Fabra és la 6a escola amb 83 punts, per sota de la mitjana (comparat amb els col·legis de Perpinyà). Els tres primers són: Jeanne d’Arc (128), Saint Louis de Gonzague (123) i La Salle (122.6). Els tres últims: Albert Camus (67.1), Joseph Sebastien Pons (63.8) i Marcel Pagnol (60.6). L’altre col·legi del Soler, Jules Verne, té 100.8 punts.

Principals conclusions

• La Bressola de Prada és l’escola amb un major Índex de posició social

• La Bressola de Sant Esteve és l’escola amb un menor Índex de posició social

• Totes les escoles de La Bressola estan per sobre de la mitjana, menys Sant Esteve per molt poc

• A Perpinyà, La Bressola ocupa la 8a posició de 35 escoles. Arrels-Cassanyes és la 3a i és la número 2.356 d’un total de 32.091 de l’estat francès

• El Col·legi Pompeu Fabra està per sota de la mitjana dels col·legis de Perpinyà

• El Col·legi Pompeu Fabra se situa a la 6a posició en comparació amb els col·legis de Perpinyà

• El Col·legi Pompeu Fabra és un dels pitjors col·legis d’IPS de l’estat francès. És el 6.224 de 6.967.

Col·legis Soler

Posició (Total: 6967) Nom col·legi IPS 3907 Col·legi Jules Verne (públic) 100.8 6224 Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra 83

Col·legis Perpinyà (12) en comparació amb el Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra

Posició Nom Col·legi IPS

516

1.Col·legi Jeanne d’Arc (privat) 128 815 2.Col·legi Saint Louis de Gonzague (privat) 123 838 3.Col·legi La Salle Saint Jean College Privé (privat) 122.6 1125 4.Col·legi Maintenon (privat) 118.6 4331 5.Col·legi Jean Moulin (públic) 98.6 6224 6.*Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra (El Soler) 83 6430

7.Col·legi Jean Mace (públic) 79.4 6564 8.Col·legi Saint Exupery (públic) 76.5 6631 9.Col·legi La Garrigole (públic) 74.9 6756 10.Col·legi Madame de Sevigne (públic) 71.4 6855 11.Col·legi Albert Camus (públic) 67.1 6904 12.Col·legi Joseph Sebastien Pons (públic) 63.8 6935 13.Col·legi Marcel Pagnol (públic) 60.6

Els 12 col·legis de Perpinyà donen una mitjana de 90,3 punts d’IPS. El Col·legi La Bressola –Pompeu Fabra (83) se situa per sota de la mitjana dels col·legis de Perpinyà.

Escoles Perpinyà (35)

Posició (Total 32091)

Nom escola IPS 1964 1.Escola Jeanne d’Arc (privada) 127.3 2356 2.Escola Arrels Cassanyes (pública) 125.6 3047 3.Escola Sainte Therese (privada) 123.3 3156 4.Escola Saint Louis de Gonzague (privada) 123 3771 5.Escola La Salle Saint Jean (privada) 121.2 20497 8.La Bressola 97.9 28427 14. Escola Arrels Vernet (pública) 83.1 32052 33.Escola Victor Duruy (pública) 57.3 32065 34.Escola La Miranda (pública) 56.2 32079 35.Escola Leon Blum (pública) 54.2 La mitjana de les escoles de Perpinyà és de 83.5 punts d’IPS.

Escoles del Soler

Posició

Nom escola IPS 15185 Escola François Arago (pública) 104 20236 La Bressola del Soler 98.2

Escoles de Sant Esteve

Posició

Nom escola IPS 14317 Escola Pau Casals (pública) 104.9 15085 Escola Torcatis (pública) 104.1 28486 La Bressola de Sant Esteve 82.9

Escoles de Prada

Posició

Nom escola IPS

La Bressola de Prada 108.3 14786

11520

Escola Saint Joseph (privada) 104.4 23561

Escola Jean Clerc (pública) 78.4

Escola Jean Petit (pública) 93.7 29588

Escoles de Nyils-Pontellà

Posició

Nom escola IPS 17730

Escola L’Oncle Jules (pública) 101.1 26380

La Bressola de Nyils 88.7

Eskolim: col·legis

La Bressola

• Col·legi La Bressola – Pompeu Fabra: 83

Calandreta

• Collègi Calandreta de Gasconha, Pau: 131.8 (2n de 10)

• Collègi Clardeluna, Maraussan: X

• Collègi del País Tolozan, Tolosa: 138 (4t de 36)

• Establiment Leon Còrdas, Montpeller: 123.1 (6è de 25)

Diwan

• Skolaj Diwan Liger Atlantel, Sant Ervlan: 129.1 (1r de 6)

• Skolaj Diwan Jakez Riou, Kemper: 73.7 (9è de 9)

• Skolaj Diwan Bro Dreger, Plésidy: 125.2

• Skolaj Diwan Ar Releg, Ar Releg: 134.6 (1r de 3)

• Skolaj Diwan Gwiseni, Gwuseni: X

Seaska

• Estitxu Robles Kolegioa, Baiona: X

• Manex Erdozaintzi Etxart Kolegioa, Lartzabale: 121

• Piarres Larzabal Kolegioa, Ziburu: 118

• Zalbador Kolegioa, Kanbo: 129.6 (1r de 3)

REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS

Seguidors i ‘m’agrada’

El segon semestre del 2022 s’ha tancat amb 4.621 ‘m’agrada’ i 4.793 seguidors a Facebook. Això representa un increment respecte el semestre anterior de +151 (hi havia 4.470 ‘magrada’, el nombre de seguidors no es va apuntar). La xarxa social facebook és la que millor funciona amb les famílies, encara que en els darrers mesos s’ha estancat força a nivell de repercussió. Malgrat això, a la pàgina de La Bressola hi ha actualment una evolució lenta però constant de gent que segueix la pàgina.

Si se compara amb el mateix període de l’any passat :

• 31 desembre 2021 : 4.267 ‘m’agrada’

• 30 juny 2022 : 4.470 ‘m’agrada’

• 31 desembre 2022 : 4.621 ‘m’agrada’ i 4.793 seguidors

L’objectiu de cara aquest 2023 és superar la línia dels 5.000 ‘m’agrada’ i ‘5.000’ seguidors a la pàgina de Facebook de La bressola.

Visualitzacions i visites

En el segon semestre del 2022, 70.962 persones han visualitzat qualsevol contingut de la pàgina de Facebook de La Bressola sigui de manera directa, entrant a la pàgina, o indirecta a través de la pantalla inicial (i els continguts arriben compartits pels seus contactes).

D’altra banda, el nombre totals de visites a la pàgina de Facebook de La Bressola entre el període de l’1 de juliol al 31 de desembre de 2022 és de 8.951 persones. El dia que se va registrar el màxim de visites diàries van ser l’1 i el 2 de setembre, dies de reentrada i amb moltes notícies als mitjans, amb 258 i 321 visites. A continuació, trobem el 17 de setembre amb 211 visites després de la publicació de l’aniversari de La Bressola i el 14 de desembre amb 199 visites després de penjar diverses publicacions sobre les festes de Nadal de les escoles.

Si se compara amb el semestre anterior, hi ha hagut un descens de visualitzacions, -27.352 menys, però ha augmentat el nombre de persones que ha visitat expressament la pàgina de La Bressola: +3.630 més.

Abast de publicacions

La publicació de Facebook que ha tingut més abast ha estat la de l’aniversari de La Bressola que se publica cada 16 de setembre amb 13.554 persones. (L’abast és el nombre de persones que han vist aqueix contingut publicat per La Bressola i altres persones). Emprés, les publicacions amb més abast han estat les següents: la festa de final de curs dels col·legis (9.493) , ofertes de feina (9059, 6988 i 5572), la reentrada (9.043) i el comunicat de la compra del Monestir del Vernet (8.430). Entre les 10 publicacions amb més abast també hi ha la inauguració de la Placeta de La Bressola i la inauguració del Col·legi La Bressola – Mas Rosselló.

Perfil de l’audiència

Actualment, dels més de 4.700 seguidors que tenim a Facebook, un 60,4% són dones i un 39,6% homes. La franja d’edat que més nos segueix és la del tram entre 35 i 44 anys. Pel que fa les poblacions: un 15,7% dels nostres seguidors a Facebook són de Perpinyà, seguit de Barcelona 10,6%, Girona 2,2%, Sant Esteve 2,2% i El Soler 1,9%.

TWITTER

Seguidors

El creixement a Twitter ha estat molt important en aqueix segon semestre del 2022, que s’ha tancat amb 7.485 seguidors (a 18 de gener del 2023). Això representa un augment de 448 seguidors respecte el semestre anterior. Com és habitual, hi ha alguns tweets de La Bressola que se fan cada vegada més virals a causa del context polític i social que se viu a Catalunya Sud i això ajuda que les publicacions tinguin una gran repercussió.

Publicacions

En aquest període, el tweet amb un major nombre d’impressions (número de visualitzacions en les pantalles, pas usuaris únics) ha estat el del comunicat sobre la compra del Monestir del Vernet amb 122.295 impressions que se va fer molt viral. Segueixen més lluny, el missatge de bon any (8.491), la mainada de La Bressola del Soler cantant una cançó dels Pets (5291), l’oferta de feina de professor/a d’anglès (4.305) i la visita de la Molt Honorable Senyora Carme Forcadell (3660).

A continuació, s’ofereix una comparativa entre els mesos del segon semestre del 2021 (mesos amb un gran boom informatiu) i el segon semestre del 2022.

INSTAGRAM

En aqueix segon semestre del 2022, s’ha passat de 1.756 seguidors a 1.921 (+165). L’evolució en nombre de seguidors segueix sent positiva, igual que en les altres xarxes socials com Facebook o Twitter. 18 de gener de 2023 30 de juny de 2022

TELEGRAM

El mes d’agost del 2021 se va crear un nou canal de Telegram per seguir l’actualitat de La Bressola. S’hi comparteixen els mateixos continguts que Facebook i Instagram. Actualment hi ha 285 subscriptors (+56 respecte l’anterior semestre). Aqueixa és una xarxa social menys coneguda i de la qual no se fa publicitat a Twitter o Facebook durant el curs. Se fa un recordatori per augmentar el nombre de subscriptors a inici de curs amb l’enllaç per entrarhi.

YOUTUBE

Actualment, al canal principal de Youtube de La Bressola s’hi publiquen vídeos d’activitats que es fan a les escoles. No s’hi manté una regularitat durant la setmana com a Facebook, Instagram o Telegram, sinó que és pengen vídeos de manera més puntual. En aqueix segon semestre del 2022, s’han aconseguit 5.401 visualitzacions en els vídeos de La Bressola, un xic més que l’anterior semestre. A més, s’han acumulat 114,8 hores d’emissió i un increment de 19 abonats. Actualment, hi ha 209 subcriptors, 14 més que l’anterior semestre. Mit aquí una comparativa:

Primer semestre 2022

Segon semestre 2022

El canal de La Bressola a casa es va obrir el 17 de març del 2020 per donar resposta a una necessitat puntual, el confinament sanitari i al tancament de les escoles. El canal va tancar el primer semestre del 2022 amb 686 subscriptors. Actualment, sense haver publicat nous vídeos, el canal compta amb 709 subcriptors.

GOOGLE MY BUSINESS

La Bressola de Sant Galdric

L’eina d’anàlisi de dades de Google (Google Business) només permet escollir un període de temps a partir d’agost. Per tant, les mostres són des de l’agost fis al desembre Les interaccions es produeixen quan algú truca, envia missatges o demana indicacions, entre d’altres, des del perfil a “d’empresa” a Google.

Les visualitzacions mostren el nombre d’usuaris que han vist el perfil d’empresa a la cerca de Google o a Maps. Les cerques mostren els termes utilitzats per les persones que han visualitzat el perfil als resultats. Cal dir que La Bressola de Sant Galdric comparteix adreça amb la seu de l’Associació (Google no permet fer dues fitxes diferents), per tant, aquestes dades són un xic inflades ja que també hi ha gent que cerca l’Associació i acaba trobant la fitxa de Sant Galdric.

La Bressola de Sant Esteve

La Bressola de Prada

La Bressola de Pesillà

La Bressola de Nyils

La Bressola del Vernet

La Bressola del Soler

Col·legi La Bressola - Pompeu Fabra

Col·legi La Bressola – Mas Rosselló

Conclusions Google my Business

CENTRE ESCOLAR VISITES PERFIL CERQUES EN PERCENTATGE

Sant Galdric 12343 43,5%

Sant Esteve 2845 10%

Prada 1614 5,6%

Pesillà 769 2,7%

El Vernet 2065 7,2%

Nyils 1918 6,7%

El Soler 3539 12,4%

Col·legi Pompeu Fabra 3015 10,6% Col·legi Mas Rosselló 251 0,8% 28359 100%

La Bressola de Sant Galdric és el perfil més visitat a Google amb un 43,5% del total. Cal tenir en compte que aquesta és una xifra inflada perquè moltes persones també visiten aquest perfil quan busquen informació de l’’Associació (comparteixen adreça i Google no permet fer dues fitxes diferents). Segueixen La Bressola del Soler amb un 12,4% i La Bressola de Sant Esteve amb un 10,6%.

Segons l’eina d’anàlisi de dades Google Analytics, durant el període entre l’1 de juliol i el 31 de desembre la pàgina web de la Bressola ha registrat 5.143 usuaris que han fet 6.904 sessions (cada vegada que un usuari obre la pàgina web). D’altra banda, la taxa de rebot (56,98%) indica el % de persones que entren a la pàgina sense interactiu, és a dir, sortir de la pàgina sense haver fet res en ella. La durada de la sessió dels usuaris s’eleva fins al 2 minuts 16 segons.

En aqueixa línia temporal de visites d’usuaris cal destacar el dimecres 26 d’octubre on se va registrar un pic de 631 usuaris. Va ser el dia que TV3 va tornar a emetre el documental dels 40 anys de La Bressola.

A banda de la pàgina principal de la web, les pàgines més vistes durant aquest període han estat l’enllaç que porta a La Bressola de Sant Galdric, la secció de feina i la versió francesa de la web.