Page 1

Recull de premsa Agost a desembre 2019


Índex REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS Aparició en mitjans de les escoles La Bressola ................................ 4 Publicacions en mitjans digitals ................................................... ..... 5 Diaris digitals i en suport paper, Televisions, Ràdios ........................ 7 REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS Facebook ........................................................................................ 106 Twitter ............................................................................................. 117 Instagram ........................................................................................ 126 Youtube ........................................................................................... 127 Google Analytics - Pàgina web ........................................................ 128 Google My Business /Maps ......................................................... ... 134 https://issuu.com/comunicaciobressola/docs/recull_de_premsa_2019_2

2


REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ TRADICIONALS

3


Apariciรณ en mitjans de les escoles La Bressola

4


Publicacions en mitjans digitals

DATA

MITJÀ

LINK

15/02/19

Vilaweb

Les llengües a l'estat francès: entre el renaixement i la desaparició

06/08/19

Vilaweb Catalunya Nord La Semaine du Roussillon L’Indépendant

51a edició de l'UCE, jornada dedicada a Catalunya Nord

19/08/19 20/08/19 21/08/19

Prades La Bressola à l'Universitat Catalana d'Estiu L'été à l'auberge de jeunesse de Perpignan pour favoriser les échanges sociaux 51a edició de l'UCE, per avui destaquem

25/08/19

Vilaweb Catalunya Nord Le Journal Catalan

27/08/19

Le Journal Catalan

Le Soler: Les horaires de la rentrée 2019 dans les établissements scolaires

01/09/19 02/09/19

Vilaweb Catalunya Nord Le Journal Catalan

Comença el curs amb manca de professors de català per a l'ensenyament bilingue a catalunya nord Començament de curs a les escoles La Bressola

02/09/19

Ouillade

La Bressola: rentrée pour plus de 1000 élèves dans les écoles catalanes

03/09/19

Començament del curs escolar 2019-2020 a Catalunya Nord

04/09/19

Vilaweb Catalunya Nord Le Journal Catalan

14/09/19

L'Indépendant

1772 élèves prennent le chemin de l'école à l'occasion de la rentrée scolaire 2019 au Soler Le Soler : le chemin de l’école pour 1 772 élèves

20/09/19

Racó Català

La FOLC reivindica la consolidació de l'espai de comunicació en català

21/09/19

Ara Andorra

Copríncep coherent

23/09/19

ElNacional.cat

"L'àvia de la Cançó", Teresa Rebull, hauria fet 100 anys

24/09/19

Llibertat.cat

27/09/19

Ràdio Arrels

La FOLC presenta la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català" a Barcelona Aniversari de La Bressola del Vernet

30/09/19

Le Journal Catalan

20è aniversari de La Bressola del Vernet

10/10/19

Racó Català

Mobilització en defensa de l'ensenyament en català a Perpinyà

14/10/19

Vilaweb Catalunya Nord Le Peuple Breton

La Bressola ha fet un comunicat en defensa de la unitat de la llengua a tots els Països Catalans Immersion ou parité horaire: quelle est la meilleure méthode?

25/10/19

Llibertat.cat

Catalunya Nord reuneix al voluntariat lingüístic de les universitats

11/11/19

Vilaweb

No us equivoqueu: això és Catalunya Nord

15/11/19

Crónica Global

20/11/19

Diari de Balears

22/11/19

Ouillade

Nadie controla el dinero público que va a las entidades que fomentan el catalán Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull en la defensa del català Paris / Samedi 30 novembre : manif' pour que vivent les langues régionales...

23/11/19 25/11/19

Vilaweb Catalunya Nord El Confidencial

30/11/19

France 3 Bretagne

30/11/19

France Bleu

30/11/19

Diari de la Llengua

Langues régionales : près de 500 personnes manifestent vers le ministère de l'Éducation nationale Front comú de les llengües minoritzades a París

30/11/19

ElNacional.cat

Protesta a París en defensa del català i les llengües minoritzades

30/11/19

Nació Digital

FOTOS Manifestació a París en defensa del català i les llengües minoritzades

30/11/19

Vilaweb

Manifestació a París per a reclamar un canvi en les polítiques lingüístiques

30/11/19

Slate

Et si nos enfants apprenaient le breton à l'école pour s'améliorer en anglais?

18/10/19

La Bressola a l'UCE

Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull i Roig 20 años viviendo del "procés": "idéologos" de la independencia del s. XX siguen en activo Près de 500 personnes défilent à Paris pour la défense des langues régionales

5


30/11/19

Vilaweb

El sobiranisme de l'estat francès es proposa d'aturar el procés d'uniformització

30/11/19

Vilaweb

30/11/19

France 3 Occitanie

Concentració a Perpinyà per a reclamar l'ensenyament en català a tots els centres de Catalunya Nord JT Local 19-20 - Pais Catala Diffusion du 30/11/2019

30/11/19

TV3

Telenotícies cap de setmana migdia - 30/11/2019

30/11/19

Vilaweb

L'APLEC crida a manifestar aquest matí a Perpinyà

03/12/19

Vilaweb

07/12/19

TVCat.fr

Vaga general a Cataluna Nord: les claus d'una protesta que es preveu multitudinària Saint Esteve: 2 jours de marché de Noël a l'espace Saint Mamet

11/12/19

Ràdio Capital

14/12/19

L’Indépendant

Torroella prepara un homenatge a l'artista Teresa Rebull en el centenari del seu naixement Les écoliers découvrent Prades

16/12/19

L’Indépendant

La lettre "al Pare Nadal"

16/12/19

El Punt Avui

Catalans del nord

30/12/19

Girona Notícies

Pere Figueres (cantautor nord-català): "la nostra feina és justa i serà recompensada"

6


DIARIS DIGITALS I EN PAPER, TV I RÀDIO

7


Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició Vilaweb 15/02/2019

OPINIÓ > ANÀLISI

Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició La situació de les llengües no ha estat un procés natural, ni de bon tros, sinó que hi ha hagut una política estatal planificada Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano Tolosa de Llenguadoc es mobilitzarà demà, diumenge, en defensa de l’ensenyament en occità. El motiu, una nova reforma del ministre d’Ensenyament francès que comportarà una reestructuració i la supressió de llocs de feina el curs vinent. Aquesta política posa en perill els avenços que ha assolit l’occità en l’ensenyament secundari i afecta també la resta de llengües minoritzades de l’estat francès. Malgrat ser l’única llengua oficial, d’ús generalitzat, la llengua francesa no ha tingut sempre aquesta preponderància al territori. Ha estat arran d’una política estatal premeditada que s’ha homogeneïtzat a tots els indrets i aspectes de la vida social. Abans de la formació de l’estat modern, la situació era molt diferent. Fa només dos segles, el 1806, en ocasió del cens de població, es va fer una enquesta lingüística a tots els municipis de l’Imperi francès sobre la llengua materna dels habitants.

Més del 40% de la població parlava una de les llengües avui minoritzades, i prop d’un terç de l’actual territori francès era de domini lingüístic occità. La divisió natural era: al sud de l’estat, es parlava la llengua d’oc (en totes les seves varietats) i a la meitat nord, les llengües d’oïl, a la qual pertany el francès, però també el picard, el normand i el gal·ló.

8


A més, a la zona que podríem considerar la perifèria, hi trobem tot un seguit de llengües repartides, la majoria, en més d’un estat: el basc, el català, el flamenc i el cors. El bretó, per la seva banda, es troba exclusivament a la Bretanya, tot i que comparteix vincles estrets amb la resta de llengües celtes (com el gaèlic, el gal·lès i el còrnic). El trencament de la transmissió La situació actual és molt diferent de la que podíem trobar temps enrere. Una enquesta del 2011 conclou que, entre les llengües pròpies, el 93% dels ciutadans de la França metropolitana parlen exclusivament francès.

9


Les llengües que mantenen més vitalitat són el cors (42% de parlants) i l’alsacià (43%), però tampoc no s’han salvat d’un descens generalitzat aquestes darreres dècades. En el cas del cors, per exemple, trobem que, el 1977, un 80% dels habitants de l’illa sabien la llengua pròpia. El 1995, el percentatge havia disminuït fins al 64% i, a principi del nou segle, ja s’havia situat per sota de la meitat de la població. La principal causa d’aquest descens és el trencament de la transmissió entre generacions. A Alsàcia, dels habitants que parlen la llengua pròpia, un 91% la parla amb els avis i només un 39% amb els fills. Un problema especialment greu si tenim en compte que el 95% de la població l’ha apresa en el si familiar. Aquest és un factor generalitzat a totes les llengües. En el cas del bretó, la mitjana d’edat dels parlants és setanta anys. El procés de la ‘vergonha’ La situació de les llengües, que han passat de ser dominants al seu territori a gairebé desaparèixer en molts casos, no ha estat pas un procés natural, ni de bon tros, sinó que hi ha hagut una política estatal planificada. Primer, es va eliminar la identitat històrica dels habitants. Les unitats administratives no han respectat les fronteres culturals, ans al contrari, els noms han estat sistemàticament eliminats i els territoris, dividits. Un exemple és el de la Bretanya, que va veure com la ciutat de Nantes quedava fora de la seva regió. De la mateixa manera, Occitània ha quedat separada en cinc regions, sense respectar-ne les fronteres interiors, com és el cas del Llenguadoc i la Gascunya. A més, totes les lleis han anat dirigides a fer del francès l’única llengua de les institucions, l’administració i l’exèrcit, obligant-ne l’ús a qualsevol acte públic. L’escola obligatòria, instaurada per Jules Ferry a final del segle XX, va esdevenir una institució clau. La política lingüística va ser la de desprestigiar-les, tractant-les simplement com a dialectes, i es va estendre l’estigma que utilitzar-les com a llengua materna era perjudicial. Els alumnes que es resistien a parlar en francès rebien càstigs físics i psicològics.

10


Tot plegat va empènyer a un sentiment d’humiliació i vergonya, a la ‘vergonha’, en occità, tot i que va ser extensible a la resta de llengües. I això va comportar una substitució lingüística generalitzada en pocs anys. Una lenta revalorització Tot i que l’estat francès té una visió centralista, amb una única llengua oficial, una part de la població ha mantingut viva la cultura pròpia i ha ajudat a la presa de consciència, cosa que s’ha traduït en moviments culturals i, en alguns casos, polítics. Un primer reconeixement va ser la llei Deixonne (1951), que va introduir de manera tímida les anomenades llengües regionals a l’ensenyament. Una enquesta recent mostrava que el 70% dels ciutadans francesos era favorable al reconeixement de la diversitat lingüística, un percentatge que arribava al 85% en els territoris on tenen llengua pròpia. L’any 2008, una reforma constitucional va passar a considerar les llengües un valor patrimonial. A més, l’estat francès va signar una part dels articles de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, però no l’ha ratificat mai. Qualsevol avenç, però, és limitat pel francès, que no pot perdre la posició preeminent respecte de la resta de llengües. Ni en l’àmbit institucional, ni en l’administratiu ni en el social. Un exemple clar va ser la gran polèmica que hi va haver quan el president del parlament cors va fer servir la seva llengua en la sessió constitutiva. La recuperació de les llengües En el cas de Còrsega, la voluntat de recuperació cultural s’ha traduït també en l’àmbit polític. Els partits sobiranistes, partidaris de la cooficialitat, governen l’illa des del 2015. També hi ha partits amb un pes significatiu a la Bretanya, el País Basc i Alsàcia, amb prop d’un 10% dels vots, però limitats per un sistema electoral majoritari. La incapacitat d’arribar a les institucions ha fet que la política la facin els partits d’àmbit estatal, amb més sensibilitat o menys en funció del territori. Una de les polítiques habituals ha estat la creació d’oficines públiques de la llengua, com és el cas de l’occità, el bretó i el basc. Són organismes públics que tenen com a objectiu promoure’n la transmissió i l’ús. En el cas del País Basc, la mancomunitat de municipis, la primera institució basca de la república francesa, creada el 2017, ha reconegut oficialment el basc i l’occità com a llengües pròpies. Un acte simbòlic que ha anat acompanyat de suport al foment, la senyalització bilingüe i l’ús en comunicacions oficials. Finalment, cal remarcar la introducció lingüística a l’escola. Malgrat que el resultat és encara clarament insuficient per a la supervivència de la llengua, ha permès la transmissió i que hi hagi nous parlants. Gran part d’aquesta tasca l’han feta escoles associatives que practiquen la immersió lingüística i que cada any tenen més alumnes.

11


Segons dades oficials, uns 272.000 alumnes (un 2%) reben l’ensenyament d’algunes de les llengües minoritzades –72.000 dels quals dins l’escola bilingüe. Principalment, l’alsacià (73.000), l’occità (62.000), el bretó (35.000) i el cors (34.000). En l’àmbit de les escoles associatives, l’any 1969 es va crear la primera ikastola d’Iparralde, que actualment ja acull prop de 3.700 alumnes. Passa igual amb l’escola Diwan (immersió en bretó), que té 3.732 alumnes i les Calandretes (en occità), que acullen 3.894 alumnes. A Catalunya Nord, el 25% dels alumnes rep alguna mena d’ensenyament en català, un 8% dels quals en escoles immersives com Arrels i la Bressola (la primera va néixer el 1976) o bilingües; i la resta d’iniciació, en català. En xifres absolutes, hi ha escolaritzats uns 5.000 alumnes. Un canvi insuficient? L’aprenentatge a l’escola té un ampli suport a tots els territoris amb una llengua pròpia, prop del 70% en tots els casos, però amb una oferta i una velocitat insuficient per a la supervivència de les llengües. En bona part, per culpa d’un suport institucional massa dèbil. En el cas del bretó, ha crescut l’ús entre els joves de 15 a 19 anys, el 90% d’ells l’ha après a l’escola. Però, alhora, com que és una llengua envellida, en deu anys ha perdut un 30% dels parlants. De la mateixa manera, en el cas del català, per cada parlant nou que es guanya a l’escola, se’n perden deu.

Parlants del basc al País Basc (Iparralde). Resultats de la Sisena enquesta sociolingüística 2016.

L’Oficina Pública de la Llengua Basca arriba a la mateixa conclusió. Malgrat que aquests darrers anys s’ha pogut mantenir el nombre de parlants, el percentatge ha continuat disminuint i encara hi ha una dada més greu, que és que continua minvant el seu ús social. Els qui parlen basc tant o més que francès passen d’un 9,6% el 2006 a un 8,1% el 2016. Tot i que evita el retrocés entre els més joves, molt sovint és una ‘llengua d’escola’, i fora d’aquest àmbit no es fa servir. Els parlants mateixos prefereixen relegar-la a l’àmbit privat, 12


perquè, malgrat ser la seva llengua materna, la majoria no l’han estudiada, de manera que sovint hi ha una mancança en el llenguatge tècnic per a parlar-la a la feina o en altres àmbits de la vida pública. A més, com que és apartada de l’administració, de les grans superfícies i dels mitjans de comunicació, els més joves no hi tenen interès, més enllà del valor patrimonial que li atorguen. Una de les claus per a la supervivència és que la llengua sigui útil. Per exemple, en el cas del català, la resta del país hi té molt a veure. Només un 5,7% de la població nord-catalana en fa un ús habitual, però un 34% el fa servir quan va a Catalunya Sud. L’intercanvi cultural i el fet que es faci servir entre els sud-catalans que van al nord és clau. Una política també aplicable al flamenc i el basc. La capacitat de trobar aquest espai, també en els àmbits social, econòmic i polític, serà determinant, primer, per a la supervivència de les llengües i, posteriorment, per a la seva recuperació. Demà, una demostració de força per a evitar que reculin els tímids avenços assolits pot ser un nou pas en la defensa de l’occità i la resta de llengües.

13


El documental “La Bressola, 40 anys d’immersió a Catalunya Nord” al canal 33 Llibertat.cat 14/05/2019

CATALÀ A L'ESCOLA

El documental "La Bressola, 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord" al Canal 33 Aquest dissabte 18 de maig s'emetrà el documental 'La Bressola, 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord'. Concretament serà al canal 33 a tres quarts d'11 de la nit.

El documental "La Bressola, 40 anys d?immersió a la Catalunya Nord" al Canal 33

El documental, dirigit per Xavier G. Ubiergo, explica la història del model d'escola catalana a la Catalunya Nord, símbol de la recuperació de la llengua catalana, gairebé desapareguda a la zona, però també d'un model on nens i nenes comparteix

14


51a edición de la UCE: jornada dedicada a Catalunya Nord Vilaweb 06/08/2019

Catalunya Nord 51a edició de la UCE: jornada dedicada a Catalunya Nord Continuem avançant jornades que tindran lloc durant la celebració de la 51a edició de la Universitat Catalana d'Estiu.

Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) 06.08.2019 09:58

Catalunya Nord, tindrà la seua particular jornada, organitzada per la delegació de Perpinyà de l’institut d’estudis catalans. Enguany aquesta diada , que tindrà lloc el 21 d’agost , du per nom ‘Catalunya Nord i el Procés‘ i es farà de les 14h a les 17h. En aquesta jornada, es proposa de donar una visió de Catalunya Nord de la situació a Catalunya a través personalitats de la societat civil i elegits. Ponents invitats: FRANCESC CALVET (senador), PERE BECQUE (advocat), NICOLAU GARCIA (conseller departamental, adjunt a la catalanitat), JOAN PAU BILLES (batlle de Pesillà), HERVÉ PI president de Catalunya Nord per la Independència , i JOAN BECAT (IEC) 15


Més tard a les 18h serà el torn de la Bressola. En un comunicat, els Amics de la Bressola ens anuncien que: ‘projectarem el documental ‘La Bressola‘. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord’ seguit d’un debat amb la presència de moltes de les persones protagonistes de la nostra història, dels nostres presidents així com també del director del documental, en Xavier G. Ubiergo. Podeu veure l’anunci, en vídeo d’aquest documental. https://youtu.be/J6JO9FuwTfI

16


Prades: La Bressola à l’Universitat Catalana d’Estiu La Semaine du Roussillon 19/08/2019

La directrice générale de La Bressola, Mme Eva Bertrana

Prades : La Bressola à l’Universitat Catalana d’Estiu Sebastià Vilanou i Poncet 19 août 2019

La rentrée scolaire approche à grands pas, La Bressola vous propose, pendant l’Université Catalane d’Été (UCE), une projection-débat autour du documentaire “La Bressola. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord”. Une grande partie de ses acteurs ainsi que le réalisateur, Xavier G. Ubiergo seront présents. Rendez-vous le mercredi 21 août à 18h, au Lycée Charles de Renouvier (Prades) en accès libre. Le documentaire “La Bressola. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord”, est un outil essentiel pour comprendre cette école catalane à statut associatif, conventionnée avec l’État. Comprendre ses origines et son futur. Voilà plus de 40 ans qu’un groupe de militants en faveur de la langue catalane osa rêver d’un enseignements dans la langue de Llull. Aujourd’hui, La Bressola accueille plus de 1000 élèves de la maternelle au collège dans ses huit établissements scolaires. Cette école immersive continue de grandir. Le documentaire permet de comprendre et partager ce parcours.

17


L’été à l’auberge de jeunesse de Perpignan: “L’ambiance y est toujours très bon enfant” L’Indépendant 20/08/2019

L'auberge de jeunesse de Perpignan est ouverte jusqu'au mois d'Octobre. MICHEL CLEMENTZ Publié le 20/08/2019 à 14:36 / Modifié le 20/08/2019 à 16:21

L'été à l'auberge de jeunesse de Perpignan : "L’ambiance y est toujours très bon enfant" L'une des plus vieilles auberges de jeunesse de France, fondée en 1954, a failli ne pas ouvrir cet été 2019. Mais cette dernière a finalement accueilli tout au long de la belle saison de nombreux touristes venus de tous horizons, dont 250 au seul mois d'août. Et ceux-là ne semblent pas regretter d'être venus.

Après sa réouverture en juin, l’auberge de jeunesse de Perpignan a vécu son premier été dans un cadre rénové. Entre groupes de jeunes, sportifs et touristes internationaux, la mixité sociale a été au rendez-vous. Cette dernière est d'ailleurs très appréciée par Julien ou Laia. "J’ai choisi cet endroit plutôt que l’hôtel parce qu’il me permettait de tisser des liens. J’aime le contact avec les gens, et c’est beaucoup plus facile de le retrouver ici", déclare la jeune Espagnole de 25 ans. L'an prochain, de touriste de passage, elle deviendra Perpignanaise, puisqu'elle enseignera le catalan à l'école La Bressola.

18


Le gérant de l'établissement, Stéphane Lefebvre, met lui même en avant que "dans un monde de plus en plus individualiste, c’est important d’avoir un brassage social", de quoi convaincre les utilisateurs que ce type de logement est préférable à l’hôtel. En effet, l'expérience a souvent été bonne comme l'explique Julien : "L’ambiance y est toujours très bon enfant, c’était vraiment une bonne expérience". Immersion complète dans l'ambiance cosmopolite de l'auberge de jeunesse de Perpignan, à lire dans notre reportage dans l'édition print catalane de ce mercredi 21 août 2019, et en zone abonnés.

19


51a edició de l’UCE, per avui destaquem Vilaweb 21/08/2019

Catalunya Nord 51a edició de l’UCE; per avui destaquem:: Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) 21.08.2019 08:27

Avui dimecres és faran diversos homenatges i commemoracions. També, com sempre, hi haurà actes al Fòrum obert, fem un repàs: – A les 12h del migdia es farà un acte commemoració: Pompeu Fabra a l’exili. Amb RAMON GUAL (Terra Nostra), JOAN TALARN (president de la Diputació de Lleida) i JORDI CASASSAS (Universitat de Barcelona). – Quatre hores més tard, a les 16h al cementiri de Prada de Conflent es farà una Ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra. A les 17h hi haurà un altre acte de commemoració En record d’Eva Serra, historiadora i activista. amb AGUSTÍ ALCOBERRO (Universitat de Barcelona), BLANCA SERRA (lingüista) i ÀNGEL CASALS (Universitat de Barcelona).

20


En quant a les jornades, – l’ANC a les 16h45 farà una Taula de debat: Com articulem la construcció dels Països Catalans en el context de cada territori? amb ELISENDA PALUZIE (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana), TONI INFANTE (president de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), DANIELA GRAU (Assemblees Territorials de Catalunya Nord de l’Assemblea Nacional Catalana), JAUME SASTRE (Assemblea Sobiranista de Mallorca) i, com a moderadora XESCA OLIVER i CRESPÍ (secretaria nacional de l’Assemblea Nacional Catalana). L’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca formen el Consell Federal d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. En quant al Fòrum obert a les 18h hi haurà tres actes : Presentació del llibre Nova Catalanitat: Psicoestètica Espinaltiana de Pere Masó i Panella per part de l’autor.

Els Amics de la Bressola organitzen la Projecció del documental La Bressola: 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord. A la projecció li seguirà un debat amb la presència de moltes de les persones protagonistes de la nostra història, dels nostres presidents així com també del director del documental, en Xavier G. Ubiergo. Podeu llegir el comunicat de la Bressola. Finalment Presentació del llibre I la mort tindrà el seu domini de Rosa Calafat per l’autora, SEBASTIÀ SERRA i AINA SERRA RIPOLL.

21


La Bressola a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent Le journal catalan 25/08/2019

La Bressola a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent 25 août 2019 à 10h03

Per començar a pensar en la reentrada del nou curs, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, tindrà lloc la projecció del documental “La Bressola. 40 anys d’immersió a la Catalunya Nord” amb la presencia de bona part del seus protagonistes i del seu realitzador, en Xavier G. Ubiergo. Aquest documental és l’eina idònia per entendre La Bressola d’avui, quins són els orígens i els seus reptes de futur. Ara fa un xic més de 40 anys, el somni d’una colla de militants per la llengua catalana es va materialitzar i, a poc a poc, va anar creixent fins a acollir en l’actualitat a més de 1000 alumnes en set escoles de maternal i primària i una de secundària. El somni, com La Bressola, continua i el documental permet d’entendre i compartir aquesta trajectòria. Anoteu a les agendes aquesta nova cita el proper dimecres 21 d’agost a les 18:00 hores al Liceu Renouvier de Prada. I si no teniu encara el CD de la Bressolada 2019 encara podreu adquirir-lo a la parada de la Llibreria Catalana de la Universitat Catalana d’Estiu.

22


Le Soler: Les horaires de la rentrée 2019 dans les établissements scolaires Le journal catalan 27/08/2019

Le Soler : Les horaires de la rentrée 2019 dans les établissements scolaires 27 août 2019 à 10h51

Rentrée 2019 à l’Ecole Maternelle Françoise Dolto (Rue Gutenberg) : 04 68 92 12 65 La rentrée des élèves des classes petites, moyennes et grandes sections s’effectuera le lundi 2 et le mardi 3 septembre 2019 à partir de 10h. Merci de vous reporter au planning affiché devant l’entrée de l’école maternelle DOLTO à partir du jeudi 29 août 2019. A partir du jeudi 5 septembre 2019 les élèves seront accueillis aux horaires suivantes : de 8h35 à 8h50. * Les horaires de la garderie de l’école maternelle : les lundis, mardis, jeudis et vendredis de 7h30 à 8h45, de 12h15 à 12h30, 13h30 à 14h15 et de 16h45 à 18h30. Contact et renseignement à la mairie du Soler 04 68 92 10 12 ou au bureau du service enfance et sport de la ville du Soler, email : enfancesport@lesoler.com Rentrée 2019 au Groupe Scolaire Elémentaire François Arago (rue des nouvelles écoles) : 04 68 92 11 02

23


Toutes les classes effectueront leur rentrée lundi 2 septembre 2019 à partir de 8h35. * Les horaires de la garderie de l’école primaire : les lundis, mardis, jeudis et vendredis de 7h30 à 8h45, de 12h15 à 12h30, 13h30 à 14h15 et de 16h45 à 18h30, contact et renseignement à la Mairie du Soler 04 68 92 10 12 ou au bureau du service enfance et sport de la ville du Soler, email : enfancesport@lesoler.com Les dispositifs RECRE A FUN (de 12h à 14h) et VITAL KIDS (de 17h à 18h15) reprendront leurs activités quelques semaines après la rentrée. Rentrée 2019 au Collège Jules Verne (Avenue de la république) : 04 68 92 17 09 – Les élèves de 6ème effectueront leur rentrée le lundi 2 septembre 2019 à partir de 8h30, fin des cours à 16h. – Les élèves de 5ème effectueront leur rentrée le mardi 3 septembre 2019 à partir de 8h30, fin des cours à 16h. – Les élèves de 4ème effectueront leur rentrée le mardi 3 septembre 2019 à partir de 9h30, fin des cours à 16h. – Les élèves de 3ème effectueront leur rentrée le mardi 3 septembre 2019 à partir de 10h30, fin des cours à 16h. La demi-pension sera assurée dès le premier jour de la rentrée. Rentrée 2019 à l’Ecole Catalane de La Bressola (Rue de la Paix) : 04 68 92 65 94 Tous les élèves effectueront leur rentrée le lundi 2 septembre 2019 à partir de 9h à l’exception des nouveaux élèves de maternelle grande et petite section qui rentreront le jeudi 5 septembre 2019 à partir de 8h45. Rentrée 2019 au Collège Catalan Pompeu Fabra (Avenue de la République) : 04 68 92 65 94 Les élèves des classes de 5ème, 4ème et 3ème effectueront leur rentrée le lundi 2 septembre 2019 à partir de 8h40. Les élèves de 6ème le mardi 3 septembre 2019 à partir de 8h40. Rentrée 2019 à l’école privé bilingue YEL WORLD SCHOOL (Avenue de Vienne) : 04 11 81 52 11 Rentrée pour toutes les classes le lundi 2 septembre 2019 à partir de 8h. Rentrée 2019 à l’IDEM 04 68 92 53 84 info@lidem.eu Rentrée pour les classes de l’IDEM d’enseignement supérieur le lundi 16 (classe prépa et 1ere année technicien audiovisuel et métier du son), mardi 17 (2ème et 3ème année technicien audiovisuel et métier du son et classes cinéma d’animation) et mercredi 18 septembre 2019 (classes design graphique).

24


Comença el curs amb manca de professors de català per a l’ensenyament bilingüe a Catalunya Nord Vilaweb 01/09/2019

Comença el curs amb manca de professors de català per a l’ensenyament bilingüe a Catalunya Nord Enguany entra en vigor la reforma escolar, que, entre més, estableix l'obligatorietat de tenir la bandera europea i francesa a l'aula

Per: Clara Ardévol Mallol 01.09.2019 21:50 Els alumnes de Catalunya Nord són els primers a començar el curs al país, i ho fan avui amb una important manca de professors de català a les línies bilingües de l’ensenyament públic. Tal com van denunciar diversos sindicats i associacions el mes de juliol, enguany mancaran divuit professors bilingües de català a primària –deu mestres fixes i vuit substituts–. És un fenomen que s’explica pel creixement de la demanda social per a un ensenyament bilingüe català-francès de qualitat i per al qual encara no s’ha trobat solució. Nicolas Garcia, ex-batlle d’Elna (Rosselló) i vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, va ser un dels signants de la carta que demanava a la Rectora de l’acadèmia de Montpeller que es formessin més professors de català per les fileres bilingües de l’ensenyament públic. ‘És un dels anys més crítics perquè sabem que no hi ha cap reserva de mestres. Sempre n’hi havia set o vuit, però enguany, obrir una classe de català implica tancar-ne una altra’, explica. Aquesta manca de resposta a la demanda es troba sobretot en la Primària. L’ensenyament bilingüe no és gaire estès a la Secundària, mentre que a la Primària, els alumnes que s’eduquen amb aquest sistema són el 8%, als que cal sumar el 14% que fan cursets de català. En total, per tant, hi ha un 22% d’alumnes que, en major o menor mesura, estudien català a 25


l’escola. Malgrat que una possible solució per a garantir aquest ensenyament podria passar pel trasllat de professors de català d’altres parts del país, Garcia considera que és ‘complicat’ de dur a terme perquè el conveni obliga que el professor que fa l’ensenyament bilingüe –a diferència de l’immersiu– faci la meitat del curs en francès. ‘Es podria imaginar un conveni en què la meitat del curs la fes un mestre francès i l’altra meitat un mestre del Principat, però això a la pràctica és molt complicat’, opina. Ell creu que el problema rau en el fet que es perden molts alumnes en català en el tram que va de la Primària a la universitat i que també hi ha problemes en els exàmens d’accés per a ser mestre: ‘L’estat no obre llocs per a ser mestre en català perquè no hi ha candidats, però alhora no hi ha candidats perquè no s’obren llocs. S’han de buscar maneres per a revertir això’. Garcia matisa, però, que cal tenir en compte que s’ha millorat en aquesta qüestió si es compara amb com era la situació deu anys enrere. ‘Quan vaig esdevenir alcalde d’Elna el 2001 no hi havia cap classe bilingüe. Avui n’hi ha deu o dotze. Patim, però la cosa millora a poc a poc’. També recorda que l’estat del català a l’educació a l’estat francès està, en proporció, molt millor que el del bretó o l’occità. A més, recorda que s’ha creat l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, que es reunirà per primera vegada el 4 de setembre i que ha de servir per avançar en qüestions de llengua i ensenyament. ‘Mitjançant l’oficina hem de buscar eines que ens permetin solucionar problemes com aquest, perquè l’estat per si sol no ho farà’, conclou. Aplicació de la reforma escolar El curs 2019-2020 a Catalunya Nord també ve marcat per l’aplicació de la reforma escolar a l’estat francès, impulsada pel ministre d’Ensenyament, Jean-Michel Blanquer. Els canvis de la llei ‘pour une école de la confiance’ preveuen que l’escola sigui obligatòria des dels tres anys, amb formació obligatòria –sota diferents formes– fins als divuit. Una altra mesura de la llei obligarà a les aules a tenir les banderes franceses i europea, mapes de l’estat francès, la divisa liberté, égalité, fraternité i les paraules de l’himne nacional francès. Altres punts destacats de la llei són el reforç de l’educació ambiental i el desenvolupament sostenible, la prohibició de les ‘pressions’ sobre creences a les escoles i als seus voltants i la lluita contra l’assetjament escolar i la inclusió d’alumnes amb discapacitat. Molts punts de la llei han estat polèmics, també pel que fa a la llengua. Tal com explicava la directora de la Bressola, Eva Bertrana, en una entrevista a VilaWeb, amb l’aplicació de la reforma es corre el risc que el català quedi relegat en l’ensenyament públic: ‘Ell [Blanquer] posa la força en això que es diu “el sòcol comú”; és a dir, matemàtiques, francès i història. I que tota la resta sigui més aviat optatiu. Al liceu, si tota la resta és optatiu, si els cursos de català, bretó, occità o basc es fan a l’hora de dinar, si la nota d’aquestes matèries no computa tant com les altres, cal estar molt motivat per triar-les. Per tant, evidentment baixa la demanda i, per consegüent, el nombre de mestres. I a poc a poc ho anem matant…’

26


Començament de curs a les escoles La Bressola Le Journal Catalan 02/09/2019

Començament de curs a les escoles La Bressola 2 septembre 2019 à 16h26

Des d’aquest dilluns 2 de setembre, amb les vacances acabades, les escoles La Bressola enceten el nou curs i tornen a l’activitat al ritme dels somriures, dels plors dels més petits i d’abraçades amistoses i jocs diversos. Les nines i els nins es tornen a tirar de cap al bany lingüístic que és l’objectiu de la nostra feina. Amb el projecte d’enguany, música i cançó, com a eix vertebrador i compartit pels diferents centres, llevem l’àncora i tota la comunitat educativa Bressolaire engega. Davant nostre, no només un nou curs, sinó un any ple de reptes, de nous projectes de creixement per poder acollir en les millors condicions, els nostres més de 1000 alumnes, i ampliar l’oferta de places, tot treballant per la nostra llengua. La Bressola confia en el seu futur i en el futur dels seus alumnes garantint un ensenyament de qualitat en català, des del cicle infantil fins a la secundària. Benvinguts al nou curs i endavant les atxes!

27


P.O. “La Bressola”: rentrée pour plus de 1000 élèves dans les écoles catalanes Ouillade 02/09/2019

P-O/ « La Bressola »: rentrée pour plus de 1 000 élèves dans les écoles catalanes par admin le Sep 2, 2019 • 19 h 37 min

28


Depuis ce lundi 2 septembre, avec les grandes vacances terminées, les plus de 1 000 élèves de La Bressola sont replongés dans le bain linguistique catalan. Les écoles regorgent de sourires, des pleurs des plus petits, de rencontres. Chaque année « le projet de l’année » est choisi comme axe de travail tout au long de l’année, et pour cette rentrée 2019/2020 ce sont la musique et les chansons qui vont vertébrer les activités et l’apprentissage, en plus du programme officiel, bien entendu. La Bressola commence ainsi une nouvelle année scolaire avec également de nouveaux projets de développement pour augmenter les places et satisfaire les demandes d’inscriptions, dans les meilleures conditions possibles, des élèves qui souhaitent intégrer son système scolaire en maternelle, primaire et secondaire. Bonne rentrée à toutes et à tous !

29


Rentrée des classes: tour des écoles et effectifs satisfaisants L’Indépendant 03/09/2019

30


Començament del curs escolar 2019-2020 a Catalunya Nord Vilaweb Catalunya Nord 03/09/2019

Començament del curs escolar 2019-2020 a Catalunya Nord

Fins demà dimecres, la inspecció d’acadèmia no donarà les xifres de la carta escolar com ja es tradicional a Catalunya Nord. La Bressola ens ha enviat un comunicat.

Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) 03.09.2019 09:31

Ahir dilluns els nens nord-catalans van començar el curs escolar 2019-2020. Entre, aquests hi ha els alumnes de la Bressola, que en un comunicat , els seus responsables, ens fan saber com anat aquest primer dia, i ens comenten els seus projectes: ‘Amb el projecte d’enguany, música i cançó, com a eix vertebrador i compartit pels diferents centres, llevem l’àncora i tota la comunitat educativa Bressolaire engega.. Davant nostre, no només un nou curs, sinó un any ple de reptes, de nous projectes de creixement per poder acollir en les millors condicions, els nostres més de 1000 alumnes, i ampliar l’oferta de places, tot treballant per la nostra llengua. La Bressola confia en el seu futur i en el futur dels seus alumnes garantint un ensenyament de qualitat en català, des del cicle infantil fins a la secundària. Benvinguts al nou curs i 31


endavant les atxes!‘ (recordeu que podeu llegir el comunicat, sencer clicant al mot ‘comunicat i en foto la reentrada) També les escoles Arrels, tant de la plaça Cassanyes com del Vernet van començar curs. Enguany acullen 330 alumnes. En quant a l’ensenyament en català, continuen les dificultats, ja que, malgrat les enquestes que diuen que un 75% per cent es favorable a l’ensenyament del català a les escoles, només un 9% pot seguir aquests estudis, ja que, actualment farien falta 18 mestres bilingües, per a cobrir totes les mancances. Això fa que alguns liceus limitin el nombre d’alumnes en català, amb l’argument que no poden obrir classes suplementàries. Per això el sector de l’ensenyament en català demana formar més mestres bilingües per atendre a aquesta demanda. Per altre costat, com ja es tradicional, ahir els alumnes de la escola maternal i primària, van ser comptats pels servei de la inspecció d’acadèmia. Una pràctica, deguda a la gran mobilitat de les famílies d’un any a l’altre. Catalunya Nord, es un departament amb una elevada taxa de pobresa i un excedent net de migració, que genera de fet, molts moviments de població. Aquestes xifres, serviran perquè demà dimecres, s’ estableixi la nova distribució dels mestres al territori nord-català. Però enguany, no hi ha cap poste de reserva. Això significa que, per cada nova obertura de classe s’haurà de compensar tancar una classe a altre lloc de Catalunya Nord. Per això el Comité Technique Spécial Départemental presidit pel DASEN (directeur académique des services de l’Éducation nationale), que es celebrarà demà dimecres, segurament serà molt tens.

Esperarem doncs, a veure que decideixen dimecres, ja que segons els sindicats a Cabestany, l’escola Jacques-Prévert, a Pià l’escola François Mitterrand les escoles de Perpinyà, les Platanes i Jules-Ferry, així com la de Bages i Estagell necessitarien noves classes, ja que hi ha classes amb més de 30 alumnes. Comunicat de La Bressola Des d’aquest dilluns 2 de setembre, amb les vacances acabades, les escoles La Bressolaenceten el nou curs i tornen a l’activitat al ritme dels somriures, dels plors dels més petits id’abraçades amistoses i jocs diversos. Les nines i els nins es tornen a tirar de cap al banylingüístic que és l’objectiu de la nostra feina.Amb el projecte d’enguany, música i cançó, com a eix vertebrador i compartit pelsdiferents centres, llevem l’àncora i tota la comunitat educativa Bressolaire engega.Davant nostre, no només un nou curs, sinó un any ple de reptes, de nous projectes decreixement per poder acollir en les millors condicions, els nostres més de 1000 alumnes, iampliar l’oferta de places, tot treballant per la nostra llengua. La Bressola confia en el seufutur i en el futur dels seus alumnes garantint un ensenyament de qualitat en català, desdel cicle infantil fins a la secundària.Benvinguts al nou curs i endavant les atxes!

32


1772 élèves prennent le chemin de l’école à l’occasion de la rentrée scolaire 2019 au Soler Le Journal Catalan 04/09/2019

1772 élèves prennent le chemin de l’école à l’occasion de la rentrée scolaire 2019 au Soler 4 septembre 2019 à 19h06

Lundi 2 septembre 2019, ce n’est pas moins que 1772 enfants qui ont fait leur rentrée dans les 6 établissements scolaires de la ville du Soler. Le Groupe Scolaire François Arago a ouvert ses portes, dès 8h40, le Directeur William Ribas, les professeurs des écoles et les membres de l’équipe pédagogique ont eu le plaisir d’accueillir les 459 élèves inscrits en cours élémentaire ainsi que leurs parents. 33


Les membres de l’équipe municipale étaient également présents pour accompagner les familles pour cette journée particulièrement importante dans chacun des établissements de la commune. En effet, un peu plus tard dans la matinée, c’était au tour des 238 enfants de l’école maternelle Françoise Dolto de faire leur rentrée sous l’œil bienveillant du directeur Serge Egea. La municipalité du Soler très attachée à la sécurité et au bien-être de nos enfants, a engagé un programme d’aménagements des accès concernant l’école maternelle Françoise Dolto.

A ce titre, des travaux d’aménagement ont été effectués tout au long de l’été dans les rues suivantes : Rue Pierre Sémard totalement sécurisée par un sens de circulation en sens unique sur la partie étroite et dotée d’un cheminement piéton pour les nos enfants, la rue Denis Papin a fait l’objet d’une réfection totale de sa chaussée améliorant ainsi les déplacements, la rue Gutenberg a été élargie pour une circulation à double sens et les espaces de stationnements ont été optimisés. L’école maternelle Françoise Dolto dispose désormais de plus de 70 places de stationnements situées à proximité immédiate. (36 places sur la rue Gutenberg, 16 Places sur le parking situé à l’angle de la rue Charles Cros et Pierre Sémard, 10 Places sur le parking situé à l’angle de la rue Denis Papin et Rue Général de Gaulle, 8 places de stationnement sur la rue Sémard). Au-delà des écoles communales, la rentrée s’est poursuivie pour les 181 élèves de l’école catalane La Bressola ainsi que les 136 enfants de l’école privée bilingue Yel School sans oublier les 567 élèves du collège Jules Verne et les 191 élèves du collège catalan Pompeu Fabra.

34


Avec plus de 1772 élèves scolarisés, la ville du Soler a la particularité de proposer une offre d’enseignement complète depuis la petite enfance jusqu’au niveau universitaire. En effet nous comptons sur notre territoire communal, 1 crèche, 1 école maternelle, 1 groupe scolaire élémentaire, 1 école primaire catalane, 1 collège public ainsi que l’unique collège catalan du département tout comme l’école primaire privée bilingue en anglais Yel School. A cela nous devons également associer les 380 étudiants de l’Idem qui dispense notamment des formations post-bac dans le domaine des industries créatives et numériques dont la rentrée aura lieu dans les prochains jours. Le conseil Municipal de la ville du Soler souhaite une bonne année scolaire à nos écoliers et à l’ensemble du corps enseignant.

35


Rentrée des trois écoles L’Indépendant 05/09/2019

Jeudi 05 septembre 2019 (page N°15)

ponteilla-nyls

Rentrée des trois écoles

La commune est dotée de trois écoles, l’école primaire de l’Oncle-Jules, l’école maternelle A.-Gaudi et la Bressola de Nyls qui ont fait leur rentrée avec quelques changements et parfois inquiétudes. L’école de l’Oncle a été totalement rénovée par la municipalité durant l’été. Alain Sageloly est ravi de ces améliorations qui vont faciliter les conditions d’apprentissage des élèves mais est un peu inquiet des classes qui se voient chargées cette année : 191 élèves pour sept classes soit une moyenne de 27 enfants par classe. L’école maternelle A.-Gaudi a réalisé une bonne rentrée avec 80 élèves pour quatre classes avec l’arrivée d’une nouvelle enseignante Isabelle Martinez pour une des classes de petits-moyens. Malheureusement cette rentrée est aussi source d’inquiétude car une classe risque d’être fermée avec l’incertitude que cette nouvelle institutrice puisse rester. La Bressola de Nyls a accueilli ces élèves en deux temps avec la rentrée pour les maternelle et primaire, le lundi et les nouveaux élèves (12 enfants) de petite petite section le jeudi en présence de Rolland Thubert, le maire et des parents autour d’un petit-déjeuner collation offert par l’établissement. La Bressola compte 75 élèves (32 en maternelle et 43 en primaire). Albert Riera vient renforcer l’équipe pédagogique le mardi et le vendredi pour les dédoublements de classe (soutien). Cette petite école devrait être équipée d’une climatisation, don d’un parent d’élève. Rolland Thubert s’est rendu aux trois établissements afin d’encourager les enfants dans cette nouvelle aventure scolaire qui les attend. E. P. 36


Rentrée : sur le chemin de l’école L’Indépendant 05/09/2019

37


Le Soler: le chemin de l’école pour 1772 élèves L’Indépendant 14/09/2019

L’heure de la rentrée a sonné. Publié le 14/09/2019 à 21:20 / Modifié le 16/09/2019 à 12:31

Le Soler : le chemin de l’école pour 1 772 élèves Lundi 2 septembre, ce ne sont pas moins de 1772 enfants qui ont fait leur rentrée dans les six établissements scolaires de la ville. 697 pour la maternelle et le primaire. Au-delà des écoles communales, la rentrée s’est poursuivie pour les 181 élèves de l’école catalane La Bressola, ainsi que les 136 enfants de l’école privée bilingue Yel School, sans oublier les 567 élèves du collège Jules-Verne et les 191 élèves du collège catalan Pompeu-Fabra. Les 380 étudiants de l’Idem, qui dispense notamment des formations post-bac dans le domaine des industries créatives et numériques, ont attendu quelques jours supplémentaires avant de reprendre les cours.

38


La FOLC reivindica la consolidación de l’espai de comunicación en català Racó Català 20/09/2019

La FOLC reivindica la consolidació de l'espai de comunicació en català A través d'un manifest, posa en relleu la importància de reclamar la "reciprocitat plena" de les corporacions de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears Llengua 20.09.2019 14.00 hRedacció

La Federació d'Organitzacions per la llengua catalana (FOLC) ha iniciat una campanya per reivindicar la reciprocitat plena i la consolidació de l'espai de comunicació en català. A través d'un manifest, la FOLC posa en relleu la importància d'exigir que Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears disposin d'un segon múltiplex que permeti la reciprocitat de les emissions de les tres corporacions públiques de ràdio i televisió en català. També reclama a les tres corporacions que «facin tot el possible per oferir els seus continguts en totes les plataformes de difusió televisiva en línia en tots els territoris de parla catalana». A més, considera que és necessari anar més enllà de la reciprocitat televisiva per treballar en projectes comuns: «La creixent competència de continguts disponibles en llengua castellana exigeix optimitzar i fer més eficients encara els diners destinats a la producció i difusió/emissió de continguts per a tots els territoris de llengua catalana». Segons informa a través del manifest, actualment la reciprocitat televisiva només existeix per als senyals televisius de la CCMA i d'IB3. A més, l'any passat van començar les emissions del canal «Bon dia TV», a través d'internet. Una situació que dista molt de la reciprocitat plena que reclama la Federació. La Carta europea de llengües regionals o minoritàries, signada i ratificada per l'estat espanyol, preveu el dret de la ciutadania europea a rebre les emissions de les ràdios i televisions públiques de tot l'àmbit territorial. La FOLC està formada pels tres sindicats d'ensenyants USTEC, STEPV i STEI, Escola Valenciana, l'Associació Llengua Nacional, El Tempir d'Elx, Amics de la Bressola, La Bressola, Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua a Catalunya Nord, Associació Cultural del Matarranya, entre altres entitats. El manifest Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català es pot trobar complet al lloc web de la FOLC, que convida a totes aquelles persones interessades a adherir-s'hi. 39


Copríncep coherent Ara Andorra 21/09/2019

araandorra Copríncep coherent Quantes vegades hem sentit dir que fins que el català no tingui un Estat, no té el futur assegurat? I aquells que ho diuen, quantes vegades han oblidat que ja hi ha un Estat que té la nostra llengua com l’única oficial? 5 min. 21/09/2019 23:30

AGUSTÍ MAS divulgador lingüístic

Quantes vegades hem sentit dir que fins que el català no tingui un Estat, no té el futur assegurat? I aquells que ho diuen, quantes vegades han oblidat que ja hi ha un Estat que té la nostra llengua com l’única oficial? Vist això, s’evidencia que el simple fet de tenir un Estat no és la solució. Calen eines, consciència, voluntat política, pedagogia, finançament, massa crítica... Com que no em considero un expert, no m’atreveixo a tancar la llista, conscient també que d’ingredients me’n descuido molts. Obviant reflexions i anàlisis profundes, si una cosa és evident és que si una llengua no s’ensenya a escola, francament ho té molt pelut. Especialment en alguns territoris, on el seu estat de salut és clarament feble. A la Catalunya Nord, una d’aquestes contrades a què em refereixo, es calcula que només aproximadament el 20 % dels alumnes de primària té alguna mena d’ensenyament de català. I a la secundària, és testimonial. I això que entre el 70 i el 80 % de les famílies es mostren favorables a l’ensenyament de la llengua pròpia del territori, ja sigui per qüestió d’identitat o veient que l’idioma pot menar a futures sortides professionals per sota de les Alberes. Malgrat el buit que hi ha per cobrir la demanda, en aquestes comarques el curs escolar ha començat amb divuit places vacants de professor bilingüe de català i francès. I parlem només de l’educació primària. Són deu mestres titulars i vuit de substituts. La cobertura d’aquestes places és competència exclusiva del govern francès, que és qui convoca els exàmens per obtenir el requerit Certificat d’aptitud per al professorat de l’ensenyament de segon grau (CAPES). És per aquest motiu que la solució fàcil i pràctica de captar mestres del sud no és tan factible, atès que el certificat implica acreditar la capacitat docent en francès. En definitiva, aquest és un problema que es podria resoldre amb voluntat política, però cada any la història es repeteix. Lluny de voler resoldre això, però, el govern francès ha fet el contrari. Després de 27 anys fent anualment aquest examen, la Universitat de Perpinyà, que n’és el centre examinador, enguany no l’ha pogut convocar. El curiós del cas és que, en tot França, aquest tancament del CAPES s’ha fet únicament per al bilingüisme en llengua catalana, de manera que de títols per 40


al cors, el basc o el bretó se n’expediran igualment. Així ho ha explicat Alà Baylac Ferrer, president de l'Associació per a l'ensenyament del català. Aquesta és una de les entitats que ha posat el crit al cel davant d’aquesta situació inèdita, juntament amb el col·legi associatiu de la flamant Oficina pública de la llengua catalana. Plegats, reclamen la implicació dels polítics i entitats del territori en aquest clam. Fins ara, la reticència del govern francès davant l’ensenyament del o en català podríem dir que era subtil. Però el fet és que l’executiu de Macron sembla que comença a traspuar tints ataronjats que em recorden posicionaments brandats a la Catalunya del sud per Ciutadans. Sense anar més lluny, el ministre francès d’Educació, Jean-Michel Blanquer, el maig passat criticava obertament el model d’immersió lingüística que apliquen centres com la Bressola en ple senat. Va assegurar que “cognitivament no és bo”, mentre que estudis i experts demostren que el model aplicat per l’escola pública de la Catalunya del sud és d’un èxit rotund. En aquest context, segons com, no és tan incoherent que durant la visita que recentment ha fet a Andorra (l’únic Estat del món que té el català com a única llengua oficial) com a co-cap d’Estat del principat, Emmanuel Macron només va pronunciar en català “Visca Andorra”. De forma bilingüe, és clar. Primer en francès i després en la llengua de la seva segona pàtria i nacionalitat. No voldria equivocar-me, però així ho va fer en tots els discursos. Amb això no vull dir que el copríncep hagués de fer tots els parlaments en l’única llengua oficial del país que coencapçala. Però recordo ben nítidament quan el sud-coreà Ban Ki-moon, secretari general de les Nacions Unides, de visita a Andorra, va pronunciar aquell “Il·lustre Senyor cap de govern, Molt Il·lustre Senyor síndic, Molt Il·lustres i Honorables autoritats, distingits convidats i convidades, deixeu que us adreci unes paraules en català, la vostra llengua mil·lenària. Estic encantat de trobar-me a Andorra, oasi de pau”. I suposo que no ha de ser especialment fàcil per un sud-coreà pronunciar el català... Més enllà d’això, m’atreviria a dir que l’única referència de Macron a la llengua va ser durant el discurs que va fer a la Casa de la vall. Però va ser una referència a la llengua catalana sinó a la francesa i per dir que cal vetllar-la. Tampoc em va passar desapercebuda la retolació de les tribunes dels discursos en català i en francès, quan aquest segon no és idioma oficial de les valls, segons l’article 2 de la Constitució del Principat d’Andorra, i entenent que Macron visitava el país com a copríncep i no com a president de la República Francesa. Si algú domina més de protocol i m’argumenta el contrari ja li presento les disculpes a la bestreta. Amb tot, no vull que aquestes ratlles s’entenguin com una crítica. Pretenen ser simplement una constatació. M’imagino que el copríncep té marge d’elecció política sobre com fer les coses. Però si en aquest “oasi de pau” i actuant com a copríncep d’Andorra obvia la llengua oficial, com el seu executiu francès ha de voler resoldre les necessitats lingüístiques del seu departament 66?

41


“L’àvia de la Cançó”, Teresa Rebull, hauria fet 100 anys El Nacional 23/09/2019

"L'àvia de la Cançó", Teresa Rebull, hauria fet 100 anys El Nacional Foto: Foto cedida per Picap | Vídeo: Picap Barcelona. Dilluns, 23 de setembre de 2019

Teresa Rebull (Sabadell, 1919 - Banyuls de la Marenda, 2015) és un dels personatges més atípics de la Nova Cançó. Era més gran que Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Ovidi Montllor (i per això li deien, amablement, "la àvia de la Cançó"). Va viure, bàsicament, a la Catalunya Nord, i va compaginar la seva dedicació a la música com a cantautora, amb moltes altres coses (per exemple, amb el ball o amb la pintura). Per això mai no va ser tan coneguda pel públic com alguns dels seus companys. I malgrat tot, els músics que van col·laborar amb ella en guarden un gran record. De fet, el juliol de 2006, Rebull va rebre un gran homenatge, organitzat per Òmnium Cultural, en què van participar-hi molts dels seus companys d'escenaris: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Pascal Comelade...: Visca l'amor. Festa homenatge a Teresa Rebull. El disc resultant d'aquest concert, va ser enregistrat per Picap. Ara que s'acompleixen 100 anys del naixement de Rebull, malgrat tot, no hi ha previstos homenatges a aquesta cantautora emblemàtica. Marcada per la guerra civil Rebull va néixer a Sabadell el 21 de setembre de 1919, i. Els seus pares eren revolucionaris (ell comunista, ella anarquista). Rebull va haver de començar a treballar a una fàbrica tèxtil 42


als 12 anys, però va estudiar a les tardes a cercles obrers d'esquerres. El 1936 va trobar una feina al Departament de Treball de la Generalitat i va començar a militar al POUM. Després dels Fets de Maig, va ser breument empresonada. En acabar la guerra, amb el seu company, Pep Rebull, va marxar a l'exili francés. El 1940 va tornar a Barcelona, però va decidir establirse finalment a França amb el seu company. Des del refugi francès A França es va fer amiga de André Bréton, Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Georges Brassens, i va col·laborar amb el maquis francès contra els nazis. Després de la guerra mundial, ocasionalment ja es va dedicar a la música. I de 1968 a 1980 va optar per cantar en català. Va tenir contacte amb el moviment de la Nova Cançó i va fer concerts amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra... Va musicar poemes de Joan Salvat-Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Jordi Pere Cerdà i de Maria Mercè Marçal (entre d'altres). En algunes ocasions va cantar a La Cova del Drac, on va tenir contacte amb Guillem d'Efak.A la transició es va incorporar al PSC, partit en el que militaria fins el 2006. Retir francès A partir del 1980 només cantaria puntualment i es dedicaria principalment a la pintura, des de la seva casa de la Catalunya Nord. Allà col·laboraria estretament amb les escoles en català La Bressola. Va morir el 15 d'abril de 2015 a Banyuls de la Marenda.

43


La FOLC presenta la campanya “Per la reciprocitat plena i l’espai de comunicació en català” Llibertat.cat 24/09/2019

La FOLC presenta la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català" a Barcelona Properament la campanya també es presentarà a Palma i València. 24/09/2019 Comunicació

L Aquest dijous, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) presentarà la campanya "Per la reciprocitat plena i l'espai de comunicació en català" a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a les 19.30 h.

Blanca Serra i Puig, vicepresidenta de la FOLC, presentarà la iniciativa en un acte que comptarà amb una taula de debat amb Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Carles Salvadó i Usach, president de la fundació puntCAT, i Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació i coordinador tècnic de la campanya. Moderarà la taula el periodista Josep Gifreu i Pinsach. L'objectiu de la campanya és reclamar un múltiplex per fer possible la reciprocitat entre els mitjans de comunicació de les Illes, el País Valencià i Catalunya. Segons la FOLC, la reciprocitat televisiva és àmpliament reclamada i defensada pel conjunt de la societat civil i les institucions dels govern parlamentaris de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, tal com recull la Llei general de l'audiovisual La FOLC està formada pels tres sindicats d'ensenyants USTEC, STEPV i STEI, Escola Valenciana, l'Associació Llengua Nacional, El Tempir d'Elx, Amics de la Bressola, La Bressola, Federació d'Entitats de Defensa de la Llengua a Catalunya Nord, Associació Cultural del Matarranya, entre altres entitats.

44


L’informatiu del divendres 27 de setembre del 2019 Ràdio Arrels 30/09/2019

L’informatiu del divendres 27 de setembre del 2019 Els treballadors dels impostos continuen mobilitzats Publicat el Divendres, 27 de setembre de 2019 | 08:00 h

Ahir va ser una nova jornada de manifestacions dels treballadors dels centres de finances de Catalunya Nord. Després del Trésor Públic d’Elna, ahir va ser el torn dels centres de finances d’Illa i Millars que van fer vaga. Protestaven contra el tancament de diverses oficines i la supressió de llocs de treball. S’esperen noves mobilitzacions de cara a la setmana vinent. Avui es prepara una gran festa d'aniversari a l'escola Bressola del bari del Vernet a Perpinyà. L'escola celebra 20 anys. Va ser creada l'any 1999 amb la voluntat d’augmentar l’oferta de places escolars immersives a la Catalunya Nord. A l'època era la 6a escola que obria La Bressola. Si al moment de la seua obertura l’escola només tenia 12 mainatges, enguany són 133 alumnes que hi són escolaritzats des de la reentrada. Avui serà inaugurada la Casa dels Adolescents al Barri del Molí de Vent de Perpinyà. Aquest establiment pluridisciplinari és animat per diferents professionals formats per gestionar els problemes de salut o problemes educatius i jurídics. Ja fa 6 mesos que acull joves d’entre 12 i 25 anys en uns locals posats a disposició pel departament. La Casa dels adolescents serà inaugurada aquest matí a les 11. Aquest dissabte el vilatge d’Oleta celebra la Festa del Parc Natural Regional dels Pirineus Orientals. Una jornada d’animacions diverses, destaquem les projeccions dels films «Pyrénéiste» de Jean-Michel Jorda i «l’homme qui plantait des arbres» de Jean Giono. A més tamé hi trobarem tallers o concerts del Dj Sélect Aïoli a 18h i Les Madeleines a 21.00 h. L’entrada és gratuita.

45


Primera nit a la presó pels 7 militants independentistes detinguts dilluns en l’operació Judes de la Guàrdia civil. Ahir un jutge de l'Audiència Nacional espanyola va decidir enviar-los a la presó amb l’argument que hi ha "indicis que els set arrestats formen part d'una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via". Immediatament desprès de coneixer la decisió del jutge es van convocar concentracions a tot el país. A Perpinyà van ser unes 150 persones que es van reunir ahir al peu del Castellet. Els assistents van poder expressar llur indignació amb diversos torns de paraula acompanyats de cants com els segadors o l'estaca. Ahir va ser la primera mobilització, però es tornarà a repetir aquesta concentració cada dijous a 18h30 al peu del Castellet de Perpinyà. La notícia de l’empresonament dels detinguts es va coneixer mentre al Parlamentd de Catalunya es celebrava un debat de política general. Com a reacció els grups independentistes van cridar ‘Llibertat’, cosa que va portar el president del grup de Ciutadans, Carlos Carrizosa, a fer una intervenció dient que se sentia amenaçat pels diputats. Una bona part dels diputats independentistes van abandonar el ple per l’actitud de Ciutadans. Finalment, el President del Parlament va acabar expulsant el President del grup de Ciutadans. D’altra banda, en aquesta segona i última sessió del debat de política general també es va votar una proposta conjunta d'ERC i JxCat que reclama que la Guàrdia Civil marxi de Catalunya perquè consideren que actua com "una policia de caràcter polític que està centrada a perseguir determinats col·lectius polítics i socials". També es va aprovar un text que reclama l’amnistia dels presos polítics. El govern espanyol ja ha anunciat que està estudiant el contingut d’aquestes resolucions per impugnar-les i actuar jurídicament. Una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió realitzat per a la Generalitat indica que el 67,8 % confien en el referèndum d'autodeterminació com la via idònia per resoldre les relacions entre Catalunya i Espanya. En canvi només un 21,2 % estan en contra d’un referèndum. L’opció de diàleg i negociació és la que rep més suport amb un 40,3%. El percentatge d’enquestats que sostenen la política de "mà dura" per part del govern espanyol és només del 4,8%. A l'altra banda, trobem la via unilateral cap a la independència, una opció que suma un 11,3% de suports.

46


20è aniversari de La Bressola del Vernet Le Journal Catalan 30/09/2019

20è aniversari de La Bressola del Vernet 30 septembre 2019 à 16h27

L’Associació La Bressola està d’enhorabona. Aquest setembre l’escola del Vernet a Perpinyà celebra el 20è aniversari. L’any 1999 la sisena escola de La Bressola va obrir les portes al barri del Vernet amb la voluntat d’augmentar l’oferta de places escolars immersives a la Catalunya Nord. Després d’engegar les escoles de Sant Galdric a Perpinyà, de Nyils, de Prada de Conflent, del Soler i de Sant Esteve, el Vernet s’afegia a l’oferta de places de La Bressola per un ensenyament de qualitat i en català.

47


La celebració va tenir lloc el divendres 27 de setembre a La Bressola del Vernet i va aplegar famílies, alumnes i professionals que han passat per l’escola en aquests 20 anys. La festa va comptar amb gegants, música i animacions diverses que van fer participar i entretenir petits i grans.

48


Villeneuve: Les foulées de la langue catalane L’Indépendant 08/10/2019

49


Mobilització en defensa de l’ensenyament en català a Perpinyà Racó Català 10/10/2019

Mobilització en defensa de l'ensenyament en català a Perpinyà

Concentració davant la Prefectura de Perpinyà | @AssoAPLEC

Diverses entitats, sindicats d'ensenyament, mestre i alumnes s'han concentrat aquest dimecres al davant de la Prefectura de Perpinyà per exigir l'obertura del Certificat d’Aptitud del Professorat d’Ensenyament de Segon grau de català (CAPES). Les persones concentrades han reclamat que a la Prefectura que intercedeixi perquè el govern francès rectifiqui la seva decisió, que suposa un cop molt dur per l'ensenyament en català. La mobilització ha estat convocada per l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) i ha comptat amb el suport dels sindicats CGT, SNES i SUD. Segons ha informat el Diari de la Llengua, APLEC s’ha adreçat directament al president francès, Emmanuel Macron, a través d'una carta en la qual li demana "sensibilitat pels catalans del seu Estat". En declaracions al mateix mitjà, el seu president, Alà Baylac-Ferrer, ha explicat que actualment hi ha deu centres de secundària a la Catalunya Nord que no poden oferir ensenyament en català per falta de professors especialitzats en la matèria. Segons les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Catalunya Nord, del desembre del 2015, el 76,1% dels ciutadans està a favor de l'ensenyament en català per a tots els alumnes.

La Bressola defensa la unitat de la llengua A través d'un comunicat, La Bressola, escoles catalanes a Catalunya Nord, juntament amb l'entitat Amics de la Bressola, també han reclamat la defensa de la unitat de la llengua arreu dels Països Catalans. Ho fan després del que consideren una nova agressió lingüística per part de l'Estat Espanyol. "Quan encara no ens hem refet de l’anunci del Ministeri d’Educació francès de tancar el concurs de professors de català de secundària el 2020; veiem com l’Estat 50


espanyol ara obliga el País Valencià a comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears i atempta, un cop més, contra la unitat de la llengua", han expressat a través del manifest. El comunicat sencer diu el següent: "Els atacs a la llengua catalana semblen no tenir aturador. Més de 350 anys de repressió no han estat suficients? Quan encara no ens hem refet de l’anunci del Ministeri d’Educació francès de tancar el concurs de professors de català de secundària el 2020; veiem com l’Estat espanyol ara obliga el País Valencià a comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears i atempta, un cop més, contra la unitat de la llengua. Des de La Bressola, escoles catalanes a Catalunya Nord, denunciem aquesta nova agressió lingüística i ens reafirmem en el compromís de treballar per l’ús i la dignitat del català, la llengua pròpia i comuna dels Països Catalans. Una llengua comuna que les nostres escoles continuaran retrobant en els intercanvis amb escoles i instituts del País Valencià, de les Illes i del Principat de Catalunya. També enguany. Perpinyà-Barcelona, 7 d’octubre 2019"

51


Altres notícies: Comunicat de la Bressola Vilaweb Catalunya Nord 14/10/2019

Catalunya Nord Altres notícies comunicat de la Bressola, obertes les matricules per l'UTL, continua la vaga d'urgències hospitalàries, la llista unitària d'esquerres per Perpinyà ja té nom i vídeo d'Òmnium Cultural. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols) 14.10.2019 07:24

* La Bressola ha fet un comunicat en defensa de la unitat de la llengua a tots els Països Catalans. En aquest comunicat, que podeu llegir íntegrament clicant al mot ‘comunicat diuen: ‘Els atacs a la llengua catalana semblen no tenir aturador. Més de 350 anys de repressió no han estat suficients? Quan encara no ens hem refet de l’anunci del Ministeri d’Educació francès de tancar el concurs de professors de català de secundària el 2020; veiem com l’Estat espanyol ara obliga el País Valencià a comunicar en castellà amb les administracions catalanes i balears i atempta, un cop més, contra la unitat de la llengua. Des de La Bressola, escoles catalanes a Catalunya Nord, denunciem aquesta nova agressió lingüística i ens reafirmem en el compromís de treballar per l’ús i la dignitat del català, la llengua pròpia i comuna dels Països Catalans….. ‘

* Oberta la matrícula per assistir a la UTL (Université du temps libre ). Creada el novembre de 1985 per la vila de Perpinyà, proporciona l’organització, el funcionament i la gestió, i la Universitat que dóna suport a l’animació pedagògica, la UTL experimenta un èxit creixent. Ofereix cicles de conferències literàries, històriques, científiques impartides per professors universitaris, experts o personalitats locals. Podeu consultar el programa per aquest curs aquí. Si voleu matricular-vos en aquesta universitat, oberta a tothom, la seua seu es troba al 52 del carrer Foch a Perpinyà. Està oberta cada matí de les 9h30 a les 11h30. 52


Podeu enviar també un correu electrònic a l’adreça: utl@mairie-perpignan.fr. També podeu trucar al 04 68 66 33 13 / 04 68 66 33 14. * La vaga d’urgències hospitalàries compleix sis mesos. Sis mesos després que comencés la vaga a totes les urgències hospitalàries de l’estat francès, 267 serveis a tot l’estat francès continuen en vaga. A Catalunya Nord, l’hospital de Perpinyà, és un del serveis que fan aquesta vaga. Una vaga que s’està mantenint malgrat les recents propostes de la ministra de Salut, Agnès Buzyn. Aquest moviment, que va néixer a París a mitjans de març, sembla que s’arreplega i s’estén ara a totes les regions de França. A la Mega -regió segons l’ARS (l’Agence Régionale de Santé) dels 63 serveis d’urgències de la regió (36 públics i 27 privats), 14 es veuen afectats per la vaga de personal paramèdic i 10 d’ells també fan vaga el personal mèdic . Generalment s’assignen als vaguistes. És a dir, han d’estar presents al seulloc de feina. * Eleccions Municipals 2020 a Perpinyà l’esquerra continua les seues reunions per una llista unitària. Continuen les reunions dels diversos moviments progressistes, fins ara agrupats en la dita ‘Liste citoyenne’, que des del passat divendres, és diu ‘ L’Alternative’. Recordeu que, ERCN és una de les organitzacions que ja intervé en aquest moviment. De moment encara no han decidit qui encapçalarà la llista, ni han tancat el programa. Faran una pròxima reunió el 5 de novembre. *El nostre vídeo d’avui es d‘Òmnium Cultural. Penjat ahir diumenge al seu canal de Youtube l’entital cultural diu: ‘A les portes de conèixer la sentència del Judici a la Democràcia estem preparats per continuar defensant-nos amb la noviolència de les decisions arbitràries i lleis injustes de l’Estat espanyol. Ho hem fet sempre i ho tornarem a fer els cops que calgui. Amb determinació, pacifisme i la voluntat de protegir els drets de tothom’.

53


Immersion ou partié horaire: Quelle est la meilleure méthode? Le Peuple Breton 18/10/2019

Immersion ou parité horaire : quelle est la meilleure méthode ? Alan Le Gal 18 octobre 2019

En France l’enseignement des langues régionales est fait selon la méthode de la parité horaire ou selon la méthode de l’immersion. L’Éducation Nationale et l’enseignement catholique ont choisi la parité horaire et des écoles associatives (Diwan, Seaska, Bressola…) ont été créées par des parents afin d’appliquer la méthode de l’immersion. Le but de chacune des méthodes est de former des locuteurs qui maîtrisent les deux langues de manière équilibrée à la fin de leur scolarité. Puisqu’il y a deux méthodes la question est posée de savoir laquelle des deux est la plus efficace. Le nombre d’élèves des filières bilingues langue régionale-français est maintenant assez élevé et permet d’avoir des échantillons significatifs pour faire des analyses fiables. Il est évident qu’une plus grande exposition à une langue permet de mieux la maîtriser mais cet avantage n’est-il pas acquis au détriment d’autres apprentissages ? Les évaluations standardisées des élèves de CP, CE1, sixième et seconde faites en français et en mathématiques par le Ministère de l’Éducation Nationale donnent la réponse mais elles ne sont pas communiquées. Par ailleurs, les évaluations en langue régionale permettent de savoir laquelle des deux méthodes d’apprentissage est la meilleure pour ces trois matières. Elles ne sont pas communiquées non plus. 54


À l’occasion du débat sur le projet de loi sur l’école M. J.-M. Blanquer, Ministre de l’Éducation Nationale, avait exprimé le 21 mai 2019 devant le Sénat ses doutes sur l’efficacité de la méthode immersive d’apprentissage des langues régionales sur le plan pédagogique. Dès le 23 mai, suite à de nombreuses réactions d’étonnement, il avait publié un communiqué qui précisait qu’une « évaluation en cours devrait démontrer que l’apprentissage d’une autre langue ne nuit pas à l’acquisition du français, bien au contraire ». Il est vraisemblable que les services de son ministère qui disposent des évaluations qui prouvent l’intérêt indéniable du bilinguisme précoce langue régionale-français ont voulu lui éviter d’être démenti et ridicule si les évaluations étaient publiées. Elles ne feraient que confirmer ce qui a été mis en évidence là où l’enseignement bilingue est pratiqué. L’immersion au Pays basque Des conseillers pédagogiques en charge de la langue basque ont réalisé des évaluations d’élèves de CP en langue basque et en français entre 2017 et 2019. Ces évaluations ont montré une meilleure production orale en basque du groupe d’élèves qui a suivi le cursus immersif. Selon une Inspection académique les évaluations ont montré aussi que les élèves bilingues obtiennent deux points de plus que la moyenne observée en France en français et en mathématiques, seules autres matières évaluées. Les professeurs de français ont confirmé les bons résultats des élèves bilingues. À la vue de ces résultats, IKAS-BI, l’association des parents d’élèves pour l’enseignement du basque dans l’Éducation Nationale, a demandé que soit proposé un enseignement immersif en invoquant l’article 34 de la loi d’orientation et de programme pour l’avenir de l’école (n° 2005-380 du 23/4/2005). Pour l’obtenir, il faut faire une demande d’expérimentation pédagogique qui contient une présentation détaillée du projet (argumentaire, contenus, durée…) et les modalités d’évaluation des résultats atteints. Il faut exposer le projet aux familles, obtenir leur accord à la quasi-unanimité, obtenir l’adhésion unanime de l’équipe enseignante, l’accord du conseil d’école. C’est l’Inspecteur d’Académie qui l’autorise ou non. La forte mobilisation de l’Office Public de la Langue Basque, des associations de parents d’élèves et d’enseignants a permis de passer tous ces obstacles. Les parents, rassurés lors de réunions d’information, sont de plus en plus nombreux à opter pour l’enseignement immersif. À la rentrée scolaire 2018-19, il y avait dans l’enseignement public ou catholique 49 % des élèves qui apprenaient la langue basque selon la méthode immersive. L’autre moitié était dans les écoles associatives SEASKA. En 2019-20 la majorité des élèves qui apprennent selon la méthode immersive est dans ces deux premières filières. Obtenir les évaluations Ces résultats interpellent toutes les personnes qui sont impliquées dans l’enseignement des langues régionales. Il est évident qu’à partir du moment où les évaluations déterminent sans laisser de doute quelle est la meilleure des méthodes d’enseignement il ne faut plus attendre pour la mettre en œuvre. Kevre Breizh avait demandé en 2009 à l’Académie de Rennes de publier les évaluations des élèves bilingues dans toutes les matières évaluées et n’avait pas reçu de réponse. Il est vrai que l’Éducation Nationale n’a jamais été, comme l’a démontré son actuel ministre, le meilleur promoteur de l’enseignement des langues régionales. Cette rétention d’informations précieuses pour le développement des langues régionales ne peut pas être tolérée plus longtemps. Les Conseils régionaux concernés par l’enseignement bilingue des langues régionales doivent demander ces informations aux académies afin que les finances engagées dans le soutien de ces langues aient la plus grande efficacité. Les fédérations de parents, d’enseignants de toute la France doivent les demander au Ministère de l’Éducation Nationale car il faut utiliser la meilleure méthode sans tarder davantage.

55


Catalunya Nord reuneix al voluntariat lingüístic de les universitats Llibertat.cat 25/10/2019

Catalunya Nord reuneix al voluntariat lingüístic de les universitats 90 voluntaris de 7 universitats de la Xarxa Vives participen en la trobada anual, que enguany duu per títol “Catalunya Nord, bressol de la nostra llengua” 25/10/2019 Llengua

Catalunya Nord serà testimoni de la trobada que anualment aplega els voluntaris lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives. Sota el títol “Catalunya Nord, bressol de la nostra llengua”, 90 participants de les universitats d’Alacant, Barcelona, Jaume I, Lleida, Perpinyà Via Domitia, Politècnica de València i València gaudiran, del 25 al 28 d’octubre, d’un programa d’activitats que té com a objectiu dinamitzar els contactes entre els voluntaris, debatre sobre les polítiques lingüístiques dins i fora de l’àmbit universitari i conèixer una de les contrades més emblemàtiques del territori. La Trobada arrancarà divendres 25 d’octubre amb la ponència “Sociologia de la llengua i política lingüística a la Catalunya Nord”, de la mà d’Alà Baylac-Ferrer, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer (Universitat de Perpinyà Via Domitia) i continuarà amb una sessió de dinàmiques de grup. La jornada de dissabte començarà amb una ruta literària per la vila de Perpinyà, i ja de vesprada continuarà amb els tallers “L’estat actual de la cultura popular a Catalunya Nord” (a càrrec de Laura Pi, cap de colla castellera), “Ensenyament del català a l’escola immersiva” (a càrrec de l’associació cultural “La Bressola”) i “Cultura i societat nord-catalana” (a càrrec de Sébastien Girard, periodista i president de la Fundació Arrels). En la jornada de diumenge hi ha programades dues excursions per conèixer la contrada, en concret al massís del Canigó i a Saorra. Ja de vesprada, tindran lloc els darrers tallers de la Trobada: “Identitat i història rossellonesa” (a càrrec de Nicolas Berjoan, historiador), “Literatura nord-catalana” (a càrrec de Joana Serra, llibretera) i “Tradicions festives nord-catalanes” (a càrrec de Guillem Dalmau i Oriol Gual, activistes culturals). Les trobades de Voluntariat Lingüístic Universitari es realitzen en el marc d’intercanvi i reflexió propi de les activitats Fòrum Vives de la Xarxa Vives d’Universitats, i potencien la reflexió sobre les estratègies de la comunicació i la implicació del voluntariat en l’espai històric i territorial. Enguany, els organitzadors de la Trobada han estat la Universitat de València i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà Via Domitia. 56


La “castanyada” de La Bressola L’Indépendant 17/11/2019

57


Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull en la defensa del català Diari de Balears 20/11/2019

Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull en la defensa del català dBalears | 20 novembre 2019

La Plataforma per la Llengua ha obert aquest dimecres el termini per presentar les propostes de candidatures per a la setena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, que són els guardons de referència que reconeixen la trajectòria i les accions que han emprès persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. El guanyador del premi s'escollirà, un any més, per votació popular entre els tres finalistes, proposats pels membres del jurat, de totes les candidatures que s'hi presentin. El Premi Martí Gasull i Roig està dotat amb 3.000 euros i un guardó de reconeixement. El guanyador d'aquesta edició es donarà a conèixer en un acte de lliurament que es farà el dilluns 17 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona. A més del premi per votació popular, per quart any s'atorgarà un Premi Especial del Jurat, de caràcter honorífic, que es concedirà a una persona que s'hagi distingit per alguna actuació especial en la defensa del català durant l'any o bé que tingui una trajectòria acreditada de difusió de la llengua. Els guardons, impulsats per la Plataforma per la Llengua, es conceben com una manera de recordar Martí Gasull i Roig, un dels fundadors de l'ONG del català i un defensor convençut de la llengua catalana, que va morir tràgicament a l'Himàlaia el setembre del 2012. Com presentar una candidatura? Totes les persones que ho vulguin poden fer una proposta de candidats, que optaran al Premi Martí Gasull i Roig, abans del 12 de desembre. En cada candidatura cal acreditar la trajectòria en favor de la promoció i la defensa de la llengua catalana en qualsevol dels territoris de parla catalana o en l'àmbit internacional, per tal que es pugui determinar la importància i els mèrits que aquella persona o entitat hagi tingut en la promoció del català, i exposar-los a l'hora de les votacions. Les propostes es poden fer arribar mitjançant el formulari del web premismartigasull.cat; per correu electrònic a premimartigasull@plataforma-llengua.cat, tot indicant en l'assumpte "Premi Martí Gasull i Roig"; o bé per correu postal, a l'adreça de la Plataforma per la Llengua (carrer de Sant Honorat, 7, Barcelona, 08002). 58


El jurat El jurat està format per personalitats de l'àmbit de la cultura, la política i la societat catalanes. En aquesta edició participen com a jurat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, el periodista de RAC1 Joan Maria Pou, l'escriptor Jaume Cabré, el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, i la mare de Martí Gasull, Pilar Roig. Enguany s'incorporen a aquest jurat l'exconsellera de Cultura del Govern balear, Fanny Tur, la directora de la Bressola, Eva Bertrana, i l'escriptora Anna Moner. També forma part del jurat l'expresidenta del Parlament i exmembre de la junta executiva de l'ONG del català, Carme Forcadell, condemnada per la sentència del Procés i estretament vinculada amb la Plataforma per la Llengua. Forcadell rebrà tota la informació i documentació sobre els candidats i emetrà la seva valoració des de la presó de Mas d'Enric. Martí Gasull i Roig, personatge fonamental a la Plataforma per la Llengua Martí Gasull i Roig (Barcelona, 2 d'abril del 1969 - Manāslu, Nepal, 23 de setembre del 2012) va morir a l'Himàlaia, quan una allau va caure al campament base on descansava l'expedició. La família i la Plataforma per la Llengua van rebre centenars de mostres de suport i condol. De fet, diverses entitats i institucions van premiar a títol pòstum la trajectòria d'en Martí en l'àmbit de l'activisme lingüístic. L'octubre del 2012 va rebre a títol pòstum la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. També va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.

59


Paris/ Samedi 30 novembre : manif’ pour que vivent les langues regionales… Ouillade 22/11/2019

Paris/ Samedi 30 novembre : manif’ pour que vivent les langues régionales… par admin le Nov 22, 2019 • 9 h 41 min Pas de commentaire Communiqué de presse.

« Pour que vivent les langues, manifestation le 30 novembre à Paris Les langues régionales de la République, qui sont toutes inscrites à l’inventaire des « langues menacées de disparition » de l’Unesco, sont actuellement en grave danger. Les attaques de l’État contre l’enseignement de ces langues sont nombreuses et touchent toutes les formes d’enseignement, de la matière optionnelle au système immersif. Leur survie est en question La réforme de l’enseignement au lycée et de l’organisation du baccalauréat met en péril toutes les filières de langues régionales, ces langues qui font partie du patrimoine de la France, selon la loi. Il est en jeu l’existence même de ce patrimoine culturel corse, breton, alsacien, catalan, flamant, savoyard, basque, occitan… Le discours du gouvernement, plus particulièrement celui du ministre de l’Education Nationale, Monsieur BLANQUER, présente cette réforme comme une avancée qui conforte et valorise ces langues et leur enseignement mais en réalité les fragilise et dévalorise. Ce qui est en jeu, c’est l’existence-même du patrimoine culturel que chacun porte sur son territoire, en Corse, en Bretagne, en Alsace et Moselle, en Catalogne, en Flandre, en Savoie, au Pays basque, dans l’ensemble occitan et dans bien d’autres régions attachées à chaque particularité culturelle et linguistique. Ainsi, le réseau des écoles catalanes La Bressola ne peut plus accepter que l’État et les pouvoirs politiques ne respectent pas le travail de recherche pédagogique de plus de quarante ans de l’école immersive, qui œuvre pour la connaissance et la reconnaissance du catalan en Catalogne nord. La loi « pour une école de la confiance » ne garantit aucunement l’élargissement de l’offre en faveur de l’enseignement des langues régionales, malgré la demande croissante des familles dans tous les territoires concernés. Ainsi, à l’appel du collectif « Pour que vivent nos langues » créé en septembre dernier à initiative du député européen, François ALFONSI et du député à l’Assemblée Nationale, Paul MOLAC, le prochain samedi 30 de novembre une forte délégation de La Bressola se rendra à Paris pour participer à la mobilisation générale pour dénoncer la politique du ministre de l’Éducation Nationale qui conduit à un véritable linguicide de nos langues régionales. Ce rassemblement aura lieu devant le ministère de l’Éducation Nationale le 30 novembre 2019 à 11h ». Une pétition est également lancée par le collectif : https://www.change.org/p/jean-michelblanquer-mobilisation-générale-pour-que-vivent-nos-langues

60


Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull i Roig Vilaweb Catalunya Nord 23/11/2019

Catalunya Nord Oberta la presentació de candidatures per a la 7a edició dels Premis Martí Gasull i Roig Es tracta dels màxims guardons de la Plataforma per la Llengua, que reconeixen les persones, entitats i empreses que han emprès accions de defensa i promoció de la llengua catalana. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)

La Plataforma per la Llengua va obrir ahir dimecres el termini per presentar les propostes de candidatures per a la setena edició dels Premis Martí Gasull i Roig, que són els guardons de referència que reconeixen la trajectòria i les accions que han emprès persones i entitats en la defensa i la promoció de la llengua catalana. El guanyador del premi s’escollirà, un any més, per votació popular entre els tres finalistes, proposats pels membres del jurat, de totes les candidatures que s’hi presentin. El Premi Martí Gasull i Roig està dotat amb 3.000 €uros i un guardó de reconeixemen. Impulsats per la Plataforma per la Llengua, es conceben com una manera de recordar Martí Gasull i Roig, un dels fundadors de ‘l‘ONG del català‘ i un defensor convençut de la llengua catalana, que va morir tràgicament a l’Himàlaia el setembre del 2012 El guanyador d’aquesta edició es donarà a conèixer en un acte de lliurament que es farà el dilluns 17 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona. A més del premi per votació popular, per quart any s’atorgarà un Premi Especial del Jurat, de caràcter honorífic, que es concedirà a una persona que s’hagi distingit per alguna actuació especial en la defensa del català durant l’any o bé que tingui una trajectòria acreditada de difusió de la llengua. 61


Totes les persones que ho vulguin poden fer una proposta de candidats,abans del 12 de desembre. En cada candidatura cal acreditar la trajectòria en favor de la promoció i la defensa de la llengua catalana en qualsevol dels territoris de parla catalana o en l’àmbit internacional, per tal que es pugui determinar la importància i els mèrits que aquella persona o entitat hagi tingut en la promoció del català, i exposar-los a l’hora de les votacions. Les propostes es poden fer arribar mitjançant el formulari que trobareu a la web del premi per correu electrònic a premimartigasull@plataforma-llengua.cat, tot indicant en l’assumpte ‘Premi Martí Gasull i Roig’ o bé per correu postal, a l’adreça de la Plataforma per la Llengua (carrer de Sant Honorat, 7, Barcelona, 08002).

El jurat està format per personalitats de l’àmbit de la cultura, la política i la societat catalanes. En aquesta edició participen com a jurat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, el periodista de RAC1 Joan Maria Pou, l’escriptor Jaume Cabré, el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, i la mare de Martí Gasull, Pilar Roig. Enguany s’incorporen a aquest jurat l’exconsellera de Cultura del Govern balear, Fanny Tur, la directora de la Bressola, Eva Bertrana, i l’escriptora Anna Moner. També forma part del jurat l’expresidenta del Parlament i exmembre de la junta executiva de l’ONG del català, Carme Forcadell, condemnada per la sentència del Procés i estretament vinculada amb la Plataforma per la Llengua. Forcadell rebrà tota la informació i documentació sobre els candidats i emetrà la seva valoració des de la presó de Mas d’Enric. * Al video podeu veure el lliurament dels VI premís, lliurat el passat mes de febrer.

62


Et si nos enfants apprenaient le breton à l’école pour s’améliorer en anglais? Slate 24/11/2019

Et si nos enfants apprenaient le breton à l'école pour s'améliorer en anglais? Frédéric Pennel — 24 novembre 2019 à 16h48

Les établissements scolaires bilingues français-langue régionale ont le vent en poupe et récoltent des résultats étonnamment bons, notamment en langues étrangères.

Dans une classe de l'école bilingue Diwan de Brest, le 2 mai 2001. | Emmanuel Pain / AFP

Comme pour l'informatique, maîtriser des langues étrangères est devenu une nécessité. Ce point fait consensus en France, et la sonnette d'alarme est tirée depuis longtemps pour relever un niveau qui laisse à désirer. C'est ainsi que l'anglais s'est généralisé dans le primaire dans les années 2000.

Depuis 2016, tous les élèves de CP doivent apprendre une langue étrangère. La deuxième langue du collège est enseignée dès la 5e. Les jeunes Français·es suivent davantage de cours de langues pendant leur scolarité que la plupart des autres enfants des pays de l'OCDE (54 heures par an en primaire et plus de 150 heures par an dans le secondaire). Mais rien n'y fait: les résultats demeurent médiocres. Selon un rapport du Conseil national d'évaluation du système scolaire (Cnesco) publié en avril 2019, les trois quarts des élèves en fin de 3e «ne sont pas capables de produire une langue globalement correcte» en anglais à l'oral. Ce n'est guère mieux dans les autres langues: 73% peinent également en espagnol et 63% en allemand. Nathalie Mons, la présidente du Cnesco, parle même d'un «problème congénital avec les langues» en France. La société Education First établit chaque année un classement international du niveau d'anglais. Tandis que les Pays-Bas et la Suède occupent en alternance la première place européenne, la France se retrouve systématiquement en bas de tableau. 63


Monolinguisme forcené Une panoplie d'explications à ces mauvais résultats est avancée. Linguistiquement, l'absence d'accent tonique sur beaucoup de mots français –fait atypique pour une langue– handicaperait les francophones. La mémoire du rayonnement passé de notre langue engendrerait un blocage psychologique à en apprendre de nouvelles. La philosophie puriste des Français·es, toujours dans la crainte de fauter, achèverait de nous inhiber. Une dernière raison mérite que l'on s'y attarde: la relation que la population française entretient avec son propre idiome. Le français veille jalousement sur son monopole. La langue française en elle-même n'y est pour rien, mais ses locuteurs et locutrices la connotent ainsi. La langue de la République? Le français, le français uniquement! Ce monolinguisme s'applique à la fois à l'administration, à l'éducation et aux médias. Jusqu'à récemment, beaucoup de Français·es vivaient dans un bilinguisme avec une langue régionale. Désormais, le français est l'unique langue maternelle de la plupart d'entre nous. Même les films étrangers projetés en salle sont en très grande majorité doublés (sauf à Paris). D'ailleurs, la VF au cinéma est plébiscitée par 70% de la population. «Les anciens, qui parlent occitan, ne sont pas les plus attachés à sa transmission.» Xavier Ferré, enseignant en occitan à Béziers

Le monolinguisme est d'autant plus forcené que le français de Paris s'impose en standard, alimentant une glottophobie pour les personnes qui s'en écartent. Les Français·es ont intégré l'idée qu'il fallait à tout prix parler la langue émise par les médias parisiens; il en va de l'avenir de leurs enfants. À force de brimades et d'humiliations, l'école a contribué à dévaloriser les langues régionales – au point que des générations entières ont estimé préférable de ne pas transmettre leur propre langue à leurs enfants. Comme l'auteur Yannick Jaulin le narre dans son spectacle, certaines familles font encore attention à ne pas parler leur langue régionale devant des enfants, de crainte de leur porter préjudice. «Les anciens, qui parlent occitan, ne sont pas les plus attachés à sa transmission», rapporte Xavier Ferré, enseignant en occitan à Béziers. Parmi les pays francophones, la France partage son statut monolingue avec un seul État: Monaco. On l'ignore souvent, mais notre monolinguisme est atypique dans le monde: la majorité des êtres humains baignent dans le multilinguisme. On parle par exemple 1.500 langues et dialectes en Inde. De même, l'Europe compte nombre de pays ouverts à la pluralité de langues. En Catalogne espagnole, 50% des habitant·es savent s'exprimer en catalan; dans la partie française, cette part tombe à 1%. Même les autres pays monolingues, en Europe du Nord en particulier, ont assimilé si intimement l'anglais qu'il ne s'agit plus vraiment d'une langue étrangère. Les enfants y regardent des programmes américains sans sous-titres et une grande partie des cours à l'université sont délivrés dans la langue d'Harvard.

Révolution bilingue 64


Longtemps, on a craint que le bilinguisme précoce ne développe la dyslexie. Il a désormais le vent en poupe, et beaucoup de linguistes louent ses vertus. Le cerveau des plus jeunes n'attendrait donc qu'une chose: expérimenter au maximum sa plasticité. En 2008, le spécialiste Claude Hagège rappelait les dons que possède l'enfant: «[Il] est extrêmement réceptif aux sonorités les plus diverses et il peut les reproduire beaucoup plus facilement qu'un adulte. [...] Une petite Américaine de 5 ans qui apprend le français perd complètement son accent d'origine en seulement trois ans, ce dont un adulte est incapable!» – des capacités prodigieuses dont on se départit vers 11 ans, quand les synapses se sclérosent. L'adolescent «filtre alors les sonorités étrangères». Pour les enfants qui ne naissent pas dans une famille plurilingue, l'immersion scolaire est une bonne option. Aux États-Unis, pourtant si rétifs aux langues étrangères, la révolution bilingue est en marche. Parti de New York, l'engouement s'est étendu aux écoles publiques et dans les villes moyennes. Partout dans le pays, des élèves américain·es sont plongé·es en immersion pour recevoir des programmes en espagnol, en chinois ou en français. En Louisiane notamment, un nombre croissant d'enfants raniment la langue des Cajuns, longtemps combattue par les anglophones. Le mouvement suscite l'enthousiasme jusqu'en France, où il rend possible la transmission des langues régionales. La demande est forte pour les écoles ikastola (basque), calandreta (occitan), ABCM Zweisprachigkeit (alsacien), Bressola (catalan) et Diwan (breton). Au moment où ces langues minoritaires menacent de disparaître, elles font l'objet d'un regain d'intérêt. «On passe de moins en moins pour une secte», sourit Xavier Ferré.

Manuels scolaires en breton à l'école Diwan du Relecq-Kerhuon, dans le Finistère. | Fred Tanneau/ AFP Ce n'était pas le but, mais ces écoles se sont souvent révélées être des établissements d'excellence. Diwan affiche d'excellents résultats au bac, sans sélection. «On essaie d'amener tous les élèves jusqu'au bac, indique Stéphanie Stoll, présidente de Diwan. On réussit donc deux fois.» Le lycée de Carhaix s'est hissé au sommet de classements nationaux, jusqu'à dépasser les plus prestigieux lycées parisiens. Dans ces écoles, le contexte bilingue stimule l'esprit d'abstraction des enfants, comme le reflètent les bonnes notes en maths. Les résultats en langues étrangères s'avèrent eux aussi meilleurs qu'ailleurs.

65


Diwan développe un tropisme linguistique. Une étude de 2012 précisait d'ailleurs que les lycéen·nes de Diwan se tournaient davantage vers des cursus de langues (22%, contre 8% en moyenne en France) et se rendaient trois fois plus à l'étranger, soit pour leurs études, soit pour le travail (12%, contre 4%). «Cette étude a confirmé nos intuitions avec des éléments chiffrés», expose Stéphanie Stoll.

État sceptique Pourquoi la maîtrise du breton doperait-elle la maîtrise de langues étrangères? Ce n'est pas la langue celtique en soi mais le bilinguisme qui favoriserait, selon les neuropsychologues, les connexions et une plasticité cérébrales, facilitant l'apprentissage d'une troisième et d'une quatrième langue. Dès la maternelle, les élèves évoluent dans un contexte linguistique et culturel bretonnant qui diffère de celui de leur environnement familial et amical, essentiellement francophone. En plus des comptines en français qu'on leur chante à la maison, ces enfants s'approprient un nouveau répertoire. «Ils se familiarisent très tôt avec la diversité culturelle, observe Stéphanie Stoll. On a plus d'aisance pour se projeter vers l'ouverture linguistique et culturelle quand on a baigné dans ce bain dès la plus tendre enfance.» Même son de cloche à Béziers, du côté des calendreta, où les élèves apprennent à compter en arabe et les couleurs en anglais. «Les enfants apprennent à lire et écrire en occitan, qui est une langue plus latine et plus phonétique que le français, avec moins d'exceptions, détaille Xavier Ferré. Ça les aide à maîtriser les règles de français qu'on introduit par la suite. Ce contexte les rend curieux des langues.» «Ces langues auraient leur légitimité même si elles ne dopaient pas le niveau en maths ou en langues.» Stéphanie Stoll, présidente de Diwan

Pourtant, côté Éducation nationale, le scepticisme perdure. L'État traîne des pieds pour accorder des moyens à ces écoles. Pour ouvrir une classe supplémentaire, c'est la croix et la bannière. En mai 2018, Jean-Michel Blanquer a fait part de ses doutes. Selon lui, le système immersif n'est «pas si bon que cela, a fortiori si l'enfant est mis dans la situation d'ignorer la langue française». Un raisonnement que Stéphanie Stoll réfute fermement: «Qu'est-ce qu'on reproche aux enfants? De ne pas être assez français parce qu'ils sont parfaitement bilingues en français et en langue régionale? Ils ont des résultats de français qui sont au-dessus des moyennes!» Une lycéenne Diwan, qui a obtenu le bac avec mention très bien, a répondu au ministre en lui communiquant ses excellents résultats en français. Après avoir fait tout son parcours en langue régionale, elle étudie maintenant dans l'une des meilleures écoles parisiennes. «Ces langues auraient leur légitimité même si elles ne dopaient pas le niveau en maths ou en langues», fait remarquer Stéphanie Stoll. C'est vrai: le breton ou l'occitan ont une valeur intrinsèque. Mais l'aventure immersive démontre que les contextes de multilinguisme précoce ouvrent également les esprits à la différence. Loin de nourrir un isolationnisme, apprendre le breton ou le basque en immersion renforce la maîtrise du français et offre un passeport pour le reste du monde. Si ce n'est pas l'objectif initial, c'est une qualité inattendue de ce type d'enseignement. 66


Enseignement / Pour que vivent nos langues, manifestation le 30 novembre à Paris L’Indépendant 29/11/2019

67


Front comú de les llengües minoritzades a París Nació digital 30/11/2019

Front comú de les llengües minoritzades a París Posted on30 de Novembre de 2019 Tagged Catalunya Nord, educació

Manifestació al davant de la Prefectura, a Perpinyà / Foto: APLEC Foto de portada: La Bressola (@LaBressola)

68


Centenars de persones es manifesten a la capital francesa i desenes a Perpinyà per exigir els drets lingüístics Centenars de persones s’han aplegat aquest dissabte a París, convocats per la Federació per a les llengües regionals a l’Ensenyament Públic (Flarep), per exigir al govern francès respecte per a les llengües minoritzades, històricament maltractades a l’Estat francès i que, darrerament, s’han vist encara més amenaçades per la reforma del ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, que ha retallat el finançament i les hores lectives de les dites “llengües regionals”. Sota el lema Perquè visquin les nostres llengües, escrit en diversos idiomes, els manifestants han denunciat que la reforma de l’ensenyament secundari ha provocat una davallada dràstica d’alumnes en idiomes diferents del francès, que ha arribat fins al 70% en algunes classes. Les entitats de defensa de les llengües reclamen l’extensió de l’ensenyament immersiu en els idiomes amenaçats i han fet una crida a rebel·lar-se contra les polítiques “lingüicides” del govern francès. Diverses entitats de defensa del català de la Catalunya Nord han participat en la manifestació de París i els que no s’hi han pogut desplaçar han expressat el seu rebuig a les polítiques del govern francès a Perpinyà. Prop d’un centenar de persones s’han aplegat al davant de la Prefectura per reclamar l’obertura de línies de català a totes les escoles i liceus de la ciutat. L’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC) recorda que, arran de la reforma Blanquer, el nombre d’hores i de mestres de català ha caigut “en picat”. Les entitats de la Catalunya Nord ja fa temps que estan mobilitzades en defensa del català i han aconseguit alguna victòria parcial com el manteniment de les oposicions de professors de català, el Certificat d’Aptitud del Professorat d’Ensenyament de Segon grau de català (CAPES), que havien estat suspès, unilateralment pel govern francès després de 26 anys en funcionament.

69


Protesta a París en defensa del català i les llengües minoritzades ElNacional.cat 30/11/2019

Protesta a París en defensa del català i les llengües minoritzades El Nacional Foto: @Paul-Molac París. Dissabte, 30 de novembre de 2019

Centenars de persones s’han manifestat aquest migdia davant del ministeri d’Educació a París en defensa del català, l’occità, l’euskera, el bretó, el flamenc i altres llengües minoritzades pel govern francès. La protesta ha estat convocada per un col·lectiu que aplega més d’una quarantena d’entitats”, que reclamen un canvi en la política lingüística de l’executiu. Entre aquestes entitats es troba La Bressola.

70


Els convocats denuncien que malgrat que Nacions Unides han fet nombroses crides per salvaguardar les llengües minoritzades, l’Estat francès segueix en la seva tasca de “destrucció del patrimoni immaterial que són les nostres llengües i les nostres cultures". Així han denunciat la reforma de l’executiu francès ha menystingut les llengües minoritzades, cosa que ha comportat un descens de les matriculacions.

Paral·lelament el col·lectiu ha posat un marxa una campanya de recollida de firmes, a iniciativa del diputat bretó Pau Molac, en demanda d’una política lingüística que no només protegeixi sinó també potenciï l’ús d’aquestes llengües. Ja porten recollides més de 13.000. 71


Près de 500 personnes défilent à Paris pour la défense des langues régionales France 3 Bretagne 30/11/2019

Près de 500 personnes défilent à Paris pour la défense des langues régionales

C'est sous la bannière "Pour que vivent nos langues", du nom du collectif à l'origine de la manifestation, que les défenseurs des langues venus des quatre coins de la Métropole sont venus défiler à Paris 30/11//2019 / © France Télévisions - Y. Denis

Les Bretons, près de 200, formaient une bonne partie du cortège qui a manifesté ce samedi dans les rues de Paris pour la défense des langues régionales. En ligne de mire, la réforme du lycée et du baccalauréat qui met à mal l'enseignement des langues régionales, conduisant "à accélerer leur déclin". Par Thierry Peigné Publié le 30/11/2019 à 17:38 Mis à jour le 30/11/2019 à 19:03 C'est à bord de trois cars, que plus de 150 bretonnants se sont rendus à Paris pour manifester leur attachement à la langue bretonne. Sur le parvis de la basilique Sainte-Clothilde, ils ont été rejoints par une cinquantaine de sympathisants de la diaspora bretonne et par près de 300 autres défenseurs de langues régionales venus des quatre coins de la France représentant le corse, le basque, l'alsacien, l'occitan... Ils répondaient tous à l'appel du collectif "Pour que vivent nos langues", regroupant une quarantaine d'associations d’enseignement et de promotion des langues régionales en France.

72


Les Bretons représentaient le gros des troupes des défenseurs des langues régionales à Paris 30/11/2019 / © France Télévisions - Y. Denis Le cortège, revendicatif sans être vindicatif, s'est élancé vers 11h30, scandant "Pour que vivent nos langues". La manifestation n'ayant pas été autorisée par la préfecture de Paris, le cortège s'est retrouvé bloqué par les forces de l'ordre à l'intersection de la rue de Grenelle où se situe le ministère de l'Éducation nationale. Alors que des jeunes entonnaient le Bro gozh ma zadoù, l'hymne breton, les manifestants bretons affichaient leurs slogans dont "Hep brezhoneg, Breizh ebet" ("Sans breton, pas de Bretagne").

73


Defensar l’ensenyament de les llengües regionals France 3 Le Journal en catalán. JT Local 19-20 Pais Catala 30/11/2019

https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/emissions/jt-local-1920-pais-catala

74


Langues régionales : près de 500 personnes manifestent vers le ministère de l’Éducation nationale France bleu 30/11/2019

Langues régionales : près de 500 personnes manifestent vers le ministère de l'Éducation nationale Samedi 30 novembre 2019 à 18:02 -

Par Denis Souilla, France Bleu, France Bleu Breizh Izel Près de 500 personnes ont manifesté près du ministère de l'Éducation nationale samedi à Paris. Le rassemblement, organisé par le collectif "Pour que vivent nos langues" visait à défendre les langues régionales, menacées, selon les participants, par la réforme du bac.

Près de 500 personnes ont manifesté pour les langues régionales à Paris samedi (illustration) © AFP GEORGES GOBET

Près de 500 personnes ont manifesté samedi près du ministère de l'Éducation nationale, devant la balistique Sainte-Clotilde, dans le 7e arrondissement à Paris pour exprimer, selon les participants, le danger pour les langues régionales que représente la réforme du lycée et du baccalauréat. Les nouvelles mesures mettent en effet en concurrence frontale le basque, le corse, le breton, catalan, créole, alsacien avec d’autres langues vivantes.

75


La réforme Blanquer, un danger ? Le collectif “Pour que vivent nos langues”, regroupe une quarantaine d'associations. Selon elles, l'enseignement des langues régionales en France, malgré "les efforts de nombreux militants, parents d'élèves et enseignants de l’enseignement public, de l’enseignement associatif et de l'enseignement catholique ainsi que des élus et bénévoles qui forment un réseau dense et actif", ne peuvent "suffire face à la mauvaise volonté de l’État".

76


La réforme du bac accélérerait le déclin de ces langues, pourtant classées à l’inventaire des "langues menacées de disparition" par l’Unesco. Le fond du problème, c'est surtout que les coefficients sont moins favorables aux langues régionales soit un coefficient 1. "Les chutes d’effectifs atteignent jusque 70% dans certaines classes de lycée !" selon le collectif "Pour que vivent nos langues". Une délégation d’élus devait a été reçue au ministère de l'Éducation nationale samedi, notamment François Alfonsi, député européen, et Paul Molac, député du Morbihan.

77


Les langues régionales à "forte vitalité" en France métropoitaine © Radio France - Denis Souilla

(source : Ministère de l'Éducation nationale)

78


FOTOS Manifestació a París en defensa del català i llengües minoritzades Nació digital 30/11/2019

FOTOS Manifestació a París en defensa del català i les llengües minoritzades La protesta crítica les polítiques del govern francès, en especial contra el ministre d'educació Jean-Michel Blanquer per NacióDigital, 30 de novembre de 2019 a les 18:08 |

Manifestació a París en defensa de les llengües minoritzades a l'estat francès i en protesta per les polítiques lingüístiques del govern de França, en especial contra el ministre d'educació Jean-Michel Blanquer. Centenars de persones s'han manifestat en el marc de la protesta "Perquè visquin les nostres llengües", que aglutinen el català, l'occità, el bretó, el flamenc i l'euskera, entre d'altres. La principal crítica contra el responsable d'educació francès és la reforma de secundària i batxillerat, que redueix sota mínimes totes aquestes llengües, disminuint els matriculats d'aquestes assignatures en favor del francès. A Perpinyà també s'ha celebrat una altra concentració de rebuig d'aquestes mesures. El diputat Paul Molac i l'eurodiputat de Còrcega, François Alfonsi, han estat dos dels grans impulsors de la protesta, juntament amb diverses associacions i entitats en defensa de les llengües.

79


80


81


Protesta avui a París al Ministeri d’Educació per denunciar els atacs de l’estat francès TV3 Telenotícies cap de setmana migdia 30/11/2019

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-migdia/telenoticies-cap-de-setmana-migdia30112019/video/5971567/

82


Concentració a Perpinyà per a reclamar l’ensenyament en català a tots els centres de Catalunya Nord Vilaweb 30/11/2019

Concentració a Perpinyà per a reclamar l’ensenyament en català a tots els centres de Catalunya Nord

La concentració es fa en el marc de la campanya 'Perquè visquin les nostres llengües', que avui es manifesta a París per a exigir canvis en la política lingüística de l'estat francès

Desenes de persones s’han concentrat davant la prefectura de Perpinyà per a reclamar l’ensenyament en català en tots els centres escolars de Catalunya Nord. La convocatòria l’ha feta l’Associació per a l’Ensenyament en Català, en el marc de la campanya ‘Perquè visquin les nostres llengües’, que avui ha convocat una manifestació a París per exigir davant el Ministeri d’Educació un canvi en la política lingüística. La campanya agrupa les principals associacions de defensa i promoció de les llengües minoritzades de l’estat francès. Els organitzadors han fet una crida a la mobilització general contra l’actual ministre d’educació francès, Jean-Michel Blanquer, per la reforma de secundària i el batxillerat, la qual ha arraconat les llengües minoritzades i ha fet minvar de manera significativa els matriculats.

83


El sobiranisme de l’estat francès es proposa d’aturar el procés d’uniformització Vilaweb 30/11/2019

El sobiranisme de l’estat francès es proposa d’aturar el procés d’uniformització

Els partits d'àmbit no estatal han forçat un canvi de model en l'esfera institucional

Per: Seda Hakobyan i Alexandre Solano Centenars de persones s’han manifestat aquest matí a París en el marc de la campanya ‘Perquè visquin les nostres llengües‘, que agrupa les principals associacions de defensa i promoció de les llengües minoritzades de l’estat francès. La manifestació s’ha fet davant el Ministeri d’Educació, per a exigir un canvi en la política lingüística. També s’ha fet una concentració a Perpinyà pels qui no han pogut assitir a la mobilització a la capital francesa. Els organitzadors han fet una crida a la mobilització general contra l’actual ministre d’educació francès, Jean-Michel Blanquer, per la reforma de secundària i el batxillerat, la qual ha arraconat les llengües minoritzades i ha fet minvar de manera significativa els matriculats. Però la crítica va més enllà, i assenyalen que malgrat la retòrica favorable, és un problema de l’estat, que independentment de qui hi hagi al capdavant, no té cap voluntat real d’establir polítiques lingüístiques efectives reals. Les llengües a l’estat francès: entre el renaixement i la desaparició També remarquen que hi ha una xarxa densa i activa de pares, professors, activistes i càrrecs locals que han treballat per la supervivència de les llengües, però posen en qüestió que n’hi hagi prou ‘davant la mala voluntat de l’estat’. Com a solució, destaquen l’ensenyament immersiu, que s’utilitza àmpliament per salvaguardar les llengües amenaçades –com el francès al Quebec, l’alemany a Bèlgica i el gal·lès a la Gran Bretanya– i que és utilitzat de

84


manera eficaç a l’estat francès en l’educació associativa i en ‘experiments prometedors’ en l’educació pública. La reivindicació sobiranista es fa forta La manifestació ha estat impulsada per dos càrrecs electes sobiranistes, el diputat bretó Paul Molac i l’eurodiputat cors François Alfonsi, els quals han tingut un paper important de denúncia d’aquesta situació en l’àmbit institucional. El procés de revalorització i de recuperació lingüística i cultural que hi ha hagut aquests darrers anys ha tingut també una traducció política sense parangó. D’ençà del començament de la cinquena República francesa (1958), els únics sobiranistes que havien format part de l’assemblea francesa eren de territoris d’Ultramar, però això ha canviat aquesta darrera dècada i els partits sobiranistes han entrat a les institucions, encara que el sistema majoritari francès dificulta enormement que les minories puguin assolir cap mena de representació. El 2012, el bretó Paul Molac i l’occità Gustave Alirol, en aliança amb partits francesos (PS i EELV), van aconseguir l’acta de diputats. Una fita per al sobiranisme. I a les següents eleccions, el creixement encara va ser més important. Avui, cinc diputats formen part de Regions i Pobles Solidaris, la federació de partits polítics sobiranistes, i d’aquests, els tres corsos no han tingut el suport de cap partit estatal. Els altres dos són Molac mateix i l’occità Jean Lassalle, que també va ser candidat a les presidencials i va rebre gairebé mig milió de vots. En les eleccions legislatives del 2017, cal remarcar també el resultat històric, tot i que insuficient, d’Euskal Herria Bai, amb un 10,4% dels vots a Iparralde i el d’Unser Land a Alsàcia (7%), on per primera vegada un candidat sobiranista alsacià va passar a la segona volta.

Resultats a les europees dels municipis que pertanyen a la xarxa de reserves naturals catalanes. Anàlisi de la Fundació Jean Jaurès.

En les eleccions europees d’enguany, s’ha mantingut l’èxit dels sobiranistes, que en coalició amb els verds van ser tercera força a tot l’estat, amb uns resultats especialment bons als 85


municipis bretons, corsos i bascs, a més dels nord-catalans que pertanyen a la xarxa de reserves naturals catalanes, els quals combinen una preocupació per l’ecologisme amb la menor presència de població de la resta de l’estat. L‘estat francès es veu forçat a remodelar-se El govern francès, malgrat una política clarament centralista i uniformadora, s’ha vist forçat a flexibilitzar un model institucional rígid arran les demandes d’autogovern i els bons resultats d’aquestes forces. La gran victòria dels nacionalistes corsos a les eleccions territorials del 2015 va forçar a acceptar una reforma i establir una nova institució a Còrsega. Els tres organismes que hi havia –els dos departaments i la col·lectivitat territorial– es van fusionar en un sol govern i en una sola assemblea, que va entrar en funcionament el primer de gener de 2018 amb una majoria absoluta de vots i escons dels autonomistes i independentistes. De la mateixa manera, a Alsàcia, el primer de gener de 2021 es formarà una institució totalment nova, la col·lectivitat europea d’Alsàcia, que tindrà les competències dels dos departaments, a més d’altres de noves, com són la gestió de carreteres nacionals, la política transfronterera i la promoció del bilingüisme. El territori va perdre tota mena d’autogovern el 2014, quan va quedar diluït en la macro-regió del Gran Est, però el creixement del vot sobiranista –amb més d’un 10% dels vots a les regionals– ha estat clau per a la creació d’aquest nou organisme. Finalment, cal destacar la creació a Iparralde de la comunitat d’aglomeració del País Basc, que té competències sobre desenvolupament econòmic, transport, medi ambient, recollida de residus i sobre l’èuscar. Va entrar en funcionament el 2017 i ha estat un model en el qual s’han emmirallat organitzacions de Catalunya Nord per tenir una institució pròpia. En relació amb els canvis institucionals, també cal recordar que l’any passat l’arxipèlag de Nova Caledònia va fer un referèndum d’autodeterminació acordat amb el govern francès, en què el no va guanyar amb el 56% dels vots. La votació es repetirà el 6 de setembre de 2020 i encara es pot tornar a convocar un altre referèndum el 2022 si ho demana un terç dels diputats del territori. Les eleccions municipals per a mesurar la força Tornant a la part europea, la força dels partits sobiranistes es mesurarà a les eleccions municipals que es faran d’ací a quatre mesos. En el cas de Còrsega, volen que serveixin com a eina de regeneració i per a posar fi al contrapoder de molts batlles, els quals, aliats amb partits francesos, dominen de fa dècades la política municipal (amb acusacions de caciquisme incloses). Un exemple és la ciutat de Bastia, que d’ençà del 1912 havia estat governada per la família Zuccarelli, fins que Gilles Simeoni –ara president de l’illa– va guanyar les eleccions de fa cinc anys. El president cors ha destacat que els comicis serviran per a decantar l’equilibri de forces i perquè el govern francès escolti les demandes del govern cors, que inclouen l’amnistia, l’oficialitat de la llengua i un estatus de residència, que implica que no es pugui comprar un habitatge a l’illa si no s’hi ha viscut, com a mínim, cinc anys. Tanmateix, aquesta vegada el moviment cors es pot presentar dividit. La coalició Fem Còrsega, encapçalada pel mateix Simeoni, defensa d’ampliar la base, incorporant formacions encara que no siguin sobiranistes, mentre que els socis de coalició, els partits Còrsega Lliure i Partit de la Nació Corsa, 86


demanen de mantenir la llista unitària i endurir el to amb l’estat, fet que pot provocar una crisi en el si del govern i que hi hagi més d’una candidatura en alguns municipis. Les eleccions també poden ser un revulsiu en altres territoris. En el cas del País Basc, a Baiona s’ha format la llista Baiona Verda i Solidària, que uneix independentistes, ecologistes i l’esquerra (Euskal Herria Bai, Europa Ecologia – els Verds, Ensemble! i la França Insubmisa) i que pot obtenir molts bons resultats. A Nantes, la Unió Democràtica de Bretanya, el principal partit bretó, s’ha aliat amb l’actual batllessa socialista, que s’ha compromès a donar suport a un referèndum per la reunificació de Bretanya. I a Catalunya Nord, el partit Sí al País Català aspira a presentar candidats en una cinquantena de municipis i dóna suport al candidat Romain Grau (REM) a la batllia de Perpinyà. Paral·lelament, a la capital nord-catalana s’ha començat a formar una llista única d’esquerres que sembla que compta amb el suport d’ERC. Les eleccions locals, per tant, poden ser un nou revulsiu per als moviments de tot l’estat francès que han començat una mobilització general en una cursa contra rellotge per a salvar el patrimoni polític, lingüístic i cultural enfront d’unes institucions franceses que continuen el procés d’uniformització.

87


L’APLEC crida a manifestar aquest matí a Perpinyà Vilaweb 30/11/2019

L’Aplec crida a manifestar aquest matí a Perpinyà

I la Bressola estarà present a la manifestació de París.

Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)

Avui dissabte a les 11h del matí el col·lectiu ‘Pour Que Vivent Nos Langues’, ha convocat una manifestació a París, a la qual assistiran representants de la Bressola. A Catalunya Nord, l’APLEC (Associació per a l’ensenyament en català ) ha convocat a la mateixa hora una manifestació a Perpinyà davant la prefectura. En un comunicat, l’APLEC :‘ crida a un concentració el 30 novembre vinent a 11h davant la prefectura en el marc de la manifestació ‘Pour que vivent nos langues ‘ que se farà al mateix moment davant el Ministeri de l’Éducation nationale i a totes les regions. Totes les associacions de defensa de les llengües regionals i la FLAREP, la Fédération pour les langues régionales dans l’Enseignement public, en concertació amb diversos diputats (Paul Molac i François

88


Alfonsi, entre altres) aporten llur suport a la mobilització per al desenvolupament de l’ensenyament de les llengües regionals. La crida se fa en un context de recul generalitzat dels ensenyaments de les llengües regionals constatat dins totes les regions arran de les diverses reformes decretades sense concertació pel Ministeri (col·legi, liceus, bac…) L’absència de diàleg … … L’episodi de l’intent de suspensió del CAPES de català, la limitació de les places en català al liceu Aragó, la disminució de les hores de català en sections bilingües, la no obertura de l’opció català en col·lègi, il·lustren totes una situació que, sense canvi de cap, portarà l’ensenyament de la llengua regional a una situació crítica. L’APLEC crida tots els ensenyants, estudiants, pares i mares d’alumnes, elegits favorables al desenvolupament de l’ensenyament del català a reunir-se davant la prefectura el 30 novembre. Audiència ha estat sol·licitada al prefecte.

89


Manifestació a París per a reclamar un canvi en les polítiques lingüístiques Vilaweb 30/11/2019

Manifestació a París per a reclamar un canvi en les polítiques lingüístiques Els manifestants exigeixen la dimissió del ministre d'Educació francès

Centenars de persones s’han manifestat a París en el marc de la campanya ‘Perquè visquin les nostres llengües’, que agrupa les principals associacions de defensa i promoció de les llengües minoritzades de l’estat francès. Exigeixen un canvi en la política lingüística de l’estat francès. També a Perpinyà s’ha fet una concentració. Els organitzadors han fet una crida a la mobilització general contra l’actual ministre d’educació francès, Jean-Michel Blanquer, per la reforma de secundària i el batxillerat, la qual ha arraconat les llengües minoritzades i ha fet minvar de manera significativa els matriculats. Però la crítica va més enllà, i assenyalen que malgrat la retòrica favorable, és un problema de l’estat, que independentment de qui hi hagi al capdavant, no té cap voluntat real d’establir polítiques lingüístiques efectives reals. La manifestació ha estat impulsada per dos càrrecs electes sobiranistes, el diputat bretó Paul Molac i l’eurodiputat cors François Alfonsi, els quals han tingut un paper important de denúncia de la situació lingüística en l’àmbit institucional.

90


91


92


Vaga general a Catalunya Nord: les claus d’una protesta que es preveu multitudinària Vilaweb 03/12/2019

Vaga general a Catalunya Nord: les claus d’una protesta que es preveu multitudinària

La vaga pretén aturar la polèmica reforma del sistema de pensions impulsada pel govern de Macron

Aquest dijous a Catalunya Nord i l’estat francès s’ha convocat una vaga general, que s’espera que serà la més gran d’ençà del 1995. El motiu principal és la polèmica reforma del sistema de pensions impulsada per l’executiu d’Emmanuel Macron, que fusiona els quaranta-dos règims de jubilació existents –dividits segons la professió–, amb l’objectiu d’implantar un sistema universal per punts. ‘Amb aquesta reforma ultraliberal, cada vegada que cotitzem, transformarem els diners cotitzats en punts i aquest paquet de punts es transformarà en una pensió mensual el dia de la jubilació’, explica Frederic Traby, delegat sindical del sindicat majoritari de l’ensenyament públic, SNUipp-FSU. ‘És fet de tal manera que et fa baixar molt la pensió. En el meu cas, entre quatre-cents i vuit-cents euros cada mes. A sobre, no podràs saber el nivell de la teva pensió fins a l’any de la jubilació perquè el càlcul dependrà de la situació econòmica i del PIB, i per tant podrà canviar. Tots els anys comptaran per a la transformació en punts: també els anys de salaris molt baixos, o els anys de desocupació o de pauses.’ Els sindicats calculen que amb aquests canvis les pensions disminuiran del 20% al 30%. L’altre punt polèmic de la reforma és el retard en l’edat de jubilació, que ara mateix és a seixanta-dos anys. Traby remarca, a més, que, com que es passarà de caixes de pensions separades a una caixa universal, serà la primera vegada que una reforma d’aquesta mena afectarà tots els ciutadans. ‘No és pas una reforma dels uns contra els altres: el públic contra el privat, la gent dels trens contra el públic… Sinó que afecta tothom.’ Per això la vaga, convocada pels principals sindicats de l’estat francès, és interprofessional i implicarà tots els sectors econòmics. S’espera un

93


impacte especial en el transport de persones (metro, trens, avions…) i mercaderies, com també a l’escola pública, entre els funcionaris de les administracions i al sector energètic. Una vaga que afectarà molt el transport i que es pot allargar Tant la companyia francesa de ferrocarrils (SNCF) com la xarxa de transport públic de París (RATP) han convocat vaga indefinida. La SNCF ha anunciat la cancel·lació del 90% de les rutes a l’estat francès –només circularà un tren de cada deu– i ja ha avisat que les primeres alteracions es començaran a notar aquest vespre. També ha recomanat als viatgers de cancel·lar o ajornar els viatges i ha dit que tots els bitllets de viatge entre el 5 i el 8 de desembre seran bescanviables i reemborsables sense condicions si són bitllets TGV, Inoui, Ouigo o Intercités. A Catalunya Nord, el 23% de les connexions habituals s’asseguraran gràcies a un bus de substitució, segons L’Indépendant. La SNCF també ha informat que els trens nocturns ParísCervera de la Marenda / La Tor de Carol, a més dels trens interurbans de nit seran cancel·lats, i que el trànsit internacional s’alterarà molt. Quant al trànsit aeri, també s’ha convocat a fer vaga el personal de terra d’Air France i els controladors aeris, cosa que originarà retards i cancel·lacions de vols. Aquesta companyia ha anul·lat el 30% dels vols estatals i el 15% dels de distància mitjana. A tot això cal afegir-hi les manifestacions convocades i el fet que les Armilles Grogues han anunciat mobilitzacions. A Catalunya Nord la manifestació sindical és convocada a Perpinyà, on quatre columne confluiran a la plaça de Catalunya a les 10.30 a la plaça de Catalunya, d’on es farà una marxa fins al Castellet. Tanmateix, el govern francès tem no tan sols que la vaga tingui una gran repercussió, sinó que s’allargui i es combini amb protestes contundents al carrer. Traby pronostica que la vaga durarà més d’un dia: ‘Encara no sabem si es farà cada dia o dos dies la setmana, però segur que continuarà durant el mes de desembre, pel cap baix. Pot començar només amb manifestacions i continuar amb el blocatge de carreteres o autopistes. A Catalunya Nord tenim la frontera i es poden arribar a blocar autopistes, però això és impossible de dir encara. Una cosa sí que és segura: serà una vaga com no se n’ha vista cap de fa quinze anys.’ Malgrat que es preveu que els perjudicis més grans en la circulació de persones i mercaderies seran a París, n’hi haurà a tot l’estat francès. ‘Els busos a Catalunya Nord els gestionen majoritàriament empreses privades, però els trens són públics, i faran una vaga molt forta perquè són acostumats a ser molt durs quan hi ha lluites. També hi ha la línia de tren que travessa Catalunya Nord per passar de França endins fins a Catalunya i l’estat espanyol, la via fèrria internacional que permet d’anar d’una banda a l’altra del Pirineu. Si es bloca, afectarà moltes mercaderies i transports de passatgers’, considera Traby. Amb el record del 1995 Com sempre que es convoca una vaga important a l’estat francès, el govern tem una paralització del país com la del 1995, quan una vaga general –també contra la reforma del sistema de jubilació– va aconseguir els seus objectius. ‘Era una altra època, amb els sindicats més forts i menys individualisme’, recorda Traby. ‘El govern va recular després de tres setmanes de vaga perquè el país era blocat i ningú no podia anar a treballar. És una cosa un poc simbòlica. El fantasma que sempre fa por. Quan tothom diu “tornarem a fer com l’any 95” els governs s’espanten.’ 94


En el context actual, s’hi afegeix el descontentament de molts sectors socials envers la política econòmica de Macron i l’existència de les Armilles Grogues. ‘Per a mi les Armilles Grogues són un altre punt d’interrogació, perquè es van intentar de reactivar al novembre. Segur que n’hi haurà que aniran a les manifestacions perquè el tema principal és la jubilació, però hi ha molts treballadors, com ara les infermeres d’hospitals públics o els policies, que fan vaga perquè estan tips de tot. Hi participaran perquè veuen que cal donar un cop per a fer-se entendre davant un govern ultraliberal’, opina el delegat sindical. ‘El govern de Macron fa allò que la dreta no ha reeixit a fer en trenta anys. Apliquen una política econòmica molt dura. No veuen la pobresa ni la gent que no troba feina.’ També destaca que el sector de l’ensenyament serà un dels més afectats i que farà costat majoritàriament a la vaga: ‘Tindrem un nombre d’escoles tancades amb el 100% de mestres en vaga que no hem vist d’ençà de fa vint anys. L’ofici més tocat són els mestres de primària i secundària.’ Malgrat que és a l’ensenyament públic on, previsiblement, més seguiment tindrà la vaga, treballadors de l’escola privada i concertada també s’hi afegiran. Per exemple, la Bressola, centre concertat que ofereix immersió lingüística en català, no donarà suport a la vaga com a entitat, però sí que és previst que en faci gran part del personal. És per això que s’oferiran serveis mínims d’acolliment a la mainada. Per acabar, Traby també vol destacar que faran vaga treballadors de sectors que no acostumen a fer-ne. ‘Els advocats de la justícia, per exemple, també estan molt en desacord amb la reforma, perquè els perjudica. Fins i tot oficis més de dretes –que han lluitat per Macron– o oficis que mai no havien fet vaga, es trobaran al carrer.’

95


Sant Esteve: Marché de Noël ce week-end L’Indépendant 06/12/2019

96


Torroella prepara un homenatge a l’artista Teresa Rebull en el centenari del seu naixement Ràdio Capital 11/12/2019

Torroella prepara un homenatge a l’artista Teresa Rebull en el centenari del seu naixement L'Auditori Teatre Espai Ter i el Museu de la Mediterrània organitzen dos dies d'activitats per recordar la figura de l'activista i cantautora, recordada com l'Àvia de la Nova Cançó Una jornada de debat sobre Dona i exili, amb la participació de diversos ponents, la projecció d'un documental coproduït per Televisió de Catalunya i l'estrena absoluta d'un espectacle inèdit en col·laboració amb festival de la cançó Barnasants, plats forts de l'homenatge Els propers dies 19 i 20 de desembre, Torroella de Montgrí donarà el tret de sortida a les activitats del programa Música i exili que impulsa el Departament de Cultura. Ho farà programant dos dies d’activitats centrades en homenatjar la figura de la cantautora, pintora i activista Teresa Rebull de la qual aquest 2019 es commemora el centenari del seu naixement. La figura de Rebull, exiliada a França, continua essent encara avui un referent en relació a la lluita pels drets i les llibertats individuals i col·lectives. D’ella i sobre ella es parlarà en la jornada Dona i exili que tindrà lloc el proper dijous, 19 de desembre, a partir de dos quarts de set de la tarda al Museu de la Mediterrània. En aquest sentit, l’equipament acollirà en primer lloc una projecció del documental Ànima desterrada de la directora Susanna Barranco, una coproducció amb Televisió de Catalunya que repassa la vida de Rebull. Seguidament tindrà lloc un debat obert amb la pròpia Barranco, moderat per Miquel Bofill, i amb la participació de M. Àngels Cabré, directora de l’Observatori Cultural de Gènere, i Alfons Quera, director del MUME – Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. Tots ells debatran a partir de la figura de Rebull sobre el binomi dona i exili entès com la invisibilització d’una realitat encara avui incòmoda. L’endemà divendres, 20 de desembre, a l’Auditori Espai Ter (20.30 h), tindrà lloc l’estrena absoluta d’un espectacle inèdit coproduït per l’Espai Ter, el festival Barnasants (que l’any 2020 celebra el seu 25 aniversari) i l’Associació ADEP.CAT. Es tracta de Cançó i memòria, un espectacle on música i paraula es fusionen amb el fil conductor del jazz i que presenta un vestit llarg i sorprenent a algunes de les cançons més conegudes de Rebull (com Mocador d’olor o Paisatge de l’Ebre), i en presenta de noves a partir de textos i poemes inèdits de la pròpia Rebull. La producció, que també s’enregistrarà en disc, en directe, aplega una dotzena de músics destacats de l’escena estatal (com el saxofonista Perico Sambeat o el contrabaixista David 97


Mengual) i compta amb les veus de tres dones generacionalment contrastades: Raquel Lúa, Anna Roig i Laura Simó. El disc resultant d’aquesta sessió es presentarà a L’Auditori de Barcelona el dissabte 21 de març a les 21h en el marc de la programació oficial del festival Barnasants.

Sobre Teresa Rebull Teresa Rebull (Sabadell, 1919 – Banyuls de la Marenda, 2015) és un dels personatges més atípics de la Nova Cançó. Era més gran que Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Ovidi Montllor (i per això li deien, amicalment, l’Àvia de la Nova Cançó). Va viure, bàsicament, a la Catalunya Nord, i va compaginar la seva dedicació a la música com a cantautora, amb moltes altres coses (per exemple, amb el ball o amb la pintura). Per això mai no va ser tan coneguda pel públic com alguns dels seus companys. I malgrat tot, els músics que van col·laborar amb ella en guarden un gran record. De fet, el juliol de 2006, Rebull va rebre un gran homenatge, organitzat per Òmnium Cultural, en què van participar-hi molts dels seus companys d’escenaris: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Isaac, Pascal Comelade…: Visca l’amor. Festa homenatge a Teresa Rebull. Rebull va néixer a Sabadell el 21 de setembre de 1919. Els seus pares eren revolucionaris (ell comunista, ella anarquista). Rebull va haver de començar a treballar a una fàbrica tèxtil als 12 anys, però va estudiar a les tardes a cercles obrers d’esquerres. El 1936 va trobar una feina al Departament de Treball de la Generalitat i va començar a militar al POUM. Després dels Fets de Maig, va ser breument empresonada. En acabar la guerra, amb el seu company, Pep Rebull, va marxar a l’exili francès. El 1940 va tornar a Barcelona, però va decidir establir-se finalment a França amb el seu company. A França va fer amistat amb André Bréton, Jean-Paul Sartre, Albert Camus i Georges Brassens, i va col·laborar amb el maquis francès contra els nazis. Després de la guerra mundial, ocasionalment ja es va dedicar a la música. De 1968 a 1980 va optar per cantar en català. Va tenir contacte amb el moviment de la Nova Cançó i va fer concerts amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra… Va musicar poemes de Joan Salvat-Papasseit, de Miquel Martí i Pol, de Jordi Pere Cerdà i de Maria Mercè Marçal (entre d’altres). En algunes ocasions va cantar a La Cova del Drac, on va tenir contacte amb Guillem d’Efak. A la transició es va incorporar al PSC, partit en el qual va militar fins el 2006. A partir del 1980 només va cantar puntualment i es va dedicar principalment a la pintura, des de la seva casa de la Catalunya Nord. Allà va col·laborar estretament amb les escoles en català La Bressola. Va morir el 15 d’abril de 2015 a Banyuls de la Marenda.

98


Prades : Les écolliers découvrent la cité L’Indépendant 14/12/2019

99


Catalans del nord El Punt Avui 16/12/2019

Catalans del nord Núria Esponellà - Escriptora

Sovint viatjo en família cap al Conflent. Fem pocs quilòmetres i, al mateix temps, canviem de panorama, tot i que tant el paisatge que es desplega a l’altra banda de l’Albera com el tarannà de la gent s’assemblen força a tot el que coneixem. Tanmateix, el fet de travessar una frontera més política que no pas geogràfica o etnològica ens ajuda a desconnectar del dia a dia. Anem a territoris veïns, culturalment propers on, de tant en tant, ens obsequien amb sorpreses. Immergits entre els qui parlen en francès –amb un deix del sud que els parisencs deuen considerar despectivament com a patois–, podem acabar parlant en català. Els conversadors acostumen a ser gent gran, però no sempre. A vegades apareix algun jove que ha estudiat a l’escola Bressola o que manté la llengua familiar per voluntat pròpia. Està clar que l’estat francès ha aconseguit portar la llengua mare d’aquests territoris gairebé a l’extinció, a través d’una política lingüística que va situar el català com a parlar residual i folklòric, en una situació de diglòssia de manual. Tot i això, a l’entorn de Perpinyà la consciència de catalanitat és prou viva. La Casa de la Generalitat de la ciutat és només una baula; hi ha moltes associacions culturals i tot un moviment d’activisme social que mantenen el sentiment de col·lectivitat entre la gent del territori. Cada dijous l’anomenat Comitè de Solidaritat Catalana es manifesta al peu del Castellet de la ciutat i activistes com Júlia Taurinyà, que es defineix com a “productora artística i periodista precària”, a més de feminista, protagonitzen les mobilitzacions. La protesta esgrimeix drets identitaris i es mostra solidària amb les reivindicacions de la majoria parlamentària del nostre país. Alguns batlles també. Només cal recordar l’actitud de l’alcalde de Prats de Molló en l’episodi de bloqueig de l’autopista a la frontera que es va produir després de la sentència del procés. Ens agradi o no la manera com s’han fet algunes accions de protesta, és innegable que, a l’altra banda del Pirineu, reconeixen que han d’estar emparades pel sistema democràtic. A principis de desembre, anant a Prada, ens vam trobar amb la vaga convocada contra la reforma de la jubilació que aplicarà el govern francès. La gent vol denunciar la situació de precarietat laboral que afecta també els joves de la regió. Més tard, hem tornat a viatjar al Conflent. Per sort, en aquesta ocasió ens hem estalviat el caos circulatori i hem acomplert un encàrrec. El propietari d’un restaurant tailandès d’Illa o Ille-surTêt ens havia demanat si li podíem aconseguir unes quantes samarretes estampades en solidaritat amb els presos polítics. Finalment les hi hem portat, tot i la dificultat de trobar la talla XXL que necessitava. Ell, igual que Júlia Taurinyà i altra gent amb qui hem parlat tenen clar que patim l’extrema dreta sota formes diverses, fins i tot en alguns grupuscles que s’autoanomenen identitaris i que, en realitat, no són democràtics. Ells estan convençuts que cal combatre els discursos excloents. Fan el mateix els qui donen peixet a la dreta més dretana espanyola?

100


Le Soler : La lettre “al Pare Nadal” L’Indépendant 16/12/2019

101


Bon Nadal à la Bressola L’Indépendant 22/12/2019

102


Pere Figueres (cantautor nord-català): “la nostra feina és justa i serà recompensada GironaNotícies.com 30/12/2019

Pere Figueres (cantautor nord-català): “la nostra feina és justa i serà recompensada” Catalunya Nord - 30/12/2019 - 16:29

“Estem molt esperançats amb la possibilitat que els partits polítics catalans s’apuntin a donar una empenta definitiva per tal d’assolir la independència”

Pere Figueres / Pedresdegirona.cat Pere Figueres (Pontellà, 1950) és una de les veus més autoritzades per parlar del catalanisme a Catalunya Nord. El seu compromís amb la causa i una dilatada trajectòria fan que la seva opinió esdevingui una referència. “L’any vinent en faré 70, i feia temps que no veia un moviment amb tanta força. Les coses van seguint, a poc a poc, però amb eficàcia”, assenyala Figueres al ser preguntat per la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord.

103


Tot i estar jubilat, el veterà cantautor rossellonès no ha deixat els escenaris, ja que participa activament a diversos actes organitzats pel Comitè de Solidaritat Catalana, del qual en forma part arran de l’1-O. “Cada dijous ens trobem del Castellet, donem la paraula a la gent, cantem, i aprofitem per donar a conèixer el moviment”, explica Figueres. Artista compromès Considerat un dels cantants més emblemàtics de la Nova Cançó a Catalunya Nord, Pere Figueres apunta que “som pocs els que sabem parlar, llegir i escriure en català, i volem ser molts més”. L’artista nordcatalà, que actualment viu a Bages de Rosselló, fa temps que és un dels grans impulsors de l’ús del català al territori. “A la dècada dels 70 es van crear les escoles La Bressola i Arrels, i s’organitzaven concerts per poder pagar als mestres”, comenta Figueres. Amb només 15 anys, Pere Figueres ja formava part del Teatre dels Aspres i el 1970, com a resposta a la repressió franquista, també es va integrar al grup d’acció cultural Guillem de Cabestany juntament amb Reinald Dedies, Antoni Ortega, Jaume Figuerola i Jordi Auvergne. Des d’aleshores, i de manera ininterrompuda, no ha deixat de cantar les seves pròpies composicions, sempre vinculades amb el catalanisme i la natura, dues de les seves grans passions. De fet, Figueres, igual que el seu pare, és vinyataire. “La nostra feina és justa” Al ser preguntat per la situació política que es viu a Catalunya, Figueres admet que tot i les diferències internes i els entrebancs de l’Estat espanyol, “estem molt esperançats amb la possibilitat que els partits polítics catalans s’apuntin a donar una empenta definitiva per tal d’assolir la independència”. Davant la més que probable visita de Carles Puigdemont a Perpinyà, el cantautor nord-català es mostra molt il·lusionat i comenta que “és un motiu d’orgull, i un premi a la feina feta”. Abans de concloure l’entrevista, el cantautor pontellanenc aprofita per “donar forces als catalans del sud” i afirma que “la nostra feina és justa i serà recompensada”.

Autor: Redacció

104


REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS

105


Estadístiques FACEBOOK

En un període d’una setmana les visites diàries a la pàgina Facebook de La Bressola tenen una variació màxima inferior al 2% (1,74%)

Segons els horaris de connexió a la xarxa, s’observa una davallada significativa en el nombre d’accessos que comença a les 13 h, arriba al seu mínim a les 18h i comença a remuntar a les 21 h, progressant positivament fins a les 23 h on s’instal·la en la forquilla de 1000 a 1500 visites.

106


Les xifres d’abast de les publicacions des del setembre del 2019 mostren un increment amb les primeres setmanes del curs (reentrada) i un decreixement posterior per l’octubre i el novembre.

107


108


109


110


111


112


113


114


115


En el període de l’1 de juliol al 29 de desembre (darrera publicació de l’any 2019) s’han penjat 87 publicacions, de les quals gairebé una quarta part (24%) ha superat els 200 clics. Gairebé un 6% de les publicacions (5,7%) han superat els 400 clics.

Evolució de les visites al Facebook de La Bressola el darrer semestre del 2019.

116


Estadístiques TWITTER El primer semestre de l’any els tuits més vistos han estat els que fan referència a La Bressolada: 23 de maig > 26.720 24 de maig > 27.953 25 de maig > 12509 Durant el segon semestre aquestes xifres només han estat assolides amb els tuits relatius a la manifestació a París en defensa de les llengües: 30 de novembre > 26.395 1 de desembre > 15.547

117


118


119


120


121


122


123


124


Per aquest semestre s’han publicat 40 tuits que han produït 6.087 visites i 576 nous seguidors. Si comparem aquestes dades amb les del primer semestre de l’any (dades disponibles de març a juny) veiem que malgrat un nombre de tuits un pel superior al primer semestre la xifra de visites no és superior en la mateixa proporció i el nombre de nous abonats és menor. En xifres anuals, i sense oblidar que a partir del mes de maig i durant el període lectiu els dimarts es publica “el mot de la setmana”, aquest 2019 s’han publicat 88 tuits, que han produït 12.192 visites al perfil de Twitter de La Bressola i un total de nous abonats de 930 persones.

MES NOMBRE TUITS Juliol 6 Agost 1 Setembre 9 Octubre 10 Novembre 8 Desembre 6 TOTAL 2 SEMESTRE 40 TOTAL 1 SEMESTRE 48 TOTAL 2019 88

125

VISITES 924 369 1206 577 2325 686 6087 6105 12192

NOUS ABONATS 53 47 70 24 353 29 576 354 930


EstadĂ­stiques INSTAGRAM

Pel 2n semestre del 2019 s’han publicat 26 posts a Instagram, principalment pel mot de la setmana.

126


Canal de YOUTUBE En el primer semestre de l’any 2019 es van publicar 12 vídeos al Canal de Youtube, els mateixos que pel segon semestre. En el primer període els vídeos van ser vistos 366 vegades, és a dir, una mitjana de 30,5 visualitzacions per vídeo, mentre que en el segon ho han estat 697, que ens du a una mitjana de visualitzacions per vídeo de 58,1. Això indica un creixement de les vistes del 90% en relació al primer semestre de l’any. El creixement d’usuaris d’aquest canal és clarament en progressió.

127


GOOGLE ANALYTICS - Pàgina web www.bressola.cat

Dades del 13 d’octubre del 2019 fins el 13 de gener del 2020

En els darrers 3 mesos la xifra d’usuaris ha incrementat gairebé un 9,5%.

128


L’audiència arriba sobretot a través de les cerques a Google i les visites directes a la pàgina www.bressola.cat

129


Des del primer de setembre el nostre pĂşblic es connecta a partir de migdia i sobretot dissabte a la tarda, amb repunts rellevants dimarts a la tarda, sabent que dimecres no hi ha escola primĂ ria i divendres a la tarda, anticipant el cap de setmana.

130


En una major proporció (més del 50%) els usuaris es troben a l’Estat Espanyol, a l’Estat Francès (gairebé un 20%), però curiosament el segon lloc en percentatge d’usuaris es troba a Nord-Amèrica.

131


Els usuaris es connecten en major proporció i en progressió en els darrers 3 mesos des d’un pc, baixant l’ús de mòbils i mantenint-se bastant irrellevant la xifra d’usuaris que es connecten des de les tauletes (que, per altra banda, perden progressivament pistonada gràcies en part a la talla i resolució dels nous smartphones i als avenços en versatilitat, pes i talla dels ordinadors portàtils).

132


En relació als usuaris de la web, els dimecres solen ser pics negatius, observant un increment de les recerques entre setmana, que sol ser quan els blocs de les escoles es nodreixen de novetats que remunten al web en forma de notícies.

La xifra d’usuaris no té rellevància si la comparem amb la de l’època on cal cercar escola o renovar la petició d’escolaritat, a la primavera. En aquest sentit, a mitjans de juliol els usuaris des de gener es xifraven en més de 6.000, que visitaven més de tres pàgines per connexió, mentre que en els darrers 3 mesos no tots arriben a navegar per dues pàgines del web.

133


GOOGLE MY BUSINESS / MAPS

La Bressola de Nyils Estadístiques Google del 13 de gener 2020

134


La Bressola de Prada EstadĂ­stiques Google del 13 de gener 2020

135


La Bressola del Soler EstadĂ­stiques Google del 13 de gener 2020

136


La Bressola de Sant Esteve EstadĂ­stiques Google del 13 de gener 2020

137


La Bressola del Vernet EstadĂ­stiques Google del 13 de gener 2020

138


Col·legi Pompeu Fabra Estadístiques Google del 13 de gener 2020

139


Conclusions estadístiques Google My Business

Dades del darrer mes del 2019 per les escoles de La Bressola de: • • • • • •

Nyils, Prada, El Soler, Sant Esteve, El Vernet i el Col·legi Pompeu Fabra

Sobre un total d’11.875 cerques realitzades a Google pel conjunt d’aquests 6 centres, la distribució es la següent:

1 2 3 4 5 6

CENTRE Nyils Prada El Soler Sant Esteve El Vernet Col·legi

CERQUES (EN XIFRA) CERQUES (EN PERCENTATGE) 941 7,9% 766 6,4% 2.931 24,7% 1.380 11,6% 3.392 28,6% 2.465 20,8% 11.875 100%

Origen geogràfic de les cerques a Google o Maps: Mentre que l’origen de les cerques per La Bressola de Nyils no són rellevants, la totalitat de les cerques per La Bressola de Prada s’ha fet des del seu terme municipal, però per La Bressola del Soler, per La Bressola de Sant Esteve i per la del Vernet totes les cerques provenen del terme municipal de Perpinyà. Pel que fa al Col·legi les cerques s’estenen pels termes municipals de Perpinyà, el codi postal 66200 (Elna, Montescot, La Torre del Bisbe, Tesà, Alenyà i Cornellà del Bercol), el mateix terme del Soler i el d’Argelers.

Buscadors a l’origen de les cerques: En tots els casos el percentatge de cerques directes en relació a les cerques per categoria relacionada amb serveis o productes (per exemple escola, escola primària...) és de 1 a 3. Pel que fa a l’origen de les visualitzacions, no s’observen diferències remarcables entre la cerca al buscador de Google i les cerques directament a Maps.

140

Profile for Comunicació La Bressola

La Bressola - Recull de premsa del segon semestre del 2019  

Recull de premsa de mitjans tradicionals i electrònics de La Bressola pel període agost a desembre 2019

La Bressola - Recull de premsa del segon semestre del 2019  

Recull de premsa de mitjans tradicionals i electrònics de La Bressola pel període agost a desembre 2019

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded