__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Recull de premsa Gener a juliol 2020


Índex

REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ ........................................ 3 Diaris digitals i en suport paper Televisions Ràdios

REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS ..................................................... 112 Facebook ................................................................................................. 113 Twitter ..................................................................................................... 119 Instagram ................................................................................................ 136 Youtube ................................................................................................... 138 Google My Business (Google i Maps) ...................................................... 142 Google Analytics (Pàgina web) ................................................................ 161

https://issuu.com/comunicaciobressola/docs/recull_de_premsa_20_2.docx

2


REPERCUSSIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

3


DIARIS DIGITALS I EN PAPER, TV I RÀDIO

4


Llistat de diaris digitals de gener a juliol 2020 DATA

MITJÀ

08/01/20 Vilaweb 12/01/20 Diari de Girona 13/01/20 France Bleu 22/01/20 Girona Notícies 28/01/20 Girona Notícies 29/01/20 Girona Notícies Ajuntament de 31/01/20 Barcelona 01/02/20 Girona Notícies 07/02/20 Catalandragons.com 10/02/20 Made In Perpignan 11/02/20 Girona Notícies 20/02/20 L'Indépendant 25/02/20 El Punt Avui 25/02/20 Ràdio Arrels 27/02/20 28/02/20 01/03/20 04/03/20

Vilaweb Regió 7 Tarragona digital El Punt Avui

02/04/20 Ràdio Arrels 05/04/20 Ara Andorra 17/05/20 Rac 1 19/05/20 Ara 20/05/20 Enderrock.cat 25/05/20 Terrassadigital.cat 25/05/20 Ràdio Arrels 02/06/20 Enderrock.cat 25/06/20 Ouillade 25/06/20 El Món 25/06/20 Vilaweb CatNord 25/06/20 Vilaweb 26/06/20 Ràdio Arrels

ENLLAÇ El desvetllament inesperat de Catalunya Nord Torra injecta 5,6 milions més al pancatalanisme Crise de la salade, trottoirs en marbre et chauffe-eau solaire, flash-back en 1982 Pere Manzanares: "l'ús social de la llengua segueix baixant però hi ha més orgull català" Perpinyà, capital de la Catalunya del Nord Joan Ridaura: "a Catalunya Nord, la llengua catalana ha de sortir de les escoles i arribar al carrer" El club de lectura dels Amics de La Bressola comenta "L'esperit del temps" Eva Bertrana: "A La Bressola no arribem a satisfer totes les demandes per manca d'estructures" La Bressola de Sant Esteve en visite à Brutus Moments transgénérationnels entre sportifs et jeunes des Pyrénées Orientales La comarca del Conflent tornarà a veure i escolatar la televisió i ràdio pública catalana Municipales à Perpignan : la candidate Ripoull argumente en catalan A Perpinyà, en català "Hem posat sobre la taula de tots els candidats la qüestió de la Catalanitat" Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb les seus edificis Retrobar la Catalunya del Nord L'allioli muntarà Perpinyà, la capital del nord Joan Sebastià Haydn, un ch'ti casteller, diable i president de la Bressola 320 anys Les escoles de la Catalunya Nord: "Busquem activitats perquè això no sembli un camp militar" Una escola sense abraçades ni confidències a cau d'orella La millor cançó en confinament Temes de Miki Núñez, Joan Boada o Stay Homas, entre els 50 millors del confinament segons Enderrock S’obren les candidatures a la formació de Formador Professional per a Adults en Llengua i Cultura Catalana «Gotta Be Patient» és la cançó del confinament P.-O. / "La Bressola" : les écoles catalanes souhaitent la création d'un collège-lycée immersif à Perpignan Una escola de Perpinyà demana suport a la Generalitat per tenir una secundària en català L'Aplec anuncia que Jean Marc Pujol "es compromet a desenvolupar les 15 mesures per al català" Perpinyà ofereix un espai a la Bressola per ubicar-hi un centre de secundària a partir del 2021 L'Ajuntament de Perpinyà es compromet a comprar l'edifici "Al Sol" del Vernet

5


27/06/20 Betevé 03/07/20 Vilaweb 03/07/20 L'Unilateral La Semaine du 22/07/20 Roussillon 22/07/20 Ouillade 23/07/20 Racó Català

La Bressola. Immersió contra corrent Jean Castex: el primer ministre francès que vetllava pel català Jean Castex, nou primer ministre de França Éducation : un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association La Bressola à la rentrée 2020 "La Bressola" : le sénateur Calvet se réjouit de l’obtention d’un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association de langue catalane Si estimeu la llengua, financeu-la

6


El desvetllament inesperat de Catalunya Nord Vilaweb 08/01/2020

El desvetllament inesperat de Catalunya Nord «Contra la injustícia i la vulneració de drets a Catalunya, els polítics que responen i que fan honor a la seva condició de demòcrates són els del nord de l'Albera»

Per: Martí Estruch Axmacher 08.01.2020 21:50

Diversos càrrecs electes de Catalunya Nord es van reunir dilluns a Perpinyà per mostrar la solidaritat amb el president Quim Torra i denunciar l’impresentable intent d’inhabilitació de la Junta Electoral espanyola. A més, ho van aprofitar per reiterar el suport i la solidaritat amb els presos polítics sentenciats pel Tribunal Suprem espanyol. Hi van participar nombrosos batlles, entre els quals el de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, i el senador François Calvet, que fa uns quants mesos ja va plantar cara a l’ambaixador espanyol a París, quan el renyava per haver signat una carta en favor de les llibertats de Catalunya. Això que passa a Catalunya Nord, aquest moviment de solidaritat institucional, ampli i transversal, és molt important. Quan la democràcia i els drets més bàsics perillen, és saludable i necessari aixecar la veu i denunciar-ho. I si qui ho hauria de fer no ho fa, és fantàstic que ho faci qui viu una mica més enllà, ni que sigui a l’altra banda d’una teòrica frontera. Contra la injustícia i la vulneració de drets a Catalunya, els polítics que responen i que fan honor a la seva condició de demòcrates són els del nord de l’Albera. Hi ha batlles nord-catalans

7


socialistes i conservadors que denuncien fets i actituds vilment silenciats o, fins i tot, impulsats per polítics de partits homòlegs del sud. Tota una lliçó política. O assumeixen rols de mediació, com quan el batlle de Prats de Molló, Claude Ferrer, es va interposar entre la policia francesa i els manifestants del Tsunami Democràtic al Pertús per evitar incidents. Duia la banda francesa d’electe municipal i un llaç groc a la solapa. Els batlles nord-catalans han signat un manifest demanant la llibertat dels presos i n’han impulsat un altre de rebuig a la sentència, a més de posar en qüestió la independència de la justícia espanyola. La majoria no són batlles de partits catalanistes, sinó de partits estatals, que saben mirar més enllà dels interessos partidistes. Quants alcaldes espanyols han fet sentir la seva veu? Sempre recordaré l’actitud de l’eurodiputat i unionista escocès Ian Duncan, portaveu de la delegació internacional que va venir a Catalunya el 9-N del 2014, que no es va cansar de repetir a les entrevistes que ell, abans que unionista, era demòcrata. Darrere la solidaritat institucional, que és el fet més nou i políticament significatiu, hi ha la solidaritat cívica i ciutadana, és clar. Aquesta solidaritat s’ha revifat amb la creació del Comitè de Solidaritat Catalana, impulsat per la sectorial de Catalunya Nord de l’ANC, una de les més antigues, però va més enllà i inclou, evidentment, la gent que hi ha als entorns de la Bressola, Ràdio Arrels i alguns seguidors de la USAP. És la solidaritat que va fer possible que en una petita vila de Catalunya Nord s’amaguessin les urnes abans del referèndum de l’1-O perquè no les localitzés la també teòrica intel·ligència espanyola. És la solidaritat que, de fa mesos, s’aplega cada dijous, tal dia com avui, al Castellet de Perpinyà per demanar la llibertat dels presos, amb cants i discursos, tal com fan en més viles i ciutats del Principat. Justament dijous passat, després d’haver visitat la Maternitat d’Elna i fet una passada per la Llibreria Catalana de Perpinyà, petit centre neuràlgic de Catalunya Nord, per xerrar amb la sempre lúcida Joana Serra, vam voler afegir-nos a la convocatòria del Castellet. Puntualment a les 18.30, un centenar llarg de persones ens hi donàvem cita, amb estelades, pancartes i megafonia. Era el dia en què la justícia belga havia suspès l’euroordre contra Puigdemont i Comín i hi havia cert optimisme a l’ambient. Un optimisme que també transmet Júlia Taurinyà, periodista i delegada del Consell per la República a Perpinyà, que saludava tothom entre cançó i cançó. La Júlia m’explica que s’ha eixamplat la base i que apareix gent nova, fora del cercle habitual d’activistes, a les concentracions del Castellet i als actes del Comitè de Solidaritat o de la Delegació. Creu que els batlles i altres càrrecs electes, poc disposats en general a comprometre’s, ara ho fan ‘de manera exemplar’: dels socialistes i comunistes del Consell Departamental fins a la dreta més dura, passant per tots els partits i moviments més esquerranosos. És un suport força unànime, diu la Júlia, perquè ningú no ha gosat justificar l’empresonament ni l’exili dels dirigents independentistes. És ella també qui em parla d’una Catalunya Nord que es desperta, potser de manera inesperada per a alguns, i que tot plegat és molt engrescador. És el Nord que respira i que Joan-Lluís Lluís descrivia l’altre dia perfectament i amb molt més coneixement de causa que no pas jo. Un desvetllament així mateix engrescador per als catalans centrals. Recordem que, si prenem Barcelona de referència, tenim aquest desvetllament a dues hores de casa i per tant ser-ne partícips o posar-hi un granet de sorra no costa pas gaire.

8


Torra injecta 5,6 milions més al pancatalanisme Diari de Girona 12/01/2020

Torra injecta 5,6 milions més al pancatalanisme L'any passat, el present i el que ve, la Generalitat destinarà 652.000 euros anuals a pagar la quota de la hipoteca que pesa sobre el majestuós edifici El Siglo, unes antigues galeries comercials que acullen l'Octubre Centre de Cultura, propietat d'Acció Cultural del País Valencià, el gran beneficiat del pla pancatalanista d'ajuts pep taberner 12.01.2020 | 23:40

oc abans d'acomiadar l'any passat, a mitjans de desembre, la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat acumulava un deute amb les entitats socials de 13 milions d'euros, segons dades aportades per la Confederació del Tercer Sector Social i la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància (Fedaia). I el 2020 arrenca amb la queixa unànime de la cultura per la minsa inversió que el Govern presidit per Quim Torra i sustentat per JxCat –la marca hereva de Convergència– i ERC, amb l'aquiescència minvant de la CUP, dedica a les arts escèniques, a l'art, a la música, a l'audiovisual i a la literatura. Actua Cultura, plataforma transversal de nou encuny, lamenta que s'hi destini «només» el 0,65% del pressupost català quan la mitjana, a la Unió Europea, se situa en el 2%. Els pressupostos constitueixen la principal eina política de les administracions: són el reflex més plausible de les prioritats de l'acció de govern; i els números diuen que entre les destacades del Departament de la Presidència hi figura el manteniment de l'ideal pancatalanista, el corrent que defensa que els Països Catalans, els territoris de parla catalana, existeixen. Així les coses, el Pla Estratègic de Subvencions del Departament de la Presidència 2019-2021, que depèn de la consellera portaveu, Meritxell Budó, preveu destinar 5,6 milions d'euros a entitats culturals valencianes, balears i del sud de França (o de la Catalunya Nord).

El gran beneficiari En aquest context, una vegada més, Acció Cultural del País Valencià s'erigeix com el gran beneficiari dels ajuts que el Govern destina a mantenir viva la flama dels Països Catalans: l'entitat fundada el 1971 per intel·lectuals d'aquelles latituds, dirigida durant molts anys per l'editor i activista cultural Eliseu Climent –que en va ser secretari general i president– i ara presidida per l'escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, percebrà 3,15 milions d'euros en tres anys: 1,20 per a les activitats del programa Un pont de cultura i llengua i 1,95 per finançar la quota hipotecària de l'edifici El Siglo, unes antigues galeries comercials que acullen l'Octubre Centre de Cultura Contemporània al número 12 del carrer Sant Ferran, al centre de la ciutat de València. A aquestes quantitats s'hi afegeixen els 60.000 euros –a raó de 20.000 euros cada exercici– que recauran en el premi literari que convoca anualment la Fundació Sambori.

9


Quota de 652.000 euros l'any Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster –«entitat que té com a objectiu l'impuls d'iniciatives per a l'articulació social i cultural dels Països Catalans, entre les quals hi ha l'Assemblea de Regidors ( sic.)»– van invertir 10 milions d'euros en la compra i adequació d'El Siglo, amb el suport d'institucions –catalanes, sobretot, ja que aleshores la Comunitat Valenciana era un feu electoral del PP, poc procliu al reconeixement dels Països Catalans ni a res que se'ls assembli– i amb aportacions dels socis. La quota hipotecària que encara paguen els propietaris de l'immoble suposarà un desemborsament per part del Govern català de 652.000 euros anuals fins al 2021.

Més de 33 milions Les aportacions del govern de Quim Torra a Acció Cultural i a entitats satèl·lit –3,15 milions en el període 2019-2021 i 652.000 euros el 2018; és a dir, 3,7 milions en total– se sumen a les fetes pels governs d'Artur Mas, que del 2011 al 2015 hi van destinar 6,98 milions, segons dades de la Generalitat recollides pel diari Las Provincias, i de Puigdemont, que n'hi va aportar 1,17 més. En conjunt, les tres administracions convergents-post convergents han contribuït amb 11,3 milions al finançament de l'activitat i de les inversions d'entitats i projectes vinculats a Eliseu Climent. A aquesta partida s'han d'afegir els 7,88 milions del govern de José Montilla, els 5,13 del de Maragall i els 8,72 de l'etapa de Jordi Pujol. Sumades, aquestes quantitats afloren una xifra global de 33,6 milions d'euros.

La Bressola: 1,2 milions El Pla Estratègic de Subvencions del Departament de la Presidència 2019-2021 preveu també una partida de 300.000 euros per a la Fundació Escola Valenciana, que aglutina entitats «que treballen per la normalització de la llengua [catalana] a tot el País Valencià». D'altra banda, l'Associació d'Amics de la Bressola, a la «Catalunya Nord», rebrà 1,2 milions d'euros fins al 2021 que serviran per pagar els professors de català dels vuit centres (7 escoles i un col·legi) de les Escoles la Bressola, que tenen per missió «la recuperació lingüística del català i de la cultura catalana» en un territori que «pateix des de fa temps d'una política de substitució lingüística del català per la llengua francesa»; 90.000 euros més es destinaran als sous dels professors l'Associació Cultural Catalana i Multilingüe Jordi Pere Cerdà, a la Cerdanya francesa. L'Association OFF de Perpinyà rebrà 4.500 euros i l'Obra Cultural Balear, que té la seva seu central a Palma de Mallorca, 90.000 més.

10


Crise de la salade, trottoirs en marbre et chauffe-eau solaire, flash-back en 1982 France Bleu / Patrimoine / País Català, l’Invité 13/01/2020

Patrimoine PAÍS CATALÀ, L'INVITÉ Du lundi au vendredi à 12h48

Illustr ation © Maxppp - Frederic Speich

Crise de la salade, trottoirs en marbre et chauffe-eau solaire, flash-back en 1982 Par Guillaume Clavaud Diffusi on du l undi 13 janvi er 2020D urée : 2mi n

Diffusion du lundi 13 janvier 2020Durée : 2min

Le mal-être des agriculteurs catalans et l'espoirt de l'énergie solaire pour l'industrie perpignanaise, 1982 c'est comme si c'était aujourd'hui. Commençons cette deuxième semaine de janvier 1982 par le prix que reçoit le peintre cérétan Emile Ramis. Et c’est un prix d’un concours de… photographie qu’il décroche en devançant 700 participants. Il obtient donc la médaille d’or du Prix de France catégorie photographie couleur pour une composition intitulée « Lecture à la Bougie ». Le vendredi 8 janvier, les premiers coups de pelle retentissent dans la rue des Marchands à Perpignan. Objectif des travaux qui vont durer près de trois mois, réaliser

11


des trottoirs. Ben oui. Et pas n’importe lesquels. « De larges trottoirs pavés de dalles de marbre », assure la mairie. Conséquence première (avant que l’on découvre que sous la pluie le marbre ça glisse), conséquence première donc, il n’y aura plus qu’une seule voie de circulation et le stationnement sera interdit.

Un train stoppé et des wagons en feu

Pour ceux qui en doutait, la crise agricole dans le secteur des primeurs ne date pas d’aujourd’hui. Et pour faire entendre leur colère, les agriculteurs des P.-O. mènent le samedi 9 janvier une opération commando plutôt osée. A 17h50 entre Rivesaltes et Salses, ils interceptent un train de marchandise en provenance de la gare de transit du Boulou au moyen de feux de bengale de la SNCF servant à signaler un danger sur la voie. Ils contrôlent une douzaine de wagons et balancent sur le ballast tomates, concombres et surtout salades. Ils mettent même le feu à un des wagons. Deux heures de retard pour les voyageurs et une crise loin d’être réglée. Des opérations coup de poing il y en aura bien d’autres. Pas plus tard que le lundi 11 janvier 1982 où cette fois, les agriculteurs organisent une opération commando sur l’autoroute. Ils y enflamment des pneus, stoppent les camions espagnols auxquels ils tentent là encore de mettre le feu. L’arrivée rapide des gendarmes stoppe l’opération. Ce n’est que partie remise. Mercredi 13 janvier 1982, rebelote sur un train de nouveau entre Elne et Ortaffa. Pendant ce temps, les négociations en préfecture achoppent. La guerre de la salade fera rage encore longtemps. Pas joyeux, pas plus que les difficultés persistantes de l’entreprise Bella et la grève de la faim entreprise par les défenseurs de l’école maternelle de la Bressola. Ils sont six à réclamer ainsi une subvention digne au conseil général qui fait la sourde oreille.

12


L'hôpital du Sacré Coeur de Beyrouth - Capture Facebook

On termine par une réussite industrielle catalane des années 80 avant qu’elle ne soit torpillée par EDF. En ce début janvier 1982, l’entreprise Solefil, pionnière des chauffeeau solaires, déploie son savoir faire pour l’hôpital du Sacré Cœur de Beyrouth. Le Liban est alors en pleine guerre civile. 500 m² de panneaux capables de fournir 30m3 par jour. Si les clients libanais sont plus que satisfaits du rapport qualité prix du produit français, l’entreprise perpignanaise doit affronter la concurrence des Japonais et le manque d’enthousiasme et de soutien du gouvernement français. Aujourd’hui encore, malgré notre savoir-faire, la France peine à se faire une place… au soleil.

Solefil a réalisé cette installation

13


L’exemplaritat lingüística La Corbella 34 Hivern 2019/20

14


Concours de dessins – Noël 2019 Saint Esteve web 16/01/2020

Accueil › Enfance - Education › Les écoles

CONCOURS DE DESSINS - NOËL 2019

Catégorie 1 - Mme FRANCH - LA BRESSOLA

15


Catégorie 2 - Mme FONDECAVE - L. TORCATIS

Catégorie 3 - Mme DEPO/M. BIZZARI - P. CASALS

Les classes gagnantes du dixième concours de dessins du marché de Noël des 7 et 8 décembre 2019 sont les suivantes:   

Madame FRANCH (GS/CP/CE1) de l’école élémentaire La Bressola dans la Catégorie 1. Madame FONDECAVE (CE1) de l’école élémentaire L. TORCATIS dans la Catégorie 2. Madame DEPO et Monsieur BIZZARI (CM2) de l’école élémentaire Pau CASALS dans la Catégorie 3.

Au cours de la remise des prix le dimanche 8 décembre 2019, toutes les classes ont reçu un lot d’ouvrages.

16


Un passeig per la memòria dels figuerencs, que ha ajudat a (re)descobrir el refugi del carrer Magre Empordà.info 18/01/2020

Un passeig per la memòria de figuerencs, que ha ajudat a (re)descobrir el refugi del carrer Magre L'autor del reportatge ha obert una finestra al passat a través de la veu dels testimonis DAVID GARCIA ALGILAGA 18.01.2020

| 08:37

Manolita i la filla de la seva amiga Dolors, a l'entrada d'on es trobava el refugi. EDUARD MARTÍ

Tot esperant l'edició de l'actualització d'«Ales Negres i Xampinyons», una segona edició que no tardarà a arribar però que està embussada per manca del temps real necessari per forjar-la, i així com he fet ja en altres ocasions, us avanço un nou episodi d'aquesta (sempre) inacabada investigació, en aquest cas per confirmar i ampliar una informació que ja es recollia en el llibre, el refugi del carrer Magre. Als baixos del carrer Magre número 1, on tenia la seu Defensa de Costes, hi havia un refugi antiaeri. La seva confirmació, i part de la seva història, l'he pogut recuperar, sobretot, gràcies a la memòria oral. Els testimonis, directes o indirectes, m'han resultat decisius per (re)descobrir, localitzar, ampliar i concretar part de la geografia històrica al voltant dels refugis i aeròdroms de Figueres/Empordà durant la Guerra Civil Espanyola (GCE). Tal com vaig poder transmetre fa pocs dies als alumnes del centre La Bressola-Pompeu Fabra del Soler (França), que realitzaven un projecte sobre memòria històrica, als testimonis se'ls ha d'escoltar.

17


En Ciprià, per exemple, va parlar-me del refugi veïnal de l'Era d'en Deseia, la Maria Lluïsa va recordar-nos el també veïnal del jardí de Damià Martí, la Conxita i en Joaquín ens van parlar del refugi d'empresa de la Hidro i en Joan ens el va explicar, la Paquita em va dibuixar on podria estar el refugi de l'estació... i en Josep Fajol em va parlar d'un possible refugi no documentat en aquell moment, el del carrer Magre. El punt de partida el tindríem, com he dit, en el testimoni directe d'en Josep Fajol Mercader, de quan era petit, durant la guerra, quan va acompanyar el seu pare a veure un tal tinent Picazo, de Defensa de Costes, al carrer Magre i va veure com estaven treballant en un refugi dins l'edifici. Al carrer Magre núm. 1, durant la GCE, hi havia l'oficina de Fortificacions i Obres, i el 1938 -fins al febrer de 1939-, l'Enginyer Comandant de Defensa de Costes de Girona era l'Eduardo Picazo Burló. Per tant, era versemblant, les peces indiciàries encaixaven, i ho vaig publicar com un altre refugi, no documentat fins ara. Aquell pedaç d'història rescatat va servir, molts mesos després, perquè pogués identificar el refugi on es protegia de les bombes la mare de la Dolors P.R., l'àvia d'en Jordi C.P., la Maria Dolors Renart Casanovas.

M. Dolors Renart (Arxiu familiar)

Parlar, escoltar, trepitjar terreny Preparant els dossiers per a les visites que parlen de la GCE a Figueres i l'Empordà a través dels refugis, bombardeigs i testimonis, en Jordi i la Dolors van explicar-me que la seva àvia, la seva mare, vivia al carrer Magre durant la guerra i havia entrat a un refugi que hi havia davant de casa seva, havia de ser el que havia vist en Josep.

18


Després de parlar, escoltar, «trepitjar el terreny», preguntar a altres veïns, etc., vaig poder concloure que als baixos del carrer Magre número 1 hi havia hagut un refugi antiaeri. Aquell edifici, Can Matas, anys més tard, va ocupar la Clínica Girona, i actualment és un immoble particular. Estava ubicat a l'espai que ocupa el garatge privat actual d'aquest immoble, i la seva entrada era una porta, que encara existeix, que comunica el vestíbul/rebedor de l'edifici i l'esmentat garatge. L'actual veïna de l'habitatge, la Maria Pagès Molas, el recordava com una mena de bloc al qual s'arribava a través d'un passadís fosc a partir de l'esmentada porta interior. A finals dels 90 va ser eliminat durant unes obres, i sembla que la seva destrucció va comportar, durant un estiu, un repicar constant, molta fressa i molta feina. Segons els testimonis que recorden aquelles obres, va sortir molt de formigó amb enreixat de varilles de ferro, per la qual cosa, estant a l'interior, als baixos d'un immoble, se li suposaria uns murs molt amples, capaços de resistir l'esfondrament de l'edifici. El refugi, sembla, no tenia llum, i el passadís d'entrada no era pas recte, per la qual cosa, enmig del caos i les corredisses provocades per les alarmes i els atacs, la gent entrava però no sabia del cert si els seus hi eren o no, provocant situacions de temor i supervivència, totalment humanes, com la que recordava més d'un testimoni: una mare i una filla, veïnes del carrer Besalú, van entrar al refugi, però no juntes. Dins, la mare no podia veure la filla i van tenir, aproximadament, el següent diàleg: – Lídia, estàs bé?: – Sí, estic bé; – No et sacrifiquis pas per ningú! M. Dolors Renart C., nascuda l'any 1928, vivia al primer pis del número 6 del carrer Magre. Era una de les veïnes del barri que utilitzava el refugi. En una ocasió en què l'alarma d'avís i el bombardeig varen arribar alhora, no li va donar temps de baixar, llavors els seus pares la van embolicar en un matalàs i la varen col·locar sota l'escala. Molts anys després, durant les esmentades obres de finals de segle, M. Dolors va passar per davant d'on hi havia hagut el refugi, ho va veure, la van deixar entrar, va recordar episodis oblidats i es va emocionar. Manolita Bosch Bosch, nascuda el 1930, amiga d'infància de la M. Dolors, havia jugat molt al mateix carrer. Manolita, de família sabatera, vivia allà mateix on encara hi té la sabateria, al carrer Besalú núm. 15, a pocs metres del refugi. Encara el recorda, i també altres coses, com que el matí del 23 de gener de 1938 es dirigien al passeig Nou del Parc Bosc quan l'avi Joan va recordar que s'havia deixat quelcom i van recular. Allò

19


potser els va salvar la vida perquè els hagués enxampat el tristament famós bombardeig. Aquell atac aeri, com a tants d'altres ciutadans, els va fer prendre consciència del perill i van decidir traslladar-se a Borrassà, tot i mantenir obert l'establiment a Figueres. Un dia es van descuidar a la ciutat el gos, un Lulú negre de nom King, però aquest va seguir el transport i es va presentar al poble per a gran alleujament de la família. L'àvia de Can Matas, l'Àngela Matas Serracant, també recordava aquest refugi i havia explicat que només hi havia entrat un cop perquè li feia por. Por també feien les bombes, que varen caure per tot arreu, fins i tot una es va quedar encastada, sense explotar, al segon pis del número 4 del mateix carrer Magre.

Els testimonis obren una finestra al passat Gràcies als testimonis hem estat a temps de mirar per una finestra al passat i imaginarnos aquell robust refugi antiaeri no subterrani, en els baixos d'un edifici, d'origen oficial (podria ser de la Conselleria de Defensa) però per a ús públic, construït el 1938 i conservat fins a la dècada de 1990. Hem estat de sort perquè hem pogut mirar i escoltar les seves veus abans que la finestra es tanqués.

20


Des résultats encourageants L’Indépendant 19/01/2020

21


À la conquête de Chicago L’Indépendant 20/01/2020

22


Pere Manzanares: “lús social de la llengua segueix baixant però hi ha més orgull català” Girona Notícies 22/01/2020

Catalunya Nord Perpinyà

Pere Manzanares: “l’ús social de la llengua segueix baixant però hi ha més orgull català” Catalunya Nord - 22/01/2020 - 22:26

L’activista nord-català admet que el procés català és molt complex i que “tot el que passa a Catalunya Sud també ens afecta a nosaltres”

Pere Manzanares

Fundador de les associacions La Bressola i Arrels, i impulsor de Ràdio Arrels, Pere Manzanares (Perpinyà, 1953) és tot un referent dins de l’activisme nord-català. Durant l’entrevista, Manzanares analitza quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord, i també dona el seu parer sobre el procés. “Hem de convertir la tolerància amb suport institucional”, assegura l’activista nord-català al ser preguntat pel moment que viu l’idiomes a terres nord-catalanes. Molt vinculat al món associatiu, Manzanares ha decidit fer el salt a la política de la mà

23


del col·lectiu ‘Elne comm’une idée neuve’. “Crec que la gent que ens governa no és prou valenta, i per això penso que ha d’haver-hi catalans convençuts que apostin per la defensa de la llengua i la cultura catalana”, relata Pere Manzanares.

Actualment està vinculat amb alguna entitat catalanista? Soc soci del Comitè de Solidaritat Catalana i també formo part de la mesa d’Òmnium a Catalunya Nord. A més, fa un parell d’anys vam crear una entitat amb l’objectiu de contrarestar la manca d’informació dels mitjans de comunicació francesos que informaven sobre Catalunya. L’objectiu era defensar el relat català, sense posicionar-nos a favor o en contra de la independència, simplement volíem neutralitat i acabar amb les notícies falses. Quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord? Fa 40 anys enrere vam tocar fons. Va arribar un moment que el català estava menyspreat, i la gent ho veia com una cosa del passat. De mica en mica, la situació va anar canviant i com a conseqüència d’una multitud de factors, actualment ens trobem en una situació paradoxal: cada vegada hi ha menys catalanoparlants però el català té més èxit i prestigi. Podríem dir que hi ha més qualitat que quantitat? L’ús social segueix baixant però ara hi ha més orgull català. El repte que tenim les persones que defensem la llengua és aprofitar aquest orgull per tal d’augmentar l’ús social del català a Catalunya Nord. Com aconseguireu que el català segueixi present a Catalunya Nord? És evident que amb la bona voluntat de les associacions no n’hi ha prou. Necessitem l’ajuda de les institucions, sense ells estem condemnats. Hem de convertir la tolerància amb suport institucional. Precisament ara forma part d’una candidatura política que aspira a governar? Sí, em presento amb el col·lectiu ‘Elne comm’une idée neuve’. Com és que ha decidit fer aquest pas? Després d’haver treballat en el camp associatiu, penso que és bo fer el pas cap al camp institucional. Crec que la gent que ens governa no és prou valenta, i per això penso que ha d’haver-hi catalans convençuts que

24


apostin per la defensa de la llengua i la cultura catalana, i també per l’impuls de polítiques transfrontereres, que ens reconnectin amb Catalunya Sud. Per tant, en aquests moments estic fent el pas del món associatiu i cultural a l’institucional. El fet de ser el número 7 de la candidatura li fa tenir moltes opcions de ser escollit. Si surto escollit, i així ho hem acordat amb en Nicolas Garcia, segurament realitzaré polítiques en clau catalana. El meu objectiu serà millorar el posicionament d’Elna com a destí de molts catalans del sud. De fet, Elna és una de les primeres destinacions del turisme cultural provinent de Catalunya Sud. Aquí tenim un magnífic patrimoni històric i és el novè municipi més poblat de Catalunya Nord. La nostra intenció és que Elna esdevingui un indret que sigui exemple de catalanitat. És optimista amb el desenllaç del procés català? No soc ni optimista ni pessimista. Amb els anys que fa que soc militant, intento no reaccionar de manera emotiva. La situació és molt complicada. Les forces contràries són molt potents, i a sobre hem tingut una decepció al veure que Europa no feia cas als líders independentistes ni al procés. Malgrat els obstacles, no hem de tirar la tovallola. Al segle XX tenim un exemple molt clar: el Vietnam va derrotar a l’exèrcit més potent del món. En aquest sentit, no puc pronosticar si la cosa acabarà bé o no. Creu que els independentistes del carrer estan decebuts amb els líders? Quan passa el temps, es produeix un desgast. Sovint no es percep però acaba passant i és quelcom inevitable. La gent s’ha mobilitzat durant molt temps i esperaven una altra situació. És totalment comprensible. Ara bé, ningú va dir que seria fàcil. Penso que s’ha de seguir remant i els resultats arribaran. En aquest cas, el temps hi pot jugar a favor. El procés es segueix amb interès a Catalunya Nord? Sí, és una qüestió que està a l’ordre del dia. El fet que hi hagi presos i exiliats polítics és una cosa que no s’acaba d’entendre. Penso que el relat es va equilibrant, i que cada vegada som més els que estem a favor de la causa catalana. La gent d’aquí ha entès que el que passa a Catalunya Sud també ens afecta a nosaltres. Al cap i a la fi, som el mateix poble.

25


La Bressola a fêté les Rois L’Indépendant 24/01/2020

26


Perpinyà, capital de la Catalunya Nord Girona Notícies 28/01/2020

Perpinyà, capital de la Catalunya del Nord Catalunya Nord - 28/01/2020 - 17:39

La capital nord-catalana acollirà un esdeveniment sense precedents el pròxim 29 de febrer, amb la vista del president a l’exili Carles Puigdemont

Perpinyà, capital de la Catalunya del Nord

Més d’una quarta part dels habitants de la Catalunya del Nord resideixen a la capital d’aquesta part històricament i culturalment catalana, Perpinyà. Entre altres coses, això significa que la ciutat, que actualment supera els 120.000 habitants, concentra bona part de la tradició i el folklore català, una riquesa cultural i patrimonial diversa que es fa evident mentre es passeja pels seus carrers o s’observa el seu cartell d’activitats i propostes lúdiques.

27


Sense anar gaire lluny, l’any passat la ciutat nord-catalana va ser proclamada Capital de la Sardana, un rol que va agafar de Montblanc i que aquest 2020 cedirà a la localitat de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta distinció va provocar que la ciutat acollís diverses iniciatives vinculades amb la dansa popular catalana, des de les habituals ballades fins a exposicions, conferències o els emblemàtics Premis de la Sardana, que en certa manera van col·locar el punt final a l’any sardanístic perpinyanès. El nomenament com a Capital de la Sardana ha estat abraçat per altres factors que han reforçat recentment el sentiment catalanista de la ciutat. Des que el motor independentista va arrencar de valent a la Catalunya del Sud, a partir de l’1 d’octubre de 2017, Perpinyà s’ha erigit com un fidel aliat en la defensa de les llibertats i la democràcia, una reacció especialment incentivada per donar resposta a la repressió i la violència causada per l’estat espanyol, plenament rebutjada a la zona nord-catalana en general i a la seva capital, en particular. Només cal mirar les concentracions que cada dijous es convoquen davant del Castellet, en suport amb els presos i exiliats polítics, per entendre el caliu que es respira: generalment, més d’un centenar de persones responen a la crida del Comitè de Solidaritat Catalana, una de les moltes entitats de la Catalunya del Nord que vetllen -i lluiten- per la defensa dels drets i les llibertats dels catalans. Entre els presents a aquestes manifestacions, o a les mobilitzacions també notòries que surten al carrer amb motiu de la Diada de l’11 de setembre o com a protesta per les decisions polítiques, policials o judicials de l’estat espanyol, també hi ha cares conegudes del món cultural, un sector arrelat amb els germans de la Catalunya que saluda des de l’altra banda dels Pirineus. Parlem, per exemple, dels escriptors Joan-Lluís Lluís -qui és, precisament, vicepresident d’un novell i reeixit Comitè per la República de la Catalunya del Nord- o Joan-Pere Pujol, autors que de ben segur tenen un lloc referencial a La Llibreria Catalana, un dels establiments icònics del catalanisme de la ciutat juntament amb altres locals com ara Visca, conegut per brindar un ampli ventall de productes dels Països Catalans. Múltiples entitats La ciutat, d’altra banda, també és coneguda per albergar una destacada teranyina d’associacions i entitats dedicades a la preservació, divulgació i fins i tot protecció del catalanisme. Un tret distintiu en molts d’aquests col·lectius és la seva lluita per difondre el català: Òmnium Cultural

28


Catalunya Nord destaca per la seva ferma aposta pels cursos de català a adults, un objectiu, aquest de l’ensenyament de la llengua, que també persegueixen amb perseverança altres entitats com l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), projectes educatius en auge com els centres associatius La Bressola o mitjans que a través de les ones o la pantalla esdevenen agents fonamentals per a la defensa de la llengua, com Ràdio Arrels. De fet, aquest entramat d’entitats convençudes de la causa catalanista fins i tot arriba a l’àmbit esportiu, amb clubs com la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, la USAP, o els Dragons Catalans. No és estrany, doncs, que amb aquest suport el president de Catalunya a l’exili, Carles Puigdemont, hagi escollit la ciutat nord-catalana com l’epicentre d’un acte multitudinari convocat pel Consell per la República. L’esdeveniment, programat pel dissabte 29 de febrer al migdia, es convertirà si es compleixen els auguris en una de les mobilitzacions més multitudinàries que es recorden a la història de la Catalunya del Nord. En concret, els organitzadors esperen aplegar al Parc de les Exposicions unes 100.000 persones, en el que serà un acte polític on, a part de Puigdemont, participarà el també eurodiputat Toni Comín, així com l’exconsellera Clara Ponsatí. El “centre del món” Qui decideixi assistir a l’acte multitudinari que es prepara, o qui vulgui fer una escapada un dia qualsevol cap a la ciutat, descobrirà un lloc singular i farcit d’atractius. El cèlebre pintor empordanès Salvador Dalí va definir la capital del Rosselló com el “centre del món”, fixant-se en el seu enorme potencial cultural que es fa palès a tots els racons. Colorida i heterogènia, la ciutat nord-catalana exhibeix atractius per tots costats. Així, els seus barris cromàtics, com Sant Joan, comparteix protagonisme amb el bonic conjunt de la plaça de la Llotja , la proposta gastronòmica de Halles Vauban o el jardí Bir-Hakeim, un espai genuí que llueix espècies i exemplars exòtics i recòndits. La proposta turística, a més, es pot completar amb una àmplia oferta cultural, un àmbit on sobresurten el museu Jacint Rigau o la imponent catedral de Sant Joan.

29


Joan Ridaura: "a Catalunya Nord, la llengua catalana ha de sortir de les escoles i arribar al carrer" Girona Notícies 29/01/2020

Joan Ridaura: “a Catalunya Nord, la llengua catalana ha de sortir de les escoles i arribar al carrer” Catalunya Nord - 29/01/2020 - 22:00

El vicepresident de la Bressola parla de la necessitat de “dignificar” i crear noves iniciatives per potenciar l’ús del català

Joan Ridaura

Nascut a Girona el 1962, Joan Ridaura ja fa temps que viu a Perpinyà, i per tant, coneix perfectament el clima que es respira a Catalunya Nord. Molt vinculat a la política, Joan Ridaura és Secretari Nacional de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i va ser president d’ERC durant més d’una dècada. Al ser preguntat per com es viu el procés, Ridaura parla d’un interès molt gran, i aprofita per reivindicar el paper de la Catalunya Nord. “Penso que ha despertat un sentiment de catalanitat i una solidaritat davant de les injustícies que s’estan produint”, afirma Ridaura. A banda de parlar del moment polític, també aprofitem per saber quina és la situació de la llengua catalana a territori nord-català. “Si les mires amb perspectiva històrica, segurament vivim el nivell d’ús més baix però també ha millorat el prestigi”, assegura el vicepresident de la Bressola.

30


Està vinculat amb alguna entitat catalanista? Ara mateix soc secretari Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, delegat de la Intersindical-CSC i també soc vicepresident de la Bressola. A més, del 2002 al 2015 vaig ser el president d’ERC a la Catalunya Nord. Quina és la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord? Si ho mires amb perspectiva històrica, segurament vivim el nivell d’ús més baix però també ha millorat el prestigi. Penso que des de diferents entitats, inclosa La Bressola, s’està fent una gran feina a nivell d’aprenentatge de la llengua. Hi ha una frase d’en Francesc Franquesa que diu que “tots plegats estem ensenyant a conduir en un país on no hi ha carreteres”. Hi estic molt d’acord. A Catalunya Nord, quan surts de l’escola, trobaràs pocs espais en els quals la mainada pugui utilitzar el català. I aquest em sembla que és el gran repte de futur, que el català sigui present al carrer. Les institucions franceses ajuden a millorar la situació? Ho fan menys del que voldríem, però no seria just dir que les administracions franceses no ens ajuden. Tant la Bressola com Arrels tenim el suport institucional, el que passa és que les ajudes són insuficients per combatre els obstacles que té una llengua com la catalana. En aquests moments, tenim una possible eina per desenvolupar que és l’Oficina Pública de la Llengua Catalana. Tindrà recorregut? Crec que és necessari per tal de dignificar la llengua catalana a Catalunya Nord. Com t’he dit abans, el català ha de sortir de les escoles i arribar al carrer. Curiosament, totes aquestes institucions que fins ara no ens ajudaven, són les mateixes que ara han de garantir la supervivència d’aquest projecte. Com es viu el ‘procés’ a Catalunya Nord? És impossible parlar en nom del conjunt de la població nord-catalana però és evident que hi ha preocupació pel que està passant al sud. Penso que ha despertat un sentiment de catalanitat i una solidaritat davant de les injustícies que s’estan produint. S’ha menystingut el paper de la Catalunya Nord? Precisament Catalunya Nord ha sortit reforçada. Malgrat els esforços per apartar-la, ara més que mai, s’ha produït una resposta contundent. A nivell associatiu, institucional i fins i tot, alguns mitjans de comunicació s’han posicionat a favor del dret a decidir del poble de Catalunya. És una demostració evident que Catalunya

31


Nord segueix existint i que la flama segueix encesa gràcies als nord-catalans. Hem de tenir clar que a l’altre costat de l’Albera som el mateix poble. Què en pensa del independentistes?

que

està

passant

entre

els

dos

grans

partits

Continuo defensant que el gran problema de l’independentisme ha sigut la manca d’unitat i d’una estratègia real. Avui s’ha vist molt clarament amb el missatge institucional que ha fet el president Torra. Qui en té la culpa? Tots en som responsables! M’agradaria remarcar que hem de ser més empàtics i generosos. Uns han apostat pel diàleg, i els altres han buscat una via més directe. S’han de respectar les estratègies i hem de seguir buscant un punt comú. Si anem alimentant la confrontació entre nosaltres, recularem una generació. I després de tot el que ha passat, no ens ho podem permetre. L’ANC participarà activament a l’acte que es farà a Perpinyà el pròxim 29 de febrer? L’ANC és membre col·laborador del Consell per la República, i per tant, està directament implicada en l’organització d’aquest acte. De fet, una gran part dels membres de l’ANC ens hem adherit a la delegació de l’entitat de la Catalunya Nord. És optimista? Treballarem perquè sigui un èxit. En aquest sentit, m’agradaria reiterar que aquest acte representa el que volem: unitat, transversalitat i dinamisme. La presència de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí assegura totes aquestes coses. Esperen la presència de molta gent vinguda del sud? N’estem convençuts! L’acte del 29 de febrer també és una bona oportunitat perquè puguin redescobrir un territori que forma part de Catalunya. Per últim, voldríem saber què està passant a França. Avui hem vist unes imatges insòlites per la televisió... Ho simplificaré perquè és una qüestió molt complexa i com hem pogut veure avui, es barregen sectors molt diversos. El que és evident és que hi ha un rebuig generalitzat a la política liberal del govern de Macron, i a la pèrdua constant d’aquells drets que ens vam guanyar amb el pas dels anys. El rerefons de la batalla és per la defensa de les jubilacions i tothom és conscient que si s’afluixa, això anirà més enllà de les pensions i tocarà altres àmbits socials. Per tant, és un combat de llarga durada.

32


Eva Bertrana: “A La Bressola no arribem a satisfer totes les demandes per manca d’estructures” Girona Notícies 01/02/2020 Perpinyà

Eva Bertrana: ‘A La Bressola no arribem a satisfer totes les demandes per manca d’estructures’ Catalunya Nord - 01/02/2020 - 19:35

La directora general de l’escola subratlla que la llengua catalana ha passat de ser “menystinguda i rebutjada” a Catalunya del Nord a “una llengua de i amb futur”

Eva Bertrana

Que el caliu de la llengua catalana encara sigui una realitat palpable a Catalunya del Nord és, en gran manera, mèrit de La Bressola. Aquesta escola que aposta fermament pel sistema immersiu, va néixer ara fa més de quaranta anys amb un objectiu concís, però també majúscul: recuperar el català al territori nord-català a través del seu aprenentatge entre les noves generacions. Dels pocs alumnes que hi havia a l’inici, que es podrien comptar amb els dits de les dues mans, s’ha passat a un projecte que actualment ja disposa de set escoles i un col·legi, una xifra que es preveu ampliar aviat: “De cara a un futur pròxim tenim un gran projecte d’obrir un segon centre de secundària per encabir tots els nens i nenes que surten de les escoles primàries. D’altra banda, i per donar resposta a la demanda de les famílies, també tenim el projecte de crear el primer liceu, que equivaldria a Catalunya a un

33


centre de Batxillerat. Això ho volem complir a curt termini”, explica la directora, Eva Bertrana. Quins són els objectius principals de La Bressola? Eva Bertrana. L’objectiu, així com la raó de la creació de la primera escola catalana, és la recuperació a través de les noves generacions de la llengua catalana com a llengua pròpia, històrica i territorial de les comarques nord-catalanes. Es tracta de donar als infants i joves, és a dir, als adults de demà, el màxim de competències en català, i per assolir aquest objectiu, en el marc d’un context en el qual la llengua ha estat durant molts anys menyspreada i desposseïda de tot prestigi social i cultural davant de la prepotent llengua francesa, La Bressola va optar per l’ensenyament immersiu. Com? E. B. Nosaltres entenem aquesta immersió com un concepte complet, en el qual el català no és només una llengua d’aprenentatge, sinó la llengua de vida del centre en tot moment: al pati, al menjador, a la guarderia, a les hores d’estudi… La immersió l’entenem com a única opció per tal d’assolir un nivell equivalent en català i en francès al final de l’escolarització dels nostres alumnes. Quin és l'estat de salut de La Bressola actualment? E. B. Avui La Bressola escolaritza més de mil alumnes en set escoles diferents infantils i primàries- i un col·legi, que és l’equivalent a un institut. Malgrat que sembli una xifra força honorable vull remarcar que no arribem a satisfer totes demandes per manca d’estructures, cada any hem de refusar al voltant d’una cinquantena d’alumnes. Ara bé, si parlem de l’estat de salut actual, hi ha una certa paradoxa entre el reconeixement social i local de l’ensenyament que proposem -i la demostració n’és la forta demanda que tenim-, i els atacs continus a la llengua, així com el poc reconeixement i a la manca de recursos per part de les instàncies estatals. No obstant això, estem determinats a tirar endavant com hem fet fins ara, i de cara a un futur pròxim tenim un gran projecte d’obrir un segon centre de secundària per encabir tots els nens i nenes que surten de les escoles primàries. D’altra banda, i per donar resposta a la demanda de les famílies, també tenim el projecte de crear el primer liceu, que equivaldria a Catalunya a un centre de Batxillerat. Això ho volem complir a curt termini. De ben segur que aquest gruix d’alumnat no existia el 1976, furant els inicis del projecte. Fins a quin punt ha costat arribar on sou?

34


E. B. Com és evident, durant aquests més de quaranta anys La Bressola ha passat per moltes situacions complicades: des de vagues de fam fins a períodes amb els mestres a l’atur tot i que van continuar fent classe. Ara bé, una data important i que ha marcat la nostra història la trobem el 1995, quan es va signar un contracte amb l’estat francès juntament amb les escoles associatives basques, occitanes i bretones. Aquest contracte ens dona un estatut d’escola privada, més aviat concertada, que ens permet garantir la nostra continuïtat sense perdre la nostra essència d’escola immersiva. És a dir, emmarcats en l’ensenyament públic no hi havia cap garantia que poguéssim continuar amb el nostre sistema. A partir del 95, la dificultat més important ha estat, i ho continua essent, la capacitat de continuar creixent i d’obrir nous centres. És en aquest punt en el qual el Govern de Catalunya i l’Associació Els Amics de La Bressola, amb seu a Barcelona, ens acompanyen des de fa ara vint-i-cinc anys. Considera que el conflicte polític a Catalunya ha revifat l'aprenentatge de la llengua catalana a Catalunya del Nord? E. B. No m’atreviria a dir, per ara, que això sigui així. Tot i que la llengua s’anava perdent i sembla que ara hi hagi una tímida revifalla del seu ús, el sentiment de catalanitat no s’havia arribat a perdre mai a Catalunya del Nord. Ara bé, el que sí que crec és que el conflicte polític ha fet comprendre a força gent d’aquí que ser o sentirse català, al sud, no és de facto ser o sentir-se espanyol. Com definiria l'estat de la llengua catalana a Catalunya del Nord? E. B. Malgrat el no reconeixement legal i els atacs continus per part de l’estat, en aquests darrers trenta anys la llengua catalana ha passat de ser menystinguda i rebutjada socialment a una llengua de i amb futur. Vull pensar que La Bressola ha col·laborat activament en aquest canvi, com també ho han fet altres entitats i projectes del món associatiu, com Ràdio Arrels, Aire Nou de Bao o la introducció d’hores de llengua catalana a les escoles estatals. Com diu sovint la companya Daniela Grau, “la llengua dels avis està esdevenint la llengua dels nets”, i aquest seria una mica el resum de tot plegat. D’altra banda, sembla que les administracions locals, amb la creació de l’Oficina Pública de la Llengua, volen donar una embranzida al català, però la valoració i el balanç d’aquest nou organisme només el podrem fer d’aquí a un temps. El que toca ara és treballar amb ells i avançar amb aquest nou projecte. Com conviu un projecte com La Bressola enmig del centralisme francès?

35


E. B. En el marc de l’estat francès les escoles associatives i immersives representem uns 13.000 alumnes. Això representa una excepció majúscula per a l’estat: una excepció de 13.000 alumnes, si hi sumem les famílies corresponents, ja no pot ser considerada com una excepció. L’estat té un autèntic pànic a la diversitat lingüística i cultural dels diferents territoris que administra, i intenta per tots els mitjans d’amagar una problemàtica que sabem que, tard o d’hora, haurà de reconèixer.

Autor: Redacció

36


Visite école La Bressola Web catalansdragons.com 07/02/2020

GALERIES PHOTO 2020

Visite école la Bressola

37


38


La Bressola de Sant Esteve en visite à Brutus Catalandragons.com web 08/01/2020

LA BRESSOLA DE ST ESTÈVE EN VISITE À BRUTUS Aujourd’hui, les élèves de l’école de la Bressola de St Estève étaient présents au Stade Gilbert-Brutus. Les 138 enfants de l’école catalane ont écouté l'histoire des Dragons Catalans racontée par Lluis Colet. À l’issue de l’entrainement, les joueurs ont offert un moment de partage aux élèves en signant des autographes. Après avoir déjeuné au Club Bodega, les enfants ont ensuite participé à des ateliers rugby, animés par des joueurs du club.

39


Moments transgénérationnels entre sportifs et jeunes des Pyrénées Orientales

Made in Perpignan 10/02/2020

♦ Moments transgénérationnels entre sportifs et jeunes des Pyrénées-Orientales Tout au long de la saison, les deux clubs d’élite du rugby des Pyrénées-Orientales participent à des Missions d’Intérêt Général, aussi appelées MIG. Dans le cadre des conventions signées avec le Conseil Départemental et celles avec la mairie de Perpignan, les joueurs de l’USAP et des Dragons Catalans reçoivent régulièrement les enfants des écoles, collèges et centres sociaux du département. Ils leur font découvrir la pratique du rugby et passer un moment convivial avec l’équipe. Trente enfants des centres sociaux de Perpignan se sont ainsi retrouvés au Stade Aimé Giral, samedi 25 janvier. D’autres, le mercredi 29 janvier au centre d’entraînement de l’USAP, au Parc des Sports de Perpignan. Au programme de ces deux demi-journées : initiation au rugby, échanges avec les joueurs et moments de partage. Les enfants en ont également profité pour faire dédicacer des posters par les joueurs du club présents. Puis ils se sont retrouvés le samedi 8 février au Stade Aimé Giral pour mettre en pratique les ateliers rugby ; toujours autour des valeurs du sport. Vendredi 7 février, l’école La Bressola de Saint-Estève était à Gilbert Brutus. Les 138 enfants de l’école catalane ont découvert l’histoire des Dragons Catalans racontée par Lluis Colet. À l’issue de l’entraînement, les joueurs ont offert un moment de partage aux élèves en signant des autographes. Après avoir déjeuné au Club Bodega, les enfants ont ensuite participé à des ateliers rugby, animés par des joueurs du club.

40


41


Antonio Machado inspire les collégiens et les lycéens L’Indépendant 12/02/2020

42


Cavalcade animée de La Bressola L’Indépendant 13/02/2020

43


Municipales à Perpignan : la candidate Ripoull argumente en catalan L’Indépendant 20/02/2020

Clotilde Ripoull, entourée des intervenants. NICOLAS PARENT / NICOLAS PARENT

Municipales 2020, Perpignan, POLITIQUE

Municipales à Perpignan : la candidate Ripoull argumente en catalan Dans la salle des Libertés de Perpignan, Clotilde Ripoull, prétendante au poste de maire de la cité, a présenté ses propositions en faveur de la catalanité. Aux côtés de certains de ses colistiers d'Unitat Catalana, elle a introduit et conclu son propos dans la langue de Salvador Dalí. "Renouer avec l'identité catalane", voilà le nouvel axe de campagne dévoilé ce mercredi 19 février par Clotilde Ripoull. La candidate centriste aux municipales de Perpignan s'est entourée de représentants d'Unitat Catalana, dont son président honoraire Jaume Roure, de l'historien Robert Vinas et de la responsable de la formation pour l'enseignement bilingue à parité horaire, Rita Peix pour dépeindre la catalanité de Perpignan. Mauvaise connaissance de l'histoire de la ville par ses habitants, peu d'apprentissage du catalan par les écoliers perpignanais ou encore

44


relations transfrontalières jugées trop faibles, le constat d'Unitat Catalana est plutôt morose pour ses militants. Avec la candidate Ripoull, le parti politique a ainsi élaboré des mesures en faveur de l'identité sang et or. Parmi les propositions phares, la centriste assure vouloir rouvrir la délégation de la ville de Perpignan à Barcelone afin de "soutenir les Perpignanais qui souhaitent prendre contact

à Barcelone et inversement. Cela peut aussi être l'occasion d'attirer certains étudiants Barcelonais dans notre université puisqu’en Catalognbe sud les frais de scolarité sont plus élevés que chez nous", précise Clotilde Ripoull. Dans son dessein, la prétendante au poste de maire de Perpignan souhaite créer un "Historial" de la ville, musée qu'elle installerait dans la Loge de Mer. Pour mémoire, la bâtisse héberge aujourd'hui les services municipaux que Clotilde Ripoull voudrait voir déménager aux Dames de France. Elle s'est également engagée à développer l'apprentissage du catalan en améliorant notamment les équipements des écoles d'immersion comme Arrels et La Bressola.

45


A Perpinyà, en català El Punt Avui 25/02/2020

OPINIÓ 25 febrer 2020 2.00 h

FULL DE RUTA

A Perpinyà, en català MIQUEL RIERA

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va aixecar la setmana passada una petita polseguera arran d’un seu discurs, íntegrament en francès, en l’acte de tancament de Perpinyà com a capital de la sardana. Que no fes servir el català va ser interpretat per molta gent, amb tota la raó, com una manca de respecte cap als nord-catalans, i més quan es tractava d’un acte de cultura catalana. Vilallonga es va excusar dient que no havia volgut menystenir la llengua catalana, però les seves explicacions no van convèncer molts catalans del nord que fa anys que lluiten de valent en un ambient complicat i difícil, per no dir directament hostil al català. No és fàcil, però això no hauria de ser excusa de cap mena, per a molts catalans del sud, educats sovint en la ignorància de tot el que passa a la Catalunya del Nord, per no mantenir-se fidels a l’ús de la llengua catalana quan creuen la frontera fictícia que ens separa del tros de país que Espanya va regalar a França l’any 1659. Els francesos hi han fet, des de llavors, molta feina per imposar la seva llengua i la seva cultura i per reprimir tot el que respiri català. Això fa que, malgrat la bona feina feta els últims anys, la retolació en català sigui testimonial i que l’ús de la llengua es redueixi sovint a l’àmbit familiar, en les escoles que l’ensenyen com Arrels i La Bressola, o en associacions de caire catalanista. Un altre col·lectiu que ha conservat la llengua són els gitanos. Tot plegat ho explica molt bé el periodista Aleix Renyé al seu llibre La llesqueta del septentrió (Edicions El Jonc, 2018) . Imprescindible. En aquest ambient, molts catalans del sud al·leguen, sovint amb menyspreu fins i tot, que a la Catalunya del Nord ningú parla català i que, per tant, ells hi fan servir el francès, encara que el parlin matusserament. Obvien, però, la forta repressió que, en pocs anys, des de la Segona Guerra Mundial, va aconseguir que tota una generació deixés de parlar català als seus fills. Sovint perquè s’havien cregut allò que els deia l’Estat francès a l’escola: que parlaven una llengua que no servia per a res. Un patois de pagès. “Soyez propres, parlez français” es pot llegir encara en alguns llocs. Dissabte, molta gent del sud serà a Perpinyà en l’acte amb el president Puigdemont. Un bon moment per tenir en compte tot això i no deixar de banda el català en terra catalana del nord.

46


Hem posat sobre la taula de tots els candidats la qüestió de la Catalanitat Ràdio Arrels 25/02/2020

"Hem posat sobre la taula de tots els candidats la qüestió de la Catalanitat" Mateu Pons-Serradell, president de l'associació Arrels, fa el balanç del debat electoral que ha organitzat sobre les eleccions municipals de Perpinyà acompanyat per Eva Bertrana, directora de La Bressola Perpinyà Publicat el Dimarts, 25 de febrer de 2020 | 11:15 h 403

| Laura Bertran

Aquest dilluns 24 de febrer, per la primera vegada l'Associació Arrels va organitzar un debat amb representants de 6 de les llistes que participaran a les eleccions municipals de Perpinyà. Una primera part va ser dedicada a la llengua, la catalanitat i l'ensenyament amb preguntes de les associacions Aire Nou, La Bressola i el col·legi associatiu de l'Oficina pública de la llengua catalana. Finalment es van abordar altres temàtiques més generals com el medi ambient la cultura i la seguretat.

47


Han respost les preguntes Annabelle Brunet per la llista del Jean-Marc Pujol, Joan Font per Agnés Langevine, Brice Lafontaine representant Romain Grau, Jaume Pol membre de la llista de Clotilde Ripoull, Robert Saunié per Olivier Amiel i finalment Marta Serra sobre la llista Alternativa encapçalada per Caroline Forgues. L'endemà Mateu Pons Serradell, president de l'associació Arrels i Eva Bertrana, directora de la Bressola, han fet un balanç d'aquest debat al micro del Rafael Renyé

Foto - Rafael Renyé

Podcast del balanç Els responsables d'associacions que han fet preguntes als representants de les llistes electorals de cara a les eleccions municipals de Perpinyà fan...

https://anchor.fm/radio-arrels/episodes/Mateu-Pons--president-de-lassociaci-Arrels-i-Eva-Bertrana--directora-de-La-Bressola-eb29d8/a-a1ipnjs

48


Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb els seus edificis Vilaweb 27/02/2020

PAÍS > CATALUNYA NORD

Què podeu veure a Perpinyà? Descobriu-ne la història amb els seus edificis Us oferim un llistat amb els llocs que s'han de visitar a Perpinyà per conèixerne la història i la cultura

Per: Txell Partal

Dissabte vinent es preveu que milers de persones es desplacin d’arreu dels Països Catalans fins a Perpinyà per assistir al primer acte del president Puigdemont, i els consellers Comín i Ponsatí en terres catalanes després d’haver-se exiliat. Per conèixer millor Perpinyà i Catalunya Nord, VilaWeb us ofereix una guia per a endinsar-vos en la cultura i la història d’aquesta part del país.

Estació de Perpinyà Si es tracta de conèixer Perpinyà, la millor manera és recórrer-ne els carrers. I això us proposem. Aquest recorregut comença a l’estació, coneguda per el Centre del món. Una denominació en honor a Salvador Dalí, que la va definir així al final del viatge triomfal entre Cadaqués, Ceret i la capital nord-catalana. Tanmateix, cal ser conscient que l’estació actual ha estat reformada i, per tant, si voleu veure de què parlava Dalí en arribar, us hi haureu d’endinsar a la part més antiga.

Palau dels Reis de Mallorca Després us proposem que aneu al Palau dels Reis de Mallorca. Aquest majestuós palau, que trobem al cor de la ciutadella, és el monument més important de Perpinyà. Va començar a ser edificat el 1274 per acollir la cort de Jaume I, un dels personatges clau de la història de Catalunya Nord. Ell va ser qui va dividir el regne en dos, un per a cada fill. Així doncs, el seu plançó Jaume II va esdevenir el sobirà del Regne de Mallorca, que incloïa les Illes Balears, el comtat del Rosselló, Cerdanya i Montpeller. I és precisament en aquest instant

49


quan comença el període més brillant de Perpinyà, que dura tant com el regne de Mallorca, seixanta-vuit anys. Llavors, Perpinyà es va convertir en capital continental del regne.

L’any 1344 va passar a formar part de la Corona d’Aragó sota el mandat de Pere el Cerimoniós. Posteriorment Lluís XIII va conquerir Perpinyà l’any 1642 i la pertinença de la ciutat a l’estat francès es va ratificar l’any 1659 amb el Tractat dels Pirineus. El Palau dels Reis de Mallorca es pot visitar cada dia de 10.00 a 17.00 per quatre euros per persona. Els qui us hi animeu a entrar descobrireu unes capelles fastuoses que mostren tot l’estil refinat de l’època i l’estatus de Perpinyà com a centre econòmic, polític i cultural de la Mediterrània medieval. El Castellet

El Palau dels Reis de Mallorca és un dels monuments més importants de la ciutat, però si hi ha cap edifici especialment simbòlic per a la ciutat, és el Castellet. La silueta és utilitzada com a símbol de l’ajuntament i, per extensió, de la ciutat. Un edifici molt estimat pels nordcatalans, que s’ha acabat convertit en el símbol de la resistència catalana. És situat a la plaça de la Victòria, al barri de Sant Joan, i serveix de lloc de trobada de les grans concentracions, manifestacions i esdeveniments.

Es va construir el segle XIV amb totxos i marbre de Baixàs. Al cap dels anys Lluís XI li va afegir una terrassa i la torre de totxos amb la cúpula. D’entrada era una obra militar destinada a la defensa de la porta d’entrada principal de la ciutat, després es va convertir en una presó i actualment és la seu del Museu d’Història de la Catalunya Nord Josep Deloncle. A més, és on es manté encesa tot l’any la flama del Canigó. La torre mestra, accessible pujant

50


tots els 142 esglaons, ofereix als visitants una vista espectacular sobre Perpinyà i la muntanya del Canigó.

Llotja de Mar Del Castellet us proposem d’anar fins a la Llotja de Mar. Aquest remarcable edifici del gòtic català va ser construït al final del segle XIV per Martí l’Humà. El van construir per ubicar-hi el Consolat de Mar, que arbitrava el comerç marítim. És un exemple destacat de les llotges medievals, presents a les grans ciutats de la Corona d’Aragó. La façana renaixentista, que es pot veure actualment i on trobareu l’oficina de turisme, és un vestigi de la reforma i l’ampliació del segle XVI.

Adossada a la llotja hi ha la casa de la vila, bastida entre el segle XVI i XVII i que conserva un cert aire gòtic, visitable els dies laborables. Al costat, hi ha l’edifici del Palau de la Diputació, construït el segle XV per Maria d’Aragó, esposa d’Alfons V el Magnànim. Fins a la Revolució Francesa va ser la seu del Consell Sobirà i partir d’aleshores es va convertir en el Palau de la Justícia. És una obra de l’arquitectura catalana de l’època, i ha estat classificada com a monument històric. Ara per ara és ocupat per oficines de l’administració. Tot plegat és situat a la plaça de la Llotja, on cada dilluns hi ha una ballada de sardanes, un dels signes de la catalanitat que més passió desperta entre els perpinyanesos.

Barri de Sant Jaume El barri de Sant Jaume és conegut pel barri de la comunitat gitana, que durant molts anys ha preservat la llengua a Catalunya Nord. A finals del segle XVIII molts gitanos provinents de Barcelona i Figueres hi van anar a parar fugint de la pressió exercida per l’estat espanyol perquè deixessin els seus costums, tant lingüístics com culturals. A part d’això el barri és conegut pel Mercat de la plaça de Cassanyes. És obert cada matí, però el dissabte i el diumenge és quan hi ha més ambient. És el mercat a l’aire lliure amb més vida de la ciutat. S’hi poden trobar parades amb productes de tota mena, d’èxits a obres d’artistes locals, passant per productes gastronòmics o la verdura de la temporada. S’hi respira un clima molt agradable per a passejar-hi tranquil·lament. Al mateix barri podem trobar l’església de Sant Jaume, que va ser construïda durant dues èpoques diferents, una part el segle XVI i l’altra el XVIII, cosa que fa que hi trobem dos absis però una sola nau. Aquesta església és molt coneguda perquè és el punt de sortida de la processó de la Sang o dels Misteris, que, d’ençà del segle XV, se celebra a Perpinyà el Divendres Sant. Va ser instaurada per Sant Vicent Ferrer, que va fer cap fins al Rosselló per posar pau entre els papes de Roma i Avinyó. El dominic valencià va crear la Confraria de la Sang, que durant quatre segles va celebrar la processó el Dijous Sant i després de decaure durant els segles XVIII i XIX, va ressorgir als anys cinquanta. Un ritual molt important per als locals.

51


Teatre de l’Arxipèlag Dels indrets que us proposem de visitar, el Teatre de l’Arxipèlag és el més modern. Es va construir el 2011 i és d’una gran bellesa externa. Es tracta d’un gran edifici rodó de color vermell dissenyat pels arquitectes Jean Nouvel i Brigitte Metra.

El Centre Cultural Català de Perpinyà El Centre Cultural Català de Perpinyà, més conegut com ‘El Casal’, és una illa de normalitat lingüística i cultural al cor de Perpinyà. Situat a l’avinguda del Liceu 23 és el punt de trobada per molts nord-catalans, on es fan des de tota mena d’actuacions culturals a xerrades o cursos de català.

Activitats especials pel aquest cap de setmana A més, aquests dies diversos col·lectius de nord-catalans han organitzat diverses activitats per donar la benvinguda als catalans del sud. La colla del músic i productor Raph Dumas proposa concerts, bon beure i bon menjar. Unes activitats que s’allargaran de divendres a diumenge sota el títol ‘No perdis el Nord!’. Pablo Bonat@pablobonat La colla del gran @Raphdumas organitza tres dies d’esdeveniments entre els barris del Baix Vernet i Malloles. Dues adreces a tenir en compte tant aquest cap de setmana com més endavant (que la vida continua!): Tet Cafè: 76 avinguda Torcatis Pyrènéon: 133 camí del Pas de la Palla

El dissabte també s’organitza una fira d’entitats i cultura nord-catalana amb motiu de l’acte del Consell de la República a Perpinyà. La fira té l’objectiu de donar relleu a la cultura i al teixit associatiu de Catalunya Nord.

USAP L’equip per excel·lència de la Catalunya Nord és l’USAP de rugbi, que ha tingut tradicionalment un paper important de reforçament de la identitat catalana. Podríem dir que equival a què significa el Barça al sud. La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP, en francès) és un club de rugbi a quinze fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França i és l’equip català que més

52


competicions europees ha disputat. Juga a l’estadi Aimé Giral i té com a himne ‘L’estaca’ de Lluís Llach i de bandera les quatre barres. Al costat de la USAP, aquests darrers anys ha pres rellevància també el club Dragons Catalans, de rugbi a tretze, que juguen a la Superlliga europea de rugbi a tretze i són l’únic equip no britànic que l’ha guanyada. Els dos equips són una font d’orgull de la Catalunya Nord. Els qui us desplaceu divendres a Perpinyà teniu l’oportunitat de viure de primera mà què significa l’USAP per als nord-catalans. Aquest divendres a les 20.00 jugaran un partit contra el Rouen Normadie a l’estadi Aimé Giral a Perpinyà. A més, Puigdemont assistirà al partit de la USAP i prèviament, el president rebrà la placa d’honor al mur de les llegendes.

Botigues de Perpinyà Si aneu passejant pel carrer de Lazare Escarguel, us trobareu una botiga plena de productes típics d’arreu dels Països Catalans. És la botiga Visca!, que ven des de productes d’alimentació típics de la comarca a marxandatge relacionat amb la independència i la catalanitat. Una cita obligada és la Llibreria Catalana. Es va fundar el 1986 i és l’única de la Catalunya Nord especialitzada en llibres en català i de temàtica catalana. Va ser impulsada per l’activista cultural Joan Miquel Touron a la plaça de Joan Payrà, en un espai en què el poeta Jordi-Pere Cerdà ja n’havia regentat una. El 2012 fou traspassada a Joana Serra, activista cultural, que ha continuat endavant amb la feina de la normalització lingüística a Perpinyà. Precisament la setmana passada va guanyar el VII Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua i aquesta setmana ha reobert després d’una reforma. La situació de la llengua al nord ha passat per temps molt complicats. El 1659 l’única llengua que s’hi parlava era el català. Però l’estat francès va prendre tot de mesures perquè els catalans esdevinguessin francesos. L’any 1662 es van construir escoles on s’ensenyava només el francès. Deu anys més tard obligaran els cònsols de Perpinyà a obrir-ne on s’ensenyessin els costums, la llengua i la cultura francesa. El 1673 anaren més enllà i prohibiren als rossellonesos d’anar a estudiar al Principat. Malgrat tot, fins al segle XVIII el català era la llengua habitual, mentre que el francès es feia servir exclusivament per a afers administratius. Durant molt de temps van conviure les dues llengües, però a finals del segle XVIII l’alta burgesia, influenciada per una campanya que titllava els catalans de dropos i bruts, va acabar expressant-se exclusivament en francès. El català torna a ressorgir al final del segle XIX, però amb la Primera Guerra Mundial torna a haver-hi uns anys complicats fins a l’any 1951, quan l’Assemblea francesa vota la llei Deixonne, que permet que el català torni a l’escola. I ací la Bressola ha tingut un paper fonamental ensenyant-la els més petits. És una xarxa d’escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català. Són un referent de l’activisme cultural i polític a Catalunya Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes. Ràdio Arrels també ha estat clau. D’ençà de la creació 1981 emet únicament en català amb una programació musical que la situa al capdavant de totes les emissores dels Països Catalans respecte de la difusió diària de música catalana.

53


Retrobar la Catalunya del Nord Regió 7 28/02/2020

Retrobar la Catalunya del Nord Josep Camprubí 28.02.2020

| 23:22

Finalment, tal com era previst, dimecres va tenir lloc la primera reunió de la taula de diàleg entre el governs de la Generalitat i el de l'Estat. El resultat concret de la trobada també va ser tan minso com es preveia i no va passar de constatar que les posicions de les dues parts són molt allunyades però acordar, si més no, seguir les converses amb una sessió cada mes. És poc o molt una trobada al mes ? Depèn, és clar, de si s'ha treballat en l'entremig i s'ha preparat bé cada reunió mensual. Però el gran problema no és el mètode de treball sinó el contingut dels acords que teòricament s'han de prendre. Per part catalana els objectius han estat clars i anunciats des del primer moment: el dret a l'autodeterminació, l'amnistia i l'aturada de la repressió. I el govern de l'Estat què planteja? No n'ha dit res. Però segur que Pedro Sánchez sap que no pot prometre simplement una millora de les inversions en infraestructures, unes quantes competències més, alguns canvis legislatius o el retorn a l'estatut escapçat pel congrés de diputats el 2006 (malgrat el famós "apoyaré..." de Rodríguez Zapatero) i liquidat i rematat del tot el 2010 pel Tribunal Constitucional. D'aquells enormes errors prové la consolidació de l'independentisme, els fets de l'1 d'octubre i el 80% dels catalans que volen votar per solucionar el conflicte polític. Però el PSOE segur que tindrà la temptació de resoldre-ho amb ofertes autonomistes, que ja no són adequades ni seran acceptades. Aquest és el tema: la relació futura entre Catalunya i Espanya ja no es pot basar en el marc autonòmic, que a Catalunya ha fet fallida. La qüestió és si el PSOE i els poders que dominen l'Estat se n'han convençut i estan disposats a plantejar-s'ho. Aquesta mateixa tarda, el lector podrà saber ja detalls del gran acte polític d'avui a Perpinyà, organitzat pel Consell de la República. Però el comentari que el lector ara llegeix va ser escrit ahir, abans d'aquesta multitudinària trobada que ja hi haurà temps de comentar. Ara convé de fer alguna consideració sobre Perpinyà, l'indret triat per a un acte d'aquest volum. La Catalunya del Nord va ser separada de les altres terres catalanes el 1659 pel Tractat dels Pirineus signat pels reis espanyol i francès Felip IV i Lluís XIV, sense consultar ni tenir en compte la Generalitat de l'època, que va veure sobtadament mutilat el seu territori. Però encara que fa més de 360 anys, les comarques separades de la resta de l'àrea catalana no han oblidat mai la seva identitat ni els seu estret lligam històric, cultural i lingüístic amb l'altra banda del Pirineu. I sempre que ha

54


calgut han estat refugi de catalans del sud o punt de suport a accions compromeses com en el cas de les urnes del referèndum de l'1 d'octubre. Així doncs, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que seran rebuts oficialment per les autoritats de Perpinyà, podran sentir-se ben bé a casa quan trepitjaran les comarques nordcatalanes. Aquí, tot i el pes majoritari del francès, la llengua catalana encara hi és ben present. A Perpinyà mateix és visible en la retolació bilingüe dels carrers o a les pàgines d'internet d'ens públics com l'ajuntament. Diverses entitats treballen en la promoció del català, com les escoles de la Bressola o l'emissora Ràdio Arrels, que també pot escoltar-se per internet. D'altres, com la Plataforma per la Llengua, estan reimplantant antenes per tornar-hi a fer visible TV3. Però, a més, les comarques de la Catalunya del Nord tenen un patrimoni natural, artístic i cultural destacat, que mereix ser molt més conegut i visitat pels catalans del sud. L'acte polític d'avui hauria de suposar també un autèntic retrobament d'un part imprescindible del nostre país.

55


L’allioli muntarà Tarragona digital 01/03/2020 EL FÒRUM

L'allioli muntarà Fer l’allioli, la salsa nacional pancatalana, ubiqua arreu on se saluda amb un bon dia, és una feina que en bona part és més individual que col·lectiva i els nordcatalans estan sols des de 1659 per

Miquel Bonet

diumenge, 1 de març 2020 - 20:00h

Diu un vell adagi popular: «aquest és el ritu: no mireu el morter mentre es fa l’allioli i, encara més, no parleu». També diu coses més inconvenients, com que les dones quan menstruen no en poden fer, però no es pot matar tot el que és gras. Pensava en aquestes minúcies de la cultura popular quan dissabte, a Perpinyà, el cantautor rossellonès Gerard Jacquet va interpretar davant de la Catalunya irredempta —sol amb la guitarra, a la manera de Brassens— la cançó mítica de Joan Pau GinéL’allioli. A última hora, després d’una tensa conversa amb ma mare plena de mirades reprovatòries i sobreentesos de la més íntima de les relacions, vaig convèncer-la que era una bogeria agafar el cotxe i plantar-nos a Perpinyà. Les retencions a la Jonquera em van mig donar la raó i tensió va rebaixar-se, però no vaig poder evitar empassar-me l’acte pel 3/24. I llavors, després d’un enraonat discurs de l’escriptor Joan Lluís Lluís i de les pallassades habituals dels processisme, va sortir Jacquet a l’escenari, amb una dignitat encomiable. Commogut, vaig parar l’antena a les reaccions mediàtiques i vaig descobrir que aquest himne de la catalanitat era més aviat ignot entre la intensa catalanor d’aquests dies de mort i resurrecció de la nostra ètnia. I és estrany. El mateix Jacquet, conscient d’aquest desconeixement entre la multitud salvapàtries, va haver de recordar que L’allioli és com una ‘estaqueta’ per als nordcatalans. També va intentar fer picar de mans les dues-centes mil persones del Parc de les Exposicions amb èxit exigu, de fet ningú semblava saber què estava escoltant. Giné formava part d’una generació de cantautors rossellonesos —amb Jordi Barre, Pere Figueres, Jacquet o la galàxia independent de Pascal Comelade— que a poc a poc s’ha anat extingint, amb molt poc suport dels catalans al sud de l’Albera. Un seguit de músics clau en l’articulació de la catalanitat en l’administració francesa, implicats en la societat civil, a la Bressola, en qualsevol cosa que fes tuf català a Perpinyà. Herois de la resistència a l’assimilació, abandonats —en el millor dels casos, en d’altres directament menystinguts— per Barcelona a la seva sort.

56


A diferència de L’estaca amb què Jacquet la comparava, però, L’allioli té unes particularitats curioses. Comparteixen una melodia enganxosa i una estructura harmònica senzilla. Les lletres, tanmateix, no poden tenir tons més diferents. Mentre la cançó de Llach presenta la típica sensibilitat lacrimògena i barretinaire, el to menor dels Segadors, la metàfora suada de la unió fa la força i la mentida piadosa del ‘segur que tomba’ (spoiler: no tomba), la cançó de Jacquet és una cançó d’emprenyamenta i de tenir-ne els collons plens. Té replecs d’ironia, estirabots i renecs, rauxa concentrada a punt de sobreeixir. Diu coses molt divertides. L’objectiu és que lligui un allioli en les més adverses condicions. Fer l’allioli, la salsa nacional pancatalana, ubiqua arreu on se saluda amb un bon dia, és una feina que en bona part és més individual que col·lectiva i els nordcatalans, com deia, estan sols des de 1659. Els ingredients per reeixir en la comesa —presumptament l’alliberament o la supervivència com a poble, si és que es poden separar— són, segons Giné: «un poc de paciència, un poc de voluntat» però també «un poc de demagògia i un poc de pebre picat». Es necessita «un poc de fantasia i la força d’un ramat» però també ser conscients de «la puta realitat». Una «cultura pel cap i els peus dins del merder». Amb tot això i l’anar fent, l’allioli muntarà tot i que «comencem d’en ser farts de fer-nos representar». Sembla mentida que això es cantés com a prèvia del bany de masses del President Puigdemont, però la nova deriva anarcollibertària del ‘gen convergent’ no deixa de donar sorpreses i de mutar darwinianament com un coronavirus qualsevol. Fins i tot amb crides a la insurrecció als carrers. No puc deixar d’especular amb què el desclassament i la ràbia sorneguera de l’himne de l’allioli, la meravella de veure com se solidifiquen de cop i volta líquids rebecs només per la força de la constància i la creença en la generació espontània del miracle tenen alguna cosa de tarragoní. És curiós descobrir que els orígens familiars de Joan Pau Giné es troben a la Serra d’Almos, a la Ribera d’Ebre. Amb l’exili a França, els Giné es devien endur una mica de mala llet, i gairebé tota la fe en què l’allioli munti. Aquí baix cada cop en queda menys. Això sí: tenim el romesco, el yang de les salses catalanes, que no arriba a lligar mai del tot però que du prou vinagre per no fer-se mai malbé. ¡Preparem-nos! però no mireu el morter mentre es fa l’allioli i, encara més, no parleu.

57


Perpinyà, la capital del nord El Punt Avui 04/03/2020

Perpinyà, la capital del nord J.M. SOLÉ I SABATÉ - CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA (UAB)

“La història és tossuda: en llibertat les coses i fets naturals reapareixen. No hi ha cap miracle a Perpinyà; és el fet de viure, de ser, de voler ser. No és gens d’estrany el caliu de Perpinyà als catalans del sud. S’ha macerat a còpia d’anys i fets molt diversos. Explicaré els que jo particularment he viscut. Mitjans de setembre de 1974, era a Perpinyà per veure el meu germà Felip –exiliat de poc per fugir de la repressió posterior contra els grups de resistència per evitar primerament l’execució de Salvador Puig Antich, i posteriorment denunciar el seu cruel assassinat–. Fèiem cua en un forn prop de l’ajuntament; un client de mitjana edat, en sentir-nos parlar en català, va fer el comentari: “Espanyols d’en m...”. El dia abans un nen, parlant en francès, tot estranyat tant per la nostra imatge, dos nois joves amb cabell llarg, com per sentir-nos parlar en català, ens havia preguntat si érem “gitanes”. Anys d’obligades trobades familiars de tots a la Catalunya del Nord, l’any 1984 va poder tornar sense por a represàlies, però els amics i contactes han quedat per sempre més. L’Estat Espanyol encara no formava part de la Unió Europea. En entrar-hi el pas fronterer és res, l’atracció vers el sud, això és els preus, Figueres, Girona, Barcelona, etc. Fa veure a molts nord-catalans que la distància a Barcelona no són 200 quilòmetres. París és a uns 900. Tot coincidint amb contactes amb refugiats de la guerra civil i gent nord-catalans a la UCE (Universitat Catalana d’Estiu) s’instal·len repetidors alegals de TV3 de forma voluntarista (primavera-estiu de 1985). Una connexió que es tallaria aviat, però que havia demostrat la coincidència en molts oblits de l’Estat central tant de París al nord, com de Madrid al sud de Catalunya. Primavera de 1991, al mateix forn, amb en Joan Pous investigant als Arxius Documentals sobre la Cerdanya durant la postguerra espanyola i la guerra

58


mundial, estàvem inquiets per l’hora, la senyora que atenia digué: “Que passin primer aquests joves catalans que van per feina.” Primavera de 1992, pocs mesos abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, el centre cultural de Talteüll (Rosselló) em demana de fer una xerrada sobre la història contemporània de Catalunya del Sud. M’adono que hi ha gent que no entén el català, m’ofereixo a fer de traductor de mi mateix, em diuen que no, que la faci en català i que al final faci un resum en francès. El prestigi de Barcelona era absolut, a més a més, havia guanyat la candidatura olímpica a París. Durant 18 anys els serveis dels afers catalans de l’Ajuntament de Perpinyà feien un dictat per commemorar el decret de Lluís XIV de 2 d’abril de 1700, que prohibia l’ús oficial del català, ho substitueixen per una setmana en defensa de la llengua. A poc a poc la catalanitat tan intensa del nord de Catalunya, amagada sota un predomini abassegador del francès, fa forat a moltes consciències. El cas més evident és la USAP (Unió Esportiva d’Arlequins de Perpinyà) de rugbi. Un equivalent del més que un club del Barça en futbol. Un esclat apassionat de catalanitat cada setmana. D’altra banda, la Bressola, set centres d’ensenyament primari i un de secundari escolaritzen en català. Una iniciativa de Perpinyà. L’any 2009 en un congrés a la Universitat de Perpinyà sobre França 19361946: actituds i compromisos dels exiliats catalans i espanyols, en dir de fer-ho en català em digueren que sí, però que fos molt dúctil amb la realitat seva vers el francès. Grégory Tuban, periodista i historiador presenta a mitjans de l’any 2018 la tesi doctoral sobre els refugiats i el camp de concentració d’Argelers. Soc membre del tribunal, em demanen que ho faci en català. La història és tossuda: en llibertat les coses i fets naturals reapareixen. No hi ha cap miracle a Perpinyà; és el fet de viure, de ser, de voler ser.

59


320 anys Ara Andorra 05/04/2020

320 anys Tal com explica Pau Vidal a Vilaweb arran del darrer llibre d’Enric Gomà, no hem de perdre de vista que no fa ni tres generacions que el bilingüisme castellà-català va arribar a la Catalunya Sud 6 min. 05/04/2020 08:00

AGUSTÍ MASdivulgador lingüístic

Segurament feia anys, o potser dècades... Potser parlem d’una o dues generacions. Potser percentualment no, però en xifres absolutes potser mai hi havia hagut tanta gent parlant en català a Perpinyà com el 29 de febrer passat, amb l’acte de rebuda del president Carles Puigdemont. Aquell dia, a més de reivindicar la catalanitat de la ciutat i de la Catalunya Nord, estic convençut que, d’alguna manera, allò també va representar una injecció d’orgull a la capital rossellonesa i al conjunt de comarques septentrionals. Si més no, aquell dia, escoltant France Bleu Roussillon, es captaven sensacions així, més que no pas de repulsa, envers aquella concentració d’entre 100.000 i 200.000 persones vingudes de “la Catalogne Sud”. Sigui com sigui, aquell acte també va ser una gran lliçó per a tots aquells sud-catalans que només veuen França més enllà de les Alberes o a partir de la Guingueta d’Ix, que ells anomenen Bourg-Madame, amb reverència inclosa al Tractat dels Pirineus. Especialment la lliçó venia a partir d’aquell discurs tan necessari de l’escriptor Joan-Lluís Lluís, amb què explicava didàcticament per què la Catalunya Nord també és Catalunya. Amb tot, també apuntava que la diferència més dura és “el daltabaix de la llengua catalana”. I aprofitava per reivindicar que allò que ha passat a aquestes comarques serveixi d’exemple per saber què s’ha d’evitar al sud. Justament, aquesta setmana ha fet exactament 320 anys del principi de tot allò que ha passat lingüísticament al Rosselló, al Conflent, a l’alta Cerdanya, al Capcir i al Vallespir. El 2 d’abril de 1700, Lluís XIV, rei de França i de Navarra, segellava l’ edicte pel qual s’hi prohibia

60


l’ús oficial de la llengua catalana. Al cap d’Estat literalment li “repugnava” que, quaranta anys després d’agenciar-se aquesta part de Catalunya, encara hi hagués l’hàbit de fer en català els processos judicials, les deliberacions dels ajuntaments, les actes dels notaris i els altres actes administratius. És més, denunciava que aquells que es volien dedicar a càrrecs de la judicatura i la magistratura, encara anaven a classe “a pobles sota dominació d’Espanya”. La solució per posar fre a això: “Establir, declarar i ordenar” la nul·litat de qualsevol mena de document oficial escrit en llengua catalana. Durant els darrers 300 anys, les autoritats castellanes han fet reiteradament el mateix als territoris catalanoparlants sota la seva jurisdicció. Però, com sovint es diu, Castella no en sap tant com França. I el català, encara que molt tocat i castellanitzat, encara sobreviu. Però molts filòlegs, com per exemple Maria Carme Junyent, del grup GELA, auguren que la pervivència està condemnada a convertir-se en marginal en menys temps del que ens pensem. Algun estudi s’atreveix a garantir-li almenys deu anys més de coexistència amb el castellà, a la Catalunya Sud. Però és evident que som en un procés de substitució lingüística galopant. Cada cop que sento parlar la meva neboda de deu anys ho constato. I això que és de família monolingüe catalanoparlant activista i viu en un entorn també monolingüe català d’un petit poble d’interior! Però agents com la televisió i YouTube fan més feina que una dictadura, amb ella i les amigues. I, sigui com sigui, i sense que això pugui ser considerat un espòiler, tot procés de substitució lingüística ja sabem com acaba, si entre tots no fem res per capgirar-lo. I hi som a temps. Tal com explica Pau Vidal a Vilaweb arran del darrere llibre d’Enric Gomà, no hem de perdre de vista que no fa ni tres generacions que el bilingüisme castellà-català va arribar a la Catalunya Sud! Això va anar agafant a mesura que els nobles catalans oportunistes van veure que aprenent castellà es podien fer un lloc a la cort de Castella i que als mercaders també els permetia posicionar-se millor. Aquí hi sumem els abusos i repressions dels soldats despòtics que calia acollir per obligació a casa. I la cirereta del pastís arriba amb el desembarcament de funcionaris com els del cadastre, amb els quals no hi havia altra solució que parlar-hi en “la llengua de l’amo”. I res, que avui seguim igual: aconseguir que un judici o una acta d’un notari es faci en català requereix un esforç més que extra, o parlar en català a un guàrdia civil o a una policia nacional espanyols cada dos per tres acaba amb agressió i

61


multa. Per si no us queda clar, us recomano molt aquest article de Pau Vidal que us he ressenyat molt breument i el llibre d’Enric Gomà a què es refereix. Tot i refermar que l’estat de salut de la nostra llengua no és ni de bon tros per estar tranquils, de tant en tant, enmig de tanta sequera, resisteix algun bri d’esperança. I en aquest cas, em centro en la Catalunya Nord. Ens hi queda Ràdio Arrels, l’Escola Arrels, l’associació Aire Nou de Baó, el Casal del Conflent, la Bressola, la Llibreria Catalana de Perpinyà, la tasca de desenes d’herois quotidians... I m’ha agradat llegir que enguany ha ressorgit de les cendres una entitat amb molt potencial: l’Associació catalana d’Estudiants de Perpinyà (ACE). Va néixer el 1986 i va estar activa durant uns deu anys i d’allà en van sortir activistes de l’actualitat com l’antic corresponsal de TV3 Pere Codognan o el professor de la Universitat de Perpinyà i president de l’Associació per l’ensenyament del català (APLEC), Alà Baylac-Ferrer. Aquest últim, de fet, és qui ha aconseguit motivar el grup d’estudiants que protagonitzen el renaixement de l’associació. El gener van celebrar l’assemblea general i en va sortir escollit president el diplomat en animació radiofònica i estudiant de català Rémy Farré, a qui hem anat sentint treure la poteta en català per France Bleu Roussillon, la ràdio més escoltada a la Catalunya Nord. En aquest poc temps, l’associació ja ha fet una parada per recollir diners durant la jornada de portes obertes de la Universitat de Perpinyà, ha organitzat un carnaval a l’Institut FrancoCatalà Transfronterer (la facultat de català de la Universitat de Perpinyà), ha participat a la fira Sem Catalunya Nord, d’aquest febrer a la capital rossellonesa i ja treballen colze a colze amb la Federació nacional d’estudiants de Catalunya. I tot això, és la punta de l’iceberg dels projectes que tenen entre mans per coordinar accions en defensa de la llengua i cultura catalanes en l’àmbit de la joventut, aquella part de la societat que, sobretot per l’edat, més pot influir en el futur del nostre idioma. Fa 320 anys que Lluís XIV va prohibir el català per primer cop. Ell es va morir al cap de quinze. La resistència no només segueix viva, sinó que es renova.

62


“La Bressola a casa”: l’ensenyament del català adaptat al confinament Ràdio Arrels 14/04/2020

"La Bressola a casa": l'ensenyament del català adaptat al confinament Catalunya Nord Publicat el Dimarts, 14 d'abril de 2020 | 15:30 h

La Bressola ha elaborat tot un programa de seguiment dels alumnes durant el període de confinament. Els professors mantenen un contacte regular amb la mainada per garantir que segueixin tenint proximitat amb la llengua catalana. A més molts professors, de manera voluntària, també proposen activitats, jocs i exercicis lúdics a través d'un canal de Youtube creat pel temps del confiament: "La Bressola a casa". Per fer realitat aquest nou mètode de treball s'ha necessitat molta imaginació i adaptació per part dels professors, però també una implicació extra de les famílies. De manera indirecta els pares i mares també acaben practicant el català, sigui llegint els correus electrònics de la Bressola o intercanviant uns mots durant les videotrucades que la mainada fa amb els professors. Entre exercicis de llengua disfressats de joc i activitats lúdiques, la mainada ha adoptat aquests vídeos com una de les rutines del confinament.

63


Com s’ha d’acabar el curs escolar? Vilaweb 12/04/2020

Com s’ha d’acabar el curs escolar? La comunitat educativa pressiona perquè no s'avaluï el tercer trimestre, demana concreció als governs i critica els pedaços a l'escletxa digital i les condicions dels docents

Per: Roger Graells Font

Una de les incògnites que preocupa moltes famílies arran del confinament i la crisi del coronavirus 2019 és com s’acabarà el curs escolar. El tancament de les escoles ha originat una situació inèdita, amb el professorat fent classes en línia i seguiment telefònic o per vies telemàtiques, tot i les dificultats d’accés que tenen alguns alumnes. L’escletxa digital és un dels factors que més inquieta la comunitat educativa perquè pot accentuar les desigualtats socioeconòmiques dels estudiants, i en general reclama als governs que el tercer trimestre no s’avaluï amb els paràmetres habituals. Les fonts consultades per VilaWeb asseguren que els anuncis de compra i repartiment d’ordinadors o tauletes no solucionen la desigualtat que agreuja l’ensenyament a distància. A més, en molts casos la clausura de les escoles va paralitzar el nomenament de substituts a mitjan març, fet que afegeix dificultats a la tasca a distància que fan els professors aquestes setmanes perquè no es cobreixen les baixes. Demanen també formació i instruccions clares per als docents, un pla per a començar el curs vinent que inclogui la recuperació de la matèria del tercer trimestre i recursos destinats a reduir les ràtios d’alumne per mestre. Respecte de la selectivitat, la titulació de quart de l’ESO i la formació professional, creuen que cal articular respostes concretes a cada situació. No és igual assolir un curs acadèmic corrent que obtenir una titulació o l’accés a la universitat, i per això reclamen solucions per a aquests casos i comprensió per la dificultat afegida que implica el distanciament en l’escola inclusiva.

64


Un tercer trimestre no avaluable Demà havia de començar el tercer trimestre del curs, una volta acabades les vacances de la Setmana Santa. La comunitat educativa coincideix majoritàriament a demanar als governs que no s’avaluï aquest tercer trimestre perquè perjudicaria els alumnes de pitjors condicions socioeconòmiques en un context de confinament i d’accés desigual a internet i la formació en línia. La solució, diuen, és reforçar els continguts curriculars que no puguin ensenyar-se el curs vinent. ‘Hem demanat que el tercer trimestre no sigui avaluable perquè no tenim previst de tornar abans del juny. Hi ha bastant de consens entre tots els sindicats. Un dels principals problemes és la segregació, i si més no l’espai escolar iguala els nens. Tots sabem que cadascú porta una motxilla diferent de casa’, reflexiona Ramon Font, portaveu de l’USTEC-STEs. També critica que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no negociï el final de curs amb els sindicats perquè la decisió que es prengui també té implicacions laborals per als docents.

Ramon Font, portaveu de la USTEC-STEs.

Hi coincideix Biel Caldentey, de la comissió executiva de l’STEI Intersindical i representant dels professors al Consell Escolar de les Illes Balears: ‘Atesa l’excepcionalitat del moment, estam d’acord que no s’haurien d’avançar matèries avaluables del currículum, hauria de ser un tercer trimestre de reforç.’ També denuncia la subordinació del sistema educatiu a les diferències socials d’origen i defensa una alternativa fonamentada en l’avaluació continua: ‘Les notes i qualificacions reprodueixen les diferències socials en suposades diferències de rendiment educatiu, com si fos una meritocràcia.’ ‘Donem per fet que aquest curs la represa presencial de les classes s’ha descartat amb el desconfinament esglaonat. Tenim la preocupació de com hem d’avaluar l’alumnat i hi ha un debat sobre si es fa una promoció general com a Itàlia o no’, diu Marc Candela, coordinador d’acció sindical de l’STEPV i membre del secretariat nacional d’Intersindical Valenciana. El sindicat opta per l’avaluació contínua i perquè no s’avancin continguts durant el tercer trimestre. ‘Es podria reforçar allò que ja s’ha impartit presencialment i jugar amb l’avaluació continua. L’escletxa digital i el fet que les famílies facen teletreball i hagen d’atendre els fills fa difícil de fer un seguiment a distància’, comenta. A Catalunya Nord, decidir com s’acabarà el curs escolar correspon directament al Ministeri d’Educació francès. ‘La data de tornada a les escoles és incerta. En funció de quan hi tornem es podrà fer un sistema d’avaluació o un altre. Per ara no tenim consignes clares del ministeri, però no avaluarem uns deures numèricament i comptarà el seguiment virtual, explica Eva Bertrana, directora de la Bressola, en nom de la direcció pedagògica del centre.

65


Eva Bertrana, directora de l’escola la Bressola.

Quant a Andorra, fonts del Sindicat de l’Ensenyament Públic d’Andorra (SEP) expliquen que el Ministeri d’Educació encara no els ha traslladat cap posició sobre el calendari escolar. ‘Entenem que, si fem teletreball i els alumnes segueixen un ritme mínimament constant, no tindria per què allargar-se el curs escolar. Ara, cada centre i cada nivell té una realitat diferent. Hi ha elements que es poden avaluar fàcilment amb el teletreball, per uns altres potser haurem d’esperar a tornar a les aules. La cosa que tenim clara és que els alumnes són víctimes de la situació i que, en cap cas no els ha de penalitzar’, comenten. Tampoc les famílies no consideren que s’hagi d’avaluar l’últim trimestre. Lidón Gasull, directora de la Fapac, creu que causaria desigualtats entre l’alumnat. ‘No és solament un obstacle tenir ordinador o internet o no tenir-ne, també estem en una situació d’excepcionalitat en què moltes famílies han perdut la feina o fan teletreball a casa. Tenim moltíssimes consultes perquè és difícil que l’alumnat pugui seguir el curs com si no passés res. També hi ha famílies que passen un dol molt diferent del qual estem acostumats. Hi ha situacions molt complexes i no tindria sentit una avaluació com si tot això no passés’, adverteix. Gasull creu que és el moment de donar més repercussió a les altres competències que normalment s’obliden. ‘Podem treballar més les emocions, l’acompanyament, la importància de les cures, allò que s’aprengui a casa durant el confinament… és el moment de centrar-se en això i oblidar-nos una mica del contingut curricular’, sosté.

Els pedaços a l’escletxa digital són insuficients Les fonts de la comunitat educativa consultades per VilaWeb també consideren que el repartiment de dispositius electrònics entre l’alumnat per a intentar superar l’escletxa digital són un pedaç insuficient. ‘Posar una pantalla i que tot continuï igual no afavoreix ningú’, resumeix Gasull. ‘A la Fapac no estem gaire d’acord amb el repartiment de tauletes i ordinadors. Ens és una mica estrany que ara de cop s’arribin a acords amb grans empreses per a dotar d’aquest material, ho veiem amb recel. No és tant un problema de quants dispositius electrònics té una llar, el problema és garantir el dret d’educació’, afirma.

66


Lidón Gasull, directora de la FaPaC.

A Catalunya, segons els càlculs de l’USTEC-STEs, aproximadament un 20% de l’alumnat ni té aparells electrònics i un 10% no disposa de connexió a internet a casa. ‘El conseller Bargalló va anunciar que donarien uns 100.000 dispositius, no creiem que ho cobreixi tot’, diu Font. Alerta del perill de sobrecarregar l’alumnat amb deures: ‘Al cap de la vida acadèmica fem tres cursos més que no pas Finlàndia en hores lectives. Ho dic per transmetre un missatge de calma. Ara l’important és la salut. Si atabales molt l’alumnat amb feines acadèmiques en aquesta situació de confinament pots amargar la vida a la criatura i als pares. Els professors fan moltes videoconferències no per temes acadèmics, sinó per parlar amb els alumnes’. El SEP d’Andorra considera que el confinament pot aguditzar les diferències entre l’alumnat: ‘Al principi del confinament, el Ministeri d’Educació va facilitar Wi-Fi i material per als alumnes que ho van sol·licitar. S’hauria de procurar que a la tornada de Pasqua tothom continuï ben equipat.’ Bertrana, de la Bressola, incideix en la importància de ‘no estressar les famílies i mainatges per complir un expedient’. ‘La Bressola ha prioritzat les videoconferències, no tant per fer classe, que també, sinó per mantenir la idea de grup i el diàleg. També s’ha creat un canal de YouTube –La Bressola a Casa– amb vídeos dels professionals de la casa per a oferir continguts amens i en català a les famílies’, explica.

Marc Candela, coordinador d’acció sindical de l’STEPV i membre del secretariat nacional d’Intersindical Valenciana.

Caldentey, de l’STEI Intersindical, reclama que es destinin recursos a la formació dels docents per a orientar-los i demana de no afegir-los pressió. ‘Uns tres mil alumnes no disposen d’eines telemàtiques. El govern ha anunciat que comprarà i repartirà tres mil dispositius, però a vegades no hi ha connexió Wi-Fi. De totes maneres, exigim màxima seguretat en el repartiment dels dispositius i que les famílies no s’hagin de desplaçar als

67


centres’, diu. ‘No cal angoixar l’alumnat, que ja ho passa prou malament amb el confinament. No és iguals tampoc qui té dificultats que qui segueix el currículum amb certa normalitat’, adverteix Candela, de l’STEPV i Intersindical Valenciana. Afegeix que les 14.000 tauletes que ha comprat la conselleria es reparteixin en funció del nivell econòmic de cada família. ‘No sabem si donarà cobertura a tothom’, diu.

Les condicions del professorat i la paràlisi dels substituts Paral·lelament al debat a propòsit de com s’acaba el curs, els sindicats reclamen als governs que no es desatenguin les seves reivindicacions laborals amb l’excusa de l’emergència sanitària. A més, demanen que es compti amb la comunitat educativa per a prendre les decisions i que hi hagi debat i intercanvi d’informació i impressions a les meses sectorials i que els governs no els converteixin en organismes unidireccionals.

Biel Caldentey, membre de la comissió executiva de l’STEI Intersindical i representant del professorat al Consell Escolar de les Illes Balears.

Una de les reclamacions transversals és que es tornin a nomenar els mestres substituts per atendre millor l’alumnat. ‘Està molt bé de repartir ordinadors, i ens diuen que continuem fent atenció a l’alumnat, però llavors s’han de continuar nomenant els substituts, perquè no es fa. D’una altra banda, obrir tot el material de l’IOC ha estat molt positiu per part del departament’, comenta Font, de l’USTEC-STEs. Caldentey, de l’STEI Intersindical, explica que a les Illes s’han nomenat puntualment substituts aquestes últimes setmanes. ‘S’anuncia que la conselleria obrirà les substitucions per al tercer trimestre, però les han ajornat fins després de Pasqua. Reclamam que, si hi ha un ajornament, aquest termini no penalitzi els docents a l’hora de cobrar les vacances, no volem que es retallin drets dels treballadors’, avisa. Al País Valencià, les substitucions es van congelar el 12 de març. ‘Hi ha un compromís de reprendre les adjudicacions després de Pasqua. Esperem que ens convoque el conseller Marzà per parlar del final de curs, encara no en tenim cap proposta clara’, explica Candela, de l’STEPV. Amb vista al començament de curs, Caldentey reclama més recursos: ‘Si hi ha una promoció general dels alumnes, quan comenci presencialment el curs vinent hauria d’haver-hi un pla de reforç adreçat a les capes més vulnerables, que necessitarien ràtios més reduïdes, professors de suport i desdoblaments.’ Candela hi coincideix: ‘Ens preocupa més el començament del curs vinent perquè la feina que s’haurà de fer llavors serà procurar de posar al dia una mica l’alumnat, si al final les classes són presencials i no hi ha un segon brot de coronavirus. Cal millorar també les condicions laborals del professorat reduint ràtios per millorar l’atenció i la càrrega lectiva’.

68


La Bressola adapta l’ensenyament del català al confinament domiciliari Vilaweb 17/04/2020

La Bressola adapta l'ensenyament del català al confinament domiciliari El confinament per la pandèmia del coronavirus i el tancament de les escoles ha obligat a fer canvis en l’ensenyament del català a Catalunya Nord. La Bressola ha elaborat tot un programa de seguiment dels alumnes durant el període de confinament. Els professors mantenen un contacte regular amb els alumnes per garantir que continuïn practicant la llengua catalana. Molts professors, de manera voluntària, també proposen activitats, jocs i exercicis lúdics en un canal de YouTube creat per al temps del confinament, amb el nom de ‘La Bressola a casa’. Segons que informa Ràdio Arrels, per fer realitat aquest nou mètode de treball ha calgut molta imaginació i adaptació dels professors, però també una implicació extra de les famílies. De manera indirecta els pares també acaben practicant el català, sigui llegint els correus electrònics de la Bressola o bescanviant uns mots durant les videotrucades que els alumnes fan amb els professors.

69


Robert Vila défavorable à un retour des plus petits L’Indépendant 27/04/2020 i 28/04/2020

70


71


Impressions lingßístiques Barcelona + immersió Racó Català 06/05/2020

Fòrum Impressions lingßístiques Barcelona +immersiĂł GatNegreîœ 23.140 9 58đ&#x;‘? 9.797

Acabo de donar una volta per on estic visquent ara. He recorregut diverses seccions censals i he fet una ullada a la llengua que podia escoltar pel carrer. El català Ês anecdòtic, potser un 1%, un 2%. Entre els joves nomÊs he sentit 4 noies (en dues parelles separades). Tota la resta de català que he escoltat ha sigut en situacions familiars, no entre amics. És a dir, ni un sol grup de joves, ni un, parlant en català. Ni un. I sabeu què Ês lo mÊs divertit? Les seccions censals que he atravessat tenen un % de vot independentista d'entre el 40 i el 55% dels vots. No baixa del 40% cap d'elles. En fi, aquest Ês el miracle de la immersió lingßística. Sembla sorprenent que encara hi hagi defensors de la immersió. Ens diuen que Ês perquè així ens assegurem qeu tothom sap el català. A mi què m'importa que tothom el sàpiga si ningú el parla? El català Ês a 1 generació d'estar extingit a moltes zones de Catalunya. BÊ, diguem-ho millor què collons. El català Ês a pocs anys de que no tingui parlants entre els menors de 20 anys en algunes zones de Catalunya. Anava a dir 20 anys, però què collons? Ja Ês una realitat. Vull dir això ja està passant. El català no el parla la gent jove. Independentment del que votin desprÊs, no el parla. I això Ês gracies, com dic, a la maravellosa immersió, perquè aquests joves potencials catalanoparlants que s'han educat en el sistema d'immersió lingßística han compartit aula i pati amb un % molt elevat de monolingßes castellanoparlants, fet que ha provocat que entre els joves potencialment catalanoparlants s'hagi adoptat el castellà com a llengua de comunicació. Podeu fer l'experiment. Que el facin. Que agafin a 20 criatures de 10 anys de Barcelona, 7 de catalanoparlants a casa i 13 de castellanoparlants, i veure-ho quina Ês la llengua que parlen entre tots. El resultat serà que els 7 catalanoparlants utilitzaran el castellà entre ells. És tan senzill com això. Ara la pregunta Ês quin serà el punt d'inflexió, el punt de no retorn. És a dir el punt en el que els fills d'aquests joves ja no es plantegin la qßestió lingßística com a rellevant, quedarà com allò que parlava l'avi al que amb prou feines van conÊixer (perquè els que tinguin fills els tindran ben tard, s'ha de viure la vida!). I els fills d'aquests, Ês a dir els nets dels actuals joves de menys de 20 anys, per ells el català ja serà una cosa absolutament del passat. Em pregunto quan succeïrà això. 30, 40, 50 anys? Que sapigueu que això passarà si no fem res al respecte. Si continuem pensant que el sistema educatiu actual, el sistema d'immersió lingßística, protegeix el català, aleshores no en tingueu cap dubte. El català serà una llengua parlada pels

72


majors de 80 anys i un fóssil absurd i molest pels joves i adults en edat activa. Com dic, tenim un marge de, en el millor dels casos, 40 anys. Aquesta Ês la meva opinió. No parlo del conjunt de Catalunya, però sí de les zones mÊs poblades i que representen un total de què? el 90% de la població? En fi, suficientment gran com per preocupar-se. O plantegem sistemes educatius alternatius a l'actual o us ben asseguro que el català tÊ data de caducitat. I caldrà veure què implica la mort del català, si tambÊ implica la mort de la catalanitat i per tant la mort de Catalunya. Ja tindran allò que volien els espanyols, una Catalunya espanyola. I sense cap tret, nomÊs per la incompetència i els tabús dels que els catalans no ens vam voler desfer quan tocava.

Respostes



EnginyCat

îœ 6.183 9 350đ&#x;‘? 863

06.05.2020 23.54 hîœ

La immersió a l'escola nomÊs serveix per extendre'n el coneixement (no pas l'ús). Aquesta Ês la gran trampa. Hem extès el coneixement però retrocedit en l'ús. I en el fons el que compta Ês l'ús i transmissió, la resta Ês folclore i literatura. El gran problema que hem tingut ha sigut el mestissatge i la immigració. Això crea identitats híbrides molt mÊs líquides i influenciables per les palanques de l'estat i els mitjans de comunicació... que no controlem Estem en l'època de l'absurd. Tot allò prohibit antuvi es permet avui, però el resultat es que estem pitjor que abans. I la raó Ês que ni la retolació ni la immersió tenen gaire influència. Són molt mÊs claus la immigració, l'ètnia i les palanques d'entorn.

o

GatNegreîœ 23.140 9 58đ&#x;‘? 9.797 06.05.2020 23.59 h

El que ĂŠs clau de debĂł, i ho tinc mĂŠs que comprovat, ĂŠs les majories que es formen a les aules i el grau de catalanitat del centre. Jo he vist immigrants de l'altre punta del mĂłn utilitzar el catalĂ perfectament i fins i tot tenir accent catalĂ  quan parlen en castellĂ . Et parlo d'immigrants que no han nascut aquĂ­ i que han sigut escolaritzats en un centre amb majoria de catalans. Quan aquestes circumstĂ ncies es donen aleshores perfecte, hi ha immersiĂł i aquells q no porten el catalĂ  de casa l'aprenen a l'escola i l'utilitzen amb els seus companys i esdevĂŠ una llengua normal per ells. El problema ve quan els percentatges que es formen a l'aula i al centre sĂłn tals que aquells q vĂŠnen d'entorns catalanoparlants nomĂŠs representen el 5, 10, 15, 20%, aleshores es produeix una barreja en la qual el resutlat ĂŠs que tots parlen castellĂ . No sĂŠ quin ĂŠs el percentatge lĂ­mit,

73


però que la cosa va d'això ho tinc mÊs que provat. Dit això la pregunta Ês: hi ha mÊs situacions com la priemra q he explicat o com la segona? Doncs com la segona. Tota la perifèria de Barcelona i tots els municipis de l'entorn metropolità . Tots. És esfereïdor veure com en 1 generació el català ha desaparegut, per gentilesa de la immersió. És realment tràgic.



Benfrescîœ 15.607 7 124đ&#x;‘? 17.577 07.05.2020 12.07 h

No hi estic d'acord. El problema Ês de manca d'immersió i no pas d'accÊs. El problema Ês que a molts centres no hi ha immersió i que en els que s'hi que n'hi ha n'hi ha poca o incompleta. Per començar, a tots els centres educatius públics de Catalunya hi hauria d'haver immersió. Aquesta immersió hauria de ser a totes les assignatures, excepte a la de castellà si es vol. El professor mai i en cap cas hauria d'enraonar en cap llengua que no sigui el català. Els immigrants llatinoamericans acabats d'arribar se'ls hauria de fer classes a part, a una altra aula, fins que dominessin el català. Els alumnes s'haurien de dirigir obligatòriament al professor en català, i el professor hauria de tindre l'obligació d'exigir-los que els parlin en catala, i fer-ho amb la fermesa que calgui. A parvulari i primària; a l'hora de l'esbarjo els professors haurien d'interactuar amb la mainada, jugar amb ells i promoure amb habilitat que enraonin en català entre ells. Jo no sÊ com es fa perquè no sóc pedagog, però tenim l'exemple de la bressola, a la Catalunya nord, on els professors promouen que els alumnes enraonin entre ells en català a l'esbarjo. Això no valdria pas per l'eso i batxillerat, òbviament. Amb això n'hi hauria prou? No, mÊs enllà de l'educació tambÊ cal que el catalanisme recuperi el control de la ccma, o del govern català directament, subvencionar la cultura catalana, promocionar youtubers instagrames etc. En català

o

Mottîœ 188đ&#x;‘? 100 07.05.2020 12.17 h

Els professors tenen altra feina i no sÊ a la teva escola però a partir de primà ria no Ês normal que juguin amb la canalla. Deixeu-vos estar de la Bressola i de la Catalunya Nord, tenen una realitat completament diferent. És un sistema d'escoles privat i qui hi va hi va perquè vol. Els alumnes s'haurien de dirigir obligatòriament al professor en català, i el professor hauria de tindre l'obligació d'exigir-los que els parlin en catala, i fer-ho amb la fermesa que calgui. Això Ês impracticable.

74


Pézilla-la-Rivière. Rentrée scolaire. Bienvenue dans la nouvelle école L’Indépendant 14/05/2020

75


Les escoles de la Catalunya Nord: « Busquem activitats perquè això no sembli un camp militar » Rac1 17/05/2020

“Busquem activitats perquè això no sembli un camp militar” 

Les escoles en territori francès han reprès l’activitat aquesta setmana amb moltes mesures de seguretat contra el coronavirus

Una classe de Bordeus, a França, que ha reprès l’activitat aquesta setmana. // EFE - CAROLINE

França és un dels pocs països europeus on els alumnes han pogut tornar a l’escola després de superar el pic de la pandèmia de coronavirus. Els més petits ja hi ha anat tota aquesta setmana i, a partir d’aquest dilluns, començaran les classes alguns alumnes de secundària (el què aquí seria sisè de primària i primer d’ESO). Al Via lliure, hem volgut saber com han viscut els primers dies de classe els centres educatius de la Catalunya Nord. N’hem parlat amb Olatz de Bilbao, responsable d’organització pedagògica de La Bressola , una associació que gestiona vuit centres educatius. Més que un retorn a l’escola, ha estat el retorn a una escola una mica nova. Els alumnes no s’han trobat l’escola que coneixien Olatz de Bilbao La Bressola

76


Els centres de La Bressola han obert només amb entre un 20% i un 30% de l’alumnat, fent entrades amb horaris esglaonats. Els grups d’infants tampoc no es poden barrejar entre ells, ha detallat De Bilbao. Uns canvis que han hagut de dissenyar i implantar de forma “precipitada” en les últimes dues o tres setmanes. I tot plegat amb uns protocols que “xoca contra la nostra manera de veure l’escola”. L’escola no és una cadira i un embut on posem els continguts a cada alumne. L’escola és compartir, i hi ha mil espais de comunitat. Tot això es veu absolutament trastocat. L’escola no es pot convertir en això Olatz de Bilbao La Bressola Hem de buscar activitats que et permetin la distància sense haver-ho d’anar repetint constantment. Perquè sinó no és una escola això, sembla un camp militar una mica Olatz de Bilbao La Bressola Des de La Bressola entenen que és un retorn progressiu però adverteixen que “l’escola no es pot convertir en això”. A més, ni els nens ni els mestres estan acostumats a dur mascaretes. Nens en rectangles Sobre les imatges de nens al pati en rectangles pintats amb guix al terra, De Bilbao assegura que ells no han treballat en “gàbies invisibles” i considera que aquestes fotografies són “una mica esbiaixades”. De fet, ha lamentat que converteixen els mestres en “quelcom deshumanitzat”. Malgrat no han fet servir aquest recurs, l’hora del pati també ha patit una transformació radical a La Bressola: Cada grup té una hora diferent. Hem dissenyat milions de jocs que no impliquen contacte Olatz de Bilbao La Bressola Recupera l’entrevista completa sobre la situació a les escoles de la Catalunya Nord: Olatz De Bilbao, responsable d'organització pedagògica de La Bressola

77


Una escola sense abraçades ni confidències a cau d’orella Ara 19/05/20

Una escola sense abraçades ni confidències a cau d'orella Els centres de la Catalunya Nord recuperen l'activitat lectiva amb tot de mesures per evitar el contagi MARIA GARCIA

Una de les classes de l'escola La Bressola de Sant Esteve del Monestir d'aquest dimarts 19 de maig / DAVID BORRAT

“¿Has vist quina tristesa?”, diu l'Olatz de Bilbao, responsable pedagògica dels centres de La Bressola de la Catalunya Nord, mentre mira des de la porta els alumnes del cicle 3 de l'escola de Sant Esteve del Monestir. Abans, a l'aula, els infants estaven junts, agrupats al voltant de quatre o cinc taules. Ara sembla més un examen permanent: tots els pupitres estan separats i cadascú té una caixa de material amb el seu nom, que no poden compartir. Una imatge representativa del model d'escola que ha portat el coronavirus: una escola en què està prohibit abraçarse, agafar-se la mà o fer-se confidències a cau d'orella, i on no es poden compartir retoladors, pilotes ni l'esmorzar o el berenar. "És fonamental que el vostre fill/a sigui conscient que l'escola, tal com l'ha conegut fins ara, no serà la mateixa. Ja no podrem jugar a jocs de pilota, ni compartir joguines, no mantindrem contacte físic amb els nostres amics ni amb els adults",

78


avisava el protocol que La Bressola de Sant Esteve va enviar als pares i mares abans de reprendre les classes de primària el 12 de maig. "Ja no és la nostra escola. Nosaltres treballàvem per projectes, tots junts, i els grans ajudaven els petits. Però ara no podem compartir ni jocs ni material i hem de vigilar en tot moment de mantenir una distància física", admet De Bilbao movent el cap. "La tornada a l'escola és voluntària, i el primer que vam fer és preguntar a tots els pares si volien tornar", indica la codirectora de La Bressola de Sant Esteve, Laura Coste, que va haver d'establir uns criteris per atorgar les poques places que podien oferir: de 138 alumnes han passat a un màxim de 40. "Primer hem prioritzat els fills del personal sanitari i dels serveis essencials. De fet, hem estat vuit setmanes oberts només per a ells". També han establert que els nens amb necessitats educatives especials havien de tenir prioritat, com també els seus germans. "I una vintena volien tornar, però no tenim places per a ells", exposa Coste que, juntament amb la resta d'equips directius i docents dels centres de La Bressola, ha hagut de canviar completament el funcionament de l'escola. Abans els alumnes arribaven entre les 8 i les 9 del matí i els pares els podien acompanyar fins a la l'entrada i, als més petits, fins a la classe. Ara la porta està sempre tancada, els pares han de deixar els infants fora del recinte i hi ha uns horaris limitats i graduals, que ha escollit cada família entre diverses opcions: uns entren a les 7.45 h i d'altres a les 8.50 h o a les 9.10 h. I, si han de fer cua per entrar, s'han d'esperar a les creus que han dibuixat a terra i que ajuden a mantenir-se separats. Un cop a dins els nens es renten les mans, deixen les pertinences al seu penjador i van només a la seva classe. "Ja no poden circular lliurement per l'escola ni pels espais comuns com la biblioteca, que està tancada. I els lavabos els tenim dividits i sempre han d'anar al mateix", afegeix Coste, que també ha hagut de canviar els horaris dels docents: mentre uns fan classes presencials, els altres continuen les matèries per internet. "I tots els alumnes fan el mateix, siguin aquí o a casa", certifica la codirectora, que també incideix en la neteja: es desinfecta tota l'escola dos cops al dia i els professors netegen les taules abans i després del pati i del dinar.

79


Sense empentes ni pilotes Durant les classes, la separació de les taules facilita el distanciament. Però al pati – que ara està dividit en tres espais, un per a cada cicle– aconseguir que no es toquin en cap moment es converteix en una fita gairebé impossible, especialment amb els més petits. "Fem l'avió!", crida el Guillem, un dels professors, quan veu que quatre infants de maternitat juguen al pica paret massa junts. "Els diem de fer l'avió perquè separar-se sigui com un joc i no una imposició o prohibició", puntualitza el docent. Uns metres més enllà, a la zona exclusiva del cicle 3, juguen tots al pistoler. "Abans es passaven el dia jugant al mata conills, grans i petits junts, però ara no poden", explica un altre professor, Roger Craviotto. Just en aquell moment, dues nenes petites estan a punt de compartir una fulla i una branqueta amb les què juguen: "No, Clàudia, cadascuna la seva fulla i la seva branca, no li pots donar", les corregeixen. Preguntats per si els infants estarien millor a casa, cap dels docents del centre ho té clar: "No haurien de tornar fins que l'escola sigui com ha de ser, però també és veritat que als alumnes que canvien el cicle no els pots deixar sis mesos sense classe. I també hi ha pares que no tenen amb qui deixar-los i han de treballar", apunta Craviotto. "Les escoles tancades fan vertigen, però aquesta escola també fa vertigen. I per què s'ha decidit tornar a obrir? ¿És una decisió política, econòmica, laboral? ¿Som una escola o som un centre d'acollida?", es pregunta Olatz de Bilbao que, com la resta de docents, intenta que els seus temors i dubtes no arribin per res als alumnes. De fet, els més petits han notat els canvis però sostenen que s'hi han adaptat força bé. Ara bé, els del cicle 3, els més grans de l'escola, són els que més perceben que ja no és el mateix. "Abans podíem jugar tot junts al pati i ajudar-nos, i ens agradava molt, sobretot jugar amb els de maternal", diu l’Ami. "No podem jugar a la pilota, ni a la majoria de jocs que ens agradaven com el fet i amagar o el mata conills. Ni podrem fer la festa de final de curs", lamenta el Timéo. "No ens podem deixar colors ni res i hi ha companys que no hi són. Abans era més divertit", apunta el Celian i el Jules conclou: "No és el mateix. Trobo a faltar poder jugar i sobretot poder abraçar els meus amics".

80


Saint-Estève : les collégiens ont fait leur rentrée L’Indépendant 19/05/2020

Saint-Estève : les collégiens ont fait leur rentrée

Les élèves ont appliqué les règles de distanciation sociale. Publié le 19/05/2020 à 20:46 / Mis à jour le 19/05/2020 à 20:52

Le déconfinement a été marqué pour les élèves par leur retour au collège ce lundi pour les 6e. Sur un effectif de 196 collégiens, ils étaient 36 à avoir poussé les portes de l’établissement du Riberal qui a pris des mesures drastiques de sécurité. Distanciation, en classe et dans la cour, cheminements, entrées et sorties différenciées, bannissements des casiers, nettoyage des salles après les cours, etc. "Chaque élève a reçu quatre masques et une visière de l’Éducation nationale", précisait M. Marty, le principal du collège. Puis, le mardi, ce sont les 5es qui ont pris la direction de l’établissement. "Ils étaient 52 sur 239, indiquait le principal. De plus, chaque classe est également en recréation séparément et côté cantine, nous fonctionnons avec un panier pique-nique, avec couverts jetables".

81


Une rentrée plutôt réussie, vu le contexte, même si le principal avoue une certaine appréhension pour les semaines à venir. "Pour les 4e et 3e, nous attendons les directives de l’Éducation nationale".

Et ailleurs... À l’école élémentaire dans la commune, 152 élèves, sur environ 600 ont fait leur retour la semaine dernière. À La Bressola, accueillant maternelles et primaires, c’est un total de 35 petits Stéphanois sur 138 qui sont rentrés. "Un accueil pour les petits de maternelle a toutefois été mis en place", expliquait Nicolas Gomez, du service scolaire. Il concerne, sur justificatif, les enfants des personnels prioritaires ou ceux des familles dont les deux parents travaillent.

82


Formulari de votació “La millor cançò en confinament” Enderrock.cat 20/05/2020

Sem Bressolaires Confinats, nominada al premi La millor cançó de confinament de la revista Enderrock. Que aqueixa mostra d'amor cap als nostres alumnes arribi aquí ja és tot un premi. Entreu i voteu!

Fins al 31confinament.... d'aquest de maig del 2020 els lectors d'enderrock.cat poden votar quina és la cançó que més els ha agradat

http://www.enderrock.cat/noticia/21140/formulari/votacio/millor/canco/confinament?fbcli d=IwAR1_MSloYvgG7R1b6JoDuDGGUiQg9D8EJkwvtAsyxUlGRg2nC-AgzI41nWU

83


Vota la millor cançó en confinament Enderrock 20/05/2020

Vota la millor cançó en confinament Busquem la millor cançó original basada en la crisi sanitària El repertori del coronavirus #63

La millor cançó en confinament

Quina és la millor cançó en català composta, gravada i publicada a les xarxes durant el confinament? La peça que més us agradi sobre la crisi sanitària, del coronavirus, de la quarantena o de les seves conseqüències…Busquem la millor cançó sobre aquest tema amb música original (no valen les versions) i volem que ens ajudeu a escollir-la. Hem fet una selecció de 50 cançons de 50 artistes diferents d'arreu dels Països Catalans i d'estils ben diversos. Us proposem que voteu la que més us agradi. Escolteu-les: n'hi ha d'interessants, de divertides, d'emocionants, d'enganxadisses… En aquesta pàgina hi podreu veure els 50 vídeos de les cançons i en el següent enllaç podeu votar, fins al diumenge 31 de maig, la vostra preferida. Entre els que participeu, sortejarem una subscripció anual a la revista ENDERROCK! Endavant i que guanyi la més… viral!

84


S’obren les candidatures a la formació de Formador Professional per a Adults en Llengua i Cultura Catalana Ràdio Arrels 25/05/2020

S’obren

les candidatures

a

la

formació

de

Formador Professional per a Adults en Llengua i Cultura Catalana El Centre de Formació Professional Català convoca una primera reunió de presentació de la Formació de Formadors aquest dimecres per videoconferència.

El Centre de Formació Professional Català (CFPC) va néixer l’any 2014, sota la forma d'una associació llei 1901, amb l'objectiu de desenvolupar una oferta formativa encarada cap al món professional. Actualment, el CFPC té dos eixos de treball principals que són: - D'una part, en estreta col·laboració amb La Bressola, Organització de la formació contínua de tot el personal de La Bressola, Acompanyament dels mestres en l’obtenció del concurs de professors de les escoles, Formació dels mestres nouvinguts per a entendre la complexitat de la realitat nord-catalana, tant pel que fa a la de llengua, com a la cultura i la història. - De cara a l'exterior: Formació de Formador/a Professional per a Adults en Llengua i Cultura Catalana, Una formació que té com a objectiu de formar professionals en l'àmbit de la formació per a adults. La Formació de Formadors permetrà donar eines als futurs professionals per a concebre, preparar i animar un dispositiu de formació i poder transmetre la llengua i la cultura catalanes.

85


Actualment el CFPC està començant una selecció de candidats. La reunió d'aquest dimecres també servirà de primer contacte entre les persones interessades per la formació i el CFPC. Degut a les circumstàncies actuals la reunió es farà a distància, per videoconferència. És prevista per dimecres 27 de maig a les 10 del matí. Per participar-hi cal haver enviat prèviament un correu electrònic a l'adreça: cfpcatala@gmail.com.

86


Temes de Miki Núñez, Joan Boada o Stay Homas, entre els 50 millors del confinament segons Enderrock Terrassadigital.cat 25/05/2020

El confinament provocat per la crisi sanitària del coronavirus ha estimulat la creativitat de la majoria de músics catalans. Al marge dels concerts en directe des de casa i d’infinites versions de cançons ja conegudes, molts artistes han compost, arranjat i gravat algunes peces noves amb lletres explícitament dedicades al coronavirus, al confinament o a algun altre aspecte relacionat amb l’emergència sanitària. Mai com fins ara s’havien escrit, gravat i publicat tantes cançons en català que reflecteixen la realitat i la situació que viu i la societat. Durant els dos darrers mesos de confinament s’han enregistrat i difós a través d’Enderrock.cat més de mig miler de cançons de tots els estils musicals, originals i versions, que s’han enregistrat de manera casolana. Sota l’epígrag ‘El repertori del coronavirus’, el portal web de la revista ha recollit diàriament les cançons sobre el confinament que pengen els artistes catalans. Curiosament, entre aquestes hi podem trobar la versió que els mestres de Cicle Inicial de l’Escola Agustí Bartra de Terrassa han fet de “Caminem Junts”, de Doctor Prats, beneïda pel cantant de la formació, Marc Riera. De la llista de #cançonsdeconfinament un jurat format per periodistes especialitzats ha seleccionat 50 cançons en confinament i proposa ara als lectors triar les que més agraden. Entre elles hi trobem els terrassencs Miki Núñez i Joan Boada, a més del rubinenc Guillem Boltó, membre de la formació Stay Homas. En aquesta selecció hi ha representats molts estils musicals (del pop al folk, trap, rock’n’roll, electrònica, cançó, musicals, música familiar, ska…) i entre els artistes seleccions hi ha músics professionals reputats i altres d’aficionats provinents de les set regions dels Països Catalans (l’Alguer, la Franja de Ponent, Andorra, Catalunya Nord, Illes, País Valencià i Catalunya). La proposta guanyadora es presentarà en directe al cicle “Enderrock Sona”, a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, a partir del mes de setembre quan es pugui reprendre l’activitat de la música en directe. A més, el Grup Enderrock estudia recopilar les cançons més votades amb l’edició d’un disc solidari distribuït amb alguns diaris catalans amb l’objectiu de destinar els beneficis a recaptar fons tant per als mateixos músics participants com per a la investigació de la lluita contra el coronavirus. La llista de les 50 cançons de confinament elegides i els seus intèrprets és la següent:

87


Andrea Zayas – “Cançoneta del virus amb corona” Andreu Valor – “Tot açò passarà” Àngel Maresca – “Coronavirus 2020” Bitter – “Tinc ganes de veure’t” Carlitos Miñarro – “Aquest any no” Cesk Freixas – “Tot això sortirà bé” Chet – “Superherois” Confinats Produccions – “Pandemic Song” David Martí – “Cançó del coronavirus” Ebri Knight – “La cura” En Jonc – “Des de dins” Fa1na – “Som tempesta” Fenya Rai! “Confinament” Fito Luri – “Encara que no els vegis” Frente Sónico Futurista – “Mortal virus” Gerard Sesé i Generació de Merda – “La cançó oficial del confinament” Gertrudis – “Avui canviem el món” Joan Boada i Bandulimejant – “Ganes” Jordi Juvanteny – “És dolent, lleig i malparit” La Belluga – “Rumba del confinat” La Marta Rius – “Ja ho saps” La Melancòmica – “Himne del confinament” Los Draps– “Infectats” Marina Rossell – “Tutto andrà bene” Massaviu – “Quarantena Mood Freestyle” Mateu Peramiquel – “Ens tornarem a abraçar” Mestres de La Bressola – “Sem bressolaires confinats” Miki Núñez – “Escriurem #coronavirus”; Montse Castellà – “Com m’hauria agradat” Mr Freak Ska – “Coronavirus” Noël Meya – “Confinats” On-Cancó – “Inventant un després” Oriol Barri – “Descansa tranquil” Pachawa Sound – “Confitrap de Sant Jordi” Qanarusa – “Un tresor” Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries – “Cullerots i forquilles” Rampaire – “Per si de cas lo món s’acaba” Ret – “No penso sortir” Roger Argemí – “Aixeca’t Igualada” Roger Pistola – “Confinament” Sabor de Gràcia – “Herois / Heroïnes” Salva Racero – “Un Sant Jordi diferent” Sara Roy – “Comptant les hores” Senyor Mit – “Cançó de balcó” Sixtus – “Oda a Oriol Mitjà” Stay Homas (amb Judit Neddermann) – “Gotta Be Patient” The Fang – “Confinats” Toni Beiro – “Entre quatre parets” Tr3set – “Coronavirus, no ens fas por” Xiula i Els Confinats – “Em quedo a casa”. Es poden escoltar totes les cançons en aquest enllaç. La cançó preferida es pot votar fins al dia 31 de maig en aquest enllaç. Entre els participants es sortejarà una subscripció per un any a la revista Enderrock. Més informació: web@enderrock.cat.

88


“Gotta Be Patient” és la cançó del confinament Enderrock 02/06/2020

«Gotta Be Patient» és la cançó del confinament El trio barceloní s'ha imposat a 49 propostes més al concurs d'Enderrock.cat Especial: Coronavirus

Stay Homas | F. Juan Miguel Morales

“Gotta Be Patient” de Stay Homas amb Judit Neddermann ha estat la millor cançó en català feta durant el confinament. Així almenys ho han resolt els lectors del web Enderrock.cat en una votació en què ha recollit 8.492 vots. La cançó d’aquest carismàtic trio s’ha enfrontat a 49 propostes més que s’han composat i enregistrat durant el confinament. La versió coral d’“Escriurem” de Miki Núñez, que es va presentar pocs dies abans de Sant Jordi, també ha tingut un ampli reconeixement dels lectors d’Enderrock i s’ha quedat a pocs vots d’atrapar “Gotta Be Patient”. El podi el completa “Avui canviem el món”, de Gertrudis. Es tracta d’una de les primeres cançons que es van compondre en declarar-se l’estat d’emergència. El mateix grup, unes setmanes més tard, en va oferir una versió més acurada que és la que ara ha estat valorada pels lectors d’Enderrock. L’antiga component de Macedònia, Sara Roy, que va compondre una cançó per explicar-nos que passava el dia “Comptant les hores”, ha estat la quarta més votada. El top 5 es completa amb una sorpresa. Els i les Mestres de La Bressola, a Catalunya Nord, van gravar “Sem bressolaires confinats”. I és que la COVID-19, que ja sabeu que no entén de fronteres, va també més amunt dels Pirineus.

Si teniu curiositat per tornar a veure els 50 vídeos finalistes, els podeu recuperar en aquesta plana (tot i que ja no hi podreu votar).

89


Una escola de Perpinyà demana suport a la Generalitat per tenir una secundària en català ElMón 25/06/2020

Una escola de Perpinyà demana suport a la Generalitat per tenir una secundària en català La Bressola també reclama l'ajuda de la municipalitat de Perpinyà i altres institucions

Alumnes van a l'escola amb mascareta | Europa Press

L'associació d'escoles catalanes la Bressola ha demanat, a través d'un comunicat, que la Generalitat els doni suport a l'hora de trobar un espai per poder oferir l'educació secundària a la Catalunya Nord. Actualment aquestes escoles tenen 1.000 alumnes repartits en 8 centres, i són impulsors des de fa 44 anys del català en aquest territori de domini francès. "Els locals han esdevingut massa estrets, i la creació d’un segon col·legi és avui una necessitat per no haver de refusar cap alumne; actualment, la demanda dels alumnes i de llur família de poder continuar més enllà del col·legi i fins al batxillerat és forta", afirmen en el comunicat. De fet, ara ja fa dos anys que l’associació La Bressola treballa amb totes les institucions locals sobre el projecte de creació d’un segon col·legi i del primer liceu immersiu en català, per seguir "desenvolupant l’oferta d’ensenyament en català al llarg de tota l’escolaritat". La voluntat de La Bressola és de construir un projecte que uneixi la municipalitat de Perpinyà, el departament, la regió, la Generalitat i La Bressola.

90


Ara, la Bressola explica que "després de mesos d’intercanvis i d’avenços, acabem de rebre el compromís de la municipalitat de Perpinyà de posar a disposició els local de l’antic liceu El Sol de Perpinyà per a ubicar-hi aquest centre de secundària fins al batxillerat que hauria d’iniciar-se a la reentrada 2021". "Avui, La Bressola necessita que totes les institucions treballin juntes al volant d’aquest projecte per rehabilitar els locals amb l’objectiu de rebre estudiants. Per tant, fem una crida a totes les institucions, el departament, la regió, la Generalitat i la municipalitat de Perpinyà, per reunir-se al voltant del projecte de creació d’un establiment secundaria en llengua catalana a Perpinyà la Catalana", afegeixen.

91


P-O / “La Bressola” : les écoles catalanes souhaitent la création d’un collège-lycée immersif à Perpignan Ouillade 25/06/2020

P-O/ « La Bressola » : les écoles catalanes souhaitent la création d’un collège-lycée immersif à Perpignan « L’association La Bressola, les écoles catalanes, scolarise 1 000 élèves dans ses sept écoles et un collège, en immersion en langue catalane Depuis quarante-quatre ans elle œuvre pour le développement de la langue catalane en Catalogne Nord. Forte de son succès grandissant grâce à la qualité de son projet linguistique et pédagogique, La Bressola accueille aujourd’hui plus de 180 élèves dans son collège Pompeu Fabra au Soler. Les locaux aujourd’hui deviennent exigus, et la création d’un deuxième collège est une nécessité pour ne pas avoir à refuser d’élèves. Actuellement, la demande des élèves et de leurs familles de pouvoir continuer au-delà du collège et jusqu’au Bac, est forte. Ainsi, le pont entre le collège et l’université en langue catalane peut être effectué grâce à l’enseignement immersif en lycée. Cela fait maintenant deux ans que l’association La Bressola travaille avec toutes les institutions partenaires sur le projet de création d’un deuxième collège, et du premier lycée immersif en catalan pour continuer à développer l’offre de catalan tout au long de la scolarité. La volonté de La Bressola est de construire un projet qui réunisse la municipalité de Perpignan, le Département, la Région, la Generalitat* et La Bressola. Après plusieurs mois d’échanges et de belles avancées, nous venons de recevoir l’engagement de la municipalité de Perpignan de mettre à disposition les locaux de l’ancien lycée El Sol pour réaliser ce projet qui devrait voir le jour à la rentrée 2021. La Bressola a maintenant besoin de toutes les institutions autour de ce projet pour habiliter les locaux à recevoir à nouveau des collégiens et lycéens. Ainsi, nous en appelons à toutes les institutions, Département, Région, Generalitat et municipalité de Perpignan pour se réunir autour du projet de création d’un établissement secondaire en langue catalane à Perpignan-laCatalane ».

92


L’Aplec anuncia que Jean Marc Pujol “es compromet a desenvolupar les 15 mesures per al català” Vilaweb CatNord 25/06/2020

L’Aplec anuncia que Jean Marc Pujol ‘es compromet a desenvolupar les 15 mesures per al català’ En canvi mostra la seua preocupació per les mesures que plantea el candicat d'extrama dreta Louis Aliot. Per: Teo Vidal i Sol, Coordinador i Responsable legal + Maria Benejam Berger Redactora en cap (Benevols)

L’Aplec ( Associació per a l’ensenyament del català) ha enviat un comunicat on assegura que: ‘L’APLEC, després de proposar als candidats a l’ajuntament de Perpinyà 15 mesures claus a favor del català a Perpinyà, ha rebut aqueixa setmana una lletra ‘d’engatjament ‘de Jean Marc Pujol i del seu equip a favor de la llengua catalana. De manera molt concreta, el candidat mitjançant la veu d’Anabelle Brunet, adjunta delegada al Vernet, ha indicat per escrit a l’APLEC que « en el quadre de la seua voluntat de desenvolupar l’ús del català, Jean Marc PUJOL se compromet amb el seu equip a desenvolupar cadascuna de les 15 mesures evocades per l’APLEC‘ . L’Indépendant del 9/1/2020, p 14 ( PO PRATIQUE pour une politique claire en faveur du catalan à Perpignan ) ja havia fet públic aqueixes proposicions (igualment consultables al portal de l’APLEC)

1) enquesta sobre l’ensenyament bilingüe ; 2) iniciació al català per tots els alumnes 3) continuïtat del català CM2-6a ; 4) delegat·da a la llengua catalana ; 5) servei municipal de la llengua catalana ; 6) comissió municipal per al català ; 7) Magazine en català ;

93


8) català als parcmetres ; 9) acabar els noms de carrers en català ; 10) acabar la senyalètica en català ; 11) nomenclatura dels noms de carrers amb la versió en català ; 12) Carta municipal per al català ; 13) pla anual de política lingüística ; 14) cursos de català per al personal municipal ; 15) difusió de Mil Dimonis per als alumnes de Perpinyà. A més d’aqueixes mesures, el candidat Pujol proposa ‘d’acompanyar 3 projectes : centre de lleure en català, cantina ‘ Menjar català ‘ a Arrels i Léon Blum, liceu-col·legi de la Bressola ‘.

En un altre comunicat (aquesta vegada solament en francès) L’APLEC considera que ‘les ambicions en matèria de cultura catalana’ del candidat Aliot no tenen en consideració l’aspecte lingüístic. El seu programa és focalitza en manifestacions folklòriques, aspectes turístics, econòmics o patrimonials que no tenen res a veure amb la llengua. Així mateix afirma que les mencions indirectes que el programa de Louis Aliot fa a la llengua catalana representen un clar retrocés respecte al què es fa actualment‘. NDLR: Recordem a la memòria dels candidats i partits que ja fa molts anys (també pocs mesos abans eleccions) tan en Consell departemental com l’ajuntament de Perpinyà han firmat una carta de compromisos (cadascune de 9 articles) per la llengua catalana, molt concreta, que mai es va concretar. Potser podrien fer-ho ara, senzillament ==> els electors poc confien, cada cop menys! ‘La balle est dans votre camp’ altre cop!

94


Perpinyà ofereix un espai a la Bressola per ubicar-hi un centre de secundària a partir del 21 Vilaweb 25/06/2020 PAÍS > CATALUNYA NORD

Perpinyà ofereix un espai a la Bressola per ubicarhi un centre de secundària a partir del 2021 L'associació ha fet una crida a totes les institucions per reunir-se al voltant del projecte

Per: Redacció

La Bressola, l’associació que escolaritza mil alumnes en immersió catalana a Catalunya Nord, ha anunciat que la municipalitat de Perpinyà ha ofert els locals de l’antic liceu El Sol de Perpinyà per a ubicar-hi un centre de secundària fins al batxillerat que hauria d’iniciar-se a la reentrada del 2021. D’ençà de fa dos anys, la Bressola treballa amb totes les institucions locals sobre el projecte de creació d’un segon col·legi al territori i del primer liceu immersiu en català, per seguir desenvolupant l’oferta d’ensenyament en català al llarg de tota l’escolaritat. La voluntat és de construir un projecte que uneixi l’associació, la municipalitat de Perpinyà, el departament dels Pirineus Orientals, la regió d’Occitània i la Generalitat de Catalunya. Actualment, segons l’associació, la demanda per a continuar en la immersió en català després del col·legi i fins al batxillerat és forta. Per tant, després del compromís de disposar dels locals de l’antic liceu El Sol de Perpinyà, la Bressola ha fet una crida a totes les institucions per reunir-se al voltant del projecte de creació d’un establiment de secundària en llengua catalana a Perpinyà.

95


L'Ajuntament de Perpinyà es compromet a comprar l'edifici "Al Sol" del Vernet Ràdio Arrels 26/06/2020

L'objectiu és de posar-hi el futur col·legi i liceu de La Bressola. Sempre al Vernet es vol crear una cantina de «Menjar Català» per a l'escola Arrels Vernet 1697

Pocs dies abans de la segona volta de les eleccions municipals, l'actual ajuntament de Perpinyà anuncia el compromís de venda dels locals del GRETA, l'antic liceu Al Sol, situats al barri del Vernet. Feia molts mesos que s'havien obert les negociacions per fer efectiva aquesta compra amb l'objectiu de construir-hi el nou col·legi i liceu de La Bressola. L'adjunta al batlle de Perpinyà, delegada al Vernet, Annabelle Brunet, que professionalment és advocada ens explica que la signatura del compromís va ser endarrerida a causa de la crisi sanitària i precisa que aquesta signatura és d'obligat compliment sigui qui sigui el futur batlle de Perpinyà. Concretament, l'edifici serà comprat per al municipi, en canvi el projecte de La Bressola haurà de ser aprovat per al futur consell municipal. Altre anunci lligat a l'ensenyament i la presència del català en cas de victòria del batlle sortint diumenge és la creació d'una cantina experimental de menjar català per a l'escola Arrels Vernet i un centre de lleures en català per al període de vacances escolars i els dimecres. Més enllà d'aquests projectes que ja estaven avançant, l'Annabelle Brunet ha volgut destacar que s'ha incorporat al programa algunes propostes sorgides d'altres llistes com més hores d'activitats en català per al temps periscolar, d'Unitat catalana, el Pass Cultural entre Perpinyà i Girona del Brice Lafontaine, o encara donar suport a la marca País Català.

96


La Bressola. Immersió contra-corrent Betevé 27/06/2020 By UPF. Ràdio Betevé Ràdio | Reportatges Realització: Mercè Ginard, Sara Oliver, Pau Requena. Locució: Mercè Ginard, Sara Oliver, Pau Requena. Tècnic: Albert Busquets, Jordi Barnades. https://fr.ivoox.com/fr/bressola-immersio-contra-corrent-audios-mp3_rf_52708592_1.html

97


Perpinyà l’arraconada Ara 29/06/2020

Perpinyà l'arraconada L'equiparació d'independentisme amb problemes i enfrontaments sempre li funciona a l'extrema dreta

SEBASTIÀ ALZAMORAEscriptor

Ara tot són lamentacions, esclar, però darrere de la victòria de l'extrema dreta a Perpinyà hi ha diverses causes, entre les quals no em sembla menor aquesta que reporta l'escriptor (l'excel·lent escriptor, per ser més exactes) Joan-Lluís Lluís a Twitter : “Si l'extrema dreta ha guanyat a Perpinyà, és també perquè una part significativa de l'esquerra i del catalanisme es van decantar pel «ni, ni», equiparant dreta i extrema dreta, i cridant més o menys públicament a l'abstenció”. I afegia: “Potser és això el que em fa més pena”.

El lepenista Louis Aliot guanya l'alcaldia de Perpinyà

Efectivament, fa pena quan un constata que són precisament “els seus” aquells que, perquè no es digui que claudiquen davant del mal menor, acaben contribuint al mal major. La tendència de les esquerres i del catalanisme –o de l'independentisme– a incórrer en aquesta mena de ninismes, en què, perquè no sigui dit que se situen en un punt poc lluït de la realitat política, consenten a transigir amb la pitjor solució possible, és antiga i molt llarga, i s'ha aplicat a tota casta de situacions: l'última és aquesta de Perpinyà, i la penúltima segurament deu ser el suplicatori de Laura Borràs. En qualsevol cas, és una manera de fer bastant habitual en escenaris que tenen valor simbòlic però que es troben allunyats dels centres de poder, com és el cas de Perpinyà. En el cas de la capital del Rosselló, sovint sembla com si el catalanisme –o l'independentisme–, en haver cridat “Visca Perpinyà la catalana”, i haver fet les corresponents lloances a La Bressola i la USAP (ho fiquem tot dins el mateix sac, una escola i un equip de rugbi), ja s'hagi cobert l'expedient patriòtic. Pel

98


que fa a les esquerres, tant si són catalanistes –o independentistes– com si no ho són, els exercicis de miopia autoinflingida, que no permeten distingir entre qui està situat a la dreta i qui a l'extrema dreta, són també malauradament freqüents, i solen tenir a veure amb equilibris de poder interns i, sovint, amb impostures pures i simples. Louis Aliot, flamant batlle de Perpinyà pel Reagrupament Nacional de Marine Le Pen (de qui Aliot va ser parella), deia el passat mes de gener, en una entrevista a La Vanguardia, coses com aquesta: “Ja ho tenen tot [en referència a l'independentisme català]: la llengua, les escoles, la universitat, la ràdio, la televisió. Què més necessiten? Han creat una fractura a la societat. No volem que arribi fins a nosaltres, no vull que els problemes catalans i espanyols vinguin fins a Perpinyà a complicarnos la vida, que hi hagi enfrontaments i gent independentista aquí a França”. L'equiparació d'independentisme amb problemes i enfrontaments, en certa manera com la dels immigrants amb les drogues i la delinqüència, són reduccionismes que sempre li funcionen a l'extrema dreta. Sobretot quan els seus adversaris l'hi posen en safata, llegint els problemes de les perifèries amb desídia i a partir dels esquemes de les seus centrals dels partits polítics. En el cas del catalanisme –o independentisme–, i de les esquerres, la inèrcia i la deixadesa centralistes duen a fiascos de categoria.

99


Terrassa, en defensa de la unitat de la llengua catalana El Món, edició Terrassa 30/06/2020

Alumnes de la Bressola jugant al pati | JORDI BORRÀS

La Junta de Portaveus ha acordat donar suport al Manifest de la Plataforma per la Llengua “Som 10 milions, som una llengua”. ACORD DE JUNTA DE PORTAVEUS EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA Amb el solstici d’estiu arriba la nit de Sant Joan, una festa d’orígens pagans que se celebra de diverses maneres arreu dels territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra. Una manifestació cultural i identitària símbol de germanor entre els territoris de parla catalana. Una data simbòlica per reflexionar sobre l’estat de salut de la llengua catalana. L’InformeCAT 2020 fet públic per la Plataforma per la Llengua mostra dades preocupants per al futur del català: - Entre el 2017 i el 2019 ha crescut 15 punts el nombre de pàgines web oficials de l’estat espanyol que diferencien entre català i valencià. - Entre el 2013 i el 2019 el govern espanyol ha invertit 385 milions d’euros a la cinematografia en castellà però cap ni un a les produccions en català. - Entre el 2015 i el 2019 la Plataforma per la Llengua ha atès 33 casos de discriminació lingüística. - La publicació de llibres en català s’ha reduït un 15% en un any. - L’ús del català en els documents notarials el 2018 és del 9,4%, la segona xifra més baixa dels darrers anys. Amb tot, també hi ha dades esperançadores:

100


- El català és la 10a llengua de la Unió Europea en nombre de tuits i la 9a en nombre d’usuaris a Twitter. - El 66,7% dels consumidors de Catalunya volen l’etiquetatge en català. Davant dels constants atacs a la unitat lingüística de la llengua catalana, Plataforma per la Llengua va iniciar la campanya “Som 10 milions, som una llengua” convidant a tothom a signar el manifest adjunt. MANIFEST DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA Així com passa en la immensa majoria de llengües del món, el català gaudeix d’una diversitat de parlars diferents que l’enriqueix i el fa encara més fort. Aquesta diversitat dialectal, però, no hauria de servir en cap cas de pretext per qüestionar la unitat de la llengua catalana. De fet, el català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, especialment si es compara amb altres com ara l’alemany, l’italià, el portuguès o el mateix castellà. Aquesta unitat lingüística no s’hauria de veure qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerés, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus. De fet, l’existència d’aquestes denominacions alternatives fa evident que el català és la llengua pròpia de tots aquests territoris: de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Franja de Ponent, de l’Alguer i d’Andorra. En les darreres dècades hem assistit a diversos intents de divisió de la nostra llengua per part de diversos sectors del conjunt dels territoris del nostre domini lingüístic. En alguns casos, fins i tot, el foment de la fragmentació lingüística s’ha dut a terme directament des d’algunes instàncies i institucions públiques, fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels estats i regions d’Andorra, Espanya, França i Itàlia, sinó, també, un menysteniment absolut del rigor científic i acadèmic dels experts en la matèria filològica. Alguns dels efectes de la fragmentació lingüística són: - Ens empetiteix: Estat espanyol considera que la llengua pròpia del País Valencià no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears. - Ens surt cara. Que el Govern espanyol ofereixi les opcions lingüístiques de català i valencià separadament als portals web d’organismes oficials suposa costos addicionals per al ciutadà, tant econòmics com d’oportunitats. En paral·lel, el fet de no assumir la unitat lingüística en les polítiques públiques genera disfuncions com ara que els continguts audiovisuals doblats en català pels governs i televisions públiques dels diversos territoris no puguin compartir-se recíprocament, sinó que calgui, fins i tot, en alguns casos, doblar dues o tres vegades en diferents versions dialectals els mateixos continguts, la qual cosa és especialment perjudicial en un sector clau per al foment de l’ús social del català entre les generacions més joves com és l’audiovisual. -Ens empobreix culturalment ja que dificulta la coordinació en les polítiques culturals dels diversos governs dels territoris de llengua catalana.

101


“La Bressola” réclame la création d’un collège-immersif Le Journal Catalan 07/2020

102


Jean Castex, nou primer ministre de França L’Unilateral 03/07/2020

Jean Castex, nou primer ministre de França En parla Joan Pere Le Bihan, expresident de La Bressola Per Redacció Unilateral 3 de Juliol de 2020

Jean Castex Jean Castex és batlle de Prada des de l’any 2008, i reelegit en primera volta aquestes darreres eleccions municipals de 2020 amb més d’un 75% de suport dels pradencs. Avui ha estat nomenat per en Macron, com a nou primer ministre francès. En Joan Pere Le Bihan ens explica com és com a persona en Castex, “encara que sigui del Partit Republicà, no el veig com un home de partit, és un home de dossiers i competències, i un gran treballador que es coneix el cartipàs municipal fil per randa”. A més de batlle també ha estat president de la mancomunitat de municipis del Conflent. I darrerament, ha estat responsable del procés de desconfinament de la pandèmia a tot l’estat francès. Pel que fa a la catalanitat de nou primer ministre francès, en Le Bihan, president de l’escola La Bressola fins l’any 2012, explica els contactes que hi va tenir, “el que puc dir d’en Castex és que va facilitar l’ampliació dels locals de la Bressola, que havia quedat petita pel nombre d’alumnes”. La Bressola ja existia quan en Castex va accedir al càrrec de batlle, però tot i així, Le Bihan afegeix que “sempre ha recolzat les sol·licituds de la Bressola en el camp educatiu i davant del ministeri d’educació francès”.

103


En Le Bihan també explica un fet prou rellevant, “pels volts de l’any 92, havíem muntat a Prada un repetidor de TV3 fora de la legalitat, ja que la legislació francesa impedia posar repetidors estrangers. Durant uns quants anys va funcionar de manera alegal. Quan s’introdueix la televisió digital, davant la necessitat d’instal·lar un nou repetidor, vaig parlar amb en Castex, que va proposar un conveni franco-espanyol transfronterer per a la reciprocitat televisiva, en aquell moment en Castex era el secretari general adjunt del Palau de l’Elisi, en temps de Sarkozy. Sarkozy ho va proposar a en Zapatero, i en Zapatero va dir que no, i l’acord no es va signar, però curiosament, quan en Rajoy va accedir a la presidència espanyola, el va signar, fet que va permetre muntar repetidors televisius”. De fet, TV3 va ser legal a la Catalunya Nord abans de serho al País Valencià. Recentment, el febrer d’enguany, a través d’una campanya de micromecenatge, Plataforma per la Llengua i el Casal Català del Conflent han aconseguit el finançament necessari per a la instal·lació d’una antena que dota de cobertura de TV3 a la Catalunya Nord de forma pràcticament completa. En Le Bihan conclou respecte a la figura de Jean Castex “és una persona molt pragmàtica, quan hi ha una demanda social hi respon, pel que fa a l’escola i televisió catalana, per exemple”. I no es vol estar d’afegir que com a batlle de Prada, acull la Universitat Catalana d’Estiu, i que hi fa el discurs de benvinguda en català. Pel que fa a la dimissió de l’antic primer ministre Édouard Philippe, en Joan Pere Le Bihan opina que es poden analitzar els resultats de les darreres eleccions municipals com “una derrota electoral de la força presidencial en les eleccions, i se suposa que el President Macron vol fer un canvi d’imatge davant d’aquesta situació i recuperar protagonisme davant de la popularitat de l’antic primer ministre Eduard Phillipe”, més popular que en Macron a les enquestes. I afegeix que considera que en Macron ha fet una bona tria, “en Castex és un home discret, no fa grans proclames i les seves aparicions a la premsa són molt puntuals. Pel que fa al procés, no hem parlat mai independència de Catalunya”.

104


Jean Castex : el primer ministre francès que vetllava pel català Vilaweb 03/07/2020

Jean Castex: el primer ministre francès que vetllava pel català El flamant primer ministre francès va convèncer Nicolas Sarkozy per dur TV3 a Catalunya Nord: Zapatero s'hi va negar, però Rajoy s'hi va avenir

Per: Ot Bou Costa

Jean Castex, batlle de Prada de Conflent, serà el nou primer ministre de l’estat francès, el primer provinent de Catalunya Nord, tot i que nasqué a Occitània, i el segon catalanoparlant després de Manuel Valls. Ho serà en substitució d’Édouard Philippe, qui ha dimitit juntament amb la resta de l’executiu després de la desfeta electoral del partit d’Emmanuel Macron a les eleccions municipals. Fa més de dotze anys que Castex es dedica a la política (el 2008 ja fou elegit batlle, i aquesta darrera vegada, amb el 75% dels vots), i féu el salt a l’alt funcionariat el 2011, quan el president Nicolas Sarkozy el nomenà secretari general adjunt de la presidència. La trajectòria acadèmica ja l’havia encaminat cap aquí: va estudiar a l’elitista Escola Nacional de l’Administració, on va formalitzar la seva vocació d’estadista que ja havia heretat dels pares i els avis. Enric Balaguer, delegat de Plataforma per la Llengua al Conflent i periodista de Ràdio Arrels, el coneix bé, i en diu que ha estat ‘educat per servir l’estat francès’ i que, per tant, ‘és força jacobí’, que ‘li costarà sortir d’aquest motlle’, però considera que com a batlle ha estat ‘molt a favor de la cultura catalana’. Balaguer, tot i que se’n desmarca ideològicament, en ressalta que és un home de consens per les qualitats que, diu, li reconeixen fins i tot els seus rivals: ‘És amable, amb conviccions fortes, obert i lleial.’ És un retrat que subscriu aproximadament Jordi Taurinyà, president del Casal Jaume I del Conflent, que en destaca la faceta de treballador, i si bé molts defineixen Castex com a discret, ell recorda que això no exclou que sigui ambiciós, perquè coneix de dalt a baix les altes esferes de la política francesa. Això va fer que li encarreguessin, el setembre del 2017, la

105


gestió dels Jocs Olímpics que s’han de fer a París l’any 2024, i que després l’elevessin a dirigir l’Agència d’Esports Francesa, de nova creació. Però el reconeixement gairebé definitiu va arribar quan el president Macron va posar-lo al capdavant d’un nou departament ministerial: el que havia de pautar el desconfinament causat per la covid-19. Tant Balaguer com Taurinyà coincideixen que, en línies generals, l’opinió popular majoritària és que ho ha fet prou bé. I la valoració favorable creuen que s’estén en la tasca de batlle i, més tard, com a president de la Comunitat de Municipis del Conflent. Al càrrec, hi va arribar gràcies al vot favorable no tan sols dels batlles del seu partit, els republicans, sinó també de quaranta-set municipis, molts governats per socialistes, que li van donar suport. Segurament, Macron s’ha fixat en aquesta habilitat per a fer ponts.

L”actitud positiva’ de Castex amb la llengua catalana i contra la repressió Joan Pere Le Bihan, qui ha estat president de l’escola la Bressola durant més de trenta anys, coneix de prop el nou cap de l’executiu francès i explica que hi ha tingut ‘una excel·lent relació’ en tot allò que hi ha hagut de negociar i dialogar com a batlle de Prada. Quan, dellà el 2012, començava a haver-hi dificultats perquè els centres de l’escola acollissin totes les matrícules, Le Bihan recorda que Castex va col·laborar activament ‘a construir tres o quatre edificis més’. ‘Sempre va donar suport a les demandes que feia la Bressola al Ministeri d’Educació, ha tingut una actitud molt positiva amb la llengua’, diu. ‘Quan vaig escriure a Valls, en canvi, fins i tot abans que fos ministre, no em va contestar mai.’ Va ajudar a fundar el Casal Jaume I, i Taurinyà recorda que va estar molt content el dia de la inauguració, perquè s’hi sentia lligat. D’aleshores ençà, ‘sempre ens ha facilitat llocs per a fer activitats, fossin castells o altres coses’, i ‘mai no ens ha posat entrebancs, ans al contrari’. Com a batlle de Prada, ha estat present en tots els certàmens de la Universitat Catalana d’Estiu que s’han fet durant el seu mandat, i ha participat en taules rodones amb dirigents tan destacats com el conseller Jordi Turull, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i l’exconseller Francesc Homs. Els discursos sempre els ha fets en la llengua del país. ‘Quan era petit va tenir asma i el van enviar a l’Alta Cerdanya a guarir-se’n, per això parla el català’, explica Le Bihan. D’aleshores ençà, va passar algunes vacances a Catalunya Nord, i una d’aquestes vegades hi va conèixer la seva dona, de manera que s’hi quedà, se’n van anar a viure a Prada de Conflent i, amb els anys, per la seva vocació política, n’acabà essent batlle. Així doncs, amb els anys, ha anat travant un fort arrelament amb el territori i durant els seus mandats ha cooperat per enfortir els llaços amb el Principat. S’ha reunit diverses vegades amb el batlle de Ripoll, perquè Prada hi és agermanada, i va participar en la gestació de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà.

Contra la repressió i sensible a les reivindicacions del Principat Castex ‘és conscient de les crítiques que l’actuació espanyola’ suscita entre catalans del nord, explica Enric Balaguer. De fet, l’octubre del 2017 va signar, com a president de la Comunitat de Municipis del Conflent, un manifest de suport als batlles investigats pel Primer d’Octubre. El document expressava ‘indignació per les violències policíaques contra els electors catalans, concentrats pacíficament per exercir el seu dret de vot’. Ell, ‘els vice-presidents, els batlles i delegats de la Comunitat de Comunes Conflent-Canigó’ demanaven que s’aturés la violència perquè era ‘indigna d’una democràcia’, que el govern espanyol s’avingués a ‘obrir negociacions per a resoldre la crisi’ i que el Parlament Europeu i l’ONU intervinguessin ‘com a mediadors entre les dues parts’. Així mateix, lamentaven ‘el nombre important de ferits’, compartien ‘el dolor de les famílies’, i expressaven ‘la solidaritat de cara als elegits i al poble català amb els quals compartim història, cultura i llengua’. Tot i això, hi va haver un segon manifest, en suport als presos, el juny del 2018, i aquest ja no el va signar excusant-se amb el seu càrrec d’encarregat dels Jocs Olímpics.

106


El paper clau de Castex perquè TV3 traspassés els Pirineus Per il·lustrar aquesta ‘actitud positiva’ amb la llengua, Le Bihan conta una anècdota significativa. A començament dels anys noranta, van instal·lar un repetidor de TV3 al Conflent amb el batlle de Prada d’aleshores, Pau Blanc, amb donacions, entre més, de diversos empresaris del Principat, però aleshores la llei prohibia que televisions ‘estrangeres’ emetessin a l’estat francès. Amb l’arribada de la digitalització televisiva ‘no hi va haver prou recursos’. I explica: ‘Llavors vaig parlar amb Castex i li vaig dir que no podia ser. “Tu, que ajudes el català a la Bressola, ens hauries d’ajudar a tornar a posar un repetidor i donar-hi un encaixament jurídic”. Ell em va dir que la solució era un conveni transfronterer entre l’estat espanyol i el francès’, perquè fer-lo explícitament per al cas català podria causar reticències. I sembla que va complir. Le Bihan explica que el nou primer ministre va encarregar-se del conveni i va convèncer Sarkozy perquè l’enviés a José Luis Rodríguez Zapatero. Tot i que el president espanyol el va refusar, al cap de pocs mesos, en canvi, el seu successor, Mariano Rajoy, s’hi va avenir, atesa la bona sintonia personal i ideològica amb el president francès. El conveni, que avala que totes les televisions de l’estat espanyol es puguin veure més enllà dels Pirineus i viceversa, és el que ha permès que Plataforma per la Llengua i el Casal del Conflent hagin instal·lat, finalment, un repetidor legal a Catalunya Nord que fa accessible TV3. ‘Castex hi va tenir un paper cabdal’, conclou Le Bihan.

107


Saint-Estève. Des récompenses remises aux écoliers L’Indépendant 12/07/2020

108


Éducation : un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association La Bressola à la rentrée 2020 La Semaine du Roussillon 22/07/2020

Image d'illustration - D.R.

Éducation : un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association La Bressola à la rentrée 2020 Sebastià Vilanou i Poncet 22 juillet 2020 A la une, Brèves, Société Laisser un commentaire

François Calvet, sénateur des Pyrénées-Orientales, nous fait part de sa satisfaction, suite à l’obtention d’un poste supplémentaire pour l’association La Bressola à la rentrée 2020 : “Il y a quelques mois, j’avais souhaité interpeller le ministre de l’éducation nationale, Monsieur Jean-Michel Blanquer, sur la demande formulée par l’association « La Bressola » afin que soit créé un poste d’enseignant supplémentaire à la rentrée 2020 pour les écoles de Perpignan, du Soler ou de Nyils. Attentif à ma demande, le ministère de l’éducation nationale, par sa récente correspondance, vient de me confirmer que l’académie de Montpellier bénéficie de 1 équivalent temps plein (ETP) supplémentaire pour l’association « La Bressola » au titre de la rentrée 2020. Cette décision s’est inscrite dans le cadre d’échanges entre le ministère et l’académie de Montpellier en faveur des réseaux de langues régionales.”

109


P-O/ “La Bressola” : le sénateur Calvet se réjouit de l’obtention d’un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association de langue catalane Ouillade 22/07/2020

PUBLICITAT

POLITIQUE

P-O/ « La Bressola » : le sénateur Calvet se réjouit de l’obtention d’un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association de langue catalane par ADMIN le Juil 22, 2020 • 18 h 48 minPas de commentaire

François Calvet (LR./ Les Républicains), sénateur des Pyrénées-Orientales, communique :

–« Obtention d’un poste d’enseignant supplémentaire pour l’association la Bressola à la rentrée 2020 Il y a quelques mois, j’avais souhaité interpeller le ministre de l’éducation nationale, Monsieur Jean-Michel Blanquer, sur la demande formulée par l’association « La Bressola » afin que soit créé un poste d’enseignant supplémentaire à la rentrée 2020 pour les écoles de Perpignan, du Soler ou de Nyls (Ponteilla). Attentif à ma demande, le ministère de l’Education nationale, par sa récente correspondance, vient de me confirmer que l’académie de Montpellier bénéficie de 1 équivalent temps plein (ETP) supplémentaire pour l’association « La Bressola » au titre de la rentrée 2020. Cette décision s’est inscrite dans le cadre d’échanges entre le ministère et l’académie de Montpellier en faveur des réseaux de langues régionales. Je me réjouis de cette bonne nouvelle ».

110


Si estimeu la llengua, financeu-la RacĂł CatalĂ 23/07/2020

Si estimeu la llengua, financeu-la Arnau de Tostîœ 1.063đ&#x;‘? 2.063

Com tots sabeu, el català està cada cop mÊs amenaçat. Una part de la militància lingßística, a mÊs a mÊs de parlar nomÊs català, Ês finançar associacions que betllen per la llengua. Heus aquí les 3 mÊs importants que conec: 

Plataforma per la Llengua. Molt bel¡ligerants en la defensa del català . Em sembla que Ês la mÊs coneguda de les tres, així que no calen gaires explicacions. Quota: des de 40₏ l'any. Twitter. Web.



Llengua Nacional. Com una barreja entre Òmnium i Plataforma per la Llengua. Malgrat ser veterana, actualment Ês una associació molt mÊs petita i per tant amb menys múscul, però promet. Organitzen activitats i premis per promocionar la llengua i tenen una revista trimestral. Quota: des de 35₏ l'any. Twitter. Web.



AssociaciĂł Amics de la Bressola. Destinen tots els recursos al manteniment de la Bressola (la xarxa d'escoles immersives en catalĂ de la Catalunya Nord). Quota: a escollir. Twitter. Web.

I recordeu que, sense llengua, no tindrem ni naciĂł ni desig de llibertat. Protegir-la ha de der el deure de tot catalĂ .

111


REPERCUSSIÓ A LES XARXES SOCIALS

112


La crisi sanitària que ha afectat el tradicional funcionament de la vida i la societat ha fet que en aquest 1r bloc del 2020 hem de distingir 4 períodes: 1. 2. 3. 4.

Des del 6 de gener al 15 de març, escola presencial Des del 16 de març a l’11 de maig, escola en línia Des del 12 de maig al 3 de juliol, escola presencial i en línia Des del 4 de juliol, període no lectiu

Cal saber que per l’escola de La Bressola de Nyils el període 3 no comença fins el 2 de juny, així doncs en aquest cas el període 2 es perllonga des del 16 de març fins a l’1 de juny. Aquesta divisió en períodes sanitaris del funcionament de les escoles reflecteix noves necessitats, com el naixement del canal Youtube “La Bressola a casa” per afrontar el segon període i la manca del tipus de contingut en directe que alimenta les xarxes Facebook i Instagram.

113


ESTADÍSTIQUES FACEBOOK

114


Visites diàries període escolar 1 (6/I – 15/III)

En aquest període el curs discorre de manera tradicional, amb un pic màxim de 74 visites a primers de febrer. A mesura que la situació sanitària esdevé complicada (març) les visites es fan freqüents per seguir l’actualitat de l’escola.

115


Visites diàries període escolar 2 (16/III – 11/IV)

En aquest segon període el curs continua en línia, les escoles han hagut de tancar. Durant el 23 d’abril el canal de Facebook serveix de suport al gran esdeveniment del nou canal de Youtube “La Bressola a casa”, amb publicacions cada 30 minuts i amb un pic màxim de 194 visites acumulades en un dia.

116


Visites diàries període escolar 3 (12/IV – 3/VII)

En aquest període el curs continua en línia i en presencial, les escoles han pogut obrir, excepte Nyils. Observem tres pics en el nombre de visites: la primera setmana del retorn a l’escola, amb les noves mesures sanitàries, fins a 109 visites, la Bressolada en línia, el 6 de juny, amb un centenar de visites i Sant Joan, amb 90 visites acumulades en un dia.

117


Visites diàries període escolar 4, no lectiu (+ 4/VII)

Durant el mes de juliol, 4rt període, encetem el període no lectiu a partir del dia 4 i les visites, en paral·lel a l’actualització del contingut, resten a mínims.

118


ESTADÍSTIQUES TWITTER

119


Visites diàries període escolar 1 (6/I – 15/III)

120


121


Visites diàries període escolar 2 (16/III – 11/IV)

122


123


Visites diàries període escolar 3 (12/IV – 3/VII)

124


125


Visites diĂ ries perĂ­ode escolar 4, no lectiu (+ 4/VII)

126


Per aquest bloc del 2020 s’han publicat 59 tuits que han produït 8.895 vistes i 2.039 retuits. Des de final del mes de febrer no es publica “el mot de la setmana”. El nombre de vistes, retuits i m’agrada explota amb el fenomen Maxime (l’ex-alumne de La Bressola que participa a un concurs televisiu cantant en català)

PERÍODE

N. TUITS

VISTES RETUITS

M’AGRADA

6 de gener al 15 de març 16 de març a l’11 de maig 12 de maig al 3 de juliol del 4 de juliol en endavant

16 23 17 3

1.986 1.375 1.720 3.814

192 175 372 1.300

537 451 795 4.600

TOTAL

59

8.895

2.039

6.383

127


128


129


130


131


132


133


134


135


ESTADÍSTIQUES INSTAGRAM

136


Pel primer semestre 2020 s’han publicat 19 posts a Instagram i s’ha guanyat 103 abonats.

137


ESTADÍSTIQUES CANALS YOUTUBE

138


Canal de YOUTUBE LA BRESSOLA

139


En el primer semestre de l’any 2020 s’han publicat 32 vídeos al canal Youtube de La Bressola. Aquests vídeos han estat vistos 1.592 vegades, el que fa una mitjana de 50 visualitzacions per vídeo. A títol indicatiu, en el primer semestre del 2019 la mitjana de visualitzacions per vídeo era 30 i al segon semestre 58. Aquestes dades no són comparables amb el 2020 puig que La Bressola ha obert un nou canal Youtube.

140


Canal de YOUTUBE LA BRESSOLA

El canal de La Bressola a casa veu la llum fruit de l’organització d’un sistema de docència en línia per fer front a la situació sanitària del segon període, en què les escoles físiques són tancades. En aquest canal, obert a finals de març, s’han publicat 99 vídeos. D’aquests 97 han estat vistos 29.688 vegades, el que fa una mitjana de 306 visualitzacions per vídeo. N’hi ha però dos que destaquen, el vídeo de la coreografia dels mestres per “sem Bressolaires confinats”, que acumula 2.900 vistes, i el vídeo “especial Sant Jordi” amb 1.500 visites.

141


ESTADÍSTIQUES GOOGLE MY BUSINESS

142


143


144


145


146


147


148


149


150


151


152


153


154


155


156


157


158


Conclusions estadístiques Google My Business

Dades del darrer trimestre (juny, juliol, agost) per les escoles de La Bressola:

       

Sant Galdric Nyils, Prada, El Soler, Sant Esteve, El Vernet Pesillà i el Col·legi Pompeu Fabra

Sobre un total de 79.189 cerques realitzades a Google pel conjunt d’aquests 8 centres, la distribució es la següent:

1 2 3 4 5 6 7 8

CENTRE ESCOLAR Sant Galdric Nyils Prada El Soler Sant Esteve El Vernet Pesillà Col·legi

CERQUES (EN XIFRA) 38.998 4.539 3.211 11.767 5.354 6.147 8.621 552 79.189

CERQUES (EN PERCENTATGE) 49.2% 5.7% 4.1% 14,9% 6.7% 7.8% 0,7% 10.9% 100%

NOMBRE D’ALUMNES 169 73 128 174 138 132 22 187 1.023

Cerques i nombre d’alumnes: Mentre que gairebé el 50% de les cerques es fan per La Bressola de Sant Galdric, aquest centre escolar ocupa la tercera posició en nombre d’alumnes. En nombre de cerques La Bressola del Soler ocupa la segona posició, que correspon a la mateixa posició per nombre d’alumnes. Trobem en nombre de cerques la tercera posició pel Col·legi, seguit del La Bressola del Vernet i per Nyils, quan aquests centres ocupen respectivament, segons el nombre d’alumnes la primera posició, la cinquena posició i la setena. Cal destacar el cas de La Bressola de Pesillà, que amb només 22 alumnes recull gairebé un 1% de les cerques totals.

159


Accions dels clients:

1 2 3 4 5 6 7 8

CENTRE ESCOLAR Sant Galdric Nyils Prada El Soler Sant Esteve El Vernet Pesillà Col·legi

ENLLAÇ A LA WEB 100 16 21 18 40 12 0 45 252

INDICACIONS A MAPS 235 46 36 45 51 97 5 144 659

TRUCADES 133 23 21 58 48 50 1 45 379

En les cerques per centre, 252 han conduït a visites a la web de La Bressola, 659 han produït itineraris a Maps per arribar a cadascun del centres i 379 han generat trucades a les escoles.

160


ESTADÍSTIQUES GOOGLE ANALYTICS

161


Google Analytics – www.bressola.cat

Durant el període lectiu (teòric) del primer semestre de l’any 2020 s’ha incrementat el nombre d’usuaris de la web en gairebé un 24%, passant de 443 a 1.000 usuaris. El nombre de sessions al web s’ha incrementat també en més d’un 17% i la durada de la sessió s’ha incrementat d’un segon respecte del semestre passat.

162


L’audiència (usuaris) de la pàgina web bressola.cat arriba sobretot des de les cerques de Google i de les visites directes a la URL de la pàgina web.

163


Els usuaris de la web de La Bressola tenen un comportament estable durant les hores diürnes amb pics dijous a les 9h del matí, dilluns a l’hora de dinar (12h), i dimarts i dimecres a començament de tarda .

164


Els usuaris del web provenen en majoria de l’Estat Espanyol (40%), seguit de l’Estat Francès (15%). Aquestes dades contrasten amb les del darrer semestre 2019 on els percentatges respectivament eren del 50% i del 20%.

165


Comparativa de tipus d’aparell emprat per accedir al web: 2n semestre 19 1r semestre 20

ordinador

mòbil

tauleta

70.1% 57.8%

26.1% 40.2%

3.8% 2.0%

Els usuaris del web han migrat des de l’ordinador cap al mòbil per fer les consultes al web de La Bressola.

166


Els esdeveniments assenyalats durant el semestre coincideixen amb pics de visites al web. Notícies de les escoles, provinents dels blocs, notícies de funcionament, vídeos, fotos i recull de premsa.

La xifra d’usuaris ha passat de 593 en el darrer semestre 19 a 1.436 per aquest primer semestre 20. Els nous usuaris han crescut gairebé en 1.000 (de 581 a 1.424), però el mateix visitant, que abans retornava en un 8.9% ara només ho fa en un 6.6%. Es detecta un problema de fidelització.

167


168

Profile for Comunicació La Bressola

La Bressola - Recull de premsa del primer semestre 2020  

Recull de premsa de La Bressola, mitjans de comunicació tradicionals, en format paper i en format electrònic, xarxes socials i pàgina web co...

La Bressola - Recull de premsa del primer semestre 2020  

Recull de premsa de La Bressola, mitjans de comunicació tradicionals, en format paper i en format electrònic, xarxes socials i pàgina web co...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded