La Veu de la Colla Vella - Anuari 2013 by Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla degana

32 anys fent castells de nou

EDITORIAL

Quan la revista era... El juny de la temporada 1981 pocs s’imaginarien com han canviat les coses a la Colla Vella en trenta-dos anys. Aquell any sortia a la llum el primer número de la revista pròpia de l’entitat, “La Veu de la Colla Vella”, publicació que agafà caràcter trimestral i que serviria per informar, difondre i promoure l’activitat que l’entitat degana del fet casteller realitzava. Una revista amb continguts d’actualitat, d’opinió i com no, també d’història. La Veu de la Colla Vella ha recollit

”

gran part de la història de la nostra entitat. Una revista de referència en la cultura associativa del nostre país i exemple de publicació per a nouvinguts en la matèria. L’any 1981 érem pioners en descarregar el primer castell de 9 del s. XX, com també ho vam ser en presentar la primera revista pròpia d’una Colla i com ho hem estat, en molts àmbits, durant tots aquests anys de glòria del Món Casteller. Són molts els castellers que s’han implicat al llarg d’aquests trenta-dos en fer una revista de qualitat, amb continguts de pes, en recollir tot el que passa a la Colla i en esforçar-se, invertint moltes hores, en treure una edició trimestralment.

”

Aquí comença la nova etapa de La Veu de la Colla Vella

Els anys han passat i l’evolució en la comunicació ha estat extraordinària. La rapidesa del món en el que vivim i la instantaneïtat de la informació que avui en dia hi ha, fa que la revista s’hagi de replantejar. L’edició de quatre números anuals amb informació ja desfasada en el temps era insostenible, costosa i no acord amb l’actualitat. Les eines de comunicació que actualment té la Colla són moltes més que La Veu de la Colla Vella i cadascuna ha de servir pel que ha de servir, ergo la revista encara juga un paper important, diferent al que es va concebre.

La Veu de la Colla Vella s’ha transformat en única edició anual. Un anuari recull de tot el què ha passat durant la temporada, un anuari amb informació analitzada, tan tècnica com social. La revista, que es presentarà cada inici d’any, també aportarà reflexions i grans articles de la nostra història. Una feina d’un equip més ampli i multidisciplinari que ha obtingut una edició de molta qualitat. Aquest canvi en el concepte també s’ha vist plasmat en un canvi en la maquetació i disseny, amb uns tocs més moderns i frescos.

4 10 82 92 98 118 154

BLOC INSTITUCIONAL BLOC CASTELLER LA CANALLA ELS GRALLERS HISTÒRIA I IDENTITAT NOTÍCIES I SOCIETAT VIDA SOCIAL

Edita

Colla Vella dels xiquets de Valls.

Equip de redacció

Xavi Cabré, Jordi Escoda, Leandre Ibar, Joan Ibarra, Anna Maronda, Pep Roig, Oriol Saura, Josep Solé, Joan Vives.

Col·laboradors

Guillem Bartolí, Albert Cortès Montserrat, Laia Escoda, Francesc Piñas, Olga Queralt, Jordi Roca.

Fotògrafs

Anton Jornet, Magí Mallorquí, Jordi Badia.

Portada

2 de 9 amb folre i manilles, Firagost 2013, Foto: Ajuntament de Valls, Pere Toda.

Disseny

La Incubadora | disseny gràfic sostenible

Impressió

Grafiques Moncunill

Dipòsit Legal T.614-81

- Imprès en paper 100% reciclat -

BLOC INS TITU CIONAL

Aquesta temporada passada ha estat una temporada de relleu a la presidència. Després de quatre anys, Josep Solé Tarragó deixava el pas a Joan Ibarra, com a president de la Colla Vella.

VALLS,

BLOC INSTITUCIONAL

PUNT DE TROBADA DEL MÓN CASTELLER Vull començar dedicant aquest article a Francesc Piñas i Brucart, Creu de Sant Jordi 2013, referent casteller i exemple a seguir per les generacions de castellers presents i futures. La seva dedicació als castells expressa molt bé els valors culturals i socials d’aquesta tradició vallenca i catalana que compartim tots els castellers. L’atorgament d’aquesta distinció a Francesc Piñas arriba en un moment transcendental per al Món Casteller, i per a la ciutat de Valls, en particular. Avui som testimonis de com el fet casteller ha passat de ser una tradició local, i molt nostra, a ser també un símbol de la nostra identitat nacional i, a més a més, des de fa quasi 4 anys, és patrimoni immaterial de la humanitat. Les colles, la coordinadora, institucions, patrocinadors, mitjans de comunicació, i totes les persones que segueixen i que estimen els castells, som dipositaris del llegat i dels valors dels primers castellers i de la responsabilitat de mantenir i d’enfortir l’univers casteller. Tots, des de la seu de la nostra colla, als assajos, a la plaça, a tot arreu on anem, som hereus de l’enorme llegat històric nascut aquí a Valls, som protagonistes d’aquesta enorme expansió internacional, i responsables de la imatge i dels símbols que el fet casteller projecta del nostre país arreu del món.

Però, de la mateixa manera que els castells són cada més presents més enllà de Valls i de Catalunya, cal que dintre d’aquest moviment d’expansió hi hagi sempre un referent permanent, un punt de partida i de trobada perquè la gent vinculada al fet casteller trobi el moment de reunir-se, de retrobar-se, per reflexionar, retrobar els orígens i per parlar sobre tradició i modernitat. Valls, com a ciutat bressol dels castells, com a quilòmetre zero del Món Casteller, és aquest punt de partida i aquest punt de trobada. És responsabilitat nostra, dels vallencs i vallenques, dels Xiquets de Valls, de l’Ajuntament... de tots, que Valls sigui el cap i casal de l’univers casteller, entès com un espai de retrobament, un espai acollidor, per compartir l’experiència castellera, per debatre’n el futur i per mostrar-lo al món. Per això, la ciutat de Valls va fent passos endavant per convertir-se en un referent nacional i mundial sobre el fet casteller. La Nit de Castells va camí de ser un dels espais de trobada permanents que Valls oferirà per honrar i premiar les persones i les organitzacions que més treballen a favor del Món Casteller. Al mateix temps, el Fòrum Casteller també és un espai de trobada consolidat. I, concretament el Simposi Caste-

ller i la FiraCastells, que es celebren en el marc de la Fira de Santa Úrsula, un com a espai de debat més acadèmic i l’altre com a espai de divulgació i comunicació de totes les activitats relacionades amb els castells. I com tots sabeu, amb l’inici de les obres del Museu Casteller de Catalunya, situat al cor de la ciutat de Valls, a la Plaça del Blat, en el kilòmetre zero del Món Casteller, ja estem posant les bases d’un espai permanent, i de referència, obert a tot el món, i amb vocació de divulgar els valors, la història i els èxits de tot l’univers casteller. Aquest és el repte i la vocació de la ciutat de Valls. Tots, des de l’Ajuntament fins a les colles castelleres, passant per persones, entitats i associacions, i tota la societat civil en general, estem fent un gran esforç per esdevenir el referent del Món Casteller i per ser la ciutat oberta a tots els aficionats i amants dels castells. Per aconseguir-ho estem fent un gran esforç econòmic i humà, sumant treball, esforç i dedicació, amb una visió de futur i de ciutat consensuat. Cal que seguim així, fent pinya, per aconseguir ser el punt de trobada de tot el Món Casteller, i mostrar a tot el món que som el punt de partida d’aquesta tradició tan vallenca i tan catalana des de fa més de 200 anys.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Batet i Canadell Alcalde de Valls

PUNT I SEGUINT M’agradaria aprofitar l’oportunitat de la primera edició del nou format de la revista per desitjar molta sort i continuïtat a totes les persones que en- En del balanç de la temporada 2013, no puc descuiceten aquesta nova etapa. Un nou període dins la dar-me de parlar del 3XL10 i destacar que ha estat una ja dilatada història de La veu de la Colla Vella, una campanya espectacular. Amb aquest projecte tots hem revista que sempre ha sabut adaptar-se als temps gaudit, après i demostrat fins on som capaços d’arribar. i als moments i com no podia ser d’altra manera És impressionant, no tants sols pel què va generar en el avui evoluciona en un format més actual, adaptat gruix de la colla, sinó també per la repercussió tant en al moment que viu la Colla i la societat. Molta sort! la ciutat de Valls com en la majoria de pobles de tota la comarca. El 3XL10 va aplegar il·lusió, ganes, i sentiments Ara ja sí, toca parlar del capítol 2013 de la història de vers la Colla Vella que ens ha de servir per tindre un rela Colla Vella. Fent memòria tant del camí com dels cord màgic del que hem viscut. Malgrat que el final va reptes aconseguits, me’n adono de la gran tempora- ser molt agre, serà una experiència que ens farà créixer da que vam assolir i recordo amb satisfacció els grans encara més perquè ha estat una lliçó dura però un gran moments que vam viure. Segur que cadascú de vosal- aprenentatge. Recordeu que no haurà estat el final de tres recorda la temporada per motius diferents: per les res sinó l’inici d’un projecte de Colla, el principi d’una manilles, el dos de nou, el pilar, la quantitat de castells etapa en la que tots serem molt més forts i en la que de 9, el repte del 3XL10... Però a mi, el que m’agrada- ens adonarem encara més de l’important dels valors ria destacar, són conceptes i vivències que no es po- que representa la Colla Vella dins del Món Casteller i den tocar amb els dits ni calcular amb una taula de sobretot dins dels Xiquets de Valls. Per acabar, m’agrapuntuacions. Vull parlar de valors, aquells valors com daria donar-vos les gràcies a tots per les ganes que heu la generositat alhora d’aportar esforços dins el pavelló, demostrat durant tot l’any i encoratjar-vos a escriure un el compromís en cada un dels assajos i sortides de la altre capítol encara millor aquest 2014. Tenim per davant temporada, l’entusiasme en cada repte que ens hem una temporada de concurs i altre cop plena de reptes importants, un calendari envejable on plantejat, la humilitat al moment >> conceptes i vivències hi ha les actuacions històriques fixes en de preparar-los i sobretot la confique no es poden el nostre calendari com altres noves que ança vers les persones que al captocar amb els dits s’estan fent un lloc dins el món dels casdavant de la Colla, hem decidit. ni calcular amb una tells i on com cada any trobarem colles Aquests són els nostres valors taula de puntuacions << importants amb les que gaudirem de jornades de màxim nivell. fonamentals de treball en equip que no hauríem de deixar mai de banda si volem con- Per tot això i com ja sabeu, compto amb cadascú de tots tinuar fent créixer la Colla cada dia. La Firagost, la Dia- vosaltres perquè feu un pas més, per tornar a comptar da Nacional, Santa Tecla, etc. Són exemples clars dels amb la vostra generositat, compromís, entussiasme, hugrans fruits que dóna la feina de cadascú de nosaltres militat i confiança. Perquè millorar només ho farem si mii donen sentit a tot allò que fem dia darrera dia al nos- llorem en el que fem cada dia i demanar-vos que no pertre local. Si volem continuar assolint nous reptes no deu mai les ganes de continuar fent el que fem, castells! Us espero a tots, ens veiem al local! hem d’oblidar tot allò que ens ha fet créixer.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Manel Urbano, Cap de colla

SENSE CIRERETA PERÒ AMB EL PASTÍS MÉS BO I MILLOR CUINAT Orgull i seny. Aquestes dues paraules poden definir perfectament la temporada 2014, una temporada que ens ha portat moltíssimes alegries i que ens ha fet treure l’orgull més dies que mai. Grans actuacions que recordarem i que estan al nostre abast per repetir-les per seguir gaudint.

BLOC INSTITUCIONAL

Dies al juny, grans dies al juliol i primer gran cop al Firagost i segona rematada per la Diada. Pensant en perspectiva el que vàrem fer aquella primera setmana d’agost i de setembre és molt gran, només el temps ens farà veure que descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles pel Firagost i el pilar de 8 amb folre i manilles el dia 10 de setembre només està a l’abast d’una colla amb fonaments sòlids, d’una colla que segueix marcant el ritme de la temporada vallenca i que lluita per seguir al capdavant del Món Casteller com ha fet durant tota la vida. Portem uns bons anys cuinant un molt bon pastís, fent-lo a poc a poc, incorporant ingredients nous i anant fent capes consistents que perduraran durant molt més temps. Unes bases que donen el seu fruit i que recollim en grans diades com les abans esmentades.

Cal remarcar la gran capacitat de mobilització que hem tingut aquesta temporada. Hem estat més castellers que mai i a moltes places, fent folres i manilles a on hem volgut i amb totes les garanties. El dia de Santa Úrsula, la Plaça del Blat era rosada, feia anys que no arrossegàvem tantes camises i és tot un orgull arribar a finals de temporada amb aquells assajos que feien preveure una gran cita. Però aquell dia va imperar el nostre seny per damunt del nostre orgull, i la cirereta no va poder arribar, no ens la van deixar posar. La feina que hem fet no és envà, i segur, que aviat, culminarem els deu pisos d’aquest pastís que tan estem gaudint.

A nivell social podem seguir estant orgullosos. Aquest 2013 hem celebrat el 25è Aniversari del nostre local, lloc de trobada i cuina de tots els grans castells que hem fetrecentment. Un espai propi, funcional i referent. També amb els anys ens hem adonat que al seu dia, el president Domènech, va ser un visionari, i la seva aventura del local ha estat un dels pilars principals dels èxits de la nostra bicentenària entitat. A ell, i als capdavanters de l’època, els hem d’estar molt agraïts de l’herència que ens van deixar. Un local que, el dia del sopar de germanor, feia més patxoca que mai amb un ambient emocionant i de molt de caliu.

>> “Entre tots la sapiguem fer molt més alta i més forta cada dia” <<

El local aquest 2013 ha estat reformat per adequar-lo a la legislació vigent. Hem invertit en una xarxa de seguretat nova, sent altre vegada pioners amb un sistema modern i pensat exclusivament pels castells. Un local que rep visites d’estudiants americans, de turistes i cada cop de més persones interessades en el nostre llegat.Però els reptes continuen i amb la mateixa il·lusió o més que el 2013 enfrontem el 2014. Són molts els projectes que engegarem per tal de que, com deia el nostre amic Martí Pol, “entre tots la sapiguem fer molt més alta i més forta cada dia.”

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Joan Ibarra Rodríguez, President

”

Joan Ibarra substitueix Josep Solé Tarragó a la presidència de la Colla Vella i Manel Urbano continua de cap de Colla

L’Assemblea va aprovar la nova Junta i els

comptes de 2012, així com una reforma dels Estatuts. L’Assemblea de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va aprovar el 8 de març el nomenament d’una nova Junta de Govern. La Junta té un mandat de quatre anys i estava encapçalada per el nou president, Joan Ibarra, que substituí Josep Solé Tarragó. El càrrec de cap de Colla continuà tota la temporada a mans de Manel Urbano. A més a més, els castellers i socis van donar el vist-i-plau a la modificació dels Estatuts de l’entitat per adaptar-los a la legislació.

Nova Junta

L’Assemblea de la Colla Vella va acceptar el nomenament de l’única candidatura presentada. D’aquesta manera, Joan Ibarra substituí a Josep Solé Tarragó, que havia ocupat la presidència de la Colla les darreres quatre temporades. El mandat de Solé Tarragó estigué marcat per una gran cohesió interna i per la projecció internacional de l’entitat, amb el viatge a Xina el 2010 com a fita més destacada. Ibarra és el president més jove de la història de la Colla Vella i el primer a haver format part de la canalla en el passat. Actualment ocupa la posició de terç en els castells de nou pisos. La candidatura encapçalada per Ibarra, amb moltes cares noves i una proporció important de gent jove, va ser acceptada per la unanimitat dels assistents, que també van aprovar els comptes de l’any anterior i el pressupost per 2013.

ASSEMBLEA ORDINÀRIA 2013

El nou president va qualificar el projecte de “continuïsta” respecte a la Junta sortint i va demanar la col·laboració de tots els membres de la Colla. “Ser de la Colla Vella és molt més que fer castells; és un sentiment, una tradició plena de valors i la màxima expressió popular del nostre país”, va declarar. Per altra banda, l’Assemblea va ratificar que Manel Urbano seguia sent el cap de Colla, càrrec que ostenta des de 2011. Urbano no va voler marcar objectius concrets per enguany, tot i que va ressaltar la necessitat de potenciar la canalla i de mantenir els castells ja assolits la temporada passada abans de fer el salt a reptes majors.

Nous estatuts

Gràcies a la modificació dels Estatuts, també aprovada en Assemblea el mateix divendres, la Junta canvia el seu organigrama, amb l’eliminació d’alguns càrrecs i la creació de diverses comissions de treball especialitzades. A més, els nous Estatuts es modernitzen i s’adapten a la legislació en vigor sobre associacions sense ànim de lucre. Els òrgans de govern, de representació i d'administració de la Colla Vella dels Xiquets de Valls en la temporada 2013: l'Assamblea General, el Cap de Colla i la Junta de Govern. Cap de Colla Manel Urbano López President Joan Ibarra Rodríguez Cap de la Canalla Llàtzer Magriñà Andreu Cap de Pinyes i Folres David Andreu Segarra Representat a junta de Pinyes i Folres Jordi Mateu Ollé Secretària Sònia Farré Tuà Vicesecretària Karen Corral Coba Vicepresident Jordi Roca Rull Vicepresident Relacions Públiques Carles Figueras Saperas Cap Àrea econòmica - Tresorer Jordi Cusió Vallverdú Vicetresorer Marc Ferré Pau Responsable de projectes de gestió Eduard Fermin Partido Vocal dinamització interna i activitats Roger Montalà Martínez Vocal Projectes del Local Sergi Baiget Fabregat Coordinador del Local Emili Manresa Guardis Representant Grup de Grallers Maria Figuerola Magre Representant Comissió de l’Arxiu i documentació Jordi Badia Clols Per la part tècnica, Carles Figueres i Albert Martínez, els adjunts a Cap de Colla. Jordi Rosselló, el responsable social de la canalla.

BLOC CAS TELLER

2013: Una temporada excel·lent i que es mereixia una matrícula d’honor, però que ens ha permès fer un gran pas endavant, que de ben segur perdurarà al 2014.

1/5

Picamoixons

4/7

3/7

5/7

4/7p

Puigpelat

5 de Maig

Falset

15 deMaig

Lleida

18 de Maig

Valls. Festes de St. Isidre

25 de Maig

Reus

26 de Maig

Vilafranca

2 de Juny

La Selva del Camp

8 de Juny

St. Boi. Schneider Electric

9 de Juny

L’Arboç

23 de Juny

Valls. Sortida de Completes

3D/1ID

24 de Juny

Valls. St. Joan

24 de Juny

Valls. Tomb pel poble

29 de Juny

Hospitalet de l’infant

6 de Juliol

Calypso

13 de Juliol

Altafulla

20 de Juliol

Valls. Vivendes Colla Vella

17 de Març 7 d’Abril

Via Catalana

SORTIDES

1/6

1/7 f

1/8 f

28 de Juliol

Vilallonga del Camp

4 d’Agost

La Riba

7 d’Agost

Valls. Firagost

10 d’Agost

Salou

15 d’Agost

La Bisbal

17 d’Agost

Vallmoll

24 d’Agost

Catllar

25 d’Agost

L’Arboç

30 d’Agost

Vilafranca. St. Fèlix

10 de Setembre

Valls. Diada

11 de Setembre

L’Hospitalet de l’Infant

15 de Setembre

Tarragona. Sta. Tecla

5 d’Octubre

Reus

27 d’Octubre

Valls. Sta. Úrsula

3 de Novembre

Vila-rodona

9 de Novembre

Manresa

Altres celebracions

TOTAL

47D, 1ID

2ID

D D

D D D

D D

3D, 1C

9D, 2ID

6D, 1ID

2/7

4/8

3/8

2/8 f

4/8 p

5/8

3/9 f

4/9 f

D D

D D D

D D

8D, 2C

10D, 2C

12D

ACTUACIONS TEMPORADA 2013

3/7 ps

9/8

5/9 f

2/9 fm

9D, 2C

3/10 fm

1ID 2I

2D, 2C

1ID, 2I

L'A

SE LV A

RB OÇ

VI LA FR AN CA

RE US

LL S

EI DA

LS ET

PU IG PE LA T

PI CA M OI XO N S

M RE SA

M OL L

H S OT A EL LO CA U LY PS O

VI LA LL ON GA

VI VA VE L N LS DE S

LO U

VI VA VE L N LS DE S

DE ’HO L’I SPI N TA FA LE N T T

RESUM TEMPORADA 2013 Per fer un recull general d'aquesta extraordinària temporada castellera, l'hi hem demanat al cronista casteller Xavier Brotons, a qui li agraïm la col·laboració, que ens fes un repàs de quins han estat per a ell els principals moments d'aquest 2013.

Més difícil encara!

Pel que fa al grup de colles capdavanteres durant la temporada del 2013, crec que és de justícia destacar, en primer lloc, els Castellers de Vilafranca. Que ho fem no és cap novetat en els últims anys, però és que la temporada passada els vilafranquins van aconseguir una cosa que semblava impossible: superar-se, la qual cosa és digna de subratllar si tenim en compte la gran trajectòria dels penedesencs en els darrers lustres.

BLOC CASTELLER

”

Per fer un recull general d’aquesta extraordinària temporada castellera, l’hi hem demanat al cronista casteller Xavier Brotons, a qui li agraïm la col·laboració, que ens fes un repàs de quins han estat per a ell els principals moments d’aquest 2013 casteller.

hibir amb orgull en el seu palmarès (en tot cas, en el seu duel particular amb els terrassencs, el seu gran moment ha permès als de Cal Figarot, en poc temps, posar- se al nivell dels malves quant a tresos de deu descarregats i superar-los pel que fa al 4 de 9 net). Però el cas és que, com algú ha dit, d’aquest 3 de 10 descarregat no només cal destacar el què, sinó –i potser sobretot— el com (tornem tots a veure el vídeo del 3 de 10 de Sant Fèlix i entendrem de què estem parlant). Per si això fos poc, però, el dia del seu sant patró els Castellers de Vilafranca van aconseguir una cosa que per a molts sadollarà per sempre més els seus anhels castellers: descarregar en la mateixa actuació el 3 de 10 i el 4 de 9 net (aquest últim també va destacar pel seu com), una proesa mai vista abans. I si, deixant de banda tots els gammes extres fets l’any passat –com qui no vol la cosa—, a això hi afegim que l’única caiguda –l’única!— que els verds van patir el 2013 va ser en un presentable intent de 4 de 10, crec que el títol d’aquest article s’entendrà sense problemes. Quant a les colles vallenques, crec que a la Colla Vella li ha passat una cosa semblant al que va viure el 2012: malgrat haver fet una campanya molt bona va ser clarament derrotada a la diada de Santa Úrsula per la seva eterna rival: i això, al bressol dels castells, val per tota una temporada. A més, que la colla rival et planti un senyor 5 de 9 quan tu no l’has pogut descarregar (encara que fos per mala sort) i que acte seguit (quan ja no tens opcions de fer el 3 de 10) et remati descarregant el castell més mític del vuit-cents (el 4 de 9 net) –segurament, el castell entre els castells per als vallencs— i que, per a postres, sigui el primer que es completa a la plaça del Blat en tota la seva història, realment fa mal.

”

Efectivament, d’entrada els de la camisa verda van aconseguir, per fi, l’anhelat cromo que els faltava en el seu àlbum de millor colla de tots els temps: el 3 de 10 descarregat, el qual, afegit al 4 de 9 net descarregat la campanya anterior –l’altre cromo que els faltava— mata l’obsessió vilafranquina de no tenir dues consecucions que els Minyons de Terrassa sí que poden ex-

I això, sobretot, fa que no es pugui assaborir com pertoca una campanya amb excel·lents registres en castells de nou bàsics i de vuit de gamma alta, i notable pel que fa als grans castells (amb cinc construccions amb folre i manilles descarregades) ni valorar com caldria un molt bon intent de 3 de 10 en què hi va haver autèntica malastrugança.

Superiors al 3de9f (2013) 24 22 20 18

I/ID C D

16 14 12 10 8 6 4 2 0 C. VELLA X. V.

C. VILAFRANCA

Pel que fa a la Colla Joves, assenyalades ja les seves grans consecucions, crec que encara cal remarcar dues novetats certament importants: la freqüència amb què ha repetit el registre de l’anomenada tripleta màgica i l’explosió pilanera, que en dos mesos escassos l’ha portat a carregar el pilar de vuit. Quant al grup de colles de gamma extra, és menester ressaltar la gran temporada de la Jove de Tarragona, que, entre d’altres mèrits, ha estat capaç de descarregar quatre vegades el 5 de 9 i d’apuntar-se l’espadat de vuit, mentre que també sobta la irregularitat mostrada per uns desconeguts Minyons de Terrassa, que amb tretze caigudes ha batut el seu rècord d’ensopegades. Els Castellers de la Vila de Gràcia, per la seva banda, crec que han fet mèrits sobrats per adjudicar-se el premi de colla revelació: i és que incorporar, en la mateixa temporada, sis castells nous

M. TERRASSA

C. JOVES X. V.

C. JOVE X. T.

(entre els quals, el 3 de 9) al seu palmarès és un fet que no passa cada any. Per cert, parlant de colles barcelonines, haurem d’esmentar la circumstància que tant els Castellers de Barcelona com els de Sants hagin fet la tripleta per primer cop (els borinots, també la tripleta amb el 4 de 8 amb el pilar). I tot plegat sense oblidar el 3 de 8 descarregat pels Nens del Vendrell (37 anys després) o el 9 de 8 amb un enxaneta dels de Cal Figarot. En l’apartat de diades, se’ns fa molt difícil destacar-ne alguna, perquè n’hi hagut moltes d’importants, per algun motiu o altre. En tot cas –a banda de Sant Fèlix i Santa Úrsula—, personalment, ens ve de gust recordar el Catllar i la Diada del Primer Diumenge de Festes a Tarragona, que algú amb encert va qualificar de “la diada perfecta”: 4 colles, 3 hores, tots els castells descarregats, 7 gammes extres i 5 de 8 com a construcció menor. En tot cas, el títol d’aquest escrit val també per al global de la temporada passada, si més no en alguns aspectes. I és que el 2013 es va tancar amb la xifra rècord de 85 colles (atenció!) reconegudes per la Coordinadora, 66 de ple dret i 19 en formació (i aquest afany expansionista sembla que no té aturador), entre les quals destaquen els casos de recuperació d’agrupacions, com són els de Gelida, Alcover, Vila-seca, Cambrils, Cornudella de Montsant i Gavà. Fora de l’activitat de les colles al local i a les places, la temporada passada també serà recordada per la merescudíssima concessió de la Creu de Sant Jordi a l’amic Francesc Piñas i Brucart, una distinció que reconeix la seva trajectòria i que alhora, com el mateix Piñas no es cansa de dir, honora tot el Món Casteller.

D’altra banda, al costat de l’adhesió a la declaració del Parlament de Catalunya en favor del dret a decidir per part de l’assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (17 de març), el 2013 ens deixa, al començament, el record de l’agra polèmica arran de l’exhibició de publicitat en unes peculiars samarretes castelleres dels Castellers de Vilafranca a Londres: el

cas va aixecar polseguera i, tot i que aparentment va quedar aparcat per a la resta de l’any, pot tornar a aparèixer en el moment menys esperat. Sense oblidar el fraternal i interessant viatge dels Castellers de Sants a l’Índia (n’hi haurà documental) o el premi a la iniciativa social de la Nit de Castells per als Xiquets de Hangzou.

Per acabar, destacarem dues bones notícies d’aquesta temporada. En primer lloc, la decisió de la prestigiosa Fundació Lluís Carulla de dedicar la seva nadala als castells i, d’altra banda, l’acord (esperem que definitiu) assolit a Valls per ubicar el futur Museu Casteller al barri antic i l’anunci del començament de les obres per enguany: fins i tot allò més difícil sembla que també acabarà sent una realitat.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Xavier Brotons

Gamma alta de 8, pde6, 4de9f i 3de9f (2013) C. VELLA X. V.

C. VILAFRANCA

M. TERRASSA

C. JOVES X. V.

C. JOVE X. T.

3de9f

4de9f

3de8p

4de8p

5de8

pde7f

7de8

2de8f

pde6

C. VELLA X. V.

4de10fm 3de10fm

C. VILAFRANCA

C. JOVES X. V.

C. JOVE X. T.

1i 1id, 2i

4de9

3de9fp

4de9f9

5de9f

M. TERRASSA

pde8fm

1c, 3d

2de9fm

2c, 2d

9de8

TOTAL

1id, 2i, 4c. 6d

1i, 22d

1i, 1c

2i, 1c, 3d

1i, 1c, 8d

1i, 1c

>>>CRÒNIQUES <<<

PRIMAVERA DE RODATGE

La temporada 2013 va començar a Picamoixons, on vam actuar al març per la Festa Major. La pluja ens va obligar a fer els castells, de set pisos, dins l’església. També vam fer castells de set a la Festa Major de Puigpelat, a l’abril, abans de desplaçar-nos a Falset per la Fira del Vi, ja al maig.

Al Priorat, les coses no van sortir com s’esperava, ja que vam carregar tant el tres com el quatre de vuit, amb bastants canvis als pisos superior, a més de completar castells de set. Malgrat les llenyes, ens vam refer ràpid a Lleida per Sant Anastasi, on, ara sí, vam descarregar els dos castells de vuit. Els vam repetir una setmana més tard a casa per la recuperada diada de Sant Isidre, una actuació històrica del segle XIX que enllaça amb els nostres inicis com a Colla dels Pagesos. L’actuació estaba programada a la plaça de l’Oli juntament amb els Xiquets de Tarragona, però la pluja va obligar les dues colles a actuar dins del pavelló del local. Abans, vam alçar un pilar de cinc davant de la Cooperativa Agrícola.

En un intens cap de semana, vam fer un pas més a la diada del Pallol, a Reus, i a la del Firal, a Vilafranca, l’endemà. En ambdós casos vam descarregar els dos primers cinc de vuit de la temporada, acompanyats del tres i el quatre de vuit. La mateixa actuació la vam repetir, ja al juny, a la Festa Major de la Selva del Camp. Després de fer castells de set en una actuació per una empresa de Sant Boi de Llobregat, el tres i el quatre de vuit van ser els únics que vam completar a l’aniversari dels Minyons de l’Arboç, ja que la pluja va tornar a fer acte de presencia i es va acabar suspenent l’exhibició. Estàvem a punt per fer un pas més per Sant Joan. Actuacions: Picamoixons, Puigpelat, Falset, Lleida, Sant Isidre, Pallol, Firal, La Selva del Camp, Sant Boi de Llobregat, L’Arboç.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

FESTA MAJOR DE NIVELL El començament oficial de la temporada ens va arribar enguany sense cap castell de nou al sarró, cosa rara en comparació amb les temporades immediatament anteriors. Alguns dubtes en els primers compassos de l’any, així com la feina de renovació de la canalla, sempre opaca, ens van obligar a endarrerir l’estrena d’algunes construccions fins a l’estiu. No obstant, la diada de Sant Joan ens va permetre estrenar castells de nou i encara un exigent juliol amb la tranquil·litat de tenir els deures fets.

SORTIDA DE COMPLETES

Després del ritual pilar sota el foc, la diada de Completes es va obrir amb el tres de vuit. Una sortida conservadora i que va sorprendre alguns, que esperaven fer el primer pas amb els castells folrats. Com és natural, el tres va pujar sense problemes i es va completar amb serenor. En segona ronda, vam optar per un bonic cinc de vuit, el quart de la temporada. Igual que el tres, es va descarregar fàcilment. Per últim, es va encara el principal repte del dia, el quatre de vuit amb el pilar. El quatre es va carregar amb esforç i la baixada va fer vibrar el públic. Un cop sol damunt la pinya, el pilar es va descarregar entre l’eufòria de tothom. Feia quatre temporades que no arribàvem a Completes amb capacitat de fer aquest castell juntament amb el cinc de vuit. Dos pilars de cinc van tancar la primera tanda castellera a l’espera de la gran jornada de l’endemà.

Després de la bona feina de la vigília, encaràvem l’exhibició principal de la Festa Major amb confiança. Per això es va plantejar una sortida agosarada amb el quatre de nou folrat. El castell va pujar amb algun tremolor, però sense patir excessivament. La carregada va ser segura i es va poder desmuntar l’estructura sense més complicacions. Amb el primer castell de nou de la temporada adjudicat, la segona ronda va continuar pels nou pisos, en aquest cas amb el tres. A diferència del quatre, aquest cop es va haver de suar de valent. Mal agafat, va obligar des de bon principi a treballar de valent els terços i els quarts, així com el folre. Als pisos superiors, però, van saber parar el constant bellugueig perquè l’enxaneta coronés el castell. La descarregada va ser encara més treballada, tot i que va acabar bé. En tercera ronda es va repetir el quatre de vuit amb el pilar del dia abans, que aquest cop va ser més parat i es va tornar a descarregar amb autoritat. Feina feta i cap a casa després de fer tres pilar de cinc, un dels quals caminant al balcó. A la tarda, tomb del poble per rodar castellers i canalla i gaudir de l’ambient de festa de la nostra ciutat. Teníem motius per estar contents i mirar el futur immediat amb optimisme.

>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

FESTA MAJOR >>> DE NIVELL! <<<

SANT JOAN

BLOC CASTELLER

ALTAFULLA

Juliol intens amb tres diades de nou Iniciàvem el juliol amb la intenció de continuar rodant estructures i castellers, en aquest cas de set, a L’Hospitalet de l’Infant. La setmana següent també vam portar castells de set a la tradicional actuació a l’hotel Calypso de Salou abans d’encarar una diada important, la de les Cultures d’Altafulla. Enguany érem els convidats d’excepció d’aquesta població, on hi ha un impressionant monument al pilar de vuit descarregat el segle XIX per la nostra Colla. El resultat va ser positiu: tot i caure del quatre de nou folrat en primera ronda, que va quedar carregat, es va descarregar el tres de nou, el quatre de vuit amb el pilar i el primer pilar de sis de l’any. La setmana següent ens vam treure l’espina descarregant el quatre a casa, a la Cooperativa d’Habitatges, on ens van acompanyar els Xiquets de Reus. També vam estrenar el dos de vuit amb folre (amb figuereta) i vam arrodonir la feina amb un cinc de vuit i el pilar de sis. La tercera diada de nou del mes va ser a Vilallonga del Camp, on després d’un dos de vuit molt maco, hi vam descarregar el tres de nou per tercera temporada consecutiva. El quatre de vuit amb el pilar i el pilar de sis van tancar la jornada, durant la qual alguns aficionats ja comentaven rumors d’un possible intent de dos de nou a la Firagost. Vam cloure un intens juliol amb castells de set a la Riba. Actuacions: L’Hospitalet de l’Infant, Calypso, Altafulla, Les Cases, Vilallonga, La Riba

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

EMMANILLEM LA FIRAGOST Encetàvem l’agost, un mes ple de grans reptes, com sempre a Valls, a la Firagost. Hi arribàvem en un bon moment, preparats per fer poder fer un pas endavant, havent treballat en un castell que feia molt de temps que no provàvem. Vam començar la diada amb el tres de nou amb folre. A mida que s’anava configurant el folre, apareixia un convidat incòmode a plaça: la pluja, quatre gotes que ens acompanyarien durant tot el castell. Tot i aquest petit contratemps, el castell va pujar sense cap entrebanc. Després de carregar-lo, la descarregada és un obrir i tancar d’ulls, i ens deixa un altre tres al sarró.

La segona ronda és el moment del gran repte, ni més ni menys que el dos de nou amb folre i manilles. Malgrat la dificultat de tenir totes les camises necessàries, ja que l’actuació era entre setmana, vam aconseguir una pinya suficient. El castell prenia forma, pujava bellugadís i alguna petita sotragada indicava que no seria fàcil. Quan el vam carregar, la plaça va esclatar en un crit d’alegria que ja no va parar fins que, amb una ràpida descarregada, el castell va ser nostre. Un castell que no assolíem des de l’any 2009. Desprès del magnífic treball de folres i manilles, ens el mereixem. Per tancar la ronda de castells vam enlairar el quatre de nou amb folre. La inèrcia del dos ens va fer descarregar un quatre marca de la casa, mogut però ben defensat pel tronc. Per acabar l’actuació, el pilar, un pilar de set amb folre inapel·lable tot i ser el primer de l’any. Hi havia molta feina ben feta en aquest pilar, i això es va notar. Vam acabar una Firagost històrica amb la sensació del deure fet i amb ganes de seguir i, sobretot, celebrar.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

L’EQUIP DE PINYES HO EXPLICA!

Com idear unes manilles en quinze dies El 2013 quedarà a la memòria de tots com l’any en què, per fi, vam domar les manilles, una estructura que des de sempre ens havia costat força de fer. Parlem amb el David Andreu “Pitu”, el Jordi Mateu i el Dani Tudela, els encarregats de dissenyar les pinyes, els folres i les manilles durant tota la temporada. Ells ens expliquen com està concebuda la base de cada castell i com hem arribat al domini espectacular de les estructures emmanillades.

“Nosaltres ens n’assabentem el dimecres després que el Llàtzer fes el tuit, i aquella nit el vam acabar de dissenyar”, assegura el Jordi, qui també diu que, “en veure que hi havia el dos, s’hi va apostar”. “Va ser una mica de rauxa; primer es va parlar entre nosaltres i es va veure precipitat però no impossible”, afirma el David. Quedaven dues setmanes per la Firagost.

“Ja estava una miqueta contemplat arribar a fer aquests castells”, ens explica el David. “Des de la tècnica es tenia una

Així, es va decidir canviar el folre de temporades passades: “teníem unes peces que crèiem que fallaven per gent que era massa pesada”, explica el Dani. Així, es va optar per fer un folre

Però com vam arribar a aconseguir fer unes manilles a la Firagost, una data en què normalment mai passàvem de la tripleta? “A principi de temporada no hi havia el dos de vuit perquè no es veia clar de l’estructura. El cap de Colla deia que quan el veiés bé ja el tirariem encaminat a fer-lo de nou. Sí que va ser una mica precipitat”, diu el Pitu.

“Vam apostar molt per castelleres de tronc o crosses, gent molt més petita, per als últims cordons del folre: era arriscar, però sabíem que per la Firagost tampoc seríem gaires”, assegura el Jordi Mateu. En resum, “posar-hi l’imprescindible” i deixar clar a les manilles que no tindrien gaire espai per moure’s. “Tenim al cap que als folres hi has de ficar la gent imprescindible”, diu el Pitu.

L’EQUIP DE PINYES HO EXPLICA!

visió que aquest any es volia arribar a fer un tres de nou amb folre lleugeret i diferents passos, entre ells fer manilles”.

“Vam fer el dos de vuit a les Cases i llavors ja vam fer una reunió de la tècnica. Allà ja vam decidir que tiraríem el dos de nou per la Firagost”, afegeix el Dani. De fet, uns dies després de l’actuació al barri de la Colla, el cap de canalla, Llàtzer Magrinyà, va publicar un missatge al seu compte personal de Twitter en què apuntava la possibilitat de fer el castell.

Segons el Pitu, hi havia una base a partir de la qual treballar basada en com s’havia fet anys enrere, “però la teníem bastant verda”. “Va ser molt important la motivació de la Colla i, a partir d’aquí, es va començar a assajar amb folres petits amb els recursos que teníem”, diu.

reduït amb gent “el més lleugera possible i que ja hagués pujat algunes vegades”. “És molt important quan vénen les rebregades saber treballar perquè abans passava que quan fèiem manilles pujava molta gent que no havia trepitjat mai una pinya”, diu. Aquesta gent es va trobar, principalment, entre la fornada de jovent que ha entrat darrerament a la Colla.

I a baix de tot? “La pinya ara es torna a lligar com un quatre” després d’anys de no fer-se, assegura el Pitu, perquè dóna més estabilitat. Es posen quatre baixos, els dos que aguanten la resta del tronc i dos més que porten el peu de crossa central del folre, és a dir, el peu de crossa situat davant del dau. A més de l’agulla normal, hi entren dues altres agulles ubicades al costat que fan aguanten les crosses del folre. Amb aquest disseny es compacta el nucli del folre i s’evita una mica que les crosses de les manilles quedin massa separades dels terços i s’aboquin en excés.

Tripleta a la Bisbal

i ensopegada a Vallmoll

Després de l’èxit de la Firagost, calia mantenir el ritme a la Bisbal. Abans, però, vam actuar a la Festa Major de Salou, amb el tres i el quatre de vuit com a millors construccions.

Amb els deures fets en el dur compromís de la Bisbal, tocava actuar a Vallmoll abans de la recta final de l’agost. Igual que a Falset al maig, amb molts canvis a dalt, el quatre de vuit i el tres de vuit van quedar només coronats. Sí que vam descarregar el dos de set. No va ser la millor manera de celebrar la posada d’una placa pel tres de nou descarregat la temporada anterior. Actuacions: Salou, La Bisbal, Vallmoll

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

LA BISBAL

A la Blanca Vila penedesenca, plaça històrica on el 2012 havíem fet el nou de vuit, enguany vam optar per sortir de tres de nou, molt parat, i en segona ronda provar el quatre de nou. El quatre, amb força canvis, va patir moltíssim, però es va completar. Un tremoladís cinc de vuit i el pilar de set folrat, clavat, van arrodonir una jornada sense caigudes en una plaça de la qual havíem sortit escaldats més d’una vegada en el passat.

CAP DE SETMANA COMPLET Vam arribar a un dels caps de setmana més intensos de la temporada, tant per activitat com per exigència: dissabte actuàvem al Catllar i diumenge, a l’Arboç. Dues actuacions de màxims. El balanç, però, va ser excel·lent: un dos de nou amb folre i manilles carregat, dos tres de nou folre, dos quatre de nou amb folre, un quatre de vuit amb el pilar i dos pilar de set amb folre.

Al Catllar vam sortir de tres de nou amb folre, un castell que dominem. Tot i això, va donar més guerra de la que podríem pensar per descarregar-lo. En segona ronda encaràvem el gran objectiu de la diada, el dos de nou amb folre i manilles. Tot i ser dissabte a la tarda, teníem prous castellers per garantir una bona pinya i el castell es carregar amb tranquil·litat. Però el dos no perdona i a la primera rebrincada pot caure. I així va ser: just quant la canalla sortia el castell va cedir. Ens vam aixecar amb el quatre de nou amb folre, un més, un d’aquells que fan suar de valent a tota la colla. Per acabar l’actuació, un pilar de set folrat, aquest sí marca de la casa. Gran actuació en una diada que cada any ens exigeix més.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

EL CATLLAR

El Catllar

L’Arboç Poques hores desprès tenim una altra actuació de màxims, envoltats de les mateixes colles que el dia anterior, a més dels Minyons locals. L’exigència seria la mateixa que en el dia anterior. Un tres de nou amb folre un xic mogut va encetar la nostra diada, i va anar millor que al Catllar, però millorable. El quatre de nou amb folre és... una altra història, i no hi ha manera de descarregar-ne un sense patir. No vam aconseguim agafar-li la mida, encara que, de totes maneres, el vam descarregar. Vam tancar la ronda de castells amb un quatre de vuit amb el pilar de sis, un pèl lent d’execució però efectiu. El vam descarregar sense cap problema rellevant. Per acabar, un pilar de set amb folre impecable. Uns últims pilars de 4 de tota la ja famosa “Rengla del Penedès” van cloure un intens cap de setmana de castells, que ens havia d’ajudar a arribar al nostre objectiu de cara a Sant Fèlix.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

L’ARBOÇ

Sant Fèlix no dóna treva Vilafranca és una vila molt entesa on sempre fa goig actuar, el punt final d’un agost que enguany va ser més exigent que mai. L’ambient previ a Sant Fèlix és el dels moments abans d’una gran lluita, quan els guerrers rosats saben que hauran de deixar-hi la pell i l’ànima, tant si va bé com si va malament. La plaça, el camp de batalla perfecte, amb els contrincants al màxim i les espases ben esmolades.

BLOC CASTELLER

El 2012 vam marxar amb la feina a mitges, ja que “només” (és un dir...) hi vam carregar el cinc de nou folrat. Enguany teníem ganes de poder sortir ben satisfets i per això portàvem un programa amb quatre peces d’artilleria pesada: tres castells de nou i el pilar de vuit. Poca broma, ja que fins aquell dia sols havíem tastat les manilles dues colles. D’entrada vam descarregar un tres de nou amb folre sense cap complicació. Aquesta sortida ja és un clàssic de les diades del mes d’agost i dels Sant Fèlix dels darrers anys. Amb la infanteria motivada, a la segona ronda tocava treure el primer tanc i encarar el dos de nou amb folre i manilles. Al Firagost el vam completar magistralment, però al Catllar ens havia quedat només en coronat. La pujada va ser com en els dos intents anteriors: ràpida i sense grans moviments, amb un folre i unes manilles paradíssims i una pinya com una roca. La carregada va ser força tranquil·la, però a la sortida dels més menuts una forta rebrincada va sacsejar l’estructura. Els quints semblava que la podrien parar, però el castell es va acabar trencant. Una llàstima, perquè va morir pel mateix mal que al Catllar una setmana abans.

En tercera ronda, i malgrat el cop moral d’una nova llenya amb el dos, no es va canviar d’estratègia i vam alçar el quatre de nou amb folre. El castell va pujar malament, molt tremolós. Ja havia avisat altres vegades en el que portàvem d’any, com a Altafulla. No li acabàvem de trobar la mida i, amb la traspassada de l’enxaneta, va caure. Després d’uns segons d’incertesa, la plaça i les altres colles van dir que estava carregat. Pels pèls, però carregat. La moral de tothom en aquell moment estava bastant enfonsada. Però aquí es on va treure el caràcter genuí de la Colla, aquell que només entenem els que vestim de rosat i que alguns, des de feia uns anys, posaven en dubte que encara tinguéssim: quan caiem, ens aixequem i seguim. No es rendeix ningú. Per tant, tocava la darrera càrrega en forma de pilar de vuit. El pilar va pujar bastant bé, tot i que amb treball. El folre estava compacte, però menys que el del dos de nou. No obstant, manilles i pilaners van poder fer bé la feina i carregar-lo sobradament. A la descarregada, però, es va partir per pur esgotament. Una nova llenya que era, alhora, un nou èxit: la primera aleta des de 2009 al pare de tots els espadats. Malgrat les tres caigudes i el mal regust, sortíem de plaça amb la segona millor actuació de la jornada, només superats per uns Castellers de Vilafranca que van clavar la millor exhibició de lahistòria fins el moment. El 2014 Sant Fèlix caurà en dissabte: esperem treure’ns l’espina dels dos darrers anys. Tenim totes les armes per fer-ho i al Japó saben que a Pearl Harbor s’hi ha d’anar en cap de setmana.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

SANT FÈLIX

Santa Tecla, gaudir dels castells Després d’un Sant Fèlix amb un gust agredolç i feina a mitges, tocava anar a Tarragona, un dels punts calents de la temporada, per una banda a trencar el malefici en una diada on la Colla ho ha donat tot sense massa recompensa, i per l’altra banda a referendar les bones sensacions de la Diada Nacional.

Es va anar bastint el dos i aquest encaix que va permetre aturar les típiques fuetades de l’estructura, sobretot alhora de fer l’aleta, i poder reservar forces per una baixada que va ser molt ràpida i sense arribar a perillar excessivament en cap moment. Primer objectiu al sarró i eufòria entre els castellers rosats.

Així doncs, amb un gran ambient casteller, amb quatre colles disposades a donar el millor de si mateixes i una plaça de gran prestigi, hi havia tots els ingredients per intentar una diada amb majúscules. A la primera ronda, i per assegurar i asserenar, el tres de nou amb folre. Sembla mentida combinar aquests dos verbs amb un gran castell com aquest, però avui en dia l’evolució del Món Casteller porta aquestes coses. Aquest tres, base del futur castell de deu, va ser, com gairebé tota la temporada, de molt bona execució. Amb un folre compacte i treballant còmode, i un tronc que sembla que té la lliçó apresa de memòria i que no deixa mai cargolar l’estructura, un dels grans perills del 3. En un obrir i tancar d’ulls s’havia completat amb èxit, i donant aquella sensació a la plaça i als propis castellers que la diada podia anar rodona.

Tocava completar la tripleta de nou pisos amb el quatre de nou amb folre, una estructura que, com ja sabem, sempre dóna molts més problemes que el tres. Aquest cop, no obstant, es va minimitzar aquest efecte, ja que apart d’un parell d’ensurts ben aturats per un folre que treballava segur, el tronc va superar alguna dificultat en alguna de les rengles i es va completar sense més incidències una extraordinària actuació per fi a Tarragona.

La segona ronda arribava el primer repte majúscul en forma de dos de nou amb folre i manilles. Els dos últims havien quedat carregats, tot i la gran evolució que la Colla ha sofert amb les estructures emmanillades: no és agosarat dir que, junt amb els vilafranquins, la Vella porta la davantera amb aquest tipus de construccions. Aviat es va veure que l’encaix vital entre pinya, folre, manilles i quarts era l’idoni i que la mida del dos treballava de forma correcte.

Com a tota gran exhibició, faltava la cirereta del pastís en forma de pilar de vuit amb folre i manilles, que va demostrar el gran treball dels pilaners i, un altre cop, d’aquests folre i manilles que van treballar a fons per salvar totes i cadascuna de les fuetades d’aquest fràgil pilar, i en van ser unes quantes. Amb moments de perill, però, la convicció i el domini tant del pilar com de l’estructura van fer possible descarregar-lo un altre cop i aconseguir el segon en un període de cinc dies, tota una proesa. Alhora es signava la pau definitiva amb una diada de gran exigència i prestigi on tradicionalment la sort ens havia estat adversa.

>>>>>>>>> Albert Cortés Monserrat

SANTA TECLA

BLOC CASTELLER

En primera ronda vam obrir la jornada amb un bonic tres de nou folrat, un més en el compte particular de la temporada. En la segona tanda es va apostar pel cinc de vuit. Un castell menys sovintejat que en temporades passades i que, amb la nova alineació alleugerida, va patir una mica sense arribar a perillar del tot. Després d’uns breus moments d’impàs, es va decidir anar a per totes de cara a signar la millor Diada Nacional feta mai a Valls. La jornada era idònia i les ganes, l’assaig i les camises hi eren: quatre de nou folrat, treballat però descarregat, i a continuació la traca final amb el pilar de vuit amb folre i manilles. El pilar, simplement, va ser d’escàndol. Les tres bases es van muntar ràpidament i els pilaners van clavar l’estructura, que semblava de pedra. Eufòria màxima i la sensació d’haver estat capaços d’haver fer un pas més, un altre. Tres pilars de cinc, un amb la Senyera, van cloure una actuació d’altíssim nivell.

>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

DIADA NACIONAL

La Diada Nacional de 2013 serà recordada com la Diada de la gran cadena humana per la independència, a la qual la nostra Colla va participar activament el dia 11 de setembre. Abans, però, i com és tradició, tocava actuar a la plaça del Blat per la vigília, i en aquesta ocasió arribàvem amb ganes d’acabar part de la feina pendent des de Sant Fèlix.

Manilles abans de la cadena

DIADA NACIONAL

L’EQUIP DE PINYES HO EXPLICA!

Com adaptar el dos per fer el pilar “Entre el dos i el pilar hi ha diferències, però molt poquetes: la pinya i folre són quasi idèntics, l’únic que varia és que està desplaçat”, assegura el Dani Tudela. “Fer el pilar va ser més fàcil, perquè la idea ja la tens”. De fet, els dos castells es lliguen igual (amb dos baixos, segons i terços) i a les manilles hi puja la mateixa quantitat de gent, vint persones comptant els segons. La diferència, com explica el Dani, és que l’eix central del castell, on es troba el centre de gravetat del tronc, en el cas del dos es troba entre les dues rengles, mentre que en el pilar es troba, evidentment, al damunt dels pilaners. Això obliga a repensar les manilles del pilar en relació a les del dos. Per exemple, tant en el dos com en el pilar hi ha un primer i un segon dau, però en el cas de l’espadat aquests es col·loquen de costat al pilar, mentre que en el dos es col·loquen al mig, tal i com els correspon per la seva funció.

2 de 9fm

P de 8fm

Terç

Fals terç

Crossa

Home del darrere

Agulla

1s / 2s / 3s mans

1r / 2n dau

1r / 2n lateral

Home del davant

TOTAL

*continua a la pàgina següent

Manilles del 2 de 9 fm

Manilles del P de 8 fm

Mentre que les del dos de nou són simètriques, les manilles del pilar de vuit estan reforçades a la banda del darrere. Darrere del terç hi ha quatre persones (home del darrere i tres mans), i els laterals posteriors tenen una ajuda addicional en forma de segon lateral, la qual cosa no passa amb els de la part davantera de l’estructura. Al davant també hi ha l’agulla, que no existeix en les manilles del dos, un fals terç (sense crosses, és clar) i un home del davant que agafa el quart per les cuixes. En el dos de nou, en canvi, els laterals han de treballar sense ningú al darrere i fent honor al seu nom, és a dir, de manera totalment perpendicular als terços. Així mateix, els segons compten amb l’ajuda d’un home del darrere, primeres i segones mans. Si bé és cert que hi puja una escaleta, aquesta baixa i s’incorpora al folre. Això fa que el folre i les manilles del pilar del pilar siguin ser totalment rodones, talment com un pastís, mentre que les del dos de nou siguin allargades i amples pel mig, més similars al casc d’un vaixell.

“El dos és molt fàcil de treballar, has de protegir els costats,perquè els daus van de costat amb els laterals”, afirma el David Andreu. “En canvi amb el pilar els laterals els has d’arrodonir perquè no treballen lateralment. El que en el folre del dos aguanten dues persones, en el del pilar n’hi has de posar tres”, afegeix. El primer pilar de vuit, carregat a Sant Fèlix, es va fer amb dues agulles al folre i sense crosses amb el fals segon. Al de la Diada Nacional, no obstant, es va variar: una sola agulla i crosses pel fals segon. “Els segons se sentien més còmodes amb una agulla i independentment de si s’hagués descarregat o no, els canvis els haguéssim fet igual. Érem l’única colla que ho feia així, però pensàvem que per l’agulla de les manilles era millor tenir dues espatlles per recolzar-se”, afegeix el Jordi Mateu. Quan li ho van preguntar, però, els va dir que li anava millor amb una persona a sota.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

Tel. 977 60 90 90 Fax 977 60 50 07

BLOC CASTELLER

Ctra. de Montblanc, 23, 43800 VALLS, Tarragona Tel. 977 60 11 36 / Fax 977 60 11 65

Ctra. Tarragona, km 17 • 43800 Valls Tels. 977 60 13 50 / 977 60 00 14 Fax 977 60 00 14 • www.felixhotel.net

El millor Mercadal de la histĂ˛ria

Enguany tocava anar a Reus. L’actuació del Mercadal és una vegada cada dos anys, quan no hi ha Concurs. Seguint amb la tendència de la temporada, l’actuació havia de ser de màxims, ja que totes les colles presents pressionarien molt i era l’última diada abans de Santa Úrsula. Era vital que tot sortís rodó.

Vam començar amb el típic tres de nou amb folre, ens havia de donar moltes alegries aquest any, i si volem que ho fes, l’havíem de clavar. El castell va pujar parat i ràpid i es va descarregar igual. En segona ronda vam estrenar, aquesta temporada, el nou de vuit. Feia 12 anys que es veia per primera vegada aquest segle, en aquesta mateixa plaça. Espectacular, complex, llarg... i descarregat.

Quedava poc per la gran diada de Santa Úrsula, teníem molta feina a fer i poc temps. Tocava treballar. Però teníem ganes, teníem fe, i tota una temporada, quasi perfecte, per fer-nos somiar en el millor final possible.

>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

MERCADAL

En tercera ronda i descartat el cinc de nou per baixes als pisos mitjans, va tocar el quatre de nou amb folre, un més en tots els sentits, treballat fins al final. Per acabar la diada vam emmanillar la plaça amb el pilar de vuit, un pilar perfecte, amb un gran treball de folre i manilles i com no, un gran treball del tronc, que rubricava la millor actuació feta mai per la Colla a Reus.

CAIEM DEL TRES… I DE QUATRE GRAPES Diumenge a la nit i tots estàvem capcots. La diada no va anar com esperàvem ... Valls no va veure l’aleta del tres de deu, el castell somniat. El camí no va tenir un final feliç. Un camí que havia començat més de tres mesos enrere...

Tres i manilles A mitjans de juliol la Colla va actuar a Altafulla. En aquella diada es va descarregar el segon tres de nou amb folre de l’any, un tres de nou amb canvis per alleugerir-ne el tronc. L’estructura ja era, per si, molt lleugera, però aquests canvis el feien, parafrasejant el nostre cap de Colla, “minimalista”. Aquest tres va repetir-se al llarg de l’estiu. També es va repetir el dos de nou, un castell estrenat a la Firagost i que, juntament amb el pilar de vuit, palesava que la feina de pinyes, folres i manilles havia estat extraordinària. Tots sabem sumar: 1+1=2. Tres lleuger + manilles = tres de deu.

#3XL10 Tarragona, diada del Primer Diumenge de Santa Tecla. El nostre president baixa del tres de nou i és entrevistat pel canal de televisió TAC12, que retransmet la diada.

- Aquest tres de nou no ha anat com els altres, oi? - No? Jo crec que ha anat molt bé. Està a punt per pujar-lo un pis més de cara St. Úrsula. Aquest és el tret de sortida oficial, tot i que la colla ja ho sabia, de la cursa cap al tres de deu amb folre i manilles. En l’assaig anterior s’havia presentat en una reunió la campanya “#3XL10”, l’etiqueta usada a les xarxes socials. Començava una cursa de fons que volíem guanyar, i tot just arrencava tota la maquinaria que ens duria a la nostra meta. Tota la publicitat possible per arribar a tothom, a tots els aficionats de la comarca i voltants, amb assajos especials, i més. Amb els eslògans “ FEM VALLS DE DEU “ i “PER SANTA ÚRSULA TENS UNA CITA AMB LA HISTÒRIA”, vam omplir els carrer de Valls i de desenes de pobles. Tot i l’intent de boicot per part dels seguidors de l’altre colla, la ciutat va quedar plena de cartells. La pancarta gegant itinerant va acabar el seu llarg peregrinatge a Valls, després de passar per poblacions com Vilallonga del Camp, Vila-rodona, la Bisbal, Llorenç del Penedès i l’Arboç, on, per cert, va desaparèixer misteriosament l’endemà de ser col·locada. Els assajos van seguir el curs normal de tota la temporada: molta gent i bones proves, però els especials van ser... això, especials. La resposta de la gent va ser increïble. El primer assaig estava programat pel diumenge ,29 de setembre en una plaça de l’Oli plena de castellers, molts dels quals treien la faixa de l’armari per primer cop en molt de temps, atrets per la il·lusió del repte. També hi havia gent que sols estava allí per pura tafaneria i que acabaren fent pinya en les nostres proves. La meta s’apropava i la preparació seguia. El següent assaig especial va el dia 12 d’octubre, coincidint amb la festa nacional del país veí. Com el dia de la plaça de l’Oli, la gent va respondre. El dissabte, dia 19, va tenir lloc l’última sessió especial i la gent aquest cop tampoc va fallar. Uns assajos, prolífics per qualitat i quantitat de proves. Enguany hem canviat el xip en els assajos: una demostració és una prova de pilar de vuit amb folre i manilles a dos quarts de dues de la matinada. I sense queixes. La gent en tenia ganes i es notava. Els assajos ens van ajudar en un final de temporada amb poques actuacions, malgrat que de molt compromís.

La típica ratlla pintada al terra de la plaça del Blat per demarcar el que alguns creuen que és la meitat de la plaça (ignorant per complet el pendent), denota que ja som a dissabte a la nit. El problema afegit d’aquesta pintada és el missatge que l’acompanya, a la part on sempre es posa la colla, un escrit de molt baix to. Una pintada que l’únic que vol es desviar l’atenció del realment important en la diada, amb aquest acte nomes aconsegueixen crispar un ambient, de per si prou tens. La línia i l’escrit “PUTA VELLA” són esborrats per una brigada de neteja de l’ajuntament a primera hora del matí. Això nomes seria el principi. Som a diumenge, les multitudinàries matinades desperten els veïns i castellers de Valls. Després de l’esmorzar al local, el cap de Colla es dirigeix a nosaltres, ens parla de tot el que ha de passar en aquella diada tan important per a nosaltres, ens parla de nervis, ens parla d’actitud. “El nostre és diferent, perquè ens coneixem tots”. Tothom sabia com sortiríem. El divendres anterior el cap de Colla va preguntar: “De què voleu sortir?”. “De tres! De tres!”. Tota la colla va ser un clam. Arribàvem a Santa Úrsula millor que mai, en un estat de forma quasi immillorable, amb els deures fets, sense haver de demostrar res a ningú. Tan sols havíem de rematar una grandíssima temporada. Ho teníem a tocar. Quan vam arribar al carrer de la Cort, la cua de gent arribava fins les escales de la peixateria. Aquell dia la plaça estaria plena. Ens va costar molt entrar. Va ser una barreja de dos factors el que ens impedia accedir a la plaça: el primer és que hi ha molt de públic i l’altre és que l’altra colla va fer tots els possibles perquè nosaltres no poguéssim entrar i ocupar el nostre lloc. Un

SANTA ÚRSULA

Arriba el dia

cop superem ens informen que sortim primers. Crits d’ànims dins de l’ajuntament. Lliguem la pinya. Millor dit, intentem lligar la pinya. Altra vegada, l’altra colla intenta sabotejar-nos la diada. Com demostrar-ho? Fàcil: part del folre va haver de passar a la seva posició per damunt de la pinya sense que aquesta estigués tancada. Enlloc més de Catalunya passa que no et deixin espai per provar un castell de deu. L’equip de pinyes i folres va fer de tot i més per lligar-la com calia. Desprès de moltes empentes i alguna paraula mal sonant que, afortunadament, no van arribar a més, aconseguim quadrar el basament. La pinya és espectacular. Hi érem tots, no hi havia ni una sola camisa a l’armari, a més vam tenir la sort de comptar amb molts castellers d’altres colles que van venir a ajudar-nos. “Segons dalt!”. Ovació. Segons després, el complex folre començà a pujar, terços, manilles, quarts col·locats, quints,... i sonen les gralles. El castell puja amb moviment, però no excessiu per tractar-se d’un castell com aquest. Una seca ben parada a quarts aixeca crits entre el públic. Els setens es posen i drets i, com per art de màgia, el monstre s’assenta. Els dosos enfilen seguits per l’enxaneta. L’aixecador és darrere dels setens mentre els dosos es posen drets quan un petita revinclada

just fa dubtar la canalla petita, que tira avall. El lament de la plaça devia retronar per tot el poble. No obstant, aconseguim desmuntar el tres. Que la canalla baixés era una opció que gairebé ningú contemplava, ja que tenim una canalla impressionant. Al finalitzar la diada sabríem que aquest dubtes venien precedits de paraules que alguns membres aïllats de la colla rival van dirigir-los poc abans de pujar per espantar-los, un fet del qual, setmanes més tard, fins i tot es faria ressò en una reportatge sobre castells el diari nord-americà The Wall Street Journal. Malgrat la decepció, la gent estava amb ganes de tornar-hi. Segon intent i la canalla torna a baixar. Aquest cop, però, havia pujat molt més remenat i no podem aguantar el castell, que acaba cedint. El primer intent passa factura i perdem la primera ronda. En segona ronda canviem de castell. Aquest cop vam encarar el cinc de nou amb folre, en el que teníem moltes esperances. El castell, amb una alineació molt alleugerida respecte temporades anteriors, es carregà amb treball. Quan els dosos ja eren a la pinya i alguns ja celebraven la descarregada, el castell cau. Després de molt treball per part del tronc, el cinc només pot quedar en coronat. El cansament dels intents de tres segueix passant factura a la Colla.

La diada segueix i els castells assolits per la Joves fan que nosaltres hàgim de prémer l’accelerador. Això nomes significava una cosa: tornàvem a provar el tres. Era el castell que tothom volia, i la conseqüència va ser que tots vam donar el que no teníem per tornar-lo a intentar. Canvis en el folre a causa de les caigudes, però les mateixes ganes. Aquesta vegada el castell puja mogut, cansat... i cedeix molt aviat. Per acabar l’actuació, descarreguem un tres de nou amb folre que veiem com a poca recompensa. Un castell esforçat, en part culpa del cansament, les caigudes i la decepció de no haver pogut assolir el nostre màxim objectiu de la temporada. La Colla, però, no es rendeix i ens preparem per l’últim intent de la diada, el pilar de vuit amb folre i manilles. No entra al cap de ningú que amb la

nostra camisa es llencin rondes o es deixin coses per fer si no és per causes majors, però en aquest cas hi ha causes majors. Quan tots estàvem llestos per al castell, una petita lesió d’un membre del tronc fa replantejar-nos la ronda i, amb bon criteri, l’equip tècnic decideix no arriscar. Deixem el pilar per una altra ocasió. Enguany n’hem descarregat tres, no cal demostrar que el tenim. Pilars de cinc per acabar, i tothom cap a casa a llepar-se les ferides.

Això no acaba aquí Segona Santa Úrsula consecutiva sortint sense assolir els castells que portem preparats: les dues últimes temporades han estat quasi perfectes, però han acabat amb l’actuació més important de l’any sense premi. El 2012 va ser per errades nostres. El 2013, per errades nostres,

la principal de les quals deixar-se influir per les indignes maneres de gent de l’altra colla. Ens van guanyar. Vam caure de quatre grapes en totes les seves provocacions, les de plaça i les de fora. Tot el treball realitzat, tot el temps invertit i tots els esforços, perdut. Bé, perdut... Perdut enguany, però no pel 2014. Perquè la cursa continua i ens vam quedar a no res del rècord. Hem de seguir treballant per acabar-la. Si alguna cosa bona va tenir Santa Úrsula és que ara estem més units que mai i amb més ganes que mai de passar a la història i de superar, d’una vegada per totes, els sostres marcats pels nostres avantpassats. És una cursa de fons que va començar a Altafulla i que només té un final possible: fer Valls plaça de deu. I que ningú dubti que ho aconseguirem. Perquè, si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.

Oriol Saura

L’EQUIP DE PINYES HO EXPLICA!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Com encarar el castell més gran de tots “Amb el dos i el pilar jugues amb la mateixa gent, però quan la gent que va al folre del dos passa a les manilles del tres de deu t’adones que no et queda ningú”, diu el Jordi Mateu. Així de clar ho tenen els responsables de pinyes de la Colla. Fer un dos de nou és molt difícil, però encarar un tres de deu són paraules majors i requereix un volum de gent experimentada a l’abast de poquíssimes colles. Cal molta psicologia. Segons el David Andreu, “es tracta de mirar la persona que reuneix les condicions, però que no ho hagués fet mai, i parlar amb ell”. “Al final hem estat de sort que la gent tenia moltes ganes de fer-lo”, afegeix. El procés, el viatge, és part de l’encant de plantejar-se una bestialitat com el tres. “És una cosa maca perquè es va modelant, amb molts canvis i xerrant amb gent de la pinya i del folre. Per Santa Úrsula, un mes i mig abans quedaven tot l’equip amb crosses, daus... per veure què havien recopilat”, assegura el Pitu. A part del que es va aprofitar del 2000, va ajudar el fet que el tronc del tres de nou és molt lleuger. “Idoni per posar el mínim de pes a les manilles, amb gent prima i laterals baixos”, afirma el David. A més, comptàvem amb una bona pila de castells emmanillats al sarró, la qual cosa va permetre rodar força gent més inexperta. Igual que en el dos de nou de la Firagost, es va optar per fer pujar castellers prims i amb algun tipus d’experiència a dalt d’un folre. Així doncs, hi havia una bona base i temps, des de Santa Tecla, per polir el castell fins tenir-lo optimitzat. “Vam mirar molts vídeos”, diu el Jordi. Per exemple, “Vilafranca posa unes agulles i uns daus enormes, suposo per la tipologia de gent que tenen, però nosaltres

no, potser per necessitat, perquè no tenim la gent”. Tanmateix, van estudiar la manera com pujar i evitar balancejos durant el muntatge. Si no, “la pinya s’ho menja amb patates”, com explica el Dani Tudela. Per tant, es va decidir fer com amb el dos: primer el nucli del folre, amb agulles, crosses, gomes de darrere, peus de crossa, etc. Un cop estiguessin ben situats, pujarien els terços i, llavors les manilles i el folre, de manera escalada i ordenada. Aquest procediment es va perfeccionar als assajos amb èxit. El Dani considera positiva aquesta nova manera de fer: “altres anys els assajos de tres de deu eren barques i els de la pinya sortien esbufegant, però enguany deien ‘lleuger, lleuger’. Podíem fer les proves que volguéssim que la gent de la pinya ho aguantava”. Encara que també hi ha el grau altíssim de motivació de tothom. “Si la gent en té ganes, fote’ls-hi fato; la gent sortia rebentada però amb un somriure d’orella a orella”, recorda el David. I l’any que ve, podrem superar el repte de portar el dos de nou a la Firagost fent castells amb manilles per Sant Joan? “A la tècnica no se n’ha parlat, però la gent pel carrer ens ho comenta, hi ha ganes”, diu el Jordi. El Pitu és més diplomàtic: “això es veurà a principis d’any. Si als assajos podem fer moltes proves seria ideal fer una castell amb folre i manilles per Sant Joan. Seria utòpic i molt interessant perquè és any de Concurs, però ho ha de demanar la Colla i nosaltres donar-los les peces necessàries”. En aquest sentit, creu que es tracta de la mateixa situació que amb el cinc de nou, un castell que no hem descarregat però que sí que s’ha treballat amb molta visió de futur per alleugerir-lo. “El cinc ens ha costat molt, però és molt lleuger, pot ser transportable i no té per què estar limitat a Sant Fèlix, Santa Úrsula i el Concurs”, conclou el David.

>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

FEM VALLS DE

10 TENS UNA CITA AMB LA HISTÒRIA! DIADA DE SANTA ÚRSULA 27/10/2013. 13H

Diumenge 29 de setembre

Divendres 11 d’octubre

Dissabte 19 d’octubre

A les 11h. Assaig obert a tothom i Vermut popular a la Plaça de l’Oli

A les 22.30h. Assaig obert a tothom al local de la CVXV

A les 19h. Assaig obert a tothom, sopar i música al local de la CVXV

www.collavella.cat facebook.com/collavella #3XL10

VILARRODONA

VILA-RODONA I MANRESA TANQUEN LA TEMPORADA

Després del mal gust de boca de Santa Úrsula calia anar, com ja és tradició, a la Fira de Vila-rodona. En una diada plàcida, vam descarregar el cinc de vuit, el quatre de vuit amb el pilar, el tres de vuit i el pilar de sis, en els quals cal destacar les diverses estrenes, en particular la d’un segon que va fer els dos pilars de sis (el normal i el del quatre) i el cinc de vuit a la rengla. La setmana següent posàvem punt i final a la temporada amb el tres i el quatre de vuit, a més del dos de set, a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa. Actuacions: Vila-rodona, Manresa

ESTADÍSTICA Pde6, gamma alta de 8, 4de9f i 3de9f (2009-2013) pde6

CASTELL

2de8f

pde7f

5de8

4de8p

4de9f

3de9f

2009

2010

2011

2012

2013

4de9f (2009-2013) BLOC CASTELLER

I/ID C D

20 16 12 8 4 0 2009

2010

2011

2012

2013

3de9f (2009-2013)

20 16 12 8 4 0

2009

2010

2011

2012

2013

superior al 3de9f (2009-2013)

14 12 10 8 6 4 2 0 2009

2010

2011

2012

2013

IDENTITAT CORPORATIVA Disseny de marques, logotips, papereria bàsica, programes d’identitat corporativa… DISSENY WEB I MULTIMÈDIA L locs web de comerç on-line, pàgines empresarials

i personals, banners, cd’s interactius, animacions… PÀCKAGING Disseny d’envasos, embalatge, etiquetatge...

DISSENY EDITORIAL Revistes, llibres, fulletons, catàlegs, tarjetes de visita… GRÀFICA PUBLICITÀRIA Cartells, anuncis, fulletons, opis, invitacions, estands, senyalètica...

CENT QUATRES DE VUIT AMB EL PILAR DESCARREGATS El passat dia 24 de juny de 2013, diada de Sant Joan, la nostra Colla va descarregar entre altres castells, el quatre de vuit amb el pilar al mig. Era el número 100, des d’aquell primer assolit en l’actuació de la Firagost de 1997. En informació annexa, relaciono tots els anys que els hem aconseguit, així com els noms i cognoms dels castellers que hi han participat. Solament faig esment dels 50 últims, ja que els cinquanta primers van ser publicats a la revista número 92 del maig de 2004, pàgines 6 a la 14. El primer d’aquests cinquanta darrers, fou descarregat l’11 de maig de 2003 a Badalona. Com es pot observar, el fet més important d`aquesta gesta és que des del primer any que el vam descarregar, mai no l’hem perdut, i ja són 17 temporades seguides els anys que l’hem assolit.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Guillem Bartolí Balañá Valls, 3 de juliol de 2013

8 7 1

Baena Leiva, Ariel

7 1

Balaguer Burillo, Daniel

2 2

Barrios Solsona, Sebastià

Batalla Carbonell, Carlota

Batalla Carbonell, Laura

Bonastre Gisbert, Jordi

Bota Solé, Jaume

Bricart Falcó, Jaume

Buch Expósito, Gerard

1 7

Buitrago Cuenca, Aaron

Carpena Casals, Miquel

BLOC CASTELLER

TOTAL

Argüelho, Milena

Baiget Fabregat, Sergi

ENXANETA

AIXECADOR

DOSOS

QUINTS

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS

Albino Ramírez, Xavier

5 6

Cartañà Ferré, Marc

Cobo Castillo, Lucas

Cobo F., Miguel Angel.

Cornejo C., José Fernando

Corral Coba, Adrià

Corral Coba, Irina

Cortés Solé, Albert Cortés Folch, Jordi

1 3

37 31 4

24 25

Estivill Rodríguez, Karina Estrada Moreno, Laia Estrada Moreno, Pere

Figueras Saperas, Carles Figuerola Magre, Laura Flix Viñas, Oriol

Ferrando Canela, Pol

Fortuny B., Gemma Gago Martín, Adrià

Gago Martín, Sheila

Garcia Gallego, Antonio

Garcia Gallego, Marta

Giralte Morán, David

TOTAL

ENXANETA

AIXECADOR

QUINTS

QUARTS

DOSOS

De Magriñá C., Pau

Hernández L., Tamara

De Haro Martínez, Pere

Güell Garcia, Xavier

Dalmau Ortiz, Maria

Gomis Reverter, Roger

Cusidó Vallverdú, Jordi

Farré Ollé, Josep Mª

TERÇOS

CENT QUATRES DE VUIT AMB EL PILAR DESCARREGATS

SEGONS

BAIXOS

Cucurull Sans, Albert

12 1

Ibarra Rodríguez, Joan Jové Serra, Lluís

ENXANETA

TOTAL

20 6

1 21

López Garcia, Domingo López P., Miguel Angel

Magriñá Andreu, Llàtzer

17 23

Mallorquí Plana, Llorenç

BLOC CASTELLER

1 43

Lión Robles, Kevin

Magriñá Güell, Joan Mª

1 5

Klinger Palacio, Anabel

López Andreu, Pere

AIXECADOR

DOSOS

QUINTS

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS

Hernández Vives, Ceci

Manresa Guardis, Emili

Maried Agut, Antonio

Martín Bonamusa, Flori

Martín Bonamusa, Raül

Martínez Isern, Albert

12 10

Martínez Robles, “Yoli”

Martínez Rubio, Raül Moreno Rodríguez, Angel

Olivé Roselló, Paula

19 24

2 3

Motos Guerrero, Joni Nadal Durán, Lluís

2 2

Paraira Faus, Oriol

7 1

Pena Martínez, Xavier

TOTAL

ENXANETA

AIXECADOR

DOSOS

QUINTS

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS

Panizo Robles, Ana

Pérez Muñoz, Ester

Pérez Muñoz, Laura

Plana Batlle, Jordi Plana Batlle, Pere Plana Rafí, Joan

Plana Roig, Gabriel

Pons Bonet, Xavier

30 1

Portaz Floro, Jordi Ramos Aznar, Pedro

1 3

Raventós Freixes, Oriol

Roca Rull, Octavi

Roig César, Roigé

Roig Rimbau, Jordi

Romero Mora, Juan Diego

1 3

Roselló Carreras, Jordi

4 1

Roselló Carreras, Pau

Rovira Blánquez, Marina Rubio Casabona, Jordi

Rubio Gómez, Oscar

Rubió Teruel, Joan

2 12

Rubio Ortiga, Lurdes

18 30

6 9

Ruiz Munuera, Oscar

TOTAL

DOSOS

ENXANETA

QUINTS

AIXECADOR

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS

Ruiz González, Sergi

Sánchez González, Ivan

Saura Pérez, Pere

3 1

Selva Solé, Berta

Sunyer D. M. , Joan Pau Tell Vives, Joan Mª

Torvisco Sancho, David

Urbano López, Manel

38 5

Vasquez Clareth, Dani

Vasquez C., Verònica

Viñas Llovet, Sara

13 3

Vivancos Boleda, Victor

Vives Recasens, Miquel

2 11

Zazo A., Jesús Angel

Zazo Garcia, Sarai

BLOC CASTELLER

TOTAL

200

100

1.200

Tarragona Tel. 620 956 429 Valls Tel. 977 609 300 Reus Tel. 977 344 220 Tortosa Tel. 977 510 300 www.cosip.com EMPRESA DE SERVEIS

Fax 977 613 429 / 977 344 223 / 977 510 300

Empresa certificada ISO 9001/00

C. de l’Església, 7 43813 Masmolets Tel i Fax 977 60 24 47 davidriberey@gmail.com

Muralla de St. Antoni 19, baixos, 43800 VALLS · Tel. 977 61 30 54 · 607 31 01 79

VALLS · Ctra. Pla de Santa Maria, s/n · Tel. 977 613 161

Cortés Solé, Albert Ferré Magrané, Jordi Garcia Gallego, Antonio Garcia Gallego, Marta Lión Robles, Kewin López Pérez, Miguel Angel Magriñá Andreu, Llàtzer Martín Bonamusa, Alexis Martínez Isern, Albert Martínez Robles, “YolI” Olivé Roselló, Paula Panizo Robles, Ana Rovira Blázquez, Marina Rubio Ortiga, Lurdes Rubió Ramos, Sara Ruiz Munuera, Oscar Saura Capdevila, Oriol Torrijos Prats, César

3 3

26 3 27

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

300

1 8

Viiñas Llovet, Sara Zazo Garcia, Sarai

Els 50 primers foren publicats a La Veu de la Colla Vella nº 92 del maig de 2004; pàgines 6 a 14 en un treball de Guillem Bartolí.

1997

DESCARREGAT

Torvisco Sancho, David

TOTAL

DESCARREGATS

Buitrago Cuenca, Aaron

ANY

Bricart Falcó, Jaume

CASTELLERS DEL PILAR

Bonastre Gisbert, Jordi

ENXANETA

AIXECADOR

QUART

TERÇ

SEGON

BAIX

Baena Leiva, Ariel

4D8 AMB EL PILAR

TOTAL

100

Valls, 24 de juny de 2013

EL TRES DE NOU DE 1988 una història de folres

”

Enguany s’han complert 25 ANYS

”

DEL NOSTRE PRIMER TRES DE NOU AMB FOLRE

descarregat el segle XX

Va ser per la diada de Santa Úrsula de 1988 i va suposar la, fins llavors, millor actuació de la història moderna de la Colla Vella. Avui, aquest castell és una de les nostres senyeres i ja fa anys que estranyament baixem de la desena de descarregats en una temporada (enguany n’hem fet dotze, per exemple), però no sempre va ser així.

Descarregar el tres de nou era l’objectiu pendent de la Colla des de 1982, quan el vam coronar per primera vegada en el segle. Carregar-lo ja va suposar tot un èxit, que arribava només un any després de descarregar el primer quatre de nou. L’any 1984 es va intentar sense èxit, i el 1985 es va tornar a carregar, també a Santa Úrsula. El 1986 es va coronar al Concurs, però vam fallar uns dies més tard a Valls, quan sí el va descarregar per primer cop la Colla Joves. L’any següent, el 1987, el vam tornar a carregar per Sant Joan.

El fet que la Joves el descarregués tant el 1986 com el 1987 ens va esperonar a seguir picant per tal d’assolir-lo. Per això, però, calia repensar l’estructura del castell, particularment la pinya i el folre.

L’evolució del folre Francesc Piñas era el cap de pinyes i folres aquella temporada, ajudat per l’Eusebi Domingo “Sebiet”, qui dos anys més tard seria elegit cap de Colla. Piñas va idear el basament i el folre del castell el 1982, i recorda la dificultat del moment: “no teníem referències i havíem d’anar provant”. Això sí, els folres havien estat sempre reduïts. No obstant, a diferència del quatre de nou de 1981, que es va fer amb les anomenades “guillotines”, el tres de nou sempre el vam intentar amb crosses al folre. “Amb el tres sí que hi posàvem crosses, perquè se’n necessiten menys i poden ser més dobles”, assegura Piñas. A més d’aquestes i els homes del darrere, al folre hi pujaven dos laterals, un dau, les primeres mans i una escaleta. En total, trenta persones, més els tres segons. El 1984 es van doblar els daus, però mai es va anar més enllà. La Joves, en canvi, el va fer el 1986 amb quaranta-vuit castellers

al folre, una xifra altíssima comparada amb els nostres estàndards d’aleshores. “Els segons i els terços reclamaven més gent al folre”, explica Sebiet, qui recorda que, malgrat les demandes, tant el 1982 com el 1985 el castell es va trencar per dalt. Aquesta va ser una de les raons per les quals el 1988 es va augmentar el nombre de gent. “Al del Concurs ja hi havia més folre que els anys anteriors”, diu Sebiet, la qual cosa es va mantenir també a Santa Úrsula. Hi pujaven més de quaranta persones, ja que moltes posicions es van doblar. Per tal de poder-lo provar al local, es va optar per castellers lleugers. “Als assajos hi pujava gent joveneta per tapar forats”, recorda l’Eusebi. De fet, al Concurs de Tarragona es va provar dues vegades, una de les quals es va carregar, però, en una polèmica decisió, el Jurat el va considerar intent. Les imatges demostren que està ben coronat i en l’actualitat la base de dades de la Coordinadora el dóna per bo. Malgrat el contratemps de perdre el Concurs, la Colla va arribar a Santa Úrsula amb ganes i, ja de sortida, es va encarar el tres de nou. El castell va pujar mogut, però sense perillar. El gran

c. Abat Llort, 8

43800 VALLS (Tarragona) Tel. i fax

977 600 113, 977 613 504

info@cansaladeriapons.com www.cansaladeriapons.com

cansaladeria xarcuteria plats preparats

folre va treballar còmodament, es va carregar, i amb la plaça entregada, es va completar. D’aquesta manera, per fi ens trèiem l’espina que portàvem des de feia sis temporades. Per acabar d’arrodonir la festa, vam carregar el quatre de nou i vam descarregar el dos de vuit folrats en la millor actuació feta mai des de la primera Època d’Or dels castells.

El folre del tres de nou, avui

vuitanta és que el 1982 es va carregar amb cinc agulles a la pinya, la qual cosa obria molt el castell. Segons Sebiet, el 1984 ja es va reduir el nombre a quatre agulles, les tres que encara hi van avui, i una quarta (en aquest cas, ell mateix) encarada cap al pilar de l’aixecador. En la mateixa diada de Santa Úrsula es va provar així i va caure, per la qual cosa en un segon intent el mateix dia es va acabar traient també la quarta agulla. Aquest

segon intent tampoc va reeixir, però a partir de llavors es va mantenir amb tres, que són les que es col·loquen en l’actualitat i les que hi van anar el 1988. L’evolució de com es lliguen els folres ens demostra com amb els anys s’han optimitzat, tot i que hem de tenir clar que per arribar al domini actual van fer falta molts anys de proves.

>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

Ara bé, així com ens els darrers anys ha augmentat la quantitat de cops que el fem en una temporada, també ha disminuït la quantitat de gent que puja al folre, que torna a ser similar al del llunyà 1982. Avui en dia, absolutament totes les colles el fem amb tres segons i un folre de trenta-sis persones, dotze per cada pilar: home del darrere, dues crosses, primeres i segones mans, una escaleta, dos laterals, dos segons laterals, un dau i un segon dau. Aquesta base ens serveix per les manilles del tres de deu, on hi van nou persones per pilar: les mateixes que al folre bàsic, però sense escaleta ni segons laterals. “Ara, pensant en un pis mes, s’hi ha de posar molta menys gent de la que s’hi havia arribat a posar”, diu Piñas, qui destaca també que els laterals entren de manera molt més perpendicular als segons que com ho feien fa vint-i-cinc anys. Una altra particularitat a remarcar respecte les primeres proves dels anys

HOTEL

CAN GALVANY GOLF

SPA

Spa

HOTEL

CAN GALVANY

CAN GALVANY GOLF

SPA

ESPAIS EXCLUSIUS PER A ESTADES PERSONALS

UNA EXPERIÈNCIA PER ALS SENTITS

EL MEDITERRANI A LA TAULA

RELAXA’T I SOMRIU

DES DEL SETÈ PIS La passada temporada, castellerament parlant, ha tingut molts moments alts, però també alguns baixos i sobretot l’últim tram de temporada no serà fàcil d’oblidar per la gent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

BLOC CASTELLER

Com cada any, l’inici de temporada està marcat per la diada de Sant Joan. Normalment els assaigs generals comencen a mitjans del mes de març, però fins a final abril no comencem a tenir les primeres actuacions. Aquest any vam arribar a la diada de Sant Joan amb l’objectiu de realitzar dos castells de nou més el cinc de vuit; el mateix objectiu que ens marcarem en els anys anteriors. Durant la diada de Sant Joan tenim el primer contacte de la temporada amb l’altra colla de la ciutat. El cap de setmana següent de la diada, la junta i tècnica de la Colla Vella va convocar una reunió extraordinària, on se’ns va informar a tots els castellers que el principal objectiu era arribar a la diada de Sant Félix realitzant el 4d9f amb el pilar i el 5d9f. Escoltar això va ser una gran motivació per encarar el mes de juliol, però a principis de juliol vam tenir la primera ensopegada a Altafulla, només vam poder carregar el 4d9f, tot i que després vam encara molt bé la diada realitzant el 3d9f, 4d8 amb el pilar i pilar de 6. La temporada començava molt bé, però encara ens faltava portar a plaça el 2de8f. Teníem diverses opinions res-

pecte aquet castell; uns pensaven que no era necessari fer-lo, en canvi, d’altres, pensaven que per fer-lo tampoc perdíem res. El cap de colla, va decidir realitzar-lo per les Vivendes de la Colla Vella, una plaça que és nostre i que ens dóna confiança. Després del magnífic dos que vam fer, ens comencem a plantejar fer un pas més endavant, ens plantegem el 2de9fm. Fins a Firagost teníem unes setmanes dures de treball si el volíem portar a plaça, però la il·lusió no la vam perdre mai i ens vam plantar al Firagost amb el 2de9fm. Recordo que vam obrir la diada amb el 3de9f, que el vam fer plovisquejant, però la pluja no seria cap impediment per nosaltres. Després de setmanes de treball vam poder recollir el fruit i vam descarregar el 2de9fm, marcant la millor diada que havia fet la Colla Vella pel Firagost. Vam tancar una magnifica actuació amb el 4de9f i estrenant el pilar de 7. Després d’una diada impecable, es començava a sentir un possible 3de10fm, però tot estava en l’aire. Després d’aquet grandíssim tram de temporada que la Colla portava, arribava una plaça important per nosaltres, La Bisbal, on per fi, després de molts anys vam descarregar la tripleta i el pilar de 7. Això va fer que els ànims i les ganes de plantejar-nos nous reptes fossin enormes tot i l’ensopegada que vam tenir a Vallmoll després de carregar el 3 i 4 de 8.

BLOC CASTELLER

Sabíem que el Catllar no seria una diada fàcil, i la Cola Vella no es podia quedar enrere, per tan, vam decidir anar a per totes! Ens vam tornar a plantejar el 2de9fm, però en aquest cas no el vam poder descarregar. Només era una petita ensopegada, no podíem baixar els braços perquè teníem Sant Fèlix al caure. El cap de Colla ens va pujar la moral i arribàvem a Sant Fèlix amb l’espina del 2de9fm que va quedar carregat feia una setmana, però el nostre objectiu era més gran, havíem d’estrenar el pilar de 8. A Sant Fèlix només podien passar dues coses: una, que tot sortís rodat i seguim sumant per afrontar les grans diades que ens quedaven i acabar una temporada magnífica. I l’altra, el que va passar, que la diada no surtis bé, però s’ha de dir que la Colla Vella va demostrar que no es rendeix, i que passi el que passi sempre s’aixeca. El conjunt de la Diada va ser la segona millor actuació de totes les colles que estàvem a Vilafranca del Penedès. Passats deu dies d’aquella ensopegada ens trobàvem amb la Diada Nacional, on actuem les dues colles de Valls a la Plaça del Blat. Aquell dia portàvem un objectiu clar, fer el pilar de 8 amb folre i manilles que no vam poder descarregar a la diada anterior. Vam iniciar l’actuació amb el 3de9 amb folre, tot seguit vam fer el 5de8 i el 4de9 amb folre i finalment vam completar-la amb un increïble pilar de 8 amb folre i manilles que ens va treure el malt gust de boca,

ja que també va ser el millor castell que havíem fet mai a la Diada Nacional i el més matiner vist a Valls. Dies després encaràvem la diada de Santa Tecla a Tarragona, una diada que sabíem tots plegats que no seria una diada gens fàcil, ja que l’any passat ens vam emportar un gran ensurt amb dos lesions greus al intent de 4de9, i a més a més, portant clavada l’espineta dels dos 2 de 9 amb folre i manilles carregats anteriorment al Catllar i Vilafranca del Penedès. La Colla Vella ens vam plantejar de nou repetir la diada que vàrem portar el passat 30 d’agost, i així va ser, però aquesta vegada amb el treball de tots, vam aconseguir descarregar tots els castells, el 3 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles, el 4 de 9 amb folre i repetint de nou el pilar de 8 amb folre i manilles.Gràcies a aquesta diada la Colla vam recuperar els ànims i les ganes de voler fer-nos més grans, si es pot, dia a dia, i cada vegada estàvem més a prop del somni de tots, el de fer el 3 de 10 amb folre i manilles a casa nostra. Tres setmanes després ens va arribar una diada molt important també per nosaltres, la diada del Mercadal, és una diada especial ja que només es celebra els anys imparells (els anys que no es celebra el concurs) amb les colles rivals i també important, ja que 12 anys enrere, la Vella descarregàvem per primera vegada a la història el 9 de 8, i d’aquesta manera vam voler portar-ho a Reus altra vegada, novament amb l’esperat 5 de 9 amb folre que portàvem assajant tot l’any. Finalment, i no per falta de ganes, no vam poder realitzar el 5 de 9 amb folre, però tot i així la colla vam completar una gran actuació realitzant l’últim 3 de 9 amb folre abans del gran 3 de 10 amb folre i manilles. El 9 de 8 que la plaça de Reus el va viure novament, el 4 de 9 amb folre i, finalment, per tercera vegada a la temporada descarregàvem el pilar de 8 amb folre i manilles, cosa que la Colla Vella no havíem fet mai. Començàvem a sentir els nervis a flor de pell... Després de tot el treball realitzat, des de l’últim cordó fins a l’enxaneta, des

LLISTES DE COMUNIÓ i NAIXEMENT

Gils Plana i Montserrat, S.L.· Francesc Macià, 4, entl. 2a, 43800 VALLS Tel 977 60 34 02 · Fax 977 61 26 42 · construccions@gilsplana.com

Talles des de nadó fins als 16 anys i puericultura

de el més gran al més petit, arribava el moment que portàvem esperant de fa molt de temps, el dia 27 d’octubre, el dia que havíem de fer la plaça del Blat, plaça de 10, el dia que havíem de demostrar a tot el Món Casteller qui érem i la grandíssima feina realitzada a cada assaig des de el primer fins a l’últim, en la històrica i única diada de Santa Úrsula.

La diada va començar amb tres quarts d’hora de retard degut a certs problemes que tots sabem, i la Colla Vella vam iniciar la diada amb el nostre plat fort, el 3de10 amb folre i manilles. La plaça feia “silenci”, i van començar a sonar gralles. Les setenes ens col·locàvem i els dosos entraven quan malauradament el castell no va poder seguir. El Castell va quedar amb un intent desmuntat i la gent no s’ho podia creure, vam desmuntar un senyor 3 de 10 amb folre i manilles, i molt ben desmuntat! El castell el teníem i va quedar més que demostrat. La plaça, els castellers i tots plegats ens mereixíem veure aquell 3 de 10fm, no es podia tirar la tovallola i vam decidir provar-ho de nou amb més ganes que mai, però el castell aquest cop va quedar en intent. Després de la decepció que ens havíem emportat, el cap de colla va decidir tirar el 5 de 9 amb folre, el primer de l’any, i en quan estàvem sortint els sisens dels dos pilars, per falta de gas el castell

va cedir. El que els castellers sentíem aquell moment era inexplicable. Ràbia, impotència, injustícia, un cúmul de coses impossible de creure, però entre tots vam treure l’esperit Colla Vella i vam voler intentar-ho de nou. Només nosaltres podem fer aquestes coses. Diuen que a la tercera va la vençuda, però la falta d’energia va acabar amb tots i el castell va quedar en intent. Vam finalitzar la diada amb un 3 de 9 amb folre condicionat per les tres caigudes anteriors però sense gran dificultat i tres pilars de 5. En opinió de les setenes, creiem que tot i que el gran objectiu de l’any no hagi sortit com esperàvem, hem fet una temporada 10! Hem descarregat 2 vegades el 2 de 9 amb folre i manilles i l’hem carregat 2 vegades, un pilar de 8 carregat i 3 més de descarregats, acompanyant el 9 de 8 i el 5 de 9 amb folre carregat. Diem 10 per els deu castells grossos assolits i per el gran treball, esforç, sacrifici i sobretot ganes que hi hem ficat per part de tots, tot això es mereix un 10! No hem de perdre les ganes, hem de seguir treballant com fins ara i no perdre la concentració. Hem demostrat que si volem, podem, i n’estem segures que l’any qui bé n’hi haurà més i millor! PIT I AMUNT I VISCA LA COLLA VELLA!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Gemma Fortuny / Sheila Gago / Berta Selva

LA CA NA LLA

D’aquests petits i encantadors marrecs que mai s’estan quiets, depèn el nostre èxit, ells són el present, la continuïtat i la nostra raó de ser.

Com ja sabeu, els petits de la Colla ens ho passem molt bé fent castells però també fem més coses tots junts Les voleu saber?

AVENTURES DE LA CANALLA Port Aventura El dijous 3 de gener, la canalla va passar el dia a Port Aventura aprofitant l’època nadalenca del parc. Es va dividir el grup en grups més petits perquè tots poguessin aprofitar al màxim el temps pujant a totes les atraccions que volguessin. El dia acompanyava: bon temps i no gaire gent fent cua. Els més atrevits van pujar al Shambhala i a l’Huracan Condor. Els més petits, després de portar la campaneta a Santa Claus dins el Bosque encantado, van passar la tarda al Sésamo Aventura. Tots ens vam trobar a la mediterrània per veure l’espectacle final.

Colònies a l’illa !

El dia 23 de març vam marxar de colònies amb la colla. Vam sortir del local amb bicicletes direcció Masmolets, Fonstcaldes i Lilla. Quan vam arribar a la casa, vam deixar les maletes a les habitacions i vam anar a dinar els macarrons que ens havien preparat els cuiners. A la tarda, vam anar al Coll de Lilla a veure la Volta i vam fer un pilar de 4 que va sortir per la televisió. Després vam anar a jugar i assajar. A la nit vam jugar al Mussol.

COLÒNIES A LILLA

El diumenge vam anar d’excursió tot el dia!. Ens van portar en cotxes fins a Figuerola i allà vam fer la Via Ferrata. Va ser molt divertit. Després vam anar al Tossal Gros, i al punt més alt de la serra de Miramar vam fer un pilar de 4. A la tarda vam arribar a la Creu de Miramar i vam aixecar un altre pilar de 4. Vam baixar direcció Lilla i vam arribar a la casa amb molta gana i per berenar ens van fer uns entrepans molt bons que ens van ajudar a agafar forces després de la caminada. A la nit vam jugar al joc de les banderes. El dilluns vam anar a les coves de l’Espluga de Francolí. Els més grans van fer una activitat d’aventura nedant per dins les coves (l’aigua era molt freda) i els petits vam fer un taller de la prehistòria. A la tarda vam fer el taller de pintar samarretes i en vam fer una pel Xavi que s’havia fet mal. A la nit vam jugar al joc de les preguntes. Dimarts tocava excursió i vam caminar des de Lilla fins La Riba. Un cop vam arribar a La Riba vam travessar el riu i vam escalar. Els grans a la Penya Roja i els petits als Barrufets. Moltes gràcies a l’equip de la cuina per alimentar-nos tan bé, als pares i mares col·laboradors i a l’equip de la canalla per aquestes fantàstiques colònies!

I a l’estiu…

Durant l’estiu també hem fet més coses que assajar. A la canalla ens agrada anar a la platja encara que hi hagi mala mar: vam intentar fer pilars de tres però no en vam carregar gaires (o cap). També ens agrada jugar a la sorra i saltar les onades.

VIA FERRATA

Aquest estiu també ens ho hem passat bé fent algun taller com el de circ però sobretot el que més ens ha agradat sabeu què és? FER CASTELLS!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Moronda

s o r t t s a e t u s i q a rev lla de la co tu! de per es

LA CANALLA

RESUM DE LA TEMPORADA 2013

Vols saber com ha anat la temporada? Doncs aquí tens un resum!

Però hauràs de trobar les paraules que et falten a la sopa de lletres

LA VEU DE LA COLLA VELLA

XIQUETS 1

Aquest any hem fet una bona temporada perquè hem fet molts castells amb folre i_____________ . Per Sant _____________, que és el començament de temporada, ja vam fer dos ______________de nou pisos: el quatre de nou amb _____________ i el tres de nou amb folre. Per _____________ vam fer el primer dos de nou amb folre i manilles de l’any: és un castell molt difícil que vam fer molt d’hora i el vam poder celebrar molt ( I VELLA, I ___________!).

En aquesta temporada també hem fet molts _____________ de 6, de 7 amb folre i fins i tot de hem fet el pilar de vuit amb folre i manilles! És un castell tan difícil que hi ha molt poques colles que el facin. També hem___________ molt el tres de deu amb folre i manilles i el vam intentar tres vegades el dia de Santa _____________ però no vam tenir sort. Haurem d’assajar molt aquest any perquè ens surti! T’animes a venir a assaig? Som-hi!

Pinta en Jaume. És enxaneta d’un pilar i com tots els enxanetes porta casc

PELS PETITS CASTELLERS DE CASA

Demana als teus pares, avis o tiets que et donin aquest tros de revista de la Colla. Aquí trobaràs coses per pintar i passar-ho bé! Pots pintar en Jaume, que és enxaneta de la Colla Vella, o pots llegir quins castells hem fet aquesta temporada. Apa! que t’ho passis bé i Visca la Colla Vella!

LA CANALLA

Els enxanetes i aixecadors de la colla porten el seu nom escrit a la part del darrere del seu casc. Imagina que aquest ĂŠs el teu casc i posa-hi el teu nom!

Coloreja lâ&#x20AC;&#x2122;escut!

GRA LLERS

Poques colles del M贸n Casteller poden presumir de tindre la banda sonora de la que presumim amb orgull. El Grup de Grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

”

GRALLERS

CANÇONS RITUALS EN UNA JORNADA CASTELLERA

En una jornada castellera hi ha un ritual de músiques, que no sempre comencen pròpiament a plaça. Així doncs, en diades importants, s’anuncia ben al matí i mitjançant el que en unes hores hi haurà castells a la plaça de la Vila. Les també anomenades “Aubades”, tot i que amb melodies comunes, difereixen entre poblacions i també en cada grup de grallers. En el cas d’una jornada de castells a Valls com pot ser Sant Joan a Santa Úrsula les primeres notes es poden sentir a les “Vivendes de la Colla” i seguidament s’iniciLluís Via i Pagès, principis s. XX en per segona vegada al Local Social. El recorregut actual de les matinades depèn dels castellers que es passin a despertar, tot i que sempre acaben davant del monument als Xiquets de Valls on es fa un “Toc del Castell”, el primer del dia, i que emociona a qui l’escolta pel significat d’aquesta música en un dia tan assenyalat. Ja és tradició que la comitiva s’aturi a mig camí del local, concretament a la Plaça del Blat

de Matinades”

En mig d’un fort redoble de timbals l’espinguet de la gralla regnava triomfalment, escandalosament; tota altra remor emmudia, tota veu callava, y a les estridències del baladrer instrument els Xiquets de Valls alçaven llurs torres; y’l Janeta arribava dalt, i la gralla feya aleshores sa fermata més heroyca, y la multitut,sortint de son mutisme ansiós, aplaudía un cop més ab entusiasme >>>>

”

“Toc

i el Grup de Grallers torna a interpretar “el Toc” de cara a l’Ajuntament. L’emotivitat d’aquest moment és sabuda per tothom que ha pogut viure de prop les matinades alguna vegada. Passades aquestes hores, la Colla s’endinsa pels carrers tot acompanyada amb música de cercavila. Dues peces mítiques de la nostra Colla són i els . Ambdues les va escriure el mestre Jaume Vidal i Vidal, la primera el 1947, dedicada a un casteller de la Colla Vella i la segona el 1981, dedicada als tres primers components del grup: Jordi Roca Rull i Jordi Ferré Blasco, grallers i Amadeu Vives Ventura, timbaler. Des que la colla té grup de grallers propi el cercavila que comença al local social sempre s’inicia amb “L’Amigo”, peça que també s’ha utilitzat per aquesta funció en altres poblacions catalanes per altres grups de grallers.. A continuació i des de ja fa uns anys, sona “els Jordis i l’Amadeu”. Jaume Vidal va composar diverses músiques dedicades a altres components de la colla, com “L’Eusebio”, dedicada a l’Eusebi Domingo Forés “Sebiu de la Galineta” el 1984 i “L’Izquierdo”, dedicada al Joan Izquierdo Artero (+) “Joan del Bessó”, de la que no en sabem l’any exacte que es va escriure. Cal dir també que va musicar l’Himne de la Colla Vella dels Xiquets de Valls l’any 1982, la lletra del qual la va escriure el casteller Francesc Vives Surià “Cisquet de la Cirera”. Quan arriba el moment, la Colla entra a plaça des del Carrer de la Cort i és

“L’Amigo” l’Amadeu”

“Jordis i

“Toc d’entrada a la plaça”, que pot durar més o quan sona el

menys en funció del que triga la Colla a entrar a plaça. Aquest toc és molt similar per part de totes les colles i consta de dues parts, la segona de les quals es repeteix fins que la Colla està posicionada. L’enllaç el fa el timbal que pot variar segons l’instrumentista i que en aquest cas, el de la Colla Vella difereix de la resta de versions i això és degut a la transmissió oral. El toc d’entrada s’acaba i la Colla es posiciona a plaça per començar a enlairar els castells desitjats i és llavors, quan el s’escolta acompanyant la torre humana, per tant, aquest sempre és diferent, segons els intèrprets, les seves emocions però també depèn de com avanci el castell, el tremolor, el patiment, la dificultat del castell,... Són matisos que mai es podrien escriure en una partitura però es poden sentir i notar a la plaça, quan es viuen els castells.

castell”

“Toc del

“Toc del castell”

El , la música per excel·lència en una actuació castellera, és conegut popularment i es divideix en tres grans parts, les quals, avisen dels tres moments claus o més importants d’un castell, el “toc d’atenció” (és a dir, quan pugen els castellers del tronc que indiquen que el castell s’enlairarà), l’”aleta” (quan l’enxaneta comença a pujar per l’esquena dels dosos i corona el castell tot fent l’aleta) i finalment la “sortida” o “final”. La melodia actual de l’ascens i la baixada es va repetint segons la durada del castell, tot i que sembla que antigament marcava els diferents pisos.

Un cop els castellers de tronc són al terra o bé la pinya s’està desfent, finalitza la tonada per indicar que s’ha acabat. La “sortida” pot ser curta o llarga i això depèn del que triga a desfer-se el cordó. És en aquest moment on la Colla celebra el castell aconseguit i la plaça s’omple de crits d’eufòria, rialles i llàgrimes. La música del toc de castells és molt antiga i va evolucionar a partir de les diverses versions del Ball de Valencians que sabem que ja s’acompanyava amb gralla (coneguda aleshores com a dolçaina). A finals del XIX trobem les primeres transcripcions escrites d’aquesta música, i a principis del XX els primers enregistraments, i podem comprovar que ja és bastant semblant a la d’ara, però com que la música s’ha transmès per tradició oral, ja la trobem llavors amb moltes variants segons la procedència geogràfica. Aquesta música és viva i avui encara es continua modificant, a cada lloc i amb el temps, pel col·lectiu de músics que l’interpreta, presentant-se’n actualment amb moltes variacions de detall que es fan evidents quan s’escolten els grups de grallers de cada colla. Aquest toc en concret el va transcriure Pau Casals l’any 1900 tal com el recordava d’haver-la escoltat dels grallers vells del Vendrell. Més tard, Jaume Vidal el va estandarditzar acompanyat del Grup de Grallers del Baix Penedès i és el que toca el grup de grallers actual, amb les variacions pròpies de la transmissió oral. Una altra peça musical típica d’una jornada castellera, tot i que no tant ha-

“Toc del pilar al balcó” “Pilar caminant”

bitual és el , també anomenat . Aquesta peça consta de dues parts, la primera on es toca el toc de castell fins que l’enxaneta fa l’aleta. I la segona, un cop carregat el pilar, quan tota l’estructura comença a caminar, és quan comença a sonar el toc del pilar caminant. Aquest finalitza quan la pinya del pilar es desfà, igual que el toc del castell sonant la sortida curta del Toc del Castell. Finalment, per anunciar que l’actuació s’ha acabat, la Colla surt amb la , tot i que durant la història del grup no sempre ha estat així. Durant els primers anys es tocava la , també anomenada “Llevant de Taula”, tot i quel mestre Vidal l’anomenava de plaça. No obstant, cal recordar que la música és viva, en constant evolució i en molts casos (tot i que va minvant), es transmet oralment. És per això, que dins d’un mateix grup les melodies van agafant diferents matisos i amb el pas del temps les músiques es van transformant mica en mica. És la riquesa de la música tradicional.

“Marxa del Vermut” mats”

“Marxa dels Ca-

“Toc de sortida”

Bibliografia CUSCÓ, Joan. El Toc de Castells. Història i històries d’una música. Vilafranca del Penedès: VIDAL, Jaume. Repertori de Jaume Vidal i Vidal. Barcelona: Dínsic, 1992.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda

ITINERARI LLARG DE COLLA VELLA DELS XI L’Amigo Jordis i l’Amadeu Peces de cercavila Toc d’entrada a plaça

GRALLERS

Marxa o Toc de Vermut

E CERCAVILA IQUETS DE VALLS

- Sant Joan i Santa úrsula >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Joan Vives

HISTÒRIA I IDENTITAT

És el nostre fet diferencial, història sense fissures ni falses interpretacions, amb rigor identitari i que ens permet saber en cada moment qui som i d’on venim.

Vivim temps en els que tot sembla ser efímer i tenir caducitat. El que domina és la immediatesa i com a molt el més recent. Els valors se centren en les dades i les xifres. Aquesta forma d’entendre les coses és comprensible des d’una determinada òptica que no pretén aprofundir ni entrar massa en els conceptes essencials.

”

HISTÒRIA I IDENTITAT

VINCLES MÉS QUE CENTENARIS ENTRE LA COLLA VELLA I VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Però, per contra quan un vol aprofundir, i comprendre les coses des de determinada òptica, s’ha d’endinsar en el temps, agafar perspectiva i extreure’n conclusions i conceptes de permanència.

En el fons, és la permanència de valors i de costums el que conforma la base de la Cultura Popular. Per tant, és la permanència de valors i costums la base de la tradició dels Castells.

de Vilafranca del Penedès. Aquesta Confraria era coneguda amb el sobrenom de “La Muixerra”. I d’aquí ve que a partir de 1820 la nostra Colla passà a anomenar-se “La Muixerra”. Aquesta denominació perduraria fins l’any 1876. Just l’aparició d’una “nova” colla provocaria que la nostra comencés a ser coneguda i denominar-se “Colla Vella”. La presència de la Colla a Vilafranca va ser constant al llarg del S.XIX i va fructificar en moltes actuacions èpiques i en castells memorables de l’època que no són objecte de detall en aquest document. Aquesta presència permanent va generar relacions i vincles castellers i personals. L’afició i la passió vilafranquina pels castells començava amb força, i començava agafada de la nostra mà. Aquesta estreta relació, també va derivar en altra creació cultural a partir dels Castells. Així, l’any 1863, inspirat per una actuació castellera viscuda a Vilafranca, Josep Anselm Clavé va composar “Los Xiquets de Valls”, un cant al fet casteller que va ser estrenat a la mateixa vila penedesenca el 1867 i a Valls el 2 d’octubre de 1869 pel cor de “l’Aroma Vallense”.

”

Anant al tema, els vincles entre la Colla Vella i Vilafranca del Penedès, són un d’aquests clars exemples de permanència, en aquest cas més que centenària.

És durant la primera meitat del S.XIX quan arrelen aquests lligams. Això passa en paral·lel a la prohibició de fer castells a Valls, dictada per les autoritats l’any 1819 com a conseqüència de luctuoses disputes castelleres. La Colla Vella, que en aquells inicis encara era coneguda com la “Colla dels Pagesos” va començar a ser contractada regularment per la Confraria del Bon Jesús

Amb motius i dates diverses al calendari, però molt centrades en la Festa Major de Sant Fèlix, el 30 d’Agost, aquesta estreta relació, que a la segona meitat del S.XIX ja estava totalment consolidada ha perdurat amb permanència i de forma pràcticament ininterrompuda fins als nostres dies. Una part gens menyspreable de la nostra història té Vilafranca com un dels punts de referència: Castells èpics de l’anomenada “Època d’Or” de la segona meitat del S.XIX; la decadència castellera de finals del S.XIX i inicis del S.XX; la tímida recuperació abans de que la Guerra Civil ho esguerrés tot; l’evolució castellera constant a partir de la meitat del S.XX; la lluita entre colles vallenques rivals; l’època dels “Enxanetes de Plata”; el retorn dels castells de 9 a Vilafranca l’any 1982, de la mà de la Colla Vella; i així fins als nostres dies amb presència permanent amb grans castells a la impressionant actuació del Dia de Sant Fèlix Menció a part mereix la relació i els vincles personals o familiars que uneixen castellers de la Colla Vella amb castellers o aficionats de Vilafranca. Vallencs de la Colla Vella a Vilafranca i Vilafranquins a Valls a prop de la Colla Vella. Tan se val en quin sen-

tit, s’han generat amistats, complicitats, fidelitats, sanes rivalitats i tot allò que fa que els castells siguin sentiments, passions, tradició i cultura, vida en definitiva. En aquest article no es pretén fer un relat històric d’aquests fets i vivències, però sí que voldríem, a partir d’aquesta introducció i relat incitat, a qui l’hi agradi a conèixer més d’aquesta història. Per això a continuació citem algunes –només algunes- de les fonts de documentació i informació i donarem unes pistes de com trobar-ne més sobretot a través d’internet. Lògicament no oblidem els clàssics com “El Mon Casteller” o els volums de la Història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i d’altres. Però per aquest tema voldríem també recomanar “Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la família Cusiné de Vilafranca del Penedès”. Aquest llibre, escrit per l’Historiador Pere

Ferrando Romeu i per Fèlix Josep Cusiné Via membre de la tercera generació de la família Cusiné. Els Cusiné sempre han estat família de grans aficionats i fidels seguidors de la Colla Vella. El llibre recorre amb pèls i senyals aquesta relació. I apareixen moments especialment emotius, com els episodis de gran amistat entre els Cusiné i els Rabassó, el suport de la família vilafranquina per que la Colla Vella estrenés la seva camisa rosada per anar a l’Exposició Universal de 1929 a Barcelona, i molts d’altres. Una altra publicació de referència per aquesta matèria és el llibre que recull els primers passos de la història dels Castellers de Vilafranca, publicat recentment i que ha anat a càrrec de l’Eloi Miralles. Es tracta d´un primer volum que farcit d’imatges d´època fa un repàs a la història castellera de la ciutat des del Ball de Valencians fins a l´any

Programa de les festes del carrer de Sant Bernat de 1928

1956, passant per la dualitat Muixerra-Roser, incidint en l’època dór del S. XIX, la decadència i posterior renaixença i fins arribar al 1956 amb els Castellers de Vilafranca. Fent un cop dúll al llibre s’entén ràpidament la relació tan intensa entra la Colla Vella i la ciutat de Vilafranca del Penedès. A tall déxemple ens situem a Sant Fèlix del 1899 (en el que hi ha contractada la Colla Vella) i recollim una notícia apareguda a la publicació vallenca El Porvenir el dia dos de setembre que Eloi Miralles transcriu en el seu llibre i ens permet entendre el que representava Sant Fèlix pels castellers de la Colla Vella de l’època: “Y dale con los dichosos guarda-términos. Según se nos asegura esta semana han sido declarados cesantes dos de ellos que abandonan el servicio para trasladarse a Vilafranca con una colla de Xiquets de Valls”.

<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<

101

”

HISTÒRIA I IDENTITAT

Capficats per aquesta notícia i utilitzant alguna pàgina web en la que es pot consultar premsa històrica hem trobat aquest altre breu en relació a l´Isidre Tondo. Reproduïm de la Crónica de Valls del dia onze de juliol de 1908: “El lunes pasado... una mujer prendió fuego a unas gabillas de trigo... Por fortuna el hecho fue advertido por el guarda término Isidro Tondo, quien con ayuda de algunos vecinos pudo sofocar el fuego...” Qui sap si un dels guarda termes que el 1899 va abandonar la feina per anar a fer castells a Vilafranca fou el mateix Rabassó? Per si teniu una estoneta i us voleu entretenir a buscar i remenar noticies com aquestes i apunts castellers entre premsa d´època us passem un parell de llocs web en els que trobar premsa digitalitzada: > http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top > http://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/biblioteca-hemeroteca/hemeroteca-1/ premsa-digitalitzada-1 Així doncs, volem animar saber-ne més i a aprofundir, llegint, xerrant per conèixer la nostra història i la història dels castells. Acabaríem amb una reflexió. Al rerefons de les relacions i vincles que hem tractat, hi trobem tot un ventall de valors:

l’amistat, la complicitat, l’ajuda, el respecte, la noblesa en la lluita i la rivalitat castellera, etc. Aquests són valors sincers i permanents que van teixint una relació entre famílies, ciutats, castellers i aficionats, en el cas que ens ocupa, de Vilafranca del Penedès i de Valls. Valors que fan que una part de la història de la nostra Colla s’hagi escrit a Vilafranca.

Valors que han ajudat que la afició es plasmi en les colles i en castellers vilafranquins. I tot basat en una presència i una vocació també permanent de la Colla Vella per oferir sempre el millor que ha pogut als aficionats i a la ciutat de Vilafranca. Sí!!!. Permanent, des del S.XIX fins als nostres dies. La cita anual de Sant Fèlix, i parlem també per experiència personal, és tinguda entre les més importants i les més emotives a l’imaginari dels castellers de la Colla Vella. Quan pensem en Sant Fèlix no ens vénen al cap ni els rànquings, ni les puntuacions, ni el Concurs, ni pensem en si la temporada anterior la Colla Vella ha fet més o menys castells molt grossos. No és una “diada” més. És la història, és el respecte, la complicitat, la implicació amb aquesta Festa Major i amb Vilafranca. Aquests valors no són ni transitoris ni temporals.

”

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Josep Solé Tarragó i Xavier Cabré Puig

>>> 4 de 9 amb folre / Sant Fèlix de 1982, carregat

>>> 3 de 9 dels Xiquets de Valls / Vilafranca, 1881

TALLER DE MATRICERIA C/ Manyans, interior. Polígon. | Tel 977 60 21 22 | 43800 VALLS

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES NÚM. 1 ADMINISTRACIÓ DE VALLS

DE LOTERIES NÚM. 1 DE VALLS c. La Cort, 12 Tel. 977 60 05 50 43800 VALLS

c. La Cort, 10 – Tel. i fax 60 0071 c. 977 La Cort, 10 · Tel i Fax 977 60 00 71 · 43800 VALLS 43800 VALLS

c. La Cort, 12 Tel. 977 60 05 50 43800 VALLS

c. La Cort, 10 – Tel. i fax 977 60 0071 43800 VALLS

103

”

HISTÒRIA I IDENTITAT

Aquest any 2013 s’han complert 25 anys de la inauguració del nostre Local Social!

25 ANYS DE LA INAUGURACIÓ DEL NOSTRE LOCAL SOCIAL

Aquesta efemèride ja es destacable pel simple fet de que hagin passat 25 anys, però crec que encara guanya més importància si posem en context el que va significar donar aquest pas en aquell moment. El fet es que disposar d’un local social es molt més que disposar d’un local on assajar, on aixoplugar-se i on guardar coses. Disposar d’un local social és, a mes a mes un element imprescindible per donar cabuda a la vida de la Colla i a les vivències dels castellers i altres persones que la conformem. Per això el fenòmen de disposar de locals socials s’inicia en paral·lel a la evolució dels castells a partir de la segona meitat del S. XX. La Colla Vella, els seus castellers i capdevanters van ser visionaris i determinats pioners en aquesta evolució.

Els castellers que ens han precedit a la Colla Vella dels Xiquets de Valls sempre han disposat d’indrets emblemàtics on trobar-se, on assajar, on prendre decisions i forjar els reptes de cada moment. Es tractava de llocs més o menys apropiats, en alguns cassos amb fortes vinculacions amb gent de la Colla. Però eren llocs transitoris. No podien ser considerats com “casa nostra”, i encara menys com el punt de referència permanent de la vida social i relacional de la Colla. A partir dels anys 60 del S.XX, s’inicia un camí de progrés en la consecució de castells. Aquest fet va aparellat i a la paulatina configuració d’un context social que enforteix de relació entre castellers i entre les seves respectives famílies. Un context que fa que en molts cassos aquestes relacions s’aglutinin a l’entorn de la Colla. En definitiva la Colla es va convertint en el pal de paller de la vida social de molts dels seus components. Som als anys dels Concursos a Can Jorba, del tres de vuit, del primer cinc de vuit carregat, del pilar de 6, dels primers castells amb folre,...Fites castelleres que conviuen amb fets socials remarcables com la creació del Cooperativa d’habitatges de la Colla (89 habitatges), la transformació en Entitat reconeguda i legalitzada, i els aires socials del moment amb avenços i transformacions al voltant de la lluita per la recuperació de la democràcia....

105

El conjunt d’aquests fets, acompanyats per l’anhel de compartir vivències i desitjos, amb l’anhel de trobar un punt de relació i de convivència estable, amb l’anhel d’apinyar-se en un grup social fort al voltant de la Colla són el que dóna sentit en aquell moment a la conveniència de disposar d’un local social. Un primer pas: el 1979 la Colla Vella inaugurava el primer local propi. Ja teníem la primera casa que ens podíem sentir “nostra”. Els primers anys 80 van representar un autèntic “boom” i transformació a la Colla Vella. Recuperació de castells de nou, incorporació de nous castellers, transformació i creixement de l’activitat social. Calia un nou local, més ampli i amb més possibilitats castelleres i socials.

Des de 1982, i després de fer-se amb els terrenys van començar uns anys de gran intensitat: disseny arquitectònic, captació de finançament incloent la col·laboració de castellers, socis i simpatitzants, i convenis amb les Institucions, obres, treball voluntari, i un llarg etc. El projecte i el seu desenvolupament no van ser gens senzills. El repte era molt gran i la transcendència de les decisions sobre tot tècniques i de finançament requerien molta traça. El projecte va avançar i durant 1987 el local ja va prendre molta forma i a començaments de 1988, quan varem rebre la Visita del MH. President Pujol, ja estava cobert. Durant l’any 1988 van finalitzar els treballs i finalment coinci-

dint amb la Festa anyal de 1988 es va inaugurar brillantment. El lideratge del moment encapçalat per Josep Ma Domenech com a President i Guillem Bartolí com a Cap de Colla, i amb la figura clau de Joan Cusidó com a Tresorer, junt amb la resta de la Junta i amb molta col·laboració de molts castellers havia fet possible un gran projecte. Calia una gran inauguració, que estés a l’alçada. L’organització va ser encarregada a una comissió formada per Àlex Marfull, Jordi Clofent i Miquel Homs. Així, i en mig d’un generós programa d’actes, el dia 4 de desembre de 1988 quedava inaugurat el nostre Local Social.

25 anys! 25 anys en els que s’hi ha desenvolupat la vida de la Colla i dels que en formem part d’una manera o altra.

”

Vés a saber les vegades que hi hem assajat, quantes vegades ens ha vist gaudir,quantes ens ha vist il·lusionats, ens ha vist eufòrics, ens ha vist decebuts, ens ha vist enrabiats... Però sempre ens ha vist il·lusionats. Il·lusionats pels reptes castellers, per fer més forta la relació entre la nostra gent, per

la nostra autoestima, per sentir cada vegada més la Colla com quelcom que ens pertany. En definitiva el nostre Local Social és alhora un instrument i un testimoni de la nostra voluntat i acció per reforçar-nos en tots els sentits. Vés a saber quants projectes...Vés a saber quantes converses, confessions, peticions d’ajut, oferiments... Vés a saber quantes ambicions i aspiracions.....Vés a saber quants sentiments i passions de tota mena..... Vés a saber quants dubtes.... Ves a saber quanta imaginació de tanta “canalla”... Vés a saber quans somnis.... Trobaríem tants exemples.... Continuem!. Esperem que per molts anys i cada vegada més forts.

>>>>>>>>>>>>>>

Josep solé Tarragó

COLLES CASTELLERES.

HISTÒRIA I IDENTITAT

Diversitat de “cultures”, tradició i noves formes Presento aquest article com un petit extracte del treball de recerca “Colles castelleres tradicionals i noves. Un estudi comparatiu” de segon de batxillerat de que vaig presentar el passat curs 2012-13. Els castells o “Xiquets de valls” són un element de la cultura popular catalana originari de la ciutat de Valls que es manté des de fa més de 200 anys, fortament arrelat a la zona del Camp de Tarragona.. Amb els anys la tradició s’ha anat fent comuna i s’ha estès per gairebé tot el territori català, inicialment cap al Penedès i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80, influenciat per la difusió que els mitjans de comunicació en comencen a fer. l moment en que el Món Casteller fa el gir més important és quan els castells surten de la seva zona tradicional i es comencen a crear colles a fora del camp de Tarragona. Malgrat que el fet casteller pot semblar un fenomen únic i homogeni, el seu procés d’expansió i popularització ha anat generant diferents formes de viure i entendre els castells. Uns criteris per diferenciar les colles entre noves i tradicionals són l’any de constitució i l’origen. Marquen el límit els Minyons de Terrassa (1979) pel fet de ser la primera colla que es forma en una població fora de la zona tradicional on s’originen els castells i sense que els fundadors tinguin una relació directa amb altres colles. D’altra banda, pel que fa a la composició per sexes de les colles, encara que actualment les diferències no són molt

significatives, es dóna un percentatge més petit de dones en les colles tradicionals que en les noves. Això s’explica perquè inicialment els castells, com la majoria d’activitats no vinculades a l’àmbit domèstic, només els feien homes. Així, a les colles tradicionals, la incorporació de la dona s’ha anat fent de forma gradual, començant per les xiquetes al pom de dalt i posteriorment en diverses posicions del castell i de la pinya, folres, etc. fins anar normalitzant la presencia de la dona. Per contra, les colles de creació més recent ja tendeixen a formar-se amb homes i dones des d’un inici. Si s’observa la composició segons grup d’edat, per les característiques de la pròpia activitat castellera, a totes les colles el grup predominant està compres en l’edat jove i adulta (25 a 60 anys). Només s’observa diferència entre colles tradicionals i noves en la franja d’edat de més de 60 anys, que arriba al 16% en algunes de les colles tradicionals mentre que en les noves es situa molt per sota. Aquest major nombre de castellers grans a les colles tradicionals es deu principalment a que les persones continuen a la colla durant anys i no al fet que s’incorpori gent gran a les colles. Aquest es un tret diferencial essencial, ja que permet visualitzar la força de la transmissió de generació en generació que es fa a les colles mes antigues i de mes tradició. Les noves encara no han tingut ocasió d’experimentar aquesta transició essencial. que caracteritza un element de tradició o cultura popular i així es diferencia del concepte “d’apuntar-se” a una activitat. Un altre tret diferencial es la temporada de castells - període de l’any on es concentren la majoria de d’actuacions de la colla – que resulta diferent per les colles tradicionals, que concentren majoritàriament la seva activitat a l’estiu, amb diades que marquen l’inici i el final de la temporada, i les noves, que acostumen a començar abans, acabar més tard i paren un mes a l’estiu per vacances. La manera de gestionar les colles com entitat, sol ser més “moderna” i organitzada a les colles més noves en relació a les tradicionals, on la pressa de decisions poden estar més centralitzades i es comporten, aparentment, de forma més anàrquica, però no per això menys efectiva. Com una persona passa a ser “casteller” d’una colla varia significativament entre les colles tradicionals i les noves. En general

per tal que una persona passi a ser casteller d’una colla de recent formació en àmbit no tradicional acostuma a ser suficient amb que ho sol·liciti, fent-se soci de l’entitat o com ho tingui la colla establert i demanant o comprant la camisa. A les colles tradicionals cal “guanyar-se” el dret a portar la camisa de la colla, que és viscut com un privilegi i un orgull, que marca un fort sentiment de pertinença. El món dels castells és ampli i complex, ple de passió i sentiments i difícil d’abordar en la seva totalitat.

Les colles tradicionals tenen formes significativament diferents de plantejar l’activitat castellera, de vincular les persones a la colla i de gestionar l’entitat en relació a les noves. La composició de les colles segons el sexe i les edats, encara que no mostren diferències tant significatives, també ajuden a reforçar les diferències. Les maneres de fer de les colles tradicionals són semblants entre elles i es diferencien, en general, de les de nova creació fora del territori històricament

casteller, però totes les colles són entitats obertes i inclusives, que desenvolupen una activitat on tothom és necessari i on tothom hi pot aportar alguna cosa, són espais de solidaritat, cohesió social i integració, tant per persones autòctones com nouvingudes i espais de convivència, viuen els castells amb passió i entre totes conformen un Món Casteller ric, divers, viu, dinàmic i compromès amb les persones, el seu territori i el seu país. >>>>>>>>>>>>>>>>>> Aida Solé Amenós

PLACA del 9 de 8 A LA BISBAL

PLACA del 3 de 9 amb FOLRE A VALLMOLL

La vila de la Bisbal del Penedès va homenatjar a primers de maig a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, amb una placa commemorativa a la façana de la Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca del primer 9 de 8 assolit a la població del Baix Penedès, que la Colla Vella descarregà el passat dia 15 d’agost de 2012. La placa va ser realitzada per Mercè López Coll, del Taller Mardefang, de l’Arboç del Penedès. L’acte coicidí amb la Colla Joves, que destapà una placa del 7 de 8 i ambdues colles hi aixecaren pilars de cinc. Agraïr un cop més l’estima de la Bisbal del Penedès vers la Colla Vella.

Coincidint amb l’actuació de Festa Major, el passat 17 d’agost la vila de Vallmoll va reconèixer el fet que la Colla Vella havia descarregat el 3 de 9 amb folre un any abans, destapant una placa commemorativa que presideix la façana de l’ajuntament.

109

HISTÒRIA I IDENTITAT

SANTA TECLA 1901: tres colles de Xiquets de Valls i anunci de castell de nou Just iniciat el S. XX i en plena decadència castellera ens topem amb una diada en la que hi concorren dues circumstàncies atípiques i molt excepcionals donat el context casteller del moment. Per una banda la presencia de les 3 colles dels Xiquets de Valls i per l´altra un anunci de castell nou totalment extemporani. Estem parlant de la diada de Santa Tecla a Tarragona el 1901. A continuació ens proposem comentar un recull de dades i documents per tal d´aportar una mica de llum a una diada tant especial. La presència dels Xiquets de Valls es va començar a gestar

a mitjans dágost. Al Diario de Tarragona del 21 dágost de 1901 hi trobem: “Comision de festejos … Designóse a los concejales Sres. Teixidó y Juval para que contraten las collas dels Xiquets de Valls y hagan lo oportuno a fin de que concurran a las fiestas danzas del país, concediendo a las mismas premios en metálico.” A partir dáquí, doncs, devien inciar-se

>> MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/ CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/ CDOCA/Fotografia de PAUL VENTURA <<

els primers contactes entre l´organització i els representants de les colles. Unes negociacions que com veurem no foren gens fàcils. De fet trobem una primera referència en el diari La Opinión del dia 6 de setembre : “Fiestas de Santa Tecla. Ante la comisión de festejos fueron llamados ayer (dia 5) los representantes de las collas dels Xiquets de Valls para formalizar la contrata.” Si seguim el fil dels moviments que va fer la Comissió de festes tarragonina ens trobem amb una carta datada el 6 de setembre de 1901 (suposem que escrita a Valls ja que porta el mem-

bret del Club Velocipedista de Valls) i que transcrivim literalment: “ 6 Septbre 1901. Primo Anselmo: El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella con quien puedes entenderte y te detallará sobre todo lo que me preguntas. Quedas complacido y manda con gusto a tu primo. Alberto”. Arribats en aquest punt hem de convenir que la paraula “dador” és sinònim de portador i per tant tot ens fa pensar que l´Isidro Tondo se´n va a anar cap a Tarragona, amparat per aquesta carta de presentació, per tal de tractar la contractació de la Colla Vella. Tot i així una lectura

més detallada de léscrit (“…te detellarà sobre todo lo que me preguntas…”) ens permet intuïr que des de la Comissió de festes s´havien fet gestions amb un contacte a Valls (el signant de la carta, anomenat “Alberto”) per tal dáclarir alguns dubtes que havien sorgit entorn de la contractació de les colles, probablment després la trobada amb els representants de les colles de la vigilia dia 5. Léndemà dia 7 trobem que es va reunir de nou la comissió passant a tractar, entre dáltres, el tema de la contractació dels Xiquets de Valls.

111

HISTÒRIA I IDENTITAT

Transcrivim de lácta: “Se da cuenta de haber comparecido Isidro Tondo y Ballard, Cap de Colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el cual acepta las condiciones que impone el Ayuntamiento, y por lo que respecta al precio y demás delega a su representante en esta Manuel Veciana (Calle de la Cebadería)”. Per tant el Rabassó amb la carta sota del braç i sense perdre ni un sol instant, el mateix dia 7 va fer cap a Tarragona per tractar les condicions “castelleres” i no pas les econòmiques. De fet les condicions que imposava lÁjuntament eren el quatre de vuit i el tres de set. Si continuem llegint lácta de la comissió de festes del mateix dia ens trobem amb una sorpresa quan diu “Ultimamente ha comparecido Magín Guinovart y LLopí (San Lorenzo – 9 –Bajos), representante en esta de la Colla del Escolá el cual, para el caso de que el Ayuntamiento se decida a contratar la Colla, se compromete a traer, por la cantidad de seiscientas pesetas, treinta hombres, con tres grallas vellas y tres tambores; a aceptar las condiciones que el Ayuntamiento exige; a levantar el Castell de quatre de set; el espadat de cinch y los tres pilans de set, acordando la Comisión estudiar esta proposición y contestarle oportunamente” Per tant apareix en escena la Colla de lÉscolà a iniciativa dáquesta mateixa colla i sense que la Comissió de festes hagués iniciat els contactes (de fet léncàrrec com veurem més endavant era per contractar les colles Nova i Vella). I en aquest punt potser podem entendre alguns dels dubtes de la comissió i que motivaren la petició dáclariments al contacte de Valls, lánomenat “Alberto”. De fet és del tot

simptomàtic el redactat de la carta del dia 6 de setembre quan diu “…El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella...”. Podem entendre que ládjectiu “verdadera” està encaminat a esbaïr els dubtes que podien existir en el si de la comissió de festes respecte a la Colla de lÉscolà (colla creada el 1895 per Anton Fàbregas, anomenat LÉscolà, a partir dúna escissió de la Colla Vella). Els contactes es succeïen i léndemà dia 8 de setembre el respresentant de la Colla Vella a Tarragona i autoritzat pel Cap de Colla per tal de tractar el tema econòmic, Manuel Veciana, ja ha visitat al membre de la comissió de festes Sr. Baldomero Baró per tal de fer-li saber les condicions de la Colla Vella. Transcrivim el report que el Sr. Baró fa a un altre membre de la comissió: “Tarragona 8 de Sepbre de 1901. Amich Ruiz: Tinch de marxar a fora de la Ciutat per lo tan te participo que la Colla Vella en les condicions que están estipuladas volen 120$ y la entrada de 2 cargas de vi y 2 de ayguarden. La determinació o resolució que prengue en tot estare conforme participo als companys de Comisio. Ton amich. Baro.” Ara ja tenim les cartes sobre la taula, 120 duros (600 pessetes) i vi i aiguardent en abundancia. Si fem un petit salt de 3 dies ens plantem a la reunió de la comissió de festes del 11 de setembre. Les conidicions exigides per la Colla Vella porten cua i la comissió es planta. En lácta de la reunió llegim “Comparece de nuevo Manuel Veciana Llort, representante de la Colla Vella, manifestando que insiste en sus pretensiones, y en consecuencia no siendo estas las mismas de la Colla Nova, se acuerda prescindir de su contrata, y extender la correspondiente con el representante de esta última.” Per tant tenim lácord amb la Colla Nova enllestit al mateix temps que la Colla Vella descartada per motius econòmics. Lóferta municipal i acceptada per la Colla Nova era de 550 pessetes i lóbligació de fer el quatre de vuit i el tres de set. La Colla Vella es mantenía en la petició de 600 pessetes i subministre de vi i aiguardent. A partir dáquí i vist el fracàs de les negociacions amb la Colla Vella és quan la comissió per tal de tenir dues colles a láctuació del dia de Santa Tecla pren en consideració estudiar lóferta de la Colla de lÉscolà. Finalment es tanca també la participació de la Colla de lÉscolà en els mateixos termes castellers i econòmics que la Colla Nova. Llegim al “Diario del Comercio” del dia 17 de setembre de 1901: “Ayer noche

quedó contratada la colla dels Xiquets de Valls del Escolà, siendo por lo tanto dos collas las que concurriran a las próximas fiestas” Amb els acords tancats el dia 17 de setembre es signen els respectius contractes amb idèntiques clàusules (550 pessetes i obligació de fer el quatre de vuit i el tres de set). Especialment remarcable és el fet que la colla de lÉscolà accepta lóbligació de fer el quatre de vuit quan la seva proposta inicial era de fer el quatre de set. Transcrivim el primer paràgraf del contracte corresponent a la Colla de lÉscolà: “Los abajo firmantes individuos de la Comisión de festejos del Excmo Ayuntamiento de Tarragona, comisionados para contratar las collas Nova y Vella de los Xiquets de Valls con motivo de las próximas fiestas de Santa Tecla”. Aquesta capçalera, que és idèntica a la del contracte de la Colla Nova i que després també es repeteix en el contracte que finalment acaba signant la Colla Vella, ens deixa ben clar que inicialment léncàrrec pels membres de la comissió era contractar a les colles Nova i Vella i que léntrada en el cartell de la diada de la Colla de lÉscolà es deu a les exigències econòmiques de la Colla Vella. Segurament el fet de quedar fora de la diada i veure que el “seu” lloc era ocupat per la Colla de lÉscolà va provocar un darrer moviment a la desesperada per part de la Colla Vella durant el dia 18. Va renunciar a les seves exigències i es va avenir a les condicions generals imposades per la Comissió a les altres dues colles. Finalment el dia 19 de setembre es signa el contracte, també idèntic al de les altres dues colles. Ho recull el

>> MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

113

HISTÒRIA I IDENTITAT

>> MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/ CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

Diario El Comercio del mateix dia 19: “Los aficionados a los Xiquets de Valls están de enhorabuena. Anoche quedó contratada la Colla Vella y como ya se había firmado el contrato con la Colla Nova y la Colla del Escolá, seran tres las Collas dispuestas a hacer un verdadero tour de forcé, pues la Colla Vella, según tenemos entendido, probará el tres de nou.” I aquí ens apareix un nova sorpresa, un anunci de castell de nou en plena decadència, un anunci del que fins ara nosaltres no n´érem coneixedors. Teniem documentats a la premsa de l´època anuncis del castell de nou, sempre per part de la Colla Vella, els anys 1899 a Tarragona també per Santa Tecla, el 1900 a Vilafranca i el 1903 a l´Arboç, a part del quatre de nou descarregat el 1893 per la Colla Vella al Vendrell i localitzat a la premsa fa tres anys per l´estudiós Xavier Güell. Si revisem les dates dels darrers anuncis dels castells de nou 1899, 1900, 1901 i 1903 no deixa de ser curiós que en un periode de 5 anys a cavall dels segles XIX i XX trobem 4 anunu-

cis de castell de nou. Potser alguns dels castellers de les grans gestes dels anys 80 del S. XIX encara es veien amb forces de tornar-hi, i així ho transmetien als afeccionats i als organitzadors de les festes majors. Després s´acabaven imposant les limitacions i la realitat però l´esperit casteller els feia somniar encara amb els castells de nou. El que sembla clar és que per Santa Tecla de 1901 el castell de nou no es va provar, i així ho acrediten tant el contracte signat en el que el límit casteller era el quatre de vuit com la crònica de la diada que podem llegir al Diario del Comercio del 28 de setembre de 1901:

“…los típicos Castells fueronle desde luego antipáticos a la Comisión, según malas lenguas, porque estaban empeñados algunos de sus individuos en que no figurase en los programas y carteles ni una sola frase de la lengua de nuestra patria chica. Así es que anduvieron regateando al céntimo, como vulgarmente se dice. Resultado de ello fue que la colla nova, obligada por las economías que se le impusieron, viniera a Tarragona con escasos elementos y no ejecutaran sus trabajos con la intrepidez y seguridad de otras veces. Con ella nos hubiéramos contentado, esponiéndonos al ridículo de los forasteros, a no haber sido por los esfuerzos de los concejales Sres. Sans, Garcia Buesca y Cañellas, que consiguieron que fuera contratada la colla vella, que fue la que levantó más atrevidas torres con la pericia que le es característica.

És obvi que aquesta no és una crònica castellera sinó més aviat una crítica política, però tot i així ens serveix per acreditar que fou la Colla Vella qui va fer els millors castells al mateix temps que resulta evident que el fet de que la Colla Nova es presentés a Tarragona amb pocs castellers no es deu al preu pactat tal i com diu la crònica, ja que aquest era el mateix per les tres colles, sinó a la situació del moment de la colla. Incidint amb el nombre de castellers que conformaren les colles en aquesta diada trobem que únicament en el

Escusado es decir que la dirección de este número fue desastrosa: encargada al Sr. Teixidó, este se tumbó a la bartola y no hizo absolutamente nada, sin duda porque comprendió que iba lo carro per lo pedregal, ya que sus compañeros de comisión le ataron las manos y le inutilizaron por completo y le espusieron a las censuras del vecindario en general, marcándole la cantidad que debía invertir en el número del programa referido. Si el Sr. Teixidó no fuera tan resignado, no calzara los grados de mansedumbre que todos conocemos, lo que debió hacer era presentar la dimisión de su cargo, pero él es así y hay que dejarlo.”

>> MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/ CDOCA/Fotografia de PAUL VENTURA

115

HISTÒRIA I IDENTITAT

contracte de la Colla de lÉscolà séstipula que hi assistirà amb 46 homes. Els contractes de la Colla Vella i de la Colla Nova no fixen una quantitat concreta sinó que requereixen els necessaris per fer el quatre de vuit i el tres de set. De la crònica del Diario del Comercio ens crida també látenció que no es fa esment de la participació de la Colla de lÉscolà tot i que el rebut de pagament de láctuació a favor dáquesta colla i la liquidació de despeses de la festa, documents ambdos que hem pogut revisar, acrediten sense cap mena de dubte la seva participació. Probablement es degui a que el redactor tingué dificultats per indentificar les colles. Finalment i per acabar de tancar el cercle hem de fer un cop dúll a les imatges que dáquesta diada ens han arribat fins als nostres dies i que son un total de tres. Nosaltres en reproduïm dues, una capta un quatre de vuit en el moment de léntrada dels quints i láltre ens mostra dos quatres de vuit simultanis, una amb lénxaneta encavalcat i láltre entrant quints. Per tant tenim com a mínim tres intents de quatre de vuit, el que ja no tenim tant clar és que corresponguin un a cadascuna de les colles contractades

(recordem lóbligació contractual díntentar aquest castell). Si com a divertiment fem un anàlisi entretingut de les dues fotografíes podriem intuir, potser equivocadament, que el pilar que està désquena a la plaça tant en la foto que ens mostra un sol castell com en el quatre de vuit que està a primer pla de láltre foto està composat pels mateixos castellers (pantalons foscos del segon i una faixa estreta, el terç amb camisa fosca i treballant amb els braços amunt ja que queda més baix, un quart amb una faixa molt reduïda i un quint més gran que el quart amb el que sembla un mocador lligat a la faixa i amb calcilles. El quint de lésquerra, per la faixa, també sembla el mateix en les dues fotografies). A partir de les fotografíes i sense poder treure gaires conclusions més podem dir que com a mínim dues colles intentaren el quatre de vuit, i potser una délles ho feu dos cops. De moment això és el que sabem de la diada de Santa Tecla de 1901, una diada que ens ha permés conèixer una mica més del mon casteller del moment. Hem vist com les colles tenien representants a les principals places castellers i eren capaces de mantenir una negociació dia a dia durant gairebé una setmana. Hem vist també com a partir de la voluntat de la comissió de portar dues colles dels Xiquets de Valls acaben actuant-hi tres colles gràcies a les estretegies seguides per aquestes. Els castells i els castellers son així.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Xavier Cabré

Muralla de Sant Antoni, 20, 43800 Valls (Tarragona) 977.61.48.69 www.eltrispolet.com

Mossèn Martí, 7 i 9 43800 VALLS Tel. 977 61 22 22 Fax 977 60 27 13 Artesans, 45 Pol. Ind. de VALLS Tel. 977 61 49 76 Fax 977 60 36 68

ESPAI HISTÒRIC CASTELLER Seguint els nous criteris de publicación de la revista La Veu de la Colla Vella, farem un compendi de l’activitat d’aquest Espai durant l’any passat. L’any 2013 el nombre de visites ha superat el miler; per tant, s’ha superat la xifra de l’any anterior. Destacar en primer lloc, que en diferents contingents van passar per l’Espai uns quants centenars d’universitaris nordamericans que, a més, van realitzar un taller de castells impartit per castellers de la Colla. Altrament, s’han rebut visites (no fem distinció si van ser individuals o de grups reduits) provinents d’altres països: d’Alemanya, d’Austràlia, de Canadà, d’Espanya, de França i de Xina, a part de les locals i alguna que altre excursió procedent de territori català. La majoria d’aquestes visites ens arriben directament, és a dir, que els interessats mateixos o mitjançant una agència de viatges, es posen en contacte amb nosaltres. També, per la gestió que fa la mateixa Colla o alguns dels seus castellers i socis. Les que es produeixen a través de l’organisme municipal Visita Valls encara són minoritàries, tot i que esperem –i desitjemque en un futur immediat agafin més volada. Donada l’arrancada dels primers mesos, les perspectives pel 2014 fan pensar que, si més no, es mantindrà aquest ritme. A hores d’ara ja s’ha produit la visita d’una primera expedició d’estu-

diants d’Estats Units d’Amèrica i tenim anunciades visites de Nigèria i per a primers d’abril la d’un grup de l’Alguer, que és la ciutat de l’illa italiana de Cerdenya on encara es parla una variant de la llengua catalana. El que s’ha retrassat, segons el que haviem previst, és l’ampliació temàtica del recinte i alguna actualització: l’apartat que tractarà dels castells en la literatura –fent particular èmfasi en la Colla Vella-, dels Xiquets de Valls en la música, en el teatre i en altres disciplines artístiques, així com la substitució d’uns quants plafonds que han quedat absolets i que cal posar al dia. Acabem en clau reivindicativa. La proliferació de noves colles castelleres en el nostre país -la majoría fora de l’entorn tradicional- fruit de l’esclat, la popularització i el reconeixement dels castells en aquests últims anys (el ressó que tenen en els mitjans de comunicación ha sigut i és un fort element mobilitzador) sol diluir l’orígen del fet casteller. A nosaltres, com a colla degana, creada i desenvolupada en l’entorn primigeni i tradicional, ens correspon cuidar en primer lloc –quasi que ens obliga- la correcta divulgació de l’autèntica i veritable història dels castells humans, tal com es coneix avui dia. D’aquí la importància de disposar d’un Espai Històric com el que en el seu dia vam habilitar.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anton Mª Dilla

ARRENJAMENTS FLORALS DECORACIÓ, RAMS I CENTRES FLORALS PLANTES INTERIOR I EXTERIOR

AGROQUÍMICA RECASENS, S.L.

ARBRES FRUITERS SERVEI TÈCNIC FITOSANITARIS SERVEIS AGRÍCOLES MATERIAL JARDINERÍA

servei i entrega a domicili VALLS · C/ Sant Antoni 57 · Tel 977 61 36 03 NULLES · Ctra. de Tarragona · Tel 977 60 25 24

117

NOTÍCIES I SOCIETAT

A la Colla Vella no només hi ha castells, una entitat com la nostra genera al cap de l’any tot un conjunt d’actes elements de caràcter social que serveixen per unir i fer crèixer vincles personals i territorials.

”

Francesc Piñas és distingit amb la Creu de Sant Jordi 2013 de la Generalitat de Catalunya

”

El Món Casteller, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Valls en general, estem d'enhorabona, ja que al nostre company i veterà casteller Francesc Piñas i Brucart se l'hi va concedir el 30 d’abril la creu de Sant Jordi, distinció de la Generalitat de Catalunya, per la següent contribució al nostre país: "Casteller. Per la seva contribució rellevant a l'àmbit dels castells i al món de la cultura popular i tradicional catalana. Vinculat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, n'ha estat membre i directiu i artífex de molts dels seus èxits. Se'l considera una de les persones que més ha contribuït a la recuperació del Món Casteller, a la seva expansió territorial i a la seva projecció"

FRANCESC PIÑAS REP LA CREU DE SANT JORDI Nascut el 30 de maig de 1942 a Valls, en " Cisco Piñas" com és conegut, va entrar a la Colla per Santa Úrsula de 1962 i ràpidament ja ocupà càrrecs de responsabilitat dins la Colla, inicialment administratius, com a secretari i tresorer, però on veritablement va desenvolupar la seva tasca d'innovació, ha estat en les tasques tècniques, com a responsable de pinyes, inicialment, assolint carregar per primer cop el 5 de 8 en el segle XX i el folres a partir de 1969, quan la Colla Vella va intentar per primer cop un castell folrat al segle XX. Al no haver-hi documentació ni precedents en forma de persones vives, Piñas, conjuntament amb la resta de la Colla, va retornar els folres a les places i va innovar en aquesta tècnica, primer en el 2 de 8 folrat, pilar de 7 amb folre i arribant a la recuperació dels castells de nous pisos, mai vistos fins al moment. El 4 de 9 amb folre descarregat el 1981 i el 3 de 9 amb folre carregat el 1982, conjuntament amb Guillem Bartolí com a Cap de Colla i Joan Izquierdo “Joan del Bassó” com a Cap de Canalla.

Actualment, en Francesc Piñas és un dels castellers més veterans de la Colla Vella, 51 anys com a casteller, de forma ininterrompuda dins la nostra entitat. De tracte afable, Piñas sempre disposat a donar un cop de mà i a investigar en la història dels castells i de mantenir bones converses i amistat amb totes les colles. Va rebre l'any 2012, la distinció a la seva tasca dins el Món Casteller en la sisena nit de castells. Aquest caràcter i compromís, han estat fonamentals per la unanimitat a l’hora de valorar positivament aquest reconeixement. L’acte institucional d’entrega de les creus de Sant Jordi es va celebrar el dia 15 de maig de 2013, al Palau de la Generalitat. Piñas va rebre la distinció de mans del President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas i va estar acompanyat de la seva família, castellers i amics, Cap de Colla i President a més de l’alcalde de Valls, el Sr. Albert Batet.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

El més profund agraïment a totes les persones i entitats que m’han felicitat per aquesta important distinció. És un honor per tot el Món Casteller que la Generalitat hagi reconegut aquesta activitat tan singular, en la que s'hi mouen unes 10.000 persones, aproximadament, entre castellers i castelleres. En faig partícip a totes les colles castelleres, als Xiquets de Valls en general i d'una manera molt particular a la meva Colla Vella i a tots els seus membres i simpatitzants. Que per molts anys >>>>> Francesc Piñas i Brucart ho puguem celebrar.

El dia 1 de juny de 2013 va tenir lloc al Centre Cultural Municipal de Valls la trentena edició de la Nit de Premis organitzada per la Fundació Ciutat de Valls, la Cambra de Comerç i Indústria de Valls i l’Ajuntament de Valls. S’atorgaren un total de 16 guardons en el de-

”

NOTÍCIES I SOCIETAT

COLLA VELLA, ENTITAT DE LA DÈCADA

curs d’un sopar on hi van assistir unes 265 persones.

Com cada any, un dels premis més esperats de la nit va ser el de “vallenc de l’any”, que va correspondre a Josep M. Manresa Ferrater per la seva implicació en l’associació de donants de sang.

En aquesta tercera edició la Comissió Organitzadora de la Nit de Premis de Valls va atorgar el guardó a les dues Colles dels Xiquets de Valls “per les extraordinàries construccions castelleres aconseguides durant la seva història, per mantenir-se com una de les colles capdavanteres del Món Casteller i per ser ambaixadora de la ciutat tant al nostre país com internacionalment. A més s’ha valorat la meritòria tasca de cohesió social i d’integració que sempre ha realitzat, tant dels vallencs nascuts a Valls com dels nouvinguts”. La representació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va estar encapçalada pel nostre Cap de Colla, Manel Urbano i pel nostre President, Joan Ibarra, que van rebre aquest reconeixement de mans de l’Alcalde de la Ciutat, Albert Batet. Atès que el guardó reconeix, entre d’altres, les “extraordinàries construccions castelleres aconseguides durant la seva història”, volem aprofitar l’avinentesa per mencionar el nombre de castells superiors al quatre de nou amb folre que ha assolit o intentat la Colla Vella dels Xiquets de Valls des de l’any 1981, temporada on arrenca la segona època d’or amb l’inici dels castells de nou de la mà de la nostra Colla:

”

CASTELL

DESCARREGATS

CARREGATS

INTENTS

4 de 9 amb folre

3 de 9 amb folre

133

Nou de vuit La nit va ser presidida, entre d’altres, pel Conseller de Justícia de la 2 de 9 f. i manilles Generalitat de Catalunya, Germà 3 de 8 aixecat per baix Gordó i l’Alcalde de la Ciutat, AlP. de 8 f. manilles bert Batet. 5 de 9 folre Des de l’edició de l’any 1993 és guardona a l’entitat de la dècada 4 de 9 f. i pilar al mig en reconeixement a la seva des3 de 9 f. i pilar al mig tacada labor a la ciutat de Valls. En l’edició de 1993 fou concedit Dos de vuit aquest reconeixement a l’Institut Quatre de nou d’Estudis Vallencs i a la del 2003 a Càritas Interparroquial de Valls. 3 de 10 f. i manilles

Pel que fa actuacions fora de les nostres fronteres, la Colla Vella ha representat a la nostra ciutat i al nostre país, als següents països des de 1958:

A més de diferents ciutats i poblacions de l’Estat Espanyol com:

Brussel·les (Bèlgica) 1958 Milan (Itàlia) 1985 Andorra (1963, 1967, 1985, 1989, 1991, 1994, 2007, 2011) Lausana (Suïssa) 1986 Saint-Cyr-sur-Loire (França) 2000 Tours (França) 2000 Houston i Sant Antonio (EEUU) 1992 Xicago (EEUU) 1994 Graz (Austria) 2004 Frankfurt (Alemània) 2007 Montpelier (França) 2009 Perpinyà (França) 1998, 2009 Xangai i Hangzhou (Xina) any 2010 Toulouse (França) 2011 Aarhus (Dinamarca) any 2012

Santiago de Compostela (1965) Pontevedra (1965) Jaca (1967) Pamplona (1970, 1997) Mora de Toledo (1973) Burgos (1974) Madrid (1974, 1981, 1997, 2010) Valladolid (1975) Saragossa (1975) Lorca (1982) Palma de Mallorca (1986) Sevilla (1993) Alcoi (2007) Villabona (2008) Astigarraga (2008) Azpeitia (2008)

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Roca

123

125 ANYS DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VALLS Per molts anys, Pagesos!!

Dels 15 fundadors de la cooperativa Agrícola de Valls, l’any 1888, tres eren castellers de la colla Vella Domingo Mafriñà Piñas “Puntet”. Fèlix Fàbregas Miquel “Feliets” i Josep Domènech Miquel “Guerxo de Xacó”. Els dos últims, que eren cosins germans, van anar al terç del 4/9 sense folre descarregat el 1881. La Colla Vella, que descendeix de la colla dels

Durant tot aquest 2013 s’han celebrat els diferents actes de commemoració dels 125 anys de la Cooperativa Agrícola de Valls, coneguda també com “La Cooperativa” o “Els pagesos”. Entitat afí a la Colla Vella ja que durant molts anys el matrimoni entre les dues centenàries entitats va ser total: tant per afinitat gremial com física. Durant força anys, la sala de la Cooperativa agrícola era el que ara seria el nostre local d’assaig. El primer dels actes d’homenatge va ser per l’actuació que vam preparar per Sant Isidre, el 18 de maig, que tot i que es va celebrar al nostre local per la pluja, el temps va permetre que en la cercavila féssim un pilar davant de la seu de la Cooperativa, a la Muralla de Sant Francesc, i férem l’entrega d’un quadre signat al president de l’entitat i que va ser rebut en mans de l’Eusebi Domingo Forès, excap de Colla de la Colla Vella i membre destacat de la Cooperativa Agrícola. Posteriorment, els responsables de la Colla van signar en el llibre d’honor, en agraïment a les múltiples atencions rebudes per la Colla Vella al llarg de tants anys. Uns mesos més tard, el 15 de desembre es va fer l’acte final d’aquest 125è aniversari i les dues colles de Xiquets i foren presents amb sengles pilars de cinc per clausurar un aniversari del qual ens en sentim plenament partícips.

Pagesos, sempre ha estat vinculada amb la Cooperativa Agrícola, ja que molts castellers han estat i en són socis. Quan la Colla Vella es va reorganitzar l’any 1947 la primera actuació en públic, encara que oficiosa, la va fer a la sala d’actes el dia 16 de gener, a la mitja part del ball que se celebrava amb motiu de Sant Antoni Abat ja que els pagesos feien festa el dia següent. Durant força anys va ser el lloc on assajava la Colla Vella, i on s’hi feien les reunions, tot a la sala d’actes, pràcticament fins que vàrem tenir local propi l’any 1979. Els assaigs s’hi van fer fins l’any 1970 quan van sorgir problemes amb el cafeter que havia de matinar i ens obligava acabar. La Colla Vella molt ha d’agrair les atencions que sempre ens van dispensar, ja que mai van cobrar un cèntim ni per la llum que gastàvem, ni les molèsties que causàvem amb la nostra manera de fer, tant petits com grans. Durant força anys, pel dinar de germanor ens van regalar el vi. A canvi, nosaltres vàrem fer castells vàries vegades, amb motiu de les diferents inauguracions i commemoracions que al llarg d’aquests 125 anys.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

125

NOTÍCIES I SOCIETAT

127

VIA CATALANA Si un element global i transversal en el nostre país serà recordat aquest 2013, és la Via Catalana. Una cadena humana de 400 quilòmetres de punta a punta de les terres catalanes i en què els castellers de la Colla Vella s’hi pogueren adherir per poder reivindicar la pròpia identitat cultural i social com a poble. El tram que ocupàrem va ser el 150 a l’Hospitalet de l’Infant i hi férem el tres i quatre de set i el pilar de cinc. Un èxit de participació i de reivindicació identitària i en què era imprescindible formar-ne part.

NOTÍCIES I SOCIETAT

FÒRUM CASTELLER El cap de setmana de la diada de Sant Úrsula de l’any 2014, que aquest any va ser el cap de setmana del 25, 26 i 27 d’octubre, és va convocar la tercera edició del Fòrum Casteller per part de la comissió organitzadora formada per l’Ajuntament de la ciutat i les dues Colles dels Xiquets de Valls. Va ser un cap de setmana que a diferència de l’any anterior, el bon temps va atreure un nombrós públic. La Fira Castells que en aquesta edició va comptar amb vint estands i quatre àrees de dinamització van atreure a milers de persones a l’espai del Pati. Activitats d’anteriors edicions com el rocòdrom, el globus casteller, la galeta castellera i el Nan casteller, s’hi van afegir les del llapis casteller –precisament va ser el detall escollit amb què l’Alcalde de la ciutat, Albert Batet, va obsequiar els castellers i grallers que van participar a les matinades–, els tallers de fermalls a càrrec d’El burro català, Creacions Castelleres i Xuxes by Xuxes; el taller preparat pel Camp d’Aprenentatge de Tarragona i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, o les ‘escales musicals’ de GAAC.

Una de les accions més cridaneres i simbòliques ha estat el somni casteller, que van dibuixar i escriure els nens de les escoles de Valls i que ha dominat l’escenari del Pati. Els escolars van deixar constància i immortalitzar els seus somnis castellers en aquesta iniciativa. Pel que fa al 3er Simposi Casteller s’han registrat 156 participants de 24 localitats: Alcover, Algemesí, Avià, Badalona, Barcelona, Berga, Bràfim, Cabra del Camp, Esparreguera, El Pla de Santa Maria, Granollers, Lilla, Madrid, Picamoixons, Reus, Salou, Sant Just d’Esvern, Sitges, Tarragona,Terrassa, Ullde-

molins, Vilafranca del Penedès, Vilallonga del Camp i Valls, una xifra lleugerament superior a l’any anterior, procedents de 24 localitats. A més d’estudiosos, analistes i persones a títol individual, van participar onze entitats i deu mitjans de comunicació. El Simposi va tenir una participació lleugerament superior a la de l’any passat esdevenint el hub de l’anàlisi castellera. Les ponències d’obertura a càrrec de la periodista María Ángeles Sánchez sobre els avantatges i inconvenients que pot suposar la proclamació dels castells com Patrimoni Immaterial per part de la UNESCO, com la de cloenda del doctor Antoni Salcedo de la Univer-

sitat Rovira i Virgili, que va presentar nombroses obres d’art europees i catalanes en què apareixen els castells i altres construccions humanes, van ser especialment valorades per bona part dels assistents. Les comunicacions de presentació

lliure van tenir un marcat to emotiu en l’àmbit del paper de la dona en els castells, on va comptar entre d’altres, amb la participació de la Irina Corral, castellera de la Colla Vella i integrant del pis de sisens del tres de deu amb folre i manilles que es va intentar l’endemà. En l’àmbit del finançament, en general es va evidenciar com a majoritària la posició de la Coordinadora de Colles Castelleres contrària a l’ús de la publicitat en les camises.

Alhora es van posar damunt de la taula noves opcions com el micromecenatge, l’enginy aplicat a la publicitat i el patrocini. L’edició de les actes dels dos simposis anteriors per part de l’editorial Cossetània de Valls també es va valorar com un dels actius més importants d’aquest hub casteller.

Així mateix, la incorporació de la Universitat Rovira i Virgili en l’organització del Simposi, amb l’atorgament de crèdits, va ser especialment destacada pel mateix alcalde, Albert Batet, com ‘una de les sinèrgies importants d’aquesta tercera edició’.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Roca

- CLASSES DE REPÀS, Primaria i ESO - PROVES D'ACCÉS A MÒDULS - ORIENTACIÓ ACADÈMICA FAMILIAR Josep Roig Bonet 616 333 585 eiorientacio@tinet.cat

webfacil.tinet.org/eiorientacio

131

Deu anys sense Miquel Martí i Pol

El passat 11 de novembre, es va celebrar al teatre Victòria de Barcelona un gran homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, desaparegut ara fa deu anys. Acte organitzat per la Fundació Esclerosi Múltiple, malaltia que ell va patir els darrers anys de la seva vida. La legió de rapsodes va comptar amb comunicadors rellevants com Xavier Grasset, amb experiència teatral, Mònica Terribas o Antoni Bassas. Hi va haver molts altres moments àlgids. Com l’esperada participació de Lluís Llach, gran amic de Martí i Pol. Rosa Cadafalch, Jordi Bosch i Sílvia Bel compartien escenari i Llach va aparèixer per un costat per seure’s al piano. La seva discreta irrupció va ser gairebé una metàfora del retir musical que viu des de 2007, només trenTe’m fas present cat amb esporàdiques en les petites coses aparicions. Llach va i és en elles que et penso desgranar al piano la i que t’evoco, música de Lletra a Dosegur com mai lors, de delicats versos que l’única esperança que van tenir una exde sobreviure és estimar celsa companyia: la veu amb prou força de Sílvia Bel. El públic per convertir es va rendir al clímax tot el que fem en vida de versos com i acréixer l’esperança

”

NOTÍCIES I SOCIETAT

HOMENATGE A MIQUEL MARTÍ I POL

i la bellesa

”

No va ser menor l’impacte que va produir l’aparició de la Colla Vella, que var recordar al poeta amb un pilar de cinc entre l’emoció i l’aplaudiment del públic.L’estreta relació de la Colla Vella amb el poeta, s’inicia l’any 1999 a conseqüència de la publicació del llibre del cinquantanari de la Reorganització de la Colla Vella (1947-1997) que es va publicar a finals del 1999. A través de la col·laboració del seu íntim amic Joan Rosaura Casacuberta, soci de la Colla Vella i amic personal de Josep Maria Domènec. A través d’aquesta amistat se li feren diverses visites que afloraren en el poema exclusiu, dedicat a la Colla Vella i que trobem a l’inici del primer volum del llibre. (En la imatge us oferim l’original, mecanoscrit, que ens va fer arribar el poeta vigatà). Però aquí no acabà la relació, ja que en motiu del concert que va oferir Lluís Llach a la sala Kursaal de Valls, l’any 2001, en motiu del bicentenari de la Colla Vella, tot i la seva delicada salut, Miquel Martí i Pol es va desplaçar fins a Valls per felicitar-nos pel nostre Bicentenari i la Colla Vella li atorgà la distinció de Casteller d’Honor, menció que actualment comparteix amb Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya i Ernest Benach expresident del Parlament de Catalunya. La Colla Vella, doncs, no podia faltar en aquest sentit homenatge, fet que enforteix l’amistat de la nostra Colla amb la seva família i amics. La seva vídua, Montserrat Sans i Joan Rosaura assistiren al sopar de germanor de clausura de la temporada.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig

MARTÍ I POL, CASTELLER D’HONOR DE LA COLLA VELLA

>> Document original del Poema que en Miquel Martí i Pol va dedicar a la Colla Vella, entregat en el transcurs del Sopar de Germanor del 2013.

133

MORE HUMAN TOWERS RISE IN CATALONIA Som coneixedors de la internacionalitat del fet casteller i un exemple clar és que el 12 de desembre de 2013 vàrem ser portada del prestigiós diari dels Estat Units, The Wall Street Journal. En les planes interiors hi trobem un extens reportatge sobre la Colla Vella i la idiosincràsia i singularitat del Món Casteller.

”

NOTÍCIES I SOCIETAT

“El millor moment a la Colla va ser quan vaig veure que estava dret a baixos del tres de vuit per sota” Jordi Bonastre Gisbert va néixer a Valls, on resideix, ara fa 50 anys. Treballa com a conserge de les instal·lacions esportives municipals de Valls i és autor del llibre autobiogràfic “Sol entre la gentada”, on explica part de les seves vivències. Parlem amb ell de castells i de les seves experiències després d’anys sent un gran referent entre els baixos de la nostra entitat, tant per la seva fortalesa física com per la seva entrega incondicional a la Colla.

_Quin és el primer record que tens d’un castell?

Recordo que veia castells des dels quatre o cinc anys, des de la porta d’entrada de Sant Joan, o sigui bastant lluny. Suposo que em devien pujar a coll. La sensació que tenia era de por, de fet no m’atrevia ni a mirar tot el castell sencer.

_Què et passar pel cap quan veus aquella gent fent castells?

”

Encararé el 2014 com si tornés a començar, a veure com em sento. Les ganes hi són!

Que eren molt valents, sobretot la canalla, com jo, que sí s’atrevien a pujar. Després, a mesura que baixem de pis, admirava la destresa i la força dels castellers.

_Que et fa decidir fer el pas i venir a la Colla Vella? I quan?

Havia assistit als assajos del quatre de nou amb folre l’any 1981 i del dos de nou amb folre i manilles de l’any 1994, però no vaig venir a assajar definitivament fins el juliol de 1996. La meva prioritat, aleshores, era el judo i va passar que van variar els dies d’entrenament , passant de divendres a dijous. Els divendres doncs, em quedaven, després de molt temps, lliures i vaig decidir omplir el buit amb els castells, que sempre d’una manera o altra, m’havien encuriosit i atret. En resum: ho volia veure des de dins.

_Per què la Colla Vella i no una altra colla?

Per anar a baixos no s’ha de ser un superhome, però sí conèixer els teus límits

Jo sóc d’aquells que deia que era neutral quan em preguntaven per preferències i sempre em responien que si deia això és per que era de la Vella. Jo insistia que no i que sempre feia pinya a les dues colles de Valls. Però el quatre de nou amb folre del 1981 potser va decantar la balança cap als rosats. Vés per on, tenien raó, vaig acabar sent de la Vella.

_Quines sensacions recordes de la primera vegada que vas fer un castell?

El primer va ser anant de crossa a un quatre de vuit a Gràcia. Recordo que em vaig esborronar quan vaig sentir el toc de gralla. Es clar a l’assaig del divendres anterior no n’hi havia. Les gralles indicaven que allò anava de debò. Vaig tenir, però, bones sensacions i em veia capaç d’anar en aquella lloc. La prova va ser que vam caure, i després , a l’hora de repetir-lo, desitjava tornar-hi a anar. Hi vaig tornar, al mateix lloc, i aquest cop el descarregàrem ... i això encara em va agradar més!

_Quina actuació recordes amb més apreci? Afortunadament tinc moltes actuacions amb bons records, però per destacar-ne alguna , diré que el dia de Completes del 1997, vaig fer el meu primer castell de 8 de baixos, el quatre, i em vaig sentir molt bé i content. Després moltes altres, especialment el Concurs del 2000. Això sí, el millor moment concret va ser quan vaig veure que estava dret a baixos del tres de vuit aixecat per sota de la Firagost del 2001. Vaig haver de posar tota l’ànima per a aconseguir-ho i aquells instants de passar d’estar agenollat a dret van ser els més intensos que he viscut com a casteller. Un cop dempeus em vaig sentir eufòric. Per acabar d’arrodonir-ho, el vàrem descarregar èpicament .

_I quina voldries oblidar?

Pel costat negatiu, per desgràcia, diré que vaig passar uns mals moments a l’actuació de Falset del 2013. Em vaig sentir sense forces, en aquell 4 de 8 a baixos que, a sobre, només vam poder carregar. Va ser una sensació molt desagradable, de voler i no poder, no m’havia passat mai fent castells. Havia passat, puntualment, malts moments en algun castell, però res que no pogués solucionar traient la mala bava i aguantant. Però aquest cop, ni això.

Però la temporada 2012 em vaig trobar pletòric de forces i , naturalment, no vaig fer cas de les recomanacions. Les trobava exagerades de precaució. Si em trobava bé no tenia per què deixar de fer castells. Actualment, el meu pensament és tornar-hi, però nomes ho faré si noto que vaig sobrat de forces: encararé la temporada 2014 com si tornés a començar, com si fos 1996, a veure com em sento i... ja ho veurem. Les ganes hi són!

Ets d’aquells que si no pot fer castells no els pot veure en directe? O no tens problema a ser a plaça?

Des del 1996 fins al 2012 m’he acostumat a anar a dins dels castells. Rarament em quedava fora. Quan vaig a dins, sento el castell més meu. Francament, ja no m’agrada tant com abans contemplar els castells des de fora, encara tinc el “xip” de casteller de tronc i el mantindré tant de temps com pugui. Si no puc anar de baixos o de crossa, no tindré problema d’anar a plaça, però només en diades importants. Això sí, no dubteu que saltaré d’alegria cada cop que la Vella descarregui un castell. Em sento més útil a la Colla si sóc a dins del castell que si sóc al final de la pinya, però també és cert que sóc més útil a la pinya que assegut al sofà de casa.

ENTREVISTA A JORDI BONASTRE

>> El castell que més t’agrada? Tots, especialment el quatre amb el pilar, a baix del pilar. . >> El castell que menys t’agrada? Cap. >> Una plaça on actuar (que no sigui el Blat)? Tàrraco Arena Plaça. >> Una diada on actuar (que no sigui St. Úrsula)? Concurs. >> Una colla per compartir plaça? Qualsevol que ens obligui a actuar al límit. >> Rànquing: sí o no? Psè. Que el facin si volen, no fan mal a ningú.

Per a mi, fer castells és, sobretot, gaudir, passar-m’ho bé

_Aquest any, esperem que temporalment, no has pogut fer castells. Com és que has hagut de deixar de fer castells? Precisament aquesta actuació a Falset em va fer veure la crua realitat. Els metges m’havien detectat al 2011 uns anomalies cardíaques, de les quals ja n’era conscient als vint i pocs anys.

_Com has viscut la temporada de la Colla?

Doncs amb una mica de tristor, la veritat. He sentit enveja dels companys que han ocupat el meu lloc, però me n’alegro per ells. També m’alegra la supertemporada de la Colla. Egoistament parlant m’ha sa-

>> Un desig per la Colla de cara l’any que ve? Que pugui repetir la gran temporada 2013, amb la cirereta del Concurs i , d’una vegada per totes de St. Úrsula. >> Folres i manilles, o castells nets? Les dues coses. Els castells nets tenen més dificultat tècnica, mentre que els de folre i manilles impliquen més castellers i fan més colla.

137

NOTÍCIES I SOCIETAT

but greu no participar-hi més. M’he hagut de conformar fent algun pilanet cap al final, que no és poc. És el que hi ha!

_Com veus el futur dels castells?

Molt esperançador. Les grans colles no afluixen i cada cop es veuen construccions més agosarades, que ja no fa por sovintejar. Això és el que em fa venir més ganes de ser-hi, i millor a dins. I si no, a fora.

_Com veus l’auge que viu el Món Casteller?

Una passada! El fet que hi hagi colles a Xile i a la Xina és un exemple. A Catalunya, dones un cop de peu a terra i et surt una Colla per algun lloc. És una activitat que agrada i enganxa.

_Què és per tu fer castells?

Doncs una cosa que m’agrada molt, fins i tot més del que em creia. El fet de no poder-ne fer el 2013 m’ho ha demostrat. Ho he enyorat molt. Per a mi, fer castells és, sobretot, gaudir, passar-m’ho bé. No ho faig per patir, ni sacrificar-me per res, és més, si veig

que he de patir molt no m’hi poso, com he fet aquest 2013. Parlant clar: he d’anar sobrat, si no, res.

Com li explicaries a un estranger què són els castells?

Ja ho he fet alguna vegada. Els explico que és una tradició molt vallenca, que s’ha escampat arreu. El que em costa més és explicar com la canalla té el valor per pujar allà dalt. No ho entenc ni jo, i això que estic fart de veure-ho. No deixo de sorprendre’m cada vegada que hi penso. Valentia? Inconsciència? El que sé és que s’ho passen bé fent-ho, com tothom que fa castells.

Què penses de totes aquestes noves estructures de castells que es fan? Creus que la colla les hauria de fer també?

I tant que les hauríem de fer! Per què no? Som una colla castellera i aquestes noves estructures són castells. Això sí, amb l’objectiu final de fer-les de vuit o de nou. És com si a uns bons muntanyencs els dius de fer cim a muntanyes noves, que no coneixen. No es limitaran a fer sempre les mateixes si poden ampliar el ventall i tenen categoria per fer-ho.

Un consell per una persona que comença a fer de baix a la colla?

Que ho faci amb ganes i que pensi que molts homes ho han fet abans que ell i eren de carn i ossos, com tothom. No s’ha de ser un superhome, però sí conèixer els teus límits. Si no t’hi veus amb cor, no hi has d’anar. No pots dubtar.del públic.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Espardenyers 25, 43800 Valls · 977 60 20 33 · magre@infonegocio.es

Tel. +34 977 60 80 90 Fax. +34 977 60 80 09

www.hotelclassvalls.com

Pg. President Tarradellas, Ctra. N-240 43800 Valls

Oriol Saura

El meu primer any Quan una idea fa temps que et ronda pel cap, l’únic que et queda és fer-la realitat, així que uns quants mesos abans de començar els assajos de la colla ja tenia clar que aquest any volia començar d’una vegada per totes a fer castells, de pertànyer a la Colla que sempre m’ha agradat.

el que passa perquè et vols implicar el màxim possible, vols ajudar a fer gran la colla, i vols guanyar-te la camisa no per haver anat a tots els assaigs i sortides que puguis, sinó que et vols guanyar la camisa per anar el màxim de dies possibles, i sobretot fer-ho molt bé en els castells.

Així que l’únic que feia falta era anar el primer dia de la temporada al primer assaig, el que primer et sobta és que força gent et preguntava ostres qui t’ha dit per venir aquí? qui t’ha animat a venir-hi? i sincerament crec que és una cosa que has de fer per voluntat pròpia, doncs quan fas les coses per iniciativa pròpia és quan les vius més intensament.

Va passant la temporada, veus la progressió castellera, veus que tu també cada vegada vas agafant més el teu lloc, pateixes els primers folres, desprès les primeres manilles, t’habitues a la foscor i la calor, però també t’habitues a que després d’aquells 5 minuts que passes a sota després pots celebrar els castells fets amb una gran alegria, i el patiment queda endarrere, sols penses en el que ve després en descarregar-ho tot, en estar contents com a Colla per lo que hem fet i per superar-se en cada diada, hi ha dies que marxes més content que d’altres, però sobretot s’ha de ser fort en els dies que no va tant bé i fer pinya fora de plaça, demostrar que som una gran família dins de plaça però sobretot que som més grans quan

”

l’única cosa la qual me n’arrepenteixo d’aquest any, és no haver fet realitat abans el poder ser casteller de la Colla Vella

El primer dia tothom et saluda, la gent et pregunta com et dius per anar mirant on col·locar-te, i sobretot tota aquella gent que coneixes diuen ostres que guai que vinguis! I tot això fa molta il·lusió. Els següents assaigs vas aprenent com situar-te, com ho has de fer, que vol dir cada lloc i sobretot estàs atent a tot

”

estem fora d’ella, això és el que ens fa ser grans, això és el que et queda clar el perquè la Colla Vella porta més de 200 anys fent castells, un únic motiu, una gran família. Quan s’acaba la temporada castellera, i ja tothom porta uns divendres on torna a fer vida normal, sols desitges que arribin les festes de la Colla, igual que tot lo que he fet aquesta temporada, els meus primers assaigs, la meva primera camisa, els meus primers castells, les meves primeres diades... tens ganes de veure com són les teves primeres festes, i intentes anar a tot el que pots, i inclús ajudar a fer alguna cosa per la Colla que tant ens dóna i sempre va bé tornar-li alguna cosa, com va ser el Photocall del sopar i la festa, així tothom podia tenir un record del sopar de gala, i de la festa, un record sense camisa del que ha estat l’any 2013, un record de la Colla a la que és pertany. Aquest ha estat el meu primer any em dic Santi i sóc de Bràfim, i orgullós de ser casteller de la Colla vella, i sincerament costa resumir totes les emocions i sensacions viscudes en cada moment, sols podria dir... l’única cosa la qual me n’arrepenteixo d’aquest any, és no haver fet realitat abans el poder ser casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Santi Jiménez Palau

Av. del Fornàs, 12 43800 VALLS Tel. i Fax 977 61 40 71 servad@teleline.es

139

NOTÍCIES I SOCIETAT

I d’on vénen les camises? En aquest article volem parlar del tret que es fa diferents, bé, que fa diferents a totes les colles: La camisa. La nostra camisa rosada i que lluïm sempre amb el màxim orgull per totes les places d’arreu. Molts de vosaltres, suposem, que ja sabeu l’origen rosat de la nostra indumentària però per si algú va despistat recordarem que el color rosat de la camisa de la Colla Vella el vàrem estrenar per la Fira Universal de Barcelona de 1929, en què hi actuàrem en el Poble Espanyol de Barcelona. Aquesta actuació, de gran importància per l’esdeveniment, requeria una indumentària adequada, ja que fins al moment els castellers s’abillaven amb el calçotets llarg, la faixa i amb la camisa que portaven de casa. Però el fet de representar la nostra ciutat va dur als capdavanters del moment a anar a comprar roba vermella, tal com representa l’escut de Valls, la immediatesa de l’actuació i la manca de suficient roba vermella va fer que s’agafés de color rosat, que sí donava per fer camises per tots els castellers i així actuar uniformats en una efemèride tan especial. Amb els anys la camisa ha anat evolucionant, però sempre amb el mateix color rosat. A partir del 1988, es va fer roba nova i el color rosat, s’enfosquí un pèl i es tornà més ataronjat i s’hi va afegir l’escut, primer ceragrafiat i posteriorment brodat, tal com en l’actualitat. Pel que fa als pantalons, un cop passada la guerra de mica en mica s’anaren abandonant els calçotets de casteller i s’introduïren els pantalons blancs, tal com el coneixem avui en dia.

El rober de la Colla

El tret distintiu de la Colla és la camisa, però al voltant de la roba hi ha tota una infraestructura que condueix la Pili Trujillo, des de 2009, a qui hem anat a visitar al rober i ens ha explicat tota la feina que s’hi fa.

Com tots sabeu, des de fa unes temporades, l’acte d’entrega de les camises es feia anteriorment a la sala de juntes, però actualment es fa públicament a baix al local d’assaig. Els casteller nous, 34 aquest 2013, se’ls dóna la camisa, els pantalons (només la primera vegada) el llibre del Bicentenari, el calendari de la Colla i la carta de benvinguda signada pel President i Cap de Colla. A més a més, als nous membres de la canalla s’hi afegeix una dessuadora el mocador. La roba es compra en grans quantitats i es van fent camises grans de manera regular, al voltant de 150 cada cop i pels més petits els hi fa a mida la també castellera, Mari Ramos i que també fa les camises i la roba pels nadons (talla un any). En el cas que l’escut es faci malbé, també se’n venen de solts i també es poden adquirir mocadors de casteller, que són de dues cares i amb l’escut cera grafiat. A part de la roba de “treball” també hi ha dos tipus de samarretes, les de simpatitzant, de color rosat per aquells qui volen donar un cop de mà a la colla o s’estan guanyant el dret a tenir la camisa i les samarretes que es fan noves cada temporada i que se solen presentar l’assaig extraordinari que es fa per Sant Joan (Les dues es poden comprar també).

“La camisa per dins! Co...!”

Opinió >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Aquesta frase, que la majoria de vosaltres acabarà amb un element testosterònic molt utilitzat en la casuística castellera, és molt coneguda pels més veterans de la colla, quan no hi havia cap desaprovació en dir les coses tal com ragen. Suposo que tots m’heu entès que fa referència al fet de portar la camisa de casteller per dintre dels pantalons, altrament dit, no anar descamisat. Fa uns anys, en aquesta mateixa revista es va obrir un debat, sobre aquest tema, però en cap cas no vull entrar en controvèrsia. Simplement vull aportar una petita impressió de rondinaire que ja comença a ser un, quan dels 39 anys que té, 26 els porta amb camisa i veu com a vegades no fem del tot massa goig i algun comportament amb camisa és millorable. Des del meu punt de vista encara anem poc ben abillats per les places, sí, l’element democratitzador de la camisa castellera és un element tan simbòlic que crec que s’ha de portar amb tota la delicadesa del món, donant-li la sumptuositat i carregant-lo de la idiosincràsia que es mereix, mimant-lo i no exhibint-lo de qualsevol manera. Representem una ciutat i els seus Xiquets, una manera de fer que en el cas de la Colla Vella, sempre observada en lupa però a la vegada admirada i seguida com a model per molts. Aquest simple gest de respecte per la nostra camisa sempre acaba retornant de forma positiva, esteu-ne ben segurs. La camisa mai et demanarà explicacions sobre com penses i què fas en la teva vida privada, és teva i només teva, però tampoc fem que la camisa hagi de donar explicacions per tu.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

141

NOTÍCIES I SOCIETAT

FESTA ANYAL 2013 Del 29 de novembre al 8 de desembre, hem celebrat la festa anyal, dues setmanes destinades a cloure el que han estat uns mesos de treball, assaig i sobretot allò que més ens agrada fer, anar a fer castells a les places. El fet d’acomiadar-nos de la temporada de forma festiva és un element que ja des de fa molts anys és un constat de participació i d’entrega de molts dels membres i amics de la Colla en col·laborar amb la junta a l’hora de poder planificar tot el conjunt d’actes que es van celebrar, actes que han omplert d’esperit festiu i sentiment de colla el Portal Nou i que serveixen per unir els nostres llaços d’amistat i de pertinença a la gran família de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Evidentment, l’acte central d’aquestes festes va ser el Sopar de Germanor que es va celebrar el dia 7 de desembre, com fa 25 anys es va celebrar a la pista del nostre local, aquest any, aquesta efemèride comportà el retorn a aquell mes de desembre de 1988, en què el somni del nou

Local Social es feia realitat després d’uns anys de sacrificis i d’implicació de castellers i de moltes institucions. En aquest sopar, també fou reconeguda la Creu de Sant Jordi al nostre company Francesc Piñas. Un nou format de sopar que tingué molt bona acceptació per tothom. Posteriorment el ball amb el grup Loren, que enguany es va celebrar als baixos de “Ca Florense” al Portal Nou. Els premis Vedella Colla Vella i els desbarrats de l’Orquestra Tossinu no deixaren ningú indiferent i confirmaren la bona salut i el capital la Colla. De la resta dels actes, cal destacar com sempre la participació i l’actitud festiva de tots els participants, dels més petits com els més grans. La gran participació en el concert jove, la quantitat i qualitat de les paelles a concurs i com sempre l’espectacular nivell musical del Grup de Grallers de la Colla Vella, que un any més ens delectaran amb el seu concert i que són l’enveja de totes les colles per la seva gran qualitat musical. També recordàrem la història d’uns valents castellers que fa 30 anys van representar l’obra de teatre “Lo tres de nou” al teatre principal, fent la reposició del vídeo de l’obra i on hi assistiren tots els participants de l’obra. També es celebraren campionats de botifarra, sisillo, pàdel, futbol i pòquer. La canalla tingué el seu espai també, en el parc infantil o en les activitats esportives i corrent i jugant alegres, com sempre per tot arreu. Finalment, el darrer dia férem ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu de la Candela i donàrem la benvinguda als nats en aquest 2013.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

143

NOTÍCIES I SOCIETAT

145

NOTÍCIES I SOCIETAT

147

NOTÍCIES I SOCIETAT

Lloguer escenaris, taules, cadires. Lloguer parament de taules. Adorns de salons per festes.

Banderas Pintor

PINTURA INDUSTRIAL I DECORATIVA

Tel. 610 42 08 55 Raval del Castell, 39, 2n 1a | 43800 VALLS

149

NOTÍCIES I SOCIETAT

151

NOTÍCIES I SOCIETAT

153

VIDA SOCIAL

Una gran família sempre té el goig de rebre amb alegria els nouvinguts, de celebrar esdeveniments vitals i plorar als qui se’n van.

NAIXEMENTS

Àstrid Guell Mateu

12/03/2013 Jordi i Judit

Joan Batet Anguela 13/10/2013 Roger i Júlia

Data de naixement Pares

Sònia Torrijos Commissari 28/12/2013 Cèsar i Sara

Data de naixement Pares

Gil Gavaldà Proville 13/12/2012 Oriol i Maria

Data de naixement Pares

Vinyet Salvat Ollé 21/06/2013 Pepins i Mireia

Alba Giralte López 15/03/2013 David i Ma Àngels

Marçal Montalà Clua 2/07/2013 Ricard i Salomé

Carla Martínez Manresa Data de naixement Pares

24/05/2012 Alfonso i Marta

Oriol Rodon Segú Data de naixement Pares

15/10/2013 Òscar i Sandra

Laia Rivera Marfull Data de naixement Pares

04/09/2012 Pep i Maria

Data de naixement Pares

157

Òria Serra Rubio 15/05/2013 Òscar i Marissa

Pau Roselló Carreras

Data de naixement Pares

19/05/2012

Lluc Cabré Besora 21/04/2012 Xavi i Mireia

Sarai Zazo Garcia

Data de naixement Pares

19/05/2012

Xavier Albino i Cristina Ferrando

27/04/2013

Oriol calduch i Patricia velazquez

Jordi Peña i Anna Roig

09/06/2013

13/10/2013

Marta Martí i Eduard Guinovart 29/06/2013

159

PILAR DE TOTS SANTS AL CEMENTIRI Com ja fa molts anys, el dia u de novembre, festivitat de Tots Sants, vam fer dos pilars de cinc al cementiri municipal de Valls, un davant de la sepultura i l'altre davant la capella, que té la Colla Vella. Amb aquestos pilars volem recordar tots aquells castellers, familiars i amics de la Colla Vella que ens han deixat aquest any i els que fa temps que ja no estan entre nosaltres però que romanen sempre presents en la nostra memòria.

161

VIDA SOCIAL

ÒBIT

Alex Marfull I Blanch Faig aquest escrit pensant en l’Àlex. Un casteller que va deixar una petjada forta i definida i un record inesborrable a la Colla i als castellers que varem tenir la sort de compartir amb ell anys de projectes, il·lusions i castells. L’Àlex provenia de Sant Andreu (Barcelona), i una de les seves passions –el teatre- el va dur al nostre territori cap a finals dels anys 70. Si no vaig errat una representació a Figuerola del Camp. El fet es que, a partir d’aquest moment, va endinsar arrels a l’Alt Camp. Tenia bones raons. Molt bones raons. Ben aviat es va -o millor dit el van- introduir a la Colla. Al Concurs de 1978 ja era a la “Plaça de Toros” de Tarragona. La seva personalitat bàsicament “inquieta” i polifacètica va fer que ràpidament es comencés a implicar en els castells i en afers de tot tipus des de la Junta de la Colla i des de fora. Els que el varem conèixer i el varem tractar, crec que coincidiríem en definir-lo com un dinamitzador nat, com un brollador d’idees, com un líder. Personalment potser el qualificaria com una persona genial i geniüda que no deixava ningú indiferent. La seva il·lusió, la seva enorme capacitat de fer coses, la seva imaginació desbordant, la seva mentalitat desafiant front els reptes,... van fer que fos motor i líder indiscutible de moltes pàgines importants de la Colla als anys 80 i primers anys 90. Per citar-ne algunes podríem dir, per exemple, que va impulsar la representació de l’obra de teatre “Lo Tres de Nou” ara fa 30 anys, que va coordinar la inauguració i la posada en funcionament

del nostre Local Social ara en fa 25, etc. Es especialment emotiu recordar el seu paper i lideratge clau en la gestació del primer viatge transatlàntic de la Colla. La seva empenta i determinació van esdevenir les a les que ens van enlairar cap a Houston i San Antonio l’any 1992, per que la Colla Vella fos la primera colla que feia castells en terres americanes. Moltes fites, molts equips creats, moltes complicitats, moltes amistats, moltes passions vessades, molts moments d’una forta consciència i pensament profund: Què som?. Què fem? Què volem ser?... Per alguns, entre els que em compto, aquests moments van despertar el cuquet per implicar-nos més a fons en temes de la colla. En fi,... Aquests moments amb ell, amb la Colla, amb la família, amb la Pili, amb la Maria i... amb els amics mes propers... Això es queda per sempre, Es inoblidable. Cert que els últims anys no es prodigava gaire per la Colla. Però a l’hora de fer balanç no hi cap mes que el record, reconeixement i agraïment per tot plegat. L’Alex Marfull i Blanch ens va deixar el passat mes de maig de 2013.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Josep Solé Tarragó

ÒBIT

Daniel Dalmau Vilanova El passat dia 3 de desembre de 2013, ens deixà sobtadament Daniel Dalmau Vilanova. Tenia 54 anys i era de Bràfim on residia. Fou un pare com d’altres n’hi han hagut, que fou casteller per voluntat de la seva filla Maria. Quan aquesta li agafà la dèria de voler muntar als castells i formar part de la colla Vella, Daniel, per mediació del també Brafimenc i veterà component de la nostra colla Joan Andreu Fernández conegut per “Joan de Bràfim” entraren a la nostra Colla. Fou per Santa Úrsula de 1995 que tots dos feren la primera sortida. Al principi acompanyava la seva filla i formava part del cordó, però aviat per la seva constitució física idònia per anar de baix, començà a fer-ho parant en diferents ocasions castells de vuit i de nou amb folre. El maig de 1996, a la revista número 60, es feia una entrevista als 15 brafimencs i brafimenques que en aquell moment formaven a la colla. Daniel encara no feia un any que s’havia incorporat però esmentava la diada de Sta. Úrsula com a data per al record. Poc es pensava en aquell moment que el seu nom passaria a la història com artífex d’un dels baixos dels castells importants que amb posterioritat realitzaria. De caràcter afable, i poc enraonador, sempre fou apreciat per tots els companys que el coneguérem i tinguérem ocasió de tractar-lo. L’acte de l’enterrament tingué lloc a l’Església de Sant Jaume de Bràfim que resultà

petita per l’afluència de persones, amics i coneguts que l’hi volgueren donar l’últim adéu. La Colla Vella encapçalats pel cap de Colla Manel Urbano, hi acudí massivament donat que en aquests moments es tracta d’una família vinculada estretament a la colla. Se li oferí un ram de flors i el setmanari el Vallenc, inserí una bonica crònica lloant la seva persona i agraint la família les mostres de condol rebudes. A la seva esposa Maria Rosa Ortiz, fills, nét, mare, germans i família tota, i d’una manera molt especial a la seva filla Maria, gendre Joan Ibarra Rodríguez, castellers de pro, i en aquest moment president de la nostra Entitat, els hi expressem el nostre condol. Descansi en pau Daniel Dalmau Vilanova, un Brafimenc que es lliurà a la noble causa de fer castells durant 18 anys de la seva vida.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Francesc Piñas Brucart

163

…CONTINUARÀ

167

Pol. industrial, c. Artesans, 4 | 43800 VALLS, Tarragona

Tel. 977 605 152 - 977 600 965 | Fax 977 612 007 titu@transportstitu.com | www.transportstitu.com