La Veu de la Colla Vella - Anuari 2017 by Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla degana

EDITORIAL

QUAN TOT VA TAN RÀPID…

Fa quatre dies que tancàvem una exigent i exitosa temporada 2017 i enguany, gairebé sense descans, encarem el curs 2018 que es presenta ple d’il·lusions i de grans reptes. Però també ens toca asseure’ns un moment amb el nou número de La Vella de la Colla Vella a les mans, fer memòria i repassar el que ha estat una temporada, la 2017, que ha tingut de tot. La concentració dels esdeveniments, especialment castellers, però també institucionals i socials, han fet que a vegades sigui complicat poder tindre una perspectiva global del que ha estat la temporada. Institucionalment, ha estat un any de canvis en la direcció de la Colla, canvis que com sempre capgiren maneres de fer i aporten dinàmiques noves de treball i d’organització. Una temporada que ha exigit molta implicació dels nostres capdavanters, responsables i membres de les diferents àrees de treball i, un cop més, s’ha pogut demostrar el compromís de tots els qui formem la gran família rosada.

”

Hem tornat a demostrar una supremacia amb el quatre de nou, descarregant un castell de deu majestuós, fer dos pilars de sis simultanis, el cinc de nou, el quatre amb el pilar i ens vàrem posar la mel als llavis amb el dos de vuit...

Castellerament, hem fet molta feina, la gamma de castells exhibits per la Colla Vella durant tota la temporada ha estat altíssima i hem tornat a acabar la temporada amb uns números i unes sensacions que fan esglaiar a més d’un: hem tornat a demostrar una supremacia amb el quatre de nou, descarregant un castell de deu majestuós, fer dos pilars de sis simultanis, el cinc de nou, el quatre amb el pilar i ens vàrem posar la mel als llavis amb el dos de vuit... Però també hem de ser conscients que ens han quedat algunes pedres a la sabata i que afrontem una temporada on caldrà estrènyer molt des del principi per poder assolir els reptes

”

que ens queden. És any de concurs, un concurs que obre una nova dimensió, ja que és possible que la colla que faci la millor actuació no s’emporti la victòria. Haurem de saber jugar molt bé les nostres cartes i sobretot les emocions, ja que com hem pogut veure aquest darrer any, amb molt poc, es pot fer molt de soroll.

Socialment hem de destacar dos aspectes crucials i que seran recordats durant molts anys, en primer lloc la implicació de la Colla Vella i del Món Casteller en la defensa de les nostres llibertats com a país, i com a societat inclusiva i acollidora, ja que els castells sempre han estat oberts a tothom, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin. I en segon lloc la publicació del segon volum de la col·lecció sobre els Xiquets de Valls, fruit de la creació Càtedra per l’estudi del Fet Casteller, creada per la Colla Vella amb la Universitat Rovira i Virgili. Aquest treball ha pogut, per fi, posar la llum del rigor científic a un període de la història de Valls i del Món Casteller que reposava en la parcial interpretació de la poca documentació que existia fins al moment. Un cop més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat pionera en la recerca rigorosa dels nostres orígens. Desitgem que gaudiu d’aquest anuari 2017 i que la temporada 2018 esdevingui una continuació de les darreres temporades exitoses de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, degana del Fet Casteller.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Equip de redacció

4 10 66 76 82 114

BLOC INSTITUCIONAL BLOC CASTELLER LA CANALLA ELS GRALLERS HISTÒRIA I IDENTITAT NOTÍCIES I SOCIETAT

Edita

Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Equip de redacció

Xavier Cabré Puig, Jordi Escoda Cusidó, Leandre Ibar Penaba, Joan Ibarra Rodríguez, Anna Maronda García, Sergi Ribé Pujol, Pep Roig Bonet, Oriol Saura Capdevila, Alba Solé Boada i Josep Solé Tarragó.

Coordinació i sel·lecció d’imatges Pep Roig Bonet

Col·laboradors

Anna Fàbregas García, Sònia Farré Tuà, Francesc Piñas Brucart, Xavier Pons Bonet, Ivet Rabadà Soler, Olga Queralt Rosich, Laura Trúpita Ollé.

Fotògrafs

Jordi Badia Clols, Vanesa Blánquez Carmona, Magí Mallorquí Mallorquí, Anton Jornet Pascual, Jordi Millàs Padullés i Olga Pons Bonet.

Publicitat

Sònia Farré Tuà

Fotografia de portada

Jordi Millàs Padullés. Editada per Adam Fabra.

Disseny

La Incubadora | disseny gràfic sostenible

Impressió

Gràfiques Moncunill

Dipòsit Legal T.614-81

- Imprès en paper 100% reciclat -

BLOC INS TITU CIONAL

Aquesta temporada 2017 ha estat el primer any de mandat tant de cap de Colla com de president. Un canvi que ha comportat noves dinàmiques i una junta amb moltes cares noves i amb la il·lusió d’iniciar un nou projecte.

”

L’aigua no forada la roca per una gran força bruta sinó per la constància del seu degoteig

”

Ha estat un any difícil. Els pròlegs d’inici no van ajudar gens. Sóc conscient que va ser difícil per tothom, però la colla, tots vosaltres, vau saber respondre com mai amb actitud, amb treball, amb constància i amb aquest orgull que marca tant al casteller de la Vella.

BLOC INSTITUCIONAL

Acabada la temporada analitzes i veus clar que hem tingut assaigs que se’ns han encallat, llargs i poc dinàmics, decisions castelleres que no han sortit prou bé…. , veus que no tot ha estat perfecte, però ets conscient que tot té el seu marge de millora; que cal estar convençuts que entre tots sabrem trobar-hi la millor solució possible i cal ser conscients que junts podem superar qualsevol entrebanc i repte que ens plantegem. També és cert, que quan tanco els ulls i recordo, m’omplo d’orgull, se’m posa la pell de gallina i se m’emboiren els ulls. Un batibull constant d’imatges de joia i sacrifici, de patiment i alegria, de satisfacció i determinació, d’orgull i de ràbia. Imatges d’uns assaigs extraordinaris, amb un sacrifici immens en castells de folre i manilles impressionants, amb castells sencers a assaig, d’un mèrit enorme….. Castells assolits amb valentia i determinació, 5 de 9 d’Altafulla o Lleida, 4 de 10 de Reus…. Diades immenses assolides amb solvència i coratge. El doblet del Catllar i l’Arboç, la diada de Sant Fèlix, Sta. Tecla i sobretot Sta. Úrsula. UNA STA. ÚRSULA EXCEPCIONAL, amb tres castells límit, tres castells màxims en la mateixa

diada que teníem molt clar que podíem descarregar; 2 de 8 , 4 de 10fm, 4 de 9 i la cirereta del pilar de vuit. Senzillament genial... i això no és fruit d’una temporada, ni de dues, sinó del treball exigent i constant de tots nosaltres. És fruit de l’esforç compartit, del sacrifici, del pas a pas, del dia a dia, del creure i del voler. Hem après que l’aigua no forada la roca per una gran força bruta sinó per la constància del seu degoteig i en aquest degoteig hi col·labora tothom, del més petit al més gran. Només tinc paraules d’agraïment davant tot aquest esforç i compromís. Gràcies per ser aquí i per voler seguir sent-hi. Gràcies també a uns petits cors rosats i el seu entorn que ens permeten gaudir d’un present fabulós i ens assegura tenir un gran futur. SANG ROSADA que culminen els nostres castells, que donen llum als nostres esforços, i que omplen d’alegria el local. Són el nostre més valuós tresor. Enguany se’ns obre una temporada especial, una temporada que només nosaltres podem fer única. A més de les tradicionals sortides anuals hi sumem el concurs, i els al·licients de la més que probable sortida a Washington i l’imminent viatge a Sicília. Gaudim de la temporada, gaudim dels assaigs, dels viatges, de les sortides. Gaudim fent castells. Fem Colla Vella. Ja hem demostrat del que som capaços. Només depèn de nosaltres. Esforç, il·lusió, ambició, assaig i anar tots a una. Amb aquestes qualitats podem fer trontollar qualsevol repte, objectiu i castell que se’ns posi per davant. Cal tornar-hi Colla Vella. CREURE I VOLER! Som-hi!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Martínez, Cap de colla

Aquest any, ha estat una temporada on hem procurat consolidar la feina iniciada en les darreres temporades, i hem començat a treballar nous reptes socials per intentar engrandir encara més, la nostra tasca com a entitat. Dins el conveni que tenim signat amb la Universitat Rovira i Virgili per treballar plegats en la Càtedra per a l’estudi del Fet Casteller, hem vist a la llum el segon volum del treball d’investigació del Dr. Àlex Cervelló, marcat pel rigor científic i historiogràfic en l’estudi dels orígens del Fet Casteller. Aquest treball situa la gènesi de la Colla Vella en la data de 1791. Som l’origen, i aquest rigorós treball avalat per la Universitat de Tarragona ho certifica tal com sempre hem reivindicat. Castellerament, ha estat una temporada on la Colla s’ha refermat en el llistó assolit en el darrers anys, i seguint una dinàmica ascendent, la Colla Ve-

lla ha anat creixent, incorporant nous castellers i castelleres el quals els donem la benvinguda i esperem que durant molts i molts anys vesteixin amb orgull la nostra camisa rosada.

”

Primer de tot, aprofitant l’oportunitat que em donen, felicito i agraeixo a l’equip que fa possible aquesta revista. Una revista en format d’anuari que fa que puguem revisar, reviure recordar per tenir gravades les nostres fites així com poder transmetre la nostra vida social a tots els que vindran i continuaran com ho fem nosaltres, custodiant i fent més gran la gloriosa història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Tenim clar també, que ens calia reforçar aquest compartir intern i la nostra vida social, per aquest motiu vam apostar per un viatge de colla que ens donés aquesta oportunitat de fer colla, fer pinya, que és sempre la nostra prioritat, i hem tingut resultat. Viatjar a Sicília, Agrigento, ens ha de donar les complicitats i els reforços per afrontar una nova temporada, que de segur serà molt exitosa per a la nostra Colla, si més no, treballarem intensament perquè així sigui. Som la Colla origen i com a tal, i per la nostra manera de ser i de fer, hem estat escollits per a representar el Món Casteller tant al festival de patrimoni UNESCO a Sicília com a la capitalitat cultural 2018 a Palerm, a més del festival Smithsonian folklore que al juliol es farà a Washington (EEUU) però això, serà a la temporada que ben just ara encetem.

Som la Colla origen i com a tal, i per la nostra manera de ser i de fer, hem estat escollits per a representar el Món Casteller tant al festival de patrimoni UNESCO a Sicília com a la capitalitat cultural 2018 a Palerm, a més del festival Smithsonian folklore que al juliol es farà a Washington.

Amb aquest nou exemplar de “La Veu de la Colla Vella”, és el moment de recordar i gaudir del resum d’una temporada gloriosa més de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Gaudim del viscut, per fer créixer encara més el nostre futur.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Pedret, President

”

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2017

BLOC INSTITUCIONAL

Nova junta de govern encapçalada per Albert Martínez com a cap de colla i Albert Pedret com a president. El passat divendres 10 de març vàrem celebrar l’Assemblea General Ordinària, en la qual es va aprovar la nova Junta de Govern per a la temporada 2017 on s’obria una nova etapa castellera i social, amb l’Albert Martínez com a cap de colla i l’Albert Pedret com a president, que agafaren el relleu de Manel Urbano i Joan Ibarra respectivament. L’Assemblea, que va comptar amb una elevada participació, també va aprovar els comptes anuals i les memòries del 2016, presentats per la Junta de Govern sortint: Joan Ibarra va destacar l’impuls de projecció exterior que ha tingut la colla, així com tota la feina iniciada referent a la identitat i història, materialitzada en la signatura de la Càtedra URV per l’estudi del fet casteller i la cessió de l’arxiu històric de la Colla a l’Arxiu Històric Comarcal. Manel Urbano, per la seva banda, va fer referència a les dades castelleres del 2016, comparant-les amb les d’anys anteriors, i constatà que deixava la Colla en molt bon estat de salut.

Ordre del dia: 1-Aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària de l’any anterior. 2-Lectura i aprovació, si s’escau, dels comptes de l’exercici 2016 3-Lectura i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’exercici 2017. 4-Informe de la Presidència - Memòria Anual del 2016 5-Informe del Cap de Colla - Memòria Anual del 2016 6-Presentació i aprovació, mitjançant votació, de la renovació dels càrrecs de la Junta de Govern. 7-Precs i preguntes. Junta de Govern de la Colla Vella dels Xiquets de Valls Temporada 2017 Cap de Colla Albert Martínez Isern President Albert Pedret Granero Cap de la Canalla Oriol Flix Viñas Representant a junta de la Canalla Xavi Eslava Artiol Cap de Pinyes i Folres Jordi Mateu Ollé Representant a junta de Pinyes i Folres Pere Joan Rodon Mallorquí Secretària Sònia Farré Tuà Vicepresident Carles Rodon Mallorquí Vicepresidenta. Relacions Públiques Lurdes Quintero Gallego Cap Àrea econòmica - Tresorer Núria Pons Vives Tresorera adjunta Sílvia Carreras Guerra Vocal Equip Projecció Exterior Jordi Bigorra Vives Vocal Equip Activitats Xènia Canela Reynals Vocal Equip Projectes del Local Xavi Eslava Artiol Vocal Identitat Veterans i Coordinador del Local Josep M. Poblet Fortuny Vocal Logística Enric Güell Batet Representant Grup de Grallers Ivet Rabadà Soler Representant Comissió Arxiu i Documentació Jordi Badia Clols Representant Equip de Comunicació Albert Tello Bertomeu Representant Equip Cuina Pere Joan Rodon Mallorquí Delegat sanitari Jordi Batalla Martínez

c. Abat Llort, 8

43800 VALLS (Tarragona) Tel. i fax

977 600 113, 977 613 504

info@cansaladeriapons.com www.cansaladeriapons.com

cansaladeria xarcuteria plats preparats

BLOC CAS TELLER

Castellerament, aquest 2017 serà recordat especialment pel 4 de 10 f/m de Reus, el domini continuat del 4 de 9 i l’assoliment de la gran gamma de castells que avui en dia es poden veure del món casteller.

ESTADÍSTIQUES CASTELLS 2017 Actuacions

Estadístiques de castells ID

3/19/2017

Festa Major d'hivern

Picamoixons 3/7, 4/7p5, 5/7, 4/7, 3/7p5, P4, P5, P4

2 de 6

0 0 0 2 (0%) (0%) (0%) (100%)

3/26/2017

Centenari de la Fàbrica Tèxtil

El Pla de Santa 2/7, 4/8, 5/7, P5, 4/7p5, 3/7, P4, P4, Maria P4, P4, P4

2 de 7

0 0 0 8 (0%) (0%) (0%) (100%)

4/2/2017

Diada d'inici de temporada a Altafulla

Altafulla

2/7, 3/8, 4/8, P4, P5, P5, P4

2 de 8

0 0 1 0 (0%) (0%) (100%) (0%)

4/8/2017

Diada Inici de temporada Xiquets de Tarragona

Tarragona

2/7, 3/8, 4/8, 5/7, P5, P5, P5, P4, P4, P4, P4, P4, P4

2 de 8 amb folre

0 0 0 5 (0%) (0%) (0%) (100%)

4/22/2017

Diada de Sant Jordi

Sitges

4/8, 2/8f, 3/8, P4, P5, P5, P4

5/14/2017

Festa Major de Sant Anastasi

Lleida

P4cam, 5/8, 3/9f, 2/8f, P4, P5, P5, P4

5/20/2017

Diada de Sant Isidre

Valls

5/27/2017

Diada al Pallol

6/3/2017

Centenari del canvi de nom del poble

6/4/2017

Festa Major de la Selva del Camp

6/10/2017

Diada Minyons de l'Arboç

6/17/2017

Relats

Caldes de Montbui

3/7, 4/7p5, 5/7, 4/7, P5, P4, P4

6/23/2017

Festa Major de Valls. Sortida de Completes

Valls

P5, P5, 5/8, 3/9f, 4/8p6, P6

6/24/2017

Festa Major de Valls. Diada de Sant Joan

Valls

3/10fm(i), 3/9f, 4/9f, 4/8p6, P6, P5, 3 de 9 amb fol- 1 0 0 0 P5 balco, P5 re i pilar de 7 (100%) (0%) (0%) (0%)

4/30/2017

Fira del Vi

Falset

4/8, 5/8, 3/8, 2/7, 4/7p5, P5, P5, P4, 3 de 10 amb 1 1 0 0 P4, P4 folre i manilles (50%) (50%) (0%) (0%)

6/25/2017

Festa Major de Valls. Tomet del Poble

Valls

c.4 i 5 pisos, P4

6/30/2017

Hotel Calypso

Salou

P4cam, 3/7p5, 2/7, 4/8, 5/7, 4/7p5, P5, P4, P4, P4, P4, P4(c)

7/1/2017

Diada de Sant Pere al Serrallo

Tarragona

4/8p6, 5/8, 2/8f, P4, P5, P5, P4

7/15/2017

Diada de les Cultures

Altafulla

3/9f, 5/9f, 4/9f, P4, P5, P5, P4

7/22/2017

Festa Major de les Vivendes de la Colla Vella

Valls

P4cam, 3/9f, 2/9fm(id), 4/9f, 5/8, P4, P4, P5, P5, P4, P4

2 de 9 amb 1 0 1 0 folre i manilles (50%) (0%) (50%) (0%) 3 de 6

0 0 0 1 (0%) (0%) (0%) (100%)

3/9f, 4/9f, 5/8, P4, P4, P5, P5, P4, P4 3 de 6 per sota

0 0 0 1 (0%) (0%) (0%) (100%)

Reus

5/8, 3/9f, 2/8f, P4, P4, P5, P5, P4, P4

0 0 0 5 (0%) (0%) (0%) (100%)

Montferri

4/7, 3/7, 5/7, 4/7p5, 3/7pb, P5, P4, P4, P4, P4

3 de 7 aixecat 0 0 0 1 per baix (0%) (0%) (0%) (100%)

La Selva del 3/9f, 4/9f, 5/8, P6, P4, P4, P5, P4, P4 3 de 7 amb el 0 0 0 5 Camp pilar de 5 (0%) (0%) (0%) (100%)

L'Arboç del 5/8, 3/9f, 2/8f, P4, P4, P5, P5, P4, P4 Penedès

0 0 0 6 (0%) (0%) (0%) (100%)

3 de 8 amb el 0 0 0 1 pilar de 6 (0%) (0%) (0%) (100%)

3 de 7

3 de 8

3 de 9 amb folre

0 0 0 16 (0%) (0%) (0%) (100%)

4 de 6 amb el 0 0 0 1 pilar de 4 (0%) (0%) (0%) (100%) 4 de 7

0 0 0 9 (0%) (0%) (0%) (100%)

4 de 7 amb el 0 0 0 9 pilar de 5 (0%) (0%) (0%) (100%)

4 de 8

0 0 0 9 (0%) (0%) (0%) (100%)

4 de 8 amb el 0 0 0 7 pilar de 6 (0%) (0%) (0%) (100%)

7/29/2017

Festa Major de Vila-seca

7/30/2017

Festa Major de Vilallonga del Camp

8/2/2017

Firagost. Fira del Camp

Vila-seca

Estadístiques de castells ID

5/8, 3/9f, 4/8p6, P6, P4, P5, P5, P4

4 de 9

2 0 1 2 (40%) (0%) (20%) (40%)

4 de 9 amb folre

0 0 0 6 (0%) (0%) (0%) (100%)

4 de 9 amb 0 2 0 4 folre i pilar de 7 (0%) (33%) (0%) (66.%)

4/7, P4cam, 3/7, 3/6, 4/6p4, P4, P4, 4 de 10 amb 0 0 1 1 2/6, 4/7, 3/6ps, P4cam, 1/5 girat folre i manilles (0%) (0%) (50%) (50%)

Vilallonga del 5/8, 3/9f, 4/8p6, P6, P5, P5, P5, P5, Camp P4, P4, P5, P4, P4 Valls

ESTADÍSTIQUES

Actuacions

5/9f, 4/9(id), 4/9(id), 3/9f, P7f

6/24/2017 Festa Major de Valls. Tomb del Poble

Valls

8/12/2017

Valls. Festiuet

Valls

4/7p5, 2/7, 3/7p5, 4/7, P5, P5, P4, P4, P4

5 de 7

0 0 0 7 (0%) (0%) (0%) (100%)

8/12/2017

Festa Major de Vallmoll

Vallmoll

4/8p6, 5/8, 3/8p6, P6, P5balco, P4, P4, P4, P4, P4

5 de 8

0 0 0 13 (0%) (0%) (0%) (100%)

8/13/2017

Nits Daurades

Salou

4/7p5, 3/8, 4/8, 5/7, 2/7, P5, P5, P4, P4, P4

5 de 9 amb folre

0 0 0 9 (0%) (0%) (0%) (100%)

8/15/2017

Festa Major de la Bisbal

9 de 7

0 0 0 1 (0%) (0%) (0%) (100%)

8/20/2017

Festa Major de Mollet

Mollet del Vallès

Anul·lada

9 de 8

0 0 0 3 (0%) (0%) (0%) (100%)

8/26/2017

Festa Major del Catllar

El Catllar

3/9f, 4/9fp7, 5/9f, P7f

Castells de 4 i de 5

0 0 0 1 (0%) (0%) (0%) (100%)

8/27/2017

Festa Major de l'Arboç

L'Arboç del Penedès

P4cam, 4/9fp7, 5/9f, 3/9f, P7f, P4, P4, P5, P5, P4, P4

Pilar de 4

0 0 1 93 (0%) (0%) (1.06%) (98%)

8/30/2017

Diada de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès

P5, P5, P4cam, 4/9fp7, 4/9, 3/10fm(id), 5/9f, P8fm

Pilar de 4 caminant

0 0 0 9 (0%) (0%) (0%) (100%)

9/9/2017

Diada Nacional

Bràfim

2/6, 4/7, P4cam, 4/8, 2/7, 9/7, 3/7p5, 4/7, P4, P4, P5, P5, P4

Pilar de 5

0 0 0 65 65 (0%) (0%) (0%) (100%)

9/10/2017

Diada

Valls

P5, 9/8, 2/9fm(c), 3/9f, P7f

Pilar de 5 al balcó

9/11/2017

La Diada del SÍ

Barcelona

9/17/2017

Santa Tecla - Primer diumenge de Festes

Tarragona

4/9fp7, 4/9(c), 5/9f, P6

Pilar de 5 rodat

9/30/2017

Diada de Sant Miquel

Lleida

P4cam, 9/8, 5/9f, 4/9f, P6, P5, P5, P5

Pilar de 6

10/7/2017

Diada del Mercadal

Reus

P5, 5/9f, 4/10fm, 3/9fp7(id), 9/8, P7f

Pilar de 7 amb 0 0 0 6 folre (0%) (0%) (0%) (100%)

10/22/2017

Fira de Santa Úrsula

Valls

P5, 2/8(c), 4/10fm(c), 4/9, P8fm, P5, P5, P5balco, P5, P5

Pilar de 8 amb 0 (0%) 0 (0%) 0 (0%) 2 folre i manilles (100%)

11/5/2017

Fira de Vila-rodona

La Bisbal del P5, 5/9f, 4/9fp7(i), 3/9f, 4/9fp7(i), Penedès 4/8p6, P7f

0 0 0 3 (0%) (0%) (0%) (100%)

4/7, P4, P4, P4, P4, 3/7p5, 4/7p5, P5 Pilar de 5 girat 0 0 0 1 rodat (0%) (0%) (0%) (100%)

Vila-rodona P5, 5/8, 4/8, 3/8, P6, P6, P5, P5, P5, P4, P4, P4, P4, P4, P4

Tots els castells

0 0 0 1 (0%) (0%) (0%) (100%)

0 0 0 10 10 (0%) (0%) (0%) (100%)

5 3 5 323 336 (1.5%) (0.8%) (1.5%) (96.%)

C. BARCELONA

C. MATARÓ

C. SANTS

X. TARRAGONA

C. JOVE X. T.

C. JOVES X. V.

M. TERRASSA

C. VELLA X. V.

C. VILAFRANCA

Gamma alta de 8, pde6, 4de9f i 3de9f (2017)

3de9f

4de9f

3de8p

4de8p

5de8

pde7f

7de8

2de8f

pde6

DADES: Base de dades CCCC-Jove de Tarragona

LLISTES DE COMUNIÓ i NAIXEMENT Talles des de nadó fins als 16 anys i puericultura

ESTADÍSTIQUES

ESTADÍSTICA

3d, 1c

4 de 9 sf

2d, 1c, 2id

1c, 1i, 2id

3 de 9 fp

1id

7d, 1i

4 de 9 fp

4d, 2i

2d, 1c, 1i

1d, 1c, 1i

2c, 1i

5d, 4c, 1i

2d, 2c, 1i

2id

2d, 3c, 1i, 4id

7d, 1c, 3id 6d, 1c, 3i

p de 8 fm

3d, 1i, 1id

2d, 1c

1d, 2c, 1i

5d, 1c

2 de 9 fm

1c, 1id

13d

1d, 1c, 1id

9 de 8

3d, 3c, 2i, 1id

5 de 9 f

3de8b

TOTAL

2 de 8 sf

C. BARCELONA

3d, 2c

C. MATARÓ

1i, 1id

C. SANTS

3 de 10 fm

X. TARRAGONA

C. JOVE X. T.

1d, 1c

C. JOVES X. V.

C. VILAFRANCA

4 de 10fm

M. TERRASSA

C. VELLA X. V.

Castells superiors al 3de9f (2017)

7d, 1c 1i 2d

1i, 1id

19d, 2c, 1i, 2id

13d, 5c, 3i, 1id

30d, 2c, 2id 1d, 1i

1d, 1i 3d

3d, 1id

DADES: Base de dades CCCC-Jove de Tarragona

Ctra. de Montblanc, 23, 43800 VALLS, Tarragona Tel. 977 60 11 36 / Fax 977 60 11 65

INICI DE TEMPORADA Les cinc primeres sortides de la temporada 2017 foren la segona quinzena de març i l’abril: Picamoixons; el Pla de Santa Maria, on hi vam fer el primer castell de vuit del curs; diades d’Altafulla i Xiquets de Tarragona on hi férem el tres, quatre de vuit i dos de set; Sitges on ja hi vàrem sumar el primer folre, en forma de dos de vuit i vàrem tancar l’intens

abril a Falset, on hi férem un matiner cinc de vuit. Molts castells i molts jocs de canalla i castellers perquè tothom anés agafant la forma de cara un mes de maig on pujaríem el llistó amb els primers castells de nou. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

>>>CRÃ&#x2019;NIQUES <<<

MAIG DE NOU

BLOC CASTELLER

Un cop fet el rodatge de castells de vuit pisos, encaràvem el “mes de les flors” amb tres actuacions de nivell: Sant Anastasi a Lleida, Sant Isidre a Valls i la Diada del Pallol a Reus. I el còmput de castells assolits va ser altíssim, ja que en les tres diades hi férem el cinc de vuit i el tres de nou amb folre, acompanyats del dos de vuit amb folre al Segrià i Baix Camp i estrenant el 4 de 9 amb folre a la plaça de l’Oli vallenca. Les sensacions eren bones i tota la gamma de castells es presentava amb òptimes condicions perquè en els nou castells assolits en aquestes tres diades es podia apreciar que el ritme i la qualitat en totes les estructures i de la canalla, estava en una mitjana superior que en d’altres temporades i aquest fet, conjuntament amb els bons assajos que s’anaven fent, preveien que la temporada seria intensa. Ara només faltava el pilar de sis, ja que enguany s’havia endarrerit un pèl respecte a les altres temporades, però no hi havia pressa, era qüestió de quinze dies. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

SANT ANAS TASI

EL SANT PA LLOL ISIDRE

PRÈVIA DE LA FESTA MAJOR Les setmanes prèvies a Sant Joan vàrem fer quatre actuacions. La primera en motiu del centenari del canvi de nom del poble de Montferri, on hi férem castells de set. L’endemà diumenge, tocava la tradicional actuació a la Selva del Camp i ja sabem que en els darrers anys, hi hem fet molt bona feina i aquest any també va ser així, tres i quatre de nou folrats i cinc de vuit, a més de l’estrena del pilar de sis, renovat a l’aixecadora i que enguany ens portaria moltes alegries. Sis dies després visitàvem l’Arboç en motiu de la diada de la colla local i aquest cop hi férem també el castell de nou a segona ronda, el tres folrat, encapçalat pel cinc de vuit i finalitzant pel dos de vuit amb folre. Per acabar aquesta prèvia a la Festa Major, el dia disset férem una sortida promocional privada a Caldes de Montbui, on hi vam fer castells de set pisos. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda

Espardenyers 25, 43800 Valls · 977 60 20 33 · magre@infonegocio.es

Av. del Fornàs, 12 43800 VALLS Tel. 977 61 40 71 Fax 977608846 administracio@servad.cat

UN SANT JOAN QUE... QUASI! Un any més, som a les portes d’un de “Els Moments” -sí, en majúscula- de la temporada: la nostra Festa Major d’estiu. Per alguns i algunes, el moment d’encordar-se perquè arriba l’alta muntanya i, per d’altres, el moment de treure la pols al material per començar un any més. Són dies d’intensitat castellera, encara que es pot viure de forma familiar i lúdica en general -fet que també s’agraeix- i deixar tan sols la part més competitiva pràcticament pel dia 24 al migdia. La campanya #jotambéhiseré com

a element per donar ànims al Jota, jove casteller nostre amb problemes importants i sobtats de salut, i també per fer una primera crida a baixar el local i a plaça, comença a escalfar l’ambient. La diada de Completes arribava amb la Colla amb més èxits previs que mai (sis 5/8, cinc 3/9f i dos 4/9f, tot descarregat) i amb molt bons auguris. Segons l’esquema dibuixat per la tècnica, Completes havia d’anar a confirmar grans castells però amb la mirada en l’endemà. I així fou. Amb una ràpida dinàmica -per l’actuació a l’antiga, quantes coses bones tenen els castells com es feien abans!- la Colla Vella descarregà, per aquest ordre, un 5/8, un 3/9f i un 4/8p; els dos primers, serens i robustos, a destacar el 4/8p, que estrenàvem aquest any, després d’un procés de renovació de les parts altes del pilar, feta amb cura i paciència, traient a plaça el pilar quan ja estava a punt. I per rematar, també estrenàvem un bon pilar de 6, que augurava que tindria futur i continuïtat.

Dotze hores després ja tornàvem a ser a la plaça del Blat, amb ambient de castells però, amb un punt de raresa: la prèvia de la diada, molt pendent de la batalla pels drets televisius -una polèmica que, amb franquesa, sospito que el 99% de la Colla no entenia. Esperem que no passi a la història per això però la diada va acabar sent retransmesa amb nosaltres a favor i l’altra colla en contra. Coses del futbol. Ai, dels castells, perdoneu! Amb bons assajos i amb quatre castells de dificultat per sobre del 3/9f a punt -5/9f, 2/9fm, 3/10fm i 4/9fp-, però amb més números aparentment pels dos primers que pels dos segons, encaràvem aquest dia de Sant Joan amb ganes de fer un altre pas important amb perspectiva de temporada. Aguantant la incertesa fins als moments previs, sortiríem de 3/10fm. L’última vegada l’havíem descarregat 8 mesos abans en aquest mateix lloc! El castell, amb els nervis lògics amb quints col·locats -un moviment controlat de folre i manilles- tirà amunt i no deixar de tenir moviment de quarts que pujava cap a quints. Però anava tirant amunt. Amb l’aixecador col·locant el segon peu, els dosos es plegaren per la brega que venia de baix i feu que la canalla es despengés (una caiguda d’aquestes lletges i que fan patir) i que arrossegà tota l’estructura a caure. Amb alguna baixa i cara de decepció, baixa-

rem un pis en la repetició, muntant un 3/9f amb nervis però controlat, només amb treball destacable a la sortida de l’enxaneta. En segona ronda, tiràrem amunt un lleuger 4/9f, que tot i que no patí en excés, es construí i descarregà amb una posició un xic forçada del terç i, en conseqüència, del quart d’esquena a la plaça. Tot i així, la sensació del propi castell era bona, amb ganes de posar-hi un pilar al mig. La calor molt alta que feia aquests dies, sumada a la lentitud de la jornada descartà un castell major a la 3a ronda i optàrem pel 4/8 amb el pilar, tan maco com el de la nit anterior. Descartat pilar superior per l’hora, seguíem rodant les noves peces del pilar descarregant un correcte pilar de 6 per cloure l’actuació. Marxàrem de plaça amb un inconformisme pels resultats finals, amb els típics debats castellers sobre si l’estratègia de sortir amb el coet gros havia estat l’encertada. I si l’haguéssim carregat? O més, descarregat? Hauríem fet el 5/9f després? O potser el 4/9? Qui sap. És allò que diu el refranyer popular castellà de l’àmbit no estimat taurí: a toro pasado, todos somos Manolete... Gaudírem de la festa major que quedava tot fent sis i set durant el tomb del poble i de quatre i cinc l’endemà, al tombet, amb tota la nostra fabulosa canalla.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda.

COMPLETES

SANT JOAN

Tombet del poble

TREBALLANT PEL QUE VINDRÀ El Juliol el vam començar al barri marítim del Serrallo, plantant-hi el quatre de vuit amb el pilar de sis, el cinc de vuit i el dos de vuit amb folre, actuació que deixava entreveure algunes de les intencions més immediates en aquest inici de temporada. Tant és així, que a la vila d’Altafulla vam alçar el primer cinc de nou amb folre de l’any. Treballat, però resolt amb èxit, al so de les dues aletes tocades pels nostres grans grallers. El vam acompanyar del tres i el quatre de nou folrats.

ALTAFULLA

Parada obligatòria a Salou. Clausuràvem el juny amb la 31a edició de castells a l’Hotel Calypso, on hi vam realitzar una àmplia gamma de castells de set, que van permetre la rotació de molts castellers de tronc, juntament amb el quatre de vuit.

No obstant, tot el treball realitzat en els assajos no va tenir tants bons resultats a la següent actuació a les Vivendes de la Colla Vella. El tres de nou amb folre va ser el castell de sortida, descarregat sense problemes. A segona ronda es va optar pel dos de nou amb folre i manilles, que no va presentar les garanties suficients per a completar-lo i, finalment, va quedar com a intent desmuntat. Es va completar l’actuació amb el quatre de nou amb folre i el cinc de vuit.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alba Solè

LES CASES

En el traspàs de juliol a agost, tocaven tres actuacions de molt nivell en tan sols cinc dies. Dissabte 29 a Vila-seca, l’endemà a Vilallonga i el dimecres a Valls per la Firagost. En les dues primeres vàrem repetir calcada la mateixa actuació: 5 de 8, 3 de 9 amb folre i 4 de 8 amb el pilar i pilar de 6, tot descarregat amb solvència, fet que ens augurava que en l’actuació del mercat gros, al cap de tres dies, el nivell pujaria, tal com havia succeït en els darrers anys. Com és tradició, el vespre del primer dimecres d’agost, toca fer castells a Valls amb motiu de la Firagost, la Fira del Camp Català i que des de 2013, en què hi descarregàrem el 2 de 9 amb folre i manilles, aquesta actuació s’ha convertit en un al·licient més a tenir en compte en les grans diades castelleres de la temporada. D’inici el 5 de 9 amb folre, el segon descarregat de la temporada i que obria el que havia de ser una segona ronda molt engrescadora, ja que ens plantejàvem el 4 de 9. Un castell que portàvem descarregat en les darreres sis ocasions que l’havíem intentat i que en els assajos havíem perfeccionat l’execució, però no era el dia, ja que en férem dos intents desmuntats idèntics, en el moment que posaven genoll els sisens es donava l’ordre de desmuntar-los degut al desajust a nivell de segons i terços. Ronda perduda, que ens deixava en una posició poc agradable perquè la motivació de la Colla era molt alta i havia quedat diluïda. Per tancar la tercera ronda, 3 de 9 amb folre de “tràmit” i acabàrem la nostra participació descarregant el pilar de 7 folrat, el primer de la temporada i que assentava el treball fet en el pilar i que obria les portes a poder tenir més ventall de cartes de cara a l’exigent mes d’agost que ens esperava. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

VILA-SECA

RODATGE AL TARRAGONÈS I DECEPCIÓ A LA FIRAGOST

VILALLONGA

FIRAGOST

Després de deu dies de descans merescut després de la Firagost tornava tocar posar-nos a la feina i el 12 d’agost per partida doble. El dissabte al matí a la primera edició del Festiuet, a Valls, on hi vam fer castells de set, sota un sol de justícia. A la mateixa tarda anàvem a Vallmoll, una actuació fixa al nostre calendari on ja tocava apujar el nivell, tres castells de vuit i mig i pilar de sis: quatre de vuit amb el pilar, cinc de vuit i per primer cop aquesta temporada el tres de vuit amb el pilar. Una estrena d’un castell que portàvem temps treballant i que volíem començar a tocar amb més insistència. L’endemà a Salou, a les “Nits Daurades”, una sortida destinada bàsicament a públic forà, neòfit amb el coneixement dels castells i que varen vibrar amb la gamma alta de castells de set i el tres i quatre de vuit.

VALLMOLL

QUATRES DIES, QUATRE ACTUACIONS

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

LA BISBAL

Dos dies després, tocava el plat gros per la Mare de Déu d’agost a la Bisbal del Penedès. Plaça calenta on la tradició i la rivalitat transpiren per les parets de la plaça del Doctor Robert. D’inici cinc de nou amb folre descarregat, el primer que hi completàvem i que veia la plaça, ja que l’any anterior el vàrem carregar. En segona ronda tocava l’estrena del quatre de nou amb folre i pilar, però de ben aviat es va poder observar que hi hauria feina per poder ni tan sols carregar l’estructura del quatre, el castell arribà al punt on es deixen els dosos un cop entrada l’enxaneta, i cedí. A la ronda de repetició, tres de nou amb folre i a tornar-hi amb el quatre de nou amb el pilar, i de forma gairebé idèntica el castell estava tocat d’inici i al moment de la carregada els dosos treballaven al límit i el castell es tornava a trencar. Les expectatives no es van acomplir i acabàrem la tercera ronda amb el mateix castell però amb un pis menys. Per acabar, pilar de set amb folre, segon de l’any i que anava agafant el rodatge necessari per poder pensar amb el de vuit.

UN CAP DE SETMANA PER RECUPERAR EL TO

BLOC CASTELLER

A un pas de Sant Fèlix ens trobem, com és habitual a aquestes alçades de temporada, amb la cita a la plaça del Baix Gaià: El Catllar. Una plaça de la Vila que tothom recorda per la xafogor i la gentada que s’hi aplega però també pels bons Castells que hi acostumem a dur. Després de veure els dos primers castells de les altres colles convidades ens toca el torn a nosaltres. Sortim tercers amb l’aposta que, a priori, és la més fàcil que duem en cartera: el tres de nou amb folre. El castell es va descarregar sense problemes encara que s’hagués de treballar amb un xic més d’energia que en els altres tresos de nou amb folre d’aquesta mateixa temporada. En segona ronda optàvem per l’opció que, potser, era la més arriscada. El quatre de nou amb folre i pilar ens havia fet entrebancar a la Bisbal del Penedès i això, a El Catllar, no podia tornar a passar. Amb treball i molt d’ofici el castell pujà segur de carregar-se. El quatre es va anar desvestint segur d’ell mateix però amb compte per no confiar-nos massa i, després de donar-ho tot: el pilar quedà sol damunt del folre i poc a

poc, i amb el saber fer dels nostres pilaners, es descarregà desfermant l’alegria de totes les camises de la Colla. Descarregàvem així, el primer quatre de nou amb folre i pilar de la temporada. En la tercera ronda volíem tornar a tocar, ja per quarta vegada aquest any, el cinc de nou amb folre. El castell va pujar amb seguretat i amb la mestria d’haver-lo descarregat ja en tres ocasions aquesta temporada. La baixada potser va ser un pèl més treballada però va tornar a demostrar la qualitat i ofici dels nostres castellers a l’hora de fer castells d’aquestes dimensions. Per cloure la diada, i anar a descansar de cara a l’endemà, ens vam anotar un pilar de set amb folre que no va presentar cap dificultat i que va estar ben travat en tot moment.

EL CATLLAR

L’últim cap de setmana d’Agost, és cap de setmana de doblet. Diumenge al matí i amb, potser, menys efectius que el vespre anterior ens dirigim cap a la tradicional Festa Major del Baix Penedès. La intenció és calcar l’actuació del dia anterior. I així va ser, encara que l’ordre dels castells es va veure alterat respecte a l’actuació que ens havíem anotat feia menys de vint-i-quatre hores. En primera ronda tirem amunt el quatre de nou amb folre i pilar que tornem a descarregar tot demostrant que les ensopegades de la Bisbal estan més que superades i tornem a gaudir d’un bon domini d’aquest castell. En segona ronda tirem amunt el cinquè cinc de nou amb folre de la temporada. Tot i que el castell va pujar amb molta seguretat, mostrà algun desajust en la descarregada que va ser ben treballada per tots els castellers tant del tronc com del folre i la pinya. El nombre de cinc de

L’ARBOÇ

L’ARBOÇ DEL PENEDÈS

nous amb folre descarregat a aquestes alçades de temporada és espectacular i propi de només colles grans com la nostra. Per cloure les rondes de castells, vam descarregar un tres de nou amb folre. El folre d’aquest castell feia sospitar un proper intent de tres emmanillat ja que era un folre molt petit i compacte que augurava un bon futur a apujar el castell a un pis més. Per cloure la diada vam descarregar un pilar de set amb folre.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda Garcia

Ctra. del Pla de Sta. Maria, 253 Nau C-1 43800 VALLS Tel 977607065 - 675560383

EL QUATRE NET MARCA UN GRAN SANT FÈLIX

BLOC CASTELLER

Hi ha poques actuacions al llarg de la temporada en què tots els castellers de la Colla Vella les tenim marcades en vermell. Evidentment les que se celebren a la plaça del Blat, el Concurs s’hi n’hi ha i Sant Fèlix el 30 d’agost a Vilafranca. Una plaça on actuem no ja des de fa anys, sinó segles i on sempre anem a oferir-hi el millor del nostre repertori, que com a Colla puntera de sempre, no és poc. Els darrers anys hi havíem fet molt bones actuacions i per enguany el guió no canviava en absolut. Després d’un Sant Joan diferent de l’esperat, els mesos de juliol i agost havien servit per encarar ja reptes superiors, que si bé per la Firagost no es van assolir, van començar a donar els seus fruits durant la segona quinzena d’agost, executant amb mestratge el cinc de nou amb folre i tornant a descarregar el quatre de nou amb el pilar. El cartell estava mig definit, incloent també el quatre de nou sense folre i el tres de deu. Només era qüestió que els tècnics definissin bé l’estratègia i escollir tres d’aquests castells, a més a més de l’espadat de vuit, que era com es volia acabar l’actuació.

El dia però, no va començar a dos quarts d’una, hora d’inici de l’actuació, sinó que ho va fer a les nou, hora on estàvem convocats per anar en cercavila cap a la plaça de Jaume I a fer un pilar de cinc a l’entrada a ofici i posteriorment un altre en la commemoració del 54è aniversari del monument als Castellers. Acabats aquests pilars, a esmorzar i a fer petar la xerrada preveient com aniria l’actuació, per tornar a ser presents ara si ja amb tot el gruix de la Colla, a dos quarts de dotze, hora on es diu el castell de sortida i es fan els darrers ajustaments tècnics, per entrar pel carrer de Santa Maria cap a plaça. En el sorteig celebrat pocs dies abans, la sort va voler que sortíssim segons. El castell, el quatre de nou amb el pilar. En un tres i no res, fruit de la confiança que hi ha dipositada en el castell, es va carregar el quatre, per amb la mateixa rapidesa i serenor alhora, deixar el pilar sol damunt el folre. La descarregada del pilar no va perillar en cap moment, i primer castell a la butxaca.

En segona ronda, el castell escollit va ser el quatre de nou sense folre, que per la Firagost no va deixar massa bones sensacions tot i els molt bons assajos que s’hi havia fet. Sis de consecutius descarregats no són un fet massa normal, però demostra la confiança que hi ha en aquest castell. Es van posar els segons damunt la pinya i seguidament terços i quarts. A partir d’aquí semblava que hi havia dubtes i que es baixaria, però estranyament per a nosaltres, que acostumem a desmuntar-lo més d’un cop, va tirar amunt a la primera. Amb un ritme tranquil, com requereix el castell, es va anar bastint i es va carregar amb certa comoditat. La sortida de la canalla, magnífica com ja ens tenen acostumats. Però a la sortida de dosos el castell va començar a patir i ho va fer de valent, requerint el màxim esforç per part de tothom. Va ser una descarregada brutal, que va portar més èpica i eufòria a la que ja té de per si descarregar un castell d’aquesta envergadura. Crits, càntics, abraçades, llàgrimes... Sensacional!

SANT FÃ&#x2C6;LIX

Amb la moral pels núvols, a tercera ronda es va apostar pel tres de deu. Després d’ensorrar-se un peu amb quarts col·locats, es va desfer amb els setens posant-se a sobre dels sisens, veient-se que el castell patiria molt en cas de continuar el seu ascens. Quedava en blanc doncs la tercera ronda i hauríem de fer el castell a la quarta. L’escollit, el cinc de nou descarregat amb anterioritat ni més ni menys que en cinc ocasions amb anterioritat...

abans de Sant Fèlix! Com no podia ser d’una altra manera, el castell en si no va tenir cap història, i amb un obrir i tancar d’ulls i amb una tranquil·litat enorme, el sisè cinc de nou de la temporada es descarregava.

incommensurables i una aixecadora i enxaneta excepcionals, es descarregava el pilar de vuit, havent portat a terme una gran actuació, amb tot i l’ensorrament del peu del tres de deu, tots els castells descarregats.

A l’hora de fer el pilar, sent Sant Fèlix i havent-ho descarregat tot, no hi havia cap dubte que s’aniria a pel pilar de vuit. Era el primer de la temporada, però amb una pinya, folre i manilles fermes, un quart, quint i sisena

La tarda a ca n’Ayxela i la nit a Vilafranca van ser testimonis de la felicitat rosada. Càntics, beures, riures... quin orgull fer castells i fer-los amb la Colla Vella!

BLOC CASTELLER

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Xavi Pons Bonet

Tarragona Tel. 620 956 429 Valls Tel. 977 609 300 Reus Tel. 977 344 220 Tortosa Tel. 977 510 300 Mossèn Martí, 7 i 9 43800 VALLS Tel. 977 61 22 22 Fax 977 60 27 13

www.cosip.com EMPRESA DE SERVEIS

Fax 977 613 429 / 977 344 223 / 977 510 300

Empresa certificada ISO 9001/00

SANT FÃ&#x2C6;LIX

DIADA NACIONAL

TORNA EL NOU I FALLA EL DOS Com en els darrers anys, la Diada Nacional per a la Colla Vella, passa per tres escenaris diferents. El dia 9 anàrem Bràfim on hi férem castells de set, amb cercavila inclosa, el 4 de 8 i el 9 de 7. L’endemà, a la vespertina actuació a Valls ens quedàrem a mitges dels nostres objectius. De sortida el 9 de 8, un castell que no tocàvem des de Sant Joan 2015 i que de forma pausada i perfectament executada vàrem recuperar en primera ronda. A la segona tocava el 2 de 9 emmanillat, un castell que per les circumstàncies que sigui, aquest 2017 no ens ha donat el rendiment esperat, l’havíem desmuntat a les “Cases” i per la diada, tot i que pujava asserenat, en el moment de ser carregat ja estava força ferit, fet que repercutí en els pisos alts, on s’acabà trencant. Per acabar el 3 de 9 i pilar de 7 folrats, amb el mal regust de boca, no només de la nostra ensopegada, sinó també del soroll del qui se sent guanyador per un dia. L’endemà a la tarda ens desplaçàrem a Barcelona per unirnos a la manifestació per defensa dels nostres drets com a país. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig.

Per Santa Tecla la Colla Vella va a totes i aquest cop també fou així, amb la companyia de l’intens sol tarragoní iniciàrem la nostra empresa amb el 4 de 9 amb folre i pilar, un més descarregat que ens permetia encara el plat gros a la segona ronda, el 4 de 9 net, en portàvem sis de seguits descarregats i la Plaça de la Font tarragonina és l’escenari ideal pel castell total. Aquest cop però, tot i carregar-se amb solvència, les mides entre quarts i quins s’havien perdut i tothom treballava massa forçat i la caiguda fou inevitable. Amb la Colla tocada i baixes significatives no ens vàrem arronsar i el 5 de 9 amb folre era la rúbrica a una actuació molt meritosa. Un 5 de 9 de circumstàncies, amb gent tocada pels cops que representa la caiguda del castell anterior i un desgast per les hores acumulades, però quan en un castell es té la confiança ajuda molt i el vam descarregar amb un treball immens de tothom, del primer a l’últim. Per finalitzar, pilar de sis descarregat amb un esperançador i tàctic debut al pis de quarts. Una gran actuació per a una gran plaça que ens estimem enormement. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig.

SANTA TECLA

REACCIÓ D’ORGULL A TARRAGONA

EL CINC DE NOU ENLLUERNA LLEIDA

BLOC CASTELLER

Degut al joc canviant de dates del calendari casteller d’aquest 2017, enguany tornàrem a Lleida per Sant Miquel i ho férem per la porta gran. Un dissabte a la tarda, lluny de casa, a una setmana del Mercadal, el més lògic haguera estat nedar i guardar la roba amb una actuació de tràmit, però res de res. Ja que volen a la Colla Vella, doncs la Colla Vella i va i hi descarrega el 9 de 8, 5 de 9 amb folre i 4 de 9 amb folre. Els dos primers, castells que mai s’havien vist a la capital del Segrià. L’agraïment dels castellers locals fou sincer i repetit, ja que fer l’actuació que vàrem fer és d’un nivell extraordinari. Per tancar l’esplèndida diada, hi tornàrem amb el pilar de sis, en aquest cas, debut al terç, justament el tercer terç de la Colla Vella que descarrega els sis pisos. Un treball de fons que, com el pilar de sis de Tarragona, ens obria un nou el ventall en aquesta estructura.

Els tres terços que han descarregat el pilar de sis amb la Colla Vella en l’època moderna: Llàtzer Magrinyà, Guiu Fonts i Alexis Martín.

LLEIDA

EL DINOSAURE DE 10 La Diada del Mercadal de Reus presentava enguany un format mai vist, amb 6 colles participants: Xiquets de Reus, Jove de Tarragona, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Capgrossos de Mataró i la Colla Vella. Nosaltres hi arribàvem en un bon estat de forma i amb la confiança que havíem anat acumulant en diades com Sant Fèlix, Santa Tecla o Lleida. Tanmateix, també cal dir que certes ombres de dubtes planaven en l’ambient, en part a causa de la Diada de l’11 de setembre a Valls, que no va anar tan bé com s’esperava, en part per la situació convulsa que vivia Catalunya durant aquelles dates: la jornada de l’1 d’octubre seguia ben viva a la ment de tots els castellers. Fos com fos, per una cosa o per una altra, els assaigs previs no eren tan multitudinaris com els de 2016 i l’actuació de Reus passava a convertir-se una gran incògnita. A la Diada del Mercadal sortíem cinquens, fet que va significar que comencéssim la nostra actuació al cap d’una bona estona. Empesos per la màxima confiança que ens donava el castell talismà de la temporada, el 5 de 9 amb folre, vam descarregar la primera supercatedral vista a Reus que, a la vegada, significava la nostra novena de l’any (xifra rècord en una temporada).

L’hora de la veritat

En segona ronda va arribar el moment clau de la diada: vam plantar el colós emmanillat després de desfer un peu i ho vam fer amb molta lluita però també amb molta fermesa, quadrant-lo espectacularment bé. El 4 de 10 amb folre i manilles va passar a ser una realitat per segona vegada a la nostra història, el primer de la temporada. La consecució del castell va desfermar l’eufòria de la plaça de l’Ajuntament i també dels castellers i castelleres, que van saltar, cantar i cridar fins a perdre la veu. La felicitat era màxima i no era per menys. “Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí”. Així vaig titular la imatge que vaig publicar a l’Instagram unes hores després. Era una fotografia on es podia veure una amalgama de camises rosades, braços estirats, punys alçats i cares relluents de felicitat. Al veure-la em va venir al cap el conegut microrrelat del guatemalenc Augusto Monterroso. Quan el 1959 va sortir el conte publicat, molta gent es preguntava sobre el significat del dinosaure... “A qui es referia l’autor?”, “Què volia dir?”, sense comprendre que el secret de tot plegat era evident: cadascú li troba una interpretació diferent, essent totes elles vàlides. “Quan vam haver-lo descarregat, quan van haver passat unes hores,

quan vam despertar l’endemà, el 4 de 10 amb folre i manilles que vam fer a Reus encara hi era, i hi seria, per sempre més, i aquella tarda d’octubre passaria a formar part de la història en majúscules de la colla”. Això pensava jo. “El dinosaurio todavía estaba allí”.

L’espineta del 3 de 9 amb folre i pilar

Volent aprofitar el momentum, en tercera ronda es va optar per intentar un dels altres objectius del final de la temporada, una espineta clavada de temps ençà anomenada 3 de 9 amb folre i pilar. Els ànims hi eren, però un primer peu desmuntat i un intent desmuntat amb els dosos a dalt va significar que aquell tampoc seria el dia. No obstant, sense que això representés un sotrac, es va reconduir de forma solvent la diada descarregant el 9 de 8, el tercer de l’any. Amb aquesta construcció i un bon pilar de 7 es va donar per tancada l’actuació. Eren quarts de 10 de la nit i els fanals de la plaça del Mercadal estaven encesos des de feia estona. La Vella havia fet Reus de 10 i agafava una gran embranzida per afrontar Santa Úrsula amb moltes ganes. Vaig consultar el mòbil. Les xarxes anaven plenes de fotografies i d’elogis d’aquell impressionant 4 de 10. Molt bé, Monterroso, vaig pensar. El dinosaure seguia allí.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé

FINQUES MARTÍ L L O G U E R S , C O M P R A - V E N DA , CERTIFICACIONS, ASSEGUR ANCES

A ls i soc iscastellers de la co u un 2 s oferim lla con t r 0% de d te ac tar e asseg la vost n ra uranç a!

C/ Abat Llort, 7 bx | 977 608 033 | info@finquesmarti.com

MERCADAL

BLOC CASTELLER

UNA SANTA ÚRSULA PER NO AFLUIXAR Les previsions auguraven una Santa Úrsula espectacular. La gent comentava si la Vella no seria capaç d’igualar o fins i tot superar l’actuació de 2016, la millor de la història a tres castells. I és que la colla hi arribava amb uns registres esplèndids; el tram final de la temporada el nivell de forma era molt bo: la diada de Reus, amb el 4 de 10 amb folre i manilles al capdavant, i els darrers assaigs feien que arribéssim a la nostra diada preferida carregats de ganes de tornar a fer història. El duel vallenc, marcat per la reivindicació a favor de la democràcia i contra l’empresonament dels presidents de l’ANC i d’Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, es presentava més interessant que mai i el 2 de 8 sense folre s’erigia com el castell amb una capacitat més gran de decantar la balança cap a un costat de la plaça del Blat o cap a un altre. Era el castell talismà de l’any pels de can Gassó, però nosaltres no ens quedàvem enrere, i arribàvem a la cita havent-lo descarregat dues vegades a assaig i amb grans sensacions de poder-ho repetir a plaça. És per això que, després de tenir la sort de poder obrir la diada, el cap de colla no va dubtar: sortiríem amb aquesta construcció, una declaració d’intencions en tota regla que malaurada-

ment no vam poder culminar com en els assaigs. A causa dels nervis l’estructura va començar a patir força aviat i just començar el descens es va trencar. En altres ocasions ens hauria fet esclatar d’alegria, però aquell dia, no poder-lo descarregar va comportar certa decepció entre tots nosaltres. Tot i això la Vella és la Vella i la colla va seguir amb el programa previst, i després de veure com la Colla Joves ni tan sols el va poder coronar, es va apostar pel 4 de 10 amb folre i manilles. La pinya era força més nombrosa que al Mercadal, on el vam descarregar, però tal com va passar a primera ronda, Santa Úrsula no acabava d’estar de la nostra banda. Després de dos peus desmuntats (un amb els segons posats i l’altre ja amb els cinquens col·locats), el tercer va pujar molt dubitatiu, treballant de valent des dels primers instants. Posteriorment, veient les imatges, costava creure que aquella construcció pogués ser carregada, però la força, les ganes i el punt d’honor de la colla ho va fer possible. La caiguda del colós va ser lletja i, desafortunadament, va provocar algunes baixes a les nostres files. Per segon cop consecutiu l’enorme feina feta als assaigs no es va acabar de materialitzar, però no vam deixar que el desànim s’apoderés de nosaltres. El que havíem aconseguit fins aleshores era carregar dos dels castells més complicats del panorama casteller, i encara quedava una ronda per recuperar sensacions. A l’altre costat de plaça, la Joves quedava capcota després del fracàs del 3 de 9 amb el pilar; era el moment per fer un cop de puny sobre la taula. I així va ser, tot i el suspens que van provocar els dos primers peus desmuntats del 4 de 9 sense folre, el castell escollit per tercera ronda.

A la tercera ronda la vençuda Al tercer intent van sonar gralles i el castell va anant agafant forma d’una manera prodigiosa: va anar pujant extremadament parat, es va coronar, i va desmuntar-se de la mateixa forma, sense complicacions, sense que semblés que és una de les construccions més difícils que hi ha, demostrant un domini espaterrant. Aleshores sí, els castellers rosats es van adonar del que havien aconseguit i la plaça del Blat es va enfonsar. Crits d’alegria, de ràbia continguda, càntics i somriures entusiastes. Havíem acabat de descarregar el que era, segurament, el 4 de 9 sense folre més ben executat de la història, després de carregar dos titans com són el 2 de 8 sense folre i el 4 de 10 amb folre i manilles. Allò ja s’assemblava més a la Santa Úrsula que imaginàvem. Però això no seria tot. Envalentonats pel xut d’adrenalina, la colla va afrontar el que hauria de ser la cirereta del pastís: el pilar de 8 amb folre i manilles. La inèrcia de la diada anava al nostre favor i també el vam descarregar, anotant-nos així una de les millors diades de la història moderna dels castells. L’eufòria era tal que el Cèsar es va permetre el luxe d’assessorar els consellers de la Generalitat, que aplaudien des del balcó de l’Ajuntament: “No afluixeu, no afluixeu”, va exclamar, animant-los a culminar el procés cap a la independència del país. “Ja heu vist que nosaltres no ho hem fet”, deuria pensar a continuació.

SANTA ÚRSULA

Punt i final a Vila-rodona La temporada arribava al seu desenllaç. Al cap de dos diumenges, a Vila-rodona, la Vella hi va posar el punt i final, realitzant una diada tranquil·la, amb els deures fets, i mantenint el nivell sòlid que havia caracteritzat la colla des de la segona meitat de l’any. El 5 de 8, el 4 i el 3 de 8 van donar pas al moment més significatiu de la diada: la construcció de dos pilars de 6 de forma simultània, una fita mai vista a la nostra colla, que demostra el potencial pilaner de la colla, un potencial que s’haurà de ratificar aquest 2018. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé

EL QUE JO ESPERO DE LA COLLA VELLA En una temporada amb un cap de colla nou al capdavant, la primera gran actuació és molt important. En el cas de la Colla Vella, el debut d’Albert Martínez per Sant Joan (24/6) es va saldar amb la caiguda del 3 de 10, un castell que, al meu modest parer, es va dur a plaça prematurament. I això no vol dir, en absolut, que el castell de 10 no s’hagués treballat a consciència al pati d’assaig, però es tractava del primer castell de màxima dificultat que la colla intentava i sóc dels Joan Beumala Castells que penso que un ‘rei de la Periodista gamma extra’, com és el 3 de 10, vol més rodatge, vol que els castellers hagin agafat el ritme, el pols, el tremp i vol, també, que abans de reptar-lo, la colla hagi fet altres castells de calibre superior. I no era el cas. Però unes setmanes després, la Vella va actuar a Altafulla (15/7) i, sota molta pressió, hi va plantar un 5 de 9 espectacular l’execució del qual va ser tota una lliçó de treball en equip i de confiança en les pròpies forces. Amb el pilar de la dreta al límit, la resta dels components del tronc i el conjunt del folre va mantenir la posició i les mides, precises i inamovibles. Prova superada. Posteriorment, la desmuntada del 2 de 9 a les Vivendes (22/7) va tornar a sembrar dubtes sobre el potencial de la colla a pocs dies d’un altra cita important, com era la Firagost (2/8), en què la Vella, aquesta vegada, s’estavellava contra un altre rei, el 4 de 9 net. I va ser a partir d’aquest moment, el més delicat del curs, que la colla va saber llegir la situació i no va perdre el rumb. Des d’aleshores i fins al final de la temporada, el comportament dels rosats va ser extraordinari.

Així, la Vella va sentar càtedra, una vegada més, a Vilafranca per Sant Fèlix amb el 4 de 9 net (és l’única colla que el descarrega en el 2017). A Tarragona, en la diada del primer diumenge de Santa Tecla (17/9), la Vella va carregar el 4 de 9 net i tot i que la caiguda va passar-li factura, va tenir la categoria i l’enteresa per sortir de plaça amb el 5 de 9; un castell que, per sorpresa general, la Vella va descarregar a Lleida per Sant Miquel (30/9), en un context polític molt convuls i amb el món casteller pràcticament desmobilitzat. De fet, el 4 de 10 de la setmana següent a Reus (7/10), la Vella el va començar a descarregar a la Paeria. No tinc cap dubte a considerar el 4 de 10 del Mercadal com el castell de l’any. Perquè és l’únic 4 de 10 que es completa en el 2017, perquè converteix Reus en plaça de 10 i, sobretot, perquè la seva execució, des del moment que s’agafen els baixos fins a l’últim so de la gralla, és d’antologia. Finalment, la Vella va culminar la temporada 2017 amb una memorable Santa Úrsula (22/10), amb els ‘tres reis’ (2 de 8 net i 4 de 10 carregats i 4 de 9 net descarregat, més pilar de 8). A propòsit, apunt ingenu: si en quinze dies es va poder treure un 2 de 8 net com aquell, si us hi haguéssiu posat abans... En fi, això no ho sabrem mai. Però el que sí que sé, i amb això acabo, és que més enllà de castells fets o no assolits, el que jo espero sempre de la Colla Vella és que aspiri a liderar el món casteller, és que no renunciï a res, és que es proposi els castells més difícils de la gamma, i és que, en els grans moments, estigui a l’alçada. I tot això, al meu modest parer, en la temporada de 2017, la Colla Vella dels Xiquets de Valls ho ha sabut fer. I sobradament. Foto: lesportiudecatalunya.cat >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Joan Beumala

NOTÍCIES I SOCIETAT

“ELS CASTELLS SÓN EMOCIÓ I S’HAN DE TRANSMETRE AIXÍ”

El Carles Cortés no necessita presentacions, tots els i les que sentim passió pels castells, ens hem emocionat amb les seves narracions. Ell és la veu dels castells. Una veu que tantes i tantes vegades ha omplert el nostre local després de les grans diades, una veu que ha travessat les fronteres de les places i ha fet arribar a arreu aquesta manera nostre de viure: els castells. El Carles, periodista de professió, fa anys que ha retransmès diades castelleres a Tarragona Ràdio i la Ser Tarragona, però és des del 2014 que des de la Xarxa de Televisions Locals i Tac 12, ha retransmès les grans diades castelleres, així com també ha divulgat l’activitat castellera de tot el món casteller gràcies a programes com el Dosos Amunt de la XAL. Tanmateix, aquest any 2018 el Carles ha decidit fer un cop de timó a la seva vida, no només deixa les retransmissions i programes castellers, sinó que també deixa les retransmissions del Nàstic de Tarragona. El motiu és la seva incorporació al Departament de comunicació del Nàstic, nova etapa i nous reptes. Ell ha significat un abans i un després en la narració dels castells, ja que gràcies a la seva experiència en la narració de partits de futbol, ha sabut transmetre totes aquelles emocions que vivim els castellers i castelleres des de dins del castell. El trobarem molt a faltar, però ens quedarem amb tot el que ha enriquit al nostre món.

alment contents de la feina que hem fet aquesta darrera temporada i com hem anat evolucionant. Però em van trucar del Nàstic perquè buscaven una persona per incorporar-se al departament de comunicació, i com que jo els conec a tots, perquè des del 1994 que he estat fent de periodista aquí, vaig haver de prendre una decisió... i aquí hi ha hagut un factor sentimental molt important, que jo sóc del Nàstic des de petitet, que sóc soci, accionista del club, que és l’únic equip que em fa plorar o riure, i vaig pensar que seria genial poder contribuir a fer el club una mica més gran del que ja és. I per això vaig acceptar la proposta. Va ser una decisió dificilíssima, perquè jo fent castells m’ho passo molt bé, i algun dia m’agradaria tornar a fer castells, però tenia moltes ganes de provar això.

>> Carles, i aquest canvi de rumb? Va ser per casualitat, o circumstàncies de la vida, no hi ha cap altra explicació. Jo estava content amb la meva feina a la Xarxa, a més estem especi-

>> I a partir d’ara quina relació tindràs amb els castells? Seré un aficionat més, de petit ja hi anava, a les diades de Tarragona, i ara hi tornaré com a aficionat. Jo se-

>> Ets conscient del que deixes enrere quant als castells? Sí, sí, us trobaré a faltar moltíssim des del minut zero, perquè les grans diades de les últimes 4 temporades les he viscut totes allà, i he viscut aquesta evolució dels darrers anys que és molt més espectacular que tot el que havíem vist fins ara, i he tingut el privilegi de ser jo qui ho expliqués. I el primer dia que vagi a una plaça castellera, segurament m’amagaré... tindré un component emocional molt fort i hem tornaré a preguntar si he fet bé.

guiré els castells i tinc moltes ganes d’anar a veure castells d’aficionat, que fa molts anys que no ho he fet. Vull anar a veure un Santa Úrsula, sense la pressió dels mitjans de comunicació. >> Quin “abans i després” han significat per a tu els castells, què és allò que t’emportes? M’emporto el reconeixement de la gent, que em saluda gent que no conec de res i ens felicita a tot l’equip. La gent que no li agrada com fas la feina, però que vénen i t’ho diuen. Trobaré a faltar aquest contacte amb la gent, suposo que ho tindré, però no serà el mateix que quan estàs treballant. M’emporto també els èxits castellers i el privilegi d’haver-los narrat, però especialment el carinyo de la gent. Aquest dissabte a la Nit de Castells de Valls, serà el meu últim acte oficial castellerament parlant, i m’agradaria saltar-me el guió per a fer un agraïment a moltíssima gent. >> Ara formes part de molts documents castellers que formaran part de la història dels castells, com viuràs aquesta responsabilitat? Sóc molt conscient d’aquest orgull, i treballar en un mitjà de comunicació té això. Si els castells són purament emoció, jo he buscat narrar aquesta tensió i emoció. Els castellers de Sant Cugat, per exemple, em van demanar que posés la veu al primer 5 de 8 que van fer, i els hi vaig fer i em van enviar un missatge que la gent al sopar es van posar a plorar de l’emoció. Aquestes històries a mi m’omplen moltíssim.

”

>> Ens hem quedat orfes de veu en la retransmissió dels castells, però també s’han quedat orfes els aficionats del Nàstic, perquè tu feies les retransmissions del Nàstic, i ja no les faràs. Ufff... això és un cop molt dur per a mi, perquè fa molts anys que les faig, però clar, ara ja no les puc fer, i la gent ja m’ho diu... però sóc el primer orfe, que em quedo sense la possibilitat d’explicar els èxits de les colles castelleres i els èxits del Nàstic, i me n’adono i en sóc conscient, i aquest va ser un dels factors que em van dificultar més la decisió.

ble. I amb això, la Colla Vella ho ha sabut fet evolucionar molt bé. Parlo de la relació pura, periodista-colla i m’agradaria molt que seguís així.

”

>> Ara volem conèixer una mica millor quina és la relació que té el Carles Cortés amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Carles, com definiries la Colla Vella? La Colla Vella és essència pura, i a mi m’agrada molt un aspecte de la Vella i és que està evolucionant, i està adaptant-se als nous temps, i interpreto que no deu ser fàcil, però m’agrada molt veure com la Colla Vella ha anat evolucionant en els darrers anys. S’ha obert, és molt més accessible, perquè abans era tot molt estricte, molt rígid, molt tancat, molt dur, molt difícil. I ara tinc la sensació que hi ha una fluïdesa que a mi m’agrada molt. Cadascú sap quin és el seu paper, la gent de la colla sap quin és el seu paper, els periodistes sabem quin és el nostre paper, però jo crec que és molt important que hi hagi diàleg, per les coses bones i per les dolentes, que si fem alguna cosa malament, en puguem parlar i debatre, no cal el pal i la crítica pura i directa. De la mateixa manera de què nosaltres quan fem peticions ho puguem tenir fàcil, que hi hagi una bona relació, amable i agrada-

>> I més enllà de la relació periodista – colla, el Carles no professional, quina imatge té de la Colla Vella? Jo només puc dir que a mi la Colla Vella m’ha tractat amb molt de carinyo, detalls com la invitació al sopar, a mi em fan emocionar. Jo sempre he dit que aquests sopars són pels castellers i castelleres, perquè celebrin la temporada, i sempre he pensat que les colles no tenen cap obligació de convidar als periodistes, i jo no oblidaré mai la primera vegada que vaig anar al sopar de la Colla Vella, fa 4 anys, i em va impressionar molt.

ENTREVISTA A CARLES CORTÉS

>> Quina és la plaça més màgica per a fer retransmissions? La plaça del Blat, sense dubte, allò és Wembley, la catedral, el lloc mític, un lloc únic, aquella essència que té la Colla Vella, pel tarannà, per la manera de fer, la manera de ser. Jo sóc de Tarragona i les meves places són la plaça de la Font i la plaça de les Cols, però quan vas a la plaça del Blat... ufff... i el dia de Santa Úrsula és màxim. I que a la plaça del Blat, el dia de Santa Úrsula, tinguis el privilegi de narrar descarregats el 3 de 10fm, el 4 de 10fm i el 4 de 9, jo no sé si mai més ho podré fer... jo. És brutal!!! >> Per tant, si et quedes amb una diada de la Colla Vella, et quedes amb Santa Úrsula del 2016? Una diada sí, però un castell no!!! Per a mi la diada és aquella, però si he de dir un castell... em quedo amb el 3 de 10fm del Firagost. Per les circumstàncies. Per a mi el 4 de 9 és un castell imponent, majestuós, a mi m’agradaria

NOTÍCIES I SOCIETAT

que la Colla Vella fos la primera en fer el 3 de 9, m’agradaria molt. Però per a mi el 3 de 10fm de Firagost va ser bestial, perquè no me l’esperava, perquè recordo converses amb gent de la colla les setmanes prèvies i deies... de veritat?... en sèrio?... i aquella diada, si la Colla Vella tirava el 3 de 10fm s’havia de fer en directe per TV, i va ser un estira i afluixa. Va ser un dimecres, estiu, al vespre, la colla no l’havia descarregat mai a la seva història, no l’havia descarregat pel concurs, no l’havia descarregat per Santa Úrsula, no l’havia descarregat en les grans places del món casteller... aquell castell només el podia descarregar a la plaça del Blat, que a mi em va sorprendre molt que fos aquell dia. I així va ser el somni d’una nit d’estiu. Narrar aquell castell un dimecres a la nit... ufff...

>> I d’on va sortir la gran frase del somni d’una nit d’estiu, la duies preparada? Hi ha algunes frases, sense concretar el què diré, sí que em penso els arguments més enllà de la narració, i saber cap a on aniré. El somni d’una nit d’estiu jo recordo que durant el dia anava repetint-me... he de pensar en alguna cosa, he de pensar en alguna cosa, i no sé com vaig anar a parar al somni d’una nit d’estiu. Em va sorgir així. Jo pensava, si el fan, si el descarreguen... ha de sortir alguna cosa. I em sento molt orgullós. Quan jo narro, intento narrar emocions i transmetre això, i aquestes frases transmeten molt. I el somni d’una nit d’estiu va ser la traducció d’aquell moment, que hi ha més de 500 castellers i castelleres, que estan vivint una nit d’estiu que no oblidaran mai més a la vida.

>> I recordes que vas sentir? I tant, a la carregada bé, perquè la Vella ja l’havia carregat, i no era res de nou, però quan veia que s’estava descarregant... jo em recordo que em vaig emocionar molt, aquella sensació de que em faltava l’aire, pensava que no arribaria al final, el cor em sortia per la boca, pel moment i per ser una cosa absolutament inesperada. Insisteixo, quin privilegi narrar-lo!!! I aquell dia no hi havia cap altra veu! Això també em va passar amb els Minyons i el 4 de 10fm, no hi havia cap altra veu.

>> Carles, per acabar, quin altre moment vols recordar d’aquests 4 anys en relació a la Colla Vella? L’altre gran moment és el 3 de 9 del concurs, aquell dia a mi em va impressionar molt l’entrega de la plaça a la Colla Vella, va ser un moment... (es queda sense paraules)... uff... jo no sé si mai tornarem a viure un moment així. Que la Colla Vella provi el 3 de 9, que arribi on va arribar, i que la reacció de la plaça sigui la que va ser... jo si fos de la Colla Vella em sentiria super orgullós d’escoltar el suport de la plaça. Jo m’he mirat moltes vegades aquell vídeo, i me’l miro i me’l remiro, i és un castell que no està fet, però miro el castell i em miro la reacció, perquè aquella reacció és brutal, i ha de servir a la gent de la colla per a dir... SOM, SEGUIREM, ESTEM, ESTAREM... és la línia, és el camí, l’estima, l’estima del món casteller, l’estima del món casteller en el dia més elitista del món casteller, TOT el món casteller...

>> I a partir d’ara, tu creus que els castells s’han de seguir narrant des de l’emoció? Indubtablement, per a mi els castells són emoció i s’han de transmetre així, des de l’emoció. Jo no canviaria l’estil, no sé què faran la gent que manen que ha de prendre una decisió complexa, potser s’hauria de provar una cosa diferent, però jo si torno no ho canviaré. Però també entendria que volguessin donar un gir, si ara hagués de manar jo, si em diguessis, ara has de manar tu, sense tu... ostres, no tinc ni idea que hauria de fer!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Lurdes Quintero.

1-O: DEFENSEM EL DRET DE VOT Responent a la crida de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats, la Colla Vella vam col·laborar en la defensa dels col·legis electorals en els dies previs al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Així doncs, el divendres 29 de setembre, vam canviar l’emplaçament de l’assaig general per l’institut Narcís Oller de Valls, on grups de ciutadans (entre els quals molts castellers de la Colla) van passar aquella nit i la següent per protegir-lo davant la possibilitat que fos clausurat per ordre judicial.

L’assaig, encarat a preparar els castells de l’endemà a Lleida i de les grans diades posteriors, va transcórrer amb total normalitat al pati de l’institut. Els notres grallers també van participar amb un assaig obert la tarda del 29 i un concert-vermut el matí del dia 30. Durant el dia 1 d’octubre, ni el Narcís Oller ni cap altre punt de votació de Valls van patir la brutalitat policial que, malauradament, sí que es va viure en molts altres municipis del Camp de Tarragona i d’arreu del país.

LA CA NA LLA

D’aquests petits i encantadors marrecs que mai s’estan quiets, depèn el nostre èxit, ells són el present, la continuïtat i la nostra raó de ser.

Com ja sabeu, els petits de la Colla ens ho passem molt bé fent castells però també fem més coses tots junts Les voleu saber?

AVENTURES DE LA CANALLA Ens divertim al local!

El divendres 2 de juny, en acabar l’assaig, ens vam quedar a dormir al local. Una nit diferent a la nostra segona casa. Mentre esperàvem que tothom marxés del pavelló vam estar jugant a futbol i els més petits, que ja estaven impacients, van pujar a posar-se el pijama. Ben entrada la matinada, van començar els jocs de nit, les llums es van apagar i el Manel ens va explicar una història de por. Després d’uns quants crits i algun que altre plor, va tocar entrar al túnel del terror, entre fantasmes i espants les corredisses i els crits anaven sovintejant alegrament... Algú aquella nit no podria dormir!

Al matí, ens vam aixecar ben d’hora, teníem una gimcana molt divertida pels carrers de la ciutat, però el temps no ens va acompanyar gaire, així que ens vam quedar al local fent jocs esperant que sortís el sol. Cap al migdia vam poder fer alguna que altra prova al carrer, això si, ràpid perquè es tornava a ennuvolar. Les proves eren preguntes sobre la història de la colla, jocs de memòria, fer una cançó, fer una foto amb molta gent, buscar els establiments vallencs que hi treballen gent de la colla... Uns macarrons boníssims ens esperàvem per dinar, per agafar forces per encarar la tarda al Passabarrets i a l’actuació de Montferri. Hi ha qui necessitaven fer una migdiada ràpida, ja que havien passat la nit desperts. Després vam anar a fer un taller de circ al Passabarrets, on ens ho vam passar molt bé, vam saltar, ens vam penjar per les cordes, vam fer tot el que estava permès i també el que no! Després de tot això, va arribar l’actuació a Montferri. La canalla va fer bé la seva feina tot i està molt cansats. N’hi havia que estaven irreconeixibles del quiets que estaven.

A la piscina!! Com cada any vam gaudir d’una magnífica tarda de piscina a Picamoixons, on vam intentar fer castells d’amagat del socorrista. Fins i tot, quan no estem assajant volem fer castells! Després de molt jugar i fer molta gana, vam menjar un gelat d’allò més bo!

En remull a l’Aquapolis! El 19 d’agost vam quedar ben aviat a la colla, encara amb les lleganyes als ulls d’acabar tard d’assajar, vam anar a la Pineda a passar el dia a l’Aquopolis! Fins i tot els menys valents es van atrevir a llençar-se per aquells fantàstics tobogans d’aigua. Tot el dia amunt i avall i les energies no s’acabaven de cap manera. Un cop a l’autobús de tornada, el cansament es va notar, i més d’un va caure rendit. Després d’actuar: Platja! Com és ja tradicional, després de l’actuació de l’Arboç, vam anar a dinar a la platja i vam passar tota la tarda dins l’aigua, fent castells, jugant amb la sorra, etc.

A la Fira!!

Després d’una fantàstica actuació de Santa Úrsula ens mereixíem la tradicional tarda de diversió a la fira. Només arribar ens vam dividir en grups i corrents d’una atracció a l’altre per intentar pujar a quantes més millors: toros, la granota, cotxes de xoc, la casa encantada, el tren pitufo, les cadiretes, el tren del terror, muntanyes russes, la cárcel, i moltes més... Cap al vespre vam anar cap al local a celebrar l’actuació que havíem fet amb la resta de la colla.

Un bon dinar després de l’última actuació! En acabar l’actuació de Vila-rodona vam poder gaudir d’un magnífic dinar entre la canalla, els pares i l’equip de la canalla, per posar punt i final a aquesta gran temporada. Després de dinar, va ser el moment on algun valent es va posar la faixa per primer cop i va provar allò que feien els seus fills, d’altres van acabar a la dutxa. Un punt i final merescut per la gran temporada i les hores d’assaig que la nostra canalla dedica.

I per acabar: Port Aventura!! Per tancar l’any no podíem acabar millor que amb una excursió al Port Aventura. Tot i ser novembre, només entrar vam anar directes als “donuts”, on vam repetir varies vegades, ja que no hi havia cua i al mateix temps que sortíem tornàvem a entrar. Tot seguit vam pujar als cotxes de xoc (es nota que més d’un no té el carnet de conduir, hahahaa), l’estampida on tots es van atrevir a alçar els braços i en algun moment es sentia: i vella, i vella i vella, vella, vella.....sentiment rosat a flor de pell.

A l’hora de dinar, ens vam trobar amb la canalla dels castellers de Vilafranca amb qui vam compartir l’estona i ens vam fer una foto. En acabat, vam anar al “Temple del Foc”, on més d’un va passar una mica de por. Una tarda plena d’atraccions i de diversió, que posava punt i final a la temporada. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> La canalla

s o r t t s a e t u s i aq rev lla de la co tu! de per es

LA VEU DE LA COLLA VELLA

LA CANALLA

Busca en aquesta sopa de lletres deu dels millors castells que hem fet aquesta temporada.

XIQUETS

PELS PETITS CASTELLERS DE CASA

Aquestes pàgines de passatemps són per a tu. Troba les paraules amagades a la sopa de lletres, desxifra els jeroglífics, descobreix el dibuix resseguint i surt del laberint per fer l’aleta. Passa-t’ho bé i... pit i amunt, i visca la Colla Vella!

Resol els mots encreuats. Hi trobaràs moltes poblaciones on hem actuat aquesta temporada.

PISTES: 1. Població on fem l'última diada del mes d'agost. 2. Hi hem actuat més d'una vegada aquesta temporada. El quatre de nou sense folre va quedar només carregat. 3. Població del Baix Gaià. Una plaça petita que s'omple de gom a gom un dissabte a la tarda del mes d'agost. 4. L'endemà d' El Catllar anem a... 5. Hi hem actuat en dues ocasions aquesta temporada. En l'última hi hem descarregat el cinc de nou amb folre. 6. Un clàssic del final de juliol. A la comarca del Tarragonès. 7. Per la diada nacional de Catalunya hi acostumem a actuar. 8. Actuació de diumenge a la tarda. Hi vam estrenar el pilar de sis. 9. Hi hem descarregat el quatre de deu amb folre i manilles. 10. Diada de les cultures. 11. Molt a prop de Port Aventura. Hi hem actuat a finals de juliol. 12. En la seva Festa Major hi vam descarregar el tres de vuit amb el pilar. 13. Hotel Calypso. 14. Dos quatre de nous amb folre i pilar van quedar en intent. 15. L'última de la temporada.

LA CANALLA

Observa el dibuix i descobreix el nom dels sis nens i nenes que hi apareixen. Lleigeix bé les pistes i demostra la teva intel·ligència!

PISTES L’Úrsula està al costat del Joan. L’Isidre està enfadat. La Candela no té al costat ni al Joan ni a l’Isidre. La Maria està sota la Candela. El Joan està a sobre el Fèlix.

Taller i exposiciĂł: Licoristes, 47 PolĂgon industrial 43800 Valls Tel. 977 60 01 41 gbatet@gmail.com

FINESTRES

www.fusteriabatet.com

GRUP DE GRALLERS

Poques colles del Mรณn Casteller poden presumir de tenir la banda sonora de la que presumim amb orgull. El Grup de Grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

GRALLERS

MÉS ENLLÀ DELS CASTELLS: CRÒNICA D’UN ANY GRALLER Més enllà dels castells, la Colla ens aporta moltes altres coses. No només ens passem el dia tocant per les places i carrers o assajant cada setmana al local, també fem vida fora de la colla! Sempre cau algun dinar o sopar amb l’excusa de celebrar qualsevol tonteria, alguna excursió per mars, rius o muntanyes o alguna festa allà on sigui del territori. Som un grup de grallers, però per sobre d’això som un grup d’amics. Sempre ens trobareu disposades a tot: ja sigui per fer una cercavila o fer xou; fins i tot podem ensenyar a tocar l’àliga o el Toc del Castell! Us deixem amb una síntesi de tot el que hem fet durant el 2017, un any ben intens i ple de castells, assajos, concerts i cercaviles.

El següent acte que ens arriba és la Festa de la Calçotada, el 29 de gener, on una vegada més vam tocar per la Mulassa durant la cercavila. Aquest dia és complicat logísticament pel grup de grallers perquè durant la cercavila la colla fa un pilar a la plaça del Pati i implica dividir el grup, però també ens n’acabem sortint. Vam començar la temporada castellera amb les actuacions a Picamoixons, el Pla de Santa Maria, Altafulla… Fins que el 23 d’abril se’ns va proposar de fer un concert solidari per recaptar diners i ajudar a la recerca del càncer a Figuerola del Camp, i vam acceptar sense pensar-nos-ho. Els vam oferir una sèrie de cançons del nostre repertori per tots els assistents del concert a la cooperativa del poble. La nit del 17 de juny vàrem fer un ball de gralles al local de joves del Pla de Santa Maria, un acte inclòs dins les IX Jornades de Foc. L’endemà, a les portes ja dels actes de Sant Joan i durant l’assaig general de castells, la Mulassa es va acostar al Portal Nou i li vam tocar una cançó per celebrar els seus 30 anys. El dia 23 de juny vam dur a terme l’anual concert vermut a la plaça de l’Oli, on vam recuperar la peça de The Flying Pickets, entre d’altres. Un dia després, a la diada de Sant Joan, donàvem la benvinguda a un nou membre del grup. Es va estrenar l’Aitor Lopez com a timbaler, que esperem que ens pugui acompanyar a moltes més places i concerts!

Encetem la temporada grallera un any més amb els assajos de nadales per acompanyar als Reis d’Orient a la Residència Santa Teresa el 4 de gener i, l’endemà, donar-los la benvinguda a l’estació de tren de Valls fins al Pati, on acaba la cavalcada.

Durant l’estiu hem anat acompanyant la colla a totes les actuacions. El 14 d’agost, els Xiquets de Tarragona organitzaven un concert molt especial a la plaça de les Cols: un concert amb els guanyadors del Concurs de Grallers celebrat durant el XXVI Concurs de Castells de Tarragona. Nosaltres vam quedar primers, i en segon i tercer lloc es van posicionar els Xiquets de Tarragona i els Xiquets de Reus. Aquesta concert també el van organitzar l’any següent del Concurs de Grallers del 2012, on també vam tenir el plaer de participar.

Després d’aquest concert, on ens van venir a veure molts castellers de la colla, vam fer un agradable sopar al local de Xiquets de Tarragona acompanyat d’un posterior concurs de garrotins. Degut a aquest sopar hem creat una bona relació entre aquestes colles.

Al llarg de la primavera i l’estiu també hem tocat a molts pilars de casament: el de l’Eduard i Karen, el de l’Òscar Fontanilles, de l’Emili Manresa, del Roger Reguant, del Pere Plana, de l’Oriol Cartanyà i del Víctor Vivancos. Més endavant, durant els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre, al carrer de la Cort hi havia un marcador que feia el compte enrere. Quan faltaven 30 dies el vam anar a canviar.

GRALLERS

Hi vam tocar l’Estaca de Lluís Llach, un himne a la llibertat. Al setembre vam haver d’acomiadar-nos de la Marina, que va marxar d’Erasmus a París, i de l’Anna, que la tenim a Londres. Això ens va suposar fer un nou repartiment de veus del nostre repertori i canviar la dinàmica del grup. Vam haver d’augme tar esforços i dedicació per poder estar a l’altura de la Colla. A vegades el treball que hi ha darrere no es veu del tot reflectit, però s’ha de tenir en compte que n’hi ha, i molt. El primer repte al que ens vam enfrontar va ser Santa Tecla, la primera diada sense elles, però ens en vam sortir prou bé. Fins i tot vam oferir un concert de sobretaula amb els Xiquets de Tarragona. En el marc dels actes previs a l’1 d’octubre vam oferir un parell d’actes a l’IES Narcís Oller: el 29 de setembre vam fer-hi un assaig obert i l’endemà un concert vermut. Ja a final de temporada, per Santa Úrsula, ens vam retrobar amb l’Anna i la Marina. Ens van fer una visita exprés per compartir amb nosaltres aquest dia tan especial. Comencem el dia

amb les matinades, on a part de despertar alguns dels castellers de la colla també compartim nervis i sensacions sobre les properes hores. Després d’esmorzar al local i de la cercavila fins a la Plaça del Blat hi vam fer una de les millors actuacions fetes mai! Al vespre, com ja és tradició, durant el sopar a peu dret i per celebrar la diada, vam tocar peces del nostre repertori i vam fer alguna que altra cercavila per la colla i voltants. L’última fita grallera de l’any, és el Concert Vermut que duem a terme durant les Festes Anyals de la colla. Enguany va ser el 6 de desembre. Vam oferir una varietat de peces del nostre repertori, des de cançons més tradicionals degut a l’origen que tenim com a grup i colla fins a d’altres més modernes i de format concert. Per acabar el concert vam tocar l’himne dels Segadors dedicat als presos polítics. Com podeu comprovar, el grup de grallers no descansem mai. Tenim un programa ben complert i per poder complir-lo són necessaris molts assajos al llarg de l’any. Igual que als castells, per obtenir bons resultats és necessari ser molt constants, però això sí, nosaltres no parem!

HOTEL

CAN GALVANY GOLF

SPA

CMY

Spa

HOTEL

CAN GALVANY

CAN GALVANY GOLF

SPA

ESPAIS EXCLUSIUS PER A ESTADES PERSONALS

UNA EXPERIÈNCIA PER ALS SENTITS

EL MEDITERRANI A LA TAULA

RELAXA’T I SOMRIU

HISTÒRIA I IDENTITAT

És el nostre fet diferencial, història sense fissures ni falses interpretacions, amb rigor identitari i que ens permet saber en cada moment qui som i d’on venim.

“ELS ORÍGENS DEL FET CASTELLER: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls (del segle XVIII al 1849)”, del Dr. Alexandre Cervelló

SOM ELS “NOYS DE CASTELLS” DE 1791

Dibuixos: John Chien Lee

Tres paraules: “Noys de Castells”. Una data: “7 de Febrer de 1791”. Un simple document, un rebut de roba signat pel rector de Valls, ens permet afirmar que la Colla Vella dels Xiquets de Valls té 226 anys i que Valls és, sense cap dubte, el bressol dels castells. Aquesta és la principal aportació del llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls (del segle XVIII al 1849)”, del Dr. Àlex Cervelló, però no és, ni molt menys, l’única, ja que es tracta d’una obra fruit d’un extensa i incisiva investigació que permet aclarir molts dels dubtes que teniem sobre on, quan, com i per què van aparèixer els castells, i qui van ser els primers castellers.

“Noys de Castells” i “1791” són dos conceptes que, a partir d’ara, ens permetran reivindicar encara més el paper de la Colla Vella com a colla degana del fet casteller, hereva directa del Ball de Valencians vallenc que, per diverses circumstàncies, va acabar derivant en allò que avui anomenem castells. Tot i que al llarg de quatre segles diferents, del XVIII al XXI, la Colla, Valls, Catalunya i el món han canviat molt, devem la nostra existència a aquells balladors que el 1791 van decidir modificar el ball de valencians per sempre, per convertir-lo en quelcom que, amb el pas de les generacions, esdevindria una de les manifestacions culturals més genuïnes i espectaculars del planeta, patrimoni de tota la humanitat. És moment, doncs, de celebrar, un cop més, qui som i d’on venim. I de continuar descobrint la nostra identitat gràcies a l’estudi dels nostres orígens. Un estudi fet amb rigor científic, sense prejudicis, de forma professionalitzada i dintre del marc acadèmic de la Universitat, gràcies a l’excel·lent feina del Dr. Cervelló. Una manera de fer única i pionera en el fet casteller actual, de la qual també hem d’estar orgullosos. Som qui som perquè tenim arrels profundes, però també perquè treballem per conèixer-les i dignificar-les, tot mirant cap al futur. 1791. 226 anys d’història castellera. 226 anys d’història de persones que han fet gran la Colla Vella, des d’aquells primers “Noys de Castells”.

“ELS ORÍGENS DEL FET CASTELLER: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls (del segle XVIII al 1849)”, del Dr. Alexandre Cervelló

UN LLIBRE TRENCADOR Títol: Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls (del segle XVIII al 1849) Autor: Dr. Alexandre Cervelló Salvadó Edició: Cossetània Edicions / Universitat Rovira i Virgili / Colla Vella dels Xiquets de Valls. Col·lecció: Xiquets de Valls, origen i història dels castells Any: 2017 Pàgines: 260

Ja tenim un nou llibre que ens permet saber com van aparèixer els castells. Un nou volum de la col·lecció “Xiquets de Valls, origen i història dels castells” que proporciona una gran quantitat d’informació inèdita sobre el naixement dels castells i de la Colla Vella fa més de dos segles. Concretament, 226 anys, ja que situa en les Festes de la Candela de 1791 la primera actuació castellera, a càrrec de la futura Colla dels Pagesos.

Es tracta d’una obra de gran rigor, elaborada per l’Àlex Cervelló, doctor en història i investigador de la Càtedra per a l’Estudi del Fet Casteller de la Universitat Rovira i Virgili, que va publicar el 2015 “Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960)”, el primer volum de la col·lecció. Aquest llibre suposa una fita importantíssima dintre de la història de la Colla, no solament pel que suposa corroborar d’on venim, sinó també per la manera com ha estat el·la-

borat: en l’àmbit acadèmic, per un investigador professional i amb l’aval de la Universitat. Un fet sense precedents, ja que tots els treballs publicats fins ara sobre l’origen del fet casteller havien estat fet per historiadors amateurs. No obstant, a banda de la primera actuació, l’obra desvela tot un seguit d’informacions que ratifiquen, en alguns casos, o alteren completament, en altres, tot allò que se sabia fins ara sobre l’origen dels castells i de la nostra entitat.

Les principals novetats que presenta el llibre Per què “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls” és un llibre tan trencador? En el següents punts repassem les novetats sobre els primers anys dels castells que aporta l'obra del Dr. Àlex Cervelló. Segle XVIII: Valls tenia ball de valencians propi. A causa de la manca de dades i fonts, fins ara no s'havia pogut demostrar que Valls tingués un ball de valencians local i es pensava que, en tenir-lo, aquest va esdevenir castells, amb la qual cosa el paper de Valls com a bressol casteller no quedava clar del tot. El llibre desmunta aquesta teoria i demostra, en una exhaustiva anàlisi de la festivitat local, que la ciutat va tenir un ball de valencians i que aquest va actuar de forma quasi ininterrompuda tot al llarg del segle XVIII, des de la primera referència de 1712 fins a 1790. A més a més, les autoritats civils i religioses vallenques no van seguir les indicacions de la Corona i no van prohibir el ball, tal com sí que va passar en altres poblacions del Camp de Tarragona i del Penedès a partir de la dècada de 1780.

El primer enxaneta: Jaume Fuster Foguet (1765-1840). Un dels principals elements per enllaçar el ball de valencians amb els primers castellers és la figura de Jaume Fuster Foguet, anomenat amb el renom d'“Anxaneta”. Aquesta persona, pagès de Valls, és el primer enxaneta documentat i estava relacionat, per vincles familiars, amb algunes de les principals nissagues castelleres de la Colla Vella, com per exemple les famílies Batet i Tondo. El descobriment d'un enxaneta dóna coherència a la idea que els castells van derivar del ball de valencians vallenc, ja que aquest ball hauria estat un dels diversos balls de valencians d'arreu del territori que hauria donat més importància a la construcció humana abans que a la vessant religiosa o a la dança i, gràcies a la introducció de la canalla, hauria pogut assolir estructures més altes.

1791: “Noys de Castells”, els primers castellers. Els castells i, amb ells, la nostra Colla van néixer a Valls deu anys abans del que es creia fins ara. No pas el 1801, com els historiadors havien considerat seguint els estudis de Francesc Ballester, sinó per les Festes de la Candela de 1791. Un document inèdit de 1790 encara anomena el ball de valencians d'aquesta manera, però un rebut per la compra de roba datat el 7 de febrer de 1791, ja parla de “Noys de Castells”. Aquest fet porta a concloure que entre 1790 i 1791 va ocórrer algun tipus de canvi en l'actitivat que va fer que, a partir de llavors, els vallencs decidissin anomenar-la de manera diferent. És a dir, va passar de ser considerada ball de valencians a ser prou diferenciada com per convertir-se, a ulls de tothom, en castells. Un altre document, ja conegut, que corrobora aquesta tesi és la menció a “la habilitat de Castells, o sostres de gent, amb un noy al capdamunt fent-hi la figuereta” en el dietari de 1794 del Baró de Maldà.

La Colla dels Pagesos: hereus del ball de valencians La Colla dels Pagesos, que posteriorment evolucionaria cap a Muixerra i Colla Vella, seria l'hereva directa d'aquest ball de valencians vallenc present, com a mínim, des de 1712. El principal argument per considerar-ho així és de caire familiar i ideològic. Traçant els arbres genealògics d'alguns dels castellers es pot veure com algunes nissagues estan emparentades entre elles i, fins i tot, arriben fins als nostres dies. La Colla dels Menestrals: la hipòtesi de Picamoixons L'origen de la Colla dels Menestrals (posteriorment Roser i Colla Nova) queda menys clar. La principal hipòtesi plantejada considera que podria evolucionar d'un ball de valencians de Picamoixons, reforçat amb balladors de la Riba i Alcover, i que hauria iniciat la seva singladura en els primers anys del segle XIX. Cal tenir ben present que, en aquelles dates, Picamoixons ja era part del municipi de Valls i que la festivitat sempre es duia a terme a Valls.

HISTÒRIA I IDENTITAT

Atac dels germans Batet.

tant, els castellers, gent d'origen humil, cobraven quantitats importants que els garantien una situació financera una mica més acomodada.

Salvador Batet.

Els germans Batet: la llegenda rebatuda La llegenda (relativament moderna) deia que els primers caps de les colles de Pagesos i Menestrals van ser, respectivament, Salvador i Josep Batet, dos germans vallencs barallats entre ells per raons ideològiques: mentre en Salvador era absolutista o carlí, en Pep era liberal. Aquesta és una altra de les teories desmentides en el llibre, ja que la documentació de l'època deixa ben clar que, en primer lloc, quan van néixer els castells ja existien i, en segon lloc, que ni estaven barallats ni tenien idees polítiques oposades, ja que tots dos eren carlins, igual que un tercer germà anomenat Anton. La hipòtesi plantejada en el llibre destaca que els germans haurien format part de la Colla dels Pagesos, ja que aquesta era la seva professió, i que el gran, en Salvador, hauria arribat a ser cap de Colla fins que va ser empresonat per agredir un soldat liberal. Seria llavors quan en Pep hauria pres el comandament de la colla dels Pagesos i, en sortir en Salvador de la presó, s'hauria canviat de colla i hauria passat a la dels Menestrals. La raó d'aquest canvi? Purament econòmica: sent cadascun d'ells el màxim dirigent d'una colla diferent, haurien pogut augmentar els seus ingressos, ja que en aquella època els castells començaven a ser un espectacle de gran èxit i, per

Colla dels Pagesos, 1833.

Carlins i liberals? Tradicionalment, la colla dels Pagesos havia estat identificada amb la ideologia absolutista, primer, i carlista, després; mentre que als Menestrals se'ls identificava amb la ideologia liberal. En general, als inicis del fet casteller, aquesta dualitat ideològica era força evident, tal com queda clar en l'obra, pels vincles dels Pagesos amb la família Veciana (dirigent absolutista) i dels Menestrals amb famílies oposades a aquesta, com els Monguió. La rivalitat política va assolir el seu punt culminant amb l'assassinat de dos membres de la

colla dels Pagesos a mans de Menestrals el 1819, quan les dues colles van descarregar per primer cop castells de vuit. Aquests assassinats van comportar la prohibició d'actuar a Valls a la colla dels Menestrals durant un període de 15 anys. Amb els anys, però, les tensions polítiques entre colles van anar minvant fins al punt que en Josep Batet hauria canviat de colla amb el retorn del seu germà, de manera que hauria dirigit la colla dels Menestrals, tot i continuar sent carlins tant ell com el seu fill.

Dibuixos: John Chien Lee

Lloguer escenaris, taules, cadires. Lloguer parament de taules. Adorns de salons per festes.

Banderas Pintor PINTURA INDUSTRIAL I DECORATIVA

Tel. 610 42 08 55 Raval del Castell, 39, 2n 1a | 43800 VALLS banderaspintor@hotmail.com | www.banderaspintor.com

HISTÒRIA I IDENTITAT

Àlex Cervelló: “En l’època en què van aparèixer els primers castellers, dedicar-se a aquesta activitat no generava gaire documentació” Després del primer volum, publicat el 2015, sobre els Xiquets de Valls durant el primer franquisme, el Dr. Àlex Cervelló ha seguit durant investigant la història dels castells durant tot aquest temps. Ara, amb el llibre sobre l’origen dels castells, marca una nova fita en l’estudi acadèmic del fet casteller. Parlem amb l’Àlex perquè ens expliqui el procés d’elaboració de l’obra i sobre on creu que aniran les futures investigacions històriques sobre castells. >> Què creus que fa que aquest llibre sigui tan destacat i estigui tenint tant de ressò? Bé, potser no sóc jo qui hauria de respondre aquesta pregunta. En tot cas, crec que pot ser per diverses raons. D’una banda, pel treball que hi ha al darrera. Cal tenir present que un treball científic realitzat amb criteris acadèmics aporta un plus de qualitat que cal valorar: dedicació, rigor i ciència. De l’altra, parlar dels orígens dels Xiquets de Valls sempre genera interès. Finalment, les troballes realitzades són molt interessants i posen llum sobre diversos temes que s’havien analitzat de manera parcial o interessada. Al llarg del llibre presento un seguit de fets, contrastats documentalment, que ens permeten reconstruir les primeres passes dels Xiquets de Valls de manera coherent i senzilla i on es responen les preguntes que tots ens fèiem fins ara. >> La manca de fonts de l’època és la principal dificultat de la recerca? Sí i no. D’una banda, el fet que no s’hagin conservat –o s’hagin destruït- diversos fons documentals implica que trobar

referències de l’època hagi estat difícil. Però també hem de tenir en compte que en l’època en què van aparèixer els primers castellers, dedicar-se a aquesta activitat no generava gaire documentació. De fet, les primeres referències castelleres apareixen en contextos festius i religiosos on, en la majoria dels casos, es donava més importància a mantenir els costums i tenir-ho tot controlat, que no pas a relatar o descriure el que hi succeïa. Perquè ens entenguem, era més important saber qui havia de baixar la Mare de Déu del cambril o l’ordre que les autoritats municipals havien d’ocupar a la processó, que no pas saber quant havia costat un ball o quins hi havien assistit. De fet, es conserven molts documents que fan referència als primers, per la simple raó que hi havia una lluita entre el poder polític i el religiós. >> Vas iniciar la teva investigació a partir de les fonts que ja es coneixien. Quines han estat les més útils? Sense cap dubte, una de les aportacions que més han servit per enfocar el meu treball ha estat l’obra de Francesc Ballester i

Castelló «Els Xiquets de Valls» editada a Quaderns d’Estudi, el 1920. La importància d’aquest treball, al meu entendre, no és tant pels detalls concrets que aportava, com pel fet que definia unes línies mestres que, un cop acabat el llibre, s’han demostrat força encertades, com per exemple el fet de situar l’aparició dels castells a les primeres Decennals de 1801, quan ara sabem que en realitat va produir-se per la instauració de la celebració, deu anys abans. >> El llibre presenta diverses informacions fins ara desconegudes. Quina ha estat la font inèdita més complicada de descobrir? I la que consideres més important? Respondre a aquesta pregunta és molt difícil. La documentació inèdita sempre és complicada de trobar. Inicialment, no saps el que busques fins que ho trobes. I després, no ets conscient del que has trobat fins que ho pots veure en conjunt. Perquè s’entengui el que vull dir ens hem d’imaginar cada una de les informacions que apareixen al llibre com una peça d’un trencaclosques. Per si sola, una peça no aporta res però quan

Una informació és com una peça de trencaclosques, sola no aporta res, però amb altres ens apareix la imatge que s’hi amagava.

”

>> Quines són les principals diferències entre els “Noys de Castells” de 1791 i la Colla Vella actual? Si tenim en compte els canvis evidents entre els dos moments històrics, les diferències socials, culturals i econòmiques, podem afirmar que entre els “Noys de Castells” i la Colla Vella actual només hi ha en comú la passió per les construccions humanes. I no podem afirmar que actualment es facin de la mateixa manera. En tot cas, al meu entendre, la Colla Vella és hereva de la tradició que van iniciar aquells pagesos vallencs que integraven els “Noys de Castells” per la Candela de 1791. >> Sabem com era un castell o una actuació a finals del segle XVIII? La veritat és que amb la documentació existent no podem saber com era una actuació. En

tot cas, ens les podem imaginar en un entorn religiós i festiu, amb la resta dels balls que hi havia a Valls i sense ocupar l’espai central que gaudeixen avui en dia. Amb tot, a finals de segle XVIII, els castells humans encara estaven en procés de gestació. El més factible és que en aquells moments inicials hi convisquessin característiques del ball de valencians tradicional amb les innovacions que es van començar a introduir i que ens han portat fins als castells actuals. Amb la descoberta de l’enxaneta documentat més antic, que formaria part del ball de valencians, veiem que la canalla s’hauria introduït molt més aviat del que es pensava i que, a Valls, va ser el pas necessari per poder assolir les construccions més altes que ja van protagonitzar els primers castellers i que tanta fama han donat als Xiquets de Valls. També podria haver estat en aquell període quan es van introduir nous sistemes constructius, com per exemple la suma de pilars, en lloc de les construccions piramidals, o l’ascensió en tres passos o “cops de peu”.

”

les comences a posar al seu lloc ens apareix la imatge que s’hi amagava. De totes maneres, si he d’escollir algunes de les troballes més rellevants, em decanto per tres: el primer enxaneta documentat, Jaume Fuster Foguet, els “Noys dels Castells” del 1791 i la bona relació que mantenien els germans Batet Llobera.

ENTREVISTA A ÀLEX CERVELLÓ

>> Cap a on creus que avançaran les noves investigacions sobre l’origen dels castells? És molt difícil saber-ho i dependrà de l’interès que tinguin els investigadors que s’hi dediquin. En tot cas, crec que hi ha diverses línies que val la pena seguir: En primer lloc, qui eren els primers castellers. Amb la publicació del meu treball s’ha demostrat que el fet casteller vallenc era força endogàmic, penso que encara s’hi pot aprofundir. En segon lloc, la relació de les dues colles entre sí. Fins ara es pensava que la política les havia separat des del primer moment, però amb les noves aportacions sembla que hi va haver moments en què la tensió es va rebaixar força. Crec que amb els anys, poden aparèixer nous fons que ho acabaran d’aclarir. Amb tot, crec que hi ha un detall molt important que hem de tenir present. Caldria que totes les famílies de tradició castellera busquessin entre els papers familiars. Fins ara, la majoria de la documentació que s’ha conservat sobre aquest tema ha estat administrativa, judicial, policial o religiosa, però és probable que per alguna casa hi pugui haver un recull de notes que posarien molta llum sobre aquells primers anys d’activitat castellera. Pel que seria imprescindible que tots els castellers busquessin per les golfes.

Caldria que totes les famílies de tradició castellera busquessin entre els papers familiars, és probable que per alguna casa hi pugui haver notes que posin llum sobre els primers anys de castells.

”

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE AL LOCAL

HISTÒRIA I IDENTITAT

La presentació del llibre “Els orígens del fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls” va tenir lloc el diumenge 3 de desembre de 2018 a la sala d’actes del local, que va quedar petita per a l’ocasió. L’acte va començar amb un parlament de Salvador Cabré, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp, que va repassar la documentació i el paper que l’arxiu juga en l’estudi historiogràfic i, més en concret, en l’elaboració de l’obra, tot recordant que el Dr. Cervelló ja és el principal usuari de l’Arxiu, que aporta aproximadament una tercera part de les font del llibre.

Tot seguit va prendre la paraula Xavier Brotons, historiador i cronista casteller, guanyador el 2015 del Premi Isidre de Rabassó d’Identitat Castellera. Brotons va elogiar tant les troballes que aporta el llibre com el rigor metodològic seguit per l’autor. A continuació, el Dr. Àlex Cervelló va fer resum de les principals novetats històriques del llibre i del procés d’elaboració, en el qual va voler destacar els canvis experimentats pels balls de valencians a finals del segle XVIII, la troballa del primer enxaneta documentat, la datació de la primera actuació castellera el 1791 i els descobriments sobre els germans Salvador i Josep Batet.

Posteriorment, el Dr. Josep Sànchez Cervelló, catedràtic i degà d’història de la Universitat Rovira i Virgili, qva explicar el rol en la publicació del llibre que va tenir la Càtedra URV per l’estudi del fet casteller, de la qual és director. Per últim, abans de les preguntes a l’autor, el president de la Colla Vella, Albert Pedret, va recordar la voluntat de la nostra entitat d’investigar els orígens i la història dels castells de manera científica, a través de la col·laboració amb el món acadèmic i la Universitat.

L’acte, emmarcat dins de la Festa Anyal i conduit per Jordi Ferré, director de l’editorial Cossetània i casteller de la Colla, va comptar amb la presència del vicerector de la URV Jordi Tous, amb diversos guardonats en anys anteriors amb el Premi Isidre de Rabassó, com Eloi Miralles i Pere Ferrando, i amb representants de moltes colles castelleres, com els Castellers de Vilafranca, la Jove de Tarragona, els Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Reus i els Nens del Vendrell, entre altres. De fet, la sala d’actes es va omplir fins dalt amb quasi 200 persones, alguns drets al fons per manca de seients. En acabar, els assistents van poder adquirir exemplars del llibre i van fer una llarga cua perquè el Dr. Cervelló els dediqués personalment.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba.

tancaments amb aïllament tèrmic

de descompte

elements de control solar

per a socis i castellers

pèrgodes bioclimàtiques

mampares de bany

facebook.com/Tancalia

twitter.com/Tancalia

C. de la Diversitat, 31 – Pol. Ind. Granja Vila - 43204 Reus

Tel. 977 312 020 – tancalia@tancaliatancaments.com – www.tancaliatancaments.com 93

HISTÒRIA I IDENTITAT

LA COLLA VELLA ATORGA EL IV PREMI ISIDRE DE RABASSÓ D’IDENTITAT CASTELLERA A L’EDITORIAL “RAFAEL DALMAU, EDITOR” La Colla Vella dels Xiquets de Valls va concedir el IV Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera a l’editorial “Rafael Dalmau, Editor”. El Jurat va voler reconèixer la feina de l’editorial en l’elaboració, fa més de 35 anys, del llibre Món Casteller, que va esdevenir ràpidament l’obra de consulta de capçalera d’aficionats i estudiosos dels castells, i que encara avui es manté com una referència bibliogràfica indispensable. Editat en dos volums dirigits pel fotògraf vallenc Pere Català i Roca, Món Casteller es va acabar de publicar el 1981, en un moment en què els castells, tot i portar més d’una dècada de forta revifalla, encara no gaudien del prestigi social ni havien

assolit les enormes fites de l’actualitat. Per aquest fet, i per la voluntat acadèmica amb què va ser escrita, va resultar una eina de gran importància per divulgar i dignificar encara més aquesta bicentenària tradició. El premi s’entregà el dissabte, 6 de maig de 2017, en el marc de la 34a Nit de Premis Ciutat de Valls que se celebrà al Centre Cultural Municipal. Recollí el guardó Maria Carme Dalmau i Dalmau, esposa de Pere Català i Roca i cofundadora de l’editorial amb el seu pare, Rafael Dalmau i Farreres. L’acompanyà el seu fill i director general de l’empresa, Rafael Català i Dalmau. Amb el Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, la Colla Vella dels Xiquets de Valls distingeix aquelles persones, entitats i iniciatives que han contribuït a estudiar i difondre la història dels castells i la identitat dels Xiquets de Valls.

A continuació adjuntem el veredicte del Jurat: Acta del veredicte del jurat del IV Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera Reunit el Jurat del IV Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, presidit per Joan Ibarra i Rodríguez, president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i format pels castellers Francesc Piñas i Brucart, Josep Solé i Tarragó, Xavier Cabré i Puig, Anton Dilla i Pena, Olga Queralt i Rosich, Leandre Ibar i Penaba i Jordi Roca i Rull, que actua com a secretari, atorguen aquest guardó a: L’editorial RAFAEL DALMAU, EDITOR per l’edició de l’obra Món Casteller en dos volums, acabada de publicar l’any 1981, l’autor de la qual va ser el vallenc Pere Català i Roca. Tot i que fa gairebé 36 anys de la seva edició, Món Casteller va ser la primera obra seriosa i rigorosa que va aplegar una panoràmica històrica de tot el que havia estat fins aleshores el fet casteller. A més, cal destacar que en el segon volum hi ha el primer recull de lèxic casteller que el mateix Català Roca va fer personalment. Món Casteller va ser una mena de tractat enciclopèdic del fet casteller i ho va ser en uns moments

que, tot i l’esclat que s’endevinava en l’àmbit casteller, ningú pensava en les dimensions que aquella pràctica nascuda dos segles enrere a la ciutat de Valls agafaria els anys posteriors. Afirmem, doncs, que l’obra Món Casteller s’ha convertit avui en un referent bibliogràfic ineludible de la castellística. És per tot això que volem reconèixer aquesta iniciativa a l’editorial “Rafael Dalmau, Editor”, mitjançant l’atorgament d’aquest guardó. A la ciutat de Valls, el dia 9 de març de 2017.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

HISTÒRIA I IDENTITAT

LES PRIMERES TARGETES POSTALS IL·LUSTRADES DELS XIQUETS DE VALLS Des de finals del segle XIX i durant dècades les targetes postals il·lustrades varen ser una fabulosa eina de comunicació. A la possibilitat dénviar imatges, que fins llavors eren exclusives només dáquelles famílies benestants que tenien accés a la fotografia, calia afegir-hi un franqueig més econòmic que les cartes convencionals. Tot plegat una combinació perfecta que en va motivar una espectacular popularització, sobretot a partir del 1901. A Catalunya els seus orígens cal buscar-los a la darrera dècada del Segle XIX, més concretament a lány 1894 quan ja es té constància d’una postal il·lustrada amb imatges de Barcelona. I darrere de Barcelona, a tombant de segle, s’hi van anar afegint la resta de ciutats catalanes on editors nacionals i locals varen comercialitzar sèries de postals amb les imatges més representatives de cada ciutat. I en aquest entorn no podien faltar les postals dels Xiquets de Valls, tot i que curiosament l’època d’esplendor de les postals coincideix amb la de major decadència dels castells. Hem identificat quatre postals, editades per a ser comercialitzades entre 1900 i 1903, i incloses en sèries de postals de Valls, Vilafranca, Tarragona i El Vendrell on els Xiquets de Valls són els protagonistes. Si fem un repàs cronològic la primera postal il·lustrada dels Xiquets de Valls correspon a l’editada per l’impressor vallenc Eduard Castells Oller, titulada “Valls – Los Xiquets”, i correspon al número 2 d’una sèrie que es va iniciar a lóctubre del 1900 i es va anar ampliant successivament

fins el 1907 1. El setmanari El Progreso Vallense en la seva edició del 4 de novembre de 1900 explica “El inteligente y laborioso tipógrafo, nuestro querido y buen amigo don Eduardo Castells Oller, dueño de la imprenta La Catalana, establecida en el número 21, de la calle de Baldrich, ha tenido la feliz idea de hacer tres diferentes tiradas de tarjetas-postales de Valls, en cuyo dorso van unas vistas litográficas de tres distintas perspectivas de la población, tomada la primera desde el conocido paseo del tom del balcó; la segunda de la plaza del Blat (Libertad), en el preciso momento en que una colla dels Xiquets de Valls fan els tipichs castells frente a la Casa Consistorial; y la tercera desde una altura de la calle de la Iglesia, destacándose admirablemente todo el nuevo y esbelto campanario de la parroquia de San Juan Bautista. Las dos, 1ª y 3ª, son fototipias reproducidas de unas fotografías muy concienzudamente hechas por el acreditado fotógrafo don Ramon Rozada; y la 2ª está dibujada de otras dos diversas reproducciones: una dels castells y otra de la moderna fachada del Ayuntamiento.” Mai sabrem si el fet de recórrer a un dibuix d’un tres de vuit es deu a la impossibilitat, derivada de la decadència castellera, de tenir una fotografia d’un castell d’un cert “nivell” davant de la nova façana de l’Ajuntament, estrenada tot just el 1896. Aquesta edició de postals de l’any 1900 la podem considerar molt primerenca en el panorama català però de ben segur es deu a la visió comercial de l’editor, ja que es publiquen tot just tres mesos abans de les Festes Decennals, i ja sabem que a Valls per les Decennals es fa festa grossa. Al setmanari La Actualidad del dia 13 de gener de 1901 trobem

una ressenya (no un anunci) que diu “Las personas de buen gusto cuando escriben á las familias amigas invitándolas para las fiestas de la Candelaria emplean tarjetas postales con vistas de Valls”. Aquest setmanari era dirigit per Indaleci Castells Oller, germà de l’editor d’aquesta primera sèrie de postals vallenques, qui d’aquesta forma feia bona part de la campanya publicitària. Ens desplacem ara cap a Vilafranca del Penedès on

com a molt tard a principis de 1902 es publica una sèrie de postals impreses a la

casa barcelonina Tipografia La Academica i signades per “Col. B. de C.”, referència que desconeixem a quin editor pertany. La número 7 d’aquesta sèrie es titula “Vilafranca del Panadés.- Festa Major Los Xiquets de Valls.” La imatge, que ha de ser de la Festa Major del 1901 o anterior, correspon a un tres de set justament en el moment en què l’enxaneta fa la darrera passa per encavalcar-se i presenta una estètica típica de l’època, poca pinya, dosos treballant amb dificultats... tot plegat una decadència castellera evident. La següent postal del nostre recorregut la trobem a Tarragona, una ciutat amb una amplíssima tradició castellera fet que de ben segur va provocar que en una de les primeres sèries de postals d’editors locals se n’hi inclogués una dels Xiquets de Valls. Concretament parlem d´una sèrie de postals del 19022 editades per Sebastià Cardona i impreses per la Fototipia Thomas de Barcelona, en la que la número 6 incorpora dues fotografies

emmarcades en unes orles modernistes i que porten les llegendes de “Tarragona – Calle Apodaca” i “Tarragona – Xiquets de Valls” respectivament. Sebastià Cardona era un adroguer tarragoní que anunciava el seu negoci als diaris de l’època amb el reclam de “Todo el mundo fotógrafo en la casa de drogas y productos químicos de Sebastián Cardona” 3 tot oferint un

ampli ventall de productes vinculats amb el món de la fotografia, des de càmeres a productes reveladors, paper fotogràfic... Sabem també que Cardona era un fotògraf afeccionat i per tant sembla raonable pensar que fos l’autor4 de la foto del tres de sis que es veu a la postal, i més si tenim en compte que el castell està aixecat a l’actual Plaça dels Carros, a principis de segle denominada Plaça Olozaga, on curiosament estava ubicada l´adrogueria de Sebastià Cardona, concreta-

HISTÒRIA I IDENTITAT

ment al xamfrà d´aquesta plaça amb el Carrer Apodaca (xamfrà que es veu a l’ altre imatge reproduïda també a la mateixa postal). Finalment acabem el trajecte al Vendrell, concretament a l’any 1903,5 on hem localit-

zat una postal sense numerar inclosa en una sèrie editada pel vendrellenc Valentí Carné i impreses a la Impremta Elzeviriana de Barcelona. La llegenda de la postal diu molt descriptivament “Vendrell – Plaza Vieja. Xiquets de Valls. Fiesta Mayor – 1903” i s´hi reprodueix un tres de set just en el moment de ser carregat. Sabem que l’actuació castellera de la Festa Major de Santa Anna de 1903 va ser protagonitzada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls i que fou una de les darreres grans actuacions de l’època, ja que la Colla Vella hi va descarregar el quatre de vuit6, un dels últims documentats abans de la recuperació d’aquest castell l’any 1932. Aquest recorregut casteller que hem fet a través de les targetes postals il·lustrades ens ha permès viatjar per quatre places castelleres històriques i ens ha posat en evidència que tot i la decadència castellera del moment això no va ser impediment per utilitzar els Xiquets de Valls com a reclam i mostra típica de cada ciutat, tot posant també de manifest el valor documental de les targetes postals antigues.

NOTES 1- Jep Martí. Notes sobre les primeres targetes postals il.lustrades dels pobles de l´Alt Camp. La Resclosa 18 (2014). 2 i 4.- Josep Maria Brull i Alabart. La targeta postal a Tarragona. 100 anys d´historia (1897-1996). Arola Editors S.L. 2014. 3- Diario de Tarragona, 9 d´abril de 1901. 5- Al setmanari tarragoní La Justicia del dia 17 de setembre de 1903 hem localitzat la següent notícia : “Editadas por nuestro amigo don Valentín Carné se han publicado unas bonitas tarjetas postales ilustradas con vistas de Vendrell, las cuáles se venden en esta ciudad en la calle de la Unión, 16, librería” 6- Pere Ferrando i Romeu. Més dades sobre la presencia castellera al Vendrell fins al 1926. Miscel·lània Penedesenca 1996.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Xavier Cabré Puig.

CASTELLS A SANTA COLOMA DE QUERALT (1915) A l’arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra, més concretament al Fons Robert Balcells Prats, vaig trobar una fotografia corresponent a una actuació castellera a Santa Coloma de Queralt que portava per títol “Els Xiquets de Valls 1914?” i on es pot observar un quatre de sis. Com passa en tantes fotografies que fan referència a principis del segle XX, sempre resulta complicat poder-les datar, motiu pel qual el senyor Robert Balcells posa la data seguida d’un interrogant, fet que ens indica que l’any deu ser aproximat. L’objectiu d’aquest treball es donar la meva opinió i, sobretot, aportar tota la informació que he pogut recopilar, informació que considero necessària per intentar aclarir alguns aspectes que fan referència a l’actuació castellera que es va realitzar a Santa Coloma de Queralt en aquells anys. El punt de partida és un treball que l’historiador Xavier Güell té al seu bloc personal i que porta per títol Santa Coloma de Queralt 1915, on es descriu una actuació castellera efectuada a la Plaça Major de la Vila: “El 1915, van plantar-se castells a la festa major de Santa Coloma de Queralt. La premsa va recollir-hi la intervenció d’uns Xiquets de Valls. Els dies 22, 23 i 24 d’agost tingué lloc la festa major d’aquesta vila, veguent-se molt animada. Entre els molts importants números que poguérem apreciar, fou el debut de la banda municipal, que unànimement ha aplaudit el veïnat, tant a l’ajuntament per la seva iniciativa, com al director de dita banda

senyor Xancó i demés músics per son entusiasme i encert en la execució. Donà una serenata a la casa de la vila i a casa de l’alcalde, i verificà diferents passades anant a rebre als Xiquets de Valls. També aquests foren molt del agrat de tothom pels seus treballs difícils. Fou una de les principals festes per a la mainada” (El Poble Català, 1915. AHCB)

Després de la publicació d’aquesta notícia per part del senyor Xavier Güell, el senyor Pere Ferrando, membre del Centre de Documentació Castellera de Valls (CDOCA), li comunica l’existència d’una fotografia als arxius de l’esmentat centre que coincidiria perfectament amb aquesta actuació castellera i on es pot observar un quatre de sis a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt; aquesta instantània és una copia que el senyor Francesc Piñas va aportar, molt encertadament, al CDOCA provinent de l’Associació Cultural Baixa Segarra. 1.

1 Informació extreta del bloc de Xavier Güell: Castells i cultura tradicional. Tal i com apareix en aquest bloc, aquesta notícia es troba publicada al diari El Poble Català (Arxiu Històric Ciutat de Barcelona).

HISTÒRIA I IDENTITAT

Sense posar en qüestió que la fotografia i la notícia publicada a la premsa de l’època coincideixen i fan referència a la mateixa actuació, fet en el qual estic completament d’acord, m’agradaria puntualitzar la data d’aquesta actuació castellera documentada al Fons Robert Balcells Prats. Crec que es pot afirmar que el dia que els Xiquets de Valls van plantar un quatre de sis a la plaça de la vila de Santa Coloma de Queralt es correspon amb el dilluns 23 d’agost de 1915. Si observem amb atenció alguns detalls de la fotografia arribarem a la conclusió que està feta en dia de mercat: en primer terme apareix una mestressa de casa amb una cistella conillera sota el braç, cistella utilitzada per anar a vendre aviram els dies de mercat; al fons de la imatge també es poden observar una sèrie de punts blancs que podrien correspondre a les veles o envelats dels carros. Si tenim en compte que a la vila de Santa Coloma de Queralt, des de l’any 1222, el dia de mercat és el dilluns, així com els dies que va durar la festa major, no hi ha dubte que tant la fotografia com l’actuació daten del 23 d’agost de 1915. L’altre aspecte que m’agradaria puntualitzar fa referència a la colla que actua a Santa Coloma de Queralt el 1915, doncs puc aportar noves dades que he trobat en els fons de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, a Igualada, informació que considero prou rellevant.

Segons el senyor Xavier Güell, “si una colla de Xiquets de Valls va plantar castells a Santa Coloma de Queralt per la festa major, s’hauria d’adjudicar la presència a la Colla Nova de l’Escola, doncs la Colla Vella es trobava a Igualada per aquelles dates” 2. En aquest punt voldria precisar que les dates de les dues festes majors es solapen però no coincideixen, aspecte que pot semblar anecdòtic però té la seva transcendència, doncs la de Santa Coloma es va celebrar els dies 22, 23 i 24 d’agost mentre que la d’Igualada fou els dies 23, 24 i 25 d’agost, sent el dia principal el 24, diada de Sant Bartomeu. 2 Informació extreta del bloc de Xavier Güell: Castells i cultura tradicional. 3 Informació extreta del registre 607: Funciones i festejos. Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN-AMI). 4 Informació extreta del registre 607: Funciones i festejos. Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN-AMI).

A l’Arxiu Comarcal de l’Anoia vaig trobar una carta, amb data de 9 d’agost de 1915, signada pel senyor Isidre Tondo, cap de colla de la Colla Vella, dirigida a l’alcalde d’Igualada i en la que li comunicava estar d’acord amb les condicions del contracte, notificant-li textualment: “nosotros llegaremos el día 23 entre las 6 y las 7 de la tarde por la carretera de Santa Coloma” 3. Per tant, aquesta carta corrobora que els castellers no arribaven a Igualada fins ben entrada la tarda, amb la qual cosa podien perfectament haver actuat al llarg del matí a Santa Coloma de Queralt; més endavant tornaré a fer referència a aquest punt, doncs considero que es de vital importància. Al mateix Arxiu Comarcal s’hi troba una altra carta, amb data de 30 de juliol de 1915, també dirigida a l’alcalde d’Igualada i signada pel mateix cap de colla de la Colla Vella, Isidre Tondo, en la qual li contesta sobre el preu de l’actuació i, entre moltes altres coses, li comenta: “resulta que no le puedo decir fijo el precio, por que dice que ay tres dias de fiestas, uno de ir y otro de volver fueran cinco” 4. Aquest fet sembla indicar que si necessitaven dos dies de trajecte entre anar i tornar, el desplaçament el deurien fer, molt probablement, amb algun tipus de transport lent, segurament amb carro. En aquest cas, em queda el dubte de perquè van agafar la carretera de Santa Coloma per anar a Igualada, quan a través de la carretera de Querol pots escurçar el viatge més de 10 km, aspecte a tenir en compte quan utilitzes un mitjà de transport lent com el carro ja que aquesta distància pot equivaldre a unes dues hores més de recorregut. També m’ha fet reflexionar el fet que si tan sols havien d’anar a Igualada des de Valls, no era necessari realitzar un trajecte tan lent i costós per carretera. Penso això perquè en el mateix arxiu vaig trobar una altra carta, en aquest cas datada el 29 de juny de 1914, un any abans, signada pel senyor Antonio Fabregas, cap de colla de la Colla Nova de l’Escola, per tal d’actuar a la festa major d’Igualada i on diu: “de modo que nosotros vendremos 40 hombres y el precio es seis cientas pessetes, y tren y gastos francos y las grallas van a cargo de Uds” 5. Si bé aquesta actuació, tot i estar concertada, al final no es va efectuar a conseqüència d’unes vagues a la ciutat d’Igualada, no acabo de trobar raonable que si l’any anterior una colla de Valls havia de fer el desplaçament fins a Igualada amb

tren, un any després el mateix trajecte el fessin per carretera i per la de més llarga durada. Crec que l’únic motiu per variar el viatge i fer el desplaçament més llarg possible va ser que la Colla Vella “Rabassó”, aprofitant la seva sortida a Igualada, també va venir a Santa Coloma de Queralt i fou la colla que va aixecar els seus castells a la plaça de la nostra vila, tal i com es pot observar a la fotografia del Fons Robert Balcells Prats. Per acabar de corroborar aquest fet, també m’agradaria ressaltar un petit però interessant paràgraf de la crònica publicada al Poble Català, quan al parlar de la banda de música diu: “donà una serenata a la casa de la vila... anant també a rebre als Xiquets de Valls”. Doncs si la banda de música va anar a rebre als Xiquets de Valls, aquests van arribar a Santa Coloma de Queralt el diumenge 22 d’agost, ja que a la nostra vila la serenata al davant de l’ajuntament sempre es celebrava el diumenge de Festa Major, i dic celebrava en passat perquè l’última vegada que això va succeir va ser l’any 1964. 5 Informació extreta del registre 602: Funciones i Festejos. Arxiu Comarcal de l’Anoia

Per acabar, també voldria precisar i aclarir la ubicació del castell, ja que segons la informació del senyor Xavier Güell en el fons del CDOCA hi consta que es va realitzar a la plaça Major, al costat del carrers Marxans. Exactament la ubicació no és del tot correcte, doncs tot i que sí que es troba a la plaça Major, el carrer Marxans es trobaria al fons de la imatge, just començant al costat de la casa situada a la dreta de la imatge. Després d’analitzar tots aquests aspectes i fer una recerca a l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, arribo a la conclusió que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va arribar a Santa Coloma de Queralt el diumenge 22 d’agost, van fer nit a la nostra vila i l’endemà al matí, dilluns 23 d’agost, dia de mercat, van aixecar els seus castells per prosseguir a continuació el seu camí cap a Igualada, per arribar-hi tal i com diu la carta del seu cap de colla, Isidre Tondo, entre les sis i les set de la tarda, per aixecar-hi els seus castells de festa major l’endemà, diada

de Sant Bartomeu. Crec que la fotografia del Fons Robert Balcells Prats, instantània que es troba a l’Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra, representa un quatre de sis aixecat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el dia 23 d’agost de 1915 a la plaça Major de Santa Coloma de Queralt. Article publicat a la revista “Recull” de l’Associació Cultural Baixa Segarra. Nº14 (2016) FONTS DOCUMENTALS Arxiu de l’Associació Cultural Baixa Segarra (ACBS). Fons Robert Balcells Prats. Arxiu Comarcal de l’Anoia – Igualada – Fons Municipal (ACAN-AMI). Bloc de Xavier Güell. Castells i cultura tradicional. HYPERLINK

"https://balldexiquetsdevalls.

wordpress.com" https://balldexiquetsdevalls.wordpress.com

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Robert Vilà Riba

(ACAN-AMI).

Cort, 12 0 05 50 VALLS

c. La Cort, 10 · Tel i Fax 977 60 00 71 · 43800 VALLS

c. La Cort, 10 – Tel. i fax 977 60 0071 43800 VALLS

C/Licoristes 4, NAU 4

101

HISTÒRIA I IDENTITAT

UNA COSA PORTA A L’ALTRA... SANTA COLOMA DE QUERALT 13 DE SETEMBRE DE 1970 A partir de l'anterior article del Robert Vilà Riba i el contacte amb el seu arxiu personal, hem pogut engrandir una mica l'arxiu documental de la Colla Vella amb nous i importants documents, com heu pogut llegir en l'anterior article, i també imatges de les diferents actuacions que ha fet la Colla Vella a la Baixa Segarra. D'aquestes imatges us en podem presentar dues de noves de prou significatives en la història de la Colla

Vella. Unes ja teníem a l'arxiu de la Colla, tal com podeu veure al Volum I pag. 145 del llibre del cinquantenari de la Colla. Són les fotos de l'actuació/assaig que va fer la Colla Vella a Santa Coloma de Queralt, el dia 13 de setembre de 1970, una actuació que va servir per poder assajar els folres del dos de vuit i del pilar de set, que quinze dies més tard carregaríem al Concurs de la plaça de braus a Tarragona.

En aquesta actuació es van fer dues proves que avui en dia serien proves habituals en els assajos de força colles del panorama casteller però que fa 48 anys eren una "temeritat", ja que no feia ni un any que s'havia vist per primer cop un folre en el segle XX (intent de dos de vuit amb folre de la Colla Vella per Santa Úrsula de 1969 i que és el primer folre vist a plaça durant el segle XX).

Des del punt de vista arxivístic doncs, teníem ja la foto en color del dos de set amb folre i la del pilar de sis amb folre en blanc i negre. Ara, podem dir que tenim les fotos germanes d’aquestes: el dos vist des de darrera (en

blanc i negre) i el pilar amb color. Dues noves imatges prou significatives per la serva atipicitat i per la transcendència en el moment històric que es van produir. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

103

HISTÒRIA I IDENTITAT

NOVA ADQUISICIÓ DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA COLLA VELLA En el món dels castells estem acostumats a grans celebracions després d’assolir amb èxit aquells castells proposats, completar grans diades o fins i tot bons assajos. Celebracions de joia, abraçades, somriures i gran exaltació de l’alegria com pocs cops fem en la nostres vides quotidianes. Però per a aquells que ens dediquem a aspectes que podríem anomenar “metacastellers” o “metacolla”, és a dir, que el nostre objecte d’estudi és el Món Casteller com a categoria i la pròpia Colla Vella com a expressió nominal d’aquesta categoria, hi ha cops que

assolim grans èxits historiogràfics a nivell de Colla, però en el moment que s’assoleixen, es produeixen en la més absoluta intimitat d’aquell qui cerca i que acaba trobant. Un d’aquests fets l’hem viscut darrerament a l’Arxiu Documental de la Colla Vella. Però millor posem-nos en antecedents. Actualment el document més antic que posseeix la Colla Vella en el seu arxiu, és una partitura original (la nº153) de l’obra musical “Los Xiquets de Valls”, escrita el 1867 per Josep Anselm Clavé. Exposada a la Galeria Museu de la Colla.

Aquesta obra fou escrita per Clavé, ja des de la volutat “d’exalçar Los Xiquets de Valls” . Gras i Elies ( a”Siluetes d’Escriptors Catalans”, 3ª sèrie- Barcelona, 1910 pag. 91) refereix: “Avent dit un dia en Clavé que volia escriure una peça “Els Xiquets de Valls”, l’Eduard Vidal i Valenciano convidà an ell i an el simpàtic poeta Conrat Roure a la festa que per Sant Fèlix té lloc a Vilafranca; se’ls emportà a casa seva; va fer executar les torres davant dels seus balcons; els hi va fer sentir durant tres dies el sò de les gralles, aquell sò que tan ens electrisa an els que som fills del camp de Tarragona, tal volta perquè tenim molta sang mora; i en Clavé va compondre aquell ermós chor, que en una de les peces més inspirades de la seva musa popular” (Món Casteller, Vol. I, pag. 114)

”

Los Xiquets de Valls* Coro descriptiu català a veus soles. A Eduard Vidal, li ofereix aquest record d’una gaia festa passada en sa companyia, son afectíssim amic, L’autor. A la plaça! Prenen part en nostra festa Los forçuts Xiquets de Valls, I en pilars, castells i torres Mostraran sa habilitat. Pels carrers fan la passada Amb les gralles i els tabals. Nara-nara!— Ram, plam, tram! I a la casa de la vila A migdia faran cap. Quina gatzara, quina delícia Causen al poble los braus Xiquets, Quan fan alarde de llur perícia, Força, equilibri, valor i seny! Viva! Viva! Vénen de Valls amb sa rústica orquestra. Viva! Viva! Vénen de Valls per honrar nostra festa. Formen la colla Jóvens com cal. Benvinguts siau Los Xiquets de Valls. Quina gatzara quina delícia Causen al poble los braus Xiquets, Quan fan alarde de llur perícia, Força, equilibri, valor i seny! —Se ouen ja els tabals i gralles! —Ja s’obiren los Xiquets! Plam, ra-a-patapa, plam! Nan, nan, nàrat, nórat, na! Fan castells pujats per sota I torrots de cinc pilars; Alcen torres de set pisos I movibles espadats. Quina gatzara, quina delícia Causen al poble los braus Xiquets, Quan fan alarde de llur perícia, Força, equilibri, valor i seny! Ra, patapa, plam!

Nàrat, nórat, na! Ai quin plaer! Quin regositj, Veure el nen en lo bell cim Com fa l’aleta I ho fa somriu; I als jovenets Del setè pis Fent figueretes Sobre els del quint! Nord dels Xiquets ne sien Ninetes, vostres ulls, Hermosos, Com los estels de plata Que en lo zenit obscur Brillen en nit serena I l’ample espai Banyen de llum. Nines gentils, los Xics galants Braus us rendeixen Son homenatge, I amb dolç afany Vostres mirades Presten coratge Als Xiquets de Valls. Nord dels Xiquets ne sien Ninetes, vostres ulls, Hermosos, Com los estels de plata Que en lo zenit obscur Brillen en nit serena I l’ample espai Banyen de llum. Nàrat, nórat, na! Ra, patapa plam! Adéu siau, Xiquets de Valls! Adéu siau!

* Font: http://www.endrets.cat/text/1129/los-xiquets-de-valls-ca.html

”

105

HISTÒRIA I IDENTITAT

Però des de fa unes setmanes, aquesta partitura original ha trobat companyia, ja que hem aconseguit acompanyar-la del disc de gramòfon original d’entre els anys 1930 i 1931, tal com podem veure en el catàleg original. El cant és interpretat a veus soles per l’Orfeó Català, sota la direcció del Mestre Millet. Aquest disc forma part de la col·lecció “La Voz de su Amo”.

Com dèiem a l’inici, fent referència a l’exaltació de l’alegria, el fet de poder obrir un paquet que conté un disc de pedra de fa 87 anys i que has aconseguit trobar. Anar a la galeria museu de la colla, obrir l’urna de seguretat i ajuntar-lo amb la partitura original, és un sentiment de goig i joia introspectiu a l’alçada de descarregar un castell històric, ja que aquesta simbiosi de música i lletra originals, perduraran per sempre més en el patrimoni de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, de la nostra ciutat i del nostre país.

Esperem aviat poder fer-ne una digitalització en condicions acceptables per poder escoltar-lo en versó original, per ara us deixem una versió de 1962 interpretada per la Societat Coral Les Flors de Maig, de Barcelona. Música: https://www.youtube.com/watch?v=9hvLnNEvYoI Intèrpret: Societat Coral Les Flors De Maig Títol: Els Xiquets De Valls Format: EP 45 RPM Segell: Vergara Número de Catàleg: 55.0.016 C Any: 1962 Direcció: Jordi González Camprubí

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

RESTAURACIÓ DEL FAIXÍ D’HONOR DEL CONCURS DE 1932

Quan parlem de trofeus de la Colla Vella un dels que ens sentim més orgullosos és del Concurs de 1932, el primer que es va celebrar a la plaça de braus tarragonina. A part de la copa de guanyadors també vàrem rebre un faixí d’honor. Es tracta d’una faixa o faixí d’honor que acompanyava al guardó del 1r classificat, en forma de copa i patrocinat per la Generalitat de Catalunya, del I Concurs de Castells celebrat a la plaça de braus de Tarragona l’any 1932. El jurat d’aquest I Concurs del Castells estava format per persones vinculades al fet casteller del moment, presidit pel mestre vendrellenc Pau Casals. Tant la copa de la Generalitat com la faixa o faixí van estar sempre custodiats per membres de la Colla Vella fins l’any 1979, que fou quan s’inaugurà la primera seu social, i des d’aquest moment es troba al local de la Colla.

amb inscripcions bordades i amb els rivets als dos extrems: de la senyera i de la bandera republicana respectivament. El pas del temps i el fet d’estar per les cases va deteriorar considerablement aquest preuat element històric i enguany l’hem pogut restaurar a través de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, i l’empresa de restauració i conservació de materials tèxtils Masdeu-Morata s.c.p. La intervenció feta ha estat la següent: - Neteja en sec de la brutícia superficial mitjançant una microaspiració. - Separació dels serrells dels extrems. - Proves d’estabilitat dels colorants amb vista a una neteja en medi aquós en pla o amb la taula de succió, prèvia humidificació per nebulització dins una campana amb aigua mineral. - Alineació dels fils i assecat. - Consolidació amb suports locals, possible protecció amb tul monofilament o amb crepelina. - Muntatge dels elements separats. - Presentació sobre un suport rígid. - Estoig pel seu emmagatzematge (caixa feta amb cartró apte per a la conservació). Finalment ja podem lluir aquest preuat trofeu amb les condicions adequades de conservació, a la galeria de Concursos del nostre local social. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

El faixí o faixa que és de tela i

107

HISTÒRIA I IDENTITAT

ENTREVISTA A CÈSAR TORRIJOS I ALEXIS MARTIN Els aconseguim ajuntar -després de molts intents infructuosos- per la notícia de final d’època amb el pilar: el Cèsar, en principi, deixa de parar els pilans al segon (o terç o quart) 20 anys després, i si volem parlar de pilars, se’ns acudeix fer-ho amb l’Alexis, el de just al seu damunt durant una bona colla d’anys. Em sembla que no s’assemblen massa però compartint més d’una hora i mitja amb ells te n’adones que tenen una química especial, allò que només es troba en moments puntuals i potser només fent castells un damunt de l’altre... >> Quan i com vau entrar a la colla? César Torrijos: Als catorze anys. A casa meva la meva mare era molt fanàtica de la Vella i de petit ja em portaven a veure castells. Era una manera de sortir a la nit per fer una cerveseta... Alexis Martin: Vaig començar als 6 anys perquè el meu germà gran, el Víctor, ja hi anava i va estirar la resta de germans. >> Quin és el primer pilar que vau fer? A.M.: Ja de ben petit feia d’enxaneta de pilar de quatre, on anaven germans meus (a l’any 83 vam fer l’únic pilar de cinc entre germans que s’ha fet mai!). Pilars de cinc els vaig fer d’aixecador amb el Flori d’enxaneta, en aquella època estava al banquillo, només em deixaven fer el 3/7! Recordo parlar amb el Batet, el gran pilaner de la història de la Colla Vella, que t’ensenyava com s’havia de fer. Amb catorze o quinze anys vaig fer el meu primer pilar al terç, i em va fer molta il·lusió perquè llavors era el màxim que féiem! Recordo que per la diada del 1988 (llavors s’actuava el mateix dia 11) vam carregar un pilar de sis amb el Rosich al segon i el Raül al terç, però va ser excepció. El primer pilar de sis carregat -de la nova època- va ser el 1996 a les Cases amb el Xavi Pena (mesos abans, a Vila-rodona, havíem carregat el primer 4/8p també amb el Xavi Pena a segons. I recordo el primer pilar de 6 descarregat, a dins l’església de Bràfim, va ser un esclat d’alegria

per la Colla! El 1997 el Cèsar ja assajava el 4/8p i el Raül Martin el pilar de sis, però no acaba d’anar bé. Recordo el primer pilar de set carregat el 1997. I finalment, el primer pilar de vuit descarregat per Santa Úrsula del 98; em vaig girar cap a la Colla Joves i els vaig fer adéu amb les mans, simbolitzant que estaven lluny nostra amb el tema pilars (i hi ha estat 19 anys així!). C.T.: El primer pilar de cinc que vaig fer a segons va ser a Vilaverd; tinc la imatge d’estar allà dalt i que tot va sortir bé, i que a baixos hi havia el Bonastre, però no recordo qui hi havia a dalt. El primer de sis descarregat és a l’Arboç del 98, d’això també me’n recordo, però de la resta ja no tant. >> Cèsar, em diuen que qui et va venir a buscar per fer el pilar va ser el propi Alexis. Què li vas veure, Alexis? Vas pensar que podria estar 20 anys fent el pilar? I què vas pensar, Cèsar? A.M.: Era un tio fort, amb bones espatlles... jo portava l’equip de canalla amb el Llorenç Mallorquí i l’Oriol Pérez de Tudela i parlant-ho amb ells vam proposar-li. Va ser anar-ho provant amb diversos fins a trobar-lo. Era important que no fos baixet. Al principi no penses que durarà tant, tan sols la il·lusió del primer. C.T.: A mi treballava l’Oriol Pérez de Tudela. Anys abans els segons eren més baixets. Jo no anava tant a la Colla perquè feia moltes altres activitats, i va ser l’Oriol que em va perseguir

perquè vingués més. I quan l’Alexis m’ho va proposar, vaig pensar per què no, llavors ja havia fet algun 3/7 a segons... i vaig començar fent d’espàrring del Raül; no ho hauria pensat mai a la vida que hauria durat tant! >> Hi ha un factor important revulsiu pel pilar, l’any 1998, que és el que podríem anomenar «factor Ceci». Quina importància li doneu en el seu dia? A.M.: Era molt valenta, com tots els enxanetes del pilar va tenir algun episodi de por, però, clar... Vam començar amb l’Arantxa i després vam provar a ella i quan ja va tenir mes força als braços vam triar la Ceci. Pesava 11 quilos! C.T.: Va ser clau. El més important del pilar és l’entrada i la sortida de l’enxaneta i ella va ser de les millors que havíem tingut perquè al ser tan petita no ho notàvem. Era molt valenta, sí! >> Hi ha hagut uns grans dominadors dels pilars en l’època moderna, els Castellers de Vilafranca, encara que últimament ja n’hi ha d’altres també. Us hi fixeu en els altres pilaners? I en què concretament? A.M.: Al començar jo a festejar amb una noia de Vilafranca, em fixava com ho feien ells el 1996. Agafaven diferent. És important també on poses els peus a base d’assajar. Però la veritat és que millores a base d’hòsties! C.T.: Al principi sí que em fixava en el segon, però qui sí que s’hi fixava era

”

l’equip del pilar de la Colla. Amb el temps ja no t’hi fixes perquè tens la teva pròpia posició. Per mi el que era important era parlar amb l’Alexis a veure com se sentia el de dalt, aprendre a dosificar el temps i les forces... però era difícil perquè l’Alexis no és gens xerrador...

>> Alexis, al 2009 vas patir una lesió i no has pogut tornar a fer el pilar. Com ho has viscut des de baix? A.M.: Em va costar... però el Llàtzer en va aprendre ràpid i ho fa molt bé, en sap més que jo!! Abans assajàvem una mica, ara és clau assajar molt. Aquí fèiem cinc pilars de cinc nets a l’any mentre que els de Terrassa en feien 100. La xarxa en això ha estat molt important, tot ha estat més fàcil.

”

>> Quines diferències posturals hi ha entre el pilar sol i el pilar dins d’un castell, si n’hi ha? A.M.: i C.T.: En el pilar al mig d’un castell, mentre es va muntant estàs més rígid, amb les cames més rectes perquè no et cansis tant i quan et quedes sol t’encongeixes una mica i així tens més defensa. >> Sempre es diu que els pilaners necessiteu una referència davant -un edifici, normalment-. Realment és necessari? Per a què? A.M.: i C.T.: Si tens un punt de referència va millor per aguantar l’equilibri i tens la sensació que estàs més resguardat. >> Cèsar, com a segon de castell, hi ha un tema que em té intrigat: tan important són la força de les mans que t’apreten (primeres mans, laterals...)? Ho dic perquè hi ha segons que no paren de queixar-se i d’altres que es planten allà i no es mouen... C.T.: Jo sempre he tingut la idea que el castell l’haig de fer jo, les mans només son una ajuda. A mi m’agrada més que m’afluixin que no pas que m’apretin perquè llavors ets tu qui domina el castell i el té al seu lloc. Al pilar de vuit vull destacar les manilles, són tan pilaners com nosaltres; i no és gens fàcil. Ara mateix les mans de les manilles llegeixen tan bé el pilar com jo mateix, sobretot primeres mans, agulla i laterals.

>> Al Concurs de 2004 vau descarregar un 4/9fp de forma inesperada, crec que ningú ho esperava. L’Alexis crec que sortia també d’una lesió. Us en recordeu d’aquest? A.M.: Recordo que amb els quarts posats allò ballava molt! Des del juliol jo no feia cap castell i una setmana abans vam actuar amb els de Vilafranca a Barcelona i, tot i que ja podia, no hi vaig pujar perquè volíem donar-los una sorpresa el dia del Concurs. C.T.: La veritat és que l’Alexis no va pujar en massa bones condicions. El quatre estava desmanegat però van aguantar prou bé i jo, que em notava molt suelto, vaig aguantar. Al final, va venir un de Vilafranca i em va dir “ets un gladiador!” >> Un altre que es recorda és el 4/9fp titànic que vam descarregar per Santa Tecla el 2014. Fou el principi potser d’aquesta bona època... A.M.: Va ser important perquè faltaven dues setmanes pel Concurs i anàvem morts. Gracies a això vam fer un pas important. I vam fer 3/10fm i 2/8net al Concurs!! C.T.: El castell no anava molt bé però el pilar, sí. Amb aquest castell sempre t’ho pots esperar tot. Recordo que després d’aquest castell va ser l’inici del que hem fet després.

ENTREVISTA A CÈSAR I ALEXIS 109

HISTÒRIA I IDENTITAT

>> Com veieu el pilar de cara la temporada que ve? C.T.: Estic molt esperançat perquè el Santi té les característiques per ferlo. Per Vila-rodona era el primer que feia a plaça, i no era fàcil perquè no portava l’alineació titular i en fèiem dos alhora! Per dalt potser s’haurà de fer algun canvi. El pilar sempre costa de sortir del local. >> Cèsar, et van donar un premi «imatge de la temporada» a la passada nit de castells amb el «no afluixeu» dirigit als representants polítics del govern de la Generalitat que estaven al balcó de l’ajuntament. Què se’t va passar pel cap en aquell moment? Ho tenies pensat? C.T.: Normalment no faig cap gest a ningú, a vegades li dedicava al meu pare, però aquell dia sí que pensava fer alguna cosa, saludar, dir adéu o alguna cosa, però és un dia que passes tants nervis i amb tot això de la prèvia de l’himne i tot plegat, estava emocionat i, al descarregar el pilar de 8 va ser emocionant, em va sortir això de dins... >> Els castellers de pinya no sempre són tan destacats com els de tronc; i més, pels mitjans de comunicació. Com viviu aquesta dualitat?

A.M.: Tothom és necessari però hi ha castellers concrets que quasi que són imprescindibles. Tots som igual d’importants però al moment de fer castells no és igual que vingui l’enxaneta o que no vingui un de pinya que es pot substituir. C.T.: Jo vinc de pinya, i tinc la sort que em porto bé amb tothom. Sempre hi ha algú que, d’una banda o altra, critica o menysprea, però és normal, hi ha molts caràcters i moltes idees, i al final penso que es una cosa de tots. Trobar castellers de tronc potser costa més i requereix una mica més de dedicació, no molta més. Però pensa que a la pinya també s’han especialitzat! >> Quin castell us agrada més? I plaça? A.M. i C.T.: el pilar de 8 i la plaça del bat! >> Castells pendents: 3/9fp, pilar de set sense folre o pilar de 9fmp. Són somnis i prou? A.M.: Jo el que vull fer el és 4/9net amb el pilar. Marcaria una època i el podem fer! C.T.: El 3/9fp no el fem perquè no ens hi hem posat de veritat. Carregar el pilar de 7 net em sembla heroic, ratlla la impossibilitat. I el pilar de 9fmp la clau és l’assaig, molta gent. Penso que és boig!

>> Socialment, com veieu la colla? A.M.: Depèn del viatge de Washington perquè sembla que només hi poden anar 100 i molts s’enfadaran!! Ara entra molta gent nova a la Colla i abans era una família i hi ha molta més entrada i sortida. A mi em costa. I el que no m’agrada que es polititzi tant els castells. La Colla és com una petita societat, hi ha gent de tots colors i maneres diverses de pensar i tothom s’hi ha de sentir a gust. L’exemple de la prèvia d’aquesta última Santa Úrsula ho demostra, resultat? 2/8 carregat i a terra! C.T.: De la nostra edat quedem els que quedem. Socialment s’ha renovat molt. Fa temps, hi va haver un punt que la gent jove no sabia què eren els castells! El boom relacionat amb la televisió hi va ajudar molt! >> Com heu viscut aquesta temporada que hem acabat? Quins reptes creieu que ens hem de marcar per la propera temporada? A.M.: Vam començar amb cap de colla nou i el segon any segur que ja tindrà més taules, els castells no són matemàtiques i planificació. Cal que es posi els castellers a la butxaca i segur que aniran a muerte amb ell. Vam començar amb dubtes

IDENTITAT CORPORATIVA Disseny de marques, logotips, papereria bàsica, programes d’identitat corporativa… DISSENY WEB I MULTIMÈDIA L locs web de comerç on-line, pàgines empresarials

i personals, banners, cd’s interactius, animacions… PÀCKAGING Disseny d’envasos, embalatge, etiquetatge...

DISSENY EDITORIAL Revistes, llibres, fulletons, catàlegs, tarjetes de visita… GRÀFICA PUBLICITÀRIA Cartells, anuncis, fulletons, opis, invitacions, estands, senyalètica...

i de mica en mica, a base d’assaig, vam acabar molt bé la temporada. La propera temporada? Guanyar el concurs d’una punyetera vegada!! C.T.: Gràcies a la inèrcia de l’anterior, va ser molt bona. El punt d’inflexió va ser el 4/10fm de Reus. Era molt difícil igualar la temporada anterior, serà difícil de repetir. El repte de 2018 és guanyar el Concurs, i caldrà tenir molt en compte les noves normes del concurs. >> Què és per vosaltres la Colla Vella? A.M.: És una part molt important de la meva vida i espero que ho sigui fins que em mori, la meva vida és com la Colla Vella, va tot lligat. C.T.: És un conjunt de coses tan gran que és difícil de dir en una paraula... sentiments, amistat,

germanor, ràbia, nervis, tensió... és una obra de teatre dramàtica, tragicòmica, tant pel bo com pel dolent. >> Un desig per acabar. A.M.: Tenir molta salut!! Que la gent que vingui gaudeixi i s’ho passi bé. Que ens ajudéssim els uns als altres amb els problemes quotidians de la vida, que la Colla Vella no es converteixi simplement en una fàbrica de fer castells. A nivell casteller, espero que durant molts anys la Colla Vella estigui dalt de tot, que no es converteixi en una colla més. C.T.: Que surti bé la renovació perquè això voldrà dir que hi haurà molts més anys tan de pilar com de castells. I també perquè aquests joves puguin viure el que jo he viscut. Seria impressionant.

>> Què us ha quedat per explicar-me? C.T.: Una cosa vull dir: Un dels dies més tristos de la Colla Vella va ser quan l’Alexis va deixar de pujar, una part del meu pilar es va quedar allà. A.M.: He fet pilars amb molts segons, però com damunt del Cèsar no n’he trobat cap. Els meus peus i les seves espatlles i coll quedaven com si fossin una sola peça, un bloc. L’altra cosa que vull dir és que quan ets pilaner, quan acaben les rondes de castells tothom té la sensació que l’actuació s’ha acabat i tu tens la pressió de que la gent acabi contenta o trista. Tot depèn de tu. >>>>>>>>>>> Jordi Escoda i Cusidó.

111

HISTÒRIA I IDENTITAT

25 ANYS DE LA PRIMERA “TRIPLETA MÀGICA” Durant el sopar de germanor de la Festa Anyal d’aquest 2017, es va projectar un espectacular documental per commemorar els 25 anys de la primera “tripleta màgica” descarregada per la Colla Vella l’any 1992. (Recordem que aquest és el nom que es donà a l’actuació formada per tres i quatre de nou folrats i el cinc de vuit). Aquesta exhibició, que en aquell moment era el sostre del Món Casteller, només s’havia pogut veure assolida un cop per la Colla Joves, en el Concurs de castells d’aquell recordat 1992.

Del documental se n’extreu la dificultat extrema que era en aquell moment poder assolir tres castells que avui en dia sembla que gairebé es puguin fer en totes les places, però fa vint-i-cinc anys eren uns titans i només plantejar-se’n l’assaig era ja una feinada pels capdavanters de la Colla. Els protagonistes del documental, en van ser

la Sílvia Carreras, que anà a crossa, el Josep Maria Poblet, que parà a baixos i especialment l’Eusebi Domingo “Sebiet” que en aquell moment n’era el Cap de Colla. Un merescut homenatge als qui en aquell moment desafiaren el sostre del Món Casteller i obriren una porta a una altra dimensió castellera que estava a punt d’arribar. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

MOMENTS HISTÒRICS Un dels propòsits que va formular la junta entrant en aquesta temporada 2017 era renovar vincles amb antics castellers, que potser avui en dia ja no formen part de la vida social i castellera de la Colla Vella, però que en un passat varen ser els protagonistes de les principals gestes castelleres de la Colla Vella. Aquesta voluntat, doncs, es va plasmar amb tres xerrades amb el nom de “Moments Especials” amb una doble finalitat, una, com ja hem dit de reforçar els lligams que potser han quedat afeblits en els darrers i per altra banda, plantejar propostes pedagògiques de la nostra història, vers els membres més novells. La primera d’aquestes xerrades va ser la xerrada-vermut que es va celebrar el 20 de maig, on es va voler fer un retrobament dels castellers més veterans del segle XX i que foren els protagonistes de les primeres construccions de set, vuit i nou pisos. A partir d’aquí s’establí un col·loqui entre el centenar de persones que assistiren a l’acte.

En darrer lloc, dins del marc de les Festes de la Colla, es va fer el tercer d’aquest retrobament, on aquest cop es volia recordar els castells de 10 assolits per la Colla Vella, des del primer assolit en el concurs de l’any 2000. En aquest cas, els protagonistes foren els més petits, ja que es van reunir totes les parelles d’aixecadors i d’enxanetes, que han coronat els deu pisos amb la Colla Vella.

La segona d’aquestes xerrades es va produir el dissabte 16 de setembre i en aquesta ocasió el motiu de la xerrada-vermut varen ser els viatges que va fer la Colla Vella en el segle XX. En un ambient distès es varen poder recordar les diferents sortides a l’estranger de la Colla Vella, iniciades el 1958 a Brussel·les.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

113

NOTÍCIES I SOCIETAT

A la Colla Vella no només hi ha castells, una entitat com la nostra genera al cap de l’any tot un conjunt d’actes elements de caràcter social que serveixen per unir i fer crèixer vincles personals i territorials.

NOTÍCIES I SOCIETAT

Placa a la Bisbal del Penedès

El passat 15 de maig es dugué a terme la descoberta de les dues plaques commemoratives del primer 5 de 9 amb folre carregat i el primer 4 de 9 amb folre i el pilar descarregat a la Bisbal del Penedès, que la Colla Vella va assolir el passat 15 d’agost de 2016. L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de la vila, Agnès Ferré i el Cap de Colla rosat, Albert Martínez, en representació de la Colla Vella, va agrair l’acollida que rep la Colla Vella any rere any a la vila penedesenca.

Centenari del Celler Modernista de Nulles Aquest 2017, el celler modernista de Nulles celebrà el seu centenari i el passat divendres, 30 de juny, se’n feu l’aniversari amb un acte molt especial que va comptar amb la presència del President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

Les colles castelleres de Xiquets també han participat en l’acte tot fent dos pilars de commemoració. Després parlaren Francesc Boronat, president de la Vinícola de Nulles; Xavier Domingo, alcalde de Nulles; i Carles Puigdemont. Un cop finalitzats dels actes més protocolaris va seguir la festa amb un concert de jazz, uns aperitius i un tast de vins i caves Adernats.

117

NOTÍCIES I SOCIETAT

2n concurs de Fotografies per Instagram sota el hastag #CVXVSantaÚrsula2017.

El primer lloc va ser per Roger Recasens amb la primera imatge que s’emportà una nit, esmorzar i sessió d’spa per a dues persones a l’Hotel Can Galvany.

El segon lloc per Rodrigo Sicilia amb la segona imatge que s’emportà un àpat per a dues persones al Portal 22.

El tercer lloc fou per Àngel Díaz amb la tercera imatge que s’emportà un lot de productes Colla Vella.

119

NOTÍCIES I SOCIETAT

La Vella recapta gairebé 2.000€ i completa amb èxit el Trailwalker de Girona Acostumada a superar grans reptes castellers, la Colla Vella va enfrontar-se a un de ben diferent els passats dies 1 i 2 d’abril a Girona. Un equip format per 6 persones va representar l’entitat a l’Oxfam Trailwalker, una cursa solidària que té com a objectiu lluitar contra la pobresa i la fam al món. El Trailwalker de Girona, que consisteix en recórrer els 100 km que separen Olot i Sant Feliu de Guíxols en un màxim de 32 hores, ha recaptat en aquesta edició més de 730.000€ gràcies a les donacions que van realitzar els equips participants. El de la Colla Vella, en particular, va aconseguir recaptar 1.951€, un 30% més del mínim exigit pels organitzadors de la cursa, que és de 1.500€. Sota el lema “Quilòmetres que canvien vides” i vestint equipació rosada, Francisco Martínez (d’HT Eventos), Jordi Mateu, Edu Rubio i Gerard Buch, amb Jordi Rubio i Joan Alfonso Caixas donant suport, van acabar el recorregut en 22 hores i 51 minuts, una molt bona xifra, tot i que el menys important de la jornada eren els temps i els rànquings.

Així, l’Oxfam Trailwalker de Girona va completar la seva setena edició amb gran èxit, tot i que moments abans de la sortida el cel amenaçava pluja. “Just quan encetàvem la marxa va plovisquejar una mica i la nit va ser dura perquè feia fred, però l’ambient entre els participants va ser genial durant tot el recorregut”, afirma l’Edu Rubio. “L’experiència va ser molt bona; caminar 100 km per una causa solidària és increïble. A més, teníem moltes ganes d’acabar-la pels valors que representa la cursa i els propis de la colla”, afegeix. Els quatre membres volen agrair especialment l’esforç de l’equip de suport, que va estar amb ells en tot moment per qualsevol cosa que necessitessin. Al final, van ser més de 2.000 persones repartides en 354 equips les que van participar al que és l’esdeveniment solidari i esportiu que més recapta a l’Estat espanyol, el 87% dels quals va creuar la meta abans de les 32 hores. Ho va explicar en finalitzar la cursa el director general de l’ONG, José María Vera, que va recordar que “el Trailwalker és una experiència no només única i emocionant en el terreny personal, sinó que contribueix a finançar molts projectes que ajuden a canviar la vida de milers de persones arreu del món”.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

La Vella, honorada i agraïda per representar Catalunya a l’Smithsonian Folklife Festival

La Colla Vella dels Xiquets de Valls hem estat escollits per representar Catalunya a l’Smithsonian Folklife Festival, el festival de cultura popular més important del món, que tindrà lloc a Washington l’estiu de 2018. Aquesta decisió, que van fer pública a la vegada pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig i Gordi, i el director del festival, Dr. Michael Atwood Mason, i significa per a nosaltres la responsabilitat de tornar a representar Catalunya i el Món Casteller en l’àmbit internacional, tot un orgull i un autèntic honor.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls estem, doncs, molt agraïts per la confiança que ha dipositat la Generalitat de Catalunya i l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage en nosaltres i en la Colla Joves Xiquets de Valls; la profunda herència castellera de la qual bevem els Xiquets de Valls ens ha de servir per transmetre la cultura catalana, en general, i el fet casteller, en particular, de la millor manera possible. L’àmplia experiència de la Colla Vella dels Xiquets de Valls en grans expedicions representant Catalunya al món,

tant a nivell europeu com a escala intercontinental, es dilata en el temps; tenim la satisfacció de ser la primera colla en anar als Estats Units i el de l’any que ve serà el tercer viatge que hi realitzem, després de Houston i San Antonio (1992) i Chicago (1994). A mesura que es vagin coneixent, anirem fent públics més detalls. Des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls seguirem treballant com fins ara perquè la nostra participació a l’Smithsonian Folklife Festival 2018 acabi essent un èxit en tots el sentits.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

121

NOTÍCIES I SOCIETAT

Llarga vida al Consell Rabassó!

El 6 de novembre es va celebrar el segon dinar del Consell Rabassó de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i que agrupa tant a Caps de Colla com a Presidents que té i ha tingut l’entitat. Enguany és el segon any que s’ha celebrat aquests arròs i que dóna continuïtat al celebrat l’any anterior.

D’esquerra a dreta hi trobem: Pere Solé Basora, Maneu Urbano López, Andreu Soriano Tous, Ivan rodon Tenas, Xavier Pons Bonet, Albert Pedret Granero, Rafel Pena Martínez, Sebastià Figarola Domènech, Xavier Pena Martínez, Josep Maria Domènech Gatell, Eusebi Domingo Molina, Eusebi Domingo Forès, Juan Romero Martínez, Josep Solé Tarragó, Albert Matínez Isern, Joan Ibarra Rodríguez, Guillem Bartolí Balañà.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

Visita del centre obert “El Refugi”

El passat 26 de juliol ens visitaven els membres del centre obert “El Refugi” de Valls, un centre destinat a menors amb risc d’exclusió social. De les diferents activitats que fan durant l’any, enguany van participar d’una xerrada distesa sobre el món dels castells i de la Colla Vella, i posteriorment d’un taller de castells on van poder viure la construcció de diferents estructures i a d’un pilar de tres final. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Redacció.

123

NOTÍCIES I SOCIETAT

LA FESTA ANYAL MÉS MULTITUDINÀRIA Tant les novetats com els actes ja tradicionals van comptar amb una gran afluència de castellers i castelleres. Com és habitual, pels volts del pont de la Puríssima, la Colla Vella organitza les seves festes, que serveixen com a colofó final a la temporada castellera i tenen com a objectiu enfortir els vincles entre tots els seus integrants. Una celebració farcida amb una gran varietat d’actes per a tots els gustos i edats i marcada per la gran afluència de castellers i castellers a cadascun d’ells. Enguany, entre els actes més destacats, es trobava la presentació del llibre “El fet casteller: del Ball de Valencians als Xiquets de Valls”, en el qual el Dr. Àlex Cervelló de-

mostra que la primera actuació castellera es va realitzar el 1791 a Valls -10 anys abans del que es contemplava fins ara- i també descobreix qui va ser el primer enxaneta conegut de la història. L’acte, va tenir molt de ressò i va comptar amb la presència de més de 150 persones de procedència castellera ben diversa. Pel que fa a l’esdeveniment més multitudinari, el sopar de germanor, aquest va congregar més de 700 persones a la Sala Kursaal de Valls. En un acte conduït per la periodista Mireia Segú, es va recordar la temporada realitzada a través d’imatges, es van repartir premis i records i va tenir com a moment estrella el missatge del president Carles Puigdemont des de Brussel·les. La motorada rosada, el sopar amb la pula, la sessió de zumba, el concert de grallers, el campionat de pàdel, el parc infantil o els respectius sopars d’homes i dones van ser altres activitats amb una gran afluència de persones. Menció a part mereix el Torneig Intercasteller de Bàsquet, que va comptar amb la participació de 14 colles vingudes d’arreu de Catalunya; disputat el dissabte 9 i amb els Minyons de Terrassa aconseguint la victòria final, la jornada es va tancar amb el Concert de la Vella a la Sala Redstar, amb el grup Dr. Calypso com a protagonistes. El diumenge 10, després d’un reeixit concurs de paelles, es donaven per finalitzades les festes i s’acomiadava la temporada per deixar pas a uns mesos de descans que serviran a tots ells per tornar l’any que ve amb les piles ben carregades. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé

125

El Alamo posa a la seva disposició una àmplia infraestructura en salons, jardins i serveis per a satisfer totes les seves necessitats. Tenim els mitjans necessaris per organitzar des d’una petita reunió fins a la celebració més complexa. Disposem de 8 salons amb capacitat de 80 fins a 800 comensals, amb les seves corresponents terrasses. Especialitzats en d’esdeveniments.

tot

tipus

www.restaurantelalamo.com | info@restaurantelalamo.com | Tel. 977 84 62 40 | Crta. Montblanc, snº. 43460 ALCOVER (Tarragona)

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES NÚM. 1 DE VALLS c. La Cort, 12 Tel. 977 60 05 50 43800 VALLS

c. La Cort, 10 – Tel. i fa 43800 VAL

127

Plaรงa del Portal Nou 22, 43800 VALLS | 977 622 199 | www.portal22.cat

129

NAIXEMENTS

Úrsula Soler Montfort 22/03/2017 Irene i Josep Oriol “Jota”

Guillem Vivancos Torné 19/04/2017 Eva i Victor

Data de naixement Pares

Lluc Nuñez Estrada 08/08/2017 Júlia i Pep

Data de naixement Pares

Joana Mateu Mayol 22/8/2017 Aina i Jordi

Pep Baiget Gibert 08/12/2017 Ona i Sergi

Data de naixement Pares

Joan Romagosa Piqué

17/09/2017 Agustí Romagosa

Adrià Ventura Maried Data de naixement Pares

25/12/2017 Sandra i Josep Maria

Data de naixement Avi

Data de naixement Pares

131

COMUNIONS

Martina Querencio Sanchis 21/05/2017

Sofia Aubareda Cuan 04/06/2017

CASAMENTS

Cris i Pere 15/07/2017

Alba i Roger a Coaner 09/07/2017

133

Idoia i Emili

08/07/2017

Ingrid i Ã&#x2019;scar 17/06/2017

Dolors i Oriol

22/07/2017

Anna i Jordi 02/09/2017

Eva i Victor 18/08/2017

135

NOTÍCIES I SOCIETAT

PILARS AL CEMENTIRI PER TOTS SANTS Com ja fa molts anys, el passat dia u de novembre, festivitat de Tots Sants, vàrem fer dos pilars de cinc al cementiri municipal de Valls, un davant de la sepultura i l’altre davant la capella, que té la Colla Vella. Amb aquestos pilars volem recordar tots aquells castellers, familiars i amics de la Colla Vella que ens han deixat aquest any 2017 i els que fa temps que ja no estan entre nosaltres però que romanen sempre presents en la nostra memòria.

137

NOTÍCIES I SOCIETAT

ÒBIT

Joan Roca Rull D’una manera quasi sobtada ja que només estigué ingressat vuit dies, el dia 6 d’abril de 2017, traspassà JOAN ROCA ORTIGA, a l’edat de 87 anys. La immediatesa de la informàtica, permeté que la nostra pàgina Web difongués la notícia tan bon punt es conegués el fatal desenllaç. Joan de ca Dolçures, com així se’l coneixia popularment, estigué vinculat, indirectament, a la colla Vella, des de molt jove, quan el seu pare Joan Roca Miquel, mantenia una relació constant amb els caps davanters de la reorganització a la dècada dels anys quaranta. La seva botiga del C/. de la Cort Nº 11, era el punt de trobada on s’hi reunien assíduament. No fou fins a la dècada dels anys seixanta amb motiu dels concursos de can Jorba, que es posà la camisa i passà a ser un casteller actiu, ocupant un lloc a la pinya majoritàriament de lateral i, en els castells amb folre - en el dos de vuit – portant del peu de la crossa. Persona seria, culta, i amb criteri, era conegut per tots els vallencs i comarcans a l’haver regentat tota la vida l’establiment familiar “Drogueria Roca”; la seva incorporació exalçà l’honor de la colla i incidí en els més directes responsables en determinades decisions. Fou un dels castellers que més insistí en la necessitat de constituir-nos en entitat. Els corresponents estatuts foren legalitzats pel Govern Civil, el 30.11.1970. Fou el primer president, durant un any i continuà com vicepresident els anys 1972 - 1976. Durant més de quatre dècades quan en les cercaviles o acabada l’actuació a la plaça del Blat hi havia el costum de fer castells en algunes cases, a Ca Dolçures era de consuetud fer-hi un castell en el qual alguns anys pujava a segons ell i Paul González Castells amb qui estava emparentat. Posteriorment, quan es participà en el tomb del poble, es recuperà aquesta tradició i amb setanta anys encara parà el 4d7 a segons juntament amb el seu fill Jordi. En diferents ocasions va ser protagonista; de l’entrevista “quan para la gralla” revista Nº 64 del juliol de 1997, pàg. 26 – 29; portà un dels cordons de la nostra bandera en la processó de les últimes decennals del 2011; membre del recent “Consell Rabassó” un organisme que aplega a tots els caps de colla i presidents de l’entitat, la qual iniciativa fou creada el passat 2016. En aquelles festes decennals del 2011, durant cada dia l’entrada de casa seva, acollí una exposició historiogràfica de la colla Vella, des del 1801. Actualment, ja són quatre les generacions de la nissaga dels Roca vinculades a la nostra Entitat. L’acte de l’enterrament, tingué lloc a

l’Arxiprestal de Sant Joan plena a vessar per la gran quantitat de castellers, amics i saludats que li donaren l’últim adéu. La colla l’hi oferí un ram de flors i al sortir de l’església davant el fèretre, aixecà un pilar de cinc, en el què les gralles només tocaren al començament i acabament. El setmanari el Vallenc del dia 13 d’abril s’hi publicà un escrit a la seva memòria amb les fotografies de la seva efígie i un tres de sis de l’any 1951, realitzat davant la casa pairal de ca Dolçures, el qual castell parava a segons. Com és costum, es publicà l’esquela de la Colla, amb la data de “Primer president l’any 1970”. A tota la família, esposa Josefina Rull Sasplugas, fills Jordi, Octavi, Josep Mª i Lluís, nets Andreu, Esther, Octavi, Pere i Marta, molts d’ells membres actius de la colla Vella dels Xiquets de Valls, els expressem el nostre més sentit condol. Joan Roca i Ortiga “Joan de Ca Dolçures” un vallenc de soca-rel que durant molts anys de la seva vida participà en diferents activitats de la societat vallenca, reposi en pau. >>>>>>>>>>>>>>> Francesc Piñas Brucart

ÒBIT

Arturo Forès Babot El passat 27 de gener de 2018 ens deixà als 93 anys, l’ARTURO FORÈS I BABOT, conegut per tothom com “l’Arturet”. Actualment era el casteller més veterà de la Colla ja que fou dels primers castellers a acceptar el repte de reorganitzar la Colla Vella el 1947 i des d’aquell instant ha estat un referent fonamental de compromís cap a l’entitat i vers molts membres de la Colla. “L’Arturet” era un casteller que mai va pujar als castells, tan sols un parell de construccions de set anecdòtiques, la seva posició a la pinya era inicialment d’agulla i posteriorment de lateral al quatre, i en el tres per sota anava aixecar al mig. A partir de 1983 deixà de posar-se a primera línia del cordó per problemes al cor i com deia ell: “sóc massa nerviós”. Però “l’Arturet” era una persona diferent; es desvivia per la Colla fins al punt de reconèixer que n’era un fanàtic. De caràcter fort i geniüt, no coneixia el terme mig quan era l’hora del compromís. Durant els anys 50 i 60 del segle XX, el despatx de la seva agència de transports feia les funcions de secretaria, on els seus administratius lliuraven i controlaven la loteria de Nadal, i lloc de reunió dels capdavanters. Donà feina a castellers quan no en tenien i per aquesta raó molts dels seus treballadors eren components de la Colla. L’Arturo era una persona ben posicionada dins la societat vallenca i es preocupava en diades importants de demanar permís als empresaris perquè deixessin plegar els castellers. Sempre va defensar fins a les últimes conseqüències qualsevol situació pel bé de la Colla. Carismàtic, extravertit, elegant i presumit com pocs, compromès sense demanar mai res a canvi; residí al barri de la Colla Vella, havent estat un dels fundadors de la llavors Cooperativa de Vivendes. L’Arturo va ser un emblema de la Colla Vella; afectuós amb la canalla i amb els castellers que pujaven; falaguer i animador de festes i celebracions (en les grans diades al local tocava el timbal entre aplaudiments de tota la Colla) però seriós i contundent en les situacions delicades. Sempre va mirar per la unitat de la Colla defensant els interessos rosats i vallencs. Va ser l’últim component de l’etapa de la reorganització que transicionaren la Colla cap a noves generacions mantenint la bona relació, base de la unitat que tants bons resultats ha donat. L’any 1997 va rebre l’homenatge amb els altres castellers en actiu per la continuïtat d’haver participat en la represa i per tant, feien 50 anys com castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. En la processó de les festes decennals de 1991, fou cordonista juntament amb Isidre Gavaldà Guasch acompanyant Francesc Piñas, que era el banderer. La seva vinculació als castells l’originà els lligams amb la Societat de Sant Antoni els anys quaranta què la majoria dels seus capdavanters eren castellers. Quan la represa dels tres tombs l’any 1979, fou un dels artífexs que feu possible la seva recuperació; com havia estat anteriorment, un percentatge elevat de socis eren castellers de la Colla Vella.

Com és de rigor, se li oferí un ram de flors i al finalitzar el funeral a l’Església de Sant Joan, per voluntat de la família, els nostres grallers interpretaren un emotiu toc de castell. El dia 28 de gener, en el pilar de cinc que la Colla Vella realitzà al Pati, amb motiu de la 37a Gran Festa de la Calçotada de Valls, els components del pilar lluïren braçalet negre en la seva memòria.Vidu de Josepa Pena i López, volem expressar el nostre més sincer condol als seus fills, Mª José i Arturo, hereus d’aquest aferrat sentiment de pertinença, nora Margarita Garriga, néts, Mª José i Jordi, Albert; besnéta Carlota, i família tota. “Arturet”, moltes gràcies pels teus setanta anys ininterromputs de fidelitat i compromís a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la teva memòria és el nostre camí. Reposi en pau. >>>> Francesc Piñas Brucart, Pep Roig Bonet