Isidro Tondo Ballart (1842-1918), més conegut com a Isidro de Rabassó, fou cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant 43 anys, en el decurs dels quals s’assoliren els més grans reptes de la Primera Època d’Or dels Castells, al segle XIX, com el quatre de nou. Aquest conte fabula al voltant de la figura, de la trajectòria i dels èxits del mític cap de colla i casteller vallenc Isidro de Rabassó.
PORTADA RABASSÓ BONA.indd 1
20/11/18 12:41
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 1
20/11/18 11:26
AVUI L’ISIDRE HA COMENÇAT A ASSAJAR CASTELLS AMB LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS. I S'HO HA PASSAT REBÉ!
L’Isidre està feliç com un pèsol. Avui ha començat a assajar castells amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Ha conegut molta gent, petits i grans, i s’ho ha passat d’allò més bé. Quan els castellers veterans l’han vist enfilant-se al pom de dalt per passar-hi com a enxaneta, un d’ells ha exclamat: —Apunta maneres! A veure si farà honor al seu nom...
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 2
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 3
20/11/18 11:26
ALGUNS NENS DE LA COLLA LI DIUEN QUE SI NO SAP QUI ERA EL RABASSÓ NO PODRÀ SER UN GRAN CASTELLER.
Quan ha acabat l’assaig, fora del local, la Júlia, una quint, li comenta: —Has sentit? Diuen que qui sap si seràs un nou Rabassó... —Però ja saps qui era? —li pregunta l’Aleix, un aixecador menut menut. L’Isidre, de sobte, es queda mut. Ell no ha sentit parlar mai de cap Rabassó, i la seva cara de sorpresa parla per ell. S’hi afegeixen altres nens de la colla i li diuen que, si no ho sap, no podrà seguir el seu camí i convertir-se en un gran casteller.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 4
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 5
20/11/18 11:26
QUAN ARRIBA A CASA, BUSCA PER INTERNET QUI ERA EL TAL RABASSÓ. TROBA UNA FOTO ANTIGA, LA IMPRIMEIX I LA PENJA A L’HABITACIÓ.
L’Isidre, avergonyit, quan arriba a casa el primer que fa és tancar-se a l’habitació i connectar l’ordinador. Té pendent de fer un treball de català per demà; ha d’inventar-se una entrevista, però no es pot concentrar de cap manera amb totes les emocions viscudes en el seu primer dia d’assaig... Cerca al Google qualsevol cosa que l’acosti al coneixement del tal Rabassó, i en troba una única i antiga imatge en blanc i negre que es repeteix una i mil vegades. Se la imprimeix i la penja a la paret de davant del llit, al costat dels pòsters de castells de la Colla Vella que ja decoraven el seu quarto.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 6
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 7
20/11/18 11:26
CONTEMPLA LA FOTOGRAFIA DE L’ISIDRO DE RABASSÓ QUE HA PENJAT A L’HABITACIÓ. DE SOBTE, SENT QUE LA IMATGE EL CRIDA...
Es fa un fart de mirar la imatge de l’Isidro Tondo Ballart, del qual ara, gràcies a la viquipèdia, ja sap que fou cap de colla de la Colla Vella durant més de 40 anys, a més d’un casteller llegendari que va protagonitzar algunes grans gestes dels castells durant la Primera Època d’Or, al segle XIX. Se’l veu de perfil, amb barretina musca i amb el traç dels anys en les arrugues del rostre. Cansat, i alhora satisfet per la feina feta, tanca els ulls per descansar. No sap si encara despert o ja en ple son, sent una frase màgica, pronunciada per una veu profunda que procedeix de dins del pòster: —Fer castells és necessari...! Fer castells és necessari...! Inquiet i una mica espantat, s’acosta ràpidament a la imatge del Rabassó i, de sobte, sent com si algú l’estirés des de dins de la fotografia i perd el sentit.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 8
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 9
20/11/18 11:26
L’ISIDRE HA VIATJAT AL SEGLE XIX, I CONVERSA AMB EL RABASSÓ, QUE EL CONVIDA A CONÈIXER LA SEVA PASSIÓ PELS CASTELLS.
L’Isidre ha viatjat en el temps fins al Valls del segle XIX, molt diferent del que coneix ell. Els carrers estan empedrats, les cases són baixes, no hi ha rastre d’electricitat ni de telèfon, però, de lluny, ja es pot contemplar l’inconfusible campanar de Sant Joan, que brilla com si fos acabat d’estrenar. Desorientat pel canvi d’escenari, no s’ha adonat que, assegut en un pedrís davant seu, hi ha l’Isidro de Rabassó. —Sóc vallenc de tota la vida, pagès i casteller de soca-rel —es presenta el mític casteller sense deixar que el nen es refaci de la sorpresa—. T’he vist interessat en conèixer-me i, a canvi, et vull transmetre el record dels èxits i les gestes perquè tu també et converteixis en un casteller excepcional. Necessito que m’acompanyis per descobrir de primera mà la meva vida, la meva experiència castellera i el meu compromís amb el que són els Xiquets de Valls. —I tant! Com molarà... —esclata l’Isidre sense dubtar ni un instant, i no pot evitar de pensar en l’entrevista que té pendent d’escriure.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 10
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 11
20/11/18 11:26
ASSISTEIX A UN ASSAIG DE LA COLLA, ON CONEIX ALTRES CASTELLERS. ALLÀ S’ADONA DEL PODER DE LIDERATGE QUE TÉ EL RABASSÓ.
—Amb 33 anys vaig agafar les regnes de la colla, i ja no les deixaré fins que em mori. Qualsevol record important de la meva vida va lligat a la colla i als castells. M’he deixat la pell per superar totes les dificultats i encarar els reptes. Estan en un assaig previ a una gran diada, i es respira ambient d’esforç i col·laboració entre els membres de la colla. El nen s’acosta a parlar amb alguns dels castellers, i aquests li conten anècdotes que parlen del caràcter fort, impetuós i irrenunciable del seu cap de colla. Diuen que, en vigílies d’una actuació castellera, un dels fills de l’Isidro no volia deixar que un fill seu, i net del Rabassó, pugés als castells, però el patriarca va tirar pel dret, i el nen va pujar juntament amb el seu avi. L’Isidre nota, al seu voltant, les mostres de reconeixement dels castellers de la Colla Vella envers el seu cap de colla, que els ha portat a fer algunes de les construccions més destacades de la història del fet casteller.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 12
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 13
20/11/18 11:26
L’ISIDRO LI PARLA DE GRANS GESTES CASTELLERES, COM EL QUATRE DE NOU QUE VA FER A TARRAGONA L’ANY 1881. —Però quin ha estat el repte més important de la teva vida? —Si n’hagués de destacar un de sol, et parlaria del quatre de nou que vam descarregar a Tarragona, l’any 1881, davant de les escales de la Catedral. Era el primer cop que es feia, i tothom va esclatar d’alegria. Els castells són una activitat comunitària i l’èxit és compartit entre tota la colla. —I altres fites que recordis? —Sí, és clar! En aquella època també vam descarregar el cinc de nou i diversos pilars de vuit. Eren castells impressionants, que tardaran molts anys a tornar-se a veure per les places, si és que mai es tornen a intentar... L’Isidre no el vol interrompre, però s’alegra pensant que, al cap de més de cent anys, la Colla Vella torna a fer tots aquests castells mítics, i molts més... —També tinc un bon record del primer concurs de castells, el 1902 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Vam guanyar en un moment en què els grans castells ja no estaven al nostre abast. Ens van donar 150 pessetes de premi! —Carai! Ni un euro dels d’ara! —exclama l’Isidre, divertit, però de seguida s’adona que el Rabassó no ha entès la seva broma.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 14
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 15
20/11/18 11:26
EL MÍTIC CASTELLER DONA UN SAVI CONSELL A L’ISIDRE: “LLUITA SENSE DEFALLIR PER ACONSEGUIR TOT EL QUE ET PLANTEGIS A LA VIDA, TAL COM HE FET JO.”
Han canviat d’escenari, i ara són a l’acte de col·locació de la primera pedra de la futura Biblioteca Popular de Valls, el 23 d’octubre del 1916, un dia molt important per a l’Isidro, a pocs anys de la mort del gran casteller. —L’important a la vida és que lluitis per aconseguir el que t’has proposat, sigui el que sigui. Així es coneix la veritable vàlua d’una persona. No t’aturis mai, no et rendeixis davant de cap obstacle i esforça’t per ser el millor en el que escullis. Tant se val que vulguis ser pagès, metge de mules o redactor de diaris, però fes sempre tot el que estigui al teu abast i més per aconseguir-ho. —Com tu, que has triomfat en els castells, oi? —Per a mi, era el més important. Tant, que un destacat escriptor va escriure de mi una frase que ni jo hagués clavat millor: “Fer castells és necessari, viure no és necessari.” Pensa-hi bé, xiquet, perquè és la clau de tot plegat...
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 16
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 17
20/11/18 11:26
L’ISIDRE ES DESPERTA I NO SAP SI TOT HA ESTAT UN SOMNI O HO HA VISCUT DE VERITAT. LA REDACCIÓ PENDENT ESTÀ FETA, I HA AGRADAT MOLT A LA SEVA CLASSE.
—Isidre, que et despertes? Va, rei, que farem tard a escola! —crida la mare. Instintivament, el nen s’aixeca del llit d’una revolada, s’aboca sobre l’es criptori i... sorpresa! Hi troba completament redactada una entrevista a l’Isidro de Rabassó, seguint el fil de la conversa que han tingut fa poca estona. Però, aleshores: ho ha somniat o ha estat real la visita al mític cap de colla? Potser no ho sabrà mai, però el cert és que el treball de l’Isidre ha estat el més aplaudit a la classe de català, quan la mestra els ha fet llegir la redacció davant dels companys i companyes. Tots han lloat la seva gran imaginació; però l’Isidre creu que no ha inventat res, que tot allò ho ha viscut de veritat.
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 18
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 19
20/11/18 11:26
L’ISIDRE JA ÉS EL CAP DE COLLA I UN GRAN CASTELLER DE LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS, SEGUINT EL CAMÍ DEL SEU ESTIMAT ISIDRO DE RABASSÓ.
Han passat molts anys, gairebé una trentena, però l’Isidre, ara flamant cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, recorda, des de la posició de terç d’un altre castell impressionant com el dos de vuit, els moments de glòria que va viure al costat del Rabassó. Els consells que li va regalar aquell vellet venerable han guiat la seva existència, i ara es troba seguint els seus passos. Quan es nota flaquejar, pensa en aquella frase màgica que li va repetir l’Isidro, “Fer castells és necessari”, i crida ben fort per esperonar els companys: —Vinga, que ja ho tenim! I l’enxaneta, tal com havia fet ell mateix anys enrere, fa l’aleta...
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 20
20/11/18 11:26
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 21
20/11/18 11:26
La vida de l’Isidro de Rabassó L’Isidro Tondo Ballart, molt més conegut com a Isidro de Rabassó, va néixer a Valls el 18 d’abril del 1842. Era fill del matrimoni format per Agustí Tondo Rabassó i Rosa Ballart Ferrer, i el petit de set germans. Va adoptar el renom de l’àvia paterna, Paula Rabassó. Seguint la tradició de la família, amb pocs recursos econòmics, es va dedicar a la pagesia, però també va fer de guardaterme. Va lluitar a la guerra civil del 1872-1876 al costat dels carlins. Es va casar el 7 de juliol del 1866 amb Francesca Dilla Vallvé, a l’església arxiprestal de Sant Joan, i van viure al número 6 del carrer de la Indústria. Van tenir set fills: Joan, Rosa, Pere, Maria, Joan Francesc, Josepa i Ramon. Dels seus inicis com a casteller no en sabem massa cosa, només que la seva família formava part de la Colla dels Pagesos, primer, i de la Muixerra, després (que era com es coneixia la Colla Vella en aquella època). Va pujar en molts castells i, pels volts del 1875, va assumir el càrrec de cap de colla, que ja no deixà, tot passant per etapes plenes d’èxits i d’altres d’esforçada resistència, fins a la seva mort, el 30 de desembre del 1918, a causa d’una malaltia. Va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Valls. Després de 43 anys consecutius com a capdavanter de la Colla Vella, el seu fill Ramon heretà el càrrec. La seva llarga etapa de cap de colla va coincidir amb l’època de major esplendor castellera del segle XIX, coneguda com la Primera Època d’Or dels
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 22
20/11/18 11:26
Castells, amb joies com el quatre de nou, el cinc de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles, tots descarregats per la Colla Vella i que van esdevenir llegendaris en la memòria de castellers i aficionats durant més d’un segle. De la seva etapa també cal parlar d’un temps de decadència, en què costava molt més fer castells, i del primer concurs, celebrat a Barcelona l’any 1902 i que s’adjudicà la Colla Vella. Un fet que popularitzà arreu la figura del Rabassó fou la glossa que li dedicà l’escriptor noucentista Eugeni d’Ors (Xènius), de visita a Valls
per a la col·locació de la primera pedra de la Biblio teca Popular, on va conèixer el mític casteller. Per acabar, un fragment de l’himne de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, escrit per Francesc Vives Surià, Cisquet de la Cirera, i estrenat el 1982,
en què es fa referència al Rabassó:
[...] Som l’arrel d’una nissaga que vindica amb gran clamor les mil batalles lliurades a arreu de les contrades, som hereus d’en Rabassó [...]
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 23
Retall del diari amb l’article d’Eugeni d’Ors, Xènius, sobre Isidro de Rabassó
20/11/18 11:26
Aquest conte ha estat editat el mes de desembre del 2018, a les acaballes de l’Any Rabassó (1918-2018), organitzat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls per commemorar el centenari de la mort del mític cap de colla i casteller
Isidre Tondo Ballart, Isidro de Rabassó.
© de les il·lustracions: David Rovira Ripoll © del text: Roger Roig César
© d’aquesta edició: Colla Vella dels Xiquets de Valls Carretera de Tarragona, 2 43800 Valls colla@collavella.cat www.collavella.cat Disseny i muntatge: Gràficament Impressió: Leitzaran Grafikak DL T 1504-2018
ISIDRO DE RABASSÓ.indd 24
20/11/18 11:27
Isidro Tondo Ballart (1842-1918), més conegut com a Isidro de Rabassó, fou cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant 43 anys, en el decurs dels quals s’assoliren els més grans reptes de la Primera Època d’Or dels Castells, al segle XIX, com el quatre de nou. Aquest conte fabula al voltant de la figura, de la trajectòria i dels èxits del mític cap de colla i casteller vallenc Isidro de Rabassó.
PORTADA RABASSÓ BONA.indd 1
20/11/18 12:41