La Veu de la Colla Vella - Anuari 2016 by Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla degana

EDITORIAL

”

TE’N RECORDES, D’AQUELL 2016? Just fa un any, en l’editorial de l’anuari 2015, escrivíem que, sens dubte, aquella havia estat la millor temporada que la Colla Vella havíem fet en la nostra història, però que encara en volíem més. Volíem fer més passos endavant, perquè havíem après com els havíem de fer: treball, sacrifici i deixar d’anar amb el lliri a mà. Però de ben segur que eren pocs els qui es podien pensar que els esdeveniments serien de la magnitud del que han estat aquest 2016. Les fites assolides en aquest any de somni impregnaran durant molts i molts anys tant la nostra memòria com la del Món Casteller, encara que també som conscients que ens queden reptes pendents pel futur.

Les fites assolides en aquest any de somni impregnaran durant molts i molts anys tant la nostra memòria com la del Món Casteller, encara que també som conscients que ens queden reptes pendents pel futur.

Amb aquest anuari volem recollir totes aquestes emocions viscudes durant l’estiu i la tardor passades, amb l’objectiu de preservar en el nostre record imatges i sensacions que, de ben segur, d’aquí a uns anys, quan revisem el que va donar de si aquell 2016, ens puguem tornar a esborronar i emocionar tot recordant que cadascú de nosaltres hi érem i ho vam viure. I perquè els qui encara no hi eren, però hi seran en el futur, puguin reviure, fullejant aquest anuari, uns mesos de dur esforç i treball que ens aportaren grans alegries castelleres culminades en la Diada de Santa Úrsula, que serà recordada com la més espectacular vista fins al moment.

A part de l’extraordinària activitat castellera, hem de ser conscients del creixement social de la Colla en nombre de castellers i castelleres, especialment de gent jove i amb ganes de gaudir fent castells, però també de sacrificar-se quan convé, element primordial que ens ha permès assolir grans fites. I si de fites parlem, no podem deixar de mencionar una fita historiogràfica extraordinària: la creació de la Càtedra URV de recerca i documentació del fet casteller, impulsada per la Colla Vella amb l’objectiu de poder permetre una investigació del Fet Casteller, amb rigor universitari.

”

Aquest 2017 que hem encetat serà un any de canvis tant en l’àmbit casteller com en l’àmbit social. Sabem que els canvis sempre necessiten d’un procés d’adaptació per a tothom, tant dels capdavanters que entraran nous, amb noves idees i equips, com dels castellers, acostumats a unes inèrcies i a unes rutines que ara seran unes altres. Sabem que l’exigència és molt gran i seria una inconsciència creure que la inèrcia assolida ens permetrà seguir cultivant els èxits de les darreres temporades sense un esforç superlatiu. Seguirem sent la colla referent i aquest fet ens exigirà el màxim en cada assaig i en cada diada, per seguir fent allò que més ens agrada i diverteix: gaudir fent castells amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Equip de redacció

4 10 74 86 98 104 122

BLOC INSTITUCIONAL BLOC CASTELLER XIQUETS DE HANGZHOU LA CANALLA ELS GRALLERS HISTÒRIA I IDENTITAT NOTÍCIES I SOCIETAT

Edita

Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Equip de redacció

Xavier Cabré Puig, Jordi Escoda Cusidó, Leandre Ibar Penaba, Joan Ibarra Rodríguez, Anna Maronda García, Pep Roig Bonet, Oriol Saura Capdevila, Alba Solé Boada i Josep Solé i Tarragó.

Coordinació i sel·lecció d’imatges Pep Roig Bonet.

Col·laboradors

Marina Barberà Domingo, Guillem Bartolí Balañà, Albert Cortés Monserrat, Francesc Piñas Brucart, Olga Queralt Rosich, Sergi Ribé Pujol, Laura Trúpita Ollé i Anna Fàbregas.

Fotògrafs

Jordi Badia Clols, Vanesa Blánquez Carmona, Magí Mallorquí Mallorquí, Anton Jornet Pascual, Olga Pons Bonet i Laia Estada Moreno.

Publicitat

Sònia Farré Tuà.

Fotografia de portada Xavier Saumell Giralt.

Disseny

La Incubadora | disseny gràfic sostenible

Impressió

Gràfiques Moncunill.

Dipòsit Legal T.614-81

- Imprès en paper 100% reciclat -

BLOC INS TITU CIONAL

Aquest 2016 ha estat el darrer any de mandat tan de Cap de Colla com de President i de tota la junta, una gran i entregada tasca que ha deixat un gran pĂ˛sit per als anys futurs.

GRÀCIES A TOTS Com cada any m’agradaria aprofitar

Ha estat una temporada de somni des de Sant Joan fins Santa Úr-

Colla Vella, d’adreçar-me a tots vosal-

cuts, formaran part per sempre més del nostre ADN i és per això

l’oportunitat que em dóna la Veu de la

tres, aquesta vegada però serà l’última

vegada que ho faig des del meu càrrec de Cap de Colla, és per això que m’agradaria resumir molt bé tot el que us vull

dir ja que ha estat un camí ple d’emocions i vivències que no oblidaré mai.

Fa sis anys quan vaig agafar la respon-

sabilitat d’anar al davant de la Colla, ho vaig fer amb l’objectiu principal d’in-

que hem d’estar prou orgullosos de la feina feta.

No vull parlar de números però sí que m’agradaria donar algunes da-

des interessants: una de les que més m’agrada, és la que hem estat l’única colla capaç de fer 21 castells superiors al pilar de vuit amb folre i manilles, una dada que els que ens movem dins del Món Casteller,

sabem tot el que implica. A més d’aquesta, també el fet d’aconseguir

fer 7 castells de deu més els 3 quatres de nou, són les dades de les que més orgullós em sento, ja que les hem aconseguit després de molts anys treballant amb esforç silenciós i moltíssima humilitat.

tentar resoldre els problemes que per

Em seria difícil escollir algun dels moments que hem viscut aquests

de portar-la al lloc que es mereixia dins

tot és mirar el camí des de l’inici i recordant les millores que hem

mi tenia la Colla Vella, i amb la il·lusió el panorama casteller actual. Ja des del primer moment ens vam adonar que

l’objectiu no seria fàcil però les ganes

i el compromís han estat clau perquè tots plegats arribéssim on hem arribat.

Han estat sis anys on els motors principals han estat l’entusiasme a l’hora de

preparar cada nou repte, la generositat

anys, han sigut per sort molts i molts bons, i crec que el millor de

aconseguit tots plegats. Estic molt orgullós d’arribar on ha arribat

la Colla perquè ho hem fet sent nosaltres mateixos. Durant molts anys, molta gent ha cregut que només hi havia un model que ga-

rantia l’èxit dins el món dels castells i que el nostre model era un model antiquat i caducat, però nosaltres hem demostrat que hem

estat capaços de liderar el Món Casteller sense deixar de banda les característiques principals que ens diferenciaven de la resta, és per això que encara em sento més orgullós del que hem aconseguit.

en cada assaig, el compromís en cada

No voldria acabar sense donar-vos les gràcies a tots per tot, als que al

les persones que preníem decisions i

aquests anys. He intentat dignificar i representar el millor que he po-

una de les actuacions, la confiança en

BLOC INSTITUCIONAL

sula, una temporada en la qual tant els resultats com els fets vis-

sobretot, en la humilitat en què s’ha

treballat, fet ens ha portat a viure to-

tes les satisfaccions que hem viscut en aquest magnífic camí, acabant amb el capítol 2016 de la història de la Colla Vella. Diuen els números que és probablement el millor que hem fet mai,

però hem de tenir clar que els números són la conseqüència de moltes més co-

ses intangibles com les que hem viscut cada dia dins el nostre local i que només sabem tots nosaltres.

seu dia vau confiar amb mi i a tota la gent amb qui he treballat tots

gut el càrrec de Cap de Colla de la Colla Vella i ha estat per mi una pri-

oritat absoluta en el meu dia a dia, intentant transmetre a la resta de persones de fora de la Colla el nostre tarannà diferent, una manera de

fer que ha creat una sinergia única, tal com ens va demostrar la resta del Món Casteller el dia del Concurs de Castells.

L’únic que he intentat fer, ha estat procurar corregir les petites man-

cances que creia que tenia la Colla Vella, utilitzant els coneixements que molts de vosaltres m’heu ensenyat tots aquests anys.

Altre cop moltíssimes gràcies a tots per tot, ha estat un orgull representar-vos tors aquests anys, ho trobaré molt a faltar. Sou la Colla Vella que sempre havia somiat.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Manel Urbano, Cap de colla

AL FINAL, ÉS AIXÒ L’any 1996, ja portava dos anys a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i en aquell Sant Joan, quan tenia 11 anyets, vam començar a fer uns castells molt grossos per la nostra Festa Major. Si no vaig errat, en l’actuació del migdia vam carregar per segona vegada en un Sant Joan, el 3 de 9 amb folre. La gesta era magnífica, i ho vàrem poder acompanyar d’un 5 de 8 descarregat i d’un 2 de 8 amb folre carregat. Just arrencava la temporada i fer un castell de nou tan aviat, era posar una bona base del que seria una enorme collita, que va culminar, descarregant per primera vegada al s.XX el 5 de 9 amb folre per Santa Úrsula. Excels.

”

Hem de tenir molt clar cap on anem, i per fer-ho bé, ho hem de fer respectant i tenint molt clar d’on venim i qui som.

”

D’aquell Santa Úrsula en guardarem a les retines durant molt de temps unes imatges d’una Colla Vella que tornava a trencar sostres, que seguia tocant el cel i que homenatjava als seus avantpassats fent el que millor sabem fer, castells. Vint anys després, el somni segueix, però més amunt que mai ningú havia pogut imaginar. Quan érem canalla ens dèiem: “T’imagines fer el 4 de 10?”, la pre-

gunta ja portava implícita un punt de bogeria… “No es farà mai, no ho veurem mai”, replicàvem. Doncs el moment ja l’hem viscut, i com l’hem viscut! A la Colla Vella dels Xiquets de Valls hem de tenir molt clar cap on anem, i per fer-ho bé, ho hem de fer respectant i tenint molt clar d’on venim i qui som. Aquella canalla del 96 ho teníem molt clar. La nostra entitat ha estat pionera en molts àmbits, i ho ha destacat sobretot, en la recuperació de la memòria històrica que ens pre-

cedeix. Dos exemples molt clars han estat la signatura del conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per la creació de la primera càtedra per l’estudi del Fet Casteller i la cessió del nostre arxiu a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp. Dos fets trascendentals que amb els anys ens adonarem de la magnitud. Les pàgines que segueixen aquest escrit estan plenes d’històries com les descrites. Moments únics, instants fugaços, sentiments extrems, passió absoluta d’una temporada que ha estat la millor de la nostra bicentenària història. Una temporada que hem mobilitzat més castellers i castelleres que mai, una collita d’enormes castells, els més grossos fins ara, un any de compartir alegries, mirades i gestos que quedaran en els nostres pensaments. Guardem bé tots aquests moments, perquè en la temporada que engeguem s’han de tornar a repetir totes aquestes sensacions fent com diu Miquel Martí i Pol: “convertint aquest vaivé en una forma de vida”. Perquè al final, és això.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Joan Ibarra Rodríguez, President

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2016 El divendres 4 de març de 2016 es va celebrar, a la sala d’actes del local social, l’Assemblea General Ordinària amb els següents punts en l’ordre del dia i que van ser aprovats per unanimitat: 1- Aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària i Extraordinària de l’any anterior. 2- Lectura i aprovació, si s’escau, dels comptes de l’exercici 2015. 3- Lectura i aprovació, si s’escau, del pressupost per a l’exercici 2016. 4- Informe de la Presidència. 5- Informe del Cap de Colla.

BLOC INSTITUCIONAL

6- Presentació i aprovació, si s’escau, de la renovació i incorporacions dels càrrecs de la Junta de Govern:

Junta de Govern de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la temporada 2016 Cap de Colla Manel Urbano López President Joan Ibarra Rodriguez Cap de la Canalla Oriol Flix Viñas Representant a junta de la Canalla Olga Queralt Rosich Cap de Pinyes i Folres David Andreu Segarra Representant a junta de Pinyes i Folres Jordi Mateu Ollé Secretària Sònia Farré Tuà Vicepresident Relacions Pùbiques Jordi Roca Rull Cap Àrea econòmica - Tresorer Jordi Cusidó Vallverdú Tresorer adjunt Marc Ferré Pau Vocal Relacions Internacionals Roger Montalà Martínez Vocal Identitat Carles Rodon Mallorquí Vocal Activitats Marc Escoda Salat Coordinador del Local Emili Manresa Guardis Representant Grup de Grallers Marina Barberà Domingo Representant Comissió Arxiu i Documentació Jordi Badia Clols Representant Equip Comunicació Albert Tello Bertomeu Vocal dinamització interna Albert Pedret Granero

c. Abat Llort, 8

43800 VALLS (Tarragona) Tel. i fax

977 600 113, 977 613 504

info@cansaladeriapons.com www.cansaladeriapons.com

cansaladeria xarcuteria plats preparats

BLOC CAS TELLER

La temporada 2016 serà recordada com la temporada de 3 de 10 (fm) descarregat per la Firagost, la temporada del 4 de 10 (fm), la del millor Santa Úrsula, i com la temporada en què gairebé totes les il·lusions es van fer possible.

ESTADÍSTIQUES 4/3/2016

Festa Major d'hivern

Picamoixons

3/7, 4/7p5, 2/7, 5/7, 4/7, 3/7p5, P4, P4, P5, P4, P4

4/10/2016

Diada d'inici de temporada a Altafulla

Altafulla

2/7, 4/8, 3/8, P4, P5, P4

4/17/2016

Diada Inici de Temporada Xiquets de Tarragona

Tarragona

2/7, 4/8, 3/8, P4, P4, P5, P5, P4, P4

4/24/2016

Diada de Sant Jordi

Sitges

P4cam, 4/8, 2/8f, 3/8, P4(c), P5, P5, P4

4/30/2016

Fira del Vi

Falset

2/7, 4/8, 3/8, 5/7, 4/7p5, P4, P4, P5, P4, P4

5/1/2016

Festa Major de Sant Anastasi

Lleida

P4cam, 2/8f, 5/8, 4/8, P4, P5, P5, P4

5/14/2016

Diada de Sant Isidre

Valls

3/9f, 4/9f, 5/8, P5, P5, P5, P4, P4, P4, P4

5/21/2016

Diada del Patrimoni

Terrassa

5/8, 3/9f, 4/8p6, P4, P5, P5, P4

5/27/2016

Esdeveniment privat. Caves Codorniu

Sant Sadurní d'Anoia

5/7, 4/7p5, 3/7pb, P4, P5, P4

5/28/2016

Diada al Pallol

Reus

4/8p6, 5/8, 2/8f, P6, P5(c), P5

6/5/2016

Festa Major de la Selva del Camp

La Selva del Camp

3/9f, 4/9f, 5/8, P6, P4, P5, P5, P5, P4(c)

6/11/2016

Diada Minyons de l'Arboç

L'Arboç del Penedès

3/9f, 5/8, 4/8p6, P6, P4, P5, P5, P4

6/23/2016

Festa Major de Valls Sortida de Completes

Valls

P5, P5, 5/8, 3/9f, 4/8p6, P6

6/24/2016

Festa Major de Valls Diada de Sant Joan

Valls

4/9fp7, 2/9fm(c), 5/9f, P7f(c), P5, P5balco, P5(c)

6/24/2016

Festa Major de Valls Tomb del Poble

Valls

2/6, 4/7, 3/6 i 4/6, 3/7, 4/7p5, P4cam, P4, P4, P5

6/25/2016

Festa Major de Valls Tomet del Poble

Valls

c.4i5pisos, P4

7/2/2016

Diada de Sant Pere al Serrallo

Tarragona

4/8p6, 3/9f, 5/8, P6, P5

7/9/2016

Hotel Calypso

Salou

P4cam, 4/8p6, 3/9f, 2/8f, 5/7, 4/7, P6, P4, P4, P5, P4, P4

7/16/2016

Diada de les Cultures

Altafulla

P4cam, 3/9f, 4/9f, 5/8, P7f, P4, P4, P4

ESTADÍSTIQUES

7/23/2016

Festa Major de les Vivendes de la Colla Vella

Valls

P4cam, 3/9f, 4/9f, 5/8, P5, P5

7/30/2016

Festa Major de Vila-seca

Vila-seca

4/8p6, 3/9f, 5/8, P5, P5, P5

7/31/2016

Festa Major de Vilallonga del Camp

Vilallonga del Camp

P4cam, 4/8p6, 3/9f, 5/8, P6, P4, P5, P5, P4

8/3/2016

Firagost - Fira del Camp

Valls

4/9fp7, 3/10fm, 5/9f, P8fm

8/6/2016

Festa Major de Salou

Salou

2/7, 3/8, 4/8(c), 4/7p5, 3/7pb, P5, P5

8/13/2016

Festa Major de Vallmoll

Vallmoll

4/8p6, 5/8, 4/8, P6, P4, P4, P5, P5, P4, P4balcó

8/15/2016

Festa Major de la Bisbal

La Bisbal del Penedès

P5, 3/9f, 4/9fp7, 5/9f(c), P5, P5

8/27/2016

Festa Major del Catllar

El Catllar

4/9fp7, 5/9f, 3/9f, P8fm

8/28/2016

Festa Major de l'Arboç

L'Arboç del Penedès

P4cam, 3/9f, 4/9fp7, 4/9f, P5, P5

8/30/2016

Diada de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès

P4cam, 3/10fm, 4/9, 4/9fp7, P8fm(c)

9/4/2016

Festes de la Serra

Montblanc

4/8p6, 3/9f, 4/8, P7f(c), P5, P5

9/4/2016

Diada Nacional

Bràfim

4/8p6, 3/8, 4/8, 4/7, P6, P4, P5, P4

9/10/2016

Diada

Valls

P5, 3/9f, 4/9f, 4/8p6, P7f

9/11/2016

Tarragona >>> A punt. Tram 32

Tarragona

4/7, 3/7, P5, P5

9/18/2016

Santa Tecla Primer diumenge de Festes

Tarragona

3/10fm(c), 4/9fp7(c), 4/10fm(c), P6

10/2/2016

XXVI. Concurs de Castells

Tarragona

4/10fm(c), 3/10fm(i), 4/9, 3/9(id), 3/9(i), P5

10/23/2016

Fira de Santa Úrsula

Valls

4/10fm, 3/10fm, 4/9, P5, P5balco(c), P5

11/6/2016

Fira de Vila-rodona

Vila-rodona

P5, 4/8, 3/8, 2/7, P5, P4, P4, P4, P4, P4, P4, P4

EL COMENÇAMENT D’UNA TEMPORADA HISTÒRICA Com tornar a l’escola. Després d’uns mesos de vacances, en comptes de treure els llibres i llibretes dels calaixos trèiem les faixes i camises rosades dels armaris. La temporada tornava a començar, i no ho feia de qualsevol manera. Ens trobàvem en un inici especial. En primer lloc, degut a què es tractava d’any de Concurs, la competició on els punts, agradin o no, són qui determina el guanyador, i en l’anterior ocasió ens havíem quedat a les portes d’aconseguir-ho. Per altra banda, la temporada anterior havia deixat deures pendents. Sí, Valls ja era de deu, però no de DEU. Calia seguir treballant per assolir les metes que ens proposéssim. Com ja veníem fent des de feia forces anys, les primeres construccions les vam alçar a Picamoixons, completant l’única actuació de la temporada on únicament vam realitzar castells de set. Això ja ens podia donar una idea de per on anaven els trets.

BLOC CASTELLER

A la segona actuació on ens plantàvem, a Altafulla, ja aixecàvem els primers castells de vuit, començant pel tres i pel quatre, que vam repetir a Tarragona i Falset, acompanyats de castells de set, i més endavant, anant ampliant la gamma amb el dos folrat a Sitges i el cinc de vuit a Lleida. Un total de sis actuacions per escalfar motors i començar a plantejar-nos els primers castells de nou. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alba Solé i Anna Maronda

LLISTES DE COMUNIÓ i NAIXEMENT Talles des de nadó fins als 16 anys i puericultura

>>>CRÃ&#x2019;NIQUES <<<

SANT ISIDRE Cap a la meitat de maig és Sant Isidre, patró dels pagesos i, per tant, dels nostres avantpassats.

BLOC CASTELLER

És la primera diada de la temporada que actuàvem a casa, a la Plaça de l’Oli, així que teníem una bona oportunitat per fer estrenes: i estrenes de les bones. Si l’any anterior per Sant Isidre la gran novetat va ser portar per primera vegada a la temporada el quatre de vuit amb el pilar, aquesta temporada el repte encara era més gran: volíem estrenar dos castells de nou i fer-ho més aviat del que mai ho havíem fet.

Vam iniciar la primera ronda amb el tres de nou amb folre, castell que ens dóna la tranquil·litat per a afrontar grans diades, i que no va generar cap dubte de poder completar-lo amb èxit. En la segona ronda ens llançàvem per el segon objectiu de la jornada i descarregàvem sense extremes dificultats el quatre de nou amb folre. Per acabar d’arrodonir la diada vàrem descarregar el cinc de vuit. I això només era una passa que iniciava el camí d’una temporada històrica.

Cèsar Torrijos Prats > actual pilaner i Rafel Migó Ciurana, qui fou el primer terç de pilar de set amb folre, carregat per la Colla Vella en el concurs de 1970. Són els dos únics terços que l’han assolit a la Colla Vella fins al moment.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alba Solé i Anna Maronda

SANT ISIDRE

DIADA DEL PATRIMONI, TERRASSA

Una setmana més tard que Sant Isidre, els Minyons de Terrassa ens conviden a participar en la seva diada del Patrimoni que té lloc en el conjunt monumental romànic de les esglésies de Sant Pere (la seu d’Ègara), un lloc molt bonic per a plantar-hi el tercer tres de nou amb folre de l’any i seguir traient a passejar les construccions més complexes realitzades fins el moment o estrenar-ne alguna de nova.

En primera ronda s’ha optat per un cinc de nou que, vist des de fora, semblava fàcil i de construcció solvent. Ha estat en la segona ronda que la Seu d’Ègara ha vist el tres de nou amb folre de la Colla Vella. Amb rotacions al tronc i potser amb alguna dificultat més que l’anterior, el tres de nou s’ha descarregat sense perillar en cap moment. En tercera i última ronda és on trobem la novetat del dia: el quatre de vuit amb el pilar. Tot i algun canvi als pisos superiors del pilar, el castell s’ha vist segur i s’ha descarregat amb certa facilitat. Vàrem cloure l’actuació amb pilars de comiat. Després d’aquest castell de nou, cal recordar que ja hem realitzat castells d’aquesta envergadura en quatre places de la capital egarenca al llarg de la nostra història. >>>>>>>>>>>>> Anna Maronda

TERRASSA

Passegem el tres de nou i estrenem construcció lluny de casa.

Seguim rodant. Seguim amb el primer tram de la temporada, aquell que ens ha de dur a un bon Sant Joan i a un millor inici de temporada. Com ja va sent habitual, l’últim cap de setmana de maig ens desplacem a Reus, a la plaça del Pallol, per tal de fer-hi les nostres construccions. En primera ronda vam repetir el quatre de vuit amb el pilar al mig que ja havíem estrenat feia una setmana lluny de casa. Aquesta vegada tampoc va semblar presentar dificultat i el vàrem descarregar sense dificultats. En la segona ronda vam executar un cinc de vuit, que amb l’experiència que ja dúiem a l’esquena en les últimes actuacions, no va presentar cap problema i es va descarregar amb autoritat. Per finalitzar les rondes de castells vam descarregar un dos de vuit amb folre que ja ens feia somiar en apujar-lo un pis ben aviat. A la ronda de pilars va arribar l’estrena de la diada: el pilar de sis. Sembla que els canvis naturals dels pisos superiors es van adaptant bé i que aquesta temporada podrem seguir gaudint del pilar que tant ens agrada. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda

EL PALLOL

DIADA DEL PALLOL, REUS

LA SELVA DEL CAMP Si hi ha una diada que ens faci moure del sofà el diumenge a la tarda, aquesta és la diada de la Festa Major de la Selva del Camp, ja tradicional en el nostre calendari d’actuacions. En aquesta campanya ja portem a les esquenes uns bons registres i només podem esperar d’aquesta diada fer una passa més enllà i encara millorar-los una mica més. Després d’haver de desmuntar dos peus, hem tirat amunt el tres de nou amb folre que hem descarregat amb solvència. En anys anteriors aquest era el primer intent de tres de nou amb folre que afrontàvem, però aquest any ja en teníem uns quants al sarró. En segona ronda hem realitzat un quatre de nou amb folre que, tot i haver de treballar-lo més que el tres, hem descarregat sense problemes. Aquest era el primer quatre de nou amb folre que veia la població del Baix Camp. En tercera i última ronda de castells, hem descarregat un cinc de vuit que s’ha descarregat sense patir en cap moment. Per acabar, en la ronda de pilars, hem atacat el pilar de sis que s’ha mostrat impecable en la seva execució. D’aquesta manera hem fet la millor actuació mai vista a la Selva del Camp en la seva Festa Major. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda

LA SELVA

La diada dels diumenges a la tarda.

DIADA DELS MINYONS DE L’ARBOÇ En la primera ronda hem descarregat un tres de nou amb folre que potser ha sigut el més nerviós o intranquil que portem en el que va de temporada. Tot i això, el castell no ha perillat en cap moment i s’ha descarregat. En la segona ronda hem descarregat el cinc de vuit que, com ja s’havia vist en altres ocasions, és segur, ràpid i amb la possibilitat d’apujar-lo un pis més en les properes setmanes. Per acabar, en tercera ronda, descarregàvem el quatre de vuit amb el pilar que ja mostra unes mides i una solvència que fan pensar amb el quatre de nou amb folre i pilar que teníem la temporada passada. Per finalitzar l’actuació vam descarregar un segur pilar de sis i uns quants pilars de comiat. Ja tenim la mirada fixa en Sant Joan: la farem grossa!. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda

L’ARBOÇ

Aquesta és l’última diada que ens queda abans d’engegar els motors de la nostra Festa Major. És, per tant, una diada important i que marcarà en nostre futur proper.

UN SANT JOAN PER POSAR LA MILLOR PRIMERA PEDRA A LA MILLOR TEMPORADA

Diuen que el que millor comença, millor acaba. I Sant Joan és, des d’un punt de vista psicològic, l’inici de la temporada de veritat de les colles vallenques. És cert que això ja ho podem matisar, i més després de la consolidació de la diada de Sant Isidre, que ja marca un punt i seguit un mes abans. Però Sant Joan és Sant Joan.

L’endemà al migdia, amb un molt bon nombre de camises -no en recordo tantes en un Sant Joan!- hi havia ganes de fer un pas endavant per encarar la part decisiva d’estiu de la temporada. La mentalitat hi era, es palpava. Sortint segons, lligàrem la pinya del 4/9fp, molt bona mida, fort treball de 4ts, nervis a la baixada del 4, bona sincronització, batzegades amb el pilar encara no net però que al estar net no va confirmar i es va mostrar sòlid per descarregar. El primer gran castell de la diada -i de la temporada!- ja era al sac. En segona ronda afrontàvem el 2/9fm, just després que la colla rival el descarregués i amb la confiança que fou un castell que l’anterior temporada passejàrem per moltes places. La sensació és que no teníem aquella convicció de mesos enrere ni la confiança semblant al castell anterior. El castell tirà amunt bastant ràpid però es mostrà de bon principi incòmode; les manilles mai van estar suficientment estables per treballar amb tranquil·litat. Amb molt moviment a quarts, molt remenat en la pujada, es carregà per l’ofici dels castellers del tronc, però acaba trencant-se amb la sortida de l’enxaneta pel quart que anava d’esquena a l’ajuntament. Desencís. Diria que feia temps -caldria consultar hemeroteca- que no fallàvem en un castell que a l’altra banda de la plaça havien completat. Però és en moments d’aquests en què es demostra que el xip de la colla ha canviat d’unes temporades ençà: l’anunci del manteniment del programa previst -ergo, 5/9f a tercera ronda- fou rebut a la pinya com una oportunitat de rescabalament a l’entrebanc en el 2/9fm. Cap sensació de decisió presa a la brava pels capdavanters.

I sí, a tercera ronda ens enfrontàvem a una de les nostres bèsties negres: el 5/9f. Arribàvem -com en altres ocasions- amb el castell immediatament inferior ben treballat però amb la diferència que algun element tècnic en quant a la configuració del folre i el perfil dels terços sí que canviaven. Amb convicció, aquest sí, s’enlairà. I, com marquen els cànons d’aquest castell, amb molt de moviment, especialment pel pilar de l’estructura del tres d’esquena a l’ajuntament, fins a l’entrada de dosos, moment que s’assentà, només en part. El fort bellugueig continuà, es carregà amb rapidesa gràcies a la fantàstica canalla i iniciàrem un descens -excessivament- vertiginós que feu perillar l’estructura. Gran treball de quarts i quints i baixada que fan afició. Descarregat! Gran celebració, celebració psicològica, de moment important viscut. Des del Concurs de 2012 (4 anys!) que no el descarregàvem. I Vella, i Vella, Vella, Vella. El Pilar de 7 amb folre era el tro final -el de 8 no havia arribat encara-. Molt quiet a la pujada, quiet a la motxilla, es carregà amb suficiència. Però ja baixant l’enxaneta, el terç se li anà un xic enrere, el quart rectificà cap endavant i el castell acaba saltant del quart en amunt per davant. El segon petit desencís, però amb la sensació d’haver patit un error puntual, res greu. Un gran Sant Joan, amb senyals molt positius, amb petites alarmes -pròpies i externes- que ens feien estar confiats però alerta alhora, i amb els deures molt fets per encarar una temporada que prometia i prometia. La festa major de St Joan continuà amb el tomb del poble el mateix dia a la tarda, amb castells de 7 i 7 i mig, i amb el tomet, amb castells de 4 i de 5 amb la canalla com a gran i merescut protagonista.

SANT JOAN

La prèvia de Completes va ser pròxima a la perfecció, en quant a temps i execució castellera. Començàrem amb un 5/8 molt parat, no en va era el 7è de la temporada. Mirada en un pis més l’endemà. Just després, el 5è 3/9f de la temporada, de bonica postal tot i que els quints treballaren un xic estirats. Mirada en un pis més per un curt termini desitjat. I en 3a ronda, un 4/8p, el 4t de la temporada, molt serè i tranquil. Com el primer, amb mirada en un pis més l’endemà. Molt bones sensacions. La cirereta, en forma d’un pilar de 6 de bella factura, que demanava un pis més -aquest tambémig dia després.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda i Cusidó. < Foto: Visita Valls.

COMPLETES

SANT JOAN

DE NOU PELS ANYS AL CALYPSO Enguany celebràvem el 30è aniversari de la primera actuació que la Colla Vella dels Xiquets de Valls feia a l’Hotel Calypso de Salou. De fet, aquesta és la segona cita no vallenca on fa més anys que actuem de forma consecutiva, només per darrere de la Diada de Sant Fèlix de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. L’actuació, precedida de la tradicional cercavila, va ser una actuació extraordinària, ja que hi descarregàrem el quatre de vuit amb el pilar, el tres de nou folrat i el dos de vuit amb folre, a part de castells de set i el pilar de sis. Una actuació excepcional, només amb camises rosades, per celebrar aquests 30 anys de forta relació. I que convertia la població de Salou amb plaça de nou.

Un cop acabada l’actuació, i després del sopar de germanor a l’hotel, es va realitzar un acte commemoratiu del 30è aniversari de la diada, on vam fer entrega d’un quadre amb els primers castells realitzats a l’hotel al seu director, Benet Presas, i on també han participat l’alcalde de Salou, Pere Granados, els nostres president i cap de Colla, i els representants de la família Rodon, els quals, juntament amb el Sr. Presas, van organitzar la primera actuació al Calypso l’any 1987.

CALYPSO

SERRALLO

Entràvem al juliol amb la feina més que ben feta. Havíem completat un Sant Joan admirable, un Sant Joan de somni. Les xarxes socials començaven a fer xup xup, entreveient el nivell que s’anava traçant en la temporada 2016. Al Portal Nou no podíem afluixar, i vam seguir treballant de valent, esforç finalment recompensat a plaça. Després d’haver aconseguit a finals de juny ajuntar bèsties com el quatre de nou amb folre i el pilar de set al mig, el dos de nou amb folre i manilles carregat i el cinc de nou amb folre, el següent pas era clar. Intentar descarregar el tres de deu amb folre i manilles d’una vegada per totes. La millor manera per afrontar-ho va ser, al llarg de tot el mes de juliol, passejar el tres de nou amb folre per totes les places on ens plantàvem. Des del Serrallo fins a Vilallonga, passant per Salou, a l’Hotel Calypso, Altafulla, les Vivendes de la Colla i Vila-seca. Presumíem d’aquesta construcció de fotografia que desprenia una seguretat com a resultat, no només d’una temporada de treball, sinó de la feinada que s’havia realitzat en els darrers anys. Al Serrallo, a Vila-seca i a Vilallonga, el tres de nou amb folre va anar acompanyat del quatre de vuit amb el pilar i del cinc de vuit, una manera còmode de completar les diades. En canvi, a Altafulla, es va substituir el quatre de vuit amb el pilar pel quatre de nou folrat, que es va repetir la setmana següent a les Vivendes de la Colla. El pilar s’anava consolidant poc a poc, fent-lo de set només a Altafulla. L’agost s’apropava i, amb això, les diades cada vegada més exigents. Tic tac tic tac. Firagost era la propera parada. >>>>>>>>>>>>>>Alba Solé

LES CASES

JULIOL, EL CAMÍ CAP A L’ÈXIT

VILALLONGA

VILA-SECA

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL Firagost, la Fira del Camp, una actuació que tenim marcada en vermell als nostres calendaris. Per als nostres avantpassats, la Colla dels Pagesos, els qui treballaven el camp de sol a sol i després encara tenien esma de fer castells. El 2013 hi descarregàvem el dos de nou amb folre i manilles, el 2015 el repetíem i hi sumàvem el quatre nou amb folre i pilar i el pilar de vuit emmanillat. Així doncs, aquest any tocava pujar l’aposta. Obríem amb el quatre de nou amb folre i pilar, una aposta quasi segura, qui ens ho havia de dir. Molts seguim perplexes amb el domini que hem aconseguit en aquest castell. El quatre pujà tranquil, sense perdre mides, i amb la canalla col·locada i es va carregar. Després, una descarregada plàcida va fer que el pilar arribés amb molta corda i el gran treball d’assaig que portàvem a les esquenes va fer que es descarregués sense gaires complicacions... sempre pensant que seguim parlant d’un quatre de nou amb el pilar! Arriba l’hora, la segona ronda. El moment, el tot o res, jugar la carta més alta que teníem, el castell que més desitjàvem, aquell que se’ns resistia des de feia unes quantes temporades: el castell de deu. Pinya tancada. Segons col·locats. La mida era bona. Van pujar les agulles, els homes del darrere, les crosses. El primer nucli estava quiet i els terços a lloc. Van seguir les manilles, quarts, quints. I van sonar gralles... silenci a la plaça, el bressol casteller expectant. El tronc pujava remenant, però tenen molt d’ofici. Dosos damunt de les setenes, aixecadora i enxaneta. Castell carregat. Començava la descarregada: cap moviment, cap força de més. El castell brandava de

Ctra. de Montblanc, 23, 43800 VALLS, Tarragona Tel. 977 60 11 36 / Fax 977 60 11 65

valent després de la sortida de la canalla, però no podíem deixar escapar l’oportunitat de descarregar-lo.... Treballat fins al final, però, per fi, desprès de molts intents, descarreguem el tres de deu amb folre i manilles, el primer que veuria la Ciutat on tot començà fa més de dos-cents anys. Valls veia el seu primer castell de deu descarregat. No, no era “el somni d’una nit d’estiu”, com es narrava a la televisió, era el somni de moltes nits, totes des de l’any 2000, que carregàrem el primer, fins aquest dimecres d’agost. No hi ha paraules que puguin descriure els sentiments d’aquell moment. Tal alegria és molt difícil d’explicar. Tot el treball de molts per fi es veia recompensat. Tercera ronda i encaràvem el castell amb la moral pels núvols, l’escollit és la “Súper Catedral”, el cinc de nou amb folre, que seria el segon de l’any. Un castell que ens costa, ja que el vam descarregar per Sant Joan d’aquest mateix any, però en tota la temporada 2015 no el vàrem ni intentar i el neguit amb aquest castell el tenim sempre. L’estructura va pujar ferma i sense gaires complicacions i, gràcies a això, els típics problemes en la descarregada es van poder treballar amb tranquil·litat. En un tres i no res, castell descarregat. Després de les rondes de castells, només hi havia un possible final: acabar amb el pilar, amb el més difícil, el de vuit amb folre i manilles. Desprès de tots els castells que havíem fet, la gent començava a estar cansada, però no es va notar en l’execució del castell. Una ràpida carregada, un mica de treball a la motxilla de descarregada i un gran treball de folre i manilles per descarregar el pilar i reblar el clau a una gran actuació. El primer de la temporada. L’alegria a la rotllana de la Colla és immensa: tres castellassos i l’espadat més complicat de tots. Tot descarregat, a Valls, entre setmana, el vespre d’un dia feiner i amb les pinyes conformades únicament per camises rosades. Poques actuacions en el món casteller es poden veure en aquestes circumstancies. I només érem a 3 d’agost... ens esperava un gran final de temporada. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

FIRAGOST > Foto: Pere Toda

FIRAGOST

DESPRÉS DE LA TEMPESTA, UNA MICA DE CALMA, I SANT TORNEM-HI. Tres dies després dels coets per la Firagost, visitàvem Salou. Una actuació destinada al turisme i a la promoció de la Costa Daurada i que afrontàvem encara fent la digestió de l’empatx d’èxit. Tres i quatre de vuit i dos, tres aixecat i quatre amb el pilar, aquests de set. Llàstima que per una lesió accidental en ple castell, el quatre de vuit només es va carregar.

Una setmana més tard visitàvem Vallmoll, plaça rosada per excel·lència. Ja tots amb el cap més a lloc, tocava apretar una mica més: quatre de vuit amb el pilar, el cinc i el quatre de vuit i pilar de sis, tot de postal. Faltaven dos dies per anar a la Bisbal i s’havia acabat la calma, a la plaça del Doctor Robert ens hi esperaven amb entusiasme i calor. Per la Mare de Déu d’agost, ja se sap: bon esmorzar i cap a la Bisbal del Penedès i falta gent. Enguany tocava superar-nos de nou i fer-hi la nostra millor actuació i així va ser. Sortírem de tres de nou folrat, correcte. En segona ronda venia el plat gros, quatre de nou amb folre el pilar, no érem massa gent però els suficients per fer-lo amb garanties i amb la confiança que ens havia atorgat aquest castell fins al moment. Descarregat, i un altre a la saca. I a la tercera ronda tocava apretar de nou, cinc de nou amb folre, mai se n’havia vist mai cap a la Bisbal i volíem ser els primers, però la feina quedà a mitges, un cop carregat, el belluguí de la sortida no va parar i sacabà trencant quan els dosos ja tocàven folre, faltava un alè. Aquest fet va impedir arriscar a fer cap pilar de mèrit.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

LA BISBAL

Tot i la grandesa de lactuació no acabàrem de sortir cofois, per una banda el cinc carregat i per l’altra, els Castellers de Vilafranca ens havíem pres l’últim “trumfo” que encara teníem en solitari, el tres de vuit aixecat, havien estat 16 anys de presumir en exclusivitat, ara només quedava que felicitar-los i a buscar-ne daltres.

LA MILLOR DIADA AL CATLLAR I XIULETS A L’ARBOÇ Abans de Sant Fèlix, com cada any, encaràvem un exigent cap de setmana amb la doble cita del Catllar i l’Arboç. De nou, el tu a tu amb colles punteres ens exigiria un plus més, malgrat que el sentit comú apuntaria a optar per la prudència davant d’un cita vilafranquina que podia tornar a ser històrica.

BLOC CASTELLER

El Catllar viu la seva millor actuació

La primera prova, a la diminuta plaça de la Vila del Catllar, es va saldar amb un resultat per a la història: la millor exhibició castellera feta mai per una colla en aquesta població. Vam encetar la jornada amb un quatre de nou amb folre i pilar. Sortida a priori conservadora, tot i ser el castell de més dificultat del cartell. Va pujar ràpid i serè fins a carregar el quatre, però la baixada va ser un pèl més exigent, encara que sense arribar a perillar, fins que el pilar va quedar sol damunt del folre. Amb la motxilla de sortida, una forta batzegada va caragolar l’espadat, però els pilaners la van aturar amb ofici i vam descarregar el primer castell del dia. En segona ronda, es va optar per un cinc de nou folrat que havia quedat coronat a la Bisbal. Igual que l’últim, va pujar amb un fort moviment i amb el tres, particularment el pilar de l’enxaneta, molt exigit a nivell de

terços i quarts. Amb l’entrada de la canalla el castell va donar una mica de treva perquè l’enxaneta fes les dues aletes i sortís ràpidament. La velocitat i finesa de la canalla van ser claus perquè el tronc i el folre paressin les embestides de l’estructura fins a completar-lo del tot. En tercera ronda, vam descarregar un impecable tres de nou amb un folre reduït, prova de manilles, per acabar amb el segon pilar de vuit de la temporada. El pilar va pujar bé i es va carregar amb suficiència, però, igual que a la primera ronda, es va girar amb la sortida de l’enxaneta, la qual cosa va obligar els pilaners, el folre i les manilles a donar el do de pit per descarregar-lo i signar una actuació mai vista en aquesta població del Baix Gaià.

EL CATLLAR

L’endemà ens presentàvem a l’Arboç per una segona dosi castellera amb menys camises que el vespre anterior. Després del sorteig, vam canviar l’ordre d’actuació amb la Colla Jove de Tarragona, que havia tingut un problema amb un autobús i anava mancada momentàniament d’efectius, per la qual cosa els vam deixar actuar en darrer lloc i nosaltres vam obrir plaça amb el tres de nou. Igual que al Catllar, el castell va anar perfecte malgrat bastir-se amb un folre reduït. En la segona tanda, vam optar de nou pel quatre de nou amb folre i pilar. Més justos de camises que el dia abans, el castell va pujar amb problemes als pisos baixos. De fet, el folre va anar molt més al límit que en la resta d’intents de la temporada, però els pisos superiors ho van resoldre bé i el quatre va pujar i baixar amb fermesa. En el moment de quedar sol el pilar, el folre va patir una sotregada que quasi el plega, però finalment es va aguantar. El pilar ni se’n va adonar i es va descarregar tranquil·lament. El tercer castell, com el primer, havia de ser una prova de castell de deu, tot i que aquest cop amb forma de quatre de nou amb un folre format per les manilles de l’equivalent amb un pis més. I igual que el tres de la primera ronda, el quatre es va executar sense cap complicació. Amb la feina feta, la diada es va allargar durant més d’una hora fins a arribar als pilars finals. Just abans de començar amb aquesta tanda, però, l’alcalde de la vila va felicitar les colles per la megafonia... excepte la Colla Vella. La xiulada i la cridòria al rotllo rosat van ser sonores, sobretot perquè actuàvem gairebé a sota del balcó de l’Ajuntament. Veient el panorama i l’espera, els dirigents tècnics van decidir aparcar el pilar de set amb folre previst i acabar amb dos pilars de cinc.

L’ARBOÇ

L’alcalde pren la paraula a l’Arboç

>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

ST FÈLIX 2016: DE MILLORS ACTUACIONS ON LES SENSACIONS I ELS (MALEÏTS) PUNTS NO S’ACABEN DE TROBAR

BLOC CASTELLER

El frenesí de millors actuacions, capitanejat pels altaveus mediàtics, ens porta a debats que algú els semblaran interessants; a mi, no. Perquè intenten objectivitzar emocions, amb punts, i és quelcom tan difícil com agafar la persona que estimem i puntuar-la en funció de com ens hem relacionat aquell dia. Em sembla molt difícil i, sovint, injust. Fa anys -no tants!- tornaves a casa i el nivell de satisfacció anava determinat per allò que et corria per dins i també per les cares d’aquells/ es que havien suat al teu costat. Avui ja no. O no només. El judici sobre com ha anat està mediatitzat per qui ho veu i ho valora, ho penja en un blog, un diari, una ràdio, una televisió. I ens fa ponderar allò que nosaltres havíem viscut -el regust amb el que surts de plaça- amb allò que han viscut d’altres. D’aquí algunes sensacions estranyes post St Fèlix. Però comencem per l’evidència consensuada: quina gran diada!! Estratosfèrica. Inimaginable tan sols dos anys abans. Fins i tot un any, segons com. Quina meravella!

Fetes les prèvies rituals que cadascú considera necessàries -inclosa pregàries a la plaça de Jaume I- el petit cercavila que ens porta a la plaça del Vi passant pel carrer de Santa Maria ja s’hi palpava la tensió. Jo no palpo que tingui a veure amb la tensió d’una Santa Úrsula, però un any més hi era. I aquest any tenia un component competitiu afegit, la sensació d’estar en el duo de favorits. Calia assumir-ho Sortíem segons, just després de Minyons, en una posició d’anar marcant el ritme, per tant. 3/10fm per començar, un castell amb la confiança d’haver-lo descarregat amb garanties encara no feia un mes per primera vegada. I allí plantàrem el segon, molt sòlid, amb una rebrincada entre quarts i quints just abans de la carregada que van fer perillar-lo, problemes que van seguir en la descarregada però que els nostres grans castellers defensaren amb ofici. El folre i les manilles es mostraven altra vegada molt sòlids, confirmació que ja apuntava a reptes superiors. La plaça del Vi ho seguí amb silenci respectuós en l’inici i amb gran ovació al final. Moment per a la història de la nostra colla.

SANT FÃ&#x2C6;LIX

BLOC CASTELLER

A la segona ronda, seguint amb el programa que teníem clar, atacàvem el primer 4/9 net de la temporada. En l’anterior: 3 de 3, mai vist. I tornàvem on havia començat la història d’amor amb aquest castell just feia un any. Amb determinació, molt quadrat, amb bones mides, tirava amunt. Amb tremolí controlat amb sisens col·locats l’estructura es presentava molt ferma fins a la carregada. I no es pot dir que no s’hi mostrés tampoc a la baixada, que va ser més de gaudir-la altre cop com feia un any, quan ens queien les llàgrimes pensant en els nostres que ens havien precedit. Un castellàs altre cop descarregat. 4 de 4 en un any. Espectacular. Quedava la tercera ronda, on el programa estava obert prèviament. Ens atreviríem? La sensació era de moltes ganes en el cordó de la colla però també de molt respecte. Les tertúlies improvisades apostaven doble contra senzill. I s’emportà el premi qui havia apostat doble: anàvem a intentar, per primera vegada, el 4/10fm. No, la prova no serà recordada en els anhels de la història -recordem que s’enfonsà amb quarts posats-, però qui sap si ens va anar bé per saber amb què ens estàvem enfrontant i posar les bases a l’èxit que ens esperava dies després a la cantonada.

En ronda de repetició, descarregàvem un 4/9fp executat amb gran ofici, amb aquella estranyíssima sensació de descarregar un altre castellàs (el 6è de la temporada!) però que per l’excés de repetició començava a perdre valor. La gran celebració -amb ovació de la plaça més que destacable- tingué més a veure amb la gran actuació que per rondes tancàvem que no amb la pròpia que mereixia el castell. La cirereta quedà a mitges. El pilar de 8 amb folre i manilles carregat in extremis (només confirmat per -en aquest cas, segur- la necessària televisió) ens deixava un petit regust... El quart es tirà un xic endavant, el quint se’n anà un xic enrere, tant, que s’escapà tot el pilar. Un xic de desencís, tan sols. Millor actuació de la història de la Vella fins llavors, segons els números. Ni idea si millor que la dels amfitrions, perquè ja em vaig perdre en els debats posteriors. Amb la sensació d’una gran diada, històrica, amb algun petit regust, que feia preveure que en algun moment, no gaire lluny, números i sensacions acabarien confluint més que aquell preciós 30 d’agost de 2016.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda i Cusidó

SANT FÃ&#x2C6;LIX

DIADA NACIONAL I ENTORN: UNA PAUSA FENT CASTELLS DE NOU?

BLOC CASTELLER

La pausa. La pausa amb dos 3/9f, un 4/9f i tres 4/8p6 en pocs dies. Qui ho hagués dit fa anys! I, de fet, encara ho podríem afirmar avui en dia, que fent aquests castells té poc de descans, perquè són grans castells. Però això és el que ens van deparar els 8 dies que anaven del 4 al 11 de setembre, amb tres actuacions grans i una actuació d’exhibició, uns dies que van servir per fer certa descompressió de castells límits, d’uns últims dies d’agost (de la Bisbal a Sant Fèlix passant pel Catllar i l’Arboç!) en què l’exigència havia estat màxima. I havíem complert amb escreix! Bastant anys després, i en format previ a l’11 de setembre, tornàvem a actuar a Montblanc, una actuació on antigament havíem rivalitzat amb la Joves o Castellers de Vilafranca. Enguany, amb la Joves i les dues de Montblanc. L’actuació, llarga pels intents de les dues colles i exempta de tensió malgrat actuar amb l’altra colla de la ciutat, va servir per relaxar els músculs, com gaudint dels castells que fèiem sense la tensió competitiva (entenent que, malgrat no portar els nostres màxims castells, l’altra colla gran no plantejava batalla). Així va ser. Despatxàrem el duel amb 4/8p6, un 3/9f de postal (15è de la temporada!), un 4/8 lleuger de pes i amb alguna cara nova, i un pilar de 7 que només va poder ser carregat, evidenciant que continuaven alguns problemes que ja havien estat detectats anteriorment. Al mateix dia a la tarda, gaudíem fent castells a Bràfim, un clàssic dels clàssics de la nostra colla. Amb el record encara del 3/9f estrenat en aquesta plaça l’any passat, aquest cop no vam voler anar tan amunt i ens apuntàrem el 12è 4/8p6 de la temporada com a millor castell, acompanyat d’altres castells de la gama bàsica de 8 i algun de set per complir la tradició que algun/a brafimenc/a pugés al tronc.

Arribà el dia de la tradicional diada del vespre previ a la Diada Nacional de Catalunya. Aquest any ens marcàrem la diada com una actuació dins aquests dies de menys tensió. Començàrem per un 3/9f molt parat, on tothom ja sabia de memòria què i com ho havia de fer; en segona ronda, un 4/9f fet amb un mínim bellugueig però amb la confiança que no es trencaria; en tercera ronda un altre 4/8p6 amb les mides preses i fet amb molta serenor; i, finalment, acabàvem amb un pilar de 7 amb folre molt segur, que teníem ganes de descarregar després de no poder-se completar una setmana abans a Montblanc. Actuació tranquil·la, completa i la millor vista a la plaça aquell dia! L’onze de setembre, com ja és costum en els últims anys, la Colla Vella dels Xiquets de Valls participà en els actes de reivindicació de la diada, demostrant el seu compromís amb el país i amb el procés cap a la plena sobirania, aquest cop desplaçant-nos a Tarragona on plantàrem el 3/7, el 4/7 i dos pilars de 5.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda i Cusidó.

Tarragona Tel. 620 956 429 Valls Tel. 977 609 300 Reus Tel. 977 344 220 Tortosa Tel. 977 510 300 Mossèn Martí, 7 i 9 43800 VALLS Tel. 977 61 22 22 Fax 977 60 27 13

www.cosip.com EMPRESA DE SERVEIS

Fax 977 613 429 / 977 344 223 / 977 510 300

Empresa certificada ISO 9001/00

MONTBLANC

DIADA NACIONAL

BRÃ&#x20AC;FIM

EL QUATRE PUJA DE PIS Un gran agost, culminat per un Sant Félix colossal amb el segon castell de deu descarregat acompanyat del quatre de nou net, deixava pas a la que podem anomenar tercera part de la temporada i definitiva, amb una primera parada de luxe a Tarragona per les festes de Santa Tecla. Com sempre la Colla anava a totes i volia oferir una gran actuació que alhora servis per agafar encara més confiança pel Concurs casteller que quinze dies després seria ja una realitat. Tots aquests elements, les ganes de la Colla i una actuació d’aquelles marcades amb vermell al calendari feien que la primera ronda ja fos de traca i mocador i, repetint la sortida de Vilafranca, s’encarés el tres de deu amb folre i manilles. No hi ha dubte que aquest monstre, tot i els dos descarregats al sarró, mai es pot donar per domesticat i molt menys permet qualsevol errada o confiança extra. Una immensa pinya i un muntatge precis de folre, manilles i quarts donaven a veure que el castell no presentava la comoditat i encaix perfecte dels dos anteriors: peus bellugant i rectificacions de posicions que ja amb quints al seu lloc mantenien la incertesa de la decisió final. Música de gralles i l’intent ja era una realitat. Sisens, setens i el treball es feia cada cop més intens. Un pèl massa obert i un pilar perillosament més allunyat que la resta obligaven a un treball intens de tots els castellers per arribar a bon port. L’entrada de dosos va semblar asserenar una mica el castell, però alhora va deixar veure amb claredat aquesta obertura abans esmentada i que feia perillar tota l’es-

tructura. La canalla, ràpida i lleugera com sempre, va coronar el castell i va obrir esperances de poder controlar la baixada, encara que la tremolor ja era molt important. La sortida de l’enxaneta i aixecadora va ser molt ràpida, fins i tot un xic precipitada a causa dels problemes ja descrits, i finalment el castell va cedir deixant-lo carregat. Segurament, en altres moments l’alegria hagués estat immensa, però ara, amb el record dels recentment descarregats, hi havia un sentiment agredolç, cosa que dóna idea també del nivell assolit per la Colla. A la segona ronda i per asserenar la caiguda patida en la ronda anterior, atacàvem el que considerem una aposta segura o un comodí en els últims anys, que ens ha convertit en els reis absoluts d’aquesta construcció d’alta dificultat: el quatre de nou amb folre i pilar. Igual que el castell anterior, la mida no era del tot correcta: una obertura excessiva i un encaix amb el folre amb dificultats feia preveure molta batalla en aquest castell. Es va poder comprovar com alguna rengla del quatre estava més forçada del que era aconsellable, encara que la confiança dels castellers feia veure amb optimisme la situació. Aquests problemes es van anar augmentant fins carregar la part del quatre, mentre alhora el pilar s’anava bastint per dins. Es va poder salvar la sortida de dosos i la descoberta del pilar, que ja patia massa per les batzegades rebudes per la part del quatre. Un cop carregat, a la sortida de l’enxaneta, els pisos alts del pilar van saltar endavant sense remei i, de nou, ens quedàvem amb la mel als llavis i una sensació que avui no era el dia.

Arribàvem a tercera ronda i el cap de colla, conjuntament amb el seu equip, decideix una d’aquelles decisions que marquen una temporada per bé o per mal. Atacariem el quatre de deu amb folre i manilles, que a Vilafranca no havia arribat a intent i que havíem estat assajant insistenment al local les últimes setmanes. Barreja de convenciment i sorpresa entre els castellers, i expectació entre el públic que aplaudia l’esforç de la Colla. Una gran pinya amb la col· laboració de molta gent va permetre un muntatge acurat d’aquest gran monstre dels castells actuals. Folre, manilles i quarts col·locats van deixar veure una gran quadratura, tema fonamental per aspirar a l’èxit. Amb els quints a la seva posició, van donant la conformitat per començar a sonar gralles per primer cop a la història de la Colla en aquesta construcció. Amb sisens i setens el castell es mantenia amb prou fermesa. L’entrada de dosos va asserenar encara més el tronc i amb unes manilles treballant amb comoditat, una canalla ràpida com sempre feia l’aleta al cel tarragoní, que per primer cop veia aquesta construcció a la ciutat, cosa que desfermava l’eufòria del públic. Mentrestant, tot i la sortida ràpida del pom de dalt, les dificultats a la part baixa entre segons, terços i quarts anava en augment, segurament ja fruit del cansament o la perdúa de posició d’algun membre de l’estructura. Emoció a flor de pell, setens fora i, a tocar de la glòria, amb l’inici de sortida de sisens, a breus segons de la descarregada, l’estructura s’enfonsava sense remei...

SANTA TECLA

Finalment, i amb ronda de pilars, amb la Colla ja cansada i tres caigudes a l’esquena, es va optar pel pilar de sis. Un pilar sense massa història, on només la sortida de l’enxaneta va provocar una petita oscil·lació cap al davant que un cop salvada va permetre una descarregada controlada per acabar l’actuació. En definitiva, tres construccions carregades, però un nou pas endavant amb dos castells de deu per primer cop junts i la incorporació del quatre de deu al nostre currículum i moltes ganes de descarregar-lo en properes ocasions que aviat havien d’arribar.

SANTA TECLA

Una decepció breu, que va donar lloc a l’alegria d’haver carregat per primer cop el quatre de deu i donar un cop de puny damunt la taula. demostrant que, igual que el tres, aquest també podia ser nostre en poc temps i de pas refermava la nostra candidatura al Concurs just davant dels nostres grans rivals per al títol. Tarragona, un cop més, mostrava el seu agraïment per la nova gesta.

>>>>>>>>>>> Albert Cortés Monserrat

BLOC CASTELLER

RENDIR-SE NO ERA UNA OPCIÓ I de sobte tota la plaça va començar a clamar “I Vella! I Vella! I Vella, Vella, Vella!”. Va ser una reacció espontània, un càntic inesperat, la resposta insòlita d’un públic entregat que havia acabat de presenciar l’esforç titànic d’un grup de persones que compartien camisa rosada i que volien guanyar, volien fer història, de nou, i que no van deixar de lluitar fins el darrer segon. Va ser un instant que va durar una eternitat. De Mataró a Reus, de Sabadell fins al Vendrell, la gent d’arreu va voler agrair, d’aquesta manera, el treball, la constància i l’afany de la Vella per sortir d’aquella plaça tarragonina havent posat la cirereta de l’exquisit pastís que havia suposat el 2016. “Sou la colla que sempre havia volgut que fos la Colla Vella, sou la colla que sempre havia somiat”. Manel Urbano va reblar el clau exprimint encara més el nostre orgull i els sentiments van acabar d’aflorar, en forma de crits... i en forma de plors. No va poder ser. No només ens vam quedar a les portes, sinó que hi vam topar de morros. Com una bufetada de realitat, poc abans de les 5 de la tarda marxàvem de la Plaça de Braus amb una ràbia descomunal, una ràbia que es palpava d’una forma tan real en l’ambient que quasi es podia mastegar. Ens n’anàvem tristos i decebuts, sí, molt, però també amb el cap ben alt, orgullosos del que havíem fet perquè, tant al nostre poble com a arreu, és ben sabut que la colla degana del món casteller mai tira la tovallola. Amb la il·lusió per bandera Havíem arribat a la cita del 2 d’octubre amb la confiança de saber-nos capaços de tot després d’una temporada superba, inoblidable. Ens crèiem més forts que mai... ho érem. Anàvem a per totes i es notava en les cares de la gent en el moment d’entrar al recinte tarragoní. La il·lusió es barrejava amb importants dosis de convicció... i també de neguit.

Teníem clar el que anàvem a fer i sí, també teníem clar amb qui competíem. Des de la primera ronda, el liderat va ser verd, gràcies a la consecució del tres de deu amb folre i manilles. Tal com marcava el guió preestablert, Vilafranca estava allí, i hi seguiria sent fins al final; ho sabíem i, per tant, nosaltres havíem d’anar a la nostra. Poc a poc, concentrats, i només pendents del que passés al nostre centre del món que per unes hores va ser la part més oriental de la TAP. Així, la resposta va ser tirar amunt un quatre de deu amb folre i manilles, un cop d’efecte que es va quedar a un pas de descarregar-se, com ja havia passat dues setmanes abans a Santa Tecla. La satisfacció per l’evident domini de les construccions de deu pisos es va barrejar, amargament, amb una important frustració per haver-lo tingut a les mans i haver-se escolat d’entre els dits. No podíem perdre ni un bri d’esperança, no ja per trobar-nos encara a l’inici del Concurs, sinó per la motxilla que portàvem de tot una temporada de somni. Després de veure com els vilafranquins carregaven el sempre complicadíssim dos de vuit sense folre i la Jove de Tarragona descarregava el tres de nou amb folre i el pilar, optàvem per intentar el tres de deu amb folre i manilles, un castell que no se’ns podia escapar després d’haver-lo descarregat per Firagost i per Sant Fèlix i d’haver-lo carregat per Santa Tecla; un castell que ens va donar l’últim Concurs guanyat, l’any 2000. Per aquest motiu, quan ens vam veure a terra, després d’una caiguda sobtada en el moment en què la canalla es disposava a col·locar-se, no vam entendre res. No podia ser que aquella construcció hagués cedit tan aviat. No podia ser. I, al mateix temps en què el castell s’esmicolava abans d’hora, també ho feien les il·lusions rosades, que minvaven poc a poc. Els verds encetaven el duel particular de la tercera ronda sense fallar, descarregant el quatre de deu amb folre i manilles, el primer de la seva història. Eren tres estocades de les que fan mal, però l’expressió “la Vella és la Vella” no és una expressió gratuïta; és, senzillament, una forma de ser i una forma de viure els castells. No teníem dret a la resignació. I en una forta empenta de valentia i coratge descarregàvem el segon quatre de nou sense folre de la temporada, un castell indomable que vam aconseguir domesticar fins a deixar-lo dòcil, impertèrrit, bonic, impecable. El cinquè consecutiu que descarregàvem, ni més ni menys. La injecció de moral i d’adrenalina que ens va suposar la consecució d’aquest espadat va fer que tornéssim a somiar. Ens arrengleràvem altre cop en el camí de la victòria.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé.

Sabíem que derrotar la magnitud del domini verd només era possible tirant amunt un únic castell, una construcció mai vista i mai assolida, un drac que, de moment, cap Sant Jordi ha pogut matar: si aconseguíem fer el tres de nou sense folre guanyàvem el Concurs. Quan les intencions es van anunciar per megàfon la plaça es va encendre en aplaudiments. “Són la Vella, ho donen tot”, li deia un saballut a un altre. Concentració màxima. L’espadat anava creant-se, anava prenent forma, anava agafant altura, s’enlairava més lluny que cap altra colla... fins que, en el moment en què començava a entrar l’aixecador, el castell cedia i, amb ell, la nostra il·lusió i, ara sí, la nostra esperança.

CONCURS

Escac i mat El Concurs es va convertir aleshores en un joc d’escacs. La torre, el cavall, l’alfil, el rei i la reina ja no eren blancs o negres, sinó rosats i verds. Així, a la quarta ronda hi va imperar l’estratègia, primerament amb els verds desmuntant el peu d’un nou dos de vuit abans que sonessin les gralles per forçar la Vella a ensenyar les seves cartes. L’intent desmuntat nostre de tres de nou quan la construcció estava a l’altura de sisens i un altre dos de vuit net carregat pels Castellers de Vilafranca sense conseqüències quant a punts van desembocar a la definitiva i taquicàrdica cinquena ronda.

No havia pogut ser i ens vam quedar allí, dempeus, quiets, pensant que no era just, que ja ens tocava, que aquell era l’any. Estàvem tristos, malenconiosos, abatuts, enrabiats, però amb el convenciment d’haver-ho donat absolutament tot. I de sobte tota la plaça va començar a clamar “I Vella! I Vella! I Vella, Vella, Vella!”.

CONCURS Foto intent 3 de 9: Cristina Aguilar.

LA HISTÒRIA S’ESCRIU A VALLS

BLOC CASTELLER

Sona el despertador: és diumenge, és aviat. I no hi ha dubtes a l’hora d’obrir l’armari: pantalons blancs i camisa rosada. Les matinades van sortir puntuals des del local cap a l’Ajuntament, després d’haver despertat els veïns de les Cases dels Castell. Tothom està nerviós. És normal: avui és Santa Úrsula. Després de les matinades, vam arribar al local per fer l’esmorzar de rigor. Mica en mica, va arribant la gent. Les cares dels castellers estan plenes de confiança, saben que la feina està feta. El cap de Colla ens explica que sortirem de quatre de deu amb folre i manilles, aquell monstre que no volia ser descarregat. Amb més d’una hora de marge fins a l’inici de la diada, vam sortir del Portal Nou en direcció al Km 0 del món casteller, la plaça del Blat, on fa més de 200 anys uns agosarats pagesos van iniciar la nostra història. Doblet de deu Sonaren les campanes de Sant Joan: la una i sortíem primers. Aquest cop no hi havia hagut gaires problemes d’espai a l’hora d’entrar pel carrer de la Cort, amb la qual cosa es va poder lligar el primer castell sense complicacions. Així doncs, la pinya del quatre de deu es va formar amb ordre. Van

pujar els segons, folre amunt, terços col· locats, manilles a lloc, quarts i els quints van donar per bones les mides. El castell pujava tranquil, sense presa. Sisens i setens a lloc i la canalla, fina i ràpida, coronava el primer quatre de deu amb folre i manilles que veia la ciutat de Valls enmig d’un crit eixordador del públic. En poc més d’un mes, era el tercer que carregàvem, però aquest no podia quedar en carregat, aquest s’havia de descarregar. La canalla va sortir, amb folre i manilles treballant. Amb els setens fora, arribava el punt on ens havíem quedat les dues vegades anteriors. Aquesta vegada però, el castell va seguir baixant fins que els sisens van tocar les manilles: castell descarregat. La plaça, que no havia deixat d’aplaudir en tota la descarregada, va ser testimoni del primer quatre de deu amb folre i manilles que descarregava la Colla. Es pot ben dir que ens vam treure un bon pes de sobre. El Colós, el castell més gran de tots, s’havia rendit al poder rosat. Immillorable inici, però quedava molt. Per la Firagost descarregàvem el primer de la nostra història i ara tocava descarregar el tercer tres de deu amb folre i manilles. El castell de deu escollit per la segona ronda no havia anat bé les dues ultimes vegades que l’havíem intentat, amb un carregat i un intent. Però l’adrenalina al màxim després de la primera ronda i uns bons assajos ens feien creure que era factible, tot i els canvis d’última hora. Amb segons col·locats i el nucli del folre pujant, el castell donava bones sensacions. Amb quints a lloc, el castell pujava ferm, i amb setenes i dosos col·locats, l’estructura aguantava sense problemes, tot i el bellugueig propi d’una construcció de deu pisos. En un moment, el castell va

quedar carregat tot fent esclatar la plaça, però arribava el moment de treure forces de llocs on no crèiem tenir-ne. Manilles i folre van treballar còmodes gràcies a la feina impagable d’una soferta pinya. Malgrat un parell de batzegades salvades amb molt d’ofici, per segona vegada aquest any i en tota la història, a Valls es descarregava el tres de deu amb folre i manilles. Quin goig i quina alegria poder ajuntar els dos castells de deu en una mateixa diada... i el millor de tot? Encara quedava una ronda! Net i polit I a la tercera ronda vam treure a passejar el “Ferrari”, el mític quatre de nou sense folre. La confiança en el castell era total. El castell va anar pujant amb tranquil·litat, ben defensat per un tronc que no es mou ni per la fricció del vent. La canalla va ser dalt amb rapidesa i va coronar el castell total. La descarregada... ai la descarregada! Plàcida, serena... s’acaben els adjectius. El domini del castell va ser tal que no semblava que estiguéssim fent història en majúscules. Descarregàvem el sisè quatre de nou net en tan sols catorze mesos, amb una plaça del Blat completament entregada a una Colla que persisteix, que no es rendeix, que treballa incansable pels seus anhels, que dóna tot el que té dins per fer el que ningú més pot fer, el que molts voldrien retenir i no poden, el que alguns els agradaria tenir i no poden: la millor diada de la història del món casteller. Dos castells de deu i un castell de nou sense folre, tots descarregats. Vam acabar l’actuació amb tres pilars de cinc, un al balcó de l’Ajuntament, un descarregat i l’altre nomes carregat. La història es va tornar a escriure a Valls.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

SANTA ÚRSULA

”

Dos mil setze, Santa Úrsula, plaça del Blat, LA COLLA VELLA, a punt i vol fer història, preparats per triomfar, sentir la glòria, després d’un any d’una brega espaterrant. Quatre de deu, descarregat, per començar, seguit d’un tres de deu, també complert, els dos amb folre i manilles, ben dempeus, i amb un tronc tota una joia de treball.

Fills del llamp no tenim por, nostra divisa, volem tocar el cel amb les mans, falta un graó, sense folre, el quatre de nou rebla la fita.

”

Majestuosa i titànica actuació, rauxa castellera i gegantina. LA VELLA ÉS LA VELLA: arrels i tradició. Visca LA COLLA VELLA Felip Vives Surià

SANTA ÚRSULA

ESPLÈNDIDA COLLA VELLA

BLOC CASTELLER

La Colla Vella dels Xiquets de Valls aquesta temporada 2016 ha arribat al punt més alt del món casteller, amb la particularitat que estem en condicions de competir en tot moment pel primer lloc. No seré jo qui caigui en la temptació de dir si hem estat la millor colla o no de l’any 2016, ja que les mesures per mesurar-ho son tan diverses que cada casteller té dret a mirar-ho o defensar-ho com més li agradi o li convingui (que això també s’ha de tenir en compte), però la realitat crec jo és com encapçalo el títol: la Colla Vella ha estat esplèndida. Per definir aquest estat de gracia que estem vivint s’haurien de buscar els diferents motius que ho han fet possible, amb la certesa que tots estaríem d’acord que son diversos i amb la importància suficient per tenir-ho en compte de cara properes temporades. Amb tot, el motiu principal de l’èxit és, sense cap mena de dubte, la implicació en la feina de tot el col·lectiu. Ara bé, dit això, tampoc vull regatejar mèrits als màxims responsables de la direcció (cadascun en la seva parcel·la) pel seu treball constant i meritori, transmetent il·lusió, ganes i responsabilitats a tota la Colla en general. Vagi per endavant la meva més sincera enhorabona i que per molts anys ens mantinguem al cim del món casteller. La propera temporada hi haurà canvis a la direcció tècnica i organitzativa. Quan escric aquest treball no està decidit qui portarà les regnes l’any que hem entrat, però, siguin quines siguin les persones escollides, només els demanaria que continuessin amb la mateixa il·lusió i treball com ho han fet els seus antecessors aquest últims anys i que, l’un darrere l’altre, hem anat guanyant posicions de tota mena. Amb tot, un xic més d’ambició tampoc hi sobraria. Amb la quantitat de castellers de tronc que ara disposem a la Colla i sabent de molt antuvi les diades que es duen a terme durant la

temporada, a més de les colles que ens trobarem per competir en cadascuna d’elles, el cap de Colla, junt amb el seu equip tècnic, haurien d’intentar preveure tenir els castellers de tronc suficients per plantar cara en totes les actuacions. Si m’atreveixo a fer aquesta recomanació és perquè gairebé cada temporada ens trobem alguna actuació que tenim tot el personal suficient per fer bons castells , però per falta d’un segon, un terç o un quart no acabem de fer la feina desitjada i això fa que alguns castellers surtin de la plaça un xic decebuts. Els capdavanters de la Colla Vella dels Xiquets de Valls haurien de tenir sempre ben present que, quan competim en trobades amb altres colles, si aquestes son ja d’un cert nivell, la seva obsessió és guanyar els Xiquets de Valls i, si és la Colla Vella, molt millor. Per tant, cada principi d’any, en planificar la temporada, s’hauria de tenir en compte aquest detall. Milloraríem encara més la imatge i el prestigi d’aquesta gran institució que és la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla degana del món casteller. No tinc cap mena de dubte que els qui siguin escollits per dirigir la Colla Vella no els faltaran ganes ni il·lusió per intentar superar encara més les esplèndides actuacions que any rere any venim oferint a les diferents places castelleres del nostre entorn i, per què no, afegir algun altre castell que ens falta per engrandir una mica més el nostre historial. Estem en un moment immillorable per poder-ho aconseguir si tots plegats (dirigents i dirigits) posem el nostre gra d’arena com estem fent últimament. Per acabar, només vull dir que, qui hagi tingut la paciència de llegir aquest article, potser pensarà que sóc molt exigent o que no en tinc mai prou, com més d’un vegada algun casteller m’ha dit. És probable que sigui així, però és simplement perquè la meva obsessió com a casteller és poder veure la Colla Vella per molts anys al lloc més destacat del rànquing casteller i, per què no, guanyadora a la majoria de places on competim amb les colles punteres. Per si algú no ho sap, vull recordar que dins la rivalitat local entre les dues colles dels Xiquets de Valls portem dues temporades seguides que la Colla Joves no ens ha fet ni ombra, ja que en totes les places on ens hem trobat, en totes, sempre ha sortit victoriosa la Colla Vella i més d’una vegada el castell més inferior de la Vella ha estat, de llarg, superior al més gran de la Joves. Aquesta és la Colla Vella que sempre he somiat i que m’agrada veure en tot moment. Sóc així, no puc fer-hi més. >>>>>>>>>>>>> Guillem Bartolí Balañà.

Intent desmuntat

Intent

Carregat

Descarregat

Total

2 de 6

0 (0%)

1 (100%)

2 de 7

0 (0%)

6 (100%)

2 de 8 amb folre

0 (0%)

4 (100%)

2 de 9 amb folre i manilles

0 (0%)

1 (100%)

0 (0%)

3 de 10 amb folre i manilles

0 (0%)

1 (20%)

3 (60%)

3 de 6 i 4 de 6 Simultanis

0 (0%)

1 (100%)

3 de 7

0 (0%)

3 (100%)

3 de 7 aixecat per baix

0 (0%)

2 (100%)

3 de 7 amb el pilar de 5 al mig

0 (0%)

1 (100%)

3 de 8

0 (0%)

7 (100%)

3 de 9

1 (50%)

0 (0%)

3 de 9 amb folre

0 (0%)

16 (100%)

4 de 10 amb folre i manilles

0 (0%)

2 (66.67%)

1 (33.33%)

4 de 7

0 (0%)

5 (100%)

4 de 7 amb el pilar de 5

0 (0%)

5 (100%)

4 de 8

0 (0%)

1 (10%)

9 (90%)

4 de 8 amb el pilar de 6

0 (0%)

12 (100%)

4 de 9

0 (0%)

3 (100%)

4 de 9 amb folre

0 (0%)

6 (100%)

4 de 9 amb folre i pilar de 7

0 (0%)

1 (14.29%)

6 (85.71%)

5 de 7

0 (0%)

4 (100%)

5 de 8

0 (0%)

13 (100%)

5 de 9 amb folre

0 (0%)

1 (25%)

3 (75%)

Castells de 4 i de 5

0 (0%)

1 (100%)

Pilar de 4

0 (0%)

2 (3.7%)

52 (96.3%)

Pilar de 4 al balcรณ

0 (0%)

1 (100%)

Pilar de 4 caminant

0 (0%)

9 (100%)

Pilar de 5

0 (0%)

2 (3.57%)

54 (96.43%)

Pilar de 5 al balcรณ

0 (0%)

1 (50%)

Pilar de 6

0 (0%)

10 (100%)

Pilar de 7 amb folre

0 (0%)

2 (50%)

Pilar de 8 amb folre i manilles

0 (0%)

1 (33.33%)

2 (66.67%)

1 (0.38%)

2 (0.77%)

15 (5.75%)

243 (93.1%)

261

Tots els castells

ESTADร STIQUES

Castell

LES RONDES A LA TARRAGONINA NO FUNCIONEN A VALLS

BLOC CASTELLER

En les darreres temporades el sistema de rondes està sent objecte de debat i reforma. Aquest fet, unit a la voluntat de les colles d’agilitzar el muntatge dels castells, ha permès gaudir de diades més fluïdes i curtes sense haver de renunciar a un elevat nivell casteller. Ara bé, els diferents sistemes de rondes no són equiparables ni adoptables a tot arreu, ni és bo que ho siguin. Igual que la nomenclatura castellera (dos/torre, amb el pilar/ amb agulla, etc), igual que els pilars pels quals puja i baixa la canalla (diferents al Penedès respecte del Camp de Tarragona) o igual que la quantitat d’enxanetes al nou de vuit, el fet de tenir diversos sistemes de rondes enriqueix el fet casteller. Les diferents formes d’establir les rondes permet als organitzadors triar la manera que creguin que els serà més adient per a la seva diada. El món casteller és un món tradicional i, per tant, hauria de mantenir les normes basades en costums mutables més que no pas intentar unificar criteris arreu tot passant per sobre de les particularitats de cada colla, plaça o actuació. És per això que volem defensar el sistema de rondes de la plaça del Blat. Abans de fer-ho, però, repassem breument els principals sistemes que s’usen actualment. Sistema tradicional Fins fa poc el sistema emprat a quasi tot arreu era l’anomenat “tradicional”. Això és: les colles van actuant per ordre i, en cas d’intent o intent

desmuntat, deixen fer un castell a la colla que actua a continuació per, mentrestant, reorganitzar-se i repetir el seu castell just després. A la tarragonina El sistema tradicional s’ha vist substituït cada cop més pel sistema de rondes “a la tarragonina”, anomenat així perquè va ser a Tarragona on es va començar a implantar amb l’objectiu de reduir la durada a les maratonianes diades de festa major (sobretot Sant Magí) de la ciutat, i també perquè és el més similar al Concurs. El sistema és senzill: tres rondes de castells seguides de dues rondes de repetició (una de repetició i una altra de millora). Si una colla cau, la diada segueix i repeteix els castell al final. A l’antiga També de moda s’han posat les diades “a l’antiga”, sistema també introduït a Tarragona, en aquest cas per Sant Jordi, i ara aplicat a molts altres indrets, entre els quals a Valls per Completes. Rep el seu nom perquè és com actuaven les colles fins a la Renaixença castellera: cadascuna fa els castells quan vol, de manera que es pot donar la situació de veure diverses colles fent-ne alhora. Amb aquest sistema es pot posar un límit de temps a l’actuació, com també es pot limitar, o no, el total de castells que pot fer cada colla. Subrondes simultànies Un altre sistema és el de subrondes simultànies, utilitzat en actuacions amb moltes colles i iniciat a la diada de colles locals de la Mercè, a Barcelona. Es fan dos grups de colles i les colles de cada grup actuen simultàniament (no es poden encantar per tal d’actuar soles quan ja ho han fet la resta). Al final també es fa una sola ronda (sense grups) de repetició amb castells simultanis per a aquelles colles amb castells pendents. A la vallenca El sistema que ocupa aquest article, però, és el propi de les diades que tenen lloc a la plaça del Blat, anomenat sistema de rondes “a la vallenca”. Segons aquest sistema, una colla que no assoleixi un castell l’ha de repetir immediatament mentre la resta de colles esperen. El sistema de rondes a la vallenca només s’utilitza a Valls, cosa que té la seva lògica perquè és una diada amb dues colles. En diades amb tres o més colles podria eternitzar l’actuació i, de fet, aquesta és la principal raó per la qual, des de molts mitjans, s’ha instat les colles i el Consistori vallencs a “modernitzar-se” i adoptar el sistema tarragoní. Tanmateix, el sistema “a la tarragonina” té un petit problema: amb dues colles és totalment inútil.

Quan dic que és inútil no vull dir que no sigui aplicable. Ho és, però en casos de diverses caigudes no aconseguiria ni agilitzar la diada amb l’alternança de colles ni reduir-ne la durada. Vegem-ne algun exemple. Imaginem una diada amb rondes a la tarragonina i dues colles que, per no barallar-nos, anomenarem A i B. La colla A surt primera. Escenari 1: la Colla A té un mal dia La Colla A obre plaça amb un intent o intent desmuntat.Com que el sistema és a la tarragonina, la Colla A no pot repetir immediatament i tira la Colla B, que sí assoleix el seu castell. En la segona ronda, la Colla A, ho torna a provar, de nou, sense èxit. La Colla B completa correctament el seu segon castell. Arribats a aquest punt, ens trobem a les portes de la tercera ronda amb una Colla A que encara ha de completar els seus tres castells i una Colla B a la qual només li’n falta un per acabar, per la qual cosa la Colla A hauria de tirar dos castells seguits en cas que la Colla B completi el seu castell de tercera ronda. Escenari 2: la Colla B té un mal dia. La Colla A inicia la diada fent el seu castell sense problemes, mentre que la Colla B el deixa en intent. En segona ronda, la Colla A segueix el seu programa i fa el seu castell, mentre que la Colla B torna a intentar-ho i torna a caure. La tercera ronda comença amb la Colla A descarregant el seu tercer castell i, en aquest punt, es dóna la situació absurda que, mentre la Colla A ja ha completat la seva actuació (a manca dels pilars), la Colla B encara ha de fer tres

castells (el de la tercera ronda i les dues repeticions). La diada està trencada, ha deixat de ser un cara a cara i s’allargarà molt perquè una de les colles haurà de tirar tres castells consecutivament, ja que l’altra ja ha enllestit la feina. Aquestes situacions no són casos aïllats. L’escenari 1 no és igual, però sí bastant similar a la Santa Úrsula de 2013, quan la Colla Vella, que sortia primera, va caure en els seus dos intents inicials de tres de deu amb folre i manilles. D’altra banda, l’escenari 2 s’assembla a la Santa Úrsula de 2015, quan la Colla Joves era segona i també va arrencar amb dos intents fallits del castell de deu. Agafem un tercer escenari més enrevessat, que seria el que va passar a Santa Úrsula de 2014. En aquest cas podem posar noms a les colles per veure com hauria anat la Santa Úrsula de fa dos anys amb rondes “a la tarragonina”. Obria la Vella. Escenari 3: Primera ronda neta, segona i tercera amb llenya Primera ronda: Les dues colles descarreguen els seus castells. Cap problema. Segona ronda: La Vella cau del 3de10fm i tot seguit la Joves carrega el 4de9sf. Tercera ronda: Totes dues deixen els seus castells en intent (3de10fm i 2de8sf). Repetició: La Vella corona el 4de9sf i la Joves completa el 3de9f. En aquest punt, amb el sistema de rondes a la vallenca es va passar a la ronda de pilars, ja que les dues agrupacions ja havien esgotat les tres rondes de castells (la Vella va deixar la segona ronda en blanc, la Joves va fer tres castells i un intent). En canvi, amb el sistema de rondes

a la tarragonina, la Colla Vella encara podria haver fet un altre castell en la ronda de millora abans dels pilars. El sistema de rondes a la vallenca és un sistema pesat per a l’espectador quan hi ha moltes caigudes, perquè trenca el ritme de la diada i deixa temps morts, però serveix per garantir que l’actuació es manté com un cara a cara des del primer fins a l’últim castell, un fet que es perdria amb les rondes a la tarragonina. A més a més, hem vist que el sistema tarragoní tampoc garanteix que una diada amb dues colles mantingui el ritme evitant temps morts, ni tampoc que sigui més curta, ja que es pot donar el cas que una colla hagi de fer dos o tres castells seguits o que tingui dret a fer més intents dels que podria fer amb el sistema vallenc. Com he dit a l’inici, cada diada i cada plaça tenen la seva idiosincràsia, com la té cada colla. Els organitzadors de Santa Úrsula (l’Ajuntament amb les colles locals) han de valorar què volen. Segons el meu punt de vista, el que cal mantenir a la plaça del Blat és allò que la fa especial: que les actuacions són un cara a cara entre dues colles, un duel clar i evident. És el que la fa diferent i el que ha fet diferent el món casteller vallenc. Rivalitat, es pot argumentar, n’hi ha a molts llocs, però la gràcia de fer o veure castells a Valls és que aquesta rivalitat és el centre de la diada, sobretot per Santa Úrsula. I implantar rondes a la tarragonina posaria en perill aquest cara a cara sense portar, aparentment, cap benefici substancial ni en temps ni en ritme.

>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

SANT ISIDRE PER SANT JOAN El 14 de maig del 2016 sortint de la

La tripleta aquella del maig feta sense cap mena de proble-

de Sant Isidre em trobo amb l’amiga

maig eh!) amb tot un conjunt de canvis, relleus, modifica-

Plaça de l’Oli en acabar l’actuació Raquel Sans i li dic: “aquests guanyaran

el concurs”. La Raquel, que quan cal ser objectiva ho és assenteix amb el

cap, reconeixent de mala gana, lògi-

cament, que si a aquelles alçades de

l’any la Colla Vella era capaç de fer aquella actuació i de la manera que l’havia fet, podria arribar a les set-

manes on els castells es juguen les garrofes amb possibilitats de tot!

Uns dies després vaig fer cap al Figarot per una presentació i en el

decurs de la conversa li vaig dir el mateix al Toni Bach respecte al que

havia vist a Valls uns dies abans. De

seguir la Vella així ja no arribarien sent els únics i indiscutibles favorits tal i com ha passat en els últims anys. Que anés amb compte que la Vella els podria guanyar el concurs.

Evidentment que no l’ha guanyat,

cions en les estructures habituals de la colla, afegit a la pos-

sibilitat que té la colla per superar-se en els moments claus de l’any, em feien pensar que si res es torçava la Vella podria

tornar a ser aquell tro de l’any 2000. Els paral·lelismes em semblaven evidents tot i haver passat ja molts anys i encara

que ara els castells vivim una altra època diferent, tenia les mateixes sensacions que aquell estiu de fa setze anys.

A l’hora de la veritat, el gran any de la Vella no s’ha materialitzat amb el triomf però em semblaria una absurditat poc rao-

nada que l’èxit sols es basés en aixecar o no la copa. Els castells

encara que de vegades no ho sembli, són més que això. Les

satisfaccions després de les grans actuacions, aquests records que deixen petjada en el nostre cor casteller, estan per damunt

d’això. Perquè penso: si la Vella hagués guanyat el concurs però

no hagués fet el Sant Joan que va fer, el Firagost, La Bisbal, El Catllar, o el primer diumenge, o la Sta. Úrsula (inoblidable!) que va fer... amb aquest global de temporada estaria a hores d’ara

més contenta, si enlloc d’això hagués guanyat el concurs? Desconec el pensament i el sentiment intern dels castellers de la

Vella, però jo com afeccionat no tinc cap dubte que l’èxit del 2016 de la Vella està per sobre del resultat final del concurs.

però el concepte al que ens referíem

Tècnicament hi ha diversos factors en els quals em fixo per

Vella arribaria a l’octubre amb totes

mig facilita el camí per sovintejar reptes encara més superiors.

era que de seguir en aquella línia, la

BLOC CASTELLER

ma, amb una confiança i seguretat admirable (sobretot al

les possibilitats de guanyar-lo, com així va ser.

Quan un ja fa anys que va pel món

dels castells, valora molt les sensacions que deixa una colla o uns castells. Un intenta intuir l’evolució que

entendre l’evolució d’una colla. Evidentment que pujar el nivell És a dir, la Vella fent tants castells extres (o superiors al 3 de 9f com us agrada més dir) a les actuacions abans anomenades,

permet que els castellers adquireixin un nivell superior en tots els àmbits i en tots els pisos. Això es nota a l’hora d’afrontar

els castells de 10 amb una major qualitat tècnica dels castellers. Evidentment per sota també hi ha repercussions, perquè

pot tenir un castell, en funció de les alçades de la temporada en què es

fa. Aquí hi entren molts paràmetres

Lloguer escenaris, taules, cadires.

detalls, però que tots sumats acaben

Lloguer parament de taules.

moment clau de la temporada amb

Adorns de salons per festes.

tècnics, tàctics, socials... molts petits

permetent que una colla arribi al tots les possibilitats de triomfar.

OPINIÓ al dominar amb molta facilitat el 4 de 9fa. per exemple, per-

met que en el 4 de 9f hi pugui entrar molts més gent no tant habitual, fent alhora que aquests castellers estiguin molt més

ben preparats quan per determinades urgències han d’entrar

en l’alineació d’un castell de 10 o el sense folre, pel que a priori

no s’hi comptava. I això que no deixa de ser una teoria, a la Vella heu demostrat com portar-ho a la practica i amb èxit! Evidentment tenir tots aquests recursos permet al cap de colla poder prendre decisions des del

punt de vista tècnic única i exclusivament, sense

haver de fer malabarismes per equilibrar els egos personals, que acaben perjudicant la solidesa dels castells i a més llarg termini de la colla també. Tot passa per l’assaig i si a més li sumem el talent innat que teniu a Valls, els resultats arriben.

Pel fa al cos a cos viscut amb els Castellers de Vilafranca, m’ha encantat la manera com s’ha portat tota aquesta lluita. Aquesta lluita psicològica viscuda als mitjans de comunicació i a les xarxes em sembla sensacional. Sobretot si es

manté amb la correcció general com la que hem vist aquest 2016. Aquesta rivalitat és la vida, és una de les essències dels castells i que enguany hem gaudit en el seu màxim esplen-

dor. Això i així són els castells. A més, penso que a Valls això ho gaudiu i ho sabeu fer com ningú. Bé, els verds en això també estan a bon nivell eh, però venint per darrera és molt

més fàcil posar nerviós al que va al davant que no pas que el de davant posi nerviós al perseguidor.

Vist el que s’ha vist aquest passat 2016, en el cas de la Vella

podríeu canviar aquest lema vallenc de que “per Sant Joan

tot comença”, perquè per vosaltres, us va començar tot per Sant Isidre.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Andreu

Banderas Pintor PINTURA INDUSTRIAL I DECORATIVA

Tel. 610 42 08 55 Raval del Castell, 39, 2n 1a | 43800 VALLS banderaspintor@hotmail.com | www.banderaspintor.com

XIQUETS DE HANG ZHOU

BLOC CASTELLER

XIQUETS DE HANGZHOU: UNA COLLA A 10.000KM

Arran de la seva participació al Concurs de Castells i, anteriorment, amb l’estrena i emissió per TV3 del documental “El jardí de les flors del presseguer: els Xiquets de Hangzhou”, els Xiquets de Hangzhou han estat objecte de gran interès, tan per part de castellers i colles com dels mitjans de comunicació. Al llarg de la seva estada aquests dies a Catalunya, s’han expressat moltes opinions i s’han fet afirmacions molt diverses respecte aquesta colla castellera, algunes d’errònies, i en cap moment contrastades. Com a padrins dels Xiquets de Hangzhou, des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls volem aclarir algunes de les qüestions que, lícitament, s’han aixecat des de diversos àmbits del món casteller en referència a la colla xinesa. Amb la voluntat de fer arribar a tothom la manera que tenim d’entendre els castells i com vivim aquesta bonica experiència de compartir la nostra passió amb els amics de Hanghzhou. Com van néixer els Xiquets de Hangzhou? Els Xiquets de Hangzhou neixen arran de l’interès de l’empresa tèxtil Antex i del seu propietari, Qian Anhua, pel fet casteller i, sobretot, pels valors que se’n desprenen: solidaritat, treball en equip, integració, cooperació, etc. El 2009, els responsables d’Antex, tant en Qian com en David Wang, es troben amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls per tal d’explorar la possibilitat de que, durant el viatge que la Colla Vella va

fer a Shanghai en motiu de la Expo, es pogués anar a la seva fàbrica a participar d’unes festes que feien i es pogués fer una actuació castellera. Després de lligar tots els temes logístics, la Colla, amb molt bon criteri, decideix destinar una jornada per anar a De Qing. Primer assaig amb els Xiquets de Hangzhou – Abril 2010 La sorpresa ve quan en Qian demana, un mes abans del viatge de tota la Colla, que hi anés algú per ensenyar als seus treballadors què són i com es fan els castells. Així que, un parell de castellers de la Colla Vella (en Roger Gomis i en Joan Ibarra) marxen cap a Antex i realitzen durant cinc dies un taller de castells, com molts dels que es fan aquí, amb els treballadors que van mostrar interès per aquesta activitat nova, dins les moltes que s’ofereix a la colònia. Quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va anar fins a Antex per a fer l’actuació, ja es va trobar a una Colla formada per castellers xinesos i fent castells de sis pisos. L’emoció de veure aquelles persones aixecant castells amb la mateixa il·lusió que nosaltres ens va fer veure que el món casteller no té fronteres. Són realment de Hangzhou? En realitat, l’empresa Antex està ubicada a Deqing, a uns trenta quilòmetres als afores de Hangzhou. Deqing és una ciutat industrial petita en comparació amb Hangzhou, que és una de les grans ciutats de la Xina, capital de la província de Zhejiang i una destinació turística de primer ordre. Per què Antex decideix apostar pels castells? Per entendre-ho, abans cal entendre què és Antex i per què és una anomalia a la Xina. Sovint es diu que Qian Anhuan, el propietari d’Antex, és un empresari molt particular i ho és, sobretot, perquè ha creat una fàbrica al bell mig de la Xina on els treballadors gaudeixen d’una qualitat de vida quasi equiparable a la dels països desenvolupats. Un empleat d’Antex treballa amb unes condicions laborals de seguretat, higiene, horaris, descansos, etc. molt similars a les que ho fa un treballador d’una fàbrica a Europa, i amb sous més alts que en altres empreses del sector a la Xina. A més, l’empresa proporciona una oferta d’oci que, a la Xina, només està a l’abast de la classe social més privilegiada, a més d’altres avantatges, com per exemple atenció mèdica gratuïta en cas de malaltia en un país sense sistema sanitari universal. Per què ho fa? Per dues raons. La primera és purament econòmica. Qian Anhua ha entès perfectament que uns treballadors contents, sans i amb ganes de continuar a l’empresa són més productius i, per tant, a Antex li anirà millor.

Dit d’una altra manera, ha copiat el model empresarial i social dels països europeus, molt allunyat de les pèssimes condicions laborals de la gran majoria d’empreses tèxtils xineses. La segona és ideològica i es basa en les fortes creences confucianistes del propietari. El confucianisme és una tradició filosòfica xinesa que, entre altres aspectes, considera que el benestar, la felicitat i l’harmonia amb el món que ens envolta són els pilars principals de l’existència humana. En aquest context, doncs, els castells i els seus valors encaixen perfectament en el model d’empresa d’Antex: treball en equip, cooperació, integració i autosuperació en un ambient distès, de lleure i que crea vincles d’amistat entre les persones que hi participen. A més, serveixen per trencar qualsevol tipus de barrera de classe social justament en un país molt estratificat.

Sí que és cert que, aprofitant que l’empresa ofereix un gran ventall d’activitats de lleure fora de l’horari laboral, molts treballadors viuen a cavall entre casa seva i la seva residència a Antex, on es queden a dormir els dies que prenen part en alguna d’aquestes activitats. Cal tenir en compte que el servei de transport públic de Hangzhou és insuficient per a una conurbació de més de vuit milions d’habitants i que, per tant, el trànsit és infernal, per la qual cosa un desplaçament per carretera de pocs quilòmetres es pot allargar moltíssim en hora punta. A més a més, tots els àpats al menjador de l’empresa són gratuïts, la qual cosa també aprofiten els empleats que es queden al vespre a realitzar activitats. També és cert, que si no fos pel gran ventall d’activitats que ofereix Antex, aquests treballadors no hagueren tingut mai l’oportunitat d’aprendre a tocar un instrument, d’aprendre kung fu, un altre idioma o classes de ball.

Però Antex és una colònia tèxtil, oi? Com les que hi havia a Catalunya durant la Revolució Industrial. Sí i no. Per contracte, els prop dels mil treballadors d’Antex – De Qing tenen dret a viure dintre del recinte de l’empresa, on hi ha habitatges per a tots ells i les seves famílies. Tècnicament, això converteix la fàbrica en un poble. Ara bé, a diferència de moltes colònies tèxtils catalanes del segle XIX, els empleats no estan obligats a residir-hi. Alguns treballadors viuen permanentment a Antex, però molts d’altres tenen les seves cases de propietat o lloguer fora de l’empresa, a les quals es desplacen cada dia quan acaben la jornada laboral. De fet, Antex disposa d’un servei de busos per als treballadors que no viuen dins del recinte, tal i com fan moltes empreses a Europa.

Però els treballadors cobren per fer castells i ho fan obligats? O com a mínim, guanyen un sobresou si assoleixen bons castells? No. Els treballadors d’Antex reben un sou pel seu treball a l’empresa. Els que, a més, són membres dels Xiquets de Hangzhou participen de manera voluntària a la colla, que és una activitat més de les diverses que organitza l’empresa, i no reben compensacions econòmiques per fer castells. Per tant, no són castellers professionals, tal i com s’ha afirmat. Un empleat cobrarà el mateix tant si fa castells com si no en fa. Els únics castellers professionals que hi ha hagut al llarg de la història són els que formaven part de les colles catalanes de les comarques tradicionals, des dels inicis del fet casteller fins a

la dècada de 1970, quan els castellers cobraven després de cada actuació i, a més, demanaven diners per les cases durant el dinar de Festa Major (el conegut “Llevant de taula”). Doncs al documental ells mateixos admeten que els donen regals. Antex dóna regals a tots els participants dels seus clubs, equips i associacions paral·leles que formen part del programa de lleure de l’empresa. Per posar un exemple, si l’equip de bàsquet de l’empresa guanya un campionat local, els jugadors reben un regal. Però això no vol dir que siguin esportistes professionals. Ells són professionals diversos de la indústria tèxtil, com operaris de telers, cosidors, estampadors, mecànics, enginyers, dissenyadors, etc. Podem entendre que, el fet de poder tenir l’oportunitat de viatjar a Catalunya, sigui un incentiu per participar al màxim de l’activitat de fer castells. Com les Colles d’aquí. Als castellers catalans no ens fan regals. Això els dóna avantatge respecte a nosaltres. Als castellers catalans no ens donen regals, però també gaudim d’avantatges de què no gaudeix la gent que no fa castells. Moltes colles s’enduen la canalla de colònies, per exemple. O els castellers van de viatge a preus molt econòmics i a aquests viatges hi assisteixen només aquells que han estat més constants a assaig. Les colles fem dinars, sopars, concerts, rifes i festes. I és bo que en fem. D’acord, però els obliguen a assistir a assaig cada dia. No. Els Xiquets de Hangzhou no fan castells obligats. A més a més, tampoc assagen cada dia, ja que molts

BLOC CASTELLER

dels castellers prenen part en altres activitats de lleure de l’empresa, com els equips esportius (bàsquet i tenis de taula), els clubs d’escacs i literatura, les lliçons de kung-fu i les classes de música, cant, dansa o break-dance, per posar alguns exemples. Aquestes activitats se solaparien amb els horaris dels assajos si aquests tinguessin lloc diàriament. Habitualment els Xiquets assagen tres dies a la setmana, sempre al vespre i fora de l’horari laboral, tot i que, com les altres colles, poden organitzar assajos extraordinaris de manera puntual. Com per exemple quan membres de la Colla Vella han viatjat a Antex per seguir amb la formació, que llavors assagen cada dia aprofitant l’estada dels catalans. Si un casteller deixa d’assistir habitualment als assajos, al final se’l deixarà de considerar membre de la colla, tal i com passa també a Catalunya. Igualment, poden abandonar la colla quan els vingui de gust. Per cert, a les classes de música és on el seu grup de grallers aprenen a tocar la gralla i el tabal. Doncs al documental es veia com fitxaven. Correcte. És la manera de controlar l’assistència dels castellers. Aprofitant que tenen el local d’assaig dintre de les instal·lacions de la fàbrica

han instal·lat el mateix sistema de fitxar que a l’empresa. No els calen llistes, whatsapps, Excels ni Google Docs per confirmar qui hi assisteix. I l’equip tècnic el formen treballadors de igual a igual o s’hi manté la jerarquia d’empresa? Són rotatoris? Poden discutir decisions? Igual que la gran majoria de colles d’aquí els Xiquets de Hangzhou també tenen un equip tècnic que és qui pren i discuteix les decisions que afecten als castells, als castellers i a les actuacions. Durant el Concurs de Castells de Tarragona es va poder veure com es reunien entre ells per decidir si intentàven o no el 4 de 9 amb folre. A l’equip tècnic hi ha el cap de colla, el cap de canalla, un responsable de troncs, qui se n’encarrega de lligar les pinyes i els folres i altres castellers que formen part dels Xiquets de Hangzhou des de l’inici de la colla. No forma part de l’equip tècnic el propietari de l’empresa, en Qian Anhua. Els càrrecs de la Colla no tenen res a veure amb els que puguin tenir a l’empresa, el que si que ha passat és que aquests castellers que han destacat en lideratge dins la Colla, han pogut aspirar a tenir un millor lloc de treball amb càrrecs de responsabilitat en la fàbrica. Els càrrecs de l’equip tècnic es consensuen entre els castellers i castelleres i gairebé sorgeixen per naturalitat. Llavors com s’explica que fessin castells de set al maig i castells de nou al setembre? La progressió ha estat ràpida per diverses raons, tot i que no és insòlita. Cal recordar que ha estat durant un període de set temporades, des de la creació de la Colla el 2010 fins avui; és a dir, una temporada més que el que van trigar els Capgrossos de Mataró a completar un castell de nou. La primera raó és que, durant aquest temps, han rebut molt suport tècnic per part de la Colla Vella dels Xiquets

de Valls. La segona és que, després de cinc anys per superar la barrera dels set pisos, un cop assolit el dos de set i el tres de vuit han tingut una gran facilitat per pujar-los de nivell i aconseguir també el quatre de vuit. La tercera és l’enorme facilitat d’alguns dels seus castellers per fer castells, tant per qualitats físiques i tècniques com per motivació personal, ja que viuen els castells amb la mateixa passió i il·lusió que els catalans. I la quarta és les ganes de progressar per ser reconeguts a Catalunya. Quan van consolidar els castells de set, els Xiquets de Hangzhou tenien la il·lusió de fer castells de vuit i tenir així el nivell per anar al Concurs de dissabte. Ningú els ho va prometre, però ha acabat passant quan l’organització del certamen va decidir convidar-los. En cap cas van sol·licitar ser convidats, sinó que la invitació va sortir de l’organització del Concurs i ells, lògicament, la van acceptar encantats.

que financen o ajuden a finançar una gran part de les despeses de les colles. Ja sigui per mitjà de subvencions directes o per ajudes indirectes (cessió o construcció d’un local, per exemple), totes les colles de casa nostra comptem amb un fort recolzament públic.

Els Xiquets de Hangzhou tenen una gran empresa darrere. Les colles catalanes ens hem d’espavilar soles.

A aquest suport públic, hi hem d’afegir el suport d’empreses privades que patrocinen el fet casteller (com Damm, a través de la Coordinadora) o colles concretes mitjançant convenis particulars. Tot això no passa a la Xina. La Xina té cert dèficit de democràcia, amb un sistema unipartidista, militaritzat i amb un control excessiu de l’Estat sobre la vida pública. La societat civil, tan important a les democràcies occidentals com el nostre país, és inexistent, ja que la llibertat d’associació, la llibertat de reunió i la llibertat d’expressió estan severament controlades. A la Xina no hi ha entitats culturals sense ànim de lucre que no estiguin controlades per l’Estat o pel Partit Comunista Xinès. En aquest ambient, és impossible tirar endavant una colla castellera, si no és, amb el suport moral, logístic i econòmic d’una persona o empresa.

Els Xiquets de Hangzhou tenen una empresa darrere, però cap colla catalana s’espavila sola. Totes comptem amb el recolzament més o menys gran d’administracions públiques, des d’ajuntaments fins a la Generalitat, passant per Consells Comarcals i Diputacions,

No haurien d’existir: si volen fer castells, que els facin amb una colla com les nostres. Aquesta opinió, tot i que legítima, és molt equivocada, sota el nostre punt de vista. Els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humani-

tat. I “de la Humanitat” vol dir que tothom, sigui del país, raça, gènere, religió o ideologia que sigui, n’ha de poder fer, si en vol fer. Els castells van néixer a Valls i gràcies als Xiquets de Valls es van estendre a altres poblacions de la zona tradicional, i d’aquí a la resta de Catalunya. Avui són un símbol català, però els catalans vam defensar i aconseguir que, el 2010, fossin declarats com a patrimoni cultural de tots les dones i homes de la Terra. Si només es pot fer castells amb colles com les nostres, només podran fer castells aquelles persones que tinguin la sort de viure en països com el nostre, ja que, com hem dit, les condicions sociopolítiques de la Xina (i de molts altres estats del món) fan impossible que una colla castellera prosperi sense recolzament i protecció de l’àmbit de l’empresa privada. I a més, quina diferència hi ha entre una Colla a la Xina i una Colla a Catalunya? A la pràctica cap. Assagen, observen, copien els uns dels altres i al final actuen i aixequen castells com els nostres. Respectant la litúrgia clàssica dels castells i intentant cada dia fer-ho millor. Entenen que els castells són una tradició catalana? Des dels seus inicis, els Xiquets de Hangzhou han entès perfectament que els castells són part de la cul-

www.instal·lacionsescoda.cat c/Licoristes, 4 43800 Valls Tel. 977 60 05 34

BLOC CASTELLER

tura catalana i és quelcom que respecten amb molt de zel, ja que el poble xinès també conserva moltes tradicions genuïnes i antiquíssimes. És per això que van voler fer un pilar amb la Senyera quan van ser rebuts a Barcelona pels consellers Romeva i Vila el passat 27 de setembre. Era una manera de dir als representants elegits pels catalans que ells són conscients de la història, l’origen i la importància dels castells a Catalunya, i d’agrair la benvinguda. Ara bé, per a un xinès qualsevol, que viu en un enorme estat centralitzat, parlar de Catalunya com a entitat se li fa difícil. No vol dir que no entengui que Catalunya existeix i que té una identitat pròpia, simplement és un ens massa petit per als seus estàndards com per referir-s’hi habitualment en segons quin context. Al cap i a la fi, Hangzhou té més població que el nostre país i a la província de Zhejiang, que no és gaire gran tot i ser de les més pròsperes, hi viuen uns 54 milions de persones. I la Xina compta amb més de 1.300 milions d’habitants. Tot això està molt bé, però per què tant d’hermetisme? No sabem res d’ells. Van fer un castell de nou a la Xina i ni ens en vam assabentar! La distància és realment un problema, com ho és el fet que moltes pàgines web i xarxes socials occidentals (Twitter, Facebook, Instagram) estiguin censurades pel Govern xinès. Això els complica molt la comu-

nicació amb Catalunya, a la qual cosa cal afegir la barrera de la llengua. Molts dels castellers només parlen mandarí i wu (la llengua local de la zona de Hangzhou i Xangai), cap d’ells parla ni català ni castellà i només algun té nocions molt bàsiques d’anglès. Respecte als castells, com en qualsevol colla, cal comptar aquells que es fan a plaça. A Catalunya, algunes colles també opten per fer sencer un castell a assaig abans de dur-lo a plaça. El tres de nou amb folre que van completar a la Xina abans del Concurs el van fer en el seu local d’assaig. I el van mantenir en secret perquè volien descarregar-lo “oficialment” a Tarragona, envoltats d’altres colles i compartint aquest gran moment per a ells amb la resta del món casteller. Tal com va declarar en David Wang a la retransmissió televisiva de La Xarxa, el premi era poder ser a plaça participant de la jornada i la classificació final no els importava. Així doncs, tant el tres de nou, com el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit els van estrenar a la TAP. La diferència amb les colles catalanes és que ells, de moment, no tenen un calendari d’actuacions consolidat i han de donar molta més importància al progrés a través de l’assaig que al progrés a plaça. Així doncs, se’ls pot anar a veure? I tant. Els Xiquets de Hangzhou tenen sempre les portes del seu local obertes i han rebut la visita de castellers de diverses colles que es trobaven de viatge a Hangzhou. També van convidar representants dels Castellers de Barcelona i dels Xiquets de Tarragona quan la Colla Vella vam anar a la Xina el 2015 i van compartir dues actuacions amb els Castellers de Vilafranca quan aquests van ser a Xangai, una de les quals dintre del recinte d’Antex. Se’ls pot contactar a través de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, qui sempre ha posat facilitats per poder establir contacte amb ells, sigui a nivell personal, de qualsevol Colla, institució o empresa.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar i Joan Ibarra

Espardenyers 25, 43800 Valls · 977 60 20 33 · magre@infonegocio.es

Av. del Fornàs, 12 43800 VALLS Tel. 977 61 40 71 Fax 977608846 administracio@servad.cat

Despatx Marimon

Loteries del Pati www.loteriesdelpati.com

LA CA NA LLA

D’aquests petits i encantadors marrecs que mai s’estan quiets, depèn el nostre èxit, ells són el present, la continuïtat i la nostra raó de ser.

Com ja sabeu, els petits de la Colla ens ho passem molt bé fent castells però també fem més coses tots junts Les voleu saber?

AVENTURES DE LA CANALLA Colònies al Poble Nou del Delta

Com cada any vam anar de colònies per Setmana Santa, del 19 al 22 de març, aquest cop al Poble Nou del Delta.

El primer dia vam fer la descoberta del poble. És un poble petit i el vam poder recórrer tot. Vam parlar amb les seus veïns i ens van explicar que és relativament nou, ja que és va inaugurar l’any 1957. A la tarda vam assajar, fent poms a terra i castells de quatre.

L’equip de canalla ens va preparar moltes activitats durant el dia i a la nit, com els típics jocs del mussol, la bandera i el joc de les preguntes. Vam preparar unes banderes molt xules i vam despertar tot el poble amb els nostres jocs. El segon dia vam anar amb caiac pel Delta, on ens vam mullar i divertir molt, i fins i tot algú va acabar a l’aigua, oi Jordi? Tot i que ens va ploure molt, ens ho vam passar molt bé! Per dinar, ens esperava una paella típica de la zona. Com cada any també vam fer olimpíades esportives, vam jugar a futbol, a pitxi, a matar... El tercer dia, vam fer una ruta en bicicleta. A la casa de colònies tenien les bicicletes preparades per a tots i, aprofitant el relleu pla del Delta, vam fer una excursió pels camins i paisatges típics. L’últim dia, vam anar d’excursió a la Foradada a Sant Carles de la Ràpita i, tot i estar molt cansats, quan vam arribar dalt vam fer un pilar de quatre. Quan vam baixar de la Foradada, ens esperava el bus de la colla per portar-nos a casa. Com sempre, la canalla i l’equip de la canalla vam aprofitar i gaudir d’uns dies de convivència i diversió per enfortir els vincles. A part de les colònies amb l’equip de canalla també vam anar a la platja i a la piscina de Picamoixons!

Sabeu que ens van portar els reis? Un viatge a Disneyland París!! El dia 6 de gener al vespre vam quedar a la colla, ja que l’equip de canalla ens va trucar dient que els Reis havien deixat un regal per tots nosaltres. Puntuals i amb molts nervis, ens vam anar agrupant tots al bar, no sabíem que ens havien portat, cadascú havia demanat una cosa diferent! El més sorprenent va ser quan ens van dir que només hi havia 1 paquet per TOTS! Vam pujar a la sala d’actes, i entre nervis i il·lusió vam llegir una carta que ens havien deixat els Reis. Ens deien que ens havien estat vigilant tot l’any, i que estaven sorpresos amb les grans gestes que havíem aconseguit! Els 4 més petits de la canalla van obrir el regal, d’on va sortir un paquet per cadascú. Tots junts ho vam obrir i quina sorpresa!! era un bitllet d’avió per anar a Disney!!

El dia 2 de febrer, a les 10:30h ens vam trobar a la colla amb son i nervis vam acomiadar als pares, alguns més tristos que altres...! Maletes al bus i cap a Barcelona a agafar l’avió. Un cop a París, vam anar a veure la Torre Eiffel, on ens vam trobar amb els Castellers de París, que ens van venir a veure, i vam fer dos pilars conjunts. Tots junts vam anar a sopar en un lloc de menjar ràpid amb un pallasso de mascota. Un llarg dia que acabava en un hotel fantàstic, ple de pirates i aventures per descobrir. El divendres ens vam aixecar aviat, tocava anar a Disneyland! El primer que vam veure va ser el castell de la Bella Dorment, on ens vam fer moltes fotos. Només arribar vam entrar a la casa del terror. Quina por que vam passar! Després vam anar a veure la casa del Peter Pan, del Pinocho i també, ens vam fer una foto amb el Mickey! Però, teníem moltes ganes d’anar a l’hotel, ens volíem banyar a la piscina i llença’ns pels diferents tobogans! No us penseu que estàvem cansats i ens vam adormir ràpid, a la nit tocava fer festa a les habitacions.

El dissabte també vam anar al parc, aquest cop al Walt Disney Estudios, tots junts ens vam dirigir a l’atracció de l’hotel, quina aventura i que bé que ens ho vam passar. En aquest parc vam pujar a moltes atraccions. A la tarda vam anar a la desfilada on sortien els personatges de Disney, on vam veure, cridar i saludar al Mickey, el Pluto, el Garfio, la Rapunzel i la Frozen, Peter Pan i la Campaneta, Simba, els personatges de Toy Story i molts altres... També vam aprofitar per fer compres. Un cop arribat a l’hotel, ens vam posar els banyadors i cap a la piscina, que divertit! Després de sopar, ens vam posar a jugar tots al xiquiparc, era més de mitjanit que encara saltàvem i jugàvem!

L’últim dia, el diumenge, vam passar el matí a la piscina i després vam marxar cap a l’aeroport, estàvem molt cansats, havien estat 4 dies molt intensos. L’avió anava amb retràs, així que vam aprofitar per jugar al parc de l’aeroport. La tornada va ser tota una aventura, aquell avió semblava una atracció de les que havíem pujat els dos dies anteriors, és movia molt, oi Manel? Ja veiem Barcelona, estàvem apunt d’aterrar, i a pocs metres del terra l’avió es va tornar aixecar, per megafonia ens van dir que no podíem aterrar perquè feia molt de vent i que anàvem cap a Girona. Pensàvem amb els pares, segur que estaven molt espantats, teníem ganes d’arribar i si, vam passar una mica de por. Un cop aterrats a Girona, vam esperar a l’autobús i vam anar cap a casa, però no us penseu que vam dormir tot el trajecte, havíem de jugar fins a últim moment! >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> La canalla

s o r t t s a e t u s i aq rev lla de la co tu! de per es

LA CANALLA

Ressegueix i descobreix el dibuix!!!

LA VEU DE LA COLLA VELLA

XIQUETS

La base dels castells més alts està formada per :

A dins de la pinya, entre altres hi podem trobar :

Els castells són:

PELS PETITS CASTELLERS DE CASA

Aquestes pàgines de passatemps són per a tu. Troba les paraules amagades a la sopa de lletres, desxifra els jeroglífics, descobreix el dibuix resseguint i surt del laberint per fer l’aleta. Passa-t’ho bé i... pit i amunt, i visca la Colla Vella!

LA CANALLA

Busca el nom de tots els membres de la canalla del 2016!!!

A L I C O E T R U S L E S C U O Y U E T I S R K I A M A O U R I

R J I K C A S L B O I N N E E I F R A A L L A S G D I F A E J Q K I L U C R U X A I R F D S O F I A I S Z I O X L N R U Y L L E V E J C F A F I A O R U F G E R S A N H E W A I S G S I R H J T U G K N A P U Y N A J M L Q A G L S E L M A V C E D U R S I L V I R M S A Y A R D A F Q Q I C O S H D K S O T C R S Q U G Y F H E G L O U A F I E I E J X T C A R I O C C U L V X R W A M N A Ç D F R S S E H I H O A A Ç N V L M A I C F G A H L S O G A X O M

D L P A U L A J I S G Y O S C A R F O O A N A M D M E R C R O A

F A N C N A D I U G M B L E S X M N P M E O J K S Z T E N I E N

A B R A L L P H Ç I E L R U C I S P G L I L O O V I E K A N I T

B I E P A V I R G I N I A F E H S E I I T A B R N V L B K A R M

R C T R I N I R S I S I C U N G P A U T I Z Z A U E L F O O U O

D K A J U D C J B V A U D R J E M E S R M A O I W Q W X C T B R

E I D B A P O I X P O P I C A U N T Q T A S S J E S A O S M E A

H E U S L A T O L T R A L O V A L B O L G A G L R Z I Z K L L X

I A D A N I T L A A G A A M T G Ç T F Y R Z R T R O R V L Q O J

K O L A L O U M B K U I M H N O T A A A B Q E O Ç B A L U A P O

E F E T R S V E L D C T L B S E R G I L N V C M P I M I L R K G

Q P G R J D O P I O E P O U V B P R J U R I A M D B O T R A O M

A N O J A C P A L V A T S L P L M A D D O G E P I U P P S A I Q

V I R J O S V X Y G G P A L A I A H O A Z T G V Y O S F X A I A

PELS PETITS CASTELLERS DE CASA

Laberint

SOLUCIONARI SOPA DE LLETRES R J I K C A S L B O I N N E E I F R A A L L A S G D I F A E J Q K I L U C R U X A I R F D S O F I A I S Z I O X L N R U Y L L E V E J C F A F I A O R U F G E R S A N H E W A I S G S I R H J T U G K N A P U Y N A J M L Q A G L S E L M A V C E D U R S I L V I R M S A Y A R D A F Q Q I C O S H D K S O T C R S Q U G Y F H E G L O U A F I E I E J X T C A R I O C C U L V X R W A M N A Ç D F R S S E H I H O A A Ç N V L M A I C F G A H L S O G A X O M