Page 1

Amb una sabata i una espardenya...26 Òbits..................................................29

Redacció Floren Moyano, Lurdes Quintero, Xavi Pons.

Correctora Coia Anglès

Fotografies Magí Mallorquí, Anton Jornet, Jordi Badia.

Portada Foto: Anton Jornet

Núm. 103. Juny de 2007 Maquetació: Gràficament. Imprimeix: Gràfiques Moncunill SL.

Venim d’una temporada passada que va acabar d’allò més bé, carregant el 2 de 8 a Vila-rodona. Sens dubte, un premi important a una temporada en què tothom destacava la maduresa que havia pres la Colla Vella a l’hora de fer els castells a plaça, assegurant al màxim els castells amb la intenció de no caure massa. Només cal veure els castells de l’any passat per veure que això va ser així. I enguany, les intencions no són ben diferents, amb molt poques caigudes fins al moment. Sens dubte que la imatge de la Colla Vella se n’ha ressentit i per a bé. És ara en els moments importants de la temporada, un cop treballades les diferents estructures, en què s’ha de fer ja el salt endavant i encarar les diades que queden amb la vista posada a Santa Úrsula, en el que ha de ser el colofó de la temporada. I la Colla Vella ha de ser conscient que enguany ha de fer el salt endavant. Queda pel mig la sortida a Frankfurt, en representació del fet casteller del país en la Fira del Llibre. Sens dubte també, un motiu d’orgull representar la nostra nació, i una manera prou important de donar a conèixer al món una tradició més que bicentenària, de la qual la Colla Vella n’és l’embrió.

3

A

Notícies.............................................21

Altre cop estem aquí, i el primer que hem de fer és demanar disculpes pel retard en el lliurament d’aquest número, però diferents circumstàncies personals de l’equip d’aquesta revista, no han permès complir. Per altre banda, si algú ens ha trobat a faltar, vol dir que ens esperaven, cosa que és d’agrair. Moltes gràcies.

L

Història..............................................16

L

L

Entrevista..........................................13

A

E

Sortides .............................................4

I

V

Editorial...............................................3

R

A

Pàgina

O

L

Seccions

T

L

LA VEU

I

O

D

D E L A C

E

CONSELL COMARCAL DE L’ALT CAMP

Consell Comarcal de l’Alt Camp

E

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

L A V

Editat amb la col·laboració de la

Altre cop ens hem de sentir orgullosos de ser de la Colla Vella. Però això no ens ho hem de quedar per a nosaltres en el nostre interior, ho hem de proclamar i portar-ho a la pràctica. I la millor manera és fer castells. Si en els assajos que queden som capaços tots de donar el millor que tenim, ha arribat el moment en què tothom torni a parlar de nosaltres. Proposem-nos-ho.

U

Dipòsit Legal: T.614-81


S

O

R

T

I

D

E

S

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

Colla Vella dels Xiquets de Valls CALENDARI I ACTUACIONS TEMPORADA 2007

4


I

D

E

S

ALCOI,

5

21 d’abril de 2007

A

La primera actuació de la temporada va ser a l’Alcoi, bonica vila de la comunitat valenciana que celebrava la coneguda festa de Moros i Cristians. El motiu de la nostra presència va ser que enguany l’alferesia va recaure a la filà dels Alcodians, i aquests, encarregats de preparar actes per tal de celebrar l’aconteixement, van voler que la Colla Vella dels Xiquets de Valls ensenyés als seus convilatans, l’art de fer castells. Després d’un àpat que com no podia ser d’altra manera era paella, es va anar en cercavila fins a la plaça d’Espanya, on davant la casa consistorial, s’aixecarien els castells. Ja en cercavila vàrem fer-ne de diversos, com el 3 de 7, el 4 de 7 o el 2 de 6, a més de diversos pilars de 4 (un caminant) i un de 5.

L O

autoritat, però que es va anar girant una mica a mida que s’anava descarregant, fet que finalment va succeir. Com a tercer castell, el 4 de 8, que va portar molts problemes ja des de bon principi. Amb els quints col·locats, ja es va veure que el castell faria patir i de valent. Es va poder carregar amb patiment i quan eren fora els dosos, l’esforç esmerçat, més el fet que era la primera sortida i es notava manca de rodatge, varen fer que el castell cedís. Tota una llàstima després del treball que s’havia realitzat.

L

A

V

E

L

L

L’actuació pròpiament dita, va començar amb el 2 de 7, castell que va tenir l’honor d’inaugurar la temporada oficial, i que va ser carregat i descarregat sense cap tipus de problema. Com a segon castell, el 3 de 8, que es va carregar amb

D E L A C

T

U

R

E

O

L A V

S


O

R

T

I

D

E

S

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

S

6

Com a últim castell, el 3 de 7 aixecat per sota, el qual va ser força espectacular per al públic assistent. Aquest castell era el primer que es feia a la temporada i no es va notar la falta de rodatge en el moment de les aixecades. Es més, es va descarregar amb suficiència. Vàrem cloure l’actuació amb un vano de cinc, amb el pilar de cinc portat al balcó i un pilar de quatre amb l’alferes sr. Pons a segons, el qual va

ser aclamat per la multitud de gent congregada a la plaça, que no va defallir en cap moment, tot i la finíssima cortina de pluja que ens va acompanyar durant bona part de l’actuació. El desplaçament fins Alcoi es va realitzar amb l’autobús cedit a la Colla per Autocars La Costa, decorat amb motius de la Colla. La nova decoració de l’autobús va tenir molt bona acceptació per part dels castellers.


S

O

R

T

I

D

E

S

EL MORELL,

7

6 de maig de 2007

L

A

La segona actuació de la temporada ens va portar a El Morell, dins dels actes de la seva Fira. L’objectiu principal d’aquesta diada era descarregar l’actuació clàssica de vuit, que no es va poder completar a l’Alcoi. El castell de sortida va ser el 2 de 7 que va ser descarregat sense problemes. En segona ronda, el castell escollit va ser el 3 de 8 que tampoc va portar gaires problemes per ser completat. En tercera ronda, el 4 de 8, que va tenir els mateixos problemes que es detectaren a l’Alcoi: unes mides dolentes a segons que feien treballar de valent a la resta de castellers. Amb més problemes dels necessaris, es va poder carregar, però es va haver de suar de valent a l’hora de descarregar. Un vano de cinc va ser la cloenda d’aquesta Diada.

E V A L L O

Tal com havíem fet la setmana anterior i vista l’experiència iniciada l’any passat, es va creure oportú tornar a repetir aquest tipus de sortida, destinada a rodar canalla de cara a fites superiors. Es varen realitzar castells de set com el 4 de 7, el 3 de 7, el 2 de 7, un altre 4 de 7 i el pilar de 5.

D E L A C

19 de maig de 2007

U

VALLS (sortida-assaig),

E

Després de molts anys d’absència, la Colla va tornar a actuar en aquest bell poble de la comarca de l’Alt Camp. L’actuació va consistir en un ventall de castells de set, que van servir per fer rodar tant a la canalla com en algun que altre casteller poc habitual. Així doncs, es varen realitzar el 3 de 7, el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota, el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 6 net, un pilar de 5 al balcó i un altre de 4. Tots els castells es varen descarregar.

L A V

12 de maig de 2007

L

FIGUEROLA,


S

O

R

T

LA SELVA DEL CAMP, Aquest era el primer compromís seriós de la temporada, perquè a la Selva del Camp s’actuava juntament amb els Castellers de Vilafranca i es volia aprofitar l’ocasió per enlairar els primers castells importants. Vàrem encetar la diada, amb el 3 de 8, que va ser el millor castell executat de tots els que havíem realitzat durant aquesta temporada. En cap moment, el castell s’hagué de treballar i es descarregà amb molta solvència. Però a partir de la segona ronda, les coses van anar d’una altra manera. Es va escollir el 2 de 8 amb folre. Com que era el primer castell amb folre de la temporada, els nervis van fer acte de presència i tot i que l’estructura es mostrava ferma, el folre es va d’haver de treballar més del compte. Malgrat aquest treball del folre, el castell es va descarregar. I si en aquesta segona ronda, el treball fou considerable, a la tercera encara ho havia de ser molt més. El 5 de 8 presentà problemes des d’un bon inici, perquè en cap moment va estar parat, i això a principi de temporada, quan encara no s’està prou rodat es pot pagar car. Però la veterania dels castellers i sobretot el saber fer de la canalla, varen fer que el castell es descarregués després de defensar-lo fins a l’extenuació. Cares d’alegria i satisfacció per al primer 5 de 8 de la temporada, descarregat molt abans que la temporada passada, la qual cosa significava que el treball realitzat era l’adequat. En acabar, es va executar un vano de 5, amb el pilar portat al balcó.

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

3 de juny de 2007

8

Entrepans freds i calents Local Climatizat C/ Abat Llort, 19 - Tel. 977 60 26 02 - 43800 VALLS

I

D

E

S


S

O

R

T

I

D

E

S

L’ARBOÇ,

9

10 de juny de 2007 Com comença a ser habitual els darrers anys, es va a l’Arboç a l’inici de la temporada. Aquesta actuació va prou bé de cara a Sant Joan, perquè quantes més actuacions es realitzin abans d’aquesta diada en millor forma s’hi arriba.

L L E

El tercer castell va ser el 2 de 8 que va ser millor que l’anterior realitzat, confirmant així les bones sensacions que es donaven als assajos. Per finalitzar, un pilar de 5.

V

Amb motiu de la celebració de l’aniversari dels Castellers de Barcelona, ens desplaçàrem fins a la ciutat Comtal. A pocs dies de la celebració de la nostra Festa Major, la diada es va encarar amb

e-mail: valls@ferrate.com www.ferrate.com

Abat Llort, 17 43800 VALLS Tel. 977 608 028 Fax. 977 609 743

Espardenyers, 25 Tel i fax. 977 60 20 33 43800 VALLS magre@infonego

U E

LA MAJOR CADENA

MAQUINÀRIA-INFORMÀTICA EQUIPS D’OFICINA PAPERERIA TÈCNICA MATERIAL ESCOLAR

L A V

Passeig de l’Estació, 26 - Telèfon 977 61 34 97 - Fax 977 61 41 95 43800 VALLS

D E L A C

O

L

16 de juny de 2007

Es va realitzar el 3 de 8 i el 4 de 8 sense problemes i amb la vista ficada en aixecar-los un pis més al cap d’una setmana.

A

BARCELONA,

l’objectiu màxim de repetir el 2 de 8 amb folre que ja s’havia realitzat en l’actuació de la Selva del Camp, a principis del mes de juny.

L

I per acabar, vàrem efectuar un vano de 5.

A

El primer castell va ser el 3 de 8, que es va descarregar sense patiment. En segona ronda, es va escollir el 4 de 8 que per primer cop enguany, es va descarregar molt parat. Com s’acostuma a dir, va ser un “castell de postal”. El tercer castell, el 2 de 7, que com no podia ser d’altra manera, es descarregà amb solvència.


S

O

R

T

VALLS, SANT JOAN,

del 20 al 24 de juny de 2007

L

Completes Com l’any passat, es van realitzar dos pilars de 5, un a l’entrada i l’altre a la sortida de Completes. L’actuació pròpiament dita començà amb el 3 de 8. Hi havien moltes expectatives en aquest castell, perquè l’alineació era la mateixa que l’endemà s’havia de fer amb un pis més. La veritat és que el castell va anar molt bé i donava força confiança de cara al dia següent. El castell escollit en segona ronda, va ser el 2 de 8 amb folre, que es va executar amb suficiència, tot deixant entreveure el treball realitzat als assajos amb els folres.

D

E

S

A la tercera ronda, el 5 de 8. Si a la Selva s’hagué de treballar, aquest presentà gairebé tanta dificultat com aquell, sobretot en el moment de carregar-lo. Altre cop, el bon ofici dels castellers va aconseguir que es descarregués. Un bon final sens dubte, que presagiava un bon Sant Joan. Tres pilars de 5 posaren punt i final a l’actuació. Sant Joan Hi havia molta expectació per tal de presenciar la Diada, perquè a diferència d’altres anys, s’arribava a la Festa Major amb un bagatge de castells que feia preveure una bona actuació. I així succeí. Com a primer castell, s’escollí el 3 de 9 amb fol­re. Vist els assajos hi havia prou confiança per afrontarlo amb garanties. Tot i desmuntar un peu, els nervis no s’apoderaren del castell i malgrat el bellugueig normal fins a l’entrada dels dosos, no s’hagué de treballar massa, cosa que va permetre descarregar-lo amb molta autoritat. Un gran 3 de 9.

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

A L

El primer acte del Sant Joan 2007, va ser la cercavila del dia 20 en què es va donar inici a la Festa Major. La Colla va realitzar un pilar de 4 caminant i un pilar de 5.

E

Cercavila inaugural

I

10

Polígon Industrial - C/ Licoristes s/n Tel. 977 60 05 34 Fax 977 61 22 00 Valls


S

O

R

T

I

D

E

S

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

11

E

A la tercera ronda, es va descartar el 5 de 8 per intentar per primer cop aquesta temporada el 4 de 8 amb el pilar. Una aposta, sens dubte, arriscada però el 5 de 8 presentava diferents canvis que no feien aconsellable portar-lo a plaça. Però l’aposta va sortir perfecta. El 4 de 8 amb el pilar

U

era fora, el castell va cedir. Una llàstima pel treball realitzat.

L A V

A la segona ronda, un altre castell folrat, en aquest cas el 4 de 9. Aquest castell també va ser un reflex dels assajos i no va presentar tantes garanties. La mostra va ser que abans de tirar-lo amunt s’hagué de baixar dos cops. Al tercer intent, tirà amunt però en cap moment donà la sensació de què es descarregaria fàcilment. Tot i la lluita constant, es va aconseguir carregar. I quan semblava que es podria descarregar perquè la canalla ja


O

R

T

I

D

E

S

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

S

s’executà admirablement, tot i el canvi a segons del pilar que presentava. L’estructura de quatre va deixar al pilar en immillorables condicions, i a partir d’aquí el bon treball dels pilaners va fer la resta. Gran colofó a la Festa Major. En acabar, dos pilars de 5, un portat al balcó i l’altre girat. S’ha de destacar que no es descarregava el 3 de 9 amb folre per Sant Joan des de el 2002, feia 5 anys.

Tomb del poble Per posar punt i final a la nostra participació en la Festa Major, es participà en el Tomb del poble. En el decurs del reccorregut es realitzaren un reguitzell de castells de sis i de set: 2 de 6, 4 de 7, pilar de 4 caminant, 3 de 6 aixecat per sota, 4 de 7 amb el pilar, 3 de 7, dos pilars de 4 caminant, 5 de 6, 2 pilars de 4 caminant, 4 de 6, 9 de 5, 2 de 6 aixecat per sota, pilar de 4 caminant i pilar de 5.

La depilació que tu busques. Quiromassatge - Drenatge - Reflexologia Maquillatge - Valumterapia- Cel·lulitis Microdermoabrassió Rejoveniment Facial Colon, 15 baixos Solarium Valls Fangoterapia Tel.97760 22 72

L A V

E

U

L’art i la professionalitat al teu servei

12

POLÍGON INDUSTRIAL C/Artesans, 58 - Naus 3 i 5 - 43800 VALLS Tel. 977 60 20 07


E

N

T

R

E

V

I

S

T

A

JAUME BORRÀS FABREGAT

13

En Jaume Borràs Fabregat “Rosset” va ser uns dels castellers que formà part del 4 de 8 i el 2 de 7 que la Colla Vella va fer a l’Arboç el 28 d’agost de 1932. Al ser l’únic casteller viu que pujà a ambdós castells —va anar a quints del 4 de 8 i a quarts del 2 de 7— i que significaren una gran fita per l’època, l’hem entrevistat en motiu del 75è aniversari d’aquest fet.

L L E V A L L O D E L A C U

Com es què en una diada com l’Arboç de 1932 portaveu com objectiu dos castells d’aquesta envergadura? De fet era el resultat d’un procés. Ja amb anterioritat a Vilanova s’havia provat el 2 de 7 encara que no es carregà. Hi havia un bon ambient després de la davallada que s’havia produït des del començament de segle. Penseu que la davallada

E

Com es que va canviar de colla després de la Guerra Civil? Jo sempre he estat de la Colla Vella però les circumstàncies del moment van fer que anés a fer castells amb la Muixerra. Degut a la malaltia de la meva mare, que tenia càncer, jo no podia anar a assajar amb la Colla Vella. Això va arribar a saberse i sense demanar-ho jo, des de l’Hospital van dir que es farien càrrec d’ella. En Lluís Dalmau era el President. S’ha de tenir en compte les mancances de la postguerra. Poc després em van demanar si podia fer castells amb la Muixerra i no em vaig poder negar per què tenia un deure moral. A més mai vaig poder tornar a la Colla Vella, tot i que m’havien vingut a proposar-m’ho, perquè

al finalitzar la Guerra Civil vaig estar empresonat al camp de concentració d’Aranda de Duero i va ser per la mediació de l’Ajuntament de Valls que van aconseguir l’aval necessari per alliberar-me. Aquest fet també em va marcar i va fer que hagués d’estar amb la Colla oficial, fins que als 42 anys vaig deixar de fer castells tot i que alguna vegada anteriorment ja havia deixat d’anar-hi però l’alcalde Fàbregas em va obligar a tornar.

L A V

Com va arribar a Valls i quan començà a fer castells? La meva mare era de Miravet i el meu pare de Vandellòs i es van conèixer a la verema a Sant Sadurní, on es van casar i on vaig néixer. Allí tan sols hi vaig viure un mes perquè tornarem a Miravet. El meu pare morí molt jove i la meva mare va haver d’anar a servir a Valls, a casa de Lluís de l’Hort dels Alls. La meva mare ens va portar amb ella, a mi i els meus germans i ens va haver de deixar a la Casa Caritat (als Caputxins), on vaig estar fins els 11 anys. Quan en vaig sortir, vaig anar a treballar als cellers de Ca Sanjoan i allí havia d’encarregat en Nolla i em va dir: “No t’agradaria pas pujar als castells?” Vaig respondre que sí. Em va convidar a baixar a assajar. Van veure que era àgil i vaig començar a pujar. La primera sortida va ser a l’Exposició Universal de Barcelona, l’any 1929. Com anècdota, dir que vaig haver de pujar com a enxaneta al pilar de 4 perquè el que hi havia d’anar es va negar a fer-ho. La meva última actuació va ser a l’Arboç, amb la Muixerra, l’any 1958. A partir de llavors, la Muixerra va desaparèixer.

A

Va néixer a Sant Sadurní d’Anoia el 10 de febrer de 1916, o sigui que ara té 91 anys. És menut, i encara se li veu que tenia bona talla i agilitat. Va participar d’altres activitats vallenques, com el futbol jugant durant anys amb l’equip del Valls.


N

T

R

E

V

I

S

T

A

va ser molt important i que els castells gairebé desapareixeren. No es feien gairebé actuacions i amb prou feines castells de sis. Després, es va passar de fer castells de sis a recuperar castells com el 3 ,4 i 5 de 7, el 3 de 7 aixecat per sota i el 4 de 7 amb el pilar i el següent pas era enfrontar-se amb aquest dos castells. Als assajos ja es feia el 4 de 7 i el 2 de 6 nets. La premsa també se’n feia ressò. I l’actuació prevista per l’Arboç havia creat força expectació. No en va era el primer intent de castell de vuit des de feia quasi tres dècades.

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

E

14

Estaven planificats aquests dos reptes a l’inici de la temporada? Les colles d’abans no eren com les d’ara, tenien menys elements i la canalla mancava. No es podia permetre l’absència de cap casteller. De fet, també, la Colla Nova apretava fort i hi havia “piques” entre les dues colles, la qual cosa suposava intentar superar a la rival, això va portar a un engrescament a la pròpia Colla, per tal de dur a terme aquests dos grans castells. Ja a les Decennals de 1931, se’n parlava encara que ningú s’ho pogués imaginar. Quines anècdotes pot explicar de la Diada de l’Arboç? Recordo que abans d’anar a l’Arboç, ja havíem anat a Granollers a fer castells, després vam anar a l’Arboç i en acabat cap a Vilafranca. És a dir, que vam ser fora de casa uns quants dies, en què ens desplaçàvem en camions i allà on actuàvem ens quedàvem a dormir. Ho fèiem en pallisses. Els joves a dormir i els més grans ja sortien, però procurant que nosaltres no ho féssim. Deuríem estar uns vuit dies fora. També es comentava que el Gravat de Rabassó havia fet caure el quatre de vuit expressament, que anava bordat, perquè tenia el compromís de fer-lo a Vilafranca. Però jo dubto que ho fes, en-

Ramon Tondo i Dilla, al centre de la foto, i la canalla de la Colla l’any 1932, amb el “Rosset” dret al seu costat esquerra.

cara que es comenta que el Gravat va confessar a Vilafranca, tot dinant cal Cusiné, quan es posà a plorar, que ell l’havia fet caure amb la intenció de descarregar-lo a Vilafranca. Molts castellers no s’ho van creure. Encara que és estrany perquè el castell pujava fort. Aquesta diada havia de ser un punt d’inflexió per a la Colla? Sí, però no ho va ser. Aquest mateix any, per Santa Úrsula del 32, no es descarregà cap castell. Un fet inusual. No es van poder posar ni la faixa, a


S

T

A

anar bé perquè les colles estaven desfetes i havia el perill que desapareguessin els castells.

15

Quina organització tenia la Colla en aquesta època? Era similar a la d’ara, s’assajava un cop a la setmana i per la gent que eren feien. Sempre anaven els mateixos castellers i quan hi havia alguna baixa s’havia de suplir encara que no sempre amb èxit ja que les possibilitats, en quan a gent, eren limitades. El Gravat era el que ho manegava tot: qui es descalçava, qui suplia fent proves a un casteller... Quedàvem al Bar l’Amada i d’allà s’anava cap al Hort dels Alls a assajar, no recordo gairebé, però crec que era els divendres. Allà es provava tot. Com a última pregunta: es treballava la tècnica castellera? Sempre n’hi ha hagut de tècnica castellera. A dalt del castell, procuràvem agafar-nos com ara, un braç per dins i l’altre per fora. També recordo consells com que quan anaven maldades, no ens deixéssim anar. Quan a la pinya, ara està tot molt més organitzat. Abans els més alts anaven al davant i eren importants les crosses i les agulles. Quan més enrere, menys responsabilitat, però els castells es lligaven igual. Si ara anés a algun assaig l’única diferència, d’ara amb abans, seria que trobaria molta més gent.

E

C. Bisbe Palau, 21 baixos 43800 Valls (Tarragona) Tel. 977 60 80 58 Fax 977 60 25 53

L A V

C. Bisbe Palau, 21 baixos 43800 Valls (Tarragona) Tel. 977 60 80 58 Fax 977 60 25 53

U

D E L A C

O

L

L

I després de la Guerra Civil què? Amb la victòria de les forces feixistes, el gener del 39 s’apoderaren de l’Ajuntament i varen reunir els ex-castellers d’ambdues colles per fer castells per tal de celebrar la victòria sobre Catalunya. Després, des del mateix Ajuntament es creà una nova colla, que es conegué per “la Barreja”. Va

I

A

més per rematar-ho es va voler fer dos pilars “caragirats” i també van anar per terra. A partir d’aquí un altre cop la davallada agreujada per la falta de castellers que eren “reclutats” per l’altra colla. De fet, l’any 1936 feina rai per fer castells ja que el “Blanco” i les circumstàncies polítiques va produir una migració de bons castellers i del jovent cap a la Nova. Es van fer els amos. Solament van quedar els moderats, els de bona fe; els Collet, els “Rossets”, els “Tralarà”, els Terreu, els “Erasmes” i pocs més. La colla estava a punt de desaparèixer. Aquest any, els ànims a la Colla Vella no estaven per fer molts castells i no es va acudir al Concurs, tot al contrari que la Colla Nova que a la plaça va fer un gest d’autoritat al Concurs de Tarragona quan entrà a la plaça amb els castellers que havien de formar part del 4 de 8 en perfecta alineació, tot començant per l’enxaneta, darrera seu tots els castellers del tronc i al final seguits per la resta de castellers.

V

L

E

L

R

E

T

V

N

A

E


H

I

S

T

Ò

R

I

A

Ara fa 75 anys...

la colla vella a l’Arboç No diem res de nou si constatem que la història de la Colla Vella és extensa i plena de moments memorables, alguns dels quals posaven fi a etapes de una certa grisor castellera. Una d’aquestes diades va ser la del 28 d’agost de 1932 a la ciutat de l’Arboç quan es recuperà el 4 de 8 (carregat) que feia vint-i-set anys que no es coronava i el 2 de 7, que encara feia més temps que no s’aconseguia. Va ser un moment en que es pensà en una tornada a la Edat d’or del segle XIX, però que la Guerra Civil truncà. Aquesta Diada estava compresa dins d’un seguit d’actuacions que tenien als castellers de la Vella per diferents llocs de Catalunya, tot portant la tradició vallenca a les places. Una tradició que encara perdura en l’arrel a pesar de que les formes hagin canviat en cert sentit. La llarga vida dels castells es sustenta, en gran mesura, en la passió, que permet la idolatria i la crítica en un mateix moment, tal com es veu a les primeres línies de la crònica que dels fets d’aquesta última setmana d’agost de 1932 es realitzà en l’apartat Els Castells el 3 de setembre d’aquest mateix any a La Crònica de Valls: “(...) En anar a escriure la ressenya de les proeses dels castellers vallencs que durant una setmana han anat peregrinant per diferents llocs de Catalunya em sento veritablement orgullós perquè aquesta vegada si que el nom de Valls queda vindicat davant de tota l’afició i queda plenament demostrat que si bé és veritat que fou Valls qui més contribuí a l’enderrocament dels castells, ha estat Valls qui més ha contribuït al seu ressorgir esplendorós. Cal també consignar la magnífica tasca del Vendrell i Tarragona formant les seves co-

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

(28 d’agost de 1932)

Avui dia pot semblar que l’última afirmació és una contradicció, per què ningú pot pensar que mirar enrere sigui un signe d’evolució, però aquesta reflexió s’ha de veure en el context del moment quan l’Edat d’or dels castells quedava més pròxima que per nosaltres els fets que narrem. Sinó, tan sols cal veure, en el mateix diari, en la secció Del temps passat, com es narra les gestes d’aquesta gloriosa època, quan es descriu com per la Festa Major de Torredembarra al 1879, es realitzà el 3 de 9, el 4 de 9, el 5 de 8, el pilar de 7, el 2 de 8, el 9 de 7 i finalitzant amb el 3 de 8 aixecat per sota.1 Una actuació, totalment possible avui dia, però que qualsevol casteller de la Vella signaria realitzar a ciutats semblants a Torredembarra. Però, tornem als fets que ens ocupen. Aquest any de 1932, les esperances de retornar als castells de vuit eren palpables en l’ambient casteller vallenc encara que l’actuació de Sant Joan no ho confirmés plenament. Les perspectives davant de les actuacions que s’havien de realitzar per a la Festa Major eren bones però la realitat s’entossudí en tombar-les. A la vigília, després de sortir de Completes, la Colla Vella aixecà diferents castells de sis degut a la manca de canalla.2 El dia de Sant Joan, el problema de la canalla encara continuà ja que el millor enxaneta, en Miquelet, es trobava malalt i l’actuació de la Vella es limità al 3 i 4 de 7, el 2 de 6, el 3 de 6 aixecat per sota i al pilar de 5. El cronista de la Diada es lamentava d’aquest contratemps, perquè amb la bona situació de les

Diari La Crónica de Valls. 3 de setembre de 1932. “(...) Les colles es presentaren per aquesta festa amb molt bones disposicions. Així vegerem a la vigília, després de sortir de Completes, que ambdues aixecaren diferents castells de sis amb gran lleugeresa i la nova feu el quatre de set a l’últim de tot, ço que no feu la vella per haver-se ja absentat de la plaça del Blat i també per mancar-li gent menuda (...). La Crónica de Valls. 3 de setembre de 1932. 1

16

lles i de l’Arbós apoiant a les de Valls. Hem reculat trenta anys i tots sabem que en castells recular és avançar i per això podem dir que els castells reculant han avançant formidablement. (...)”

2


H

I

S

T

Ò

R

I

A

E V A L L O D E L A C

“(...) El dia de Sant Joan a la sortida de l’ofici novament s’enfrontaren les dues colles, però la vella es trobava en situació d’inferioritat ja que l’element més indispensable per a fer bons castells, l’anxaneta, i més si es té en compte que es tracta d’un anxaneta com el petit i simpàtic Miquelet, aquell dia es trobava malalt, i un bon anxeneta no pot improvisar-se. Ambdues colles aixecaren amb gran seguretat i fermesa, que tal volta dominà més en la vella, el tres i quatre de set, dos de sis, tres de sis aixecat per baix i pilar de cinc. La nova aixecà un magnífic cinc de set, que si bé al pujar-lo trontollà un bon xic quan estigué fet s’afermà. La colla vella no pogué aixecar aquest castell per a mancar-li l’anxaneta. Insinuàvem en l’edició anterior que a no ésser la manca d’anxaneta la vella hauria igualat o tal volta superar a la nova. Dèiem això respecte el cinc de set, doncs amb la seguretat que tenia aquell dia la vella hom pot suposar que de fer-lo hauria aixecat un cinc de set més ferm que el de la nova. De totes maneres les dues colles estigueren molt bé en les seves actuacions. Llàstima que ambdues vagin un xic escasses de gent menuda, que de tenir-ne amb més abundament és d’esperar que donada l’actual i bona situació de les mateixes es podria aixecar amb relativa facilitat algun castell de vuit. (...)”. Ídem. 4 “(...) Cal que tots els vallencs prestem l’escalf necessari als castells, el millor dels esports i el vallenc per automàssia, a fi de lograr que l’afició castellera vagi d’augment fins assolir la glòria i la grandesa d’antany (...)”. Ídem. 3

U

El divendres, 26 d’agost, la Colla Vella marxà cap a Granollers, ciutat en la qual no s’havia vist cap actuació castellera. Aquest mateix dia, encara que el temps no acompanyava es realitzà un 4 de 7 davant un públic neòfit en l’art d’enlairar torres humanes. A l’endemà s’aixecà el 3 i el 4 de 7, el 2 de 6, el 3 de 6 aixecat per sota i un pilar

E

Com s’ha apuntat amb anterioritat, les sortides de la Colla, ara fa unes 3.900 setmanes, eren en ocasions llargues i concentraven en pocs dies tot un seguit d’actuacions que podien acabar amb les forces dels castellers. Els viatges eren incòmodes. La confortabilitat dels allotjaments eren minses. A més, el nombre de castellers, especialment en la canalla, era reduït i els noms dels castellers

es repetien en quasi totes les construccions. Una vegada situat el lector en aquest temps i situació, iniciarem el viatge que va portar a la Colla Vella a l’Arboç i que no va acabar en aquesta població per què a l’endemà, de la magnífica actuació, del dia 28 d’agost de 1932 es traslladarien cap a Vilafranca del Penedès.

L A V

colles vallenques es podria haver realitzat algun castell de vuit.3 A més, reclamava dels vallencs “(...) l’escalf necessari als castells (...)” per tal d’assolir les fites d’antany.4 Reclam que cíclicament es necessari realitzar per tal de superar les situacions més negatives.

L

L

A

17


H

I

S

T

El dissabte, 27 d’agost, a la tarda marxà la Colla Vella cap a l’Arboç des de Granollers i la Nova ho va fer el diumenge al matí des de Valls, amb tota seguretat molt més descansats. L’actuació havia aixecat molta expectació entre els afeccionats de l’Alt Camp i el Penedès. Des de Valls es desplaçarien cap a l’Arboç en els diversos mitjans locomoció disponibles: dos trens, en el primer dels quals ja marxaren els afeccionats més previsors, i el segon anava ple de bat a bat; també es va fer servir l’òmnibus, els taxis, els cotxes particulars, les motos, els camions i les bicicletes. Un gran nombre de vallencs i els forasters vinguts des del Penedès omplirien la plaça de tal manera que es respirava castells per qualsevol racó de l’Arboç. L’actuació que s’havia de viure s’ho valia:5 “(...) Per fi després de ballar el gegants les colles es preparen i per últim comencen: Surt la colla nova i planta ferm, fort i molt bonic el cinc de set que és rebut amb aplaudiments. (...) Què farà la vella? és la pregunta que tothom fa quan de sobte ixen quatre segons alts, elegants, cepats i el poble esclata amb una ovació sorollosa que malgrat els esforços no es pot dominar, apareixen per damunt del cordó homes i joves i nois i infants i tots van colocant-se voltant a l’entorn dels segons, se sent un crit de vinga! les gralles logren sentir-se un xic i pujen els terços, els quarts, els 5

Ídem.

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

de 5. Però l’actuació de la Colla no acabà amb la diada pròpiament dita, per què s’hagueren de fer exhibicions davant de les cases particulars, que en aquest cas la pluja destorbà.

R E S TAU R A N T Menú diari Carta

18

Calçotades

Muralla St. Antoni, 20 Tel. 977 614 869 43800 VALLS

Ò

R

I

A

quints (i els crits van augmentant) els dosos ja son dalt i puja l’aixecador (i el castell va fort) i l’anxaneta va pujant, ja s’enfila pels dosos, ja és dalt traspassa i entretant aixecat son tendre brasset indicant que s’havia fet el quatre de vuit fa aixecar una tempestat honorosa de crits i picaments de mans i de peus con mai havíem sentit i l’anxaneta baixa i es disposa a fer-ho l’axecador i de sobte quan més fort anava el castell, cau. Com ha estat? Senzillament els crits del públic ha emocionat als castellers i ademés no han deixat comprendre les observacions que es feien mútuament i una confusió entre segons i terços no ha permès que es descarregués. Refent-se de la caiguda el poble esclatà en quatre o cinc ovacions seguides i els més exaltats agafen a Rabassó i al Vallés i els passegen triomfants per damunt del formidable cordó. Per honra seva donem els noms: Poblet, Coyas, Vallés I i Abdon de segons; Collet, A. Parés, Vallés II i Rabassó de terços; Bertran, Roig, Quinto i Rabassó (fill) de quarts; Rosset, Tralarà, Gilet i Matehuet de quints; Vendrell I i Pena de dosos; Batet d’axecador i Miquelet d’anxaneta. (...)” La gesta va ser tan admirable com es desprèn de les paraules del cronista, calia vanagloriar-se desprès de 27 anys de l’últim castell de 8. Significava tornar a la senda dels castells importants després de dècades de davallada castellera. Però la Diada havia de continuar encara que pocs podien imaginar que un altre fet esplendorós ha-


A

però no amb tots els efectius, perquè alguns dels seus membres es quedaren a l’Arboç fent castells de sis mentre l’altra part de la colla feia “(...) el castell de set a Vilafranca.(...)”7

Desprès de l’Arboç, el periple de la Colla per terres catalanes encara no havia finalitzat. Així, el dilluns al matí, la Colla Vella es dirigí cap a Vilafranca,

L’endemà, dimecres 31 d’agost, es realitzaria, amb suma facilitat, el 3 i el 5 de set, el 4 de 7 amb el pilar i el 2 de 6. Però la Colla, reservava una

“(...) La colla nova amb la facilitat pròpia de les colles vallenques fa un bonic dos de sis. Seguidament la colla vella fa també el dos de sis, el millor que hem vist durant la nostra vida (...).” Ídem. 7 “(…) Es féu com a la vigília el quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc a la mateixa hora que l’altra mitja colla feia a l’Arbós el tres i quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc (castells que féu també la colla nova). (…)” Ídem. 8 “(…) L’endemà en arribar a Vilafranca tot ho trobem canviat, els ànims estaven bastants decaiguts , el primer que ens diuen és que Coyas no pot pujar, Parés té el peu desllorigat i també se’n desconfia i ademés tots estan baldats que no s’aguanten. (…)” Ídem. 9 “(…) treballà molt bé l’herculi R. Pallarès que substituïa a Coyas. (…)” Ídem.

L

La Colla Vella de l’any 1932 no es pot comparar amb la de l’actualitat quant a nombre de castellers i canalla. Els efectius de la Colla eren en aquells temps molt escassos, tal i com es pot veure a la foto de l’Arboç, on està quasi tota la Colla. És per això, que hem de considerar com de gran mèrit, com de gesta el fet que en una mateixa Diada es poguessin superar dos reptes que quedaven tan llunyans. Uns bons castellers en la seva plenitud i la rivalitat existent amb la Colla Nova, van fer que es volgués arribar més enllà de la rutina dels castells de sis que es succeïa des de principis del segle XX. L’èxit d’aquest desig es concretà a l’Arboç.

L

A

L’endemà, dimarts 30, ja amb tota la Colla a Vilafranca, es disposaren a afrontar la diada amb un clar objectiu: el 4 de 8. La situació dels castellers de la Colla no era gaire bona degut al cansament i perquè hi havia alguns castellers tocats, la qual cosa influí en els dos intents de 4 de 8. El primer s’enfonsà en haver col·locat els dosos i el segon, en el que es canviarien alguns castellers, encara arribaria menys lluny. Estava clar que las forces fallaven, però el punt d’honor de la Colla, feia que s’hagués d’intentar en una important plaça com era Vilafranca.8 S’optà per realitzar el 3 de 7 aixecat per sota que resultà un castell executat magníficament. Tot seguit, es decidí tornar a provar el 2 de 7 que, tan sols, dos dies abans s’havia recuperat després de tres dècades d’oblit. El castell va estar en tot moment fortíssim i novament s’aconseguí l’èxit. Aquell final d’agost va ser esplèndid per la Colla Vella, si tenim en compte l’èxit assolit. Abans de sortir de Valls, cap a Granollers, pràcticament ningú hagués gosat pensar en què es tornaria amb un gran botí: un 4 de 8 i un dos 2 de 7. Sens dubte, la confiança i la força de la Colla havia de ser molt elevada per tornar a intentar a Vilafranca els dos millors castells dels últims 30 anys, que s’havien recuperat dos dies abans. A més, s’ha de destacar que la Colla no arribava a Vilafranca en les millors condicions, la qual cosa encara enalteix més el seu valor i el seu compromís amb la vila del Penedès. El cansament dels castellers i algun que altre tocat, obligà a la substitució d’un casteller en l’estructura del dos.9 Es va acabar la Diada amb un pilar de 5 portat al balcó.

Per acabar l’actuació, la Nova i la Vella realitzarien un pilar de 5.

19

E

La Vella, en el seu torn, intentà un castell que feia més de tres dècades que no es veia a les viles catalanes. Un castell magnífic per a una colla resolta a tornar als castells del segle XIX. El 2 de 7 es carregà i es descarregà amb menys problemes dels previstos. L’esclat d’entusiasme de la plaça, per segon cop al dia, va ser enorme. Els castellers del 2 de 7, que també havien format part del 4 de 8, foren Poblet i Coyas a segons; Quinto i Collet a terços; Rosset i Tralarà a quarts; Vendrell i Pena a quints; Batet com aixecador i Miquelet com enxaneta.

I

V

Posteriorment, la Nova intentà el pilar de 5 aixecat per sota que va caure a l’aixecar el darrer pis.

R

A

via de marcar aquest dia. La Colla Nova, al segon intent, va descarregar el 3 de 7 aixecat per sota. La Colla Vella, també, a la segona temptativa aconseguí el 3 de 7 aixecat per sota, que es va descarregar amb una facilitat portentosa. Després la Colla Nova realitzà un 2 de 6, però la Vella replicà amb el mateix castell executat amb mestria.6

Ò

L

T

L

S

O

I

D E L A C

H

L A V

E

U

6


I

S

T

sorpresa per a la plaça vilafranquina: el pilar de 6. L’intent d’aquest gran castell generà en la plaça una gran expectació, malgrat que la impressió que dominava era que l’enxaneta no passaria del quart.10 Però, l’enxaneta s’enfilà fins a l’aixecador. L’intent no s’aconseguiria per molt poc, degut sens dubte a la gran dificultat del castell i l’esforç d’una setmana molt atrafegada que passà factura.11 Es va cloure la diada amb un pilar de cinc. Però els castells no havien acabat per la Colla, per la nit es realitzà el “(...) típic pilar de cinc del castell de foc, que dura mentre es dispara (...)”. Els castellers tornarien a Valls el dimecres a la nit “(...) rendits de cansament però portant-nos com a regal de viatge un quatre de vuit, dos dos de set, dos tres de set aixecat per baix, un quatre de set net fins a terra, un cinc de set, dos tres de set i tres quatre de set i quasi un pilar de sis. (...)”12 Aquesta temporada castellera del 1932, va ser molt important en la seva època perquè va significar el trencament amb un temps de grisor en el món casteller i l’apropament als mites dels segle XIX, que en certa manera, en estar propers, podien haver creat un sentiment d’inferioritat. A més, va reobrir les portes de la premsa als castells, va crear debats entre els afeccionats i la premsa editorial. L’actuació de l’Arboç, motivada per la difusió a Valls i a la resta de l’Alt Camp i el Penedès de la rivalitat entre les colles vallenques i el bon moment d’ambdues, va generar una expectació inusual per l’època. Els resultats de la Vella a l’Arboç i Vilafranca van ser motiu de quasi la totalitat de les converses a Valls en els dies posteriors. Es generà un nou entusiasme pels castells i els indiferents es sumaren a la satisfacció i a l’entusiasme general de la ciutat.

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

H

TRADICIÓ I INNOVACIÓ PINTURA INDUSTRIAL I DECORATIVA

C/ Germans St. Gabriel, 2 1r 3a Mòbil 610 42 08 55 43800 VALLS

R

I

A

Amb aquest clima, en La Crónica de Valls, es realitzava la següent pregunta: “(...) ¿Qui ho havia de dir uns pocs anys enrera que en el present les colles de castellers vallencs ens havien de fer reviure, gairebé, aquells temps de darrers de la passada centúria, quan els castells i les colles arribaren en el seu punt àlgid? (...)”. A més, en el mateix article, en el qual el seu títol, Un avenç, ja és suficientment aclaridor ens constata que els castells,13 després d’una forta crisi, com si d’una institució vigorosa es tractés, tornava l’afició i l’entusiasme a casa nostra. A més, s’afirmava que, les fites aconseguides, aportaven un progrés digne de la major lloança i obria moltes possibilitats de cara al futur. També, cridava que era necessari que les colles vallenques perseveressin en l’afany de superar-se i que els vallencs prestessin l’escalf necessari. Una institució castellera com la Colla Vella havia de resultar reforçada. Però, els moviments socials, les vicissituds ciutadanes, en definitiva, la història hi jugaren en contra. Però aquests fets, ja formen part d’un altre context històric més ampli. De tota manera, la temporada castellera de l’any 1932, s’ha considerat una temporada, especialment per les diades de l’Arboç i Vilafranca, com d’inflexió, d’esperança i d’apropament als mites del segle XIX, de tal manera que els convertiren en més humans. També, havia de servir per enfortir la institució castellera i connectar amb els ciutadans, la premsa i altres institucions de Valls, tot reclamant una major atenció desprès d’un temps cert oblit. La Vella, amb la seva rivalitat amb la colla Nova, sortia enfortida i clarament guanyadora, la qual cosa es confirmà en el primer Concurs Casteller a la plaça de Braus de Tarragona. Però, a partir d’aquí, les coses ja no serien tan diàfanes i així el Santa Úrsula del 1932, es convertí en un mal auguri. “(...) Després de preparar el baix apareixen damunt del cordó per diferents llocs, Poblet, Rabassó, Rosset, Vendrell (J.) i Miquelet (...).” Ídem. 11 “(...) El segon i terç treballaren a la perfecció, els de dalt donaven la sensació de pilaners finíssims, però llurs cossos febles estaven agobiats pels sis dies de còrrer món, per fondes i carrteres i per això caigué per fallar la força dalt i aclucar-se les cames del quart, que estava rendit (...)”. Ídem. 12 Ídem. 13 Aquesta temporada es veieren el 4 de 8, el 2 de 7, el 3 de 7 per sota, i molt a prop de coronar-se el pilar de 6. Diari La Crónica de Valls, 8 d’octubre de 1932. 10

GUSTAVO BANDERAS MORENO

20

Ò


N

O

T

Í

JUNTA DE GOVERN I EQUIP TÈCNIC 2007

C

I

E

S

Tanmateix en el punt de l’Informe del Cap de Colla es va presentar l’equip tècnic de la temporada 2007 que queda de la següent manera:

21

L’Assemblea General Ordinària del passat divendres 2 de març de 2007 va aprovar la següent Junta de Govern de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la temporada 2007: Cap de Colla: Raül Martín Bonamusa President: Ivan Rodon Tenas Cap de Pinyes i Folres: Albert Martínez Isern Cap de la Canalla: Llàtzer Magriñà Andreu Repr. de la Canalla a junta: Olga Queralt Rosich Secretari: Eduard Fermín Partido

Vocal 1r (vicepresident): Xavier Cabré Puig

L

Relacions Públiques: Hilda Calbet Ferré

A

Tresorer: Joan Ramon Montserrat i Marimon

E V A L L O

Repr. Coordinadora: Jordi Roca Rull

D E L A C

Repr. Grup de Grallers: Anna Maronda Garcia

U

Repr. Comissió Arxiu: Jordi Badia Clols

E

Coordinador del Casal: Emili Manresa Guardis

L A V

Vocal 3r: Emili Manresa Ferrater

L

Vocal 2n:Lluís Roca Rull


N

O

T

Í

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

Valls acull la XII Jornada de Prevenció de Lesions al Món Casteller

22

La XII Jornada de Prevenció de Lesions al Món Casteller es va celebrar el passat 14 d’abril a Valls. Segons l’organització, va ser una de les més rellevants, ja que va coincidir amb la culminació de diversos estudis. Es van presentar els resultats definitius d’una anàlisi sobre la sinistralitat i la canalla, i les primeres conclusions de l’estudi sobre el casc per a aixecador i enxaneta, i que ara també s’estudia d’aplicarlo als dosos. A banda d’aquests resultats, a la jornada es va marcar l’objectiu que el món casteller s’obrís a la ciutadania.

C

I

E

S

Presentació del BUS COLLA VELLA als mitjans El passat dijous dia 19 d’abril es va presentar a la Plaça del Portal Nou de Valls el BUS COLLA VELLA, serigrafiat per l’empresa Zona Rètols amb motius de la història de la Colla i que a partir d’aquesta temporada serà el mitjà de transport en les sortides dels castellers. En aquesta roda de premsa, els responsables de l’entitat, acompanyats pel responsable d’autocars La Costa, van explicar tant les característiques tècniques com el procés d’execució d’aquest projecte. El BUS COLLA VELLA es va estrenar amb la sortida que la Colla va fer a l’Alcoi i va ser rebut tant per castellers com aficionats amb gran satisfacció. La publicitat d’aquest autocar va a càrrec de les dues empreses mencionades i de la pàgina web de la colla www.collavella.cat.

La Colla participa en la inauguració del Pati de Valls El passat dissabte dia 5 de maig a la tarda es va inaugurar de forma oficial la remodelació de la plaça del Pati de Valls i la Colla Vella va participar-hi fent un pilar de cinc.


Enquesta sobre els castells a Catalunya El passat dimecres 4 de juliol es va presentar a Barcelona l’Enquesta de coneixement i opinió de la població catalana sobre el món casteller. On es fa un ampli estudi de com el Món Casteller és vist amb els ulls de la població. Per poder veure els resultats d’aquesta enquesta en Power Point, podeu connectar amb la següent adreça: http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=26366 Com a dades més significatives hem de destacar que la Colla Vella dels Xiquets de Valls és la colla més coneguda arreu de Catalunya amb el 22,5 % per part dels enquestats. L’altra colla vallenca ens segueix mentre que a la colla dels Castellers de Vilafranca tan sols els coneixen un 6,6 % i als Minyons de Terrassa el 7,4 %. Aquestes dades copsen el fet de que Valls és el referent casteller de Catalunya, la qual cosa ens obliga a fer un es-

forç per mantenir-lo. Per altra banda, es constata que el fet casteller té una valoració molt alta, donat que es puntuen amb un 7,83 les actuacions castelleres. El 98 % dels catalans saben que són els castells. L’opinió general sobre els castells és molt favorable, degut, especialment, al seu caràcter integrador.

23

ENGUANY NO HI HAGUT TOMET DEL POBLE

El passat dia 21 de març, representants de la Colla es varen reunir amb el Patronat Municipal de Festes de l’Ajuntament de La Bisbal. En aquesta reunió se’ns va exposar que la intenció d’aquest Patronat era unificar criteris, donat els desequilibris existents, a l’hora de pagar els honoraris de les diferents colles participants. La Colla Vella va manifestar que estàvem oberts a valorar les propostes i així se’ns va proposar una tarifa consistent en una base fixa i diferents plusos acumulables segons els tipus de castells i l’actuació feta. Des del Patronat es va dir, diverses vegades, que aquesta proposta estava “escrita en llapis”, tot donant a entendre que no hi hauria gaire problemes d’assolir un acord. També va advertir que, en el futur, la idea del consistori era portar dues colles i no pas tres. Des de la Junta, es va designar un membre per fer arribar la nostra proposta, consistent en un augment de la base fixa, no fent efectiu els diferents plusos. Aquest augment estava moderat per la pujada de l’IPC anual i equilibrat per la renúncia dels plusos descrits. No era res que no fos plausible com a base de negociació. La nostra sorpresa va ser que, a la reunió de Junta del 10 d’abril, el Patronat Municipal de Festes de l’Ajuntament de La Bisbal es va desmarcar de la possibilitat de la via negociadora “escrita en lla-

L E V

LA COLLA VELLA NO ANIRÀ A LA BISBAL

L

A

Després de celebrar l’any passat la primera edició del Tomet del poble, enguany la Colla Vella ha cregut oportú de no participar-hi perquè està en desacord amb el protocol establert per l’Ajuntament en aquest acte.

A

L’editorial Barcanova ha il·lustrat amb imatges de la Colla Vella les seves novetats educatives. Es tracta de dos llibres de text de llengua catalana per al nivell elemental d’adults.

S

L

La Colla a les aules

E

L

Una vegada acabat l’assaig del passat 15 de juny, el president de la Colla Ivan Rodon, va anunciar al gruix dels castellers la confirmació oficial que la Colla Vella participarà a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, que se celebrarà entre els dies 10 i 14 d’octubre de 2007, donat que enguany Catalunya n’és el país convidat. La Colla s’hi desplaçarà a partir de la matinada del dia 12 i la tornada es realitzarà a partir del dia 14. Es preveu fer dues actuacions. Una bona notícia no només per a la Colla Vella sinó també per a la ciutat de Valls que en serà gratament representada.

I

O

La Colla Vella a Frankfurt

C

D E L A C

Í

U

T

E

O

L A V

N


N

O

T

Í

C

I

E

S

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

pis” que, precisament, havien obert ells mateixos i se’ns va proposar una oferta molt per sota de la cotització habitual de la Colla Vella en diades importants i guanyada a pols, any rere any.

24

El Monument als Xiquets de Valls, restaurat Durant els darrers mesos, s’ha portat a terme la restauració del monument als Xiquets de Valls, obra de l’artista vallenc Josep Busquets Òdena. L’obra fou inaugurada el 22 de juny de 1969, i està situada a la plaça de la Font de la Manxa. Està fet de pedra i té una alçada de 14,85 metres i un pes de 25 tones. L’escultura és de forma piramidal i té tres cares, on estan representats el quatre de nou, el pilar de sis i el dos de set, a més d’un grup de grallers. El dia de la inauguració, al 1969, que coincidí amb el “Dia de la província”, es presentaren a Valls totes les autoritats provincials, i era el batlle vallenc en Romà Galimany i Soler, que juntament amb el governador civil, J.A. Serrano Montalvo, inaugurà el monument un cop feta la benedicció per part de l’arxiprest. Al mateix moment, les colles presents —Arboç, Vella i Nova de Tarragona, el Vendrell, Vilafranca, Barcelona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls— plantaven els pilars de cinc. Els treballs de restauració, amb un pressupost de 22.000 euros i van ser encarregats a l’equip de restauradors format per Teresa Trilla, Laura Oliva i Noemí Jiménez, han estat finançats per la Diputació de Tarragona (11.000 euros), l’Ajuntament de Valls (6.000 euros), i la col·laboració econòmica de les empreses HidroTarraco, Sygsa, Gas Natural i Barny Plus. L’Ajuntament va acordar restaurar el monument, després que els estudis tècnics encarregats constatessin el mal estat de conservació de la pedra, a causa sobretot de la humitat i la pol·lució. El monument presentava, a més, patologies típiques de la pedra de sauló i l’estat de les juntes dels diferents llocs estaven malmeses. Per altra banda, a la recentment inaugurada plaça del Pati, s’ha procedit a canviar l’antiga escultura

El Casteller, també de Josep Busquets, inaugurada per les Decennals de la Candela de 1951. S’ha substituït l’antiga de pedra, per una de nova, en aquest cas de bronze, a partir del motlle de l’anterior. Esperem que, en aquest cas, no haver de lamentar actes vandàlics sobre ella.

NEIX UNA NOVA SECCIÓ A LA REVISTA Amb UNA SABATA I UNA ESPARDENYA vol ser una secció a on els integrants de la Colla Vella puguin compartir les seves experiències viatgeres per arreu del món. Esperem que després de l’estiu la gent s’animi i que aporti les cròniques dels seus viatges per què puguem anar per diferents països des del sofà de casa tot llegint la nostra Revista.


N

O

T

Í

C

I

E

S

VIDA SOCIAL Els més joves castellers

25

C/ Manyans, interior. Polígon. Tel. (977) 60 21 22 - 43800 VALLS

L A V

TALLER DE MATRICERIA

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

Èlia Carrillo Huguet Va néixer el 27 de desembre de 2006, a Terrassa. Filla de la Marta Huguet i de l’Albert Carrillo.


amb una sabata i una espardenya

Una secció per als viatgers de la Colla Vella...

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

TOGUNA DOGON

26

El febrer passat vaig anar de viatge a Malí, amb la Lurdes, qui m’ha demanat, com a membre de l’equip de la revista, un escrit sobre el viatge, per obrir una nova secció a la revista. Malí es un país típicament subsaharià. Limita al nord amb el que ells en diuen el gran desert, el Sàhara, i al sud per tot un seguit de països petits que formen el golf de Guinea. El riu Níger el travessa d’oest a est i n’és la columna vertebral, al llarg de la qual es desenvolupa la vida. El paisatge es el típic del Sahel, és a dir, semidesèrtic, més verd a partir de l’estació de les pluges i més sec a mesura que avancen els mesos secs, fins que tornen les pluges al mes de juny. La particularitat de què només plogui durant tres mesos i després n’estigui nou sense caure ni una gota, condiciona el ritme de vida i treball del país, així com la imatge que se n’obté, tot depenent del mes que es visita el país. El mes de febrer és bastant sec, els arbres ja no tenen fulles, el menjar pels animals escasseja, comença l’estació càlida, quatre mesos d’espera fins les pluges següents, on el país, bàsicament agrícola i ramader, es paralitza.

barrejaven, fins i tot moltes vegades entraven en guerra uns contra els altres. Avui dia amb la imparable occidentalització i modernització, i la millora de les comunicacions entre pobles, i les migracions del camp a les ciutats, tot això està canviant molt ràpid. Tothom sap a quina tribu pertany, i la llengua materna que l’identifica, però els nous valors, comuns per a totes les tribus són Orange i el Barça. Els ancians dels poblats, homes savis encarregats de transmetre el saber dels seus pobles, les costums, els ritus ancestrals a les noves generacions ja no són els líders a imitar, han estat substituïts pels jugadors de futbol africans que triomfen en el món dels blancs, o pels guies turístics que vesteixen roba occidental, i porten mòbils d’última generació.

Malí que en llenguatge bambara significa hipopòtam, fou el nom que rebé el rei més important de l’antic Imperi de Malí, en referència a un animal característic del riu Níger i en clara al·lusió al caràcter del qui fou considerat rei de reis. Com tots els països africans, està format per una sèrie de grups ètnics o tribus, amb particularitats que els caracteritzen i els diferencien.

Tot i així dues tribus molt diferents cridaren la nostra atenció per sobre de les altres, els tuaregs i els dogon. Els primers no són originaris de Malí, ni de cap país en concret, són coneguts com els homes blaus del desert. De llengua i rangs aràbics, han estat sempre els nòmades del desert, dedicats a les antigues caravanes de camells que unien el nord amb el sud. Un tipus de gent terriblement resistents a un entorn més que hostil. Un tipus de vida que s’ha acabat, i per tant abocats mes ràpidament als canvis del futur. Un futur incert, molt diferent al passat, que pot abocar-los al desastre del turisme. Un turisme en busca del que fou la llegendària ciutat de Tumbuctú. Mal vivint just al costat del no-res, just al costat del que sempre ha estat casa seva.

La tribu més important i la que actualment governa el país són els bambara. Altres tribus són els fulani, tradicionalment pastors, els bozo, dedicats a la pesca, els bella, o antics esclaus dels tuaregs, els songhai, els senufo... Cada tribu té la seva llengua i les seves costums, originàriament vivien en àmbits geogràfics diferents i no es

Els dogon d’origen incert i rangs africans, es troben ubicats als voltants de la Falla de Bandigara, un penya-segat d’uns 250 quilometres de llarg i uns 300 metres d’alçada al llarg del qual han viscut els últims 500 anys, dedicats majoritàriament a l’agricultura. Un paisatge de petits pobles clavats a la mateixa falla, i perfectament harmoni-


amb una sabata i una espardenya

Llorenç Mallorquí

A L L E V A L L O D E L A C

Fer viatges d’aquest tipus sempre et fa mirar al món d’una altra manera, i tornar amb nous valors a la maleta. Poder descobrir tribus tan diferents, convivint sense problemes en un mateix país, ens va fer pensar que n’havíem d’aprendre moltes coses d’aquesta gent. Tanmateix quan et barreges entre ells, sembla que siguis tu el que ho sap tot... sovint reflexionàvem sobre el rumb caòtic que està prenent el món, i sovint, també arribàvem a una mateixa conclusió.... que hem tenir molta sort de poder viatjar aquest impressionant país abans que el món occidental devori l’essència, la cultura, el paisatge, la saviesa i belleses ancestrals de Malí.

U

A la part central de tots els pobles hi ha la Toguna o Casa de la Paraula, una edificació amb vuit columnes de fang i un sostre de canyes de mill. És el lloc on es troben la gent gran del poble per parlar dels problemes quotidians de la comunitat, no cal dir que està reservat als homes. La particularitat és que l’alçada de la construcció, és d’un metre. Això obliga a estar-se assegut mentre dura la conversa, evitant d’aquesta manera que cap dels contertulians pugui posar-se de peu, alterar-se, o posar-se nerviós alçant la veu..... És una manera de parlar tranquil·lament els problemes de la comunitat, asseguts, sense presses. I és que viat-

Al primer poble que vam anar, Nombori, vam fer d’ambaixadors de la Colla Vella. Vam ensenyar a una multitud de canalla a fer pilars de dos, alguns caminant, d’altres corrent... També una mica de falcons. No cal dir que ens va semblar que tots tenien talla i una facilitat natural per emparrar-se. Una escola inesgotable d’aixecadors, enxanetes i dosos. I per què no dir-ho, moltes de les dones farien el castell de vuit a terços sense despentinarse. Dotades d’una fortalesa natural envejable i un tipus de vida amb molt esforç físic. Fan les feines quotidianes amb els nens lligats a l’esquena amb un tros de roba. Porten tot el pes al cap, galledes plenes d’aigua, cistells car­regats de tomàquets, de roba..... Han de desgranar el mill, base de la seva alimentació, tot picant en un morter durant una bona estona cada dia amb un pal de fusta que pesa sis o set quilos. Estan entrena­des i poc assaig els faria falta, així que podrien passar directament a quints.

27

E

L’hogon ha estat des de sempre el líder espiritual del poblat, encarregat d’assegurar la transmissió dels coneixements del seu poble, i de mediar qualsevol problema del dia a dia entre conciutadans. Per elegir-lo entre els ancians del poble, s’asseien tots els possibles candidats al sol, i el que aguantava mes dies, es guanyava el respecte de la resta. Actualment només en queda un. La modernitat esta fulminant el que ha funcionat durant segles. Per sort vam poder-lo veure, no així tocar-lo ni fotografiar-lo. Qualsevol dogon que tingui un problema pot anar a veure’l. Després de parlar el temps que faci falta, en sortirà amb una resposta, o amb la concreció d’un ritus o un sacrifici per redimir una mala acció, o una pregària.

jant sempre s’aprèn alguna cosa, així és que quan es facin obres al local, ja tenim una nova proposta per la sala de juntes.

L A V

tzats amb l’entorn, formen un paratge pintoresc indescriptible. Al peu de la Falla, on no hi falta aigua, molts petits horts on cultiven verdures, i mill. Baobabs aquí i allà. Animals per tot arreu, i molta canalla. Una gent molt hospitalària i agradable qui des de sempre s’han mantingut al marge de les influències externes. Un poble amb molt contingut cultural propi, caracteritzats per les seves creences animistes, pels seus balls de màscares, i per les seves talles de fusta.


L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

amb una sabata i una espardenya

28


I

T

RICARDO MONTALÀ MAGRIÑÀ

De caràcter senzill, sociable amb tothom mai no va tenir la més petita diferència amb ningú. Amic de tots es feia apreciar per vells i joves. Quan l’any 1979 amb la caiguda d’un 4/8 per San Joan, es va trencar el colze va començar a deixar de venir fins que a mitjans de la dècada dels 80 ho va deixar del tot. No obstant, se’l va poder veure molts anys al dinar de germanor, ja que pagant-s’ho de la seva butxaca, acompanyat de la seva esposa, li agradava poder assistir a aquest dinar per celebrar i compartir amb els seus companys més íntims, els èxits de la temporada. Montalà va ser pagès de professió durant tota la seva vida i com a tal va fer honor als nostres orígens que com sabem són la Colla dels pagesos. Va escriure un llibre titulat “Arròs de pagès” que, com diu la seva néta en el pròleg, no és pas un llibre culinari

A L V

E

L A la seva esposa Pepita Trilla Murià, fill, nora, nets i resta de familiars, en especial al seu germà Rogelio Montalà —vallenc de l’any 1999— els expressem el nostre més sentit condol. Descansi en pau Ricardo Montalà Magriñá, de Cal Ventura, un bon vallenc que va dedicar bona part de la seva vida de manera continuada, a la colla Vella dels Xiquets de Valls. Francesc Piñas Brucart

L

A

L’acte de l’enterrament, en el què la Colla Vella li va oferir un pom de flors, va tenir lloc a l’església de Sant Joan, amb assistència de molts castellers i amics que li van donar l’últim adéu.

L

Precisament va ser ell un dels que feia reflexionar als caps davanters comentant que, amb els braços dalt, com vam inventar el primer dos de vuit amb folre, no es podia resistir de cap manera. Si un home fort com ell, acostumat a fer força, amb 47 anys que tenia llavors, deia que no es podia aguantar, que havíem de fer els demés que ens trobàvem físicament amb inferioritat de condicions encara que tinguéssim menys edat?

Ricardo Montalà ha deixat descendència a la nostra Colla, doncs primer la seva néta, Lídia Montalà Espinosa i actualment Ricardo Montalà Espinosa i la seva companya Mª Salomé Clua de Jorge, són castellers actius.

O

Durant més de 35 anys va ser un ferm puntal que va participar en totes les construccions que es van anant provant i aconseguint. Per la seva alçada, va ocupar els llocs d’agulla, primeres mans, dau, i sempre va ser titular del tres de set aixecat per baix. Quan l’any 1969 van venir els castells amb folre li va tocar treballar de valent amb l’objectiu de tirar endavant una nova modalitat de castells desconeguda per tothom.

D E L A C

Era un casteller històric que va estar implicat en la reorganització de la Colla l’any 1947, formant part de tota aquella colla de joves amics que l’estiu del 1946, passaven l’estona fent castells fins que uns veterans de la Colla Vella els van anar a trobar per reorganitzar la Colla.

sinó una autobiografia de la seva vida. El llibret, que es llegeix d’una tirada, està escrit amb senzillesa i aporta un diccionari del pagès, il·lustratiu, d’un vocabulari que per molta gent jove no és d’estranyar que algunes definicions els siguin desconegudes.

U

Ricardo Montalà Magriñà, ens va deixar el passat dia 3 de març, a l’edat de 85 anys. Delicat des de feia anys dels pulmons, va agafar una pleura que el va obligar a estar ingressat en dues ocasions sense que finalment se’n pogués sortir.

29

E

B

L A V

Ò


Ò

B

I

T

El passat 18 de març va morir Jaume Viñas als 79 anys d‘edat. Hi ha molts castellers joves que no sabeu qui era físicament el “Viñas”. Jo he tingut la sort de conèixer-lo i tractar-lo i és per això que m’agradaria fer-vos-en un petit esbós. El Viñas havia estat casteller actiu de la Colla Vella des de la seva reorganització fins als començaments dels anys 80, quan va haver de deixar-la degut a la seva malaltia, la qual no li permetia estar gaire estona dret. Però ell se n’anava al tros i escoltava les diades a través de la ràdio. També seguia totes les publicacions que sortien l’endemà i trucava els amics per comentar-les. Així mateix vull recordar-vos que al Jaume, a ran d’un viatge de feina que va fer a la Capital l’any 1962, li va sorgir la idea de fer una cooperativa de vivendes. Va arribar de Madrid molt engrescat i de seguida va anar a parlar amb companys de la Colla, de manera que aviat van posar-hi fil a l’agulla. És, doncs, gràcies a ell i als castellers que li van fer costat que la Cooperativa de Vivendes de la Colla Vella dels Xiquets de Valls és avui una realitat de la qual en gaudim tots per la seva festa major. En els primers records que tinc de la Colla ja hi havia el Viñas, els Bessonets, el Xamalí, el Pep de la llet, l’Eusebio i molts altres que érem com una família i tot ho fèiem junts: dinars al tros, calçotades, anar a la platja, anar a la Riba a banyar-nos al riu,... Fins i tot recordo la meva comunió, que semblava un dinar de la Colla Vella, és clar que no érem tants com ara! Estic molt orgullosa d’haver viscut aquesta part

d’història de la Colla i crec que tot això m’ha ensenyat a estimar-la tant. L’any 1978 va morir el meu pare, el “Julián”, i el Jaume Viñas va publicar un escrit al setmanari Joventut, que encara guardo amb molta estima. Per això avui he demanat als responsables de la revista de la Colla que em deixessin escriure aquestes ratlles com un petit homenatge meu a la família Viñas Gaya. Doncs el destí m’ha portat a tenir uns forts lligams amb la família Viñas d’ençà que un dia el Jaume va venir a casa a veure’m per si volia cuidar la seva filla Neus, ara ja fa 10 anys. Des de llavors han passat moltes coses i ells sempre han estat al meu costat. Durant aquest temps van néixer la Sara i la Maria i l’amistat s’ha fet més gran. Jo sé que el Jaume Viñas estava molt content de que la filla del Julián visqués a la seva estimada casa i al seu estimat barri, i voldria que la família Viñas Gaya sabés que jo estic molt orgullosa de compartir una petita part de la història de les seves vides. Gràcies per ser com sou. Pili Trujillo

L A V

E

U

D E L A C

O

L

L

A

V

E

L

L

A

EN RECORD DE JAUME VIÑAS VILA

30

COMPRA-VENDA-LLOGUERS GESTIÓ D’HIPOTECA- TAXACIONS VALORACIONS-ASSEGURANCES

Plaça de l’Oli, 8

Jaume Huguet, 25

www.finquesvalls.com

Tel.: 977 60 32 22 Mòbil: 653 750 296

Tel.: 977 60 80 57 Mòbil: 635 835 007

43800 VALLS

Profile for Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla degana

La Veu de la Colla Vella - Núm. 103  

Revista de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

La Veu de la Colla Vella - Núm. 103  

Revista de la Colla Vella dels Xiquets de Valls

Advertisement