La Veu de la Colla Vella - Anuari 2019 by Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla degana

N. 132 ABRIL 2020

N. 132

ABRIL 2020

ANUARI ANUARI

2019

Portada anuari 132 - 2019.indd 1

19/4/20 14:04

Portada anuari 132 - 2019.indd 5

19/4/20 14:09

La temporada 2019 ha servit per consolidar la Colla Vella dels Xiquets de Valls com l’agrupació capdavantera del món casteller. Un any després de guanyar el Concurs, hem seguit dominant a la gran majoria de diades importants, amb la descomunal actuació de Santa Úrsula i el primer 3 de 9 sense folre carregat de la història com a punt culminant d’una temporada excel·lent. El 2019 no ha estat, però, un any fàcil, i ha deixat reptes pendents. El principal d’aquests reptes és, sense cap dubte, recuperar els castells de 10 pisos, que pràcticament no hem intentat. El domini dels castells nets, sobretot el 2 de 8, ha servit per marcar la diferència juntament amb un gran control, una temporada més, d’una àmplia gamma de castells de 9. La recuperació de l’enyorat 2 de 9 amb folre i manilles ha estat un dels fets més celebrats de la temporada per tota la Colla, però no cal oblidar la gran quantitat d’anys que portem executant amb mestria el 5 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre i el pilar, dues construccions d’enorme dificultat que marquen la diferència en moltes places de compromís. Un cop passada la temporada i amb el record encara molt recent de la gloriosa Santa Úrsula, toca preguntar-nos on volem anar. El món casteller ha patit un clar retrocés el 2019, que ja s’albirava en les dues darreres temporades. La preocupació entre les colles per la reducció de gent a assajos i places és palpable, cosa que ha afectat molt durament un bon grapat de colles que, fins fa poc temps, feien castells de 9 amb solvència, i que aquesta temporada han tingut problemes seriosos per superar els castells de 8. Aquesta reculada ja es va viure

”

Avui tenim l’obligació, un cop més, de ser nosaltres els qui fem avançar els castells, innovant i portant el fet casteller una passa més enllà

EDITORIAL

CAPDAVANTERS

durant la primera meitat de la dècada dels 2000, però es va remuntar pocs anys després per tocar sostre en la segona meitat de la dècada de 2010.

Si aquelles temporades de principis del segle XXI la Colla es va haver de resignar a un paper més secundari, amb altres colles regnant sobre el panorama casteller, ara ens toca liderar. El lideratge del món casteller és, de fet, la posició natural i habitual de la Colla Vella al llarg dels més de dos segles de castells. Avui tenim l’obligació, un cop més, de ser nosaltres els qui fem avançar els castells, innovant, expandint les fronteres, afrontant nous reptes i, en definitiva, portant el fet casteller una passa més enllà. Com han fet abans tantes generacions de castellers de camisa rosada. En el moment d’escriure aquestes línies, tota la Colla -com mig món- ens trobem confinats a les nostres llars, pendents de com evoluciona la pandèmia mundial del covid-19. Tots ens informem amb horror cada dia sobre el nombre de morts, ens angoixem pensant en els nostres familiars i amics, esperem amb amargor la possible crisi econòmica que es derivarà de la crisi sanitària i comptem els dies que portem tancats a casa, amb l’esperança que ens en quedin pocs per davant. Alguns, fins i tot, potser hem plorat la pèrdua d’un ésser estimat.

No sabem com serà la temporada 2020. En realitat, no sabem ni tan sols si podrà ser una realitat o haurem de fer castells ja el 2021. Però tant si és al 2020 com si és més enllà, ens retrobarem per fer castells. El local ens espera. Les places ens esperen. I en un moment tan complicat per al fet casteller, per a Catalunya i per a la humanitat, la Colla Vella haurà de tornar a exercir de líder. Com tantes vegades hem fet abans i com farem en un futur tants cops com calgui. Perquè érem, perquè som i, per damunt de tot, perquè serem. Pit i amunt, i visca la Colla Vella!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Equip de redacció

BLOC INSTITUCIONAL DIADES I CASTELLS LA CANALLA ELS GRALLERS HISTÒRIA I IDENTITAT NOTÍCIES I SOCIETAT

Edita

Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Direcció Sergi Ribé Pujol.

Equip de redacció

Leandre Ibar Penaba, Anna Maronda Garcia, Sergi Ribé Pujol, Pep Roig Bonet i Oriol Saura Capdevila.

Col·laboradors

Lluís Boada Domènech, Xavier Cabré Puig, Albert Cortés Monserrat, Filippo D’Angeli, Núria Dalmau Falo, Eduard Ferré Mas, Enric Güell Batet, Alba Llambrich Fígols, Marc López Ventura, Llàtzer Magriñà Andreu, Francesc Piñas Brucart, Olga Queralt Rossich, Jordi Roca Rull, Ivan Rodon Tenas, Alba Solé Boada, Genís Vives Cantero i Grup de Grallers.

Fotògrafs

Jordi Badia Clols, Vanesa Blánquez Carmona, Magí Mallorquí Mallorquí, Magí Mallorquí Plana i Jordi Millàs Padullés.

Fotografia de portada Marçal Cubells Aluja.

Publicitat

Sònia Farré Tuà.

Maquetació

Gràficament.

Dipòsit Legal T.614-81

- Imprès en paper 100% reciclat -

INS TITU BLOC CIONAL

FIDELS A LA NOSTRA HISTÒRIA

Albert Pedret President

n any més, entre les nostres mans, tenim l’anuari de la temporada. Una temporada que serà recordada per les noves fites aconseguides i la manera en què s’han assolit. Abans de tot, agrair el treball realitzat a l’equip de la revista per poder immortalitzar en forma d’anuari tota la temporada 2019.

Com ja hem recordat en diferents actes, enguany s’han complert 25 anys del primer 2 de 9 amb folre i manilles descarregat en la millor actuació mai feta per una colla fins la data: tres castells de 9 pisos descarregats en una mateixa diada per primer cop al segle XX.

BLOC INSTITUCIONAL

També enguany, hem complert els 50 anys del primer pilar de 6 carregat a les Cases i, seguidament, a la Plaça del Blat, així com el primer 3 de 8 descarregat en la diada de Santa Úrsula i el primer 5 de 8 carregat, tot en aquest mateix any 1969. Fites totes elles aconseguides després de la represa de la Colla acabada la Guerra Civil. Aquell mateix any 1969 inauguràvem també el Monument als Xiquets de Valls, a la Font de la Manxa, en un acte en el qual ens van acompanyar les altres colles existents en aquella època: Arboç, Tarragona, El Vendrell, Vilafranca i Barcelona. Però no tant sols en fites castelleres som referents, com les que hem recordat. També ho som per història en la nostra vessant més social. Enguany complim 90 anys de la nostra camisa rosada; la vam estrenar en una actuació al Poble Espanyol, a Barcelona, en motiu de l’Exposició Universal de 1929. Així mateix, aquest 2019 fa 40 anys de la inauguració del nostre primer Local Social propi, el 1979, al carrer de l’Església. Vam ser la primera colla castellera en

”

Com bé us deia, tenim una història única, inigualable, irrepetible. Tenim aquesta història, aquesta trajectòria, per fidelitat als nostres avantpassats, als orígens. Però també per ser pioners, capdavanters, per ser els primers en assolir els reptes que semblaven impossibles. Som el referent en el món casteller, per història i per ambició.

tenir local de propietat, deixant enrere llocs d’assaig com la Cooperativa de Pagesos, l’església de Sant Francesc, el carrer del Mur, la capella de Sant Roc, el Passeig de l’Estació o fins i tot cases particulars. Disposar d’un local propi va ser importantíssim per seguir creixent i cohesionant l’entitat, una tasca que seguim fent dia rere dia en el nostre actual Local Social, on treballem, com bé dèiem, per seguir sent els pioners, els capdavanters. L’ambició que ens porta a assolir nous reptes com els d’aquesta temporada passada. Ser els primers de la història en carregar l’inèdit 3 de 9 i assolir-ho dins una fita més gran encara: en el marc de la millor actuació castellera mai feta de tots els temps per una colla, i ni més ni menys que a la plaça del Blat per Santa Úrsula.

Som uns privilegiats i privilegiades per poder viure, gaudir i escriure aquestes noves i glorioses pàgines de la nostra història, que també és la història del món casteller

”

Som uns privilegiats i privilegiades, per poder viure i gaudir, per poder participar escrivint aquestes noves i glorioses pàgines de la nostra història, de la història del món casteller. Seguim fidels i amb tota l’ambició per fer-la més gran, orgullosos i orgulloses, tal com feien els nostres avantpassats.

LA CULPA ÉS DE LA VELLA

a culpa és de la Vella, però la culpa que la culpa sigui de la Vella és tota seva. Ens donen present i ens perfilen cap a un gran futur: són la millor canalla de la història. Totes i tots vosaltres també en sou responsables. El vostre compromís, esforç, confiança, determinació, vitalitat... fa que puguem assajar i materialitzar castells que fins fa poc vèiem impensables, que teníem molt lluny, però que ara tenim l’orgull de poder-los gaudir. Hem fet una temporada espectacular. Seguim creixent, superant nous reptes i, sobretot, gaudint dels castells. Una temporada genial amb un final històric: Santa Úrsula. Enguany estàvem més preparats i més convençuts. Hi crèiem. Només nosaltres, Colla Vella, ens podíem batre i guanyar-nos. I així ho vam fer: 4 de 9 de sortida —a la tercera per no perdre la tradició—, amb més de dotze canvis respecte el 4 de fa un any. Descarregat. A segona ronda, 3 de 9. I carregat! El mite abatut, el primer de la història. Diguin el que diguin, el castell inèdit serà sempre rosat, el primer serà sempre nostre. Després, a tercera ronda, amb tota la pressió de la plaça al damunt, un 2 de 8 d’escàndol, una resposta que rubricava la tripleta neta, un somni anhelat durant molt temps per molts castellers i castelleres de la colla. I aleshores segur que algú deia: “sí, molt bé, la tripleta neta, però... i les manilles?”. Doncs les manilles de comiat. Pilar de 8 per arrodonir una actuació de somni, la millor de tots els temps. Tanmateix, segur que algú hi ha trobat a faltar quelcom, i som conscients que és així. Ens ha faltat el castell de 10, un objectiu al qual no hem arribat. Aquell assaig del divendres abans de Sant Fèlix segur que no va ajudar, però tampoc hem sabut crear prou circumstàncies perquè arribés. Potser cal canviar la metodologia, potser modificar la dinàmica... sigui el que sigui li buscarem les solucions adients i us encoratjo a totes i a tots a ajudar a posar-hi remei aquesta nova temporada. Deixeu-me que parli ara un moment del 3. Sé que vam fer moltes proves i molts canvis, i sóc molt conscient que, gràcies a això, aquest castell és cada vegada més a prop, que ha vingut per quedar-se i que

Albert Martínez Cap de Colla

no l’hauríem de deixar marxar. Però això no treu que no em sàpiga greu per totes aquestes persones que el van assajar i que finalment no van anar a plaça. Baixos, crosses, agulles, laterals, primeres mans, falques, daus, segons, terços, quarts, quints i quintes, sisens i sisenes, dosos, aixecadors i aixecadores, i enxanetes. Moltes gràcies per voler i per creure-hi. És cert que no totes les decisions han estat correctes, que hem de treure més rendiment a l’App, que no hauríem de cridar a tothom un per un, que comencem molt tard i acabem tardíssim... però sóc conscient que entre tots hem fet un pas endavant, que tot té el seu marge de millora i que hi ha moltes ganes de fer coses. Observo el jovent i el veig actiu, amb molta fam de castells, amb rauxa i foc als ulls. Parlo amb els veterans i els veig il·lusionats, amb els ulls plens d’emoció. Veig la colla disposada com mai i molt forta socialment. Aquest passat 2019 hem descarregat cinc castells amb manilles; hem ajuntat a la mateixa diada el 5 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i pilar i el 2 de 9 amb folre i manilles; hem descarregat els dos castells nets per primer cop en una diada convencional, i no una, sinó dues vegades! Hem aconseguit, per cinquè any consecutiu, portar tres dels cinc castells límit en una mateixa diada; hem carregat el castell inèdit, i hem fet la millor actuació de tots els temps. Colla Vella, no hi ha paraules! Ja vam explicar que, anés com anés, Santa Úrsula no seria un punt i final. Ara aquella diada ja és història... inoblidable, increïble, impensable, però història. Els reptes tornen a estar damunt la taula: el castell de 10, el 3 de 9 descarregat, el 2 de 9 —castell amb el qual crec en tenim un deute—, el Concurs... i jo encara en posaria un altre: fer manilles per Sant Joan o abans, si voleu. Junts podem superar qualsevol repte. Gaudim-ne! Gràcies, Colla Vella, per creure, voler i ser-hi!

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2019 El divendres 1 de març de 2019 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de 2019. Hi van assistir al voltant d’un centenar de castellers i castelleres que van aprovar l’ordre del dia i la renovació dels càrrecs administratius i tècnics: > 1

Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària de l’any anterior.

> 2

Lectura i aprovació, si escau, dels comptes de l’exercici 2018.

> 3

Lectura i aprovació, si escau, del pressupost per a l’exercici 2019.

> 4

Informe de la Presidència – Memòria anual de 2018.

> 5

Informe del Cap de Colla – Memòria anual de 2018.

> 6

Presentació i aprovació, si escau, de la renovació i incorporacions dels càrrecs de la Junta de Govern.

> 7

Precs i preguntes.

Junta de Govern de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Temporada 2019 Cap de Colla >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Martínez Isern President >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Pedret Granero Cap de la Canalla >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Eduard Aubareda Figuerola Representant de la Canalla >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Pasqual Olivé Cap de Pinyes i Folres >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura Capdevila Representant de Pinyes i Folres >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Gerard Magrané Pérez Secretària >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sònia Farré Tuà

BLOC INSTITUCIONAL

Vicepresident >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Carles Rodon Mallorquí Cap Àrea Econòmica. Tresorera >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Núria Pons Vives Tresorer Adjunt >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Enric Güell Batet Responsable de Gestió >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Josep Oriol Soler Català Vocal Equip Projecció Exterior i Projectes >>>>>>>>>>> Eduard Ferré Mas Vocal Equip Activitats >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Manel Escoda Giner Vocal Identitat. Veterans i Coordinador del Local >>>> Josep M. Poblet Fortuny Vocal Logística >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pere Joan Rodon Mallorquí Representant Equip de Comunicació >>>>>>>>>>>>>>> Núria Dalmau Falo Representant Grup de Grallers >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Ivette Rabadà Soler Representant Comissió de l’Arxiu i Documentació >>>> Jordi Badia Clols Delegat Sanitari >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Batalla Martínez

c. Abat Llort, 8

43800 VALLS (Tarragona) Tel. i fax

977 600 113, 977 613 504

info@cansaladeriapons.com www.cansaladeriapons.com

cansaladeria xarcuteria plats preparats

i DIA CAS TELLS DES

DIADES D’INICI DE TEMPORADA De la Diada de Picamoixons a la de Lleida

>> Març A mitjans de març, com ja és força habitual, ens vam retrobar després del merescut descans hivernal per iniciar, altra vegada, la temporada de castells. Alguns amb moltes ganes i altres amb més mandra, vam anar traient la camisa de l’armari per començar a gaudir dels primers castells de l’any.

DIADES I CASTELLS

La primera cita, com ja és costum, va ser a prop de casa: a Picamoixons. El 17 de març semblava plena primavera i feia una temperatura ideal per alçar els primers castells de l’any. En aquesta diada vam fer gairebé tota la gamma de castells de 7: el 4 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 3 de 7, el 5 de 7 i el 3 de 7 amb el pilar. Per finalitzar l’actuació vam fer un pilar de 5 i quatre pilars de 4. Una setmana més tard, el 24 de març, vam anar al Catllar, però en aquesta ocasió no vam fer els castells a la plaça de l’Ajuntament, on estem més habituats a fer-los, sinó que els vàrem fer al castell. En primer lloc vam baixar tots al pou de gel del castell i a dins hi vam realitzar els dos primers castells de la jornada: el 3 de 7 i el 2 de 7. Després vam pujar a la part més alta per acabar l’actuació i hi vam alçar el 4 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7 i vam cloure l’actuació amb un pilar de 5 i quatre pilars de 4. Sense temps per descansar, la setmana següent, el 31 de març, es va realitzar una altra actuació a la població de Fontanilles, a la província de Girona. Allà vam alçar castells de 7 com ja feia setmanes que realitzàvem. Iniciarem l’actuació amb tres pilars de 4 i després tornarem a fer l’actuació de 7 que ja és un clàssic de mes de març: el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7 i el 3 de 7 amb el pilar. Per cloure l’actuació vam alçar dos pilars de 4 i un de 5.

>> Abril Ja en el mes d’abril es va celebrar la diada d’inici de temporada a Altafulla, població en la qual vam

estrenar els castells de 8 pisos. Vam alçar el 3 i el 4 de 8 acompanyats d’un 9 de 7. Per cloure l’actuació vam realitzar tres pilars de 5 i quatre pilars de 4. Setmana rere setmana ja es notava que anàvem agafant rodatge i, després d’un mes d’actuacions, teníem el compromís d’actuar a Tarragona a la diada d’inici de temporada dels Xiquets de Tarragona. En aquesta ocasió vam repetir la mateixa actuació del diumenge anterior. Ja acabant l’abril, passat Sant Jordi, vàrem anar a actuar a Riudoms. Allà vam començar a pujar el llistó i vam realitzar el primer folre de la temporada: el 2 de 8 amb folre. També vam seguir millorant pel que fa la complexitat dels castells de 8 pisos que feia menys d’un mes que havíem estrenat. El 5 de 8 va ser l’escollit. El vam acompanyar amb el 4 de 8 i amb els corresponents pilars de comiat, un d’ells al balcó.

>> Maig Vam encetar el mes de maig al carrer Miquel Barceló de Falset, en motiu de la Fira del Vi, on hi vam tornar a fer castells de 8 pisos. En aquella ocasió hi vam realitzar un 2 de 7, un intent desmuntat de 3 de 8 que vam descarregar sense problemes en el segon intent i que vam acompanyar d’un 4 de 8 i un 4 de 7 amb el pilar. Vam acomiadar l’actuació amb dos pilars de 5 i dos pilars de 4. Per acabar aquestes diades d’inici de temporada hem de parlar de la Festa Major de Sant Anastasi a Lleida, que ja és tota una tradició. Allà hi vam repetir la mateixa actuació que a Riudoms: 5 de 8, 2 de 8 amb folre, 4 de 8 i tres pilars de 5. Després d’aquest inici de temporada tan profitós, que ens va servir per anar progressant poc a poc, ja estàvem llestos per encarar Sant Isidre i, a continuació els mesos més intensos de l’any, els mesos d’estiu. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda Garcia

SANT ISIDRE

CENT 3 DE 9 AMB FOLRE SENSE CAP CAIGUDA Diada de Sant Isidre En un exercici de memòria i homenatge als nostres avantpassats, pels volts del 15 de maig, dia genuí de Sant Isidre, celebrem des de l’any 2013 la Diada dels Pagesos amb motiu del patró dels llauradors. La cita es consolida any rere any com una de les diades destacades del calendari previ a Sant Joan. A parer meu, Sant Isidre és un recordatori, ens crida definitivament a enfaixar-nos i posar fil a l’agulla a l’estiu que volem construir. La diada va tenir lloc a la plaça de l’Oli a les 6 de la tarda, acompanyats, com és habitual, dels Xiquets de Tarragona i dels Xiquets de Reus, i enguany també amb els Castellers de Lleida, per primera vegada. Una mica abans de quarts de 7, vam obrir plaça descarregant el primer 3 de 9 amb folre de la temporada, amb certs nervis inicials per l’estrena, que es van calmar un cop l’enxaneta va coronar el castell. No fou una efemèride menor, pel fet que va ser el centè consecutiu sense cap caiguda, des de la Sortida de Completes del 2012, el primer de la sèrie de cent. A més, és el quart any consecutiu que el castell es descarrega per aquesta diada, que no havia vist mai aquest pis fins llavors. En segona ronda fou el torn per a l’estrena del 4 de 9 amb folre coronat, molt obert als pisos inferiors i tampoc exempt del neguit, que ens cedí a la sortida dels dosos. Era un fet que no succeïa des de la diada de la Bisbal del Penedès del 2014; de fet, la

Banderas Pintor PINTURA INDUSTRIAL I DECORATIVA

plaça de l’Oli l’havia vist descarregat els anteriors tres anys. En tot cas, aquesta situació no tornà a succeir-se en tota la temporada i els altres quatre intents foren tots descarregats (Sant Joan a Valls, la Diada de les Cultures a Altafulla, Vilallonga i la Bisbal). La caiguda, però, no desanimà la nostra ambició rosada i, de la mateixa manera que l’any anterior, el 4 de 8 amb el pilar al mig, descarregat amb solvència i tranquil·litat, fou el castell triat per a la tercera ronda. Convé destacar l’execució del pilar de 6, que anava a plaça també per primer cop enguany, i que fou excel·lent. Finalment, la diada finalitzà, de nou, amb l’espadat de 6 descarregat, que en el marc d’aquesta diada només s’havia vist l’any anterior i també el 2015. L’acompanyaren quatre pilars de 5 simultanis i, en acabat, quatre pilars de 4, també a la vegada. Les activitats de la Diada no van concloure aleshores i prosseguiren al Local Social, amb un sopar, un concurs d’apilar caixes de cervesa i una festa amb punxa-discos de les quatre colles. Sens dubte, una bona jornada per enfortir la cohesió social i l’esperit de pertinença a la Colla Vella dels Xiquets de Valls, com també per recordar-nos d’on venim i cap a on anem. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Genís Vives Cantero

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES NÚM. 1 DE VALLS c. La Cort, 10 · Tel i Fax 977 60 00 71 · 43800 VALLS

c. La Cort, 12 Tel. 977 60 05 50 43800 VALLS

c. La Cort, 10 – Tel. i fax 977 60 0071 43800 VALLS

UN RODATGE NECESSARI Diades del Pallol, La Selva del Camp i Barcelona Una setmana després de la diada de Sant Isidre, on vam dur a plaça castells de 9 per primer cop a la temporada, venien tres diades consecutives que servirien per rodar castells de la gamma alta de 8 que aviat creixerien un pis més i saber realment on estàvem. Primer de tot ens vam desplaçar fins a Reus, a la diada del Pallol, en la que seria la primera de les dues visites que faríem a la capital del Baix Camp el 2019, al no ser any de Concurs.

DIADES I CASTELLS

Després de l’estrena a la plaça de l’Oli, al Pallol els castells de 9 van quedar aparcats. Tot i això, la Colla va mostrar gran solvència amb la gamma alta de castells de 8, consolidats ja per tal de pujar-los un pis més. Així, vam tornar a fer el 4 de 8 amb el pilar -el segon de l’any i en aquells moments en exclusiva- i vam reeditar per tercera vegada el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre. A més, vam portar-hi el segon pilar de 6 del curs. La temporada ja anava a ple rendiment i el diumenge següent ens tocava visitar la sempre apreciada plaça de La Selva del Camp. Just abans de l’actuació la Colla va tenir l’honor de descobrir al terra, just davant l’ajuntament, una placa commemorativa del 5 de 9 amb folre que havíem descarregat allí contra tot pronòstic tot just feia un any. Agraïts al consistori selvatà per aquell homenatge, vam descarregar en primera ronda un bon 3 de 9 amb folre, el segon de l’any després del de Sant Isidre. A la segona tanda oferíem el quart 5 de 8 de l’any, que per trobar-nos a inicis de juny no estava pas gens malament i, guardant-nos la gamma extra per més endavant, descarregàvem el tercer 4 de 8 amb el

pilar de 2019 en tercera ronda. La festa rosada s’arrodoniria amb l’estrena del pilar de 7 amb folre, la gran notícia de la jornada. El dissabte 8 de juny estàvem convidats a participar a la diada del 50è aniversari dels Castellers de Barcelona, que se celebrava a la plaça de Sant Jaume. El nombre de castellers que hi vam desplaçar i el cartell, amb nosaltres i la Colla Joves, donava a l’esdeveniment un extra d’interès, però a l’hora de la veritat la diada es va fer llarga i feixuga; el públic, format en gran part per turistes, tampoc ajudava, ni l’speaker, que feia més nosa que servei, i va acabar finalment essent una de les diades més estranyes de la temporada. Tot i aquests hàndicaps, vam tornar a completar els nostres millors castells de l’any: el tercer 3 de 9 amb folre -desmuntant-ne un de previ-, el 5 de 8 i el 4 de 8 amb el pilar, demostrant-ne un domini absolut. La catedral es convertia, així, en el castell franquícia del primer tram de temporada i ja en portàvem cinc, per un total de 78 descarregats sense cap errada des del Catllar 2011. Per la seva banda, el 4 de 8 amb el pilar va ser el 57è seguit descarregat des de Vallmoll 2012. Després de massa estona, vam cloure la diada amb el pilar de 6. La de Barcelona era l’última sortida abans d’encarar una de les grans actuacions de la temporada: la diada de Sant Joan. I veient el que vam fer -primer castell de gamma extra i millor actuació del que portàvem de temporada- estàvem més que preparats.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Sergi Ribé Pujol

EL PALLOL

LA SELVA

BARCELONA

EL 2 EMMANILLAT TORNA PER SANT JOAN Diada de Sant Joan A diferència de l’any anterior, quan vam arribar a la Festa Major vallenca amb el 5 de 9 ja completat i els castells de 9 bàsics plenament consolidats, enguany vam encarar la doble cita de Sant Joan amb més calma i amb el hàndicap de no haver pogut descarregar el 4 de 9 amb folre. No obstant, els assajos i les diades prèvies havien mostrat un bon domini d’una àmplia gamma de castells, que ens permetien afrontar confiats la primera gran actuació de l’any, amb les manilles com a objectiu principal.

>> Sortida de Completes

DIADES I CASTELLS

Després dels pilars tradicionals a l’entrada i sortida de l’ofici de Completes, i un cop vistos els balls del bestiari, vam encetar la primera actuació de la

Festa Major amb el 5 de 8. El fet d’haver de desmuntar-ne un peu va impedir veure l’estampa de les dues colles aixecant els seus castells simultàniament, un fet que tampoc es va repetir en les rondes següents. En qualsevol cas, la catedral es va assolir sense gaires complicacions, amb un lleuger tremolí que no va posar en perill l’estructura en cap moment. Amb la primera construcció al sac, es va optar pel 3 de 9 amb folre, a fi de mantenir la categoria de nou pisos de la diada, una temporada més. El castell va pujar nerviós i amb mala mida, per la qual cosa es va ordenar baixar-lo quan es col·locaven els dosos per evitar una caiguda. A la següent temptativa, en canvi, va pujar molt millor i es va descarregar amb solidesa.

Un tranquil 4 de 8 amb el pilar va precedir el pilar de 7 amb folre, el segon de l’any, completat amb mestria.

>> Sant Joan La diada gran de les festes va arribar i, a diferència dels tres anys precedents, es va optar per una sortida més conservadora: 3 de 9 amb folre, un castell descarregat feia poques hores. A diferència dels problemes de mides i alçades del vespre anterior, el 3 es va descarregar sense cap tipus de contratemps i va complir el seu objectiu d’asserenar els ànims inicials per atacar l’intent al 2 de 9 amb folre i manilles en segona ronda. La feina feta al local des de principis d’any era una bona base per tenir confiança tant en el tronc com en la triple pinya. El muntatge va ser força ràpid i, un cop dalt, va tirar amunt amb determinació. Amb tot el pes dalt, però, ja va quedar clar que caldria treballar pel mal encaix entre terços i quarts: un dels quarts relliscava i marxava endavant. Per sort, el folre va aguantar molt sòlid damunt d’una pinya molt nombrosa, la qual cosa va permetre a les manilles aturar els mals del castell. Més amunt, quints i sisens van demostrar per què, a més de força, seny i valor, els castells també requereixen equilibri. La canalla va fer via molt ràpida i, amb l’aleta, la plaça va esclatar. Els quarts i les manilles van seguir

batallant de valent per no perdre més la posició i, amb els més petits fora, van poder aguantar fins a la sortida de sisens. La Colla Vella descarregava el 2 de 9 per primer cop des de l’octubre de 2015. A tall d’anècdota, quan sortien els quints, els quarts no van aguantar més i es van mig ensorrar entre les manilles, senyal de l’esforç realitzat, per baixar tot seguit amb la resta de castellers. Amb tothom de peus a terra, l’èxit es va celebrar entre càntics de tota la Colla i dels aficionats que omplien la plaça del Blat. Després d’especular amb diversos castells de dificultat màxima, com el 5 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb el pilar o el 2 de 8 sense folre, finalment la tècnica va triar l’opció més assenyada i vam encara el 4 de 9 folrat, que havíem deixat carregat per Sant Isidre. El castell va pujar bé, una mica més tancat que de costum, i es va completar sense més misteris. Un nou pilar de 7 amb folre, molt ben executat, va deixar pas a fins a set pilars de 5 simultanis (un dels quals portat al balcó), tots descarregats. Es tracta d’una fita mai assolida per cap colla fins el moment i que va servir per cloure amb bona nota una Festa Major menys exigent que en temporades passades, però que ens serviria de trampolí per augmentar el nivell al llarg de l’estiu.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba

SANT JOAN

SEGUIM AVANÇANT Diades del Calypso, Altafulla i les Cases Una vegada finalitzada la Festa Major de Sant Joan, començàvem encarant el juliol a Salou, a la més que clàssica actuació de l’Hotel Calypso, per 33a temporada consecutiva. Allà hi vam realitzar construccions bàsiques de 7, acompanyades de pilars de 5 i de 4. La següent actuació va ser a Altafulla, per la Diada de les Cultures, on vam recuperar el ritme descarregant el 3 i el 4 de 9 folrats, seguits del 5 de 8 i diversos pilars de 5. La setmana següent, més concretament el 20 de juliol, vam celebrar, com cada any, la Festa Major de les Vivendes de la Colla Vella. A la cercavila prèvia a l’actuació, el 2 de 7 que vam descarregar-hi va esdevenir el número 700 de la nostra història, des d’aquell primer completat per la fira de Santa Úrsula de Valls el ja remot 22 d’octubre de 1951. Posteriorment, a la plaça del Mig, hi vam fer el 3 i el 4 de 8 amb el pilar i el 3 de 9 amb folre. En aquesta ocasió vam cloure l’actuació amb el pilar de 6, seguit de diversos pilars de 5. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Alba Solé Boada

LES CASES

Diades de Vilallonga, Vila-seca i Vilabella Si hi ha una població que des de la darrera temporada tothom coneix gràcies a la fita històrica que hi vam assolir, aquesta és Vilallonga del Camp. Hi tornàvem l’últim cap de setmana de juliol, un any després d’haver-hi descarregat el nostre primer 2 de 8 sense folre. Aquell 28 de juliol féiem saltar la banca, apostant per “la bèstia indomable” per sorpresa i aconseguint-la descarregar. En aquesta ocasió, vam encetar l’actuació amb el 3 de 9 folrat, que no va comportar gaires problemes. Va ser a segona ronda que vam voler tornar a apostar fort i, amb l’actuació de feia un any a la nostra memòria, vam plantejar el primer 2 de 8 sense folre de la temporada. No obstant, i desafortunadament, les coses no van anar igual. El castell es va anar alçant dubitatiu i, quan va patir una forta rebrincada, amb dosos col·locats, es va decidir desmuntar. Hauria de ser més endavant. Tot seguit vam descarregar el 4 de 9 amb folre, defensat amb encert, i el 3 de 8 amb el pilar, construcció poc habitual en les nostres estadístiques. Finalment, vam acabar l’actuació amb el pilar de 7 folrat. El juliol va donar pas a l’agost, que el vam iniciar a Vila-seca, on hi vam portar construccions com el 5 de 8 i el 4 de 8 amb el pilar, ambdues les últimes abans de pujar-les un pis més la setmana següent. A Vila-seca també hi vam descarregar el 3 de 9 amb folre i el pilar de 7 folrat va servir per cloure la diada. Aquell cap de setmana teníem doble actuació. L’endemà, a Vilabella, vam portar-hi diversos castells de 7 pisos, a més del 4 de 8. >>>>>>>>>>>>>>>>>

VILALLONGA

ELS ÚLTIMS DIES DE CALMA

Alba Solé Boada

UNA TRIPLETA IMPERIAL PER A UN FIRAGOST DE MÀXIMS Diada de la Firagost

DIADES I CASTELLS

Arribàvem a la Diada de la Firagost amb certs dubtes de cara a la galeria a causa dels successos de feia poc més d’una setmana a Vilallonga, on no havíem pogut tornar a lluir el 2 de 8 estrenat l’any anterior a la mateixa plaça de l’Església, malgrat les ganes i l’intent. Tots sabem que l’actuació de la Fira del Camp Català és un moment clau del calendari pel que fa a la temporada castellera: és aquell instant en què s’encén la llum verda del semàfor a una cursa, la cursa que acaba a finals del mateix mes d’agost a Vilafranca del Penedès, per Sant Fèlix. Per la Firagost és el moment de veure de quina pasta està feta la Gloriosa Colla Vella. Deixeu-me dir que, evidentment, no es tracta de Santa Úrsula o de Sant Joan, però com qualsevol altra actuació digna de ser definida com a tal i que se celebri a la plaça del Blat, ja té de per si un valor afegit: el fet de voler donar-ho tot a casa nostra, al bressol dels castells. Aquella atmosfera que envolta la nostra plaça en aquests dies, que l’omple de màgia i de neguit... Aquell ambient que es respira únicament al quilòmetre zero del món casteller, on els espectadors també ens empenyen i fan que tinguem la valentia que ens falta per seguir fent història, una vegada i una altra. Tot sumat fa que cada castellera i casteller de la Colla Vella entri a plaça amb la màxima il·lusió, amb ganes de donar-ho tot i amb el peu llest per trepitjar ben fort l’accelerador i donar gas quan s’encén aquell semàfor. Però aquesta Firagost en concret va ser molt més que això. Vam demostrar que el ventall de construccions que tenim a la nostra cartera estava a l’abast de molt poques colles i això és un gran orgull. 5 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre i pilar i 2 de 9 amb folre i manilles. Tots descarregats. Es diu ràpid. Però a la plaça, com diu el nostre cap de colla, no els regalen. Ni molt menys. De fet, aquesta tripleta no es descarregava des de feia 13 anys. Tres castells de gran complexitat, tres cops rosats d’autoritat. Els dos objectius marcats eren el 5 de 9 i el 4 amb el pilar. La tècnica va decidir que anirien a plaça en aquest mateix ordre i així va ser. El 5 va mostrar el nerviosisme típic de les grans fites castelleres, i un

toc més de tensió degut al fet d’actuar a Valls. Tot i això, es va carregar i descarregar amb solvència i aquest fet ens va empènyer cap al segon repte del dia. Aquest 4 de 9 amb el pilar va tenir més valor que segons quins altres, sobretot pels pilaners i la seva tenaç i incansable defensa d’un espadat que va patir molt en baixar l’estructura del 4. Ens van donar una lliçó magistral de força i equilibri i es van emportar gran part del mèrit de la descarregada. El tercer castell va ser una incògnita fins a l’últim moment. Molts pensaven que s’intentaria el 2 de 8 sense folre que s’havia descarregat sencer a l’assaig previ, (el tercer descarregat al local). També hauria sigut una bona manera de treure’s l’espina de Vilallonga. Però no va ser així. Ja veuran en les properes pàgines d’aquest mateix anuari que l’espina ens la vam poder treure més endavant, en diverses ocasions. Finalment, darrere del 5 i del 4 va anar-hi igualment un 2, però es va optar pel de 9 amb folre i manilles, una construcció que no s’havia tornat a intentar des de Sant Joan. Portar un castell emmanillat a la tercera ronda d’una diada exigent en plena onada de calor incrementava la seva ja elevada dificultat. La pujada del tronc va ser força lenta, però no va impedir que també es descarregués. Per tancar una gran diada amb la forma que li pertoca es va assolir el pilar de 7 amb folre, enmig de l’eufòria general. La cirereta que li mancava al pastís. Impressionant. És veritablement desarmant la senzillesa amb què la Colla Vella dels Xiquets de Valls es proposa uns objectius màxims i els aconsegueix. Castells amb folre, amb manilles, amb el pilar, sense folre... Tan li fa a la Gloriosa, tot està al seu abast. I, sincerament, m’enorgulleix enormement haver pogut escriure una pàgina de la història, tant en aquesta crònica com a plaça. Serà un plaer recordar-la quan d’aquí molt temps mirem enrere i ens meravellem per tot allò que estem assolint durant aquests anys rosats i daurats. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Filippo D’Angeli

FIRAGOST

5 DE 9 AMB FOLRE I CAP CAIGUDA Diades de la Bisbal i Vallmoll Sortir de la Bisbal sense caure ja és un èxit per si sol, sobretot si es mira amb perspectiva l’historial de la Colla Vella en aquesta plaça. Però si, a més de descarregar-ho tot, se surt amb un 5 de 9 folrat i la millor actuació del dia al sarró, l’èxit es pot considerar encara més gran.

minivacances de després de la Firagost, va decantar la balança per la segona opció: en segona ronda vam lligar el 3 de 9 amb folre, que vam descarregar sense cap entrebanc, i vam tancar les rondes de castells amb el 4 de 9 folrat. El 4, però, va pujar al segon peu amb molt mala mida i, entrant sisens, es va tirar avall. A la repetició tampoc va tenir la millor quadratura possible i va presentar algun problema d’alçades (un error recorrent al llarg de tot l’any). Tanmateix, el castell no va patir en excés i es va descarregar. Un pilar de 7 amb folre més treballat que de costum van tancar una jornada un pèl menys ambiciosa que altres temporades, però sense cap llenya. I això, a la Bisbal, ja és molt.

Així va anar la Festa Major de la Bisbal d’aquest 2019: un 5 de 9 amb folre en primera ronda ens va servir per assegurar-nos l’actuació més valuosa d’una jornada marcada per una ambició moderada: les tres colles presents (Castellers de Vilafranca, Colla Joves de Valls i nosaltres) vam prémer l’accelerador per portar els grans castells que la diada mereix, però sense el ritme frenètic d’altres anys.

DIADES I CASTELLS

El 5, doncs, va marcar les diferències ja d’entrada. La construcció va avançar molt de pressa fins a la carregada, amb una mica de tremolor que, un cop fetes les dues aletes, va anar en augment. La baixada va ser treballada, sobretot a terços i quarts. El folre, tot i haver de lluitar, es va mantenir estable i va evitar que el castell perdés la mida excessivament, per la qual cosa es va acabar completant.

>> Vallmoll Tres dies després, vam actuar en solitari a una altra plaça típica del mes d’agost, Vallmoll, on vam fer un autèntic carrousel de castells. Per aquest ordre, vam descarregar el 3 de 8, el 4 de 8 amb el pilar, el 2 de 8 amb folre, el 4 de 8 i el 5 de 7. Per acabar de rematar la diada, un nou carrousel, aquest cop de pilars de 5 i de 4, va tancar una jornada de rodatge abans dels destacats reptes previstos en les següents diades.

Amb la feina feta, tocava mirar endavant i veure si s’anava a més o si, per contra, s’optava per una estratègia més conservadora. El fet d’arribar a la Bisbal amb poc assaig a l’esquena després de les

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Leandre Ibar Penaba

#aprenentatgetranquil

Josep Roig Bonet #aprenentatgetranquil

Classes de repàs Orientació escolar Preparació proves d’accés Preparació individualitzada dʼopisicions

Josep Roig Bonet Demanar cita prèvia: 616 333 585 Abat Llort 11 (baixos) Valls

Classes de repàs Orientació escolar Preparació proves d’accés

LA BISBAL

HOTEL

CAN GALVANY GOLF

SPA

Spa

HOTEL

CAN GALVANY

CAN GALVANY GOLF

SPA

ESPAIS EXCLUSIUS PER A ESTADES PERSONALS

UNA EXPERIÈNCIA PER ALS SENTITS

EL MEDITERRANI A LA TAULA

RELAXA’T I SOMRIU

LES LLÀGRIMES DE L’HOME DELS CASTELLS AL CATLLAR Diades del Catllar i de l’Arboç La Plaça de la Vila del Catllar s’ha convertit, per mèrits propis, en una de les places castelleres que han crescut més l’última dècada, qualitativament parlant. I fins i tot podríem remuntar-nos abans en el temps. En aquests ‘mèrits propis’ hi té molt a veure la figura allargada del Joan Olivé, “L’home dels castells al Catllar” com va batejar-lo la Revista Castells en un reportatge de l’any 2013, signat per Carles Esteve. El Catllar no seria el que és, castellerament parlant, sense el Joan, que va gestionar de manera entusiasta, perseverant i intel·ligent aquesta ‘plaça castellera’ durant prop de quatre dècades. He volgut començar aquesta crònica, que inclou les diades castelleres del Catllar i de l’Arboç, parlant del Joan Olivé perquè la imatge que retindré per sempre més de l’actuació memorable (una més) del passat 24 d’agost, són les llàgrimes del Joan en veure com es descarregava per primera vegada al Catllar, el 2 de 8. Llàgrimes als ulls i les mans al cap. De la trilogia de diades exigents que hi ha abans del Tourmalet Sant Fèlix, la festa major del Catllar esdevé, des de fa anys, el principal test de la Colla que permet calibrar l’estat de forma amb el què arribarem a Vilafranca el 30 d’agost. Està clar que la temporada prèvia, amb els colls de Sant Joan, Firagost i La Bisbal, ja ens indica com ens presentarem a l’envit, però al Catllar, on el cap de colla acostuma a apujar l’aposta, és el termòmetre que ens marca la temperatura exacta. L’objectiu, arribar a Sant Fèlix amb el màxim de castells objectius descarregats. És una fórmula que sempre que l’hem aplicat ens ha anat bé. I el 2019 no va ser una excepció. Enguany, al Catllar ens hi presentàvem amb quatre castells superiors al 3 de 9 amb folre descarregats: els dos 2 de 9 amb folre i manilles, de Sant Joan i la Firagost; els dos 5 de 9 amb folre, de la Firagost i La Bisbal, i el 4 de 9 amb folre i el pilar de la Firagost. Per tant, tot semblava indicar que tocaria repetir alguna d’aquestes cartes i mirar de donar un pas més. Els trumfos, el 2 de 8 i el 4 de 9, tot i que aquest darrer, al contrari que altres

temporades passades, anava amb un pèl més de retard. L’aposta de sortida, el 4 de 9 amb folre i el pilar, indicava que el gran objectiu de l’actuació del Catllar quedaria reservat per a la segona o tercera ronda. Apunt: no se’n parla prou, ni se li dona el valor que té, del fet que aquests últims anys siguem pràcticament l’única colla que ha demostrat un control i domini absolut sobre aquest castellàs que, molts cops, hem escollit per a obrir les grans diades de compromís per la seguretat que ens dona i l’efecte tranquil·litzador i motivador que causa en els castellers que pugen. El 4 de 9 amb el pilar va donar pas a la gran aposta de la tarda: el 2 de 8, mai vist al Catllar. Les proves prèvies a l’assaig indicaven que el castell hi era. No només això. També que el 2 de 8 podria convertir-se en una de les cartes guanyadores que la Colla podria exhibir al llarg de la temporada per tal d’anar pensant en posar-li un pis més, arribat el moment. Però també era cert que veníem d’un intent desmuntat, a Vilallonga del Camp, que no ens va deixar bones sensacions. Per tant, confiança en el castell amb el repte de vèncer els dubtes de Vilallonga. A l’hora de la veritat, l’execució va ser perfecta. Un pèl més estreta de l’habitual, però segura i ràpida. L’esclat de la plaça va ser brutal i l’alegria entre els castellers de la Colla, com la de les grans ocasions. Pel que acabàvem d’aconseguir, però també per la manera de fer-ho i per les possibilitats que se’ns obrien. Al terrat d’un balcó situat davant de la Casa de la Vila, un home amb les mans al cap, plorant a llàgrima viva i aplaudint d’allò més. A la tercera ronda vindria el 3 de 9 amb folre, que no donaria cap problema, que possibilitaria el debut de l’Alba, a sisens, i de l’Andrea, a quints, i que obriria les portes a posar la cirereta amb el pilar de 8 amb folre i manilles. Sí, com n’és d’important signar una exhibició brutal fins al pilar final. Amb el pilar de 8 al sarró, el primer de la temporada, segellàvem la millor diada de l’any fins a aquell moment i, el més important, ens carregàvem de moral de cara als pròxims compromisos.

EL CATLLAR

L’ARBOÇ

>> L’Arboç,

la perfecció del 2 de 8 Tradicionalment, a l’Arboç perdem unes quantes camises respecte a la diada del Catllar, que se celebra en dissabte a la tarda i que, probablement, permet una major conciliació dels castellers amb les seves famílies. A l’Arboç ja sabem que la diada es fa molt més llarga, que el sol acostuma a ser molt emprenyador (sense arribar al forn de La Bisbal), que cal mastegar sorra per tal que l’actuació avanci amb ritme, i que, amb la previsió de ser uns quants menys, acostumem a aixecar un pèl el peu de l’accelerador. El plantejament d’enguany, però, era de màxims, encara amb el record dolç de la tarda anterior i amb la moral força elevada. Així que, un rere l’altre, vam anar repetint els mateixos castells que al Catllar. Primer, el 4 de 9 amb folre i el pilar, aquest molt més exigent que el d’unes hores abans, i que va haver de precisar de l’esforç i la tenacitat de tots els castellers i totes les castelleres. A continuació, va seguir un 2 de 8 de postal que va merèixer els millors elogis per part de castellers d’altres colles i cronistes castellers, que no van dubtar a catalogar-lo com el millor 2 de 8 que havien vist mai. Molts dels castellers que hi van pujar van tenir la mateixa sensació. Una dada: en menys de vinti-quatre hores s’havien aconseguit descarregar dos 2 de 8, una cosa mai vista, que, si hi afegim el de Sant Fèlix, van ser tres en una setmana. Brutal!!! La diada de l’Arboç va prosseguir també amb el 3 de 9 amb folre, però a diferència del Catllar, el pilar va ser de 7 amb folre. Amb ell es posava el colofó a un cap de setmana de somni que ens obria les portes de Sant Fèlix de bat a bat. Estàvem preparats. >>>>> Ivan Rodon Tenas

GRAN PUNT I FINAL A L’AGOST: SANT FÈLIX MEMORABLE Diada de Sant Fèlix El final del mes d’agost és a tocar i, amb ell, la diada de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès. Fa més de 60 anys que acabem el mes d’agost participant en aquesta diada i aquest també ha sigut el cas d’aquesta temporada 2019. Ens plantem a Vilafranca amb un ampli repertori de castells en cartera per portar a plaça i, qui més qui menys, té la seva opinió sobre quin hauria de ser el castell de sortida i quin hauria de ser l’ordre ideal per tal de fer la millor diada de la jornada: el debat previ està servit.

DIADES I CASTELLS

La balança, finalment, es decanta pel 4 de 9 sense folre, un gran objectiu per a obrir plaça, tot i ser un castell que en les últimes temporades hem dominat de manera clara. Aquest és el cinquè que intentem a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès: tota una declaració d’intencions. Després de desmuntar el primer peu el castell s’enlaira. Encara que d’entrada l’estructura no està del tot parada, això no ens arruga a tirar-lo endavant i, amb tot el tronc dalt, mostra tenir bona mida. La canalla, decidida, el corona amb facilitat. El castell dóna la sensació de control i serenitat però després que l’enxaneta surti de la seva posició, el castell es trenca a l’alçada de terços i queda, tan sols, carregat. Un ensurt que potser no esperàvem i que ens complica, i força, la resta de la diada. Els plans, però, continuen intactes i ens plantegem tirar el 2 de 8 sense folre en segona ronda. Un altre gran castell. Tenim prou confiança com per considerar-lo una bona opció per recuperar-nos d’aquesta segona caiguda de la temporada. Muntem el peu i sense dubtes fem sonar les gralles. El castell puja tranquil i serè i, tot i un senzill moviment, es carrega sense més difi-

cultat. A la descarregada, però, el castell dona certa sensació de fragilitat i s’ha de treballar de valent per tal de descarregar-lo i tornar a entrar, amb força, a la diada. Ha estat un 2 de 8 un pèl nerviós però ens anotem el tercer de l’any i el tercer que fem en molt pocs dies. Tot i les baixes que ens ha causat el 4 de 9, encarem un altre gran castell per finalitzar: el 5 de 9 amb folre. Un 5 de 9 amb folre amb alguns canvis que tira amunt al primer peu. La construcció, però, es mostra nerviosa i més moguda del que és habitual. Quan l’aixecador de l’estructura del 3 s’està col·locant a la seva posició es pren la decisió de tirar avall el castell i queda en intent desmuntat. A la ronda de repetició hi tornem. En aquesta ocasió, hem de desmuntar un peu abans de tirar-lo amunt definitivament. El castell no puja amb la millor de les mides possibles. Es para un segon amb l’entrada dels dosos com és habitual en aquesta estructura, però la batalla continua (i de quina manera!) fins a l’aleta. Després de carregar-lo, el castell es complica força i s’ha de treballar molt a la majoria dels pisos per tal de descarregar-lo. A la ronda de pilars, i després de gairebé quatre hores d’actuació, ens plantegem el pilar de 6 a causa de les lesions de les caigudes anteriors. No totes les colles tenen la capacitat de canviar un component del pilar en una diada tant important com aquesta. El pilar no presenta més dificultats i es descarrega amb facilitat. Després del pilar, doncs, ja podem celebrar la diada de Sant Fèlix que, tot i la primera caiguda, hem pogut sobreposar-nos i gràcies a l’actitud de tota la Colla hem tornat a signar una grandíssima actuació. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda Garcia

SANT FÃ&#x2C6;LIX

DIADA NACIONAL PASSADA PER AIGUA Diada Nacional a Bràfim, Valls i Barcelona El mes de setembre l’iniciàvem amb les tres actuacions de la Diada Nacional de Catalunya. La primera d’elles, a Bràfim, alçant-hi tota la gamma de castells de 7, juntament amb pilars de 5 i de 4. La següent, el dia 10 a la nit, a Valls. L’amenaça de pluja no va impedir que la diada comencés puntual, amb el Cant dels Segadors i el pilar de 5. Tot seguit vam descarregar el 3 de 9 amb folre. Amb la caiguda de les primeres gotes molts de nosaltres vam recordar l’èpica d’alguns castells aconseguits sota la pluja a la plaça del Blat, com aquell 4 de 9 folrat de 2014, o l’actuació de 2013 quan vam recuperar el 2 de 9 amb folre i manilles. No obstant, en aquesta ocasió les condicions meteorològiques —la pluja que queia era abundant— no van permetre que l’actuació pogués seguir endavant i la diada es va haver de suspendre. L’endemà vam participar a la manifestació de Barcelona, concretament al Tram 18, on hi vam realitzar diversos pilars i un bon ventall de castells bàsics. >>>>> Alba Solé Boada

DOBLE NET A TARRAGONA Diada de Santa Tecla La Diada del Primer Diumenge de Festes a Tarragona vol dir, per a la Colla, anar a màxims. Aquest any, amb l’aval de la magnífica temporada que portàvem fent fins aleshores, liderant amb mà ferma el món casteller amb unes actuacions brillants, i amb un pati d’assaig on es somiava amb noves fites de cara al final de temporada.

DIADES I CASTELLS

La prèvia ens va oferir la part de reivindicació nacional, però també un sorteig d’ordre d’actuació curiós, amb la sortida al balcó consistorial dels caps de colla amb la sort ja decidida. Cal destacar l’assistència d’un gran nombre de camises rosades, que podien garantir l’actuació que hi havia en ment. En primer lloc, un valor segur aquesta temporada, encara que soni estrany per la seva enorme dificultat tècnica: el 2 de 8, un castell amb una gran confiança del tronc per les vegades aconseguides i per l’assaig constant de l’estructura. A la primera van sonar les gralles, i aviat es va veure que gaudia de molt bona mida en els segons i que això es transmetia en els pisos superiors, que anaven enfilant la fràgil estructura fins a la seva aleta. La baixada, deixant de banda un petit tremolí habitual en aquest castell, va ser de manual i amb una serenitat impecable: un més al sac, fent fàcil el que és extremadament difícil. Una gran manera de començar una actuació com aquesta i una declaració d’intencions sobre la taula. A la segona ronda vam encarar el 4 de 9, encara amb el record d’haver quedat només carregat a Vilafranca per Sant Fèlix, però amb el convenciment que aquell dia a la plaça de la Font seria diferent. Els nervis lògics i la pròpia dificultat del colós va fer que el primer peu es desmuntés i es vulgués lligar millor. Efectivament, segon peu i sonaren gralles: aviat es va veure un pèl obert. Forta

rebrincada a l’entrada de sisens que va fer que, ni amb l’entrada de dosos, que normalment acostuma a amansir la fera, el castell es calmés. La decisió de la canalla, excel·lent com sempre, el va carregar i just després va tocar apretar les dents i no permetre que l’obertura del 4 anés a més. El convenciment i la qualitat del tronc va fer la resta i aquest cop, descarregat davant l’eufòria de la Colla i la plaça. Els dos castells nets junts i descarregats per segon cop a la nostra història. La primera va ser a l’última edició del Concurs. A tercera ronda vam voler arrodonir una estratosfèrica diada amb el 5 de 9 amb folre. Primerament, un peu desmuntat per problemes d’alçades, però a la segona, ja amb terços col·locats, inexplicablement el folre es va tombar inesperadament damunt la pinya. Segurament falta de concentració puntual o incomoditat en aquell moment delicat encara sense pes va fer que la inèrcia no es pugués aturar. La Colla va demostrar una mentalitat a prova de tot i el tercer peu va ser el definitiu, amb un 5 una mica desfigurat que es va anar obrint de bon començament amb un bellugueig ja característic de l’estructura, però no amb aquella intensitat. De totes maneres, l’entrada de dosos no va calmar del tot el castell però la canalla el va coronar amb les dues aletes. La baixada va ser patida, amb rengles treballant incomòdes però, finalment, descarregant-lo i completant unes rondes de castells excepcionals. A la ronda de pilars, i a causa de la baixa per lesió d’un membre del pilar, ja sabíem que rebaixaríem expectatives; vam enlairar el pilar de 6 amb un quart nou que es va completar amb relativa comoditat per, ara sí, tancar una nova actuació de somni que ja feia preveure un final de temporada brillant. >>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Cortés Monserrat

SANTA TECLA

UN GRAN MERCADAL PER AFRONTAR UNA GRAN SANTA ÚRSULA

DIADES I CASTELLS

Diades de Lleida, Mercadal i Sant Pere i Sant Pau El 5 d’octubre passat entràvem a la reusenca plaça del Mercadal amb el dolç record de dos anys enrere, quan hi vam descarregar, contra tot pronòstic, un incommensurable 4 de 10 amb folre i manilles per segona vegada a la història. Des d’aquell dia havia plogut molt i havien passat moltes coses; entre elles, una victòria al Concurs de Castells, que així d’entrada es diu ràpid.

Reus i Castellers de Vilafranca, venia ja el nostre torn: 2 de 8 sense folre per entrar en calor. Fa uns anys ens hagués resultat inconcebible encetar una diada com la de Reus amb un castell així. De fet, si no vaig errat, era el tercer cop a la història que començàvem una actuació amb un 2 net, després de la Diada 2018 i tot just uns dies enrere, a Santa Tecla 2019.

Una setmana abans d’afrontar aquesta important diada havíem anat a Lleida, per la Festa Major de Sant Miquel. Allà hi vam portar un castell de 9 i dos de la gamma alta de 8, castells que previsiblement pujarien un pis més en les següents dates: primer, un bon 3 de 9 amb folre, el catorzè de la temporada; després, un 4 de 8 amb el pilar que es va convertir en l’ensurt de la jornada i que va quedar en carregat, i finalment, un solvent 5 de 8, un pilar de 6 i tres de 5. Forces intactes de cara dissabte vinent, tot i l’anècdota del 4 de 8 amb el pilar.

Així doncs, després de dos peus desmuntats, vam tirar amunt el tercer i definitiu intent. El castell va pujar correctament, però un cop feta l’aleta va patir de valent. Hi ha qui deia que probablement va ser el més patit dels nou descarregats des de Vilallonga 2018. Sigui com sigui, l’enorme confiança que li teníem en aquells moments i una defensa magistral a tots els nivells van fer que el poguéssim aconseguir: era la cinquena bèstia indomable del curs. Un castell d’extrema dificultat que només al 2019 havíem descarregat ja en cinc ocasions abans de Santa Úrsula. Paraules majors.

Així doncs, dos anys més tard arribàvem de nou a la cèntrica plaça de Reus disposats a seguir estant a l’alçada —una alçada que feia ja temps que ens marcàvem nosaltres mateixos— i a continuar deixant el llistó del món casteller ben amunt. No ho faríem altre cop amb el 4 de 10 amb folre i manilles —un colós que costarà molt tornar a descarregar per tot el que comporta—, ni tampoc amb el 3 de 10 amb folre i manilles, un castell que, malgrat era un dels objectius per aquell dia, no havia comptat amb les suficients garanties als assaigs per poder-lo dur a plaça. No obstant, sí que ho faríem amb una altra extraordinària gamma de castells a l’abast de ben pocs: un 2 de 8 sense folre per començar, un 5 de 9 amb folre per continuar i un 2 de 9 amb folre i manilles per posar la cirereta. Cada un d’ells va tenir el seu propi relat, com passa sempre, i que a continuació passarem a desgranar.

Seguidament, Capgrossos de Mataró i Jove de Tarragona tancaven la primera ronda. Ja a la segona, després de la carregada del 4 de 9 amb folre pels de la camisa avellana, i l’intent de 3 de 9 amb folre i pilar per part dels de Vilafranca, optàvem pel 5 de 9 amb folre, un castell el qual li teníem les mides preses des de feia força temps. El castell va pujar compacte i, un cop feta l’aleta, tant el tronc, com el folre i la pinya van haver de donar-li un plus. Vam assolir el cinquè de l’any sense gaires més problemes.

Ens va tocar actuar en tercera posició. Un cop van realitzar els seus castells respectius Xiquets de

Ja en tercera ronda, i amb la satisfacció latent d’haver descarregat les dues primeres construccions de gran dificultat, la tècnica va escollir tornar a apostar per un castell de gamma extra, el tercer de la diada, en aquest cas el 2 de 9 amb folre i manilles, un castell de gran estima i valor per a tots els castellers de la colla, tal com es va reflectir més tard en missatges i comentaris tant a peu de plaça com a xarxes. Va ser de postal i, tot i haver-lo portat només dues vegades abans a plaça, esta-

SANT PERE I SANT PAU va clavadíssim. Alguns deien, fins i tot, que era un dels millors, si no el millor, 2 de 9 amb folre i manilles que havíem fet mai. Tan si va ser el millor com si no, tornar a rodar-lo per les places ha estat una de les grans satisfaccions d’aquesta temporada. L’actuació la vam cloure amb un pilar de 6. Després de 3 hores i 45 minuts de diada, el món casteller va tornar a comprovar com la Colla Vella seguia marcant el ritme de la temporada amb fermesa i autoritat. La gent va sortir de plaça extremament contenta. Estàvem a un nivell per sobre de la resta de colles. I no ho dèiem nosaltres; ho deia tothom.

La diada del Mercadal i la següent, la diada de Sant Pere i Sant Pau, més de transició —on vam plantar davant de la Catedral de Tarragona un 3 de 9 amb folre, un 5 de 8, un 2 de 8 amb folre i un pilar de 7 carregat—, van ser dues diades que ens va omplir encara més de moral per encarar la que seria —spoiler alert— una Santa Úrsula històrica, i per refermar el nostre convenciment que, amb treball, esforç i ganes, podíem arribar fins allà on nosaltres volguéssim.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé Pujol

SANTA TECLA MERCADAL

EL PRIMER SERÀ SEMPRE NOSTRE Diada de Santa Úrsula Els nervis s’apoderen de mi. Fa un parell de nits que dormo però que no descanso. El cap em va a mil. Estem preparats? Podríem haver fet alguna cosa diferent? Encertem amb els castells? Hem assajat el millor possible? Santa Úrsula es especial, això no cal dir-ho, i per molt tòpic que soni, és la diada que tothom espera, la diada per la qual treballem tot l’any, l’actuació que més somien els castellers de la Colla Vella. Però els tòpics, pel simple fet de ser-ho, no deixen de ser certs.

DIADES I CASTELLS

La plaça és plena a vessar de gent com feia temps que no ho estava. Castellers d’altres colles, aficionats de tot arreu, periodistes i vallencs i vallenques omplen la plaça del Blat i part important del carrer de la Cort. Avui es un dia gran, es nota en l’ambient. Es preveuen castells d’aquells que marcaran un abans i un després en la història del món casteller en general i de Valls en particular. Sortim segons. Anem a totes amb el 4 de 9, el castell que durant els darrers anys ha esdevingut un dels nostres estandards més valuosos. Aquesta temporada “només” l’hem descarregat una vegada i n’hem deixat un altre en carregat. El castell puja amb nervis; tot i estar molt acostumats l’escenari imposa... i molt. La descarregada es un pèl més plàcida que la carregada, el castell mostra la dificultat que té i aquí es on es noten les hores i hores d’assaig. Finalment, castell descarregat. Continuem cremant etapes satisfactòriament. Arriba la segona ronda i ens decidim per un castell que la Colla encara no ha fet mai, un castell que, tot i haver-lo portat a plaça en diverses ocasions, no ha passat mai d’intent. És el 2 de 9 amb folre. Tanmateix, quan estem gairebé tots preparats, s’opta per canviar de castell. El que està succeint a l’altre costat de plaça fa que la Colla canviï de plans per encarar de bones a primeres el castell que tothom espera, el castell que tota la plaça i el món casteller vol veure: el 3 d 9. La sorpresa en què és rebuda la notícia deixa pas a un enorme silenci. Desprès d’un primer peu desmuntat, els quarts donen les mides per bones. El castell puja bellugadís i ràpidament perd les mides. La plaça segueix l’intent expectant, ningú respira. El castell brama de valent, però la canalla decidida i valenta, com sempre, no s’atura. Sempre endavant. Just entrant dosos el castell avisa: no té corda per gaire. Però els castellers son tossuts i

segueixen lluitant. Aixecador col·locat, enxaneta que fa l’aleta, i ja està, ja és nostre! El castell irremeiablement es recargola i cau amb estrèpit. És el primer de tots els temps, és la primera vegada que una colla, en els més de 200 anys d’història del fet casteller, aconsegueix carregar aquesta construcció. Fa molt temps que un castell no se celebra amb tanta intensitat! Mig segon després que vagi a terra tota la plaça es converteix en un clam; tothom reconeix el valor del que acaba de presenciar. L’alegria al cercle rosat és indescriptible, inexpressable, indefinible. La gran eufòria s’apodera de tots i cadascun dels membres de la Colla. La plaça del Blat acaba de veure, per enèsima vegada, com la Colla Vella fa història. Després del gran clímax del 3 de 9, en tercera ronda s’opta pel 2 de 8. A pesar de tenir el ja mencionat 2 de 9 amb folre en cartera, aquest finalment no pot veure la llum a causa de les lesions d’alguns castellers de tronc en la caiguda de la ronda anterior. Com ens hem acostumat aquest any, el tronc del castell es impecable, l’estructura es carrega amb aparent facilitat i es descarrega amb la mateixa tranquil·litat. Castell descarregat i primera tripleta “neta”. La constància de l’assaig rere assaig dóna el seu fruit. Sis de sis aquesta temporada d’un castell que fa 1 any i mig no havíem aconseguit descarregar mai. Ara ja en portem ni més ni menys que 10. Per acabar d’arrodonir una actuació que recordarem sempre, intentem el pilar més gran de tots, el de 8 amb folre i manilles. Aquest any ja l’hem descarregat un cop, i tot i que aquesta temporada les manilles no han estat la nostra especialitat, el castell es mostra segur. Una pinya molt compacta, un folre molt ben col· locat i amb ganes de treballar, i unes manilles que no deixen que l’estructura pateixi. Pilar carregat. La descarregada és plàcida, sense incidències destacables. Pilar descarregat. Ara sí, la millor diada de la història dels castells és a les nostres mans: 4 de 9, 3 de 9 carregat, 2 de 8 i pilar de 8 amb folre i manilles. “Això tardarem molt en tornar-ho a veure”. “La millor diada de la història”... Ens estem acostumant a dir-ho i a escoltar-ho. Però la veritat és que ens anem superant dia rere dia i any rere any. L’ambició de la Colla no té aturador, gaudim del camí recorregut i preparem-nos per a tot el que queda per arribar. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura Capdevila

SANTA ÚRSULA

TRONC I POM DE DALT DEL PRIMER 3 DE 9 SENSE FOLRE CARREGAT PIS BAIXOS

SEGONS

TERÇOS

QUARTS

QUINTS

SISENS

DOSOS

AIXECADOR

ENXANETA

RENGLA

PILAR DE L’ENXANETA

PILAR DE L’AIXECADOR

Xavier Vega Corral

David Fibla Reina David de Badalona

Emili Manresa Guardis Míliu

Badalona 12/06/1971

Valls 05/07/1980 Jordi Cusidó Vallverdú

Valls 05/10/1975

Pau de Magriñá Claramunt Pau de Vilallonga

Vilallonga del Camp 22/11/1979

Llàtzer Magriñà Andreu

Joan Ibarra Rodríguez Joan del Pla

Manel Urbano López

Oriol Flix Viñas Flix Gran

Daniel Vásquez Dani de l’Albà

Reus 14/11/1992

L’Albà (Aiguamúrcia) 20/11/1995

Paula Olivé Roselló

Sheila Gago Martín

Berta Selva Solé

Valls 09/01/2003

Valls 21/10/1996

La Secuita 17/04/1996

Dani Portaz Floro

Juan Portaz Floro

Sarai Zazo Garcia

Gavà 25/10/2005

Gavà 05/01/2008

Valls 08/09/2004

Valls 22/03/1985 Albert Cortés Solé Cort

Valls 13/11/1983

Pol Ferrando Canela Valls 13/12/1986

El Pla de Santa Maria 11/03/1985

Vallmoll 11/11/1963

Valls 29/10/1974

Clàudia Rovira Blánquez

Marina Rovira Blánquez

Vilallonga del Camp 14/08/2007

Vilallonga del Camp 14/08/2007 Adrià Guinjoan Pérez Vilallonga del Camp 26/11/2011 Selma Cazorla Mateu Valls 16/08/2010

SANTA ÚRSULA

EL 3 DE 7 AIXECAT PER BAIX NO PODIA FALTAR Diada de Vila-rodona

” DIADES I CASTELLS

Com ja és tradicional, la temporada 2019 la vam tancar a Vila-rodona. Eclipsada encara per una Santa Úrsula èpica, la diada va servir per apuntar-nos petits objectius, segurament poc rellevants en el còmput global de la temporada, però sí més que suficients per seguir complint amb la història, una història de la qual la nostra Colla se’n sent tremendament orgullosa. Estem parlant, per exemple, del 3 de 7 aixecat per baix, una construcció que portem descarregant ininterrompudament des de l’any 1947, que es diu aviat.

”

A banda del 3 per baix, a Vila-rodona vam fer-hi un pilar de

5 davant del Casal del poble per commemorar el centenari del Celler Cooperatiu. Seguidament, a primera i segona ronda vam descarregar el 2 de 7 i el 4 de 8, respectivament. Va ser en tercera ronda quan ens vam anotar el 73è. L’absència d’assaig d’aquest castell es va notar molt, i l’estructura va pujar desanivellada i extremament fràgil. L’ofici dels nostres castellers, però, va fer que, finalment, i no sense patiment, l’aconseguíssim descarregar. Per acabar, a la ronda de pilars vam descarregar tres pilars de 5 i quatre pilars de 4. La llarga i intensa temporada 2019 havia arribat a la seva fi. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé Pujol

C/Artesans, 58. Nau 3-5 43800 Valls - 977 602 007

info@patatespalau.com www.patatespalau.com

VILA-RODONA

4/7

3/7

3/7 p5

4/7 p5

5/7

El Catllar

31 de març

Fontanilles

7 d’abril

Altafulla

13 d’abril

Tarragona

28 d’abril

Riudoms

4 de maig

Falset

12 de maig

Lleida

18 de maig

Valls. Diada de Sant Isidre

25 de maig

Reus

2 de juny

La Selva del Camp

8 de juny

Barcelona

23 de juny

Valls. Sortida de Completes

24 de juny

Valls. Sant Joan

24 de juny

Valls. Tomb del poble

5 de juliol

Salou

6 de juliol

Vielha

7 de juliol

Cim Blanhiblar

13 de juliol

Altafulla

20 de juliol

Valls. Les Cases

DATA

SORTIDES

1/5

17 de març

Picamoixons

24 de març

1/6

1/7f

1/8 fm

D D

3/7 pb

9/7

4/8

3/8

2/8f

5/8

4/8 p6

3/8 4/9f 3/9f p6

2/9 fm

D D

ID/D

ID/D D

D D

5/9f 4/9f p7 4/9

2/8

3/9

SORTIDES 2019

2/7

DATA

SORTIDES

1/5

1/6

1/7f

28 de juliol

Vilallonga del Camp

3 d’agost

Vila-seca

4 d’agost

Vilabella

7 d’agost

Valls. Firagost

15 d’agost

La Bisbal del Penedès

18 d’agost

Vallmoll

24 d’agost

El Catllar

25 d’agost

L’Arboç

30 d’agost

Vilafranca del Penedès

7 de setembre

Bràfim

10 de setembre

Valls. Diada Nacional

11 de setembre

Barcelona. Diada Nacional

15 de setembre

Tarragona

29 de setembre

Lleida

5 d’octubre

Reus

12 d’octubre

Tarragona

27 d’octubre

Valls. Santa Úrsula

3 de novembre

Vila-rodona

Altres celebracions

TOTAL

106 D

1/8 fm

4/7

3/7

3/7 p5

4/7 p5

5/7

3/7 pb

D D D D D D 2D

D D

C D D

1C 8D

15D

9/7

4/8

3/8

2/8f

5/8

4/8 p6

3/8 4/9f 3/9f p6 D

D D

2/9 fm

5/9f 4/9f p7 4/9

D D

D ID/D

D D

1ID 4D

10D

1C 8D

1C 4D

2ID 15D

1ID 5D

D D

3/9

2/8

SORTIDES 2019

2/7

1C 2D

1ID 6D

CASTELLERS DE VILAFRANCA

5 de 8

4 de 8 p

3 de 8 p

4 de 9 f

3 de 9 f

p de 7 f

2 de 8 f

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

7 de 8

p de 6

ESTADÍSTIQUES

Castells de gamma alta de 8, pilar de 6, 4 de 9 amb folre i 3 de 9 amb folre 5

id d

MINYONS DE TERRASSA

i id d

id d

CAPGROSSOS DE MATARÓ

i d

COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA

3 2

c id

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

c i id

CASTELLERS DE SANTS

XIQUETS DE REUS

MOIXIGANGUERS D’IGUALADA

2 1

3 1

i id

c i

1 1

DADES: Base de dades CCCC-Jove de Tarragona

1 1

1 3

c i

1 3

6 1

i id

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA

2 1

i id

1 1 2

2 2

CAPGROSSOS DE MATARÓ

c id

ESTADÍSTIQUES

3 de 9 sf

3 de 10 fm

2 de 8 sf

4 de 9 sf

3 de 9 fp

4 de 9 fp

MINYONS DE TERRASSA

CASTELLERS DE VILAFRANCA

5 de 9 f

p de 8 fm

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

2 de 9 fm

9 d e8

Castells superiors al 3 de 9 amb folre

* En realitat és un 10 de 8

DADES: Base de dades CCCC-Jove de Tarragona

EL RESUM PERIODÍSTIC DE L’ANY: PEP RIBES Pep Ribes és cronista i periodista casteller de dilatada trajectòria. Actualment és el màxim responsable del programa radiofònic ‘Va de Castells’, a Ràdio Vilafranca, i també en dirigeix la versió televisiva que emet Penedès TV. A més, és una de les cares habituals a les retransmissions castelleres de La Xarxa. No sé si és la millor temporada de la història de la Colla Vella quant als números de castells, però del que sí que estic segur és que sí que és la millor temporada de la Vella en el com: Com ha anant assolint els objectius, com ha gestionat els troncs i com ha estat capaç de trobar solucions gairebé a tot. Assolir la millor actuació castellera de tots els temps, amb el primer 3 de 9 sense folre carregat de la història (sense entrar en polèmica sobre si va ser o no assolit el segle XIX) em fa estar-ne segur. Un luxe poder-ho viure.

DIADES I CASTELLS

Un tret diferencial de l’inici de la temporada va ser el que no fos tan fulgurant o “animat” com les tres

anteriors, però que ens va permetre veure un castell que no descarregaven des del 2015, el 2 de 9 amb folre i manilles, que començava a entreveure certes intencions. Anar cremant etapes, no asfixiar la colla, arribar a l’estiu a màxims i, sobretot, com a constant de l’any, anar fent rotacions en el tronc. Tothom havia d’estar preparat. Les “exhibicions” de potencial de la Firagost, el Catllar i l’Arboç (quin parell de dosos) ja van posar sobre la taula un Sant Fèlix de màxims, on Vilafranca va aguantar el tipus. Aixecar-se després de coronar el 4 de 9 sense folre va ser exponent del que ens havia d’arribar. A partir d’aquí, agafa’t que fa baixada. Tarragona pel primer diumenge de festes confirmava intencions i de quina manera, el Mercadal de Reus no feia més que donar-me la raó. Unes diades que la colla hagués volgut portar un pilar de mèrit més gran, per arrodonir-ho, però calia prudència. En contrapartida, penso... És brutal que la Colla Vella sigui capaç de descarregar el 4 de 9 sense folre cinc temporades consecutives, una dada que s’hauria de valorar més; sumant, a més, dues amb el 2 de 8, amb uns resultats fora del que estàvem acostumats. De cara en fora, amb certa facilitat fins i tot, quan no ho és pas. A tall d’exemple, el 4 de 9, que en les seves tres aparicions d’enguany no ha tingut la mateixa alineació, o el canvi en el darrer 2 de 8 respecte als anteriors i que no va ser escull per exhibir-se. Una Colla Vella actualment amb recursos no infinits, però sembla que sense límit. Una de les millors feines fetes per l’equip tècnic encapçalat per l’Albert Martínez. El que deia: rotació de castellers de tronc, diverses possibilitats. Treball amb més d’un casteller per pis. Possibilitat de canvi: mantenir els castellers de tronc motivats, tothom hi pot tenir cabuda. Beneïda sigui la competència. Qui no recorda la “rotació” obligada del Concurs 2018, que ja va posar a la colla en alerta i que enguany també ha estat superada amb nota.

ió in Op

Una altra dada que no ens pot passar per alt és la fita de poder descarregar junts en dues ocasions el 2 de 8 i el 4 de 9, a Tarragona al setembre i Valls a l’octubre. No hem d’oblidar que només els de Vilafranca, pel Concurs de 2012, i la pròpia Colla Vella, en el Concurs de 2018, ho havien assolit. A més, capaços d’afegir-hi, en el derbi vallenc, el 3 de 9 carregat. I som-hi! La dedicació als castells nets va tenir el seu premi en forma d’una Diada de Santa Úrsula de somni. Encert de la tàctica i domini. El 3 de 9 va ser possible. A banda dels tres castells, vull quedar-me amb el pilar de 8 emmanillat, que crec que resumeix tot el que he anat comentant. Un pas endavant en aquesta política de rotacions, de vegades voluntària i com, en aquest cas, obligada. Ens hem quedat amb la mel als llavis del 2 de 9 sense manilles, un castell que enguany tenia moltes possibilitat d’èxit. Res a veure amb el del 2018 Potser s’ha deixat escapar una gran oportunitat. Veurem la dinàmica del 2020 amb el 2 de 8 per tornar a parlar del 2 de 9. A simple vista, si em pregunten per l’únic punt feble de la Colla Vella aquest 2019, a ningú se li escapa que ha estat el castell de 10. No portar-lo a plaça bàsicament per que no s’ha assajat com es volia, ha estat l’únic però de la temporada. Cal fer el possible per arribar a tot, i fer la gamma el més ample possible. Si parlem del 2020, el repte, i no cal que ho digui jo, serà dedicar temps i esforços als castells de 10 que, com ja va dir el seu cap de colla, seran necessaris per guanyar i revalidar, en el cas de la Colla Vella, el Concurs de Castells, en detriment en part dels castells nets. ¿Què passarà amb el 3 de 9 sense folre, un castell que castiga i que, en clau de Concurs, potser no és tan determinant si no ets capaç de completar-lo com si ho serà completar qualsevol dels dos castells de 10? La Colla Vella té bona part de la feina feta, ja que el seu domini dels castells nets és encomiable. I en aquest cas, no caldrà animar el gruix de la Colla per poder arribar a Tarragona amb les màximes garanties. No dubto que el 2020 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls vindrà farcit de combinacions de castells nets amb castell o castells de 10.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Ribes

EL 3 DE 9 SENSE FOLRE: EL NOU GEGANT DELS CASTELLS Fins la diada de Santa Úrsula de 2019, el sostre casteller estava format per cinc castells, quatre dels quals havien estat descarregats (el 4 de 9, el 2 de 8, el 3 de 10 amb folre i manilles i el 4 de 10 amb folre i manilles) i un altre que només ha coronat una colla (el 2 de 9 sense manilles). Ara hi hem d’afegir un sisè castell, el 3 de 9 net carregat.

DIADES I CASTELLS

El 3 de 9 ha estat l’últim a arribar, però només coronat no és el més puntuat a la taula del Concurs, la guia general del món casteller per valorar la dificultat de cada construcció. No cal enumerar les mancances i problemes de donar punts a cada castells i sobretot la subjectivitat de cada valor. Però la qüestió és que, tot i trigar més a veure’l, el 3 de 9 carregat val menys, per exemple, que els dos castells de 10 i el 2 de 8 sense folre descarregats. Com tots els castells nets, la part més difícil del castell és el tronc. El pom de dalt té dificultat en qualsevol construcció, mentre que en el cas de les pinyes, és evident que no presenten tants problemes com en castells amb folres i manilles, on la triple base forma una obra d’enginyeria d’una complexitat difícil d’imaginar per a una persona que no entengui com funciona un castell.

De fet, el muntatge de la pinya del 3 de 9 no és gaire diferent al del 4 de 9 net. Les fileres de mans, els homes del darrere i els laterals són iguals que els del 4. La diferència és que, amb el 3, s’incorpora un primer dau més petit que no hi és al 4 net (sí, en canvi, al 4 de 8) i que, com que hi ha més espai entre pilars, algunes posicions les ocupen castellers més dobles, especialment en el cas de crosses i agulles. A plaça, a més, es munta amb el mateix ritme i els segons pugen quan s’ha col·locat només un nucli central de cinc cordons. Quan els segons són dalt i donen el vistiplau, la resta de castellers tanca la pinya.

La mida no importa tant És al tronc, doncs, on cal centrar-se per trobar els punts que portaran més problemes del 3. La primera dificultat és, de fet, l’estabilitat. Si es compara amb l’altre gran castell net, el 4 de 9 és més sòlid a nivell de tronc que no pas el 3, i un terç, un quart o un quint hi té més estabilitat, la qual cosa permet una major defensa. Al quatre, es pot arribar a patir més que al 3. El fet que s’agafin les cames dels membres del pis de sobre es una posició que permet aguantar

molta càrrega, ja que es guanya resistència al moviment, un avantatge que es perd al 3. Quan a un casteller de tronc li va tot el pes cap a un cantó, és quasi impossible aguantar-ho i acaba saltant ell o el de damunt seu, cosa habitual per la tendència natural a girar-se que tenen els tresos en comparació amb els quatres. El quatre es deforma més i el tronc, en alguns moments, pateix més, però també es deu al fet que, amb el 3, no hi ha temps de patir perquè cau abans. La mida juga un paper molt important i en el 3 no és tan difícil de trobar com al 4 de 9 sense folre, perquè depèn dels castellers que vagin a segons i terços i poder fer prou proves. A la Colla ens queden quilòmetres per córrer en aquest aspecte, però no ens hauria de ser difícil de trobar amb una mica més d’assaig. Per contra, el 4 net és sumament difícil d’ajustar, com ho demostra que sovint el tirem amunt al tercer peu. En el 4, si la simetria no és correcta, als castellers de tronc els baixen molts quilos en una cama. Tècnicament es diu que el 2 net és el més difícil de tots els castells, però, un cop dominat, l’evidència sembla apuntar al contrari. Un cop el tens, doncs, és el més fàcil de tots els castells límits. El problema, és clar, és arribar a tenir-lo. A nivell de quarts, per exemple, es nota que hi ha un pis menys, per la qual cosa el tronc es pot centrar més a aportar estabilitat al casteller de davant i al de sobre, sense haver de patir tant per com li baixa el pes en comparació, per exemple, amb un 4 de 9 sense folre. Cal buscar un punt de bloqueig i entesa amb el del davant i quedar molt ben encaixat. El 3 de 9 és la barreja dels altres dos castells nets. Un casteller es pot arribar a col·lapsar físicament perquè ha d’estar pendent de l’equilibri, com al 2 de 8, i a sobre té les dificultats de pes i, en menor mesura, de mida, que el 4 de 9. Amb el 3 els castellers de cada pis tenen més marge per donar mida a la construcció Tot i les grans dificultats, el 3 de 9 admet canvis al tronc, igual que s’ha demostrat amb els altres dos castells nets. Per sort, la Colla ja no és com anys enrere, quan només hi havia les persones justes per pis. El 3 es va assajar amb dues idees de tronc diferent, una més pesada i l’altra més lleugera, perquè ja no hi ha perfils tan marcats com abans per a cada posició.

La inestabilitat dels castells de 10 Tornant a la base del castell, per a l’equip de pinyes i folres, la pinya del 2 de 8 és la més senzilla de totes, mentre que les dels dos castells de 9 nets són més complicades. Tant en el 4 com en el 3, els castellers de més endins han de fer esforços ingents (igual amb el 2, però menys), però, en conjunt, no tenen, ni de lluny, la dificultat d’un castell de 10, que porta la Colla al límit, amb unes 400 persones assignades a una posició concreta del castell. Per exemple, amb el 4 de 10 amb folre i manilles, hi ha literalment centenars de castellers damunt d’una pinya que ha de suportar, durant gairebé deu minuts, unes onze tones de carn i ossos damunt de les espatlles. Amb un castell net això no passa, però no vol dir que no sigui fàcil. Els castells nets tenen un avantatge sobre els de 10 a nivell de tronc, que és que els pisos mitjans (per exemple un quart o un quint) es troben molt més ferms, perquè no noten la inestabilitat de folre i manilles. És una sensació de poder xafar el casteller de sota amb seguretat. La força de la pinya arriba fins a quarts i aporta solidesa, mentre que els castells de 10 no transmeten aquesta sensació, sinó tot el contrari, el tronc té la sensació d’estar en una sensació en precari que estressa més que un castell net. Per al tronc, el castell net fa anar els castellers al màxim del seu físic, mentre que ens els de 10 la part mental és la més compromesa. A nivell físic, això es nota, perquè augmenten les pulsacions cardíaques. A més, la diferència també es troba en el fet que, en els castells sense folre, la fortalesa de la pinya fa que les fuetades del castell siguin sempre de dalt cap als pisos inferiors, mentre que en els de 10, les rebrincades pugen i baixen, cosa que hi ha moments que demana més equilibri i més tècnica. Tot i valdre més punts, el tronc pateix menys amb el 4 de 10 que amb el 3, perquè es deforma molt, però no fins al punt de no poder trobar una mida equiparable, més o menys, a la d’un 4 de 8. El 3 de 10, en canvi, no sempre presenta les mides millors.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Leandre Ibar Penaba, Llàtzer Magriñà Andreu, Oriol Saura Capdevila

Descoberta de plaques castelleres Al llarg de la temporada 2019 la Colla Vella vam tenir l’honor de descobrir diverses plaques que commemoren moments importants que passaran a la història, tant per la colla com pel municipi on es troben situades. Així, el primer reconeixement de l’any passat va ser al Catllar. El vespre del 3 d’abril vam ser rebuts al consistori de l’ajuntament tarragoní per tal de descobrir la placa commemorativa del 4 de 9 descarregat per primer cop en aquella plaça el 25 d’agost de 2018. Un parell de mesos més tard, el dia 2 de juny, just abans de començar l’actuació a la Selva del Camp, la colla descobria una placa commemorativa en honor al 5 de 9 amb folre que havíem descarregat un any enrere en aquella plaça. Finalment, ja a l’estiu, concretament el dia 3 d’agost, Vila-seca ens va honorar amb una placa que recordava el primer castell de 9 descarregat a aquella població, un fet que es va produir a la diada de l’any 2015. Aquest tipus d’actes d’homenatge sempre són un orgull; des de la Colla Vella n’estem molt agraïts.

DIADES I CASTELLS

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé Pujol

ió in Op

TENIR O NO TENIR... (EL PILAR). AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ Des de bon principi, vull deixar clar que aquest és un escrit personal a partir d’opinions, comentaris i especialment apreciacions que he anat percebent en els darrers anys sobre l’estructura del pilar de 6. Potser un ja es fa gran i a vegades té la necessitat de buidar el pap, o almenys reflectir negre sobre blanc tot un conjunt de comentaris que es van acumulant en l’imaginari casteller col·lectiu d’una forma repetitiva en l’espai i el temps. En els darrers anys, i especialment durant aquesta temporada, hem pogut ser conscients de la dificultat que comporta poder assolir el pilar de 8 amb folre i manilles o, encara més, el castell de 9 amb el pilar, quan s’ha de substituir un casteller “titular”. De pilars de 6 n’hem vist molts i de força colles; de 7 amb folre, un notable nombre; però per traspassar aquesta barrera, la dificultat està molt limitada, tant per la qualitat òbvia de la dificultat que comporten aquestes mastodòntiques estructures com la quantitat de camises pròpies per fer-les efectives. I també, en alguns casos, les expectatives creades acaben convertint-se en pressió i decepció, o foc d’encenalls, a vegades distorsionades pels mitjans de comunicació que segueixen la temporada castellera. A títol personal, crec que molts d’aquests mitjans han caigut en una repetició constant de tòpics o frases fetes que, si més no, ara ja s’han convertit en petits mantres inclosos en molts dels comentaris de les transmissions o espais mediàtics de temàtica castellera. Aquestes frases fetes o expressions, a vegades també les utilitzem les mateixes colles; per exemple, els castellers comentem entre nosaltres si “tenim el pilar”, per poder determinar si el pilar de 6 es pot convertir en una estructura superior o simplement aquest és el límit. Però hi ha una expressió que crec que ja és propietat del qui es posa davant d’un micròfon: “El pilar demana un pis més”. Una expressió que, fins i tot castellers de les colles, emportats per l’eufòria o per la necessitat de crear siroll per intentar fer venir més gent als assaigs, utilitzen quan són entrevistats.

Enguany, però, crec que les dues expressions han perdut sentit, i no pel fet que no en tinguin, sinó perquè potser haurien de ser substituïdes per l’expressió “els pilars es fan o no es fan”, perquè pots tenir un pilar, però no fer-lo; o et canses de repetir que vols pujar un pis més i acabes fent simulacres a les places o fent-lo exclusivament en comunitat; o, en canvi, fer-lo quan toca quan “aparentment no el tenies”.

DIADES I CASTELLS

“Tenir el pilar” és una expressió utilitzada normalment quan una colla, de forma repetida, descarrega el pilar de 6 sense gaires dificultats. En aquest moment és quan l’entorn comença a fer sonar la cançoneta que “aviat el veurem dalt d’un folre”, “està cridant pujar un pis més” o expressions que esperonen la parròquia a iniciar aquest procés d’anar cap al pilar de 7 amb folre. En alguns casos, aquest pilar serveix per posar dins d’un castell de 8 i així augmentar notablement la gamma castellera de la colla. Però per a aquells qui intentem veure els castells des d’una perspectiva global i no puntual, entenem que el creixement d’una colla que té el pilar de 6, hauria de ser cap al 4 amb el pilar i/o el 3, cosa que engrandeix la colla en qüestió, per poder rematar la feina amb el pilar de 7 amb folre i finalment poder arribar a l’objectiu del pilar de 8 amb folre i manilles i el castell de 9 amb folre i el pilar. Però per arribar a aquest nivell no n’hi ha prou amb “tenir el pilar”, necessites una colla que et permeti una dinàmica d’assajos de qua-

litat i amb quantitat d’efectius propis per poder-te’ls plantejar quan vulguis i allà on vulguis. I, sobretot, poder plantejar-hi canvis. Per tant, al meu entendre, “tenir el pilar”, no és només tenir puntualment un bon pilar de 6, sinó tenir una estructura d’assaig del pilar i que durant anys, davant els evidents relleus generacionals i les adversitats o fatalitats que restin efectius en moments clau, la colla pugui continuar fent tota la gamma de pilars i castells amb el pilar de forma constant. Enguany ens hem trobat en una situació de compromís, igual que la temporada 2016 també ens hi vam trobar per Santa Úrsula, i vam aprendre la lliçó. La mentalitat i la valentia que dona la continuï tat ens ha permès rubricar amb el pilar de 8 amb folre i manilles una actuació que, com la de fa tres anys, són les dues millors actuacions de la història dels castells. Però com que de tot se n’aprèn, és important mirar la barbaritat dels números que ens aporta el passat per plantejar-nos el futur, canviant el sentit anterior de la frase de “tenir el pilar”, per la de tenir diferents actius en cada posició i que puguin anar rotant per poder fer el pilar allà on toca. Perquè la Colla ja la tenim per plantejar-lo amb els propis efectius.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Bonet

* Als següents quadres podem veure la relació de tots els castellers que han format part de tots els pilars i el de les estructures amb el pilar aquesta passada temporada 2019. També hem comptabilitzat quantitativament tots els pilars i castells amb el pilar, des de 1996, any que vàrem descarregar el pilar de 6 per primer cop en l’època moderna, fins el darrer, el pilar de 8 amb folre i manilles de Santa Úrsula 2019.

TEMPORADES 1996 - 2019

Intent desmuntat

4/8 P

4/9 FP

P8 FM

468

TOTAL

545

Intent

Carregat

24*

Descarregat

170

158

*Un carregat amb una mà a partir del segon i un de girat

3/8 P

P7 F

TOTALS

Adrià Guinjoan Pérez (enx)

Laia De los Santos Dasca (enx)

Marina Rovira Blánquez (aix)

Sofia Aubareda Cuan (aix)

Joan Portaz Floro (aix)

4d9 FOLRE i PILAR

3d8 PILAR

4d8 PILAR

PILAR de 8 FM

PILAR de 7 F

PILAR de 6 C

2 3 2

Òscar Ruiz Munuera (quart)

Paula Olivé Roselló (quart)

Sara Rubió Ramos (quart)

Llàtzer Magriñà Andreu (terç)

Santi Jiménez Palau (seg.)

1 1

1 8

Cèsar Torrijos Prats (seg.)

Genís Santos Cunillera (seg. p7)

Jordi Rubio Ciutat (seg. p7/terç p8 )

Guiu Fonts Anglès (seg. p7)

Miquel Carpena Casals (seg. p8)

Josep M. Poblet Fortuny (baix)

Nerea Físico Beamud (baix)

Albert Martínez Isern (baix)

Antonio Maried Agut (baix) 8D 8

8D 9

2D 2

1C 9

Av. del Fornàs, 12 43800 VALLS Tel. 977 61 40 71 Fax 977608846 administracio@servad.cat

CA NA LA LLA

Com bé sabeu, els petits de la Colla s’ho passen molt bé fent castells, però també fan moltes altres coses junts. Les voleu conèixer?

LA MILLOR CANALLA

S ant Fèli x 20 18.

Port Aventura Durant el mes d’abril la nostra canalla va passar tres dies a Port Aventura gràcies al regal que els hi havien fet els Reis d’Orient. Va ser una sortida per estrènyer encara més els llaços que els uneixen, plena d’intensitat, d’emocions i de gresca. Es van allotjar al Port Aventura Hotel Gold River i van visitar també el parc Ferrari Land.

Bosc pintat de Castellfollit El dia 15 de juny la nostra canalla va dur a terme una excursió al bosc de colors de Castellfollit, al Parc Natural de Poblet. Allà van poder descobrir una singular ruta micològica on els bolets i també els arbres en són els protagonistes. Va ser una gran experiència!

Piscina de Picamoixons

LA CANALLA

Durant els mesos d’estiu la calor apreta i no podia faltar la sortida a la piscina municipal de Picamoixons. El dia 18 de juliol els nostres nens i nenes van poder gaudir d’una refrescant tarda. Agrair a l’Ajuntament de Picamoixons la seva invitació!

Aquopolis El 27 de juliol la nostra canalla va gaudir d’una jornada distesa i refrescant a l’Aquopolis, el parc aquàtic amb tobogans gegants, piscines i espectacles de fauna marina situat a la platja de la Pineda. La sortida va servir sobretot per carregar les piles per afrontar un mes d’agost de màxims.

Messi10 by Cirque du Soleil El nou espectacle del Cirque du Soleil, centrat en la figura del jugador de futbol Leo Messi, va estrenar-se mundialment a Barcelona i la nostra canalla no va perdre l’oportunitat d’anar-hi. Messi10 va captivar-los a tots i cadascun d’ells, que van sortir hipnotitzats amb totes les acrobàcies, salts i piruetes de la companyia canadenca, la productora de teatre i circ més gran del món.

La meva petita història a la Colla Vella Des de petita m’agradaven molt els castells, el meu avi, el meu pare i el meu germà, feien castells a la Colla Vella i jo sempre els deia que volia anar amb ells, però la meva mare no em deixava. Finalment quan vaig ser més gran ja em va deixar. Vaig entrar a la colla el 2017 i per Sant Isidre ja tenia la camisa. En un principi feia pilars de 4, castells de 7 a dosos i cap a finals de temporada vaig començar amb el pilar de 5. Quan veia als meus companys fent castells de 8, 9 i de 10, sentia una gran admiració. L’any següent vaig aconseguir fer el meu primer 4 de 8 a dosos a Bràfim, on l’any anterior vaig fer el meu primer pilar de 5. Fer un 4 de 8 amb la Colla Vella per mi era tot un premi i estava molt contenta, ja que veia els castells de 9 molt lluny. Un moment que no oblidaré mai va ser el novembre del 2018 quan vam anar a Waterloo a oferir el trofeu del concurs al president Puigdemont. Allí vam fer un pilar de 4 amb el president, em va fer molta il·lusió.

LA CANALLA

Aquest any 2019 per a mi ha sigut el millor. Vaig baixar de pis i em vaig notar molt còmode, realment m’agradava molt aquesta nova posició. Amb molt treball i esforç a la diada del Pallol vaig fer el 4 de 8 amb el pilar. Unes setmanes més tard, el tornava a fer al meu poble, a La Selva. La temporada per mi començava d’allò més bé. Però el millor estava per arribar i va ser per Sant Joan on vaig fer el meu primer 4 de 9 amb folre. A quin millor lloc que a la plaça del Blat! No m’ho podia creure: per fi feia castells de 9! La temporada avançava i ja érem a Firagost i allí el meu primer gamma extra, el 4 de 9 amb folre i pilar, i una altra vegada a la plaça del Blat. La temporada m’estava passant volant i m’ho estava passant d’allò més bé fent allò que tant m’agrada i amb els meus amics. Així arriba Sant Fèlix , allà es va complir el meu gran somni: fer un 4 de 9 sense folre com el que teníem penjat en un quadre a casa, aquell castell que sempre he admirat, el castell total. El que vaig sentir en aquells moments no ho puc descriure: un conjunt d’emocions, nervis, alegria, felicitat, però això no va ser tot, perquè tot i els cops de la primera caiguda no vaig dir que no al meu primer 5 de 9 amb folre. Aquell 30 d’agost del 2019 no el podré oblidar mai, dos castells de gamma extra en una mateixa diada. Allí vaig descobrir què és l’ADN Colla Vella. Uns dies més tard vindria la diada del primer diumenge de festes, on descarreguem el 4 de 9 sense folre juntament amb el 2 de 8 sense folre i el 5 de 9 amb folre: quin orgull formar part de la Colla Vella! La temporada ja era a la recta final, ara sí, el gran dia era a tocar, Santa Úrsula. Els assajos eren més intensos que mai i es veia que la Colla Vella la volia tornar a fer grossa, molt grossa. Aquells dies eren una barreja de sentiments: nervis, emoció i, sobretot, moltes ganes. Finalment va arribar el dia, el cap de colla va anunciar que sortiríem de 4 de 9 sense folre i, com sempre, al tercer peu amunt, quina bogeria, la plaça del Blat va esclatar quan arribem a la pinya. I això només era l’inici de la millor diada de tots el temps, tres castells i pilar. 4 de 9 sense folre, 3 de 9 sense folre carregat, 2 de 8 sense folre i pilar de 8 amb folre i manilles. Quin gran any! Tal com diu l’Albert: creure, voler i ser-hi. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alba Llambrich Fígols

Entregats els diplomes dels cursos d’anglès Des del curs 2016-2017, els més petits de la Colla Vella gaudeixen de classes de reforç d’anglès gratuïtes gràcies a la línia de beques de la Fundació Ciutat de Valls, que també compta amb el patrocini econòmic de l’empresari vallenc Manel Torreblanca. A finals de juny de l’any passat la canalla de la Colla va rebre el reconeixement que els acredita el coneixement d’anglès de mans del propi Manel Torreblanca i de l’alcaldessa Valls, Dolors Farré, en un acte celebrat a la Casa de Cultura.

LA CANALLA

Les classes d’anglès, que s’imparteixen al Local Social, van començar el curs 2016-2017 i des d’aquelles dates el nombre de nens i nenes de la colla que hi participen ha anat creixent any rere any. La coordinació del curs va càrrec de les acadèmies European College i Lockhart Academy.

Repartim el llibre “Isidre de Rabassó. Fer castells és necessari” a la canalla d’altres colles Aquesta temporada, en acabar les actuacions, la canalla de la Colla va regalar exemplars del llibre “Isidre de Rabassó. Fer castells és necessari” a la canalla de moltes de les colles amb les quals vam compartir plaça. A més, s’explicava qui era l’Isidre de Rabassó i per què va ser tan important per a la Colla Vella i per al món casteller en general. Les colles que han rebut el llibre van ser la Colla Jove de Tarragona, els Xiquets de Reus, els Brivalls de Cornudella, els Castellers de Lleida, els Moixiganguers d’Igualada, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Vilafranca, els Castellers d’Altafulla, els Bous de la Bisbal, els Xiquets de Vila-seca, els Minyons de l’Arboç, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Castellers de Sant Cugat. També es va fer entrega del llibre il·lustrat per Sant Jordi a diverses escoles, com l’Escola Martí Poch de l’Espluga de Francolí o l’Escola Agulla i la Llar d’Infants municipal del Catllar. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé Pujol

LA VEU DE LA COLLA VELLA XIQUETS

V T P J T E H L X R E U S B C G I V

V I A I Q V I L A R O D O N A J X U M I L R C W L L A A L W E U F Q P P

Z V L A R A V A L J L A B N X V C B H A S A L A M I B E S T S H F Q S R

K L A B B L G O L I I K A E M W N A I L L J D E O O I A S D W F L D Q F Q S O I T H L N N X S B A K U V K I

F A U T V A J L G A O E A R L L A M

L L A R B O M T A A M N C L M X L W I X T G J T A U P Z D G S A J B G A

E B A A J V L E L C A T L L A R I Q

Aquest graller no troba la seva gralla! Que despistat! El pots ajudar?

PER ALS PETITS CASTELLERS DE CASA

s o r t t s ta s e u aq revi lla de la co tu! de per es

de GRA GRUP LLERS

ELS GRALLERS I 2019 Aquest any hem augmentat la família grallera! Al març, a la diada de Picamoixons, es va incorporar l’Ariadna al grup. I al setembre, a la diada de Bràfim, va entrar la Nàdia. S’han esforçat molt per entrar, i esperem que en formin part durant molts anys! També aprofitem aquestes ratlles per acomiadar l’Esther, que ha format part del grup durant molts anys. Esperem que ens trobis a faltar i que ens vinguis a veure de tant en tant.

GRALLERS

Enguany hem decidit fer la secció de grallers de la revista diferent respecte a altres anys. Veureu tot el que fem durant l’any, que no és poc. Sempre ens trobareu assajant, sigui quin mes sigui. En part ens serveix d’excusa per trobar-nos i explicar-nos les nostres coses, perquè més que un grup de música, també som un grup d’amics. Després, veureu que parlem sobre la diada de Santa Úrsula, però viscuda des del nostre punt de vista; penseu que ens aixequem ben d’hora i anem a dormir encara més tard! I al final de tot, trobareu un petit homenatge molt especial i emotiu.

CALENDARI GRALLER NADALES A LA RESIDÈNCIA SANTA TERESA El divendres dia 4 de gener, com cada any, vam anar a la Residència Santa Teresa a tocar algunes nadales acompanyant als Reis d’Orient. Quan entrem a la sala d’actes de la residència ens trobem amb tots els avis esperant-nos amb molta emoció i ganes. Després de tocar, els Reis els reparteixen els regals.

LA FESTA DE LA CALÇOTADA El diumenge 27 de gener vam acompanyar a la Mulassa a la cercavila de la Festa de la Calçotada. En aquesta llarga cercavila hi ha un moment en què el grup de grallers ens hem de partir: la colla també fa un pilar de 5 a la plaça del Pati per donar el tret de sortida al concurs de menjar calçots. Seguidament, però, ens tornem a reunir per acabar la cercavila i tocar el ball de la Mulassa a la plaça del Pati.

50 ANYS DE CASATS DEL FRANCESC PIÑAS El diumenge 9 de juny vam anar a tocar un pilar de 5 davant de l’església del Lledó en motiu de la missa pels 50 anys de casats del Francesc Piñas i la Pepita

Barrabeig. Després de tocar el pilar, el Francesc va dirigir-se cap a nosaltres i ens va explicar que, quan es va casar, la Colla Vella encara no tenia grallers propis, que normalment els llogaven, i que el pilar que li van fer pel seu casament va ser amb el Toc del Castell reproduït en un radiocasset. És per això que ens va dir que li havia fet especial il·lusió veure aquell pilar acompanyat amb el Toc del Castell tocat en directe per nosaltres, i que ens apreciava molt com a grup de músics. Moltes gràcies pel reconeixement!

aquest Concurs, els grallers i timbalers de Xiquets de Tarragona fan un concert amb les colles guanyadores a la Plaça de les Cols. Enguany vam ser quatre colles les que vam fer podi i, per tant, les quatre vam participar al concert el dia 14 d’agost.

A la tarda, vam anar a la Masia de Ca l’Àngel, on feien la celebració, i vam oferir-li un petit concert a ell i a la seva família.

CONCERT VERMUT DE SANT JOAN Durant la Festa Major de Sant Joan, els grallers participem en un dels concerts vermut que es duen a terme a la Plaça de l’Oli, juntament amb la resta de grups i composicions de músics tradicionals que acompanyen al llarg de les festes als elements del seguici popular. És un concert que ens agrada molt participar-hi, perquè en certa manera és un reconeixement a la tasca dels grups i de la música popular.

CONCERT FIRAGOST Per segon any consecutiu, el dimarts de la Firagost, enguany el dia 6 d’agost, la Societat de Sant Antoni ens va convidar a tocar unes cançons en format de ball de gralles al recinte Kursaal de Valls, després de la 40a exhibició d’arrossegament. Els Xiquets de Tarragona també van venir a participar al concert, i vam acabar la festa amb la rumba i el bon rotllo d’Els Xatos.

SEGON CONCERT DE LES MÚSIQUES DEL CONCURS L’any 2016 es va recuperar el Concurs de Gralles i Timbals en el marc del Concurs de Castells; la primera edició es va fer el 2012. En l’última edició del Concurs de Castells, els grallers de la Colla Vella vam guanyar el 3r premi. Des que es va recuperar

grallers i timbalers dels Xiquets de Reus, que van quedar tercers juntament amb nosaltres. Després del magnífic concert (amb especial menció a un faristol giratori), les quatre colles ens vam reunir a l’Hostal del Sol per fer un piscolabis i acabar la festa amb el ja tradicional concurs de garrotins entre tots nosaltres, que vam guanyar!

10 DE SETEMBRE Dia inèdit pel grup de grallers. Per primera vegada a la història, durant l’actuació, vam tenir no un, sinó dos micròfons! Mai més ha tornat a passar.

GRALLERS

PASSACARRERS A VILA-RODONA

Vam compartir escenari amb els grallers i timbalers dels Xiquets de Tarragona, que van guanyar el primer premi; els grallers i timbalers de la Colla Jove de Tarragona, que van quedar segons, i els

Cada dos anys anem a tocar matinades a Vila-rodona, abans de la diada. Després d’aquestes, des de l’organització sempre ens conviden a esmorzar. Enguany, com a novetat, ens van proposar de fer un passacarrers pel poble i anar tocant cançons de cercavila pels carrers de la fira, per animar a la gent que comprava. Finalment, vam acabar el dia tocant els castells de la diada.

Francesc Serra Selva Agente Exclusivo de Plus Ultra Seguros nº reg. C51747755163X serraselva@gmail.com - T. 977 61 49 35 Passeig Estació, 18, 43800 Valls (Tarragona)

Seguretat, experiència i professionalitat. nika@autocaresnika.com 977242460

Disposem d’una flota de més de 40 vehicles al seu servei. Amb capacitats de 14, 25, 37, 43, 55, 59 i 70 places (totes elles amb guia). Realitzem serveis especials : – Marketing en movimient – Vehicles Gama: executive class & Tourist class – Grans events

Ctra. del Pla de Sta. Maria, 253 Nau C-1 43800 VALLS Tel. 977607065 - 675560383

UNA SANTA ÚRSULA UNA MICA GRALLERA Per canviar una mica la dinàmica de la secció de grallers de la revista, enguany hem decidit escriure quatre ratlles sobre com vam viure aquesta última Santa Úrsula i intentar transmetre el nostre punt de vista que, si més no, té les seves peculiaritats. Després d’una nit en què, tot i tenir una hora més per dormir, els nervis van fer de les seves, ens aixequem ben d’hora per començar les matinades. Ens trobem a les 8 del matí al barri de les Cases. Com és normal, només som els grallers i alguns pocs valents que ens volen acompanyar des de primera hora. Passegem una estona pels carrers de les Cases, on sempre veiem els caps d’alguns veïns que volen veure per on estem passant. Tornem al local i comencem el recorregut. Com és tradició, durant les matinades, anem a despertar a dos o tres castellers als seus respectius domicilis. Enguany vam anar ben d’hora a despertar l’Abril i el Pau. El més freqüent és que ens esperin ja desperts, però en aquest cas, els vam ben despertar amb les gralles; a ells i al seu gat! Pugem a casa seva i, després d’esmorzar unes coques castelleres ben peculiars, els preguntem quina cançó volen que els toquem (és tradició tocar una peça a cada casa que anem). Toquem (i alguns, fins i tot, ballen) l’àliga, i seguim el nostre camí. De seguida ens plantem a l’Ajuntament. És tradició que, el dia de la Diada de Santa Úrsula, des de l’Ajuntament ens rebin, ens donin esmorzar i ens desitgin bona sort per a l’actuació. També ens donen un petit detall! Cada any és diferent, i enguany

és com un dolç amb la forma del mocador casteller. De cançó, toquem la Dolors de Munt perquè ens fa gràcia tocar la Dolors a la Dolors, l’alcaldessa. Farem un petit spoiler en el text i direm que sí que ens va portar bona sort. Sortim de l’Ajuntament i ens n’anem cap a casa del Sebastià Figuerola. Vam acordar d’anar-hi per Sant Joan, però finalment ho vam haver d’aplaçar, i de seguida que va poder, ens va oferir recollir-lo per casa. Per anar-hi vam haver de baixar per les escales de la Peixateria. No us podeu arribar a imaginar el que costa baixar tocant per unes escales, i encara més amb un timbal! Sense cap incident, arribem a la casa. Ens esperen el Sebastià i la seva família; entre ells hi ha la Maria, que va tocar amb nosaltres fa uns anys. Sempre dóna gust retrobar-se amb antics companys! Després de recollir els castellers sempre anem cap al monument dels Castells a la Font de la Manxa a tocar-hi un Toc del Castell davant. Per passar-hi, però, decidim innovar: passem pel camí del Grup Albada! Al principi no ho vèiem clar perquè el dia abans just havia plogut, però tal com algú diu en aquell moment, “avui hem vingut a provar coses noves”. Potser era el pretext del que vindria? Arribem al monument i toquem davant d’ell. Mentre el toquem, sempre aprofitem per anar pensant en el dia que vindrà, en els castells, sobre com evolucionarà tot plegat… Aprofitem aquest paràgraf per dir que, durant el recorregut, no ens vam creuar amb els muxerrillos en cap moment, cosa que ens havia passat les últimes tres o quatre matinades. Minipunt per a tots nosaltres! Acabem de tocar i fem una foto de grup. Enguany hem estat molts, els que hem vingut! Tenim la teoria que, quan la diada es presenta molt intensa, vé-

GRALLERS

nen més castellers a acompanyar-nos perquè fa hores que s’han aixecat i no poden dormir. Sempre es passen millor els nervis en grup. Després de la foto, anem caminant sense tocar fins a l’Ajuntament de nou, on hi fem un altre Toc del Castell. També et pares a pensar sobre la diada i visualitzes el nostre lloc a plaça. Moltes vegades penses: sí que és petita la plaça, en realitat! Buida es veu tan diferent… Quan acabem de tocar davant l’Ajuntament, anem cap al local a esmorzar. Sempre entrem amb l’entrada a plaça al local. Tindria sentit que la gent entrés amb l’entrada darrere nostre, com a les places, però la majoria de castellers que no han anat a matinades ja són dins. Quines coses, no? Esmorzem i anem fent tertúlia sobre els castells i la diada. Sempre ens creiem una mica caps de colla i fem teories sobre els castells que faríem, l’ordre, fem hipòtesis sobre si sortirem primers o segons… Tothom en sap molt, abans de l’actuació! Comença a arribar el moment; cada vegada es reuneix més gent dins el local. I comença el discurs del cap de colla. Quasi no se sent res, de la gentada que hi ha! Quan es fa el discurs, sempre ens col·loquem prop de la porta perquè quan acabi puguem sortir ràpid i acabar-nos de preparar per a la cercavila. L’Albert diu que sortim de 4, i els nervis encara van a més. La majoria de nosaltres també crèiem que sortiríem de quatre, tot i que hi havia qui discrepava. Comença la cercavila! Per si no us n’heu adonat mai, que estem bastant segures que no, sempre toquem les mateixes cançons per sortir del local. Just al sortir toquem l’Amigo i després els Jordis i l’Amadeu. Durant la cercavila els nervis comencen a anar en augment, cada vegada més. El recorregut és bastant llarg, és com el Tomb del Poble si fa no fa! Però no es fa pesat, perquè tenim el cap a

un altre lloc. L’entrada del carrer de la Cort potser és dels moments més… bé, no sabem com descriure-ho, però el fet de ser l’últim carrer abans d’arribar a plaça, la llargada que té, l’espera al final del carrer just abans d’entrar… Hem de dir que aquesta espera es fa eterna! Arriba l’avís del cap de colla i és el moment d’entrar a plaça. Comencem a tocar i ja no hi ha volta enrere. La sensació d’entrar a plaça, amb el públic aplaudint; sembla que la plaça sigui molt més gran del que és en realitat! Sempre ens obrim en dues fileres per poder fer pas a la gent de la colla perquè entri a plaça. Us confessarem que, enguany, ha estat de les entrades a plaça més llargues que recordem. Sempre ens agrada estar tocant fins que tothom de la colla ha entrat, però enguany ens ha estat impossible, perquè els castellers entraven molt lentament i cada vegada menys de cop. Des d’aquí us volem demanar que entreu ràpid, que si no ens feu tocar moltíssima estona! També ens toca fer una mica de filtre entre els castellers i el públic. Tenim moltes anècdotes a explicar, d’enganxades que hem tingut, però deixarem que ens les vingueu a preguntar en persona. Des del nostre lloc, a l’entrada del carrer de la Cort, gairebé mai ens assabentem de cap decisió de la colla. Després de cantar uns Segadors molt emotius, ens assabentem via mòbil que sortim segons. Esperem a veure què fan a l’altra costat de plaça, i és el nostre torn. El 4 és potser dels castells més segur que portem, però el fet de ser el primer castell de la jornada sempre afegeix un plus de nervis. Us confessarem una altra cosa: en la majoria de castells, quan es col·loquen els segons, el timbaler sempre és el primer que aplaudeix. Vam desmuntar dos peus per variar, i en el tercer, ja ens vam començar a posar nervioses del tot. I descarregat.

Molta gent ens pregunta que com podem tocar aquests castells sense posar-nos nerviosos. Doncs bé, ni nosaltres ho sabem. Però no és que no sapiguem com els podem tocar, sinó que no sabem si els toquem o no! Si aquest dia haguéssim tingut una càmera filmant-nos les cares, de ben segur que serien un espectacle. A segona ronda pensem que fem el 2, però un canvi de plans inesperat fa que, finalment, provem el 3. Es munta el peu i es forma un silenci sepulcral. Un silenci que trenquem nosaltres començant a tocar; aquest moment impressiona molt. El castell es va enfilant, cada vegada amb un moviment que va en augment. Quan passa això no sabem ben bé on mirar. Però cada vegada ens anem centrant en el pom de dalt i a intentar mirar si, per fi, pot ser nostre. Fins que passa: el castell es corona, i cau. Des del grup de grallers demanem repetir aquest 3 de 9 perquè, sincerament, quasi ningú de nosaltres el va poder tocar, de l’emoció i per la falta d’aire. L’eufòria no cal ni que us l’expliquem: tots vam viure el mateix. Arriba la tercera ronda i ens assabentem que fem el 2 de 8 sense folre. Nerviós però immaculat. S’ha de dir que ja hem après una mica a tocar aquest castell, sobretot aquesta temporada. Acabem la diada amb el pilar de 8 amb folre i manilles: final apoteòsic per a la millor diada de la història. I el més sorprenent és que ens hem quedat amb ganes de més. Després de fer els corresponents pilars al balcó, marxem com sempre amb el Toc del Vermut. Aquesta vegada, però, volem destacar que la colla ens va acompanyar en cercavila cantant la cançó! Quasi mai passa, i per a nosatres és molt significatiu que la gent ens segueixi a les cercaviles. Per acabar el dia i celebrar tots junts la millor diada de la història anem al local. Creiem que no fa falta donar explicacions del que va passar a la nit. El que sí que volem demanar és que, si algú troba algun faristol o partitura escampada pel local, són nostres. No sabem com però encara ara, pel local, surten coses de grallers! Feu-nos-les arribar, si us plau!

A la Suli] El teu pas pel Grup de Grallers ha deixat una empremta que no s’esborrarà mentre tinguem memòria. Vas començar a tocar la gralla als 14 anys; havia de ser amb la Colla Vella, on havien anat el teu avi, pare i germans. Amb les idees molt clares, sempre amb el teu bon humor, ens feies riure quan ho necessitàvem, tenies la capacitat d’unir les persones i transformar les coses que no ens agradaven per millorar-les. Érem més que un grup de grallers, érem un grup d’amics que tocàvem la gralla, amics que quan acabàvem els assajos i sortides no ens acomiadàvem, tornàvem a quedar per anar a sopar, de festa major, al cinema o a escoltar música. Ens ho vam passar molt bé tots junts, quan anàvem a tocar la gralla amb la Colla o bé quan anàvem a les cercaviles acompanyant els gegants, un món ple d’anècdotes que ens agrada recordar. A la Colla també hi vas trobar el teu futur. Amb el Jordi Busquets vas formar una família que era el teu orgull: els teus dos fills, el Jordi i la Irene, van heredar la teva estima per la música. Vas tenir successor al grup de grallers, amb el teu fill tocant el timbal. Tenim molta sort d’haver-te conegut i d’haver compartit amb tu tots aquests anys i totes aquestes vivències. T’estimem, Els teus amics grallers

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Grup de Grallers

i HIS IDEN TÃ&#x2019; TITAT RIA

LLUÍS FIGUEROLA ORTIGA

HISTÒRIA I IDENTITAT

VI Premi Isidre de Rabassó d’Identitat Castellera Lluís Figuerola Ortiga va rebre el VI Premi Isidre de Rabassó d’Identitat Castellera per la seva aportació a la difusió i transmissió del fet casteller mitjançant els mitjans radiofònics, en el marc de la 36a Nit de Premis, celebrada el 4 de maig de 2019 al Centre Cultural Municipal de Valls.

Figuerola va rebre amb gran emoció aquest reconeixement i va fer un magnífic discurs d’agraïment farcit d’anècdotes i efemèrides castelleres. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Bonet

Les seves retransmissions, plenes de passió i sentiment vers els Xiquets de Valls, van saber transmetre l’emoció, la passió, el neguit i la il·lusió a aquells oients que, tot i trobar-se lluny del bullici de la diada, els feia sentir com un espectador o casteller més de la plaça. Va deixar testimoni i constància del que ens hem referit, per exemple, en la memorable retransmissió radiofònica d’aquella llunyana diada de Santa Úrsula de 1981, quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar el primer castell de 9 del segle XX, una retransmissió que, encara avui, fa emocionar com si fos la primera vegada. Figuerola va ser pioner de les retransmissions dels concursos castellers, diades dels Xiquets de Valls i del fet casteller en general durant els anys 70 i 80, i ben aviat es va convertir en tot un referent entre els professionals del sector. Una retransmissió castellera de Lluís Figuerola equivalia a mil imatges. La seva condició de vallenc traspuava en cadascuna de les seves retransmissions a les que, a més, hi afegia un xic de les seves dots d’actor, aconseguint, així, transmetre aquella essència castellera característica d’un genuí “xiquet de Valls”.

Ctra. de Montblanc, 23, 43800 VALLS, Tarragona Tel. 977 60 11 36 / Fax 977 60 11 65

“La Veu del Mediterrani”

Diari de Tarragona

El 6è Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera ha estat atorgat al locutor de ràdio Lluís Figuerola Ortiga. Avui comença la temporada tradicional de castells, perquè és la Nit de Sant Joan. Parlem amb el locutor de ràdio Lluís Figuerola, que ha rebut el 6è Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, atorgat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Figuerola, nascut a Valls el 1930, treballà tota la seva vida periodística a la nostra ciutat, en la desapareguda Ràdio Tarragona. La seva veu em recorda el transistor a la casa dels pares, on la banda sonora era l’emissora local. «Primer vaig retransmetre sol els castells. Feia poc que hi havia entrat, i el director Josep M. Tarrasa em va encarregar el concurs de 1970», explica com si fos avui. «Aleshores no fèiem res en català, però aquella retransmissió fou en la nostra llengua». Encara s’emociona quan em repeteix les primeres paraules del dia: «Benvinguts a Ràdio Tarragona. La veu del Mediterrani». El Lluís Figuerola va estar sol davant del micròfon el llarg matí, una de les grans celebracions viscudes pels tarragonins quan al concurs encara s’hi podia anar amb tota la família. El tècnic que assistia el directe fou el reusenc Josep Bové. «Era un concurs d’enorme rivalitat entre els Nens del Vendrell i la Vella de Valls. Com les normes no estaven gaire difoses, els castellers venien al burladero on érem i em preguntaven», relata. «Vaig arribar a casa extenuat».

Pioners radiofònics Fou el punt de partida de les retransmissions castelleres. Després vindrien les diades de Sant Joan i Santa Úrsula, a Valls, també des de Ràdio Tarragona. Aviat s’incorporaria la veu del company d’emissora, Enric Pujol. «Van fer els castells perquè el senyor Tarrasa era molt viu: hi havia publicitat», argumenta. En aquell concurs els vendrellencs guanyaren als vallencs. «La derrota generà una mena de dol que es palpava pels carrers de Valls, la ciutat

derrotada. Era com si s’hagués perdut la guerra de Cuba!». Però els castells no són només competició. «Disfruto més l’any que no hi ha concurs. No m’agrada això de guanyar i perdre, ni els rànquings. I s’ha de respectar que els Minyons de Terrassa no competeixin, malgrat que podrien guanyar!», resumeix. El nostre veterà locutor ho té clar: «No hi ha cap altra activitat humana amb tants elements emocionals junts. Qui no em cregui que vingui a Valls la Nit de Completes. És màgica. Se’m posa la pell de gallina: la cascada, la llum, els coets... i fer castells alhora! És l’essència de la festa». Figuerola i Pujol van narrar des de Ràdio Tarragona l’entrada en la segona època d’or dels castells per Santa Úrsula de 1981, amb el primer quatre de nou intentat i completat al segle XX. El darrer s’havia aixecat el 1893 al Vendrell pels Xiquets de Valls, segons l’escriptor penedesenc Narcís Bas i Socias. Havien passat 88 anys. «Tot va ser possible perquè es van decidir a posar ‘forros’», sentencia.

El 3 de 9 net El Lluís considera que s’ha evolucionat molt ràpid. «Crec que s’arribarà a fer el tres de nou sense folre. M’agradaria veure en una sola diada el dos de vuit, el tres de nou i el quatre de nou, tots sense folre», expressa. Vaig tenir la sort de compartir algun concurs a la plaça de toros amb el tàndem Lluís-Enric, on jo feia el recompte de punts i el donàvem per la ràdio abans que el fes públic l’organització. Quan el Lluís es jubilà, el vaig substituir per ajudar l’Enric Pujol. Encara aprenem de mestres com ell: «Un bon casteller mai no ha de voler que caigui un castell rival», apunta. «Ho dic des de la plaça del Blat, on els castells perviuen en l’estat més pur, i tenint en compte que la meva dona —la Joana Mestres— prové de la família Rabassó». Isidre Tondo Ballart, Isidre de Rabassó, fou el cap de la Colla Vella de Valls entre 1876 i 1918. Article de Jordi Bertran publicat al Diari de Tarragona el 23/06/2019

HISTÒRIA I IDENTITAT

EFEMÈRIDES >> 50 anys del Monument als Xiquets de Valls

El passat 22 de juny de 2019 es van complir exactament 50 anys de la inauguració del Monument als Xiquets de Valls, ubicat a l’inici del passeig dels Caputxins de la capital de l’Alt Camp. És obra de l’escultor local Josep Busquets Òdena i és un homenatge de la ciutat de Valls als seus Xiquets. El monument està format per una gran piràmide de pedra sorrenca d’11,70 metres d’alçada muntada damunt d’un pedestal de 2,40 metres. En cada cara de la piràmide hi ha una construcció castellera: un 4 de 9, un 2 de 7 i un pilar de 6. Al costat del monument hi ha un alt relleu, també de pedra i en mida natural, que representa els grallers i els timbalers, companys inseparables dels castellers. La inauguració del monument, feta el dia 22 de juny del 1969, va comptar amb la participació de totes les colles aleshores existents: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Nens del Vendrell, els Minyons de l’Arboç, els Castellers de Vilafranca, la Colla Nova dels Xiquets de Sant Magí, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i els Castellers de Barcelona.

El dia de la inauguració la Colla Vella es va desplaçar en cercavila des de Ca l’Amada fins a la Font de la Manxa. L’acte va ser beneït per l’arxiprest mossèn Josep Pasqual i Palau i es va descobrir la llegenda gravada al peu: “Valls, gènesi dels castells, als seus Xiquets”, mentre cada colla hi feia un pilar. La coral La Llàntia d’Igualada va interpretar l’obra de Josep Anselm Clavé “Los Xiquets de Valls” i les autoritats i l’autor de l’obra, Josep Busquets, van pronunciar els seus respectius discursos. A cadascuna de les colles presents se’ls va fer un lliurament d’un pergamí i una medalla commemorativa, recollida pels caps de colla. El de la Colla Vella, Eusebi Domingo Forès “Sebiu de la Gallineta”, va recollir el recordatori acompanyat del casteller rosat més veterà, Josep Domènech i Trenchs “Xaconet”. Seguidament, es va fer un 4 de 7 de germanor i la Colla Vella va fer un 4 de 7 amb el pilar, en representació de l’única colla existent dels Xiquets de Valls. Finalment, l’acte es va segellar amb un dinar amb la presència de les autoritats i els caps de colla. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Bonet

22 de juny de 1969 i 26 d'octubre de 2019

graficament@graficament.cat

HISTÒRIA I IDENTITAT

50 anys del primer pilar de 6 carregat Com cada juliol des de fa 50 anys, la Colla Vella fem castells al nostre barri, el barri del Grup d’Habitatges. Aquesta és una actuació ja de per sí diferent de totes les que realitzem durant la temporada de castells, ja que tenir un barri que porti el teu nom i que va ser construït pels castellers i per als castellers de la Colla Vella, ara fa 51 anys, és un orgull que només pot tenir la família de la Colla Vella. Fa mig segle, el dimecres 24 de juliol, vigília de Sant Jaume, patró del barri, es va celebrar la primera Festa Major del Grup d’Habitatges. Va ser un dia històric perquè, per primer cop en l’era moderna, la Colla Vella va carregar el pilar de 6, un pilar històric que va donar nom a la plaça: des d’aleshores va dur el nom de Plaça del Pilar de Sis. L’aniversari dels 50 anys del primer pilar de 6 és una fita molt especial, per la qual cosa volem recordar els protagonistes d’aquesta gran efemèride:

Primer pilar de 6 carregat per… Baix: Marcel·lí Farré Martí “Marcelino” Segon: Francesc Bonet Salas Terç: Àngel Batet Riello Quart: Miquel López Martínez “Ros” Aixecador: Juan Antonio Ortega Jiménez Enxaneta: Francisco Expósito Cruz >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Bonet

50 anys del primer intent de 2 de 8 amb folre. Una aposta personal La història del primer 2 de 8 amb folre intentat per Santa Úrsula de 1969, va sorgir d’una forma ben singular, un cop acabada l’actuació del dia 12 d’octubre, amb l’eufòria desfermada a la plaça tant per públic i castellers per haver carregat el primer 5 de 8 i el pilar de 6, va provocar un fet crucial, ja que

en Josep Gasque Padró, el “Pep de la llet”, va entrar al vestíbul de l’ajuntament, pujà les escales a corre-cuita fins al despatx de l’alcalde, el va travessar i va sortir al balcó davant la sorpresa de tothom i va cridar: “Per Santa Úrsula, la Colla Vella provarà el 2 de 8 amb folre!” Evidentment ningú esperava aquell anunci sobtat com agosarat, i molt menys els castellers de la Colla, que no en sabien res. Una iniciativa a títol personal que ràpidament es va prendre com un repte colectiu: “El cap de l’única colla vallenca del moment, Eusebi Domingo Forès ‘Sebiu de la gallineta’, i l’aleshores un jove Piñas, no tenien ni idea de les intencions del «Pep de la Llet». Des de la perspectiva del temps, el Francesc confessa que «si hagués plantejat la idea del 2 de 8 amb folre a la comissió que integràvem amb el Sebiu i altres castellers experimentats, no l’hauríem provat». Piñas havia actuat com un cap de pinyes «avant la lettre» en haver d’organitzar la base dels castells. «Era comú que lliguéssim un castell i t’adonaves que faltava una crossa! M’espantava fer el ridícul». A partir d’aquesta experiència i de la declaració del Pep —«no en tinc ni idea de com farem el folre»—, el Francesc buscà 12 persones per al primer folre del XX. La idea fou «que fossin més aviat alts i prims; no hi vam posar crosses», detalla. Entre el 12 i el 26 d’octubre la sala d’actes de la societat dels pagesos, al primer pis de l’edifici de la muralla del Carme, serví per preparar el dos a terra, sense pinya ni folre.La tercera ronda portà el 2 de 8 amb folre. Feia més d’un segle que no s’intentava un folre. El mateix cap de colla dels Nens del Vendrell, l’històric Jan Julivert, eufòric per una Santa Teresa pletòrica confessava a Eusebi Domingo: «Hem vingut a veure el folre». Els rosats van col·locar l’aixecador, però l’enxaneta patí dificultats per encavalcar-se. «Si haguéssim tingut la canalla, hauria anat bé», relata Piñas. «Però eren massa grans». “Piñas, el primer cap de pinyes”. Jordi Bertran, Diari de Tarragona (12/10/2019)

HISTÒRIA I IDENTITAT

50 anys del primer 5 de 8 carregat del segle XX L’any 1969 va ser un any importantíssim per a la història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i pel món casteller en general. Aquell any veuríem el pilar de 6 carregat, aconseguiríem descarregar per fi el 3 de 8, executaríem el primer intent de 2 de 8 folrat (que significaria la recuperació dels folres al segle XX) i, especialment, carregaríem per primer cop al segle passat el 5 de 8. Així doncs, la gran efemèride que aquest 2019 hem recordat i celebrat és el 50è aniversari d’aquell 5 de 8 que es carregaria a la Plaça del Blat el dia 12 d’octubre de 1969 i que es tornaria a assolir per Santa Úrsula, el dia 26 d’aquell mes d’octubre gloriós. Poder dir que la Colla Vella dels Xiquets de Valls, fa 50 anys va carregar el 5 de 8 quan feia més de 90 anys que no s’havia vist i quan les màximes construccions que es podien veure en aquell moment eren el 3 i el 4 de 8, és un orgull que ens encoratja a ser qui som i com som. Recordar és un exercici que als castellers i castelleres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls ens agrada molt, ja que ens apropa a la nostra història i ens aferra als nostres avantpassats. Recordar que abans de nosaltres hi va haver castellers que van lluitar un i un altre cop per superar-se i per estar sempre al capdavant ens dóna força quan els ànims flaquegen. Per tant, volem recordar i celebrar aquell any 1969 i en especial la primera “catedral” carregada del segle XX tot anomenant els protagonistes i revivint les instantànies per seguir construint i refermant la nostra història, que també és la història del món casteller. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Bonet

Respecte el 5 de 8 del dia de Santa Úrsula (26/10/1969), només hi van haver tres canvis: 1. Eusebi Domingo Forés “Sebiu de la Gallineta” 2. Diego Izquierdo Artero 3. Francesc Domingo Molina “Cisco de la Gallineta”

Castellers dels dos primers 5 de 8 carregats (12/10/1969 i 26/10/1969) BAIXOS Josep Nogués Saludes Marcel·lí Farré Martí “Marcelino” Josep Cardona Malràs Josep M. Pena Miquel “Pena dels Boscos” Joan Cardona Malràs SEGONS Francesc Bonet Salas “Bonet de Barcelona” Anton Jaumejoan Rodón “Anton de l’Erasme” Jordi Farré Olivé Rafael Migó Ciurana Josep Prats Barrabeig TERÇOS Angel Batet Riello Joan Pena Gavaldà “Xamalí” Rafael Pena Martínez “Xamalí, fill” 1 Joan Romero Martínez “Juanacho” Ramon Sannicolas Truques 2 QUARTS Ramon Reche Hernández Jorge Martínez Ruiz “Jorge” Miquel López Martínez “el Ros” Josep M. López Castellano “Ramallets” Josep M. Hernández Tur QUINTS Jordi Martínez Soler “fill del Jorge” Francesc Morell Sánchez Angel López Martínez Antonio Romero Luna Francisco Fiori Real DOSOS Nicasi Romero Martínez José Antonio Ortega Jiménez Antonio Garcia Reche 3 Lluís M. Casares Abad AIXECADORS Francisco Porras Lara Francesc Anguera Rius ENXANETA Rosend Anguera Rius

Foto superior esquerra: 12 d’octubre de 1969 Foto superior dreta: 20 d’octubre de 1969 Foto inferior esquerra: 3 de 8 del 20 d’octubre de 1969 Foto inferior dreta: D’esquerre a dreta: Eusebi Domingo Forès “Sebiu de la gallineta” (cap de colla), Josep Nogués Saludes, Josep Cardona Malràs, Marcel.lí Farré Martí “Marcelino”, Joan Cardona Malràs, Josep M. Pena Miquel “Pena dels Boscos” (baixos), Josep Gasque Padró “Pep de la llet”, Francisco Expósito Cruz (nen)

101

25 anys del 2 de 9 amb folre i manilles descarregat

HISTÒRIA I IDENTITAT

La temporada passada es van complir 25 anys d’una de les grans gestes de la Colla Vella: descarregar el primer 2 de 9 amb folre i manilles de la història. D’aquells dies recordo especialment la carrera intensa que hi va haver des que els Castellers de Vilafranca l’intentessin per primera vegada, per Tots Sants de 1989, però, sobretot, des que els Minyons de Terrassa aconseguissin fer-li l’aleta a la seva diada, el 21 de novembre de 1993. Per que ara que s’havia coronat i demostrat que el castell era factible, faltava veure quina seria la primera colla en sotmetre el sostre casteller d’aquells temps. I de fet, l’ambient que es respirava el 1994 al pati de les colles privilegiades que podien provar-lo, per nombre d’efectius i qualitat, indicava que el castell s’aconseguiria aquella mateixa temporada. Salvant les distàncies, el que va passar amb el 2 de 9 amb folre i manilles m’ha recordat el que vam viure la temporada passada amb el 3 de 9. En un moment i en l’altre, parlàvem de castells mítics en l’imaginari casteller, inèdits fins al moment, i amb el risc que imposa el terreny inexplorat. Però tan bon punt les colles van ensumar que aquestes estructures eren possibles, s’hi van llençar de valent. No hi ha la certesa absoluta de quan va ser la primera vegada que algú es va imaginar el 2 de 9 amb folre i manilles. Retrocedint però en el temps, i molt abans que els Castellers de Vilafranca s’hi posessin de veres i en fessin els primers intents, recordo haver llegit que l’Àngel Batet, a mitjans dels anys 80, ja ho va plantejar a la Colla. Fins i tot es va trucar una foto del 2 de 8 amb folre que es va penjar al bar del local... amb un pis més. I que el llavors cap de colla, Guillem Bartolí, va acceptar fer una prova amb el folre a terra a l’antic local del carrer de l’Església que després no va tenir continuïtat. I encara hi va haver un altre moment previ a la colla, ja el 1993. El llavors cap de colla, Eusebi Domingo, va prometre pujar a dalt d’una cadira que si per Sant Fèlix d’aquell any descarregàvem un castell de 9, per Santa Úrsula intentaríem el 2 de 9 amb folre i manilles. D’assajos se’n van fer, però el castell no es va provar fins a l’any següent, ja amb en Joan Romero ‘Juanatxo’ de cap de colla. Els repetits intents dels

Castellers de Vilafranca, que hi picaven una vegada i una altra, van fer perdre la credibilitat en aquesta construcció, probablement també entre els nostres castellers, fins que a les acaballes del 1993 els Minyons van obrir la llum. Entrant de ple ja al 1994, quan la Colla ja s’havia posat el castell entre banya i banya, cal remarcar algunes coses. En l’aspecte tècnic, els responsables de pinyes, folre i manilles de la Colla aquell any, l’Oriol Pérez de Tudela i el Quim Guinovart, van plantejar el castell amb dues agulles al folre per mirar de facilitar el treball de les crosses de les manilles i donar més mida a l’estructura. Val a dir que els Castellers de Vilafranca havien fet la majoria dels dotze intents previs a carregar-lo i descarregar-lo (l’any següent, per Sant Fèlix de 1995) sense posar crosses a les manilles; i que els Minyons van incorporar-les de bones a primeres, però amb una agulla i els peus de les crosses, fora. De fet, les setmanes prèvies a Santa Úrsula de 1994, l’Oriol i el Quim —això m’ho va recordar el Xavi Pons— veien tan clar que el castell es descarregaria que van arribar a fer una alineació del 5 de 9 amb folre “per si a algú se li acudia...”. Un altre record és que en els dies previs es va plantejar portar el castell a la Plaça del Blat girant-lo, de manera que el castell quedés encarat entre el carrer de la Cort i Sant Joan —com el va intentar la Joves—. Finalment, però, es va decidir d’encarar-lo entre l’Ajuntament i la plaça del Blat. També recordo que de l’únic intent que havíem fet del 2 de 9 amb folre i

manilles, pel Concurs d’aquell mateix any, només hi havia un canvi significatiu: el Raül Martín va passar de terços a quarts i el Miquel Homs va fer el viatge a l’invers, per anar de quarts al terç. Arribat el dia D, recordo les cares de concentració que sempre ha estat present en els grans moments de la Colla, i el convenciment que faríem història doblement. D’una banda, descarregant per primera vegada el 2 de 9 amb folre i manilles; i de l’altra, completant per primera vegada en una mateixa actuació tres castells de 9. I això que la setmana prèvia, a la Fira del Pla, el 2 de 7 només el vam poder carregar! Només faltava una qüestió per resoldre, que no és menor a Valls i, sobretot, per Santa Úrsula: Guanyar el sorteig i sortir primers. Era crucial. I així va ser. La Colla va guanyar el sorteig, va sortir primera i va descarregar el 2 de 9 amb folre i manilles. Mai havia sentit esclatar la plaça com aquell dia. El 4 de 9 amb folre del 1981 estava en un balcó de la Plaça del Blat i les sensacions personals van ser diferents. La bogeria de la Colla a plaça i més tard al local, inenarrables. Tinc la sensació que llavors celebràvem més els castells que ara, que potser estem més mal acostumats. Però de tant en tant convé girar la vista enrere per tenir la perspectiva d’on venim, i del que costa arribar i mantenir-se. I aquell octubre de 1994, tornàvem a estar a dalt de tot, liderant el món casteller, una vegada més. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Ivan Rodon Tenas

103

HISTÒRIA I IDENTITAT

Trobada la “PEL·LÍCULA CASTELLERA” més antiga de la història El passat 8 de desembre al vespre, en el marc de la Festa Anyal 2019, es va programar al pavelló del Local Social una projecció de tres pel·lícules històriques de castells, inèdites fins al moment, una de les quals podem considerar que és la primera pel· lícula castellera de la història. Això no vol dir que sigui la filmació més antiga de castells, ja que n’hi ha documentades d’anteriors, però sí que és la primera retransmissió d’un castell: una càmera disposada només a enregistrar com es fa un castell, amb l’enquadrament específic i els castellers conscients de la presència d’aquesta, ja que fins i tot la canalla varia les posicions dels pisos més alts per poder sortir de cara a la imatge. El castell enregistrat és un 4 de 6 realitzat el dia 4 d’agost de 1929 durant l’Exposició Universal de 1929 al Poble Espanyol de Barcelona. Una filmació única, inèdita, amb una gran qualitat d’imatge i amb infinits detalls, d’una duració d’1 minut i 40

segons, l’autor del qual és CINAES (Cinematográfica Nacional Española Sociedad Anónima). A aquesta actuació filmada s’hi van desplaçar 31 castellers des de Valls, que van estar ajudats per homes de Vilafranca, i està enregistrada a davant de “La Casa de las Cadenas” on los Xiquets de Valls levantan su torre en la plaza aragonesa, tal com es titula als crèdits. Es tracta, doncs, d’una actuació històrica, ja que probablement és el primer cop que la Colla Vella vestia oficialment la indumentària castellera actual i mai més abandonada en 90 anys, el color de la qual era granata pàlid, segons paraules del cap de colla Ramon Tondo i Dilla “Gravat de Rabassó”. Tornant al 2019, a l’acte també es van projectar dues pel·lícules més, també inèdites i que ja formen part de l’Arxiu de la Colla Vella:

>>>> Actuació/assaig pre-concurs a Santa Coloma de Queralt (1970). Autor: Josep Albareda Duch. La temporada de 1970 serà recordada com la del primer concurs de castells en color de la història. La Colla Vella i els Nens del Vendrell es batrien a la plaça de braus de Tarragona. L’anomenat “concurs dels pilars” va tenir però, una prèvia prou singular el dia 13 de setembre a Santa Coloma de Queralt. La particularitat rau en el fet que es va fer el 2 de 7 amb folre i el pilar de 6 amb folre per assajar pel concurs. Un document cinematogràfic inèdit de 3 minuts i 40 segons de duració, on s’hi poden reconèixer molts antics castellers i simpatitzants de la Colla.

>>>> Santa Úrsula 1981, pel·lícula inèdita de tota l’actuació (1981). Autor: Francesc Mateu Batalla. L’actuació de Santa Úrsula de 1981 obre l’etapa de la coneguda segona Època d’Or del fet casteller: la Colla Vella descarregava el primer castell de 9 del segle XX. Aquest document excepcional, cedit pel mateix autor i de 7 minuts i 5 segons de duració, s’inicia ja amb l’entrada a la plaça, i es veu com es lliga el castell i com es quadren els baixos del 4 de 9 amb folre i de les altres construccions. Gairebé tots els castellers i molts familiars i aficionats que participaren en aquella diada, surten a la pel.lícula. Podeu gaudir del vídeo al canal de Youtube de la Colla Vella. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Bonet

105

HISTÒRIA I IDENTITAT

UNA FESTA MAJOR VILAFRANQUINA DE FA MÉS DE 100 ANYS En aquesta època castellera que tenim la sort de viure és habitual que certs cerimonials festius quedin en un segon terme. Els mantenim per tradició, però molts cops són interpretats com una rutina sense transcendència. Ho fem perquè “toca”. En l’actualitat, els castells pràcticament es cenyeixen a l’actuació del dia principal de la festa major. Anys endarrere, al Camp de Tarragona i al Penedès, la presència dels Xiquets de Valls era contínua al llarg dels dies principals de la festa major. Arribada a la població, castells davant de les cases més benestants, matinades, anada i sortida d’ofici, actuació principal, llevat de taula, acompanyament a la processó, castells l’endemà... Tot plegat en molts casos s’allargava fins a tres dies. Amb l’ànim de presentar com era castellerament parlant una festa major de fa més de cent anys ens traslladem a Vilafranca, concretament a la festa major de l’any 19171 on hi va prendre part la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Probablement sigui la primera actuació castellera de la qual es conserva un reportatge fotogràfic complet, amb el permís del concurs celebrat per les Festes de la Mercè de Barcelona el 1902, del que també ens ha arribat abundant documentació gràfica. En el cas que ens ocupa, quan parlem de reportatge fotogràfic complet no ens referim només a l’actuació castellera pròpiament dita, sinó també a alguns dels rituals que hem mencionat anteriorment. Gràcies a unes postals editades en el seu moment per la impremta Thomas de Barcelona2 tenim el gust de presentar-vos sis fotografies que resumeixen el que era la presència de la Colla Ve-

lla a la Festa Major de Sant Fèlix. Acompanyament de les autoritats a ofici, retorn de l’Ajuntament a la Casa de la Vila, tres castells i pilar de comiat. Les diferències del Sant Fèlix del 19173 que ens reporten les fotografies amb els actuals són de matisos. El que abans eren els pilars caminant d’anada a ofici i de retorn a la Casa de la Vila ara s’han convertit en el pilar d’entrada a ofici (a la porta de l’església) i el pilar caminant d’entrada a plaça. Probablement també el nombre de castells executats és diferent ja que antigament era habitual fer més de tres castells. Paga la pena fer un cop d’ull amb calma a les fotografies. L’entorn de la plaça és ben diferent a l’actual. Fins als anys 30, més que una plaça era un encreuament de carrers format pels actuals carrers de Santa Maria, de la Cort i pel carrer que pujava des de la Capella de Sant Joan. El 1936 amb l’enderroc de la casa Moy (de la que en algunes de les fotografies que adjuntem, en el marge esquerra, apareix un balcó amb unes senyores tocades amb pameles) la plaça adopta la seva configuració actual. La ubicació dels castells a la plaça, pràcticament davant de la porta principal de l’Ajuntament, ens denota una actuació amb una única colla. En d’altres fotografies de principis de segle corresponents a diades en les que hi ha constància de la concurrència de dues colles, una d’elles aixeca pràcticament els seus castells davant de l’últim tram del balcó principal de l’Ajuntament (és el cas d’un conegut 2 de 7 habitualment atribuït a la Colla Vella i corresponent a la Festa Major de 1905).4

La datació d’aquestes fotografies ha estat fruït d’un treball minuciós realitzat per l’historiador Pere Ferrando i Romeu amb qui hem tingut el plaer de compartir part d’aquest treball. Li agraïm la seva excel.lent disponibilitat.

La impremta Thomas és per molts considerada com la gran impremta del modernisme a Catalunya i, entre d’altres treballs, va excel· lir en la impressió de cartells i l’edició de postals. Cap a finals de 1917 o principis del 1918 va editar una col·lecció de 12 postals totes referents a la Festa Major de Vilafranca del 1917. A part dels Xiquets de Valls hi apareixen altres balls com el de Bastons, Gitanes, el Drac, els Gegants...

Per a saber més sobre la Festa Major de Sant Fèlix de 1917 us recomanem especialment la lectura de les pàgines 102,103 i 104 del “Volum I de la Història dels Casellers de Vilafranca” d’Eloi Miralles i Figueres.

Pàgina 93 del “Volum I de la Història dels Casellers de Vilafranca” d’Eloi Miralles i Figueres.

Les fotografies denoten també decadència. Pisos descompensats, especialment en el dos de sis, pinyes molt migrades, talles grans en el pis de quarts... Tot i així cal remarcar que pràcticament es tracta de la millor actuació possible de l’època, i més si tenim en compte que alguna actuació de Sant Fèlix d’aquells anys es va saldar únicament amb castells de 6. El 3 i 4 de 7 i 2 de 6, amb el permís del 3 de 6 aixecat per baix junt amb el pilar de 5, marcaven el límit casteller. Les festes majors evolucionen i actualment en la majoria de poblacions on actuem els castells son

un espectacle més de la programació, com pot ser qualsevol concert o ball, però convé no oblidar que, fins no fa tants anys, els Xiquets de Valls formaven part del nucli essencial de les festes majors de molts pobles del Camp de Tarragona i Penedès i s’integraven absolutament en els protocols i cerimonials locals. Per entendre el present sempre és bo saber d’on venim.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Xavier Cabré Puig

107

HISTÒRIA I IDENTITAT

JOSEP DOMÈNECH TRENCHS, XACONET

Semblança del meu avi

Fer castells és voler tocar el cel amb la mà tot mantenint els peus a terra. Probablement totes les arts aspirin al mateix, però en els castells aquesta intenció s’expressa de manera explícita en la mateixa forma. Perquè, quan la forma és reeixida, els castells són indubtablement un art. Un art col·lectiu i efímer, sotmès, per tant, a cicles temporals. Aquests cicles afecten a l’evolució del conjunt de l’activitat castellera i també a cada colla en particular. Hi ha èpoques de castells glorioses, èpoques de decadència i èpoques d’anar tirant. I les colles durant un temps excel·leixen, en altre temps decauen, o bé resisteixen fins remuntar, mentre d’altres desapareixen per tornar a sorgir o per caure en el definitiu oblit. Xaconet va néixer en una època gloriosa. Tenia tres anys quan els seu pare, Josep Domènech Miquel, el Guerxo de Xacó, va pujar a terços del quatre de nou que la colla va alçar al peu de les escales del catedral de Tarragona. Corria el 1881 i set anys després, quan ell mateix va començar a pujar a dosos dels castells, el moment àlgid havia passat, però la colla encara va mantenir un bon nivell fins ben entrada la primera dècada del segle XX i, ja home fet, va pujar a quarts dels castells de vuit. Després, va començar una llarga i ben coneguda decadència que es va allargar durant dècades, fins el punt que no semblava tenir fi. Ara bé, la intenció de tocar el cel que dibuixa en l’aire l’enxaneta en fer l’aleta requereix una forta i irrenunciable ambició. Conscients o no, els bons

Foto: Enric Revoltós

castellers ho han sabut sempre. I, en aquest sentit, Xaconet ho era, i molt, de bon casteller. Sabia que per mantenir l’ambició calia, primerament, refer la colla que la Guerra Civil i la immediata postguerra havien malmès. I ell i altres companys els anys 1946 i 1947 van reeixir en la represa de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. També sabia que per restablir progressivament la categoria de la colla i dels mateixos castells s’havia de mantenir viva la memòria de la millor època, la manifestació màxima de la qual havia estat el quatre de nou del 1881. Aquell castell havia adquirit una condició mítica, quelcom d’impossible de repetir mai més, i els castellers que van fer-lo romanien, mig desconeguts, en el borrós record com una mena de titans. Xaconet guardava la memòria de la formació del quatre de nou en forma rimada que acabava així: “I qui posarem d’enxaneta? Jaume de la Cigaleta, qui és que fa millor l’aleta”. Pot sorprendre la insistència amb què la repetia, especialment quan podia romandre fixada en el paper imprès. Aquest va ser el cas de la conversa que va mantenir amb Pere Mialet per Sant Fèlix de l’any 19631 i de l’entrevista que va fer-li Maria Dolores Serrano a La

Pere Mialet Rabadà, “Una jornada amb els Xiquets de Valls”(1963), inclòs a “Una informació inèdita” de Francesc Piñas Brucart, publicat a la revista La Veu de la Colla Vella núms. 98-99 del març de 2006, i el núm. 100 del setembre de 2006.

Vanguardia en la seva secció “El país y su gente”2 el 1969 poc després d’haver celebrat els seu norantè aniversari pujant a segons d’un quatre de sis. En aquella circumstància, el padrí, que tenia un punt de murri i havia usat el seu enginy per perpetuar el record d’aquell castell també en fotografia, va mostrar-la a la periodista en una divertida situació que aquesta recollí així: «¿No nota nada raro?», me pregunta José Doménech señalando la fotografía. La verdad es que noto bastantes cosas raras, pero no es cosa de estropearle el juego a «Xaconet», sobre todo porque me da la sensación de que su juego es limpio. Y entonces él, honestamente, me hace ver que no es una foto, sino dos, amañadas con gran astucia, goma y unas tijeras. A ver, a ver si veo dónde está la trampa. «Por la faja, mujer. Si se fija bien, verá que los del tercer piso y los del cuarto son los mismos3. Lo hice yo mismo.» En realidad es una trampa muy pequeña; digamos que es poner orden en la historia”.

Recordo haver vist aquella fotografia de petit i, curiosament, malgrat que el padrí no solament no amagava, sinó que, com es fa palès a l’entrevista, gaudia explicant la trampa, per mi era “autèntica” perquè em feia reviure la realitat mítica del castell i la dimensió llegendària del meu besavi, també fundador de la Societat de Pagesos i ferm lluitador carlista. La besàvia, que va ignorar els advertiments familiars sobre els inconvenients de casar-se amb un “polític”, explicava a les seves netes que l’home li desapareixia de casa mesos seguits en els temps convulsos de la Tercera Guerra Carlina. Aquella fotografia i d’altres decoraven un entorn domèstic en el qual les històries i les converses de castells eren d’allò més habitual. Perquè, després de la reconstrucció de la colla i la preservació de la memòria històrica, la tercera cosa que calia per mantenir l’ambició castellera era la passió. I els castells i la Colla Vella eren, juntament amb la família, els ani-

La Vanguardia Española, dijous 13 de febrer de 1969, pàgina, 29 (2) La Vanguardia Española, dijous 13 de febrer de 1969, pàgina, 29.

M. Dolors Serrano ho escriu malament, doncs no és el terç i el quart que estan repetits, sinó el quart i el quint.

109

HISTÒRIA I IDENTITAT

mals de tir i els amics, la seva vertadera vida. Aquesta passió va voler rubricar-la els seus darrers anys, celebrant el noranta i el noranta cinquè aniversaris pujant a segons de quatres de sis. Però sobretot va fer-ho en morir. En efecte, les seves dues netes, Rosa i Ester, es van encarregar de complir la seva voluntat i, amb l’emoció i la cura gairebé sagrades pròpies de les circumstàncies fúnebres, van vestir-lo al llit de mort amb la seva camisa rosada més preuada, els pantalons blancs i la faixa. Va voler vestir així per fer el viatge vers qui sap on, iniciant-lo entre els pilars que li aixecà la colla i al so estremidor de les gralles. Xaconet, que havia estat traginer però del meu record ja només feia de pagès, sempre agafava per treballar la terra gent amb moltes dificultats econòmiques, què en aquells anys sovint tenien un origen polític. Sisco de la Cirera4, que va passar bona part de la guerra a la masia familiar que és a tocar de la nostra, em va explicar que quan passaven les tropes en la retirada el padrí es plantava al camí amb un sac d’avellanes i en donava un bon grapat a cada soldat. Era home materialment humil però d’esperit elevat. Això també el feia flexible i obert a les novetats. Els anys cinquanta, quan es començava a parlar de la possibilitat d’un dia anar a la Lluna, confessava de bon humor estar disposat a anar-hi i apuntar-se a la primera llista de voluntaris. Feia poc havia estat tan extremament greu per una malaltia respiratòria que la gent anava a casa seva a donar el condol a la família. Els meus pares i un cosí metge van aconseguir al darrer moment, superant la multitud de traves que suposaven l’autarquia i l’aïllament de l’època, d’importar de Suïssa un medicament recent creat que va resultar ser miraculós. Quan es va salvar així de la primera mort, tenia setanta cinc anys. Ser un sobrevivent va acabar d’endolcir-li el caràcter i va reforçar el seu innat optimisme, la seva fe en el futur, i particularment el de la seva estimada Colla Vella. Era un home que estimava molt i es feia estimar de tothom. En les fotografies de casteller dels seus darrers anys se’l veu sovint envoltat de la canalla. Joan del Bessó5, que li dia pare vellet, em va dir que l’adorava i que amb ell va aprendre moltes coses, sobretot com tractar a la canalla. Personalment puc donar fe que no es pot tenir un padrí millor.

Francisco Vives Surià.

Joan Izquierdo Artero.

Miquel Rius, baster als “quatre cantons” de Valls.

Quan veig, emocionat, l’amor, la delicadesa, la cura i la saviesa amb els quals la colla tracta ara la canalla i amb quina intel·ligència, alegria i coratge aquesta respon a l’hora d’enfilar-se, sento la presència d’un fil que va de la mà de Xaconet passejant a la canalla del seu temps fins a les manetes que fan l’aleta dels castells majestuosos que configuren aquesta nova època. Vull acabar aquesta personal semblança recordant les seves tertúlies a Cal Baster6 i a Ca L’Amada i les converses a la masia amb altres amics pagesos que venien a seure a taula amb nosaltres els dies d’estiu. Pensant-hi al cap dels anys, he entès que aquells homes tenien la saviesa dels antics grecs, ja que coneixien els cicles de la naturalesa i els seus secrets, i els homes i les seves dimensions excelses o ridícules. El més proper d’aquells amics fins i tot tenia el nom grec, Artemi. Però el padrí potser era el més grec de tots ells, precisament perquè se sabia portador de la memòria d’un mite, el quatre de nou, i l’herència d’una llegenda, el seu pare. I amb la naturalitat i la saviesa dels antics va comprendre intuïtivament que els mites poden ser una reserva memorística de realitats esplendoroses que ens ajuden a superar els temps més difícils, empobridors i foscos. Va haver de passar més d’un segle entre dos quatres de nou, entre una època magnífica i el començament d’una altra. Xaconet no va poder esperar tant. Aquests darrers anys, a Vilafranca, a Tarragona, a El Catllar, a Vilallonga, a L’Arboç, a La Bisbal o a la Plaça del Blat alguns companys de la colla m’han dit: “Si ton avi, ho veiés!”. Per cert, el mateix que em van dir a Vilabella quan la seva besneta Eleonor va pujar a segons del quatre de set. Puc garantir que tots els èxits de la colla i dels castells el farien molt feliç i ho admiraria. Tanmateix per a un home que estava disposat a anar a la Lluna tindrien quelcom de natural. La seva insistència en recordar els formidables castells que havia ajudat a bastir el seu pare no era fruit de la nostàlgia, sinó de la fe, o millor dit, era la prova de la seva certesa de què les utopies i el mites castellers esdevindrien altre cop reals i fins i tot serien superats. I així ha estat. Mereix que li ho agraïm per sempre més. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Lluís Boada i Domènech

111

i SOCIE NOTÍ TAT CIES

113

NOTÍCIES I SOCIETAT

Les noves camises de 2019 Al llarg de l’any 2019 es van anar fent lliurament de les camises castelleres als nous membres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La primera entrega va tenir lloc al finalitzar l’assaig previ de la Diada de Sant Isidre; la segona, uns dies abans de Sant Joan; la tercera, a les portes de Sant Fèlix, i la quarta i última, com no podia ser d’altra manera, en aca-

bar l’últim assaig abans de la gran Diada de Santa Úrsula. Des d’aquí us volem donar la més càlida benvinguda a la família de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i esperem que dugueu la camisa rosada amb respecte, orgull i sabedors de què representa.

Estrena del documental “TOCANT EL CEL” L’Aribau Multicines de Barcelona va acollir el passat 30 de maig la presentació de Tocant el cel, un documental casteller produït per La Xarxa de Comunicació Local que durant la temporada 2019 va seguir les passes del nostre cap de colla, Albert Martínez, i del cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Toni Bach. Abans de la projecció, a la sala de cinema mateix, vam alçar un pilar. El documental, sota la direcció del periodista Toni Comas, se submergeix en el dia a dia de les dues formacions durant els mesos previs al Concurs de Castells de Tarragona, a més

d’incloure entrevistes a persones vinculades al món casteller i a membres de les dues colles, que reflexionen al voltant de la figura dels seus caps de colla i el relat de la temporada de rosats i verds. Tocant el cel es va estrenar també a Valls, als JCA Cinemes, uns quants dies més tard, el 19 de juny, emmarcat en els actes de la Festa Major de Sant Joan. Uns quants mesos més tard, al gener de 2020, el documental es va emetre per la televisió a través de Tac12 i Canal Reus. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé Pujol

115

NOTÍCIES I SOCIETAT

Millores al Local Social La Junta Social de la Colla considera el manteniment i millora del nostre local com una prioritat. A principis de la temporada 2019 els castellers van poder veure el resultat de les obres realitzades a la coberta del local. Durant l’hivern i aprofitant la inactivitat castellera, es va procedir a retirar les plaques d’uralita que cobrien el sostre del pavelló i substituir-les per panells metàl·lics lacats amb nucli de 8 cm de polistirè extruït d’alta densitat. Aquesta millora va permetre eliminar la toxicitat de l’amiant i aconseguir un aïllament tèrmic més confortable al pavelló d’assaig. Aprofitant les obres del canvi de la teulada, es va canviar també l’enllumenat interior del pavelló per focus tipus led, per tal d’aconseguir així una millor il·luminació i eficiència energètica amb el seu corresponent estalvi econòmic. El projecte de substitució de la coberta va incloure la construcció d’una claraboia quadrada d’uns 16 m2 que dona llum natural al nostre pavelló i permet la ventilació natural els dies més calorosos d’estiu. A més a més, el fet d’elevar aquesta zona uns 3 metres, ha permès poder posar el pom de dalt a castells de nou durant els assajos d’aquesta temporada. Paral·lelament, es va modificar l’estructura metàl·lica de la xarxa d’assaig

antiga, per fer-la més alta, en vista a poder assajar estructures lligades amb més seguretat sota aquest nou espai. La rehabilitació del sostre va culminar amb l’adaptació del fals sostre a la zona de la claraboia i la substitució de les plaques danyades per humitats. Durant la temporada es va seguir pensant en millores que satisfessin les necessitats dels nostres castellers. Fruït d’aquest treball, va sorgir la idea d’introduir taquilles i grades al pavelló d’assaig. Les grades són un element polivalent que fomenta la relació entre castellers durant els assajos i les diferents activitats que es desenvolupen al local durant la temporada castellera. Per altra banda, les taquilles que ja es van posar en funcionament els últims assajos de l’any, permetran als castellers que ho desitgin disposar d’un espai d’emmagatzematge pels seus objectes personals. De cara a la temporada vinent, la Junta continua treballant en projectes ambiciosos que permetin actualitzar altres espais del nostre local. Perquè una gran Colla mereix un gran local. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Eduard Ferré Mas

117

NOTÍCIES I SOCIETAT

Pilars a Estrasburg Un cop més, la Colla Vella dels Xiquets de Valls vam tornar a ser presents en la defensa dels drets i llibertats dels catalans. Aquest cop ens va tocar ser a Estrasburg, demostrant un compromís ferm amb el Molt Honorable President Carles Puigdemont, l’Honorable Vicepresident Oriol Junqueras i l’Honorable Conseller Toni Comín. El dia 2 de juliol prop de 10.000 independentistes ens vam mobilitzar fins a Estrasburg per demanar que es fes efectiu el resultat de de les eleccions europees celebrades el passat 26 de maig. Uns resultats que van refermar l’anhel de llibertat de la majoria dels catalans, amb més de 2.000.000 de vots. Prop d’una vintena vam ser els castellers que ens vam desplaçar amb cotxes particulars, autobusos i fins i tot amb avió, fins la capital de la regió francesa d’Alsàcia. Els castellers que ens vam mobilitzar amb la Colla Vella, i amb la participació de gent d’arreu del principat català, vam enlairar un pilar de 5 i dos pilars de 4 al bell mig de la manifestació. Els catalans hem demostrat reiteradament que quan s’escau, fem pinya contra les injustícies. El 2 de juliol vam fer pinya davant les portes del Parlament Europeu per reclamar a les autoritats europees que respectessin la voluntat popular del poble de Catalunya. A tots els que ens volen silenciats, derrotats, empresonats i oblidats: diguem-los que no ens rendim i que guanyarem! (“Persistim i guanyarem”, Molt Honorable President Carles Puigdemont) >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Marc López Ventura

Mossèn Martí, 7 i 9 43800 VALLS Tel. 977 61 22 22 Fax 977 60 27 13

Castells a 2.245 m d’altura

El dissabte dia 6 de juliol de bon matí, un bon nombre de membres de la Colla Vella del Xiquets de Valls (alguns amb acompanyants) pujava als 3 busos que ens havien de dur fins a Vielha per passar un cap de setmana esplèndid. Alguns encara anàvem amb les lleganyes als ulls, ja que es venia d’actuar la nit anterior a l’Hotel Calypso de Salou. Quan ja portàvem gairebé més de la meitat del viatge vàrem aturar-nos al parador de carretera que hi ha al voltant de Benabarri per esmorzar i, de pas, estirar les cames una estoneta. Un cop satisfetes les necessitats bàsiques, es va seguir camí fins a Vielha, on vàrem arribar als volts del migdia. Després de repartir les habitacions de l’hotel, deixar-hi l’equipatge i refrescar-nos una mica, ens vàrem entaular per dinar: escudella aranesa, com no podia ser d’altre manera, tot i que no fes massa fred. En aquest sentit, jo diria que vàrem enxampar els dies de més calor a la Val d’Aran dels darrers anys; estàvem preparats pel fred, però no per la calor. En acabar de dinar vam anar a descobrir Vielha. De sobte, les terrasses es van tornar rosades i la piscina municipal també, ja que la canalla va disfrutar d’un refrescant bany… i, sense adonar-nosen, ens plantàvem a les 8 de la vesprada a la plaça de l’Església, on vàrem enlairar castells de 7. Tot descarregat!

L’endemà, 7 de juliol (St. Fermí), vàrem desplaçar-nos des de l’Hotel fins al Pla de Beret en bus per seguir a peu i fer l’ascensió al cim del Blanhiblar, de 2.245 metres d’altura, que es va convertir en una serp rosada amb moviments ràpids al capdavant i més lents cap al final. L’excursió va desenvolupar-se sense incidents llevat d’un parell de tifes de vaca que hom va comprovar de primera mà que eren toves. Un cop dalt el cim vam celebrar-ho de la millor manera que sabem: fent castells! La sorpresa va venir quan ens vam trobar espectadors: una parella que van venir expressament per veure la Colla Vella, allà dalt, amb el cel més a prop de mai per tocar-lo. La baixada del cim de Blanhiblar va ser més lleugera, i és que també hi havia gana, així que, en arribar a l’hotel, una dutxa rápida per refrescar-se, dinar lleugeret, recollida de maletes, cafetó i cap al bus a fer la migdiada fins l’hora de berenar, que vam aturar-nos en una estació de servei de l’autopista prop de Lleida, on ens va enxampar un xàfec d’aigua que no ens va deixar durant una bona estona. Vàrem arribar a Valls sobre les 8 de la vesprada, amb ganes de tornar a fer una escapada amb la millor companyia possible: la gent de la Colla Vella.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Enric Güell Batet

119

NOTÍCIES I SOCIETAT

Presentació del documental a Cannes

Els castellers i castelleres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls vam viatjar a la ciutat de Cannes (França) del 13 al 15 d’octubre del 2019 per participar a un important festival de continguts audiovisuals, el MIPCOM, que se celebra anualment al Palais des Festivals de la ciutat francesa. Ens vam desplaçar un total de 40 membres de la colla, conjuntament amb 40 representants dels Castellers de Vilafranca, per tal d’acompanyar a la Xarxa de Comunicació Local en la presentació del documental Human buildings, produït en llengua anglesa i destinat al públic internacional, del qual les dues colles en són protagonistes. Tots els castellers i castelleres de la Colla Vella vam sortir el diumenge 13 a la tarda de Valls en direcció a l’aeroport del Prat amb l’objeciu de viatjar en

avió cap a Niça. Un cop allà ens vam desplaçar en autocar fins a l’hotel on ens allotjaríem les dues nits que seríem fora de casa. L’endemà dilluns era el dia d’ensenyar a tots els assistents de la fira què són els castells i fer-ne les demostracions corresponents.

A la tarda, un cop acabades totes les demostra cions, es va procedir a la presentació del documental dins del famós Palais des Festivals. L’acte va comptar amb la presència del conseller delegat de La Xarxa, Francesc Pena, i dels dos caps de colla, Albert Martínez i Toni Bach.

Un cop arribats a la zona del festival però, les notícies que arribaven de Catalunya van refredar l’ambient i les ganes de tots els membres allà presents. S’acabava d’anunciar la sentència del procés i tots els anys de presó per als líders polítics catalans. Les dues colles vam voler mostrar el rebuig a la sentència amb dos pilars de 4 simultanis, amb els domassos que reclamaven llibertats per als presos polítics. S’internacionalitzava, així, no només la cultura catalana, sinó també la lluita per la llibertat.

Dimarts al matí era el dia de tornar cap a casa, però les mobilitzacions a l’aeroport de Barcelona van impedir que poguéssim tornar en avió. Així doncs, vam organitzar una tornada alternativa i improvisada en autobús que va durar tota la jornada de dimarts. Va ser una tornada molt més llarga i feixuga del previst, però tothom era conscient que la situació del país era la que era i no hi va haver cap incident en tot el trajecte.

Durant la resta del dia, vam anar realitzant petites construccions cada dues hores aproximadament, rodant sobretot estructures com el 2 i el 3 de 6 (pensant ja en el final de temporada...). El castell més gran que vam dur a terme va ser un 4 de 7 conjunt entre les dues colles allà presents.

La de Cannes va ser, doncs, una escapada fugaç, amb entrebancs i desànim generalitzat a causa de la situació política del país, però va tornar a ser una gran oportunitat per a la colla d’internacionalitzar el fet casteller. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Núria Dalmau Falo

121

NOTÍCIES I SOCIETAT

Entrevista

Paula Olivé Roselló

“M’agradaria provar diferents posicions dins de la colla i no tinc problemes en posar-me a la pinya” deixar al cap d’un temps. Va ser sobretot a través de mons cosins, que van entrar-hi primer; més endavant vam començar ma germana i jo. >> Quin és el primer record que tens a la Colla? El principi de tot, quan no pujava gaire, algun Tomb del Poble, i els viatges i sortides: Eurodisney, les colònies... El primer castell de 9 el recordo en especial: va ser un 4 de 9 amb folre per la Firagost. Recordo sobretot molt moments amb la canalla, perquè teníem un grupet amb molts nens i nenes de la mateixa edat, dels quals ara malauradament no queda ningú. >> Què és per a tu la Vella? Hi ha moments de tot. Principalment és un lloc on vaig a passar-m’ho bé i desconnecto de tot, però també hi ha moments de ratllar-me per la colla. Et trobes amb persones que a fora no veus mai, tens relació amb gent d’edat molt diversa... És un món molt diferent a tot el que passa a fora.

Quedem amb la Paula Olivé (Valls, 2003) al bar Bruch, ben a prop del quilòmetre 0 del món casteller. Allí, a la plaça del Blat, per Santa Úrsula, va tenir un paper molt destacat en la que va ser la millor actuació de tots els temps. Hem volgut conversar amb ella sobre la seva extensa trajectòria a la Colla malgrat la seva curta edat. >> Com vas arribar a la Colla? Vaig entrar-hi fa 10 anys, quan en tenia 7. La meva mare ja hi havia anat de molt jove, tot i que ho va

>> Anem al gra: per la Diada de Santa Úrsula 2019 vas pujar als quatre castells. Ja sabies que aniries a tots ells? No, només sabia que aniria a tres: el 3 de 9, tot i que feia només una setmana que m’ho havien dit, a causa de la lesió del Miguel, el 4 de 9 i el pilar, que no sabia quin acabaríem tirant. Finalment i sorprenentment em vaig estrenar a tots quatre castells. >> I quan et van dir que faries el 3 de 9... com vas reaccionar? Va ser estrany, perquè durant el segon tram de temporada es va generar una mica de competició per veure qui pujaria. Finalment, dues o tres setmanes abans de Santa Úrsula es va decidir que jo no era un d’ells. Em vaig resignar i em vaig dir a mi mateixa, per una banda, que aniria més tranquil·la, però per

>> Parla’ns del 3 de 9... quina sensació vas tenir allà dalt? Al començament, nervis. Això que diu la gent que es calmen un cop pugen damunt la pinya, a mi no em passa. Al 3 de 9 jo anava a la rengla. El castell anava tirant amunt i recordo que de refiló veia algunes persones de l’últim cordó, la gent que normalment està pendent i apretant en aquell lloc, com la Irina, la Maria... El castell cada cop trontollava més i de sobte el públic es va posar a cridar, però jo pensava “encara queda molt, sé que no està, no ens relaxem”. Aleshores, amb dosos posats i quan el moviment ja era molt fort, el tema va ser apretar i no dir res... i esperar. Apretar i apretar fins que ja ens era igual si estàvem a prop l’un de l’altre, si estàvem lluny o si manteníem la posició. “Encara no està, encara no està”. Recordo tenir la sensació que les parets de la plaça del Blat retronaven. Finalment hi va haver el brogit de la carregada, un espetec molt bèstia quan vam fer l’aleta i, just immediatament després, la caiguda a plom. He de dir que he fet castells a Valls, al Concurs, a Sant Fèlix, a molts llocs diferents, però mai havia sentit un crit com el d’aquell dia. Mai. Em va caure tota la canalla a sobre. Em vaig poder mig incorporar i, finalment posar els peus a terra, però em feia mal tot. No vaig tenir aquesta eufòria de caure i tot seguit aixecar-me a celebrar-ho perquè no podia, però vaig pensar “ho hem fet, estic destrossada, no sé com ha passat, però ho hem aconseguit”. I aleshores, la bogeria de la gent.

És una estructura tan delicada que no pots moure’t ni un pèl. És el castell més difícil que he fet mai. L’esforç mental que requereix és més dur que l’esforç físic que demanen altres castells, per mi.

”

l’altra pensava que m’hagués agradat molt fer-lo. Tot va canviar una setmana abans de Santa Úrsula amb la lesió del Miguel; en aquell moment ja vaig veure bastant clar que em tocaria fer-lo. Aleshores tot va anar molt de pressa: faltava només una setmana, l’assaig general amb més gent ja s’havia fet, només quedaven tres dies més d’assajos... Tenia una barreja de sensacions: responsabilitat, pressió de pensar que no l’havia assajat prou, moltes ganes de fer-lo...

>> Què se sent al final d’una diada com aquesta, on vas ser protagonista als quatre castells? El que segurament em va costar més d’assimilar va ser descarregar el pilar de 8, més que el 3 de 9. El 3 tenia dues persones al mateix pis que m’ajudaven, tenia gent de dalt i de baix que m’anaven guiant...

”

en canvi amb el pilar va ser més un procés intern meu d’anar buscant la posició. A més, unes setmanes abans ens havia caigut el de 7 a Tarragona i havíem de millorar moltes coses, entre elles la meva posició individual, que a la vegada va fer canviar la posició de la Marina. Al final de l’actuació no m’ho creia, estava com en un núvol. Vaig haver de veure més d’una desena de vegades l’actuació per Internet per començar a assimilar què havíem fet.

>> La cirereta del pastís, el pilar de 8 amb folre i manilles... Recordo que els nervis que tenia quan feia d’aixecadora del pilar de 8 ja eren completament diferents als nervis de qualsevol altre castell. El pilar de 8 és una altra història. Ja t’ho diu el fet que molt poques colles el tenen. És l’alçada, és el sentir-te sola i treballar sola allà dalt, amb tot el buit a sota... és molta responsabilitat, perquè no pots ajudar-te amb ningú, has de gestionar la situació només tu.

123

NOTÍCIES I SOCIETAT

>> Aquest any vas provar a la posició de crossa en alguna ocasió. Com va anar? A mi em va agradar. A Bràfim vaig fer de crossa al 2 de 7 i a un assaig del pilar de 6 també. Jo per provar no tinc cap problema. Si a mi em diuen “ei Paula, creiem que aquí podries fer-ho bé”,

jo encantada de la vida. Sempre he pensat que m’agradaria provar diferents posicions dins de la colla. Des de canalla que sempre he estat al tronc; si hi ha la possibilitat d’ajudar en un altre lloc, endavant. M’agrada aprendre coses noves i no tinc problemes en posar-me a la pinya, i més quan sé que en molts assajos fa falta.

”

>> Com encares la nova temporada? En part en tinc ganes, com sempre, i en part em fa una mica de mandra, perquè a principis de temporada costa arrossegar la gent i costa trobar la motivació. També hi ha la incertesa de saber què passarà aquest any... Les últimes temporades he anat coneixent el que esperava la colla de mi amb molt poc marge, pràcticament al mateix moment. Per exemple, aquesta darrera temporada he treballat molt als assajos, però després moltes vegades no en podia veure els resultats a plaça, fins que al final per Santa Úrsula va venir tot de cop. Molta gent m’ha dit que no he d’afluixar. Jo ho tinc clar, ja porto molts anys donant-ho tot, esforçant-me i treballant de valent. Després, el que passi a plaça ja no depèn de mi. Jo realment si segueixo a la colla és perquè em motiva molt i sé que si treballo molt als assajos tinc més opcions després de poder pujar a plaça. En definitiva, tinc ganes de saber què espera de mi la colla com a castellera, així com els canvis que hi haurà a nivell de tècnica, de canalla, etc.

>> Quina opinió tens del paper actual de la dona dins la Colla? Falta molt per fer, igual que a moltes altres colles. Crec que encara hi ha molta gent que li costa assimilar que les dones estem intentant buscar el lloc que realment ens mereixem. Hi ha gent de dalt que no ho acaben d’entendre, potser per por o potser perquè no estan acostumats a trobar-se

”

amb aquestes situacions. Segurament ens seguirem trobant moltes traves i ens costarà, però nosaltres continuarem treballant i motivant a la gent, i al final potser aconseguim el que volem, tot i que és difícil.

>> Darrerament estan entrant molts joves. Què et sembla? La qüestió més important és intentar aconseguir el que deia, que aquests joves que entren puguin trobar el seu lloc dins la colla. Aquesta edat entre joventut i adolescència, que entres però no ets canalla, és molt complicada. Un noi o noia de la meva edat que ve de fora, segur que es troba una mica perdut. A mi també m’ha passat una mica, però com que he estat canalla i des de fa molts anys hem compartit sortides, colònies, hem compartit sorties, colònies, pis, etc. mai m’he trobat sola. Si no, segurament no sabria ben bé on encaixar. Hem de trobar algun al·licient més per mantenir aquest jovent, perquè poden ser molt valuosos per a la colla en un futur. I el jovent crida el jovent, per la qual cosa en podrien venir molts més a darrere.

>> Aquest 2020 serà el teu primer any que no seràs canalla... Aquest últim any nedava una mica entre aigües. La Virgínia i jo, que tenim la mateixa edat, hem estat anant a les sortides de canalla, a les colònies... però a la vegada també hem estat ajudant l’equip amb els més petits, fent més de monitores. Féiem tasques d’organització però alhora també jugàvem i també ens ho passàvem bé. És un rol amb el qual m’hi he sentit molt còmode. L’Anna ens va preguntar quina relació volíem tenir amb ells un cop no fóssim canalla; amb la Virginia

”

>> Com veus la Colla tant castellerament com socialment? Castellerament penso que, si des de ben aviat funcionen bé les dinàmiques d’assaig, cadascú troba estímuls per motivar-se amb el que li toca, i no hem d’anar tots a última hora ràpid i corrents, podem encarar el Concurs amb garanties. Aquest any podem seguir millorant perquè hi ha aspectes que ara ja sabem com s’han de treballar, però no podem badar, perquè si no es pot girar tot de cop. Pel que fa al tema social, crec que la Vella és de les colles que veig més endarrerides en aquest sentit. Dins de la colla cadascú té el seu grupet amb el qual es relaciona més i crec que falta molta feina de cohesió. Trobo a faltar estímuls d’algun tipus dirigits al jovent, tampoc sé ben bé què exactament, però que els enganxi a venir i a quedar-se. En el meu cas perquè sempre estic molt motivada, però algú que ve cada dia a assaig i veu que potser no li fan el cas que es mereix, o que fins i tot s’avorreix, aquesta persona després és possible que t’acabi marxant. És important donar-los, d’alguna forma, un plus de motivació. Parlant d’aquest tema, em vénen al cap els Minyons, per exemple. No cal arribar a aquest extrem, evidentment, perquè som dues colles molt diferents en tots els sentits, però crec que, a part de fer castells, la colla hauria de potenciar més la cohesió entre tots els seus castellers i castelleres. La gent nova arriba al local i, enlloc de trobar-se amb un espai obert, receptiu, acollidor, es troba amb múltiples grupets més o menys tancats i això dificulta la seva integració.

”

ho vam estar parlant i els hi vam proposar de continuar fent-ho així: seguint en contacte directe amb la canalla però ja des de l’altra banda. Jo crec que podem ajudar-los molt perquè nosaltres ja hem passat el que ells i elles han de passar, i la nostra experiència pot ser molt positiva per a ells. Potser els podem aportar un plus que les persones que no han estat canalla no poden donar: jo potser els entendré més bé o més ràpid que algú que no s’hagi trobat en la situació que han de viure. >> Un castell: Mmm... El que menys, el tinc molt clar: el 9 de 8. El que més... no en puc dir només un: el pilar de 8 amb folre i manilles, el 4 de 9 i el 2 de 8. > Nets o manilles: Nets > Una colla: Minyons de Terrassa > Una diada (fora de Valls): Sant Fèlix

> Una plaça on actuar (fora de Valls): La plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès. Sobretot per la festa de després (riu) > Una colla amb qui compartir plaça: Castellers de Vilafranca >>>>>>>>>>>> Oriol Saura Capdevila i Sergi Ribé Pujol

125

NOTÍCIES I SOCIETAT

La Colla Vella guanya el 18è Torneig Intercasteller de Futbol La Colla Vella dels Xiquets de Valls es va proclamar guanyadora del Torneig Intercasteller de Futbol, celebrat a Berga, després de derrotar els Minyons de Terrassa a la gran final en un Pavelló d’Esports ple de gom a gom. Berga es va convertir durant dos dies en la capital del món casteller, aplegant 48 colles castelleres i més de 1.500 castellers i castelleres, que disputaren un total de 160 partits de futbol. Després de guanyar la final del diumenge, els campions rosats, juntament amb un miler de castellers més, van dinar al Pavelló Vell de la capital del Berguedà, un àpat que va concloure amb el lliurament de premis de la competició. El Torneig Intercasteller de Futbol és un esdeveniment anual, organitzat per una colla castellera cada any, amb l’objectiu d’estrènyer vincles entre

totes les colles castelleres existents arreu. Aquest 2020 està organitzat pels Xiquets de Tarragona. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé Pujol

JA EM PUC MORIR 3 de 9! Carregat! De les fites, fita, “fills del llamp no tenim por”, diu el poeta, rauxa castellera, arrels i empremta, que a LA VELLA portem com a divisa. De LA VELLA i, curulls de seny, fent castells, equilibri, assenyat, quan som a plaça, força que ens abraona, ni poc ni massa, que ens dóna el valor pels reptes més ingents. Xiquets de Valls, COLLA VELLA, som de Valls, més de dos-cents anys, som Tradició, Pagesos, Muixerra i Vella, petges i enllaç. Caps de Colla els més grans, sense parió, que porten a sa esquena el pes de manar, Hereus, tots, del brau i mític Rabassó.

Felip Vives Surià, “Felip de Ca la Cirera”

127

NOTÍCIES I SOCIETAT

Colla Vella... El passat 27 d’octubre, Diada de Santa Úrsula, vam aconseguir carregar per primera vegada a la història el 3 de 9 sense folre, alhora que realitzàvem la millor actuació de tots els temps. L’eufòria es va desfermar entre els castellers i les castelleres a la plaça, al local... i a Twitter. Us deixem amb un petit recull de les piulades que els nostres castellers van publicar a aquesta xarxa social:

@irodon (Ivan Rodon) “Qui perd els orígens perd la identitat. Avui que estem a dalt de tot, @collavella, m’emociono recordant el meu oncle, el Rafel Migó, el Rafel Banderas, el Dani Balaguer i tants #castellers que han fet possible arribar on som avui. No hem fet història, SOM la història!” @peremagri (Pere Magriñà) “2016, 2019. La @collavella, la Plaça del Blat i Valls. La millor actuació de la història amb i sense pilar. Vivint del present, il·lusionant-se amb el futur i rememorant el passat.” @NaKiSeRGi (Sergi Mariné) “Gràcies avi per venir d’Andalusia i fer-nos de la Vella! Allà on siguis aquest castell va per tu!” @XaviVeCo (Xavi Vega) “Avuí començo a ser conscient del que va passar ahir! Costa descriure les sensacions. El primer és que no puc estar més orgullós de formar part d’aquesta gran colla que m’ha fet tant feliç! Gràcies a tots, però en especial vull agrair als que m’han portat fins aquí.” @JFinestres (Jordi Finestres) “Fa molts anys vaig prometre que penjaria la camisa el dia que veiés les 3 aletes als 3 castells nets en una mateixa actuació. Però em sembla que m’ho passaré pel forro! Amb lo bonic que és això!” @henriksma (Enric Martínez) “Quin dia, quins castells, quina colla, quina festa, quina ressaca... #comemvauferplorar”

@Manelcv (Manel Urbano) “No està de més recordar el primer dia que el vam fer a l’assaig, sempre aprenent de tots i de tothom… per desgràcia moltes cares ja no hi són…” @sergiribe (Sergi Ribé) “48 h del 3 i no em puc treure del cap l’esclat eixordador de plaça, a partir de l’entrada de l’aixecador. Un brogit ensordidor que va semblar durar una infinitat de segons, i un únic pensament entre tots els #castellers: «Mare meva @collavella, estem fent història»” @MartaMigo (Marta Migó) “Des del dia que vaig néixer que sóc de la @collavella, el que ha fet avui la meva colla m’ha deixat sense paraules! Pare, padrí, segur que allà on sigueu avui hi ha festa grossa!!! #gràcies #orgullrosat” @AnnaFbregas1 (Anna Fàbregas) “Sense paraules. Només tinc paraules d’agraïment per la millor canalla del món, ho dic molt, però gràcies a ells fem el que fem!” @PS_Tarrago (Pep Solé Tarragó) “No hi cabem dins la pell. La @collavella ahir vàrem fer la millor actuació de tots els temps. I el primer #3d9sf de la història. 4d9sf, 3d9sf(c), 2d8sf i Pd8fm. Quin privilegi haver-ho pogut assajar, viure-ho i compartir amb tota la Colla a plaça.” @claudia_sc89 (Clàudia Salat) “Senyores i senyors, això és Valls. Aquí s’escriu la història del món casteller. Origen, tradició i rivalitat! És Santa Úrsula!”

... online! @joanibarra (Joan Ibarra) “És que ho hem fet tot! I lo millor de tot, que encara podem fer més. Prenguem consciència i gaudim junts d’haver estat una vegada més la glòria dels Xiquets de Valls.” @oriolflix (Oriol Flix) “De tot el que ha passat avui, em quedo amb els grans companys que m’ha donat la @collavella. Quin orgull compartir aquesta camisa ÒSTIA!” @filodangeli (Filippo d’Angeli) “Un dia com el que hem viscut avui no ens el podrem oblidar mai. No tinc paraules per descriure les emocions. Gràcies @collavella, enhorabona a tots i per molts anys de diades com aquesta.” @EBigorra (Eloi Bigorra) “Sempre recordaré quan el pare i la mare em van portar a veure la diada de Santa Úrsula del 1981, la del 4d9f i el 5d8. El pare em va dir, “saps el que has vist fill meu?”. Ahir, després de carregar el 3d9, vaig anar a trobar la meva filla i ens vam fondre en una llarga abraçada. “Saps el que has vist, filla meva?” I et ve el record d’aquell instant de fa 38 anys (...) Gràcies colla.” @albertpedret (Albert Pedret) “Castellers de la @collavella, no som cons cients del que hem fet avui.” @bertaselva (Berta Selva) “Pels que hi han format part, pels que encara hi són, i pels afortunats que podem escriure una pàgina mes a la llarga història dels castells. Gloriosa @collavella, orgull i essència dels Xiquets de Valls!”

@rogersuria (Roger Reguant) “Sense poder expressar les ganes que tinc de ser a plaça. Tot i això, no canviaria aquest moment per res. Des de la distància, emocionat pel moment històric de la @collavella i els castells.” @RogerdePaper (Roger Montalà) “Essència castellera avui a la plaça del Blat. És el PERQUÈ de fer castells. Quin tros de diada @collavella!” @leanibar (Leandre Ibar) “Molt content, però m’ha sabut greu no poder fer el 2 de 9 sense manilles. #MásMadera” @Espiga_14 (Xavi Espiga) “Encara amb xoc del que vam viure ahir!! Enorme @collavella i GLÒRIA ALS XIQUETS DE VALLS!”

129

NOTÍCIES I SOCIETAT

FESTA ANYAL 2019

131

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

133

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

135

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

tancaments amb aïllament tèrmic

elements de control solar

de descompte

pèrgodes bioclimàtiques

per a socis i castellers

mampares de bany

facebook.com/Tancalia

twitter.com/Tancalia

C. de la Diversitat, 31 – Pol. Ind. Granja Vila - 43204 Reus

Tel. 977 312 020 – tancalia@tancaliatancaments.com – www.tancaliatancaments.com

CASAMENTS

Sergi i Lorena 27/04/2019

Anna i Jordi

13/07/2019

138

Sergi i Ester

27/07/2019

Xavi i Laia

23/08/2019

139

140

Berta Figuerola Raya

Data de naixement

Albert Batet Navarro

Data de naixement

24/01/2019

Filla del Jordi Xavier i de la Maria

19/03/2019 Fill de l’Albert i de l’Olga

Aniol Barenys Mariné

Data de naixement

David Fuentes Ruiz

Data de naixement

09/03/2019 Fill de l’Anna i del Jordi

03/04/2019

Fill de la Sara i del David i germà de l’Oscar

Jordina Navarro Briansó

Data de naixement

Aniol Finestres Baoubin

Data de naixement

13/04/2019

Filla del Sergi i de la Verònica

20/08/2019 Fill del Jordi i de l’Aroa

Thiago Pons Ortiz

Laura i Carlota Roca Villegas

Data de naixement

07/08/2019 Fill del Ramon i de la Xasmin

Data de naixement

23/09/2019

Filles del Ferran i de la Cristina i germanes de la Mariona

141

142

Laura Borràs Martínez

Data de naixement

Jordi Torrijos Commissari

Data de naixement

26/09/2019

Filla del Francesc i de l’Eva

02/11/2019 Fill del César i de la Sara

Júlia Garcia Saumell

Data de naixement

Jordi de Magriñà Hornos

Data de naixement

02/10/2019 Filla del David i de la Janina

11/11/2019

Fill del Pau i de la Josepa

NOCES D’OR

Francesc Piñas i Pepita Barrabeig (1969-2019) Francesc Piñas i Pepita Barrabeig van celebrar les seves Noces d’Or a l’església del Lledó de Valls, el mateix lloc on havien celebrat el seu matrimoni el 29 de maig de 1969. En aquell any, ja sent un destacat casteller de la Colla Vella, els companys de la Colla van fer-hi dos pilars de 4: era el primer cop que es feia un pilar en honor a un casteller en el dia del seu casament. El fet anecdòtic va ser que, per manca de grallers, el toc de gralla sonà a través d’un magnetòfon de casset. Mig segle després sí que hi assistiren grallers, tant en el pilar que va fer la Colla Vella com en el posterior dinar de celebració, a càrrec de la família.

Josep Maria Domènech i Maria Soto (1969-2019) Josep Maria Domènech i Maria Soto també celebraren enguany les Noces d’Or. Domènech, president de la Colla entre 1981-1989 i casteller històricament compromès en tot allò que rodejà l’àmbit social de la Colla Vella a partir d’inicis de la dècada dels 70, van celebrar les seves Noces d’Or amb una cerimònia festiva al Restaurant Casa Fèlix, acompanyats de familiars i amics. La Colla Vella no deixà passar l’ocasió de participar en aquesta efemèride fent-hi un pilar.

143

NOTÍCIES I SOCIETAT

PILARS AL CEMENTIRI PER TOTS SANTS Com ja és tradició en els darrers anys, el passat dia 1 de novembre, festivitat de Tots Sants, vam fer dos pilars de 5 al cementiri municipal de Valls, un davant de la sepultura i l’altre davant la capella que té la Colla Vella. Amb aquests pilars recordem tots aquells castellers i castelleres, familiars i amics de la Colla que ens han deixat aquest 2019 i els que fa temps que ja no estan entre nosaltres però que romanen presents en la nostra memòria.

Úrsula Fort Molina “Suli” A mesura que anaven passant les hores de la tarda vespre del dimarts 9 de juliol d’aquest 2019 i anava corrent la notícia de la mort sobtada de l’Úrsula Fort Molina, coneguda per tothom com la Suli, castellers ja més veterans, antics grallers i gran part del teixit municipal, social i cultural de la nostra ciutat quedàvem corpresos després de conèixer el tràgic i inesperat esdeveniment. Amb 52 anys, la Suli era una dona plena de vitalitat, simpatia i amor per tot allò que feia, una persona oberta i afable que ràpidament es feia estimar per tothom. Durant més de 10 anys havia estat grallera de la Colla Vella; filla, germana, neboda, cosina de castellers, també es va convertir en esposa i mare de casteller. La Suli era un exemple d’un grup de noies joves, filles o familiars de castellers de la Colla que a inicis de la dècada dels 80, quan a la Colla Vella malauradament encara no hi havia massa lloc per a les dones, varen trobar un espai en el recentment organitzat Grup de Grallers de la Colla Vella. La Suli s’hi incorporà a l’edat de 14 anys, a finals de 1981, conjuntament amb la seva cosina Tere Domingo Molina i ja va debutar a mitjans de la temporada de 1982. El seu caràcter extravertit lligava molt amb la qualitat de “grup” que sempre han estat els grallers i gralleres de la Colla Vella que, a part de ser una part imprescindible de la nostra dèria de fer castells i de tenir una alta i constant qualitat musical, sempre han destacat també per la qualitat d’amistat i companyonia entre les diferents generacions de grallers i gralleres de cada època. Dins la Colla va conèixer qui més tard seria el seu marit, el Jordi Busquets Altès, amb qui compartia una gran afició per la música i la cultura popular. Posteriorment, el seu fill Jordi —”Jordiet”, com li deien des de ben petit— seguint l’herència de la seva mare, es va incorporar al grup de grallers com a timabler, durant una pila d’anys, fins a convertir-se, més endavant, en bateria professional en diverses formacions. Aquesta relació com a grallera de la Colla s’acabà a inicis de la dècada dels 90 amb l’arribada de nous grallers i gralleres que seguirien el camí encetat l’any 1981, any en què la Colla Vella va tenir per primera vegada grup propi de grallers, i de mica en mica es va anar distanciant de l’activitat diària de la Colla Vella. Com a treballadora de l’organisme autònom Xarxa de Cul-

tura de l’Ajuntament de Valls, era especialment coneguda i assídua a molts dels actes que se celebraven a la nostra ciutat i especialment un dels seus “hobbies” preferits era anar de concerts per veure els seus grups o cantautors preferits. A part, a mesura que el seu fill s’anava obrint camí com a músic, tant ella com el Jordi el seguien toqués on toqués. L’església del Lledó de Valls quedà petita per acomiadar la Suli, amb el sentiment compartit de ràbia i de tristesa de tots els assistents, perquè encara no era el seu moment, encara li quedava molt per viure, per seguir cuidant i seguir veient créixer els seus fills Jordi i Irene i continuar el viatge de la vida amb el seu company Jordi, però també amb el record compartit del seu somriure de sempre. Les gralles del nostre Grup de Grallers hi van ser presents i, a més, per les festes de la Colla, durant el concert que van fer, grallers veterans i actuals tocaren “L’Eduard i la Joana” en el seu record, pas doble composat pel mestre Jaume Vidal i Vidal, i que era una peça que especialment agradava a la Suli. Al seu marit Jordi, fills Jordi i Irene, germans Francesc, Àngel i Salvador, tiet, cosins, cosines, família, amigues, companyes, des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls només podem que compartir sincerament el vostre sentiment d’injustícia i de dolor per la pèrdua de la Suli. Reposi en pau. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Jordi Roca / Pep Roig

145

NOTÍCIES I SOCIETAT

Anton Cañellas Català El passat 26 d’octubre de 2019 ens va deixar el nostre company casteller Anton Cañellas Català a l’edat de 72 anys. Administratiu de professió, sempre fou empleat a la banca —Banc de Valls, Hispano Americano i Santander, on s’hi va jubilar— llevat dels seus inicis, que treballà uns mesos a la M.A.I., S.A. Començà com a casteller actiu de la Colla Vella l’any 1983. Ocupava el lloc d’home del darrere o segon lateral, i als castells amb folre acostumava a portar el peu de crossa. Fou un casteller molt implicat en el dia a dia de la Colla fins que va patir una lesió a les cervicals; de tota manera, continuà venint malgrat el seu estat de salut. L’any 2017, per l’actuació de la vigília de la Diada Nacional a Valls, fou l’última vegada, que es posà la camisa. Durant els anys 1989, 1990 i 1991 fou secretari de la Junta de Govern. Durant aquells anys vingué a la Colla el seu fill Eduard, que pujà a dosos i a quints. Des de l’any 2015 les seves nétes, Laia i Laura, també s’han incorporat com a castelleres actives. El seu germà Ramon i el seu nebot “Ramonet” també formen part de la família de la Colla Vella. Durant 6 anys, conjuntament amb Josep M. Domènech Gatell, portà els comptes del bar de la Colla quan aquest era administrat per una comissió aliena a la Junta. En aquells anys l’equip de gastronomia, amb Rafel Navarro al capdavant, servia calçotades al pavelló; el dia que Valls celebrava la Festa de la Calçotada compaginava els pes de l’administració i bona part de l’organització. Durant més de 10 anys treballà com a comptable a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, fet que va contribuir a establir molt bona relació personal amb castellers de diverses colles dels quals en fou sempre ben considerat.

Després d’un any ja molt minvat de salut a causa de la malaltia, diversos castellers es preocuparen per ell visitant-lo periòdicament, tant a casa com quan estava ingressat. Durant l’actuació de la recent diada de Santa Úrsula 2019, tots els castellers i castelleres de la Colla Vella lluírem un braçal negre a la seva memòria, en senyal de dol. L’acte de l’enterrament tingué lloc a la sala de cultes del tanatori de Valls, que resultà insuficient per a la quantitat de persones que el volguérem acomiadar. Vidu de Carme Figueras, des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls volem expressar el nostre més sincer condol als seus fills, Lluïsa i Eduard, al seu germà Ramon, a les seves nétes Laia i Laura i a la seva companya Josepa Basora, així com tota la resta de familiars. Anton Cañellas Català, casteller sempre compromès en el benefici de la Colla com a entitat, sempre disposat a ajudar en tot allò que fos possible, reposi en pau.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Francesc Piñas

Francesc Llort Gelonch El passat dia 13 de desembre de 2019 ens deixà Francesc Llort Gelonch a l’edat de 73 anys. Llort, com així se’l coneixia, entrà a formar part de la nostra colla al concurs de 1970 i fou casteller actiu fins l’any 2010, quan per motius de salut se n’anà desvinculant. Feia 8 anys que estava ingressat a la Residència de Montblanc, i en feia 5 que patí un ictus que immobilitzà el seu costat dret. Darrerament fou ingressat al Pius Hospital, on traspassà. A causa d’aquesta llarga absència fou un casteller oblidat, fins a tal punt que molts vallencs ja el donaven per mort. Fou una persona entregada que col·laborà amb els responsables de la canalla, sobretot anant-los a buscar als dies d’assaig i a les sortides; fins i tot alguns d’ells els portava a la platja per pròpia iniciativa. Igualment, quan Jaume Vidal, el mestre graller que l’any 1980 es desplaçava des del Vendrell per ensenyar al nostre primer grup de grallers/es, més d’una vegada l’havia anat a buscar quan aquest no disposava de mitjans. Formà part de la junta de govern com vocal durant la legislatura dels anys 1979-1982. De caràcter introvertit, humil i callat, era una persona voluntariosa que no tenia un no per a ningú, disposada a ajudar en el que fos dins i fora de la colla. Durant molts anys col·laborà en la processó del Divendres Sant, tant abans com després de la represa, l’any

2003, sempre com conductor del misteri de les tres Maries de la Confraria del Claret. Era respectat i apreciat per a tothom qui el coneixia i estimà la Colla Vella fins l’últim moment. Seguia les actuacions per la televisió sempre que li era possible i era feliç veient aquestes grans construccions actuals. El funeral tingué lloc a l’Església de Sant Joan. A la seva germana i germà, nebots i resta de familiars, els expressem el nostre condol. Francesc Llort Gelonch, un casteller que contribuí a fer gran la Colla Vella i un vallenc patriota, reposi en pau. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Francesc Piñas

TALLERS MERO AUTO VALLS CENTRE

Tels. 977 612 322 - 977 605 153 autovalls@autovalls.cat tallersmero@tallersmero.com Ctra. del Pla de Santa Maria, 249 - 43800 VALLS

147

Portada anuari 132 - 2019.indd 5

19/4/20 14:04

N. 132 ABRIL 2020

N. 132

ABRIL 2020

ANUARI ANUARI

2019

Portada anuari 132 - 2019.indd 1

19/4/20 14:11