La Veu de la Colla Vella - Anuari 2018 by Colla Vella dels Xiquets de Valls Colla degana

ANUARI 2018

N. 131

ABRIL 2019

ANUARI 2018

N. 131

ABRIL 2019

Fotografia: David Oliete

Fa tot just uns mesos vam cloure la que es va convertir per mèrits propis en una temporada històrica que recordarem durant molts i molts anys. Amb la perspectiva que anirà donant el pas del temps, la temporada 2018 passarà a formar part dels grans moments de la nostra llarga vida com la colla degana dels Xiquets de Valls. Així, l’any que hem tancat es recordarà irremeiablement per la victòria en el XVII Concurs de Castells de Tarragona, pel lideratge assolit dins el Món Casteller o pel fet de descarregar dos castells de nou simultanis i el dos de vuit. Ara, després d’un descans més que merescut, encetem una temporada 2019 plena de nous reptes per afrontar; tanmateix, sempre és més que interessant fer un repàs de forma tranquil·la i assossegada de l’últim any, per tal de fer memòria i repassar el conjunt d’esdeveniments, fites, obstacles i èxits que l’han acabat conformant, tant a nivell casteller com social i institucional. Perquè ha estat un any marcat pel Concurs, evidentment, però no podem obviar altres punts clau, com el ferm compromís que ha seguit prenent la Colla Vella a l’hora de defensar les llibertats del nostre país, denunciant en tot moment la situació d’injustícia de les persones preses polítiques i exiliades catalanes, o els dos viatges que vàrem realitzar durant la primera meitat del curs a l’estranger.

”

Dos viatges per seguir representant el Món Casteller fora de Catalunya de la millor manera possible, tant a Sicília com a Washington, al Festival Mandorlo in Fiore i a l’Smithsonian Folklife Festival, respectivament; dos esdeveniments el públic dels quals va ser testimoni dels valors que ens defineixen i que van servir per expandir el coneixement i la imatge dels castells al món.

Castellerament parlant, un any més la gamma de castells exhibits per la Colla Vella ha estat altíssima, amb uns números finals que la perspectiva del temps encara farà més espectaculars.

”

EDITORIAL

UN 2018 PER A LA HISTÒRIA

Continuant en la dimensió social de la Colla, i no menys important, aquest 2018 ha estat l’any en què vam homenatjar un dels nostres castellers més llegendaris: Isidre de Rabassó. El 30 de desembre es van complir 100 anys de la mort del qui va ser cap de Colla de la Colla Vella entre 1875 i 1918. Per aquest motiu, hem celebrat l’Any Rabassó 2018 per commemorar aquesta efemèride. Castellerament parlant, un any més la gamma de castells exhibits per la Colla Vella durant tota la temporada ha estat altíssima, amb uns números finals que la perspectiva del temps els faran encara més espectaculars. El 2018 és un any marcat per l’inapel·lable triomf a la XXVII edició del Concurs de Castells. La nostra actuació en majúscules aquell dia a la TAP confirmava l’enorme feina feta per part de tota la Colla al llarg de la temporada. Però recordem també l’impressionant postal mai vista a Valls dels dos castells de nou simultanis per Sant Joan; el matiner cinc de nou amb folre a La Selva del Camp; el sorprenent dos de vuit descarregat a Vilallonga del Camp i que repetírem en tres ocasions més; el repòquer de quatre de nou; la coronació del castell de deu en dues ocasions i el pilar de vuit amb folre i manilles descarregat, entre d’altres grans actuacions. Tot conseqüència inevitable del compromís de tothom, assaig rere assaig, fent una merescudíssima menció a la nostra CANALLA, que ens ha demostrat una valentia i capacitat tremendes.

Tot i això, també hem de ser conscients que ens han quedat algunes pedres a la sabata i que, per tant, hem d’afrontar el 2019 amb el màxim de ganes possible per tal de treure’ns-les. Aquesta nova temporada serem la colla a batre perquè partim de dalt de tot. Hem d’intentar evitar la possible descompressió que es produeix quan es ve d’un gran èxit, per la qual cosa el compromís personal vers la Colla ha de ser com sempre, el millor possible. Desitgem que gaudiu d’aquest renovat anuari 2018, número 131 de La Veu de la Colla Vella, i que la nova temporada que ara comencem esdevingui una continuació dels èxits assolits en els darrers anys. Pit i amunt, i visca la Colla Vella!

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Equip de redacció

Edita

Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Equip de redacció

Xavier Cabré, Jordi Escoda i Cusidó, Anna Maronda, Sergi Ribé, Pep Roig, Oriol Saura i Alba Solé.

Coordinació i selecció d’imatges Sergi Ribé i Pep Roig.

Col·laboradors

BLOC INSTITUCIONAL

Guillem Bartolí, Laia Castells, Filippo D’Angeli, Leandre Ibar, Francesc Piñas, Olga Queralt, Ivet Rabadà, Aida Teno, Laura Trúpita i Genís Vives.

BLOC CASTELLER

Fotògrafs

LA CANALLA

Jordi Badia, Vanesa Blánquez, Magí Mallorquí, Anton Jornet, Jordi Millàs, Olga Pons i Ariadna Pujol.

Publicitat

Sònia Farré.

ELS GRALLERS HISTÒRIA I IDENTITAT NOTÍCIES I SOCIETAT

Fotografia de portada

Dos de vuit descarregat el 7 d’octubre de 2018 Concurs de Castell de Tarragona. Foto: Vanesa Blánquez.

Maquetació

Gràficament.

Dipòsit Legal T.614-81

- Imprès en paper 100% reciclat -

INS TITU BLOC CIONAL

Aquesta temporada 2018 ha estat una temporada de continuïtat, tant de la junta administrativa com dels càrrecs tècnics.

a estat genial! Un gran any amb la cirereta espectacular del Concurs a la butxaca. Perfecte! Això, però, no ha estat fruit d’una sola temporada, sinó de molts dies d’assaig, de moltes juntes directives, de molts presidents i caps de colla, de molts equips tècnics, de moltes decisions, de molts castellers com vosaltres, que ho heu donat tot. Hores i hores d’anar polint, d’anar treballant i, sobretot, de no defallir i de seguir lluitant.

Albert Martínez Cap de Colla

Per tot això, tinc molt clar que aquestes quatre ratlles que escric per l’Anuari han de ser d’agraïment. Primerament, agraïment per tota la gent que ens envolta, que ens estima, per aquest entorn que a vegades ens passa desapercebut, però que és tan necessari. Les setmanes prèvies al Concurs les passes immers en una bombolla: planificació, assaig, polir detalls... sempre pendent que tot arribi de la millor manera possible. Després, amb la victòria sota el braç, la cosa canvia: el primer que reps és la bogeria, l’alegria i la rauxa de tots els castellers; després, la joia i l’orgull del públic i dels simpatitzants i, quan van passant les hores i els dies, arriben les felicita cions de tot arreu.

BLOC INSTITUCIONAL

És aleshores quan t’adones que no estem sols. Que no només som els que venim divendres rere divendres, sinó que al nostre voltant tenim un entorn increïble, un entorn que ens segueix i que ens fa créixer. Tothom t’explica la seva vivència: gent des de casa amb la samarreta posada, nens amb la cara pintada seguint-ho, cridant i celebrant-ho… però destacaria, per damunt de tot, aquelles abraçades fortes, sinceres i plenes de sentiment de la gent gran que no van poder ser-hi, d’aquell casteller veterà forjat en mil batalles que se li escapen les llàgrimes veient a dalt de tot la seva Colla Vella, aquell “gràcies Albert”, que emociona i esborrona tant… Aquestes gràcies, evidentment, no van per a mi, ni molt menys, sinó per tots vosaltres, per la vostra lluita, per la vostra determinació, per les vostres ganes. És un gràcies Colla Vella que surt des de molt endins del cor. Per tant, gràcies a vosaltres per creure, per no defallir mai, per seguir insistint, per seguir lluitant, per tenir paciència, per crear les circumstàncies idònies, per no deixar res per a l’endemà, per no dir que no a res. Cada zis-zas del concurs portava implícit el segell del treball, de l’esforç, de la tenacitat, de la confiança.. cada zis-zas portava la petjada de la bona sort! Ziszas, zis-zas, zis-zas i aclarit. Impressionant. Gràcies també per voler. Sóc conscient que no totes les decisions han estat correctes, que hi ha hagut algun assaig que se’ns ha fet llarg i dur, potser algun altre que li ha faltat ritme i dinamisme; en sóc conscient. No tot ha estat perfecte, hi ha moltes coses a millorar. És gairebé inexplicable que acabis de donar-ho tot, allà sota, a l’assaig, i et diguin que cal

tornar-hi. Però també sóc conscient que entre tots hem fet un pas endavant, un altre; que tot té el seu marge de millora, que hi ha més coses a fer i que hi ha moltes ganes de fer-les. Tinc molt clar que VOLEM i que entre tots trobarem les millors solucions. Junts i tots a la una som imparables. I finalment gràcies per ser-hi. A les bones i a les no tan bones. Enguany vam viure una situació molt crítica després de la diada de Santa Tecla. Allà vaig veure cares de desesperació, de tristesa i de dubtes, però l’actitud de la Colla va ser fer un pas endavant. Tots junts i a la vegada. No es va esborrar ningú, tothom va anar amb la millor predisposició, amb ganes de lluita, decidits a tornar a donar-ho tot. I plegats, com bé sabeu, ho vam acabar convertint en llàgrimes de satisfacció, plors d’alegria, crits de joia… junts ho vam transformar en èxit. Enguany, els cinc castells més grans que s’han fet aquesta temporada (dos de vuit, quatre de nou, tres de deu amb folre i manilles, quatre de nou amb folre i pilar i cinc de nou amb folre) s’han vist a la plaça del Blat, són de color rosat i els ha fet la Colla Vella. No cal dir res més. Hem aconseguit, per quart any consecutiu, portar a plaça tres dels quatre castells límit a la mateixa diada, hem descarregat el dos de vuit i el quatre de nou junts a la mateixa actuació, hem fet els dos castells de nou simultanis, i hem guanyat el concurs 18 anys després. Sens dubte, COLLA VELLA hem estat genials! El nostre màxim rival som nosaltres mateixos. Enguany hem jugat molt fort i hem guanyat! Encara avui tanco els ulls i les imatges flueixen: assajos, aletes, somriures, plors, abraçades… les emocions emergeixen, m’esborrono i se m’emboiren els ulls. Ha estat increïble. Segur que hem fet història... però ara ja és això: història. Aquesta nova temporada cal tornar-hi i tenim tots els al·licients per fer-ho. Un entorn espectacular, una canalla increïble i uns reptes sobre la taula que demanen a crits afrontar-los. Hi tornem? Gràcies, Colla Vella, per creure, voler i ser-hi!

eniu a les vostres mans l’Anuari de la temporada 2018, un treball realitzat per l’Equip de la Revista que ens permet recordar i immortalitzar els millors moments de l’any casteller i de la nostra vida social a la Colla. Abans que res, aprofito aquest espai per agrair-los l’excel·lent feina.

Albert Pedret President

La temporada passada va ser la temporada en què es van complir 30 anys de la inauguració del nostre actual local, una aposta moderna i valenta impulsada pel president Josep Maria Domènech conjuntament amb la comissió feta per l’ocasió, la junta d’aquella època i l’ajuda desinteressada de moltes persones. Amb l’esforç de tots els castellers i socis vam poder fer front a la important inversió econòmica que va suposar i, actualment, el podem gaudir, mantenint-lo i millorant-lo, de la mateixa forma que fem amb els nostres castells. Les millores com el canvi de teulada, el clavegueram o la cuina del nostre bar social —i d’altres previstes pels propers anys—, estan pensades a partir de les necessitats actuals i amb una mirada posada a les properes Festes Decennals. Enguany també hem celebrat els 50 anys de “Les Cases”, el Grup d’Habitatges de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, un barri fet pels nostres castellers, impulsat per Jaume Viñas, Josep M. Bonet i Arturo Forès, entre molts altres castellers. La solidaritat, l’empatia, el treball en equip, el lideratge i l’esperit de superació, trets característics de la Colla Vella, van fer que un grup nombrós de membres de la Colla, poguessin accedir, l’any 1969, a un habitatge digne a preu de cost. Una altra de les efemèrides que hem commemorat ha estat el centenari de la mort d’Isidre Tondo Ballart, “Isidro de Rabassó”, el nostre emblemàtic cap de colla entre 1875 i 1918. En aquest sentit, hem dut a terme tot un seguit d’actes, exposicions i xerrades emmarcades dins l’Any Rabassó que, amb l’edició del conte i l’acte solemne al cementiri de Valls donant-li simbòlica sepultura, tancàrem el passat 30 de desembre. Commemorem fets i actes, però la nostra història de més de 227 anys no s’atura. Aquest 2018 hem realitzat dos viatges per participar a dos festivals de moltíssim prestigi i importància. A principis d’any a Agrigento, Sicília, per participar al festival Mandorlo in Fiore, un festival sobre patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Uns mesos després vam creuar altre cop l’Atlàntic per portar els nostres castells a Washington, als EEUU, en el marc del festival de folklore més important del món, l’Smithsonian. Representa tot un orgull per a la nostra Colla ser els ambaixadors de Catalunya, de la cultura catalana i dels Xiquets de Valls al món. I per seguir fent història: la victòria al Concurs de Castells de Tarragona, sobretot per la manera com

ho vam fer; treball, compromís, constància, superació de tots els entrebancs que ens hem anat trobant... un triomf que posa altre cop la Colla Vella al lloc on sempre havia estat i que en els darrers anys se’ns havia resistit: al capdavant del món casteller, liderant-lo com a colla origen que som. Victòria que vam oferir a la nostra ciutat bressol, km 0 del món casteller, Valls, però també a les institucions del nostre país que ens representen i ens donen suport en el dia a dia. Així, vam ser rebuts a la Diputació i a la Generalitat pels Presidents Poblet i Torra. I, tristament, vam haver de viatjar a Waterloo, Brussel·les, per tal de poder oferir el trofeu al President legítim Carles Puigdemont, ara a l’exili juntament amb el nostre Conseller de Cultura, Lluís Puig, perquè són ells qui van ser escollits pel poble de Catalunya; són ells qui ens l’haurien d’haver entregat en un país plenament democràtic. Aquell va ser un viatge de compromís amb el país, però també amb els drets humans, sota iniciativa d’uns castellers i castelleres de la Colla Vella, com el que va protagonitzar la colla per anar a enlairar pilars a les portes de les presons, reclamant la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Tal com acabem de recordar, commemorem fets que han anat fent gran la història de la nostra Colla, i a cada any que passa en formem i en celebrem de nous, perquè la Colla Vella fa història fent castells. Nosaltres, que ens ha tocat viure el moment actual, hem de conservar-la i, alhora, ser conscients del privilegi que és formar-ne part, per tal de seguir teixint la història de la Gloriosa Colla Vella dels Xiquets de Valls.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2018 El passat dissabte 3 de març a 2/4 de vuit del vespre es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de 2018, amb la següent ordre del dia: > 1

Aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària de l’any anterior.

> 2

Lectura i aprovació, si escau, dels comptes de l’exercici 2017.

> 3

Lectura i aprovació, si escau, del pressupost per a l’exercici 2018.

> 4

Informe de la Presidència – Memòria anual de 2017.

> 5

Informe del Cap de Colla – Memòria anual de 2017.

> 6

Presentació i aprovació, si escau, de la renovació i incorporacions dels càrrecs de la Junta de Govern.

> 7

Precs i preguntes. Junta de Govern de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Temporada 2018 Cap de Colla >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Martínez Isern President >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Pedret Granero Cap de la Canalla >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Eduard Aubareda Figuerola Representant de la Canalla >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Xavi Eslava Artiol Cap de Pinyes i Folres >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura Capdevila Representant de Pinyes i Folres >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Gerard Magrané Pérez Secretària >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sònia Farré Tuà Vicepresident >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Carles Rodon Mallorquí Vicepresidenta. Relacions Públiques i Cap de Premsa > Lurdes Quintero Gallego Cap Àrea Econòmica. Tresorera >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Núria Pons Vives Tresorera Adjunta >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sílvia Carreras Guerra

BLOC INSTITUCIONAL

Responsable de Gestió >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Eduard Fermín Partido Vocal Equip Projecció Exterior >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Eduard Ferré Mas Vocal Equip Activitats >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Ivet Martínez Isern Vocal Equip Projectes del Local >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Xavi Eslava Artiol Vocal Identitat. Veterans i Coordinador del Local >>>> Josep M. Poblet Fortuny Vocal Logística >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Enric Güell Batet Vocal Logística >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pere Joan Rodon Mallorquí Representant Grup de Grallers >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Neus Armenjach Martínez Representant Comissió de l’Arxiu i Documentació >>>> Jordi Badia Clols Representant Equip de Comunicació >>>>>>>>>>>>>>> Olga Pons Bonet Vocal Suport Comunicació >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Albert Tello Bertomeu

c. Abat Llort, 8

43800 VALLS (Tarragona) Tel. i fax

977 600 113, 977 613 504

info@cansaladeriapons.com www.cansaladeriapons.com

cansaladeria xarcuteria plats preparats

Delegat Sanitari >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Batalla Martínez

CAS BLOC TELLER

La temporada 2018 serà recordada com una de les més exitoses de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Tant per la qualitat dels castells assolits com pel fet d’ampliar la gamma amb els dos castells de nou simultanis i per haver descarregat el dos de vuit.

1/7f

4/7

3/7

4/7 + 3/7 3/7 p5

4/7 p5

5/7

3/7 pb

SORTIDES

1/5

6 de març

Agrigent. Camminata con le torce

6 de març

Agrigent. Valle dei Templi

7 de març

Agrigent. Comune di Agrigento

D/C

8 de març

Agrigent. Cercavila Via Atenea

9 de març

Agrigent. Piazza Cavour

9 de març

Agrigent. Scala dei Turchi

9 de març

Agrigent. Palacongresi

10 de març

Palerm

D/C

10 de març

Agrigent. Ommagio a San Calogero

11 de març

Agrigent. Cercavila Via Atenea-Valle dei Templi

11 de març

Agrigent. Valle dei Templi

18 de març

Picamoixons

8 d’abril

Altafulla

14 d’abril

Tarragona

15 d’abril

Manifestació per la Llibertat dels presos polítics

22 d’abril

Sitges

5 de maig

Gavà

13 de maig

Lleida

19 de maig

Valls. Diada de Sant Isidre

26 de maig

Reus. Pallol

3 de juny

La Selva del Camp

9 de juny

L’Arboç

23 de juny

Valls. Sortida de Completes

24 de juny

Valls. Sant Joan

24 de juny

Valls. Tomb pel poble

6 de juliol

Washington. Rinzler Stage

6 de juliol

Washington. Cercavila

7 de juliol

Washington. Rinzler Stage

2/7

3/8

2/8f

5/8

4/8 p6

3/8 p6

4/9f 3/9f

9/8

3/9f 4/9f 3/10 4/10 + 5/9f 4/9 p7 fm fm 4/9f

D D

4/8

9/7

D D

D D D

D D

D 2D

D D

D D D

D D

2/8

2/9f

3/9

SORTIDES 2018

1/6

1/8 fm

DATA

SORTIDES

1/5

1/7f

4/7

7 de juliol

Washington. Plaça Major

8 de juliol

Washington. Rinzler Stage

8 de juliol

Washington. Plaça Major

8 de juliol

Washington. Lincoln Memorial

15 de juliol

Altafulla

22 de juliol

Valls. Habitatges Colla Vella

28 de juliol

Vilaseca

29 de juliol

Vilallonga del Camp

1 d’agost

Valls. Firagost

11 d’agost

Salou. Hotel Calypso

15 d’agost

La Bisbal del Penedès

18 d’agost

Vilafranca del Penedès. 70è aniversari C. de Vilafranca

19 d’agost

Vallmoll

25 d’agost

El Catllar

26 d’agost

L’Arboç

30 d’agost

Vilafranca del Penedès. Sant Fèlix

8 de setembre

Bràfim

10 de setembre

Valls. Diada

11 de setembre

Barcelona. Fem la República Catalana

16 de setembre

Tarragona. Primer Diumenge de Festes

3/7

4/7 + 3/7 3/7 p5

4/7 p5

D D

5/7

3/7 pb

2/7

9/7

4/8

3/8

2/8f

5/8

4/8 p6

3/8 p6

4/9f 3/9f

9/8

3/9f 4/9f 3/10 4/10 + 5/9f 4/9 p7 fm fm 4/9f

D D

D D 2D

C 3D

D D

C D

C 2D

Lleida

7 d’octubre

Tarragona. XXVII Concurs de Castells

11 d’octubre

Barcelona. Hospital Sant Pau

21 d’octubre

Valls. Sta. Úrsula

4 de novembre

Vila-rodona

Altres celebracions

19D

TOTAL

93D 2C

ID/I

D D

14D 1C

12D

20D

11D

D D

12D

11D

7D 1ID

11D

7D 1C

5D 1C

6D 1C

30 de setembre

D D

3/9

29 de setembre Valls. Prat International Brands

2/9f

2/8

SORTIDES 2018

1/6

1/8 fm

DATA

2C 1ID

2ID 1I

4D 1C

12 3

id 9 de 8

7 de 8

2 de 8 f

p de 7 f

5 de 8

4 de 8 p

3 de 8 p

4 de 9 f

3 de 9 f

6 1

12 18 1

1 1

2 1

1 2

5 13

1 1

3 11

3 1

2 1

DADES: Base de dades CCCC-Jove de Tarragona

p de 8 fm 1

5 de 9 f

4 de 9 fp

1 1

2 de 8 sf

1 1

2 de 9 sm

1 2

CASTELLERS DE SANTS id

3 de 9 sf

2 1

CAPGROSSOS DE MATARÓ

MINYONS DE TERRASSA

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS

COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA id

4 de 9 sf

9 12

4 de 10 fm

2 de 9 fm

3 de 10 fm

7 1

CASTELLERS DE VILAFRANCA

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

CASTELLERS DE SANTS

CAPGROSSOS DE MATARÓ

MINYONS DE TERRASSA

COLLA JOVES XIQUETS DE VALLS id

Castells superiors al tres de nou amb folre

2 4

2 1

ESTADÍSTIQUES

COLLA JOVE XIQUETS DE TARRAGONA

CASTELLERS DE VILAFRANCA

COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS

ESTADÍSTIQUES

p de 6

Castells de gamma alta de vuit, pilar de sis, quatre de nou amb folre i tres de nou amb folre

DADES: Base de dades CCCC-Jove de Tarragona

De Picamoixons al primer castell de nou a Lleida

BLOC CASTELLER

Just després de la primerenca gira per terres sicilianes, era el moment d’iniciar la temporada regular, que des de fa ja força anys té la primera parada a Picamoixons, amb motiu de la Festa Major d’Hivern que es celebra per Sant Josep, una actuació que normalment serveix per treure la camisa de l’armari i per iniciar el rodatge amb els castells de set pisos i enguany tingué el mateix format, hi férem gairebé tota la gamma de castells de set pisos, o cal destacar el dos de set, el cinc i el tres i quatre de set amb el pilar. Posteriorment i amb tres setmanes de marge anàrem a Altafulla, a la tradicional Diada d’inici de Temporada, en aquesta ocasió ja era el moment de plantejar els castells de vuit i d’anar agafant les primeres sensacions al que havia de ser una temporada molt exigent, tres i quatre de vuit molt ben polits, nou de set i una dos de set en una quarta ronda si més no, poc habitual en aquest tipus de sortides. Bones sensacions que es repetirien sis dies després a la Plaça del Rei de Tarragona, amb motiu de l’inici de Temporada dels Xiquets de Tarragona, en que al tres i quatre de vuit i al nou de set s’hi afegia el pilar de sis, el segon de la temporada, després del que descarregàrem a Palerm. L’endemà diumenge 15 d’abril, i molt a pesar nostre, ens havíem de tornar a manifestar a Barcelona per defensar les nostres institucions democràtiques i la injustícia aplicada als nostres dirigents polítics. Un sense sentit

que malauradament encara ara ens afecta a tots com a societat i com a poble. Castells de set i diversos pilars reivindicatius, en un dels primers actes que la Colla Vella ha participat en aquests 2018 a causa de les injustícies socials i polítiques que dia rere dia pateix el nostre país. El primer folre arribava a Sitges, el 22 d’abril, per la Diada de Sant Jordi, una actuació que acostuma a significar un pas més en la planificació de la temporada, aquest cop amb el dos de vuit amb folre en segona ronda, després del tres de vuit i abans del quatre de vuit a la tercera ronda. Per cloure, un altre pilar de sis que amb els importants canvis que aquest presentava aquesta temporada, anava augurant molt bones perspectives per la consolidació progressiva del pilar. Una de les actuacions extraordinàries d’enguany i molt significativa pel component històric i emocional que comportava era a Gavà, diada especial per l’homenatge que els Castellers de Gavà van retre als components que havien format en la colla dels Xiquets d’Eramprunyà, La vinculació directa que la Colla Vella va tenir amb la família Batet, abans de la guerra i posteriorment a partir de Santa Úrsula de 1948 propicià la implicació en aquest homenatge. Enguany es celebraven els 70 anys de la creació dels Xiquets d’Eramprunyà, una colla nascuda a Gavà el 1948, impulsada per Josep Batet Figuerola, pare de la nissaga dels germans Batet Riello. Aquesta colla tan sols durà dos anys, a causa d’una tràgica desgràcia l’octubre de 1949 (la mort sobtada de tres membres de la família Boada a causa d’unes emanacions tòxiques al

Pel que fa a l’actuació, passada per aigua en el tram final, també serví per pujar un altre graó, ja que al tres de vuit i al dos de vuit amb folre hi afegírem el quatre de vuit amb el pilar, el primer de la temporada i que acompanyat per un altre pilar de sis, ens permetia anar agafant confiança pel que seria l’imminent pas als castells de nou. Per acabar aquest inici de temporada, el 13 de maig anàrem a Lleida en motiu de la Festa Major de Sant Anastasi. Una actuació que s’iniciava amb el descobriment d’una placa a les arcades just davant de la Paeria en motiu del cinc de nou amb folre descarregat per primer cop en terres de ponent, el 30 de setembre de l’any anterior. Un reconeixement molt afalagador, ja que la ciutat de Lleida sempre ha estat molt agraïda amb la participació de la Colla Vella en les seves dues festes majors. Una actuació que s’iniciava amb doble estrena: un ferm cinc de vuit a la primera ronda i posteriorment el primer castell de nou de la temporada, el tres de nou amb folre i que reafirmava que la temporada seria important. En la tercera ronda el quatre de vuit amb el pilar i un altre pilar de sis. Una actuació sensacional, a l’abast de molt poques colles i només estàvem a 13 de maig. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig / Francesc Piñas

>>>CRÒNIQUES <<<

INICI DE TEMPORADA

buidar un pou mort). Precursora dels Castellers de Gavà, i que assolí castells de sis i el pilar de cinc, hi participà un dels castellers més reconeguts per la Colla Vella durant més de quatre dècades, l’Àngel Batet i Riello. Un casteller imprescindible per entendre el Món Casteller de la segona meitat del Segle XX. Per aquest motiu i agraint la invitació, la Colla Vella va voler homenatjar a la Família Batet Riello - Buenaventura, ja que a més de l’Àngel, els seus germans també pujaren amb la Colla Vella, tot i que amb menys significació en el temps: Josep, Aurora (la primera dona aixecador de pilars i dosos que es té constància) i Albert, conegut com “Berto”. Aquests dos últims, acompanyats per un dels fills de l’Àngel —Àngel Batet Buenaventura— que també pujà de petit amb la Colla Vella. A més, de la seva mare Rossita Buenaventura, Teresa Balsells Moyà, germana de Josep Maria (Boada) traspassat l’any 1969 i que va ser casteller i expert pilaner de la Colla Vella durant 20 anys, i que reberen el reconeixement a una trajectòria familiar i castellera de mans del nostre Cap de Colla i President, què els lliuraren un quadre del pilar de set amb folre carregat en el Concurs de 1970, on el seu germà Àngel anava al quart.

AGRIGENT

La Colla Vella, al Festival Mandorlo in Fiore

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va viatjar, del 6 al 12 de març, a la Vall dels Temples, el monumental conjunt de temples grecs d’Agrigent (Sicília) declarats patrimoni de la humanitat, per actuar a la 73a edició del Festival Mandorlo in Fiore, una de les trobades internacionals de floklore més destacades d’Europa. La primera tanda de castellers i castelleres es va congregar al local social a primera hora del matí del dia 6 de març per marxar cap a l’Aeoroport del Prat i, d’allí, cap a Itàlia. En arribar a Agrigent, la capital de la província, la colla vallenca va participar de la Marxa de Torxes a la Vall dels Temples, acte que va donar inici al festival. La Colla Vella, com a convidada especial, va tenir l’honor d’encendre la flama de l’amistat, que simbolitza l’agermanament entre cultures que pretén ser el “Mandorlo in Fiore”. Pel que fa als castells, els rosats van alçar un pilar de cinc i dos pilars de quatre a l’inici de la marxa i, durant l’acte inaugural, van bastir dos pilars de cinc davant l’atenta mirada i estupefacció dels presents. La segona jornada del viatge va estar marcada sobretot pel protagonisme de la canalla. Al Palau de Congressos d’Agrigent els més petits i petites de la colla va actuar a l’esdeveniment “Bambini del Mondo”. Es tractava d’una part del Festival “Mandorlo in Fiore” dedicada als infants. La canalla dels rosats va pujar a l’escenari amb un pilar de tres caminant, entre forts aplaudiments del públic. Tot seguit, van bastir un nou de quatre net amb total sincronització de les aletes i, finalment, un tres de quatre net i un quatre de quatre net simultanis, seguit d’un pilar de tres de comiat.

SIT GES

A la tarda, la colla rosada es va desplaçar fins el centre de la ciutat per participar d’una cercavila que es va acabar suspenent per la pluja. Tot i això, es van poder aixecar dos pilars de cinc simultanis a l’interior de l’Ajuntament.

LLEIDA

L’endemà, dia 8, van arribar la resta d’integrants de l’expedició de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a Sicília. Abans que trepitgessin terra italiana, però, els que ja hi eren van actuar a la plaça Cavour d’Agrigent, on van descarregar el quatre de sis net amb el pilar, el cinc de sis net, el dos de sis i dos pilars de quatre simultanis de dones, com a homenatge a les castelleres en el Dia Internacional de la Dona treballadora.

Al migdia, la colla va realitzar els primers castells de set durant una cercavila pels carrers centrals de la ciutat: pilar de cinc, tres de set, pilar de quatre caminant, quatre de set amb el pilar, quatre de set, cinc de set, dos de set, tres de sis i quatre de sis simultanis, tres de set amb el pilar, finalitzant amb un pilar de quatre rodat, conformat exclusivament per dones. Al llarg del recorregut moltes persones, en veure alçar-se els castells rosats, s’exclamaven sorpresos i meravellats per les “torri umani” de la Vella. A la tarda van fer acte de presència la resta de camises rosades previstes al viatge, completant els 240 membres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que participaven al 73è Festival Mandorlo in Fiore. La primera actuació del dia 9 va ser, altre cop, a la plaça Cavour, escenari escollit per alçar el primer quatre de vuit de la temporada. El carro gros va anar acompanyat d’un pilar de cinc inicial en complet silenci en motiu de la defunció d’un component de l’agrupació belga que també participava del festival. Seguidament, els rosats van descarregar el nou de set i el quatre de vuit. Més tard, la Colla Vella es va dirigir fins a la població de Realmonte per alçar un pilar de cinc a l’Scala dei Turchi, una majestuosa paret rocosa situada en una de les platges més importants d’Itàlia, deixant així una imatge per a la posteritat. A primera hora de la tarda l’alcalde d’Agrigento, Calogero Firetto, va rebre el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Marc Ayala, que va acompanyar els rosats durant tot el viatge, i als responsables de la Colla Vella, expressant la seva emoció i satisfacció per la presència de les “torri umani” al Festival. Posteriorment, els castellers i castelleres rosats van actuar a l’interior del Palau de Congressos, on hi van descarregar el quatre de set el dos de set, el tres de set amb el pilar i el quatre de set. Al cinquè dia de l’expedició rosada va ser també el més llarg i dur pels del Portal Nou. El fet que Palerm fos capital de la cultura italiana 2018 va fer que els rosats s’hi desplacessin per actuar-hi, juntament amb una delegació d’altres participants del Festival “Mandorlo in Fiore”. En arribar, el seu alcalde Leoluca Orlando va rebre els rosats efusivament i va recollir els obsequis

Tot seguit, la Colla Vella va alçar, als carrers de Palerm, el segon quatre de vuit de la temporada davant del Teatro Massimo, i va prosseguir amb l’estrena d’aquesta temporada del tres de vuit. Els va acompanyar el nou de set, executat als emblemàtics Quatre Canti de la ciutat. Per finalitzar la cercavila, van descarregar un dos de set, dos pilars de quatre, un pilar de cinc i un pilar de cinc al balcó, on hi havia l’alcalde per alçar la canalla cap a dins el consistori. Després de carregar piles com van poder, els integrants de l’expedició van anar fins a Agrigent, on els esperaven els costalers de Sant Calogero per participar en un acte que va servir d’agermanament entre les dues entitats. La Colla Vella hi va descarregar el quatre de set amb el pilar, el quatre de vuit, el tres de set per baix — que va deixar el públic bocabadat— i, per últim, dos pilars de quatre i dos pilars de cinc. En acabat, el president de la Confraternitat Sant Calogero va tenir l’honor de fer de segon d’un pilar de quatre rodat dels rosats. El sisè dia del viatge la Colla Vella dels Xiquets de Valls va descarregar per primer cop a la tempo-

rada el pilar de sis, durant la que va ser l’última cercavila del “Mandorlo in Fiore”. Fent ruta pels carrers de la ciutat, l’agrupació rosada va fer-hi també un pilar de cinc, un tres de set de veterans, un quatre de set amb el pilar, un cinc de set, un pilar de sis, un pilar de cinc al balcó de la Prefectura, un dos de set, un tres de set i un quatre de set simultanis i dos pilars de quatre caminant. Especial esment al pilar de cinc que va obrir la desfilada, que es va fer per demanar la llibertat dels presos polítics catalans; quan l’enxaneta va fer l’aleta, també va desplegar una banderola per donar suport a la manifestació que se celebrava aquell mateix dia a Barcelona. A la tarda els castellers i castelleres van anar a la Vall del Temples per participar a l’acte de cloenda del festival sicilià. Envoltats del conjunt arqueològic que data del 580 a.C. , la Colla Vella va descarregar el tres de vuit entre els enèrgics aplaudiments dels assistents i, finalment, un pilar de 5 davant del temple de la Concòrdia. L’expedició rosada va finalitzar així la seva estada a Sicília. L’endemà al matí els castellers i castelleres agafarien els corresponents vols de tornada cap a Catalunya. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Francesc Serra Selva Agente Exclusivo de Plus Ultra Seguros nº reg. C51747755163X serraselva@gmail.com - T. 977 61 49 35 Passeig Estació, 18, 43800 Valls (Tarragona)

Redacció

AGRIGENT

que li van fer entrega el cap de colla Albert Martínez, el president de l’entitat Albert Pedret i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Valls, Marc Ayala.

Seguretat, experiència i professionalitat. nika@autocaresnika.com 977242460

Disposem d’una flota de més de 40 vehicles al seu servei. Amb capacitats de 14, 25, 37, 43, 55, 59 i 70 places (totes elles amb guia). Realitzem serveis especials : – Marketing en movimient – Vehicles Gama: executive class & Tourist class – Grans events

Ctra. del Pla de Sta. Maria, 253 Nau C-1 43800 VALLS Tel. 977607065 - 675560383

AGRIGENT

L’ESPURNA DE LA TEMPORADA L’any 2018 va ser sense cap dubte un any ben especial en molts sentits per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Va començar molt d’hora, amb els assaigs del febrer pel viatge cap a Sicília, i es van assolir molts reptes al llarg del curs. Però si hem de buscar el moment que va encendre l’espurna que va il·luminar intensament la gloriosa temporada que tots i totes vàrem fer possible, si hem de marcar l’instant on tot va començar, diria que aquest pot ser fàcilment col·locat entre la Diada de Sant Isidre i la de La Selva del Camp. A Sant Isidre s’inicià l’Any Rabassó, un projecte historiogràfic i social molt il·lusionant per a la Colla Vella. El dia 30 de desembre del 2018 es varen complir 100 anys de la mort del qui va ser durant 43 anys ininterromputs (1875-1918) cap de Colla dels rosats: Isidre Tondo Ballart (1842-1918), conegut com “Isidre de Rabassó”. Un Cap de Colla i casteller mític i llegendari, a qui vàrem fer el merescut acte d’homenatge durant l’any del centenari de la seva desaparició.

BLOC INSTITUCIONAL

Sant Isidre és una diada que molts poden considerar menor per l’envergadura, però és cert que també es tracta d’una diada plena de significat, i al 2018 molt més per la recurrència. A més, és un moment perfecte per estrenar castells a plaça i agafar confiança pels reptes que es van apropant, com ara l’estiuenca Festa Major vallenca entre d’altres, que és la més propera per calendari de les actuacions majúscules que ens esperen al llarg de la temporada. Així que a la Plaça de l’Oli vàrem consolidar amb fermesa i seguretat els castells de nou, estrenats a Lleida per Sant Anastasi feia tot just una setmana. A casa nostra vàrem descarregar amb solvència un preciós tres de nou amb folre a primera ronda i el primer quatre de nou amb folre del 2018 a segona. Vàrem completar l’actuació amb el quatre de vuit amb el pilar i amb el pilar de sis. Un digne reconeixement per qui Eugeni d’Ors en va dir la famosa frase: “fer castells és necessari, viure no és necessari”. Després, per tancar el mes de maig, vàrem passar per Reus participant a la Diada del Pallol juntament amb la colla local, els Xiquets de Reus. Els de la camisa avellana varen poder admirar-nos reafirmant el quatre de nou amb folre, a segona ronda, després de descarregar la catedral a primera. Vam finalitzar l’exhibició, un cop més, amb el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de sis. Començà el mes de juny i ens presentàvem a La Selva del Camp quan corrien rumors d’un possible atac al

cinc de nou amb folre. Només pocs elegits sabien si es tractava només d’això, rumors, o si finalment el castell s’intentaria a la Plaça Major. Va caldre esperar fins a la segona ronda per veure que les insinuacions tenien fonaments reals, quan vam materialitzar el primer gamma extra de la temporada castellera i el primer que veu la plaça selvatana. Primerament, però, vàrem obrir l’actuació amb el quatre de nou amb folre, que va patir alguna rebrincada però que es va dur a terme sense problemes. Després d’una breu i eficaç arenga del Cap de Colla per remarcar la importància del moment i per cridar tothom a la calma i a la màxima concentració va ser el moment de fer història un cop més. El castell va pujar amb bones mides i va complicar-se amb l’arribada del pom de dalt. Tot i que l’estructura va trontollar vàrem ser capaços de domar-la i descarregar-la. La super catedral més matinera, això ja té molt de mèrit. Però va significar molt més que això. Allí i amb aquell cop autoritari en la ment i l’ànima, no només dels castellers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, es va començar a plasmar la idea dels èxits imperiosos que s’aconseguirien al final del curs amb un “simple” zis-zas. Qui no se’n va adonar a La Selva és justament per això, perquè va ser quasi tot perfecte i vàrem obtenir un resultat excels en algun cas sense gairebé ni haver d’arromangar-nos les mànigues. Aquella espurna a La Selva del Camp va fer brillar els ulls de molts castellers de la Colla Vella. Uns ulls ferms i segurs que miraven cap a un objectiu comú, actuació rere actuació, en un altra temporada de màxims i amb un final al paradís. El cansament i l’esforç varen fer que s’optés pel quatre de vuit amb el pilar a tercera ronda, descartant el tres de nou amb folre. Les últimes energies del primer diumenge de juny les vàrem dedicar a l’estrena del pilar de set amb folre al 2018, agafant així encara més confiança a poques setmanes de Sant Joan. Uns dies més tard, a L’Arboç, per la diada dels Minyons de l’Arboç, vàrem tenir l’ocasió de treure’ns l’espineta del tres amb folre. Per ordre, cinc de vuit, tres de nou amb folre i quatre de vuit amb el pilar. Finalment, l’espadat de set també va tornar a aparèixer a la ronda de pilars. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Filippo d’Angeli

SANT LA ISI DRE SELVA

Primers nervis importants de la temporada a casa. L’escenari de la plaça del Blat i contra l’altra colla vallenca es posava altra cop en joc una temporada més. I això és sinònim sempre de tensió. Arribàvem en un estat de forma semblant al de l’any passat però amb matisos: més castells intentats (165 a 2018; 117 a 2017, per l’efecte Agrigent), quasi sense caigudes (tres menors de pilars el 2018 contra cap el 2017), però amb tres diferències que a mi em semblen substancials: amb un pilar renovat i ja consolidat en gamma mitja (sis quatres de vuit amb el pilar, set pilars de sis i dos pilars de set amb folre), amb un castell de dificultat superior al tres de nou amb folre ja fet (cinc de nou amb folre a La Selva) contràriament al 2017, i, això també, la mentalitat de concurs. Ah! I igual, que el 2017, amb un ventall de castells a punt per fer, amb uns castells nets grans ja a punt de sortir del local d’assaig i un de 10 ben a prop. I amb els de nivell un xic a favor molt a l’abast per la bona feina d’assaig: nou de vuit, cinc de nou amb folre, quatre de nou amb folre i pilar. Apostes obertes per Completes i per la diada de sant Joan. Quina era l’aposta clau? Només alguns pocs ho sabien. El dia 23 a la nit —com ens agrada aquesta actuació!— convertíem aquelles Completes amb especials. En tercera ronda i davant l’alegria general, descarregàvem el primer castell de dificultat superior al tres de nou amb folre, —el nou de vuit— en una diada com aquesta. Marcàvem un altre dia històric —un altre!— i, de pas, començàvem a rodar un castell important que ens obria les portes del castell igual d’un pis més que ens podia donar un plus pensant en un espai com el Con-

I ja al migdia del 24, puntualment, obríem plaça —al segon intent— amb el cinc de nou amb folre, que havia de ser el segon de la temporada. Al contrari que l’any passat, començàvem pel castell més a l’abast. L’estructura pujà molt estable —més del habitual en aquest castell— i en la pujada només patí un xic al col·locar-se l’aixecador del tres. La carregada fou prou tranquil·la i en la baixada patí una mica el quart de la rengla i també els terços de la banda del tres, però sense que el castell se’n ressentís en excés. Ja teníem el primer al sac i un castellàs (el segon descarregat en la història per Sant Joan!) En la segona ronda, encaràvem un dels reptes de la diada: el quatre de nou amb folre i pilar. Aquest any amb el canvi en el terç era un repte doble. El castell pujà a la primera, amb alguns problemes d’encaix entre folre i terços, però amb paciència i treball, s’acabà coronant l’estructura del quatre. Feta la primera part, l’estructura del quatre començà a patir amb la sortida de l’enxaneta, amb molta feina entre cinquens i sisens, però l’ofici de les i els castellers de tronc salvaren una baixa-

da complicada fins a deixar el pilar net, que fou segurament el moment més plàcid: quin pilar més maco! El pilar es descarregà entre les felicitacions, sobretot, al terç que s’estrenava. Alegria justificada, el segon per Sant Joan de la història de la colla! I el secret a veus s’explicà a la tercera ronda: la Vella es disposava a intentar el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre simultanis! Lluny quedava aquell tres de vuit i quatre de vuit simultanis aquell 11 de setembre de 1999 o, l’única que ho havia intentat i aconseguit, Castellers de Vilafranca el 2001. Era un objectiu que ja feia un parell d’any que buscàvem i era El Dia. Quin espectacle amb terços posats!! Pell de gallina! És difícil descriure com es van desenvolupar castellerament perquè l’emoció feia difícil fixar-te en això —tot i que sí que podem dir que el quatre va patir més que el tres— però l’èxit de descarregar-se (i amb bona sincronització!) va ser apoteòsic, com d’aquells grans moments viscuts a la plaça del blat. Sí, no per repetir-se deixa de tenir menys valor: història! La ronda de pilars hi tornàvem a exhibir un pilar de set amb folre (manilles, de fet) casi de postal, ja a punt pel pilar de vuit amb folre i manilles. Gran diada de Sant Joan! Acabàrem la festa major gaudint fent castells en el tomb i el tomet del poble, amb castells de 6 i 7. Visca la festa major! >>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda i Cusidó

SANT JOAN

BLOC CASTELLER

UN SANT JOAN DOBLEMENT ESPECIAL!

curs de Castells de Tarragona. El castell es descarregà amb aquell bellugueig que sempre té al tenir una estructura sensible amb tres rengles però amb una gran solvència. Anteriorment, havíem descarregat el cinc de vuit —el quart del curs— i un molt bon tres de nou amb folre —el quart també!—, que demanava un pis més. I la cirereta, el tercer pilar de set de 2018, parat i ja amb un encaix entre el terç i el quart quasi envejable.

Av. del Fornàs, 12 43800 VALLS Tel. 977 61 40 71 Fax 977608846 administracio@servad.cat

SANT JOAN

Les dificultats per fer els dos castells de nou simultanis van ser diverses. Les dues primeres ja les hem anomenat: trobar dos poms de dalt i dos troncs solvents diferents. Amb la feina de rodatge de castellers de tronc dels darrers anys no va suposar un maldecap terrible per a la tècnica de la Colla tenir set persones per pis el dia de Sant Joan. En aquest aspecte, doncs, portàvem feina avançada des de feia anys. I el mateix es pot dir de la canalla: la bona feina des de fa molt de temps facilita tenir recanvis en cas de lesions dels més petits o, com aquest cas, permet disposar de diverses opcions diferents de pom de dalt per diversos castells. La següent dificultat venia de la pinya i el folre. Diverses posicions estaven molt ben cobertes a nivell de recanvis, com per exemple les crosses o els laterals, però altres com els daus i les primeres mans requerien certa feina de rodatge de castellers en els mesos previs. Cal tenir en compte que per ocupar segons quines posicions de la pinya calen unes característiques físiques d’alçada, força i pes molt concretes i, per tant, es fa difícil trobar-ne set de cada. Tot i així, el fet de començar la temporada tan aviat (al març) i portar molt

En aquest sentit, el rodatge de quatre mesos va ser molt important per dues raons més: la primera és que l’equip de pinyes era nou i, per tant, inexpert. La majoria dels membres començaven o bé portaven només un o dos anys dintre de l’equip, normalment amb menys responsabilitat. El treball i les hores, doncs, van haver de suplir la falta de coneixements. La segona raó per la qual ens va anar bé haver començat a fer castells més aviat que de costum és la data triada per intentar els dos castells simultanis. Tot i que ja fa anys que els castells de nou arriben abans, Sant Joan no deixa de ser una data molt primerenca per a la Colla, així que fer-hi un castell de nou no deixa de tenir certs riscos. Per acabar, el darrer problema d’encarar el repte de tirar els simultanis va ser la ubicació. No ens enganyem: la plaça del Blat és punyetera. A banda del pendent al costat del carrer de la Cort, hi hem d’afegir la pressió de fer els castells a la nostra plaça i amb una colla rival que no acostuma a posar les coses fàcils (per dir-ho educadament) quan ens toca lligar els castells. Així doncs, l’espai estava limitat per un cantó pel pendent i per l’altre per la Colla Joves, que no es mouria ni un centímetre. En un principi, a l’equip de pinyes i folres es van valorar diverses opcions, com per exemple fer els dos castells en diagonal o, fins i tot, perpendicularment a la façana de l’Ajuntament. Al final, però, es va veure que en l’espai que teníem hi podien cabre les dues pinyes, i es van construir els dos castells en paral·lel a l’Ajuntament. Aconseguir descarregar dos castells de nou és un èxit extraordinari. Ara bé, no ens ha de fer perdre de vista que no es pot fer cada dia. El muntatge de dos construccions tan grans suposa un esforç enorme de preparació prèvia i planificació, en alguns aspectes de diverses temporades. Tot i així, queda provat que no és impossible i es pot tornar a fer si ens ho plantegem amb temps. Si tenim la gent i som capaços de rodar troncs i canalla, així com les posicions del nucli de pinya i folre, el fet de dur a plaça castells simultanis pot ser un repte ocasional, però no inusual. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura / Leandre Ibar

tancaments amb aïllament tèrmic

de descompte

CMY

per a socis i castellers

pèrgodes bioclimàtiques

BLOC CASTELLER

De fet, per intentar un tres de nou amb folre, a l’equip de pinyes i folres calculem que calen un mínim de 200 persones a plaça, sense incloure la canalla i els grallers. Això, a més, comptant que es podrà afegir alguna persona més al cordó de gent del públic o d’altres colles per acabar d’arrodonir la pinya. És cert que la Colla Vella, sobretot en el passat, ha fet castells de nou amb menys gent (però tampoc gaire més), però per sort els estàndards bàsics de seguretat i seny s’han endurit en els últims anys.

de rodatge, també amb castells de nou, va assegurar que es pogués tenir tothom a punt el dia que tocava i que tant les dues pinyes com els dos folres funcionessin perfectament.

elements de control solar

Preparar un castell de nou pisos ja és una tasca complicada per diverses raons, tot i que actualment a la Colla hi estem molt acostumats. Però fer-ne dos alhora suposa un repte molt important. No és casualitat que descarregat el tres i el quatre de nou amb folre simultanis només s’hagués aconseguit en una ocasió en tota la història dels castells i, veient la dificultat de l’empresa, segurament no es veurà en gaires ocasions més. Ara mateix, fins i tot colles molt grans, que intenten castells de deu, tindrien dificultats per aconseguir-ho perquè, malgrat tenir la gent necessària, no tenen prou castellers preparats per a les posicions més clau tant del tronc com de la pinya i folre. I en altres casos, en què potser podrien plantejar-se fer dos troncs diferents, van mancades del volum de camises que requereix poder assajar bé dos construccions tan grans a la vegada.

SANT JOAN

Les dificultats dels castells simultanis

mampares de bany

facebook.com/Tancalia

twitter.com/Tancalia

C. de la Diversitat, 31 – Pol. Ind. Granja Vila - 43204 Reus

Tel. 977 312 020 – tancalia@tancaliatancaments.com – www.tancaliatancaments.com 35

La Colla Vella, al Festival Smithsonian Folklife

Després de 24 anys, la Colla Vella tornàvem a visitar per tercer cop en la nostra història terres americanes, en aquest cas la ciutat Washington, en motiu del Festival Smithsonian Folklive. Tot i que en aquesta ocasió foren les dues colles de xiquets, les invitades per representar la Cultura Catalana. L’expedició de la Colla Vella dels Xiquets de Vallsva arribar esglaonadament a Washington DC. amb 170 castellers i castelleres. Tot i que ja feia uns dies que tres membres de la Colla ja s’hi havien desplaçat per elaborar tallers sobre la pràctica del fet casteller i representar la Colla Vella en diferents actes del Festival. En la primera actuació, al Rinzler Stage, vàrem descarregar el quatre de set amb el pilar, cinc de set, dos de set, tres de set per baix i quatre de set. Tot seguit, cercavila amb altres elements de la cultura catalana, pilar de quatre caminant, un pilar de 5 rodat i un tres de set que tancava el primer dia casteller a la capital dels Estats Units. Posteriorment es va realitzar una recepció a tota la Colla, on hi van intervenir: Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular; Michael Mason, responsable del Festival; i Albert Batet, alcalde de Valls. En aquesta, posaren èmfasi en l’expectació que la cultura popular catalana aixecava entre els visitants del Festival. Els nostres castellers i castelleres, al llarg de tot el dia, gaudiren de moments més enllà de l’activitat pròpiament castellera i no van voler desaprofitar l’ocasió de gaudir de la ciutat de Washington. Cal destacar la visita guiada al Capitoli, amb visita a la Cambra de Representants dels EUA.

WASHINGTON

La segona jornada de la Colla Vella a

nant i per acabar, el tres de vuit davant l’expectació i aplaudiments del públic. Moments després, tots els membres de l’expedició al complet es desplaçaren davant de l’icònic Lincoln Memorial per descarregar el quatre de vuit amb el Washington Monument i el Capitoli de fons, posteriorment una fotografia de grup i retorn al recinte del Festival per gaudir de l’intercanvi cultural a l’espai d’Armènia, convidats per la delegació present d’aquest país. La Colla Vella obsequià l’Smithsonian Folklife Festival i la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya per fer possible la seva presència al Festival. També agraí amb un obsequi la delegació d’Armènia per la seva hospitalitat. La Colla Vella insistí en fer palès que aquest viatge va ser possible especialment, gràcies al conseller Lluís Puig, encara avui a l’exili forçat i aprofità un cop més per reclamar la llibertat de tots els presos polítics i el suport als exiliats catalans. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig

El diumenge 7 era el darrer dia de la nostra participació al Smithsonian Folklife Festival. La jornada començà amb una actuació al migdia davant el Rinzler Stage on descarregàrem, amb el Capitoli de fons i amb el lloc ple a vessar de públic, el dos de set, el quatre de set, el tres de vuit, el quatre de vuit, el tres de set, el cinc de set, el quatre de set amb el pilar, el pilar de cinc i dos pilars de quatre. Cal destacar que en el tres de set hi pujaren castellers veterans i acompanyat dels grallers també veterans, com ja és costum en tots els viatges internacionals. Un dels pilars de 4 comptà amb la presència a segons de Pablo Molinero, organitzador de l’Smithsonian Folklife Festival. Unes hores després, juntament amb la resta d’elements de la Cultura Catalana presents, arribava el moment de l’acte de cloenda a la Plaça Major, confeccionada per a l’ocasió, pilar de quatre cami-

Amb la cúpula del Capitoli de fons, la imatge del nostre tres de vuit obria la portada d’una de les seccions del Washington Post del dilluns 9 de juliol, sota el títol: “L’alçada de la cultura al Folklife Festival”.

WASHINGTON

BLOC CASTELLER

Washington s’iniciava amb una acció reivindicativa convocada per l’ANC-USA. A la gespa central del Mall es construí un llaç groc humà gegant i la Colla Vella hi va alçar un pilar de cinc. L’acció reclamava a escala internacional, l’alliberament dels presos polítics catalans i donar suport als exiliats. A les dues del migdia tingué lloc el moment àlgid del Festival amb una actuació a l’antiga dels Xiquets de Valls on la Colla Vella descarregà el tres de vuit, quatre de vuit amb el pilar, quatre de vuit i pilar de sis. Per finalitzar l’actuació férem dos pilars de quatre i un pilar de cinc. El Mall s’omplí d’un públic que aplaudia expectant els castells i per finalitzar la segona jornada, la Colla actuà en solitari a la Plaça Major del Festival: tres de set amb el pilar, cinc de set, quatre de set i dos pilars de quatre i un de cinc. Al llarg de tot el dia la carpa informativa de la Colla Vella s’omplí de visitants interessats per la nostra activitat, molt sorpresos i encuriosits pels castells.

La setmana posterior a aterrar a Catalunya, després del viatge a Washington, ens plantàvem a Altafulla per participar a la Diada de les Cultures. Havent deixat enrere el jet lag, i sense afluixar el ritme, vam encetar l’actuació amb un quatre de nou amb folre seguit d’un tres de nou amb folre. A tercera ronda vam fer el nou de vuit, marca de la casa, i vam tancar l’actuació amb el pilar de sis, que lamentablement només va quedar com a carregat al sortir l’aixecador. La següent actuació la vam fer en un ambient molt més familiar, a casa nostra, al Grup d’Habitatges de la Colla Vella. Aquest any es celebrava el 50è aniversari de la inauguració d’aquest barri, construït per i pels nostres castellers, fet del qual només la nostra Colla en pot presumir. Per aquest motiu es va descobrir una placa commemorativa, amb la presència dels castellers que actualment viuen al barri. Al local social vam poder contemplar una exposició fotogràfica dels seus orígens i la seva vida social al llarg d’aquest mig segle i, també, es va inaugurar una placa commemorativa. Durant la cercavila es van realitzar diversos castells de set. Això va permetre que castellers, fills i néts d’aquells que van construir aquestes cases, habitualment treballant des de la base del castell, ho poguessin fer formant part del tronc. L’actuació es va completar amb el tres de nou folrat de sortida, el nou de vuit i el quatre de vuit amb el pilar, després d’un intent desmuntat de quatre de nou amb folre. En aquesta ocasió el pilar de sis va ser completat amb èxit.

LES CASES

REPRENENT LES REGNES

A Vila-seca, per la seva Festa Major, vam portar-hi el cinc de vuit, el tres de nou amb folre i, altra vegada, el quatre de vuit amb el pilar. Per tancar l’actuació vam completar el pilar de sis, cada vegada més consolidat. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alba Solé

ALTAFULLA

VILA-SECA

UNA LLARGA HISTÒRIA: EL NOSTRE DOS DE VUIT Li diuen la bèstia indomable o la “torre” de vidre però, li diguin com li diguin, tots sabem que és un castell de dificilíssima execució que ens ha costat anys de treball i esforços descarregar. I, encara que aquest any sembla que l’hem acabat dominant, la nostra història amb aquest castell és llarga. Tot seguit la repassem. Segons la base de dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, hem intentat aquest castell 16 vegades abans de descarregar-lo definitivament a la Festa Major de Vilallonga del Camp el 29 de juliol d’aquest 2018. Cal que tirem enrere 18 anys per trobar-nos amb el nostre primer intent en una plaça d’aquesta estructura. Després de descarregar un cinc de nou amb folre i carregar el nostre primer tres de deu amb folre i manilles volíem acabar de brodar la diada i assegurar-nos el trofeu d’aquell concurs de castells de l’any 2000. Com tots recordem, aquell concurs el vam guanyar però en la tercera ronda el dos de vuit va quedar en intent: va caure amb els dosos col·locats i amb la canalla petita darrere els dosos. Sabíem, però, que el teníem a prop, i més del que ens pensàvem. Només un mes després (el 5 de novembre del 2000) vàrem tornar a portar-lo a plaça. A Vila-rodona, en l’última actuació de la temporada, teníem ganes de posar la cirereta al pastís i en la primera ronda el vam tornar a intentar (per segona vegada a la nostra història). Aquesta vegada vàrem poder carregar per primer cop el castell que ens faltava en el nostre historial. Després del gran treball d’assaig que es portava, aquesta era l’última oportunitat de l’any per plantar-lo i acabar d’arrodonir un any ple d’èxits.

Un any més tard, semblava que el treball extens que s’havia fet del castell al llarg de tota la temporada ens podria donar la oportunitat de descarregar-lo. A la diada de Santa Úrsula del 2001 (21/10/2001) el vam intentar dues vegades. Era una diada on portàvem en cartera castells de molta complexitat però que pensàvem tenir a l’abast. Intentàrem en primera ronda un quatre de nou sense folre que quedà en intent, al segon intent el vam carregar. Era una bona oportunitat per ajuntar els dos castells sense folre: vam fer un intent de dos de vuit que va caure i un segon intent que quedà en intent desmuntat ja que la canalla es va fer enrere quan el teníem molt a prop. L’any següent tornava a ser any de concurs i el tornàrem a intentar en el certamen, altre vegada ens quedà en intent amb l’aixecador col·locat i, fins i tot, ens aventuraríem a intentar el dos de nou sense manilles per intentar que el Concurs es quedés, un any més, a Valls, però cap de les dues coses va ser possible en aquella ocasió. El següent intent que vam provar va ser, altra vegada, al Concurs de Castells de Tarragona del 2004. El castell, que ens feia falta per merèixer el títol de guanyadors, va caure en dues ocasions. La primera, massa d’hora, només amb dosos col·locats. La segona, que presentava molt millors mides, va caure a l’entrada de l’aixecador. Aquell any, mereixia tornar-lo a intentar. Ho vam fer per Santa Úrsula (24/10/2004). L’intent semblava tenir bona mida i responia al treball de l’assaig. Quan l’enxaneta, però, feia els tres passos per coronar el castell, l’estructura va cedir. Dúiem ja molts intents a l’esquena, però

també molta feina i molt treball a l’esquena que havia de donar els seus fruits en algun moment. El 2006 el tornaríem a tenir com a objectiu i en vàrem fer un intent desmuntat per Santa Úrsula. Sense perdre l’esperança, l’intentarem a l’última actuació de l’any. Un cop més, Vila-rodona podia donar-nos el castell que tant buscàvem però que tant costava d’assolir. Així doncs, en primera ronda de l’actuació de la Fira de Vila-rodona (5/11/2006), tirarem amunt un altre dos de vuit que amb aixecador col·locat brandava de valent però que es va poder defensar fins que va ser carregat. Així, per fi, érem capaços de carregar aquest castell gairebé impossible per segona vegada a la nostra història. Després d’aquest intent li donarem una treva a la lluita per aquest castell i no va ser fins el Concurs de Castells del 2014 que no el tornarem a intentar. En aquest cas el dúiem ben preparat i creiem en ell. El tirarem en tercera ronda després d’una grandiosa actuació que fou molt important pel que fa a la nostra trajectòria. Primer vam descarregar un quatre de nou amb folre i pilar que, en aquell moment, només havíem descarregat en tres ocasions; i, després, vam carregar un tres de deu amb folre i manilles, que era el segon de la nostra història i coronat 14 anys més tard d’aquell primer carregat de l’any 2000. En tercera ronda, doncs, carregàvem el nostre tercer dos de vuit que pujà amb molta seguretat i se li notava que tenia corda per estona. Tot i això, no el vam poder descarregar. Per Sant Fèlix de l’any 2015 el tornarem a intentar en la última ronda. Després de defensar-lo aferrissadament quan la canalla més petita es col·locava en la seva posició es va

Per Santa Úrsula del mateix any, el tornaríem a intentar. Un primer intent pujà més tremoladís del que permet aquesta estructura tant fràgil i va caure a l’entrada de l’aixecador. Sabedors del nostre potencial, el tornarem a intentar i, en aquesta segona ocasió, sí que es va poder carregar. El tornaríem a intentar a Vila-rodona uns dies després però no el vam poder carregar. No va ser fins a Santa Úrsula del 2017 que decidirem tornar-lo a portar a plaça. Va ser el castell de sortida ja que ens donava prou confiança com per encarar la diada amb certes garanties. El castell pujà molt ferm i es va carregar. Era el sisè dos de vuit carregat de la nostra història, però encara ens faltava descarregar-lo del tot per a quedar-nos satisfets de debò. Calia que el seguíssim batallant.

VILALLONGA

El dos de vuit, per fi! Ningú esperava que en una actuació de diumenge a la tarda de ple mes de juliol encaréssim una de les estructures amb més dificultat i a la que tants esforços havíem dedicat al llarg dels últims divuit anys. La diada arrencà amb un tres de nou amb folre, però els rumors que en la segona ronda tiraríem el dos de vuit es van fer evidents a tota la plaça. En la segona ronda, després de tancar la pinya i confirmar el rumor, el silenci es va fer amo i senyor de la plaça. L’estructura pujà ràpida i decidida i només ens donava confiança en les possibilitats d’aquell castell. La canalla anava agafant posicions i ni una petita relliscada de l’enxaneta va fer perillar l’estructura en cap moment. Es carregà i començà a baixar amb rapidesa fins a desmuntar per complet l’estructura. L’eufòria es desfermà a la plaça. Per fi, 18 anys més tard, i després de setze intents, aconseguíem descarregar el dos de vuit.

BLOC CASTELLER

Vam completar l’actuació descarregant el nou de vuit, el quart de la temporada, i el pilar de set folrat que no van presentar dificultats de cap mena. L’onze de novembre d’aquest mateix any s’ha posat una placa commemorativa a la plaça de l’Església de Vilallonga del Camp per tal de recordar la data i el lloc d’un dels castells que han marcat la nostra història recent. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Anna Maronda

VILALLONGA

aconseguir carregar força al límit però amb una defensa que evidenciava tot el treball dedicat a aquesta estructura.

VILALLONGA

FIRAGOST Firagost, la fira del camp català, començava amb més il·lusions i expectatives que un any enrere. Durant tota la temporada pensàvem en què “cadascú recull el que sembra” i nosaltres feia molts mesos que sembràvem una bona collita, assaig rere assaig, diada rere diada. Aquest any però, semblava que tot anava rodat perquè feia només quatre dies que acabàvem de descarregar el primer dos de vuit a Vilallonga del Camp, que es diu de pressa, però que havien estat moltes hores d’assaig. Arribàvem a Firagost eufòrics, plens d’energia positiva, i perquè no dir-ho, millor que mai, però amb els peus ben a terra. Per Firagost, teníem al cap un altre repte a assolir: descarregar el tres de deu amb folre i manilles. I l’agost tot just acabava de començar i encara quedaven moltes diades i molts assajos per poder arribar al nostre gran objectiu de la temporada: guanyar el concurs. Havíem de ser conscients que un pas en fals podia canviar molt tota la situació, la qual, fins llavors, ens beneficiava.

desitjàvem, no havíem vingut a fer castells bàsics de 9. I per acabar, a la ronda de pilars, vam descarregar el pilar de set amb folre. Va ser una diada que ens va servir per comprendre que no podíem baixar el ritme, ni perdre la concentració; per entendre que la feina no estava feta i molt menys per donar per fet que ja ho havíem aconseguit tot, ni que fes quatre dies que descarregàvem el dos de vuit. Molts van sentir que va ser una Firagost agredolça, però mirant enrere, hauríem de veure que van ser tots aquests passets, les caigudes i tots els assoliments que vam anar fent diada rere diada les que ens van portar a acabar la temporada tal com la vam acabar. I quina temporada...! >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Aida Teno

Començàvem la diada amb el castell predilecte de la temporada, cinc de nou amb folre, per donar-nos seguretat, per fer-nos veure que podríem, per creure des del primer moment i per començar amb un castell descarregat. Dit i fet. Primera ronda superada amb èxit, ja en teníem un. Tot just descarregar-lo, començaven els nervis de cara a la nostra segona ronda i concentrar-se no era gens fàcil. Fa anys que Firagost és una diada molt important, i més si és any de concurs. Firagost és la primera diada que marca el ritme del llarg mes d’agost casteller i això encara suma una pressió més. Els nervis estaven a flor de pell i a tots se’ns notava a la cara, però quan es va començar a muntar la pinya del tres de deu amb folre i manilles, tots sabíem que anàvem a una. Va ser un castell lent, i potser això va fer que no l’acabéssim descarregant. Tot va anar molt ràpidament, com sempre, un petit moviment ho canvia tot i després de fer l’aleta el castell es va acabar desfigurant i va cedir. Després de caure, no ens vam rendir pas i en lloc de fer un castell bàsic de la gamma de 9, vam descarregar, a tercer ronda, el quatre de nou amb folre i pilar. Això era un acte de valentia, havíem vingut a totes, i encara que no havia sortit tot tan bé com

FIRAGOST

HOTEL CALYPSO Com ja és costum, a l’agost anem a l’Hotel Calypso a fer castells. Aquest any, però, inauguràvem la placa per commemorar que, a l’any 2016, la Colla Vella dels Xiquets de Valls hi havia descarregat un tres de nou amb folre, essent el primer castell de nou pisos que s’havia alçat mai al municipi de Salou. Un cop acabat l’acte commemoratiu vam entrar al pati amb un pilar de 4 caminant. A continuació, vam descarregar el dos de set, el quatre de vuit, el dos de vuit, el cinc de set i el quatre de set amb el pilar. I per acabar la diada, un ventall de pilars de sis, de cinc i de quatre, tot descarregat. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Aida Teno

LA BISBAL

Vam encetar la diada amb un clàssic cinc de nou amb folre, un més a la col· lecció, que no va comportar molts més problemes dels que són normals en una construcció d’aquestes característiques. A l’hora d’encarar la segona ronda, vam optar pel quatre de nou amb folre i pilar, que aquesta vegada només vam poder carregar. El castell va cedir en el moment en què l’enxaneta es trobava a l’altura del quint del pilar. En tercera ronda vam tirar endavant el nou de vuit, un castell que aquest any sovintejàvem molt però que, com tots els que vam fer, ens va costar força, tot i que vam poder-lo descarregar. Per finalitzar l’actuació vam enlairar el que és el... perdoneu, però he perdut el compte dels pilars de set amb folre que vam descarregar durant el 2018. De totes maneres, un més a la butxaca, desitjant pujar-lo un pis el més aviat possible!. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Oriol Saura

LA BISBAL

Malauradament, a la Bisbal del Penedès gairebé sempre ens passa una cosa: és habitual que fem llenya en algun o altre castell. Enguany va tocar en segona ronda... Però bé, comencem pel començament.

El segon de l’any

El 18 d’agost els Castellers de Vilafranca van organitzar una diada per celebrar el 70è aniversari de la seva fundació. La diada va ser a la tarda a la plaça de la Vila, nosaltres actuàvem al “nostre costat” de sempre, acompanyats de l’altre colla que en el moment del naixement dels verds ja feien castells, els Nens del Vendrell i, evidentment, dels amfitrions. Quant vam saber que la nostra Colla hi estava convidada vam estar rumiant en un bon regal per fer... i quin millor que el d’una bona actuació?

BLOC CASTELLER

Així doncs, aquell 18 d’agost a la tarda començàvem amb un dels castells emblema de la colla durant els últims anys: el cinc de nou amb folre, un castell que va pujar feixuc, amb algun canvi al tronc que feia que l’estructura patís alguns nervis. Tot i això, vam carregar el castell amb seguretat. Quan la canalla va iniciar la descarregada, el castell va seguir portant problemes al tronc; no obstant, amb molt d’ofici i amb l’indispensable ajuda d’un folre segur, la Colla va aconseguir descarregar un castell que ens servia per agafar confiança per encarar el que seria sens dubte la construcció estrella del dia. Seria en segona ronda quan afrontaríem el desafiament del dos de vuit, en tot moment amb el record ben fresc del primer descarregat en tota la nostra història, feia tant sols quinze dies a Vilallonga del Camp, i amb la confiança d’haver-lo també descarregat amb bastanta tranquil·litat pocs dies abans al local d’assaig. Quan els terços del castell es van col·locar, la plaça va emmudir. La plaça de la Vila es una de les mes enteses del panorama casteller i això es nota. El castell va pujar tranquil, però amb la tensió necessària que sempre requereix. Després de la carregada, una precisa sortida de la canalla va fer que el tronc gairebé ni la notés, i que es pogués encarar una descarregada amb molt de gas per gastar. Finalment, castell descarregat: la Colla va tornar, encara que soni a tòpic, a fer història. L’alegria a la rotllana rosada va

Per tancar les rondes de castells ens vam decantar pel nou de vuit, una construcció que aquest any ens estava portant molta feina descarregar-lo amb tranquil·litat. El tronc, amb algun que altre canvi, es va rebel·lar i va fer que tothom hagués de treballar més del compte. Tot i això, el castell es va completar sense moltes més complicacions. Per posar la cirereta al pastís, un gran pilar de set descarregat amb molta solvència —el setè que intentàvem i que descarregàvem durant aquella temporada—, feia pensar inevitablement en la possibilitat de pujar-lo un pis més ben aviat a aquella mateixa plaça, per la diada de Sant Fèlix. Amb dos pilars de cinc tancàvem una magnifica actuació. Objectiu complert: el regal els va agradar. Un cop finalitzada l’actuació, els Castellers de Vilafranca ens van convidar a la seva festa: un bon sopar i concert per cloure de la millor manera possible una gran tarda de castells.

VALLMOLL

La calma abans de la tempesta Vallmoll es la diada on, pràcticament, fem els últims castells de 8 de la temporada. És una diada que normalment aprofitem per polir coses de cara a les grans estructures que han de venir les següents setmanes. Vam iniciar l’actuació amb un tres de vuit amb el pilar que ens donava moltes esperances de cara a poder pujar-lo un pis més en breus. Tot i que al llarg de la temporada passada no el vam poder fer, el treball que hi vam dedicar no ens el treu ningú i aquest tres de vuit amb el pilar de Vallmoll ho va demostrar. Després d’algun dubte amb el segon castell i de fer i desfer un parell de vegades, en segona ronda vam optar pel cinc de vuit, sense pilar; una estructura consolidadíssima i que no ens va comportar cap sobresalt. Per acabar la ronda de castells, un quatre de vuit amb el pilar dominat a la perfecció per un tronc amb molt de bagatge. Un pilar de sis marca de la casa i diversos pilars de quatre van acabar d’adornar una actuació molt condicionada pel que ens vindria al cap de poc: un final de mes d’agost de màxims. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

VILAFRANCA

ser absoluta! El segon dos de vuit que descarregàvem en menys d’un mes!

Oriol Saura

TRES DIES PER SEGUIR SOMIANT El darrer cap de setmana d’agost és avui dia tot un clàssic del calendari de qualsevol casteller, perquè és sinònim de les diades d’El Catllar i l’Arboç. I, sense deturar el ritme, continua la setmana següent a Vilafranca del Penedès, amb l’anhelada Diada de Sant Fèlix.

BLOC CASTELLER

La marató castellera s’inicia a una divuitena de quilòmetres de la capital de l’Alt Camp, a la vila d’El Catllar, acompanyats dels Castellers de Vilafranca i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Actuant aquest cop en darrera posició, la primera ronda fou l’ocasió per tornar a lluir per quart cop aquesta temporada el quatre de nou amb folre amb el pilar al mig, uns dels millors d’enguany i descarregat amb el renom digne de ser un dels castells insígnia de les darreres anyades. Seguidament, la segona ronda donà pas a l’ambició i a, sens dubte, un dels moments de la temporada amb el retorn per novè cop des del 2015 del “castell total”, del quatre de nou, descarregat amb una tranquil·litat escandalosa entre els crits eixordadors de la plaça. La diada finalitzà, després de més de dues hores i mitja de diada, amb un remenat cinc de nou amb folre carregat, que cedí poc després de la segona aleta. La històrica diada de l’Arboç enceta la segona etapa d’aquestes llargues jornades castelleres, amb el mateix cartell que la diada del dia anterior. D’aquesta diada se’n té constància des de mitjans del segle XIX i és recordada per l’efemèride protagonitzada l’any 1932 per la Colla Vella dels Xiquets de Valls: el primer quatre de vuitcarregat i el primer dos de set descarregat de la Renaixença. Enguany, 86 anys després d’aquesta efemèride, la Colla Vella obria plaça descarregant el 25è quatre de nou amb folre amb el pilar al mig de la seva història, amb una titànica defensa que demostrà el solvent domini d’aquest castell, fins i tot en les condicions més adverses. En segona ronda, fou el temps per al sisè quatre

de nou amb folre descarregat aquesta temporada, amb menció especial al seu folre reduït amb la mirada posada a construccions superiors. Pel que fa a la tercera ronda, es descarregà sense complicacions el colossal nou de vuit, el setè descarregat enguany. La jornada finalitzà, com és habitual, amb la construcció de l’espadat, en aquesta ocasió l’escollit fou el de set amb folre, que com el quatre de nou amb folre tingué un folre reduït. La darrera jornada començà enguany quatre dies després de la diada de l’Arboç, a Vilafranca del Penedès. La relació entre la Colla Vella i aquesta vila és més que centenària i es remunta a principis del segle XIX, coincidint amb la prohibició de fer castells a Valls. La diada de Sant Fèlix, fita molt destacada en el calendari casteller des de fa molts anys, és una mostra d’aquest compromís i lligam de la Colla amb la capital de l’Alt Penedès. Enguany, la Colla Vella visitava la diada del patró vilafranquí per 46a ocasió consecutiva, per portar-hi com sempre els seus millors castells. La primera ronda ja arrencava i, sortint en segona posició, plantà un majestuós quatre de nou, que descarregà amb absoluta tranquil·litat i solidesa, aconseguint per quarta temporada seguida aquesta fita i assolint el 10è descarregat de la seva història moderna. “Petrificat, és una pedra”, certament exclamaven els narradors televisius de la diada castellera. En segon lloc, amb algun canvi respecte a la descarregada a Vilallonga i també a Vilafranca, la Colla Vella carregà el dos de vuit, que cedí just a la sortida dels dosos. Aquest fet, però, ni molt menys frenà l’ambició rosada i es disposà a intentar per primer cop aquesta temporada el quatre de deu amb folre i manilles, que finalment desmuntà amb sisens col·locats i setens a l’alçada de quints. Finalment, en ronda de repetició, el castell escollit fou, després d’algunes vacil·lacions, el quatre de nou amb folre amb el pilar al mig, descarregat sense complicacions per cinquena ocasió enguany. Per acabar l’actuació, es descarregà el pilar de vuit amb folre i manilles per primer i únic cop aquesta temporada, amb el destacat canvi de Cèsar Torrijos per Santi Jiménez “Santi de Bràfim” al quart. La diada acabà un any més amb la millor actuació per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. >>>>>>>>>>>>>>>>

Genís Vives

EL CATLLAR L’ARBOÇ 57

SANT FÃ&#x2C6;LIX

DIADA NACIONAL

FOC I GEL: Diada, Santa Tecla i Sant Miquel A menys d’un mes de la participació en el Concurs de Castells Plaça de Braus de Tarragona, participàvem en els diferents actes de la Diada Nacional de Catalunya. En primer lloc, el dissabte 8 a la tarda actuàvem a Bràfim, on hi vam descarregar el tres i quatre de vuit, el cinc de set i el quatre de set, amb i sense pilar. Dos dies més tard, era l’hora de la Plaça del Blat i enguany l’havíem de fer grossa. Fins aleshores havíem aconseguit descarregar el dos de vuit en dues ocasions en aquest 2018, però sempre se’ns havia resistit quan ho havíem intentat a Valls. Fins aquell dimarts, vigília de la Diada Nacional de Catalunya i com a castell de sortida, ens vàrem treure l’espineta descarregant un dos de vuit treballadíssim, però la confiança i el temperament dels més petits varen poder asserenar les rebrincades que ofereix aquest castell a la sortida, el primer que descarregàvem a la nostra plaça. El vam acompanyar del quatre de nou amb folre i el pilar, un castell dificilíssim que només nosaltres hem descarregat a la Plaça del Blat i el nou de vuit que malauradament només va quedar en carregat i que donava senyals de descartar-lo un pis més de cara al Concurs. Donàvem per acabada l’actuació amb el pilar de set amb folre. L’endemà vam participar a Barcelona en la manifestació de l’11 de Setembre, on vam realitzar castells de set. Des de fa uns anys, la Diada del Primer Diumenge de Festes, per Santa Tecla, és una de les cites més importants

Banderas Pintor PINTURA INDUSTRIAL I DECORATIVA

en el calendari casteller de la Colla Vella i aquest any, tot i haver-hi concurs en tres setmanes, no deixava de ser-ho. La Colla Vella s’estima molt aquesta Diada i sempre hem anat amb donar el màxim de les nostres possibilitats. Enguany el castell de sortida va ser el quatre de nou, el tercer que intentàvem aquesta temporada després dels descarregats al Catllar i per Sant Fèlix, i que completàrem amb èxit tot i el treball al límit a tots els pisos. Tot seguit, volíem anar més enllà i intentar un castell que encara no havíem portat a plaça aquest any, el quatre de deu amb folre i manilles. El primer peu el vam poder desmuntar i el segon va tirar amunt i no vam tenir massa sort, poc després de l’entrada dels setens el castell es va trencar i per desgràcia hi va haver lesions importants i que inicialment ens hipotecaven les nostres aspiracions a curt termini. Malgrat tot, vam acabar l’actuació amb el tres i quatre de nou amb folre, i finalment, el pilar de set amb folre. Tancàvem el setembre a Lleida, a la diada de Festa Major de Sant Miquel. Hi vam portar una molt bona actuació, començant amb el tres de nou amb folre, seguit del quatre de nou també amb folre i acabant amb el quatre de vuit amb el pilar. Per finalitzar l’actuació vam completar el pilar de set amb folre.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Alba Solé

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES NÚM. 1 DE VALLS c. La Cort, 10 · Tel i Fax 977 60 00 71 · 43800 VALLS

c. La Cort, 12 Tel. 977 60 05 50 43800 VALLS

c. La Cort, 10 – Tel. i fax 977 60 0071 43800 VALLS

SANTA TECLA

CONCURS DE CASTELLS GLORIOSA COLLA VELLA

Eren quarts de 5 de la tarda quan un esclat eixordador va fer retronar la Tarraco Arena Plaça. Els Castellers de Vilafranca decidien no fer ús de la cinquena ronda i renunciaven, així, a seguir lluitant pel concurs. Reconeixien la victòria rosada. Tocàvem la glòria. 18 anys, que es diu ràpid, havíem esperat per prendre el relleu als de Vilafranca i tornar a agafar les regnes del món casteller. I com les vam agafar! Amb autoritat, amb valentia, amb la fe i la convicció de saber-nos totalment mereixedors d’aquella victòria, un triomf que ens rondava a la ment des de l’inici d’una temporada llarga i feixuga, però carregada de petits grans èxits que havien servit per anar carregant les piles. Poc a poc, pas a pas, per acabar fent, del Concurs de Castells, la victòria més preuada, un èxit per la posteritat. A l’esclat eixordador rosat li seguirien, al cap d’uns minuts, tots els possibles càntics de triomf haguts i per haver. En comunió amb el simpatitzants que es trobaven a les graderies, el conjunt de castellers i castelleres de la Colla Vella no hi cabíem de joia. El cansament acumulat va deixar d’existir. Salts i més salts, llàgrimes als ulls, mans al cap, somriures d’orella a orella, abraçades infinites. El triomf s’havia començat a gestar ben d’hora. Tot i ser l’última de les colles grans en actuar, al finalitzar la primera ronda vam situar-nos ja en primer lloc descarregant el castell més valuós fet fins aleshores a plaça: el quatre de nou, el quart de l’any. La carregada i la descarregada van ser memorables; el castell va pujar dinàmic però segur. Amb, probablement, el nostre castell talismà de l’any a la butxaca, els de la Vella vam demostrar que anàvem a per totes i presentàvem una ferma i innegociable candidatura al títol. Cap a la 1 tocades ens arribava el torn altre cop, ara ja en segona ronda. Havíem de deixar de banda la resta d’actuacions i competir contra nosaltres mateixos. Centrant-nos només en el nostre moment aconseguiríem triomfar. Veient que la resta de colles seguien avançant en els seus objectius, tot i que amb sort divergent —la Joves havia desmuntat dos peus de quatre de nou i tenia al seu haver un dos de vuit carregat en primera ronda, la Jove de Tarragona comptava amb un cinc de nou amb folre i un tres de deu amb folre i manilles carregat, i Vilafranca acabaven de carregar el dos de vuit, que s’unia al tres de

deu amb folre i manilles descarregat en primera ronda— aquella ronda s’havia de convertir en un dels moments decisius de la jornada. Així doncs, amb la gran seguretat aportada pel quatre de nou, vam encarar el dos de vuit amb extrema convicció. A la TAP es va fer el silenci. Allò anava de debò. I tant, si hi anava... ! Els canvis a nivell de terços i de quarts, obligats per culpa de les dissortades le sions que hi havia hagut en diades anteriors, no van notar-se i, gràcies a una execució brutal i una descarregada èpica, la Vella vam tancar la segona ronda colpejant de nou, assolint el quart dos de vuit de l’any —i el quart de la història!— assegurant-nos el doblet de castells nets i tancant amb pany i forrellat el primer lloc a la classificació. L’alegria era immensa, però ben sabedors que no era recomanable dir blat, fins no ser al sac i ben lligat —i més en el món dels castells— també era continguda. Començava la tercera ronda i el concurs cada vegada era més de color de rosa, sobretot després de les punxades de la resta de colles: els vermells tornaven a perdre ronda amb un nou intent de quatre de nou, la Jove de Tarragona reduïa marxes amb el nou de vuit... i els verds protagonitzaven un dels moments crítics de la jornada: al segon peu provaven el quatre de deu amb folre i manilles; no obstant, extremadament insegur, el van fer baixar i es va acabar trencant amb setens col·locats. El nostre torn havia arribat. Era aleshores, en aquell precís moment, quan havíem de donar un cop de puny sobre la taula. Nervis a flor de pell quan s’anunciava per megafonia les intencions de la Vella: tocava el tres de deu amb folre i manilles, un castell que, aquella temporada, se’ns havia resistit i només havíem pogut carregar una vegada, a la diada de la Firagost. Tornava a entrar en joc una construcció amb diversos canvis a causa de les inoportunes lesions: a nivell de segons, de terços i de quarts. Quasi res. Era un castell que des de l’agost que no es provava a plaça; no obstant, als darrers assajos havia convençut per les seves bones mides, fins al punt de passar per davant de l’altra estructura de deu, el quatre, un castell que va quedar donat per sentència després d’aquella fatídica caiguda a la plaça de la Font, un mes enrere. Les gralles van començar a sonar i el castell va pujar amb nervis. El titubeig inicial no cessava. Com més

Així, la tercera ronda va finalitzar amb la Vella liderant el rànquing amb autoritat: tots nosaltres sabíem que teníem el triomf a tocar. Doblet de nets descarregat i el deu emmanillat carregat. Era una autèntica jugada guanyadora. O molt més que això: era la millor actuació que s’havia fet mai en el marc del Concurs de Castells. La quarta ronda va arribar i, tot i ser més curta que les anteriors, va passar lenta, molt lenta... Restàvem a l’expectativa fins que els verds van descarregar el dos de nou amb folre i manilles i poste-

riorment van donar el seu particular concurs per finalitzat. 6 hores i 20 minuts havien transcorregut des de l’inici. Després de tanta suor, tant d’esforç i tantes llàgrimes... la Gloriosa tocava la glòria. Tots i cadascun dels castellers havíem donat el millor de nosaltres mateixos. El gran hashtag de la temporada, “El moment és ara”, es feia per fi realitat. Va ser aleshores quan un esclat eixordador va fer retronar la Tarraco Arena Plaça. Va ser aleshores quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls es va proclamar campiona de la XVII edició del Concurs de Castells de Tarragona. I no sabeu el goig i el plaer que em provoca tornar-ho a escriure. Per fi teníem el trofeu més gran. I tots, des del més petit fins al més gran, havíem ajudat a aconseguir-lo. Després què va venir? Doncs festa, festa i més fes ta, però això ja forma part d’una altra crònica...” >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé

CONCURS

amunt, més remenat estava i, amb dosos col·locats, la canalla va tenir dubtes. La rengla estava enfonsada i el castell tremolava molt quan de sobte l’enxaneta va fer intenció de tirar avall, però empesa pels crits d’ànims del públic i distingida per aquest caràcter i aquest punt d’honor que només té la Vella, s’ho va repensar ràpidament, va arribar dalt de tot i va aconseguir coronar el castell. Al fer l’aleta, el castell va durar pocs segons més; no hi va haver opcions de completar-se.

CONCURS

Celebracions No feia ni tan sols un parell d’hores que havíem sortit vencedors de la TAP, però ràpidament tots els castellers i castelleres érem emplaçats al local de la colla per continuar la festa que havia començat a la mateixa Tarraco Arena Plaça. En pantalla gegant vam poder veure la repetició de la retransmissió del concurs i vam poder assaborir, ja amb calma i tranquil·litat, tots els moments èpics que havien succeït aquell matí i migdia a Tarragona. Posteriorment, els grup de Grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els DML Sound Dj’s van seguir animant la festa, que va tenir el seu moment àlgid quan va començar a enlairar-se un magnífic castell de focs. L’endemà dilluns la comitiva rosada va anar fins a l’Església de Sant Joan per oferir el Trofeu del XXVII Concurs de Castells a la Mare de Déu de la Candela i, a continuació, es van dirigir cap al consistori vallenc per oferir-lo també a la Ciutat de Valls. En els següents dies oferírem el concurs a la Diputació de Tarragona, al Govern de la Ge-

neralitat a l’exili —president Carles Puigdemont i conseller de Cultura Lluís Puig— i al Palau de la Generalitat, on fórem rebuts pel president Quim Torra. I el Consell Rabassó també gaudí del trofeu en el seu dinar anual de fi de temporada. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Sergi Ribé

Si per un fet serà recordada la Diada de Santa Úrsula d’aquest passat 2018 serà més pels castells que vam intentar que no per les construccions que sí vàrem poder descarregar, i per la duresa i la intensitat que es va viure a la plaça del Blat. Una manera d’entendre els castells que pot agradar més o menys i que potser no tothom entén però que en definitiva és l’essència del que nosaltres concebem com anar a fer castells. El guió de la diada de les diades, era força diferent a les darreres edicions de la fira vallenca, la sensació general era que els castellers i castelleres de la Colla Vella arribàvem amb tota la feina feta i amb un estat de descompressió emocional i tensional després d’una temporada on havíem sortit exitosos en gairebé totes les places i on la victòria en el Concurs de Castells i les posteriors celebracions, havien dibuixat un guió per Santa Úrsula on els nostres objectius es trobaven en una disjuntiva prou especial: anar a guanyar la diada o anar a tocar el cel, i arrodonir una temporada de forma espatarrant. I aquesta segona fou l’opció triada, tot i saber el perill que comportava i que el soroll i la remor a la que ja estem acostumats els darrers anys també era un component que si més no, també havia fet el seu efecte. La sortida era clara, quatre de nou, un castell del que ja no ens queden adjectius tot i que que en aquesta diada fou el més treballat i dificultós dels descarregats els darrers anys, però la mestria i confiança dipositades en aquest castell els darrers quatre anys van permetre poderlo descarregar al límit de la seva defensa, un altre al sac i ja en van 13 des de 2015. Fou a la segona ronda on la disjuntiva es decantava cap a una dimensió desconeguda tot i que sabíem que és assolible i que teníem totes les eines per fer-ho. El dos de nou amb folre, un castell només carregat dos cops i de color verd, però que amb el domini assolit aquesta temporada en el dos de vuit, sabíem era el moment. Un castell imponent, delicat i traïdor, un castell que demana i demana, que exigeix a tothom el màxim i que just a pocs segons abans de ser carregat, amb aixecador posat i amb l’enxaneta a punt de passar, es va doblegar en una de les parts més sensibles, l’encaix de folre i terços, havien faltat segons i la caiguda hipotecà la resta de la diada. Era el moment de repetir castell, tal com es fa a Valls i les opcions de castells extrems eren diverses però totes exigien canvis en llocs crítics, el cinc de nou amb folre no es tocava des del Catllar i s’havia d’inventar la rengla, al quatre amb el pilar s’hi havia de fer canvis a terços i al pilar, el dos havia quedat tocat i també obligava canvis i la decisió que obligava a menys desviació del que

s’havia assajat era el tres de deu amb folre i manilles, arriscadíssima opció triada i que no va arribar a bon port. Des de bon principi es va veure que la solidesa de folre i manilles no era l’adequada i amb setens posats el castell de deu es va haver de desmuntar de forma precipitada per evitar mals majors i deixava la segona ronda en blanc. El que en la majoria de diades hauria estat una tercera ronda d’anar a fer un castell que et permetés poder recompondre la diada i potser apostar per un gran pilar de comiat, a Valls no és així i menys per Santa Úrsula, el soroll aliè havia quedat amb això, soroll, i els dirigents de la tècnica varen creure que era el moment de seguir exprimint la màquina fins el darrer alè, després de dos intents fallits: dos de nou amb folre i del castell de deu, ara intentaríem el tres de nou. Un castell inèdit i que ara per ara és el sostre a batre en el Món Casteller contemporani, un castell intentat en comptagotes i que obre una dimensió totalment desconeguda en l’art de fer castells. Decisió només entesa pels qui vivim els castells des del més profund de les nostres entranyes, on ni el passat ni futur existeixen, on el moment ho és tot i si hi ha una sola opció per poder assolir la glòria és aquella. I així va ser, un cop més la Colla Vella tornava a afrontar el tres de nou net. Un castell que ja comencem a conèixer i sabem que un dia arribarà. Era tard i el cansament es començava a notar a la cara de molts castellers, però el món s’aturà i el cansament desaparegué en el moment que sonaren les gralles i els quints del tres de nou arrencaren, pis rera pis, la fràgil estructura anava fen vibrar la plaça del Blat, dosos gairebé col·locats i aixecador a punt de… i el somni es trencà. Un cop més el tres de nou, com un cavall salvatge, no s’havia deixat dominar. En aquell moment sabíem que la temporada s’havia acabat, tot i que la diada encara no s’havia resolt ja que faltava un castell en la tanda de repetició. Amb els que quedàvem per la circumstància descarregàvem un tres de nou amb folre que cap de nosaltres haguéssim volgut fer, però Santa Úrsula és la mare de totes les diades i si una cosa té, és que mai regala ni perdona cap ronda. Ja amb un desgast físic i mental considerable, no es podia arriscar més i per acabar descarregàrem un pilar de sis que tancava una de les diades més dures i exigents que es recordaran en anys. Una manera de fer i entendre els castells que limita amb la irracionalitat però que defineixen qui som i què fem. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

SANTA ÚRSULA

SANTA ÚRSULA 2018

VILA-RODONA DE VETERANIA

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig Fotografia: Agustí Forné

Albino Ramírez, Xavier

2014

2015

2016

2017

2018

TOTAL

Cartanyà Ferré, Marc

Celma Urbano, Medir

Cortés Solé, Albert Cucurull Sans, Albert

Claramunt Doménech, Sergi

TOTAL 5

Berenguel Gallardo, Azael

Casabona Tous, Jordi

Batalla Pérez De Tudela, Josep M.

3 1

Batalla Carbonell, Carlota

Buch Expósito, Gerard

ENXANETA

Aubareda Cuan, Sofia Baiget Fàbregas, Sergi

AIXECADOR

A partir del 13 de juliol (Altafulla)

DOSOS

SEGONS

Valls, 27 de novembre de 2018

2013

QUINTS

> els 50 segons a l’anuari núm. 126 del març de 2014 (pàgines 68 a 73).

NÚMERO

QUARTS

> Els 50 primers cal consultar-los a la revista núm. 92 del maig de 2004 (pàgines 6 a 14).

ANY

TERÇOS

En aquest quadre solament hi figuren els 50 últims:

BAIXOS

Aquesta temporada 2018 ha estat una de les temporades castelleres més llargues i intenses de la història de la Colla Vella, el primerenc viatge a Itàlia, Wasington i l’exigent temporada amb el concurs inclòs, feia que la darrera actuació de la temporada, com sempre per la fira de Vila-rodona, prengués un caire molt menys competitiu que els darrers anys. Era una actuació amb petits objectius que potser no seran molt rellevants en còmput global de la temporada, però sí en el de la Colla. El castell de sortida va ser el quatre de vuit, però no era un quatre de vuit convencional sinó que era molt especial per dues persones, en primer lloc i amb més impacte, la presència del Joan Romero al pis de terços, que amb 69 anys tornava a descarregar un castell de vuit i just al pilar de la seva dreta, el Joan Ibarra, que tornava a pujar des de la greu lesió que patí per Santa Tecla. A la segona ronda un tres de vuit de postal i que posava en escena el futur d’aquesta estructura gràcies a la joventut i projecció de segons i terços, nou de set i per tancar pilar de sis i diversos pilars de comiat a una temporada que mai oblidarem.

23 1

TOTAL

ENXANETA

AIXECADOR

DOSOS

QUINTS

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS

TOTAL

ENXANETA

AIXECADOR

DOSOS

Jansà Plana, David

Dalmau Ortiz, Maria

Jiménez Palau, Santi

De Haro Martínez, Pere

López Pérez, Miguel Ángel

Magriñà Güell, Joan M.

Manresa Guardis, Emili

Martínez Isern, Albert

Martínez Quirós, Alex

Martínez Rubio, Raül

Moncunill Hurtado, Oriol

Morató Nogués, Isona

Olivé Flavià, Gerard

De Magriñà Claramunt, Pau Espejo Armengol, Jordi

22 4

Estivill Rodríguez, Karina

Estrada Moreno, Laia

Ferrando Canela, Pol

Ferré Pau, Marc Fibla Reina, David

9 4

Figuerola Magra, Laura

1 1

1 27

Flix Viñas, Arnau

Olivé Roselló, Maria

Flix Viñas, Oriol

Olivé Roselló, Paula

Fonts Anglès, Guiu

Pérez Rojas, Teresa

Plana Batlle, Jordi

Portaz Floro, Daniel

Portaz Floro, Joan

Portaz Floro, Jordi

Queréncio Sanchís, Martina

Garcia Álvarez, Sergi

Ravella Rafecas, Aleix

Garcia Gallego, Marta

Raventós Freixes, Oriol

Roca Rull, Octavi

Roig Rimbau, Jordi

Roselló Carreras, Jordi

Roselló Carreras, Pau

Rovira Blànquez, Clàudia

Rovira Blànquez, Marina

Fortuny Benaiges, Gemma Fortuny Pérez, Albert

8 9

Gabarró Buitrago, Laia

BLOC CASTELLER

QUINTS

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS Cusidó Vallverdú, Jordi

Gago Martín, Adrià

Gago Martin, Sheila

Garcia Jiménez, Jesús

Garcia Ramos, Andrea

González Serra, Samanta

Güell Garcia, Xavier

Guinjoan Pérez, Adrià

Ibarra Rodríguez, Joan Iglesias Sirvent, Pep

40 2

Rubio Ciutat, Eduard

3 1

9 7

22 9

22 7 18

21 7

Rubió Teruel, Joan

Salvadó Segú, Virginia

Fonts Anglés, Guiu

Guinjoan Pérez, Adrià

Jiménez Palau, Santi

Magriñà Andreu, Llàtzer

Maried Agut, Antoni

Martínez Isern, Albert

Moré Fàbregas, Xavier

Olivé Roselló, Paula

Sunyer De Magriñà, Joan Pau

Rovira Blànquez, Marina

30 2

Torvisco Sancho, David

Urbano López, Manel

Vásquez, Daniel

Vásquez, Verònica Vega Corral, Xavier

Vergés Solé, Elba

Vergés Solé, Roc

Rubio Ciutat, Eduard

Rubio Ramos, Sara

Ruiz Munuera, Oscar

Saura Capdevila, Oriol

Torrijos Prats, Cèsar

Vergés Solé, Elba

Zazo Garcia, Sarai

Vivancos Boleda, Victor

Vives Palau, Roger

Zazo Garcia, Sarai Total

9 200

200

100

1.200

Total

20 19

37 1

39 21

21 10

10 50

10 10

Torrijos Prats, Cèsar

TOTAL

Flecha Panizo, Xavier

Soler Català, Josep O.

Tell Vives, Joan M.

ENXANETA

AIXECADOR

QUART

TERÇ

SEGON

3 9

BAIX

Selva Solé, Berta

TOTAL

ENXANETA

AIXECADOR

Santos Cunillera, Genís

BLOC CASTELLER

Bonastre Gisbert, Jordi

Salvadó Segú, Olga

Saura Capdevila, Oriol

Ruiz Munuera, Oscar

Sans Pujol, Jordi

DOSOS

QUINTS

QUARTS

TERÇOS

SEGONS

BAIXOS Rubio Ciutat, Jordi

300

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Guillem Bartolí

Tarragona Tel. 620 956 429 Valls Tel. 977 609 300 Reus Tel. 977 344 220 Tortosa Tel. 977 510 300 www.cosip.com EMPRESA DE SERVEIS

Fax 977 613 429 / 977 344 223 / 977 510 300

Empresa certificada ISO 9001/00

ENTREVISTA: JORDI GÜELL PUJAZÓN El Jordi és un jove veterà de la Colla. Segurament és l’expressió contrària de la dualitat que sovint vivim a la Colla Vella, és molt de tradició però també molt de modernitat, fent cultura però de forma competitiva (i preparats físicament!). Conegut per la seva veu permanentment afònica, és apassionat quan s’explica i expressa una veu crítica en moltes coses en aquesta entrevista. >> Primer de tot, el més important: com et trobes? Vas patir una lesió a les costelles al Concurs, com estàs? Ara ja estic millor, tinc encara alguna molèstia i és dolorós, he tornat a treballar de fa un mes, però els metges ja van dir que ho arrossegaria un any almenys. De cara a la temporada que ve veig que podré fer castells, potser començaré un xic més tard però recupero bastant ràpid, faig esport i això ajuda. Davant la lesió, la Colla s’ha portat bé amb mi a nivell institucional però estic una mica decepcionat amb alguna persona per la falta de tacte amb mi.

BLOC CASTELLER

>> Quan i com vas entrar a la Colla Vella? Quan jo vaig entrar, el meu pare i els meus germans ja hi anaven. Tinc entès que vaig entrar l’any 1978. Amb quatre o cinc anys vaig fer un pilar de quatre a Reus, suposo que devia ser el primer —recordo alguna cosa però poc, la veritat—. Era una època molt dolenta per la canalla: si eres bo pujaves però si no, no, feia algun castell de set i pilars de cinc. Recordo fer el tres de set per sota, primer com a aixecador. Els nens que no eren bons no ens tenien per res, no tinc massa bon record del “Joan del Bessó”, que és qui portava la canalla. Recordo que en un assaig em vaig quedar adormit perquè no em feien servir gaire i en sec em van cridar per pujar en un tres de set per sota d’aixecador, i estava adormit. Era el meu pare que m’ani-

mava a anar assajar perquè no comptaven massa amb mi i llavors tampoc estava molt motivat. Un moment que tinc gravat de petit és el 1981, a la plaça del blat, al descarregar el quatre de nou amb folre. Aquest i també l’any anterior, el 1980, recordo el Guillem Bartolí plorant —diria q més de ràbia que d’alegria— quan es va carregar el cinc de vuit per Santa Úrsula —estava per descarregar!—. >> La relació entre la teva família i la colla ve de llarg… Ens l’expliques? Com he dit abans, mon pare sempre venia, habitualment feia d’agulla i d’home del darrera. Recordo que en aquell temps estava a la Junta i portava el tema de les camises i feia els vales de les camises i els pantalons, li deien el “Güell de les camises” El meu pare va entrar a la Colla l’any 1966 i va estar involucrat en el viatge que la Colla va fer a Burgos el 1974 ! Sobre meus germans, també hi eren i em sembla que van patir el mateix que jo —pujar poc!—. Recordo que mon pare ho preguntava al cap de colla, Guillem Bartolí a veure si jo havia de fer algun castell i el Bartolí anava al Joan del Bessó per reclamar-li que em fes pujar en algun! >> Castellerament parlant, què has fet? Quan vaig fer els 10 anys hi seguia anant però ja anava al futbol i allí em sentia més valorat. Però no l’he abandonat mai jo, la colla, sempre hi he anat, fins i tot anava a assajar després d’entrenar! Els diumenges, però, prioritzava el futbol perquè hi tenia més compromís. A les actuacions importants sempre intentava anar-hi: al matí-migdia anava a fer castells, i a la tarda a jugar a futbol (tot i que ho portava d’amagat perquè als meus entrenadors no els agradava). Quan als 30 vaig deixar el futbol, em vaig tornar a dedicar més a la Colla, vaig agafar més pes específic de primeres mans i de dau, i el fet de tenir un pes concret, t’anima a anar-hi més. >> Ets un especialista en pujar en folres. Quines característiques has de tenir per pujar-hi? Ho pot fer tothom? S’explica prou tècnicament com cal fer-ho? Cada vegada s’avança més en tot això, el model és més predeterminat: cal que qui pugi sigui alt, fort, poc pesant, àgil, i que s’aguanti per si sol, que pugui pujar sol, sense ajuda, penso que les escaletes per pujar fins a les manilles no haurien d’existir! >> Quina és la tècnica d’un bon casteller de folres? I de manilles, és diferent? L’essencial és posar bé els dos peus damunt d’algú i no moure’s, que la persona que t’aguanta només t’hagi d’aguantar a tu i que la força vagi cap endavant, no cap al costat, aguantar el centre de gravetat. També és important tenir bona comunicació amb la persona que tens al darrera, i que

et falqui bé. Si comences a desestabilitzar el folre, malament, d’això depèn també en molta mesura els castells. El meu referent sempre son els Castellers de Vilafranca perquè al folre i a les manilles no es mou ningú! (bé aquest any potser hi ha hagut canvis i potser això ha repercutit i ha perdut una mica!). I finalment, la constància és important: cal que baixin a assajar. >> Al folre es treballa diferent segons el castell, oi? Com es treballa el pilar des del folre o les manilles? És diferent? Quin és el castell més complicat de fer el folre i per què? Jo gaudeixo més el pilar i el dos perquè te’l sents més teu perquè som quatre allà dalt, i saps que depèn molt de tu. Tècnicament, en tots els castells es treballa més o menys igual a les manilles. A l’estructura de tres hi ha més força i, per tant, hi has de fer més força que, per exemple en una estructura de dos o un pilar, on pots parlar amb tothom per equilibrar forces. El pilar de vuit amb folre i manilles és molt complicat a manilles perquè balla molt i estàs molt més sol (tot i que també treballes millor perquè al ser menys és més fàcil comunicar-te!)

dre una mentalitat més oberta. >> Mai t’has posat en cap junta, ni tècnica ni administrativa, oi? Per què? Des que vaig deixar el futbol que és quan hi vaig més i ara m’ho passo molt bé fent castells i no vull que els temes extracastellers em puguin afectar. Jo sé com sóc i em podria afectar molt i perjudicar les ganes de fer castells. A banda, per la meva feina, treballo molts caps de setmana i també hi ha família! Pensa que al mes de desembre ja tinc tota la temporada planificada, només em faltaria entrar a junta!

>> Com has viscut el canvi de pilaner d’aquesta darrera temporada? Molt bé, imagina’t que el primer pilar de vuit amb folre i manilles que intenta l’ha descarregat! El Santi és fort, esportista, que es cuida, que s’aguanta sol i això es nota. Recordo a Sant Fèlix allà dalt a manilles que tots estàvem pendent d’ell perquè era el nou. I diu “deixeu-me que m’he de col·locar bé!, amb molta personalitat. Descarregarà els que vulgui, és un canvi molt positiu sense desmerèixer el Cèsar, que és un gran pilaner! >> Com veus l’evolució física dels castelleres, sobretot segons i terços? Ha canviat, oi? Es cuiden físicament més ara? Abans pujaven uns terços molt grossos i això s’ha acabat, per sort. De fet, ara es fa el que fa gràcies a aquest canvi. La condició física es importantíssima. Ja no s’assaja, ara s’entrena!! Dins els castells hi ha escales de motivació (qui ve molt, qui ve poc…) i els màxims motivats saben que és molt important que entrenin dins i fora de la colla; si no tens una bona condició física, malament per fer castells. No deixa de ser un esforç físic, o ens cuidem o no faríem el que fem ara. Cal cuidar-se anant a córrer, fent peses, amb el menjar, amb el beure... >> Obro un tema polèmic sobre què és i què ha de ser la colla: una família o fàbrica de fer castells? Tu que véns del món del futbol, creus que cada vegada s’assembla més al món de l’esport per ser més competitius? Jo vull dir que és molt difícil entrar a la Colla Vella ja que sinó hi tens una colla d’amistats costa bastant que la gent de la Colla s’obri. Hi ha gent que ve un parell o tres d’assajos i a vegades no torna perquè els que ja som de la Colla no els fem gaire cas i potser costa fer aquest salt, a vegades hauríem d’estar molt més pendents tant de les persones que vénen per primer cop, com també dels problemes personals dels propis castellers. Un exemple: quan el meu germà es va fer mal i al cap d’un temps ja no li volien donar el tiquet pel sopar anual; fins que jo no em vaig queixar al cap de cinc anys, no li van donar! Tot i que penso que ara ha millorat una mica aquest aspecte, hem de tin-

”

>> T’hem sentit alguna vegada parlar sobre la debilitat mental de la colla enfront a la fortalesa d’altres. Ens ho vols compartir i dir què creus que hem de millorar? Històricament sempre hem tingut una mentalitat dèbil. A la plaça del blat, si la Joves agafa avantatge, ens mengen la moral; a la que treuen una mica el cap, nosaltres ens hem vingut avall. Ha passat moltes vegades! Ells saben viure així de nosaltres i estan còmodes així, jugant brut sovint. Amb Vilafranca això no ens passa perquè els darrers anys hem anat a remolc d’ells i la pressió que teníem nosaltres fins ara, els hi hem passat a ells, amb la Joves és al revés. >> Quin és castell t’agrada més? I plaça? El dos de nou amb folre i manilles. I, pel que fa a places, Sant Felix, plaça de la Font i plaça del Blat, és clar! M’agrada molt la prèvia de Sant Fèlix. Vull aprofitar per dir que jo sempre he estat crític amb que no es portin colles de fora en algunes diades com Firagost o Sant Joan (Santa Úrsula no!). Per què no es poden canviar les coses? Això és mentalitat conservadora! >> Castells pendents: tres de nou amb folre i el pilar, pilar de set sense folre, nou de nou, o pilar de nou amb folre, manilles i puntals. Són somnis i prou?

BLOC CASTELLER

Aquest any s’ha d’anar a pel tres de nou amb folre i pilar perquè no és any de concurs. A mi m’encantaria provar el pilar de nou!

Per la part que em toca, jo gaudeixo molt amb els castells amb folre i manilles però visualment amb un quatre de nou net, per exemple, se’t cau la baba. Tècnicament, un castell net si tens una alineació bona ja el pots fer (i on vulguis!) encara que són molt difícils, però la realitat és que el tres i quatre de deu amb folre i manilles són castells de tota la colla, i això el fa més difícil.

David Oliete Casanova és de Tarragona. Té 32 anys i és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques. Fotògraf i realitzador audiovisual. Apassionat de la fotografia documental i el fotoperiodisme, és responsable de fotografia de la revista “Fet a Tarragona”, feina que compagina amb projectes personals (www.davidoliete.com).

Per mi és important l’espai dels divendres a la nit perquè a part de l’assaig, em trobo amb els meus amics després de tota la setmana i això és bo perquè et sents en família. >> Un desig per acabar. Com a Colla Vella, que es continuï amb aquesta trajectòria i que no es perdi la referencialitat al món casteller, que segueixi sent el mirall de totes les colles. Personalment, vull fer un dia el quatre de vuit a segons (n’he fet varis de set ja!).

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jordi Escoda i Cusidó

Disposem de 8 salons amb capacitat de 80 fins a 800 comensals, amb les seves corresponents terrasses. Especialitzats en tot tipus d’esdeveniments. www.restaurantelalamo.com | info@restaurantelalamo.com | Tel. 977 84 62 40 | Crta. Montblanc, snº. 43460 ALCOVER (Tarragona)

TALLERS MERO AUTO VALLS CENTRE

Fusteria Polígon Industrial c. Licoristes, 4, nau 4 43800 Valls

En els darrers números d’aquest anuari havíem demanat que un periodista o cronista casteller ens fes un repàs a la temporada castellera de la Colla Vella. Enguany, però, hem aprofitat que una sèrie d’imatges on la Colla n’és la protagonista ha guanyat els Tokyo Foto Awards 2018 per fer unes preguntes al fotoperiodista David Oliete.

Un espai on hi he anat tota la vida, que ho porto de dins de tota la vida, que no sé el que és viure sense la Colla Vella perquè l’he mamat tota la vida, forma part de la meva vida, com la família o el futbol durant una època. Si jo no pogués fer castells, jo seria igualment de la Colla Vella!!!

Tenim els mitjans necessaris per organitzar des d’una petita reunió fins a la celebració més complexa.

Tel. 977 605 324 Fax 977 606 102 gasquecp@gmail.com

DAVID OLIETE

>> Què és per tu la Colla Vella?

El Alamo posa a la seva disposició una àmplia infraestructura en salons, jardins i serveis per a satisfer totes les seves necessitats.

Gasque

LA COLLA VELLA CONQUEREIX TOKYO

>> Castells amb folre i manilles o castells nets?

Tels. 977 612 322 - 977 605 153 autovalls@autovalls.cat tallersmero@tallersmero.com Ctra. del Pla de Santa Maria, 249 - 43800 VALLS

>> Quina relació tens amb el Món Casteller? Has estat mai de cap colla? La meva relació amb els castells m’arriba a través de la càmera de fotos. Quan vaig començar en el món de la fotografia fa ja uns anys, vaig trobar en els castells una manera espectacular de transmetre emocions a través de les imatges. Mai he estat cap de colla ni he format part de cap colla. De fet, la veritat és que a la meva família no hi tinc gaires arrels castelleres, jo sóc el més “casteller”. >> Què busques o en què t’inspires quan fas fotografies castelleres? Mai m’he sentit gaire atret per les estructures castelleres com a tal, sempre m’ha agradat buscar detalls i reaccions de la gent que viu els castells d’una manera o

altra, ja siguin castellers, públic o aficionats. En el fons el que intento simplement és transmetre alguna cosa amb la meva fotografia, sigui castellera o no. Que les fotos no siguin buides. >> Explica’ns com va anar el premi de Tokyo Foto Awards 2018. Fa uns mesos vaig presentar al certamen una sèrie de fotografies de la Colla Vella al Concurs de 2018. És una recopilació d’imatges que penso que sintetitza i transmet molt bé les sensacions que vau viure a la Colla Vella el passat Concurs. La sèrie, que va ser escollida entre més de 5.000 imatges presentades de fotògrafs de 88 països, va guanyar el primer premi de la categoria d’Esdeveniments. El mes de febrer s’exposarà una de les fotografies de la sèrie al Shibuya Cultural Center de Tòquio. >> Hi ha diferències entre fotografiar una o una altra colla? Jo crec que no en el resultat, però sí en l’execució. A mi m’agrada estar enganxat al castell i molt proper a la pinya. Això fa que evidentment, fotografiar colles amb un volum important de castellers a plaça sigui més difícil, ja que tens menys marge de maniobra. Si no esculls bé on col·locar-te des del principi, intuint com i cap a on anirà el castell, és probable que perdis l’opció de fer bones fotos. Amb colles més petites tens més facilitat per improvisar i canviar d’idea i de perspectiva. D’altra banda, sí que és veritat que quan dono un cop d’ull al meu arxiu fotogràfic m’adono que hi ha 2-3 colles que es reparteixen moltes de les fotografies que personalment més m’agraden, fetes en diferents moments, anys i diades. No crec que tingui cap secret en particular però em sembla una anècdota curiosa.

APPsistència, UNA NOVA EINA AL SERVEI DE LA COLLA

Podeu trobar la sèrie d’imatges al següent enllaç: https://www.tokyofotoawards.jp/winners/tokyo/2018/4396/

La Colla Vella dels Xiquets de Valls va estrenar aquesta passada temporada una nova eina destinada a ajudar i a millorar la tasca que duu a terme la tècnica i l’equip de pinyes i folres tant en els assajos com en les diades. Es tracta d’una aplicació mòbil anomenada “APPsistència”, un servei a través del qual qualsevol casteller i castellera, des del seu dispositiu, pot dir si assistirà o no a l’assaig o a l’actuació, consultar la seva posició als castells previstos per portar a plaça i rebre notícies i comunicacions de diversa índole. Per una banda, pels integrants de l’equip de pinyes i folres és molt important conèixer l’assistència dels membres de la colla per tal d’organitzar les construccions que s’han de provar durant els assajos o portar a plaça. Entre altres avantatges, els permet treballar més còmodament, ja que poden saber amb un simple cop d’ull al mòbil amb qui comptaran per formar les pinyes, els folres, les manilles o els troncs. I per l’altra banda, l’aplicació mòbil també servirà als castelleres i castelleres per saber amb antelació en quina posició han d’anar dins del castell. El fet de conèixer prèviament on vas o on deixes d’anar, permetrà agilitzar els assajos, una de les problemàtiques que pateixen la majoria de colles castelleres.

Finalment, aquesta eina també s’ha de convertir en un instrument essencial per la Colla Vella en general, ja que acabarà substituint el mecanisme de l’empremta dactilar que serveix per “fitxar” als assajos. Així, gràcies a l’app també es podrà saber l’assistència global a la colla. La nova app va entrar en funcionament a la nostra colla a mode de prova a finals de temporada, concretament durant el mes de setembre. Es va fer servir durant els assajos —on es van col·locar dues tauletes per tal que els castellers registressin la seva presència al local— i en les diades grans. La intenció per aquesta nova temporada és anar a més i intentar esprémer al màxim l’aplicació, explorant noves possibilitats que puguin anar més enllà de les necessitats de l’àrea tècnica. En aquest sentit, l’aplicatiu és molt flexible i té encara molt marge de millora. L’APPsistència castellera, que està dissenyada per Àngel Casellas, un informàtic i casteller de la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia, ja fa 3 anys que s’està implementant paulatinament entre les colles del món casteller, amb èxit evident; a dia d’avui ja en són 17 les usuàries.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sergi Ribé

CA NA LA LLA

Sabem que res del que fem tindria sentit sense l’esforç i la valentia dels més petits. Els nostres èxits són fruit de la seva tenacitat. Ells són el nostre orgull i el nostre tresor: la canalla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Com ja sabeu, els petits de la Colla ens ho passem molt bé fent castells, però també fem més coses tots junts. Les voleu conèixer?

AVENTURES DE LA CANALLA La Clàudia i la Marina al National Geographic A principis de juliol apareixia a nivell mundial un nou episodi de la sèrie One Strange Rock, de National Geographic que es fixava en el testimoni de la Clàudia, la Marina i la seva mare Vanesa, en el capítol d’una sèrie dedicada a les capacitats de l’ésser humà, i en especial als reptes perillosos i exigents a què a vegades ens enfrontem. Els castells i el Concurs de Tarragona han servit com a exemple, i més en concret, l’experiència d’aquestes valentes castelleres de la Colla vella i que obren el programa presentat per l’actor Will Smith. S ant Fèli x 20 18.

Es tracta de la sèrie documental “One Strange Rock” (traduïda com “El nostre planeta”) i el capítol on surten és el 9, titulat “Despertar”. El presentador, l’actor nord-americà Will Smith, descriu així els castells: “Una torre humana en què els més petits estan a dalt de tot..., sí” El documental vol transmetre l’essència dels castells amb l’emoció a la plaça. El van gravar el 2016 a Valls, on apareixen espectaculars vistes del nostre campanar, al Concurs 2016 i a la Tarraco Arena. El podeu veure en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=E7uyMQut0q4

Port Aventura El dissabte 1 de setembre la nostra valenta canalla va passar el dia a Port Aventura. Una intensa jornada de descans de la intensitat castellera i a la vegada plena d’emocions i gresca.

LA CANALLA

Carta d’una mare “histèrica”

Tombet al poble 2018.

A pocs dies d’haver assolit el Concurs de Castells de Tarragona es va fer viral a les xarxes socials i als mitjans de comunicació aquesta emotiva carta de la Jèssica, mare de l’Avril. Creiem que ha de tenir un lloc en aquest anuari. Moltes gràcies, Jèssica!

però quan descarrega un castell l’emoció i els sentiments són increïbles. No trobo paraules per descriure aquesta sensació.

Mares i pares de canalla castellera... No sé si us passa a vosaltres però, em pregunto habitualment si faig bé en deixar pujar a la meva filla als castells. Moltes vegades em dic a mi mateixa que estic boja, inclús sento que és antinatural que una mare pugui deixar a la seva filla pujar en aquelles alçades. D’altres vegades, però, penso que sóc molt però que molt valenta per deixar fer a la meva filla allò que li agrada. Constantment intento justificar-me a mi mateixa en què el perill està a molts llocs i crec que no m’equivoco, per exemple, també és perillós anar amb cotxe, o estar a la piscina, o jugar a hoquei,... i bé que li deixo fer sense remordiments de consciència. Com diuen, el perill està on hi és la persona. L’únic que tinc clar és que els castells “enganxen”. Ma filla és feliç anant als assajos (6-7 hores setmanals), anant a les diades i aconseguint castells i més castells. Què li haig de dir, que no pot pujar? El que és important és que tant ella com jo hem anat agafant confiança en la colla. Ha estat un procés llarg que ens ha ajudat a preparar-nos a les dues. Tot i que ho passo fatal quan la veig pujar, dieu-me “masoca”, Vila-rodona 2018.

L’Avril puja perquè així ho vol i jo la deixo pujar perquè confio molt en ella i en tots els castellers i castelleres que fan possible aquestes construccions tan increïbles. Cal dir que el grup de mamis ens donem suport unes a les altres... moltes vegades sort d’elles! Desitjo de tot cor que diumenge al concurs, totes les colles castelleres assoleixin els seus reptes o, si més no, que ningú prengui mal, ja que hi ha moltíssima feina darrera i els fruits tard o d’hora han d’arribar. En especial, espero que la Colla Vella faci el que sap fer i com ho sap fer. Després de la temporada que hem fet la victòria de molts mesos està molt clara. Al concurs, malauradament, tot es juga en un dia, per això és important mantenir la calma i fer els castells com s’han estat fent durant tot l’any, ni més ni menys. Castellers i castelleres de la Colla Vella vull dir-vos que gràcies al vostre esforç, el vostre compromís, les vostres ganes i la vostra dedicació dia rere dia durant tota la temporada heu aconseguit que confiï molt en tots vosaltres. No oblideu que per viure s’ha de somiar i que els somnis estan per complir-los. Tots a una, som invencibles! Per acabar, com diu l’Albert... Pit i amunt i visca la COLLA VELLA! Una mare “histèrica”

LA VEU DE LA COLLA VELLA XIQUETS

Resol els mots encreuats. Hi trobaràs moltes poblacions on hem actuat aquesta temporada. 1

1. Sant patró de Vilafranca del Penedès.

Seràs capaç de trobar alguns dels castells més importants d’aquest any en aquesta sopa de lletres?

LA CANALLA

E B O F R J E M G D M U G H N W I U A W D M Y O V D A C A E E O O J J L X I T Z E J U A K N E K I U C R A N T O F T E E

D V O A R N R V G M O H T X T A B P S W S D O J E F O X U J E N W A M R Y E E P

E D H D N Z C Y U I C Y E W U E A E D Y

R A B U C G W D I L T L E D W Q Z Z R A

T S B U V L Z M D Q J F S M S W R M A V

X R W X N M O Z Q H A U M W U E P Z L Q U E Y L A Q U A T R E D E N O U R J I P

Q N B M O A M C F H K H U L L I A T P Y

Q M E R L O F B M A U O N E D C N I C W

VERTICAL

2. Sant patró dels pagesos que celebrem a la plaça de l’Oli.

3. Ciutat dels Estats Units on hem actuat aquesta temporada. 10

4. Santa patrona de Tarragona.

8. Sant que celebrarem a Lleida.

P U X L W U Q U I Y O R U G H W L S O N

U C D A Y A B W E I D R H N B O E V M P

6. Diada prèvia a Sant Joan.

10. Hotel de Salou on actuem cada any. 8

K I R M F Y I C L E H L U W N B Q O L Y

F G L W L F F N F E K C K H K Y Z E B R

5. Població italiana on vam actuar a l’inici de la temporada.

9. A Gavà vàrem fer un homenatge als antics Xiquets d’…

A E H P D T U M S E X K R I U V U D R P

M I I K O G O D V A B B O B E X M D F V

7. Primera població on acostumem a actuar en terres catalanes

TRESDEDEUFM • DOSDEVUIT • QUATREDENOU • TRESDENOUAMBFOLRE • CINCDENOUAMBFOLRE • QUATREDENOUFP • NOUDEVUIT • PILARDEVUITFM • PILARDESETAMBFOLRE

E C U H T X L I D M A E S Q R A Z N E X

HORITZONTAL

L E E L V T M J Q I Y G B F W L N F U X

PER ALS PETITS CASTELLERS DE CASA

s o r t t s a e t u s aq revi lla de la co tu! de per es

Resol aquest sudoku!

de GRA GRUP LLERS

Poques colles del Mรณn Casteller poden dir que tenen una banda sonora com la nostra: el Grup de Grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, del qual en presumim sempre que podem.

L’any 2018 és un any que, de ben segur, passarà a la història de la colla. Després d’anys de molt esforç i treball, vam poder tornar a guanyar el primer premi del Concurs de Castells. Des del grup de grallers, també hem tingut un any molt intens. A part de les actuacions de castells, també fem altres sortides com a grup de músics. És per això que, encara que a l’hivern no hi hagi assajos ni actuacions de castells, el grup de grallers assagem cada setmana tot l’any. Sense els assajos de cada setmana, no podríem fer aquestes actuacions o cercaviles a part dels castells. Us deixem un resum de totes aquestes sortides que hem fet durant l’any.

REIS D’ORIENT Com cada any, vam anar a tocar a la Residència Santa Teresa acompanyant a ses Majestats els Reis d’Orient, que van visitar i portar regals als avis que estan residint-hi. Els vam tocar unes nadales de les quals van gaudir cantant tots junts. Per acabar les festes nadalenques, l’endemà, vam anar a tocar a la cavalcada dels Reis d’Orient a Cabra del Camp. És el primer any que ens van convidar a tocar. Vam acompanyar-los fins al casal de Cabra del Camp, on allà van repartir els regals als més petits del poble.

FESTA DE LA CALÇOTADA El mes de gener, dins el nostre calendari, és molt intens. Com ja és tradició, l’últim cap de setmana del mes és la festa de la Calçotada, i hi participem activament a la cercavila fent ballar a la Mulassa de Valls pels carrers del barri antic de la ciutat. Durant la cercavila, el grup de grallers ens vam dividir per poder anar a tocar el primer pilar de l’any al Pati, el qual marca l’inici del concurs de menjar calçots.

de sol per anar de dol i vam tocar el Toc de Processó mentre es plorava la mort del carnestoltes fins a la Plaça del Blat, on va ser cremat.

CONCERT VERMUT SANT JOAN Seguidament, vam començar a assajar per les diades castelleres i ens vam posar les piles per Sant Joan. La festa Major de Valls, pel grup de grallers és anar amunt i avall en tot moment. Comencem el dia 23 participant al concert vermut que es va dur a terme a la plaça del Blat i a l’anada, sortida i actuació de Completes. El 24, només unes hores després, continuem amb les matinades, l’actuació de Sant Joan i el Tomb del Poble. Per acabar la festa major, també acompanyem als més petits al Tomet del Poble.

CONCERT FIRAGOST

GRAVACIÓ L’ALTRE CONCURS DE CASTELLS Com a novetat aquest any, a l’haver obtingut el primer premi del Concurs de Grallers i Timbalers que es va dur a terme durant el Concurs de Castells del 2016, ens van convidar a tocar en directe durant les gravacions del programa televisiu L’altre Concurs de Castells, que s’emet al Tac12. Així doncs, vam participar a l’apartat musical del programa tocant diverses cançons de les quals els concursants havien de respondre algunes preguntes. El programa va apostar per música en directe en lloc de música enregistrada. A més, una de les concursants que va representar la nostra colla va ser la Maria, una de les nostres gralleres.

El mes d’agost per part nostra va ser molt actiu. Durant la Firagost, a part de participar-hi col·laborant amb l’estand de la colla i tocant a l’actuació de castells el dimecres al vespre, vam ser convidats a tocar en un concert per part de la Societat de Sant Antoni de Valls. El dimarts a la nit, després de la 39a Exhibició d’Arrossegament amb Trineu, van organitzar com a novetat un concert de gralles. Vam tocar juntament amb el grup de grallers i timbalers de Xiquets de Tarragona i amb el So-Nat.

CARNESTOLTES Just abans de començar els assajos de castells, vam anar a tocar a l’enterrament del Senyor Carnestoltes, el Dimecres de Cendra, el qual marca l’inici de la Quaresma. Ens vam vestir de negre i amb ulleres

graficament@graficament.cat

GRALLERS

CONCURS DE GRALLERS I TIMBALERS I CONCURS DE CASTELLS

PRESENTACIÓ CONCURS

FESTES ANYALS DE LA COLLA

NOVES INCORPORACIONS

Ja iniciat l’últim tram de temporada, el dia 12 de setembre vam ser convidats a la presentació del XXVII Concurs de Castells que es va dur a terme a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm, per haver estat guanyadors del Concurs de Grallers i Timbalers a la XXVI edició del Concurs de Castells l’any 2016. A l’inici de l’acte vam rebre als convidats de l’acte tocant diverses peces musicals del nostre repertori.

Durant les festes de la colla, com cada any, els grallers i timbalers oferim un concert vermut o cafè concert per tal que la colla gaudeixi d’un aperitiu mentre escolta les músiques que hem anat tocant durant l’any, o fins i tot, de noves. Aquest any vam fer un cafè concert just després de les paelles. En aquest concert, després de molt d’esforç i treball, assajos i també alguna formació, no vam estrenar cap cançó nova, però en vam recuperar alguna del fons del calaix.

Durant l’any s’han incorporat al grup dos nous components. El mes de juliol, l’Arnau Roig va entrar com a timbaler després d’haver fet classes individuals i haver après les cançons que toquem. Es va estrenar a la diada de Vila-seca i, des de llavors, ha anat millorant molt la seva tècnica fins a convertir-se en timbaler titular. La segona incorporació al grup va ser la del membre més jove i de l’únic graller, el Ferran Amill. Va estar un temps treballant de valent a les classes individuals i, més tard, es va incorporar als assajos de divendres. Finalment, després del seu esforç es va estrenar durant el concert de les festes anyals. >>>>>>>>>>>>>>> Ivet Rabadà / Alba Solé

Enguany, tal i com s’havia fet a les últimes edicions del Concurs de Castells, també es va dur a terme el Concurs de Grallers i Timbalers. Després de molts assajos i alguna formació, però, aquest any no vam poder revalidar la primera posició. Tot i així, vam fer podi quedant en tercera posició ex aequo amb els grallers i timbalers dels Xiquets de Reus. Des de l’inici del concurs a primera hora del matí, estàvem molt nerviosos i concentrats per ferho el millor possible. La pressió per part nostra és doble: per una banda un jurat avalua l’execució del Toc del Castell, i per altra banda, també patim els nervis de poder descarregar els castells que portem a plaça. A mesura que vam anar descarregant-los, ens vam anar animant i relaxant, cosa que ens va fer tocar bé sense ni adonar-nos-en.

101

I HIS IDEN TÒ TITAT RIA

Som la Colla degana del Món Casteller i la nostra història és la història dels castells des de fa 227 anys. Som origen i tradició i aquest 2018 ha estat un any molt prolífic en activitat historiogràfica.

103

HISTÒRIA I IDENTITAT

ANY RABASSÓ 2018

L’HISTORIADOR XAVIER GÜELL, V PREMI ISIDRE DE RABASSÓ D’IDENTITAT CASTELLERA El passat dissabte 9 de juny vàrem fer entrega del V Premi Isidre de Rabassó d’Identitat Castellera a Xavier Güell i Cendra en la 35a Nit de Premis de Valls, celebrada al Centre Cultural Municipal de Valls. Llicenciat en geografia i història, Güell ha destacat pels seus treballs d’estudi i difusió del fet casteller, sobretot des dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil, un ampli període històric al llarg del qual els Xiquets de Valls van jugar un paper absolutament central en l’aparició, expansió i desenvolupament de l’activitat castellera. A més a més, la feina de recopilació i descoberta de fonts duta a terme per Güell ha estat marcada sempre per un rigor i una honestedat que confereixen encara més valor al conjunt de la seva obra.

Les aportacions historiogràfiques de Xavier Güell són moltes i variades, tant a través dels cinc llibres que ha publicat com en incomptables articles apareguts en revistes i al seu blog personal. Aquesta diversitat de treballs, acompanyada de la importància de les seves troballes, el converteixen en una de les personalitats de referència en l’estudi històric dels castells, en general, i dels Xiquets de Valls, en particular. Amb el Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, la Colla Vella dels Xiquets de Valls distingeix aquelles persones, entitats i iniciatives que han contribuït a estudiar i difondre la història dels castells i la identitat dels Xiquets de Valls. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Redacció

Ctra. de Montblanc, 23, 43800 VALLS, Tarragona Tel. 977 60 11 36 / Fax 977 60 11 65

A part dels èxits castellers, aquesta temporada 2018 també serà recordada a nivell historiogràfic per la celebració del centenari de la mort d’Isidre Tondo i Ballart, Isidre de Rabassó, el qui fou casteller de la Colla Vella durant el segle XIX i que en va ser cap de colla des de 1875 fins a 1918, en que morí exercint aquest càrrec de forma consecutiva durant 43 anys, amb la peculiaritat que no en quedà cap record en forma de sepultura. Un altre aspecte clau en aquesta celebració era que la seva biografia pública com a gran casteller i el màxim exponent de l’Època d’Or castellera del segle XIX, estava, si més no, trufada de males interpretacions i de falses veritats historiogràfiques intencionades.

MAIG

Sant Isidre. Presentació logotip. Creació del hashtag #AnyRabassó2018

El primer dels actes fou la presentació via xarxes socials i premsa del logotip que ens acompanyaria en tots els actes d’aquesta commemoració, logotip creat pel nostre company Adam Fabra i Ruiz i que introduïa part de la “Pindàrica Tercera en honor d’Isidre de Rabassó” escrita i publicada per Eugeni d’Ors “Xenius” el 1916, on exalta la figura del vell casteller i de la qual en vam extreure la frase amb què vam voler il·lustrar aquest any: “FER CASTELLS ÉS NECESSARI, VIURE NO ÉS NECESSARI”. Afirmació, on reflecteix que per ell la vida sense castells no hagués tingut sentit i il·lustra la passió, sentiment i importància que Isidre de Rabassó donava als castells. A més, a partir d’aquest dia estrenàrem dues lones, una dins i l’altra fora del nostre local i també acompanyaríem tots els missatges de les xarxes socials amb el hashtag #AnyRabassó2018.

Amb aquest doble objectiu, a principis d’any, des de la comissió històrica i conjuntament amb la junta, iniciàrem justament el dia de Sant Isidre aquesta celebració. Un projecte d’estudi sobre la figura de Rabassó que acabaria el 30 de desembre de 2018, just al dia i hora que feia un segle del seu traspàs. Tot seguit farem un recull dels actes i elements que han format part d’aquesta efemèride.

105

SETEMBRE

HISTÒRIA I IDENTITAT

Presentació de l’exposició “Isidre de Rabassó” i samarreta commemorativa

El divendres dia 14 de setembre, vàrem inaugurar al vestíbul del nostre local social, l’exposició: Isidre Tondo Ballart “Isidre de Rabassó”. Una exposició on es feia un repàs historiogràfic, tant de la figura i el cognom Rabassó dins el context de la història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, també es feia un recorregut per diferents èpoques i la forma d’entendre els castells com a experiència vital. L’exposició situada al vestíbul del local i quedà oberta fins final de temporada, amb l’objectiu d’invitar a castellers i forans que vingueren als assajos, a conèixer de forma més detallada i concreta

la figura d’Isidre de Rabassó i la nostra història. En aquesta exposició hi poguérem veure documents com el certificat de naixement o de defunció, escrits de la premsa de l’època o curiositats especialment importants per entendre qui som i d’on venim. El dia de la inauguració, a part del públic assistent, hi prengueren part l’alcalde de Valls, el Sr. Albert Batet, cap dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona, el Sr. Jordi Agràs, i el regidor de Cultura, el Sr. Marc Ayala.

tre territori, format per pagesos i gent del camp que no estaven acostumats als canvis i que a causa del perjudici que els portaven les polítiques lliberals (posa per exemple que molts pagesos van perdre la feina per culpa de les desamortitzacions) i que es traduí en un acostament i posterior defensa de les ideologies carlistes. Aquestes ideologies, amplificades pel clergat, element molt condicionant en l’època i contrari també a les reformes lliberals de l’època, es convertirien en el context on va viure Isidre de Rabassó: “Era una gent humil que intentava defensar-se en el camí de la vida de la millor manera possible i només coneixien el que havien fet fins aleshores, i els canvis els havien perjudicat greument (...) fins al punt que més que per un tema ideològic, afiliar-se a una guerrilla carlina, permetia obtindre un jornal i poder sobreviure dignament”. Cosa que van fer la majoria dels pagesos del territori en aquell moment i la Colla Vella estava formada bàsicament per pagesos.

Aquest fet és de vital importància, ja que aportava eines als més joves de la comunitat per cultivar-se culturalment en una època on el “llegir i escriure” no estaven a l’abast de tothom. Una cooperativa que tenia la seu social en un local de 4 plantes al carrer d’En Bosc i que va ser una de les primeres cooperatives de la província de Tarragona i que durà fins a 1887. Aquest afany per la consciència de classe demostra una voluntat d’aportar a la societat que tenia Rabassó, no només en els castells sinó dins el col·lectiu de la societat rural vallenca de finals del s.XIX, deixant en evidència moltes teories, normalment poc informades, esbiaixades o fins i tot malintencionades que titllen a Rabassó de persona retrògrada o amb males idees per la seva condició de militant carlí. Per reforçar aquesta idea de progrés i voluntat integradora de Rabassó,

Un cop contextualitzat el moment històric i social, Güell inicià una sèrie de relacions familiars a partir dels cognoms estrets d’un llistat de 200 militars carlins de l’època, molts dels quals directament relacionats amb la Colla Vella de finals del s.XIX i mica a mica va entrellaçant aquesta època amb els principis del s.XX, posant èmfasi en castellers amb noms coneguts, ja que alguns pujaren en el 4 de 9 de 1881. Per acabar definint el prototip de casteller de l’època de Rabassó: “Pagesos, d’ideari carlí i castellers”. Tenint en compte que aquesta tradició castellera no naixia d’una condició espontània sinó d’ascendència familiar, fet que reforçava aquesta triple condició.

NOVEMBRE

Conferència de Xavier Güell i presentació de l’audiovisual

Un dels actes principals d’aquest Any Rabassó va ser la conferència que el passat 30 de novembre i com a acte d’obertura de la Festa Anyal, va fer l’historiador Xavier Güell i Cendra, un dels investigadors més prolífics en la història dels Xiquets de Valls en el s.XIX i que coincidia que en aquest any 2018 se li havia atorgat el Vè premi Isidre Rabassó d’Identitat Castellera. A tall introductori, Güell va fer un recorregut per l’aparició del carlisme a Espanya i a Catalunya, explicant el procés successori posterior a la mort de Ferran VII (1833), on a partir de l’aprovació de la Llei Sàlica, convertia en reina a la seva filla Isabel, provocant la no proclamació

de Carles Maria Isidre com a rei i la conseqüent aparició dins el panorama social i polític espanyol del carlisme com a ideologia, contrària al liberalisme. Aquests dos grans bàndols enfrontats, que amb tres guerres ocuparan la vida político-social la part central del s.XIX, van ser el punt de partida de la conferència, Güell va dirigir el seu interès en com aquests canvis i disputes ideològiques van afectar el “poble ras”, especialment en el nos-

És en aquest moment que Güell obre una nova i gairebé inèdita via d’investigació de l’època, quan explica que Isidre Tondo és dels cofundadors d’una cooperativa, inscrita notarialment el 16 de febrer de 1882, anomenada “La Obrera Vallense” i donant importància en l’aspecte “Obrera” i la relació amb la consciència de classe, trencant amb l’ideari suposadament retrògrad i conservador que se l’hi ha volgut atribuir repetidament. Una cooperativa de consum, material de pagesia, de suport social en cas de necessitat i amb la voluntat de crear coneixement, ja que en aquesta cooperativa s’estableixen classes d’ensenyament escolar als fills dels associats entre 6 i 17 anys.

107

HISTÒRIA I IDENTITAT

en aquesta cooperativa on Tondo n’era un dels fundadors, també hi estaven associades persones d’ideari totalment contrari al carlisme, com republicans i lliberals. En el conjunt estava formada per 5 pagesos, 1 pastor però també per menestrals: 1 barber, 1 espardenyer, 1 cafeter, 1 sabater, 1 curtidor i 5 teixidor. Per acabar la conferència, a mode de conclusió, Güell agafà totes aquestes dades per demostrar que tot el context sociopolític de l’època era molt més complex i diferenciat del que normalment s’ha entès com una classificació dual, ideològicament molt estricte i segmentada, associada únicament als idearis polítics conservadors de la gent camperola i humil del Camp de Tarragona a l’època que va

DESEMBRE

5-6

viure Iside Tondo i Ballart “Isidro de Rabassó”.

Acte de cloenda

Finalment, projectàrem un audiovisual on de forma gràfica es feia un recorregut a la història i vida d’Isidre de Rabassó (el podeu recuperar al nostre canal de youtube) i tancà l’acte a través de videoconferència, el Conseller de Cultura a l’Exili, el sr. Lluís Puig que encoratjà a seguir treballant en la història de la nostra cultura.

Finalment, el passat diumenge dia 30 de desembre a les 11 del matí, estava previst el darrer acte de la commemoració del centenari de la mort d’Isidre Tondo Ballart “Isidre de Rabassó”. Aquest acte de reconeixement i de memòria històrica consistí en la descoberta d’una placa a la sepultura que la Colla Vella dels Xiquets de Valls té al cementiri, ja que el mític casteller, no tenia cap sepultura, ja que en el seu dia va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri, on ara es situa l’antic ossari. L’emotiu acte l’encapçalà el president de l’entitat Albert Pedret que donà la benvinguda i presentà l’acte, seguit del component de la comissió històrica, Anton Dilla qui feu una glossa sobre la vida de Rabassó i de la coincidència que just el mateix dia de fa 20 anys, també ens havia deixat en Rafael Banderas un altre cap de colla en actiu. El cap de colla actual, Albert Martínez va elogiar la importància del compromís i de la família per assolir tant els grans castells que es van fer en el segle XIX, com en l’actualitat, fent ressò de la coincidència que amb el mandat de Rabassó, la Colla Vella va descarregar el quatre de nou, el cinc de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles, tres castells que enguany només ha descarregat la Colla Vella. Finalment, la placa commemorativa va ser descoberta per la besnéta directa d’Isidre Tondo, la senyora Dolors Tondo, que acompanyada de la seva família, va agrair amb gran emoció aquest reconeixement.

ció de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Càtedra URV Per l’Estudi del Fet Casteller.

Per cloure el solemne acte, al voltant d’un centenar de castellers abillats amb la indumentària castellera, van enlairar un pilar de cinc i posteriorment sonà l’himne de la Colla Vella. Amb aquest acte, la Colla Vella posa fi al que ha estat un any que la Colla Vella ha dedicat a recordar la figura d’Isidre Tondo i Ballart.

Presentació del conte “Isidro de Rabassó: fer castells és necessari”

Durant la festa anyal, presentàrem el conte Isidro de Rabassó: fer castells és necessari, escrit per Roger Roig amb il·lustracions de David Rovira. Un relat de ficció infantil al voltant de la figura del mític casteller i cap de colla. Un encontre generacional entre un menut enxaneta i el veterà casteller entre els Valls actual i el del segle XIX, on fer castells es converteix també en una metàfora sobre els valors vitals. Aquest conte ha estat el resultat de mesos de treball al voltant de la figura Isidre Tondo i Ballart, en el Centenari de la seva mort, un projecte que no hauria estat possible sense la col·laboració de la Diputa-

sidro de Rabassó, s durant 43 anys, es de la Primera atre de nou.

ctòria i dels èxits e Rabassó.

DESEMBRE

L’endemà, dins al parc infantil organitzat cada any durant la festa Anyal, es va fer una sessió de contacontes, en que l’Elena Tous, explicà aquest conte als més petits.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig

20/11/18 12:41

109

SUPORT ALS PRESOS POLÍTICS

HISTÒRIA I IDENTITAT

5 pilars, 20 hores, 70 castellers i 1.237 quilòmetres Presó d’Alcalà-Meco, primer objectiu. Setanta castellers de la Colla Vella han sortit de Valls en aquesta direcció, la matinada del 16 de juny, per donar suport als presos polítics i exiliats. Es tracta d’aixecar pilars davant els tres penals on romanen privats de llibertat, coincidint amb els vuit mesos de l’entrada a presó dels presidents de l’ANC i d’Òmnium. La impressió de la presó és tan desoladora com el descampat de cards que l’envolta. A dins hi ha injustament tancades dues dones, la presidenta Forcadell i la consellera Bassa. La colla baixa del bus i ràpidament aixeca un pilar de quatre protagonitzat per dones i un pilar de cinc. Les gralleres entonen ‘Els segadors’ amb l’esperança que des de les cel· les en puguin sentir les notes. No es perd temps i es torna al bus.

Estremera congela l’ànima, envoltada de quilòmetres de parades on es cultiven alls, que cullen enmig d’una gran polseguera. Al lloc, el primer que se sent és empatia cap als familiars i amics dels presos que van a visitar-los. S’esquiva els agents que esperen a l’entrada fent, camp a través, el pilar de cinc dedicat a Junqueras, Turull, Rull, Forn i Romeva. L’última parada és el restaurant ‘El Quijote’, que regenta un català a tocar de la presó. S’hi afegeix el casteller Eduard Fermín que, com a advocat, ha pogut veure’s amb els consellers a Estremera i expressar-los el suport de la Colla. Es fa el darrer pilar de cinc en homenatge als polítics catalans a l’exili. Abans de marxar puja al bus l’Empar Moliner, que saluda l’expedició i piula a Twitter: “Ens hem trobat dinant amb els castellers, allà a prop de la presó. Bona gent”. A la Comunidad de Madrid la música de gralles es va allunyant. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Laia Castells / Josep Lluís Eras

L’efecte sorpresa ha funcionat però a partir d’aquest moment tindran companyia. Un vehicle de la Guàrdia Civil els segueix. I efectivament, a Soto del Real, on estan reclosos Sàn chez i Cuixart, ja els esperen. Es fa el pilar de cinc a pocs metres de l’entrada. Arriba l’hora de les entrevistes amb la premsa però, en paral·lel, els agents demanen el DNI als presents. S’obre una negociació: la canalla ha d’anar al lavabo. Els deixen entrar a la presó. I s’hi pixen. Quan tornen, els agents passen llista i els expedicionaris van pujant a l’autobús quan senten que, aparentment, han pronunciat el seu nom. L’operació ha aconseguit l’efecte contrari. Ha reforçat l’impacte dels pilars perquè els periodistes, emprenyats de ser també identificats, comencen a esbombar la retenció indiscriminada arreu.

111

HISTÒRIA I IDENTITAT

De Brussel·les a Mas d’Enric L’onada de reivindicacions de suport a presos i exiliats, en favor de la llibertat d’expressió i pel dret a decidir del país ha trobat sempre la complicitat dels castellers de la Colla Vella, que ja el 7 de desembre de 2017 es van vestir la camisa rosada a la capital belga per fer pilars de germanor a la manifestació ‘Omplim Brussel·les’, i deu dies més tard compartien plaça a Vilafranca amb 300 integrants de 27 colles per alçar castells conjunts per reclamar la llibertat dels presos polítics. Els castells de la Vella també es van aixecar a la manifestació que a l’abril va acollir Barcelona sota el lema ‘Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió us volem a casa!’ i per la inauguració de la plaça 1 d’Octubre a Valls. En diversos dels actes impulsats per Valls-Alt Camp per la Independència, la Colla s’hi ha implicat amb pilars i amb l’actuació de les gralleres, com a l’acte commemoratiu del primer aniversari del referèndum o al “Valls per la llibertat”. Amb el trasllat de la presidenta del Parlament a la presó de Mas d’Enric, al Catllar, la Colla Vella va participar, el juliol, a la de concentració de rebuig a l’empresonament de polítics i líders socials catalans que va aplegar nombroses entitats del Camp de Tarragona. >>>>>>>>>>>>>>>

Laia Castells

113

HISTÒRIA I IDENTITAT

1.000 quilòmetres ens separen del Palau de la Generalitat Matinada del dissabte 17 de novembre. És negra nit, i davant del local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’hi concentren mig centenar de castellers i gralleres. No és el final d’un assaig, sinó el principi d’un viatge que, en un context de normalitat democràtica, els hauria d’haver portat, només, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Ara, però, per oferir el guardó del primer premi del Concurs de Castells al president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, hauran de recórrer els més de 1.000 quilòmetres que el separen del Palau de la Generalitat. Van pujant les escales de l’autobús alguns dels qui el 7 de desembre de l’any passat van anar a fer els pilars mixtes a la gran manifestació de Brussel·les, alguns dels qui van participar als pilars de suport als presos i exiliats a Madrid davant d’Alcalà Meco, Soto del Real i Estremera, alguns membres de la Junta i d’altres que s’han volgut sumar a aquest desplaçament fins a Waterloo, a la Casa de la República. En-

tre d’altres motius, per demostrar que la Colla Vella es manté ferma en el compromís de no afluixar que des de la plaça del Blat va reclamar als Consellers de la Generalitat per Santa Úrsula de 2017. Per arribar frescos a la destinació, tothom aprofita per dormir, en un son que només s’estronca per canviar de mitjà de transport i pujar a l’avió que els conduirà fins al cor d’Europa. De bon matí, Waterloo se’ls presenta en forma de casetes unifamiliars de conte, amb amplis jardins i estampes idíl·liques. Un paisatge que resultaria atractiu si no evoqués constantment que el President no el pot gaudir només com a visitant. Ja fa massa temps que hauria d’haver pogut tornar a casa. Ja a l’hotel, és hora de vestir-se amb la camisa i els pantalons i encaminar-se cap a la Casa de la República, rere el mateix paraigües alçat per Xavi Flix que va guiar els castellers durant la manifestació de Brus-

sel·les. La casa es troba situada al carrer que, ironies del destí, porta per nom avinguda dels Advocats. Allà els espera l’alcalde de Valls, Albert Batet, alguns curiosos i un parell de càmeres de televisió. Entren a l’edifici una delegació, integrada pel cap de Colla, Albert Martínez, membres de la Junta, la canalla i algun casteller, el president, Albert Pedret, i els expresidents de la Vella que han participat a l’expedició: Josep Maria Domènech Gatell, Pere Solé Basora, Josep Solé Tarragó i Joan Ibarra Rodríguez. Quan surten, ja els acompanyen el president Puigdemont i el conseller Lluís Puig, i les gralleres entonen ‘L’estaca’. A l’escala d’accés, Pedret ofereix el guardó i el faixí del XXVII Concurs al President i agraeix al conseller Puig el suport per a la creació de la Càtedra de la URV per a l’estudi del fet casteller, i per a la participació de la Colla a l’Smithsonian Folklife a Washington. Puigdemont tanca els parlaments agraint el gest de la Colla Vella de desplaçar-se fins a Waterloo per ferli ofrena del primer premi del Concurs de Castells i remarcant l’anormalitat en què es produeix aquest acte. Destaca la persistència i l’esforç de la Colla per aconseguir un objectiu que li ha costat divuit anys i es mostra convençut que el poble català mantindrà aquest esperit de lluita per fer efectiva la República. Un pilar de cinc i el cant d’Els segadors’, acompanyats de les gralles, tanquen temporalment l’acte. Durant la foto de grup se sent la pregunta. “Li ho heu demanat?”. “Ho estem gestionant”, respon el cap de Colla. “President, voldríeu fer un pilar de quatre?”. “No he fet mai castells, però puc intentar-ho… “. En un instant se’l vesteix amb la camisa i el pilaner, en Santi López, li dóna les primeres instruccions mentre l’enfaixen. Fa una primera prova a terra, en la que li expliquen com s’ha de col·locar, per després encaminar-se a la pinya i sortejar caps fins a arribar a les espatlles d’un baix també improvisat: l’alcalde de Valls. Amb total concentració en l’ascens, un somriure se li dibuixa a la cara quan la Selma, l’enxaneta, comença a baixar, i es transforma en rialla quan l’Alba, l’aixecadora, li llisca per l’espatlla mentre la pinya el fa botar per celebrar la gesta. Ha estat el primer tast de castells del President, i no l’ha deixat indiferent. Fotografies i paraules de comiat fins al vespre, quan la Colla sopa amb Puigdemont al restaurant

115

HISTÒRIA I IDENTITAT

l’Huitrière de Brussel·les, en un ambient distès que propicia que un dels impulsors dels pilars a les presons, Jordi Clofent, li pugui explicar l’experiència. La interpretació del ‘Toc de Castells’ i ‘Dolors de Munt’ per part de les gralleres posen el punt i final a una vetllada que transcorre festiva, però on també sura a l’ambient un cert regust amarg de saber que alguns amb qui han compartit taula l’endemà no podran tornar al seu país amb plena normalitat. Per als que els resten energies, la nit compta encara amb Le Plan B, on es fa el balanç de la jornada entre algunes cerveses i gintònics maridades amb globus d’heli. Diumenge, l’activitat es desplaça a Brussel·les. La primera parada és l’Atomium, l’estructura de grans dimensions que rememora l’Exposició Universal celebrada a la capital belga el 1958. Un esdeveniment que va ser el catalitzador de la primera sortida a l’estranger d’una colla castellera: la Colla Vella. Seixanta anys més tard, per recordar aquell fet, es descarreguen dos pilars de cinc i dos pilars de quatre. En memòria dels qui van donar a conèixer internacionalment el món casteller, aixecant una cinquantena de construccions a Bèlgica, els descendents que han viatjat a Brussel·les han volgut deixar testimoni d’aquest retorn amb una fotografia. Acompanyats de l’actual Cap de Colla, a la imatge s’hi poden veure, d’esquerra a dreta, David Andreu Segarra (Pitu), fill de Joan Andreu Fernández (Joan de Bràfim), Carles Rodon Mallorquí, nebot de Joan Mallorquí Rosanes (Titu), Sònia Farré Tuà, néta de Marcel·lí Farré Martí (Marcelino), Pere Solé Basora i Pere Solé Piqué, fill i nét, respectivament, de Ramon Solé Salesas

(Ramon de Nulles) i Laia Escoda Cusidó, néta de Ramon Cusidó Ollé. Des de l’Atomium, l’autobús porta l’expedició fins a la que serà l’última etapa de l’itinerari: la seu de la Comissió Europea. Davant d’aquest emblemàtic edifici, en el que es rubriquen les màximes directrius en l’àmbit europeu, la Colla Vella alça un pilar de cinc en què l’enxaneta porta l’estelada. Seguidament, dos pilars de quatre en paral·lel reclamen, amb banderoles, la llibertat per als presos polítics i per a Catalunya. Quan s’apaga el toc de gralla, un vehicle de la policia belga s’atura i demana que un responsable s’identifiqui. Se’ls intenta explicar que és una manifestació cultural, però responen que és “una reivindicació catalana” i no està permesa sense autorització. Passat el tràmit, els castellers es dirigeixen cap el centre de la ciutat, on tindran ocasió de passejar per la Gran Platz, acostar-se al Manneken Pis i a la Jeanneke Pis, conèixer algunes catedrals del musclo de Brussel·les i fer un tast de cervesa belga a la Delirium Tremens abans d’agafar el vol de retorn a casa. Un avió que desitjarien poder compartir amb tots i cadascun dels exiliats. Abans, d’aixecar el vol, el comandant de la nau anuncia que l’enlairament es farà amb un endarreriment d’una mitja hora. Ell mateix explica que el motiu és que “a Barcelona hi ha restriccions”. Es castellers no en fan gaire cas ni li presten gaire atenció. Saben prou bé que fa molt de temps que “a Barcelona hi ha restriccions”.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Laia Castells

117

HISTÒRIA I IDENTITAT

TROBADES LES FOTOGRAFIES MÉS ANTIGUES EN COLOR DE LA COLLA VELLA Una de les troballes fetes enguany per l’arxiu i de la qual hem d’estar ben satisfets són les dues imatges en color més antigues on apareix la Colla Vella. Estem parlant de dues imatges de la col·lecció de Pere Català Roca i que fan referència a l’actuació de la Colla Vella per Santa Úrsula de 1955. Aquestes imatges les vam poder identificar a partir de la participació en un grup de treball via Facebook, dirigit per l’historiador Pablo Giori, amb la finalitat de poder identificar i datar imatges provinents del fons Català i que ell cataloga a través del Museu Nacional de Catalunya. Un grup de treball

on hi participen membres d’arxius de diferents colles castelleres, periodistes o arxivers i historiadors professionals. Per aquesta via, vam rebre la petició de datar aquestes dues imatges del dos de set i pilar de cinc i després de donar-hi tombs i d’una primera datació errònia, es varen poder datar correctament aquestes dues instantànies dels castells fets per la fira de 1955. Fins al moment la imatge més antiga de la Colla que teníem en color era el 4 de 7 de Brussel·les per l’Exposició Universal de 1958, una imatge que va ser acolorida a posteriori, ja que l’original estava fet en blanc i negre.

Hem parlat amb Pablo Giori sobre la seva feina a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Nascut a Tucumán (Argentina) l’any 1986, és doctor en Història per la Universitat de Girona i està encarregat de la documentació i difusió del fons Pere Català, pare i fill, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest fons hi trobem més de 45.000 fotografies, 8.000 dedicades als temes de cultura popular. >> Quina és la teva relació amb els cognoms Català Pic / Català Roca? Cap. Ens vam conèixer perquè jo estava buscant les fotos de la família que estaven publicades a Món Casteller i allà vaig veure la importància del seu arxiu que he estat treballant els últims cinc anys. >> Quin ha estat el procés de datació de les dues col·leccions (en termes de castells), especialment la del Pere, ja que la del seu pare ja havia estat molt estudiada. Queda encara feina per fer? En relació a les fotografies de Pere Català i Pic n’hi havia una part molt estudiada però també una part desconeguda.

Gràcies a la meva feina a l’arxiu i a la de’n Pere Ferrando ara hem pogut recuperar més de 60 fotografies desconegudes i sense documentar que ara sabem que són de’ntre 1870 i 1931. De’n Pere Català i Roca hem trobat i documentat moltíssimes fotografies amb un grup de Facebook de gent de tot arreu que ens ha ajudat. Avui dia podem dir que tenim controlades 4.000 fotografies castelleres entre 1944 i 2008 que són d’un valor incalculable perquè anava cada any a les mateixes diades. Per exemple de l’Arboç tenim de quasi cada any, menys l’any que va anar a l’agost a l’Alguer i l’any del seu casament. >> Quines han estat les principals troballes que has pogut fer? Per una banda, unes fotografies inèdites i desconegudes de finals de segle XIX i, per l’altre, tota una sèrie de fotografies a color fetes durant l’any 1955. El 16 de setembre d’aquest any 1955, Pere Català Roca dóna una la xerrada Passat i Present dels Xiquets de Valls al centre Excursionista de Catalunya, ensenyant fotografies de segle XIX i altres diapositives a color. Les fotografies que fa Pere català tant de Valls, Arboç, Vilafranca i la Mercè de Barcelona d’aquest any són precioses. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig

#aprenentatgetranquil

Josep Roig Bonet #aprenentatgetranquil

Classes de repàs Orientació escolar Preparació proves d’accés Preparació individualitzada dʼopisicions

Josep Roig Bonet Demanar cita prèvia: 616 333 585 Abat Llort 11 (baixos) Valls

Classes de repàs Orientació escolar Preparació proves d’accés Preparació individualitzada dʼopisicions

119

HISTÒRIA I IDENTITAT

50è ANIVERSARI DEL GRUP D’HABITATGES DE LA COLLA VELLA Hi ha situacions o fets especials en què la distància del temps passat difumina fets o actuacions, convertint-les en elements residuals de la nostra memòria o fins i tot poden caure en l’oblit, però en molts d’altres fets el pas del temps contribueix al fet que aquests esdeveniments adquireixin un pòsit de valor cada cop més elevat. Aquest cas és el del Grup d’Habitatges de la Colla Vella, el conegut com el barri “dels castells” i que aquest any ha complert els 50 anys de vida. Molt s’ha parlat d’aquest barri: de com es va fer i el que va significar per la Colla Vella i per la ciutat de Valls, els seus impulsors i protagonistes de l’època, i com avui en dia una colla castellera no ni plantejar-se una empresa de tal dimensió. Que un grup de castellers construeixin cooperativament 89 cases de forma comunitària i hi vagin a viure? Doncs això va passar fa 50 anys, i d’aquest fet que n’estem tan orgullosos per la seva singularitat i pel què demostra com a entitat i sentiment, fet també ens ha de fer reflexionar el perquè, quan expressem aquella frase col·loquial que a la Colla Vella “som diferents”. Durant aquest mig segle de vida, el barri ha passat per diferents etapes, des de la il·lusió inicial de famílies joves amb canalla petita i que vivien gairebé en comunitat, ja que “tot” es celebrava al carrer, fins a l’envelliment d’aquests mateixos i que en els darrers

anys ha convertit el barri en una zona residencial, molt més tranquil·la per l’edat dels seus habitants i potser massa allunyat del dia a dia de la Colla, al contrari dels ferborosos “primers anys”. El dia 1 de setembre de 1968 s’inaugurava de forma oficial el Grup d’Habitatges de la Colla Vella, en aquell moment amb el nom de “Cooperativa de Vivendes de la Colla Vella dels Xiquets de Valls”, un projecte iniciat el 1962 i que començà les obres el 1966. En aquesta primera fase s’inauguraren 40 de les 89 cases projectades i es va fer l’entrega de les claus i feren visites a les cases. Una festa on hi participà tota la Colla i les autoritats del moment i que es feu amb un fervor immens per què allò significava. A vegades crec que els que no vam viure aquest fet, no podem arribar a comprendre el que succeí. Avui en dia, on la individualitat i el capitalisme lliberal són els elements infraestructurals que governen les nostres vides, podríem imaginar queun dia anéssim tots al local a celebrar que entre la majoria de castellers hem construït 89 cases a preu de cost i repartíssim les claus entre nosaltres mateixos? I que visquéssim tots els castellers i castelleres junts, amb les nostres famílies? Aquest 2018, i amb gran treball i encert, des de l’Associació de Veïns han volgut celebrar aquest aniversari i varen programar tot un seguit d’activitats. Uns actes d’aniversari encapçalats per Paco Gadea i el Francesc Mateu, que amb un exercici d’estima vers el seu barri, varen recórrer casa per cas i arxiu per arxiu per trobar el màxim d’imatges i audiovisuals representatius d’aquests 50 anys d’història del barri. Els actes s’iniciaren per la Festa Major (en honor a Sant Jaume, patró del barri) el tercer cap de setmana de juliol. A part dels actes típics que ja formen part de la Festa Major habitual, enguany, el dijous s’inaugurà a la sala social del barri, la primera de les dues exposicions programades per aquest cinquantenari, una retrospectiva en imatges d’aquest mig segle. El divendres es celebrà un sopar popular amenitzat amb el grup Fenya Rai i el dissabte, coincidint amb

l’actuació castellera, es va fer la descoberta de la placa commemorativa d’aquests primers 50 anys, amb presència dels castellers veterans, veïns del barri. Posteriorment es va fer una cercavila completa i l’actuació castellera. L’endemà diumenge, es va celebrar una missa al mateix barri i a la tarda es va fer un homenatge als veïns titulars i vídues d’aquests que encara viuen al barri des del primer dia (al voltant d’una vintena)

Exposició al pati de Sant Roc El darrer acte d’aquesta celebració i amb la voluntat d’acostar la nostra ciutat a la història del barri, el passat divendres dia 19 d’octubre, dins dels actes de la Fira de Santa Úrsula, es va inaugurar al pati de Sant Roc de Valls, l’exposició fotogràfica i documental sobre el 50è aniversari del Grup d’Habitatges de la Colla Vella. Aquesta exposició cronològica estava composta per documents, imatges i audiovisuals dels anys en que es va construir el barri i a partir de la inauguració d’aquest l’any 1968. Aquesta inauguració, amb el suport de l’Institut d’Estudis Vallencs, va ser presidida per l’alcalde de Valls Albert Batet, els membres de l’associació de veïns i el president de la Colla Vella. Just abans de l’acte, vàrem aixecar un pilar de cinc per agrair la feina feta des de l’Associació de Veïns durant tot aquest any. A més, gràcies a la implicació de La Xarxa, vàrem estrenar un reportatge sobre els protagonistes d’aquests 50 anys, i que podeu trobar en el nostre canal de youtube. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Pep Roig

121

HISTÒRIA I IDENTITAT

TRES CURIOSITATS CASTELLERES Sovint les antigues fotografies castelleres ens amaguen detalls espectaculars. Gràcies a elles sabem com eren el castells en els anys de decadència i fins i tot com eren els castells de nou decimonònics. Avui, però, us proposem fer un cop d’ull a dues fotografies concretes, una de finals dels anys 20 i l’altre de principis dels anys 40, ambdues preses a Vilafranca del Penedès. Una ens presenta un cinc de sis i l’altre un pilar de cinc. Fins aquí res d’extraordinari, ans el contrari, castells més aviat discrets. El que ens ha de cridar l’atenció son un parell de detalls. Comencem pel cinc de sis, que ens ha arribat amb l’anotació incorporada “Villafranca: Fiesta mayor de 1929”. El fet diferencial l’hem de buscar en els dos poms de dalt. És evident que els dosos estan col·locats d’una forma diferent a l’actual, però la sorpresa salta quan s’observa que tampoc estan col·locats a l’antiga. Aproximadament fins a l’any 1931 el pilar del mig del cinc portava un peu d’un dels dosos del tres i un altre peu d’un dels dosos del dos, així tant un dels dosos del tres com un dels del dos anaven enxarrancats. En la fotografia que presentem el pilar del mig únicament porta un peu i per tant és el que actualment anomenem pilar de l’aixecador el que fa de rengla ja que hi té el dos dret amb els dos peus a sobre. Això provocava, tot i que en la foto no es pugui apreciar correctament, que els dosos del dos anessin totalment sols i que quedessin extremadament separats de l’altre pom de dalt. De ben segur l’enxaneta per passar es veié obligat a baixar fins a terços i remuntar. Com hem dit aquesta disposició dels dosos no era l’habitual i més aviat la podem considerar com una

autèntica raresa. De fet únicament coneixem una altra fotografia, que correspon a un cinc de set a l’Arboç datat entre 1898 i 19011, on els dosos estan col·locats d’igual forma. L’atra fotografia que us proposem correspon a un pilar de cinc2. Sabem que antigament hi havia certa costum de fer pilars que podríem anomenar “extranys”: pilar sense mans o agafant amb una sola mà, pilars caragirats (un pilaner mirava endavant i el de sobre endarrere) … i pilars amb el porró. Doncs bé, la segona foto mostra a aquesta darrera versió. El fet consistia en anar passant el porró de baix cap dalt, al mateix temps que cada pis feia un traguet (com fa l’enxaneta de la fotografia, fet que avui en dia seria inimaginable). Un cop dalt el porró tornava a baixar. De pilars sense mans o amb una sola mà encara se’n veuen esporàdicament a les places però els pilars amb el porró diríem que fa anys han passat a la historia. Aprofitant que han sortit a tomb els pilars amb una sola mà acabem amb un “bonus track”. Fem memòria i ens traslladem a l’actuació a Valls de la vigila de la Diada Nacional de l’any 1999. A la ronda de pilars salta una sorpresa que els pilaners3 de la Colla Vella havien mantingut en la més estricte confidencialitat. Pilar de sis amb una sola ma del terç en amunt. Carregat però no aguanta la sortida i cau. Al cordó opinions de tot tipus i més d’una crítica però vist amb la perspectiva històrica aquests tipus de castells son agraïts de recordar i s’acaben posant en valor. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Xavier Cabré Puig

Pere Ferrando i Romeu. Castells a l’Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935. Minyons de l’Arboç 2008.

Segons el web http://cartotecadigital.icc.cat/ de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) la fotografia

correspon a l’any 1943. Aquest any els Xiquets de Valls no varen actuar a Vilafranca del Penedès i per tant correspondria probablement als Nens del Vendrell.

L’alineació d’aquell pilar fou: baix, Jordi Ferré Magrané; segon, Cèsar Torrijos Prats; terç, Alexis Martin Bonamusa; quart, Llàtzer Magrinyà Andreu; aixecador, David Torvisco Sancho, i enxaneta, Cecilia Hernández Vives.

123

NOTÍ CIES I SOCIE TAT La Colla Vella és una entitat viva. A banda de fer castells també forma part del teixit social de les nostres comarques, aportant importants aspectes socials i culturals.

125

NOTÍCIES I SOCIETAT

Campions en el XVII Torneig Casteller de Futbol El passat 4 de febrer, ens proclamàrem guanyadors del torneig intercolles de futbol sala. En aquest cas, en la seva 17a edició on hi participaren 48 colles i que es va celebrar a Sabadell, organitzat de forma ex cel·lent per la colla local, els Castellers de Sabadell. La final la vàrem jugar contra els Castellers de Berga i el resultat va ser 4-2. Enhorabona, equip!

3r volum de l’Enciclopèdia Castellera. Tècnica i ciència L’‘Enciclopèdia castellera’ ja disposa d’un nou volum. Aquest 2018 s’ha publicat el tercer llibre, que està dedicat a la tècnica i a la ciència. Aquesta col·lecció, dirigida pel filòleg i periodista casteller Xavier Brotons, i promoguda des de l’editorial vallenca Cossetània Edicions, pretén recopilar i actualitzar tota la informació sobre els castells i esdevenir-ne una obra de referència. En aquest projecte editorial es recullen aportacions dels principals especialistes en cadascun dels diferents àmbits del fenomen casteller.

valor dels castells i explica com treballa la direcció tècnica d’una colla. A la vegada també posa el focus en els aspectes científics inherents a la pràctica castellera —quant pesen i quant fan d’alçada els castells, com cauen els castells, les lesions, les mesures de protecció, la fisiologia del casteller i unes previsions de futur.

100 anys de la Biblioteca Popular de Valls El 23 de juny vàrem participar en l’acte ciutadà de celebració del Centenari de la Biblioteca popular de Valls. Just per Sant Joan de 1918, s’estrenava la primera de les biblioteques populars que construí la Mancomunitat al nostre país. El mateix any van obrir les biblioteques d’Olot, Sallent i Les Borges Blanques. Aquestes havien de ser les primeres d’una extensa Xarxa de Biblioteques Populars a tot el territori català, segons preveia el pla de biblioteques que va tirar endavant el govern de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Ara bé, el context polític i econòmic no permeté desenvolupar del tot el projecte. Fins al moment de la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya el 1925 se’n van inaugurar quatre més: Canet de Mar (1919), el Vendrell (1920) i les de Figueres i Pineda de Mar (1922). D’aquesta manera, i amb la presència del president de la Generalitat i la Consellera de Cultura, Valls tancava la commemoració del Centenari de la Biblioteca Popular que, des de principis d’any va ser impulsat per una comissió formada pel Museu de Valls, l’Arxiu Municipal, l’Institut d’Estudis Vallencs, la Biblioteca Carles Cardó, la Xarxa de Cultura i l’Ajuntament de Valls.

Fins al moment havien sortit a la llum els dos primers volums, ambdós dedicats a història. En el tercer llibre es tracta la tècnica castellera i la ciència que hi ha darrere els castells. Aclareix conceptes bàsics (tipus de castells, tècnica de bastiment, parts del castell), explica els canvis tècnics que hi ha hagut al llarg de la història, descriu les característiques de cada construcció, aborda la complexa qüestió del

Mossèn Martí, 7 i 9 43800 VALLS Tel. 977 61 22 22 Fax 977 60 27 13

127

NOTÍCIES I SOCIETAT

Concursos de fotos a l’Instagram

La Colla Vella amb la Síndrome de Williams El passat 8 de setembre, coincidint amb l’actuació que férem a Bràfim, vàrem realitzar un emotiu pilar de tres per donar suport als afectats per la Síndrome de Williams, una malaltia considerada com a minoritària i que afecta al nostre company Pau. Gran seguidor de la Colla Vella i que amb un gran valentia va fer d’enxaneta en aquest pilar de tres. D’aquest pilar se n’ha fet la portada del Calendari 2019 de l’associació Catalana de la Síndrome de Williams. Enhorabona Pau per aquest pilar!

L’Ajuntament de Reus ja gaudeix del quatre de deu amb folre i manilles Guanyadora Agrigent: Ariadna Pujol

Guanyadors Washington: Núria Dalmau i Enric Castells

Després de gairebé un any de descarregar el quatre de deu amb folre i manilles, però encara amb el record viu de la gran gesta feta, vàrem voler obsequiar a l’Ajuntament de Reus amb un quadre dedicat d’aquest majestuós castell que mai s’havia vist a la capital del Baix Camp. Acompanyats pels Xiquets de Reus, el Cap de Colla Albert Martínez, en representació de la Colla Vella, feu l’entrega a l’alcalde de Reus, el senyor Carles Pellicer d’aquest quadre tan valuós per la gesta que representa.

25 de setembre. Palau de la Generalitat. Rebuda del President de la Generalitat en agraïment a la nostra participació al Festival Smithsonian a Washington.

129

NOTÍCIES I SOCIETAT

Colla Vella Sound Festival Dins dels actes de celebració del triomf del Concurs de Castells de Tarragona, el 10 de novembre la Colla Vella va voler compartir aquesta victòria amb el jovent de la ciutat i comarca i per aquest motiu vàrem organitzar una macrofesta en una carpa muntada per l’ocasió, al pàrquing del Barri Vell, just on es celebren les conegudes “carpes” per Sant Joan. L’afluència va ser massiva per gaudir amb la música dels diferents Dj’s que hi participaren, a més de la presència de diferents foodtrucks.

Mariona Escoda, nova veu de l’Himne de la Colla Vella Enguany hem presentat una nova versió de l’Himne de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Aquesta nova versió ha estat interpretada per la talentosa cantant vallenca Mariona Escoda, filla del casteller Manel Escoda. Per segon any consecutiu, la Mario na va interpretar l’himne per cloure el sopar de germanor el passat dia 8 de desembre, però a més hem enregistrat dues versions de l’himne a l’estudi, una en piano i l’altre orquestrada, produïdes pel productor César Constantí i editat un vídeo, amb imatges de les tres darreres temporades. Una versió més del nostre estimat himne i que podeu gaudir-ne en el nostre canal de youtube: https://www. youtube.com/watch?v=uESaTQVeQfg.

Acabades les obres del canvi de teulada del local social

Durant els darrers mesos de l’any 2018, s’han iniciat de les obres de remodelació i modernització del nostre local. La primera fase d’aquesta actuació ha consistit en la substitució de la teulada, i del sistema elèctric i la construcció d’una cúpula que permetrà poder assajar estructures que fins ara no eren possibles per les dimensions del nostre local: posar setens al castell de deu o realitzar un castell de nou sencer.

per una placa d’acer lacada a cada cara amb un nucli aïllant de poliuretà. Aquesta millora permetrà eliminar la toxicitat de l’amiant i aconseguir un aïllament més confortable al pavelló d’assaig. Aprofitant les obres de la teulada, també s’ha canviat l’enllumenat interior del pavelló per focus tipus led, per tal d’aconseguir així una millor il·luminació i eficiència energètica, amb el seu corresponent estalvi econòmic.

L’acció duta a terme de forma detallada, ha estat canviar les plaques d’uralita que cobrien la part del pavelló per una coberta tipus sandwich, composta

Aquestes obres s’han dut a terme gràcies a les subvencions tramitades a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Tarragona.

131

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

#FESTAANYAL2018

133

135

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

137

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

139

FESTA ANYAL

NOTÍCIES I SOCIETAT

CASAMENTS

Octavi i Elisabet 15/09/2018

Eduard i Karen 29/04/2017

Francesc i Eva 04/08/2018

COMUNIONS

Joan Portaz Floro 29/05/2017

141

Vinyet Cabré Tomé

Data de naixement

Pares Roger i Mònica

Marcel Reventós Virgili

Data de naixement

Pares David i Montse

18/12/2017

18/02/2018

Àrek Palau Corral

Data de naixement

Pares Francesc i Irina

Nora D’Angeli Subirats

Data de naixement

Pares Filippo i Laura

25/01/2018

26/02/2018

Llàtzer Vallverdú Rovira

Data de naixement

Pares Aleix i Sara

12/03/2018

Quim Reguant Yerro

Data de naixement

Pares Alba i Roger

Oriol i Rut Rubió Vilaró

Data de naixement

Pares Joan Manel i Judit

04/04/2018

20/06/2018

143

HOTEL

CAN GALVANY GOLF

Aina Ferré Corral

Data de naixement

Pares Eduard i Karen

01/07/2018

Queralt Barberà Casabona

Data de naixement

Pares Ramir i Rosa

SPA

04/10/2018

CMY

Spa

HOTEL

CAN GALVANY

CAN GALVANY GOLF

SPA

ESPAIS EXCLUSIUS PER A ESTADES PERSONALS

Biel Eulate Estivill

Data de naixement

Pares Bernat i Karina

23/10/2018

Isona Rovira Pijoan

Data de naixement

Pares Ferran i Mercè

UNA EXPERIÈNCIA PER ALS SENTITS

EL MEDITERRANI A LA TAULA

RELAXA’T I SOMRIU

26/10/2018

145

NOTÍCIES I SOCIETAT

PILARS AL CEMENTIRI PER TOTS SANTS Com ja és tradició en els darrers anys, el passat dia 1 de novembre, festivitat de Tots Sants, vàrem fer dos pilars de cinc al cementiri municipal de Valls, un davant de la sepultura i l’altre davant la capella, que té la Colla Vella. Amb aquestos pilars volem recordar tots aquells castellers, familiars i amics de la Colla Vella que ens han deixat aquest any 2018 i els que fa temps que ja no estan entre nosaltres però que romanen sempre presents en la nostra memòria.

147

NOTÍCIES I SOCIETAT

Fernando Batalla Aubareda El passat dia 18 de setembre de 2018 ens vam llevar amb la trista notícia de la pèrdua del nostre company i veterà casteller Fernando Batalla Aubareda, a l’edat de 85 anys. Batalla com era conegut pels castellers de la Colla Vella, era un casteller dels de sempre, dels que mai fallava tot i que darrerament la salut el va apartar de la pràctica castellera i ja no era gaire habitual veure’l per l’assaig o a les diades. De tracte proper, afable i simpàtic, vivia la vida amb un gran sentit de l’humor, sempre amb l’acudit i la broma a punt quan convenia. Era un casteller de pinya compromès però també seriós i temperamental quan tocava. Durant molts anys ocupà la posició d’home de darrere el baix i parà algun castell a baixos especialment el dos de set, com castell més important. En els castells folrats portava la crossa del folre i en el primer quatre de nou descarregat el 1981 portava una de les mal anomenades “guillotines”. Entenia la Colla Vella com una gran família i més d’un cop, quan un company casteller havia pres mal, conjuntament amb altres havia format equip per recollir la collita o el que convingués. Fou protagonista de l’apartat “quan para la gralla” i la seva entrevista fou publicada a La Veu de la Colla Vella Nº 87, pàgs. 22 i 23 del desembre del 2002. Fou un vallenc actiu dins la societat vallenca en diferents vessants, doncs a més d’haver jugat a futbol de jove, fou membre fundador de la Societat de Sant Antoni, i un dels artífexs de la represa dels Tres Tombs, l’any 1979, en els què participava anualment amb el seu carruatge.

Anton Jornet Pascual El passat diumenge dia 9 de desembre, just poques hores després del sopar de cloenda de la temporada, ens deixava l’Antoni Jornet i Pascual a l’edat de 81 anys. Ja feia uns dies que estava ingressat al Pius Hospital de Valls, ja que la seva salut s’havia complicat en les darreres setmanes, després d’anys de lluitar amb greus problemes cardíacs. El Jornet, com el coneixia tothom, era un dels fotògrafs oficials de la Colla des de feia gairebé 30 anys, quan es va incorporar a la Colla Vella. Mai havia ocupat cap posició en el castell, però la seva feina era insubstituïble i sacrificada.

Una de les seves voluntats va consistir en ser enterrat en una de les dues propietats que la colla disposa al cementiri municipal de Valls, i ho fou a la capella nº 100. Per decisió familiar marxa d’aquest món vestit de casteller. El funeral tingué lloc a l’Arxiprestal de Sant Joan, on castellers i amics li donàrem l’últim adéu. La colla li oferí un ram de flors i al setmanari el Vallenc s’hi inserí l’esquela de consuetud, juntament amb dos escrits dedicats a la seva memòria. A les seves filles, M. Carme i Dolors Batalla Nogués —exalcadessa de la nostra ciutat—, fill polític, nets, besnéta i resta de familiars, els expressem el nostre condol més sincer. Fernando Batalla Aubareda, casteller i un exemple a seguir, descansi en pau.

>>>>>>>>>>>>>> Francesc Piñas / Pep Roig

FE D’ERRADES: En l’anterior número d’aquest anuari (núm. 130) corresponent a la temporada 2017, a la pàgina 138, a l’apartat de l’obituari, on posa Joan Roca Rull ha de posar-hi Joan Roca Ortiga.

D’una educació i amabilitat excel·lents, l’Anton era home de poc soroll, de bona conversa, culte, humil i sempre es preocupava per poder aportar tot el seu treball a la Colla. Metòdic, als seus 81 anys encara “tirava amb carret”, deia que això de les càmeres digitals era massa modern per ell i seguia tot un ritual, que de ben segur que pocs fotògrafs d’avui en dia saben que existeix: comprar els carrets, carregar la càmera, fer les fotos, portar els carrets a revelar a una botiga del Vendrell que li feien només a ell, de les millors fotos en feia una còpia en gran que es guardava per l’àlbum personal, i entregava les còpies i els “clixés” (com en deia ell) a l’arxiu de la Colla. Durant tots aquests anys va fer tot un conjunt d’àlbums amb les seves millors imatges de castells i que l’any 2015, ja mermat de salut, va cedir a l’arxiu de la Colla Vella, en el moment que aquest va ser traspassat, a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp. Provinent de Calafell, es convertí en brafimenc d’adopció. Havia treballat durant molts anys fent feines el manteniment a la “Cristalera” de l’Arboç. Vidu d’Anna Ortoll i Plana, des de feia ja gairebé 19 anys, per a ell la Colla era la seva segona casa, gairebé cada dia baixava a berenar al bar del local on ja li tenien alguna pasta dolça reservada, no fos cas que s’haguessin acabat. Home amb elàstics per sobre la camisa i espardenyes de pagès a l’estiu, sempre tenia un lloc reservat a la zona dels castellers veterans de la Colla. Senzill, treballador i meticulós, sempre

es va preocupar que la Colla Vella quedés ben enquadrada, amb un bon color, amb el contrast correcte i que es veiés bé l’aleta. Les seves despulles, amb el mocador casteller de la Colla Vella ben visible al fèretre, van ser vetllades, el tanatori del Vendrell. Amb un acte més de senzillesa, no va voler cap cerimònia, només ser incinerat i que les seves cendres fossin dipositades a la Vall de Cardós al Pirineu lleidatà, lloc on tants anys havien anat de vacances amb tota la seva família. Des de la Colla Vella, volem expressar el més sentit condol als seus quatre fills, dels quals el Rafel és casteller també de la Colla Vella, a la seva filla, néts i donar-li les gràcies per tots aquests anys que ha format part de la nostra gran família rosada, tant per les seves fotografies, però especialment pel seu caràcter i estima vers la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i que restaran en la nostra memòria. Antoni Jornet Pascual, de ben segur que els paisatges on reposaràs a partir d’ara, et permetran seguir fent grans fotografies. Descansi en pau. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig

149

NOTÍCIES I SOCIETAT

Josep M. Domènech Mateu El passat dia 2 de gener de 2019, ens deixà a l’edat de 74 anys, el reconegut doctor i investigador Josep M. Domènech Mateu, padrí de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Vallenc de naixement i resident a Barcelona des de feia molts anys, era catedràtic en anatomia humana. Josep M. Domènech, quan acabà els estudis de medicina, en lloc d’exercir la medicina assistencial —com va fer el seu pare, conegut a Valls com a metge Domènech— va preferir dedicar-se a la investigació en el camp de les ciències biomèdiques. L’any 1988 ja era catedràtic d’Anatomia i expert en embriologia tan descriptiva com experimental. El novembre de 1996 fou nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i posteriorment ingressà com membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que el comptà entre els membres de la Secció de Ciències Biològiques. La seva vinculació amb la seva Ciutat, sempre fou especialment per mitja de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, de la qual era el padrí des de l’any 1961, quan per les festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, juntament amb la llavors senyoreta M. Lluïsa Jové Clols, apadrinaren la benedicció de la bandera. Els directius d’aquell temps tingueren la iniciativa de confeccionar una bandera per tal d’assistir corporativament a la processó votiva. En aquell moment l’estreta relació que la Colla Vella tenia en les respectives famílies, el Sr. Francisco Clols Rabassó per una part, i el doctor Josep M. Domènech Giné per l’altra, ja que era el metge que més s’hi visitaven els castellers quan patien una lesió, cregueren oportú demanar-los-hi aquest favor. A partir d’aquell moment i durant molts anys ja com a padrí de la Colla va assistir amb regularitat al dinar de germanor que anualment celebra la Colla si bé darrerament degut al seu estat de salut, feia 15 anys que no hi participava. Tot i la seva joventut en aquell moment, sempre va fer ús de la paraula i els seus discursos abrandats i plens d’emotivitat, eren esperats per tots els comensals que gau-

dien de la seva dissertació quan amb la seva expressió singular, lloava i enaltia les gestes que havia fet la colla aquella temporada que, afortunadament cada any anaven progressant. En la processó de les Festes Decennals del 1971, portà un dels cordons de la bandera i en la de l’any 1981, en fou el banderer. L’any 2001, la comissió de festes i l’ajuntament, li feu l’honor de ser el pregoner d’aquelles Festes Decennals per reconèixer els seus mèrits dins del camp de la investigació científica. La Colla Vella donà puntual informació mediàtica del seu desenllaç, i publicà l’esquela de consuetud al setmanari “el Vallenc”, on s’hi publicà part d’aquest escrit. Com és costum, la Colla li oferí un ram de flors. L’acte de l’enterrament tingué lloc a l’Església del Lledó que es feu petita per la quantitat de vallencs que li van retre l’últim adéu. Des de la Colla Vella volem expressar el condol més sincer a la seva mare Sra. Pepita Mateu, germana M. Dolors, germà Jordi nebots i família tota. Descansi en pau l’insigne vallenc Josep M. Domènech i Mateu, padrí de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Francesc Piñas / Pep Roig

Rafel Migó Ciurana El divendres 11 de gener de 2019, ens deixava a l’edat de 75 anys Rafel Migó Ciurana, històric casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Conegut també per la seva faceta empresarial dins del teixit industrial de la nostra ciutat, Rafel Migó va entrar a formar part de la Colla Vella a principis dels anys seixanta, amb poc més de disset anys, de la mà del seu pare també casteller, Rafel Migó Vilamajor “Rafel de Migó”. Eren els anys de castells en blanc i negre, on els vuit pisos s’assolien en comptagotes i el Rafel va anar fent-se un lloc dins d’un model de colla molt diferent a l’actual i més per un xiquet de la seva edat. Per la seva estructura física mai va pujar als pisos alts i s’inicià parant castells a baix i de mica en mica va començar a fer algun castell de set a segons, fins que el dia del Pilar de 1969 va carregar, com a segon als dos pilars, el 5 de 8 a la plaça del Blat, El dia de Santa Úrsula en l’intent que es feu del 2d8 amb folre, el parà de baix. Tots dos castells, eren els primers que es veien en el segle XX.A partir d’aquest moment es convertí en una peça clau en totes les construccions de la Colla Vella. Just un any després, en el Concurs de 1970, carregava el pilar de set i dos de vuit amb folre al pis de terços. Casteller amb “caixa i posició” aconseguí descarregar el 2 de 8 amb folre per primer cop el 1974, formà part de l’alineació que descarregà el 4 de 9 amb folre per primer cop al segle XX l’any 1981, i carregà l’any següent el primer 3 de 9 amb folre, el qual castell li va quedar pendent de descarregar. Per Sant Úrsula de 1987, anà de baix en els dos intents de 3 de 8 aixecat per baix, i l’any 1988 deixà de pujar als castells a excepció del concurs de 1992, que de manera excepcional i marcada per l’èpica, va descarregar el seu darrer castell, el 2 de 8 amb folre al seu pis de terços, ajudant a la Colla en un moment de màxima dificultat i demostrant què vol dir la paraula compromís. A part de l’activitat com a casteller també formà part de la junta de la Colla entre els anys 1970 i 1978, amb el càrrec de vocal i també formà part de la comissió que va encarregar-se de la construcció del casal social actual. El seu carisma i una capacitat innata per al lideratge, el convertiren en un referent de la Colla Vella i comptava amb el total respecte no només dels castellers de la mateixa Colla sinó de tot el Món Casteller. A partir d’aquest moment es va retirar de la pràctica activa dels castells i poc a poc es va anar desvinculant personalment però no emocionalment del dia a dia de la Colla, de la que en seguia i vivia des de la distància totes les actuacions com un casteller més. Com a bon vallenc que era, amic de les tradicions, era soci de la Societat de Sant Antoni i contribuí a partir del tercer any en la recuperació dels

tres tombs, en els quals participà durant força anys desfilant amb el seu carruatge de luxe. Els darrers cinc anys, greus problemes de salut li havia condicionat notablement la qualitat de vida però les seves ganes de viure i l’escalf de la seva família l’ajudaran sempre en els moments més difícils fins el darrer alè. El funeral se celebrà el diumenge dia 13 a l’arxiprestal de Sant Joan, que quedà petita per la quantitat de gent que li donarem el darrer comiat, en els què s’hi comptaren castellers i capdavanters d’altres colles castelleres. Durant tota la cerimònia, com ja havia estat en la vetlla del tanatori, la seva camisa, pantalons i faixa de casteller romangueren sobre el fèretre. Acabada la cerimònia religiosa i les despulles es dirigien al cementiri, el cotxe fúnebre s’aturà a la plaça del Blat, just a l’espai on amb la Colla Vella havia defensat tants i tants castells; un acte íntim i simbòlic en què el silenci solemne quedà trencat per un llarg aplaudiment carregat d’emoció que amics i castellers li dedicaren com darrer homenatge. Com de costum la pàgina web de la colla donà puntual informació, el Vallenc publica un escrit a la seva memòria, així com l’esquela corresponent. Des d’aquestes pàgines expressem el més sincer condol a la seva esposa, Maria Joana Ciurana; fills: Marta, Jordi i Marc; fills polítics: Josep Torrijos i Marta Méndez —castellers i excastellers de la nostra colla—; nets: Marc, Anna, Clara i Maria, i a la resta de tota la seva família. Rafel Migó Ciurana, casteller i història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el teu record perdurarà sempre amb nosaltres. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig / Francesc Piñas

151

Joan Calbet Pàmies “Joan de Cal Quec” El dia 5 de febrer de 2019, ens despertàvem amb la trista notícia de la mort del veterà casteller Joan Maria Calbet Pàmies, molt més conegut per “Joan de Cal Quec”, a l’edat de 84 anys. El Joan entrà a formar part de la Colla Vella a finals dels anys 60 i per Santa Úrsula de 1969 ja portà camisa. D’ofici pagès i enamorat del món dels cavalls, regentà el popular bar familiar “Cal Quec” a la cantonada de la plaça de Sant Francesc amb el carrer Sant Antoni de Valls. Per la seva constitució física, alt i prim, sempre va ocupar el lloc d’agulla en la majoria de castells i amb l’arribada dels folres passà a ser-ne un dels components habituals, destacant el primer 4 de 9 amb folre descarregat l’any 1981, on va pujar a primeres mans d’esquena al carrer de la Cort. Un casteller fort, amb molt de carisma dins de la Colla Vella tant per la seva personalitat falaguera i divertida com pel seu compromís sempre desinteressat, no només amb els castells sinó amb la ciutat de Valls. En les festes majors del Grup d’Habitatges de la Colla Vella, animava la festa amb la xaranga tot regant a la gent amb aigua amb una màquina d’ensulfatar. El seu compromís actiu amb la Colla Vella durà tres dècades i a finals dels anys noranta es començà a desvincular de la pràctica activa dels castells tot i que sempre mantingué l’estima cap a la Colla i la vinculació emocional i personal amb els qui havien estat els seus castellers coetanis. A part dels castells, el 1979 va ser un dels membres fundadors de la Societat de Sant Antoni que van fer possible la recuperació dels Tres Tombs vallencs que aquest any han commemorat el 40è aniversari. Durant 15 anys en va ser president. De jove havia practicat el futbol i amb cert èxit, ja que arribà a jugar a tercera divisió. També formà part de la Germandat del Sant Crist de Lepant i de la Mare de Déu del Roser, tant a la seva creació el 1951 com a la represa el 2003 on tornà a desfilar, conjuntament amb el seu fill i nét. Aquest compromís social amb la nostra ciutat, una personalitat afable i un tarannà col·laboratiu, feren que l’any 2002 fos distingit amb el títol de Vallenc de l’Any, un merescut homenatge que en cap cas li restaren un bri d’humilitat i senzillesa. El seu enter-

rament fet a l’antiga amb el cotxe de luxe de l’època estirat per un tronc de dos cavalls negres, amb guarniments llampants i el cotxer vestit de negre amb guants i barret de copa —a Valls anava amb gorra de plat— com es feia en un enterrament de primera, fa més de 50 anys, fou un obsequi de la Societat de Sant Antoni els quals membres entraren i trairen el fèretre a l’espatlla dins l’Església de Sant Joan. El recorregut des del Tanatori a l’Arxiprestal i viceversa fins al cementiri, fou acompanyat pel seguici dels familiars, companys, amics i saludats, fins davant mateix del nínxol on fou inhumat. Mai el cotxe fúnebre havia entrat dins el recinte per la dificultat que significava salvar els dos esglaons que actualment estan suavitzats per una rampa. La Colla Vella li oferí un ram de flors, la pàgina web donà puntual informació del seu desenllaç, i el setmanari el Vallenc publicà part d’aquesta necrològica, amb l’esquela de costum. Des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, volem expressar el nostre més sincer condol als seus fills Joan i Jordi, filles polítiques, néts, germans polítics, nebots i família tota. Joan Maria Calbet Pàmies “Joan de Cal Quec”, vidu de Rosa Sans Trenchs que durant tants anys contagià la seva alegria i vitalitat tant a dins la Colla Vella com a tothom qui l’envoltava, descansi en pau. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Pep Roig / Francesc Piñas

Fotografia: David Oliete

ANUARI 2018

N. 131

ABRIL 2019

ANUARI 2018

N. 131

ABRIL 2019