Ciutadella De Franc #277 JUNY 2023

JUNY 2023 ciutadella de franc

Una cosa de Sant Joan

És un dia qualsevol de les primeries de juny. La calor és una promesa que guaita just darrere de la paret. Al carrer els colors són nets i brillants: tot sembla nou. Entremig de la fressa hi ha una casa de parets blanques que s’aguanta fent tentines, potser estalonant-se a les cases dels costats: ja fa molts d’anys que la van alçar, un bloc de marès damunt l’altre i, l’edat es nota. Al fons de la casa, una mica allunyada de la porta que dona al carrer, hi ha una cuina ombrívola en què es veuen tot d’estris penjats arreu. Entre olles i cullerots, hi ha penjat un calendari. Tant és, la imatge del calendari (un paisatge, una marededeu, una marca comercial): allò que importa són els dies senyalats.

A Ciutadella són festes. Ben prest se sentirà aquella musiqueta tantes vegades repetida que marca l’inici de tot plegat. Serà llavors que un polsim blanquinós i daurat omplirà les places i que els carrers faran fonedissos els seus límits físics i altrament ben sòlids, eixamplant-se, afluixant les costures. Només una mica, tampoc no cal ser exagerats. Prou, tanmateix, per encabir tota aquella gent delerosa de jugar a ser Ícar sense cap intenció, però, de fugir del laberint. La ciutat, en festes, és juganera. I una mica mentidera, també. Els turistes es disfressen amb camisetes i capells de palla. Fan cara d’entendre el que veuen i riuen. El desgavell senyoreja arreu i no fa falta ser de casa bona. Riures i glops. Algun mosset de formatge. Crits. Esbufecs. Les cases badallen i de les boques (les portes) n’entra i surt gent tant sovint que ben podria dir-se que sembla que mai no hagin d’agafar el son, com aquells fillets a qui se’ls tanquen els ulls però que malden per no adormir-se. El dia i la nit semblen alenar ben al costat de l’eternitat. Sempre és sempre, ara i mai, diuen alguns, poetes improvisats que es repengen a les parets altes del Dormidor de ses Monges lluitant debades per no caure rodons. Però és i no és que tot passa i que la festa clou enmig d’un silenci que només es trenca amb la promesa protocol·lària i un sanglot que algú, afectat, no és capaç d’ofegar. És l’endemà després de festes i els carrers tornen a ser nets, lluents com una patena. Fins i tot els pixums a les portalades semblen cosa d’un altre temps. Sembla cosa de l’Esperit Sant, mormolen aquells que ahir vivien embriagats de bulla, ara que han recuperat la consciència. La màgia, però, és obra dels serveis de neteja. Res no és el que sembla. Les coses roden perquè algú les fa rodar. Sigui com sigui, el poble (el centre, si més no) sembla nou de trinca, la gent respira amb alegria renovada i fins l’any qui ve, si Déu vol. / D.P.B.

Hi col·laboram:

Marga Bonet - Dan Piris Basden

Magdalena Llorens

Jaume Fedelich - Eduardo Robsy

Antoni Bonet - Mercè Pomar

Jaume Funes - Clara Congost

Dipòsit legal: ME - 17 - 1998

Textos en català revisats per: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Ho editam: Eliteprint S.L.

Fa la maquetació: Dan Piris Basden

Ciutadella de Franc

Carrer República Argentina, 58 07760 Ciutadella de Menorca

Tel. 971 38 40 86

www.ciutadelladefranc.com

Revista associada a:

Informació general i col·laboracions info@ciutadelladefranc.com

T. 971 38 40 86

Publicitat publicitat@ciutadelladefranc.com

T. 639 347 175

CIUTADELLA DE FRANC ÉS UN MITJÀ

PLURAL I NO HA DE COMPARTIR, NECESSÀRIAMENT, LES OPINIONS

DELS SEUS COL·LABORADORS.

Coberta: Sant Joan (foto)

GUIA DE BARS I RESTAURANTS

MENJA I BEU DE GUST EN ELS MILLORS LOCALS DEL TEU ENTORN

LES GALETES BIRBA

No falla. De mica en mica el peix gros es menja el petit. Quants petits obradors que van créixer amb notable èxit i reconeixements no han acabat absorbits per grans grups empresarials aglutinadors. Llei de vida empresarial, diuen. Però clar: després arriba la pèrdua d’identitat i l’homogeneïtzació de tot plegat. Aquí a Menorca ho hem vist amb El Caserío i La Menorquina, per exemple. Una de les darreres empreses a viure aquest fet han estat les galetes Birba que, fetes a la població pirinenca de Camprodon, han estat des de finals del segle XIX tota una institució. Ha comprat l’empresa un grup alimentari gegantí que, tanmateix, ja tenia moltes altres marques de galetes. Amb les promeses de sempre, açò sí, que tanmateix no es creu ningú. Res, vida nova.

TIPUS DE PASTA

La bona pasta, sigui fresca o seca, no sempre és bona de trobar. Tanmateix, la industrialització dels aliments ja les té, aquestes coses: productes de qualitat acceptable a preu més o manco raonable i amb gran estabilitat pel que fa a la producció. El que passa és que no és gens bo de fer trobar espai per als productes de gran qualitat, tret que estiguis disposat a espolsar-te una mica la butxaca. El cas és que al nostre parer aquest esforç val ben la pena quan parlam de segons quins productes. La pasta n’és un. Però no només hem de parlar de les qualitats del producte. Per fer un bon plat de pasta també és molt important que parlem del tipus més adient per a cada elaboració. Aquí tot just ens n’arriba una petita part representativa, els noms més populars, però arreu d’Itàlia podem trobar centenars de tipus de pasta diferents, amb formes i colors diversos, que cada cuiner t’assegurarà que són la millor opció per a tal o qual recepta. El motiu principal de tota aquesta qüestió no és altre que la salsa amb què s’acompanyarà la pasta. En funció de com sigui aquesta salsa serà millor decidir-se per un tipus o altre. Gens debades molts tipus de pasta tenen forat o presenten com una mena de ranures o petits avencs tot al voltant amb què s’augmenta la superfície d’adherència. Molt a l'engròs, salses més aviat líquides casaran millor amb pastes llises i llargues, mentre que salses amb més volum ens faran més bon profit amb pastes més aviat curtes i ranurades.

CREMA CATALANA vs CRÈME BRÛLÉE

Aquestes dues cremes fetes amb una base d’ou i que es clou amb un polsim de sucre cremat són molt semblants, però no idèntiques, per molt que alguns restaurants a les seues cartes les tradueixin com equivalents per tal d’afavorir la comprensió d’alguns turistes. Així les coses, en què les podem diferenciar? D’entrada, la crema catalana, amb una base de llet a la qual hi ha qui hi afegeix una mica de crema de llet, s’espesseix completament al foc amb l’ajuda d’una mica de farina de blat o farina de blat de les Índies i s’aromatitza amb canyella, pell de taronja o, més habitualment, amb pell de llimona. Per altra banda, la crème brûlée combina la crema de llet i la vainilla al foc però després s’acaba la recepta al forn, sobre una safata amb aigua. Amb una altra particularitat, d’afegitó: com que la crème brûlée no du cap tipus de farina que ens ajudi a quallar la preparació, necessitarem més vermell d’ou per aconseguirho. D’alguna forma, podríem dir que la crema catalana és una recepta més modesta, pel que fa als seus ingredients, i que amb la crème brûlé e haurem de menester uns ingredients una mica més cars, especialment la vainilla. I algú, arribat fins aquí, es demanarà: sí, d’acord, però... quina recepta va ser primer, la una o l’altra? Idò, si és el cas, no podem fer altra cosa que desitjar-te bona sort si en vols treure l’entrellat perquè la realitat és que, com sol passar en aquests casos, hi ha tot de versions oposades i opinions ben diverses.

BRANDADA DE BACALLÀ

400 g de bacallà

1 patata bullida

5 grans d’all Llet sencera

Crema de llet

Pebre bo en pols Oli d’oliva verge Sal

Ara que arriben dies més calorosos, aquesta recepta clàssica és sempre una bona opció per tenir a la nevera i gaudir d’un bon àpat. Ens pot servir com aperitiu o com un sopar lleuger, amb una torrada de pa i acompanyant-ho amb algun tipus d’amanida. Encara que la brandada té els seus orígens, pel que sembla, a terres basques i al llarg dels Pirineus, la veritat és que hi ha moltes variacions segons allà on es faci. Hi ha qui hi afegeix una mica de patata bullida i crema de llet, com nosaltres (una manera de preparar-ho una mica afrancesada, podríem dir), però hi ha qui fins i tot hi posa nous picades o altres ingredients. Pelam els alls, els filetejam i els posam a sofregir amb una mica d’oli d’oliva verge. Cal anar alerta que l’all no se’ns cremi. Hi afegirem llavors el bacallà en trossos petits (pot ser dessalat, fresc o fins i tot descongelat) i ho deixarem coure un parell de minuts a foc baix, remenant de tant en tant per tal que el bacallà deixi anar la gelatina. Després colarem el bacallà i els alls, i reservarem l’oli. En un bol posarem la patata bullida, el bacallà i els alls i ho remenarem (ho brandarem) bé amb una vareta batedora amb una mica de llet. Hi afegirem un poc de crema de llet al nostre gust segons vulguem que quedi l’emulsió resultant. Finalment, ho corregim de sal i hi afegim una mica de pebre bo en pols. I ja la podrem servir. Si volem un plat fred, cal refrigerar-la prèviament. Bon profit!

TELÈFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES SANITÀRIES

VACANCES: Del 29 de maig al 4 de juny, OLEO La revista Ciutadella de franc no es fa responsable de possibles canvis.

var les eines i la talla. Per a adults o tàndems Adult + Infant.

Diumenge 4 de juny

Lithica. Obert cada dia de 9.30 h a 14.30 h i 16.30 h a posta de sol (Excepte tarda de diumenge). Divendres 23 de 9.30 h a 13.00 h, dies 24 i 25 tancat. Última entrada 1 hora abans del tancament. Per recórrer les pedreres, jardins i laberints de s’Hostal al ritme propi i gaudir d’infinits racons, tot l’any canviants. Tiquets a la taquilla de Lithica i online a www.codetickets.com Disponibilitat d’abonament anual.

Cada dissabte, de 09.30 a 11.30h Taller de marès en Família, a Lithica. Per descobrir la pedra i pro-

9.30 h Matí de Portes Obertes. Al voltant de les celebracions del Dia Mundial del Medi Ambient i de la Setmana de la Custòdia del Territori IIBB, Lithica i el GOB ofereixen un matí de portes obertes: Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de 10.00 h a 14.00 h i Pedreres de s’Hostal de 09.30 h a 14.30 h Última entrada al recinte: 13.30 h

Dijous 8 de juny

23.30 h Cherries on Top, al Jazzbah. Alice Youngling, Delafoxx, Valerie Jane i Violeta Villa oferirà sets que van des del House al Techno, amb èmfasi al Tech House europeu.

Divendres 9 de juny

20.00 h Lectures Santjoaneres, a càrrec del Taller

d’Escriptura del Cercle Artístic. Organitza: Cercle Artístic. A la sala Jeroni Marquès del Cercle Artístic. Acte gratuït.

20.30 h A flor de pell. Els alumnes de l’escola de dansa Art en Movient, presentaran el seu espectacle de final de curs A flor de pell, al Teatre des Born. Més informació a www.teatredesborn.com

21.30 h Foc i Fum. Director escènic: Jose Manuel Jiménez. Director musical: Joan Caules. Al teatre Casino 17 de gener.

22.30h Stop, Stop, al Jazzbah. Una de les bandes de Hard Rock internacional mes actives i atrevides del moment. Info i entrades: www.jazzbah.es

Stop, Stop

Una obra coral amb un replec d'artistes de totes les disciplines format per rapsodes, músics, pintors i ballarins. Actors: Mari Genestar, Blai Llopis, Josep Mercadal, Agnès Romeu. Poetes: Bep Joan Casasnovas, Iosune Arriaran, Toni Català, Guillem Benejam, Francesc Florit Nin, Gustau Joan, Pau Faner. Músics: Cris Juanico - Veu i guitarra, Lluís Gener – Contrabaix, Moisès Pelegrí - Percussió, Cor: Llunes Brunes, Margui Juanico, Lídia Rosselló, Anna Janer, Annabel Vilallonga. Ballarí: Joan Taltavull. Pintura: Francesc Florit Nin. Fabioler: Sergi Romacho. Disseny llums: Pere Anglada. Direcció, guió i imatges: Dolors Boatella. Organitza: vaDcultura. Entrades: Teatre des Born (10 €)

Dijous 15 de juny

20.00 h Gala Solistes International Ballet Company En aquesta nit màgica, es podrà gaudir dels més impressionants solos d’alguns dels ballets més estimats de tots els temps. Primeres figures mundials es presentaran en solitari per representar grans clàssics de tots els temps. Més informació al web www.teatredesborn.com

Divendres 16 de juny

Dissabte 10 de juny

De 9.30 a 13 h Taller de confecció de carotes de Sant Joan, a càrrec de la secció de CerclArt. Organitza: CerclArt del Cercle Artístic. A la sala Jeroni Marquès. Places limitades. Preus i horaris: Fillets 6 € (material inclòs) de 9.30 h a 11.00 h; Adults i joves 10 € (material inclòs) d’11.00 h a 13.00 h Inscripció prèvia, del dia 1 al 9 de juny, al telèfon 971 38 57 53 o al correu gerencia@cercleartistic.com

Diumenge 11 de juny

09.00 h Summer Freak. Mercadet de segona mà de juguetes i còmics. A la porxada de l’Esglesia, c/ Torre de s’aigua de Cala en Blanes.

11.00 h La Ruta dels Laberints, a Lithica. Visita guiada per les pedreres, jardins i laberints, de la mà d’Anna Bagur.

19.00 h Foc i Fum. Director escènic: Jose Manuel Jiménez. Director musical: Joan Caules. Al teatre Casino 17 de gener.

20.00 h Mirada d'un santjoaner, al Teatre des Born Sobre la poesia de Joan F. López Casasnovas. Espectacle poètic i musical dedicat a l'obra de Joan F. López Casasnovas sobre Sant Joan. La mirada de la Festa a través dels ulls d'un gran santjoaner.

19.30 h Representació de l’obra dels alumnes de les Aules de Teatre, sota la direcció de Maribel Silvent. El grup de mitjans presentarà l’adaptació de Laura Crespillo López de l’obra Hamlet de Shakespeare. El grup de grans, ha treballat amb la tècnica de performance juntament amb la teatral, preparant en aquest format, varies escenes: una part és de "Monólogos de la vagina" i la resta s’ha inspirat en un grup de Madrid i la seva obra "Mujer en obras" Organitza: Cercle Artístic . Al Teatre Sant Miquel. Acte gratuït.

21.30 h Foc i Fum. Director escènic: Jose Manuel Jiménez. Director musical: Joan Caules. Al teatre Casino 17 de gener.

Dissabte 17 de juny

21.30 h Foc i Fum. Director escènic: Jose Manuel Jiménez. Director musical: Joan Caules. Al teatre Casino 17 de gener.

Diumenge 18 de juny

12.00 h Foc i Fum. Director escènic: Jose Manuel Jiménez. Director musical: Joan Caules. Al teatre Casino 17 de gener.

Dimarts 20 de juny

10.30 h Mou la llengua. Tallers d'assertivitat lingüística. Taller impartit de 10.30 a 13.00 h a la Casa de Cultura, per catalanoparlants amb interés per emprar més la llengua catalana.

Dimecres 28 de juny

Festa del Orgull LGBT, al Jazzbah

Del verano, LOS COLORES Y LAS PALABRAS

Eduardo Robsy / @edurobsy

Pasadas las tumultuosas semanas de la campaña electoral y su cada vez más larga precampaña, por fin podemos relajarnos, ponernos en modo veraniego e ir pensando

en todo lo bueno que se acerca: la playa, las fiestas, las vacaciones (para quien las tenga, claro), los días más largos, el buen tiempo... Viendo en el espejo mi reflejo esta mañana, me he dado cuenta de la palidez electoral que todavía arrastro y mi voz interior me ha hecho un ultimátum sobre la inaplazable necesidad de ponerme al sol para ir adquiriendo un color a tono con la época estival.

Especulando sobre la realidad, como corresponde hacer a cualquier escritor, por embrionario que sea, he dejado mi mente divagar a su aire, pensando en que quizás me favorecería más un tono azulado, o incluso un color verde esmeralda. Está claro que nuestra piel no tiene esas capacidades y lo único que hace es acumular más o menos melanina, que en definitiva, no es más que una veladura respecto a nuestro interior orgánico.

Dándole vueltas a esta hipótesis multicolor, he recordado un problema que trae locos a científicos y filósofos desde hace bastante tiempo: que yo identifique un color como verde y que otra persona también lo haga no garantiza en absoluto que lo veamos igual. Por aclarar un poco este galimatías conceptual pondré un ejemplo: quizás lo que yo veo como verde en mi mente es visto por mi vecino como yo veo el color naranja, aunque ambos coincidamos en etiquetarlo como "verde".

No estoy hablando aquí de las personas que sufren de daltonismo y no pueden distinguir los mismos colores que el resto, ni tampoco de las personas que tienen tetracromatismo y, en principio, podrían ver más colores que la población mayoritaria, los que nos conformamos con el tricromatismo y sus

aburridos conos S, M y L (además de los bastoncillos, claro).

A lo que me refiero aquí es a que cuando nacemos no distinguimos los colores. Aprendemos a identificarlos hacia el final del primer año de vida, aunque normalmente no podemos nombrarlos hasta los dos años. Por lo tanto, es un aprendizaje y nada nos permite suponer que los colores que yo veo se parezcan en absoluto a los que estás viendo tú, querido lector. Tu mente, cuando tenía un año, asignó una percepción al azar a cada frecuencia de onda del espectro de luz visible. Es decir: algo tan básico y fiable desde un punto de vista subjetivo como los colores resulta ser también algo cambiante, que es quizás una experiencia única e irrepetible para cada humano. De ahí quizás las distintas preferencias que mostramos todos en este sentido o las polémicas en internet sobre el color de aquel vestido viral.

La pirueta intelectual se complica aún más cuando recupero la hipótesis del relativismo lingüístico. Aunque suene muy complicado, la idea básica es muy fácil de explicar: cuando pensamos, en general lo hacemos sirviéndonos de palabras. Es decir: nuestro proceso racional consciente es un proceso verbal, una ilación de palabras, por lo que la materia prima del pensamiento es el lenguaje. Por lo tanto, nuestra capacidad de pensar o, al menos, de acceder a determinadas ideas, depende de disponer de las palabras oportunas para hacerlo. En esto consiste la hipótesis de Sapir-Whorf, aunque tiene una variante fuerte y una variante débil.

Según la variante fuerte, la lengua determina el pensamiento y, por lo tanto, las categorías lingüísticas condicionan las categorías cognitivas. Casi nada. Según la variante débil, simplemente afectaría al pensamiento y el idioma podría introducir sesgos en los procesos cognitivos.

¿Qué quiere decir todo este galimatías? Pues al final, que el idioma y nuestras capacidades lingüísticas condicionan absolutamente nuestra visión del mundo. El ejemplo que utilizó Whorf para justificar su hipótesis es muy gráfico: en nuestro idioma tenemos una sola palabra para referirnos a la realidad física de lo que es la nieve. El pueblo inuit -los esquimales, para entendernos- disponen de más de cincuenta palabras distintas para referirse a la nieve, todas ellas sutilmente diferentes, con características propias distintivas. Donde nosotros veríamos nieve y manejaríamos un único concepto mental, ellos disponen de una riqueza inimaginable de matices, por lo que efectivamente no ven, ni piensan ni pisan la misma nieve que nosotros. Durante siglos, ser capaces de ver esos matices les ha permitido sobrevivir en un entorno con una de las condiciones más adversas del mundo.

Volviendo al ejemplo de los colores, hay otro buen ejemplo de relativismo lingüístico: si le preguntásemos a un ciudadano ruso cuántos colores hay en el arcoíris, nos diría que ocho, mientras que nosotros, por más vueltas que le demos, solo vemos siete. Esto es así porque en ruso distinguen entre y , respectivamente azul claro y azul oscuro, pero que entienden como colores totalmente separados, no como tonalidades distintas de un mismo color, como haríamos nosotros.

Aritmética de colores aparte, lo que sí parece claro es que el lenguaje afecta de una forma directa y tangible a la forma en que pensamos y, por lo tanto, a la forma en la que vemos el mundo. Estamos por tanto ante un nuevo ejemplo de subjetividad mayúscula e intrasferible: cada idioma tiene necesariamente una cosmovisión que le es propia; cada persona, en función de su vocabulario, un nivel de penetración de la realidad diferente. Si no conocemos la palabra asociada a un concepto, pensarlo puede no ser tarea fácil.

De ahí que la batalla del lenguaje sea una de las preferidas en el juego político, porque las palabras tienen asociada una forma de entender el mundo, unos valores. Cuando aprendo una palabra nueva estoy ampliando las fronteras de mi pensamiento, adquiriendo un nuevo concepto con el que entender y diseccionar la realidad. Esto es tan cierto que, de hecho, cuando aprendemos un nuevo idioma desarrollamos una personalidad distinta, separada de la de nuestro idioma materno y, atención, con valores diferenciados y una forma de ver el mundo también diferente. Luna, Ringberg y Peracchio, de la Universidad de Wisconsin-Milwaukee fueron capaces de demostrar esto de forma cuantitativa.

Lo que no hicieron estos investigadores, afortunadamente, es determinar en qué idioma era uno mejor persona...

De gustibus et coloribus non est disputandum, decían los antiguos romanos, mientras que nosotros empleamos la más corta “para gustos, los colores”. Una vez definidos los colores políticos de nuestras instituciones más cercanas para los próximos cuatro años, no queda otra que insistir en la misma idea central del artículo: no todos los vemos igual, aunque les pongamos un mismo nombre.

Como conclusión, creo que haría bien en escaparme este próximo fin de semana a la playa y aprovechar para ponerme un poco moreno, sin tratar de identificar el color exacto de cada uno de los bañistas ni reflexionar nada más al respecto. Ni tú, querido lector, ni yo, estamos en condiciones de soportar otra parrafada de mi monólogo interior como la de hoy. Si te animas a ir a la playa tú también, asegúrate de llevar contigo un buen libro: quizás en él encuentres la palabra necesaria para encontrar ese pensamiento que nos permita entenderlo todo. Feliz inicio de verano.

— ACTES FESTES SANT JOAN 2023 —

Dissabte 17 de juny

20.30 h Vetlla des be al C/ Sant Antoni Ma Claret, 31

Diumenge 18 de juny

Dia des Be

9.00: Primer toc de fabiol a cal caixer senyor (Santa Clara, 11). Sortida de la comitiva i visites durant tot el dia, les primeres al Ajuntament i a Cal Bisbe. Quan la comitiva i l’homo des be hagin fet totes les visites prèvies, al vespre tindrà lloc la Beguda de cal caixer casat (Sant Antoni Ma Claret, 92), i el posterior acomiadament als domicilis del caixer capellà (Sant Antoni Ma Claret, 55) i del caixer senyor (Santa Clara, 11)

20.00: Tirada d’avellanes a l’avinguda de la Constitució. La banda de música actuarà davant el bar de Calós. Gratuït

Dijous 22 de juny

21.00 h Festers i actuacions a diferents punts de Ciutadella

Divendres 23 de juny

Dissabte de Sant Joan

14.00 h: primer toc de fabiol a cal caixer senyor (Santa Clara, 11)

18.00: Caragol des Born i després aproximadament a les 19.30h Vespres a l’ermita de Sant Joan de Missa i les avellanes a la contramurada les 19.00 h

A la posta de sol Corregudes a la plaça i Caragol de Santa Clara. Acaba la jornada amb la Beguda a la casa del caixer senyor (Santa Clara, 11). Després, la comitiva va a deixar al caixer capellà (Sant Antoni Ma Claret, 55)

Dissabte 24 de juny

Dia de Sant Joan

8.00 h: Primer toc de fabiol i inici del replec

10.00 h: Jocs des Pla del matí

13.30 h Caragol de Santa Clara

14.30 h Missa de Caixers a la Catedral

17.00 h Inici del replec del capvespre

20.00 h Jocs des Pla

23.00 Corregudes a la plaça

0.30 h Caragol de Santa Clara

5.00 h Darrer toc de fabiol (Sant Antoni Ma Claret, 55)

Sant Joan, SANT JOAN...?

Magdalena Llorens

Tu que vens cada any, i tu que ets un sant i arribes sempre amb alegria, et demanaria que quan venguis em duguis colque regal. Enguany et demanaria que em

duguessis vuit anys més de vida i de salut, ja que tenim sa qüestió des metges de sa Sanitat pública molt malament, i així, com cada any, jo podré fer es pastissets i sa tortada a sa teua salut, com sempre.

I ja que ho deman per jo, també t’ho deman per a tots es ciutadellencs i ses ciutadellenques, que sempre esperen que venguis amb salut, i per tant que duguis colque regalet a ses persones més necessitades, que n’hi ha moltes i els fa molta falta. Tot allò que duguis serà bo i molt polit, i sé que ens agradarà a tots i que serà molt ben arribat.

No m’atrevesc a demanar-te res més perquè seria es joc de no acabar mai. Així que benvingut siguis, i vine carregat de tants presents com puguis per a tothom.

Bon Sant Joan!

ASSETJAMENT PSICOLÒGIC LABORAL

Mercè Pomar Mediadora de família i advocada

assetjament laboral i l'estrès crònic laboral són cada dia més presents a les institucions i organitzacions.

Contra les problemàtiques psicosocials, partirem de la premissa que el nivell de tolerància hauria de ser 0 i de denúncia. Ara bé, quina és la realitat actual i el desplegament dels plans de prevenció segons la normativa?

Les lleis han de prevenir i atendre les problemàtiques psicosocials com són l’assetjament laboral (mobbing) o la síndrome d’esgotament professional (burnout).

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA) ha definit l’assetjament psicològic laboral com «un comportament irracional repetit respecte a un empleat o a un grup d’empleats, el qual constitueix un risc per a la seva salut i seguretat».

La primera impressió a l’hora d’abordar aquesta problemàtica psicosocial a les administracions públiques és de sorpresa, ja que ningú no en parla d’una manera directa, malgrat el desplegament de la legislació i les diverses guies que han estat publicades.

Des de la perspectiva política més actual, es coneix en primera persona la importància de les problemàtiques psicosocials i la manera com afecten el teixit social, i l’Administració no hauria d’oblidar-se’n, ja que hi ha casos d’assetjament laboral significatius que s’han d’entendre per tal de poder actuar i aconseguir d’erradicar-los.

Les conseqüències d’una actitud hostil a la dignitat moral i laboral de les persones pot provocar en molts treballadors un estat de malestar psicofísic i social significatiu, que s’agreuja quan és la pròpia Administració pública —que

és qui ha de vetllar pel benestar dels seus treballadors— la que provoca aquest greu problema psicosocial.

En la seva gènesi, hi concorren nombrosos factors, entre els quals destaquen:

1. Les personalitats dels actors, tant de l’assetjador/a (por, enveja i, bàsicament, necessitat de dominar) com de l’assetjat/ada (autenticitat, vulnerabilitat i, sobretot, necessitat de sentir-se valorat).

2. Factors que depenen de l’organització del treball, els quals són gairebé imprescindibles perquè es donin casos d’assetjament psicològic en un entorn laboral. Els més importants són:

– El control de la informació per part de la direcció.

– La cohesió de grup, que dificulta l’acceptació de membres amb idees diferents.

– Posar el poder i el control per sobre de l’efectivitat.

Passats uns quants mesos d’assetjament, els símptomes d’estrès, que al principi de l’agressió estaven indiferenciats, es converteixen en trastorns físics i psicològics manifestos.

L’assetjament psicològic deixa empremtes indelebles, que poden anar des de l’estrès posttraumàtic fins al canvi durador de la personalitat de la víctima.

Algunes de les conseqüències específiques són:

– La culpa

a

pàgina

Ve de la pàgina 17

– La vergonya i la humiliació

– La pèrdua de l’autoestima

– Les modificacions psíquiques: depressions i neurosis cròniques, trets paranoics...

– Les modificacions de la personalitat: trets bipolars

–Trastorns psicosomàtics: cansament crònic, mals de cap, úlceres d’estómac, alteracions a la pell...

L’exposició a conductes de violència psicològica dirigides, de manera reiterada i prolongada en el temps, a una o més persones concretes per part d’altres persones que actuen des d’una posició de poder (no necessàriament jeràrquica) amb el propòsit o l’efecte de crear un entorn intimidador que pertorbi la vida laboral de la víctima, emmarcada en una relació laboral, implica tant un atemptat contra la dignitat de la persona com un risc per a la seva salut.

Totes les persones tenen dret a rebre un tracte respectuós i digne, a la salut en el treball, a ser tractades amb igualtat i a no patir cap discriminació en el lloc de feina. I les administracions tenen el compromís d’erradicar les situacions d’assetjament en l’entorn laboral i professional públic.

Notes AL PEU (X)

Dan Piris Basden

Hi ha qui diu que el mes de juny, a Ciutadella, només es pot parlar d’una cosa. Ja pot ser. La cosa santjoanera ho amara tot, bo i dolent. És ben bé que

Sant Joan és moltes coses alhora: una bulla, un trànsit, una llosa que ofega, un alè embriagat, una il·lusió que sembla que no s’acaba... D’alguna manera, deu ser també una mena d’estora atapeïda davall la qual hom pot amagar algunes petites brutícies: coses que es volen oblidar o de les quals no es vol parlar. Llegesc a la premsa insular que els fillets menors de catorze anys que qualquen a cavall durant les festes hauran de dur casc, un any d’aquests, com ja passa amb l’enxaneta entre els castellers a Catalunya. Quin esglai: ens roben la festa, dirà qualcú. Potser que faci una associació, que ara s’usa molt. Sembla, però, que hi ha bones paraules i bona predisposició. Tanta sort: podria ser que d’açò no en féssim un nou motiu de conflicte. Ves que en algun moment qualcú tampoc no vegi del tot bé que els menors d’edat, amarats de gin, vagin fent tentines pel carrer tot rivalitzant amb els seus pares i avis. Aquesta lleugeresa social que ens permetem durant uns dies de juny és un fet al qual els aborígens estam avesats, però sembla que és cosa que, a alguns turistes, els agafa una mica desprevinguts.

Els carrers fan olor de guiri embetumat. Ja és estiu.

Llegesc Guerra, de Céline: un text inèdit que forma part dels manuscrits recentment reapareguts de l’autor. El va escriure l’any 1934 i hi trobam molt del mateix Céline en el personatge del brigadier Ferdinand. Llegesc, també, alguns dels contes de Txékhov en una traducció preciosa d’Arnau Barios. La de Céline l’ha feta l’escriptor Joan-Lluís Lluís. Entenc tot d’una per què aquest darrer diu que és tan difícil traduir-lo. Quins estils tan diferents. En

Txékhov tot té mesura i una raó de ser. És ben mal de fer trobar-hi una paraula sobrera. En canvi, llegir Céline és llegir la paraula impetuosa del barri: una torrentada que t’arriba a empentes, amb un llenguatge poc acadèmic que beu de la llengua oral tal i com la sent. És, tanmateix, un fet voluntari. Céline escriu gairebé en un sociolecte: la parla d’un grup o classe social concrets. No és només cosa de lèxic, sinó de sintaxi i gramàtica, també. Una mica com passa amb els personatges de A Clockwork Orange, només que aquí no sembla quelcom decoratiu ni un concepte necessari que ens justifiqui la raó de ser de la trama. Aquí és quelcom natural, per dir-ho d’alguna manera. Vet aquí un exemple: «En Cascade va sortir. Tac, tac vem sentir les manilles. Un altre bòfia l’esperava a l’altra punta del passadís. No vam tenir temps de veure’l en Cascade, de veure-li la cara vull dir. Feia massa nit encara. Quatre dies més tard el van afusellar a l’acantonament prop de Péronne a on el seu regiment el 418è d’infanteria tenia catorze dies de descans». En els texts de Céline parlen els més miserables d’entre nosaltres.

He sentit a dir moltes vegades que els forasters i els turistes són uns bruts, que tiren els fems en terra, que els fumadors deixen les llosques mig enfonsades a l’arena de les nostres platges polidíssimes... Ja pot ser, però no només. El cert és que em costa una mica de visualitzar un turista arribat de Birmingham, Cudillero o Porreres anant a deixar un bidet amagat davall una mata. Deu ser que les restes d’obra que hi ha arreu no ho són, coses de turistes. L’incivisme és un mal estès arreu, però sembla que sempre ens és més bo de fer fixar-nos en allò que fan malament els altres. Tanmateix, aquest argument dels visitants bruts va

Ve de la pàgina 20

quedar una mica coix durant la pandèmia, quan les voreres dels camins eren plenes de màscares mentrestant els turistes no podien sortir de ca seua.

Hi ha qui enceta l’estiu en treure les avarques. La meua mesura és el primer cafè amb gel.

A vegades penses que et podries passar la vida sense llegir ni una sola retxa de molts dels autors vius que sovint publiquen alguna cosa i podries dir que tampoc no t’has perdut gran cosa. O sigui: clar que hi ha autors vius amb una obra notable, però el nostre temps (també el nostre temps lector) és el que és i, arribats a una edat, ja és hora de pensar a no perdre’l en bajanades. Sortosament,

en remenar entre els clàssics ja saps que bona part de la morralla ha fet el seu camí cap al poal dels fems de l’oblit. Per poc que hom conegui el món editorial, fa feredat la quantitat de literatura sobrera que es publica cada any. I d’estudis acadèmics molt i molt especialitzats també, que s’imprimeixen inútilment quan tenim a l’abast altres formes de dipositar el coneixement adquirit més pròpies del segle en què vivim. Però, ai las!, el món de la subvenció i de l’afalac entre col·legues ja les té, aquestes cosetes.. Un amic llibreter i filòleg a qui de tant en tant demanaven per què no escrivia poesia, responia que ell, que coneixia de primera mà allò amb què els poetes feien feina, sentia un gran respecte per la professió i que, precisament per açò mateix, no se li passava pel cap d’escriure cap vers. És aquí que potser ens falta respecte i ens sobra autoestima.

Tenc rellotge nou a l’oficina. No en puc dir el nom perquè el logotip és inintel·ligible. No l’he batiat. Les busques se’m fan una mica estranyes: la que marca el pas dels segons no fa aquelles pauses feixugues i sonores amb què l’antic rellotge marcava, precisament, cada segon d’aquesta vida, d’aquest món. Aquesta volta tot seguit l’esfera blanca, sense pauses. En mirar-lo, em fa l’efecte que el temps passa més i més de pressa.

La política darrera (els resultats, vull dir) ens deixen un panorama que a alguns ens preocupa i a d’altres gens ni mica. Deu ser, clar, allò de la manera diversa d’entendre les coses: com ho feim per mirar el món i com ens l’explicam a nosaltres mateixos i als altres. Sort i ventura.

El relat d’un CAIXER FADRÍ

Antoni Bonet

Pareix mentida com passa el temps: Nadal, Sant Antoni i tornam a Sant Joan; açò és normal i natural, perquè quan teníem vint anys les setmanes no tenien fi, quant i més

els mesos! Aram no parlem quan s’atracaven les festes de Sant Joan; semblava que no arribaven mai. Però així és el món, tot arriba i tot passa. També ha passat per a aquells joves que disfrutaven dels perfums d’aquestes entranyables festes de Ciutadella, les quals també noten el pas del temps, ja que en l’actualitat han rebordonit molt.

Aquelles festes ancestrals, actualment, s’han convertit en un negoci, i també s’han massificat de gent, que ve de per tot arreu. Per tant, tots aquells que estan carregats d’anys les han deixat de veure. Mentre pensava en tot aquest repertori, que ha vingut sense anar-lo a cercar, vaig posar mà al llibret titulat Vint caires d’un mateix Sant Joan, de mossèn Ferran Martí Camps, i del darrer caire, n’he tret uns pessics per posar una nota de Sant Joan en aquesta revisteta de Ciutadella, uns pessics que fan referència a un caixer fadrí menestral.

«En Toni Triay Mesquida és enguany [no precisa l’any] i si Déu vol l’any que ve el caixer fadrí del ram de la menestralia. Ell és fill d’una honorable família d’artesans ferrers. Antoni, com a ciutadellenc autèntic, sent fervorosament la festa de Sant Joan, sempre sospirava qualcar com a caixer fadrí, i anar davant sa qualcada amb la bandera. Aquest bienni la cosa ha vingut bé, perquè la seva al·lota és la neta preferida del caixer pagès, l’amo en Marc Comelles de sa Muntanya Roja, el qual ha fet prou influència [en aquell temps ja hi havia interessos creats, ves que ha de ser avui] perquè Antoni formi part de la Junta de Caixers.

Però, justament, Antoni i la seva al·lota tenien les coses arranjades per casar-se prest. Na Caterina es

disgustà molt, per haver d’esperar dos anys per mor del fadrinatge exigit al caixer fadrí. Hi hagué llargues discussions per part de la donzella, setmanes de mala cara i fins i tot qualque llagrimeta. —De manera que, veig, t’agrada més colcar de caixer fadrí, que casar-nos? —Però, que no ho comprens, Caterineta? Enguany tenc sa influència des teu avi. Si esperàs a caixer casat, tal vegada hi hauria altres interessos i no podria colcar mai. —Ara que ho tenim tot a punt! —Ja mos casarem d’aquí dos anys, si Déu vol. Aquest i es que ve deixa’m tenir es gust de dur sa bandera a sa colcada com tota sa vida he somiat...

Finalment ella cedí. I encara brodà amb or i sedes la gualdrapa de vellut vermell que havia de dur el cavall, que li deixava l’amo de sa Bassa Verda. I ara quan s’al·lota contempla el seu enamorat davant els cavallers, portant tan content la bandera, pensa que Antoni tenia raó. I na Caterineta l’estima més i se sent més ciutadellenca.

La bandera és el símbol gloriós, desplegat al vent, i Antoni la porta amb amor i respecte, obrint camí a la brillant cavalcada es veu representat de tot el jovent de Ciutadella: d’aquell joves que estimen la festa i fan tanta bulla i arreu són els vertaders protagonistes, que li donen la força entranyable. Però com deia al principi, tot s’acaba en aquest món; també l’alegria de sa festa, i el goix de portar la bandera vermella amb la creu blanca. Per açò, quan sonen per darrera vegada les notes entranyables del tambor i el flabiol, Antoni Triay ha de tornar la bandera, la besa amb ardor hi deixa caure damunt el seu encès vermell dues llàgrimes.»

Així acaben aquests pessics del relat d’aquest caixer fadrí menestral, que he tret del darrer caire de l’obra de mossèn F. Martí Camps, i no fa falta dir —tots aquells que la tenguin o l’hagin llegida ho poden confirmar— com és de saborosa. Bon Sant Joan a tothom.

Entrevista a JAUME FUNES, psicòleg

Text: Clara Congost

La salut mental està a tot arreu. Se’n parla a les escoles, al Parlament, a l’hospital, a les oficines i, fins i tot, cada vegada més a casa. Però, com ens ho fem per gestionar els ma-

lestars emocionals en una societat cada vegada més complexa, més segregadora i més injusta? Com podem demanar que sigui feliç algú que no té un espai propi on dormir ni xarxes familiars o d’amistat?

Davant d’aquestes situacions, com hauríem de transformar el model d’atenció a la salut mental perquè sigui realment efectiu? Per a l’educador i psicòleg Jaume Funes la resposta és clara: “Les dificultats de la vida no poden ser gestionades amb el criteri de malaltia mental”.

Ens trobem amb l’autor de Quan la vida ens dol a casa seva, concretament al seu estudi, un espai molt lluminós, amb vistes a Cornellà del Llobregat i ple de quadres. Unes pintures que, com ell mateix explica, va començar a pintar quan sentia que les neurones li fallaven i necessitava distanciar-se de les paraules i els llibres. Amb l’excusa dels quadres comencem a parlar de les emocions i les relacions socials, les quals, així com els colors dels quadres impressionistes, només cobren sentit quan es posen un al costat de l’altre i es miren amb distància.

Actualment es parla molt de salut mental, però, se’n parla com caldria? On estem posant el focus i on creu que l’hauríem de posar?

Quan parlem de la salut mental sempre hi ha hagut dos problemes importants: com tenim un model explicatiu d’allò que els passa a les persones i com dimonis donem una resposta que sigui útil. No exactament col·lectiva, perquè moltes vegades no es tracta de curar, sinó d’ajudar a sobreviure o viure d’una altra manera. A més, el món de la salut mental sempre ha estat ple de tribus de gent que som incapaços de posar-nos d’acord entre nosaltres. A

mesura que avança el temps, el coneixement del cervell i del sistema nerviós és una mica més acurat, però encara desconeixem la immensa majoria del seu funcionament. Entremig neix la indústria farmacèutica, que sempre ha inventat malalties per aplicar els seus medicaments, no medicaments per les malalties que hi havia. I dins d’aquesta història apareixen les demandes socials, els models explicatius de la salut, que la pandèmia posa en crisi perquè apareixen altres perills, altres dificultats. Tot això condueix a una preocupació més intensa sobre la salut mental, però no està clar que la preocupació respongui a una visió sensata i útil del que ens passa.

Llavors, que la salut mental sigui un tema que està sobre la taula no és beneficiós?

Per sort, en aquest moment en parlem més i tenim més recursos, però, malauradament, quasi seria millor no tenir recursos, perquè la manera com els estem aplicant és una reproducció del model anterior, d’una construcció d’una immensa quantitat de programesrespostes-dificultats, cadascuna d’elles no connectades. Tenim un munt de propostes d’activitats, motivades per la idea d’“hem de fer alguna cosa”, i ara tenim diners. Si destinessin els recursos d’una manera més sensata i coordinada, pactant què fem amb les persones, com les ajudem a millorar el conjunt de malestars que genera aquesta societat, probablement els recursos ens conduirien, a dos anys vista, a tenir una lectura més sensata de la salut mental i unes respostes una mica més coherents i

Hi ha un límit d’explotació a partir del qual les persones, inevitablement, emmalalteixen

útils. En aquests moments, vivim un moment delicat perquè no entra en crisi ni l’explicació, ni ha entrat en crisi el model d’atenció a les persones.

Quina incidència tenen les qüestions socials i estructurals com la precarietat o la incertesa laboral i econòmica de molts joves en la salut mental?

Hi ha un principi del qual, per molt espiritualista o hippie que siguis, no pots prescindir: hi ha un límit d’explotació a partir del qual les persones, inevitablement, emmalalteixen. Per tant, si un està en una societat sistemàticament injusta, que no permet viure en unes condicions mínimament dignes, hi ha un moment que no dormirà, perquè treballarà dotze hores. I, si no dorm, li donarem una benzodiazepina perquè pugui dormir, o un barbitúric. En conseqüència, és impossible mantenir la salut mental. També hi ha un altre criteri que tampoc podem oblidar: per mantenir un cert equilibri personal i col·lectiu necessites un grau mínim de felicitat. La nostra

societat cada vegada precaritza més les vides de les persones: cada vegada s’ha de treballar molt més per poder mantenir el ritme d’una societat de mercat que també imposa a les persones el model de felicitat.

Sempre hi ha aquesta dicotomia entre si la salut mental és una qüestió individual o col·lectiva. Què en pensa?

Al llarg de la meva vida sempre he defensat les coses col·lectives: no emmalaltim individualment, tot i que hi ha excepcions (una persona que per una raó biològica o d’herència té unes dificultats dins la seva mateixa estructura nerviosa que automàticament la portarà a patir un determinat malestar que la trastorna). Llevat d’aquests casos —en què fins i tot apareix la idea del detonant— tota la resta de coses passen amb relació a altres coses. Per tant, tot allò que vivim i ens passa, sigui en la salut o la malaltia, sempre hi ha una variable que té a veure amb la relació. En el llibre, quan no sabia com explicar la varietat de sistemes que conforma el cos humà, de subjecte interrelacionat, al final se’m va acudir que necessitava pintar perquè les meves neurones ja fallaven, i vaig utilitzar la idea del quadre impressionista.

Què vol dir?

L’impressionisme crea sensació de colors col·locantlos un al costat de l’altre. En el llibre sempre insisteixo: aquest color no és taronja, és un groc col·locat al costat d’un vermell; i no és verd, és que està al costat d’un blau. Tots nosaltres som la interacció de més persones, sigui l’adolescent que se sent rebutjat, l’adolescent que pensa que no és com li agradaria ser, la persona que vol tenir èxit en un entorn... Estem sempre emmalaltint amb relació, i la manera de

Ve de la pàgina 31

Ve de la pàgina

recuperar una certa salut, la manera de tornar a sentirnos bé, sempre és en comunitat. Això que històricament dèiem la psicologia o teràpia comunitària. Les persones, igual que són en relació, necessiten sentir-se bé en companyia de. I una part dels trastorns mentals actuals, o malestars que trastornen, tenen a veure amb processos de marginació i d’exclusió. Per tant, només amb una consulta individual en un despatx poques vegades recuperarem les possibilitats de sentir-nos bé, perquè per sentir-nos bé necessitem sentir-nos bé en relació.

Tinc la sensació que cada vegada hi ha més persones diagnosticades. De fet, crec que si ens posem a analitzar-nos, tots encaixaríem en algun diagnòstic de salut mental. Ens estem passant? Estem sobrediagnosticant?

El problema del diagnòstic és que té components complexes. El diagnòstic serveix perquè ens entenguem, és a dir, tant jo com un col·lega d’una altra companyia sabem que darrere una etiqueta de trastorn bipolar hi ha una sèrie de manifestacions vitals, però l’etiqueta, en el món de la salut mental, no serveix com altres etiquetes. Diferenciar si jo tinc un còlic nefrític o una apendicitis és important, perquè el tractament que has de rebre és diferent. Però una etiqueta de salut mental no respon a cap indicador biològic, no hi ha la neurona 45 que s’ha trastornat; i, a més a més, moltes vegades l’atenció que hem de donar no variarà amb el diagnòstic. A mi m’és infinitament igual que sigui trastorn límit de la personalitat o trastorn negativista desafiant, jo el que vull és que en el sistema em deixi posar “adolescent enrabiat cabrejat amb la vida que si sent amor es tranquil·litzarà”. Vull que em deixin posar la descripció. Que, a més a més, necessiten l’etiqueta? D’acord, però atenció, que vivim en una societat que les persones, per sentir que allò que els hi passa és important, reivindiquen l’etiqueta.

L’etiqueta ens reconforta.

Jo no puc dir “estic trist tot el dia, em sento melancòlic”. No em faran cas. Ara bé, si en el meu expedient posa que tinc una depressió... No donem importància a les descripcions de la vida, i a sobre, per obtenir una determinada vida necessites un diagnòstic. Moltes vegades, per aconseguir que la mútua et pagui la psicoteràpia, primer necessites un diagnòstic del psiquiatre, i el mateix passa amb les ajudes econòmiques. Si tu vas al sistema de salut mental —bé, ara ja no l’he mirat fa temps—, però si tu vas a un CSMIJ l’estadística dirà que el 50% o el 60% són trastorns límit de la personalitat. Què vol dir això? Doncs un calaix de sastre on han col·locat tota la gent que la lia o que no saben on posar. Serveix d’alguna cosa? No, però el sistema no et deixa posar una descripció, t’obliga a posar un diagnòstic.

Llavors, hi ha situacions relacionades amb la salut mental que no són necessàriament un trastorn o un problema?

Jo m’estimo més parlar de dificultats que no pas de problemes. O de conflictes, inseguretats, malestars. Perdre la salut no és un problema —bé, és un problema perquè la gent pateix—, però no tenim problemes de salut mental, tenim dificultats en la construcció de la salut mental i dificultats en la recuperació de la salut mental. Tanmateix, que la gent visqui problemàticament és un problema. Socialment, sí que tenim un problema de salut mental. Tenim tantes dificultats de salut mental, en la construcció, la pèrdua i la recuperació, que s’ha acabat convertint en un problema de salut mental. En aquest sentit, sí. Quan treballes amb la persona, és útil que descrigui com viu el que està vivint i que

tu no avancis la idea de “tens un problema”. Aquesta és la idea de dir-ho en singular, també. És important que no la fixis en la paraula per evitar que s’apropiï de l’etiqueta com una manera de definir-se.

Com afecta el fet que hi hagi fàrmacs per a tot?

La generació adulta actual va créixer veient com els seus pares, cada vegada que hi havia un dolor, hi havia una química per resoldre el malestar. Estem instaurats en la idea que si em passa alguna cosa important, he d’anar al metge i m’ha de receptar alguna medicina. Al final col·loquem dins de la resposta mèdica totes les dificultats de viure, i això així no va. Això no treu que, com a generació que ha gestionat els malestars químicament, hem de defensar el dret a drogar-se sanament, el dret a gestionar els dolors i les felicitats. No sé si la felicitat té nom de cervesa o whisky, però has de poder gestionar la felicitat amb les drogues del mercat. Als adolescents els has d’educar perquè com més tardis a fer servir l’alcohol, millor, i has d’aprendre que a vegades l’alcohol dona la felicitat, però no sempre; hauràs d’aprendre a gestionar la relació, i aprendre el que han après els teus pares: la diferència entre calimotxo Don Simón i Rioja Reserva. Després està l’immens marc de les drogues més o menys il·legals, que van i venen. En algun dels meus llibres parlo de com educar quan la maria sembla que és legal, i quan l’adolescent pensa que la maria ho arregla tot. Després estan les drogues de farmàcia, és clar. Pel fet que siguin medicaments no deixen de ser drogues. Hem de dir a les persones: què pinta a la teva vida la química? Sempre per dormir necessitaràs un relaxant? O per tenir ganes de treballar? Com ho gestiones? Al final, el que passa, és que diem als pobres que no tenen dret a drogarse perquè això genera dependència, així que els rics tenen la paraula i els fàrmacs, i els pobres ni paraula ni drogues.

I com ho podem fer com a societat per apujar la moral de tots?

Jo ara faré un discurs de quedar bé; després, a la pràctica, la punyetera realitat és complicada. Però hi ha dues idees que jo defenso en les meves pràctiques, sense les quals no podem continuar. D’una banda, hem de poder tenir una idea de l’ésser humà, per ser persona, de què no pots prescindir. I, per ser persona, no pots ser un egoista que matxaca a l’altre, perquè això no és ser persona. Has de ser una persona que pensa, raona, discuteix, dubta, però també que exigeix sentir, tenir estats emocionals diferents. Per ser persona, t’imagines en companyia d’un altre, en criteri d’un altre. Com a educadors, reivindiquem que eduquem per ser persona que sap conviure en una determinada societat. Hem de poder vendre una determinada manera de ser persona, no val qualsevol personatge que hi ha pel món. Al final, haurem de dir que hi ha persones i objectes del mercat, perquè hem perdut la pròpia condició humana de ser persona.

I l’altra…

Jo ja passo de revolucions, però no es pot viure en una societat en què no hi hagi una certa proposta de futur col·lectiu i una crítica sistemàtica del que és inacceptable. La guerra seguirà sempre, sempre rebutjable, malgrat que després alguns la defensin. Com a valor, mai podrà ser un valor. I no podem acceptar que les necessitats humanes siguin producte de negoci. Bona part del que ens passa és que cadascú de nosaltres creiem que l’altre no importa i el puc destrossar per tal de triomfar. No es pot viure sense uns mínims conceptes bàsics de què vol dir ser persona i uns elements bàsics de societat, ja que el contrari et porta a la destrucció com a persona i a la destrucció col·lectiva.

Ve de la pàgina 35

Asteroid City

El mes de juny, abans d’arribar al desert estival, sol ser un mes d’allò més abundós pel que fa a les estrenes cinematogràfiques. Sobretot pel que fa a pel·lícules de caire familiar: pur entreteniment, que també convé i no poc. En aquest cas, ens arribaran la versió no animada de La sirenita, la cinquena i darrera d’Indiana Jones, la nova de Transformers i la segona part del multivers animat de Spiderman. La nova de Pixar ja pel juliol, com també sol ser habitual. En tot cas, aquí parlarem de la nova pel·lícula d’un realitzador peculiar com és Wes Anderson, Asteroid City, amb un repartiment en què els noms populars s’acaramullen fins a dir prou: Scarlett Johansson, Tom Hanks, Tilda Swinton, Margot Robbie, Maya Hawke, Sophia Lillis, Edward Norton, Adrien Brody, Tony Revolori, Matt Dillon, Willem Dafoe, Live Schreiber, Jeff Goldblum, Jason Swartzman i Steve Carell, entre altres. Després de la decebedora The French Dispatch, ens arriba ara aquesta pel·lícula en què, com no podia ser d’altra manera, l’estètica forma part de la narrativa, tot un joc de simetries i colors pastel que ens transportaran als meravellosos anys cinquanta quan, deixats enrere els malsons bèl·lics de la dècada anterior, tot semblava possible, només a tocar de la mà de la voluntat de l’ésser humà. Concretament, la història ens du fins a una convenció de cadets espacials en un desert dels Estats Units d’Amèrica. Nota: aquest desert que veurem a la pel·lícula és, en realitat, un desert de l’altiplà espanyol, entre Cinchón i Colmenar de Oreja. Açò darrer ho expliquen a Fotogramas; deu ser ver. L’objectiu de la convenció de cadets espacials no seria altre que el de promoure una mena de competència amistosa entre pares i estudiants que té en la observació astronòmica la seua raó de ser. Però tot plegat se n’anirà en orris després d’una sèrie d’esdeveniments que alteraran el món tal i com el coneixem. CINEMES / D.P.B.

Holy Spider

Interessant pel·lícula que podem englobar dins el gènere negre (més concretament en el true crime ) i dirigida pel realitzador iranià (i danès) Ali Abbasi, aquesta és la història d’una periodista que l’any 2001 s’endinsa en algunes de les pitjors barriades de la ciutat santa de Mashhad (la segona ciutat més grossa de l’Iran, a uns vuit-cents cinquanta quilòmetres a l’est de la capital, Teheran) per tal d’investigar tot un seguit d’assassinats. Totes les víctimes són dones. I prostitutes. Ben prest, la periodista, de nom Arezoo Rahimi (Zahra Amir Ebrahimi, premi a la millor actriu a Cannes per aquesta pel·lícula) veu clar que les autoritats no tenen gaire interès a investigar els assassinats. Com que els crims segueixen un mateix patró, tot sembla indicar que són obra d’un sol home, el qual voldria purificar la ciutat de tots els seus pecats. Arezoo Rahimi constata com de difícil és que es prenguin la seua veu seriosament. PLATAFORMES / D.P.B.

Living

Interessant pel·lícula dirigida pel realitzador Oliver Hermanus i que és, en realitat, un remake d’una de les grans obres dirigides pel mestre japonès Akira Kurosawa com és Ikiru (Viure), de l’any 1952. Kurosawa, en realitat, es basà en la novel·la La mort d’Ivan Ilitx, de Lev Tolstoi. La història és prou semblant a l’original. De fet, és gairebé idèntica si exceptuam la localització general (Anglaterra en tost del Japó) i també algunes de concretes (un vagó de tren en tost d’una sala de vetlla). Tanmateix, la principal diferència és en la crítica a la burocràcia que, si a Ikiru és ferotge, a Living és una mica més dolça. Escriu el guió el reconegut escriptor anglès d’origen japonès Kazuo Ishiguro, qui ben probablement fa un joc de paraules amb el títol, Living, que té una sonoritat molt semblant a Leaving. Un veterà funcionari, molt ben interpretat per Bill Nighy, rep un diagnòstic mèdic trasbalsador que fa que es replantegi com ha estat la seua vida. (D.P.B. PLATAFORMES)

Em pot fer mal menjar un IOGURT CADUCAT?

Marga Bonet Dietista-Nutricionista

Des del 2014 els iogurts no estan obligats a dur impresa una data de caducitat, sinó una data de consum preferent. Així se simplifica l’etiquetatge i es prevé el

malbaratament alimentari, ja que allarga la vida útil del producte.

Per seguretat, algunes marques comercials van preferir mantenir la data de caducitat, simplement la van allargar un dies, i d’altres van aplicar la data de consum preferent, ja que el pH àcid del iogurt dificulta la proliferació de patògens.

Quina diferència hi ha entre data de caducitat i data de consum preferent?

La data de caducitat no és un indicador de seguretat. S’aplica a aliments molt peribles, com la carn i el peix fresc, que duren pocs dies perquè hi poden créixer bacteris patògens que poden perjudicar la nostra salut. Moltes vegades, tot i no estar caducat, un aliment pot estar en mal estat per culpa d’una mala conservació o manipulació.

La data de consum preferent s’aplica a productes més duradors i estables, la qual cosa vol dir que, un cop superada aquesta data, si s’ha conservat adequadament i l’envàs està intacte, pot perdre algunes de les seves propietats organolèptiques, però sense que hi hagi risc biològic.

Podem menjar un iogurt caducat, o més ben dit passada la seva data de consum preferent

Si un iogurt natural comercial està ben conservat i refrigerat, alguns estudis mostren que, passada la data que figura a l’envàs, es podria consumir fins a 60 dies després.

Ull, però! No tots els iogurts són iguals, ni són

eterns. Per tant, açò no es pot aplicar als iogurts casolans, que aguanten 5-6 dies a la nevera, segons l’acidesa final i la manipulació que haguem fet a casa.

Els iogurts amb sabors, trossets de fruita, cereals... són diferents. En aquests iogurts, les coses afegides fan que el seu comportament passada la data sigui un altre, i podria afectar la nostra salut.

Ara que ve la calor, el transport dels iogurts i els productes refrigerats del mercat fins a casa és més important que mai. Quan comprem alguna cosa congelada o freda, el millor és que sigui el darrer que agafem. A més, per no passejar-ho per la botiga molta estona, convé dur dins el carret una bossa isotèrmica o nevera per guardar-los, passar per caixa i tornar-los a posar a dins, així allargarem la vida dels nostres aliments i evitarem proliferacions no desitjades de microorganismes patògens.

El meu consell es que compreu amb seny, faceu un càlcul aproximat dels iogurts que consumeix la vostra família i no carregueu en excés la nevera.

Salut i bon estiu!

Marga Bonet

Dietista-Nutricionista

Col·l. núm. IB00073

CONTACTE:

fonollmari.dietetica@gmail.com

ÀRIES BESSONS LLEÓ

BALANÇA SAGITARI AQUARI

21 març – 20 abril

El mes de juny, a Ciutadella, hi ha poc marge per a res que no sigui Sant Joan, però si és el teu gust prova de mirar més enllà.

22 maig – 21 juny

És ben cert que el got a vegades sembla ben a punt de vessar, però no te’n queda altra que mantenir un bon tarannà i anar fent.

23 juliol – 22 agost Sembla que s’obren a l’horitzó tot un seguit de bones perspectives laborals i socials, especialment pel que fa a l’àmbit familiar.

22 setembre – 22 octubre

De tant en tant és bo recolzar-te en els que t’envolten i t’aprecien. Perquè hi ha moltes maneres d’ajudar i de ser ajudat.

22 novembre – 20 desembre

Just caure el sol no són poques les vegades que et venen al cap tot tipus de preguntes. Les respostes les hauràs de cercar al teu interior.

20 gener – 18 febrer Esperam uns dies tranquils i ben bons de dur per a aquest final de primavera i, encara més, per a aquest principi d’estiu.

21 abril – 21 maig

Cal veure amb perspectiva (i també un cert allunyament) allò que volem observar amb la major i la millor de les atencions.

22 juny – 22 juliol

De mica en mica tot es compon i l’aigua reprèn el sender que havia abandonat per un motiu o altre. Així que: mirada llarga!

23 agost – 22 setembre Res no ha de durar per sempre. Açò ens ajuda a passar els tràngols, però també ens hauria d’ajudar a assaborir els bons moments.

23 octubre – 21 novembre

No sempre és bo de fer saber trobar el nostre lloc en el món. De fet, molt al contrari, sol ser una cosa ben mala de fer. Paciència.

21 desembre – 19 gener

Caure en errors pels quals ja hem passat anteriorment és habitual. No et desesperis, per açò. Ja ho diuen: la mateixa pedra i etc.

19 febrer – 20 març

Sembla un bon moment per regalar-te alguna cosa a tu mateix, per sortir de la rutina i per cercar camins desconeguts.

Lana Bastasic va irrompre fa no gaire en el món literari amb una novel·la, Atrapa la llebre, que fou tot un èxit. Ara ens arriba aquest aplec de contes breus en què la jove autora nascuda a la ciutat de Zagreb ens presenta un total de dotze narracions. Hi ha un tema principal que, d’alguna manera, vincula tots els contes: les relacions familiars i com de complexes poden arribar a ser, de portes endins, allunyades de les mirades dels altres. I hi ha, també, un punt de vista: el de la infantesa, que tot ho xucla com si fos una esponja. Bastasic aconsegueix que la guerra (la de Iugoslàvia; gens debades, l’autora nascuda l’any 1986 és de cultura sèrbia però nascuda a Croàcia i emigrada, de petita, a Bòsnia) no sigui quelcom evident. De fet, només apareix explícitament en una de les narracions. Més concretament a El pare arriba a casa, que tanca el recull. La cruesa de la guerra és més aviat una cosa etèria, fantasmagòrica, que és tothora present sense necessitat de posar-hi nom, de fer-la paraula. No per açò és manco terrorífica. De fet, podria ser tot al contrari. Els infants que protagonitzen aquestes narracions assisteixen amb aparent normalitat a tot d’actes quotidians i ordinaris que només a nosaltres, lectors, se’ns fan estranys i pertorbadors. / D.P.B.

Dents de llet

Lana Bastasic

Ed. del Periscopi

Any 2022 -162 pàgines

Traducció: Pau Sanchis

Dimitris Hatzís, amb només sis llibres publicats, és un autor important de les lletres gregues contemporànies. També fou activista polític. Després d’ingressar al Partit Comunista Grec, va ser confinat a l’illa de Folégandros, condemnat a mort i, finalment, va haver d’anar-se’n a l’exili, del qual no tornaria fins al 1975. En català, a banda d’aquest La fi de la nostra petita ciutat, hi ha un altre llibre publicat: El llibre doble, al segell Tigre de Paper. Hatzís, a través de set narracions que es relacionen entre elles i que es poden llegir com una única obra, ens presenta una petita ciutat sense nom sobre la qual esdevenen les transformacions econòmiques i socials de la Grècia d’entreguerres. Assistim així al desengany que genera la idea de progrés entre unes famílies arrelades en la tradició i al bell mig d’una societat que, com totes, presenta tot de resistències a qualsevol tipus de canvi. Parlam, idò, d’un món en decadència: un sacseig que fa perdre els punts de referència i que podria ben bé parlar, en realitat, de qualsevol dels nostres mons actuals, qualsevol de les nostres petites ciutats i pobles. Els canvis d’ara són diferents, però també ho arrosseguen tot al seu pas. Fet i fet, es tracta d’un text prou interessant. / D.P.B.

La fi de la nostra petita ciutat

Dimitris Hatzís

Ed. L’Agulla Daurada

Any 2022 - 185 pàgines

Traducció: Monsterrat Gallart

He de reconèixer que vaig encetar la lectura d’aquest llibre amb una mica de recança. Havia llegit alguns comentaris que hi feien referència i no m’acabaven de fer el pes, més aviat al contrari. Per acabar-ho d’adobar, els noms en negreta de les eminències culturals i periodístiques que apareixen a la contracoberta em feien ganes de deixar-ho estar i passar a un altre tema. L’autor m’era desconegut. Només el tema i l’editorial m’inspiraven prou confiança . Malauradament, la lectura de les primeres pàgines semblava confirmar les meues reticències: un estil volgudament bon-rollista i pretenciosament poètic que, en realitat, esdevé carregós. El llibre vol explicarnos, a partir de la recreació de tot de personatges diversos, coneguts i anònims, el transcórrer tràgic o gloriós (depèn del personatge) d’aquell 14 d’abril en què esdevingué la Segona República espanyola. Així com avançava la lectura vaig ser capaç d’oblidar-me de l’estil i centrarme en els capítols, curts, i en allò que s’hi explica. Tot plegat feu que l’experiència anés millorant una micona. Fet i fet, el dia a què fa referència el títol fou cabdal en la història contemporània d’Espanya. L’obra va ser mereixedora del II Premio de No Ficción Libros del Asteroide. / D.P.B.

14 de abril

Paco Cerdà

Ed. Libros del Asteroide

Any 2022 248 pàgines

PER PUBLICAR EL TEU ANUNCI:

Per correu a: CIUTADELLA DE FRANC / TU TENS, JO TENC

C/ República Argentina, 58 / 07760 Ciutadella de Menorca

Per e-mail: info@ciutadelladefranc.com

Telèfon: 971 38 40 86

CASES, PISOS, XALETS, LOCALS, HORTS...

Es ven nau industrial a POICI, 356 m2, de fàcil accés i molt bona localització. La seva distribució consisteix amb una entrada rebedor pels clients, entrada a l'oficina, zona de treball, i 1 bany pels clients. L' àrea de treball disposa de banys i taquilles pel personal, i un altell de 70m2. Preu: 440.000 €. Tel. 682 100 659

Se ven cotxeria camí Son Salomó, de fàcil accés, a poca distancia del casc antic i del port, amb moltes possibilitats. Te molta llum natural, de 103m2 en planta principal, distribuïda en zona aparcament, una zona de traster, o tenir el seu propi taller de bricolatge, disposa d'un bany. Ideal per famílies amb varis vehicles. Preu: 108.000 €. Tel. 682 100 659

Familia de Ciutadella busca vivienda de 3 habitaciones para comprar. Máximo 170.000 €. Tel. 659 795 343 tonsof27@gmail.com

Busco habitación para alquilar todo el año. Centro de Ciutadella o periferia. 300 €/mes, luz y agua incluidos.

Tel. 658 647 003

Cerc plaça de pàrking. Ciutadella zona entre Plaça des Pins fins Passeig Marítim. Si és doble, també m'interessa.

Tel. 649 97 08 71 jordihusk_@hotmail.com

Vendo plaza de aparcamiento en calle Jerònia Alzina de 12 m2. Precio: 22.000 €. Tel. 645 122 556 davidmenorcavs@gmail.com

COTXES, MOTOS, BICICLETES, EMBARCACIONS...

Se vende Nissan Almera Tino, año 2003, 147,700 km, ITV pasada hasta febrero de 2024. Precio: 1.800 €. Tel. 633 899 651

Vendo barca de 4,35 m de eslora con remolque, motor auxiliar y varios extras. Con papeles. Precio: 3.500 €. paulinoamoros@hotmail.com Tel. 685 901 249

Vendo Ford EcoSport del 2017, con ITV, 80.000 Km, blanco.

Precio: 14.900 €. Tel. 646 493 743

Bicicleta BMX Rockrider, cubiertas nuevas, perfecta para ciudad. Precio: 200 € negociables. Tel. 677 098 444

Se vende moto Royal Enfield - Bullet 500. Está en Ciutadella, incorpora alforja de cuero y transportín, 10.200 km.

Precio: 3.200 €. Tel. 971 48 29 60 / 619 171 992

Opel Corsa del 2013, 1.2, 5 portes. Revisions al dia, s'entrega amb itv passada d'aquest any. Radio CD. Interior i exterior en bon estat. 106.000km. Preu: 6.800 € canvi de nom inclòs. Tel. 658 792 414 juliajudith22@gmail.com

Es ven BTT Trek Top Fuel 8. Bicicleta tot terreny en bon estat, es ven per no utilitzar. Talla L, doble suspensió, rodes de 29 polsades, revisada. Preu: 1.000 €. Tel. 659 127 671

Se vende embarcación Seat Ray. 7'20m de eslora. Con: GPS, emisora de radio, toldo, defensas, 6 chalecos salvavidas. Muy buen precio. Tel. 669 209 709

Vendo Opel Adam Blanco del 2017, con 51.000 km. En perfecto estado. Envío fotos por Whatsapp. Precio: 11.000 €. Tel. 971 48 17 20 / 616 914 050

Vendo coche Dacia Sandero Stepway, 66 Kw. Muy buen estado. Año 2014. ITV hasta Junio 2024. Revisión de cambio de aceite, filtros, etc. recién hecha. Precio: 7.900 €. Tel. 629 759 729

Vendo Honda CB1300 del 2005. 57.000 km. Ruedas seminuevas, puños calefactables, baúl y funda depósito. La vendo por cambio de cilindrada, va perfecta. Precio: 4.000 €. Tel. 669 460 761

Es ven Guzzi Hispania 65cc, model del 59. ITV fins 12/23. Totalment restaurada, en perfecte estat. Preu: 3.400 €. Tel. 629 688 164

DIVERSOS...

Se venden cuadros al oleo. Autor con referencias de críticos internacionales y premios. Tel. 628 452 030 https://fernandorodriguezn.myportfolio.com

Objectiu fotogràfic per càmera digital Nikon. Objectiu AFS MICRO NIKKOR 105 mm. Impecable. Es ven perquè no l'empram. Tel. 639 347 175 Preu: 620 €.

Es ven trípode fotogràfic de marca Manfrotto, model 055xPROB. Impecable. Es ven perque no l'empram. Tel. 639 347 165 Preu: 97 €. Tel. 639 347 175

Colección de cómics El Vibora, números sueltos o completa, muy buen estado. Tel. 677 098 444

Cama de 90, de color marrón oscuro. Se incluye colchón y somier de madera. Precio: 15 €. Tel. 685 776 373

Se vende set de depilación, máquina eléctrica con cera incluida. Como nuevo. Precio: 10 €. Tel. 685 776 373

Es ven caldera de matances de coure. Regal removedor de coure. Preu: 225 €. Tel. 686 895 146

Es ven màquina d'escriure Olivetti, com nova. Preu: 49 €. Tel. 686 895 146

Vendo 6 sillas de aluminio negro apilables, con reposabrazos, respaldo alto y asiento de multifibra. Precio: 60 €. Tel. 629 759 729

Vendo hamaca balancín para terraza y piscina, soporta hasta 120 kg. Precio: 50 €. Tel. 629 759 729

Vendo encimera eléctrica de 4 fuegos, Aspes. Precio: 10 €. Tel. 629 759 729

Vendo ventilador de pié. Precio: 10 €. Tel. 629 759 729

Calefactor para baño. Para colgar y así no ocupa espacio. Precio: 8 €. Tel. 685 776 373

Mesitas de noche: 1 de color miel, precio: 17 € y otra color cerezo, precio: 20 €. Tel. 686 895 146

Lavabo estil antic de llenya amb gerra i ribella. Preu: 100 €. Tel. 686 895 146

Se vende chaqueta de cuero de caballero. Precio: 49 €. Tel. 686 895 146

Vendo vitrina nueva de madera y cristal de 2,10x0,40 m. Precio: 50 €. Tel. 629 759 729

Vendo 2 lámparas de sobremesa. Precio: 10 €/unidad. Tel. 629 759 729

Vendo minicadena Sony y 2 altavoces de alta potencia Precio a convenir. Tel. 658 647 003

Es ven mirall gros. Preu: 15 €. Tel 686 895 146

Se vende colchón de 90cm. Muy buen estado. Precio: 20 €. Tel. 686 895 146

Ventilador de techo. Con luz incluida. No tiene mando funciona con cadenita. Tres velocidades. En muy buen estado Precio: 50 €. Tel. 685 776 373

Vendo equipo de golf completo con carito, bolso grande y pequeño y 70 bolas. Precio 100 €. Tel. 616 72 20 45 hbueckle@gmx.net

Butaca grossa reclinable i que dona massatge, color beix, de skay. En molt bon estat. Precio: 150 € negociables. Tel. 971 38 50 92 - Maria.

Es ven enciclopèdia Historia del Arte, en 20 volums. Publicat per Salvat i El País. Mida A4, a color. Preu: 80 €. Enviï fotos per Whatsapp. Tel 639 347 175

Ventilador de techo. No tiene mando funciona con cadena. Tres velocidades. Precio: 45 €. Tel. 685 776 373

Flauta dulce, con su funda. Nueva. Precio: 3 €. Tel. 685 776 373

Sombrillas de playa. Precios: de 1,60 m a 5 € y de 1,80 m a 8 €. Tel. 685 776 373

Discos de vinilo de zarzuelas y música clásica. Precio: 2 €. Tel. 685 776 373

Vestido niña primera comunión. En perfecto estado. La falda es lisa y la parte de arriba bordadita. Lleva un lazo en la parte trasera. Precio: 65 €. Tel. 685 776 373

Cuadros de Ciutadella y rústicos. Tienen marco. Hay diferentes medidas. Precio según valoración realizada, pero se puede negociar Tel. 685 776 373

Puerta abatible para añadir a mampara de ducha fija. De cristal totalmente transparente. Precio: 65 €. Tel. 685 776 373

Triturador para wc. Alcanza hasta los 50 metros Precio: 80 €. Tel. 685 776 373

Es venen mobles de perruqueria. Es ven un mostrador blanc corbat, dos miralls amb dos butaques i reposapeus, un eixugador de peu tipus casc, dos rentacaps amb butaca incorporada, cadireta per nens tipus cotxe. Tot està en bones condicions. Tel. 699 883 933 bernatbeberny@gmail.com

Se vende colchón de 150cm, en muy buen estado. Precio: 80 €. Tel. 686 895 146

Lavabo estil antic de ferro forjat amb ribella. Preu: 100 €. Tel. 686 895 146

Cadires de menjador folrades de corda i cadires blaves de llenya. Preu: 10 €/u. Tel. 686 895 146

Es ven canapè antic amb matalàs i 2 coixins. Preu: 500 €. Tel. 686 895 146

Joc de 10 pals de golf, de segona mà. Es venen també per separat. Regal algunes pilotes de golf. Preu: 49 €. Tel. 686 895 146

Se vende colchón de 105cm, con poco uso. Precio: 40 €. Tel. 646 493 743

Vendo mesa baja de madera centro para salón. Precio: 10 €. Tel. 629 759 729

Vendo 2 sillas escritorio con ruedas. Precio: 15 €/unidad. Tel. 629 759 729

Vendo dos butacas con motor, modelo 2021, marca Sillon Alicia giratorio. Motor MOPAL, puerto USB. Como nuevos, en perfecto estado. Precio: 799 €. Tel. 641 727 618

Vendo minicadena Sony y 2 altavoces de alta potencia. Precio a convenir. Tel. 658 647 003

Se vende cinta de correr Pionner Jog Dual, tiene unos años pero esta apenas sin usar. Precio: 450 €. Tel. 660 125 619

Se venden 4 radiadores de pared eléctricos. Como nuevos, poco uso. Se venden juntos o por separado. Precio: 80 €/unidad. Tel. 638 126 161

Es ven sofà de 3 places en molt bon estat, de llenya massissa, entapissat en color vermell fosc. Mides 175x80x90 d'alt. Preu: 60 €. Puc enviar-te més fotos per Whatsapp 675 896 786

Anclas de varios tamaños, tipo Danforth de 2,5 kilos y 6 kilos. Tipo plegable de cuatro puntas de 2,5 kilos y 4 kilos. Precio: 20 €/ unidad. Tel. 649 076 141 con Whatsapp.

Plat de dutxa nou, mides:70x90cm. Nou, sense estrenar! Amb vàlvula desguàs i reixa, te a una cantonada una esquerda feta pel transport, la venc a meitat de preu del que va costar, no faig enviaments, es pot venir a veure. Enviï imatges per Whatsapp Preu: 75 €. Tel. 971 38 89 52 / 669 187 875

Es venen dos miralls amb marc de llenya. Un fa 62x104,5 cm i l'altre 80x90 cm. Els venc per 30 € cada un. Tel. 695 558 765 mastriay@gmail.com

Es ven taula redona de llenya de pi extensible, fa 95 cm de diàmetre i desplegada fa 130x95 cm. Preu: 100 €. Tel. 695 558 765 mastriay@gmail.com

Es venen diversos cartutxos de tinta per impressora Brother J552DW: 6 de color negre, 3 color magenta, 2 color cian i 3 color groc. Preu: 15 €. Tel. 695 558 765 mastriay@gmail.com

Venda de 2 carpes (3x3 m) i 25 cadires blanques plegables. Nou ! Es ven per falta d'espai. Es ven lot sencer - 2 Carpes (120 € x 2 unitats) i 25 cadires (12 € x 25 unitats) garrell.ines@gmail.com

Matalàs de matrimoni, 150cm. Preu: 60 €. Tel. 686 895 146

Venc ca labrador de pura raça, de 4 mesos color crema amb totes ses vacunes posades. Preu: 850€ Tel. 609 277 237 atomasjuaneda@gmail.com

Venc rentadora quasi nova. Preu: 125 €. Tel. 618 124 859

Se vende botellero de madera maciza con 63 botellas de vino, entre cosechas, crianzas, reservas y gran reservas. Se aceptan ofertas. Tel. 629 62 59 79 xecani@hotmail.com

Vendo discos de vinilo. Música años 70 en muy buen estado. Grandes y pequeños. Precio: 10 €. Tel. 971 38 24 57 / 635 546 490 lorenrotger@gmail.com

Playmobil parque acuático con toboganes. Dimensiones del producto: largo x ancho x alto 14.2 x 51.5 x 38.5 cm. Precio: 35 €. Disponible en Ciutadella 9lunas9@gmail.com

Vendo corta cesped Honda. Preu: 250 €. Tel. 638 555 887

Se vende guadaña nueva. Preu: 80 €. Tel. 638 555 887

Martillo compresor normal. Preu: 50 €. Tel. 638 555 887

Cortaborde. Preu: 50 €. Tel. 638 555 887

Reductora con 40m de cable. Precio: 50 €. Tel. 638 555 887

Se vende gato hidráulico para furgonetas y camiones de 3.000 Kg. Tel. 638 555 887

Se venden electrodomésticos varios: 2 estufas eléctricas semi nuevas en color gris; microondas semi nuevo, con muy poco uso en color blanco; cofre congelador blanco; deshumidificador blanco. Se venden por falta de espacio, esta todo con muy poco uso. Para más información, sobre precios u otras características ponerse en contacto a través de Whatsapp o llamada. Gracias Tel. 695 241 544 samanthausoa@gmail.com

Frigorífico Smeg rojo bajo encimera, modelo FAB5RRD5 luz led interior. Alto 72,5 cm, ancho 40,4 cm y fondo 50 cm. Valorada en 700 €, la vendo por 400 €. Envío fotos por Whatsapp. Tel. 646 893 823

Escalera en espiral de decoración. Nueva, sin estrenar Ideal para macetitas o para exponer lo que quieras. Alto 56cmi ancho 23 cm, materiales hierro y madera. Envío fotos por Whatsapp. Tel. 646 893 823

Sandalias de piel con plataforma imitación madera del nº37. Muy ligeras y cómodas. Precio: 18 €. Tel. 639 847 104

Sandalias de piel trenzada, tipo bailarinas, con la punta destapada, color azul marino y cobre. Son del nº37 Precio: 12 €. Tel. 639 847 104

Sandalias de piel blancacon cuña de esparto. Son del nº37 Precio: 10 €. Tel. 639 847 104

Se venden dos colchones de 1,90, para más información consultar por llamada o whatsapp. Tel. 695 241 544 samanthausoa@gmail.com

Se venden mancuernas nuevas de 1,50 kg. Para más información consultar por llamada o Whatsapp. Tel. 695 241 544 samanthausoa@gmail.com

Cojín cervical de viaje, de viscoelástica con funda lavable color gris. Precio: 8 €. Tel. 639 847 104

Papelera de baño, de color blanco, de 8 litrod, con tapa basculante. Medidas: 19x20x37cm. Precio: 8 €. Tel. 639 847 104

Freidora de aceite eléctrica San Ignacio de 1litro. Precio: 15 €. Tel. 639 847 104

Se vende cofre congelador semi nuevo. Tiene muy poco uso. Teléfono y Whatsapp 695 241 544

Vendo robot aspirador-friegasuelos Cecotec con rodillos especiales para pelo de mascotas. Modelo Conga 1990 Connected 4in1. Comprado en Noviembre 2021 y con muy

poco uso. Se vende con todos sus accesorios y en su caja original. Precio: 120 €. Tel. 639 847 104

Campamento de verano de Playmobil. Casa muy completa tipo albergue. Puedes montar una tirolina para las figuras. Incluye figuras, muebles y muchos accesorios de cocina y para hacer deporte. Con camas literas, cocina común con bebidas, pasteles. Medidas: 51,5 x 9 x 38,5 cm Precio: 35 €. Disponible en Ciutadella de Menorca. 9lunas9@gmail.com

Venc piano vertical YAMAHA model U3H + banqueta. En bon estat y un sò magnífic. corretjaijoan@gmail.com

Se vende depósito de gasolina de 100 litros, metálico, con tirador, marca Roth. Poco uso y en muy buen estado. Tel. 629 688 164

Maxi Cosi, con capota y protector a juego. Perfecto segundo coche. 4 posiciones. Precio: 30 €. Envío fotos por Whatsapp 623 438 171

2 Puffs color marrón chocolate, de tela tipo terciopelo, ambos con tapa, perfectos para almacenamiento. Precio: 20 € el mediano y 25 € el grande. Los dos juntos 40 €. Envío fotos por Whatsapp 623 438 171

Bicicleta sin pedales infantil marca Chicco. En perfecto estado. Precio: 25 €. Envío fotos por Whatsapp 623 438 171

Es ven conjunt de proteccions per patinet o skate, ideal per filleta. Talla S. Nou. Sense estrenar. Tel. / Whatsapp 690 387 968

Es ven casc de bicicleta marca Catlike, color blanc i rosa. Talla S - M. Està nou. Poc ús. Preu: 20 €. Tel. /Whatsapp 690 387 968

OFERTA I DEMANDA LABORAL

Señora responsable se ofrece para trabajos a media jornada o por horas, de limpieza de casas, apartamentos o escaleras. Tel. 655 397 677

Al·lota jove amb assegurança d'autònoms s'ofereix per fer neteges de cases particulars, apartaments o xalets, per hores, vehicle propi. I experiència al sector. Tel. 635 045 268 familiamarquescaules@gmail.com

Treballadora familiar amb titulació s'ofereix per assistència a domicili per a persones majors i/o amb discapacitat. Tel. 692 998 022 - Marga. margaridaramos02@gmail.com

Se ofrece señora responsable como interna para cuidado de personas mayores o limpiadora en turno de noche. Tel. 685 315 369

Se ofrece mujer joven de Ciutadella para cuidar niños de 4 años en adelante y para dar clases particulares a niñ@s de primaria. También me ofrezco para acompañamiento de personas mayores, hacer recados, dependienta a media jornada y ayudante de cocina en cuarto frío. Tel. 699 675 674 - Zona Ciutadella.

PUBLICA DE FRANC

Buscamos personal. Se busca cocinero/a, ayudante de cocina, ayudante de camarero, camareros. Posibilidad para todo el año. Zona calan blanes restaurante park. No disponemos de alojamiento. Enviar currículum a restaurantepark1984@gmail.com

Se busca a persona a 1/2 jornada, de 11 h a 15h, con alojamiento incluido. Para trabajo doméstico, limpieza, cocinar y cuidado de jardín. Imprescindible permiso de conducir. Tel. 971 38 30 52