ASSETJAMENT PSICOLÒGIC LABORAL

Mercè Pomar Mediadora de família i advocada assetjament laboral i l'estrès crònic laboral són cada dia més presents a les institucions i organitzacions.

Contra les problemàtiques psicosocials, partirem de la premissa que el nivell de tolerància hauria de ser 0 i de denúncia. Ara bé, quina és la realitat actual i el desplegament dels plans de prevenció segons la normativa?

Les lleis han de prevenir i atendre les problemàtiques psicosocials com són l’assetjament laboral (mobbing) o la síndrome d’esgotament professional (burnout).

L’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (OSHA) ha definit l’assetjament psicològic laboral com «un comportament irracional repetit respecte a un empleat o a un grup d’empleats, el qual constitueix un risc per a la seva salut i seguretat».

La primera impressió a l’hora d’abordar aquesta problemàtica psicosocial a les administracions públiques és de sorpresa, ja que ningú no en parla d’una manera directa, malgrat el desplegament de la legislació i les diverses guies que han estat publicades.

Des de la perspectiva política més actual, es coneix en primera persona la importància de les problemàtiques psicosocials i la manera com afecten el teixit social, i l’Administració no hauria d’oblidar-se’n, ja que hi ha casos d’assetjament laboral significatius que s’han d’entendre per tal de poder actuar i aconseguir d’erradicar-los.

Les conseqüències d’una actitud hostil a la dignitat moral i laboral de les persones pot provocar en molts treballadors un estat de malestar psicofísic i social significatiu, que s’agreuja quan és la pròpia Administració pública —que és qui ha de vetllar pel benestar dels seus treballadors— la que provoca aquest greu problema psicosocial.

En la seva gènesi, hi concorren nombrosos factors, entre els quals destaquen:

1. Les personalitats dels actors, tant de l’assetjador/a (por, enveja i, bàsicament, necessitat de dominar) com de l’assetjat/ada (autenticitat, vulnerabilitat i, sobretot, necessitat de sentir-se valorat).

2. Factors que depenen de l’organització del treball, els quals són gairebé imprescindibles perquè es donin casos d’assetjament psicològic en un entorn laboral. Els més importants són:

– El control de la informació per part de la direcció.

– La cohesió de grup, que dificulta l’acceptació de membres amb idees diferents.

– Posar el poder i el control per sobre de l’efectivitat.

Passats uns quants mesos d’assetjament, els símptomes d’estrès, que al principi de l’agressió estaven indiferenciats, es converteixen en trastorns físics i psicològics manifestos.

L’assetjament psicològic deixa empremtes indelebles, que poden anar des de l’estrès posttraumàtic fins al canvi durador de la personalitat de la víctima.

Algunes de les conseqüències específiques són:

– La culpa a pàgina

Ve de la pàgina 17

– La vergonya i la humiliació

– La pèrdua de l’autoestima

– Les modificacions psíquiques: depressions i neurosis cròniques, trets paranoics...

– Les modificacions de la personalitat: trets bipolars

–Trastorns psicosomàtics: cansament crònic, mals de cap, úlceres d’estómac, alteracions a la pell...

L’exposició a conductes de violència psicològica dirigides, de manera reiterada i prolongada en el temps, a una o més persones concretes per part d’altres persones que actuen des d’una posició de poder (no necessàriament jeràrquica) amb el propòsit o l’efecte de crear un entorn intimidador que pertorbi la vida laboral de la víctima, emmarcada en una relació laboral, implica tant un atemptat contra la dignitat de la persona com un risc per a la seva salut.

Totes les persones tenen dret a rebre un tracte respectuós i digne, a la salut en el treball, a ser tractades amb igualtat i a no patir cap discriminació en el lloc de feina. I les administracions tenen el compromís d’erradicar les situacions d’assetjament en l’entorn laboral i professional públic.