













Ara que hem deixat enrere la bulla efervescent de les festes, així com també una gran quantitat de fems, pot ser que sigui un bon moment per parlar de determinades actituds no gaire edificants amb què alguns dels nostres conciutadans fan (feim) que el nostre dia a dia no sigui tan bo de dur com podria ser només que alguns hi posessin (poséssim) una mica de bona intenció. D’exemples n’hi ha molts i són ben bons de posar:
1. Podem trobar brutor de tota casta escampada arreu, perquè a vegades sembla que per a alguns sigui una feinada massa feixuga allò d’alçar la porta del contenidor de rebuig o de reciclatge per deixar-hi la bossa de fems, els envasos o el que sigui. A l’estiu és més habitual, certament (som més, els que trepitjam l’illa), però a l’hivern també passa. Després les gavines fan la resta.
2. El contenidor blau és per al paper i el groc és per a plàstics i envasos. Senzill a més no poder, però es veu que no ho és tant.
3. Els solars urbans solen esdevenir abocadors de fems incontrolats amb major o menor volum de brutícia. De ver, tan mal de fer és dur els mobles, electrodomèstics o restes d’obra al lloc adient o bé fer servir el telèfon de recollida gratuïta d’estris que l’Ajuntament ens posa a disposició?
4. El mobiliari, públic i privat, pateix sovint l’efecte dels mals usos que en feim. Coses rompudes expressament, peuades a les parets, pintades... La llista és llarga.
5. Algunes mascotes (els cans, sobretot) han de menester anar a fer una volta: sortir de casa per allò d’estirar les potes i, de passada, poder satisfer les seues necessitats fisiològiques. Açò ho entén tothom. Allò que costa una mica més d’entendre és que alguns ens haguem de trobar els pixums i les empastifades davant la porta de ca nostra. Tan mal de fer seria fer-ho net en haver acabat l’animal de fer les seues coses? Deu ser que sí, que és cosa mala de fer. Casualment (ho hem comprovat de primera mà), aquests incívics amb mascota sempre solen deixar la pixarada a la portalada de ca d’altri i mai davant la de ca seua. Ves quines coses.
Sigui com sigui, el civisme és cosa de tots i habitar un lloc millor per a tothom bé que deu començar per fer algunes primeres passes en la bona direcció. / D.P.B.
Hi col·laboram:
Jaume Fedelich - Eduardo Robsy
Antoni Bonet - Mercè Pomar
Rafel Carretero - Dan Piris Basden
Dipòsit legal: ME - 17 - 1998
Textos en català revisats per: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM
Ho editam: Eliteprint S.L.
Fa la maquetació: Dan Piris Basden
Ciutadella de Franc
Carrer República Argentina, 58 07760 Ciutadella de Menorca
Tel. 971 38 40 86
www.ciutadelladefranc.com
Revista associada a:
Informació general i col·laboracions info@ciutadelladefranc.com
T. 971 38 40 86
Publicitat
publicitat@ciutadelladefranc.com
T. 639 347 175
CIUTADELLA DE FRANC ÉS UN MITJÀ PLURAL I NO HA DE COMPARTIR, NECESSÀRIAMENT, LES OPINIONS
DELS SEUS COL·LABORADORS.
Coberta: mans (foto)Segur que molts ja heu notat a la butxaca l’increment més que notable del preu dels aliments quan anam a fer la compra a la nostra botiga o supermercat de confiança. I d’entre tots els aliments que consumim de forma habitual, el preu de l’oli d’oliva verge es troba en els seus màxims històrics. En bona part, a banda d’altres qüestions, aquest fet es deu a la greu sequera que pateix bona part del sud d’Europa. De fet, després que la campanya de l’any passat fos prou dolenta, ja afectats els arbres per la sequera, ara mateix estam consumint les reserves excedents de la campanya anterior. El problema és que la campanya d’enguany es preveu que tampoc sigui gaire bona, o sigui que no s’albira cap solució en un horitzó immediat.
Els ous són un aliment recurrent en la dieta de bona part del món. Hi ha moltes maneres de prepararlos i consumir-los, més enllà de les més tradicionals (remenats, escalfats, en forma de truita, estrellats, bullits). Una d’aquestes maneres de fer-los una mica curiosa és la que rep el nom d’ous Orsini (en anglès són coneguts com cloud eggs; literalment, ous del nuvolat). Es tracta d’una recepta molt vistosa. Bàsicament, es tracta d’uns ous fets al forn amb una clara molt escumosa que simula aquells nuvolats de què parlàvem abans. Per fer-los hem de separar primer de tot les clares dels vermells, mirant sobretot que els vermells no es rompin. Amb l’ajuda d’una batedora muntam les clares d’ou afegint-hi un pessic de sal. Hi ha qui hi afegeix aquí una mica de formatge curat tipus parmesà. Un bon formatge curat de Menorca també hi va la mar de bé. Ho hem de batre fins a obtenir una mena de puntes, talment com si féssim merenga. Amb aquestes clares muntades feim una mena de nius amb una mica de buit al centre i els posam en una safata per anar al forn. Hem de tenir el forn preescalfat a 200ºC i ho enfornam durant 4 minuts. Obrim el forn, retiram la safata i hi afegim llavors, al centre dels nius, els vermells d’ou al buit que havíem deixat. Ho salpebram i ho tornam a enfornar, ara 3 o 4 minuts més, fins que observem que les clares es comencen a daurar però el vermell encara no està del tot fet. Els podem servir damunt una torrada.
Ingredients per a 4 persones:
4 lloms de lluç
3 patates
1 ceba
2 tomàtigues
1 carabassonet
4 grans d’all
1 culleradeta de comí
1 culleradeta de pebre bord dolç
1 culleradeta de pebre bo
Julivert fresc
1 llimona
Oli d’oliva verge
Sal
Idealment, per fer aquesta recepta hauríem de menester un tagín, aquest estri de cuina (com una mena de cassola amb tapadora en forma de fumeral) que també dona nom a aquest tipus de preparació tan típica del nord d’Àfrica. Si no en tenim, podem emprar un tià de fang que puguem tapar. Per una banda mesclarem les espícies, esclafarem els alls amb una mica de julivert amb un morter i en farem una pasteta. Hi afegirem una mica de sal, un raig d’oli i una mica d’aigua. Ho mesclam tot bé i amb aquesta pasta embetumam bé el peix, que després reservam devers mitja hora. Opcionalment podem fer servir una mica de salsa harissa, si ens agrada coent. Per altra banda, tallarem les patates en rodanxes d’entre mig i un centímetre i les col·locarem al fons del tagín amb una micona d’oli al fons. També tallarem en rodanxes la ceba i les tomàtigues i les posarem al tagín, sobre la patata. Després farem el mateix amb el carabassonet. A continuació col·locam els trossos de peix i hi abocam per damunt la resta de la mescla d’espícies juntament amb una mica d’aigua (podem fer servir brou de verdures o de peix, si en tenim). Hi col·locam un parell de rodanxes de llimona i ho posam a coure devers 20 minuts amb la tapadora posada. I ja ho podrem servir. Ho podem acompanyar amb una mica de cuscús. Bon profit!
VACANCES: Del 14 al 27 d’agost, MARCH La revista Ciutadella de franc no es fa responsable de possibles canvis.
tiquet complementari a l’entrada de visita de Lithica. +Informació: GOB Menorca
Cada dissabte, de 09.30 a 11.30h i cada dimarts de 18.30 a 20.30 h Taller de marès en Família, a Lithica Per descobrir la pedra i provar les eines i la talla. Per a adults o tàndems Adult+Infant.
Dijous 6 de juny
Líthica Obert cada dia de 9.30 h a 14.30 h i de 16.30 h a posta de sol (Excepte tarda de diumenge). Última entrada 1 hora abans del tancament. Per recórrer les pedreres, jardins i laberints de s’Hostal al ritme propi i gaudir d’infinits racons, tot l’any canviants. Tiquets a la taquilla de Líthica i online a www.codetickets.com Disponibilitat d’abonament anual.
Centre de Recuperació de Fauna Silvestre. Obert dilluns a dissabte, de 18h a la posta de sol. Amb
18.00 h Exposició "El jardí de les delícies" d’Anna Rierola. A l’Espai Sant Josep, al c/ Santa Clara, 9 de Ciutadella. Del 4 de juliol al 28 d’agost. De dilluns a dissabte de 18 h a 22 h.
20.30 h Explica Dansa: Tra, tra, tra! Tradició, transmissió, traïció. Al teatre des Born. Performance pedagògica a càrrec de Toni Jodar.
21.00 h Concert al Casino Jazz Club amb Our Five Band (amb Clàudia Torra, Josep Lluís Pons, Pere Arguimbau, Guillem Pons i Lluís Gener). Tots els
dijous de juliol i agost al Teatre del Casino 17 de Gener.
22.00 h Espectacle "Geure(R)a". A la murada de l’Ajuntament de Ciutadella.
Divendres 7 de juliol
20.00 h Inauguració de l’exposició "A flor d'aigua" A la sala municipal d’exposicions Xec Coll. Aquarel·les en petit i mitjà format de Raquel Moll Castán i poemes i altres escrits de Roser Moll Mascaró.
21.00 h La 9a de Beethoven, a Líthica 51è Festival de Música d’Estiu de Juventuts Musicals. Obra emblemàtica, simbòlica i de potent missatge de llibertat i agermanament, sota la direcció de Francesc Prat, amb les veu d’Isabella Gaudí, Lídia Veinys-Curtis, David Alegret i Simón Orfila. En col·laboració amb JJMM de Ciutadella i Maó. Més informació als webs www.fosquetsdelithica.com i www.jjmmciutadella.com
Dimarts 11 de juliol
19.00 h La Ruta dels Laberints, a Lithica. Visita guiada per les pedreres, jardins i laberints, de la mà d’Anna Bagur. I també cada dimarts de Juliol.
Dimecres 12 de juliol
20.00 h Quietud musical: violí. Recital de 30 minuts al Jardí Medieval de Líthica amb Eva Febrer. Més info a www.fosquetsdelithica.com
Dijous 13 de juliol
21.00 h Bolérame. A Líthica. Boleros amb emoció, intimisme i autenticitat. Maria Camps, Pere Arguimbau, Lluís Gener i Guiem Pons. Una veu clàssica i la ductilitat i professionalitat dels músics de jazz. Més informació a www.fosquetsdelithica.com
21.00 h Quartet Belinfante: presentació del CD "Ellipse". Al pati de Can Saura. Acte Gratuït.
Dilluns 17 de juliol
21.00 h Albert Guinovart & Elisabeth Franch, piano i flauta. Al Claustre del Seminari. 51è Festival de Música d’Estiu de Juventuts Musicals. Més informació a www.jjmmciutadella.com
Dimecres 19 de juliol
20.00 h Quietud musical: guitarra. Recital de 30 minuts al Jardí Medieval de Líthica amb Joan Mercadal. Més info: a www.fosquetsdelithica.com
Dijous 20 de juliol
21.00 h Concert 25è aniversari Jazz Obert. A Líthica (Pedreres de s’Hostal ) de Ciutadella. Avishai Cohen Banda ‘Iroko’. Avishai Cohen: Baix, Vocals (Israel)
/ Abraham Rodríguez Jnr - Congas, Vocals (EUA) / Horacio ‘El Negro’ Hernández – Bateria, Percussió (Cuba) / Yosvany Terry - Saxofon i Chekere (Cuba)
/ Diego Urcola - Trompeta i Trombó (Argentina) / Virginia Alves - Vocals (Espanya). + informació al webs www.menorcajazzfestival.com
Divendres 21 de juliol
10.30 h Inauguració de l’exposició "La pintura tàctil", de Jaume Fedelich. A la sala municipal d’exposicions del Roser. Del 21 de juliol al 16 de setembre. De dimarts a dissabte de 10.30 a 13.30 h i de 18 a 21.30 h
19.30 h “Qué pasa con Afrodita”. Al Laberint Mineral de Líthica. Cia. La Bicha. Durada: 30 min. Edat suggerida: a partir de 8 anys. Una obra divertida, participativa, d’entrades i sortides del Laberint... on de la mà d’una deessa especial el públic entra a ser part d’una història que no se sap bé on comença i on acaba, però que portarà l’Olimp un poc més a prop dels humans. Els dies 21 i 28 de juliol.
21.00 h Ballet de Barcelona. A Cala Morell.
Dilluns 24 de juliol
21.00 hObac trio, piano, clarinet i violoncel. Al Claustre del Seminari. 51è Festival de Música d’Estiu de Juventuts Musicals. + info www.jjmmciutadella.com
Dimecres 26 de juliol
20.00 h Quietud musical: arpa . Recital de 30 minuts al Jardí Medieval de Líthica amb Elena Armenteros. Més informació a www.fosquetsdelithica.com
Dijous 27 de juliol
21.00 h Festival Pedra Viva Rufus Wainwright amb "Folkocracy". A Torre Saura. Més informació a www.pedravivamenorca.com
21.00 h Los rostros del amor en el barroco italiano A Líthica. Els turments i bogeries de l’amor i el desamor en la veu de Lorena Garcia i la tiorba de Rafael Bonavita. Més informació: www.fosquetsdelithica.com
Divendres 28 de juliol
21.00 h Concert a càrrec del Roly Berrío (Cuba), en format acústic. Al Teatre del Casino 17 de Gener. + info: www.jazzbah.es
Diumenge 30 de juliol
20.30 h Ballada a càrrec del Grup Folklòric Tramuntana. A la plaça Federico Pareja.
Dilluns 31 de juliol
21.00 h Quartet Gerhard & Judith Jáureguir, quartet de corda i piano. Al Claustre del Seminari. 51è Festival de Música d’Estiu de Juventuts Musicals. Més informació a www.jjmmciutadella.com
s molt curiós veure com era el passat de Ciutadella a darreries del segle XIX fins ben entrat el XX. D’aquesta temàtica, mestre Joan Benejam en el seu llibret ti-
tulat Ciutadella vella, en el darrer capítol i amb el títol «A toc de queda», en fa un saborós comentari, digne de treure’n una comparació per tenir una idea del passat amb el present.
Mestre Benejam ens diu:
«A les nou del vespre, enmig de s’hivern, Ciutadella semblava un cementiri, quasi ningú transitava pels carres, i molta gent ja era as llit per no cremar oli. No vos podeu imaginar sa clausura que hi havia després d’haver tocat la queda. Aquells tocs de campana grossa que se sentien de pla en pla, enmig d’un silenci sepulcral; que ressonaven per dins cada casa, pausats, trists, imponents; que anunciaven a tothom s’hora de retirar-se; que feien anar-se’n ets enamorats d’aquelles cases on hi havia regit.
»Jo no dic que després d’aquella hora no hi hagués ningú deixondit, que trescàs a les fosques amb bona o mala intenció, també hi havia qualque porta que fent mig badall esperava qualcú, que no volia fer renou de pestell; però quina diferència del que passa avui en dia, amb tant de bordell per tot arreu, i tanta casa oberta, i tanta, i tanta taverna, i tants de nius on es passen fins a altes hores de sa nit, jugant a catxo o a burro, que més de dos s’hi jugaven sa setmana, la qual cosa donava disgusts i carregava de pobresa ses famílies, si el cap de casa tenia es vici del joc.
» En el passat de Ciutadella, tothom es colgava dejorn, si bé es dissabtes, de vegades més allà de la queda es sentia xerruscar, colca guiterra acompanyant cançons amoroses, d’aquelles fetes
a casa, qualcuna en castellà amb més destrossa de s’idioma, que no hauria fet un cavall dins una gerreria. Allò era sortida de braceret jove, que venia a romandre a Ciutadella i junt amb altres anaven a fer serenades a ses al·lotes.»
Quan mestre Benejam redactava aquest darrer capítol, ja corria l’any 1909. Ara bé, ell tenia una visió de futur molt clara, açò ho podem comprovar a l’acabament de Ciutadella vella quan diu: «Avui sa nostra petita ciutat ha tornat de morta a viva. Tothom està més deixondit, ni ets al·lots volen anar al llit dejorn, quant i més es grossos.»
A les nou del vespre, enmig de s’hivern, Ciutadella semblava un cementiri, quasi ningú transitava pels carres, i molta gent ja era as llit per no cremar oli. No vos podeu imaginar sa clausura que hi havia després d’haver tocat la queda. Aquells tocs de campana grossa que se sentien de pla en pla, enmig d’un silenci sepulcral (...)
Més, nosaltres i vosaltres, llegidors i llegidores d’aquests esbordellats records, agafant els antics costums, tant sans com ho eren els d’aquell temps, figurau-vos que ens toquen la queda, i com els enamorats d’aquell temps ens acomiadarem fins a un altre dia en què, si Déu me dona vida i no he perdut l’humor d’escriure, vos contaré coses, unes de molt serioses i altres de molt divertides, no ja dels nostres avis, sinó dels nostres pares i de nosaltres mateixos; de quina manera Ciutadella ha mudat de fesomia, com som i com haurien de ser els ciutadellencs,
perquè el nostre poble benvolgut sigui digne d’elogi.
Amb aquesta comparació del passat amb el present de Ciutadella, per veure com era i com és actualment en ple segle XXI, basta veure de quina manera els joves i no tan joves han baratat la nit pel dia, de nits tresquen i de dia dormen. El vici de jugar, en altre temps estava prohibit, avui a quasi tots els bars podem veure màquines escurabutxaques; ets al·lots, si es pares i mares no els vigilen de prop, tot el dia amb el mòbil i la play, s’hi engaten i no senten si algú els parla, i també anant pel carrer és bo de fer trobar algú, què embambat amb el mòbil, que no s’envest perquè Déu no ho vol. D’aquest canvi actual en podríem fer una llista molt llarga, no tan sols d’aquesta part, sinó que també hi podríem afegir la part de festejar i casar-se, tan primmirat com anava en altre temps i que avui ja ha passat de moda, perquè l’ordre del dia, per tot arreu, és ajuntar-se i separar-se sense pensar-ho gens.
Ara bé, dins aquesta part negativa, també hi trobam sa positiva. Avui els joves, arreu, arreu, tenen més formació que no tenien un temps, també en trobea molts que estan ficats dins moviments culturals. Açò, a sa nostra Ciutadella, pesa molt, i no val mirar només la part negativa, perquè la positiva també és digne d’alabança. Tot es pot comparar i dir bonament, sense fer mal a ningú, almanco aquesta és la meva intenció.
Fins a un altre dia.
Cada verano, los que me conocen bien saben donde encontrarme: dedico la época estival a contemplar sosegadamente el mundo desde la latitud 39.9014,
longitud 4.0678. Para los que no tengan un mapa o un móvil a mano, confirmarles que es mi rincón favorito de la playa de Son Bou, de la que soy usuario entusiasta desde mi infancia. Escondido tras mi propia desnudez, analizo a mis congéneres humanos ir y venir. Tras un largo trabajo de campo, he llegado a una conclusión aplastante: la forma en la que vamos a la playa tiene mucho que ver con quiénes somos.
A veces es el equipamiento el que da pistas; en otros, la compañía; en los más, la actitud. Pero lo cierto es que dime cómo vas a la playa y te diré cómo eres.
Siempre oculto tras mi libro, aparentemente absorbido por la lectura, no hago sino encajar las piezas del puzle gigantesco que es la vida a través de sus signos playeros externos.
Aún a riesgo de que se me tache de voyeur, quiero compartir contigo, querido lector, mis principales hallazgos al respecto en esta nueva ciencia que, desde la humildad, he bautizado como Playología, hija ilegítima de la Antropología, la Ecología y la Psicología social.
Todo lo que debe hacerse es recoger una serie de datos aparentes, sencillos de obtener de un simple vistazo: ¿el sujeto va a la playa solo o acompañado? Caso de ir acompañado, ¿cuántas personas le acompañan? ¿De qué edades?
El outfit es otro elemento esencial: ¿llega directamente con el bañador y una camiseta? ¿Lleva un vestido o ropaje estival que requerirá de un cambio
antes de dirigirse al agua? ¿Qué hay de los pareos? ¿Llega con el uniforme del trabajo? ¿Lleva ropa de diseño? ¿Tanga? ¿Ni eso?
Conviene prestar atención al equipamiento, que es otra variable importante: ¿llega sin nada más que una toalla al hombro? ¿Aparece con una mochila gigante, arrastrando bolsas, sombrillas y otros bultos de funcionalidad ignota?
Otra cuestión ambiental muy relevante es el horario de visita a la playa: ¿mañana? ¿mediodía? ¿tarde?
¿Una combinación de las anteriores? ¿Noche incluida? La hora no solo marca lo concurrida que está la playa y la climatología, sino también el uso que se le pretende dar por parte del visitante y su grupo.
No podría acabar este listado de elementos de valor sin incluir el más importante: la conducta. O, si me insisten, la actitud con la que se va a la playa. Esta variable es menos cuantitativa y, por lo tanto, más interpretable. Hay muchas formas de ir y vivir la playa, pero lo curioso del caso es que periódicamente se inventan nuevas modalidades, por lo que es necesario estar siempre pendiente de estos desarrollos para que nuestro conocimiento playológico no quede definitivamente obsoleto. Me parecería algo pretencioso tratar de exponer en el corto espacio de este artículo todo mi saber playológico, acumulado durante décadas, fruto de un estudio profundo de la más variada fauna humana. Pero tampoco quisiera poner en la mente del lector la promesa de una nueva ciencia sin demostrar su vigencia y utilidad, por lo que procederé a exponer de forma asistemática algunos de los roles más comunes o más curiosos que he podido identificar a lo largo de los años:
Inquisidores: sexo indistinto, mediana edad. Suelen ir en solitario, aunque en ocasiones pueden aparecer acompañados de otros inquisidores, habitualmente en pareja, en raras ocasiones en tríos. Horario principalmente diurno. Nivel de equipamiento medio: toalla de rizo estampada, sombrilla y/o sombrero, bañador de estilo clásico, en general algo pasado de moda, periódico o revista del corazón opcional. Su hábitat se concentra en la franja de arena más próxima a la orilla. Lo que distingue con más claridad al inquisidor playero es sin duda su actitud: mira en todas direcciones, fijando la mirada en todo aquello que no aprueba su canon playero y poniendo a continuación mala cara. En caso de ir acompañado, llamará la atención de su compañero para comentarlo y que también desapruebe la conducta antirreglamentaria. Gesticulación opcional, aunque en raras ocasiones tome medidas salvo, quizás, hablar con el socorrista si pasa por allí. El ámbito de lo que desaprueban es muy amplio, pero incluye sin duda situaciones como los bañadores escasos o ausentes, los altavoces y ruidos playeros, los niños en general, las pelotas, freesbees y palas en particular, los velomares, todas las variantes del surf, la posidonia, las tumbonas e incluso los socorristas y la arena misma.
Gregarios (informalmente, también grupómanos): humanos en la segunda mitad de la adolescencia y primera juventud, con grupos muy numerosos y en general homogéneos -sólo machos o sólo hembras- o bien combinados pero siempre en una proporción cercana al 50%. Acostumbran a aparecer en la playa durante la tarde, aunque no es raro verles llegar al atardecer o incluso cuando ya cae la noche. En cuanto a atuendo, ellas acostumbran a vestir bikini y ellos bermudas, en general a la moda. El equipamiento es diverso aunque acostumbra a ser abundante, con especial hincapié en elementos para la práctica deportiva o musical. Enemigo natural
del inquisidor, el gregario es sin embargo poco consciente de la presencia de sus depredadores, por lo que no es extraño que se sitúe justo al lado de ellos antes de empezar su partido de fútbol playero, jugar a las palas o improvisar un concierto. La característica más típica de los grupos de gregarios es el nivel sonoro que pueden alcanzar sus colonias, especialmente el subtipo que viene equipado con altavoz bluetooth cuando desarrolla el ritual que he bautizado como botellón crepuscular.
Osolemíos (de la canción italiana tradicional "O sole mio", consultar también la voz influencers en el apartado correspondiente a conducta en hábitats playeros): comparten con los gregarios una franja de edad parecida, aunque es cierto que hay osolemíos más allá de los 30 y de los 40. Acostumbran a ir en pareja, trío o grupos algo más grandes, pero sin la exuberancia cuantitativa de los gregarios. Es más habitual avistar grupos de hembras, aunque en ocasiones hay parejas mixtas con un macho sirviente y una hembra dominante. El horario es mucho más previsible en este caso: atardecer, puesta de sol y crepúsculo. La ropa suele estar muy cuidada para la ocasión, casi siempre con un punto más diseñoso, escotado y/o ajustado, y acostumbran, además, a llevar varias mudas que van intercambiando durante el proceso. No he cotejado aún con otros autores el porqué de su conducta, pero hay un patrón que se repite: uno de los osolemíos, normalmente la hembra dominante, se acuclilla, sienta o arrodilla en la orilla del mar, siempre en poses estudiadas, de espaldas o perfil respecto al sol poniente -de ahí su nombre-, mientras el resto de miembros la inmortalizan con su móvil. Pasado el fusilamiento fotográfico, la interesada revisa las imágenes y manifiesta su parecer. De ser favorable, cambia de ropajes o se turna con algún otro miembro. De ser desfavorable, suele haber un breve intercambio dialéctico y se repite el ritual. Desconozco
el porqué de esta conducta tan definida, pero lo cierto es que es el grupo que más prolifera, hasta el punto de imposibilitar a según que horas caminar por la orilla de la playa sin pisar literal o figuradamente algún osolemío furioso. La literatura científica describe también algunos casos de enfrentamiento entre osolemío s e inquisidores , especialmente cuando estos se interponen entre los primeros y la puesta de sol.
Vitalipalizagoréxicos: especie en claro retroceso, afectada negativamente por el cambio climático, que amenaza sus costumbres. Ante el incremento sostenido de las temperaturas, ha variado su horario, concentrándose sus avistamientos playeros a primera hora de la mañana o última hora de la tarde. La variedad de atuendos no es el elemento más definitorio de los vitalipalizagoréxicos , aunque dominen los colores fluorescentes, sino su brillo: les caracteriza estar permanentemente cubiertos de sudor, aunque en ocasiones vayan tan rebozados de arena que no resulte fácil su identificación a primera vista. Son solitarios o se mueven en grupos pequeños, aunque en ocasiones puedan aparecer bandadas completas. Su equipamiento suele ser ligero y, en cuanto a conducta, se caracterizan por no estar quietos y hacer todo tipo de rutinas deportivas: corren, hacen flexiones, vuelven a correr, hacen abdominales, estiran e incluso alguno llega a la playa con equipamiento pesado. Las hembras optan por la licra y los machos también, aunque en este caso suelen ser los que llevan menos ropa. Gafas de sol en todo momento y actividad continua. Los osolemíos desconfían de los vitalipalizagoréxicos por su potencial para reventar encuadres y fotografías, precisamente por desplazarse en todo
momento a buenas velocidades. Entre ellos se comunican con sonidos guturales que otros grupos no consiguen descifrar, como "dameunarepeticiónmás" o "noconsigobajarde4.30". A veces se unen en coros espontáneos y elaboran cantos a su diosa tutelar, a la que llaman Creatina. No deben confundirse con otro grupo zoológico con el que comparten algunos puntos en común, pero del que no se habla en este artículo los C.P.A.P. (ChuloPiscinas Adaptados a la Playa), que en general demuestran un perfil más sedentario.
Estoicos (también conocidos como estáticos o entrópicos): especie esencialmente individual e individualista, aunque a veces puedan producirse clusters espontáneos de los mismos, especialmente en las zonas más tranquilas de las playas. Tienen una amplia variedad horaria, pero procuran aparecer en las playas en las horas de menor afluencia. El atuendo no es uno de sus rasgos distintivos, pero acostumbran a llevar un equipamiento ligero en comparación a otros grupos. Su conducta consiste, precisamente, en soportar al resto de grupos sin inmutarse, aparentemente. Sin embargo, son fuertemente territoriales y se les distingue por situar su toalla en los puntos de máximo alejamiento del resto de individuos. Su nivel de interacción con el resto de la fauna terrestre es mínimo. Algunas variedades dormitan, mientras que otras leen, escuchan música (con auriculares) o usan el móvil, o se dedican a una combinación variada de las actividades anteriores. En ocasiones nadan incluso, pero es opcional. Hay versiones que toleran mejor el Sol y otras que se refugian bajo una sombrilla, pero lo importante es el nivel reducido de actividad. El principio de conservación de la energía es su regla de conducta. El resto de grupos los contemplan entre perplejos y asustados, dado que parecen gozar de la playa de una forma totalmente pasiva. Son, en definitiva, los introvertidos playeros, que
viven y dejan vivir, actuando como fronteras separadoras del resto de grupos, por lo que, en gran medida, son los artífices de la paz playera. Es necesaria una proporción constante de estos individuos para garantizar una buena convivencia sobre la arena, lo que es a día de hoy difícil, debido a que se trata de una especie amenazada, cuando no directamente en peligro de extinción. Si por casualidad identificara inequívocamente alguno en la playa, contacte con el SEPRONA a la mayor brevedad para proporcionarles su ubicación, ya que están elaborando un censo detallado, pero, sobre todo, no trate de interactuar con ellos, ya que podrían sentirse amenazados y migrar.
Resta decir que la anterior clasificación es meramente anecdótica y no pretende en absoluto cubrir la amplísima variedad que ofrecen las playas de esta isla, toda una Reserva de la Biosfera, título merecidísimo en base a la gran biodiversidad que presentan sus ecosistemas, dunas, arenas y orillas incluídas. Espero que el nuevo IME que nos han prometido cree pronto una cátedra de Playología para ubicar de nuevo Menorca a la vanguardia de la ciencia a nivel mundial.
Otros muchos grupos, especies y especímenes quedan en el tintero, y hay otros detalles de esta ciencia que merecen ser comentados, pero tendrá que ser ya en un artículo futuro. Por el momento, todo lo que te pido es que, cuando vayas a la playa, observes con atención lo que allí sucede. A todo esto, ¿formas parte de alguna de las especies descritas? ¿Te sientes identificado? En cualquier caso, recuerda que es importante no delatarse ante otros grupos, ya que el incógnito siempre debe proteger al investigador: si llevas contigo una silla "Coca Rossa" el resto de especímenes asumirá, sin dificultad, cual es tu ciudad de origen.
Si demanem a qualsevol persona el motiu de per què es van inventar els doblers, la resposta quasi sempre serà la mateixa: els doblers es van inventar per superar el
problema de l’anomenada doble coincidència de necessitats en el bescanvi. Per exemple, jo tenc blat, però necessit patates; per tant, he de trobar una persona que tengui patates i que vulgui blat. En conseqüència, el paradigma dominant sobre l’origen dels doblers és que les societats primitives utilitzaven el bescanvi de manera generalitzada, però era molt complicat això de trobar el producte que volies a canvi del producte que tenies per oferir. D’aquesta manera, Robinson Crusoe i Divendres, un bon dia van inventar els doblers. Després d’anar provant diferents mercaderies que poguessin funcionar com a tals, l’or es va anar imposant i serviria per pagar els béns i serveis que s’intercanviaven al mercat. Més tard arribaria l’Estat que va imposar tributs a aquests ciutadans emprenedors, a canvi d’uns suposats béns i serveis públics.
En l’actualitat, tanmateix, els doblers són fiduciaris; és a dir, no tenen valor intrínsec i són acceptats socialment perquè existeix l’anomenat «patró confiança».
Aquesta faula és la que aprèn l’alumnat als centres educatius i a les facultats d’economia, una historieta molt senzilla, intuïtiva, que va molt bé per als interessos d’una minoria, però que és una absoluta fal·làcia.
Gràcies als descobriments arqueològics, antropològics i numismàtics del segle XX, com per exemple els treballs dels antropòlegs, David Graeber i Caroline Humphrey, s’ha evidenciat que mai ha existit una economia basada purament i simple en el bescanvi, i molt menys una societat de la
qual hagin sortit els doblers. No s’ha trobat ni un sol jaciment que així ho corrobori, i tota l’etnografia disponible indica que mai ha existit tal cosa. Així doncs, quina és l’explicació dels antropòlegs sobre l’origen dels doblers? El seu origen sempre està vinculat a una autoritat, i és molt anterior al sorgiment de les transaccions mercantils i als mercats.
A saber, els doblers van ser creats quatre mil anys abans de la nostra era per autoritats religioses en els temples de Sumèria i Egipte. I ho van fer per mesurar compromisos socials, per anotar deutes entre persones –entre persones i l’estat–, per saber la relació de preus entre diferents productes, i per mobilitzar i distribuir recursos que es concentraven i es coordinaven en aquests temples. Per exemple, a Egipte, les autoritats van crear el deben, una unitat de compte que equivalia a 92 grams de blat. A Sumèria, la unitat de compte, anomenada sila, equivalia a un litre d’ordi. No és casualitat que la denominació de moltes monedes estés relacionada amb la mesura d’un cereal, ja que el gra era la pedra angular d’aquelles civilitzacions i tothom sabia molt bé el que costava aconseguir-lo.
Avui en dia, paraules com deutor, que és sinònim de pecador en moltes llengües, o redimir, corroboren l’origen dels doblers en les autoritats religioses.
L’escriptura va ser inventada per comptables i no pels poetes. Els primers textos que s’han trobat servien per dur el compte i seguiment dels doblers. Els doblers es basaven en anotacions de dèbit i crèdit i no en l’intercanvi de productes; és més, les primeres monedes no van arribar fins tres mil anys després de la invenció dels doblers.
És per això que els doblers i els mercats no són alguna cosa que es troba a la natura o que sorgeix espontàniament abans de l’estat: els doblers són una mesura abstracta, un constructe social, una magnitud creada sempre per una autoritat o estat i que és imposada a tota la resta de la població. Així com els metres serveixen per mesurar distàncies, els doblers serveixen per mesurar el que valen les coses i les relaciones de deute i crèdit entre persones.
Així doncs, els diners no van sorgir de les persones individualment i de les seves transaccions comercials. Els doblers no són una mercaderia, o una cosa preciosa i escassa, o una cosa que hagi de tenir obligatòriament valor intrínsec. S’han utilitzat diversos suports per comptabilitzar els doblers: tauletes de fang cuit, pals comptadors de fusta (tally sticks), metalls preciosos i no preciosos, paper, pedres, dígits en una pantalla, etc. Actualment, el 95% dels doblers estan representants per dígits en una pantalla.
En relació amb el «patró confiança», me sembla que no és de rebut ensenyar als alumnes que tots els ciutadans d’un sistema capitalista emprem els mateixos doblers perquè confiem que els altres també l’utilitzaran.
Realment, el mecanisme que assegura que en un país s’utilitzi la moneda emesa per l’estat són els impostos. Els impostos obliguen als ciutadans a treballar i a oferir béns i serveis a l’estat per poder pagar-los. A la vegada, aquest doblers creats pel propi estat o les entitats bancàries, sota el seu suport i supervisió, també servirà per utilitzar-lo en les transaccions de compra-venda del sector privat. L’estat no necessita els nostres dígits del compte bancari per construir un hospital, el que necessita són treballadors de la construcció i personal sanitari
disposats a treballar a canvi de la moneda que emet el mateix estat. Aquests treballadors i empreses fan aquesta feina a canvi de dígits al seu compte bancari que no tenen cap valor intrínsec, però els necessiten per pagar impostos.
Els impostos poden ser progressius o regressius, però sense ells és impossible que funcioni un sistema monetari i, per tant una societat tal i com la coneixem.
L’escriptura va ser inventada per comptables i no pels poetes. Els primers textos que s’han trobat servien per dur el compte i seguiment dels doblers. Els doblers es basaven en anotacions de dèbit i crèdit i no en l’intercanvi de productes.
Així mateix, s’ha demostrat que quan un país és incapaç d’imposar un sistema impositiu efectiu, el valor dels doblers d’aquell país tendeix a zero. Per què, idò, es segueix explicant aquesta fal·làcia del bescanvi i el patró confiança?
En primer lloc, la idea de difondre la falsedat que els doblers són una cosa neutra, purament aritmètica (una mercaderia que va ser inventada per facilitar els intercanvis del mercat, que no és una institució social i no té res a veure amb les relacions de poder i de com està distribuïda la riquesa), afavoreix molt el poder financer, que veu l’estat com un competidor a l’hora de crear doblers i que detesta la regulació que l’estat pugui exercir sobre ell.
Això explica l’obsessió per la «independència» dels
Ve de la pàgina 21bancs centrals, que no és més que una cortina de fum per allunyar-se de la sobirania popular, de les necessitats de la població i afavorir els «mercats». La realitat és que cap ciutadà, empresa o banc comercial tindria un sol euro sense el suport i la supervisió del banc central, que és un organisme públic i l’emissor del doblers en els moderns estatsnació.
En segon lloc, aquest paradigma reforça aquelles expressions tan absurdes com per exemple: les arques estan buides, no hi ha doblers, el doblers del contribuent, el doblers d’Europa, etc. Quan una persona pateix mancances en sanitat, educació, infraestructures, medi ambient, etcètera s’ha de fer la pregunta següent: hi ha recursos reals per millorar aquesta situació?
Si la resposta és sí (que quasi sempre ho és), s’ha de descartar la noció de manca de disponibilitats pressupostàries i s’han de mirar altres causes, com les relacions de poder i de voluntat política. I demanarnos com és que no hi ha mai doblers per a segons què i per què, en canvi, sempre n’hi ha per a segons quines altres coses.
Leslie Kurke explica que, a l’antiga Grècia, en temps d’Heròdot, existia una elit social basada en l’intercanvi de regals sumptuosos i prebendes, que no volia de cap manera que s’instaurés la moneda a la societat grega, ja que significava una democratització i un repartiment dels
recursos més equitatiu. En conseqüència, una pèrdua de privilegis d’aquesta elit.
De manera paral·lela, avui dia, els que propugnen la independència dels bancs centrals, el retorn al patró or, la pèrdua de sobirania monetària dels països, l’austeritat i les absurdes regles fiscals, s’assimilarien a aquella elit social grega que de cap manera volia un repartiment més equilibrat de la riquesa, de manera que qualsevol ciutadà pogués treballar i gaudir dels doblers emesos pel govern.
21 març – 20 abril
L’estiu avança amb passes decidides i tot allò que t’envolta fa menció d’anar a bo, sobretot pel que fa a l’entorn familiar.
22 maig – 21 juny
Els dies passen i a vegades et fa l’efecte que són tots iguals, però en realitat tot depèn dels ulls amb que te’ls mires.
23 juliol – 22 agost
Tot allò que puja, baixa. O al manco açò diuen. Clar que també es pot veure a l’inrevés i que tot el que baixa acabi pujant.
22 setembre – 22 octubre
És normal desconfiar de tot allò que coneixem, però el fet és que tal vegada et convindria fer créixer la teua zona de confort.
22 novembre – 20 desembre
Posseïm les coses, clar, però d’alguna manera les coses també ens poden posseir a nosaltres. Ens fermen. I curt. Compte!
20 gener – 18 febrer
Cap a finals de mes i ja ben entrat
l’estiu esperam alguns petits canvis, probablement en l’entorn social o laboral. Ves amb compte si no vols sorpreses!
21 abril – 21 maig
Les carreteres no sempre arriben fins al final. No tot clou. Cal saber acceptar aquestes coses quan ens les trobam al davant.
22 juny – 22 juliol
A vegades et fa l’efecte que la mar et parla a l’orella, només a tu. Però la mar parla a tothom. Saber-ho és créixer.
23 agost – 22 setembre
Ja se sap que la salut és una d’aquelles coses a què no donam importància mentre en gaudim. És així que t’has de cuidar al màxim.
23 octubre – 21 novembre
Tot sembla indicar que de mica en mica seràs capaç de posar remei a aquest petit inconvenient que no et deixa estar tranquil.
21 desembre – 19 gener
Allò que penses els dilluns no ha de ser necessàriament el mateix que penses els dimarts. Tens tot el dret a contradir-te.
19 febrer – 20 març
El professionalisme no és una virtut, necessàriament. És només un tret més de la teua personalitat. Allò que fas no t’ha de definir, si no vols.
Ja hi som: arriba la darrera dels estudis Pixar (aquell empresa que començà fa molts d’anys amb el nom de The Graphics Group de la mà de Lucasfilm abans que Steve Jobs i els accionistes de la poma la fessin seua per fer-la esdevenir la gallina dels ous d’or que és avui dia després de l’estrena de la seua primera pel·lícula, Toy Story). Un altre dels èxits comercials estiuencs a què ja ens tenen prou avesats. Dirigeix la pel·lícula (la vint-i-setena dels estudis) el realitzador Peter Shon, un vell conegut de la casa pel fet de ser el responsable de The Good Dinosaur (aquí traduïda com El viaje de Arlo), una història que no va obtenir tant de reconeixement com altres pel·lícules de la mateixa època (Inside Out o les seqüeles de Cars o Finding Nemo). Què ens sabem, ara per ara, de la pel·lícula, a banda que s’ha d’estrenar a mitjan mes de juliol? La història es basa en els quatre elements clàssics: aigua, foc, terra i aire. Clar, des de sempre s’ha dit que alguns d’aquests elements són poc amics, que fan de mal ajuntar. Així és que ens plantegen una pregunta: és possible que el foc i l’aigua visquin una història d’amor? Aquesta parella molt poc probable, Ember i Wade (Candela i Nilo en la versió en castellà), viu en una ciutat on conviuen tot de personatges que formen part dels quatre elements clàssics, i aquí serà on nosaltres els podrem acompanyar en aquesta història de descobriments: personals, socials, col·lectius... Allò que ens diferencia és allò que ens enriqueix, col·lectivament parlant. Vet aquí un altre element recurrent en les històries de Pixar. Pel que fa a l’estètica, que sempre sol ser de les primeres coses que els estudis ensenyen al públic, ens pot recordar clarament la ja esmentada Inside Out o, en part, la pel·lícula Soul. El director explica que, d’alguna manera, s’hi reflecteix quelcom de la seua vida personal, atès que està inspirada en la seua joventut a la ciutat de Nova York. Com sempre, per a petits i grans. CINEMES /
Confessions d’un assassí a sou (Confessions)
Pel·lícula dirigida pel realitzador canadenc Luc Picard (del Quebec; la versió original és en francès), que també la protagonitza. La història explica en primera persona la vida de Gérald Gallant, un home amb una vida més que peculiar. I és que rere una aparença més aviat tranquil·la i de perfil baix (és un home no gaire corpulent, tartamut i que viu amb la seua esposa en una casa ordenada i gens luxosa) s’amaga un dels més mortífers sicaris dels darrers temps. Concretament, Gallant va cometre vint-i-vuit assassinats a sou en els vint-i-cinc anys que es va dedicar a aquest ofici. Sigui com sigui, fa molts anys allunyat del seus adversaris i de la policia. Ven els seus serveis a diverses bandes mafioses i no serà fins que comet un petit error que es veurà forçat a explicar la seua història i la seua metodologia. Història que esdevé entretinguda i per passar l’estona.
D.P.B.En aquestes pàgines, tal vegada ja ho hem dit alguna altra vegada, ja fa molt de temps que som admiradors de les pel·lícules dirigides per Darren Aronofsky (des de Pi i Requiem for a Dream), fins i tot quan és menys arriscat i quan la història no és ben bé rodona, com seria aquest cas. Un solitari professor d’escriptura creativa amb obesitat mòrbida mira de retrobar alguna mena de connexió amb la seua filla mentrestant no pot deixar d’abandonar-se. D’alguna manera, en aquesta pel·lícula, que potser s’allarga una mica massa, podem trobar una mena de faula que ens parla de la pròpia destrucció, aquella que ens infligim, a vegades, a nosaltres mateixos. Parla de la solitud, de la incomprensió social i familiar davant d’un fet que pot causar tot un daltabaix a la nostra vida. I de la possibilitat de no superar-ho. Brendan Fraser recupera la fama mundial amb una actuació molt del gust de Hollywood per la qual va merèixer un Òscar. (PLATAFORMES / D.P.B.
La Conflictologia o Resolució de conflictes, que és el meu camp d’especialització, és la ciència que estudia el conflicte i que aplega els conceptes de crisi, canvi,
violència i problema.
L’interès cabdal de la humanitat per contenir, resoldre o canalitzar els conflictes ha esdevingut un procés on convergeixen tot de pràctiques, conceptes i denominacions molt diverses. Com a experta en conflictes en destacaria: polemologia, transformació de conflictes, gestió de conflictes, estudis per la pau, cultura de la pau... Totes aquestes qüestions es desenvolupen en diversos camps d’especialització que, malauradament, són en general grans desconeguts en la nostra societat i en la nostra cultura. Els conflictes són presents de forma contínua en la vida humana, individualment i també col·lectivament. La manca de pau i harmonia són constants en la vida de les persones i de les societats en general.
Crisi i violència influeixen de forma clara en l’emotivitat, la salut i la convivència. Per poder entendre els conflictes i poder-hi intervenir des de la Conflictologia d’una forma eficaç, és necessari canviar de paradigma
prèviament, d’una forma raonada i també emocionalment. El problema sempre és la violència i les causes que la generen. Descobrir els seus orígens i les seves causes esdevé fonamental. Però poques vegades s’actua d’aquesta manera. Segons la meva experiència, habitualment ens fixam només en els símptomes i solem creure que actuar sobre aquests símptomes resoldrà el problema. Per aquesta raó molts conflictes continuen sense resoldre’s durant anys, dècades i, fins i tot, durant generacions.
De fet, la mediació, originalment va aparèixer al marge (que no en contra) del sistema judicial per tal de resoldre conflictes de parella i familiars, qüestions que altrament causaven pràctiques judicials molt costoses, poc eficients i amb tot d’efectes secundaris no desitjats. La mediació actual, així com també l’arbitratge, han estat assimilats pel sistema judicial mitjançant lleis una mica complexes però són, tanmateix, una opció perfecta davant un futur conflicte judicial.
Com a experta, davant el conflicte obeesc a tot de pautes i comportaments que necessit saber explicar, analitzar i preveure per tal de poder fer feina en les accions per posar-hi remei.
El tema (tan actual) de la salut mental en la nostra societat passa perquè analitzem cadascú de nosaltres la qualitat de les nostres relacions amb altres persones.
Passa perquè analitzem les connexions humanes. Tots els meus pacients arriben a la consulta amb ganes de ser escoltats i cerquen un espai empàtic i d’alliberament on poder expressar el seu conflicte i les emocions contingudes. En una societat on cada vegada es valora més l’èxit personal i l’individualisme ens hauríem de plantejar quines relacions familiars o socials existeixen en el nostre dia a dia i mirar d’establir si hi ha un vincle clar amb la nostra salut mental i, també, amb la nostra salut física.
El conflicte no es resol per art de màgia ni de forma instantània, sinó mitjançant la nostra força de voluntat i deixant-nos acompanyar en el procés de canvi per un bon professional del conflicte. No tot passa per circumstàncies casuals de la vida, sinó que en bona part allò que ens passa es el resultat d’una sèrie d’hàbits i accions conscients que efectuam en la nostra quotidianitat.
Com a mediadora de conflictes, tant col·lectius com individuals (és a dir, personals), seguesc un procés de transformació gradual, amb la qual cosa la paciència i la perseverança dels meus clients és del tot cabdal. Qualsevol intenció de resoldre un conflicte prèviament plantejat haurà de trobar el seu centre en una actitud positiva i en l’enfortiment de l’entorn social, familiar i laboral, tot creant, en definitiva, connexions humanes sanes enteses com l’entorn propici per al desenvolupament social. D’aquesta manera
augmenta el benestar emocional i milloren les habilitats socials, al mateix temps que aconseguim una xarxa de suport que ens serà útil en moments de recaiguda o de necessitat.
Factors modeladors com ara el respecte cap a un mateix i els seus valors intrínsecs enriqueixen la nostra forma de vida quotidiana, el nostre present. L’adaptabilitat a les circumstàncies que ens rodegen elimina les estretors rígides que ens limiten.
La Conflictologia actua en les causes dels conflictes més que no en la seva simptomatologia proposant, al mateix temps, uns mètodes de canvi com a part del sistema de la resolució de conflictes.
La Conflictologia no proposa solucions, no jutja els actes humans. Ni tan sols els actes violents. L’objectiu de la Conflictologia no posa el focus a establir un sistema ideal en cada conflicte, sinó a mirar de fer possible que la solució s’esdevengui per ella mateixa. L’objectiu és establir una cultura de la pau pel camí de la racionalitat i de les emocions humanes davant el conflicte: una cultura de la pau a escoles, organismes i organitzacions amb què les persones s’empoderin en benefici de la societat que les acull.
Mercè Pomar
Mediadora de família i advocada contact@mercepomar.com
Per correu a: CIUTADELLA DE FRANC / TU TENS, JO TENC
C/ República Argentina, 58 / 07760 Ciutadella de Menorca
Per e-mail: info@ciutadelladefranc.com
Telèfon: 971 38 40 86
Se vende primer piso en zona muy tranquila de Ciutadella Dispone de 55m2, 2 habitaciones, una individual y otra doble con armarios empotrados. Pequeño baño con bañera y cocinacomedor con vistas al parque de Monte Toro. Aire acondicionado y sólo 4 vecinos. Construcción nueva. Ideal para una persona o pareja. Consultar sin compromiso 627 879 232 laura_0155@hotmail.com
Es ven nau industrial a POICI, 356 m2, de fàcil accés i molt bona localització. La seva distribució consisteix amb una entrada rebedor pels clients, entrada a l'oficina, zona de treball, i 1 bany pels clients. L' àrea de treball disposa de banys i taquilles pel personal, i un altell de 70m2. Preu: 440.000 €. Tel. 682 100 659
Se ven cotxeria camí Son Salomó, de fàcil accés, a poca distancia del casc antic i del port, amb moltes possibilitats. Te molta llum natural, de 103m2 en planta principal, distribuïda en zona aparcament, una zona de traster, o tenir el seu propi taller de bricolatge, disposa d'un bany. Ideal per famílies amb varis vehicles. Preu: 108.000 €. Tel. 682 100 659
Familia de Ciutadella busca vivienda de 3 hab. para comprar. Máximo 170.000 €. Tel. 659 795 343 tonsof27@gmail.com
Cerc plaça de pàrking. Ciutadella zona entre Plaça des Pins fins Passeig Marítim. Si és doble, també m'interessa. Tel. 649 97 08 71 jordihusk_@hotmail.com
Vendo plaza de aparcamiento en calle Jerònia Alzina de 12 m2. Precio: 22.000 €. Tel. 645 122 556 davidmenorcavs@gmail.com
¡Oportunidad! Toyota C-HR 1.8 125H Advance 5p. Hybridautomatic Any 2021, 15.200Kms, revisions a taller Toyota al dia, garantía oficial Toyota. Etiqueta eco blau/verd. Preu: 23.000 € Tel. 669 428 644
Bicicleta BMX Rockrider, en perfectas condiciones, cubierta nuevas y portabultos. Precio: 150 €. Tel. 677 098 444
Se vende Nissan Almera Tino, año 2003, 147,700 km, ITV pasada hasta febrero de 2024. Precio: 1.800 €. Tel. 633 899 651
Vendo barca de 4,35 m de eslora con remolque, motor auxiliar y varios extras. Con papeles. Precio: 3.500 €. paulinoamoros@hotmail.com Tel. 685 901 249
Vendo Ford EcoSport del 2017, con ITV, 80.000 Km, blanco. Precio: 14.900 €. Tel. 646 493 743
Se vende moto Royal Enfield - Bullet 500. Está en Ciutadella, incorpora alforja de cuero y transportín, 10.200 km. Precio: 3.200 €. Tel. 971 48 29 60 / 619 171 992
Opel Corsa del 2013, 1.2, 5 portes. Revisions al dia, s'entrega amb itv passada d'aquest any. Radio CD. Interior i exterior en bon estat. 106.000km. Preu: 6.800 € canvi de nom inclòs. Tel. 658 792 414 juliajudith22@gmail.com
Se venden cuadros al ole. Autor con referéncias de críticos internacionales y premios. Tel. 628 452 030 https://fernandorodriguezn.myportfolio.com
Es ven enciclopèdia Historia del Arte, en 20 volums Publicat per Salvat i El País. Mida A4, a color. Preu: 95 € negociables. Enviï fotos per Whatsapp. Tel 639 347 175
Objectiu fotogràfic per càmera digital Nikon. Objectiu AFS MICRO NIKKOR 105 mm. Impecable. Es ven perquè no l'empram. Tel. 639 347 175 Preu: 620 €.
Es venen alforges per velo. Marca Decathlon. En perfecte estat. Color negre i gris. Preu: 20 €. Tel. 639 347 175
Es ven trípode fotogràfic de marca Manfrotto, model 055xPROB. Impecable. Es ven perque no l'empram. Tel. 639 347 165 Preu: 97 €. Tel. 639 347 175
Se vende sofá de piel, de color rojo oscuro, de Ikea, mod. Klippan, 15 años de uso, pero bien conservado. 64 cm de alto, 85 cm de ancho, 175 cm de largo. Precio: 150 €. Tel. 687 380 752
Nevera con dos congeladores prácticamente nueva, tiene menos de dos años, la vendo porque es pequeña y necesito una más grande Precio: 125 €. Tel. 616 076 066 pascuyl@hotmail.com
TV + barra de so + subwoofer inal·lambric Panasonic de 42", en perfecte estat. Preu: 400 € negociables. Tel. 696 354 022
Colección de cómics El Vibora, números sueltos o completa, muy buen estado. Tel. 677 098 444
Cama de 90, de color marrón oscuro. Se incluye colchón y somier de madera. Precio: 15 €. Tel. 685 776 373
Se vende set de depilación, máquina eléctrica con cera incluida. Como nuevo. Precio: 8 €. Tel. 685 776 373
Es ven caldera de matances de coure. Regal removedor de coure. Preu: 225 €. Tel. 686 895 146
Es ven màquina d'escriure Olivetti, com nova. Preu: 49 €. Tel. 686 895 146
Vendo 6 sillas de aluminio negro apilables, con reposabrazos, respaldo alto y asiento de multifibra. Precio: 60 €. Tel. 629 759 729
Vendo hamaca balancín para terraza y piscina, soporta hasta 120 kg. Precio: 50 €. Tel. 629 759 729
Vendo encimera eléctrica de 4 fuegos, Aspes. Precio: 10 €. Tel. 629 759 729
Vendo ventilador de pié. Precio: 10 €. Tel. 629 759 729
Calefactor para baño. Para colgar y así no ocupa espacio Precio: 8 €. Tel. 685 776 373
Mesitas de noche: 1 de color miel, precio: 17 € y otra color cerezo, precio: 20 €. Tel. 686 895 146
Lavabo estil antic de llenya amb gerra i ribella Preu: 100 €. Tel. 686 895 146
Se vende chaqueta de cuero de caballero. Precio: 49 €. Tel. 686 895 146
Vendo dos butacas con motor, modelo 2021, marca Sillon Alicia giratorio. Motor MOPAL, puerto USB. Como nuevos, en perfecto estado. Precio: 799 €. Tel. 641 727 618
Vendo vitrina nueva de madera y cristal de 2,10x0,40 m
Precio: 50 €. Tel. 629 759 729
Vendo 2 lámparas de sobremesa. Precio: 10 €/unidad.
Tel. 629 759 729
Vendo minicadena Sony y 2 altavoces de alta potencia
Precio a convenir. Tel. 658 647 003
Es ven mirall gros. Preu: 15 €. Tel 686 895 146
Se vende colchón de 90cm. Muy buen estado. Precio: 20 €.
Tel. 686 895 146
Ventilador de techo. No tiene mando, funciona con cadena. Tres velocidades. En muy buen estado Precio: 40 €.
Tel. 685 776 373
Vendo equipo de golf completo con carito, bolso grande y pequeño y 70 bolas. Precio 100 €. Tel. 616 72 20 45 hbueckle@gmx.net
Butaca grossa reclinable i que dona massatge, color beix, de skay. En molt bon estat. Precio: 150 € negociables. Tel. 971 38 50 92 - Maria.
Flauta dulce, con su funda. Nueva. Precio: 3 €.
Tel. 685 776 373
Discos de vinilo de zarzuelas y música clásica.
Precio: 2 €. Tel. 685 776 373
Vestido niña primera comunión. En perfecto estado. La falda es lisa y la parte de arriba bordadita. Lleva un lazo en la parte trasera. Precio: 65 €. Tel. 685 776 373
Cuadros de Ciutadella y rústicos. Tienen marco. Hay diferentes medidas. Precio según valoración realizada, pero se puede negociar Tel. 685 776 373
Puerta abatible para añadir a mampara de ducha fija. De cristal totalmente transparente. Precio: 65 €. Tel. 685 776 373
Triturador para wc. Alcanza hasta los 50 metros Precio: 80 €. Tel. 685 776 373
Es venen mobles de perruqueria. Es ven un mostrador blanc corbat, dos miralls amb dos butaques i reposapeus, un eixugador de peu tipus casc, dos rentacaps amb butaca incorporada, cadireta per nens tipus cotxe. Tot està en bones condicions. Tel. 699 883 933 bernatbeberny@gmail.com
Se vende colchón de 150cm, en muy buen estado Precio: 80 €. Tel. 686 895 146
Lavabo estil antic de ferro forjat amb ribella. Preu: 100 €. Tel. 686 895 146
Cadires de menjador folrades de corda i cadires blaves de llenya. Preu: 10 €/u. Tel. 686 895 146
Es ven canapè antic amb matalàs i 2 coixins. Preu: 500 €. Tel. 686 895 146
Joc de 10 pals de golf, de segona mà. Es venen també per separat. Regal algunes pilotes de golf. Preu: 49 €. Tel. 686 895 146
Se vende colchón de 105cm, con poco uso. Precio: 40 €. Tel. 646 493 743
Vendo mesa baja de madera centro para salón
Precio: 10 €. Tel. 629 759 729
Vendo 2 sillas escritorio con ruedas. Precio: 15 €/unidad. Tel. 629 759 729
Frigorífico Smeg rojo bajo encimera, modelo FAB5RRD5 luz led interior. Alto 72,5 cm, ancho 40,4 cm y fondo 50 cm. Valorada en 700 €, la vendo por 350 €. Envío fotos por Whatsapp. Tel. 646 893 823
Se vende cinta de correr Pionner Jog Dual, tiene unos años pero esta apenas sin usar. Precio: 450 €. Tel. 660 125 619
Se venden 4 radiadores de pared eléctricos. Como nuevos, poco uso. Se venden juntos o por separado. Precio: 80 €/unidad. Tel. 638 126 161
Es ven sofà de 3 places en molt bon estat, de llenya massissa, entapissat en color vermell fosc. Mides 175x80x90 d'alt. Preu: 60 €. Puc enviar-te més fotos per Whatsapp 675 896 786
Anclas de varios tamaños, tipo Danforth de 2,5 kilos y 6 kilos. Tipo plegable de cuatro puntas de 2,5 kilos y 4 kilos. Precio: 20 €/ unidad. Tel. 649 076 141 con Whatsapp.
Plat de dutxa nou, mides:70x90cm. Nou sense estrenar! Amb vàlvula desguàs i reixa, te a una cantonada una esquerda feta pel transport, la venc a meitat de preu del que va costar, no faig enviaments, es pot venir a veure. Enviï imatges per Whatsapp Preu: 75 €. Tel. 971 38 89 52 / 669 187 875
Es venen dos miralls amb marc de llenya. Un fa 62x104,5 cm i l'altre 80x90 cm. Els venc per 30 € cada un. Tel. 695 558 765 mastriay@gmail.com
Es ven taula redona de llenya de pi extensible, fa 95 cm de diàmetre i desplegada fa 130x95 cm. Preu: 100 €. Tel. 695 558 765 mastriay@gmail.com
Es venen diversos cartutxos de tinta per impressora Brother J552DW: 6 de color negre, 3 color magenta, 2 color cian i 3 color groc. Preu: 15 €. Tel. 695 558 765 mastriay@gmail.com
Venda de 2 carpes (3x3 m) i 25 cadires blanques plegables Nou ! Es ven per falta d'espai. Es ven lot sencer - 2 Carpes (120 € x 2 unitats) i 25 cadires (12 € x 25 unitats) garrell.ines@gmail.com
Matalàs de matrimoni, 150cm. Preu: 60 €. Tel. 686 895 146
Venc ca labrador de pura raça, de 4 mesos color crema amb totes ses vacunes posades. Preu: 850€ Tel. 609 277 237 atomasjuaneda@gmail.com
Venc rentadora quasi nova. Preu: 125 €. Tel. 618 124 859
Se vende botellero de madera maciza con 63 botellas de vino, entre cosechas, crianzas, reservas y gran reservas. Se aceptan ofertas. Tel. 629 62 59 79 xecani@hotmail.com
Vendo discos de vinilo. Música años 70 en muy buen estado. Grandes y pequeños. Precio: 10 €. Tel. 971 38 24 57 / 635 546 490 lorenrotger@gmail.com
Playmobil parque acuático con toboganes. Dimensiones del producto: largo x ancho x alto 14.2 x 51.5 x 38.5 cm. Precio: 35 €. Disponible en Ciutadella 9lunas9@gmail.com
Se venden electrodomésticos varios: 2 estufas eléctricas semi nuevas en color gris; microondas semi nuevo, con muy poco uso en color blanco; cofre congelador blanco; deshumidificador blanco. Se venden por falta de espacio, esta todo con muy poco uso. Para más información, sobre precios u otras características ponerse en contacto a través de Whatsapp o llamada. Gracias Tel. 695 241 544 samanthausoa@gmail.com
Sandalias de piel con plataforma imitación madera del nº37. Muy ligeras y cómodas. Precio: 18 €. Tel. 639 847 104
Sandalias de piel trenzada, tipo bailarinas, con la punta destapada, color azul marino y cobre. Son del nº37 Precio: 12 €. Tel. 639 847 104
Sandalias de piel blancacon cuña de esparto. Son del nº37 Precio: 10 €. Tel. 639 847 104
Freidora de aceite eléctrica San Ignacio de 1litro. Precio: 15 €. Tel. 639 847 104
Se venden dos colchones de 1,90, para más información consultar por llamada o whatsapp. Tel. 695 241 544 samanthausoa@gmail.com
Se venden mancuernas nuevas de 1,50 kg. Para más información consultar por llamada o Whatsapp. Tel. 695 241 544 samanthausoa@gmail.com
Cojín cervical de viaje, de viscoelástica con funda lavable color gris. Precio: 8 €. Tel. 639 847 104
Papelera de baño, de color blanco, de 8 litrod, con tapa basculante. Medidas: 19x20x37cm. Precio: 8 €. Tel. 639 847 104
Se vende cofre congelador semi nuevo. Tiene muy poco uso. Teléfono y Whatsapp 695 241 544
Vendo robot aspirador-friegasuelos Cecotec con rodillos especiales para pelo de mascotas. Modelo Conga 1990
Connected 4in1. Comprado en Noviembre 2021 y con muy poco uso. Se vende con todos sus accesorios y en su caja original. Precio: 120 €. Tel. 639 847 104
Venc piano vertical YAMAHA model U3H + banqueta. En bon estat y un sò magnífic. corretjaijoan@gmail.com
Campamento de verano de Playmobil. Casa muy completa tipo albergue. Puedes montar una tirolina para las figuras. Incluye figuras, muebles y muchos accesorios de cocina y para hacer deporte. Con camas literas, cocina común con bebidas, pasteles. Medidas: 51,5 x 9 x 38,5 cm Precio: 35 €. Disponible en Ciutadella de Menorca. 9lunas9@gmail.com
Se vende depósito de gasolina de 100 litros, metálico, con tirador, marca Roth. Poco uso y en muy buen estado. Tel. 629 688 164
Es ven casc de bicicleta marca Catlike, color blanc i rosa. Talla S - M. Està nou. Poc ús. Preu: 20 €. Tel. /Whatsapp 690 387 968
Se precisa estilista en Maó con experiència. Interesados enviar curriculum a glowmenorca1957@gmail.com Tel. 971 36 72 98 / 626 11 55 75
Mujer joven seria, responsable y sociable de Ciutadella Me ofrezco como canguro o niñera a niñ@s de 4 años en adelante, por horas sueltas, mañanas, tardes, fines de semana, festivos y para vacaciones de verano, clases particulares a niños de primaria. También me ofrezco para hacer recados, acompañamiento a personas mayores (ir al médico, ir a pasear), dependienta a media jornada, ayudante de cocina en cuarto frío. Con experiencia. Preferiblemente dentro del pueblo. Zona Ciutadella. Tel. 699 675 674
Se ofrece señora responsable para cuidado de personas mayores o limpieza. Disponibilidad de 10.00 h a 18.00h Tel. 685 315 369
Señora responsable se ofrece para trabajos a media jornada o por horas, de limpieza de casas, apartamentos o escaleras. Tel. 655 397 677
Al·lota jove amb assegurança d'autònoms s'ofereix per fer neteges de cases particulars, apartaments o xalets, per hores, vehicle propi. I experiència al sector. Tel. 635 045 268 familiamarquescaules@gmail.com
Treballadora familiar amb titulació s'ofereix per assistència a domicili per a persones majors i/o amb discapacitat. Tel. 692 998 022 - Marga. margaridaramos02@gmail.com
Buscamos personal. Se busca cocinero/a, ayudante de cocina, ayudante de camarero, camareros. Posibilidad para todo el año. Zona Cala en Blanes restaurante park. No disponemos de alojamiento. Enviar currículum a restaurantepark1984@gmail.com
Se busca a persona a 1/2 jornada, de 11 h a 15h, con alojamiento incluido. Para trabajo doméstico, limpieza, cocinar y cuidado de jardín. Imprescindible permiso de conducir. Tel. 971 38 30 52
Si voleu que les vostres fotos surtin publicades a la secció Poliiiits! ens les podeu dur en mà o bé enviar-les per correu electrònic a l’adreça: info@ciutadelladefranc.com (És una secció gratuïta)