1 Introducció
1.1Anàlisidel’espaifísicidel’entornsocialdelcentre.
1.2. Anàlisi i valoració del projecte educatiu i de l’organització i el funcionamentdelcentre.
1.3.Anàlisiilavaloraciódelesdadesidelsresultatsdelsdarrersanys.
2Projecteestratègic
2.1 Àmbits d’intervenció o factors críticsd’èxitapartirdelsqualsesfixaranels objectius.
2.2 Objectius que s’han d’haver assolit al finaldelsquatreanysdemandatcom a director. Aquests objectius han de ser coherents amb el projecte educatiu del centre (PEC)ihand’incidirenlamilloraglobaldelserveieducatiuqueprestaelcentre
2.3Indicadorsquepermetinmesurariassolirelsobjectiusfixats.
2.4 Línies d’actuació, projectes, plans, processos, activitats, etc., per assolir els objectiusfixats.
2.5Recursoshumans,materialsieconòmics.
2.6 Estratègies per aconseguir la participació de la comunitat educativa i la implicaciód’aquestaenelprojectededirecció.
2.7Sistemad’avaluaciódelprojecte.
2.8Propostad’equipdirectiu.
1.1.Anàlisidel’espaifísicidel’entornsocialdelcentre.
El CEPA Joan Mir i Mir dóna servei a 4 municipis de l’Illa de Menorca: Alaior, Sant Lluís, Es Castell i Maó, on hi ha la seu. A més a més té dues aules externes al Centre Penitenciari de Menorca. Aquest territori presenta una població total de 52.337 persones, segons les dades facilitades per IBESTAT en data de 01/01/2019(Maó29.040,Alaior:9.065,EsCastell7.434iSant Lluís6.798),delesquals1.702personesestavenmatriculadesalcentreeldesembrede2020.
Pel que fa a les instal·lacions i serveis que podem trobar a cada municipi, cal comentar que a la zona del llevant de Menorca les instal·lacions sanitàries més destacades són: l’Hospital general Mateu Orfila, el Centres de Salut Dalt Sant Joan, es Banyer, Verge del Toro, amésd’altrescentres de salut decaràcterprivat.Pelquefaalesinstal·lacionsesportivesiculturals,aquestessóndiverses i esconcentrenmajoritàriamentalmunicipideMaó,elqualaglutinabonapartdel’ofertadelazona del llevant de Menorca. Les més destacades són el Poliesportiu municipal de Maó, Club esportiu Alcazar, Club esportiu Alaior, Biblioteca Fundació Rubió i Tudurí, Biblioteca pública de Maó, Biblioteca municipal d’Alaior, Museu de Menorca, Museu Ca n’Oliver, etc. A nivell mediambiental, cal destacar el Parc Natural de s’Albufera des Grau i la declaració de l’Illa com a Reserva de la Biosfera l’any 1993. Aquest nomenament és el reconeixement delafeinafetadesde fa temps per tal de trobar l’equilibri entre la protecció del territori i el desenvolupament socioeconòmic de l’illa. Lligat a aquestpuntvoldriacomentarque,desdeprincipisd’any,Menorca és “Regió Gastronòmica Europea”. En aquest sentit, el centreéssocipromotor acausadel’àmplia ofertadecursosdecuinaques’hihanrealitzat.
Pel que fa a la situació econòmica, lesdadesdelesqualsdisposaIBESTATarribenfinsl’any2017, per aquest motiu he consultat l’INE on les dades estan actualitzades fins l’any 2019. En aquest sentit, la situació preCOVID situava la renta per càpita, a Maó, en 12.158 euros, Alaior en 11.357
euros, es Castell 13.188 euros i Sant Lluís 14.241 euros. Tot i així, aquestes dades no reflexen la situació econòmica actual, per aquest motiu he consultat, a la mateixa pàgina de l’INE, l’atur enregistrat en data de setembre de 2019 i ho he comparat amb lesdatesde2020.Elresultatmostra elsefectesnegatiusquehaoriginatlapandèmia.
Pel que fa a l’espai físic on es situa el centre, cal comentar que,laseucentralestrobaaunaantiga escola de primària de Maó. Es compon de tres edificis independents. A l’edifici principal hi haels serveis administratius, els despatxos de direcció i la sala de professors. Els despatxos de l’equip directiu són molt petits (tot l’equip compartim el mateix despatx). La mateixa situació la pateixen els serveis administratius i de porteria. La sala deprofessors,queamésallotjal’arxiudelsalumnes i els materials dels departaments, resulta del tot insuficient: els departaments queden reduïts a armaris on desar els materials. Aquesta reducció d’espais ens obliga a compartir moltes estones i moltes situacions, la qual cosa presenta, però, alguns avantatges: comunicacions fluides entre el professorat i molt bonaavinentesa,unacaracterísticaques’hamantingutambelsdiferentsclaustres que han anat passant per aquest centre. Separats d’aquest edifici, per un petit pati, es troben dos edificis independents, on hi ha diferents aules, el departament d’orientació - POAP, el despatx de l’AEAM, magatzems, i la cuina. Es tracta d’edificis antics, amb espais no gaire adequats per funcionar com a aules, tot i que s’han fet algunes inversions per part de l’ajuntament de Maó. Les dimensions de les aules, i la seva distribució, condicionen la matrícula dels cursos i les activitats docents. Les instal·lacions presenten barreres arquitectòniques, encara que s’han fet adequacions peradaptaralgunsespaisalsalumnesambmobilitatreduïda.
Relativament proper a la seu central, hi haelCEIPAntoniJuanAlemany.ElCEPAfaserviraquest centre per impartir alguns cursos. El nostre centre assumeix el servei de porteria per mantenir obertesaquestesinstal·lacions.Elprincipalproblemaquepresentaéselmobiliaripocadequatperal
nostre alumnat, amésambelfetqueelprofessorats’hadedesplaçardecentreacentreentreclasses consecutivesique,devegades,notétotelmaterialal’abast.
També a Maó, el CEPA fa servir instal·lacions de l’IES Joan Ramis i Ramis, on s’imparteixen cursos de català i d’idiomes. Acords entre l’IES i el CEPA ens permeten gaudir del servei de porteria de l’IES, així com també ens permeten utilizar de forma puntual, la copiadora. Els principals obstacles són, la manca de materials, les dificultats per a la coordinació i per a la participaciódelsalumnesquesónal’edificidel’IESenmoltesdelesactivitatsqueesfan alaseu. Altres espais que tambés’emprenaMaósónunaauladelconsistorimunicipalalcarrerSantJosepi elgimnàsdelCEIPVergedeGràcia.
Com ja hem dit, el CEPA també fa formació en altre municipis. A Alaior, l’escola té un edifici propi, de titularitat municipal i en unes condicions favorables. Les condicions d’ús, així com els ajuts per part de l’ajuntament són òptims. En aquesta centre s’està oferint Ensenyaments Inicials, Castellà per a estrangers, un curs de segon cicle d’ESPA, a més de cursos d’Idiomes,informàticai oferta complementària. El CEPA disposa del localdel’AA.VV deCala’nPorterperalarealització decursosdecastellàiidiomes.
Pel que que fa a l’actuació de Sant Lluís, es fan servir tres aules del CentreCultural.Lesactivitats compten amb prou suport social i les matrícules són adequades. S’hauria de millorar part del mobiliariilasonoritzaciódelesaules.
Quant a l’actuaciód’EsCastellcaldirques’utilitzenequipamentsdelCEIPÀngelRuiziPabloaixí com també una aula de l’Escola de Música. Tot i que l’oferta d’activitats ielvolumdepoblacióés similar a la de Sant Lluís, el nivell d’implantació de l’escola d’Adults en aquest poble no és tan elevatcomdesitjaríem,perlaqualcosaesdevéunaàreademillora.
La situació descrita representa una situació força complexa, amb dificultats de coordinació i de comunicació. La perspectiva de tenir, a mig termini, unes instal·lacions que permetin centralitzar tota l’oferta de Maó en un sol edifici, amb espais pensats específicament per activitats docents i equipaments adequats, representa, sens dubte, un notable impuls per al CEPA en aspectes com la
qualitat de l’oferta educativa, el nombre d’alumnes i el seu nivell de participació en les activitats i enlaprojecciócapalacomunitat.
1.2.Organitzacióifuncionamentdelcentre,anàlisiivaloraciódelprojecteeducatiu.
L’estructura actual de l’Escola d’Adults CEPA Joan Mir i Mir és resultat de la confluència i creixementqueelcentrehatingutalllargdelsseusmésdetrentaanysdevida.
La columna vertebral del centre ve donada per la Conselleria d’Educació, la qual estableix l’equip directiu, on recau la gestió pedagògica de tot el centre, i l’oferta acadèmica reglada (ESPA, EnsenyamentsInicials,cursd’accessosaUIBiCGS,amésd’algunsmòdulsgenèrics).
Cal parlar, també, de l’oferta complementària. Aquesta s’estructura a partir d’un conveni entre els
Ajuntaments de l’illa i el Consell Insular de Menorca. En aquest conveni s’acorda que les Escoles d’Adults tindran una oferta complementària a partir de l’externalització del servei a una empresa.
Actualment, l’empresa guanyadora del concurs és Serveis Educatius de Menorca SL. El seu equip està format per docents amb experiència en l’educació d’adults i coordinadors a cada un dels municipis. Aquests coordinadors fan feina al costat de l’equip directiu per col·laborar en la gestió de l’oferta complementària (cursos d’idiomes, informàtica, castellà per a estrangers, etc.). Sense la sevafeinaidedicacióseriaimpossiblepoderportaratermeungestióeficientd’aquestaoferta..
La tercera columna laformenelscursosdel’Associaciód’Educaciód’AdultsdeMenorca.Estracta d’una oferta de tipus no formal, pero sense cap dubte suposa una veritable riquesa per al centre i unaofertacabdalpergarantirlaformacióalllargdelavidadelapoblaciódeMenorca.
En els darrers temps, a aquests tres eixos s'hi ha sumat l’ofertadecursosideserveisdelSOIBide l'EOI. Aquest fet és possible gràcies a la participació del centre en programes-conveni que ens permeten enriquir l’oferta formativa d’adults del centre.Enelcasdel’EOI,desdelcurs2020-2021 l’escola participa en el programa EOI-CEPAs, el qual ens permet preparar els alumnes de l’Escola d’Adultsd’Alaiorperobtenirelnivellbàsicd’anglès.
PelquefaalSOIB,elsserveisqueactualmentesrealitzenalcentresón:
- POAP: Punt d’Orientació Acadèmica i Professional. Té com objectiu facilitar informació clau per a comprendre el Sistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional, les vies d’accés a les titulacions reglades o a la formació basada en certificats de professionalitat.
- Tutories i proves de Competències Clau, les quals, una vegada superades, permeten als alumnesaccediralaformaciódelSOIB,segonselnivellassolit.
- Cursos del SOIB. Enguany, per primera vegada, el centre ha ofert dos cursos del SOIB.La intenció, durant els propers anys, és anar ampliant el ventall de cursos d’aquesta entitat, ja queestractad’unaofertamoltinteressantperalnostrealumnat.
En relació al PEC és prioritària una revisió del document, ja que la darreraversióésdel2006.Des d’aquesta data han estat aprovats dos decrets que afecten directament el funcionament del centre: decret 85/2019, d’ordenació d’ensenyaments de l’educació secundària per a les persones adultes, i el decret 29/2015, pel qual es regulen l’organització i el funcionament dels currículums dels Ensenyaments Inicials de la formació bàsica per a persones adultes. Les dues normatives condicionenelPECi,perlaqualcosaésnecessàriaunaactualitzaciódeldocument.
Altres punts que també s’han de revisar sónelstretsd’identitatielsobjectiusdecentreque,ambel creixement dels darrers anys ilaincorporaciód’altresinstitucions,s’hanvistsuperatsis’hauriende modificar.
Pel que fa la concreció curricular, la seva revisió s’hauria de fer en base als nous currículums d’ESPA i s’hauria d’elaborar per als Ensenyaments Inicials. Respecte al PLC, la sevaactualització és prou recent, tot i que, en funció dels nous currículums, s’hauria de plantejarlasevarevisió. Pel quefaalPAT,PADiROFcaldirquelasevarevisiós’hafetalllargdelsdarrerscursos.
El nostre alumnat, presenta tres perfils clarament definits. En primer lloc tenim l’alumnatjoveque prové dels instituts de la zona (IES Cap de Llevant, Pasqual Calbó, Ramis i Ramis i Josep Miquel Guàrdia) i, que per diferents motius, no ha finalitzat l’etapa d’ESO en el moment quecorresponia. Dins d’aquest grup, trobem alumnes que el canvi de centre i de model educatiu (menys matèries, tutors individuals i cursos quadrimestrals) els és força positiu, mentre que altres, en poc temps abandonen els estudis. Tot i així, l’experiència demostra que un percentatge d’aquests darrers alumnestornenalcentreunsanysdesprés(quanhagiarribatelseumoment).
El segon perfil fa referència a aquells alumnes que en edat adulta han decidit tornar a l’escola per completar els estudis que,enelseumoment,novanpoderfinalitzar.Sovintreemprendreelsestudis desprésdetantsanysésungranrepteperaells,ipresentendificultatspercompaginarelsestudis,la família i la feina, peròengeneralmostrenmoltd’interèsiimplicació,nonomésal’aula,sinóenles diferentsactivitatsqueesrealitzenalcentrealllargdel’any(revista,jornadeseduca,,festes,etc.).
El tercer grup d’alumnes, el podem definir com l’alumnat nouvingut a l’illa. Es tracta de persones que acaben d’arribar, o que fa pocs anys que viuen aquí, i que volen iniciar o reprendre els seus estudis. Aquest perfil es concentraenelscursosd’EnsenyamentsInicials,Castellàperaestrangers, Catalàperanouvinguts,iprimernivelld’ESPAmajoritàriament.
Pel que fa a la matrícula, si fem una valoració dels darrers 4 anys (font SEDEIB) podem observar diferents tendències. Els cursos d’Ensenyaments Inicials presenten una clara tendència a l’alça, mentre que els d’ESPA baixen en nombre de matriculats. Pel que fa als cursos d’UIB i CFGS, aquestsnomostrenunatendènciadefinida.Finalment,voldriaafegirquealcentretenimalumnesde 25nacionalitatdiferents,testimonidelarealitatsocialdelesdarreresdècadesalesIllesBalears.
Pel que fa als resultats acadèmics m’he centrat en el nivell d’ESPA, ja que a la resta de cursos la valoració que es fa és per aprofitament (apte, no apte i NP). En aquest sentit podem observar una clara diferència entre els estudis de semipresencialitat i presencialitat. Aquesta darrera modalitat presenta uns resultats més favorables, evidenciant la importància de l’assistència a classe per a l’obtenciódebonsresultatsacadèmics.
2Projecteestratègic
2.1Àmbitsd’intervencióofactorscríticsd’èxitapartirdelsqualsesfixaranelsobjectius.
Per poder detectar els àmbits d’intervenció he realitzat una DAFO on s’han agrupat les amenaces, oportunitats, punts febles i punts forts que presenta el centre. El procediment per a la seva elaboració ha estat mitjançant: entrevistes individualsambelprofessorat,formularidegoogleobert a tota la comunitat educativai,finalmentlesobservacionsdelgrupdecompanysqueenspresentem performarpartdel’equipdirectiu.Elresultatéselsegüent:
Amenaces
- Una part de la societat desconeix l’oferta de l’Escolad’Adults.
Oportunitats
- Trasllat alnouedificidel’Escolad’Adultsde Maó(anticsquartersdeSantiago).
- Estigmatització dels ensenyaments de l’Escolad’Adults.
- Conveni entre els Ajuntaments i CIME amb mancancesrespecteensenyamentsd’adults.
- Normativa canviant pel que fa als Ensenyaments d’Adults per part de la Conselleriad’Educació.
- Implementar un sistema de qualitat educativa perpoderaccediraCPdelSOIB.
- Incorporar el centrealprogramaAulaMentor delMinisterid’Educació.
- Aprofitar les inèrcies de ser soci fundador de “Menorca, Regió Gastronòmica Europea” per convertir l’Escola d’Adults - CEPA Joan Mir i Mir en el referent de la formació gastronòmica alazonadelLlevantdeMenorca.
Puntsfebles
- Manca d’espai a l’Escola d’Adults de Maó, fet que ens obliga autilitzar4edificisdiferents iendiverseslocalitzacionsdeMaó.
- No disposard’unedificipropialmunicipides Castell.
- Falta de línies pedagògics comuns entre les diferentsaules(municipis).
- Manca d’espais i temps de coordinació entre les diferents plantilles de professorat contractades i gestionades per diferents institucions (professorat de Conselleria, professorat del SOIB, professorat de SEMSA i professoratd’AEAM).
Puntsforts
- Claustre cohesionat i amb un important nombre deprofessorsdefinitiusalcentreoamb unallargatrajectòria.
- Elevat nombre d’institucions i entitats que estan implicades en l’Educació d’Adults del centre (CIME, Conselleria d’Educació, Ajuntaments, SEMSA, AEAM, SOIB, EOI, etc.).
- Sistematització de les diferents gestions del centre, mitjançant protocols, models de documents,etc.
- Personal no docent motivat i implicant en el centre.
2.2 Objectius que s’han d’haver assolit al final dels quatre anys de mandat com a director Aquests objectius han de ser coherents amb el projecte educatiu del centre (PEC) ihand’incidir enlamilloraglobaldelserveieducatiuqueprestaelcentre.
2.3Indicadorsquepermetinmesurariassolirelsobjectiusfixats.
2.4Líniesd’actuació,projectes,plans,processos,activitats,etc.,perassolirelsobjectiusfixats.
Un cop analitzada la DAFO, resultant del diàleg amb la comunitat educativa, es concreten els següents objectius per als propers 4 anys. Aquests objectius són coherents amb l’actual PEC
(aprovat l’any 2006). En tot cas, seria convenient que durant elspropersanysesfesunarevisiódel
PEC,donatselscanvisquehasofertl’escolad’adultsenelsdarrersanys.
Acompanyant aquests objectius hem definit uns indicadors que ens permetran fer un seguiment de l’evolució dels mateixos durant els propers 4 anys. Així mateix, també hem descrit unes línies d’actuacióiunsprocedimentsqueensajudaranafer-losrealitat.
Objectiu1.Treballarunmodelpedagògicdecentre.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- Dissenyar un model pedagògic consensuat amb el claustre per poder resoldre els repteseducatiusdelspropersanys.
b) Recursos idecisionsorganitzatives
- Des dels diferents òrgans de coordinació i direcció del centre (CCP, Claustre, DepartamentsiConsellEscolar)s’obriràundebatsobreelfuturmodelpedagògicdel centre.
- Es realitzaran visites i es mantindrà contacte amb altres centres educatius per poder observardiferentsenfocamentsimodelspedagògics.
c) Indicadors
- Aprovació, a finals del primer curs acadèmic, del model pedagògic de centre, tant perpartdelClaustrecomdelConsellEscolar.
- IncloureelmodelpedagògicdecentreenlafuturaelaboraciódelPEC.
d) Temporalització
- Desdelprimerany
Objectiu2 Millorarlaprojeccióexteriordelcentre.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- Potenciar la imatge de l’Escola d’Adults - CEPA Joan Mir i Mir entre la societat, mitjançantlapresènciaenelsmitjansdecomunicaciólocals.
- Reforçar les relacions amb altres centres educatius i institucions (CEPA Ciutadella, IESs,CIME,Ajuntaments,etc.).
- Reforçar els canals de comunicació a través de les xarxes socials (Whatsapp, Facebook,Twitter,etc.).
- Participaciódelcentreenactivitatsexternes(Fires,exposicions,etc.).
- Participació d’entitats externes en la vida del centre (Programa de Justícia alimentària,activitatsorganitzadespelGOB,etc.)
b) Recursos idecisionsorganitzatives
- Campanyes publicitàries per donar a conèixer el centre, motivades per la difusió de l’ofertaformativa.
- Establir un calendari per tal de mantenir el contacte, de forma regular, amb altres centreseducatiusiinstitucions.
- Centralitzar les xarxes socials per tal d’unificar criteris a l’hora de realitzar les comunicacionsdelcentre.
- Participarendiferentsesdeveniments,tantenelcentrecomal’exterior
c) Indicadors
- Inversióeconòmicaenpublicitat.
- Nombredenovesmatrícules.
- Nombredereunionsambcentreseducatiusialtresinstitucions.
- Nombredemissatgesques’handifósdesdelesxarxessocials.
- Nombred’esdevenimentsrealitzatsalcentreial’exterioronaquesthaparticipat.
d) Temporalització
- Desdelprimerany
Objectiu3 Millorarl’úsdelestecnologiesdelainformacióidelacomunicacióalcentre.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- Millorarlacompetènciadigitalentretotatlacomunitateducativa.
- Implementarigeneralitzarl’úsdeleseinesGSuiteentretotalacomunitateducativa.
- Millorarlesinfraestructuresiequipamentsdigitalsdelcentre.
- Iniciarelstràmitsperladigitalitzaciódel’arxiudelcentre.
- ConsolidarlafiguradelCoordinadorTICdelcentre.
b) Recursosidecisionsorganitzatives
- Formaciódelprofessoratil’alumnateneinesGSuite.
- Adquisiciód’equipamentsidenovesinfraestructuresdigitals.
- Dotaciód’hores(lectives)alCoordinadorTICdelcentre.
- Realitzarunestudiperiniciarladigitalitzaciódel’arxiudelcentre.
c) Indicadors
- Nombred’alumnesiprofessorsqueutilitzeneinesGSuite.
- Professorat i alumnat que ha participat en cursos de millora de la competència digital.
- Nombre de nous equipaments informàtics i actuacions realitzades per millorar les infraestructuresdigitals.
- Nombred’expedientsdigitalitzats.
- HoraridelCoordinadorTIC.
d) Temporalització
- Desdelprimerany
Objectiu4.Implementarunsistemadequalitatenelcentre.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- Fer una valoració sobre les fortaleses i febleses que suposa la implementació d’un sistemadequalitat.
- Iniciarelstràmits(siescau)perescollirunsistemadequalitatenelcentre.
- Implementar(siescau)unsistemadequalitatenelcentre.
b) Recursosidecisionsorganitzatives
- Escollirunsistemadequalitatques’ajustialesnecessitatsdelcentre.
- Contactar amb altres centres que tinguin un sistema de qualitat per detectar les mancancesifortalesesenlasevaimplantació.
- Definiruncalendari(siescau)perimplementarelsistemadequalitatenelcentre.
c) Indicadors
- Fer valoracions, entre la comunitat educativa i a diferents nivells i en diferents terminis,delsistemadequalitatimplementat.
d) Temporalització
- Apartirdelsegoncursacadèmic.
Objectiu5.Ampliaridiversificarl’ofertadecursosdelcentre.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- Implementar la nova normativa (si escau) referent a l’oferta formativa de la Conselleriad’Educació.
- Reforçar el disseny de l’oferta formativa entre l’AEAM, SEMSA, Ajuntaments, CIMEiConselleria.
- Realitzar contactes amb les principals entitats locals i insulars per tal de recollir demandesformatives(patronal,sindicats,ONGs,etc).
- Ampliarl’ofertadecursosdelSOIBalcentre.
- Ampliarl’ofertadecursosdelprogramaEOI-CEPAsalcentre.
- TenirunaaulaMentoralcentre.
b) Recursos idecisionsorganitzatives
- Realitzar les modificacions necessàries (si escau) per adaptar-nos a la nova normativareferental’ofertaformativadelaConselleria.
- Treballar per tal que el nou conveni entre Ajuntaments i CIME recolzi l’oferta formativadel’AEAM.
- Establir acords amb el SOIB per tal d’ampliar l’oferta de cursos que es realitzen al centre.
- Col·laborar amb la Conselleria d’Educació per tal de mantenir i ampliar l’ofertadel programaEOI-CEPAs.
- Establir acords amb l’Ajuntament de Maó i el Ministeri d’Educació per poder tenir unaaulaMentoralcentre.
c) Indicadors
- Nombredereunionsicontactesrealitzatsambentitatslocalsiinsularsperrecollirles demandesformatives.
- NombredecursosdelSOIBinombred’alumnesmatriculats.
- NombredecursosdelprogramaEOI-CEPAsinombred’alumnesmatriculats.
- Nombred’alumnesmatriculatsal’aulaMentor.
d) Temporalització
- Desdelprimerany
Objectiu 6. Millorar el conveni amb els Ajuntaments - Consell Insular, respecte l’oferta formativacomplementàriaiajudarenl’elaboraciód’unconvenicentratenl’ofertanoformal.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- Treballar de manera conjunta amb Ajuntaments, CIME iConselleriad’Educacióper a la redacció i aprovació del nou conveni educatiu d’adults de Menorca enrelacióa l’ofertacomplementària,subsanantlesdeficiènciesdetectadeselsdarrersanys.
- Treballar per a l’elaboració d’un conveni educatiu per donar suport a l’AEAM, és a dir,treballarpergarantirunaofertanoformaldequalitatalcentre.
- Treballar per a laredacciód’unacorddegestióeconòmicaentrelesdiferentsentitats quetreballenal’escolad’adultsperpoderrepartirlesdespesescomunesdelcentre.
b) Recursos idecisionsorganitzatives
- Crear un debat intern al centre per poder incorporar lespropostesiinquietudsenels nousconveniseducatius.
- Afavorirunfòrumd’intercanvid’ideesentrelesdiferentsentitatsiinstitucions.
c) Indicadors
- Incloure, en els nous convenis, un apartat específic sobre la gestió econòmica i el repartimentdelesdespesescomunesdelcentre.
- Elaboració d’un conveni, amb la participaciódelCIME,onesgaranteixilaviabilitat econòmicad’AEAM.
d) Temporalització
- Iniciarlafeinadurantelprimerany,peròcentrantelsesforçosenelsegon.
Objectiu7.TransiciócapalanovaescolaaMaóiesCastell.
a) Estratègies,líniesd’acció,processos...
- TreballarperpodermaterialitzareltrasllatalanovaEscolad’AdultsdeMaó.
- Treballar per poder materialitzareltrasllatalesnovesaulesdel’Escolad’Adultsdes Castell.
b) Recursos idecisionsorganitzatives
- Establir una periodicitat de contactes-reunions entre el CEPA Joan Mir i Mir, l’Ajuntament de Maó i la Delegació d’Educació a Menorca per poder fer el seguimentdel’evoluciódelprojecte.
- Establir una periodicitat de contactes-reunions entre el CEPA Joan Mir i Mir i l’AjuntamentdesCastellpertaldeferelseguimentdel’evoluciódelprojecte.
c) Indicadors
- Aconseguir el trasllat a les noves aules de l’Escola d’Adults des Castell durant el període2021-2022.
- Aconseguir el trasllat a la nova Escola d’Adults de Maó durant el període 2023-2024.
d) Temporalització
- Desdelprimerany
2.5Recursoshumans,materialsieconòmics.
El recursoshumansdelsqualsdisposal’Escolad’AdultsCEPAJoanMiriMirsón,sensecapdubte, elveritablevaloripotencialdelcentreperpoderencaminarelsobjectiusdefinitsenaquestprojecte.
La primera característica que ens diferencia respecte altres centres educatius és la diversitat de personal que imparteix classes. Aquest fet és el resultat de la naturalesa de l’Escola d’Adults enla qual intervenen diferents institucions (Conselleria d’Educació, Serveis Educatius, AEAM, SOIB, etc.). Aquest fet suposa un repte de comunicació, però també una oportunitat d’enriquiment del centre, ja que un claustre tant divers, i amb perfils diferents, pot afavorir l’intercanvi de materials, recursos,activitats,idees...enresum,esdevéunaxarxadenousaprenentatgesiconeixements.
Pel que fa als recursos econòmics i materials, el centre gaudeix d’una relativa salut econòmica. Aquest fet es deu a les diferents fonts d’ingressos que tenim. En primer lloc, els ingressos provinents de l’aportació mensual de la Conselleria d’Educació i l’import que paguen els alumnes en concepte de material escolar; ambdues entrades ens garanteixen el funcionament dels serveis bàsics del centre i ens permeten realitzar algunes inversions puntuals: fotocopiadores, material didàctic,despesesdecomunicació,inversionsenequipamentsinformàtics,etc.
Finalmenthemdeparlardelesentradesdedinersquevenendediferentsprojectesoprogramesamb els quals participa el centre, o té previst participar: Programa Parlem Català, Auxiliar de Conversa
d’Anglès, Cursos del SOIB, etc. Aquests ingressos tenen una finalitat i, per tant, lasevautilització estàcentrada,només,enaquestsaspectespelsqualss’harebutladotacióeconòmica.
Un repte que està definit entre els objectius d'aquest projecte de direcció és el repartiment de les despeses comunes entre les diferents entitats que treballen en el centre. A dia d’avui no hi ha cap
document, ni protocol, que defineixi comhadeseraquestrepartiment,fetquesuposaunaanomalia econòmica. En tot cas, hi ha el compromís de les diferents parts per resoldre aquesta qüestió i, de fet,jas’hacreatlacomissióqueelaboraràunapropostadeprotocoldurantelspropersmesos.
2.6 Estratègies per aconseguir la participació de la comunitat educativa i laimplicaciód’aquesta enelprojectededirecció.
La primera estratègia per aconseguir la implicació de la comunitat educativa en el projecte de direccióésquel’elaboraciód’aquestdocumentsiguielresultatd’undiàleg.
És a dir, si el projecte de direcció està elaborat a partir de les idees, aportacions i inquietuds de la comunitateducativa,facilitantelscanalsdeparticipaciópertinents,elresultatseràundocumentiun projectedelqualtotselsmembresse’nsentinpartíceps.
En tot cas, també hem de ser conscients que la trajectòria d’aquest document abarca unperíodede quatre anys i, per tant, s’ha d’entendre que la comunitat educativa (inclòs el professorat) pot canviar.
En aquest sentit, s’establiran mecanismes de presa de decisions respecte dels projectes o qüestions rellevants que puguin sorgir al llarg del període, així com també es durà a terme una fase prèvia d’estudi de les opinions dels estaments afectats per tal d’aconseguir una co-responsabilitat i un majorgraud’implicació.
Les eines per treballar aquests aspectes seran: enquestes, entrevistes, reunions, bústia de queixes i suggeriments i, sobretot, el mantenir una actitud oberta idediàlegqueconvidi,tanta l’usuaricom alpersonaldelcentre,aestablirunacomunicaciófàcilidirectaambl’equipdirectiu.
En unaltrenivellhemdetenirpresentlaparticipaciódetoteslesinstitucionsque,enmajoromenor grau, formen part de l’escola d’adults: AEAM, Serveis Educatius, Consell Insular de Menorca,
Ajuntaments… totes elles han de tenir els espais per poder opinar i debatresobrelesdecisionsque lesafecten.
2.7Sistemad’avaluaciódelprojecte
Per fer l’avaluació del projecte de direcció, a la memòria de final de curs es farà balanç de l’evolució dels objectius definits en el projecte. Aquest document es presentarà al Claustre i al ConsellEscolar,is’obriràundebatperferunavaloraciódelseugraudecompliment.
Paral·lelament també, i en aquest cas cada 2 anys, es realitzaràunqüestionarianònimperquètotel professorat del centre pugui ferunaavaluaciódel’evoluciódelsobjectiusidelpropiequipdirectiu. Elsresultatsd’aquestformularitambéserancomentatsenelClaustreienelConsellEscolar.
2.8Propostad’equipdirectiu
Marta Sintes Mercadal. Proposada a cap d’estudis adjunt. Funcionària de carrera des del 1983, mestra de primària amb especialitat Educació Primària, Filologia: Llengua Castellana i LLengua Estrangera: Francès. Ha exercit de docent a centres de primària, un any a primer cicle desecundàriaiunaltrecomassessora deprimàriaalCEPdeMaó.
Té experiència com a tutora, càrrec que ha exercit sempre. Durant aquest temps s'ha format en tots els àmbits educatius amb l'objectiudemillorar iposarenpràcticaal'aulaelsnousconeixements,metodologies,innovacions tecnològiques,projectesdecentre,etc.
Ha ocupat càrrecs de coordinadora decicledeprimària,coordinadoradecomissionsdetreballalscentresdedestí itutorad’alumnesdeprimàriaenpràctiques.
Notéexperìenciaenlagestiód'equipdirectiu.
Mar Mercadal Sintes. Proposada a secretària. Funcionària de carrera des de l’any 2007 del cos desecundària,especialitatdeBiologiaiGeologia.HaestatcapdedepartamentalCEPACiutadellai
al CEPA Joan Mir i Mir, durant un total de 5 anys. No té experiència en la gestiód’equipdirectiu, però si coneix molt bé el funcionament de les escoles d’adults de Menorca donat que hi ha estat treballantdurant14anys.
Almudena Mercadal Villalonga. Proposada com a cap d’estudis. Funcionària decarreradesdel 2010, ha exercit de docent del cos de secundària en l’especialitat d’Anglès al centre durant 10 cursos. Ha ocupat el càrrec de cap d’estudis adjunt durant els cursos 2018-19 i 2019-20 i de cap d’estudiselcurs2020-21.
Ramon Rosselló García, proposat a director del centre. Funcionari de carreradesdel’any2010 del cos de secundària, especialitat de Geografia i Història. Ha estat cap de departament al CEPA
Ciutadella i al CEPA Joan Mir iMir,durantuntotalde5anys.Durantelcurs2017-2018vasercap
d’Estudis del CEPA Joan Mir i Mir i en els següents 2 cursos vaexercircomasecretaridelcentre.
Durantl’actualcurshaestatnomenat,deformaextraordinaria,directordelcentre.
Pel que fa a la seva formació, a més del curs de Funció directiva que ha realitzat durant elpresent curs, podem destacar els cursos en el quals haestattutoroformador:“Les competències claus, una resposta als reptes educatius”, “Estratègies metodològiques per a l’ensenyament d’adults”, “Tutorització d’alumnes del Master de funcionaris en pràctiques” i “Pla Estratègic de millora del CEPA Alcúdia”. Finalment, aspectes a comentar són la participació en la redacció del nou currículum de Ciències Socials d’ESPA, l’elaboració de les proves lliures de Ciències Socials d’ESPA, així com haver obtingut el premi Baldiri Reixac d’Educació en la convocatòria de l’any 2016.