1. CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE EDUCATIU
El CEPA Joan Mir i Mir assisteix la zona de llevant de l’illa de Menorca, ubicant les seves dependències en quatre municipis: Alaior, Sant Lluís, Es Castell i Maó, on hi ha la seu. A més a més, disposa d’aula externa al Centre Penitenciari de Menorca.
L’illa de Menorca presenta una població total de 96.620 persones, segons les dades facilitades per IBESTAT en data de 01/01/2019. Si ens centrem en el llevant, les xifres són: Maó amb 29.040 habitants, Alaior amb 9.065, Es Castell amb 7.434 i Sant Lluís amb 6.798, dels quals un total de 2.344 han estat matriculats al centre durant el curs 2021-2022.
Pel que fa a la situació econòmica, en els darrers anys ha estat convulsa. Fins al 2019, l’illa gaudia
d’una situació econòmica positiva provocada per la recuperació econòmica a escala global i, en concret, en els sectors turístic i de la construcció. Tot seguit, es va iniciar la pandèmia, la qual va
desencadenar una situació de confinament total. Aquest fet, sense cap dubte, va suposar un fort cop per a l'economia de l’illa, ja que es va veure profundament afectada. L’any 2020 el PIB va patir un retrocés del 21,7% respecte de l’any anterior
A partir de l’estiu de 2021, es va observar una lleugera recuperació que s’ha afermat durant l’any 2022. De fet, alguns indicadors econòmics han superat la situació d’abans de la pandèmia. Per exemple, el juliol de 2022 s’ha superat en 5,9 milions l’arribada de turistes a Balears respecte al mateix mes del 2019. Així mateix, la taxa d’atur del mes de setembre s’ha situat en 5,8%, xifra considerada pels economistes com una plena ocupació. Tot plegat ha suposat un allargament de la temporada turística, la qual cosa ha provocat una baixada de matrícula en alguns cursos.
Envers l’espai físic on se situa el centre, cal comentar que la seu central es troba en una antiga escola de primària de Maó. Es compon de tres edificis independents. A l’edifici principal hi ha els serveis administratius, els despatxos de direcció i la sala de professors. Els despatxos de l’equip directiu són molt petits (tot l’equip compartim el mateix despatx). La mateixa situació la pateixen els serveis administratius i de porteria. La sala de professors, que a més allotja l’arxiu dels alumnes i els materials dels departaments, resulta del tot insuficient: els departaments queden reduïts a armaris on desar els materials. Tanmateix, aquesta reducció d’espais presenta alguns avantatges: converses fluides entre el professorat i molt bona avinentesa, una característica que s’ha mantingut amb els diferents claustres que han anat passant durant els anys per aquest centre.
Separats d’aquest edifici per un petit pati, es troben dos edificis independents, on hi ha diferents aules, el departament d’orientació -POAP-, el despatx de l’AEAM, magatzems i la cuina. Es tracta d’edificis antics, amb espais no gaire adequats per funcionar com a aules, tot i haver-se fet algunes inversions per part de l’Ajuntament de Maó i la Conselleria d’Educació. Les dimensions de les aules i la seva distribució condicionen la matrícula dels cursos i les activitats docents. A més, les
instal·lacions presenten barreres arquitectòniques, encara que s’han fet adequacions per adaptar alguns espais als alumnes amb mobilitat reduïda.
Relativament proper a la seu central, hi ha el CEIP Antoni Juan Alemany, del qual el CEPA fa servir-ne diverses aules per impartir alguns cursos. El nostre centre assumeix el servei de porteria per mantenir obertes les seves instal·lacions. El principal problema que presenta aquest centre és el mobiliari, poc adequat per al nostre alumnat adult. Altrament, el professorat s’ha de desplaçar de centre entre classes consecutives i, a vegades, no té tot el material a l’abast.
També a Maó, el CEPA fa servir instal·lacions de l’IES Joan Ramis i Ramis, on s’imparteixen cursos de català i d’altres idiomes. Gràcies a acords entre l’IES i el CEPA ens permeten gaudir del servei de porteria de l’IES, així com utilitzar, de forma puntual, la fotocopiadora. Els principals obstacles que es troben són la manca de materials, les dificultats per a la coordinació entre el professorat, i les dificultats dels alumnes per participar en les activitats que es fan a la seu.
Altres espais que també s’empren a Maó són el centre cívic Doctor Camps i el gimnàs del CEIP Verge de Gràcia. La situació descrita representa una situació força complexa, amb dificultats de coordinació i de comunicació. La perspectiva és disposar, a mitjà termini, d’unes instal·lacions que permetin centralitzar tota l’oferta de Maó en un sol edifici, amb espais pensats específicament per a activitats docents i equipaments adequats. Aquest fet representaria, sens dubte, un notable impuls per al CEPA en aspectes com la qualitat de l’oferta educativa, el nombre d’alumnes i el seu nivell de participació en les activitats i en la projecció cap a la comunitat. Per sort, les obres de la futura seu
de l’Escola d’Adults de Maó, situada en els antics quarters de Santiago, segueixen a un bon ritme i la previsió és que durant l’any 2024 es pugui realitzar el trasllat de centre.
Quant a Sant Climent, des del curs 2021-2022 es disposa d’una aula ben equipada, on s’hi fan cursos d’AEAM amb una bona acollida. Esperem que els anys vinents continuï aquesta situació i fins i tot es pugui ampliar.
Respecte a Alaior, l’escola té un edifici propi, de titularitat municipal i en unes condicions favorables. Les condicions d’ús, així com els ajuts per part de l’Ajuntament són òptims. En aquest centre s’està oferint Ensenyaments Inicials, Castellà per a estrangers, ESPA, cursos d’idiomes, informàtica, i oferta complementària i de caràcter no formal. El CEPA també utilitza el local de l’AA VV de Cala’n Porter per a la realització de cursos.
Pel que fa a Sant Lluís, es fan servir tres aules del Centre Cultural. Les activitats compten amb prou suport social i les matrícules són adequades. Com aspecte a millorar s’hauria de renovar part del mobiliari i la sonorització de les aules.
Finalment, amb referència a l’actuació de Es Castell cal dir que s’utilitzen equipaments del CEIP Àngel Ruiz i Pablo, així com una aula de l’Escola de Música. Tot i que l’oferta d’activitats i el volum de població és similar a la de Sant Lluís, el nivell d’implantació de l’Escola d’Adults en aquest poble no és tan elevat com desitjaríem, per la qual cosa esdevé una àrea de millora. En aquest municipi, igual que en el de Maó, s’està treballant juntament amb l’Ajuntament per poder gaudir en el futur d’unes instal·lacions adequades a les necessitats de la localitat.
2. REFERÈNCIES NORMATIVES I PRINCIPIS FONAMENTALS
Marc LegalL’educació és un dels àmbits que disposa d’una regulació més amplia en matèria de polítiques d’igualtat. Són nombroses les recomanacions, normatives, plans, etc. que fan que el sistema educatiu hagi de treballar de manera activa per poder assolir un model d’ensenyament coeducatiu i que eduqui en el desenvolupament integral de les persones, al marge dels rols i estereotips de gènere i en rebuig a tota classe de violència i discriminació.
D’ÀMBIT INTERNACIONAL
● La Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides (Resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948), a l’article 1 indica que: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres».
● La Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, recomana que els estats membres convinguin que l’educació de l’infant ha d’anar adreçada a preparar-lo per a una vida responsable en una societat lliure, amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre els sexes i amistat entre tots els pobles, grups ètnics, nacionals i religiosos i persones d’origen indígena.
● El Tractat de Maastricht (1992) exposa que la Unió Europea ha de combatre l’exclusió social i la discriminació i fomentar la justícia i la protecció social, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets dels infants.
● La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, de 12 de desembre de 2007, reconeix que la igualtat entre dones i homes ha de garantir-se en tots els àmbits.
● El Tractat de Funcionament de la Unió Europea, de 30 de març de 2010, recull el principi d’igualtat, la necessitat d’eliminar les desigualtats entre els homes i les dones, de promoure la igualtat i de lluitar contra la discriminació per raó de sexe i orientació sexual.
● El Pla d’acció europeu sobre la igualtat entre homes i dones (2021-2025) preveu la igualtat entre dones i homes com un valor fonamental de la Unió Europea i les polítiques d’igualtat de gènere com a vitals per al creixement econòmic, la prosperitat i la competitivitat.
● El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica (Istanbul, 11 de maig de 2011, ratificat per Espanya des del 2014) considera al seu preàmbul com a violència contra les dones tots els actes de violència fonamentats en el gènere que impliquen o poden implicar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de dur a terme aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat en la vida pública o privada. D’altra banda, a l’article 14 parla específicament de les accions necessàries dins l’àmbit educatiu.
● L’ONU advoca per aconseguir la igualtat entre homes i dones i empoderar totes les dones i nines, així com aprovar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per promoure la igualtat entre els gèneres i l’empoderament de les dones i nines en tots els àmbits. L’ONU Dones, organisme específic de l’ONU, cerca assolir l’empoderament de les dones i l’erradicació de la violència contra elles.
● UNICEF fa feina amb l’objectiu principal d’aconseguir la igualtat entre homes i dones i eliminar les disparitats de tota mena. Els programes van dirigits a nens i nenes de tot el món que es troben en situació de desavantatge: les persones excloses, les vulnerables i aquelles que no veu ningú.
● El Pla d’Acció per a la prioritat «Igualtat de gènere 2014-2021» de la UNESCO defineix la igualtat de gènere com la «igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats per a dones i homes i per a nines i nins».
D'ÀMBIT ESTATAL
● La Constitució espanyola de 1978 proclama a l’article 14 el principi d’igualtat davant la llei i, a l’article 9.2, la promoció real i efectiva per part dels poders públics de la llibertat i la igualtat de l’individu; l’article 27.2 preveu que l’educació ha de tenir per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de la convivència i als drets i les llibertats fonamentals. Des de la instauració de la democràcia a Espanya, fonamentalment a partir d’aquests articles, s’han anat articulant les polítiques públiques d’igualtat i, posteriorment, les lleis orgàniques que han regulat les mesures preventives i d’actuació davant les violències masclistes i la igualtat efectiva entre dones i homes.
● La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere anuncia que «la violència de gènere s’enfoca d’una manera integral i multidisciplinària, i comença pel procés de socialització i educació». Determina, també, les mesures de sensibilització, prevenció, detecció i intervenció en diferents àmbits, i en l’educatiu especifica les obligacions del sistema quant a la transmissió de valors de respecte a la dignitat de les dones i a la igualtat entre homes i dones. El sistema educatiu espanyol inclou dins els seus principis de qualitat l’eliminació dels obstacles que dificulten la plena igualtat entre homes i dones i la formació per a la prevenció de conflictes i per resoldre’ls pacíficament. Així mateix, les administracions educatives han de vetllar perquè tots els materials educatius eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin el valor igual d’homes i dones, perquè els plans de formació inicial i permanent del
professorat adoptin les mesures necessàries perquè s’inclogui una formació específica en matèria d’igualtat, i perquè en la participació en els consells escolars s’adoptin les mesures necessàries per assegurar que s’impulsin mesures que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. També, els serveis d’inspecció educativa han de vetllar pel compliment i l’aplicació dels principis i valors recollits en el capítol I d’aquesta Llei referents a l’àmbit educatiu.
● La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE) explicita la necessitat d’una formació equitativa en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals i en la igualtat efectiva d’oportunitats entre homes i dones, així com del desenvolupament ple de la personalitat i el reconeixement de la diversitat afectivosexual per superar comportaments sexistes. D’altra banda, el consell escolar de cada centre ha de designar una persona per impulsar propostes de mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones. La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre (LOMCE), que modifica parcialment la LOE esmenta el desenvolupament a l’escola dels valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones, així com la prevenció de la violència de gènere.
● La Llei 3/2007, de 22 de març, d’igualtat efectiva entre dones i homes té per objecte fer efectiu el dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, en particular mitjançant l’eliminació de la discriminació de la dona. Indica que cal fer especial atenció en els currículums del principi d’igualtat, l’eliminació i el rebuig de comportaments i continguts sexistes en materials educatius, la integració del principi d’igualtat en els cursos de formació del professorat, la promoció de la presència equilibrada de dones i homes en els òrgans de control i govern dels centres docents, la cooperació amb la resta de les administracions educatives per al desenvolupament de projectes dirigits a fomentar el coneixement i difusió dels principis de coeducació i d’igualtat efectiva i l’establiment de
mesures educatives destinades al reconeixement i ensenyament del paper de les dones en la història.
● La Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs indica per a l’àmbit educatiu que s’han de preveure la formació en salut sexual i reproductiva com a part del desenvolupament integral de la personalitat i de la formació en valors, incloent-hi un enfocament integral que contribueixi a la promoció
d’una visió de la sexualitat en termes d’igualtat i corresponsabilitat entre homes i dones; la prevenció de malalties i infeccions de transmissió sexual, especialment la prevenció del VIH, i la prevenció d’embarassos no desitjats, en el marc d’una sexualitat responsable.
● El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, Text refós de 2019, que suposa la formulació de mesures per a l'erradicació de la violència sobre les dones incidint en tots els àmbits de la societat.
● El RD 901/2020, de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat. Amb aquest reial decret s'avança en posar fi a totes les formes de discriminació contra les dones; eliminar totes les formes de violència contra les dones i les nenes en els àmbits públics i privats; reconèixer la importància de les cures i fomentar la corresponsabilitat; assegurar la participació plena i efectiva de dones i la igualtat d'oportunitats de lideratge; aconseguir l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a totes les dones i els homes, inclosos els joves i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per treball d'igual valor.
● El RD 902/2020, de 13 d’octubre, d’igualtat retributiva entre dones i homes. Aquest reial decret complementa la regulació continguda en el Reial decret 901/2020. També estableix l'obligació que la classificació professional es realitzi conforme a criteris lliures de discriminació, i la garantia d'absència de discriminació, tant directa com indirecta, entre dones i homes en el cas dels contractes a temps parcial.
D’ÀMBIT AUTONÒMIC
● La Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l’LGTBI-fòbia té com a finalitat establir les condicions per tal que les persones LGTBI puguin exercir els seus drets amb llibertat i igualtat sense cap tipus de discriminació, garantir la igualtat d’oportunitats en la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social, contribuir a la superació dels estereotips que afecten negativament la percepció social d’aquestes persones, i establir mesures concretes per assolir una societat més justa, lliure, basada en la igualtat de tracte i d’oportunitats de les persones LGTBI i on la diversitat sigui valorada positivament. En l’àmbit de l’educació s’han regulat qüestions perquè en tot el sistema educatiu com ara en el contingut dels materials escolars, en les activitats esportives escolars i en les de lleure infantil i juvenil, en els recursos formatius o en la formació de mares i pares— es tingui en compte la diversitat afectiva i sexual i s’eviti qualsevol tipus de discriminació i perquè es disposi de mesures de prevenció i actuació contra l’assetjament de què puguin ser objecte les persones LGTBIQ+ a l’àmbit escolar
● La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes a les Illes Balears té per objecte promoure i garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe en qualsevol dels àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. És, per tant, un instrument que permet avançar en la necessària igualtat de dones i homes. A l’àmbit educatiu l’Administració educativa ha de tenir com un dels seus principis bàsics la prevenció de conductes violentes en tots els nivells educatius, especialment de la violència masclista, com també ha de garantir la posada en marxa als centres de projectes coeducatius que fomentin la construcció de les relacions igualitàries de les dones i els homes sobre la base
de criteris d’igualtat que ajudin a identificar i eliminar les situacions de discriminació per orientació i identitat sexuals i les de violència masclista.
● El Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, exposa que l’alumnat té dret a la formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per prevenir la discriminació i la violència de gènere. A més, el pla de convivència ha d’incloure un «estudi i valoració del tractament de la igualtat entre ambdós sexes i situacions de violència per qüestió de gènere». I, també, considera conductes greument perjudicials per a la convivència al centre «l’assetjament sexista entès com qualsevol conducta contrària a la igualtat de dones i homes».
● Pla de Coeducació de les Illes Balears (2019-2022).
● Protocol de detecció, comunicació i actuacions per a alumnes transsexuals i transgènere als centres educatius de les Illes Balears. Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa.
● Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar de les Illes Balears. Direcció General d'Innovació i Comunitat Educativa.
Els principis fonamentals que s’han de tenir en compte a l’hora de desenvolupar les accions incloses en el Pla són la transversalitat, la visibilitat i l’empoderament, la inclusió, la interseccionalitat, la paritat, els valors democràtics i restauratius i els valors de la cultura de pau.
3. DIAGNÒSTIC
Amb l’objectiu d'avaluar la situació en què es troba el centre i l’equip educatiu en relació amb el tema de la igualtat de gènere, vam considerar necessari obrir inicialment un espai de reflexió i conscienciació per posar en comú els nostres dubtes i idees. Per tot això vam organitzar una sessió
teòrica pràctica amb una psicòloga experta en qüestions de gènere, que ens va permetre
identificar les temàtiques bàsiques per crear major consciència i reflexió i ajudar-nos a entendre què és la coeducació i quina és la necessitat de dur a terme accions concretes que ens ajudin a fer canvis en aquest sentit. Posteriorment, per tenir una imatge més concreta de com estem al nostre centre en referència a l’educació per la igualtat de gènere i poder arribar a definir i planificar futures accions, hem diferenciat alguns àmbits que ens semblen essencials i que es comenten a continuació. Per una banda, considerem important valorar tant el nivell de formació sobre coeducació del professorat, com la necessitat d’implementar futures propostes formatives. Un altre aspecte era revisar i valorar fins a quin punt els currículums, programacions, materials didàctics, etc. de les diferents assignatures, reflecteixen o poden reflectir una igualtat de gènere en els seus continguts. Per un altre costat, revisar i valorar les celebracions que ja al centre realitzem com són el 25 de novembre “Dia internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones” i el 8 de març “Dia Internacional de la Dona”, i proposar-ne d’altres que considerem necessàries. Un altre tema a contemplar en aquest procés de diagnòstic és l’àmbit de la convivència al centre per detectar actituds, comportaments i valors que siguin susceptibles de necessitar treballar per millorar-los. També ens ha semblat important avaluar l’ús del llenguatge inclusiu tant dintre del centre, com el que emprem fora d’ell. I, finalment, hem revisat si la nostra oferta formativa és inclusiva i també en quina mesura.
Seguidament, es presenten les preguntes fetes al claustre mitjançant un formulari i les corresponents respostes. Els percentatges il·lustren les respostes de 21 persones.
1. Formació en Coeducació.
a. Has realitzat formació sobre Coeducació i Igualtat?
b. Consideres necessària aquesta formació?
2. Currículums i materials didàctics, etc.
a. Està present el principi d’igualtat entre sexes als continguts de la teva matèria?
b. Al currículum de la teva assignatura hi ha continguts que explícitament visibilitzin i empoderin la figura de la dona?
c. Afavoreixes la participació igualitària en les teves aules?
3. Efemèrides
a. A part de la celebració del 25N i 8M que realitzem al centre, consideres que hauríem de celebrar altres efemèrides relacionades? Quines?
En cas afirmatiu, quines?
● Dies de la dona i les nenes a la ciència o a les TIC
● 05/02 Dia mundial en contra de la mutilació femenina.
● 10/12 Dia dels Drets Humans
● Afegir dades per fomentar la "nova masculinitat" que comentava l'altre dia Maria Gelabert.
● El dia de Sant Jordi, amb la promoció d'escriptores.
● Hi ha més dies internacionals relacionats amb les dones. Científiques, Artistes, etc.
b. Fas servir efemèrides sobre dones a les teves classes/dossiers?
4. Convivència
a. Has detectat entre l’alumnat expressions, comportaments i actituds violentes o irrespectuoses referides especialment a les dones pel simple fet de ser-ho?
b. Consideres que seria important oferir activitats al centre per informar, sensibilitzar i formar la comunitat educativa sobre estratègies de prevenció i detecció de les violències masclistes i LGTB-fòbiques? En cas afirmatiu, pots proposar-ne algunes?
● Xerrada i taller sobre la violència de gènere.
● Per exemple, els mites de l'amor romàntic. És una activitat que jo sempre faig a classe.
● Xerrades o exposicions sobre el tema.
● Tot el que pogués ser testimoniatge de persones que han patit aquests tipus de violències. Quan coneixes les persones veus els problemes d'una altra manera.
● Xerrades amb persones especialitzades.
● Violència psicològica contra les dones (detecció i prevenció). Desigualtats implícites en el nostre dia a dia que acceptem com normals. Consciència del problema de desigualtat.
5. Ús del llenguatge: comunicació
a. Consideres important l’ús del llenguatge inclusiu dins i fora de l’aula?
b. Consideres que en la redacció dels documents de centre i en les comunicacions oficials (xarxes, cartelleria, comunicats interns, etc.) s’ha tingut en compte el llenguatge inclusiu?
c. I en els quaderns d’alumne o altres materials?
6. Oferta formativa
a. Creus que la nostra oferta formativa del centre és inclusiva?
b. Has detectat alguna formació al centre contrària als principis de la coeducació?
En cas afirmatiu, quines?
● Dones Actives.
● Dones Actives.
● Un taller de Filosa que explícitament van demanar que els homes que hi havia se n'anessin.
4. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA
1. Integrar el principi d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la pràctica docent.
2. Garantir la igualtat d’oportunitats en l’àmbit escolar
3. Educar en la igualtat, allunyant-nos d’estereotips, prejudicis i discriminacions per raó de sexe, orientació afectiva sexual, identitat i/o expressió de gènere.
4. Sensibilitzar, implicar i formar contra qualsevol forma de violència masclista.
5. Sensibilitzar i formar a la comunitat educativa en l’ús del llenguatge inclusiu.
6. Implicar i formar a la comunitat educativa en el disseny i l’ús de materials didàctics inclusius.
7. Aprendre a valorar i reconèixer el centre com a espai de relació, convivència i espai segur.
8. Incloure l’educació afectiva i sexual per afavorir una educació integral, prevenir conductes violentes, evitar infeccions de transmissió sexuals, embarassos no desitjats i evitar la discriminació per orientació afectiva sexual, identitat i/o expressió de gènere.
9. Fomentar la corresponsabilitat.
5. ÀMBITS D’ACTUACIÓ
Després d’extreure les conclusions del procés de diagnòstic, podem localitzar la nostra proposta dins aquest Pla en 6 àmbits d’actuació. Aquests són:
● Àmbit 1: Formació pel professorat
● Àmbit 2: Materials didàctics inclusius i no sexistes
● Àmbit 3: Efemèrides i celebracions
● Àmbit 4: Convivència
● Àmbit 5: Oferta formativa
● Àmbit 6: Ús del llenguatge inclusiu i no sexista. Es proposaran actuacions dins d'aquest àmbit d'actuació més endavant. Veure apartat “Altres qüestions”.
6. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS PROPOSATS
Segons els diferents àmbits d’actuació, es proposen les següents activitats:
● ACTUACIÓ 1: Taller sobre “Noves Masculinitats” (Formació de centre)
o Destinataris: Claustre.
o Objectius: Reflexionar sobre les possibilitats de ser, estar i sentir com homes que abans estaven limitades a un únic model masculí hegemònic.
o Descripció: El taller tindrà un format de debat mitjançant dinàmiques facilitadores.
o Temporalització: 1 sessió de tres hores.
o Responsables: Membres de la comissió de convivència.
● ACTUACIÓ 2: Revisar i incloure continguts que visibilitzin a la dona des de les diferents àrees.
o Destinataris: Equip educatiu.
o Objectius: Incorporar una visió equitativa de la dona en la societat en els materials didàctics dels diferents departaments del centre.
o Descripció: Encoratjar els departaments a incloure en els seus materials didàctics propostes que visibilitzin les dones en diferents àmbits de la societat. Es facilitaran materials i l’acompanyament necessaris.
o Temporalització: 2 trobades amb el claustre. Una a principi de curs i l’altra a mitjans.
o Responsables: Membres de la comissió de convivència.
● ACTUACIÓ 3: Efemèrides, Diades i Celebracions
o Destinataris: Tota la comunitat educativa.
o Objectius:
▪ Commemorar les Efemèrides, Diades i Celebracions destacades.
▪ Disposar d'un espai informatiu i divulgatiu sobre cada una d’aquestes dates.
o Descripció:
▪ Es disposarà d’un calendari o un eix cronològic de les efemèrides, diades i celebracions de l’any escolar I de cadascuna d’aquestes es disposarà d’un codi QR o enllaç on es disposa de més informació. Crear un grup de difusió de les dades i personatges.
▪ Sol·licitarem la participació en el programa “Accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius” i en el marc d’aquest programa proposarem diverses activitats els dies assenyalats: 25 de novembre (Dia Internacional contra la Violència de Gènere) i 8 de març (Dia Internacional de la Dona).
o Temporalització Tot el curs escolar
o Responsables: Membres de la comissió de convivència.
● ACTUACIÓ 4: Sensibilització mitjançant jocs de taula i espais per poder jugar.
o Destinataris: Alumnes, professors i visitants.
o Objectius:
▪ Sensibilització mitjançant un espai públic de la comissió d’igualtat per poder visibilitzar campanyes/agenda.
▪ Deixar jocs com recursos didàctics pels professors i així poder treballar a classe la igualtat de gènere.
▪ Espai de joc/reflexió amb els jocs, revistes, taulells que visibilitzarà el treball per la igualtat al CEPA
o Descripció: Es compraran o realitzaran uns quants jocs de taula, sobre igualtat, per poder tenir en una cantonada del nou centre. Aquí tenim algunes idees:
https://escoles.fundesplai.org/es/blog-es/recursos-es/15-juegos-de-mesa-p or-la-igualdad-de-genero/
Realitzar alguns d’aquests jocs pot ser una tasca específica d’aquesta actuació que poden portar a terme Ensenyaments Inicials.
Deixar a l’abast dels professors jocs de taula per la igualtat i així conscienciar i sensibilitzar sobre els reptes i objectius sobre aquesta. A la vegada, tenir els jocs i taules per jugar a un espai/cantonada d’igualtat per “igualtat cada dia” i posar un taulell per penjar idees, activitats, agenda, campanyes
o Temporalització: En iniciar el curs vinent i anar afegint jocs.
o Responsables: Comissió d’Igualtat i Coeducació.
● ACTUACIÓ 5: Tallers setmanals de diferents temàtiques.
o Destinataris: Alumnes d’Ensenyaments Inicials.
o Objectius: Acompanyar les dones que fan el curs “Dones Actives” a un ensenyament mixt.
o Descripció: Cada divendres s’ajunten els dos grups de dones actives amb els dos grups mixtes d’ensenyaments inicials per fer diferents sortides, xerrades o tallers.
o Temporalització: Cada divendres durant tot el curs.
o Responsables: Professorat d’Inicials i “Dones actives”.
7. AVALUACIÓ DEL PLA
Al mes de juny, juntament amb la Memòria de final de curs, es durà a terme una revisió i avaluació de les accions duites a terme reflectides a l’apartat anterior. Amb els resultats es plantejaran propostes i mesures de millora pel pròxim curs.
8. ALTRES QÜESTIONS
● Un cop aquest pla estigui assolit, es podria plantejar passar un qüestionari als alumnes i la resta de la comunitat educativa del centre. Dins l’àmbit d’actuació nombre 6, ens plantejarem revisar i incloure el llenguatge inclusiu al centre.
CEPA JOAN MIR I MIR
CC 07007127
C/ Sant Joan, 10 07702 Maó Tel. 971364758 centre@cepajoanmirimir.es
Maria del Mar Mercadal Sintes, com a secretària del CEPA Joan Mir i Mir
CERTIFIC:
Que durant el claustre de professors, que es va celebrar el dia 15 de juny de 2023, es va aprovar, per 20 vots a favor, 1 vot en contra i 3 abstencions, el projecte educatiu de centre presentat per l’equip directiu.
I, perquè així consti, signo el present document.
Firmado por MERCADAL SINTES MARIA DEL MAR***0238** el día 21/06/2023 con un certificado emitido por AC FNMT Usuarios
Maó, 15 de juny de 2023
Firmado por ***0437** RAMON ROSSELLO (R: ****8094*) el día 21/06/2023 con un certificado emitido por AC Representación
Vist i plau del director Ramon Rosselló García
CEPA JOAN MIR I MIR
CC 07007127
C/ Sant Joan, 10 07702 Maó Tel. 971364758 centre@cepajoanmirimir.es
Maria del Mar Mercadal Sintes, com a secretària del CEPA Joan Mir i Mir
CERTIFIC:
Que durant el consell escolar, que es va celebrar el dia 30 de juny de 2023, es va aprovar, per unanimitat, el pla d’igualtat i coeducació presentat per la comissió de convivència i coeducació.
I, perquè així consti, signo el present document.
Firmado por MERCADAL SINTES MARIA DEL MAR - ***0238** el día 03/07/2023 con un certificado emitido por AC
FNMT Usuarios
Maó, 30 de juny de 2023
Firmado por ***0437** RAMON ROSSELLO (R: ****8094*) el día 03/07/2023 con un certificado emitido por AC Representación
Vist i plau del director
Ramon Rosselló García