Projecte Lingüístic de Centre

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE CEPA

Juny 2019

Com a vertebradora de l’ensenyament i com a llengua vehicular i d’aprenentatge

Plantejaments didàctics sobre els quals es fonamenta l’ensenyament de les llengües i com s’articula aquest ensenyament

per a l’atenció específica d’alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement de llengua catalana i, si també fos el cas, de llengua castellana.

INTRODUCCIÓ

La llengua és un reflex de la cultura i de la vida social en general. Seguint aquesta premissa, la diversitat de llengües i d’usos lingüístics que trobem en qualsevol indret de les Illes Balears, no és sinó el reflex de la diversitat cultural i de modes de vida que coexisteixen avui en dia en la nostra comunitat. És el nostre deure com a professionals de l’ensenyament públic, treballar per millorar la competència comunicativa de l’alumnat, al mateix temps que vetllem perquè aquesta diversitat lingüística sigui valorada, protegida i potenciada. De la mateixa manera cal treballar per fer del català, la llengua pròpia de les Illes Balears, un element d’acollida i de cohesió social, així com un eix vertebrador de la nostra identitat com a poble.

La responsabilitat en el compliment d’aquests deures implica no només al personal docent, sinó al conjunt de la comunitat educativa. Aquesta afirmació és especialment significativa en moments com l’actual, en el qual les constants modificacions normatives o la utilització partidista de la llengua en els debats polítics genera una sensació d’incertesa i de manca de previsió en el tractament educatiu de les llengües.

En aquesta tessitura, el Pla Lingüístic de Centre esdevé una eina imprescindible per a analitzar quina és la situació de partida pel que fa a la realitat lingüística del CEPA

Joan Mir i Mir, reflexionar sobre quin és l’horitzó pedagògic que perseguim i com es poden aglutinar i coordinar els esforços de tota la comunitat educativa per aconseguir-ho.

CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

DEL CEPA JOAN

MIR I MIR

El CEPA Joan Mir i Mir té la seva seu central a una antiga escola de primària de Maó. Es tracta d’un edifici amb deficiències i espais poc adequats a les necessitats de l’ensenyament actual. Es tracta de l’únic centre per a persones adultes en la nostra població. En aquesta seu central s’ofereixen estudis d’ESPA, ensenyaments inicials, cursos de català, anglès, castellà per a persones que no el parlen, a més d’un ample ventall d’oferta complementària. Relativament proper a la seu central, es troba el CEIP Antoni Juan Alemany. El CEPA fa servir aquest centre per impartir els estudis d’ESPA modalitat semipresencial, cursos d’Accés a la UIB i CFGS, a més de cursos d’oferta complementària. També a Maó, el CEPA fa servir instal·lacions del CEIP Mare de Déu de Gràcia i de l’IES Joan Ramis i Ramis, on s’imparteixen cursos de català, francès, anglès, italià i alemany i oferta complementària.

A més, l’oferta educativa del CEPA s’estén a les poblacions d’Alaior, Sant Lluís i Es Castell.

L’actuació d’Alaior compta amb un edifici propi, de titularitat municipal i en bones condicions, on s’ofereixen Ensenyaments Inicials, castellà per a estrangers, estudis d’ESPA, cursos d’Idiomes (anglès, francès, italià i alemany) i oferta complementària.

A més, es disposa del local de l’AA.VV. de Cala’n Porter per a la realització de cursos de castellà i idiomes.

Pel que fa a l’actuació de Sant Lluís, es fan servir dues aules del Centre Cultural, a més d’alguns espais del CEIP Sant Lluís. S’imparteixen cursos de Castellà per a estrangers, català, anglès, francès, llengua de signes i altra oferta complementària.

Quant a l’actuació d’Es Castell, s’utilitzen equipaments de l’Associació de Veïns i del CEIP Àngel Ruiz i Pablo, amb oferta, entre d’altres, de cursos de català, castellà per a estrangers, anglès, francès i Història de Menorca.

La descripció anterior dibuixa una situació força complexa, amb dificultats de coordinació i de comunicació. La perspectiva de tenir a mig termini unes instal·lacions que permetin centralitzar tota l’oferta de Maó en un sol edifici, amb espais pensats específicament per activitats docents i equipaments adequats, representaria, sens dubte, un notable impuls per al CEPA, en aspectes com la qualitat de l’oferta educativa, el nombre d’alumnes i el seu nivell de participació en les activitats, la generació de sentiment de pertinença a una comunitat educativa i en la projecció cap a la societat.

Aquesta complexitat, a nivell lingüístic i cultural ens dóna emperò, una oportunitat d’enriquiment que, si es vol explotar adequadament, fa necessària una feina coordinada, dirigida a la consecució d’unes fites. En definitiva, el projecte lingüístic ha de servir, entre altres coses, per aprofitar els recursos que suposa aquesta heterogeneïtat d’ensenyaments, de cultures, de llengües i d’alumnat.

Professorat i oferta educativa

Pel que fa al professorat, hi ha prop d’una vintena de professors, dependents de la Conselleria d’Educació i Universitat, amb domini de la llengua catalana i de la llengua castellana. Pel que fa a la llengua anglesa, el centre compta amb dues professores titulars i alguns professors amb un reconeixement de nivell B2. La docència de nivells d’ensenyaments inicials, ESPA, castellà per a estrangers, accessos a la universitat i accessos a cicles formatius de grau superior li correspon a aquest col·lectiu. Els cursos de castellà per estrangers de les diferents actuacions li corresponen a professorat de Serveis Educatius de Menorca. Pel que fa a l’oferta dels diferents idiomes (anglès, francès, alemany, italià), aquesta és impartida per professorat de l’empresa Serveis Educatius i professorat contractat per l’Associació d’Adults de Menorca.

Personal no docent

El centre compta amb una auxiliar administrativa i dos conserges, a més dels coordinadors de les diferents actuacions. Aquestes persones són, en molts casos, el primer contacte que l’alumnat té amb el CEPA. La totalitat de les persones esmentades tenen domini de la llengua catalana i de la llengua castellana, si bé presenten dificultats per atendre la gran diversitat de llengües del nostre alumnat (alumnes estrangers d’origen magrebí, d’Europa de l’Est...).

Alumnat

Atesa la diversitat de la nostra oferta, els perfils d’alumnat són molt heterogenis, i varien molt en funció dels estudis que realitza:

Pel que fa a ensenyaments inicials, ens trobem amb una doble vessant. Persones de parla catalana i edat prou elevada, amb coneixements de la llengua a nivell oral i dificultats per llegir i escriure-la. D'altra banda, en els mateixos estudis hi ha bon nombre de persones nouvingudes, majoritàriament d’origen sud americà, amb domini oral del castellà, i d’origen magrebí, amb manca de competència oral de la llengua castellana. En aquests dos darrers col·lectius, el domini de la lengua catalana és nul.

Respecte als ensenyaments d’ESPA, tenim un perfil d’alumnat ja escolaritzat abans a Menorca, sense massa consciència lingüística, en els quals el català no és considerat com a llengua de prestigi, i alumnes nouvinguts sense domini del català. Aquests alumnes són orientats durant el procés de matrícula per fer matrícula a cursos de pre-ESPA a fi i efecte d’assolir una mínima competència lingüística en català que els permeti seguir l’escolarització en les diferents àrees.

Cursos d’Accés a Cicles Formatius de Grau Superior i Accés a la Universitat per a majors de 25 anys. Majoritàriament es tracta d’alumnes que han seguit una escolarització en català i no presenten problemes de competència lingüística. A aquests cursos s’incorporen també alumnes espanyols no catalanoparlants, escolaritzats en territoris de parla no catalana i que, amb motivació, poden seguir l’escolarització en lengua catalana.

Pel que fa als cursos de castellà per a persones que no el parlen, el seu perfil varia en funció de la població. En el cas de Maó, Es Castell i Alaior, aquesta darrera població en menor grau, es tracta d’alumnat menor de quaranta anys, d’origen magrebí, no sempre coneixedors de la llengua francesa, i amb nivell d’estudis molt divers. També hi ha un percentatge important d’alumnat de països de l’est d’Europa i d’alumnat brasiler. En el cas de les actuacions de Sant Lluís i de Cala en Porter, es tracta, majoritàriament, d’alumnes més grans de 50 anys, d’origen europeu, majoritàriament britànic, amb bon nivell socioeconòmic. La finalitat d’aquests estudis és, en el cas del primer col·lectiu, d’integració laboral i, en el cas del segon grup, de socialització. En cap cas es presenta, però, un objectiu de reconeixement acadèmic. Aquest grup d’alumnes de castellà per a persones que no el parlen representa un

recurs ben important a considerar en possibles activitats d’intercanvi i d’acompanyament.

Quant a l’alumnat dels cursos d’idiomes, (anglès, italià, alemany, francès) és d’edat prou variable, nivell socioeconòmic mitjà, i que no cerca un reconeixement acadèmic. Assisteix als cursos motivat per millorar en la seva feina o per ampliar el seu perfil professional. Hi ha, però, un bon grapat d’alumnes que cerquen millora en idiomes per motivacions lligades a lleure, viatges i satisfacció pròpia.

Pel que fa als cursos de català, majoritàriament és alumnat d’origen espanyol, que cerca un reconeixement acadèmic per tal d’acreditar la competència en llengua catalana de cara a treballs en l'administració pública. Hi ha part de l’alumnat que respon a una motivació d’aprendre català tot cercant el valor i reconeixement de la llengua i cultura pròpies.

A l’annex 3 Nacionalitats de l’alumnat curs 2018-19 es poden consultar les dades de matrícula, distribuïdes segons població, tipologia d’estudis i nacionalitat, i que reflecteixen la situació abans descrita.

Quant a usos lingüístics, disposem de dos estudis recents:

Un estudi datat del curs 2015-16, centrat als cursos d’ESPA i accessos, i que denota una majoria d’alumnes que s’expressen habitualment en castellà. (Annex 1. Buidatge enquesta projecte lingüístic 2015-16). Aquest estudi reflecteix un alt interès per l’aprenentatge de l’anglès i un interès moderat en la millora de les competències en català.

Un estudi del curs 2017-18, adreçat a la possibilitat d’endegar un projecte d’intercanvi lingüístic (Annex 2. Buidatge enquesta coneixement de llengües Curs 2017-18) i que denota un alt interès per part de l’alumnat en participar en aquests programes d'intercanvis, amb un 80% d’acceptació. Aquest interès encara és més manifest en els cursos d’accessos i en els cursos d’idiomes.

Ambdós estudis es troben annexos a aquest projecte.

OBJECTIUS

Es contemplen tres objectius fonamentals, que es concreten en objectius secundaris

1. Capacitar l’alumnat en el coneixement i ús correcte i adequat de les llengües, tant a nivell oral com a nivell escrit.

a. Establir un plantejament didàctic per a l’ensenyament de les llengües comú a tot el CEPA i compartit per tota la comunitat educativa.

b. Acordar una programació didàctica coherent entre les tres matèries que formen l’àmbit de comunicació.

c. Acordar una programació coherent entre el departament d’ensenyaments inicials i castellà per a persones que no el parlen i el departament de comunicació pel que fa al tractament de les llengües.

d. Treballar la competència en comunicació des de les àrees no lingüístiques, de manera congruent als els plantejaments del departament de comunicació.

e. Millorar l’oferta lingüística del nostre centre, adaptant-la a les demandes i necessitats de l’alumnat i de la societat. (cursos d’idiomes, cursos d’acollida, cursos de conversa, cursos de reforç)

f. Atendre les necessitats lingüístiques de l’alumnat d’incorporació tardana i posar en funcionament tots els elements de suport lingüístic de què disposi el centre.

2. Fer de la llengua catalana, la llengua de relació i de comunicació en el centre, tant en les actuacions internes com en les externes, així com en la documentació administrativa

a. Emprar la llengua catalana com a llengua de relació del centre en les comunicacions externes.

b. Afavorir la llengua catalana com a llengua de relació entre tota la comunitat educativa

c. Promocionar, discriminant positivament, la llengua catalana, per tal de compensar el seu baix ús i el poc contacte amb la llengua catalana que tenen molts dels nostres alumnes fora de les aules.

3. Fer visible la interculturalitat del CEPA, tot reconeixent el patrimoni cultural dels alumnes del centre de tal manera que es palesi la diversitat de llengües i cultures existents en el CEPA de forma natural, sense perdre de vista la llengua i cultura propia de Menorca

4. Fomentar el patrimoni lingüístic i cultural de Menorca i dels territoris de parla catalana

Estratègies i accions adreçades a l’assoliment dels

objectius

Les accions i estratègies per assolir els objectius anteriors, així com els responsables de dur-les a terme són les següents:

A. Definir i consensuar entre els diferents departaments un model per treballar la competència comunicativa a partir de la proposta del departament de comunicació. (Claustre)

B. Promoure el treball de la competència en comunicació en els diferents departaments, donant pautes comunes per les presentacions, treballs escrits. (Departaments)

C. Consensuar rúbriques per a l’avaluació de les redaccions i de les presentacions. (Claustre, departaments)

D. Coordinar les lectures entre les diferents àrees lingüístiques i no lingüístiques. (departaments ESPA)

E. Compartir el model i estratègies per treballar la competència comunicativa entre el departament de Comunicació i el departament d’ensenyaments inicials. (Reunió a començament de curs i reunió de seguiment) (departament de comunicació, departament d’Ensenyaments inicials)

F. Editar la revista del centre segons el model de grup clau, en el que els alumnes siguin protagonistes en el procés de redacció, tot plantejant la seva elaboració com una tasca per treballar la competència en comunicació. (Grup clau, claustre, Associació d’Educació d’Adults de Menorca, Serveis Educatius de Menorca)

G. Fer una revisió lingüística dels documents institucionals de centre. (Comissió de normalització lingüística)

H. Fer una revisió lingüística dels documents de centre: impresos de matrícula, models de certificacions,... (Comissió de normalització lingüística)

I. Fer una revisió lingüística dels materials didàctics que fem servir al CEPA (dossiers, fulls d’activitats, ...) (Professorat de castellà i de català)

J. Fer una revisió lingüística dels continguts allotjats al web. (Professorat de català i de castellà)

K. En els actes públics (presentació de cursos, reunions de delegats, activitats generals,...) fer servir suports audiovisuals per tal de facilitar el seguiment de les activitats per part del públic no catalanoparlant.

L. Fer servir, en la mesura que sigui factible, materials complementaris (lectures, vídeos, ....) en la llengua vehicular de cada matèria (Professorat de cada matèria)

M. Dotar els ordinadors del centre de programari en català (Equip directiu)

N. Oferir, en funció de les disponibilitats del centre, els cursos de Català administratiu. (Equip directiu)

O. Oferir, en funció de les disponibilitats del centre, els cursos de Català de conversa. (Equip directiu)

P. Oferir, en funció de les disponibilitats del centre, els cursos d’Idiomes en la modalitat de conversa. (Equip directiu)

Q. Oferir, en funció de les disponibilitats del centre, els cursos d’Història de Menorca (Equip directiu)

R. Promoure la participació del CEPA en programes d’intercanvi lingüístic (Parlem català, Erasmus+,...) (Departament de comunicació, equip directiu)

S. Participar en programes d’auxiliar de conversa. (Departament de comunicació, equip directiu)

T. Organitzar activitats d’intercanvi lingüístic entre alumnes d’ESPA, idiomes i de castellà per a estrangers, tot aprofitant la multiculturalitat del nostre alumnat. (departament de comunicació, equip directiu)

U. Celebrar la festivitat de Sant Jordi com a festa en la qual el fil conductor sigui el reconeixement de les diferents llengües de la nostra comunitat educativa, donant visibilitat als elements de les diferents cultures. (Comissió de normalització lingüística, equip directiu)

V. Celebrar la festivitat de Sant Antoni com a festivitat en la què es posin de manifest els elements culturals de la llengua catalana i de la cultura i valors patrimonials de Menorca. (Departament de Socials, equip directiu)

W. Fomentar les activitats relatives al patrimoni cultural i arqueològic.

Taula de contingència accions/objectius

A la taula següent es relacionen les accions previstes amb els diferents objectius

ACCIONS

A x

B x

C x x x x

D x x x x

E x x x x

OBJECTIUS

F x x x

G x x

H x x

I x x

J x x

K x x

L x x x x x

M x x

N x

O x x

P x

Q x x

R x x x x

S x x

T x x x x

U x x x

V x x x

W x

Indicadors per valorar el grau d’assoliment dels objectius

1.- La programació didàctica del departament de comunicació recull el model per tal de treballar la competència comunicativa. (Objectiu 1)

2.- La resta de departaments coneixen el model proposat pel departament de comunicació i el posen en pràctica o el tenen en consideració. (1)

3.- Es disposa d’una rúbrica consensuada per a les presentacions orals, presentacions escrites, redaccions, resums,... (1)

4.- Nombre de cursos, dels diferents departaments, en els que es treballa la correcció lingüística des dels diferents departaments. (1)

5.- Nombre de lectures a nivell d’ESPA acordades entre les diferents àrees (1)

6.- La revista del centre s’ha elaborat seguint el model acordat. Nombre d’articles amb participació d’alumnat (1,2)

7.- Documents institucionals revisats (especificar els documents) (2)

8.- Documents de funcionament intern revisats (2)

9.- Revisió lingüística dels continguts de la plana web (2)

10.- S’ha fet el curs de català administratiu (especificau matrícula) (2)

11.- S’ha fet el curs d’Història de Menorca (especificar nombre de cursos i matrícula) matrícula) (3, 4)

12.- S’ha fet el curs de català de conversa ( nombre de cursos i matrícula) (2)

13.- S’han fet cursos de Castellà per a persones que no el parlen (especificar nombre de cursos i matrícula) (2, 3)

14.- El centre ha participat en algun programa d’intercanvi amb altres centres (3, 4)

15.- El centre ha tingut auxiliar de conversa (1, 3)

16.- Nombre d’activitats d’intercanvi dutes a terme entre alumnes d’ESPA, Idiomes i castellà per a persones que no el parlen (1, 3)

17.- Nombre d’alumnes participants actius a les activitats de Sant Antoni. (4)

18.- Llengües i cultures que han tingut protagonisme en la festa de Sant Jordi (1, 3)

19.- Nombre d’alumnes participants actius a les activitats de Sant Jordi. (3)

EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA

Com a vertebradora de l’ensenyament i com a llengua vehicular i d’aprenentatge

En termes generals, el centre té consciència clara sobre la necessitat de l’ús del català en la comunicació quotidiana per tal que els alumnes en acabar els seus estudis reglats coneguin i utilitzin correctament tant el castellà com el català tant oralment com per escrit.

Amb tot, la realitat del perfil de l’alumnat del centre canvia segons els estudis que cursa. El desconeixement de la llengua catalana dels alumnes als ensenyaments inicials, per exemple, fa que no es puguin comunicar en català ni tan sols col·loquialment. Per tant, s’admet la flexibilització de l’ús d’altres llengües en actuacions puntuals per tal de facilitar l’acollida al centre del nou alumnat. S’intentarà donar sortida als possibles problemes de comprensió dels alumnes a través del sentit comú, l’acollida i la comprensió de cada situació puntual per tal que el centre sigui un dels espais on l’alumne conegui i adquireixi els valors històrics, lingüístics i culturals propis de Menorca.

Especificació de les llengües vehiculars

Ensenyaments Inicials

Al primer nivell, tot cercant l’adaptació a l’alumnat, tots els cursos es fan en castellà, tret del grup de consolidació d’Alaior que s’imparteix un 50% en castellà i un 50% en català.

Ensenyaments inicials. Segon nivell

Matèries Llengua vehicular hores

Educació Secundària per a Persones Adultes

En el cas d'alumnes que necessitin passar pel procés d'avaluació inicial (proves VIA), es tindrà en compte el següent:

La matrícula de les assignatures de Ciències socials i Ciències naturals de primer d’ESPA, està condicionada al resultat favorable a la prova VIA de català del mateix curs. Per tant, els alumnes que no mostrin aquest mínim de competència en llengua catalana per fer front al curs de primer de l’ESPA, no podran matricular-se en cap de les tres assignatures.

La llengua vehicular en les diferents matèries i modalitats s’especifica tot seguit

Primer nivell

Matèries

Modalitat presencial Llengua vehicular hores/ setmana Modalitat semi pres. Llengua vehicular hores/ setmana

Naturals, socials, català català 10 català 6

Matemàtiques, castellà castellà 7 castellà 4

Anglès anglès 3 anglès 2

Segon nivell

Matèries

Modalitat presencial Llengua vehicular hores/ setmana

Modalitat semipres. Llengua vehicular hores/ setmana

Naturals, socials, català, Matemàtiques català 10 català 6

Castellà castellà 7 castellà 4

Anglès anglès 3 anglès 2

Preparació Proves d’Accés a la UIB i als Cicles Formatius de Grau Superior

Pel que fa als mòduls no lingüístics, es prioritza i recomana l’ús de la llengua catalana. En les matèries lingüístiques (Català, Castellà i Anglès), l’alumnat haurà de ser informat en el moment de matricular-se que cadascuna d’aquestes llengües és l’eina de comunicació dins l’aula i la que s’ha d’utilitzar en els intercanvis alumnatprofessor per tal d’evitar malentesos i possibles tensions. També s’informarà en el moment de la matrícula de les llengües vehiculars de la resta de matèries. Aquesta circumstància haurà de ser recollida a la PGA.

Oferta complementària

La llengua vehicular d’aquesta oferta serà preferentment la llengua catalana, en la mesura de les possibilitats del centre.

Com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació del centre

El català és la llengua normal de la gestió i de la documentació administrativa, tant per a la comunicació interna com externa. Ja en el PLC del 2015 es manifestava que havia de ser la llengua del centre que servís com a vehicle d’expressió quotidià.

Retolació

Tota la retolació pròpia del centre ha de ser en català. Queden exclosos d’aquesta mesura els anuncis d’activitats, iniciatives i projectes que pertanyin únicament als subdepartaments de Castellà o Anglès.

Documentació administrativa

Tota la documentació depenent de Secretaria i Administració (expedients físics de l’alumnat, certificats i historials acadèmics, butlletins de qualificacions, impresos de matrícula, models de protecció de dades, rebuts i talonaris, llibres d’actes, llibres de registre de correspondència, avisos, convocatòries, segells...) s’expedirà preferentment en català, a no ser que el sol·licitant la demani en castellà per algun motiu prou justificat com, per exemple, efectuar un trasllat d’expedient a un centre d’una comunitat no catalanoparlant.

El Gestib, de fet, ja preveu aquests casos i determinada documentació es pot expedir en ambdues llengües.

Publicacions i comunicacions externes

Qualsevol tipus de text que representi al CEPA,com la revista del centre, es publicarà en català, tret de les activitats, iniciatives o projectes que pertanyin exclusivament als subdepartaments de Castellà i Anglès o de l’oferta complementària en altres llengües.

La pàgina web del centre serà en català, si bé les fitxes de descripció dels cursos de l’oferta educativa disposarà també de la versió en llengua castellana.

La correspondència i la documentació externa del CEPA serà en català, excepte en el cas que el document vagi adreçat a una comunitat autònoma no catalanoparlant.

Els documents de gestió, de règim i de funcionament de les actes seran en català. En general, es recomana l’ús del sentit comú i es recorda a tots els membres de la comunitat educativa que la llengua vehicular del centre és el català, la qual cosa no impedeix que se’n coneguin i utilitzin d’altres.

Les informacions de tipus general que el centre publiquin en premsa o a altres mitjans de comunicació han de ser en llengua catalana.

Actes públics i culturals

L’anunci d’actes públics i culturals organitzats pel nostre centre o que comptin amb la seva participació ha de ser en català, tret de les activitats, iniciatives o projectes que pertanyin exclusivament als subdepartaments de Castellà i Anglès.

La llengua catalana ha de ser usada pel personal docent o administratiu del centre en representar-lo en actes públics.

Òrgans col·legiats

Les reunions de Claustre i Consell Escolar, reunions amb l’alumnat, reunions de delegats i totes aquelles que es realitzin es faran en català. Si hi ha qualcú que no l’entén se li transmetrà personalment la informació en castellà.

Comunitat Educativa

La llengua de comunicació entre tota la comunitat educativa (professorat, alumnat i personal no docent) ha de ser preferentment el català, només s’utilitzarà el castellà si l’alumne manifesta greus dificultats de comprensió.

En el cas del professorat de llengua castellana o anglesa, així com de les llengües de l’oferta complementària, es relacionarà amb el seu alumnat preferentment, en la llengua vehicular de la matèria.

EL TRACTAMENT GLOBAL DE LES LLENGÜES

EN ELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT I

APRENENTATGE

Tractament global de les diferents llengües

L’objectiu prioritari del nostre PLC és formar parlants plurilingües, amb competència plena en català, la llengua pròpia de les Illes Balears, i en castellà, al final de l’escolarització obligatòria, a més d’assegurar una bona competència comunicativa dels alumnes en una llengua estrangera, l’anglès.

Es treballa la llengua tenint en compte la competència i actuació lingüística dels parlants, a partir d’enfocaments comunicatius i del treball per tasques significatives.

Es vol aconseguir un equilibri entre les habilitats lingüístiques esmentades en el Marc Comú de Referència Europea: receptives (escoltar i llegir), productives (parlar i escriure), interactives (parlar i escoltar alternativament / llegir i escriure usant la llengua) i de mediació (interpretar el sentit d’un missatge oral o escrit per a un interlocutor o per a una audiència) sense perdre de vista els interessos dels alumnes i la funcionalitat de les llengües per a cada grup en concret. Per aconseguir-ho les activitats han de ser diverses i s’hi s’han de treballar la comprensió i l’expressió, tant de forma oral com escrita.

La competència lingüística fa referència a l’ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, d’interpretació i de comprensió de la realitat, de construcció del coneixement i d’organització i de regulació del propi pensament, de les emocions i dels comportaments. No cal oblidar que aquesta competència és comuna per a totes les matèries, ja que la llengua és un instrument per adquirir la resta d’aprenentatges. Per tant, se cercarà coherència metodològica entre totes les assignatures de llengua i també amb la resta de matèries.

Una de les característiques de l’ensenyament d’adults en ESPA és la seva estructura modular. Aquest fet s’ha de considerar com un condicionant pel que fa a la coordinació de les programacions en les diferents àrees lingüístiques.

Aquesta coherència i coordinació no es limita només a les àrees lingüístiques sinó que en la mesura que sigui possible, a l’hora de dissenyar les programacions es faria

d’acord al currículum integrat de llengües (CIL). En aquest sentit, algunes de les pautes que es proposen són:

- Incentivar el CIL a través d’una coordinació entre els professors de llengua més enllà de les reunions de departaments per:

- Evitar la repetició de continguts i la contradicció.

- Unificar criteris de terminologia per evitar confusions.

- Unificar criteris metodològics que tinguin en compte un enfocament comunicatiu.

- Delimitar els objectius fonamentals de cada mòdul.

- Definir quins són els continguts i les estructures comuns entre les matèries de llengua.

- Atendre els continguts diferencials i específics de cada llengua.

- Determinar les estructures comunes del resum, esquema, etc.

- Tolerar la interferència de la llengua 1 de l’alumne en els primeres estadis de l’aprenentatge i introduir la correcció de forma paulatina per evitar que a llarg termini els errors llevin singularitat a la llengua apresa.

- Evitar l’avaluació sancionadora de les faltes d’ortografia.

- Pactar les lectures del curs (nombre de lectures, tipus d’avaluació, buscar transversalitat amb altres matèries, etc.).

L’alumnat que presenti dificultats en alguna llengua rebrà un suport sempre i que el centre disposi dels recursos suficients, i això ha de ser una prioritat per a nosaltres.

El centre podrà impulsar i participar en diverses iniciatives institucionals –d’àmbit insular, estatal i internacional- per dur a terme activitats complementàries i extraescolars que potenciïn l’ús i millora del coneixement de totes les llengües del centre per part dels alumnes com, per exemple, projectes i programes plurilingües, voluntariat i intercanvis lingüístics, viatges a l’estranger, tallers de lectura, racó del bookcrossing, etc.

Plantejaments didàctics sobre els quals es fonamenta l’ensenyament de les llengües i com s’articula aquest ensenyament.

En general, es preveu una pràctica metodològica comunicativa, d’aprenentatge cooperatiu, per tasques i per projectes, encara que s’han de tenir en compte una sèrie de trets peculiars que defineixen els tipus de cursos que s’imparteixen al centre.

Als primers cursos d’Ensenyaments Inicials es fa inevitable la introducció dels grafemes de la llengua en aquells cursos en què els alumnes en desconeixen l’alfabet si bé és cert que es fa tot combinant situacions de la vida quotidiana de forma oral i treballant els usos formals i informals. És necessari, fins i tot, atendre aspectes pragmàtics i culturals per fer entendre als alumnes els diferents usos de la llengua en diferents contextos.

Quant als cursos d’accessos a la UIB i a CFGS, la metodologia ve condicionada pel model de la prova. Tot i això, l’enfocament comunicatiu no deixa de ser el punt de mira per tal de fer una aproximació real i d’interès per a l’alumnat per desenvolupar la competència comunicativa dels alumnes a través de situacions reals d’aprenentatge i amb heterogeneïtat de textos diferents (quant a dialectes, registres, àmbits).

Pel que fa als cursos d’ESPA, en termes generals es fa una previsió competencial per atorgar un caràcter fonamentalment comunicatiu a través de temes d’interès i contextualitzats, juntament al foment de la lectura i el treball de la literatura.

Mesures que poden contribuir a desenvolupar la competència comunicativa i la consciència lingüística de l’alumnat

Les mesures següents exemplifiquen com, des de diferents àrees, es pot treballar la competència comunicativa.

- En la mesura del possible, escollir textos, vídeos i materials que utilitzin un llenguatge proper, motivador i que no suposin un entrebanc per assolir els continguts de la matèria. A tall d’exemple, un tema d’història pot ser introduït amb un text literari relacionat amb el tema, amb un text periodístic, amb un tall de reportatge o un podcast. Així, un tema científic pot ser treballat a partir de textos científics, que,

sense rebutjar el llenguatge específic inherent a la temàtica, estableixi a través de la llengua comparacions adequades

- Afavorir les experiències autèntiques, reals i properes, significatives per a l’alumnat, i aprofitar les sessions de classe per establir debats, col·loquis, xerrades, tot fomentant l’oralitat (parlar i escoltar), la qual cosa contribueix també a assolir altres competències (cívica, social) a més a més de la comunicativa. Per exemple, en el plantejament de situacions matemàtiques, proposar situacions contextualitzades o quotidianes, procurar prioritzar aquells temes que tenen una aplicació real. Això permetrà verbalitzar les situacions i validar de manera crítica les solucions. La revista del centre en seria un bon exemple.

- Quan sigui possible, aprofitar les activitats per escrit per a la producció de textos amb una estructura visualment clara que ajudi a fer-los coherents i a facilitar la comprensió. Això també implica que hem de defugir de les respostes esquematitzades, modus operandi que fomenta la negligència a l’hora d’expressar-se.

Exemple: Explicar com s’ha arribat a la solució d’un problema matemàtic amb oracions senzilles. Posar per escrit les abstraccions obliga a l’alumne a fer un esforç per fer-se entendre, per detectar possibles errors, per organitzar el procés que ha seguit per arribar a un resultat. Es pot treballar la consigna d’escriure la resposta a través d’una estructura de Subjecte i Predicat.(“Les peres i les prunes pesen en total 18 Kg.”)

- Defugir del exàmens tipus test, ja que fragmenten el coneixement i no contribueixen a què l’alumne assoleixi una verdadera competència comunicativa. Puntualment poden atorgar una objectivitat per a l’avaluació però és evident que les preguntes no donen a l’alumne l’oportunitat de raonar o argumentar la seva resposta.

- Pactar entre tots els professors rúbriques senzilles per a l’avaluació de les exposicions orals, els esquemes, els resums, les presentacions, els textos argumentatius, les redaccions (narració, descripció, carta, notícia). Establir en quin moment de l’etapa educativa s’introdueixen per preveure una evolució i no demanar-se si els alumnes encara no dominen els instruments necessaris per fer, per exemple, una presentació oral.

- Evitar la sanció per les faltes d’ortografia, però corregir les faltes en els escrits dels alumnes. L’alumne ha de saber en què s’equivoca malgrat no sigui penalitzat. Plantejar si a una determinada etapa cal valorar la ortografia amb una altra avaluació.

- Posar en comú amb el professorat les lectures obligatòries i, si és possible, la selecció de textos per treballar. En la mesura del posible, plantejar projectes transversals per treure un aprofitament real de les lectures.

- Donar pautes comuns per treballar l’expressió oral.

- En activitats puntuals com tallers o activitats d’aula que impliquin escollir textos, vídeos, àudios o d’altre material divers en una llengua diferent a la vehicular, donar prioritat a la qualitat o el valor del contingut independentment de quina sigui la llengua emprada.

Recursos

El centre disposa de recursos materials específics per alguns nivells, com llibres de préstec en els cursos de castellà per a estrangers, o sistema de préstec de llibres en els cursos d’ESPA.

Quant a recursos humans, en alguns cursos, s’ha pogut comptar amb un auxiliar de conversa de llengua anglesa, que ha incidit en els ensenyaments d’ESPA, Accessos i ensenyaments no formals.

També es disposen d’hores de tutoria individual en totes les matèries lingüístiques, que es poden dedicar a alumnes amb dificultat d’aprenentatge o a alumnes d’incorporació tardana.

Finalment, el centre disposa d’una oferta de cursos de català CAC i de Castellà per a estrangers, a més d’un nodrit ventall de cursos d’anglès en diferents nivelles i horaris.

La diversitat lingüística i cultural del nostre alumnat és també un recurs per a la promoció d’activitats d’intercanvi i enriquiment cultural

Aquesta oferta, juntament amb el fet d’una matrícula modular i flexible, constitueixen un important recurs per a l’atenció de l’alumnat. D’aquesta manera,

- Els alumnes tenen la possibilitat de matricular-se en mòduls independents als diferents nivells, i poden combinar les modalitats presencial i semipresencial.

- També es contempla la figura d’actualització de matèria, que permet cursar un mòdul tot i tenir-lo superat amb anterioritat.

- Finalment, a l’educació secundària per a persones adultes no està limitat el nombre de vegades que l’alumne pot cursar una mateixa assignatura.

Criteris per a l’atenció específica d’alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement de llengua catalana i, si també fos el cas, de llengua castellana.

El centre no disposa de Pla d’acolliment lingüístic. Tot i així, amb els recursos esmentats anteriorment es disposa d’eines per al tractament dels alumnes d’incorporació tardana.

- Quan es consideri que l’alumne té dificultats per seguir matèries en llengua castellana, se'ls recomanarà la matrícula a cursos de castellà per a estrangers abans pugui encetar el seu itinerari formatiu en Ensenyaments inicials o ESPA.

- Per aquells alumnes que presentin dificultat amb la llengua catalana, i que vulguin cursar matèries d’ESPA que tinguin el català com a llengua vehicular, es recomanarà la seva matrícula en català de 1r curs d’ESPA de manera simultània als estudis cursats. En alguns casos es pot prioritzar la matrícula en les matèries lingüístiques prèviament a la inscripció a la resta de mòduls.

- Es faran servir, atenent a cada cas, els recursos de flexibilitat en la matrícula, possibilitat de reduir la matrícula, possibilitat de repetició o d’actualització de matèries, combinació de les modalitats presencial i semipresencial o inscripció a cursos de l’oferta complementària.

APLICACIÓ, DIFUSIÓ I SEGUIMENT I

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Aquest document no és un document tancat, sinó que pretén ser una eina per treballar, curs a curs, els objectius establerts.

Aplicació del projecte

L’aplicació del projecte correspon a a tota la comunitat educativa, i les estratègies per a la seva implantació progressiva i la seva avaluació correspon, de manera conjunta a l’equip directiu a i a la Comissió de Normalització Lingüística del CEPA (CNL)

Difusió del projecte

El projecte es difondrà a través de la pàgina web del centre i, d’alguns aspectes com la llengua vehicular i el tractament de les competències en comunicació a les diferents àrees, se’n farà especial esment a inici de curs i durant el procés de matrícula.

Seguiment i avaluació

A la Programació General Anual, la Comissió de Normalització lingüística en determinarà els objectius anuals a treballar, així com les accions a seguir i els indicadors d’avaluació.

A la memòria anual, serà la comissió de normalització lingüística l’encarregada d’avaluar la implementació del projecte i el grau d’assoliment dels objectius inicials i proposar les millores.