Sala d’Stars i The Prisioners en concert al Centre
SÁNCHEZ CAMPS
INICIA EL SEU SEGON MANDAT
pàg 08
EN JALPÍ I LA MARTINA, ELS NOUS GEGANTS D’ARENYS DE MUNT
pàg 13
50 ANYS REBENT LA FLAMA DEL CANIGÓ
pàg 14
Divendres 7 de juliol, a les 21:00 h, a la Sala Corrioles actuaran els combos de l'Aula de Música ADM Sala d'Stars i The pioneers
pag. 03
AL JULIOL, LES BREDES
pàg 17
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona
| Fotografia portada: Aula de Música ADM
| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).
Benvolguts socis del Centre,
ara que entrem al mes de juliol i que tots ja comencem a preparar les nostres vacances, si no ens toca estar a una taula electoral, és un bon moment per aturar el pas i adonar-nos de tot el treball fet durant el curs que acabem Nosaltres, com a Junta, també ho hem fet, i amb els encerts i errors propis de tota institució estem contents del treball que hem anat realitzant i que us vam presentar en la darrera Assemblea General. Justament, en aquella Assemblea, vam voler posar en valor que el Centre té tot el seu sentit quan expressa la vitalitat dels seus socis, quan dona resposta als anhels d’aquells qui en formen part, i quan la Junta es sent animada i corregida per a tots Per això, ens toca agrair a tots els socis per a mantenir el Centre viu, i als membres de la Junta que van deixar la seva responsabilitat en la darrera Assemblea, així com als qui s’hi han incorporat i s’incorporaran, que mostren el bon estat de salut del nostre Centre.
Amb tot, sí que és cert que ja fa molts d’anys que notem que l’assistència a les Assemblees és molt minsa Sabem, per experiència, que això vol dir que no hi ha hagut cap problema greu i que, per tant, les coses funcionen més o menys bé. Però creiem que seria bo que recuperéssim el nostre sentir de ser soci del Centre. Que ens en sabéssim no només membres, sinó també protagonistes.
Junta del Centre
CONCERT: FINAL DE CURS DELS COMBOS ADULTS DE L'AULA DE MÚSICA: SALA D’STARS I THE PRISIONERS
Divendres 7 de juliol, a les 21:00 h, a la Sala Corrioles
A l’Aula de Música ja fa temps que apostem per ensenyar i fer música amb la gent mes adulta. Vam començar amb el combo “Sala d’Stars”, que ja porten cinc anys a l’escola, i enguany també tenim els “The Prisioners”.
Amb aquestes formacions apostem per tocar en directe almenys un cop al mes a sales i concerts del Maresme Aquest any ja hem actuat a la Festa Major del Remei a Arenys de Munt, a Caldetes, a la Sala Rock and Apples de Calella, al Clap de Mataró i molts altres indrets.
Volem acabar el curs d’enguany de la millor manera que sabem, i es fent música en directe al nostre poble amb un concert ple de sorpreses
Actuació d'un dels grups de l'Esbart del Centre
PREPARANT LA TEMPORADA 2023/24
Al Centre ja estem preparant la temporada 2023/24 amb moltes ganes i molta iŀlusió!
Us en fem cinc cèntims:
ESBART: Seguirem fomentant, mantenint i recuperant les danses tradicionals populars entre els nens i nenes de l’esbart. Durant el curs escolar, els infants inscrits realitzaran una hora a la setmana plena de tallers i activitats relacionades amb la dansa amb l’objectiu que aprenguin els punts i coreografies bàsiques de les danses tradicionals
El proper curs oferirem tres grups:
ESBART BENJAMÍ per a nens i nenes nascuts entre el 2014-2016 els dimarts de 17h a 18h a la Sala Corrioles del Centre.
ESBART INFANTIL per a nens i nenes nascuts entre el 2011-2013 els divendres de 17h a 18h a la Sala Corrioles del Centre.
ESBART JUVENIL per a nens i nenes nascuts entre el 2007-2010 els dijous de 19:30h a 21h a la Sala Corrioles del Centre
ESCOLA DE TEATRE DEL CENTRE: Tots els nens i nenes de 9 a 16 anys interessats en el teatre tenen les portes obertes a l’Escola de Teatre de Centre Durant el curs escolar, els infants inscrits realitzaran una hora a la setmana plena de tallers i activitats teatrals amb l’objectiu que aprenguin a situar-se a l’escenari, expressar els guions i transmetre les emocions sentiments del personatge. El primer pas per entrar al fascinant món de teatre!
El proper curs oferirem tres grups:
Primària: Divendres de 17h a 18h a la Sala Gran del Centre.
Juvenil 1r i 2n d’ESO: Divendres de 18h a 19h a la Sala Gran del Centre.
Juvenil 3r i 4t d’ESO: Divendres de 19h a 20h a la Sala Gran del Centre.
Actuació d'un dels grups de l'Escola de Teatre del Centre
ESCOLA D’ESCACS DEL CENTRE: Els escacs són magnífic entrenament mental, ja que potencien en infants multitud d'habilitats relacionades amb matemàtiques, la lectura, la capacitat de concentrac la creativitat. Tots els nens i nenes de 6 a 14 a interessats en aquest esport, tenen les portes oberte l’Escola d’Escacs del Centre Durant el curs escolar infants inscrits realitzaran una hora a la setmana aprendran a jugar i a perfeccionar la seva tècnica grà a un entrenador. A més, se’ls animarà a participa diferents competicions adequades al seu nivell. Si entre 6 i 14 anys i t’agraden els escacs, aquí l’oportunitat perfecta per gaudir-ne! Els horaris e pendents de confirmació, estigueu atents a les xa del Centre!
TENNIS TAULA INFANTIL: Tots ens nens i nenes a partir de 8 anys, poden apuntar-se a l’escola de tennis taula on un monitor expert els ensenyarà a jugar de manera personalitzada i amena. Els horaris estan pendents de confirmació, estigueu atents a les xarxes del Centre!
IOGA: Cada vegada més i més persones troben en el ioga una disciplina que els motiva a fer exercici i a mantenir-se actius, però hi ha molts tipus diferents de ioga Kundalini ioga ha sintetitzat el millor de moltes altres disciplines per augmentar la consciència corporal. És una pràctica basada en sèries de postures i moviments dinàmics i repetitius coordinats amb una respiració específica marcada per uns temps determinats. Kundalini Ioga és una tècnica per equilibrar cos, ment i esperit. T'animes a provar-ho? Dimarts de 19:30h a 21h a la Sala Corrioles del Centre.
TOTAL BODY: Total body és una activitat focalitzada en exercicis que proporcionen un entrenament cardiovascular que augmenta la capacitat aeròbica, al mateix temps que ajuden a tonificar i enfortir tots els grups musculars del cos La Meritxell Calafell serà la monitora encarregada de totes les sessions i s’adaptarà a les necessitats de cada assistent T’esperem els dimecres de 20:30h a 21:30h a la Sala Corrioles.
Participants de l'Escola d'Escacs
TAMBÉ TENIU LES PORTES OBERTES DE LES SECCIONS DEL CENTRE:
COS DE DANSA: Actualment, el formen una vintena d’aficionats a la dansa que es troben dos cops per setmana per gaudir ballant. A part d’estrenar un espectacle cada dos anys, realitzen diferents actuacions per Catalunya i pel món El grup està obert a qualsevol persona apassionada per la dansa que vulgui participar o coŀlaborar
TALLER D’ESCACS PER ADULTS: Cada setmana una vintena d’homes i dones aficionats als escacs es reuneixen per jugar a aquest esport al Centre. També participen en diversos tornejos i competicions de tot Catalunya amb la Federació Catalana d’Escacs, i organitzen diferents activitats a Arenys de Munt com partides ràpides, mostres i exhibicions El grup rebrà amb els braços oberts a qualsevol persona apassionada dels escacs
TENNIS TAULA ADULTS: El Centre disposa de dues magnífiques taules de tennis taula perquè tothom que vulgui hi pugui jugar. Vine a fer esport amb nosaltres! Entrenem els dilluns i els dimecres de 18:00h a 20:00h a la Sala Corrioles.
CANT CORAL, VEUS DE MUNT: La música sempre ha estat present al Centre, però va ser al 2014 quan es va consolidar com a secció Veus de Munt és una coral amb una quarantena de participants Veus de Munt té les portes obertes a qualsevol persona a qui li agradi cantar i gaudir de la música. Tan sols demanem tenir bona oïda, predisposició i ser soci del Centre. Dilluns de 21:30h a 23:00h a la Sala Corrioles del Centre.
T’agradaria coŀlaborar amb alguna de les activitats o seccions?
T’apassiona el teatre, la dansa, les sardanes, el cant coral... T’esperem amb els braços oberts! Per qualsevol dubte o qüestió podeu posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant el correu: centre@centremoral cat, telefonant-nos al 93 793 70 19 o per WhatsApp al mòbil del Centre: 683 580
661
LES RUTES ‘CAMINS D’ATENEUS’ DESCOBREIXEN SANT PERE DE RIBES I SITGES
Diumenge 18 de juny, es va realitzar un nou Camins d’Ateneus, aquesta vegada descobrint indrets del Garraf i els ateneus de Sant Pere de Ribes i Sitges: Els Xulius – Centre Social Ribetà, la Societat Recreativa el Retiro de Sitges i el Casino Prado Suburense.
L’itinerari contemplava dues opcions, o bé fer la ruta completa, un itinerari circular de 14km entre Sitges i Sant Pere de Ribes, o bé mitja ruta, 7km des de Sant Pere de Ribes a Sitges.
L’excursió va comptar amb experts guies locals del Grup d’Estudis Sitgetans, del Centre Excursionista de Sitges, dels Xulius i del Retiro, i va permetre als participants conèixer llocs d’interès com el Castell de Ribes, l’Autòdrom de Terramar, el Santuari del Vinyet o el carrer de l’Illa de Cuba. També, van visitar les tres entitats organitzadores.
Aquestes visites van reconèixer la gran tasca sociocultural que fan aquestes els ateneus del Garraf; els participants van ampliar coneixements sobre la història de les entitats, visitar les seves instaŀlacions, conèixer les seves activitats i funcionament, i gaudir d’un refrigeri a cadascuna d’elles, per agafar i reprendre forces per la caminada.
Els participants dels Xulius, el Retiro i el Prado, destaquen especialment que aquest Camins d’Ateneus ha contribuït a millorar les sinergies i unir més el teixit associatiu sociocultural del Garraf.
El projecte de la Federació d’Ateneus té un component benèfic. Aquesta vegada, amb les inscripcions, i algun generós donatiu més, es van recaptar 270€, que van es van entregar a la Fundació Ave Maria, entitat social que ens va rebre i obrir les portes per conèixer la seva tasca amb persones amb discapacitat inteŀlectual.
SÁNCHEZ CAMPS INICIA EL SEU SEGON MANDAT
Josep Sánchez Camps va ser investit alcalde d’Arenys de Munt per al període 2023-2027, amb el suport dels sis regidors d’ERC i els dos de la CUP. Que Sánchez assumiria l’alcaldia era un fet incontestable des que es van saber els resultats electorals la mateixa nit del dia 28 de maig I tot plegat encara es va reforçar més amb la signatura del pacte de govern entre ERC i CUP Però, així i tot, les coses oficials s’han de fer com toquen, i dissabte dia 17 es va constituir el nou ajuntament. La mesa d’edat va prendre’s jurament mútuament i tot seguit van jurar fidelitat la resta de regidors. Un cop constituït l’Ajuntament calia triar alcalde, i cada candidat a ser-ho havia de fer un discurs per demanar el vot. Com que tot estava tancat i decidit, poc interès van tenir aquests discursos. També va haver d’intervenir el cap de llista de Junts
per Arenys de Munt, Pep Artigas Alsina, que ho va aprofitar per agrair la tasca dels companys de consistori i el seu equip, i va lamentar que no haguessin pogut entrar al govern. De tota manera va deixar clar que assumeixen el seu lloc a l’oposició amb dignitat i amb ganes de fer una tasca digna. També va parlar Guiu Muns Roura, cap de llista de la CUP, remarcant l’acord de govern i el seu vot a favor de Sánchez a la investidura. Muns va assenyalar els valors de la CUP, que regiran el futur govern junt amb Esquerra, en un govern obert i transparent, amb participació ciutadana real Va parlar també la cap de llista del PSC, Vanesa Muñoz Fernández, felicitant Josep Sánchez Camps i desitjant sort i encerts al nou govern Conscient que sols ella es votaria a ella mateixa com a alcaldessa, va manifestar que estarà els quatre anys a l’oposició, ferma i amb moltes idees i propostes, amb la mà estesa al govern per si les vol escoltar i treballar conjuntament I va fer una proposta; començar a governar amb la mirada d’un infant, que són nets, sense prejudicis de cap mena. I al final es va emocionar parlant del seu fill.
Després dels discursos es van fer les votacions, ja anunciades i esperades. Pep Artigas Alsina, que presidia la mesa d’edat, proclamava el candidat guanyador i li feia jurar el càrrec d’alcalde. El nou alcalde va posar els pins de l’Ajuntament als regidors nous, i va fer el primer discurs com a alcalde.
L’acte va acabar i tothom va poder fer una copa de cava per celebrar la jornada. I allà Sánchez Camps va dirigir-se als veïns del poble i els va demanar que estiguin orgullosos dels 13 regidors que formen el nou consistori, ja que tots 13, des de l’àmbit que a cadascun li toqui, treballaran en favor d’Arenys de Munt i els seus habitants
NOU GOVERN, D’ERC I CUP
El govern nou ja s’ha posat a treballar, després del ple extraordinari de repartiment del cartipàs, el dijous 29 de juny Un nou govern sorgit arran del pacte de govern que regirà Arenys de Munt els pròxims 4 anys, signat entre ERC i la CUP
Un pacte que estableix un acord sobiranista i d’esquerres amb les regidories ja repartides entre les dues formacions. Al preàmbul del pacte ja es deixa clar que ERC i CUP han mantingut una bona entesa el darrer mandat, i que els projectes d’ambdós mantenen moltes confluències estratègiques de model de poble, i també a escala nacional El pacte el van signar Josep Sánchez Camps per part d’ERC i Mireia Fillol Homs com a coordinadora de la CUP. Estableix que es comprometen a tenir redactat en tres mesos el Pla d’Acció Municipal (PAM), amb un seguit de línies d’actuació. La primera és el compromís per apostar per les municipalitzacions com la de la ràdio, la piscina, les consergeries d’equipaments municipals, la creació del servei d’habitatge, el servei de residència geriàtrica, jardineria, l’aula de música, la recollida selectiva També es vol crear el Pla Local d’Equipaments i el Pla Local d’Educació i coeducació Aposten per ampliar el suport al sector primari, impulsar un banc de terres i modificar puntualment el POUM per protegir i potenciar l’activitat agrícola Un altre compromís és revisar el Pla Local de Joventut i actualitzar l’estudi d’habitatges buits, així com comprar esquelets d’habitatges o pisos desocupats de grans tenidors per fer habitatge assequible. Pacten també revisar el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible, urbanitzar els carrers Pau Casals, Panagall i de les Flors, afavorir una mobilitat segura sense barreres arquitectòniques, i uns carrers més segurs per a vianants, patinets i bicicletes, les rotondes entre els dos Arenys, parades de bus segures, la rotonda a les 4 Carreteres i accés a la Creueta. També surt al pacte el projecte Nou Eixample, amb la residència 100% pública, el trasllat del CAP, 30 habitatges assequibles, un menjador social i el servei de Teleassistència. També aposten per buscar finançament per crear la biblioteca-arxiu municipal i comprar nou material de neteja amb maquinària especialitzada Pacten generar 300 noves places d’aparcament distribuïdes pel poble, sobretot en un nou espai al Bellsolell També signen ampliar la línia de bus cap a Mataró a les tardes i demanar un bus diürn i nocturn entre l’Alt Maresme i Barcelona i un bus urbà. També signen l’acord de posar en marxa comunitats energètiques i treballar transversalment per prevenir el canvi climàtic. Finalment, aposten per donar suport a les urbanitzacions i avançar en la seva recepció.
D'esquerra a dreta: Guiu Muns Roura, Mireia Fillol Homs, Josep Sanchez Camps i Montse Batista Alsina
Tot plegat ho plasmaran al PAM i ho tindran redactat abans de tres mesos. I ja està repartit també el volum de regidories que tindrà cada formació. En concret seran 19 regidories per ERC i 5 per la CUP. La majoria de les que portaran els cupaires són de nova creació: Regidoria de Municipalitzacions, que farà un calendari per impulsar la municipalització dels serveis que ja hem esmentat, Regidoria de Gestió d’Equipaments, per fer un Pla Local d’Equipaments, millorar l’ús i manteniment i fer un pla d’usos allà on no n’hi hagi i Regidoria d’Entitats, per afavorir la participació i establir un calendari de trobades entre entitats i clubs per ajudar-les a millorar i ser més competents per rebre subvencions i presentar-se al pressupost participatiu També es reorganitzarà el Consell del Poble La quarta àrea nova que també durà la CUP és Cultura d’Arrel, Festes i Tradicions, una regidoria per fomentar les activitats culturals d’arrel catalana i trobar un fil conductor de la Festa Major. Treballarà coordinadament amb Cultura i Patrimoni. L’altra àrea que durà la CUP, que ja existia, és Joventut, amb la voluntat de dinamitzar l’Espai Jove, ampliar la Brigada Jove i fomentar l’ocupació de joves aturats
CUP i ERC tindran dos representants cadascú al consell d’administració de GUSAM, la presidència seguirà sent per ERC La CUP tindrà veu i vot a les comissions de seguiment dels serveis ja municipalitzats. També acorden que la primera tinença d’alcaldia serà per ERC i la segona per la CUP, i que els regidors i alcalde amb dedicació laboral a l’Ajuntament tindran un sou coherent i equilibrat a la responsabilitat assumida per cada regidoria i en concordança al que cobren els regidors en municipis de volum similar a Arenys de Munt. El pacte també estableix que la CUP tindrà presència a la nova empresa pública municipal creada per la gestió de la residència municipal, i que al Ple, en temes municipals, CUP i ERC pactaran el vot, però en qüestions nacionals o estatals tindran llibertat de vot.
Mireia Fillol Homs, coordinadora de la CUP, i signant del pacte de govern, en declaracions a ràdio Arenys de Munt, s’ha mostrat contenta amb el pacte assolit Solen ser molt prudents, però ara veuen el pacte amb optimisme. Han pactat més les accions que es faran i comencen amb ganes i un bon tauler de treball per tirar endavant accions de millora per Arenys de Munt. Va dir que ERC els ha acceptat tot el que els proposaven, les 5 àrees que duran són les 5 que havia demanat la CUP. Apunta a la transversalitat com a eix bàsic de les àrees que portarà la CUP. Fillol va dir, finalment, diu que s’estimen i agraeixen tots i cadascun dels vots que va rebre la CUP.
LA NO ENTESA ENTRE ERC I JUNTS
Josep Sánchez Camps, en declaracions a Ràdio Arenys de Munt, es va mostrar content pel pacte assolit que garanteix governabilitat i majoria absoluta i la voluntat de seguir transformant Arenys de Munt amb visió oberta, social, valorant la diversitat i potenciant allò que el fa singular. Va destacar que el nou govern aplega el 55,7% de la voluntat popular de les darreres eleccions. Referent al no acord amb Junts va dir que la primera i única reunió després de les eleccions no va anar gens bé Segons Sánchez, Junts es van equivocar amb aquesta primera reunió, i en explicar-ho a l’executiva i l’assemblea d’ERC, el grup va decidir no seguir negociant amb ells. Junts va demanar posteriorment seguir parlant, però ERC ja no va voler fer el paripé, segons les paraules de Sánchez Camps, i fer veure que hi havia possibilitat d’acord perquè no n’hi havia cap. Sánchez Camps considera que als dos nous regidors de
Junts els anirà molt bé estar uns anys a l’oposició, on s’hi aprèn molt, i li sap greu que hi hagin de tornar Devesa i Moré, que ja han demostrat la seva capacitat i competència aquest darrer mandat. Malgrat tot, continuaran parlant d’estratègies i aspectes en els quals es poden posar d’acord.
Per la seva banda Pep Artigas Alsina de Junts per Arenys de Munt lamenta no haver pogut pactar govern amb ERC i CUP, ho atribueix a una manca real de voluntat d’ERC d’arribar a un acord amb ells. Van acceptar, diu Artigas, una reunió proposada per ERC amb l’esperança de trobar punts d’acord i establir consensos per a treballar conjuntament pel poble, però, no obstant això, finalment ERC va decidir no formar govern amb ells Artigas va manifestar que més d’un miler de ciutadans i ciutadanes els van donar un suport significatiu a les darreres eleccions i no es cansaran mai de repetir que estan disposats a treballar per al bé d’Arenys de Munt, que el Poble és el primer Continuaran treballant, des de l’oposició amb responsabilitat i compromís per defensar els seus valors i objectius; el poble mereix uns representants que estiguin disposats a complir les seves paraules i a treballar per a un futur millor per a tots. No acceptaran enganys ni promeses buides. El poble els ha atorgat confiança i estan compromesos a honorar-la amb integritat i transparència.
Pep Artigas Alsina afirma que des de fa un any ja veia la sintonia ERC-CUP, sempre havia sabut i tenia clar que si les dues forces sumaven majoria, ERC no tindria cap voluntat de pactar res amb Junts Respecte a la primera reunió, que segons ERC no va anar gens bé, per Junts va ser una trobada amb moltes preguntes i respostes que va donar ERC Artigas diu que van regir-se pel
sentit comú, entén que si has d’acabar formant govern amb algú, has de ser-ne lleial i fidel. Per tant, abans de res calia aclarir dubtes que Junts tenia sobre el projecte d’ERC. Creu que tot plegat ha estat “un teatre”, i que s’ha faltat a la veritat perquè es va dir que es volia un pacte unitari independentista i aquesta voluntat real no hi era Diu que ERC ha funcionat per exclusió, primer excloent al PSC i després a Junts, quant Junts no va demanar res a la primera trobada, només va fer preguntes. Pep Artigas és contundent i afirma que Junts només haguessin estat necessaris per Esquerra “per aguantar-li les seves cadires”. Si els haguessin necessitat per conservar l’alcaldia haurien buscat a Junts, diu, però no per un concepte d’ideologia i pensament sinó simplement per una pura qüestió matemàtica Mantindran una oposició constructiva i crítica, fent bandera de denunciar tot el retard que hi ha, i que ja veu a venir que hi haurà, en la construcció de la residència geriàtrica. Bàsicament, vetllar perquè es compleixi el que es promet a les Eleccions, diu Artigas.
EL PSC VALORA EL NOU GOVERN MUNICIPAL
El PSC ja no va entrar en cap mena de negociació, ja que ERC i CUP, van signar que mai hi formarien als ells cap mena de govern Amb Junts no sumaven i, per tant, no hi havia possibilitat de fer cap govern alternatiu
El PSC només té aquest mandat una regidora, que d’entrada, s’ha mostrat molesta amb el fet que oficialment ningú li hagi comunicat que ja hi havia pacte de govern. Vanesa Muñoz Fernández, regidora del PSC, va manifestar a ràdio Arenys de Munt que està descontenta amb el fet que del pacte se'n va assabentar en rebre la trucada de la ràdio demanant una valoració, tot i que el dia abans havia vist en Josep Sánchez a l’Ajuntament. Creu que no comencem bé i que aquesta serà la tònica del nou govern, la de menystenir i no informar a l’oposició. Critica que cap dels dos partits signants del pacte no va tenir la deferència d’explicar al PSC que hi hauria un pacte de govern Com a mínim esperava una trucada per seure i parlar, ni que fos de projectes comuns que amb el PSC podrien ser més fàcils d’aconseguir Es mantindrà a l’oposició, on també pot tirar endavant part del seu projecte polític i que Arenys de Munt se’n beneficiï La manca de comunicació amb l’oposició, manca de respecte i deferència, serà el tarannà del nou govern, afirma Muñoz.
EN JALPÍ I LA MARTINA, ELS NOUS GEGANTS D’ARENYS DE MUNT
El dissabte 17 de juny, a la tarda, es van estrenar els nous gegants d’Arenys de Munt, en Jalpí i la Martina, els padrins van ser els gegants de Tordera i els de Caldes d’Estrac i els de Canet també van venir a la festa.
Els gegants representen, en el cas del gegant masculí, a Don Augusto Maria Borràs-Jalpí i de Mercader, home polièdric excèntric que va fer moltes obres de beneficència per a Arenys de Munt i va convertir can Jalpí en un castell Gaspar Casals explica que Don August Borràs de Mercader va heretar la masia de Can Jalpí i va trobar-hi tanta història familiar que va decidir incorporar-se legalment el cognom Jalpí. I no sols això, sinó que va redecorar la masia com si fos un castell, tal com el coneixem ara Va fer el llac i l’entrada i l’avinguda de plàtans venint d’Arenys de Mar Va construir una central elèctrica per donar llum al Castell quan no hi havia electricitat a Arenys de Munt. En terres que tenia a tocar del riu Tordera també hi va fer una central elèctrica i una empresa d’aigües embotellades, aigua Jalpí. Políticament catalanista, va fer onejar a casa seva la primera senyera a Arenys de Munt. Va fundar una coral anomenada “La Gelpinense” i va promoure candidatures de la Lliga Regionalista. President honorari de la germandat del Remei, va fer moltes obres de beneficència, tant a Arenys de Mar com a Arenys de Munt.
El nom de la geganta el pren de la campana Martina que, segons la llegenda, desviava les tempestes que feien mal als conreus que enviava el bruixot “Blanquillo” Es tracta d’una llegenda recollida a finals del segle XIX. Les tempestes eren un mal molt preocupant per a qualsevol població, perquè una pedregada en un minut pot fer malbé tota la collita. A cada poble tenien el seu mètode per desviar les tempestes. Un dels remeis era un toc de campana i a Arenys de Munt qui repicava era la campana Martina, batejada possiblement amb el nom femení de Martí, patró de l’església.
50 ANYS REBENT LA FLAMA DEL CANIGÓ
El divendres 23 de juny, al capvespre, la Flama del Canigó va arribar de nou a Arenys de Munt, la portaven els esportistes locals que aquesta temporada han assolit alguna fita important: l’equip benjamí d’hoquei, campió de Catalunya; l’equip aleví A d’hoquei, que ha assolit la setena posició als Campionats de Catalunya; l’equip de tercera catalana d’hoquei, que ha aconseguit l’ascens de categoria; l’equip cadet masculí de futbol sala, campions de lliga; l’equip infantil femení de futbol sala, campiones de lliga; l’equip prebenjamí de futbol sala, campions de la segona fase de la lliga; Laia Molons Carrillo, subcampiona de Catalunya de patinatge artístic, tercera d’Espanya i subcampiona d’Europa de quartet de patinatge artístic; Jana Roure, campiona de Catalunya i Espanya Inline;
Queralt Fons, segona campiona de Catalunya Inline; i Noa Queralt, tercera campiona de Catalunya Inline. A plaça els van rebre Núria Fontbona, M. Remei Missé, M. Teresa Missé i Jordi Roca, membres del grup de persones que fa cinquanta anys va portar la Flama del Canigó per primera vegada a la nostra població i a la comarca del Maresme.
La Flama del Canigó arriba a Arenys de Munt per primera vegada el 1974, quan un grup de joves del grup Barretina del Centre moral, animats pel senyor Joaquim Missé, després de posar-se en contacte amb el TIC (tradicions i Costums d’Òmnium Cultural), decideix organitzar els focs de Sant Joan. Arenys de Munt es convertia així en el primer poble de la comarca del Maresme que recollia la torxa de la flama encesa al cim del Canigó i la portava al seu poble, fent-se ressò del símbol d’agermanament dels Països Catalans que la Flama representa.
Al llarg de molts anys, la Flama s’ha anat a buscar a diferents poblacions que s’encarregaven de recollir la flama encesa al Canigó L’any 1979 va ser Arenys de Munt qui la va repartir a vuit pobles de la comarca L’any 2013, amb motiu del centenari del Centre Moral, un grup de membres de l’entitat pujà al cim del Canigó a recollir la Flama; durant sis anys més la continuaran portant des del Canigó al nostre poble.
Cada any, infants i joves representants d’organitzacions, entitats i clubs esportius són els encarregats de baixar la Flama per la Riera fins a la plaça per tal que alguna persona, en representació d'alguna entitat, o que per ella mateixa fos
rellevant, encengués la foguera que des dels seus inicis ha estat confeccionada amb la flor que podem trobar als nostres boscos, la flor de sant Joan o sempreviva (helichrysum stoechas).
Lligat amb el sentiment d’unitat dels Països Catalans, abans de l’encesa del foc es llegeix a totes les poblacions el mateix manifest que cada any escriu una persona de renom dels Països Catalans. El 2023 el manifest el va redactar l’exconseller de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig i Gordi
Des del 1976 es balla la Dansa d’arenys de Munt com a cloenda de la celebració. Aquest any, els dies 23 i 24, a la tarda, a la placeta de l’Església, es va poder visitar una exposició de fotografies dels 50 anys de la Flama del Canigó a Arenys de Munt
« si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta del solstici d’estiu
La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres
El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat, amb tota la força i el desig que aquest foc cremi allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble.»
Del manifest de la Flama del Canigó, escrit per Lluís Puig i Gordi, a Brusseŀles, el juny de 2023
La Dansa d'Arenys de Munt Sardanes amb la Cobla Premià
AL JULIOL, LES BREDES
Quan la calor afoga, els infants deixen la rutina diària de les classes escolars, i ve de gust passar més estones a la fresca de places i carrers, arriben les Bredes a Arenys de Munt. Exemple de festa popular, mobilitza els veïns i veïnes per organitzar-se i fer festa plegats. El primer cap de setmana de juliol està sempre reservat per a la Breda de la Plaça i l’últim cap de setmana és per a la Breda de l’Eixample, la Breda del Pi Gros està programada el 22 i 23 de juliol
L’última setmana de juliol, els voluntaris de la Breda de la Plaça van guarnir de color la plaça de l’Església, aquest any; a causa del decret de sequera de la Generalitat, aquest any hi haurà una versió reduïda de l'Ou com Balla (més petit i amb aigua no potable), no es podrà gaudir, però, dels esperats jocs d’aigua i festes d’escuma que solien organitzar totes les bredes. El que no faltarà són els sopars populars: sopar obert el divendres a la nit dedicada als joves o sopar de recapte amb ball el dissabte al vespre de la Breda de Plaça o el sopar de germanor i ball de les bredes del Pi Gros i de l’Eixample. També hi haurà xocolatada, el dissabte al matí a la plaça i al Pi Gros i el dissabte a la tarda a l’Eixample.
Tampoc faltaran els balls, a totes les bredes, amb orquestra, duet o DJ, tant es val, la qüestió és bellugar-se i ballar, ballar molt, si pot ser acompanyats.
Els gegants sortiran el diumenge a la tarda pels carrers que envolten la plaça i el dissabte a la tarda al Pi Gros.
Per a la mainada s’organitzaran, a totes les bredes, jocs i tallers, inflables, a plaça hi haurà una demostració de Basket Beat, al Pi Gros, circuit de ponis i a l’Eixample batucada i espectacle de màgia
No faltarà la simultània d’escacs del Pi Gros, ni les Havaneres amb rom cremat. I acabarem el juliol amb la sardinada popular de l’Eixample i més havaneres i cremat.
Trobareu la programació de tots els actes de les bredes a la secció calendari, pàg 27.
PRIMERA FIRA KM ADM
Arenys de Munt va celebrar diumenge 18 de juny la Primera Fira KM ADM, una proposta que sorgeix amb la intenció de fusionar les dues fires que tradicionalment se celebraven al municipi, la Fira de la Maduixa i la Fira de la Cirera d’en Roca, creant una fira més completa i innovadora que se centri en els productes elaborats al municipi. Aquesta primera edició no va comptar amb una gran afluència de gent. Un fet relativament normal tenint en compte que aquestes propostes necessiten més d’una edició per ser conegudes als municipis veïns
Tot plegat es vol potenciar i donar-li profunditat, amb un nou eslògan per al nostre municipi. El deia l’alcalde: Arenys de Munt no és un poble turístic És un poble autèntic I d’aquí en naixerà una estratègia de promoció tot l’any del producte propi i també una estratègia turística, ja que hi ha visitants que no busquen el típic destí de sol, platja i festa N’hi ha que busquen l’autenticitat d’un municipi, el seu producte propi… i aquesta és la gent que interessa que vingui a visitar Arenys de Munt.
DIA DE L'ORGULL LGBTI+
El dimecres 28 de juny és el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+ i Arenys de Munt se suma a la celebració i reconeixement de les persones, entitats i associacions que lluiten per la conquesta dels drets i les llibertats de les persones LGBTI+.
El diumenge 25 de juny, al migdia, a la plaça de la República Catalana, es va fer una xerrada sobre el capitalisme rosa, seguit d’un vermut musical
El dimecres 28 de juny, a les 7 de la tarda, davant l’Ajuntament, es va llegir el manifest conjuntament, l’Ajuntament amb l’entitat Amunt LGBTI; seguidament, una actuació de dansa amb Meritxell Calafell Tortosa i Irene Esteves Tortosa i va finalitzar amb l’actuació musical de l’Escola de Música.
Com cada any, per commemorar la diada, es va penjar la bandera de la diversitat al balcó de l’Ajuntament i, a la nit, es van encendre els llums de colors per iŀluminar la façana.
EL PATINATGE ARTÍSTIC D’ARENYS DE MUNT ACONSEGUEIX DUES MEDALLES D’OR AL CAMPIONAT D’ESPANYA
El passat 25 de maig tres patinadores del Club Patinatge Artístic d’Arenys de Munt, juntament amb el seu equip tècnic, es van desplaçar a Leganés (Madrid) per competir al Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic en Línia 2023. Aquesta és la seva primera experiència en competició nacional de la modalitat inline nivell 11 world skate (primera divisió).
La primera a competir va ser Jana Roure, de la categoria aleví La patinadora va realitzar el seu disc de manera exceŀlent i es va proclamar campiona d’Espanya 2023 de la seva categoria
El següent torn va ser per a Daniela Aragonès de la categoria infantil, que va fer un gran disc, amb el qual va aconseguir l’atenció de tota la grada i es va proclamar campiona d’Espanya 2023 de la seva categoria
El tercer torn va ser per a la patinadora Iria Rota, que va realitzar el seu disc curt amb gran elegància i es va proclamar dissetena d’Espanya.
Aquests bons resultats es deuen a la feina rigorosa que han realitzat l’equip tècnic i les patinadores. I amb la gent del club, entrenadora i patinadores.
L’ARENYS DE MUNT D’HOQUEI ES RECOMPON AMB
L’Arenys de Munt d’hoquei s’està recomponent després de la práctica desintegració arran del descens a l’OK Lliga Plata. Deprés de la desbandada general, toca fitxar i els nous noms van arribant. De moment el club ha fitxat a Arnau Anglas, i Bernat Romero.
L’AJUNTAMENT D’ARENYS DE MUNT HA REALITZAT MILLORES A LA PISTA MUNICIPAL
Abans que arrenqui la 42a edició del Torneig d’Estiu de futbol sala “La Pista" es realitzen tasques d’adequació de la pista perquè estigui en perfectes condicions per la pràctica del futbol sala. Aquest any no ha estat d’una altra manera i l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha realitzat diferents tasques de millora La més important és la substitució de la tanca protectora de fusta que ja feia temps que estava en males condicions.
S’AIXECA EL TELÓ D’UNA NOVA EDICIÓ DEL TORNEIG D’ESTIU DE FUTBOL SALA LA PISTA
Serà la 42a edició Manel Lladó ha fet un pas al costat en l'organització del torneig, però segueix sent un emblema.
El format és el mateix que en les darreres edicions. Durant les dues primeres setmanes es disputarà la 1a fase i en les dues últimes la 2a. Lladó també ha volgut reivindicar la història del torneig i assegura que hem d’estar orgullosos d’arribar a aquesta 42a edició.
CALENDARI LITÚRGIC: JULIOL
Continuem el temps litúrgic de durant l’any, amb les celebracions remarcades per la memòria o festa d’algun sant o santa, com sant Benet, l’11 de juliol, que el papa Pau VI li va donar el títol de Patró d’Europa, tot recordant que és el fundador de l’orde dels monjos benedictins, com la comunitat del Monestir de Montserrat.
El 16 de juliol, enguany s’escau en diumenge, celebrarem la festa de la Mare de Déu del Carme, patrona de la mar, dels pescadors. La denominació prové del Munt Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o AlKarem i que es podria traduir per 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta
figura mariana
El dimarts 25 s’escau la festa solemnitat de sant Jaume, apòstol, patró d’Espanya. Jaume era germà de sant Joan evangelista. Fou testimoni de la transfiguració de la mort del Senyor. Fou el primer que va sofrir el martiri quan, per ordre d’Herodes Agripa va ser decapitat a Jerusalem. El seu cos es venera a Santiago de Compostela, lloc secular de milers de pelegrins d’arreu del món Santiago, junt amb Jerusalem i Roma, són les
tres ciutats on els cristians secularment hi peregrinen. La litúrgia hispanomossàrab celebra la seva festa el 30 de setembre, dia en què, segons la tradició, és la memòria de la traslatio (trasllat) del seu cos a Compostela. El dimecres 26 podrem celebrar la memòria dels sants Joaquim i Anna, pares de la Benaurada Verge Maria. Segons la tradició, es va conservar la memòria dels noms dels sants progenitors de Maria. Les Esglésies, en la seva litúrgia, han venerat els pares de la jove de Natzaret, així de gran és l’amor que li professen, ja que ells atorguen la descendència de David a Maria. Joaquim i Anna són benaurats perquè van veure el que molts profetes i justos van desitjar veure i no ho veieren: que, de la seva esterilitat, per gràcia i do, naixia una filla d’Israel Van rebre del Senyor el do de la filiació: una nena que, al seu torn, seria mare del Primogènit de molts germans, tots fills i filles estimats del mateix Pare. El 2021 el papa Francesc instituí la celebració, en tota l’Església, la Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans, el quart diumenge de juliol, a prop de la memòria litúrgica dels sants Joaquim i Anna, pares de la Benaurada Verge Maria
EXERCICIS ESPIRITUALS
Com cada any, ben a prop, a sant Martí de Montnegre s'organitzem Exercicis Espirituals, uns dies de pregària i fraternitat enmig de la natura.
Les dues setmanes que s'ofereixen són:
Del 30 de juliol al 5 d'agost
Del 6 al 12 d'agost
Les dues tandes estaran acompanyades per fra Josep Manuel Vallejo.
Per a més informació i inscripcions: conselldelaics@caputxins.cat, o bé directament al convent dels Caputxins d’Arenys de Mar
Tel: 937 920 641.
Mail: arenys@caputxins cat
SÍNODE 2021-2024
El Sínode dels Bisbes va ser instituït per Pau VI amb el motu proprio Apostolica soŀlicitud (15 de setembre de 1965) com a «un consell estable de Bisbes per a l'Església universal, amb la tasca d'aconsellar al Successor de Pere, participant així en la soŀlicitud per tota l ´Església.
El procés del l’actual Sínode que a l’Església tots podem viure, havent participat a la parròquia i seguint les etapes següents, recordem que fou convocat pel papa Francesc
L'octubre del 2023 i l'octubre del 2024, el Sínode dels Bisbes es reunirà a la seva XVI Assemblea General Ordinària, per tractar el tema 'Per una Església sinodal: comunió, participació i missió', a convocatòria del papa Francesc. La sinodalitat, el “caminar junts”, és un punt fonamental per a Francesc, que ha manifestat moltes vegades la importància que el conjunt de l'Església (Papa, bisbes, sacerdots, religiosos i laics) avancin junts i de la mà: “El camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l'Església del tercer miŀlenni. Estic convençut que, en una Església sinodal, també l'exercici del primat petrí podrà rebre més llum”.
L'Assemblea que es celebrarà a Roma el proper mes d'octubre pertany a la fase celebrativa, en continuïtat amb la primera fase, que va tenir lloc amb la consultació del Poble de Déu a les Esglésies particulars (a cada diòcesi) i les successives etapes de discerniment eclesial a les Conferències Episcopals i Assemblees Continentals.
L Instrumentum Laboris (IL) que constituirà la base dels treballs per a l Assemblea d octubre és fruit d´aquest procés d´escolta en tots els nivells de la vida de l´Església.
L'IL no suggereix respostes, sinó que apunta, articula algunes intuïcions que han sorgit en el procés, obre interrogants i convida a aprofundir-hi Per tant, és també un document per al discerniment dels participants a l'Assemblea d'octubre del 2023. L'IL constitueix un primer –però no concloent–punt d'arribada del procés sinodal ja que és fruit del discerniment que va començar amb la
consulta al poble de Déu a escala local. Els fruits d'aquesta consulta es van recollir a escala diocesana i després es van resumir i enviar a les Conferències Episcopals o Sínodes de les Esglésies Catòliques Orientals. Aquestes, alhora, van redactar una síntesi que es va remetre a la Secretaria General del Sínode l'agost de 2021. A partir de la lectura i l'anàlisi dels documents recollits així, un ampli grup d'experts va redactar el Document de Treball per a l'Etapa Continental (DEC). A continuació, el DEC es va tornar a les Esglésies locals de tot el món, convidant-les a confrontar-lo i després a reunir-se i dialogar a les set Assemblees Continentals, mentre continuaven també els treballs del Sínode Digital. L'objectiu era centrar-se en les intuïcions i tensions que ressonen amb més força en l'experiència de l'Església a cada continent, i identificar aquelles que des de la perspectiva de cada continent representen les prioritats que cal abordar a l'Assemblea del Sínode d'octubre del 2023 Així, cada Assemblea Continental va elaborar consensuadament un Document Final, igual que el Sínode Digital Aquest procés sinodal, iniciat pel Sant Pare, «principi i fonament visible d'unitat de tota l'Església» (cf. LG 23), ha estat possible perquè cada Bisbe ha obert, acompanyat i conclòs la fase de consulta del Poble de Déu.
En aquesta perspectiva cal entendre la decisió del Sant Pare de mantenir l'especificitat episcopal de l'Assemblea convocada a Roma, però alhora de no limitar-ne la composició només als bisbes, admetent un cert nombre de no bisbes com a Membres de ple dret L'Assemblea tindrà ocasió de reflexionar sobre l'experiència concreta que realitzarà, amb vista a formular propostes sobre com procedir en el futur.
DES DEL CAMPANAR
Buscant supervivents
Un d’aquests dies al matí m’aixecava escoltant per la ràdio com s’estaven buscant supervivents en el mar i que s’havien unit avions C-130 amb radars de superfície i avions P-3 amb radars de subsuperfície. A més, també la Guardia Costanera, l’exèrcit i un vaixell comercial amb un vehicle no tripulat capaç d’anar a gran profunditat. Finalment, vaig somriure, pensant que la societat havia canviat. Que s’havien posat a cercar els supervivents del naufragi del vaixell accidentat a les costes gregues o en algun altre lloc del Mediterrani. Hi havia solució per al nostre món. Però no. L’alegria va durar ben poc. De sobte van dir que estaven cercant a cinc persones que havien pagat un bitllet de gairebé 250 000 € per anar a veure el Titànic enfonsat.
Per desgràcia, hem sabut després que el submarí va explotar i aquestes persones també van morir M’ha sabut greu, perquè cada vida humana és preciosa i no té preu i, en conseqüència, trobo molt bé tot el que han fet per a buscar-les. El problema no està en aquestes cinc persones, sinó en els centenars i milers de persones, germans nostres, que estan desapareixent en aquesta estimada Mediterrània. El problema no està en el fet que la societat faci tots els esforços per a salvar a aquestes cinc persones, que obrim el telenotícies amb la informació i que expliquem tots els detalls de l’embarcació amb la qual viatjaven per saber qui eren els passatgers El
BAPTISMES
-Jan Chacón Ricart, Per molts anys!
HORARIS PARROQUIALS
Misses
Dissabte, 20h. Diumenge, 9h i 11h
Dilluns, dimarts i divendres, 18'30h.
Rés del Rosari
Dilluns, dimarts i divendres 6h de la tarda
Despatx parroquial Divendres, de 4 a 6h tarda
Mn. Joan Soler Ribasproblema està en una societat que no es pregunta en quines embarcacions viatjaven els pobres immigrants que estan travessant la Mediterrània, que no es pregunta quant els ha costat el bitllet, que no es pregunta com es deien, d’on venien, on volien anar, quins eren els seus somnis, ni a qui havien deixat enrere. Per tot això, crec que darrerament ja no es tracta només de buscar supervivents a la nostra Mediterrània, sinó de buscar-los en els nostres carrers, en les nostres cases, i en l’interior de nosaltres mateixos. Preguntar-nos si continuem vius I els qui som cristians, preguntar-nos què estaria fent Jesús si fos aquí, què ens demana de fer Déu en uns moments tan complicats I mentre m’estic fent aquestes preguntes, han passat per aquí a la parròquia tres noies colombianes que busquen un treball. Ha passat un dels assistents dels Centres d’Acollida d’Arenys de Mar buscant algun lloc on acollir els joves que fan 18 anys i han d’abandonar el Centre de Menors, perquè no vol que visquin al carrer. I una bona dona, que té un treball precari i dos fills, que es veurà obligada a quedar-se sense casa perquè el propietari ha decidit augmentar el pis del lloguer dels 550 € als 850 € al mes Legal? Segurament no! Però com que a la nostra societat ja no hi ha supervivents, cada cop serà més fàcil trepitjar el pobre, menystenir-lo, humiliar-lo i, finalment, despullat de tot, acusar-lo de tots els mals de la nostra societat. Suposo que, d’aquí a 100 anys, quan facin peŀlícules d’aquest moment històric, algú ens assenyalarà i ens acusarà. Com ho fem nosaltres amb els qui ens van precedir I potser algú, també, dirà? I tu, què estàs fent tu avui per als pobres del teu entorn?
DEFUNCIONS
-Joaquima Horta Cruañas 91 anys
-Vicenç Jaurés Umbert, 77 anys
Que el Senyor les aculli en la seva pau.
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de juliol es celebrarà el dilluns 17 a les 7h de la tarda (30 minuts)
OBERTA A TOTHOM
UN JUNY QUE HA SEGUIT RELATIVAMENT LA DELICIOSA INÈRCIA DEL MES DE MAIG PERÒ INTERCALADA PER ALGUNES PUNTES DE CANICULARS.
Encarrilem l'estiu meteorològic, al mes que ens ha portat l'estiu astronòmic el dia 21, lluny de les calorades exagerades de l'any passat, amb el perllongament del dinamisme primaveral que iniciàrem el maig, però aquesta vegada de la mà d'una situació poc efectiva pel que fa a precipitació aquí, a la nostra zona, i que donà pas a una massa més calorosa amb temperatures ja més estiuenques i alhora inestable (força a l'interior, molt poquet a la costa) que ens va etzibar la borrasca Òscar (molt profunda per les dates) a l'oest de la Península, abans que ens afectés la seva desfeta en forma de DANA fent augmentar considerablement la inestabilitat també aquí al litoral a tarda moguda del dia 13 de juny i en menor mesura la del dia 14 Superat aquest parèntesi, les constants estivals tornaren a protagonitzar el panorama meteorològic però amb petits matisos relativament insegurs i acompanyats de fang com a conseqüència d'un solc fred a l'oest peninsular, la ubicació de la qual ens va enviar una massa calorosa, polsegosa i una mica inestable provinent del nord d'Àfrica, que féu de les seves sent el responsable d'unes temperatures de ple estiu la recta final de la primavera astronòmica que tingué continuïtat però ja sense polsim saharià i amb una temperatura no tan disparada (malgrat l'accepció del dia 26) fins ben bé la vigília de Sant Pere i Sant Pau (28 juny) quan l'atmosfera es tornà a inestabilitzar considerablement els últims dies per acomiadar el mes de juny i encarar l'inici del tram més eixut i calorós de l'any amb bones condicions.
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
Dos moments d’aquest juny 2023:
Moment del punt àlgid (80 mm/hr) del patac d’aigua acompanyat de tempesta que descarregà la tarda del dimarts 13 de juny i deixà 19,5 l/m2 en 20 minutets.
Una imatge del vídeo accelerat de la sortida de sol ben plàcida i calorosa que no feia pensar amb les gotellades imprevistes del migdia i que serví per presentar l’espai del temps del TN migdia de TV3 de la mà d’en Dani Ramírez (18 juny).
"Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny"
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
g g q primavera és el canvi a millor en un mes de l’aspecte del bosc i en aquest cas “dels prats”, gràcies a la delícia d’un maig plujós respecte el març més eixut des que prenc dades el 2005 i d’un abril que no aixecà cap fins els últims 2 dies
UNA PRIMAVERA PARTIDA EN DUES MEITATS.
Al final, la primavera d'aquest 2023 ha acabat sent una mica més seca i càlida del normal respecte el període 2005-2023, afavorida per una primavera partida en dues meitats: una primera molt eixuta i estable encapçalada per un final de març ben monòton seguit del tercer abril més eixut en 19 anys de mesures. I una segona, més primaveral i entretinguda, gràcies en bona part d'una delícia de maig (insegur i fresc). Tot i que no acabà amb la sequera reverdejà el paisatge sequíssim que teníem a finals d'abril. Una segona part més dinàmica i canviant que seguí poc o molt durant la primera quinzena del mes de juny, però que es mostrà poc efectiva en conjunt pel que fa a precipitacions aquí a la nostra zona, tret del petit parèntesi més inestable que tingué lloc entre els dies 13 i 14. Destacant el patac d'aigua acompanyat de tempesta que caigué en poca estona la tarda moguda del 13 de juny. No obstant això, amb una temperatura, tot i que amb alguna accepció, força a ratlla fins que l'ambient plenament estiuenc es feu clarament més evident a les acaballes de la primavera, amb gotellades de fang incloses com a conseqüència d'un solc fred a l'oest de la península que no ens acabà d'afectar de forma directa enviant-nos per la seva posició una massa del nord d'Àfrica molt calorosa, polsegosa i relativament inestable i que es quedà fins ben bé el solstici d'estiu (21 juny), donant unes jornades lletges, apagades, enterbolides, encalitjades, pesades i les més caloroses de l'any fins llavors amb una jornada del solstici d'estiu ben canicular
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt
PASSEIG DE CAN JALPÍ
Romàntic, aquest passeig de plàtans em recorda històries d’amor nascudes sota les teves capçades.
Passejo, poeta soc, faig castells amb les paraules i sempre m’acompanya l’aire del teu nom, de contes i de llegendes i d’històries de fantasmes.
Poesia ets tu, que em dones a la passa, la fermesa d’un bon vers i arribo arran de l’aigua per sentir el llac com em parla de la immensitat de l’univers.
CICLE DE CAMINADES A LA FRESCA 2023
Amb el guiatge de Gaspar Casals
----- 5 DE JULIOL -----
Lloc de trobada: Plaça de l’Església
Hora: 7 de la tarda
Recorregut: Plaça de l’Església – Rial de la Rectora – La Mitja Taronja – Plana d’en Sala – Rial d’en Botifarra – Plaça de l’Església
----- 13 DE JULIOL -----
Lloc de trobada: Aparcament de Can Globus
Hora: 2/4 de 7 de la tarda
Recorregut: Desplaçament fins a Sobirans amb cotxes particulars. Sobirans –Creu de Rupit – Can Cintet – El Corral – Sot dels Llorers – Sobirans
----- 19 DE JULIOL -----
Lloc de trobada: Aparcament de Can Globus
Hora: 2/4 de 7 de la tarda
Recorregut: Desplaçament fins a la portalada de Can Jalpí amb cotxes particulars. Can Sagrera – El Remei – Camí de Caldetes – Vall de Gata – Can Sagrera
----- 26 DE JULIOL -----
Lloc de trobada: Aparcament de Can Globus
Hora: 2/4 de 7 de la tarda
Recorregut: Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars. Plana de les Bruixes – Sot d’Oradella – Valldellunes – Turó de Ca l’Arquer – Plana de les Bruixes
ET VAIG DONAR ULLS I VAS MIRAR LES TENEBRES
Irene Solà. Anagrama. 170 pàgines.
L’any 2019 es va publicar un llibre que va enlluernar tant a lectors com crítics, Canto Jo i la muntanya balla, una noveŀla que malgrat no ser de fàcil lectura, ja que tenia una trama molt fragmentada i amb una barreja de diferents veus (personatge vius, ànimes mortes i fins i tot la naturalesa com el cel o els bolets) va ser tot un èxit de vendes i es va traduir a una trentena de llengües que la van dotar de premis internacionals. Un temps més tard també se’n va fer una obra de teatral amb entrades exhaurides a cada funció. Així doncs, l’expectativa i la curiositat per una nova noveŀla d’Irene Solà era molt gran, i quan ho fa, arriba amb un títol llarg i fins i tot difícil de memoritzar, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres
La narració passa en una masia, Mas Clavell, una casa aïllada en algun lloc del Montseny habitada per una estirp de dones de muntanya. La nissaga comença molts segles ençà, amb la Joana, que veu que se li escolen els anys i no
troba marit i aleshores fa un pacte amb el diable per trobar un home sencer amb qui casar-se, un hereu amb un tros de terra i de teulada Un pacte que ella considera anuŀlat quan la nit de noces descobreix que al seu marit li manca un tros de dit petit del peu, no és un home sencer. Però amb el diable és millor no jugar-hi, a partir d’aleshores cadascun dels predecessors d’aquella família naixerà amb alguna mancança, ja sigui la falta d’un tros de cor o de llengua.
La història transcorre en un dia i comença amb l’espera de la mort de la Bernadeta, una dona tan gran que fins i tot ha perdut el compte dels anys que té. Les dones de la família, les vives i les mortes, preparen un àpat tot esperant el traspàs de la vella.
La foscor era morada i bellugadissa, opaca, grana i alhora blava, zumzejant, pigallada, cega, espessa, fonda i brillant a la vegada Estava infestada de cucs, de branques, de tremolors, de venes, de clapes
Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres s’ha de prendre com si ens expliquessin una rondalla, sense buscar un fil narratiu ni una interpretació tangible, aquesta és una història de memòria, i al capdavall aquesta és subjectiva i no sap de temps i espais Durant la lectura hi ha moments molt sòrdids, però no podem parar perquè Solà ens atrapa al seu món de rondalles plenes d’animals, diables i experiències grotesques i miserables.
Gemma Tomàs PrunaJULIOL 2023
DIVENDRES, 30
BREDA DE LA PLAÇA. Plaça de l'Església, 10 de la nit, Sopar Obert i FESTA
QUIJOTE amb els DJ's de la mítica Discoteca Quijote, música dels 80's, 90's i Disco.
DISSABTE, 1
BREDA DE LA PLAÇA. Plaça de l'Església, d'11 a 2/4 de 2 del matí, Jocs infantils, xocolatada i inflables. Basket
Beat
2/4 de 10 de la nit, Inauguració de la Breda i Sopar de recapte. Preu per taula 25€, inclou: taula per a 10 persones, 1 ampolla de vi, 1 ampolla de cava i 2 ampolles d'aigua.
A continuació Concert i ball de nit amb BANDA SONORA
DIUMENGE, 2
BREDA DE LA PLAÇA. Plaça de l'Església, a partir de les 11 del matí Cursa d'obstacles
XTREM RACE
A les 6 de la tarda, cercavila pels carrers de la Breda amb els gegants d'Arenys de Munt i Sant Esteve de Palautordera.
A les 8 del vespre, ball de fi de festa amb LIBERTY
DIMECRES, 5
Plaça de l'Església, a les 7 de la tarda: CAMINADA A LA FRESCA amb Gaspar Casals: Plaça de l’Església – Rial de la Rectora – La Mitja Taronja –Plana d’en Sala – Rial d’en Botifarra – Plaça de l’Església.
DIJOUS, 6
Can Borrell, a les 2 del migdia, Segona jornada de dinamització del comerç local “El futur del comerç local”
DIVENDRES, 7
Sala Corrioles del Centre Moral, a les 9 del vespre, concert Final de Curs combos adults: THE PRISIONERS i SALA D'STARS. Preu entrades anticipades 5€ (entrapolis com), a taquilla 7€
DISSABTE, 8
Plaça de l'Església, de 9 del matí a 2 del migdia, FESTA RADARS.
DIMECRES, 13
Aparcament de Can Globus, a 2/4 de 7 de la tarda, CAMINADA A LA FRESCA amb Gaspar Casals: Desplaçament fins a Sobirans amb cotxes particulars; Sobirans – Creu de Rupit – Can Cintet – El Corral – Sot dels Llorers – Sobirans
DIMECRES, 19
Aparcament de Can Globus, a 2/4 de 7 de la tarda, CAMINADA A LA FRESCA amb Gaspar Casals: Desplaçament fins a la portalada de Can Jalpí amb cotxes particulars. Can Sagrera
– El Remei – Camí de Caldetes
– Vall de Gata – Can Sagrera
DIVENDRES,21
BREDA DEL PI GROS, a partir de les 8 del vespre, Enramada dels carrers, música en viu amb DREAMER'S BALL QUARTET i Pica-pica pels veïns que enramen.
DISSABTE, 22
BREDA DEL PI GROS, a partir de les 10 del matí, inflables, xocolatada i maquillatge infantil a les 5 de la tarda, Cercavila Gegantera i 12a Simultània d'escacs
a les 6 de la tarda, Animació amb JORDI TONETTI I CIA a les 10 de la nit Sopar de Germanor i ball amb ZENIT
DIUMENGE,23
BREDA DEL PI GROS, a partir de les 10 del matí, Circuit de Ponis i jocs inflables a les 6 de la tarda, Actuació musical del Grup de Playback L'Amistat de l'Esplai. a les 7 de la tarda, Havaneres i Rom Cremat amb el Grup Xató que presenten LLUNA, FOC I ROM
DIMECRES, 26
Aparcament de Can Globus, a 2/4 de 7 de la tarda, CAMINADA A LA FRESCA amb Gaspar Casals: Desplaçament fins a Collsacreu amb cotxes particulars. Plana de les Bruixes – Sot d’Oradella – Valldellunes –Turó de Ca l’Arquer – Plana de les Bruixes.
DIVENDRES, 28
BREDA DE L'EIXAMPLE, al vespre enramada popular, hi haurà galetes, cava i aigua
DISSABTE, 29
BREDA DE L'EIXAMPLE. A partir de les 10 del matí inflables i tallers infantils
A 3/4 de 5 de la tarda batukada amb el grup QueToquiTaMare, faran passejada pels carrers de la part alta de la riera i acabaran a l'Eixample.
A 2/4 de 6 de la tarda, espectacle de màgia i xocolata amb melindros per tots.
A les 10 de la nit, Gran Sopar de Germanor: pica-pica, amanides, botifarra amb mongetes i pastís, aigua i vi i cafès, opcional menú vegetarià amb amanida i hamburguesa vegetal, pastís i cafè i begudes, menú infantil amb el pica-pica, hamburguesa amb patates i gelat. Seguidament, concert amb el duet ZENIT. Se sortejaran lots de productes de coŀlaboradors del poble.
DIUMENGE, 30
BREDA DE L'EIXAMPLE, a les 10 del matí Sessió de Cants harmònics
S 2/4 de 7 de la tarda sardinada popular amb vi i aigua, Havaneres i rom cremat.
MATEU CLOSA MACIÀ
1918 - 1973
Forner i botiguer que donà nom a una de les botigues familiars més emblemàtiques d’Arenys de Munt
Els Closa, originàriament arribats de la comarca de l’Anoia a Arenys de Munt, a finals del segle XIX, provenien de Calaf tot i que, fou una família que van anar arrelant en diferents llocs de Catalunya Encara, que la branca de la família Closa que vingué a Arenys de Munt era força nombrosa, a nosaltres en interessa centrar-nos en dos dels membres de la família (oncle i nebot), que van deixar la seva petjada més clarament al nostre poble, i precisament, van ser dos que portaven el nom i el cognom de Mateu Closa. Per un costat, tenim en Mateu Closa i Macià, fill de l’Albert Closa i Aragay de Breda, que donà nom a l’emblemàtica botiga de can Closa; i per l’altre, el seu oncle, en Mateu Closa i Aragay d’Arbúcies, fundador de la fàbrica tèxtil
Mateo Closa S.A., d’Arenys de Munt que fabricava teixits de ris i donà feina a moltes persones de la població
També, encara que sigui molt superficialment, aprofitarem per posar una mica de llum sobre la resta de la nissaga Closa, però, sense perdre de vista la botiga de can Closa (can Petit de la Farina) i la fàbrica d’en Mateu Closa. Foren llocs de referència durant molts anys, fins que la crisi del tèxtil va obligar a tancar l’empresa a principis dels anys vuitanta La botiga continua oberta, però, regentada parcialment, per una empresa forastera
Procedència familiar d’en Mateu Closa
Els primers membres de la família Closa, dels quals tenim coneixement a Arenys de Munt, foren el matrimoni format pel tècnic tèxtil Albert Closa i
Planell (1821-1892) i l’Engràcia Solà Ell, era d’Igualada, una ciutat amb molta tradició en el tèxtil, però, provenia d’una família de la localitat de Calaf i era fill d’en Marc Closa i la Margarida Planell, també de Calaf Ella, provenia dels Prats del Rei, una altra localitat de l’Anoia. El matrimoni Albert/Engràcia, van venir a Arenys de Munt amb 5 fills/es: Marc, Josep, Maria, Antoni i Mateo, tots nascuts a Igualada, excepte en Mateu que era de Badalona Aquets fills de l’Albert Closa i l’Engràcia Solà, es van assentar tots a Arenys de Munt i en principi, es van dedicar al tèxtil, ofici familiar i tradicional de la família Closa
Els Closa-Solà
En Marc Closa i Solà (1852-1924) es va casar amb una noia de Riudarenes, la Manuela Aragay i Vila (1952) i marxaren a viure a Arbúcies Els altres germans: en Josep Closa i Solà (1849-1925), l’Antonio (1854) i la Maria nascuts a Igualada, continuaren també la tradició del tèxtil i la confecció El germà petit Mateu (1856-1925) nascut a Badalona, va anar a viure a Barcelona amb els seus
pares – vivien al carrer Sant Jeroni, 7 de Gràcia - i no tornà a Arenys de Munt, fins que es casà amb la Vicenta Torrent i Tarrés (1869) i anaren a viure al núm. 83d del carrer San Ramon (després rambla Jalpí, 66) una casa propietat d’en Martí Colomer, a onva posar juntament amb els seus germans, una petita empresa tèxtil, però que arribà a tenir més de quinze treballadors. La fàbrica era coneguda per can Mateu, oficialment Hermanos Closa, i que nosaltres tinguem notícia, una de les més antigues d’Arenys de Munt (conjuntament amb altres que ja funcionaven a finals del segle XIX com les de: Josep Borrell i Planas al carrer Nou, 35, la d’en Tomàs Cusachs el Teixidor, la d’en Josep Rafanell o la d’en Josep Soler) Feien diferents classes de teixits i l’any1895 van començar amb la confecció de “tapaboques”. L’any 1907 els germans Closa van traslladarla fàbrica a l’edifici on actualment es troba la sala d’exposicions al Rial de la Cotxeria Era una fàbrica que treballava amb telers de fusta manuals i que uns anys després, a la mort d’en Mateu Closa, la Vicenta Torrent la va traspassar als senyors Valls i Macià, que la van modernitzar amb telers automàtics.
Cal deixar constància, però, de la projecció social que va tenir en Mateu Closa i Solà, tant a Arenys de Munt, com a Barcelona A Barcelona de ben jovenet, cantava amb l’orfeó gracienc “Nuria” i posteriorment, fou membre de la junta. A Arenys de Munt,fou candidat a presidir la Germandat del Remei, però, l’elegit va ser en Ramon Vernis i Vergés; l’any 1906 va ser designat jutge pel terç de família; itambé, cal mencionar que el mateix Mateu fou el representant a Arenys de Munt de la Sociedad d’Autores Españoles des de l’any 1907, fins que marxà a viure a Barcelona No sabem, però, que tenia que veure amb aquesta entitat.
Els germans Closa-Aragay i el seu pas al tèxtil Com hem explicat anteriorment, dels fills dels ClosaSolà,ens centrarem amb els del matrimoni: Marc Closa i Solà i la Manuela Aragay - que havien anat a viure a Breda, però, que van tornar a Arenys de Munt - i van ser els precursors de la botiga de can Closa i de la fàbrica de teixits Mateo Closa. El matrimoni Marc i Manuela van tenir tres fills i dues filles:
L’Albert Closa i Aragay (1884-1939) nascut a Breda, que inicià la seva vida laboral treballant de teixidor a la fàbrica de can Mateu dels seus oncles, i es casà l’any 1910 amb la Irene Macià i Torrent (1890-1960) una pubilla de can Macià, filla d’en Joan Macià i Maresma i de la Maria Torrent i Vergés. L’Albert i la Irene anaren a viure a la casa núm. 43 de la rambla Jalpí (una casa propietat de Joan Campeny i que l’any 1922 va comprar el seu oncle Mateu Closa i Solà).
L’altre germà, en Marc Closa i Aragay (1887-1957) nascut a Arenys de Munt, també, treballà de teixidor Es casà amb la Carmen Tallada i Tresserres (1901) d’Arbúcies a l’any 1924 i marxaren a viure a Barcelona.
Mateu Closa i Aragay
El germà petit Mateu Closa i Aragay (1893-1933) es casà amb la Mercedes Mercader i Salvat (19031983) filla del reconegut empresari Pau Mercadé i Porta d’“Encuadernaciones Mercadé” , marxà a viure a Barcelona i l’any 1924 amb el seu germà Marc, van crear una societat tèxtil (Closa Hermanos) amb un capital social de 200.000 pessetes. Però, a principis dels anys trenta, en Mateues va establir pel seu compte, en comprar una fàbrica d’Arenys de Munt situada a la carretera d’Arenys de Mar (Oriente, 31) que ja venia funcionant des de feia uns anys fent teixits de ris i que era propietat del tècnic tèxtil Francesc Perramon (germà gran del poeta Domènec Perramon) a on hi treballaven unes divuit persones i feien anar 10 telers. En comprar la fàbrica, en Mateu li posà el nom de “Mateo Closa S. A” i augmentà el nombre de telers i personal Tanmateix, en Mateu morí al cap de poc i la seva vídua continuà gestionant l’empresa amb el nom de Viuda de M. Closa (Mercedes Mercadè). A Sant Boi de Lluçanès havien muntat una altra fàbrica, també, amb el nom de Vda de Mateo Closa, a on fabricaven la banda higiènica graduable “Lady” (a més de: mocadors, teixit de ris, culots, pitets, etc.). Una altra empresa familiar era Hilaturas del Segre
S A , i tenien el despatx al carrer Casp, 61 de Barcelona. Posterior-ment, el responsable de l’empresa en morir la Mercedes, fou el seu fill Mateu Closa i Mercadé (1926-2012) casat amb l’Antonia Millet i Maristany, i que dirigí l’empresa fins que hagueren de tancar definitivament, en la dècada dels anys vuitanta, a causa de la crisi del tèxtil i dels deutes acumulats per l’empresa (el juliol de 1980 va presentar suspensió de pagaments amb un deute de 59 milions de pessetes)
Inici de la botiga Sellés-Closa
L’any 1874 en Josep Sallés i Majó (1848) fill del ferrer Esteve Sallés Catà i Blanch - en aquell temps el cognom encara s’escrivia amb “a” - es casà amb la Rosa Solà i Soler (1854) de Sant Vicenç de Llavaneres i anaren a viure al número 27 del carrer San Ramon i allà, en Josep hi obrí una botiga de venda de palla i civada, inscrita al padró de la contribució de l’any 1893, com a “magatzem de farina” . Botiga que fou coneguda per can Petit de la Farina.
El seu fill Miquel Sellés i Solà (1879-1931), es casà l’any 1908 amb la Regina Colomer i Mora (18831959) i continuà amb la botiga, però, a principis del segle XX, (quan el carrer ja havia canviat a rambla Jalpí) per tal de millorar el negoci, va tenir la bona idea de fer pa, i a més, l’any 1923 donava d’alta de la contribució industrial, un “molino movido a motor para moler centeno” i la gent del poble hi anà a moldre el blat i els cereals També obrí, una mica més amunt, al número 45, en una casa propietat d’en Joan Riera i Torrent, un petit establiment, que feia les funcions de “taverna” i saló de ball, conegut per cafè Sellés i que la seva vídua donà de baixa l’any 1932 (També, al núm 43 hi havia un altre bar, el cafè d’en Salvador Massip). En Miquel i la seva dona Regina, van tenir dues filles, la Josepa Pepita (1910) que es casà amb el comerciant Jaume Missè i Coll (1901-1976) i la Rosa Rosita (1918-2006)
En Mateu Closa i Macià
Uns dels veïns d’aquesta botiga eren precisament, el teixidor Albert Closa i Aragay i la seva dona Irene Macià, que com hem dit, havien anat a viure molt a prop de can Sellés (al número 43) i que l’any 1931 donà d’alta en aquesta mateixa casa, que aleshores ja era el núm 45, una merceria al por menor Al 1932 donà d’alta una botiga de confecció, botiga que a l’any 1942 la seva vídua, tornà a donar d’alta, sota l’epígraf de “Venta al menor de Tejidos” amb el nom de “Vda de Alberto Closa” i a l’adreça, que aleshores era de Generalisimo Franco, 45 En aquesta casa van néixer els seus tres fills/es: Albert (1910), Maria (1916-1995) i en Mateu (1918) el nostre protagonista
En Mateu Closa, fill petit de l’Albert Closa i Aragay, anà a l’escola pública d’Arenys de Munt, amb el
En Mateu i la Rosita mestre Joan Corrales, que havia arribat al poble l’any 1910 i que donava classes a casa seva (en aquells dies a la rambla Jalpí, 70). Però, quan en Mateu ja tenia deu anys, va ser inaugurada la nova escola de la rambla Jalpí, 55 i continuà els estudis amb el mestre Raimon Torroja, ja que en Corrales s’havia jubilat. Quan deixà els estudis va anar a treballar d’aprenent a la fleca de can Ribugen d’Arenys de Mar, a on va aprendre l’ofici de forner
Posteriorment, sembla que també estigué un temps treballant a Santa Maria de Palautordera. Cal destacar els dots d’en Mateu jugant a futbol, ja que fou un dels puntals de l’equip d’Arenys de Munt durant la dècada dels anys trenta
Però, en necessitar en Miquel Sellés un forner a la seva botiga, contractà a en Mateu, que el tenia de veí, que ja era un professional expert; començant així, la relació laboral d’en Mateu amb la botiga Sellés, i que amb el pas dels anys es transformà amb relació familiar, en casar-se en Mateu amb la Rosita, filla d’en Miquel Sellés.
Els altres fills de l’Albert Closa i Aragay
L’Albert, fill gran de l’Albert i la Irene, havia començat a treballar de teixidor a casa del seu oncle Mateu (Mateo Closa S A ) per aprendre l’ofici familiar, però, aviat deixà la fàbrica i anà a treballar d’aprenent a la reconeguda sastreria Deulofeu de Barcelona. Al cap d’un temps, es quedà a casa per ajudar en la tenda de confecció i merceria dels seus pares, fent-se responsable de les compres necessàries per a la botiga Però, no es conformà amb això, i decidí quedar-se a viure a Barcelona i muntar, juntament amb en Francesc Artigas, un negoci de venda al major, “Closa y Artigas (C Y A)”situat al carrer de la Boqueria, 3-5 i 7 Segons la promoció feta per ells, fabricaven i venien: “pinzas, limas, clips y articulos de manicura en general” , agafant també, la representació dels articles d’afaitar “Smoking” i l’exclusiva per a tota la península, de les maquinetes “Filomátic” i En morir l’Albert, el seu soci continuà encara alguns anys el negoci
La Maria Closa exercia de modista, ensenyava a cosir a les nenes, i continuà amb la merceria dels pares. Es casà amb en Josep Borrell i Terra, un xicot que treballà de pagès, de repartidor de pa, de forner a can Closa o d’ajudant de la botiga dels sogres
A més, era molt conegut al poble i altres indrets propers per la seva habilitat com a dibuixant i pintor, sense oblidar la seva afició en la construcció de pessebres, treball en què era un exceŀlent artista, motiu pel qual, l’any 2007 la Generalitat li adjudicà el diploma de Mestre Artesà pessebrista.
Guerra civil
L’any 1936 començà la guerra civil i els germans Closa, en estar en edat militar, foren mobilitzats: L’Albert, que era de la lleva del 31 fou destinat a Serveis Auxiliars del Centro de Instrucción Militar de Granollers, d’on marxà el 25 de gener de 1939 per presentar-se a les autoritats d’Arenys de Munt, i no fou represaliat. En Mateu marxà mobilitzat el 17 de maig de 1938 i gràcies a la seva feina de forner, en lloc d’anar al front fou destinat a intendència, i es passà els temps de la guerra fent pa i no li tocà anar a tirar trets. Sembla que estigué en algun destacament pels voltants del Montseny i quan acabà la guerra tornà a casa sense cap entrebanc Va ser declarat “indiferent” per la Junta de Classificació de l’Ajuntament i tampoc, fou represaliat per les noves autoritats franquistes. Això sí, el van enviar a fer de nou el servei militar amb els vencedors de la guerra, destinat a una companyia d’intendència a Burgos i San Sebastian
Tornada de la mili i casament amb la Rosita
Després de passar gairebé cinc anys vestit de militar, entre la guerra i el servei militar franquista, al cap d’un any de la seva tornada a casa (el 1946) en Mateu es casà amb la Rosita Sellés i Colomer (19182007), filla de la viuda propietària de la botiga, ja que en Miquel Sellés havia mort l’any 1931 En Mateu es dedicà amb cos i ànima a treballar de forner a la botiga familiar, que en aquells moments tenia l’adreça de Generalisimo Franco, 39, i de la qual, va passar a ser-ne el nou responsable a partir d’aleshores.
Els fills d’en Mateu i la Rosita
El matrimoni Mateu-Rosa va tenir tres fills: Albert (1948), Miquel (1951-2014) i Josep (1956) que ha estat qui m’ha posat al dia de la història familiar. L’Albert, així que tingué l’edat, anà a treballar a can Domènech i posteriorment, passà a la banca Es casà amb l’Assumpta Fàbregas i anà a viure a Arenys de Mar. Els altres dos germans van continuar amb el negoci familiar, en Josep a la botiga i en Miquel fent pa En Josep es casà amb la Rosa Salvà i Catarineu (1960) i a partir d’aleshores, tots dos van portar el negoci. Van tenir dos fills (Mateu i Martí) i una filla (Maria), que malauradament, en Mateu no arribà a conèixer
Petita història de la botiga Closa
En Mateu va fer la primera ampliació de la botiga, passant a 50 metres quadrats. Va adquirir el material
de la botiga de l’exalcalde republicà Josep M. Soler, que havia tancat, la seva clientela i les seves llibretes de racionament en vigor després de la guerra, i es dedicà a vendre tota mena de productes comestibles, a més del pa. Anava a Barcelona i al born cada quinze dies Comprava les ametlles i avellanes a can Gispert que ell mateix traginava amb el tren i anava a la Comercial Salazonera a comprar sacs de bacallà de 50 quilos, que els hi portava a casa el camió d’en Petnon. El comerciant Salvador Sans li subministrava el cafè “El Magnifico” , que en moltes ocasions li portava a casa.
Més tard, el seu fill Josep i la Rosa van engrandir la botiga en dues ocasions fins a arribar als 400 metres quadrats, afegint-hi el local de la casa veïna de can Pepet Joanet (antic venedor de carbó que va morir cremat per la seva pròpia llar de foc). De la cinquantena de productes que es venien, en la primera botiga – segons explicà en Josep Closa, fa uns anys – van passar a més de 3.000 a principis de l’any 2000. Aquella primera botigueta dels avis que oferia als veïns i veïnes del poble pocs productes, ja que la majoria de cases s’autoservien, gràcies als seus horts i vinyes pròpies, a poc a poc es convertí en una botiga de proximitat, però també últimament, en un petit supermercat amb tota classe de productes i que oferia un servei i un tracte familiar als seus clients
Els treballadors de la botiga
En un principi només tenien personal de temporada, però, a mesura que el poble es feia gran, hagueren de contractar més treballadors, fins a incrementar la plantilla a 13 persones. I entre els quals, tots recordem l’inefable Joaquim Saurí Quimet que treballava al forn de pa i sempre estava de bon humor. Actualment, encara hi treballa el seu fill Ricard, que sempre ha estat el responsable del servei a domicili i que fa trenta anys que hi treballa També hi treballà en Jordi Sarlat, que dormia i menjava a la casa o el mateix Josep Borrell hi va treballar una temporada.
L’Isidre de can Seca, que treballava a can Nel també, els anava a ajudar molts dissabtes i diumenges De les dependentes, recordem la Carme Bigorra que es va jubilar treballant a la botiga, la Maria Colomer, l’Antònia Tarrés, la Tere Salvà, la Montse Torrent, l’Elisenda Expósito, la Silvia Colomer, la Pilar i l’Eulàlia Torrent, en Shamad, la Jessica Picón, etc.
Actualment, el supermercat està gestionat per la cadena Spar, i la secció de la carnisseria-xarcuteria per Càrniques Reixac de Breda, aon encara, treballa la Rosa Salvà
Mort prematura d’en Mateu
En Mateu va morir l’11 de gener de 1973 quan només tenia cinquanta-quatre anys, però, havia treballat molt en la seva curta vida. A la nit havia de fer el pa i dormir al matí. No tenia temps d’anar al bar a jugar al domino, però, sí que llegia molt i tenia una bona preparació cultural Si hagués pogut veure com evolucionà la botiga després de la seva mort, segur que hauria estat força satisfet de la feina feta pels seus fills i principalment, pel Josep i la Rosa, que van saber convertir aquella petita botiga de venda de farratge dels seus avis, en una botiga familiar de tracte amable, amb esperit de servei i que fomentà les relacions humanes amb els seus clients i clientes, persones conegudes del poble de tota la vida
MIS PENSARES
La nostra consciència només s'equivoca quan us interessa
El que es tem sempre és superior al que ve.
Després d'una equivocació sempre ens plouen els consells.
Quan fem alguna cosa dolenta en secret, si creiem que no ens ha vist ningú, ens equivoquem. Ens ha vist Déu, la nostra consciència i el nostre pitjor jutge: nosaltres
Quan algú diu: parlaré amb franquesa, normalment és que no pensa dir la veritat
On es compleix la llei, no cal la força. No enganyis ningú, però no et fiïs de tots. Amb els ulls tancats es pot veure molt lluny.
Les penes treuen la felicitat, però alguns plaers la maten.
Totes les llàgrimes que un ha fet vessar, algun dia les haurà de tornar.
Pensem poc en allò que tenim i molt en allò que ens falta
El mirall és un silenciós amic que mai no menteix.
Potser s'hi arriba fora d'hora, anant massa de pressa que massa a poc a poc.
Qui no perdona vol ser més que Déu.
L'amic del nostre amic és, de vegades, el nostre enemic
La victòria d'un país invasor no li donarà mai la pau.
Molts donen consells per estalviar-se fer favors.
L'humor consisteix a fer-nos riure amb una cosa que, si fos veritat, ens faria plorar.
Com més alt s'enfila, més sol s'hi està.
És més fàcil actuar de paraula que no pas d'obra.
A l'amor les distàncies no existeixen. Ser modest, de vegades és només ser sincer
Només cometen errors importants els que són importants.
Les hores no passen, queden. Els que passem som nosaltres.
De vegades és més fàcil posar remei a una cosa mal feta que esmenar una mala felicitat.
Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions.
El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia»
Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies
Feu-los arribar a: batec@centremoral cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
A LES CINC DE LA TARDA
“L’ésser humà mai no havia tingut tanta informació al seu abast, però tampoc no havia estat tan manipulat”. (Timothy Snyder)
Escric aquesta crònica en el moment de la constitució del nou Ajuntament de Barcelona un aiguabarreig d’emocions, sentiments de moltes iŀlusions però també de moltes frustracions, pactes puntuals o generals Tanmateix també una nova línia d’actuació, i estudi, com Ripoll
A les cinc de la tarda és una gran hora per a esdeveniments importants: futbol, toros, casaments, i ara, plens municipals al Cap i Casal de Catalunya.
La democràcia no ho aguanta tot i hem de cuidarla, construir ponts i fer amics per crear noves sinergies en la reserva del bé comú
El llibre de capçalera de Pedro Sánchez és un d’en Barack Obamaon, una de les reflexions importants adverteix que la gent entengui la política con una baralla sorollosa on mai s’encaran els problemes reals de la gent.
El fet que 400.000 persones viuen a l’Estat espanyol de la representació pública, tres vegades més que Alemanya. Un punt per pensar un instant 67 152 regidors que trien a 8 131 alcaldes Segons alguns politòlegs en un futur caldrà augmentar els recursos dels municipis i reduir el nombre dels mateixos. Un repte, quasi impossible a casa nostra.
Després d’una llarga i cansada campanya a les locals del 28M, vull agrair a tots els caps de llista la seva presència a Ràdio Arenys de Munt el dimarts 30 de maig. Una acció singular que els honora El viatje del 2023 al 2027 per a tots serà una gran aventura on hi ha molt en joc
Sort, per a tothom el 23-J.
