CONCERT DEL 10È ANIVERSARI DE VEUS DE MUNT .
“VEUS VEÏNES”, NOU ESPECTACLE DEL COS DE DANSA DE L’ESBART
Entrades ja a la venda del concert “ 10 de Veus” pag. 05
ARENYS DE MUNT PRESENTA LA NOVA CEL
11/ D'Arenys, gent i
14/ D'Arenys, esports
Continguts
16/ De la Parròquia
19/ Del temps
20/ Mirant el cel
21/ Paisatges poètics
21/ Biblioteca
22/ El llibre del mes
23/ Calendari
03
26/ Recordant a...
30/ El racó de l'humanista
32/ Opinió
34/ La Bústia
43/ Entreteniments
44/ La Imatge del mes
06
| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Rosa Miró Albert i Pau Torrent Fontbona.
| Disseny Cartell portada: Ceci Mendieta i Mariona Campí
| Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros).
| Impressió:
BONA FESTA MAJOR.
Un Sant Martí ple de cultura
El Batec vol desitjar-vos una feliç celebració i animar-vos a participar en els actes que hem preparat amb tanta iŀlusió.
Arrenquem amb energia el dissabte 8 amb el 2n Torneig de Tennis Taula de Sant Martí. Animeu-vos a participar-hi! hi haurà un piscolabis i brindis de Sant Martí
El mateix dissabte 8 i el diumenge 9, els grups de teatre del Centre d’Arenys de Munt i Seràfics d’Arenys de Mar ens oferiran el Teatre de Festa Major: 12 sense pietat. Aquest gran clàssic, ple de tensió i emoció, qüestiona la justícia i els prejudicis a través d'un intens debat dins una sala de jurat.
L’Esbart impartirà, com cada any, els Tallers de la Dansa d’Arenys de Munt amb les espolsades . El dia de Sant Martí, obrirà els actes institucionals amb el Ball d’Homenatge.
La celebració continua el dissabte 15 amb el concert 10 de Veus. Concert desè aniversari Veus de Munt celebra una dècada amb un espectacle de cant coral que promet ser emotiu i bonic, amb acompanyament instrumental en viu. El diumenge 16, al matí, Ballada de Festa Major amb els grups infantil i juvenil de l’Esbart, i a la tarda el Correllengua, que culminarà a la Sala Gran amb el muntatge Un passeig per la Plaça del Diamant, i per acabar, l’Esbart Dansaire i Veus de Munt interpretaran «La Santa Espina». Us hi esperem per compartir, com sempre, cultura, llengua i Centre!
Montserrat Fontbona Redacció Batec
La secció del Centre del Pessebre vivent ja està escalfant motors Aquesta setmana hem traslladat tots els elements de tramoia a un espai del Centre, també ja tenim data d’enguany, serà el diumenge 21 de desembre de les 17:30h a les 20h a Can Borrell. Fem una crida a totes aquelles persones que estiguin interessades a fer de figurants al 3r pessebre vivent d'Arenys de Munt. Hi pot participar tothom qui vulgui, però recordeu que els nens que s'apuntin han de venir acompanyats d'un adult, tant en el moment d'apuntar-se com en el moment de fer de figurants el dia del pessebre.
Més endavant ja us comunicarem com i quan us podeu inscriure per a poder-hi participar. Recordeu que el nostre pessebre es tracta d’una activitat sodidària, on tant els organitzadors com els figurants ho fan a títol de voluntariat, i el que es reculli de les entrades, aquest any anirà destinat a la Marató de TV3, a l’associació Mireia, l'estrella que més brilla i a La sonrisa de Aina. Animeu-vos a participar-hi. Us hi esperem.
Els monitors i monitores us esperem el proper diumenge dia 2, a la Sala gran del Centre amb moltes sorpreses No us oblideu d’agafar la vostra entrada a la pàgina web del Centre. Estigueu atents a les nostres xarxes socials: us anirem anunciant novetats sobre el dia. Ens veiem d’aquí res!
Diumenge, 23 de novembre a les 18.30 h a la Sala gran del Centre.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Eva Libertad
Productora: Diverso Films, A.I.E., A Contracorriente
Films, S L , Distinto Films S L U , Nexus Creafilms, S L
Estrena: 4 d'abril de 2025
Durada: 100 min
Guió: Eva Libertad
Gènere: Drama
Qualificació: Apte per a tots els públics
Versió: Original en castellà
Intèrprets:
Álvaro Cervantes, Elena Irureta, Joaquín Notario, Miriam Garlo
SINOPSI
Ángela, una dona sorda, tindrà un nadó amb Héctor, la seva parella oient L’arribada de la nena altera la relació de parella i porta l’Ángela a afrontar la criança de la seva filla en un món que no està fet per a ella
Diumenge, 23 de novembre a les 17h a la Sala gran del Centre.
Un misteriós gàngster fereix l’Àlex, un inspector de policia que l’està perseguint Immobilitzat a l’hospital, Àlex hi fa amistat amb Léo, un noi d’onze anys afectat per una greu malaltia Estirat en el seu llit, Léo descobreix que té un poder extraordinari: pot sortir del seu cos i, com un fantasma, invisible per tothom, pot alçar el vol i travessar els murs Gràcies a aquest poder i amb l’ajuda de la Marie, una intrèpida periodista,l’Àlex podrà enfrontar-se al gàngster, que està amenaçant la ciutat amb un virus informàtic fulminant.
Els grups de teatre del Centre d’Arenys de Munt i Seràfics d’Arenys de Mar, amb actors i actrius dels dos ateneus, ja estan en marxa treballant amb molta iŀlusió en la preparació de l’obra de Sant Martí: 12 sense pietat, el gran clàssic que va inspirar la famosa peŀlícula “Doce hombres sin Piedad”.
Una obra plena de tensió i emoció que no us deixarà indiferents.
Us esperem al Centre per compartir aquest gran clàssic!
Funcions:
Dissabte 8 de novembre, a les 20 h
Diumenge 9 de novembre, a les 18 h
Diumenge 15 de novembre a les 20:00h a la Sala Grandel Centre 10 DE VEUS és l’espectacle de celebració dels 10 anys de Veus de Munt. Volem oferir al públic un concert de cant coral, amb acompanyament instrumental en viu, divertit, bonic i, sobretot, emotiu. Pels records que cadascun dels temes ens porten, però també perquè al final de l’espectacle pujaran dalt l’escenari tots aquells antics cantaires que per un dia tornaran a formar part de Veus
Dissabte 8 de novembre a les 9:00h a la Sala Corrioles del Centre
Vine al Centre i participa al 2n Torneig amistós de Sant Martí de Tennis
Taula Premis per als 3 primers classificats
Inscripcions del 20 al 31 d’octubre presencials de dimarts a divendres de 17h a 19h a la secretaria del Centre, enviant un correu centre@centremoral.cat o contactant al WhatsApp del Centre: 683580661. El sorteig de les taules i els grups es farà el dilluns 3 de novembre a les 19h a la Sala de Joc.
Piscolabis i Brindis de Sant Martí per a tots els participants gentilesa de: Bar del Centre.
Preu Soci: Gratuït, Preu No Socis: 10€
Veus Veïnes convida a aturar-nos i mirar d’una altra manera allò que ens envolta: les persones, les veus i les experiències que conformen el nostre dia a dia Alhora, és també una mirada cap al futur, un desig de seguir construint plegats, amb la convicció que “tenim la llavor, i la terra per sembrar!”
L’ESBART, PRESENTA LA FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ
Un any més, per Sant Martí, l’esbart s’aboca de ple a les diferents celebracions que es fan per Festa Major. Com cada any, s’impartirà un taller previ per aprendre a ballar la Dansa d’Arenys de Munt. Un taller adreçat tant als qui no l’han ballat mai, com qui volen refrescar la memòria. Serà el dimecres 5 de novembre, a les 21:30 h, a la Sala Corrioles del Centre.
Ja per Sant Martí, l’11 de novembre, l’esbart s’encarregarà d’obrir i tancar la dansa, després d’oferir una estona abans, el tradicional Ball d’Homenatge a la Plaça de l’Església per donar la benvinguda a tots els vilatans i les vilatanes del poble Finalment, el diumenge 16 de novembre tindrà lloc la tradicional Ballada de Festa Major Infantil i Juvenil, un recital de danses tradicionals interpretat pels grups de l’escola de dansa de l’esbart i enguany, amb l’Esbart Ciutat Comtal de Barcelona, com a convidats Serà a les 12 00 h a la Sala Municipal i amb entrada gratuïta.
Des de l’Esbart d’Arenys de Munt, molt bona Festa Major a tothom!
El diumenge 16 de novembre, a les 6 de la tarda, Arenys de Munt celebra el Correllengua: encesa de la Flama de la Llengua, Cercavila, Lectura del Manifest La llengua és una qüestió d’amor, Un passeig per la Plaça del Diamant...
Hi participaran entitats de cultura d’arrel (diables, grallers, gegants), l’ABIC i les seccions del Centre: Treatre, RAW, grup fotogràfic, l’Esbart Dansaire, Veus de Munt
Com a participants a la Taula per la Llengua d’Arenys de Munt, el Centre Moral s’ha ofert a ser seu de la celebració del Correllengua 2025, al nostre poble. El Correllengua és un moviment que s'estén arreu dels Països Catalans amb l'objectiu de promoure la llengua i cultura catalanes de manera festiva, integradora i participativa. Per això ens alegra que altres entitats i associacions del municipi s’hagi unit a la iniciativa.
Enguany el Correllengua homenatja l’escriptora Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d’octubre de 1908 - Girona, 13 d’abril de 1983), considerada l’autora contemporània en llengua catalana més influent i també la més llegida i traduïda. Destaquem la presentació del muntatge Un passeig per la Plaça del Diamant , que podem veure a la Sala Gran del Centre, cap a 2/4 de 7 de la tarda del diumenge 16.
“Un passeig per la Plaça del Diamant” és una lectura de fragments de la novel.la, amb acompanyament per part de Gemma Sangerman Rossell acompanyada de la violoncel.lista Francina Turon Sans i la percusió de les puntaires Fina Alsina Frigola i Marta Garcia Campillo, el muntatge fotogràfic del grup RAW.
La narració en primera persona permet seguir la protagonista, els moments històrics i les vivències de la Colometa. La música dibuixa el pas del temps i acompanya les transicions del personatge.
Per acabar la vetllada, l’Esbart Dansaire i Veus de Munt interpretaran «La Santa Espina»
Les nostres passions són les mateixes de Mercè Rodoreda, gran escriptora, que enguany commemorem. Les nostres passions són: parlar, llegir i escriure, el país, i el nostre idioma tan dúctil i bell que ens permet d’aconseguir una manera neta i clara de dir les coses i comunicar-nos, en totes les ocasions de la vida en comú en aquest món complex, plural i ple de vida. No hi ha una vida bona en solitari, la vida bona és compartida. Mercè Ibarz, escriptora, autora del Manifest
El ple ordinari de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, es celebrà a la sala de plens de Can Borrell, el 21 d’octubre. El punt clau va ser l'aprovació inicial de la Modificació de les Ordenances Fiscals per a l'any 2026, que incrementa l’Impost de Béns Immobles (IBI) i la Taxa d'Escombraries.
com un tràmit ineludible per complir amb la nova Llei Estatal de Residus. Aquesta normativa obliga els municipis a cobrir el 100% del cost real del servei de recollida, tractament i gestió. L'augment dels preus del servei per part de les concessionàries va fer imprescindible l'actualització de la taxa per garantir l'autofinançament i evitar que el dèficit recaigui en altres fons municipals La Modificació de les Ordenances Fiscals va ser aprovada amb els vots favorables de l'equip de govern (8 vots: ERC i CUP) i els vots en contra de l'oposició (4 vots: Junts per Arenys de Munt i 1 PSC).
La proposta d’aprovació de la Modificació de les Ordenances Fiscals per a l’any 2026 va ser el focus de la sessió, amb l'objectiu d'adaptar els ingressos municipals a l'actual context inflacionista i al nou marc legal de residus.
Respecte a l’Impost de Béns Immobles (IBI), l'alcalde Josep Sánchez (ERC), com a regidor d'Hisenda, va justificar la pujada de l’IBI com una mesura necessària i responsable per garantir que els ingressos corrents puguin cobrir l'augment dels costos dels serveis. Va argumentar que l’augment del tipus impositiu és l'única via per evitar dependre de forma estructural dels estalvis (romanent) i poder mantenir la qualitat dels serveis PSC i Junts van alinear-se per criticar que l'augment de la pressió fiscal arriba en un moment delicat per a les economies familiars. Van exigir a l'executiu prioritzar l’eficiència i l’optimització de la despesa abans de demanar un esforç econòmic addicional a la ciutadania.
Respecte a la Taxa d'Escombraries, l'increment de la taxa de residus es va defensar
El Ple va votar l'Aprovació del Compte General de l'any 2024, que va mostrar un tancament econòmic amb un balanç positiu. Resultat Econòmic: L’exercici 2024 finalitza amb un important superàvit, que es tradueix en un romanent de Tresoreria sòlid. Aprovat amb 9 vots a favor (ERC, CUP i PSC) i 4 vots en contra (Junts per Arenys de Munt) Junts va votar en contra criticant que l'alt superàvit és sovint símptoma d'una baixa execució de les inversions i d'una manca d'agilitat a l'hora de gastar els diners en projectes prioritaris per a la població.
Altres Aprovacions. Aprovació del Patrimoni Municipal del Sòl corresponent a l'any 2024. Aprovació de la Modificació de Crèdits 12/25 del Pressupost Municipal 2025, un tràmit per reassignar fons dins l'exercici actual.
La Part de Control va incloure dues mocions d'alt interès polític i la dació en compte dels informes de control intern.
Front Comú pel Suport a la Catalunya Nord. La Moció Declarativa per donar suport a la Catalunya Nord va ser presentada amb un acord transpartidista. Va rebre un ampli suport per part del Ple, oficialitzant el suport de l'Ajuntament a les iniciatives per la llengua i la cultura catalana al territori nord-català. Moció en Defensa del Català a l’Escola. La Moció Declarativa del grup CUP sobre la Sentència del TSJC respecte al Decret de Règim Lingüístic 91/2024 va ser debatuda per reafirmar el compromís amb el model d'immersió lingüística La CUP va defensar la sobirania del Parlament i el rebuig a la ingerència judicial La moció va ser aprovada amb una majoria àmplia
Els darrers punts de la part de control del Ple van donar compte de dos informes d'Intervenció i un despatx d’ofici.
Junts per Arenys de Munt i el PSC, van posar sobre la taula les inquietuds ciutadanes i les demandes d'actuació immediata.
La Demanda de Nous Pressupostos
Participatius. La regidora de Junts Vicki Devesa va iniciar la intervenció recordant que els Pressupostos Participatius són una eina fonamental de democràcia directa, destacant la tradició participativa d'Arenys de Munt. Junts va subratllar que feia dos anys que no s'anunciava cap nova edició des de la fase de votacions d'octubre de 2023, i va demanar activar els mecanismes necessaris per iniciar un nou procés o bé explicar públicament els motius del retard
La regidora de Participació, Montse Batista, va reconèixer la necessitat de l'eina i va anunciar que el procés de Pressupostos Participatius es
troba en fase de revisió i actualització Va explicar que el govern està treballant per millorar el seu funcionament amb l'objectiu que el proper procés sigui més àgil i transparent. La previsió és iniciar la nova convocatòria durant el primer trimestre de 2026.
Adquisició de l’Antic Forn 'Ca l’Enric del Pa'. El regidor Artigas va demanar a l'Ajuntament que esbrini la possibilitat d'adquirir l'edifici de l'antic forn "Ca l’Enric del Pa" per tal de dimensionar i eixamplar el vial Va destacar la situació d'oportunitat única, ja que la finca, després del decés del propietari, està en venda. Artigas va subratllar que la Travessia Llorenç és un punt extremadament transitat, en doble direcció, que dóna accés a equipaments clau com l'Escola Sant Martí, el CAP i la pista poliesportiva... L'estretor actual provoca retencions, conflictes entre conductors i perill per als vianants, arribant a paralitzar la Riera. L'adquisició, sumada a una finca adjacent, seria la solució definitiva a un problema històric L'alcalde Josep Sánchez va rebutjar la idea amb fermesa basant-se en un plantejament "pragmàtic" i en la priorització dels recursos. Va reconèixer que no existeix cap afectació urbanística sobre l'edifici, per la qual cosa l'Ajuntament hauria de comprar-lo a preu de mercat i, posteriorment, enderrocar-lo. Sánchez va ser categòric: "Si tenim diners per comprar un habitatge, el comprem, no per enderrocar-lo, sinó per viure-hi". La prioritat és destinar fons públics a crear habitatge social, no a adquirir i enderrocar finques a preu de mercat Com a alternativa, l'alcalde va assenyalar que s'està treballant en la reforma del carrer de les Flors i que hi ha una finca del carrer afectada en un futur per donar una nova sortida a la zona.
Actuació Urgent a la Rotonda d’Entrada. Junts va alertar sobre la necessitat d'una actuació urgent a la rotonda d'entrada a la població, assenyalant que es tracta d'un punt amb un alt risc d'accidentalitat L’alcalde va informar que el projecte de millora de la rotonda està pràcticament enllestit i que actualment s’està redactant el plec de clàusules per a la licitació de l’obra.
El Cost d'Enderroc de l’edifici de la Cooperativa. Finalment, Junts va preguntar sobre el cost derivat de l’enderroc d’aquest edifici, per conèixer el pressupost exacte d'aquesta actuació.
El Descontrol a l'Aparcament de la Riera de Sobirans. El primer prec del PSC feia referència a la necessitat urgent de senyalització d'estacionament al tram de la Riera de Sobirans on es permet l'aparcament El PSC va alertar que s'havia perdut l'hàbit d'estacionar en bateria ara els vehicles s’estacionen indistintament en línia, bateria o semibateria, això suposa una pèrdua de nombrosos espais destinats a l'aparcament. Es va demanar la fixació de senyals que obliguin a l'aparcament en línia al tram estret i en bateria a la zona eixamplada. El regidor Àngel Castillo va confirmar que properament està previst coŀlocar la nova senyalització que farà obligatori l'aparcament en bateria, considerat el format més adequat per la policia. Aigua al Pipicà de la Part Alta. El segon prec del PSC va subratllar aquesta mancança al pipicà de la part alta La Regidora de Benestar Animal va confirmar que per connectar l'escomesa d'aigua al pipicà cal una "obra una mica important" (rebentar la vorera i fer la connexió). La regidora va confirmar la voluntat de fer l'obra, però sense poder fixar una data concreta per la seva complexitat.
Recuperació de la Font de la Riera. El tercer prec del PSC va alertar sobre el desús de la font municipal de la part alta de la Riera, que fa mesos que no dispensa aigua potable. Va demanar que es reprengui la funcionalitat de la font El regidor Àngel Castillo va reconèixer la situació i va acceptar que la font es troba a la llista de tasques pendents des de fa temps Va confirmar que la dificultat rau en el fet que la reparació de l'avaria "requereix obrir tot el voltant de la font" sense saber fins on s'haurà d'arribar, comprometent recursos de la brigada. El govern va entomar el prec "com un toc de tensió" per prioritzar la reparació.
La Solució Crònica de l'Aigua Calenta al Camp de Futbol. El PSC va tornar a preguntar sobre la desregulació de la temperatura de les dutxes al camp de futbol, un problema crònic que provoca que l'aigua surti massa calenta Tot i ser conscients del recent canvi de caldera, el grup va insistir que el problema resideix en els aparells reguladors de cada vestidor que no funcionen correctament. El regidor d'Esports va assegurar que, a data de Ple, "sembla que estan resoltes les incidències". Maimí va detallar que la nova caldera, instaŀlada al setembre, va generar un problema amb una inspecció posterior que va obligar a canviar la temperatura de la caldera, desajustant les vàlvules termostàtiques dels vestidors, a 38 graus, la temperatura obligatòria Va admetre que "potser a la curta o a la llarga haurem de canviar algunes d'aquestes vàlvules termostàtiques que amb el temps fa que no funcionin del tot correctament". Va demanar als usuaris contacte directe per reportar qualsevol nova incidència.
El 16 d'octubre es va presentar, a la sala municipal d’Arenys de Munt, la nova Comunitat Energètica Local (CEL), una iniciativa que vol impulsar un model energètic més sostenible, participatiu i comunitari, maximitzar l'acció climàtica i accelerar una transició energètica justa i coŀlectiva. L’acte, amb una trentena d’assistents, va comptar amb la presència de l'alcalde i del regidor de Transició Energètica i amb les presentacions de Som Energia i CoopMaresme. Els membres del grup motor, sorgit de la fusió dels grups d’Arenys de Mar i Arenys de Munt, van explicar que treballen en la redacció dels estatuts per constituir oficialment la comunitat.
El projecte té vocació d’incloure socis i sòcies dels municipis del voltant i s’estan mantenint converses amb l'Ajuntament per utilitzar teulades municipals desEnergia neta i beneficis per a tothom
La nova comunitat estarà oberta a veïns, associacions, comerços i empreses, que podran produir i consumir energia renovable de manera coŀlectiva. Poden participar-hi tant propietaris com persones de lloguer, ja que el model es basa en la coŀlaboració i no en la titularitat dels espais. No cal canviar de comercialitzadora per formar part del projecte.
Aquest model permet reduir emissions i estalviar en la factura de la llum Els impulsors van destacar que els comerços i empreses, com a principals consumidors durant les hores de màxima llum, són els que poden obtenir més estalvi A més, la CEL preveu incorporar a mitjà termini nous serveis comunitaris, com la mobilitat compartida o les auditories energètiques, reforçant el seu compromís amb la sostenibilitat i la transició ecològica local.
Crida a la participació
Els promotors fan una crida a veïns, entitats i empreses per sumar-se a la iniciativa i cedir teulades o espais on instaŀlar plaques fotovoltaiques La inscripció es pot fer a través del següent enllaç: https://somcomunitats.coop/landing/comunitat-energetica-d-arenys/ tinades a instaŀlacions d’autoconsum compartit, punt de partida per generar energia renovable d'origen local. Durant la sessió, Som Energia va presentar casos d’èxit com els de Mataró o La Palma, i CoopMaresme va exposar les ajudes i subvencions disponibles per a cooperatives i projectes energètics locals.
El divendres 10 d’octubre es va presentar el grup local de PxL, en un acte on hi van intervenir el secretari de l’entitat i dos activistes que van dialogar al voltant de l’afirmació Activista o dropo útil, tu tries. Anna Alsina, coordinadora de la secció local de plataforma per la llengua, manifesta que està molt contenta de la resposta de la gent.
La xerrada la va presentar el Francesc Marco, secretari de l'entitat PxL i la conversa va anar a càrrec d’Eloi Planas, coordinador de PxL, i el lingüista Gerard Forés. Entre els dos van donar idees sobre com activar el català: no canviar de llengua, sobretot quan et parlen en castellà, no donar per fet que si alguna persona té un altre color de pell ha de parlar forçadament només en castellà o sigui, militar pel català i no baixar del burro
El Correllengua és un esdeveniment festiu, participatiu i transversal que té com a finalitat reivindicar l’ús i la normalització de la llengua catalana. Cada any se celebra a desenes de municipis dels Països Catalans, acollint un bon nombre d’activitats lúdiques i culturals. Els orígens d’aquesta celebració es remunten a l’any 1993 a Mallorca, El 1995 la celebració s’estén al País Valencià i a partir del 1996 la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) agafa el compromís de portar el Correllengua a la resta dels territoris de parla catalana
Hi ha una sèrie d’elements que caracteritzen i identifiquen aquesta campanya, com l’encesa de la Flama del Correllengua, la lectura del Manifest i activitats relacionades amb la persona homenatjada. El Manifest, dóna cohesió i unitat a tots els actes que es celebren arreu del territori. La CAL ha encarregat l’elaboració del text a l’escriptora Mercè Ibarz, una de les biògrafes de Mercè Rodoreda, persona homenatjada enguany.
El 16 de novembre, participa al Correllengua
El divendres 24 d’octubre ben d’hora, en Quico Torrent d’Arenys de Munt, va anar a Sant Celoni a buscar la Columna 27 d’Octubre, que el dia dissabte 11 d’octubre havia sortit de la Porta dels Països Catalans a Salses (Rosselló), i els va guiar fins Arenys de Munt a través de de massís del Montnegre-Corredor, passant per Olzinelles, Collsacreu i Sobirans, on van aturar-se a fer un mos. A la tarda, baixant per la riera de Sobirans es van trobar amb l'assemblea local de l’ANC i una bona colla de gent que els esperava a l’entrada del poble, al capdamunt de l’Eixample, i que els van acompanyar fins a la plaça de l’Església on es va fer l’acollida institucional per part de l’alcalde i alguns regidors del consistori. Després dels parlaments es van quedar una bona estona cantant i ballant amb un grup de música que els va voler acompanyar. Més tard van sopar a l’edifici del Mercat i van dormir a la Sala Municipal L’endemà els esperava una altra jornada de caminada fins a Premià de Mar. L’última etapa va arribar el diumenge 26 a la plaça Urquinaona, on l’ANC va convocar un acte polític per a rebre la columna de caminants de la Catalunya Nord i retre homenatge a la mobilització juvenil del 18 d’octubre de 2019, coneguda per “batalla d’Urquinaona”.
Com ja és habitual, el Coŀlectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt, per Sant Martí, fa la presentació d’un nou número de la revista Arennios. Serà el divendres 7 de novembre a 2/4 de 7 del vespre a la Sala d'Exposicions Mercè Paluzie.
Al nou número de l’Arennios hi trobarem, a més de l’Editorial, els següents articles:
Lo d’Arenys, poble ditxós, de Joan Armangué
De Munt i de Mar, d’Aleix Armangué Limbardi i Joan Armengué Herrero
Un escul amb incògnites, de Gustau Adzeries
Torrente Malo o Torrentbó, de Francesc Forn
Els carrers d’Arenys de Munt, de Francesc Forn
El Club de Patinatge Artístic Arenys de Munt continua sumant èxits en aquesta gran temporada.
Al Campionat de Catalunya, totes les patinadores de nivell 11 benjamí, aleví i infantil han aconseguit resultats exceŀlents que demostren el seu esforç i constància.
En categoria benjamí, l’Uma s’ha proclamat subcampiona de Catalunya amb una brillant medalla de plata , i la Lena ha entrat al Top 10 de Catalunya amb una meritòria desena posició
Cal destacar que totes dues la temporada passada competien a nivell 4, i aquest ha estat el seu primer any al màxim nivell, el que dona encara més valor als seus resultats.
En categoria aleví, la Mar va aconseguir la 8a posició i, gràcies a la seva gran actuació, ha estat convocada per al Campionat d’Espanya 2025 . També la Candela Neri, en el seu primer any a la categoria, va deixar tothom bocabadat amb la seva expressivitat i interpretació, quedant 9a classificada
I en categoria infantil, la Jana va demostrar el seu esperit competitiu: després d’un disc curt complicat, va remuntar amb un exceŀlent disc llarg que la va situar 9a i, en el còmput final, 11a classificada. També l’Ares, que aquest any debutava al nivell 11, va aconseguir una 23a posició molt meritòria.
Tots aquests resultats consoliden el CPA Arenys de Munt com un dels clubs de referència del patinatge català
El Centre d’Esports Arenys de Munt Solar Tradex s’emporta una meritosa victòria per 4 gols a 5 davant el Voltregà Gran reacció dels de Marc Roca que sumen 3 punts importantíssims que els deixa en 4a posició
En futbol sala, d’entrada, destaca la primera victòria del conjunt masculí, que va superar amb claredat al Pura Brasa Pineda amb un 2 a 6 en el marcador. Triomf clau pels d’Albert Conejos, que trenquen la mala dinàmica d’aquest inici de curs. Torn del femení. Les arenyenques dirigides per Joan Jové disputaven la 4a jornada de la Divisió d’Honor rebent al Provençalenc, 5è classificat. Derrota per 0 gols a 3 que obliga a haver d’esperar la primera victòria arenyenca
En futbol, el primer equip afrontava un nou complicat repte davant la Verdiblanca de Mataró, 2n classificat, en la 6a jornada de la Quarta Catalana i així es va demostrar. 0 a 2 en el marcador que fa que els de Pepe Zaragoza continuïn amb 0 punts. A priori, el calendari ha de ser més suau a partir d’ara. Finalment, els veterans, que van caure davant el Máquina Vieja en la 5a jornada de la Preferent. Ja preveiem un duel exigent pels d’Eloi Subirana i així va ser. 1 a 3 final en un partit competit, però en el que els arenyencs no van poder imposar el seu joc.
Aquesta edició ha comptat amb més de 1 250 participants dividits en la mitja marató i la popular
Després de recórrer els 22 km, el primer a creuar la línia de meta en categoria masculina va ser David Delgado Galan, que va completar la cursa en poc més d’hora i mitja. En categoria femenina, la guanyadora va ser Alba Barroso Montoro, que va completar els 22 km en dues hores.
Eric Viera Garcia i Joan Navarro Rodríguez en categoria masculina, i Priscila De Pardi Celis i Sonia Castella Morillo en femenina van completar els pòdiums.
Des l'organització confirmen que tot va sortir a la perfecció.
El proper dimarts 11 de novembre celebrarem amb goig i agraïment la festa del nostre patró, Sant Martí de Tours, patró de la parròquia i del poble.
La celebració litúrgica de l’ofici de Sant Martí serà el mateix dimarts, a les 11h del matí. Serà presidit pel nostre rector, mossèn Jordi Pascual, que serà la primera vegada que celebrarà la nostra festa major amb nosaltres, també estarà acompanyat per altres capellans veïns que concelebraran amb ell la missa.
Per als cants es comptarà amb l’acompanyament de l’orquestra Flama de Farnés i el Cor femení Aloc Com és tradicional, s’acabarà amb el cant dels Goigs de Sant Martí, per part de tots
L’Ofici serà retransmès en directe per Ràdio Arenys de Munt.
El temple és dedicat a sant Martí, bisbe, i es conserven 9 plafons originals del retaule renaixentista de Pere Serafí, obrat entre 1543-46.
El proper dissabte, 22 de novembre, és el dia de la festa de santa Cecília, patrona de Torrentbò
Com s’ha fet darrerament, la festa litúrgica la podrem celebrar al nostre temple parroquial a la missa de 2/4 d’11h del matí, el diumenge 23 de novembre. I aquesta celebració també acabarà amb el cant dels goigs a la santa patrona.
Recordem que en el nostre temple parroquial hi ha la imatge de la santa patrona de Torrentbò a la seva capella.
DEFUNCIONS
-Ángel Muñoz Artero, 82 anys.
Que el Senyor l’aculli en la seva pau.
PREGÀRIA DE TAIZÉ
Aquest mes de novembre es celebrarà el dilluns 17 a 2/4 de 8 h del capvespre Després de la Celebració de la Paraula. OBERTA A TOTHOM
Aquest mes de novembre acabarà l’any litúrgic 2024/25. Concretament, el diumenge 23 de novembre serà el darrer diumenge de l’any, amb la celebració de la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món I el següent diumenge iniciarem el nou any litúrgic 2025/26, amb el temps litúrgic d’Advent
Aquest mes novembre podrem celebrar a tot Catalunya la 17a edició del Gran Recapte, una gran mobilització ciutadana que ens permet garantir aliments a milers de famílies que ho necessiten
Al nostre poble, i des de Càritas Parroquial, s’organitza la recollida d’aliments els dies 7, 8 i 9 (divendres, dissabte i diumenge). Hi haurà instaŀlades unes taules a les portes dels supermercats, on podreu lliurar els vostres donatius que seran, en la seva totalitat, per a les persones necessitades d’Arenys de Munt.
El Gran Recapte és el moment en què la societat catalana s’uneix per fer possible una de les accions solidàries més grans del país.
És un moviment ciutadà que, cada any, uneix milers de persones amb un mateix objectiu: garantir que tothom tingui accés a una alimentació suficient, saludable i digna.
El cor del Gran Recapte són les persones voluntàries: sense ells, aquesta fita no seria possible. Gràcies al seu temps i compromís, podem aconseguir que la solidaritat arribi a cada racó del territori.
HORARIS PARROQUIALS
MISSES
Dissabte, 2/4 de 7 h tarda
Diumenge, 2/4 d’11 h matí
Dilluns, 7h tarda: Celebració de la Paraula
Dimarts, 7h de la tarda
Dijous, 10h del matí
RÉS DEL ROSARI
Dilluns i dimarts, 2/4 de 7 h de la tarda
Dijous, 2/4 d’11 del matí
DESPATX PARROQUIAL
Dimarts, de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 h tarda o a hores convingudes amb el rector, mossèn Jordi Pascual: Tel. 660 370 417
correu-e: arenysmuntparroquia@gmail.com
RESTAURACIÓ DE LA PORTA DE L’ESGLÉSIA
Parlem amb l’Oriol Mora, restaurador.
Aquests darrers dies, passant per la Plaça de l’Església us haureu fixat que hi havia activitat a la porta del Temple. Una escala, estris de neteja, i una persona fregant i raspallant incansable-ment la fusta i les ferradures equines que hi ha clavades. Son les feines de neteja i protecció que està fent per encàrrec de Mn. Joan Soler el restaurador Oriol Mora Grau, expert que ha treballat entre d’altres pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Ens hem aturat a parlar amb ell perquè ens expliqui amb més detall el procés de restauració
BATEC: Bon dia Oriol, quina és exactament la tasca que estàs duent a terme a la porta?
ORIOL: Bàsicament estic traient una imprimació blanca que hi ha, fruit d’una restauració anterior feta per algun fuster local, de fa més de vint anys. Sobretot això és el que requereix més temps. Com més s’apuri ara la neteja, millor quedarà la restauració final
B: Amb quina tècnica treballes?
O: Prefereixo sempre netejar en sec, perquè fas menys mal a la fusta En alguns llocs sí que cal una mica de decapant, però es tracta de no malmetre gens la fusta. El problema aquí és que es tracta d’una superfície considerable i s’ha de fer a poc a poc i amb molt de detall. És una feina laboriosa.
B: De quina classe de fusta estan fetes aquestes portes?
O: Estan fetes de pi melis, una fusta molt resistent a la intempèrie i a l’atac dels insectes xilòfags. Un cop tinguem tota la superfície neta, li aplicarem un fons per nodrir la fusta, i depenent de com quedi, potser li aplicarem també una passada de tint de pi melis, per donar-li una unitat a la fusta i al portal en general A banda, hi ha el tema de les ferradures: primer es poleixen i després se’ls dona l’acabat i presentació finals
B: És freqüent trobar-se tantes ferradures clavades a la porta d’una església?
O: No és gens freqüent trobar-se tantes ferradures, no és gens freqüent N’hi ha de molt variades en mida i edat. N’hi ha alguna de molt gran que no sembla de cap animal, més aviat decorativa o votiva. Però la majoria sí que semblen funcionals i deurien haver servit per a calçar cavalls o ases. Antigament hi ha notícies que les robaven, per a usar-les novament. Però avui en dia ja no hi ha animals de tir, ja no calen ferradures.
B: Quant de temps calcules que trigaràs a tenir la neteja enllestida?
O: He previst que en total hi estaré entre dues i tres setmanes. Ara em toca fer la feina més feixuga i menys vistosa, la neteja fina, però d’aquí a pocs dies ja només quedarà posar alguns productes de protecció, i ja hauríem enllestit tota la restauració.
Ens acomiadem de l’Oriol Mora Grau, agraint-li el temps que ens ha dedicat El deixem, enfilat dalt l’escala, en un lluminós i assolellat dilluns de mercat de finals d’octubre, i a punt d’acabar una feina absolutament necessària: la cura i manteniment del nostre patrimoni cultural
Marc Sansa i Colomer
Després d'haver viscut el quart setembre més plujós respecte a la sèrie 2005-2025, l'octubre que tradicionalment acostuma a ser el mes més plujós de l'any aquí al litoral de la Costa Central, ha acabat sent el segon més eixut de la sèrie 2005-2025.
L’hem iniciat, amb una primera quinzena força eixuta acompanyada d'una temperatura una mica boja, ja que no sabies què posar-te en sortir de casa, per l'ambient força abonançat de dia, i fresc i de màniga llarga una vegada es ponia el sol o s'ennuvolava, ideal per agafar un bon constipat.
Tanmateix, la segona quinzena, en línies generals seguí força igual, destacant els 27 i 26,8°C a causa del vent aponentat, els dies 21 i 23 respectivament (temperatures més pròpies de la primera quinzena de setembre, que de la segona d'octubre). I pel que fa a la pluviometria millorà una mica, amb un canvi de temps l'últim cap de setmana del mes que ens porta durant uns dies un ambient de plena tardor, i un darrer canvi de temps entre els dies 29 i 30, que ens portà algunes precipitacions, en general poc importants i una suavització de l'ambient, afavorida pel vent de component SO “Garbí”, per tancar aquest octubre força sec, però força normal en la temperatura
“Quan l’octubre és fosc, busca la vora del foc”
Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona
1. Detall de la cúpula del Telescopi Joan Oró, situat al Parc Astronòmic del Montseny 2.Trajectòria calculada per a 3I/ATLAS
En escriure aquestes línies ens trobem al moment de màxima expectació respecte a l’arribada del cometa 3I/ATLAS, que s’està acostant al nostre Sol durant els darrers dies d’octubre. Aquest cos, descobert el dia 1 de juliol d’aquest any per l’estació d’observació del Sistema ATLAS (Última Alerta de Impacto Terrestre de Asteroides), situada a Río Hurtado, Xile, és, fins a la data d’escriure aquesta petita crònica, l’objecte interesteŀlar més ben observat Algunes d’aquestes observacions s’han dut a terme per part del Telescopi Joan Oró (el telescopi robòtic de l’IEEC, situat al Parc Astronòmic del Montsec)
3I/ATLAS és classificat com a objecte interesteŀlar a causa de la seva trajectòria extremadament hiperbòlica i de la seva alta velocitat La seva cua cometària està sent analitzada per diversos equips i observatoris al llarg del món per tractar d’esbrinar la seva composició química i possibles orígens Com ha passat amb els altres dos objectes interesteŀlars descoberts fins a la data, aquest cos no ha quedat exempt de controvèrsia i d’especulacions De tots els actors i autors en les polèmiques generades entorn a aquest cos, cal destacar el professor Avi Loeb, ex-director del Departament d’Astronomia de la Universitat de Harvard i actualment director de l’Institut per la Teoria i la Computació del centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica Loeb, que ja va guanyar popularitat l’any 2021 amb les seves declaracions i especulacions respecte al cometa Oumamuma (del qual ja vam parlar en el seu moment en aquesta Secció del Batec), va signar, junt amb altres investigadors, un article el passat juliol on ja especulava que aquest objecte podria tractar-se “perfectament d’una nau alienígena hostil”. Loeb, que recentment ha declarat que aquest article tenia unes intencions “clarament pedagògiques” sobre les possibilitats d’objectes extraterrestres i que segurament 3I/ATLAS sigui un cometa interesteŀlar, també assegura que l'objecte estaria emetent la seva pròpia llum i que a finals d'aquest any la humanitat podria tenir la seva primera evidència incontestable de l'existència de vida extraterrestre.
Sigui com sigui, el que és segur és que 3I/ATLAS està sent un objecte seguit i observat amb expectació, que torna a obrir el debat sobre possibles troballes de vida extraterrestre i també el debat sobre la necessitat de la defensa planetària.
Esperem que les observacions de 3I/ATLAS aclareixin part del misteri que ha portat en el seu viatge a través de les estrelles, mentre gaudim de moscatell i panellets!
AGENDA D’ACTIVITATS
NOVEMBRE 2025
Divendres 14, 18’45h: Conversa en anglès.
Divendres 14, 18'45h: Conversa en francès.
Dissabte 15, 11’30h: Club de lectura.
Dimecres 19, 18’45h: Conversa en francès.
Dissabte 22, 11’30h: Tertúlia del Fènix
Divendres 28, 18’45h: Conversa en anglès.
Festa Major de Sant Martí: el 10 i l’11 de novembre, festius locals, la Biblioteca romandrà tancada.
Aquest silenci sacre és quotidià, com el so de la campana a dalt del campanar. Ferradures parlen d’un temps antic, de bruixes i diables i del fidel que m’és amic
Verge Santa del Remei guardeu-me en el portal de l’esperança que el prec que habita entre aquests murs sigui sempre la benvinguda a casa.
Antoni Cantallops Boada
Jaume Cabré. Proa edicions. 1 008 pàgines
Jo confesso, de Jaume Cabré, es va publicar l’any 2011 i s’ha consolidat com una de les obres cabdals de la literatura catalana contemporània. És una noveŀla que ha estat traduïda a nombroses llengües i que ha situat l’autor al panorama literari, no només dins de la literatura catalana, sinó també en l’àmbit internacional, especialment a Alemanya, on ha tingut un ressò notable entre la crítica i els lectors.
L’argument gira al voltant d’Adrià Ardèvol, un nen dotat per als idiomes i per la música que creix en un ambient familiar marcat per la fredor emocional i per la presència inquietant d’un violí antic: un instrument que esdevé símbol i testimoni d’una història plena de violència i barbàrie al llarg dels segles A partir de la vida d’aquest violí i dels seus posseïdors, Cabré construeix un mosaic temporal que viatja des de la Inquisició fins a l’Holocaust, passant per episodis foscos de la història europea L’instrument hi actua com un protagonista més, dipositari de la memòria i pont entre vides i èpoques diferents.
«Quan vam tenir els ulls avesats a la foscor, el primer que va fer l’Adrià va ser contemplar, satisfet, la cara meravellada d’en Bernat, que ja no sentia pudor rara sinó el pes de la història que carregaven els objectes que començava a albirar. Dues taules, una plena de manuscrits i amb un estranyíssim llum que al mateix temps era...»
Una història amb una estructura narrativa d’una gran complexitat, amb un relat no lineal i un joc de miralls en què el narrador canvia de veu de manera fluida i natural Lluny de desconcertar, aquesta estructura fragmentària és una de les grans virtuts del llibre, ja que permet connectar les vides dels personatges a través de la memòria, la cultura i la responsabilitat moral.
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) és filòleg i escriptor. Ha publicat noveŀles de gran repercussió com Senyoria (1991), L’ombra de l’eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004). També és autor de contes, guions televisius i obres de teatre. La seva obra ha estat guardonada amb nombrosos premis i traduïda a més de trenta llengües.
Jo confesso és, en essència, un llibre que parla sobre la condició humana en totsels seus vessants: sobre l’amor, el mal i les decisions que prenem, tant individuals com coŀlectives. Una noveŀla per llegir i rellegir, d’aquelles que deixen una empremta fonda.
El podeu trobar a la nostra biblioteca
Gemma Tomàs Pruna
FESTA MAJOR D’ARENYS DE MUNT 2025 Del 7 al 16 de novembre
En alguns dels actes de la Festa Major es podrà adquirir el nou joc de l’oca de taula
Durant els caps de setmana de la festa major, tindran lloc diversos partits esportius Us recomanem consultar l’agenda del web de l’Ajuntament uns dies abans de la festa per conèixer els horaris, llocs i categories dels partits.
Del 27 d’octubre al 16 de novembre, A la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie, EXPOSICIÓ ART AMB FERRO de JOAN CAMACHO
ANTOLÍN
Del 7 al 16 de novembre, IV RAL.LI FOTOGRÀFIC FESTA DE SANT MARTÍ
A la Sala Municipal, EXPOSICIÓ DE LES IL.LUSTRACIONS PER AL PROGRAMA DE FESTA MAJOR FETES PER L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO DE L’INSTITUT DOMÈNEC PERRAMON
A la zona industrial Torrent d’en Puig, FIRA D’ATRACCIONS. Horari: matins de 10 h a 14 h i tardes de 17 h a 24 h (festius i caps setmana). Els llums i la música de les atraccions s’aturaran durant la primera hora d’obertura (matí i tarda) perquè tothom pugui gaudir de la fira amb les condicions més òptimes Entre tots fem una Festa Major més inclusiva. A partir del dilluns 3 les botigues d’Arenys de Munt repartiran textos de Flors de debò. Fes-te un Ram de les Flors de la Mercè Rodoreda.
DIUMENGE, 2
Sala Gran del Centre, 17 h, PASSI DE FOTOS DE LES KT 2025.
Sala Municipal, 18:30 h, CONCERT COBLA MARICEL I BANDA SIMFÒNICA DE BARCELONA
DIMARTS, 4
Edifici del Mercat, 19h, JORNADES PRÀCTIQUES D’ELABORACIÓ DE “RELLENO”. A càrrec de Núria Vallalta Clopés. Degustació de pomes Organitza : APAAM
DIMECRES, 5
Sala Corrioles del Centre Moral, a les 21.30 h, TALLER: LA DANSA D’ARENYS DE MUNT. Assaig a adults, a càrrec de l’Esbart Dansaire. La Dansa es podrà ballar amb parella del mateix gènere, sempre que es realitzi aquest assaig per aprendre la posició
DIJOUS, 6
Sala Municipal, a les 20 h, XVI NIT DE L’ESPORT
DIVENDRES, 7
Plaça Catalunya, a les 17h. PLANTADA DE GEGANTS. Tallers infantils, jocs gegants i “vine a donar el teu xumet”. Vine i prova de fer ballar els gegantons.
DIVENDRES, 7
Plaça Catalunya, a les 18 30 h, TROBADA DE CAPGROSSOS FETS PELS NENS I NENES. Es farà un sorteig amb regals Sala d’exposicions Mercè Paluzié, a les 18:30h, PRESENTACIÓ DE LA REVISTA ARENNIOS NÚMERO 18
De Plaça de Catalunya, a l’Ajuntament, a les 19 15 h, CERCAVILA DE GEGANTS i DIABLES SOCARRIMATS DELS DOS ARENYS
Ajuntament, a les 20h ,PREGÓ DE FESTA MAJOR. Traca a càrrec dels Diables Socarrimats i brindis d’inici de festa. Cercavila fins a la Plaça de l’Església De la plaça de l’Església fins a la rotonda d’entrada al poble, a les 21h, CORREFOC, a càrrec dels Diables Socarrimats i les colles Diables d’Estrac, els Banyuts del Casal de Llavaneres i Godrac de Mataró, amb la Draca. Carpa de Festa Major (parc de Can Jalpí), a les 23 h, NIT DE DISBAUXA AMB: FLORIDA, SVETLANA i NOCTURNA. Barra amb menjar i beguda organitzada per les entitats Club Esportiu Arenys de Munt i Club Futbol Sala Arenys de Munt.
El 8 i 9 DE NOVEMBRE
Riera, tot el dia, FIRA D’ARTESANS. Amb paradetes, tallers i demostració d’oficis
DISSABTE, 8
Parc de Can Jalpí, a les 9 h, 45è CROSS DELS ARENYS
Sala Corrioles del Centre Moral, a les 9h, 2n. TORNEIG DE TENNIS TAULA DE SANT
MARTÍ. Organitza: Centre Moral La Central (Parc de Can Jalpí), de 10 a 12h, UN TRESOR AMAGAT, Descoberta dels espais oberts d’Arenys de Munt. Itinerari per descobrir la riquesa biològica dels espais oberts. A càrrec de Durbec. Bikepark La Bassa, a partir de les 11 h i durant tot el dia, LA BASSA TRAIL JAM. Sessió de salts i línies obertes
Des del Barri de Sant Carles, a les 11, CERCAVILA AMB EL GRUP D’ANIMACIÓ THE MCKENSY’S CLAN BAND
Piscina Municipal, a les 11.30h, PINTADA DE GRAFITS
Central (parc de Can Jalpí), de 12.15 a 13.30 h, ESPECTACLE INFANTIL D’ANIMACIÓ
MUSICAL SOMRIURESI
NATURA DE TOTI ROGER. A càrrec de Durbec - grup d'estudi i difusió de les aus. Riera (del pont en avall), a les 16 30 h, PLANTADA DE GEGANTS
A les 17h TROBADA DE GEGANTS. Amb els gegants de Vilassar de Mar, Tordera i Arenys de Munt i la coŀlaboració dels grallers d’Arenys de Munt.
DISSABTE, 8
Des de la plaça Pep Ventura, a les 19 h, III BEER-TRUCK AMB LA XARANGA BUFANT FORT STREET BAND. Activitat per a majors de 18 anys Tiquets: 15€ : inclou consumicions, tapes, obsequi i got. Reserva d’entrades online i pagament (en efectiu) el mateix dia 8 de novembre a les 18h a la plaça
Pep Ventura Informació de la reserva i venda de tiquets:
Instagram La Turrada Organitza: La Turrada
Sala Corrioles del Centre, 20h, Teatre de Sant Martí 12 SENSE PIETAT, a càrrec dels Grups de Teatre del Centre i dels Seràfics. Venda d’entrades a Entràpolis
DIUMENGE, 9
Sala Corrioles del Centre, 18 h, Teatre de Sant Martí 12 SENSE PIETAT, a càrrec dels Grups de Teatre del Centre i dels Seràfics Venda d’entrades a Entràpolis i a la secretaria del Centre
Organitza: Centre Moral Carpa de Festa Major (parc de Can Jalpí), a les 23 h, NIT DE RAUXA AMB: DJ LIA JENSEN, BANDA NEÓN i DJ LO PUTO
CAT. Barra amb menjar i beguda organitzada per les entitats Club
Esportiu Arenys de Munt i Club Futbol Sala Arenys de Munt
DIUMENGE, 9
Bikepark La Bassa, a partir de les 11 h i durant tot el dia, LA BASSA TRAIL JAM. Sessió de salts i línies obertes
Davant l’Escola Sobirans, a les 11h, JOC DE LES BREDES
Inscripcions a l’OAV.
Piscina Municipal, a les 11.30h, PINTADA DE GRAFITS
Plaça de l’Església, a les 11:30h, XXIX MOSTRA DE “RELLENO” Venda de pomes de “relleno” i pastís de “relleno”. Tiquets: 1 poma 4 €, porció de pastís 2 €, pastís sencer 15 €. Organitza: APAAM.
Edifici El Mercat, a les 12 h, ENOTAST. Tast de vins de la DO Alella maridat amb productes de temporada i proximitat Amb la coŀlaboració del Restaurant Nigirú
DIUMENGE, 9
Plaça de l’Església, a les 12.15 h, CONCERT D’AMUNT JAZZ BAND
Carpa de Festa Major (parc de Can Jalpí), a les 17 h, Teatre infantil : ORELLES DE PAPALLONA de la Cia. Espiral Màgica
Sala Corrioles del Centre, a les 18h, Teatre de Sant Martí: 12 SENSE PIETAT. A càrrec dels Grups de Teatre del Centre Moral i Seràfics d’Arenys de Mar Venda d’entrades a Entràpolis i a la secretaria del Centre. Organitza: Centre Moral Espai Jove l’Escorxador, a les 18:30 h, TARDA DE DISCOTECA JUVENIL (amb refrescos gratuïts per als/les adolescents i joves)
DILLUNS, 10
L’Eixample, a les 11h, TORNEIG DE VOLEI I JOCS PER LA MAINADA. Inscripcions a l’OAV Sala Municipal, a les 17h, TARDA DE DISCOTECA INFANTIL. Per a nens i nenes de 0 a 10 anys
DIMARTS, 11 DIA DE SANT MARTÍ
Ajuntament, a les 10 h, TROBADA DE GEGANTS d’Arenys de Munt, que ens acompanyaran fins a la Plaça de l’Església
Plaça de l’Església, a les 10:30h, BALL D’HOMENATGE, Esbart Dansaire del Centre Moral i la Cobla Selvatana. Església, a les 11h, OFICI DE SANT MARTÍ, Predicat per Mossèn Jordi Pasqual Bancells. Amb l’acompanyament de la Cobla Selvatana i el Cor femení Aloc. Cantada dels Goigs de Sant Martí per alumnes de tercer de primària de l’Escola Sant Martí
Plaça de l’Església, a les 12.30 h, RECEPCIÓ DELS MARTINS I MARTINES D’ARENYS DE MUNT, Fotografia de grup. Es lliurarà un obsequi als nadons nascuts el darrer any Seguidament, DANSA D’ARENYS DE MUNT I BALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA SELVATANA. Ballada infantil de la Dansa
DIMARTS, 11 DIA DE SANT MARTÍ
Ballada infantil de la Dansa d’Arenys de Munt, a càrrec de nens i nenes de quart de primària de l’Escola Sobirans, l’Escola Sant Martí i l’Esbart Dansaire del Centre Moral. Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt amb les espolsades, amb la participació d’alumnes de l’Institut Domènec Perramon. Amb la presència dels gegants d’Arenys de Munt
Plaça de l’Església, després de les Sardanes, VERMUT POPULAR. Amb productes locals i beguda Aportació per a la beguda: 1 €
Carpa de Festa Major, a les 19h, CONCERT DE FESTA MAJOR AMB L’ORQUESTRA SELVATANA. Hi haurà servei de bar amb menjar i begudes Hi haurà servei de taxi tant per al concert com per al ball Tres punts de recollida: parades del bus de l’Eixample, Lluís Companys i el Pont Reservar plaça a l’OAV, del 3 al 7 de novembre de 8.30 a 14.30 h.
DIVENDRES, 14
Fira d’atraccions, tota la tarda, VIATGES A LES DIFERENTS ATRACCIONS 2 x 1
Carpa de Festa Major, de les 18h a la 1 de la matinada, IV BIRRAMUNT, FIRA DE LA CERVESA ARTESANA. Presència de diferents productors de cervesa artesana i tasts guiats Amb servei de menjar a la zona de la fira
A les 23 h, Concert tribut a Sopa de Cabra amb Malparits Sala Mercè Paluzié, a les 19h, PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LAURA MASDEU: LA CASA DEL DAVANT
DISSABTE, 15
La Central, a les 11h, inici del JOC D’ARENYS DE MUNT –CONEGUEM ARENYS DE MUNT de la mà de Don Augusto, dissenyat per l’empresa Natura Local i amb el suport de la Diputació de Barcelona. XOCOLATADA per a tots els participants (cal portar telèfon mòbil)
DISSABTE, 15
Carpa de la Festa Major, a les 11h, LA NANO: FESTA DEL VI NATURAL I NOVELL. Per celebrar la fi de la verema i encetar una nova anyada, amb més de vint cellers, des de l’Ebre fins a l’Empordà. Xerrada d’agricultura regenerativa i economia circular.
A les 12 h, inauguració de la fira i Vermut popular. Seguidament, Tast de vins amb acompanyament musical i actuació teatralitzada.
A les 14.30 h, dinar popular amb els Cuiners de la Terra De 17 a 21 h, Tast de vins amb acompanyament musical i actuació
A les 20.00 h, Sopar amb els Cuiners de la Terra.
A les 23 h, Fi de festa.
Venda d’entrades anticipades a 15 € a Entràpolis.com. A taquilla: 20 €. Organitza: Associació Pensa en Vi - Celler Talcomraja
Sala Municipal, a les 16 h, VII TORNEIG DE BOTIFARRA.
Inscripcions: 20 € per persona amb berenar inclòs Inscripcions el mateix dia a partir de les 15 h a la Sala Municipal. Organitza: La Turrada
Sala Gran del Centre, a les 20h, Cant Coral 10 DE VEUS, Concert de Veus de Munt Venda d’entrades a Entràpolis i a la secretaria del Centre
DIUMENGE, 16
Sala Municipal, a les 12 h, RECITAL DE DANSA TRADICIONAL, Ballada de Festa
Major Infantil i Juvenil, interpretat pels grups de l’escola de dansa de l’Esbart Dansaire del centre i l’Esbart Ciutat Comtal de Barcelona,. Plaça de l’Església, a les 18h, CORRELLENGUA 2025
Encesa de la Flama de la Llengua i Lectura del Manifest
Cercavila per la Riera fins el Centre Moral
Eixida del Centre, Encesa del Peveter i Cant dels Segadors
Sala Gran del Centre, Un passeig per la Plaça del Diamant i Cant i Dansa de la Santa Espina.
DIVENDRES, 21
Sala Municipal, a les 18h, 24è SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA.
Organitza: Institut Nova Història Edifici El Mercat, a les 18:30, Presentació de l’APPAM i xerrada La llengua de signes catalana: una llengua pròpia de Catalunya. Org: APAAM
DISSABTE, 22
Sala Municipal, a partir de ls 9:30h, 24è SIMPOSI SOBRE LA HISTÒRIA CENSURADA DE CATALUNYA Organitza: Institut Nova Història
DIUMENGE, 23
Edifici El Mercat, de 10h a 12.30h, ESTISORES SOLIDÀRIES
Església, a les 11 h, OFICI SOLEMNE EN HONOR A SANTA CECÍLIA, Patrona de Torrentbò
Sala Gran del Centre, a les 17h, Cinexic: PHANTOM BOY. Venda d’entrades a Entràpolis i a la secretaria del Centre. Organitza: Centre Moral
Sala Gran del Centre, a les 18:30h, Cinema Gaudí: SORDA. Venda d’entrades a Entràpolis i a la secretaria del Centre. Organitza: Centre Moral
JOSEP MOSSULL I GISPERT
La família de pagesos Mossull va arribar a Arenys de Munt a la dècada dels anys vint del segle XX, procedents d’Arbúcies a la comarca de la Selva, igual que havien fet anteriorment o posteriorment, altres veïns i veïnes d’aquesta localitat, com els: Riera Perich, els Fugaroles, els Cots, els Clupés, els Albó, els Xamení, els Tarradellas, els Dalmau o els Pol. Però, quan es van establir a Arenys de Munt, tot i que, els pares d’en Josep van continuar fent de pagesos, però, no els seus fills i filles que es van adaptar a la indústria del tèxtil, que en aquells moments estava aconseguint un pes creixent en l’economia local. En Josep, tot i treballar en una fàbrica tèxtil, no deixà de fer de pagès a estones lliures. Lluità a la guerra civil i va patir les conseqüències d’haver perdut la guerra, però, va seguir endavant i aconseguí ser un dels vilatans més apreciats de la societat arenyenca.
Procedència d’en Josep
Els avis d’en Josep eren els pagesos, Pere Mossull i Rossell i l’Engràcia Ferran, de Santa Coloma de Farners i que treballaven de masovers en una masia d’aquesta localitat de la Selva Van tenir dos fills i una filla: Pere (1886-1946), Rossend (1888-1943) i Josepa (1904) El que, més tard, seria el pare d’en Josep, en Pere Mossul i Ferran, va néixer a Sant
Pere Cercada (una petita entitat de població del municipi de Santa Coloma de Farners), però, els altres dos germans, van néixer a Arbúcies, ja que els pares havien anat a fer, també, de masovers en aquesta població de la comarca.
En Pere, l’any 1910 es va casar amb la Mercè Gispert i Pla (1887-60) també, natural de Santa Coloma de Farners i van continuar vivint a Arbúcies, treballant en feines del camp, com en la finca anomenada La Feixa Llarga. Allà, van néixer els seus primers fills/es: Dolors (1911-1960), Carme (1913), Josep (1915), Joaquima (1917) i Engràcia (1918-2003). Posteriorment, van decidir marxar a fer de masovers a una finca de Sant Iscle, a on va néixer el seu fill Joan el 1921. Però, el 1926 es van traslladar a Arenys de Munt (no sabem els motius) i aquí va néixer la filla petita Maria Teresa, aquell mateix any.
Van arribar a Arenys de Munt quan el nostre protagonista, Josep, només tenia 11 anys, i anaren a viure al carrer Panagall, 18.Al cap de pocs anys, però, van canviar de casa i es van instaŀlar en una casa del carrer Sant Antoni, 76. En aquell temps, a Arenys de Munt portava la vara d’alcalde en Pere Gaspart i Paituví, un conservador de la mateixa corda política que en Ramon Vernis Vergés, que també, havia participat l’any 1901, conjuntament amb l’August Borràs de Jalpí, en la fundació de l’Agrupació Catalana d’Arenys de Munt, que acabà com el rosari de l’Aurora
El matrimoni, Pere i Mercè, van continuar amb la seva feina de pagesos, treballant en Pere en diferents masies d’Arenys de Munt. Aquesta feina, però, no la van continuar els seus, fills i filles, quan va ser l’hora d’anar a treballar, ja que es van integrar a la indústria del tèxtil, ja que en aquells moments, eren moltes les fàbriques dedicades al gènere de punt o als teixits de ris en el nostre poble.
En Josep a l’escola i primeres feines
A l’arribar a Arenys de Munt, en Josep va ser inscrit a l’escola municipal, que en aquells moments estava situada a la rambla Sant Martí, 7 al segon pis de l’Ajuntament (on actualment es troba el mercat municipal). Probablement, tingué com a professor al mestre Joan Salamero, per poc temps, ja que es va jubilar uns mesos després d’arribar en Josep i fou substituït per en Josep Vilarrubla. Sembla ser, que en Josep anà poc temps a l’escola, però, sí
que era evident que aprofità molt bé el temps que hi va estar, i a més, va aconseguir una bona formació matemàtica i un gran domini de l’escriptura en català quan a l’edat de 18 anys es va inscriure als cursos nocturns per a adults, que el primer tinent d’alcalde i regidor de cultura de l’ajuntament republicà, Ramon Paituví, va organitzar l’any 1933 a l’escola municipal, que en aquells moments es trobava a la Rambla Francesc Macià. L’actual escola Sant Martí no va ser inaugurada fins quatre anys més tard
Quan va ser l’hora d’anar a treballar, en Josep va aconseguir una feina de manobre amb un constructor de Sant Andreu de Llavaneres, a on anava amb bicicleta cada dia des d’Arenys de Munt Però, no hi estigué massa anys, ja que fer de paleta no era del seu gust, i es va buscar feina al sector tèxtil, concretament a la fàbrica de gènere de punt Eusebi Escarpenter Blanco Cto, situada a la riera Gavarra, 4-6 de Canet de Mar, dedicada a la confecció de mitges i mitjons i que als anys trenta tenia uns 18 treballadors. L’Eusebi Escarpenter era un fabricant de Vilanova i la Geltrú de caràcter democràtic, que va fer moltes contribucions a l’exèrcit republicà, inclús el seu germà Cosme va lluitar a la guerra i fou represaliat pels franquistes. En aquesta empresa en Josep hi estigué treballant fins que marxà a fer el servei militar. Però, de ben jovenet, havia començat a jugar a futbol amb l’equip d’Arenys de Munt i aviat va destacar com un exceŀlent porter. Jugà amb altres companys de la seva generació, com: els Jaume Alsina, Mas Pera, Majó, Puigduví o Pepito Mas, entre altres. L’any 1934, també, es van traslladar al nostre municipi en Rossend, oncle d’en Josep i germà del seu pare Pere (que en aquella època ja estava viudo) amb els seus tres fills: Salvador, Feliu, Josep, la seva filla Gràcia i la seva germana Josepa També, anaren a viure al carrer Sant Antoni, en aquest cas, al número, 54 Posteriorment, a l’època dels anys cinquanta es van traslladar al carrer Sant Pau
La tia Josepa es va quedar soltera
El germà i germanes d’en Josep
El seu germà Joan va estudiar també a l’escola d’Arenys de Munt i quan tingué l’edat anà treballar al Forn del Vidre de la família Sala d’Arenys de Mar. No marxà a la guerra, tot i que estava inclòs a la lleva del Biberó, ja que quan
havia de ser mobilitzat la guerra s’estava acabant. Les germanes Carme, Dolors, Engràcia i la Teresa van treballar de teixidores a diferents fàbriques tèxtils, com la Grober o la Pulligan. També, cal recordar que l’Engràcia era una fervent seguidora de les polítiques d’esquerra, antifeixista, republicana i força beŀligerant amb el franquisme; en canvi, la Carme i la Dolors van ser devotes i religioses. La primera va deixar la feina de teixidora per entrar en un convent de clausura de Mataró, arribant a ser-ne la directora, i l’altre, que vivia a Arenys de Mar, va ser una de les dirigents del Patronat de la Divina Pastora de la veïna població (Ambdues germanes havien marxat a viure a Arenys de Mar l’any 1943)
En Josep al servei militar i la guerra
El 1935, quan van cridar a la seva lleva, marxà a fer el servei militar a Mallorca i fou destinat a una companyia de transmissions, però, no trigà gaire a ser soŀlicitat per jugar amb l’equip de futbol del Mallorca, probablement, per recomanació d’un important jugador del Barcelona que l’havia vist jugar en un partit que va tenir lloc a Arenys de Munt. Malauradament, el que podria haver estat una mili tranquiŀla es va capgirar en esclatar la revolta militar del 1936. Una bona part del territori de les Illes Balears va caure en poder dels franquistes i en Josep, conjuntament amb altres catalans que estaven servint a Mallorca (alguns d’ells d’Arenys de Munt, com l’Isidre Miró i Teys) es van presentar voluntaris a l’agrupació de milícies del capità Bayo, destacades a Maó i formades per columnes del PSUC, CNT o ERC i que procedents de Catalunya amb el vistiplau de la Generalitat, s’havien traslladat a Menorca amb la intenció de recuperar les illes de Mallorca i Eivissa en poder dels revoltats Un fet molt rellevant, fou
el d’en Josep en presentar-se voluntari a les milícies republicanes abandonant l’exèrcit franquista, ja que va demostrar com n’estava de compromès amb la legalitat democràtica Però, l’operació de rescat de les illes Balears no va tenir èxit, a causa de l’oposició del govern central, que no veien amb bons ulls l’empresa fomentada pel govern català, i no van tenir altra opció que tornar a Catalunya sense haver complert la seva missió. En Josep que s’havia integrat al 2n Batalló de metralladores d’una columna del PSUC amb base a Maó, va tornar amb els seus companys a Barcelona i aquí va ser destinat al front d’Aragó enrolat en una companyia de transmissions d’una altra columna del PSUC de l’Exèrcit de l’Est, que va participar en la batalla de Terol. En la retirada de la seva unitat el mes de gener de 1939 en direcció a França, va passar la frontera amb altres companys i fou internat al camp de refugiats francès d’Argelers, que més aviat era un camp de concentració, a on es passava fred i gana, i a on van perdre la vida en aquests camps alguns veïns d’Arenys de Munt, com l’exjutge Josep Maria Carreras i Olivé o en Lluís Valls i Mora. Per això, a causa d’aquestes condicions tan difícils del camp de refugiats, quan ja portava tres setmanes, en Josep va decidir tornar a Espanya Entrà per Irun, presentant-se a les autoritats franquistes, que el van internar com a presoner de guerra al camp, de concentració espanyol de Padrón a La Corunya, amb 1 700 interns i també, amb unes condicions infrahumanes i amb els maltractaments dels guardians franquistes, i a on diàriament es morien una colla de presoners, afectats per les malalties o afusellats pels escamots de falangistes Va ser alliberat al cap de pocs mesos, gràcies a l’aval de certes persones d’Arenys de Munt afins al règim. Altres membres de la família Mossull d’Arbúcies, com en Pere Fugaroles Mossull o
l’Agustí Pelegrí Mossull, van ser represaliats pel règim franquista i condemnats a 12 anys de presó per auxili a la rebeŀlió, a part d’en Fèlix Giol Mossull, que va morir a la batalla de l’Ebre
Casament i tornada a la feina
En tornar a Arenys de Munt, en Josep es posà a treballar, de nou, a l’empresa de teixits de Canet de Mar, a on anava primerament, amb bicicleta fins que es comprà una moto Vespa, que fou una manera més còmoda d’anar a treballar i a més, s’hi quedava a dinar per no anar tan amunt i avall Durant un cert temps, encara continuà jugant a futbol amb l’equip d’Arenys de Munt i tot i ser un convençut republicà es va adaptar, per la força, a la nova situació política sorgida de la consolidació del nou règim del dictador Franco, però, sense abandonar la seva militància republicana i caatalanista
L’any 1943 es casà amb la seva promesa Maria Farrarons i Roig (1918-1946) amb la que anava sortint des de molt jovenet. La Maria provenia d’una casa força coneguda al poble: can Damià, nom del seu l’avi el pagès Damià Farrarons i Bosch (1856-1938) que provenia de la zona del Montseny, i l’àvia era la Maria Arenas i Miró (1864) d’Arenys de Mar. El fill d’aquest matrimoni era en Josep Farrarons i Arenas (1884-1943), paleta de professió, casat amb la Josepa Roig i Castañer (1888-1927) i pares de la Maria i de la Rosa (1912) que treballaven de teixidores.En Josep i la Maria es van quedar a viure a can Damià, al carrer de l’Olivera, 40 i en Josep continuà treballat a la fàbrica de teixits de Canet de Mar. Van tenir dos fills, en Josep Maria el 1944 i en Jordi al 1946.
Mort de la Maria i nou casament
Malauradament, la Maria va morir en néixer el fill petit Jordi Aleshores, en Josep i el seu fillgran, van anar a viure a casa dels avis Mossull del carrer Sant Antoni, 60 i en Jordi es quedà a casa de la tia Rosa, que vivia a ca l’Aiguaviva (Oriente, 27) amb el seu marit Francesc Vilanova i el seu pare, Josep Farrerons A la casa del carrer de l’Olivera hi continuaven tenint animals, que l’àvia Mercè amb els nets hi anaven a les tardes adonar-los de menjar.
Però, en veure en Josep que els seus fills necessitaven una mare es tornà a casar l’any
1947, amb una companya de treball, la Dolors Mediavilla i Ralfas (1918-1973), natural de Mazaleón (Terol) que vivia amb els seus pares, Ramon i Dolors, a Canet de Mar i que treballava de teixidora amb en Josep a la fàbrica de l’Eusebi Escarpenter, a més de fer de perruquera en les seves estones lliures. L’any 1948 en Josep i la Dolors, van tenir una filla, la Lídia Mussull i Mediavila. Però, a més de treballar a la fàbrica, a la dècada dels anys cinquanta, en Josep, es va dedicar a organitzar excursions, amb altres veïns i veïnes del poble, en les que feien un sorteig entre els participants També, cuidava una vinya on hi tenia unes tres feixes i una mina d’aigua, que no la va deixar fins que el seu fill Josep Maria va marxar a fer el servei militar, ja que ell sol no la podia atendre
La família de la Dolors
La Dolors (Lola) tenia 5 germans més, dos nois i tres noies que treballaven com gairebé tothom, al sector del tèxtil i vivien a Canet de Mar amb els pares que havien vingut de l’Aragó, a principis dels anys vint del segle passat. Un dels seus familiars, Francesc Mediavilla i Ralfas, resident, també, a Canet, va participar activament a la guerra civil marxant voluntari a les columnes antifeixistes i en ser detingut al juny de l’any 1938 fou condemnat a 12 anys i un dia de reclusió i empresonat a la penitenciària de Lleó.
Els últims anys d’en Josep
Quan només li faltaven a en Josep cinc o sis anys per la jubilació, el 6 de maig de 1968, la
fàbrica de teixits ca l’Escarpenter de Canet, va patir un fatal incendi que la deixà completament arrasada; actualment, al solar a on estava situada la fàbrica s’hi troba un pàrquing públic El fet d’haver-se quedat sense feina en Josep ho va comentar amb el seu amic Lázaro d’Arenys de Munt i aquest li oferí feina al seu taller de la CYLSA, a on en Josep entrà a treballar de mecànic, aprenent en poc temps a fer funcionar algunes de les màquines clàssiques del taller. Aquí estigué treballant fins que es va jubilar l’any 1979. En Josep, de nou, va estar de desgràcia, ja que la seva segona dona Dolors, va morir força jove, ja que només tenia 50 anys. De totes maneres,no es va desanimar i per distreure’s sortia amb els seus amics (Jaume Riera Perich i altres de la seva colla) i anaven al futbol, a veure alguna revista o de passeig; i també, amb aquests companys anava a jugar a cartes a l’Esplai de Jubilats.
En Josep va morir l’any 1992 amb 78 anys, a causa dels efectes secundaris, que encara li duraven, de la malaltia que va patir mentre estava internat al camp de concentració franquista passant fred i calamitats Així, era com van pagar el seu servei en favor de la democràcia i la República els perdedors de la guerra que mai van ser suficientment recompensats, pel que havien fet en favor de la República El seu fill Jordi va morir al 2023
Els mesos passats de maig i juny hem publicat articles dedicats a la Vellesa
Un recull de reflexions pensades perquè puguin ser útils a la gent gran i també al seu entorn.
No puc afirmar que hagi esgotat el tema, ja que parlar de la vellesa és una cosa que mai no es pot donar per liquiditat. Per això deixo obert el tema i la possibilitat que en un mes posterior pugui tornar a realitzar reflexions sobre aquest tema tan important.
No hem de témer la vellesa És una etapa de la vida
No és hora de fer coses importants Ja hem viscut i realitzat molts aspectes que han estat importants. Ara toca viure en pau i tranquiŀlitat, i amb el màxim benestar possible.
Hem d'acceptar amb normalitat el procés progressiu d'anar necessitant ajuda: bastó, caminador, cadira de rodes, …
Hem estat forts, capaços, hem resolt problemes i dificultats, hem tingut cura dels nostres, … i hem anat construint el nostre camí Podem estar orgullosos
Prenguem puntualment la medicació, però només la necessària i sempre prescrita pel metge Mai no ens automediquem Mentre puguem, procurem ser amos de nosaltres mateixos i de les nostres vides.
Hem d'acceptar el nostre rostre i portar amb orgull el nostre cos nou.
La nostra família, normalment no coneix la feina i el sacrifici que hem hagut de fer per reunir uns petits estalvis.
La vellesa no és només arrencar fulles del calendari i anar fent anys No ens quedem quiets esperant el final dels nostres dies Envoltem-nos d'amistats i evitem les persones que la seva relació ens resulta negativa.
La inactivitat afavoreix l'aparició de la tristesa i l'avorriment. Hem d'evitar tant sí com no quedar-nos al sofà veient la televisió o tirant capçades.
Quan algú ens expliqui un trastorn seu de salut, no intentem “empatar” parlant-li de les nostres malalties, i fins i tot intentant evidenciar que les nostres són més importants
Per llei de vida els amics se'n van anant, però hem de procurar mantenir la relació amb els que sigui possible, i cuidar especialment els amics veritables.
El nostre futur és incert i desconegut, però juga amb les cartes marcades.
L'activitat física és molt important a les nostres edats. Cadascú l'hem d'adaptar a les nostres característiques i possibilitats.
Caminar
Gimnàstica moderada i controlada
Practicar algun esport que s'adapti a la nostra situació
Quan ens diuen: T'estàs tornant vell, volen dir: T'estàs tornant rondinaire, amargat, insatisfet,
De vegades, és preferible decidir no fer res Siguem estalviadors però sense sacrificar el nostre benestar. Gastem els diners que hagin de ser gastats.
Quan calgui, busquem algú que ens ajudi en les feines de la casa. Però mentre puguem, mantinguem la nostra independència.
Mai no és tard per estudiar alguna matèria i millorar els nostres coneixements. Segur que hi ha alguna cosa que ens hauria agradat aprendre i que les circumstàncies no ho van permetre Plantegem-nos-ho!
Comencem a desprendre'ns del que ja no ens és útil i que no necessitem. Abans que demà ho facin els altres.
Hem de continuar prestant atenció al nostre entorn i de forma moderada i selectiva, mantenir-nos informats (ràdio, televisió, xarxes, …)
Mentre puguem actuem com a esposa/a, pare/mare, avi/a, oncle/a, germà/na, … I sobretot, si en tenim, gaudim dels nostres néts/es.
El nostre temps és com un riu: al principi, lent i tranquil. Després, més ràpid i vertiginós.
A les nostres edats necessitem poc més que un sostre, aliments suficients i un mínim de roba per vestir-nos Però el que sí que és important és poder tenir una acceptable salut, família i uns amics veritables
No et comparis amb els altres: Ni amb la fama, els diners, la posició social, … Ni t'ufanis de l'èxit dels teus fills i néts.
No tenim edats per córrer riscos en nous negocis, ni en inversions, ni en emprendre noves aventures.
Viatgem quan ens sigui possible, i segons les nostres circumstàncies i possibilitats. Però tinguem en compte que no cal fer “la volta al món” Visitar una localitat propera pot resultar molt enriquidor
Haurem d'acceptar que, com quan vam ser nens, que ara els nostres fills i la nostra família ens cuidin. Si hi ha amor i respecte, no és dolent.
S'és vell quan parlem sovint del que érem i del que vam fer.
Hem d'acceptar que al nostre poble cada dia hi hagi més nouvinguts, nous veïns, joves i nens desconeguts, i que van en augment les persones de les quals no en coneixem el nom.
Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.
Lligat i ben lligat F Franco, Nadal 1969
En aquells dies tothom patia una estranya i rara situació de nervis amb un malestar general barrejat amb una gran iŀlusió, amb una dosi d’esperança i fe en el futur. A l’escola després de resar el Parenostre diari, els mestres també reflectien el neguit que tota la gent del carrer sentia, molts en silenci ,en espera dels esdeveniments.
Un senyor que teníem penjat en un retrat Un senyr que teníem penjat en un retrat a l’aula s’acomiadava d’aquest món amb força patiment segons les notícies que la televisió, la ràdio i els diaris de l’època, com el boca a boca dels molts rumors que envaïen la vida de tots nosaltres.
Un dictador militar era un anacronisme dins de l’Europa de finals del segle XX. Un home de 83 anys que va participar en l’aixecament armat contra el govern de la República per donar pas a la Guerra Civil. Una de les més traumàtiques experiències que pot patit un poble i que es transmet l’odi i la violència a diverses generacions, molts de cops de forma cruel
Quasi 350 000 marroquins participaren en l’anomenada marxa verda per envair el Sahara Espanyol, en aquell moment una província més
El Papa Pau VI recriminà al cap de l’Estat els afusellaments un mes abans, l’oposició es preparà per sortir al carrer, la crisi del petroli, però sobretot la mort, en atemptat, el dijous 20 de desembre de 1973, del seu braç dret, l’Almirall Carrero Blanco, junt amb una “grip” mal curada, van liquidar al General Franco, en el llit.
Les corbates negres es van exhaurir a les merceries espanyoles, com les ampolles de cava a moltes botigues d’arreu Cinquanta anys després tornen certes idees, caldrà preguntar a la societat què no fem del tot bé?
Joan Puig I Pont
La política municipal actual es una perversió del que es diu i del que es fa acompanyada sense precedents ni escrúpols dels professionals d’habilitació estatal i dels tècnics municipals forans (arquitectes, policies ...) que treballen per l’Administració Pública que a vegades pensen que la institució els pertany degut al seu domini de les normatives, del coneixement de les Lleis i de la informació de primera mà que els permet saber les demandes i les necessitats dels polítics immadurs, còmplices de la esbiaixada mediocritat i de la poca convicció possibilista
Als polítics locals els manca credibilitat dels compromisos dels programes electorals i del PAM que concreta les accions del futur de la transformació d’Arenys de Munt la participació democràtica vinculant per als Consells Ciutadans, i la informació transparent per explicar-se de cada euro que surt de l’Ajuntament que paguen els vilatans.
Es evident que estem passant un mal moment de manca de lideratges amb uns
representants que estan influïts per unes “patums municipals” que fan de “putos amos” sense miraments per a les persones que han passat tota la vida pagant els impostos obligatoris de l’Ajuntament i que no veuen el mínim interès amb portar a terme la nova Residència per als avis, ni una Biblioteca, mentrestant es dediquen a fer pavellons, invertir fort en el centre cívic, llogar equipaments, dedicar zones verdes a aparcaments o apujar-se el sou, fent veure que tot va com la seda
Qui calla atorga i si és amb el consentiment d’aquells funcionaris amb el seu criteri personal per tractar d’influir cap als seus interessos, que en ocasions actuen contra els beneficisdels arenyencs que demanden unes actuacions i que ells fan el sord i posen traves per NO complir.
“Les persones són el reflex i de la seva infància i del lloc on van néixer” (XOA)
Xavier Oller
