BATEC 455 octubre 2025

TORNA EL PROGRAMA CINE XIC AL CENTRE

Torna la nova temporada de Cinexic el proper diumenge 19 d’octubre a les 17 h a la Sala Gran del Centre: La sopa de lletres i altres contes capgirats.

pag. 03

27/ Recordant a...

31/ El racó de l'humanista

32/ Opinió

36/ La Bústia

43/ Entreteniments

44/ La Imatge del mes

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Ferran Lloret Yusta, Rosa Miró Albert, Maria Morell Casellas, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona

| Fotografia portada: Cartell Cinexic

| Publicitat: centre@centremoral cat (des de 15 euros)

| Impressió:

BATEC: EL COMPROMÍS DE SER ALTAVEU I MIRALL DEL POBLE

Amb l'arribada d'octubre i la plena represa de les activitats, el Batec vol reafirmar el seu contracte amb vosaltres, els seus lectors i lectores. Som, per vocació, el mitjà de comunicació que us acosta la informació essencial del municipi i la vida de la nostra entitat. Però la nostra ambició, i el nostre compromís, van molt més enllà del simple noticiari. Volem que Batec sigui un veritable espai per a la reflexió constructiva, un aparador constant de les iniciatives positives que teixeixen el dia a dia de la nostra vila i, sobretot, un altaveu fidel de la diversitat del nostre poble. Treballem cada dia per oferir continguts variats i de qualitat, que no només informin, sinó que també inspirin i connectin.

Aquesta obertura es materialitza de forma singular a les nostres seccions “Opinió” i “La Bústia”.

Aquest fòrum va néixer amb l'objectiu clar de ser un espai públic obert on totes les persones, entitats i grups puguin expressar lliurement els seus punts de vista sobre temes d'interès Tenim molt clar un pilar fonamental: la llibertat d'expressió té el seu límit precís en el dret a l’honor, la protecció del bon nom i la reputació. El respecte mutu és la condició ineludible per a qualsevol diàleg

Ens agrada rebre escrits de queixa quan les coses que ens afecten a totes i tots no funcionen prou bé, ja que la crítica fonamentada és un motor de millora necessari Però ens agrada encara molt més rebre aquelles reflexions plenes d'orgull pel poble on vivim i la seva gent. Animem a tothom a aprofitar aquest espai i publicar la seva visió per enriquir de manera plural la secció Opinió i La Bústia. Feu del Batec el reflex vibrant de la vostra comunitat.

Montserrat Fontbona Missé Redacció Batec

TORNEIG DE TENNIS TAULA DE FESTA MAJOR!

Amb la il·lusió de la propera Festa Major de Sant Martí 2025 a l'horitzó, la secció de Tennis Taula del Centre organitza el Torneig de Tennis Taula de Festa Major!

Dia: Dissabte, 8 de novembre de 2025

Hora: A les 13.30 h

Lloc: Sala Corrioles del Centre

El torneig és obert a tothom a partir de 16 anys No cal ser un professional; només tenir ganes de jugar i passar-ho bé! Hi ha un límit de places de 18 participants.

Les inscripcions estaran obertes des del 20 fins al 31 d’octubre Podeu formalitzar la vostra participació de diverses maneres:

Presencialment: De dilluns a divendres, de 17 a 19 h, a la secretaria del Centre

Per correu electrònic: centre@centremoral cat

Per WhatsApp del Centre: 683580661

Preus d'Inscripció: Socis: Gratuït, no socis: 10€

Hi haurà premis pels 3 primers classificats

El sorteig dels grups es farà públic el dilluns 3 de novembre a la sala de joc del Centre

Un cop finalitzada la competició, tots els assistents podran gaudir d'un Piscolabis i el Brindis de Sant Martí, gentilesa del Bar del Centre. Un bon moment per fer xarxa i comentar les millors jugades!

CINEMA GAUDÍ: WOLFGANG

Diumenge 19 d’octubre a les 18:30 h a la Sala Gran del Centre

Wolfgang, un nen de deu anys amb un quocient inteŀlectual de 152 i trastorn de l’espectre autista, es veu obligat a viure amb el seu pare, Carles, a qui no ha vist mai, després de la sobtada mort de la seva mare.

Carles afronta el repte amb ganes i voluntat, però Wolfgang no suporta el seu desordre ni la seva desorganització i el considera un “baix-QI” per la seva falta d’inteŀlecte Així que, d’amagat, Wolfgang planeja aconseguir el seu somni: entrar a l’acadèmia de música Grimald de París, on va estudiar la seva mare.

FITXA TÈCNICA

Direcció: Javier Ruiz Caldera

Intèrprets: Àngels Gonyalons, Anna Castillo, Berto Romero, Jordi Catalán, Miki Esparbé

Durada: 110 min.

Gènere: Comèdia

Versió Original en català

Qualificació: No recomanada per a menors de 7 anys

El passat 11 de setembre davant del Centre vam estar presents tot el matí amb la nostra paradeta informativa per tal de donar a conèixer tota la programació per a la nova temporada a tots aquells que hi podien estar interessats D’altra banda, també el nostre grup d’escacs va estar amb una carpa a la vorera davant de l’ajuntament amb taules preparades per jugar a escacs.

Cal dir que, al llarg del matí, vam anar atenent a totes aquelles persones que es van interessar per les diferents activitats i algunes d’elles ja hi estan inscrites. A poc de començar la nova temporades, les llistes es van omplint, però encara hi ha places per poder-s’hi apuntar. Les activitats comencen a l’octubre. Vine, informa´t i apuntat a gaudir del Centre!

CINEXIC: LA SOPA DE LLETRES I ALTRES CONTES CAPGIRATS

Diumenge 19 d’octubre a les 17 h a la Sala Gran del Centre.

Una sessió de petits films que adapten de forma original contes populars i costums universals entre els nens. Cinc històries plenes d’encant, fantasia i humor, presentades pel Mussol del cinema, un dibuix animat entranyable que farà de fil conductor dels diferents curtmetratges:

A comptar ovelles de Frits Standaert

Un nen petit no aconsegueix adormir-se i el seu pare li recomana al nen que compti ovelles

L’aventura de vestir-sede Samuel Guénolé

A l’Artur no li agrada vestir-se cada matí per anar a l’escola i per fer-ho divertit hi posa imaginació, malgrat les presses de la mare.

La manyopla de Clémentine Robach

Mentre arriben les primeres nevades la Lily i el seu avi construeixen una caseta per als ocells. Però la Lily també pensa en els altres animals

La sopa de pedres de Clémentine Robach

Tot el poble està davant del televisor mirant la recepta del dia: avui toca sopa de pedres De sobte, una tempesta provoca un tall de llum general Quins ingredients falten?

La galeta continua corrent de Pascale Hecquet

La mare del conillet li ha cuinat al seu fill una galeta amb forma de conill. Abans d’estar cuita, la galeta fuig corrent cap al bosc.

Recomanada a partir de 3 anys

Durada 40 minuts

Passaport CineXic: Vine a taquilla el dia de la projecció i et donarem el passaport i el gomet del mes d’octubre.

Diumenge 2 de novembre, a la Sala Gran

Les KT us convidem a reunir-nos de nou a la sala gran del Centre per reviure els 10 millors dies de l’any Els monitors i monitores us esperem amb moltes sorpreses.

No us oblideu d’agafar la vostra entrada a la pàgina web del Centre, es posen a la venda a partir de dilluns 13 d’octubre a les 18 h, i estigueu atents a les nostres xarxes socials: us anirem anunciant novetats sobre el dia.

Ens veiem d’aquí res!

El diari català El Punt Avui ofereix un descompte del 15% als socis del Centre en la subscripció

Soŀlicita el descompte contactant amb tecnic6@ateneus cat

Gràcies a l’acord entre la FAC i l’AADPC, tant les entitats federades com els seus socis i sòcies us podeu subscriure anualment a la revista ENTREACTE (rebent 4 números en paper) per tan sols 15€.

Soŀlicita el descompte contactant amb tecnic6@ateneus.cat

Protegim ofereix un 10% de descompte de la quota d’alarmes contractades pels socis de les entitats federades.

Soŀlicita el descompte contactant amb tecnic6@ateneus.cat

El grup de teatre del Centre fa setmanes que treballa en la preparació de l’obra de Sant Martí: 12 sense pietat, el clàssic que va inspirar la famosa peŀlícula de Sidney Lumet Doce hombres sin Piedad, protagonitzada per Henry Fonda, amb una novetat important, ja que la meitat dels actors i actrius son del grup de teatre del Centre i l’altra meitat dels Seràfics d’Arenys de Mar.

En la nostra adaptació, un jurat popular, sis dones i sis homes, ha de decidir per unanimitat si un jove magrebí és innocent o culpable d’haver assassinat el seu pare Durant les discussions per posar-se d’acord, veiem gent sensata, assenyada i prudent, però també algun covard, o bé homòfob, o que pateix algun trauma familiar, o és d’un racisme intolerant.

És una obra plena de tensió i emoció, que no us deixarà indiferents. Us esperem al Centre per compartir aquest gran clàssic.

Funcions: Dissabte 8 de novembre, a les 20 h i Diumenge 9 de novembre, a les 18 h

La Coral del Centre,Veus de Munt, estem preparant un concert de celebració del nostre 10è aniversari Aquest tindrà lloc dins els actes de la Festa Major de Sant Martí, el proper 15 de novembre al Centre Serà un concert on cantarem un recull de les millors cançons que us hem anat oferint al llarg d’aquests 10 anys.

Estem fent una crida a tots els excantaires que han passat per la nostra coral per tal que ens hi acompanyin i poder gaudir de cantar tots junts. Tots els qui hi esteu interessats, poseu-vos en contacte amb el Centre. Us hi esperem!

PESSEBRE MONUMENTAL DEL CENTRE

Tornem a engegar el Pessebre Monumental d’Arenys de Munt.

Amb l’arribada de les festes nadalenques, volem recuperar una de les tradicions més arrelades i estimades del nostre poble: el Pessebre Monumental d’Arenys de Munt.

Busquem la coŀlaboració de pessebristes, voluntaris i persones amb ganes de donar un cop de mà perquè aquest projecte torni a engegar amb força

Si hi voleu participar, ens podeu escriure a centre@centremoral cat o enviar-nos un whatsapp al 683580661

I si coneixeu algú que s’hi vulgui afegir, compartiu aquest missatge.

Tothom hi és benvingut!

A més, estem dissenyant un muntatge escènic molt especial que omplirà el Centre d'esperit nadalenc. Per portar-lo a terme, fem una crida a totes aquelles persones amb ganes de sumar-se a una iniciativa coŀlectiva i viure el Nadal d'una manera diferent. No cal cap perfil específic ni experiència prèvia; només la voluntat de participar i de construir junts la màgia d'aquestes festes.

Volem que el Nadal al Centre sigui un reflex de l'esperit comunitari que ens defineix, i sabem que la coŀlaboració de cadascú és essencial per aconseguir-ho

Pots contactar-nos enviant un correu electrònic a centre@centremoral cat o, si ho prefereixes, vine a preguntar a secretaria de dimarts a divendres, les tardes, de 5 a 7.

T'hi esperem per fer Nadal junts!

El consistori d'Arenys de Munt va celebrar el primer ple ordinari després de l'aturada estiuenca, posant de manifest dues grans prioritats: la creació de nou habitatge social i la revisió del servei de formació municipal. El ple també va destacar per l'aprovació unànime d'una moció molt contundent sobre el conflicte a Gaza.

fórmules com el tanteig i retracte, i l'adquisició de terrenys. Es preveu poder arribar a gestionar fins a 78 habitatges assequibles i socials.

Resolució d'Aŀlegacions: Es va aprovar la desestimació de la totalitat de les aŀlegacions presentades per un veí (FXOA) La majoria de les aŀlegacions van ser desestimades perquè l'expedient ja contemplava el procediment legal de participació i estudi econòmic-social, o perquè els punts tècnics (com la creació d'una empresa "pública cooperativista") no s'ajustaven a la legalitat o a l'estratègia municipal.

A la part dispositiva, on es prenen els acords, es van aprovar per majoria i unanimitat dos punts crucials per a la vida del municipi:

1 Aprovació definitiva de l'Habitatge Social i Assequible. La proposta, presentada per l’alcalde i regidor d'Habitatge, Josep Sanchez Camps, culmina el llarg procés per crear el Servei Municipal de Lloguer d'Habitatge Social i Assequible per a Joves.

Llum verda final: El ple va aprovar definitivament la creació del servei. Amb aquest pas, l'Ajuntament pot avançar cap a la licitació de la gestió i la primera convocatòria pública per a l'ocupació d'aquests habitatges.

Gestió i Objectius: El servei es gestionarà mitjançant una cooperació publicoprivada, amb el suport del Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona L'objectiu no és només gestionar els habitatges existents sinó ampliar la base d'habitatge públic del municipi, buscant

Votació: Aprovada per unanimitat.

2. Comissió Especial per a la Formació d'Adults

El regidor de Municipalitzacions, Guiu Muns Roura, va presentar la proposta de crear una comissió per a la modificació del Servei Municipal de Formació d'Adults, que gestiona el Centre de Formació d'Adults Enric Camón. Necessitat de Revisió: Un informe d'auditoria de 2024 va posar de manifest la necessitat d'una revisió exhaustiva del servei, creat el 2011, ja que aspectes com l'oferta formativa i els preus públics s'han quedat obsolets. L'objectiu és garantir-ne la qualitat, continuïtat i sostenibilitat econòmica

Funcionament de la Comissió: Estarà integrada per representants polítics (l'alcalde o regidor delegat i un regidor per grup municipal), a més de personal tècnic municipal i la Interventora.

Termini: La comissió tindrà un termini de

tres mesos per elaborar les conclusions i les propostes de modificació del projecte i reglament, prorrogables tres mesos més

Votació: Aprovada amb 12 vots a favor (ERC, CUP i Junts) i 1 vot en contra (PSC).

La part de control va començar amb un acord polític de gran calat, seguit dels informes econòmics preceptius

1. Moció Conjunta per la Fi de l'Assalt a Gaza. Els quatre grups municipals (CUP, PSC, Junts i ERC) van presentar una Moció Declarativa per la fi immediata i urgent dels bombardejos d'Israel a Gaza.

Contingut: La moció denunciava l'escalada d'operacions militars, el patiment humà, la crisi alimentària i el risc de fam, la destrucció d'infraestructures i el desplaçament forçat de la població civil

Acords principals: Reclamar al govern de l'Estat que insti la Unió Europea a demanar la fi immediata dels bombardejos i del setge israelià, permetre la represa total de l'ajuda humanitària, oposar-se a l'expansió d'assentaments a Cisjordània i lamentar el trencament de l'alto el foc.

Votació: Aprovada per unanimitat.

2. Economia Municipal (2n Trimestre 2025)

Es va donar compte de l'estat d'execució del pressupost i de la morositat:

Estat del Pressupost: Els ingressos nets previstos (dretes) ascendeixen a 8,9 milions d'euros, amb obligacions de pagament de 8 milions d'euros. L'objectiu

Pagament a Proveïdors: El període mitjà de pagament (PMP) formal se situa en 13,77 dies, un termini que es troba notablement per sota del màxim legal de 30 dies El PMP real és de 52,82 dies, un fet que indica marge de millora en la velocitat de pagament.

Dos projectes clau per al municipi van acaparar gran part de l'interès dels grups municipals. Can Mallol de la Torre: Obertura imminent a la tardor. Junts per Arenys de Munt va preguntar per l'estat de les obres per garantir l'abastament d'aigua contra incendis al Centre Cívic de Can Mallol de la Torre, la qual cosa impedia la seva obertura L'obra estava contractada des d'abril de 2025 per 48 388 € amb IVA i s'havia d'acabar el 30 de juliol El regidor d'Equipaments, Guiu Muns, va donar la notícia esperada: la instaŀlació de la bomba de pressió es va completar i, després d'una prova positiva, la inspecció final de l'ECA es va superar favorablement la primera setmana d'agost. Muns va assegurar que l'equipament ja té el vistiplau per obrir i ara és "l'equipament més segur d'Arenys de Munt". La inauguració està prevista per a aquesta tardor, un cop es poleixin els serrells logístics, com la compra de mobiliari i la gestió de personal.

L'esfondrament de l'Antiga Cooperativa. Junts va lamentar l'esfondrament parcial del sostre de l'antiga Cooperativa a l'agost i la manca d'informació als veïns. Van preguntar >>>

pels motius de la manca d'actuació prèvia i les mesures de seguretat preses. La regidora Àngels

Gros Argelés va respondre contundentment, afirmant que l'esfondrament "mai ha representat un perill per a cap dels vianants ni per als veïns" i va acusar el grup de fer "demagògia". Va explicar que es va actuar d'urgència el 24 d'agost (data de l'avís d'un veí). Les mesures preses van incloure: el sanejament de runa, el reforç de l'apuntalament, el desmuntatge manual de parts en risc i, per a tranquiŀlitat del veïnat, l'aixecament d'acte notarial de protocol d'esquerdes

La regidora va informar que el projecte de reconstrucció de 2021 no es va poder dur a terme per un desajust de finançament Ara, GUSAM, com a propietària, executa un projecte d'enderroc separat amb fons propis i es preveu tornar a traspassar l'edifici a l'Ajuntament a l'octubre per desenvolupar l'equipament.

La seguretat viària i l'ús de l'espai públic van ser temes recurrents, amb un enfocament especial en els Vehicles de Mobilitat Personal (VMP)

Seguretat dels Patinets: Assegurança i Armilles. El PSC va preguntar per les campanyes informatives davant l'obligatorietat de l'assegurança de responsabilitat civil per a VMP a partir de gener de 2026 El regidor de Seguretat i Mobilitat, Àngel Castillo Vallcorva, va confirmar que ja hi treballen, incloent classes de mobilitat segura als centres educatius, controls informatius al principi de curs i campanyes de comunicació Junts, per la seva banda, va soŀlicitar incorporar l'obligatorietat d'usar tirants o armilles reflectants a l'ordenança municipal. El regidor Castillo va valorar la proposta, però va indicar que l'Ajuntament ho incorporarà només com a recomanació, no com a obligació. Va argumentar que establir obligacions sense el suport d'una normativa estatal superior (com ha passat amb el casc) genera confusió i dificulta les sancions. La recomanació s'afegirà a la modificació de l'ordenança prevista per al novembre.

Control de Targetes de Mobilitat Reduïda Junts va formular un prec per portar un millor control de les targetes d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, ja que s'utilitzen targetes de titulars difunts o inhabilitades, i va proposar la renovació anual obligatòria. La regidora d'Acció Social, Montse Batista Alsina, va explicar que la targeta és personal, intransferible i té una vigència de 10 anys segons la llei. Tot i que la Policia Local no té accés immediat a un registre de defuncions, es requereix als familiars la devolució de la targeta un cop es té coneixement del decés. La regidora va reconèixer l'existència d'ús fraudulent i la necessitat de trobar una manera de controlar-ho

El PSC va presentar dos precs sobre el manteniment i la gestió de l'espai públic:

Ornamentació de la Rotonda d'Entrada. El PSC va preguntar quina seria l'ornamentació final de la rotonda de l’entrada del poble, lamentant el seu estat actual. L'alcalde va defensar que la rotonda "no està força degradat" i va anunciar un procés participatiu abans d'acabar l'any per decidir l'ornamentació. Els criteris seran la sostenibilitat econòmica (amb un contracte menor d'uns 18 000 €) i mediambiental (evitant gespa) Aprofitarà la consulta per preguntar als veïns del Panagall sobre l'arbrat i zones verdes al seu carrer

Manteniment del Cementiri. Davant un prec del PSC sobre el "deplorable" estat d'algunes zones verdes del cementiri, la regidora Àngels Gros va admetre que el manteniment "pot ser millorable", però va anunciar una millora imminent. El nou contracte de jardineria, vigent des de l'1 de setembre, augmenta la periodicitat de manteniment a quinzenal a l'interior i exterior del cementiri.

La confluència de la C-32 i la C-61 sota el pont de l'autopista s'ha convertit en un autèntic punt negre viari, posant en alerta màxima els Ajuntaments d'Arenys de Munt i Arenys de Mar. La seguretat d'aquesta cruïlla, molt transitada, ha caigut dramàticament al centre de l'actualitat arran d'una alarmant successió d'accidents greus.

En un període de només cinc dies, del dijous 11 al dimecres 17 de setembre de 2025, s'han registrat un total de quatre sinistres destacables amb ferits de diversa consideració Aquests xocs han fet saltar totes les alarmes i evidencien que el problema no és aïllat, sinó estructural i urgent

El clam dels dos consistoris s'ha materialitzat en una exigència formal a la Generalitat de Catalunya: l'execució immediata del projecte de construcció de dues rotondes sota el pont. Aquesta actuació, anunciada i llargament reivindicada des de l'any 2018, és vista pels ajuntaments com la solució definitiva per ordenar el trànsit, reduir l'excés de velocitat i, en darrera instància, salvar vides humanes

Informes dels Mossos d'Esquadra atribueixen gran part dels accidents a la velocitat excessiva dels vehicles en el tram de baixada, que dificulta la incorporació des de l'stop. Cal afegir-hi la manca de manteniment, ja que la vegetació alta (manca de desbrossament) redueix la visibilitat i obliga els vehicles a envair perillosament la cruïlla

Mentre no es liciten i s'inicien les obres de les rotondes, els municipis reclamen l'aplicació de mesures provisionals urgents, com ara senyalització reforçada, reductors de velocitat o dispositius lluminosos El missatge és clar: el cost econòmic de les obres "mai no pot superar el valor de les vides humanes" en un nus viari que els ajuntaments consideren deficient des del seu disseny original. Ara, després d'aquesta fatídica ratxa, els alcaldes exigeixen al Departament de Territori que prioritzi aquesta actuació sense cap més dilació.

Els patinets elèctrics, o Vehicles de Mobilitat Personal (VMP), ja formen part del nostre paisatge urbà. Són ràpids, pràctics i sostenibles, però el seu ús encara genera dubtes. Alguns veïns han manifestat descontentament després que alguns joves hagin estat multats per la Policia Local mentre circulaven per les voreres del municipi. És un clàssic debat de convivència: la rapidesa de la nova mobilitat contra la seguretat del vianant. Per posar-hi llum i evitar sancions innecessàries, des de l'Ajuntament d'Arenys de Munt recorden la normativa en vigor, que és molt clara al respecte

El punt més important i que motiva la majoria de les multes és la prohibició expressa de circular amb patinet per les voreres, zones de vianants i passejos La normativa estatal (i la municipal) és contundent: un patinet elèctric es considera un vehicle i, per tant, el seu lloc natural de circulació és la calçada La vorera és un espai reservat exclusivament al vianant, considerat el coŀlectiu més vulnerable. Circular per aquests espais pot suposar una sanció de fins a 200 euros. Si sou usuaris de VMP, recordeu que heu de prioritzar els espais dedicats: carrils Bici són l'opció ideal i també pels carrers amb limitació de velocitat de 30 km/h o menys. A més, hi ha zones de trànsit vedat: el patinet no pot anar per autopistes, autovies, travesseres ni túnels urbans.

Altres mesures de seguretat fonamentals:

Velocitat: La velocitat màxima permesa és de 25 km/h.

Acompanyants: Totalment prohibit portar una segona persona (sanció de 100 euros)

Cascs i llums: Es recomana l'ús de casc per a la vostra seguretat A més, si circuleu de nit, és obligatori portar llums i elements reflectors Alcohol, drogues i mòbil: Les sancions són les mateixes que per a qualsevol altre vehicle.

El patinet elèctric és una gran eina, però la responsabilitat és la millor companya de viatge. Si respectem les normes, Arenys de Munt serà un lloc més segur i amable per a tothom!

Des de finals del mes de juliol d’enguany, arran de la segona reunió del grup de Visc en Català, també recentment estrenat al nostre poble, es va crear el grup local de Plataforma per la Llengua El propòsit d’aquest grup de voluntàries és bàsicament el de promoure la llengua catalana, que dissortadament es troba en retrocés en gairebé tots els àmbits de la societat civil: volem que tothom tingui el dret a parlar en català sense necessitat d’haver de canviar de llengua, hem de defensar els nostres drets lingüístics i culturals dins l’àmbit dels territoris de parla catalana.

Així doncs, la primera activitat que es farà al poble serà un acte de presentació de la Plataforma per la Llengua (PxL).

El contingut central de l'acte serà la xerradaanomenada Activista o dropo útil, tu tries!, que anirà a càrrec d'Eloi Planas, coordinador d'Activisme de Plataforma per la Llengua, i de Gerard Furest, lingüista i activista Planas i Furest oferiran una visió crítica i motivadora sobre el paper que cadascú pot tenir en la defensa de la llengua.

La xerrada es farà divendres, 10 d’octubre a les 19h a l’Edifici del Mercat d’Arenys de Munt.

Alhora, fem una crida a la mobilització per tal d’aconseguir més gent voluntària per impulsar l’activisme dins del nostre municipi i poder reforçar l’ús social de la llengua.

Ens calen moltes més mans per fer-ho possible!

Com ve sent habitual en els darrers anys, s’ofereix la marxa popular, de 13 km, que passarà per aquells camins i corriols que fan de la marxa una activitat única. Es manté també la mitja marató. 22 km i 770 metres de desnivell la converteixen en un complicat, però accessible repte.

Un any més es compte amb la cursa xics, una de les més especials pel component solidari que té La cursa es farà a la Rambla Sant Martí (davant la Plaça de l'Església) i tindrà un recorregut d'uns 200 m L'edat màxima per inscriure's serà de 7 anys. La inscripció és gratuïta, però serà obligatori portar una bossa d’aliments, que s’entregaran al Banc d’Aliments d’Arenys de Munt.

No hi haurà, però, la marató. Una cursa que comporta un esforç extra que l’organització no pot assumir a dia d’avui.

Les inscripcions es tanquen el mateix dia de La Marxa sempre que hi hagi places lliures (la xifra frega ja els 1.000 inscrits). Les inscripcions fetes després del 21 de setembre ja no tindran samarreta

El Centre d’Esports d’Arenys de Munt ha celebrat amb èxit aquest mes de setembre la 47a edició del Torneig d’Hoquei de la Puntaire. Durant tres dies intensos de competició, s’han disputat una seixantena de partits amb equips de diferents llocs, mantenint el format de lliguetes que fomenta la participació i l’ambient festiu Una de les novetats més destacades d’aquesta edició ha estat el retorn de l’equip senior femení A més, el torneig ha servit per presentar els 17 equips del club davant del públic, amb una gran afluència i moments com el tradicional xoc d’estics amb la canalla

El diumenge 14 de setembre vam celebrar el 28è Campionat de Partides Ràpides d’Escacs a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt. L’equip guanyador va ser l’Arenys de Munt A, que aquest any va presentar una formació especialment forta i va aconseguir 70,5 punts d’un total de 84 possibles. Això representa un 88% dels punts, una fita sense precedents en els 28 anys d’història dels escacs a la plaça. Al campionat hi participen habitualment vuit equips de la comarca, amb l’excepció d’un convidat de fora, l’Hostalric. Entre els participants hi ha noms coneguts com el Mataró, el Cerdanyola i l’Argentona, així com el Canet i el Pineda

Resultats del campionat:

1r classificat per equips: Arenys de Munt A

2n classificat: Hostalric

3r classificat: Canet

1r classificat individual: Jordi Estrella

L’Skatepark d’Arenys de Munt ha viscut una nova etapa de renaixement gràcies a la iniciativa d’un grup de patinadors i coŀlaboradors que, tretze anys després del projecte Digging, han decidit recuperar i posar en valor un dels espais més emblemàtics de la cultura del monopatí a Catalunya.

El retrobament ha tingut una dimensió internacional: patinadors vinguts de Cadis, el País Basc, Madrid i França s’han unit a skaters locals i de Barcelona per reviure l’esperit del 1979, any en què el parc va ser un referent pioner. La trobada ha comptat amb el suport del Museu del Monopatí i de diversos coŀlaboradors locals, així com la creació d’una nova pàgina web dedicada a la memòria de l’skatepark

Aquest mes d’octubre continuem en el temps litúrgic ordinari de de durant l’any. Amb cap solemnitat a celebrar, però sí que podem destacar algunes festes litúrgiques a la nostra parròquia: la festa de la Mare de Déu del Roser que celebrem el primer diumenge d’octubre i la festa de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge d’octubre

I aquest mes ja avancem la informació que l’1 de novembre celebrarem la Solemnitat de TOTS SANTS, i l’endemà, 2 de novembre, la commemoració de TOTS ELS FIDELS DIFUNTS.

A finals de novembre acabarem l’any litúrgic 2025, el diumenge 23 serà el darrer diumenge de l’any, que celebrarem la solemnitat de Jesucrist, Crist Rei de tot el món.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER

El primer diumenge d’octubre celebrem la diada dedicada a la Mare de Déu del Roser, alhora és la diada de la Confraria de la Mare de Déu del Roser.

El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s XVI quasi només era als convents dominics i a llur àmbit d'acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant (1571) el 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. Això ho declarà el papa Pius V i ho amplià el seu successor Gregori XIII, que feu del dia 7 d'octubre el dia de la Mare de Déu del Roser de tot el món o festa universal del Roser, tot i que ja abans es celebrava aquesta advocació mariana un diumenge I entre el 1570 i el 1620 hi hagué arreu del món i en especial als Països Catalans una extraordinària florida d'erecció de confraries del Roser

Al Principat foren especials apòstols del rosari Francesc Coll i Guitart, Antoni Maria Claret i la majoritat de predicadors populars. Lleó XIII fou un especial propagador del rosari, i després d'ell ho han estat tots els seus successors.

A la nostra església consta que hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser des del 1571. L’altar es va anant renovant fins a l’actual, que fou fet després de cremar-se el temple el 1936. El 1940 se n’habilità un de provisional, fet de fusta i un tapís pintat, obra de la senyora Consol Burch, que representava la imatge de la Mare de Déu del Roser El 1949 es va instaŀlar l’actual altar, amb pedres i marbres d’alta qualitat La imatge de la Mare de Déu fou obra de l’escultor Armiño

La confraria del Roser al nostre poble possiblement s’inicià amb el primer altar Això vol dir que moltes generacions d’arenyencs han participat en aquesta pietat i s’han unit en el compromís de fer pregària del Rosari i pregar pels difunts.

Els confrares: tenen com a una de les seves pregàries habituals el rés del Rosari, amb els rés de les denes de l'Avemaria es poden contemplar els misteris principals de la vida de Crist i de la seva Mare.

Els confrares es beneficien també de la corona de pregàries que en tot el món els uneixen en la pregària També se'ls assegura sufragis pels confrares difunts, a la nostra parròquia es prega pels confrares difunts a les misses de les 11h del diumenge.

Enguany, com és costum, tots els confrares del Roser poden fer la seva aportació anual al cancell del temple.

Tothom que desitgi apuntar-se a la Confraria del Roser ho pot dir directament al despatx parroquial (els dimarts, de 2/4 de 6h a 2/4 de 7h) o per correu electrònic: arenysmuntparroquia@gmail.com o a la sagristia.

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI

Aquest mes d’octubre, també celebrem l’advocació de la Mare de Déu del Remei, i concretament el segon diumenge, enguany el diumenge 12, coincidint amb l’advocació de la Mare de Déu del Pilar a Saragossa

Aquest diumenge celebren la seva onomàstica les dones que es diuen Remei o Maria Remei.

Al nostre poble és la Patrona de l’Esplai dels Jubilats i de l’Associació de Puntaires Verge del Remei. Aquest diumenge participaran a la missa de les 11h les dues entitats, tot honorant la seva patrona i pregant especialment pels seus membres difunts.

A la nostra parròquia i al poble, segons la tradició també celebrem la festa de vot del poble a la Verge del Remei, però ho fem el segon diumenge de Pasqua, tot celebrant la nostra festa major petita Segons la història, el segle XI X, davant l’alta devoció i veneració popular, es va construir el cambril i es féu una nova imatge per poder tenir-la al temple del poble, i es va consagrar el cambril i la imatge el 1846, fent-se un vot de poble i esdevenint la segona festa més important del pobe.

CANVIS PARROQUIALS

Tal com ja s’havia anunciat, mossèn Joan Soler ja ha deixat la nostra parròquia, per dedicar-se a la seva nova missió de la vicaria general del bisbat, i l’ha substituït mossèn Jordi Pascual i Bancells.

Amb aquest relleu de capellans, s’ha d’informar d’alguns canvis en els horaris parroquials:

MISSES: es celebraran els dimarts a les 7h de la tarda i els dijous a les 10h del matí

Els caps de setmana: dissabte a les 8h del capvespre; diumenge, a les 11h. del matí.

Els dilluns a les 7h. de la tarda també hi haurà Celebració de la Paraula.

RÉS DEL ROSARI: dilluns i dimarts a 2/4 de 7h de la tarda i dijous a les 10’30h del matí.

PREGÀRIA DE TAIZÉ: continua celebrant-se el tercer dilluns de mes, a les 7’30h de la tarda

DESPATX PARROQUIAL: dimarts, de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda. I també directament amb el rector, Mn. Jordi : 660 370 417.

HORARIS PARROQUIALS

Misses

Dissabte, 20h. Diumenge, 11h

Dimarts a les 7h de la tarda

Dijous a les 10h del matí

Rés del Rosari

Dilluns i dimarts a les 6'30h de la tarda

Dijous, a les 10'30h del matí

Despatx parroquial

Dimarts, de 2/4 de 6 a 2/4 de 7 de la tarda i contactant amb el rector, Mn Jordi: 660 370 417

MONTSERRAT ACOLLIRÀ LA TROBADA MIĿLENARI JOVE

Amb motiu de la commemoració dels mil anys de presència monàstica a Montserrat, el dissabte 25 d’octubre, se celebrarà al Monestir de Montserrat una trobada juvenil sota el nom de “Miŀlenari

Jove” .

Vol ser un punt de trobada espiritual per a joves de totes les diòcesis amb seu a Catalunya, amb l’objectiu de viure i celebrar la fe des de l’alegria, la comunió i el compromís.

La trobada està impulsada pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, conjuntament amb les delegacions de pastoral juvenil de les diòcesis catalanes.

L’acte central serà l’Eucaristia, a dos quarts d’1 del migdia, concelebrada per tots els bisbes de Catalunya, després d’un matí d’acollida, animació musical i espais de reconciliació i confessió. Els joves també podran fer la visita a la Mare de Déu de Montserrat, compartir un temps de convivència i germanor durant el dinar i estones de lleure. Els bisbes busquen amb aquesta trobada, oferir una experiència transformadora als participants, amb diversos objectius pastorals: fomentar l’alegria de la fe, el sentit de pertinença a una Església jove i plural, la proximitat amb Maria com a guia espiritual, la renovació interior a través de la misericòrdia i l’impuls missioner per tornar a les comunitats locals amb força renovada

Les inscripcions es poDran fer a través de les delegacions de pastoral juvenil de cada diòcesi i el web oficial: millenarijove.cat

DEFUNCIONS

- Dolores Aguilar Sánchez, 94 anys - Marta Riera Castanyer, 80 anys - Candelaria Iglesias Fornaguera, 84 anys.

Que el Senyor les aculli en la seva pau

Aquest mes d’octubre es celebrarà el dilluns 20 a les 7'30h de la tarda (30 minuts) OBERTA A TOTHOM PREGÀRIA DE TAIZÉ

El setembre, el primer mes de la tardor meteorològica ha vingut marcat per l’entreteniment meteorològic, amb una primera quinzena encapçalada pel brusc canvi de temps de la mà d'un front associat a un profund solcfred que donà força de si durant la primera matinada del mes, amb la formació d'una activa línia de tempestes que a banda de l'espectacular festival de llamps i trons, ens deixà 45 l/m² en poca estona i una refrescada durant un parell de dies

Després, tinguérem un parell de canvis més (alternats per períodes tranquils i estiuencs), que per la marcada irregularitat d'aquests canvis, no afavoriren els nostres interessos, ja que poca precipitació ens deixaren.

La tarda-vespre tempestuosa amb molt aparat elèctric del 21 de setembre, que ens catapultà a l’ambient de tardor per rematar l’estiu astronòmic. (Fotografia d’un dels llamps d’aquella tempesta)

Per altra banda, la segona quinzena ha seguit poc o molt la mateixa dinàmica de la primera, destacant els últims embats de l'estiu astronòmic abans del contundent canvi que s'inicià l'últim dia de l'estiu, de la mà primer d'un sistema frontal associat a un solcfred força profund responsable del diumenge 21 de setembre inestable amb diferents tongades de precipitació, destacant la segona, compresa entre la tarda - vespre, amb molta paratelèctric. Posteriorment, aquest solc formar un embossament d'aire fred que s’instaŀla al voltant de quatre dies a França, i de retruc ens afectà també a nosaltres. Juntament amb el fenomen del "rebuf", encapçalaren el temps insegur i de plena tardor, les primeres quatre jornades de la tardor Una inestabilitat i una fresca que anà clarament a menys, tan bon punt s’acabà enretirant, per finalitzar, sense fer net del tot, un setembre de contrastos, força entretingut

Refrany del mes

“Quan plou pel setembre, la tardor bé entra”

“La tardor astronòmica ha arribat el dia 22, a un quart i 4 minuts de les 9 del vespre.”

Crònica realitzada per: P au Torrent Fontbona

Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

AGENDA D’ACTIVITATS

OCTUBRE 2025

Divendres 3, 17h: Taller “Univers d’emocions”, dins el cicle Mens sana

Divendres 3, 18’45h: Conversa en francès.

Divendres 10, 18’45h: Conversa en anglès.

Dissabte 11, 11’30h: Tertúlia del Fènix

Dimecres 15, 18’45h: Conversa en francès.

Dissabte 18, 11’30h: Club de lectura

Divendres 24, 17’30h: Taller “Ansietat, qui ets” dins del cicle Mens sana

Divendres 24, 18’45h: Conversa en anglès.

Divendres 31, Tertúlia de llibres

El divendres 31 d’octubre, excepcionalment, obrirà de 9h a 14h i romandrà tancada a la tarda

Laetitia Colombiani. Salamandra. Traducció d’Anna Casassas. 208 pàgines.

Tres històries entrellaçades que passen en llocs molt dispars del món Tres protagonistes femenines solta la simbologia del trenar, com una unió que per molt lluny que passi la vida dels altres, malgrat la distància geogràfica i cultural, tot està connectat: La Smita, una dona de l’Índia que pertany a la casta dels intocables i que lluita desesperadament per oferir un futur millor a la seva filla, escapant del destí de submissió i misèria que li imposa la tradició. La Giulia, una jove siciliana que es veu obligada a assumir la responsabilitat del negoci familiar de perruqueria artesanal després d’una tragèdia inesperada que l’obliguen a enfrontar-se a les dificultats econòmiques i culturals del seu entorn. I finalment, la Sarah, una advocada d’èxit al Canadà que veu com la seva vida professional i personal trontolla quan rep un diagnòstic mèdic greu que la confronta amb la seva vulnerabilitat i amb els límits d’una societat competitiva

La trena és també un homenatge a la resistència femenina. Smita, Giulia i Sarah, tot i viure realitats tan diverses, encarnen la mateixa força: la decisió de trencar amb el que sembla inevitable i d’imaginar un futur diferent Aquesta mirada optimista i alhora compromesa ha estat una de les claus del seu èxit i ha portat el llibre a ser traduït a desenes de llengües i adaptat al cinema i al teatre.

És l’inici d’una història.

Una història nova cada vegada.

Pren vida aquí, sota els meus dits

Laetitia Colombani (Bordeus, 1976) és una escriptora, directora i guionista francesa Va iniciar la seva trajectòria al cinema abans de debutar en la narrativa amb La trena, un fenomen internacional traduït a més de 30 llengües Posteriorment ha publicat altres noveŀles com Les vencedores, on continua explorant temes socials i humans La seva obra destaca per la sensibilitat, la claredat narrativa i el compromís amb les històries de dones. Pregunteu a la biblioteca per aquesta autora.

Gemma Tomàs Pruna

DIMECRES, 1

Setmana de la Gent Gran, PASSEJADA A MONTBLANC

CC Can Mallol 17h, Inici del Curs de Pintura

DIJOUS, 2

Edifici El Mercat, 17 h, Setmana de la Gent Gran XERRADA de la vicepresidenta del Consell Comarcal del Maresme de la Gent Gran, Magda Be

DIVENDRES, 3

Plaça de l’Església, 17 h, Setmana de la Gent Gran, XOCOLATADA I BALLADA DE L’ESBART. Organitza Càritas Arenys de Munt.

Can Borrell, 17 h, Curs de Primers auxilis i ús de desfibriŀladors

Sala Gran del Centre, 20h, monòleg-conferència PERQUÈ CATALUNYA NO ÉS UNA POTÈNCIA MUNDIAL a càrrec de Toni Soler.

DISSABTE, 4

Setmana de la Gent Gran

Can Borrell, de 10 a 13 h, PORTES OBERTES DE L’ARXIU HISTÒRIC

L’Esplai, 10 h, CAMPIONAT DE DÒMINO

Pistes de Petanca de Can Jalpí, 10 h, CAMPIONAT DE PETANCA

Plaça de l’Església, 12 h, PROGRAMA DE RÀDIO ESPECIAL

Sala Municipal, 14 h, DINAR I BALL. Cal inscripció prèvia a l’Esplai.

Espai Jove l’Escorxador, 23:30h, FESTA FINAL D’ESTIU, amb sessió de DJ PD Bingos

DIUMENGE, 5

Plaça de l’Església, a partir de les 8h, 37a MARXA POPULAR TERMES D’ARENYS DE MUNT Org Grup de Muntanya Setmana de la Gent Gran

Sala Municipal, 17 h, HAVANERES amb La barca de Mitjanit

DIUMENGE, 5

Setmana de la Gent Gran

Sala Municipal, 19 h, CONCURS DE FOTOGRAFIES ANTIGUES

DIJOUS, 9

Espai Jove l’Escorxador, 18h, TALLER Gestió de l’estrès per a joves

DIVENDRES, 10

Edifici El Mercat, 19 h, Campanya Visc en Català, Presentació del grup local de Plataforma per la Llengua a Arenys de Munt I XERRADA Activista o dropo útil, tu tries!, Conversa entre Gerard Furest i Eloi PLanas

DIMECRES, 15

Plaça Lluís Companys, 20 h, HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS. Parlaments dels grups polítics, ofrena floral i salves d’honor

DIVENDRES, 17

Can Borrell, 17 h, Curs de manipulació d’aliments.

DIUMENGE,19

Sala Gran del Centre, 17h, Cinexic: LA SOPA DE LLETRES I ALTRES CONTES CAPGIRATS Recomanada a partir de 3 anys Preu entrades: <14 socis 2€, socis 3€, <14 anys no socis 4€, no socis 4,5€

Sala Gran del Centre, 18:30h, Cicle Gaudí de Cinema: WOLFGANG Preu entrada, socis 3€, no socis 4,5€

DIJOUS, 23

Can Borrell, 11 h, Inici Taller de benestar emocional, a càrrec d’Anna Moore

DIVENDRES, 31

Plaça de l’Església, 18 h, CASTANYADA TERRORÍFICA. Activitat gratuïta, cal apuntar-se al telèfon 673 841 116 Organitza: ABIC

DIUMENGE, 2

Sala Gran del Centre, 17 h, PASSI DE FOTOS DE LES KT 2025

Sala Municipal, 18:30 h, CONCERT COBLA MARICEL I BANDA SIMFÒNICA DE BARCELONA

DIMECRES, 5

Sala Municipal, de 9 a 14 h, EXPEDICIÓ DNI.

DIVENDRES, 7

Sala Municipal, de 9 a 14 h, EXPEDICIÓ DNI.

DISSABTE, 8

Sala Corrioles del Centre, 13:30h, TORNEIG DE TENNIS TAULA

Sala Corrioles del Centre, 20h, Teatre de Sant Martí 12 SENSE PIETAT, a càrrec dels Grups de Teatre del Centre i dels Seràfics.

DIUMENGE, 9

Sala Corrioles del Centre, 18 h, Teatre de Sant Martí 12 SENSE PIETAT, a càrrec dels Grups de Teatre del Centre i dels Seràfics

Sala d’Exposicions Mercè Paluzié

Del 6 al 26 d’octubre, Exposició SILENCIS QUE PARLEN d’Art-En-Tres.

De l’27 d’octubre al 16 de novembre, Exposició obres de Joan Camacho.

ADOLF BORÉS I FARRERAS

ESTEVE CRUZ PLAJA

MERCEDES MERCADER I SALVAT

FRANCESC

PERRAMON I TORRUS

WILLY RAEBEL I KÜHNE

FRANCESC SABATER I AMETLLER

ANTONI SOTERAS I SABATER

Des de finals del segle XIX fins a la dècada dels anys noranta del segle passat van funcionar a Arenys de Munt una colla de fàbriques tèxtils que van donar feina a molta gent de la població. Alguns d’aquests empresaris que es van establir al municipi, sobretot als anys 20 i 30 del 1900, eren d’Arenys de Munt, però, n’hi havia una bona part que provenien de Barcelona o d’altres zones, com Sabadell, Mataró o Terrassa. Aquest mes, doncs, volem recordar alguns d’aquests empresaris que tingueren en funcionament fàbriques tèxtils a la nostra localitat entre el 1920 i 1939. L’any 1933, per exemple, amb una població de 3 350 habitants, està constatat, que hi havien treballant de teixidors i teixidores a les fàbriques d’Arenys de Munt, unes 140 dones i 75 homes,i amb un total de 190 telers en funcionament (la majoria mecànics).Les empreses més grans en aquell any eren, segons les dades oficials, les de: Sobrino de Guasch Presas, amb 52 telers; Antonio Soteras Sabater, amb 42 telers; Hija de Antonio Soler, amb 19 telers; Juan Fontbona Salicrù, amb 10 telers; Francisco Perramon Torrus, amb 8 telers i Willy Raebel Kühne. Els altres fabricants, fins a un total d’una dotzena, eren empreses de tipus familiar amb poca maquinària i pocs treballadors Durant la guerra, les fàbriques més importants van ser coŀlectivitzades o controlades per la Generalitat, però, no deixaren de funcionar i continuaren treballant normalment a la postguerra. Però,tot i no tenir massa informació sobre aquests empresaris tèxtils emprenedors d’aquella època que es van establir al nostre poble, intentarem

donar-los a conèixer, cosa que anirem fent, si és possible en els mesos vinents, sense deixar de banda a la resta de veïns i veïnes de les diferents activitats i procedències

Per començar, aquest mes hem triat a 7 d’aquests empresaris, alguns no gaire coneguts, però, que cal recordar, ja que això és el motiu d’aquesta secció. 4 d’ells van venir de Barcelona, 1 de Canet de Mar, 1 de Terrassa i 1 de Lloret de Mar

Adolf Borés i Farreras

Fabricant que es va establir al carrer de la Rasa, 14 a principis dels anys 20 del segle passat. Oficialment, l’any 1929 tenia 6telers Jacquard manuals per la confecció de teixits per fer vànoves, el 1937 en tenia 12 i al 1961 en tenia 11, que ja eren mecànics Durant la guerra civil, la fàbrica continuà funcionant controlada pel delegat de la Generalitat. En morir l’Adolf el 1947, es va fer càrrec de la fàbrica el seu fill gran Joaquim, que a més de gestionar el seu negoci, va fer societat amb la família Flaquer en muntar un taller de construcció de maquinària tèxtil, en la qual es van dedicar a la fabricació de les màquines canilleres Autollam. Malauradament, la crisi del tèxtil, va fer que l’empresa Borés hagués de tancar a mitjans dels anys seixanta.

L’Adolf Borés era natural de Barcelona i havia nascut l’any 1879 Estava empadronat a Arenys de Munt des del 1900, que es va casar amb l’Antònia Saleta Borrell i vivien al carrer Nou,3. Van tenir dos fills i tres filles, tots nascuts a Arenys de Munt: En Joaquim (1906) la Maria (1907), en Josep M. (1908), la Carme (1911) la Maria, la Teresa (1914). A partir de l’any 1936 van

marxar tots a viure al carrer Aragó, 317 de Barcelona. El fill Joaquim es va casar amb la Montserrat Coll i Rull i era un exceŀlent músic, que en el seu temps lliure tocava amb el grup Amics dels Clàssics La seva germana Maria va ser una mestra de gran prestigi en el món de la docència i força estimada a la Pobla de Claramunt a on donava classes. Va ser depurada per la repressió franquista, per haver treballat per la República, però no va ser sancionada Actualment, encara hi ha una escola a La Pobla que porta el seu nom El seu germà Josep M també, va ser investigat per la Secció Politicosocial de la policia franquista.

Esteve Cruz Plaja

L’Esteve Cruz pertanyia a una família d’industrials de Lloret de Mar quel’any 1916, es va traslladar a Arenys de Munt i va posar una petita empresa tèxtil al Rial Bellsolell, 7 que posteriorment passà al carrer de les Flors. El febrer de 1917, poc després d’haver arribat a Arenys de Munt, l’Esteve Cruz, va patentar un sistema “para fabricar tejido elástico” En la seva fàbrica es dedicaven a fer complements tèxtils per l’interior de les peces de vestir, com les espatlleres A partir d’aleshores l’Esteve Cruz fou conegut a Arenys de Munt com: “el pelero” o “el de la fàbrica del pèl” i oficialment, el 1933 només tenia un teler i altres màquines complementàries. Abans de morir el 1934 va traspassar la petita fàbrica, que tenia aleshores a la Rambla Francesc Macià, 64, a la seva dona l’Emilia Pi i Vinyals de Calella, que la mantingué en funcionament fins a l’any 1951, en que la va donar de baixa.

L’Esteve Cruz era fill de la Maria Plaja i d’en Bonaventura Cruz, un industrial, de força prestigi a la localitat de Lloret de Mar i polític del partit republicà, que havia estat regidor i segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Lloret de Mar durant més de 10 anys (a la dècada dels 90 del 1800) amb l’alcalde monàrquic Joan Soler, formant part de la Comissió Municipal d’Instrucció Pública i Beneficència. L’Esteve es casà a Lloret amb la Maria Austrich i Nonell (1875-1932) i es van traslladar a viure a Arenys de Munt, quedant-se a viure a la plaça Manzano, 1 (avui plaça de l’Església). El mes de setembre de 1903, quan encara vivia a Lloret, havia estat nomenat jurat pels “Caps de família” del partit de Sant Feliu i el 1923 fou designat Vocal Associat de la Junta Municipal d’Arenys de Munt

Mercedes Mercadé i Salvat

A mitjans de l’any 1933, l’arenyenc Mateu Closa i Aragay (1893-1933), es va establir al nostre municipi en comprar una fàbrica situada a la car-

retera d’Arenys de Mar (Oriente, 13) que ja funcionava des de feia uns anys fent teixits de ris i que era propietat del tècnic tèxtil Francesc Perramon En comprar la fàbrica, en Mateu li posà el nom de “Mateo Closa S A ” Tanmateix, en Mateu morí al cap de pocs mesos i la seva vídua, Mercedes Mercadé continuà gestionant l’empresa amb el nom de Viuda de M. Closa. Feien funcionar més de vint telers amb una quinzena de treballadors i van continuar fent teixits de ris Durant la guerra civil, la Junta de Control Econòmic Sindical de Catalunya, nomenà com a delegat de la Generalitat en Pere Marcilla Ferrús, per dirigir l’empresa juntament amb la Mercedes Mercadé. Una bona part de la producció, als anys quaranta, era pel departament de Sanitat de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment, el responsable de l’empresa en jubilar-se la Mercedes, fou el seu fill Mateu Closa i Mercadé (1926-2012) casat amb l’Antònia Millet i Maristany, i que dirigí l’empresa fins que hagueren de tancar definitivament, en la dècada dels anys vuitanta, a causa de la crisi del tèxtil i els deutes acumulades per l’empresa (el juliol de 1980 va presentar suspensió de pagaments amb un deute de 59 milions de pessetes).

La Mercedes Marcadé i Salvat, era filla del reconegut empresari Pau Mercadé i Porta d’“Encuadernaciones Mercadé” i accionista d’Hilaturas del Segre S A , i tenien el despatx al carrer Casp, 61 de Barcelona El 1923 es casà amb en Mateo Closa,un noi que cantava a l’orfeó Muria de Gràcia, germà petit de la nissaga de teixidors Closa, i es quedaren a viure a Barcelona. L’any 1924 en Mateo, juntament amb el seu germà Marc, van crear a Barcelona una societat tèxtil (Closa Hermanos) amb un capital social de 200 000 pessetes, que la van mantenir fins al 1933, quan en Mateo es va establir a Arenys de Munt. A Sant Boi de Lluçanès la Mercedes va muntar una altra fàbrica, també, amb el nom de Vda. de Mateo Closa, a on fabricaven la banda higiènica graduable “Lady” (a més de: mocadors, teixit de ris, culots, pitets, etc ) En Mateo i la Mercedes van tenir un fill i una filla: Mateo i Mercedes La Mercedes Mercadé va morir el 23 de gener de 1983.

Francesc Perramon i Torrus

En Francesc Perramon era un tècnic tèxtil que a finals de la dècada dels anys vint del segle XX treballava a la fàbrica del seu sogre, Joaquim Colomer Manau situada al barri d’Oriente, 13, d’Arenys de Munt. Però, a la mort del sogre, la fàbrica passà a nom de la viuda, la Josepa Colomer i Pujol, fins a l’any 1932 que se’n va fer

càrrec en Francesc En quedar-se ell amb la fàbrica, comprà, també, la del barceloní Josep Servolo Prades, situada a la mateixa nau. En aquells moments la fàbrica Josefa Colomer Pujol, disposava de 8 telers Jacquard mecànics, per la fabricació de teixits de ris, que aviat es van incrementar a 10 i amb una plantilla de divuit persones La d’en Servolo, només tenia dos telers mecànics De totes maneres, en Perramon no va conservar la fàbrica massa temps, ja que a mitjans del 1933, la va traspassar a Mateo Closa, com hem dit anteriorment. En Francesc Perramon havia nascut el 19 de maig de 1902 a Olesa de Montserrat i era el germà gran del poeta Domènec Perramon (19061976) Tota la família havia arribat a Arenys de Munt a finals de la primera dècada del segle XX, procedents de Canet de Mar. Els seus pares eren en Fèlix Perramon i Roure (1878) natural de Premià de Dalt i la FrancescaTorrus i Blanch (1872) de Canet de Mar El pare, Fèlix Perramon havia aconseguit una feina de tècnic a la fàbrica de Can Guasch, mentre els dos germans anaren a estudiar a l’Escola Nacional d’Arenys de Munt primer, i posteriorment, a l’Escola Tècnica de Teixits de Canet de Mar. En morir el pare l’any 1921, en Francesc hagué de continuar fent la feina del seu pare a Can Guasch, fins que es va casar amb la Pilar Colomer i Colomer ies quedaren a viure a casa de la Pilar, al carrer Vell,15 mentre ell s’encarregà de dirigir la fàbrica dels sogres. Un cop es van vendre l’empresa l’any 1933, va marxar tota la família a Camprodon, on ell va treballar de codirector d’una fàbrica de teixits de la localitat A causa del cop d’estat de 1936 i per temor a ser represaliat pels revolucionaris locals, va marxar tot sol, a la zona franquista d’Irun, passant primer per França, i no tornà a Camprodon fins al final de la guerra.Més tard, l’any 1945, es traslladaren a viure a Manlleu, on ell va continuar treballant al ram del tèxtil Va ser contractat com a director de la fàbrica de teixits Can Llagostera i al mateix temps, va exercir de professor al Patronat de Formació Professional de Manlleu i també, donà classes a l’Escuela de Ligotecnia Téxtil. Com el seu germà Domènec, va voler fer poesia i va escriure l’any 1972, el recull de poesies en castellà, Pájarosinalas Anteriorment, el 1952 havia publicat l’Anecdotário histórico téxtil, també en castellà. Va morir a Manlleu el 26 d’octubre de 1978.

Willy Raebel i Kühne

En Willy Raebel, era un conegut comerciant i fabricant barceloní, però, de nacionalitat alemanya L’any 1931 va venir a Arenys de Munt

a muntar al carrer de la Rasa, 18, una fàbrica de teixits de seda artificial, coneguda, precisament per Les Sedes En un principi, tenien una màquina de 96 pues de torçar, però, el 1935 ja tenien 1 304 pues de torçar i més de 20 treballadors. La fàbrica funcionà normalment durant la guerra civil, dirigida per en Willy Raebel i pel Comitè de Control Obrer (format pels treballadors: Francesc Parera, Jordi Colomer Fradera, Gertrudis Maresma i Josefa Lleonart) Després de la guerra en Willy Raebel va continuar fent teixits de seda, fins al 1947 que la va traspassar a uns nous propietaris que li van canviar el nom pel de Manufacturas Rayon S. A., iel 1955 va ser comprada per l’Alfons Molons i Rocha (1908-1974), continuant amb la fabricació de teixits de seda fins que va tancar definitivament l’any 1975

En Willy Rebel l’any 1924 vivia al carrer Torrente de Vidal, 42 de Barcelona i estava casat amb la Celia Guma i Cuevas. Era una persona bastant acomodada, molt ben considerada al voltant de la burgesia catalana, sobretot, la relacionada amb la indústria tèxtil Era soci del Cub Escocès de Barcelona i va fer una important donació per la remodelació de l’Hospital Clínic de Barcelona

El 1930 va fer construir una majestuosa torre noucentista a l’Avinguda Pearson, 73, símbol evident de la burgesia catalana, catalogada com a patrimoni artístic de Barcelona i que havia estat dissenyada pel seu cunyat, el reconegut arquitecte Joan Gumà i Cuevas Actualment l’edifici està ocupat per la Zurich Schule (prestigiosa escola alemanya). A en Willy Raebel li van concedir la nacionalitat espanyola l’any 1955 i va morir a Barcelona l’any 1965.

Francesc Sabater i Ametller

En Francesc Sabater es va donar d’alta a Arenys de Munt d’una fàbrica de teixits el 26 d’octubre de 1926, al carrer de la Rasa, 5, amb 15 telers mecànics senzills per cotó, incrementat la maquinària el 1928 amb telers Jacquard mecànics, fins a arribar als 22. El 1930, ja era coneguda la seva fàbrica, també, pel nom de Les Sedes i va passar a ser propietat d’en Joan Blanch i Puell de Barcelona, del qual no hem pogut trobar cap referència. De totes maneres, aquest, només va durar un parell d’anys, ja que es donà de baixa el 1932.

En Francesc Sabater va néixer a Terrassa en l’any 1900, en una família terrassenca d’empresaris tèxtils i quan ell es va establir a Arenys de Munt, ja dirigia una fàbrica a Terrassa de fer mitges i mitjons, i era soci de la fàbrica Ballbé, també de mitges. Es dedicà a l’esport i a la política, i el 1932 fou nomenat vicepresident de la Junta

Directiva del partit Centre Català Republicà i del 1936 al 1939, durant la guerra civil, va presidir El CD Terrassa d’Hoquei. En acabar la guerra, a més de dirigir les seves empreses tèxtils en les quals fabricaven les conegudes mitges marca Complet, es tornà a dedicar a la política i a l’esport. L’any 1954 era regidor de l’ajuntament terrassenc i president de la Federació Catalana d’Hoquei Posteriorment, va ser vicepresident de la Federació Espanyola i regidor delegat d’esports, exercint provisionalment d’alcalde de Terrassa als anys seixanta.

Antoni Soteras i Sabater

L'any 1922, l'Antoni Soteras empresari mallorquí establert a Barcelona, va decidir muntar una fàbrica de teixits de cotó a Arenys de Munt i per tal motiu, comprà una parceŀla de terreny al kilòmetre 3 de la carretera d'Arenys de Mar a Sant Celoni, al costat del Rial de l'Horteta (Oriente s/n, segons el nomenclàtor de l'època) El 7 de maig de 1922 presentà els plànols a l'Ajuntament per la construcció de l'edifici on s'havia d'instaŀlar la fàbrica. Un cop l'edifici acabat i amb els talers a punt, es donà d'alta el dia 2 de gener de 1924, començant la seva activitat amb 16 telers mecànics sense Jacquard, que fabricaven teixits de cotó per la confecció de camises d'home, vestits, mocadors i altres peces de roba El mes de febrer, l'Antoni va donar d'alta 6 telers més i el desembre del 1925 encara en va adquirir 12 més. Als finals dels anys 20 hi estaven empleades unes 20 persones, però, varen arribar a ser més de 70. El domicili fiscal de l'empresa es va establir al carrer Balmes, 51 de Barcelona amb el nom comercial de “Antoni Soteras, S L” (posteriorment

“Soteras, S.A). El 1933, a la fàbrica “Antonio Soteras” hi funcionaven 42 telers mecànics Jacquard i tenia una plantilla de 72 treballadors/es A part de proveir al mercat nacional i estatal, l'empresa també, tenia una bona clientela al mercat d'exportació. A la Gaceta de Madrid del 19 d'agost de 1934 es relacionaven els exportadors catalans, entre els quals es trobaven 4 fabricants del tèxtil d'Arenys de Munt: Antonio Soteras Sabaté (Exportador n 6 582) - Sobrino de Frco Guasch Presas (exportador n 7 248) – Adolfo Borés Farreras (exportador n. 6.044) i Hija de Antonio Soler (exportador n. 6.051). La fàbrica de Can Soteras tancà les portes l’any 1973, quan el seu propietari Bartomeu Soteras es va jubilar. L'Antoni Soteras tenia la residència a Barcelona, tot i que, el mes de setembre del 1922 va comprar una casa a la Rambla Jalpí, 93 (propietat d'en Josep Buixadé i que donava al carrer de Les Flors). L’Antoni Soteras era solter, però, tenia un germà, en Josep Soteras i Sabaté, també, natural de Palma de Mallorca i que estava casat amb la, també mallorquina Joana Mateu i Baussà, i van tenir dos fills, en Bartomeu (19021983) i en Josep (1906-1986) El 1924 en Josep i la Joana es van traslladar a viure a Arenys de Munt. En Bartomeu que havia vingut a viure amb els seus pares a Arenys de Munt, i que era tècnic tèxtil, entrà a treballar de director de l’empresa amb el seu oncle i quan aquest va morir el 1944, i com que no tenia fills, en Bartomeu es va quedar com a nou propietari de la fàbrica

Elies Surroca i Campàs

SITUACIÓ EN LA QUAL ESTAVA EL MÓN QUAN

INICIÀ EL SEU PONTIFICAT

Hi havia un escenari mundial extremadament complex i molt dividit

Sovint estava regit per una fredor institucional i una distància notable entre els líders polítics i el poble.

Era un temps marcat per la desconfiança envers les institucions.

SITUACIÓ EN LA QUAL ESTAVA L'ESGLÉSIA QUAN

INICIÀ EL SEU PONTIFICAT

Es va trobar amb una Església molt dividida

La posició de l'Església havia estat la negació de diversos dels problemes, la inacció i l'opacitat, amb avenços escassos i lents.

Va ser un atreviment que en aquell conclave s'escollís un Papa llatinoamericà DISCREPÀNCIES

Com tota persona amb responsabilitat el Papa Francesc ha tingut els seus detractors i ha aixecat veus disconformes, tant als conservadors com als progressistes.

Ha estat un Pontífex una mica controvertit que no ha deixat ningú indiferent

La seva actuació no sempre va ser acceptada per tots i va guanyar rebuig, enemistats, i divisions dins de la pròpia Església.

Per tot això, en aquest article també volem recollir diverses “ombres” del pontificat, que han comentat diversos mitjans de comunicació i plataformes de les xarxes socials

RELACIÓ NEGATIVA AMB EL SECTOR CONSERVADOR

No va ser ben vist per la seva postura tan aperturista i populista d'esquerres, que el consideraven un Papa perillós.

Una part de la jerarquia no sempre el va seguir, i fins i tot li van fer resistència i el van intentat frenar

Va patir campanyes promogudes per alguns cardenals.

La seva actuació sembrava confusió i sentien que amb la seva actuació s'estava diluint la fe.

Va desfermar una guerra al sector més conservador que el va arribar a veure com un intrús i un heretge

Va trobar una important operació interna, amb una intensitat que feia dècades que no es veia a l'Església.

Algunes de les seves actuacions i decisions van soscavar els fonaments de les postures dels sectors més immobilistes

Va ser atacat amb virulència pel nucli més ultra, arribant als precs perquè Déu se l'emportés com més aviat millor.

Va haver d'actuar amb prudència per evitar que es produís el cisma.

RELACIÓ NEGATIVA AMB EL SECTOR PROGRESSISTA

La seva elecció va despertar enormes expectatives sobre canvis profunds a la Cúria, però han quedat desiŀlusionats i decebuts.

Va ser criticat per accions que no estaven a l'alçada de les declaracions públiques

Va ser intransigent davant de diverses conquestes socials demandades pels més reformistes (eutanàsia, pena de mort, avortament, celibat dels sacerdots, …).

Va tenir una controvèrsia persistent per la seva gestió en la prolongada crisi dels abusos sexuals a l'Església

Va passar de puntetes pel que fa al coŀlectiu LGTBI

S'ha mogut a ràfegues, li va faltar valentia i ha deixat molt per fer.

ASSIGNATURES PENDENTS

Va sembrar les llavors per a una reforma profunda de l'Església, que malauradament no ha pogut continuar

Li va quedar per resoldre la incorporació activa de la dona a la institució de l'Església.

Afrontar de manera definitiva el tema del celibat.

FUTUR

L'Església té a les mans, producte de la tasca del Papa Francesc, un capital que no es pot dilapidar Tant de bo que Lleó XIV sàpiga conduir amb encert la nau, al tempestuós mar actual d'aquest món tan complicat. Així sigui.

COLOFÓ

En aquest article i el del mes anterior hem repassat alguns aspectes del pontificat del Papa Francesc Hem parlat de les moltes “llums” i d'algunes “ombres” del papat Indiscutiblement la balança resulta positiva, i molt.

Una pregunta que llanço a l'aire, i sobre la qual cada lector/a tindrà la seva opinió: En un matí veurem el Papa Francesc als altars?

Es podria dir molt més sobre la persona del Papa Francesc, però això ho deixo per als historiadors i biògrafs

Soc conscient que hi haurà lectors que no estaran d'acord amb allò que s'ha manifestat en aquests dos articles. Però fent ús de la llibertat d'expressió he donat les meves opinions i reflexions, que majoritàriament he “begut” de tot el que s’ha dit i s’ha escrit sobre el Papa Francesc

Carles Rodríguez. Humanista - Escriptor

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

El passat mes de maig va morir la meva àvia, veïna de tota la vida d’Arenys de Munt. Ella havia deixat pagat un nínxol al cementiri municipal i havia expressat amb claredat les seves voluntats: volia descansar a la part nova i en alçada

La sorpresa i la tristesa afegida per a la família va ser descobrir que, arribat el moment, l’Ajuntament no disposava de nínxols nous. L’única opció que se’ns va oferir va ser ubicar-la a la part vella, en contra del que ella havia demanat. Finalment, l’única solució possible va ser dipositar-la al nínxol del meu pare, el seu gendre, que sí que es troba a la part nova.

Ni l’Ajuntament ni l’asseguradora de decessos van donar una alternativa real El problema no era de la família: la meva àvia ho havia deixat tot previst i pagat, però, tot i així, no es van respectar les seves voluntats

Ens sembla greu que a Arenys de Munt, tot i disposar de terrenys suficients per ampliar el cementiri, no s’inverteixi en la construcció de nous nínxols. Aquesta manca de previsió i de gestió afecta directament els veïns i veïnes i afegeix dolor en moments ja prou difícils.

Creiem que l’Ajuntament hauria d’actuar amb urgència per solucionar aquest problema, ampliar la part nova del cementiri i garantir que les persones que ja han pagat el seu nínxol puguin descansar on els correspon i tal com havien demanat.

Pili Pascual

Carta “oberta” al Sr Director de Ràdio Arenys de Munt (o qui sigui el responsable d’emissió dels programes), per “FELICITAR-LO” per la seva falta de delicadesa i sensibilitat envers els oients del programa “Sardanes a la ràdio” que els diumenges emet Ràdio Arenys de Munt.

Per motius personals i de coincidència, no l’escolto en directe, sinó que el “descarrego” al meu ordenador, juntament amb altres programes també dedicats a la sardana i a la música de cobla que s’emeten amb altres emissores, com és el programa “La dansa catalana” programa que emet Ràdio Costa Brava i dirigeix en Joan Teixidor; “So de cobla” programa que emet Catalunya Ràdio i presenten la Laura Valls en Quim Rutllan, i l’Albert Fontelles ; “Coblejant” programa que emet Calella Ràdio Televisió i presenta la Queralt Pedemonte; “Tot sardana” programa que emet Ràdio Estel i presenta en Gerard Carrión; “Sardanes a Lloret, Blanes i Tossa”, programa que emet Nova Ràdio Lloret i presenten en Jordi Rocas i En Josep Tibau; i el programa “A toc de cobla” que emet Ràdio Sant Pol i presenta en Carles Tarridas

No vull “FELICITAR-LO” per la qualitat del programa, que també podríem parlar-ne; sinó per la sorpresa que he tingut tots els diumenges del mes d’agost, per la música que ha sonat: era de totes classes, menys música de cobla, durant el temps que la pàgina web de Ràdio Arenys de Munt

informava que allò era el programa “Sardanes a la Ràdio”.

Tots el programes que abans he citat i que normalment escolto, també fan vacances, l’única diferència és que alguns d’ells s’han limitat a “punxà” un CD, de sardanes o música de cobla com molts dels que les emissores tenen en el seu arxiu i que acostumen a durar 55 o 60 minuts, i d’aquesta manera tenen el temps ocupat, amb música de cobla encara que no comentin ni donguin més informació Altres han fet un programa molt semblant al que és habitual

Sr. Director, vull “FELICITAR-LO” per la poca delicadesa que aquesta emissora a tingut envers els oients habituals del programa “Sardanes a la Ràdio”.

Sr. Director, vull “FELICITAR-LO” per la falta de sensibilitat envers la música de cobla i la música genuïna del nostre país.

Sr Director o responsables dels programes els vull “FELICITAR” , entre cometes, amb majúscules, amb cursiva i subratllat

a.t.t.e

Joan Casademunt

p.d. Suposo que no tenen cap problema tecnològic, per “punxà” un CD dels que tenen a l’arxiu, o connectar un “pendraive” a un portal USB.

Arenys de Munt devem ser un poble molt perillós o un poble de “ricatxos” per la quantitat de Policies contractats (1 sergent + 4 caporals + 13 agents = 18) el 20,7% del total del personal municipal.

El Periódico del divendres 8 d’agost (pag. 28), informava que les grans ciutats catalanes, entre elles Castelldefels, tenen 1,54 policies per mil habitants o Cornellà de Llobregat 1,07 o Sant Cugat del Vallès 0,84, segons dades de la Diputació i del Departament d’Interior de la Generalitat.

Com saben els nostres representants polítics d’Arenys de Munt, per Llei no tenim cap obligació de disposar de policies (invisibles), però suposant que es decidís disposar d’aquest servei, serien necessaris només 9 agents (cens actual 9.558 habitants) per assumir la mitjana d’1 policia per cada mil habitants de les grans ciutats catalanes. Mentrestant el nostre

Ajuntament no tenen cap escrúpol a destinar més d’1 M€. en sous i Seg. Social per Policies i Comandaments que són qui decideixen les polítiques de mobilitat i perillositat(?)

Aquest govern d’ERC li aniria bé complir les inversions i necessitats dels arenyencs i simplificar l’administració pública per agilitzar la maleïda/obsoleta burocràcia, que invertir recursos i augmentar la plantilla de policies de subescala de serveis especials (que cada vegada demanen més) sense responsabilitzarse d’unes despeses astronòmiques amb la fantasia de comandar un exèrcit d’uniformats. Els regidors estan per defensar els interessos de les persones, perquè és la seva obligació i responsabilitat i perquè cobren dels vilatans per fer les coses ben fetes i no malbaratar inútilment

Pel contrari, els vilatans NO hem de tenir por i tenim l’obligació d’expressar el que no funciona o el que es fa incorrectament i no compartir les consideracions dels “mandamasos” que la majoria de vegades fan més de prestidigitadors i predicadors que de solucionadors.

“No esperis mai deixar record car ets tan sols el més humil dels servidors ... “ (Salvador Espriu)

Xavier Oller

Al fil de l’article d’opinió publicat en el BATEC d’agost de 2025 amb el títol de JA EN TENIM UN ALTRE!

Una part de l’article parla de l’increment dels impostos al municipi, un increment que ha de servir per arreglar situacions que ens afecten a tots i que, en el cas que exposaré, no sembla molt difícil de solucionar

Suposo que a ningú li ha passat per alt que s’han arrelat al municipi uns costums portats a terme per persones incíviques que amb motos de totes les cilindrades (petites i grans), i també alguns cotxes, utilitzen els carrers i carreteres de dins el municipi com un circuit de curses de velocitat o d’exhibició, excedint en molt els límits de velocitat que l’Ajuntament ha marcat.

No en tenen prou amb això. Els seus vehicles no compleixen amb la normativa municipal d’emissions acústiques. Això ho evidencien amb acceleracions molt sorolloses i amb demostracions d’habilitats temeràries a la via pública, posant de manifest el seu incivisme i el poc respecte per la comunitat, malmetent el benestar i la seguretat.

Aquests incívics estan especialment actius els caps de setmana, alguns fins a altes hores de la matinada i període de vacances, però també tenen nombroses i repetitives actuacions en dies feiners.

És evident que en alguns casos són persones foranes que circulen especialment els caps de setmana per la carretera de Sant Celoni, fet que entenc que dificulta el seu control, però en la majoria dels casos es tracta de conductors censats al municipi de fàcil reconeixement que reincideixen davant una tolerància o submissió veïnal i administrativa

Arribats a aquest punt i amb l’increment d’impostos anomenat, em pregunto per què l’Ajuntament, amb la Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, no incrementa el control i seguiment, sabent que s’estan infringint les directives, normatives i disposicions municipals

Entenc que la Guàrdia Urbana i els Mossos han d’afrontar un gruix important de problemàtiques de trànsit i socials, però una part de la seva feina és vetllar pel compliment de les normatives que té l’Ajuntament.

Sr. Batlle i comandaments policials, des d’aquest article els demano, si us plau, que facin la seva feina i que una situació que sembla que ara es podria arreglar fàcilment, no es converteixi, posteriorment, en quelcom més complicat d’endreçar.

Alex Oliveras

Les oportunitats es multipliquen quan s’aprofiten.

En aquells temps el califat nassarita gaudia d’una època d’immensa glòria i benestar. Les relacions amb Bagdad i Damasc eren immillorables, els intercanvis comercials amb els infidels castellans tenien un punt de privilegi, confiança i respecte, moments anormals en aquells moments.

Zaynad, la preferida del palau, donà a llum a dos mascles, Hasan i Husayn, garantint la continuïtat de la nissaga de Agmu’Tasin, un home del tot feliç. La desgràcia va aparèixer uns moments després davant la trista notícia de la mort de la mare en el part. La vida té a vegades aquests contrastos.

Ibn Khalid, el conseller del califa, serà el responsable de l’educació i formació dels bessons, l’art de la guerra, de la literatura, la música, les matemàtiques, la medicina, l’astronomia , també, entre altres, d’un joc nou i força curiós anomenat Escacs, que uns mercaders d’orient venien a tots els àrabs

Tothom a palau tenia greus problemes per diferenciar un germà de l’altre pel seu físic, eren realment tant semblants con dues gotes d’aigua, però calia entendre les grans diferències de caràcter, un era impulsiu i beŀlicós, l’altre, reflexiu i negociador; era complicada la convivència, en especial, en la propera succesió imminent del califat.

La pujada al poder del germà impulsiu i beŀlicós, recolzat per diferents generals, comportà nombrosos canvis a la societat, el tornar a la guerra, també com altres cops a les dinasties, el tancament a la presó, en una illa, de l’altre germà, el reflexiu i negociador, esperant el desenvolupament dels esdeveniments immediats.

En pocs dies una barca atracà aprop de la presó, les ordes eran clares ”Execució immediata del germà” El germà que era un gran jugador d’escacs va demanar com a última voluntat fer una partida amb el guardià principal per despedir-se d’aquest món. Enmig del pati els presoners i els guàrdies encerclaren els jugadors per seguir la partida. A Arenys de Munt, hi ha força afició als escacs, en Joan Carles ó en Josep María són una mostra dels molts arenyencs aficionats a aquest joc universal, educatiu i amb una bona dosi de competivitat. Cal recordar que encara no era tancada la partida al pati de la presó, al cantó de la forca, va arribar una notificació on s’exigia la no aplicació de l’orde i el retorn a Granada de forma immediata per prendre possessió de Califat

Joan Puig i Pont veinsdemar@gmail.com

B Ú S T I A b a t e c B B A T E C b ú s t

Feu-los arribar a: batec@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Hem d’estar ben orgullosos de ser catalans i independentistes. Malgrat que el moviment no estira com anys enrere, els auguris de fallida estrepitosa no es compleixen mai Aquesta Diada, força gent d’Arenys de Munt hem tornat a sortir als carrers, i tant a Barcelona, com a Girona i Tortosa la gent imprimia molta força i energia.

A Barcelona les previsions de pluja cridaven a quedar-se al sofà, però els jutges espanyols, un cop més, no ens van fallar, i el dia abans publicaren una sentència en contra del català a les escoles que, sens dubte, va contribuir a la mobilització, tot recordant-nos que Espanya sempre ens considerarà una possessió per dret de conquesta

Si algú encara es pregunta on són els joves, aquesta Diada hem vist com una munió de joves prenia el relleu generacional en la reivindicació nacional de Catalunya. Pell de gallina sentint crits clàssics com ‘Urquinaona, ho tornarem a fer!’ i càntics com ‘No volem ser una regió d’Espanya’, proferits ara per un jovent conscienciat de què ha significat el Primer d’Octubre i que agafa el relleu en la lluita dels seus pares i avis.

Ha estat una Diada on s’ha recordat que la força per assolir la independència està en la mobilització i que cal desobeir a tot arreu, a les aules, al carrer, però també a les institucions S’ha renyat als partits polítics per la falta d’unitat Ben trobat el comentari d’un manifestant que deia que aquest any no s’han sentit molts retrets, bàsicament perquè no hi havia partits polítics a la manifestació. Un clar exemple de com estem: el poble unit i els partits a la seva, parasitant els esforços i els ideals dels ciutadans.

I després de la Diada, no ens oblidem: Visca l’1 d’Octubre!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

L’ESCOLA SANT MARTÍ DÓNA LA BENVINGUDA

A UN NOU CURS

PLE

D’IĿLUSIÓ!

Començar un nou curs sempre és emocionant, i enguany a l’escola Sant Martí encara més! Hem obert les portes amb energia, somriures i moltes ganes de compartir aprenentatges i experiències. Volem que cada dia a l’escola sigui una oportunitat per créixer, descobrir i gaudir plegats

Aquest curs donem continuïtat i força a diferents projectes i maneres de fer que ens entusiasmen:

Les tardes en Família, un espai pensat perquè mares, pares, avis, infants i mestres puguem trobar-nos dins de l’horari escolar Una ocasió per enfortir vincles, compartir coneixements i viure l’escola com un veritable punt de trobada de la comunitat.

L’enfocament restauratiu, que inspira tota la vida escolar i ens ajuda a créixer en el respecte, la responsabilitat i la cura mútua. Creiem en una escola on cada veu és escoltada i on els conflictes són oportunitats per aprendre.

FEMDISSABTE

El curs d'enguany esdevé crucial per a Can Camón Cal netejar i endreçar la casa Concretament, s'ha d'actualitzar l'encàrrec que l'Ajuntament fa a GUSAM quant al servei municipal de formació. De fet, el consistori ja ha aprovat la creació de la comissió especial que haurà de modificar l'antiga documentació. Després d'una llarga dècada, els pilars (Memòria, Projecte i Reglament) han quedat completament obsolets. Per això, en els propers mesos, els grups polítics municipals s'hauran d'arremangar per assolir una estructura sòlida i oberta que duri força anys. Pedagògicament, si la comissió volgués comptar amb el nostre concurs, estaríem encantats a participar-hi. Sols així, a parer nostre, pot aconseguir-se una autèntica saó

Els ambients i racons d’aprenentatge, que converteixen les aules en espais oberts, dinàmics i motivadors. Aquí els infants poden experimentar, investigar i aprendre de manera activa, seguint el seu propi ritme i curiositat.

La robòtica i les noves tecnologies, que arriben per despertar la creativitat, el pensament lògic i el treball en equip Preparar-se per al futur també vol dir saber jugar, crear i imaginar amb les eines d’avui

I, per descomptat, no ens oblidem de la música, l’esport, la lectura, les sortides i totes aquelles activitats que donen color i vida al nostre dia a dia

A l’escola Sant Martí volem que cada infant se senti protagonista del seu aprenentatge i part activa d’una comunitat viva, oberta i engrescadora. Comencem aquest curs amb la convicció que junts famílies, alumnes, mestres i poble farem possible una experiència educativa plena d’alegria i de futur.

Bon curs a tothom!

de patent

En aquest aggiornamento, caldrà tenir una mirada llarga que vagi més enllà del marc actual Per aquest motiu, el plec final haurà d'incloure reptes com ara: ser centre coŀlaborador del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), impartir els diversos cursos de competència digital (COMPETIC) o bé encarar la formació semipresencial. Uns envits (aquests i d'altres) que, a través d'una ordenança fiscal, hauran de plasmar uns preus justos fruit d'una comparativa entre ens similars del nostre entorn més proper.

Tot plegat, doncs, indica que en breu encetarem una nova etapa: cosa que significa haver d'assentar la base d'avui per edificar-hi la bastida de demà: firmitas, utilitas et venustas.

Després d’un estiu ple d’experiències, descobertes i moments de descans, tornem a l’escola amb la motxilla carregada d’iŀlusions, reptes i ganes d’aprendre Les vacances ens han regalat natura, jocs, aventures i temps en família, i ara encetem el curs amb energia renovada

El cicle de petits ha començat el camí amb molta cura i emoció A I3 l’entrada esglaonada, amb l’acompanyament de les mestres i les famílies, ajuda els infants a adaptar-se al nou entorn. A I4, les tutores han facilitat una retrobada plena de jocs i dinàmiques de coneixença parlant de gustos i jocs preferits. A I5 les mestres han donat el tret de sortida amb activitats lúdiques per enfortir vincles.

Els mitjans han estrenat el curs amb dinàmiques de presentació i cohesió, com el joc “El vent bufa per...” a 3r, la creació d’un gran puzle en forma de cor a 2n i el joc de les crispetes a 1r. Han estat moments per conèixer-se millor i començar a construir plegats el camí d’aquest nou curs.

El cicle de grans ha posat l’accent en la convivència l’acollida A més de compartir històries d’estiu i retrobar se amb companys i mestres, tots els cursos han gaudi de la Gimcana del Bosc al Parc de Lourdes. En grup internivells, infants i mestres han compartit jocs, natura un esmorzar a l’aire lliure.

Amb aquest inici ple d’energia, emocions i nous projectes, mestres, alumnat i famílies estem a punt de viure junts una nova aventura d’aprenentatge i convivència!

S’ESFONDRA EL SOSTRE DE LA COOPERATIVA. PREOCUPACIÓ PER L’ESTAT DELS EDIFICIS MUNICIPALS

Des de JUNTS volem traslladar la nostra preocupació arran de l’ensorrament el dia 24 d’agost de la teulada de la Cooperativa, un edifici municipal que forma part del patrimoni del nostre poble

Aquest incident ha generat inquietud entre els veïns, independentment de si hi havia o no perill immediat, ja que la caiguda d’un sostre proper sempre desperta incertesa i alarma a la població. Davant d’aquesta situació, l’equip de govern ens ha acusat de fer demagògia. Tanmateix, considerem que la preocupació veïnal és totalment comprensible i legítima i de ben segur tots nosaltres estaríem neguitosos si a la casa del costat, paret per paret, li caigués el sostre

Qüestionem la tardança a donar una resposta coŀlectiva al grup de veïns afectats, ja que no va ser fins al dia 31 d’agost Per tal de donar tranquiŀlitat al veïnat, i com que no hi havia més remei que procedir a l’enderroc total, es va aixecar el dia 8 de setembre una acta notarial amb protocol d’esquerdes per als veïns del costat, un gest que el nostre grup municipal agraeix.

Cal recordar que en aquest edifici s’hi volien ubicar les oficines de la GUSAM, l’empresa municipal, segons un projecte aprovat al ple del gener de 2021. Aquest projecte es va tramitar a nom de l’Ajuntament i amb una subvenció de la Diputació, però l’edifici en qüestió era propietat de la GUSAM

Aquest desajust no va poder ser reconduït i va resultar que l’obra no es podia fer si GUSAM no retornava l’edifici a l’Ajuntament, cosa que els equips de govern d’aquests dos últims man-

dats no han fet.

Aquesta circumstància posa de manifest una manca de coordinació entre les administracions i els òrgans responsables, i per a nosaltres una errada molt greu.

D’altra banda, a Mas Talleda, la Diputació va concedir una subvenció de 200.000€ per a la reparació del sostre, una actuació que s’ha hagut de complementar amb més de 100.000€ addicionals de fons propis municipals. Tot i aquesta important inversió, actualment no existeix cap projecte ni idea definida que especifiqui quin serà l’ús futur d’aquesta masia ni com es gestionarà Aquesta falta de planificació genera dubtes sobre la transparència i la visió a llarg termini en la gestió del patrimoni municipal Aquests fets ens porten a plantejar-nos en quin estat es troben la resta d’edificis municipals i quin ús se’ls vol donar. Molts veïns saben o intueixen pel seu aspecte deteriorat que no estan bé ni el Sindicat, ni “Villa Josefa”, ni can Xitra, ni l’edifici de la Biblioteca. És imprescindible que l’Ajuntament informi clarament sobre la situació dels locals de titularitat pública i que estableixi una estratègia coherent sobre la seva destinació i manteniment. Per tot això, des de JUNTS demanem transparència, planificació i una millor coordinació en la gestió dels edificis municipals Instem l’equip de govern a informar al conjunt de la ciutadania sobre “quins sostres té l’Ajuntament” i quin projecte de futur es té per a cadascun d’ells.

EL FUTUR JA ÉS AQUÍ

Vivim un moment decisiu El canvi climàtic ja no és una amenaça llunyana: és una realitat que ens colpeja amb més força cada any Les greus inundacions a València o els devastadors incendis que hem patit aquest estiu al sud d’Europa en són només alguns exemples. I en el rerefons, un gran responsable: la producció i el consum d’energia d’origen fòssil, principal font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. És per això que la transició energètica s’ha convertit en una prioritat global. Però també és una oportunitat local. A Arenys de Munt, des d’Esquerra Republicana ho tenim clar: volem posar el nostre granet de sorra i convertir el nostre poble en un referent de sostenibilitat al país I ho fem amb fets: creant una nova Regidoria de Transició Energètica que liderarà aquesta transformació a Arenys de Munt. Aquesta regidoria neix per accelerar les polítiques verdes que ja hem anat impulsant els darrers anys. El nostre full de ruta és clar: augmentarem la instaŀlació de plaques solars als edificis municipals, a través de subvencions que no suposaran cap cost per als arenyencs, amb l’objectiu d’assolir un consum 100% renovable a tots els equipaments públics. També posarem en marxa i ampliem la xarxa de carregadors elèctrics, perquè la mobilitat sostenible sigui real i assequible per a tothom, també per als qui no tenen plaça de pàrquing pròpia.

Un altre eix clau serà l’impuls de la Comunitat Energètica d’Arenys de Munt, una iniciativa coŀlectiva que permetrà que tots els veïns puguin accedir a l’autoconsum energètic, encara que no disposin d’espai ni de recursos per instaŀlar-se plaques a casa seva

En definitiva, fem un pas endavant per fer la vida més fàcil, més neta i més justa als arenyencs

Perquè aquesta no és només una aposta pel planeta, sinó també una aposta per una sobirania energètica que suposarà un estalvi pels vilatans.

El futur ja és aquí. I el construïm, des d’Arenys de Munt, amb energies renovables.

HOLA, ESPAI JOVE!

Comencem el curs a l'Espai Jove, al nostre Eskurxa (així és com l’anomena el jovent), amb molta iŀlusió i amb canvis importants. El més significatiu, sens dubte, és el relleu del dinamitzador. En Santi ha estat amb nosaltres des que vaig començar com a regidora i la seva marxa ha estat un cop dur per a tots i totes, especialment per als joves.

En Santi ha estat més que un dinamitzador; ha estat un amic. Sempre proper i amb una gran capacitat d'escolta, ha sabut detectar les necessitats dels nostres nois i noies i acompanyar-los en tot el que han necessitat, ja fos en temes escolars, personals o, fins i tot, en assumptes del cor Des d'aquí, només puc donar-li les gràcies més sinceres per la seva dedicació i desitjar-li el millor en la seva nova etapa Ara, amb ganes i idees noves, tenim amb nosaltres a la Mariona, que ja s'està fent un lloc a l'Eskurxa. Però no només ella s'ha incorporat a l'equip. Des del mes de juliol, l'Espai Jove disposa d'un educador social, l'Antonio, que se centrarà en un tema que vam detectar com a prioritari al Pla Local de Joventut: la salut mental. Amb la seva ajuda, abordarem aquesta qüestió des de diferents perspectives, treballant no només amb els joves, sinó també amb les seves famílies, perquè sabem que el benestar a casa és fonamental

Com ja és tradició, a l'octubre donarem la benvinguda als alumnes de 1r d'ESO Acompanyats pel seu professorat, faran una gimcana per conèixer tots els serveis i racons que oferim a l'Eskurxa. Serà la seva primera presa de contacte amb aquest espai que, esperem, es converteixi en un referent per a ells. Els esperem amb ganes!

Per acabar, i perquè no ens falti l'oci nocturn al poble, us convido a la Festa de Final d'Estiu el divendres 4 d'octubre, a partir de les 23:30 h, al mateix Espai Jove, amb els DJ "b de bingo"

Finalment, us recordo que podeu contactar amb mi per a qualsevol dubte, suggeriment o petició. El meu telèfon és el 674 713 206 i el meu correu electrònic rserrat@ademunt.cat. No dubteu a fer-ho. Seguim endavant, treballant pel nostre poble i la seva gent.

Raquel Serrat Suñé Regidora de Joventut d'Arenys de Munt

Estem a la meitat del XIIIè mandat de la democràcia (1979-2025) i és imprescindible fer un BALANÇ acurat del que han estat aquests 2 anys d’un govern tactista conformista que repeteix legislatura i que analitzant totes les propostes, accions, acords i esdeveniments es podria qualificar de poc ambiciós i alhora contradictori amb submissió administrativa i amb moltes apujades d’impostos (IBI, vehicles, cementiri, i altres) i de sous als polítics amb dedicació, amb poques inversions municipals necessàries per als arenyencs i molts desequilibris de fons públics en despeses no planificades, amb discursos ocurrents i conjectures formades que fan pensar que no s’està compilin ni el PAM ni el Programa Electoral. Des que ens governa ERC només han mantingut la inèrcia aportant el projecte fictici “SEGUIM TRANSFORMANT ARENYS DE MUNT” , amb una càrrega de vassallatge cap als funcionaris i estratègies de menyspreu a la participació de les solucions vilatanes, anuŀlant els consells ciutadans vinculants i les seves propostes per passar a decidir-ho tot amb la compra i obediència dels dos regidors solitaris

S’han acabat les propostes per retornar a ser un poble autèntic, singular i capdavanter amb una Planificació urbanística que és una de les eines capitals que pot incidir el govern pel desenvolupament social, econòmic i de la qualitat de vida dels ciutadans i per avançar cap a les prioritats essencials: Residència – Pediatra i Cap de 24 Hores - Esplai suficient - Biblioteca nova - PLA d’Ordenació Urbanística - recepció Urbanitzacions - Aparcaments per a vehiclesRehabilitacions municipals - Serveis pendentsPiscina coberta i gimnàs - Burocràcia - estalviRescat zones verdes - Control creixement desmesurat -Expropiacions - Plans B... Avui falta més autocrítica i més empatia per avançar i per retornar a aquell poble que necessitem i desitgem. Cal més llum a la fosca d’un govern que pretén servir-se sense escoltar els vilatans que demanden desmarcar-se d’una administració pública segrestada per uns tècnics que NO aporten per compartir les nostres necessitats.

complir és respectar

ADM

El mes d’octubre és un temps per reconciliar-se amb l’artesania arenyenca de les puntes al coixí i començar una nova etapa que ompli el buit que deixa l’estiu ple d’activitats al carrer. Ara toca a tornar-se a omplir d’energia i engegar nous projectes en forma de patrons, fils i boixets i compartir amb les puntaires veteranes, a més de les noves persones que volen formar part d’aquesta artesania arenyenca reconeguda arreu i que contínuament va evolucionant per presentar noves expressions de les puntes que surten dels coixins de les puntaires

Fer puntes no és només elaborar una artesania, és molt més, és gaudir fent un treball amb les mans i dits i, sobretot,amb el raonament del cap per tal de sortir de les cabòries diàries i tenir la sensació de benestar per poder apaivagar els símptomes de malestar de les feines de cada dia, alhora de poder gaudir d’un estat d’ànim que repercuteix en el comportament i la motivació de crear un art que representa a la persona que teixeix aquella meravella feta amb passió i paciència.

No és estrany que en una època tan convulsionada com l’actual, algunes persones pateixin alguns símptomes depressius, d’angoixa, d’ansietat, d’estrès o soledat. Ens fa falta assumir que és necessari cercar una solució o una teràpia que ens la pot donar els treballs manuals que utilitzen la psíquis per comprendre processos emocionals que facin treballar la inteŀligència en benefici de la salut. Per això és important tenir la ment ocupada pensant en els revolts ola filigrana que marca el patró per elaborar aquella punta que volem fer per regalar.

És important cuidar el cos fent activitats esportives, però també cal equilibrar la ment amb manualitats artesanals que siguin representatives d’Arenys de Munt, com són les puntes al coixí que donen un doble valor a l’autenticitat de l’expressió arenyenca

La Junta de l’Associació de Puntaires d’Arenys de Munt

Rondaven els anys seixanta i setanta, i nosaltres amb 15 i 17 anys, teníem el cap ple de bombolles que esclataven sense parar.

Per començar, els noms no hi havia déu que els entengués Nosaltres érem prou originals per personalitzar-los.

Hi havia en Jau, qui ningú li acabava de dir el nom sencer En Josep Andreu, que li dèiem Jepa En Help, que tenia un cognom de Liverpool (pel fet de dir-se Salvans, crèiem que ens havia de salvar a tots encara que l’accent ens delatava) Després, en Planet, que no era res més que el seu cognom, Pla, en petitó El més divertit era en Cagarrosgarbo. No sé d’on li venia aquesta merda de nom, però el noi no s’ho prenia gens bé En Rafa, que li dèiem Fael, per allò del “Yo soy aquel” A l’Agustí, li dèiem Gut A la Rosa Maria li dèiem Ia, la Maite responia a Mate i la Teresa a Tixi. L’Elisabet era la Beta. I així sense parar

D’anècdotes n’hi ha de tots colors En Help, volia sortir amb mi, però hi havia un problema: el noi era guapo, rialler, alt, prim, ros amb els cabells rinxolats Vestia pantalons de cintura baixa, potes d’elefant de les més amples i un cinturó negre amb una gran sivella. Estèticament era un bon partit per lluir, però la pega era que en Help volia ser mecànic Jo no podia sortir amb un noi brut de greix, vestit amb una granota blava i despentinat. Tot i que, donat que havia de passar temps abans d’arribar a fer realitat el seu somni, i de moment encara no duia les ungles brutes ni la cara empastifada, m’agradava anar amb ell de la mà. Lluïa de pretendent interessant, simpàtic i molt modern. Els nois vivien al rovell de l’ou del barri de Gràcia i les noies una mica més amunt. Ens vam conèixer durant les festes del barri, a l’envelat de la plaça del Sol. Vam ballar esbojarradament la primera nit de trobar-nos, i, durant un parell d’anys, ens vam fer inseparables. L’any següent vam tornar a l’envelat i, durant aquells anys vam fer festes a casa d’un i d’un altre Va haver-hi petons, abraçades, passejades pel barri... Tardes de cinema de dues peŀlis la bona i la dolenta fent manetes. Encara érem innocents i porucs i no ens atrevíem a anar més enllà, tot i que de ganes, no ens en faltaven. Durant aquells temps, vam ballar tot el repertori del moment. A banda de la bogeria dels Beatles i dels Rolling Stones, qui no somiava amb un Ma vie, o s’enduia a casa El corazón por bandolera? Quina de nosaltres no volia ser una Mari Carmen, que bailaba un ritmo sin igual. També podíem plorar perquè s’havia mort La Mamma

O bé anàvem boges buscant a los Feos que s’havien mort o obrint la bústia a veure si Mi novio me ha escrito una carta. Trucàvem per telèfon però Nadie respondió I mil martingales més quan, dissabte a la tarda, anàvem a Sant Carlos Club a veure si podien Tener una escoba. Més endavant, ens cremàvem la pell amb Un rayo de sol o ens donava per pintar Un tractor amarillo per trobar a Eva Maria que se fue con maleta de piel y su bikini de rayas.

Van passar els anys i nosaltres vam anar creixent i canviant d’escenaris Vam començar a viure en comunitat i a freqüentar altres llocs Alguns estudiaven a la Universitat i d’altres ja treballàvem. Les nits de dissabte tocava fer cap al Zeleste, aquells antics magatzems de teles, convertits en l’escenari de La Eléctrica Dharma o d’enTete Montoliu tocant el piano. Això era després de fer la cerveseta al Portalón del carrer Banys nous Aquell bar de taules de marbre escantonat freqüentat per poetes, pintors, escriptors, espai ple de fum de les cigarretes que cremaven entre els dits tacats dels artistes. Ells, ens arreglaven el món davant de gots de vi mig plens A la tarda, no faltava una peŀlícula De arte y ensayo, encara que, generalment, no l’enteníem.

Els diumenges, anàvem a fer el vermut casolà a Cal Silet Tant el bar com el nom, eren de sempre. Els homes del barri hi feien cap cada dia. Nosaltres ens trobàvem allà tota la colla i la fèiem petar llargues estones Ens vantàvem d’inteŀlectuals escarransits.

Després venien les reunions polítiques, però secretes. Inundàvem els baixos soterrats de casa dels pares d’un de la colla De vegades se’ns afegia l’estimat Ovidi. Voltaven els anys setantados i setanta-tres i el règim s’havia convertit en el nostre maldecap. El nostre i el de molta gent. Fèiem la revolta com podíem Uns amb el carnet del PSUC a la butxaca i d’altres sense ell, però amb la mateixa convicció. També ens havia tocat corre per les rambles davant dels “grisos” i rebre algun cop de porra o de pilota

Va haver-hi detencions i alguns van passar temporades tancats a la Via Laietana. La resta seguíem la lluita amb empenta i els visitàvem de tant en tant

Ves per on que ja ens hem fet grans. Però tinc l’anguniosa sensació que allò que ens va fer patir tant, que vam aconseguir d’alguna manera vèncer, sembla ben bé que amb el temps se n’ha anat tot enlaire.

De debò hem de tornar a començar?

Laura Masdeu Voluntària del projecte RADARS

Què fa el teu cosí?

El diumenge 14 de setembre vam celebrar el 28è Campionat de Partides Ràpides d’Escacs a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt!.