Contes des del Projecte RADARS

Ben Endins

Caminava amb el cap cot darrere la mare sense dir paraula. Amb només cinc anys, ja havia après a respectar els seus silencis i em mossegava la llengua per a no destorbar-la

Li eixugava les llàgrimes amb la vora del vestit i l’omplia de petons. Em debatia entre un estira-iarronsa de xisclar o callar, però a la fi, optava per no dir res M’agradava caminar per la vora de la mar Sabia que la tristesa de la mare estava enterrada molt endins de la immensa taca blava.A mi, se’m feia estrany que una aigua tan bonica pogués engolir tanta pena

La mare em parlava del pescador que cada tarda, a sol post, vèiem arribar. Miràvem com buidava la barca del peix que encara saltironejava amb els últims bocins d’alè Assegudes a la roca, observàvem com feinejava amb les xarxes i les captures. Ell, amb les mans fortes de tensar caps, ens saludava amb un somriure mentre ens picava l’ullet Després, contentes i amb sonores rialles, anàvem cap al poble, passejàvem pels carrers empedrats i arribàvem a casa amb el cor calent i bategant de pressa

Avui, amb prou feines recordo el pescador però sí la joia de la mare. Tanco els ulls i la veig feliç i enjogassada. Em venen al cap imatges de les seves mans passant suaument per damunt la fusta de la barca del pescador Resseguia amb els dits les esquerdes de la pintura blanca i blava i les lletres que dibuixaven el nom del llaüt. Llavors encara no sabia llegir, però les lletres que acaronava la mare, eren les del meu nom, Bruna Ell, estava casat i la relació amb la mare era impossible. Tot i això,s’estimaven amb bogeria. Ara, puc veure amb ulls d’adulta el que no veia amb la mirada innocent de tan sols quatre anys Quan el pescador ens mirava i ens xiulava des de la barca, els ulls de la mare treien guspires de colors i la seva mà tremolava

Cada dia a l’hora baixa, quan el sol es ponia, anàvem a l’espigó a veure com arribava el llaüt amb el pescador dret al bell mig de la barca. Aleshores, corríem cap a la platja Arrossegava la barca per la sorra i buidava les xarxes, amb les captures del dia, atapeïdes d’escórpores, molls, milanes, pagells. La mare i jo, ens quedàvem a veure com endreçava les xarxes, mentre ell ens somreia amb el seu cant encisador.

Un capvespre plujós, embolicades amb impermeables i botes de goma, vam arribar a la platja, ens vam asseure a la sorra molla i vam esperar i esperar... Van anar passant les hores sense albirar cap barca bressolant-se en la mar enrabiada

Els ulls de la mare es perdien en l’horitzó buscant un puntet blanc i blau que maiva trobar. Jo, la mirava de cua d’ull i la veia clavar les mans a la sorra mentre la barbeta li tremolava Vaig esperar sense dir res Entrada la fosca i xopes fins al moll de l’os, vam enfilar camí cap a casa. La mare plorava i jo l’abraçava.

Vam tornar-hi cada dia durant un any sencer La mare es va ensopir i ja no reia Els ulls se li van tornar de color rogenc. Tenia el cap transparent com l’aigua de la mar que li mullava els peus nus i cansats de tanta vida Se sentia atrapada en un tros de món sobrer, arraconada i buida Els seus pensaments s’escampaven per la sorra i no els podia arreplegar per tornar-los a desar dins el seu món de tristesa

Vam deixar de saltironejar pels carrers empedrats

Mai més vam tornar a veure el llaüt amb el meu nom pintat amb lletres blaves. Caminàvem per on trencaven les onades M’asseia a la sorra arreplegant petxines i la mare dibuixava el nom del pescador a l’arena daurada. Quan els crespons blancs de les onades s’enfilaven i l’esborraven, ella, pacientment el tornava a escriure una vegada i una altra. A mi, em semblava que fins i tot els crancs ploraven. Aquella sorra, aquella mar, aquelles ones, ens van acollir hores i hores com una càlida llar El silenci m’embolcallava Avançant per la vida, he entès que el pare l’he dut sempre dins meu. El vaig conèixer de lluny sempre somrient mentre xiulava boniques cançons Tenia la pell bruna com el meu nom, els ulls transparents del color de la mar en dies de sol lluent, les mans fortes i l’alegria en cada moviment quan arreplegava xarxes i feinejava el peix Era esprimatxat igual que jo Tinc la salabror del mar enganxada a la pell, i quan passejo per la platja xiulo com ell sense adonar-me’n.

Ara, ja gran, la mare cada dia es lleva a trenc d’alba, s’asseu en el balancí de fusta fosca, i es gronxa tot el dia davant la finestra oberta mirant la mar. La meva filla se li enfila a la falda i l’abraça. A vegades, li pregunta com era el seu avi Ella la mira amb tendresa i calla Jo també callo mentre veig com se li enterboleixen els ulls. La nena es queda igual que l’àvia mirant fixament l’aigua turquesa, mentre un raig de sol surt de la sorra i s’enfonsa en la immensitat blava. No calen les paraules. Sento la remor de les ones i m’arrauleixo en el silenci que m’ha embolcallat sempre

Laura Masdeu. Voluntària de l’equip RADARS

El Sodoku Del Mes

IONA ALCÀSSER MACHIN, 13 anys

Les Solucions

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes:

BET DAUMAL ARTIGAS, 13 anys

MARTINA TORRENT RENGEL, 8 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament Et felicitarem fins els 14 anys