BATEC 394 setembre 2020

EL CENTRE INAUGURA AMB MESURES COVID-19

CIUTAT LLUNYANA: ESPECTACLE DE MÚSICA I TEATRE AMB MIRADA HISTÒRICA pàg 04

NOU PROJECTE PER A L'EDIFICI COOPERATIVA. pàg 12

PREOCUPACIÓ PER L'ESTAT DELS PLÀTANS CENTENARIS Exclusive interview with pàg 14

El Centre inicia les activitats del nou Manila's Rising Sun curs i té previst inaugurar les obres el 26 de setembre amb un programa actualitzat per les mesures de prevenció COVID-19 pag. 03, 05, 06, 07

493 .mún / 0202 ERBMETES

LA REVISTA DEL CENTRE D'ARENYS DE MUNT

Continguts 02/ Continguts 03/ Del Centre 10/ D'Arenys

17/ D'Arenys, esports 18/ De la Parròquia

21/ Del temps 22/ Mirant el cel

04

05

23/ Batecs de natura 25/ Biblioteca 26/ El llibre del mes 27/ Cartellera 28/Calendari 29/ Recordant a... 33/ El racó de l'humanista 34/ Opinió

08

12

38/ La Bústia 43/ Entreteniments 44/ La Imatge del mes

14

Equip Dipòsit legal 2608-94 editada per: Centre Moral d'Arenys de Munt Rbla Francesc Macià, 57 08358 Arenys de Munt 93 793 70 19 centre@centremoral.cat www.centremoral.cat

29

| Redacció i muntatge: Daniel Banegas Sedano, Montserrat Fontbona Missé, Oriol Leo Colomer, Ferran Lloret Yusta, Baldomer Torrent Crous, Esteve Torrent Fontbona i Pau Torrent Fontbona. | Fotografia portada: Pau Torrent Fontbona | Publicitat: centre@centremoral.cat (des de 15 euros). | Impressió:

|Del Centre

EDITORIAL

Encetem el setembre i amb ell tornem a l'activitat després d'unes vacances peculiars i d'un confinament molt llarg. Aquest setembre les diferents seccions del Centre intentaran recuperar tota l'activitat habitual aplicant les mesures necessàries per prevenir la propagació de la covid-19. Tenim moltes ganes de per fi estrenar els nous espais reformats i per això estem treballant intensament per poder fer l'acte d'inauguració que la covid-19 ens va fer anuŀlar. L'acte estarà subjecte a les mesures sanitàries corresponents però serà una molt bona oportunitat per gaudir dels espais reformats, recordar tot el procés que ens ha dut fins aquí i emocionar-se amb les píndoles que algunes seccions del Centre ens han preparat. També, com a actes de celebració d'inici de temporada i inauguració de la reforma, l'escola de Circ que aixopluga el Centre realitzarà un taller obert el mateix dissabte 26 al matí. I diumenge a la tarda la Sala Gran acollirà un espectacle de teatre i música que reviu les sensacions del Paraŀlel Barceloní just abans de l'inici de la Guerra Civil. És un espectacle de la factoria XTAC que ja ens ha acostumat a produccions exitoses i de gran qualitat com el musical "Una altra estrena" o "Octubre cançons de llibertat". Com ja podeu comprovar, encetem curs amb les energies carregades, plens d'iŀlusió i ben preparats per al repte de seguir vivint la cultura mentre frenem el virus maleït. Esteve Torrent i Fontbona El president

EL CENTRE INAUGURA LA REFORMA El dissabte 26 de setembre, a les 8 de vespre, està previst que s'inaugurin les obres de reforma del Centre. El programa de l'acte s'ha hagut de modificar a causa de les mesures per prevenir la covid-19 i s'han establert mesures de seguretat com la reducció de l'aforament, l'ús de mascareta obligatori i es preveu un accés ordenat i gradual. En l'acte es projectarà el vídeo reportatge que explica tot el procés de les obres i també hi actuarà l'Esbart del Centre, el grup de música Kalabranda i hi haurà un moment reservat als parlaments de les autoritats. Durant el mes de juliol, avaladors, patrocinadors i associacions coŀlaboradores que han rebut la seva invitació, hauran hagut de confirmar l'assistència. A partir del 14 de setembre, segons l'aforament que quedi disponible, podran aconseguir la seva invitació les persones sòcies i voluntàries del Centre entrant a www.centrearenysdemunt.cat

/03

|Del Centre

CIUTAT LLUNYANA: ESPECTACLE DE MÚSICA I TEATRE AMB MIRADA HISTÒRICA El diumenge 27 de setembre, a 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Gran del Centre arriba al Centre una nova proposta de la XTAC (Xarxa de Teatres Ateneus de Catalunya) responsable d'exitoses produccions com el musical "Una altra estrena" (que va es representar al Centre al febrer d'aquest 2020) i "Octubre cançons de llibertat" (espectacle musical que es va representar a Arenys de Munt el juny del 2019).

Moment de l'espectacle

Aquesta vegada en arriba una comèdia dramàtica i musical ambientada en el Paraŀlel de finals de la Guerra Civil, compta amb un equip ple de talent format per la directora Evelyn Arévalo, l'actriu Mireia Ros i el pianista Carles Marigó.

"Ciutat Llunyana" ens mostra la Barcelona de 20 de desembre de 1938, assetjada per les tropes franquistes. Els bombardejos li han girat la cara als carrers de la ciutat, però la Rosalita Lulú, cupletista del Paraŀlel en hores baixes, i en Constantí Canals, el seu pianista, es disposen a començar a assajar un nou espectacle al teatret que, des de ja fa 15 anys, posseeix i dirigeix la Rosalita. Volen fer una cosa diferent, un espectacle que, d’alguna manera i a través dels cuplets, parli d’ells i de la realitat que els envolta. En Constantí creu que no és el moment adequat per implicar-se en una empresa d’aquestes dimensions però la Rosalita, en canvi, creu que és, justament, el millor moment per fer-ho i vol incloure al repertori cançons descaradament irreverents i en català. Els assajos se succeiran entre els cuplets, les bombes, els records d’uns temps passats, els dubtes del present, la incertesa d’un futur que ja es dibuixa massa negre i unes trucades telefòniques misterioses. Acompanyarem la Rosalita, en Constantí i el seu teatret del Paraŀlel fins al 24 de gener de 1939; dia de l’últim bombardeig franquista i de la caiguda definitiva de Barcelona. Ja es poden comprar les entrades a la pàgina web del Centre o a secretaria. Les entrades anticipades tenen descompte.

Moment de l'espectacle

EL PROJECTE EL CENTRE ÉS VIU QUE PRETEN TIRAR ENDAVANT LES REFORMES DEL CENTRE QUE N'EVITIN EL TANCAMENT COMPTA AMB LES SEGÜENTS EMPRESES PATROCINADORES:

/04

|Del Centre

TOTAL BODY ESTRENA NOU CURS Total body inicia de nou el curs el dimecres 16 de setembre. Aquesta és una activitat focalitzada en exercicis que proporcionen un entrenament cardiovascular que augmenta la capacitat aeròbica, al mateix temps que ajuden a tonificar i enfortir tots els grups musculars del cos. La persona encarregada de totes les sessions s’adaptarà a les necessitats de cada assistent. Horari: dilluns i dimecres de 20.15h a 21.15h Inscripcions a www.centremoral.cat o a secretaria del Centre. Es pot reservar una 1a sessió de prova gratuïta.

TENNIS TAULA AL CENTRE A partir del 7 de setembre ja es pot tornar a jugar a tennis taula aprofitant la taula instaŀlada a l'eixida del Centre. Per fer-ho cal demanar cita prèvia enviant un email a centre@centremoral.cat o un whatsapp al 683 580 661 indicant el dia que es vol utilitzar. El servei està disponible de dimarts a divendres de 17h a 20h.

SESSIONS SETMANALS DE MOVIMENT EXPRESSIU Aquest curs el Centre estrena el divendres 18 de setembre una nova activitat setmanal de moviment expressiu. Es farà els divendres de 9.30h a 11h del matí a la Sala Corrioles. La Sílvia López , terapeuta Gestalt i Corporal, dirigirà les sessions. El moviment expressiu és una pràctica corporal on el cos és el mitjà d'expressió del nostre estat intern i, amb el suport de la música, es dona forma en moviment a allò que sentim i pensem. En moure't, la teva energia vital s'activa, deixant anar les tensions físiques i emocionals que el teu cos acumula i recuperant un estat intern més expansiu i alegre. És un espai on dedicar-te un temps al teu benestar físic i emocional, a experimentar des del cos, a gaudir i a conèixer-te. Les propostes de moviment són aptes per a qualsevol persona. No has de conèixer cap tècnica, només tenir ganes de gaudir de la llibertat i el plaer d'expressar-te des del cos. Per a més informació i incriure's cal enviar un email a centre@centremoral.cat o venir a la secretaria del Centre.

/05

|Del Centre

NOUS GRUPS DE CONVERSA EN ANGLÈS Aquest nou curs obrim nous grups per a totes les edats: TODDLERS. 2-5 anys. Dimecres de 16:45 a 17:30h. Per començar a relacionar-se amb l'anglès. En aquest espai els infants es divertiran per tal que associïn l'anglès a diversió i comunitat. Cantarem, ballarem, jugarem i aprendrem molt! Els pares sereu benvinguts a apuntar-vos, si així ho voleu! KIDS. 6-11 anys. Dimarts 17:30 a 18:30. A aquesta edat es practicarà la llengua a través de jocs. L'objectiu principal serà gaudir de la llengua per a voler seguir aprenent i agafar comoditat expressant-se en anglès. TEENS. 12-16 anys. Dimarts 18:30 a 19:30. A aquesta edat el nivell ja és més alt i es faran jocs en què calgui construir frases i s'hagin de comunicar més. L'objectiu principal serà poder-se sentir còmode intentant parlar i a poc a poc anar millorant mentre ens ho passem bé. ADULTS. 17 i més. Dijous de 19:30 a 20:30. Aquest serà un espai per venir i relaxar-se mentre practiquem la llengua. Serà un espai còmode i segur per equivocar-se i seguir-ho intentant.

Preus: 17€/al mes socis del Centre i 27€/al mes general Els grups com a màxim seran de 5 persones. S'iniciaran les sessions la setmana del 21 al 27 de setembre. Per inscriure's cal enviar un whats app al 683 58 06 61 o un email a centre@centremoral.cat

OBERTS AMB L'HORARI HABITUAL

/06 www.pepsacasa.cat 93 795 16 59

|Del Centre

L'ESCOLA D'ESCACS DEL CENTRE OBRA INSCRIPCIONS Les persones d'entre 6 i 14 anys a partir del 14 de setembre es poden inscriure a l'Escola de Tennis taula del Centre. El curs començarà el dissabte 3 d'octubre a les 5 de la tarda a la sala Daniel Paituví (3r pis). Per poder gaudir de les classes de l'escola només cal ser soci/a del Centre. La inscripció és gratuïta. Per inscriure's cal omplir el formulari disponible a secretaria del Centre o a www.centremoral.cat En compliment de les mesures covid-19 hi ha limitació de participants i aquests hauran de dur mascareta.

INSCRIPCIONS OBERTES DE L'ESCOLA DE TEATRE DEL CENTRE L'Escola de Teatre del Centre torna a obrir el teló un any més. Enguany no serem presents a la fira de l'11 de setembre, per això totes les inscripcions s'hauran de fer a través de la secretaria del Centre o pels següents canals: missatge a centre@centremoral.cat o missatge al whats app al 683 58 06 61 Per poder gaudir de les classes de l'escola només cal ser soci/a del Centre. La inscripció és gratuïta. Per inscriure's cal omplir el formulari disponible a secretaria del Centre o a www.centremoral.cat que incorporarà les clàusules oportunes en vers la covid-19. Un cop tancades les inscripcions s'informarà a les famílies de l'horari de l'activitat. Enguany tenim la següent oferta de grups, dividida en les següents franges d'edats: - 1r i 2n de primària - 3r i 4t de primària - 5è i 6è de primària - 1r i 2n de la ESO - 3r de la ESO - 4t de la ESO

/07

|Del Centre

OVELLES ÉS COM UN GLOP D’AIRE FRESC

L’argument d’OVELLES és molt senzill. Tres germans, el Víctor, l’Arnau i l’Alba, es troben per decidir què fer amb l’herència que acaben de rebre: 512 ovelles i un gos d’atura. Parlen d’això, és clar, i també de la parella, del món laboral, de l'homosexualitat, de viure a ciutat o a pagès, de les enveges entre germans… En resum, parlen de la vida d’una generació que pateix la crisi actual quan encara no ha superat la del 2008.

Imatge del cartell de l'espectacle

Però OVELLES no és un drama. El autors, Yago Alonso i Carmen Marfà, han escrit un text inteŀligent, sensible i molt divertit. La Ione Oller, l’Enric Rucarols i l’Esteve Torrent aconseguiran que somriguis tota l’estona i potser que en algun moment t’emocionis.

Quan Ovelles es va estrenar, ara fa un parell d’anys, una de les crítiques que es van publicar deia: “Saps quan estàs llegint un llibre o quan escoltes una cançó i t’agraden tant que et fa ràbia quan s’acaben? Doncs això et passarà si vas a veure OVELLES.” Segur que a tu també et sabrà greu OVELLES que s’acabi. És d’aquelles obres que et fan desconnectar. Un glop d'aire fresc que, si sempre ve de gust, ara necessitem més que mai. No te la perdis. Sessions: dissabte 17 d'octubre a les 21.30h i diumenge 18 a les 18h Preus entrades anticipades: 10€ general 6€ soci/a del Centre 4,5€ soci/a del Centre Jove (menor de 30 anys) Preus entrades a taquilla: 15€ general 10€ soci/a del Centre 8€ soci/a del Centre Jove (menor de 30 anys) Entrades a la venda a la web del Centre i a secretaria a partir del 14 de setembre

/08

|Del Centre

L'ESBART OBRA NOU GRUP

TALLER OBERT DE CIRC EN MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DE LES OBRES

L'Esbart busca nens i nenes nascuts l'any 2014 per obrir un nou grup de dansaires. Si vols que el teu fill o filla balli a l'esbart, només has d'omplir el formulari que trobaràs a bit.ly/inscripcionsesbart o a www.centrearenysdemunt.cat i ens posarem en contacte amb tu!

El proper 26 de setembre, l’associació Encirca’t se sumarà a la celebració d’inauguració de les obres del Centre amb un taller de circ obert i gratuït per a tothom.

El dia d'assaig serà els dilluns de 17 a 18h. Amb l'obertura del nou grup, la resta de grups infantils canvien de nom i els juvenils es fusionen en un únic grup: - Benjamins (2014): dilluns de 17h a 18h - Alevins (2011-2013) : divendres de 17h a 18h - Infantils (2009-2010): dissabtes de 12h a 13h -Juvenils (2004-2008): dimarts de 20h a 21:30h

Des de les 11h fins les 13h, els i les assistents podran veure la més nova utilitat de la reconvertida Sala Corrioles i Sala Riera, que al llarg del darrer any s’han transformat en un espai adaptat també per a les arts del circ. Aquest taller obert, que consistirà en la presentació de les diverses tècniques que s’ensenyen a l’escola de circ i permetrà a qui s’hi adreci tastar-les lliurement, vol esdevenir una jornada de portes obertes i presentarà els horaris del curs 2020 – 2021, que s’iniciarà a partir d’octubre. D’aquesta manera, les famílies que ho vulguin, podran formalitzar les seves preinscripcions. A més a més, l’associació ha convidat l’alumnat del curs anterior, i així realitzarà una cloenda presencial del curs confinat.

Si vols que el teu fill o filla balli a l'esbart, només has d'omplir el formulari que trobaràs a bit.ly/inscripcionsesbart o www.centrearenysdemunt.cat i ens posarem en contacte amb tu! L'Esbart comunicarà a les famílies inscrites el dia d'inici de les classes i les recomanacions a seguir a causa de la covid-19.

/09

|D'Arenys

EL PLE Resum del ple de juliol A finals de juliol es va celebrar el darrer ple ordinari abans de les vacances d’agost. A causa de la situació actual va tornar a ser telemàtic i va durar prop de 4 hores. Sens dubte el punt més destacat va ser la modificació de crèdit de més de 4 milions d’euros destinats a qüestions com l’enjardinament de la pista de l’Escola Sant Martí, acabar la cuina de l’escola bressol, fer sortides d’emergència als pavellons, noves pistes de bàsquet i millores al parquet, la continuació de les obres del Centre Cívic, la reforma del Mercat Municipal, la caserna de la Policia, l’Esplai dels Avis i la construcció d’un nou edifici per a GUSAM. També es podrà comprar un nou habitatge social i pagar la nova rampa d’accés a la residència. Es farà també una renovació de l’enllumenat públic posant LED a tots els fanals, es compraran nous contenidors per llençar vidre i es repararà el dipòsit d’aigua de Collsacreu. A banda d’això també està previst que es pugui tirar endavant un nou pas del projecte de reparceŀlació i urbanització de Collsacreu, avançar en la recepció de Can Sagrera i ampliar subvencions a entitats urbanístiques. El punt va ser aprovat amb els vots favorables d’ERC i el regidor no adscrit Abel Coll. JuntsxAM, la CUP, i el PSC es van abstenir. Sobre aquest punt, la regidora del PSC, Vanesa Muñoz, va criticar el procediment seguit pel govern i creu que es tracta d’una modificació precipitada i poc realista. I per la seva part, Lluís Campasol, portaveu de JuntsxAM, opina que no coincideixen amb les prioritats del govern i lamenta la manca de comunicació entre govern i oposició.

/10

Un altre punt que va generar debat entre els regidors va ser la proposta de modificació de les bases del pressupost municipal. Concretament el punt es va presentar per ajustar algunes retribucions econòmiques dels regidors, ja que per un error administratiu Montse Batista i Abel Coll no podien obtenir la retribució econòmica preceptiva essent r membres del govern. Per compensar-ho el Ple va aprovar posar un sou com a treballadors de l’Ajuntament a aquests dos regidors. El punt va ser aprovat únicament amb els vots d’ERC i el regidor no adscrit. La resta de grups van votar-hi en contra. La resta de punts presentats es van aprovar per unanimitat, com una modificació de crèdit de 250.000 euros destinats a la neteja i desinfecció dels equipaments municipals i a la gestió de residus. També es va aprovar la derogació de dues ordenances fiscals per l’exercici 2021. Concretament es deroguen la taxa de servei del mercat no sedentari i la taxa de taules i cadires dels bars. Els punts en referència a la pròrroga de la delegació de competències i de l’encàrrec de la gestió a mitjà propi de la deixalleria també van rebre el suport de tots els grups. Per la seva part, el consistori també va aprovar el conveni de serveis socials amb el Consell Comarcal del Maresme. Això permetrà comptar amb el suport d’un educador social i un administratiu addicionals. La modificació dels estatuts de GUSAM, el projecte executiu de l’edifici de la Cooperativa i les dues mocions presentades per la CUP i el PSC també van comptar amb el suport de tots els regidors.

|D'Arenys

EL REGIDOR NO ADSCRIT ABEL COLL ÉS NOU REGIDOR DE FESTES

ARENYS DE MUNT REBRÀ UNA SUBVENCIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

El també regidor de Comunicació i Transparència assumeix una nova regidoria que abans estava en mans d’Àngel Castillo. Abel Coll va explicar a Ràdio Arenys de Munt que és complicat marcar objectius tenint en compte la situació actual que vivim però sí que té clar que un dels punts més importants és promocionar els artistes locals. Abel Coll també avança que tenen la intenció de celebrar alguna activitat de Festa Major, sempre i quan sigui possible.

Concretament rebrà prop de 800 mil euros a través del Pla d’Inversions. Es tracta d’una subvenció que la Diputació atorga als ajuntaments cada 4 anys. Els diners es destinaran a la finalització de la urbanització de la riera i a la redacció del projecte de la nova residència geriàtrica. L'alcalde Josep Sánchez va destacar a Ràdio Arenys de Munt l’increment en l’import de la subvenció que ha passat dels 517 mil euros als gairebé 800 mil.

ARENYS DE MUNT ES VOL QUEDAR EL ROMANENT I NO ENTREGAR-LO A L'ESTAT El govern espanyol ha soŀlicitat als ajuntaments el romanent de tresoreria per tal que sigui l’estat qui els reinverteixi. Es tracta d’una recomanació i no una obligació que l’Estat ha realitzat a les administracions locals. El govern espanyol soŀlicita aquests diners per tal que siguin ells qui gestionin els superàvits amb les inversions que considerin oportunes. Hisenda proposa tornar els estalvis l’any 2032. Arenys de Munt té clar que no entregaran cap import a l’Estat ja que consideren que són els ajuntaments els que millor coneixen les necessitats del poble. Sobre aquesta qüestió, l’Associació de Municipis per la Independència ha impulsat un manifest, que ha fet arribar a tots els alcaldes i alcaldesses de l’entitat, per tal que es plantin i se sumin a la negativa de donar els seus romanents a l’Estat espanyol.

L'Ajuntament també rebrà una subvenció de 250 mil euros a través del Pla d’Obres Estratègiques de la Generalitat de Catalunya.

LA COMPANYIA ELÈCTRICA MILLORA LA XARXA A SOBIRANS Després d’alguns anys de pressions i insistències per part de l’Ajuntament, l’empresa de subministrament elèctric va decidir posar en marxa les obres de millora de la xarxa d’abastament d’electricitat de la zona de Sobirans. Recordem que els veïns d’aquesta zona patien importants talls en el subministrament a causa del mal estat de la xarxa i gràcies a aquestes obres el problema quedarà solucionat de manera definitiva. Està previst que totes les actuacions no s’allarguin més enllà de mitjans de setembre.

/11

|D'Arenys

NOU PROJECTE PER A L'EDIFICI COOPERATIVA.

Façana de la Cooperativa avui i recreació de la façana després d'executar el projecte

A l'últim ple de l'Ajuntament es va aprovar inicialment el projecte executiu de l'Edifici Cooperativa d'Arenys de Munt, redactat per l'empresa Guitart Arquitectura i Ass. SLP per un total de 918.906,48 €. El propòsit de l'Ajuntament és traslladar-hi les dependències de l'empresa municipal GUSAM, Benestar Social i Promoció Econòmica. L'edifici de l'antiga Cooperativa, que es troba en un estat de conservació molt precari, està ubicat entre el carrer Olivera 30 i la Rambla Riera i Penya 55 i és propietat del consistori municipal. El projecte aprovat contempla: el desmuntatge i enderroc de l'edifici preexistent, l'estabilització de mitgeres d’edificacions veïnes, la creació de nova planta soterrània a l'àmbit Rbla Riera i Penya, l'envolupant de l'edifici (coberta, façanes i solera)

per a la reducció de la demanda energètica, el nucli de comunicacions verticals (escales i ascensor) per a l'eliminació de barreres arquitectòniques, l'implementació de les instaŀlacions, els acabats interiors i les voreres. El projecte estarà en exposició pública fins al dia 22 de setembre, per tal que els interessats puguin presentar aŀlegacions o suggeriments. Podeu consultar el document del projecte al tauler d'anuncis de la pàgina web de l'ajuntament.

ARENYS DE MUNT, TERCER EN ADMINISTRACIÓ OBERTA L'Ajuntament ha rebut un reconeixement del Consorci Administració Oberta de Catalunya per la seva tasca en la implementació de les noves tecnologies en la gestió municipal. En concret, Arenys de Munt ha quedat classificat en la tercera posició a la categoria de municipis d’entre 5.001 i 20.000 habitants per ser una administració local capdavantera en l’impuls de l’administració digital i el govern obert. Aquesta categoria la lidera el municipi de Roses, a l’Alt Empordà, i Llinars del Vallès es troba en segona posició. Arenys de Munt ocupa el tercer lloc del podi de la seva categoria, empatat amb Viladecavalls. L’objectiu és seguir millorant i escalar posicions en la classificació.

/12

|D'Arenys

AVANCEN LES OBRES PEL BOMBAMENT DEL CLAVEGUERAM A LA DEPURADORA

Pel que fa a dates concretes encara estem lluny de veure les obres finalitzades però el projecte sí que podria estar finalitzat aquest any.

LES NOVES EMPRESES QUE S'INSTAĿLIN AL POLÍGON NO PAGARAN LLICÈNCIA D'ACTIVITAT El govern municipal treballa en la modificació de les ordenances fiscals de cara l’any vinent per adaptar-les al context social i econòmic actual. Concretament una de les mesures que s’aplicaran, si tot va bé, és la derogació de la taxa de llicència d’activitat a les noves empreses que s’instaŀlin al municipi. És a dir, les noves empreses o comerços que obrin i desenvolupin la seva activitat a Arenys de Munt no hauran de pagar aquesta taxa. També es posaran en marxa noves línies de subvencions i ajudes a aquelles empreses i comerços que ja desenvolupin la seva activitat a Arenys de Munt.

emseraM led lacramoC llesnoC | aifargotoF

A principis d'agost va tenir lloc una reunió entre els ajuntaments dels dos Arenys, el Consell Comarcal i l’Agència Catalana de l’Aigua per parlar sobre el projecte de desviament del clavegueram. A la reunió es va decidir que el projecte continua en peu. Recordem que aquest projecte permetrà que Arenys de Munt disposi una estació de bombament pròpia que enviï les aigües directament a la depuradora. Són unes obres imprescindibles i les administracions es seguiran reunint per avançar en el projecte.

Panoràmica de la depuradora de Canet

LA GENERALITAT AJUDA A TREURE AMIANT DELS LLOCS ON ENCARA N'HI HAGI El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha fet una convocatòria d’ajuts per retirar residus materials d’aïllament i de construcció que continguin amiant. La dotació pressupostària per a aquests ajuts és de 2 milions d’euros i s’hi poden presentar persones propietàries de béns immobles que continguin elements d’amiant procedents de la construcció, ja siguin persones físiques o jurídiques, públiques o privades, i comunitats de veïns. L’ajut cobreix el 100% de l’import de les factures presentades, fins a un màxim de 12.000 €. L’import inclou la manipulació i retirada de l’amiant el transport i la gestió o tractament dels residus.

/13

|D'Arenys

PREOCUPACIÓ PER L'ESTAT DELS PLÀTANS CENTENARIS

cetaB | aifargotoF

Moment en què es retirava el plàtan situat a la cruïlla de l'Eixample i Amadeu Vives

L'Ajuntament ha ordenat la tala de diferents plàtans centenaris d'Arenys de Munt després de consultar amb un especialista en arboricultura que va detectar que hi havia el risc que els arbres caiguessin provocant danys personals i/o materials. El dia 17 de juliol es va acordonar un plàtan a l'Eixample que s'havia esquerdat i posteriorment va caure, la matinada del dia 20 de juliol. El 21 de juliol es va talar un plàtan de la Plaça de l'Església que estava pràcticament sec i que ja estava previst de fer durant el 2020. El dia 7 d'agost es van talar dos arbres i dues branques esquerdades amb risc de caure a la zona de l'Eixample.

cetaB | aifargotoF

la soca dels plàtans talats el 20 i 21 de juliol

/14

tnematnujA | aifargotoF

El regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient, Jordi Maimí i Girbal, ha informat al Batec que s'ha demanat pressupost per fer un informe de tot els arbres de la riera i per replantar els arbres tallats. Les tales des dos darrers arbres de l'Eixample s'han fet després de rebre l'informe tècnic, en el que es detallava que en ambdós es podia observar que gran part de la fusta de la part del tronc estava seca i que la part viva presentava una part insuficient de fusta a nivell de garantir la seva estabilitat. Observant la capçada, deia l'informe, es veia el retrocés que estaven patint a nivell de vitalitat i deduïa que la causa d’aquest conjunt de símptomes era deguda a l’afecció per fongs vasculars i la presència de termites que corcaven la fusta en un dels arbres. Els eixos secundaris en principi no presentaven defectes greus, tot i que s'hi podien observar grans ferides d’antigues podes. No es detectaven anomalies a les arrels. L'informe concloïa que els dos arbrres presentaven un alt risc de fracàs a nivell de coll (trencar a prop de terra), això sumat a que es trobaven en indret amb dianes molt vulnerables per la seva ubicació (vía molt transitada per persones), es recomanava la tala dels arbres de forma immediata amb la finalitat d’evitar riscos i danys personals.

els dos plàtans de l'Eixample abans de ser talats

|D'Arenys

AFECTACIONS DE LA COVID-19 A ARENYS DE MUNT

Les dades de coronavirus a Arenys de Munt segueixen sent preocupants. Arreu dels Països Catalans la situació epidemiològica continua empitjorant. A finals d'agost l'OCDE va fer públic que l’estat espanyol és la segona economia desenvolupada del món més perjudicada per la crisi de la covid-19, tan sols darrere el Regne Unit. El 24 d'agost el president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar noves mesures per combatre la Covid-19 davant d’un creixement persistent de contagis, en l'anomenada operació setembre. Entre aquestes mesures hi ha la prohibició de les reunions de deu persones tant en l’àmbit privat com el públic, la política de prova i rastreig, el Pla de mesures de Salut i Educació, l'aplicació del Radar Covid, una campanya de comunicació i difusió i la creació d'un comitè executiu de crisi. Allò que més preocupa és, sens dubte, com començarà el curs escolar, el 25 d'agost es va presentar el pla perquè els centres escolars puguin tornar a obrir amb seguretat.

Imatge de la nova campanya de l'ajuntament adreçada als joves

Tots els espectacles s'han fet amb les mesures de seguretat sanitàries pertinents

aratnàclA arravaN naoJ | aifargotoF

Al nostre municipi a data 29 d'adost hi havia 102 casos positius i 817 casos sospitosos, segons les dades de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, CatSalut marca Arenys de Munt com a municipi de risc alt de contagi. Per aquest motiu, l'Ajuntament demana prudència i responsabilitat a la ciutadania i insisteix que cal que es respectin les mesures de seguretat sanitàries i les quarantenes obligatòries en cas d'haver estat en contacte amb alguna persona positiva de Covid. En les darreres setmanes la Policia Local ha detectat diferents zones del poble on diversos grups de joves es reuneixen per fer “botellons” i ha demanat el suport dels Mossos d’Esquadra ja que la patrulla local és insuficient per controlar la situació. El cap de la Policia, Xavier Geli, afirma que no han denunciat ningú ja que els joves quan veuen arribar als agents amaguen les ampolles i es posen la mascareta. Tot i que s'han hagut d'anuŀlar moltes activitats, aquest estiu s'han realitzat diferents concerts i espectacles infantils dins la programació Gaudim de l’estiu a la fresca!, per tal de dinamitzar el comerç i la restauració i, alhora, fomentar els grups locals de música i d’espectacles infantils i s'han fet tres ballades de sardanes. Trotes aquestes activitats s'han fet respectant les mesures de seguretat establertes. .../...

/15

| D'Arenys, gent i societat .../...

aratnaclA arravaN naoJ | aifargotoF

Per altra banda, a causa de la situació sanitària, per la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre, només es celebrarà l’acte institucional, que té dues parts (com cada any): a les 10h, al cementiri, Ofrena floral en homenatge als defensors de Catalunya, amb presència de les autoritats (Ajuntament), Policia Local, entitats i ciutadania que hi vulguin assistir; a les 11h, a la plaça de l’Església, Hissada de la senyera a la placeta de l’Església i interpretació del Cant de la Senyera, intervenció de l’alcalde que llegirà el Manifest Institucional, Himne Nacional de Catalunya amb la cobla La Flama de Farners; a les 11,30h, Sardanes amb la cobla La Flama de Farners. El Lliurament d’obsequi a la puntaire de més edat es farà directament al domicili de la senyora que s’ha consensuat amb les dues associacions de puntaires i l’Ajuntament. No es farà la Fira d'Artesania, ni hi haurà Actuació de Pare Llop a l'Espai 1 d'octubre les Puntaires a la Riera. Durant el mes de setembre torna el Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS, els organitzadors afirmen que, ara més que mai, el compromís amb la cultura és tant necessari con indiscutible. A cada cita s'ofereix la possibilitat de descobrir una doble proposta amb el denominador comú de la vessant poètica, enguany podrem gaudir des de música a titelles passant per un maridatge amb vi. Vegeu les diferents actuacions a Calendari, en aquest mateix Batec (pàg 30)

DIADA NACIONAL 11 DE SETEMBRE 2020 Aquesta Diada Nacional de l’11 de Setembre l'ANC convoca de nou la ciutadania a mobilitzar-se, però d’una altra manera. La mobilització serà virtual i física, i seran complementàries una amb l’altra. Mobilització virtual: #XarxaIndependència, una plataforma web que permetrà participar a la Diada de forma virtual. Mobilització física, concentracions descentralitzades en diferents edificis de l’administració estatal espanyola, per denunciar la discriminació que pateix Catalunya i reivindicar la independència. La marxa, que tindrà el lema El deure de construir un futur millor, el dret de ser independents, vol tornar a demostrar que la independència és possible i més necessària que mai. Totes les mobilitzacions seran estàtiques i els manifestants hauran de mantenir en tot moment dos metres de distàncies amb la resta de públic assistents. Més informació a la pàg. 39

/16

|D'Arenys, esports

EL CLUB DE FUTBOL SALA ORGANITZA UNES JORNADES DE TECNIFICACIÓ DEL 31 D’AGOST AL 10 DE SETEMBRE El Club Futbol Sala Arenys de Munt organitza unes jornades de tecnificació enfocades a nens i nenes nascuts entre els anys 2007 i 2013. Les jornades es realitzaran del 31 d’agost al 10 de setembre de 9 del matí a 1 del migdia al pavelló municipal de Can Zariquei. Joan Jové, coordinador del club, explica que durant les jornades es treballaran diferents aspectes tècnics amb l’objectiu de millorarlos, però sense oblidar-se de gaudir en l’aprenentatge. Els interessats poden escollir si volen realitzar les jornades al complert o només durant una setmana. El preu varia en funció de l’elecció. Les inscripcions es fan mitjançant el correu electrònic del club (futbolsala.arenysdemunt@gmail.com).

ELS CLUBS ESPORTIUS ES PREPAREN PER AFRONTAR LA NOVA TEMPORADA

A dia d’avui encara no hi ha dates d’inici de les competicions però des de l’Ajuntament creuen oportú començar ja a planificar la tornada als entrenaments. El regidor d’Esports, Jordi Maimí, avança que els protocols patiran constants variacions d’un mes a un altre tenint en compte l’evolució de la situació sanitària. Per últim, el regidor explica que l’inici de les competicions dependrà del que decideixin les Federacions. Alguns esports podrien començar a finals de setembre i d’altres no descarten començar a inicis de l’any vinent.

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnuM ed synerA oidàR | aifargotoF

Durant aquesta setmana l’Ajuntament d’Arenys de Munt s’ha reunit amb els clubs de les diferents disciplines esportives del poble per començar a preparar la tornada a l’activitat.

/17

|De la parròquia

475È ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ DEL TEMPLE PARROQUIAL Podem informar que l’acte final de la celebració del 475è aniversari de la Consagració del Temple Parroquial que estava previst al diumenge 13 de setembre amb el nostre bisbe Francesc Pardo s’ha ajornat probablement al proper mes d’octubre., encara sense poder concretar la data.

FESTIVITAT DE LA NATIVITAT DE LA MARE DE DÉU El dimarts 8 de setembre, a l’Eucaristia de 2/4 de 8 del capvespre, celebrarem la festa del Naixement de la Mare de Déu. Festa titular de la Basílica de l’Abadia de Montserrat. Recordem que la nostra parròquia és Delegació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, tots els confrares hi són especialment convidats.

TROBADA de la CONFRARIA de la MARE de DÉU de MONTSERRAT El dissabte 19 de setembre està prevista a Montserrat la trobada anual dels confrares amb els següents actes: La celebració de la Missa Solemne en sufragi dels Difunts Confrares i dels Oblats, dels Amics i dels Devots de Montserrat, amb la presidència del P Abat Josep Ma Soler. Dinar de germanor (12€) Conferència “Montserrat: custodiar en temps difícils”, a càrrec de Mn. Antoni Deulofeu, de la Parròquia de Sant Pere de Terrassa. Es respectaran en tot moment les normes de seguretat sanitària. RESERVES: Qui estigui interessat a anar-hi pot fer la reserva als telèfons: 937951356 i 669619569 (Ma Teresa Missé), abans del 10 de setembre. Si el grup d’assistents és nombrós es contractarà un autocar.

/18

El 13 de setembre de 1544 el bisbe de Girona, Joan de Margarit, presidí la celebració de la consagració i es dedicà el temple al nostre patró, Sant Martí de Tours. El temple actual fou construït entre els anys 1514 i 1543, substituint l’anterior temple romànic del s. XII, tot i que ja hi havia hagut un altre temple dedicat a Sant Martí de Tours, que es remunta al segle IX.

JORNADA FESTIVA PER A MALATS I GENT GRAN Tal com es va informar el mes passat: enguany aquesta trobada al santuari de la Mare de Déu de Lourdes a Sobirans ha estat suspesa, per raons de seguretat sanitària, davant la pandèmia de la Covid-19. Des del grup de Càritas Parroquial, organitzadors de la Festa dels Malalts i la Gent Gran, s’explica que es tracta d’una suspensió puntual d’enguany, tot confiant poder continuar gaudint de la trobada i la festa els propers anys, com ja és tradicional al nostre poble.

NOVENA A LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA. PATRONA DE CANET DE MAR I DE LA COMARCA DEL MARESME

Novena: fins al dimarts 8 de setembre. Cada dia: - Queden anuŀlades, a causa de la Covid-19, les misses matinals i el rés del Rosari.i A les 19.30 hores, celebració de la Missa amb predicació extraordinària. Dimarts 8 de setembre: - Missa de la festivitat a les 8.00 hores - Missa Major, presidida per Mn. Felip Hereu, rector de Canet, a les 12.00 hores. . -Celebració de la Missa, presidida pel nostre Bisbe de Girona. Es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de l’Ajuntament de Canet de Mar i també per Ràdio Canet de Mar (107,6 FM) i el seu lloc web.

|De la parròquia

PAU VIDAL, DEL 2016 AL 2020, ESCOLÀ DE MONTSERRAT

En Pau Vidal i Colomer hi entrà quan tenia 9 anys i havent cursat 3r de Primària. Abans els pares el van portar a Montserrat a fer una 1a prova de cant, ell mateix ens diu que no en sabia res, de les intencions de la família. Superada la prova va realitzar més proves i va ser admès a l’Escolania de Montserrat. Ell ens diu que mai havia pensat cantar-hi, tant per la “por”, per veure-ho una cosa impossible com per desconeixement: “no en sabia res”. “Vaig entrar gràcies als meus pares i a un monjo que ja des del meu naixement volia veure’m a l’Escolania”. I en Pau afirma amb plena decisió que entrar-hi i poder cantar-hi el va fer molt content, diu que el primer dia en tenia tantes ganes que “ni vaig acomiadarme de la mare”. Com en altres centres i grups, al principi quasi no es coneixien entre ells, tot i que abans de començar van fer una jornada de convivència i un acte de presentació de les famílies. Aquell any van entrar 13 nous escolans. I en Pau hi ha estat durant 4 cursos, de 4t de Primària a 1r d’ESO, i ha acabat la seva estada a l’Escolania pel canvi de veu en el seu creixement. Ell afirma que hi continuaria amb molt de gust per acabar fins a 2n d’ESO, però ja tots saben que poden haver de sortir abans pel canvi de veu. Actualment els nois són a la residència de l’Escolania a Montserrat de diumenge al matí a la tarda de divendres, els caps de setmana (de divendres tarda a diumenge matí) són a casa. El seu horari és el següent: 2/4 8h matí/aixecar-se, 2/4 9 matí/estudi personal; ¼ de 10 classes; 1h cant de la Salve i Vilorai; dinar i temps lliure. A la tarda, classes de música i berenar, 6h assaig i cant a Vespres; sopar, jocs i a dormir. Els estudis que segueixen són els escolars (Primària i ESO), els de música i aprenen a tocar un instrument, ell va aprendre a tocar el contrabaix, tot i que ja sabia tocar el piano. Ens explica que els horaris de classes i el calendari escolar s’adapten per complir les hores necessàries, ja que fan sortides i concerts en diferents llocs de Catalunya i d’arreu al llarg de l’any. Ell va poder anar a cantar a Alemanya, a Rússia i a Noruega, a més de molts pobles catalans, i a Barcelona ha cantat al Liceu i al Palau de la Música. Ens diu que tenen molts professors, que no són monjos, de monjos a l’Escolania hi ha el Sotsprefecte que els dóna classe de Religió i el Prefecte que els fa la classe de tutoria. Quan ell va entrar el prefecte era en Sergi d’Assís Gelpí i el sotsprefecte l'Efrem de Montellà (que ara és l’actual prefecte). Per tenir cura d’ells hi ha diferents educadores durant el dia i un educador durant la nit.

En Pau, el dia del seu comiat

En Pau (2n a la fila de baix) amb el grup que va entrar amb ell A la foto de sota, els mateixos, ja més grans! (en Pau a la dreta)

En Pau ens diu que hi ha fet molts amics, ara com a ex-escolans es podran trobar almenys dos cops l’any a Montserrat i a més en altres trobades. Aquest curs estudiarà a l’Institut Oriol Martorell (Barcelona) on podrà seguir l’estudi del contrabaix i cantar al cor. També anirà a l’Escola de Música d’Arenys de Mar on practicarà el piano. Per acabar li preguntem: quins records més bonics guardes d’aquests 4 anys a l’Escolania? I ens diu: -“Tots!, són molts i són massa per explicar-los tots, Tot!, i tots molt bons!” Què et va costar més? -“Només el primer any que plorava, per la separació de casa, com a molts els passa el mateix”. Què diries a un que volgués provar d’entrar a l’Escolania? –“Si li agrada o l’interessa, que ho provi!! No és fàcil, però és pot aconseguir!, i et quedes amb molts bons records!! Finalment recordem que el primer infant arenyenc que entrà a l'Escolania fou en Sergi Rossell Sifré, el 2004.

/19

|De la Parròquia

DES DEL CAMPANAR Benvolguts, començarem un mes de setembre excepcional. Seria aquest el moment on tots estaríem veient els nostres menuts preparant amb iŀlusió les seves maletes noves, els seus quaderns i llapis. Seria el moment on els més joves es prepararien per començar a l’institut, preguntant-se quines noves cares trobaran, quins seran els seus professors, i també seria el mo-ment en el qual molts dels pares mirarien a quines extraescolars apuntarien els seus fills i filles. Però, ves per on, aquest coronavirus està fent que tots tinguem més el cap pensant en si es podrà començar amb normalitat o no, en quants d’alumnes hi podrà ha-ver a cada aula, en com ho farem si hi ha un rebrot a l’escola o institut del nostre fill i s’ha de quedar a casa… I així podria anar continuant amb un llarg etcètera de dificultats que farà, segurament, que enguany la cate-quesi quedi realment relegada en un molt últim lloc. Però hem de ser capaços d’adonar-nos que això seria un error, perquè la catequesi continua essent un dels moments importants per a la formació dels nostres infants, perquè la catequesi no és una activitat extraescolar més, sinó que és ensenyar-los a fer una trobada amb Jesús. Una trobada que esdevé cada cop més necessària, perquè davant del materialisme imperant, davant d’un món on vol fer-nos creure que som importants només en la mesura que produïm alguna cosa, la trobada amb

Mn. Joan Soler Ribas Jesús et permet descobrir que tens un valor per tu mateix, i que no ets el centre del món, sinó que hi ha un altre centre, que és Déu. I un cop ho tens clar, vol dir que els altres son tan importants com tu mateix i comences a descobrir en els qui t’envolten a veritables germans. I això és el que volem compartir durant la catequesi. Volem ajudar als vostres fills a fer un desvetllament viscut com a rencontre amb Jesús. Volem anar més enllà de la simple trans-missió de continguts, per aprendre a resar, a meditar, a posar-se en confiança en les mans de Déu. Volem ensenyar a no perdre l’espe-rança ni la fe ni la caritat. I per això hem de ser creatius, i no ens fan por els reptes de com ho farem per a fer la catequesi si el coronavirus torna, perquè comptem amb un equip de catequistes que tenen el cor ple d’amor pel que ensenyen i el cap ple d’idees per a fer la catequesi aquest any. Elles són unes agosa-rades que s’han atrevit, en el nostre món, pro-posar la seva fe amb alegria, i ho fan perquè saben que no estan soles, sinó que compten amb vosaltres, els pares, avis, germans i tiets dels nostres infants, que les ajudaran. Per això us convido, en aquest campanar, a inscriure de nou els vostres fills a la catequesi. Perquè, sigui quina sigui la situació que ens tocarà viure, del que sí que n’estic segur, és que això farà als vostres fills una mica millors. Us hi esperem.

CATEQUESI PARROQUIAL CURS 2020/21 Inscripcions: del dimarts 15 al divendres 18 de setembre de les 5 a les 7 de la tarda al Casalet Parroquial (C/Borrell).

DEFUNCIONS

PREGÀRIA DE TAIZÉ

- María Dolores (Mari) Alcántara Rodrigo,78 anys - Manuel Acero Garrido, 38 anys -Maria Ferran Dalmau, 96 anys Que el Senyor els rebi en la seva Pau.

Aquest mes de setembre es celebrarà el dilluns 21 a les 7h de la tarda (30 minuts) Tot seguit celebrem la missa.

/20

|Del temps

Encarrilem la 2a part de l'estiu encetant l'agost per la porta gran coincidint amb el punt àlgid de 1a gran calorada de la temporada quan la temperatura tocà sostre amb els 33°C de màxima del primer dia, però com al principi de juliol es veié escombrada al cap de 24h per una renovació d'aires, acompanyada de força inestabilitat entre els dies 2 i 4 amb el "rebuf" nocturn i primeres hores del matí com a protagonista. (Un petit respir en plena canícula) abans de la 2a gran calorada d'aquest estiu, sent una mica menys intensa però més sostinguda en el temps. Això sí, igual que la primera, amb insuportables temperatures de xafogor al centre del dia al voltant dels 38-40°C. Seguidament la temperatura es tornà a normalitzar una mica, acompanyada d'un petit episodi un pèl insegur amb 4 gotes i parà de comptar, abans d'un parell de pics de calor i d'una recta final d'agost més variable i canviant amb un xoc de masses d'aire de la mà d'un solc fred ben marcat, digne de finals d'estiu amb la 1a batzegada de la tardor. Maquillant així, aquest agost avorrit i xafogós.

anobtnoF i tnerroT uaP| aifargotoF

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

UN AGOST, EN QUÈ LA XAFOGOR NO HA DONAT TREVA, ACABA AMB UN CANVI DIGNE DE FINALS D’ESTIU.

Dos petits moments que m’han cridat l’atenció: 1. L'efecte palanca de la muntanya quan rep l'embat de la marinada moderada, reflectit en el núvol que es forma a la banda esquerra, però que es desfà un cop l'ha superada per falta de condicions inestables el dia 26 d’agost. 2. El majestuós cumulonimbus iŀluminat pels últims raigs de sol del vespre del 27 agost, primer símptoma del gran canvi de temps digne de finals d’estiu per acomiadar aquest agost.

"Per l'agost bull el mar i bull el most!"

Crònica realitzada per: Pau Torrent Fontbona Dades extretes de l'estació situada a la part alta Arenys de Munt

/21

|Mirant el cel

El 24 d’agost de 2006, la Unió Astronòmica Internacional, es va reunir per a redefinir la nomenclatura de planeta i, el nostre amic Plutó, va quedar desbancat, generant moltíssima polèmica, especialment entre nens i nenes, que el tenien com a planeta preferit (entre altres coses, per ser el planeta “petitó” de la família del Sistema Solar i per donar nom a Pluto, l’inseparable amic caní de Mickey Mouse). .©yesniD | aifargotoF

Mickey Mouse i Pluto vestits d’astronauta al Space Walkies, de Disney Channel.

MdAoeteM@ rettiwT a ébmat son-xieugeS

14 ANYS SENSE EL MILLOR AMIC DE MICKEY MOUSE Els que vam cursar la Primària abans del 2006 ens havíem après de memòria l’ordre dels planetes del Sistema Solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Personalment, avui en dia encara se’m fa estrany i a vegades em costa, quan recito la llista dels planetes, no incloure Plutó. I enguany ja fa 14 anys que va perdre el seu títol nobiliari de planeta!

/22

Essencialment, aquesta decisió va venir pel fet que el nombre de cossos celestes descoberts des dels anys 90 havia incrementat exponencialment, i era necessari redefinir i catalogar amb noves etiquetes la coŀlecció d’objectes del cel. Per aquesta raó es van establir uns criteris per a la nova definició de planeta i, el pobre Plutó, no els complia (bàsicament per dimensions i òrbita). Ara és un bon moment per recordar aquesta efemèride i la indignació de tants petits amb els astrònoms, arreu del món. Em temo que, un cop més, els adults (aquest cop no els astrònoms, sinó els que fan i desfan les lleis) no miren massa per als infants... Esperem que tothom tingui la millor tornada a l’Escola possible aquest any...!

Crònica realitzada per: Tony Marzoa

|Batecs de Natura Altre cop a les portes de la tardor i els que som afeccionats al jardí, a l'hort o al medi natural se'ns gira feina. Aquest mes us parlaré de coses pràctiques ja que passem molt més temps a casa degut a les circumstàncies que tots sabem i cal aprofitar el temps. Seguim collint les hortalisses d'estiu com albergínies, pebrots, els últims tomàquets i en definitiva el que ens quedi a l'hort. Els tomàquets de penjar s'han de treure a rams i posar en lloc sec. A principis de setembre però, encara hi som a temps de fer esqueixos de marialluïsa , de llimoner, de ge-rani , de roser o de boix-grèbol. A l'hort podem plantar les hortalisses d'hivern com cols, bròquils, espinacs, naps, pastanagues, bledes, cebes , escaroles i porros entre d'altres. Si tenim algun tros que volem guardar per a sembrar a la primavera, hi podem sembrar colza o civada i que abans de sembrar podem segar i enterrar amb el multicultor per a ésser utilitzat com a adob verd i obtenir un fabulós adob per enriquir així la terra. Els adobs verds a part de no deixar créixer tant les males herbes, són un gran aliat perquè eviten l'erosió del terreny i aporten nutrients al sòl. Podem rejovenir les hortènsies tallant les tiges que ja hagin donat flors i també retallar arbustos i tanques vegetals. Ah! I encara hi som a temps de fer melmelada de móres. Si així ho podem dir aquest estiu ens hem lliurat de grans incendis malgrat les grans temperatures a què hem arribat. Vull pensar que malgrat que molt poc a poc tothom va prenent consciència de la repercussió d'alguns actes d'incivisme. A aquesta presa de consciència podem donar gràcies a les diferents xarxes socials, que bé a través de missatges i sobretot imatges sovint molt crues, ens fan veure i sobretot ens toquen la nostra fibra més sensible, el que fa generar més sensibilitat cap a la natura en general.

ÀRNICA (Àrnica montana) L'àrnica és una planta de muntanya principalment dels Pirineus i es troba en prats i clarianes de boscos entre 1.500 i 2.300 metres. L'origen de la paraula àrnica és difícil de determinar però podria venir del greg «arnos» que vol dir «xai» o de «ptarnica» que vol dir esternudar. Entre els noms amb la que es coneix està el de «esternudera» o sigui que alguna cosa deu tenir de cert.

Àrnica

Coneguda popularment com a herba de les caigudes, la seva utilització està dirigida principalment a ús extern com a antiinflamatori. La fem servir per a calmar dolors d'articulacions, musculars i contusions. La presentació més habitual és la tintura, o sigui la planta macerada en alcohol i amb què en fem fregues un cop diluïda amb una mica d'aigua. Si la maceració es fa amb oli, es pot fer servir per curar ferides, llagues i altres problemes de la pell. ÉS UNA PLANTA TÒXICA QUE NO S'HA D'INGERIR. El seu ús intern només està aconsellat si és sota prescripció facultativa. L'àrnica és una herba que es pot barrejar amb d'altres per a fer fregues contra els cops i lesions de l'aparell locomotor, com ens recorda la següent dita « Fregues de romaní, àrnica i esperit de vi, fan enfortir » . És una planta protegida i es troba en seriós perill d'extinció. Si la trobem, cal mirar-la però no tocar-la.

/23

|Batecs de Natura

BLAT DE MORO ( Zea mays)

Blat de Moro

És originari de l'Amèrica Central i del Sud , on els asteques i els ínques la coneixien des de feia més de 5.000 anys i la consideraven sagrada. No cal dir que el blat de moro és una de les plantes comestibles més esteses que hi ha al món. El que no sap tothom és que els seus grans són un dels productes més nutritius que ens dóna la natura. De fet el seu nom científic prové del vocable

grec Zea que vol dir precisament «aliment» i complet Zea mays , vol dir en llatí « causa de la vida» i simbòlicament «la nostra mare». Apart del seu consum a través dels grans sencers, també en fem servir la farina que es fa del gra. És un aliment molt molt nutritiu i de fàcil digestió; rep el nom de maicena, i es va comercialitzar amb el nom de «maizena». Des del punt de vista medicinal, es fa servir la cabellera de blat de moro un cop treta de la panotxa i posada a assecar a l'ombra. Una de les seves principals propietats és la diürètica : la cocció lenta de la cabellera, relaxa, depura les parets i mucoses de les vies urinàries i la bufeta i n'alleuja la irritació. Actua directament sobre l'epiteli renal i els ronyons activant el flux i l'elimi-nació d'orina. Prendre una tisana tres cops al dia és molt bo contra la hipertensió, les vies urinàries i l'albuminúria. El blat de moro és una bona opció per als celíacs ja que no conté la proteïna del gluten.

Si teniu dubtes o voleu proposar temes ho podeu fer a: batecsdenatura@gmail.com Ma. Àngels Mercader i Lluch Fitoterapeuta. Membre de la Xarxa de Parcs de les Olors de Catalunya

/24

PANOTXES DE BLAT DE MORO AL FORN

Ingredients: 4 panotxes de blat de moro 50 grs de mantega 100 grs de crema de llet 1 cullerada de maionesa Sal ,pebre i cibulet (optatiu) 50 grs de formatge gruyère ratllat

Preescalfar el grill del forn a 200 graus i mentrestant bullir les panotxes amb aigua i sal durant uns 15 minuts. Escórrer i posar al grill fins que estiguin daurades. Escampar la mantega damunt les panot-xes. Per fer la salsa barrejar la crema de llet, la maionesa , el pebre i el formatge. Pinzellar les panotxes amb aquesta salsa i escampar pel damunt una mica de cibulet si us hi agrada. BON PROFIT!!!

TRITÓ VERD (Triturus marmoratus) Aquest petit amfibi anomenat popularment tritó verd, té la pell aspra amb jaspiat de color marró o negre que el fan inconfusible. Les femelles adultes i els exemplars joves tenen una línia ver-tebral de color taronja i els mascles adults una cresta del coll fins a la cua que els fa semblar un petit dragó mitològic. Sovint diem que si a les nostres basses, rierols i llacunes hi trobem tritons és senyal que l'aigua és bona. Viuen a França, nord de Espanya i al terç superior de Portugal i el seu hàbitat són els boscos i camps propers a zones aquàtiques i els podem trobar des de el mar fins a uns 1000 m. S'ha demostrat que s'orienten per mitjà dels estels per a trobar les basses on posen els ous. S'alimenta d'invertebrats aquàtics com larves o caps grossos i de petit insectes o cucs durant la vida terrestre. No es tracta d'una espècie amenaçada, si bé la seva població tendeix a decréixer.

|Biblioteca

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI Tot i que les esteu llegint al setembre, aquestes línies van ser escrites durant els darrers dies del mes de juliol. Així doncs, responen a una realitat que potser ara serà diferent a la prevista, per la qual cosa us recomanem que tota la informació que us donarem a continuació la contrasteu amb la publicada a les nostres xarxes socials. Una cosa és segura, però, i és que les nostres activitats permanents es faran en format digital estiguem o no confinades, degut a que les restriccions d’aforament impossibiliten dur-les a terme presencialment. Tingueu present que totes elles requereixen inscripció prèvia. En canvi, creuem els dits per a poder celebrar la nostra proposta més especial d’aquest mes: el maridatge literari, englobada dins el cicle Re-Vers, recuperem aquesta activitat que estableix un diàleg entre la poesia i el vi, i en la qual la part literària i interpretativa estarà a càrrec de l’actor Jordi ‘Kai’ Puig i l’enòloga del sommelier Arnau Barangé (La Copa Negra). El maridatge es durà a terme en un espai a l’aire lliure de la Masia Can Borrell, i també requereix d’inscripció prèvia, que ja podeu soŀlicitar escrivint o trucant a la biblioteca. Activitats a part, seguirem incorporant novetats en paper i audiovisuals que no ens va donar temps de preparar abans de les vacances, i altres que rebrem durant les properes setmanes. Pel que fa a les condicions d’accés, es manté l’obligatorietat de l’ús de mascareta i de gel hidroalcohòlic, mentre demanem la vostra collaboració a l’hora d’intentar mantenir la distància de metre i mig respecte a la resta de persones dins la biblioteca, així com de diferenciar els llibres que consulteu i que hem de deixar en quarantena, dipositant-los als carros que hem habilitat amb aquest propòsit. Respecte als serveis, mantenim el retorn i préstec de documents; l’ús dels ordinadors; la consulta de llibres, lectura i estudi a la sala d’adults (la sala infantil encara no serà accessible); la lectura de premsa diària (que ens haureu de demanar al taulell); així com la possibilitat de demanar llibres d’altres biblioteques. Tingueu present, a més, que disposeu fins al 18 de setembre per a retornar tots els documents que us vam prestar al mes de juliol. Esperem que totes aquestes condicions i restriccions no us desanimin, i passeu a veure’ns i a emportar-vos cultura!

AGENDA D’ACTIVITATS. setembre 2020 Divendres 18, 19.30: La Tertúlia: què heu llegit aquest estiu? Dissabte 19, 12h: Club de Lectura* ON LINE A la platja de Chesil, d'Ian McEwan Divendres 25, 19.30h: Conversa en francès* ON LINE Dissabte 26, 11.30h: Tertúlia del Fènix ON LINE, si tens 8 o més anys i t'agrada llegir, participa-hi

Nota: Les activitats marcades amb * requereixen inscripció prèvia

/25

|Llibre del mes

L’INFINIT DINS D’UN JONC EL INFINITO EN UN JUNCO. Irene Vallejo. Siruela, 2020. 450 pàgs. L’INFINIT DINS D’UN JONC. Irene Vallejo. Columna, 2020.

El títol de L’infinit dins d’un jonc em sembla meravellós, i més, acompanyat del subtítol explicatiu, La invenció dels llibres al món antic. Un assaig sobre la història de l’escriptura i els llibres, en què l’autora, Irene Vallejo va molt més enllà i ho narra com una faula, un relat que ens fa somiar en altres mons i ens mostra com l’escriptura forma part de la nostra essència. El recorregut temporal és enorme, gairebé trenta segles, en què les paraules han viatjat per diferents materials: arbres, pedra, argila, joncs, fins a arribar a les actuals tauletes digitals.

/26

Vallejo ens transporta pel temps, però sempre amb una mà ancorada en el present. El llibre està ple de moments i anècdotes interessants com el retrat de la biblioteca d’Òxford, un espai críptic i difícil, semblant a com devia ser la biblioteca d’Alexandria i que la compara a les vivències d’Alícia al país de les meravelles. Al llarg de les més de 400 pàgines, Irene Vallejo no s’oblida de ningú, parla dels primers llibreters, copistes, esclaus, traductors i és clar, els bibliotecaris: Cada biblioteca es única, como alguien me dijo una vez, siempre se parece a su bibliotecario. Admiro a esos cientos de miles de personas que aún confían en el futuro de los libros o, mejor dicho, en su capacidad de abolir el tiempo. Que aconsejan, animan, urden actividades y crean pretextos para que la mirada de un lector despierte las palabras dormidas, a veces durante años, de un ejemplar apilado en una estantería. El ritme del llibre és àgil, els capítols són breus. Irene Vallejo és una gran comunicadora que manté al lector atrapat. A vegades amb molt d’encert es dirigeix a nosaltres amb una segona persona i crea una intimitat especial de tu a tu. Irene Vallejo (Saragossa, 1979) és doctora en filologia clàssica. Ha publicat diversos assajos i reculls d’articles periodístics, entre d’altres, podeu trobar: Alguien habló de nosotros o El silbido del arquero. També coŀlabora regularment a la premsa escrita (El País Semanal) o en espais radiofònics. Us animo a buscar-la per internet perquè és interessantíssim escoltar-la parlar. Pregunteu per les seves obres a la nostra biblioteca, també podeu trobar El infinito en un junco a la ebiblio. Gemma Tomàs Pruna

|Cartellera

Malgrat la situació actual, el COR FEMENÍ ALOC aquest setembre reprèn la seva feina amb la mateixa iŀlusió de cada curs. Es començarà amb totes les mesures obligatòries i necessàries de protecció, aplicant el protocol del COVID19. Per tal de mantenir les distàncies de seguretat entre les cantaires els assaigs es realitzaran a l’església. Agraïm a mossèn Joan Soler la seva coŀlaboració per permetre’ns fer la nostra activitat a l’església de Sant Marti. Animem a totes les dones que tingueu inquietuds musicals a que us apropeu a conèixer-nos. Cantar en un cor utilitzant el nostre instrument més íntim, més sincer, aquell que tots portem amb nosaltres, la nostra veu, i fer-ho de manera conjunta, unint esforços i sentiments, és crear, entre tots, quelcom màgic, una música que ens uneix i ens converteix en un de sol. Formar part del nostre cor, és participar del teixit cultural del nostre poble d’Arenys de Munt. Si estàs interessada, també pots posar-te en contacte a través d’aquests canals: corfemenialoc@gmail.com / 665075912 Gina Miserachs Directora del Cor femení Aloc d’Arenys de Munt

SI VOLEU CONÈIXER L’ESCOLANIA de MONTSERRAT .... PER DINS .... Podeu fer-ho amb aquest llibre que enguany s’ha publicat. El podeu adquirir a través de les llibreries del nostre poble.

/27

|Calendari

SETEMBRE 2020 DIVENDRES, 4 - Sala Municipal, tarda. ANC explica la Diada 2020 DIUMENGE, 6 - Can Borrell, a les 12 del migdia. 3r Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS. Blanca Llum Vidal (poesia) - a la 1 del migdia ,Una (música). Entrada lliure DINECRES, 11 - Cementiri Municipal, a les 10 del matí. Ofrena Floral en homenatge als defensor de Catalunya - Plaça de l'Església, a les 11 del matí. Hissada de la Senyera, interpretació del Cant de la Senyera i Els Segadors - Plaça de l'Església, a 2/4 de 12 del matí. Sardanes amb la cobla La Flama de Farners DISSABTE, 12 - Can Borrell, a les 6 de la tarda. 3r Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS. Bestiari de l'Estenedor Teatre (espectacle poètic infantil. Entrada lliure - Can Borrell, a 2/4 de 9 del vespre. 3r Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS. Maridatge Poètic amb Kai Puig (rapsoda) i Arnau Barangé (sommelier). Entrada lliure (aforament limitat) reserva prèvia a la biblioteca. DIUMENGE, 13 - Can Borrell, a les 12 del migdia. 3r Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS. Un cos preciós per destruir de David Caño (poesia)

/28

DIUMENGE, 13 - Can Borrell, a la 1 del migdia. 3r Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS. Desirem de Rusó Sala (música). Entrada lliure DIVENDRES, 18 - Can Rossell, a les 9 del vespre. 3r Cicle de Vermuts Polipoètics RE-VERS. Dioptria amb Pau Riba i De Mortimers. Entrades: 10€ DISABTE, 19 - Davant ESC Sobirans, a les 8 del matí. Caminada al Pou de glaç de Canyamars, amb el guiatge de gaspar Casals. Tornada prevista a les 14h. Cal portar: esmorzar, gorra, aigua, protecció solar, mascareta i gel hidroalcohòlic, DISSABTE, 26 - Sala Corrioles, a les 11 del matí. Taller de circ. Entrada lliure, cal reserva prèvia enviant correu-e a info@encircat.org - Centre Moral, a les 8 del vespre. Inauguració de les obres del Centre: parlaments d'autoritats, projecció del video-reportatge de les obres, actuació de l'Esbart Dansaire i Kalabranda. Entrada lliure, aforament limitat, reserva a centre@centremoral.cat DIUMENGE, 27 - Sala Gran del Centre Moral, a 2/4 de 7 de la tarda. Ciutat Llunyana, comèdia dramàtica musical. Entrades anticipades soci del Centre jove 6€, soci del Centre 8€, general 12€

|Recordant a...

LLUÍS FERRAN de POL 1911 - 1995 Arenyenc de Munt i de Mar, fill d’un fabricant de teixits, advocat, escriptor, poeta, nacionalista català i militar republicà El mes d’octubre vinent es compliran vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptor arenyenc Lluís Ferran de Pol. Tot i que la seva la vida i obra és força coneguda per la majoria dels nostres veïns i veïnes, ja que s’han escrit infinitat d’articles explicant la seva biografia, no podíem passar per alt aquest fet en la nostra secció de “Recordant a....” . En Lluís va viure un grapat d’anys a Arenys de Munt i va deixar un gran record entre la gent que va tenir la sort de tractar-lo i gaudir de la seva amistat i la seva companyia mentre vivia al mas Ferran de Pol del carrer Panagall (després la Caseta Amagada). Alguns historiadors locals com l’Agustí Barrera o en Francesc Forn, i en particular el professor valencià J.V. Garcia i Raffi (principal biògraf d’en Lluís) - i de qui he manllevat algunes de les dades necessàries per fer aquest escrit han dedicat molt de temps i esforços a estudiar, investigar i explicar la seva obra literària. Aquí, només ens limitarem a fer un repàs a la seva biografia familiar i personal, i a recordar els fets més interessants de la seva extraordinària vida fins al moment de la seva mort, l’octubre de 1995. Cal fer el possible, per tal que les noves generacions i especialment els més joves, coneguin la vida d’en Lluís Ferran i el seu llegat literari; i llegeixin els seus llibres, que són veritables joies de les lletres catalanes. No dubteu a anar a la biblioteca i demanar-los, paga la pena llegir-los, us ho passareu força bé. Orígens familiars En Lluís va néixer a Arenys de Mar un 17 de gener de 1911 a la casa familiar del núm. 24 del carrer Josep Anselm Clavé o carrer Ample. Era el vuitè dels nou fills que van tenir els seus pares: en Josep Ferran i Condominas i la Maria de Pol i Vilà. El pare provenia d’una família d’Arenys de Munt, que a mitjans del segle XIX es van traslladar a Arenys de Mar (certs fons apunten que eren pagesos i altres, que eren fusters i calafats que treballaven a les drassanes) i la mare sembla ser, que descendia dels Pol de Montfullà, ciutadans honrats el 1671 i cavallers des del 1676. Un d’ells es desplaçà a Arenys de Mar a estudiar navegació i esdevingué pilot el 1803; el seu fill Josep de Pol es casà amb la néta d’en Josep Baralt i Torres (1740-1829), propietari i

Lluís Ferran de Pol

director de l’Escola Nàutica, i un net, en Zenon de Pol i Baralt (1853-1899), posà en marxa una fàbrica de teixits a Arenys de Mar l’any 1883 i que posteriorment, es denominà “Josep Ferran Condomines” en casar-se el pare d’en Lluís amb la Maria de Pol i Vilà, filla del propietari. La família d’en Lluís tenia forts lligams amb la indústria i el comerç local – principalment per part dels De Pol - ja que estaven relacionats amb: La Industrial Bolsera S.A.; Pol, Cardona y Platon, S.C.; Manuel Recort Ulió o Almacenes Fepol. També, la família d’en Lluís estava ben representada dins de l’església catòlica, ja que hi podem trobar dos parents seus que van ser bisbes: en Francesc Xavier Vila i Mateu (18511913) bisbe de Guam (Illes Marianes) i en Francesc de Pol i Baralt (1854-1914) bisbe de Girona; com també, una germana monja: Sor Teresa del Niño Jesús, que donava classes a la Presentació. I recordem, que els Baralt van ser una nissaga de navegants, aventurers i empresaris; que també, van ocupar l’alcaldia d’Arenys de Mar bona part de la segona meitat del segle XIX; i que a finals del mateix segle, en Zenon de Pol, avi d’en Lluís era regidor de la dreta monàrquica de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, i a partir del 1902 passà a ser ne l’alcalde. En Josep Ferran Condomines també ho fou a la dècada dels anys vint, en representació de la dreta local; a més, el 1915 va ser nomenat delegat comarcal de la Càmera de Comerç amb seu a Calella.

/29

|Recordant a... a escriure a la revista cultural Salobre. Abans però, de marxar a la guerra, encara va tenir temps a presentar-se al premi Narcís Oller de la Generalitat de Catalunya i amb l’obra Tríptic (el sàtir-el frare-la donzella) obtingué el premi al millor conte escrit en català, i que no fou publicat fins a l’any 1964.

Fàbrica d'en Josep Ferran a la Platja Cassà

En Lluís Ferran a la casa d'Arenys de Munt

Estudis i primeres coŀlaboracions literàries El seu pare, en Josep Ferran, tenia la fàbrica a l’edifici núm. 18-20 de la Platja Cassà, que als anys vint confeccionaven mitjons (amb la marca comercial Narref), i a partir dels anys trenta es van passar a les camisetes i altres confeccions de gènere de punt, amb la marca comercial Armiño. A en Lluís com a fill petit, no li tocà anar a treballar de teixidor i l’enviaren a estudiar el batxillerat al coŀlegi Valldemia dels Germans Maristes de Mataró. El 1928 amb disset anys començà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona mentre els seus germans estudiaven Comerç a Valldemia - aconseguint el títol d’advocat l’any 1933. Entremig dels estudis de la universitat, encara tingué temps per matricular-se a l’escola d’avicultura de la Granja Paraiso que dirigia el doctor Castelló, i obtingué el títol de perit avícola. Ell, però, el que li agradava era escriure i des de ben jove coŀlaborà en revistes locals, tasca periodística que ja no va abandonar mai. El mateix any 1933 li tocà anar a fer el servei militar, incorporant-se al regiment d’Artilleria Lleugera núm. 8 de Mataró, on va fer el curset i les pràctiques per obtenir la graduació d’alferes de complement (i segons va deixar escrit el seu cosí Zenon de Pol i Alguer, el primer govern democràtic li va concedir el grau de coronel a la reserva). El 1932 coŀlaborà a la revista arenyenca Oreig, que era l`òrgan de difusió d’Acció Catalana Republicana, i dirigia el seu amic Josep M. Miquel i Vergés. Les coŀlaboracions eren ressenyes, proses i alguna traducció. Formà tertúlia amb el dibuixant i bibliòfil Francesc Arnau i l'escultor Joan Barrera, que el va ajudar a introduir-se al món de l’art. El 1934 guanyà el premi de narrativa dels X Jocs Florals de l’Ateneu d’Arenys de Mar amb l’obra Els hereus d’en Xanta i el 1935 es presentà al premi literari Ignasi Iglesias de la Generalitat, amb la noveŀla L’Asil dels rics. A continuació preparà les oposicions de notaria al mas Vilà de Vallgorguina i començà

/30

Guerra Civil i Exili El 1936 esclatà la guerra i en Lluís fou destinat al camp d’instrucció de Pineda de Mar i posteriorment al d’Arenys de Mar, per instruir als nous reclutes. El mes de febrer de 1938 va ser reclamat per la Comandància Militar de Catalunya (Circular 3.065 – DOMD núm. 49 de 26 de febrer de 1938), per impartir un curset de formació als oficials del Centre d’Artilleria d’Almansa. Va ser ascendit a tinent del Servei d’Informació i el mes de maig presentà la seva candidatura per a Tinent Auditor, no aconseguint el nomenament. Participà també, en els decisius combats de l’Ebre – on va ser ferit - i als fronts d’Aragó i Castelló. A primers del 1939 la seva unitat es retirà cap a França passant pel Pertús, i fou internat al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló on estigué a prop de cinc mesos, però gràcies a gestions del Comitè Britànic d’Ajut als Refugiats, va ser traslladat al camp de Le Barcarès i el mes de maig embarcà en el vaixell Sinaia rumb a Puerto Rico, arribant a Veracruz el 13 de juny. Sobre les vicissituds, penúries i situacions infrahumanes que hagué de patir en Lluís (com la resta de refugiats republicans) al camp de concentració francès, es pot consultar el llibre Campo de concentración (1939), que es publicà l’any 2003, amb les notes, records i reflexions que en Lluís Ferran va escriure mentre estava internat, i va completar després del seu èxode a Mèxic. Activitat cultural i laboral a Mèxic Un cop a Mèxic li van oferir ser coŀlaborador del diari El Nacional, òrgan oficial del govern mexicà. Acceptà l’oferiment i el dia 2 d’agost inicià les publicacions de les seves experiències a la guerra, escrivint més tard, sobre literatura, art i cultura, feina que la va estar fent durant vuit anys, al mateix temps que coŀlaborava amb la Revista dels Catalans d’Amèrica. Però, en els anys que passà a Mèxic, va fer, a més, altres treballs, estudis i coŀlaboracions: Viatjà pel sud dels Estats Units fent gestions, per tal de fundar un institut o universitat a Chihuahua, tot i que el projecte no arribà a fer-se realitat; treballà en el

|Recordant a... diccionari de literatura universal de l’editorial UTEHA; estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional de Mèxic, on presentà l’any 1948 la tesi Notas para un estudio sobre Angel Guimerà, per l’obtenció de títol de “Maestro en Letras”; participà en la creació del Full Català sota la direcció de Josep Carner i va escriure de forma irregular en altres publicacions com ara el Boletin Bibliogràfico Mexicano, Rancho Mexicano, etc.; fundà amb en Joan Sales els Quaderns de l’Exili, amb qui coŀlaborà conjuntament amb la Fundació Ramon Llull, en la publicació del número mexicà de la Revista de Catalunya; publicà Guerra Mundial (1939-1943) en l’edició del suplement del Diccionario Enciclopédico Hispano americano, i formà part de la comissió de cultura de l’Orfeó Català a l’exili. Canvi de domicili, casament i tornada a Catalunya El 1944, mentre vivia a Mèxic, D.F. va conèixer a la filòloga gaŀlesa Esyllt T. Lawrence (1917-1995) que era natural de la localitat de Morriston (Swansea), i amb qui va treballar en diverses publicacions. El 1946 van marxar a viure junts a Cuernavaca, on es van casar civilment el 28 d’agost de 1947, i el juliol de 1948 per l’església catòlica a la parròquia del Sagrario de Cuernavaca. Aquí, va publicar una breu guia de la ciutat en anglès, francès i alemany. El juliol del mateix any van viatjar cap a França, arribant a Montpeller el dia 27, però en Lluís no pogué travessar la frontera fins quatre mesos després per no disposar de la pertinent autorització. El 12 de setembre va néixer la seva filla Maria-Elvira a Arenys de Mar. El 1949 establí la residència a Arenys de Munt amb la seva família, en un mas del carrer Panagall (coincidint amb la mort del seu germà Zenon que morí amb només quarantaset anys), i comença a exercir d’advocat en un despatx del Pas Sota l’Estudi, 5 d’Arenys de Mar alhora que continuava escrivint. La seva estada a Arenys de Munt i nous projectes Als anys següents publicà algunes de les seves millors obres: Abans de l’Alba (1954) noveŀla en forma de faula, fruit del seu estudi sobre la literatura precolombina i que l’any 1955 va rebre el premi “Víctor Català”; La ciutat i el tròpic, l’any 1956, considerat anys més tard, per la revista Serra d’Or, un dels millors reculls de narracions del període 1939-1963. Durant els anys 1960,1961 i 1962 impartí classes de català a la

En Lluís i la Esyllt al seu despatx

Lliurament de la Creu de Sant Jordi. 1986

biblioteca popular Fidel Fita d’Arenys de Mar, i també el 1962 traduí juntament amb l’Esyllt T. Lawrence, el llibre Siwan (La corda del penjat) de Sauders Lewis escriptor, símbol del nacionalisme gaŀlès. EL 1963 es va fer càrrec de la secció de poesia de la casa editora Vergara i publicà un disc sobre poesia mística espanyola, però plegà aviat, al no poder tirar endavant els seus projectes de literatura catalana. I també aquest any, acabà la seva primera obra de teatre, Costa Brava. A partir de 1966 publicà una altra noveŀla important, Miralls Tèrbols; traduí El vell i la mar de Hemingway; va escriure articles d’opinió a la revista Tele-Estel; començà a coŀlaborar a Vida Parroquial d’Arenys de Mar; tornà a impartir cursos de català i es publicà una Antología de los cuentos de Ferran de Pol en castellà. Tornada al seu poble natal L’any 1973 en Lluís i l’Esyllt s’establiren a Arenys de Mar, en un pis situat a la Platja Cassà, a sobre mateix d’on estava ubicada la fàbrica de teixits de la família. Va reprendre els escrits sobre art (el primer va ser: El Barrera que jo he conegut); preparà per a la revista Cuadernos para el Diálogo l’assaig La Revolución y la Pintura mural mejicanas; edità De lluny i de prop, recull d’articles diversos, que a més, incloïa el diari del final de la guerra i l’estada al camp de refugiats de Sant Cebrià; va escriure literatura infantil per les revistes Tretze vents i Cavall Fort; coŀlaborà al diari Tele-Exprés; va escriure el llibre Àngel Guimerà, l’home i escriptor (premiat per l’Ajuntament del Vendrell); començà les coŀlaboracions al diari Avui, i va presentar l’exposició de la pintora Carme Riera a l’Ateneu d’Arenys de Mar. A la dècada dels vuitanta publicà el relat infantil Sedna (que fou traduït al castellà); presentà l’obra La princesa que vivia a l’infern al premi Josep Maria Arnau de teatre, quedant finalista; va escriure L’aplec dels ocells cantaires, primera

/31

|Recordant a... versió de la posterior noveŀla infantil Vilacucut dels núvols; es va editar Entre tots ho farem tot, recull de contes publicats anteriorment; encetà una sèrie de coŀlaboracions al diari comarcal El Maresme. El 1984, veié la llum la versió integra d’Érem quatre, una gran noveŀla catalana de la postguerra; l’onze de novembre de 1986 la Generalitat li concedí la Creu de Sant Jordi i el mateix any participà amb l’obra Jo, ella i el càntic al premi Sant Jordi que es presentà a Sabadell, quedant entre els quatre finalistes; el 1987 inicià la columna dominical Hores Britàniques al Diari de Barcelona; el 1988 començà les inacabades Llegendes del Popol Vuh, adreçada als infants i aquest mateix any es jubilà professionalment, alternant la residència d’Arenys de Mar amb la de Gaŀles. Últims anys de la vida d’en Lluís Ferran de Pol A la dècada dels noranta ja va minvar la seva activitat literària i social: Participà en la trobada Perspectives antropològiques en el món maia; publicà al País Valencià El gegant i el Rabadà. Neu de parc, i edità en gaŀlès Abans de l’Alba (Cyn y Waur). El 1992 l’Ajuntament d’Arenys de Mar li va retre un homenatge a la Biblioteca Fidel Fita amb la participació de Josep-Vicent Garcia, Pere Calders, Fèlix Cucurull, Jordi Castellanos, Maria Campillo, Teresa Bertran i Carles Mengual; i el 1993 va ser homenatjat a Mataró dins La Nit de Lletres del Maresme, organitzada pel Consell Comarcal. Després de la seva mort encara s’han publicat algunes obres seves, però en particular hauríem de mencionar per la seva importància en la memòria històrica del nostre país, Campo de Concentración el 2003, sobre la seva estada al camp de concentració francès i Un de tants el 2009, un volum que recull també, les seves experiències al camp de concentració i al front de l’Ebre.

/32

El 4 d’abril de 1995 morí l’Esyllt T. Lawrence al País de Gaŀles, i el 19 d’octubre va ser en Lluís qui ens deixà definitivament, després d’un parell de mesos d’estar hospitalitzat. El van enterrar al cementiri de Sinera: “de cara al mar blau, tan nostre, tan bonic, que fa que la pena per la mort dels nostres estimats no sigui tan desesperada i que sigui més passable” (paraules del seu cosí Zenon a Quaderns d’Estudis Arenyencs de 1997). L’onze de setembre de 1997 l’Ajuntament d’Arenys de Mar presidit per en Miquel Rubirola nomenà en Lluís Ferran i la seva companya Esyllt, fills predilectes de la població. No cal dir, que la breu ressenya sobre en Lluís Ferran exposada en aquestes pàgines només, és un resum sintetitzat d’altres estudis més elaborats que s’han publicat anteriorment per persones preparades i enteses, com en JosepVicent Garcia, gran coneixedor de l’obra i la vida d’en Lluís Ferran de Pol, i que a la taula rodona que va tenir lloc el dia 7 de maig del 2000 per homenatjar a l’iŀlustre escriptor, en la masia que fou la seva residència a Arenys de Munt, li va dedicar unes sentides i encertades paraules amb les quals, finalitzarem aquest record a la memòria d’en Lluís: “Malauradament, en aquest mas ja no hi és en Lluís Ferran de Pol ni Essylt T. Lawrence. La maleïda mort ens ha guanyat la batalla. Però tenim la memòria. I la nostra memòria és plena d’arrugues, forats i pedaços però viva. I la memòria no vol dir nostàlgia del passat. Hem de sentir que tot és present, que tot és futur”.

Elies Surroca i Campàs

|El racó de l'Humanista

EM PENEDEIXO … Al llarg de la nostra vida, possiblement han estat diversos els moments en què ens hem dit: Em penedeixo de ... T’indico alguns supòsits que possiblement, en algun d'ells, et vegis reflectit/a.

No haver-me preocupat més dels meus estudis i la meva formació. Haver rigut poc. De no haver sabut posar més humor a la meva vida. No haver-me dedicat més a enfortir la meva espiritualitat i les meves creences. Possiblement encara estiguis a temps de fer algun dels supòsits i no hagis de lamentar-te dient: em penedeixo de ... Però lamentablement hi hauran altres aspectes que ja no et serà possible realitzar. Enfoca els teus esforços a realitzar aquells desitjos i projectes que estan en la teva ment i en el teu cor, i que encara són possibles de dur a terme, abans que ja sigui massa tard, i només puguis dir: Em penedeixo de ...

Carles Rodríguez Escriptor – Humanista - Psicoterapeuta

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Haver-me preocupat massa del que no tenia i no haver sabut gaudir del que sí tenia. No haver sabut entendre ni acceptar la forma de vida que han decidit escollir els meus fills. Haver perdut l'amistat d'algú que va ser molt amic/a. No haver-me dedicat més a activitats que enfortissin el meu esperit, com la lectura, la música, el teatre, l'art, ... No haver escoltat i seguit els consells dels meus pares, justificant ho com si estiguessin desfasats i antiquats. No haver sabut gaudir més de la natura (caminar, excursions, ...). No haver ajudat algú quan ho necessitava i jo n’era conscient. No haver dut a terme iniciatives i projectes, per por, per falta de valentia o de decisió. No haver sabut deixar en el seu dia algun vici, que sabia que era perjudicial, per falta de decisió, voluntat i força. No haver sabut gaudir de les petites coses que m'ha ofert la vida. No haver tingut una millor relació amb la meva família (germans, cunyats, oncles, cosins, ...). No haver tingut més cura i millor del meu cos i del meu organisme (alimentació, exercici, descans, ...).

/33

OPINIÓ batec OPINIÓ BATEC opinió BATEC

|Opinió

Aquesta secció us publica la vostra opinió sobre temes d’interes public amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «opinió» i «bustia». Els escrits com a maxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bustia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

DEDICAT A LA SANITAT Estàvem molt confiats quan un virus traïdor arribà des de la Xina causant angoixa i dolor.

Si per no trobar-te bé vas al CAP o a l’hospital tens tos o esbufegues t’ho faran passar fatal.

La pandèmia de la COVIT coŀlapsa la Sanitat, consultes i quiròfans tot ha quedat aplaçat.

És el cas d’una persona que tenia un xic de febre -trenta set graus no és res– però ningú voldria rebre.

Com que falta material, bates, mascaretes i guants, empreses i voluntaris treballen sense descans.

Com si fos al cinema uns sanitaris atents vestits d’astronautes tenen cura dels pacients.

No podent fer proves cap pacient serà operat i tant sols seran atesos els d’extrema gravetat.

Amb un bastonet raspós et burxen el coll i el nas, el millor que podem dir és que no ens agrada pas.

A residències i hospitals hi ha una forta pressió quan cuidadores i metges arrepleguen la infecció.

Els cribratges estan bé però no són matemàtics, ja que una gran majoria resulten asimptomàtics.

La pandèmia es controla amb l’aportació de tots però en confiar-nos massa a l’estiu hi ha rebrots.

La pandèmia ens ha unit, les nacions van a la una i posen tots els mitjans per trobar-ne la vacuna.

Amb tot el que està caient anem justets d’alegria, però no perdre l’esperança posem-hi un xic d’ironia.

Per a totes les persones que ajuden a tanta gent amb abnegació i encert vagi el nostre agraïment!

Estiu de 2020. Pere Marpons Colomer

/34

|Opinió

PISCINA MUNICIPAL???

UN PASSEIG PER LES RAMBLES

L’estiu d’enguany està sent, si més no, diferent, això sí, la calor no perdona. Com cada any esperàvem l’obertura de la piscina municipal amb candeletes! Un parany fabulós, on poder gaudir d’unes temperatures molt més agradables. L’organització, davant la maleïda COVID-19, ha estat bona; un parell de torns per dia amb aforament limitat i amb possibilitat de trucar per veure la situació. Però i els preus??? 3,80€ adults i 3,10€ infants!!!, per només mig torn d’estada? Per ser una Piscina Municipal, no ho veig gens lògic. Pobles del voltant, també s’han adaptat a les circumstàncies, i han abaixat preus, 1€ entrada per torn de dilluns a divendres i 2€ entrada per torn els caps de setmana i festiu, per exemple… És cert que els abonaments de 10 entrades han mantingut els mateixos preus que l’any passat (30€ adults i 25€ infants), però la durada de poder està gaudint de la piscina també s’ha reduït, per tant és com si s’haguessin apujat els preus. També m’agradaria destacar la feina del socorrista…, assegut a una cadira a l’entrada de la piscina, no hauria de voltar per si hi hagués qualsevol necessitat? Anys enrere era així com ho feia. També fer una esmenta important al camí d’entrada i sortida de la piscina, qualsevol dia hi haurà un ensurt, només hi cap un cotxe i en moltes ocasions poden coincidir dos, si no més, s’hauria de donar una volta al tema. Això sí, la guingueta com cada any meravellosa i atesa per persones molt properes, amables i atentes. Poder es podria fer una reflexió de tot plegat de cara a anys venidors perquè els vilatans d’Arenys de Munt puguem gaudir de la piscina com cal. Per últim no estaria malament ampliar l’obertura fins a la diada de l’11 de setembre.

Tal dia farà un any, avui en fa tres anys dels atemptats a la Rambla de Barcelona. Ni les institucions nacionals, ni estatals, ni locals, amb els polítics de torn, de tots els colors, policies vàries amb sistemes bàsics d´estat ( nacional i autonòmic ) caducs. El pare del nen de Rubí mort aquella tarda demana conèixer” la veritat “. Tots sabem, ell crec que també, que això no ho sabrem mai. Cal deixar passar el temps i mirar a una altra banda, per no prendre mal tots plegats. Barcelona, el cap i casal de Catalunya, va plorar com mai una salvatjada d´aquest tipus, que pel modus operanti és com una franquícia d´un tipus de gent aplicada en altres indrets europeus amb morts, ferits i drama de molta gent totalment innocent, com a Niça. De fet, moltes ciutats van blindar els seus llocs més concorreguts amb grans pilones que bloquegen l´entrada d´aquests assassins motoritzats. Barcelona, i la seva alcaldessa, no ho van creure necessari, aquesta és la sensació que jo tenia en passejar per la riera central barcelonina, pocs dies abans de la tragèdia. Les grans ciutats són el trampolí mundial d ´aquests grups pel ressò mediàtic que produeix, amb el dolor immens de les víctimes i la gent de bona fe. De fet, dos cops he viscut de molt a prop, a Barcelona, altres atemptats. No seré jo qui parli de l’Imam de Ripoll i el CNI, dels moments de tensió entre administracions, la nota d´avís dels Americans, les actuacions del ministeri de defensa, de la Interpol, de les altres policies, i Cambrils – a unes imatges i un fets per aclarir. De fet un passeig familiar, el nano va amb el pare però també amb la mare i la germana, tanmateix l’amic lector, ó jo, podíem ser vianants en aquell moment al cor de la Ciutat Comtal. En Xavi, el pare, pregunta: “ Per què no volen investigar?” Això, amic meu, tan sols ho sap…

Belén Clotet

Joan Puig i Pont. veinsdemar@gamil.com

/35

|Opinió

UN LLOC TRANQUIL

POBRE POBLE

Cada dia surto a passejar amb el meu gos pel pàrquing de sorra del pavelló municipal de Torrent d’en Terra.

Assumir responsabilitats pel que es vol portar a terme, NO sempre és un encert ni sempre és oportú, de vegades ni és de sentit comú i a vegades pot ser contraproduent i pot convertirse en un inconvenient. De vegades saber escoltar i reflexionar el que diuen els que discrepen és enriquir-se amb el dissentiment dels oponents. La paciència i el respecte per les opinions dels contraris és la millor manera de beneficiar-se de les propostes alienes.

És un lloc tranquil amb zones d’ombra, on ens trobem els veïns i fem la xerradeta quan tornem de passejar pel bosc. Un lloc tranquil i agradable que es veu truncat quan passa un cotxe a tota velocitat, omplint nos de pols i sorra, sense importar qui hi ha per allà. També em sobta, quan algú ha estat de festa en aquest pàrquing i deixa les llaunes que han consumit tirades a terra. O les ampolles de cervesa i alcohol, que sovint es trenquen i queden els vidres “in eternum”. També els brics de suc i embolcalls que els nens berenen després de les activitats, com les burilles de tabac que s’han acumulat als cotxes i es descarreguen allà mateix. L’Ajuntament vol que reciclem. Per què la gent deixa la brossa de tota mena al costat dels contenidors? Per venjança? Ah! Potser no hi ha prou contenidors i la gent deixa la brossa al costat dels pocs llocs de recollida que l’Ajuntament ens ha deixat. Els veïns comenten, que sovint deixen la brossa anant cap a la feina o a altres poblacions del costat sense problemes on hi ha tots els contenidors. L’Ajuntament hauria de fer un pensament i replantejar-se el reciclatge. La gent no està conscienciada. La deixalleria és una bona mesura, però falta un horari més extens, el que tenim ara (sis hores de dilluns a dissabte) és insuficient. Hi ha molts usuaris (tres poblacions) i podríem fer un horari continu de 9.00 h a 20.00 h, a més disposar contenidors de tota mena pel poble. Un lloc tranquil i agradable es pot convertir en un lloc intransitable, com els carrers quan estan plens d’escombraries. Rosa Dalmau

/36

Un poble que els seus representants polítics NO confien en els seus vilatans és un POBRE POBLE que, el que volen és que els vilatans tinguin la boca closa i deixin d’opinar sobre les decisions dels qui creuen que tenen la veritat i el consentiment de tot el poble (que només és el 33 % dels votants). L’Ajuntament disposa d’eines de participació per fer avançar un POBLE que necessita tothom per superar els problemes del dia a dia, aportant transparència informativa clara, donant exemple d’eficiència en totes les actuacions municipals i escoltant els ciutadans mobilitzats. Per superar l’estancament que actualment patim cal un seguit d’aportacions com: Unitat, Lideratge, Direcció Tècnica, Més Control, Recursos, Humilitat, Confiança i Ètica, per procurar un PLA DIRECTOR Consensuat que suposi una diagnosi de l’actual situació per definir la planificació i les futures inversions públiques per etapes de forma ordenada envers el futur d’Arenys de Munt. És necessari que siguem capaços de seure a una taula oberta a tothom per poder parlar sense traves ni ressentiments per escoltar i per dir el que pensem sense acusacions ni malentesos amb la finalitat d’aconseguir EL CANVI necessari per retornar a Arenys de Munt al que era i al que volem que sigui el dia de demà.

“En tota experiència sempre hi ha una lliçó”

Virgili Garcia President Alternativa Municipal Arenys de Munt - IDC

|Opinió

CARTA A... Benvolguda Regidora: No entenc com a dia d’avui encara defensa tan aferrissadament una obra de rehabilitació de 1,5 M € (de moment), que costarà cada any pel manteniment més de 35.000 € que no pagarà V. i que ho costejarem tot el poble sense haver pogut decidit res. Que des de fa 7 anys ens han volgut convèncer amb poc sentit democràtic que era un equipament per a les Associacions i per dinamitzar el Barri de S. Carles, el seu gran projecte municipal. Li vull fer significar que a Arenys de Munt NO tenim cap ESCOLA DE MUSICA MUNICIPAL com V. ens vol fer creure i repeteix contínuament. El que tenim es una activitat extraescolar de formació musical privada nascuda de l’AMPA l’any 2.008, com una activitat escolar més. ERC s’han obcecat en el Centre Cívic per dotar d’un espai casi exclusiu per la música com una obra imprescindible per a Arenys de Munt.

Un govern pot cometre alguns errors però el que NO es pot permetre és repetir els mateixos errors sempre i passar de tot i de tothom, com el que estan fent amb falta de sensibilitat, prioritzar el Centre Cívic per acontentar. PD: El poeta i escriptor Charles Bukowski, comentava: “El problema amb el món es que la gent inteŀligent està plena de dubtes mentre que la gent estúpida es creu que està plena de certeses” Xavier Oller

La cultura és el factor distintiu de la identitat de tot un poble i calen moltes hores i molt d’esforç de dedicació perquè tota la cultura local (tradicions, artesania, gegants, costums, puntaires, creacions ...) que expressen la singularitat del poble tingui el suport de l’Ajuntament. La cultura municipal val el que val el govern que la promou i NO es comprèn com s’entossudeix a promocionar només l’aula de musica.

/37

BÚSTIA batec BÚSTIA BATEC bústia BATEC

|La Bústia

Aquesta secció reserva un espai per a les entitats, associacions, partits politics, grups i institucions del nostre poble perquè puguin expressar la seva veu. Sempre amb el degut respecte a les persones, entitats i institucions. El Batec no es fa responsable de cap dels escrits de la secció «bústia». Els escrits com a màxim hauran de tenir una llargada de 250 paraules, al voltant de 15 línies. Feu-los arribar a: centre@centremoral.cat o la bústia del Batec a la facana del Centre abans del 20 de cada mes.

Donaviva

MARGARET KNIGHT

Va néixer el 14 de febrer de 1838 a York (Maine). Va morir el 12 d'octubre de 1914 a Framinghaur (Massachusetts). Va rebre una educació bàsica. El 1867 Margaret Knight, es va mudar a Springfield (Massachusetts) on va ser contractada per la Columbia Paper Bag Company. Mentre treballava a la planta va pensar que seria més fàcil empacar articles en bosses de paper amb el fons pla i que així es poguessin mantenir estables. Aquesta idea va inspirar Margaret per crear la màquina que plegava i encolava el paper. Knight va construir un model de fusta del dispositiu però necessitava un model de ferro per sol·licitar una patent. Charles Annan, que estava al taller de màquines, on s'estava construint el model de ferro, li va robar el disseny i va patentar el dispositiu. Knight va presentar una demanda i la va guanyar: el 1871 se li va reconèixer la titularitat. Amb un soci inversor de Massachusetts va establir la companyia Eastem Paper Bag Co. I va rebre els royaltys. Moltes generacions han pensat que la tecnologia i/o l'enginyeria no és “cosa de dones”. En canvi, ens estem trobant que les dones han estat vinculades als desenvolupaments tecnològics o matemàtics, (dones programadores i calculadores) com les que surten a la pel·lícula “Figures Ocultes”.

Geganters El passat 25 de juliol ens va deixar en Pere Ràfols, en Pere va formar part de la nostra colla durant molts anys, arribant a ser-ne el cap de colla durant uns anys. Ell era un apassionat del món geganter. Va començar amb la nostra colla però al cap d’uns anys va començar a col·laborar portant figures d’arreu del país. Aquells anys que en Pere va liderar l’entitat els geganters vam aconseguir grans èxits, malgrat que la colla no era molt nombrosa vam aconseguir visitar Feytiac amb els nostres gegants, gràcies a la col·laboració de geganters d’altres colles. Aquest és l’esperit que ha aportat en Pere al llarg dels anys a la nostra colla, encara que fos difícil, sempre s’aconseguien els recursos per poder tirar endavant tots els projectes. Com també va passar amb la Sardana Gegant, el dia que en una reunió ens va fer la proposta que diferents gegants ballessin una sardana, semblava una idea esbojarrada. Mesos després, aquella sardana es va fer realitat i va emocionar molts arenyencs. Actualment formava part de la junta de la colla, ara com a secretari, era qui animava les reunions i qui sempre tenia grans idees. Va arribar un dia que ens va dir que no estava bé, però sempre buscant la part positiva i durant aquests mesos no hem perdut el contacte, i fins als últims dies ha seguit parlant de gegants i fent bromes de les seves. D’aquí poc temps arribarà la nostra festa major, no sabem si la situació que vivim ens permetrà treure les figures per Sant Martí, però quan hagi passat tot això, els gegants tornaran a dansar més que mai, ho faran amb el record d’en Pere ben present, i ho faran per fer gaudir a tota la mainada del nostra poble, tal i com ell voldria. Sigui on sigui, sempre recordarem en Pere, com un gran geganter, però sobretot una gran persona. Descansa en pau!

FE D’ERRATES: En el Batec 393 del mes d'agost passat, a la pàgina 38 hi trobem el sermó que es va pronunciar en el funeral d’en Quim Rossell, que es va publicar en nom dels seus germans: Teresina, Pere i Ramon.

/38

|La bústia

Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

KONIAKOW

A l'exposició de Nadal de l’any 2.005 organitzada per l’Associació de Puntaires, d'entre totes les meravelloses puntes exposades, es van presentar sobre uns maniquins uns conjunts variats de roba interior de senyora confeccionats amb puntes de coixí que varen superar les expectatives de la novetat. Allò va representar una innovació respecte al que es feia amb les puntes de coixí. Ara, en un petit poble del sud-oest de Polònia al centre de les de les muntanyes Beskidy, el poble de Koniakow, destaca pels famosos treballs de llenceria fets a mà, fets amb molta paciència per expertes “puntaires” de Koniakow i que cada any s’exposen al Saló de la Moda de París. La sorpresa és que no són puntes fetes al coixí, són de ganxet, però igualment tenen molt d’èxit de venda. El que ha passat és que gràcies a saber-se promocionar amb bona publicitat, han pogut projectar l’interès pel poble de Koniakow i les seves obres d’artesania de moda. De marcats que venen llenceria n'hi ha de tota classe, des dels mercats setmanals ambulants, fins a botigues de luxe especialitzades. Arenys de Munt, amb la tradició de les puntes de coixí, hauria de fer un pas més creatiu i intentar promocionar productes de qualitat i aprofitar totes les oportunitats per dissenyar roba femenina per persones d’alt poder adquisitiu que valoren l’artesania i l’exclusivitat per la diferència. Emplacem totes les puntaires, modistes, patronistes, dissenyadores, fabricants, artistes, publicistes, informàtics i, naturalment, la Regidoria de Promoció econòmica de l’Ajuntament, a connectar esforços i intentar possibilitar una nova etapa de les puntes d’Arenys de Munt, obrint un nou concepte de mercat femení del luxe exclusiu perquè la nostra tradició continuï viva a Arenys de Munt. Informem a tots els socis i sòcies que de moment el nou curs no s'iniciarà, degut a les circumstàncies actuals. En el moment que des de l'Ajuntament ens confirmin que el podem iniciar, ja ho comunicarem degudament. Junta de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt

ANC

JA TENIM LA DIADA AQUÍ La Diada del 2020 ja és aquí. Amb l’entorn de coronavirus, ens hem d’adaptar, però hem de tenir en compte també la crisi social i econòmica. Aquesta pandèmia ha despertat la solidaritat, cooperació i treball cooperatiu, puntals bàsics per a la construcció d’un millor estat. Per això el lema d’enguany és “El deure de construir un futur millor. El dret a ser independents”. Farem dos tipus de mobilitzacions per permetre la màxima participació amb la màxima seguretat possible: una mobilització digital i una altra física. L’objectiu de la digital és poder visualitzar una xarxa de vincles per mostrar la participació que enguany no podem fer presencialment. A través del web xarxaindependencia.cat i mitjançant l’obtenció de codis QR solidaris que es poden obtenir per 2 euros a la nostra Territorial o a la mateixa web. Atenent escrupolosament les recomanacions i mesures de prevenció de la Covid, i per tal d'evitar desplaçaments a altres municipis, des de l'Assemblea Territorial d'Arenys de Munt, organitzarem un acte reivindicatiu al Monument de la Independència al Parc Jalpí, alhora que convidem a tothom a participar des del balcó de casa. És evident que enguany la Diada serà molt diferent. Estem acostumats a uns actes de reivindicació festiva, lúdica i familiar, que aquest 11 de setembre no podrem reproduir. L'acte al Parc Jalpí serà senzill i breu, per no allargar la concen-tració més enllà del que és imprescindible per deixar testimoni de la nostra denúncia i reivindicació d'un estat propi. Serà un acte amb aforament limitat, control d'accés i estrictes mesures de prevenció: només es permetrà l'accés a un màxim de 200 persones; cal fer una inscripció prèvia a la web de l'11S, i portar imprès o en el mòbil el comprovant d'inscripció; es recomana a la gent gran o en situació de risc no assistir a aquest acte; és obligatori l'ús de mascareta i mantenir la distància entre els assistents, que estarà garantida per cadires ja disposades; es farà control de temperatura corporal i no serà possible accedir a qui superi els 37,5º; no es podrà menjar dins del recinte, però si beure aigua; no són permeses les pancartes o banderes compartides, només individuals; l'acte començarà a les 17:14 i consistirà simplement en la lectura d'un manifest i el cant dels Segadors. L'acte finalitzarà, a tot estirar, a 3/4 de 6. Participa des del balcó. Tothom qui se senti més còmode participant des de casa, pot fer-ho penjant l'estelada al balcó, o una pancarta reivindicativa. A les 17:14, fem repicar les cassoles i a les 17:30, cantem els Segadors. Si compartiu fotos o vídeos, si us plau afegiu el hashtag #arenysdemunt11S2020. Aquesta Diada tornarem a demostrar que l'independentisme organitzat és capaç de canviar les coses! VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!

/39

|La bústia

ADM

L'HORA DEL CANVI

Mentre estem passant aquest període de pandèmia del coronavirus: Senyors del govern, NO creuen que ara és l’hora del CANVI de prioritats?. Han reflexionat si es tan important l’acabament del controvertit Centre Cívic, o al contrari el que s’haurien de plantejar seria accelerar la substitució de la Residència del Remei per una de nova totalment sostenible?. El passat dijous 16 de juliol d’enguany, a l’Informatiu de Ràdio Arenys de Munt, la Regidora de Cultura afirmava que a final d’any s’acabaria la 2ª fase de la rehabilitació del Centre Cívic (instal·lacions bàsiques, sanitaris, electricitat, gas...) Que les 3 plantes ja estaven adjudicades (suposadament). La totalitat del primer pis, seria per a l’extraescolar de l’aula de música, una part del segon. pis acollirà entre altres una sala d’actes/auditori polivalent. I tot això sense comptar amb l’opinió de les Entitats, Ni amb l’entrebanc que suposaran els accessos, i, quan funcionin les activitats, les despeses generals, el manteniment, el personal, etc. Estem segurs que si deixessin participar i poder escollir a la ciutadania el que necessita el poble i el que és prioritari per a la majoria de vilatans, segurament canviaria el sentit de les seves rucades. No oblidin que governen amb només els vots de 1.818 arenyencs d’un total de 6.786 electors, i això no capacita a fer el que vulguin sense convèncer el poble, NO necessitem radiopredicadors fent discursos enrotllats ni voler “fer passar bou per béstia grossa”. Avui dia la ciutadania sap el que vol i com cal invertir els diners públics i el que sempre ha volgut és transparència, que se li digui la veritat tan escassa en política i que es demostri i es publiqui cada extracte mensual de les despeses de l’Ajuntament, principalment els sous de cada polític. “i les carbasses també maduren”

/40

Alternativa Municipal - IDC

PER LA PASTA Sí, Alcalde, PER LA PASTA!! La política és un servei a la ciutadania, és l'art de governar una administració pública, és la gestió dels interessos dels vilatans, és la representati-vitat d'una comunitat, és organitzar i contro-lar un ajuntament i uns serveis públics, és saber invertir els impostos i subvencions, és deixar participar als arenyencs mobilitzats, és transparència amb cada euro que es gasta, és prioritzar les necessitats que demanda la població, és confiança recíproca sense ama-gatalls, és escoltar tothom i solucionar els problemes, és comprensió per entendre els problemes diaris, és assegurar la seguretat ciutadana, és fer accessible a tots els equipa-ments i propietats públiques i a tot el municipi. I SÍ, Alcalde, avui només es vol ser polític PER LA PASTA, així es va veure al PLE del passat dijous, 30 de juliol d'enguany en què en plena crisi mundial sanitària el Primer Punt de l'Ordre a debatre era, la PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LES BASES DEL PRES-SUPOST MUNICIPAL per augmentar les Dietes per assistència a la Junta de govern setmanal, aprovada només amb el vistiplau del seu Govern i del soci No Adscrit. S'imaginen que per governar NO es cobrés res; quants serien voluntaris a fer política municipal? S'imaginen que les Eleccions Municipals fossin amb llistes obertes sense la dictadura dels partits? S'imaginen que es valorés la capacitat de treball i la disponibilitat personal de cada candidat? S'imaginen que els electes quan tenen un error per la seva culpa haguessin de dimitir a l'instant? S'imaginen que els polítics haguessin de respondre abonant les despeses de les sentències? S'imaginen tenir polítics que NO prioritzin 1r els seus propòsits abans que els dels vilatans? S'imaginen a polítics que sàpiguen escoltar tots els quals discrepen del seu pensament? “Hi ha polítics i polítics per la PASTA”

|La bústia

Contes des del Projecte Radars UN CLAVELL... UNA PINYA...

No he nascut a Catalunya, però visc aquí des dels dos anys. Les meves arrels no són d’aquí, però la meva passió són els catalans i sempre he pensat que em casaria amb un català: guapo atractiu, educat, instruït... Corren els anys setanta, treballo a la casa Belcor de monitora, i sóc bona, molt bona. Ensenyo a cosir tots els patrons que passen per les meves mans. És molt enriquidor per a mi saber la quantitat de roba interior que he ensenyat a encarar, cosir, rematar... Els meus amos em tenen amb molta estima. Escolto sovint: —Quimeta, demà anem a la fàbrica de Vilafranca que has d’ensenyar a dues dones noves! (qui diu Vilafranca, diu qualsevol lloc on tinguessin fàbrica). M’acaben de traslladar a la fàbrica de Sant Pere de Ribes per un temps, i els amos, em paguen un hotel per viure mentre treballi aquí, però a mi els hotels no m’agraden gaire. Tinc sort que una de les treballadores em lloga una habitació a casa seva! —Demà serà el meu aniversari! Què et sembla si truquem a la Pilar de la fàbrica de Barcelona i anem a fer unes tapes a la Barceloneta? —li dic a la meva companya, llogatera i ara ja, amiga perquè tinc ganes de sortir una mica. Després de la mort del pare, aquest dol m’està pesant molt. —Em sembla fantàstic, Quimeta! Després podem anar a ballar a la sala Venus 2000. —Jo no vull ballar, Anita, el meu pare fa tot just tres mesos que és mort i estic de dol —li dic amb tristor — Bé, doncs ja veurem. Hi anem i si no et ve de gust ballar, no ballis. El cert és que vam passar un dia molt bonic les tres juntes. El passeig pels bars de la Barceloneta va ser genial. Vam menjar peixet, musclos, gambes, cloïsses... A la tarda, amb la panxolina plena i moltes ganes de passar-ho bé, cap a la Venus 2000. —Quina música més bonica! Els peus se’m belluguen sols! —fa la Pilar. —Ep Quimeta, allà hi ha un noi molt guapo que et fa ganxo amb el dit! T’està convidant a ballar. —Li diré que no. Estic de dol pel pare i no em sentiré bé ballant. —Uf, si m’ho demanés a mi, hi aniria corrents! —diu l’Anita morta de riure. Sona una altra cançó i veig que el mateix noi, certament, guapo i elegant em torna a demanar amb gesticulacions de dit en forma de ganxo que

balli amb ell. —T’ho torna a demanar! No siguis ximple i balla amb ell! El teu pare t’ho perdonarà, segur! —No, no estaria bé. Segur que pare m’està mirant i no ho aprovaria. —A veure Quimeta, que aquesta és la tercera cançó que et perdràs de ballar. És la teva preferida d’en Machín! Que no sents “reloj no marques las horas? Prepara’t que ve cap aquí. —Hola bonica, vols ballar amb mi aquesta preciosa cançó? No m’hi vaig poder negar. Era tan guapo i atent! Després d’aquell ball, vam quedar a fer un cafè l’altre dissabte. Quan va aparèixer, duia un clavell vermell a la mà que em va oferir, tot fent-me una reverència. Jo em vaig enrojolar de debò. Vam passejar i vam seure a un lloc molt bonic de les Rambles. Aquí van començar les confidències: —Quimeta, t’he de dir una cosa. Estic casat i tinc dos nens. Però m’estic separant de la meva esposa. No ens entenem gaire bé i som joves per refer les nostres vides. —Martí! M’estàs enganyant? No pot ser que tinguis dues criatures tan jove! —És cert. El pròxim dia que ens veiem et portaré unes fotografies i veuràs com no t’enganyo gens ni mica. A la següent trobada va venir amb una pinya tropical. La meva mare es pixava de riure: —No és gaire romàntic aquest xicot! —em deia veient-lo venir des del balcó de casa. Després, tot va anar rodat sense donar nos-en. Al cap de poc temps, en Martí, amb els papers de la separació en tràmit, em va demanar: —Quimeta, anem-nos-en a viure junts i tan bon punt tingui la separació a les mans, ens casem. I així va ser. Em vaig traslladar a casa seva, i al cap de deu anys, vam celebrar el casament més bonic que mai m’hagués pogut imaginar. Per cert, jo vaig néixer el 21 de desembre i en Martí el 22. El casori va ser el dia 21 i 22 de desembre! Han passat quaranta anys d’ençà d’aquell ball de “Reloj no marques las horas”. Tota una vida. Ara em cuido d’ell, de la persona que tant m’he estimat i m’estimo. Ha quedat ferit per dues embòlies, però la família, està amb nosaltres. Laura Masdeu. Voluntària equip RADARS

/41

|La bústia

L'Obrador QUALITAT I SERVEI SENSE PARAR NI UN DIA DURANT 25 ANYS DEL 1995 AL 2020

/42

Qualitat i servei, paraules que conviuen amb L'Obrador junt amb una família. Sí família, conjunt de companys, pastissers, dependentes, amics i aprenents. I un gran capità, en Quico. Els seus valors posats en pràctica ens han fet el camí més lleuger per poder tirar endavant. Amb el seu nom lluitarem amb totes les nostres forces com ho va fer ell fins l'últim moment. L'Obrador ha passat per diverses etapes al llarg de la seva trajectòria, les quals ens han ajudat a ser més forts. Lluita, insistència, persistència, sense rendir-nos, afrontar, constància, acceptar, riure, ajudar, entendre, viure i sobreviure. D'aquí ve la frase: "Amb els moments més dolços superarem els inevitables contrastos de la vida" En el moment que es crea el "TORRÓ DE L'AVI QUICO" amb la fortalesa de la xocolata negra i el blat de moro torrat. Frase d'una clienta amiga d'un company de L'Obrador, a qui li agraïm aquestes paraules amb les quals ens sentim molt identificats. Amb tanta dolçor hem compartit moments i situacions durant aquests 25 anys inoblidables: batejos, comunions, casaments, celebracions de totes les edats, sorpreses… I diades: Reis, Sant Antoni, dia del Pare, dia de la Mare, Pasqua, Sant Joan, Bredes, Diada de Catalunya, Nadal, cap d'any… Un munt de celebracions per endolcir cada un de tots els moments. Un conjunt de situacions que ens fan créixer cada dia més tant com a persones com a professionals. Tot és possible gràcies als nostres clients i companys que sempre han estat al nostre costat. No deixen mai de confiar en nosaltres. Un conjunt de força creada entre tots:, clients, ràdio, municipals, amics, familiars, companys de feina… Tenim molts motius per seguir en peu amb l'ajuda de tots vosaltres. Per tots vosaltres L'Obrador seguirà endolcint les vostres vides durant el dia a dia sense parar. Ens adaptem a totes les situacions. Agraïment a: Quico: fundador, comercial, pastisser i comptable de L'Obrador el dia 17 de setembre del 1995. Gran com a persona, lluitador davant de tots els conflictes sempre amb les millors eines i estratègies immillorables, donant exemples de cortesia, respecte i educació. Gran professional i persona tant a la feina com a la vida. Gràcies, Quico, per ensenyar-nos amb els teus valors com tirar endavant el dia a dia. Pep Casas i Anna: primera barra de torró venuda a L'Obrador. I amics de la família que sempre han estat amb nosaltres en els moments tant bons com durs a L'Obrador. Gràcies, Pep i Anna, per ser sempre al nostre costat. Rosa Rosell: primera dependenta, persona amb bons consells i gran professional. Gràcies, Rosa, per ensenyar-nos a treballar amb els clients valors que encara seguim al nostre dia a dia.

Elies Surroca: primer comercial, persona detallista, humana, molt educat, gran professional i el rei de les creps de L'Obrador. A tots els companys actuals de L'Obrador amb data d'inici: - Bachir Hamanou 15/09/1998 - Fatima Hammanou 01/12/2005 - Pitu Roig 25/09/2012 - Quim Soler 17/10/2001 - Oriol Surroca - Mirian Alsina 23/11/2017 - Aïda Segarra 19/01/2020 - Noelia Saldón 2008 ajudant en moments puntuals que porta a la sang la pastisseria. - Xavier Saldón 2011 ajudant en moments puntuals que porta a la sang la pastisseria. - Rosa Rovira i Florenci Roig (família Serena). Rosa, gràcies pels teus esmorzars en dies de bogeria com les diades. Ens cuida i ens mima amb les seves espectaculars truites amb ous de les seves gallines. En Florenci sempre atent amb les necessitats de L’Obrador. Gràcies per ser amb nosaltres. A tots els companys que han passat per L'Obrador tant pastissers, comercials, dependentes, aprenents… i també gràcies als nois de la Fundació Junts Autisme, que han decidit créixer amb nosaltres. De tots ells sempre aprenem. Per aquesta raó L'Obrador us vol agrair a cadascú de vosaltres la vostra confiança amb una gran xocolatada acompanyada d'un tall de la nostra espectacular coca. Per la situació en què estem, repartirem a la botiga el dia 20 de setembre xocolata per als clients amb gots individuals i un tall de coca. Programa 25 ANYS L'OBRADOR: 1. Escrit al Batec el mes de setembre, agraïment a cadascú de tots vosaltres. 2. Dijous 17 setembre, xerrada a la ràdio al cafè del matí a les 11 h. Homenatge al fundador de L'Obrador, en Quico. Homenatge a Pep Casas i Anna per vendre la primera barra de L'Obrador i altres per sempre ser al nostre costat. Homenatge a la primera dependenta i al primer comercial. Agraïment als clients i companys que ens acompanyen en tot moment. Sorteig per als oients de la Ràdio Arenys de Munt: un pastís de xocolata per a 12 persones a qui contesti la pregunta que farà l'Helena. La resposta és: 25 Anys L'Obrador. 3. Dissabte 19 de setembre i diumenge 20 de setembre un 5 % de descompte a totes les comandes que superin 20 € a la botiga. 4. Diumenge 20 de setembre gran xocolatada amb got individual i un tall de coca per a tothom.

Recordeu: "Amb els moments més dolços superarem els inevitables contrastos de la vida"

|Entreteniments

EL SODOKU DEL MES LA SOLUCIÓ

FELICITATS!

Nenes i nens que fan anys aquest mes: PAU VIDAL COLOMER, 13 anys

ISONA PEDEMONTE GARCÍA, 10 anys

AINA DE LA IGLESIA AVILÉS, 14 anys

FRANCESC PRIOR TUDURÍ, 13 anys

ARCADI MARPONS SERRAT, 9 anys

CESC PRIOR TUDURÍ, 13 anys

MAR ARTIGAS MARTORI, 14 anys

ELBA CANO VILARÓ, 10 anys

MARTÍ GARRIGA BERNABÉ, 6 anys

LLUC CAMPASOL ROURA, 12 anys

ROGER ZAMORA ROCA, 7 anys

ALBA VALDIVIA MESA, 11 anys

AUGER PENYA BARRABÉS, 10 anys

ROSER MOLONS EJARQUE, 12 anys

CLAUDIA MARPONS SERRAT, 5 anys

Si vols que et felicitem peR aniversari, fes-nos arribar a centre@centremoral.cat: nom, cognms i data de neixament. Et felicitarem fins els 14 anys.

/43

Aquest agost s'ha pogut gaudir de la sardana a la plaça de l'Església.

.tnaicnuna'l ed bew al bma açallne i egtami al ne acilC

Aquests actes estan organitzats per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Arenys de Munt i per l'Agrupació Sardanista del Centre.

:etca'l ed sotof sel setot xierbocseD

La imatge del mes