Pesticides, salut i impacte ambiental

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental

Autor: Xavier Barrera Esteller Tutor: Fernando Juan Data d’Entrega: 13 de Gener de 2021 Camp: Biologia

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Índex 1. Plantejament, Objectius i Introducció general del Treball de Recerca ........................................................................................... 3 1.1. Plantejament i Objectius .................................................................. 3 1.2. Metodologia ....................................................................................... 4 1.3. Introducció al treball ........................................................................ 5 1.4 Introducció als pesticides .................................................................. 5

2. Efectes en la salut humana ......................................................... 6 2.1. Classificació segons els danys ........................................................... 6 2.2. Com arriben al nostre organisme? .................................................. 7 2.3. Dades sobre intoxicacions............................................................... 10

3. Plaguicides i Salut Ambiental .................................................. 13 3.1. Impacte ambiental dels pesticides ................................................. 13 3.2. Ecologia i alternatives als pesticides convencionals ..................... 14 3.2.1. Ecologia ........................................................................................................ 14 3.2.2. Alternatives als pesticides convencionals .................................................. 15

3.3. Biodinàmica, “la vitalitat és el més important” ........................... 16 3.3.1. Certificació Demeter ................................................................................... 16 3.3.2. Dades estadístiques sobre Demeter ............................................................ 17 3.3.3. Funcionament i efectivitat de la biodinàmica ........................................... 18

4. Pesticides a l’Estat Espanyol ................................................... 19 4.1. Productes més utilitzats .................................................................. 19 4.2. Cultius més tractats ........................................................................ 20 4.3. El problema dels químics a Espanya ............................................. 21 4.3.1. Impacte mediambiental ............................................................... 23 4.4. Pesticides al Montsià ....................................................................... 25

5. Possibilitat d’un futur sense pesticides .................................... 26 5.1. Pros ................................................................................................... 26 5.2. Contres ............................................................................................. 26 5.3. Com aconseguir-ho ......................................................................... 27 1

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

6. Conclusions .............................................................................. 27 7. Glossari..................................................................................... 28 8. Referències documentals.......................................................... 29 8. Annexos.................................................................................... 33

2

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

1. Plantejament, Objectius i Introducció general del Treball de Recerca 1.1. Plantejament i Objectius En el meu treball de recerca vull investigar sobre els següents punts: 



  

Pesticides utilitzats concretament en els cítrics, passant per els utilitzats avui en dia, en el passat i en els possibles components o productes que es podrien començar a utilitzar en un futur pròxim degut a la seva innovació.

Efectes dels pesticides en la salut humana en general i recerca sobre els casos d’intoxicacions o casos clínics deguts a fitosanitaris en la zona del Montsià.

Aprofundint també en els efectes que tenen aquests a nivell biològic en plantes, animals i sobre tot humans.

Canvis en la utilització dels pesticides i plaguicides durant les últimes dècades, aprofundint en el camp dels cítrics.

Els beneficis que té la agricultura ecològica nutricional i biològicament.

Plantejament cap a un futur 100% ecològic de l’agricultura.

A partir d’aquests punts el treball es complementarà amb 4 entrevistes a diferents assabentats sobre el següents temes:    

Agricultura biodinàmica Productes pesticides i fitosanitaris Agricultura de cítrics al llarg del temps Combinació d’agricultura ecològica i convencional

Tot el treball, a part de quedar registrat en l’escrit habitual, quedarà complementat amb un muntatge audiovisual amb les entrevistes i la informació a mode de programa de TV d’investigació.

Paisatge del poble d’Alcanar amb camps de cultiu al davant

3

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

1.2. Metodologia En aquest treball de recerca s’ha portat a terme una metodologia basada en la recerca d’informació online contrastada i ampliada amb treball de camp (entrevistes). La informació exposada en aquest treball busca ser totalment objectiva i realista, contrastant aquesta en diferents fonts d’orígens separats. S’ha buscat obtenir i exposar tota la informació possible no només a través d’escrit, sinó també de material audiovisual extret de diferents fonts o creat autònomament a partir de gravacions i fotografies que busquen ampliar el camp d’enteniment del tema exposat sent de la màxima qualitat possible.

Fotograma entrevista 1

Fotograma entrevista 2

Fotograma entrevista 3

Fotograma entrevista 4

4

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

1.3. Introducció al treball He decidit realitzar aquest treball sobre agricultura (pesticides, ecologia i impacte ambiental) degut a que sempre he sigut molt proper a aquest món, sigui per motius familiars o de la zona on m’he criat. Això m’ha portat a tenir, ja des de petit, moltes visions diferents sobre aquesta branca i moltes qüestions personals que em van motivar en últim terme a realitzar aquest treball de recerca. Gran part d’aquesta motivació també prové dels estudis que pretenc cursar el curs acadèmic vinent (Mitjans Audiovisuals), els quals des de fa uns anys m’han cridat la atenció com una possible via del meu futur.

Totes aquestes raons han sigut conformat les meves raons generals pel fer el treball i m’han aportat motivació per fer l’escrit i el muntatge audiovisual.

1.4 Introducció als pesticides Els pesticides, plaguicides, fitosanitaris o productes agroquímics són substàncies químiques utilitzades en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia i l’àmbit domèstic per a controlar o eradicar plagues animals, vegetals o bacterianes que puguin perjudicar o posar en perill, els cultius, ramats o la salut humana. Com qualsevol altre tipus de substància química existeixen recomanacions i regulacions que porten un seguiment i posen unes normes sobre la correcta utilització d’aquests productes.

Agricultor vaporitzant pesticides. Extret de “Reducir el uso ded pesticides es un deber y obligación”.

5

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

2. Efectes en la salut humana

Els pesticides i fitosanitaris, com qualsevol altra substància química poden ocasionar un cert dany en el cos humà depenent de certes variables. Per aquesta raó, organitzacions com la OMS, dedicades a la preservació de la salut pública en aquests àmbits, classifiquen, identifiquen, estudien i fan recomanacions sobre com hem d’actuar per evitar i controlar qualsevol perill i sobre com arriben i afecten al nostre organisme.

2.1. Classificació segons els danys Els productes pesticides i fitosanitaris poden comportar un perill significatiu per a la salut humana en diversos àmbits i de diferent manera. Per a classificar els diferents tipus de danys a la salut, la OMS (Organització Mundial de la Salut) ha creat dos classificacions que depenen del tipus de dany i del rang d’afectació que tenen en l’organisme.

Aquesta taula ens ajuda a identificar el tipus o classe de patologies que pot provocar una substància química potencialment perillosa en el nostre organisme, independentment de la dosis o via per la qual s’ha ingerit. 𝑺𝒖𝒃𝒔𝒕à𝒏𝒄𝒊𝒆𝒔 𝑸𝒖í𝒎𝒊𝒒𝒖𝒆𝒔 𝑺𝒆𝒈𝒐𝒏𝒔 𝒆𝒍 𝑻𝒊𝒑𝒖𝒔 𝑫𝒂𝒏𝒚 𝒂 𝒍𝒂 𝑺𝒂𝒍𝒖𝒕 𝑯𝒖𝒎𝒂𝒏𝒂

Classe

Danys

Cancerígens

Possibilitat de provocar càncer

Neurotòxics

Possibilitat d’ocasionar danys cerebrals

Teratògens

Possibilitat d’ocasionar danys al fetus

*extret i adaptat a partir de la classificació publicada a l’article de la OMS ¿Residuos de plaguicides en los alimentós?

La segona classificació, separa els danys depenent del rang de perillositat que comporten en contacte o ingesta amb el nostre organisme.

Cal aclarir que en aquesta segona taula s’utilitza una variable anomenada 𝐿𝐷50 la qual representa “una estimació estadística de la quantitat de mg de tòxic per kg de pes corporal necessaris per a matar el 50% d’una gran població d’animals de proba (normalment rates)”, segons la OMS.

6

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

𝑳𝑫𝟓𝟎 𝒆𝒏 𝒓𝒂𝒕𝒆𝒔 (𝒎𝒈/𝒌𝒈 𝒑𝒆𝒔 𝒄𝒐𝒓𝒑𝒐𝒓𝒂𝒍)

Classe

Oral

Dèrmica

Ia

Extremadament perillosa

<5

<50

Ib

Altament perillosa

5-50

50-200

II

Moderadament perillosa

50-2000

200-2000

III

Lleugerament perillosa

Més de 2000

Més de 2000

U

Poca probabilitat de presentar perill agut

5000 o superior

*extret, traduït i adaptat a partir de la classificació publicada a The WHO Recommended Classification of Pesticides by Hazard

Les dos classificacions anteriors ajuden a identificar, derivar i estudiar millor una substància química que es creu perillosa, englobant també els pesticides i fitosanitaris.

2.2. Com arriben al nostre organisme?

Els plaguicides utilitzats principalment en l’agricultura acaben entrant al nostre organisme tot i seguir un cert control per a que això no passi.

En el cas dels cítrics, concretament de les taronges, el qual és el cultiu més abundant a la comarca del Montsià, les substàncies pesticides entren en contacte amb nosaltres quan realitzem l’acció d’eliminar l’escorça amb les mans o amb la boca, ja que els pesticides utilitzats en cítrics poden penetrar fàcilment en les petites cel·les d’olis essencials que cobreixen la superfície del fruit. Aquests residus poden arribar a ser molt perjudicials a la salut i molt persistents al llarg del temps, amb la possibilitat de resistir damunt de la fruita per mesos.

7

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Una vegada dintre del nostre organisme les substàncies químiques tòxiques s’acumularan poc a poc si la ingesta es repetida i això provocarà alguns efectes adversos a llarg o a curt termini, com per exemple:

  

Poden ajudar en l’aparició de malalties com per exemple el càncer, Poden minvar poc a poc algunes funcions bàsiques del nostre Poden provocar la mort en pocs minuts en casos extrems on la ingesta de substàncies químiques fos molt elevada.

Fotografies d’unes taronges i una mandarina, respectivament, on es poden apreciar els clots (cel·les d’olis essencials) on resideixen les restes de pesticides. Preses de dos camps de cultiu de cítrics situats a la població d’Alcanar.

En el cultiu de cítrics la forma més comú d’aplicar pesticides és amb la vaporització d’aquests, això dona lloc a que quan la substància química entra en contacte amb el fruit, quedi adherida a les cel·les nomenades anteriorment. Aquestes característiques fan que els cítrics siguin d’un interès especial a l’hora d’analitzar residus en aliments.

Màquina vaporitzadora aplicant productes químics als cultius.

Extret de “¿Aumentan el uso de pesticidas, los cultivos transgénicos?

8

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Aquí tenim una taula que expressa el límit màxim de residus en cítrics a Espanya, depenent del tipus de substància.

Discrepancias en el valor del LMR (“límite máximo de residuos” expresado en mg/kg) en frutos cítricos de plaguicidas recomendados por el Grupo de Trabajo sobre plagas de los cítricos, en España.

Buprofecin

0,2

Diflubenzuron

1

Fenazaquin

0,2

Fention

0,5

Flufenoxuron

0,3

Fosmet

5

Hexaflumuron

0,5

Hexitiazox

1

Imidacloprid

1

Lufenuron

0,3

Metaldehido

0,05*

Metiocarb

0,05*

Piridaben

0,2

Pirimicarb

0,5

Propargita

5

Tebufenpirad

0,5

(*): límite oficial de detección Extret i adaptat de “Los residus de plaguicides en Frutos cítricos: problemes y soluciones”

La taula anterior ens pot servir per veure fins a quin nivell podem estar ingerint substàncies químiques potencialment perjudicials a través dels cítrics.

9

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

2.3. Dades sobre intoxicacions Cada any es produeixen intoxicacions degudes directament a productes fitosanitaris o plaguicides a tot el món. A l’Estat Espanyol, una de les organitzacions que s’encarrega de recollir dades sobre aquestes patologies és la “Fundación Española de Toxicología Clínica”.

El següent recull de dades és l’informe anual del 2015, en aquest es recullen dades del nombre d’intoxicacions classificades per família de productes químics, les quals també engloben als pesticides.

Extret de “VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE LAS INTOXICACIONES CAUSADAS POR PRODUCTOS QUÍMICOS Y ATENDIDAS EN LOS SERVICIOS DE URGENCIAS DE HOSPITALES ESPAÑOLES”

10

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

D’aquestes dades es pot extraure el nombre total de casos, que va ser 54, les causes d’aquests separades per via de contacte i agent actiu, les raons de la ingesta, el tipus de clínica on han sigut tractats i el tractament que han rebut els pacients.

Com a dada significativa podem observar que el 56% dels casos van ser ocasionats en l’àmbit domèstic i el 37% van ser amb l’objectiu d’ocasionar autolesions, aquests dos percentatges comporten el 93% dels casos, es a dir 50 dels 54 totals.

També es important recalcar que els agents actius amb els que s’han produït més casos són els “Piretroides” (substàncies químiques que es poden aplicar tant en cultius com en animals i fins i tot en éssers humans per a controlar plagues d’insectes) i els “Raticides” (substàncies químiques utilitzades sobretot en l’àmbit domèstic per a controlar plagues d’animals rosegadors).

Tot i ser un nombre prou reduït de casos és important que es coneguin les causes d’aquests per a poder arribar a evitar-los i prevenir la mala utilització dels productes fitosanitaris.

Per últim i acabant amb el tema de les intoxicacions crec important exposar com a dada tranquil·litzadora el fet de que en les 4 entrevistes realitzades, cap dels entrevistats recorden haver viscut de prop cap intoxicació deguda directament a la utilització de pesticides. Això pot ser un indici de la seguretat i el control que s’ha estat aplicant des de l’inici de la comercialització massiva dels productes pesticides sobretot en els últims 10 anys en tota la indústria química dedicada a control de plagues.

Per corroborar el control i la seguretat que s’està aplicant en la majoria de països per mitjà de normatives estrictes i protocols marcats, he recercat un dels processos que segueix un govern estranger per a controlar i regular pesticides i plaguicides.

11

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Aquest és un mapa conceptual que representa el camí que segueix el flux d’informació sobre plaguicides a la nació de Colòmbia. Podem observar que, com en la majoria de països, les primeres informacions surten de l’OMS per a després passar a disposició dels governs i instituts nacionals, que imposaran lleis i faran recomanacions, que finalment s’aplicaran en tots els àmbits municipals i locals.

Extret de “PROTOCOLO DE VIGILANCIA Y CONTROL DE INTOXICACIONES POR PLAGUICIDAS”

12

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

3. Plaguicides i Salut Ambiental

3.1. Impacte ambiental dels pesticides Els productes químics pesticides van ser creats originalment per evitar plagues que poguessin ocasionar malalties o malmetre els cultius i per conseqüent l’aliment que aquests ens proporcionen. Tot i això els pesticides, com a substàncies químiques que son, també tenen la capacitat de malmetre els cultius, el ramat i fins i tot la persona que els està aplicant si son utilitzats de forma incorrecta.

Extret de l’article “Así afectan los plaguicidas al medio ambiente y sus consecuencias sobre el agua”

En aquesta fotografia es veu representat el cicle dels productes plaguicides en el medi ambient, els quals quan son aplicats al sòl, son absorbits pels cultius o evaporats degut a la calor del Sol. Això ens porta a dos camins, des de la terra els plaguicides poden filtrarse amb l’ajuda de l’aigua, poden degradar-se per oxidació (realitzada per bactèries o hidròlisi química) o es poden adherir a les partícules del terra, cosa que probablement acabi portant les substàncies plaguicides als rius degut a aqüífers o rius superficials; en canvi des de la evaporació, poden acabar depositats a qualsevol indret amb l’aigua de pluja que ha quedat contaminada amb partícules de plaguicides.

Aquest gràfic ens dona informació suficient per afirmar que els pesticides i fitosanitaris no son innocus per al medi ambient.

També és important exposar la informació extreta de l’entrevista a Pepo, agricultor que combina mètodes convencionals i ecològics i pioner en ecologia a nivell d’Espanya.

13

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Ell ens aporta que el que normalment es vist com una “terra neta” pels agricultors, per a ell és una “terra bruta”. En els seus cultius es pot notar la presencia de molts de tipus diferents de flora invasora, comunament anomenades “males herbes”. Ell creu que la presència d’aquest tipus de flora és un signe de fertilitat i bona salut del sòl, també afirma que, no utilitzar herbicides per eliminar aquest tipus de flora, manté un equilibri on tot l’ecosistema es veu beneficiat, ja que els cítrics, del que es composen principalment els seus cultius, acaben resultant més resistents contra malalties a diferencia dels cultius on s’apliquen productes fitosanitaris. La “terra neta” que busquen aconseguir tots els agricultors convencionals és un sòl que es degrada i es va malmetent cada vegada més degut a la utilització d’herbicides i altres productes, segons l’entrevistat.

Cultius de vinya amb flora invasora, “terra neta” segons l’entrevistat. Extret de “Las malas hierbas no existen, un dia con Juan Salicrú.”

Cultius d’all amb “terra bruta” segons l’entrevistat. Extret de “Alls de Pagés: Creixen creixen... els alls creixen!”

La pràctica d’integrar les plantes “invasores” en els cultius s’ha començat a utilitzar principalment en cultius de vinyes per viticultors ecològics o biodinàmics ja que es una forma natural de controlar algunes plagues i malalties. Aquest fet demostra la afirmació de Pepo sobre el benefici de totes les parts de l’ecosistema.

3.2. Ecologia i alternatives als pesticides convencionals 3.2.1. Ecologia La ecologia agrícola són un conjunt de tècniques agrícoles amb la màxima principal de no utilitzar cap producte químic per a controlar plagues, curar malalties o simplement per prevenir-ne la aparició.

Aquesta branca de l’agricultura es basa en la utilització de recursos naturals per a fer les funcions anomenades anteriorment, això aporta certs beneficis al producte final i al medi en el qual es conreen en comparació a un cultiu tractat amb tècniques no ecològiques, es a dir utilitzant productes fitosanitaris o pesticides.

14

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Alguns d’aquests beneficis en són:      

No es perd cap nutrient ni propietat natural dels aliments degut a la no aplicació de productes químics.

Més sabor i diversitat.

La seva qualitat és certificada per diverses organitzacions especialitzades(CCPAE a Espanya).

Eviten la bona part de la contaminació i de l’impacte natural amb els seus mètodes naturals.

Afavoreixen la biodiversitat dels ecosistemes.

Contribueixen el desenvolupament de zones rurals.

Per altra part també comporta algunes contres, com per exemple l’elevat preu al que arriben aquest tipus de productes i la inaccessibilitat per al públic general que això comporta o la diferencia de producció en comparació als cultius convencionals degut a la dificultat per controlar algunes malalties o plagues només amb producte natural.

Segell de certificació ecològica de la CCPAE. Extret de CCPAE.

Tot i l’anterior dit, l’ecologia és cada vegada més accessible i acceptada dintre de les normatives degut a que compleix totes les normatives contra la contaminació del medi ambient. També es de gran importància ressaltar que els tres entrevistats amb els que hem parlat d’ecologia en profunditat (Pepo, Antoine i Tio Ramón) han afirmat que el sabor i la qualitat d’un producte conreat només amb productes naturals es molt major en comparació a la d’un convencional.

A la comarca del Montsià, a nivell del cultiu de cítrics encara és una pràctica que es limita quasi completament a consum personal i no comercial, fet que segons l’expert en Biodinàmica, Antoine, i l’agricultor ecològic, Pepo, prediuen que ocorrerà una transició cap a una agricultura 100% ecològica.

3.2.2. Alternatives als pesticides convencionals Cada vegada més, els agricultors ecològics cerquen alternatives per substituir les tècniques convencionals amb fitosanitaris. Algunes d’aquestes alternatives són: 

Bioestimulants: Substàncies biològiques que promouen el creixement i desenvolupament de la planta a més de millorar el seu metabolisme. (Exemple: extracte enzimàtic de Trichoderma sp)

15

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller





Biopesticides: Substàncies o éssers vius introduïts als cultius que actuen com els pesticides convencionals, eliminant plagues no desitjades, amb la diferència que major part no afecten a altres organismes a part de la plaga no desitjada. (Exemple: bactèria Bacillus thuringiensis ) Bioelicitors: Substàncies estimulants del metabolisme secundari de les plantes, el qual ajuda a la protecció del cultiu i la productivitat. (Exemple: extracte d’algues Ascophyllum nodosum)

La utilització d’aquestes alternatives també comporta avantatges que van des de la previsió del canvi de la legislació, que cada vegada dona mes suport a l’eliminació dels productes químics en l’agricultura, passant per la sostenibilitat dels cultius ecològics, fins al fet de que l’agricultura ecològica utilitza matèries primes renovables.

3.3. Biodinàmica, “la vitalitat és el més important” La biodinàmica és una forma diferent d’enfocar l’agricultura ecològica, on la prioritat es la vitalitat. Aquesta troba el seu origen al 1924, quan Rudolf Steiner va realitzar un cicle de conferències on es va parlar per primera vegada de la Biodinàmica com a tècnica aplicable als cultius i ramats. La principal diferència amb l’agricultura ecològica clàssica és la introducció d’una forta influència sobre el moviment dels astres i els ritmes còsmics.

3.3.1. Certificació Demeter Demeter és la marca de productes de l’agricultura biodinàmica. Aquesta atorga una certificació als agricultors i ramaders que han firmat un contracte de supervisió dels processos biodinàmics, aquesta supervisió analitza des de la producció al camp fins a l’envasat final. La certificació Demeter segueix una normativa més elevada i estricta que la certificació ecològica, ja que els seus productes certificats segueixen uns processos molt específics per millorar els processos vitals del la terra y dels aliments.

Símbol de certificació Demeter. Extret de “Demeter España”.

Certificacions de Demeter i CCPAE en un producte de supermercat. Extret de “Qué es la agricultura biodinàmica –IFYDA CONSULTORES”.

16

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

3.3.2. Dades estadístiques sobre Demeter En aquests gràfics és mostren dues variables estadístiques que mostren el creixement de la presencia de Demeter en els cultius espanyols.

Extret de “Oficina de Certificación Demeter Espanya”.

17

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Observant les gràfiques anteriors també podem veure com no només Demeter, sinó que l’agricultura biodinàmica en general han tingut un creixement molt elevat en els últims 5 anys, cosa que prova la seva efectivitat com a tècnica agrícola.

3.3.3. Funcionament i efectivitat de la biodinàmica Els processos biodinàmics segueixen unes normes que, segons l’entrevistat Antoine el qual va ser pioner en agricultura biodinàmica a Espanya i membre del comitè de Demeter Espanya, es basen en un calendari que indica certes condicions segons els dies favorables o no favorables (per exemple, en certs dies no favorables, l’home no pot entrar a la terra on es troben els cultius), també basen tota la cura dels cultius en la utilització d’altres essers vius que no provoquen cap dany a l’ecosistema, sinó que es complementen entre ells i es beneficien de les seves funcions vitals pròpies. Per aquesta raó la vitalitat de tot el conjunt és la màxima de l’agricultura biodinàmica, ja que aconseguint-la, els productes finals seran d’una qualitat nutricional i comercial superior a l’agricultura convencional i fins i tot a l’ecològica clàssica.

Representació gràfica de la biodinàmica. Extret de recursos Creative Commons

18

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

4. Pesticides a l’Estat Espanyol

4.1. Productes més utilitzats Els grups de fitosanitaris més venuts a Espanya son els fungicides i bactericides, els quals estan compostos normalment d’àcids que s’alliberen per a eliminar la plaga no desitjada, la venta d’aquests grups arriba fins a les 37.000 tones anuals, la qual és una xifra molt significativa ja que comporta la gran part de les ventes anuals de productes fitosanitaris.

Per a esquematitzar la informació a continuació es mostra una taula amb els productes mes venuts separats per tipus, les ventes anuals en tones, exemples de productes comercials i funció sobre els cultius:

Productes fitosanitaris més venuts a l’Estat Espanyol anualment Tipus

Ventes(tones Funció i efecte per any)

Fungicides i Bactericides

37.000

Alliberació d’àcids per eliminar plagues

ACTUM/procidic

Herbicides

16.500

Interfereixen en les hormones de les plantes per parar-ne el creixement

Glifosat (principi actiu)

Insecticides

7000

Allibera substàncies tòxiques per als insectes

Flic

Reguladors creixement

150

Actua en el desenvolupament de la planta.

Luqvital

Controlen mol·luscs en les plantacions alliberant substàncies tòxiques.

Cargoluq

Mol·lusquicides 105

Exemples de productes comercials

A més a més el Glifosat, tot i pertànyer al segon grup, és el plaguicida individual més utilitzat a España i al món, només a estats units s’han aplicat 1,8 milions de tones des de 19

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

la seva primera comercialització al 1974, la suma total de tot el món augmenta fins a les 9,4 milions de tones.

Extret de l’article “Una sustancia natural tendría el mismo efecto que el glifosato”

Extret de la tenda online “Deluser”

4.2. Cultius més tractats Existeixen una quantitat innumerable de cultius diferents i la gran majoria hi contenen productes químics fitosanitaris adherits, però alguns d’ells contenen una major quantitat de l’habitual. Vulgarment son anomenades “fruites brutes” en referència a la seva quantitat de químics.

A continuació es mostren ordenats els cultius amb més residus químics a l’hora de consumir-los:

Productes agrícoles amb més residus químics Producte

Dades

Freses

Classificada habitualment com “la fruita més bruta”, conté uns 22 residus de pesticides diferents de mitjana i un terç de les analitzades en contenien 10 o més.

Espinacs

El 97% dels espinacs analitzats contenien pesticides.

Nectarines

Un 94% de les analitzades contenien residus de dos o més químics.

Pomes

En el 90% de les pomes convencionals s’ha detectat algun residu de plaguicida.

Raïm

Una mitjana de 5 residus en el seu interior.

Extret, adaptat i traduït de l’article de La Vanguardia “Las 12 frutas y verdures que mas pesticides contienen” escrit al 2018.

20

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Com s’observa a la taula, les freses lideren la classificació, fet que és degut a una característica que també posseeixen els cítrics conreats al Montsià (taronges i mandarines principalment), les freses també tenen la superfície plena de petites cel·les que en el seu cas contenen llavors i no olis essencials com en el cas de les taronges.

Extret de l’article de La Vanguardia “Las 12 frutas y verdures que mas pesticides contienen” escrit al 2018.

En aquesta fotografia macro s’observen les cel·les on es troben les llavors de la fresa i on els químics s’hi adhereixen.

4.3. El problema dels químics a Espanya Espanya és el líder europeu en ús i abús de productes químics en l’agricultura, aquesta dada sorprèn a primera vista, com és possible que això sigui una realitat si cada vegada més, els països regulen més aquest tipus de producte? La resposta a aquesta pregunta es troba en una dada molt significativa: la industria dels productes químics va facturar a Espanya 1.100 milions d’euros al 2016. La pressió econòmica de les grans empreses químiques alenteix els tràmits de regulació i control d’aquests productes i a la vegada provoca que les intoxicacions i problemes de salut derivats d’aquests es redueixin lentament.

21

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

A continuació es mostra un gràfic de ventes de productes químics utilitzats en la agricultura espanyola separades per anys:

Extret de l’article “España, campiona de Europa en el uso y abusos de químicos para la agricultura”

Aquest gràfic corrobora que el major problema són els beneficis econòmics que les grans empreses aconsegueixen a partir de la venta de químics i la gran utilització que se’ls dona a aquest tipus de productes (900mil agricultors REGISTRATS els utilitzen de forma intensiva). Aquestes corporacions multinacionals afirmen que els productes que comercialitzen son completament segurs per als humans, una afirmació amb moltes discrepàncies degut als problemes de salut continuats que apareixen deguts als químics fitosanitaris, els quals no només comporten morts per intoxicació (les quals son bastant reduïdes), sinó que també ocasionen problemes de tot tipus a llarg termini com s’ha vist en apartats anteriors.

22

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Per últim en la següent gràfica podem veure el gran problema d’Espanya en forma de ventes de productes agroquímics en comparació en altres països europeus:

Extret de l’article “España, campiona de Europa en el uso y abusos de químicos para la agricultura”

Espanya supera per molt a estats com França, Itàlia o Alemanya, cosa que denota una mala gestió del problema per part del govern espanyol.

4.3.1. Impacte mediambiental Degut al problema explicat, Espanya te que gestionar un impacte mediambiental cada vegada més gran i notable. No només hi ha un problema de salut pública, la gran part de les conseqüències son de caràcter mediambiental.

Un dels exemples de l’impacte que tenen els agroquímics en els ecosistemes i la natura es el glifosat, classificat anteriorment com el producte (component actiu) més utilitzat a l’Estat Espanyol, el qual té efectes molt nocius en els ecosistemes en els que s’utilitza, des de contaminació del sòl i aigua i afectacions en els organismes que hi viuen (cucs, granotes, peixos, mol·luscs, etc) fins a la reducció de la diversitat en éssers vius com per exemple els pol·linitzadors, que són crucials per al correcte funcionament de l’agricultura.

23

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

L’exemple del glifosat serveix per a englobar tots els altres productes químics que tenen afectacions en el medi ambient, els quals tenen efectes molt semblants; incloent degradació dels ecosistemes, afectació en molts éssers vius, extinció potencial d’espècies i en general, més danys que beneficis a l’agricultura.

Per aquestes i més raons, Organitzacions No Governamentals com Greenpeace, estan creant campanyes com la mostrada a continuació, per prohibir i eliminar aquests productes nocius per a la agricultura.

Extret de l’article “Glifosato” publicat per Greenpeace España.

24

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

4.4. Pesticides al Montsià La comarca del Montsià no es queda al darrere en la utilització de agroquímics i fitosanitaris, ja que les seves terres plenes de arbres tarongers “sempre ho han requerit”.

Des de l’arribada dels primers pesticides a Espanya, sobre els anys 50-60, la utilització en els cultius de la comarca ha augmentat exponencialment, sobretot en els últims 30 anys degut a la gran demanda de cítrics de la zona i l’augment de les hectàrees de cultiu. La gran part dels pagesos de la zona han convertit als fitosanitaris pesticides en la única forma de mantenir la comercialització de cítrics en un bon nivell. Només una petita minoria ha aplicat la ecologia per comercialitzar productes per la zona.

Gràcies a l’entrevista realitzada a un dels pagesos amb més experiència de la població d’Alcanar, Tio Ramón, sabem que abans de l’arribada dels fitosanitaris, s’utilitzaven mètodes que ara estarien considerats com a naturals i ecològics en gran part. Tot i això, en el moment en que la zona d’Alcanar i rodalies va començar a explotar el seu potencial cítric, la utilització de productes químics resultava molt més fàcil i còmode, fet que va donar lloc a la situació actual.

Avui en dia els pesticides formen part de la vida diària de molts de treballadors del camp i resulta d’una alta dificultat canviar el parer de tanta gent, que tots els dies es veu exposada a la utilització d’aquests. Gent com el propietari de la principal empresa fitosanitària d’Alcanar, Asservial, (el qual va ser entrevistat) defensen la utilització de pesticides igual de vàlidament que el petit col·lectiu que no ho fa.

Taronger en una finca canareva.

La realitat resulta ser que sense la utilització intensiva de productes químics per al control i eradicació de plagues a la zona del Montsià, la indústria cítrica al igual que moltes altres, no seria semblant a les grans empreses que existeixen avui en dia.

Camps de cultiu amb la serra del Montsià al darrere

25

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

5. Possibilitat d’un futur sense pesticides La possibilitat d’un futur pròxim sense pesticides ha estat molt proposada en les últimes dècades, l’augment de les mesures reguladores i la pressió d’Organitzacions No Governamentals com Geenpeace ha donat lloc a que aquest plantejament sigui una opció molt estudiada per als pròxims 50 anys. En aquest apartat s’analitzen pros i contres d’un futur sense la utilització de pesticides i agroquímics.

5.1. Pros Els avantatges de la no utilització de pesticides en l’agricultura, i per conseqüent la aplicació de l’agricultura ecològica i les seves variants, son clars. Alguns d’aquests son:     

Millora de la biodiversitat dels ecosistemes Eliminació del problema d salut pública actual degut als químics en aliments Alimentació més saludable i nutritiva Impacte ambiental pràcticament nul Millora de la vitalitat dels éssers vius residents en els ecosistemes danyats

En termes generals, la eliminació dels agroquímics tindria un efecte important en la millora de la salut pública però també en la reducció de l’impacte ambiental que deixa l’ésser humà en els ecosistemes.

Logotip de Greenpeace. Extret de “Greenpeace España”

5.2. Contres Tot i l’anterior dit, també existeixen alguns desavantatges per a un futur 100% ecològic.

Alguns dels quals són: 



  

Impacte econòmic i possible crisis degut a la fallida d’empreses químiques molt importants.

Augment de la dificultat per mantenir la alimentació de totes les persones possibles.

Dificultat per controlar plagues i malalties en un principi.

Reducció de hectàrees de cultiu degut a noves plagues invasores.

Gran cost econòmic per als governs.

Paisatge amb una granja i cultius.

26

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Resumint, els desavantatges es redueixen principalment a qüestions econòmiques i adversitats que es podrien presentar durant el procés de transició cap a una agricultura totalment verda i respectuosa amb el medi ambient i la salut humana.

5.3. Com aconseguir-ho Per aconseguir aquest objectiu, els governs primerament deurien d’invertir en donar ajudes a l’agricultura ecològica per potenciar-la i moure-la cap a un terreny més comercial i competitiu, sense perdre la seva essència. També seria de gran importància aplicar lleis més estrictes que reconduïssin la indústria agrícola cap a un futur ecològic. A partir d’aquest punt l’objectiu seria conscienciar a la població del canvia que s’està fent i els beneficis i que pot aportar al igual que els desavantatges que s’intentaran solucionar.

D’aquesta manera les empreses químiques multinacionals també podrien reconvertir-se en empreses de productes fitosanitaris ecològics, cosa que generaria molts beneficis econòmics durant la transició.

Per altra part seria de gran ajuda la creació de cooperatives formades per agricultors i empresaris que promoguessin l’agricultura i així crear convenis d’empreses que acabessin creant una economia agrícola basada al complet per els mètodes i ideologies ecològiques.

Si aquests passos fossin aplicats juntament amb una bona gestió i organització seria perfectament possible un sense pesticides, sempre i tenint en compte els desavantatges que això portaria.

6. Conclusions Concloent amb la recerca i després d’haver recercat, analitzat i comparat diferents fonts d’informació aquest treball es conclou exposant el següent: Des d’un punt de vista social i personal, la gran majoria de la població agricultora presenta una gran manca d’informació real i contrastada, la qual cosa porta a confusions, abusos i mala utilització dels productes agroquímics.

Des d’un punt de vista científic, es pot observar clarament com cada vegada la utilització d’aquests productes en surt més mal parada degut als seus problemes de salut pública i medi ambient, fet que condiciona la situació política, que cada vegada aplica més mesures contra aquestes pràctiques, tot i que de forma extremadament gradual degut a la pressió econòmica de les grans empreses químiques.

Per altra banda tenim el camp de l’ecologia i la biodinàmica, que cada vegada agafen més força dintre del món agrícola degut a la seva bona imatge científica i nutricional.

Aprofundint en la comarca del Montsià la situació és bàsicament la mateixa que en tot l’estat Espanyol, desinformació i abús dels productes fitosanitaris.

Acabant amb la situació general, un futur sense productes pesticides seria possible però amb molts desavantatges que no es poden ignorar, com els exposats en els apartats anteriors, cosa que dificultaria el procés de conversió a una agricultura sense químics.

27

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Finalment, aquest treball de recerca m’ha sigut d’ajuda personalment degut a l’aprenentatge que ha suposat fer la recerca i la tria de la informació, la gravació del material audiovisual, la realització de les entrevistes, l’escrit correcte del treball i el muntatge i preparació del documental audiovisual. Com a futur estudiant de Mitjans Audiovisuals crec seriosament que l’esforç fet ha sigut completament necessari i molt fruitós per al meu futur estudiantil i professional.

7. Glossari Alguns mots i termes que requereixen una explicació a part dintre de l’escrit: Mot Cancerigen

Significat Que provoca o afavoreix l’aparició d’un càncer.

Que té efectes nocius sobre el sistema nerviós, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissió dels impulsos.

Neurotòxic

Teratogen

Que pot provocar malformacions en el fetus.

Tota substància utilitzada en la fabricació d’un producte que exerceix una acció directa en l’aplicació d’aquest.

Principi actiu

Bioestimulants

Substàncies biològiques que promouen el creixement i desenvolupament de la planta a més de millorar el seu metabolisme.

Biopesticides

Substàncies o éssers vius introduïts als cultius que actuen com els pesticides convencionals, eliminant plagues no desitjades, amb la diferència que major part no afecten a altres organismes a part de la plaga no desitjada.

Bioelicitors

Substàncies estimulants del metabolisme secundari de les plantes, el qual ajuda a la protecció del cultiu i la productivitat.

28

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

8. Referències documentals

My Coffee Box. <https://mycoffeebox.com/efectos-los-pesticidas-en-la-salud/> [Consulta: 5 jul. 2020]

Organización Mundial de la Salud. <https://www.who.int/features/qa/87/es/#:~:text=Sin%20embargo%2C%20los%20plag uicidas%20tambi%C3%A9n,sistemas%20reproductivo%2C%20inmunitario%20o%20n ervioso.> [Consulta: 7 jul. 2020]

ElDiario.es. Concha González. < https://www.eldiario.es/consumoclaro/cuidarse/productos-fitosanitarios-realmentedaninos-salud_1_1808671.html > [Consulta: 7 jul. 2020]

ECHA. <https://chemicalsinourlife.echa.europa.eu/es/chemicals-in-agriculture> [Consulta: 9 jul. 2020]

ECHA. <https://chemicalsinourlife.echa.europa.eu/es/glyphosate> [Consulta: 2 ago. 2020]

29

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Generalitat Valenciana. <https://www.citricos.org/clients/www.citricos.org/wpm/docs/lagaleria/docs/326/975/3 352/2842020091728_Boletn_de_Avisos_n_7_abril_2020_residuos_ctricos_corregido.p df> [Consulta: 10 ago. 2020]

Agroambient. R.Coscoallá Ramón. <http://www.agroambient.gva.es/documents/163228750/167772263/Los+residuos+de+ plaguicidas+en+frutos+c%C3%ADtricos+-+problemas+y+soluciones/9fd9244a-90004174-b27b-38a9173787f8> [Consulta: 11 ago. 2020]

Demeter España. <https://www.demeter.es/demeter/> [Consulta: 22 ago. 2020]

Demeter España. <https://www.demeter.es/wp-content/uploads/2017/11/Vision-Mision-PrincipiosValores-Demeter.pdf> [Consulta: 22 ago. 2020]

Demeter España. <https://www.demeter.es/agricultura-biodinamica/> [Consulta: 3 set. 2020]

Demeter Internacional. <https://www.demeter.es/wp-content/uploads/2020/07/Demeter-InternationalStandards-consolidated-spanish-version-final-2020.pdf> [Consulta: 3 set. 2020]

30

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Instituto Nacional de Salud. <https://www.minsalud.gov.co/comunicadosPrensa/Documents/INTOXICACION_POR _PLAGUICIDAS.pdf> [Consulta: 7 oct. 2020]

FETOC. <http://www.fetoc.es/toxicovigilancia/informes/informe_2015.pdf> [Consulta: 7 oct. 2020]

Sal & Roca. <https://www.salyroca.es/articulo/lyfestyle/asi-afectan-plaguicidas-medio-ambienteconsecuenciasagua/20180322130257004599.html#:~:text=El%20uso%20de%20plaguicidas%20pone, 3%5D%2C%20%5B4%5D.> [Consulta: 9 oct. 2020]

Vella Terra. <https://vellaterra.com/las-malas-hierbas-no-existen/> [Consulta: 17 oct. 2020]

Compromiso RSE. <https://www.compromisorse.com/sabias-que/2010/03/30/que-es-la-agriculturaecologica/#:~:text=La%20agricultura%20ecol%C3%B3gica%20es%20un,logrando%20 de%20esta%20forma%20obtener> [Consulta: 20 nov. 2020]

Ainia. <https://www.ainia.es/tecnoalimentalia/tecnologia/3-alternativas-al-uso-de-productosfitosanitarios-quimicos/> [Consulta: 29 nov. 2020]

31

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Demeter España. <https://www.demeter.es/estadistica/> [Consulta: 3 dec. 2020]

El Confidencial. Marcos García Rey. <https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2017-06-11/uso-agroquimicosagricultura-espana_1389564/> [Consulta: 5 dec. 2020]

InnovaXXI. <https://www.innovaxxiagro.es/los-productos-fitosanitarios-mas-utilizados-en-espana/> [Consulta: 14 dec. 2020]

AGQ España. <https://agqlabs.es/2017/09/12/glifosato-plaguicida-mas-usado/> [Consulta: 28 dec. 2020]

Greenpeace España. <https://www.lavanguardia.com/comer/materia-prima/20180921/451932266973/las-12frutas-y-verduras-que-mas-pesticidas-contienen.html> [Consulta: 2 gen. 2021]

Greenpeace España. <https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/agricultura/glifosato/> [Consulta: 2 gen. 2021]

Greenpeace Global. <http://archivoes.greenpeace.org/espana/Global/espana/2015/Report/agricultura/infografiaglifosato.pdf?_ga=2.49393254.1549108443.1610410405-1054196672.1610410405> [Consulta: 3 gen. 2021]

32

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Annexos

Pesticides, Salut i Impacte Mediambiental Xavier Barrera Esteller

Índex

1.Entrevistes ................................................................................... ii 1.1. Entrevista Antoine Granja Laia ...................................................... ii 1.2.Entrevista Tio Ramón ....................................................................... iii 1.3.Entrevista Pepo Agricultura Ecològica ........................................... iv 1.4.Entrevista Miquel, Propietari d’Asservial....................................... v

1.Entrevistes

1.1. Entrevista Antoine Granja Laia Antoine va ser un dels pioners en biodinàmica a Espanya, ha format part del comitè de Demeter i ha estat aplicant la biodinàmica als seus cultius des de fa més de 30 anys.

En aquesta entrevista em vaig dirigir a la seva casa d’Ulldecona per a saber-ne més sobre la seva professió i vocació.

L’entrevista es va complementar amb uns minuts de xerrada sobre el tema entre l’Antoine i jo.

Fotograma extret del reportatge audiovisual.

Preguntes originals per a l’entrevista: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

Quant de temps fa que et dediques a la agricultura?

I a la agricultura ecològica?

I a la biodinàmica?

Quina diferència hi ha entre la agricultura ecològica i la biodinàmica?

Quina relació has tingut amb Demeter?

Quina funció has realitzat amb Demeter?

Perquè vas decidir començar amb la agricultura biodinàmica?

La biodinàmica no només es centra en la millora de la qualitat agrícola físicament, també té una bona part espiritual, podries explicar en que consisteix?

9. Quina és la teua visió de la utilització de pesticides?

10. Has viscut de prop alguna intoxicació o problema de salut degut a la utilització de pesticides?

11. Creus que molts dels problemes de salut actuals podrien reduir-se si la agricultura fos 100% ecològica o biodinàmica?

12. Creus que els governs tindrien que ser mes estrictes en la utilització de pesticides?

13. Que has utilitzat per a controlar les plagues des de que has entrat en la biodinàmica?

14. Alguna vegada has tingut problemes controlant alguna plaga utilitzant només el que permet la biodinàmica?

15. Consideres que els aliments cultivats o aconseguits amb mètodes biodinàmica son més bons en qüestió de sabor?

16. Creus en un futur en el que tota la agricultura sigui ecològica o biodinàmica?

ii

1.2.Entrevista Tio Ramón Tio Ramón és un dels pagesos amb més experiència de la població d’Alcanar, ha presenciat tots els fets importants en la agricultura i els conserva a la seva memòria de forma nítida.

En la segona entrevista em vaig dirigir a casa del senyor Ramón, situada a Alcanar per preguntar-li sobre la seva vida com a pagès i agricultor.

Totes les preguntes de l’entrevista van ser complementades amb experiències i històries que el senyor Ramón recordava.

Fotograma extret del reportatge audiovisual.

Preguntes originals per a l’entrevista: 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Quants anys fa que es dedica a ser pagès?

Ha canviat molt la pagesia des de llavors?

Què s’utilitzava per evitar plagues en els cultius?

Quan va començar s’utilitzaven pesticides?

Vostè creia llavors que els pesticides podien ser dolents per a la salut?

En tots aquests anys recorda alguna intoxicació per algun pesticida?

Utilitzaven els mateixos pesticides per als productes consumits a casa que per als dedicats a la venta?

8. Com ha canviat la utilització d’aquests productes en tots aquests anys?

9. Recorda el nom d’algun producte utilitzat en aquells anys?

10. Si pogués, utilitzaria algun dels productes d’aquells anys?

11. Abans es creien possibles els cultius ecològics?

12. Creu que utilització de pesticides ha perjudicat la salut de la gent del poble?

iii

1.3.Entrevista Pepo Agricultura Ecològica Pepo és un agricultor registrat com el 63è a nivell Espanya en aplicar agricultura ecologia 100% als seus cultius, ell ens va donar una visió comparativa dels mètodes convencionals i ecològics que va ser molt útil per a moltes parts del treball.

El dia de l’entrevista em vaig dirigir cap al seu camp de cultiu ecològic, on vaig preguntar-li sobre ecologia i agricultura convencional.

La informació que em va proporcionar a més de la seva visió m’ha resultat d’una gran utilitat per entendre i redactar el treball.

Fotograma extret de l’entrevista

Preguntes originals per a l’entrevista:

Quants anys fa que es dedica a l’agricultura en general?

Quants anys fa que es dedica a l’agricultura ecològica?

Quins tipus de cultiu realitzes?

Quins pesticides has utilitzat des de que treballes en l’agricultura?

Quins segueixes utilitzant?

Amb que substitueixes els pesticides per a cultivar ecològicament?

Quina opció es mes sostenible econòmicament, la ecològica o la tradicional?

8. Quina opció t’ha donat més bons resultats?

9. Diries que es millora la salut de la gent amb aliments cultivats ecològicament?

10.

Segons la OMS, la majoria de problemes de salut ocasionats per pesticides (intoxicacions, càncer, etc) es deuen a la ingesta d’aliments sobre els quals s’han utilitzat productes fitosanitaris (pesticides), recordes haver conegut o viscut algun cas paregut en tot el temps que portes treballant en l’agricultura?

11.

(Si la resposta anterior es afirmativa) Quan va passar? Quins problemes de salut va ocasionar? Trobes que s’hagués pogut evitar amb agricultura ecològica?

12.

Creus en un futur 100% ecològic? Quan t temps creu que te que passar per a que es faci realitat?

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

iv

1.4.Entrevista Miquel, Propietari d’Asservial Asservial és una empresa de venta de fitosanitaris situada al municipi d’Alcanar, en aquesta última entrevista, Miquel, que n’és el propietari, ens ajudarà a entendre perquè els fitosanitaris son necessaris i la seva visió sobre el tema.

El dia de l’entrevista, vaig dirigirme a la sucursal de l’empresa, situada al municipi d’Alcanar, una vegada allí vaig realitzar l’entrevista dins d’una de les oficines.

Es va parlar de la necessitat dels pesticides en la agricultura, així com dels mes utilitzats a la zona i la seva visió personal sobre la situació actual.

Fotograma de l’entrevista

Preguntes originals de l’entrevista: 1. Quants anys portes en el negoci dels fitosanitaris?

2. En tots aquests anys quins canvis has notat en la regulació d’aquests productes?

(S’han prohibit molts productes?)

3. Quines són les substàncies més utilitzades en els cultius canareus?

4. Creus que algun producte ha sigut perjudicial per a la salut dels canareus en algun moment?

5. Quin es el seu nom?

6. Es segueix venent?

7. Recordes algun cas de problema de salut relacionat amb els pesticides?

8. Creus que les regulacions aplicades son suficients per a mantenir la salut pública?

9. Creus que en un futur Alcanar podria sostenir-se amb producte ecològic?

v