Page 1

MEMORIA GIGANTUM


Segarra

“Un Gegant ha de ser com el senti la gent del poble que l'ha de portar” - Roger Vázquez Claravalls -

2


Segarra

ÍNDEX ÍNDEX ............................................................................................................................................................ 3 1.  

PRESENTACIÓ .................................................................................................................................... 5

2.

PREGUNTES I HIPÒTESIS INICIALS .............................................................................................. 8

3.

METODOLOGIA ............................................................................................................................... 10 3.1.  

Recerca bibliogràfica .................................................................................................................... 10

3.2.

Recerca arxivística ....................................................................................................................... 10

3.3.

Reunions, entrevistes orals i un qüestionari d’enquesta.................................................................. 10

3.4.

Elaboracions de miniatures de la meva proposta............................................................................ 11

3.5.

Programes utilitzats per a realitzar el treball .................................................................................. 12

3.6.

Memoria Gigantum, música per als gegants .................................................................................. 12

3.7.

Escrit d’una carta al regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alcanar ................................................ 12

3.8.

Pressupost orientatiu d’una segona parella de gegants ................................................................... 12

4.

JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL ...................................................................................................... 13

5.

HISTÒRIA DELS GEGANTS DE CATALUNYA............................................................................. 18

6.

CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA ........ 23

7.

ELS PERSONATGES ESCOLLITS: UNA PARELLA D’ANTAGONISTES .................................. 24 7.1.  

Isabel I d’Anglaterra..................................................................................................................... 24

7.2.

FELIP II....................................................................................................................................... 26

7.3.

Isabel I i Felip II........................................................................................................................... 27

Pau de Cateau-Cambrésis (1559) ........................................................................................................... 27 Guerra dels 80 anys (1568-1648) ........................................................................................................... 28   Guerra Anglo-espanyola (1585-1604) .................................................................................................... 29   8.  

EL FENOMEN GEGANTER A ALCANAR...................................................................................... 32

9.

AMPOSTA “DESTRONA” ELS REIS CATÒLICS .......................................................................... 37

10.

MEMORIA GIGANTUM, DE PACO LAVEGA........................................................................... 39

11.

CONCLUSIONS ............................................................................................................................. 41

3


Segarra

12.

LLISTA DE FIGURES ................................................................................................................... 44

13.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ................................................................................................. 47

14.

ANNEXOS ...................................................................................................................................... 52

I.

Política Interior d’Isabel I.................................................................................................................. 52

II.

Política exterior d’Isabel I ................................................................................................................. 53

III.

Política interior de Felip II ............................................................................................................ 57

IV.

Política exterior de Felip II ........................................................................................................... 59

V.

Explicació de la Portada .................................................................................................................... 60

VI.

Enquesta ...................................................................................................................................... 61

VII.

Cartell de la V Trobada de Gegants a Alcanar ............................................................................... 64

VIII.

Carta al Regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar................................................................. 65

IX.

Pressupost Orientatiu de la Parella de Gegants .............................................................................. 66

X.

Fotos de la elaboració de les maquetes dels gegants ........................................................................... 67

XI.

Entrevista a Josep Vicent Sancho.................................................................................................. 68

XII.

Més fotografies dels Gegants Antics d’Alcanar ............................................................................. 70

XIII.

Gegants d’Ayerbe......................................................................................................................... 71

XIV. Article sobre els gegants de Tortosa .................................................................................................. 72 15.  

AGRAÏMENTS............................................................................................................................... 73

4


Segarra

1. PRESENTACIÓ El meu Treball de Recerca va començar fa realment molts anys. Des de ben petit que m’apassionen els gegants. Preferia anar a l’ajuntament a veure’ls -ja que estaven exposats a la Casa de la Vila- que no anar al parc i jugar amb els meus companys i companyes. Gaudia molt observant aquelles grans escultures, les dimensions de les quals es doblaven per a un xiquet de tres anys. Al cap d’uns anys, vaig tindre l’oportunitat de posar-me dins de la Pietat (Figura 1), per saber què se sentia sent un geganter. Tot i que vaig tenir una mica de por al principi, es va fer realitat un dels meus somnis. Em sentia un dels nois més afortunats del poble.

Figura 1: Jo sota la geganta, a les Quinquennals d’Ulldecona del 2014.

5


Segarra

A mesura que va anar passant el temps, aquesta passió no va minvar, i vaig anar buscant informació sobre els gegants de Catalunya. I s’ha que veure-ho per a creure-ho: els gegants i l’àliga de la patum de Berga, els Gegants del Pi de Barcelona, els moros de Vilanova i la Geltrú, els “negritos” de Tarragona, els Indis, Moros, Japonesos, Vitxets i la Mulassa de Reus i els renaixentistes i la Cucafera de Tortosa, entre molts altres, són un dels exemples més representatius de la tradició gegantera de Catalunya. Vaig descobrir que vivia dins d’un petit, però, alhora, gran país de gegants. A partir de la informació que vaig cercar, vaig decidir que volia formar part del món geganter per a enriquirlo. El meu poble està banyat de tradicions molt riques. Un clar exemple són les festes d’octubre. Cada cinc anys, baixa la patrona per a visitar cada racó del poble i saludar tots els canareus durant nou dies. A part, són indispensables els carraus, la romeria a l’ermita del Remei, la presentació de les pubilles i una petita rua de gegants. Per al cap de setmana Sant Antoni, les parelles de la ciutat surten engalanades. La principal atracció d’aquesta festa són els mantons, una peça de roba que llueixen les dones, a l’igual que la geganta del poble. Aquests solen estar brodats a mà, amb flors principalment com a motiu. Amb la primavera avançada i el maig ben entrat, les festes de Sant Isidre tenen com a protagonistes els bous. Tot bon afeccionat va a veure’ls, al menys, una dia de la setmana ja sigui a la prova al mirador o a la tarda a la plaça. El meu treball de recerca és sobre els gegants, la rua dels quals he seguit des de ben petit. Sempre m’havia fet la idea que la parella de gegants d’Alcanar representaven uns balladors de la jota de Sant Antoni, el ball tradicional canareu. No obstant això, els meus avis, posteriorment, van comentar-me sobre l’existència d’una altra parella que sortia a passejar per la vila durant el segle passat. Els avis van comentar-me que representaven uns reis, però no sabien quins. Per descomptat, jo havia assegurat que aquestes peces tenien una història al darrere. Però, al cap d’uns anys, fins i tot avui dia, encara em pregunto per què aquestes obres representaven uns reis, quan Alcanar no ha tingut mai un poder noble que el defineixi.

6


Segarra

Per tant, al darrera d’aquestes figures (que ja no podia veure) m’imaginava que hi havia una història que m’inquietava molt i que ha sigut una de les principals motivacions per les quals he decidit dur a terme aquest treball de recerca. A part, sempre havia somiat en veure’ls un altre cop desfilant per la ciutat, i, en cas d’haver estat destrossats, dissenyar-los de nou havent fet a abans un projecte de restitució. Resumint, el meu treball de recerca està inclòs en l’àmbit geganter i tractaré el seu fenomen a Alcanar. D’entrada explicaré l’origen dels gegants antics d’Alcanar (Figura 2), i per acabar, el possible procés de restitució d’aquests, encara que sigui representant uns personatges històrics diferents per adaptar-me al moment sociopolític actual.

Figura 2: Els Gegants Antics d’Alcanar passejant pel poble durant els anys 60. Foto cedida per Joan Baptista Reverter.

7


Segarra

2. PREGUNTES I HIPÒTESIS INICIALS La tradició gegantera a Alcanar s’ha vist reforçada des de l’última dècada del segle XX amb l’estrena dels nous gegants. Des de llavors es fan petites trobades de gegants a Alcanar durant les festes d’Octubre, on participen colles dels pobles veïns: Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona i Vinaròs. Els gegants també surten al maig i fan una rua per Alcanar, i a l’agost, fan el mateix per les Cases d’Alcanar. I no només a Alcanar, sinó a tot el Montsià la tradició gegantera ha augmentat. Tan és així que Ulldecona ha sigut fixat com a el segon focus geganter (Figura 3).

Figura 3: L’Associació de Geganters de Catalunya va fixar com a segon focus geganter Ulldecona el 2011. A l’esquerra, els geganters vestits de blanc, i al centre, els gegants.74

Però mirant els gegants que tenim i els que hem tingut al poble ens fem les següents preguntes que orientaran la recerca:

Per què es van canviar uns gegants que representen uns reis per uns altres que representen pagesos amb la roba típica d’Alcanar?

Hi ha algun significat polític en el canvi? 8


Segarra

Es correspon el canvi dels personatges amb els diferents contextos polítics, socials i ideològics tant de la construcció de la parella inicial com de la parella més nova?

Si vull fer una segona parella de gegants oficials d’Alcanar, en què puc basar la identitat d’aquesta segona parella?

A partir d’aquestes preguntes que motiven la recerca, desenvolupo un marc teòric basat en els conceptes de festes populars i identitat local, tot relacionant-lo amb els contextos històrics i polítics del període considerat, és a dir, des del franquisme fins a l’actualitat.

Avanço, com a hipòtesi de partida, que en el moment de construir la parella de gegants antiga d’Alcanar havia un context polític de franquisme inicial, marcat per la ideologia del nacionalcatolicisme que promocionava la figura dels Reis Catòlics com a símbol de la unitat d’Espanya.

Per contra, la transició democràtica, i el posterior triomf del PSOE als anys 80 reclamava un major protagonisme de la classe treballadora, i això explicaria l’elecció d’uns gegants pagesos. També l’elecció d’un vestit tradicional per a la parella de gegants pagesos estaria relacionat amb la voluntat d’aquella època de revaloritzar la cultura popular local.

9


Segarra

3. METODOLOGIA Aquest treball es fonamenta en la construcció d’una segona parella oficial de gegants. És per això que he dividit la feina en dues parts: una de recerca i l’altra de tipus tècnic. Per tal de demostrar les hipòtesis de partida he orientat la recerca a reunir proves que les reforcin. Les accions s’han desenvolupat en diferents fronts: 1.   Recerca bibliogràfica. 2.   Recerca arxivística. 3.   Reunions, entrevistes orals i qüestionari d’enquesta. 4.   Elaboracions de miniatures de la meva proposta. 5.   Programes emprats per a realitzar el treball. 6.   Memoria Gigantum, música de Paco Lavega 7.   Escrit d’una carta al regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alcanar 8.   Pressupost orientatiu del cost de la parella de gegants

3.1. Recerca bibliogràfica La recerca bibliogràfica s’ha encaminat tant a buscar informació directament en publicacions locals com també a indagar en publicacions d’àmbit general per a contextualitzar el fenomen geganter. No s’ha discriminat quant al format de les publicacions: revistes en paper, blocs, webs… Els resultats de temàtica estrictament local han sigut molt pobres, s’ha vist clarament que no és un tema que s’hagi tractat sovint, i encara menys amb finalitat d’anàlisi i documentació.

3.2. Recerca arxivística La recerca arxivística s’ha centrat en l’Arxiu Municipal d’Alcanar i després d’unes quantes hores de cerca es va veure que el fenomen geganter no ha generat documentació d’arxiu, i el mateix podem dir de qualsevol manifestació festiva popular, o no es menciona o l’anotació és tan genèrica que no resulta útil.

3.3. Reunions, entrevistes orals i un qüestionari d’enquesta Les reunions s’han fet amb Josep Vicent Sancho, propietari del Trencadís, una botiga de manualitats situada a Alcanar, amb el nou gerent d’El Ingenio, una botiga de Barcelona, Joan Brossa i Joan Iniesta Llop, regent d’El Calaix de Sastre, una botiga de souvenirs artesans situada a Tortosa. S’ha intentat contactar amb l’empresa Aragonesa de Fiestas, però no s’han rebut respostes. 10


Segarra

Per una altra part, he fet una enquesta amb una mostra de 200 persones, per tal de comprovar que aquest treball sigui aprovat o rebutjat per la gent del poble d’Alcanar.

3.4. Elaboracions de miniatures de la meva proposta S’han fet unes miniatures del projecte amb una pasta sintètica de nitrocel·lulosa similar al fang, però que no necessita d’un procés de cocció per a assecar-se. Les maquetes van estar pensades en un primer moment a escala 1:30, però no son totalment proporcionals degut als detalls. S’han fet per a utilitzar-les com a suport material de l’exposició oral del Treball de Recerca (Figura 4). Primer s’han elaborat els caps ja que era el més delicat de la miniatura i després el cossos. Seguidament s’han ajuntat les cares amb els respectius troncs i s’han assecat. A continuació, les figuretes s’han encolat a la base. Finalment, s’han pintat acuradament tots els detalls (vestits i complements) amb pintures acríliques passades per barnús.

Figura 4: Miniatures fetes i acabades de pintar.

11


Segarra

3.5. Programes utilitzats per a realitzar el treball Per a efectuar aquest treball, s’ha fet servir: •   Microsoft Word, per a redactar l’informe. •   Google Drive, per a redactar l’informe sota les revisions del tutor. •   Formularis de Google, per tal d’enquestar la gent d’Alcanar i representar els resultats de l’enquesta. •   Microsoft Excel, per tal de representar els resultats de l’enquesta. •   Mendeley, organitzador i editor de bibliografia.

3.6. Memoria Gigantum, música per als gegants Amb motiu d’aquesta recerca, s’ha tingut la necessitat d’incloure un ball per als gegants. Així, s’ha demanat a Paco Lavega –geganter d’Ulldecona– ajuda per a fer una partitura per al ball de gegants.

3.7. Escrit d’una carta al regidor de cultura de l’Ajuntament d’Alcanar S’ha escrit una carta que ha estat tramesa al regidor de Cultura d’Alcanar –Alfons Montserrat– per exposar la meva proposta de construcció d’una segona parella oficial de gegants.

3.8. Pressupost orientatiu d’una segona parella de gegants S’ha demanat a l’empresa Calaix de Sastre un pressupost orientatiu per tal de saber el possible cost econòmic del projecte.

12


Segarra

4. JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL El meu treball naix arran del meu desig de fer una segona parella oficial de gegants a Alcanar, basats en la parella de reis que hi va haver durant el segle passat. Concretament, aquests reis representaven els Reis Catòlics: Isabel de Castella i Ferran II d’Aragó, considerats els fundadors de la Nació Espanyola; és més, durant els anys 1939-1975 només podien representar-se aquests personatges degut a la censura que establia la dictadura del General Franco.1 Per tant, els gegants de tots els pobles eren els mateixos ja que tenien la mateixa forma i estaven fets d’un mateixos motlles (Figura 5). Aquests van fer-se a El Ingenio1, una botiga de joguines artesanals situada al barri de Ciutat Vella, a Barcelona. Més tard, aquesta empresa vendria els motllos a Aragonesa de Fiestas, seu central de la qual està a Saragossa. Aquesta empresa va construir durant els anys 40 els Reis Catòlics d’Alcanar.i1 Però, es van descuidar i van acabar cremant-se. Posteriorment es va demanar una altra parella de gegants que representessin uns balladors de Sant Antoni amb vestits folklòrics tradicionals. No obstant això, la base dels motlles dels nous gegants va ser la mateixa que la parella anterior, modificant les corones per elements típics: el pentinat a la balladora, i el mocador al ballador (Figura 6). Per tant, no hi ha diferències entre les fisonomies de les cares de les parelles.ii2

Figura 5: El model de gegants “Logronyo”. 68

1 i 2 ii

Aquesta informació s’ha extret trucant personalment a la botiga El Ingenio. A partir de l’entrevista realitzada a Josep Vicent Sancho.

13


Segarra

Llavors, en certa manera, els gegants nous són iguals que els anteriors, de forma que no tindria sentit demanar altra vegada uns reis iguals que els d’abans, ja que pareixerien germans dels balladors actuals. Per tant, aquest treball fuig de la idea de tornar a representar els antics, per a fer-ne unes altres, completament nous. La meva recerca té com a finalitat la construcció d’una segona parella oficial de gegants d’Alcanar que representin uns reis. He descartat la idea de fer els Reis Catòlics per dos motius. El primer és l’abundància de la representació d’aquests; ja que els vestuari hauria de destacar molt per a que “els Reis Catòlics d’Alcanar” fossin especials. A més, tindrien reminscències franquistaes, ja que aquesta idea nacionalista es basa amb la unió dinàstica d’Isabel de Castella i Ferran II d’Aragó. Per tant, he decidit combinar el passat i el present; és a dir, proposar personatges que representin alhora el passat i l’actualitat. Com bé es pot deduir, les figures de “rei i reina” formen part del passat, ja que, amb el pas del temps, el seu poder s’ha anat perdent i s’està reduint cada vegada més fins al punt de ser només un element gairebé simbòlic. Per altra banda, per tal que siguin diferents a les parelles actuals, després de reflexionar, he decidit trencar amb els estereotips de parelles que representen llegendes, matrimonis, amistat o personatges units per una mateixa activitat. He simbolitzat una reina i un rei antagònics: una figura independentista i l’altra unionista, i amb això estic fent al·lusió del nostre present.

Figura 6: Els Gegants Populars d’Alcanar. Elaboració pròpia, Quinquennals d’Ulldecona del 2014.

14


Segarra

La dificultat de la possible materialització dels nous gegants es veu incrementada amb el fet que el poble d’Alcanar els accepti, o que se’ls senti seus. Com a mínim, un dels integrants de la nova parella ha sigut rei –o reina– d’Espanya. Cal afegir que la parella actual de gegants –Miquel i Remei– representen, com s’ha dit anteriorment, una parella de balladors de la jota tradicional del poble, de forma que sembla que res més pot representar millor el poble. Si ens fixem en l’actualitat, el nostre país està passant per uns moments molt tensos, especialment, per Catalunya. Aquesta és una comunitat autònoma que des del 2006 demana més autonomia, i, degut a la negació d’aquesta per part del govern central, la tensió entre Espanya i Catalunya ha anat augmentant fins el moment en què Catalunya demana la seva independència. Tant és així, que Catalunya va proclamar-se independent l’octubre del 2017. La resposta del govern central fou empresonar alguns polítics –elegits democràticament– que van donar suport a la Declaració Unilateral d’Independència del 27 d’octubre. Mentrestant, alguns altres polítics van marxar d’Espanya, anant a destins variats del territori europeu. A dia d’avui, es troben a Suïssa, Escòcia i Bèlgica principalment, exculpats per les corresponents jurisdiccions europees.

Figura 7: Felip II d’Espanya.23

15


Segarra

Metaforitzaré la rivalitat entre territoris a partir de la relació antagònica de la nova parella de gegants, complint el requisit de ser reis (ja que així evoquen personatges de l’antiguitat). En l’argumentació que s’exposa a continuació, es remuntarà 500 anys enrere per tal d’ explicar el sentit de la metàfora. Durant la segona meitat del segle XVI, l’actual Espanya va estar sota el regnat de Felip II de Castella i I d’Aragó (Figura 7). Aquest rei és conegut perquè, sota el seu govern, Espanya va assolir la seva màxima extensió territorial, perquè amb la incorporació del regne de Portugal al territori espanyol, va augmentar la quantitat de colònies per Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania i Europa (els Països Baixos, el Franc Comtat i el Milanesat) esdevenint, així, un regne on mai es ponia el Sol. Aquest rei tindrà relacions tenses amb els Països Baixos del Nord, ja que aquestes es declararan independents al 1581. Felip intentarà apaivagar la revolució, primer, mitjançant el diàleg; però després recorrerà a la violència. Curiosament, els Països Baixos del Nord rebran un suport internacional: el d’Anglaterra.

Durant aquest període, Anglaterra estava governada per Isabel I d’Anglaterra (Figura 8). Així doncs, aquest personatge antagònic a Felip II d’Espanya és ideal per a completar la parella que proposo, però tot i així s’han de seguir explicant més detalls. Isabel i Felip són personatges oposats per molts més fets històrics. Cal afegir que mentre Felip II d’Espanya era purament catòlic, lluitava per mantenir l’imperi més fort i fins i tot seguir expandint-lo més, Isabel I d’Anglaterra va ser una clara defensora de la fe cristiana protestant i d’intentar debilitar l’imperi de Felip II per tal de poder expandir el seu. La relació entre aquests dos personatges s’intensifica amb la guerra anglo-espanyola (15851604), on Espanya i Anglaterra lluitaran per fer-se amb el control de les rutes marítimes d’Amèrica, amb les explotacions del Nou Món. És a partir d’aquests anys on la seva rivalitat es veu més clara que mai. Mentre que Anglaterra segueix reconeixent els Països Baixos del Nord com a independents, Espanya envaeix Irlanda per tal d’ajudar a fer-se independent del regne d’Anglaterra aquesta illa catòlica. Mentre Felip II d’Espanya persegueix els contraris al catolicisme, Isabel I d’Anglaterra persegueix tots els catòlics anglesos.

16


Segarra

Al mateix temps Espanya pateix la derrota de l’Armada Invencible, Anglaterra també cau amb la Contra Armada. Alhora que Espanya surt beneficiada del tractat de pau d’aquesta guerra, comença a decaure com a potència naval. Pel contrari, Anglaterra no sortirà tant beneficiada del tractat, però inicia el seu creixement com a potència naval. Resumint, en la meva proposta de parella de gegants, Felip II d’Espanya representaria el govern central del país que intenta mantenir l’estat unit, mentre que Isabel I representaria – indirectament– a la Catalunya que vol ser independent, ja que si analitzem l’actuació de l’actual govern espanyol, aquest mostra una oposició contra les aspiracions de Catalunya tal i com ho va fer Felip II contra Isabel I al segle XVI.

Figura 8: Isabel I d’Anglaterra.23

17


Segarra

5. HISTÒRIA DELS GEGANTS DE CATALUNYA Els gegants són unes figures que tenen un origen llegendari basat en l’antic imaginari col·lectiu mediterrani i que estan documentats a Catalunya des del 1424, la qual cosa els converteix en un patrimoni tradicional i un dels signes d’identitat propis del Principat. Aquests inicis documentals situen els gegants dins un context i un significat religiós, i no serà fins el segle XIX, amb els canvis de pensament i la Renaixença, quan la gent descobrirà en els gegants i nans una capacitat intrínseca d’expressió d’identitat local, guanyant també un sentit molt més lúdic i festiu. Fins aquell moment, la majoria de gegants estaven vinculats a la Processó de Corpus i pertanyien a parròquies, gremis o confraries, encara que participessin en els actes cívics i lúdics. A partir del segle XIX, van començar a proliferar gegants municipals amb la intenció de donar protagonisme a les festes locals.2,3

Després de la Guerra Civil, l’Estat espanyol es va decantar per un catolicisme molt conservador, potenciant les manifestacions externes de l’església, entre elles les festes del Corpus, fent que els gegants tornessin a assolir un gran protagonisme en les processons. Molts dels gegants que havien sobreviscut a la Guerra Civil van veure la seva personalitat convertida en la dels reis Catòlics, tal i com es pot veure en la Figura 9.

Figura 9: Els gegants antics d’Alcanar representaven els reis catòlics: Isabel i Ferran: “símbolo de la unidad de España”, tal com marcaven els cànons franquistes. Fotografia cedida per Joan B.

18


Segarra

Posteriorment, amb la pèrdua de rellevància de la Processó de Corpus, a finals dels anys seixanta, algunes figures varen quedar mig oblidades en golfes i sagristies, però moltes d’altres van mantenir el seu paper festiu participant en les altres manifestacions cíviques.2 La figura del gegant és la magnificació d’un personatge, de dimensions exagerades per destacar-ne el significat (ja sigui religiós o llegendari), que es treu al carrer amb una funció de tòtem ambulant, de protector de la societat. Anteriorment, els gegants també anaven acompanyats de nans i capgrossos. A part, obria el pas la donsaina, formada per un graller i un timbaler, i anava avisant la gent de l’inici de la festa (Figura 10.A). També acompanyaven les Processons de Corpus o les que s’organitzaven en honor d’un visitant il·lustre. Aquests eren els esdeveniments populars en els que tothom podia participar per mitjà dels gremis i de les confraries, que tenien cura de les figures festives.2

A

B

Figura 10: A) Cercavila dels Gegants Antics d’Alcanar pel carrer Sant Ramon. Es pot observar el timbaler davant obrint el pas –encerclat en groc-, un component de la donsaina–, els gegants al darrere –encerclats en blau– i els capgrossos al voltant –en roig– , definint la típica estructura de l’antiga rua. Fotografia cedida per Joan B. Beltran. B) Remei i Miquel, a la cercavila de Festes d’Octubre de 2018. La colla gegantera i dolçainera al darrera -en groc-. Les pubilles -encerclades en roig- darrera dels gegants acompanyant la rua. I finalment, els gegants davant -en blau. Falten els capgrossos, que anirien més endavant obrint el pas i jugant amb els xiquets. Fotografia feta per Àlex Espuny.

19


Segarra

Amb l’arribada de la Democràcia es van rebatejar molts gegants, acomplint una doble funció festiva dins les celebracions tradicionals: la de despertar el sentiment de festa (com abans) i representar les poblacions d’on procedien (gràcies al rebateig relacionat moltes vegades amb quelcom tradicional del municipi). L’abundant proliferació gegantera ha comportat canvis evidents: de gegants de lloguer o privats duts per bastaixos o carregadors a sou, a gegants de propietat institucional portats, mantinguts i alimentats per la voluntat de la gent del poble i de les colles associatives.2 D’aquesta manera, es va despertar un sentit d’afecte envers els tòtems, i va sorgir la figura del geganter i les entitats que s’encarreguen del seu manteniment. A part, la donsaina ha augmentat i a les cercaviles l’agrupació musical consta de aproximadament 3 timbals i 10 dolçaines. Tot i així, la funció continua sent la mateixa (Figura 10.B). En aquest sentit, han esdevingut un dels fenòmens associatius més importants de Catalunya. Aproximadament a partir del 1982, any en què van coincidir tres fets cabdals. En primer lloc, la celebració del Primer Congrés de Cultura Popular i Tradicional; en segon lloc, la Trobada Internacional a Matadepera; i per últim, la cerimònia inaugural del Mundial de Futbol, els quals van donar als gegants una projecció internacional i molta difusió en els mitjans de comunicació.2 Des d’aleshores, moltes poblacions sense cap o poca tradició s’han fet amb gegants nous (en un barri o en una escola) o bé n’han restaurat i recuperat de vells, arribant a superar els 2.700 gegants i amb la presència de colles geganteres (a partir d’aquí, la penya Mai Tips va promoure aquest fenomen al nostre poble, encomanant Miquel i Remei). Com afirma Joan Vidal i Gayolà, segurament aquest és un dels àmbits festius que més bé funcionen: “Els geganters, per exemple, són, en general, de les colles que funcionen més bé per una raó, perquè tots els que formen part de la colla gegantera actuen, tots són protagonistes i són grups reduïts”. Arran de l’explosió gegantera del 1982, dos anys més tard es va crear l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i la Coordinadora de Geganters i Grallers de Barcelona; i al 1986 es va crear la Coordinadora de Geganters i Grups de Grallers de les Comarques Meridionals de Catalunya i l’Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya. Totes aquestes coordinadores o 650 De fet el concepte COLLA DE GEGANTERS DE... neix en aquesta època. De nou, al 1992 es va celebrar la II Trobada Internacional de Gegants també a Matadepera.2

20


Segarra

En el període comprés entre 1979 i 2001, hi ha 279 agrupacions de colles que són entitats de caire federatiu, formades per colles de geganters i de músics, amb l’objectiu de promoure la difusió del món geganter i dels capgrossos.2 Destaca el fet que el moviment geganter català ha traspassat les fronteres, i ha organitzat i participat en trobades convocades a l’Estat espanyol i a l’estranger, com en el Congrés Internacional de Gegants, celebrat a Paris al 1995, o en el Col·loqui Internacional sobre Gegants, Dracs i Bestiari, celebrat a Ath (Bèlgica) el 2000.2 Així també, a l’any 2000, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya va obtenir el Premi Nacional de Cultura Popular concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, a aquelles persones i/o entitats que han destacat per la seva aportació envers el món de la cultura.2 La principal activitat d’una colla acostuma a ser la trobada local o comarcal de gegants, en la qual es reuneixen un nombre indeterminat de gegants per fer la plantada, desfilar (o fer la cercavila) i ballar, amb motiu de la Festa Major.

Figura 11: Els gegants de Barcelona representen Jaume I i Violant d’Hongria.69

21


Segarra

Darrerament, aquesta plantada de tots els gegants que fan la cercavila pels carrers del poble ha anat captivant cada cop més l’interès de la gent, conduint-nos a la nova dimensió que adquireix el món geganter: el naixement de la trobada monogràfica d’àmbit nacional, que cada any organitza una colla gegantera juntament amb l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l’anomenada trobada a la “Ciutat Gegantera”. Durant l’esdeveniment una colla passa a gestionar els gegants de l’Agrupació, alhora que representa el món geganter català fins a la trobada de l’any vinent. Potser les arrels d’aquesta trobada es situen en l’any 1902, en el que es va celebrar la primera gran concentració de gegants i bèsties a la Festa de la Mercè de Barcelona (representats a la Figura 11), considerada la festa major de Catalunya 2.

22


Segarra

6. CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA La Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural forma part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va crear el 1993 com a Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Té per funció la promoció de la recerca i l'estudi sobre la cultura popular i tradicional, fomentar-ne el manteniment i la difusió i donar suport a la vida associativa i a les activitats de dinamització cultural. Des de l'11 de juliol de 2017 Maria Àngels Blasco n'és la directora. L'origen del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana es remunta l'any 1980 quan la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Promoció Cultural, organisme depenent de l'antiga Direcció General d'Activitats Artístiques i Literàries. 4,5 Aquesta entitat, junt amb l’Associació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC, Figura 12), fomenta el fenomen geganter de Catalunya, potenciant-lo com a un element dins el folklore català.

Figura 12: Miniatures dels gegants de l’Associació de Colles de Geganters de Catalunya: Treball i Cultura. (fotografia pròpia)

23


Segarra

7. ELS

PERSONATGES

ESCOLLITS:

UNA

PARELLA

D’ANTAGONISTES He escollit dos personatges que són també de la reialesa, com els antics gegants oficials d’Alcanar, però antagònics. Són Isabel I d’Anglaterra i Felip II de Castella. La justificació de l’elecció d’aquests personatges, comença per dir que he rebutjat la idea inicial de restituir la imatge dels Reis Catòlics perquè considero que no poden ser representatius de la identitat col·lectiva d’un poble com Alcanar en l’actualitat. Però per què justament he triat Isabel I d’Anglaterra com a parella antagònica de Felip II de Castella? La justificació resideix en la relació que van mantenir els monarques, ja que l’enemistat entre ells va anar en augment durant els seus períodes de govern.

7.1. Isabel I d’Anglaterra Després que la reina Maria I d’Anglaterra (filla de Caterina d’Aragó i Enric VII) morís sense descendència, la corona anglesa va passar a mans d’Isabel (Figura 13) l’any 1558, tal com indicava el testament del seu pare Enric VIII. A Isabel també se la coneix amb el nom de la reina verge, pel fet que la reina no va arribar a casar-se.

Figura 13: Elizabeth I as a princess, 70

1546, anònim.

Figura 14: Arbre genealògic de les cases reials d’Anglaterra i Escòcia del 1509 al 1625 (elaboració pròpia).

24


Segarra

Com a conseqüència, no va engendrar cap hereu al tro anglès. Filla d’Enric VIII i Anna Bolena, va ser la última monarca anglesa de la dinastia Tudor, ja que al morir sense descendència, la succeirà Jacob I d’Anglaterra i VI d’Escòcia, besàvia del qual, Margarida Tudor, era germana d’Enric VIII 6–10, com es pot veure a la Figura 14. El regnat de la reina verge es divideix principalment en tres etapes: 6–10 • La primera etapa (1558/1568): comença amb l’inici del seu regnat i acaba amb l’exili de Maria I d’Escòcia (dona de Enric Stuart) a Anglaterra. •   La segona etapa (1568/1588): comença amb l’establiment de la reina Maria d’Escòcia a Anglaterra i acaba amb la destrucció anglesa de l’Armada Invencible.

• La tercera i última etapa (1588/1603): comença amb la derrota hispànica de l’Armada Invencible i acaba amb la mort de la pròpia reina.

25


Segarra

7.2. FELIP II Desprès que Carles I d’Espanya i V d’Alemanya abdiqués, es van dividir els territoris els quals havia regnat: •  

Va cedir el dret al tron del sacre imperi romanogermànic al seu germà Ferran, convertintse posteriorment en Ferran I d’Àustria.

Va cedir les Corones de Castella i Aragó al seu fill Felip (retrat del qual podem veure a la Figura 15), juntament amb les colònies d’Amèrica, centre Europa i Nord d’Àfrica.

Figura 15: Retrat de Felip II, Ticià, 1551.71

A part, l’any 1580 guanyarà la batalla d’Alcàntara contra el seu cosí Antoni de Portugal (Figura 16), adquirint així la corona de Portugal. Va ser doncs, el primer monarca en governar tota la Península Ibèrica. També va heretar les colònies portugueses, estenent l’imperi espanyol pels cinc continents.23

Figura 16: arbre genealògic de les Cases reials d’Espanya, Portugal i el Ducat de Borgonya del 1477 al 1598, i la Casa reial d’Alemanya del 1486 al 1556 (elaboració pròpia).

26


Segarra

Durant el Regnat de Felip II, els següents fets marcaran la seva forma de governar, dividint el regnat en quatre etapes diferents: • Primera etapa (1556/ 1558): comença amb la coronació de Felip II i acaba amb la mort de Maria I d’Anglaterra. •   Segona etapa (1558/ 1580): comença amb la mort de Maria I d’Anglaterra i acaba amb la coronació de Felip II com a rei de Portugal. •   Tercera etapa (1580/ 1588): comença amb la coronació de Felip II com a rei de Portugal i acaba amb la derrota de l’armada invencible. •   Quarta i última etapa (1588/ 1598): comença amb la derrota de l’amada invencible i acaba amb la mort de Felip II.

7.3. Isabel I i Felip II Aquests personatges van tenir una sèrie de conflictes on es van veure involucrats directament: • Van posar fi a la rivalitat “Espanya-França” i “Anglaterra-França” per mitjà de la pau de Cateau-Cambrésis (1559). •  

La guerra dels 80 anys (1568-1648) entre les Províncies Unides del Nord i Espanya o La reina donaria suport a la independència de les Províncies Unides del Nord l’any 1581.

• La guerra anglo-espanyola (1585-1604) va enfrontar Anglaterra i Espanya per motius econòmics. Pau de Cateau-Cambrésis (1559) Es considera el tractat de pau més important del segle XVI, ja que els acords d’aquest van durar cent anys. Després de la derrota francesa a la Batalla de Sant Quintí, l’any 1557, contra tropes castellanes, França va acceptar firmar una treva. Aquest tractat va estar firmat per Anglaterra i Espanya amb França, sota el govern de Francesc II.27–31 Primer es va firmar el tractat entre Anglaterra i França, on s’acordà que l’últim enclavament costaner continental, Calais, passava a mans franceses durant els següents 8 anys, i en cas de no ser retornat, s’haurien de pagar 50.000 escuts d’or a Anglaterra. 27–31 Desprès es va firmar el tractat d’Espanya i França. Es va donar fi a una rivalitat que era vigent des de 1521. França es veia obligada a cedir Savoia i Piemont a la casa de Savoia (futura casa reial d’Itàlia), Còrsega a Gènova i Monferrat al Ducat de Màntua, impedint l’expansió francesa per la Península Itàlica. A part, els territoris ocupats van ser retornats: els bisbats de Metz, Toló 27


Segarra

i Verdun van ser tornats a França, mentre que les ciutats de Bouillon i Couvin al principat de Lieja, un estat independent dels Països Baixos integrat al Sacre Imperi Romanogermànic. A part, per tal d’assegurar la pau i neutralitat entre França i Espanya, es va concertar el matrimoni entre Felip II i Isabel de Valois, germana del rei de França. 27–31 Guerra dels 80 anys (1568-1648) Va ser una guerra entre els Països Baixos del Nord i Espanya. Felip no va ser considerat el senyor natural de Flandes, ja que a diferència del seu pare, Felip no va ser criat a Flandes, sinó a Castella.29–33 A part, els Països Baixos estan en un territori estratègic, per tant, la política catòlica i antifrancesa van convertir Flandes en un lloc ideal per a desenvolupar la reforma protestant; més en concret, el calvinisme. Finalment, l’any 1568 s’iniciarà una revolta nobiliària dirigida pel príncep protestant d’Orange, Guillem de Nassau (Figura 17). 35–39 La situació s’agreujarà l’any 1581, quan l’assemblea dels Països Baixos del Nord van decidir retirar el nom de Felip II de les actes judicials i administrar justícia en nom del príncep d’Orange. 42

Figura 17: Guillem d’Orange-Nassau.42

28


Segarra

Anglaterra, sota el govern de la reina Isabel I, va donar suport als rebels flamencs per tal de desequilibrar Espanya com a potència mundial. D’aquesta manera, també ho va fer França, dirigida per la dinastia Valois. 40 No obstant això, aquesta guerra es va allargar (Figura 18). A Espanya hi va haver dos canvis de rei durant aquesta: Felip III i Felip IV. A Anglaterra, hi va haver un canvi de dinastia, coronantse així la casa Stuart com a casa reial Anglesa amb els reis Jaume I i Carles I. 41 La guerra va acabar amb la Pau de Westfàlia al 1648, on Espanya reconeix les Províncies Unides com a república independent i perd l’hegemonia en favor de França, 48 entrant així en una llarga decadència. 42–44

Figura 18: Europa al principi del segle XVI. 48

Guerra Anglo-espanyola (1585-1604) S’anomena guerra anglo-espanyola al conjunt de batalles navals que van enfrontar Espanya i Anglaterra del 1584 al 1604. Tot i que no va ser declarada formalment, es va firmar la pau amb el tractat de Londres l’any 1604.46–47

29


Segarra

Espanya tenia un monopoli gegant amb les colònies (Índies Occidentals) on extreia metalls preciosos (or principalment) i aliments, com el cacau, xocolata o tomaca. Aquestes mercaderies havien de ser transportades d’Amèrica a la Península Ibèrica. Però aquests viatges es van veure afectats pels corsaris anglesos, que atacaven els vaixells espanyols amb el permís de la corona britànica.60 A part, Anglaterra va involucrar-se en la Guerra de Flandes i va executar la reina Maria d’Escòcia, i Espanya, ajudava els rebels irlandesos, els quals eren pro-catòlics i tenien prohibit practicar la fe catòlica sota el mandat d’Isabel I. Amb aquests quatre motius, van començar les batalles entre Espanya i Anglaterra. 49–50 Francis Drake, corsari anglès, va iniciar una expedició al 1585 contra les terres espanyoles, saquejant els ports de Vigo i les Illes Canàries, però aquests saquejos van fallar. No obstant això, va aconseguir i ocupar l’arxipèlag de Cap Verd, a l’Àfrica; i Santo Domingo, Cartagena d’Índies i Sant Agustí, a Amèrica. 51 Davant dels comportaments d’Anglaterra, Felip II va planejar la invasió d’Anglaterra amb una gran flota formada per 130 vaixells; l’Armada Invencible (Figura 19). Finalment, l’any 1588, aquesta flota va anar rumb a Anglaterra, però va ser enfonsada per un fort temporal, que va afavorir la resistència anglesa. 52,56,60

Figura 19: Armada Invencible, Nicholas Hilliard. 52

30


Segarra

Aprofitant el moment de feblesa dels espanyols, els anglesos van planejar la Contra-armada (Figura 20), formada per 185 vaixells l’any 1589. La Contra-armada va intentar sense èxit envair La Corunya, Portugal i les Illes Açores. 54 Més tard, a finals de 1595, els corsaris Hawkins i Drake van atacar sense èxit Las Palmas de Gran Canària. Furiosos per no obtenir l’èxit, van dirigir-se al Carib per tal d’ocupar Panamà i Puerto Rico l’any 1596, però Drake i Hawkins moriran durant l’intent d’invasió, donant per finalitzat l’intent d’ocupació del país. 55-56 Amb la mort de Felip II l’any 1598 i la d’Isabel l’any 1603 els Felip III i Jaume I firmen el tractat de Londres l’any 1604, essent aquest tractat més favorable per a Espanya que per a Anglaterra. No obstant això, ambdues parts van sofrir derrotes i van entrar en crisi econòmica desprès d’aquesta guerra. 49,61,62

Figura 20: La Contra Armada. 62 , Nicholas Hilliard. 52

31


Segarra

8. EL FENOMEN GEGANTER A ALCANAR En el treball s’ha plantejat una enquesta per tal de determinar el grau de coneixement del món geganter per part de la població d’Alcanar. L’enquesta es pot consultar a l’Annex II (pàg. 53). El resultat de cada pregunta de l’enquesta és el següent:

32


Segarra

33


Segarra

7.1. En cas que la resposta anterior hagi estat afirmativa, digues d'on són o a quina entitat representen aquests gegants

Els gegants  de  tots  els  pobles  de Catalunya

19%

Els gegants  d'alguna  població  en concret

59%

22% Els Gegants  de  l'Associació  de Colles  de  Geganters  de  Catalunya: Treball  i  Cultura

Aquesta pregunta és de resposta oberta, per tant, les he agrupat en tres tipus de respostes: • Els gegants de tots els pobles de Catalunya •   Els gegants d’alguna població en concret (Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Amposta, Ulldecona, Alcanar...) •   Els gegants de l’Associació de Colles de Geganters de Catalunya: Treball i Cultura

34


Segarra

9. Què  creus  que  representen  Miquel  i  Remei,  els   gegants  d'Alcanar? 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Treball

Cultura

Festa

Tradició Patrons del poble

Unió,

Res

germanor

En aquesta pregunta, la resposta podia ser oberta. Per tant, desprès d’estudiar aquest tipus de respostes, les he classificat en tres tipus: • Patrons del poble (Miquel i Remei) •   Unió, germanor •   Res

35


Segarra

Per tal de tirar endavant amb la segona construcció d’una parella oficial de gegants he dut a terme l’enquesta a través del grup del Facebook “Queixes del nostre poble” i així veure la situació actual del fenomen geganter a Alcanar. Majoritàriament han respost dones d’entre 30 i 45 anys treballant al sector terciari, com es pot veure als tres primers gràfics de l’apartat anterior. Alcanar no destaca per la seva tradició gegantera. Es pot apreciar amb les gràfiques de les preguntes 6 i 7. La gent no sent interès pel fenomen geganter a Catalunya, i desconeix els gegants que representen Catalunya -Treball i Cultura-. No obstant això, les respostes m’han sorprès gratament. Quasi tota la gent del poble ha vist alguna trobada de gegants (Pregunta 4). Per tant, puc afirmar que un percentatge molt alt de la població ha estat en contacte amb el fenomen geganter canareu. A més, segons l’enquesta, tothom afirma que els gegants populars són tradició, i, en menys mesura, festa, cultura, treball i unió o germanor. Tot i així, hi ha una minoria que pensa que Miquel i Remei no representen res, o, fins i tot, no saben que simbolitzen. D’altra banda, també puc afirmar que la gent té curiositat pel fenomen geganter a Alcanar i, per tant, reforçar aquesta tradició a nivell local (Pregunta 5). Encara que la majoria només ha conegut la parella actual de gegants, a partir d’aquest treball, han sabut de l’existència de la anterior parella (Pregunta 8). A partir d’aquí, més de la meitat de la gent pensa que una segona parella oficial de gegants enriquiria les festes del poble (Pregunta 10), ja que les cercaviles s’allargarien més, hauria més diversitat a les festes municipals i ajudaria a promocionar i augmentar el turisme. Finalment, amb l’última pregunta, pretenia confirmar que la meva teoria d’innovació mitjançant l’antagonisme fos certa. I efectivament ho és, ja que una minoria associa una parella de gegants amb dos persones rivals. Els enquestats associen majoritàriament una parella de gegants a personatges llegendaris. En menys quantitat, la gent té com a estereotips de gegants uns personatges que comparteixen la mateixa activitat. Encara menys gent atribueix l’amistat com a motiu de relació entre la parella de gegants, i només un 13% afirma que una parella típica de gegants representa un matrimoni.

36


Segarra

9. AMPOSTA “DESTRONA” ELS REIS CATÒLICS “Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, els Reis Catòlics sobre els quals s’ha cimentat la història de l’Espanya moderna, deixaran de ser també els gegants d’Amposta (Figura 31). La capital del Montsià ha decidit rebatejar la seva parella de gegants i ‘catalanitzarla’. Ara duran els noms del Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, ja que va ser aquest comte de Barcelona qui va fer la donació del castell d’Amposta a l’ordre hospitalària de Sant Joan l’any 1149”. Aquest diumenge 16 de desembre es celebraran els 70 anys de la parella de gegants d’Amposta, una de les parelles més antigues de les Terres de l’Ebre. L’ajuntament els va adquirir el juliol de 1948 a una empresa de Barcelona a través del seu catàleg, on segons els estudiosos possiblement figuraven com a Fernando i Isabel. Els dos gegants es van estrenar el mateix any, durant les Festes d’Agost. Els dos personatges històrics mai van tenir cap relació directa amb Amposta i “és per aquest motiu que s’ha proposat canviar els noms, ja que els gegants, habitualment, recorden figures vinculades a la ciutat”, explica la regidora de Cultura, Inés Martí. “Optem per Ramon Berenguer IV i Peronella, atès que va ser Berenguer IV qui va fer la donació d’Amposta a l’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem, el que va permetre la creació de la Castellania d’Amposta”, explica Martí, “i també perquè els gegants ja porten una indumentària medieval i una corona comtal”. Pel que fa als vestits dels gegants, només s’han canviat dos cops, l’any 1984 i el 1999, pel seu 50è aniversari. Ara, 20 anys després, tornaran a estrenar vestuari, aquest cop adaptat a l’època en què van ser elaborats. Un dels altres canvis que s’aplicaran serà en els complements, com és el cas del ceptre de Ferran, que se substituirà per un pergamí on es plasmarà l’apadrinament dels gegants per part de Ràpita i Jaume, els gegants de Sant Carles de la Ràpita. A més, com a novetat, també s’estan preparant dos nous gegants complementaris, que es presentaran en el transcurs del 2019.” 63 Així explicava el diari Ebre Digital el com i perquè els gegants d’Amposta es van rebatejar. 37


Segarra

Per tant, es confirma que els gegants construïts durant la època franquista, només podien representar els Reis Catòlics i, com a Alcanar i altres pobles, els gegants eren molt pareguts o fins i tot iguals entre ells. D’altra banda, també puc afirmar que els Reis Catòlics tenen una al·lusió política i, concretament, franquista. És per això que els ampostins han decidit rebatejar-los i posar noms de reis que, en aquest cas, sí que van tenir una relació directa amb la ciutat d’Amposta (Figura 21). No obstant això, el que Amposta es va fer el passat 2018, es va fer a Alcanar l’any 1993. Al ser uns gegants fets dels mateixos motllos que la primera parella, eren bàsicament els mateixos, i els vam rebatejar i revestir amb noms i vestits típics d’Alcanar.

Figura 21: Els Gegants d’Amposta de perfil.

38

63


Segarra

10. Â MEMORIA GIGANTUM, DE PACO LAVEGA

39


Segarra

Francesc Lavega és un músic d’Ulldecona. Als 11 anys va començar a tocar el trombó a la banda d’Ulldecona, on les seves inquietuds per les tradicions i la música que l’acompanya el van fer estudiar instruments com la gralla, la dolçaina i la tarota, els quals encara toca en diferents grups. Com a graller pertanyent a la Colla de gegants i Grallers d'Ulldecona, va ser membre de la Coordinadora de colles Geganteres de les Terres Meridionals com a vocal de música i també amb el mateix càrrec de l'Associació de Colles Geganteres de Catalunya, a les quals va tenir l'honor de compondre "l'Ebre Avall" com a ball de gegants de les Terres de l'Ebre i "Peuets de Gegants" com a ball protocol·lari dels gegantons de Catalunya, el Pau i l'Alegria. A més d'altres peces de ball i cercavila, així com una jota per a Banda, "Lluc i Pietat" en honor als gegants d'Ulldecona. Tot i que no compon a causa de la falta de temps, segueix actiu en el món de la música tocant a la Banda de Música d'Ulldecona, Va de Vent i Rondalla dels Ports, intentant recuperar i mantenir les nostres músiques i tradicions. Per tal de fer una ball per als gegants hem vaig posar en contacte amb Paco. Ell em va dir que havia escrit una partitura per a un ball de gegants de les Terres Meridionals de Catalunya, una encàrrec que se li va fer. No obstant això, la comanda es va cancel·lar i no va tirar endavant, pel que va guardar el seu treball.

És més, em va donar permís per a rebatejar-la, ja que el seu primer nom (Ball de Gegants de les Terres Meridionals de Catalunya) estava pensat per a la comanda. Llavors, vaig decidir que el nou nom seria “Memoria Gigantum”, en referència al meu Treball de Recerca.

40


Segarra

11. CONCLUSIONS Després de les entrevistes, reunions, xerrades telefòniques, viatges i recerca bibliogràfica i arxivística, m’he assabentat que la parella oficial d’Alcanar –Miquel i Remei- estan restaurats amb una variació dels motlles de l’antiga parella de gegants inspirats en els Reis Catòlics. Joan Brossa, gerent d’El Ingenio Barcelona (Figura 22)64, botiga recentment reoberta el novembre del 2018, va atendre’m molt amablement, i em va explicar que aquests models s’anomenen “Logroño”, ja que són originaris d’aquesta ciutat. A part, Josep Vicent Sancho, ex-membre de la penya “Mai Tips” i propietari del Trencadís – una botiga de manualitats–, va corroborar-me la informació que vaig obtenir a El Ingenio. També va esmentar que l’any de la seva estrena va ser el 1993. A més del canvi de les corones dels reis, també els van vestir de pagesos. La Remei va ser vestida amb un mantó negre amb flors vermelles i faldilles per ballar la jota Vella, i Miquel amb el vestit típic de pagès canareu. Es van estrenar per a la festivitat de Sant Antoni, una festa antigament molt arrelada al poble, però durant el franquisme va perdre interès. I amb l’arribada dels nous canvis polítics va tornar a ressorgir. Actualment són més de 400 parelles les que participen. Mes endavant per festes de maig se va celebrar el bateig de la parella a l’ església de Sant Miguel.

Figura 22: El Ingenio i Rosa Cardona, ex propietària d’El Ingenio a la porta. Fotografia feta per Ferran Nadeu.

41

64


Segarra

Els Gegants antics representaven els Reis Catòlics; Isabel i Ferran. Això és degut al fet que les peces van ser construïdes durant el franquisme. Durant aquest període, la censura només permetia representar la unió d'Espanya mitjançant el mite de la fundació de la Nació Espanyola, la qual es basa en el matrimoni i unió dinàstica d'Isabel i Ferran. Amb els anys de la democràcia, la Penya Mai Tips va encomanar uns gegants que representessin els patrons del poble i vestits amb la roba tradicional. A més a més, els balladors de Sant Antoni no representen el símbol de la unitat d’Espanya, sinó el folklore i el treball canareus. Per tant, el canvi de personatges també va comportar un canvi del sentit polític dels gegants. La idea principal del treball era restituir els gegants antics per a que Alcanar tingués una segona parella oficial de gegants. Però la restitució d'aquests no tindria sentit avui dia, perquè representarien les idees del nacionalcatolicisme. A part, tampoc podia representar millor la identitat canareva. Arribat a aquest punt, la meva tasca havia de basar-se en la construcció d'una parella nova de reis, ja que els primers representaven aquest rol. Però, contràriament, vaig decidir representar el moment polític actual entre Catalunya i Espanya mitjançant reis diferents. Finalment, després de moltes hores de recerca, vaig escollir a Isabel I d'Anglaterra i Felip II d'Espanya. La tria d'aquests personatges és deguda a les rivalitats entre ells durant els anys dels seus regnats. L'expansió territorial de l'Imperi Espanyol de Felip II representaria el Govern Central. Contràriament, la creixent prosperitat de l’Anglaterra d'Isabel I simbolitza l'emergència de Catalunya i la defensa de les institucions pròpies. També cal afegir que les circumstàncies històriques accentuen la metaforització de tots dos personatges: per exemple, la Guerra AngloEspanyola (1585-1604). A part, com a recerca social, he fet una enquesta a 200 persones per tal de conèixer l’impacte del fenomen geganter a Catalunya, i més concretament, a Alcanar. L’enquesta ha revelat que la majoria del poble no se’n recorda de l’antiga parella de gegants (Figura 23). Amb això es confirma que el fenomen geganter no es va veure recolzat durant el segle passat. No obstant això, la gent del poble si que es veu atreta pel món geganter a nivell local, pel que més de la meitat de la població veuria amb bons ulls la idea que Alcanar tingués una segona parella oficial de gegants. 42


Segarra

A part, molt poca gent pensa que una parella de gegants està formada per la representació de dos persones rivals. Per tant, la representació d’uns gegants rivals entre ells seria innovador, fet que atrauria a més gent degut al trencament d’estereotips. Per últim, crec que el meu treball es podia fer molt més extens. Es podria continuar la recerca explicant el procés de construcció dels gegants, des de l’elecció dels motlles adequats per representar les cares, passant per la creació del bust amb cartró pedra, fins la confecció dels vestits. Tot això, aniria acompanyat del pressupost associat per tal de saber exactament quan li costaria al poble d’Alcanar tenir una segona parella oficial de gegants. En conclusió, Memoria Gigantum és un Treball de Recerca que proposa una segona parella de gegants per Alcanar, mitjançant la qual es representi la situació política actual entre Espanya i Catalunya.

Figura 23: Els Gegants Antics d’Alcanar, a la rua de Festes de maig, per la Ronda del Remei. Fotografia cedida per Joan B. Beltran

43


Segarra

12. LLISTA DE FIGURES Figura 1: Jo sota la geganta, a les Quinquennals d’Ulldecona del 2014. ............................... 5   Figura 2: Els Gegants Antics d’Alcanar passejant pel poble durant els anys 60. Foto cedida per Joan Baptista Reverter. ................................................................................................... 7   Figura 3: L’Associació de Geganters de Catalunya va fixar com a segon focus geganter Ulldecona el 2011. A l’esquerra, els geganters vestits de blanc, i al centre, els gegants.74....... 8   Figura 4: Miniatures fetes i preparades per a pintar. ............................................................. 11   Figura 5: El model de gegants “Logronyo”. 68...................................................................... 13   Figura 6: Els Gegants Populars d’Alcanar. Elaboració pròpia, Quinquennals d’Ulldecona del 2014. ................................................................................................................................... 14   Figura 7: Felip II d’Espanya.23 ........................................................................................... 15   Figura 8: Isabel I d’Anglaterra.23 ........................................................................................ 17   Figura 9: Els gegants antics d’Alcanar representaven els reis catòlics: Isabel i Ferran: “símbolo de la unidad de España”, tal com marcaven els cànons franquistes. Fotografia cedida per Joan B. Beltran.............................................................................................................. 18   Figura 10: A) Cercavila dels Gegants Antics d’Alcanar pel carrer Sant Ramon. Es pot observar el timbaler davant obrint el pas –encerclat en groc-, un component de la donsaina–, els gegants al darrere –encerclats en blau– i els capgrossos al voltant –en roig– , definint la típica estructura de l’antiga rua. Fotografia cedida per Joan B. Beltran. B) Remei i Miquel, a la cercavila de Festes d’Octubre de 2018. La colla gegantera i dolçainera al darrera -en groc-. Les pubilles -encerclades en roig- darrera dels gegants acompanyant la rua. I finalment, els gegants davant -en blau. Falten els capgrossos, que anirien més endavant obrint el pas i jugant amb els xiquets. Fotografia feta per Àlex Espuny................................................................. 19   Figura 11: Els gegants de Barcelona representen Jaume I i Violant d’Hongria.69 ............... 21   Figura 12: Miniatures dels gegants de l’Associació de Colles de Geganters de Catalunya: Treball i Cultura. (fotografia pròpia) .................................................................................. 23   Figura 13: Elizabeth I as a princess, 1546, anònim.70 ......................................................... 24   Figura 14: Arbre genealògic de les cases reials d’Anglaterra i Escòcia del 1509 al 1625 (elaboració pròpia). ............................................................................................................ 24   Figura 15: Retrat de Felip II, Ticià, 1551.71 ........................................................................ 26   Figura 16: arbre genealògic de les Cases reials d’Espanya, Portugal i el Ducat de Borgonya del 1477 al 1598, i la Casa reial d’Alemanya del 1486 al 1556 (elaboració pròpia). ........... 26   44


Segarra

Figura 17: Guillem d’Orange-Nassau.42.............................................................................. 28 Figura 18: Europa al principi del segle XVI. 48 .................................................................... 29   Figura 19: Armada Invencible, Nicholas Hilliard. 52............................................................ 30   Figura 20: La Contra Armada. 62 ......................................................................................... 31   Figura 21: Els Gegants d’Amposta de perfil. 63 ................................................................... 38   Figura 22: El Ingenio i Rosa Cardona, ex propietària d’El Ingenio a la porta. Fotografia feta per Ferran Nadeu. 64 ........................................................................................................... 41   Figura 23: Els Gegants Antics d’Alcanar, a la rua de Festes de maig, per la Ronda del Remei. Fotografia cedida per Joan B. Beltran................................................................................. 43   Figura 24: La Reina Maria, segona muller de Felip II. 1554, Antonio Moro.12 ................... 52   Figura 25: Enric VIII d’Anglaterra (1530/1535), Joos van Cleve.11..................................... 52   Figura 26: Retrat de la coronació d’Isabel I (1600), desconegut.13 ...................................... 52   Figura 27: Retrat de Maria Stuart, 1561/1567, desconegut.17 .............................................. 54   Figura 28: Lord Darnley i Maria Stuart, 1565-1567, anònim.17........................................... 55   Figura 29: Representació de l’execució de Maria Stuart, Robert Beale.22............................ 55   Figura 30: Papa Pius V, anònim.20 ...................................................................................... 56   Figura 31: L’imperi Espanyol al món i a Europa durant el regnat de Felip II. 72 ................. 57   Figura 32: L’Imperi Espanyol a Oceania. En roig, colònies establertes. En rosa fort, territoris explorats i controlats breument. En morat fosc, territoris d’Espanya durant la Unió Ibèrica amb Portugal. I en rosa clar, territoris perduts desprès del Tractat d’Utrecht. 73 ................ 58   Figura 33: Estendard de la Santa Lliga. 25 .......................................................................... 59   Figura 34: Motius dels brodats del mantó de la Remei, geganta d’Alcanar (elaboració pròpia). ............................................................................................................................................ 60   Figura 35: Cartell de la V trobada de gegants a Alcanar..................................................... 64   Figura 36: Bust de la miniatura del gegant (fotografia pròpia). .......................................... 67   Figura 37: Bust de la miniatura del gegant de perfil (fotografia pròpia).............................. 67   Figura 38: Bust de la miniatura de la geganta (fotografia pròpia)....................................... 67   Figura 39: Bust de la miniatura de la geganta de perfil (fotografia pròpia). ........................ 67   Figura 40: Jo amb Josep Vicent Sancho al seu taller de manualitats. .................................. 69   Figura 41: Els gegants antics d’Alcanar a La Sala de l’Ajuntament antic d’Alcanar. .......... 70   Figura 42: Els actuals gegants d’Ayerbe (els enquadrats en blanc), com es pot observar, tenen les mateixes faccions que els gegants antics d’Alcanar, però els vestits són els tradicionals del seu poble. 65 ......................................................................................................................... 71   Figura 43: Gegants d’Ayerbe el 1992, quan encara representaven els reis catòlics. 66 ......... 71  

45


Segarra

Figura 44: Article on vaig treure informació clau per saber on sabien fent els gegants d’Alcanar. Gràcies a aquest article vaig trucar a la botiga El Ingenio i ells em van parlar sobre Aragonesa de Fiestas........................................................................................................... 72

46


Segarra

13. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 1.

Iniesta-Llop, J. 60+18è aniversari de Nabil i Zoraida. Cop d’ull (2018).

2.

Crespi-i-Vallbona, M. L’activitat festiva popular en l’era d ela mundialització: el cas de Catalunya. (Universitat de Barcelona, 2002).

3.

Gegants de Vilanova i la Geltrú. Viquipèdia (2017). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gegants_de_Vilanova_i_la_Geltrú. (Accessed: 13th December 2018)

4.

Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Departament de Cultura (2018). Available at: http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt. (Accessed: 9th January 2019)

5.

Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Direcció_General_de_Cultura_Popular_i_Associacionism e_Cultural. (Accessed: 13th January 2019)

6.

Isabel I de Inglaterra. Biografía. Bibliograías y Vidas (2004). Available at: https://www.biografiasyvidas.com/monografia/isabel_i/. (Accessed: 22nd December 2018)

7.

Isabel I de Inglaterra. Wikipedia (2018). Available at: https://es.wikipedia.org/wiki/Isabel_I_de_Inglaterra. (Accessed: 22nd December 2018)

8.

Ana. CRONOLOGÍA DE LA ÉPOCA ISABELINA. ¡¡¡NO LO SÉ!!!...¿O SÍ? (2017). Available at: https://noloseytu.blogspot.com/2017/10/cronologia-de-la-epocaisabelina.html. (Accessed: 22nd December 2018)

9.

Ballester-y-Castell, R. Historia del reinado de Isabel I de Inglaterra. The Cult: Revista de ciencias y humanidades (2012). Available at: http://www.thecult.es/Historia/historia-del-reinado-de-isabel-i-de-inglaterra.html. (Accessed: 22nd December 2018)

10.

Romero, B. Cómo era la reina Isabel I. Historia y vida (2018).

11.

Enric VIII d’Anglaterra. Gran encicllopèdia catalana Available at: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0024091.xml. (Accessed: 22nd December 2018)

12.

María I de Inglaterra. Wikipedia (2018). Available at: https://es.wikipedia.org/wiki/María_I_de_Inglaterra. (Accessed: 19th October 2018)

13.

Coronación de Isabel I de Inglaterra. Wikipedia Available at: 47


Segarra

https://es.wikipedia.org/wiki/Coronación_de_Isabel_I_de_Inglaterra. (Accessed: 22nd December 2018) 14.

María Estuardo, el mito de una reina. Viajar por Escocia (2018). Available at: https://viajarporescocia.com/guia-de-escocia/maria-estuardo/. (Accessed: 22nd December 2018)

15.

Pellini, C. Biografia Maria Estuardo Resumen Conflicto con Isabel I de Inglaterra. Historia y Biografías (2014). Available at: https://historiaybiografias.com/maria_estuardo/. (Accessed: 22nd December 2018)

16.

Maria I d’Escòcia. Gran enciclopèdia catalana Available at: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0040236.xml. (Accessed: 22nd December 2018)

17.

La trágica vida de María Estuardo. National Geographic (2012).

18.

Zweig, S. & Fortea, C. María Estuardo  : el trágico retrato de la última reina de Escocia. (Debate, 2003).

19.

Maria I d’Escòcia. Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_I_d%27Escòcia. (Accessed: 22nd December 2018)

20.

Papa Pius V. Viquipèdia (2017). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Papa_Pius_V. (Accessed: 9th December 2018)

21.

Regnans in Excelsis. Viquipèdia (2017). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Regnans_in_Excelsis. (Accessed: 22nd December 2018)

22.

María I de Escocia. Wikipedia (2018). Available at: https://es.wikipedia.org/wiki/María_I_de_Escocia. (Accessed: 11th December 2018)

23.

Moreno-Cullell, V. Felip II. Sàpiens (2012). Available at: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/felip-ii/. (Accessed: 22nd December 2018)

24.

3 ESO, Ciències Socials, Bloc 1: Història. (Edebè, 2015).

25.

Lliga Santa (1571). Viquipèdia (2017). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliga_Santa_(1571). (Accessed: 26th December 2018)

26.

Batalla de Lepant (1571). Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lepant_(1571). (Accessed: 26th December 2018)

27.

Pau de Cateau-Cambrésis. Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pau_de_Cateau-Cambrésis. (Accessed: 27th December 2018)

28.

Eliott, J. LA PAZ DE CATEAU -CAMBRESIS. Historia Rei Militaris (2010). 48


Segarra

Available at: http://www.historiareimilitaris.com/index.php/secciones/moderna/1340pcacamb. (Accessed: 27th December 2018) 29.

Tractat de Cateau-Cambrésis. Gran enciclopèdia catalana Available at: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0016528.xml. (Accessed: 26th December 2018)

30.

Abdicación y tratado de Cateau-Cambrésis. artehistoria (2017). Available at: https://www.artehistoria.com/es/contexto/abdicación-y-tratado-de-cateau-cambrésis. (Accessed: 27th December 2018)

31.

El Tratado de Cateau Cambresis 1559. Hispanidad.info Available at: http://www.hispanidad.info/cambresis.htm. (Accessed: 27th December 2018)

32.

La Guerra de Flandes. Desperta Ferro Historia Moderna n.o 1 (2016).

33.

La Guerra de Flandes. La Potnia (2009). Available at: https://potnia.wordpress.com/2009/01/06/la-guerra-de-flandes/. (Accessed: 27th December 2018)

34.

Mesa, E. de. & De Mesa Gallego, E. La pacificación de Flandes  : Spínola y las campañas de Frisia (1604-1609). (Ministerio de Defensa, 2009).

35.

Fernández Álvarez, M. Felipe II y su tiempo. (Espasa-Calpe, 1998).

36.

Albi, J. (Julio). De Pavía a Rocroi  : los tercios de infantería española en los siglos XVI y XVII. (Balkan Ediciones, 1999).

37.

Parker, G., Ruiz Martín, F. & Rodríguez Alonso, M. El ejército de Flandes y el camino español, 1567-1659  : la logística de la victoria y derrota de España en las guerras de los Países Bajos. (Alianza Editorial, 2000).

38.

Victimario Histórico Militar.

39.

Spain, 1469-1714: A Society of Conflict. (Routledge, 2014).

40.

Guerra de Flandes. EcuRed Available at: https://www.ecured.cu/Guerra_de_Flandes. (Accessed: 28th December 2018)

41.

La revolta dels Països Baixos en temps de Felip II Sapiens.cat. Sapiens.cat Available at: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/06/07/la-revolta-dels-paisos-baixos-entemps-de-felip-ii/. (Accessed: 28th December 2018)

42.

Guerra de Flandes. Enciclopedia (2017).

43.

Kassclt, M. van. Historia de Béljica y Holanda. (Imprenta del Imparcial, 1844).

44.

Llista de monarques britànics. Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monarques_britànics#039;Anglaterra. (Accessed: 28th December 2018)

45.

Llista de reis de França. Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_reis_de_França. (Accessed: 28th December 49


Segarra

2018) 46.

Parker, G. La gran estrategia de Felipe II. (Alianza Editorial, 1998).

47.

Parker, G., Piris, A. & Gil Aristu, J. L. La revolución militar  : innovación militar y apogeo de occidente 1500-1800. (Alianza Editorial, 2002).

48.

Mapa bien detallado de Europa en el año 1500. Forocoches (2017). Available at: https://m.forocoches.com/foro/showthread.php?t=5654292. (Accessed: 22nd December 2018)

49.

Kelsey, H. Sir Francis Drake  : the Queen’s pirate. (Yale University Press, 1998).

50.

Cummins, J. G. Francis Drake  : the lives of a hero. (St. Martin’s Press, 1997).

51.

Coote, S. Drake  : the life and legend of an Elizabethan hero. (Thomas Dunne Books, 2003).

52.

La Armada Invencible, Felipe II contra Inglaterra. National geographic (2012).

53.

Cooper, J. P. The New Cambridge modern history. Vol. IV, The decline of Spain and the thirty years war  : 1609-48/59. (Cambridge University Press, 1989).

54.

Cummins, J. G. Francis Drake  : the lives of a hero. (St. Martin’s Press, 1997).

55.

Cortés Olivares, H. F. El origen, producción y comercio del pisco chileno, 1546-1931. Universum (Talca) 20, (2005).

56.

Warren, D. W. (Derrick W. . Curious Somerset. (Sutton, 2005).

57.

Thomson, G. M. Sir Francis Drake. (Secker and Warburg, 1972).

58.

Campbell, J. Lives of the British admirals, and naval history of Great Britain  : from the time of Cæsar to the Chinese war of 1841. (Griffin, 1841).

59.

Perry, M. The word of a prince  : a life of Elizabeth I from contemporary documents. (Boydell Press, 1990).

60.

Hazard, M. E. Elizabethan silent language. (University of Nebraska Press, 2000).

61.

Cubil de, P. La guerra anglo-española (1585-1604) en 13 minutos. Youtube (2018). Available at: https://www.youtube.com/watch?v=ADRhT2vW_xI. (Accessed: 28th December 2018)

62.

Voolen, E. van. Joods leven  : thuis en in de synagoge. (Parthenon, 2011).

63.

Amposta ‘destrona’ els Reis Catòlics com a gegants de la ciutat. Ebre Digital 1 (2018).

64.

Carles Cols. Adiós a El Ingenio, la tienda encantada. El Periódico (2016).

65.

Jesus. Gigantes de Ayerbe: NUESTROS GIGANTES EN EL AÑO 1992. LOS REYES CATÓLICOS, ISABEL Y FERNANDO. Gigantes de Ayerbe (2012). Available at: http://gigantesdeayerbe.blogspot.com/2012/08/nuestros-gigantes-en-el-ano-1992los.html. (Accessed: 13th January 2019)

66.

Gigantes y Cabezudos de Ayerbe. Ayuntaminto de Auyerbe Available at: 50


Segarra

http://www.ayerbe.es/informacion-municipal/fiestas-y-tradiciones-de-ayerbe/gigantesy-cabezudos/. (Accessed: 13th January 2019) 67.

Cócteles - Cómo hacer un auténtico Bloody Mary. El Español-Cocinillas (2011).

68.

Gigantes. Comparsas de gigantes Aragonesa de Fiestas. Aragonesa de Fiestas Available at: http://www.aragonesadefiestas.com/gigantes/. (Accessed: 10th January 2019)

69.

Gegants de la Ciutat de Barcelona. Viquipèdia (2018). Available at: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gegants_de_la_Ciutat_de_Barcelona. (Accessed: 22nd December 2018)

70.

ELIZABETH I: el pecado de la Reina Virgen. Retratos de la Historia (2012). Available at: http://retratosdelahistoria.blogspot.com/2012/03/elizabeth-i-el-pecado-dela-reina.html. (Accessed: 22nd December 2018)

71.

Felip II de Castella. Viquipèdia (2018).

72.

Biografia de Felipe II. Biografías y Vidas (2004). Available at: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/felipe_ii.htm. (Accessed: 22nd December 2018)

73.

Imperio Español en Asia y Oceanía. Wikipedia (2018). Available at: https://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_español_en_Asia_y_Oceanía. (Accessed: 13th December 2018)

74.

Fira del Món Geganters 2011. Gegants Calella (2011). Available at: http://www.gegantscalella.cat/2011/10/13/fira-del-mon-geganters-2011/. (Accessed: 22nd December 2018)

51


Segarra

14. ANNEXOS I.  

Política Interior d’Isabel I

Quant a la política interior, va reforçar la seva autoritat com a monarca autoritària i cap de la nova església anglesa, anul·lant tot el llegat del regnat de la seva germana Maria I d’Anglaterra. Per tant, va a tornar a començar la Reforma protestant començada pel seu pare (Figura 26) i el seu germà Eduard VI. Aquest fet va tenir conseqüències tant dins com fora del país.11 Enric VIII va promulgar l’Estatut Restrictiu d’Apel·lacions l’any 1533 i l’Estatut de Supremacia l’any 1534, on quedava decretat que el cap de l’església era la mateixa corona anglesa i ni el bisbe de Roma ni cap altre bisbe estranger tenien poder sobre la reforma anglicana respectivament. Aquesta doctrina la va continuar el seu fill, Eduard VI.11 No obstant això, Maria I d’Anglaterra va aprovar els trenta nou articles, els quals establien el catolicisme com a religió oficial d’Anglaterra i abolint i il·legalitzant l’anglicanisme. Per tant, va derogar les reformes que havien promulgat el seu germà i el seu pare. Va ordenar executar molta gent protestant, guanyant-se el mal nom de Maria la Sanguinària (en anglès, Bloody Mary i,3 retrat de la qual es mostra a la Figura 24).12

Figura 25: Enric VIII

Figura 24: La Reina Maria,

d’Anglaterra (1530/1535), Joos

segona muller de Felip II.

van Cleve.

11

12

1554, Antonio Moro.

i

Figura 26: Retrat de la coronació d’Isabel I (1600), desconegut.13

Aquest fet inspirarà i basarà en un futur el nom del còctel fet per vodka, suc de tomaca, suc de llimona, salsa worcestershire i tabasc.67

52


Segarra

A la pujada al tro d’Isabel (Figura 25), Anglaterra trencarà definitivament amb l’església catòlica. L’oposició catòlica conspirarà contra ella, fent revolucions (com la del compte d’Essex, l’any 1598) i conspiracions, la qual una d’aquestes pretenia destronar Isabel i coronar la seva neboda segona Maria I d’Escòcia (o Maria Stuart) com a reina d’Anglaterra.13

II.

Política exterior d’Isabel I

A part de la Monarquia Hispànica, la reina verge va influir sobre 3 països diferents: • Escòcia: Isabel va donar suports als protestants calvinistes per tal d’eliminar la seva rival i neboda segona Maria I Stuart i així poder regnar sobre tota Gran Bretanya.14–19 •   França: juntament amb Felip II, va obligar a França a signar el tractat de CateauCambrésis (1559). •   Estats Pontificis: l’any 1570, el Papa Pius V va publicar una butlla que excomunicava Isabel de la fe catòlica.20,21

Escòcia i Isabel I Maria Stuart I d’Escòcia va ser coronada reina d’Escòcia als pocs dies de vida. La seva mare, Maria de Guisa, va convertir-se en regent desprès de derrocar James Hamilton, un noble escocès protestant al 1554. La reina però, va viure els primers 18 anys a França, ja que des de ben petita, l’havien compromès amb el dofí de França. Aquest casament tenia fins polítics, ja que les terres baixes (sud d’Escòcia), eren constantment atacades pels anglesos, interessats en dominar tota la Gran Bretanya. D’aquesta forma, Maria Stuart va ser reina d’Escòcia (1542/ 1567), tal i com es pot veure a la Figura 27,17 i reina consort de França (1559/ 1560). 14–19

53


Segarra

L’any desprès de la mort de Francesc II, Maria va tornar a Escòcia, aquesta fraccionada entre catòlics i protestants. La reina Isabel I va donar suport als protestants per tal de desestabilitzar el govern de Maria I d’Escòcia. Cal destacar que practicava la fe catòlica, però va tolerar la qüestió protestant, fet que va generar descontent en ambdues parts. Els catòlics van molestarse per la tolerància de Maria I d’Escòcia amb el calvinisme (puritans), i els protestants per la pràctica del catolicisme de la mateixa reina.14–19 El segon matrimoni amb el seu parent Enric Stuart va proporcionar-li un hereu al tro d’Escòcia: Jaume VI d’Escòcia (1566/ 1625). Posteriorment, aquest també governarà a Anglaterra amb el nom de Jaume I d’Anglaterra. No obstant això, la relació del matrimoni Stuart, representats a la Figura 28,17 es va deteriorar a partir del naixement de Jaume; Enric va planejar l’assassinat del secretari privat de la reina (David Rizzio) l’any 1566, i el 1567, el mateix rei consort morirà assassinat per un complot organitzat per l’amant i tercer i últim espòs de Maria I d’Escòcia (Jacob Hepburn). 14–19

Figura 27: Retrat de Maria Stuart, 1561/1567, desconegut.17

54


Segarra

El tercer matrimoni de Maria va tenir mala fama, i el poble escocès va alçar-se contra ella l’any 1567. Com a conseqüència, va haver d’abdicar a favor del seu fill Jaume i exiliar-se a la cort d’Anglaterra. Allí va ser reclosa fins l’any 1587, any on va morir executada per ordre d’Isabel I d’Anglaterra. Els catòlics anglesos veien l’escocesa Maria com l’hereva real al tro d’Anglaterra, ja que la monarca tenia sang dels Tudor (la seva àvia era Margarida Tudor, germana gran d’Enric VIII), garantiria la millora de la qualitat de vida dels catòlics i tindria el suport de països catòlics com Àustria o la Monarquia Hispànica. Maria I d’Escòcia, ansiosa de poder, participà en un complot per a destronar a Isabel I d’Anglaterra. Aquesta conspiració va fracassar i, la reina anglesa, sota la pressió del parlament, va ordenar la execució de Maria l’any 1587, tal i com es mostra a la Figura 29. 14–19,22

Figura 28: Lord Darnley i Maria Stuart, 1565-1567,

Figura 29: Representació de l’execució de

anònim.17

Maria Stuart, Robert Beale.22

55


Segarra

Els Estats Pontificis i Isabel I “Regnans in Excelsis” és el nom que va rebre la butlla papal de Pius V, retrat del qual podem veure a la Figura 30, on excomunicava Elizabeth de la fe catòlica el 1570. Escrita en llatí, significa “regnant sobre les altures”, fent referència al poder de Deu. Personatges importants com Felip II d’Espanya, el duc de Norfolk o Maria d’Escòcia van pressionar per tal de destronar Isabel mitjançant aquest document. En la butlla, el papa confirmava que la reina anglesa «Ha eliminat el Consell Reial, format per la noblesa d'Anglaterra, i l'ha omplert d'homes obscurs, sent heretges.», referint-se als anglesos catòlics com a nobles i heretges als anglesos que havien trencat la relació amb l’església de Roma. 21 No obstant això, del 1580 al 1584 el Papa Gregori XIII va suspendre aquesta butlla per mantenir la pau entre els Estats Pontificis i Anglaterra. Però l’esclat de la guerra anglo-espanyola (15851604) i l’aprovació a Anglaterra d’una llei a favor de la repressió dels jesuïtes van ser les causes per renovar la butlla al 1588, amb el Papa Sixt V com a governador dels Estats Pontificis.21

Figura 30: Papa Pius V, anònim.20

56


Segarra

III. Política interior de Felip II Felip II es va ocupar personalment dels assumptes d’Estat. Va instaurar la cort de manera permanent a Madrid l’any 1561. Va intentar aïllar Espanya (mida de la qual es pot observar a la Figura 31) d’influències estrangeres, com ara prohibint la importació de llibres i impedint que els espanyols anessin a estudiar a universitats d’altres països per tal de evitar la propagació de la reforma protestant als seus dominis.24 Va ser un gran defensor del catolicisme. Sota el seu regnat, la inquisició va perseguir les desviacions de la doctrina catòlica. Arran d’aquesta política es va produir la revolta morisca de les Alpujarras l’any 1568, en defensa dels seus costums i pràctiques religioses. Finalment va ser sufocada l’any 1571 per les tropes reials. L’economia, que es basava amb l’agricultura, la ramaderia i l’or i la plata que arribaven d’Amèrica, també passava per la persona de Felip II. L’agricultura espanyola era poc productiva. La ramaderia era potent, però la gran majoria de llana es destinava a l’exportació, per la qual cosa la indústria d’aquest producte estava molt poc desenvolupada. L’or i la plata procedents d’Amèrica es gastaven en la compra de productes europeus i a finançar les contínues guerres imperials, per la qual cosa aquestes riqueses anaven a parar a les mans de comerciants i banquers estrangers. 24

Figura 31: L’imperi Espanyol al món i a Europa durant el regnat de Felip II. 72

57


Segarra

A la segona meitat del segle XVI es van manifestar els primers símptomes de la crisi econòmica. L’explotació de les colònies americanes (i descobriments nou, com es pot observar a la Figura 32) havia impulsat l’economia, però les enormes despeses de la monarquia, que havia de mantenir l’imperi i fer front a nombroses guerres -algunes de les quals heretades del seu parevan provocar un augment dels impostos i la demanda de crèdits a banquers estrangers. Finalment, la Hisenda Espanyola va arruïnar-se en diverses ocasions: el 1560, el 1575 i el 1596. 24

Per tant, Felip II va modernitzar i va reforçar l'administració de la monarquia hispana, apartantla de les tradicions medievals i de les aspiracions de domini universal que havien caracteritzat el regnat del seu pare. Els òrgans de justícia i de govern van patir notables reformes, alhora que la cort es feia sedentària (capitalitat de Madrid, 1560). Va desenvolupar una burocràcia centralitzada i va exercir una supervisió directa i personal dels assumptes d'Estat. 24

Figura 32: L’Imperi Espanyol a Oceania. En roig, colònies establertes. En rosa fort, territoris explorats i controlats breument. En morat fosc, territoris d’Espanya durant la Unió Ibèrica amb Portugal. I en rosa clar, territoris perduts desprès del Tractat d’Utrecht.

58

73


Segarra

IV. Política exterior de Felip II A part d’Anglaterra, el rei prudent va influir sobre 2 països diferents: 24 •   L’Imperi Otomà: Felip volia parar la expansió turca (i musulmana) pel mar Mediterrani, de forma que va liderar la Santa Aliança per a derrotar els otomans •   França: juntament amb Elizabeth I, va obligar a França a signar el tractat de CateauCambrésis (1559).

Felip II i l’Imperi Otomà L’expansió otomana pel Mar Mediterrani va començar l’any 1453, a partir de la caiguda de Constantinoble. Davant les amenaces dels turcs a la costa de la Península Ibèrica i els enclavaments castellans, Felip II va formar una aliança amb els líders dels Estats Pontificis (el Papa) i la República de Venècia: la Santa Aliança (1571).25 La batalla més important de la Santa Aliança -estendard del qual està representat a la Figura 33- va ser la batalla de Lepant (1571), tenint lloc al golf de Patres (actual Grècia). Les 206 galeres i 6 galiasses de la Santa Lliga van guanyar enfront de les 225 galeres i 65 galiotes de l’Imperi Otomà.26 A partir d’aquí, la expansió dels turcs pel mediterrani anirà frenant fins la caiguda de l’Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial, l’any 1923. Durant aquesta època, la Gran Bretanya prendrà possessions mediterrànies dels turcs, establint colònies com Xipre.

Figura 33: Estendard de la Santa Lliga. 25

59


Segarra

V.

Explicació de la Portada

Des d’un bon principi, volia que la meva portada estigués relacionada amb el món geganter i Alcanar. D’antuvi, volia una foto de mida dels Gegants Antics d’Alcanar. Però les fotos durant aquest període eren de resolució baixa, pel que la portada quedaria borrosa. Després de reflexionar, vaig pensar que una portada s’havia de centrar amb petits detalls. I justament, el mantó de la Remei està brodat per petites flors, que no es poden apreciar de lluny. Per tant, vaig fer una foto de prop del mantó de la Remei (Figura 34). Després, havia de pensar un títol curt i estigués relacionat amb els gegants. Vaig decidir que el nom seria en llatí pel simple fet que tinc cert interès per les llengües mortes. Només havia de pensar en nom al treball, escollint Memoria Gigantum, ja que, en certa manera, el Treball està fet en memòria dels Gegants Antics d’Alcanar. Finalment, vaig demanar parer a la Ruth Cuenca per tal que m’orientés per fer la portada, i acabar-la de perfeccionar.

Figura 34: Motius dels brodats del mantó de la Remei, geganta d’Alcanar (elaboració pròpia).

60


Segarra

VI. Enquesta Per a estudiar el grau de l’impacte del fenomen geganter al poble d’Alcanar, s’ha passat una enquesta a 200 persones. Les preguntes són les següents: 1.   Edat

o 0-10 o  11-20 o  21-30 o  30-45 o  46-59 o  +60 2.   Sexe

o Masculí o  Femení 3.   Ocupació

o Sector Primari o  Sector Secundari o  Sector Terciari o  Estudiant o  Atur

61


Segarra

4. Has presenciat alguna vegada una trobada de gegants a Alcanar o arreu de la comarca del Montsià?

o Sí o  No 5.   Tens interès pel fenomen geganter del poble?

o Sí o  No 6.   I pel món geganter a Catalunya en general?

o Sí o  No 7.   Creus que hi ha una parella de gegants (d'algun poble, ciutat o entitat) que representi Catalunya concretament?

o Sí o  No En cas que la resposta anterior hagi estat afirmativa, digues, d’on són o a quina entitat representen aquests gegants.

8. Quantes parelles de gegants has conegut a Alcanar?

o 1 o  2 o  3 o més 62


Segarra

9. Què creus que representen el Miquel i la Remei, els gegants d'Alcanar? (Pot haver dues o més respostes)

Treball  Cultura  Festa  Tradició  Altres: 10.  D'una escala de l'1 al 4 (on 1 és poc i 4 és molt), ¿penses que la construcció d'una segona parella oficial de gegants d'Alcanar enriquiria les festes del poble i, per tant, afavoriria el turisme canareu?

o 1 o  2 o  3 o  4 11.  Amb quins rols associaries una parella de gegants?

o Matrimoni o  Amistat o  Rivals o  Llegendaris o  Comparteixen la mateixa activitat

63


Segarra

VII. Cartell de la V Trobada de Gegants a Alcanar Aquest cartell (Figura 35) ha estat cedit per Manel Martí. Està dibuixat per Enrique Aparicio l’any 1994. Al dibuix es poden observar l’actual parella de gegants d’Alcanar i el primer vestuari de la geganta, els nans i capgrossos, la gent del poble observant els gegants i l’ermita del Remei.

Figura 35: Cartell de la V trobada de gegants a Alcanar.

64


Segarra

VIII. Carta al Regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar

Alcanar, 10 de gener de 2019 Il·lustre senyor, Sóc Pau Segarra Queralt, alumne de Segon de Batxillerat a l’Institut Sòl de Riu d’Alcanar. Estic fent el meu Treball de Recerca sobre la tradició gegantera a Alcanar. Aquest camp de festes sempre m’ha apassionat, i, seguint els resultats de la meva recerca, he vist que seria interessant potenciar aquest fenomen al nostre poble. He realitzat una enquesta a la població d’Alcanar, com he dit anteriorment, i he pogut concloure que hi ha cert interès en fomentar aquesta tradició al nostre poble. Un 65% de les persones enquestades veurien en bons ulls la idea que Alcanar tingués una segona parella oficial de gegants, per a potenciar les festes i cultura canareves, de la mateixa forma que també potenciaria el turisme d’Alcanar. És per això que considero que la vila podria aportar riquesa al món geganter de Catalunya. M’adreço a vostè suggerint-li que aquest projecte es pugui materialitzar en un futur no molt llunyà. Per això li adjunto un pressupost orientatiu del cost d’aquests gegants fet per Joan Iniesta Llop, un jove artista i artesà tortosí. Esperant que la meva proposta sigui del seu interès i que es plantegi incloure-la dins dels pròxims pressupostos de la partida de cultura i festes, m’acomiado de vostè agraint-li l’atenció, restant a la seva disposició per al que faci falta. Cordialment, Pau Segarra Queralt

65


Segarra

IX. Pressupost Orientatiu de la Parella de Gegants

47825157 S · C/ Jaume Ferran, 9, baixos · Tortosa, 43500 · calaixdesastretortosa@gmail.com

PRESSUPOST Nº press:

P 0012-18

Client: CIF: Direcció: Ciutat:

Pau Segarra Queralt

10 de gener de 2019

Alcanar

OBRA:

Data:

Gegants, peça per encàrrec

Descripció 2 Gegant (3m) i cavallet 2 Vestuari acord al personatge

Preu unitat 1500,00 500,00

Total 3000,00 1000,00

B. Imposable 21% IVA

4000,00 840,00

TOTAL

66

4.840,00


Segarra

X.

Fotos de la elaboració de les maquetes dels gegants

Figura 36: Bust de la miniatura del gegant

Figura 37: Bust de la miniatura del gegant de

(fotografia pròpia).

perfil (fotografia pròpia).

Figura 38: Bust de la miniatura de la geganta

Figura 39: Bust de la miniatura de la geganta

(fotografia pròpia).

de perfil (fotografia pròpia).

67


Segarra

XI. Entrevista a Josep Vicent Sancho P: Quina és la data dels gegants antics d’Alcanar? R: No se sap amb certesa, però és molt probable que s’estrenessin el 1944, després de la Guerra Civil i primer any de Quinquennals. Després de la seva estrena, es van deixar exposats a La Sala. Era la recepció de l’Ajuntament. Alcanar va ser un poble pioner dins de la comarca en mostrar els gegants a l’Ajuntament. P: Com anaven vestits? R: El rei portava una capa vermella, amb un pelut blanc i estampats negres, mentre que la reina portava un vestit verd caqui i color beix. P: Quan sortien de cercavila pel poble? R: Com que no hi havia colla gegantera en aquells temps, només sortien per a la processó de corpus i a festes de maig. Venien dos músics procedents de Benicarló a tocar la gralla i el tambor; formaven un grup anomenat Donsaina. Quan els nens sentien el so del timbal, anaven expressament a la Plaça Major a veure’ls. P: Tenien alguna característica en especial? R: Sí, tenien el cap desproporcionat respecte el cos; és a dir, el cap era més menut per l’altura que tenien els gegants. P: Tot i que no he recercat molt dels capgrossos antics, m’agradaria tenir una mica d’informació sobre aquests. R: Anaven ballant al so del grup Donsaina, i caçaven els xiquets per fer-los passar una bona estona. Els capgrossos actuals representen el mateix que els antics, que satiritzaven la burgesia social. P: Per què van desaparèixer els Gegants Antics? R: Per abandonament, el responsable dels gegants es va jubilar i no hi havia gent disposada a fer-se’n càrrec. Devia ser entre el 1975 i el 1978 quan es van retirar de l’ajuntament. Es van guardar al magatzem del Tio Cabossa, qui estava relacionat amb els gegants i treballava a l’ajuntament. Al fer-se les peces velles i fer nosa, l’amo va decidir cremar-los, juntament amb els capgrossos. P: Com sorgeix la idea de fer uns nous gegants? R: Surt de la Penya Mai Tips, el qual vaig entrar a formar part l’any 1993. La intenció d’aquesta entitat era omplir els buits culturals que el poble havia perdut durant el franquisme. De fet, els carnavals i el pas de la processó de Divendres Sant també van ser idea de la Penya Mai Tips.

68


Segarra

P: Qui es va fer càrrec de la comanda de gegants? R: Jo mateix. Vaig decebre’m una mica al veure els resultats, ja que no s’ajustaven al que vam demanar. La Remei en especial, perquè volíem que tingués els braços més oberts per a que es vegessin els motius del mantó. Però l’empresa no tenia uns motlles en aquestes condicions i el mantó no podia lluir tant com esperàvem els membres de la penya. A part, la qualitat de la roba que ens van vendre era molt baixa, i vam haver de retocar-lo. P: On es van encomanar la restauració dels antics gegants? R: A Aragonesa de Fiestas, una empresa de Saragossa. P: El procés que es va seguir per a fer els nous gegants em té intrigat. R: Els gegants estan fets amb cartró pedra. El cartró-pedra està fet de cartró mesclat amb diferents tipus pegament. Desprès, aquesta barreja es posa a pressió, una tècnica molt interessant. Seguidament, la pasta es posa dins dels motlles, fets d’escaiola. Aquest material impedeix que penetri la humitat, facilitant així el procés. Quan es solidifica la pasta, la figura s’extreu dels motlles. I com a últim pas, es poleix l’estructura mitjançant una substància que modifica el tacte de la peça, fent que l’obra pareixi feta de fang o porcellana. P: Creus que una segona parella oficial de gegants afavoriria el turisme canareu, entre molts altres? R: Com sempre s’ha dit, ampliar cultura és ampliar coneixements. Un poble creix si la cultura creix. Pel contrari, aquest poble no pot tirar endavant. El més adient seria fer un gegants amb un context actual, ja que a pur de temps, tot queda desfasat.

Figura 40: Jo amb Josep Vicent Sancho al seu taller de manualitats.

69


Segarra

XII. Més fotografies dels Gegants Antics d’Alcanar Totes les imatges han estat cedides per Joan B. Beltran.

Figura 41: Els gegants antics d’Alcanar a La Sala de l’Ajuntament antic d’Alcanar.

70


Segarra

XIII. Gegants d’Ayerbe Els gegants d’Ayerbe (Osca) van representar en un primer moment els Reis Catòlics. Aquests estan construïts sobre el mateix model que els gegants d’Alcanar, el model Logroño. Tal i com afirma un membre de la colla gegantera, La raó va del canvi va ser que, a l’anar a les trobades de gegants dels diferents pobles tots representaven el mateix, i els gegants d’Ayerbe no destacaven entre els altres, rebatejant-los i vestint-los de manera diferent per a representar el poble.65,66. Per tant, això és un exemple més del mateix procés que van patir els gegants del nostre poble.

Figura 42: Els actuals gegants d’Ayerbe (els enquadrats en blanc), com es pot observar, tenen les mateixes faccions que els gegants antics d’Alcanar, però els vestits són els tradicionals del seu poble. 65

Figura 43: Gegants d’Ayerbe el 1992, quan encara representaven els reis catòlics. 66

71


Segarra

XIV. Article sobre els gegants de Tortosa

Figura 44: Article on vaig treure informació clau per saber on sabien fent els gegants d’Alcanar. Gràcies a aquest article vaig trucar a la botiga El Ingenio i ells em van parlar sobre Aragonesa de Fiestas.

72


Segarra

15. AGRAÏMENTS Tot i que aquest treball va en nom meu, molta gent m’ha ajudat a que aquest escrit de 62 pàgines hagi estat una realitat. Vull donar les gràcies a: •   El meu tutor del treball, Manel Llarch, per tota la informació que m’ha proporcionat i tot el suport que m’ha donat des del primer moment que li vaig demanar ser el meu tutor. •   El meu tutor de segon de batxillerat, Tomàs Camacho, per tota la informació que m’ha donat desinteressadament i per permetre que aquest document fos més fàcil de realitzar. •   Joan B. Beltran Reverter, per les fotografies que em va proporcionar i, per tant, tenir una idea més clara dels gegants antics d’Alcanar. •   Maria José Queralt Queralt, per passar-me informació clau relacionada amb El Ingenio. •   Francesc (Paco) Lavega, per passar-me la partitura, donar-me informació sobre la seva carrera en el món geganter i musical i deixar-me posar nom a la seva obra. •   Manel Martí, membre de la Colla Gegantera i Dolçainera d’Alcanar, per deixar-nos un arxiu històric. •   Dolors Vidal i Segarra, per deixar-me el suficient suport material per a l’exposició oral. •   Josep Vicent Sancho, per atendre’m i permetre’m entrevistar-lo de forma desinteressada. •   Ruth Cuenca, per ajudar-me a fer possible la portada del treball. •   Joan Iniesta i Llop, per elaborar-me desinteressadament el Pressupost Orientatiu de la proposta dels gegants. •   Finalment, la meua família sencera, i en especial a la meva mare, per aguantar-me en aquests moments on 2n. de Batxillerat exigeix el meu màxim rendiment, per tenir cura de mi i animar-me en els moment més difícils, ara que la meua salut està més dèbil que mai i, per tant, fer possible que tingui la suficient força per realitzar aquest treball, acabar el curs i, sobre tot i per damunt de tot guanyar la malaltia contra la que estic lluitant.

73


Segarra

74

Profile for Biblioteca Trinitari Fabregat

Memoria gigantum  

Memoria gigantum  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded