Vocacions científiques de les noies d'Alcanar

“La religión es la cultura de la fe; la ciencia es la cultura de la duda.”

Richard Feynman

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ....................................................................................................... 4 1.2. Metodologia.......................................................................................................................................................6 2. LES DONES CIENTÍFIQUES................................................................................. 9 3. SITUACIÓ LABORAL DE LES DONES A CATALUNYA....................................... 12 3.1.Ocupació per categoria professional.......................................................................................................... 12 3.2.Ocupació per branca d’activitat.................................................................................................................... 13 3.3. Atur registrat per territori................................................................................................................................ 14 3.4. Bretxa salarial per hora................................................................................................................................. 15 3.5. Salari brut anual............................................................................................................................................. 15 4. INSTITUT SÒL DE RIU.......................................................................................... 17 4.1. Alcanar ............................................................................................................................................................ 17 4.2. Institut Sòl-de-Riu........................................................................................................................................... 18 4.3. Batxillerat......................................................................................................................................................... 19 5. ESTUDI ESTADÍSTIC DEL BATXILLERAT......................................................... 22 5.1. El batxillerat a Alcanar.................................................................................................................................. 23 5.2. Percentatge de persones al batxillerat dividit per la població ................................................................ 25 5.3. Percentatge de persones al BAT per taxa de natalitat.......................................................................... 27 5.4. Evolució de les dones al BAT ..................................................................................................................... 29 5.5. Comparació de les noies al BAT ............................................................................................................... 31 5.6. Les noies del batxillerat per població ......................................................................................................... 33 5.7. Percentatge de noies al BAT científic dividit el nombre total d’alumnes al BAT................................ 35 5.8. Noies al BAT científic a Alcanar.................................................................................................................. 37 6. COM SERÀ EL BATXILLERAT DELS PROPERS ANYS?................................... 39 6.1. Número d’alumnes i percentatges de nois i noies................................................................................. 40 6.2. Ja has decidit que fer en acabar l’ESO? (Enquesta ESO)................................................................... 42 6.3. Quin BAT estàs cursant? (Enquesta BAT).............................................................................................. 44 2

6.4. Si el que t’agradaria és cursar BAT, quin seria? ( Enquesta ESO).................................................... 45 6.5. En cas de no haver triat el BAT científic, quina n’és la causa?............................................................. 47 6.6. Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l’alumnat li agradessin més ciències?................... 50 6.7. Creus que les dones pateixen discriminació en l’àmbit acadèmic?.................................................... 54 6.8. Creus que el sexe d’una persona pot influir a l’hora de triar els seus estudis o el futur professional? ...................................................................................................................................................................................... 57 7. CONCLUSIÓ ENTREVISTES.............................................................................. 61 8. CONCLUSIÓ......................................................................................................... 62 9. AGRAÏMENTS....................................................................................................... 64 10. BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB............................................................... 65 ANNEX I..................................................................................................................... 68 Entrevista 1............................................................................................................................................................. 68 Entrevista 2............................................................................................................................................................ 72 Entrevista 3............................................................................................................................................................. 73 Entrevista 4............................................................................................................................................................. 75 Entrevista 5............................................................................................................................................................. 78 ANNEX II.................................................................................................................... 82 ANNEX III................................................................................................................... 95

3

1.INTRODUCCIÓ Sovint m'havia preguntat per què gairebé sempre que s'esmentaven les paraules "ciència", "Nobel" "tecnologia" i "persona d'alt càrrec", entre d'altres, tothom s'imaginava un home. Quan era més petita pensava que això era degut al fet que a les dones no els agradava fer coses "d'homes" i que no estaven interessades sobre el món de la ciència. Sabia que tots ells, que han anat guanyant premis, agafant fama per les seves innovacions i descobriments, havien treballat de valent, i que mai res se'ls havia posat en safata. A mesura que anava creixent, però, m'adonava de petits detalls que feien que aquests senyors tinguessin més possibilitat a l'hora de buscar treball, que se'ls hi reconegué els treballs fets i els seus respectius mèrits i que poguessin arribar a ser grans empresaris, i uns grans directors.

Tots els meus pensaments, curiositats, interessos, especulacions... sobre les dones científiques, han fet que vulgui tractar aquest tema en el Treball de recerca. Així doncs, podem dir que aquest treball sorgeix de la meva inquietud davant les diferències de gènere existents en la nostra societat.

El que vull reflectir en el meu treball és veure com al llarg dels anys a l'Institut Sòl de Riu, les dones han escollit fer un bat o un altre, com era fer-ho a la seva època i si hi ha hagut diferències entre gèneres a l'hora de fer una activitat, un treball, una tasca o una acció...

En plantejar-me com volia donar-li forma i estil al treball, vaig pensar en els assumptes que volia conèixer i incògnites que volia resoldre, i fer que les preguntes que vénen a continuació quedin resoltes en el meu treball: Com ha evolucionat el nombre de noies al batxillerat a Alcanar?

Han

tingut

les

mateixesoportunitats

que

elshomes?

De manera que l'objectiu principal del meu treball serà fer un estudi de la matrícula de batxillerat a Alcanar per veure si el percentatge de noies ha anat variant i, si és així, si hi ha alguna tendència i a què pot ser deguda.

4

Per a poder donar resposta a aquesta qüestió, he considerat que, prèviament era important contextualitzar la situació del nostre centre, per si, d'alguna manera, el lloc, tradicions, població del poble podia haver influït en els resultats de la investigació.

Per tant també he afegit altres objectius:

-Conèixer la història del poble i de l'Institut.

- Fer un estudi estadístic no només sobre els alumnes de l'Institut Sol de Riu, sinó també comparant-lo amb Catalunya i Espanya.

- Ja que es tracta sobre les dones a la ciència, fer una previsió sobre la quantitat d'alumnes que faran el batxillerat en els pròxims anys, quines seran noies i quins escolliran el científic.

- Aprendre a fer un bon treball, i intentar, amb la intenció d'aconseguir, que aquest sigui interessant per al lector.

5

1.2. Metodologia Primerament, vaig començar fent-me un esquema de com m'agradaria que fos el treball i quines coses hi hauria d'incloure, tot i que a la llarga, he anat canviant d'opinió en alguns aspectes de treball i vaig acabar afegint-hi molt més del que em pensava. En un principi, el treball havia de ser un estudi estadístic de les persones que han estudiat batxillerat al nostre centre des del seu inici, centrant-me després en els que han fet elcientífic o tecnològic, i quin percentatge hi ha de noies, per la qual cosa, el centre em va subministrarles dades necessàries.

Però una vegada fixat aquest objectiu, em vaig adonar que per a interpretar els resultats, caldria contextualitzar-la aquesta informació relacionada en el centre. Una vegada tenia clar els meus objectius, vaig anar a la biblioteca a agafar llibres sobre la història d'Alcanar, i així poder fer una petita introducció. Tot i que cal dir que he trobat molta més informació a Internet.

També vaig pensar d’haver de justificar el fet d’estudiar específicament els nombres de noies que han fet batxillerat científic, i per això també vaig fer una recerca d’informació sobre dones científiques i sobre la situació actual de la dona a Catalunya. Aquestes últimes dades, extretes dels informes que publica l’Institut Català de les Dones.

Per una altra banda, perquè els resultats obtinguts en l’estudi estadístic siguin significatius, caldria comparar les nostres dades amb les de Catalunya (dades de l’Idescat), i les d’Espanya (dades de l’INE1), tot i que cal dir que no he trobat dades publicades dels estudiants del batxillerat científic quant a Catalunya o Espanya.

Amb tota aquesta informació, anava treballant cada dia l'organització de les dades així com la realització dels seus respectius gràfics. Així, no solament vaig calcular percentatges, sinó també observar tendències i comparar la situació a Alcanar amb Catalunya i Espanya. A part de les dades de batxillerat, vaig utilitzar també dades de població i de natalitat. Com que els gràfics de les dades d’Alcanar eren molt irregulars, per a poder observar les tendències i comparar-les amb les de Catalunya i Espanya, s’havien de fer percentatges, i els vaig fer a partir de la població i també de

1

INE: Institut Nacional d’Estadísticad’Espanya.

6

la natalitat de l’any en què van nàixer els estudiants de 2n de BAT (18 anys enrere del curs de finalització del BAT).

Gràcies a aquestes dades he fet bona part del treball, però volia afegir-hi alguna cosa més, i vaig programar un estudi estadístic de les vocacions científiques d'Alcanar. Per a poder realitzar els gràfics, primer que tot, vaig dissenyar una enquesta que ha estat distribuïda a tots els alumnes de l'ESO i del BAT del centre.

Després he recollit les dades, les he organitzat i finalment vaig fer els gràfics dels quals vaig treure conclusions. Tot i haver-hi preguntes conjuntes entre l'alumnat, hi ha d'altres que solament han estat destinades als alumnes de BAT, una, perquè per part m'interessava més les seves respostes i la segona, perquè a l'alumnat de l'ESO, ja els costava contestar i justificar les preguntes de l'enquesta, per tant les qüestions, on la resposta no és un sí o un no simplement, sinó que el que es busca realment és una justificació coherent, vaig considerar-les no adequades als estudiants una mica més grans.

Com que l’estudi també està relacionat amb el tema de la discriminació de les dones i noies, a l’enquesta de Bat vaig afegir un parell de preguntes sobre aquesta discriminació en l’àmbit escolar.

Em va semblar interessant també, ja que el treball tracta de dones, i que s’hi dediquen a la ciència, entrevistar a dones que han estudiat ciència en la seva carrera, i preguntar-los a elles sobre aquesta possible discriminació en el lloc del treball. He dissenyat les entrevistes i via Gmail les he enviat.

Finalment, he tret la conclusió final i he acabat de donar-li forma al treball, així com corregir els possibles errors.

Les dades utilitzades han estat les de l'alumnat matriculat a 2n de BAT del centre, mentre que les dades de Catalunya i Espanya són de l'Idescat i de l'INE de 1r i 2n de BAT, i per tant, per poder fer la comparació, he dividit les dades de Catalunya i Espanya per dos. Per tal de fer les taules i els gràfics corresponents s'ha fet ús de l'aplicació Excel. També he fet acurtament de paraules per tal de no repetir-les tant i no escriu-les tot el temps, com per exemple, BAT, acurtament del mot batxillerat.

7

Voldria fer constar que, encara que conec la possibilitat que hi hagi persones que no se sentissin ben identificades en la designació binària de gènere (home/dona), tindre en compte altres opcions hagués dificultat molt l’estudi i espero que ningú s’hagi pogut sentir incòmodes per aquest fet.

8

2. LES DONES CIENTÍFIQUES El món està evolucionant i la societat en què vivim es troba en un moviment i un canvi continu. Per què una dona tan preparada com un home amb estudis similars hauria d’acontentar-se amb més poc que ell? És cert que els homes han jugat un paper important en el desenvolupament de la humanitat, ja que han estat els que han liderat el món durant segles, silenciant desenes de ments brillants de dones, les quals fa gens i no res quevan obtenir els seus drets plenament. Cal no oblidar, però, que les dones també han contribuït, al’avançament de la societat i molts dels grans i importants descobriments de la ciència van ser obra d’elles.

Malgrat que la discriminació de la dona va ser notable en tots els àmbits, socials, polítics, personals ... Un dels camps més discriminatoris ha estat la ciència.

Els homes van prendre els mèrits de grans investigacions i de grans èxits de l'evolució científica i tecnològica (així com les de qualsevol àmbit). És sorprenent la quantitat de dones que han hagut de suportar, des de l'ombra, que el reconeixement del seu treball el tingui un home.

Afortunadament, cada vegada s’està intentant donar més visibilitat al paper que exerceix el sexe femení en la ciència. No obstant això, avui dia les dones científiques tenen dificultats per al reconeixement del seu treball de manera equitativa pel que fa als seus companys homes. Ens referim al sostre de vidre2: la ciència es realitza, majoritàriament, per dones, però els llocs de responsabilitat estan ocupats, majoritàriament, per homes.

2

Sostre de vidre: és una expressió amb la qual es fa referència a la barrera

invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.

9

Actualment al món s’intentapromourel'accés de les dones i les noies a l'educació i a la investigació de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques i, el més important, afavorir la seva participació en aquestes activitats. És gràcies a la lluita de les nostres avantpassades, que avui dia tenim drets fonamentals com ara l'accés a un ensenyament just, però la realitat és que la igualtat encara segueix sent un repte a assolir.

Algunes de les dones pioneres en la ciència són: Hipàtia d’Alexandria (355-415),va conrear els estudis lògics i les ciències exactes.Una de les seves majors contribucions va ser el seu treball en seccions còniques introduït per Apol·loni de Tiana.

Ada

B y r o n (1815-

1852),matemàtica

i

escriptora

britànica, cèlebre sobretot pel seu treball sobre la calculadora d'ús general

de

Charles

Babbage,

l'anomenada màquina analítica.És coneguda

com

la

primera

programadora del món.

Marie

Curie

(1867-

1934),descobriments fonamentals en el

camp

de

laradioactivitat.

Va

descobrirels elements, radi i poloni, va aconseguir aïllament del radi pur i va

estudiar

la

naturalesa

compostos d'aquest element.

10

i

Rosalind Franklin (1920-1958), ha realitzat importants contribucions per entendre les estructures de l’ADN molecular. Una de les seves imatges de difracció de raigs X de la forma d'ADN

"B",

coneguda

com

la

Fotografia 51, es va fer famosa com a

evidència crítica per identificar

l'estructura de l'ADN.

Rachel Carson (1907-1964), va ser una biòlogamarina i ecòloga els escrits de la qual van ser precursors del moviment ecologista.

LiseMeitner (1878-1968),va tenir un paper clau en el descobriment i explicació

de

la fissiónuclear.

L'element109 s'anomena meitneri en el seu honor.

BarbaraMcClintock(1902-1992), descobrimentd'elements reguladors de l'expressió gènica i dels elements transposons.

La investigadora que

va descobrir els "gens saltadors".

11

3.SITUACIÓ LABORAL DE LES DONES A CATALUNYA La situació de la dona ha avançat en els últims anys, i segueix fent-ho, tant en el tema laboral com en l’educatiu. Però, tot i això, no ens podem alegrar del tot, ja que encara falta per recórrer un gran camí per a la igualtat.

A Catalunya, el 4t trimestre del 2017, hi havia 1.538,30 dones treballant. Unes 200.000 menys que homes.La taxa d’ocupació de les dones és un 48,7%. En canvi la dels homes és d’un 58,5%. Per tant, hi ha una diferència de 10 punts entre els dos gèneres.

La taxa d’atur és major en les dones, la diferència sent de dos punts comparada als homes. L’Institut Català de les Dones, però, diu que l’Enquesta de Població Activa només comptabilitza com a aturades les persones que busquen activament feina.

En aquest apartat comentaré algun dels aspectes que he considerat més significatius de la situació actual a Catalunya a partir de les des de l’institut Català de les dones del 2017.

3.1.Ocupació per categoria professional

Gràfic: Institut Català de les Dones

12

Les dones representen un 71,8% en empleats d’oficina, comptables i administratius, i un 56,8% en professionals científics i intel·lectuals. En canvi, sols representen el 31,4% en directors i gerents. Un motiu del perquè això és degut, són els estereotips que té societat sobre els talents i les capacitats de les dones.

3.2.Ocupació per branca d’activitat

Gràfic: Institut Català de les Dones

13

Per branca d’activitat i sexe, les dones es dediquen majoritàriament en el comerç detall (14%), seguit poc després per la sanitat i serveis socials (13,8%) i les activitats culturals i esportives així com altres serveis.

En canvi, al que menys es dediquen és a l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, a la metal·lúrgica i a les indústries extractives, energia, aigua i residus, tots amb un 0,6% respectivament.

Per l’altra banda, els homes es dediquen majoritàriament a la construcció (10,7%), seguit del transport i emmagatzematge (8,6%), i de la maquinària, material elèctric i de transport (8,3%).

Igual que les dones, al treball que menys es dediquen és a les indústries extractives, energia, aigua i residus (1,8%), seguit d’activitats financeres i assegurances (2,1%) i de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca (2,6%).

3.3. Atur registrat per territori

Gràfic: Institut Català de les Dones

14

A Catalunya, l’atur registrat és d’un 44,2% en homes, i un 55.8% en dones. El territori que més diferència registra és el Penedès, amb un 41,8% els homes i un 58,2% les dones, havent-hi una diferència de 16,4 punts. Altrament, l’Alt Pirineu i Aran, són els que registres menys diferència, amb un 49,5% els homes i un 50,5% les dones.

3.4. Bretxa salarial per hora

Gràfic: Institut Català de les Dones

A Catalunya, la bretxa salarial3 entre homes i dones, mesurada per hores, en el 2014 era de 14,7%, i se situava millor que Espanya, (14,9%) i Europa (16,7%). Cal tenir en compte però, que en els anteriors anys Catalunya era la pitjor situada dels tres, arribant a tenir un 20,2% en el 2012.

3.5. Salari brut anual

Gràfic: Institut Català de les Dones 3

Bretxa salarial: indicador que avalua les desigualtats de gènere en els ingressos

com el salari.

15

Els trams amb més diferència salarial el 2015, comença a partir dels 45 als 54 anys 55 anys, on les dones guanyen 22.721€ i els homes 30.658€, però el cas és més greu a partir dels 55 anys on les dones guanyen 21.728€, i els homes 32.145€, la diferència sent de 10.417€.

A mesura que anem cap a darrere en l’edat, la diferència segueix estant, però disminueix. Per exemple, una dona de menys de 25 anys, guanya 9,657€ a l’any, mentre que un home en guanya 12.545€, la diferència sent de 2.888€.

Espanya, comparat amb la resta del món, té més diferència salarial, aquesta sent de 7.095€. Cal tenir en compte, però, que no a tots els països hi ha poca diferència salarial, com per exemple a Angola i França, on la desigualtat és major.

Gràfic: Institut Català de les Dones

La diferència salarial bruta anual és més gran en les ocupacions elementals, amb un 33,2%, i la mínima en els professionals científics i intel·lectuals, amb un 18,7%.

16

4. INSTITUT SÒL DE RIU 4.1. Alcanar El municipi d’Alcanar està localitzat a la comarca del Montsià, situat a l’extrem sud.

Les seves limitacions són: al nord amb Sant Carles de la Ràpita i un poquet amb Freginals, a l’est amb el mar Mediterrani, al sud amb el Baix Maestrat i a l’oest amb Ulldecona.

El municipi s’estructura en quatre nuclis urbans: Alcanar (nucli principal), les Cases d’Alcanar, Alcanar Platja i la Selleta, tenint entre tots una població total de 9.393 habitants el 2017.

La ciutat es troba a pocs quilòmetres de la costa mediterrània i és destacable per la seva història, així com els monuments històrics que té, com per exemple: l’església parroquial de Sant Miquel, i els carrers que hi trobes en pujar al Mirador, els quals són estrets i amb molt pendent. En aquests carrers, es troben cases de poca mida i edificis històrics i artístics, així com les ruïnes de l’antiga muralla que envoltava la ciutat.

La base de l’economia és l’agricultura. Alcanar destaca per producció de cítrics arribant a ser el centre més gran productor de clementines de l’Estat espanyol.

Quant a societat i tradicions el municipi està ple de costums, com ara Sant Antoni, Sant Joan i Quinquennals entre d’altres, però també hi ha celebracions amb més caràcter religiós, com per exemple Sant Isidre i la Mare de Déu del Carme.

http://alcanar.c at/el-municipi https://ca.wikipedia.o rg/wiki/Fitxer:Sant_ Miquel_d%27Alcana r_P1070816.JPG

17

4.2.Institut Sòl-de-Riu L’Institut Sòl-de-Riu és un centre públic d’ensenyaments secundaris que forma part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El centre es troba a Alcanar i s’hi imparteix els següents ensenyaments: ESO, Batxillerat de diferents modalitats i el cicle formatiu de Grau Mitjà en manteniment electromecànic.

El centre va ser construït el 1992, i al següent any ja si impartien classes. L’any 1993/1994 sols es donava les classes de 1r, 2n i 3r de l’ESO Administratiu. Un any després, 1994/1995, es va afegir 4t d’ESO. El 1995/1996. 1r de BAT i cicles formatius de formació professional (FP), en 1a i 2a elecció. El 1996/1997, es va afegir 2n de BAT. Per tant, podem dir que la 1a promoció de BAT, va ser el 1997.

Fins aquell moment els alumnes d’Alcanar, per a continuar els estudis havien d’anar a Tortosa, Ulldecona o Amposta.

L’institut Sòl-de-Riu és un institut modern i avançat. Les aules són àmplies i estan molt il·luminades, ja que compten amb moltes finestres per aula. A gairebé totes les aules hi trobarem una pissarra digital, un tauler d’anuncis i un armari per a guardar els ordinadors. A més el centre té una consergeria, secretaria, pati amb pistes per als diferents esports, gimnàs, biblioteca, aula d’ordinadors, un ascensor i diferents aules per als professors.

Al centre hi ha al voltant de 500 alumnes, distribuïts en grups de 20 a 30 persones per aula. L’ESO està dividida en 3 grups per curs, el batxillerat també amb 3 grups, on 1r BAT té 2 grups i 2n BAT en té sols un, i finalment el CFPM té 2 grups del cicle de manteniment, que varia segons la demanda d’estudis.

Actualment a l’institut hi ha molts alumnes que provenen de fora de Catalunya, de diferents nacionalitats.

Per una altra banda,

els alumnes procedeixen principalment, de l’Escola Joan

Baptista Serra, situada a Alcanar,i l’Escola Marjal, situada a Les Cases d’Alcanar.

L’alumnat de les Cases d’Alcanar o Alcanar Platja ha d’agafar el bus proporcionat per tal d’arribar a l’institut.

18

http://institutsolderiu.ca t/2017/10/4219/

4.3.Batxillerat El Batxillerat és la darrera etapa de l'Educació Secundària, té caràcter voluntari i la seva durada és de dos cursos. Es desenvolupa en modalitats diferents, i es pot cursar diferents vies dins de cada modalitat per poder oferir una formació més especialitzada tenint en compte els interessos professionals de l'alumnat. Per accedir al Batxillerat cal que estiguis en possessió del títol de graduat en educació secundària.

A l’institut Sòl-de-Riu, el batxillerat s’estructura en 2 cursos i les modalitats que ofereix el centre són: modalitat d’humanitats i ciències socials, i la modalitat de ciències i tecnologia. Tant a 1r com a 2n hi ha matèries obligatòries com ara: català, castellà i angles. Si l’alumne està cursant el BAT científic o social, les matemàtiques seran obligatòries, però dependran de la modalitat escollida, mentre que si cursa BAT humanístic, aquestes seran substituïdes per llatí. Així doncs, aquestes són les matèries de cada BAT:

19

Matèries

1r 2n

Llengua i literatura catalana

2

2

Llengua i literatura castellana

2

2

Llengua anglesa

3

3

Filosofia

2

3

Educació física

2

-

Tutoria

1

1

Matèria comuna d'opció

4

4

Matèria de modalitat

4

4

2a matèria de modalitat

4

4

3a matèria de modalitat

4

4

Història

-

3

Ciències del Món Contemporani

2

-

Opció

Matèria

Ciències i tecnologia Matemàtiques I i II Humanitats

Llatí I i II

Ciències socials

Mat. Apl. CS I i II

20

Matèries de modalitat

Biologia I i II Ciències de la Terra Física I i II

Ciències i tecnologia

Química I i II Dibuix tècnic I i II Tecnologia industrial I i II Grec I i II Geografia Història de l'art Història del món contemporani

Humanitats i Ciències Socials

Literatura catalana Literatura castellana Literatura universal Economia Economia de l'empresa I i II

Matèries comunes: assignatures que proporcionen una formació general a l'alumnat. Algunes són obligatòries i altres varien en funció de la modalitat de batxillerat triada.

Matèries de modalitat: assignatures utilitzades en profunditzar en la modalitat de batxillerat triada. Els centres i les administracions educatives miren l’oferta de cada una.

Matèries específiques: en aquest tipus d'assignatures s'hi inclouen assignatures específiques, assignatures d'ampliació de continguts o altres assignatures a determinar per les administracions educatives.

21

5. ESTUDI ESTADÍSTIC DEL BATXILLERAT L’estudi s’ha realitzat amb el fi de, no sols poder observar com ha evolucionat el batxillerat a Alcanar, a Catalunya i a Espanya, sinó també com han evolucionat les noies en aquests estudis, i concretament en el BAT científic. Així doncs, podrem veure tendències, comparacions i intentarem esbrinar quines hagin pogut ser les causes. Com ja he explicat a la introducció, a banda de l’expressió gràfica del valor absolut, he inclòs mitjanes de percentatge, per a estudiar tendències i gràfics amb percentatges, dividint o bé pel total d’alumnes de BAT, o per la població, o per la natalitat Per això, el percentatge tenint en compte la natalitat és el més representatiu, perquè ens indica quants dels alumnes d’una determinada edat, estudien en comparació al total de la quinta.

22

5.1. El batxillerat a Alcanar

60

NĂšmero de persones

50 40 30 ALCANAR BATXILLERAT

20 10 0

Mitjana del percentatge 6 5 4 3 Mitjana del percentatge

2 1 0

23

En el gràfic es pot observar que l’any 1998/1999 va ser quan més gent ha cursat BAT, amb un total de 56 persones. El segon pic més alt va ser el 2002/2003 amb un total de 47 persones. El tercer pic alt seria el 2012/2013 amb 43 alumnes cursant BAT. En l’altre extrem, l’any 2008/2009, a les aules sols hi havia 22 alumnes cursant 2n de BAT, sent l’any on menys persones han decidit fer BAT. Altres anys semblants a aquest seria el 1996/1997 i el 2013/2014 amb 25 alumnes cadascú d’ells.

També observem que el primer any, no hi va haver molta gent fent BAT. La causa pot ser una molt simple:es tractava d’un centre pioner, ja que la Reforma Educativa (LOGSE) que s’havia d’implementar a tots els instituts després, a Alcanar ho va fer dos anys abans, i això potser va fer que la gent no se sentís segurasobre aquest sistema, perquè el desconeixien. En aquells moments, els alumnes solien anar-hi a altres llocs per a poder cursar el BAT, com per exemple a Ulldecona, Amposta o Tortosa. Els dos anys següents les coses canvien, i el nombre d’alumnes augmenta de manera considerable, tenint un màxim el 98/99. Igual que les coses pugen, però, han de baixar, i tot i tenir un nombre alt d'alumnes els altres anys, a partir del 2002/2003, el nombre d’alumnes baixa considerablement, acabant tenint un mínim l’any 2008/2009. Aquí les causes podrien ser diverses, però una cosa està clara: la natalitat va disminuir considerablement. En anys posteriors, també podem parlar de la crisi que va afectar Espanya a partir del 2008. Potser aquest és un factor que hagi influït sobre el nombre de persones a BAT? Tenint en compte que tant els llibres com el material escolar costen diners i mantenir un fill a l’escola, tot i ser pública, no és fàcil, és una possibilitat.

Per poder observar una tendència s’ha fet una mitjana4. Ens trobem que fins al 2005 la cosa semblava puja però després hi ha una decadència que es va observant i on fa uns anys es manté. Si bé no disminueix el nombre d’alumne tampoc sembla que n’augmenti. Finalment, s’observa una estabilització a partir del 2008. Jo diria que els efectes de la crisi i de la baixa natalitat es va veure compensat per l’arribada de molts immigrants.

4

Mitjana: En estadística, el substantiu femení mitjana és sinònim de mitjana aritmètica, és a dir, el resultat de dividir un seguit de nombres per la quantitat de nombres que tenim.

24

5.2. Percentatge de persones al batxillerat dividit per la població 0,9 0,8 0,7 0,6

ALCANAR % BAT/POBLACIÓ CATALUNYA % BAT/POBLACIÓ ESPANYA % BAT/POBLACIÓ

0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0

Mitjana del percentatge 0,9 0,8 0,7

Mitjana del percentage d'Alcanar

0,6 0,5 0,4

Mitjana del percentatge de Catalunya

0,3 0,2

Mitjana del percentatge d'Espanya

0,1 0

25

En aquest gràfic s’estudia el percentatge de persones al batxillerat dividit per la població del mateix any. Les dades d’Alcanar, Catalunya i Espanya no són comparables al 100%, ja que les poblacions són molt diferents i per tant la quantitat d’alumnes que cursaran el batxillerat també serà diferent. Per una banda cal tenir en compte, que a Alcanar es compten els alumnes de 2n de BAT, mentre que a les dades d’Espanya i Catalunya estan les dades de 1r i 2n de BAT. En la correcció de dividir els alumnes de BAT de Catalunya i Espanya per la meitat, cometem un error considerable, ja que com a norma, sempre hi haurà menys alumnes a 2n de BAT que a 1r. És interessant observar l’evolució. Començant del 2003/2004 es veu una disminució fins al 2010/2011 quan torna a haver-hi un augment.Tot i haveraquesta baixada a partir del 2002/2003, ho podem relacionar amb un descens de la natalitat. Menys bebès nascuts, 18 anys després, menys persones Al BAT.Per tal d’obtenir un gràfic més precís he anat canviat la població de cada any.

26

5.3. Percentatge de persones al BAT per taxa de natalitat Per a fer aquest gràfic, he utilitzat les dades de la matrícula de 2n de BAT d’Alcanar, les del BAT de Catalunya i Espanya dividides per 2, dividides cadascuna d’elles per la natalitat de l’any de 18 anys enrera per veure el percentatge dels nois i noies que cursen BAT; tot i que és una aproximació, perquè aquí no es tenen en compte els alumnes de BAT nascuts fora d’Alcanar. Serà el mateix tipus de càlcul que faré servir cada vegada que utilitzaré la taxa de natalitat.

Per una altra banda he dividit per dos, perquè les dades d’Alcanar són les de 2n de BAT, i les de Catalunya i Espanya són de l’Idescat i de l’INE. Amb això es podrà veure una aproximació per a poder comparar, ja que a 2n de BAT hi ha menys gent que a 1r de BAT.

100 90 80 70 60 50

ALCANAR

40

CATALUNYA

30

ESPANYA

20 10 0

27

Mitjana dels percentatges 90 80 70 60 Mitjana del percentatge d'Alcanar

50 40

Mitjana del percentatge de Catalunya

30

Mitjana del percentatge d'Espanya

20 10 0

Nombre de persones al batxillerat dividit el nombre de naixements 18 anys enrere.

Observem que les dades d’Alcanar estan per sotade les de Catalunya i Espanya pel que fa a nombre de persones al batxillerat respecte de la taxa de natalitat 18 anys.

A pesar de l’aproximació que he fet al dividir per dos, i anunciant l’error comentat abans sobre que a 2n de BAT sempre hi ha menys alumnes que a 1r, crec que igualment es pot dir que el tant per centd’estudiants que fan BAT a Alcanar és baix.

Això es pot interpretar pel fet que és una població rural i, el total de persones deCatalunya ve molt influenciat pel nombre d’habitants de les grans ciutats, on la major part de l’alumnat capacitat estudiarà batxillerat perquè no hi ha gaire més opcions. Si poguéssim comparar la mitjana d’Alcanar amb altres pobles amb característiques semblants, el resultat seria més paregut, però aquestes dades no les tenim.

En definitiva, sembla que es podria millorar.

28

5.4. Evolució de les noies al BAT 60

Nombre de persones

50 40 BATXILLERAT

30

NOIES BAT 20

BAT CIENTÍFIC BAT CIENTÍFIC NOIES

10

1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

0

Mitjana de l’evolució de les noies al BAT 45 40 35 30 25

Mitjana del BAT

20

Mitjana noies BAT

15

Mitjana BAT científic

10

Mitjana BAT científic noies

5 0

29

En el gràfic podem observar pics molt accentuats. L’any 1998/1999 va ser quan més gent va fer batxillerat, amb un total de 56 alumnes, mentre que el 2008/2009, va ser just el contrari, havent-hi sols 22 alumnes a la classe.

Coincideix el pic més elevat de noies que han cursat bel BAT, amb el pic més elevat respecte a persones a BAT l’any 1998/1999. Aquest any, hi van més haver-hi noies, i igual per al curs 2002/2003 i el 2012/2013.

Els primers anys el BAT científic els tenen pics molt accentuats de baixadespujades, però començant pel 2006/2007 els pics ja no són així, sinó que baixa disminueix a poc a poc el nombre d’alumnes i puja de la mateixa manera. No tots els pics elevats, coincideixen amb el nombre de persones que han fet BAT en un determinat BAT. Clars exemples serien l’any 2005/2006 i 2002/2003 amb 24 i 23 alumnes respectivament.

Per altra banda les noies del BAT científic, tenen anys de pujades i anys de baixades en nombre d’alumnes i pareix que cada vegada es va repetint. Els anys 1996/1997 i el 2013/2014, va ser quan menys noies han cursat aquesta modalitat, amb 2 i 3 alumnes respectivament.

Coincideix així, que quan hi ha més persones, més noies hi ha, més persones al bat científic i per tant, més xiques fent el bat científic. Una situació curiosa ocorre l’any 2005/2006 on hi ha poca gent que fa BAT, però d’aquesta molts fan el científic.

30

5.5. Comparaciรณ de les noies al BAT 90 80 70 60 Percentatge Alcanar Noies BAT/ BAT

%

50 40

Percentatge Catalunya Noies BAT/BAT

30

Percentatge Espanya Noies BAT/BAT

20 10 0

Mitjana de la comparaciรณ de les noies al BAT 70 60 50 40

Mitjana del percentatge Alcanar Noies BAT/ BAT

30

Mitjana del percentatge Catalunya Noies BAT/BAT

20

Mitjana del percentatge Espanya Noies BAT/BAT

10 0

31

Quan tens poca població, petits canvis provoca estacionalitat5. No es pot observar per tant una tendència per a Alcanar, però si una tendència estable per a CAT i Espanya. Per tant cal fer mitjanes, per a observar aquesta tendència també a Alcanar. Dit això, els percentatges més alts els trobem els anys 1999/2000, amb un total del 76,74%, seguit de 2007/2008 amb un 76,66%. Els més baixos serien el 1996/1997 amb sols un 40% i 1997/1998 amb un 33,33%, l’any amb més poques noies al batxillerat.

En fer la mitjana, observem la tendència d'Alcanar. Els primers anys, el número no és tan gran, però després puja considerablement, fins a estar a l’altura de Catalunya i Espanya. Ha tingut baixades com l'any 2004/2005 i pujades a partir del 2006 /2007, però no se’n va de tant de les altres dues tendències. Observem que els últimsanys, referint-me a 2016/2017 i 2017/2018, hi ha una baixada, però és poc significatiu.

El percentatge de noies que estudien BAT científic/tecnològic a Alcanar, està per damunt del 50%.Els resultats serien diferents si estudiéssim la diferència entre el científic i el tecnològic, peròcom que al científic solen haver-himés xiques i al tecnològic més xics, i aquestes dades, estudiar-les conjuntament es compensen.

5

Estacionalitat: Sèrie de valors que pren una variable temporal, que inclou les

fluctuacionsesdevingudes en les diversesestacions de l'any o en períodesméscurts.

32

5.6. Percentatge noiesdel batxillerat per població 1 0,9 0,8 0,7 0,6

ALCANAR num.dones.BAT / població

0,5

CATALUNYA num.dones.BAT / població

0,4 0,3

ESPANYA num.dones.BAT / població

0,2 0,1 0

Percentatgenoiesdel batxillerat per població 0,5 0,45 0,4 0,35 0,3

ALCANAR num.dones.BAT / població

0,25

CATALUNYA num.dones.BAT / població

0,2 0,15

ESPANYA num.dones.BAT / població

0,1 0,05 0

33

Mitjana dels percentatges 0,5 0,45 0,4 0,35 0,3 0,25

Mitjana d'Alcanar

0,2

Mitjana de Catalunya

0,15

Mitjana d'Espanya

0,1 0,05 0

Com en els gràfics anteriors, les dades de Catalunya i Espanya no són comparables amb les d’Alcanar. Per tant,ens trobem amb una situació similar a la d’abansa Alcanar, als gràfics del BAT, i una valoració igual a la dels gràfics per taxa de natalitat.

Tot i no ser una solució ens ajuda a veure un resultat més aproximat. Al parlar d'un tant per cent, la diferencia tot i parèixer gran, no ho és tant.

Sembla que hi ha una tendència estable en Catalunya i Espanya, però la situació en Alcanar sols ha fet que baixar des de l’any 2002/2003, la qual cosa és preocupant.

Tot i això, cal tenir en compte que els nombres són molt menuts, i en la representació, l’eix d’ordenades s’ha dissenyat en molta precisió en la qual cosa vull dir que aquest descens no és tan gran com sembla al gràfic.

34

5.7. Percentatge de noies al batxillerat científic dividit el nombre total d’alumnes al batxillerat.

70 60 50 40 30

Percentatge dona bat cientific/ BAT

20 10 0

Mitjana del percentage 30 25 20 15 10 5 0

35

La proporció entre les noies que fan 2n de batxillerat científic respecte de l’alumnat total de 2n de batxillerat és molt elevada l’any 2005/2006, on hi havia un resultat del 61,54%.Aquest any va ser quan més noies van cursar aquesta modalitat. Després d’aquest any amb una promoció tan nombrosa, ens trobem que el percentatge més gran és el de 1999/2000, amb un 34,88%.Després, en canvi, hi ha períodes on hi ha moltes noies científiques a les aules, i d’altres on no tantes.

Com en altres gràfics, per poder estudiar la tendència s’ha realitzat una mitjana,sent el resultant positiu, ja que s’ha anat incrementant el nombre de xiques científiques al BAT. Observem que els primers anys no hi ha moltes noies en aquesta modalitat, però que amb el pas dels anys, més i més xiques trien fer ciència. De fet a partir del 2005/2006 es pot observar aquesta pujada en la tendència. En els últims anys es veu una estabilització.

36

5.8. Noies al BAT científic a Alcanar 90 80 70

%

60 50 40

Percentatge dona bat científic/ bat científic

30 20 10 0

Mitjana de percentage 60 50 40 30 20 10 0

37

Observem que les noies al bat científic tenen tant període de pujada com de baixada. Hi ha anys favorables i anys desfavorables. L’any on més dones han cursat el bat científic respecte els seus companys nois, és el 2004/2005, mentre que el 2013/2014, les noies han estat poques a les classes de ciència.

En fer la tendència observem que aquesta és positiva, pel que fa a les noies que fan BAT científic.S’observa una pujada important fins al curs 2004/2005, a partir del qual les oscil·lacions són poc importants en la tendència; podríem dir que hem arribat a una estabilització de la tendència. A mesura que hem anat avançant en la societat es van anar perdent molts dels estereotips on es classificava als nois com a més vàlids per a la ciència, i se’ls ha donat a elles moltes més oportunitats a l'hora els estudis. Al parlar d’una època més contemporània i actual, potser no es veu tanta diferència entre els dos gèneres als estudis.

38

6. COM SERÀ EL BATXILLERAT DELS PROPERS ANYS? L’objectiu d’aquest estudi estadístic és analitzar no sols la quantitat d’estudiants de l’Institut

Sòl-de-Riu que desitgen cursar BAT en acabar els estudis, sinó també

preguntar i veure als estudiants de BAT, si han sofert o viscut algun tipus de discriminació en l’àmbit acadèmic.

Per tal de fer l’estudi, els enquestats han estat alumnes de l’Institut Sòl-de-Riu, concretament tots els alumnes que actualment fan els seus respectius cursos, 1r, 2n, 3r, 4t ESO i 1r i 2n BAT. Tot i que no podem garantir que l’assistència a l’aula de l’alumnatquan es passaven les enquestes fos del 100%, considerem que el resultat global és igualment vàlid.

Per elaborar el qüestionari es va tenir en compte que hi ha factors que poden influir a l’hora d’escollir els estudis de la branca científica, com per exemple que a l’alumne no se li doni bé les matemàtiques. Altres preguntes han estat les que tracten la discriminació. A més s’ha preguntat el sexe de la persona, ja que a l’hora de la contestació, es preveia que algunes respostes dels nois serien diferents de les noies.

Tot i que l’enquesta que es va adreçar a l’alumnat d’ESO i la que es va adreçar a l’alumnat de batxillerat no són exactament les mateixes, he comparat les preguntes equivalents en un mateix apartat.

39

6.1. Número d’alumnes i percentatges de nois i noies CURSOS 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BAT 2n BAT

NOIES 34 30 26 26 13 14

1r ESO

Núm. alumnes

Noia 49%

Noi 51%

2n ESO

Núm. alumnes Noia 43%

Noi 57%

3r ESO

Núm. alumnes

Noia 39%

Noi 61%

40

NOIS 35 39 40 29 21 9

4t ESO

Núm. alumnes

Noia 47%

Noi 53%

1r BAT

Núm. alumnes

Noia 38% Noi 62%

2n BAT

Núm. alumnes

Noi 39%

Noia 61%

Com es pot observar, en la major part dels nivells, la proporció entre els nois i les noies, està prou igualada.

Per altra banda, s’observa que sempre predominen els nois tret de 2n de BAT.

41

6.2. Ja has decidit que fer en acabar l’ESO? (Enquesta ESO) CURSOS 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

BAT

Cicles formatius 15 13 27 13

45 51 35 37

Treballar 9 5 4 4

1r ESO

Ja has decidit que fer en acabar l'ESO? 13% BAT Bat 22%

Cicles Formatius 65%

Treballar

2n ESO

Ja has decidit que fer en acabar l'ESO? 7% BAT

19%

Cicles Formatius 74%

Treballar

3r ESO

Ja has decidit que fer en acabar l'ESO? 6% BAT 41%

Cicles Formatius

53%

Treballar

42

4t ESO

Ja has decidit que fer en acabar l'ESO? 7% BAT 24%

Cicles Formatius 69%

Treballar

En acabar l’ESO la majoria dels alumnes dels actuals cursos volen fer BAT, seguit de cicles formatius, i finalment de treballar amb un percentatge no tan elevat.

En la realitat, les coses canvien bastant, ja que el número de gent que arriba a BAT no és tan gran.Possiblement els alumnes s’adonen que en pujar els cursos, augmenta el nivell de dificultat, en matèries com les matemàtiques, i l’esforç necessari, i no tothom el pot assolir o està disposat a treballar tant.

També es pot comentar que a pesar que seria previsible que en pujar els nivells disminueixen el nombre d’alumnes que desitgen fer BAT, això no ha estat així.

43

6.3. Quin BAT estàs cursant? (Enquesta BAT)

CURSOS 1r BAT 2n BAT

BAT CIENTÍFIC/TECNOLÒGIC 13 13

BAT SOCIAL/HUMANÍSTIC 21 10

1r BAT

Quin BAT estàs cursant?

BAT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

38%

BAT SOCIAL/ HUMANÍSTIC

62%

2n BAT

Quin BAT estàs cursant?

BAT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

43% 57%

BAT SOCIAL/ HUMANÍSTIC

A primer de BAT, la majoria d’alumnes fan la modalitat social/humanística, mentre que a 2n de BAT la majoria fan la científica/tecnològica, i just a 2n hi ha més xiques, mentre que a 1r hi ha més nois.

44

6.4. Si el que t’agradaria és cursar BAT, quin seria?

(Enquesta ESO)

CURSOS 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

BAT CIENTíFIC/TECNOLòGIC

BAT SOCIAL/HUMANíSTIC

BAT ARTíSTIC

22 21 24 15

17 21 7 21

6 9 4 4

1r ESO

Si el que t'agradaria és cursar BAT, quin seria?

13%

BAT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC 49%

BAT SOCIAL/ HUMANÍSTIC

38% BAT ARTÍSTIC

2n ESO

Si el que t'agradaria és cursar BAT, quin seria?

BAT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

18% 41%

BAT SOCIAL/ HUMANÍSTIC

41%

BAT ARTÍSTIC

45

3r ESO

Si el que t'agradaria és cursar BAT, quin seria?

11%

BAT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC BAT SOCIAL/ HUMANÍSTIC

20% 69%

BAT ARTÍSTIC

4t ESO

Si el que t'agradaria és cursar BAT, quin seria?

10%

BAT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC 37%

BAT SOCIAL/ HUMANÍSTIC

53% BAT ARTÍSTIC

El curs on més gent vol fer el BAT social/humanístic en acabar els estudis obligatoris, és a 4t d’ESO, mentre que on es vol fer més el BAT científic/tecnològic és a 3r d’ESO, on la majoria són xics.

Com es pot observar hi ha molts alumnes que actualment desitgen cursar la modalitat científica.

46

6.5. En cas de no haver triat el BAT científic, quina n’és la causa?

CURSOS 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BAT 2n BAT

7 13 8 12 5 2

9 11 8 7 3 1

1 1 0 0 0 0

20 17 19 12 6 5

8 6 6 5 5 2

1r ESO

En cas de no haver triat el BAT científic, quina n'és la causa?

Perquè no m'agrada o se'm donen bé les matemàtiques.

Perquè no m'agraden les ciències.

Perquè no considero la ciència important.

Perquè no m'agradaria treballar d'això en un futur.

16%

18%

20%

44%

2%

2n ESO

En cas de no haver trait el BAT científic, quina n'és la causa?

Perquè no m'agrada o se'm donen bé les matemàtiques.

Perquè no m'agraden les ciències.

Perquè no considero la ciència important.

Perquè no m'agradaria treballar d'això en un futur.

13% 27% 35% 23% 2%

47

3r ESO

En cas de no haver triat el BAT científic, quina n'és la causa?

15%

Perquè no m'agrada o se'm donen bé les matemàtiques.

Perquè no m'agraden les ciències.

Perquè no considero la ciència important.

Perquè no m'agradaria treballar d'això en un futur.

19%

46%

20% 0%

4t ESO

En cas de no haver triat el BAT científic, quina n'és la causa?

Perquè no m'agrada o se'm donen bé les matemàtiques.

Perquè no m'agraden les ciències.

Perquè no considero la ciència important.

Perquè no m'agradaria treballar d'això en un futur.

14% 33% 33% 0%

20%

1r BAT

En cas de no haver triat el BAT científic, quina n'és la causa?

Perquè no m'agrada o se'm donen bé les matemàtiques.

Perquè no m'agraden les ciències.

Perquè no considero la ciència important.

Perquè no m'agradaria treballar d'això en un futur.

26% 26% 32%

16% 0%

2n BAT

En cas de no haver trait el BAT científic, quina n'és Perquè no m'agrada o se'm la causa?

20%

50%

donen bé les matemàtiques.

Perquè no m'agraden les ciències.

Perquè no considero la ciència important.

Perquè no m'agradaria treballar d'això en un futur.

Altres

20% 10% 0%

48

La causa més escollida del perquè no faran o no fan el BAT científic els alumnes de l’ESO, i els estudiants de BAT, és perquè no els agradaria treballar d’això en un futur. La segona raó és perquè no els agrada o se’ls dóna bé les matemàtiques. La tercera causa és perquè no els agrada les ciències. La penúltima seria altres.

Finalment sols un 2% dels alumnes de 1r d’ESO pensen que la ciència no és important. Això podria ser perquè estan desinformats i encara els falta molt per a aprendre.

A més edat, més alumnes que han escollit que no han triat el BAT científic, a causa de les matemàtiques, la que confirmaria la hipòtesi que plantejava a l’apartat 6.2: en pujar els nivells, augmenta el grau de dificultat de matemàtiques, i això fa que molts alumnes abandonin la possibilitat d’estudiar ciències.

49

6.6. Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l’alumnat li agradessin més ciències?

CURSOS 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO 1r BAT 2n BAT

Sí 35 29 40 27 15 15

NO 34 40 25 27 19 8

1r ESO

Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l'alumnat li agradessin més les ciències?

No Sí 49% 51%

2n ESO

Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l'alumnat li agradessin més les ciències?

Sí No 42% 58%

50

3r ESO

Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l'alumnat li agradessin més les ciències?

No Sí 38% 62%

4t ESO

Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l'alumnat li agradessin més les ciències?

No Sí 50% 50%

1r BAT

Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l'alumnat li agradessin més les ciències?

Sí No 44% 56%

2n BAT

Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l'alumnat li agradessin més les ciències?

No 35%

Sí 65%

51

A aquesta pregunta moltes de les respostes s’han repetit, i més o menys cada tothom ha anat dient les mateixes coses. Les respostes afirmatives més contestades pels alumnes han estat les següents: 

Fer a les classes més activitats interactives.



Tenir més xerrades relacionades amb el món científic.



Que les activitats siguin més interessants, dinàmiques i divertides. A més fer més ús de dibuixos i imatges a la pissarra, així com vídeos, per a una millor comprensió.



En compte de fer tanta teoria i tantes activitats, fer més practiques, més experiments al laboratori i més projectes.



Explicar la ciència d’una manera diferent.



Animar i motivar els estudiants.



Treballar més el que és més complicat i el que costa més a l’alumnat.



Fer més excursions d’àmbit científic, com per exemple, als museus.



Participar en tallers de ciència.



Explicar la ciència mitjançant fenòmens de dia a dia.

Altres respostes no tan populars, han estat les següents:   

Fer més treballs Fer projectes i exposar-los davant de tots els cursos.

Fer algun concurs o optativa de laboratori per a fer que l'alumnat que no és conscient del món de les ciències tingui una petita introducció.



Més hores de física, química i biologia



Explicar sols les coses més importants



Canviar l'actitud dels professors envers la matèria



Donar més temes (explicar de dalt a baix tot un tema)



Fer entrevistes amb gent que es dedica a la ciència.



Fer treballs pràctics com a examen.



Canviar el sistema educatiu



Fonamentar la ciència com una activitat lúdica.

52



Tallers pràctics com: com realitzar RCP6, com evitar una baixada de sucre, com evitar lesions esportives…



Promocionar el STEM7 per tothom, però sobretot per les dones, ja que de vegades se'ls nega aquesta possibilitat

En conclusió, una gran majoria dels alumnes tant de batxillerat, com de l’ESO pensen que hi podria haver una solució a l’hora d’elegir el BAT, i que aquest sigui el científic.

6

RCP: Reanimació cardiopulmonar.

STEM: és un acrònim per les disciplines acadèmiques de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

7

53

6.7. Creus que les dones pateixen discriminació en l’àmbit acadèmic?

CURSOS 1r BAT 2n BAT

Sí 8 9

No 26 14

1r BAT

Creus que les dones pateixen discriminació en l'ambit acadèmic?

Sí 24%

No 76%

2n BAT

Creus que les dones pateixen discriminació en l'àmbit acadèmic?

Sí 39% No 61%

54

I d’aquests dos cursos junts, quants nois pensen que sí o que no i quantes noies pensen el mateix?

NOIS NOIES

SÍ 1 16

NO 29 11

Nois Sí 3%

No 97%

Noies No 41%

55

Sí 59%

La resposta més contestada pels alumnes ha estat un NO. Ca dir i tenir en compte que gairebé tots els nois, tret d’1, han contestat que no hi ha discriminació amb un percentatge de 97%, mentre que un 59% de les noies han contestat que sí, majoritàriament de 2n de BAT. A més, observem que a 2n de BAT hi ha més noies.

Això ens porta a pensar que

a pesar que la discriminació cap a les dones ve

donada per la societat, però que són els homes qui en surt beneficiat, que moltes vegades no se n’adonen, no en són prou conscients. Dit, això, a 1r de BAT, un 76% pensen que no, per l’altra banda a 2n de BAT, un 61% pensen el mateix.

Les respostes afirmatives han estat les següents: 

Com el dia a dia, una dona té menys drets per a tot, i a l'hora dels estudis, també són aconsellades de la mateixa forma.



Es relaciona el món de les ciències als homes i es creu que la dona no té tanta fluïdesa.



De vegades es pot pensar que alguna carrera no es pot fer per ser dona o perquè estemdins d'un món d'homes.



Que la majoria de grups de recerca estan formats per dones, però dirigits per homes.



Quan algú diu que el científic o tecnològic no està fet per a les dones.



De vegades es dóna més importància a un treball, normalment matemàtic realitzat per un noi. Altres vegades es pensa que una noia ha copiat o ha insinuat el professor sexualment per a pujar de nota.



Comentaris masclistes i/o misògins per part dels companys i l'absoluta passivitat del professor.



Són infravalorades,



Quasi no hi ha dones que facin el BAT tecnològic, i si n'hi ha, les discriminen i se'n burlen.

56

6.8. Creus que el sexe d’una persona pot influir a l’hora de triar els seus estudis o el futur professional?

CURSOS 1r BAT 2n BAT

Sí 6 10

No 28 13

1r BAT

Creus que el sexe d'una persona pot influir a l'hora de triar els seus estudis o el futur professional?

Sí 18%

No 82%

2n BAT

Creus que el sexe d'una persona pot influir a l'hora de triar els seus estudis o el futur professional?

No 57%

57

Sí 43%

Tenint aquests resultats, quants són nois que han triat que sí o que no i quantes són noies?

NOIS NOIES

Sí 5 11

No 25 16

Nois Sí 17%

No 83%

Noies Sí 41% No 59%

Aquí es torna a veure el mateix que a la situació anterior. Més de la majoria de respostes són negatives, però les positives majoritàriament han estat les respostes de les noies. A 1r de BAT un 82% pensen que no, mentre que a 2n de BAT, un 57%.

Una diferència bastant gran entre els dos cursos respecte a les preguntes de discriminació escolar. Això em porta a pensar que a 2n de BAT les persones estan més conscienciades que existeix una certa discriminació entre nois i noies, perquè hi ha més noies.

58

Les respostes afirmatives han estat les següents: 

Perquè com hi ha preferències cap a l'home i una certa discriminació cap a la dona, influeix a l'hora de triar un estudi.



Existeixen carreres que es poden associar a un determinat sexe.



Si no hi ha molta presència de dones en un hàbit, es pot condicionar a no triar-ho.



Hi ha treballs que es consideren només per a homes.



Perquè en aquesta societat està poc o mal vist veure una dona fent una carrera relacionada amb l’enginyeria, informàtica, etc.



Per exemple, quan una noia vol fer enginyeria, o quan un noi vol fer belles arts o disseny ambdós sexes se senten pressionats per a canviar el grau universitari o futur professional.



No es promociona la ciència a les dones desde petites. De ben menuts ens ensenyen diferents coses, per exemple, als nois es donen joguines com ara camions, jocs que tenen a veure amb la ciència, mentre que a les noies se’ls donen nines, joguets de plàstic per a la cuina, bebès, i roba de princesa.



A causa de la influència de la societat.

A la pregunta de la discriminació en l’àmbit acadèmic, hi ha més respostes negatives però, tot i que la resposta afirmativa no és tan popular, aquesta ha estat justificada i majoritàriament, per no dir tothom, per noies. Els nois pensen que aquesta discriminació no existeix, però les dones afirmen que sí. Finalment en la pregunta on s’esmenta si el sexe pot influir a l’hora d’elegir els estudis, torna apassar com abans, on la resposta “guanyadora” és el NO, però que les respostes afirmatives sols les contesten xiques i a més ho justifiquen.

Hi ha carreres associades a un determinat sexe? Aquesta és una resposta donada per una alumna de BAT a la qüestió platejada a l’enquesta. Tot i parèixer estrany, ja que en teoria tant homes com dones tenen dret i poden treballar d’allò que els agradi, la realitat és una altra. Les dones es concentren majoritàriament en oficis que tenen relació amb els estereotips atribuïts, com per exemple, empleades domèstiques, personal de neteja, serveis de la salut, etc. A més algunes activitats es menyspreen perquè estan fetes per dones. Per l’altra banda, elles ocupen un petit tant per cent als oficis relacionats amb la construcció o la mecànica, entre d’altres.

59

Alguns arguments utilitzats per defensar aquesta desigualtat, és perquè a les dones no els agrada fer esforç físic o treballar a temperatures extremes, però això és una mentida, perquè sí que hi ha dones que els agradaria treballar, independentment d’aquestes condicions, però quan es presenten per al lloc de treball, no les contracten.

60

7. CONCLUSIÓ ENTREVISTES Per a parlar d'una possible discriminació he entrevistat els alumnes de batxillerat, però i les dones que es dediquen a la ciència? Elles que en pensen?

Les dones científiques entrevistades diuen que al llarg de la seva vida laboral no han viscut situacions en què s'hagin sentit discriminades pel seu sexe a l’hora d’obtenir feina, tot i que en coneixen casos propers. És curiós saber que en la funció pública aquesta desigualtat no sigui tan notable, en canvi, en l'empresa privada, la cosa canvia, i elles ho tenen més difícil, per exemple, a l'hora de trobar feina. Elles sols han anomenat comentaris despectius i actituds o comportaments sexistes, com poden ser els acudits i les bromes que denigren a les dones, l'ús del llenguatge ofensiu, mirades ofensives, entre d'altres. Però aquesta discriminació també la podem notar a l'hora de mirar si les dones i els homes tenen les mateixes oportunitats. Així, es tenen en compte els salaris, la promoció de dones a llocs de responsabilitat, etc.

Un altre problema al qual s'ha d'enfrontar les dones és la compaginació de la família i la vida social amb la feina. Si bé, cuidar els fills i la casa és feina de dos, la majoria de vegades la dona hi dedica més temps. Molts de cops arriba a ser estressant, ja que tant el treball com la família necessiten temps i arriba un punt on no pots estar a dos llocs diferents i has d'escollir. Si bé, elles no s'han referit a l'entrevista a aquesta desigualtat a l'hora de fer la feina domèstica i cuidar als possibles fills, sí que van parlar de la compaginació entre les hores de feina i la llar, i estic segura que aquesta no es comparteix al 50%.

Finalment dir, que tant per a elles com per a mi, no hi ha treballs per a dones ni treballs per a homes. Totes elles estan d'acord que s'ha d'estudiar i fer allò que t'agradi i t'interessi, i deixar a banda els estereotips sobre feines que són "d'homes" com poden ser les enginyeries, les matemàtiques i tot el món de la tecnologia.

61

8. CONCLUSIÓ La realització d’aquest treball no ha estat fàcil, ja que és un tema del qual pots explicar molt i molt del que diràs potser subjectiu. Puc dir que s’han complert totes les meves expectatives del treball i que he aconseguit complir tots els meus objectius. Ha sigut un treball on, he après moltíssim. Aquest treball per a mi ha estat tot un repte, perquè a banda de la dificultat, hi he dedicat molt de temps i esforç. El tractament de dades, l’anàlisi dels gràfics i l’extracció de conclusions sempre són coses que vas fent a l’institut, però jo puc dir que he aprofundit en aquest tema i estic orgullosa del resultat final. En la durada d’aquest projecte he llegit, he buscat, m’he informat en llibres i a Internet sobre el tema del qual tracto, però no només ha estat una recerca personal, sinó que he acabat coneixent persones de tota classe que m’han ajudat en el treball. Des d’un historiador, una ambientòloga i les bibliotecàriesque em va assessorar a l’hora de la cerca bibliogràfica, fins a les noies que m’han contestat l’entrevista.

Vistos els gràfics de les dades de Catalunya del 2017 sobre la situació laboral de les dones, es veu una clara desigualtat quant a salari, sobretot, a mesura que avança l’edat on aquesta es converteix en més i més notable. A més, observem una clara diferència pel que fa a dones directores i gerents respecte dels homes. Totes les raons que podem trobar: estereotips, desigualtat…..es poden resumir en una sola paraula, que és el masclisme.

Per altra banda, en l’estudi estadístic del batxillerat sembla que hi ha una estabilització en la majoria dels casos, però que la situació es podria millorar. Ens trobem en pujades i en baixades, però no és fins que fem les mitjanes que hi podem veure tendències. Quant a les noies del BAT, coincideixen amb el nombre que hi ha a batxillerat en un determinat any.Quan hi ha més persones al BAT, més noies hi ha, més persones al bat científic i per tant, més xiques fent el BAT científic.

62

Segons les dades obtingudes al treball, arribo a la conclusió que, encara que la societat estigui formada per homes i dones, i que utilitzar el sexe per a discriminar està prohibit baix el dret internacional dels drets humans, això no vol dir que encara avui dia, no es produeixi certa desigualtat entre ells.

Basant-me en els resultats dels gràfics i les respostes de totes les persones enquestades,puc afirmar que més de la majoria de les noies han sofert o viscut, sigui personalment o de prop, una certa discriminació en l’àmbit escolar, ja siguin insults com la influència dels estereotips a l’hora de triar uns estudis o uns altres. A més m’agradaria destacar un altre cop, que de les preguntes sobre la discriminació, sols les dones han contestat de manera afirmativa i a més ho han justificat i han donat exemples, mentre que els seus companys nois, han respost negativament.

Aquesta cosa em sembla més que interessant, perquè ens descriu que passa en la realitat en la nostra societat. Ens trobem que,gairebé, totes les persones que defensen el feminisme, que hi ha discriminació i desigualtat entre els sexes, són les noies i dones, mentre que els homes tot i ser la principal causa que això es produeixi, o no ho volen reconèixer, perquè no ho consideren important i troben justificada aquesta situació, o simplement no s’adonen de la situació.

Per altra banda, en els resultats de les enquestes observem que una gran majoria d’alumnes els agradaria cursar en un futur el BAT, però que en la realitat la quantitat de persones que arriba a BAT no és tan gran. Tot i això, res es pot afirmar, ja que existeix la possibilitat que en un futur molta més gent vulgui cursar estudis postobligatoris. Això sí, la resposta final ens la dirà el temps.

Finalment en les respostes de les entrevistes, he vist que les dones es veuen angoixades a l’hora de compaginar la feina amb la família i la llar. A més tot i no viure-ho personalment, coneixen casos de discriminació per sexe. Això, confirma el que he dit anteriorment, i a més arribo a la conclusió que aquesta discriminació se’ns dóna des del moment en què naixem, on no és tan gran, i amesura que passa els anys aquesta bola de neu es va fent més gran i més gran.

63

9. AGRAÏMENTS Poder realitzar aquest treball de recerca ha estat possible gràcies a moltes persones. M’agradaria per tant agrair-los-ho.

Primerament, he de donar les gràcies als meus tutors, Anna Valle i Claudio Cosín.

M'han guiat, corregit, ajudat, i s'han implicat per tal que el meu treball acabi de la millor manera possible.

En segon lloc a tots i cadascun de l'alumnat que han contestat l'enquesta de les Vocacions científiques.

En tercer lloc, a totes les dones que m'han contestat l'entrevista (Anna Sanz Ayza, Anna Valle Martí, Azucena Serrat, Judit Bort Roig i Rosa M. Fibla Matamoros).

Agraeixo les seves respostes sinceres que han estat clau per al meu treball.

Gràcies a les meves encantadores amigues i sobretot a la meva família, els quals sempre han estat al meu costat donant-me suport moral i sempre han confiat en mi.

De veritat us ho agraeixo.

Finalment, donar les gràcies a totes les persones involucrades, d'alguna manera en aquest treball.

64

10. BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB BELTRAN REVERTER, Joan Bpta : Alcanar segle XX. Cent anys d’imatges. Editorial Cinctorres Club, C.B. 1999 [Consulta: 15/8 /2018] Generalitat de Catalunya/ Institut Català de les Dones/Les dones a Catalunya 2018/ Disponible a: http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/sensibilitzacio/dia_dones/2018/Dossier_estadistic_8M2 018.pdf[Consulta: 15/8 /2018] El

País/

Quina

és

la

situació

de

les

dones

el

2017/

Disponible

a:

https://cat.elpais.com/cat/2017/03/07/catalunya/1488887805_737815.html[Consulta: 20/8 /2018] Institut Sòl-de-Riu/ L’institut/ Disponible a: http://institutsolderiu.cat/centre/ [Consulta: 2/9 /2018] Institut

Sòl-de-Riu/

Projecte

educatiu

del

centre/

Disponible

a:

https://app.box.com/s/oki5rz7ywz0rvjuzc3xjmakxwltvsq94[Consulta: 5/9 /2018] Les

dones

passat,

present

i

futur/

Disponible

a:http://premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/ead285aee52578de4efdabbaf19fb7fbc2f9d55 a_treballderecerca.pdf[Consulta: 9/9/2018]

Generalitat de Catalunya/ Institut estsdístic de Catalunya / Educació secundària. Alumnes. Per nivells i sexe.

Comarques

i

Aran,

àmbits

i

províncies/

Disponible

a:http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=744[Consulta: 10/9 /2018] Balears/ arabalears/ Dones científiques: un progrés ni ràpid ni fácil/ Disponible a: https://www.arabalears.cat/balears/Dones-cientifiques-progres-ni-rapid_0_1908409271.html[Consulta: 15/9 /2018]

La

situación

de

la

mujer

en

el

mercado

de

Trabajo

a:http://www.mitramiss.gob.es/es/sec_trabajo/analisis-mercado-trabajo/situacionmujeres/situacion_mujer_trabajo_2017.pdf[Consulta: 20/9/2018]

65

2017/

Disponible

Isabel Valdés/ Mujeres/ El País/ Pocas se sientan en la silla del director/ Disponible a: https://elpais.com/elpais/2014/06/03/mujeres/1401794639_140179.html[Consulta: 30/9/2018]

Descripció

i

objectius

de

l'educaciósecundàriaobligatòria/

educaweb/

disponible

a:

https://www.educaweb.cat/continguts/educatius/sistema-educatiu/educacio-secundaria-obligatoriaeso/[Consulta: 2/10/2018] Agència ala Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya/ Gènere i inserció laboral/ Disponible a: http://www.aqu.cat/doc/doc_36289082_1.pdf[Consulta: 4/10/2018] INE/

Anuarioestadístico

de

Espanya

2009/

Disponible

a:

https://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario09/anu09_03educa.pdf[Consulta: 8/10/2018] INE/

Anuarioestadístico

de

Espanya

2017/

Disponible

a:

https://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario17/anu17_03educa.pdf[Consulta: 8/10/2018] INE/

Anuarioestadístico

de

Espanya

2018/

Disponible

a:https://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario18/anu18_03educa.pdf[Consulta: 8/10/2018] Població d’Espanya/ Disponible a: https://countrymeters.info/es/Spain[Consulta: 15/10/2018] Expansión/

Datosmacro.com/

España-natalidad/

Disponible

a:

https://datosmacro.expansion.com/demografia/natalidad/espana[Consulta: 15/10/2018] Generalitat de Catalunya/ Institut estsdístic de Catalunya/ Naixements, defuncions i matrrtimonis.

Recompte/ Disponible a :https://www.idescat.cat/pub/?id=naix&n=79[Consulta: 17/10/2018] Alcanar

en

dades

2015.

Anuari

estadístic/

Disponible

a:

https://issuu.com/bibliotecatrinitarifabregat7/docs/alcanar_en_dades_2015._anuari_estad[Consulta: 17/10/2018] Rightandeducation/

Womenandgirls/

Disponible

a:

http://www.right-to-

education.org/girlswomen[Consulta: 22/10/2018] El Mundo/ Sociedad/ ¿Por qué los jóvenes españoles abandonan los estudios?/ Disponible a :https://www.elmundo.es/sociedad/2017/07/04/595b761122601d244f8b4585.html[Consulta: 30/10/2018] 66

Ce

se

intampladoctore?/

Cele

mai

importantefemeidinstinta/

a:https://www.csid.ro/lifestyle/vedete/cele-mai-importante-femei-din-stiinta-4282334[Consulta: 15/11/2018]

67

Disponible

ANNEX I ENTREVISTA 1 Nom: Anna Sanz AyzaEdat: 37 1) On treballes actualment?

A l’IES Sòl de Riu 2) Què has estudiat per a estar aquí? (quants anys/on) Llicenciatura en Física, a la Universitat de València (5 anys) 3) Perquè vastriar aquests estudis?

Perquè sempre em preguntava el perquè del que m’envoltava.

4) Què t’aporta aquesta carrera en l’àmbit professional i material? Creus que el teu treball està ben remunerat?

Professionalment

molta

satisfacció

per

poder

transmetre

els

meus

coneixements, divulgar ciència a diversos nivells i intentar aportar el meu granet d’arena perquè els adolescents entenguin que la ciència i les matemàtiques no són solament teòriques, sinó també lúdiques i assequibles a tots els nivells, no elitistes (ni a escala cultural, econòmica, social ni intel·lectual).

Sí, considero que està ben remunerat, però poc valorat socialment.

5) La teva professió et permet dedicar prou temps a la família i a tu mateixa?

Depèn de l’època de l’any, però en mitjana, puc dir que sí.

6) Et sembla que la teva professió implica un elevat nivell d’estrès? Més per a les dones?

L’estrès depèn dels companys i dels alumnes que es tenen. En general, diria que no és un nivell alt, però sí mitjà-alt. No crec que sigui més per a les dones que per als homes.

7) Has intentat promocionar en el curs de la teva carrera professional? Si ho has intentat i no ho has aconseguit, a què ho atribueixes Sí, però no ho he aconseguit, potser per la falta d’experiència i la falta de temps per preparar-me més teòricament.

68

8) Et sents una dona amb èxit? (És a dir, creus que compensa el temps que has dedicat a arribar fins aquí?)

Totalment.

9) Recomanaries aquesta professió a una altra persona? A una altra noia?

No recomanaria aquesta professió a ningú que no tingués vocació docent.

Potser recomanaria que provessin si els agrada, però que desistissin si no hi troben al·licient. Per igual a nois que a noies.

10) Per a les noies que volen cursar estudis científics, creus que hi ha alguna branca de la ciència que és més adequada per a les noies?

Totes són igual d’adequades. El més important és que estiguin motivades.

11) Al llarg de la teva vida acadèmica i professional, en l’àmbit dels estudis o del treball, t’has sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona? Si és que no, coneixes casos propers a tu en què s’hagi produït aquesta discriminació?

Sí, diverses vegades, sobretot per dos professors de la Universitat.

Professionalment, conec més d’un cas que el fet de voler ser mare o estar embarassada ha fet que no renovessin contractes de treball.

69

ENTREVISTA 2 Nom: Anna Valle Martí

Edat: 51

1) On treballes actualment?

De professora de Física i Química a l’Institut Sòl-de-Riu 2) Què has estudiat per a estar aquí? (quants anys/on) La llicenciatura de Ciències Químiques (5 anys 3 a Castelló i 2 a València) 3) Perquè vas triar aquests estudis?

Quan era adolescent es deia que les carreres de ciències tenien més futur que les de lletres en el món del treball, i com agradava igual una cosa com l’altra, vaig triar aquesta carrera, que era l’única de ciències que es podia fer a Castelló, apart de Matemàtiques i les enginyeries, que no m’agradaven tant.

4) Què t’aporta aquesta carrera en l’àmbit professional i material? Creus que el teu treball està ben remunerat?

Quan pots treballar de què has estudiat, et sents realitzat. No m’havia plantejat ser professora, de jove, però en treballar em va arribar la vocació, per tant, la feina m’aporta satisfacció.

Està relativament ben remunerat, sobretot pel fet de l’estabilitat que tens quan ja tens les oposicions i una plaça fixa. És a dir, si compares amb el món de l’empresa, està prou ben remunerat. Si compares amb la resta del funcionariat, no, perquè el nivell d’implicació i treball del professorat i les hores de feina a casa no es veuen i en altres treballs de funcionaris no existeixen.

5) La teva professió et permet dedicar prou temps a la família i a tu mateixa?

No tot el que m’agradaria. Diguem que les vacances compensen el ritme que portem durant el curs.

6) Et sembla que la teva professió implica un elevat nivell d’estrès? Més per a les dones?

No dels més elevats, però sí que implica prou estrès. Crec que en la nostra societat, qualsevol feina implica més estrès per les dones, pel fet de treballar i compaginar les hores de la feina amb les de la família i la llar. Dit això, la meva professió, en particular, no més que qualsevol altra.

70

7) Has intentat promocionar en el curs de la teva carrera professional? Si ho has intentat i no ho has aconseguit, a què ho atribueixes.

He promocionat tant com m’havia proposat.No aspiro a més.

8) Et sents una dona amb èxit? (És a dir, creus que compensa el temps que has dedicat a arribar fins aquí?)

En general, sí, però de vegades penso que, pel fet de ser dona, se’ns demana massa, en l’àmbit social, i això fa que no ens sentim mai prou satisfetes; no per la feina en concret, sinó pel fet de compaginar les feines de casa i les responsabilitats familiars, que ens fa sentir que no arribem a tot i no fem res prou bé.

9) Recomanaries aquesta professió a una altra persona?

A qualsevol persona que tingui vocació, i si encara no la té, que ho provi, potser li arribarà com em va passar a mi. A una altra noia?

En aquesta professió, crec que és el mateix per a un noi que per a una noia. El fet de ser funcionària implica que tinguis garantits els drets laborals relacionats amb la maternitat, cosa que en el món de l’empresa no és tan fàcil que passi.

10) Per a les noies que volen cursar estudis científics, creus que hi ha alguna branca de la ciència que és més adequada per a les noies?

D’entrada, no. Tot depèn de la vocació. Com he dit abans, el món de l’ensenyament et permet compaginar millor família i feina que el món de la investigació o l’empresa, cosa que considero una injustícia, però la realitat actual és aquesta.

11) Al llarg de la teva vida acadèmica i professional, en l’àmbit dels estudis o del treball, t’has sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona? Si és que no, coneixes casos propers a tu en què s’hagi produït aquesta discriminació?

En la meva vida acadèmica i professional, no. Crec que dins de l’ensenyament, al nivell en què jo treballo, no hi ha discriminació. A nivells superiors, sí que és possible que sigui més fàcil promocionar als homes, però com he dit abans, pel fet d’haver de compaginar feina amb família i tasques de la llar.

Algunes de les meves companyes de carrera van intentar entrar al món de l’empresa ceràmica a Castelló, i van ser discriminades clarament pel fet de ser

71

dones. Amb el mateix currículum, agafaven abans als nois, i això que de vegades encara havien de fer el Servei Militar. Al final van acabar fent de professores també.

72

ENTREVISTA 3 Nom: AzucenaSerrat

Edat: 41

1) On treballes actualment?

Institut Sòl-de-Riu. Alcanar.

2) Què has estudiat per a estar aquí?

Enginyeria de Forest.

3) Perquè vastriar aquests estudis?

Perquè estaven relacionats amb la natura, el medi ambient, com gestionar els espais naturals i els boscos i millorar la seva conservació.

4) Què t’aporta aquesta carrera en l’àmbit professional i material? Creus que el teu treball està ben remunerat?

M’ha permès aprendre a resoldre problemes i enfrontar-me a diferents tipus de feina (despatx, camp, docència...). Ben remunerada? És difícil contestar però crec que em guanyo el sou que cobro.

5) La teva professió et permet dedicar prou temps a la família i a tu mateixa?

Sí i No. Sempre he d’invertir moltes hores a enllestir la feina que se’ns demana i que no només té a veure amb la preparació de les classes. Se’ns demanen massa documents que requereixen molt de temps per preparar-los. Quan sortim de la feina no hem acabat de treballar, però aquest temps ens el gestionem nosaltres i això et dóna certa llibertat.

6) Et sembla que la teva professió implica un elevat nivell d’estrès? Més per a les dones?

M’implica molta pressió perquè sempre queda feina pendent per fer, mai s’acaba. També la responsabilitat que tenim perquè treballem amb persones i volem influir en la seva educació positivament (però ens podem equivocar).

7) Has intentat promocionar en el curs de la teva carrera professional? Si ho has intentat i no ho has aconseguit, a què ho atribueixes He intentat treballar com a docent i ho he aconseguit, després ho he passat d’interina a funcionària i també ho he aconseguit. Ara estic a l’espera d’aconseguir una plaça definitiva. De moment, no em plantejo cap promoció.

73

8) Et sents una dona amb èxit? (És a dir, creus que compensa el temps que has dedicat a arribar fins aquí?)

Estic contenta, m’agrada molt la meva feina i tinc ganes d’aprendre i fer-ho millor. És una feina que sempre et permet plantejar-te nous reptes i formar-te i això m’agrada.

9) Recomanaries aquesta professió a una altra persona? A una altra noia?

Sí que la recomanaria, però penso que t’ha d’agradar i has d’estar motivat. A una dona, clar que sí, no tenim diferències de gènere en el sou i altres aspectes. Mai m’he sentit discriminada per ser una dona. Valoro moltíssim això.

10) Per a les noies que volen cursar estudis científics, creus que hi ha alguna branca de la ciència que és més adequada per a les noies?

No. Penso que s’ha de perseguir allò que t’agradaria fer. No s’ha de pensar en els obstacles que se’t poden presentar per ser dona. Si els trobem, ja pensarem com superar-los. No ens hem de ficar barreres.

11) Al llarg de la teva vida acadèmica i professional, en l’àmbit dels estudis o del treball, t’has sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona? Si és que no, coneixes casos propers a tu en què s’hagi produït aquesta discriminació?

NO. Potser quan estudiàvem a la Universitat sempre ens deien que el món forestal és molt masculí. També recordo un professor que es mostrava molt masclista en els seus comentaris. Però res més.He preguntat a les meves companyes de la Universitat. Les que es dediquen a la docència no s’han sentit discriminades però les que estan en empreses sí. Destaquen que sempre han escoltat molt més al seu company de feina (home) que no a elles.

I si una idea la deia el company, la donaven per bona segur, tot és més fiable i creïble. I estem parlant de què els que estaven en la reunió eren alcaldes o polítics. Inclòs, en aquesta reunió, no miraven a la dona en tota la reunió. Que trist!

74

ENTREVISTA 4 Nom:Judit Bort Roig

Edat: 33

1) On treballes actualment?

A la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) 2) Què has estudiat per a estar aquí? (quants anys/on) Vaig realitzar la llicenciatura en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a la UVic-UCC i després em vaig especialitzar en promoció de la salut amb un Màster Oficial a l’Institut Nacional d’Educació Física (INEFC) de la Universitat de Barcelona. Aquest màster em va donar accés al programa de doctorat en Salut, Benestar i Qualitat de Vida de la UVic-UCC, amb el que vaig fer una estada de 6 mesos a la Universitat de Queensland, Austràlia. El juny del 2015 vaig obtenir el títol de doctora amb menció internacional.

3) Perquè vas triar aquests estudis?

La meva vocació inicial era l’educació física, però un cop vaig iniciar la carrera vaig descobrir nous àmbits dintre del món de les ciències de l’activitat física que no coneixia. Em vaig sentir atreta per la promoció de la salut a través de l’activitat física, gràcies en part a la professora que impartia aquesta assignatura. L’últim any de la carrera vaig començar a treballar al seu grup de recerca (Grup de Recerca en Esport i Activitat Física – GREAF) com a becària, amb un ajut de col·laboració a la recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta va ser la meva primera experiència en el món de la recerca i actualment sóc investigadora lectora amb 6 anys d’acreditació amb recerca per l’Agència de Qualitat Universitària de Catalunya.

4) Què t’aporta aquesta carrera en l’àmbit professional i material? Creus que el teu treball està ben remunerat?

Viure de la investigació és molt complicat per l’alta competitivitat que hi ha en el món de la recerca i els escassos recursos. És per això que molts investigadors ho són però a temps parcial com és el cas dels professors universitaris, o també anomenats PDI (personal docent-investigador). Amb el cas de la meva universitat, un professor base té 1600 hores de dedicació a l’any de les quals només 200 són dedicades a recerca. Si realment t’agrada la investigació, 200 hores anuals no són res, així que et toca buscar la vida per

75

obtenir altres maneres de finançament, col·laboracions, projectes de recerca, transferència de coneixement, etc. Això implica multiplicar la jornada laboral i aquestes hores extra no sempre són remunerades. La part positiva és que tot aquest esforç permet millorar la teva competència investigadora i per tant tenir millor currículum professional que et pot permetre a optar a una ampliació de les hores de recerca basals. En el meu cas, vaig començar amb 200 i ara tinc una dedicació anual de 600 hores remunerades en recerca.

A la pregunta de si crec que el meu treball està ben remunerat, la resposta és, avui sí, però no puc dir el mateix dels últims anys. El gener del 2018 vaig guanyar una plaça permanent a la universitat com a professora titular, però fins llavors havia estat professora associada, un rol de professor molt poc valorat dintre de les universitats i amb sous precaris.

5) La teva professió et permet dedicar prou temps a la família i a tu mateixa?

Sí i no, la meva professió em permet flexibilitat horària i autonomia en la gestió de les tasques. Això té moltes coses bones perquè et facilita la conciliació laboral i personal. Però, hi ha un gran risc, lligat a l’avaluació continua dels mèrits, i és que l’elevada competitivitat en la consecució de projectes, publicacions, acreditacions i en definitiva millors condicions laborals, fan que l’horari laboral es confongui amb el personal.

6) Et sembla que la teva professió implica un elevat nivell d’estrès? Més per a les dones?

Sí, la primera diria que ja t’he respost a la pregunta anterior. I a la segona, sí, totalment. L’avaluació permanent a la qual estem sotmesos és la mateixa per a un home i una dona, amb el detriment que una dona pot passar per un procés de maternitat i per tant de no producció científica. Aquest “break” en la carrera científica et deixa molts cops en inferioritat d’opcions envers un home que no ha tingut aquest “break”. Per sort, aquest tema s’està començant a tractar i a molts llocs no et comptabilitzen el període de baixa maternal.

Encara queda molta feina, però. Un altre problema que ens trobem les dones científiques és que la carrera professional s’allarga molt més que en altres professions.

76

7) Has intentat promocionar en el curs de la teva carrera professional? Si ho has intentat i no ho has aconseguit, a què ho atribueixes?

Sí, constantment, com he dit abans tenim avaluacions anuals en l’àmbit d’universitat que et permeten promocionar-te. Però no sempre s’aconsegueix, per l’alta competitivitat.

8) Et sents una dona amb èxit? (És a dir, creus que compensa el temps que has dedicat a arribar fins aquí?)

No em considero una dona amb èxit, simplement una dona treballadora més que he aconseguit arribar on sóc per l’esforç, la perseverança i sobretot per creure amb el que faig.

9) Recomanaries aquesta professió a una altra persona?

No crec que la recerca es pugui recomanar com a opció de futur, s’ha de tenir vocació.

10) Per a les noies que volen cursar estudis científics, creus que hi ha alguna branca de la ciència que és més adequada per a les noies?

NO, DE CAP MANERA! Les diferències amb les preferències de professió que hi ha entre gèneres són convencions socials, no hi ha una professió o àmbit científic més adequat que un altre per a les dones com tampoc per als homes. Com he dit abans, creure amb el que fas i tenir perseverança són les condicions indispensables per tenir “èxit”.

11) Al llarg de la teva vida acadèmica i professional, en l’àmbit dels estudis o del treball, t’has sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona? Si és que no, coneixes casos propers a tu en què s’hagi produït aquesta discriminació?

No, afortunadament.

77

ENTREVISTA 5 Nom:Rosa M Fibla Matamoros

Edat:33

1) On treballes actualment?

Actualment treballo com a Gerent de Medi Ambient a una empresa de materials de construcció a San Francisco.

2) Què has estudiat per a estar aquí? (quants anys/on) Vaig iniciar els meus estudis universitaris cursant Enginyeria Tècnica Agrícola a la UPC. Va ser estant allà que em vaig adonar de la meva vocació pel medi ambient i en acabar vaig decidir cursar un Postgrau també a la UPC en Enginyeria Ambiental. He cursat altres màsters relacionats amb aquesta línia d’estudis com són Eficiència energètica i MSc en aqüicultura.

3) Perquè vas triar aquests estudis?

Vaig decidir començar amb Enginyeria Tècnica Agrícola en primer lloc pels orígens, pensant que el dia de demà seria més senzill trobar feina a les terres de l’Ebre, i en segon lloc perquè si no em convencia la carrera, en un futur em podia obrir portes a altres titulacions. La veritat és que en sortir de l’institut no estava totalment convençuda.

Pel que fa als altres màsters i deixant de banda enginyeria ambiental, vaig decidir estudiar eficiència energètica quan estava treballant en una consultoria ambiental i teníem molt volum de feina en Plans d’Acció d’Energia Sostenible municipals. En canvi, el MSc en aqüicultura va ser totalment vocacional, vaig iniciar aquests estudis després de quedar-me a l’atur. A causa de la situació econòmica i una demanda en el volum de feina a la consultoria ambiental on treballava, van haver de fer fora a tot el personal tècnic. Va ser en aquest moment que vaig decidir aprofitar l’ocasió, i mentre buscava una feina nova vaig estudiar aquest màster. El que em va motivar va ser poder combinar les dues branques que havia estudiat anteriorment, aqüicultura i medi ambient.

Va ser gràcies a aquest màster que vaig poder dedicar uns mesos de la meva carrera professional a un laboratori de biologia molecular a l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita, va ser una gran experiència que sempre recordaré.

78

4) Què t’aporta aquesta carrera en l’àmbit professional i material? Creus que el teu treball està ben remunerat?

Sincerament, una carrera com enginyeria tècnica agrícola o enginyeria ambiental, m’ha aportat quelcom que és intrínsec a aquest camp, ser multidisciplinària. En ambdós estudis has de saber una mica de moltes branques diferents, i aprendre a profunditzar en matèries específiques quan és necessari. Aquest és el meu dia a dia com a Gerent de Medi Ambient.

Quant a la remuneració, depèn d’amb qui et compares. El meu salari a Califòrnia està dins la mitjana, si compares amb salaris a Catalunya és més alt, però el cost de vida a San Francisco és dels més cars del món.

5) La teva professió et permet dedicar prou temps a la família i a tu mateixa?

La meva professió, com totes les de certa responsabilitat, em permeten dedicar temps depenent del dia i del mes. En general, i des que treballo a San Francisco, la conciliació familiar és millor. Tinc més llibertat per treballar des de casa,

intento treballar les 40 hores per setmana designades però

desafortunadament els dies de vacances per anys als Estatus Units són molt reduïts, i com la meva família està a Les Cases, no puc passar-hi tant temps com voldria.

6) Et sembla que la teva professió implica un elevat nivell d’estrès? Més per a les dones?

Sí, el nivell d’estrès és elevat. Ser responsable de medi ambient implica assegurar compliment amb totes les regulacions ambientals, polítiques d’empresa, relacions amb la comunitat. No és una feina fàcil, però també és molt gratificant quan la gent pren consciència i et demostra que es prenen el medi ambient seriosament. Per tant, sí que genera estrès però al mateix temps és molt gratificant, sempre que tinguis tot el suport necessari per part de l’empresa on treballes.

7) Has intentat promocionar en el curs de la teva carrera professional? Si ho has intentat i no ho has aconseguit, a què ho atribueixes.

Sí, vaig iniciar la meva carrera professional com a tècnic de medi ambient i ara sóc gerent. Sóc conscient que si continuo treballant a on sóc ara, és

79

factible ser promocionada a un càrrec de Direcció. Un dels avantatges de treballar a Califòrnia és que la igualtat de gènere està protegida per llei, la qual cosa impedeix que hi hagi cap mena de discriminació.

8) Et sents una dona amb èxit? (És a dir, creus que compensa el temps que has dedicat a arribar fins aquí?) És difícil de dir, més que una dona d’èxit, diria que estic orgullosa d’on sóc i de les decisions que he pres. Sempre tinc la sensació que hi ha molt per a fer per seguir millorant i garantir que l’empresa on treballo redueix l’impacte ambiental al mínim. Però quan miro enrere i faig balanç, estic orgullosa d’on he arribat.

9) Recomanaries aquesta professió a una altra persona?

Per recomanar-la, primer hauria de conèixer a la persona. S’han de tenir uns trets característics per tal de treballar a aquesta posició. S’hi han de dedicar moltes hores de treball i tractar amb molt tipus de gent (treballadors, direcció, inspectors, comunitats, etc.), diria que qualsevol persona amb passió i entusiasme ho pot fer.

10) Per a les noies que volen cursar estudis científics, creus que hi ha alguna branca de la ciència que és més adequada per a les noies?

Des del meu punt de vista, no crec que hi hagi una branca específica que sigui millor en funció del gènere. Qualsevol noia que vulgui cursar qualsevol estudi, pot fer-ho pel simple fet de voler-ho.

11) Al llarg de la teva vida acadèmica i professional, en l’àmbit dels estudis o del treball, t’has sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona? Si és que no, coneixes casos propers a tu en què s’hagi produït aquesta discriminació?

Tenint en compte que he dedicat una part important de la meva carrera professional vinculada al món de la construcció, et puc ben assegurar que he sentit comentaris de tot classe. Diria que no només pel fet de ser una dona, també pel fet de ser jove. Sobretot en posicions de gerència, quan en la jerarquia de l’empresa tu (dona, jove en relació a la mitjana d’edat, i ara també li afegeixo immigrant) estàs per sobre de treballadors amb més anys d’experiència i els hi has de suggerir o indicar que certes coses s’han de fer d’una manera diferent de com s’estaven fent, t’asseguro que no és agradable.

80

Però amb temps, paraules, bones maneres i molta persistència, les coses canvien i el temps sempre dóna la raó al sentit comú. En el cas d’Estats Units, com comentava l’assetjament per sexe, procedència, religió està prohibit per llei, o sigui que la gent té molta cura de no fer cap comentari fora de lloc. Tot i això, hi ha vegades que amb una expressió facial es donen a entendre moltes coses. Per acabar, diria que encara avui dia hi ha molt per fer per tal que les dones tinguem igualtat en el món laboral, sobretot en alts càrrecs, fins que no ens assegurem que les comissions de direcció, CEOs, etc. estiguin formades per una majoria de dones, que se’ns donen els drets necessaris per garantir conciliació familiar i tinguem salaris equiparats, no ens podem donar per satisfetes.

81

ANNEX II 5.1 BATXILLERAT BATXILLERAT % 1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

25 39 56 43 36 38 47 37 37 26 28 30 22 27 32 30 43 25 31 36 36 27

3,328894807 5,193075899 7,456724368 5,725699068 4,793608522 5,059920107 6,258322237 4,926764314 4,926764314 3,462050599 3,728362184 3,994673768 2,92942743 3,595206391 4,260985353 3,994673768 5,725699068 3,328894807 4,127829561 4,793608522 4,793608522 3,595206391 82

Mitjana del percentatge

3,32889481 4,26098535 5,32623169 5,42609854 5,29960053 5,25965379 5,40232072 5,34287617 5,29664152 5,11318242 4,98728967 4,90457168 4,75263751 4,66996386 4,64269862 4,60219707 4,66828542 4,59387483 4,56934613 4,58055925 4,59070446 4,54545455

5.2.

83

Mitjana del percentage d'Alcanar

1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

0,3236246 0,41446843 0,5183907 0,52659587 0,51267045 0,50469734 0,51262497 0,50147658 0,4921159 0,47082827 0,45448573 0,44168966 0,42381541 0,41178859 0,40456678 0,39696836 0,3973498 0,38864365 0,38511909 0,38460727 0,38434916 0,37994456

Mitjana del Mitjana del percentatge de percentatge Catalunya d'Espanya

0,82313483 0,82399443 0,8077503 0,78720064 0,76694235 0,74863615 0,73257978 0,71645652 0,70199966 0,68943973 0,67889579 0,66938655 0,66180238 0,65605363 0,6517776 0,64796192 0,64796192 0,64796192 0,64796192

84

0,60054523 0,670812 0,72211423 0,73866168 0,73968256 0,73580949 0,72998003 0,72295485 0,71501397 0,71649545 0,71147117 0,70811223 0,70547539 0,70364462 0,7026377 0,70176576 0,70477476 0,70477476 0,70477476

5.3.

85

Mitjana del Mitjana del percentatge Mitjana del percentatge de percentatge d'Alcanar Catalunya d'Espanya 1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

43,6429845 44,2650369 44,0845005 45,8762155 47,7236558 48,6499836 48,2677439 47,7958511 48,1232083 46,9101108 46,7209811 47,6314063 47,7282139 48,8120746 48,9938112 48,925311 50,0790455 50,2529644 50,241466

69,3614047 72,9556937 73,6198657 73,2266324 73,4754442 73,8419479 74,05184 74,0789446 74,0940112 74,174995 74,1939504 74,3113125 74,6472519 75,1147202 75,5121245 75,6331398 75,6331398 75,6331398 75,6331398

86

46,8973601 54,4225403 60,0909104 63,0020495 64,6905513 65,8895581 66,7891225 67,554118 68,1400136 69,7143513 70,3547045 71,2257811 72,2801555 73,3528751 74,354686 75,1144832 76,2978328 76,2978328 76,2978328

5.4.

ALCANAR 1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

BATXILLERAT 25 39 56 43 36 38 47 37 37 26 28 30 22 27 32 30 43 25 31 36 36 27

NOIES BAT 10 13 34 33 25 21 24 17 16 17 18 23 14 12 17 20 31 11 11 15 17 17

87

BAT CIENTÍFIC BAT CIENTÍFIC NOIES 13 3 21 5 10 6 22 15 7 5 19 8 23 11 9 6 10 8 24 16 15 9 13 9 9 4 8 3 14 8 15 10 20 13 11 2 18 7 21 8 20 6 13 8

ALCANAR 1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

Mitjana del BAT 25 32 40 40,75 39,8 39,5 40,5714286 40,125 39,7777778 38,4 37,4545455 36,8333333 35,6923077 35,0714286 34,8666667 34,5625 35,0588235 34,5 34,3157895 34,4 34,4761905 34,1363636

Mitjana Mitjana BAT Mitjana BAT científic noies BAT científic noies 10 13 3 11,5 17 4 19 14,66666667 4,666666667 22,5 16,5 7,25 23 14,6 6,8 22,6666667 15,33333333 7 22,8571429 16,42857143 7,571428571 22,125 15,5 7,375 21,4444444 14,88888889 7,444444444 21 15,8 8,3 20,7272727 15,72727273 8,363636364 20,9166667 15,5 8,416666667 20,3846154 15 8,076923077 19,7857143 14,5 7,714285714 19,6 14,46666667 7,733333333 19,625 14,5 7,875 20,2941176 14,82352941 8,176470588 19,7777778 14,61111111 7,833333333 19,3157895 14,78947368 7,789473684 19,1 15,1 7,8 19 15,33333333 7,714285714 18,9090909 15,22727273 7,727272727

88

5.5.

89

90

5.6

91

Mitjana Mitjana de Mitjana d'Alcanar Catalunya d'Espanya 1996/1997 0,12944984 1997/1998 0,14894363 1998/1999 0,24627193 1999/2000 0,29045962 0,456079875 0,33122639 2000/2001 0,29583558 0,457222742 0,36891384 2001/2002 0,28934311 0,447494379 0,39720001 2002/2003 0,28887335 0,43555958 0,40654701 2003/2004 0,27708325 0,423518485 0,40750002 2004/2005 0,26634333 0,412644795 0,40531411 2005/2006 0,25796697 0,403412979 0,40194492 2006/2007 0,25152545 0,394026755 0,39790444 2007/2008 0,24979126 0,385710533 0,39335251 2008/2009 0,2408232 0,378583733 0,38929598 2009/2010 0,23173075 0,372487388 0,38627662 2010/2011 0,22702962 0,366785004 0,38385959 2011/2012 0,22463161 0,362116238 0,38171876 2012/2013 0,22852748 0,358456631 0,38004249 2013/2014 0,2217138 0,355593173 0,37891171 2014/2015 0,2160522 0,353115568 0,37787792 2015/2016 0,21305965 0,353115568 0,37888182 2016/2017 0,21144064 0,353115568 0,37888182 2017/2018 0,21005633 0,353115568 0,37888182 92

5.7.

ALCANAR BAT CIENTÍFIC DONES 1996/1997 1997/1998 1998/1999 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 2003/2004 2004/2005 2005/2006 2006/2007 2007/2008 2008/2009 2009/2010 2010/2011 2011/2012 2012/2013 2013/2014 2014/2015 2015/2016 2016/2017 2017/2018

8 6 8 7 2 13 10 8 3 4 9 9 16 8 6 11 8 5 15 6 5 3

Mitjana del Percentatge dona percentatge noies BATXILLERAT bat cientific/ BAT BAT cientÍfic/ BAT 27 12 12 36 12,82051282 12,41025641 36 10,71428571 11,84493284 31 34,88372093 17,60462987 25 13,88888889 16,86148167 43 21,05263158 17,56000666 30 23,40425532 18,39489932 32 16,21621622 18,12256393 27 21,62162162 18,51134812 22 61,53846154 22,81405946 30 32,14285714 23,66213198 28 30 24,19028765 26 18,18181818 23,72809769 37 11,11111111 22,82688436 37 25 22,97175874 47 33,33333333 23,61935715 38 30,23255814 24,00836897 36 8 23,11901514 43 22,58064516 23,09067988 56 22,22222222 23,047257 39 16,66666667 22,74341936 25 29,62962963 23,05642892

93

5.8.

ALCANAR

BAT CIENTÍFIC NOIES 3 5 6 15 5 8 11 6 8 16 9 9 4 3 8 10 13 2 7 8 6 8

Mitjana percentatge Percentatge noies BAT noies BAT científic/ BAT CIENTÍFIC científic/ BAT científic BAT científic 13 23,07692308 23,07692308 21 23,80952381 23,44322344 10 60 35,62881563 22 68,18181818 43,76706627 7 71,42857143 49,2993673 19 42,10526316 48,10034994 23 47,82608696 48,06116952 9 66,66666667 50,38685666 10 80 53,67720592 24 66,66666667 54,97615199 15 60 55,43286545 13 69,23076923 56,58269076 9 44,44444444 55,64897951 8 37,5 54,35262383 14 57,14285714 54,53863938 15 66,66666667 55,29664109 20 65 55,86742691 11 18,18181818 53,77378198 18 38,88888889 52,99036655 21 38,0952381 52,24561013 20 30 51,18629536 13 61,53846154 51,65684837

94

ANNEX III Model enquesta ESO 1.- Nom i cognoms:

Curs:

 Dona  Home 2.- Ja has decidit que voldries fer en acabar l’ESO? Encara que no ho tinguis clar del tot, encercla la resposta que consideres més probable.  Bat  Cicles Formatius  Treballar 3.- Si el que t’agradaria és cursar batxillerat, quin batxillerat seria?  BAT CIENTÍFIC/ TECNOLÒGIC  BAT SOCIAL/HUMANÍSTIC  BAT ARTÍSTIC 4.- En cas de no haver triat el batxillerat científic, quina n’és la causa  Perquè no m’agrada o se’m donen bé les matemàtiques.  Perquè no m’agraden les ciències.  Perquè no considero la ciència important.  Perquè no m’agradaria treballar d’això en un futur.  Altres

Si la teva opció ha estat altres, explica-ho:

95

5.- Creus que es podria fer alguna cosa perquè a l’alumnat li agradessin més les ciències?  Sí  No

Si la teva resposta ha estat afirmativa, quines coses creus que es podrien fer?

96

Model enquesta BAT 1.- Nom i cognoms:

Curs:

 Dona  Home 2.- Quin batxilleratestàscursant?  BAT CIENTÍFIC/ TECNOLÒGIC  BAT SOCIAL/HUMANÍSTIC 3.- En cas de no havertriat el batxilleratcientífic, quina n’és la causa?  Perquè no m’agrada o se’m donen bé les matemàtiques.  Perquè no m’agraden les ciències.  Perquè no considero la ciencia important.  Perquè no m’agradariatreballard’això en un futur.  Altres Si la tevaopció ha estataltres, explica-ho:

4.- Creus que es podriafer alguna cosa perquè a l’alumnat li agradessinmés les ciències?  Sí  No

Si la tevaresposta ha estat afirmativa, quines coses creus que es podrienfer?

97

5.- Creus que actualment les dones pateixendiscriminació en l’àmbitacadèmic (en elsestudis al centre o a la universitat)?  Sí  No Si

la

respostaés

afirmativa,

indica

alguna

situació

en

què

es

produeixiaquestadiscriminació.

6.- Creus el sexed’una persona pot influir a l’hora de triar elsseusestudis o el seufuturprofessional?  Sí  No Si la respostaés afirmativa, indica de quina manera.

98