__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Observant amb lupa. Tetranychus urticae

0


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................... 3 2. OBJECTIUS ......................................................................................................... 4 3. METODOLOGIA ................................................................................................... 5 4. ELS CÍTRICS ....................................................................................................... 7 4.1.

ELS LLIMONERS ........................................................................................... 8

4.2.

ELS TARONGERS ......................................................................................... 9

4.3.

ELS MANDARINERS ................................................................................... 10

5. LES PLAGUES EN L’AGRICULTURA .............................................................. 11 5.1.

ELS ÀCARS ................................................................................................. 11

5.1.1.

MORFOLOGIA ...................................................................................... 11

5.1.2.

TIPUS D’ÀCARS SEGONS L’ALIMENTACIÓ ....................................... 12

5.1.3.

REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS ÀCARS .................... 13

6. LES ARANYES VERMELLES EN ELS CÍTRICS .............................................. 15 6.1.

DANYS ......................................................................................................... 17

6.2.

REPRODUCCIÓ .......................................................................................... 18

6.3.

MÈTODES DE CONTROL ........................................................................... 19

6.3.1.

CONTROL BIOLÒGIC ........................................................................... 19

6.3.2.

TRACTAMENT AMB AIGUA ................................................................. 20

6.3.3.

QUARANTENA I INSPECCIÓ ............................................................... 20

6.3.4.

CONTROL QUÍMIC ............................................................................... 21

6.4.

VINAGRE D’ALCOHOL DE 20º ................................................................... 23

6.4.1.

BENEFICIS DEL VINAGRE D’ALCOHOL ............................................. 23

6.4.2.

LA IMPORTÀNCIA DEL PH A L’HORA D’UTILITZAR VINAGRE

D’ALCOHOL ....................................................................................................... 24 6.4.3.

ALTRES USOS QUE ES DONEN AL VINAGRE D’ALCOHOL ............. 24

7. DISSENY EXPERIMENTAL ......................... 25 7.1.

MATERIALS ........................................... 27 1


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.2.

TRACTAMENTS .......................................................................................... 28

7.3.

PROCEDIMENT DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB FITOSANITARIS ............ 29

7.4.

PROCEDIMENT DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB VINAGRE D’ALCOHOL .. 31

7.5.

RESULTATS DE L’EXPERIMENTACIÓ ...................................................... 33

7.5.1.

TRACTAMENT AMB FITOSANITARIS ................................................. 33

7.5.2.

TRACTAMENT AMB VINAGRE D’ALCOHOL DE 20º ........................... 34

8. RESULTATS DEL PROJECTE .......................................................................... 35 9. CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL .................................................... 37 10. AGRAÏMENTS .................................................................................................... 39 11. ANNEX ............................................................................................................... 40 I.

GLOSSARI ...................................................................................................... 40

II. ENTREVISTA A JUAN JOSÉ SANCHO .......................................................... 43 III. BIBLIOGRAFIA................................................................................................ 45 IV. BIBLIOGRAFIA WEB ...................................................................................... 45 V. RECULL D’IMATGES ...................................................................................... 51

2


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

1.

INTRODUCCIÓ

Segon de Batxillerat, probablement el curs acadèmic més temut de la vida dels estudiants, exàmens, treballs i una infinitat d’objectius a assolir fan d’aquest un curs especial. A Catalunya, però, tenim, a més, l’objectiu de realitzar un Treball de Recerca preferiblement basat en la branca escollida el curs anterior, és a dir, ciències, lletres o arts. Tots ens sentim pressionats a l’hora d’escollir el tema que, vulguem o no, ens acompanya durant tants de mesos. Què passa si no m’agrada? I si l’experimentació no em surt? I si no soc capaç de redactar el projecte d’una manera senzilla però a la vegada ben estructurada i clara? Aquests són uns quants exemples de preguntes que romanen en el cap de tots els alumnes a partir del primer dia del primer curs. Finalment, tots, amb l’ajuda dels pares, professors o simplement buscant informació acabem escollint un determinat tema i marquem unes determinades pautes i objectius que, en molts casos, acaben sent completament diferents de la idea original. Principalment ens guiem pels nostres interessos, ja que si s’ha de treballar durant mesos, almenys el tema a tractar ha d’estar del nostre gust i, a més, intentem que aquest sigui compatible amb quelcom al nostre abast. Jo soc una d’aquestes persones afortunades que ha aconseguit trobar relació entre tot allò que li agrada, relacionat amb la ciència i l’experimentació i allò del que es pot aprofitar per dur a terme aquest projecte. En el meu cas, m’he inspirat en la citricultura d’Alcanar, ja que els cítrics suposen la principal font comercial, cultural i paisatgística del poble. Aquests són una gran característica d’Alcanar, ja que són la base del gran nombre d’empreses dedicades a aquest gènere, entre les quals es troba la de la meva família, amb més de seixanta anys d’experiència. Per tant, un cop arribat a la conclusió que els cítrics suposen la base del treball i seguint els meus gustos, m’he decantat pel món de les plagues, més en concret, per la famosa plaga de les aranyes vermelles, que suposen un greu problema per al nostre sector econòmic.

3


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

2.

OBJECTIUS

Per a la realització del present treball, s’han tingut en compte els següents objectius: 1) Conèixer més a fons les plagues d’àcars que ataquen els cítrics, més en concret la d’aranya vermella. 2) Observar les conseqüències que tenen en els arbres. 3) Observar el desenvolupament de la plaga en llimoners, tarongers i mandariners situats fora d’un hivernacle. 4) Analitzar tots els tractaments, tant químics com tradicionals, que s’utilitzen per lluitar contra aquesta plaga i les parts positives i negatives d’aquests. 5) Donar a conèixer els tractaments més efectius.

4


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

3.

METODOLOGIA

Com qualsevol treball experimental que he fet al llarg de la meva vida, aquest Treball de Recerca va començar el passat estiu. El primer pas va ser realitzar un guió amb tots aquells temes a tractar i el vaig presentar al meu tutor. Quan aquest em va donar el seu vist i plau va començar la part que, per mi, va estar la més complicada. Abans de començar a fer recerca d’informació vaig anar als Serveis Agraris d’Alcanar, vaig enviar correus electrònics a l’IRTA d’Amposta, a l’IVIA de València i a diversos especialistes sobre aquest tema. També vaig anar a la biblioteca a la recerca de llibres relacionats amb plagues, amb l’esperança de trobar-ne algun on es tractin les aranyes vermelles. A partir del llegit i la informació rebuda vaig començar a buscar informació per Internet i vaig agrupar i classificar totes les adreces pel tema que tractaven. Durant aquesta recerca molts més correus electrònics foren enviats, aquest cop, però, a especialistes d’arreu del món, com de l'Argentina i l’Àsia. Un cop tinguda tota la informació classificada per temes, vaig escriure un resum per tal de relacionar tota la informació per descartar tot allò que no era vertader i fer una unitat sobre una determinada part del projecte. A partir d’aquest punt el projecte va començar a prendre forma i vaig modificar el guió que havia fet al principi, incloent-hi també els diversos tractaments que duria a terme, uns de químics i altres d’ecològics. Una de les meves intencions d’aquest projecte era observar el desenvolupament de la plaga en diversos gèneres de cítrics, per això vaig portar a casa un total de 12 arbres: 4 mandariners, 4 llimoners i 4 tarongers. Durant els mesos d’estiu vaig anant buscant branques d’arbres que contenien aranyes per tal de posar-les en els meus arbres per infestar-los. Un cop aconseguit el meu objectiu, vaig anant anotant la presència de la plaga en els arbres, observant la seva preferència. Un cop realitzada l’experimentació amb productes químics en hivernacles per part d’un professional el mes de setembre, vaig realitzar tres controls en els tres mesos següents per confirmar o desmentir la presència de la plaga a l’interior d’aquest per tal de poder plasmar les dades en un Excel. A més, personalment vaig realitzar una segona experimentació a petita escala amb vinagre d’alcohol de 20º i vaig elaborar gràfics amb les dades obtingudes dels diversos tractaments realitzats amb diversos valors de pH.

5


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

El penúltim pas va ser acabar de redactar el cos del treball, fer l’índex, els objectius, finalitzar la introducció, que havia estat començada moltes vegades, les conclusions, realitzar una petita entrevista a un agricultor d’Alcanar per comparar i descobrir altres tractaments i fer el disseny definitiu. La realització de la portada i l’elaboració del glossari van ser els últims passos perquè, per una banda considerava que la portada havia de captar l’essència del projecte i crear expectació d’una manera senzilla i elegant i, per l’altra, havia de tenir tot el projecte redactat per a poder recollir tots aquells termes de caràcter científic de difícil comprensió.

6


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

4.

ELS CÍTRICS

Els cítrics són el conjunt d’espècies d’arbres del gènere Citrus amb fulla perenne i de la família de les rutàcies, les quals són una família de plantes angiospermes de l’ordre de les sapindals, amb una altura que pot oscil·lar entre els 5 i els 15 metres d’alçada. Els seus fruits no són sols coneguts mundialment pels seus sabors, sinó també per la riquesa de vitamina C. Actualment Espanya és una de les grans potències productores de cítrics a escala global, som el país de la Unió Europea que més en produeix i els cinquens mundialment, amb una producció anual superior a 5 milions de tones. Segons les dades del 2017 proporcionades per la Conselleria d’Agricultura Pesca i Alimentació, la Comunitat Valenciana és la regió que més hectàrees té dedicades al conreu dels cítrics, amb un total de 159.140, respecte a les 8.922 de Catalunya. En l’àmbit estatal, la superfície ascendeix a 294.258 hectàrees. A la comunitat autònoma catalana el cultiu total de cítrics va ser de 115.610 tones, de les quals 28.990 van ser de taronges, 86.478 de mandarines i 138 de llimones. Aquest treball se centrarà principalment en el gènere Citrus, en especial en les espècies del mandariner, del llimoner i del taronger, ja que són els més afectats per la plaga d’aranyes vermelles.

Superfície de cítrics a Espanya, any 2017

7


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

4.1. ELS LLIMONERS REGNE

Plantae

CLASSE

Magnoliopsida

ORDRE

Sapindals

FAMÍLIA

Rutaceae

GÈNERE

Citrus

ESPÈCIE

Citrus limonium

Llimoner

Els llimoners poden arribar a tenir una altura de 4 metres, i els seus fruits, les llimones, amb un color groc brillant molt característic són unes de les fruites més àcides que es coneixen arreu del món. A més de ser àcides, desprenen una agradable fragància i frescor, conseqüentment, són utilitzades tant al camp de la gastronomia com per a l’elaboració de perfums. Depenent de la zona geogràfica hi ha una varietat de llimona o altra. Una de les varietats s’anomena Eureka, la pell de la qual és fina i llisa però amb algunes possibles rugositats si es cultiva en el clima mediterrani. El seu suc posseeix un elevat nivell d’acidesa. A Itàlia la varietat Femminello és la més cultivada. Aquesta engloba llimones de diferents mides, això sí, totes elles amb la pell gruixuda i, a diferència de l’altra varietat, la quantitat de suc que es pot esprémer és menor. La varietat Kütdlken, igual que la Femminello, és la més cultivada a Turquia. A causa de la seva similitud amb la italiana s’ha arribat a pensar que comparteixen lloc d’origen, Itàlia. Els llimoners, en comparació amb els tarongers i mandariners, necessiten un clima temperat perquè són més sensibles a les altes i baixes temperatures. Per una altra banda, creixen correctament en tota mena de terres, tant llimoses com argiloses.

8


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

4.2. ELS TARONGERS REGNE

Plantae

CLASSE

Magnoliopsida

ORDRE

Sapindals

FAMÍLIA

Rutaceae

GÈNERE

Citrus

ESPÈCIE

Citrus sinensis

Taronger FONT: CurioSfera

Els tarongers, molt abundants a les costes del mar Mediterrani, ja que els hiverns no són freds i els estius no són força calorosos, són uns arbres del gènere Citrus i de fulla perenne coneguts físicament pel seu tronc curt i un fullatge espès que dona a la copa la forma rodona i ampla tan característica. Aquesta pot arribar a mesurar fins a 15 metres, una gran diferència respecte a l’altura, d’aproximadament 8 metres. Actualment es cultiven una gran quantitat de varietats diferents, que produeixen taronges pràcticament al llarg de tot l’any. Depenent de l’època, la mida, el sabor i la textura d’aquestes és diferent. Per exemple, en els mesos de novembre i desembre trobem la varietat Navelina, consumibles tant en suc com en taula, el fruit té una mida mitjana, el seu sucós interior no conté de pinyols i la seva pell és llisa. Una altra varietat de taronges és la València Late, que es troben durant els mesos de març i abril. Més dolces que la varietat anomenada anteriorment, són molt utilitzades per a fer sucs, el seu exterior, al contrari, és un poc rugós. Com a varietat tardana, aquestes taronges poden mantenir-se a l’arbre fins els primers mesos d’estiu.

9


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

4.3. ELS MANDARINERS REGNE

Plantae

CLASSE

Magnoliopsida

ORDRE

Sapindales

FAMÍLIA

Rutaceae

GÈNERE

Citrus

ESPÈCIE

Citrus reticulata

Mandariner

Els mandariners són la darrera espècie a tractar en aquest projecte. Aquests són els arbres de menor estatura, ja que està al voltant dels 4 metres d’alçada. Les fulles, respecte a les del llimoner i taronger són allargades i més estretes, aquesta característica permet facilitar el reconeixement del mandariner. Les mandarines, igual que les taronges, presenten una àmplia varietat de classes que s’agrupen en 3 grans grups: les clementines (Citrus clementina), les híbrides i les Satsuma (Citrus unshiu). Aquestes varietats venen donades majoritàriament per mutacions espontànies i per encreuaments amb altres cítrics. Un exemple de clementines són les Clemenules. Cultivades entre els mesos de novembre i desembre són una de les varietats més cultivades a l’Estat. Gràcies al seu agradable sabor i riquesa en vitamines són una de les principals opcions a l’hora de menjar fruita. Els híbrids de mandarines solen ser productes de l’encreuament entre les Citrus tangerina i les Citrus reticulata amb altres espècies d’aquest gènere. Les mandarines són molt sucoses, dolces i amb una gran quantitat d’àcids orgànics. Les mandarines Satsuma són les primerenques, ja que es poden recol·lectar a partir de setembre. Tot i així són considerades les mandarines de pitjor qualitat.

10


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

5.

LES PLAGUES EN L’AGRICULTURA

Anomenem plaga a tots aquells animals, ja siguin insectes, àcars o rosegadors o plantes com les males herbes que afecten negativament sobre la producció agrària. Els arbres arreu del món poden estar afectats per qualsevol d’aquestes plagues, com la mosca blanca, Aleyrodidae, el pugó, Aphididae o el minador Phyllocnistis citrella. Com a conseqüència, els cítrics són afectats per un gran nombre de plagues, les de la mosca blanca i el minador, anomenades anteriorment, són molt conegudes en el camp de la citricultura. En el nostre cas, els àcars, especialment les aranyes vermelles, les quals al territori espanyol suposen un greu problema per al comerç, ja que a part de danyar greument els cítrics danyen també tomaqueres, maduixeres i meloners, entre altres, són l’objecte d’aquest treball.

5.1. ELS ÀCARS

FONT: Controlbio

5.1.1. MORFOLOGIA Els àcars són petits artròpodes aràcnids que es poden trobar en una gran varietat d’ambients i ecosistemes, per exemple, en deserts, en el sòl, en ambients marins, en ecosistemes alpins, etc. Tot i que al ser tan petits el vent se’ls pot emportar, en aquesta subclasse d’aràcnids no hi ha cap espècie amb ales. Tot i així, algunes han desenvolupat una espècie de membrana que els permet planejar. Anatòmicament, a més dels quelícers tenen 6 parells d’apèndixs: 2 davanters amb funció sensorial i 4 de posteriors amb funció locomotora.

11


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

En els acariformes, que són els àcars que es tractaran en aquest projecte, trobem dues regions corporals: •

L’anterior, anomenada proterosoma, està formada pels quelícers, apèndixs usats pels insectes per agafar l’aliment, els pedipalps, amb funció sensorial i les coxes, que són les primeres peces de les potes dels insectes.

La posterior, histerosoma, formada pel conjunt de les potes.

Morfologia dels àcars FONT: researchgate.net

5.1.2. TIPUS D’ÀCARS SEGONS L’ALIMENTACIÓ Els àcars poden arribar a tenir una dieta molt àmplia, es poden alimentar d’altres àcars, de tota la planta, de matèria orgànica que s’està descomponent, entre altres. Aquests s’alimenten tant de substàncies vegetals com d’animals amb l’ajuda de quelícers, els quals són apèndixs acabats en punta que processen els aliments. Els àcars buiden totalment o parcialment les cèl·lules epidèrmiques, probablement, gràcies a injectar anteriorment una saliva rica en enzims digestius que adeqüen l’aliment per tal de facilitar la seva digestió.

12


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Per això s’han dividit en diversos grans grups, alguns dels exemples seran mostrats a continuació: •

Àcars sapròfags: s’alimenten d’una gran varietat de substàncies, per això hi ha diversos subgrups. Els macrofitòfags s’alimenten únicament de matèria vegetal morta i de fusta. Els microfitòfags, al seu torn, de fongs, de bacteris i d’algues. Els panfitòfags, al contrari que els anomenats anteriorment, no tenen una única font d’aliment.

Àcars fitòfags: es mengen quasi al complet la planta on han establert una colònia o en la qual es troben situats. L’única part d’aquesta que rebutgen són les arrels.

Àcars depredadors: s’alimenten únicament d’hostes vius. En el camp de l’agricultura els depredadors amb més importància són els fitoseids, els quals s’alimenten d’altres àcars, d’insectes o de pol·len. Els depredadors que no estan relacionats amb el camp de l’agricultura es poden localitzar a més en el sòl, en la molsa, en medis aquàtics o en el litoral marí.

Àcars copròfags i necròfags: s’alimenten de la microfauna trobada en excrements i cadàvers.

5.1.3. REPRODUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DELS ÀCARS Els àcars són artròpodes amb una proporció de femelles molt més elevada que la de mascles amb una reproducció predominant anomenada partenogenètica, un tipus de reproducció asexual que consisteix en la segmentació d’una cèl·lula reproductora, principalment d’un òvul, a causa de factors ambientals, químics, entre altres. Aquesta cèl·lula es desenvolupa fins a arribar a formar un nou individu. La partenogènesi es dona en crustacis, amfibis, rèptils i altres moltes espècies. Tot i ser possible la reproducció asexual també s’hi pot esdevenir la sexual, en la que els mascles tenen edeagus com a òrgan sexual, amb la funció de dipositar l’espermatòfor dintre del receptacle de les femelles. En general són un conjunt d’espècies ovípares i el cicle de desenvolupament consta de diversos estadis immadurs, és a dir, ou, larva, i dos estadis nimfals: protonimfa i deutonimfa. 13


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Després de passar per aquests estadis arriben a la forma adulta, a partir de la qual són capaços de dur a terme la reproducció. Per passar d’un estadi a un altre, els àcars han de passar per un procés de muda, en el qual romanen immòbils i es forma una nova cutícula per tal de poder eliminar la vella. És en la darrera muda quan adopten la forma adulta.

Fases de desenvolupament dels àcars FONT: Kopper

14


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

6.

LES ARANYES VERMELLES EN ELS CÍTRICS

REGNE

Animalia

CLASSE

Aracnida

SUBCLASSE

Acari

ORDRE

Prostigmata

SUPERORDRE

Acariformes

SUBORDRE

Eleutherengona

FAMÍLIA

Tetranychidae

SUPERFAMÍLIA

Tetranychoidea

GÈNERE

Tetranychus

ESPÈCIE

Tetranychus urticae Tetranychus urticae FONT: Hortoinfo

L’aranya vermella, Tetranychus urticae, és una de les moltes espècies d’àcars aràcnids i, probablement, la més coneguda mundialment pels seus efectes devastadors en l’agricultura, sobretot en els cítrics. En aquesta espècie, les característiques que constitueixen els mascles i les femelles són diferents entre si. Per una part, les femelles, més rodones que els mascles, durant l’època d’hibernació presenten un color taronja vermellós i dues taques fosques a l’interior del cos, les quals de vegades no són apreciables pel color roig que caracteritza aquestes aranyes. Per l’altra part, els mascles, els quals tenen forma de pera, són de color més grogós i de mida més petita que les femelles, tot i que les seves potes són força majors a les del gènere contrari. Una altra diferència molt important entre aquests dos gèneres és el període de vida, el de les femelles oscil·la entre els 20 i els 28 dies, mentre que en el cas dels mascles disminueix de manera dràstica i es situa en els 14 dies.

PART SUPERIOR: Mascle PART INFERIOR: Femella FONT: Blobest NV

15


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Una característica que té Tetranychus urticae és el color canviant com a conseqüència del clima, del substrat i de l’estadi de desenvolupament. Durant la primavera i l’estiu el color pot variar entre groc, verd i marró. A més, els seus ous, esfèrics i llisos comencen tenint un color ambre ataronjat que va passant a ser més fosc a mesura que les aranyes van madurant. Les aranyes vermelles viuen en colònies, de vegades cobertes pels fils de seda que produeixen i que generen un microclima òptim per al desenvolupament, degut a que suposen un augment de la temperatura i de la humitat. Els fils de seda, no sols tenen aquesta funció, sinó que també actuen com a barrera protectora contra els productes fitosanitaris i els fitoseids que es poden trobar en una mateixa zona. Aquests fils afecten negativament els arbres on estan situades les colònies, a causa de que la membrana que es forma implica una disminució molt gran de la quantitat de llum solar que arriba a la planta, conseqüentment, la fotosíntesi disminueix i com a resultat també ho fa l’energia disponible per a aquesta.

Fils de seda de Tetranychus urticae FONT: IT Agrícola

Necessiten temperatures força càlides, d’entre els 25 i els 35 graus centígrads, tenint en compte que quan aquestes són molt altes o molt baixes es produeix la mort dels individus, en les zones d’hivern fred hivernen al sòl, en les plantes espontànies, també conegudes com a males herbes o en l’escorça dels arbres en forma de femella adulta.

16


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

6.1. DANYS Tetranychus urticae, mitjançant els seus quelícers, s’alimenta de l’interior de les cèl·lules dels arbres, per tant, el principal símptoma que ens ajuda a detectar la presència d’aquesta plaga són els danys ocasionats en les fulles. En aquestes, es crea una cavitat, de forma que el feix es bomba i el color verd intens desapareix per donar lloc a grans taques de color groc. En casos de grans poblacions, les aranyes vermelles poden provocar defoliacions intenses a causa de que la mateixa planta és incapaç de reproduir les cèl·lules a major rapidesa que les perden, que solen ser una mitjana de 20 cèl·lules per minut. Si la superfície danyada de les fulles segueix creixent de manera incontrolada, aquestes s’acaben secant totalment, provocant així la completa defoliació de l’arbre hoste. Aquesta situació s’empitjora si els arbres estan coberts pels fils de seda, que impedeixen el pas de la llum solar i disminueixen l’energia disponible d’aquests a causa d’una disminució en la capacitat de fer la fotosíntesi.

Taques grogues provocades per l’aranya vermella

Intensa defoliació en un hivernacle

17


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

En el món de l’agricultura, sobretot a causa dels danys que ocasionen en cítrics com el taronger o el llimoner, hi ha molts d’estudis sobre aquesta plaga, ja que sense control aquesta podria malmetre tots els arbres i produir així pèrdues econòmiques importants. A causa d’això, abans de la temporada més calorosa, moment en el qual el cicle reproductiu és més curt, els agricultors s’encarreguen de ruixar productes fitosanitaris per tal d’eliminar la plaga en qualsevol estadi, tant immadur com adult. Els problemes amb els tractaments venen quan els productes no arriben a tota la superfície de la planta, on hi poden haver alguns àcars que al reproduir-se la repoblaran ràpidament, obligant així a l’agricultor a tornar a dur a terme el tractament químic. Un dels problemes lligats a la mala aplicació dels tractaments amb fitosanitaris és la resistència que la plaga està generant contra aquests.

6.2. REPRODUCCIÓ Com s’ha explicat a l’apartat “Les aranyes vermelles en els cítrics”, la temperatura és un factor que influeix molt en la supervivència d’aquestes aranyes, ja que depenent de si és molt alta o molt baixa produeix la mort d’aquestes, per això és de vital importància unes temperatures mitjanes d’entre 25ºC i 30ºC amb un 50% d’humitat relativa. Un exemple de la importància de la temperatura és que quan aquesta és de 25ºC, el cicle de desenvolupament es completa entre 9 i 14 dies, mentre que quan és de 30ºC aquest cicle es completa en 6 o 7 dies solament. Per tant, es podria considerar que el cicle reproductiu està complet en un màxim de dues setmanes. Les femelles, durant les 3 o 4 setmanes que poden arribar a viure poden produir fins a 100 ous, dels quals sols el 25% donaran lloc a mascles. El cicle de desenvolupament compta amb diverses fases: ou, larva, nimfa i adult, en els quals per passar d’un estadi a un altre hi ha d’haver un període de diapausa en el qual els àcars s’alimenten i reposen.

Cicle biològic de Tetranychus urticae FONT: Agrobio

18


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Esfèrics, llisos i brillants. OUS

Canvien de color a mesura que maduren. Esclaten en 3 o 5 dies. Són esfèriques.

LARVES

Canvien de color segons l’alimentació. Tenen 3 parells de potes.

NIMFES PROTONIMFES DEUTONIMFES

El color no varia. Tenen 4 parells de potes Esdevenen deutonimfes Majors que les protonimfes. Diferenciació entre mascles i femelles. Capacitat reproductora.

ADULTS

Els mascles són petits i rodons. Les femelles són majors i més vermelles que els mascles.

6.3. MÈTODES DE CONTROL Com és una plaga mundialment coneguda i que produeix tants d’efectes s’han utilitzat una gran varietat de mètodes de control contra aquesta. Alguns més efectius que altres. 6.3.1. CONTROL BIOLÒGIC S’utilitzen àcars depredadors, és a dir, fitoseids que s’alimenten d’altres àcars entre els quals estan Tetranychus urticae. Els exemples que es mostraran a continuació són utilitzats contra aquesta plaga d’àcars. •

Phytoseiulus persimilis, que es desenvolupen sobre tetraníquids productors de seda.

Amblyseius californicus, que si no hi ha presència de Tetranychus urticae, s’alimenten de pol·len i insectes. La característica principal és la gran resistència que tenen envers les temperatures elevades.

Typhlodromus phialatus, que es troben en cítrics i alguns arbres fruiters. Són molt freqüents durant els mesos més calorosos perquè resisteixen a les elevades temperatures.

19


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Feltiella acarisuga, tenen major capacitat de recerca de focus d'aranya vermella a causa de la mobilitat en la fase adulta.

Feltiella acarisuga

Phytoseiulus persimilis Amblyseius californicus

6.3.2. TRACTAMENT AMB AIGUA Al llarg dels anys s’ha observat que el clima plujós repel·leix visiblement les aranyes. Per això, sobretot durant la temporada seca, s’utilitza una mànega que expulsa aigua a pressió per tant d’aconseguir el mateix efecte que el causat de manera natural. Amb aquest mètode s’aconsegueix no malmetre el medi perquè no s’utilitzen productes químics i no s’afecta negativament altres espècies que no són plagues. Negativament s’ha de dir que aquesta tècnica sols és útil si la presència d’aranyes no és molt elevada i si no hi ha molts d’arbres infestats. En cas contrari, s’haurà de fer ús d’aquesta moltes vegades.

Tractament amb aigua mitjançant mànega

6.3.3. QUARANTENA I INSPECCIÓ A l’hora de comprar nou planter s’ha d’inspeccionar en gran profunditat les fulles de les plantes buscant la presència d’aquests aràcnids i s’han de posar en quarantena respecte a les altres plantes. Aquestes també han de ser inspeccionades per tal de comprovar si hi ha presència de la plaga o no. Si no hi ha presència d’aranyes, es poden ajuntar les plantes en una mateixa zona o hivernacle. En cas contrari, les plantes hauran de romandre separades per tal d’evitar un nombre major d’arbres infestats i, com a conseqüència, majors danys. 20


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

6.3.4. CONTROL QUÍMIC Un acaricida és un producte utilitzat per tal de controlar la població d’àcars que es troben en un determinat medi. Altres productes químics com els insecticides o els fungicides com el sofre també poden ser utilitzats com acaricides. Abans de fer ús d’un producte químic, en aquest cas, un acaricida, s’han de tenir en compte molts de detalls importants: •

Durant l’any, si es fan diverses inspeccions, s’han d’alternar les diferents matèries actives per tant d’evitar la generació de resistències per part dels àcars.

El que també s’ha de tenir en compte per evitar la resistència per part d’aquests aràcnids és la quantitat de producte que s’ha d’utilitzar.

Per tal d’assegurar-se d’una bona cobertura de l’arbre afectat, s’han d’utilitzar equipaments en bones condicions per tal de garantir una pressió i volum correctes.

S’ha de diferenciar correctament l’estat de la plaga i la població d’aquesta. Segons aquestes variables s’utilitzarà el producte més apropiat.

Com s’ha dit amb anterioritat, a l’hora d’eliminar les aranyes vermelles s’utilitzen un gran nombre de productes perquè depenent de la matèria activa de la qual estan compostos actuen sobre les 4 fases de desenvolupament d’una manera o una altra. Per a un tractament òptim, en molts casos es mesclen les diferents matèries actives per tal d’actuar sobre la màxima diversitat de població possible. A continuació s’estudiaran d’una manera senzilla i clara els diferents tipus de matèries actives tenint en compte com actuen sobre els àcars en les diferents fases per tal de facilitar la comprensió del pla experimental, ja que algunes d’aquestes han estat les emprades per a dur-lo a terme.

21


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Actua sobre ous i larves neonatals on impedeix la formació del teixit

CLOFENTEZIN

formant de l’exoesquelet. La seva activitat pot durar fins a 80 dies. Actua afectant el sistema nerviós dels àcars i insectes provocant la mort d’aquests.

ABAMECTINA

És eficaç per ingestió i contacte. Després de ser ingerida, tots els insectes i àcars queden immobilitzats i deixen d’alimentar-se. Controla simplement les formes mòbils de les aranyes. Acció lenta i de llarga vida residual. Actua per contacte i ingestió.

HEXITIAZOX

Resulta efectiu en el control d’ous i larves. Té bona activitat translaminar. Actua per contacte i ingestió sobre ous, larves i nimfes regulant així el creixement d’aquests.

OXAZOLINA

Activitat translaminar. En el cas dels ous impedeix la formació dels òrgans respiratoris i en el de les larves inhibeix el procés de muda. Sols actua en adults en les femelles, que són esterilitzades. Actua per contacte i ingestió. Amb una sola aplicació produeix una

QUINAZOLINA

molt ràpida paralització dels centres nerviosos de totes les formes mòbils. A més, també impedeix la respiració cel·lular, inhibint alguns enzims de la ruta respiratòria mitocondrial. La quinazolina pot actuar durant més de 30 dies. Amb un lleuger efecte per inhalació el fenoxipirazol actua per contacte i ingestió sobre les formes mòbils dels àcars. Actua com un regulador del creixement, impedint la correcta

FENOXIPIRAZOL

realització del procés de muda. A altes dosis els estadis immadurs també surten afectats i moren al cap de poc temps. A dosis baixes els àcars poden sobreviure fins a l’època de muda, que no arriben a superar.

OLI PARAFÍNIC

Actua sobre els insectes i àcars creant una capa impermeable que els impedeix respirar.

22


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Pot ser utilitzar tant en àcars com en insectes. Actua per contacte sobre tots els estadis de desenvolupament

SPIRODICLOFEN

excepte en els mascles adults, que moriran sense haver-se reproduït, inhibint la síntesi de lípids. El caracteritza l’elevada resistència a la pluja i el seu durador efecte residual.

TEBUFENPIRAD

Activitat acaricida per contacte i ingestió amb acció translaminar. Llarga activitat residual amb efectes sobre les formes mòbils. Amb minuts s’aconsegueix una elevada mortalitat d’adults i larves.

6.4. VINAGRE D’ALCOHOL DE 20º A causa de l’elevada resistència que han desenvolupat les aranyes vermelles contra els productes químics els agricultors s’han vist obligats a buscar alternatives ecològiques. Moltes persones confonen el vinagre del vi amb el vinagre d’alcohol i fan servir el primer sense saber que aquest és residual i serveix d’aliment per a les plagues i no les arriba a eliminar del tot. El vinagre d’alcohol, però, no ho és. 6.4.1. BENEFICIS DEL VINAGRE D’ALCOHOL Els últims anys l’ús de vinagre d’alcohol ha estat incrementat notablement a causa dels molts beneficis que comporta per al control de plagues, males herbes i fongs del món de l’agricultura. Avui dia, les plagues encara no han desenvolupat resistència contra aquest producte però a llarg termini es podran veure les conseqüències de l’elevat ús que actualment s’està donant. Un altre benefici de l’ús d’aquest producte ecològic és que no perjudica el fruit ni l’arbre, augmentant així la qualitat del producte quan arriba al consumidor i tampoc afecta negativament el medi ambient, pel fet que quan es descompon només desprèn metà (CH4) i anhídrid carbònic (C02). El vinagre d’alcohol presenta també una alta eficàcia com a desincrustant de dipòsits calcaris que es formen en els sistemes de reg pels quals passa aigua dura i on precipiten sals insolubles. Finalment, s’ha de tenir en compte que quan es fa ús de vinagre d’alcohol aquest s’ha de mesclar amb mullant, una substància que millora el contacte del producte respecte de les fulles. Aquest es pot adquirir en tendes de fitosanitaris però també es pot fer ús de sabó de rentavaixelles, a condició que aquest no sigui potàssic, ja que al ser 23


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

altament alcalí, és a dir, amb un valor de pH superior a 7, es produiria una reacció de precipitació. 6.4.2. LA IMPORTÀNCIA DEL PH A L’HORA D’UTILITZAR VINAGRE D’ALCOHOL L’efectivitat del vinagre d’alcohol està condicionada al pH de l’aigua. Com més pH tingui l’aigua més quantitat de vinagre haurem de dipositar, i a l’inrevés. El pH que es recomana tenir està al voltant del 5,32, aquest valor permet a l’agricultor poder gaudir de tots els avantatges del vinagre d’alcohol. Sempre s’ha de tenir molta cura amb l’acidesa perquè una de massa baixa podria provocar taques en les fulles dels arbres tractats.

6.4.3. ALTRES USOS QUE ES DONEN AL VINAGRE D’ALCOHOL •

Fungicida

Bactericida

Repel·lent de conills

Desinfectant i cicatritzant de ferides produïdes durant el conreu

Desincrustant dels dipòsits calcaris dels sistemes de reg

24


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.

DISSENY EXPERIMENTAL

Aquest pla experimental, i la base del Treball de Recerca consisteix en l’observació dels danys causats per les aranyes vermelles en tres espècies de cítrics, en el mandariner, llimoner i taronger i estudiar els tractaments més efectius que actuen contra aquesta plaga, tant químics com ecològics. La part que involucra l’observació de primera mà dels efectes que causa Tetranychus urticae, dura 5 mesos, des del juliol fins al novembre i es du a terme a casa meva, en 4 arbres de cadascun dels 3 gèneres. Els 3 primers mesos es realitzen infestacions d’aranyes de manera periòdica i s’observa l’adaptació d’aquestes als fenòmens meteorològics, els altres 2 mesos, amb la disminució de les temperatures i al canvi d’estació, s’observa si hi ha reaparició d’aquestes.

Trongers, mandariners i llimoners situats a la meva llar

25


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Fora de la meva llar, es fan, a més, dues sèries experimentals diferents amb 7 tipus de tractaments, 1 dels quals és ecològic i involucra 3 pH diferents. En total es fan servir 375 tarongers, d’aproximadament 1,3 metres d’alçada, 3 dels quals es troben localitzats fora d’hivernacles. La primera sèrie, que es du a terme en 4 solcs de 4 hivernacles diferents involucra fer ús de diferents combinacions de fitosanitaris amb oli parafínic. Els tractaments es realitzen la primera setmana de setembre per un expert, que fa ús d’una motxilla polvoritzadora de 16 litres quan la temperatura a interior està al voltant dels 30ºC, idònia per al ràpid desenvolupament de la plaga. Com els diferents productes emprats tenen característiques diferents, entre les quals es troba l’activitat residual, s’observa la presència d’aranyes a l’octubre, al novembre i al desembre.

En la segona sèrie, realitzada a mitjans de novembre, amb una temperatura exterior de 17ºC es fa tractament amb vinagre d’alcohol de 20º en 3 tarongers, amb valors de pH diferents, és a dir, 4,6, 4,7 i 5,1. Aquest cop se segueix una tècnica diferent de la primera, ja que en lloc de fer servir una motxilla polvoritzadora de 16 litres, utilitzo personalment un polvoritzador d’1 litre, a més, a causa de la immediata acció del vinagre sobre la plaga, en lloc d’esperar setmanes per a veure els resultats, es cronometra i es compta el nombre d’aranyes que hi ha després de 30 segons i d’1 minut de l’aplicació.

26


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.1. MATERIALS •

Casa: 4 tarongers, 4 mandariners, 4 llimoners (1,3m d’alçada aproximadament)

Tractament químic: 372 tarongers (1,3m d’alçada aproximadament)

Tractament vinagre d’alcohol: 3 tarongers (1,3m d’alçada aproximadament)

Motxilla polvoritzadora de 16 litres

Polvoritzador d’1 litre

pH-metre

Aigua de diferents pH

Cronòmetre

Aparells de mesura: xeringa i garrafa

Balança electrònica

Productes fitosanitaris amb les matèries actives necessàries (Clofentezin, Spirodiclofen, Hexitiazox…)

Vinagre d’alcohol de 20º

Mullant

Oli parafínic

27


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.2. TRACTAMENTS 1) 0,250cm3/1litre d’aigua de Clofentezin + 1cm3/1 litre d’aigua d’Abamectina + 15cm3/1 litre d’aigua d’oli parafínic 83% 2) 0,2cm3/1 litre d’aigua d’Spirodiclofen + 15cm3/1 litre d’aigua d’oli parafínic 83% 3) 0,250g/1 litre d’aigua d’Hexitiazox + 15cm3/1 litre d’aigua d’oli parafínic 83% + 1cm3/1 litre d’aigua d’Abamectina 4) 0,400g/1 litre d’aigua de Tebufenpirad + 15cm 3/litre d’aigua d’oli parafínic 83% 5) Vinagre d’alcohol 20º

28


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.3. PROCEDIMENT DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB FITOSANITARIS El primer pas consisteix a realitzar els càlculs necessaris per convertir les quantitats dels fitosanitaris que s’han de dipositar per cada litre d’aigua a les necessàries per a 16 litres, la capacitat que té una motxilla polvoritzadora. Per tant, s’ha de multiplicar per 16 les quantitats dels productes químics (matèries actives) dels tractaments nomenats amb anterioritat. Un cop sabudes les quantitats de cada producte, mitjançant una xeringa s’aspira la quantitat necessària de cadascun i s’injecta a l’interior de la motxilla polvoritzadora, on anteriorment s’ha posat uns quants litres d’aigua.

Un cop realitzada la combinació dels productes s’acaba d’omplir amb aigua els litres que falten i es remena.

29


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

En el cas del Tebufenpirad i l’Hexitiazox el procediment és el mateix però, al ser sòlid, en comptes de fer servir una xeringa es fa servir una balança per calcular els grams necessaris. Aquest procés s’ha de repetir 3 vegades més, ja que es faran 4 proves diferents. El mes de setembre un professional, amb el carnet de manipulador de químics, aplica els tractaments en els diferents hivernacles després d’haver-se comptat el nombre d’arbres infestats en un determinat solc de cadascun.

Els mesos d’octubre, novembre i desembre es retorna als hivernacles i es compta els arbres amb presència d’aranyes.

30


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.4. PROCEDIMENT DE L’EXPERIMENTACIÓ AMB VINAGRE D’ALCOHOL Primerament, amb l’ajuda d’un pH-metre, es mesura el de diferents tipus d’aigua per tal de ser conscient de la importància d’aquest quan es mescla amb el vinagre, com més elevat és el de l’aigua més vinagre he de posar, i a l’inrevés. La primera fotografia es tracta d’aigua d’una ampolla, la segona és aigua de l’aixeta.

El següent pas és dipositar a poc a poc vinagre a ull dintre d’un recipient amb 1 litre dels diferents tipus d’aigua (amb pH diferent) i anant mesurant amb el pH-metre per tal d’aconseguir els valors 4.6, 4.7 i 5.1. A continuació dipositem la mescla en un polvoritzador d’1 litre.

31


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

El 10 de novembre, a una temperatura exterior de 17ºC el primer pas a realitzar és comptar el nombre d’aranyes que hi ha en els arbres, per separat. Seguidament es polvoritzen els 3 arbres infestats amb els 3 valors de pH. Finalment, després de 30 segons i d’1 minut de l’aplicació dels tractaments es compta, amb ajuda d’altres persones, el nombre d’aranyes que queden vives.

32


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.5. RESULTATS DE L’EXPERIMENTACIÓ 7.5.1. TRACTAMENT AMB FITOSANITARIS

33


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

7.5.2. TRACTAMENT AMB VINAGRE D’ALCOHOL DE 20º

34


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

8.

RESULTATS DEL PROJECTE

Partint dels meus objectius principals i havent vist els resultats, es pot afirmar que tota mena de tractament, tant químic com ecològic és necessari per al control de la plaga de Tetranychus urticae. En els gràfics s’ha pogut observar uns molt bons resultats en el transcurs dels 2 primers mesos en 3 dels tractaments (Tebufenpirad, Spirodiclofen+Abamectina i Clofentefin+Abamectina, els tres mesclats amb oli parafínic) i uns de no tan bons en la combinació d’Hexitiazox amb Abamectina i oli parafínic. Al tercer mes, el desembre, s’ha vist un increment molt gran del nombre d’arbres infestats. Això es podria atribuir a una mala aplicació dels productes, que no han pogut arribar a totes les regions de les plantes, a una poc duradora activitat residual o a la resistència contra les matèries primeres per part de les aranyes. Tot i que s’ha demostrat que els productes químics són força efectius, també s’ha de tenir en compte la resistència que la plaga està generant respecte a ells per això l’ús del vinagre d’alcohol de 20º s’està expandint. L’efectivitat d’aquest és igual a la dels químics, i a diferència d’aquests no és perjudicial per al medi ambient ni d’acció tan lenta, ja que actua en uns pocs segons. A petita escala, s’ha observat com els pH més baixos tenen millors resultats que el pH de 5,1, el recomanat per l’empresa proveïdora d’aquest producte per poder gaudir de tots els beneficis del vinagre d’alcohol. Segons asseguren els experts, a gran escala el millor pH està per sota de 4,8, valor que coincideix amb els resultats obtinguts per mi. Respecte als resultats obtinguts en els 12 arbres que he tingut a casa, he comprovat que les pluges intenses tenen notables beneficis respecte de l’eliminació de la plaga. Durant unes setmanes del calorós estiu no vaig realitzar infestacions amb branques que contenien aranyes vives i vaig comprovar que, a causa de les pluges que es van produir durant aquestes les aranyes van ser eliminades i, una quinzena de dies més tard es van tornar a presenciar. L’experimentació a casa m’ha ajudat a comprovar també la gran preferència que té la plaga pels mandariners i els tarongers, ja que en escasses vegades es van veure aranyes en els llimoners i tampoc es van produir danys en aquest gènere.

35


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

A causa de les pluges i el canvi climàtic en general, es van produir relativament pocs danys en els arbres, perquè les aranyes solament van afectar unes quantes fulles de tarongers, que quasi van recuperar el color verd natural de manera completa després d’uns pocs mesos.

Danys causats per infestacions setmanals

36


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

9.

CONCLUSIONS I VALORACIÓ PERSONAL

Els objectius, descrits al principi d’aquest Treball de Recerca, els tenia clars des que vaig decidir basar-lo en el món de les aranyes vermelles. La màxima complicació que vaig tenir al llarg del treball va estar mantenir els arbres que tenia a casa amb aranyes vives per veure els danys que aquestes ocasionen, per culpa de les pluges que es van anar produint durant els mesos d’estiu, que les eliminava, no es van produir tots els danys que m’hagués agradat. Tot i així he pogut complir tots els objectius plantejats i fins i tot m’atreviria a dir que els he superat. El fet de tenir uns quants exemplars de cítrics m’ha permès conèixer, a més, la plaga de la mosca blanca i la del minador dels cítrics, les conseqüències i els tractaments d’aquestes. També m’han permès, havent vist els efectes de la pluja, plantejar-me unes quantes qüestions sobre el món de l’agricultura, per exemple, tenint en compte que a Alcanar molts habitants tenen horts o petites finques destinades al cultiu de fuites i verdures per al consum propi, per què no s’utilitza en aquests casos reg per aspersió en lloc de reg per degoteig? Encara que probablement s’utilitzi un poc més d’aigua, les gotes que caurien sobre les fulles de les plantes i arbres expulsarien els insectes i àcars i seria possible no fer ús de fitosanitaris, nocius per al medi ambient. A més, l’experimentació amb els 12 exemplars m’ha ensenyat la gran importància que té la temperatura i la humitat per al desenvolupament de la plaga. Tot i ser estiu i la temperatura de 30ºC aproximadament, el desenvolupament de les aranyes no és tan ràpid com en els hivernacles, on la temperatura i la humitat són força superiors i on, a més, els arbres i, per tant, les aranyes estan molt més protegides dels diversos fenòmens meteorològics adversos, doncs la tela que conforma l’hivernacle actua com a filtre protector. Els arbres tinguts per mi també m’han fet plantejar-me una hipòtesi i és que a part dels factors ambientals considero que podrien haver actuat els productes fitosanitaris aplicats amb anterioritat, l’activitat residual dels quals encara durava. El projecte m’ha permès apropar-me a la citricultura del meu poble, Alcanar. He après sobre noves plagues i les seves preferències, sobre els hivernacles, els objectius, avantatges i desavantatges i, per descomptat, també he après sobre diferents tipus de tractaments contra les plagues.

37


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

El fet de dur a terme l’experimentació amb fitosanitaris en hivernacles, tenint en compte els desavantatges per al mercat internacional i per als agricultors descrits amb anterioritat, m’ha ajudat a ser conscient de la importància que tenen els fitosanitaris per a l’economia mundial, de la gran necessitat de dur a terme els tractaments amb eines que funcionin correctament per a garantir una òptima aplicació dels productes en tota la superfície de la planta i la necessitat dels agricultors de saber tots els beneficis i inconvenients dels productes químics i ecològics per a evitar danys superiors en aquestes infraestructures. Considero que actualment s’hauria d’incrementar la investigació per a elaborar diferents tractaments ecològics per minimitzar la contaminació, els efectes sobre altres espècies i la petjada ecològica que els fitosanitaris causen en el medi. Com s’ha pogut comprovar en les diferents experimentacions, el vinagre d’alcohol, que és un producte ecològic, a petita escala, té els mateixos resultats que els productes no ecològics. Els agricultors que utilitzen aquest producte per a tractar les plagues, malalties i fongs asseguren que els resultats són els mateixos o millors. Malgrat això he observat amb la petita entrevista a Joan Josep Sancho que a Alcanar encara no es té plena confiança cap a productes com el vinagre d’alcohol i que es prefereix tractar les plagues amb fitosanitaris. No puc afirmar que al principi tenia ganes de realitzar aquest projecte, sabia que em costaria moltes hores, setmanes i mesos i que, molt probablement, m’acabaria penedint d’haver escollit aquest tema. Quan vaig començar a buscar informació i a escriure correus electrònics em va començar a entrar la curiositat i voler saber més del que ja sabia o havia buscat, em va començar a agradar. Quan vaig anar a buscar els arbres i vaig començar a posar branques infestades vaig començar a veure el treball com una oportunitat per aprendre més sobre el món agrícola i, sobretot, el de les plagues i malalties que ataquen els arbres. La finalitat de la realització del Treball de Recerca és aprendre, aprendre a investigar, a experimentar, a diferenciar la informació falsa, a parlar, a escriure, entre altres coses. Però, per a mi, els objectius més importants d’aquest són aprendre a tenir paciència, perseverança, concentració, organització i sobretot, aprendre a esforçar-nos. Amb orgull puc afirmar que els he complert tots, i avui el fet de poder presentar el projecte ha estat fruit de la suma de tots aquests objectius i finalitats. He invertit moltes hores en aquest projecte però, sens dubte, han valgut la pena. 38


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

10. AGRAÏMENTS •

Al meu tutor, Fernando, per haver-me orientat durant la realització d’aquest Treball de Recerca.

Al meu pare, per haver-me aconsellat, realitzat el tractament amb químics i haver-me portat branques infestades quan jo no hi podia anar.

A la meva mare, per haver-me ajudat a cuidar els arbres quan jo no hi era a casa.

A l’empresa Viveros Sancho Hnos. per haver-me facilitat tots els productes químics, el vinagre, el pH-metre i els arbres.

A Joan Porta, Josep Pinol, Lanni Zhang i Tula Llorach per haver contestat dubtes mitjançant correu electrònic.

A Toni de l’Ajuntament d’Alcanar, José Miguel Campos i IRTA d’Amposta per haver-me proporcionat informació.

A Antonio Albelda per haver-me informat més sobre el vinagre d’alcohol i el seu ús en l’agricultura.

A Juan José Sancho, per haver contestat la petita entrevista.

39


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

11. ANNEX I.

GLOSSARI

Acariformes: Superordre d’àcars. Activitat translaminar: Capacitat dels productes fitosanitaris de travessar el feix foliar i arribar al revés de les fulles. Terra argilosa: Terra rica en argila. Artròpodes: Grup d’animals invertebrats amb membres articulats i simetria bilateral que comprèn, entre d’altres, els insectes, els aràcnids, els miriàpodes i els crustacis. Cèl·lules epidèrmiques: Cèl·lules que formen el teixit més extern de les plantes. Colònia: Conjunt d’individus de la mateixa espècie estretament relacionats entre ells, de disposició i forma característica. Coxa: Segment de la base de la pota dels insectes, dels aràcnids i d’altres artròpodes. Diapausa: Període de la interrupció del desenvolupament i l’activitat fisiològica de nombroses espècies d’insectes. Edeagus: En els genitals dels insectes mascles, òrgan que forma part del penis, la funció del qual és dipositar l’espermatòfor dins el receptacle de la femella. Enzims digestius: Els enzims digestius són enzims que trenquen els polímers presents en els aliments de les molècules més petites perquè puguin ser absorbides amb facilitat. Espècie: Unitat taxonòmica fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius i base de llur classificació. Fitoseids: Són els més importants àcars depredadors d'àcars tetraníquids, sobretot d'aranya roja. Formes mòbils de les aranyes: Estadi del desenvolupament de les aranyes que exclou els ous. Fotosíntesi: Conjunt de reaccions que realitzen totes les plantes verdes per tal de sintetitzar glúcids, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.

40


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Fulla perenne: Fulla que viu més d’un any. Gènere: Grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials. Histerosoma: Regió corporal dels àcars formada pel conjunt de potes. Terra llimosa: Terra rica en llim. Macrofitòfags: Àcars que s’alimenten únicament de matèria vegetal morta i de fusta Microfitòfags: Àcars que s’alimenten de fongs, bacteris i d’algues. Morfologia: Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius. Muda: Procés de canvi de les estructures epidèrmiques protectores de determinats animals. Mullant: Substància que millora el contacte del producte respecte de les fulles Ovípar: Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou. Panfitòfags: Àcars amb més d’una única font d’aliment. Pedipalps: Cadascun dels dos apèndixs articulats que tenen els aràcnids al costat de la boca, i que exerceixen funcions primordialment prènsils o sensorials. Producte fitosanitari: Producte que s’empra per a controlar plagues o guarir malalties de les plantes. Proterosoma: Regió anterior del cos dels àcars. Quelícers: Apèndixs acabats en punta que s'utilitzen per processar l'aliment. Reproducció asexual: Reproducció sense fusió de gàmetes, que sol efectuar-se per espores o vegetativament en els vegetals i per gemmació o per escissió en els animals. Rutàcies: Família de terebintals, composta per plantes generalment llenyoses, amb glàndules secretòries, de fulles sovint trifoliades, flors comunament actinomorfes i hermafrodites i fruits de diversa mena. Sapindals: Són en general plantes llenyoses amb les fulles compostes. Matèries actives: Compostos que tenen una acció sobre els organismes vius. 41


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Tetraníquids: Membres de la família dels tetraníquids, una família d’àcars que engloba 1.200 espècies. Activitat residual: Dit del fungicida o de l’insecticida persistent que presenta activitat en una superfície durant un període més o menys llarg després de llur aplicació.

42


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

II.

ENTREVISTA A JUAN JOSÉ SANCHO

1.

Quants d’anys portes en el món de l’agricultura? Et ve de família?

Fa més de 25 anys que estic en aquest món, i com molts pagesos d’Alcanar els meus pares i avis també es dedicaven al camp. 2.

Quin és el producte que es ven més?

Aquí a Alcanar, els cítrics, sobretot mandarines i taronges. 3.

Com definiries el terme “plaga”? Que saps sobre aquestes?

Una gran presència d’algun insecte o animal en els arbres. Poden arribar a danyar molt greument els arbres, el seu desenvolupament i els seus fruits, fins i tot poden provocar la seva mort. 4.

Quines són les que afecten més els cítrics?

Les aranyes vermelles, el minador i la mosca blanca. Aquestes afecten principalment els brots però també provoquen danys en tota la planta. 5.

Què saps sobre les aranyes vermelles? Efectes als arbres, als fruits…

Són àcars que afecten principalment als cítrics, sobretot les fulles, convertint-les a color groc i els seus fruits, que no són aptes per al comerç. En casos d’una gran presència d’àcars es pot arribar a produir una completa defoliació de l’arbre i fins i tot la seva mort. 6.

Quins tractaments contra aquestes utilitzes?

Productes químics, com l’Abamectina, l’Apolo i l’Envidor. 7.

Coneixes algun tractament tradicional? Qui te’l va ensenyar? N’utilitzes

algun? Sí, vinagre polvoritzat directament sobre les aranyes. Me’l va ensenyar la gent gran del poble. Abans era molt utilitzat a causa de la inexistència de productes químics. No, no n’utilitzo cap.

43


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

8.

I d’ecològic?

No, prefereixo els tractaments químics. 9.

Consideres que els tractaments ecològics són menys efectius que els

químics? Quins consideres que són a la llarga millors? (Tant per al medi ambient com per al desenvolupament dels arbres i de les plagues) Per al desenvolupament dels arbres i per eliminar les plagues és millor, sens dubte, usar productes químics. Per al medi ambient són millors els ecològics, però no són tan efectius com els altres. A la llarga, com he dit anteriorment, considero que els químics són més efectius. 10. Quants tractaments químics fas a l’any? Depenent de la magnitud de la plaga. Si no és greu, 1 o 2, en cas contrari 3 de segurs. 11.

Estàs amoïnat per la resistència que estan generant les aranyes

vermelles? Actualment sí que ho estic però considero que en un futur no molt llunyà els científics elaboraran un producte 100% eficaç contra les plagues i la resistència que generen.

44


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

III.

BIBLIOGRAFIA

PLANES, S i CARRERO, José María, Plagas del Campo. Ed. Mundiprensa. 2008. DOMÍNGUEZ GARCÍA-TEJERO, Francisco. Plagas y enfermedades de las plantas cultivadas. Ed. Mundiprensa. 1998. VILLALVA QUINTANA, Sonia, Plagas y Enfermedades de Jardines. Ed. Mundiprensa. 2004.

IV.

BIBLIOGRAFIA WEB

Llimers https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_%C3%97_limon (Consulta: juliol, 2018) https://www.guiaverde.com/plant-guide/citrus-limon-416/ (Consulta: juliol, 2018) http://www.consultaplantas.com/index.php/plantas-por-nombre/plantas-de-la-a-a-lac/1153-cuidados-de-la-planta-citrus-limon-o-limonero (Consulta: juliol, 2018) https://www.floresyplantas.net/citrus-limon-el-limonero/ (Consulta: juliol, 2018) https://www.ecured.cu/Lim%C3%B3n (Consulta: juliol, 2018)

Tarongers https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_%C3%97_sinensis (Consulta: juliol, 2018) https://www.arbolesornamentales.es/Citrussinensis.htm (Consulta: juliol, 2018) https://www.viverosvaleroehijos.com/citrus-sinensis-naranjos/ (Consulta: juliol, 2018) http://www.riomoros.com/2014/03/naranjo-dulce-citrus-sinensis.html (Consulta: juliol, 2018) https://catalogofloravalleaburra.eia.edu.co/species/94 (Consulta: juliol, 2018)

Mandariners https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_x_clementina (Consulta: juliol, 2018) https://www.planfor.es/compra,clementina,1271,ES (Consulta: juliol, 2018)

Plagues https://www.mapama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_DT%2FDT_200 9_36_15_19.pdf (Consulta: juliol, 2018) https://nostoc.es/arana-roja-informacion-soluciones-y-tratamiento-de-la-plaga/ (Consulta: juliol, 2018) https://www.biobestgroup.com/es/biobest/plagas-y-enfermedades/arana-roja-4993/ (Consulta: juliol, 2018) 45


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Aranya vermella http://www.hortoinfo.es/index.php/plagas/564-ara-roja-tetranychus-urticae-090314 (Consulta: agost, 2018) http://www.elpalomar.es/sites/default/files/faranaroja.pdf (Consulta: agost, 2018) https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17804/tesisUPV3987.pdf (Consulta: agost, 2018) https://www.mapama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_DT%2FDT_200 9_36_15_19.pdf (Consulta: agost, 2018) http://www.agroes.es/cultivos-agricultura/cultivos-frutales-y-fruticultura/naranjo/1285arana-roja-en-citricos-tetranychus-urticae-descripcion-danos-y-control-integrado (Consulta: agost, 2018) https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?pid=S0718-34292009000100004&script=sci_arttext (Consulta: agost, 2018) https://www.intagri.com/articulos/fitosanidad/manejo-integrado-de-arana-roja-en-hortalizas-bajo-invernadero (Consulta: agost, 2018) https://elverdecillo.com/la-arana-roja-tetranychus-urticae/ (Consulta: agost, 2018) http://www.fumigacontinente.com.ar/arana-roja-2/ (Consulta: agost, 2018) http://entnemdept.ufl.edu/creatures/orn/twospotted_mite.htm (Consulta: agost, 2018) http://entoweb.okstate.edu/ddd/insects/spidermites.htm (Consulta: agost, 2018) https://es.wikipedia.org/wiki/Tetranychus_urticae (Consulta: agost, 2018)

Morfologia http://www.elpalomar.es/sites/default/files/faranaroja.pdf (Consulta: agost, 2018) https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17804/tesisUPV3987.pdf (Consulta: agost, 2018) https://www.mapama.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/Revistas/pdf_DT%2FDT_200 9_36_15_19.pdf (Consulta: agost, 2018) http://gipcitricos.ivia.es/area/plagas-principales/tetraniquidos/arana-roja (Consulta: agost, 2018) http://www.agroes.es/cultivos-agricultura/cultivos-frutales-y-fruticultura/naranjo/1285arana-roja-en-citricos-tetranychus-urticae-descripcion-danos-y-control-integrado (Consulta: agost, 2018) https://nostoc.es/arana-roja-informacion-soluciones-y-tratamiento-de-la-plaga/ (Consulta: agost, 2018) http://entnemdept.ufl.edu/creatures/orn/twospotted_mite.htm (Consulta: agost, 2018) 46


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

https://dpir.nt.gov.au/__data/assets/pdf_file/0017/228122/ent420biology20and20pest20management20of20spider20mites.pdf (Consulta: agost, 2018) http://entoweb.okstate.edu/ddd/insects/spidermites.htm (Consulta: agost, 2018) http://biologicalservices.com.au/pests/two-spotted-mite-90.html (Consulta: agost, 2018)

Prevenció https://fertilizantesecoforce.es/es/agroconsejo/control-arana-roja-citricos (Consulta: agost, 2018) https://ohioline.osu.edu/factsheet/HYG-2012-11 (Consulta: agost, 2018) http://www.canna-uk.com/spider-mites-pests-diseases (Consulta: agost, 2018) https://laidbackgardener.blog/tag/red-spider-mites/ (Consulta: agost, 2018)

Identificació http://gipcitricos.ivia.es/area/plagas-principales/tetraniquidos/arana-roja (Consulta: agost, 2018) http://www.agroes.es/cultivos-agricultura/cultivos-frutales-y-fruticultura/naranjo/1285arana-roja-en-citricos-tetranychus-urticae-descripcion-danos-y-control-integrado (Consulta: agost, 2018)

Cicle biològic http://www.hortoinfo.es/index.php/plagas/564-ara-roja-tetranychus-urticae-090314 (Consulta: agost, 2018) http://www.elpalomar.es/sites/default/files/faranaroja.pdf (Consulta: Agost, 2018) https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17804/tesisUPV3987.pdf (Consulta: agost, 2018) http://gipcitricos.ivia.es/area/plagas-principales/tetraniquidos/arana-roja (Consulta: agost, 2018) http://www.agroes.es/cultivos-agricultura/cultivos-frutales-y-fruticultura/naranjo/1285arana-roja-en-citricos-tetranychus-urticae-descripcion-danos-y-control-integrado (Consulta: agost, 2018) https://nostoc.es/arana-roja-informacion-soluciones-y-tratamiento-de-la-plaga/ (Consulta: agost, 2018) https://fertilizantesecoforce.es/es/agroconsejo/control-arana-roja-citricos (Consulta: agost, 2018) 47


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

https://www.intagri.com/articulos/fitosanidad/manejo-integrado-de-arana-roja-en-hortalizas-bajo-invernadero (Consulta: agost, 2018) https://www.biobestgroup.com/es/biobest/plagas-y-enfermedades/arana-roja-4993/ (Consulta: agost, 2018) http://www.canna.es/arana_roja_o_acaro_dos_puntos (Consulta: agost, 2018) http://www.fumigacontinente.com.ar/arana-roja-2/ (Consulta: agost, 2018) https://www.pioneer.com/CMRoot/International/Mexico_Intl/Agronomia/Articulos_PDF/CN_1B_ARANA_ROJA_2014.pdf (Consulta: agost, 2018) https://www.defenders.co.uk/pest-problems/red-spider-mite.html (Consulta: agost, 2018) https://www.newcastle-staffs.gov.uk/sites/default/files/IMCE/Environment/PestControl/Red%20Spider.pdf (Consulta: agost, 2018) http://entnemdept.ufl.edu/creatures/orn/twospotted_mite.htm (Consulta: agost, 2018) https://ohioline.osu.edu/factsheet/HYG-2012-11 (Consulta: agost, 2018) https://dpir.nt.gov.au/__data/assets/pdf_file/0017/228122/ent420biology20and20pest20management20of20spider20mites.pdf (Consulta: agost, 2018) http://entoweb.okstate.edu/ddd/insects/spidermites.htm (Consulta: agost, 2018) http://biologicalservices.com.au/pests/two-spotted-mite-90.html (Consulta: agost, 2018) https://www.cropscience.bayer.com/en/crop-compendium/pests-diseasesweeds/pests/tetranychus-urticae (Consulta: agost, 2018)

Etapes de la vida http://www.researchjournal.co.in/upload/assignments/7_334-338.pdf (Consulta: agost, 2018) https://www.researchgate.net/publication/306400029_BIONOMICS_OF_SPIDER_MITE_TETRANYCHUS_URTICAE_KOCH_ON_MARIGOLD_TAGETES_SPP (Consulta: agost, 2018) http://www.hortoinfo.es/index.php/plagas/564-ara-roja-tetranychus-urticae-090314 (Consulta: agost, 2018) http://gipcitricos.ivia.es/area/plagas-principales/tetraniquidos/arana-roja (Consulta: agost, 2018) https://www.intagri.com/articulos/fitosanidad/manejo-integrado-de-arana-roja-enhortalizas-bajo-invernadero (Consulta: agost, 2018) 48


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

Efectes http://www.elpalomar.es/sites/default/files/faranaroja.pdf (Consulta: juliol, 2018) https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17804/tesisUPV3987.pdf (Consulta: juliol, 2018) http://gipcitricos.ivia.es/area/plagas-principales/tetraniquidos/arana-roja (Consulta: juliol, 2018) https://nostoc.es/arana-roja-informacion-soluciones-y-tratamiento-de-la-plaga/ (Consulta: juliol, 2018) https://www.biobestgroup.com/es/biobest/plagas-y-enfermedades/arana-roja-4993/ (Consulta: juliol, 2018) http://www.canna.es/arana_roja_o_acaro_dos_puntos (Consulta: juliol, 2018) https://elverdecillo.com/la-arana-roja-tetranychus-urticae/ (Consulta: juliol, 2018) http://www.fumigacontinente.com.ar/arana-roja-2/ (Consulta: juliol, 2018) https://www.pioneer.com/CMRoot/International/Mexico_Intl/Agronomia/Articulos_PDF/CN_1B_ARANA_ROJA_2014.pdf (Consulta: juliol, 2018) https://www.defenders.co.uk/pest-problems/red-spider-mite.html (Consulta: juliol, 2018) https://ohioline.osu.edu/factsheet/HYG-2012-11 (Consulta: juliol, 2018) http://www.canna-uk.com/spider-mites-pests-diseases (Consulta: juliol, 2018) https://dpir.nt.gov.au/__data/assets/pdf_file/0017/228122/ent420biology20and20pest20management20of20spider20mites.pdf (Consulta: juliol, 2018) https://laidbackgardener.blog/tag/red-spider-mites/ (Consulta: juliol, 2018) http://entoweb.okstate.edu/ddd/insects/spidermites.htm (Consulta: juliol, 2018) https://www.cropscience.bayer.com/en/crop-compendium/pests-diseasesweeds/pests/tetranychus-urticae (Consulta: juliol, 2018) https://www.intagri.com/articulos/fitosanidad/manejo-integrado-de-arana-roja-en-hortalizas-bajo-invernadero (Consulta: juliol, 2018)

Tractaments http://www.hortoinfo.es/index.php/plagas/564-ara-roja-tetranychus-urticae-090314 (Consulta: juliol, 2018) http://www.elpalomar.es/sites/default/files/faranaroja.pdf (Consulta: juliol, 2018) https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/17804/tesisUPV3987.pdf (Consulta: juliol, 2018) 49


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

https://www.fitoagricola.net/es/blog/Posts/show/acaricidas-para-control-de-aranaroja-en-citricos-cuatro-grupos-quimicos-para-combinar-yo-alternar-1123 (Consulta: juliol, 2018) http://www.agroes.es/cultivos-agricultura/cultivos-frutales-y-fruticultura/naranjo/1285arana-roja-en-citricos-tetranychus-urticae-descripcion-danos-y-control-integrado (Consulta: juliol, 2018) https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?pid=S0718-34292009000100004&script=sci_arttext (Consulta: juliol, 2018) https://www.intagri.com/articulos/fitosanidad/manejo-integrado-de-arana-roja-en-hortalizas-bajo-invernadero (Consulta: juliol, 2018) http://www.canna.es/arana_roja_o_acaro_dos_puntos (Consulta: juliol, 2018) https://elverdecillo.com/la-arana-roja-tetranychus-urticae/ (Consulta: juliol, 2018) http://www.fumigacontinente.com.ar/arana-roja-2/ (Consulta: juliol, 2018) https://ohioline.osu.edu/factsheet/HYG-2012-11 (Consulta: juliol, 2018) https://laidbackgardener.blog/tag/red-spider-mites/ (Consulta: juliol, 2018) https://es.wikipedia.org/wiki/Tetranychus_urticae (Consulta: juliol, 2018)

Control biològic https://www.agrobio.es/3-consideraciones-previas-para-combatir-la-arana-roja%C2%B7-parte-i/ (Consulta: agost, 2018) https://www.defenders.co.uk/pest-problems/red-spider-mite.html (Consulta: agost, 2018) https://www.newcastle-staffs.gov.uk/sites/default/files/IMCE/Environment/PestControl/Red%20Spider.pdf (Consulta: agost, 2018) http://entnemdept.ufl.edu/creatures/orn/twospotted_mite.htm (Consulta: agost, 2018) https://ohioline.osu.edu/factsheet/HYG-2012-11 (Consulta: agost, 2018) https://www.cropscience.bayer.com/en/crop-compendium/pests-diseasesweeds/pests/tetranychus-urticae (Consulta: agost, 2018) https://es.wikipedia.org/wiki/Tetranychus_urticae (Consulta: agost, 2018)

Glossari https://www.enciclopedia.cat (Consulta: desembre, 2018) http://mdlc.iec.cat (Consulta: desembre, 2018) http://www.rae.es/ (Consulta: desembre, 2018) http://www.wordreference.com (Consulta: desembre, 2018) 50


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

V.

RECULL D’IMATGES

51


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

52


Observant amb lupa. Tetranychus urticae

53

Profile for Biblioteca Trinitari Fabregat

Observant amb lupa. Tetranychus urticae  

Observant amb lupa. Tetranychus urticae  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded