Page 1

LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT EBRENCA A través del periodisme esportiu

Treball de recerca Institut “Sòl-de-Riu” Data de lliurament: 15 de gener de 2020 Tutor: Muñoz Ramos, Isidre Alumne: Reverter Vives, Joan


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Jo vinc d’un silenci que no és resignat, d’on comença l’horta i acaba el secà, d’esforç i blasfèmia, perquè tot va mal: qui perd els orígens, perd identitat. Raimon, cantautor valencià (1940)

2


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

ÍNDEX 0. Introducció ....................................................................................................................... 5 1. Presentació de l’expressió “construcció identitària” ......................................................... 6 2. Expectatives i hipòtesis.................................................................................................... 7 3. Metodologia ..................................................................................................................... 8 4. Cos teòric......................................................................................................................... 9 4.1. Creació del terme Terres de l’Ebre............................................................................ 9 4.1.1. Inicis de la conscienciació grupal........................................................................ 9 4.1.2. Transvasament de l’Ebre, la gota que fa vessar el got ..................................... 10 4.2. Creació del terme ebrenc ........................................................................................ 12 4.3. Periodisme esportiu................................................................................................. 13 4.3.1. Què és el periodisme esportiu? ........................................................................ 13 4.3.2. Història del periodisme esportiu........................................................................ 14 4.3.3. En què es diferència la premsa esportiva de la general? ................................. 14 5. Cos pràctic ..................................................................................................................... 16 5.1. De què tracta el cos pràctic? ................................................................................... 16 5.2. Què en pensen els ebrencs i ebrenques? ............................................................... 17 5.3. Oriol Romeu Vidal ................................................................................................... 18 5.3.1. Biografia ........................................................................................................... 18 5.3.2 Notícies d’Oriol Romeu ...................................................................................... 20 5.4. Eduard Prades ........................................................................................................ 25 5.4.1. Biografia ........................................................................................................... 25 5.4.2. Notícies Eduard Prades .................................................................................... 25 5.5. Aina Cid................................................................................................................... 30 5.5.1. Biografia ........................................................................................................... 30 5.5.2. Notícies d’Aina Cid ........................................................................................... 31 3


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

5.6. Josep Betalú ........................................................................................................... 35 5.6.1. Biografia ........................................................................................................... 35 5.6.2. Notícies Josep Betalú ....................................................................................... 36 5.7. Resultats finals i discussió ...................................................................................... 40 6. Conclusions ................................................................................................................... 42 7. Bibliografia web ............................................................................................................. 43 8. Agraïments .................................................................................................................... 57 9. Annexos ......................................................................................................................... 58 Annex I) Entrevista Oriol Romeu .................................................................................... 58 Annex II) Entrevista Eduard Prades ............................................................................... 61 Annex III) Entrevista Aina Cid ........................................................................................ 63 Annex IV) Entrevista Isidre Muñoz ................................................................................. 65 Annex V) Entrevista Joan Beltran i Cavaller ................................................................... 68 Annex VI) Entrevista Eduard Carmona .......................................................................... 71 Annex VII) Model enquesta ............................................................................................ 73 Annex VIII) Resultats enquesta ...................................................................................... 76

4


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

0. Introducció Aquest treball consisteix en la construcció identitària del terme ebrenc a partir de la premsa esportiva, és a dir, es basa en l’estudi de l’ús del terme ebrenc a partir de notícies referents a esportistes importants de les Terres de l’Ebre. Amb aquest objectiu, el que faré serà estudiar la creació del terme Terres de l’Ebre i del gentilici ebrenc, i a partir d’aquí analitzar una a una les notícies que es refereixen als esportistes que he seleccionat en un moment important de la seva carrera esportiva. Comptabilitzaré totes les denominacions que reben aquests esportistes en les notícies i em fixaré especialment en la terminologia referent a “ebrenc”. A partir d’aquest punt, extrauré unes conclusions que ens indicaran com de freqüent és l’ús d’ebrenc i de Terres de l’Ebre en l’àmbit esportiu, i així haurem realitzat i comprovat la nostra recerca sobre la construcció identitària ebrenca a través del periodisme esportiu. La meva línia d’investigació tracta de la creació identitària de l’Ebre a través dels esports i els mitjans de comunicació, per la qual cosa hem de tenir en compte una premissa que tot periodista ha de considerar en la redacció de la notícia: evitar la repetició de paraules. Això ens porta a una màxima periodística que és la perífrasi, que consisteix en l’ús de diverses paraules o sintagmes per parlar del referent. Per exemple, per referir-se a un esportista determinat el poden denominar per perífrasis que recullin el seu nom i cognom; el nom; el sobrenom; un fet destacable; la procedència; i aquí entrarien termes com espanyol, ebrenc, català, que és l’objectiu d’aquest treball.

5


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

1. Presentació de l’expressió “construcció identitària” L’ésser humà és l’única espècie del planeta capaç de representar i interpretar la realitat del seu entorn a través de sons. D’aquesta manera, l’ésser humà ha aconseguit transmetre els seus coneixements i aprenentatges al llarg de la seva existència tant als seus contemporanis com als seus successors. Tot plegat ha donat origen a una organització complexa que s’ha denominat civilització. Per tot això, podria semblar, que les persones som capaces de reproduir objectivament la realitat, cosa que no és certa. L’objectivitat no existeix en tant que en el moment que passa pel pensament humà s’impregna de la personalitat del parlant i del seu entorn social i cultural. És a dir, que creem, interpretem i classifiquem allò que veiem en funció dels paràmetres esmentats anteriorment. Aquesta interpretació i classificació és el que rep el nom de construcció identitària. La difusió d’aquesta construcció identitària es pot dur a terme de diverses maneres, sempre a través d’actors amb una incidència social important. Des d’una perspectiva històrica, caldria recordar el paper dels joglars, de les obres de teatre clàssiques… En aquest moment els impulsors més potents són la propaganda, la publicitat, els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa, internet, etc.) i, com a fet novedós, els influencers. La construcció identitària no és tan senzilla com pot semblar a primera vista, ja que hi conflueixen interessos de molts tipus: polítics, sentimentals, socials, econòmics, religiosos, individuals, col·lectius… I al final s’acabarà imposant la cosmovisió transmesa pel mitjà més potent i eficaç, el que més arribi al conjunt de la població. De la mateixa manera com es construeix una identitat, també es pot destruir, modificar o frustrar-la.

6


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

2. Expectatives i hipòtesis D’una banda, espero que aquest treball em resulti útil per complementar el meu aprenentatge com a estudiant de 2n de Batxillerat i, de l’altra, que, gràcies a aquesta investigació, pugui desenvolupar unes habilitats de recerca, tria i de capacitat crítica que segur que em resultaran imprescindibles de cara al meu futur com a universitari. Pel que fa al tema concret del treball, espero poder comprovar que la terminologia ebrenc/a és suficientment comuna entre la premsa esportiva (en aquest cas), i així poder consolidar un terme que englobi tota la gent que habita en aquesta regió de Catalunya. Sovint, dona la sensació que per la nostra zona, és a dir, a les Terres de l’Ebre, falta algun símbol que ens uneixi i ens proporcioni identitat. Al mateix temps, aquest símbol hauria de tenir la força necessària perquè ens pogués agrupar i distingir, de manera que la resta de Catalunya ens conegués i situés gràcies a ell. Altres àrees geogràfiques de Catalunya ja tenen un terme fortament estès i emprat, com per exemple empordanès o aranès, per anomenar a la gent que viu a l’Empordà i a la Vall d’Aran, respectivament. A part d’això, que es centra en el resultat de la recerca, també espero que tot el procés de cerca d’informació sigui agradable i motivador, però també interessant, ja que em servirà per poder conèixer millor com la comunitat amb què comparteixo el territori i els forans ens denominen quan es refereixen al conjunt d’habitants de les Terres de l’Ebre. La hipòtesi de la qual parteixo és que tant el topònim “Terres de l’Ebre” com el gentilici “ebrenc” no estan consolidats ni en la llengua quotidiana ni en la premsa i, per tant, la seua aparició en els mitjans de comunicació és escassa o quasi inexistent. Això suposaria que la construcció identitària de l´Ebre, potenciada des d´algunes institucions, encara està en procés de creació. L´estudi que ara iniciaré constatarà o desmentirà la impressió que tinc sobre aquest fet.

7


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

3. Metodologia Tal com he comentat breument a l’apartat de la Introducció, aquest treball estarà dividit en dues parts. Primer, trobarem la part teòrica que ens introduirà al tema principal, on analitzarem la procedència de la terminologia ebrenc i Terres de l’Ebre. Després, hi haurà la part pràctica on analitzaré i interpretaré les notícies de cadascun dels esportistes escollits, per poder després mostrar gràficament els resultats obtinguts i extraure’n les conclusions. Els diaris triats estaran editats fora de les Terres de l’Ebre, ja que les identitats consolidades són recollides per la premsa més general. Per assolir aquestes conclusions, a part d’analitzar notícies, també realitzaré entrevistes a esportistes ebrencs i a especialistes en els termes Terres de l’Ebre i ebrenc. Per últim, també realitzaré enquestes a gent del territori per saber com la població d’aquí entenem i utilitzem els termes anteriorment esmentats. Tot i que dels esportistes seleccionats hi ha una majoria d’homes, la meva intenció, des d’un principi, era establir una paritat entre el gènere dels esportistes i que, per tant, hi haguessin tants homes com dones. Ara bé, a la pràctica això no ha estat possible perquè hi ha més homes esportistes famosos que no pas dones esportistes amb ressò mediàtic, cosa que m’ha dificultat la tria i molt més la recerca d’informació dels esportistes, ja que la premsa no recull amb la mateixa intensitat les seues gestes. També remarco des d’aquest treball que aquesta situació hauria de canviar, i motivo xiquetes i dones ebrenques a lluitar pel seu reconeixement en l’esport, perquè estan tan capacitades com qualsevol home.

8


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

4. Cos teòric 4.1. Creació del terme Terres de l’Ebre Avui dia, coneixem com a Terres de l’Ebre la regió meridional de Catalunya, que comprèn les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Tot i així, per buscar el seu origen ens hem de remuntar temps enrere, exactament fins al 1932. Aquell any es va publicar el llibre de Sebastià Juan Arbó anomenat “Terres de l’Ebre”, que va ser el primer cop en què aquest sintagma es va utilitzar amb valor de topònim. En aquest llibre, l’autor es referia a “Terres de l’Ebre” com el territori de la desembocadura del riu Ebre, és a dir, que el va considerar per a una regió bastant més petita del que és en l’actualitat. No va ser fins molts anys després, que el topònim Terres de l’Ebre va adquirir el valor que nosaltres li donem, i ho va fer com un terme necessari per englobar totes aquestes terres, en defensa de les agressions ecològiques que pateix el riu Ebre.

Imatge 1. Les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. Extret de: Vikipèdia, l’Enciclopèdia lliure.

4.1.1. Inicis de la conscienciació grupal Per començar a explicar com va sorgir aquesta necessitat de crear un terme que englobés el conjunt de la població d’aquestes terres, cal remuntar-nos fins als anys cinquanta del segle passat. En aquella època, el país estava en molt mala situació, així que des de l’Estat central es va potenciar molt la construcció d’embassaments per tal de produir energia elèctrica i així poder millorar la recuperació del país. Aquesta iniciativa va provocar una baixada enorme de la quantitat d’aigua que arribava al mar des dels rius. De fet, el règim de fluxos fluvials consistia en una època d’estiatge, després de set o vuit mesos en què el riu tenia un cabal considerable. A causa de la construcció dels pantans i de l’aprofitament de l’aigua per al conreu del regadiu, la situació del cabal es va quedar en una situació d’estiatge permanent, que tan sols canviava a conseqüència d’alguna pluja torrencial puntual.

9


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

També en aquella època, es va potenciar la millora de les comunicacions amb Europa i van començar a venir cada cop més turistes estrangers atrets pel sol i la tranquil·litat que les costes de la Mediterrània els oferien. Això va provocar la febre de la construcció massificada descontrolada a les costes de l’est de la península, cosa que també va comportar que gran quantitat de l’aigua del riu s’aprofités per als hotels, piscines, etc. És a dir, augmentava el consum d’aigua. A més a més, encara en època franquista, es va construir el canal Xerta-Càlig per traslladar aigua de l’Ebre a les indústries siderúrgiques de Sagunt i Castelló. Afortunadament per al riu, l’any 1973, a causa de la crisi, la fàbrica va haver de tancar i el canal va quedar inutilitzat. Pocs anys després, una gran sequera que va afectar el Camp de Tarragona va desembocar en el fet que l’any 1981 el Parlament espanyol aprovés la llei que permetia el transvasament d’aigües de l’Ebre cap al Camp de Tarragona. Més tard es va crear el Consorci d’Aigües de Tarragona, el qual va començar l’any 1989 a subministrar aigua per a l’àrea d’influència de les ciutats de Tarragona i Reus. Com es pot observar, no han estat pocs els atacs que ha patit el riu Ebre i la seua conca, cosa que va deixar la població del territori amb un sentiment de marginació i de no poder gestionar els seus propis recursos hídrics i, a més, va deixar el Delta sense suficients sediments, de manera que es va constatar la recessió del Delta de l’Ebre per la mar Mediterrània. Tot i així, l’ofensiva més potent en contra del nostre riu la va promoure el govern de José María Aznar (legislatura 2000-2004) amb el que s’anomenava el Pla Hidrològic Nacional. Aquesta va ser l’espurna definitiva que va encendre el foc de la consciència grupal.

4.1.2. Transvasament de l’Ebre, la gota que fa vessar el got Va ser l’any 2001 quan el govern del PP, presidit per José María Aznar, com ja he comentat anteriorment, juntament amb el suport de Convergència i Unió (que veia una solució per fer arribar a l’àrea metropolitana de Barcelona l’aigua que feia falta) van aprovar la llei del Pla Hidrològic Nacional. Aquesta llei promovia el transvasament de 1.050.000.000.000 litres de l’aigua de l’Ebre cap a ciutats com Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona.

10


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Per a fer-nos una idea, segons l’Institut Nacional d’Estadística a Espanya, una persona consumeix una mitjana de 117 litres d’aigua al dia. Això significa que amb l’aigua que es volia transportar, n’hi ha prou per abastir una persona durant 8.974.358.974 dies, o el que és equivalent, 299.145.299,1 mesos o 24.928.774,93 anys. Que és una quantitat absolutament gegant d’aigua. Aquesta normativa va generar ràpidament una gran preocupació a la gent de les nostres terres, ja que tal pèrdua d’aigua causaria un greu problema en el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre. També seria molt perjudicial pel subministrament d’aigua per la població i l’ús recreatiu del riu, a més de causar una cadena de conseqüències encara pitjors: una catàstrofe ecològica. Una disminució de cabal tan gran provocaria que augmentés la salinitat del riu, cosa que perjudicaria els conreus de la zona. A més, les platges i bàsicament tot l’espai del Delta es quedarien sense sediments (sorra) que transporta el riu, de manera que començaria a desaparèixer el fràgil ecosistema ebrenc. Conseqüentment, tot plegat suposaria un greu perill per a la fauna i la flora del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Tot i que aquest transvasament va ser aprovat pel Parlament espanyol, no es va arribar a posar en pràctica, i gran part del mèrit d’aquest succés és atribuïble a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Aquesta va ser fundada el 15 de setembre de l’any 2000 a Tortosa i tenia l’objectiu d’oposar-se a la política del govern central del transvasament i de promoure una nova manera sostenible d’aprofitar l’aigua des d’un punt de vista mediambiental. Per a les seves reivindicacions, la PDE va ser capaç de mobilitzar moltes persones del que es considerava l’antiga vegueria de l’Ebre, o, el que és equivalent, les comarques del Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta (també van participar-hi les comarques de la Franja del Matarranya i el Baix Cinca), i ho van fer mitjançant manifestacions i actes festius que van saber captar l’atenció dels mitjans de comunicació i van exposar la seva campanya al conjunt de la societat catalana. Gràcies a la creació de la plataforma es va poder frenar la iniciativa estatal, però el més important per aquest estudi és que va ser aquest problema el que va fer prendre consciència com a una unitat territorial als habitants de l’Ebre. El naixement veritable del sintagma Terres de l’Ebre amb valor de topònim va ser aquest, gràcies a la reacció grupal que la gent del territori va prendre durant aquestes reivindicacions i no podem oblidar una altra

11


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

conseqüència fonamental d’aquestes reivindicacions: la necessitat que els mitjans de comunicació catalans (premsa, ràdio i televisió) tenien per referir-se de manera clara i concisa al territori que s’estava organitzant, manifestant i vertebrant a través de les reivindicacions, i per extensió, a la seva població.

4.2. Creació del terme ebrenc Un cop ja es tenia el nom que englobava la població del territori estudiat (Terres de l’Ebre), encara mancava un gentilici per a denominar-los. Amb aquest propòsit va néixer l’adjectiu ebrenc, encara que va aparèixer per primera vegada abans de la consolidació de Terres de l’Ebre com a topònim. Es tracta, per tant, més d’una recuperació del mot que no pas d’una creació del moment. Ebrenc va ser utilitzar per primer cop per l’escriptor benissanetà Artur Bladé i Desmuvila en el seu text Visió de l’Ebre català, escrit el 1973 i publicat 10 anys més tard. Cal destacar, però, que totes les vegades que Bladé utilitza el gentilici ebrenc, ho fa per referir-se a les ribes del riu o a zones molt properes. Així doncs, hi ha hagut un desplaçament semàntic, ja que el significat que l’adjectiu ebrenc prenia era només per referir-se a llocs pròxims al riu, mentre que avui dia s’utilitza per a un territori molt més ampli. La paraula ebrenc/a ha estat sempre molt discutida pel significat que se li hauria d’atribuir. Seria un error, per exemple, utilitzar aquest adjectiu per referir-nos a l’àrea dialectal, ja que, seguint els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el seu diccionari normatiu (DIEC), la paraula tortosí és l’adequada per parlar de la nostra varietat geogràfica. tortosí -ina 1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Tortosa. 1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Tortosa o als seus habitants. 2 1 m. [LC] [FL] Subdialecte de transició entre el català nord-occidental i el valencià, parlat al Baix Ebre, al Montsià, a la Ribera d’Ebre, a la Terra Alta, als Ports de Morella, a part del Maestrat i al Matarranya. 2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al tortosí.

En canvi, sí és correcta la seva utilització per referir-nos a l’àrea, ja esmentada, de les Terres de l’Ebre, perquè va ser inclosa al DIEC l’abril de 2017. Abans d’això, encara que la

12


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

població o els mitjans de comunicació la utilitzés, no era tan ben considerada, o era presa com una de les tantes paraules incorrectes que utilitzem en la parla quotidiana. La seva inclusió al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans va ser fonamental per establir definitivament aquella paraula que es necessitava per aglutinar el territori. La seva definició al DIEC és aquesta: ebrenc -a 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu. La ribera ebrenca. La música tradicional ebrenca. 2 adj. i m. i f. [LC] Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. L'escriptor ebrenc Jesús Moncada és l'autor de la novel·la Camí de sirga.

Així doncs, la paraula ebrenc va esdevenir la paraula escollida per a representar la població de les Terres de l’Ebre. Un altre punt a discutir, és l’ús que se li dona avui dia, i si de veritat està consolidada o no a efectes pràctics i en tots els àmbits. Això és l’objecte d’estudi del meu treball, i ho estudiarem posteriorment, en l’anàlisi de les notícies esportives. Abans però, faré una petita introducció sobre què és la premsa esportiva i com funciona.

4.3. Periodisme esportiu 4.3.1. Què és el periodisme esportiu? La premsa esportiva o periodisme esportiu és la branca del periodisme que s’ocupa dels esports o els fets relacionats amb l’esport. Durant les últimes dècades, ha guanyat molta importància a causa de la influència de l’esport en la nostra societat, i també del seu creixent poder econòmic. La premsa esportiva és un dels sectors més destacats dels diaris influents, i fins i tot hi ha diaris exclusivament esportius, que tracten només sobre notícies d’aquest tema. Alguns dels diaris més destacats són Mundo Deportivo o Sport a Catalunya; i Marca o AS a nivell nacional.

13


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

La informació d´aquest periodisme especialitzat es divideix en dos grans blocs. El primer es refereix a les notícies de tipus crònica, que relaten un esdeveniment esportiu important, ja passat o pròxim, com seria per exemple la narració referent al partit de futbol del dia anterior. El segon bloc és el de les notícies de tipus entrevista, en què els periodistes dialoguen amb els esportistes que són partícips d’un determinat esdeveniment esportiu, normalment d’importància en el moment en què es fa l’entrevista.

4.3.2. Història del periodisme esportiu L’inici de la premsa esportiva data de la meitat del segle XIX. La primera publicació esportiva a Gran Bretanya, el lloc de naixement de l’esport modern, va ser Sporting Life (1821), i a França, Le Sport (1854). A Catalunya s’ha considerat moltes vegades que la primera publicació esportiva va ser El Cazador (1856), tot i que realment no tenia res a veure amb l’esport actual. Uns anys més tard, van començar a sorgir publicacions més pròpiament esportives, sovint lligades al món del ciclisme, com El Ciclista (1891), La Bicicleta (1896), La Velocipedia (1892), etc. Eren publicacions relacionades amb les entitats esportives, que feien una doble tasca de promocionar i alhora informar, i estaven especialitzades en l’esport que tractaven.

Més

tard,

ja

van

aparèixer

noves

publicacions més semblants a les d’avui dia, que tractaven tots els esports, no tan sols un (com si ho feien els anteriors), i trobaríem diaris com Los Deportes (1897) o Mundo Deportivo (1906).

Imatge 2. Los Deportes (1897). Extret de: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).

4.3.3. En què es diferència la premsa esportiva de la general? D´entrada, el periodisme esportiu no està subjecte a unes normes deontològiques tan exigents com la premsa d´informació general, és a dir, que als periodistes esportius se´ls

14


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

permet l´ús de certs recursos que no s´acceptarien en altres àmbits

del

periodisme.

El

professional

del

mitjà

sap

perfectament que ha de crear un estil dinàmic per connectar amb el seu públic. Un cas prou significatiu és el dels titulars on podrien cabre paraules o expressions amb una forta dosi de retoricisme que es podria apropar a titulars “no del tot correctes” on s´intentaria minimitzar el rival esportiu (com es pot veure en la imatge del costat, en que es ridiculitza el jugador italià Cannavaro, amb Cannamalo).

Imatge 3. Portada Diario SPORT 21 de diciembre de 2006. Extret de: Sport.

Una altra característica que defineix el periodisme esportiu, com ja he comentat en altres apartats del treball, és la temàtica que aquest tipus de publicació tracta, ja que com el seu nom ens indica, tan sols tracta aspectes relacionats amb els esports. Tot i això, també cal destacar que en el periodisme esportiu el llenguatge que s’empra sol ser més col·loquial, ja que són notícies dirigides a un públic més ampli i més jove, en un ambient menys formal en comparació amb el periodisme generalista. Per tant, solen ser més fàcils d’interpretar amb la intenció que tothom les entengui, es gratifiqui i s´entretingui a mesura que va llegint el text, en cap cas la seva lectura ha d´implicar un esforç. Per acabar, destacar que en el periodisme esportiu es fan un gran nombre de referències als personatges d’interès, és a dir, als esportistes, i perquè no es faci repetitiva la seua denominació, els periodistes fan un ús elevat de recursos literaris i retòrics, entre ells la perífrasi, per referir-se als personatges tractats i evitar que hi hagi repetició de noms o cognoms, fet que provocaria un redactat lent i monòton. Un dels recursos més explotats és la perífrasi que consisteix a utilitzar diversos mots o expressions per referir-se a una mateixa persona (tot recorrent a un sobrenom; la procedència geogràfica, social; per les seues virtuts –o defectes- esportives o personals; per una frase cèlebre que en algun moment hagi utilitzat, etc. Aquest és el nucli de l’estudi del meu treball, ja que he d’observar les perífrasis o paraules utilitzades per denominar els esportistes de les Terres de l´Ebre, especialment les que fan referència a l´àmbit geogràfic descrit.

15


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

5. Cos pràctic 5.1. De què tracta el cos pràctic? En aquesta part exposaré i analitzaré les dades obtingudes durant la meva recerca. He seleccionat quatre esportistes ebrencs per tal de dur a terme la investigació, que són: Oriol Romeu, futbolista; Eduard Prades, ciclista; Aina Cid, remera; i Josep Betalú, ciclista. En l´àmbit dels mitjans de comunicació, he seleccionat diversos diaris que abasten diferents zones territorials, excloent-hi les Terres de l’Ebre, ja que així observem com els diaris més llunyans es refereixen als esportistes d’aquestes terres, per exemple el Diari de Tarragona, que cobreix les comarques de Tarragona, o el diari Marca, que és a nivell estatal. D´aquesta manera, podré fer una comparació sobre com es tracta als esportistes depenent de la proximitat des d’on s’escriu la notícia. A partir d’aquestes notícies observaré com són denominats els esportistes que, com ja he comentat en múltiples ocasions, és l’objecte d’estudi d’aquest treball. En relació amb el paràgraf anterior, els periodistes utilitzen diverses maneres per anomenar els esportistes i evitar la repetició de paraules, i poden recórrer al seu nom, els seus cognoms, un sobrenom, algun tret característic del caràcter o el físic de l´esportista, o la seua procedència geogràfica (com podria ser ebrenc en el cas dels esportistes seleccionats). Em centraré a buscar com els professionals de l´esport seleccionats són definits en les notícies i a partir d’aquesta observació podré extraure unes conclusions fiables sobre la presència i consolidació del terme ebrenc en la premsa de caire esportiu. Per acabar aquest apartat, he de destacar que per complementar els resultats obtinguts i obtenir idees, resultats i reflexions des de la base, he entrevistat: - Tres dels quatre esportistes escollits per així poder veure de primera mà què en pensen sobre el tema (Oriol Romeu, Eduard Prades i Aina Cid) . - Un doctor en Comunicació i professor a la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Isidre Muñoz. - Un membre ebrenc de l´Institut d´Estudis Catalans i expert en la llengua i la cultura de les Terres de l’Ebre, Joan Beltran i Cavaller.

16


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

- Un periodista de Ràdio Delta que també ha treballat amb diverses productores de televisió, Eduard Carmona. Per finalitzar, he realitzat una enquesta adreçada a tota la comunitat de les quatre comarques de l´Ebre, amb un corpus de 215 enquestats de totes les edats, sexe i professions. 1

5.2. Què en pensen els ebrencs i ebrenques? A partir de l’enquesta en línia que he realitzat a una part de la població de les Terres de l’Ebre (de diferent sexe, edat, nivell educatiu i comarca), he obtingut uns resultats que em poden ajudar a tenir una idea sobre quina és l’opinió de la gent d’aquestes terres referida a l´assumpte que m´ocupa. D´un total de 216 enquestats, un 70% són dones, i un 30% homes 2. A més, 9 d’ells són menors de 16 anys, 56 tenen 16-24 anys, 49 estan entre 25-34 anys, 60 són d’entre 35-49 anys i 42 són majors de 50 anys (Gràfic X+1 dels annexos). També s´ha de dir que un 6% dels enquestats cursen Secundària, un 23% Cicles formatius o Batxillerat, un 62% estudis universitaris i un 9,1% estan dins el món laboral. El 48,3% habiten al Montsià, el 28,3% al Baix Ebre, el 22,2% a la Terra Alta i l´1,2% a la Ribera d’Ebre. A part d’aquestes dades introductòries, també és remarcable el fet que gairebé la meitat dels enquestats opinen que som l’única part de Catalunya sense un terme consolidat que ens identifiqui com a grup. Concretament, el 80% dels enquestats creuen en la necessitat d’un terme com “Terres de l’Ebre” per englobarnos. També més d’un 80%

considera que

“ebrenc” és el terme adequat per aquesta identitat grupal. Si a aquestes dades se´ls afegeix que gairebé el 70% dels enquestats no senten mai o poques vegades el terme ”ebrenc” (Gràfic 1), no és d´estranyar que més d’un 80% Gràfic 1. Pregunta 4 de l’enquesta. 1

Vegeu els Annexos a partir de la pàgina 59 del treball per trobar totes les entrevistes, el model de l’enquesta i els resultats d’aquesta. 2 Podeu trobar tant el model de l’enquesta com tots els gràfics de les respostes a partir de la pàgina 74 dels Annexos

17


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

dels enquestats opini que s’hauria d’utilitzar més aquest gentilici (Gràfic 2). Paral·lelament, el 70% de persones que responen el qüestionari s´identifica com a ebrenc. L’opinió de la gent està clara: necessitem un terme que ens agrupi territorialment, i els termes adequats són “Terres de l’Ebre” amb el consegüent adjectiu “ebrenc”. També queda prou evident que les persones d’aquest territori opinen que aquests termes s’haurien d’utilitzar més, i gairebé tothom s’hi reconeix amb ells. Gràfic 2. Pregunta 5 de l’enquesta.

5.3. Oriol Romeu Vidal 5.3.1. Biografia Oriol Romeu Vidal és un futbolista nascut a Ulldecona el dia 24 de setembre de 1991. Actualment juga a les files del Southampton FC, un equip de la primera divisió de futbol professional anglès. Durant la seva carrera professional ha passat per diversos clubs.

Etapa infantil i juvenil Als quatre anys va començar a jugar a futbol a l’equip local d’Ulldecona. Cinc anys després va marxar cap a Barcelona per formar part de la pedrera del RCD Espanyol i l’any 2004 va signar pel FC Barcelona. Va anar progressant a la Masia fins que va arribar a debutar amb el primer equip el 14 d’agost de 2010, a l’anada de la Supercopa d’Espanya a l’Estadi Ramón Sánchez Pizjuán de Sevilla. També va participar en la competició de lliga del 15 de maig de 2011 contra el Deportivo de la Corunya. Durant el seu període de joventut va ser convocat en múltiples ocasions per

Imatge 4. Oriol Romeu amb el FC Barcelona. Extret de: Diari Periodista Digital.

la selecció catalana i la selecció espanyola de futbol, on destaca sobretot el trofeu que la

18


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

selecció espanyola es va endur en l’Europeu sub-17 de 2008, celebrat a Turquia. També va ser convocat diverses vegades a la selecció espanyola sub-19 i la selecció espanyola sub-20.

Etapa a l’estranger El 4 d’agost de 2011, després de la seva primera temporada participant al primer equip del FC Barcelona, es va fer oficial el seu fitxatge pel Chelsea FC per una quantitat de 5 milions d’euros. Va iniciar, doncs, la temporada 2011-2012 que va ser (fins al moment) la més fructífera de la seva carrera pel que fa a títols, ja que va aconseguir aixecar la FA Cup anglesa amb el Chelsea i també la competició que tot nen somnia guanyar, la UEFA Champions League, la competició de clubs més prestigiosa a nivell europeu i, probablement, a nivell mundial. Ho va fer en una final trepidant contra l’equip alemany del Bayern de Munic. Durant l’estiu de 2012, va formar part de la plantilla de jugadors espanyols que van participar en els Jocs Olímpics de Londres. Després, la temporada 2012-2013 no va ser gaire bona per a ell, ja que va patir una lesió que el va deixar fora del terreny de joc durant sis mesos. Aquest incident va culminar en el fet que el Chelsea decidís cedir-lo al València CF, amb una cessió d’1 any sense opció de compra. La temporada següent, el Chelsea va decidir tornar a cedir-lo i aquest cop ho va fer a l’equip alemany VfB Stuttgart, on va estar la temporada 2014-2015. Al finalitzar aquesta temporada va tornar al Chelsea, que aquest cop va decidir vendre’l

permanentment

al

Southampton FC, club en el qual Oriol Romeu juga en l’actualitat.

Imatge 5. Oriol Romeu a l’anunci del seu fitxatge pel Southampton CF. Extret de Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

19


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

5.3.2 Notícies d’Oriol Romeu Per extraure resultats, he analitzat trenta notícies referents a Oriol Romeu de 5 diaris diferents: Diari de Tarragona (7 notícies), Mundo Deportivo (7 notícies), Diari Sport (5 notícies), La Vanguardia (5 notícies) i Diario Marca (6 notícies). A l’entrevista que vaig poder fer-li a l’Oriol Romeu, ell va deixar la seva opinió molt clara, i és que, segons el seu punt de vista, no és necessària una identitat ebrenca ja que se´ns identifica amb els nostres pobles i comarques. De fet, opina que la creació de les Terres de l’Ebre té més un sentit de voler cridar l’atenció a possibles turistes, és a dir, agrupar les nostres comarques en un únic territori per poder vendre’s millor a l´exterior. 3 Oriol, ell mateix sí es considera ebrenc, tot i que també afirma que es considera d’Ulldecona més que res, ja que no deixa de ser el seu poble natal. També diu que encara que se’l consideri ebrenc, no sap fins a quin punt seria correcte, ja que considera que l’Ebre li queda bastant lluny i no sap com Ulldecona se’n beneficia de rebre aquesta denominació. Tenint en compte que en una mateixa notícia l’anomenen de diverses maneres, i que a totes les notícies l’anomenen almenys una vegada pel seu nom i cognom, a continuació hi ha els resultats recollits als diaris.

Diari de Tarragona De les 7 notícies que he analitzat del Diari de Tarragona, Oriol Romeu ha estat anomenat “Oriol Romeu” en set ocasions, “el d’Ulldecona” en sis ocasions, “Romeu” en quatre ocasions, “del Montsià” en quatre ocasions també, “ebrenc” en dues ocasions i “tarragoní”

3

Un punt de vista curiós, que jo no havia contemplat en un principi, però que és força interessant.

És, cert que altres zones de Catalunya tenen un fort turisme associat a extenses zones geogràfiques: els Pirineus, al turisme de muntanya i d’hivern; la Costa Brava i la Costa Daurada, al turisme d’estiu, Barcelona, crida l’atenció de milions de turistes per diverses raons, ja siguin visites culturals, de vacances, etc. A diferència d’aquestes àrees, la nostra zona sempre ha quedat exclosa d’aquest turisme massiu, encara que cada cop més les nostres platges s’omplen de turistes cada estiu. Podria ser que un dels motius de l’increment de turisme que estem vivint sigui, aquesta propaganda que s’està fent del Delta i de les Terres de l’Ebre.

20


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

tan sols en una ocasió. (Podeu veure aquests resultats en el gràfic que hi ha a continuació (Gràfic 3). Gràfic 3 . Noms que ha rebut Oriol Romeu a les notícies del Diari de Tarragona.

Mundo Deportivo De les 7 notícies sobre Oriol Romeu que he estudiat en el diari esportiu Mundo Deportivo, se l’ha anomenat set cops per “Oriol Romeu”, tres cops per “migcampista del Southampton”, dos cops per “el d’Ulldecona” i un cop “català” (Gràfic 4). Gràfic 4. Noms que ha rebut Oriol Romeu a les notícies del Mundo Deportivo.

21


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Sport De les 5 notícies del Diari Sport que he analitzat, s’ha anomenat Oriol Romeu pel seu nom i cognoms sis vegades, pel cognom sis vegades també, per “migcampista del Southampton” quatre vegades, “el d’Ulldecona” tres vegades i “català” una vegada (Gràfic 5). Gràfic 5 . Noms que ha rebut Oriol Romeu a les notícies del diari Sport.

La Vanguardia De les 5 notícies de les quals he recollit informació del diari d’informació general La Vanguardia, s’ha anomenat a Oriol Romeu cinc cops pel seu nom i cognoms, cinc cops també pel seu cognom, dos cops com a “espanyol”, dos cops com a “el d’Ulldecona” i dos cops com a “migcampista del Southampton” (Gràfic 6). Gràfic 6. Noms que ha rebut Oriol Romeu a les notícies de La Vanguardia.

22


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Marca De les 6 notícies referents a Oriol Romeu del Diario Marca, se l’ha anomenat set cops pel seu cognom, sis cops pel seu nom i cognom, tres cops per “migcampista del Southampton”, dos cops com a “espanyol” i un cop com a “català” (Gràfic 7). Gràfic 7 . Noms que ha rebut Oriol Romeu a les notícies del Diari de Tarragona.

Valoració general Observant els resultats que he obtingut de les 30 notícies que he analitzat d’Oriol Romeu, cal dir que ell té raó, ja que se l’anomena moltes més vegades d’Ulldecona que no pas ebrenc. De fet, dels cinc diaris, l’únic que l’anomena ebrenc és el Diari de Tarragona (Gràfic 8), cosa que podria implicar un factor de proximitat geogràfica.4

Gràfic 8 . Noms que ha rebut Oriol Romeu en tots els diaris. 4

És més fàcil que un lector de la província de Tarragona sàpiga situar geogràficament Ulldecona, que un habitant de la resta de Catalunya o de l´Estat espanyol.

23


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

En el 100% de les notícies se l’anomena com a “Oriol Romeu”, cosa que era d’esperar, ja que almenys una vegada per notícia ha d’estar el seu nom perquè la gent sàpiga de qui s’està parlant. En el còmput global de les 30 notícies, també se l’anomena vint-i-dos vegades com a “Romeu”. Tot seguit aniria els tretze cops amb què se li anomena “el d’Ulldecona”, i els dotze cops que se l’ha anomenat migcampista del Southampton FC. Tan sols ha estat anomenat “del Montsià” en quatre ocasions (totes del Diari de Tarragona), “català” en tres, “espanyol” en dues (ambdues del Diario Marca), “ebrenc” en dues també (ambdues del Diari de Tarragona) i tan sols una vegada ha estat anomenat com a tarragoní (també pel Diari de Tarragona). Això ens mostra que la premsa més llunyana (no pas el Diari de Tarragona) no utilitza ni un sol cop el terme “ebrenc”, la qual cosa ens fa entendre que Terres de l’Ebre i ebrenc no estan encara suficientment consolidades.5. Aquests resultats es poden observar en el gràfic circular que hi ha a sota (Gràfic 9).

Gràfic 9 . Percentatge total de denominacions que rep Oriol Romeu.

Podria ser considerat per un tema de proximitat, però no és el cas, ja que se l’ha anomenat molts més cops per ser d’Ulldecona, cosa que està per sota de les Terres de l’Ebre en quant a franja territorial. 5

24


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

5.4. Eduard Prades 5.4.1. Biografia Eduard Prades Reverter és un ciclista professional nascut a Alcanar el 9 d’agost de 1987. De ben petit va començar a jugar a futbol a l’equip local d’Alcanar, però als 8 anys va seguir els passos del seu germà i va començar a formar part de l’agrupació Excursionista, amb la que feia escalada, excursionisme, barranquisme, bicicleta, acampades (fins i tot netejaven el Montsià després de l’incendi), etc. Més tard, quan tenia 10 anys ja feia rutes amb “BTT” per aquestes terres, normalment acompanyat del seu germà, els germans Enric i Josep Nolla i el seu padrí. Als 14 anys va començar a competir amb carretera amb el UC Vinaròs. Un any més tard va fitxar pel Salou, un dels equips més potents de l’època en categoria cadet i júnior. Després va passar per diversos equips, i també va estudiar magisteri d’Educació Física del 2005 al 2008. El 2015, mentre estava amb Caja Rural, va marxar a viure a Herrenberg, Alemanya. El 2018 va competir amb l’equip Euskadi-Murias, i des de final de 2018 fins l’actualitat viu a Andorra. El passat any 2019 va fitxar pel Movistar Team.

Imatge 6. Eduard Prades, amb l’equipació del Movistar Team. Extret de: Pàgina oficial Movistar Team.

5.4.2. Notícies Eduard Prades Per poder extraure conclusions, he analitzat 27 notícies referents a Eduard Prades, repartides entre els 5 diaris sobre els que he realitzat la recerca, que són Diari de Tarragona (4 notícies), Diario Sport (1 notícia), Mundo Deportivo (6 notícies), La Vanguardia (8 notícies) i Diario Marca (8 notícies). Gràcies a l’entrevista que he pogut fer-li a l’Edu Prades, puc dir que ell opina que no és del tot necessària aquesta identitat ebrenca. De fet, ell mateix diu que no té del tot clara l’extensió que ocupen les Terres de l’Ebre, i que no sap si Alcanar es podria considerar d’aquest territori, ja que tal i com diu Oriol Romeu també, a nosaltres el riu no ens toca. Eduard també em comenta que si ell que és d’aquí no sap del tot bé l’abast d’aquest terme,

25


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

algú de fora encara ho sap menys, cosa que significa que Terres de l’Ebre no és un terme consolidat. A més, també m’explica que quan li diu a la gent de fora d’on és (ja siguin espanyols o d’altres països) ningú sap de quina zona s’està parlant. És comprensible, per exemple, que un alemany no sàpigue què són les Terres de l’Ebre, però no deixa de ser curiós que algú espanyol no conegui aquest territori. Això ens mostra que hi ha un fort desconeixement sobre la zona. Però bé, per comprovar-ho analitzarem els resultats de les notícies següents:

Diari de Tarragona De 4 notícies, se l’ha anomenat “el d’Alcanar” en cinc ocasions, pel seu nom i cognoms en quatre ocasions, pel seu cognom en tres ocasions i “ebrenc” en una ocasió (Gràfic 10).

Gràfic 10 . Noms que ha rebut Eduard Prades a les notícies del Diari de Tarragona.

26


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Mundo Deportivo De 6 notícies referents a Eduard Prades de Mundo Deportivo, s’han referit a ell com a “Eduard Prades” sis vegades, com a “Prades” quatre vegades, com a “català” quatre vegades també, com a “tarragoní” tres vegades, com a “espanyol” dues vegades i com a “el d’Alcanar” dues vegades (Gràfic 11). Gràfic 11 . Noms que ha rebut Eduard Prades a les notícies del Mundo Deportivo.

Sport D’una notícia del diari Sport referent a Edu Prades, s’han referit a ell una vegada pel seu nom i cognom, i també una vegada com a “espanyol” i com a “tarragoní” (Gràfic 12). Gràfic 12 . Noms que ha rebut Eduard Prades a les notícies del diari Sport.

27


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

La Vanguardia De 8 notícies en què es refereixen a Eduard Prades en La Vanguardia, s’han referit a ell com a “Eduard Prades” vuit cops, com a “espanyol” sis cops, com a “Prades” cinc cops, com a “el d’Alcanar” dos cops, com a “català” tan sols un cop i com a “tarragoní” un cop també (Gràfic 13). Gràfic 13 . Noms que ha rebut Eduard Prades a les notícies de La Vanguardia.

Marca De 8 notícies que he estudiat del diari Marca referents a Edu Prades, l’han nombrat pel seu nom i cognom vuit vegades, pel seu cognom sis vegades, “espanyol” quatre vegades i “tarragoní” dues vegades (Gràfic 14). Gràfic 14 . Noms que ha rebut Eduard Prades a les notícies del diari Marca.

28


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Valoració general En totes les notícies se l’anomena “Eduard Prades”, cosa que com ja he comentat a l’anterior apartat d’Oriol Romeu, és totalment normal. També, en el total de les 27 notícies, se l’ha anomenat 18 cops com a “Prades”, 14 cops com a “espanyol”, 9 cops com a “el d’Alcanar”, 7 cops com a “tarragoní”, 5 cops com a “català” i només un cop com a “ebrenc” (Diari de Tarragona) (Gràfic 15). En aquest gràfic es poden observar totes les maneres en què els diaris han anomenat a Eduard Prades.

Gràfic 15 . Noms que ha rebut Eduard Prades en tots els diaris.

Tal i com ocorre amb els resultats de les notícies d’Oriol Romeu, quasi bé no se l’anomena ebrenc, i altra vegada ha estat el Diari de Tarragona el que l’ha denominat així, cosa que concorda amb el que el mateix Eduard em va dir a l’entrevista, i es que sembla cert que no es coneix el terme si ens allunyem un poc de les nostres terres. Al gràfic de la pàgina següent (Gràfic 16) es pot observar el tant per cent que té cada nomenclatura que Eduard Prades rep. Així es veu que “ebrenc” només forma un 1% del total de vegades que l’anomenen, és a dir, que pràcticament no existeix. D’altra banda es veu evident que la manera com més l’anomenen és “Eduard Prades”, tot seguit de “Prades”. Després van “espanyol” amb un 16%, “d’Alcanar” amb un 13%, “tarragoní”6 amb un 9% i “català"

Crida l’atenció que l’anomenin tantes vegades “tarragoní”, ja que Tarragona ens queda prou lluny i no és un mot que generalment ens identifiqui. Aquí és on hauria d’entrar el topònim ebrenc, però, pel que es pot observar, no s’utilitza gairebé gens. 6

29


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Gràfic 16 . Percentatge total de denominacions que rep Eduard Prades.

5.5. Aina Cid 5.5.1. Biografia Aina Cid Centelles és una remadora catalana nascuda a Amposta l’1 de setembre de 1994. El 2016 va participar en els Jocs Olímpics de Río de Janeiro, i va ocupar el sisè lloc en la final. El 2018, en els Campionats del Món celebrats a Plovdiv, Bulgària, Aina, juntament amb la seva companya Anna Boada, van aconseguir la medalla de bronze, que va ser la primera medalla en 12 anys que Espanya aconseguia en rem. També va ser la primera vegada en la història en què Espanya aconseguia una medalla en rem en la categoria femenina. Un any més tard, el 2019, juntament amb Virginia Díaz, va aconseguir la medalla d’or del Campionat Europeu celebrat a Lucerna, Suïssa. Aquesta medalla suposava la primera medalla d’or de la història d’Espanya en un Campionat Europeu en la secció de rem.

Imatge 7. Aina Cid, equipada amb la vestimenta d’Espanya. Extret de: El diario feminista.

30


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Durant la seva trajectòria esportiva, ha participat en tretze campionats d’Espanya, i ha guanyat deu medalles d’or, quatre de plata i una de bronze. A més, ha sigut tres vegades campiona regional i nacional dels Estats Units amb la universitat d’Ohio State.

5.5.2. Notícies d’Aina Cid Pel que fa a Aina Cid, he analitzat 23 notícies dels cinc diaris ja esmentats anteriorment: Diari de Tarragona (8 notícies), Mundo Deportivo (6 notícies), diari Sport (2 notícies), La Vanguardia (2 notícies) i diari Marca (5 notícies). Gràcies a l’entrevista que li vaig poder realitzar a Aina Cid, puc dir que considera que “Terres de l’Ebre” és un terme adequat per aquesta identitat grupal. A més, ella es sent totalment ebrenca, tot i que creu que fora de les Terres de l’Ebre no es coneix prou i, consegüentment, no s’utilitza, cosa que podem comprovar en les notícies següents

Diari de Tarragona De 8 notícies analitzades, han anomenat Aina Cid pel seu nom i cognoms en 8 ocasions, com a “la d’Amposta” en 5 ocasions, tan sols pel seu nom en 2 ocasions i “ebrenca” en 1 ocasió. (Gràfic 17)

Gràfic 17 . Noms que ha rebut Aina Cid a les notícies del Diari de Tarragona.

31


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Mundo Deportivo De 6 notícies referents a Aina Cid, l’han anomenada “Aina Cid” 6 vegades, “catalana” 2 vegades i “espanyola” dues vegades també. (Gràfic 18) Gràfic 18 . Noms que ha rebut Aina Cid a les notícies del Mundo Deportivo.

Diari Sport En 2 notícies del diari Sport en què esmenten Aina Cid, ho fan pel seu nom i cognoms 2 cops, “catalana” 1 cop i “espanyola” 1 cop també. (Gràfic 19) Gràfic 19 . Noms que ha rebut Aina Cid a les notícies del diari Sport.

32


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

La Vanguardia De 2 notícies de La Vanguardia, l’han anomenada “Aina Cid” 2 vegades, “catalana” 2 vegades també i “espanyola” 1 vegada. (Gràfic 20) Gràfic 20 . Noms que ha rebut Aina Cid a les notícies de la Vanguardia.

Diari Marca De 5 notícies del diari Marca, han denominat Aina Cid pel seu nom i cognoms en 5 ocasions, “espanyola” en 3 ocasions, “catalana” en 1 ocasió i “Cid” en 1 ocasió també. (Gràfic 21) Gràfic 21 . Noms que ha rebut Aina Cid a les notícies del diari Marca.

33


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Valoració general Comptabilitzant totes les denominacions que ha rebut l’Aina Cid, es veu, de la mateixa manera que ocorre amb els altres esportistes, que l’únic diari que la menciona com a “ebrenca” és el Diari de Tarragona, que ho fa en una ocasió. D’altra banda, en 23 notícies, s´hi ha referit com a “Aina Cid” en 23 ocasions, com a “espanyola” en 7 ocasions, com a “catalana” en 6 ocasions, com a “la d’Amposta” en 5 ocasions (només el Diari de Tarragona), com a “Aina” en 2 ocasions (Diari de Tarragona també) i com a “Cid” en 1 ocasió. (Gràfic 22)

Gràfic 22 . Noms que ha rebut Aina Cid en tots els diaris.

Una vegada més, la quantitat de vegades que l’han denominada com a ebrenca és mínima, i també cal recordar que l’únic diari que utilitza aquest terme és el Diari de Tarragona. En aquest cas, la denominació més comú, després d’Aina Cid”, ha estat la d’espanyola, cosa que no passava amb els altres esportistes, però que té una explicació lògica, i és que gairebé en la totalitat de les notícies, Aina no està sola, sinó que va acompanyada de la seua parella de competició, en alguns casos Anna Boada i en altres Virginia Diaz, de manera que quan són mencionades els diuen “les espanyoles” (en el cas de Virginia Díaz) i “les catalanes” (en el cas d’Anna Boada). A part d’això, els resultats obtinguts de les notícies de l’Aina Cid han sigut semblants als anteriors, encara que en cap ocasió se l’ha citat “tarragonina”. Aquests resultats es poden observar al gràfic de la pàgina següent. (Gràfic 23)

34


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Gràfic 23 . Percentatge total de denominacions que rep Aina Cid.

5.6. Josep Betalú 5.6.1. Biografia Josep Betalú Constantino és un ciclista català nascut a Amposta el 21 d’octubre de 1977. És reconegut per ser el primer ciclista capaç de guanyar de forma consecutiva quatre Titan Desert. La seva afició pel ciclisme hi va arribar als trenta anys, que és normalment quan la majoria d’esportistes comencen a baixar el nivell a causa de l’edat. Ell afirma que mai havia tingut gaire suport per part de la seva família, ja que diu que el seu pare sempre l’havia motivat a estudiar i no a la pràctica del ciclisme. Dels 22 als 30 anys va treballar com a DJ (discjòquei o punxadiscos) i gràcies al seu grau en Formació Professional en Mecànica i Electrònica ha estat capaç de muntar el seu propi taller mecànic a Amposta.

Imatge 8. Josep Betalú, equipat amb la indumentària de córrer amb bicicleta. Extret de: Road and Mud.

35


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

A part de les quatre victòries a la Titan Desert, Josep Betalú també ha guanyat en dues ocasions la Ruta de los Conquistadores de Costa Rica.

5.6.2. Notícies Josep Betalú En el cas de Josep Betalú, he analitzat 30 notícies dels mateixos 5 diaris que amb els altres esportistes: Diari de Tarragona (8 notícies), diari Sport (5 notícies), Mundo Deportivo (5 notícies), La Vanguardia (7 notícies) i diari Marca (5 notícies). Els resultats són aquests:

Diari de Tarragona En 8 notícies sobre Josep Betalú, se l’ha mencionat pel seu nom i cognom en 8 ocasions, com a “el d’Amposta” en 8 ocasions també, pel seu cognom en 5 ocasions, “del Montsià” en 2 ocasions, “ebrenc” també en 2 ocasions i “català” en 1 ocasió. (Gràfic 24)

Gràfic 24 . Noms que ha rebut Josep Betalú a les notícies del Diari de Tarragona.

36


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Mundo Deportivo En 5 notícies del Mundo Deportivo en què es parla sobre Josep Betalú, se l’ha esmentat com a “Josep Betalú” 5 vegades, com a “Betalú” 4 vegades, i com a “espanyol” 3 vegades. (Gràfic 25) Gràfic 25 . Noms que ha rebut Josep Betalú a les notícies del Mundo Deportivo.

Sport En 5 notícies, l’han anomenat “Josep Betalú” 5 cops, “català” 5 cops també, i “Betalú” 3 cops. (Gràfic 26) Gràfic 26 . Noms que ha rebut Josep Betalú a les notícies del diari Sport.

37


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

La Vanguardia En 7 notícies de La Vanguardia, Josep Betalú ha estat anomenat en 7 ocasions pel seu nom i cognoms, en 6 pel seu cognom, 2 per “espanyol” i 1 per “català”. (Gràfic 27) Gràfic 27 . Noms que ha rebut Josep Betalú a les notícies de La Vanguardia.

Marca En 5 notícies, l’han anomenat 5 cops com a “Josep Betalú”, 3 cops com a “Betalú”, 2 cops com a “espanyol”, 2 cops també com a “el d’Ampsota” i tan sols un cop com a “català”. (Gràfic 28) Gràfic 28 . Noms que ha rebut Josep Betalú a les notícies del diari Marca.

38


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Valoració general En el còmput total de les 30 notícies, Josep Betalú ha estat anomenat “Josep Betalú” 30 vegades, “Betalú” 21 vegades, “el d’Amposta” 10 vegades, “català” 8 vegades, “espanyol” 7 vegades, “del Montsià” 2 vegades (Diari de Tarragona) i “ebrenc” 2 vegades (Diari de Tarragona també). Al gràfic de sota es pot veure la diversitat de noms que Josep Betalú ha rebut, i, de la mateixa manera que passa amb els altres esportistes, l’únic diari que l’anomena ebrenc ha estat el Diari de Tarragona. (Gràfic 29)

Gràfic 29 . Noms que ha rebut Josep Betalú en tots els diaris.

Altre cop, ebrenc només forma una mínima part (2%) del total de denominacions que Josep Betalú ha rebut. Com és d’esperar, la denominació pel nom i cognoms supera les altres, amb la del cognom darrere seu. Després trobaríem “el d’Ampsota”, amb un 13%, “català” amb un 10%, “espanyol” amb un 9% i “del Montsià” i “ebrenc” amb un 2% cadascuna. Aquests resultats es poden veure al gràfic de la pàgina següent. (Gràfic 30)

39


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Gràfic 30 . Percentatge total de denominacions que rep Josep Betalú.

5.7. Resultats finals i discussió A partir de totes les dades obtingudes de les 110 notícies analitzades, he pogut extreure la manera com la premsa tracta els esportistes triats, i és que el resultat més destacat és que el terme “ebrenc” tan sols és utilitzat pel Diari de Tarragona, la qual cosa significa que no és un terme emprat fora de la província. A més, és el que menys s’utilitza, com es pot veure en el gràfic de sota (Gràfic 31).

Gràfic 31 . Percentatge total de denominacions que reben els esportistes.

40


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Al gràfic següent (Gràfic 32) es compara els tipus de nomenclatura que els esportistes reben en el còmput global de les 110 notícies. El que més crida l´atenció és que els termes “espanyol” i “català”, i fins i tot “tarragoní”, són més utilitzats pels diaris més llunyans, en canvi, el diari més pròxim, que seria el Diari de Tarragona, sol emprar més els termes més “locals” com són “ebrenc”, “del Montsià” o el poble de naixement (ja sigui Alcanar, Ulldecona, o Amposta). Una altra dada que m´ha sobtat, és el fet que la premsa llunyana els anomena amb la fórmula “el de + nom del poble” (com “el d’Alcanar”, en el cas d’Edu Prades) però en cap cas s´hi refereixen amb el gentilici (“canareu” com a gentilici d´Alcanar), ja que és probable que la gent més llunyana no acabi de reconèixer la naturalesa del gentilici, així que solucionen aquest problema referint-s’hi al poble directament. Això ho podem apreciar ja que l’únic diari que en alguna ocasió anomena els esportistes pel gentilici del poble (ampostí, canareu, ulldeconenc) és el Diari de Tarragona, que és de més proximitat i, per tant, si que pot utilitzar aquests termes perquè probablement els seus lectors saben d’on s’està parlant. Les denominacions per nom i cognoms són equitativament utilitzades per tots els diaris. Pel que fa a la denominació d’ebrenc, queda exclosa de tots els diaris (excepte el Diari de Tarragona). De fet, els periodistes tendeixen a utilitzar el terme “tarragoní” per a referir-se als habitants de les Terres de l’Ebre.

Gràfic 32 . Noms que han rebut els esportistes en tots els diaris.

41


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

6. Conclusions El terme ebrenc va ser acceptat a l’abril del 2017 al DIEC2, cosa que implica que a partir del moment de la seva publicació passa a ser un terme estandarditzat, normatiu i apte per al seu ús als mitjans de comunicació de masses. La lectura que es podria obtenir d´aquest fet és que l´ús del mot “ebrenc” augmentés i arribés al conjunt de la població destinatària d’aquesta informació, no obstant, l’anàlisi de les dades de les enquestes i de les notícies periodístiques desmenteixen aquest supòsit. És a dir, que termes més llunyans al territori (tarragoní, català i espanyol) s’imposen al gentilici propi. Pel que fa a la distinció entre la premsa esportiva i la generalista, no s’observa cap diferència notable en la tria de les denominacions. En canvi, destaca el fet que el diari més pròxim a l’Ebre (Diari de Tarragona) és l’únic que utilitza “ebrenc”, mentre que no utilitza mai el gentilici “espanyol” i en molt poques ocasions el de “català”. Queda clar que les institucions i els mitjans de comunicació encara han de fer més esforç per establir una identitat ebrenca, ja que amb les polítiques actuals, el terme no s’ha establert.

42


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

7. Bibliografia web Referències cos teòric Aina Cid Centelles. (2019). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperat 10 de desembre de 2019. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aina_Cid_Centelles&oldid=21268532 Cavaller, J. B. i. (2016). Ebrenc: un gentilici amb problemes, que mira d’obrir-se camí. Beceroles: lletres de llengua i literatura, 6, 177-184. Recuperat 30 d’octubre de 2019. Digital, P. (2011, juliol 22). La marcha de Oriol Romeu cuestiona la política de cantera del Barça. Periodista Digital. Recuperat 12 de gener de 2020 de: https://www.periodistadigital.com/deportes/futbol/20110722/marcha-oriol-romeucuestiona-politica-cantera-barca-noticia-689401362216/ Edu Prades | Movistar Team. (s.d.). Recuperat 12 de gener de 2020 de: https://movistarteam.com/equipo/integrante/edu-prades esport3. (2015, agost 12). Oriol Romeu fitxa pel Southampton de Ronald Koeman. Recuperat 12 de gener de 2020 de: CCMA. https://www.ccma.cat/esport3/oriolromeu-fitxa-pel-southampton-de-ronald-koeman/noticia/2680359/ El transvasament del riu Ebre - La formació del Delta i els problemes al Delta. (s.d.). Recuperat 30 d’octubre de: https://sites.google.com/site/formaciodeltaiproblemesaldelta/els-problemes-al-deltade-l-ebre/el-transvasament-del-riu-ebre ésAdir. (s.d.-a). Recuperat 7 gener 2020, de http://esadir.cat/ ésAdir. (s.d.-b). Recuperat 7 gener 2020, de http://esadir.cat/ Institut d’Estudis Catalans - Diec2. (s.d.). Recuperat 30 d’octubre de 2019, de https://dlc.iec.cat/ Feminista, D. D. (2019, maig 12). Aina Cid y Virginia Díaz disputarán en la final de la Copa del Mundo de Remo. Recuperat 12 gener de 2020: https://eldiariofeminista.info/2019/05/13/aina-cid-y-virginia-diaz-disputaran-en-la-finalde-la-copa-del-mundo-de-remo/ Josep Betalú Constantino. (2019). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperat 8 de gener de 2020 de:

43


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Betal%C3%BA_Constantino&oldid= 21071809 Josep Betalú y Anna Ramírez los titanes del desierto. (2017, maig 9). Road and mud.Recuperat 12 de gener de 2020 de: https://roadandmud.com/josep-betalu-annaramirez-los-titanes-del-desierto/ Llista de monuments de les Terres de l’Ebre. (2017). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperat 27 de novembre de 2019 de: https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_monuments_de_les_Terres_de_l %27Ebre&oldid=18738482 Los Deportes: revista española ilustrada de automovilismo, ciclismo, aviación y demás deportes, turismo, educación física, etc. (1897). Recuperat 12 de gener de 2020 de: Los Deportes: revista española ilustrada de automovilismo, ciclismo, aviación y demás deportes, turismo, educación física, etc. Mohorte. (2016, març 17). Las 23 portadas y titulares más gloriosos que ha dejado el periodismo deportivo español. Magnet. Recuperat 23 d’octubre de 2019 de: https://magnet.xataka.com/idolos-de-hoy-y-siempre/las-23-portadas-y-titulares-masgloriosos-que-ha-dejado-el-periodismo-deportivo-espanol Oriol Romeu i Vidal. (2019). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperat 5 de novembre de 2019. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oriol_Romeu_i_Vidal&oldid=21950534 Periodismo deportivo. (2020). En Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperat 15 de novembre de 2019. https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Periodismo_ deportivo&oldid=122652286 Sebastià Juan Arbó. (2019). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperat 30 de novembre de 2019. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sebasti%C3%A0_Juan_Arb%C3%B3&oldi d=22069372 Referències cos pràctic Articles sobre Oriol Romeu El Barça podría pagar hasta 15 millones si quiere recuperar a Oriol Romeu. (2011, agost 4). La Vanguardia. Recuperat 5 de novembre de 2019 de:

44


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20110804/54196010511/el-barcapodria-pagar-hasta-15-millones-si-quiere-recuperar-a-oriol-romeu.html El Barça podría recuperar a un canterano que juega en la Premier. (2017, març 7). Mundo Deportivo. Recuperat 4 de novembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/fc-barcelona/20170307/42607950325/oriolromeu-barcelona-fichaje-southampton.html El Chelsea llega a un acuerdo con el Barça por el canterano Oriol Romeu. (2011, juliol 23). La Vanguardia. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20110723/54190429079/el-chelseallega-a-un-acuerdo-con-el-barca-por-el-canterano-oriol-romeu.html El ulldeconense Oriol Romeu prolonga su contracto con el Southampton. (2017, gener 25). Diari de Tarragona. Recuperat 6 de novembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/El-ulldeconense-Oriol-Romeu-prolongasu-contracto-con-el-Southampton-20170125-0056.html FC Barcelona: Oriol Romeu: «En Inglaterra antes no se valoraba la Champions como algo importante». (2018, febrer 19). Marca.com. Recuperat 6 de novembre de 2019 de: https://www.marca.com/futbol/barcelona/2018/02/19/5a8acaf7268e3e5d6f8b4724.ht ml La lección de humildad de Oriol Romeu. (2018, desembre 18). Marca.com. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.marca.com/futbol/premierleague/2018/12/18/5c18c7faca4741a10f8b4619.html Lucha intensa por la salvación. (2018, febrero 19). Diari de Tarragona. Recuperat 6 de novembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Lucha-intensapor-la-salvacion-20180219-0048.html Marc Bartra, Aleix Vidal, Aleix Garcia y Oriol Romeu, en la lista de la Selecció Catalana. (2019, març 20). Diari de Tarragona. Recuperat 6 de novembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Marc-Bartra-Aleix-Vidal-Aleix-Garcia-yOriol-Romeu-en-la-lista-de-la-Seleccio-Catalana-20190320-0061.html Oriol Romeu bendice el posible fichaje de Mané por el Real Madrid. (2019, març 29). Marca.com. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.marca.com/futbol/realmadrid/2019/03/29/5c9d0acd22601db1588b4632.html Oriol Romeu debuta con el Southampton. (2015, agost 15). La Vanguardia. Recuperat 6 de novembre de 2019 de:

45


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://www.lavanguardia.com/deportes/20150815/54435835341/oriol-romeu-debutacon-el-southampton.html Oriol Romeu echa un cable a Pellegrino. (2018, febrer 13). Mundo Deportivo. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/premierleague/20180213/44754060528/oriol-romeu-echa-un-cable-a-pellegrino.html Oriol Romeu, en Barcelona recordando viejos tiempos. (2017, març 22). Mundo Deportivo. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/fc-barcelona/20170322/421092403968/oriolromeu-en-barcelona-recordando-viejos-tiempos.html Oriol Romeu: «En el City tendrán dudas y tenemos que aprovecharlo». (2018, desembre 29). Marca.com. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.marca.com/radio/2018/12/29/5c27d9c946163f819b8b45ed.html Oriol Romeu: «Es muy dífícil, pero voy a hacer todo lo posible para ir a la Selección». (2017, setembre 27). Marca.com. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.marca.com/radio/2017/09/27/59cb507d46163f3e0c8b45b7.html Oriol Romeu estará seis meses de baja. (2012, desembre 11). La Vanguardia. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20121211/54357213643/oriol-romeuseis-meses-baja.html ¡Oriol Romeu juega con una camiseta sin nombre ni dorsal! (2017, setembre 16). Mundo Deportivo. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/premierleague/20170916/431330376297/oriol-romeu-juega-con-una-camiseta-sin-nombreni-dorsal.html Oriol Romeu, la realidad del Chelsea de Villas-Boas. (2011, desembre 7). La Vanguardia. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20111207/54240805320/oriol-romeurealidad-chelsea-villas-boas.html Oriol Romeu: «Luis Enrique es el técnico que más me ha marcado». (2016, desembre 26). Mundo Deportivo. Recuperat 5 de noviembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/premierleague/20161226/412912209678/luis-enrique-es-el-tecnico-que-mas-me-hamarcado.html

46


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Oriol Romeu, «mano de santo» para el Southampton. (2019, març 29). Marca.com. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.marca.com/futbol/premierleague/2019/03/29/5c9d0bed22601df7328b465c.html Oriol Romeu, preparado para dar el salto. (2017, març 16). Mundo Deportivo. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/fcbarcelona/20170316/42920386022/oriolromeu-preparado-para-dar-el-salto.html Oriol Romeu recomienda a Mané para el Real Madrid. (2019, març 29). Mundo Deportivo. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/futbol/real-madrid/20190329/461319256512/oriolromeu-real-madrid-mane.html Oriol Romeu, revulsivo salvador. (2019, abril 30). Diari de Tarragona. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Oriol-Romeurevulsivo-salvador-20190430-0035.html Oriol Romeu se une al Futbol Formatiu de las Terres de l’Ebre. (2019, març 10). Diari de Tarragona. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Oriol-Romeu-se-une-al-Futbol-Formatiude-las-Terres-de-lEbre-20190310-0035.html Oriol Romeu suena como futurible del Barça para la próxima temporada. (2017, Març 7). Diari de Tarragona. Recuperat 5 de novembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Oriol-Romeu-suena-como-futurible-delBara-para-la-proxima-temporada-20170307-0071.html Oriol Romeu: «No me costó dejar el Barça». (2011, setembre 7). Sport. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/barca/oriol-romeu-no-mecosto-dejar-el-barca-1142867 El futuro de Oriol Romeu está en manos del Barça. (2011, desembre 13). Sport. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/barca/elfuturo-de-oriol-romeu-esta-en-manos-del-barca-1268787 Oriol Romeu sueña con volver al Barça. (2012, juliol 11). Sport. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/barca/oriol-romeu-suena-convolver-al-barca-2057245 Oriol Romeu, mejor jugador de octubre del Southampton. (2016, novembre 13). Sport. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/premierleague/oriol-romeu-repite-como-jugador-del-mes-southampton-5626505

47


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Oriol Romeu y Cedric Soares, en la agenda del Barcelona. (2017, març 7). Sport. Recuperat 7 de novembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/barca/delbarca-podria-regresar-este-verano-5880899 Una «clase» con Oriol Romeu. (2019, març 28). Diari de Tarragona. Recuperat 5 de novembre de 2019 de https://www.diaridetarragona.com/deportes/Una-clase-conOriol-Romeu-20190328-0024.html

Articles sobre Eduard Prades Así será el nuevo Movistar: sólo dos líderes, varios fichajes jóvenes, «veto a Acquadro»... (2019, setembre 3). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/vueltaespana/2019/09/03/5d6d30ec268e3e347c8b45e4.html Brillante victoria de Eduard Prades en el Tour de La Provence. (2019, febrer 15). Mundo Deportivo. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20190215/46481754986/brillante-victoriade-eduard-prades-en-el-tour-de-la-provence.html Ciclismo: Edu Prades, el final de un olvido imperdonable. (2018, octubre 21). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/opinion/2018/10/21/5bca1044468aeb78318b463a.ht ml Ciclismo: Eduard Prades, cuarto fichaje de Movistar Team. (2018, octubre 19). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2018/10/19/5bc9e848e5fdeadb1b8b4658.html Edu Prades analiza su primer mes y medio con el Movistar. (2019, març 4). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/ciclismo/20190304/46823879731/eduprades-movistar-ciclismo.html Edu Prades deja el Euskadi Murias y se va al Movistar. (2018, octubre 19). Mundo Deportivo. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/bizkaia/20181019/452427090419/eduard-pradeseuskadi-murias-movistar-unzue-fichaje.html Eduard Prades: (2019a, maig 19). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190519/462337942192/eduardprades-este-triunfo-me-sirve-para-mantener-la-continuidad-de-2018.html

48


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Eduard Prades da la victoria al Movistar en la segunda etapa e Izagirre líder. (2019, febrer 15). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190215/46481335383/eduard-prades-dala-victoria-al-movistar-en-la-segunda-etapa-e-izagirre-lider.html Eduard Prades: «Este triunfo me sirve para mantener la continuidad de 2018». (2019b, maig 19). Mundo Deportivo. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20190519/462337972773/eduard-pradeseste-triunfo-me-sirve-para-mantener-la-continuidad-de-2018.html Eduard Prades ficha por el Movistar. (2018, octubre 19). Mundo Deportivo. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20181019/452426534564/eduard-pradesficha-por-el-movistar.html Eduard Prades gana la Vuelta a Aragón y la etapa es para Matteo Pelucchi. (2019, maig 19). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190519/462337476617/eduard-pradesgana-la-vuelta-a-aragon-y-la-etapa-es-para-matteo-pelucchi.html Eduard Prades gana la Vuelta a Turquía. (2018a, octubre 14). Mundo Deportivo. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20181014/452346024822/eduard-pradesgana-la-vuelta-a-turquia.html Eduard Prades gana la Vuelta a Turquía. (2018b, octubre 14). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20181014/452346114168/eduard-pradesgana-la-vuelta-a-turquia.html Eduard Prades, ganador de la Vuelta a Turquía, ficha por Movistar. (2018, octubre 19). Mundo Deportivo. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20181019/452426352412/eduard-pradesganador-de-la-vuelta-a-turquia-ficha-por-movistar.html Eduard Prades, listo para la Vuelta a Andalucía. (2019, febrero 20). Diari de Tarragona. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Eduard-Prades-listo-para-la-Vuelta-aAndalucia-20190220-0013.html Eduard Prades ya ejerce de líder en el Murias: «Vengo a ganar carreras». (2018, gener 27). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2018/01/27/5a6cab6722601d2a648b45d6.html

49


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

El ciclista de Alcanar Edu Prades ficha por el Movistar. (2018, octubre 19). Diari de Tarragona. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/El-ciclista-de-Alcanar-Edu-Prades-fichapor-el-Movistar-20181019-0055.html El ciclista de Alcanar Edu Prades liderará al equipo Murias en el Tour de Turquía. (2018, octubre 8). Diari de Tarragona. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/El-ciclista-de-Alcanar-Edu-Pradesliderara-al-equipo-Murias-en-el-Tour-de-Turquia-20181008-0029.html El ciclista de Alcanar Edu Prades se impone en la Vuelta a Turquía. (2018, octubre 14). Diari de Tarragona. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/El-ciclista-de-Alcanar-Edu-Prades-seimpone-en-la-Vuelta-a-Turquia-20181014-0019.html Prades conquista Turquía en el descuento. (2018, octubre 14). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2018/10/14/5bc33b7ce2704e70498b45aa.html Prades feliz por. (2018, octubre 14). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20181014/452347363011/prades-felizpor-una-extraordinaria-victoria-worldtour-para-el-murias.html Prades gana la general y Pelucchi vence en la etapa. (2019, maig 19). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2019/05/19/5ce17714468aeb26398b465d.html Prades gana la segunda etapa en el Tour La Provence y Gorka Izaguirre es líder. (2019, febrer 15). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2019/02/15/5c66deb546163fab388b4656.html Prades gana la Vuelta a Aragón; Pelucchi vence en la etapa. (2019, maig 19). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190519/462336945593/prades-gana-lavuelta-a-aragon-pelucchi-vence-en-la-etapa.html Prades hace un. (2018, setembre 3). La Vanguardia. Recuperat 23 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20180903/451605314790/prades-haceun-balance-excepcional-de-un-euskadi-murias-que-busca-una-etapa.html Sport. (2018, octubre 14). Eduard Prades gana la Vuelta a Turquía. Sport. Recuperat 21 de desembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/ciclismo/eduard-pradesgana-vuelta-turquia-7087923

50


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Vuelta a España 2018: Prades hace un «balance excepcional» de un Euskadi-Murias que busca una etapa. (2018, setembre 3). Marca.com. Recuperat 22 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/vueltaespana/2018/09/03/5b8d8b88ca4741b8278b460b.html

Articles sobre Aina Cid Anna Boada y Aina Cid: remando sin complejos. (2016, juliol 17). Mundo Deportivo. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/juegosolimpicos/rio-2016/espana/serie-olimpicos/20160717/403264385263/13---annaboada-y-aina-cid-remando-sin-complejos.html Aina Cid se estrena con buen pie en el Mundial. (2019 agost 25). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Aina-Cid-se-estrena-con-buen-pie-en-elMundial-20190825-0031.html Aina Cid se lleva el premio Admiral. (2019, desembre 18). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Aina-Cidse-lleva-el-premio-Admiral-20191218-0060.html Aina Cid y Virgina Díaz, quintas en los Mundiales de Austria. (2019, agost 31). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Aina-Cid-y-Virgina-Diaz-quintas-en-losMundiales-de-Austria-20190831-0042.html Aina Cid y Virginia Díaz ganan el primer oro europeo de la historia del remo español. (2019, juny 2). Marca.com. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/otros-deportes/2019/06/02/5cf3da7c46163f35368b4576.html Aina Cid y Virginia Díaz logran la clasificación para los Juegos Olímpicos. (2019, agost 29). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Aina-Cid-y-Virginia-Diaz-logran-laclasificacion-para-los-Juegos-Olimpicos-20190829-0027.html Aina Cid y Virginia Díaz logran la clasificación para los Juegos Olímpicos. (2019, agost 29). La Vanguardia. Recuperat 31 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190829/4739249823/aina-cid-y-virginiadiaz-logran-la-clasificacion-para-los-juegos-olimpicos.html Aina Cid y Virginia Díaz, medalla de oro en dos sin timonel. (2019, juny 2). Mundo Deportivo. Recuperat 29 de desembre de 2019 de:

51


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://www.mundodeportivo.com/otros-deportes/20190602/462622117813/aina-cidy-virginia-diaz-medalla-de-oro-en-dos-sin-timonel.html Aina Cid y Virginia Díaz, quintas en la Copa del Mundo de Rotterdam. (2019, juliol 17). Mundo Deportivo. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/otros-deportes/20190717/463549587157/aina-cidy-virginia-diaz-quintas-en-la-copa-del-mundo-de-rotterdam.html Aina Cid y Virginia Díaz se clasifican para Tokio 2020. (2019, agost 29). Mundo Deportivo. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/otros-deportes/20190829/4739221316/aina-cid-yvirginia-diaz-logran-la-clasificacion-para-los-juegos-olimpicos.html Aina Cid y Virginia Díaz se meten en la final de la Copa del Mundo de Plovdiv. (2019a, maig 11). La Vanguardia. Recuperat 31 de desembre de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190511/462161677283/aina-cid-y-virginiadiaz-se-meten-en-la-final-de-la-copa-del-mundo-de-plovdiv.html Aina Cid y Virginia Díaz se meten en la final de la Copa del Mundo de Plovdiv. (2019b, maig 11). Marca.com. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/otrosdeportes/2019/05/11/5cd69d71468aebc3678b45f7.html Aina Cid y Virginia Díaz se meten en la lucha por los metales. (2019, juny 1). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Aina-Cid-y-Virginia-Diaz-se-meten-en-lalucha-por-los-metales-20190601-0030.html Anna Boada y Aina Cid logran una histórica plata en la Copa del Mundo de Belgrado. (2018, juny 3). Marca.com. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/otrosdeportes/2018/06/03/5b13c21c268e3e9d648b466e.html Bronce para Aina Cid y Anna Boada en el Mundial en dos sin timonel. (2018, setembre 15). Mundo Deportivo. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/otros-deportes/20180915/451812655436/broncepara-aina-cid-y-anna-boada-en-dos-sin-timonel.html Cid y Boada: «Esta medalla no es para decir que nos quedamos aquí, queremos más». (2018, setembre 15). Marca.com. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/otrosdeportes/2018/09/15/5b9cfd5dca4741e6368b469a.html

52


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

La ampostina Aina Cid, a un solo paso de los Juegos Olímpicos. (2019, agost 28). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/La-ampostina-Aina-Cid-a-un-solo-pasode-los-Juegos-Olimpicos-20190828-0026.html La ampostina Aina Cid, ¡campeona de Europa! de remo. (2019, junio 2). Diari de Tarragona. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/La-ampostina-Aina-Cid-campeona-deEuropa-de-remo-20190602-0016.html La remera Aina Cid, homenajeada en Amposta. (2019, julio 26). Diari de Tarragona. Recuperat Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/La-remera-Aina-Cid-homenajeada-enAmposta-20190726-0028.html Los 14 segundos de Anna Boada y Aina Cid. (2018, octubre 24). Mundo Deportivo. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/otrosdeportes/20181024/452533378546/los-14-segundos-de-anna-boada-y-aina-cid.html Remo: Histórico bronce para Aina Cid y Anna Boada en el Mundial de Plovdiv. (2018, setembre 15). Marca.com. Recuperat 30 de desembre de 2019 de: https://www.marca.com/otrosdeportes/2018/09/15/5b9cc7b2ca4741b50a8b4690.html Anna Boada y Aina Cid, sextas en la Final A de dos sin timonel. (2016, agost 12). Sport. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/juegosolimpicos-2016/anna-boada-aina-cid-sextas-final-dos-sin-timonel-5321299 Aina Cid y Virginia Díaz, oro en dos sin timonel. 2019, juny 2). Sport. Recuperat 29 de desembre de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/deportes/aina-cid-virginiadiaz-oro-dos-sin-timonel-7486037

Articles sobre Josep Betalú Betalú: la titan es la carrera de mi vida. (2019, maig 3). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190503/462006752104/betalu-la-titan-esla-carrera-de-mi-vida.html Betalú arranca la Titan Desert ganando. (2019, abril 28). Mundo Deportivo. Recuperat 2 de gener de 2019 de:

53


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20190428/461914816188/betalu-gana-laprimera-etapa-y-marca-territorio.html Betalú gana la primera etapa y marca territorio. (2019, abril 28). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190428/461914818882/betalu-gana-laprimera-etapa-y-marca-territorio.html Betalú, ganador de las tres últimas ediciones en el desierto: «Debemos conocer nuestros límites». (2019, abril 30). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/ciclismo/20190430/461966731590/fallececiclista-competidor-titan-desert-fernando-civera.html Betalú: «La Titan es la carrera de mi vida». (2019b, maig 3). Mundo Deportivo. Recuperat 2 de gener de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20190503/462006782399/betalu-la-titanes-la-carrera-de-mi-vida.html Betalú prolonga su tiranía en la Titan Desert al apuntarse la primera etapa. (2019, abril 28). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/ciclismo/20190428/461914566660/ciclismotitan-desert-josep-betalu-purito-rodriguez.html Betalú, rey de la Titan Desert por cuarta vez consecutiva. (2019, maig 3). Mundo Deportivo. Recuperat 2 de gener de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20190503/462006535664/jospe-betalu-seproclama-rey-del-desierto-por-cuarta-vez-consecutiva.html Ciclismo: Josep Betalú, doble «Conquistador»: «No habría invitado a Armstrong». (2018, novembre 8). Marca.com. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2018/11/08/5be31f86468aeb6f1a8b4622.html Efe, & Maadit (Marruecos). (2016, abril 30). Betalú, rey de la Titan Desert. Marca.com. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2016/04/30/5724a69e22601d2e488b463f.html El ampostino Josep Betalú gana el Reto del Quetzal en Guatemala. (2019, març 13). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/El-ampostino-Josep-Betalu-gana-elReto-del-Quetzal-en-Guatemala-20190313-0048.html Josep Betalú: no hay día durante el año que no piense ene la titan (2018, maig 9). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de:

54


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://www.lavanguardia.com/deportes/20180509/443451145088/josep-betalu-nohay-dia-durante-el-ano-que-no-piense-en-la-titan.html Josep Betalú asesta un golpe de autoridad en la primera etapa. (2018a, abril 29). Mundo Deportivo. Recuperat 2 de gener de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20180429/443125704819/josep-betaluasesta-un-golpe-de-autoridad-en-la-primera-etapa.html Josep Betalú asesta un golpe de autoridad en la primera etapa. (2018b, abril 29). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20180429/443125767200/josep-betaluasesta-un-golpe-de-autoridad-en-la-primera-etapa.html Josep Betalú aumenta su ventaja en la Titan Desert. (2018, mayo 2). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-aumenta-su-ventaja-en-laTitan-Desert-20180502-0080.html Josep Betalú gana la primera etapa de la Titan Desert. (2019, abril 28). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-gana-la-primera-etapa-dela-Titan-Desert-20190428-0074.html Josep Betalú gana la Titan Desert por tercer año consecutivo. (2018, maig 4). Marca.com. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2018/05/04/5aec537b268e3e08108b4618.html Josep Betalú gana la Titan Desert por tercera vez consecutiva. (2018, maig 4). Mundo Deportivo. Recuperat 2 de gener de 2019 de: https://www.mundodeportivo.com/ciclismo/20180504/443240104738/josep-betalugana-la-titan-desert-por-tercera-vez-consecutiva.html Josep Betalú hace historia y vuelve a ganar la Titan Desert. (2018, mayo 4). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-hace-historia-y-vuelve-aganar-la-Titan-Desert-20180504-0062.html Josep Betalú recupera el liderato de la Titan Desert. (2019, mayo 1). Diari de Tarragona Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-recupera-el-liderato-de-laTitan-Desert-20190501-0043.html Josep Betalú se proclama rey del desierto por cuarta vez consecutiva. (2019, mayo 3). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de:

55


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-se-proclama-rey-deldesierto-por-cuarta-vez-consecutiva-20190503-0043.html Josep Betalú se proclama rey del desierto por cuarta vez consecutiva. (2019, maig 3). La Vanguardia. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.lavanguardia.com/deportes/20190503/462006491048/jospe-betalu-seproclama-rey-del-desierto-por-cuarta-vez-consecutiva.html Josep Betalú, segundo en la Arenal Epic de Costa Rica. (2019, abril 1). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-segundo-en-la-Arenal-Epicde-Costa-Rica-20190401-0052.html Josep Betalú, todo un «Titan» del desierto. (2016, mayo 1). Diari de Tarragona. Recuperat 3 de gener de 2019 de: https://www.diaridetarragona.com/deportes/Josep-Betalu-todo-un-Titan-del-desierto20160501-0036.html Picó, D., Maadid (Marruecos), (2017, maig 5). Josep Betalú se lleva la Titan Desert más apretada de la historia. Marca.com. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2017/05/05/590c5868e2704e77778b4597.html Rodríguez, M. Á., Valencia, (2017, maig 24). Josep Betalú disputará La Gigante de Piedra tras imponerse en la Titan Desert. Marca.com. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.marca.com/ciclismo/2017/05/24/5925a3b546163f726f8b45d5.html Betalú da un golpe de mando en la Titan Dessert. (2017a, maig 4). Sport. https://www.sport.es/es/noticias/ciclismo/betalu-golpe-mando-titan-dessert-6016631 Josep ,Betalú, repite ,victoria,Titan, Desert,ciclismo. (2017b, maig 5). Sport. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/ciclismo/josep-betalu-repitevictoria-titan-desert-6018313 Josep Betalú se lleva la Titan por tercera vez. (2018, maig 4). Sport. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/deportes/josep-betalu-lleva-titanpor-tercera-vez-6800107 Betalú, el más rápido en la primera etapa de la Titan Desert. (2019a, abril 28). Sport. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/ciclismo/betalumas-rapido-primera-etapa-titan-desert-7428946 Betalú hace historia en la Titan Desert. (2019b, maig 3). Sport. Recuperat 4 de gener de 2019 de: https://www.sport.es/es/noticias/ciclismo/betalu-hace-historia-titan-desert7436561

56


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

8. Agraïments El procés d’elaboració d’aquest treball ha estat un camí dur, escarpat, però també desafiant i excitant. Ha estat com escalar una muntanya, on hi ha trams difícils i vertiginosos, però també planes tranquil·les per prendre un descans. Bé, jo no hauria arribat mai al cim d’aquesta muntanya si no fos per l’ajuda i suport de la gent que m’envolta, així que aquesta pàgina va dedicada a vosaltres: En primer lloc, al meu tutor Isidre Muñoz, per estar allí cada moment que el requeria, per aconsellarme sàviament i per ajudar-me a cada part del treball. En segon lloc, a Oriol Romeu, Eduard Prades, Aina Cid, Isidre Muñoz, Eduard Carmona i Joan Beltran Cavaller per haver accedit alegrement a respondre les preguntes que els tenia plantejades, així com a cadascun dels 216 enquestats que han respost l’enquesta que vaig difondre en línia. En tercer lloc, a la meva família, perquè m’han suportat i m’han motivat cada dia des del principi, per estar al meu costat sempre, i, bàsicament, per ser la millor família possible.

57


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

9. Annexos Annex I) Entrevista Oriol Romeu - Em podries explicar breument la teva biografia? Llevat tot el referent a clubs esportius, ja que tot això ho puc treure d'Internet. També si tens alguna anècdota divertida que ens expliqui un poc sobre tu. Bé, respecte a la biografia, als quatre anys començo a jugar a futbol a l’Ulldecona, als 9 me’n vaig cap a Barcelona, després d’haver jugat a les seleccions del Montsià i a algún torneig de tecnificació de l’Espanyol. Així que als 9 anys arribo a l’Espanyol i estic fins als 19 anys entre l’Espanyol I el Barça. Llavors, als 19 vinc a Anglaterra: dos anys al Chelsea, després estic un any al València i un any a l’Stutgart I finalment al Southampton, que és on estic ara mateix. Això es una mica un resum ràpid dels passos que he anat fent. - Com creus que la premsa esportiva et tracta, quan escriuen notícies sobre tu? (És a dir, si penses que et tracten com a "espanyol", "català", "ebrenc", "faldut", etc.) És una mica en funció d’on se diu la notícia. Si es diu al terme de Tarragona, doncs llavors és el faldut o l’ebrenc, mentre que si és una notícia més internacional com podria ser aquí a Anglaterra una notícia o una entrevista, doncs llavors ja és o català o espanyol. No crec que sigui una per damunt de les altres sinó que crec que és en funció d’on és el periodista i des d’on està escrivint. Evidentment, si hi ha una notícia escrita a un mitja anglès i posen ebrenc o faldut no sabran ben bé a qui es referixen, en canvi si és més local si. - Creus que la nostra zona territorial (el sud de Catalunya) necessita un terme per englobar-nos a tots? Penses que per la falta d'aquesta nomenclatura que ens defineixi podriem ser considerats els "marginats" de Catalunya? Jo crec que no, que no es necessita un terme per a englobar a ningú. Tenim les nostres comarques, cadascú té la seva zona. Com ara està Catalunya el fet pot ser, que comentes “marginats”, ho veig més com un tema geogràfic, ja que estem més lluny de ciutats com Barcelona o les del nord, que potser tenen més “tirada”, i això fa que aquí al sud rebem menys turistes. De fet, crec que això és fins i tot un fet positiu, ja que no tenim tantes visites de gent, i podem gaudir nosaltres de les nostres zones boniques. Si que és cert que des del punt de vista dels ajuntaments agradaria molt tenir més visites, però, dient-ho

58


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

honestament, crec que podem estar orgullosos de l’explotació que se li dona a les Terres de l’Ebre i crec que en els anys anirem evolucionant i millorant el tipus de servei que puguem donar al turista que ve de fora. - Que n'opines sobre l'expressió "Terres de l'Ebre"? Penses que està suficientment consolidada? Jo penso que sí. De fet, quan dius Terres de l’Ebre molta gent sap de quin lloc estàs parlant, en canvi quan dius comarca del Montsià o Baix Ebre o qualsevol zona d’aquí al sud, potser queda més difícil de localitzar per a les persones de l’àrea de Barcelona o de més al nord. Crec que Terres de l’Ebre és una manera de diferenciar-nos i que fa que la gent sàpiguen millor d’on venim. L’únic que estic segur és que no serien capaços d’assenyalar d’on ve o quins pobles hi ha dins les Terres de l’Ebre, però si que sabrien de quina zona estem parlant. - I que penses del terme "ebrenc"? Et sentes "ebrenc"? Creus que és el topònim adequat per a unir-nos a tots, com un únic territori? Jo em sento més faldut que res, ja que és el poble on he nascut i crescut. També em sento ebrenc, l’únic que aquí a Ulldecona l’Ebre no ens toca, i no se fins a quin punt ens beneficiem de les Terres de l’Ebre que se’n diu. Llavors, em sento ebrenc perquè és la zona on tota la gent coneguda i molts amics meus venen d’allí, però per damunt de tot em sento faldut perquè és el meu poble, és on he nascut i és on he passat més hores en la meva vida. - Que em podries dir de l'ús d'ebrenc, creus que s'utilitza suficientment? L’ús de l’ebrenc és una evolució, i penso que si que se li està donant més importància per poder probablement atraure més gent i, com t’he comentat abans, per poder evolucionar el turisme i per a que tothom pugi surti beneficiat, com hotels, restaurants i diferents llocs de visites per tot el territori. Per tant, crec que s’està intentant explotar, s’està intentant donarli més renom. Tenim zones boniques i que es poden explotar d’una manera correcta i l’ideal seria fer-ho bé, no seguir l’exemple per exemple de la Costa Brava, ja que allí hi ha pobles molt bonics i zones massa massificades, i han perdut aquest encant que tenien al principi, per això crec que l’ideal seria fer-ho de manera coherent i intentant aprofitar totes les virtuts que tenim aquí al sud. Tant de bo en uns anys el turisme que vingui sigui l’adequat i tant els

59


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

restaurants, com els hotels, com les persones relacionades amb el tursime es veiguen beneficiades. - A tu, Oriol, que has estat molts anys per Europa, com t'han anomenat els diferents companys que has tingut? T'anomenaven "the spanish" o, potser t'anomenaven "the catalan"? Ha sigut potser una barreja entre català i espanyol, una mica dels dos. La gent que et pregunta d’on vens, doncs contesto que sóc del sud de Barcelona, que sóc català. Llavors doncs a vegades et diuen que ets català o et diuen que ets espanyol, ja que cadascú te la seva manera de cridar-te. Personalment és una cosa a la que no li dono massa voltes ni em preocupa en excés. - Si penses que tens alguna cosa més per a dir que em seria útil, dis-m'ho per favor. Moltes gràcies pel teu temps, de veritat. Respecte a algun fet útil, res, crec que ja has comentat bastantes coses necessàries per a parlar del tema i la meva opinió és esta, intentar aconseguir la bellesa que hi ha allí baix perquè hi ha zones molt boniques, com pot ser la zona de Riumar o del Poblneou, així com la desembocadura del delta o la baixada pel riu… I s’haurien d’aprofitar i explotar-les d’una manera, com t’he dit abans, coherent i fent les coses correctament. Tant de bo en uns anys puguem tenir visites de més gent però gent interessada i que vulgui estar a gust i bé a la nostra zona.

60


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Annex II) Entrevista Eduard Prades - Podries explicar-me breument la teva biografia? Llevat tot el que has fet com a esportista d'elit, ja que aquesta informació la puc extraure d'Internet. És més que res per poder elaborar una biografia teva més completa. Vaig néixer a Alcanar, però fins als 4anys vaig viure a Amposta per motius laborals del meu pare. Als 4 ja vaig començar l’escola a Alcanar. Com la majoria de nens vaig començar jugant a futbol al Canareu amb 6 o 7 anys, perquè quan tenia 8 anys vaig començar a anar amb l’agrupació Excursionista on ja hi estava el meu germà, i la muntanya va guanyar al futbol, allà feia escalada, excursionisme, barranquisme, netejàvem el Montsià després de l’incendi, un poc de bicicleta, acampades... A partir dels 10 anys ja feia rutes amb “btt” per la nostra terra, sobretot amb el meu germà, els germans Enric i Josep Nolla i el meu padrí. Sempre seguint l’estela del meu germà, quan tenia 14 anys vaig començar a competir amb carretera amb el UC Vinaròs, però un any després vaig fitxar pel Salou, un dels equips més potents de l’època en cadets i júniors. Després vaig passar a sub23 amb el FC Barcelona, Ecp Spiuk, Andorra granvalira (professional), Azysa, Tarragona i després altre cop a Professionals (si mires procyclingstats et surt tot). Coincidint amb el pas a sub23 vaig marxar a Tarragona per estudiar magisteri d’EF al 2005 fins 2008. Al 2015 estant al Caja Rural vaig marxar a viure a Herrenberg (Alemania) amb la novia que treballava allà fins el 2018. A partir de desembre de 2018 fins l’actualitat visc a Andorra. - Com creus que la premsa esportiva et tracta, quan escriuen notícies sobre tu? (És a dir, si penses que et tracten com a "espanyol", "català", "ebrenc", "canareu",etc.). Això depèn del caràcter de la notícia i del mitjà. Quan és alguna cosa important o a l’estranger com a espanyol, tot i que si és un mitjà local o regional tiren cap a casa, ja sigui dient el català, el tarragoní o el canareu. - Creus que la nostra zona territorial (el sud de Catalunya) necessita un terme per englobar-nos a tots? Penses que per la falta d'aquesta nomenclatura podriem ser considerats com els "marginats" de Catalunya? La veritat és que una cosa que no em preocupa, jo soc espanyol, també català i també canareu, on hauríem de posar la frontera? Al Montsià? Terres de l’Ebre? Tarragona? Porto

61


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

molts anys vivint en varis països i el que veig és que ningú és millor que un altre per considerar-se d’un lloc o un altre no per tenir o no nomenclatura. - Que n'opines sobre l'expressió "Terres de l"Ebre"? Creus que està suficientment consolidada? Sincerament, no crec tan sols ni que Alcanar es consideri molts cops dintre de les Terres de l’Ebre, no està ben definida quins municipis comprèn (al menys jo no els sé i molt menys algú de Barcelona que alguns no saben ni que Catalunya va més enllà del riu). Quan explico a la gent d’arreu d’Espanya, Bèlgica, Alemanya... d’on soc no coneixen aquesta expressió... - I que penses del terme "ebrenc"? Et sents "ebrenc"? Creus que és el topònim adequat per a unir-nos a tots, com un únic territori? Jo no, no m’agrada arrelar-me ni que em coneguin per d’on soc, a més per mi Alcanar considero que ja queda una mica apartat d’aquest terme, al fi i al cap estem a 20km del riu, no tenim arròs i el nostre parlar dista molt dels d’Amposta, Tortosa, Deltebre i inclús Sant Carlos. - Que em podries dir de l'ús d'ebrenc? Creus que s'utilitza suficientment? Quan veig notícies als mitjans comarcals i provincials crec que sí que s’utilitza bastant, a mi, no i que no m’identifico massa m’han catalogat d’ebrenc per exemple al Diari de Tarragona, crec. - A tu, Eduard, que has estat per diversos llocs arreu del món, com t'ha anomenat la gent de fora? A mi sempre m’han conegut per Prades o per Edu, i com a molt fent la gràcia amb alguns valencians em tracten de valencià del nord jeje. -Si penses que tens alguna cosa més per a dir que penses que em seria útil, per favor, dis-m'ho. Moltes gràcies pel teu temps. Si tens algun dubte pregunta. Moltes gràcies!

62


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Annex III) Entrevista Aina Cid - Podries explicar-me breument la teva biografia? Llevat tot el que has fet com a esportista d’elit, ja que aquesta informació la puc extraure d'Internet. És més que res per poder elaborar una biografia teva més completa. He participat en tretze campionats d’Espanya, guanyant deu medalles d’or, quatre medalles de plata i una de bronze. També he estat tres vegades campiona regional i nacional dels Estats Units amb la universitat d’Ohio State. - Com creus que la premsa esportiva et tracta, quan escriuen notícies sobre tu? (És a dir, si penses que et tracten com a "espanyola", "catalana", "ebrenca", "ampostina",etc.) Crec que depèn molt del mitjà de comunicació que ho faci, el nacionals hem tractaran d’espanyola, els catalans de catalana i els de casa d’ampostina o ebrenca. - Creus que la nostra zona territorial (el sud de Catalunya) necessita un terme per englobar-nos a tots? Penses que per la falta d'aquesta nomenclatura podríem ser considerats com els "marginats" de Catalunya? Potser, el terme “ebrenc” crec que ens defineix bastant però a ulls dels de fora es com si no existís, si no coneixen el Delta de l’Ebre no coneixen el terme. - Que n'opines sobre l'expressió "Terres de l’Ebre"? Creus que està suficientment consolidada? Com he dit anteriorment crec que les Terres de l’Ebre ens representa però no esta suficientment consolidada - I que penses del terme "ebrenc"? Et sents "ebrenca"? Creus que és el topònim adequat per a unir-nos a tots, com un únic territori? Aquest terme m’agrada molt, de fet m’identifico amb ell ja que hem sento ebrenca i crec que ens uneix bastant a les Terres de l’Ebre. - Que em podries dir de l'ús d'ebrenc? Creus que s'utilitza suficientment? Crec que no s’usa molt fora de les Terres de l’Ebre, abans utilitzen el terme tarragonina.

63


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

- A tu, Aina, que has estat per diversos llocs arreu del món, com t'ha anomenat la gent de fora? Es difícil de dir. Depèn on fos m’anomenaven d’una manera o d’una altra però sempre era el que ells coneixien més, en general per a ells era espanyola però per als que em coneixien més era catalana, no van conèixer mai el terme ebrenca.

64


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Annex IV) Entrevista Isidre Muñoz Isidre Muñoz Ramos és llicenciat en filologia Catalana i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB. En l´actualitat treballa coma professor de llengua i literatura catalana a l´institut Sòl-de-riu d´Alcanar, activitat que ha compaginat durant molts anys com a professor a la facultat de Ciències de la Comunicació i a la facultat de Ciències de l´Educació de la UAB. Ha participat en diversos projectes d´investigació del Ministerio de Educación y Ciencia i en diverses publicacions, entre d´altres de l´Institut d´Estudis Catalans. En aquests moments, el meu entrevistat destaca que la seua preocupació i dedicació principal és la de ser pare. - Bon dia, Isidre. Com va? - Hola, Joan. Tot bé - Em podries dir, si us plau, a què et dediques? - Treballo a l´institut Sòl-de-riu d´Alcanar com a professor de llengua i literatura catalana - Quins estudis has realitzat? - Soc llicenciat en filologia Catalana i doctor en Ciències de la Comunicació - I quina vinculació tens amb el món del Periodisme? - He estat treballant com a professor a la facultat de Ciències de la Comunicació durant vinti-cinc anys. I he publicat diversos articles relacionats amb la funció taxèmica, que es refereix a la construcció dels líders al mitjans de comunicació; i l´estudi del registre lingüístic en alguns programes televisius. - Creus que existeix l´objectivitat en la premsa? - En absolut, en el moment que una descripció de la realitat passa pel filtre del cervell, hi deixa tot de traces que sistemàticament la converteixen en un discurs exclusiu del parlant. Per tant, ja ens trobem davant de la subjectivitat. - I la subjectivitat de la notícia pot ser més intensa o menys, no? - Ja ho crec. Perquè a part de la subjectivitat inherent a la creació lingüística humana, cal afegir-hi la política editorial i ideològica del mitjà.

65


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

- I aquesta política ideològica sempre ha estat igual? - No. No feia gaires anys tots els mitjans de comunicació s´esforçaven per transmetre la informació sense gaire intromissió. En l´actualitat, tots els mitjans estan posicionats ideològicament amb una línia política, i la reforcen a través de les seues pàgines. El criteri que s´està seguint en els nostres dies respon a l´axioma “jo, mitjà X i amb una ideologia X, m´adreço a tu, lector, que també tens una ideologia X i que vols llegir continguts amb X, informació amb la qual el meu share se sent molt satisfet. - El paper dels mitjans de comunicació són importants a l´hora de crear identitats? - Ja ho crec, i aquests poders polítics que he comentat anteriorment, aprofiten els mitjans per transmetre la seua concepció del món. - A part dels mitjans de comunicació, hi ha altres actors en la creació de les identitats? - Sí, i un de les més potents és l´escola. - Com denomina la premsa del nostre territori als esportistes d´aquí? - La realitat és que no et puc respondre amb certesa, però em fa l´efecte que a part dels antropònims, el més habitual és que s´utilitzen perífrasis que fan referència al gentilici o al poble d´origen de l´esportista, tipus “el tennista canareu o la nedadora de Roquetes”. - Creus que és necessària una identitat ebrenca? - I tant que sí. La cultura catalana, en tant que cultura natural, va canviant geogràficament de manera paulatina. En aquest sentit, hi ha una àmplia franja territorial, les Terres de l´Ebre, la població de la qual no s´identifica plenament amb els trets definidors de Barcelona o València. Paradoxalment, però, tota aquesta població de les Terres de l´Ebre durant molt de temps han estat òrfena d´una paraula que reculli la seua idiosincràsia. - Suposo que et refereixes al terme “ebrenc”? - Així és. L´Ebre és l´element geogràfic i toponímic amb el qual tothom s´hi reconeix - I el de tortosí? - El terme tortosí, anterior al d´ebrenc, crea el problema de l´ambigüitat per distingir allò que és propi de la ciutat de Tortosa, o d´allò que pertany a la regió de Tortosa.

66


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

- I això és un problema? Sempre es pot demanar a què es refereix quan parla de tortosí. - La llengua sempre, sempre ha d´implicar comoditat comunicativa. Els parlants volem, per natura, expressar el màxim d´idees amb el mínim esforç. Si no és així, es fa evolucionar la llengua o la substituïm per una altra que ens sigui pròxima. - A hores d´ara, el terme “ebrenc” està gaire establert? - Jo diria que no gaire, tot i que depèn de l´àmbit. Per exemple, en el camp de la literatura no és estrany sentir parlar d´autors ebrencs o literatura ebrenca. En canvi, en la referència als esports em fa l´efecte que no gaire, tot i que això ens ho hauràs de dir tu a partir de la teua investigació. - Sabries donar-me algun exemple de la manca d´un terme per referir-se als habitants de les comarques de l´Ebre? - Hi ha un exemple molt il·lustratiu de la inexistència lingüística per reflectir aquesta identitat. M´estic referint a la impossibilitat de l´equip de redacció de TV de Catalunya per parlar del conjunt de la població (de les quatre comarques ebrenques) i de les múltiples entitats d´aquest territori quan es van manifestar a Barcelona contra el transvasament de l´Ebre. El personal periodístic que cobria la notícia havia de parlar de “la trentena d´associacions ecologistes de les Terres de l´Ebre”, en comptes de dir “la trentena d´associacions ecologistes ebrenques” expressió més correcta periodísticament perquè és més breu i transmet la mateixa informació. - Com penses que acabarà aquesta creació identitària? - Completament imprevisible, l´única cosa que es pot assegurar és que la implantació tan sols tindrà èxit si té el suport de les institucions. Mai aquestes construccions d´identitat s´han creat des de la base, és a dir, des del poble. Bé, matiso una cosa, amb la irrupció de les xarxes de comunicació, potser s´ha revolucionat tot aquest camp (des de whatsapp s´estan fent demandes multitudinàries que feia uns anys eren impensables i la gent es mobilitza), però de tota manera és un fenomen que està per estudiar.

67


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Annex V) Entrevista Joan Beltran i Cavaller Joan Beltran i Cavaller és un membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha exercit durant molts anys de la seva vida com a mestre de català, i és un expert en els termes Terres de l’Ebre i ebrenc.

- A què es dedica actualment? Tinc vuitanta-sis anys i mig, i estic feliçment jubilat. - A què s'ha dedicat durant la seva vida? Des del febrer de 1952 fins al juny de 1993 em vaig guanyar les garrofes treballant en l’oficina d’un banc a Tortosa. Paral·lelament, des del setembre de 1975 fins al juny de 1994, vaig fer de professor i coordinador de diferents cursos de llengua catalana organitzats per l’ICE de la Universitat de Barcelona i el Consorci per a la Normalització lingüística. - Quins estudis ha realitzat? Soc professor de català per la Junta Assessora per als Estudis de Català, entitat formada en època franquista i patrocinada pel llavors il·legalitzat Institut d’Estudis Catalans i per Òmnium Cultural. - Creu que existeix la objectivitat en la premsa? Darrere de la premsa hi ha grups editorials, els interessos dels quals influeixen decisivament la redacció. També hi influeixen en més o menys mesura els anunciants i possibles patrocinadors. Amb aquests condicionaments l’objectivitat és gairebé impossible - En cas negatiu, creu que la influència dels mitjans de comunicació és decisiva alhora de crear identitats? Sense cap mena de dubte. N’és un bon exemple l’actual esclat del nacionalisme espanyol radicalitzat. Per molt que els polítics s’ho haguessen proposat, sense la premsa amiga no se n’haurien sortit. - Sap o podria dir com creu que la premsa denomina els esportistes de les nostres terres?

68


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

La veritat és que no llegeixo premsa esportiva. He practicat el rem i, sobretot, l’excursionisme de muntanya, l’esport que ara en diuen senderisme. Però l’esport de competició no m’ha interessat mai. - Creu que és necessària una identitat ebrenca? El DIEC 2, diu: ebrenc -a 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu. La ribera ebrenca.

La

música

tradicional

ebrenca.

2 adj. i m. i f. [LC] Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. L'escriptor ebrenc Jesús Moncada és l'autor de la novel·la Camí de sirga. Sempre que per identitat ebrenca entenguem que es refereix al territori delimitat pel DIEC, sí. De fet, per damunt de les divisions administratives, aquest territori comparteix una identitat cultural. - Creu que els termes "Terres de l'Ebre" i "ebrenc" són adequats per a crear aquesta identitat grupal del nostre territori? Aquesta pregunta queda contestada per la resposta anterior. No obstant això, caldria afegir que no seria adequat per a referir-nos exclusivament al territori de l’antiga vegueria de l’Ebre ―com s’ha fet sovint―, ni encara menys aplicat a temes dialectals. El nostre territori dialectal, que també comprèn les comarques del nord del País Valencià, amb les quals també compartim trets culturals, s’anomena dialecte tortosí i així ha de continuar sent conegut. - Creu que el terme “ebrenc” està gaire establert? Des del moment que ha estat acceptat per l’IEC al diccionari oficial, no es pot demanar més. - En cas negatiu, pensa que hauria de ser d'un ús més comú? De fet, crec que és un mot que s’ha posat de moda i del qual se’n fa un ús excessiu i, de vegades, abusiu. Caldria alternar-lo amb altres solucions possibles - Com creu que acabarà aquesta creació identitària?

69


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

El temps l’acabarà afinant i situant-la en el lloc que li correspon. - Creu que si els mitjans de comunicació l'empressin més sovint, això repercutiria en un major ús en la població? Ja t’he dit que, al meu entendre, no és convenient donar-li la exclusiva ni, molt menys, ferlo servir quan no toca, cosa que sol fer algun periodista. - D’acord, senyor Joan Beltran i Cavaller. Moltes gràcies pel seu temps. Un plaer haver-lo ajudat, si necessita alguna cosa més digui-m’ho.

70


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Annex VI) Entrevista Eduard Carmona Eduard Carmona és un llicenciat en Filologia catalana, que actualment treballa a Ràdio Delta, i que ens dona la seva opinió sobre el tema del treball.

-A què et dediques actualment? Locutor de ràdio, col·laborador de premsa i agent cultural -Quins estudis has realitzat? Filologia catalana -Quina vinculació tens amb el món del periodisme? Formo part de l'equip d'un magazín informatiu radiofònic -Creus que existeix l'objectivitat en la premsa? Relativament. -En cas que a la pregunta anterior hagis contestat negativament, creus que la subjectivitat pot ser més o menys intensa? Si existeix premsa de diverses tendències polítiques, és evident que la subjectivitat existeix. La mateixa notícia pot ser tractada, redactada, de manera molt diferent i dir coses completament oposades en mitjans de diferent ideologia. -Penses que els mitjans de comunicació tenen un paper important a l'hora de crear identitats? Sense dubte. -Com creus que la premsa denomina els esportistes d'aquí? Ebrencs i ebrenques, o bé, directament, amb el gentilici del poble o ciutat. -Creus que és necessària una identitat ebrenca? És necessària perquè, de fet, existeix. -En cas que a la pregunta anterior hagis contestat afirmativament, creus que el terme "ebrenc" és l'adequat?

71


La construcció de la identitat ebrenca: a través del periodisme esportiu

Sí. -Com d'establert creus que està el terme "ebrenc"? Crec que, progressivament, es va instal·lant en l'imaginari col·lectiu. Més, des que els mitjans centralistes parlen de les Terres de l'Ebre. -Com creus que acabarà aquesta construcció identitària? Penso que, amb el temps, el terme "ebrencs i ebrenques" serà utilitzat de manera natural pels mitjans a l'hora de parlar de la gent de les terres de l'Ebre. - D’acord, moltes gràcies pel teu temps. - Un plaer haver pogut ajudar.

72


La construcciĂł de la identitat ebrenca: a travĂŠs del periodisme esportiu

Annex VII) Model enquesta

73


La construcciĂł de la identitat ebrenca: a travĂŠs del periodisme esportiu

74


La construcciĂł de la identitat ebrenca: a travĂŠs del periodisme esportiu

75


La construcciĂł de la identitat ebrenca: a travĂŠs del periodisme esportiu

Annex VIII) Resultats enquesta

76


La construcciĂł de la identitat ebrenca: a travĂŠs del periodisme esportiu

77


La construcciĂł de la identitat ebrenca: a travĂŠs del periodisme esportiu

78


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.