Què fem amb el plàstic?A Alcanar

Page 1

TREBALL DE RECERCA:

QUÈ FEM AMB EL PLÀSTIC? La problemàtica dels residus plàstics a Alcanar i propostes per reduir-los.

ALUMNE: Andrea Bort Monné 2n Batxillerat B TUTORA: Ana Valle Martí INSTITUT SÒL-DE-RIU DATA DE PRESENTACIÓ: 15-01-2020


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

ÍNDEX. 1. Introducció. ....................................................................................................................... 3 2. Objectius. .......................................................................................................................... 4 3. Metodologia. ..................................................................................................................... 5 4. Els plàstics, a nivell mundial. ............................................................................................. 7 4.1. Què és el plàstic? ....................................................................................................... 7 4.2. Origen dels plàstics. ................................................................................................... 8 4.3. Tipus de plàstics. ........................................................................................................ 9 4.4. Producció global. ...................................................................................................... 12 4.5. Usos del plàstic. ....................................................................................................... 13 4.6. Contaminació dels plàstics. ...................................................................................... 14 4.6.1. Efectes a les persones. ...................................................................................... 14 4.6.2. Efectes sobre el medi ambient. .......................................................................... 15 4.7. El tema dels plàstics a les xarxes socials. ................................................................ 16 5. Reciclatge de plàstics. .................................................................................................... 18 5.1. Recollida selectiva. ................................................................................................... 18 5.2. Què és el reciclatge i els seus tipus. ......................................................................... 18 5.3. Processos de reciclatge dels plàstics. ...................................................................... 20 5.4. Les directrius a nivell europeu. ................................................................................. 21 6. El plàstic al nostre municipi. ............................................................................................ 23 6.1. Contextualització d’Alcanar....................................................................................... 23 6.2. Les zones de recollida selectiva a Alcanar. .............................................................. 24 6.3. Recollida selectiva i resta a Alcanar de fa 10 anys a l’actualitat. ............................... 25 6.4. Comparativa envasos lleugers produïts per habitant durant 10 anys a Alcanar, Montsià i Catalunya. ........................................................................................................ 28 6.5. Mostreig.................................................................................................................... 30 6.6. Visita a la depuradora d’Alcanar. .............................................................................. 32 6.7. Enquesta social a nivell local. ................................................................................... 37 6.7.1. Introducció. ........................................................................................................ 37 6.7.2. Amb quina freqüència fas ús dels plàstics? ........................................................ 38 6.7.3. Separes els plàstics dels altres tipus de residus a casa? ................................... 39 6.7.4. Creus que el plàstic genera contaminació ambiental? ........................................ 40 6.7.5. Tens prop de casa un espai de recollida selectiva diferenciada (en 5 fraccions: envasos, vidre, paper-cartró, orgànica i resta)? ........................................................... 40

1


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.7.6. Per què creus que hi ha gent que no separa els residus a casa? (més d'una opció) ........................................................................................................................... 41 6.7.7. Què fas amb les ampolles de plàstic buides? ..................................................... 42 6.7.8. Què fas amb les bosses de plàstic? ................................................................... 42 6.7.9. Si vas per un carrer del municipi i trobes una peça de plàstic al terra, per què creus que està allí? ...................................................................................................... 43 6.7.10. Com haurien de ser les mesures locals destinades a disminuir el consum de productes envasats en plàstic? .................................................................................... 44 6.7.11. Quines mesures proposaries per reduir l’ús de plàstics a Alcanar? (tant a nivell municipal com educatiu). ............................................................................................. 44 6.7.12. Si vols fer alguna observació a alguna de les preguntes anteriors, pots escriure aquí.............................................................................................................................. 45 6.7.13. Valoració general. ............................................................................................ 45 6.8. Accions. .................................................................................................................... 46 6.8.1. Bosses i envoltatges reutilitzables i/o biodegradables. ....................................... 46 6.8.2. Ampolles de vidre per a l’aigua. ......................................................................... 47 6.8.3. Gots reutilitzables. .............................................................................................. 48 6.8.4. Creació d’una secció per al medi ambient. ......................................................... 48 6.8.5. Jornades cíviques. ............................................................................................. 49 6.8.6. Conscienciació a les escoles, casals,.. ............................................................... 50 6.8.7. Més espais per a la recollida selectiva. .............................................................. 50 6.8.8. Mobiliari fet a partir de residus d’envasos lleugers. ............................................ 51 6.8.9. Què penso fer jo?............................................................................................... 51 7. Conclusions. ................................................................................................................... 53 8. Bibliografia i biblografia web. ........................................................................................... 55 Annexos. ............................................................................................................................. 58 I. Enquesta. ..................................................................................................................... 58 II. Buidatge del resultat de les respostes a preguntes obertes de l’enquesta. .................. 60 ·Si vas per un carrer del municipi i trobes una peça de plàstic al terra, per què creus que està allí? ............................................................................................................... 60 ·Quines mesures proposaries per reduir l’ús de plàstics a Alcanar? (tant a nivell municipal com educatiu). ............................................................................................. 63 ·Si vols fer alguna observació a alguna de les preguntes anteriors, pots escriure aquí. 67 III. Entrevistes.................................................................................................................. 68 ·Entrevista Jordi Bort.................................................................................................... 68 ·Entrevista Mercè Mariano. .......................................................................................... 72 IV. Papers depuradora. ................................................................................................... 82

2


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

1. Introducció. A primers de l’estiu del 2019 no tenia del tot clar quin seria el tema del meu Treball de Recerca. Tot i que tenia moltes idees no n‘acabava d’estar convençuda sobre cap. Un dia, mentre sopàvem amb la família, veient un anunci a la televisió, se’m va ocórrer una idea. L’anunci era de l’Estrella Damm i parlava sobre el problema que estan causant els plàstics als oceans, amb els seus conseqüents problemes. Mostrava a una noia nedant i ballant expressivament dintre del mar envoltada de plàstics i amb la cançó “Un altra forma de ser” de Joan Dausà ft Maria Rodés y Santi Balmes, de fons. Els ho vaig comentar als meus pares, que em van animar amb la idea, ja que ells pensen que és un tema molt important i preocupant, on hi ha molt a fer. Acte seguit vaig començar a cercar informació i em vaig adonar de la magnitud del problema. Vaig poder trobar informació de tot tipus, tant als mitjans de comunicació i articles com per internet, moviments socials, llibres, etc. Fins i tot, a nivell local podria trobar i treballar amb dades, cosa que em satisfèia, perquè la meva idea inicial era fer un Treball de Recerca d’àmbit local. Concretant, el meu Treball de Recerca tractarà sobre els Plàstics i els seus efectes sobre el Medi Ambient i accions per tal de reduir el seu ús i, més concretament en l’àmbit local, és a dir, al meu municipi, Alcanar. A més crec que és un tema molt interessant i de gran interés perquè ens afecta a tots nosaltres i, encara més a les generacions futures si no som capaços de trobar solucions.

3


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

2. Objectius. -

Obtenir informació sobre els plàstics: tipus, usos, efectes sobre el medi ambient, procés de reciclatge, ...

-

Informar-me i investigar sobre la problemàtica dels plàstics, a nivell de contaminació, recollida selectiva i reciclatge, a Alcanar i a la comarca.

-

Fer un estudi sobre l’opinió de la gent d’Alcanar sobre la problemàtica dels plàstics com a material contaminant.

-

Cercar quines accions es poden portar a terme a Alcanar quant a l’ús i recollida de plàstics (tant a nivell educatiu com d’accions).

-

I a través d’aquest treball, motivar a la gent per dur a terme les accions trobades per a reduir el plàstic, i a l’Ajuntament per posar en marxa propostes.

4


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

3. Metodologia. Per a fer aquest Treball de Recerca, en primer lloc calia buscar informació general sobre els plàstics, el seu origen, tipus,… per tal de tenir una idea bàsica per a emprendre el treball i saber formular-me i formular correctament preguntes. Per una altra banda, com el meu objectiu incloïa que el treball fos d’àmbit local, també calia informar-se sobre la problemàtica que podem trobar amb el plàstic al municipi i, per a veure això, fer visites, enquestes i entrevistes per tal de saber la situació local envers els plàstics i el que pensen els ciutadans d’Alcanar. Amb tot això, ja podria aconseguir el que jo volia amb aquest treball: trobar mesures i accions per tal d’evitar i/o reduir l’ús dels plàstics al municipi d’Alcanar.

Concretant una mica més, una vegada ja vaig tenir clar el tema, vaig començar a buscar informació, a Internet i també en el llibre Un Mar de Plàstics, per tal d’ubicarme en el tema i vaig començar a elaborar un índex. També durant l’estiu vaig realitzar el mostreig dels plàstics que podem trobar a les platges d’Alcanar. En la meva idea inicial, ja pensava que seria convenient completar la informació que necessitava a partir d’entrevistes i enquestes. Al setembre, la cerca d’informació es va concretar en temes més específics, vaig començar la redacció del cos del treball i també vaig redactar la introducció i els objectius del treball. Ja vaig decidir que entrevistaria al regidor de Medi Ambient i Medi Natural de l’ajuntament d’Alcanar, Jordi Bort. I ell em posaria en contacte amb Mercè Mariano la cap de l’Àrea de Residus del COPATE(Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre). Durant octubre i novembre, vaig continuar amb la redacció del cos del text i vaig redactar i portar a terme les entrevistes, a partir de les quals he pogut obtenir molta informació i substancial per al treball. També vaig redactar i posar en marxa una enquesta per als ciutadans d’Alcanar, mitjançant Google Formulari, i difosa via Facebook, Instagram i W. Amb aquesta enquesta pretenc recollir informació sobre els coneixements i l’opinió dels ciutadans d’Alcanar quant la problemàtica dels plàstics, tant a nivell global com local. Les entrevistes i l’enquesta m’han permès accedir a la opinió sobre la problemàtica dels plàstics de persones que ocupen càrrecs a nivell municipal, comarcal o de les Terres de l’Ebre, els ciutadans i algunes entitats d’Alcanar.

5


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Per acabar, durant el mes de desembre i el principi de gener vaig acabar els punts que em faltaven del treball, vaig redactar la bibliografia web, vaig elaborar la portada i l’índex, a més d’una revisió i la consegüent correcció d’estructura i ortografia. Quant al document que presento, l’he estructurat de la següent manera: 

Per començar parlo dels plàstics en general (el seu origen, tipus, usos, efectes de la contaminació per plàstics, …) per tal d’introduir el tema. En aquest apartat, he inclòs també un subapartat on explico que he creat un blog amb algunes imatges que circulen per les xarxes socials, per a mostrar que el tema de la contaminació per plàstics i les seves conseqüències és d’actualitat i preocupa a la població.

El segon punt tracta sobre el reciclatge dels plàstics, tant quant a la recollida selectiva, com el tractament que se’n fa després de la fracció d’envasos lleugers, que és la que inclou els plàstics.

En el tercer punt és on es centra el treball de recerca pròpiament dit. o

En primer lloc, explicaré alguns aspectes del municipi d’Alcanar,

com el número d’habitants i la quantitat de brossa

que produeixen, … Aquesta contextualització és necessària per a poder després treure conclusions a partir de l’anàlisi de les dades obtingudes. o

També en l’apartat d’Alcanar, incloc les diferents entrevistes, informació i imatges obtingudes a visites i enquestes.

o

En un altre apartat explico com vaig fer el mostreig i les dades obtingudes quant als quilograms de plàstic que podem trobar a la costa d’Alcanar.

o

I finalment, exposo un llistat de propostes per tal de reduir l’ús dels plàstics i la contaminació conseqüent a Alcanar.

Les fotografies incloses al treball les he extret d’Internet lliures de drets d’autor, i la fotografia de la portada i les dels apartats 6.5. i 6.6. han estat fetes per mi.

6


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

4. Els plàstics, a nivell mundial. 4.1. Què és el plàstic? Els plàstics són uns materials que podem considerar com nous degut a que el primer plàstic es va sintetitzar a finals del segle XIX, i els seus primers usos es poden situar en la indústria i comerç del segle XX. Amb el temps aquest material ha substituït materials com el vidre, la fusta, el metall, fibres naturals,... Els humans coneixem aquest material amb el nom de plàstic però per a un ús tècnic del llenguatge s’utilitza el terme polímer.

Els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular que s’obtenen bàsicament del petroli, encara que també n’hi ha d’origen natural. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxigen, i en menor mesura, clor, fluor, nitrogen o silici. Els plàstics es fabriquen a partir d’un recurs no renovable, el petroli, al qual s’apliquen processos industrials altament contaminants. En el procés de deformació, segons la temperatura emprada, es pot canviar la resistència dels polímers; a temperatures altes són dúctils i mal·leables mentre que, a temperatures baixes són rígids i fràgils.

Les propietats més característiques de la majoria dels plàstics és que són: •

Barats.

Tenen baixa densitat.

Són impermeables.

Són bons aïllants tèrmics i elèctrics

7


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Tenen una alta resistència als agents atmosfèrics.

Resistència davant l'acció de molts factors químics.

No són biodegradables ni fàcils de reciclar.

Són fàcils de treballar.

La combustió d’alguns plàstics pot ser molt contaminant.

4.2. Origen dels plàstics. Abans de la creació dels polímers, l’única font de matèries primeres era la naturalesa, amb els materials de la qual l’home realitzava les eines i els objectes per a l’ús quotidià. Però les propietats d’aquests materials no podien satisfer totes les demandes existents així que l’home va començar a investigar i crear nous materials. Els primers plàstics sintètics són de finals del segle XIX tot i que els primers usos industrials i comercials són de principis del segle XX. El primer plàstic artificial va ser la parkesina, un invent d'Alexander Parkes del 1862.

Un dels primers plàstics més populars va ser nombrat com la baquelita, sintetitzat i comercialitzat per Leo Hendrik Baekeland el 1907; era un tipus de plàstic barat, no inflamable i versàtil. Exemples dels seus usos van ser la carcasa de les càmeres fotogràfiques, instruments musicals com guitarres, els rellotges de sales d’estar, els telèfons,.. i molts més.

8


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Segons el seu origen els plàstics actuals poden classificar-se en tres tipus: o Naturals, ja que existeixen a la natura com el cautxú, la cel·lulosa, la cira,.. o Semisintètics, que s’obtenen industrialment amb la modificació de polímers naturals, com la nitrocel·lulosa, el cautxú vulcanitzat (què és el de les rodes del cotxe),... o Sintètics per mitjà d’una obtenció industrial amb la transformació dels monòmers, com el niló, el poliestirè,..

4.3. Tipus de plàstics. SEGONS EL TIPUS DE POLÍMER: POLÍMERS D’ADDICIÓ I SÍMBOL

DADES GENERALS

APLICACIONS

Polietilè tereftalat (PET)

Resistència a la tracció, Envasos la torsió, la fatiga. de begudes carbòniques, reforç Resistent als olis, als de pneumàtics, àcids, als dissolvents i a cintes magnetofònila radiació ultraviolada. ques i de vídeo.

Polietilè d’alta densitat (PEHD)

Resistent a productes Fabricació de tubs, químics, bona resistència ampolles per mecànica i econòmic. productes químics, caixes i contenidors

9

EXEMPLES


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Polivinil de clorur (PVC)

És transparent o blanc, poc estable a les temperatures i a la llum. Aguanta molt bé els àcids i àlcalis.

Polietilè de baixa densitat (PE-LD)

És flexible, un bon aïllant Revestiments de elèctric i econòmic. cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos.

Polipropilè (PP)

Lleuger, tenaç, resistent a la humitat, a la calor i als productes químics i és econòmic.

Molta aplicació en utensilis domèstics com carcasses d’electrodomèstics, utensilis de cuina,...

Poliestirè (PS)

És un bon aïllant elèctric, incolor i fràgil, econòmic però no suporta les temperatures altes. I el trobem en dos formes comercials una en estat compacta i l'altre en forma esponjosa. Grup on hi ha altres tipus de polímers amb diferents usos i aplicacions.

S'utilitza en envasos alimentaris.

Altres: ------------

Fabricació de tubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables elèctrics, perfils de finestres, i paviments.

Niló: cordills, peçes de roba impermeables,... Poliuretà: farcits de seients,.. Neoprè: vestits de submarinisme,.. Baquelita: estris de cuina,.. Melamina: tiradors de portes,…

SEGONS EL SEU COMPORTAMENT DAVANT LA CALOR: ➔ Termoestables: els plàstic termoestables són els que una vegada ja han patit el procés d’escalfament i solidificació ja no es poden tornar a fondre. Podem trobar els polímers de fenol, la baquelita, els aminoplàstics,..

10


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Estructura molecular d’un polímer termostable. ➔ Termoplàstics: els termoplàstics són els que quan s’escalfen es converteixen en líquid, a temperatura ambient són deformables i quan es refreden s’endureixen. Aquests poden reescalfar-se i formar altres objectes però això causa que les seves propietats físiques canviïn gradualment. Podem trobar les resines cel·lulòsiques, el niló, polietilens,... Estructura molecular polímer termoplàstic.

d’un

SEGONS LA REACCIÓ DE SÍNTESI: ➔ Polímers d’addició: són aquells on s’implica sempre la ruptura o obertura d’una unió del monòmer per permetre la formació d’una cadena. En són exemples el tefló, el PVC, la baquelita, el polietilè....

➔ Polímers de condensació: es formen per la combinació de monòmers i eliminació de molècules senzillesa entre cada dues unitats, generalment aigua. En són exemples els poliamides, els poliacetals i els polièsters.

Polímer de condensació

11


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

4.4. Producció global. La població mundial ha passat de 2.540.807.495 habitants el 1951, a uns 7.669.109.078 el 2019. Aquest augment de la població fa que l’ús dels plàstics també hagi augmentat. Sobre el 1950, que és quan es van començar a produir plàstics a nivell industrial, fins a l’actualitat s’han fabricat uns totals d’unes 8,3 mil milions de tones. L’any 2016 la producció total de plàstic va ser d’unes 335 milions de tones, sense comptar les fibres sintètiques (roba, cordes,..) que van suposar unes 61 milions de tones. Només a Europa el 2016 es van produir 60 milions de tones. A nivell global l’any 2016 la Xina va ser el principal productor amb un 29% del total, seguida d’Europa amb el 19% i d’Amèrica del Nord amb un 18%. Donada l’elevada producció de plàstics a Xina, a Àsia es produeix un 50% del plàstic global.

FONT: Statista https://es.statista.com/estadisticas/636183/produccion-mundial-de-plastico/

Cada any es produeixen aproximadament 500 mil milions d’ampolles de plàstic, la qual cosa podria evitar-se mitjançant la reutilització o l’ús d’altres productes per a les ampolles. A més també s’hauria de canviar el fet que la major quantitat de plàstics emprats són d’un sol ús. Posteriorment, seran aquests envasos els objectes de plàstic que trobarem amb més freqüència al medi ambient danyant els ecosistemes marins. S’estima que al 2020 es superaran els 500 milions de tones anuals, i això suposarà un 900% més que els nivells de 1980.

12


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

De fet, s’ha produït més plàstic en els últims deu anys que en tota la història de la humanitat.

4.5. Usos del plàstic. El plàstic és un material amb múltiples usos, que depenen del tipus de polímer, ja que segons aquest pot ser més flexible, d’un sol ús, amb més duresa,.... o moltíssimes altres característiques diferents. A continuació presento una taula de diferents plàstics classificats segons la seva finalitat, però s’ha de tindre en compte que n’hi ha moltes més.

FINALITAT

EXEMPLES

IMATGES

Alimentació.

tuppers, envasos, coberts,..

Líquids.

Ampolles, gots, tetrabricks,...

Aparells

telèfons mòbils, televisors,

electrònics.

ràdios,..

Adhesius.

cinta adhesiva, silicones, pegament, ...

13


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Revestiment de

revestiment de cables:

cables.

electronics, de l’agricultura,...

Mobiliari.

Taules, cadires, prestatges,..

A part d’aquests usos generals que he esmentat abans també en podem trobar molts d’altres ja que el plàstic ha estat i està sent el substitut de molts materials. També pot utilitzar-se per a la jardineria, per a accessoris, per a roba, com a substitut del vidre, per a vinils,...

4.6. Contaminació dels plàstics. 4.6.1. Efectes a les persones. La indústria del plàstic porta associats uns problemes ambientals i per a la salut, similars als de la indústria química. La fusta, el paper, les fibres naturals, el metall,... són materials que s’oxiden i descomponen de manera natural amb el temps, però no passa el mateix amb la major part dels plàstics, que solen tardar molts d’anys segons el tipus de plàstic. Amb el temps s’han anat desenvolupant alguns plàstics biodegradables, però aquests segueixen sent un problema degut a que es fragmenten en petits fragment, i fins que no s’han degradat igualment suposen un perill. En els darrers temps també es parla d’altres efectes, com la toxicitat dels aliments, ja que la majoria dels aliments van envasats en plàstic i poden contenir alguns additius tòxics; segons algunes fonts, i els aliments, en entrar en contacte amb els plàstics, passen a tenir substàncies tòxiques, que per mitjà de l’alimentació els humans ingerim i passen a la nostra sang tot provocant problemes de salut. Hi ha 14


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

envasos amb bisfenol A, que pot generar alteracions en el sistema endocrí. Més malalties que poden causar alguns components del plàstic són la infertilitat masculina, càncers, danys a l’ADN. (FONT: Ainia https://www.ainia.es/tecnoalimentalia/tecnologia/nias-riesgos-contaminantes/)

Quan els plàstics es cremen desprenen productes tòxics. Això pot causar danys a les persones i al medi ambient, com veurem en més detall al següent apartat. Per als humans, la inhalació d’aquests productes tòxics mitjançant l’aire poden produir càncers de pulmó, disfunció renal, problemes respiratoris, desequilibris hormonals, malalties de cor, problemes al sistema nerviós,... 4.6.2. Efectes sobre el medi ambient. Quan es cremen plàstics, es generen gasos de productes tòxics, això suposa un augment del CO2 de l’atmosfera i per tant, un augment de l’efecte hivernacle. Un altre problema són les restes que queden i acaben arribant al terra o a l’oceà, on s’estaran fins el seu degradament després de molts d’anys (segons el tipus, material i l’objecte plàstic) o que les ingereixi algun animal, que poden passar després als humans pel consum de peix. L’entrada d’aquests plàstics al mar també pot dur a la mort, a la debilitat o a entallaments i atrapaments.

15


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

4.7. El tema dels plàstics a les xarxes socials. Les xarxes socials són plataformes de comunicació que permeten connectar gent de tot el món. En aquests llocs es poden compartir des de notícies, a caricatures, o imatges personals. Per tal de poder mostrar algunes dels memes o posts que circulen per Internet relacionats amb la problemàtica del plàstic he creat un blog.

https://els-plastics.webnode.es/moda/

He estructurat aquest bloc en dos apartats. En el primer, he fet una selecció de caricatures o imatges amb frases amb humor que transmeten el missatge del què causen els plàstics. Podem trobar imatges com aquestes:

16


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

I l’altre apartat l’he dedicat a accions que podem portar a terme per tal de reduir l’ús de plàstics en el nostre dia a dia, concretament he parlat dels raspalls de dents. El fragment que he penjat és aquest:

Sabies que....? A l'any més de 4.500 raspalls de dents de plàstic són llençats a l'oceà i aquests formen un 1% del plàstic que podem trobar a l'oceà. Quin és el problema dels raspalls de dents? El problema principal és que en parlar d’un objecte fet de diferents plàstics, l'hem de llençar al contenidor gris, i això fa que aquest objecte pot tardar més 400 anys en decomposar-se i segurament acabar a l'oceà. Quina alternativa podem trobar? Actualment, podem trobar raspalls fets de bambú. Aquests raspalls de dents són fets amb bambú i les cerres amb Nylon 6. El bambú és una planta amb molta capacitat de creixement, flexible i resistent, amb propietats antibacterianes que ajuden a evitar la proliferació de bacteris i fongs, motiu pel qual resulta idoni per substituir l'ús dels plàstics. El Nylon 6 pot fabricar-se sense necessitat de fer ús de pèl animal.

17


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

5. Reciclatge de plàstics. 5.1. Recollida selectiva. Podem definir recollida selectiva com el fet de recollir els residus municipals diferenciats per les diferents fraccions (paper i cartró, envasos lleugers, vidre, matèria orgànica i fracció resta) amb la finalitat de poder ser reciclats. Amb aquest model de recollida de residus podem estalviar l’energia necessària per als diferents processos de fabricació dels productes en matèries verges i també estalviar recursos escassos. Un altre avantatge d’aquest sistema és la disminució de residus que aniran a parar a dispositius finals, com la incineració i/o el dipòsit.

Una bossa d’escombraries “tipus” ens mostra el que hauriem de produir durant un any de cada fracció de recollida selectiva.

Imatge bossa tipus. Font. ARC (Agència de Residus de Catalunya)

5.2. Què és el reciclatge i els seus tipus. Reciclatge és l’acció del reprocessat d’una part o tot un element d’un article, mitjançant diferents tecnologies, per tal que al final de la seva

18


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

vida útil pugui ser reutilitzat. Les etapes bàsiques del reciclatge són les recollides selectives, la selecció dels materials i el procés industrial del reciclatge en sí. El reciclatge és un component clau de gestió de residus moderna i el podem trobar en tercer lloc dins de la regla de les tres “r”: "Reduir, Reutilitzar, Reciclar".

Per tant podem dir que l'acció de reciclar és tornar a introduir en el cicle de producció i consum de productes materials obtinguts de residus.

Els residus plàstic poden estar classificats segons el seu origen en: ● Rebuig plàstic: provenen de la fabricació de peces a les mateixes indústries transformadores. Solen ser retalls, peces defectuoses,... Per tal de ser reciclades aquestes peces són separades, triturades, i a partir d’aquí s’ha d’eliminar les seves impureses. Una vegada les impureses han estat eliminades, es fon i es divideix en petites esferes que donaran lloc a la fabricació de nous productes. ● Residus: són els generats al final del cicle de la vida d’un producte. A partir d’aquests residus es poden portar a terme diferents tractaments i aprofitaments. Poden ser reciclatges de tipus: -

Primari, quan els residus són convertits en productes de qualitat equivalent als plàstics verges.

-

Secundari, els residus plàstics tindran un qualitat inferior als productes inicials.

-

Terciari, és en el qual mitjançant el reciclatge químic obtenim productes químics o combustibles.

-

Quaternaris, quan els residus plàstics són incinerats i es recupera l’energia.

19


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

5.3. Processos de reciclatge dels plàstics.  Reciclatge mecànic: consisteix en tallar les peces de plàstic en petits grans per a després tractar-los. Aquests provenen de dos grans grups: 

Els residus plàstics que provenen dels processos de fabricació.

Els residus plàstics que provenen de la massa de Residus Sòlids Urbans (RSU). Poden dividir-se en: *Residus de tipus simple (quan han estat classificats segons la seva classe). *Residus mixts (quan les diferents classes de plàstics es troben barrejades). *Residus mixts amb altres residus (quan podem trobar plàstics amb paper, metalls,...).

 Reciclatge químic: aquest tipus de reciclatge consisteix en conseguir que els materials plàstics es trenquin i sols quedin monòmers, a partir dels quals podrem aconseguir un altre tipus de plàstics o combustibles. Per aconseguir això podem utilitzar molts processos, aquests en són els principals: 

Piròlisi: tracta de trencar les molècules per escalfament al buit, pot generar hidrocarburs líquids o sòlids.

Hidrogenació: per tal d’aconseguir la fragmentació de les molècules del plàstic es fa ús de l’energia tèrmica amb hidrogen. Aquest procés genera petroli sintètic.

Gasificació: amb l’ajuda de l’aire i l’oxigen els plàstics són escalfats i s’obté el gas de síntesi (monòxid de carboni i hidrogen).

Cracking: consisteix en el trencament de les molècules a través de catalitzadors.

20


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

 Degradació natural de plàstics: Actualment ja podem crear plàstics biodegradables i ajudar el medi ambient. Aquests plàstics es degraden gràcies a un bacteri anomenat Azotobacter, i el procés de degradació dona lloc a diòxid de carboni i aigua. Podem trobar plàstics biodegradables amb matèries primeres com el midó, l’aigua, substàncies fotosensibles (aquestes van degradant-se poc a poc gràcies a la llum solar),...  Plàstics no reciclables: Com ja diu aquest subtítol també podem trobar plàstics no reciclables. Com per exemple: 

Els que es mesclen amb altres productes. No importa el tipus de plàstic en sí, quan es mesclen amb pegaments, resines,... és molt difícil poder reciclar-los.

Els plàstics que s’han degradat o començat a degradar amb el sol.

Els plàstics fets amb altres resines.

Els plàstics pigmentats.

5.4. Les directrius a nivell europeu. Una directriu es pot dir que és una norma que serveix serveix de guia per a la conducta d’algú o d’algun grup. Respecte a la problemàtica del reciclatge a nivell europeu s’han fet diferents assemblees durant molts anys on s’han anat acordant i dissolen diferents directrius o normes. Durant aquests anys s’han anat acordant diferents normes que amb el temps s’aniran fent realitat. La setmana del 25 de maig de 2018 a l’assemblea europea, formada per diferents minisitres relacionats amb el medi ambient dels països europeus, van acceptar-se diferents directrius; una d’aquestes diu que per al 2025 el 55% dels residus municipals haurà de ser reutilitzat i reciclat i també s’haurà d’arribar a reciclar el 50% dels envasos plàstics per la mateixa data. A més d’això, també s’inclou que a la recollida selectiva també s’haurà d’incloure una recollida de tèxtils i residus perillosos de la casa per al 2025, i per al 2023 la recollida separada dels residus orgànics. I una altra directriu que també fou acceptada diu que a partir

21


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

del 2030 tots els residus aptes per al reciclatge o quelcom aprofitament no serán admesos als abocadors. N’és un altre exemple la directriu aprobada el 27-3-2019 en la qual s’acorda que a la Unió Europea a partir del 2021 els plàstics d’un sol ús estaran prohibits, en són exemples els plats, coberts, palets de plàstic,… En aquesta mateixa assemblea també va acordar-se que l’any 2019 el 90% de les ampolles de plàstic hauran de ser recuperades, que al 2015 el 25% d’aquestes haurà de ser reciclat i el 30% al 2030. A més, també faran que els productors paguen els costos de la recollida dels seus productes abocats al mar i que els fabricants posin els impactes mediambientals que tenen els seus productes a l’etiquetat.

22


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6. El plàstic al nostre municipi. 6.1. Contextualització d’Alcanar. El municipi d’Alcanar està localitzat a la part més meridional de la comunitat autónoma de Catalunya; concretament a la comarca del Montsià, situat a l’extrem sud de la comarca, i fent límit amb el País Valencià.

Localització d’Alcanar respecte al Montsià. FONT: ARC http://estadistiques.arc.cat/ARC/#

El municipi s’estructura en quatre nuclis urbans: Alcanar (nucli principal), les Cases d’Alcanar, Alcanar Platja i la Selleta. Segons dades de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) els quatre nuclis formaven un total de població de 9.402 al 2018, d’aquest total 4.754 eren homes i 4.648 eren dones. Alcanar té una base económica centrada en el sector primari de l’agricultura i el sector terciari de serveis. En l’agricultura destaca per la seva producció de cítrics, concretament de clementines que és un dels llocs on més clementines es produeixen de l’Estat Espanyol. Fixant-nos amb les dades de l’IDESCAT sobre els autònoms afiliats a la Seguretat Social el 09/2019, podem dir que predominen els serveis amb 511 persones, ho segueix l’agricultura amb 238, i finalment podem trobar la construcció amb 75 afiliats i la indústria amb 38. A Alcanar, l’any 2018, cada habitant va generar 1,85 kg de residus per càpita al dia quan la mitjana a la comarca del Montsià és de 1,35 kg/h/dia.

23


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.2. Les zones de recollida selectiva a Alcanar. Bé, com ja hem explicat en l’apartat 5.1. la recollida selectiva es produeix quan el municipi té zones d’escombraries on estan diferenciades les diferents fraccions (paper i cartró, envasos lleugers, vidre, matèria orgànica i fracció resta) amb la finalitat de poder ser reciclats. Per tal de conèixer quina ha estat la situació a Alcanar en els darrers, vaig fer-li una entrevista a Jordi Bort Juan, regidor de Medi ambient d’Alcanar, qui em va facilitar la informació que ara presento. L’any 1994 Alcanar i els seus nuclis van començar a tenir alguns contenidors de fracció, de plàstic i vidre, però per a tota l’altra brossa es feia ús d’uns contenidors verds amb rodes d’uns 1000 litres de volum. La primera implantació d’illes de sistemes integrals de recollida selectiva va ser cap a l’any 2005-2006, però sols es va implantar a Alcanar i Les Cases d’Alcanar. A Alcanar Platja i alguns punts com la Fanecada o zona de la gasolinera Tamoil encara es van mantenir els contenidors de recollida vells o iglús. Per al municipi, un canvi important per a la recollida selectiva ha estat aquest 2018 i 2019, on la totalitat del terme s’homogeneïtza en illes amb

totes les fraccions.

D’aquesta manera, tant Alcanar Platja, Alcanar Costa, la zona dels prats, Les Cases, Alcanar nucli urbà i Alcanar rodalies, tenen el mateix sistema de recollida. Amb aquest nou sistema s’han implantat 66 illes, aproximadament, repartides de manera estratègica.

Quant al motiu que ha portat a decidir canviar enguany el sistema de recollida selectiva soterrat a l’actual, el sistema implantat actualment és el mateix que el dels diferents municipis de les Terres de l’Ebre per tal de tenir el mateix tipus d’”enganxe” i sistema d’aixecada. També les illes son eliminades i remplaçades per aquest nou sistema pels següents motius: o Contenidors totalment nous o Boques adaptades que milloren servei i eviten embossaments, per exemple de cartrons. o Horari diurn (no nits)

24


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

o Flexibilitat emplaçament o Adaptació demogràfica o Adaptació a les dinàmiques i activitats locals. Per exemple a Quinquennals, Sant Antoni,... o Servei personalitzat: puja i baixa freqüències de recollida o Menor temps maniobra o “Enganxe” menys sorollós o Camions nous, no soroll, no pèrdues o Vehicles: Millor maniobra i una mica més petits. o Camió renta-contenidors (1 vegada al mes), per dintre. o Manteniment de neteja per fora inclosa o Eliminem els lixiviats: moltes olors i costos (30000€/any) o Telefon incidències varies. o Costos: adaptar els contenidors soterrats vells per a millorar-los als altres models nous, té un cost aproximat de 1.3000.000€; els de superfície totalment nous tenen un cost final de 700.000€.

6.3. Recollida selectiva i resta a Alcanar de fa 10 anys a l’actualitat. Per tal d’observar l’evolució dels residus produïts a Alcanar durant 10 anys, vaig buscar les dades a la web d’estadístiques de la Generalitat de Catalunya, concretament a l’apartat de residus municipals

http://estadistiques.arc.cat/ARC/#

, i vaig fer

un gràfic en el qual podem observar si la producció d’aquests ha augmentat o disminuït.

25


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Total envasos lleugers, recollida selectiva i residus municipals.

8000

7000

Total recollida selectiva

6000 Resta 5000 Total residus municipals 4000 Lineal (Envasos lleugers) 3000 Lineal (Total recollida selectiva) 2000 Lineal (Resta) 1000

0 2005

Envasos lleugers

Lineal (Total residus municipals)

2010

2015

2020

Quant al total de residus, s'observen unes variacions difícils d'interpretar, però podem observar que hi ha un augment des del 2012 considerable. I una baixada considerable del 2009 al 2012, tot i que no sabem a què poden ser degudes.

 Quant

al total de recollida selectiva, es pot observar que ha anat augmentant

al llarg d'aquests 10 anys, tot i que han hagut algunes davallades però no molt marcades.  Quant

a la fracció resta, sembla que en els primers anys de la dècada

estudiada es va produir un descens, possiblement relacionat amb el fet que la gent va començar a separar els residus.  Quant

als envasos lleugers, es veu que no ha augmentat gens.

26


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Kg/hab/any envasos lleugers respecte a la recollida selectiva a Alcanar

350

300

250

kg/hab./any selecció envasos lleugers.

200

kg/hab./any total recollida selectiva Lineal (kg/hab./any selecció envasos lleugers.)

150

Lineal (kg/hab./any total recollida selectiva)

100

50

0 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020

Aquest gràfic encara és més representatiu, perquè en lloc de parlar de quantitats totals, ja venen les dades expressades per habitant. I aquí es pot veure millor com la recollida selectiva ha augmentat considerablement en la dècada estudiada al llarg del temps, però no ha passat el mateix amb els envasos lleugers, que han augmentat però gairebé molt poc.

27


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.4. Comparativa envasos lleugers produïts per habitant durant 10 anys a Alcanar, Montsià i Catalunya. Per tal de fer una valoració sobre si la població d’Alcanar separa els residus corresponents als envasos lleugers de manera adequada, he calculat la proporció entre la quantitat d’envasos lleugers recollits (P) i la quantitat de residus totals (RS) per a Alcanar, Montsià i Catalunya (P/RS).

Per tal d’observar millor aquesta comparativa he posat tots els resultats en un gràfic.

28


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Comparativa envasos lleugers produits per habitant durant 10 anys a Alcanar, Montsià i Catalunya.

0,14 0,12 0,1 Alcanar

0,08

Montsià Catalunya

0,06

Lineal (Alcanar) Lineal (Montsià)

0,04

Lineal (Catalunya) 0,02 0 2005

2010

2015

2020

Anys

En aquest gràfic podem observar que Catalunya té una mitjana de producció de residus d’envasos lleugers més baixa que Alcanar i el Montsià; tot i això des del 2010 hi ha hagut augments fins arribar a superar la mitjana d’Alcanar. En canvi, a Alcanar podem observar que van haver augments considerables i a partir del 2013 unes davallades considerables, i l’any 2015 i 2017 va arribar a coincidir en la mitjana de Catalunya. Respecte al Montsià, Alcanar té una mitjana molt més menuda, però el 2013 Alcanar va passar la mitjana del Montsià, tot i que l’any següent va haver una forta davallada. No podem saber perquè han estat aquestes davallades i augments, però podria ser per campanyes de conscienciació o implantació de més zones de recollida selectiva. És a dir, generalment, a Alcanar es separa una menor proporció d’envasos lleugers que al Montsià. Després d’haver entrevistat als entesos, això pot ser degut a diferents motius, però una possibilitat seria la gran quantitat de població disseminada que hi ha a Alcanar, entre la zona dels prats i Alcanar-Platja, que històricament han tingut un accés menor a les zones de recollida selectiva, la qual cosa podria millorar en la instal·lació dels nous contenidors.

29


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.5. Mostreig. Un mostreig és una tècnica d’estadística mitjançant la qual podem esbrinar el nombre de coses en un lloc determinat, població o espai, a partir d’una mostra. El que aconseguim és extrapolar la informació d’una sola mostra per a obtenir la de tota la població. Amb aquest procés ens permet estalviar temps, ja que obtenim resultats equivalents a tota la població, lloc, espai,.. i no hem de realitzar un estudi profund. Això no vol dir que el resultat sigui 100% segur, podem dir que la probabilitat que s’apropi al resultat real serà alta.

FONT: Google maps: platja del Marjal.

Amb l’objectiu de trobar la quantitat de plàstic que pot haver a la de costa d’Alcanar, el meu mostreig va ser dut a terme a dues zones de 20mx20m, és a dir 400 m 2, de la platja del Marjal, ja que és la platja més característica del municipi i és on pot passar més gent perquè està dins de les Cases d’Alcanar i pots anar caminant. El dia 13 d’agost de 2019, vaig fer dos mostreigs: -

El primer a les 19.10 fins a les 19:22. En aquest primer mostreig vaig trobar

1,7 kg de residus plàstics.

30


Andrea Bort Monné

-

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

El segon de les 19.30 a les 19:46. En el segon mostreig vaig trobar 0,9 kg

de residus plàstics. (les xifres han estat arrodonides) Podem dir que vaig trobar 2,6 kg en una zona de 800 metres quadrats. El contingut d’aquests mostreigs era de: un gran nombre de burilles, fils de pescar, una corda de plàstic amb grans dimensions, llaunes, encenedor,.. Em vaig fixar també en les papereres properes a aquesta zona i en vaig veure dues a cada zona i amb una d’aquestes una paperera per a llaunes; tot i això, les papereres de residus estaven plenes i no es podia separar la brossa segons el seu origen. Per això crec que s’haurien d’instal.lar més paperes i també contenidors de recollida selectiva prop. I sobre la quantitat de plàstics trobats, crec que s’han de posar mesures per tal de recollir-les i que no vagin a parar al mar, i sobretot fer campanyes de conscienciació per a que la gent no els llenci.

Alcanar té un total de 14 km de longitud de costa i uns 0,4 km de mitjana d’amplada (zona codolar i arena), per tant podem dir que 1400 m x 400 m= 5600000 m2 = 5,6 km2. Jo en el meu cas he fet un mostreig de 0,0008 km2, per tal de dir quants residus plàstics ens podríem trobar a la costa canareva farem una regla de tres: 0,0008 Km2. -------------------- 2,6 Kg 5,6 Km2. --------------------- x Kg 

31


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

(5,6 Km2 x 2,6 Kg) /0,0008 Km2 = 18 200 Kg Amb aquest resultat podem dir que podríem trobar 18 200 Kg a la costa d’Alcanar, tot i que hem de considerar què aquest nombre és aproximat i va variant. Això ens ajuda a saber la quantitat total de plàstics que podem trobar sols als quilòmetres de costa d’Alcanar. Si en aquests ja hem trobat aquesta gran quantitat de quilograms hem de pensar en les quantitats que podríem trobar en altres llocs on hi ha més habitants o més turisme, en la quantitat total de les costes de la comarca/ comunitat...., també en els residus plàstics i residus d’origen no plàstic que acaben al mar a causa de les marees, ones,...

6.6. Visita a la depuradora d’Alcanar. Una depuradora o EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals) és una estació on va a parar l’aigua utilitzada en activitats humanes i mitjançant diferents tractaments físics, químics i/o biològics, s’eliminen les matèries dissoltes i en suspensió. L’objectiu principal d’aquestes EDAR és posar l’aigua bruta en condicions aptes per a tornar al medi natural; per a potabilitzar l’aigua, s’hauria d’utilitzar un altre procés. A l’estat espanyol, Catalunya fou pionera en la construcció de depuradores/EDAR. L’EDAR d’Alcanar fou construïda el 1992, i el sistema del qual en fa ús aquesta depuradora és el llacunatge.

32


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

El primer pas del llacunatge és el pre-tractament en el qual s’eliminen els residus no biològicament depurables. Podem diferenciar 4 fases dins d’aquest pre-tractament: 1.

Pou d’arenes, és l’inici del llacunatge i on van a parar les aigües de les nostres cases. En aquest pou es separen les graves per tal que no entren aquestes als altres processos, una vegada separades amb una cullera es recullen i es tiren a una caixa metàl·lica i van a un tractament d’arenes.

Pou d’arenes.

Cullera per a recollir les arenes.

2. Reixa de gruixos: hi ha una reixa on es queden les coses no depurables, aquestes surten mitjançant un tub de pressió d’aire i van a parar a una caixa metàl·lica que serà portada a l’abocador .

Reixa de gruixos.

33


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Tub de pressió d’aire.

3. Pou d’elevació/ bombament: pou amb 3 bombes; tot i que sol funcionar una sola bomba, quan puja molt el cabal en van dos i la tercera és de recanvi per si hi hagués alguna averia.

Pou d’elevació amb tres bombes.

4. Tamisat: és un punt de separació de residus de més de 3 mm, perquè hi ha residus com les pells del tomàquet, el panís,... que no són biològicament degradables ràpidament per això s’han de separar.

Tub de pressió d’aire.

Tamisat.

34


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Amb el tamisat acaba el pre-tractament i ja comencen els sistemes de depuració. Comencem amb: 

Primera llacuna (aeració 1) on hi han reactors/compressors que treballen en aire, concretament oxigen. En aquesta llacuna hi ha molt microorganismes que s’alimenten de la matèria orgànica dissolta en l’aigua i depuren aquesta aigua. Fan aquesta reacció d’oxidació-reacció: CxHyOz + O2 → CO2 + H2O i podem dir que és un procés de respiració/oxidació on es generen residus en forma de fangs. En la primera llacuna es depura un 75/80% de l’aigua i d’aquesta es passa a la segona llacuna.

Llacuna 1 d’aeració

Segona llacuna (aeració 2): és la llacuna on va a parar l’aigua i té menys difusors, per tant menys oxigen i microorganismes. En aquesta llacuna es depura la resta de l’aigua.

Llacuna 2 d’aeració

35


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Tercera llacuna (de sedimentació): és on es queden els fangs que es generen del procés de depuració i aquesta cada 3-4 anys es buida per tal de retirar els fangs.

Llacuna 3 de sedimentació.

Quarta llacuna (d’afinament): és la lacuna de sortida (fi del procés) i va a parar al medi ambient, més concretament al riu Sénia i a Sòl-de-Riu.

Llacuna 4 d’afinament.

36


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Sortida de l’aigua

Els paràmetres de contaminació que utilitzen les EDARs són la DBO (Demanda Biològica d’Oxigen), els habitants equivalents i el cabal. El principal problema de plàstic en les EDARs és l’arribada de pals d’orelles, tovalloletes, tampax, preservatius, compreses,..que, mitjançant la reixa de gruixos, són extrets de l’aigua i van a parar a l’abocador junt als altres residus. Per tant, no podem saber la quantitat de plàstic que arriben a les depuradores, però com ens ha dit Susanna Abella, tècnica de les EDARs de la comarca: Alcanar no és dels pobles què més residus genera. Per evitar que els plàstics no arriben a les depuradores, s’ha de fer ús de l’educació i les campanyes per ensenyar el què no s’ha de llençar aI vàter.

6.7. Enquesta social a nivell local. L’objectiu d’aquest enquesta és poder informar-me sobre l’ús dels plàstics que fan els habitants d’Alcanar i els seus nuclis, i també informar-me de la problemàtica que veuen ells en aquesta població i accions que durien a terme per tal de reduir-la. 6.7.1. Introducció. A l’inici d’aquesta enquesta hi ha una breu introducció on presento el meu Treball de Recerca i demano a la gent que respongui l’enquesta que sols la contestin si viuen a Alcanar, ja que així tindré un resultats fiables sobre el que pensa la gent dels plàstics a casa nostra i a Alcanar.

37


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Una vegada ja ha passat un mes de la sortida de l’enquesta (novembre de 2019 al 15 de desembre de 2019) podem observar que ha estat contestada per 261 persones. D’aquestes 261 respostes podem observar que un 65,9% de les persones que han contestat són del sexe femení i el 34,1% del sexe masculí. I d’aquest 100% també podem saber les edats. Han estat fragmentades de 0-10 (0,4%), 11-20 (39,1%), 2130 (8%), 30-45 (17,2%), 46-59 (32,2%) i +69 (3,1%). Amb aquests gràfics podem observar que ens ha contestat una majoria de persones del sexe femení i respecte a les edats la majoria està entre els 11-20 tot seguits de les persones dels 46-59. Podríem interpretar que l'han contestat els companys i amics estudiants, sensibilitzats amb els treballs de recerca, i un sector de població adult que són els que més utilitzen Facebook (46-59).

6.7.2. Amb quina freqüència fas ús dels plàstics? Es pregunta als enquestats la freqüència amb la qual fan ús del plàstic per tal d’esbrinar si a Alcanar és freqüent l’ús d’aquestes. Les opcions són: no mai (0%), algunes vegades (14,6%), sovint (47,9%), molt sovint (37,2%) i quasi sempre (0,3%). Amb això podem observar que els habitants d’Alcanar i els seus nuclis majoritàriament fan un ús sovint i molt sovint de plàstic i la resta l’utilitza algunes vegades. Com a conclusió d’aquesta pregunta podem dir que es fa un gran ús del plàstic per part dels habitants del municipi. Amb això podem veure que el plàstic està molt present en les nostres vides i hem de conseguir mesures per reduir-lo.

38


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.7.3. Separes els plàstics dels altres tipus de residus a casa? Es pregunta als enquestats si separen els plàstics a casa seva o no, o com ho fan. Amb els resultats pretenem esbrinar si calen fer-se xerrades per tal de conscienciar i/o ensenyar a la gent a separar els residus. Els resultats a les opcions d’aquesta pregunta han estat: sí (85,1%), no (13%) i resposta oberta (1,9%). Entre aquestes respostes obertes podem trobar diverses respostes com: de vegades, sols els taps, el paper i els residus orgànics, sols els envasos de gran tamany, segons el tipus de plàstic,... Amb això podem veure que una gran majoria (85,1%) dels enquestats separen els plàstic dels altres tipus de residus a casa seva. El resultat és prou satisfactori, cosa que és contraposa amb les dades estadístiques de què disposem. Això potser es podria explicar perquè és possible que les persones que hagin contestat l'enquesta, que pel fet de contestar-la ja manifesten un mínim de sensibilitat cap al tema de la contaminació i els plàstics, no sigue representatitu del total de la població canareva. Tot i això, fins i tot prenent com a bona la dada del 85,1% que sí que separen, s’ha de seguir conscienciant per a les futures generacions i per al 14% que o no els separa o només algunes coses i de vegades.

39


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.7.4. Creus que el plàstic genera contaminació ambiental? Com bé ja sabem i s’ha dit en l’apartat 4 el plàstic causa contaminació ambiental. Per això preguntem als enquestats si creuen que el plàstic en causa i podrem saber què en pensen. La finalitat d’aquesta pregunta és veure si els habitants estan assabentats de la contaminació sobre el medi ambient que pot causar el plàstic i així podem saber si fan falta campanyes de conscienciació. Un 83,5% creu que en causa molta, un 14,9% creu que bastant, mentre que l’1,6% restant creu que no (0,4%), no molt (0,8%) o gairebé sempre (0,4%). Com amb l’anterior pregunta també s’hauria de seguir consienciant i sobretot veient que la gent està assabentada dels problemes que pot causar intentar prendre accions, no sols educatives, al municipi d’Alcanar.

6.7.5. Tens prop de casa un espai de recollida selectiva diferenciada (en 5 fraccions: envasos, vidre, paper-cartró, orgànica i resta)? Per tal

que els habitants puguin reciclar correctament es necessiten zones de

recollida diferenciades en les 5 fraccions: envasos, vidre, paper-cartró, orgànica i resta, per això s’ha preguntat als enquestats si tenen alguna zona de recollida selectiva prop de casa seva, i així podrem saber si fa falta instal·lar-ne més. Amb les respostes d’aquesta pregunta podem veure que un 94,3% dels habitants en tenen prop i tan sols un 5,7% no en tenen prop de casa. Per això podem suposar que l’Ajuntament d’Alcanar ha fet una correcta distribució d’aquestes zones però podria informar-se sobre en quines zones es podria instal·lar algun espai de recollida selectiva més.

40


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.7.6. Per què creus que hi ha gent que no separa els residus a casa? (més d'una opció) Es pregunta als enquestats per què pensen que hi ha gent que a casa no separa els residus; amb aquesta pregunta volem saber per què poden no separar-se els residus i amb això si falta conscienciació. Per a la resposta a aquesta pregunta es podien elegir diverses opcions com falta d’espai, deixadesa, desconeixement, i després també podien dir les seves opcions incloent les altres. A partir d’aquí podem veure que una majoria creu que la gent no separa els residus a casa per deixadesa. Altres motius pels qual creuen que no ho fan és per la falta d’espai, el desconeixement, i per mandra, entre moltes d’altres.

41


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Per tant podem veure que s’haurien de fer campanyes de conscienciació per tal que la gent no llenci plàstic i altres residus al terra. 6.7.7. Què fas amb les ampolles de plàstic buides? Amb aquesta pregunta ens endinsem amb l’ús específic del plàstic en objectes d’ús diari o quasi diari. Aquest primer són les ampolles de plàstic i l’ús que fan una vegada s’han buidat, per tal d’esbrinar què fa la gent i amb això poder pensar mesures o opcions per evitar el seu ús. Les respostes han estat: les reutilitzo i, després, les llenço al contenidor groc (46%), les llenço al contenidor groc (42,9%), les llenço al contenidor de la resta (3,1%), utilitzo ampolles reutilitzables o biodegradables (6,1%) i opcions obertes (1,9%). Entre aquestes opcions obertes la gent ha posat respostes com: les reutilitzo , ex: agafem un pack de 6 en quan s'acaba agafem una garrafa i plenem aquelles botelles i en les garrafes fiquem l'oli o altres coses. Amb això podem veure que fem un gran ús d’ampolles de plàstic tot i que una gran majoria després de ser reutilitzades son llançades al contenidor un 88,9% al groc i un 3,1% a la resta. Però tot i ser llençades es fa un gran ús d’aquestes, i algunes no podran reutilitzar-se per això s’han de buscar solucions/accions per tal d’evitar o reduir l’ús d’aquestes ampolles de plàstic.

6.7.8. Què fas amb les bosses de plàstic? El mateix que s’ha preguntat a la pregunta anterior ho estem preguntant en aquesta però sobre les bosses de plàstic. I les respostes ara han estat: les reutilitzo i, després, les llenço al contenidor groc (73,9%); les llenço al contenidor groc (3,8%), les llenço al contenidor de la resta (1,9%); utilitzo bosses reutilitzables o biodegradables (17,6%) i opcions obertes (2,8%). Entre aquestes opcions obertes

42


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

podem trobar respostes com: les utilitzo per a separar les fraccions de brossa a casa; les reutilitzo però les llenço al contenidor de la resta,... Amb aquestes respostes podem observar que una minoria dels habitants d’Alcanar utilitzen bosses reutilitzables o biodegradables, però els que utilitzen les bosses de plàstic solen reutilitzar-les i després llençar-les al contenidor groc un 77,7% i un 2% les llença al contenidor de resta. Això ens permet veure que hi ha un gran ús de bosses de plàstic, cosa que s’ha de frenar i implantar solucions a aquest problema.

6.7.9. Si vas per un carrer del municipi i trobes una peça de plàstic al terra, per què creus que està allí? Com ja es diu a la pregunta es planteja una situació hipotètica que podem trobarnos habitualment, en la qual l’enquestat va caminant pel municipi i se troba una peça de plàstic al terra, per què creu la gent que està allí? La pregunta ha estat plantejada per esbrinar perquè la gent llença peces de plàstic al terra i no a la paperera.

43


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Les respostes d’aquesta pregunta són obertes però la majoria de la gent creu que és per incivisme, per llunyanía a una paperera, per mandra d’anar fins a una paperera, perquè creuen que no passa res per tirar-lo al terra,... Amb aquesta situació ens adonem que molta gent es queixa d’una falta de papereres als carrers del municipi i de la poca informació que té la gent sobre la contaminació dels plàstics en el medi ambient. Per tant caldrien campanyes de consciencació per a la gent del poble sobre el que pot causar un sol plàstic, i la importància de llençar-los al contenidor. 6.7.10. Com haurien de ser les mesures locals destinades a disminuir el consum de productes envasats en plàstic? En molts llocs ja s’estan prenen mesures per tal de disminuir el consum de productes envasats en plàstic però amb diferents mètodes de temps d’implantació d’aquestes mesures. Preguntem que si a Alcanar s’apliquessin aquestes mesures, com creuen que haurien d’implantar-se, amb la finalitat d’esbrinar com creu la gent què n’és de greu la problemàtica. Les opcions són: immediatament (73,9%), a mig termini (21,1%) o a llarg termini (5%). Les respostes anteriors ens fan veure que una majoria creu que hi ha un problema i s’ha d’actuar immediatament per tal que no avanci. La resta de la gent creu que pot esperar a aplicar les mesures, què tot i ser una minoria ens demostra que s’ha de seguir conscienciant.

6.7.11. Quines mesures proposaries per reduir l’ús de plàstics a Alcanar? (tant a nivell municipal com educatiu). Aquesta pregunta és de resposta oberta i em serveix per a veure que creuen els habitants del municipi i els seus nuclis que s’hauria de fer per reduir l’ús dels plàstics, tant a nivell d’accions com educatiu. Amb aquesta pregunta podré saber accions a dur a terme a l’hora de reduir l’ús dels plàstics.

44


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Hi han hagut 261 respostes i d’aquestes les més repetides han estat: ● Utilitzar altres materials com vidre, cartró,.. ● Multar a qui llenci els plàstics al terra i reduir o donar algun avantatge als que reciclen. ● Fomentar el porta a porta d’abans on cadascú comprava el que necessitava i s’ho emportava amb plats, bosses de roba, tuppers de vidre,.. ● Oferir fonts d’aigua apta per a beure gratuïtes perquè la gent hi vaja a omplir botelles de vidre. ● Comerços amb bosses reutilitzables o de biodegradables; o bosses de tela i/o paper. ● Xerrades a les escoles i campanyes informatives per part de l’ajuntament. Fer unes jornades sobre la problemàtica. ● Grups de neteja de platges, muntanya,.. Aquestes respostes em donen molta informació per tal de proposar solucions a nivell educatiu i d’accions que s’haurien de dur a terme a Alcanar per tal que l’ús del plàstic es reduís. 6.7.12. Si vols fer alguna observació a alguna de les preguntes anteriors, pots escriure aquí. Aquesta pregunta/entrada era opcional per tal que la gent anotés alguna observació, dubte, dada,... sobre l’enquesta realitzada. Algunes anotacions més interessants han estat les següents: ● Recalcar la pregunta sobre les bosses de plàstic i les ampolles de plàstic, i fer que s’usin més les bosses de paper i les ampolles de vidre. ● Problema de tots però que s’ha de començar per les grans multinacionals. ● Actuar inmmediatament i ser un model per als pobles veïns. ● Informar-me dels microplàstics. 6.7.13. Valoració general. Aquesta enquesta m’ha servit per veure què en pensa la gent del municipi i els seus nuclis de la problemàtica del plàstic i com n’està de conscienciada. Crec que 261 respostes és una gran mostra per al treball i prou satisfactòria però no podem saber el què pensa o fa una majoria de la població. Però basant-nos en els resultats podem veure que la gent està conscienciada sobre la problemàtica i creu que s’han

45


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

de prendre mesures immediates i això és un gran pas, ja què poden aplicar-se mesures i dur-se a terme accions immediates i un gran nombre d’habitants respondrien a aquestes positivament. Tot i veure que estan assabentats de la problemàtica creuen que s’ha de seguir fent campanyes educatives sobre els plàstic però no sols als petits i joves sinó també, a la gent més gran.

6.8. Accions. A partir de la cerca feta i també de les entrevistes, visites i enquestes he pogut observar la gravetat del problema i la importància de trobar solucions per tal de reduir-lo al màxim. Per això a continuació he explicat algunes propostes que podrien dur-se a terme al municipi per reduir aquesta problemàtica. 6.8.1. Bosses i envoltatges reutilitzables i/o biodegradables. Actualment sempre que anem a comprar ens donen productes envasats en plàstic i després bosses de plàstic per a dur-lo.

Per a començar molt productes podrien vendre’s a granel (quan els productes es venen a pes i sense envoltatges, i per dur-lo a casa la persona porta el seu propi) o amb envoltatges d’altres materials com cartró o el propi envoltatge de les fruites i verdures.

I

després

les

bosses per posar-los

biodegradables, de cartró, de roba,…..

46

podrien

ser

reutilitzables,


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

6.8.2. Ampolles de vidre per a l’aigua. Bé, una proposta que vaig veure per les notícies que crec que podria portar-se a terme aquí a Alcanar és el canvi d’ampolles de plàstic per les de vidre als restaurants, bars, cases,.. del municipi. Aquesta proposta va ser duta a terme per l’ajuntament de Figueres que va repartir ampolles de vidre entre els habitants per tal de fomentar l’ús d’aquestes i evitar el de les ampolles de plàstic. Alhora, aquest municipi, també ha potabilitzat i potenciat el consum domèstic de l’aigua de les fonts i de l’aixeta, per tal que els restaurants i els habitants en facen ús sense les ampolles de vidre i no hagin de comprar l’aigua embotellada en plàstic.

FONT: Diari de Girona https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2019/12/09/figueres-reparteix-600-ampollescampanya/1018076.html

47


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Crec que seria una proposta interessant perquè tots utilitzem ampolles per beure i com vaig veure als resultats de l’enquesta una gran majoria les reutilitza per a reomplir-les amb l’aigua de l’aixeta. Així doncs, igual que utilitzen les de plàstic poden utilitzar les de vidre que una vegada llençades al contenidor del vidre, el material podrà ser reutilitzat.

6.8.3. Gots reutilitzables. Quan es fa algun acte al municipi on hi ha un servei de barra sempre es reparteixen gots de plàstic amb les begudes, però com ja es fa a molts municipis i ciutats, es podrien vendre en gots reutilitzables. Aquests gots es venen a un euro a la barra i si la gent els vol tornar aquest euro se’ls torna.

A Alcanar van haver gots reutilitzables per a les festes Quinquennals amb aquest funcionament però per a les festes de Nadal ja tornaven a ser gots d’un sol ús. Per què no fer-los per a totes les festes i actes on hi hagi servei de barra o begudes a repartir? Aquest servei estalviaria l’ús de molts gots de plàstic que seran llençats i augmentaran la problemàtica, en canvi els altres podran ser reutilitzats i no hi haurà cap mena de pèrdua. 6.8.4. Creació d’una secció per al medi ambient. La ràdio i la revista d’Alcanar són uns bons mitjans per arribar a la gent i transmetre la informació necessària per tal de conscienciar als habitants del poble. Una

48


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

proposta podría ser que els alumnes de l’institut preparessin diferents temes sobre els plàstic i setmanalment es fes una secció de 30 minuts a la ràdio i/o cada vegada que es publiqués la revista hi hagués una secció on es parles d’això. Es podria parlar des dels materials plàstics, fins els substituts que podem trobar, o els problemes que causen,… Més concretament des de l’Institut Sòl-de-Riu es podria fer que l’alumnat de 4t de la ESO que cursen l’assignatura d’APS (Aprenentatge i Servei), on fan servei voluntari en diferents llocs, fessin escrits per a la ràdio, revista,… o netejes de zones locals,.. és a dir, col·laboressin en difondre i solucionar/reduir aquesta problemàtica. 6.8.5. Jornades cíviques. La idea de fer unes jornades cíviques seria que un cap de setmana s’organitzessin tallers, xerrades, recollides de plàstics,… i els habitants del municipi o de diferents llocs poguessin assistir per tal de assabentar-se dels problemes sobre el medi ambient i nosaltres que està causant el no reciclatge i la producció massiva del plàstic. A continuació us deixo amb un model que he fet mirant jornades cíviques relacionades amb el plàstic de diferents localitats:

Dissabte: (durant tot el dia podrem trobar unes paradetes a la plaça del ajuntament on es venen productes d’ús diari com raspalls de dents, bosses, bastonets,.. fets sense plàstics amb productes com bambú, fusta,…) -

Matí: 10h: Neteja de residus plàstics a la platja del Marjal i Sòl-de-Riu. No t’oblides de portar els teus guants, una botella d’aigua reutilitzable i crema solar, i moltes ganes!!! 12h: Esmorzar sense plàstics i xerrada sobre les opcions sense plàstics que podem trobar al mercat.

-

Tarde: 18h: Xerrada del CRAM (Centre de Recuperació d’Aus Marines) sobre

el efectes que causen els plàstics sobre el medi marí.

49


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Diumenge: -

Matí: 10:30h: Contacontes pel COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) sobre les conductes cíviques que hem de tenir quan visitem els espais naturals. 10:30h: Taller COPATE, “Compra amb el teu estil” a l’espai KM0. 12h: Taller on es mostra el cicle de vida d’un plàstic, i podrem observar amb microscopis els microplàstics que poden contindre els peixos.

-

Tarde:18h: debat amb l’Ajuntament sobre propostes que agradaríen al municipi. 19:30h: projecció documental: Plastic Planet (2009) dirigida per Werner Boote. 6.8.6. Conscienciació a les escoles, casals,..

Bé, com molts enquestats han respost, l’educació és essencial a l’hora de estar informat i prendre consciència sobre molts temes. Per això fer tallers, xerrades,... a diferents llocs com escoles, casals, instituts,... per a totes les edats és un gran pas per arribar al nostre objectiu: fer què la gent s’assabenti de la problemàtica dels plàstics i que comencin a prendre mesures per reduir l’ús que en fan d’aquest material. El CRAM ofereix diferents tallers i visites a les seves instal·lacions per a grups de totes les edats on parlen del que fan per a protegir el medi marí, què causa que hi hagin problemes a aquest medi, quins són els problemes, que causen els plàstics a aquest medi i els que l’habiten,... també ensenyen els animals rescatats i com els rescaten. Des del COPATE també tenen les següents activitats en marxa per a grups escolars però durant l’any també ofereixen diferents tallers i xerrades als llocs on es proposi. A l’entrevista que vaig fer-li a Mercè Mariano hi ha un quadre on ens mostren les diferents xerrades que tenen des del COPATE. 6.8.7. Més espais per a la recollida selectiva. Actualment a Alcanar s’ha proporcionat un gran nombre d’illes per a la recollida selectiva, però amb els resultats de l’enquesta hem pogut veure què hi ha gent que es queixa del poc nombre de papereres que podem trobar o que quasi sempre estan plenes. Per això com he observat a l’enquesta estaría bé instal.lar més paperes o

50


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

alguna illa de recollida selectiva més perquè en aquestes si que es podrien separar els residus. 6.8.8. Mobiliari fet a partir de residus d’envasos lleugers. Quan vaig fer l’entrevista a Mercè Mariano em va dir que a Freginals, com a premi per ser el municipi que més va reciclar del Montsià, el COPATE amb els ingresos de les empreses Ecoembes i Ecovidrio van finançar la construcció d’un parc infantil a partir de residus d’envasos lleugers.

Aquesta acció aconsegueix reutilitzar una quantitat de residus d’envasos lleugers i a la vegada proveir al municipi de mobiliari; crec que és una molt bona opció, perquè estarem cobrint llocs lúdics o zones de relax per als habitants i, a la vegada, reutilitzant quantitats de plàstic què segurament no haguessin estat reutilitzades. 6.8.9. Què penso fer jo? Des de ben petita sempre m’han fet consciència sobre aquesta problemàtica i la importància de reciclar i reutilitzar aquests productes plàstics. Tot i això, és veritat que a l’hora d’anar a comprar no em fixo en els embalatges ni les bosses amb les quals transporto els aliments. Però des que vaig començar a fer aquest treball m’he començat a fixar i a canviar els meus hàbits. Quan he d’anar a comprar, em fixo quin tipus de bossa venen a cada lloc i segon el seu material la compro o ho duc amb una bossa de roba que duc a sobre quasi sempre. I a l’hora de comprar els

51


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

materials, intento evitar els aliments que porten plàstic, tot i què és gairebé imposible perquè quasi tot du plàstic. Per això crec que s’han de començar a restringir certs usos del plàstic i començar a utilitzar altres tipus de materials que poden cobrir la mateixa funció. Un altra cosa què també he començat a fer des de la visita a la depuradora és llençar les tovalloletes al vàter perquè, tot i què posa que es degraden, és veritat, però tarden el seu temps i quan arriben a la depuradora encara no s’han degradat. Degut a aquest fet i les toxines que porten estic evitant el seu ús i, si les uso, no les llenço al vàter. I una proposta que m’agradaria fer o col·laborar en ella seria la creació d’una secció en algún mitjà d’informació d’Alcanar, on parléssim de productes que subtitueixen productes plàstics, on també donéssim dades de la problemàtica i proposéssim coses per aconseguir canvis. En definitiva, un portal per aconseguir comunicar i fer conscient a la gent del municipi d’aquest tem tan preocupant per al nostre futur, o més ben dit actualitat!

52


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

7. Conclusions. Evidentment els plàstics i amb ells la seva problemàtica és un tema preocupant a nivell mundial impulsat sens dubte per un progrés desmesurat i sense principis, per una societat abocada al consumisme, sobre el qual hem de ser capaços de conscienciar-nos per evitar, literalment, acabar amb la nostra llar, el nostre planeta. En l’elaboració d’aquest treball he après moltes coses sobre els plàstics, ja que sols tenia algunes nocions que m’havien explicat a classe; i gràcies al treball he pogut conèixer el seu origen, els tipus, els diferents processos de fabricació i reciclatge, les directrius a nivell europeu quant a la reducció del seu consum, ... Respecte als seus efectes envers el planeta, he vist el gran impacte que causa tant al medi ambient com als éssers vius. I també he observat el que produïm a Alcanar i l’impacte que pot tenir. M’ha sorprès descobrir que siguem el municipi de la comarca que més malament porta el tema de la recollida selectiva, i això encara m’ha motivat més a l’hora de proposar accions per tal de millorar aquest aspecte de la nostra població. També m’ha agradat aprendre com podem canviar tant d’ús de plàstic en la nostra vida quotidiana. A l’hora de fer el treball, he après a organitzar-me millor, a treballar sota pressió degut a que compta per a nota i és un treball amb molta feina al darrere, i sobretot a cercar la informació, seleccionar la més significativa, organitzar-la i redactar i organitzar un bon treball. Crec que aquest treball, a part d’haver-me ajudat en els estudis i a aprendre més sobre el plàstic, també m’ha ajudat a crèixer personalment, ja que m’he fet més conscient de la gran problemàtica que està causant aquest ús desmesurat de plàstic. I a la vegada també he vist i pensat propostes que podrien dur-se a terme al municipi i, si funcionessin, podrien també aplicar-se a altres llocs. El què més m’ha agradat a l’hora de fer el treball i més destacaría és la visita a la depuradora, ja que hi tenia un concepte i unes expectatives molt negatives però em va agradar molt i vaig aprendre molt gràcies a la visita i les explicacions de Susana Abella.

53


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Com tots els treballs sempre pot haver una millora. En el cas del meu treball crec que amb més temps es podria treure molta més informació respecte al municipi amb visites als abocadors, a les deixalleries, a la planta de compostatge de Mas de Barberans,… i també podria fer-se un treball amb resultat molt més fiables si l’enquesta hagués arribat a més gent.

54


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

8. Bibliografia i biblografia web.  Ajuntament d’Alcanar. http://www.alcanar.org/ (Consultat el 3-1-2020)  Ara.cat: Coses que pots fer per salvar el clima (i ser més ecologista que Greta Thunberg).(Consultat el 2-12-2019). https://www.ara.cat/internacional/10-coses-que-pots-fer-canvi_climatic-gretathunberg_0_1476452476.html (Consultat el 13-11-2019)  Àrea Metropolitana de Barcelona: Recollida selectiva. http://www.amb.cat/web/medi-ambient/residus/prevencio/reduccio/recollidaselectiva (Consultat el 9-12-2019)  Arqhys: Aplicaciones de plastic. https://www.arqhys.com/arquitectura/plastico-aplicaciones.html (Consultat el 18-12-2019)  Art Surf Camp: Formas de reducir el uso de plastico. https://www.artsurfcamp.com/blog/15-formas-reducir-uso-plastico/ (Consultat el 13-11-2019)  BLOM, Kirsti i WING GABRIELSEN, Geir, Un mar de plàstics. Ed. Takatuka SL, Barcelona, 2018. (Consultat el 18-8-2019)  Centre català del plàstic.https://www.upc.edu/ccp/ (Consultat el 10-9-2019)  Ciencias ambientales: Nuevas normas en la gestión y reciclado de residuos. https://www.cienciasambientales.com/es/legislacion-ambiental/nuevasnormas-gestion-reciclado-residuos-ue-16308 (Consultat el 29-12-2019)  Concepto: Plástico. https://concepto.de/plastico/ (Consultat el 18-12-2019)  Copate. https://www.copate.cat/ (Consultat el 3-1-2020)  Country meters. https://countrymeters.info/es/World (Consultat el 3-12-2019)  Cram. https://cram.org/ (Consultat el 3-1-2020)  El blog de caixa d’enginyers: plastics. https://blog.caixa-enginyers.com/plastic/ (Consultat el 13-11-2019)  El plastico mata. Manuel Maqueda et al. Raquell Santiago; Candela Vázquez; Stefania Zorzi, http://elplasticomata.com/ (Consultat el 22-8-2019)  Ecoembes: recogida selectiva. https://www.ecoembes.com/es/administraciones/recogida-selectiva (Consultat el 9-12-2019)

55


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

 Ecologia Verde: Consejo para reducir el uso de plásticos y envases. Irene Juste, 26 d’abril de 2018. https://www.ecologiaverde.com/consejos-parareducir-el-uso-de-plasticos-y-envases-127.html (Consultat el 13-11-2019)  Ecology center: plastics. Debie Beyea. https://ecologycenter.org/plastics/ (Consultat el 24-10-2019)  Ets el que menges: bye, bye plastic. https://etselquemenges.cat/repte/byebye-plastic (Consultat el 23-11-2019)  Geoinnova: Consecuencias del uso de plástico en nuestra vida cotidiana. María Victoria Coppini. https://geoinnova.org/blog-territorio/medioambienteuso-de-plastico/ (Consultat el 18-12-2019)  Greenpeace, datos sobre el plastic. https://es.greenpeace.org/ca/trabajamosen/consumismo/plasticos/datos-sobre-la-produccion-de-plasticos/

(Consultat

el 14-9-2019)  La verdad: el problema del plastico. https://www.laverdad.es/ababol/ciencia/problema-plastico-20180602012328ntvo.html (Consultat el 15-9-2019)  Lifeder. Daniela Rodríguez, https://www.lifeder.com/tipos-de-plasticos/ (Consultat el 14-9-2019)  Notícias parlamento europeo: Los plásticos de un solo uso, prohibidos a partir de 2021. https://www.europarl.europa.eu/news/es/press-room/20190321IPR32111/losplasticos-de-un-solo-uso-prohibidos-a-partir-de-2021 (Consultat

el

29-12-

2019)  Ocio magazine: Usos de plástico recicladoshttps://www.ocio.net/estilo-devida/usos-del-plastico-reciclado/ (Consultat el 18-12-2019)  Plastico. Laura Flórez et al. Diana Lizeth, Giovana Reyes, Sara Marcela Castro,

http://www.plastico.com/temas/PVC,-Cuales-son-sus-efectos-en-el-

ambiente-y-la-salud-humana+3027117?pagina=2 (Consultat el 22-8-2019)  Piando con r: producción global de plásticos. https://picandoconr.wordpress.com/2017/07/23/produccion-global-deplasticos-diagrama-de-barras/ (Consultat el 17-11-2019)  Slideshare: Plàstics. 2 novembre 2018, Maria Bañeres, https://www.slideshare.net/mbanere6/plstics-presentation (Consultat el 14-92019)

56


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

 Statista: producción mundial de plástico de 1950 a 2018 https://es.statista.com/estadisticas/636183/produccion-mundial-de-plastico/ (Consultat el 17-11-2019)  Travesía: problema del plastico en el medio ambiente. Travesía Pireneica, https://travesiapirenaica.com/problema-plastico-en-el-medio-ambiente/ (Consultat el 13-11-2019)  MORENO SANCHO, Teresa. Treball de Recerca: Un problema per al medi ambient. (Consultat el 12-12-2019)  Wikipedia: Plàstic. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A0stic (Consultat el 22-8-2019)  Wikipedia: Reciclatge. https://ca.wikipedia.org/wiki/Reciclatge

(Consultat el

18-12-2019)  Wikipedia: Recogida selectiva de basura. https://es.wikipedia.org/wiki/Recogida_selectiva_de_basura (Consultat el 912-2019)  Xtec: Tecnologia Indutria els plàstics. Jaume Solsona, http://www.xtec.cat/~jsolson7/batx/materials1/Plastics.htm (Consultat el 10-92019)

57


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Annexos. I. Enquesta.

58


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

59


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

II. Buidatge del resultat de les respostes a preguntes obertes de l’enquesta. ·Si vas per un carrer del municipi i trobes una peça de plàstic al terra, per què creus que està allí? Agagsaf// Perquè algú l'ha tirat// Perquè a algu li ha fet mandra tirar-la a la papelera// Per mil coses,però segurament per incivisme// Perque algú la ha tirat// Perquè l'han tirat expresament o avegades els ha caigut// Perquè algú la ha tirat// Perquè algú l’ha llençat. // Perquè algú l’ha tirat// Perque no l’han volgut tirar a la basura i els ha sigut facil tirar al terra// Perquè alguna persona ho ha degut tirar allí per no anar fins a un contenidor// Perquè algú l'ha tirat per deixadesa// Perqué alguna persona el haura tirat al terra// Perquè algú el ha deixat allí i

60


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

no ha pensat que contamina// Perque si// Perque la gent no sap lo que es la contaminacio i le fa palo reciclar// Perque la gent es molt guarra// Pq li a fet peresa tiraru a la basura// Crec que està allí perquè la persona que ho ha tirat no tenia una paperera, i per no portar el paper a la mà fins trobar-ne una o tira al terra. // Perque la gent es una descuidada i ho tira anterra encontes de la basura// Perquè algú l’ha tirat// Per què no han llençat el plàstic al contenedor corresponent bàsicament perquè no han volgut! // Perquè la gent la tirat a terra// Perqe la gent ua llansat antera// Perque la gente la tira// Algú ho ha llençat a terra, contaminant el medi//

Perquè

possiblement algú l'hagi tírat. // Perquè algú l’haurà llençat per mandra a llençar-la a la paperera o perquè a volat d’algún lloc. // Algú ha preferit tirar-la al terra abans de deixar-la al contenidor// Perquè algú la tirat alli per mandra anara a tirar-ho a un contenidor// La gent es molt bruta// Perquè no cap al contenidor// La gent es comoda,si no els fa falta alli u deixen// En general, per deixadesa i falta de civisme, però també som terra de vent. // Perquè algu la llençat després d'utilitzar-la // Perquè algu l'ha deixat alli o a causa del vent // Perque la gent quan no troba basures aprop u tira al terra iau // Perque algu l’haura llençat // Per falta de civisme // Pq som un poble de bruts // Perquè algú no ha volgut realitzar l'acció de reciclar, i no te cura del medi ambient. // Perquè la gent és deixada i un poc marrana // Algú ho ha tirat o no s'ha tingut la cura corresponent pel residu // Perque la gent es molt deixada i no li importa res, necessitem mes educacio i consciensacio // Incivisme // Perque algu la llençat // Per deixadesa // L’han llençat al terra // Perquè a la gent li costa anar a tira lo plàstic, per vagos. // Perque una persona l'ha tirat a terra // Perquè la gent no està conscienciada dels perjudicis d'aquesta acció i creuen que per llençar-ho "no passa res" // Perque algu la tirat anterra // Per deixadesa // Perquè algu se li ha caigut. // Perquè algú la ha tirat o estava en una basura i ha volat. // Perquè hi ha gent que ho llença al terra. // Perque algu la tirat // Perquè la tiren a terra, per dixadesa. // Pq algun tonto lhaura tirat // Perquè hi ha gent que no pensa amb la quantitat de problemes que generen i pensen que no passa res per llençar-ho al terra. A més no es molesten en buscar una paperera i menys un contenidor groc. // Perquè algú l'ha tirat al terra possiblement perquè no tingués una paperera a prop i no volia guardar-se el plàstic fins trobar-ne una. // No se // La recuic i despres la llanço // Perque una persona qualsevol la yirat perqe li suda // perquè algú sense desconeixement el tira al terra i no el pot guardar fins trobar una papelera // Algú l'ha tirat // Perquè algu l’ha tirat // Perque hi ha gent irresponsable o perque s'ha volat pel vent // perquè a la gent li fa peresa tirar-ho al contenidor groc // Perquè a la gent pot ser que li caige o ho a llençat directament // Perquè algú l'ha tirat // Per deixadesa // Perque no hi han prou papeleres al poble // Incivisme // Perque la gent no ho tira a la basura // Perque l’han llençat // L'agafo i la tiro al contenedor griS // Perquè algú la tirat i li dona molt igual el fet de tirar escombraries al terra // malcostum // Perque ha volat // mal costum de la gent // poques papereres // Perquè hi ha gent que no veu important això o algun despiste // Perquè hi ha gent que li dona perea tiraru a una basura que està lluny. // Perque algun habitant del poble es un brut i l’ha tirat // Pq hi ha gent molt guarra // Per deixadesa d’algu altre // Perquè la gent no pren consciència. // No ho sé // Perque algu l'ha tirat // Per les poques ganes de buscar una papelera // Algú la tirat o ha caigut del vent // Perque algu l'ha llençat sense saber les consequencies que comporta aixo // Deixadesa // Perqué algu la ha tirat // Algú l'ha tirat, li ha caigut... // Deixadesa// Algú que no li importa el medi ambient ho ha llençat. // Incivisme// Perquè una persona l'ha utilitzat i no ha esperat a trobar el contenidor més

// proper per

tirar-la// Perqué l'han tirat los habitantes del poble. // Perquè algú l'ha deixat caure// Per dixadessa/droperia de la gent per no portar-ho a la mà uns metres. // Perque hi ha gent que no resicla hi ho tira al terra// Perquè la gent no li dona la importància que deuria, i els hi es igual llançar-ho al terra. // Perquè algú l'ha llençat al terra o ha volat. // Per què alguna gent és molt bruta i incívica// Perquè l'han tirat al terra. // Perque algú l’ha tirat desconsideradament// Perquè hi ha poques papereres i no tothom està disposat a guardar-se la brossa fins que en troba una. // L’han llençat// Algú l'ha tirat// Algun brut l'ha tirat// Perquè algú l'ha tirada. // Incivisme// Perquè algun inútul l'ha llençat al terra allí o perquè s'ha mogut amb el vent// Perque algu la tirat// La gent és bruta. // Per deixadesa de la gent// Perque la tírate una persona// Perquè segurament els devia fer mandra llançar-ho al contenidor, i tiran al terra deuen pensar que ès mès ràpid. // Perq la gent pases de tot// Algú l'ha llençat al terra//

61


Andrea Bort MonnĂŠ

Què fem amb el plà stic? A Alcanar.

per que l´han tirat// AlgĂş l'ha tirat al terra per deixadesa// Evidentment perquè algu l ha llençat al lloc k no tocava. // perque algĂş l'ha perduda, o mĂŠs sovint per deixadesa// Deixadesa del que l'ha tirat// Per què algĂş l'ha tirat al terra per deixadesa// Perquè la persona que la porta, no se la pot guardar a la butxaca// Deixadesa. // Perque sempre Hi ha gent incivica que no ha apres a tirar-la allĂ­ on toca// Per deixadesa d'algĂş// Per deixadesa de la gent// PerquĂŠ algĂş la tirat i es incivic// Perquè algu l'ha llençat sense pensar amb les conseqßències// Porque ha volado o alguien la ha lanzado// Perque la gent es molt descuidada i bruta! // L'usuari no ha estat responsable en el seu Ăşs. // Deixadesa// Perquè la gent les llença sense pensar en la resta de la gent. La contaminaciĂł no els interessa// Perquè ha caigut o algĂş l'ha tirat// AlgĂş la ha llençat, o ha volat de les papereres quan fa vent// Incivisme// Bruts// Perque ha volat quan ha fet vent// Per deixadesa de no tirar-la on correspon// Perquè l'han tirat// Perquè som irresponsables amb els residus i per una falta de consciència cĂ­vica i mediambiental. // Perquè se l’ha endut l’aire desprĂŠs d’haver estat mal “tiradaâ€? on no tocava. // Perque hi ha gent que no sap lo dolent k es// Perquè hi ha algunes persones que no estan concienciades sobre que els espais pĂşblics s'han de mantenir nets entre tots, i tampoc de les posibles conseqßències en el cas del plĂ stic. // Perque no llimpien// Perque algĂş l'ha llençat. // Deixadesa// Peq algun brut la tirat al terra. // AlgĂş l’haurĂ tirat o haurĂ volat. // Perquè la gent es molt bruta// Pq algu la tirat đ&#x;˜Ą// perque algu la tirat// Perquè hi ha gent bastant marrana// Per deixadesa// Perquè algĂş li ha caigut sense voler. // pq l'han llençat// Perquè algĂş l’ha llençat// Deixadesa// Perquè ha fugit del vent// Perquè algĂş l'ha deixat fora del seu lloc. // Per deixadesa, o per falta de paperes als diferents carrers. // L’han tirat al terra per no anar a tirar-la al contenidor. // Falta de civisme// Perque algĂş la tirat! // Falta d’educaciĂł o un despiste. // Perquè algĂş la llençat// Perque la gent no tĂŠ coneixement i no pensa en lo que contamina el plĂ stic. // Incivisme d'algĂş// Perquè hi ha gent molt deixada. // Perquè algĂş l'ha tirat// Deixadesa// AlgĂş lha tirat perquè creu que no pasa res o Per mandra// Perquè algĂş l’ha deixat// Hi ha gent molt insivica ,per no llançar-la al contenidor corresponent la deixa allĂĄ on li va be. // Hi ha molta gent que llença coses al terra i el vent les fa moure pels carrers// AlgĂş l'ha tirat o l'ha portat el vent// Per deixadesa// Per que realmente ja mol de plastic// L'han tirat// Per què hi ha persones que no els importa on deixen la basura// algĂş l'ha llançada? // Perque desgraciadament hi ha gent que passa de tot , pero casa vegada wn veig menys ... // Per incivisme// Evident, algĂş la deixat allĂ­, sola no hi ha anat. // Per deixadesa i incivisme! // Molta gent es cĂ­vica// Deixadesa// Per deixadesa// Per que la gent no te compte// Per que la gent es molt bruta i la tira al terra. // Perquè a la gent li costa guardar el residu fins poder tirar-lo al lloc correponent// Perque es tira a les papereres de “voreraâ€? i no es retira prou sovint la brossa, per tant el vent o els gats ho treuen. TambĂŠ pot ser que la gent ho tiri directament al terra. // Perquè algĂş l'ha deixat// Hi ha algun brut a la vora// Perquè la gent no te consciència// Algu la tirat ... // Per deixadesa// Incivic// Mala educacio// Un u atre la tirat// Pq algĂş l'ha tirada// Perque algu l'ha tirat// Perquè algu l’ha tirat! // Pq hi ha gent que no ĂŠs conscient del que esta generant..ĂŠs bruta// PerquĂŠ la gent ĂŠs "marraneta" i la llença al terra// Perquè hi ha gent molt descuidada i bruta que ho tira pel terra/ perquè no hi havia escombraries prop. // Per què l'han tirat al terra// Perquè algĂş l'ha tirat inintencionadament o en mala intenciĂł. // AlgĂş l'ha llençat// Perque algĂş l’ha tirat on no tocava. // AlgĂş la llençat on no tocava . // Perque si no ia cap contenedor prop mes facil tirar-ho al carrer i no guardar-ho per al contenedor// AlgĂş li ha caigut// Incivisme// Perquè la gent ĂŠs massa mandrosa per ficar-la a la paperera// ha caigut i no l han replegat// Perquè algĂş de natros l'ha tirat a terra// Per falta de civisme i cnscienciaciĂł per part de qui l´ha tirada// Perque som pol poc responssables// Perquè la gent la tira al terra. // La gent no ĂŠs concient// Per falta de civisme// algĂş l´ha tirat// Algu la tirat al terra// PERQUE LA GENT ES UN POC DIXADA// Por dejadez y por comodidad los contenedores ( papeleras )estĂĄn bastante lejos unos de otros . Papeleras en cada esquina. // PerquĂŠ la gent es irresponsable// O habra volat o lan tirat// per discuit// Evidentment perquè algĂş l'ha tirat!...Igual tenia massa lluny el continedor (amb ironia això Ăşltim) // Pel vent// Per deixadesa// Perquè hi ha gent molt poc considerada i molt marrana// Perquè algĂş la llençat// Pq la deixa una persona incĂ­vica// Algu que no te civismei ya u llimpiaran los atres// AlgĂş la llençat// Per culpa de la gent, que son marranes// Perquè la gent ĂŠs molt incĂ­vica// Perquè algĂş la tirat// Perque algun marrano la tirat// Deixadesa//

62


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Perque alguna persona la tirat al terra . // L’han tirat// Per deixadesa// Poques papeleres// Perquè algú la tirat al terra// Deixadesa o algun brut/a// Algú l’ha tirat al terra// Perquè algun degraciat la tirat// Perquè algú l'ha llençat// Per falta de papereres// Algú l’haurà deixat allí

·Quines mesures proposaries per reduir l’ús de plàstics a Alcanar? (tant a nivell municipal com educatiu). sdfadf/Multar a qui vegin tirar brossa al terra/Utilitzan altres mitjans com cartó, paper ... /Potenciar el porta a porta com abans i fomentar amb baixada d'impostos per a qui mes recicle,entre altres coses /K no sen utilitze tant /en mes basures potser /Fer voluntatariat i informar a la gent sobre el que està pasant /Oferir fonts d’aigua apta per a beure gratuïtes perquè la gent hi vaja a omplir botelles de vidre. Aquest sistema és present en moltes ciutats d’Itàlia i molt efectiu! /Com es fa a França (crec) que hi ha dispensadors que per botella que hi llences et dona diners /Multar a les persones que tiren alguna cosa alterra. /Per exemple que els negocis (botigues) d'Alcanar, només puguessin vendre bosses de tela, en comptes de plàstic. /Més contenedors grocs i més bosses reutilitzables als establiments /per exemple que als supermercats en lloc de donarte les coses a /Ficar una deixaderia mb bosses de plastic o podrien fer amb bosses de tela /Utilizar plàstic reutilitzable /Nose loki /No crec que sigui un problema local que l'ajuntament pugui fer algo /No usan plàstic /Canviaria les bosses de plàstic per bosses de paper. /Proposaria que a les botigues encontes de bosses de plàstic siguessin de tela o paper, ja que en part es un dels principals problemes /Utilitzar ampolles de vidre, bosses de roba o d’altre material biodegradable, comprar a orri .... Educació a l’escola a casa i campanyes divulgatives per par de l’ajuntament. /Proposaria activitats lúdiques per a la conscienciació d’aquest problema tan a petits com a grans. /Utilitzar envasos que no siguen de plàstic, boses de paper, boses de roba...

/Cobra les buses de plastic als

supermercats perque així la gent les portaria de casa i en gastariem menys. /En primer lloc utilitzar bosses de roba o paper per a la compra. Possar algún tipus de màquina on al dipositar els envasos obtinguessis una quantitat per gastar en establiments del municipi.

/Conscienciar molt a la gent i multar per contaminar.

/Conscienciar tant a nens com a adults del que produeix la falta de reciclatge dels plàstics a llarg termini i incrementar el nombre de punts de recollida de deixalles /Una tenda on hi venguessin productes tots envasats amb cartró o productes reciclats /Posar mes llocs de recilcar i concienciar mes a la gent de reciclar /Utilitzar més el vidre o fer-ho biodegradable /Annular el plastic i fer servir al maxim paper /Crec que és una qüestió de conscienciació. Procuro utlitzar el mínim de plàstic possible. El reutilitzo tan com puc.

/Que després dels

botellons passes una unitat per a recollir les ampolles /Promocionar les bosses de tela i les botelles reutilitzables o de vidre /A les botigues donar boses de carto /Eliminant-lo /Xerrades informatives i campanyes de reciclatge amb una base social ben àmplia; des de infants com persones adultes i la tercera edat. /A nivell local no crec se pugui fer molta cosa, haurà de ser a nivell mínim autonòmic /És difícil, pr lo principal és que no es generin tants plàstics per a tot. Així que potser s'hauria de començar a reduir en les bosses de plàstic dels comerços, substituint-les per paper i intentant que la gent les reutilitzi. Educar als nostres petits a començar a fer això és molt important. A opinió molt personal, si es redueix el cost de l'impost de residus també seria més efectiu el reciclatge en general aniria molt millor. /Consenciació a lesbpersones de la seva contaminació, efectes en l' ambient i perillositat. Restrinció i substitució dels embasos i productes. Reutilització. /Xerrades educatives per a tota la poblacio /Campanyes conscienciació i sensibilització ( adreçades a tothom: botiges, gent gran i joves ), mesures coarcitives amb els infractors, foment de campanyes de neteja del municipi, recompensar d'alguna manera a qui recicla, donar a coneixer la deixalleria, fer un poble més net, foment de bones praxis per a tota, etc. /Recollida de plàstics al més

/Xarrades de conciencia

/Les botigues locals hauríen de vendre producted

envasats amb altres tipus d’envasos que no siguin plàstic /Tindré en cada lloc dels centres educatius, tant com als mercats més a props de ells, els containers. /Canviar-les per bosses biodegradables /Fer més xerrades

63


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

(tant adolescents com als adults) Proposar més contenidors separats Comprar producte sense molt de plàstic /Ficar mes continidors /Regalar al poble bosses de tela, ficar més papereres /Concienciar a la gent. /Fer servir tot paper reutilitzable o plastic biodegradable /No se ho sento /Mes oferta de producte fresc, enves de producte envasat en plastic /Posa denuncies si no reciclen /Principalment que en els comerços s'eliminés tota mena d'envasos de plàstic sobretot en supermercats. Perquè pagant o no, les bosses, igual es fabriquen i si la gent va carregada la compra igualment perquè en aquell moment només pensen en la comoditat. S'hauria de fer com a USA, bosses de cartró sense ansa. També es podrien instal·lar màquines on tu llences les ampolles i et torni una part dels diners, o bé portar-ho als supermercats i que et tornessin els diners. A nivell educatiu s'haurien de fer xerrades de consciènciament i tallers on puguem veure com el plàstic pot ser substituït per altres materials. /No vendre bosse s de plàstic. /Mes contenedors /Fer boses de paper ia /Sobretot reciclar inreduir el consum de plastic /portar bosses de tela reutilitzables i que no es puguin vendre bosses de plàstic convencionals /A nivell educatiu és molt més necessari ja que el poble està ple de contenidors per reciclar. D'altra banda per reduïr-ne l'ús a les escoles es podria proposar de portar els entrepans en tapers o en quelcom que es pugui reutilitzar. /Fer tots els plàstics biodegradables /posar-hi més contenidors, obligar a reciclar, ensenyar a tothom perquè s'ha de reciclar /Ficar una multa a la gent que tire o no separe els plàstics. /Posar a les basures una cosa de diners i quant tiren algo al lloc adecuat els done algo de diners /Fer conciència del abús que fem del plàstic y presentar alternatives. /Fer mes xarrades sobre reduir l’ús del plàstic /Utilitzar biodegradables /Fer alguna cosa per cada plastic que hi hagi al terra /Bosses de roba o altres i consienciació /Ensenyar i explicar a tota alcanar els problemes que causa sols un plastic. /En la resposta anterior he posat a mig termini perquè se que es una coss difícil de fer, però que hauria de haver més campanyes de sensibilització per a la consciencia ió de la ciutadania. Pel que fa aquesta pregunta, conscienciació, molt necessaria i als supermercats mesures restrictives perque no pot estat tot tant envasant, encara que sé que això depent molt de les marques de cada producte. /fer xarrades sobre el reciclatge /No se /prohibir la venda de bosses de plàstic /ús de coses reutilitzables /Ficar més contenedors i/o multar al que no compleixi /Posar mes papeleres de plàstics i tambe a les escoles/instituts fer xarrades sobre el plàstic i el que pasa quan no ho reciclem bé. /Mes espais de recollida de escombreries. /Llevar la taxa que es paga per brossa a la gent que recicle /Que alguns dels productes siguin de granel i no en bosses de plàstic. Utilitzar bosses de tela. Substituir l’aigua embotellada per la del grifo... /Fer jornades on mostrar evidències sobre el nostre municipi i conciènciar tant els nens com ls adults. /No ho sé /Fer xarrades sobre els problemes ambientals que provoquen els plàstics i explicar com reduir l'ús d'aquests /Botelles de vidre /Eliminant els plàstic de mes productes i fer tallers de reduccio i donar consells /Reciclar mes /Educar /Que la gent tingue que pensa mes amb el medí ambient i no amb si mateixa /Proporcionar bosses biodegradables per tirar la bassura /Vidre /Posar més papeleres pel poble, fer xarrades per a fer mentalitzar a la gent... /Eliminar bosses dels comerços /Una manera podria ser donar alguna mena d'incentiu per fer-ho. Crec que tot el món hi és conscient a dies d'avui.

/Canviar les bosses de plástic per les de tela.

/No ho sé

/Proporcionar bosses reutilitzables i biodegradables al super, i per a reduir el plàstic que queda pels carrers, ficar més contenedors. /Que la gent ho tires tot a la papelera /Fer campanyes de consenciament més efectives, donar més importància i dur a terme lleis que obliguen a implicar-se.

/Adaptar bosses biodegradables i/o

augmentar el preu del plàstic. /A les escoles, promoure l'ús de cantimplores, tuppers i bosses de roba. A nivell municipal, conscienciar la població. /Utilitzar altres productes biodegradables. /Bosses de paper a tot arreu /Jo penso que ja se n'estan fent, des de que es cobren les bosses de plàstic a les botigues se'n gasten moltes menys. També a l'escola es fomenta portar els esmorzars saludables en carmanyola o recipientes reutilitzables. Potser el que falta és que es facin més campanyes de conscienciació de la gent sobre el tema. /Una vegada a la setmana voluntaris del municipi podrien anar a recollir tots els plàstics i per mitja d’una activitat reutilitzar-los o portar els plàstics directament a la Biblioteca Trinitari Fabregat per a les activitats. /Educar i ensenyar /Unes maquines com les que tenen al canada que fiques lo plastic i te dona un paperet en descompte en la proxima

64


Andrea Bort Monné compra que hi hagui plastic.

Què fem amb el plàstic? A Alcanar. /Si el material emprat ha de ser necessari, al menys que sigui reutilitzable.

/Promocionar el mercat, lloc on es compren els productes que no estan envasats en plàstic. /Conscienciar (encara més) sobre els problemes que no reciclar comporta, així com aplicar càstigs a les persones que es vegi que llencen coses al terra. /No res /Envasos alternatius o biodegradables. /Traure boses de plastic i ficar de paper /Podriem ficar mes containes grocs o una multa de no molt Preu per cada plástico mal tirat /Concenciar mes a la gent /Fer mes us de boses de pape, porta les nostre boses per comprar... /Que els productes no tinguessin tants envoltoris amb plàstics

/Formació

/Utilitzar envasos reciclables, regalar bosses i tupers

reutilitzables, fer promocions utilitzar envasos de vidre. Anar al super amb els teus envasos de casa. /Excluir totalment boses de plàstic i envasos de plàstic, tot el què es pugui fer desde l Ajuntament, clar. /incentivar l'us del reciclatge, posant màquines de retorn als principals llocs on comprem. /Concienciar la gent i els nens amb tallers pràctics per fer conèixer a la gent el mal que estem fent amb el.plàstic i altres formes de fer les coses sense aquests, que n'hi ha moltes i cada cop.més /Facilitar les bosses reutilitzables a les botigues i ensenyar als nens el reciclatge i el perill de no fer-ho

/Als establiments donar bosses de paper

/Substitució per

biodegradables. /Es molt difícil Hi estem molt acostumats i no agafem conciencia. Envolicar entrepans i demes en paper /Promoure ús d'envasos retornables i bosses de paper /Torna a utilitzar la bossa de la compra i posarho a granel i l'utilitzacio de tapes per a la carn, peix i en buit. /Gratificar al qui fomenta el reciclatge i sancionar al que en fa mal ús Fer molta consciència al sector educatiu /Una assignatura que sigui sobre conseqüències a la natura dels plàstics i altres residus. I a nivell del poble multes per llençar-lo al terra i ampliar el nivell de personal per recollir les escomreries que hi ha pels carrers, descampats,... Del poble /La compra a Granell , bolsas d e papel, preniar el retorno /Fer una campnya dels comerços no repartint bosses de plastic i promocionan les bosses de tela. I per cada vossa de tela un petit descompte. /Bonificar als consumidors que no en facin ús (porten els seus propis envasos per fer la comprar).A nivell educatiu treballar-ho des dels centres amb el suport de les famílies. /La culpa no es dels usuaris , es de les grans empreses... /Conscienciar tothom que recicle bé, però des de petits a casa i a l'escola. Cada residu al seu contenidor. No al terra. /Fomentar l'ús de productes reutilitzables i no d'1 sol ús, des de ben petits, a l'escola; fomentar el consum de menjar "real" i no productes processats que acostumen a venir envasats en plàstics; generar consciència i educar en les tres R (reduir, reutilitzar, reciclar) des de l'escola, tant a alumnes com a mares i pares. /Incentivar l'ús de carmanyoles i boc'n'Roll a nivell educatiu i fer campanyes de concienciació a nivell municipal.

/Eliminar bosses plàstic,

proporcionar envasos vidre més econòmics i bosses reutilitzables. /Més contenidors i contenidors de taps /Fer xerrades,per explicar a la gent i als jovens /Educació des de petits i taller d'educació per a adults /Anar a comprar amb el cistell o el peix amb un poval com es feia abans /Dotar tots els espais públics de contenidors de reciclatge (escoles, institut, Centre Cívic, biblioteques, poliesportiu...) Xerrades de sensibilització i conscienciació als centres educatius i a colectius específics. Fer accions de recollida de residus a espais naturals del municipi. Promoure vaixelles biodegradables o reutilizables en esdeveniments. Crear una campanya de sensibilització per a tot el municipi. /incentivar la reutilització i promoure campanyes de recollida /Que utilitzen altres materials /Municipar: bonificar d'alguna manera els comerços que utilitzen bosses de paper o reutilitzables, o els q venen els productes a dojo, enlloc d'envasats. Fer campanyes de conscienciació per explicar no només les conseqüències d'una mala selecció dels residus, sinó també posant exemples que faciliten que sigue bona. /Anar a comprar com abans amb les ampolles i reutilizar-les. Donar diners per cada ampolla reciclada com fan al Pais Basc. /No ho sé. /Prohibir- lo /Utilitzar bosses reutilitzables /- fer tallers i xerrades a l’escola i a l’Institut fer campanyes, per exemple promoure l’ús dels roll’eat (porta bocadillos) - fer xerrades sobre l’impacte de l’ús del plástic i les diferent es opcions per a reduir l’ús (compres a granel, no utilitzar aigua embotellada diariament, fomentar l’ús de tuppers, etc) /Posa una màquina com a les atre països europeus /Que no es utilitzen gots i plats d plastic als actes d'ajuntament i associacions. /sobre tot en els envases de la beguda tindria de ser tot de vidre /Bosses de paper als establiments i botigues /Campanyes de sensibilització i mitjans per facilitar usos

65


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

alternatius /Biodegradable. /Eliminar bosses plàstic i envasos de plàstic. Bosses de tela reutilitzables... /No sé /Màquina que torni diners /El plàstic és necessari, i per reduir-ne l'ús ja estem pagant les bosses al súper. Que les facen pagar més cares si cal. Vaig estar a Alemania fa 10 anys i el vidre se separava per colors (aquí va tot al mateix contenidor), i si al súper compraves un refresc en botella de plàstic, però duies un envàs buit, t'abonaven 0.05 cèntims /Evitant comprar productes empaquetats en plàstic. /Potser serien els comerços i supers que tindrien de començar a canviar em model de venta , per suprimir els plàstics. /Canviar el plàstic per altres materials. /1. Més que reduir jo propasaria mesures per incrementar el reciclatge. Crec que s’hauria de fer una tasca educativa (per exemple explicar que els tetrabricks no es reciclen a Espanya perquè són molt difícils de separar aluminosi, plàstic i cartró) i també unes normes que qui en un plaç no recicle pagui més. Com controlar-ho? Càmares? Auditories? ?? 2. Accions de neteja de platges amb voluntariat... molt visibles. Potser amb l’escola, institut, convidant a pares,... 3. Fer un pla especial per reduir els residus al camp. Fomentar l’ús de materials biodegradables,... incloure mesures per tema cartutxos a les finques (hi ha per tot arreu). 4. Podríem fer alguna empresa relacionada amb tema reciclatge a Alcanar? O fomentar algun premi per pràctiques innovadores que beneficiïn el medi ambient. /Ni idea /Prohibir els plàstics d’un sol ús i fer un esforç real des de les escoles per conscenciar sobre els efectes de no reciclar. /Els canvis han de venir de més amunt però la venta a granel seria una opció /No haver botelles de plàstic si no de vidre. No utiltzar bosses de plàstic si no de vidre. /Reduir l'oferta /Potenciar el comerç que vengue productes a dojo, no envasats. I portar a terme campanyes de conscienciacio tant a nivell municipal com educatiu.

/Canvi per envasos biodegradables

/Incentivar l’ús del vidre /Prohibir als comerços repartir bosses de plastic. Cal accions per part del govern i de ladministració local /Campanyes fomentant la no utilització. Avantatges que aportaria, a nivell personal i medi ambiental. La gent reciclaria més o disminuiria l’ús si això el beneficia. /Ja comensa per les fabriques ,avans era tot de vidre ....pero es clar te tens que molestar despres en tornar-ho al súper. Tot el mal que está pasant es per la comoditat.

/Concienciar quasi obligatoriament, amb promoció de recipients on poder llençarlos i

transportar-los fins al contenidor, per exemple com es va fer amb les bosses de restes biodegrables i el seu recipient /Campanyes de conscienciació /Incentivar l'us de productes alternatius com paper o vidre /Incentivan el consum d'altres materies biodegradables /Recollida de brossa porta a porta /Incrementar l ús de bosses de paper reciclat o bosses reutilitzables als comerços i impulsar als centres educatius i entitats municipals a fer cursos d educació mediambiental /campanyes de conscienciació? /Jo començaria fent xerrades x la gent mes gran penso que els xiquets ja ho tenen clar /Fomentar l’ús del vidre /Fer conferències per concienciar a la gent. /Fa falta conscienciar més la població en accions educatives com xerrades a l’institut, per exemple! /Sería suprimir lo /Formació , veure com es fa a altres llocs. Fer investigar al jovent. /Ús de envasos reutilitzables per anar a comprar /Començaria per que no tots els productes vaguin en olastics /A les tendes repartir bosses de paper i educar a les escoles ensenyar a reciclar i no tirar res al carrer. /Retornar als envasos reutiñitzables /Fer una campanya de compra de productes sense envasos i de reciclatge. /A alguns països utilitzen màquines que et paguen quan portes botelles D plàstic /Fer retornables les de vidre /conscienciar a la gent del perill que el astic comporta,i animar ha utilitzar altres alternatives

/Incentivar economicament i augmentar el nivell de

comunicació social /Envasos biodegradables /Que no hi hague emboltoris ni en donen al comprar /Campanya regalant boses ecologiques /Concencia mes a la gent a nivel informatiu i parcitivatiu /Promocionar les compres a granel /Intentar buscar altres altenatives /Una maquineta d’estes k dona diners x reciclar /Fer com abans porta els productes en bosses de roba o minbre /Utilitzar mes envasos de vidre i tornar a la compra com abans /Fomentar l'ús de bosses de roba per anar a comprar el pa, el súper, des de l'ajuntament. Fer una gran campanya de conscienciació a la població. I en segon lloc, prohibir rotundament l'ús dels plàstics per als envasos de les fruites, etc. dels supermercats tot i que això l'ajuntament no ho pot fer /Per a líquid reutilitzar el vidre i per altres coses paper,cartró per exemple /Subministrar els aliments a granel (tots els que se puguin) /Rebaixa de taxes a qui no faci servir plàstic /Conscienciació /Fer vore a la gente que hi han altres materials

66


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

més ecològics /Fer algun altra cosa q no contamines tant /Prohibir alguns plàstic als negocis i utilitzar bosses pa cistells ampolles vidre etc com es feia fa molts anys /Utilitza mes bosess de paper..mes informacio escoles etc etc /Feu una competició a l'escola primària per recollir residus de plàstic que es comptabilitzen i premis per a la majoria. /portar de casa estris que no calgues /Tornar a fer servir el vidre, les bosses de roba, el paper i el cabàs per anar a comprar /Potenciar les carmanyoles als comerços. Incentivar als actes públics l´ús de vaixella biodegradable. als espais d´oci , que els gots siguin reutilitzables. /Als establiments que deixessen de vendrel i concerciar-mos més de no consumir-lo /Utilitzar més paper /Educació a l'escolar i els local públic /En primer lloc, la prohibicio de venda /procurar envasar en algo menys contaminant /Incentius economics per reciclar /ANAR A COMPRAR COM TOTA LA VIDA SE A FET EN EL CISTELL Y BOSA DE PA /Prohibirlo , si no se usa dejarán de fabricarlo. /No sé /Usa bosses de paper /treure les boses dels supers /El més important és conscienciar a la gent, i sobretot a la joventut que és el futur del nostre planeta! Campanyes a les escoles, super important!!! /Donar incentius als ciutadans i comerços /Doncs que a totes les empreses hi hagi contenedors per a reciclar el plàstic /Retirar les bosses a les fruiteries, panaderies, peixateries, etc. /Que cadascú es porti la bossa de casa per anar a comprar productes a granel i laresta de la compra /Haurem de torna al envàs de vidre com abans al segle passat. /Informatives a nivel de poblé i escoles /Conciènsació immediata, i sancionadora /Tornar al sistena antic /Fomentar i premiar als comerços d'utilitzar envasos biodegradables. Fomentar que les persones anem als compra amb el nostre cistell i amb envasos reutilitzables. /Que no donessin bosses els comersos /Utilitza mes sense enca o carto /Mes info a coles i gent gran per concienciar /Crec que se tindria que fer igual que abans que les persones que bam a comprar portar elles el cabass o bossa de roba. /Comprar productes sense plastic

/En este moment no sabria di

/Consienciant a la gent

/Utilitzar altres materials

biodegradables per envasar /Primer q tot tema bosses supers i tendes en general /Explicar als nens l’impacte del plàstic al planeta /Ni idea la veritat /Fer xarrades per mentalitzar a les noves generacions dels problemes que ocasiona aquest fenòmen

/Coses reutilitzables, xerrades de la problematia

/Concienciar dels seus

perjudicis i fer un ús correcte

·Si vols fer alguna observació a alguna de les preguntes anteriors, pots escriure aquí. adadfs /Espero que serveixi per a algo...jeje /Tot està correcte tot i que podria faltar alguna pregunta relacionada com ara treballs escolars, peojectes en marxa o la visó futura de l’impacte del plàstic /Crec que hauries de contactar amb Àlvaro Arasa Tuliesa, professor jubilat i geòleg que parla d'evitar el consom d'aigua embotellada. /Nop /No tinc cap observació. És un tema interessant i d'actualitat que s'està convertint en un problema per a tots els habitants del la Terra. Ànims i molta sort Andrea!! /Aqui /Cap /Estem acomodats, en general al ús del plàstic. Les bosses de paper són una bona opció, y les botelles de vidre per reomplir també. /Felicitats, és un estudi necessari on desitjo que el resultat Sigue una millora per al poble, i per al planeta! /la gent ha de tenir coneixement sobre el plàstic. /les grans multinacionals haurien de utilitzar vidre i reutilitzar, com abans. /bon treball /No /Les bosses quan anem al botellon les esteu reutilitzant pero después al groc no van. /No /La gent tenim poca conciencia i som marranos /Falta molta conscienciació a la gent dels residus que generem i la contaminació que resulta tan al nostre cos com al nostre planeta. /Molt important. Conscienciació de les noves generacions. /La gent no tirar al carrer el plastic nomes, tira papers i moltes coses, fan falta papereres, pero tot Hi tenim papereres , la gent tira moltes coses a terra /Actuar immediatament i no esperar sol.lucions de ningú Podem ser un model a seguir per els pobles veïns /Compromiso de. Todos de. Arriba a abajo y de abajo a arriba /Demanar a productors i fabricants la sustitució d’aquest material. /Hauriem de tornar al temps d'abans quan no s'utilitzava tant de plastic i igual compravem de tot

/A maroc hi han almacéns k comprèn plàstic. I

també l'estat va prohibir la venta de bosses de plàstic /Es important reciclar el plàstic per un bé de tothom, i poc

67


Andrea Bort MonnĂŠ

Què fem amb el plà stic? A Alcanar.

a poc s'estĂ aconseguint. Abans la gent anava a fer la compra amb cistelles de palla o carritos. Ara ĂŠs contamina mĂŠs que fa 50 anys, però menys que fa 10 anys. /Pendo que el problema dels plĂ stics es que no es degraden (me penso que duren un cent anys) i si no es recicla o pitjor, si es llença, contamina i hi ha risc que acabi a la mar,... i fins i tot ens acabem menjant perquè per exemple els peixos ne mengen microplĂ stics. L’impacte de CO2 dels plĂ stic ĂŠs inferior a altres materials alternatius (per envasos) com l’alumini. I la seva reciclabilitat ĂŠs molt fĂ cil, però el problema principal ĂŠs la recollida. Andrea, per si et serveixen et passo alguns links que crec sĂłn interessants: https://www.reuters.com/article/us-coca-cola-plastic-aluminium-idUSKBN1XG2J6 https://www.walmartsustainabilityhub.com/media-library/document/recycling-playbook-november019/_proxyDocument?id=0000016e-384f-d8af-a96e-beff25150000https://vimeo.com/148915676 https://www.newplasticseconomy.org/

/Penso que no es una cosa de nivell local .. no se perque tot esra

envasst en plastic shaurien de prohibir ... /El plastic es una plaga descontrolada. Tenim que reutilizar i reciclarse hasta quĂŠ desaparegue. /Lo del us dels plastics es asunto comercial pero lo de recicla es educatiu. /S'hauria D fer un programa d'educaciĂł a les escoles i instituts x concienciar al jovent, la majoria no saben ni reciclar correctament /UnicĂ soluciĂł .. prohibiciĂł dels plastics actuals i sustituciĂł per biodegradables .. /La tecnologia permetria incentivar recollida selectiva premiant el seu us /Hi han unes maquines que et donen monedes a canvi de botelles de plastic, es una opciĂł. /AquĂ­ procurarem reduir el consum de plĂ stic i a les grans superfĂ­cies venen 1 producte envasat en plĂ stic, i quan surts de la superfĂ­cie et fan la gran pregunta, vols bossa??? Si dius que si, paguĂŠs la bossa amb el seu nom, paguĂŠs tu i els fas la publicitat d'ells... /Molta força per al TdR i 2n de BAT! đ&#x;’Şđ&#x;?˝ /L'Ăşs dels plĂ stics ĂŠs molt dolent, i si vols que el teu treball encara sigui millor, si no ho has fet ja, busca informaciĂł sobre els microplĂ stics, d'on surten, on van, i la seva repercussiĂł sobre els oceans i els animals. Sort!! :) /El problema no esta nomĂŠs a la recollida, tambĂŠ cal considerar el tractament posterior. Que no sempre ĂŠs el que toca. /TindrĂ­em que consenciarnos tots /YO CREC QUE EL PROBLEMA ESTA EN QUE ANTES SE CONSUMIA TOT A GRANEL Y HARA BA TOT ENBASAT Y POTSE TINDRIEM QUE GASTA MES PAPER /En otras paĂ­ses se paga por reciclar !!! Suerte con tĂş trabajo . /Les mesures no podem ser inmediates ,s'ha de concienciar mĂŠs ja des de primaria /Reutilitzar les ampolles de plĂ stic ĂŠs dolent per la salut /Les bosses de plĂ stic que m'arriben a casa les reutilitzo. Però sempre vaig a comprar amb les meves cistelles. /Molt bona reserca /Pero que sobretot la gent no vull dir tothom,pero falta una mica mes d educacio respecte a recicla gracies

III. Entrevistes. ¡Entrevista Jordi Bort. Nom complet: Jordi Bort Juan Formació: Batxillerat Tecnològic Tècnic Superior en Dietètica i Nutrició En prà ctiques del Grau de Psicologia Funcionari del Cos de Bombers des del 2003 Professor/instructor a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya

68


Andrea Bort Monné ●

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Quina regidoria portes? Quines són les accions que portes a terme en la teua regidoria? Quines tenen a veure amb la recollida selectiva d’escombraries?

Actualment porto les regidories d’Alcanar Platja, Esports, Medi Ambient i Governació, que és la que té més a veure és Medi Ambient, que és d’on penja tota l’àrea de recollida d’escombraries, relacions en COPATE:... ●

A nivell local es porta a terme alguna acció per tal de conscienciar a la gent de la problemàtica del plàstic?

Actualment, la nova implementació dels nous contenidors ens ha permès oferir molts més punts de recollida selectiva, entre ells el plàstic. Per tant, una de les actuacions important que hem dut a terme ha estat l’apropament dels recursos de reciclatge al veïns i veïnes del municipi. Durant l’any també fem neteges de solars, espais municipals, platges... tot amb l’objectiu de conscienciar que aquell munt de restes, majoritàriament plàstics, no han sortit del no res, sinó que l’acció humana hi està al darrera. ●

Què feu des de l’ajuntament per reduir el consum de plàstic? I per millorar la recollida selectiva?

Com deia, en la implementació dels nous contenidors ja hem augmentat un 8% la taxa de reciclatge, especialment de les millores fetes a Alcanar Platja. Altres accions que duem a terme, i en este cas més perllongades en el temps, és l’augment de les hores de deixalleria. Venim d’estar a mitja jornada, i ara mateix estem en 30 hores setmanals, i la planificació és augmentar gradualment fins arribar a la jornada complerta, les 40 hores setmanals. També hem fet accions de sensibilització amb els col·legis públics, amb els més menuts, en este cas des de primer fins a sisè. Durant la Setmana Cultural de l’escola fem accions cíviques de pintar murals a les parets de la deixalleria, tots amb motius de reciclatge, i especialment amb el plàstic. A més amb aquesta acció aconseguim no només tenir una deixalleria ben bonica, sinó que l’acció dels menuts sensibilitza, fa respectar i posiciona la instal·lació en el dia a dia dels menuts, que en definitiva són el nostre futur.

69


Andrea Bort Monné ●

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Hi ha accions pensades per a un futur, per disminuir l’ús de plàstic a nivell local?

Si, tenim ganes i idees per tirar endavant, com per exemple les bonificacions en escombraries, val descompte per reciclar, és a dir, que aquelles persones que tenen una conducta cívica i de foment del reciclatge, puguin tenir vals descompte al comerç local. També tenim a la llista iniciar una campanya per eliminar les bosses de plàstic dels comerços, distribuint bosses reciclables i reutilitzables al mercat, comerços... La millora de la senyalització també és una actuació que ens ha de permetre accedir a un públic, així com l’establiment de comunicadors/es a les illes, i que informen, ajuden i guien als usuaris/es. ●

Per què creus que algunes persones no separen els residus a casa? I què faries per tal que ho fessin?

Crec que en part hi ha una part de desconeixença, i també “ignorància” de la problemàtica que tenim, per això volem fer arribar a la gent la problemàtica. També és cert que tenim una bona part del municipi que té una presència eminentment turística, i per algun motiu, quan la gent està de vacances... no recicla tant, ens fem més pràctics, és com si s’associés el reciclatge a una responsabilitat lligada al treball, feina... i no quan s’està de vacances. ●

Quins creus que són els problemes relacionats amb l’ús dels plàstics a Alcanar?

Bé, directament podríem parlar de moltes afectacions, com per exemple l’estat de les parcel·les del municipi, la taxa que es paga per la gestió.... i indirectament, entenc que el plàstic a nivell “microscòpic” s’introdueix a molts llocs, que posteriorment podem acabar consumint, i això segur que no és bo. Fa un temps vaig veure un reportatge dels microplàstics que hi havia a una ampolla d’aigua, era impactant, i a la vegada ens fa agafar consciència d’on estem i cap on anem. I és per tot això que hem de fer canvis urgents dels nostres hàbits.

70


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Saps si sempre han estat els contenidors de recollida selectiva? Quan fa que estan instal·lats?

Alcanar, cap a l’any 1994 comença a tenir alguns contenidors de fraccions, bàsicament vidre i plàstic, però la seua presència és testimonial. En aquells anys, els contenidors eren de rodes (model de color verd), d’uns 1000 litres de volum, i es considerava tot fracció resta, n’hi havia per moltes cantonades del poble. Aquest sistema s’implanta a Alcanar, Les Cases i Alcanar Platja. Els sistema d’illes en fraccions per tant, no ha estat sempre, de fet la primera implantació important va ser cap a l’any 2005- 2006, quan s’implantà el sistema integral de recollida selectiva a Alcanar i Les Cases. Aquest sistema però, només s’implanta a Alcanar i Les Cases, però no Alcanar Platja. Va ser en la integració mancomunada de la recollida, cap al 2006, quan s’eliminen i es posen illes amb totes les fraccions als nuclis d’Alcanar i Les Cases, al primer un total de 19 illes i al segon 5. Amb tot, en alguns punts (Tamoil, Fanecada...) es mantenen els històrics contenidors de selectiva vells (anomenats iglús). El segon i canvi més important, ha estat este 2018 i 2019, on la totalitat del terme municipal s’homogeneïtza en illes en totes les fraccions. D’aquesta manera, tant Alcanar Platja, Alcanar Costa, la zona dels prats, Les Cases, Alcanar nucli urbà i Alcanar rodalies, tenen el mateix sistema. Aquest nou sistema, amb nous contenidors en superfície respon a les aportacions i valoracions fetes els últims 12 anys, de manera que el principi la proposta ha de respondre i solucionar aquestes problemàtiques que s’han detectat durant aquest temps. Ara amb aquesta proposta tenim: 23 illes a Alcanar + rodalies, 6 illes a Les Cases, 6 illes als prats, i 31 illes a Alcanar Platja i Alcanar Costa. Per tant, un total de 66 illes aproximadament repartides de manera estratègica. 

Per què s’han canviat els contenidors de recollida selectiva?

El sistema s’integra a les diferents comarques de les Terres de l’Ebre, i es decideix tenir un mateix tipus d’enganxe i sistema d’aixecada, això afecta directament als contenidors, camions i mecànica interna de cada contenidor, per tant d’entrada lo més fàcil és canviar el contenidor, abans de fer moltes modificacions que tenen inclús costos més elevats. S’eliminen les illes pels següents motius:  Contenidors totalment nous

71


Andrea Bort Monné

              

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Boques adaptades que milloren servei i eviten embossaments, per exemple cartrons. Horari diürn (no nits) Flexibilitat emplaçament Adaptació demografia Adaptació dinàmiques i activitats locals. P.e. Quinquennals, Sant Antoni, Maig... Servei personalitzat: Puja i baixa freqüències de recollida Menor temps maniobra Enganxe menys sorollós Camions nous, no soroll, no pèrdues Vehicles: Millor maniobra i un pèl més petits. Camió renta contenidors (1 vegada al mes), per dintre. Manteniment de neteja per fora inclosa Eliminem els lixiviats: Moltes olors i costos (30000€/any) Telèfon incidències varies. Costos: adaptar els soterrats vells als nous, te un cost aprox. de 1.3000.000, els de superfície totalment nous tenen un cost final de 700.000

Al final s’entén que les dinàmiques del poble són flexibles, la vida és dinàmica i flexible, fins i tot les polítiques són dinàmiques.... per tant no s’entendria un sistema de recollida de brossa estàtic en un context tant flexible. Ara podem fer reunions de veïns i decidir on emplacem les illes, si les movem de lloc, si les compartim cada temps.... en un sistema de soterrats, seria impensable. Moltes gràcies per la seva col·laboració. ·Entrevista Mercè Mariano. Nom complet: Mercè Mariano Geira Formació: Llicenciada en Ciències Ambientals per la UdG

Què és el COPATE? Quines són les accions principals que es porten a terme al COPATE?

El COPATE és l’antic CODE, que va néixer als anys 90 per combatre la plaga del mosquit al Delta i poc a poc ha anat desenvolupant totes les polítiques ambientals com el sanejament de les aigües residuals o la gestió dels residus. El COPATE és un Consorci públic de gestió de diferents serveis ambientals format pels consells comarcals de les 4 comarques de Terres de l’Ebre. Per tant, es tracta d’un ens

72


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

instrumental dels Consells Comarcals per tal de dur a terme serveis essencials com la salubritat pública (amb el control del mosquit i la mosca negra, així com altres plagues als edificis públics), el sanejament (el tractament de les aigües residuals amb una extensa xarxa de depuradores a les comarques del Baix Ebre i del Montsià; es depura el 98% de les aigües residuals a aquestes dues comarques), també és la oficina d’eficiència energètica de Terres de l’Ebre (amb la comptabilitat energètica d’edificis públics), l’àrea de medi natural (s’encarrega d’executar projectes de protecció d’incendis i gestió de forest). Des del 2013 també és l’oficina tècnica de la Reserva de la Biosfera. I per últim, també portem la gestió dels residus a les comarques del Baix Ebre i del Montsià (amb la prestació directa del servei de tractament de residus amb l’abocador i la planta de compostatge al Mas de Barberans, i indirecta amb el servei de recollida de residus). Actualment, per dur a terme les tasques anteriors som unes 47 persones, entre tècnics especialistes en diferents matèries (enginyers agrícoles, forestals, ambientòlegs, biòlegs, advocats), personal de camp i operaris especialistes, comunicadores ambientals... Per posar-t’ho més fàcil, un ajuntament està obligat a prestar una sèrie de serveis com la recollida de residus, la neteja dels carrers, abastament d’aigua, etc. Si molts ajuntaments, especialment els mitjans i els més menuts, decideixen posar-se tots d’acord per compartir recursos i deleguen les seves competències en un altre organisme supramunicipal, com un Consell Comarcal, podrà executar els serveis de forma més eficient, compartint recursos humans, recursos materials, aconseguint prestar aquests serveis bàsics essencials d’una forma més òptima. Aquesta és la essència del COPATE, ser

un instrument tècnic al servei dels Consells i dels

ajuntaments.

Podràs trobar molta més informació al nostre web corporatiu. Visita les nostres xarxes. https://www.copate.cat

Quin càrrec exerceixes dins del COPATE?

Sóc Cap de l’àrea de Residus.

Què es fa amb el plàstic recollit selectivament? (on va a parar, segona vida,... a nivell comarcal)

73


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Amb els envasos lleugers (millor que dir plàstic, perquè son diferents tipus de materials dels residus d’envasos com ara llaunes, plàstic-film, safates de porexpan, tetrabricks, etc) recollits de via pública, es porten a un àrea de transferència, es posen en camions més grans i es transporta fins la planta de triatge d’envasos de referencia, que és la de Constantí a Tarragona. Allà amb una mquinària molt complexa (separadors òptics, separadors fèrrics i balístics) i també amb personal de triatge, que aconsegueixen separar els diferents materials (PEAT, PET, plàstic film, alumini, ferro, tetrabrick, etc) i cada material es porta fins a un recuperador final, d’on d’aquests materials o matèries primes fa altres materials. Mira’t aquestes pàgines web per trobar més informació: http://residus.gencat.cat/ca/ambits_dactuacio/recollida_selectiva/residus_municipals/ envasos_lleugers/ http://www.grinyo.com/tratamiento_fotos.html

Foto de la planta de triatge de Constantí. Explotada per l’empresa Grinyo Aquest és el SIG (Sistema integrat de Gestió) dels residus d’envasos i de papercartró a Espanya. Mira’t també que és el punt verd. https://www.ecoembes.com/es

Quin és el percentatge de residus plàstics del total d’escombraries a Alcanar? I a la comarca del Montsià? I a Catalunya?

74


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

De residus d’envasos a Alcanar es generen 227,29 tones any. De les 6.783,27 tones del total de residus, representa un 3,3%. Al Montsià es recullen de forma separada un total de 2.068 tones d’envasos i de les 34.732,86 tones generades, representen el 6%. A Catalunya, les 159.169,90 tones representen un 4% del total de residus generats (a Catalunya es generen 3.977.571,38 tones/any. Fes servir aquesta pàgina, hi ha les dades de residus de tots els pobles de Catalunya des del 1999: http://estadistiques.arc.cat/ARC/

Mostra de com es consulta. A una bossa d’escombraries tipus es creu que el 12 % són residus d’envasos, per tant, a Alcanar que es genera 6.783 tones de residus, el 12%, serien 813 tones d’envasos a l’any (que això són 72 kg per persona a l’any!!!, imagina’t quants plàstics es fan).

75


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Imatge bossa tipus. Font. ARC (Agència de Residus de Catalunya)

Per tant, malauradament a Alcanar només es recupera un 30% dels plàstics que es generen. I per les dades anteriors (Alcanar 3% de plàstics vs Montsià 6%), proporcionalment es recullen menys plàstics a Alcanar que a la mitjana del Montsià. Pots fer els mateixos càlculs per a Catalunya i Montsià, etc. Pots veure amb les estadístiques quin és el poble que recull més envasos per habitant i mirar quin sistema tenen allà.

Quina és la teva valoració davant d’aquesta producció de residus plàstics (tant a nivell d’Alcanar com de la comarca)?

La meva valoració és que queda un llarg camí a recórrer. Només aconseguim que la gent posi al contenidor que toca entre un terç i un 50% dels residus d’envasos que es generen. La resta d’envasos, malauradament, va l’abocador. I tot i que els números a la comarca estan bé (un 6% respecte un 4% a Catalunya), estem bastant per sota del 12%. Per un costat penso que a la indústria i a nivell de política estatal s’hauria de ser més restrictius amb els plàstics. No pot ser que sigui tan fàcil inundar el mercat i el medi ambient amb diferents tipus de plàstics i materials que desprès son difícils de separar i triar. S’està començant tímidament a veure alguna cosa com la prohibició de plàstics d’un sol ús, que serà efectiva a partir del 2020.

76


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

D’altra banda, la ciutadania ha d’estar més conscienciada, evitar el consum d’envasos de plàstic per altres tipus d’envasos, reduir la generació de residus, comprar més a granel, etc i sobretot, SEPARAR ELS RESIDUS A CASA. Almenys, si es fa una bona separació, els materials separats s’acaben recuperant i minimitzem el problema i estalviem matèries primeres. És una cosa tan simple, que no acabo d’entendre perquè costa tant i tant.

M’han informat que Alcanar és dels llocs de la comarca on hi ha un percentatge menor de residus recollits selectivament? Perquè creus que és així?

A Alcanar el problema històric que ha tingut és que hi havia moltíssims contenidors verds amb rodes per a la fracció resta. Això vol dir que l’accés del ciutadà era més fàcil al contenidor verd de resta que no pas a una illa completa de selectiva.

Què es pot fer a nivell local i comarcal, tant d’educació com d’accions?

Et comento que estem fent a nivell de campanyes, per exemple es disposa d’un equip de comunicadores ambientals que realitza xarrades, tallers, tan a associacions com a esdeveniments (com fires i festes, mercats, etc) Així mateix, aquest equip també està fent campanyes escolars, de manera que a nivell curricular els alumnes vagin veient aquest temes. Les activitats proposades a continuació van adreçades a Primària, tot i que algunes també es poden realitzar a Secundària, si escau, adaptant els continguts.

CUR

ACTIVITAT

DESCRIPCIÓ

S 1r

Conta contes sobre el residus Conta contes sobre les conductes cíviques i com tenir cura del medi que hem de tenir quan visitem els espais ambient.

naturals i com hem de recollir els nostres residus. L’activitat acaba fent participar als nens per tal de classificar els residus en els diferents contenidors.

77


Andrea Bort Monné

2n

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Conte sobre el cicle de l’aigua Breu conta conte sobre l’aigua i el seu cicle. Els nens han d’escriure en una fitxa

i com podem estalviar-la.

consells que hem de dur a terme a casa per estalviar-la i no contaminar-la. També elaborem amb cartolina un recordatori per penjar-nos a casa i recordar-nos cada vegada dels consells que hem après a l’aula. 3r

Visita a la deixalleria / Visita a Hi ha la possibilitat de visitar algunes de les la planta de compostatge i nostres instal·lacions. Hi ha un màxim de abocador

del

Barberans

/

Mas Visita

de visites/any i seran assignades en funció de a

la la data de la demanda.

depuradora (elecció a càrrec del centre).

4t

El desplaçament a les instal·lacions va a càrrec del centre.

La Patrulla Watts. L’energia i Taller que es compon d’unes caixes que com podem estalviar-la.

simulen situacions amb diferents consums d’energia a la llar. Els nens interactuen per veure què passa en cada situació i han d’anotar en una fitxa els consells per estalviar energia en cadascuna d’aquestes situacions.

La gestió dels residus: de Xerrada amb imatges de les plantes de casa nostra fins les plantes de tractament de residus, on es mostra el tractament.

destí de les diferents fraccions un cop dipositades al contenidor corresponent. També s’expliquen els costos associats a la recollida selectiva i la importància de fer una correcta separació.

També hem fet algunes accions amb els ingressos d’Ecoembes i Ecovidrio (busca a internet que són aquestes associacions, està relacionat amb el punt verd). Per

78


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

exemple hem finançat parcs infantils fets a partir de mobiliari de residus d’envasos als municipis amb una taxa de recuperació més elevada. Et passo unes fotos de la campanya que vam fer per a que et facis una idea.

79


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Quins projectes s’estan fent a partir del Copate per reduir i conscienciar a la gent sobre la problemàtica del plàstic sobre el medi ambient i les persones?

S’estan duent a terme les campanyes ordinàries que t’he comentat al punt anterior i cada 2-3 anys amb els fons d’Ecoembes i Ecovidrio, que no són massa quantiosos, 0,10 euro per persona a l’any, fem campanyetes molt concretes. La Reserva de la Biosfera de Terres de l’Ebre també forma part d’un grup de reserves organitzades amb el nom ZeroPlastic Working group que tenen per objectiu buscar finançament europeu per desenvolupar projectes per reduir i lluitar contra les nefastes conseqüències de l’ús abusiu del plàstic.

A l’institut d’Alcanar se solen fer xerrades a 2n d’ESO sobre la recollida selectiva, organitzades per l’Oficina Jove del Consell Comarcal del Montsià. Quina valoració en feu? Creus que és suficient?

80


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Bé, ara mateix em fas dubtar sobre si les organitza l’Oficina Jove o estàs parlant sobre les que organitzem des del COPATE. En tot cas, les campanyes escolars són necessàries. Són necessàries, però no és suficient. Crec que falten plantejaments més valents per part de les administracions estatals i locals. Més restriccions per tal que es minimitzi l’abús actual del plàstic i política fiscal verda per tal de que el ciutadà tingui comportaments més cívics.

Em podries informar sobre la quantitat de residus de cada tipus que s’ha recollit en els darrers 10 anys a Alcanar, el Montsià i Catalunya? (O dir-me on ho puc trobar)

Mira’t aquesta página, aquí ho podràs trovar tot i t’ho pots descarregar en fulls de càlcul i fer les cerques que consideres més oportunes. http://estadistiques.arc.cat/ARC/ Moltes gràcies per la seva col·laboració.

81


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

IV. Papers depuradora.

Solicitud per fer la visita a la depuradora d’Alcanar.

82


Andrea Bort Monné

Què fem amb el plàstic? A Alcanar.

Autorització per fer la visita a la depuradora d’Alcanar.

83