Page 1

ANÀLISI I HISTÒRIA DEL PASDOBLE

¨KIKO¨ (Francisco José Reverter Queralt)

Nom: Oriol Reverter Curto Curs: 1r. Bat. B 2013-20141 Tutor: Tomàs Camacho Molina 1

Curso algunes matèries pendents de 1r de Batxillerat i tinc l’opció de fer el treball de recerca de 2n de Batxillerat.


ÍNDEX            Pròleg, a càrrec de Ricard Reverter Forcadell

0. Introducció ..................................................................................... 3 1. Biografia de la família Reverter-Curto ........................................... 4 2. Biografia de la família Quiles-Juan................................................ 8 3. Anàlisi musical i harmònic del pasdoble ...................................... 10 4. Procés de digitalització del pasdoble .......................................... 11 5. Conclusions ................................................................................. 13 6. Bibliografia ................................................................................... 15 7. Webgrafia .................................................................................... 16 8. Annexos • Annex I. Fotografies de la família Reverter-Curto ............... 17 • Annex II. Fotografies de la família Quiles-Juan ................... 30 • Annex III. Altres fotografies ................................................. 35 • Annex IV. Fitxa de l’anàlisi harmònic del pasdoble ............. 38 • Annex V. Partitures digitalitzades ........................................ 41          

2


0. INTRODUCCIÓ Este treball de recerca sobre el pasdoble “KIKO” és un treball que se centra en dos famílies que tenen un passat i un present molt musical, fins al punt en què un músic de la família Quiles-Juan li ha dedicat un pasdoble d’homenatge a un músic, ja absent, de la família Reverter-Curto. La meua principal motivació per a realitzar este treball de recerca ha estat el gran amor que li tinc a la música i, sobretot, a una persona que em va ensenyar, des del meu primer moment de vida, què significava la música: el meu pare, Francisco José Reverter Queralt, “KIKO”. Una altra motivació seria el fet que mai ningú, al nostre centre, ha realitzat una anàlisi musical i harmònica d’un pasdoble, tot i el gran nombre de treballs de recerca que s’han anat realitzant. Per a parlar d’estes dos famílies, redactaré les biografies de les mateixes, per tal d’esbrinar els seus orígens i així veure on van nàixer les seues inquietuds per la música i com el mestre Quiles va decidir realitzar esta obra musical. Una altra part del treball seria, com ja he dit anteriorment, una extensa i detallada anàlisi musical de l’obra, incloent-hi en esta anàlisi els motius musicals, les frases, semifrases… i després, ja, la detallada anàlisi harmònica, on podrem veure els acords corresponents i les diferents parts harmòniques d’un pasdoble. Per a concloure el meu treball, també duré a terme una part pràctica, que consistirà en la digitalització del pasdoble esmentat, passant paper a paper a un programa de notació musical. Esta part pràctica, crec jo que també és innovadora i que és molt important que les obres musicals es digitalitzen, ja que la tecnologia avança i la música no es pot quedar enrere. La meua finalitat en fer este treball, recau en el fet de blasmar tot el que sento per la música de forma escrita, aconseguint que, a més d’un treball de recerca, siga també un treball de reflexió i de pràctica musical, cosa que provoca que jo tinga una motivació extra per a dur a terme esta faena, i que siga per a mi, molt més que un treball de recerca. És a dir, que quan acabe este projecte, vull que em serveixi de referent en els treballs que espero que posteriorment se facen en l’apartat de la música, ja que crec que no és uns dels temes de treball que es tracta més sovint i trobo que és important que esta disciplina del coneixement s’arribe a estudiar amb més freqüència, ja que és una afició que al nostre poble és molt important i amb una alta participació de la població d’Alcanar. Que esta ocupació és important a Alcanar ho demostra l’existència de dos bandes i nombroses formacions musicals.

3


1. BIOGRAFIA DE LA FAMÍLIA REVERTER-CURTO La família Reverter-Ulldemolins, té els seus orígens, en el mateix poble d’Alcanar, quan el meu besavi, Miguel Reverter Pedra (18?? -19??), i Maria Reverter Ulldemolins (18?? - 19 ??), es varen casar el dia ?? de 19??. Durant la vida del meu besavi, va ser quan va nàixer la primera generació musical de la nostra família, ja que ell tocava el clarinet de 13 claus, i amb el forat de l’octava a la part superior, (utilitzat en nombroses exposicions de instruments antics que s’han realitzat a la nostra població). El meu besavi va romandre a la banda des del 19?? fins a 19??, el motiu pel qual se la va deixar, va ser perquè el seu fill ja estava a punt de fer la seua entrada a la Banda. Durant el període que va estar-hi es van realitzar alguns actes de la BMMA importants com: l’acte d’homenatge a Felip Pedrell... La següent generació que va entrar a la banda, va ser, com ja he dit anteriorment, el meu iaio, que ja des que tenia 5 anys que rebia classes del mestre Francisco Frías (el mestre Frías entrà a ser el director de la banda el 1940, i ensenyava música als xiquets, per les tardes, a la part alta del desaparegut ajuntament i, per la nit al seu pis del carrer Major, fins que un bon dia, el mestre Frías li va dir que a la Banda hi faltava un saxo tenor, i el meu iaio, tot il·lusionat, va anar a la seua mare i li va dir que, per a entrar a la Banda Municipal, necessitava un saxo tenor marca A. FEUILLET and FILS, amb uns 145 anys d’antiguitat. En aquell moment, fent un esforç econòmic notable, li van comprar l’instrument. I als 10 anys, va fer l’entrada a la Banda Municipal d’Alcanar. Este moment, segur que va ser molt emotiu per a ell, ja que el seu pas per la Banda, seria molt llarg, ja que ell va donar els millors anys de la seua vida a la Banda, realitzant una activitat que a ell li agradava i amb la qual xalava molt. Així ho va demostrar fins al final, tot i que el 1977, es va veure obligat a fer una parada, a causa d’una malaltia que estava acabant amb la vida de la seua dóna. Després de la mort de la seua dóna, l’any 1989, el mestre Quiles el va cridar, perquè en aquell moment a la banda hi faltaven saxos, i era de vital importància que ell digues que si, ja que era per a realitzar un intercanvi molt important a Itàlia. Ell tot content i pletòric, va acceptar i llavors va ser quan va fer el retorn a la Banda, ja fins al 2001, quan, per una malaltia, es va veure obligat a deixar la Banda definitivament. Després de la segona generació de músics, i encara durant esta segona generació, va donar el tret de sortida la tercera generació: esta tercera generació tenia dos noms propis, Fernando Reverter Queralt i Francisco José Reverter Queralt. El primer en fer la entrada a la banda, va ser el meu padrí, Fernando Reverter Queralt, fill del meu avi i de la meua àvia Paquita, que va entrar al gran grup humà de la banda, el 1972, sent així la primera generació del mestre-director José Quiles Simón. Ell va entrar amb el clarinet, seguint també amb l’instrument que va tocar el seu avi, però això sí, molt més modern. La seua estada a la

4


banda, va ser curta, però molt intensa, ja que es va veure obligat a deixar a la banda, el 1986, a causa del seu casament i, sobretot, pel seu treball, ja que era gairebé impossible compaginar el treball i la nova vida amb els assajos de la Banda. Una de les coses que recorda més dels seus 14 anys a la Banda, són les 2 sortides que va realitzar el conjunt a les falles de València, el 1975 i el 1982, ja que la primera vegada que hi va anar, va ser amb el seu pare, i era la primera sortida important que feia la banda, també a un esdeveniment tan important com són les falles de València, però la segona sortida, va ser la més divertida, perquè com ja era molt més grandet, gaudia molt més de la festa i del bon ambient que hi havia en aquells moments a la Banda, tot i que, com he dit anteriorment, la seua etapa a la Banda es va donar com a finalitzada el 1986. També va participar en esdeveniments i concerts, especials, com el concert d’homenatge a José Antonio Valls, i el concert del 150 aniversari de la Banda, i en aquella ocasió, es va invitar a tots els músics que ja no formaven part de la Banda Municipal de Música d’Alcanar. Durant estos 14 anys, que Fernando va romandre a la BMMA, també es va produir l’entrada a esta formació de Francisco José Reverter Queralt, que va nàixer el 5 de desembre de 1967, sent fill de Fernando Reverter Ulldemolins i de Paquita Queralt Esteller, i germà de Fernando Reverter Queralt. La seua entrada a la Banda, va suposar un gran moment, molt esperat per tota la família, ja que suposava que la tercera generació de músics de la família Reverter-Queralt, tirava endavant, i esta vegada ja, canviant d’instrument, en este cas el requinto, instrument que va decidir tocar, perquè al tindre les mans tan xicotetes, els dits no li arribaven a les posicions del clarinet, i per això va decidir una mica per obligació, agarrar el requinto, però al cap d’un temps de tocar a la Banda, ja va ser hora de canviar a l’instrument que principalment havia de tocar, però com que en aquell moment a la banda no hi havia gairebé requintos, finalment es va quedar amb el requinto. La seua estada a la BMMA va ser des de 1979 fins al 2011. Va viure possiblement, la millor època de la Banda, sempre actiu i disposat a donar la seua ajuda a la Banda. L’estada a la Banda també li va donar moments que posteriorment tindrien les seues conseqüències, com ara, el casament amb la meua mare, que també tocava i toca a la BMMA, ja que, assaig rere assaig, va acabant sorgint l’amor. Durant este llarg període que va estar a la Banda, també va participar en nombroses actuacions, tan fora del país com, per suposat, en el nostre poble i pobles veïns. Una de les sortides que més recordava el meu pare, va ser a Itàlia, el 1989, on després del gran entrebanc de la família amb la mort de la seua mare, a Itàlia, va ser quan el seu pare va tornar a la Banda. I tornava a estar tota la família unida, una vegada més gràcies a la música. Un dels anys que va influir més en el recorregut del meu pare a la Banda, va ser l’any que el director actual de la Banda, Pasqual Arnau Beltran, li va dir que si li agradaria agarrar el clarinet baix, i

5


el meu pare, tot content, va acceptar i va continuar a la Banda amb el nou instrument, que en aquell temps no hi havia cap clarinet baix. Com ja he dit anteriorment, el meu pare sempre va estar a disposició l’entitat pel que fes falta, n’és un gran exemple el que he explicat anteriorment, però també voldria fer una breu explicació del seu llarg pas també per una altra entitat molt important en el nostre poble: el Grup de Teatre Gresol d’Alcanar, grup de teatre al qual va pertànyer des de ben jovenet, va participanr a nombroses obres de teatre: La tia (1987); El cafè de la Marina; La vida privada de la mare; No em toquis la flor; Deixeu-me ser mariner (1991), però, per a mi i per a ell, l’obra més important, va ser la que va interpretar en dos ocasions, el 2012, en la ja tradicional obra de teatre del grup Gresol, per festes de Sant Antoni. Esta obra, Mascles, la va realitzar ja dolent de càncer, i sabent amb tota claredat que la seua vida s’anava consumint lentament. Ell sempre ens deia a la meua germana i a mi, que no es volia morir sense que nosaltres el vegéssem dalt d’un escenari, interpretant una obra de teatre, des del moment en què li van demanar de fer l’obra de teatre, no ho va dubtar en cap moment, i sempre amb una il·lusió que crec que va ser la que li va deixar fer esta obra, perquè de forces ja us ho dic jo que no en tenia, però en aquell moment va traure forces d’allà on no n’hi havia. Esta explicació ha estat un parèntesi, per a parlar del meu pare, i d’una de les coses que més orgullós em fa sentir d’ell, el valor, la constància i la fidelitat cap a les coses que a ell sempre el van motivar i fer tirar cap endavant, fins i tot en els pitjors moments de la seua vida. Després d’estes sortides que he explicat anteriorment, va vindre una època de benaurança de la Banda, i de benaurança per al meu pare, ja que l’any 1992, es va casar amb la meva mare, Dolors Curto Fibla. (que també era músic de la Banda des del 19 . Actualment continua a la Banda, amb el saxo tenor). A partir del casament, principalment provocat per la Banda, ja que es van conèixer a esta família, i esta gran família els va donar tota la felicitat, fins arribar al punt de que el 1996, van tindre el primer fill, Oriol Reverter Curto. Però abans de parlar de la seua descendència. Hem de fer referència a uns membres de la família que també van passar per la Banda: Jon Reverter Queralt, el 1997, amb el trombó de bares; i el 1998, Míriam Reverter Queralt, amb el saxo alt, tot i ser bessons, i per tant tindre la mateixa edat, no van entrar a la Banda el mateix any. La Míriam no estava tant ficada en la Banda com el seu germà, però principalment perquè hi havia tres saxos alts junts, i es van esperar a entrar tots junts, i la etapa dels dos germans a la Banda, es va donar per finalitzada, a l’hora de marxar fora a estudiar. Abans de que entressen els dos germans a la banda, va haver un intent fallit del germà gran: Miguel Reverter Queralt, que va fer l’intent d’anar a la banda, però des d’un bon començament, ja es veia que la música no era lu seu, i per aquesta raó, i també perquè el mestre Quíles era en ocasions massa dur amb els xiquets, ja que ell volia que s’aprengués tot amb correcció, i això al meu tio, no li va agradar, i aquí es va acabar la petita e inexistent trajectòria musical de Miguel Reverter Queralt, l’especial de la família amb el sentit purament musical, ja que és l’unic descendent que no a tocat a la BMMA.

6


Ja, durant esta última època, podem dir que és la més fructífera de la BMMA, ja que es va donar l’entrada de molts músics. En la nostra família, el següent en entrar a formar part de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, vaig ser jo, amb el bombardí, instrument que vaig decidir tocar quan tenia l’edat de 5 anys, gràcies a la insistència del meu iaio, per part de mare, que el va tocar en la seua segona etapa dintre de la BMMA. L’entrada a la Banda, la vaig fer a l’any 2006, quan estava cursant quint de Primària, i aleshores, a la Banda hi havia pocs bombardins. El director va decidir que podíem entrar a la banda, ja que a part de necesitar-ho, teníem jo i la Meritxell Villalonga Adell, (que va ser juntament amb mi els qui vam entrar a la Banda el 2006) que teníem el nivell suficient per a entrar a la banda. La meua entrada a la Banda Municipal de Música d’Alcanar significava per a la família, una nova i jove generació que continuava amb la ja extensa tradició musical que caracteritzava i caracteritza esta família. Si la meua entrada a la BMMA va significar una nova generació de músics en la família, l’entrada de la meua germana a la banda, va representar la culminació d’esta nova generació a la BMMA, fent d’un desig del meu pare, una realitat, la seua xiqueta va entrar a la Banda. L’entrada a la Banda de la Laia Reverter Curto, va tindre lloc el dia 23 de novembre d’este mateix any 2013, amb una barreja de sentiments impressionant, que es va veure reflectida clarament quan la Banda la va passar a buscar per casa. La Laia va fer la seua entrada a la Banda amb el saxo alt, instrument que també va ser tocat per la seua mare, en els seus inicis a la Banda Municipal de Música d’Alcanar. I fins aquí, un ampli repàs a la vida i trajectòria musical de la meua família, des dels seus inicis, fins al present més present. Un repàs ple de sentiments i vivències personals. (Annex I fotografies de la família Reverter-Curto). / pàg.17

7


2. BIOGRAFIA DE LA FAMÍLIA QUILES-JUAN José Quiles Simón va nàixer a València el 14 de febrer de l’any 1935. La trajectòria musical de José Quiles Simón ¨Quiles¨ comença als nou anys d’edat que s’inicia la seua formació musical, sota la vigilància i la comprensió del seu pare, el compositor valencià D. José Quiles Isern, mestre que va cursar estudis de solfeig, trompeta i caixa. No va tardar molt a iniciar els seus estudis musicals oficials al Conservatori Superior de Música de València. L’any 1955 és triat per la casa “Unión Musical Española” de València per a cobrir la plaça de director interí de la Banda Municipal d’Altura ( Alt Palància ), a Castelló. Cap a l’any 1959 amplia els seus estudis superiors d’instrumentació i transcripció amb els catedràtics del Conservatori Superior de Música de València, D. Manuel Palau i D. José Mª Cervera Lloret, mentre desenvolupava un cicle de pràctiques de direcció a la Música del Regiment d’Enginyers de Madrid. Aquell mateix any seria nomenat director de la Banda de Música “La Filharmònica” de la ciutat de Jarafuel (Xarafull), municipi de la Vall de Confrent a València. L’any 1967, i en virtut del concurs de provisió de vacants, és nomenat per al càrrec de director de la Banda Municipal de Briviesca (província de Burgos), i, després de dos anys, el mestre Quiles va veure un anunci al BOE, una oferta de treball a la Banda Municipal de Música d’Alcanar, i en aquells moments, es va inclinar per la situació geogràfica del nostre poble i per canviar del clima de Briviesca, demanar amb el mateix procediment administratiu que havia fet anteriorment per a ser traslladat de Briviesca a la plaça a Alcanar, on serà traslladat per a ser director de la Banda Municipal d’Alcanar, càrrec que mantindrà fins l’any 2000 en què es va jubilar, després de 33 anys de servei al poble d’Alcanar. Quan José Quiles va arribar a Alcanar l’any 1969 es va trobar amb una Banda en funcionament, però molt minvada. Durant els anys que el mestre Quiles estigué de director a la nostra Banda, van entrar a formar part els seus dos xiquets: José Manuel Quiles “Quiles, nascut el día 22 de Juliol del 1968, i José Vicente Quiles “Ute”, nascut el día 16 de febrer del 1974, que van entrar els dos el mateix any de 1980, amb la trompeta i el triangle respectivament. Ells rebien classes de Música del seu propi pare, el mestre Quiles, i van entrar molt jovenets a la Banda, ja que el més gran, Quiles, va entrar a l’edat de 12 anys, i Ute, el menut, a la edat de 6 anys, aquest últim, va entrar amb el triangle, ja que per la seua edat no podia portar un instrument penjat en les cercaviles, però si que, en els concerts, tocava els timbals, ja que tal i com em va explicar el mestre Quiles, ell tenia, i té, una gran sensibilitat auditiva a l’hora

8


de tocar, i ja de tant jovenet el mestre Quiles li cantava a cau de orella un ritme, i ell inmediatament el reproduia tocant-lo amb timbals. Les seues trajectòries musicals dels dos fills del mestre Quiles no han estat al nivell que havia arribat el seu pare, però sí que han estat i són unes trajectòries musicals, dignes d’admirar, ja que els dos continuen a la BMMA, formant-se musicalment, evidentment, els dos són musics amateurs, però tal com em va dir el mestre Quiles, haurien pogut ser uns grans músics professionals. Encara que com he dit no han arribat a ser músics professionals. El més gran dels dos germans: Quiles, va estar cursant fins a 3r de Grau Mitjà de Música al Conservatori de Castelló, en l’especialitat de trompeta, però un accident al llavi inferior, el va deixar incapacitat per a poder continuar amb els estudis de trompeta i, evidentment, amb la practica de la trompeta, i per aquesta raó es va passar a la percussió, que es l’isntrument que toca actualment a la Banda Municipal de Música d’Alcanar. El fill menut, Ute, com ja e dit anteriorment, va començar a tocar els timbals, per una qüestió d’edat i també de qualitat auditiva i rítmica, però este no a estat el seu únic instrument, ja que quant es va fer més granet, es va ficar a tocar el Saxotenor. Instrument que continuaria tocant fins fa uns anys enrere, que es va passar a la trompa, per la simple raó que no hi havia trompes, i a ell no li feia peresa tocar un instrument tan complicat com és la trompa, i actualment és l’instrument que està tocant a la BMMA, i assisteix a classes de trompa a l’Escola Municipal de Música d’Alcanar, per tal de millorar dia a dia la tècnica i el so del seu instrument. Els dos germans estan casats: Quiles amb dos nens: Abel i Àgueda, que també toquen la trompeta i el cello respectivament, i Ute encara no ha tingut descendència. El germà gran es va casar també amb un músic de la Banda: Sònia Jurado Sancho, que actualment també forma part de la Banda, tocant el requinto. Actualment els dos continuen a la banda, el gran; amb la percussion; i el petit, amb la trompa. El primer a continuar la tradició musical d’esta família, és el fill de Quiles: Abel Quiles Jurado. Que com el seu pare, entrà amb la trompeta a l’edat de 12 anys, aquesta mateixa Santa Cecília. Per a la família, l’entrada a la Banda d’una nova generació, suposava a part d’una gran alegria, la continuació d’esta gran família musical. (Annex II fotografies de la família Quiles-Juan). / pàg. 30 (Annex III fotografies dels personatges desconeguts). / pàg. 35

9


3. ANÀLISI MUSICAL I HARMÒNIC DEL PASDOBLE El pasdoble que a continuació detallaré el tipus d’anàlisi i com el duré a terme, també té com ja he dit en ocasions anteriors, un gran valor sentimental, tant per a la Banda que el va interpretar per primera vegada, com per a les families implicades en l’esdeveniment. N’és un gran exemple el que es va dir a la presentació del pasdoble, cito textualment: ¨El mestre José Quiles ens ofereix una nova mostra del seu acurat treball com a compositor amb aquest pasdoble de concert, “Kiko”, en el qual la melodia, lluny d’inspirar tristor, ens transmet alegria i vitalitat, com volent recordar el caràcter i l’esperit del músic Kiko Reverter. ¨ Esta presentació, crec que és la millor que se li podia fer, i reflexa clarament la relació que hi ha entre el pasdoble i la persona a la qual va dedicada. Ara ja, passo a comentar la que serà la part més important de l’este treball, ja que és la part d’analitzar el pasdoble, des d’una vessant purament harmònica i musical, senyalant els temes, els graus dels accords, els compassos, les frases, les semifrases, els motius, les harmonies… L’esquema harmonic el realitzaré mitjançant una fitxa d’harmonització, que consisteix en unes taules, on compàs a compàs, aniré introduint els graus, els temes, els subtemes… L’anàlisi d’una peça musical, sempre s’ha fet i es farà sobre paper, ratllant l’obra, per així poder visualitzar millor la peça, quan l’estàs escoltant, i així també poder seguir la partitura, al mateix temps vas marcant sobre el paper els llocs que a tu et pareixen dubtosos o estranys ja que l’acció de marcar-te els llocs més dubtosos, et fa recordar que posteriorment hauràs de tornar a revisar-ho, per tal de tornar a mirar bé, i analitzar-ho acuradament. Quan dic llocs dubtosos o estranys m’estic referint simplement als acords, modulacions, ponts... que ens podem trobar durant l’anàlisi del pasdoble, que en alguna ocasió si ens els marquem i continuem endavant posteriorment, ens serà més fàcil aclarir els dubtes. (Annex IV fitxa de l’anàlisi musical i harmònic del pasdoble). / pàg. 38

10


4. PROCÉS DE DIGITALITZACIÓ DEL PASDOBLE Abans de donar pas al procés de digitalització del pasdoble en si, evidentment, el pasdoble s’ha de composar, i esta faena va anar a càrrec del mestre José Quiles Simón, que ell va ser qui el va composar, sense que ningú li ho demanés, i per voluntat pròpia, dedicant-li a un exmúsic de la banda. El procés de digitalització del pasdoble, el vaig començar, perquè el director de la banda, em va dir un dia, a l’assaig, que si jo sabia d’algú altre que ens pugués passar estos papers a ordinador, i jo, en un principi li vaig dir que no. Vam quedar que els dos buscaríem algú, i el proper dia a l’assaig ho parlaríem. Un bon dia d’aquella setmana, que estava assentat al sofà, a punt d’adormir-me, se'm va ocórrer de provar-ho i d’intentar-ho, ja que jo tenia el pasdoble, perquè Quiles me'l va portar a casa, i vés per on, que, sense rebre cap tipus d’ajuda ni classe, m’hi vaig posar i vaig aconseguir en dos hores fer el primer paper, el de flauta. I el següent dia d’assaig, tal com havia quedat amb el director, ja vaig buscar una persona que passés els papers a ordenador, jo mateix. A partir d’aquí, ja va començar el treball d’una manera seriosa. En dos setmanes ja tenia la meitat dels papers digitalitzats. També he de dir que quan jo vaig començar a fer esta faena, no tenia per a res esta idea al cap, sinó una altra de molt diferent, i que va ser el meu padrí qui, un dia, prenent una beguda i xarrant, m’ho va proposar i m’ho vaig començar a plantejar, i, per suposat, que crec que l’he encertat de ple, perquè tenia molta faena avançada de la part pràctica. Este procés el vaig fer amb el programa d’edició de partitures de MuseScore, programa lliure. En un primer moment, anava molt lent amb l’edició de les partitures, però a base de pràctica, anava familiaritzant-me amb els menús i dreceres, per a fer-ho molt més fàcil. A mesura que anava passant el temps, avançava amb la digitalització dels papers, fins al punt que vaig acabar de digitalitzar tot el vent-fusta, i al següent assaig li vaig pujar al director perquè les poséssem en pràctica en un assaig, i així poder detectar els errors que evidentment hi havia, ja que és un treball molt costós i meticulós perquè hi ha molts paràmetres a tindre en compte a l’hora de digitalitzar les partitures: lligadures, dinàmiques d’expressió, notes, silencis… Després de superar la primera prova de digitalització dels papers, ja que el ventfusta havia trobat algun errors de transcripció, els vaig arreglar, i ja en el pròxim assaig, vam fer la prova dels papers de vent-metall, que com és normal van trobar algun errors també de transcripció, però en esta ocasió, una vegada feta la correcció dels papers de vent-fusta, estos ja estaven bé, i preparats per a poder ser fotocopiats i guardats a l’arxiu, en canvi, com he dit anteriorment, als papers de vent-metall hi hauria errors, i evidentment els vaig arreglar, però este cop, eren errors de notes, i no de lligadures i expressió com en els de vent-fusta.

11


Els passats dos assajos, vam poder fotocopiar-los juntament amb els de percussió, i guardar-los a l’arxiu, com a originals, i fer les fotocòpies definitives. Este procés, com heu pogut comprovar, és un procés llarg i costós, ja que hi ha molts de detalls, que vulgues o no, algun detall sempre et deixes, però, per sort, he tingut a la meua Banda, on he pogut provar les partitures, i així fer-les el més perfectes possible, per a tindre una bona transcripció del pasdoble. La més sincera raó del perquè he fet esta faena que, de fet, quan ho vaig dir als companys del Conservatori, la majoria me van dir que vaja faenada, i que estava boig de fer tanta faena. Per una banda ho penso i dic: doncs sí que estava boig per escometre l’intent de digitalitzar 32 pàgines de partitura, una per una, i amb tots els detalls, però quan en el primer assaig de la banda, vam tocar el pasdoble, vaig pensar que la faena que tantes i tantes hores em va costar de fer, havia tingut uns fruits, immillorables, perquè quan van tocar les flautes, oboès, clarinets i saxos les primeres notes del pasdoble, de seguida vaig pensar a qui estava dedicat i que ell estaria content i orgullós de la faena realitzada, tant pel compositor, per mi i, sobretot, per la interpretació que va realitzar la Banda Municipal de Música d’Alcanar al passat concert de Santa Cecília d’este any, on s’estrenà el pasdoble. (Annex V partitures digitalitzades). / pàg. 41

12


5. CONCLUSIONS Fer este treball de recerca, no ha estat una faena fàcil ni curta, m’ha comportat la inversió de molt de temps i, alhora, alguns mals de cap, però al final, el temps invertit i, ja amb tots els mals de cap passats, crec que puc dir que estic molt orgullós d’este treball, ja que a part d’un treball que compta com a part indispensable i important de la nota de batxillerat, és un treball personal, i amb molt de sentiment, que evidentment no deixa de costat la part teòrica que, al final, és la part més important del treball. Pel que fa a l’objectiu del treball, este és un objectiu clarament musical, però també amb una part purament escrita, com són les biografies i les relacions que hi ha entre les dos famílies. A continuació crec oportú de fer esta relació, ja que si ens hi fixem, en podem trobar unes quantes: en primer lloc, la família Quiles-Juan, i la família Reverter-Curto, sempre han estat molt lligades, des de les primeres generacions d’estes famílies fins ara, amb la de l’Abel per part de la família Quiles-Jurado i la Laia per part de la família Reverter-Curto. Les primeres generacions van estar lligades pel mestre Quiles i el meu iaio Miguel, ja que, com explico en les biografies, els dos van coincidir a la Banda, i van compartir moments bons i potser els moments més dolents de la història de la Banda Municipal de Música d’Alcanar. Ja en la següent generació, les dos famílies van tornar a ser amigues, i esta vegada duraria fins al dia d’avui, passant per moltes més generacions i esperem que en el futur segueisca esta relació entre estes dos grans famílies musicals que acull el nostre poble. Pel que fa a la part purament musical del treball, ens centrem amb el pasdoble, obra musical que durant molts d’anys la seua pràctica compositiva ha estat practicada per nombrosos compositors espanyols i no espanyols. Però sí que la gran part dels qui posaven en pràctica este tipus d’estructura musical eren espanyols. La pràctica d’esta manera de composar, encara perdura avui en dia en la societat musical en què vivim; societat musical que baix el meu punt de vista, encara ha estat capaç de mantindre dintre el seu gust musical, una peça musical tant antiga com el pasdoble, ja que aquesta és una societat que estos últims anys, s’ha vist amb una transformació constant dels gèneres de música, com ara els nous estils musicals que han sorgits estos últims anys: electrolatino… i dic una altra vegada que ha estat capaç d’alguna manera, no sobreposar-se a gèneres totalment comercials com són el electrolatino, electrodance, requeton… sinó buscar-se el seu lloc en la cultura musical actual, que, per a mi, això te un mèrit immens. Després de fer estes petites explicacions sobre el que és per a mi la música actual i la situación, d’este gènere musical dins els gustos de la societat, comencem a parlar d’este magnific pasdoble ¨KIKO¨. Per a començar dir que este pasdoble no és un pasdoble complet sinó que és d’estructura petita, però en què es respecta la principal estructura del pasdoble:

13


Introducció - Tema principal - Repetició de la melodia principal, però amb variacions sobre el mateix tema - Part forta amb melodia en els baixos - Part dolça o trio amb canvi de tonalitat - Repetició en solo de clarinet o flauta - Pont entre el trio i el final - Part final, que és el trio, però amb fort i amb un contracant. Pel que fa a este pasdoble, com ja he dit anteriorment és de una forma musical petita, però respectant la principal estructura del pasdoble, ho podem dir així perquè podem distingir unes variacions molt clares, per exemple: no hi ha part forta amb melodia als baixos, tampoc hi ha una repetició del trio ni una repetició amb solo de clarinet o flauta, i per finalitzar, el pasdoble tampoc posseeix de un pont entre el trio i la part final. Estes deduccions em fan arribar a la conclusió que és un pasdoble d’estructura petita. Les conclusions que hi trac d’este treball, són molt positives i al mateix temps m’ha ensenyat a treballar amb constància i amb ganes de superar-me amb allò que em vull dedicar, la música. En este treball és pot veure una part bastant personal de mi, a l’hora de parlar de un tema que encara està molt a flor de pell. Jo no m’havia imaginat mai parlar de la mort del meu pare relacionant-la amb la música, però crec que a este treball m’ha ajudat moltíssim a superar este moment tant dur de la meua vida, i penso que si el que fas t’ajuda a superar situacions difícils en la teua vida disfrutes el doble i sense adonar-te’n compte ho fas com si res, sense pensar en la nota final, sense pensar en què et diran, i sense pensar amb els resultats finals, ho fas perquè et surt i perquè et vols superar. Com heu pogut comprovar, ha estat un treball ple de sentiments i emocions, i que estes les he volgut reflectir en el treball i l’esforç sobre un tema i un llenguatge que puc dir que connec amb força profunditat.

14


6. BIBLIOGRAFIA REVERTER FORCADELL, Ricard [coord.], 150 anys de música història de la Banda Municipal de Música d’Alcanar (1845-1995), Ed. Ajuntament d’Alcanar, Alcanar, 1997 DE PUIG, Irene, Com fer un treball escrit?, Ed. Octaedro, Barcelona, 2a edició 1999 COROMINA, Eusebi; CASACUBERTA, Xavier; QUINTANA, Dolors, El treball de recerca, procés d’elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos, Ed. Eumo, Vic, 2000 ARAGONÉS, Albert; DURAN, Jordi; INGLA, Montserrat, Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre, Ed. Cossetània. Col·lecció Antines, 8, Valls, 2004

15


7. WEBGRAFIA http://biografiabiografia.com/ComoEscribirunaBiografia.html https://dl.dropboxusercontent.com/u/26868052/Calendari%2020132014_v2.pdf http://musescore.org https://picasaweb.google.com/115361294249207441707/TreballDeRec ercaOriolReverterCurto?noredirect=1 https://www.facebook.com/download/200951316759698/2013%20Note s%20Programa%20-%20Sta%20Cec%C3%ADlia.pdf http://www.slideshare.net/bibliotecaIESAlcanar/dos-canareus-delsegle-xx-per-la-msicallibre-del-concert http://www.verbscatalans.com/index.php http://www.softcatala.org/corrector

Â

16


8. ANNEXOS ANNEX I: Fotografies de la família Reverter-Queralt

                                                                                       

Al centre  de  la  imatge,  el  saxo  tenor  del  meu  avi,  exposat  a  la  exposició  que  es  va  fer  el  1988,  datat   en  uns  145  anys  d’antiguitat.  (més  avant  el  vorem  a  l’actualitat).  

Clarinet de   13   claus,   que   va   ser   tocat   per   Miguel   Reverter   Pedra,   (el   meu   besiaio),   que   el   va   tocar   durant  tot  el  temps  que  va  estar  a  la  Banda.  

17  


La Banda  davant  l'església  el  dia  de  Sant  Isidre  de  1955.  

                                         

Fernando Reverter  Ulldemolins  ampliat.  

18  


Primer saxo   tenor   que   va   tocar   Fernando   Reverter   Ulldemolins  a  la  Banda.  

Fernando Reverter   Ulldemolins,   l’any   1960   a   la   festa   de   Santa   Cecília,   a   la   tradicional   foto   al   davant  de  l’església  d’Alcanar.  

19  


8 7  

6

3 5   1  

4 2  

Alguns músics  de  la  BMMA  durant  les  festes  del  Remei  de  1968.  1-­‐Joaquín  Fibla  Valls  (Catra),  2-­‐Julio  Castell  (director),  3-­‐ Batiste   Curto,   4-­‐Julio   Sancho,   5-­‐Francesc   Subirats   (Patorrat),   6-­‐Parra,   7-­‐Pascual   Subirats,   8-­‐Miguel   Guimerà   (Gorrito),   entre  altres.  

1972, Fernando   Reverter   Queralt   el   dia   que   es   va   incorporar   a   la   Banda,   la   fotografía   està   fet   des   de   la   porta  de  la  casa  familiar.  

Fernando Reverter  Queralt  realitzant  una  cercavila  pel   poble.  

20  


Entrega de   diploma   al   músic   Francisco   José     Reverter   Queralt.  Any  1979.  

Francisco José   Reverter   Queralt,   imposant-­‐li   el   pin   dels   5   anys  a  la  Banda.  

21  


Fernando Reverter  Ulldemolins,  donantli  la  placa  conmemorativa  als   20  anys  a  la  Banda  al  seu  fill  Francisco  José  Reverter  Queralt.  

Requinto que   va   ser   tocat   per   Francisco   José   Reverter   Queralt,   des   de   l’any  de  la  seua  entrada  a  la  Banda  fins  l’any  2003.  

22  


2006, Francisco   José   Reverter   Queralt   tocant   el   clarinet   baix   al   concert  de  Santa  Cecília.  

23  


Francisco José  Reverter  Queralt,  al  centre  de  la  imatge,  interpretant  l’obra  de  teatre:  La  Tía  

                                            Francisco  José  Reverter  Queralt  interpretant  l’obra  de  teatre  MASCLES  

   

24  


A dalt   de   tot   a   l’esquerra   de   la   imatge,   Francisco   José   Reverter   Queralt,   després   de   l’estrena   de   la   seua   última  obra  de  teatre:  MASCLES  

         

                            1997,   Jon   Reverter   Queralt   el   dia   que   es   va   incorporar  a  la  banda.  

Míriam Reverter  Queralt  el  dia  que  va  entrar  a  la  Banda,  li   dóna   el   diploma   el   seu   pare,   Fernando   Reverter   Ulldemolins.  

25  


1997, Jon  realizant  la  seua  primera  cercavila  amb  la   Banda.  

Jon Reverter   Queralt,   realitzan   el   seu   primer   pasacarrers   amb   la   banda   el   dia   de   la   seva   incorporació  a  la  banda.  

1998, dia  que  va  entrar  a  la  Banda  la  Miriam  Reverter  Queralt,  este  és  el  moment  en  què  la  Banda  la  passa  a  buscar  per  casa   seua,  i  presents  tots  els  musics  de  la  família  que  tocaven  en  aquell  moment  a  la  Banda.  

26  


El iaio   d’Oriol   Reverter   Curto   (Batiste   Curto   Fibla),   donant-­‐li  el  diploma  conmemoratiu  a  la  seua  entrada  a   la  Banda.  

2006, moment   en   què   la   Banda   passa   a   buscar   per   casa   seua  a  Oriol  Reverter  Curto.  

27  


2006, Oriol   Reverter   Curto   realitzant   la   seua   primera   cercavila   amb  el  seu  instruement,  el  bombardí.  

28  


2013, Laia   Reverter   Curto   moments   abans   que   la   Banda   vingués  a  recollir-­‐la  per  casa.  

Laia Reverter   Curto,   ja,   oficialment,   tocant   amb   la   BMMA,   just   abans  del  concert.  

29  


ANNEX II: Fotografies de la familia Quiles-Juan

José Quiles,  tocant  el  piano  en  un  teatre  l’any  1954  

José Quiles  realitzant  una  cercavila  amb  la  Banda  d’Altura,  l’any  1956.  

30


El director  Quiles  (al  mig,  amb  ulleres  fosques)  amb  la  Banda  de  Jarafuel,  l'any  1960  

Banda de  Briviesca  amb  el  mestre  Quiles  al  mig,  l'any  1968  

31


Primer concert  de  José  Quiles  amb  la  BMMA,  a  la  plaça  Major.  Any  1971  

Concert a  Xarafull  (Jarafuel),  l'any  1973  

32


Els germans  Quiles,  amb  el  director  i  la  seua  esposa  acompanyats   del   senyor   Jaime   Montes   i   esposa,   aleshores   director   de   la   banda   de  Vinaròs  i  mestre  de  Pascual  Arnau.  Any  1980  

El director  Quiles  entrega  el  diploma  al  seu  fill,  J.  Manuel  Quiles,  l'any  1980  

33


Entrada a  la  Banda  Municipal  del  músic  J.  Vicente  Quiles.  Any  1980  

J. Vicente  Quiles,  tocant  els  timbals.  Any  1980  

34


ANNEX III: Altres fotografies

Francisco Frías,   director   de   la   BMMA   durant   el   període  1936-­‐1947  

La BMMA  durant  una  processó  de  l'Ascensió  amb  el  mestre  Frias  com  a  director.  Anys  40.  

35


J. Antonio   Valls,   director   de   la   banda   de   Benicarló.  1976   José  Antonio  Valls  Subirats  (1958-­‐1983).  1978  

36


Pascual Arnau  Beltran,  director  de  la  BMMA,  des  del  2002  fins  l’actualitat.  (2013)  

A l’esquerra   de   la   imatge,   la   Meritxell   Villalonga   Adell,   els   dos   vam   fer   l’entrada   a   la   BMMA   el   mateix  any  2006.  Fotografia  del  2006  

37


ANNEX IV: Fitxa de l’anàlisi harmònic del pasdoble 1

2

      Fam    

I

14

Sf.A.1    

  I  

19

 

20

  25   26   B’   Sf.B’.3'   m.2’   m.2’          

31

 

  I  

15

 

  B   Sf.3  

 

10

      I       A  

16

  11   12   A   Sf.A.1           I-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐V-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐-­‐   I  

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

 

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

21

V    

27

m.2        

V  

  32   33   A   Sf.A.1       V   I  

22

 

17

34

  I  

 

I    

18

  I  

  23   24   B'   Sf.B’.3'   m.2’   m.2’          

  28   29   A   Sf.A.1   I    

6

 

Sf.A.2    

 

m.2 VII7      

Sf.Intr.2  m1.   m.1   V   I  

Compàs Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

V

I

m.2 VII7  

I

 

 

I

m.2  

 

V

  7   8   9   Introducció   Sf.Intr.2       m.1   m.1       V   I   ?      

5

 

 

13

 

Sf.Intr.1    

 

 

 

3 4   Introducció  

I  

 

30

I  

  LabM     35   36   A                                C   C   Sf.A.1   Sf.C.1       m.3   I                                  V   I    

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia       Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia       Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

     

38


37

38

39

40

41

C Sf.C.1   m.3   V7          

 

m.3’ I  

m.3’  m.3’   IV7                    V7   I  

  43   44       Sf.D.1   m.4   m.4   VII   I  

  45   D'  

 

  Sf.D.1  

m.4 I   Fam    

46

47

m.4’ I      

 

51

m.4’

m.4’

52 E  

E

 

53

Sf.E.1 m.5   III                        VII        

 

55

II    

m.5’ I  

56

Sf.E.2    

 

61

De S  a  O  

I    

62

         

 

           

67

  E          

58

         

63

 

 

64

De A  a  B   I  

 

 

 

69  

  I  

48

  I  

m.4’ III      

VII

VII

Sf.TRIO.1 I  

TRIO  EN   FM   68    TRIO      

 

54

Sf.E.2    

  VII  

          I  

57

      VII  

 

m.4 VII  

Sf.D’.1

Repetició   50  

49

D

42

59

   

60

      VII  en   sensible  

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia       Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia       Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

FaM   65   66    Petit  Pont       per  a  TRIO                    Preparació   V  

  Compàs  

  71   72   TRIO   Sf.TRIO’.1           V7   V7   V9   70  

Compàs Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

Frases Semifrases   Motiu   Harmonia  

Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

39


Rem 73 74   75   76   77   TRIO   Sf.TRIO’.1   Sf.TRIO’’.1                           V9   I   I   V   I                              V7      

79

SolM   80  

     

     

 

 

85

I    

91

 

86

 

 

 

 

 

82

  V  

V

  92   93   94   TRIO  FORT   Sf.TRIO’’.1           III   VI   IV      

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

 

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

V

 

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

Compàs Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia  

FaM   83   84    TRIO  FORT      TRIO  FORT   Sf.TRIO.1           I                                  V   I  

89

Sf.TRIO’.1    

 

VI

 

  87   88   TRIO  FORT  

98 99   TRIO  FORT    Sf.TRIO’’.1   FINAL               V   I   I    

97

 

V

I    

81 TRIO   Sf.TRIO’’.1       I  

Sf.TRIO.1    

 

 

78

 

  V  

 

90

95

I    

96

 

Sf.TRIO’’.1     IV   VII  

 

   

     

       

  Compàs   Frases   Semifrases   Motiu   Harmonia                

40


Clatrinet Pral. Bb

KIKO José Quíles Simón

Pasdoble

                                                      2    42                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        A

B

3

3

f

17

3

3

3

3

mf

crescendo...

31

5

3

f

mf

1.

45

5

3

3

3

3

f

2.

3

D.A. a B y salta

D.S.a O y salta

57

3

3

3

mf

70

Pesante

f

Tpo.p

3

3

tr..........

tr..........

tr.

tr.

tr.

3

82

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

3

f

tr.

tr.

94

3

3

3

3

3

oreverter

3

3

3


Trompeta 1ª Bb

KIKO José Quíles Simón

Pasdoble

 42                                       3  3                                            3                                                   2           2                                                                                                 15                                                                                  A

3

B

3

f

3

19

crescendo...

3

3

f

mf

f

37

3

mf

1.

51

3

2.

3

3

3

D.S a O y salta

3

f

D. A a B y salta

63

3

f

p

Pesante

Tpo.

f

90

3

oreverter

f

3

3


Anàlisi i història del pasdoble Kiko  

Treball de recerca d' Oriol Reverter Curto

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you