__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

CONTINGUTS 1-INTRODUCCIÓ ............................................................................................... 3 1.1. JUSTIFICACIÓ........................................................................................ 3 1.2. OBJECTIU ............................................................................................... 3 1.3. METODOLOGIA ...................................................................................... 3 1.4. HIPÒTESI ................................................................................................ 5 2-INTRODUCCIÓ SÒL ...................................................................................... 6 2.1. DEFINICIÓ ............................................................................................... 6 2.2. ORIGEN I FORMACIÓ: EDAFOGÈNESI ................................................. 7 2.3. COMPOSICIÓ .......................................................................................... 7 2.4. PERFIL D’UN SÒL ................................................................................... 9 2.5. CLASSIFICACIÓ DELS SÒLS ............................................................... 12 2.6. EL SÒL A LA PENÍNSULA IBÈRICA ..................................................... 13 2.7. EL SÒL A CATALUNYA ......................................................................... 15 2.8. EL SÒL DE LA NOSTRA ZONA ............................................................ 17 2.9. EL SÒL A ALCANAR ............................................................................. 18 3-EL pH DEL SÒL ........................................................................................... 19 3.1. DEFINICIÓ ............................................................................................. 19 3.2. LA IMPORTÀNCIA DEL pH DEL SÒL EN L’AGRICULTURA ............... 19 3.2.1. TIPUS DE CONREU EN FUNCIÓ DEL pH ..................................... 21 3.2.2 RECTIFICACIÓ DEL pH ................................................................... 22 4. PART PRÀCTICA ....................................................................................... 24 4.1.

ZONES DEL MOSTREIG .................................................................... 24

4.2. MOSTREIG .......................................................................................... 27 4.3- ESTUDI DEL PH .................................................................................... 28 4.3.1. INTRODUCCIÓ................................................................................ 28 4.3.2.OBJECTIUS ...................................................................................... 29 4.3.3. MATERIAL ....................................................................................... 29 4.3.4 PROCEDIMENTS ............................................................................. 30 4.3.5. RESULTATS I CONCLUSIONS....................................................... 31 5- CONCLUSIONS GENERALS ...................................................................... 35 6- BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB ..................................................... 37 ANNEX ............................................................................................................. 39 1


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR AGRAÏMENTS ................................................................................................. 42

2


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

1-INTRODUCCIÓ 1.1. JUSTIFICACIÓ Des d’un primer moment tenia prou clar que volia fer un treball de la branca científica i, a poder ser relacionat amb la natura, i encara millor si podia fer alguna mena de pràctica. Després que molts professors m’aconsellessin i em suggerissin títols per escollir, em vaig decantar cap a analitzar el pH del sòl de la nostra zona, proposat per la professora de Química. Vaig elegir aquest tema per diverses raons, la primera perquè el pH és un tema que es dona a Batxillerat, i d’aquesta manera jo ja el tindria més conegut. Una altra raó, és que el pH, és molt important per a l’agricultura ja que tot agrícola, té que estar pendent del tipus de pH de la seva terra per a fer una bona plantació. I com Alcanar és un poble que destaca per l’agricultura, vaig tenir major curiositat.

1.2. OBJECTIU L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és investigar quin nivell de pH del sòl tenim a Alcanar i, veure si aquest varia en funció de les diferents zones d’on agafaré mostres.

1.3. METODOLOGIA A finals de juny i principis de juliol vaig tenir la 1ª entrevista amb Anna Valle que havia de ser la tutora del meu Treball de Recerca. Em va orientar amb la forma de com encarar el TDR, els punts claus de l’índex i l’estructura a seguir. També em va proporcionar molts llibres, documents i pàgines web relacionats amb geologia, els quals durant l’estiu vaig anar llegint per obtindre informació i poder començar a redactar amb una visió més clara sobre el sòl i tot el relacionat amb aquest. A fer el treball per escrit vaig començar a principis de setembre. Vaig anar treballant periòdicament i poc a poc he anat fent gran el document. A mesura que anava progressant trobava nous punts per a afegir a l’índex i parlar sobre ells, ja que els trobava interessants. 3


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Per una altra banda, l’objectiu principal del meu treball ha estat el relacionat amb la part pràctica. Dins de la part pràctica, vaig fer un mostreig que va consistir en obtindre mostres de sòl de diferents parts del terme Alcanar, i després l’analítica al laboratori de l’ institut. Per a decidir en quines zones havia de fer el mostreig i quin mètode utilitzar, vaig parlar amb Toni Reverter, encarregat dels Serveis Agraris de l’Ajuntament d’Alcanar, que em va assessorar al respecte, també em va indicar on podria fer bones fotografies de talls de sòl per identificar-ne els horitzons i, em va prestar la barrina que he utilitzat per a traure les mostres. També vaig decidir fer una entrevista a Jose Miguel Beltran, agricultor del poble, per a obtindre més informació sobre un tema en concret, el de la rectificació del pH, ja que en anar avançant en el meu treball, em van sorgir dubtes sobre com es resol aquest tema en les nostres terres i, amb la informació que em va subministrar juntament amb el que vaig trobar per Internet, vaig poder fer una bona explicació. L’entrevista completa està als annexos finals. Per a la correcció ortogràfica, a banda del corrector del processador de textos, he usat la versió digital del DIEC, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Sobre les parts del treball, podem diferenciar entre la introducció del treball, on justifico l’elecció del tema d’aquest treball i parlo dels objectius i de la hipòtesi que faig i, després, podem trobar una introducció teòrica amb informació sobre el sòl i el pH i, finalment, ja vindria tot el que seria la part pràctica i les seves conclusions. També he inclòs la bibliografia i bibliografia web, on he anat afegint totes les adreces i llibres que he usat per a la cerca d’informació, a la mateixa bibliografia, he citat el nom de la pàgina, la data d’ús, el nom de l’autor i l’enllaç URL.

4


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 1.4. HIPÒTESI Des d’un principi la meva hipòtesi era que el pH dels sòls d’Alcanar, seria bàsic (pH major de 7,5), ja que sabia que vivíem en unes terres de roca calcària, però mentre he anat fent aquest treball, m’he anat plantejant una 2ª hipòtesi, i es que com fins i tot he entrat en temes agrícoles, he aprés que el pH necessari per als tarongers va de 6,0 a 6,5, d’aquesta manera suposo que alguna zona em donarà un pH d’aquestos valors, ja que pràcticament tot el terme d’Alcanar està ple de tarongers.

5


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

2-INTRODUCCIÓ SÒL 2.1. DEFINICIÓ El sòl és la capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència de la meteorització, l’erosió i dels éssers vius. Està format per partícules sòlides (que poden ser també orgàniques), aigua (lliure, adsorbida1 o en forma de vapor) i aire (lliure o dissolt en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen

dels

materials

d'on

prové

per

les

seves

característiques

geomorfològiques, físiques, químiques i mineralògiques. Els sòls tenen determinades propietats, minerals, origen, fàcies2 etc. Així, hi ha sòls argilosos rocosos, volcànics, al·luvials, etc. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un ecosistema complex, d'estructura estratificada3. La fracció orgànica d'un sòl és l'humus i es troba en les capes més superficials. La meteorització i l’erosió han segut els encarregats de fer alterar les partícules que componen els sòls, mitjançant processos químics i mecànics. El sòl difereix de la seva roca mare4 per les interaccions entre la litosfera, la hidrosfera, l'atmosfera terrestre, amb la biosfera. Les especialitats que estudien el sòl son la pedologia i l’edafologia. La pedologia, tracta la morfologia del sòl i la classificació del sòl, mentre que l'edafologia estudia la manera com hi influeixen els éssers vius (plantes, fongs i d'altres) sobre el sòl.

1

Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material. Conjunt de roques amb unes característiques determinades, ja siguin paleontològiques (fòssils) i litològiques (com ara la forma, la grandària, la disposició dels seus grans i la seva composició de minerals) que ajuden a conèixer on i quan es va formar la roca. 3 Estructura amb diferents capes de sòl. 4 Capa rocosa que es troba a la capa més baixa del sòl. 2

6


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 2.2. ORIGEN I FORMACIÓ: EDAFOGÈNESI L’origen del sòl es basa principalment en la meteorització mecànica, que consisteix a la separació de roques en porcions més petites de minerals, per culpa dels agents interns i externs. Entre ells destaquen, dels interns, la hidròlisi, la carbonatació, l’oxidació i la hidratació i, dels externs, la temperatura, l’aigua, els vents i la matèria orgànica. Per a la formació del sòl, també participa un fenomen important, el cicle geològic, el qual es divideix en tres fases: -OROGÈNESI: Formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal5. Aquests sediments són l'origen dels plegaments o falles6, que formen el relleu de la Terra. -GLIPTOGÈNESI: Destrucció del relleu, degut als agents externs, com el vent, l’aigua corrent, el gel, la neu, etc. -LITOGÈNESI: Formació de nous materials a partir dels que ja tenim ( roques sedimentàries) y altres que s’incorporen des de l’interior (roques magmàtiques y metamòrfiques).

2.3. COMPOSICIÓ Els constituents del sòl es poden dividir en quatre parts ben diferenciades: fracció mineral, fracció orgànica i inorgànica, aigua i aire. 5

Fossa tectònica en forma de sinclinal llarg i profund És una fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada. 6

7


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

-MINERALS: En un sòl equilibrat els minerals ocupen el 45% La majoria d’ells provenen de la roca mare. També poden provenir de zones erosionades i han segut transportats per aigua i vent. Els principals minerals que ens podem trobar al sòl són fòsfor, calci, potassi i magnesi. Com a minerals secundaris ens podríem trobar en menor mesura quars, argila i carbonats. -MATERIA ORGÀNICA I INORGÀNICA: En un sòl equilibrat la matèria orgànica ocupa un 5% La matèria orgànica està representada per les restes de vegetals, fongs, i tota la fauna que fa vida al sòl (insectes, cucs, etc.) Aquests microorganismes són els encarregats de formar els porus al sòl, que fan possible la ventilació, l’emmagatzematge d’aigua i el creixement de les arrels de plantes. Un dels principals elements de la matèria orgànica es l’humus, que és una mescla formada per molècules orgàniques provinents de la descomposició de la matèria. La transformació de la matèria orgànica pot arribar a la destrucció total dels compostos orgànics donant lloc a productes inorgànics senzills com CO2, NH3, H20, etc. i es parla en aquest cas del procés de mineralització. La matèria inorgànica fa que el sòl sigui fèrtil, originant-se a partir de processos de meteorització. -AIGUA: En un sòl equilibrat l’aigua ocupa un 25% Es fonamental per a transportar els nutrients necessaris per a les plantes, i al mateix temps facilita els processos de descomposició química i biològica. 8


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

-AIRE: En un sòl equilibrat l’aire ocupa un 25% Ocupa el mateix volum que l’aigua ja que s’ubiquen als porus que hi ha al sòl. Els principals gasos que trobem són l’oxigen, nitrogen i diòxid de carboni. La funció de l’oxigen és mantindre els sòls oxigenats. La funció del nitrogen és estimular el creixement de les plantes. El diòxid de carboni és una font d’energia per als microorganismes. El sòl és el lloc de l’atmosfera on hi ha major reserva de carboni. 7

2.4. PERFIL D’UN SÒL El perfil és l’estructura vertical d’un sòl, el qual podem observar fent un tall vertical al sòl fins arribar a la roca mare. Aquesta estructura està formada per diferents capes anomenades horitzons, i cadascuna té una composició, color i textures diferents i es situen en paral·lel a la superfície del terreny. Els horitzons indiquen el grau de meteorització de la roca i els processos biològics.

La profunditat del sòl, varia en funció del temps d’evolució que ha estat exposat, i per tant, també varia la profunditat dels horitzons. -HORITZÓ O: No es defineix com a sòl, tot i que forma una petita capa que té matèria orgànica. Aquest horitzó conté gran part dels organismes vius. -HORITZÓ A:

7

Imatge de: http://geologylearn.blogspot.com/2015/07/soil-profiles-and-soil-properties.html

9


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Bastant ric en humus, ja que conté la major part de fauna, flora, arrels i microorganismes. Aquest horitzó és el que es veu més afectat per les accions dels éssers vius i el clima. HORITZÓ B: Major contingut vegetal i és on estan les arrels d’arbres i arbustos. La quantitat de microorganismes és baixa. HORITZÓ C: Format principalment per la roca mare parcialment alterada per efectes del clima i humans, així com processos químics i biològics sobre el sòl. HORITZÓ R: És un dels horitzons més purs, ja que està format per roca mare sense alterar, és a dir, matèria que encara no ha experimentat canvis físics ni químics.

Horitzó O Horitzó A Horitzó B Horitzó C

10


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

Horitzó O Horitzó A Horitzó B

Horitzó O Horitzó A

Horitzó B Horitzó C

11


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Al terme de Alcanar he pogut fotografiar aquests talls on també es poden observar els horitzons. La foto que hi ha una olivera de fons, la vaig fer al remei, totes les altres són fetes per camps de tarongers que es troben per la zona de les canals, entre Alcanar i Ulldecona. La que millor es veuen els horitzons diferenciats és a la primera. En aquestes fotos l’horitzó més profund que he pogut veure ha segut el C, ja que el D es trobava massa fons.

2.5. CLASSIFICACIÓ DELS SÒLS Existeixen dos tipus de classificació principals per al sòl, un segons la seva estructura, i l’altre segons les seves característiques físiques. PER ESTRUCTURA: 

Sòls arenosos: No retenen l'aigua, tenen molt poca matèria orgànica i no són aptes per a l'agricultura.

Sòls calcaris: Tenen abundància de sals calcàries8, són de color blanc, secs i àrids, i no són bons per a l'agricultura.

Sòls humífers (terra negra): Tenen abundant matèria orgànica en descomposició, de color fosc, retenen bé l'aigua i són excel·lents per al cultiu.

Sòls argilosos: Estan formats per partícules de color groguenc i retenen l'aigua formant bassals. Si es barregen amb l'humus que és la substància composta per certs productes orgànics de naturalesa poden ser bons per conrear.

Sòls pedregosos: Formats per roques de totes les mides, no retenen l'aigua i no són bons per al cultiu.

Sòls mixtes: Té característiques intermèdies entre els sòls sorrencs i els sòls argilosos barrejats.

A la nostra zona destaquen els sòls calcaris.

8

Destaca la calcita i esta composta majoritàriament per carbonat de calci CaCO3.

12


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR PER CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES: 

Litosòls: Es considera un tipus de sòl que apareix en escarpes9 i afloraments rocosos, el seu gruix és menor a 10 cm i sosté una vegetació baixa.

Cambisòls: Són sòls joves amb procés inicial d'acumulació d'argila.

Sòls al·luvials: Presenten un horitzó d'acumulació d'argila amb saturació superior al 50%.

Acrisòls: Presenten un marcat horitzó d'acumulació d'argila i amb saturació inferior al 50%.

Sòls gley: Presenten aigua de forma permanent o semi permanent amb fluctuacions en nivell freàtic10 en els primers 50 cm.

Fluvisòls: Són sòls joves formats per dipòsits fluvials, la majoria són rics en calci.

Rendzina: Presenta un horitzó d'aproximadament 50 cm de profunditat. És un sòl ric en matèria orgànica sobre roca calcària.

Vertisòls: Són sòls argilosos de color negre, presenten processos de contracció i expansió, es localitzen en superfícies de poc pendent i propers escorriments superficials.

A la nostra zona destaca la rendzina.

2.6. EL SÒL A LA PENÍNSULA IBÈRICA Dividim la Península Ibérica en tres parts depenent de la composició principal de roques, la part silícia, la calcària i l’argilosa. 

LA PENÍNSULA SILÍCIA: predominen els silicats i especialment el quars. Destaquen les roques magmàtiques, les roques volcàniques i les roques metamòrfiques. Corresponen als terrenys més antics de la Península, del Paleozoic, i ocupa la part més baixa del Massís Ibèric i els nuclis arsinosos11 de les principals muntanyes.

9

Vessant de roca que travessa el terreny abruptament. Lloc on es troba l'aigua subterrània. 11 Denominació genèrica dels composts orgànics arsenicals, de naturalesa àcida. 10

13


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 

LA PENÍNSULA CALCÀRIA: Coincideix amb la distribució dels materials mesozoics que predominen a les serralades que envolten el Massís Ibèric.

LA PENÍNSULA ARGILOSA: Correspon a les depressions ocupades per sediments terciaris i quaternaris, entre els que destaquen, les valls de l’Ebre i del Guadalquivir i les conques del Duero i Tajo.

12

12

https://es.slideshare.net/escarraga/tema-2-14869531

14


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

2.7. EL SÒL A CATALUNYA Principalment el sòl de Catalunya és divideix en dos grans grups, sòls calcaris i sòls silicis. Majoritàriament predominen els sòls calcaris, ja que els silicis només ocupen una petita part de Barcelona, Girona, la comarca del Priorat i els Pirineus. En canvi la roca calcaria, esta present per tota la resta de terreny. Els Pirineus axials estan constituïts principalment per roques magmàtiques i metamòrfiques, com els granits, els gneis i les pissarres. Damunt d’aquests materials hi trobem sòls silícics aptes per al desenvolupament de boscos i pastures, però poc fèrtils. Les pissarres han estat usades tradicionalment per a cobrir les teulades de les cases. Els Prepirineus estan formats bàsicament per roques sedimentàries (calcàries, gresos i conglomerats), també presenten aquesta composició la Serralada Transversal. Aquí hi ha sòls calcaris profunds, amb una bona coberta de boscos que permet l’explotació forestal. A més, a les fondalades de la Garrotxa han desenvolupat sòls volcànics molt fèrtils, aptes per a tota mena d’utilitzacions forestals, agrícoles i ramaderes. Les roques volcàniques també han estat objecte d’explotacions mineres per obtenir materials de construcció. A la Serralada Prelitoral predominen les roques sedimentàries, també enclavaments magmàtics i metamòrfics. Els sòls són, per tant, variats, en general profunds i aptes per al desenvolupament forestal, agrícola, ramader i explotacions de plom i zinc. A la Depressió Prelitoral predominen roques sedimentàries recents. Sòls, profunds i fèrtils, els aqüífers i la climatologia en fan una zona agrícola i natural de gran potencial. A la Serralada Litoral hi ha grans batòlits13 granítics amb formacions metamòrfiques (pissarres) i sedimentàries (calcàries). Usos forestals i residencials. Tant els granits com les calcàries són objectes d’intenses

13

És una massa extensa de granit que s'estén durant centenars de km i cobreix més de 100 2 km en l'escorça terrestre.

15


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR explotacions mineres per fornir ciment (roques calcàries) i materials de construcció. A la Depressió Central i zones planes de l’interior de Catalunya hi ha roques sedimentàries (calcàries, lutites, margues i evaporites), el sòl té ús agrícola i ramader; en algunes zones pateix problemes d’erosió i contaminació per l’abocament de fems. En la Depressió Central destaca la mineria a les roques evaporítiques. Sal a la Cardona, potasses a Súria i Sallent i guixos a Òdena. Explotacions de lúties (argiles) han permès desenvolupar la indústria de la ceràmica.

14

14

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/cacadors-de-bolets/sols-silicis-i-calcaris/video/3738432/

16


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 2.8. EL SÒL DE LA NOSTRA ZONA En l’estudi geològic de la comarca del Montsià, hem de tindre en compte, que la nostra comarca és una zona que està en contacte amb la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric. I també destaca la recent formació de la plana deltaica del riu Ebre. EVOLUCIÓ TECTÒNICA: Fa uns 180-200 milions d’anys, a l’era Mesozoica, l’espai de la comarca era una gran fossa marina. Durant l’època del Juràssic i Cretaci es van anar dipositant, al fons de tota la conca, successives capes de sediments. Poc a poc es van anar endurint fins originar les roques calcàries, que tenim avui en dia a les serres. Al llarg d’aquests períodes, el mar anava retrocedint fins que se’n va retirar definitivament. Després del Cretaci, va començar el període Terciari, etapes compressives i que van plegar, arrugar i elevar els materials. El terreny va abonyegar-se i s’hi van aixecar, les actuals cadenes muntanyoses de la comarca, la serralada de Godall i el Montsià. Al mateix temps entre les serres es van formar les depressions i planes. En finalitzar el període Terciari, la forma del territori montsianenc ja era semblant al d’avui en dia, excepte el delta del Ebre, que es va originar fa relativament poc. Al llarg dels anys, aquestes muntanyes han segut erosionades, per fenòmens atmosfèrics i canvis climatològics, donant-los la forma que ara tenen. Sobre el tipus de sòl, tenim un sòl calcari, és a dir amb materials carbonatats. A la zona del Montsià la roca mare és de materials compactes, per contra a la part de Tortosa i Vall de l’Ebre la roca mare es de materials no compactes.

17


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 2.9. EL SÒL A ALCANAR Principalment el sòl d’Alcanar, es caracteritza de sòl calcari igualment que la majoria de part catalana. Més específicament tenim sòls anomenats rendzina i terra rosa. Els sòls rendzina es formen sobre una roca mare carbonatada, com la calcària, fruit de l'erosió i són sòls bàsics. La terra rossa és un tipus de sòl argilós de color vermellós produït per la meteorització química (dissolució) de les margues15 i de la roca calcària. És molt característic de climes mediterranis.

15

Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada

18


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

3-EL pH DEL SÒL 3.1. DEFINICIÓ El pH del sòl és el mesurament de l'acidesa o basicitat dels sòls. El pH indica la concentració d’ions hidrogen. [H+] Els valors de pH van de 0 a 14. Un pH de 6.5 a 7.5 és neutre, per sota de 7.5 és àcid i per sobre de 7.5 és bàsic. Els sòls àcids són els sòls formats per roca silícia i el sòls bàsics són els sòls formats per roca calcària.

pH = – log [ H+]

Classificació del rang del pH

Formula del pH.

3.2. LA IMPORTÀNCIA DEL pH DEL SÒL EN L’AGRICULTURA El pH del sòl és important, perquè influeix en diversos factors que afecten el creixement de la planta. Els principals factors són: -La disponibilitat dels nutrients per les plantes: si un terreny té un pH bàsic, superior a 7,5, els micro-elements ferro, manganès, zinc i coure es poden bloquejar i no estar disponibles per a la nutrició de les plantes tot i estar presents en el sòl. -Bacteris del sòl: L'activitat bacteriana que allibera nitrogen de la matèria orgànica i de certs fertilitzants, es veu particularment afectada pel pH del sòl, ja que els bacteris funcionen millor en el rang de pH de 5.5 a 7.0.

19


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR -Pèrdua de nutrients: Els nutrients de les plantes es dissolen amb l’aigua amb un pH per sota de 5.0 molt més ràpidament que els sòls amb valors entre 5.0 i 7.5. -Elements tòxics: L'alumini es pot tornar tòxic per al creixement de la planta en certs sòls amb un pH inferior a 5.0. -L'estructura del sòl: Especialment l'argila es veu afectada pel pH. En el rang òptim de pH (5.5 a 7.0), els sòls argilosos són granulars i fàcils de treballar, mentre que si el pH del sòl és extremadament àcid o extremadament alcalí, les argiles tendeixen a tornar-se enganxoses i difícils de conrear. Una prova del pH del sòl indicarà si el sòl produirà un bon creixement de la planta o si serà necessari tractar-lo per ajustar el nivell de pH. I és molt important anar-ho controlant periòdicament ja que, el pH del sòl es pot desequilibrar per diverses raons, com per exemple l'ús continu de fertilitzants inorgànics, i farà que el sòl es torni més àcid, i si la planta no suporta sòls àcids no obtindrem el rendiment esperat. Per a la majoria de les plantes, el rang de pH òptim és de 5,5 a 7,0, però en alguns casos, determinades plantes creixeran en sòls més àcids o requeriran un nivell més alcalí.

20


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 3.2.1. TIPUS DE CONREU EN FUNCIÓ DEL pH

Foto treta d’una web anomenada agromática (https://www.agromatica.es/el-ph-de-las-plantas/)

El verd més fosc reflecteix el pH de les plantes òptim, mentre que el verd més clar mostra el desenvolupament acceptable o aquell que no suposa cap problema de creixement per a la planta. El pH de les caselles en blanc significarà pèrdua de rendiment dels nostres cultius. Sobre conreus, he tingut especial interès en ficar només els que tenim més a prop i més típics del poble d’Alcanar. Per als tarongers, el millor pH del sòl és entre 6.0 i 6.5, per a les oliveres, el pH òptim es troba entre 5.0 i 7.5 i per a les tomaqueres, el millor pH és entre 6.2 i 6.5. Una curiositat que he trobat del pH, es que, aquest fa que les flors de la hortènsia siguin d’un color o un altre. Per a que l’hortènsia floreixi i creixi bé, el pH òptim del sòl es entre 4.5 i 6.5, però la curiositat és que si entre aquest interval, tenim de 4.5 a 5.0, les flors es tornen blaves, si el pH està entre 5.5 i 6,0 seran blanques i si el pH és de 6.0 a 6.5 sortiran flors rosa. Al final gairebé sempre acaben sent de color rosa, ja que l’aigua per a regar sol tenir un pH del 7. Una altra dada és que afegint sulfat de coure (CuSO4) o pissarra, el color de la flor es torna lila.

21


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 3.2.2 RECTIFICACIÓ DEL pH La rectificació del pH consisteix en corregir el valor de pH, és a dir, pujar-lo o baixar-lo, depenent de la necessitat del cultiu que volem fer. Existeixen diferents protocols per a rectificar el pH del sòl, aquí s’exposen uns quants: 

Baixar el pH del sòl: Per a obtindre pH per baix de 7 podem fer-ho seguint dos guions diferents:

GUIÓ 1: Mesclar la terra amb torba rossa16, la qual té un pH àcid. Per a que tingui efecte hem de ficar una capa de 4-5 cm per tot el terreny que volem rectificar i ens hauríem d’esperar uns 5 o 6 mesos per a veure l’efecte. GUIÓ 2: Si no vols esperar tant, l’altra opció és afegir sulfat d’alumini al sòl, ja que baixa el pH tan prompte com se dissol. La quantitat depèn dels punts que vols baixar, però per cada punt de pH es necessiten 0,5 Kg de sulfat d’alumini per metre quadrat. GUIÓ 3: Una altra manera és fent aportacions de microelements17 de Ferro, Zinc, Coure i Manganès.

Pujar el pH del sòl: per a obtindre un pH per dalt de 7.5, la manera més ràpida i eficaç és utilitzant carbonat de potassi, que és molt soluble, i per tant se pot aplicar a l’aigua de reg o al degoteig18, i amb una cullerada petita ja n’hi ha prou per a pujar el pH. Per a pujar el pH també s’usa Fòsfor, Magnesi, Calci, Bor i Molibdè.

16

Substància orgànica que afavoreix el creixement de vegetals perquè afavoreix la penetració de les arrels en el sòl. 17 Referència als minerals de la dieta que es necessiten en molt poca quantitat per al creixement, desenvolupament i fisiologia d'un organisme. 18 Forma de regar, caient aigua de gota en gota

22


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Totes aquestes aportacions es fan mitjançant adobs, nutrients i microelements que porten aquestes elements. A Alcanar, els productes que se solen utilitzar són d’adobs sòlids com el Nitrat de Calci(15’5% N, 27% CaO), Nitrat de Magnesi(Mg(NO3)2) i Fòsfor(P2O5). Adobs líquids com el NPK 12-4-6+1 Mg i el NPK 8-4-10+1 Mg. Correctors com Sequestrene (quelat de fe 6%), Borogreen(bor 11% p/p) i molibdé. Després per a millorar les característiques fisicoquímiques i biològiques del sòl, augmentar la capacitat d’intercanvi catiònic, afavorir la vida microbiana i millorar la fertilitat del sòl, estan els àcids húmics i fúlvics. Altres adobs naturals com l’eixerri19, la gallinassa20 i els purins21 són efectius per a desbloquejar la terra i millorar l’estructura del sòl per a tenir un pH més adequat. La rectificació és molt important fer-la (si és necessària) abans de plantar, per a que la terra ja es trobi en les millors condicions per al cultiu. I abans de plantar també s’analitza el pH per a saber si fa falta corregir el terreny o no. A partir d’aquí, cada 3 o 4 anys es tenen que fer anàlisis del pH per a veure si el valor ha tornat a la posició original. Els agricultors, per a mirar el pH del sòl, com que ho fan a gran escala, usen tècniques diferents, com per exemple sensors o testers, tot i que a vegades també fan analítiques. Tota aquesta informació de la rectificació l’he trobat a aquest enllaç: https://www.jardineriaon.com/corregir-ph-del-suelo.html

i

he

ampliat

amb

l’entrevista que li vaig fer a José Miguel Beltran.

19

Fem de corders. És l’excrement o fems de les gallines. 21 Els purins són qualsevol dels residus d'origen orgànic, com aigües residuals i restes de vegetals, collites, llavors, concentracions d'animals morts, pesca, menjar, excrements sòlids o líquids, o barreja d'ells, amb capacitat de fermentar o fermentats que tenen impacte mediambiental. 20

23


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

4. PART PRÀCTICA La part pràctica la podem dividir en dues parts: En primer lloc la part del mostreig i en segon lloc l’analítica.

4.1.

ZONES DEL MOSTREIG

Primer que tot per a fer la tria d’aquestes zones he buscat llocs que estiguen relativament separats, per a poder obtindre nivells de pH representatius de diferents parts del terme. A l’hora de la tria, també em vaig deixar aconsellar per Toni Reverter. Les zones que utilitzaré per a obtenir mostres de sòl són les següents: 1. Prat, partida les Mallades 25: 40°32'01.8"N 0°30'48.1"E Aquest prat és el de ma iaia (Carmen Vidal) i l’he triat perquè és una zona on he passat molta estona, ja que la majoria d’estius me’ls he passat allí i em feia molta il·lusió saber quin pH té la terra del lloc d’on he crescut. Una altra raó, és perquè volia tindre una mostra d’un lloc prop del mar. 2. Hort Institut Sòl de Riu: 40°32'20.9"N 0°28'27.8"E L’hortet de l’institut, l’he triat perquè és el lloc que tinc més accessible i queda a una distància relativament mitjana respecte als altres llocs. 3. Muntanya del Montsià entre Alcanar i Ulldecona, Mas de Mulet: 40°35'28.9"N 0°30'28.7"E La muntanya del Montsià l’he triat per a veure si l’altitud té algun efecte en relació al pH, suposant que en les parts més altes el pH serà més gran, pel contacte amb la roca mare i menys profunditat del sòl. 4. Fàbrica del ciment, CEMEX: 40°35'17.4"N 0°32'24.8"E La Fàbrica del Ciment (CEMEX), l’he triat perquè és el punt més calcari que conec de la nostra zona, ja que el sòl està més en contacte en la roca mare. 5. Riu Sènia: 40°31'55.3"N 0°28'38.6"E

24


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Finalment el riu Sènia. Tinc que aclarir que vaig anar a un lloc on el riu està sec, i la peculiaritat d’aquest lloc es que és un riu i pot provocar una diferència amb el nivell normal de pH que podria tenir, ja que als rius, a partir de l’erosió, poden haver arribat sediments de muntanyes, com per exemple del Ports de Besseit, muntanya on neix aquest riu, i acumulació de substàncies arrossegades per l’aigua procedents de les zones de conreu, com pesticides i adobs. Cada zona està marcada amb números al mapa de la pàgina següent.

25


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

26


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 4.2. MOSTREIG Existeixen diferents tècniques de mostreig, però la que vaig trobar més adequada, per la seva senzillesa va ser la de la barrina22. L'eina que vaig usar va ser una barrina . I l’ús d’aquesta és molt senzill, només cal clavar la barrina al terra i fer una mica de pressió cap a baix, mentre dones voltes al sentit de les agulles del rellotge. La broca que hi ha a l’extrem que entra en contacte amb el sòl, fa possible excavar cap a baix. Quan ja havia arribat a la profunditat necessària, nomes calia fer força per treure la barrina i la mostra de sòl estava dipositada a la barrina. El mostreig consisteix en fer una presa de mostres per a posteriorment analitzar-les. De cada zona vaig agafar 2 mostres, una a 20 cm i l’altra a 40 cm, per a veure si la profunditat del sòl influeix al pH. I al laboratori, de cada profunditat, vaig analitzar 2 mostres, per a obtindre uns resultats més precisos i veure si ha hagut algun error. Les mostres obtingudes les vaig emmagatzemar en recipients de vidre, per a conservar-les, ja que no podia analitzar-les al moment.

22

Eina d'acer amb una rosca en espiral en la seva punta i proveït generalment d'un mànec en l'altre extrem, que serveix per foradar fusta, metall, pedra o un altre material dur.

27


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 4.3- ESTUDI DEL PH 4.3.1. INTRODUCCIÓ Primer que tot, per a poder analitzar les mostres correctament, vaig decidir que havíem de vaporitzar l’aigua que hi hagués, ja que la terra estava molt banyada i això hagués pogut influir en els resultats, ja que hagués pogut diluir la basicitat, i per tant sortir menys alt el pH. Per a això, vaig introduir les mostres que havia d’analitzar al forn durant unes 6 hores, la primera vegada ja em vaig donar compte que en 6 hores, pràcticament ja no quedava aigua. I vaig fer observacions i mesures de pes mentre s’escalfaven. De cada mostra, vaig fer dues anàlisis, perquè si només n’hagués fet una, no serien tant precisos els resultats, ni tres perquè no teníem prou material, així que vaig decidir fer dues anàlisis per cada mostra. Una vegada ja estaven al 100% vaporitzades només faltava fer l’anàlisi. Primer s’havia de calibrar el pH-metre, però la tutora ja m’ho havia deixat preparat, el que s’havia de fer és comprovar amb solucions tampó que tenen un pH marcat que el pH-metre s’ajusti a aquest pH. Per a poder mesurar el pH, se li afegeix una mica d’aigua al sòl i s’agita, així les partícules de terra solubles es dissolen en l’aigua, ja que el pH-metre mesura el pH de les dissolucions. Després s’ha de deixar reposar, per a que s’estabilitzen les substàncies i per a poder introduir el pH-metre sense risc a que hi hagi terra que no s’hagi dissol i que puguin avariar el pH-metre. I finalment l’últim pas, que és d’introduir l’elèctrode, s’ha de fer d’una forma calmada i es fica només un dit per baix del nivell de l’aigua fins que a l’aparell indici un valor fix, és a dir, que s’estabilitzi la lectura.

28


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 4.3.2.OBJECTIUS Els objectius principals d’aquesta pràctica són deshidratar les mostres de terra i obtenir les mesures del pH.

4.3.3. MATERIAL 

Balança

analítica

de

precisió. (Nahita Blue) 

Consola i sensor de pH. (Ventus V-Log)

Vasos de 100 mL.

Varetes

per

agitar

i

agitador magnètic. 

Proveta de 100 mL.

Comptagotes.

Aigua destil·lada.

4 càpsules de porcelana.

Estufa. (P. Selecta)

29


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 4.3.4 PROCEDIMENTS -EIXUGAR: Fer aquest pas de assecar l’aigua era necessari. Pels matins, a les 8:30 pesava les mostres banyades i les ficava a l’estufa del institut. A l’hora del pati, 11:30, anava al laboratori treia les mostres de l’estufa, les deixava refredar i les tornava a pesar per a veure la diferencia de pes, i les tornava a introduir a l’estufa, fins les 15h que tancava l’estufa per a deixar-les refredar i, per la tarda, cap a les 17h les tornava a pesar i desprès em tocava analitzar-les. -ANÀLISI: 1. Ajustar i calibrar el pH-metre seguint les instruccions del fabricant 2. Pesar 20 grams de sòl a un vas de 100mL i afegir 50mL d’aigua desionitzada. 3. Agitar durant 5 minuts amb agitador magnètic. 4. Deixar reposar durant 30 minuts. 5. Tornar a agitar amb vareta després de deixar reposar. 6. Introducció de l’elèctrode del pH-metre 7. Anotar el pH indicat per l’aparell. 8. Netejar l’elèctrode, el que feia era repassar 2 vegades amb aigua de l’aixeta i després 2 vegades més amb aigua desionitzada.

30


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

4.3.5. RESULTATS I CONCLUSIONS

PRAT

RECIPIENT

RECIPIENT

T

+MOSTRA

12:00h

%

H20 17:30h

PERDUT

%H20 PERDUT

P

P1

12:00h

P2

17:30h

MOSTR

1

59,21g

94,55g

88,19g

17,99%

87,99g

18,56%

A 20cm

2

64,09g

100g

93,57g

17,90%

93,37g

18,46%

MOSTR

3

76,54g

109,48g

103,85g

17,09%

103,66g

17,67%

A

4

64,91g

99,73g

93,98g

16,51%

93,80g

17,03%

1

59,21g

94,82g

94,52g

0,84%

94,02g

2,25%

40cm

HORT

MOSTR

2

64,09g

101,10g

100,65g

1,21%

100,60g

1,35%

INTSITUT

A

3

76,54g

109,5g

108,66g

2,54%

108,21g

3,91%

20cm

4

64,91g

100,82g

100,05g

2,23%

100g

2,28%

MOSTR

1

59,21g

95,12g

90,60g

12,58%

90,72g

12,06%

A 20cm

2

64,09g

100,24g

95,27g

13,75%

95,37g

13,47%

MOSTR

3

76,54g

111,34g

106,04g

15,23%

106,12g

14,9%

A

4

64,91g

100,73g

94,98g

16,05%

95,07g

15,8%

MOSTR

1

59,21g

95,23g

89,88g

14,82%

89,69g

14,85%

A 20cm

2

64,09g

99,51g

94,46g

14,26%

94,43g

14,34%

MOSTR

3

76,54g

110,67g

105,50g

15,15%

105,44

16,53%

A

4

64,91g

100,85g

94,90g

16,44%

94,88

16,61%

MOSTR

1

59,21g

96,58g

90,26g

16,91%

89,78g

18,2%

A 20cm

2

64,09g

98,90g

93,02g

16,89%

92,50g

18,39%

MOSTR

3

76,54g

110,93g

104,73g

18,02%

104,21g

19,54%

A

4

64,91g

100,89g

93,84g

19,59%

93,44g

20,73%

MONTANYA

40cm

FÀBRICA

40cm

RIU

40cm

MITJANA

16,19%

31

16,70%


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Aquestes dades mostren els grams que vam perdre per la vaporització de l’aigua. Si ens fixem veiem que la variació de les 8:30 a les 12h és molt major a la diferencia de pes entre les 12 i les 17:30 h: podem concloure que en les 3 primeres hores ja s’havia perdut pràcticament tota l’aigua (5,67 grams, fent la mitjana aritmètica.) , ja que després en cinc hores i mitja la quantitat d’aigua vaporitzada va ser mínima (0,21 grams, fent la mitjana aritmètica). Aquestes van ser les operacions que vaig fer per a trobar el tant per cent d’aigua perdut.

P – P2 X 100 P–T Com es pot observar a les mostres de l’hortet vaig tenir un problema. Em dona uns percentatges tan baixos perquè quan vaig agafar estes mostres, les vaig ficar en una safata, i van estar durant uns quants dies assecant-se, i és per això que els resultats obtinguts no varien molt en relació a la pèrdua d’aigua, ja que ja se n’havia anat abans d’escalfar-les. Amb aquestos percentatges, també he calculat la mitjana de percentatge d’aigua perduda, exceptuant les dades de les mostres de l’hortet ja que són irrellevants. En les mostres de la muntanya, es poden apreciar unes dades una mica estranyes, i es que surt que les mostres pesen més a les 17:00h (quan ja s’havia finalitzat el procés d’escalfament) que a les 12:00h. L’única raó que li veig a aquest fet, és que en algun moment les mostres van agafar humitat, i això va fer pujar una mica el pes total. Cal afegir que hem tingut una tardor especialment plujosa, i potser aquell dia hi havia més humitat i la van agafar de l’ambient.

32


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR Aquestes altres dades ja donen les dades finals del pH. PH PRAT PH INSTI

20 cm

40 cm

PH

PH

MONTE

FÀBRICA

PH RIU

1

7,83

8,30

8,90

8,25

8,03

8,10

2

7,88

8,47

8,94

8,42

8,23

8,10

3

7,97

8,47

8,33

8,13

4

8,00

8,50

8,25

8,19

La primera conclusió que podem treure és que dins del nostre terme, el pH del sòl varia poc, està entre 7,83 i 8,94. Una segona conclusió seria que el pH de les mostres de 40 cm de profunditat, són més elevats que les de 20 cm, i la raó d’això és perquè el forat de 40 cm està més a prop de la roca mare, i la roca mare és més bàsica. Una tercera conclusió que he tret és que el pH del l’institut no és del tot representatiu, ja que els resultats són bastants irregulars, i això em fa pensar que possiblement en el procés de construcció de l’institut, és va reomplir el sòl amb material d’un altre lloc. A més, a l’ institut només vaig poder agafar terra de 20 cm, ja que vaig topar-me amb una capa de grava que m’impedia continuar baixant. Per tant vaig decidir agafar les 4 mostres de 20 cm, en comptes de fer 2 de 20cm i 2 de 40cm. La quarta conclusió, és que les zones més altes, com que estan més prop de la roca mare i per tant, no hi ha tant de sòl, el pH m’ha sortit més alt i a les zones més baixes, més baix. Una hipòtesi que jo faig de la fàbrica del ciment és que, com que per a fabricar ciment usen molts de materials, potser on jo vaig agafar les mostres, hi havien restes d’altres materials. A més quan estava analitzant el pH del sòl de la Fàbrica del Ciment vaig veure que a les mostres hi havien petites pedres negres, i la tutora em va dir que podrien ser pedres de clinker23, que és el 23

És una roca sintètica, usualment de 3 a 25 mm de diàmetre, a partir de la qual s'obté el ciment, després de moldre i mesclar-lo adequadament amb altres materials.

33


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR material que surt del forn de la fàbrica, i què després es moldrà per obtenir el ciment. I això potser ha modificat una mica els resultats de la Fàbrica.

34


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

5- CONCLUSIONS GENERALS Sobre les conclusions generals començaré parlant sobre el que he aprés en redactar aquest treball: principalment la manera d’estructurar-lo i com organitzar la informació i el temps de treball; també com buscar la informació necessària, ja sigui en llibres o Internet o mitjançant entrevistes. En matèria teòrica, sobre el sòl he conegut la seva composició i la diversitat de les classificacions. I sobre el pH, només sabia les coses bàsiques. Ara ja tinc les idees més clares, com per exemple, la importància que té en la vegetació i agricultura i les tècniques per a rectificar el pH. Els objectius dels que partia era conèixer el pH del sòl del nostre poble i treure conclusions, i puc dir que els he complit satisfactòriament, perquè gràcies al mètode utilitzat i a les mostres analitzades he arribat a la conclusió que el pH del terme d’Alcanar oscil·la entre 7,83 i 8,94 en funció de la zona analitzada. Quant a la part pràctica, voldria fer constar que ha suposat més temps del que em pensava. Sembla ser que és una de les característiques del treball experimental: s’inverteixen moltes hores per a obtenir uns resultats la redacció dels quals no és extensa. Per una banda, estan les hores invertides en el mostreig, al que vaig dedicar-hi tres tardes completes acompanyat del meu pare, aproximadament unes 7 hores. Per una altra part, estan les hores del laboratori. Per a cada zona que analitzava, estava una tarda al laboratori, i tardava una hora i mitja i vaig estar cinc tardes. Si ens fixem en la relació entre les hores passades al laboratori i les pàgines al treball que m’ha ocupat el resultat, veiem que la relació és molt pobra, ja que unes 14 hores, les he plasmat en només una pàgina al treball. Un altre aspecte a valorar en la part pràctica, és la repetició de les proves per a minimitzar els errors. Per a cada mostra que tenia, he fet dues anàlisis per separats comprovant així que els valors obtinguts no diferien molt els uns dels altres. Si que voldria indicar que d’haver estat possible, hagués segut millor repetir les proves 3 vegades, per a obtenir una mitjana i descartar els valors que s’allunyen de la mitjana. En el meu cas això no va ser possible perquè no

35


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR disposàvem de suficient material de laboratori (només teníem 4 càpsules de porcellana). Una altra proposta de millora seria escalfar les mostres de terra durant un dia sencer per eixugar-les, que és el que recomanava el protocol que vaig trobar per a garantir l’eliminació del 100% de l’aigua. Això en el meu cas hagués estat impossible perquè els dimarts de tarda el centre està tancat i els caps de setmana també i no hagués pogut portar a terme la part pràctica en dilluns dimecres i dijous que es quan ho he pogut fer. Tot i així en la meva experiència vaig comprovar que en sis hores la mostra ja s’havia assecat, com he explicat en les conclusions de la part pràctica. Per una altra banda una altra de les dificultats amb què m’he trobat ha segut la manca d’informació publicada sobre temes locals relacionats amb el sòl. L’únic document que vaig trobar va ser un anomenat “El sòl i l’agricultura a les Terres de l’Ebre” de Alvaro Arasa, i ha segut gràcies a les orientacions del professor de les Ciències de la Terra, Fernando Juan, i a l’entrevista a José Miguel Beltran, que les he pogut solucionar. I finalment, l’execució d’aquest treball m’ha servit per a descobrir el meu interès per la geologia i pel treball d’investigació cosa que possiblement influirà en les decisions que hauré de prendre de cara al meu futur acadèmic.

36


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

6- BIBLIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA WEB 

“Lifeder.com”, Scarlet Fernández Estecche, https://www.lifeder.com/composicion-del-suelo/, 4 setembre 2018.

“Slideshare”, David Jvr, https://es.slideshare.net/Arqtronic/origen-de-lossuelos, 4 setembre 2018.

“Gencat”, http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/sols/, 7 setembre 2018.

“Viquipèdia”, https://ca.wikipedia.org/wiki/Edafologia, 16 setembre 2018.

“Viquipèdia”, https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedologia, 19 setembre 2018.

“Viquipèdia”, https://ca.wikipedia.org/wiki/PH_del_s%C3%B2l, 27 setembre 2018.

Espores, “la veu del botànic” http://espores.org/index.php?option=com_k2&view=item&id=539:qu%25 C3%25A8-%25C3%25A9s-la-torba%3F&Itemid=5&lang=ca, 3 novembre 2018.

“Gencat”, http://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Recursos-geologics/Sols, 4 novembre 2018.

“Jardineriaon”, Mònica Sánchez, https://www.jardineriaon.com/corregirph-del-suelo.html, 11 novembre 2018.

“Google Maps”, https://www.google.com/maps, 16 novembre 2018.

“Agromática”, https://www.agromatica.es/el-ph-de-las-plantas/, 30 novembre.

“La nación”, Inés Pujana, http://blogs.lanacion.com.ar/jardin/abono-2/hortensia-la-planta-quecambia-de-color/, 5 decembre 2018.

“Como plantar”, https://como-plantar.com/naranjas/, 17 decembre 2018.

“DIEC”, diccionari Institut d’Estudis Catalans, visitada constantment.

“Llibre Atles del Montsià”, Joan-Josep Sancho i Esteller, Isabel Vilar i Arasa, Joan-Vicenç Sanz i Sancho, Santiago Roquer Soler, Amposta, 20 agost 2018.

37


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR 

“Llibre de text ciències de la naturalesa ESO”, ed. Mac Grawhill, 25 agost 2018.

“Curso de Orientación Universitaria de Geologia”, J. Lillo, M.T. Lopez i F.Robles, 30 agost 2018.

“Ciències de la Terra i del medi ambient 2 Batxillerat”, M. Ferrer, M. Costa i E. Roger, 2 setembre 2018.

38


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

ANNEX En aquest apartat dels annexos he decidit ficar l’entrevista que li vaig fer a José Miguel Beltran, un agricultor de tarongers i mandariners del poble. El tema pel que tenia curiositat i necessitat d’obtindre més informació era la rectificació del pH de sòl en l’agricultura i també vaig comparar el que hem deia ell amb el que havia trobat jo per Internet.

ENTREVISTA JOSÉ MIGUEL BELTRAN

Quina és la teva professió? Agricultor. Dins de l’agricultura,

al sector de la citricultura, en el cultiu de

mandariners i tarongers.

Treballant en el meu Treball de Recerca sobre el pH del sòl d’ Alcanar, he conegut que el pH de les nostres terres no és el més adequat per al conreu dels cítrics, perquè hauria de ser una mica més àcid. També he sabut que existeixen tècniques de rectificació de pH, i m’agradaria saber quines són les més habituals en la nostra zona i com es porten a terme.

1.

Com fas la rectificació? Si es tracta d’un sòl bàsic , fem aportacions de Ferro, Zinc, Coure i Manganès. Es tracta de microelements que ajuden a baixar el pH de la terra. En canvi, si es tracta d´ un sòl àcid, li aportem Fòsfor, Magnesi i Calci, que són fertilitzants; i de

Bor i Molibdè que també són

microelements. Totes aquestes aportacions es fan mitjançant la incorporació a la terra d’adobs, nutrients i microelements

que porten aquests

elements, també amb àcids húmics i fúlvics , quelats de ferro. Tots

39


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR aquests productes ens ajuden a corregir les deficiències del nostre sòl, que és lleugerament bàsic.

2.

Quins productes? Adobs sòlids : Nitrat de Calci (15´5% N 27% CaO) Nitrat de Magnesi (Mg (NO3)2 ) Fòsfor (P2O5) També amb adobs líquids: NPK 12-4-6 + 1 Mg i NPK 8-4-10+1 Mg Correctors : Sequestrene ( quelat de fe 6%) Borogreen ( bor 11% p/p) Molibdè Àcids

húmics

i

fúlvics

:

que

milloren

les

característiques

fisicoquímiques i biològiques del sòl, augmenten la capacitat d´intercanvi catiònic, afavoreixen la vida microbiana i milloren la fertilitat general del sòl. Àcid nítric i fosfòric són els més utilitzats per a rebaixar el pH de l’aigua de reg.

3.

Quan se posen: només abans de plantar, o regularment? Abans de plantar es prepara la terra per a que es trobi en les millors condicions per al cultiu realitzant analítiques de sòl. Després, és convenient fer analítiques de sòl de forma periòdica per veure les necessitats ( cada 3 o 4 anys ).

4.

Els altres nutrients i adobs també poden contribuir a modificar el pH? (NH4NO3 és àcid (KNO3, no)adobs naturals (eixerri, gallinassa, purins, ...) Tant el nitrat amònic (NH4NO3) com el nitrat potàssic ( KNO3) s’utilitzen en funció de les necessitats de la terra com del cultiu. Eixerri, gallinassa i en menor mesura els purins també son efectius per a des bloquejar la terra, és a dir, per a tenir un pH més adequat i

40


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR millorar l’estructura del sòl. Això sí, sempre sense abusar d’aquestes matèries i tenint en compte les analítiques del sòl.

5.

Se revisa el pH abans de plantar o regularment i com i qui? Sí, es revisa abans de plantar i després de forma periòdica, mitjançant analítiques de sòl i també sensors o testers ( existeixen de molt senzills i també de més sofisticats). Ho comprova el mateix agricultor o bé l’enginyer que assessora la finca.

6.

Has observat determinades zones del terme o de Vinaròs o Ulldecona que tinguessin pHs diferents? De les analítiques de pH del sòl que he vist jo, el més baix és 8,1 i el més alt 8,43. De sòls dels termes Alcanar, Ulldecona i Vinaròs. Per tant, la diferència es molt poca.

41


ANÀLISI DEL PH DEL SÒL D’ALCANAR

AGRAÏMENTS Amb els agraïments vull fer una especial menció a Toni Reverter, el tècnic encarregat dels Serveis Agraris de l’Ajuntament d’Alcanar, per ajudar-me i aconsellar-me quan m’ha fet falta, i per deixar-me la barrina per a poder obtindre les mostres. En segon lloc a José Miguel Beltran, per ser tant amable de contestar-me d’una manera molt professional l’entrevista que li vaig proposar. A la meva tutora Anna Valle també li vull donar les gràcies de bona veritat ja que ha estat al meu costat ajudant-me i aconsellant-me en tot moment. I finalment li vull fer un gran agraïment a la meva família tant en la part emocional com en els esforços que han fet per a que jo hagi pogut acabar el TDR.

42

Profile for Biblioteca Trinitari Fabregat

Anàlisi del PH del sòl d'Alcanar  

Anàlisi del PH del sòl d'Alcanar  

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded