Page 1

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS

ALUMNE: Éder Barreda Ramon 2n Batxillerat B TUTORA: Verònica Martínez INSTITUT SÒL-DE-RIU LLIURAMENT: 15-01-2020


ÍNDEX INTRODUCCIÓ

1. LA PREMSA A CATALUNYA, DEL FRANQUISME A LA

3

6

DEMOCRÀCIA

2. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ACTUALS

10

2.1.

La televisió

16

2.2.

La ràdio

19

2.3.

La premsa escrita

21

2.4.

Premsa digital

24

3. LES COMUNICACIONS DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6.

Canal 21 Ebre Canal Terres de l’Ebre Ebredigital.cat Aguaita.cat La Veu de l’Ebre Ràdio Ulldecona

26 27 28 29 30 31 33

4. ELS MITJANS DEL NOSTRE POBLE 4.1. Municipals - Alcanar Ràdio - Butlletí Alcanar - Web de l’Ajuntament - Xarxes socials 4.2. Privats - Lo Rafal - Objectiu Alcanar - Clarinet

35 37 37 40 42 45 48 48 50 51

5. ENQUESTA

52

6. CONCLUSIONS

58

7. WEBGRAFIA

60

-1-


8. AGRAÏMENTS

61

9. ANNEXOS - Entrevistes - Imatges

62 62 77

-2-


INTRODUCCIÓ

En un principi, jo no tenia clar de quin tema fer el treball de recerca ja que vaig canviar diverses vegades de tema fins que em va venir al cap tot el recull de llibres que té el meu avi a casa i la gran quantitat de revistes que hi ha allí. També me’n vaig recordar de tot el que em va contar de quan van començar a produir les primeres revistes del poble. Des que van començar a sortir revistes locals que ell les guarda amb molt d’apreci, ja que té des de la primera que va sortir fins la que ha sortit ara. Actualment encara es redacten amb la finalitat de seguir informant. Aleshores vaig tenir clar de quin tema fer el treball. Primerament, el volia fer de la premsa escrita de Catalunya però vaig pensar que era massa extens aquest tema. Després vaig pensar de fer-lo de la premsa digital i escrita de l’Ebre però no m’acabava de convèncer i, com que el meu avi tenia des de la primera revista local d’Alcanar fins a l’actual, vaig pensar de fer-lo sobre l’evolució de la premsa escrita local (revistes). Finalment vaig decidir que el faria dels mitjans de comunicació local, és a dir, parlar una mica sobre els mitjans de comunicació actuals i després aprofundir amb els locals. He fet aquest treball amb l’objectiu de saber el passat i el present dels mitjans del nostre poble, per demostrar com han canviat tant, en tan poc temps. Per a poder dur a terme aquest treball, m’he hagut de moure per diferents llocs del poble, com per exemple l’ajuntament per a cercar informació i fer les respectives entrevistes les quals estan incorporades al treball.

Aquesta és una imatge d’una part de la biblioteca del meu avi, on apareix al mig de la imatge totes i cadascuna de les revistes que han fet del poble.

-3-


Degut als grans canvis que han succeït aquests últims anys, actualment podem gaudir de la comunicació gairebé instantània. Avui en dia estem vivint en una època en la qual hi ha mils i mils d’avenços tecnològics i això està fent que es deixin enrere molts de mitjans i aparells que fa uns anys eren els que s’utilitzaven, com per exemple les revistes locals, ja que avui en l’actualitat hi ha més maneres d’estar informats de les notícies actuals al moment, durant les 24 hores del dia, ja que hi ha mitjans de comunicació que en mil·lèsimes de segon fan arribar la informació a tots els veïns i veïnes del poble o ciutat. Durant anys i segles, llegir i escriure, han estat privilegis reservats a una part petita de la població, al pas del temps s’ha anat normalitzant aquesta costum fins a tal punt de ser obligatori com l’escola d’avui en dia. Per a saber com hem arribat fins a aquest punt, caldrà reflexionar sobre el seu passat i reivindicar-ne la vàlua. Catalunya s’ha trobat negada durant molts anys de la seva pròpia llengua, principalment escrita, d’aquesta manera durant el ministeri de Manuel Fraga Iribarne es va produir l’entronització de la censura de tot tipus d’originals, literaris, publicitaris o com fossin, sotmesos a la dictadura del “llapis vermell”. Uns anys després, el 18 de març de 1966 es va promulgar la nova llei de Premsa i Impremta de la mà de Francisco Franco, que regiria de dret fins el 1978, i de fet fins les acaballes del règim amb la mort del dictador Franco el 20 de novembre de 1975. D’aquesta manera s’amenaçava els directors i les publicacions amb tota mena de perills: sancions econòmiques, suspensió temporal o definitiva del mitjà,... La depuració de diaris va anar seguida de la depuració de periodistes. Uns havien marxat a l’exili però d’altres que es van quedar, ho van pagar car, amb la pèrdua del dret a exercir com a redactors i fins i tot amb anys de presó o, en casos extrems, amb la vida. Amb la mort de Franco van arribar els anys d’incertesa, finalment el 15 de juny de 1977 van tenir lloc les primeres eleccions democràtiques des del febrer de 1936. Amb tot això el país va deixar enrere 36 anys de dictadura (més un any i

-4-


mig més de transició política). A partir d’aquest moment les coses van canviar molt per als catalans gairebé amb tots els sentits. Catalunya ha estat des de sempre, un país amb una forta tradició periodística. Viles i ciutats han tingut amb més o menys regularitat, un seguit de diaris i revistes que han pretés recollir el batec quotidià i que amb el pas del temps han esdevingut un patrimoni cultural i informatiu de primer ordre. La documentació manuscrita s’ha vist complementada i potenciada en els darrers anys per l’accessibilitat a nous tipus de documents com poden ser els mapes, fotografies, dibuixos, etc. Tanmateix per altres mecanismes com les noves tecnologies (televisió, ràdio i premsa escrita i digital).

-5-


1- LA PREMSA A CATALUNYA, DEL FRANQUISME A LA DEMOCRÀCIA

Hi ha gent que diu que la vida per als catalans durant el govern de Franco fou un complet infern, d’altres però, diuen que això és una opinió exagerada i que ells mai van estar negats de parlar el català ni a casa seva ni al carrer ni als llocs públics. El que sí està clar és que el català a nivell general va patir atacs i que es va intentar enderrocar-lo i fer-lo desaparèixer i tot això es va notar moltíssim principalment en els mitjans de comunicació. Cal tenir present que la llengua catalana només es podia parlar en àmbit familiar però no en l’àmbit públic ni molt menys en documents ni actes oficials. A l’ocupar Catalunya les tropes franquistes, després de la derrota de l’exèrcit republicà, va ser instaurada una dictadura que afectà tots els àmbits de la vida catalana. Fou un huracà antidemocràtic el qual es va llençar amb afany destructor sobre totes les conquestes populars i democràtiques. Les llibertats democràtiques van ser prohibides, l’Estatut abolit, la Generalitat i el Parlament suprimits, els partits polítics i els sindicats prohibits i els seus membres perseguits, enreixats i executats. La premsa catalana va ser clausurada i finalment les entitats catalanistes i d’esquerra, van ser tancades i eliminades. Durant la dictadura franquista Catalunya va patir una greu repressió, sobretot en la llengua i la cultura pròpies. Els intel·lectuals havien estat exiliats o detinguts i l’única manera de mantenir una resistència cultural era per mitjà de classes a domicilis particulars, amb lectures privades de poesia i amb el manteniment de l’Institut d’Estudis Catalans. En principi es va prohibir publicar llibres i revistes en català, situació que es va suavitzar a partir de 1943, quan es va autoritzar l’edició de les obres de Jacint Verdaguer; poc a poc es va permetre l’aparició de llibres en català, encara que de difusió limitada. Caldria dir, però que aquesta prohibició durà fins a la dècada

-6-


dels 50. Aquest fet explica l’aparició el 1958 d’una de les primeres revistes de la comarca: la d’Amposta o un any després, el 1959 la de Sant Carles de la Ràpita, les quals han tingut un seguiment fins avui en dia, sense cap tipus d’interrupció. També aparegué el mateix any una revista a Alcanar, però aquesta desaparegué mesos després i no es publicà una nova revista fins al febrer de 1977. A continuació trobem la primera portada de la revista escrita a Alcanar el 7 de desembre del 1958. El seu principal objectiu era el de preparar les Quinquennals 1959 que es celebren al poble. Es tracta, doncs, d’una revista religiosa. És feta amb fulles de diari, ara gastades i esgrogueïdes pel pas del temps, i picades amb màquina d’escriure. Les fotos són amb blanc i negre, i el símbol falangista que trobem a l’esquerra de la portada ens recorda que vivien sota una dictadura.

Durant la dècada dels 60, després de l’etapa d’autarquia, la societat catalana va experimentar unes grans transformacions: l’economia va entrar en una etapa d’expansió amb la modernització de l’agricultura i l’augment de la industria i a més a més va rebre un impacte de turisme massiu. Cal destacar també que Catalunya fou la meta d’un extraordinari moviment migratori i tot això va provocar un creixement accelerat. Ara bé cal destacar per damunt de tot això el caràcter dictatorial i anti-català portat a terme pel règim franquista fins al final. Per un altra part, l’oposició antifranquista va anar millorant la seva influència, fins a arribar, a la dècada dels 70, a l’etapa unitària de l’Assemblea de Catalunya. En aquesta

-7-


època l’ensenyament i els mitjans de comunicació seguien encara privats de la seva pròpia llengua. Però a partir del 1969 els catalans van començar actuar definitivament per a recuperar allò que era seu i que se’ls havia prohibit. -El 1969 (patrocinat per l’Òmnium cultural, aparegut el 1961 amb la missió d’ajuda a la cultura catalana i de defensa i difusió de la llengua) va començar a concedir-se el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. -El 1965 es va crear la Institució Pedagògica Rosa Sesat la qual va permetre desenvolupar les escoles d’estiu, destinades a la formació permanent dels professors catalans. -El 1969, aparegué també la Gran Enciclopèdia Catalana. -El 1974 va començar la publicació de la revista Perspectiva Escolar, que va ser la primera revista d’educació en català des del final de la guerra. Però fou la mort del general Franco el 20 de novembre de 1975 el que posà punt i final al franquisme i instaurà un règim democràtic a Espanya, a ell s’arribà amb la transició democràtica, on s’aconseguiren les llibertats bàsiques “imposades” a la Constitució de 1978. A Catalunya, cal destacar la pressió popular, que mitjançant la manifestació de l’onze de setembre de 1977, va aconseguir la recuperació de l’autonomia, amb el restabliment de la Generalitat i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Durant el període de transició es van produir diverses mobilitzacions que van ajudar a Catalunya a recuperar allò que se li havia “pres”. Són per exemple, l’aparició del diari Avui (1976), el Punt Diari, el 9 Nou, Regió 7(1978), l’Avenç (1977), El Correu de la Unesco( 1977), etc… Fou en aquesta època quan es van recuperar molts signes d’identitat col·lectiva: monuments significatius catalans, recuperació dels noms del carrers i eliminació de símbols franquistes com les fletxes. També el 1976 s’inaugurà la Ràdio 4, en català i el mateix any es va realitzar una pel·lícula també en català: “La ciutat cremada” d’Antoni Ribas. També el camp de la literatura començà a fer-se notar en català. Realment de la llengua catalana va començar a sentir-se en tots els àmbits quan desaparegué la política de persecució i de prohibicions, però la recuperació era força difícil.

-8-


A la comarca del Montsià també es va notar aquesta recuperació: A Alcanar, després d’haver-se interromput la revista comentada l’últim mes de 1958, el Febrer de 1977 es començà de nou; aquesta encara dura avui en dia. La revista Amposta va fer els seus 60 anys el 2018,és a dir que començà a publicar-se l’any 1958. La revista Delta, de Sant Jaume també va ser interrompuda durant el franquisme, i l’any 1980 va reaparèixer. La revista de la Sénia es començà a editar el 1980 i ha continuat fins avui. Podem observar que algunes de les revistes de la comarca de Montsià van deixar de ser publicades durant la política franquista, i van recuperar la seva publicació després de la mort del dictador, en plena transició democràtica, i d’altres van néixer després de les eleccions democràtiques als ajuntaments (1979), En tots els casos s’han convertit en butlletins d’informació local, primer bilingües i avui majoritàriament en català, en una mena de canal de comunicació entre ajuntaments i la mateixa població, on tenen cabuda tota mena d’informacions, articles i opinions.

REVISTA ALCANAR

Febrer 1977

LO RAFAL (ALCANAR)

Octubre 1988

-9-


2- ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ACTUALS

Els mitjans de comunicació són instruments els quals estan en constant evolució ja que a través dels anys, la seva forma de transmetre la informació s’ha fet bastant massiva i instantània, influeixen sobre la societat de manera considerable, ajudant a satisfer les necessitats de la població. Les seves funcions són: -

Informar: Recullen y entreguen informació de manera veraç i oportuna sobre els diversos esdeveniments mundials y de diferents interessos, aquesta informació ha de ser el més objectiva possible.

- Educar: Transmeten la cultura de les diverses comunitats ja sigui del seu passat, el seu present o la seva projecció al futur. Els avenços tecnològics han fet possible la transmissió de programes educatius de manera més atractiva per a la comunitat.

- 10 -


-

Entretenir: Els mitjans de comunicació són molt importants per aquest àmbit, ja que emplenen alguns espais de temps per descansar sobre tot els programes televisius encara que també està present en altres mitjans de comunicació.

-

Formar opinió: Els diferents missatges entregats pels mitjans de comunicació, contenen la ideologia de qui elaboren la informació promovent la informació de la opinió entre els receptors. Els mitjans socials ordenen i interpreten la informació facilitant la comprensió d’aquesta amb els receptors.

- 11 -


-

Publicitat i propaganda: Aquesta funció és pròpia de les societats modernes degut a la transcendència econòmica. Persegueixen la finalitat d’oferir i aconseguir consumidors per als diferents productes que s’ofereixen. D’aquesta manera la publicitat i propaganda financen els diferents tipus de programes presentats pels mitjans.

Els mitjans de comunicació es classifiquen de la següent manera: -

Els mitjans audiovisuals Són els que pots veure i escoltar a la vegada, es basen en aparells tecnològics que emeten imatges i sons amb la finalitat de transmetre la informació com el cas de la televisió.

- 12 -


-

Els mitjans radiofònics És l’únic mitjà que es basa únicament en transmetre la informació a través del so. Aquests mitjans no requereixen un procés de producció tan elaborat com el de la televisió. La seva accessibilitat és més assequible que als altres mitjans i a l’hora de transmetre la informació és molt senzill ja que nomes es necessita una màquina de so, micròfons i poques persones. El principal problema de la ràdio és la limitació que té a l’hora de transmetre el so a qualsevol distància que estigui fora de l’abast del radi que és capaç d’arribar i degut a això, la transmissió es veu afectada.

- 13 -


-

Els mitjans impresos Són les revistes, periòdics, magazins, totes les publicacions que continguin una informació per a ser transmesa a través d’un paper. Actualment aquests mitjans estan perdent el valor degut al cost i la dificultat que té la seva producció ja que es requereixen molts de punts per a fer una producció de qualitat d’aquest mitjà com per exemple: editors, escriptors, correctors, bona qualitat del paper, tenir una bona informació i que estigui al dia,... També és degut a la incidència d’internet.

-

Els mitjans digitals Van sorgir sobre el 1980. Aquestes noves tecnologies han aconseguit expandir-se amb una força inigualable fins ara. El funcionament d’aquestes es basa en transmetre la informació a l’instant i fins a l’altra punta del món amb mil·lèsimes de segon i això es pot dur a terme amb qualsevol aparell tecnològic com pot ser un mòbil, tauleta o ordinador.

- 14 -


L’impuls que ha aconseguit que els instruments que ens permeten comunicarnos siguin cada dia més poderosos i veloços ha segut la cerca constant de l’home per a satisfer cada vegada millor la nostra necessitat de comunicació. Si fem un salt al passat, podem veure com els éssers humans hem aconseguit evolucionar les formes de comunicació, des de rudimentaris mètodes com l'escriptura jeroglífica, passant per la invenció de l'alfabet i del paper, fent un petit salt fins a l'arribada de la impremta, i a penes un salt més per a l'aparició del telèfon, el cinema, la ràdio i la televisió. Tots aquests instruments han estat certament un avanç en les formes de comunicació de l'home i, pràcticament tots, han estat possibles gràcies a la tecnologia, que ha estat l'instrument el qual ha permès l'evolució per a determinar l'avanç de la humanitat. Avui dia, la premsa, ràdio, televisió, telèfon i internet constitueixen una eina persuasiva que ens permeten mantenir-nos en contínua comunicació amb els diferents successos socials, polítics i econòmics tant a escala nacional com internacional. És sorprenent la rapidesa en la qual els mitjans de comunicació s’han incorporat a la nostra vida. Ha sigut tal aquesta velocitat que no hem pogut adaptar-nos a ells ni ells a nosaltres. En les societats contemporànies és cada vegada major la importància dels mitjans massius i en particular de la televisió. Aquesta influeix sobre la manera d'actuar o de pensar de les persones, aconsegueix modificar la forma en què les persones coneixem i comprenem la realitat que ens envolta. La capacitat que tenim avui de fer arribar els nostres missatges a llargues distàncies en forma instantània, a través de la televisió, la ràdio, el telèfon

o

l’ordinador,

transmetent

gairebé

simultàniament dades i informacions, ens és tan familiar que fins actuem amb indiferència davant ells.

- 15 -


Hi ha molts tipus de mitjans de comunicació ja que n’han anat sorgint de nous al llarg dels últims anys i conforme han anat apareixent aquests nous tipus de mitjans, s’han anat deixant enrere uns altres ja que aquests nous han segut els que han substituït als antics degut a diversos factors com podria ser la rapidesa dels nous o la facilitat que tenen per a arribar a totes les persones. El mitjans més destacats són:

2.1

La televisió La primera aparició d’un aparell de televisió va ser al 1900 encara que fins al 1930 no es va emetre la primera senyal pública de televisió. Inicialment, les imatges

televisades

podien

ser

únicament en tons de grisos i blancs i negres.

És un dels mitjans més destacats dels nostres temps ja que reps la informació en temps real, en viu i en diferit. Actualment existeix una televisió a pràcticament cada casa del món desenvolupat,

emetent

la

seva

varietat

de

contingut,

notícies,

entreteniment i publicitat a través de milers de canals existents. Cada canal té una programació diferent de l’altre encara que alguns estiguin més especialitzats en certes temàtiques que d’altres. Avui en dia els canals de la televisió són gratuïts però hi ha una mena de canals que els pots obtenir pagant una quota mensual o anual degut a que fan programacions que són exclusives i s’ha de pagar aquesta exclusivitat, tot i que l’únic cost que té la televisió avui en dia és l’aparell en sí. Una de les millors característiques que té, és que gairebé qualsevol esdeveniment mundial pot ser transmés amb imatge i so a quasi bé qualsevol part del món.

- 16 -


Existeixen 4 tipus de televisions: -

La mecànica: la qual va ser el primer model de televisió que permetia escanejar una imatge i una línia a la vegada.

-

L’electrònica: A partir dels raigs catòdics i a l’iconoscopi, es va desenvolupar la televisió electrònica que va funcionar i es va massificar durant 50 anys, des del seu llançament al 1937.

-

La digital: L'adveniment de les tecnologies informatitzades va permetre el desenvolupament de la televisió digital, capaç de processar senyals d'àudio i vídeo de millor qualitat, la qual cosa va fer obsolet el model analògic de televisió. Aquesta nova tecnologia va començar a implementar-se a partir dels anys 90.

-

La SmartTV: És el model contemporani de televisió, que aprofita les tecnologies 2.0 i l'embranzida d'Internet per a un model de connexió molt més d'avançada.

També existeixen 4 modes de transmissió: -

Radial: Característic de les televisions amb senyal obert o públic, es transmet a través de les ones de ràdio.

-

Per cable: Típic de les televisions de pagament, que ofereixen al client una programació àmplia i internacional a canvi d'un lloguer mensual. Depén de cables de fibra òptica i connexions coaxials al televisor.

-

Per satèl·lit: La transmissió de les imatges es dona a partir d'un satèl·lit repetidor, el senyal electrònic del qual és recollida per una antena instal·lada a l'edifici o fins i tot a la finestra de la llar, i després descodificada per un mòdul instal·lat a l'aparell.

- 17 -


-

Televisió IP: Televisió per Internet, que substitueix el televisor per les computadores de nova generació i rep la seva informació via web, a través de Wifi o senyals convencionals de cable de xarxa.

La televisió té diverses opcions de transmissió, ja que el seu contingut pot ser: 1. En viu, és a dir que transcòrrer al mateix instant de la seva transmissió. 2. En diferit, gravat i produït amb anterioritat a la seva transmissió.

La seva funció és ser una font molt important de notícies, d'informació i d'entreteniment per a les famílies. Enriquir la vida familiar, fer augmentar la seva

cultura,

unir

més

als

seus

membres i promoure la seva solidaritat cap a les persones. Ser un mitjà que transmeti idees i costums a molts milions de persones i amb molta rapidesa.

- 18 -


2.2

La ràdio La ràdio és una aplicació concreta d'una tecnologia major, coneguda com la radiocomunicació. Aquesta tecnologia és utilitzada, per exemple, pels vaixells mercants o els avions de guerra per a enviar i rebre senyals en una freqüència oberta. Però específicament, la ràdio és d’ús civil, informatiu i d'entreteniment de la radiocomunicació. És un mitjà de difusió massiu que arriba a la persona que l’escolta de manera personal per mig del so. És el mitjà que majoritàriament arriba a la gent gran. Els seus continguts són variats.

La tecnologia radiofònica consisteix en la transmissió de senyals de certa mena d'ones electromagnètiques; en modular-les s'altera la seva freqüència o amplitud i així aquestes ones transmeten informació, viatjant des de l'emissor als receptors. Després poden convertir-se en impulsos elèctrics que, al seu torn, es transformen en sons audibles.

És de fàcil accés. Per a poder escoltarla només cal disposar d'un aparell de ràdio, el qual és bastant econòmic.

Les primeres transmissions per a entreteniment regulars, van començar el 1920 a Argentina.

- 19 -


La ràdio destaca dels altres mitjans de comunicació degut a les seves característiques: 1. El seu cost de producció és menys elevat que el d'altres mitjans.

2. Permeten utilitzar diversos elements creatius com a veus, música i anunciadors comercials en temps real.

3. Emissor i receptor es comuniquen sense veure's, ni percebre's.

4. La ràdio possibilita que el receptor imagini el que se li està transmetent; crea les seves pròpies imatges mentals.

5. La informació que transmet és immediata. Arriba a tots els públics.

6. El seu llenguatge és més ric.

7. La seva funció és donar a conèixer notícies, entreteniment i programes d'opinió sense necessitat de distreure el receptor.

- 20 -


2.3

La premsa escrita La premsa és un conjunt de publicacions impreses que es diferencien en funció de la seva periodicitat, normalment diària o setmanal, encara que també pot ser quinzenal (cada 15 dies), mensual (cada mes), anual (cada any), trimestral, etc..

El contingut principal del periòdic són les notícies nacionals, locals, esportives,

econòmiques,

de

successos i d’altres, com culturals o socials.

És un dels mitjans més importants, amb una forta influència sobre l'opinió pública en la societat. A través de la premsa es pot fer arribar missatges educatius per a nens, joves i adults.

Característiques de la premsa escrita: •

La primera característica que diferencia aquest mitjà dels altres és que la persona que ho està llegint pot “tocar la informació”, és a dir, mentre estàs llegint les notícies, pots tocar el mitjà.

Els seus continguts són amplis. És de fàcil accès. Arriba a molta gent de diferents classes socials.

En el cas del periòdic, té una vida efímera, en general de 24 hores, i una presentació clara i senzilla.

La seva presentació física és en paper i la seva funció principal consisteix a presentar notícies en forma escrita. Els seus escrits poden ser en blanc i negre o a colors.

- 21 -


Els periòdics estan dividits en seccions. Una secció és per a esports, una altra per a espectacles, una per a economia, una altra d'opinió, i la secció més gran és la d'informació general. Els esdeveniments més importants es posen sempre en la primera plana.

Aquest mitjà té una gran velocitat d'elaboració.

Existeixen diversos tipus de periòdics depenent dels objectius que es persegueixen: caràcter de les notícies, àmbit de difusió, hora de sortida al carrer. •

Premsa diària: recull l'actualitat més urgent. Pot difondre fets de diferent naturalesa o integrar a lectors diferents; per això, la podem classificar en diversos tipus:

-

Diaris nacionals: estan dirigits a un gran públic. Recull notícies de caràcter nacional i internacional.

-

Diaris autonòmics: són els d’àmbit autonòmic i recullen notícies dintre d’aquest àmbit.

-

Diaris provincials: són emesos per cada província i recullen la informació i notícies de les poblacions pertanyents a la província.

-

Diaris comarcals: abasten les notícies de les poblacions d’una mateixa comarca.

-

Diaris locals: ofereix informació de l'actualitat de l'entorn més pròxim (població determinada).

-

Diaris de demà: són els que es posen a la venda al matí. El seu contingut informatiu és ampli i general.

- 22 -


-

Diaris de tarda: es posen a la venda a la tarda i recullen les notícies d'última hora (generalment, el de la tarda complementa el diari de demà).

Premsa Periòdica: se'n diu així a les revistes que apareixen setmanalment, quinzenal o mensualment. També poden ser trimestrals o anuals.

-

Es poden agrupar de la següent manera: Setmanaris d'informació general. Revistes actualitzades. Periòdiques culturals. Publicacions tècniques.

També existeix una classificació dels periòdics en funció dels seus continguts, entre ells tenim:

-

Diaris d'informació general: conté notícies de la informació en general independentment del tema.

-

Diaris especialitzats: són periòdics que es dediquen a informar sobre una àrea temàtica concreta i específica (diaris científics, esportius, de successos).

- 23 -


2.4

Premsa digital La premsa digital és un navegador temàtic que permet buscar notícies agrupades per temes o mitjançant el seu cercador. Aquesta modalitat del periodisme és fruit del desenvolupament de les noves tecnologies, ocorreguda molt especialment des de finals del segle xx. Els mitjans de comunicació com

la

social

ràdio,

la

televisió, la premsa, i d’altres, amb els seus diferents

gèneres

i

maneres d'expressió, han anat introduint-se en el nou mitjà de comunicació social del segle xx. Durant els últims anys aquest mitjà ha evolucionat de tal manera que s’ha fet el més utilitzat del moment, degut a les seves característiques, ja que a comparació dels altres mitjans, aquest té una capacitat que és superior als demés, que és la de compartir la informació en mil·lèsimes de segons gràcies als aparells tecnològics i a la xarxa anomenada Internet. Gràcies a Internet, podem enviar informació i comunicar-nos en pocs segons amb persones de l’altra punta del món. Podem aconseguir notícies d'avui, d’ahir, de l’última setmana i l’últim mes. Disposa d'hemeroteca de notícies, és a dir, qualsevol col·lecció o conjunt organitzat de periòdics, diaris o revistes.

- 24 -


En conclusió, podem destacar els següents aspectes distintius de la premsa digital: -

És més útil, pràctica i còmoda que la tradicional o plana. A part, és gratuïta per al lector.

-

Ha superat en consum a la premsa escrita, sobretot en el sector més jove de la població.

-

Pot proporcionar una informació inesgotable a través d’hipervincles, que trenquen la linealitat dels textos impresos.

-

Ofereix informació multimèdia.

-

Entre altres característiques dels textos digitals, podem destacar la interactivitat, la simultaneïtat, la reutilitzabilitat i la recuperabilitat.

-

S’actualitza constantment.

-

Està a l’abast de tot aquell que tingui un aparell amb connexió a internet.

- 25 -


3- LES COMUNICACIONS DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ

Actualment al Montsià (la comarca més meridional del principat de Catalunya), hi ha uns mitjans de comunicació encarregats de que tota la comarca estigui ben informada de tot el que succeeix al seu voltant. Al Montsià n’hi ha molts, ja sigui de premsa escrita, premsa digital, ràdio, televisió. Cada poble del Montsià té els seus mitjans de comunicació i cadascun dona la informació del seu municipi.

- 26 -


Els mitjans més destacats del Montsià que s’ocupen de que la gent estigui ben informada són els següents:

3.1

Canal 21 Ebre (Televisió) El Canal 21 Ebre és un canal de televisió digital el qual recupera el nom de l’antic Canal 21, encara que les empreses (Canal 21 Ebre i Canal 21) no tinguin res a veure. És un canal privat de televisió que basa el seu model de negoci en la publicitat i els acords amb les institucions públiques i el seu director gerent és Albert Roda. La primera emissió d’aquest canal va ser el 19 de març de 2010 i des de l’any 2016 forma part de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XAL). Aquest canal té una àrea d’abast la qual arriba a les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, tot i que altres comarques veïnes com el Priorat o el Baix Maestrat poden captar el senyal. D’aquest canal destaquen: -

“L’INFORMATIU”, el telenotícies que s’emet de dilluns a divendres a les 20:30.

-

El magazín matinal “PRIMERA COLUMNA” que s’emet a les 10:00 i inclou diverses entrevistes d’actualitat.

-

La tertúlia política “L’ENTRELLAT” que s’emet els divendres a les 22:00.

-

El magazín de tarda “DISTRICTE 21”.

-

Els programes esportius “TEMPS AFEGIT” I “POLIESPORTIU”.

-

També hi ha un programa infantil “PETITS ARTISTES”.

-

L’espai cultural “TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN”.

-

I finalment els reportatges “FEM UNA ULLADA I ANEM DE FESTA”.

- 27 -


3.2

Canal Terres de l’Ebre (televisió) Aquest canal de televisió comarcal també conegut com Canal TE, abasta tota la geografia de les Terres de l’Ebre i és la segona televisió en català més vista en aquest territori, després de TV3. El Canal TE va sorgir degut a la unió de dues antigues televisions comarcals, el Canal TE (situada a Amposta) i l’Ebre TV (situada a Tortosa), les dues eren propietat de “Grup l’Ebre i Limícola”. L’antic Canal Terres de l’Ebre va fer la seva primera prova d’emissió el 28 de febrer de 2007. Aquest nou canal es va ficar en funcionament de forma oficial el 30 de setembre de 2013. El Canal Terres de l’Ebre emet 3 hores diàries de programació pròpia en directe i 6 hores de la Xarxa de comunicació local. Els eixos principals són: -

Informatiu de les Terres de l’Ebre

-

Programes de debat

-

Festes i esdeveniments a les Terres de l’Ebre

- 28 -


3.3

Ebredigital.cat (premsa digital) És el mitjà digital de referència a les Terres de l’Ebre, nascut del domini més antic de la circumscripció (1997). Vint anys desprès és el mitjà digital que més ha crescut l’any 2018 i 2019. És el mitjà digital líder a l’Ebre, gràcies a diverses fusions encadenades d’empreses i mitjans de comunicació. Ho és també per disposar d’una redacció que ocupa a més de 20 persones (entre periodistes i tècnics).

Ebredigital.cat produeix i distribueix la més gran quantitat de continguts digitals i audiovisuals, tots ells d’una alta qualitat i professionalitat. Degut a això, registra mensualment més de 150.000 pàgines visitades. Ebredigital.cat com Canal Terres de l’Ebre pertanyen a Ebre Digital SL, l’empresa de comunicació que gestiona de forma directa els dos mitjans, i que a la vegada està vinculada a dos grups de comunicació del mateix àmbit territorial: el Grup l’Ebre (Setmanari l’Ebre i Imagina Ràdio) i el Grup Més Ebre, Ebredigital.cat és també la web on Canal Terres de l’Ebre permet seguir a la carta els seus continguts televisius, i disposar d’un canal en “streaming” permanent. Canal Terres de l’Ebre exporta anualment més de tres mil audiovisuals a tot Catalunya, convertint-se en la primera exportadora de continguts del territori, aportant-li a aquest una extraordinària visibilitat.

- 29 -


3.4

Aguaita.cat (premsa digital) És el diari digital de les Terres de l’Ebre, s’encarrega de proporcionar la informació més actual les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Va ser creat el 9 de novembre de 2012 per dos periodistes locals, Sofia Cabanes i Sílvia Berbís, les quals van veure que hi havia un buit comunicatiu a les Terres de l’Ebre en quant a informació periodística i rigorosa de caire digital. Aleshores van decidir crear este projecte el qual en uns mesos va agafar molta embranzida, perquè era informació d’interès periodístic escrita en qualitat, amb bons criteris periodístics i en un enfocament local. Va ser una cosa molt pionera i tothom va començar a consultar les notícies a l’Aguaita i el volum d’usuaris va créixer molt exponencialment. Al cap d’uns mesos, Aguaita es va integrar dintre de “Nació digital” així que és un projecte autònom però pertany a Naciódigital. Aquest diari digital funciona com si fos una ràdio ja que intenten treure la informació al més aviat possible de tot el que passa al nostre territori. Els continguts d’aquest diari s’estructuren a partir de seccions tradicionals: -

Societat

-

Política

-

Economia

També ofereix seccions com: -

Medi Ambient

-

Patrimoni

I altres continguts com: -

Blocs

-

Seccions d’opinió

-

Sortejos

- 30 -


3.5

La Veu de l’Ebre (premsa escrita) És un setmanari local i comarcal que tracta la informació de les Terres de l’Ebre. Aquest mitjà està relacionat amb ebredigital.cat ja que la informació per a fer aquest setmanari l’extreuen d’aquest mitjà. El dia 30 de novembre de 2001 van publicar el primer setmanari. La Veu de l’Ebre va sorgir degut a la fusió de les capçaleres L’Ebre i La Veu del Baix Ebre. Anualment edita 51 exemplars degut a que publiquen una revista totes les setmanes menys la de Nadal i Cap d’Any, amb una tirada de 6.000 exemplars i una audiència de 30.000 lectors. Aquest setmanari es distribueix a tots els quioscs i llibreries de les quatre comarques de l’Ebre, és a dir, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre i també es distribueix en llibreries especialitzades en premsa comarcal de Tarragona i Barcelona. La mitjana de pàgines que es publiquen cada setmana supera les 80, amb un mínim de 56 i un màxim de 160, de les quals, més de 40 són a color. El dia de tancament és el dijous al migdia, i la data de publicació, tots els divendres.

Està formada per una dotzena de seccions, i pràcticament sempre inclou almenys dos suplements centrals (especials i esports). La secció inicial es diu Primera Plana, per a la notícia més destacada de la setmana. Després segueix l’apartat Terres de l’Ebre, amb deu planes subdividides temàticament en Política, Societat, Medi Ambient, Economia i Última Hora. La secció que tanca aquest primer bloc és l’editorial, que inclou un resum de la setmana i les crides de la secció d’opinió, un dels punts forts d’un mitjà que es caracteritza per ser creador d’opinió al territori. A partir d’aquí se succeeixen les seccions territorials, per aquest ordre: Tortosa, Baix Ebre, Amposta, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Ja en la part final, està la secció d’Opinió, seguida de la de Serveis, per acabar amb Cultura i l’Agenda Cultural i d’Oci.

- 31 -


La seva capçalera va ser modificada el 26 de març de 2010. L’any 2013 Imagina Ràdio (la nova ràdio de les Terres de l’Ebre) va traslladar els seus estudis de l’Eixample a la redacció del setmanari al Temple.

Primera capçalera.

Capçalera actual.

- 32 -


3.6

Ràdio Ulldecona (ràdio) He decidit ficar aquest exemple de ràdio del Montsià ja que aquest mitjà és molt proper a nosaltres i crec que és prou conegut per tindre molta audiència al seu entorn. L’any 1949, un home anomenat Joan Nadal Canalda, va fundar “Ràdio Ulldecona. Ràdio Ulldecona és l’emissora local d’Ulldecona i també té cobertura a les comarques de l’Ebre i al Maestrat. Uneix Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó. Actualment hi ha 5 treballadors fixos i alguns col·laboradors, encara que pareguin pocs treballadors, no se’n necessiten més de dos per a poder dur a terme un mitjà de comunicació tant senzill com la ràdio ja que un exemple seria el d’Alcanar Ràdio, perquè hi ha dos persones treballant i encara així fan una molt bona feina i se’n surten endavant. A part de l’emissora de ràdio, Radio Ulldecona també té una pàgina web la qual pots entrar per a saber la programació diària, i fins i tot escoltar-la en directe. A través de la web també pots trobar Ràdio Televisió Ulldecona i la pots mirar en directe mitjançant la web. La web és la següent: http://www.radioulldecona.net/

Durant la setmana tenen establerta una programació la qual va des de les 8:30 fins les 22:00, el programa és el següent:

- 33 -


De dilluns a divendres: -

8:30-10:00 “Bon Dia” dirigit i presentat per Carolina Girona. Tota la informació del dia, a primera hora, amb connexions amb col·laboradors com Julian Zaragozà, Emili Fonollosa, Noemi Oms, Cinta Perez i Joaquim Buj que ens porten noticies de les nostres comarques, a més d'un repàs diari a l'agenda cultural.

-

10:00-13:00 “El matí per davant” dirigit i presentat per Noemí Polls. Magazín amb temes d' actualitat lúdics i festius, actualitat comarcal. També s’ofereix la possibilitat de felicitar a familiars, amics,...

-

A les 11:30 connexió amb els serveis informatius de Ràdio Ulldecona.

-

13:00-13:30 “Informatiu Ràdio Ulldecona” dirigit i presentat per Carolina Girona.

-

14:30-16:00 “Ràdio Alemany Internacional” programa en llengua alemanya).

-

16:00-19:00 “Sense vergonya” presentat per Fito Sales. Magazín informal, amb diferents espais de col·laboració.

-

19:00-19:15 “Informatiu Ràdio Ulldecona” dirigit i presentat per Carolina Girona.

-

19:15-19:45 “M’ho dius o m’ho contes” (tertúlia d’humor) presentat per Josep Maria Forner i Julian Zaragozà.

-

19:45-20:30 “Temps de joc” dirigit i presentat per Josep Maria Forner. Informació esportiva.

-

20:30-22:00 “F-Mania” dirigit i presentat per Santi Abella.

- 34 -


4- ELS MITJANS DEL NOSTRE POBLE La comunicació pública local és cabdal perquè la ciutadania pugui conèixer tots els serveis municipals que té al seu abast. En aquest sentit, els mitjans de comunicació han de complir una doble funció. En primer terme, facilitar l’exercici individual dels drets a les llibertats d’expressió i d’informació de tots els ciutadans i ciutadanes. En segon terme, promoure una opinió pública lliure. L’article 20.3 de la Constitució parla de l’existència de mitjans de comunicació de titularitat pública. En referència a la comunicació local, l’article 69 de la Llei de Bases de Règim Local i l’article 154 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, preveuen com un dels deures dels municipis, “la informació sobre la vida local i també sobre l’activitat del govern local així com la promoció de la participació ciutadana”. Actualment a Alcanar hi ha diversos mitjans de comunicació els quals s’encarreguen de mantenir-nos ben informats dia a dia i amb la major rapidesa possible, dintre de tots aquests mitjans n’hi ha de municipals i privats. Els municipals estan gestionats per l’ajuntament i són: -

Alcanar Ràdio Butlletí Alcanar Web de l’ajuntament Xarxes socials • Facebook • Instagram • Whatsapp • Twitter

I els privats estan gestionats per empreses particulars i són: -

Lo Rafal Objectiu Alcanar

L’Ajuntament d’Alcanar és titular de diversos mitjans de comunicació local, pren com a referència el decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública, aprovat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’any 2003, i en concret, s’inspira en les declaracions que conté aquest decàleg. Finalment, també s’inspira en el Segell InfoParticipa a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local. Aquest reglament té com a objectiu regular el funcionament dels mitjans de comunicació municipals i regula els següents mitjans de comunicació: -

Alcanar Ràdio Butlletí Alcanar Web municipal Totes les xarxes socials de l’ajuntament

- 35 -


L’Ajuntament d’Alcanar disposa d’un reglament que regula les condicions d’accés i d’ús dels mitjans de comunicació municipals, així com el seu funcionament. El departament de Comunicació disposa d’un manual intern d’usos de les xarxes. La responsable de la comunicació i premsa de l’ajuntament d’Alcanar, Laura Sancho Torné va tindre l’amabilitat de concedir-me una entrevista la qual transcric a l’annex.

- 36 -


4.1

MUNICIPALS

ALCANAR RÀDIO Alcanar Ràdio és l’emissora municipal d’Alcanar. Emet des del mes de maig de 1997 a través del 107.5 de la FM. La programació pròpia té com a objectiu prioritari la informació local, el tractament i la difusió de temes relacionats amb el nostre municipi, en tots els seus àmbits, així com la divulgació de totes les iniciatives i activitats sorgides a la població i les seves entitats. També té com una de les seves prioritats l´entreteniment, sempre des de la perspectiva de la comunicació de proximitat, a través dels diferents programes de la seva graella, combinats amb els espais musicals que complementen l´oferta de l´emissora. Alcanar Ràdio és una de les emissores municipals associades a EMUTE, les emissores municipals de les Terres de l´Ebre, i també forma part de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.

A part de l’emissora de la ràdio, Alcanar Ràdio també té una pàgina web en la qual et pots informar: https://www.alcanarradio.org/ Actualment hi treballen dos persones, Cristina Esteban i Míriam Gavaldà Chimeno, la qual amablement em va concedir una entrevista. A l’annex transcric l’entrevista.

Tot seguit us deixo la programació d’Alcanar Ràdio:

- 37 -


MAGAZÍN MATINAL: “FINS AL MIGDIA”

- 38 -


PROGRAMACIÓ TARDA ALCANAR RÀDIO

- 39 -


BUTLLETÍ ALCANAR El Butlletí és el mitjà de comunicació imprès de l’Ajuntament d’Alcanar. Actualment té una periodicitat de 10 números anuals, tots els mesos hi ha una producció de Butlletí menys a l’agost i al gener. El butlletí té 24 pàgines cadascun menys 2 números els quals en tenen 20. Les seccions que té són: portada, principals titulars, titular principal (que sol ser el reportatge) i

temes destacats amb la seva

paginació. A

la

primera

pàgina

interior

trobem

“L’EDITORIAL”, números de contacte dels principals equipaments públics i les persones que han fet possible el Butlletí. A la següent pàgina trobem sempre la secció del “MAL NOM”, el “SEMÀFOR ROIG” i el “SEMÀFOR VERD”. La seguent pàgina inclou un reportatge que sol ser un tema normalment vinculat en l’acció de govern, però no necessàriament, on s’aprofundeix en el tema i es parla amb els protagonistes. Alguns dels temes tractats últimament han segut, el nou mercat Municipal, la Vila Marinera que ha aconseguit Les Cases d’Alcanar,... Després d’aquest apartat continua “L’ACCIÓ DE GOVERN”. Després de l’acció de Govern, va la secció de “L’OPINIÓ DELS GRUPS MUNICIPALS”. A continuació trobem “LA VIDA LOCAL”, és un tema fora de l’acció de Govern sobre allò que passa al poble. Tot seguit va la secció de “CULTURA” i després trobem “L’AGENDA”, que es un recull de tot el que l’Ajuntament i les entitats del Municipi duran a terme durant el pròxim mes i també hi ha dos recomanacions de la Biblioteca Trinitari Fabregat d’aquell mes. I per últim trobem la secció de “L’ENTREVISTA”. A la contraportada surt la secció “D’ALCANAR RÀDIO” a la qual fan una entrevista a qualsevol persona d’Alcanar que sigui d’interès per coses vàries, com esportistes, artistes,... hi ha molta varietat de temes.

- 40 -


La imatge que apareix a la pàgina anterior és de l’últim exemplar del Butlletí que s’ha editat a Alcanar. És l’exemplar 413 i és del Desembre 2019/Gener 2020. Aquesta revista és el primer exemplar que va sortir com a “Boletin Informativo” d’Alcanar, al Febrer del 1977.

En la imatge anterior podem veure una petita biblioteca propietat del meu avi i on podem trobar tots els exemplars del butlletí, des del primer, l’any 1977 fins a l’últim. Totes les publicacions locals que han sortit des de l’inici fins a l’actualitat les té enquadernades per anualitats.

- 41 -


WEB DE L’AJUNTAMENT A la web de l’ajuntament d’Alcanar podem trobar tota la informació relativa al nostre ajuntament i al nostre municipi, allí, podem trobar l’enllaç a les diferents xarxes socials i als diferents apartats. Aquest és l’enllaç per accedir a aquesta pàgina: http://alcanar.cat/ Dintre d’aquesta web hi trobem 5 grans apartats: “Coneix Alcanar”, “Ajuntament”, “Àrees d’actuació”, “Tràmits i seu-e” i “Transparència”. Cadascun d’aquests (menys Transparència) té uns subapartats que nombraré a continuació.

Coneix Alcanar: -

El municipi Quinquennals 2019 Com arribar-hi Història i patrimoni Festes locals Turisme Adreces d’interès Calendari festiu 2019 Equipaments públics Serveis Municipals Plànols Directori d’entitats i comerços Calendari de salut i del contribuent

- 42 -


Ajuntament: -

Alcalde Consistori Òrgans de govern Cartipàs i organigrama Opinió grups municipals Mocions Recursos humans Edictes i anuncis Gestió econòmica Urbanisme i Obres Reglaments i ordenances Comunicació i premsa Síndica de Greuges

Àrees d’actuació: -

Cultura Joventut Gent gran Esports Ensenyament Acció social Participació ciutadana Salut Medi ambient Desenvolupament econòmic Agricultura i pesca Urbanisme Governació

Tràmits i seu-e: -

Seu electrònica Sol·licituds Altres tràmits Perfil del contractant Subvencions i ajudes e-fact e-tauler

- 43 -


També trobem una pantalla inicial d’avisos i més a baix l’agenda, les notícies i “a un clic”. Son enllaços als què pots accedir ràpidament amb només un clic. Inclou informació d’interès per als vilatans del municipi, com per exemple, una guia comercial, l’apartat d’ocupació i formació, telèfons d’interès,...

També podem trobar “el temps a Alcanar” i d’altres enllaços d’algun dels mitjans com pot ser la ràdio o el butlletí i diverses publicitats.

- 44 -


XARXES SOCIALS La capacitat que aquestes xarxes tenen per apropar l’Administració a la ciutadania ajuda a complir uns dels principals objectius del consistori, el d’informar de manera transparent sobre les decisions i gestions que es realitzen a diari i el d'establir un canal estable de comunicació amb la ciutadania. L'objectiu és que des d'una mateixa xarxa social qualsevol persona pugui accedir a totes les activitats i serveis que es porten a terme des de l'Ajuntament, d'una manera més senzilla i còmoda. Per aquest motiu,l’Ajuntament està fent ús de les xarxes actuals com el Facebook, Instagram, Whatsapp i Twitter. També volen apostar per la informació d'immediatesa, per aquest motiu han creat un nou perfil a cadascuna de les xarxes, per fer arribar els missatges i la informació al màxim de veïns i veïnes. Facebook: (Ajuntament Alcanar): https://ca-es.facebook.com/AjuntamentAlcanar/

- 45 -


Twitter: (@AlcanarAJ) https://twitter.com/alcanaraj?lang=ca

Instagram: (alcanaraj) https://www.instagram.com/alcanaraj/

- 46 -


Whatsapp: Aquesta xarxa és unidireccional, només és per a les comunicacions i avisos de l’Ajuntament cap als usuaris.

Actualment també existeix una altra aplicació unidireccional anomenada Línia Verda, però aquesta és a la inversa que la del Whatsapp. Serveix per a que els ciutadans puguin avisar al consistori d’algun desperfecte al mobiliari urbà, avaries,... dintre del municipi. http://www.liniaverdaalcanar.com/

A part, també hi ha xarxes socials per al turisme, com per exemple Alcanar Turisme per al Facebook i @Alcanarturisme per al Twitter. Aquestes xarxes són per a promocionar el turisme cap a un sector de la població que resideix sobretot fora del poble.

- 47 -


4.2

PRIVATS

LO RAFAL L’Associació Cultural Lo Rafal es va crear l’estiu de 1988, coincidint amb les festes del Remei. A l’octubre apareixia la revista informativa d’Alcanar Lo Rafal (a la següent pàgina està la imatge de la primera revista). Des de la seua creació, l’Associació Cultural Lo Rafal emprén activitats culturals en l’àmbit de les Terres de l’Ebre i de les comarques cruïlla (Ports, Matarranya, Maestrat), a part dels congressos, cursos, exposicions i activitats formatives, editen des del mateix any una revista d’informació, divulgació i opinió, “loRafal”.

Aquesta eina vertebradora del territori del Sénia i de manteniment lingüístic a la nostra comarca ha fet des d’aleshores diversos salts de qualitat.

La revista trimestral (tot i que, fins a 2009 van editar cinc números cada any) Lo Rafal compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

Tracta temes de política local i urbanisme, medi ambient i legislació, immigració i educació cívica, i fa el seguiment de les qüestions d’actualitat que resulten d’interès social per als habitants d'Alcanar.

Ara mateix, estan treballant en un projecte de recuperació dels elements pertanyents al patrimoni local i a la Guerra Civil, situats al terme d’Alcanar, mitjançant la implementació de l’antic traçat del Lligallo de la Mar.

- 48 -


En aquesta imatge podem observar una revista antiga ja sigui pel tipus de paper o per la lletra o inclús la distribució de la portada. Aquesta revista és el primer exemplar que va sortir de “Lo Rafal”, concretament octubre-novembre del 1988 amb un cost de 75 pessetes, li correspon el numero 0 ja que va ser la primera i avui en dia ja s’ha publicat la 134.

Aquesta és l’última revista de Lo Rafal que s’ha publicat, pertany a la primavera-estiu del 2019 amb un cost de 2,5€ i és l’exemplar 134.

En aquesta imatge, hi ha 10 llibres de “Lo Rafal” els quals estan formats per les revistes de cada any i van des del 1988 fins al 2014. Del 2014 fins a l’actualitat no estan enquadernades encara, ja que el meu avi (el propietari d’aquesta

valuosa

col·lecció)

enquaderna totes i cadascuna de les publicacions locals que surten cada any.

- 49 -


OBJECTIU ALCANAR És una televisió d’àmbit local i el seu objectiu és informar de tot allò que passa al municipi d’Alcanar. Va néixer el 26 d’abril de 2009, creada per Lluís Ortega i Quique Queralt. Objectiu Alcanar està format per 4 persones sense incloure als col·laboradors. Aquest mitjà disposa d’un estudi bastant complet on es graven part dels programes. L’altra part dels programes es graven a l’exterior de l’estudi. A part d’informar als espectadors, també disposa d’uns programes propis que es publiquen amb certa periodicitat, aquests programes són: -

“Cara a cara”, un programa de debat entre dues persones que tenen idees diferents.

-

“Lo raconet”, un programa de tertúlia amb persones destacades del municipi.

-

“La transmi de l’Alcanar”, un programa on es retransmeten alguns partits de l’Alcanar.

- 50 -


CLARINET És una revista informativa de l’APA de la Banda Municipal de Música d’Alcanar que en l’actualitat ja no es publica. El seu nom respon a un joc de paraules: CLAR i NET, i sorgeix de la inquietud d’alguns músics per disposar d’un mitjà d’expressió propi on poder comunicar tot allò d’interès relacionat amb la Banda, amb la gent que hi forma part o n’ha format, els actes que realitza la formació… i en definitiva, qualsevol tema relacionat amb la música en general. Un mitjà on relatar la vida diària de la Banda i també la seua història. L’equip de redacció està format principalment per músics en actiu i també altres col·laboradors molt lligats a la Banda Municipal. El seu contingut és força variat: entrevistes, activitats de la Banda, racó del músic, jocs d’entreteniment, poemes musicals, informació d’interès sobre la Banda i també sobre altres associacions musicals... La primera revista va sortir a la venda el tercer trimestre de l’any 2001, amb un cost al públic de 150 pessetes per exemplar. Sis anys després, amb 3 euros de preu de venda, surt l’última revista de Clarinet.

Primera revista Clarinet

Última revista Clarinet

- 51 -


5- ENQUESTA He fet una enquesta oberta via “webquest” per saber les idees de cadascuna de les persones que han volgut participar. Després de deixar una setmana, m’han contestat 106 persones. Gràcies a aquestes persones, he pogut treure informació sobre els mitjans de comunicació locals i sobre què hi pensa la gent.

- A continuació analitzaré la enquesta:

Com bé podem veure en aquest gràfic, un 70,8% de les 106 persones que han respost, són dones i un 29,2% homes.

Aquest gràfic representa les edats de les persones que han respost. La majoria de la gent té entre 30 i 60 anys.

De les 106 persones que han contestat, només 3 tenien entre 20 i 30 anys i 5 més de 60. Les altres tenien menys de 20 anys.

- 52 -


Després de veure l’edat i el sexe de les persones que han contestat a l’enquesta, analitzaré unes preguntes sobre la ràdio.

Avui en dia la ràdio s’ha tornat un aparell “antic” ja que actualment hi ha uns altres aparells que fan les mateixes funcions que la ràdio i degut a això, s’està deixant d’utilitzar com podem veure en el gràfic anterior. El gràfic ens indica que hi ha una petita part de les 106 persones que escolten la ràdio local diàriament. La majoria escolten la ràdio esporàdicament, es a dir, de tant en tant, i un 38,7% no l’escolta mai.

Un 75,8% de la gent que escolta

la

ràdio

local,

l’escolta de matí i molt poques persones l’escolten de 13:00 a 15:00 (migdia). El 21,2% l’escolten per la tarda.

- 53 -


Com podem observar en aquest gràfic, els percentatges estan gairebé ben repartits ja que la gent escolta la ràdio als llocs on passa més temps durant el dia, com pot ser a casa, a la feina i fins i tot al cotxe.

En aquest gràfic anterior, podem observar costosament que la gent escolta la ràdio per tal de distreure’s, entretenir-se i informar-se de les notícies del poble.

En aquest gràfic podem veure que un 63,2% de les 106 persones, saben de l’existència del sistema d’avisos de l’Ajuntament d’Alcanar i un 36,8% no.

- 54 -


De les persones que han dit anteriorment

que

coneixien

aquest sistema d’avisos, un 40,5% l’utilitzen i un 59,5% no en fan ús.

Un 43,4% coneixen l’aplicació línia verda i un 56,6% no coneixen de la seva existència.

En aquest gràfic veiem que la majoria de la gent no ha utilitzat mai l’aplicació línia verda, només l’han utilitzat un 9,7% de la gent.

La majoria de les persones que han respost, gairebé mai no han visitat la pàgina web de l’Ajuntament d’Alcanar. I només un 31,1% visiten aquesta pàgina.

- 55 -


En aquesta gràfica anterior podem veure que la Revista Alcanar és bastant coneguda ja que 92 persones de les 106 la coneixen, és a dir, un 86,8%. Lo Rafal també és prou conegut ja que 81 persones de les 106 (un 76,4%) també la coneixen. Hi ha 9 persones que en coneixen d’altres. Com podem observar en aquesta gràfica, la majoria de persones, és a dir, un 62,3% de les 106, tenen una de les revistes que he anomenat anteriorment i el 37,7% restant, no en tenen cap. Un 70,1% té la Revista Alcanar ja que és gratuïta i surt cada mes, en canvi, Lo Rafal, degut a que té un cost (encara que sigui reduït i publiqui 4 exemplars a l’any), la gent no té tant d’interès com per la Revista Alcanar i per això Lo Rafal sols la té un 26,9% de gent a casa.

- 56 -


Valorant els percentatges del gràfic anterior, podem veure que el mitjà de comunicació local que més utilitza la gent és la premsa digital, ja que durant els darrers anys ha evolucionat notablement. També li fa la competència la televisió ja que actualment tothom té una televisió a casa i és un aparell còmode i fàcil d’utilitzar. Després està la premsa escrita, de la qual ja he parlat abans, però el problema d’aquesta, és que pot ser “pesat” llegir-la. Finalment està la ràdio, ja que durant els últims anys ha anat utilitzant-se menys, ja que hi ha aparells que fan la mateixa funció.

Gràcies a la gràfica anterior podem veure que els percentatges estan ben repartits ja que tots els mitjans de comunicació local transmeten la mateixa informació, encara que alguns la transmeten de manera més clara i transparent que altres i degut a això, la premsa digital destaca una mica més que els altres, ja que actualment està molt ben informada de l’actualitat i es transmet a l’instant.

- 57 -


6- CONCLUSIONS Tot i que no tenia clar inicialment de què tractaria el meu treball de recerca, després d´haver acabat, estic satisfet del tema escollit. Per una banda, ha estat com un homenatge al meu “iaio”, a la seva afició per col·leccionar tot allò escrit relacionat amb el nostre poble, la seva constància en recopilar exemplars, llegir-los, conservar-los i enquadernar-los. Un homenatge al seu sentiment de canareu, que, en última instància, és el que l´ha portat a fer-se una petita biblioteca de totes les publicacions canareves. Aquest treball és la mostra de la meva admiració cap a una persona que aporta el seu granet de sorra per tal que perseveri en el temps tot allò que té a veure amb el nostre poble. Del temari m´emporto un coneixement ampli de tots els mitjans de comunicació del nostre poble. He pogut fer una visió generalitzada de l´evolució de la premsa a nivell de Catalunya; veure la repressió de la nostra llengua escrita durant la dictadura i com ha anat evolucionant des de la mort de Franco fins actualment. Respecte de la nostra premsa local, ha estat enriquidor veure els canvis en el format, en la llengua (inicialment la castellana, per imposició), en els continguts, tant en les revistes locals com en els programes de festes, inicialment en blanc i negre, ara amb un ampli colorit, molt més contingut, més dinàmic...Ho he vist i ho he palpat, gràcies a la col·lecció de revistes i publicacions que el meu “iaio” té a la seva petita biblioteca particular. Exemplars molt ben conservats els d´abans, que contrasten amb el colorit de les publicacions actuals, canvia el paper, canvia la lletra d´impremta, el format... I si analitzem tots els mitjans de comunicació, és aquí on podem veure el canvi més brutal. L´arribada d´internet ha revolucionat el món, i a nivell de comunicacions el canvi ha estat enorme. Les xarxes socials han suposat tota una revolució, i ara podem tenir informació en temps real. Si he de posar un adjectiu als mitjans de comunicació actuals és la immediatesa, i això ho hem d´agrair a les noves tecnologies.

- 58 -


I si una cosa m´ha quedat clara, és que al nostre poble ens podem sentir orgullosos dels mitjans de comunicació locals. Disposem de mitjans públics i privats que ens proporcionen tot allò que cal saber del nostre poble (Ajuntament, esdeveniments, festes, avisos, notícies...). Tenim premsa escrita, privada i pública; tenim la premsa digital, les xarxes socials, televisió, ràdio municipal, web i sobretot, tots aquests mitjans tenen darrera uns professionals que fan que puguem estar al dia en tot allò que afecta al nostre municipi. Amb aquest treball he volgut donar a conèixer els mitjans de comunicació locals actuals, explicant-ne cadascun d´ells, amb entrevistes i fotografies, posar-los en context a nivell de comarca i donar una visió generalitzada de la premsa catalana, en quant a la seva evolució des de la dictadura fins ara. Cal posar en valor el nostre patrimoni, i els nostres mitjans de comunicació en són una mostra. Ajudem a conservar-los, donar-los a conèixer i utilitzarlos. Estan al nostre servei.

- 59 -


7- WEBGRAFIA

La majoria de les imatges que apareixen al treball, són fetes per mi i les altres les he agafat d’internet. <https://www.google.com/search?q=medios+de+comunicaci%C3%B3n+actuale s&safe=strict&sxsrf=ACYBGNT9MjMZyuOcNp9dKi2t9OcFKn4NKw:157902333 7707&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjogoup0IPnAhWMnxQKHb g4BJ4Q_AUoAXoECAwQAw&biw=1536&bih=760> Portal educativo, medios de comunicación. Visitada a finals de setembre. <https://www.portaleducativo.net/octavo-basico/200/Medios-de-comunicacionPrensa-Television-Internet-Radio > Ejemplos, medios de comunicación. Visitada a inicis d’octubre. <https://www.ejemplos.co/20-ejemplos-de-medios-de-comunicacion/> Generalitat de Catalunya, mitjans de comunicació. Visitada a l’octubre. <https://mitjansdecomunicacio.gencat.cat/ca/inici> Concepto.de, medios de comunicación. Visitada a l’octubre. <https://concepto.de/medios-de-comunicacion/> Wikipedia, historia de la prensa escrita. Visitada al novembre. <https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_prensa_escrita> Wikipedia, La Veu de l’Ebre. Visitada al novembre. <https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Veu_de_l%27Ebre> Pàgines web dels respectius mitjans, informació. Visitada al novembre. <https://www.canal21ebre.com/> <https://ebredigital.cat/en-directe/> <http://www.radioulldecona.net/> Pàgina web de l’ajuntament, informació varia. Visitada al desembre. <http://www.alcanar.cat/>

- 60 -


8- AGRAÏMENTS -

Primer que res, vull agrair i donar-li les gràcies al meu “iaio” (Alfredo Ramon Sancho) per inspirar-me a fer aquest treball i concedir-me una entrevista com a col·leccionista de les revistes locals i també per deixarme alguna d’aquestes per a cercar informació i fer fotos a la seva pròpia biblioteca.

-

Després vull donar-li les gràcies a la meva tutora del treball (Verònica Martínez) per ajudar-me a prendre les decisions correctes i donar-me la llibertat que m’ha donat per a fer el treball.

-

Afrair a Quique Queralt d’Objectiu Alcanar, la seva amabilitat per contestar la entrevista

-

També estic molt agraït amb aquelles persones les quals es dediquen als mitjans de comunicació i m’han concedit una entrevista:

-

Laura Sancho Torner (responsable de comunicacions d’Alcanar)

Míriam Gavaldà Chimeno (treballadora de Alcanar Ràdio)

Gràcies

a

Jordi Monfort

Callarisa

(Regidor de

Comunicació

i

Transparència, entre d’altres) per l’entrevista concedida.

-

Per últim, agrair a totes aquelles persones que em van respondre l’enquesta que vaig fer per tal de saber l’opinió de la gent del poble.

- 61 -


9- ANNEXOS Entrevistes ENTREVISTA A LAURA SANCHO TORNÉ (RESPONSABLE DE COMUNICACIONS D’ALCANAR) 1- COM VEUS L’EVOLUCIÓ DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCAL? -

Han hagut dos mitjans històrics que són el butlletí municipal i Lo Rafal. Lo Rafal abans tenia més periodicitat, era una mica més extens, incloïa més informació i ara s’ha convertit més en un butlletí que té una periodicitat més llarga i tracta més temes d’àmbit cultural. El butlletí informatiu d’Alcanar s’ha adaptat als nous temps, la publicitat és la mateixa, es fan 10 publicacions a l’any però abans tenia més pàgines (40) i era de pagament. Des del agost del 2017 o 2018, ara no t’ho sabria dir, agafa un nou format i es redueix una mica el nombre de pàgines però sobretot perquè es reforça tot el que és el departament de comunicació digital i passa de 40 pàgines a 24 degut a que com moltes coses es publiquen per les xarxes socials de l’ajuntament. Hi ha moltes coses que a final de mes quan es publica el butlletí, ja no tenen interès periodístic perquè la gent ja les ha llegit. I de l’altra banda, passa a ser gratuït perquè considerem que la informació municipal és un dret de tothom igual que per a mirar TV3 no et fa falta pagar així poder accedir a la informació municipal tampoc, sobretot també pensant en la gent més gran que no pot/sap entrar a les xarxes socials i a la web i per això s’ha passat a ser gratuït. I desprès també ha sorgit aquesta iniciativa d’Objectiu Alcanar que intenten fer informació de caire audiovisual cosa que està bé perquè es cobreixen actes locals, festes, tradicions,... però clar donar una cobertura informativa global de tot el poble és complicat perquè els recursos que necessita un mitjà audiovisual són molt grans, però tot i així, ells fan tot el que poden i tot el bé que poden.

- 62 -


2- EXPLICA’M AQUEST MITJÀ VIA WHATSAPP DELS AVISOS DE L’AJUNTAMENT. -

Un dels objectius bàsics del departament de comunicacions és que els serveis que ofereix l’Ajuntament i els que hi ha al municipi, les activitats culturals, les activitats d’entitats,... arribin al màxim de nombre possible de persones i per això tenim Facebook, Ràdio, Twitter i després vam arribar a la conclusió que a la gent, el que més mira és el Whatsapp i vam decidir fer aquesta línia de Whatsapp que es fa a través d’una aplicació anomenada “Whatsapp business” que permet crear llistes de difusió protegint la privacitat de les persones, de manera que tu estàs a la llista de difusió i no veus el número de telèfon de les altres persones que estan allí, a tu simplement t’arriben les notificacions i qualsevol persona que vulgui formar part d’aquesta llista ha de guardar-se el telèfon del Whatsapp de l’Ajuntament i enviar un missatge d’alta i immediatament ja es rep el correu de benvinguda i a partir d’aquí ja reps tots els avisos, notificacions,.... sobretot són avisos meteorològics, d’activitats, de campanyes,... aquí no compartim tanta informació d’acció de govern com si que es comparteix a la web o al butlletí,... perquè pensem que és un canal estrictament de serveis i d’informació vinculada del municipi. De moment pensem que ho estem fent bé, ja tenim quasi 500 persones amb el poc temps que portem i esperem que vagui creixent.

3- QUINS MITJANS UTILITZES TU PER A LES COMUNICACIONS I COM L’ELEGEIXES PER A DONAR LA INFORMACIÓ? -

Jo publico una notícia per a la web i a partir d’aquí intentem que aquesta notícia faci el cercle virtuós de la comunicació, publiques una notícia a la web, després aquesta notícia al cap de tres setmanes és quan es publica al butlletí, la podem reutilitzar o l’adaptem o la fem més llarga,... després aquesta notícia de la web la pengem al Facebook, del Facebook al Twitter, després la pengem a l’Instagram si tenim una bona imatge acompanyem la notícia ja que a Instagram, sobretot és la foto el que crida l’atenció. Després si es d’interès o de serveis, també la pengem al Whatsapp. A banda també, un altre recurs que tenim el departament de comunicació, és enviar notes de premsa a tots els mitjans de comunicació, locals i inclús

- 63 -


d’àmbit de Catalunya perquè també aquestes notícies que nosaltres publiquem, també puguin aparèixer en altres mitjans, aleshores també treballo amb el correu electrònic, són totes aquestes eines.

4- QUIN MITJÀ CONSIDERES QUE LA GENT UTILITZA MÉS? -

Aquí a Alcanar la gent utilitza molt el Facebook perquè és públic. Hi ha molta gent dels 30 als 60, que l’utilitza molt. Ara ens estem adonant que amb els joves el que millor funciona és l’Instagram i està creixent moltíssim. Twitter és la que té menys ús de totes les xarxes socials.

-

T’he parlat sobretot del butlletí i dels canals que té l’ajuntament Des del departament de comunicació el que intentem és utilitzar el màxim de eines i de canals per a poder arribar a tota la ciutadania. Els canals informatius privats ja tenen uns altres objectius; potser ells prioritzen coses que nosaltres no ja que nosaltres com a mitjà públic hem de donar informació de tots els serveis, de tot allò que fa l’acció de govern,... sense triar, diguéssim això si i això no, sinó que si altres mitjans trien la informació, nosaltres hem d’informar de tot.

- 64 -


ENTREVISTA A MÍRIAM GAVALDÀ (TREBALLADORA D’ALCANAR RÀDIO)

CHIMENO

1- TEMPS TREBALLANT? -

Des de l’any 2010 però he anat fent diferents temporades, vaig començar en la televisió, de fet és el que més m’agrada i el que sempre he estat fent. A la ràdio tinc poca experiència, vaig estar 4 mesos a Catalunya Ràdio i ara des de fa 10 mesos aproximadament estic a Alcanar Ràdio. Vaig estar a TV Espanyola, en mitjans locals com per exemple Canal 21 Ebre, 8 TV, he anat voltant.

2- TEMPS QUE FUNCIONA LA RÀDIO? -

Alcanar Ràdio funciona des del maig del 97 i en aquest temps ha tingut diferents persones que han estat al càrrec, com per exemple Noemi Polls (primera directora de Alcanar Ràdio) i que actualment treballa a Rac 1, i fins fa poquet temps ha estat Domènec Ramal que de fet encara està vinculat.

3- DINÀMICA DE LA RÀDIO (ORGANITZACIÓ) -

Actualment aquí cadascú té una funció. En el tema dels mitjans locals solament som dos persones. Cristina Esteban (entreteniment, magazín) i després jo, que faig una part més d’informatius. Durant el matí tenim un programa que es diu “ALCANAR DIA A DIA”: començo a les 9 de matí amb el repàs de premsa, desprès faig un repàs de les notícies més interesants del dia anterior, entrevistem a algú i tot això ho mesclem amb música. I a partir de les 10, arrenca la Cristina amb el magazín matinal, també fa entrevistes i diferents seccions amb els col·laboradors, (per exemple Jordi Sancho Parra, que fa “RECORDS EN BLANC I NEGRE”; també hi ha un altre apartat sobre l’actualitat que va sortint setmanalment que el fa Ramon Martí, i ara també tenim un programa amb la Fundació Mercè Pla, d’aquí a Alcanar on els usuaris i usuàries del centre venen a fer el programa. Es fa mensualment i cada mes entrevisten a una persona. Els dilluns es dedica un espai a parlar sobre els esports com el futbol que s’ha dut a terme durant el cap de setmana.

- 65 -


4- D’ON SURTEN ELS DINERS DEL FUNCIONAMENT? -

Diria que surten de l’administració local de l’ajuntament, perquè de fet ara s’aprovaran el pressupostos del 2020 on hi ha una partida dirigida a ALCANAR RÀDIO, ja que ens agradaria millorar l’estudi . També hi ha ingressos derivats de la publicitat, com el de la xarxa audiovisual de Catalunya, que des d’aquest any hi col·laborem. Ells ens ofereixen uns serveis i nosaltres paguem una anualitat, però cada notícia que nosaltres els venem a ells i que distribueixen per diferents mitjans de Catalunya, ens paguen per aquella notícia.

5- QUANTS DE PROGRAMES FEU CADA DIA? -

Al matí fem el “DIA A DIA” de 9:00 a 13:00 hores, això es un programa, però dins d’aquest temps hi ha diversos programes, hi ha la primera hora, entrevistes, el programa dels llibres o “RECORDS EN BLANC I NEGRE”, l’agenda o la cartellera de cinema. També tenim els informatius locals, les tardes musicals, etc...

6- COM HA EVOLUCIONAT LA RÀDIO DES DEL SEU INICI FINS ARA? -

No tinc massa experiència en ràdio ja que només fa 10 mesos que treballo aquí i jo em dedicava a la televisió però crec que la demostració que hi ha més clara i més factible són els aparells, la tecnologia..., per exemple si entres dins a l’estudi, hi ha una estanteria plena de discs i CDS que ja no s’utilitzen degut a que ara tot va per ordinador. Nosaltres des de l’ordinador, ho controlem tot, ho gravem tot allà, la música en la baixem també d’internet,... tot ho fem a través d’internet i l’ordinador. Si no tinguéssim el programa en el que ara mateix emetem, no hi hauria ràdio.

- 66 -


7- QUE ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE LA RÀDIO? -

La immediatesa, que és el que més defineix a aquest mitjà. En la televisió per exemple, per a poder explicar una cosa, necessites tenir una imatge, has d’anar allà, t’has de desplaçar,... en la ràdio això no fa falta, en la ràdio tan aviat te n’assabentes de la notícia, la pots explicar al moment. A banda, el que et permet la ràdio, que no et permet una televisió ni et permet un diari, és que tu pots estar fent altres coses (conduint, fent el dinar, dutxant-te) i al mateix temps, pots estar escoltant-la sense que et distregui. Jo per exemple tots els matins abans de ficar un peu a terra, el que faig és posar-me Rac 1 (la ràdio) i des que m’aixeco fins que surto de casa, Rac 1 m’acompanya a tot el que faig. Això només es pot fer amb la ràdio. 8- AMB QUINA FINALITAT CREUS QUE S’UTILITZA MÉS LA RÀDIO LOCAL?

-

Sobretot jo crec que és per entreteniment. Ara mateix no et sé dir de forma oficial quanta gent l’escolta però si que per oïda o pel boca-orella o perquè són qui més truquen aquí, són les dones grans que estan a casa i , també són les que més ho escolten i participen en els concursos que fa la Cristina i les cançons dedicades i tot això és gent que interactua amb la ràdio. Crec i vull pensar que també la finalitat és informativa, ja que nosaltres contem totes les notícies que ens afecten directament.

Moltes gràcies, Míriam per la teva amabilitat i per haver-me concedit aquesta entrevista.

- 67 -


ENTREVISTA AL MEU “IAIO”, ALFREDO RAMON SANCHO (COL·LECCIONISTA

DE

TOTES

LES

PUBLICACIONS

LOCALS). 1. A CASA, TENS UNA HABITACIÓ, PLENA D´ESTANTERIES I LLIBRES. DE FET, ÉS UNA PETITA BIBLIOTECA. D´ON ET VE L´AFICIÓ? -

De sempre, sempre m´ha agradat conservar i col·leccionar les coses del poble.

2. QUIN TIPUS DE LLIBRES TENS A LA TEVA BIBLIOTECA PARTICULAR? -

De tot: revistes, col·leccions, enciclopèdies, la catalana, l´anglesa l´enciclopèdia mundial.

3. ENTRE LES TEVES COL·LECCIONS, HAS COMENTAT QUE TENS L'ENCICLOPÈDIA CATALANA? -

Si.

4. EN EL SEU MOMENT, DEVIA SER UNA ADQUISICIÓ IMPORTANT. PODRÍEM DIR QUE EL FET D´ADQUIRIR-LA VA SER UNA FORMA DE “FER PAÍS”? -

Sí, i tant!!

5. L´HAN UTILITZADA MOLT LES TEVES FILLES A LA SEVA ETAPA D´ESTUDIANTS? -

Sí, moltíssim, la van fer servir molt en els seus treballs.

6. UN

ESPAI

MOLT

IMPORTANT

DE

LA

TEVA

BIBLIOTECA

PARTICULAR ESTÀ DESTINAT A EDICIONS LOCALS. QUIN MOTIU T´HA PORTAT A RECOPILAR I CONSERVAR TOT EL RELACIONAT AMB L´ÀMBIT LOCAL? -

Sóc molt canareu.

- 68 -


7. QUINES PUBLICACIONS TENS RELACIONADES AMB ALCANAR? -

Totes les que han anat sortint.

8. UNA CURIOSITAT: ÉS CERT QUE TOTES ELS PUBLICACIONS LOCALS DE REVISTES I PROGRAMES DE FESTES ELS TENS ENQUADERNATS PER ANUALITATS? -

Si.

9. QUIN MOTIU T´HA PORTAT A ENQUADRENAR-LOS? -

Sobretot per conservar-los millor i tenir-los col·leccionats.

10. T´HAN DEMANAT ALGUNA VEGADA ALGUN EXEMPLAR EN CONCRET? -

Sí, moltes vegades.

11. A CASA, AMB LA FAMÍLIA, HEU CONSULTAT DE VEGADES AQUESTS EXEMPLARS, RECORDANTS ALTRES TEMPS? -

Moltíssimes vegades.

12. ALGUNA

DE

LES

COL·LECCIONS

LOCALS

QUE

TENS,

ACTUALMENT JA NO ES PUBLICA, COM PER EXEMPLE “EL CLARINET”. CREUS QUE VA SER UNA REVISTA INTERESSANT? -

Per a mi, sí, perquè mostrava les inquietuds del sector de músics i les notícies, entrevistes i esdeveniments relacionats.

13. ACTUALMENT,

ETS

SUBSCRIPTOR

DE

CAP

DE

LES

PUBLICACIONS LOCALS? -

Lo Rafal i el Butlletí.

14. UTILITZES TAMBÉ LA RESTA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ LOCALS? -

Sí, clar.

- 69 -


15. A CASA TEUA, S´ESCOLTA REGULARMENT ALCANAR RÀDIO? -

Sí, tots els dies.

16. UTILITZES ELS CANALS DE COMUNICACIONS DE L´AJUNTAMENT, VIA WHATTSAPP? -

Sí, sí.

17. QUIN VALOR TE PER A TU EL FET DE CONSERVAR TOTES LES PUBLICACIONS LOCALS? -

Té tots els valors.

18. CREUS QUE LA GENT DEL POBLE HAURÍEM DE POTENCIAR ELS MITJANS LOCALS? -

Per a mi, s´haurien de potenciar molt, és molt important.

- 70 -


ENTREVISTA

A

JORDI

MONFORT

(REGIDOR

DE

COMUNICACIONS I TRNASPARÈNCIA DE L´AJUNTAMENT D´ALCANAR). 1- COM A REGIDOR DE COMUNICACIONS, EN AQUEST ÀMBIT, QUIN ÉS EL SEU PRINCIPAL OBJECTIU PER A AQUESTA LEGISLATURA? -

El principal objectiu que ens hem fixat per aquest mandat és aconseguir que els mitjans de comunicació locals (Butlletí Viure Alcanar, Alcanar Radio i xarxes socials municipals) es converteixin en un referent per a la ciutadania del nostre poble, que facin una funció social important informant als veïns i veïnes sobre què passa al municipi. Alhora, també volem aconseguir que els mitjans de comunicació municipals siguin una eina important per apropar l’Ajuntament a la ciutadania, fent-la més transparent.

2- DINTRE L´ÀMBIT LOCAL DE MITJANS DE COMUNICACIÓ, TENIM, COM A MUNICIPALS, EL BUTLLETÍ COM A PREMSA ESCRITA, EL DIGITAL (LA WEB I LES XARXES SOCIALS I EL BUTLLETÍ DIGITAL)

I

LA

RÀDIO,

I

ARA

TAMBÉ

EL

CANAL

DE

COMUNICACIÓ VIA WHATTSAPP:

A) ESTÀ CLAR QUE VA DIRIGIT A TOTS ELS CIUTADANS DEL NOSTRE MUNICIPI, PERÒ REALMENT, QUINS SÓN ELS USUARIS DE CADASCUN D´AQUESTS MITJANS? -

Crec que és fàcil de deduir... penso que tots tenim en ment quins són els usuaris de cadascun d’aquests canals, per això hem anat diversificant-los per tal d’arribar a tothom mitjançant aquells que els són més propers. Com bé dius, tota la informació va dirigida a tota la ciutadania, el que intentem és anar introduint millores i noves eines perquè tothom pugui accedir a tota la informació, en qualsevol moment, en el format que li sigui més pràctic i còmode.

- 71 -


B) QUIN OBJECTIU TÉ CADASCUN D´AQUESTS MITJANS? -

L’objectiu és comú: informar al màxim de gent possible amb rigor i solvència. I per assolir aquest objectiu fem ús de totes les eines al nostre abast (en aquest cas, els diferents canals dels que disposem).

3- QUANTES PERSONES TREBALLEN A NIVELL MUNICIPAL EN L´ÀMBIT DE LES COMUNICACIONS? -

Actualment, l’equip de comunicació de l’ajuntament està integrat per 3 persones: 2 a Alcanar Ràdio més la Cap del Gabinet de Comunicació, que coordina la comunicació institucional i l’edició del Butlletí. A banda, comptem amb el suport extern d’una empresa que és la responsable de la comunicació i la promoció turística, tot i que, estrictament, no és un canal d’informació institucional pròpiament dit i té objectius diferents d’aquests.

4. CREU

QUE

LA

PREMSA

SUPRAMUNICIPAL

RECULL

SUFICIENTMENT LES NOTÍCIES DEL NOSTRE MUNICIPI? -

Bé, este és un tema complicat... Hem d’entendre que la premsa d’àmbit territorial disposa d’uns recursos limitats i això implica enormes dificultats per cobrir l’actualitat del Territori. Per tant, estos mitjans es nodreixen, moltes vegades, de les notes i els comunicats de premsa dels ajuntaments. Com és evident, tots els ajuntaments voldríem que les nostre noticies tinguessin la màxima repercussió possible i això no sempre és possible, per tant, sempre ens quedem amb la sensació que “no sortim prou a la premsa”. En qualsevol cas, en aquells temes rellevants, hem de dir que sempre hem tingut una cobertura informativa adequada.

5- QUINA IMPORTÀNCIA TÉ PER VOSTÈ QUE HI HAGI MITJANS LOCALS DE COMUNICACIÓ? -

És fonamental! Com et deia, la premsa supramunicipal no arriba sempre a cobrir l’actualitat municipal i els mitjans locals permeten cobrir aquestes mancances. D’altra banda, cada vegada més, els mitjans municipals juguen un paper molt important el la transmissió d’informació d’utilitat i

- 72 -


d’interès per a la ciutadania, per tant, son una peça clau en moments en què la ciutadania necessita estar informada en situacions sobrevingudes.

6- UNA VALORACIÓ MOLT POSITIVA I QUE TENIM MOLT RECENT, HA ESTAT LA GRAN DIFUSIÓ QUE HAN TINGUT LES NOSTRES FESTES QUINQUENNALS 2019, TANT PEL QUE FA A LA PUBLICITAT PRÈVIA COM A LA COBERTURA DE LES FESTES. PODEM DIR QUE AIXÒ ÉS DEGUT A LA TASCA DES DE L´ÀREA DE COMUNICACIONS? -

Totalment d’acord! La faena que es va fer per elaborar el Pla de Comunicació de les Festes Quinquennals juntament amb l’àrea de Turisme va permetre planificar molt bé la promoció d’aquestes festes i el resultat va ser evident. I cal tenir en compte que la faena de promoció va arrencar un any abans, amb la presentació del cartell, logotip i la imatge corporativa; amb la creació i presentació dels espots i vídeos promocionals, amb les campanyes a les xarxes socials; les campanyes de publicitat a la premsa escrita i TV, etc. D’altra banda, com bé dius, l’esforç que es va fer durant els dies de les Festes per donar cobertura va ser enorme. Cal felicitar a tothom per la faena feta!

7- PERQUÈ A ALCANAR I LES CASES, TENIM MOLTES COSES I MOLT BONIQUES, PER FER ARRIBAR MÉS ENLLÀ DEL NOSTRE MUNICIPI. ÉS UN OBJECTIU A TENIR PRESENT? -

Evidentment! Una part important de la comunicació institucional també és la que es duu a terme des de l’Àrea de Turisme. Les xarxes socials són fonamentals per a la promoció turística i per tant, són una eina molt important per treballar el nostre posicionament turístic. Tenim moltes coses boniques per ensenyar i aquests canals ens permeten fer-ho, a més, a un cost molt reduït.

- 73 -


8- PER ACABAR, COM VALORA VOSTÈ ACTUALMENT ELS NOSTRES MITJANS DE COMUNICACIÓ MUNICIPALS? -

La veritat és que he tingut la sort de poder fer-me càrrec d’aquesta regidoria en un bon moment, on han coincidit un bon equip humà, amb moltes ganes de treballar i innovar. Això fa que, contínuament, es proposen de fer coses noves i engeguem projectes molt interessants. Si bé és cert que encara ens queda molt camí per recórrer per assolir tots els propòsits que ens hem marcat, estic molt satisfet de la faena que s’està fent i, sobretot, de la bona acollida que ha tingut per part de la ciutadania.

Moltíssimes gràcies, Sr. Jordi Monfort. Una entrevista molt important.

- 74 -


ENTREVISTA A QUIQUE QUERALT REVERTER (MEMBRE I UN DELS RESPONSABLES D’OBJECTIU ALCANAR). 1- QUÈ ÉS OBJECTIU ALCANAR? -

Objectiu Alcanar TV és un canal online de televisió local.

2- QUAN VAU COMENÇAR? -

Vam començar a l'abril de 2009 amb foto notícies. No va ser fins l’abril de 2010 quan vam introduir el vídeos fins avui.

3- QUANTA GENT TREBALLA? -

Segons quin tipus de treball podem arribar a ser fins 6 persones.

4- QUIN TIPUS DE PROGRAMACIÓ ES FA I QUINA ÉS LA FUNCIÓ D'AQUEST MITJÀ? -

De moment no tenim una programació continuada. Informem sobre esdeveniments que estan relacionats amb el municipi d’Alcanar (Alcanar, Les Cases i Alcanar Platja)

5- COM US PATROCINEU? -

Aportacions de comerços, entitats i particulars.

6- COM VOS ORGANITZEU? -

L’equip està format per: 2 periodistes 2 tècnics (càmeres, edició i realització) 1 locutora 1 publicista

7- D'ON SURTEN ELS DINERS PER A PODER FINANÇAR EL MITJÀ? -

Dels patrocinis

- 75 -


8- COM CREUS QUE HA EVOLUCIONAT EL MITJÀ TELEVISIU LOCAL? -

A nivell d’Alcanar no ha evolucionat, perquè encara no ha començat, deixant a banda el Canal 56 que va haver de marxar i es va convertir en televisió

comarcal

en

seu

a

Vinaròs.

A nivell nostre, estem molt limitats pels patrocinis. Fem menys del que nosaltres voldríem.

9- QUIN ABAST TÉ AQUEST MITJÀ? -

Estem presents a les principals xarxes socials. En Facebook actualment tenim 1668 seguidors i a Youtube 710 subscriptors. Tenim una audiència molt limitada perquè som només d'àmbit local. Amb tot i això ho valorem molt positivament perquè el nostre Objectiu és Alcanar.

Moltes gràcies per haver atès la meva petició d´entrevista i molta sort en el seu mitjà.

- 76 -


Imatges

PRIMER

PROGRAMA

DE

FESTES,

PERTANY

A

L’OCTUBRE DE 1976

- 77 -


AQUESTA IMATGE JUNT AMB LA SEGÜENT, FORMEN LA SUBSCRIPCIÓ QUE VA FER EL MEU AVI QUAN VA SORTIR EL “BOLETIN INFORMATIVO” D’ALCANAR PER TAL DE REBRE LA REVISTA CADA VEGADA QUE SE’N PUBLIQUÈS UNA.

- 78 -


- 79 -


- 80 -


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.